TALLER AMBUT. TÁLLER ÁMBUT cattci M '.facciiv ÍVtuM, IH'IIH.. í , .VÍJOII m,v DEl'ARTAIMT DE CIENCIAS.—ACADEMIA ARTÍSTICA. SECCIÓ DE BELLAS ARTS. GRAN KXPOSICIO E S (; U L- TUHAS, ANTIGUA- LLAS, CAMA F E U S , RT- BOIX N A T U - «AL , COSAS E S - rfiANVASYDEMÉSFV- 'ESAS CORRESPONENTS A ÍÍAÍITSBELIJVSYNOVASD ¡O MONT PER LO 1'llKSV.NT DfiL CÓLERA DE 1865. ÍSARC£XONA. ESTAMPA DE NARCÍS RAMÍREZ Y COMPAÑÍA, pflsatge d e Kacurtollei-H, n.° 4. 1865. 12-JÓJO-V AL PÚBLICH. Comrnsant a!> aquella obligada frase que acaba molts dis- cursos, Jirom: por ií ba arribat la dichosa hora do véurer rea- lisaila y poderse presentar á la curiositat y admiració" públicas la ¡iiiunciada gran exposició arlistica y de antigüetats del Taller Amliut de Barcelona. Y com loseta y uts establers en cada ex- posició y sobre tot, lo modo serio y formal ab que 'Is indivi- duos de dit Taller acostuniem á obrar, eesijeixen que nostra ex- jKisidó tinguia lo seu degut catálogo, d'aquí Ye 1 aparició del " present llibro, que com á heraldo trompeter, ó rnillor dit, com á clau parlera y tafanera, tenim la honra de plantarvos per'ls Ya som á lo que anabam y á lo perqué del present llibrc. I,o catálogo d u n a exposició, dirán alguns, no necesita urenga; pero precisament perqué aquest Ilibre es algo mes que un catá- logo y perqué nostra exposició té condición» molt distintas de las fms aquí celebradas, percó habem cregut convenient lo dir quatre mots y formular quatre consideracions filosóficas, inspi- radas per un resullat que no'ns esperabam ¿y com no, soiiyors? Aquest llibrc es lo guia ciceronne, es lofil d' Ariadna que guia y clarifica lo criteri de 'Is visitador» de nostre exposició, molt fácils de desviarse yespessirse per lasespecialís- simas circunstancias en que la mateixa s troba: es, en fí, junt ab la sensera expresió de nostres cors, la historia y 'ls móvíls, que'nshanmogut áconvocarla. Veusaquí puesperquóaquest Ili- bre es mes que un catálogo, puig es la porta mágica que dona lliiii) per poder examinar las-obras que detalla ab los verdaders clars y oscurs que 'ls hi apartanyent. Obrim, pues, de bal á bal aqunixa porta y seguim nostre camí. ¿Que s una exposició? Vm exposició es mollas cosas: es una jio- <••( 4 K>< sició que ha siguí, J"-To IK> es: es, eom si diguesseui,unu protesta, es un acopio d'objectes duna mateixaóbó distinlanaluralesa y que colocats mes ó menos simétricament dihuen al que las examina: «Aquí estieh jó y també estich en lo punt d' aliont procedeixo». Ates aixo", nosaltres 'ns hem dit: treballcm per lo país que 'ns ha vist naixer, estudiem, discurrim, toquem tots los resorts de riostra máquina humana y dít y fet: al últini 'ns ha acudit á 1 inagi, que cap exposició de bellas arls, se había fet ali las con- dicions de la que ara "na ocupa; aixó es; que en ella tinguian entrada totas y cualsevol obra, per mes que I que la haigia c\o- cutada careixi de certs rudiments y de mestres especiáis en lo iirt; perqué.... ¡Senyorsü ¿Per ventura s" apren á ser artista? ¿Per ventura, lo génit s' injecta desde un meslre al seu deixeble. ó acás se compra lo poder ser un Rafael < un Murillu? í y, que tanta putinga! per ventura, per saber pintar una. hona actitud, una expressió sublime de cualsevol passió", ó ab una paraula, per donar vida á un cuadro ó á lo qun siguia, ¿se necessita per res el que s pinti lo ñas ben fet, los ulls, lo cul d bé la boca es- garrada? ¿No pot representar una mateixa passió" d' ánimo 6 una expressió que parli, un chatu, un geperut, un coix, ó un guenyu? ¿Y si lo que no poden fer molts pintors, es donar vi- da á lo que pintan per ser facultat innata al génit verdader y aquest no 's tí¡ ó bé 's té, sense apendrerlo ¿Per qué no s'. han d'obrir las portas duna exposició al que no ha aprés la pintura, cuant pot ser en ell se descubrirá un artista ideal que pot va haber descollat de petit en las raijolas d una sala 6 bé en las parets d' alguna bassa ? ¡¡Si senyorsü En los grans génits' Y art está enlassat ab )' ánima del artista per los vin-culs de la inspirado divina y aqueixa inspirado divina no la pot teñir lothom, similia simulamur ittroque que aquí hi ve de perilla una llatinada. Calculin, pues, los senyors crítichs si habem tingut rabo al acométrer nostra empresa; pero avans de ferho acudint á ele- var lo seu esperit en la exposició de que tractam. Allí hi veu- rán obras d' aquestas, allí n' hi trobaran d' artistas en emhrió que prometent ser la gloria de la sua patria y l'orgull de sa fa- milia. Allí podrán véurer representáis tols los passos que fa b art, desde la pintura bunyol en sa infancia hasta las obras mes- tras en son apogeo. Examini allí I' esperit investigador y Irobará que, gracias á nostres desvels, s' lian donat á ('inieijtcr dos g¿- ñeros ile pintura nous; esto es; lo un inliluluL .<«( MJ/VÓ» y I' al- tre dit ab inolta propietat "sur le papier.» Y si á aixó anyadim 1' acopio que habem logratd' antiguetats y cosas raras y curiosas que en ningún museo del mon se tro- barían ¿notenim fundats motius de donarnos la enhorabona y de desafiar al injust critich quo parli ab menyspreu duna exposició d' aquesta índole, mentres que pot ser estará confor- me en que cotn sucseheix, unsabaté, un escura-pous y un rapa- barbas s1 anomenin artistas? ¡Ah! ¡Senyors! los tais crilichs si ecsistissin no mereixerian altre dicteri que cl de ¡¡¡ saba- tassas!!! Y ara que ja habem vuidat la nostra idea, sois 'ns res- ta dimar un milió de me roes á Ms que han correspost á nos- tri> crida onvianl á la exposició to que 'I sen sentlen i s h¡ lia indicat. ¿Qaí 'n vol un allrt'? PINTURA. ESCOLA DE LA BORDETA. D. P a u G r a n i s u . 1 Cuadro que représenla la niort il' un homo que 'lothoin n1 ha scnlit parla, á pesar que; s1- escaque en un lernps que 'ls aucells no volaban, per la sencillíssima rahó" de que no tenían alas, com ho podent véurer ab la mostra, si no sont cégos. 2 Al que haigia vist lo Roberto tan sois una vegada res li hau- riam de dir d' aquest cuadro, no obstant peíais que no's trobian en aquest cas, tnos vryom obligats ¡i tlirlos que es una viva representasió de la escena de la ercudel siv gon acto de dita ópera. D. B a u d ü i Ñ i c h . •'• iQuo'n tcniu minyons de mandra! Sort que 1 ! pintart coniu el qucrert y tothom ya se *n fa carreen per I' antích que 's aquest refrán, ó sino mala idea formaría el públicb de 'Is artistas. D. J a u m e Coca. 4 Una quaranta vuit ava part del auca de D. Perlimplin ó si- ga un raduli. En aqucll temps no hi había bumberus,pero si xeringas á pesar que sois servian per certas malaltías y ni> per apagar fochs. Que'n hauria feta poca de fcyna si hagués vingut al mon en aquella época, Senyor Antón. D. Enrich Truvadó. .'1 Machbct [llorant perqué -]s morts no tcnian ñas. Aquesl cuadro es de gran efecto, mes y mes per 'Is que ignoraban que hasta hi hagués morts que fumesin ab pipa; en aquel! antonsas, s'enten. Recomanem molt a'Is aficionats á au- CPIIS ¡iqucls tres mu9sois ulli-blanchs. D. Fracisquet Lletuga. f Un lorncitx en lo Born I' any 1300 ans de J. C Aquel > inofensiva dislracsió va dcsapareixer per fer lloch é I Plassas de Torus. El que guanyaba se l n eniportaba la noy; mes maca; pero til que guanya abuy s'acontenta tallan l'aurcllaal toru. ¡No vos mogueu de allá ahont sou. guerrerus d' aquella época, pues si vinguessiu aquí potseí vos vimirian lentarions de prestintarvos á la plassa y llofh de menjar butifarra menjariau I1 aurella!... D. N. Anblanqulnateur, do nació francés, pero que sap paria cátala segons mana la Crida. 1 Mireus la Butifarra com vol dona una surra ú n'en Papet. ¡Quin cuadro mes precios! Al costat de 1' arcoba hi ha'I renta-mans ab la gibrella y la toballola, hcynas indis- pensables per rentarse 'ls ulls y el ñas, es dir per Iréu- rers las lleganyas y els mochs al aíxecarse. A sota'l Hit •>n lontanansiu s* hi vcu un' allre gibrclla; pero lo que mes llama la atencíó es la rapa malidrcnya que punja aquí á la dreta, per aguantarse ab una petita punía i\c parís. ¡Ab cuánta facilitat sL acuanta una rapa! D. J o s e p h N e g u i t . S lletnitu de' n DanliHa tr«t del natural. í) Aípicst cuadril es un capritcho que va toni un senyó molt conegut c-n aquesta casa. Duran14I nrilorn, per varia s'en- Irnlnnia cftRsnnl ijuinrus per'I Imsvli. rosa qm> lal vr|!nrln no había fot may por 'ls carrers de la ciulats de l ls Condas y habentne cassat algunas, determina fersc retrata junt ah 'I boscli y las guincus cassadas. 10 La gran entrada de 'Is crusats á Constantinopla. Alió negre del mitx es un caball y ol nínot i[uc representa el Rey, encara que va de tort, no es fot pas ah intcnció ile figu- rar que está borraUo. ESCOLA DE CASA'N XIROT. D. Esteba Vidrieras. 11 Epísodi (I-una batalla entremorus y cspanyols. La policías coneix que quasi estaba tan lien montada com ara: coni que aquí á la dieta hasta hi ha un municipal que dona la bola ab un gos. D. Aleix Ñagu. 12 Episodi dc'ltemps deis caballera que'n deurian dir caballan, ¡Alsa vállenla! Lo camp de rcgalesíadocasa'n Tunis en- cara se l n recorda y nosaltres tam poch. D. J u a n Ñ i g u . 13 Un senyó" pintat per sí mateix en lo acte en que la criada porta una sopa ab farigola á la seva senyora. 1* Caballa amaestrats a la alta escuela. Faust y Robert en los " degutalls de Monserrat. 15 Um halladors do preu fet. Aquest cuailru es una ilusíií del pintor, pues mos diu que la escena passa en el Gavilán y ni ell, ni ningú l)i ha vist may baila d' aquesta mena de manera. D. Andreu Tiruliru. 16 El judici de Páris ó la Testa de la poma. 17 Una escena á la Creu-cuberta. ¡Quina llctanía seguiría á nqueixa escena! Xatu, garre!], ñas de pi...cot, llarch de mans, burrangu ele. etc. D. X. Tina. 18 Gran escena del lerccr acto del Faust. D. M. Tranquil. 10 Hntrato d' una antigua comurcíanta molt coneguda y que avuy itia está retirada del nngoci. D. C M a n e f r e d a s . 20 Un matón de casa la Sarágruíxuda. Copia del natural. 21 Comhat naval mirat ti' aprop. ESCOLA DE CORNELLÁ. D. J u a n Dallonsas. 22 Una carambola. Después de la carambola, palus. D. E n r i c h C r o s p i s . 23 Gran rinya de dos galls ¡nglcsos, Ver si s l arribaban á cromar hi posan aygua enlromitx. ¡Quina llcma! 2 t ¿Qué es aixó"? ¡que poch escrúpulos deu ser aquell de dar- rcra! Miri que segons com vaiji 1' h¡ taparán lls esperits. ¡¡ArrÜ! ¿No veyeu 'ls tres garrins de dalt, vull dir aquells dos garrins y aquella dona? Ya poden di arri si 1' asa no 's vol moura. S r s . Casto, G a s c o s e l a , P i n g a l i s a y Comp. 2'í Modelo de barcos al» corassn. Dintro d' aqucstbarcu hi hn una gran sala aliont en aquest moincnt hi donan rcunions de piano. El piano de que actualment se serveixen esdi- ferent de Ms altres y tan, qu' hasta 'ls guochinangus de la plalja se 'n poden nprolita per bailar un sapatayadu & 1 ombra. * D. Frlscta Saúl. 26 EU comuners. Aqucst tílol ni) l s deriva de Samú, qu1- es oriundo de Castilla. Cuadro premiat ja en varias cx- posicions. Sta. D,a Laya Manarru, 27 Copiat dol natural ni la liraileSta. IJusia. D. Joseph Nyeru. 28 Adelanta del siegk-. D. G. P a y e l l a . 29 Consecuencias dol Carnaval. :tO El repartido de folletos. 31 La vigilia del Corpus en Barcelona. Aquí hi solitaria molt be alió de «vigilia de Corpus, Gcganls».» D. Y. C h e f l a s . 32 T li d t | B lt t 1 f d d I 1 Ap 1 1 1 I d t pltt q t m m jetas ab talls pintats, graba y secos etc., sois l'h ta I p1 1m b ty fellp barba. Ja 'ns nc recordarem cuant hauretn d' anar ú de I D. Y C h e f l a s y D . X . P i p e l e t . 33 David, venjautse do M gi-gant Goliat. D. Telescopi Vértebra. 3-Í- ¡Al genil!— ¡¡A las arls!! lísperit nacional. Aqucst cua- dro te tanta historia que no bastaría un misal per deta- liarla, y sobre loj, S' ha de saber llatí. Scnyó autor,¿vosté ílcu ser mol aficiwnat á l ls micus? ESCOLA FILOSÓFICA DE S. GERVASI. D. Cristoful Catuful. 3o Modas del dia. Es afecto de nit, puig la lluna ó algún fanal fa refleja una sombra humana sobro un punt culminatA: de la dama; tal volta 1' autor indica ama lo pensament del que la segueix. 36 Un senyó filosofan! sobre l l mon. ¡Vaya un filósufu mes cn- demoniat! ¿Podriam saber lo que pensa aijuost senyó? D. A n t ó n Fleuri. 37 Un dejeuner sans fourchette. 38 Un reproche de canards. Lo Xatu del Encant. 311 V alsa y la baixa. Comedia en dosactes, representada per ' millonéssima vegada en lo teatro nacional. Sonyt5 Xatu, voste esmoltbon retratista. D. Antón Buscaquies. ÍO Un cuadro ab dos personatjes que hi son perqué 'ls lii han pintat. Vamus ya fan riurer una mica. A 1' autor lo con- vidarem á supá perqué 'ns espliquí alguna cosa. M Un senytí fugint del cólera. Aquet cuadro y I' anterior son ben dibujats. 4'2 Inglcsus. Aquest cuadro es molt bó y molt ben executat y hasta sens saber greu, s' hi poden passardeu mínuts mi- rantlo ab la mitja rialla á la boca. Is very of the Goinc. 43 Parodia d1 un sacrífici. No tenia mala parodia ahí vespre; tambe es la parodia dl una bona pintura. ¡Y quin ange- let mes bufó! xixa noy, xixa. 4 i Los set pecats capitals. Ben executat, bonicas ideas. Vamos <}>( 13 ) t » 'ns agradan perqué acjucls pecats no son tan iiegres cuín los que 'ns pinta la senyora Glaieta. D. J. Menut. Vó Caprichu. Hasta 'Is artistas tenent capriohus! A aquesl tua- ilru sois 1' hi falta un inglés que '1 compri. ESCOLA DEL1 PLA DE- PALACIO. D. H. Cuarteto. 46 Origen de las quatre barras de sang de las armas de Cata- lunya. Bien, bravo, xinch; nc ne ne... Veus aquí 'I pre- sident de l ls cuadrus de la exposlciií: un gran cuadru que tot tiu té grand: gran dimensió, gran idea, gran mé- rit y grana cuhis: hermosas expresions, actitutsidem: ¿y 'I valaranu, vatua listu? ¡Ah vataranu, que n l estás d' ani- mat! Si se 't presentaba M moru de segú 1 empaitarias * mes aviat qu' aquell voluntan quo está tant admírat guai- tant la íbnt. ¡Eh company! cuant l l murrio 'n fasi <\r, petits penseu ab mi, que 'n paguvos cantaré l'Iiimnodel av¡. Adiós tela de mi vida; no H vull alnbó mes perqué... ilonarias enveija. D. N. Polsagueras. n Veus aquí un bodegó que ben examinat lé molla historia ¡Ab senyó Polsagueras qu' es malicitís vosté! Lo scu bo- deg<} sembla un geroglídeh y vosté tot ignoecntot ¿A que vá que si I' hi diuhen que ben mirat ha pintat lo sím- bol del origen de las societats antiguas y modernas? vos- té respondrá «no hi había atinat:» ja ja ¡qu' es trucha! 48 Bes habem de dir dl aquest cuadru pues 1' home mes tonto coneíxerá á primera vista qu'es un bunyol. Ab gairas pintors com aquet. ¡Pobre Tio Nclo! W Aquest cuadru es una crítica molt picanta y justa pnr'ls que creuhen que no hi ha pintura bona sino I' antigua, encara qu' aquesta siguia com la que aquí 's veu. Bravo senyó Polsagucras; mil mcrcés de 'Is pintura moderna. 50 Lo matrimoni usual. D. Art y D.° Miseria Paciencia scnyó pintó, que I' art com á cosa divina no pot estar bü en aquest mon tant profá. 51 Un sabatot. Ai so si que fa exposició del Ambut; pero sitots los sabatots fossen com aquet, ningú'n llansaria cap. Ja 8'hi poden acoslá ja, que no fá pudó. D J. Codina. 52 Tentativa d' un asscsinat frustrat. Aquí habem de respirar y fer alto puig qu' aquest cuadro Higa al que ') mira y 1' fu arrenca 1' interés hasta la hora del colsu, per las patéticas actitut, veritat, cotorit, execució y animacid del asunto. Aquest cuadro cautiva y fa pati d' esperit. ¡Hien, sunyó Codina! L' hi donem las gracias per la seva apli- cació. Tcnim un orgull en que no 81 haigia disfrasat lo nom per poderlo fer constar, com també de fer saber que vosté no es mes que un pur aficionat, que ningú hu t!¡- ria, pues se descúbrete un gran genit, baix la seva mo- desta figura. Segueixinb ardor, senyó Codina, una vocació tan brillan tment comcnsada y li augurem un gloriós por- • venir jOb! ¡sembla impossible que'1 que ha fet aquest cuadro no sápiga gaira de pinta, eom vosté radiant dcsa- tisfacció confessa! perqué, tot di parla y fá parla á 'la admiradors. ¡Bien Salao! D. N. Raspa. 53 Una caricatura ¡má! ¡qu1 eslás magra! í>4 Marina. Aquí I* autor ha donat mostra d' una imaginacid poe- ticament sentimental: es una verdadera melodía alemana, una matínada fantástica, que si 'n Clave la poses en música faria tro, sois hi falta !a bomba de Mr. Arban com cau á 1' aigua y un petit raitg de lluna, per trasportar al especta- dor, en alas d' ilusió á Jauja. D. C o s t n a S a b a t a s s a s . 55 Episodi del siti de Zaragoza. A la esquerra veurán !a licroina zaragossana fcnt focli á crcma-dent. ¡Quina matrollaila! Puní rum pururrum. Escampáis per tot lo cuadro !¡i lia cala- bras á centanars, sino que no 's vcuhen perqué 'I fum 'ls tapn. D. J. Macarroni. 5G Un lipu. «Si oís contar de un náufrago la historia» ¿Vos recordeu del programa dl aquesta oxposicití quo de- talla las circunstancias nocessarias per poder sor expositor? ¿Si? Pues en aquest cuadro '1 tcniu ben idcat, ben compres y superbament executat. Proposcm unpuru de tres per 1 * autor y recomancm lo marcli del cuadro ais grans econo- mistas de la época. ESCOLA DE CAPMTXO. D. J í a c o m o Tiberini. Íi7 y 58 Dos iloreninis com dos plats de sanfainíni. Prcnotte il ramilctto, oloratto —«aixó es caca»—Endcvinalto. D. Antón S u s t r a c h s . '•>'.) l'ais. Allí kI Wat se supossa que ni deu liaber dos aussallarrus que ls harallant perqué las plomas del cap bolán onlaíra. Hs un cuadro bastan bó, que rficomanem ais balladors ilcl Terpn y Font de Jesús. D. J. Ignocoat. C Pnis. Bccorts do viatjc ¡¡Máü quins recorts mes cstranys; do O sogú que 'I que lia pintat aquest cuadro deu viatjá molt suliint; pero sumiant. Sr. Rusquilla. Gl Promoteo fent I1 últim esfors per lliurarscde M feroz buitre que va acaba luego al) sa existencia. ¡Pum! Sembla qul en- cara se Kcnt ll suroll. 62 Angclcts que ab sos cants endolsan Ms últims momenta (1* un mártir. 63 Los que teñen por que *ls gossos 's tornian rabios-os no tin- drán res que d¡r del municipal qu' hasta ab un desert la va donar al d* aquet pobre guetu. ¡Y qul está trist! Aquet cuadro sí que sembla qu' inspiraría á un orfeonista una gran sinfonía nielan cólica. 6 i Senyó Rusquíllas, vosté te magnficas ideas y molt lionas mans, ¡Lláslima que á aquestos dos senyors no l ls haigia fet lo front devidra, que sabriam si l ns nquivoquem de gaira ab lo que 'ns croyem que pensan! (!'> Un just fuijínt de lns tentadora del dimoni. CrepB. fifi Aquest cuadro pintat á las quatre de certa tarda, represen- ta un torneitx que habia de comensarse á las cíncb, al) nixó h¡ faltan alguns pcrsonatjeR que nixís que vinguian, ne farom una rclasió mes liarla de qui son y perqué lii D. A n t ó n Custellas. 07 Ilerorts dol ctilera.I.o pintor lia passat una temporada afora y ha copiat exactament una de las mollas cosas de que ha sigut testitnoni. Res mes dirom dv aquest cuadro per- qué bastant se recomana ell mateix. D. J o s a p h R a c o n s , CA -Amorris coHoqui en lo Jardí del General- Aqpi *s veu qne mollas vcgad¿s h-anár S duna pí á las ocas, es eose feta ab segonas. Mr. T o m p s o n (WiHiame.) Cíí Dcsembarcli deis Catalana on Sicilia. (Crónica catalana de l n Bailadas.) Srs. C a r r a t e r a s y C ' 70 (irán jilassa de torus. Cuadro de costums. Aquí ab un sol eop de vista *s veu lo que de vegadas no 4s vcu ab cont corridas de veras. ¡Juy zalero! ¡oblígale cobarde! Bravo tío Barillas. ¡Cansaladé! ¡perros! (fuego! ¡quí la pe- ta! tererí tererí ¡á cuarto, á dos y á tres cuar- tos! [chufero! ¡fuera guantes, fuera guantes! ¡esa pica mas corta! ¡mucho por Charpa] (i d n mcnjmlo' de la Ponda del Si , l > r . . ESCOLA MODERNA. D. C B. 71 1 II flIltOlU. 72 1 n id. 73 1 ii i d . 7 í 1] na marina. 7.'í t na id. 7 (i Una id. 77 Umi i d . 78 Un País. 79 un id. 80 U n id. 8 ] I¡ n inlcrii.r. 82 U S3 1 n licn|pBó. D. P. M. 81 i; na nravi.ni i|iir •1 Inisra S5 I, na id. 'I l e . Sli 1 na id. l|lll! •1 rcpor ». D. Q. P. «I Amlaluria. 90 Mailrit. 91 Las lionas do liclulia. 92 Jutlit prosrntant 'I clip il> llolufcri 9)1 Frarus y sulilals jugaiit ais ilaus. !)V I,' amistaL D. J. J liilanas ni iHitiim is. W. 97 Bodegn il c i'assa. 98 M. 99 Grupo y ab lo que esjjlotan la butxaca ala aficionáis á posehir algún cuadro aiitich. Nosaltres los fem la competensia presentan aquesta colecció que poden triar y remenar á sis rals cada cuadro. ESCULTURA. S r . M a r q u é s d e la Meca. 1." Lo sereno del expositor. 2." La dida del expositor. 3.° Boceto de Metistofeles. 4." Id. id. ü.° Caricatura. id. 6." Id. de Bertrán en | a ópera fíMrto. Sr. Pensa- 7." JVfonurneñt erigit H la memoria rh un personatje estrany que railn vegada que l ns visita dona molts disgustos. D. N, P a g é s . 8." Norma en lo ti^U- de anar á matar s»s lilis. 9." Proinotco en lo moment que lo Buitre se l'hi r,ruspia las entranyas. 10 Bertrán en la ópern Roberto .Vstátua). 11 Rócelo de id. id. Sr. Desfici. 12 Maganta del lautt en lo acto de ¡;i seducció. Sr. Degutaill. 13 Mefistofeles tocant la guitarra. I-Í Un artista que ]' hi lia surtit mal lo curs. lfi Busto d1 un retrato. Sr. Perdut. 16 Eslñtun de la Hoy. Sr. Artista en mirinyach. 17 Penco y Ainlrinl.\ D. N. Petit. 18 Estatua 1.a Hoyna ili'l Edi-n. Kslátua anticua, scftons wuréii ali la inscrijirió- Lo Gavilán. •21) Gran coleccirt tic esculturas di- l ls mes eminnits artistas italians. ARQUITECTU R A. Un aficionat. 1." (irán t.rmpli'li- ¿•olicli. ANTIGUALLAS, I'IIECIOSITATS, COSAS ESTRAMAS, ETC, I." Cuadro antich. Vcrdadcr retrato del célebre Barí de T n w h pintatperell mateix y que son adorat tonnent portaba penjat al coll ab una beta que l s troba avuy día tota suada al museo «le París. '!•' Id. ¡d. sino qu' es una dona. 3." Una cosa que han portat a la oxposicuí. •%•" Un cuadret e.stil chinesco, copia de unas curiinas rio llus- trina de casa I' Achon. ;>•" Un cuadret id. id. id. ¡d. G." Mosaich de fusta trobat en las ruinas de I'ompeya. ¡ y quinas guatllas que 'ns clava 1' expositor! 7." V art aplicat á la industria, dích al paper. Al autor IMií regalarem un sabré per la lira de San Jaume. H." Corona del n;y godu Ataulfu, trobada en las ruinas do M Palau de Barcelona. Ab aixó I' expositor'ns proba qu 'el cap del rey Ataúlfo era una olla dl escudella. íl." Segons I1 expositor aixó es la Barca-nona que montaba Amilcar Barca J'I sa arribada á rasa *n 'funis ¿ Qu' cu blindada ? 10 Copia exacta de la escuadra inglesa vinguda últimamcnt á Barcelona. Aquestdeu ser cusí jermá del anterior. ¡Si 's deuhen vestir de paper aquest parell! ¡Valgans Déu y que desocupats hi ha a Barcelona! pero se 'ls perdona piTíjuc lian tfeballat per 'I club y S fuman de 'ls in- •labn :n,l i.. II CiirlHii'hfl que -1 lord virrey de la India última msurtvcció cipaya. 1> Casco del célebre gfegant Golialh, regalat per cll maleix al [irimer gegant delPi de la ciutatde Barcelona. Lo reeo- manem á las senyoretas del dia que en lloch de gorras de cuartel fassin tréurer disuenyus d' aquest casco per po- sarse al caparro. i:i Sabré de id. id. Res de senyoretas, pues aquest id. serelVreix al gegant Goliath. I-i Restos de la Torre de Babel. Uegeigin M Uetreru. 15 Espassa tradicional. Lleigeigin també 'I llctrc-- > lio 1fi Capritcbosa capsa de rapé que ha pertemsr importan!. 17 Id-id. id. id. 18 Id. id. id. id. 19 Petaca ¿'arpillera que no va M-r á teiiqis ú 1' última i-xposinú de Liendras. 20 liruijula de Juseppe Moxino, e\-pilot de Hernán Orlé*. 21 Dos dents d* un rinoceronte. -22 Una cadena. Fícsintse ali la espHcasió qu' ella porta. 23 Guarda-pelo. Alhaija ma¡íiiílie.a per algun que haijia fot la for- tuna á América. 1\ Allre capsa de rapé, •2o Gagaferro. Avuy dia no - s diu desperla ferro qiu- "s din 2(> Aquí veurán vostés lo movimcut continuo. L1 autor sL IM tornat boilx y' ns hi voldria fer tornar a nosallres ab las sevas retóricas; pero ab tot y ab aixó 110 vol divulgar lo scu secret. ¿Quó Mii direm? jVa caura! 11 Prenguian la bona voluntat. No habem pngut presenta una col-lecció de carbassas tal com desitjaliam perqué no salicm si es que soin molt bons mossos ó qué, lo cert es que m¡iy 'ns no donan tantas com desitjem. as que 2S Aquí vcurán un full d' un álbum de cinq rentas pá^in ha arrancat per porta á la exposieió un senjó que ' tingeix ablaseva amistai. 29 Gran document liistórich. 30 Baix relleu de mármol- :(1 Id. id. id. id. 32 Fletja Irobnda al rastell de OnleMas. l-]s de la época du Jm .ne primer, y va de veras. :i;t (iulk-ra ab laciiül nietijalia |io[)as uuanl