CELDONI VILA AMOR AL REY Y A LA PATRIA VINGUDA DE PERE JUAN BARCELÓ DIT CARRASCLET, EN REUS 1713 - 1749 Manuscrit set-centista inédit ASOCIACIÓN DE ESTUDIOS REUSENSES REUS-1954 EDICIONS .ROSA DE REUS» PUBLICATS: 1 LA PESTA DE L'ANY 1530 I EL PINTOR JAUME SEGARRA DE REUS S . VlLASECA A N C U E K A 2 BALDOMER GALOFRE XIMENIS JOSEP IGLÉSIES LES CAMPANES DEL N O S T R E CAMPANAR PEDE BARRUFET I PUIG LA IMATGERIA POPULAR RELIGIOSA A REUS JOAN AMAD: C I N C U E N T A Y C I N C O A Ñ O S DE INVESTIGACIÓN EN ESPAÑA D H . ADOLFO SCHULTEN «Jf MERCADER I RIBA PUBLICACIÓN N.° 6 AMOR AL REY Y A LA PATRIA VINGUDA DE PERE JUAN BARCELÓ, DIT CARRASCLET, EN REUS CELDONI VILA AMOR AL REY Y A LA PATRIA VINGUDA DE PERE JUAN BARCELÓ DIT CARRASCLET, EN REUS 1713 - 1749 Manuscrit set-centista inédit ASOCIACIÓN DE ESTUDIOS REUSENSES REUS-1954 SERVEI DOCUMtHTACIÓ 30 exemplars en paper de fil «Guarro», numerats de l'l al 30. 500 exemplars en paper allisat de fabricado especial, nominats i sense numerar. PRELIMINAR f í manuscrit set-centista cfue ojerim en el present volum no és contemporani deis esdeueniments que historia. £,'autor declara baver utilitzat uns "origináis dietaris" de Ramón Tina, els cjuals salta a la vista que el forniren de gairebé totes les dates. Víctor Balaguer, en ocuparse en la seva "Historia de Catalunya (i) del període en qué teñen ¡loe els jets Que es van a relatar a continuado, diu valerse d'un "dietario manuscrito del archivo de Reus". I^o sembla pero que hacfués examinat e\ tal dietari, ni h'\ ha cap indici que permeti creure que I'original de 7ina, ni el efue ens ocupa de Celdoni Vilá, baguessin ingressat mai a cap arxiu públie de Jleus. £n realitat, alió que ja el fantasías historiador general cátala és resumir les planes pertinents de la primera edició deis Annals de Keus de l'arxiver municipal Andreu Bojarull i Urocá. Aquest, en l'esmentada edició inicial de la seva obra (2), manijesta baver vist el dietari de fina i no cita el text que anem a transcriurs de Celdoni Vilá. Amb tot, en el prefaci de la segona edició (3) deis Annals alludits, diu que son precisa- ment els manuscrits d'aquest darrer el que l'induí a ocupar-se de la historia local. Com que els pretesos ¡ragments de fina, traduits per Andreu de Bojarull en la primera edició de la (1) Volum, V, plan (2) Volum II, plañí (3) Reus 1866. seva obra (4), coincideixen completament amb el text cfue ens ba pervingut de 'Vilá, ens inclinem a creure cfue el manuscrit Que consultava, o almenys acfuell del cfual en definitiva es va servir, no és ben bé el de 7ina, sino l'arran- jatnent tfue avui ens és permés dur a la impremta. Hamón 7ina, autor deis dieXaris aprofitats per Celdoni Vilá, ¡ou argenter i partidari de VArxiduc Caries d'Áus- tria. Cany Í 7 Í P , en plena persecució contra els austríades, es va recloure al convent de Sant Tráncese amb molts altres reusenes recelosos de les accions repressives realitzades pels seduidors de 7elip V. 7ou pregonat per rebel i requerida la seva presentado en el Xermini de vint-i-$uatre bores. JAés tard es refu0iá a I ermita de ^Misericordia, i l'any J72O, davant duna nova envestida persecutoria, bo \éu de nou al convent deis francíscans, Ratnon Tina escrivia gairebé el mateix dia tfue passaven els jets Que relata: unes veijades va veure alió (\ue diu, i altres va recollir-ho de primera má. Sovint es complaia a donar els noms deis testimonis <\ue podien certificar-bo, com si s'aoancés a una possible contradicció. Relatava xafar- deigs, converses i fets cfue l'havien afectat vwament com a reusenc i com a partidari d'un deis dos bándols c¡ue litigaven. X)evia estar segur c\ue portava a cap un acte de justicia en l'intent de deixar memoria d'allá cfue s'estava esdevenint i jent c\ue la posterioritat conegués la veritat sobre uns. actes tan singulars. Jíi ba una nota en el text de Celdoni Vilá, rejerent a l'any I72i, cfue posa de manijest aefuest intent de l'autor inicial de les memóries cfue ens ocupen. •C'áliga (fue havia estai construida a fi c¡ue precedís els gegants, com a símbol de tes armes de VArxiduc, fou mal- mesa peis subordináis de l'Ajuntament. Vero pels volts de Sant Veré de l'any indicat hom cregué oportú de recons- truir-la, fina, junt amb altres austriades, entre ells un jrare (A) Planes 70 a 75. francisca c¡ue havia estat exitiat, anaren a oeure-ta amb evident enyoranca i tendresa. 7ina anota en el seu dietari, segons la transcripció de Vita, cfue "mirarem molt be pri- mera i segona vegada les ferides mortals cfue tenia la pobre aligueta i farem bon testimoni c\uan se presenil lo cas". Ramón fina, pero, iot i consiáerant-se partidari, no dei- xava d'anotar actes cfue han d'ésser tinguts com a repro- vables, atribuüs a geni del seu camp, tal com, per exemple, els <\v# conta de Miguel Cases. Abunden molt mes els actes gens edificants c}ue indica com a realitzaís pels feli- pistes, en l'adjectivació deis ÍJUÍÍÍS alguna vegada se li'n va la má i veiem, a través del text de Celdoni Vilá, <\ue els anomena vils, "negras de corazón, esclaus a sa patria y sancb". Celdoni Vilá va veure la primera llum a Heus l'any {756, i va morir el I82f, ais 65 anys. 7orres Amat (5) diu (\\ne, sense saber llatí, copia i féu copiar una infínitat de documents i histories, afegint-ht notes 1 observacions, els cfuals "forman muchos volúmenes en fóleo". Andreu de Bofarull (ó) transcriu l'anterior indicado del bisbe d'As- torga i afegeix c\ue els tais volums es trobaven, ;unt amb el retrat a l'oli de fautor, en mans del seu nebot Antoni 'Vilá. T)iu també c{ue els indicáis manuscrits no es concreten solament a Keus, sino cfue contenen memóries arqueólo- gicfues pertanyents al Camp de ^Tarragona i altres referents a Siurana, Vrades, la propia ciulat arxiepiscopal i "muchos monasterios". Confessa (fue ha utititzat tots acjuests treballs per a la composiáó deis seus Annals de Reus. Celdoni Vilá fou arxiver de l'Ajuntament de Reus, immedicttament abans cfue Andreu Hofarull. (5) Memoriaa para ayudar a formar un Diccionario Crítico de los Escritores Catalanes, etc. (6) "Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días". Reu* 1845 ¡ 1846. Primera edició, volum II, plana 345, i "Advertencia", plana inicial de la aegQna edició exmenada i considerablement augmentada, felá l'any 1866. 13 A mes del que és objecte de la present publicado, els ahres manuscrits de Celdoni Vita, que han arribat fins a nosaltres, son els següents-. "£.os Rectors, y Vriors, Tüeneficis, y Capellanías bi a-cjut y ha en la yglésia, y 'Pila de Reus", "Convent de CMonejes Carmelites DescaUas de Reus, any i66o", '"Mascalvó", ""Descripción de mi estimada patria la villa de Reus ilustrada con varias notas, HB,I", " Camarers de 7arragona y Señors de la vila de Reus" (7), "Collecfi de Carmelitas Descalsos de Reus, any i606", ""Varias Trotas pertenyents de la y^lésia de Reus", '"Memories del Seminan, de Reus, 7undat any í758", "Convent de Santa "Maña de "Jesús de Reus, any 1488", "Benifet de l'Jssumpta fundat a Reus el Í387 per Herenguer Marcó i sa muller TAaria Spuny" escrit en col- laboració del T)r. Veré Anquera Magrinyá, a javor del pretensor mossén Josep Anquera "Vidal. "Jotes acuestes obres van passar a ésser propietat del senyor Alexandre Anguera janey i últimament de la senyora Albajull, vídua d'Antoni Anquera "J-loppe, fill d'Alexandre, de mans de la cfual van passar al "Director del TÁuseu Municipal i de l'lnstitut Veré Mata de Reus, l'illustre prehistoriador doctor Salvador "Vilaseca i Anguera, parent de tots els anteriors. El manuscrit que transcrivim forma un volum de 58 jolis en cfuart, rellígats en pergami. El primer i el darrer joli están encoláis al revers de la coberta. Aquesta porta el (7) En aaiKsl volum es parla d'un "Llibi • de Cartlam" degul al n Jtor, el qual nem de considerar perdut. títol "Amor al Rey a la Patria, vinguda de Veré Juan 'Bar- celó dit Carrasdet, en Reus". A linterior del volum el títol és "Lo Amor al Rey, y ala Patria, son varias noticias ocu- rragudes en Reus, comensant en lo any i714, y en parti- cular en Í7Í9, sobra los disturbis del cedisiós Carrasdet, etc., etc". J ajegeix-. "Recopilades per mi Celdoni Vilá natural del mateix pobla, cfue sos origináis Dietaris de Ramón 7ina están recondits en casa Joan Üaptista barrando argenter de la mateixa Vila de Reus. Any i799". 7"ora de text, a la contracoberta, o sigui al revers del primer joli del manuscrit cfue ens ocupa, bi ba, en forma de preguntes i respostes, unes consideracions sobre la legiti- mitat moral de conservar un text semblant al cfue anem a transcriure, donant-U l'adjectivacíó de "libello jamos". A continuado ve la portada del text amb la indicado del títol, materia, nom de l'autor i any, tal com bem ressenyat mes amunt. Sota d'acfuest darrer bi ba unes anotacions cjue semblen completament extemporánies, referente a tribuís d 'aiguardents. Al revers de la portada trobem unes notes cfue diu copiar de l'arxiu del capítol tarragoní, particularment sobre preus deis jruits del camp en diversos anys. En el joli següent b\ ha l'ojeriment del llibre a la 'Verge de ^Misericordia i una nota datada el 28 de marc de 1798 adrecada al lector, en la cfual Celdoni 'Vilá expressa al seu amor "al rei i a la patria". Tienen a continuado les llistes de les persones afectes a 7elip V. dividides en botiflers d'origen, imperials fins a 1713 i esdevingudes botiflers mes tard i acfueües "cfue teñen dos caras cfue giran y capgíran segons las novedads cfue corran". 7ot seguit bi ba un nou enunciat del contingut del volum i noves llistes, ara, deis eclesiástics "botiflers" i de les per- sones cfue I'any 47i3 "protestaren en la vila de Reus contra la Casa de Austria". Vnes notes indicfuen dades genealó- gicfues sobre el botxí local. A continuado, comencant el revers del joli tercer, s'interposen dades de l'any 1705, seguides d'un pareü de noles, i aleshores ve la primera data de l'any i714, rejerent al mes de setembre. £.es dates i les notes intercalades segueixen mes o menys correlativas fxns a l'any 1749. Així les anotacions del volum son endoses totalment dins el retfnat de Telip 'V, amb els lleus clctudátors c\ue comprenen els de la seva transitoria abdicado a favor de Úuís 3. Si volem ésser mes concrets direm, cfue el veritable eos de labra comenca amb la caiguda de "Barcelona a mans del primer Tiorba espanyol i es prolonga ressenyant la perse- cució obrada pels seus partidaris reusencs contra els antics entusiastes de l'Arxiduc. El text de Celdoni Vilá c¡ue ens ha arribat no sembla transcriure completament el de Tina. Vilá declara: "de las noticias del sobradit 7ina, només hay copiat las mes xis- tosas; be deixat las escandalosas c\ue son indignas de lleigir- se de tot borne virtuós, infamant a subjectes ecclesiástkbs de la Reverent Comunila! y seculars de la present mía". SI nostre autor copia les dades Que li semblen bé deis manuscrits de Hamon 7ina, tendint a aminorar Uur possible virulencia. Ta una mena de selecció i dona les cfue li semblen mes importants com a text i altres encara en forma de notes. £s possible (\ue alguna d'acfuestes darreres sigui fruit de la investigado personal de "Vilá. Ac[uest, pero, no mostra cap cura per entrelligar i donar un auténtic sentit orgánic al volum, el cjual no arriba, ni molt menys, a ésser una bistória construida i estructurada d'un període, sino una acumulado poc rigorosa de dades. El text en pateix i resulta una mica difícil d'entendre per un lector cfue no conegui d'avencada els esdeveniments i llur intrínsec significat. Les innombrables incorrecdons, i un cert desordre, el deixen com un simple esborrany d'anotadons seques. Suposem cfue és per tot alió LA MVERTE VENCIDA EN SV TRIVNFO. ORACIÓN FÚNEBRE, Y PANEGÍRICA EN LAS SOLEMNISSIMAS EXEQUIAS, QUE LA SIEMPRE LEAL VILLA OUS debita, fotn*. azi'aif/íccnoYí. ,y CsemuLzvn y pe^3emu^jr matta, cupta, ,y atux/r in~ %ttts Ácunvt e** lefzait. m t ^ OITOX te zecL <¿e& trun*, y a. f je oía nuna. a- meltíf l¿* Cín<-' amento, debes Octetos (¿eroíxa. ia. Mexa. d¿í AC^Í' fsjkvipca. de/a nina. la oUaua. iá rru-nvát íltxaveros Plana del maniuctit "Amot al Rey y a la Patria", de Celdoní Vilá. x *¿Ct/h¿dcctf 2" u fu yiustmnr»» k> iiy^'í ¿Liv oncena*=J 0 áéz&yü G&za¿zna. Áavút- 9nuOf Plana del manusctit "Amor a] Rey y a la Patria", de Celdoni Viia. i la multitud a peu aclamant el sobirá. Seguien a acfuesl les set-cenies cinQuanta persones i altres tantes cavalleries, <\ue constituien el sen acompanyament. Va ésser ornat el portal de Sant Veré i els carrers foren coberts d'es- pigol, amb els balcons i finestres plens de "draps bonics". El rei va recorrer els carrers de Sant Veré, del "Mar i la placa del Castell. En entrar a la placa del TÁer- cadal oa saludar la multitud. Amb motiu de la retal visita bavien collocat el gran baleó de Casa de la Vila. El rei va seguir peí cárter !Major i, baixant del cavall, va entrar a la parroquia. T)iu Andreu de Hojarull (20], treient- bo de les memóries del doctor Qüeü (joli i 42) existents a l'Arxiu Parroquial, que es va negar ben gentilment a posarse sota el tálem, manijestant (\ue aixó tan sois corresponia al Santíssim, pero la relació contemporánea deis actes, cjue inserim al final del present volum (2*), afirma el contrari. Les senyeres de les conjraries omplien el temple i, en eixir-ne, van desfilar davant del sobirá, el <\ual va anar a aposentarse a la Casa de la Vila disposta en Valau Reial. A migdia hi bagué besamans i a la tarda actuaren les danses davant del sobirá. A la nit bi hagué grans llumináries particularment al JAercadal i al campanar, de tal forma, c}ue, segons diu la relació indicada, "pareixia tot lo sel un incendi". L'endema van seguir els actes provocáis per la reial presencia fins a la tarda, cjue els illustres bostes es van adrecar a la Selva del Camp, Alcover i Valls, camí de l'Aragó. (20) Primera ediciÓ deis Annals, volum II, plana 65. Scgona edició, plana 162. (21) Apíndi* número 1, extret del "Llibre de Promemn" de l'Anhi Municipal de Reus. És, pero, curios de fer constar que algún» croniíles deis altres poblei visitats per l'Arxiduc en el mateix viatge, lal com fan e!s nostres doctor Güell i Andreu de Bofarull, remarquen el »eu geit de negar-se a posar- so u t a el lalem. Diu Piiiggener en "Historia de la villa de ValU" (Valls, 1881) : "Hizo pues don Carlos de Austria su solemne entrada en la villa entre vítores y aclamaciones, íin querer de ningún modo colocarse bajo e) palio que era llevado por prohombres del Consejo". 36 Mentrestant atguns fragments de I'exércit de 7elip V. restaoen a Catalunya. El 8 de setembre de Í706 va ésser ocupada l'ermita de ^Misericordia per mil cinc-cents soldats borbónics procedents de Joriosa (22}. Van eixir mil dobles sota Vamenaca de satfueig, pero unes gestions oportunes de les autoritats civits i eclesiastitfues aconseguiren cfue s'acontentessin amb 4.8OO Uiures i deixessin la po- blació, T)ins d'acjuesta, I'alarma havia estat extra- ordinaria, i molts reusencs havten fugit vers la mun- tanya. C'any i707 l'Arxiduc és de bell nou a 'Barcelona. £1 25 d'abril té lloc la ba- talla d'Almansa desfavo- rable a les seves armes. Les tropes borbóniques scul de l'Arxiduc Caries extret d'ui ocupen "Valencia i Aragó, :gell del Museu Municipal de Reus els furs deis (\uals ¡oren Dibuix de J. Besora. encontinent abotits. El dia 33 de setembre es ciou el setge de Úeida, la cfuaí es va rendir el dia Ti de novembre.Tiurant el curs deis anys i706 i i707 a Jleus s'bavien estat rebent pressoses demandes d'ajuda militar. SI Consell posava nous contintjents d'bomes en armes, els Quals competien en betlicositat amb els de Valls, fins al punt ¿'originar un conflicte per voler les ¡orces de les dues localitats veines teñir el privilegi d'ocupar sempre la vanguardia C23). En entrar el i708 a Keus bi (22) Seguim ¡ndistíntament a And re u de Bofarall i el manuscrit de Celdoni Víla en la relació del» feb local». (23) "Llibre deli Concelli" de l'Arxiu Municipal de ValU, any 1706, foli 356, iramcrit per Pniggener (Hist. de la villa deValU): '"Se ha rebut una carta del senyoi Baltasar Casal, allre deis capilans té esta vila en campanya, junt amb decret del senyor conde de Uilafeld, que díu que, vistes leí disputes 37 havia tropes angleses encasernades. El i5 de tnaig de i7O8 es rendeix 7ortosa a les tropes borbónicfues comandades peí duc d'Orleans, després d'un mes i mig de Uuita. Aleshores, per tota la comarca <\ue Reus presídete, hi ha un gran tránsit de micfuelets procedents de la defensa de"JorXosa.La Comuna del Camp acorda encarregar-se de la defensa del coll de Balaguer, fent jront al perill de l'avanc borbónic. ¿.'arribada de nous rejorcos, vinguts per mar, sembla afaoorir la causa deis áustries, c{ue Y any i 709 aconse- gueixen jer retrocedir els borbónics i ocupar Malaguer. El Sant Pare Climent X3 reconeix Caries com a rei d'Espanya. El 28 de setembre de i7O9 els borbónics ocupen de nou el santuari de ¡Misericordia. L'endemá entren a Jleus i.200 injants i 80 cavalls procedents de l'ermita i i.soo bornes procedents de Úeida. Romanen a la poblado fins el 4 d'octubre. L'any 1710 Caries aconsegueix la gran victoria d'Alme- nara, on l'exércit borbónic havia cfuedat desjet, ts novament derrotat a Saraejossa i les portes de ¡Madrid cfueden obertes al vencedor. Caries hi entra el 28 de setembre, pero no hi troba la compenetrado en cfué confiava. Torna a "Barcelona mentre els borbónics, amb l'ajuda de l'exércit jrancés, ocu- pen de nou la capital espanyola i aconsegueixen seguida- ment victóries positives sobre els seus enemics. L'any *7í 1 les tropes jranceses aliades de 7elip "V. ocupen Qirona i la Plana de Vic. Ver fabril, Caries esdevenia emperador d'Ale- manya, i aixó donava un tomb completament nou a la teñen los de Reus ab los de Valls sobre la vanguardia, havent de eixír junts ab los de R eUS , lo Knyor Magí Vila ha proposat al conde de Ullafeld. per no baver de arribar a ningunas quiebras, ni dispulas, y per no faltar al servey del Rey nostre senyor q. D. !. g.; y los capitana junts han determinat, no obslant lo decret, de donar est avís, perqué en ningún temps nos pugan culpar de haver condescendí! en que se potas en sort qui ha de portar la vanguardia, con. en dit decret ho ordena lo senyor conde de Uijafeld. Lo tenor é* que per are y per esta vegada solament, sens poder per ningún lemps servir de exempla, se tinguí a sort a qu¡ tocara lo aportar la vanguardia, per ser est servey de tanta importancia11. üuita. L'oposiáó de les potencies aliades a 7elip V. derivaba del desecfuilibri que originava l'excessioa preponderancia cfue prenia la casa Áe franca amb la possessió conjunta de les corones francesa i espanyola. Ara un jet semblant es donava en Caries, (fue podía esdevenir a la vegada emperador d'Alemanya i d'Espanya. Ca diplomada va prendre una nova orientado. Caries es va embarcar a Barcelona camí de Viena, on bavia d'ésser-U imposada la corona imperial. Com a prova deis seus sentiments envers els catalans, va deixar ací l'Emperadriu. Acuesta, el 3 de juny de Hii, concedeíx a Reus el títol de ciutat, amb la jacultat de portar dos macers vestits de vermell amb maces de plata aleudes. Concédete, no cjens menys, cjue l'escut de la rosa es pogués posar al pit d'una águila imperial amb les ales despíegades sobre camp d'or, sostincfut per dos lleons. La notiflcacíó d'atfuests honors es fa a JZ.eus en la reunió del consell del i 9 de juny (24}. (24) "Vui diumenge, que conlam ais 19 días del mes de juny de 1712. fonch ajustat y congresat Concell vulgarment dit de Cent en la sala de la Caía d« la Ciutat, llocn aólít y acostumat, de manament deis ¡Husties senyors Jurats, toch de campana y paraula deis verguers en loqual aasisliren y for£n presenta los Conceller! infrascrito, y segiients... En lo qual Concell fonch per dib ¡Ilustres senyon Júrala participa! com en atenció de teñir alguna intcl- ligeneia de voler Sa Magestat, Déu la guarde, iHustrar esta universitat, ampliant la Real Gracia de 1707 y de urgir molt la necessital de recobrar-se ]a$ sumas adelantada? a las tropas inglesas; oferint-se lo cas a p ropos i t per la noticia de naver arribat crescudas sumaa per a ditas tropas, delibera lo íHustre y sabi Concell passasen a Barcelona lo iHustre Jurat en Cap, Joan Batista Claveria, y lo doctor Antón Cavalda ab poder suficient per una y .iltra incumbencia. Y com dits iHustre s senyors, deaprés de ha ver conclose* las dos dependencias, se hajan ja restitmt a esta ciutat, per co se ha convoca! lo present Concell, a li de que Vostra Senyoria comprenga lo obrat per dito síndichs y lo que esta universitat ha gloriosamenl conseguit de Sa Mageítat, Déu la guarde. — Segui- dament fonch feta relació extensa per dit iHustre senyor jurat, manifestant a 1'iHustre Concell havet-se dígnat Sa Magestat, Déu la guarde, en atenció del reía] decret de 1706 per lo qual queda esta universitat libre de allotjaments. tránsits y bagatges, y ab la concesiíó de las deméa prerrogativas y exempcions espontáneamenl, ampliar la referida gracia, condecoran! esta universitat ab lo nom y titul de Imperial Atienta Cíutat, ab la concessió de aportar massas per 39 Peí setembre de Í 7 < 2 Anglaterra va signar la pau amb 7ranca i Telip "V."Mentrel'exércit alemany-cátala blotfueja Qirona, entra en el Principal el duc de Tierwick amb vint-mü bornes en socors de la placa, al mateix temps cfue Portugal abandona l'alianca contra els borbons. Peí maig de Í7Í3 l'Emperadriu deixa "Barcelona. El día i 4 havia tingut lloc el tractat d'Vtrecht, c\ue representava la retirada de les tropes aletnanyes Que lluitaven al costat deis catalans, Catalunya decideix continuar la guerra tota sola contra franca i Telip V. El 14 de juny. "Tarragona és lliurada ais borbónks, i el 25 'Barcelona (\uedava assetjada. Duran! la resta del 1713 i el na tot Catalunya es trobava en armes. Diversos cabdills es batien arreu amb els generáis jelipencs. lÁn deis mes populars, cfue mes endavant assolirá un relleu extraordinari, és Veré Joan Harceló, conegut per Carrasclet o Córrasela, el cjual actuava particularment al Camp de Tarragona. Peí gener el jamos Patino, intendent general de les tropes borbóniques, és a Reus per exigir el pagament de Vimpost de guerra. El 6 de marc l'emperador Caries signava la pau de Tladstadt amb Tranca, la qual deixava sense resol- dre el problema deis catalans. El pitjor era, <\ue no encloía la retirada de les tropes franceses de Catalunya. JAentrestant el duc de Herwick jormalitzava el setge de Barcelona. Per fi, el dia i 4 de setembre de na, després de tretze mesos de veure's voltada per l'enemic, es realitzava l'assalt general sos verguere en los actes públichs y la de posat per armas una águila ab las alai extesas dins un camp doiat que mantinga dins ion pit la Rosa. anticK blasó de la vila y ala costats das llcons que sustenten l'escul. A qual gracia correspongueren dits síndichs, demanant audiencia y lograven besar la má a Sa Mageatat, rendint-li ab vivas expressions las gracias de tari singular meree de part d'est comú. Y en quant a la dependencia de la cobranca, se ha lograt lo conseguir lo attassat, que son 6.690 p. de vuil per lo prestat y 128 p- de 8 per lo que.s devia del forratge alrassat. Y feta dita relació, se donaren ad invieern las no rabonas y las gracias ais dits senyora per aa bona conducta, donant fi al present Concell". — Paper solt cosil al "Llibrc de ConcelU", vol. 15. 1710-1714, entre eh folis 42 i 43. A r é Municipal de Rcm. (Copia de Tarxiver local senyor Joan Puig i Alguer.) 40 Les maces d'argent concedides a Reus, junt amb el títol de ciutat, per l'Emperadriu en funcions de regent de Catalunya. (Peí: 5 quilos cada una. - Aleada: l'O5 - 1*06 metre».) cfue lliuraoa la Ciulat Cornial a les tropos franceses i es- panyoles. Atfuest fel trascendental per a la historia del Principal, afecta la vida pública de Reus com la de la resta del país. Sembla c(ue entre nosaltres 7elip 'V. tenia únicament les sim- paties de íes persones ressentides per {'actuado de les auto- ritats cfue ens havien vingut representant, i deis acomodaticis mes o menys aprofitats de totes les situacions. La deslleialtat cfue s'anava accentuant de Caries d Austria enoers els com- promisos contrets amb els catalans i la conoicció de salvar la poblado de nous perjudicis, oferint-la sotmesa al rei vence- dor, eren arguments a favor deis darrers. Andreu de Hofarull indica cfue, a partir del 28 de setembre de i709, dia cfue va teñir lloc una ocupado pacífica i relativament respectuosa de la ciutat per un exércit borbónic, es va anar preparant un cert ambient cfue féu possible, a Telip "V., de trobar, en el seu moment victorias, la coltaboració imprescindible. 7an- mateix, la gran massa del poblé es va significar peí seu sentit de reserva. £s ciar ¿fue, sota la senyera deis dos reis en litigi, bategaven sentiments de fidelitat a les velles insti- tucions del país per part deis uns, i de compenetrado amb una novetat política cfue es consolidava per part deis altres. 7al vegada és ac\uí on trobaríem la veritable rao de la vio- lencia extrema i el desfermament de les passions (\ue carac- ieritza el període. AReu$ bavia <\uedat de comandant militar un aventurer <\ue es feia anomenar comte de Heaumottt, el cfual bavia aconseguit formar una forea de dos-cents bornes. Segons un acte del Consell de la Vila, es va oferir per defensar la poblado contra els guerriílers (\ue anaven a la deriva per camins i pobles. Pero el n de setembre de {714, sis dics després de la caiguda de Barcelona, a la primera topada tin- guda a l'alzinar de la Canonja amb un estol d'irredentistes, el comte fou mort. Entre els guerriílers caigué ac[ue\l (fue el text anotnena el "bort del príncep Darmstadt", el cadáver del cjual, portat a Keus, fou objecte d'un tráete irrespectuós per part de les autoritats subalternes (25). Ara, les exigén- cies apremiants c(ue rep el Consell de la vita son de díners, demanats per les autoritats borbónid¡ues. Patino és a Reus el 6 d'octubre de i7i4 per ¡orear la contribució económica, com bi será de nou, i'any ni5. L'acte comes amb el cadáver del "bord del príncep T)armstadt" és l'únic jet luctuós, (fue trobem constgnat en la relació <\ue ens ocupa abans de I'any i7i9. Celdoni 'Vilá, d'acord amb fina, anota diverses detencions realitzades per les dues parts en lluita, pero totes acaben en avinences de tipus particular o en simples manejleries. Anota també algunes vexacions sojertes, dins de la vila, pels partidaris de l'Arxiduc, i ádbuc actes de petulant pillatge, com els comesos per la famosa dona Maria de "Portugal, pero sempre, en aejuest període, les vides son respectades, Mentrestant, l'any Í7Í6, Telip V. signava el decret de Tiova Planta c\ue derrocaba tota la vella organitzaáó po- lítica i tributaria del Principal. Prenia alesbores tota la seva forca el Qrup acomodatici, al efual anaven a parar, com és natural, la totalitat deis carrees i representacions, mentre els antics partidaris de l'Arxiduc es reclolen en un irreden- tisme juriós. Vero s'esdevé c(ue el 17J7 es constitueix la Triple Alianca contra Telip V., de la cfual forma part Tranca, efue fins aleshores havia estat la seva aliada. En nom d'acfuella, el I7i9 les forces franceses entren de nou a Catalunya. 7eia cinc anys c\ue, damunt deis nostres camps, Anglaterra i Tranca havien lluitat com a enemigues, al costal de Caries d'Austria la primera, i de Telip 'V. la segona. Ara totes dues ensems feien una crida ais catalans (25) H¡ ha una estranya con fu si ó en la plana 173 de la segona edició delí Annalj de Reus d'Andreu de Bofarul), entre la persona del príncep Darmitadt i aqueit bord, la qual sembla fer dir a 1'iHustre historiador local ue, qui va morir a l'alzinar de La Canon)a, fou el propi pn'nccp, el traspái Í:1 qual havia ocorregul el 1705 a Monljuk. 42 Reui l'my 1739. incitant-los a alcar-se altra volta contra 7elip V. El propi duc de Merwick, rfue en nom d'acfuest darrer rendía la ciutat de "Barcelona l'any MÍA, anava enjront de í'exércit aliat i a la Seu d'Xirgell proclamava de nou la vigencia deis privilegis del Vrincipat cjue decisivament havia contribult a derrocar. Alesbores prenia un popular relleu la figura d'un borne de les comarques meridíonals catalanes. Ens rejerim a Veré Joan Marcelo. El manuscrit de Celdoni Vilá es subtitula, segons la coberta, "vinguda de Veré Juan Marcelo, dit Carrasclet, en Reus" i, segons la portada interior, "varias noticias ocorre- gudes en Reus, comensant en lo any tu 4, y en particular en i 7 i 9, sobre los disturbis del Cedisíós Carrasclet". Acfuests enunciáis sobre el jamos ífuerriller poden jer cfue, una vegada llegit el volum, el lector normal es senti de- jraudat-. les rejeréncies del text a la seva persona son mes reduides del c\ue caldria esperar. Sobretot {'entrada del Carrasclet a Reus, el 26 de juliol de Í 7 Í P , amb la comuni- cado c{ue va teñir amb persones molt significades, la lluita armada ais porxos d'una banda de la placa del Mercadal i el captiveri consegüent d'un grup d'bisendats, semblen ésser escamotejats per Ramón 7ina o almenys per Celdoni Vilá. Sobre Veré Joan Marcelo tením les abundoses noticies (\ue ens proporcionen les "Narraciones Históricas desde noo basta i72s" del contemporani tráncese Castellvt de ÍMontblanc, una copia manuscrita de les tfuals, jeta per Salvador Sanpere i !Micfuel, es guarda a la Biblioteca de Catalunya, un assaig biografíe, publicat per Ricard ferrater al MutlleU de l'Agrupació Excursionista de Reus l'any i9i7, el (\ual peca de no baver consuliat les indicades "Narra- ciones" inédites de Casteüví, i l'obra també inédita del doctor Joan ^Mercader " Catalunya en el moviment inter el moviment inter- nacional consequeni ais tractats a iutuaix'x icional consecfüent ais iraciais d'TAtrei ecbt-Radstadt", , WAI com les ineludibles referéncies c¡ue jan a les seves gestes les obres d'bistória general catalana. L'any i682 rere 'Joan 'Barceló va veure la primera llunt a Capcanes, localitat del "Baix yriorat cfue aleskores es consi- derava dins el terme de 7ivissa (26). Ricard ferrater va buscar inútilment t'ctcte de naixement. £1 pare de Veré Joan era un petit propietari Que, endut per un ideal, es va allistar a les ordres del coronel Joan T^ebot. Era capitá l'any i7O5 i va morir en una acció vora "Mora. Tenia al seu costal els seus dos filis. tráncese era tinent i Veré Joan alteres. Acfuest darrer va con- traure matrimoni a Vesglésia parroquial del poblé nadiu I any i709. Tiom diu $ue era carboner, i com cjue, de les alzines, a Capcanes en diuen carrascles, cfuan Barceló anava a 7alset o venia a Heus a vendré carbó, deia cfue acfuest era de carrascla, £a malicia popular va fer cfue se li adherís acfuest renom. Veré Joan era capitá en el regiment d'Antoni "Vidal, l'any na. lina vegada rendida "Barcelona es va acollir al perdó i va tornar a Capcanes a fer de pagés. En respondre a un insult d'un oficial jelipista jou empresonat a Jalset, Va aconseguir evadirse i es va amagar a les serves de Claveria i Colldejou. En acfuest període ajuntá un peiit grup de guerrillers i es dedica a atacar els combois de l'exércit cfue (26) JOM P Aparíci (1708) en el seu fogatge, jitua Capones dini el tcrme de TiviHa. També 1¡ havia úhiat el fogalge de 1497. En canvi el recompte de població de 1735 diu: "E> vwindado. »u situación es montañosa, malísimo terreno. Sus casa», habitante*, Jurisdicción y lindero», van comprehendídos con Falset." (Real Academia de la Hijt&ria, manu»crit singla 1 2 - 2 1 - 4 - 6 7 a 72.) Segons la historia enédita de Tivissa, de F. Márius Bru, els límít», que figuren en el reconeixeraent de l'entilat feudal i territorial de Tiviua, atorgats l'any 1 174 per Alfons el Cast a favor de Guillen, de Ca.tellvell, contenien els castells de Mora, García i Marca i en consecuencia el terme de Capcanes, El primer antecedínt del dret de Cap;anes a constituir-se en entitat separada, es troba en l'autorització concedida a principis del segle xvul peí duc de Cardona, contra la qual la universitat de Tiviasa va interposar recura. La Reial Audiencia va anuHar el privilcgi concedit peí duc en sentencia de 9 d'abril de 1604. Per fi, per R. O. de 30 de maig de 1843, es reconeix a Capcanes el dret de separar-se de Tivisaa. Segons ens comunica L!uís Brull, el 10 de setembre del mateix any es constituí el primer ajuntament independen) de la nova entítat municipal priora tina. 45 travessaven el coll de Balaguer. Sembla que s'acollí diver- ses ve^ades al convent d'Escornalbou, el qual teñid una positiva significado austricista, 7oren empresonats els seus jamüiars i particularment la seva mare, a fi de decantar-lo a rendirse. Realitza una acetó afortunada al coll de la 7eixeta contra un destacament de l'exércit el 24 de marc del Í 7 Í 7 i, dies mes tard, rendeix les milicies de "Duesaigües. 1Án regiment surt de 7ortosa i un altre de Tarragona per encercar-lo a la mola de Úaveria, pero es ja escápol. C'any I7i8 és cridat al Rosselló. S'acosta el gran moment del popular cabdill, cjuan 7ranca, després d'baver aposentat felip "V. a la corona d'Espanya i baver contri- buit decisivament a reduir els catalans, declara la guerra al seu ex-aliat t simula pretenir la restaurado de l'antic régim del Principal, La personalitat de Parceló, en aquest període, pren una singularitat excepcional. El mariscal Berwick, obrant ara en nom de les potencies anti-felipistes, li reconeix el grau de coronel i li ordena que, una vegada les tropes espanyoles que van a Sicilia siguin embarcades al port de Barcelona, aixe^ui les comarefues meridionals catatanes. Barceló torna a les serres nadiues i, en entrar a 7alset, lliberta ais seus parents. £a seva mare, pero, resta a la presó de 7arragona. Vel juliol Castellví li atribueix baver reunit 8.000 guerrillers <\ue es dediquen a prendre les armes dispostes peí Qovern a mans deis "Justicies" de cada localitat. Jlendeix un eos d'exércit a Alforja i a 'Mont- roig rep una perillosa envestida de les ¡orces comandades pels neo-borbónics Josep Martí i el conegut per Ambrós. 'R.essegueix la Ribera de l'Ebre i, entre Qinestar i 7ivissa, rep una nova envestida de forces molt superiors, reunides amb el fi de capturar-lo. Vna vegada refetes, les tropes govemamentals l'atacfuen a la TÁussara i Veré Joan Par- celó deddeix tornar al Rosselló, on, en arribar, rep orare de dur a cap algunes comprotneses accions al Pallars. Pe! marc del 1719 el sabem novament al Camp de Tarragona, Indica la seva gran preponderancia el jet c(ue a les nostres contrades els guerrillers no rebien altre nom que "carrasctets" o " carrasquets". Celdoni Vilá, sens dubte traient-bo de fina, escriu-, "Veré Joan 'Barceló dit "Carras- cle", coronel de jusillés de Transa ab tot son regiment de catalans". Jlbans bavia escrit-. ""Vingué ab un crescut número de pasats de ÍOO micalets tots catalans". T)e bones a primeres ens és presentat peí manuscrit "corrent amb son cavall" davant els murs de la nostra ciutat, al jront deis seus ardorosos parlidaris. Ac\uests el considere-n cegament i alguna volta sembla que s'espera que jugui el paper de venjador de particulars injustícies. Es mostra sempre agosarat en les accions contra l'enemic i molt atent i respectuós amb els religiosos. És generas amb els que acuden a demanar-li una mercé com correspon a un auténtic heroi de ¡legenda. El text de Celdoni 'Vilá posa partkularment de relien el tráete cortés amb qué els "carras- clets" distingien la casa prioral reusenca i l'acció extraor- dináriament beneficiosa del senyor Prior durant tot el període. Castellvt també ens el presenta singularment pietós i en parlar de les seves accions iniciáis remarca la seva cle- mencia. Ja investit de cap d'una jor<¿a representativa ens diu que "ejecutava frecuentes castigos de muerte en todos los que con pretexto de ser de su regimiento insultavan los lugares y es cierto que aunque de humildes pañales no molestó ningún pueblo" i encara ens descriu com tenia esment de no apoderarse deis diners que les localitats tenien preparats per pagar el flsc, sino que esperava que les parti- des recaptades s'baguessin jet amb ells, les sorprenia i solament alesbores prenia els diners. Diu encara: "Respec- tava con la mayor consideración la noblesa, no entraoa en los castillos sino forzado y con un tosco estilo practicaba la mayor urbanidad". Ca documentado oficial que figura ais arxius tracta Harceló de bandoler, pero els mateixos documents Jemos- tren cfue recorría el país amb trapes encjuadrades amb oficialitat, cavalleria i servei de sacerdots. La seva missió era aconseguir un nou alcament del Principal, amb les mateixes idees cfue havia promés dejensar Caries d'Austria. Entorn de Barceló es van reunir tots els inconformistes dis- posats a utilitzar Mouametit les armes per a fer triomfar llurs anhels, mes altres cfue es volien resguardar de les ven- janees personáis deis nous agents deis municipis. Així veiem cfue el nostre pseudo-cronista posa de manijest, cfue "¡oren tantas les ingraiituts e injurias y malas informas falsas... cfue obligaren per temor de una captura a molts bómens fogir a la montanya y anar-se'n en Carrascla contra so, voluntat". TAns i altres, pero, no devien constituir la majoria del país, cfue es sentía cansat i desenganyat de les adversitats sofertes en la lluita passada. La noblesa consi- derava el moviment del Carrasclet com una cosa plebea. 3Jo bi havia fe en el triomf i molt menys en les tropes fran- ceses, cfue en temps immediats havien recorret)ut el Prin- cipal, l'bavien estimat enemic i obraren d'acord amb acuesta considerado. AUrament Barcelona, cfue sempre havia donat la norma del cfue s'havia de fer, es va mantenir subjecta a l'autoritat de 7elip V, i aixó sol bastava per a fer fallir el nou intent. En realitat la guerra del i 719 va ésser exclu- sivament comarcal. A la nostra ciutat es vivien llavors hores molt anormals. L'any iii9 és un deis cruciats del període. Gt camp estava en una situado desesperada. El pas deis exérdts i deis guer- rillers s'bavia fet sentir catastroficament. Els agents borbd- nics s'haoien apoderat de tots els animáis de cárrega cfue tenien els pagesos destinant-los a la milicia, dutadans i camperols eren flagel-lats pels nous tributs deriváis del ca- dastre: a Reus sembla cfue els propis regidors es veieren Detall de les maces d"argent. (Em.lt amb kt aim« de la ciulat.) obligáis a procedir al cobrament. Aviat, davctnt la propa- gado deis guerrillers, les tropes regulars es repleguen pru- denttnent a ^Tarragona. A redós de les tnuralles impertáis, rejetes a costa de les localitats del Camp, es refugien també molts deis anomenats botiflers de la comarca. £1 26 de juliol Veré Joan darceló, enfront deis seus voluntaris, ataca Reus. Hom diu cjue alguns velns van contraatacar, i sembla cert cfue en la Uuita va ésser jerit un germá de Marcelo. Jcjuest darrer, pero, va Quedar senyor de la poblado i es va aposentar a Casa la Vila. Segons es desprén duna informado repressiva, feta peí batlle borbó- nic, era de nit i tota la placa del TAercadal estava plena de geni, la cfual manifestava alegría per la presencia del Carras- clet. lÁn deis interrogáis en el sumari diu c\ue a la placa bi bavia una multitud de dones i xicots. Xin altre diu cfue, (\uan va arribar, no va poder passar, peí tumult de geni situada a la placa i a l'entrada de Casa la Vila. Les per- sones mes significades de la poblado acudiren a saludar personalmént el guerriller, Que es presentava com una mena d'alliberador. 3~li acudí també el reverend prior de la parro- quia i diversos eclesiástics. Mentrestant, pero, els guerrillers procedien a detenir alguns botiflers i seis enduien a la muntanya per reclamar un rescat. Vos dies mes tard, Veré Joan Marcelo intenta de nou entrar a Jleus. Vero les portes eren tancades. £1 reverend J'rancesc Hages, cfue bavia pres part a la Uuita de l'alzinar de la Canonja, c¡ue bavia costat la vida al comte de Heau- moni, i (\ue s'baoia significat com a furibund felipista, bavia organitiat un eos d'assalariats, el <\ual es va parapetar a la muralla de la banda del raval de Jlobuster. 7ou ferit un capitá austricista, contra el c¡ual es mostra impietós liras- cible i béllie mossén Hages. En canvi els frares de Sant 7rancesc palesaren amb ell la cristiana caritat. £1 convent francisca esdevé el refugi deis <\ue temen les revendes deis subordináis borbónics. Les denúnóes d'acfuests darrers ori- (finen l'exili de clergv.es, jrares i particulars. Amb tot, el véinatge de les ¡orces de Veré Joan Parceló fa tfue els austríades no es donin per vencuts: es manifesten amb sin- gulars distincions, tais cotn portar el cabell deixat anar, mentre els borbótiics el duen recollit i posat dins una bossa. "Me-ntrestant Harceló, amb un miler escás de partidaris, ha vencut a Alforja 1.800 enemics. Es retira, pero, vers la Ierra Alia i Aragó. Mes tard torna a passar t'Ebre a Aseó, burlant les ¡orces governamentals apostades al llarg deis passos del riu. "Joma a les muntanyes de 7ivissa i, peí mes d'agost, obliga ais felipistes a evacuar Qinestar. 7orna a la Catalunya francesa i se li dona la missió d'obligar a les ¡orces regulars de Telip V. a tancar-se a les places fortes. Aixó ¡a $ue el panorama de la nostra ciutat canvii com- pletament. £/ batlle de Reus i altres persones corren a refugiar-se a 7arragona. Dins la ciutat imperial bi ha encasernades totes les ¡orces disponibles del Camp c\ue resten inactives. Els miduelets de Veré Joan Parceló son els senyors de Reus. "7ots los dias y nits venen los carrasclets en esta vita de Heus y los botíflers se recullien a la casa del senyor Vrior perejué se li mirava lo decoro y ningú se atrevía entrar en la Abadía", escriu Celdoni Vilá. Els senyors priors de la parroquial de Sant Veré i del convent de Sant Joan, el pare guardia de Sant Tráncese i altres senyors de signifi- cado austriada, van a Talset per entrevistarse amb Veré Joan Üarceló i sol-licitar efue ni ell ni "tota la sua gent no maltractasen ni vituperasen en béns ni en persona, ningú d'esta vila de Reus". El cabdill accedí a "tot cjuant li fon demanat". Aixó, pero, contradiu Y acta municipal del i 4 d'agost, efue inserim com a apéndix, i la informado (\ue contenen els Annals d'Andreu de Bofarull efue s'bi ¡ona- menta. 7al vegada la reladó oficial continguda en el "Llibre de Concells" del nostre municipi cercava d esquivar la punido íjue bavia de caure damunt els comissionats si es provava la seva entrevista amb Carrasclet. Per aixó mani- festaría que la comissió indicada va tornar molt aviat "cfue los dos prelats quedarse varen ya a Riudecanyes sens arribar a 7alset, per aver-los assegurai lo cabo de la Cua- drilla, cfue allí toparen, cfui era cunyat del Carrascla, que •se tenia orde apretadíssim de no molestar a ningú y cfue isquesen tots de recel, per quant no-s cometria cap desmán... lo que confirma després lo senyor prior, añadint que Carrascla anava tan ocupat en buscar armas, cfue aquest era tot llur desvel y cuydado". A la tarda de l'arribada de la comissió, es presenta a Heus una forca de dragons, disposta a aposentar-s'bi amb carácter de guarnido. D'alesbores endavant les exigéncies económicfues deis bor- bónics son dobles. Per un costat, el govemador de Tarra- gona es mostra inexorable en els nous tributs i, per l'altre, el coronel de les forces expedicionáries cobra també peí seu compte sota pretext de reparar els murs de Tarragona. Cestat de miseria de la localitat impossibilita el compliment de les exigéncies, i d'aixó segueix la detenció d'un parell de regidors, els quals son conduits presos a 7arragona. Els altres es veuen obligáis a comprar la seva llibertat (27J. £es tropes governamentals reunides a Reus surten a atacar Pere Joan Parceló, que saben que es troba a VSudoms. El comandant deis guerrillers jutja difícil mantenir-se al Camp i es retira vers la Conca de 7remp. Al passar per Santa Coloma, porta ÍSOO homes i un esquadró de cava- lleria. S'encamina a la Llacuna i cinc mil soldáis, apostáis a propósit, ¡'ataquen. Rej5 l'ajuda del guerriller 7homeu de Pollina, pero ambdós, un per cada banda de la valí, es retiren vers el ^Montserrat. Allí es troba asset\at per set mil bornes, pero mercés a una estratagema, a la nít i amb la boira, aconsegueix treure les seves forces peí pas del 7orn del "Vidre i dur-les salves al seu destí. Actúa un temps a Concells", pendix del presen! volur SERVÍI DOCUMtNTACIÓ la valí del Segre. Pero rep de non Votare de tornar al Camp per recollir tots els guerrillers c\ue h'x ha dispersos per les serres situades entre la nostra comarca i l'Ebre. De retorn vers el Vallars ataca Valls infructuosament hs). Arribat a 7remp fa de reraguarda per cobrir la retirada de les tropes franceses. L'any Í 720 felip V. fa la pau amb la Quádruple Alian- ca, renunciant per sevnpre a la corona francesa i cedint les restes de l'antic imperi mediterrani cátala a les potencies cfue li feien la guerra. £,a lluita és acabada i el Carrasclet i els altres caps deis guerrillers catalans es senten defraudáis, al donarse compte cfue han servit de joguet a 7ranca. L'enteresa moral de Veré Joan Parceló és posada a prova i es nega a acceptar honors i dignitats deis francesos. A Vamagada embarca a Pbrtuendres amb un estol d'incondkionals vers JAaó. Vero perden la ruta i la fragata c¡ue els porta és apressada davant de "Barcelona per un pairó cátala, el cfual el reconeiic i permet cfue segueixi el seu camí. Arriba a Maó, alesbores ocupat pels anglesos, i rep noves honors i ajuda económica. El seu anhel és passar a Austria per posarse a les ordres de VArxiduc, pero abans realitza un deis actes mes sor- prenents de la seoa vida. Compra un vaixell i es fa a la vela amb la senyera anglesa vers Catalunya. "Desembarca celadament entre Cambrils » el coll de Halaguer i, mentre el vaixell va a prendre port a Salou, ascendeix per les cingleres de Vratdíp i Oaveria per reveure un darrer cop la térra nadiua. S'está unes hores ocult a Capcanes i vuit dies després el vaixell acut a una platja deserta vora l"J\os- pitálet. Veré Joan Parceló s'embarca de non i deix per sempre mes el Vrincipat. (28) Hi ha malta romántica fantasía en la supoaada estada de Pere Joan Barceló a Santes Crcus, recollida per mossén Josep Palomer en un capítol de le. seve» "Siluetes de Santes Cteus", a base deis textos de Víctor^Balaguer i el científicament desacteditat autor de les "Escuadras de Cataluña", 52 Des de Jvlaó passa a Viena, on rep l'assignació de coronel de l'exércit imperial. S'estableix a T^ugdia, on adcjuireix una finca cfue cultiva personalment, £'any ¡734 és cñdat attra volta a comandar un re¿}iment a Italia. Cau presoner de les tropes de 7elip V. a Bitonto i és dut a Cádiz. Com a soldat de l'exércit auslríac Vany 1740 és posat en llibertat i torna a Viena. Peí setembre de 174í comanda un exércit al 7irol. Úiure de la invasió, el (jovern de 7-elip V. esmerca el seu afany contra atfuells cfue poden ésser acusats d'haver formal part de les partides irredentistes. Alguns deis subordináis injeriors satisfan Ilurs instints col-laborant a la repressió. Les forcfues de la riera del Roser coneixen un temps d'activitat. És alesbores c¡ue pren una sinistra importancia la persona del "Dutfuet, antic partidari de Veré Joan "Barceló, el cfual, acjafat per un destacament borbónic al molí de Siurana, és CCWHÍÍ a Tarragona i es IHura de la forca, avenint-se a penjar els seus companys de captiveri, inclusiu el seu cunyat. Esdevé immediatament botxí local. 7al volta la simplicitat de les anotacions (\ue conté el text no arriba a encomanar tot el patetisme deis esdeve- niments d'acjuest període. Entre els fets realment paorosos sobresurt l'execució, tfue va teñir lloc el 5 de febrer de 1720, a la indicada riera, de cinc partidaris de Veré Joan Tiarceló. Imaginem cinc bornes lligats al peu de les fortfues, a punt d'ésser executats. El famós T)uc\uet, el botxí, es nega a penjar-los, manifestant cjue "anava despullat i bar- but". El Hatlle diu (\ue té un altre botxí a punt per a penjar el T)uc}uet si acfuest no vol fer el seu ofici. Vero, vista l'obstinació del T)uc\uet, s'envia un a^utzil a Reus, distant cosa de mitja hora, a cercar espardenyes per a calcar-lo. Així mateix es recorren les barberies, i botn mana a tots els mestres i fadrins barbers Que acudeixin a la riera del Hoser amb les eines de llur professió. !Mentre l'agutzil corre primer a l'espardenyeria i després d'una barbería a Valtra, posant l'ordre de manijest, els condemnats, lligats de bracos, esperen al pe-u de les jorques, amb les autorítats i el botxí al costat. Enfiláis ais arbres propers i escampáis per les vores de la riera i les ierres immediates hi ha uns espectadors mes o menys condolguts, o bé mes o menys divertils: de tot hi devia baver a la vinya del Senyor. El temps passa i tothom s'impacienta. Ver ji van acudint els cridats. El botxí es disposa a deixar-se ajaitar assegut al marge de la riera. Un barber H posa el plec de bugada, l'ensabona i li dona la primera passada de navalla a la gaita. Ha complert la seva tasca i es retira. 1Án segon barber acaba d'ajaitar la gaita del botxí. TAn altre segueix la feina i així van intervenint els altres presents, fins que tots els barbers de la vila han contribuít a l'afeitada del botxí. Sola- ment aleshores acfuest es disposa treballar amb els cinc desgraciáis (fue han de morir a la jorca. Aquest és el relat que extreu Celdoni Vila de les notes de Ramón fina, el cfual resulta interessant, no solament peí seu patetisme intrinsec, sino també percfué sembla delatar una mena de confabulado de tots els barbers i possi- blement deis espardenyers, i ádhuc de tota la vila contra el botxí. Altrament, no es veu ciar per equina rao ac¡uest va barbut. Es evident c\ue els barbers es negaven a afaitar-to. Potser perejué pretenia no pagar"} "Mes aviat es possible (\ue ho fessin per repugnancia a la seva significado. Sembla lógic Que, si hi hagués hagut un sol barber botiflzr, atfuest bauria estat dispost a servir el T)u$uet, i encara sembla mes lógíc que el batlle l'bauria eximit d'acudir al peu de les fortfues perqué bi sofrís la bumiliació d'afaitar el botxí. 1 encara, si es tractava de la materialitat de pagar el servei, eí gremi podía estalviar-se l'escena, puix que, pagant simple- ment un sol barber, la feina podía ésser jeta. En lloc d'aixó tots els barbers ¡oren cridáis i obligáis. Solament un s'escapá de la humiliació fugint a la muntanya. Peí maig de i72O tes partides de "carrasclets", ja sense Harceló, encara teñen grans escopetades amb els soldáis a la vila de Maspujols. £1 fet sembla originar les moltes detencions cfue es van realitzar a Reus la mateixa nit. És possible <\ue la lluita de !Maspujols sigui el darrer fet d'armes de significado, puix d'ací en avant el text solament ofereix ajusticiaments de captius. £1 refugi de Sant Tráncese i de Vermita de !Misericórdia és aprofltat pels suspectes. Jira els irredentistes de la vila serán anomenats "ali- gots". És possible cfue l'adjeciivació "carrasclets" jos do- nada solament ais guerrillers en actiu, sense comprendre els simpaiitzants c¡ue no jessin armes. Vna part de la revenja del personal jelipista es desplega contra la simbólica águila de carió, cfue bavía estat construida l'any Í712, amb motiu de les demostracions publiques efue es jeren en rebre el títol de ciutat. L'any 1722 té lloc la falsificado de la moneda local, anomenada " pellarofes", segons es desprén del text, en complicado amb els oficiáis subalterns del municipi. L'any i72i surt un edicte perdonant els catalans (\ue baguessin format part de les partides capitanejades per Tere Joan Parceló, si es presentaoen dins un terme determi- nat ais oficiáis reíais. £í 1724 entre els trencacolls cfue origina el fisc insa- ciable i la descoberta del frau de l'Mgua Nova, ignorem per efuina rao, refloreixen a Reus les esperances deis austríades. Jlgunes notes del text ho posen d'evidéncia. Així mateix veiem com un funcionan felipenc, aterrit, confidencia al seu onde la noticia del suposat retorn de Varmada naval de l'Arxiduc. £1 2 de juny de Í725 arriba a la nostra loca- litat la notificado de la pau de 'Viena entre I emperador Caries i Telip V. Ver Sant Veré es multiplicfuen les festes, per ac¡uest motiu, i bom reconstrueix els gegants, Váguila i la mulassa. El día següent, seguint els acords de Viena, son retornats els béns confiscáis a llurs legítims propietaris. Les ¡estes indicades tendien a un general apaivagament deis esperits, puix d'altra banda no es comprendria la simbólica reaparició de ¡'águila, pero l'any 4735 es manijesta nova- ment l'impuls a favor de Caries d'Áustria, puix, en motiu del desplacament a Italia de les tropes espanyotes, es subleva al Camp de larragona l'austricista Andreu jarcia, al front d'un grup de partidaris (29) i, segons el manuscrit cfue transcrivim, l'any H40 trobem cfue encara es fa mofa deis (\ue havien estat partidaris de la casa d'Áustria amb motiu de la morí de ¡Emperador. La resta del text detalla alguns incidents de ¡a recana, l'enrenou produit per la novetat de les quintes, I'envestida contra els comerciants exportadors de productes a Angla- terra, els desordres de ¡a tropa i algunes particularitats derivades de l'impost sobre els aiguardents, (\ue d'una manera tan viva afectaven la comarca. Encara bi ba una darrera generado de les primitives colles independents de guerrillers vers un auténtic bandolerisme, tjue origina la detenció d'alguns caps de colla significáis i llur ajus- ticiament. La historia del període, c{ue compren la guerra de Suc- cessió, ens parla d'emperadors, reis, princeps, cardenals, grans generáis, primers ministres i consellers, alts dignataris i tota mena de magnats. El relat de Celdoni Vilá ens encara, per contra, amb personatges de darrera fila, comparéis de minsa categoría, cfue posen d'evidéncia llurs passions i per- sonáis cobdícies, realitzant actes lamentables i tristíssims. (29) Pulggener. "Hialoria de ValU", plana 239. Gárgola central de l'antic edifici de Casa-la-Vila, representaré l'águila imperial amb l'escut de la rosa al pit. (Museu Municipal de Reu».) Aqüestes accions dins el marc local preñen la deguda impor- tancia. Imperen damunt deis pobres diables cfue en son victimes o s'hi traben barrejats amb una jorca major cfue els esdeueniments generáis. La ciutat estava a mercé d'uns pocs esperits acomodaticis, i el cesarisme, que sembla carac- teritzar algunes autoritats superiors, trobava imitadors apro- ntáis en els subordináis de classificació mes baixa. T^o oblidem que la Retal Junta va reclamar contra les atrocitais i procediments utilitzats per Chaves, el comandant tarra- goní, al (fual bavien estat subjectes directament les auto- ritats locáis. El que resulta bo és cjue un deis successors de Chaves, segons el text c\ue transcrivim, en manta ocasió es va mostrar mes benigne que els subalterns reusencs i fins arriba a mostrarse enutjat del seu sermlisme. L'estudi de l'actuació incivil, impetuosa, i en qualque cas patológica d'alguns deis personatges del present dietari gai- rebé ens portaría a la revisió de les novelles mes truculentes del passat segle. Vassa per l'obra de Celdoni Vilá el dissortat Pardal que, peí fet de trobar una pistola pertanyent al Carrasclet i baver-la-hi tornada, és empresonat i ja cap al penal de Cartagena. Ui passa JAaria Hages, vídua Tialdricb, filia d'un pagés local, la cjual es ja anomenar %aria de Portugal, per haver contret segones núpcies amb un bri- gadier de J'elip V., nadiu de 'Badajoz. Aquesta senyora s'apropia una galera de sis muís i la ja anar a Hiudoms cada día, ais oliverars de Joan T^ebot, comandant de l'Ar- xiduc, a carregar llenya mentre soca hi queda. La matei'xa senyora es ja pagar cent dobles per ¡ntercedir que el seu tnarit ordeni que siguin oberts els portáis. El seu carácter havia d'ésser molt particular, per tal com exigeix la vinguda a Reus del tinent general Qarraja, el marqués de Husians i un coronel per a posar pau entre ella, les seves filies, el seu pare i els cunyats. La novel-la es veu coronada peí romántic epíleg a qué dona lloc la seva neta en jugir i lliurar-se a un simple soldat de la guarnido. Vassa peí text l'irritable reverend francesc TÜatjes, émul del jamos bisbe Jlobuster i Sala, cfuant a la seva bel-licositat. 7em coneixenca amb el josser Cota Tilava, acusat de roba- tori, amb et baÜleVereVuig, el vicari austricista 7orrabadell, el poderos doctor Jntoni Qavaldá, primerament síndic del muniápi austricista i cfue el i7i2 encara acut a "Barcelona a besar la má de l'Emperadriu, pero cfue I'any següent, signa, davant de notari, dejensar la causa de Telip 'V¡ el i 7 i 4 cau presoner deis "carrasclets" i els reusencs cfue anaven amb a^uests li salven la vida. El dia de l'Ascensió de m9 va a Jarragona a jer mérits prop del tinent general oferint-li un $rup de micfuelets presoners, els tfuals menaven tligats dalt d'un carro. El mateix any un vei li salva la casa i potser la vida, abonant les dobles cfue li exilien els carrasclets i ell es necjava a afluixar. Encara el 1723, tfuan s'orclena Ventrera de les armes ais gooernamentals cfue no fossin cavallers, es ne0a a lliurar les sepes, al-lecfant teñir un privi- tegi personal del duc de Qerwck. Entonat, es ne$a en ÍTIA a exhibir llumináries en motiu de la mort del rei úuís i, secfons el text de Tina, acaba sostreient el cabal públic de l'Mgua 73ova. Jopem amb I 'ex-imperial 'josep de'Barberá, conetjut per Pubill, esdevingut espía deis borbónics, el jat- xenda Joan de Barbera, conecfut per Bassó, denunciant de Josep Éatlle, el cfual és despullat i conduit tligat. El Tíassó s'apropia de la seva roba i se la ven a projit propi. Vn alxre guerrüler H compra la Ilibertat. lina vegada cobrada, el denuncia i el fa detenir de nou. ¿5 el mateix tjwe s'aprofita del sacjueig de ^Maspujols, se n'emporta or, plata, i donant mostra del seu plebeisme, roba i botijarres. L'endema torna al mateix indret per conduir un mort, i en el mateix carro carrega la cansalada cfue sostreu a una pobra vidua. En fi, en el dietari surt Joan TSages, el tfual, en creuar-se amb un injelic austríada cfue duen pres, li ja petar la bassetja a la cara, pretextant cfue no li ha jet barretada, Joanet de Vira, cfue fineix víctima d'acfuell c\ue tenia peí seu millor amic. el T-raró, el TJegret 7eller, Veré Jáarcb conegut per l'Embustero, el cerer Jomas Auger, el Mestre WOH, el Verdidó, el cobrador del cadastre Josep Ttargalló, el doctor Pares, l'esporuguit Laguarda, el Uoctinent del batlle Antón Auefer, i tants altres personatges principáis o secundaris, molts d'ells grotescos, autentics tipus de fulletó i de romane popular. Alguns semblen eixir d'una mena de tenebra, Es mostren sobtadament i preñen vida per uns instants. T)\uen uns mots o realitzen alguna acció i tot seguit es des- vaneixen, engolits de nou per l'obscuritat. Semblen la fíamela estantissa d'un llumi efue s'encén i s'apaga dins la nit. Altres van reapareixent al llarg de les planes del manuscrit i diríem que hi lliguem una major conei- xenca. 7o\s aefuests comparéis es mouen impulsats per una passió venjativa i per la cobdicia, encegats i molts d'ells oblidadissos de la seva particular dignitat i condició social. Sembla c{ue en aquest període passi per Jleus una folla onada d'odis <\ue bo capgiri tot, tregui enfora de tots els esperits uns primitivismes c\ue podien semblar superats i mostri els babitants de la ciutat amb totes les nafres moráis al descobert i llur crueítaf instintiva. 5Vo bi ba llorers per cap vencedor, per ningú bi ba gloria. Sois bi bafíatfuesessense grandesa. Si Celdoni 'Vilá bagues estat un veritable escrip- tor, amb les memóries de Hamon 7ina a les mans i les referéncies verbals, <\ue la relativa proximitat del temps havia d'oferir-lt, ens hauria pogut donar una formidable visió literaria d'ac[uells dies. Vero son tan particulars els personatges, tan repugnants molts deis feis, c{ue estem se- gurs (\ue, si l'encert Uterari bagues afavorit el nostre arxiver, avui consideraríem la seva visió com a afectada, tremendista i entjanyosa. En canvi ara, mercés potser a la incorrecció del text, a l'expressió senzillament popular i a un cert redust de l'época, Iautenticitat deis esdeveniments es mostra sense palliatius. Entremig de tant patetisme no manca la nota cómica. £'escena del gabatx de l'hostal de Sentís, que en plena nit, tot nu i brandant l'espasa, persegueix les autoritats ater- rides pels carrers de la vita, ojereix un arcjument £/ue sembla robat a la inventiva de l'autor del Quixoí. Va acorrer el primer de maig de l'any 1724, i s'endevina com Ramón 7ina es complagué en deixar-ne bona memoria. Al sen costal la publicado, l'any i727, d'un ban compost amb tots els jormulistnes oficiáis i a "trompas i tabals" ordenant per manament de la Senyoria cfue tots els jadrins de catorze anys en amunt "frares i capellans inclusíu", sota pena de la vida, acudeixin a les vuit de la vetlla al JAercadal a fer escfuellots a la vídua Calderera, cfue s'havia compromés en sebones núpcies, no deixa de teñir la seva gracia. Si mes no, demostra cfue en l'hora adversa no manca al nostre poblé un sentit suficient d'bumor. La prosa de Celdoni Vilá no és sotmesa a cap norma gramatical. Els castellanismes bi son en profusió. Si inten- iéssim purificar-la, o tan sois ortografiar-la, se'ns Quedaría ais dits i perdria tota l'espontaneitat i el seu tuf carac- terístic. D'altra banda conté alguns modismes locáis i ¿firs de llenguatge inculte, c\ue teñen el seu interés dialectal i d'expressió viva. £s obtigat deixar el text gairebé tal com ens arriba, limitant-nos a completar les abreviatures, regularitzar Yus de majúscules i d'accent, i deslligar els mots incorrecta- ment units. Així respectem les páranles mal escrites, l'ús indegut de determinades Uetres i la falta d'altres. Regularit- zem aixi mateix la forma d'indicar les dates i bem reajustat degudament l'ordre cronológic de tes noticies iniciáis, cfue l'autor deixá una mica desballestat, Ens interessa reduir al mínimum la nostra intervenció en el text i fugir de tota pos- sible mixtificado. Estem segurs <\ue cauríem en acfuesta dar- rera si intentéssim presentar-lo amb una major correcció gramatical. El eos de Vobra és constituit, en primer ÍIoc, per unes noticies efue semblen aparéixer com a básiejues, possible- ment copiades al peu de la lletra deis manuscrits de Ramón Tina. y\i ba després una prodigatitat d'esclariments interca- láis en el text, precedits marginalment de la indicado Nota. IHem dubtal si imprimíem aqüestes suposades notes al peu de la plana com és costum en ¡a tnajoria d'edicions, pero bem desistit de jer-bo, davant la considerado rfue les mani- festades notes no son ben bé tais, sino veritables ampliacions del text. Algunes deuen constituir la part possiblement original de Celdoni "Vilá, altres pero creiem ¿fue provenen, igual efue les efue considerem básiefues, deis manuscrits de llamón 7ina. Jii ha, encara, uns altres esclariments c\ue apareixen com d'un ordre inferior i son ajegits jora de text. yiem optat per compondré els primers amb un eos de lletra Ueugerament mes petit Que els de les noticies iniciáis, supri- mint Vindicado nota amb efué sempre les ja precedir l'autor. Jlem respectat la norma c\ue dona ac[uest d'insefir atfuests esclariments a continuado deis parágrajs, el contingut deis cjuals semblen completar. 'Al peu de les planes bem compost, amb lletra d'un eos encara mes reduit, les altres notes d'un interés secundan. 'Manifesiem el nostre agraiment al docte company Salvador "Vilaseca i Anguera per la Hberalitat amb cfué ba volgut servir-nos, donant-nos tota mena de jacilitats per a la transcripció del manuscrit de la seva propietat i la deis documents extrets de l'Arxiu de l'Ajuntament dipositats al Museu "Municipal del c¡ual és director. Cal consignar Vextraordinaria ricjuesa de documentado <\ue sobre la Querrá de Successió guarda el nostre arxiu local. A continuado del text de Celdoni Vita, inserim la relació contetnporánia deis actes celebráis el 3 de juliol de 1706, en motiu de la vinguda a Reus de l'Jlrxiduc Caries, extreta del llibre de Vromenies del nostre Arxiu Municipal. El setjon apéndix el forma el document "Sindici villae, nunc Imperialis attentae civitatis de Reus", signat perl'Smpe- radriu en juncions de Reina Qovernadora de Catalunya el dia 3 de juny de Í7Í2. £ 'original d'atfuest document, el cfual fon rehut de les tnans imperials pels sindics (30) del municipi, jou recollH per ordre de Telip V. Jlem extret el text deis registres de Caries d'Austria existents a I'Arxiu de la Corona d'Aragó (SÍ). WO bavia estat publicat mai íntegrament i solament se'n coneixia el petit resum cfue en féu Andreu de Hojarull en els seus meritoris Annals. £1 tercer apéndix Vintegren els fragments de les '"Narracions históricas desde i7oo a 1725" de Tráncese Castellvi (32J rejerents a Veré Joan Barceló, els cfuals cons- (30) Un deis dos sindica que anaren a Barcelona a rebre el document de lea manj de l'Emperadriu, fou el doctor Antoni Gavalda que el manuicrit de Celdoni Vil a ens presenta com a compile a t amb el frau de l'Aig-ja Nova i i i p home influient prop de les autontats felipistes. (31) Secció "Intrusos". Privilegiorum Díversorum Arch. Diic. Austri número 1. N.« 197. De 1706 a 1713. folia 219 a 225. (32) Francesc Cattellví i Ovando va veure la primera IIum a Montblanc, procederá d'una familia de la noblesa. Mamfesta ésser CoHegial del Col- leg¡ de Cavallers de la Purísnima Concepció de Tantiga Univcraitat de Lleida Í capitá de la Coronela de Barcelona entre 1714 ¡ 1725. Deiprá de la caiguda de Barcelona l'any 1714 va éuer perseguil pcli felipiites. Els seus béns foren incautáis i fou sortós d'éiser asiistít peU seua parents. Es va acollír al castell de Rocafort de Queralt. El 26 d'octubre de 1718, quan es trobava al monestir de Vallbona de les Monges on havia acudit a visitar les seves geirnanw, va éiser sorprés en una ceHa i empresonat peí jutge Salvador Prats i Mates que anava guaidat de 30 cavalU, 20 soldati i 3 agutzils. Va poder comprar la seva ilibertat amb 8.000 ducats a base de fiadors, L'any 1719 s'acolleix al monestir de Poblet i mes tard va passar a Viena on va morir el 15 de seternbre do 1757. La seva obra base es titula: "Nanaciones históricas de España desde el año 1700 a 1775; motivos que precedieron a las turbaciones de España en particular a las de Cataluña: estado, resoluciones, disposiciones y fuerza de las potencias interesadas en esta guerra, sitio de plazas, sorpresas, defensas y ren- diciones, batallas, combates y reencuentros con su resumen a la fin de cada uno de los sucesos que acaecieron en España; singularmente del último bloqueo 62 titueixen una auténtica i detallada biografía, fins avui inédita, del famós cabdill. Estableixen un cfuart apéndix o cotnptement documental les actes municipals del i 4 d'agost i í de setembre de nt9, extretes deis "Oibres deis Concells" de Reus, les duals posen darament de manifest l'estat anormal de la poblado en el període. 7em seguir el conjunt anterior de les anotacíons deis nomenaments de baúles i regidors de Reus jets a partir de I aplicado del Decret de 'Nova Vlanta flus a l'any 1738, extretes deis registres de la Retal Audiencia de Catalunya. Jcfuestes anotacions venen a completar les llistes de per- sones afectes a la nova política (\ue es va cotnplaure en composar Tiamon 7ina i copiar Celdoni 'Vilá. JOSEP ¡CLÉSIES. y sitio de Barcelona en 1713 y 1714. Motivos, resoluciones, disposiciones, defensas, asaltos y rendición; abolición de los fueras, honores y antiguas leyes, plan del nuevo gobierno; confirmado todo con documentos auténticos". Aquejta obra éí precedida per Ires comentaría: Primer. "Desde la población de España hasta la expulsión de los moros"; segon, "Historie o-cronológico desde el rey D. Pedro hasta Henrique IV de Castilla"; tercer, " Historie o-c roño) ógic a - política-militar de los condes de Barcelona y reyes de Aragón, después de Eipaña hasta 1700". També va escriure dos volurns en foli major que contenen 293 cortes o mapes de tota els reialmes del món. Va morir quan fe ¡a treballs per imprimir les seves obres, les quals van ésser recollides per ordre de l'Empe- radriu d'Austria i dipositades a la Biblioteca Imperial. (V. Torrej Amat.) 63 AMOR AL REY Y A LA PATRIA VINGUDA DE PERE JUAN BARCELÓ, DIT CARRASCLET, EN REUS Pregunto. Que cosa és Libello famós? - Responc. És un escr'ú, o señal de algún delicie, o infamia da alguna persona, ocult, o a lo menos del iot no manifest, a fe de que se fassa públich, o sen conserve la memoria, P . És pecal grave lo fer Libellos famosos? - R. Que si. Y si és contra lo sant pare o cardenah, se incorre en excomumó majar, tatitbe si contra ios oroes religiosos óe jant Í.J omtnso y Sant Francesch, lambe si és contra los que teñen régimen o govem ecclesiastich. Y lo drel civil los imposa pena capital. P . Lo present escrit en algunas de sas parís es un Libello famós? - R. Que si, perqué té las condiciona, que can ditas en la primera resposla. P . Teñen obligado los que posseheixen estos escríts de cre- mar-los, o esguinsar-los, de modo que non quede memoria, a lo menos en molla parí; es especial en aquellas, en que se disfaman algunas personas? - R. Que si. Y mes sí los tais possehidors son hómens de poca o ninguna instrucció solida (ni ha pochs que la tingan), entenimenls superficials, que deis delicies deis setens avis ne jan cómplices ais setens néls, quals son los que conservan sem- blants escrits, per lo coma. Si alguns historiadors refereixen alguns delicies de algunas personas, és per rahó de son ofici o dtgnitat, fent oéurer los seus errors perqué los eviten los successors, y sempre ab la mira del bé comú, lo que no té lloch en lo cas present; bé que alguns no han detxat de excedirse y pecar en aixo. "Lo Amor ai Rey, y ata Patria", son varias noticias ocurregudas en Reus, comensant en lo any i 7 í 4, y en particular en i 7 í 9, sobra los disturbis del cedisiós Carrasclet etc. etc. Recopilades per mí, Celdoni Vila, natural del mateix pobla cfue sos origináis dietaris de Ramón Tina, están recondits en casa de "]oan Hap- tista Terrando, argenter, de la mateixa vila de Reus. Any i 799 * Al final d'aquesta plana l'autor apronta l'espaí, que resta en blanc, per anotar el seguent: Sr. D." Severo Aguirre. Colección de Cédulas, tomo ]J, porta lo ayguardent. Memoria Ajuntament. Any 1748 a II Juriol, sobre octau de Aiguardeiit. Any 1750 a 29 Janer y a 20 de Abril de dit any y a 13 de Juny al dit any- Ajuntamenl any 1752 a 26 Febrer sobrí'l dret de octau aíguar- dent Any 1754 a 14 de Setembre = Ydem. Any 1754 a 5 de Octubre = Ydem. Any 1756 a 14 Mam = Ydem y a 20 de Abril de dil any ^ a 15 de Maitg de dit any. Any 176! a 12 de janer paga 1000 lliures per lo dret de octau Octau Aiguardent come ni a any 1741 a 8 de Setembre fin» a 1746 a 13 de Agost. 67 Reus. — N o t a : Se insertan aquí las següents noticias a copia des de l'arxiu del cabildo de Tarragona, y son las següents: En 1706 estava lo blat en Reus a 29 rals la quartera, lo vi a 7 rals la carga mentres lo citi de Barselona, y después puja fins a 11 rals. Aqueix any vulgueren establir aula pública de filosofía, y ho estorvá Tarragona *. En 1 708, las abellanes se vengueren en Reus a 9 rals quartera, lo vi a 20 rals. En 1 709. las abellanes en Reus a 20 rals y lo vi a 30 rals. En 1711, se prohibí judicialment lo tallar o arrencar olives. En 1712, se intenta fer en la parroquial una capella de Santa Susagna. Aquest anys los pares dominicos de Tortosa com- praren o arrendaren la estafeta de Tarragona. Pero los de Reus la conseguíren per la sua ciutat imperial. Los dominicos instaren ais de Tarragona, perqué fesen part ab ells en la demanda, y conseguiren traurer la estafeta de Reus. * Nota, en lo llibre de Mocen Güell, prevender de Reus, folio 142 de l'arxiu de la mateixa vüa y parroquia díu: Al* 3 de juriol de 1706, di.apte, entra co«a de 9 horas del mati, arriba a esta vila Don Carlos arxiduch de Austria. Primer ana a oh ir mita en la parroquia, y seguid amen t hana hos- pedar-se Casa la Vila. De tarde dona audiencia. La cavaliena estava acampada a la era del Doctor Bages. Lo iegüent día ana ha oir misa majó en la parroquia, y a la tarde partí de esta, hana a Valla. Omito la alegría de festas feu aquest poblé, etc., etc. OFERIMENT DEL PRESENT LLIBRE, QUE DEDICA SON AUTOR A LA VERGE SANTÍSSIMA DE MISERICORDIA, SA SINGULAR PROTECTORA VENERADA EN LO SANTUARI DE SA ESTIMADA PATRIA, LA VILA DE REUS Amantísima Reyna, a 'Vos dedico es petit treball, cfue he tingut en copiar las curiosas noticias de ac¡uest llibre. Agüera triplicat sis vegades mes acfuest volum, pero sent Vos, Verge Purísima, y la (\ue me doneu modo y carrera per encaminar mos escrits, be tingut a la mira lo deixar las cosas Ilegibles de tot home pur, tfue agüeren donat bastanta- ment escándol a la república, a Déu, al rey, y a la patria. Soberana Señora, en ma última hora, intercediu a "Vostron Tili per la mia ánima. Així o espera de Vostra Misericordia, Vostre indigne devot. CELDONI VILA AL LECTOR Amat lector, me ha motivat lo recopilar las següents noticias, no per altre interés, sino per lo gran amor Xinch al rey, y ala patria. Déu te guarde. Keus y mars a 28 de I any 17 98. CELDONl VILÁ !Memória de aquells que han obrat contra la casa de Austria en esta vila de Reus, que vuy ne diuen los botiflés, son: Pera Puitg. Pere Lavalleta. Po Barbera. Joseph Bargalló. Thomás Auger. Musu Laxasa. Antón Auger. Toni Montaner. Joan Estapa. Ramón Cardona. Doña Mariagna del Pera Pau Borrell, dít Castillo. Mestre Nou. Pere Baldrich. Thomás de la Xuta. Onofra Arandes. Salvado Balart. Valentí Fructo. Batista Arbolí, barber. Pere March, barber. Esteva Estapa. Joan Bages. Juan Mugné. Tinent Pestells. Samora, fuster. Joseph Pallares. Falip Folch. Doña María de Portugal. Potecari Bages. Joan Pau Carol Vell Bages. Po Puitg. Micaló Beda. Fransesch Guitart. Francisco, gendra de Roger, dit Palut. Xafa Rocas. Francisco Mugner, dit Lo foser, dit la Potra. Negret Taller. Jermá del Xixet. Bernat Pestells. Musu sabater y sos filis. Porrera Mosich. Noticia de aquells hómens de Reus, que al temps pre- dominava Cataluña lo archiduch Carlos, fíns a l'any 1713, que entra lo duch de Popoli per general al citi de Barselona, se an tornat grans botiflés, capitulant ais imperials, son los següents: Jaume Martí, dit Coll. Pau Mudronyo, botiguer. Joseph de Barbera. Bartomeu Perdigó, corder. Joan de Barbera. Salvado Roselló, dit Doctor Gabriel Monté. lo Fraró. Doctor Pau Broca. Simion Roselló, sastre. Noticia de aquells hómens de Reus que ténan 2 caras que giran y pergíran segons las novedats corran, vuy ne diuen auforges, y son: Miquel Valls, pagés. Joseph Freyre, perayre. Francisco Broca, argenter. Joseph Matoy. Antón Arandes, argenter. Manan Nicolau, botiguer. Doctor Adrián Prat. Felip Espasa, argenter. Narcís Bruget, foster. Francisco Pujol. Antoni Estapá, perayre. Francisco Gil, sastre. Po Carreras. Joseph Virgili, negociant. Po Farré. Bartomeu Bualart. Jaume Virgili, negociant. Jaume Amorós, pagés. Alexet Mestre, pagés. Pere Antich, sombrarer. "Varias noticias c¡ue coménsan en lo any i7a y continúan fins al de í748, pertanyents a esta vila de Reus sobra asumptos deis 2 bandos o partits de alguns naturals, tfuals tincb recopilades deis manuscrits, y diataris de Ramón 7ina, natural de la tnateixa vila, <\ue era partidari del bando de l'archtducb Carlos de Austria. £,0 altre bando eran partidaris de la real casa del nostre Uegítim rey Don Telip 'V, de gloriosa memoria. De las noticias del sobra dit 7ina, no mes hay acopiat las mes xis- tosas, be deixat las escandalosas cfue son in- dignas de lleigir-se de tot borne virtuós, infatnant a subgectes ecclesiásticbs de la Reoerent comunitat, y seculars de la present vila. Carrasclet, dit Pera Joan Harseló, cfue lo any tu9 vingué en esta vila de Reus ab sos voluntaris, ne donaré varias noticias del cfué obraren en lo poblé. Noticia deis Reverents de la parroquial de Sant Pere de Reus que son folt afectas y lleals a son rey Felip V: Primo. Reverent Jaume Martí, dit Coll. Reverent Francisco Bages, pravender — vené la prebenda a Cabestany. Reverent Joan Folch, pravender. Reverent Joan Carol, pravender. Reverent Joseph Estapá. Reverent Francisco Figuerola. Reverent doctor Joseph Arandes. Reverent Gaspar Baldrich. Reverent Joan Bages. Reverent Antoni Morell. Reverent Joan Sarda. Reverent Sebastiá Rigolf. Reverent Antoni Gil. Lisenciado Toni Amorós. Any 1713. Noticia deis que protestaren en la vila de Reus contra la casa de Austria, en poder de Pere Gay, notari de la mateixa vila, consta ab acte fet y fírmat, per defensar la casa real de Felip V, nostre llegítim rey, y foren lo següents: Doctor Antón Gavaldá, en medicina. Doctor Joseph Bages, en medicina. Doctor Pera Rigolf. Doctor Joseph Pares, en medicina. Joseph Simó, ciutada. Gabriel Simó, dutadá. Miquel Simó, ciutada. Antón Compta, ciutada. Joseph de Barbera, cavaller. Antoni Bori, botiguer. Agustí Estapá, botiguer. Desposori en Reus a 16 de febrer 1710. De Perc Joan Duch, pagés, fill de Pere Joan Duch, pagés, y de Tecla, ab Maria Salas, donsella, filia de Francesch Sales, pagés, y de Magdalena. {Lo sobre drt desposat féu de botxí ío any 1719.) Nolícia cronológica de la geneologia de Pere Joan Duch, pagés, dit lo Duquet, que fóu botxí en Reus en temps ais carresclets, conforme se dirá abant en lo any 1720. Son ofici era pagés, sa casa que vivía en lo carrer dit de Sant Pere de Alcántara. Tingué una filia anomenada Maria Duch, que casa ab un tal Joseph Borrell de Constantí. Tíngucren 3 filis, son carramaters y néts del Duquet. Desposori en Reus de Borrell y Duch: Ais 11 de mars 1736, foren desposáis en Reus Josep Borrell. viudo, pagés. habitant en Reus, fill de Pere Borrell, pagés, de la Pobla de Mafumet y de Maria sa muiler difunta, ab Maria Duch, donsella, filia de Pere Joan Duch, pagés, difunt de Reus. y de Maria Salas sa muiler (1). (I) Era hem pregunta! g¡ seria mülor posar aqüestes notes en Iloc pertinent del text; peri hem obtat per mantenir-Ie» ací, que és on les sitúa l'autor aente relació precita amb el paragraf precedent. (Nota del transe riptor.) 1705 En lo dos de l'Aspitalet, del Coll de Balaguer, se for- tifica Mocén Jaume Coll, Mocén Francisco Figarola, Mocén Antoni Morell, axant plantas, anasen a captorar- los, que ells ce defensarían. En dit temps ce trobava en Cambrills lo regiment de Don Joan Nabot, y un de sus oficiáis avia a justada una partida per fer anboscada prop lo Espitalet per antrar a matar-los, y cecaijar-los, y o sabe lo tinent Ambros Llagostera. Y hasosagá, ab tal que posa manament a l'oficial que, ci alrevia anar-i, posaria má a l'aspasa contra d'ell, y en aso se detingué. Pasada la fuga, tingueren ampeños del señors ymperials per dexar-los ais dits mocens botiflens tomar en sas casas llibres y asegurats. 1714 A ... de setembre, Mocén Jauma Coll astava al cantó, carrer Montarais, y veu venir lo vicari Torrabadell. L'anvastí com un lleó, anxamplant lo manteu en las dos mans, cridant alta veu: "Aquex és lo traído contra nostron reí." AfrontanMo cara a cara, etc. Ais 11 de setembre de 1714, fóu lo rendiment de la ciutat de Barselona, que torna la deguda obediencia al señor rey llegítim, Don Felip V. Vide Histeria de Voblei Don Jaume 7¡nestras en lo tomo 5. A ... de setembre, campana de las horas de la Seu de Barselona. Luego que dita ciutat fóu antregada, no vul- gueren mantenir las capítuladons de Musiu Barbich ab la ciutat, ab tal amostraran lo rencor contra catalans que prengueren la campana dita de la Seu. Y la prosesaren y fóu centenciada a mort per mans del botxí. Y ne féran 4 quartos com si fos estat presona humana, la fonguéran, i-n féran una gran pesa de artillería ab un lletrero que diu: Esta artillería era la campana cfue tocávan los rebeldes ha somatent, cjuant Barselona estava acetiada. Y la aposen- taren a la Ciutadela, per ser mes notori. Y, havent capitolat, lo general Barbich, que en pena de la vida ninguna per- sona puga dir catalán rebelat, y així se observa. A 17 de setembre, diu y sertificá lo señor vicari Torra- badell, per haver hoyt dir ha persona de veritat era present, com lo reverent Francisco Bages, prebender de Reus, se trobava ab son cavall y armas al rencontra de Palsinar de la Canonja, acompañant lo compta Boumon que anava de Reus a Tarragona. Y los voluntaris haixiren i-1 mataren ab batalla campal, y los del compte Baumon mataran lo bort del príncep de Almastat, que anava ab los dits vo- luntaris. Lo Reverend Bages, fóu un deis qui li tiraren, y no se sap si fóu lo seu tret lo que-1 mata. S'esta en dupta. A 18 de setembre, al doctor Antón Galvalda y Po Barbera de Reus, los voluntaris los hagafaren al rencontra de la mort del compte Boumon a l'alsina de la Canonja *. Palat Torrabadell, Juan Bonkh, Christófol Suares, y altres voluntaris de Reus, lí salvaran la vida ais dos. * Any 1714, ais 18 de íetembre enterro general en la yglésía de Reus del «ñor conde Baumont, coronel de la ciutat de Brúceles en glandes, lo cual lo mataren los voluntaria en lo alzinar deis parea jeauitas, camí de Tarra- gona antea de arribar en la Canonja. Crath consta al 1 libre de obits de la ygléiia de Reus. Pedro Miquel ana a la montanya ab pasapor per librar-los, y arriba encarar-se l'ascopeta ab los voluntaris sobre la llibertat y compósit deis 2 sobre dits. A ... Lo Fotero lo agafaren, Alcover, los micalets per ser espía, y al temps lo dúyan ha pasar per las armas, ho sabe Palat Torrabadell, y Pera Trinxerias, tots de Reas. Luego corragué allá, y lo libraren. Luego ho sabe Jaumet del Pastó, son conyat, y ana per matar-lo, per lo que la afrontava y los sobra dits ho compongueren. A ... de setembre, harríbá, en esta vila de Reus, Am- brosi Llagostera y Silvestra, sun company, tinents de cavallaria, después l'arrandiment de Barselona, que fóu lo arrendiment de Cardona, haont se trobávan los dos ofi- ciáis sobra dits naturals de Reus. Y en las capitulacions los concedíran ais sobra dits tinents lo retírar-se ha sa casa hap sun cavall y armas ab lo perdó del rey Don Felip V, y pasaport del conda Montamar. Y, haven-sa los 2 sobra dits retirats ha esta sa patria de Reus, fóran atmesos y atesos per lo comandant lo conde Sisil, se trobava en esta vila de Reus. Diu Gerónim Salva!, que-s trobava al porxo de Onofre Aran- des junt ab molts afectes botiflés, al tems arribaren los sobra dits tinent a la plasa de Reus y, entre ells, respongué Esteva Estapá, parayre carrer de l'Ospital, dient: "Molt me atmiro del senyor comandant que hágia atmés dins d'esta vila 2 traídos tan sanyalats, que per ells no y a perdó, las forcas están plantadas aquí en la plasa, y si no teñen boxí, jo estich a punt» per penjar-los." Ais ... de octubre, Joseph Bargalló, natural de Mont- roig y abitant en Reus, Pera Puig y Don Diego Baldés, l'armano Joseph Carbonell del convent de Sant Joan. Estava en conversa al porxo de Ramón Molins ab uns amichs seus y H donaren noticias com empeñáis dient-li, com la pau era feta y tornarían a Carlos arxiduch de 77 Austria. Y lo dit ermano se gira, y veu Bargalló al costat que-ls estava ascoltant, n-ostant no li pogué pair lo cor, li digué: "Ja u cens, Bargalló, beuta aqueix hou mentra l'altra se cou". Y lo dit Bargalló ana luego a participar-o a Puitg y Baldés. Y anaren an busca y encontraren lo dit ermano. Y I'agarraren pres y lo portaren el convent y Pantregaren al pare prió, lo tingues a dret, per quant lo demanarían. Imediatament ne donaren part a Tarragona, y de pesadumbres morí dins breu temps. Lo dia mataren lo compte Baumon a Pansiná de la Canonja, en dit rencontra que mataran lo bort del senyor príncep de Almestart (com se ha dit). Y un bon christiá lo aporta al cadáver del dit bort, nuet com sa mará lo parí, demunt un ruch que duya sarria. Y, antran per lo portal de Sant Pere de esta vila de Reus, ancontrá Pera March (PAmbostero). March respongué, lo duguesen al torrent enterrar-lo y, enb una manotada, lo Ilensa en térra yrat fortament. No volia Pentrasen dins la vila a donar-H térra sagrada, y los paijans lo dugueren a Pospital. Fóu enterrat ocultament, perqué los botiflés lo volien penjar. = Testi- moni Joan Pía, botoner al portal de Sant Pere, que veu de sos ulls tot lo referit, y no consta al llibre de óbits de la parroquia tal enterro. Lo compta Baumont estava per comendant de armas en Reus lo any 1714. Allotjat en casa Gabriel Simó, dit la Billeta, carrer de Jesús, casa de botiflens. Fóu lo cas, que lo conde Baumont ha nava a Tarragona per serts asumptos del real servey, ben acompañat de soldats y naturals de la vila de Reus. Ysqueren los voluntaria y li digueren se rendi- gués. Respongué que no-s rendía per canallas. Se comertsá lo foch y fóu mort de un tiro. 1715 Lo Palat Torrabadell trobá una somera que haportaven 2 hómens de la Selva, la qual li fóu robada l'any 1714, ben coneguda del dit Palat y de sos vehins, y per Damiá lo menescal, y demaná justicia ha Joan Bages, batlla de Reus. Y per ser los lladres botiflés, los féu torna la somera, y al Palat se-1 tragué a fástichs de devant. A ... de ..., Joseph Simó, y sus companys jurats de Reus y Jaume Martí dit Coll, clavan, at setra. Diu Toni Pasqual l'anvyaren a buscar en Casa la Vila y li féran demanda deis talls valias deis anys hatras havia servit en Carlos arxiduch de Austria. Y lo dit Pasqual los respon- gué, pagaría allí anavant, que lo pasat no voüa pagar per trobar-se en lo serbey de Carlos III, lo qual pradominava en aquell temps lo principat de Cataluña. Y en eixas rahons se'n hana y no li demanaren res mes del pasat. Diu lo sobre dit Pasqual, se judica que Jauma Coll li féu bona obra, y l'ascosá a pagar per trobar-se clavan. JosepK Serra, Ambrosi LJagostera, l'areu Bosch y altres, ser- viren art dit temps de oficiáis vius, y lo nou guvem los féran pagar tots aquella anys servirán a Carlos III y no s-i burlaren, per quant la intenció era haportar-los ha la presó y haprocesar-los per rebeldes y traydors al rey. A ... de ..., Fransesch Guitar, sastre, fóu lo qui capi- tula falsament la Madrina Grosa, estant devant sa casa, que la tingueren a la presó de Reus 6 mesos ha punt de perder-la, que per sert se deya, la volien panjar, y lo menos en mitxa hosotada y mercada y desterrada. 1716 Reus y ... a ..., Reverent Jaume Martí, dit Coll, y son fil! Jaume Martí, lloctinent, diu Joseph Galera, sastre, lo féu citar un napolitá havia tingut en sa casa 3 añs per caritat, i-1 tragué de enfadat y, comparaxent a la cort en casa de dit Col!, que allí se tenían los varbals, arriba lo napolitá ab un sargento del regiment Almandaras de cavalleria, estava de quartel en Reus. Y los dos feren demanda al Galera de la soldada de 3 añs. Respongué Galera, com portaría testimoni com lo havia tret de casa, y lo Reverent Jaume y son ñ'll lloctinent condemnaren que Galera donas 2 dobles diners comptants al napolitá. A ... de ..., Thotnás Hoger, clavari, estant y tanint botiga de cerer en casa Mariagneta Bages y vuy Doña Anna del Castillo, luego ce moda lo guvern en Reus, que entraren en Casa la Vila ha governar los negras de cora- zón, traídos ha sa patria y sanch. Lo dit Thomás s'enportá de dita Casa la Vila 4 o 5 mans paper estampadas, las quals eran las patents de la nobla y atenta ciutat ymperial de Reus ab las armas de Sant Pere y Sant Sebastia *, y la Mare de Déu de Misericordia ab claus y tiara de Sant Pere per armas , qu-era lo privilegi hi avia donat Carlos arxiduch de Austria a la vila de Reus per sus bons sarveys. Y ditas patents donava la vila de Reus ais patrons carre- gávan vi ho altres mercadurías en esta vila, ha persona que transítava per abono y anar mes asegurada. Que lo dit Tilomas, se'n-e aporta ditas apatents a sa botiga y I'astellá per fer-na dinadas de pebra, meñsprean-les y fent-ne sumba, junt ab altres de son seguit. Doña María de Portugal, en primeres núpcies Bal- drich, y en son jendra Don Diego de Baldés, tenia una galera ab 6 maxos que la dugué del regne de Valencia; hi-s diu no Ü costava ningún diner per haver-se-la husurpada, així com las demés cosas tenia, etc. * Antón Auger, adroguer, fill de Thomás sobra dii, fóu casal en Geltnidís Sclma. Esta no tingué soccesió; son jcrma Jaume Selma, argén te r, heretá son dot. Y en casa dit Jaume Selma están los 2 sellos de bronsc SravM. 1,, «.ma* -I- IA ri.itat A- R,-u.. Un es lo sello maior y lo altre lo sello menor que Thomas Oger pilla. La dita Doña María, en los anys 1715 y 1716, estava abitant en Reus. Tots los dias feya anar la galera al terma de Riudomps ais oliveras de la casa de Nabot (confiscada per lo rey ) a tallar y carregar llena, fins que soca h¡ agüé en la heretat, tot ho pilla. Los portáis de Reus se trobavan tancats per la corrénsia deis temps, y quant estigué hapasiguat la vila. soplica a Don Melsior de Portugal los fes marsé de obrir dits portáis per lo alivio del poblé. Respongué Doña María de Portugal, volia li donasen 100 do- blas, altrament no se obrirían. Y la vila resolgué donar-ii, per la llibertat del poblé, ditas 100 doblas. Mirau si aportave amor a sa patria etc, demostran-se tant ingrata únicament per la cobdícia de l'interez y estafa de las 100 doblas. Conciderau lo que agüera sigut ab un poblé estrany, com los hauria pelat a pe! y repél. Don Melcior Colon de Portugal, sobra aquí dit, era brigadier del real exércit. y coronel del regiment de! Destroso de Órdenes viejo, natural de la ciutat de Badajoz en la provincia de Estra- madura. Tingué del present matrimoni Don Melcior Colon de Portugal, y Bages y 2 filias: Doña Teresa y Doña María, que casa dit Colon de Portugal en esta vila de Reus ab la viuda Baldrich Doña María Bages, filia de Joan Bages, pages de Reus. 1719 Reus y juny a 24 de l'any 1719. En lo sobra dit dia prengueren la poseció los primers regidors en esta vila, que se extinguí y suprimí lo guvern antich deis 3 jurats y con- sell de cent de esta vila. Fóu posada esta nova planta de guvern en tot lo principat de Cataluña, y en Reus foren los prímers 7 regidors los següents. Doctor en medicina Joseph Per'éz Decano. Felip Folch. Bernat Pestells. Thomas Auger. Francisco Pujol. Bautista Arbolí. Fransesch Guitart. Foren los disturbis en esta vila de Reus per la vinguda del sediciós Carrasca, dit Pera Joan Barseló, natural del poblé de Capsanas, bisbat de Tortosa, en la baronía de Entensa, corregiment de Tarragona, partit de Montblanch; lo qual turba la tranquilitat de la vila de Reus y de aquest país. No donant Iloch a mes defensa ni acció que oposar-se a las armas, los señors regidors fóu precís se refugiaren en Tarragona. Y després, a l'últim del dit any, reforsaren las armas de sa magestat católica Don Felip V, esta vila, venint a ella lo Excelentíssim Señor Don Lluís de Córdova, tinent general y governador de la ciutat de Tarragona. Fent plasa de armas esta vila, la posa ya en segur de tot tumulto, y fóu de la manera següent: Día 26 de juriol, Pera Puitg, batlla d'esta vila de Reus, lo any sobra dit vingué en Reus Pera Joan Barseló, dit Ca- rrascla o Carrasclet, que se havia refugiat en Fransa. Vingué ab un crescut número de pasats de 100 micalets, tots cata- lans; y dona un avajis en esta vila de Reus, y no pogué antrar. Y ; corrent ab son cavall, perdé una pistola de las fundas anvés la torra de Olives, camí Tarragona. Y lo dit Carrasclet, buscan dita pistola, demanan a diferents si l'avian trobada, los daría un ral de octau. Y la encontrá lo desgraciat..., dit lo Perdal, que l'avia trobada, y la duya en la má y la y prengué y li dona las trobas ditas. Dins pochs dias Pera Puitg, batlle, agafá lo dit Perdal. y lo entrega a la cavalleria, que vingué de socorro y auxili de Tarragona en la nit del matex día. Y los carresclets se refugiaren al Castellvell; y lo desgraciat se-1 ne portaren los soldats de cavall amaniatat a les presons de Tarragona, y de allí a presidí en Cartagena etc. En lo temps se dona lo sobra dit avans en Reus, los portáis eran tancats y las casas espilleradas, y casa de Narcís Bruget, foster, era aperadada y tenia sespillerada y s'entrava per dins la vüa. Y en dita casa eslava de guarnido lo dit Narcís. Po Farré, Toni Arandes y Bartomeu Pardigó, los quals díuan ells aver morí aquell capitá tant valent. Y mal nefráran lo P o Carrascla al bras ab una escopetada. Los botines se féyan forts per las casas y rruralla escondits*. Estant lo dit capitá fora al arraval y los portáis tencats, demaná confesió per una y mol tas vegades. Lo Reverent Francisco Bages, prevender, pasa en dit temps ab sas armas ab escopeta y pistolas, regoneixent los puestos de la muralla com a capitá y comandant, y sentí com lo sobre dit demanava confesió, li respongué: "Calla, no-t mogues, que ab pólvora y balas te donaré la confesió." Y los frares lo aportaren al convent de Sant Joan, y després de mort lo volían los botiflés per penjar-lo públicament **. Que lo Reverent Francisco Bages lavantá compañía ha son gust pagada de la vila. Y lo dit Reverent feya de capitá armat ab escopeta y pistolas y bosa de munisíons, y disposava tots los asumptos per perseguir los carrasclets. Lo dit Reverent Francisco Bages un dia vegé Marian Pons aportava escopeta y bosa. Maná ais soldats de sa compañía lo desermasen. Y los dits soldats no-1 volgueren hobeir per ser tots patricis de Reus. Lo dit Reverent Bages se enfada un dia y lo envestí al marcadal dient-li: "Traydó, ha Déu y al rey dexa la escopeta y bosa que no-ts digne de aportar armas." 1-1 desermá pública- ment ete. etc. Ais 17 juriol, Jaume Martí Coll, al matí, posa un cartell de sa má propia a la porta de Casa la Vila, dient, que si-ls faltava res de sas casas, ho pagarien tots an comú an béns y personas, per quant lo día antes avían fet demos- trado los carrasclets, y per resel se rratirá la cavalleria, dia sobra dit, en Tarragona y tots los demés afectas de Reus y pobles del camp per alguns dias. Y s'enportaren tot lo diner deis apropris y arbitres de esta vila; ab tal que de * Any 1719 ais 5 de octubre, enterro general en Reus de Don Diego Bohorgues tinent de la compañía de Don Pablo Quijada del regiment de caballería de Oran. En dil dia, enterro general en Reus de Don Manuel Dias Ceferino, alférez de la dita compañía y regiment. Constan en lo 11 ib re de ¿bits de la iglesia de Reus y moriren en lo sobra dit avans donat per Ca rase la en la vila de Reus. ** No consta la partida de obit de est enterro en lo Ilibre de la iglesia de Reus, per haver eslat ocull, com lo del bort del príncep. 83 Tarragona feren venda del greix de la camisería de esta vila, y tots los días enviaven a buscar tots los diners se féyan en las carnicerías y las del pastim, de temor que a la nit no-u pillasen. Que en dit temps me trobava (Ramón Fina) de rasel en lo convent de Sant Fransesch, en compañía de molts pobres sens causa, per motiu deis botiflés. A 2 I de abril de 1719, per instancia de tots los botiflés y guvern de la present vila de Reus fóran tantas las íngratituts e injurias y malas informas falsas que donaren en Tarragona y Bar- selona, que fóran bastantas per destarrar-se lo Reverent Mocén Joan Oliva, Reverent Mocén Pau Monpeó, Reverent Mocén C a - yetano Simó, comunitaris de Reus. Lo para Fort y lo ermano Santa Cruz del convent de Sant Fransesch de esta vila de Reus, obligaren, per tamor de una captura, a molts hómens fogir a la montanya y hanar-se'n en Carrascla contra sa voluntat; a allres retirar-se en sagrat, ab tal que a Ramón Fina y a molts d'altres, los pregonaran per rebeldes al rey, si dins 24 horas no-s presentavan. Pera Puitg, batlla, y Joseph Pallares, digué Engracia Gil en casa de Joseph Dalmaii com avia sentit a dir que, per Sant Joan de juny, tañían lo dina a punt per la vinguda de Pera Joan Barseló, d¡t Carrascla. Y lo dit Joseph Pallares ha santí, y ho reporta l'anbaixada a Puitg, y la volia aprosesá, y agüé manester I'anpenyo de Doña María de Portugal per asosegar-o. Jaume Martí Coll, lloctinent, y Antón Compta, fóran causa captoraren lo Quillo del Pratdip, y tanin-lo antra- tingut en las presons de Tarragona, al que anaren a visitar- lo com amich que li profesavan. Y li donaren antanent con- fesas la varitat del robo del regidor del Prat, y qui lo havia llansat per lo despeñadero, que-lls s'enpenyarian traura'l libra de la presó. Y lo dit confesa la veritat, y luego fóu aportat a las presons de Barselona; y dins breus dias fóu sentenciat a mort, esquarterat y lo cap a la porta de sa casa al Pratdip, la sua patria. Agustí Estapá, botiguer de Reus, en lo any sobra dit se trobava estanquer de la sal de tot lo vagueriu, camp y arquebisbat de Tarragona. Y en lo any sobre dit se levanta Pera Joan Barseló, dit Carrascla; y per lo temor dit Estapa féu carregar la sal ab los carros de la vila per aportar-la a Tarragona, a costas y despeses de la vila. Y per lo camí los isqueren una partida voluntaris de a cavall deis carres- clets i-ls feren tomar los carros de mitg cami de Tarragona, carregats de sal per aportar-los a montanya per son servey. Y, al que foran a Reus, lo señor prior y altras personas ben intencionadas, alcansaren deis dits carrasclets dexasen la sal a la vila de Reus, y solament s'enportaren una carre- tada per son servey. Y luego puntual lo Señor Joseph Grases, Gabriel Aixamús, y altres ben entencionats, feren bilans de la sal, pastim y camisería. Y vistas las llibretas de la sal, cárrega y descárrega, trabaren donava de frau lo dit Estapa la suma de 1000 doblas, las quals auna fet pagar a la vila, en cas hagués rexit l'ambostería tania ideada en si mateix. Que l'any ... li llevaran l'astanch de la sal i-1 posaren en Tarragona; y lo dit Estapá posa empenyos per ser guarda major de la sal, per poder dur espasa y defugir de llaujaments, y ho alcansa. Pera Pau Borrell, dit lo !Mestre J^ou, al temps que vingué en esta vila de Reus Pera Joan Barseló, dit Carras- de, coronel de fusillés de Fransa ab tot son regiment de catalans, y hagué entre ells, conagueren lo dit JWestre T^ou. Lo fartaren de tronxadas en lo Mercada!, y después lo duguéran a la presó. Y Joan Ferrando s'empenya ab lo dit Carrascla, y alcansa lo librasen de la presó. Lo dit Mestra Nou, apenas fóran fora los carrasclets, ana a fer instancia al Señor Batlla, Pera Puitg, capitolant la Miela Rafela, que esta era l'instáncia de haver maltractat lo MestTa Nou. Y lo dit batlla la féu estar 2 días a la presó. Joseph de Barbera, dit lo Pobill de Reus, al temps rodávan los carasclets per lo Camp de Tarragona, se reti- raren los afectas botiflés dins Tarragona, y anaven persa- guint dits carrasclets junt ab lo destacament. Y lo dit Bar- bera se cada en Reus, dient era imperial per haver capita- nejat al temps de Carlos arxiduch de Austria. Y se sab molí bé, feya de aspia donant los avisos de noticias a Tarra- gona. Y en las nits, quant los botiflés venían ab lo desta- cament de la tropa a fer emboscada a l'antorn de la vila, lo dit Barbera los treya ocultament refresch y an particular algunas carabasas aiguardent. Y quant no podia sortir per lo portal, se escalava per detrás sa casa a l'arreval, y per allí los aportava tot lo necessari, y los donava avisos quant hi avia novedat. Antoni Auger, adroguer de Reus, cobrador de la real contribució, ana a peu a Riudomps en compañia del Palat Torrabadell y Jauma Cañellas, carrasclets, per fer un ajust sobra de certas donas de la Selva, havían agafat los carras- clets, y se compongué ab ... doblas obligan-se a pagar-o Reus, Riudomps y la Selva. Al que fóran devan la basa, se tingué lo rencontra Carrascla ab lo Po Antón; digué lo Palat al Antoni Auguer: "Com ho fará vostra mercé de pagar 12 doblas per compta de la vila de Reus, perqué quan víngan los seus sequases retiráis en Tarragona, no convindran en abonar compósits deis carrasclets." Res- pongué Auger: "Aixó te dona pena, no-u sabrías fer? pues jo t-u diré: Carragaré ais carraters. Soposem Josep Gornals té 20 dias del carro de hanar a bagatge. Al pasar los comptes ne posaré 30, tu ne tindrás 10, ne carregaré 15, y ais demés per lo matex semblant y encara me sobraran diners." Diu lo Palat Torrabadell, com Antoni Auger és un lladre sobra sa paraula, y li provará sempre que con- vingue. Vigilia de la Asenció se féu gran captura en Reus. Primo: Lo Morro Negra, y ... Que-ls duguéran a la vatllada presos en Casa la Vila. y al matí, Jaume Martí, dit Coll y lloctinent, ios lligaren de un en un las mans de parí darrera i-ls carregaren ab un carro i-ls portaren en Tarragona en casa lo tinent general, y per antemano haná a fer la embaxada lo Doctor Antón Gavaldá, Jaume Coll, y An- toni Auger. Y quan lo general los vegé, digué: "Que me llevan perros atados." I-ls planta, marxan-se'n dins son quarto, donant ordre los soltasen imediatament, luego los digué: "Senyores en esa ya van 3." Juan Bages, botiflé, en ocasió aixia de casa Pera l'An- bustero per anar a sa casa. A la vetllada dona en mans de un carrasclet, y ce-1 ne duya fora la vila per matar-lo, per quant al temps Joan Bages duya la vasetja, la féu peta per las gaitas del dit carrasclet, perqué no li féu barretada, y luego o sabe lo Palat Torrabadell, y corragué allá y, en sas raons, lo féu deixar-li, per ser amich seu. Joseph Bargalló, botiguer botiflé, los carrasclets lo aci- tiaren en casa mestre Ramón, sabater, y se amaga detrás lo Hit i-l volían matar violentadament dins casa. Y Mestra Ramón s'empenyá a la defensa, y an bonas raons los tragué de casa. Lo mestre de Balaguer, sabater, los carrasclets lo aga- faren a la vetllada per espía, i-l dúyan fora la vila per ma- tarlo. Ho sabe lo señor prior, y fóu a temps a detenir-o. Lo duran pres en casa lo Palat Torrabadell, que allí tenían la posada, y lo Palat lo llibrá. A ... de ..., lo frara deis diables, los carrasclets lo agafaren per espia, i-l dugueren a l'ort de Simó per matar- lo. Demaná volia confesar-se, que-s trobava en pecat mor- tal. Feren venir lo para ... Lo dit para lo féu escapadís per dins lo ort. A ... de ..., los voluntaris carrasclets del capitá Mallorca anaren a composar casa lo vell Bages, botiflé, carrer Pilota, y Pedro Miquel isqué a la defensa trayent-los fora sens pagar un diner. A 26 juliol, los carrasclets en Alcover, al matí, mataren a Pera Bofarull, botiflé de Reus, de un tir de escopeta *. Mocén Jaume Martí, dit Coll, pare del lloctinent boti- ller, fogí de sa casa, y pasa en la de Pera Camins, dien-li: "Ara és hora, me salvias la vida, que los carrasclets son entrats." Y la moller de dit Camins lo amaga al celler i-1 cobrí enb una sarria fins que fóu pasada la fuga. Tots los dias y nits vanían los carrasclets en esta vila de Reus; y los botiflers se recollían en casa lo señor prió, per- qué se li mirava lo decoro. Y ningú se atrevía entrar en la abadía. Y no ho an estimat per res los botiflens. A ... de ..., lo señor prior de la vila de Reus, lo pare guardia de Sant Fransech y lo pare prior de Sant Joan, y altres señors de esta vila, hanaren a Falset a parlar en Pere Joan Barseló, dit Carrasclet, ha fi y afecte per dema- nar-li que éll y tota la sua gent no maltractasen ni vitupe- rasen en béns ni en persona ningú d'esta vila de Reus. Y lo dit Carrascla los promaté tot quant li fóu demanat. Y dits señors s'entornaren a l'endamá. Dins breu temps se pasaren en Fransa los carrasclets. Los botiflés, negras de corazón, esclaus a sa patria y sanch. foren tant vils al país, que los apatrocinávan. Capitularen en Tarragona y Barselona tots los sobra dits señors, y lo señor prior d'esta vila fóu manester presentar-se en Tarragona, y en Barse- lona, y seben-se defensa ab la reo. que ja l'avían ambolicat ab la corda del bol. Lo arquebisbe de Tarragona se hagué de despatriar y morí en Genova, que era Don Isidoro Beltran. * Llibrc de óbila ab 8 de agost. Novena Los carrasclets volían cremar, abrasar y sequeijar lo mas de Pera Puitg, batlla, y lo mas de Jaume Martí, dit Coll, lloctinent botines. — Joseph Batlla, y altres d'esta vila, que hanavan de voluntaris en dits carrasclets, se Ínter- posaren; isquéran a la defensa una y moltas vegadas, perqué no-s fes semblant desmán contra la patria. Lo any sobre dit, un sert dia entraren los carrasclets dins la vila de Reus, y entre ells lo Po Sabaté y Batista del Ginestar, anvestíran casa lo Doctor Antón Gavalda, detarminats de sequeijar-la y cremar-la per la mala resposta, torna a les espatlles de una carta, Ii avían enviat los dits, sobra ... doblas, féran bonas per son compta lo any 1714, quant Tagafáran los voluntaris. Los respongué, "que la fulla ja era caiguda de Pabra". Ysqué lo Señor Pau Miró en abono de Gavaldá, y paga las ditas doblas ais sobra dits, i-s donaren per satisfets, per la cara del dit Señor Pau Miró. Vingueren los carrasclets, y lo capitá Mallorca y PAs- garrat de Vifret, posaren foch a la porta de casa Joseph Simó, carrer Jesús, ab intenció de cremar-la de ceranabis, perqué Grabiel Simó, dit la Bitlleta, son fill avia promés fer un vestit de paño refí ais dos, perqué no-1 matasen, y fogí ha Tarragona. En esta ocasió se trobávan, dins la casa Simó, 1 frares capuxins, y no faltaren també bonas persones que se entreposaren, y ho apesiguaren. Miquel Casas, argenter, que era voluntan de Carrascla en la vila de Amas, ha saga de bona amistat, tragué un home de conveniencia fora dita vila; y li donaren torment los seus companys fíns a tant, que los hallergá una bona porció de moneda. A 23 de novembre, Antoni Auger, adroguer, y Miquel Valls, pagés, en lo Mercada!, que lo sobre dit dia vingué un micalet ben armat a las 1 horas de la tarde y ana en casa Antoni Auger; y lo dit lo encamina en casa Valls. Y després de haver entregat la carta closa a Valls, lo micalet ana devant Casa la Vila, que lo aguardava Antoni Auger, se'n entraren al pes del rey, y estigueren prop mija hora los dos sois segretejant. Y, al que isquéran, coneguí molt bé (diu Ramón Fina), que Antoni en la cara demostrava haver tingut algún pesadumbre de tan bona visita del micalet, com és de creura. Que en dit día, en presencia mia {diu Ramón Fina) y altres, al ponto de Joan Ferrando, va di Joseph Mas, adroguer, que lo sobra dit micalet haportava algunas doblas de diner de creu, perqué lo dit Auger y sus compañs ne fesen bona moneda, haont se creu, que naix deis arbitras tenían per al pasat, quant dita moneda corría. Que Joan Ferrando me va di (diu Ramón Fina) a mí, que sabia homa, que havia canviat 4 doblas deis diners de creu falsos an bona moneda. Y lo Ramón Fina pot fer bon testímoni de vista de tot lo sobra dit; y va veura quant lo micalet arriba, fins a la fí en qué va parar. Y aportava en lo costat esquerra civadé que, de tant que li pesava, lo feya hanar de tort, i-n presumí luego era moneda encara que en lo gambeto ho amagava tot. Miquel Casas, argenter de Reus, voluntan de la com- pañia de Carrascla, troban-se una nit entra altres dins de la vila de Flix, en casa 2 capellans conaguts del dit Casas, los sitúa una partida de tropa de Falip V; y, no tanint cor de fugir com feren los demés, lo posaren dins un Hit ab son tocado. Y fmgin-se lo malalt y la casa plena de soldats, demanaren qui era que tant germegava; diguéran, un fill de casa. Li havien mudat camisa y calsotets tot de tela. Lo civadé de plata obrada, que aportava robada, lo soterra- ren a l'ortet de la casa, y pasa la nit. Lo endamá, gran día que lo destacament de la tropa marxa, lo dit Miquel Casas se lleva, prengué son civadé de la plata, y pasa lo riu a trobar los seus companys. Y quant lo veren tant blanch y tant net de roba, li digueren, de ahont avia tret la dita roba. Y entonces Miquel encomaná a 4 de sos compañs, anasen en Flix en casa deis 2 capellans, que tenían 2 cofras grans de roba blanca, y que-n se'n fesen donar, que prou n-i avia, y que-s fésan donar la su roba bruta, que allí avia deixat, y la y portaren. Después de haver-li salvat la vida, los ho paga com ho tinch dit. Que luego retirá anvés Reus. Y, pasant per la vila de Alforja, ana a posar en casa Mocen Antoni Gornals, y encomaná io civader de la plata al dit Reverent, fins que raarxá de dita vila; que se'n vingué en esta de Reus a conduir los robos de plata y moneda havia fet, en aquella bandolina de carrasclets. Se publica en Reus com lo rey feya franch lo personal y catastro per tot lo principat de Cataluña; y después mos o feren pagar doblat. 1720 Reus y janer a 11 de l'any 1720. Esteva Estapa, pan- tinadó de parayre, carrer Ospital, que per ser botiflé arriba a ser regido. Que lo dit Esteva Estapá digué, en conversa de Managua Miquel, dita Payfigas, en la casa de Ferrando, que los señors regidors lo havían fet citar devan del tinent general Don Lluís de Córdova, governador de Tarragona, que ans de festas de Nadal vingué en Reus y posa en casa Muciur Sabaté, perqué lo dit Esteve disposas contra deis ymperials los moviments y accións ho paraulas, si las havia oydas ho hoydas a dir, quant vingué Carrascla en esta vila, ho en res haguesen delenquit los dits ymperials contra det rey ho de nosaltres botiflés. Y lo dit Esteva diu que-ls digué: "Dígan-o vostes que sában lo que van buscant." Joseph Bargalló, botiflé, fill de Mont-rroig, jendra del Esteva Estapá de Reus, se trobava cobrador del catastro del terme de las Comas de Ulldemolins, y anuya discresió de un soldat de cavall al Po Dimas per 1 Iliura 8 dobles. Y, havent pagat, temps havia, la moller del Dimas la sobra dita cantitat, que se'n féu donar recibo per mans del dit Bargalló, per lo temor y recel li podría arrivar, que en virtut de dit recibo lo tractá de lladre pobrat. Hanaren al lloctinent Jaume Coll, y arrestaren la muller de Dimas tenint rahó, per ser un botiflé Bargalló. Reus y janer a 30 de l'any 1720. Doctor en medicina Joseph Pares y Bartomeu Pardigó, corder, dit lo Frara, dia sobra dit, los dos anáran en casa lo Po Filloll, dit la Nonya, nabot de Joseph Fillol, tots espardenyers, y l'an- contraren en sa casa estava trebellant. Lo dit Pardigó fóu lo que féu l'embaxada de part del mag- nífich ajuntament, dient: " P o Fillol, tu as de anar amb uns quans parells espardenyas anvés lo Aubiol fins a encontrá lo Po Batlla y demés micalets. que tu serás ben pagat de tus treballs y podrás posar un bon cabalet, y luego ne donarás havís a nosaltres del qué estará pasant." Po Fillol, hoyda la embaxada de Pardigó l'atgegá a n-oramala, y Perdigó se gira al Doctor Pares dient: " N o veu vostre mercé Señor Doctor qué atreviment." Y marxaren dret en casa lo P o Vallverdú y l'ancontraren treballava d'espardenyer. Y \o Perdigó li féu la matexa embaxada del P o Fillol, que havia de hanar espiar los micalets y compañs del Po Batlla. Y lo P o Vallverdú atgegá a n-oramala a Perdigó. Vista no volían hanar, hanaren a trabar ... espardenyer, jermá de Narcís Bruget, foster, y li féu la matexa embaxada, posant-li amb emanasas sino hanava. Y lo dit, per las amanases y Tintares ]i promateren, prangué alguns parells espardenyas, y marxá cap a l'Aubiol; per disfrasar anava per espía, y lo destacament de cavalleria de Don Lluís de Córdova estava al peu de la montanya. Y a 10 horas de nit, l'andemá, pica l'aspia. Marxáran sens tabal ni trompeta, y a la punta del dia los agafaren. Reus y fabrer a 2 de l'any 1720. A 2 horas de la tarda portaren en esta vila de Reus pres Joseph Batlla, molt amich meu (diu Ramón Fina), Silvestra Sabaté, Esti- vill y un fill de un farrer, tots de Reus y ... de Riudomps. Y a 3 de fabré de 1720, a las 4 de la tarde, los penjaren tots 5, a las forcas de Reus, a la riera del Roser. Y lo boxí era lo Ducfuet fill d'esta vila de Reus *, parent de Pera Puitg, batlla, que-s trobava de la matexa vila (dit parentíu fóu Puitg, compare de una criatura del Du^uef). Lo boxí escosava lo penjar-los, dient no li avían mantingut lo promés/ y que hanava despullat y barbut. Y, alashoras, 10 Señor Pera Puitg, batlla de Reus, parent del dit boxí, 11 féu amanasas, dient-li que tenia altre botxi per penjar dit Diiíjwef, sino feya son ofici. Y lo dit señor batlla féu calsar de nou al boxí y mana a tots los mestres y fadrins barbers lo hanasen afaitá. Y lo fill de Pera March fóu qui li posa lo seu plech de bogada net, y l'ansaboná y li paga las primeras naveijadas. Sois s'escapá lo fadrí, tania lo Blay barbé, que, com era foraster, encara que tenían pena de 25 lliures, lo dona a la cama, etc. A 26 de mars 1720, lograren del mal al menos lo fer un anterro jeneral. Y, en gran magestat de molta cantona y acom- pañament, junt ab tota la reverent comunitat, traura los 5 penjats y I de enterra sola la forca; los portaren a la iglesia de la Purísima Sanch, y de allí a la parroquial, y de allí a sotarrar-los al sementiri. Vide. Llibre de Obíís. Que per ditxo de molts hómens soldats, y oficiáis, sertifícan y fan fe, com Joseph Batlla, (que gosa de gloria) será salvat dient, era lo hamo de ja casa y lo aurían llibertat, que en lo instant se aserta ha pujar l'aspia anomenada Joan de Barbera, dit lo Basó, fill de Reus, dient: "Señor Capita, asagúrias de aqueix homa, que-s lo hamo de tots y capita de destrales." Hoin lo capita eixas rahons, li paga 4 fu ata das a la cara y maná lo lligasen, y lo portaren solament en camisa y calsotets blandís, deseáis y, segons * Se deya 1 i Duch, pages, sa muíler María Sala*. Desposori 16 de febrer 17K (1) Vegi'n l'anotació sobre aque»l deiposori i la genealogía de Pere JOB Duch, que figura a la plana n.° 74. (Nota del transe riptor.) díuan, lo Basó li prengué la sua roba, y se la vangué, conforme mes avant se veurá *. A 29 de maig de 1720, al fer-sa de nit, tingueren grans escopetadas, ha Maspujols, los carrasclets ab los soldats y botinería que-Is persa guían; y lo pobra Serdanyons, espardanyé, volén saltar de una taulada en l'altra, caigué al carré, y li donaren algunas c oxi liad as, n-ostant lo deixavan per paijá. Al maleix temps arriba allí lo Basó Barbera, y digué: "Asegúrian-sa de aqueix homa, que-s un de las 14 doblas apres per lo regiment de Barselona." Lo dugueren a Tarragona y lo penjaren luego imedialament. En estas escopatadas mataren un tinent de cavalleria**; Que dita vetllada secaijaren la vila en gran rigor, y lo Basó, no content de or, plata, roba, y tot quant los donava gana, s'em- portaren bolifarras, Ilangonisas, un tocino que 4 dias feya havia mort una pobra viuda; y, a l'andamá, y torna en buscar-o per a portar un mort y ana a la dita casa, per dur-se'n tota la cansalada en lo carro: i la pobra se posa a plorar, demanant al menos n-i deixasen la mitat, y partiren; y tot féu cap en casa Torrademé. Joan de Barbera, dit lo Basó, al principi de dit any ancontra al camí de Riudomps ... fill del farrer, lo qual anava ab Carrasclet, i-1 voüa dur pres en Reus, i-1 composá ab 4 doblas ben pagadas, que donaren sus parens a truca de no veura's al penjat devant. A 1 fabrer 1720, en la nit sortí d'esta vila de Reus lo destaca- ment. Lo Po Basó anava en ell per espía. Arribaren a l'Aubiol, y hagafaren lo sobra dit de las 4 doblas, junt ab lo P o Batlle i-ls deniés, descobrín a cada un de parcí qui eran. Me digué (diu Ramón Fina) Joan COK!, sastre de Reus, que lo sastret, dit lo Basonet de Alforja, li ansenyá las calsas aportava demunt, dient-li si las coneixía. Respongué Coxí que no, y lo dit H digué, eran del Po Batlla, lo qual s'era salvat. Y n-i havia que-I coneixían y l'avían escosat estant mes de mirja hora entra ells. Y * Any 1720 al, 26 mars enterro de Joseph Batlle, pagés, carrer de les Galanes, y altrcs, per gratis et pro Deo. ** Enterro en Reus al. 30 maig 1720, de Don S a l l a n Méndez Mo- reno, tinent de caballería de la compañía de Don Pedro de la Vega del regiment de Alcántara, natural de la ciutat d= Badajoz. 94 en dit temps apujá lo malfactor del Basó Barbera, y se gira al capitá, dient se asegurasen de l'homa que era lo capitá deis destrales. Reus y fabrer a 3 de !720. Don Pedro Rodrigo. Cavallero sargento major de Tarragona, dia sobra dit en la tarde, troban-se en la vila de Reus. que-s féu sentencia de Joseph Batlla y sos 4 companys, se paseijava per devant Casa la Vjla, y alsá los ulls dalt al baleó dient: "Ha, Señor Gocernador de Salou, haán no esíán compuestas esas corbatas que guarden." Y luego los baxaren i-ls duran al soplici a cavall ab un ruch. Al tems frara Marsal, religiós de Sant Fransesch. hajudava a ben morir a Joseph Batlla al peu de la forca per penjar-lo, li deya: "Digau jermá, me pesa Señor de ver-os hofés." Respongué Don Rodrigo Cavallero: "fía, picaro, no le pesa de ver hofendido a nuestro rey Felipe quinto." Reus y fabrer a 11 de l'any 1720. Pera March y Ramón Cardona fóran el-legits per síndichs, y anaren, ab notan al costat, Batista Clavaria de part del señors regidors del sobra dit any, batlla y sotbatlla, y demés del consell, entimar una peparada al pare predicador de la Coresma present, de l'orde de Sant Fransesch en lo convent de la present vila. Y, segons se diu, fent hamanasas perqué lo dia vinent, quant estás dalt al púlpit, se desdís de tot quant havia pre- dicat sobre los paras de república y ministres de justicia; per quant ais dits señors no-ls gustava lo que predkava, y molt adolorits, perqué los deya las veritats públicament devan de la gent, tocant a punt de solfa la guitarra. Y en hasó respongué Bargalló dient: "Señor Batlla, ja los vas dir a vostras mercés hans de la Quaresma que estaríam mal servits de predicador; hará ja-u an vist, etc." Que, pochs dias antes, vingué lo batlla Pera Puítg, al tems que diferents hómens recelaven per sun dictamen y amenases suas reti- rats a la clausura de Sant Fransesch, monta dal lo dit Puitg tot esparberat y, enconat, nos demana a l'entrant de la cartoxa la celda del para predicador, ab la intanció de esgarrapar-lo, per quant din predicava contra del dit batlla y en lo púlpit lo havia tractat de ¡ladre. Y lo para guardia lo tragué del convent en bonas rahons. 95 Reus lo any 1719 y 1720. Joan de Barbera, dit lo Basó, en los anys sobra dits, se nota que de sus principis fóu gran ymperial; y renegá de tal manera, fent-se botiflé per sa própria conveniencia, que fóu un cruel contra deis ymperials. Lo dit Barbera perseguía a Carrascla y sos compañs, per (1) cap de somatent ab Don Pedro Saura, y Gironeta y servia de criat a Don Pedro. Un dia, hastant amboscats demún Riudecañas, sortían de la vila 2 mossos que hanávan an busca de Carrascla, y lo Basó los digué, eran de la sua esquadra, i-Is anganyá y ana acosar-los a Don P e d r o * y luego los portaren Jligats a Tarragona. Altre dia que surtí de Reus un destacament per Riudomps, y al molí de Ciurana n-egafáran 4 de Reus, que-s lo Duquet, son cunyat, lo nebot de Cardona y altre; i-ls dugueren a Riudomps. Y lo Basó ana a comprar cordas per lligar-los. Y, al pasar per devsnt lo forn. viu sa tia Mariana y li digué, tot rient: "tia, estos tefatans son per honrar vostros parents." Y de camí los dugueren a Tarragona, y lo andemá los penjaren, y Eóu motiu que lo Duquet féu de boxí, y després pasa a servir de boxí en Reus, com mes atrás está referit. Biló de Alforja, se aguardava en lo convent de Sant Francesch de Reus, y vingué orde per traure'l de sagrat... Y lo Basó féu de espia tot lo malí, y Bargalló en las eras, camí Salou, y també asis- tiren al temps de regonéixer tot lo convent. Y maltractá a Joan Grifoll, perqué deya las veritats de son bon posehimens. Están de refugi y resguait en la ermita de Misericordia, Ramón Fina (qui escriu lo present) y molts de altres de la mateixa vila; Francisquet del barqué mos esistia en la ermita; lo Basó mos féu de espia. Estant altre vegada Ramón Fina y Ferrando de resguart en lo convent de Sant Francesch de Reus, lo Basó prangué bolleta per casa dei dit Ferrando; la vila de Reus pagava lo salari dobla de soldat al dit Basó per espia. Al juliol estávan en Reus las reals guardias walones de l'any 1720. (1) El text posa dues vegades la proposició per sense deíxar entreveure el sentit de la fraje. (Nota del trameriptot.) * Don Pedro de la Vega, capita de caballería de Alcántara. Juan Pau Nolla se trobava regidor del territori. Y, avent-los fet demanda de Tarragona per la palla, los espec- tava se confarigué lo dit Nolla ab francisco Tiiugner, dit 10 Tiegret 7aller, pasador y guarda magatsem de la palla del rey en Reus, y se compongueren. Y lo dit Nolla féu un vale de 40 lliures al dit Negret Taller, botiflé, proma- ten-las pagar dintre cert temps. De manera que al Negret 11 fóu llevat lo ser pesador quant entraren nous regidors en Reus; y no gosa a demanar lo vale té de Nolla, perqué se veuría lo írau a fet al rey. Reus y octubre a 15 de 1720. Pera March, dit l'Am- bostero, en conversa en casa sua, esentí en difarens señors y señoras, digué: "Alegrían-se per quant lo Antoni Auger ve de Barselona y aporta, per molt sert, la pau general, y cadam per Felip V. ja hi tanim alarany los ymperialets que, a bastonadas, los farem créurar." Y d'eixa noticia prangueren gran ánimo los botiflés = Testimoni Francisco Casas y la Taresa del Toni. 1721 A 16 de juny de 1721. Joseph Cadiach, escodaller, me contá (diu Ramón Fina), en lo porxo de Ferrando, com Pera March dias pasats se trobava en casa lo Doctor Joseph Peréz. Y, estant en conversa sobra la ocurrénsia del temps ab lo dit doctor y altres, que entre ells hi avia la filia del dit Cadiach (que fará bon testimoni sempre que convinga) com lo sobra dit Pere March va di, que fóra milior que los botiflés pasasen a dagolla a tots los ympe- rials, com en tems antich succehí en aquella gran ciutat. Ytem ais 16 de juny 1721. Joseph Galera, sastre, me conta (diu Fina), en lo porxo de Joan Ferrando, com dias havia que sentí al porxo de Joseph Simó, estant-se pasejant entre diferents senyors, cotn Pera March respongué, dient, que lo emperadó Carlos era aretge declarat y no católich roma. Diu lo dit Galera, que-1 va repréndrer dient-li, que reportas sa llengua, que altrament ne donaría part. Y entonces se detingué; altrament hauria dit de l'emperador defensor de la fe católica que no era fíll de sa mare. Reus, y juriol a 16 de 1721. Lo Reverent Jaume Martí Coll, son fill Jaume, lloctinent, lo Doctor Peres, lo Antoni y Thomás Augers, Pera March, lo regido Cardona, Bar- galló y lo pobill Barbera, dit lo Polo, a 4 horas de la tarde los sobradits 9 teólechs tinguéran gran junta y fóu lo congrés en casa lo Reverent Jaume Coll. Que se aap per bona part, com lo Doctor Pares fóu lo que proposa lo primer argoment dient: "Lo que tinch que partisipar-los ha vostres merces, és que cadam per nóstrom rey Falip V . ab la pau universal." Y dins pocha días hoyran publicar un bando, per traidor al rey, y coníiscasió de sus béns ha Don Rafe] Nebot y sus jermans, marqués de Rubí, lo señor del Pual, Don Ramón Perlas, Magí Vilas, y demés personas de qualsevol grau o condició aían, aigien seguit lo partit de Temperado, dient: "Sabrás Bar galló com cada escopinada havem de mata un deis aligois." Hoída los sobra dits teólechs tan gustosa noticia, armaren luego en peu un ballredó, y lo pobill Barbera era lo que cantava a punt de solfa, y de las mans feya instrument. Lo que Reverent Jaume Coll ha vista de tanta alegría de véurer bailar los dits teólechs, respongué: " N o us ho tinch dit, que los aligáis ténan mes llenya al clatell que no y a al Coll de Balaguer, y que nosaltres surtirem ab una gran palma en la má." Reus y ... a ... de l'any 1721. Ramón Cardona, paraire, y Esteve Estapá, paraire, regidors en lo corrent any, tallaren la corde de la Miga per dalt de la taulada, y caigué en lo quarto demunt lo traspol y se obrí tota per los costats. Li tallaren de un costat dret del bech de dalt la mitad; en lo pit li pegaren mes de 10 burxades; en la mángala cadaren los forats redons, la que está molt mal tractada. A 29 de juny 1725, sortí la aliga a la profesó de Sant Pcrc, y la dansá lo torné, carrer Galera, al devan Casa la Vila. Que 18 o 20 dias antes de Sant Pere determinaren los señors regidora fer la festa Huida, y balls; que per haso féran compondrá de nou la aliga ha Joan Reger, los gegants y molasa nous, ab nous vestits. y 7 balls que acompañaven la profesó. La águila, vestuari de gegans- y molasa se treballava tot dal en la sala Casa la Vila; y per 2 vegades Ramón Fina, lo ermano Santa Cruz, Joseph Arbolí, y Joseph Galera y altres hanárem en la dita sala per véurer la águila y vestuaris sobra díts. De proposit nos mirárem mol bé primera, y segona vegade, las faridas moríais tenia la pobra aligúela, i-n ferem bon testimoni quan se presentía lo cas. Reus y agost a 24 de l'any 1721. Estávan de guarnido en esta vila las reales guardias españolas. 1722 Reus y juriol a 18 de l'any 1722. Estavan de quartel en esta vila las reales guardias walones, y comendant lo mariscal de camp Don Lope Laleng, capitá natural de Flandes. Estigué hallojat en casa la Señora Madalena Olives. Mocén Joan Folch, prevender de Reus, té manat a tots los de sa casa, y de son germá, no fásan caritat ais frares de Sant Fransesch de Reus; perqué diu, son tots aligots = Testimoni lo ermano Santa Cruz. Reus y setembre a 14 de l'any 1722. Pau Aranaes, lisenciado, están ab conversa a la botiga de Joan Fe- rrando, adroguer, en presencia del Reverent Mocén Joan, beneficiat de Almoster, Ramón Fina y altres, digué lo dit Arandes que, troban-se dins lo conclavi de Casa la Vila, harriba Joan Jleu, saboner, y aportava un grapat palla- rofas novas, dient: "Señors regidors, mírien-se haquesta moneda, per quant un minyó a vingut a ma casa per comprar sabó y li he preguntat de haont havia tret ditas pallarofas. Y lo dit minyó me ha respost, dient que ara las féyan ha sa casa." Y diu lo Pau Arandes, que lo regido decano respongué, dient: "Joan Alen banau en bona hora, cfue nosaltres ja u sabem." Y diu lo dit Arandes, que al cap de pochs dias se abateren. Diu Pau Arandes, qu-és persona de mollas conveniencias, lo monader, que molt bé podría pagar de pena 3000 Iliures. Mes diu lo dit Arandes, que si ell ho agués agut de íer, hauria fet pasar revista del frau, pallarofas abonadas per la vila escampadas per lo Catnp de Tarragona, y las hauria fetas pagar al monader an bona moneda, en causa de son pecat = Testimoni Santa Cruz. Reus y setembre a 28 de l'any 1722. Doña Maria de Portugal y Bages, viuda, di a sobra dit, vingué de Tarra- gona en esta vila lo tinent general Cautiverio Garrafa, Marqués Busians, y lo coronel de cavalleria que está en Valls, junt ab molts altres oficiáis de difarents parts. Dits señors víngueren tant solament per entraduir y compóndrer la pau oniversal entra Dona María y ses filias, son pare, madrasta, jermans y jermanes, conyats y conyades, que, molt temps havia, estávan encontráis fortamcnt. Lo general Garrafa, posa en casa Muciur Sabaté y, ans de venir, despedí un recado ais regidors, perqué li parasen en dita casa 11 Hits, y provisió de Ilenya, y altres atipatjes. Los regidors cumpliren puntual a la sobra dita orde. La primera nit fóu lo serau en casa Doña María. A 29 de setembre. Fóu lo convit en casa la señora Madalena Olives, per lo mariscal de camp Laleng. En la tarde hanaren a la festa major de Almoster y allí bailaren; y en la nit, en Reus, fóu lo scrau en la matexa casa del mariscal de camp. Día sobra dit, en la nit anvyaren los regidors un present al 100 general Garrafa y és: I moltor palat, 2 fexos gallinas, 2 fexos pollastres, varias garrafas de vidre plenas de licors. Los 2 síndichs foren lo Doctor Joseph Peréz y Anión Arandes. Al dia 30, fóu lo convit y serau en casa Muciur Sabaté. 1723 Reus y juny a 29 de 1723. Dia sobra dit de Sant Pera, en la tarde (per la grácie Déu), tinguéram lo havís, de part de la superiontat de Tarragona, perqué nos fes bolleta de la sanitat en esta vila, y ni se posas mes guardas en los portáis per lo mal del morbo contagios, y que en lo endemá, dia 30, hanasem per las barracas de la marina a fer retirar las guardias deis paijans. Y Jaume Amorós, lloctinent, hana a buscar los radrins per conduir-los en Casa la Vila de Reus. Y, ais 1 de juriol de 1723, al matí, fóran tots retirats en Casa la Vila, y se-ls paga comtants lo sobra plus. A l principi tenia la vila 35 homens a 7 doblas per homa. Lo segon any, se compongué ab 30 homens a 5 doblas y a 6 doblas, y en lo dit temps se rratiraren las barracas de la sanitat, que a costumávan costejar Cataluña, y sois cadaren 4 soldats per A 4 juriol de 1723, seria cosa lo mitg dia, se publica lo comers entra España y Fransa, que-s podia transitar a la fira de Belcayre, y comerciar en. tot genero menos cotons blaus, y... A 5 de juriol 1 723, en lo matí arribaren en esta vila de Reus los soldats guardias waiones, los quals estávan de guarnido en la marina per lo morbo contagios, y abandonaren las barracas, y sois se cada com de antes la guarnició per las 2 tonas de Salou, y al Coll de Balaguer. Lo dit morbo corrían veus arribava fins a Marsella. Reus a 3 de juriol de l'any 1723. Dia sobra dit, a las 9 horas de la nit, se féu crida real en esta vila, sota las penas contingudas de l'any 1714. Per ordre de l'excelen- m uia?UAJi\¡» tísim conde Montemar, capitá general interino del prin- cipat de Cataluña, que per lo endamá, dia 4 de corrent, a las 9 horas del matí, tots aquells hómens de grau y con- dició tinguen ningún género de'armas, las dégan demostrar, denonsiar y entregar en Casa la Vila ais señors regidors per conduir-les en Tarragona. Solament los cavallers y ciutadans deurar aturar-se y portar la espasa per son privilegi que lo rey los dona. Los batllas y regidors se-ls queda espasa, escopeta y pistolas per rao de perseguir los Hadres y hanar de ronda per la defensa natural, y quant convinga alsar lo somatent. Lo Doctor Antón Gavaldá no volgué llevar-se la espasa y los damés obehyran puntual entregar-la. Diu lo dit Gavaldá té privi- legi del general Barbich, y luego lo féu refrendar del tinent de rey de Tarragona, y anvyant memorial a Barcelona al conde Mon- tamar, perqué li firmas lo privilegi, que altrament lo vol enviar a Madrid per poder dur espasa. Los botíflés estávan molt adolorats per haver-los privat las armas, havent donat memorial al rey com afectes y leáis, y defensor» de la corona, elegant los bons servéis de l'any 1714 y 1719, quant perseguían a Pera Joan Barseló, dit Carrascla, que an recompensa demanávan ser de tot franchs de la real contribució, y de allotjament y poder tanir tot género de armas en sa casa. Reus a 20 de juriol de 1723. Se féu crida en esta vila sobra qui volia ser foser, per haver posat la Cota Blava a la presó, per haver-Ii trobat clau falsa del magatsem de la palla, y la venia; y detrás las olles deis cónsuls a las nits robava lo aufals, per un ruch tenia. Joseph Simó, Antoni Auger y lo Negret Taller, feren la instáncie. Diu Joan Torradamer. major, que lo any 1721, la dita Cota Blava feya guarde a la marina per lo contagi; y, per ser incapas, lo majó de Tarragona lo volie reforma. Ysqueren a la defensa los botiflés, dient: "Señor és digne de major servei, que lo any, rondávan los carrasclets, mos féu grana serbeis; y, al que ells retiraren de esla térra, li donárem la plasa 102 de foser." Y Pere Puitg volie ios respectat; la mosa de Joan Aleu, y de Esteva Vergés agueren de fugir de Reus. Sois perqué li digueren Cota. (1) A ... de setembre, quartel y rasel del contagi, fóu de- manat en esta vila per lo quartel, per teñir soldats allojats, 700 lliures. Ais últims de setembre de 1723, per 3 barracas taníam a nostra costa, en la vora del mar; per lo contagi mos féran pagar en Reus 150 lliures. A 9 de octubre 1723, fóran desfetas totas las astacadas deis arrevals, habían posat per lo resel del contagi; la vila mantania, per las 3 barracas al mar, 33 hómens harmats a 7 doblas per cada un home; tot lo temps continua per orda del rey ap paraula, fóra a bon compta de la real con- tribució, y fóu que, lo any 1721, mos carregaran 25 per 100 mes de aument de tot lo que la vila paga al rey per bon servey y portáis, y demés restillos guardávam per torn los paijans. Tot lo sobre dit, aquí en esta plana, és de l'any 1723. 1724 (2) Reus a 19, 20 y 21 de fabrer de 1724. En los tres dias sobra dits, en Reus se féran grans festas, per la coro- nació del rey Don Lluís primer de España, de balls, Ilumi- narias, ab penas y mes penas, que posasen llums per las finestras de sas casas per la alegría de la coronado. Lo Doctor Antón Gavalda no volgué posar llum asent tant afectat. (1) Leí tres noticies que venen a continuado, refereiús ais meaos de setembre i octubre de 1723, el text lea inscrejx entre le» de l'any 1724. (Nota del transcríptor.) (2) £1 text sembla inserir aquesta noticia cora a preliminar de la de 5 de novembre de 1724, en la qual es dona compte de la mort del rei Lluís. L'hem portat ací per mantenir un ordre ctonologic. (Nota del transcriptor.) A 3 de mars de l'any 1724 morí Maria Carbonell, viuda y adroguera; y, segons veu y fama, Salvado Roselló, dit lo Fraró, rebelde, que pasa ais botíflens, fóu causa de la sua mort; y també per al pasat fóu causa de la mort de frara Tricot, y de la mort de Po Plana, y de fer trencar camas y brasos a Salvador March, valer. (3) Reus y mars a 6 de 1724. Doctor Gabriel Monté tingué grasa confarensa contra Mocén Rafel Serra, pro- posant-li ab ses causas y reons, com lo señor emperador Carlos no podia per ninguna via entrar ja may a regnar dins lo continent de España; que lo dit Mocén Rafel cada pasmat de sa gran baxilleria, de veura com proposa sas dificultáis, y ho dona antenent ais ignorans com feya Molina, que predicava contra la fe ais siegos i-ls feya del seu señal y partit. A 12 de mars de 1 724, Don Ventura Baldés y Mocén Gaspar Baldrich, cunyats, pasávan per lo carrer Barreras; al temps arri- baren devan casa lo povill Barbera, Po Aixelá y Amorós; que lo vicari Torrabadell los tragué de la yglésia ha spentas per portar los cabells lligats y, anant los 2 caminarrt, digné Aixalá: " R a o fóra, fésan llevar la bosa deis cabells ais baladins." Y Don Ventura Baldés ho san tí, llensa má a l'aspasa y tira algunas planisadas a las espatllas del P o Aixalá, dient: "Traído, cátala rebalat, carras- clet!" Y ditas estas paraulas se n'haná. 13 mars de 1724, Don Ventura Baldés volia aportar un soldat a la presó per fer soroll. A sa casa tañían tavema, y dita aoldats lo llensaren en térra maltrectan-lo de punyadas y petadas de mala manera, y agüeren de fugir a la yglésia, y se I'inportaren la panuca y la vengueren a Juan Antoni, parrocaire. Reus y mars a 27 de 1724. Juan de Barbera, dit lo Basó, ana a-mpendre ... devant casa lo xiquet Rovellat, (3) A continuado el text conté noticie, deis primen d'abril de 1724. Eitáblint un criteri cronol&gic, nosaltres portem ací le» pertinente que Irobem en folia posteriora i ordenem degudament totes les del mateix any. (Nota del Irantcriptor.) L'Arxiduc Caries d'Austria. (Pintura d'Antoni Viladomat.) dient, si la dita havia dit alguna cosa y, responén-li que no, lo Basó li paga tan gran bofetada públicament, que li desbarata los caixals de la boca, dient-li: "Si-s trobava fora la vila, vos arrencaria la lléngua de la boca; jo, en mudar- me lo ganbeto, ja estich llest." Testimoni Mestra Antoni, sastra. Hans 3 días no foren pasáis, haná lo dit Basó en casa Joseph Vilellas, dién-Ii: "Onclo no fariau una cosa, renunciar la hisenda a favor vostros nebots; jo vos donaré 2 nansas, las millors d'esta vila, perqué jo so botiflé; no puch ignorar-o, hi-s diu, ve la armada naval de I'arxiduch. y será forsa haver-me'n de hanar, y jo pardré tots mos treballs de la procura me an feta; y segons se diu, dos preten- dents lo un lí a promes la mitat, y lo altre lo ters." Y Vilellas li respongué, no u antenia, y tots los dias li feya 2 visitas. Ais primers de abril de 1724, lo Doctor Joseph Baget, fill de Reus, tinent corregidor de la vila de Montblanch y son vegaríu, y diputat de la vegaria; per recanar las térras y cobrar las industrias deis pobles de son partit, donaran principi al recanar, dia sobra dit; en gran perjudici és lo següent: Primo. Aleixar ... Reus y maitg a 1 de 1724. Gabriel Simó, batlla, Pera Puitg/ tauler, Don Juan Lafuente, guarda major de con- trabandos, Joseph, guarda de la bolla, dia sobra dit, entre cosa las 7 y 8 horas de la nit, hanaren a rregonéixer a l'ostal de Santís, y tocaren a la porta una cambra y no-ls respongueren. Y forsejant feren caura la clau, era en lo pany. Y anvyaren a buscar lo Po Olives, serraller; y, an la clau de rosinyol, li feren aubrir dita porta; y lo fill de Santís portava la llum, que ab tots eran 6 hómens grans y robustos. Y se posaren a regonéixer uns paquets de mar- caduria, havia dins la dita cambra. Y en dit temps se desperta lo dueño de ella y comensá a dir: "Fuera lladres que-m robau ma mercadería." (era un gavaxo que dormía nuet) y llansa ma a la espasa que la tenia sota lo Hit. Y la primera coxillada apaga lo llum; y, fent saltar lo barret del cap del batlle, imediatament tots fugiren escalas avall, y lo gravaxo detras ells nuet, ab tal que, de la presa que portavan, al baxar Táscala, caigueren uns sobre altres al peu de dita escala, a la entrada. Y ben depresa se alsaren pegant a fugir, uns per un costat, altres per altre. Y lo batlle se refugia sens barret a la Neu, dient: "Tancau la porta per orde del señor batlle". Pera Puitg fogí en casa del señor mariscal de camp, Don Lope Laleng, comandant de armas, a donar-n-i part, y prevem'r-sa del cuerpo de guardia. Los demés fugiren per ahont pugueren escapar-se, perqué los hanava perseguint tot nuet, en la espasa en la ma, fins al carrer de Santa Anna. Joseph Laguarda, luego que vagé hanava de veras, y en la primera coxillada apaga lo llum, no tingué altre defensa sinó-s tirar-se sota lo Hit del gavaxo, fins que fóu pasada tota la bulla, y alashores sortí mea mort que viu. Lo dit gavaxo, vista tots eran fugits, torna a son quarto, y se vastí y ana per donar-ne-n part al mariscal de camp; y en dit temps los soldats del cuerpo de guardia lo pillaren Í-1 portaren a la presó, pero tota la mercaduría en casa Puitg. Reus a 2 de maig de 1724. Doctor Antón Gavalda, dia sobra dit, fóu Déu Nostre Señor servit ce descubrís lo frau y perjudici, donava dit señor a la vila de Reus, lo que molts hómens, molts anys havia, no aplicavan ni dis- corrían tota sa picardía. Dia sobra dit, per instancia deis arrendadora de la aigua nova, comensant al primer de juny 1724, lo principal deis arrendadors és lo Señor Joseph Grases y, per instancie deis dits, determinaren los señors regidors descobrir la mina mes prop de las olles del consol de Inglaterra, de la qual havia 6 ho 7. Ans se era estroncada sens venir, tan solament una gota de aigua. Y ha 40 pasos distant de la clausura de dita basa, trobáran una tanca ab 3 caixons, que cada un de ells agafava lo rech de la mina de pie ampie y, entra un caixó y altre, ben ficat de argamasa, y detrás deis dits caixons 106 unas grosas pedras per retenir-Ios, o retenidos. Y los dits treballa- dors arrencaren díts caixons, y luego asalta una grosa regadora aigua dins la basa; í-n donaren parí des de luego ais señors regidors, y al mestre de la vila N, que treballava a dita escurada y fóu prudent que se n'aportá los dits caixons en sa casa y los tanca dintre un quarto, per lo qué podria ser. A 4 de maitg 1724, entra cosa de las 4 horas de la tarde, partí de Casa la Vila una gran visura per la dita tanca de /'aigua nova; y en ella anávan los 7 regidors y batlla, Ventura Cay, notan, nuncio, y diferents mestres de casas, p ages os Geronim Salvat, Gerónim Clariana, Jaume Amorós, Alexet Mestres, Pere Puitg, Jaume Martí Coll, etc. En lo dit temps fóu añada la visura, Ramón Fina (qui escriu hasó), Pera Camins y Joseph Galera, los seguírem al detras y anárem a centar-los anb un banch de corders, aslá ben prop del pou de la mina del Doctor Antón Gavaldá. Y de allí véyam y hoyam lo qué féyan y diguéran los sobra dits visuradors. Jaume Martí Coll se descalsá y ben prop de nosallres, y fóu lo primer baxá dins lo pou de la mina de Gavaldá anb una atxa ensesa; y atrás baxá Pera Puitg. Alaxet Mestres, Salvado N., mestre de casas y esligueren cosa de un quart de hora dins en la mina, sota la riera, regonexent per ahont se colava la aigua. Lo coixo Joseph Borras, corder, eslava allí present a la visura deis señors. y centí y hoí molt bé, com lo batlla Gabriel Simó digué al Señor Thomás Auger, regido: "Que farem d'esta visura de rebra testimonis, si lo Doctor Gavaldá diu que ell no-n sap res ni tais caixons no y a posat, y la sua aigua és poch lo que ha minvat, y, per so, valdría mes dexar-o estar com s'está. Lo Señor regido sobre dit respongué prudentament, dient: "Señor Batlla, supuesto que sabem lo mestre de casas que posa dits caixons per atorar la aigua, posem-lo a la presó, y ell dita perqué ho féu, fio qui la i féu fer posar en aquell temps, y complirem a la nostra oblígació." Joseph Arbolí, barber, diu que, lo any 1719, son para se trobava regidor y obrer de dita vila, y se recorda molt bé obríran molts pous de dita mina de l'aigua noüa, y escoraren y per demunt molla aigua; y, an ais indrets haont era lo fraa, mai li volgueren prametra hobrir ni fer obrir lo redi de la mina, que bastantament ho devían saber. Salvador Roselló, regidor seté me digué (diu Fina), en lo porxo de Molins en compañía de molts altres, que los 4 visuradors sobra dits, entraren dins la mina de Gavaldá, foren presos de 107 jurament y diposaren en poder de Pera Gay, notari, que-n lleva acte, com abaix a la mina se coneixia molt bé los clotets an térra de las gotetas quéyan de sobra la riera, de l'aigua espargia de la mina de la aigua noüa, per la riera; y que la aigua de Gavalda havia minvat 2 travesos de dit al rech del pou. A 5 de novembre de 1724 en Reus se celebra lo funeral per la mort del rey Lluís I. de España/ ab lo túmol en la parroquial ab 12 gradas ab 44 atxas, molías candelas ab sas poesías per los costats. Hasistí lo Magnífich Ajuntament vestits per tots de dol de panyo refí a costa del comú. Y predica lo Reverent Antón Gil, molt a gust deis botiflés. Y costa dit funeral 600 lliures, cens haver rahó deis 7 vestits y lo que s-i apaga, de mes a mes, de la bota agrera. A 6 de agost de 1724, agafaren a Joseph Pámias, dit lo Morro, al mas de la Monja, a la partida de Pórpores, per una sospita, dient era company del P o de la Font. A l temps roba uns diners, pochs dias antes, a Toni Martra, arrendador del refresch. Y per ser fora terma. Pera Puitg luego ana en Tarragona a véurer lo asesó, per poder aportar dit Morro en Reus a las presons, confiant fer-li las honras per ser carrasclet. Lo dit Púitg ana a fer-li un procés y digué alta veu: "Si lo Morro pot alcansá la Galera, podra alsar las mans a Déu." Fet que tingué lo procés, lo tragueren a declaracions en casa lo Doctor Morel! y no li poderen provar ninguna cosa. Lo dit Puitg, batlle, al cap d e dias, a vista no li podía aprovar cosa, ana a la presó y crida lo Morro dient-l¡: "Si-t sentas ánimo en descobrir los que son estats los del robo del vaxeli inglés, jo te prometo traure't de la presó." 1-1 dit Morro respongué: "Quant robaren lo vaixell, havia 1 mes i mig estava en esta presó. Traguem vostre merce d'esta presó y faré la diligencia." Y Puitg digué: "No, fes-la de aqui dlntre, altrament no sortirás." A 17 de tabre de 1725 sortí de la presó, estigué 6 mesos 13 dias. Reus y desembre a ... de l'any 1724. Lo magnífich ajuntament ha fet demanda a tots aquells teñen térras, páguian lo total, y és a saber ... ab lo tenor y forma pagavan lo any de 1718, ab 60 pasas per jornal, y des- pues ho posa lo rey a 100 pasas; y hará volen páguian aquellas 40 pasas mes per jornal des de l'any 1718, fins a est de 1724. Y, de aquí a devant, veurem veura venir. 1725 (1) Reus a 11 de jener de 1725. Entra cosa de las 4 horas de la tarde, lo Po Carreras féu citar personalment lo señor Joseph Grases en Casa la Vila, devant los regi- dors dalt a la sala de las armas, dient com arrendador de la aigua nova lo dia 6 y 7 de janer dita aigua antrava a l'ort de Grases, y volia la pena de 3 lliures. Grases y son ortolá juraren no haver-la tocada dita aigua ni haver regat de ella, y lo señor regido, Gabriel Monté, condena an continent páguie la pena, y Grases los antima una apelado. N-ostant l'andemá Carreras, lloctinent y núndo executáran una conca gran de aram. Que a 12 janer 1725, los señors regidors anvyaren un recado al dit Grases, per lo Ros, tragues las pedras, argamasa y pedra cantonera tenia a] peu del campana, fosa y capella. A 13 de janer 1725, anvyaren dits regidors antima a Grases com las panyoras eran vanudas per 7 Iliurcs, havia 3 días, a Guitart. Estant dit regido Monté tocant lo barba! de la pena condemnada per ell matex, y lo Señor Grases se apesaijava de una sala a l'altra. y respongué Monté dient: "Señor Grases, qui li a donat a vosté tanta Ilicéncia de cobrir-se devant lo magnífich ajuntament." Digué Grases: "Jo me l'a presa, y no cstat en mestre de cerimónias." Respongué Monté dient: "Dich a voster que no-s pot cobrir, etc." Reus y juny a 11 de 1725. Día sobra dit, vingué en esta vila de Reus, de Barselona, lo capitá Don Carlos del (I) La primera noticia (rae el dietari dona de l'any 1725, £t de 28 d'oc- tubre. A continuado inseieix la de II de gener, amb un parell de notes del mateix mes i aleshores torna a desembre de 1724, passant després a juny de 1725. El desordre cronología es prolonga en folis successius. Hem ordenat totes lea anolacions. (Neta del transeriptor.) Castillo, casat ab Doña Maríagna. Luego que fóu arribat, li feren grans visitas tots los botiflens, i-ls aporta una noticia, sobra que la Gazeta del Tractat de Utrech de l'any 1718, dient era molta veritat, la pau era serta entra lo emperador y Falip V. I-ns tornaven las ysendas ais picaros rebeldes, cadant baix lo patrocini de Falip V, y que pagaríam com de antes y haún mes, cadant esclaus pera sempre,- jugant-se 200 doblas per 100, que a Cata- luña no se li tornava ningún privüegi deis antepasats. Y de la sobra dita noticia ne tingueren gran alegría los boti- flens dient; "Hai baligots, pau voleu, esclaus cadareu." Y Pera Puitg anava per la vila ab la Gazeta a la má, fent sumba y mofa deis ymperials; ab tal que ana en casa lo cavaller de Laleng mariscal de camp, per fer-li llegir y se-1 tragué de devant, dient-li que ja lo tañían anfadat ab sas noticias, y que fos la última vegada anar-li a rrompre son enteniment A 22 de octubre de 1725, se publica la pau en Reus entre lo emperador y Felip V; y que fosen restituidas las ysendas confiscades en continent sens fer distinció de per- sona ha persona. Y fóu axecotat, lo que Pere Puitg no li podia capir en son cap, vingués de Viena semblant regalio. Que lo día 15 de setembre del corrent any 1725 se havia publicat en Reus lo comers de mar entra España, lo empe- rador, Portugal y la Yngíaterra, llevant los yncorratges, pagant tant sois 10 per 100 com al temps del rey Car- los II. A 28 de octubre de 1725, los señors regidors d'esta vila de Reus anvyaren un recado a Jaume Freixe, com a síndich del convent de Sant Fransesch, reportas al Padre guardia, que la vila no-ls volia donar los sertnons de taula, perqué prenían fora la vila la carn, y altre recado per Gavalda. Reus y novembre de l'any 1725. Antón Auge, lloc- tinent de batlla, a la vatllada haná en la casa del refresch Joseph Roset, y troba una partida de catxo que jugávan. Eran de la vila, lo Dragó; y forasters, Vicens Sopa de l'Alleixar, y lo Roscado de Riudomps. Y, sens parlar, los paga arpada a la moneda y s'enportá 4 pecetas de Vicens, y 1 del Roscado, y al Dragó no li digué paraula. Lo andatná ana lo Palat Torrabadell per part deis sobra dits forasters empañar-se ab Antón Auger, perqué li tornas loa diners deis sobra dits. y se'n feya dificultes. N-ostant li digué, se guardas per ser dillums, que tenia presa a la botiga, que ja los donarie. Y cansa! de aguardar lo Palat, se n'aná; y pasat 3 dias y torna per los diners, y li féu de resposta, ja los havia donat a l'ospitai, y lo Palat cada mal ab los dits. A 23 de novembre 1725, Pera Puitg se trobava a l'ostal en Valls. Y en dit temps arriba lo Po Carreras, regido de Reus, y Toni Pasqual. Y vingué lo cas que havían de diñar junts enb una taula. Y Pere Puitg digué a la criada, li fes taula a part separada, per quant y havia un deis dos havían votat, no-1 posasen en terna de batlla; y qu-era un tal per qual, y que a fástichs seus y de sos compañs, seria batlla de Reus. Y que-ls ho digués, que ell ho havia dit. A 27 de novembre 1725, Manuel Miró, dit de las Agüelas, se trobava en Cervera per haver aportat un present al nebot de Joseph Grasas, y al fill de Geroni Jauma. Y dits estodiants, estant en la plasa, feren hanar ab un al- guazil anb un rollo, serca los dits, dient-li com lo Señor 7raró y lo Esteva Estapa li donávan mil memorias, desitjan saber de sa salut. Respongué dit alguazil, se alegrava molt saber noticias deis dits señors; y, giran-se a sos compañs, digué: "Señors, si vostres mercés sabían dits señors quins subgectes son, se pasmarían. Lo any 1724 lo Señor 7raró me escrigué participan-me com era regido de Reus. Jo li torní resposta, me havia regosijat, y estimaría me participas quantas doblas H costava. Me escrigué eran 40 doblas. Li torní per resposta, non robas mes que 80 doblas, las 40 per haver-Ies bastretas y las 40 restants de bon ofici; y que no-n robas mes." Reus y novembre a 24 de 1725. Lo Doctor Pere Batlla, ana com a síndich, y Batista Clavería com a notari, entimar una requesta al señor arquebisbe de Tarragona Don Manuel de Samaniego, de part la vüa de Reus, per no haver feta anomenació de batlle ab la terna li fóu presentada lo dia acostumat, Santa Teresa, 15 días ans de Tots Sants. A 29 de novembre de 1725, lo hermano Santa Crus monta a palacio de l'arquebisba de Tarragona, perqué lo vicari general li firmas un mandato contra Jaume Martí, y Su YHustrísima era present, y respongué: "Jaime Coll mandato harmano, mire qw ese hombre le tirará a Vuestra Mercé a pique, no se burla con él." Li digué a manera de xantse. Lo señor arquebisbe digué en dit día a l'hermano Santa Cruz, que los señors regidors de Reus li havían antimat una requesta, demostrant haver-ne fet gran sentiment que Reus las vulgue haver en éll. Respongué Santa Cruz: "Mes me atmiro de su ylustrísima vulla afavorir un homa tant vil y ruhí com és Pera Puitg. Qu-és inlumínia, semblans hómans áijan de ser asesors y ocupar semblants puestos, y su yluslrísima pot anviar persona de sa voluntat en Reus a préndrer informas del dit Puitg, y trobará és molt mes del qué tinch Teferit, que, ademes deis agí a vis ne té fets, té la vila en un tropell per ser boitg." Respongué su ylustrísima: "Hermano molt lo té de tema a Puitg; jo, lo afavorir-lo, és perqué mon germá se me havia empeñat, y lo vicari general, que m-o han demanat los 2 per fer-lo batlle." A 17 de desembre de 1725, a la tarde encontrí Pedro Miquel y son nebot, que sortían de casa Magí Vilas de pasar las fínestras deis balconets, donan a la plasa, que Doña Maria de Portugal, pochs días havia, las havia fetas arrencar y Pedro las y féu restituir per no ser sevas. L'emperadriu Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, la qual en funcians de regent de Catalunya va signar la concessió a Reus del títol d'Imperial Atenta Ciutat. (Pintura d'un autor alcmany desconegut. - Museu del Prado.) A l temps las arrencavan Mestre Francesch, dit lo Xech, se n'adoná y, de la plasa ánfora, digué al foster N . : "Qui vos a donat orda per arrencar las finestras?" Digne lo fuster: "Doña María." Respon lo Xech: "Poch li costan a n-ella, que son de Magí Vilas." Sortí detrás las finestras Doña María dientr "Mias son, que jo las hi féu posar per lo frara Lhich y Míquel Brosa." Pero dit Xech sertificá, li consta saber-o, fóran posadas per Magí Vilas, etc. Reus y desembre ais 23 de 1725. Lo Doctor Manuel Rigolf, regidor decano de Reus, haná per síndich al señor arquebisbe de Tarragona, de par lo magnífich ajuntament, a portar-li nova terna de batlla, lo primer de ella Pera Puitg. A 12 y 13 de abril de 1726, foren presentadas las muías del camp dins Tarragona per orde del rey, és a saber: de Reus se'n datinguéran lo número de 60 muías, y de las demés vilas del camp lo número de 100. Y a 14 de abril partiren per Barselona y a 13 abril, Divendres Sant, partiren per Madrid 30 pesas de batra. Y al sortir per lo Portal de l'Angel, harribá un correu de Madrid. Y a l'instant tornaren dins la dresana ditas pesas de arti- llería, y torna lo bagetsam libra en sas casas. Que Jauma Amorós anava per comisan de tot lo bagatsam del Camp de Tarragona ab la dieta de 2 pesas de S rals cada dia. A 20 de abril de 1726, partí de Reus lo cavaller de Laleng, mariscal de camp y capitá de reales guardias de ynfanteria walona, de nació flamench. Estigué en Reus 5 anys en casa lo Doctor Juan Pedret, y casa la Señora Madalena Olivas, y casa Pau Miró, pagés; dexa a la reverent comunitat 140 lliures per una misa cantada y 2 misas baixas a la hermita de Misericordia, fundadas per lo dia de Sant Llop; y 8 doblas a la contraria del nom de Jesús deis fadrins, per la corona de plata per Nostre Señor. Se hi veuen las suas armas, etc. A 7 de maitg de 1726, Jaume Martí Coll ana en la ciutat de Tarragona ha visitar sus sequases y, estant en casa Don Lucas governador del Camp de Tarragona, jermá de sa ylustrísima Don Manuel de Samaniego, dit Coll, sentí com Don Lucas donava orda per librar de la presó a la Josepha Marcona, per teñir se mará l'anpenyo del padre jubilat Batlla y lo padre guardia del convent de Sant Francesch. Dit Coll digué: "Qué fan vostés, qu-és una pública ramera escandalosa?" Y dona tant mala informa, que féu cadar mal los religiosos. Y al cap de 4 dias la aportaren a la presó de Casa la Vila. Antón Láxasela y sus compaña regidors de Reus, anconlraren un cüllums al mercadal a Don Jacinto N., qu-era vingut a pesaijar de Riudomps a este; lo qual recanava en aquell terme las térras per orda de la real audiencia, y dit señor tenia de salari, cada dia, una dobla; lo enginyer, per midir, mitja dobla; y Jaume Amorós, per judicar la térra de la sort, que era un rea! de octau. Y dura per molts dias a costa de la vila de Riudomps. Los sobre dits regidors digueren al dit Don Jacinto: "Vostra mercé en Reus no tindrá que venir-i per recanar, per quant tots están contents y ningú se quexa. Respongué Don Jacinto: "Poch ho saben vostres mercés; recordían-se de l'altre vegada que vingué a recanar lo terma de Reus, i-ls féu de rabaxa 700 lliures, per pobras no podían pagar, voslres merces no han perdonat a ningún." Y Lachasa y sus companys, ptens de vergonya, ficaren lo cap abaix, dient: "Fasa lo que tinga gust, si vol venir, que li buscaren! caga." Y dit señor respongué: "No-ls ho estimo," Reus y desembre a 13 de l'any 1726. Entra dos foscas, tocaren a somaten! y 3 colps d'enella a la porta de Casa la Vila de Reus. Anaren regidors y batlla y dernés sequases ab lo somatent alt ha regonéixer los convenís, per agafar si cap deis 8 havían exits per soldats, al bollatí per orde del rey, de edat de 18 anys fins a 40 anys. La qual orda se dona ais últims de octubre o ais primers de desembre per tot lo príncipat de Cataluña, Aragó, y Valencia. En Reus mos demanaren 8 soldats, a manera de entreduir-se quintas, a l'huzo de Castilla, contra privilegi. A 14 de desembre 1726, Pera Puitg, batlla, convida sus sequases, y quant los tingué a Casa la Vila, ancontrá dient-los: "Anem envestir a casa Bori per agafar lo fadrí." Y no-1 trobá. De camí ana agafar la mare del dit fadrí, estava a l'ort Simó, y la dugué a la presó per compte de son fill. Agafáran Remonet, lo Sabaté, per son conyat. Així mateix agafaren los pares ho jermans, ho altres parents de aquells, eran aíxits a la sort fins a tant se presentávan, per quant tols los fadrins ho donaren a la cama a fugir. A 15 de desembre 1726, Antón Laxasa, regido, aga- fava tots los fadrins forasters i-ls duya a la presó per suspita. Fugían de sas vilas y podían haver aixit a la sort de bollad. A 16 de desembre 1726, fóran cridats per rebeldes al rey en Reus. Aquells eran aixits a la sort si no-s presen- távan des de luego, y dotats en 20 pesas de octau, qui-ls acosaría, y ... pesas de octau qui-ls duria presos, confis- cado de béns de aquells tais, y de sos pares y mares si no-ls féyan comparéyxer. A 17 de desembre de 1726, fóran cridats per 3 vegades per rebeldes... En dit dia a la tarde fóran antregats, deis 8, los 6 ha Tarragona anb un carro, acompanyats per lo regido Bofarull. Ab paijans armats antregaren al tinent general... En dit dia tíngueren carta los regidors de Reus de Musiur Laxasa, lo Vell, y de Falipet Folch, lo Jove, com tañían prés lo fadrí de Estapá de casa Bori al Castelí de Miravet, lo qual agafaren en Ginestar, y que lo hanasen a buscar. Per compta del moso de l'hareu Barbera, que fogí per ser foraster, feren un soldat voluntari. Donaren-li una torrera a la muralla de esta vil a per sa familia y diners contants, 10 doblas. Dintre 2 dias foren aportats dita soldats a Tortosa; del 8 ne reusa- ren 5 per defectas y no arribar ais 8 palms, mesura del rey, y nova orda, traguesen al bollatí los 5 soldats. A 17 de desembre de 1726, los tragueran Pandema, dia deis Ygnosents, anávan agafant los ygnosents, posan-los presos al conclaví. 1727 A 12 de janer de 1727, al tart, partí lo lloctinent y l'andemá al matí antrá en Tarragona y entrega 3 soldats. Y lo tinent general li mana aportas los 3 junts ab altres a Cambrills y s'entrega deis soldats i-ls conduí a Tortosa per son gust. Los oficiáis se entregaran deis soldats en Tortosa: " £ s posible señor batlla que de Reus no ágie aixit un fadrí de rostro sino pobras." Respongué Puitg, batlla, dient: "Señor, per traurer 8 homens, avem alvarotada tota la vila, y per seguir un carboné en tinch 250 escrils al llibre." Pere Sans, testimoni. (Lo carboné vol A 16 de janer 1727, Toni Pía, botoner, aribá en Reus y era un deis que Puig conduy a Tortosa, i-1 donaren per incapas. En la plasa de Toni P í a , la vila dona 25 doblas al fill de Juan, y las entregaren al prior las l-i haguardas fent la serimónia com si hagués aixit a la sort del bolletí, y lo Ncgret Teller, com a síndich de la vila, lo conduí a Tortosa a 2 lliures per dieta. 116 A 24 janer 1727, lo regidor , dit lo Carido, agafá Agosti Cañáis a la rodina, dient-Íi era eixit al bollatí, y luego digué al T^ecfret 7eller lo conduís a Tarragona. Y, al pasar per la Canonge, li féu menjar un parell de ous, pa y vi, sens ninguna altre cosa ab tot lo dia, y paga la vila la dieta. Lo tinent general, quant vegé lo Agosti tot lleganyós, digué: "Que me traen? Apurado me tiene la villa de /íeus con sus niños y mosos. Buélüeie a casa, muchacho!" A 25 jane 1727, agafaren lo Canonge, dit lo Ascarbat, era foraster,- y luego lo duguí lo TJegret Jeller sindical- ment. Acompañat de PAgostí Daufau y Payfigas, lo con- dui'ren en Tarragona; y luego partiren per Cambrills a fer nit. Y tencaren lo Ascarabat dins un quarto. Y al matí anaren per lo Ascarabat a tráurer-lo per dur-lo a Tortosa, i-1 trobaren fora del niu. S'entornaren en Reus, pero ga- nyaren sas dietas. (1) A ... de febrer de 1727, per horda del rey en Bar- selona, antes del rnitg dia, haná un jutge de la real audien- cia, un alguasil, un notari y lo botxi, y tragueren lo cap de Don Moragas, qual estava anb una gábia al portal de las Astátuas de Mar, ab un lletrero que deya: per ser rebelde a las 2 coronas, que feren sentencia en Barselona lo any 1715. Estigué fins lo dia sobra dit. Després de 6 dias de haver tret lo cap, los ministres sobra dits hanaren y tra- gueren lo lletrero del portal. A 25 de febrer de 1727, Josepha Batlla, viuda, y son gendre partiren de esta per Barselona ab carta de favor de <]} A continuado el text inclou una noticia de 20 de marg de 1727, la qual no&altres traslladem allí on crooologicament li corretpon. Aixi mateiz ordenem les allrea anolacions que cronológicament apareixen fora de lloc. (Nota del transcriplor.) 117 Pere Puitg, batlla, perqué fos indemna de pagar lo arren- dament de 25 lliures lo any de sa hisenda confiscada per lo rey en lo any 1720; y fóu restituida del dia de la publicado, que fóu a 22 de octubre de 1725. Fóu dita viuda ben despachada de no pagar mes havant, y franca de tots los arrendaments podia deura, des de lo any 1725. Lo sagrestador de la ysenda fóu Jaume Martí Coll. Aquest subministra molt malament la ysienda o sagrest de la viuda de Joseph Batlla, que fóra llargament de referir-!o. A 10 mars de 1727, per orde del correu de Madrid, se havisá com los ynglesos féran sortida de Gibeltar, rexesant los españols deis cordons sens haver declerat guerra, estant los embaixadors a las corts y cónsols per los ports de mar. A 12 mars, sortí la cavalleria de Tarragona per lo port de Salou, y un vaxell ynglés de transport, de 100 botas aiguardent solament li-n faltávan 6 botas per carregar, se adoná hanava a bordo la cavalleria sobra del dit vaxell. Pensá hanávan per ell, se posaren a la vela. Ab clama anunyaren de Tarragona 2 llanxas armadas hi-ls feren presoners, feren-los haprenció de béns y vaxell. A 12 mars de 1727, de Tarragona vingueren en Reus lo asesor, un agosil, un notan, y una partida de cavalleria; y en Reus prengueren ynventari. A boca de nit, a un temps, hanvestiren casa Nicolás Frens, casa Joan Solivan, casa Juan Queri, y casa Joseph Salas, fent aprenció de escripturas, llibres de negocis, tenían ab los ynglesos y olandesos. Prenent la clau deis artnaris o caixas, se tancaren ditas escripturas y liibres; posant, entra las 2 mijas portas, un paper escrit y sellat, per senyal no puguesen ocultament hobrir aquell armari ho caixa de ditas escripturas. A 20 mars de 1727, Jaume Freixe y Joseph Gornals, regidors, anaren agafa lo fadrí de Pere Camins, boter, per quant un soldat, que-s diu Nacions, fill de Reus, lo qual lo regidor, dit to Cando, lo agafá per segona vegada después de haver-Io reusat en Tortosa per impotent al servey del rey. Y vuy lo teñen en Peníscola, sens socorro, fins arríbiga lo sobra dit. Lo Ncgrei Tellcr lo conduí a la presó de Tortosa y li deixa 7 pecetas. Pero lo Negret Teller falsament digué a Pere Camins. li havia dexat 16 pecetas. Y troban-se en lo ostal, lo pobre agüé d'enpenyorar la roba. A 19 de juny 1727, se publica en Reus una pragmática estampada de part del rey, que dura una hora, relatant los capítols següents: Una llegua de mar y 3 lleguas de la frontera de Francia, dégan manifestar los fruyts se col lira n com és dit: blat, sivada, y al tres grans y Uegums, vins, y aiguardent, se fabrican. A 25 de juny 1727, arma falsa en los walons entre ells y no-ls rexí. Fóu lo dia sobra dit, estant en Reus un batalló guardias walones, en la tarde hanaren a fer lo exercici de las armas al tros y era de Bages, camí Sant Joan. Y, estant sobra las armas 22 granaders, mogueren una renquilla faitísia entre ells, y posaren ma ais sabres, uns contra altres. Y, volent los sargentos tolerar-lo, tots feren demostrado girant-sa contra deis dits sargentos. Y escaparen, fugint tots dins lo convent de Sant Joan. Y, a l'instant, posaren lo convent ab revolt, dient, volían los donasen sopar; altrament ells se'n pendrían. Los obligaren per forsa donar-los 5 dotsenas de ous fraigits, una plata anciam, postas, pa y vi en abundancia. Y a la vetllada sor- tiran tots del convent, tornan cada un en casa de son patró que estávan allotjats. £ s a saber que, lo dia antes sobra dit, 2 tambors del mateix regiment sortiren desafiats al camí de Riudomps. Y lo hun mata a l'altre, y los dos foren retiráis al dit convent, lo viu y lo mort. Lo capita del tambó mort tenia gran duelo, y per so féu arma falsa entre ells, pensant que lo tambó era viu; que luego hauria surtit del sagrat y se hauria barrejat entra ells los granadero jugant y sumbeijan-se; y lo haurían carregat al coll un de ells ben esforsat y i'aurían tret del convent; y, de camí, en lo calaboso, y sens dupta 1'aurian pasat per les armas. A 14 de juriol de 1727, suspendo de armas en Gibaitá per Gaseta de Madrid havísan la suspendo de armas del siti de Gibaltar per 4 mesos; y que dintre y a fora no púgan fortificar-se y moure pedra de sas ruinas, y púgan comunicar-se los ynglesos ab los españols fins altre orde duran la suspendo. A 16 de agost de 1727, dia de Sant Roch, fou la gran padregada ais dos quarts de las 4 de la tarde, en esta vüa de Reus y part del Camp de Tarragona. Caigué tant grosa pedra y bonyeguda, mal forjada, de limpiaría de una peceta y altres de 2 pecetas, y mes avant de real de octau; y anant per momentos espasin-se y engordin-se después com lo puny y 2 punys, y mes avant com a pinyas. Se exposá lo Santísim Sagrament y se para la tempestat de pedra y rebentá en aigua molt fortament. Lo vell Xasa ne pesa una a 14 onsas, altres ne pesaren a 2 y a 3 lliures. A ... de ... 1727, Juan Ferrando y Mestre Fransesch, caldarer, foren dtats per instánda de Don Antonio Pedro Xeca, administrador al tabaco, abitant en esta vila de Reus. Los entimá, que dintre 3 dias se defensasen deis aiguar- dents los havian trobat en frau. Y Ferrando y lo Caldaré replicaren y alcansaren 6 dias de temps per sas defensas. Y anaren a conferir-se ab los demés ayguardentes y ningú de Reus fóu sitat ni amolestat, sinó-s los 2 sobra dits, ne donaren part ais regidors. Respongué Jaume Freixe, regido segon, ne donaría part al Doctor Padret, regido decano, que-s trobava en Barselona síndich de la vila. A 31 de maitg, a la vetllada, ana una guarda de part de Xeca en casa Farrand» y Caldarer a dir-los, com sus aiguardents eran en frau. Y los dits recorregueren ha diferenls aiguardentés y a la vila, y sois Irobaran de consol, que Freyxa, Pera Puitg y lo P o Casas, cada un de per ai, los comprávan los aiguardents i-ls treyan franch y aseguráis de tots gastos y parills. Discorreu lo cuento. A 26 agost de 1727, foren presentáis 18 cridats del rey; entre Vilafranca y lo Vandrell, se presentaren los 18 sobra dits de la codrilla de Ramón Guardiola. Y, tot ha un temps, los batllas ab sos somatens y gent de tropa los conduíren en Barselona ab 1 codrillas desermats del tot, forman los somatents y tropa 1 filas y los presentáis al mitg, libres peus y mans. A 1 de setembre, sebéram per Gazeta de Zaragoza, que los dits s-éran presentáis a la valontat del rey donant-los 5 añs de un desterro al continent de España; promatent dits cridats, se presentaría Guardiola, Janet de Pira, y altres compañs. A 28 de agost de 1727, en la fira de Prades, Jaume Mestres, dit de Labaneta de Reus, mogué un gros motí, y rompe la fira; y és del tenor següent: Primo. - Labaneta, com a arrendador de las bollas, haná a la parada de un calsaté de Santa Coloma, y li demaná lo privilegi de la diputado. Demanda ben escusada, sabent no y a dipu- tado, ni tal priviíegi se ha donat des de que regná Felip V. Volgué pendra en frau y paga una punyalada al calsaté. Lo batlla general s-o estava mirant i corregué a capturar-lo dient: "Jet al Vucbl" Y, arrosegan-Io, lo aporta fins a la porta de la presó; y luego hisqueren unas guardas, y Don Antonio Pedro Xeca, a la defensa de Jauma de Labanela, dient: " Señor batlla general, vostra mercé miri a que dit señor és un ministre del rey". Y ab crits y soroll lo libra que no-1 entraran dins la presó. A 1 de setembre de 1727, en Reus se publica un bando estravagant, dient, dins 15 dias de la publicació fos mani- festat ha Joan Santís, recanador del terma, tota la renda, sensals, sensos, canvis, violaris, honzens, vintens, y altres géneros de rendas, quant no sigan manifestadas, serán segrestadas per las reals rendas. A 8 de setembre de 1727, lo Doctor del general de Tarragona, Doctor Antón Gavaldá de Reus, Doctor Pau Broca de Alforja, Doctor de Riudomps féran visura deis malalts; y, a 14 del sobredit, lo señor arquebisbe los socorragué hap 100 lliures per los mes pobres del poblé. A 10 del sobra dit, los dits feren visita en Vinyols, y feren relació de 280 malalts, sens haver reo deis conva- lacents. A 11 del sobra dit, los dits feren visita en las Borjas, y féran relació de 311 malalts, sens los convalasents. A 12 del sobra dit, los dits feren relació de Mon-roitg del número ... de ... (1). 1727 a 15 de setembre, Joan Bages, dit U'Ull de Peix, en Reus dona permís, se publicas un bando ab trompas y a tabal, ab consentiment de Pere Cabestañ. Y que lo batlla Pere Puitg, en la plasa del Castell, vulgué véurer ton!,o».,,lo I W o , dona u n notieii del 8 J\J,,,I d= 1726. « i b tente no tes f la qual traslladem on cronologicament ii coTrespon. nosaltrcs instrim, a continuació, les noticies de l'any 1727, que Ínter posa entre les de 1728. (Nota del transe ripio r.) 122 lo contíngut de dit bando. Ne pasa los ulls per lo paper, y sois dona orda al nunci, esborras = 7rares y Capellans. Dit paper deya: Per manament de la señoría, tots los fadrins de 14 anys en ainunt, a las 8 horas de la nit, yscan al Mercadal a fer escallols. per quant a nit pasada, a 8 horas, la vídua Caldarera féu capítols ab Joan LJucli, per hanar tant calenta, que no pugué aguantar mes, Y no fasen falta tots aquells fadrins y viudos van calents, pena la vida. Y Mosén Manuel Barbera ana a Tarragona a donar-ne part al señor arquebisbe, y li dona carta per lo batí la, bravejan-lo, fes diligencia, qui avia compost dit bando; y no pasaren avant dits escallols. Solament fóran publicáis a 10 horas del matí, un dillums tant profans com mai, v com qui son ells. Juanet LJuch ana a Tarragona a donar-ne parí al señor vicari general, que aporta una carta per lo señor príó y la i dona a la capella de la marquesa. Lo batlla se n'adoná i-ls envestí dient: " T ú n'as donat part, cuidado no m-i caigues, que-t juro me la pegarás per tots los demés." A 22 de octubre de 1727, se publica en Reus un bando de part del Capitá general de Barselona, que los gitanos sigan presentáis devant lo capitá general com lo any de 1717. 1728 (1) A 4 de fabrer de 1728, se publica en Reus 2 bandos: lo primer fóu de Joan Pons, dit lo Negre, de la vila de Montornés, donant 300 lliures qui lo portaría viu, y 200 Iliures a qui lo portaría mort; y lo tal fora de mal, y 2 per- sonas mes, aquellas que per lo dit serán anomenadas. Lo segon bando fóu per Ramón Guardiola de Valls. y Janet de Pira; qui aportara un deis 2 sobra dhs, tnort o viu, li donaran 100 doblas, y lo perdó y Ka 2 mes, aquells que ell anomenará. A 23 de fabrer 1728, se publica en Reus un bando per orde del marqués de Lisburch, capitá general de Cata- luña, en la mateix tenor se publica lo any 1714, que nin- guna persona puga dur gavinets ab punta ni tenir-los en casa de teñir ningún género de armas; sois los militars, batllas y regidors, pena de la vida. A 22 mars de 1728, se publica en Reus, com lo rey cadava a son compta los estanchs de la sal. A 8 de abril de 1728, per la quexa donaren lo Doctor Joan Padret, y Jauma Freixa de la recanació del terme de Reus per lo gavaix fóran anviats per recanar dít terme Serra de Cornudella, Guardiola de l'Alleixar, Ribas de Montblanch, y 2 hómens mes. 5 hómans tañían de salan 3 pesas de octau cada un per dia. ... hómans visuradors de las térras a 1 pesa de octau per cada dia. Escrivents o notaris tenían a 1 pesa de octau per cada dia. Sabaté de Montblanch y son company acabaren de recana a 10 de maitg de 1728. A 14 abril de 1728, se publica en Reus lo bando ab lo tenor deis anys atrás sobra las penas ymposadas de Pestanchs del 'Vertnelló y Solimán. FESTAS DE LA CORONACIÓ DE SANT JOAN DE LA CREU EN REUS A 25 de abril 1728 fóu dita festa molt Huida. Dura 3 dias y 4 dias los fochs artificiáis. Feren una profesó general del convent de Sant Joan Baptista, fins al portal de Monta- role, Mercadal, y carrer Major, Pescateria y carrer de la Mercería, carrer del Forn, y carrer de las Galanes, y Mer- cadal. Y, al devant de casa Doña Marianna del Castillo, al tardet, se representa la hópera en un catafal, ha uso de Ytália, intrudida en español per lo Doctor Gabriel Monté de Reus. Acabada que fóu representada, estant la dita profesó en lo Mercadal, que acistiren las cuminitats reli- giosas deis convenís, y reverent comunitat de preberes, dispararen un castell de foch, construit per 4 mestres de Barselona, que dura una hora continua. Concluit dit foch, continua la profesó per lo carrer de Montarols y s'entorná al convent, haont aportaren la ymatge de Sant Joan de la Creu ab son tabernacle, que hanava sota tálem. Hacis- tiren en esta profesó las confrarias ab los tavernacles y banderas. Havia 7 estatuas de foch, reepresentávan los 7 pecats mortals. A 26 abril de Í728, Janet de Pira, sobra dit, fóu pres i lligat, nefrat de un tret de pistola, que per detras Ii tiraren, y l'agafá al cap, y la bala Ii hisqué per lo ull. Fou lo dit tret per lo mes gran amich tenia y confiava que menjant y babent dins un bosch, terma de l'Aspluga Calba, Joan Antoni, barbé de dita vila, fill de la señora Agna, tallera de Tarragona, fóu lo traído que lo entrega. Que dit Janet de Pira mantingué al dit traído molts mesos per las presons, y a sa moller y familia, que també mantenía de un tot, y 100 doblas en or y plata havia entregat dit Janet a la muller del dit traído per que las-Í agurdés. Ymediatament agüeren acorduit en Barsdona a janet de Pira, ne feren centéncia. Dintre 8 dias aportaren son cap al portal de Sant Antoni de Valls, 1 quarto en Montblanch, 1 quarto a Pira, lo botxí devant palacio cridant al traído, pensant, los noys lo matarían, y per lo camí aportava lo ronsal del nich, que anava Janet de Pira, fen-Ii de botxí. Y lo dit Janet per lo camí, devant los oficiáis, Ii deya: " T ú ets qui has espiat tots los robos, havem fet, traído, y jo t-e apagat la fam a tu y ta familia etc." 125 Dia 28 abril, se representa la ópera en lo presbyteri de la yglésia de l'altar major de dit convent de padres carme- litas descalsos de esta vila, ab lo concurs de varias personas de la vila y del tinent de rey y governador del Camp de Tarragona etc. A 19 juny de 1728, a 6 de la tarde, féran sentencia en Barselona de Ramón Guardiola de Valls de 9 quartos repartits ab diferents puestos del Camp de Tarragona. Solament estigué en la presó 5 dias, pasa 7 torments, de- nonsiá 7 morts. Y ser al robo de! mas d'En Doménech, terme de Riudomps, y que lo batlla de Valls na tenia rebut sa part y havían manjat junts a l'ostal de l'Albi, y dit batlla li havia donat pólvora y balas de sas mans y altres cosas. Denonsia haver-i entre ells y haver-sa trobat a la mort y robo de I'estafeta del francés. A 18 juriol de 1728, se publica lo reforma de 24 ha 16 restas manadas, hobligant tant solament hoyr misa, púgan trabellar públicament etc. A 15 de setembre de 1728, a 10 horas del matí caigué tant gran pedregada, agafá Constantí, Canonge, Vilaseca, Cambrils y altres pobles que se'n posa 3 a 4 parts en gruix. A 5 horas de la tarde, féu lo mateix en Reus, en aigua barrejada, que lo andamá aportaren mokas pardius, guatllas, conills y Hebras mortas a véndrer, cosa may vista. A 1 de octubre de 1728, havia publicat lo arquebisbe de Tarragona, Don Manuel Samaniego, la via recta per Burgos, y partí de Tarragona lo dia 30 de setembre a las 4 horas de la matinada. A 20 de octubre de 1728, se publica en Reus lo creixi- moni de las doblas; ab un bando per orda del marqués de Lisburch, capita general en Cataluña, que las doblas en or fosen estimades per lo valor de 7 lliures, y per cada gra faltara, 1 lliure. Los rals de octau nous, los qui arribaran al pes de 5 pecetas, de 7 Iliures; y los reals de 4, valen 5 de plata castellana; y moneda corrent y las pecetas novas, se fabricaran, valdrán 40 quartos. A 20 de novembre de 1728, al matí anaren per lo Portal Nou Canpanela Nadalet. Y, al dit tems, posávan lo cap del Negre de Montornés al portal de Sant Antoni de Barselona, cap de dita quadrilla. Fóran asitiats enb una masía per los somatents de diferents vilas a 2 horas de Vilafranca, y acodíran 300 soldats, fican-los foch dins casa y morí lo cabo y lo hareu de dita casa. Y deis de fora morí un batlle, un fadrí y 3 soldats walons. Lo fum los aufegava y los obliga rendir-se a pactes. Dita masia está cituada al terme de Ribas. A 22 de novembre 1728, se publica en Reus un bando per orda del rey, que totas las comunitats dégan gastar paper sellat, com acostúman los notaris; y altrament no serán admesas en ningún tribunal. Y que ningún notan no pugue péndrer acta per altre notari, y los fadrins de notan deguen prestar lo jurament al batlla de aquellas escripturas, pendran o escriuran per compta de sos amos. 1730 A 8 de octubre 1730, se publica en Reus un bando, que tots los edesiástichs, ténan ysenda comprada de l'any 1716 fins vuy, dégan pagar lo catastro al rey com los seculars. 1731 A 10 de agost de 1731, deserta de casa la neta de Doña María de Portugal, filia de Don Diego Baldés y Doña Mariquita Baldés, ans Baldrich. Ha part hora de la nit, sortí per la finestra de casa Doña Maria Portugal, carrer santa Anna, ab son galant que la aguardava. Era un soldat ras de reales guardias españolas, que estava son batalló de guarnido en Reus. Feya un any se havían donat paraula de casament. Foren acompañats per 1 jermans del galant, un del matex batalló y altre del regiment de dra- gons N . A l'obrir lo portal de Tarragona, entraren en la ciutat y se encaminaren a palásio a parlar ab lo señor arquebisbe, perqué los esposas. Y no aportant llicéncia de son capitá, no pugué desposar-los. Y lo soldat se n'haná a la Seu; y la señora en casa lo governador de la torra de Salou. A 11 dit, Doña Maria, ab compañía deis oficiáis de batalló y son fill Don Gaspar Baldrich, anaren en Tarra- gona a fer empenyos; y a 12 del dit mes lo aportaren en Reus lo galant a la presó al sep asegurat per lo arquebisbe. A 14 dit, lo sargento de brigada lo acompanyá ab 6 soldats a Tarragona per esposar-los, y se digué que Don Gaspar puja dalt palacio ab las pistolas al costat per matar lo galant y su ylustrísima lo tingué 2 dias arrestat. Desposats que fóran, al galant lo tomaren a la presó en Reus, y la señora la retirá lo sargento de brigada en casa son patró, Geroni Clariana, perqué los seus parents no la volgueren ni tant sois donar-H un trist mucador, havent sortit de casa ab la roba de cada dia ab una marital]ina molt dolenta. Que ans de fugir de casa, dita señora li tinguéran son galán, 6 mesos havia, a la presó per desnuyar dit casament, y de nit lo tregueren i-I feren pasar a Vich en altre regiment, a manera de desterro. Y quant pogué, logra la paraula havia donada a la dita seña señora. A 8 de octubre de 1731, partí la armada naval de Barcelona per la via de Ytalia. Y ab breu temps conquis- taren tota la Ytalia, menos Mantua. Los francesos envia- Bust de Felip V de Borbó, existent al gran s de Bofarull de Reus. ren 40 mil soldats a Milán y se apoderaren de la ciutat y son estat. Montemar, general de España, se apodera de tot lo demés ab 50 mil soldats de bona tropa; advertint que lo duch de Saboya seguía lo partít de Fransa y España, y los Alemañs se retiraren a las montañas del Tirol; Gayeta la rendí Don Manuel deis Valls; cátala, gover- nador, ab carta falsa contrafeta de l'eniperador Carlos VI. Cápua se mantingué, Nápols l'abandonaren. Lo duch de Monteleon, napolitá, general de l'emperador, y se diu se dexá fer presoné de guerra, ab 7 melions tragué de Nápols, y lo pasaren per Cataluña presoné, ab molta pompa y gala per la vila de Madrid. Lo baró Sant Vicens, cátala, ílll de la plasa de Santa Anna de Barselona, fóu lo qui capitolá en Bitondo per part de las tropas austríacas, troban-sa ab 7 mil soldats Pera Juan Barseló dit Carrasdet, presonés de guerra y lo dit general, troban-se dins la dita ciutat y lo dit general, baró de Sant Vicens, lingué luego la Hibertat per tornar-sc en Nápols. La última plasa fóu la Mirándola, entre Mantua y lo Tirol. És una vila com Cambrills, fonda y aiguas somas, fortificada de faixina y térra y de guarnido austríaca; fóu la que mes se resistí, de quantas ne conquistaren en Ytalia, y morí lo coronel Vilarue, gendra de Doña Maria de Portugal, y Bages, Don Joan *. A Abitondo morí Don ... capitá de guardias walones, conyat de Don Josep-h Ltomch. 1732 A ... mars 1732, per la fira de ... Salvado Roselló, loctinent, ana per sos negocis, y, ans de partir, Gabriel Monté, batlle, firmaren los dos un privilegi a favor de Francisco Mugner, dit lo Negret Taller, per a que pugués hanar de nít amb la vara estesa, de ronda ab sos fadrins Era coronel dtl regiment ... Vilarme, !a muller Doña Teresa Vilarru* tuga], casada amb dit coronel. armats y regoneixer en la vila las casas, captoran y aportan a la presó, qui bé li apareixia. A n a per 3 vegades a la casa de l'aiguardent. Al castell casa Payfigas trobá lo Basó Barbera, Joan Antoni Pujol, pelucayre. y altres j'ugant ab cartas; i lo demaná haont eran los diners. Li digueren a la boxaca; digué: "Bé esta si no retirau, vos duré a la presó." I-ls ho repat! 3 vegadas y féu prestar jurament. Lo andamá Joan de Barbera, dit lo Basó, ana a Tarragona a donar-ne part al Doctor Ferran, asesor del camp, del que li havia pasat, y respongué: "Si no que-1 miro per un simple, lo faria estar 4 mesos en la presó, y li entregarás esta carta, que de centiment hauria de morir-se." Y lo Basó la dona en má del batlla, dient: " J o so lo qui a fet a saber a Don Ramón Ferran, que lo Nagret Taller és batlla de Reus." A 3 de juny de 1732, partí de Salou lo embarch, junt ab lo de Barselona, que junts serían 150 velas. Se posaren a la vela, sens manifestar son viatge. Fóu lo primer havís que havían aparegut al cap de País a la costa de España. Y dins pochs dias sabérem, havían desembarcat en Oran, y la guañaren a l'instant, per haver-la abandonada son general Bigotillo, pensant lo desembarch era molt mes. Y quant féu regonegut, volia tornar dins la plasa; hi fóu primer lo Po Antón, cátala, ab son regimeíit que, sens orde, acomete a la plasa y queda dueño de ella. 1737 A 20 maig de 1737, los señors regidors de Reus, decano lo Doctor Manuel Rigolf, com a hafectes y lleals al rey, adelantaren al batalló de reales guardias walones, que present estava de quartel en Reus la cantitat de 2 mil pesas de octau. Y se diu per molt sert, no tenían carta de pago. 1739 A 31 de agost de 1739, vingué de Tarragona en Reus Don Ramón Ferran asesor del camp, un alguasil y notan, prenent ynventari en casa Joseph Salas, y casa Mardo- queyo, deis llibres y afectes deis negocis tenían en los yn- glesos, y a difarents marxants se-ls demaná ab jurament, si tenían ningún género de afectes, los manifestasen. A 14 de setembre 1739, me digueren, que lo gover- nador de Tarragona envía a buscar, 2 días havia, a Mar- doqueyo, donan-li 8 dias temps, per buidar de Cataluña y dominis del rey de España, per haver cridat la guerra pocs dias havia en Barselona y Tarragona contra Yngla- terra. A 12 de setembre de 1739, entra 4 y 5 horas de la tarde, en Reus fóu la tercera rierada, que entra y rompe marges, parets deis orts del Vila, los de Pau Miró, de Bové, y de Grases, y entra fms mitg carré de l'Ospital, y dins dit ospital y esquela entra la aigua en abundancia, que agüeren de rompre la paret de la esquela. Las 3 rieradas totas foren en lo matex mes de setembre. Totas feren lo matex curs. U n a de estas 3 vegadas vingué la riera sens plóurer, ni veurar ningún núvol vingué molt grosa, que los hómens cadaren parats. Y ventura que fóu de dia, sino agüera donat gran danys en lo portal sense portas, ort de Grases, y adobarías de la Raseta. 1740 A 21 de novembre de 1740, me digué Joan deis Frares, que lo dia abans, lo nét de Pau Miró li diguí al convent, que lo conde Grosberch digué en sa casa, havia rebut carta del duch de Baviera, son oncle, que lo emperador era mort y en ell tocava la corona de l'ymperi. Y dits Mirons han fet corra dita veu, per sumbeijar-se y mofar-se deis ym- perials. 1741 A 8 de setembre de 1741, se publica en Reus un cartell deis estanchs deis aiguardents; y, del dit dia a 4 dias, se haguesen de manifestar tots géneros de aiguardents: esperit de vi, aigua de la regna de Ungria, nombráis los preus per al menut, 32 quartillos per arroba, a la manera de Castilla, en tota la Corona de Aragó moneda de Vello; ab las penas imposadas per los tabacos posant estanch y estanquillo en esta vila de Reus, nombrant fábricas per dit aiguardent per compta de la real hicienda instancia del señor yntendent de Barselona, y fosen posats dits aiguar- dents sota clau del ministre ho estanquer de esta vila, y fosen manifestadas totas las hollas y alambichs y no pugue- sen fabricar ditas hollas hasta altre orde. Manifestant dits aiguardents que lo rey no pretent llevar lo comers, ans bé lo vol aumentar, donant mes valor ais dits aiguardents fabricáis en Cataluña. A 11 de setembre de 1741, se publica en Alforja y Priorat de Escala-Dei lo següent: Conté lo cartell deis aiguardents con en Reus y demés vilas y ciutats del principat de Cataluña, y se vengué aiguardent per lo espay de 4 dias, después de sa publicado y així mateix per tota la carrera de Barselona, igualment fóu per tot Cataluña, dit disgust y estrago. Que la vila de Alforja no falta qui arrendá vendrá aiguardent per estanquillo, son principal Don Domingo del Castillo, estanquer de tabacos y aiguardents de Reus, y fent enténdrer a dit estan- quillo de Alforja, no hatrevís vendré per estanch aiguardent si volia víurer. Renonciá al dit son principal, y no se vengué per ninguna via aiguardent en dita vila de Alforja, en los anys de 1741 y 1742. Vaurem de aquí en havant lo que será. 1742 Ais primers de janer de 1742, se dona la orda per fer quintas en Cataluña, y temps per entregar-los fins a 15 de janer. A Reus toca 7 soldats, que féu voluntaris al preu de 40 doblas cada un de enganxament. A 24 de janer de 1742, partiren d'esta vila de Reus per a Barselona los arrendadors principáis deis estanchs deis aiguardents de Cataluña, Valencia, y Aragó; y son: Poyó Valencia y sus compañs. Los que an arrendat y han yntro- áuit lo octau deis aiguardents, ho han arrendat per 3 añs, donant al rey 80 mil pesas de octau, y fóren acompañáis per lo Xixet, y demés guardas. A 25 dit, arribaren en Reus los marxants. Venían de Barselona per veura, quin remey y medi se trabaría en las fábricas deis aiguardents y ab lo octau, que, 15 dias feya, estavan en Barselona ab altres de moltas vilas y pobles de Cataluña ha reclamar; y s'entornaren com hí hanaren. A 28 dit, Francisco Pauló, botiguer de Reus, rebé propri de Barselona de Francisco Solivan, com ja se havia alcansat lo poder-se fabricar aiguardents, conforme de antes, pagant lo dret de Y octau ha son arrendador; ben antes que ditas fabricas havían de demanar llicéncia lo dia posávan foch a la holla, quant vi tenían per fondra, y quants dias fon- dria, en a qui comprava, y quant acabaría posant-o tot ab manifest; privant no poguesen convidar ni donar per salut ni amistat una tasa de aiguardent, ab unas penas rigorosísimas, que és vergoña lo parlar-o. A 28 jane 1742, se féu crida en Reus, qui volia sobradir a l'arrendament de l'estanch de l'aiguardent per compta del rey, que la dita és de 700 lliures, per véndrer a la menuda, donan-los de Yoctau la asistencia deis aiguardents anisada a 1 lliure la arroba. A 31 dit, digueren que Francisco Pámias l'aplagá, y havia sobra dit fins a 900 lliures y cada dit arrendament ho estanquillo a la menuda a 1 lliura per cada dobla. Ben entes que deis aiguardents refmats de lo octau los entregan per no tenir-ne d'altres y bullan matafaluga trempats en aigua, hal huso de campaña. Una beguda súsia per la vila de Reus. Quant los botines de Reus se hatreviren ha arrendar al rey cosa pertocant al comú per nostros privilegia molt antichs, Cornu- deila, Ulldemolins y demés vilas del Priorat, y tota eixa comarca de térra, prengueren lo mal camí que los de Reus los amostraren. Y foren los qui aposaren la esquella al gat, ab tal, que no-s trobá dita ab ninguna vila. Y vist lo atreviment de Reus, pasaren a arrendar y a sisenar y pagar al doble que de ans pegávam; menos Alforja, que feren enténdrer al qui havia arrendat, mor ir i a quant antes, si pasa va havant en véndrer una tasa aiguardent. Y se abstingué y no vangué ni per salut una gota aiguardent en la vila de Alforja. A ... setembre de 1742, se arbola bandera en Reus y en difarents ciutats de Cataluña, per lavantar un regiment de fosallers de montanya, comandant Don Joseph Florensa, pasamaner de Barselona, y Don Juan Clavaria, veles de Reus, per capitá de una compañía de dit regiment, Fran- cisco Granada, primer sargento de la compañía del capitá Clavaria, A 12 de novembre de 1742, partí de Barcelona dit regi- ment primer batalló de 600 hómens y 3 capitans per la vía de Antibo en Ytália. A 7 de janer 1743, fóu acaptorat lo Po Rull de Alforja a la ermita de Puitgserver. Lo batlle de Valls remete 1 mosos ab carta al Francisco Monté, regido decano de vida y batlla interino de Alforja, per a que hanas a la hermita Puitgserver a captorar lo Po Rull. Y, a 11 horas de la nit, se exsecotá, y acistíran tots los afectes botiflés, trobant-lo al quarto del capellá. Lo Biá de la Rosa, fóu qui li amorra una pistola dient: "Si-t mous, te fas pata lo servell al diable". Y lo dit Biá lo Higa ben estret, y lo conduíren Alforja y estigué dia y nit y lo handemá lo aportaren en Valls. Se diu que lo Monté lo enviá a buscar, dient que levanta va un regiment fosallés, y li don a va una capitanía, que dit Reüll abitava en la partida de Alcarrás. (1) A 26 de janer 1743, fóu retornat dit Reüll des de Valls a Alforja per los matexos mosos a cavall libra; y de Alforja lo batlla lo aporta a la hermita y se'n lleva acta, y de allí se'n haná a sa habitació libra, per teñir son perdó del rey, y los botiflés de Alforja ja lo donaven per penjat. A 18 janer 1743, sabérem com lo yntendent de Bar- selona demanava, ais merxants, hómens de negoci deis aiguardents, dos mesos y mig de Voctau del dia se publica en Madrid fins lo dia se posa en execusió en Cataluña. A Felip Folch li fa demanda de 6 mil y tantas lliures, a Nicolau (1) Respectem l'alteració cronológica, per tai com la noticia que prot- wguelx ét contínuació de la inicial de l'any. Freñs respectiva, y així mateix a tots los damés marxants ho fabrícants de aiguardents dins lo príncipat de Cataluña. A 25 jane de 1743, dos morts de dos botines. Casa de Bages de Reus, a 4 horas de la marinada, morí la pobilla Puitg, Doña Francisca, muller de Don Joan Merici, tinent de reales guardias walones. A 13 de fabré de 1743, ha la matinada, morí Doña María de Portugal y Bages, muller de Don Melcior de Portugal. A 4 de fabrer 1743, se ha lliurat en Reus a l'ancant públich los arrendaments deis aiguardents de Tarragona, Reus, Valls, y sos encontorns de vilas y llochs de 60 y tants, per lo espai de 23 mesos per lo preu de 17 mil y 500 lliures. An donat comptants 500 lliures los demés a pagas. A 14 de fabré de 1743, se ha lliurat en Reus a l'ancant públich lo estanquillo deis aiguardents per lo preu de 1000 lliures ab 150 lliures de aixaus, podent véndrer lo mes alt a cortons y mitg cortons, lliuras y mitjas lliuras y tasas; a cadat dit arrendament per Francisco, dit la Plaga, y Ramón Cardona com lo any atrás. Que a l*estanch venen a 4 mitjas robas y de allí an hamunt y ve a valer 1 dobla 2 la Unirá. Ais 18 fabré 1743, absoluta de Joseph Bofarull, folio 4, llibre número 3 de Ramón Fina. A 20 abril de 1743, los administradors deis aiguar- dents sobra lo octau. Dits ministres, ab lo notari Antón Navarro, hanáran a regonéixer los apotecaris. Y per haver-los trobat lo alenbí, lo qual tenín ja manifestat en poder del Doctor Pere Batlla y Batlla, y lloctinent Falip Retrat de Felip V de Borbó, procedent de TAjuntament. (Pintura d1 autor desconegut. - Museu Municipal de Reus.) Espasa, los haventariaren casa y botiga sens voler donar crédit ni jurament a dita justicia, ni voler ansenyar lo ma- nifest, fóu antregat de ollas y alambins a Don Domingo del Castillo, estanquer deis tabacos, que administrava en dit temps en Reus. Dits aiguardents los feren demanda 25 Iliures, per apotecari, de pena per lo arrendador, y 8 Iliures per Navarro per llevar-ne acte, y se compongué: Míquel Nadal 20 Iliures per los arrendadors y 4 Iliures per Navarro - Jaumé Cantillo 2 doblas en or per los arren- dadors, y 4 Iliures per Navarro. Onofre Arandes fóu avisat y escondí son alambí, y Salvado Broca, per ser conyat de Navarro, fóu acosat y absolt de la pena. A 21 de abril de 1743, partiren de Reus 5 carros ab 3 muías de tiro cada carro, que damaná lo rey per hanar a la compaña a la Ytália a Saboya. Y quant fóran en Barse- lona, los ympresaris compraren carros y muías, per quant estos han fet asiento nou al rey. 1744 A 5 de novembre 1744, fóu antimat per part del señor arquebisbe de Tarragona al reverent prior; y dit señor antimá a la reverent comunitat de preberes de Reus; y Mocén Magí Sarda, vicari de la parroquial, antimá al pare guardia y comunitat del Padre Sant Fransesch, y al padre prior y comunitat de padres carmelitas descalsos, y a la mare priora y comunitat de monjas descalsas, tots de la present vila, dégan pagar al rey 8 per sent de sas rendas per breu del sant pare, concedit al rey de España. A 18 de novembre de 1744, a 10 horas del matí, devant Casa la Vila, se publica un cartell per orde del rey en Cataluña, havia de lavantar 1500 hómens voluntária- ment per trobar-se enb una guerra viva, demanant-o de gracia, dient, tots aquells servirían durant la guerra, serían franchs per 8 anys de personal, allotjament y tot lo per- tocant al rey, sois pasat 8 añs pagara lo personal. A Reus li toca fer 14 soldats a 26 doblas per cada soldat. A 23 de novembre de 1744, en Reus vingué orda per retirar las barracas del mar, y se posa en execusió per orda del capitá general, per retirar totas aquellas barracas posa- das per tot lo principat en la marina y bóllelas de sanitat, quals foren posadas a ... de agost de 1743. Reus tenia 3 barracas a la Garriga de Salou, ab 4 hómens per barraca. Y tots los dias se mudava la guarda per torn sense socorro per pobra que fos, y los soldats s'estávan allojats per las casas, aguardant las patronas. 1745 A 30 abril 1745, gran alegría en lo convent de Sant Joan de Reus, perqué arriba lo señor bisbe de Girona, Don Baltasar Bastero, a las 10 horas del matí, a fi de viure y morí en dit convent. Ya se li tenia previngut son cuarto per ell y tota sa familia. 1746 A 31 agost 1746, se publica en Reus haver fet lo rey franch de l'octau deis aiguardent ab cua de l'yntendent y, a 5 de setembre, vingué lo estampat y publicat en Reus libra sin costa. 1747 A 5 de janer 1747, se féu en Reus una captura, en la nit, de hómens de borsaguí y espardenyas, y ningú de corbata ni parruca, y dura esta captura 8 dias seguits. A 31 de janer 1747, entra 6 y 7 horas de la nit y matinada se féu l'altra captura en Reus de 23 hómens; la major part forasters y montañesos. A 2 fabrer, ans lo dia, ne aportaren en Tarragona una carretada ab 10 hómens, y 2 dias antes n-i aportaren altre carretada, fins que-ls ne sobraren. A 3 de febrer, fóu captorat Don Domingo, guarda de la aduana de Salou, per no haver obeyt a la nit a Francisco Miró, an nom del rey volia regonéxer sa casa, per véurer si trabaría ningún vago. Y fóu aportat pres en Tarragona. Se féu un pregó, pena de 500 lliures y rebelde al rey, lo homa en casa tindria ninguna persona escondida, fos lo arque- bisbe, canonges, convenís, cavallers, ningú estáva libre, tots estávan compresos. A 8 de octubre 1747, la confraria de perayres y de valers los vingué privilegi de ser franchs de quintas, y de hanar a bagatse, y los regidors de vida no los volgueren obeir. 1748 A 13 de juny 1748, se féu crida real en Reus, que los comuns del principat dégan plantar per los camins reals, un costat y altre, 8 qualitats arbres: álbes, pins, roures, alsinas, etc., y dégan ser visurats de 2 en 2 añs per hómans nombrats, pagan-los sa dieta y fer-los conrear a huzo de bon pagés. 1749 A 4 de agost 1749, se féu grosa festa en lo carrer Montarais de la present vila de Reus, sobra que lo padre mestre Joseph Mercader, fill de Reus, religiós dominico, que se trobava lector de Casanate en Roma, envia la reliquia de Sant Domingo de aquella ciutat de Roma per la capella del portal de Montarols. Y lo dia abans fóu benehida la aigua de un pou nou, se a construhit al peu de la escala, qual aigua és apropiada per febras. Acistí tota la Reverent Comunitat a completas y cantória de música a 3 doblas per cada reverent. En la nit agüé cuets, lo andamá cós, y la anella fóu presentada al conda Grosberch. Hi avia molts balls. FINÍS CORONAT OPUS APÉNDIXS APfcNDIX N.° 1 VINGUDA I ESTADA A REUS DE L'ARXIDUC CARLES D'AUSTRIA EXTRET DEL "LLIBRE DE PROMENIAS, Y TAVES DELS ARRENDAMENTS FA V ACOSTUMA FER LA PRESENT V1LA DE REUS. COMENSANT EN LO ANY DE 1 6 7 1 " . (Elxistent a l'Arxiu Municipal de Reus.) Nota de la vinguda de Sa Magestat Carlos tarsé, que Déu guarde en esta vila de Reus, troban-sa jurats: Ipolit Boix, jurar en cap, Joan Martí, jurat migé, Ramón Amorós, jurat manut. - La arribada de Sa Magestat fóu ais 3 de Juriol de 1706. A dos quarts de las nou del matí poch mes o menos, aont isqueren dits jurats ab las grama lias de domas, a cavall, ab sos cavalls fins al torrent mes prou de la Creu de Ferro, dita d'en Font, camí de Tarragona, ab mols senyors de! Consell y altres senyors fora de ell, on se feya un gros acompanyament. Y estiguerem en dit puesto fins a tant, que arriba la Magestat, que Déu guarde, aont isqueren los tres jurats per la part dreta, fent aquellas degudas reverénzias. Y luego io jurat en cap se avansá dos pasos mes, y li féu lo degut rendiment per part de! Comú, donan-Ü la benvinguda ab aquell obsequi que semblant Majestat mareix. Y luego, fet aquest obsequi, pasa; y luego, se munta a cavall sense detarnir-se gens, y se n'anaren de davant del cavallerís que aportava Sa Magestat y se posaren en orda: lo jurat en cap a má dreta del migé y lo manut a la dreta del jurat en cap vell; y així mateix consecutivament cada hu com li tocava. Y luego, darrera Sa Magestat anava tot son acompa- nyament de mols senyors y cavalleria, y se tingué, tot camí amunt, en !a forma dita ab molta multitud de gent que y avia, per una y altra part del camí per veura Sa Magestat, que Déu guarde. Aont arribárem, y quant fórem a l'Ort de Olives se topa que estávan aguardant las banderas de totas las confrarias, cada una en son bal], difarent, y així mateix la de la vila, ab la mulasa y gegants. aont se posaren de devant, y despús cada bandera per son orda. Y d'esta manera se antrá a la vila, advertint que lo portal de Sant Pera eslava guarnit de una portalada de papers molt ben adresat, y així mateix tres cobles de manestrils, que estávan tocant quan Sa Magestat entra. Y se prangué tot carrer de Sant Pera amunt, y carré de la Mar, aont, en ser al cantó de la Madrina, se prangué per la plasa del Castell, aont se isqué al Marcada!, aont Sa Magestat se lleva lo sombrero y féu una gran cortesía. Y luego de allí, sense anar a Paiásio, volgué anar a la Iglesia Parroquial tot de camí. Y luego que-s fóu davant la Iglesia, los tres jurats desmuntaren de cavall y lo demés acompanyament y anaren a la porta de la Iglesia, que estava amanit lo tálem bo de plata, ab sinch senyors altres, advertint que no y asistia batlle ni jutje ni Iloctinent, aont arriba Sa Magestat y lo señor Prior, vastit ab la capa fluvial [sic], ab la Vera Creu, y los dos prestas, lo rebéran junt ab tota la Reverent comunitat, a dita porta. Y lo señor Prior li dona aygua beneyta ab lo aalipase de plata, y luego Sa Magestat se agenollá y féu orasió. Y luego se li comensá un ymne, que acosturna la Iglesia a semblants tnagestats quan se reben. Y d'esta manera se ana Sa Magestat y lo Prior y aconums sota lo tálem fins a las gradas de Faltar majó. Y luego Sa Magestat se posa baix son solio y se aginollá, y luego se a n tona el tadeum [sic] ab música y cantória. Y luego que fóu acabat lo tedeum, isqué lo señor Prior, y digné misa baixa, y Sa Magestat estigué tota la misa aginollat, ab molta devoció. Y mentres lo señor Prior deya la misa a l'altar majó, lo confessó de Sa Magestat ne digué a l'altar del Jesús, aont, mentres se digueren las misas, los cantors cantaran difarens lletras. Com que acabades que fóran las missas, y donat grásias al Senyor y Sant Pera, patró de esta vila, de aver-nos fet grásia de portar-nos tan gran monarca, se alsaren dits juráis, y los demés señors aportávan lo tálam. Y , ab la mateixa conformitat com la entrada de la Iglesia, lo tornaren acompanyar fins fora lo empedrat de la porta majó. Y allí ell torna a muntar al cavall ab son acompanyament; y se n'aná a paiásio advertint que, per alia ont passá, tothom se esforsá de posar per las finestras lo millo que lenían. Y així mateix se averteix, que los jurats, ab molts señors del Consell, se n'anaren per lo carré de la Marsaria y carré del Forn a casa del señor Miret, que huy és de Miquel Valls, al carrer de las Galanas, ont avían aHegit per Casa de la Vila. Y, al cap de un quart que foren allí, vingué un recado, dient que 144 Sa Magestat los demanava; ont anaren los tres jurats ab alguns señors que-ls acompanyaven. Y anaren a palásio, aont muntaren dalt y a la primera sala que y avia un dosé entre la porta de la sala del Consell y la porta prop la capella, estava Sa Magestat asentat en son solio. Y ana lo jurat en cap a besar-li la má, y ]i dona un memorial, y luego y ana lo jurat segon y li besa la má y li dona un altre memorial deis sarveys que avie fet la vila; quan después y ana lo jurat ters y li besa la má, y después los señors que anaven en seguiment de dits, cada hu per son grau. Y acabat se isqueren de la sala fent aquellas cortas!as que requereix tal magestat, y s'entomaren a dita casa ont tenían destinada, donant allí infinitas gracias de tal favor, que avia fet Sa Magestat. Se advarteix que lo mateix dia que arriba Sa Magestat, a la tarda a les quatra. vingueren tots los balls, y cada un per son grau baila, davant S a Magestat, la passada raillor que sabian. Y Sa Magestat s-o estava mirant de la segona finestra envers lo carré de las Galanes, tot dret ont y estigué pasadas de dos horas mentres ballaven. Y los tres jurats, vestits ab sas gramallas, estigueren al baleó de Francisco Casas al cantó del carrer de las Galanes, acompanyats de mois señors del Consell. Y luego que se n'antrá Sa Magestat s'entornaren a la casa ya dita. Se adverteix que a la mateixa nit, después de aver sopat, se conmensá ensendra la Iluminaría, ont lo Marcadal y cañés pareixia fos de dia, de la Iluminaría y avia. Que sois dins lo Marcadal se contaren las aichas y avia, y s-i trobá aver-i sent y vintiquatra aichas, sense moltas altres llums; per los carrés de la mateixa manera, aont una y altres pasaven de mes tresentas. Lo campanar era una meravella de veura, tan ben adresat estava de llums; y luego veura las tres coblas que estávan repartides ab tres parts tocant, que era una melodía; y luego veura per dos parts los qiiets que tiraren, que pareixia tot lo sel un insendi, que era una maravella de veura, llums y qüets, y luego veura la multitut de gent que y avía per lo Marcadal, y finestras que. sens agerarar, y avia deu mil ánimas sens que a Déu grasias y agués un desmán y una rínya, ni que prengués mal ningú; aont la Magestat estigué pasada de una ora a dita finestra miran-sa los fochs. Y de las nou cerca de las deu dura la festa fins a las onssa, que tor pareixia un insendi fochs y cuets. Se adverteix que lo endemá se féu la festa de Sant Pera, patró de esta vila. Y al matí totas las contrarias traguéran las banderas al Marcadal per las finestras, que era una maravella de veura lo Mjrcadal, per estar adornat y escunbrat, i així mateix tots los 145 carreros, arevals y camins, que tot era cosa de veura, del ben posal eslava tot. Al matí a las nou se comensaren los ofisis y antes de la misa majó se comensa la professó de Sant Pera, asistint-i las dos comunitats deis religiosos de Sant Francesch y Sant Joan de descalsos de la present vila ab sos tavernacles y creus molt ben adornades. Y així se comensa la professó, anant de devant mulasa y gegants, y después las banderas cada una per son orda, y después los tavernacles de la mateixa manera al puesto ont li tocava cada un ab son ball. Y se isqué per lo portal Majó, y muntá tot carré Majó amunt y per lo Marcadal, carré de las Galanas y carré del Forn, dret a la Iglesia, aont, quant va ser la reliquia de Sant Pera davant Sa Magestat, se canta. Y luego de cantat se proseguí la mateixa via, fins a la Iglesia. Y al cap de rato que-s fóu a la Iglesia, vingué Sa Magestat y los tres jurats junt ab los sinch señors lo anaren a rrebre ab lo tálem a la porta de la Iglesia y lo portaren fins a las gradas de Faltar majó sota lo tálem. Y luego se'n muntá a son solio, y se aginollá, y luego se comensa lo ofici major, lo qual digné lo señor Prior, ab molta cantona. Y acabat que fóu lo ofisi, se torna acompanyar de la mateixa manera fins fora lo empedrat, aont muntá a cavall. Y fent una gran cortesía ab lo sombrero y s'entorna a muntá per lo carré Majó acompanyal deis balls a palásio, y los juialE junts ab alguns señors s'entornaren per la mateixa via qu-está dita, a la casa ya dita, y allí lo jurat en cap dona las grásias a tots y parabiens de aver-nos onrrat Sa Magestat per tal dia, la qual se avia deixat de fer a sa diada per tanir la no tí si a molt serta de sa vinguda. Se adverteix que mentres dinava y sopava y deixaven entrar a veure'l menjar, y luego tocaven les cobles cada una en son puesto mentres manjava. Se adverteix que lo mateix dia, a las quatre de la tarda, muntá a cavall per anar-se'n dret a Valls, y los tres jurats tornaren a vestir-se y muntar a cavall conforme lo avían rebut, juntament amb molts señors del Consell y fora de ell. Y se n'anaren a la Sanch y allí lo aguardaren que isqués. Y luego cada un se posa de la mateixa manera que li tocava, y se prangué tot camí de Valls. Quant luego pasa una veu, volia anar per la Selva. Y . al que-s fóu a les Creuetas del Rosé, se manta per allí, dret al Rosé, y se pasa per devant, dret a topar lo camí de la Selva. Y luego que-s fóu allí, se ana prosoint la marcha fins al torrent, que baixa del Mosté y allí per ser lo cap del terma, y lo jurat en cap li féu la orasió, dient que allí era lo cap del terma. Que si S a Magestat li consedia lo pasar mes avant, que tots estávan molt gustosos y que allí eran los 146 síndichs, que aniñan ab son segiment. Y ell respongué mol alt: "Basta". Que tindria esta vila molt en ta memoria. Y luego que agüé parlat, tots muntaren a cavall y s'entomaren dret assí, aont se trobá lo segratari señor Perlas. Y no-s digué, que Sa Magestat avia decretat lo memorial se Ii avia donat per part de la vila, aont arribaren a la casa la tanie destinada. Allí lo jurat en cap dona lo parabién a tots los señors y la grásia de aver-nos a sestil en totas les fonsions. Se adverteix que, lo día antes que no arribas Sa Magestat a la ciutat de Tarragona, anaren quatra síndichs: qui eran los señors doctor Antón Gavaldá, lo señor Pera Aixamús, per part de esta viia, a donar la benvinguda a Sa Magestat, y compliment a r-lo. Y luego, a l'endema que Sa Magestat vingué en esta vila, tornaren així dits quatre señors y anaren fins a La Canonge i allí lo toparen, donan-li lo bon dia de part del Comú. Y luego se posaren en seguiment, fins que toparen ais jurats y demés señors que estaven aguardant a] torrent dalt dit. Y feta la proposició del jurat en cap, tots juns se'n vingueren a la vila con está dit. Se adverteix de tots los señors que se ocuparen en difarens cosas per la vinguda de Sa Magestat que Déu guarde. Joan Batista Clavaria, en fer bolletas per los soldáis y oficiáis que portava Sa Magestat y Distar algunas casas per alguns señors de primera magnitut. Lo señor Joan Gil y Marian Solé, en fer acomudar alguns puestos per caballerisas, y donar providencia en palla y sivada per jos cavalls, y altras avarios que vanían en seguiment, anant tot espléndit com se veurá en lo compta. Antoni Estapá y Joan Aleu estaven allegits per gallines y pollastres, pollas de India y altre volatería: com los tosinets, vadellas y bous, y així mateix vi y altres cosas, com se veurá en lo compta; y tot ana esplendí!. Joseph Gay y Pera Vidal estaven allegits per buscar agres y fruits tot lo que se agués manesté; aont ana també molt espléndit com se veurá en lo compta. Joseph Rovellat y Pau Molins estaven allegits per donar tot alio que fora manesté ais cochs: com es mantega, oli, espésias y altras cosas, com se veurá en lo compte. Josep Santís y Gerónim Salvat se allagiren per fer acomodar los camins. Y adobaren lo camí de Tarragona-Cambrils, Riudoms y Valls, fins al cap del terma, que estaven gastosos; y així mateix totas les revals. Se adverteix que de Tarragona se féu vaní 25 quintars blat 147 per lo gasto de Sa Magestat, que entre port y cosí, costa ... lliures sous y lo que sobra se'l n-aportaren a Valls ab un carro. Y així mateix, después de estar content lo dispansé majó de tot alio que agüé menesté, sobra de tot en abondánsia; que sois de pollastres y gallinas y capons ne sobraren, pasáis quatresens caps, sense los que s'enportaren; y així mateix cara de vadella y bou y molta carn de moltó. Y sobraren mes de vint cargas de neu y moltas altras aderénsias ab abondánsia. ítem així mateix se adverteix que vuyt dias antes no vingués Sa Magestat, se resolgué que Sa Magestat se avia de ospedar a la Casa de la Vila, que era lo puesto millor que y avia a la vila; y que per assó s-i avían de fer obres y fer lo baleó, ont se comensá sense teñir gens de manobra previnguda. Y en lo discurs deis vuyt dias se feu tot lo que aquí estava notat y és que s'enblenquiná lo sostro de la sala del Consell, y la sala de devant, se féu lo simbori del sel obert y s'enblenquiná y se féu lo pasadís del corredó, qui va a la sala nova, y s'enxenplá l'altra, conforme está. Se desféu lo enfront del pas del Rey y trespols y de peu se munta de pedra conforma és fins a la guarnissa, y de allí anamunt de rajóla. Y se feren los dos traspols de la sala nova, lo de la gorfa y l'altra y se enblanquiná y enrejóla conforme está. Se féu lo baleó de ferro, ab dits vuyt dias, y encara fóu manaste que Joseph Olives, sarrallé, anés a buscar lo ferro a Barcelona. Y se féu y se posa en dits vuyt dias; y lo féran Diego Gordiá y Joseph Olives per 200 lliures sous. Lo cost de ditas obras se posará aquí per notar .... la qual anat pagant Pau Badia y aporta ... ell tot per compta. APÉNDIX N." 2 T1TOL DE CIUTAT IMPERIAL CONCEDIT A REUS EXTRET DEL REGISTRE "INTRUSOS" N.° 197, FOLI 219 V. A 225 DE L'ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ Sindici villae, nunc Imperialis Attentae Ciuitatis, de Reus. Nos Carolus Díuina Fauente Clemencia Romanorum Imperator semper augustus. Rex Germaniae, Castellae, Aragonum, Legionis, utriusque Siciliae, Hierusalem, Ungariae, Bohemiae, Dalmatiae, Croaciae, Navarrae, Granatae, Toleli, Valenciae, Galletiae, Majo- ricarura, Hispalis, Sardiniae, Cordubae. Corcicae, Murciae, Giennís, Algarbij, Algecirae, Gibraltaris, Insularum Canariae, nec non India- rum Orientalium atque Occidentalium, Insularum ac terrae firmae Maris Occeani. Archidux Austriae. Dux Burgundiae, Bravantiae, Mediolani, Styriae, Carínthiae, Carnioliae, Luxemburgij, Vijntem- bergae, superioris et inferioris [Sijletiae, Athenamm et Neopatriae. Princeps Sueviae. Marchionis Sacr[i] Romani Imperii, Burgo- viae, Moraviae, Superioris et Inferioris Lusati[ae]. [esmenal: Comi- tissa] Comes Alzpurgij, Flandris, Tirolis, Barchinone, Ferretis, Kibur- gi[j], Coritiae, Rossilionis et Ceritaniae. Landgravius Alsatiae. Marchionis O[ris]tani atque Comes Gocieani, Dominus Marchae Sclavoniae, Portus Mahonis, Viscayae, Molinae, Salinarum, Trípoli et Medinae. Et pro sua Majestate, Elisabeth Chrisüna Regina ejus Consors, Locumtenens Generalis in presentí Cathaloniae Principatu, atque Comitatibus Rossilionis, atque Ceritaniae. Regias Prouisiones, dextera illis libenter extendimus, qui animi strenuitate vigentes, personas et bona sua, pro conservatione nexus indisolubilis fidelitatis Coronae Regiae, nullatenus exponere formi- darunt, et pro inde Dignitates seculares, quandocumque Instituimus 149 villasque in civitates, iuxta unicujusque menta, atque obsequia erigere solemus; cumque haec et alia Iaudabilia facinora exercere non desi- nerint incolae, naturales et habitantes villae de Reus, quae in Campo et Archidiosesi Tarraconae est, ex principalibus una nam omni aevo, zelum, amorem et constanciam erga Austriacam Domum fideliter ostenderunt; de his que compertum patefacere testimonium, lempore nostri faeliciasimi hasce ad Gotholanas oras majestatis charissimi viri, Regis et Domini nostri euentus; nam villa praedicta (ul uobis con- stitit) prima fuit quae, ex dicto Tarraconensi Campo, eidem majestati debitum praestitit obsequium, illum pro Rege et Domino naturali statim recogn oseen do, sicuti caeterae dicti Campi Uniuersitates, ejus exemplo, quanto citius agnoscere procurarunt; pro cujus tam singu- laris seruitij retributione, suo decrelo quartae Julij anni MÜlessimi septingentessimi sexti, ejus Regia manu ruppricato, memoratae viliae et íllius smgularibus immunitatem, et libertatem atque franchitíam milites hospítandi et, pro transitibus suorum Regalium Exercituum, asceclas et vehículos (vulgo bagages y carruage) praehendi presentí, tamen finito, bello, perpetuo dignatus fuit. Cum enim de anno praedicto Andegauensis Dux hanc Barcino- nensem urbem strenue afflixisset, didae villae naturales, vitam con- tempnentes, pro illius sucursu et conservatione persolertem adhibuerunt curam, ingentesque pecuniarum summas, tam pro istius gloriosa expeditíone quam pro alijs quamplurímis, consumpserunt; Et tándem quid Regio servitio per utile fore visum fuit, summo celo, studio et vigilantia operam praestiterunt. Sane autemt ex testimonio nde dignarum personanim, íntclleximus villam praedictam de Reus, dicto charissimo viro Regi et Domino nostro ac Austriacis Monarchis Praedecessoribus suis, semper fidelem fuisse in medioque Planitiei dicti Tarraconensis Campi sitam fore, capace Ecclesia pulchrioribus altaribus disposita, Priore quoque cum octo Praebendatis, ac competenti residentium numero spatiosaque Platea, sumptuosis aedifitíjs et muris, ac Copia habitatorum, nobi- lium, aequitum, mercatorum, artificum quarum cumque mecanicarum exornatam; ultenus ex oppidis vicinis, nundinarum diebus, copiosus hominum concursus ibi conuenire consuescit, qua de causa com- mercium quotidie augetur; Praetereaque Untuersitas praefatae villae domina esse dicitur Quadrae de Caluó, et de illa tot annis Jurati et Probi nomines, pos- sessionem adipiscere Bajulumque nominare consueuerunt. Et tándem Territorium in quo ipsa villa sita extat, adeo opulens atque faecundum est, ut non solum incolis ad victum omnia necessaria suppectet, sed etiam exteris ad eam confluentibus, pro subveniendis necessitatibus, 150 suam annonam maximam praestet; per consequens omnes haberc qualitates, ob quas in civitatem erigí possit; Id circo, in remunerationem tot tamque ingentium servitiorum majestati praedictae, suisque Gloriosissimis Praedecessoribus, ac nobis impensorum alíorumque non desimilium, de quibus plenane cercioratae manemus, villam praedictam de Reus Ciuilatis Titulo et dignitate, modo infrascripto, exornare decreuimus. Tenore igitur presentís, de nostra certa scíentia, delibérate et consulto, regiaque auctoritate, ac ex gratía speciali, nostraeque Regiae potestatis plenitudine legjbus absolutae motuque proprio nostro, eandem villam de Reus in Ciuitatem, honorem et dignitatem, erigi- mus, promouemus, insignimus, extollimus et perpetuo illustramus. eamque Imperialis Attentae Ciuitatis nomine et titulo condecoramus; Itaquod deinceps per omnes et quascumque Personas, cujuscumque status, gradus, qualitatis, praeheminentiae et conditionis existentes, tam voce quam scripturis publicis et priuatis et aliis, Ciuitas de Reus nominetur et appeíletur, nomineque et titulo Imperialis Attentae Ciui- tatis intituletur. Gaudeatque et gaudere possit et valeaj, in perpetuum, faculta- tibus, honoribus et ómnibus illis dignitatibus, praeheminentijs, fauo- ribus, immunitatibus, libertatibus, priuilegijs atque praerrogatiuis quibus aliae Ciuitates, in praefato Cathaloniae Principatu, de jure, vso, consuetudine et alias quouismodo, utuntur, potiuntur et gaudent, utique, potiri et gaudere consueuerunt, debuerunt et potuerunt. Nec non etiam eidem Uniuersitati de Reus, Juratisque et Con- cilio illius licenciam et facultatem impartimur, ut in ómnibus actis et functionibus publicis in quibus dicti Jurati, juncti aut cum concursu aliarum personarum, intererint, anteferant dúos virgaríos rubeis vesti- bus, seu alterius colorís eis beneuisis, Massas argénteas eleuatas super humeros deferentes. Insuper cupientes motiuis et considerationibus supra enarratis, eandem villam, nunc cíuitatem de Reus, amplius exornare licenciam et facultatem plenarias eidem concedimus et elargimur, ut in scuto armorum, quae in una Rosa consistunt, quibus illa huc usque usa fuit, eadem Rosa in pectore Aquila in campo deaurato, capite incli- nato alisque expansis, collocetur et ipsum scutum per dúos leones sustineatur: Ita quod a caetero, in ómnibus actis et picturis, aedifitijs, Hgnis, sigillis, auleis, domibus et alijs utensilibus gestare, et pro libito volun- tatis, absque ullo impedimento et contradictione, apponere et affligere valeat. Illustribus, propterea, Egregijs quibuscumque ge[re]ntibus vices 151 SERVE! DOCUMEfíTACIÓ Generalis Gubernatoris ín presentí Cathaioniae Principatu, atque Comitatibus Rossilionis, et Ceritaniae, Venerabili Nobilibus. Magni- licis Pi'ectisque Conciliarijs et fidelis nostris imo Regijs Cancellario, Regentique Cancellaríam et Doctoris Regiae Audíenciae, Gerenti vices Generalis Gubernatoris. Magistro Ralionali, Bajulo General!, Regenti, Regis Thezauraríam, Aduocatis et Procuratoribus fisca- libus et Patrimonialibus, Vicarijs, Bajulis, Subvicarijs, Subbajulis, Alguatsirijs, Virgarijs et Portarijs, Ducibus, Marchionibus, Comi- tibus, Vicecomitibus, Nobilibus Militíbus et Generosis Personis, ac Uniuersis et Singulis officialibus, et subditis nostris atque Regijs Majoribus et Minoribus, quouismodo nuncupatis, quacumque aucto- ritate, officio et jurisdictione fungentibus, vhilibet constitutis et consti- tuendis, dicimus, et stricte precipiendo, mandamus ad incursum Regiae indignationis et irae, poenaeque florennorum auri Aragonum quinqué mille a bonis secus agentis ¡rremisibiliter exigendorum, Regijs inferen- dorum aerarijs, quatenus hujustnodi nostrum Priuilegium, Graciam et Concesssionem, et omnia et singula superius contenta, teneant firmiter et obseruent, in perpetuum, tenerique et inuiolabiliter obseruari faciant per quos deceat: Contranum nullatenus tentatun, ratione aliqua siue causa, si offi- ciales et subditi praedicti Gratiam Regiam charam habent, ac praeter irae Regiae indignationis incursum poenam prae appositam cupiunt euitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus Regio Communi Sigillo inpendenti munitam. Datam in Ciuitate Barchinone die tercia mensis Juníj anno a naliuitate Domini Millessimo Septingentessimo duodécimo. 'Regnorum que charissimi viri. Regis et Domini nostri, scilicet, electionis Sacri Romani Imperij et Regnorum Germaniae et Bohemiae, Secundo; Castellae, vero, et aliorum duodécimo. Y o la Reyna. V[idi]t Thomás y Costa Can[cellariu]s. V[idi]t de Marenyosa pro F[iscale] Afduocato] P[atr¡monii]. V[idi]t Marchio de Callús Regens Thez[aurari]am. Sua Majestas mandauit mihi Domino Joanni Francisco de Verneda. Vjsa per Thomás et Costa Cancellarium, Mar- chionem de Calfús Regentem Thezaurariam et de Mare- nyosa pro F[iscale] A{duoc]ato P[atrimonii]. Pagó la mediannata. V[uestra] Magestad haze Merced a la villa de Reus, en este Principado de Cathaluña, de erigirla en Gudad, con el nombre y título de Imperial Atenta. y [lustra] Magesiad lo mandó. Del síndic de la vila, ara Imperial Atenta Ciutat, de Reus. No» Carie», peí favor de la clemencia divina. Emperador de Roman p August. Rei de Germán ¡a, C a s t , Aragó, Lleó, ambdues SicíÜe g i Castella, gó, SicíÜj. l H i B h i D l á i C i N Gd Jerosalem, Hongria, Bohemia, Dalmácia, Croacia, Navarra, Granada, To- T ledo, Valencia, Galicia, les Balea» Sevilla, Sardenya, Cor do va, Corsega, Murcia, Jaén, Algarb, Algecires, Gibraltar. Ule» Canaries, i també de 1« judies orientáis i occidentals i de les ¡lies i térra ferina del Mar Oceá. A n i - duc d'Austria. Duc de Borgonya, Bravant, Milá, Estíria, Carintía, Carniola, Luxemburg, Vintemberg, Silesia superior i inferior, Atenes i Neo patria. Príncep de Suávia. Marqués de] Sacre Roma Imperi. de Burgovia, Morá- via i Lusacia superior i inferior. Comte d'Absburg, Flandes, Tirol, Barcelona, Ferrett, .Kiburg, Gorilzia. Rossclló i Cerdanya. Landgrave d'Alsácia, Marqués d'Oristá i Comte Gocia, senyor de la Marca d'Eaclavónia, del Port de Maó, de Biscaia, Molina, Salines, Trípoli i Medina. I. en nom de sa maje.tat, Isabel Cristina, reina, sa mulkr. lloctinent general al present Principat de Catalunya i ais Comtat* del Rosselló i de Cerdanya. De bon grat exlenem regies provisions en favor deis qin, prou conegut& per llur esperit amatent, jamai lemeren exposar molt llurs persones i llurs téns per a la conservació del nexe indissoluble de ndelitat a la Corona Regia i, de la mateiía manera, sempre que inslilui'm les viles en ciutati, ídem distribuir eU obsequU i també le» dígnitats seculars aegons els méríts de cada u. Com que aquests i al tres 1 loables servéis no deixaren de fer el» filis, na tu rali i habitants de la vila de Reu», situada al Camp i Arxidióceai de Tarragona. car és una de les principal» que en tol temps mostraren fidelmenl zel, amor i constancia a la Casa d'Austria, i de tot aix6 deixaren comprovat teílimoni en el temps de la riostra felicíssima arribada a les costes catalanes, i de la de sa majestat, el caríssim baró, rei i senyor nostre. Car l'esmentada vila — com eru fou manífeít— va ésser la primera del dit Camp de Tarragona que a la mateixa majestat presta el degut homenatge reconeixent-la de seguida per rei i »enyor natural, tal com leí restan!» municipal i tata del dit Camp procuraren seguir el seu exemple tan p rom te els va ésser possible. Per a recompensar aquest tan singular servei, en el »eu decret de 4 de juliol de l'any 1706, signal per la seva regia ma, I'Carles] es digna concedir a perpetuítat a la esmentada vila i ais seu» particular;, la tmmunitat i la llibertat i franquicia d'hostatjar soldáis i de prestar bagatges i carruatge» peí tr&nsil deis seus reials exercits en la present, ja finida, guerra. I com que des de l'esmentat any, el duc d Anjou afligía amb violencia la ciutat de Barcelona, els nalurals de dita vila, amb despreci de llurs vides, tingueren extraordinaria cura per a l'auxili i conservado d'aquella [ciulat] ¡ gastaren gratis quantitats de diñen, tant per aquesta gloriosa expedido com per altres mol tes. I, per fi, tot alio que els sembla que havia d'ésser de major utilitat al servei rcial ho prestaren amb el mes gran zel, interés i vigilancia. Amb certera, dones, peí (estimoni de persones ñdedignes saberem que la dita vila de Reu& aempre foij fidel al dit caríssim baró, reí i senyor nostre, i sis monarques austríacs predecessocs seus i que [dita vila] resta situada enmíg de la plana del dit Camp de Tarragona, amb una gran església arran- jada amb bells altars i un prior, vujt prebendáis i el número proporcionat de resídents; amb una espalo sa pla^a; amb sumptuosos edificis i mu ralles; amb gran nombre d'habilantj, de nobles, cavallen, mercaders i artífexs que ¡'adornen de qualssevols art* mecániques. Mes encara, en dies de fira, s'acoí- tuma a reunir a Reus un nombro, concurs d'homes de les viles veínes, per la qual cosa el come re cada dia va en augment. A mes, el comú de l'esmentada vila. es diu que és senyor de la Quadra de Calvó, i cada any els jurats ¡ homes bons d'aquel I a, acostumen prendre'n possessió i designar batí le. El terrílori en el qual la matejxa vila resta situada és tan nc i fecurjd que no sois proporciona ais seus babitants tot el necessari per a viure, sino que també proporciona ais estranys que hi aflueixen la seva anona piaxima per a subvenir llun necessitats. Per consegüent, té lotes les qualitats per les quals pugui ésser erigida ciutat. Per aqüestes raons, en recompensa de tants i tan grans servéis a la predita majestat i ais seus gloriosíssíms predecessort ¡ a nos [mateixa], de despeses i d'altres obsequia no djssemblants, de tots els quals reslem plenament assaben- tada, resolguérem adornar a la predita vila de Reus amb el titol i dignitat de ciutat, de la forma infrascrita. Peí tenor, dones, del present [decret], de nostre cert coneixement, delibe- radamentii expresa; i amb autoritat re ¡al, i com una gracia especial, i en la plenitud de riostra regia p o te ala t absoluta amb les lleta i el nostre propi impuls, erigim 1'ementada vila de Reus i la promovem, distingim, exalcem i, a perpe- tultat, donem esplendor, amb l'honor i dignilat de ciutat t la condecoren! amb el nom i titol d"Imperial Atenta Ciutat; de tal manera que des d'ara per totes i qualssevols peñones de qualssevols estat, grau, qualilat, preeminencia i con- dició que siguin, tanl de paraula com en escriptures publiques i privades i altres, es digui i s'anomeni Ciutat de Reus L que s'íntituli amb el nom i ü'tol ¿'Imperial Atenía Gutat. I que frueixi i que pugui fruir i fer-sc valer a perpetu'ital les facúltate, honnrs i totes les dignilat!, preeminéncies, favors, immunilate, llibertats, privi- legis i prerrogalives que le» altres ciutats, en l'esmentat Principal de Catalunya, de drel, ús, costum i de qualsevol altra manera usen, posseeixen i gaudeixen, i mar, posseir i gaudir acostumaren, degueren i poderen. També al mate i x comú de Reus i ais seus juráis i conrell, concedim la (licencia i facultat que en tots els actes i funcions publiques en les quals assjslejxin els dits jurats junU o en companyia d'altres persones, els precedeixin dos macers amb vestits vermells, o d'un altre color que els sembli bé, portan! maces de plata coHocadei damunt les espallles. I mes encara, desitjant pels motius i consideracions mes amunt narráis, honorar mes amplament l'esmentada vila, ara ciulat de Reus, li concedim i atorguem I licencia i facultal plenes perqué en son escut d'armes, comislent en una rosa, que fins ara fou emprada com a tais armes, s'hi conoqui la rnateixa rosa en el pit d'una aliga, en camp daurat, amb el cap cot i les ales eileses, i que dit escul siguí soslingut per dos lleons. De tal manera que des d'avui en avant pugui posar-lo, enganxar-¡a i 154 treure a gust de sa voluntat en tots els actes, gravats, edificis, bigues, segells, : -npediment oposició. patis, cases ¡ altres utcnsilis sense cap impediment ni opos¡ció. Per tol el qual, ais iHustres, egregia i qualssevols persones que desempenyin eU carrees de general govemador al present Principal de Catalunya i ais comtats de Rosselló ¡ Cerdanya, ais venerables nobles, ais magnífica i dilecte» consellers Í fidels nostres o, per millor dir, al canceller reial i al regent de la Cancellería, al mestre de l'Audiéncia reial, al substituí del general governador, al mestre racional, al batlle general, al regent de la Tresoreria reial, ais advocáis i ais procuradora fiscals i patrimonial!, ais veguers, batlles, sots- rs, sots-batlles, agutzils, i te i d t bl ll uells ais qui calgui. Si els oficiáis i súbdit* predits estimen la gracia reial i desitgen evitar, a s d'incorrer en la ira i la ¡ndignació regia, la pena aban? esmentada, que lintentin fer el contrari de cap manera, per cap causa ni rao. En testimoni del qual manarem fer la presen!, «egellada amb el Re ¡al Comú Segell, penjat. mú Donada a la ciutat de Barcelona el 3 de juny de l'any 1712 de la nati- vitat del Senyor. Any dotzé del regnat del caríssim baró, rei ¡ senyor nostre a Castella i allres, i segon de l'elecció del Sacre Roma Imperi i deis regnes d'Alemanya i Bohemia. Jo la Reina. La vegé Tomas i Costa, canceller. La vegé De Marenyosa per l'advocat fiscal del Patrimoni. La vegé el Marques de Callús, regent de la Tresoreria. Sa Majestat va manar [cfescriure-la] a mi Joan Francesc de Verneda, vista per Tomas i Costa canceller, peí Marques de Callús regent de la Tresoreria i per De Marenyosa per l'advocal fiscal del Patrimoni. Paga la mediarmata. Vostra Majestat fa mercé a la vila de Reus, en aquest principal de Cata- lunya, d'erigir-la ciutat, amb el nom i títol d'Imperial i Atenta. Vostra Majestat ho mana. (Versió al cátala de Manuel Riu.) APÉNDIX N.° 3 VIDA DEL COMANDANT DE GUERRILLERS PERE JOAN BARCELÓ. CONEGUT PER "CARRASCLET" FRAGMENTS INED1TS DE LES "NARRACIONES HISTÓRICAS DESDE 1700 A 1725" DEL CONTEMPORANI FRANCESC CASTELLVI (L'original es guarda en el Staats Archiv, de Viena.) Hechos de Pedro Barceló, nombrado "Carrasquet", Sumario de su vida y sus hechos desde ¡715 hasta todo el presente año. Combates, reencuentros y ocupación de muchas villas. Pedro Barceló nació de humildes padres en la villa de Tivisa, en los montes de Prades, año 1682, no como otros han querido decir en la vila de Flix. Y en ella pasaron sus padres, siendo él de tierna edad, heredando una pequeña casa y algunos bienes desde allí al lugar de Marsá, en los Montes de Falset. Su padre, Francisco Barceló, procuraba el sustento de su familia, empleando sus hijos Pedro y Francisco en acarrear leña con dos borriquillos, vendiéndola en la villa de Falset. La leña que por lo regular vendían era una especie de encina que en Cataluña se llama carrascas. Pedro era muy mozo, muy conocido en la villa; por el continuo acceso le pusieron el nombre de "Carrasquet". En el principio de las turba- ciones d e Cataluña, en 1705, el coronel don José Nebot dio título de capitán a Francisco Barceló, su padre; a su hermano el de teniente y a él el de alférez, y formáronse en la Ribera de Ebro en 1706 compañías sueltas de fusileros. Su padre obtuvo compañía, los dos hijos los empleos referidos. Muñó su padre el mismo año en un combate cerca de la villa de Mora; prosiguió Pedro todo el 156 curso de la guerra, y publicada en Barcelona la defensa, siguió Pedro el partido de los barceloneses. Fue nombrado capitán del regimiento de fusileros que formó Antonio Vidal. Rendida Barce- lona, en 28 de setiembre de 1714 pasó "Carrasquet", una vez obte- nido el perdón, que se le remitió a la villa de Cornudella, a la villa de Reus; con 96 fusileros entregaron las armas al coronel Conde Sills y a cada uno dio un papel de perdón y retiróse en su casa en Marsá. Pocos días después entró en aquel lugar un teniente de caballería con 30 soldados a cobrar la contribución. El teniente fue informado de que había sido capitán de fusileros, le ultrajó de palabra y cuando él pasó para pegarle, Barceló se apartó y le dijo: que aquél no era el trato que se le había prometido. El teniente prosiguió en injuriarle y le dio el nombre de rebelde, y es cierto que, si no llegan de pronto algunos soldados, muere el oficial a sus manos. Desamparó el pueblo, tomó el monte y en 14 de octubre del mismo año, aunque vivía con recelo, fue preso en la villa de Falset y puesto en un calabozo sub- terráneo. Para prenderle se juntaron el Justicia Vilanova, los jurados Pedro Vidal y Olivas. Defendióse al prenderle, fue la gente de armas pronta para asistir al justicia y pudo contener el golpe, que con una intentaba darle. Entrando en el calabozo le pusieron guardia de 20 hombres armados y una gran cadena y grillos manillas. No pasaron cabales dos horas, que rompió los hierros con los dientes y levantó con la cabeza una grande losa que tapaba la boca del calabozo. Esto ejecutó sin ser advertido, se apoderó de la centinela que estaba de guardia a las armas, le quitó el fusil y se refugió en los montes. Siguiéronle los de Falset con el somatén, no pudieron rendirle y capituló con ellos. Le dieron municiones y se pasó a los montes. Entre ellos estuvo, sin saberse de éí, oculto un año. Pasado este tiempo tuvo aviso que un destacamento pasaba a Marsá a tomar los pocos efectos que tenía en su casa. Unió 30 paisanos, y al frente de ellos, retirándose el destacamento, le atacó en los desfiladeros; desarmó los soldados, que eran 54, quitóles lo que traían, no mató a ninguno y les dio libertad. Encargó al teniente de la partida que de su parte dijese al comandante de Tarragona que no le molestase, que era perseguido sin razón y volvió al monte, donde su mujer le llevaba la comida. Era práctico en todas aquellas cordilleras de bosques y montes que corren hasta el Coll de Balaguer y halló en un grande despeñadero el escondrijo de una cueva en que no se podía entrar, ni podía ser advertido, porque era preciso desde de las cimas de los elevados árboles entrar en ella, poniendo una tabla que sirviese de puente. Desde lo alto de los árboles construyó la entrada, que quitaba y ponía sin que se pudiera advertir, porque la 157 espesura era mucha. La cueva era muy capaz y tenía la comodidad de tener en su recinto agua. Este oculto recinto ignoraban todos menos su hermano y su mujer. Recibía avisos de los convoyes y ofi- ciales que pasaban desde Cataluña a Valencia penetrando el desierto del Coll de Balaguer. Seguía con sus compañeros, les qui- taba lo que les era preciso al sustento, sin hacerles ningún daño, sepa- rábanse luego y él volvía a su cueva. En esta forma pasaba su vid a . Todos los años iba dos veces al Santuario de Escornalbou, convento de recolección de San Francisco, situado en desierto. En él, cierto religioso de grande opinión, sin saberlo nadie, le tenía escondido 3 días y le confesaba. En febrero de 1717 solicitó el Ministerio que muchos paisanos, que habían servido de voluntarios soldados o fusileros, tomasen servicio. Muchos de ellos, pasado el sitio de Barcelona, se habían casado y deseaban vivir en reposo trabajando las tierras o en el tráfico, pasando a lo interior de España y a Francia. El gober- nador de Tarragona mandó pasar un crecido destacamento a prender la madre de "Carrasquet" y otros parientes suyos, atribuyéndole la muerte que dieron en Falset a un sobrino de Mr. Lugini, gobernador que había sido de Lérida, recién casado en Falset con la hija de un médico que era teniente coronel. Es cierto que no ejecutó esta muerte, y la más probable opinión convino que fue motivo de ella cierta libertad que este oficial cometió en Mallorca. El Gobierno, en 24 de marzo, mandó prender 9 paisanos que habían sido fusileros, por sospecha de compañeros de "Carrasquet". Diéronle aviso. En los desfiladeros de la Taxeta, con 10 compañeros atacó 23 granaderos que escoltaban los prisioneros. Rindió los granaderos y no les quitó vestido ni dinero. Les dejó libres, recomendándoles hablasen al comandante de Tarragona, que no le persiguiese, que él no había hecho mal a nadie, que sólo pretendía librarse de falsas acusa- ciones y malas voluntades, que le implicaba diese libertad a su madre y parientes que no tenían culpa en sus procederes. El mismo día, aumentada la cuadrilla con municiones y armas quitadas a los granaderos, reforzado hasta el número de 42 paisanos, gente loda experta en las armas, atacó en Dosaigiies un destacamento de 160 paisanos mandados por los justicias que habían ido a reconocer Riudecañas. Desarmó los paisanos, murieron dos y algunos heridos, pasó después a Escornalbou en donde supo había 100 hombres de milicias y desarmó 63. Con lo favorable de estos sucesos se le unió gente, unos que recelaban ser presos, otros a quien el hambre y la miseria ocasionada de los crecidos tributos les precisaba a desam- parar sus casas. A 3 de abril salió de Tarragona un destacamento, 158 otro de Tortosa, uniendo un número de milicias para reconocer toda aquella cordillera de montes. El día 9 de abril el coronel de Brabante atacó a Barceló en el lugar de Marsá. Defendióse con brío aunque inferior en fuerzas. Se retiró a LJebería y fueron algunos los muertos de entreambas partes. El día 11 el mismo destacamento se internó en los montes. "Carrasquet" con sólo 42 hombres se fue emboscando por los montes de Tivisa, dividió su gente, que, ocupados los pasos por las tropas, no pudo ya sostenerse, y se refugió solo en la cueva. Batió la tropa los montes, no halló vestigios del rumbo que él había tomado y se retiró. En los meses de marzo, abril y mayo de 1718 recibió tres cartas del coronel de fusileros Torres de Tora, escritas desde Rosellón. Le persuadía de pasar a Francia y le prevenía que se empezaría la guerra en nombre del Emperador, que el general Fimarcón le ofrecía nombrarle coronel de fusileros. Partió de los montes de Prades y desde cerca de Escaladei en 1 de mayo. Se puso en marcha con su hermano, 9 compañeros y su mujer. A pie llegó a Perpiñán en 15 de mayo y en los montes de Tivisa dejó al comando de su hermano 165 hombres. Al atravesar la Cataluña cerca de V a g a tomó 7 caballos, en la Cerdaña y pueblos de la Valira desarmó 42 paisanos. Atravesó por intrincados senderos y pagó al guía 10 do- blones. El Mariscal de Benvich cumplió el ofrecimiento y le dio patente de coronel de fusileros de montaña y en 2 de octubre de 1719, le entregó patentes en blanco para los oficiales del nuevo regimiento. facilitándole el pronto levantamiento 3.000 francos que ie entregó porque, seguido el embarco de tropas que se juntaba en Barcelona, levantase luego el regimiento. Detúvose 8 días en Perpiñán, llegó a Falset con 13 hombres y desarmó 40 paisanos que servían de guardia a la prisión, en donde eslaban su hermana y su lía, que libró; tomó el jurado Llamberto Olivas y le hizo pasar por las armas en la misma villa, porque era el que más !e había perseguido. Este sujeto, en 1708, sirvió de guía al general don Cayetano de Aragón, que sorprendió aquella villa. Era natural de Reus. Se retiró a los montes y se estuvo retirado hasta ejecutado el grande embarco, en 17 de junio, para pasar a ia expedición de Sicilia. En el mes de junio levantó el regi- miento en número de 8.000 hombres y faltábanle armas. Tomaba las de los pueblos, que el gobierno en 1717 había consignado a cada pueblo: un número de armas que guardaban en su casa el justicia del lugar y regidores. Tenían obligación, todos los días de fiesta, de salir a reconocer un término y perseguir los lobos, que creciendo en grande número, hacían continuos estragos en los ganados 159 y entraban en los pequeños lugares ofendiendo los naturales. Lo que obligó al ministerio a dar un premio de 3 pesos por lobo. "Carras- quet" tenía divididas sus gentes con disimulo hasta que pudiera darles armas. En el mes de julio, en la vecindad de Alforja, tomó un espía que, con título de unírsele, iba a reconocer si podía matarle. Era el premio de su persona mil doblones, prometidos en público pregón en Tarragona. Convenció al espía de su intento y mandó pasarlo por las armas. En este tiempo tuvo aviso que en la villa de Alforja estaban prontos 60 granaderos y un cuerpo de milicias para buscarle. Les envió a decir que él iba a encontrarles. Avistóse a la villa. Los granaderos se formaron fuera del lugar. Entró "Carrasquet" y desarmó el cuerpo de milicias. Pasó en campo raso a atacar a los granaderos. Sufrió la primera descarga. Dio sobre ellos, mató 15, aprisionó a los demás y al capitán y los internó en el monte. Trató con el capitán que daría libertad a él y a los granaderos si el coman- dante de Tarragona sacaba de la cárcel a su madre. El comandante lo ofreció. Dos días después dio aviso al capitán que no lo podía hacer sin expresa orden de la Corte. Condujo los prisioneros a ArboK. Volvió a Alforja con 37 hombres, pasó a Monroig, donde fue atacado del teniente coronel don Joseph Martí, nombrado Pontón, y del comandante de fusileros nombrado Ambrós. Fue sor- prendido dentro de Ja villa y retiróse con gran riesgo. Sólo tuvo tiempo de abrigarse en la ermita de la Roca. Fue instado en ella. El com- bate se encendió vigoroso. No podía resistir más. En este tiempo fue socorrido de 80 de los suyos y obligaron al destacamento a retirarse. Perdió un capitán y 6 fusileros. De este grande peligro en que se vio "Carrasquet", lo atribuyó a castigo por el suceso que se refiere: Aquella mañana había encontrado una mujer de mediano parecer que le dijo iba sólo por verle, inclinada a su grande fama. El res- pondió dándole un fusilero de su confianza para que pasase a Mon- roig donde comerían juntos y mandó disponer allí comida. Llegó a Monroig y tuvo comercio con ella. Al tiempo que comían fue sor- prendido, no obstante las dobles guardias que había apostado. Refirió él mismo que en aquellos días reprendió severamente a su hermano sobre cierto trato que supo había tenido con una mujer, el cual ofreció y juró no trataría más mujer, y que después, llegado a Viena, trató una vez una y luego después le sobrevino un mal que agravado murió en pocos días. Pasó "Carrasquet" la Ribera de Ebro y tomó las armas de mu- chos pueblos. Uniéronse diferentes destacamentos: el teniente coronel Martí con 300 hombres del regimiento de Barcelona, el comandante Ambrós con 400 fusileros de los de Sallent, Tagamanent y del 160 Pinel y 200 caballos del regimiento de Calatrava. Atacaron a "Ca- rrasquet" entre el Ginesta y Tivisa. Retiróse en ventajoso paraje con 86 hombres que le siguieron. El reencuentro fue obstinado. Su gente era práctica y resuelta. Tomó 15 caballos, mató un capitán, 12 soldados e hizo muchos heridos. De su parte tuvo algunos heridos y muertos y le tomaron dos hombres. Se retiró a Tivisa, de allí a Arbolí, donde dio libertad a algunos prisioneros, sin desnudarles. El teniente coronel Martí volvió con el todo de los destacamentos a atacarle a la Musara. Fue siguiéndole hasta el bosque de Poblet. El coronel "Carrasquet" unió de su gente 374. Marchó por bosques y desfiladeros a Francia. Pasó por Vilanova de la Guda. La guardia de unas fuentes saladas, que hay allí, se refugió a la Iglesia. A rue- gos de la señora de Rocabertí. patrona del lugar, les concedió vida. Prosiguió la marcha entre Besora y Sant Llorens de Piteus. Tomó prisioneros 7 soldados de a cavallo, llegó a Monlluís. Dejó allí su gente, pasó a Perpiñán, se le asignaron 5 sueldos franceses por sol- dado y se les sentó la plaza. Pasó revista y se le mandó pasara a Gerri a tomar las guardias de la sal y entre aquel pueblo y Sort tomó 32 cavallos, rindió un teniente y 15 soldados en el castillo de Bolo y un capitán de fusileros con 9 que tomaron par- tido. Volvió a Francia, recibió orden de pasar a Bellaguarda y se alojó el regimiento en aquellas cercanías. Forma la Francia regimientos de fusileros de los paisanos fugitivos de Cataluña y sus acciones y continuación de los hechos de "Carrasquet". Las continuas prisiones que ejecutaba el Ministerio de Cataluña precisaron a muchos de los paisanos, que habían servido en la antece- dente guerra, a pasarse a Francia. El Duque Regente consideró venta- joso formar de ellos regimientos de fusileros. De ellos podía tener más seguridad que de las tropas, porque éstas manifestaban aversión a entrar en guerra contra el rey Felipe. Completó los 3 batallones de fusileros que tenía en el Rosellón. Su coronel Joseph Bernich de Coll- betó formó de nuevo 10 batallones o regimientos. Nombró coroneles Francisco Coc de Rodona, Thomeu de Pullina, el Cojo de Geni. Francisco Biunet, Francisco Cüa y Ferrer de Manresa, Simón Moliné de LJanoney, Francisco Torres de Tora, que lo habían sido en tiempo del Emperador, haciendo el número de 9 a 10 mil hombres. Y de éstos señalaron 5 batallones para servir en el ejército que debía obrar en Navarra; los demás batallones apostados en las fronteras de 161 Cataluña en las partes del Ampurdán y Cerdaña. En marzo de 1719 se acampó el general Fimercón en San Juan de Piteus. Mandó penetrar en lo interior de Cataluña al coronel Bervich y ocupar el castillo de la Llacuna. Pocos días después fue sitiado y rendida pri- sionera la guarnición por el teniente coronel Martí y conducida a la ciutadela de Barcelona. El general Fimercón, acampado en las cer- canías de Bellaguarda, dio orden al coronel "Carrasquet" marcharsp a socorrer el coronel Bernich; puesto en marcha tuvo aviso de estar éste rendido y le envió orden de pasar al Campo de Tarragona y montañas a alarmar la tierra. Sorprendió las villas de Verdú y Alcové y mandó pasar por las armas los justicias d e la villa. En 28 de junio intentó entrar en Reus con 600 hombres. Los vecinos se defendieron sostenidos de algunas tropas. Recibió "Carrasquet" un refuerzo de 500 hombres que Pablo Ferrer, su cuñado, capitaneaba, baxando de los montes. En la porfía perdió "Carrasquet" un teniente y algunos fusileros y quedó su cuñado herido. Pasó a la vila de Alforja donde se hallaban el teniente coronel Martí, los fusileros del comandante Ambrós, el brigadier Gafre con 4 escuadrones de Cala- trava y Utrilia, 2 batallones de Barcelona y Brabante y hacía el todo 1.800. Unió su gente el coronel "Carrasquet" en número de 1.100 hombres y en 2 de agosto en las cercanías de Alforja embistió todo el cuerpo que mandaba el brigadier Po de Gafra. Empezó el fuego a las 4 de la tarde y duró hasta el anochecer, y desalojó la gente que presidiaba la plaza. El combate fue muy ardiente, empezó a retirarse la tropa, picó dos horas la retaguardia hasta que se abrigó entrando en el pueblo de Alexar y padeció la tropa, porque los desfi- laderos eran ventajosos a los fusileros. Tomó 68 prisioneros, pasá- ronse a su partido 34 caballos, muchos de los fusileros de Ambrós y soldados del regimiento de Barcelona, que era gente forzada. "Carrasquet" hizo alto en Puigcerver. Pasó por las armas un espía, atravesó el río Ebro, penetró en Aragón hasta Calaceit, tomó 2.000 armas de los pueblos y armó su gente, que por instantes se aumen- taba, y en estos días se recibió orden del general Fimercón, que se aplicase a levantar gente y a conmover los naturales. El brigadier P o de Gafra ocupó los pasos sobre el Ebro impidiendo repasarlo. "Carrasquet" recibió aviso y marchó río arriba y junto a Escó lo pasó sin embarazo. Juntó en Tivisa su gente. Resolvió forzar los destacamentos de Tarragona y Tortosa que hacían alto en el Ginesta. Al anochecer del día 25 de agosto sorprendió la tropa, obligóla a desamparar la villa, tomó 42 soldados, maltrató la tropa, que perdió 1 10 hombres muertos o heridos, y tomó 28 cavallos. Desde allí marchó a Riudecañas. Unióse a Po de Gafra un número de 800 hombres. Pasó a atacar a "Carrasquet". Resistió éste el primer avance y se retiró a los montes con pérdida de un teniente y 14 fusileros. Mandó pasar el capitán Borras con 50 hombres al Coll de Balaguer. Allí cogió un convoy y 32 prisioneros. En los montes de Alforja recibió "Carrasquet" orden del marisca) de Ber- wich de pasar luego a Monlluís. Dejó el comando de su gente a su hermano y con sólo 5 oficiales travesó Cataluña. En el tiempo que el coronel "Carrasquet" corría la cordillera de los montes desde Torres de Segre hasta el mar de poniente, Conca de Barbera, la Segarra y Campo de Tarragona, toda la Cataluña menos la tierra llana era molestada de muchas cuadrillas de gente, que con el pretexto de ser de un comando maltrataban el país. El nombrado Thomeu de Pullina en la comarca de la Llacuna levantó un regimiento al servicio de Francia, pasó a las cercanías de Igualada con 240 hombres. En agosto entró en Piera y Vallbona, tomó la Botica Real que marchaba al ejército de Navarra, 6.000 pares de zapatos, muchos equipajes, 30 cavallos y desbaldaron 50 canos de provisiones y equipages. Poco tiempo después tomó Thomeu, entre Vallbona y Piera. 30 cavallos. El mismo día, a las 3 de la tarde, el brigadier P o de Gafra con 400 cavallos y 300 in- fantes en el llano de Capellades derrotó enteramente a Thomeu, matóles 59 hombres, cogió 35 prisioneros, con la sola pérdida de 7 soldados. Condujo los prisioneros a Igualada donde fueron ahor- cados, sus cuerpos divididos sobre el mismo camino real. Cuatro días después Jayme de Jorba los mandó descolgar y sepultar en Vila- noveta. Entre ellos se halló el cuerpo del capitán Matas del Vendrell. Llegó el coronel "Carrasquet" a Monlluís a 8 de setiembre. El mariscal mandó darle 2.000 francos, 5 cargas de municiones y en el supuesto que "Carrasquet" facilitó de poder sorprender Tarragona, le dio orden de ejecutar la empresa. Tomó la marcha en el Valí de Ribes. Recibió orden de suspender el proyecto y de pasar a las montañas de Prades a acaudillar más gentes, batir todo aquel país y obligar a la tropa a entrar en las plazas, en tanto que las armas de Francia penetraban la Cerdaña Española. El general Borras sitió Castellciutat, ia empezó a batir con 8 cañones. Defendía la fortaleza el brigadier Ibañez y Cuebas, aragonés. Una bomba dio fuego a las municiones. Este accidente previno al governador a rendir la plaza, capitulando en 11 de setiembre después de 7 días de defensa. El duque de Berbich, acompañado del coronel Estapone, se man- tenía acampado cerca de Puigcerdá. El general Borras se internó en Cataluña, ocupó los montes hasta Tremp y Solsona. La deser- ción en los franceses hubiera sido considerable, pero los batallones de 163 fusileros catalanes, que servían de guardias avanzadas, ¡npedían el ejecutarlo. Al contrario sucedía a las tropas del rey Phelipe. Los soldados y fusileros catalanes la mayor parte eran forzados o habían tomado partido para no ser encarcelados. Llegó el coronel "Carrasquet" a Prades, recibió aviso que su hermano estaba sitiado en el lugar de Aleixá. Partió a socorrerle y halló retiradas las tropas. Aumentóse el número de sus gentes, porque se esparció la voz que en la entrada de franceses establecían el gobierno como en tiempo de Carlos II en muchos pueblos de Cataluña. Los paisanos y fusileros de Francia aprisionaron diferentes partidas de caballería que cobraban las contribuciones. La tropa española, la mayor parte, se refugió en las plazas. La gente desmandada con el pretexto de fusileros robaron algunas casas de campo y castillos. En el de Albi ocupado él, apoderados de su arbitrio, pidieron dinero y fue preciso que las hijas del barón del lugar, despreciando los riesgos, seguidos de ellos mismos, pasasen a solicitar de los vasallos el desenbolso. Este suceso previno a muchos caballeros a pedir armas para defenderse en sus castillos de insultos y tropelías. Nególas el govierno, y forzada la nobleza se retiró a las plazas y monasterios Las familias de Pinos, Boíl y Condes de Santa Coloma, se retiraron al monasterio de Santas Cruces, las de los barones de Rocafort i Albi al monasterio de Poblet. Sólo se mantuvo en su castillo de Solivella don Juan Llorach y de Parellós. Era difícil la entrada. Defendióla siempre de las gentes desmandadas sirviéndose de piedras en lugar de armas. El coronel "Carrasquet" ejecutaba frecuen- tes castigos de muerte en todos los que, con pretexto de ser de su regimiento, insultaban los lugares, y es cierto que, aunque de humildes pañales, no molestó ningún pueblo. El dinero, que los pueblos tenían junto para pagar las contribuciones, no les tomaba. Averiguaba con cuidado cuándo las partidas lo tenían entregado, y entonces en emboscada aprisionaba las partidas y tomaba el dinero, porque no estaba ya a cargo de los pueblos el satisfacerlo. Respetaba con la mayor consideración la nobleza, no entraba en los castillos sino for- zado, y con un tosco estilo practicaba la mayor urbanidad. Sucedió que, marchando a Francia desde las montañas de Prades, pasó por la villa de Solivella. Envió recado al Señor que necesitaba una acémila de largo paso. El Señor le respondió que no podía servirle. Subió al castillo y con toda atención le dijo estaba forzado a tenerla y que. en llegando a la Virgen de Pinos, mandaría se le volviese. Y que. francamente, desde luego podía mandar aviso a la tropa que presidiaba la villa de Valls, que él había pasado por aquella villa. La nobleza aplicó la mayor eficacia a persuadir la gente de inferior 164 esfera a que no lomasen las armas y se mantuviesen quietos en sus casas. Los paisanos que lomaban las armas fueron los que se hallaron perseguidos de la severidad del gobierno. Ningún cavallero tomó las armas, todos se retiraron de las villas y castillos, a las plazas fuertes o monasterios, donde la mayor malignidad no pudiese acri- minarles de que tuviesen alguna parte en aquellas tristes turbaciones. Penetraron los franceses todas las montañas desde Puigcerdá hasta el Puente de Montañana, confín de Aragón. Creció en toda la Cataluña el número de gentes desmandadas, levantáronse dife- rentes caudillos, las cuadrillas llegaron hasta la vista de Barcelona. Carriga de Arenys con otros acaudilló un número de fusileros y paisanos y atacaron San Seloní, rindieron 200 soldados. Otra partida, capitaneada del nombrado "Llansolet", en Santa Coloma tomó una partida de 20 caballos junto a la villa de Calaf. En fin, no hubo lugar abierto en Cataluña que no sufriese las calamidades. Ocupó una partida la villa de Monblanch y entregaron a las llamas muchos papeles de la curia con pretexto que había muchos procesos actuados contra los que habían tomado las armas o tenidos por disidentes. Es cierto que toda la Cataluña sufrió general desgracia. Los reales monasterios de Poblet (donde el autor se halló retirado) y Santas Creus, quedaron exentos de estragos porque la sabia prevención de los monjes tenía dispuesto en las puertas tener cuanto pedían para evitar mayor daño. Duró esta calamidad 16 meses. Desde las mon- tañas de Tremp pasó "Carrasquet" a Falset y se unió con su hermano y dispuso el cocer pan para su gente, dejando los per- trechos que había conducido de Francia y emprendió el dominar el Campo de Tarragona. Llegó a Riudoms. En Reus se unió número de tropas: 5 escuadrones de los regimientos de San Jago, Oran y Estella, 3 batallones de Brabante y Barcelona y algún número de fusileros, a las órdenes de P o de Gafra y Pontón y marcharon a sorprender a "Carrasquet", de que éste tuvo aviso, aunque tarde y salió de la villa sin poder tomar terreno ventajoso, porque todo es llanura entre la villa y Reus. En 4 de octubre a las 10 del día fue embestido de todo el cuerpo. Vióse circuido de la caballería. Duró el reencuentro hora y media. Rompió con su gente penetrando el cuerpo que le circuía y corrió grande peligro luchando con un teniente de caballería sin poderse desprender, a cuyo tiempo un fusilero mató al oficial y con esto salió del peligro. La infantería estaba cubierta de unos ribazos. No se fiaba de ella. Era nueva y forzada. Eran lentas sus descargas. Esto ayudó a la suerte de "Carrasquet". Perdieron las tropas dos capitanes de caballos, 3 tenientes, 4 alféreces, 66 muertos y más heridos. "Carrasquet" perdió 2 capitanes, 6 oficiales 165 subalternos, 23 muertos y 10 heridos. La tropa siguió poco la reta- guardia. "Carrasquet" se retiró a Riudoms y en la misma noche entró en Alforja. Reunió la gente, que en el reencuentro alguna parte se había separado, y resolvió pasar a las montañas de Tremp a unirse a Mr. de Borras, juzgando no poder mantener a aquellas comarcas por haberse reforzado las tropas. Desamparando aquella comarca marchó a Monblanc, atravesó la Conca de Barbera llegó a Rocafort y Pasó a Santa Coloma. Consistía su gente en 1.800 hombres, 68 caballos que mandaba e¡ voluntario Joseph Sabater. La continua lluvia impedió su marcha, pero, cesando un poco, provisto de pan, resolvió no atravesar las llanuras, considerando que en una detención las había ocupado la caballería, y marchó abri- gado de los montes y bosques a la LJacuna, entrando en aquellos valles. El día 10 de octubre le avisaron que un cuerpo de 5.000 hombres se hallaba emboscado muy vecino a su gente. Poco tiempo tuvo que emprender otro rumbo. Luego empezó el fuego y la tropa atacó su vanguardia a poca distancia del convento de San Magín. Empezó el fuego poco antes de las 8 de la mañana. La vanguardia de las tropas eran 800 dragones, 250 granaderos, entre ellos 100 franceses de dos batallones que de desertores se habían formado en Navarra. El todo a la orden del brigadier P o de Gafra. Las tropas empezaron el ataque con decisión y bravura. La mayor parte de la gente de "Carrasquet" con desorden se amparó de los bosques. Solo permanecieron en el combale 800 hombres unidos y se retiraron a los bosques haciendo continuo fuego sobre la tropa que les seguía y llegó a la vecindad de Pontons, distante 3 horas, siempre seguido de las Iropas y vino el coronel Thomeu de Pollina desde Pontons a socorrerle con 400 fusileros, encendiéndose de nuevo el combate y el ardor de las tropas. Venció lo fragoso del terreno y separó otra vez las gentes. Thomeu con un regimiento se reliró a la derecha, tomando las montañas de Montagut. "Carrasquet" sobre la izquierda siguió la cordillera de aquellos montes hasta el Santuario de la Virgen de Torrellas de Foix. En lo alto del monte se detuvo la tropa, le siguió hasta el pié de la montaña. Entrada la noche, antes de amanecer, siguiendo aquella cordillera con solo 600 hombres, marchó a abrigarse del monte de Montserrat. Allí le fue a encontrar su cuñado con 170 hombres. La demás gente de su cuerpo quedó esparcida entre los bosques y montes. La pérdida de "Carrasquet** fue considerada en 100 hombres. La de las tropas fue tenida en más número, porque los paisanos y fusileros, desde lo fragoso y áspero, incomodaban con más seguridad y ventaja la tropa. Apri- sionaron 15, que conducidos a Manresa, el teniente general Reco, 166 comandante de aquella comarca, mandó ahorcar. Entre ellos fue prisionero Juan Jaques ciudadano honrado de Barcelona, natural de la villa de Montblanch, que la miseria, no pudiendo pagar la contribución, le había extrañado de su casa pidiendo limosna a los curas y gentes más acomodadas de las montañas de Prades. Hallóle "Carrasquet" en uno de aquellos lugares, le persuadió que le siguiese, que sólo se serviría de él para leer las cartas que recibía y escribir lo que le importase. Le ofreció ventajosa remuneración. Aceptó el partido con el pacto de no tomar las armas. Era hombre pacífico y jamás las había tenido. Aprisionólo la tropa entre aquellos montes en una casa. Le hallaron sin armas, pero dentro de su faltriquera 2 balas. Fue sentenciado a muerte. Alegó gozaba de fuero, que éste le eximía de la ignominia de la horca. No obstante fue llevado al patíbulo. Toda la exhortación no fue poderosa a inclinarle a subir la escalera de la horca y díó orden el verdugo de darle muerte al pie de ella. Hizo alto el coronel "Carrasquet" en el santuario de Mont- serrat esperando gente. El día 12 las tropas en número de 7.000 ocuparon todos los pasos del monte por donde podía salir, ocupando los desfiladeros. El coronel Ramón Junyent se internó en la montaña con 1.000 hombres hasta Fontseca, en la parte de Collbató. El coronel "Carrasquet" le rechazó y desalojó de todo aquel declive hasta el pié del monte. Empezaron a escasear los víveres y tomó la resolución de penetrar. La necesidad crecía y era forzoso rendirse o superar rompiendo entre los cuerpos que guardaban los pasos. L a tropa se fortificaba para impedir la salida, y el combate sucedido el 15 de octubre con el coronel Junyent enseñaba no poderse pe- netrar con ventaja el monte. "Carrasquet" ideó conseguirlo a menos costa, encendiendo muchos fuegos al declive del monte, a la parte de Collbató. Dejó allí un teniente con 20 hombres, los más ágiles, y él, con toda la gente, se encaminó al monasterio, dándoles refresco y empezando a romper por el camino del Horno del Vidrio y llegando a lo más estrecho del paso, las tropas dieron sobre él una descarga. La noche era oscura, y amanecido se levantó densa niebla que favoreció del todo su marcha y llegó a Tora a la noche sin des- calabro. Encontró órdenes del general Borras de pasar a Tremp y pasó revista de la gente que llevaba: 875 hombres, entre ellos 90 desertores del regimiento de Barcelona. Mandó el general Borras a "Carrasquet" pasase el Puente de Montañana y desde allí a tomar un almacén de 2.000 cargas de trigo, que no consiguió. Atacó el castillo de Llusás, desamparó el coronel de fusileros Ramonet la villa, rindió el caslillo con 28 prisioneros y Ramonet se retiró a 167 Beneberrí a unirse con el coronel Torres de San Quirse. Pasó "Ca- rrasquet" Esvorri. Allí fue atacado y sorprendido pero rompió, atravesando las tropas. 150 de los suyos se hizieron fuertes en la Iglesia, defendiéndose todo el día y parte de la noche. Resistieron 6 avances. Entrada la noche el coronel "Carrasquet" con su gente, guiado de un clérigo, tocó alarma por 3 partes. Desampararon las tropas la empresa y su gente la Iglesia. Se reaj unta ron con él y llegó a Tremp. El general Borras le dio orden que con 22 hombres atravesase la Cataluña hasta los montes de Falset a recoger la gente esparcida en buen número, y pasó a la Huerta de Tortosa y tomó sobre el camino real 300 bueyes que iban a Barcelona, y rindió un teniente y 45 soldados que guarnecían el lugar de Perelló. Detúvose en aquellos montes hasta el primero de diciembre. Las gentes que había unido en número de 500 de a pié y 50 de a caballo estaban irritadas con el justicia de Valls, que había aprisionado algunos, persuadiéndole que de paso, marchando a la Conca de Tremp, donde debía volver, forzase la villa de Valls con designio de prender el justicia. "Carrasquet" conoció la dificultad, pero consideró preciso equipar su gente y condescendió en probar la mano. Llegó a la villa de Valls el día 5 de diciembre a las 2 de la tarde, ocupó las alturas de Santa Magdalena a tiempo que más de 600 vecinos se hallaban a la cultivación de sus campos. La villa de Valls es una de las más numerosas y ricas de Cataluña, circuida de un antiguo y alto muro. Sus moradores habían pedido armas, a fin de impedir las frecuentes partidas, derramadas en el país, no robasen sus casas, y el Gobierno había señalado por comandante el sargento mayor don Antonio Rodríguez. El coronel "Carrasquet" hizo llamada y pidió saliese un regidor a tratar. Negóse la propuesta. Dividió "Carrasquet" su gente en 5 cuerpos enfrente de las 5 puertas de la villa. La gente de a caballo estaba al frente del convento de Capuchinos, ocupando las casas de los arrabales, sufriendo el fuego que los naturales hacían desde la muralla. A las 4 de la tarde, a un mismo tiempo avanzaron las puertas de la villa. Fueron rechazados a las 9 de la noche con mucho rumor de gritos. Emprendieron otro avance. Llegaron a los rastrillos del portal de Capuchinos, dieron fuego y los quemaron enteramente. A los moradores no amendraron y turbó el peligro, sin descaer el ánimo continuaron con fervor el fuego sobre ellos y los precisaron a retirarse con precipitación. Sin embargo volvieron de nuevo al fuego, que duró hasta media noche y con grande ruido, algazara y voces embistieron otra vez las puertas, hallando igual resistencia. Desis- tieron de la empresa y marcharon a Montblanch; ocultaron la pér- 168 dida. Los defensores sólo tuvieron 4 heridos. Halláronse sobre el campo 5 oficíales y 15 soldados muertos. Se llevaron los heridos J i 7 " C " blió l t l • hallab _, „, , _, . „ rastrillos animó el cura con su presencia a las mujeres y niños llevar agua ayudando a esta defensa una escuadra de los vecinos de la villa de la Selva, que se había retirado dentro de la vilta. Llegó el coronel "Carrasquet" a Tremp y desampararon los franceses las montañas y entraron en la Cerdaña Española. Allí mandó el general Bones a "Carrasquet" atacar el castillo de Josa cerca de Bagá. Hacía las disposiciones y recibió orden del general Fimercón de 9 de enero de 1720, desde Bellver, de retirarse por la Paella y Ripoll a Rosellón, reservando la guarnición de Bagá. Deslino de los catalanes, que durante esta guerra pasaron a Francia y del coronel Pedro Búrceló, nombrado "Carrasquet", hasta su muerte. Los coroneles de fusileros catalanes que la Regencia de Francia había nombrado y formado regimientos, que fueron: Ferrer Thomeu de Pollina. Segimón Torres de Tora, lo Coc de Rodonyá. B a c de Roda y "Carrasquet", entendieron que serían reformados, que a los fusileros les darían pasaportes para volver a España con perdón general de lo pasado. Los más de ellos resolvieron entre sí tomar en Portvendres 5 grandes barcos, en ellos embarcar la gente volun- taria que quisiese seguirlos, pasar a Mahón o Genova. Tenían dadas las disposiciones de proveer de víveres constantemente las embarca- ciones. Un capitán de fusileros comunicó el secreto a un amigo suyo en Pérpiñán y éste al general Fimercón y tomó con grande cautela las disposiciones para impedirlo. Dividió los regimientos, unos distantes de otros con precisa orden de no apartarse de los quarteles, oficiales ni soldados. El coronel "Carrasquet" tenía más completo y aguerrido su regimiento. Dividiéronlo en diferentes partes: 2 compañías en Vernet en Conflent, 3 en Montesquiu cerca de Bellaguarda, 2 en Vilallonga, 5 en la Roca, desde allí mandaron 169 pasar a Bañuls con 5 compañías a mudar el regimiento de íusileros rosellonenses de Joli. Dos días después tuvo orden de pasar todo a Caplliure y Perpiñán, donde fue detenido 15 días con el motivo de averiguar el desorden que sucedió en la Roca entre fusileros y paisanos. En 20 de abril le mandaron pasar a Caplliure con 5 compañías. Entraron en la plaza de armas, la guarnición en arma, los artilleros al pié de los cañones. El Gobernador Mr. de Reues llamó a "Carrasquet". Le dio orden de mandar a sus gentes entrar las armas en los quarteles. "Carrasquet" le quiso entregar las suyas. N o las admitió el comandante, le hizo agasajos y distinción. 15 días estuvieron detenidos en la plaza. Se les dio orden de marchar con las 5 compañías a Elna, de allí a Perpiñán, donde, en 4 de mayo, en la entrada encubierta se ejecutó la reforma de todos los regimientos catalanes. Al coronel "Carrasquet" se le señaló la pensión de 2500, se le ofreció el ser 2.° comandante del regimiento de fusileros de Mr. Alió, y compañía a su hermano, y una compañía sin derro- gación de grado; a los demás coroneles, tenientes-coroneles y otros se les señalaron proporcionadas pensiones. En el acto de la reforma los coroneles pidieron pasaportes por mar o tierra, declarando querían pasar con sus gentes a dominios del Emperador. Negóse la petición. El mismo día diéronse pasaportes a todos los oficiales y soldados de fusileros para volver a Cataluña con la salvaguardia del perdón genera! que había concedido el rey Fhelipe a todos los que habían tomado las armas, exceptuandas de delitos que privaban el perdón. Pagaron enteramente los sueldos vencidos. A los que no tenían alcance se les dio para pasar el camino. Volviéronse los más a Cataluña, menos muchos oficiales. El coronel "Canasquet", con sus más confidentes, trató desde luego con arte, cómo podría salir de Francia y pasar a otros dominios y resolvieron con supuesto nombre comprar en Caplliure una fragata. Pidieron licencia al general Fimercón de pasar a Caplliure y en 26 de junio se embarcó con 26 oficiales entre Canet y Caplliure. Inexpertos de la navegación llegaron a las alturas de Barcelona. Su designio era pasar a Mahón. Encontraron un junque catalán, cuyo patrón era Gerónimo Puig de Matará. Juzgó eran moros. Atacó la fragata y en el fuego murió un capitán y un teniente. Conoció el patrón a "Carrasquet" y mandó a su gente no reconociese más la embarcación. Dio como satisfacción a los embarcados en la fragata no declarar a nadie quienes eran y con generoso agradecimiento no quiso rendirle. Tuvo presente que fue "Carrasquet", el año 19. en la cercanía de Reus. donde este patrón se hallaba , un deudor suyo, con pretexto de ser disidente no quería pagarle 1500 pesos que, sabido por "Carrasquet", 170 !e precisó a pagarlos desde luego. Llegó la fragata a Marión a 29 de junio. Alojó a todos Domingo Roca, valenciano, agente del Emperador en aquella isla. Desde allí se embarcó para Barcelona la mujer del teniente que murió sobre la fragata y a su arribo declaró el hecho sucedido. Fue preso el patrón Gerónimo. Se defendió alegando que juzgava haver armisticio. Contribuyó a no padecer muerte el ser considerado afecto al rey PheÜpe. El Gobernador de Mahón regaló a "Carrasquet" con 20 monedas de oro, el Sargento Mayor con 8, el Agente Roca les dio sin costa habitación, leña y aceite. "Carrasquet" compró un barco por 35 pesos. Se embarcó con 7 de los suyos y 10 marineros y en 8 de agosto, con bandera inglesa, se hizo a al vela para pasar a Cataluña y desembarcar entre Cambrils i Coll de Balaguer. El barco pasó al puerto de Salou. Ocho días después se volvió a embarcar cerca de Hospitalet y volvió a Mahón. En noviembre se embarcó en un barco de Domingo Roca. Pasó a Genova y de allí a Viena de Austria, donde llegó el día 2 de febrero de 1721. El Emperador mandó darle, desde el primer día, la asignación de coronel según el arreglamento del Diario, y lo mismo a los demás oficiales que llegaron con el paso de "Carrasquet" a establecerse en Nugdia y a cuidar del cultivo de las tierras que era su profesión. En 1734 le llamó la corte sugeto de carácter, y formósele una compañía, los más catalanes, vestidos y armados, y se le mandó pasara a Ñapóles. Embarcóse en Trieste, desde allí navegó hasta llegar a la playa del reino de Ñapóles. En 23 de abril, poco antes de la batalla de Bitonto, contraría a los imperiales y favorable a los españoles, "Carrasquet" se embarcó en Bitonto la noche inmediata, con el capitán de caballos don Fran- cisco LJorens Morgades y los capitanes de voluntarios y fusileros agregados a su compañía, esto es: Valentín Alsina, Jayme Mestres, Juan Figueras, Folch y Montaner. Navegando para pasar a Trieste, fueron apresados en la misma costa delante de Pescara en 27 de mayo y transportados prisioneros a Ñapóles, desde allí a Cádiz, donde llegó en 16 de julio, donde estuvo hasta 14 de enero 1740, que tuvo libertad y volvió a Viena, donde llegó a 8 de junio de 1740. Muerto el Emperador Carlos 6." removió guerra y en septiembre de 1741 penetraron bávaros la Austria. Formóse de los nacionales en Damde, reliquia de los que la mala suerte condenó. La Reyna de Hungría, María Teresa de Austria, confirió el comando al coronel Pedro Barceló, nombrado "Carrasquet". APÉNDIX N." 4 ACTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS DEL 14 D'AGOST I 1 DE SETEMBRE DE 1719 TRANSCRIPCIÓ DEL LLIBRE D'ACTES DE L ' A N Y 1NDICAT (Es guarda a l'Arxiu Municipal.) Vuy dillums, que conlam ais 14 dies del mes de agost de l'any del Senyor 1719, fonch tingut ajuntament de la casa de la present vila, Iloch sólit y acostumat de manament deis magnífichs senyors regidora, ab paraula deis verguers, en lo qual ajuntament as sis tiren, y foren presents los senyors següents y avall escrits: Lo magnífic senyor Felip Folch, regint la batllia per ausencia del senyor batlle y del senyor regidor decano. Los magnífichs senyors regidors senyor Francisco Pujol. Joan Baptista Arbolí. " Francisco Guitart. En lo qual ajuntament (compost de sois los quatre senyors regidors referits, per causa que los demés estávan encara retirats en Tarragona) fonch proposat per lo magnífich senyor Fetíp Folch. regidor antiquior, que lo dia 29 de juliol próxim passat que se retiraren las armas de Tarragona, rebérem una carta de 1'ExceHen- tíssim senyor don Diego Garcia de Isturis, thinent general deis exércits de Sa Magestat y comandan! de aquella plassa del tenor segiient: Prevengo a vuestras Magnificencias en essa villa que- dan 300 carretadas de sal y, si se pierde una medida. Vuestras Magnificencias, esto es el pueblo, la pagará doble de su valor y assí lo harán Vuestras Magnificencias saber al pueblo. Dios guarde a Vuestras Magnificencias muchos años. Tarragona julio a 29 de 1719. Don Diego Garda de Isturis. Per rahó de la qual carta se afligí sobre manera tot lo poblé, perqué lo import de la sal era una cosa tan excessiva, que, a aver-se de pagar, acabaría amb totas las haziendas de tot lo poblé; per quant 300 carretadas de sal, contant 18 fanecas per carretada y la sal a rahó de 4 lliuras 8 sous per faneca, importa vint y tres mil set-centas y sexanta lliures, dich 23.760 lliures y si esta devia pagar-se doble, segons escrivia lo Senyor General, faria la suma de quaranta set mil cinch centas y vint lliures; dich 47.520 lliures; excés en realitat tan exorbitant que ja no valen tant nostres haziendas. Y com dita sal, avent-se retirat las armas y la cava]lena, quedava exposada a l'albitre deis miquelets de Carrasca, que de si ja tenían particular aversió a l'establiment del real alfoli, y per altre part no estavan subjectes, ni regulats a la disciplina militar; sínó que cada qual en particular obrava segons la idea de sa fantasia. Se veu tot aquest real magatzem en lo estat mes melancólich de un perill indubitable de ser perdut, sens aver-hi altre medi per a redimir-lo d"aquest, que las solas súplicas, y paraulas, Aumentávan mes tan ben fundat tenin las certas noticias que-s tenían de que la defensa que férem nosaltres ]o dia 26 del passat, avent ferit gravement en ella al germá del Carrasca, los tenia a tots irritats en tal manera, que anávan publícant las majors amenazas contra aquest pobie. De modo que-s dávan a véurer los llunys de l'exit mes desconfiar., en la suposició certa de que tots los miquelets, y señaladament los dos germans Carrascas estáven inexorables. En aquest crisis tan melancólich, doblava nostres angustias lo aver-se retirat a Tarragona per iguals temors y salvar sas personas, junt ab la cavalleria, armas y municions, lo senyor batlle y Hochti- n e n t . y los senyors regidors doctor Josep Peres, Bernat Castells, Tomás Auger y Francisco Pujol, junt ab molías al'ras personas de representado y primera gerarquia d'esta vila. De modo que-ns veyem en lo major ahogo y destituhits de moltas personas que, ab sa pmdent conducta, podían en aquest cas guiar-nos y dirigir-nos. Donchs en un lanc. de tanta apretura, que per totes parts nos veyem circuits de perills y temors gravíssims. sens poder descubrir n¡ la menor sendera per evadir-los, convocárem totas aquellas personas, 173 de forma que romas avían en la vila y, conferida la materia de universal acord, anárem tots a casa lo reverend doctor Francisco Carbonell, prior de la reverend Comunitat y-ns llancárem tots en mans de dit senyor, fiant de sa alta inteHigéncia y gran esperit, lo remey de nostres mals; per lo que H suplícárem, ab ¡a mes adolorida y viva instancia, donas a sos feligresos un remey a tanta angustia. E, condolit dit reverend senyor de tanta llástima, se oferí sacri- ficar-se gustosíssim per la salut de ses ovelles. Y, mirades les coses y circunstancias de un tan crítich y delicat syslhema, a par agüé a dit reverend senyor que sent lo únic medi per ahont no-s podia venir algún aura favorable, lo de la negociació era perdrer-o del tot aguardar esta per a quant los míquelets fossen ja dueños de la vila y que sois se podia teñir alguna espera, si ac.ó-s pariava de lluny; per lo que lo zel y animositat de dit reverend senyor supera quanta difficultat pogués oferir-se. Y prengué la resolució valerosa d'anar en persona a abocar-se ab lo mateix Carrasca, cabo deis miquelets, a fi d'impedir ab sa representació y docta energia, que dit Carrasca y sa gent no baixassen a esta vila. Y en cas de no poder acó, recabar-se almenos dit Carrasca fes contenir a sa gent dintre-ls li'mits de la equitat y rahó, sens atrevir-se a algún desmán. E perqué tota l'esperanca d'est negoci se librava en aquella forca que fan a un cor vulgar (que, comencant a gustar las auras de la vanitat. és idolatra d'ellas) lo rendiment y obsequi de personas authorizadas, aparegué a dit reverend senyor, que esta materia devia anar a tractar-se ab la major representació, baix la circunstancia que ningún deis tres senyors regidors que quedárem, devia señalar-se en cosa, perqué lo Govem tant com possible fos, avia de mantenir lo sagiat del rey nostre senyor, que Déu guarde. Y així crida dit reverend senyor al reverend prior Fra Diego Pérez, guardia deis frares menors, y al reverend prior Fra Antonio de Sant Mateu prior deis carmelites descalcos y a tres senyors segulars, que foren lo senyor Jaume Freixes, lo senyor Joseph Salas y lo senyor Joseph Gomáis, per a qué junts anassen a fer una deligéncia de que dependía la conservado d'esta vila. Y dits senyors se oferiren sacrificar-se tots gustosos per un fi tant bo, esperant que Déu Nostre Senyor per la intercessió de la sua Beneyta Mare la sempre humil Verge Maria y deis sants Patrons y advocats d'esta vila, benehiria las rectas intencions de tots; com de fet ho avem experimentar, triumfant esta vila del mal concepte que al senyor general y demés officials de Tarragona, avia suggerit lo sinistre informe deis senyors regidors d'una vüa comarcana, que inconsiderats atribuhiren a presta obediencia, lo que sois fóu una acció particular 174 y separada, que no tingué mes mira que la de salvar lo real patrimoni y esta vila, com Vostres Magnificéncies saben y ha ohit. En lo interim donchs que dits senyors eran a negociar una cosa tan important, passavem nosaltres a fer averiguació de la sal que y avia en lo real alfolí, perqué en tot cas no se'ns pogués fer mes carrega de la que y avia. Y compellit Joan Puighibet, fadrí que aportava los comptes y llibres d'Agustí Estapar administrador de dit real alfolí, que se avia també retirat a Tarragona, no-s dona firmada de sa má la nota següent: A casa Dona Maria 500 fanecas A la Olla 2.600 " V, A casa 1.170 " '/, 4.271 fanecas Son carretadas a 18 fanecas canelada 237. Joan Pu'tghibct. No rebé poch alegro tot el poblé a vista d'esta nota, y comenca ja a respirar de tant ahogo, venent, de un colp de tretes en ciar de la carrega que se li feya sexanta tres carretadas de sal menos sinch fanecas que importaban quatre mil nou-centas sexanta set lliures dotze sous, dich 4967 lliures y 12 sous, y, contant al doble, importan nou mil, nou-centas, trenta cinch lliures y quatre sous, dich 9.935 lliures 4 sous. Y de estas encara s'avia de tráure lo valor de la sal, que de la referida partida se avia venut; fonch algún refrígeri a tanta angustia, bé que per altre parí feria mortalment a nostre cor, lo véurer tant sobremanera y sens rahó agravada tota la vila. Pero ya lo Ce], propici a nostre innocencia, comenca a dissipar las sombras de nostres tristezas, dexant-nos véurer alguns crepúsculos de la alegre esperanca, en lo feliz retom del reverend senyor prior y demés comitiva deis senyors seculars; que los dos prelats quedar-se varen ya en Riudecañas sens arribar a Falset per aver-los assegurat lo cabo de la quadrilla, que allí toparen, qui era cunyat del Carrasca, que se tenía orde apretadíssim de no molestar a ningú y que isquessen tots de recel, per quant no-s comelria cap desmán. A b qual alegre nova, bé que de ninguna confianca, retornaren luego sas reverencias. Lo que confirma després lo senyor prior, añadint que Carrasca anava tan ocupat en buscar armas, que aquest er.í tot llur desvel y cuydado. Y com estas las avia de anar arreplegant de parts diferents y remotas, y en esta vila no y avia res a fer per aver-las retirat a 175 Tarragona, tenia dit Carrasca que fer per a molt temps, y per consegiient no podia baixar de molts dies, que era la única segu- ranza que podíam aver. En esta positura estávam, quant arribant a esta vila lo primer dia del corrent a la tarde lo real destacament, manat per lo ¡Ilustre senyor don Isidro Pou de Jofre, brigadier de Sa Magestat y corone! del regiment de dragons de Ampurdá y lo senyor don Josep Antón Martí, thinent coronel del regiment de Barcelona, infantería catalana, se dissipaven del tot nostres recéis vehent ja las armas de Sa Magestat ab forc.a superior que-n-s abrigávan. Empero, prevehent la gran inconstancia de las cosas de la guerra, en la qual, no y ha que firmar vase sólida, per mes que vistosa brille la seguranza, nos impellia sempre lo zel que tenim al bé públich, a procurar en llevar a tot lo poblé per a l'esdevenidor un perill de tanta ruhina, Y per co avem solicitat varias vegadas a Agustí Estapar, administrador de la sal, per a que ves ahont volia transportar dit real magatzem, per a tenir-lo segur, que esta vila pendria lo treball per ana del transpon ahont bé li aparegués. Pero dit senyor se ha mostrat sempre sort a nostres importunacíons; de modo que sobre d'esto may se n'ha pogut recabar res. Y no avent-nos enganyat nosaltres en lo ben fundat recel que teníam, ha estat precís lo alluñar-se lo real destacament per alguns días, ab que quedam ara desabrigáis com antes. Y tenint la sal en la vila, nos vehem en lo mateix primer perill. Vostra Magnificencia veja de provenir ab sa alta y gran prudencia en un lanc. tan gravíssim, y de tanta apretura, que lo que Vostra Magnificencia resoldrá se posará en execusió. E ohit per lo magnífich Ajuntament lo proposat se al^á lo senyor Francisco Pujol y en nom propi y deis altres senyors regidors, que quedávan en Tarragona, dona las gracias al magnífich senyor Felip Folch y magnífich Ajuntament, per la gran serenitat, valor y prudencia ab qué avia provehit a la tant difficil y perillosa conser- vado de la vila, testimoni claríssim del magnánim e invicte zel de sa Magnificencia. E seguidament fonch resol; se formas luego Memorial al senyor general Isturiz, representant-li lo perill gravíssim, a qué quedava exposat lo real magatzem de la sal y, per consegiient, se dignas Sa Excedencia provenir a son resguart, que la vila se oferia per ara a cuydar de son transport, ahont Sa Excelléncia señalas. APPÉNDICE HISTÓRICH Se executá luego lo memorial al que Sa ExceHéncia respongué ab lo sigiient decrel: Tarragona y Agosto 14 de 1719. Transporte la villa la sal y acuda a donde toca a que se le abone o no el transporte. De hturiz. Se comenta lo transport de la sal ab tots los carros y averias de la vila, lo dia 22 de agost y dura fins lo día 29, y se trobá aver-hi en los tres Ilochs sobredits 3.918 fanecas de sal, que son 217 carretadas y 12 fanecas, ab que queda assegurada esta real hazicnda y trobárem que se'ns avia carregat, de mes a mes, no menos que 82 carretadas y 6 fanecas de sal, que valen 6520 llíures 16 sous y contant al doble, son 13.041 lliures 12 sous. Vuy divendres, que contam al primer dia del mes de setembre de l'any del Senyor 1719, fonch convocat lo congregat ajuntament en la casa de la present vila, Iloc solit y acostumat de manament deis senyors regidors ab par aula deis verguers, en lo qual ajuntament asistiren y foren presents los senyors següents y avall escrits: Lo magnífich senyor Felip Folch, regint la batllia. Los magní&chs senyors regidors senyor Francisco Pujol. Joan Baptista Arbolí. " Francisco Guitart. Apretura de la vila. En lo qual Ajuntament (celebrat per sois los quatre regidors referits, per causa que los demés estavan retiráis a Tarragona) fonch proposat per lo magnífich senyor Felip Folch, regidor antiquior, que avia sabut per conducto fidedigne y de tota veritat que lo senyor Joseph Antón Martí, thinent coronel del regiment de infantería de 177 Barcelona, al que partí de la ciutat de Tarragona per tornar a incorporar-se ab lo real destacament que mana lo I Ilustre señor don Isidro Pou de Jofre, se n'aportá varias cartas de pago, per anar-Ias a cobrar a discreció o execució militar ab tot lo destacament de las vilas contra qui anávan. Y entre ellas ne aportava dit senyor don Josep Antón Martí dos contra esta vila: una de 1.570 y tantea lliures per la fortificado de Tarragona y altre de 175 lliures per lo estat major de la mateixa placa (encara que esta no pot donar cuydado per estar ja pagada la major part). Y com esta vila se trobe reduhida a l'estat mes mísero que se aje vist, puix en lo present no pot practícar-se lo demanar diners ais particulars, qui deurían pagar aquestas sumas, ja perqué están reduhits a la suma miseria y ja també per no avivar mes la irritado, ab qué tots eslant de semblants pagaments y no donar-Ios ab a^ó motiu algú de abandonar alguns ses cases y anar a aggregar-se ais miquelets de Carrasca: Lo comú, que en lo present podría subvenir, está totalment destituhit de medis, puix no pot valer-se de ningún de sos emolumente; per quant de Pany passat deixaren ja tots los arrendaments fets y consignáis: la carnicería, que es lo únich promptuari y sagrada, aneara al present está ben ahogada; que és perdrer-la del tot, lo tráurer-ne ningún diner; es cert que-s deixan véurer los llunys de un treball insuportable, per quant, venint lo real destacament a execució militar a la present vila, a fi de cobrar ditas cartas de pago, passaran nostres particulars per una vexació rigurosa que-ls reduirá a tots a la extrema miseria. Y devent per aligació de nostri offici aténdrer ab tota vigilancia y fer tots los possibles esforcos per a lliurar nostres súbdias deis ahogos que-is amenácan, proposo lo present a Vostres Magnificfincies per a que, ab sa acostumada madurez y perspicacia, discorre un medi prompte y capaz (si és possible) per a ¡liurar-nos a tots de Pahogo Y, ohit per dit magnífich ajuntament lo proposat, aparegué a tots que com lo arrendament de la fariña era al present lo que estava en major positura y estimació, era lo únich medi de que-s podia valer. Y axí fonch resolt en continent se fes table y anas dit arren- dament a encant públich, per lo any vinent de 1720 ab la circums- táncia de aver lo arrendatari de bestráurer tot lo arrendament, per precisar-o així lo bé públich y necessitat de tot lo poblé. APPÉNDICE HISTÓRICH Los dos senyors regidors que anaren presos, retornaren lo mateix dia, per aver-nos cnviat al mateix temps los senyors de Tarragona 100 infants y 50 cavalls a discreció. Sin embargo que la dita tabbla se redimí després a la sola bes- treta de las dos primeras tercas no-s trobá qui digués en lo predit arrendament. Després, avent rebut la vila lo dia 16 de octubre una carta del senyor don Felip Freyre. thinent de rey de Tarragona y subdelegat del senyor intendent general, en que manava, que los senyors regidors don Joseph Peres y Thomás Auger se presentassen luego a Tarragona per posar-Ios allí presos, a fi de cobrar ab esta violencia ¡as cartas de pago que contra la vila tretas eran, torna a anar a l'encant lo predit arrendament, qual fonch Iliurat diumenge dia 20 de octubre a Aleix Mestre, pagés d'esta vila per 840 lliures per la vila, devent bestráurer la meytat. APÉNDIX N." 5 NOMENAMENTS DE BATLLES. SOTS-BATLLES I REGIDORS DE REUS DES DE L'APLICACIÓ DEL DECRET DE NOVA PLANTA A L'ANY 1738 EXTRET DELS RELLIGATS N.°s 183 I 184, SIGNATUEÍA "CORREGIMIENTOS" DE LA SECCIÓ DE LA REIAL AUDIENCIA DE L'ARXIU DE LA CORONA D ' A R A G Ó REUS Este lugar es jurisdicción del Arzobispo de Tarragona, la qual, por faltar el Arzobispo y no cuydar de ella la Reverenda Cámara Apostólica en virtud de las Ordenes y Zedillas Reales se halla baxo la Real Administración y su ... corre a disposición de S. M. y Real Audiencia a quien por consiguiente toca la nominación de bayles, regidores y demás justicias de esta jurisdicción. El arzobispo elegía por bayle uno de los tres sugetos que la villa le proponía y havían sorteado de la bolsa donde estavan insaculados los que podían con- currir y tener el dicho empleo. Prestava el juramento en mano del arzobispo o de su poder haviense; y por ser el pueblo tan numeroso nombrava el bayle un lugar teniente o sosbayle que nombró y man- tuvo S. M. en tiempo de la Real Junta. Havía assimismo en dicha villa juez local de apeüación que se sacava por sorteo y prestava assi- mismo el juramento en poder del barón. Sacávanse por extracción de bolsas los jurados, los quales en poder del bayle prestavan el jura- mento. Tiene 700 vezinos. H a de haver bayle, sosbayle, juez local y siete regidores. Pedro Puig, negociante. Se expidió ese despacho en 27 mayo 1719 y se entregó en 1 junio de dicho. Dr. Juan Arzo Mora, pbro como a subrector y misario apostólico de la mitra de Tarragona ha nombrado por bayle: Joseph Simó, ciudadano honrrado. En virtud de consulta de 30 ju- nio 1721 y decreto de S. C de 1 de julio de dicho queda aprobado y en 8 julio del mismo se dio certificado. En virtud de consulta de 27 noviembre 1723 fue nombrado por bayle: El Dr. Joseph Peréz, médico. I con decreto de S. C. de 2 diciembre de dicho fue aprobado y en 4 de los mismos se dio el certificado. En virtud de consulta de 22 marzo 1724 fue nombrado por bayle: Gabriel Simó. I con decreto de S. C. de 23 de los mismos fue aprobado y en 30 de dichos se dio el certificado. En consulta de 29 marzo 1726 fue nombrado por bayle: Pedro Puig. I con decreto de S. C. de 25 de abril de dicho fue apro- bado. En consulta de 23 setiembre 1728 fue nombrado por bayle: Dr. Pe- dro Batlle. médico. I con decreto de S. C. de 3 octubre de dicho fue aprobado. En consulta de 15 marzo 1731 fue nombrado por bayle: Dr. Gabriel Monter, médico. I con decreto de S. C. de 19 de dichos fue aprobado. En consulta de 14 noviembre 1 732 fue nombrado por bayle: Jaime Freixa. I con decreto de S. C, de 15 de dichos fue aprobado. En consulta de 20 setiembre 1734 fue nombrado bayle: Pedro Puig, negociante. I con decreto de S. C. de dicho día fue aprobado. En consulta de 17 abril 1736 fue nombrado por bayle: Francisco Aixams, negociante. I con decreto de S. C. de 23 de dichos fue aprobado. En consulta de 20 abril 1738 fue nombrado por bayle: Pedro Puig, negociante- I con decreto de S. C. de 25 de dichos fue aprobado. JUEZ LOCAL SOSBAYLE Jaime Coll, negociante. En virtud de consulta de 7 agosto 1721 fue nombrado por subrector de la Reverenda Cámara Apostólica de Tarragona por sos- bayle: Jayme Amorós, labrador. I con decreto de S. C. de 8 de dichos queda aprobado y en 12 de dichos se dio certificado. En virtud de consulta de 15 mayo 1724 fue nombrado por sosbayle: Antonio Auger. í con decreto de S. C. de 16 de los mismos fue aprobado. En consulta de 29 marzo 1726 fue nombrado por sosbayle: Salva- dor Rosellé. texedor de sedas. I con decreto de S. C. de 25 abril de dicho fue aprobado. En consulta de 23 septiembre 1728 fue nombrado por sosbayle: Antonio Pascual, negociante. I con decreto de S. C de 3 octu- bre de dicho fue aprobado. En consulta de 15 marzo 1731 fue nombrado por sosbayle: Salva- dor Rosselló, artesano. I con decreto de S. C. de 19 de dichos fue aprobado. En consulta de 14 noviembre 1732 fue nombrado: Jayme Amoros, labrador. I con decreto de S. C. de 25 noviembre fue aprobado. En consulta de 20 setiembre 1734 fue nombrado: Juan Bofarull, curtidor. I con decreto de S. C. de dicho día fue aprobado. En consulta de 17 abril 1736 fue nombrado: Juan Bofarull. menor, curtidor. I con decreto de S. C. de 23 de dichos fue aprobado. En consulta de 20 abril 1738 fue nombrado: Francisco Rosselló, texedor de sedas. I con decreto de S. C. de 25 de dichos fue aprobado. En virtud de consulta de 14 agosto 1738 y decreto de S. C. del mismo día. por haver muerto Francisco Rosselló, se nombró a Joseph Salvador, pelayle. JUEZ LOCAL Dr. Juan Pedret. REGIDORES Dr. en medicina Joseph Peréz Juan Bautista Arboli, cirujano Bernardo CastelU, negociante Phellpe Folch Thomás Auger, confitero Francisco Guiiart Francisco Pujol, negociante Se expidió este despacho en 25 mayo 1719 y se entregó en 1 junio de dicho. En virtud de consulta de 18 junio 1720 fueron nombrados por regi- dores los siguientes: Antonio Cotnpte, ciudadano Antonio Auger, confitero Dr. Gabriel Monter, médico Ramón Cardona, pelayle Onofre Amndes, boticario Estevan Estapa, pelayle Juan Pablo Querol, negociante I con decreto de S, C. de 19 de dichos fueron aprobados. Se expidió este despacho en 19 junio 1720 y se entregó en 22 de dichos. En virtud de consulta de 11 septiembre 1722 fueron nombrados por regidores de dicha villa: Dr. Juan Pedrel Miguel Valk Dr. Emanuel Rigolf Antonio Cases Pedro Puig Joseph Carreras Phelipe Folch I con decreto de S. C. de 13 del mismo fueron aprobados. 183 En virtud de consulta de 11 febrero 1723 fueron nombrados por regidores: Antonio Comple, ciudadano Juan Pablo Munler Pedro Cay [honrrado Francisco Cttart, sastre Joseph Salas, negociante Francisco Moíner Antonio Auger, sucrero I con decreto de & C. de 22 de dichos fueron aprobados. En virtud de consulta de 14 marzo 1723 y decreto de S. C. de 18 de dichos, en lugar de Francisco Molner, fue nombrado Joseph Freixas, a quienes se dio despacho en 22 de marzo 1723. En virtud de consulta de 22 marzo 1724 fueron nombrados por regidores: Dr. Gabriel Mtmter, médico Antonio Casas, dicho "Chaza", Felipe Folch, labrador EsteOan Estapá [tendero Antonio Aranaes, matero Salvador Rosselló, velero Thomás Auger, cerero _ I con decreto de S. C. de 23 de los mismos fueron aprobados. En consulta de 20 abril 1725 fueron nombrados por regidores: Dr. en derecho Manuel Rigolf Joseph Carreras, pelayle Jaun Torrent, labrador Francisco Cuílarl, sastre Joseph Miralles, negociante Gerónimo Lorens, sastre Jayme Marli Coll, labrador I con decreto de S. C. de 21 de dichos fueron aprobados. En consulta de 9 mayo 1725 y decreto de &. C. de dichos, en lugar de Juan Torrents, se nombró Joseph Pallares. En consulta de 29 marzo 1726 fueron nombrados por regidores: Dr. Antonio Gavaldá Juan Bofarull, curtidor Agustín Estapar, tendero Francisco Capdevila, foguero Antonio Casas EsteVan Estapar, pelayle Pedro Jayme Badía, labrador I con decreto de S. C. de 25 abril de dicho fueron aprobados. 184 En consulta de 29 diciembre 1726 fueron nombrados por regi- dores de 1727: Dr. Juan Pedrea", ciudadano joseph Estapar, negociante Jayme Freixes, negociante Bonaoentura BofaruU, negociante Joseph Cornals, labrador Joan Aleu, curtidor Raymundo Cardona, pelayle I con decreto de S. C. de dichos fueron aprobados. En consulta de 8 enero 1728 fueron nombrados regidores: Dr, Gabriel Munter Joseph Carreras, negociante Joan Bautista ClaVería Pedro Jayme Selma, matero Antonio Arandas, matero Francisco Moy, tornero Jayme Amoro's, labrador I con decreto de S. C. de 9 de dichos fueron aprobados. En consulta de 25 febrero 1729 fueron nombrados regidores: Dr. Pedro Duran, médico Joseph Estapar, cerero Joseph VirgiW, labrador Gerónimo Moreny, sastre Antonio Casas y Xasa, mer- Pedro Baldrkh, negociante [cadal Francisco Roca, labrador I con decreto de S, C. de 26 de dichos fueron aprobados. En consulta de 13 enero 1730 fueron nombrados regidores: Dr. Adrián Proís Damián Carnicer, cirujano Pedro Gay Bonaventura BofaruU, negociante Rat/mundo Molins, confitero Diego Guardia, labrador Salvador Rosseüó, velero I con decreto de S. C. de 18 de dichos fueron aprobados. En consulta de 25 enero 1731 fueron nombrados regidores: Cabriel Simó, ciudadano honrrado Francisco Pujol Saball, negociarle Pedro Pablo Monter, negociante Raymundo Cardona, pelayle Joseph Entapar, negociante Pedro Jayme Celma, platero Joseph Roger, cerero I con decreto de S. C, de 9 febrero de dichos fueron aprobados. En vitrud de decreto de S. C . de I febrero 1731 y acuerdo de la R. A . de 17 de dichos, en lugar de Pedro Pablo Munler, se nombró a Joseph Carreras, pelayle. E n consulta de 20 enero de 1732 fueron nombrados regidores: Dr. Emanuel Rigolf Antonio Pasqual. tratante Jayme Freixes Joseph Salüat Ciurana Francisco Antonio Casas, Francisco Granada, labrador ["Chasa", negociante Estevan Estapá, pelayle I con decreto de S. C. de 6 febrero de dichos fueron aprobados. En virtud de decreto de S. C. de 18 febrero 1732 y acuerdo de la R. A . de 20 del mismo, en lugar de Jayme Frekas, se nombró a Francisco Paulo, deviendo entrar en tercer lugar. En consulta de 5 febrero 1733 fueron nombrados por regidores: El Dr. en medicina Pedro Salvador Rosseltó [Balüe Raymundo Mol'ms, confitero Juan Bautista ClaVeria, ne- Juan Bofarult, surrador [gociante Juan Nolla, pelayle Antonio Auger, confitero I con decreto de S. C de 11 de dichos fueron aprobados. En consulta de 8 enero 1734 fueron nombrados regidores: Joseph de Barbará, cavallero M... Meslre, labrador Joseph Gornals, labrador Joseph Salvador, pelayle Joseph Estapar, negociante Pedro Jayme Celma, platero Joseph Freixa, pelayle I con decreto de S. C de 20 enero 1734 y acuerdo de la R. A . de 1 febrero, en lugar de Pedro Jayme Selma, se nombró a Felipe Espasa. En consulta de 16 diciembre 1734 fueron nombrados regidores: Dr. Adrián Prals Pedro Jayme Celma, platero Antonio Arandes, platero Francisco Broca, platero Jayme Amarás, labrador Diego Guardián, pelayle Joseph Carreras, negociante I con decreto de S. C. de dichos fueron aprobados. 186 En consulta de 21 diciembre 1735 fueron nombrados regidores: Dr. Pedro Balite, médico Gerónimo Llorera, sastre Antonio Auger, confitero Pedro , tratante Salvador Rossellá, velero Julián Puigxuriguer, sastre Blas Gasell, cirujano I con decreto de S. C. de 15 enero 1735 fueron aprobados. F.n consulta de 2 febrero 1737 fueron nombrados regidores: Dr. Manuel Rigolf. negociante Felipe Folch, negociante Pedro Pablo Munter, negociante Francisco Sunyer Joseph Freixes, pelayle Felipe Espasa Joseph Salvador, pelayle I con decreto de S. C. de 3 de dichos fueron aprobados. TAULA Pigi. Preliminar de Josep Iglésies 11 "Amor al Rey y a la Patria" Manuscrit de Celdoni Vilá, 1713-1749 65 Apéndix n.° 1 Actes celebráis amb motiu de la visita de l'Arxiduc a Reus, 1706 143 Apéndix n.° 2 Concessió del títol de Ciutat Imperial a Reus per Caries d'Ausrria, 1712 149 Apendix n." 3 Vida del Comandant de Guerrillera Pere Joan Barceló. de Francenc Caitellví, 1700-1725 156 Apendix n.° 4 Actes del Consell Municipal de Reus, del 14 d'agost i I de setembre del 1719 172 Apendix n.° 5 Nomenaments de Batlles, sots-batlles i regidors de Reus, 1719-1738 180 Illustracions dins el text: págs. 17, 21. 25, 29, 34. 35. 37 i 43. Illustracions fora text: Retrat de Celdoni Vilá (d'autor desconegut) frontispici. Pedra amb l'escut de Reus (1736). págs. 32 - 33. Les maces d'argent concedides a Reus. págs. 4 0 - 4 1 . Detall de les maces d'argent, págs. 48 - 49. Gárgola amb l'escut de la rosa al pit, págs. 5 6 - 5 7 . L'Arxiduc Caries d'Austria (pintura A . Viladomat), pagi- nes 1 0 4 - 1 0 5 . L'Emperadriu Isabel Cristina (pintura d'autor alemany des- conegut). págs. 1 1 2 - 1 1 3 . Bust de Felip V . existen! al Palau deis Bofarull. págs. 128 - 129. Retrat de Felip V (pintura d'autor desconegut). págs. 1 3 6 - 1 3 7 . "AMOR AL REY Y A LA PATRIA" DE CELDONI VILÁ S'HA ACABAT D'ESTAMFAR A MITJAN ABRIL MES DEDICAT AL CAVALLER SANT JORDI PATRÓ DEL PRINCIPAT MB LES ESSENCIES PRETÉRITES DE LA CIUTAT DE RI QUAL SENTIT PERDURA EN AQÜESTES EDICIONS COM A LLOA VOTIVA LÁUS VÍO EDICIONS .ROSA DE REUS» 6 AMOR AL REY Y A LA PATRIA, SON VARIAS N O T I C I A S O C O R R E G U D A S EN REUS, COMENSANT EN LO ANY 1714 Y EN PARTICULAR EN 1719, SOBRA LOS DISTURB1S DEL CEDISIÓS CARRASCLET CELDONI VILA SEGUIRÁN: EPISTOLARIO DE PRÓSPERO DE BOFARULL MASCARÓ A PRÓSPERO DE MERIMEE E. MARTÍNEZ-FERRANDO EL CREMI DE BLANQUERS I ASSAONADORS DE REUS LLUÍ'SA VILASECA BORRAS L'ESCULTOR JOAN ROIG SOLER m Josep IGLÉSIES E T N O L O G Í A DE R E U S 1 LA SEVA COMARCA R. VlOLANT I SlMORRA