{"id":424,"date":"2020-03-26T19:20:10","date_gmt":"2020-03-26T19:20:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/?p=424"},"modified":"2021-06-25T10:04:36","modified_gmt":"2021-06-25T10:04:36","slug":"mor-joan-salvat-lanima-del-grup-la-placeta-arts","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/2020\/03\/26\/mor-joan-salvat-lanima-del-grup-la-placeta-arts\/","title":{"rendered":"Mor Joan Salvat: l’\u00e0nima del grup La placeta- Arts"},"content":{"rendered":"
\"\"

Joan Salvat tot revisant la instal\u00b7laci\u00f3 de la que havia de ser la seva darrera exposici\u00f3 a Sant Carles de la R\u00e0pita (mar\u00e7 de 2020)<\/em><\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

A<\/strong>hir, el vent fred de la pand\u00e8mia estranya que ens afecta es va endur a Joan Salvat i Ferr\u00e9, l’\u00e0nima del grup d’artistes heterogenis que conformen el grup La placeta-Arts.<\/p>\n

Ahir, l’estranya solitud a que ens aboca el confinament -de ben segur ben necessari- no va permetre estar f\u00edsicament a prop de l’home que havia tingut una forta empremta en els membres del grup i en molta, molt\u00edssima m\u00e9s gent.<\/p>\n

Ahir, mentre escolt\u00e0vem les estad\u00edstiques del moment vam comprendre com un sol nombre \u00e9s tan i tan rellevant per a la nostra interioritat.<\/p>\n

Joan Salvat i Ferr\u00e9 va n\u00e9ixer a Tortosa el 18 de gener de 1929 … Havia estudiat magisteri, piano, dibuix i pintura a la seva ciutat natal. Va viure a Granada on va estudiar per a farmac\u00e8utic a la Universitat d’aquesta ciutat, professi\u00f3 que mai va arribar a exercir, i a Barcelona, escenografia, a l’Institut del Teatre.<\/p>\n

Com a escen\u00f2graf cal destacar la col\u00b7laboraci\u00f3 en espectacles del seu germ\u00e0, el director i dramaturg Ricard Salvat, com a Ronda de mort a Sinera<\/em>, del mateix Ricard i de Salvador Espriu (1965), i La bona persona de Sezuan<\/em> de Bertolt Brecht (1968).<\/p>\n

L’ensenyament va ser l’activitat a la qual va dedicar gran part de la seva vida. De tota la seva llarga dedicaci\u00f3 a l\u2019ensenyament en sobresurt en primer lloc el seu treball a la Protecci\u00f3 de Menors a Vallvidrera, i tamb\u00e9, la direcci\u00f3, el mestratge i la organitzaci\u00f3 d\u2019un projecte escolar excepcional entre els anys 1959-1970 en el marc de l\u2019Escola per a nois de l\u2019Oratori de Sant Felip Neri a la ciutat de Barcelona.<\/p>\n

En aquest darrer projecte hi va incorporar a Manuel Trilla, pedagog i actor, que estava treballant a Ginebra a La Maison des Petits fins aquell moment, i a Teresa Pujades, mestre. Paral\u00b7lelament, la seva germana Neus Salvat va crear una escola per a p\u00e0rvuls i per a noies, l\u2019Escola Pippo, que va entrella\u00e7ar-se amb l’Escola per a nois de l’Oratori, tot donant una petita possibilitat de coeducaci\u00f3 i de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica en l\u2019Espanya fosca del franquisme.<\/p>\n

El 1970 va formar-se a Ginebra sota el mestratge de Jean Piaget, tot seguint, despr\u00e9s, com a pedagog a l\u2019Escola Pippo i, tamb\u00e9, al seu centre -creat ja uns anys enrere- d’educaci\u00f3 especial a Barcelona mateix: El Bel\u00b7larm\u00ed.<\/p>\n

La seva darrera etapa activa fins a dia d’ahir va estar dedicada a diferents activitats art\u00edstiques, especialment a l’escultura cer\u00e0mica, destacant per les seves formes dins el terreny de l’art conceptual i de l’abstracci\u00f3. Va fer, tamb\u00e9, de coordinador del Taller d’Art Cinta Dalmau.<\/p>\n

La seva personalitat seductora i elegant, alhora que discreta, sempre oberta a nous aprenentatges i coneixements, amb una intel\u00b7lig\u00e8ncia desperta i vitalista, amb una dedicaci\u00f3 de per vida al seus alumnes, ha estat coronada per una intel\u00b7ligent bondat.<\/p>\n

Ahir, com avui i dem\u00e0, aplaud\u00edem, aplaudim i aplaud\u00edrem m\u00e9s fort, quan a les vuit del vespre un seguit de sirenes dels ports i un esclat desesperat de repics i de crits es descloguin des de finestres i balcons de les ciutats… En agra\u00efment, s\u00ed, per\u00f2, tamb\u00e9, amb r\u00e0bia i tristor per la impot\u00e8ncia de la p\u00e8rdua estimada.<\/p>\n

\n

Aqu\u00ed mostrem en homenatge p\u00f2stum dues obres seves que van ser exposades a la Biblioteca de Ci\u00e8ncies Socials de la Universitat aut\u00f2noma de Barcelona.<\/p>\n

\n
\"\"

La fam\u00edlia<\/em><\/strong>, de Joan Salvat<\/strong>. Pe\u00e7a cer\u00e0mica, feta amb terracota, cuita primer a 980 \u00baC, envernissada i tornada a coure a 1.000-1.010 \u00baC. (2008)<\/p><\/div>\n

\n
\"\"

T\u00f2tem<\/em><\/strong>, de Joan Salvat<\/strong>.\u00a0 Pe\u00e7a escult\u00f2rica de fibra de vidre feta especialment a prop\u00f2sit de l’exposici\u00f3 Sigmund Freud i \u201cEl malestar en la civilitzaci\u00f3\u201d: un seri\u00f3s av\u00eds sobre les possibilitats de la felicitat humana<\/em>.<\/strong> Biblioteca de Ci\u00e8ncies Socials de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (2013)<\/p><\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Ahir, el vent fred de la pand\u00e8mia estranya que ens afecta es va endur a Joan Salvat i Ferr\u00e9, l’\u00e0nima del grup d’artistes heterogenis que conformen el grup La placeta-Arts. Ahir, l’estranya solitud a que ens aboca el confinament -de ben segur ben necessari- no va permetre estar f\u00edsicament a prop de l’home que […]<\/p>\n","protected":false},"author":257,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3],"tags":[392126,392103,392127,392120,392125,392104,392118,392122,392121,392124,392119,392105,392116,2305,101924,392123],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/424"}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/users\/257"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=424"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/424\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":437,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/424\/revisions\/437"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=424"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=424"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.uab.cat\/laplacetaarts\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=424"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}