{"id":264,"date":"2017-03-29T10:05:21","date_gmt":"2017-03-29T10:05:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/?p=264"},"modified":"2017-05-23T12:31:46","modified_gmt":"2017-05-23T12:31:46","slug":"projecte-pedagogia-de-la-bellesa-a-la-recta-final-cap-a-la-seva-estrena-el-dia-22-dabril-de-2017","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/2017\/03\/29\/projecte-pedagogia-de-la-bellesa-a-la-recta-final-cap-a-la-seva-estrena-el-dia-22-dabril-de-2017\/","title":{"rendered":"Projecte Pedagogia de la Bellesa a la recta final. Cap a la seva estrena el dia 22 d’abril de 2017. (3a part)"},"content":{"rendered":"
\"\"

Equip de Pedagogia de la Bellesa. De dreta a esquerra Josep Vicens-i-Planagum\u00e0, Jordi Moreno, Oriol Tramvia, \u00c0ngels Castuera, Matilde Fonollar, Anna Llorente, Xavier Gonz\u00e1lez, i Alexandre Jodar (Foto de Llu\u00efsa Jodar Blanquet du Chayla)<\/em><\/p><\/div>\n

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0<\/strong>C<\/strong>omen\u00e7a el compte enrere. Comen\u00e7a a publicitar-se el projecte. Comen\u00e7a a veure la llum p\u00fablica all\u00f2 que va n\u00e9ixer en la intimitat d’un sentiment, en la l\u00facida reconeixen\u00e7a d’un mestratge, i en la for\u00e7a expressiva de l’art.<\/p>\n

El 22 d’abril de 2017, vig\u00edlia de Sant Jordi, a les 19:30 hores, al Casal de Joves del Palau Al\u00f2s del \u00a0carrer Sant Pere m\u00e9s baix 55 de Barcelona, es materialitza el projecte. Una \u00fanica sessi\u00f3 en una lectura escenificada.<\/p>\n

L\u2019obra, que vol explicar l\u2019experi\u00e8ncia concreta d\u2019un mestratge, el de Joan Salvat i Ferr\u00e9 (Tortosa, 1929), s\u2019eleva a la generalitat d\u2019una reflexi\u00f3 sobre l\u2019educaci\u00f3 a trav\u00e9s -i amb el concurs- de molts autors, d\u2019on en sobresurt, en gran manera, la del poeta alemany Friedrich H\u00f6lderlin, amb la seva obra Hiperi\u00f3 o l’eremita a Gr\u00e8cia, aut\u00e8ntic educador de l\u2019Alemanya del seu temps.<\/p>\n

Una obra que s’adre\u00e7a a l’estament educatiu en general i en particular als afortunats que varen viure l’experi\u00e8ncia educativa que s’explica. I sobretot a Joan Salvat al qual se li tributa -discretament si cal per a no importunar-lo- un sentit homenatge.<\/p>\n

Tot plegat un text que escau plenament dins la tessitura d\u2019un teatre \u00e8pic mediterrani, cam\u00ed obert pel director esc\u00e8nic Ricard Salvat, a partir del seu profund coneixement de l\u2019obra de Piscator i de Brecht.<\/p>\n

Al final una experi\u00e8ncia que narra el mateix protagonista de l’obra, Bel\u00b7larm\u00ed. Vegeu un fragment del final del text teatral.<\/p>\n

” Bel\u00b7larm\u00ed.- Ja ho veus Ovidi! Som ja al final d\u2019aquest joc incert. D\u2019altra banda en un altre lloc incert, tamb\u00e9. Un cop iniciat el cam\u00ed, sense gaire m\u00e9s bagatge que el despullament i l\u2019entrega, s\u2019ha anat teixint la xarxa espessa d\u2019aquest manyoc de fulls rebregats, tanmateix capa\u00e7os de crear vida mitjan\u00e7ant l\u2019artifici del teatre. Haur\u00e9 retornat a la meva ciutat. Haur\u00e9 fet el meu Hiperi\u00f3. Haur\u00e9 escrit la meva apologia socr\u00e0tica. Haurem vivenciat una experi\u00e8ncia est\u00e8tica i ens haurem educat en la Bellesa. I n\u2019estar\u00e9 orgull\u00f3s, com escau als actes que hom fa quan sap que s\u00f3n l\u2019acompliment del voler, del dest\u00ed i de la forma.<\/em><\/p>\n

Dem\u00e0 tota una complexa maquin\u00e0ria es posar\u00e0 a punt. Dels milers llargs de jocs de paraules: una selecci\u00f3 n\u2019haur\u00e0 estat triada, una climatologia general n\u2019haur\u00e0 estat conformada, un tempo prescrit n\u2019haur\u00e0 destriat les seq\u00fc\u00e8ncies. I unes veus i uns moviments previstos, fets per a cossos amatents d\u2019actor i per objectes m\u00e0gicament transportats a escena, ara presents, ad\u00e9s absents, modelats a la perfecci\u00f3 pel determini del binomi somni-realitat.<\/em><\/p>\n

Tot \u00e9s a punt! I previst fins la darrera engruna. Patit i gaudit fins a l\u2019extrem.”<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Comen\u00e7a el compte enrere. Comen\u00e7a a publicitar-se el projecte. Comen\u00e7a a veure la llum p\u00fablica all\u00f2 que va n\u00e9ixer en la intimitat d’un sentiment, en la l\u00facida reconeixen\u00e7a d’un mestratge, i en la for\u00e7a expressiva de l’art. El 22 d’abril de 2017, vig\u00edlia de Sant Jordi, a les 19:30 hores, al […]<\/p>\n","protected":false},"author":257,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[392103,392096,392099,392100,392104,392102,392105],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/264"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/users\/257"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=264"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/264\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":330,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/264\/revisions\/330"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=264"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=264"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=264"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}