- ^;V;,':Í,;-j^j^^..;:l | p | ; : ' ï - K ..:i«^.^A¿^^.¿.->>..Ji...«^v ll^lill^liiailDI^IX i^BIB IJOTE €A_^ MIISE:O$ DE A R T E ^ai^ 'à ÁLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. PRIMERA COLECCIÓ. is-rs. DIPUTACIÓN BARCELONA. BIBLIOTECA. Mayo de 1880. ÁLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA, APLEGH DE VISTAS DELS MES NOTABLES MONUMENTS Y PAISATJES D AQUESTA TERKA ACOMPANYADAS DESCRIPCIONS Y NOTICIAS HISTÓRICAS Y DE GUIAS PERA QUE SÍAN FÀCILMENT VISITATS. Columnas romanas en lo locil de I> Astoeiañó. / PUBLICAT P E R LA ASSOCIACIÓ CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS. BARCELONA. 1878. r^ 1Z (W<*3\) M^o És propietat de la Comissió particular de publicació. BARCELONA: Estampa del Hereu de D. Pau Riera, Robador, 14 y 26.-1878. TAULA MATERIAS Y ESTAMPAS CONTINGUDAS EN AQUESTA COLECCIÓ. I. P o r t a d a . II. T a u l a . UI. Colaboradors á l a primera colecció. IV. Suscriptors. V. Ais qui l l e g i r a n Prólech. VI. Vich Claustre de la Seu Monografía y estampa n." 1 VII. M o n t a n y a d e S a n t L l o r e n s del M u n t . Ermita y Cova de Santa Agnés » » n.° 2 VIII. Id. id Sant Feliu del Recó » » n." 3 IX. B r e d a Claustre del monastir de Sant Salvador. . » » n." i X. Id Lo Castell de Montsoriu » » n o 5 . XI. B a r c e l o n a Gran saló de la Llotja » » n." 6 XII. B r e d a Paisatje de la vall del Tordera » » n*.^ 7 XIII. S a n t C u g a t del V a l l é s ( M o n a s t i r ) . . . Fatxada principal de la iglesia. . . . . » » n." 8 XIV. P l a n a d e V i c l i . Monastir de Sant Pere de Casserras. . . » » n." 9 XV. S a n t C u g a t del V a l l é s ( M o n a s t i r ) . . . Claustre. (Resumen histórich) » » n ' 10 .^ XVI. P l a n a d e V i c b Paisatje de Sant Pere de Casserras. . . . » » n.» 11 XVII. B a r c e l o n a Pati dels taronjers en la casa de la Diputació » » n » 12 . XVin. M o n t a n y a de S a n t L l o r e n s del M u n t . Roca y Cova del Drach » » n » 13 . XIX. V i c l i Monument al Dr. D. Jaume Balmes, Pbre. » » n.» 14 XX. P l a n a d e V i c l i Paisatje de Sabassona » » n.« 15 XXI. S a n t C u g a t del V a l l é s ( M o n a s t i r ) . . . Iglesia » » n.« 16 XXn. V i l a d e c a n s La Torra del Baró » » n.» 17 XXIII. S a n t C u g a t del V a l l e s ( M o n a s t i r ) . # Claustre » » n." 18 XXIV. V i l a s s a r Lo Castell de Burriach » » n.» 19 XXV. V i c l i La Seu y son claustre » » n.» 20 XXVI. M o n t a n y a de S a n t L J o r e n s del M u n t . Monastir de Sant Llorens » » n.° 21 XXVII. a a v á Lo Castell d' Aramprunyá » > n.» 22 ; XXVni. T a r r a s s a Antiguetats de Sant Pere de Tarrassa. . . » » n." 23 XXIX. B a r c e l o n a Capella Real de Santa Agatha » » 24 y 25 COMISSIÓ DE PUBLICACIÓ. President D. Frederich Bordas. Tresorer-administrador » Carles Garcia Vilamala. /Secretari. » Antoni Massó. > VOCALS. D. Joaquim Guasch. M. I. Sr. Comte de Bell-lloch. » Marcelí Solano. D. Ramon Soriano. » Cessar August Torras. » Camilo Carbó. » Joseph Canal. » Ursino Mitjans. » Joan Antoni Tusquets. I) Modest Mitjans. AUTOR DEL PRÓLECH Excm. Sr. D. Manel Milà y Fontanals. AUTORS DE MONOGRAFÍAS. D. Joseph Fiter é Ingles. D. Ramon Arabia y Solanas. » Antoni Massó. » Jaume Balaguer y Merino. 1 ) Cessar August Torras. I) Jascinto Torres y Reyató. » Joaquim Guasch. •) Lluís Domènech y Montaner. » Antoni Aulestia y Pijoan. » Heribert Barallat. » Ramon Soriano. » Pere Antoni Ventalló. » Eduart Tàmaro. » Andreu Balaguer y Merino. FOTÓGRAFO. TIRATJE DE LAS ESTAMPAS. D. Heribert Mariezcurrena. Societat heliográfica. IMPRESSOR. D. Eusebi Riera. SUSCRIPTORS. D. Mari Piqué. D. Manel Nadal. » Arthur de Domènech. )) Francisco Manel Pau. » Joaquim Giménez. » Esteve Jutglá y Bartrina. » Manel Macià. » Joseph de Moy. » Ricart Moreu. 1 Marian Aguiló y Fuster. ) » Heribert Barallat. » Joseph Garriga. » Enrich Cusachs.—Doa exemplars. 1 Antoni Torrents y Torres.—Dos exemplars. ) » Arthur Bulbena.—Dos exemplars. » Ferrant de Delás. n Francisco X. Tobella. 1 Arthur Masriera. ) I) Alfret Gaza. » Ramon Tenas Hostench. » Arthur Osona.—Dos exemplars. » Aufos M.' Solà. » Joseph Calcat. » Wenceslao Llubiá. » Juli Mitjans. » Antoni de Ferrer y Corriol. » Jaume Balaguer. )) Francisco M.' Tintoré. » Antoni Torrents y Monner. » Joseph Mirabent. )) Joseph Molins. » Vicens Genovart Alsina. » Joseph M.' Valls y Vicens. » Joaquim Cabot. 1 Francisco de P. Bohigras. ) » Francisco Pla. » Ramon Riera. » Antoni Aymat. » Joan Mané y Flaquer. 1 Lluís Quer. ) » Arthur Pedrals.—Tres exemplars. )) Francisco X. Queraltó. » Antoni Coll. » Albert de Baile, (Tarragona). » Camilo Oliveras. » Joseph Sunyer y Dosset. » Cárle.s Bat-^ch. )) Arthur Gallart. » Joan Marsiliach. n Francisco Muns. Sr. Bach y Perpinyà. » Ramon Muns. D. Eusebi Martí. » Marian Geli. » Guillem Parera. H Manel M.' Angelón. » Joseph Folch y Brossa. » Leonci Serra, II Ramon Casas. n Joseph 0. Metzger. » Ramon Tapis y Marti, I) Manel Roca Cornet. n Jascinto de Macià. » Esteve Sunyol. Associació Catalanista destinat à D. V. Balaguer. » Vicens Grenzner. 4) Francisco Garriga y Miquel. C. de P. del Àlbum (petita edició) destinat à don » Macari Planella. A. Rovira. « Lluis Cortés y Aguiló. D. Manel Ramoneda. )) Joan Sautasusagiia y Pellicer. » Felip Jacinto Sala. » Plàcit Aguiló. II Narcís Oller. » Albert Escubós y Llosas. » Joan Viza y Martí. » Lluis Domènech, » Antoni Bulbena. n Enrich BatUó. II N. Rabassa. w Ignasi Parés. II Miquel Travería. » Manel Angelón. I) Lleó Fargas. i> Joseph Farriols. D Joseph Parés y Bas. Circulo Ecuestre. D. Joaquim Rivera. (Sant Marti de Provensals). Sr. Solanas y Pons. » Pere Antoni Ventalló. (Tarrassa). D. JosephPoch. * Joseph de Letamendi. (Madrid). » Manel Egozcue. Museo Nacional de Pintura y Escultura. (Madrid). » Oscar Porta. D. Joan Facundo Riaño. (Madrid). )) Joseph Sabadell. » Joaquim Gotto.—Dos exemplars. (Vilafranca). » Joaquim Nolla. » Narcís Font. (Sant Feliu de Guíxols). » Modest Lleó. » Emili Formiguera. » Cecili Oriol. » Joan Abril.—Dos exemplars. » Jaume Brossa. » Joseph Llopis. D.' Rosa Buxeda. Revnt. D. Pere Brú. D. Albert Lleó. D. Manel Buxó. » Domingo Buxeda. » Eduart Reig. » Tomas Gaspar. » Enrich Figueras. Excm. Sr. D. Ramon Blanco. » Melitó de Llosellas. D. Ramon Amado. » Felip Camps. » Gabriel Colom. » Pere Piqueres. (Buenos-Ayres). » Isidro Valentí y Coll. Ateneo Barcelonés. » Jaume Serra. Comissió Provincial de Monuments histórichs y ar- » Genis Codina. tístichs de Barcelona. » Salvador Vidal. D. Geroni Martorell. ' » Enrich Carbó. » Francisco Segur. » Fèlix Rich. » Joan Gómez. » Pelix Macià y Bonaplata. » Emili Canals. Excma. Diputació Provincial de Barcelona. » Joseph Antoni Nicolau. D. Pere Estruch. » Felip Bertran. Círculo del Liceo. » Joseph M." Barenys. D. Martí Framis, Pbre. (Badalona). » Eusebi Güell. » Joseph Pleyan de Porta. (Lleyda). » Manel Vidal. ' » FrederichRenyé. (Lleyda). » Francisco de P. Carbonell. » JosepliMoré. (Camprodon). » Eduart Minguell » Sadurní Ginesta. (Tarragona). » Alvar Verdaguer per un suscriptor de Tarragona. » N. Solé. (Tarragona). Sr. Conde de Zavellá. » Sebastià Puigbonet. (Cervera). D. Ricart de Cruïlles. » Joan Serra Sulé. (Sant Martí de Provensals). » Joseph Felip. » Carles Trullas. (Sant Martí de Provensals). n ALS QUI LLEGIRAN I. pertanyen las construccions que, segons observació d' un ora- dor sagrat (1), tan bé deyan ab los Uochs solitaris, estimats pels No fou ilusió nascuda d"' un escalf passatjer ni del efecte fills de Benet, mes també donà grossas catedrals, parroquials enlluhernador de la novetat, lo reconeixement que 's feu, no hi ecclesias, centre dels poblats que naixían ó ressucitavan, palaus há pas gayre temps, de que 1' haver finat las arts clássicas enmurallats dels reys dintre de las ciutats ó dels reyetons feu- no era lo mateix qu' haver finat lo sentit artístich, y de que vin- dals en las peladas rocas. Ab ell tan sols,ja 's podia dir que la gueren novas arts pera fer competencia ab las antigás. En 1' art novella Europa gaudia d' un art ben seu, ab propias usansas y literari (y perdone 's que comensem á parlar y parlem sovint fesomia, mes mancava encara lo millor. Del sí mateix d' aquella d' allò que 'ns es més familiar), es ara cosa ben sabuda que Is arquitectura qu' anava ja tirant á fer pujar cap amunt las pobles de la moderna Europa, hereus y continuadors del poble- construccions, ab 1' introducció d' un senzill arch fet de dos rey, han tingut veritable poesia, prou diferenta, mes no per só trossos, nasqué un genre may vist ni conegut. Nasqué la que sempre inferior, superior á voltas, si per certs costats se la sens por d' errar podem dir invenció artística més original dels mira, á la grega y á la romana. La poesia ecclesiástica en llen- temps moderns, la que donà á la pedra la mollesa y la mun- gua llatina, més ó menys renovada, la poesia heroica en duas tada dels vegetals, la que, com algú ha dit, arrivá á espiritua- (sino en tres) Uenguas románicas, la popular en totas, la poe- lisar la materia, la que fongué sens esfors y ab armonía tots sia simbólica que vingué á cap de produhir un poema verament los elements que li suministra 1' art anterior, estampanthi un portentós, sens parlar de las obras més triadas de la poesia pu- nou sagell y adunant la més pregona ciencia estática (2), 1' es- rament artística en la Etat Mitjana y en la més acostada á perit general simbólich (3) y '1 més purificat sentit artístich. nosaltres, mostran especials bellesas que bé 'ns poden aconor- Aquesta arquitectura, anomenada gótica, ó tudesca, ú ojival, ó tar d' haver perdut qualques primors de las Uetras clássicas. més bé, arciaguda (d' arch d' atmetlla), Ilegítima filla de Y Ec- Y lo que succehí en la poesía, succehí en las demés arts y molt clesia,suauexhalació, si així 's pot dir, del esperit cristià, y que particularment en 1' arquitectura y en la escultura sa compa- al mateix temps sembla més comunicativa y en certa manera nyona. Y succehí encara més; que així com entremitx de las més popular que la bisantina, naix, creix y 's perfecciona en molt bonàs llevors que fructificaren en lo camp de la nova poe- breu discurs de temps. Mes l'esperit dels hómens que may está sía s' hi barrejaren algunas plantas dolentas, com fóren la mal quiet, no 's contenta ab tanta bellesa y tractà de refinaria més entesa imitació dels antichs, la vanitat d' una ciencia mal apli- y més, promovent una decadencia, qu' encara que tal, no es gens cada , regustos de la decadencia clàssica, massa importancia do- lletja. Y més t a r t , no cansat encara de mudansas, las trova en la nada á las singularitats de la metrificació, de vegadas 1' afec- reproducció de formas de 1' antiguitat clàssica, que 's pensava tació , y bé podem dir las cansonerías del tracte cortesa, res d' imitar fidelment, no fent més (sobretot al comens) que un gó- aixó apar en la arquitectura, qu* es una continuació vivent, tich desfressat (4), qu' altra cosa no consentían las vellas cos- no una pura imitació de 1' antiga, que cada día 's renovava tums ni moltas vegadas las necessitats de las fábricas novament sens deixar de tenir un peu ferm en la tradició, que tirava sem- construidas. pre á un fi determinat, lo qual li dictava las Ueys propias de Havem parlat de las diferencias que 's poden notar entre 1' cada fábrica, y que per la naturalesa del mateix art podía y art literari y 1' arquitectura. També 's poden senyalar paritats. devia atareyarse en ornaments y menudencias que per compte La continuació de las tradicions llatinas en los primers temples d' alterar lo pensament principal ajudavan á declararlo. cristians correspon molt bé als més antichs himnes ecclesiástichs Així ho veyem en especial desde Is segles en que la noble que 's valen de la llengua y métrica clássicas, encara que modi- tradició llatina se marida ab las maravellosas invencions vin- ficantlas y omplintlas d' un nou esperit. La severa majastat del gudas de la nova Grecia, produhint un art no sempre regular y correcte, mes sí abundós en afortunadas ardidesas y en va- (1) Sermón predicado enSanta Maria de Villa/ranca por el P. Eduardo llanas, efe» (2) Sens aquesta ciencia haguera sigut impossible l'arquitectura gótica. Se- riats conceptes. Aquest fou 1' art suara conegut ab los diferents gons veyem en lo quadern: Delle benemereme di S. Tomaso terso le Arti belle noms de saxó, normand y llombard, trets de nacions que ab bona del P. V. Martini una part del avens de la matemática aplicada á la nova arqui- tectura s' atribueix à Albert Magno, mestre de Sant Tomàs. sort lo cultivaren, mes que á la fi ha trobat la denominació (3; Sobre 1' esperit simbólich de l'antiga arquitectura, que no cal pas pen- més convenient y segura de románich-bisantí. Ad aquest art sar que sia una sutilesa dels moderns escriptors, publicaren un llibre, que tra- duhi lo Prebere Bourrissé, com han de saber bé molts dels lectors, uns erudits doctors d' Oxford, fundantse en antichs escrits. (•) En est escrit (que no ha sigut fet per elecció propia) havem acomodat los 14) Com naturalment se creuria que copiam aquets concepte del bell Snsayo plurals verbals y femenins al us seguit per 1' Associació: cosa à que no donam histórico de Caveda, ahontse trova explanat, se 'ns permetrà dir que ja lo indi- gran importancia, pero que advertim pera no passar per massa variables. càrem en un article: El último clasicismo. románich-bisaDtí fá pensar en los himnes y seqüencias de temps van y quant, per altra part, nostra metrópoli ecclesiástica era no tan llunyans, com se veu molt especialment si ab las més encara enllà 'Is Pirineus, la vida passà després del centre al es- augustas obras d' aquell genre s' acompara la sublime prosa trem y 1 art se feu á poch á poch y per tots conceptes, propi * del Dies iroe. Per altra part, molts ornaments de la mateixa ar- de la nostra casa (1). Los comtes marquesos cada dia més in- quitectura, que no sé si 'Is antichs clássichs hauríau motejat de dependents y més engrandits per la creixent restauració y pel bárbaros ó d' assiátichs, nos recordan l'introducció de la rima parentiu ab potents familias, sobre tot del mitjorn de França, y r us de certas formas d' estil en molts escrits d" aquells días. los comtes particulars eixits molts de la familia marquesal, mo- L' ufana y 1' alegre expansió del orde gótich sembla que té que guts com aquesta per la fé religiosa y que, per altra part, tenían veure ab 1" universal cultivament de las llenguas neo-llatinas punt en embellir las vilas que dona van nom á son domini, aju- y dels moderns genres de poesia. Y finalment, no hi há pas dubte dats , com es de pensar, per los tributs y la feyna corporal de de que, així en los escrits com en las obras plásticas, se veu la gent menuda, produhiren en gran part la memorable era ar- cap á la tardó de la Etat Mitjana una barreja, gens adversa á quitectural que compren los segles XI y XII, y de que, per for- 1 ingenuitat y á la gracia, de gótich estil y de clàssica renai- * tuna, tan bellas mostras han arrivat fins als nostres días. xensa. Las tradicions, molt y molt poderosas del art llatí dels últims segles, las comunicacions quotidianas ab lo mitjorn de França, n. sens dubte també las que teniam ab las parts d' Italia (2) mi- nistravan elements á aquell art, que com nascut de vera inspi- Tampoch es una ilusió que á la nostra Catalunya li pertoca ració, no s' contentava pas ab imitacions y fredas copias. No una bona part de la gloria del art modern, sens qu' això viilga pogué ser major 1' activitat y la riquesa, ni tampoch se pot dir que fos un centre y una escola á la qual vinguessen á estu- imaginar una producció més diversificada. L' arquitectura d' diar los de las altras térras, sinó perqué sapiguó ferse sevas, y aquells segles se 'ns presenta ab totas sas modificacions y espe- realisarlas ab especial perfecció, totas las invencions que de fora pecies: desd' aquell estat més rudimentari en que una ratlla venían. Si la nostra literatura, pera seguir la comensada com- valia per una voluta y du as ó tres ratllas per una cara d' paració, essent com es rica y justament estimada per naturals y home (3), fins á las maravellas de 1' escarpra que s' admiran en forasters, no té en tots los rams quant té alguna de las altras, los innombrables y sempre diferents capitells de tants y tants en las arts plásticas de la Etat Mitjana no havem d' amagar la claustres; desde '1 genre quasi del tot románich que 's veu en cara per las de cap altra terra. Deixant apart los monuments las bellas ecclesias de Sant Pere de Roda y Santa Maria de Be- primitius (inexactament anomenats prehistórichs), los tan es- salú, fins al complert románich-bisanti de que 'ns restan tants cassos com preuats fragments helénichs, las riquesas romanas exemples; y dintre de aquest, desd' aquellas construccions en que son més aviat glorias propias del poble-rey, pero que do- que apareixen tan sols los elements més necessaris, com Sant nan bon testimoni de la grandesa de la capital de Espanya cite- Pons de Corbera y tants altres, finsá las construccions plenas de rior y de no haver sigut poca cosa altras ciutats y entre ellas riquesa y fantasia de que es mostra, no única, mes si superior, 1' amena seu dels richs d' Avieno, lo que una diligent atenció ha lo front (ó fatxada) de Santa Maria de Ripoll; desde las inven- pogut endevinar com antecedent á la vinguda dels alarbs (1) y cions que als nostres ulls semblan un poch estranyas y massa lo que se sap haver existit y ha sigut arrebassat pel temps y per fantásticas, fins á las concepcions més severas com lo refectori lasnovas construccions; y passant al temps en que l'Espanya que de Poblet, á las d' una noble magnificencia com 1' absis inte- havia sigut goda, y dins d' ella nostre territori, Uuytá per ella rior de Sant Pere de Besalú, ó d' una puresa verament clàssica mateixa ó ab 1' ajuda d' altres pera conquerir I' antiga inde- com lo de Sant Martí Sarroca. pendencia, veyem formarse aquí un art cada dia més fèrtil y Lo estil bisantí s' en anà, y no com altres estils per esmor- explendent. Dels mateixos alarbs ha quedat per cert molt poch, tehiment y decadencia, sino ab ple vigor y vida, com mostra j a sia dels temps en que imperavan, ja de quant eran encara en las moltas y ben celebradas obras de las anomenadas de aprop y de vegadas amistansats ab los nostres, y ademes deixa- transició en que aquell encara domina. Y s' en ana no sens dei- ren rastres de llur passatje en obras posteriors, á ells no perta- xar entre nosaltres may oblidadas tradicions. Aixó 's veu en nyents (2). il) Veja 's sobre aquest punt Antoni de Bofarull Historia critica de Cata- Ab las armas carolingias vingué 1' art dels pobles d' allá 'Is Iwaya II, 297 y ss. Pirineus, que ha vían ja rebuda y anavan rebent 1' influencia i2j Aixi ho fan creure las costums viandants dels antichs artistas y las Higas y '1 comers deis nostres ab aquellas parts. Com es ben sabut se conserva un pre- oriental. Aquella restauració era, no cal dirho, especialment ciós capitell fet en un tot com los de Ràvena. En un document de 1175 : que ja re- religiosa, y derrera dels guerrers venían los bisbes y 'Is monjes, cordàrem en altra part, pero que mereix ser citat ab més precisió y deteniment se llegeix: «... ego A. (rnaldus de Perexens) Dei gratia Urgellensis Episcopus... portant tota una civilisació, en que hi anava com necessitat y commendo tibi Raymundo Lambardo opus beatse Mariaeíes adir, de la Seu d' ornament lo séquit de totas las arts. Gran nombre de temples Urgell) cum ómnibus rebus tam mobilibus quam inmobilibus... et cum oblatio- nibus oppresionum et pcenitentialium et cum elemosinis ifidelium et cum num- y monastirs se edificaren en lo segle IX, mes tots, ó quasi tots, nis clericorum... Et proptereá damus tibi cibum canonicale in omni vita tua, tali videlicet pacto ut tu fldeliter et sine omni enganno claudas nobis ecclessiam y lo mateix se pot dir del X (no creyém que ni del un ni del totam et leves cloquearía sive campanília, unum fllumsuperomnes voltas, et fa- altre subsistesca cap obra sencera), caygueren pera fer lloch á cías unum cugul bene et decenter cum ómnibus suis pertinentíis. Et ego E. Lom- bardus convenio... quod hoc totum sicut superius scriptum est, vita comité,per- construccions novellas y més artisadas. Si las més antigás foren flciam ab hoch presentí Pascha, quod celebratur anuo dominicse Incarnationis obra dels reys franchs, quant més ó menys plenament domina- M.° C." LXXV.° usque ad Vil annos fldeliter et sine omni enganno. Ita ut singu- lis annis habeam et teneam ad servitium beatse Marise, me quinto, de lambardos, id est, I1II.° quator lambardos et me... et si cum istis potero perflcere faciam, et da Nos referim al diseurs llegit per D. Elías Rogent en la sessió pública de 1' sí no potero, addam tot cementarlos quod supradíctum opus consumatur in Academia de Bellas Arts l'octubre de 18">7: discurs qu' en vujtplanas (11-18 In- prsefato termino...» Villanueva, Viaje literario, IX 191 y298. Es pera nosaltres evi- dent que 'Is lamiardos (ab substitució áe ak o fet pel parlar popular ó quí sap si clou una complerta suma histórica de 1' arquitectura catalana. Pe lo que 'ns per lo qui vá transcriure '1 document) son mestres de casas vinguts ú origina- resta del art modern anterior à la vinguda dels alarbs parla en las planas 12y 13. ris de Llombardia ó que d' aqueixos reberen lo nom pera indicar son oflcí, oposat (2) Dais alarbs vingué 1' us de 1' arch de fsrradura y dels aximesos ó nues- com se veu al de cementaris ó com ara 's díu paleta/. tras ab treneallums y també, segons sembla.'de lasrejolas de Valencia y delsgua- damecillp; mes no, segons creyem, molts ornamentsy entrellassats. Sediu, mes (3 Aixi 's veya en un ala (ja destruida) del claustre del antiquíssim mones- no 's prova, que té molt d' arabesch lo claustre (ó la claustra pera parlar com los tir de San Sebastià dels Gorgs.— Se 'm fá notar que moltas vegadas la rusticitat nostres antichs) de Sant Pau del Camp, tan original en la figura com en la cons- no provenia d' impericia, sinó de que no 's vá acabar 1' obra; mes no era segura- trucció. ment aixi en lo cas citat. algun edifici en que 's manté bona part de aquell estil, fet en veritable abadia campestre dins dels murs de Barcelona; los temps no molt llunyà (1) y en la continuació del arch redó en claustres tan ben tallats de Montesion y 'Is no inferiors que poch construccions que son per altra part del genre més modern, fá 's veyan (¡y ja no 's veuhen!) de Junqueras; recordem lo jPer quin camí arrivá á Catalunya lo nou arch que diferen- convent de Fra-Menors ab sos també magnífichs claustres y cia de las més antigás las últimas obras bisantinas? Sens dubte Santa Catarina, perfet exemplar del art gótich; pensem en las del Septentrió, d' ahont venían llavors totas las invencions y tot construccions civils de que *ns quedan tan bells fragments (¡tan avens, y foren tal vegada sos introductors ó al manco sos pri- sols fragments!) en la Llotja, Casa Municipal y Diputació y en mers propagadors, los monges que provenían del nou institut las militars de que havem vist una gran mostra en las torres, de Claravall, transplantat á regions més meridionals y passant tan robustas com elegants, de Canaletas y en lo tros de muralla molt aviat á Catalunya. que tan bé 1' acompanyava, y afegimhi altres convents y eccle- Comensá cap aquell temps una era de gran moviment y re- sias y per tot arreu capelletas y tabernacles, torres quadradas, novació pels pobles de 1' Europa que formavan una especie de redonas y poligonals, casas ab porxos, aximesos, escuts, vola- comuna nacionalitat cristiana, d' instituts y costums consem- das, mirandas, canals y marlets per defora y bells patis y tagi- blants, sens perdre per só cadescú son propi temperament. La nats á 1 interior y tot aixó sens pèrdua de la netedat y policía * major propagació de las lletras, sobre tot en las escolas del orde que féren iamosa aquesta ciutat, y digam si, en lo que es- ecclesiástich (enriquit ab la nova fundació dels frares mendi- pecta á la bellesa, Barcelona ha guanyat ó ha perdut (1). cants) y també en las corts dels reys y dels prínceps, la major Lo que veyem y sabem de Barcelona s' ha de pensar també, gentilesa y menys aspra vida del bras militar, la gran creixensa guardant proporció, de moltas altras poblacions, grans y mit- del poder municipal, efecte y causa del avens en las arts de 1' janas de Catalunya (per tal que moltas de las petitas se degue- industria, foren las principals fonts d' aquella renovació. Mes ren contentar de lo que ja tenían), y d' ellas bé 's pot dir que lo que per tot arreu succehía se practicava aquí ab més vigor 's convertiren en un veritable jardí d' innombrables y agracia- y alacritat. Era lo nostre un poble que, vencedor del enemichs das plantas góticas. de la fé y de la patria y enfortit per Y unió ab un altre potent territori, estava content d' ell mateix y confiava ab sa fortuna. in. L' esfors que havia necessitat pera la complerta deliberació deia terra ara sobreixía y s' escampava per regions estranyas, fent Las riquesas artísticas de Catalunya jhan sigut fins ara de la nació regida pels descendents dels nostres comtes un dels desconegudas? De cap manera; y llarga fora també la enume- més temuts imperis d' Europa. ració de quants de lluny ó d' aprop han contribuït á que *s Aquella era de prosperitat y grandesa (en que no tot s' ha posés en ellas la vista. De lluny, dihem, pus en esta com en al- d' alabar) fou acompanyada d' un admirable ñoriment de 1' tras materias es prou fácil pecar per injusticia envers aquells art que llavors regnava. Lo genre anomenat gótich se feu aquí que comensáren á obrir novas vías. Pensam que 'Is que per català arrelantse fondament y prenent certas prácticas especials, primera vegada miraren ab interés los monuments de la Etat segons r observació d' algun mestre del art, no sols ènlos con- Mitjana fóren los antiquaris, á qui 'Is feya, no obstant, mitja ceptes totals, y en lo tall de certas parts, sinó també en la ma- vergonya confessar que tro va van gust en mirarlos. Podem citar teixa material construcció (2). al nostre Capmany que en tota mena d' assumptos fou lo qui J,Y qui no sap que d' aquesta mena d' arquitectura s' en despertà lo nostre sentiment provincial, qu' en los temps an- trova abundó en Catalunya*? i Qui no V ha coneguda des 1' in- tichs havía sigut fill del instint, y que ab ell passá á serho de la fantesa, j a sía en la parroquia hont fou batejat, ja sia en una ca- reflexió y del estudi. No podem tampoch oblidar los altres in- pella ó casa particular del seu carrer ? Llarga fora la llista de quiridors de memorias historials que, quant no féren altra cosa, las construccions d' aquells segles y sa enumeració, per forsa recullíren escripturas qu' han auxiliat en gran manera los pos- incomplerta, més propia de un trevall formal que d' un lleuger teriors estudis arqueológichs (2). Vingueren après los poetas y y breu dictat com es lo present. Mes no cal sinó imaginar lo 'Is crítichs empeltats de poetas, ais qui 's deu, no cal dubtarho, que fou una sola població, per suposat de las de més importan- lo novell sentit de 1' historia descriptiva, de la primitiva pin- cia, pera jutjar aquella riquesa arquitectural. EscuUim, com es tura y de r arquitectura deis nostres antipassats. Per fí los ar- natural, V antiga Barcelona. Pera afigurárnosla tenim alguns lo tistas de professió que seguiren la nova empenta, donaren trist privilegi de no haver d' acudir del tot á V imaginació, sosteniment científich á lo que no més era una intuició, y ar- podentnos servir de la memoria, sens comptar lo que per for- riváren al fons de lo que principalment se coneixia com una tuna queda encara á la vista de tothom. Ademes de las cons- bella apariencia. truccions bisantinas qu' eran llavors en major nombre y de que Entre nosaltres bé 's pot dir que las duas derreras causas tenim una molt bella mostra en la venerable capella de Mar- vingueren plegadas. Los artistas ensenyats fora d' Espanya cús, vejam primer de tot la Seu, admiració de propis y estranys, (y algun n' hi havía de ben disposat per anteriors lecturas poé- en que 1' inmortal mallorquí Fabre agermanà tan armoniosa- ticas), y 'Is lletrats que aquí s' havían donat als recorts de la ment 1' arch redó ab lo d' atmetUa, y que continuada en temps nostra historia y á las falagueras emocions de totas las arts be- posteriors no perdé 1' unitat y conseqüència; Santa Maria del llas, se trovaren agermanats en molts pensaments y desitjós. Mar, gens manca de riquesa y elegancia, encara q u ' en ella Aquella fou, així podem dirho, 1' etat heroica de la nova ar- guanya la severitat y grandesa; Santa Maria del Pi, de tan il) Tampoch cal menysprear las obras barcelonesas del primer renaixement. convenients proporcions; Santa Águeda, miracle de gentilesa, Veyem encara (treta del seu Uoch y sens la companya d' aquell tan senzill com la del bellíssim embigat y del incomparable cloquer; Santa Ana, ayrós campanar) la fatxada de Sant Miquel, y no fa molt que la família particu- lar més il·lustre d' Espanya tenia entre nosaltres un palau del renaixement, digne de ella. (1) Per exemple la boniquissima capella de Sant Johan de Vilafranca delPana- (2) Nos referim sobre tot à Florez y á Villanueva: aquest es un pou de noti- désque semblaria del comens del XIII y no existia encara en 13(n. Veja 's Memo- cias, entre ellas moltas referents à artistas catalans ó treballants en Catalunya.— rias de la Academia de Buenas Letras, II, 527. Nota. Una 's deu corretjir: l'inscripció del claustre de Sant Cugat no diu, com alguns (3) Com á práctica molt propia, pot ser no exclusiva, de la nostra arquitec- han llegit faltant al sentit y al vers: Sac es Amaldi sculptoris forma cali, etc. ni tura d' aquell temps, sembla que bé 's pot senyalar 1' us d' embigats per compte tampoch com corretjeix Villanueva/orrrta Gatelli, SÍVLO forma ©«raZK, que dona de voltas que 's trova en alguns dels nostres temples. '1 perfet Ileonisme y un sobrenom més propi d' aquell temps. queología. Ab molta rahó s' ha parlat de las molestias y fatigas Bellas Arts ó en algun Seminari (1) han explicat 1' historia ge- que du j a n llavors semblants trevalls, mes altras cosas las com- neral d' aquellas, no oblidant la particular de Catalunya, y al- pensavan. Tot era descubriment y sorpresa. Semblava que sols guns entesos aymadors, que sens professar ni voler escriure, alguns iniciats podían alsar lo vel ab que las maravellas del han fet molt bons serveys de paraula y d' obra (2). passat estavan cubertas per efecte de la preocupació y de V ig- norancia. Y ademes, com las distancias eran distancias, aquell TV. qu' arrivava á una nova regió se trova va més rejovenit en pen- saments y afectes. Molt hi há de fet, més resta que fer. Encontradas enteras Un nom se pot y 's deu citar com á complerta personificació son si fá no fá desconegudas, altras no s' han registrat prou y d' aquella renovació arqueológica, y lo primer en donar d' ella entre lo conegut hi há molt de no publicat (3). Y en alguns pública mostra. Fou V escriptor Pau Piferrer al qui oferí oca- monuments hi cal anar depressa, com per exemple en lo palau sió, medis y material execució lo meritíssim dibuixant Xavier de Castellet, que cada dia 's veu més desfet, y que bé 's pot dir Parcerisa. Entraren abdos ab gran dalé en la carrera, y vin- que 's va fonent. Aquesta es la causa que tan aviat com sapi- gueren á cap d' una obra que, tot per tot, no ha sigut encara guérem la fundació d' una societat pera estudiar y publicar mo- excedida. T això que 'Is llibres de 1' historia del art no eran en numents artistichs, creguérem que s' en trauria més profit que aquell temps tants ni tan divulgats com ara, y creyem qu' en d' altras que no 's proposan més que llegir poesías ó bé discur- realitat al comens no coneixia Piferrer més escrits á ella refe- sos sobre punts generals (sens que vulgam dir que no s' hajan rents qu' algunas planas de Jovellanos y Capmany y un famós d' escriure poesías y discursos). Encara que no 's tractés sinó de capítol arqueológich d' una novela francesa. Que ho considere la publicació de novas estampas fora ja fer un bon servey, no lo qui estudie ó fulleje los primers volums de las Bellezas y re- sols perquè ab ellas se perpetua la memoria dels objectes que cuerdos de España, y no s' admirará de trobarhi omissions ó co- no 's poden salvar de la destrucció (los quals en realitat son sas de massa al mitj d' altras dignas de tota Uoa y que prou pochs si hi há bona voluntat), sinó perquè ensenyan als ma- costaría millorarlas, y si no hi cerca ab preferencia tacas ó re- teixos ignorants qu' han d' estimar las cosas que valen la pena lliscadas (jahont no n' hi há?) tindrà d' esclamar: «¿aixó 's de ser representadas, serveixen ademes pel gust y 1' instrucció sabía y 's feya á Barcelona fá aprop de quarant' anys?» dels que no poden veure 'Is originals y pel recort dels que 'Is Aquí vindria bé un catálech de tots los trevalls de catalana han vist, principalment d' aquellas personas, que n' hi há, de •arqueología, fets de Piferrer ensá^ y 1 pensament de for- naturalesa ó costums més subjecti vas que objectivas, ó com s' marlo 'ns passá per 1' enteniment; mes vejérem qu' era feyna ha dit molt bé, més musicals que pintorescas, só es, més aptas llarga y obra exposada á descontentar á molts, tractantse, com pera rebre las impressions de las obras d' art que pera recor- per fortuna, 's tracta de personas la major part vivents, que 's darnelas particularitats. Aquestas estampas, publicadas ja en queixarían ab rahó si 's parlas de llurs obras sense suficient gran nombre per la Associació, han sigut per tothom molt esti- estudi. Nos contentarem, donchs, ab una indicació general madas, y 's veu que 's té gran punt en que vajan milloi'ant més y vaga. y més. Nó s' ha contentat tampoch la Associació ab la copia Devem comenzar per una Obra pintoresca que nasqué, si no deis monuments, sinó que 'Is ha acompanyat ab breus é ins- ho tenim mal entes, de la noble emulació en alguns mestres de tructivas explicacions pera tota classe de lectors profitosas. Y si r art suscitada al veure que dos profans s' havían ficat dins de 's mira ademes del ÁLBUM PINTOEESCH-JIONÜMENTAL son interessant llur territori. L' escriptor encarregat de la part literaria ana Bollen, se ven quant d' ella s' ha d' esperar, pus vá recullint guanyant forsas, y més endevant prosseguí dignament 1' obra sens parar objectes artistichs,.noticias, documents y tradicions de Piferrer ab qualitats propias d"' estil, conservant encara un que arrivarán á formar un preciós depósit. bon esperit (al menys en general) que no desdeya del de son Ara 's permetrà als anys y á 1' experiencia, encara que par- predecessor. len per boca de qui fá ja temps no 's té ni 's pot tenir més que D' aquell temps ensá han sui'tit una munió d' obras refe- per simple aficionat á semblants estudis, donar alguns consells, rents en tot ó en part á 1' historia del art català. Barcelona y fills de bona voluntat, y que en veritat fan dè bon donar quant Gerona (1) ne tenen més de duas, Tarragona una y part d' un' se contempla los trevalls d' altri ab las mans plegadas. Alabam altra, y sabem que de Lleyda (á més d' un guía molt nou) s' ha lo bon esperit que 'ns ha semblat dominar en tota la part lite- escrit al manco una monografía de la Seu. S' han publicat raria del ALBÜM y no tenim més que recomenar que d' ell no també molts guías d' altras poblacions y llochs que han servit, s' aparten sos joves redactors, sense deixarse enganyar per la sinó sempre pera fer avansar los coneixements, al menys pera celebritat, que pot ser en certa part merescuda, d' alguns es- propágame '1 gust y la curiositat. Entre mitj de planas d' his- criptors d' aquestas materias. Creyem que no convé (sens deixar toria civil trovam indicacions ó excursions arqueológicas y á per só de recuUir tota mena de documents) que 's dongan voltas estampas que no son de mera fantasía, sinó de veritable (1) Al de Tarragona pertany la honra, segons creyem, d' haver sigut lo pri- preu científich. Trevalls especials s' han fet també d' historia mer en donar aquesta ensenyansa, la qual ocasionà un llibret molt modest pero molt útil. artística (alguns en articles de Revistas y Diaris) y no sois de [%) Com tres grans y entesos aymadors (¡dos ja defunts! I havem conegut es- 1' arquitectura sinó de la pintura y de T indumentaria, sens pecialment un ülosop-artista, un jurisconsult-erudit y un poeta-bibliógrafo. (3) Creyem qu' especialment en la que avuy s'anomena provincia de Lleyda parlar de la numismática, que sempre ha tingut més aficionats hi há cosas novas que veure, ó al menys que publicar, y 's pot citar per exemple y que ara té veritables mestres. la magnífica y original fatxada de la parroquia d' Agramunt. * Al Panadés, ade- mes del castell que aviat anomenarem, al devant del qual hi há una ecclesia ab Al parlar deis que han contribuït al avens d' aquestos estu- un atri bíssanti que conté tombas molt notables, tenim la molt bonica capella de Moja, 1' hospital d' Olesa (ó de Cervelló), etc. També creyem que donaria fruyt dis , mereixen especial recort los professors qu' en las Escolas de una anada á Tortosa hont hi há una bona catedral qu' en alguna cosa recorda la de Barcelona.—A propòsit de lo qu' hi há que fer, recordarem qu' un gran ar- (1) Ademes de las obras relativas á 1' última ciutat, per dos patricis, podem queólech castellà, autor d' un novell y molt celebrat llibre í en inglés , sobre las citar com d' autor estranger y defunt: Monuments d' arquitecturainédits; primer arts suntuarias d' Espanya, nos deya: « Los catalans han fet molt per la seva his- quadern, Gerona, per Schuclz-Ferencz (en francés y alemany) que sabem se toria artística, mes considerat lo que tenen encara no han fet prou.» proposava completar lo llibre inglés de 1' arquitectura gótica en Espanya de (*) En lo prospecte de la sejiona colecció, que dona tan bonas promesas í ja justificadas per las prime- Street. Veja 's sobre 'Is mèrits y defectes d' aquella obra un article de D. E. C. ras entregas), parla V Aísociació áe\» publicació d' un monastird'aquesta provincia, com es lo de Santa Girbal en la Union del Magisterio, V, n.° 31. Haría de las Avellanas. massa á certas inquisicions hipotéticas y dutas sovint per mal quitectónica y decorativa); pero 'ns estimaríam més que res camí y que ademes poch tenen que veure ab 1' historia del art d' això fos, ab tal que las cosas estiguessen com estavan. Lo pròpiament dita. Plaunos que serven sempre y Y unescan ab 1' que no s' hagués fet se podria fer, lo que s' ha desfet no 's pot esperit científich, lo sentiment estétich, sens caure en la seque- refer. Cada monument es un exemplar únich, fill, ademes del dat d' esperit, encara que fugint de frases convencionals y ocio- enginy, de las circunstancias históricas de que á sa tanda ell sas. També 'ns plau que de tant en tant dongan vistas y expli- se converteix en viu testimoni y res hi há que puga posarse en cacions de paysatje, com n' hi há ja en el ÁLBUM molt bellas son lloch. Útils, com s' es dit, son las copias, mes qui ab ellas mostras. En quant á la part histórica qu' acompanya la des- se contentas sería com qui 's satisfés del dibuix que representa cripció dels monuments, ja sabem que no s' ha de voler que per una persona cara, podent véurela en realitat ó qui no fes cabal cada estudi separat se ramenen los papers y pergamins d' Ar- d' un poema original perqué 'n té una traducció en altra llen- xius y Bibliotecas; pero sempre s' hi hauria de trovar (com ja gua. Utilíssims son los museus, mentres usen y no abusen de s' hi trova la major part de vegadas) abreviat y ab bonas re- son dret de naufragi, es á dir, mentres deixen en son propi lloch ferencias , tot quant se sap de 1' historia del monument pels lli- lo que hi está bé. Ni las copias, per bonas que sían, ni '1 re- bres antecedentment publicats. Creyem també que no seria mal cull de fragments, per bé que se 'Is ordene, poden satisfer lo sen- estampar menudencias dels ornaments y de la construcció, com timent artístich, ni '1 sentiment histórich, pus volen abdos á cosa qu' en 1' esdevenidor podrá servir pera classificar las es- veure tot lo monument ó al menys lo que han respectat los se- colas , fixant las germandats y descendencias dels edificis. Final- gles , ab la natural correlació de las parts, en lo terreno hont ment, sense cap motiu de pensar qu' així no 's fassa, encome- fon construït y, tant com puga ser, ab las circunstancias que '1 nam molt rigor, no en la conservació, sinó e n l ' adopció formal acompanyavan ó al menys ab los recorts que á ells s' ajustaren. de noticias, á las que no s' ha de donar més importancia que la Los qui tenen afecte y veneració (que no es tampoch cega ido- que té la font d' ahont se trauhen, y sobretot de tradicions po- latría) per las cosas deis antipassats, que voldrían veure res- pulars, de manera qu' en sa transcripció no hi intervinga l'ima- pectats las obras, las usansas y fins los arbres del temps vell, ginació del recullidor (1). no 's contentan, encara que molt los estiman, ab simples estu- L'Associació ha produhit ja saborosos fruyts; ha donat molts dis arqueológichs. Es cert que molts no participan d' aquells trevalls bons y alguns d' excelents. Altra cosa no podía eixir d' dos sentiments y que també n' hi há que creuhen tenir lo pri- un recull de joves coratjosos, que 's poden ajudar uns als altres, mer sens preuar molt lo segon, mes perqué existesca algú que completant cadescú lo que al company li falta. Deu també de- no trova gust en la música j tindrà drets aquest tal de privar sitjarse que s' entengan las Societats que 's proposan objectes ais altres del pler qu' aquella 'Is porta? No ho pensava així lo semblants, pera afitarlos respectius territoris y pera donarse bon arquitecte qa' en una casa, de la qual pèrdua nos havem generós auxili. ja plangut, al costat del lema j)n«aííe utilitati inscrigué 1' altre bell mot: pul·licce voluptati, com si donés possessió als vehins y als viandants de la exterior hermosura del edifici (1). Si volem ser verament il-lustrats, si volem seguir I' exem- L' esfors individual, lo de 1' Associació y de las altras So- ple de las demés nacions, no esperem á repentirnos quant ja no cietats agermanadas, han de tirar abans que á tota altra cosa, á hi haurà remey, guardem los monuments que 'ns restan, pen- la conservació dels monuments. Molt s' ha guanyat de quaranta sem que no fentho així trencam los drets de las generacions es- anys ensá en gust y en coneixements arqueológichs (y direm devenidoras, y també, com sabiament digué un nostre amich, també, encara que no siga del nostre objecte, en bons efectes de tota la república de las arts (2). produhits pel estudi dels antichs exemples en las prácticas ar- Tota afició artística que això no sia, més aviat que ver amor, no es més que vent de moda ó helador dileitanüsme. (H Sens desitx de criticará ningú y sens saber fixament d'ahont ha vingut la primera errada ó invenció, citarem lo que s' ha dit d' una de las torres del cas- (1) Pus per necessitat ó per gust se tiran à terra tantas casas ¿per qué no s' tell de Cardona. Certament n' hi hà una qa' anomenan la Torre de la Minyona, y aprofltan las parts bellas que tenían com nuestras, patis, etc. Y ¿quin mal hi suposant qu' aquest nom vè de la vellura, fàcil es pensar qu' hi estigué tan- hauria en que en las parets de las novas se posasen los escuts, emblemas ó re- cada una donzella, y que, com esta no habia de ser una qualsevol, podia molt lleus (encara que valguessen poch com escultura) que hi hagués en las antigás? ben ser germana ó filla del comte regnant, y que lo seu delicte era sens cap Alxó valdria més que noms histórichs sobreposats. dubte d' amors. Lo mal es que la paraula minyona es en la nostra llengua relati- (2) D. Francisco Morera, en un informe pera la conservació de las murallas vament moderna (s. XVIt ?; y no 'ns costa gayre creure que tenia rahó un home ciclópeas de Tarragona. Y ja que d' aquesta materia 's tracta, no podem deixar de de la terra que cercava lo motiu d' aquell nom en la bgura de la torre, la qual recordar y recomenar l'interessant escrit d' un altre amich, D. J. Fontanals del mostra una certa semblunsa &b lo cos y cintura d' una noye.. Castillo: De la conservación de monumentos franceses en 1789 y en 1848. Novembre de 1879. M. Milá y Fontanals. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESGH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. VICH. CLAUSTRE DE LA SEU. Una de las páginas mes preciosas, que 1' art del segle XIV representa la lámina)—s' obra en lo corredor del primes pis la deixà en Catalunya es sens dubte, lo claustre de la Seu de Vich. porta gótica que conduheix á la Sala Capitular, avans Ca^ " i La vista de aquella obra que reuneix tanta riquesa en son del Esperit Sant, comensada en 1344 y acavada en 1351 i conjunt com elegancia en sos detalls, extasia al artista y al ay- teijada per lo cavaller Francisco de Malla y lo sacerdot G. mador de las bellesas arqueológicas. ran de Salas. Aquest lloch es quasi be quadrat ab ábside en 1 L' inolvidable Piferrer en sos «Recuerdos y bellezas de Es- fons y bóveda en forma de cúpula. paña» dedica una galana remembransa, referint la favorable En lo extrem del corredor 's trova la capella circular de impressió que en son esperit va causar tan rich joyell arquitec- Santa María de Rotunda. En lo claustre, també, están situats tónich; y la produhirá en tots los que sentin cremar dins son lo artxiu y la biblioteca, richs en documents y en obras cu- pit r ardenta flama del amor á la patria, y tingan estimació á riosas. las concepcions del art que per sa ardidesa, semblan portar en- Villanueva en son «Viage literario á las iglesias de España» volt un misteri de grandiositat y de misticisme rel-ligiós. y Piferrer en l a j a mentada obra, donan noticias referentas á Lo claustre está unit á la església, per la banda de mitxdía. la construcció del lloch qu' estém describint. Sembla, qu' atjunt Forman sa planta, quatre ánguls d' igual extensió. al primitiu temple 's trovava un claustre de quinas proporcions Al nivell del pati, las voltas sostenen tota la obra; lo segon y arquitectura no 'ns ne queda cap indici. Y 'ns fa creure en cos está format per quatre galerías y al demunt d' ellas fou sa existencia, la circunstancia de que á últims de maig de 131S constrnhit un nou compartiment quant la reedificado del lo bisbe de Vich En Berenguer Çaguardia y lo capítol de canon- claustre. ges reunits en la església, deliberaren y acordaren la construcció Etitrém á la descripció dels tres cossos indicats. En lo pri- d' un claustre nou, essent nomenats obrers lo bisbe y En Beren- mer ó sian las voltas subterráneas, hi havía en los primitius guer Egidio. Ja en 1325 lo Líber v'itce que 's conserva en lo claustres, unas capellas ahont se celebravan missas matutinals. artxiu de la Seu parla de 'N Ramon Despuig, arquitecte qlie Fins á principis del segle XIV en la festa de Sant Esteve 's can- dirigía la obra quin jornal era de 2 sous y 6 diners. Lo mestre tava en la epístola d' aquella missa lo martiri del Sant, ab una director en 1333 era un tal Ladernosa á qui ajudava en la hermosa paráfrasis llemosina del 1200. Res mes poétich qu' construcció son deixeble Plana, cobrant lo primer 3 sous de aquellas festas rel-ligiosas ombreijadas per 1' arbreda del claus- jornal, aquest 18 diners y 10 los demés travalladors. Los pilars tre y acompanyadas en sos cántichs misteriosos per lo tó de dels finestrals los esculpí lo esculptor de Girona En Berenguer gravetat que Uansavan las ramas al esser sonmogudas per lo Porcell, qui en 1330 cobrava (segons lo llibre indicat) 70 sous ventijol. per cada columna. Las travallaren en Girona, cuidant de por- Lo segon pis, conté cinch grans finestrals en ojiva en cada tarlos á Vich al preu de 12 sous per pilar, un traginer nomenat corredor. Los separan y apoyan ben combinats" matxons coro- Mateo, que devia depositarlos en lo taller de Francisco Terra- nats per capitells qu' enriqueixen nombrosas figuretas, quins des ó Terrares devant del palau del bisbe. assumptos es difícil interpretar per sa molta elevació. Desde 1' En 1340 estava acavat lo claustre y alashoras 's donà una antepit fins á 1' altura de las impostas, en lo ciar de cada fines- ordenació prohibint que en las professons que en ell se fessin tral s' alsan tres graciosas columnetas quasi rectangulars y desde s' introduhissin certs jochs y representacions. 'Is capitells fins al coronament del arch, s' estén primeros tra- Quant en lo segle XVIII s' edificà la Seu moderna, lo bon vall de calats, diferent en totas las ojivas, producte d' una fan- gust del Capítol va salvar lo claustre. Efecte de la nova dispo- tasía inacabable. sició la església restava mes elevada y 's tractà de nivellar I' "Lo tercer eos, quin estil d' arquitectura volgueren fer res- edifici en sa totalitat, descomponent lo claustre y reedificantlo semblar al de son inferior, res té que '1 fassa digne d' esman- pedra per pedra. Alashoras desapareixereu los sepulcres de bis- tarlo y si tractéssim de ferho deuriam acondolirnos de sa mal bes y d' altres il·lustres personas, qu' embellian aquell lloch. entesa disposició. En los murs d' aquest recinte s' hi llegeixen duas inscrip- En lo ángul format per los trams nort y orient—(Uoch que cions romanas, de quinas parlarem mes endevant. Per acort de la Gomisió de Publicació, JosEPH FiTER É ISOLÉS. « • r c e l o n a 4 entaollerai Ferro-carrll de Fransa Í Interior ),29'5kllometres.—Bifurcació.—Uranoller» * Viehi Ferro-carril de S. Joan de las Abadesas, 1 kllometres.-Imponents 0 paisatges en tot lo curs del Congost.—Total t>9'5 kllometres. Núm. 1. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESGH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. MONTANYA DE SANT LLORENS DEL MUNT. ERMITA Y COVA DE SANTA AGNÈS. A una hora y mitja de Tarrassa, s' alsa imponeuta y mages- sembla apoyarse la cinglera; y '1 panorama que desde allí 's tuosa la montanya de Sant Llorens del Munt, de constitució domina, captiva lo cor del que sent, del que s' enbadaleix con- geológica molt consemblanta al Montserrat. No esmentarem templant la obra de la naturalesa. aquí, ni la forma especial de aquest mont, ni las bellesas natu- L' entussia.sta restaurador del monastir de Sant Llorens, lo rals que 1' enriqueixen, ni 'Is recorts histórichs y tradicionals Rvrent. Dr. D. Antoni Vergés y Mirassó, dona en sa obreta, al- que guarda; en lo curs d' aquesta publicació donarem altres gunas noticias referentas á la ermita de Santa Agnés, y á Fr. Bo- noticias á ell referentas. naventura Gran que á mitxans del segle XVII habitava aquell Aquest Uoch, científica y artísticament estudiat, es un dels lloch. 'S desprèn d' ellas que no s' ha pogut col-legir lo abat mes notables de Catalunya, y es digne d' especial atenció la er- que feu construhirla, si bé d' una lápida empotrada al demunt mita y cova de Santa Agnès. Dos camins poden seguirse pera del portal, 's dedueix que data de últims del segle XVI. 'S te- visitaria, abdós magestuosos y plens d' atractivas arbredas; nen datos segurs de que en 1737, la capella estava encare oberta pujant desde Castellar per lo coll nomenat de Santa Agués, ó al servey rel-ligios y de que en 1776 fou retirada 1' ara del al- descendint del cim de la montanya, mes, en nostre concepte lo tar. Al acavar lo segle XVIII guardava la casa un ermita que darrer es mes agradable per las manifestacions delicadas y gran- 1' habitava ab sa familia y 's creu que la ermita resta abando- diosas de la naturalesa verge y selvática. Desde lo monastir de nada quant en la guerra de la Independencia, los francesos pro- Sant Llorens, prenent la direcció N. fins á arrivar al coU á quin fanaren lo monastir. costat s' aixeca la roca nomenada «Cova del Dracli,y> de forma Costat per costat de lo que fou capella, 's trova una cova originalíssima, lo camí, tot esfonsantse va serpejant per entre en quinas rocas s' obra un safreig de forma especial y cobert en los cingles d' aspecte imponent y lo rocám de variadas formas, sas voras, de notables cristalisacions. Sembla format per las fil- anant á parar al peu de las ruinas de la ermita. tracions de r aygua que va cayent y que mes enllá de la ermita Allí, un lloch delitós, de soletat y quietismo, tant sols tor- brolla per una font frescal. bat per los refilets deis aucells y lo vinclar de T arbreda, quant Res mes simpátich que '1 contrast que forman las ruinas pel mitj de son fullatge xiula ferestech lo vent, enlayra lo es- aquellas ab la vegetacicí que rica y esplendenta 's manifesta á perit: los colors dels penyals desde 1' esblanquehit calcáreo, fins sos entorns, embalsamant 1' aire las fiors boscanas, que com á al rogench ójcit, produeixen un bonich contrast; los murs de lo catifa s' estenen cobrint las voreras deis caminals. que fou ermita, coberts per las brillantas euras, sobre quins Per acorí de la Comisió de Publicació, JosEPH FiTER É INGLÉS. 1." P E B «ABAnKi,!, V *'»»»»:», I, »B.--De Barcelona à Sabadell , ferro-carrll del Nort 23 kllometres—De íOabadell á !>iant Gstete de Castellar (cotxes en la estació de Sa- badell) J'íOO.—De «'astellar á !i>anta Agnés í per lo coU anomenat de Santa Agnés S'40O.—De Barcelona* l«ant» Agnés, 3 G O kllometres. ( Aproximadament 8 horas '/»'. 5O ' «.• PKR TAHHAMA n «A^T l.E.OBE!SS »E«- Mti.^T.-De Barcelona 4Tarrasa ¡ferro-carril del Nort) 33 kllometres.-De Tarrasaal cím de iSant Lloren.x del.Binnt, per Ma- tadepera, lO'lOO—Del eim de Sant I·lorens * la cova del Drach, 2'900.—De la Cova del Drach á ^anta Agnés, 1'400,—De Barcelona á «anta Agnés, 47'460 kllometres.- (Aproximadament 11 horas sAi. Núiii. 2. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. MONTANYA DE SANT LLORENS DEL MUNT. SANT FELIU DEL RECO. L' excursionista que 's dirigeix á 1' admirable montanya de falda del Puig de la Greu, sobressortintne las grandiosas fábri- Sant Llorens del Munt, encara té un camí, si no tan bó com lo cas; á dalt del Puig se veuen ^ encara no del tot abatuts per la de Tarrassa y Matadepera, ni tan t'ragós y selvátich com lo del má del temps, los murs del antich monastir de dominicas, fun- coll de Santa Agnès, no ménos pintoresch y agradable. Tal es, dat segons la llegenda en recordansa de la mort del famós drach lo que sortint de Castellar y passant per Sant Feliu del Reco, de Sant Llorens, que ferit heroicament pel primer comte Wi- va á unirse en una alterosa collada ab lo primer deis sobredits. fredo, anà á deixar la vida en aquell lloch; trau lo cap á son En tot ell s' experimentan variadas impressions. darrera lo Farell, feréstech y cobert de bosch y enllà de la pla- Al sortir de Castellar se veuen las fábricas acostadas á la nura del Vallés, que 's comensa á veure estesa y verdejant, s' vora del Ripoll (1) y entremitj de sas esgrahonadas y colossals aixecan los turons que vorejan lo curs del Besòs, tiiis al coll rodas hidráulicas, cridan 1' atenció capritxosas formacions de de Moneada. tosca. Sant Feliu es del terme municipal de Castellar, mes té par- Mes enllá, no tarda lo poblet de Sant Feliu á causar una roquia propia. En un dels altars de la senzilla y reduhida igle viva y riallera sensació. sia, se pot admirar un preciós retaule, qu' en sas bellas pinturas Quan se presentan sas emblanquinadas casetas, senyoreja- de la etat mitjana representa diferents passos de la vida de Je- das pel campanar que 's destaca ai ros sobre '1 fondo del espay, sús. L' il·lustrat rector d' aquella parroquia, lo Reverent Mos- y per entremitj de las esblanqvieidas socas d" uns pollancres de sèn Joan Muxí, habent reconegut son mérit, lo conserva cuida- bellugadís fullatje, pot contemplarse aquest poblet, que sem- dosament y ha sapigut despullarlo de certas profanacions ab bla deixarse relliscar per la coma suau en que 's mira recolsat, que r ignorancia haguera tal volta acabat per destruirlo. pera baixar á banyarse en un petit torrent que corra á son peu, Es de notar la circunstancia de que 'Is habitans de Sant tot just se gosa, d' admiració, á donar un pas mes endevant y Feliu se trolian frecuentment sorpresos per terratrèmols y fins 's queda ]' ánimo embadalit. hi ha memoria de que alguns terrenos d' aquells volts han mu- La pirámide imponenta del Sant Llorens, comensament de dat de disposició. Es aquest un dato que tal volta sia útil al la serra del Montnegre, tallada en caixals com grahons inmen- estudi de la original constitució geológica del Sant Llorens, sos d' una escala de titans, qu' en tot lo camí, venint de Caste- bastant semblanta á la del típich Montserrat. llar, s' ovira, encara contribueix ab lo contrast de sa massa ro- La vista que publiquem es presa d' un camp á 1' esquerra genca y fosca, á que 's trobe una expressió de tranquila alegría del punt mes alt del camí venint de Castellar. Entre '1 poble y en Sant Feliu, qu' ensotat á son peu, s' arrecera á 1' ombra de lo punt de vista passa lo torrent de que abans s' ha parlat. la gegantina montanya. Veusel' donchs aquí. Al arribarbi, ja 's disfruta en la direcció de Castellar de Modest poblet de montanya, sense historia coneguda, no 's bouich panorama. fá notable mes que per son pintoresch aspecte; mes aquest es Veusse blanquejar aqueix extens poble, mitj ajegut á la tan enciser, respira tal aire de terra catalana, que malament hi hagueran passat sens emportansen son imatje, los que 's propo- (11 Las aiguas del Ripoll s'utlUsan pels motors hldráulichs y es fama que Caste- llar posseheix los majors d' Espanya 'casa Tolrfti. san que la nostre patria sia degudament coneguda y estimada. Sas fabricacions mes importants son: fllats y teixits de cotó, filats de llana y algun molí de paper. Per acort de la Comissió de Publicació, A. MASSÓ. l a r c e l o n a á S a b a d e l l : Ferro-carril del Nort' Saragossa, 23 kilometres en 1 hora escassa.—Preus: Rs. 11'60,8'80,6'40.—«abadell A Caatellart Carretera, 6'5 kilometres. Cotxe en la estació à tots los trens; 1 i/* hora a l a pujada; menos de 1 hora à la baixada. —Preu: 2 i/srs. pel poble, 4 rs. pels forasters.—Castellar á « . Feliu del Reeór Remuntar lo HipoU (petit rlu al peu de Castellar, afluent al Besos), pel camí d é l a vorera dreta;fl.menos de 'Zahora atravessarlo (palanca) y dlrigintse envers lo St. Llorens, que s' alsaalTS.O., vé á sorpendrer á pochs minuts la vista del plntoresch poblet. (Pera 1' e xcursló al St. Llorens, se trobaran á Castellar traginers práctichs, pera servir de gulas—Guiay matxo per un día: de 5 á 6 pessetas y fer la vida al gula.) Níini. 3. I ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. BREDA. CLAUSTRE DEL MONASTIR DE SANT SALVADOR. De lo que fou en altres jorns aquest bell y polit claustre, fets malbé, detalls artístichs de las antigás sepulturas en ella ne restan avuy tant sols tristas y venerables despullas, valiosos empotradas, y fragments de lápidas, que per esser incomplertas y delicats fragments. ó mitj esborradas, son del tot indescifrables. Pera poder flxarnos mellor y mes justament en los aprecia- Ni senyals solsament se notan del corredor superior, ni del bles detalls de lo que de tan prehuat monument nos han deixat ans mentat enteixinat, que tant de reals donaría á la bellesa del las guerras entre germans, ocorregudas durant la present cen- conjunt artístich. turia, examinem primer encar que lleugerament sia, lo que fou Convertida actualment aquesta reliquia arqueológica en abans de son enrunament. miserable dipòsit de taulons y de desterras,—guardat per una Formaban son compartiment quatre galerías en quadro; de mala porta oberta en lo anteriorment expressat passadís,—está igual extensió. Sos ángals interioi'S midaban 19'20 metres y 'Is cridada sens dubte á desaparèixer promptement, si no la salvan exteriors ó del pati 12'35. S' obrían en cada galeria set bellas de son enrunament total las corporacions que dehuen estar in- y artísticas arcadas, y ornaban las parets, antigás y notables teressadas en sa conservació, ó bé lo bon gust, per altre part. sepulturas. L' ampiarla deis corredors ó galerías era de 2'60 de la persona que avuy la posseheix en propietat. metres. Estaban cobertas per un senzill enteixinat de fusta. En Altres remarcables fragments de las demes alas,—especial- lo pis superior s' alsaban altres corredors que rebían llum per ment de la de mitjoi-n.—enclavats en las habitacions de lo que dos balcons oberts en cada ala del pati. En lo centre d' aquest, son ara vehinas casas, se notan també encara, y per ells se de- alts y frondosos arbres oferían suau y agradable ombra y d' un duheix que las columnas, adornos y motUuratges deis capitells modest y sever surtidor brollaba aigua fresca y crestallina, con- eran diferents en cada tram, deixantse entreveure ademes, que tribuhint lo conjunt á donar poesía y reculliment á n' aquel! la part que resta avuy mes conservada era la mes senzilla, ja tranquil y apacible lloch de contemplació y de misticisme. que 'Is capitells de las altres presentan en son trevallat nota- •Coneguda ja la planta de 1' antiga obra, examinem ara ble variació de figuras y de detalls esmicolats, mentres que en sas trossejadas, mes encar bellas despullas. aquesta son en extrem senzills, com ja hem indicat anteriorment. Un passadís obert en aquestos darrers temps atravessa de Sufrí aquest claustre, al igual de lo restant del monastir, Orient á. Occident lo centre del área ocupada anteriorment per de que formaba part, son primer enrunament en lo any 183-"). lo claustre. y acabà d' esser enderrocat y reduhit al estat actual, en la úl- La galería nort, — representada en la lámina,—es la part tima guerra civil. mes conservada. Sois quedan en peu las arcadas, mes per ellas De lo restant del monastir de Benets de Breda, lo únich se pot judicar complertament de la bellesa y carácter que tin- que 's conserva en totalitat es la església, la cual serveix ac- dria aquella modesta joya, mostra escullida de una de las dis- tualment de parroquia. Son estil arquitectónich pertany á la, tintas fases históricas del art en nostra benvolguda patria, que primera época del art ojival. Es d' una sola nau, ample y es- agermanaba á la perfecció y á la solidesa, la esbeltesa y la ele- payosa, y son ábside es sever y elegant. Lo campanar es una gancia. hermosa torre quadrada, d' arquitectura románica, esbelta y Robustos y macisos archs semicirculars de 0'80 metres de magestuosa en alt grau. radio y qual mur té im gruix de 0'70 metres, están sostinguts Lo demes ha sigut enderrocat ó convertit en casas particu- per esbeltas y lleugeras columnas aparelladas, y restan ferms lars. En la fatxada d' alguna d' aquestas, s' hi nota encara 1' es- y sólits sens estar somoguts ni clivellats, á despit de sostindrers cut abacial y altres recorts histórich-artístichs. y en alguns de la major part d' ells per una sola de las duas columnas, des- sos primers pisos, fragments d' un macis y regi enteixinat. aparescuda 1' altre. La fundació del monastir de Benets de Breda data del Lo tronch de la columna, de pedra marbre de Gualba, es any 1041, en que Geralt y Ermesinda de Cabrera, en cumpli- cilíndrich y d' una sola pessa; fá T-iO metres de llargària per ment de cert vot espiritual, feren alsar un sagrat casal en ho- O'14 de diàmetre; reposa dessobre una base ática molt degene- nor del Salvador del Mon, de Sant Miquel y de Sant Benet, es- rada. Lo motlluratge deis capitells, extremadament senzill, es tablinthi monjos de la ordre benedictina, al qual monastir feren enterament igual en totas las columnas. Los daus ó abacos, sen- donació de la vila de Breda, de la parroquia de Santa Maria, zills també y sens adornos, están delicadament perfilats. delmes, primicias, donacions de fidels, masos, térras, etc., etc. L' estil bisantí que domina en la execució general de la Consta ademes per 1' acta de la consagració, existent en lo rey al obra es de marcada época de transició. arxiu de la Corona d' Aragó, que aquesta fou feta en 1068, per En la paret de la galería 's troban, encara que trossejats y lo bisbe de Gerona Berenguer, assistit per altre Berenguer, Núm. 4. bisbe de Barcelona y per Amato segon abat del monastir. Se ciosaraent cisellat baix relleu, las figuras del comte y de la desprèn d' aquesta meteixa acta, que lo primer abat fou Sunier comtesa, de notable mérit per son escrupulós trevallat. ó Suniario, qui morí sens poder veure la consagració. Escassas son las noticias históricas que d' aquest monastir se Se conserva en la església, empotrada en la paret prop de coneixen y pera ellas vegis' als PP. Merino y La Canal, conti- la porta d' entrada, la llosa sepulcral de la tomba dels funda- nuadors de La España Sagrada y á Villanueva, Viaje literario á dors del monastir. Es de mai'bre y destacan en ella, en un pre- las iglesias de España. * Per acort de la Comissió de Publicació, CESSAR AUGUST TORRAS. • a r e e l o n * á B r e d a i Ferro-carril de Fransa,interior) 58'4kllómetres e n 2 h o r a s . - P r e u s : Rs.29'50,22, y 14";5.—A mltj caml,Granollers, bufet en la estació. Bifurcació ab lo camf de ferro que va á Vich (S. Joan de las Abadesas).—Lo trajecte es pintoresch desde Sta.COjoma.kilometres'n (Moneada ab lo turó feudal; rlu Besos; Mollet, estació pels banys d e c a í d a s de Montbuy: Castell de Montornès) fins á Montmeló y especialment per amunt de Palautordera, kllometres 46"7, (á la dreta riu Tordera; á 1' esquerra lo Mont- íeíiy, 1600 metres).—Breda d i s t a ' / i hora al N. de la estació. Bon camí y bonlchs palssatjes (Posada á laplassa.Catés;.—Lo c l a u s t r e ' s troba prop de la església parroquial en l o interior d' una portalada que té damunt un escut abacial de pedra. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. LO CASTELL DE MONTSORIU. En la pintoresca vall del Tordera y á duas horas escassas montanya de Montsoriu (1). Empero, estimat pel Rey com á de r estació de Breda (1), en la direcció Nort, s' alsa magnífich home de gran probitat y molt enteniment, anà en persona á bus- é imponent lo castell de Montsoriu (2). Col-lqcat damunt d' un carlo, lo tragué apesar seu de son religiós retiro y lo nomná per cónich turó á 550 metres sobre '1 nivell del mar, son aspecte comandar 1' armada qu' anà á l'illa de Cerdenya á sotmetre sos atr^u sempre las miradas del excursionista, majorment quan habitants, qu' aliats ab los genovesos s' habían revoltat. de bon matí ó á 1' hora baixa semblan talment dauradas pel Tornà triunfant En Cabrera, mes no '1 lliurà això de que li astre del dia sas ruinosas murallas, los torreons y 'Is marlets fos llevat mes tart lo cap á Saragossa per ordre del meteix rey que las coronan. En Pere (2). Superba es la vista que s disfruta desde la última muralla, En lo llibre II de Enagenacions del Rei/al patrimoni de Cata- al peu de la torre del homenatje: cap al Nort se veuhen los lunija, existent en 1' arxiu de la Corona de Aragó, consta que '1 turons y comas sobre 'Is qu' está sentada la hermosa vila d' Ar- sobredit rey En Pere, otorga una executòria lo 22 de setembre bucias; á Mitjdía las montanyas y planuras qu' esguardan com de 1372, fent constar la transacció en virtud de la qual debía lo Tordera 's fica al mar no lluny de Blanes; á Llevant las del restituir á Bernat de Cabrera lo castell de Montsoriu, la pobla- Ampurdá y al Noroest las espadadas y colossals Agudas del ge- ció d' Hostalrich y tot lo vescomtat de Cabrera, Roda y Ca- gantesch Montseny, que clapejadas de rocas blancas ensá y brarés y altres Uochs y castells enumerats en la donació feta enllá, semblan congestas de neu may fosa. Al peu del turó pel difunt Bernat de Cabrera al comte d' Ausona son fill y corra la riera d' Arbucias, que 's veu serpentejar per entre sal- pare del prenombrat Bernat, als 5 dels idus d' abril de 1350. seredas, fins qu' arribant al Tordera, prop de la histórica Hos- Un segle mes tart, ó sia en lo temps del rey Joan II, y en talrich, se pert ab ell entre las montanyas de la costa. las revolta.s dels pagesos de remensa, lo Concell de la Diputació Euras seculars van cubrint la calavera del vell castell, com encarregat de la defensa contra el Rey. deliberà y aprobá lo 23 si volguessen aguantarlo y deturar sa total ruina. Per desgra- d' agost de 1463, que s' afegissen al castell de Montsoriu, ab cia las masias deis vóltans n' han fet pedrera, y ajudant á la la paga de costum, quatre homens á mes dels sis existents y á devastadora ma del temps, acabarán poeh á poch per fer des- expensas del General ó Diputació de Catalunya, y á 19 de no- aparèixer d' entre nosaltres una de las mes grandiosas cons- vembre de dit any, maná dit General «que deis hens del dit Ge- truccions dels temps feudals. neral sien donats al capità del Castell de Muntsuriu per defensió i Qué fou aqueix castell? ¿Quins foren los fets memorables de aquell, un caxó de passadors, una rova de pólvora, L pessadors que succehiren en aqueix lloch? Escorcollem la historia. de leva, dos mertinets é XXX gansalles de fil de hallestu (3).» En Per r any 1368 N' Eduart III rey de Inglaterra, Uicensiá desembre del expressat any, era capità del castell per la Dipu- las Grans Companijias que havia reclutat pera fer la guerra de tació Johan Moner á qui 's pagaba per ordre del Concell lo sou Fransa; los aventurers y mercenaris procedents d' aquellas se corresponent. Finalment lo 21 de novembre del meteix any, lo desbandaren y formaren quadrillas, que merodejant pel pays, General de Catalunya maná ais monjos de Breda que 's recu- s' entregaban á la rapinya infundint terror á poblacions prin- Uissen en lo castell, ells, los objectes sagrats y del culto, y 'Is cipals y als mes poderosos senyors. Devastaren la Fransa y atra- queviures, á fí de que no fossen víctimas deis lladres y de las vessant los Pirineus s' apoderaren de diferents punts estraté- partidas que corrían pel pays (4). gichs, y entre ells del castell de Montsoriu. Desd' allí robavan Pacificadas las revoltas d'aquells temps, lo 4 d' abril de 1464, lo pays cometent mil tropelías per tot arreu. Per' acabar ab se dona un' ordre manant que '1 castell fos tornat al Rey, y aqueix estat de cosas, lo rey En Pere lo del Punyalet, junta un que deixás d' estar baix la dependencia del dit General ó Dipu- exercit de 1,200 homens y ab aqueixa forsa posà siti al castell. putació. Y per últim lo 30 d' agost de 1471 lo rey D. Joan II En sas cartas de convocatoria menciona '1 Rey la circunstancia vengué á carta de gracia á Joan de Sarriera, lo castell de d' haver pertenescut dita fortalesa á son antich privat En Ber- Montsoriu, la vila y castell d' Hostalrich, lo de Palau y altres, nat de Cabrera (3). tot pel preu de 30,000 ñorins d' or, en or (5). Farà com 200 Dit Bernat de Cabrera, senyor de Montsoriu, amich y bon anys que la casa Sarriera, comtes de Solterra, vengué las tér- conseller del Rey, apesarat tal volta per la mort de sa muller, ras y edificis de Montsoriu, qu' encara avuy posseheixen per s' havia retirat en certa ocasió, deixant la expléndida y excelsa indivis las familias Saleta y Matamala de Sant Hilari, junt ab estada del Castell (4), al monastir de monjos negres de Sant lo histórich y ruïnós castell. Benet de Sant Salvador de Breda, qu' está situat al peu de la íl) veías'la làmina n.° 4. iD Província de Girona, confinant ab la de Barcelona. i?i Del Liòre dels/evts darmes: cap. 2«. i% Avuy dia 1' anomenan Montsollu. [3) Documents de las guerras y revoltas en temps de Joan II: Arxiu de la Corona (3) Extret d ' u n capítol d ' u n a obra en prempsa de D. Josepta Coroleu y D. Joseph de Aragó Pella. 4, Id. id, Id. id. (4i BofaruU. Historia critica de Catalunya. i'5) Del Llibre de Enagenacions: Arxiu de la Corona d' Aragó. Núm. 5. Veus aquí donchs los datos liistórichs qu' habem pogut re- magnificencia d' aquellas construccions, admirar las robustas cullir. voltas mitj soterradas, los airosos archs de pedra picada, y la Lo que un día fou teatre de moviment y de vida, avuy ho esberlada y altiva torre de 1' homenatje ab prou feynas acces- es de soletat y desolació. L' imaginació "s transporta á aquells sible (1). temps en que succehiren las cosas que deixem apuntadas y Variadas tradicions y llegendas corren en boca del poble sembla qu' encara s' han de veure sortir de la fortalesa, caba- respecte á Montsoriu; tais com la deis amors del senyor del Uers ab perpunt y capellina, y onejar en la torre del home- castell ab la dama del de Montseny, que acabaren per un des- natje la senyera dels Cabreras. astre del de Montsoriu; lo famos siti, que segons la llegenda Asjire y fatigosa es la pujada, y quan desprès d' haver pas- popular sufrí '1 castell, en que á favor d' una cova ó pas que sat per entre bruchs, alzinas y ginesteras s'arriba al peu de la desde la fortalesa atravessant lo turó se dirigía al Tordera, po- primera muralla, allavors la figura del Castell, destacantse so- gué lo castellà burlar al assetjador, y mil y mil cuentos d' en- bre '1 blau del cel, sembla una aparició fantástica y gegantina, cantaments, com lo de las fadas que diu que surten en la nit se compren tota la grandesa del edifici y mil refleccions ocupan de Sant Joan y altres de tresors amagats, que produheixen en r esperit pensador davant de tal espectacle. la imaginació del poble un cert temor, cubrint de misteri tot S' hi observan tres ordres de fortificació; al entrar á V es- lo que 's refereix á aquellas ruinas. querra se veuhen las ruinas d' una gótica capella ab finestrals Lector; hem ^.cabat la nostra tasca; si algun día vas al cas- de marbre que miran al abisme. Seguint la meteixa direcció tell de Montsoriu pié de català entussiasme, recordat que com restos, voltas y parets de diferents edificis y un safreig excavat diu En Desclot, fou dels pus bells, nobles y famosos del mon, en la penya viva. Per la dreta de 1' entrada se puja á la segona contempla son estat present y pensa que dintre alguns anys no muralla ó terraplé, adornada de tant en tant de torres que for- será mes que un pilot de runa, emblema de la supèrbia, que man talut en la base. Y finalment, desprès d' haber entrat en com mes s' enlaira de mes alt s' estimba. un pati quadrat, rodejat de foscas sitjas y estancias á modo de presons, una escala llarga y estreta conduheix á la tercera y (1) La vista que publiquem es presa desde '1 peu de la torre de las Bruixas, forti- ficació avansada del Castell que per temps estaba unida al meteix per un camí for- última muralla, y desd' allí se pot contemplar la magnitut y tificat. Per acnrt de la Comissió de Publicació, JOAQUIM GUASCH. Barcelona á Bredai Vejas' lo n" 4 d'aquesta publicació.-Breda á Moouoriui Á peu ó en caballería, 1 '/a hora á la pujada, 1 h. á la baixada. Aspre '/^ li. abans d' arrivar al cas- tell; espés boscatje.—Aigua sols en lo coll de Castellar, casa al O. del castell.—Provisions Indispensables.—Joseplí Turón la) Pons, posada en la plassa de Breda, facilitará guias y matxo per un día á 8 pessetas.—Se pot tornar per la pintoresca vall d' Arbucias fins á Hostalrich, estació del carril de Fransa, ó seguir la excursió al Montseny. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. BARCELONA. GRAN SALÓ DE LA LLOTJA. Un dels edificis de mes grandiós aspecte de la Barcelona considerable, á qual efecte l'infant D. Enrich d' Aragó y de monumental es, sens dupte, lo conegut ab lo nom de la Llotja, Sicilia expedí á Barcelona, als 15 de desembre de 1484, una imposanta y elegant construcció del darrer ters del segle passat, cédula concedint al Consulat la facultat d' empenyar lo dret de que sustituí al edifici gótich del segle XIV, portat á visible de- periatje pera las despesas d' aquella reparació. cadencia per la mà destructora del temps. En la propia centuria (20 octubre 1452), resolgueren los Si ab la antigua construcció perdé nostra ciutat un dels Cònsols y Consell de Vint bastir una capella y estada pera tres pochs exemplars que 's conservaban de 1' arquitectura gótica capellans en 1' hort de la casa, que s' extenía per la part ahont civil, que podia tal volta competir ab las notables Ihtjas de ara hi ha lo pati central. Palma y de Valencia, guanyà, en cambi, una valiosa joya ar- A mitjans del segle XVI, dominant ja lo nou gust artístich quitectónica del género roma ó compost, tant mes prehuada, que caracterisa '1 Renaixement, se construí en son interior un quant era mes dominant lo mal gust y '1 barroquisme en 1' época porxo ab columnas d' ordre corinti (1562), y sens dupte pera de sa construcció; joya que guarda en son interior un enlluer- donar Uoch á aqueixa obra es que 's tingué qu' enderrocar nador resto del antich edifici, que, enllassantse ab la obra mo- la capella qu' hem citat, sustituida per altre que 's comensá derna, simbolisa perfectament la tradició de gloria catalana en 1575 benehintse solemnement en 28 d' agost de 1608 (1). deis antichs Cònsols de la Mar y Consell de Vint, tan ben con- Pocas noticias han arribat fins á nosaltres del aspecte ar- tinuada per la honorable Junta de Comers. quitectónich del antich edifici, conjecturant solzament per refe- Precisament aquest resto, lo gran saló de contractació, es rencias que devia oferir en sas quatre fatxadas senzillas y seve- lo que figura en la lámina á que acompanyan aquestas ratllas, ras parets de pedra ab rengleras de grans finestrals gótichs. y per aixó sa doble qualitat de obra antigua y moderna nos Entre 'Is plans de la obra nova de la Llotja que hem tingut obliga á historiar á grans rasgos la vida de la Llotja de Mar. ocasió d' examinar en V escola d' Arquitectura, gracias á la Sabut es que las ciutats mercantils del Mediterrani, en es- amabilitat de son Director Sr. Rogent, hi ha V alsat d' una de pecial las italianas, possehían grans locals, porxos ó salas de fá- las parets laterals del gran saló, que per son estil gótich, dife- cil accés (loggia), ahont se reunían los navegants y mercaders rent de la construcció actual, representa tal volta (ja que 'I pa- pera tractar de llurs negocis y fer las contractacions, essent al per no porta cap inscripció), Y antiga configuració d' un dels meteix temps lo Uoch ahont estaba constituhit lo Tribunal, ó costats del meteix. En cada hu dels tres archs gótichs empo- Magistrat qu' entenia dels plets que entre ells s*^ esdevenían. tráis s' obran respectivament una porta y duas finestras late- Haventse distingit Barcelona per la activitat de son comers rals, separadas per unas pilastretas que terminan en elegants desde Is primers temps de la fundació de la nacionalitat cata- pinacles: en la part superior corra una serie de petitas fines- lana independent, prenent inmens vol ab las conquistas dels tras en pié.cintre. Pot ser també sia aquest un projecte no rea- primers comtes-reys per lo litoral, se trobà en son mes alt grau lisat de las parets del saló, avuy d' arquitectura composta, en d' explendor en lo segle XIV, en que quedaren definitivament qual cas no sería menys interessant, y parlaría molt alt en fa- asseguradas aquellas conquistas, y era Catalunya, y tota la con- vor del bon gust del arquitecte. federació catalana-aragonesa, una de las primeras potencias d' Centre de gran moviment fou sempre la Llotja, alternanthi Europa. ja alashoras, com avuy, los negocis y '1 tráfech mercantil ab las Per aixó la necessitat que feya temps se deixaba sentir de expansions del cor en ceremonias y festas solemnes. un local ó edifici destinat á la reunió deis mercaders y homens D' entre las que s' hi celebraren en lo segle XVII, y preci- de mar, tingué sa satisfacció en aquella época, puix que ja sament en lo gran saló baix de la casa, qu' es lo representat en en 1339 lo Concell de la ciutat compra á la familia de Mon- la lámina adjunta (2), mereix especial atenció per son caracte- eada unas casas en la riba, en lo punt nomenat plassa dels Gam- rístich conjunt y per pintar al viu las costums cortesanas y 'I bis, ab r intent de edificar allí la desitjada Llotja. Mes passa- luxo del temps dels vireys francesos, la que hi donaren los ren anys, y malgrat que s' ha vían reunit crescudas cfintitats, ab cavallers barcelonins la diada de Santa Eulalia, 12 de febrer lo dret imposat sobre la navegació y V entrada y sortida de de 1646, en obsequi y celebració de-l' arribada de la Vireyna mercaderías, no 's comensá 1' edifici; deventnos trasladar al comtesa d' Harcourt. La gran sala, segotís relació dels Dietaris any 1382 pera veure ja empresos los treballs, afavorits per espe- existents en I' Arxiu municipal, devia presentar un brillantíssim cial privilegi de Pere IV de 14 de mars de 1380, imposant tri- aspecte. Al entorn grans empostissats dispostos pera las princi- buts pera contribuir á tant important obra. pals Corporacions de la ciutat, Concell Real, Concellers y Dipu- A finals del segle (1398) no estaba encara acabada, treba- tació, coberts de richs tapissos, com ho eran també las parets Uantshi activament baix la direcció del mestre Pere Zabadía. (1) Pi y ABIMON. Barcelona antigua y moderna. Un segle mes tart (1483), grans temporals del mar li cau- (2) Molts dels dietaris, al relatar las festas de la Llotja, parlan de la sala alta, lo que fa suposar qne n' W Hauria en lo primer pls una també capas pera ceremonias d' e s t e saren danys de tanta consideració, que fou necessari un adob classe. Núm. 6. fins á ran del enteixinat sostre. En la part del Pla de Palacio, de 1' importancia de la ciutat. Prompte en son lloch comensá á una alta tribuna-gradinata, també luxosament encatifada, ahont aixecarse lo nou edifici ideat per un arquitecte francés, mes no seyan las principals damas catalanas y francesas, formant ab satisfent las aspiracions de la Junta, maná suspendre 1' obra y llurs trajos de variats colors una encisera toya, de que era la encarregà definitivament los plans al gran arquitecte D. Joan flor culminant la Sra. Vireyna, sentada al capdamunt, sota Soler, comensantse en 1' any 1772 a alsar, en conformitat á ells, dosser, y fentli costat lo Virey. r edifici qu' avuy contemplem. Las columnas y las baranas deis cadafalchs estavan plenas Son aspecte exterior presenta, dintre del estil compost á que de ciris y atxas encesas, y del sostre penjaban grans salamons pertany, una molt recomenable severitat de líneas y armonía de bronze que aumentaban la il-luminació d' una manera ex- de detalls. Mideix 170 peus de longitut y 127 de latitut. La pléndida. fatxada principal, que dona al Pla de Palacio, té en son pla ter«- Comensála festa ab una dansa que bailaren dos parellas, y reno un porxo que s' avansa 43 peus de H línea del edifici, ab seguí una momería formada per quatre quadrillas, la de homens grans arcadas y columnas, alsantse en lo terrat qu' aquell forma fadrins y damas casadas, vestidas ellas ab ungarinas y faldellins altre serie de columnas que sostenen un frontó, y entre las quals de brocat y espoli, ab plomas blancas y verdas al cap, y ells de s' obran, en la paret, los balcons del primer pis y las finestras or y vert ab grans cimeras y en lo bras una á modo d' ala de del segon. La total elevació del edifici es de 77 peus. plomas blancas y verdas. Lo gran saló que *s representa en la lámina, mideix 116 Las quadrillas de damas donzellas y cavallers casats anavan peus de Uarch y 65 d' ampie; lo constitueixen tres naus for- de carmesí y plata, y tant estas con las altres portavan careta madas per quatre columnas góticas que sostenen duas series de y á las mans una petita antorxa. tres archs cada una, sobre 'Is que descansa '1 sostre. Esculpits Bailaren primer al compás d' una ben afinada música di- entre ^Is archs s' hi vehuen uns escuts de Catalunya, armas que versas dansas de conjunt, y aprés per parellas. En Y intermedi 's troban també pintadas en lo vistos enteixinat «ntre uns ele- se passá la colació ó refresch de confituras, diversas ayguas y gants dibuixos, diferents en las tres caras visibles de cada biga, vins qne, en safatas de plata, oferían á las damas los agensats en que dominan las: tintas cendrosas y lo daurat d' uns grans cavallers. claus' simulats. Acabada la momería hi hagué lo torneig que mantingué '1 Las parets segueixen Y ordre compost del modern edifici, noble senyor D. Joseph de Biure y de Margarit, gobernador de mes llur metèixa. simplicitat y bon gust no desdihuen dels de- Catalunya, armat de.bonas armas ab celada y cimera, sortint talls gótichs qu' hem citat. Grans portas y finestras entre las contra d' éll varis cavallers, cada hu deis quals rompía tres columnas empotradas en la part inferior; damunt d' ellas una llansas y pegava cinch cops d' espasa. galería sostinguda per senzülas cartelas, ab barana imitació d' Després del torneig vingué la folla, y desseguida la reparti- estil ogival, y á la qual donan alguns balcons del primer pis: tot ció dels premis donats per los Judicadors del torneig, termenant deixant veure la pedra nua, fa que 'Is costats s' enllassen molt ab r adjudicació del premi al cavaller mes galant, que la senyora bé ab lo centre y resulte un conjunt ensemps elegant y grandiós. Vireyna conferí á D. Jeroni de Tamarit. Al parlar d' aqueix saló no pot deixarse d' esmentar la par- Altre período d' expiendor tingué aquesta casa quan Bar- ticularitat de que las columnas que sostenen lo sostre, qu' eran celona era cort del Arxiduch Carlos d' Austria, puix allavors las mateixas del antich edifici, foren renovadas totalment, ab las arts italianas, què t a n t en boga estavan, hi tingueren gran posterioritat á la nova construcció y d' una manera idéntica á acullida ab la representació, per primera volta á Espanya, de las que hi havia, desde terra fins al comensament dels archs, r ópera italiana que costejà lo metèix Concell de Vint (17,08) sostenintse tot lo sostre mitjansant unas grans bastidas de fusta; notable prova de la protecció que dispensavan al cultiu de la obra de molta haíaüitat y perfectament realisada, en termes bellesa aquells enfeynats mercaders barcelonins. que 's diu que després -de tretas las bastidas no feu ni '1 mes Vingué després lo gran cambi en 1' estat polítich de Cata- petit moviment. lunya, y si la Llotja perdé molts dels grandiosos espectacles que Tal es lo gran saló de la Llotja, punt de reunió de tot lo co- en altre temps havían animat sas estancias, quedà en cambi mers de Barcelona en determinadas horas del día. En éll s' han convertida en lo verdader Ateneu ahont s' acuUiren al protec- celebrat al present festas tan interessants pera la moderna his- tor amparo de la may prou celebrada Junta de Comers las arts toria catalana com la deis Jochs Florals, veritable representació y las ciencias que tant s' afanyà en protejir. del despertament intelectual de nostra patria, qu' ha de ser ferma Llavors fou quan, considerant 1' estat ruinós de la vella fá- penyora de la futura conservació d' un monument de tanta va- brica, concebí la Juífflta lo projecte de sustituirla per altre digne lúa artística y de tant gloriosos recorts. Per acort de la Comissió de Publicació, A . AULÉSTIA Y PiJOAN. Podrá visitarse la Llotja á totas horas deis días feyners, mitjansant una gratificació al porter.—L' edifici estft ocupat por las següents corporacions: Junta d" Agricultura, InduiS- trla y Comers; Academia de Bellas Arts, ab la Escola de dibuix, planter dels mellors artistas catalans exposició de pinturas de mérit y entre eUas la célebre coleceió repre- sentant la vida de S. Francesch, d' en Vlladomat; coplas en gulx de celebradas esculpturas de la antlgüetat ; Escola Provincial de Náutica; Junta del Port; Colegí de Corre- dors Reals de Comers; Associació de Navlers y Conslgnatarls.—Son notablllssims la escala principal y lo vestíbul. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESGH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. PAISATJE DE LA VALL DEL TORDERA. Entre la carena de turons que corra per la costa de Llevant L' aspecte d' aquesta es enterament feudal. Tot lo que do- de Catalunya, desde mes amunt de Mataró fins á Malgrat y las mina la vista respira un aire de magestat imponent y si '1 xis- estrebacions de las duas colossals montanyas bessonas del Mont- clet penetrant de la locomotora ó 1 traqueig pausat del carro seny, s' exten una pintoresca vall solcada pel riu Tordera, que que transporta 'Is productes de la industria de Breda (1), no nascut en lo coll Fornich, entre '1 Pla de la Calma y '1 Pich de vinguessen á despertar la pensa endormiscada en recorts d' al- Matagalls, aixis recull las aiguas dels vessants oposats als de la tre temps, creurias' veure aparèixer á cada revolt del camí un costa, com la neu que regalan los del Montseny en capritxos de arrogant cavaller enfrenant lo poderos cavall de batalla, creu- caseatas remorosas. rias' sentir la llunyana gatzara de la cassera senyorial del sen- Atravéssala lo camí de ferro de Fransa, que sembla buscar glar ó tal volta creurias' escoltar, pujant del fons insondable la frescor de las salzeredas del riu enjogassat, desde que 1 troba del Gorch de Gualba, 1' ofegat gemech d' agonía d' En Ramon aprop de Sant Celoni, flns que '1 deixa, ab certa racansa, mes Berenguer II, comte de Barcelona (2). amunt d' Hostalrich. Mes al arribar á Breda, aqueixa ilusió fuig enterament. Ja Un dels preciosos paisatjes que s' admiran en aqueixa vall, no ressona lo cant sever dels monjos; las reliquias del monastir es 1' assumpto de la vista que publiquem. jauen escampadas ensá y enllà, maltractadas y profanadas; lo Hi está reproduhit lo camí, que per darrera la estació del campanar románich se veu esberlat de dalt á baix; lo claustre ferro-carril, enmena a l a vila de Sant Salvador de Breda. Passa enderrocat, y 'I castell senyorial, ja mes aprop, ensenya qu' dit camí per entremitj d' un magníñch bosch d' alzinas sureras aquella orgullosa torre se desfá en runas, que 'Is marlets s' (suros), de tortas y abonyegadas socas, que semblan entortelli- eslíavissan, que s' abaten las cansadas murallas, y terrabastalls garse dessota del ombrívol fullatge que '1 sol fá Huir y per que deixan sentir las nits silenciosas, de sostres y voltas cayents, entre '1 que 's mostra á claps lo blau del cel; quadro pié de fan creure á la gent senzilla y poruga, que '1 castell está habi- vida y de colors; bosch admirable, que porta á voltas á la ima- tat per encantats y bruixas. ginació los fantástichs dibuixos d' en Doré. Allavoras se veu qu' aquesta encontrada, tan brillant en I' De tant en tant, s' hi oviran los mes delicats punts de vista etat mitjana, vá perdent la brillantesa, confosa y ofegada per y s' extenen paisatjes los mes variats, poétichs y sorprendents. las boiras deis temps. J a es la capella de Santa Ana, objecte de la devoció de la en- Mes ja que 'Is monuments que deixaren passadas genera- contrada, posada pintorescamente á dalt d' un petit puig; ja (dons s' aterran ó s' estimban, volats per volcans de passions son las casas de Breda, que sembla s' esforsan coquetament en innobles, ja qu' hem de contemplar ab la impassibilitat de la alsarse del plá perqué las vejan; ja es 1' altiu Montsoriu, alar- desesperació, com desapareixen ab las coreadas institucions los dejant sa figura cónica coronada per las superbas runas del his- raagnífichs casals que las abrigaren, esqueixadas páginas d' una tórich castell; ja son, en fí, los turons magestuosos y gegants del gran historia, ensenyem sisquera, al costat dels recorts y de las Montseny, de color cendrós, amortalladas sovint las cimas alte- runas, las montanyas y encontradas que las vejeren floreixents; rosas per un Uensol de blanca.neu (1). los camins que trepitjaren nostres héroes; los ríus, las fonts y Acabat lo bosch de suros, lo camí representat en la lámina las cascatas que remorejancom abans; mes encara acondolint- se decanta á la dreta, passa per un rústech pontet la riera de nos de que un esperit devastador, impulsat per la mal entasa Breda, que mormola per entremitj d' innumerables rocas pela- especulació del moment, destraleje y arrane també los arbres das, estimbadas del Montseny y arrodonidas per sa eterna lle- seculars dels nostres boscos, y fasse desaparèixer aquells es- pada , deixa á 1' esquerra una magnífica albareda y pujant pléndits monuments de la naturalesa qu' ombrejavan als be- una suau pendent, comensas' á veure la població, ab las casas Uíssims monuments del art. emblanquinadas, las teuladas rojas, y al mitj la iglesia y la elevada torre quadrada del antich monastir de Sant Salvador, íl) Breda 's distingeix per la producció de terrlsserla ordinaria sense rival ^ á causa de la inmlllorable calltat de las térras argilosas ab barreja d'aluvlals, d'aquells que semblan vigilar tota la encontrada. entorns- Se 'n fà una extraordinaria exportació. La població es regularment rica y ofereix relativa comoditat. Conta tres posadas: (1 La estrebaclód' aquesta montanya q u e ' s presenta m e s a la vista, al N N. O. Pons, Beco y Esteve de la Madalena, y tres cafés, dos d' ells ab casino: de la Unió y del nostre paisatje,s'anomena Sarroviraó Pich de Molouy s'alsa 1,300 metres damunt Cuera, aquest ab una societat coral. lo nivell del mar. Persa falda, desprès de seguirla precloslsslma riera de Breda, s' en- (•3) Aqueix Comte conegut per Cap d' estopa, lo (> de desembre de 1082, fou assessl- fila un escabrós camí á la tan bella com poch coneguda vall de Santa Fé, comparable nat alavosament per ordre de son metelx germà, que '1 succehl aixís en lo comtat y ablas pintorescas del Plrlneu, ensemps que recordan las atrevidas carenas deis Al- se suposa fou Uensat al Gorch de Gualba, del que dlhuen no s' ha pogut amidar la pes, las penyas angulosas de que están coronadas moltas de las alturas de son entorn fondària. Gualba es la estació anterior á Breda. Per acort de la Comissió de Publicació, A. MASSÓ. Barcelona á Breda: v. lo núm. 4 d'aquesta publicació.—Lo paisatje que publiquem se troba à poehs minuts de la estació del camí de ferro. Núm. 7. .s ? ~-*ft3 . S * " & ^ É f í ^ «í|í. I. SS f «1WL Vs • ^m? ¿ M i • ";VÍ• ii • ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESGH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. SANT CUGAT DEL VALLÉS. FAIXADA PRINCIPAL DEL MONASTIR. Dos camins principals conduheixen á Sant Cugat del Vallés composta jier gran número d' archs en degradació, sumament venint de Barcelona: 1' un es 1' antich camí vehinal que hi va ample, lo que la f^ semblar molt menys esbelta de lo que en desde Sardanyola, estació del camí de ferro de Saragossa, y 1' realitat es. Es tant primitiu 1' estil gótich en eixa porta, que á altre lo novament trassat que hi va directament passant per no veure Is archs lleugerament apuntats, diriam que es bizan- Sant Geroni àq Vall d' Hebron. tina, y aixis deuria ésser, puix que bizantina es la planta de la Si bonich es 1' un, mes ho es 1' altre. Aconsellem donchs al església, bizantina sa construcció y bizantins sos detalls. excursionista curiós, que fassi lo que vulgarment se diu volta La severitat es son mellor ornament; son sols adorno, un rodona, es á dir, que vaji per un camí y torni per 1' altre. rengle de fullatge qu' orla son arch. Anemhi pel camí de Sant Geroni. Dessobre mateix de la porta hi ha lo rosetó, gran, colossal, Esplayemnos en la contemplació dels magnífichs punts de qu' abarca tota la ampiarla de la nau central de la església, vista que trobarem; en la del precios panorama de Collserola, obert posteriorment en época en que lo gótich dominaba ja y per entre la pintoresca pineda, donem una mirada á las po- mes, sens deixar per això d' ésser dels mes primitius en son quíssimas y venerables despullas que 'ns restan de Sant Geroni genero. Lo efecte que produheix es de grandiositat, majorment y son antich mirador, y concentrant després nostre esperit, mirat desde dins de la església, puix allavors té per reals sos preparemnos á admirar com s' ho mereix un monument de la pintats vidres, qu' ab varietat de colors reflexan la llum ex- importancia del que 'ns ocupa. terior. Devallant la serra, s' o vira ja lo monastir de Sant Cugat, Magestuosos s' oviran per dessobre d' eixa fatxada lo cim- que 'ns atrau la atenció fins al arribar á la vila; mes al entrar bori y lo campanar, empero no debem aquí parlarne, puig sa en la plassa nostre admiració es gran: créyam veure una cate- esplicació cal feria al descriure la església y son ábside. dral y 'ns trobem ab una fortalesa; créyam veure finestrals, y Al costat del gran rosetó y corresponent á las duas naus rosetons, y estatuas, y arcadas, y campanar... y 'ns trobem ab laterals, s' hi veuhen dos finestrals circulars, un dels quals, lo murallas enmarletadas y torres de refors y de defensa. de la esquerra, fou partit al construirse la fatxada de la abadia, Presentas' primerament una porta de mesquinas propor- molt mes moderna y que desentona completament lo conjunt. cions, qual dintell recte ni menys fou treballat, ni cap esculpit, Deixem ab sentiment lo bell monastir y consecuents ab nos- rètol, ni fetxa, s' hi o vira, y entrant per ella causa gran sor- tre primer propòsit marxem cap á Sardanyola, ahont arribant presa lo trobarse dintre de un espayós atri y al enfront de la á la església, donarem nostre adéu á Sant Cugat. Desd' allí se fatxada principal del Monastir. compren perfectament la grandiositat d' aquell temple. ¡Que Los que 1' hajan visitat, hauran sentit com nosaltres, la pintoresca se 'ns presenta la vila dominada per lo punxagut emoció vivíssima que produhiex y podrán compendre nostre campanar, lo magestuos cimbori y la munió infinita de marlets apuro en descriurel, ja que de la poesía debem baixar á la rea- que cercan encara lo que fou 1' hort del monastir! Giremnos litat y de la bellesa de la totalitat á la mesquinesa dels detalls, pera em pendre de nou nostra ruta y ovirarém allá enllà lo cas- desfent, pera esplicarlo millor, un conjunt encisador y que 'ns tell de Sardanyola també mitx enrunat. embadaleix. Pensatius y cap ficats arribarem á la estació ahont lo estri- Al fons del atri s' aixeca magestuos lo frontis: en son centre, dent xiulet de la locomotora nos tornará á la realitat del avuy (1). encara que no seguint ben be lo meteix ege vertical, s' obran (1) Parlan de etx monastir, Pujades, en sa Crónica de Catalunya, tomo VII, capí- la porta y lo rosetó; á la dreta, mes enrera, despunta lo cam- tol XLIV.—Piferrer, Recuerdos v Bellezas de España, Catalunya, tomo 11, páginas 190y panar, y sobre tot eix conjunt, com coi-onantlo, s* eleva lo im- següents.—PI y Margall, España, obra pintoresca, tomo corresponent à Catalunya, pági- nas m y següents.—D. Joseph Pulggarl en la Revista ae CaíaZKBjfa, tomo I, páginas ponent cimbori. 313 y següents.—Lo Reverent Pare Muxi, religiós d'aquell monastir, qui "n feu impri- mir una historia curiosa y detallada.—Lo Reverent Pare Villanueva en son Viage lite- Forma la entrada del temple una grandiosa porta en ogiva. rario; y 'Is continuadors de la España Sagrada, por el Pare Flores. Per acort de la Comissió de Publicació, RAMON SORIANO. • s r c r l o M B á •«. r u c a ü Per la montanya: Carretera nova. Magnífichs panoramas: plans de Barcelona y del Vallés; Montserrat, 1140 m.; S. Llorens del Munt, nuo m.; Mon- seny, 1600 m. y los cims de las montanyas de la mltat de catalunyaj. En cotxe, 2 Vs h. Preu: 4 rs Lo cotxe se sltna à baix de las escalas de la seu de Barcelona. Dos vlatjes diaris Asslentos. carrer de la Corrlbla nüm. 4.—Per Sardanyola: F. o del Nort (Saragosaj k. 15 en •/« h. Preus: Rs. 760, 5'HO, 4'aO. »«r«»nyoli» * m. «'ugati caml vehinal. i/* h (riera pintoresca).—A S. Cugat se trobaran dos posadas: Fonda nova ,bona, un poch cara) y Hostal. Núm. 8. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. SANT PERE DE CASSERRAS (CASTRCM SERRAS). Monument bizantí dels mes antichs de la plana de Vich, al L' edifici está complertament ruinós y los claustres entera- Noroest d' aqueixa ciutat, distant d' ella unas tres horas y una ment soterrats. S' hi notan encara sepulcres de forma esbelta y mitja del poble de Roda. Está situat á 560 metres damunt lo y graciosa y s' hi veuhen espargits capitells bizantins, dignes de nivell del mar y á 1' extrem d' una península formada d' enor- figurar en lo museu del arqueólech, causant admiració sobre mes y espadadas rocas voltadas pel riu Ter, que passa encaixo- tot, lo grandiós y atrevit arch de pedra, qu' arrancant de mitj nat entre ellas y las montanyas vehinas. La soletat mes gran precipici sobre la roca, donava pas á la entrada principal del regna entorn d' aqueix lloch, ab rahó anomenat guayta de las santuari. feróstegas Guillerías, y posat lo viatjer al peu de sas vetustas Sa grandiosa església, de tres naus y altres tants ábsides, es parets, no veu ni un poble, ni una masia, y sols turba la quie- llarga de 50 pasos y ample de 33. contanthi la nau de la dreta tut de la naturalesa lo mormolar del riu que corra al peu del qu' está en ruinas y aparedada. Lo paviment es la meteixa precipici. roca. En son sever campanar en forma de torre quadrada, que En Pujades, en sa Crónica Universal, llibre IX, capítol XI, domina 1' edifici, s' hi troba encara una campana orlada en sa parla del castell de üastro-serras, y diu que fou pres 1' any 887 part superior per 1' abecedari gótich y en sos costats relleus re- per Lluis, fill deCarlomagno. L' erudit anticuan Dr. D. Jaume presentant á sant Jordi y á la Verge. Al Sur de 1' edifici prin- Ripoll, publicà en 1824 varios documents pera demostrar V an- cipal y separat d' ell, hi ha las riinas de la primitiva església tiguitat y vicissituts d' aqueix monument. En nostres días l'il- de Sant Pere, entre las que 's veuhen sepulcres antiquíssims, lustrat historiador En Pau Parassols y Pi, Pbre., en son com- que r esmentat Dr. Parassols creu procedents dels primitius pendios y docte opúscul sobre Sant Pere de Casserras, diu: que pobles ausetans, que convertiren aquell escabrós y solitari lloch lo probable es, que la fundació del monastir data dels principis en fortalesa natural, pera defensarse dels invasors romans, als del segle XI, época en que 'Is Cluniacenses, á qual institut per- que no deixaban un moment de repòs en los continuos combats tanyían los monjos de Casserras, penetraren en Espanya. Erro- que contra d' ells sostenían per sa terra y sa independencia. Co- neament s' ha cregut donchs, que foren templaris los que habi- neguda sa importancia, los romans lo fortificaren com á guayta taren aqueix lloch. Ludovich Pío conquerí dels moros aqueix de tota la montanya. Se troban també moltas altres sepulturas punt, per ells extremament fortificat, segons ho conta Marca, en las covas y rocas escampadas per aquells entorns, de las y fundà una església en honor de Sant Pere. La comtesa N' Er- quals se parlará en lo decurs d' aqueixa publicació. mesinda, avia del comte Ramon Berenguer, per 1' any 1057, Viatjer: si no has estat may á Sant Pere de Casserras, pots deixà en testament al monastir la quantitat de trenta mancusos, ab la lámina que 't presentem, contemplar un dels mes notables y en lo Registre 994, fol. 44, existent en 1' Arxiu de la Corona monuments de 1' art religiós de la terra catalana; mes si en alas d' Aragó, hem trobat, que '1 10 de juliol de 1356 lo Rey En del entussiasme per las cosas que parlan al cor, anares á meditar Pere lo Cerimoniós, entrega en feudo á Bernat de Cabrera, prop d' aquells murs venerables, no podrás menys d' entristirte senyor de Montsoriu y comte d' Ausona, entre altres territoris al pensar que 1' incuria dels homens y lo trevall del • temps, lo de Casserras. Foren priors d' aqueix venerable monastir los acabarán ab aqueixa joya que 'ns deixaren las generacions pas- fills de las principals casas de Catalunya, y en 1380 era prior sadas. Si ets amich de piadosas tradicions, te contarán allí la comendatari lo cardenal Pere de Lluna, que mes tart fou V an- del noy sant, que per sa tendresa y galanura t' avivará la fé y tipapa Benet XIII. En 1573 passà á poder dels jesuítas de Bar- te renovellarà los recorts de millors temps. En compendi: ar- celona y quan la expulsió d' aquestos en 1767, fou adquirit per queólech y naturalista, no deixau de visitar aqueix monument un particular del poble de Roda. Avuy dia está habitat per y aqueixa encontrada, que per quant son mes desconeguts, mes una senzilla familia de pastors, que viuhen en la casa prioral. viu será lo plaher que n' experimentaren. Per acort de la Comiisió de Publicació, JOAQUIM GUASCH. t a r e e l o n a á Tiehí Fins à Granollers. F. c. de Fransa linterior), lf.29'5,10 minuts de parada y bufet en la estació.—Blfurcacló.—F. c. de S.Joan de las Abadessas, flns á Vich, k. 39'9.— Lo trajecte total se recorra en 3 h. escassas. Es plntoresch de Sta. Coloma à Montmeló. (V. nüm. 4 d' aquesta publicació) y de La Garriga iS. Joan, k. 8"7.1 flns mes amunt de Cen- tellas. (Pas del Congost, palsatjes imponents y obras notables en lo caml de ferro; posarse á la dreta del tren.)—Preus: Rs. 35, 26'40,16'fi0. Fondas á Vlch: Uichel, Pere Metus res- taurant en la estació) y altres—Tich 4 Hodas cotxe en la estació, bona carretera, 1 i,!h Preu: 2 rs., asslentos en Barcelona, carrer de S. Pau, nüm. 1. Dos vlatjes diaris. Roda (pont sobre '1 Ter) * ». P e r e de l ' a M e r r a s : A peu 6 en caballería, i/' h. iá 1' esquerra del camí s' ovira lo casal del Bach de Boda). Pas del Ter à vado y S. Pere Núm. 9. c> s ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESGH-MONUMENÏAL DE CATALUNYA. MONASTIR DE SANT CUGAT DEL VALLÉS. CLAUSTRE. En lo costat Sud del Vallés y al peu meteix de las nion- tre las pinturas descoUavan alguns quadros de 1' escola vene- tanyas que '1 separan del pla de Barcelona, destaca sobre 1' es- ciana. En sa biblioteca 's guardavan códices, alguns del segle XI payosa campinya, hont arrelan ceps pampulosos entre 'Is camps deguts als pacients treballs dels monjos pendolistas de 1' etat de sembradura, lo que fou Monastir de PP. Benedictins claus- mitjana, essent de notar per sa curiositat una consueta aca- trals de la congregació Tarraconense. bada en 1221, y, per pertànyer á nostre literatura, las obras Deixant pera una altre fulla '1 parlar de las bellesas artís- de Ximénis y una doctrina cristiana en català del segle XIV. ticas del claustre una de quals alas representa la làmina ad- La ilustrado y '1 saber dels fills de Sant Benet qu' aquest junta, tócans á nosaltres, pera completar lo conjunt d&scriptiu Monastir habitavan se prova ademes ab un fet eloqüentíssim. del monument, explicar en pochs mots sa historia. La comen- Tal lo de que ells foren dels primers en establir, en la tranqui- sarém buscant los orígens en lo temps de la dominació romana litat de sa clausura, aquella màquina feta encara de senzilla á Espanya, en lo qual hi existia un castell que alguns suposan fusta, qu' havían inventat Faust y Guttemberg, y estava desti- casa de reereu ó construcció d' August anomeuantse per tal nada á transformar lo modo d' ésser de la societat. En efecte CtiMnim octacuinuiii. en lo segle XV, s' estampavan ja llibres á Sant Cugat, puix d' Segons Feliu, s' hi fundà desde molt antich un monastir de aquella prempsa sortí la obra de Rdifiione del abat Isaac (1482). monjos de Sant Antoni, que, destruhit pels moros sobre'Is Teatre de solemnials aconteixements fou lo Monastir, ja que anys 779 á 780, donà lloch á la fundació ó restauració en 785 en éll alguna volta s' hi aplegaren Corts com en los regnats de d' altre monastir de monjos de 1' ordre de Sant Benet, qual pri- D. Martí (1407-1408), y en lo d' Alfons V (1419). mer abat fou Deudat, erigintse en memoria dels màrtirs Sant L' importancia d' aquesta Casa se compren al manifestar Cugat y sos deixebles Santas Juliana, y Semproniana, Sant Se- que, desde los primers temps havia estat unida al Monastir de ver y altres que allí hi patiren per la fé. Aquesta fundació se Sant Llorens del Munt (1012 y 1099) y als de Santa Cecilia de creu fou decretada per Cario Magno, y 's diu també que Carlos Montserrat y Sant Pau del Camp de Barcelona; y eran fills seus lo Calvo lo restaurà en 870. lo de Sant Salvador de Breda y '1 de Santa Maria del Coll prop La terrible algarada d' Al-Mansur en 98 5 ocasionà la ruina Barcelona. del cenobí, que no tornà á veure á sos antichs habitadors fins Se conservavan en Sant Cugat varias reliquias de Sants, ha- que trets los moros, 1' abat Otho hi tornà á aplegar sos com- vense ab est motiu fet célebre 1' abat Andreu Rieulf (1079), panys; mes prompte deixa lo delitós retiro pera pendre la en qual temps se descubrí lo cos del Patró del monastir. Uansa y anar á combatre, morint en la famosa batalla donada També s' ensenya encara avuy en dia la capa pluvial y 1' sota 'Is murs de Córdoba. alba del abat Arnau Ramon de Biure, que fou mort la nit de L' abat Withard son successor, acabà la fábrica del temple Nadal de 1351, per Berenguer de Saltells y altres, en la ma- actual en la part románica, que seríala posterior ó sia '1 creuer teixa iglesia, en venjansa, segons sembla de novells datos, per ab son ábside, comensantse desseguida (1013), la construcció 1' incurapliment del Monastir al pago d' una forta suma que del claustre en lo qui treballà un tal Arnau, segons la lápida devia rebre Saltells ab motiu d' una qüestió sobre 'Is bens de sa qu' encar s' hi conserva. familia, que son pare havia llegat al Monastir. En lo segle XIV se treballà en completar lo temple, cons- A principi d' aquest segle algunas voltas ressonaren en los truhintse lo preciós altar major de veritable filigrana gótica. àmbits d' aquell alberch de pau los remors de las bregas ab los Se continuaren las obras en lo segle següent, en lo qual s' alsá francesos invassors, qu' allí prop sufriren una terrible desfeta la característica fatxada; m&stre Alfonso pintava los retaules que 's coneix ab lo nom de batalla de Sant Cugat. pera V altar major (14:73), y s' hi posavan en 1' iglesia bellas Alguns anys mes tart en 1835, lo que no havia fet 1' ex- sepulturas, com la del abat Steves (14:19). tranjer ho feren los fills de la terra, y '1 Monastir sufrí la de- En lo segle XVIIl, lo mal gust d' un dels abats, destruhí en plorable sort dels altres principals de Catalunya, víctimas del sa integritat lo precios conjunt del temple, barrejanthi detalls incendi y la ruina. d' estil barroch. Per fortuna queda encara avuy la major part del conjunt La noblesa y antiguetat d' aquesta casa la feu possehedora del vell edifici, en especial, la iglesia, dedicada al cuit, y '1 claus- de grans preciositats en obras d' art, entre ellas la copa ó crá- tre, una y altre admiració del viatjador. ter que 's deya de Cario Magno de gust purament bizantí; en- Per acort de la Comissió de Ptiblicació, A. AuiÉSTiA Y PIJOAN. Núm. 10. \ SiC··a&^fcVA • ? «« - -^ '*r ' 1 \%m * ¿j. ^._ 1 ^ *U» ;¿; í& i t i — I I • 1 E ! t 1 r ~ 1 '¿» •L-'«M HMI W# ffifflSBS''v'jar ^yffl E^r t / T U f(« ^E&tF i t T 1 ' ' ^ Hf ,í s' , ' ( <ï ( ^ ^ ^ ^ ^ \ i * í : I^HB ¡S'N» 1 LJ! ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÁLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. PAISATJE DE S. PERE DE GASSERRAS. D' entre las aspres y escarpadas serras que, donantse la má roca, damunt meteix de la pahorosa gola del fondo preci- ab las mes enlairadas y no menys escabrosas de Cabrera, forman pici (1). lo límit K E. de la bella y extensa plana de Vich, separantla de En r extrem meridional de la serra, en son estret punt d' las feréstegas Guillerías, destaca la de Sant Pere de Casserras, unió ab la vehina carena, se notan encara forts y macisos fona- important baix molt notables y especials conceptes. ments d' una formidable muralla que la taucaba en son únich Fórmala una llarga y estreta llenca d' inmens y gegantesch Uoch de fácil accés, mur que, segons conta la tradició, fou alsat rocam de mes de mitj' hora d' extensió, envoltada en tots sos pels moros pera feria inespugnable, motiu per lo qual, sens indrets per un esgarrifós precipici, excepció feta de son punt dubte, porta aquest Uoch lo nom de CoU dels moros. d' arranch en 1' extrem meridional, lo que li dona la perfeta Abundan en ella profonas y tenebrosas covas, obertas en configuració d' una península: al fons del precipici, obert al en- las escletxas de las penyas, la major part inaccessibles per tenir torn de la serra á una inmensa fondària y encaixonat per las la boca en la meytat del espadat cingle, y moltas d' ellas ama- enlairadas cingleras de rocas gegantinas, s'escorra ab lleugeresa gadas per espessas brostas ó feréstegas é impenetrables garri- lo riu Ter arrastrat per una corrent impetuosa, gemegant tris- gas. Algunas d' aquestas covas esta van encara habitadas—se- tament y donant sobtadas voltas com si busqués espahordit lo gons diu V erudit Pbre. Mossèn Pau Parassols y Pi (2)—á prin- medi mes prompte de sortirse d' aquell feréstech Uoch, quals ne- cipis d' aquest segle, y serviren de recull y de refuig á nostres gras ombras tenyeixen d' un color fosch y fatídich sas puras avis en la darrera,guerra ab la Fransa, 1' any 1808, aixis com y crestallinas aiguas. La mes salvatje y sorprenent vegetació s' ho havían servit ja en mes llunyans temps als antichs pobles arrela y reb vida en las fragositats de la serra; la soletat mes ausetans en sas interminables y constants lluytas ab llurs eterns espantosa y lo mes extremat callament regna per tot arreu; no enemichs los avassalladors romans. 's disfruta en lo cim d' altre vista que la imponenta de multi- Aquells antichs habitadors de nostras térras, atrets sens plicadas y altas serras, enaspradas cingleras, peladas rocas y dubte no sols per las amagadas y seguras covas, sí que també pahorosos precipicis; no s' ou altre remor que lo llastimós mor- per lo simbolisme que per ells tindria la rara configuració de la moli del Ter oprimit en la esquifida y tenebrosa ruta que li serra, la capritxosa y variada forma de sas colossals y espada- senyalan los farrenys penyals que 1' empresonan. No sembla das rocas y la notable abundó—encara avuy día—de la tradi- sino que un mal fat hagi allunyat d' aquells Uochs la petjada cional verbena y del venerable grévol (3) arrelat en sos arbres humana; aixis' es que tot atrau allí al romanticisme mes exage- centenaris, farían d' ella son Uoch sagrat y afavorit, com ho rat ó á un místich deliri. Davant d' aquell magnificent quie- testimonia van—segons lo mentat Mossèn Parassols—los dos tismo de la naturalesa, d' aquella inmensa y magestuosa sole- dòlmens existents en son cim, conegut un d* ells, estimbat mal- t a t qu' exten sa imponenta y melancólica grandesa per I' ample hauradament en 1554, ab lo nom especial de taula de Carlo- espay del accidentat territori que s' ovira desde 1 cim de 1' en- magno. lairada serra, se compren en tota veritat al auster anacoreta, Un fort castell construït en la punta de la serra per los ro- qu' abrumat tal volta per terribles desenganys de la vida, en- manSj que aprofitarían aixis las notables ventatjas que 'Is ofe- lairant r esperit á las regions eternas y transportat mes prop ria sa inespugnable posició y la importancia estratégica de sa de 1' infinit per la sublim resignació cristiana, busca en la situació topográfica, que la constitueixen en avisat guarda y solitaria concentració un dols lenitiu ó un complert oblit, ó al preciosa clau de las Guillerías y d' aquell indret de la plana de sabi monjo qu' entregat en lo recuUiment y '1 sossego á la me- Vich, li dona lo primitiu nom: castrum serras, castro serra; ditació y al estudi, escorcollant los desconeguts misteris de nom cambiat mes tart ab lo de Sant Pere de Casserras al edifi- las ciencias, arriba fins á las mes apartadas fitas de la sabi- carse en aquell Uoch per los cristians, desprès de la reconquesta, duría. una església en honor del apóstol sant Pere. Realsan lo fantástich aspecte de I' aspre y solitaria serra, En las despulladas runas d' aquesta primitiva església, si- las ennegridas y rónegas parets de I' antich y ruinós monastir, tuadas á la part meridional del monastir y á poca distancia d' solitaria y digna estada en altres temps de monjos cluniacenses (1) éll, s* hi troban antiguas y notables sepulturas. Están entreta- situat en lo cim y que avansant ardit, resta com sospés sobre 1' lladas en la roca viva, marcant la configuració del eos y del cap abisme. Resaltan en éll la gravetat artística y mística senzillesa huma y encara que algunas son de diferents dimensions, la ge- de las ratUas arquitectónicas de la enrunada església del segle XI; neralitat tindran 2 metres de llargària per O'50 m. en la major la severa y magestuosa portada, aparedada per dissort;—lo tí- ampiarla del eos, y O'25 en la del cap y altre tant de fondària. pich campanar, torre quadrada románica; y 1' atrevit y macis Lo galzer que las envolta dona á compendre que anirían tapa- areh de pedra—qu' era d' entrada del monastir—obert en la das per alguna Uosa. Aquesta lley de sepulturas que 's troban (1) Vegis lo n.° 9 d' aquesta publicació pera noticias históricas y artísticas. (11 L' abadía de Cluny á Borgonya (Fransa) de la qual dependía aquest mo- (2) Bistoria de San Pedro de Casserras, monumento de los más antiguos del llano nastir y á qual congregació pertanyia, arriba à tenir baix son domini mes de de Vich. 2,000 monastirs y son abat era lo mes poderós de la Europa, tenint ell sol 40,000 (3 Planta sagrada pera los druidas que recullian son fruit ab especials y no- lliuras de renda, encara en la última centuria, y 60,000 la comunitat. tables eerimonias. Núm. 11. també en Olérdula, Cervelló y en altres fragosos llochs ahont d' alguns restos dels monstruosos rèptils d' aquells temps re- los penyals de configuració especial y rara se p r ^ t a n al simbo- mots. lisme, han sigut fins ara y continúan essent consideradas per No menys que per lo geólech, es notable també y digne d' molts—entr' ells lo expressat Mossèn Parassols—com á celtas ó estudi aquesta serra pera lo botánich, que hi trobarà també, á fenicias, mentres altres conjecturan, apoyantse en distints datos, no dubtar, escuUit é important fruit á un escrupulós trevall d' que perteneixen ais primitius cristians. investigació. Respecte á la constitució geológica de la serra, nostre inte- Creyém, donchs, que Sant Pere de Casserras mereix ésser vi- ligent consoci D. Frederich Bordas, entussiasta per aquests estu- sitat, tant per V excursionista curiós y entussiasta per las cosas dis y coneixedor de la encontrada, nos diu: que, á deduhir per de la terra, que busca tant sols esplayarse y embadalirse en la alguns y notables fòssils que s' hi troban—deis quals ne posseheix contemplació de las bellesas de la naturalesa y de las concep- curiosos exemplars—es terreno cretáceo, pertanyent al período cions del a r t , com del ardit viatjer que, arrelant en son pit 1' jurassich ó de transició, época secundaria; essent tot ell compost amor á las glorias de la patria, desitja també, portat en alas de de capas sebreposadas posteriorment, de diferents terrenos y la investigació y del estudi, conèixer punt per punt las riquesas rocalla, per efecte dels trastorns geológichs propis d' aquella y preciositats—per dissort encara molt desconegudas—que en- época, y creu no errarse al suposar que si allí se practiquessen tranya en son sí nostra aymada Catalunya. Aneuhi, y ben segur trevalls serios y científichs, donarían per resultat la troballa que no vos doldrà lo viatje. Per acort de la Comissió de Publicació, CESSAR AUGUST TOREAS. GrXJT.J>^. V. lo nüm. 9 d'aquesta publicació. íi ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESGH-MONUMENTAL DE CATALUNYA, PATI DELS TARONJERS EN LA CASA DE LA DIPUTACIÓ. Entre las pocas construccions civils alsadas en 1' edat mit- resta conpendiada en aquella inimitable sensillesa de las ratUas jana en nostra Molt Excel·lent ciutat de Barcelona, resta per primordials essentne sempre la vertical la dominant y presen- sort en peu bona part de lo qüe fou Casa ó Palau de 1' antiga tantne sos adornos com naturalment derivats, y com nascuts Diputació general de Cathalunya. cspontaneament los fullatges de sos pinacles, las floretas de sos N" era aquesta lo cos encarregat de vetUarne, tancadas las capitells y fins los arquets lobulats que com brins de joganeras Corts, per lo compliment de sos acorts y pels interessos generals plantas se earagolan per las basas y cossos prismátichs dels pi- del Principat, d' ahont derivà son apel·latiu corrent de lo «Ge- lanets y després pels multiplicats pinacles, casi águilas alsadas neral»; rebia lo jurament de tots los oficials secundaris y cui- ab uniformitat al peu de la general teulada? daba del pago dels tributs. Constà al comens de vuit membres, Inspirat se trobà lo desconegut arquitecte que imaginà tan després de sis, mes després de cuatre, y en las Corts de Cervera magnífica obra y expert coneixedor n' era de 1' estil que volia de 1359 foren reduitsàtres, lo que fou confirmat per Ferrant I.®'' aplicarne, puig valentse de reconeguda sobrietat, sapigué com- en las Corts de Barcelona de 1453 agregantshi altres tants binarne tots los variadíssims primors que distingeixen sin^-ular- oidors de contes. Son cárrech duraba tres anys y eran elegits nient un estil que no té en temblant terreno altres que '1 pre- un per cada bras de las Corts, ço es: un pel Bras ecclesiástich, cehisen ni que 1' hajen després seguit. que debía esser Abat ó Dignitat de iglesia catedral; altre pel En lo pati dels taronjers igual en nivell y en tot son segon Bras militar, que debía esser cavaller, y altre pel Bras comunal, cos al tercer y últim de la galeria del pati de 1' escala, lo que que debía esser ciutadà honrat. allí es primer cos, n' está format en part per macisas parets Aquests il·lustres magistrats que forent molt respectats per llisas ab una porteta lleugerament adornada ab baquetons á 1' son reconegut zel y patriotisme, reberen grans prerrogativas y extrem de la dreta y sens dubte tindria portas ornamentadas, vestían gramalla vermella ab capiró ab sa llarga chía negres avuy perdudas, que donarían entrada á las salas, ó tinells, com distinjintse dels concellers per un collar d' or ab un bell floró llavors ne dirían. sobre lo pit; y sempre sortían precehits de sos macers vestits ab En dit cos baix y en lo primer terme mes ensá encara de fosca gonella curta, capiró y chía negres y la massa de plata lo que mostra la present làmina s' hi trovan á dreta y esquerra sobre lo muscle dret, segons encara restan esculturas que 'Is re- cinch arcadas ab cuatre columnas fins á pla terreno que donan presentan sobre tres portals de la mateixa Casa. pas á las pessas del entorn. Las columnas que avuy sostenen Casi lo punt mes excels del primitiu circuit de la ciutat, fou aquellas cinch arcadas tan semblants á las del primer pati per escollit pera alsarse lo gran palau de la Diputado general; es- sa mida, sos baquetons y testas de cada punta d' arch, son de sent notables las alteracions del pis que allí s' observan; puig marbre rogench de Tarragona, de dibuix en son fust y capitell alsada 1" antiga capella de Sant Miquel prop de la Casa del plenament de la renaixensa y semblants també á las que 's tro- Concell sobre lo paviment de mosaich roma prou conegut, que 's ban al cap de la preciosa escala del primer pati y al capitell de troba molt mes baix que lo pis de 1' actual plassa de la Consti- r ángul trencat allí sospés; essentne molt probable que en los tució, seguint 1' elevació del terreno resulta que després de l'atri primers jorns de Y edifici las primeras columnas foren de pur cobert de dit palau que 's trova á peu plá, pera sortirne al pri- estil gótieh, y tal vegada semblants á las deis baldaquins deis mer pati gótieh ó de 1' escala cal pujarne alguns grahons, y sepulcres Reals de Santas Creus. pujada aquella al nivell de la galería de son primer pis se troba De totas maneras 1' aspecte del pati dels taronjers n' es her- lo del pati dels taronjers format artificialment per un replech de raosíssim tancats per un moment los uUs á sos actuals adefesis, térras demunt de las habitacions baixas, de manera que aquest, puig en mitg de sa irregularitat de planta presenta tal aspecte tenint igual alsaria que lo pati primer, conta sols dos pisos men- d' armonía, de que sois pot donarne una Ueujera idea la present tres que aquell ne té tres. lámina. Comensaba V any 14:32 quant, segons consta en auténtichs En aquesta surten en primer terme los vells taronjers qu' registres de Y arxiu de dita antiga Diputació, foren compradas arrelan ufanosos en lo terraplé demunt de las esmentadas vol- varias casas pera incorporarse á 1' obra del nou palau, y poch tas de las habitacions baixas y lo pis n' está enllosat ab llosetas després es de creurer que aquest resta termenat no fentshi in- de marbre blanch y negre. Després de la primera secció que té novació fins á V any 1598 en que fou encomanat á Pere Blay la forma d' un quadrilonch prolongat per sa ampiaría y flanque- Y engrandiment y fou alsada tota la part estil de la renaixensa, jat per las cinch arcadas per part ab las cuatre columnas estil si be conservantse ab felis acort tot lo posible de la part antiga, de la renaixensa; se estreny igualment per cada part, desarro" logi-autse aixís la parcial conservació de joyells únichs en nos- llantse en línea recta fins al fons sa part dreta, y aixamplantse tra ciutat y no comuns en tota Espanya per sa primorositat y á poch tros la part esquerra després d' haberne donat cabuda correcte dibuix. á una ample y gentil sala. ¿Qui no confessarà devant de 1' adjunta vista del pati dels Aquesta desigualtat tatxable en reglas de bona euritmia taronjers, que tota 1' hermosura y gentilesa de 1' estil ojival dona n' obstant certa vida y moviment al conjunt, puig des- Núm. 12. torbantne á 1' ull de mídame de sopte sa extensió presenta temps en que foren moltas y grans las reformas de Y obra vella aquesta niolt aumentada y presta al tot agradable aspecte. segons queda apuntat. Fou n' obstant tingut en conte 1' estil Nova mostra aquesta repartició de que nostres antecessors primitiu de la noble y magnífica Casa, y aixís després d' un cos cercaban ans de tot lo bon repartiment de las pessas interiors llis y quadrat de regular elevació, se forma un altre ab cuatre dels edificis, mes que la rigurosa euritmia de sos frontispicis; no archs ojivals, flanquejats per altres tants pilans prismátichs que dona per altre part un sol indici de que aquest mateix frontis- rematan ab pinacles, imitació intencionada si be no molt felis pici fos mutilat sens compassió pera certas conveniencias de 1' dels ja esmentats. Corra de 1' un al altre pila angular una ga- interior mes ó menys justificadas. leria de llistons de pedra figurante quadrats en punta; diago- Aixís es com fou acabada sens interpolacions ni adefesis la nalment s' alsan sobre la galeria dos faixas ojivals de pedra que galería alta d' aquest pati ab la mes absoluta regularitat, ço sostenen devall una campana pera las horas y quedan closas en es, presentantne simétricas sas finestras d' arch rebaixat, ab sos son bell cim per un altre pinacle de pedra que sosté en sa punta antepits ó pretils de tres arcuacions, ab sas columnetas quis- una lleugera ferramenta pera la campana deis cu arts, y demunt cun; y flanquejadas per sos pilanets prismátichs que donan eixi- s' alsa lo paiiell ab una creu de ferro. Bonich n' es aquest con- da á las gárgolas al nivell del comens de la teulada y sobre d" junt, mes cal reconèixer que no iguala en gentilesa y bona exe- aquesta s' enlairan los frondats pinacles tots d' igual alsada y cució á las obras que domina y que volgué imitarne. perfilantse esbeltament sobre lo blau cel. Destinada desde fa anys la part antiga del palau de la Di- Descriurer un per un los assumptos del peu de quiscuna de putació ó General de Cathalunya, pera dóname cabuda á las las semi-repisas de cada pilanet al destacarse de la cornisa baixa, Salas y oficinas de la Real Audiencia; generalment n' ha sigut fora cosa atractiva pero per demés llarga y no menys fora 1" cuidada com calía per los Regents avuy Presidents de tant ele- una cosa y Y altre la minuciosa descripció de las magníficas vada institució. gárgolas que surten atrevidas del peu de cada pinacle pera fora- Pochs son n' obstant en materia d' art los elogis que poden gitarne á doll 1' aygua de las teuladas. Una representa un Ueó, donarse sens reserva, mes aquests son deguts y debem donarlos altre un aligot, altre un grifo ó una quimera, altre una sirena al Regent de dita Real Audiencia en los anys 1858 y 1859, en- ab totas las formas mitológicas reconegudas, altre un home tre altres D. Nicolau de Penyalver, qui felisment secundat per disfrassat d' os que domina un lleonet, altre un paysá que r arquitecte D. Miquel Garriga, ab zel imponderable, vist 1' es- apura una copa de forma de calzer teninte á 1' altre má un tat ruinós del pati de 1' escala que ab pena sostenían uns for- gerro que encara sembla pié, altre un sacerdot paga embolicat tíssims puntals desde son pis, determinà referne tota la part ab sas folgadas vestiduras, altre un macer ab trajo de cerimò- mes consentida; y aixís fou com tirada á terra fins als fona- nia ; altres guerrers de 1' edat antiga fortament lluitant ó apa- ments tota la part exterior que mira al carrer de Sant Honorat, rellats á la lluita, y per fi n' es tanta sa varietat, que dona lloch y aixecat al interior un complert revestiment, alsá de nou pe- á bon estudi de las costums y coneixements de 1' época en que dra per pedra aquellas parets, essentne estribadas las interiors foren treballadas aquellas ben acabadas obras, maliciosa carica- del pati per tirants de ferro, de manera que logra fossen trets tura las mes, prevalentse del elevat lloch ahont eran destina- sens perill tots los puntals, restaurà Y últim tros de I' escala, das y filias del libre capritxo é ingeni de son autor. treta una alta paret y reixa que trencaban un ters de sa barana Las injurias que segons esdevé sovint n ^ ha sofert aquest * y logra deixarho tot, aixís com los ans trencats rossetons del pati. mes dels homes que de del temps, son fàcils de reconèixer pretil ó antepit, en lo magnífich estat que ara ho veyem. en la present làmina y per ésser tant visibles y desatentadas no Si plé de mutilacions lo pati dels taronjers presenta tantas cal femé especial esment. bellesas com tot lo magnífich palau de 1' antiga Diputació, digne Di intent he deixat per 1' últim paríame de la torra que s' es per cert de que forme part de I' escollit aplech de vistas pin- alsa sobre lo cós avansat de Y esquerra, puig mereix particular torescas monumentals de Cathalunya; condolentnos com de tan- consideració; ates que si be á primera vista sembla anexa al an- tas altres obras d' aquells segles de que no poguem estámpame tich eos d' edifici, prompte se descubreix que fou alsada en lo lo nom de I' insigne Mestre que concebé tanta bellesa. Per acort de la Comissió de Publicació, EDUART TÁMARO. La Casa de la Diputació pot visitarse diàriament á totas horas, en lo que respecta á sos patls y galerías; mes en qiyint á las Salas y Capella cal esperarse la tarde ó dias feriáis, pulg llavors se pot recorrer tot per medi del porter major de 1' Audiencia qul té las claus. També sol donarse visita pública en lo día de S. Jordl, patró de la Casa, qu' escau á 23 d' Abril, y llavors s' instala en lo pati la gaya y tradicional fira de ;flors, dita de las rosas. En la visita cal notar las hermosas portadas de la galería y patls; lo grandiós y delicat frontisplci de la capella de Sant Jordl, y en lo interior de la mateixa la volta de cinch claus, sos magniflchs rellquiaris afiligranats, sos ornaments de vellut carmesí brodats d' or y seda ab Imatjerla, sos preciosos frontals igualment brodats, y especialment un que representa la lluita de S. Jordl ab lo dragó; las tapicerías, un misal íUumlnat, etc., tot magnificas obras deis segles XV y XVI. E n una de las Salas se troba la complerta coleceló de retratos deis Comtes de Barcelona, Rey d' Aragó y Reys d' Espanya; y per ültlm no cal olvídame lo ben disposat y e s - payós arxiu de dita Audiencia, ni lo elevat Saló de S. Jordi, lloch de numerosos é importantlsslms fets histórichs. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. MONTANYA DE SANT LLORENS DEL MUNT. ROCA Y COVA DEL DRACH. Forta, varonil y selvática fou V obra de la naturalesa al pendent allavors de la corona carlovingia, volgueren venjarse conformar la montanya de Sant Llorens del Munt, y al assen- de la forsosa inacció á que 's veyan condemnats portant á la taria, pera sempre reyna, sobre totas las que la rodejan. Típica Cova de Santa Agnés un monstre del África «de dos especies, com la de Montserrat y de constitució geológica molt consem- que corría com un bou y volava com un aucell.» A mida qu' blanta, no presenta com ella las cónicas águilas que tan místich ana creixent cresqueren també sas rapinyas y prompte arriba á carácter donan á sa rival afortunada, sino faixas sobreposadas devorar pastors y viandants; no tarda en extendres' la fama fii;s de colossals rocas cilindricas, talladas verticalment, que donan á Barcelona y lo compte Wifredo, pare de Wifredo ó Jofre lo al Sant Llorens 1' aspecte d' una gegantesca fortalesa. Sa planta pelos, primer de nostres compta independents, envià á un cava- pot compararse á una estrella irregular, quals puntas, sòlida- ller ab bon aplech d' almogavars pera combatrer la fera, mes ment estrebadas fins al cim, forman entremitj espadats cingles no havent reixit en son intent y haventse estimbat d' espant y ombrívolas fontaladas; covas misteriosas s' obren en son sí y los cavalls per un cingle (qu' avuy encara anomenan lo dds la veu del eco que sovint ressona fa duptar de si las habitan cavalls), resolgué alashoras lo esmentat compte anar ell meteix genis fantásticbs y protectors. La vegetació, cosa extranya, s' á escometrer lo monstruós animal. Pogué atontarlo primer ab exten valenta y ufana sobre una prima capa de terra vegetal, un colp de branca qu' arrancà d' un roure y després lo matà y, com orgullosa d' arrelar entre penyas, corona las mes pela- d' una Uansada en lo ventre: comensá lo combat en la cova de das cimas de vert y ondejant plumatje. La forta olor dels pins Santa Agnés, y es de creurer qu' ab las revoladas de la fera y lo suau flayre de las violetas boscanas y herbas medicinals vingué á termenar prop de la roca qu' ha pres son nom. Part embauman 1' ayre del entorn y, com encens ofert per la natu- de sas despullas foren enviadas per lo compte al emperador ralesa, pujan en alas del vent fins als peus del trono del Creador. (Ludovico Pío) y aquest, en premi de sa coratjosa abnegació, La Boca del Bracli pot considerarse com típica representa- lo deslliurà de son vassallatje y quedà desde allavors Barcelona ció del carácter general de la montanya. S' alsa al Nort del Mo- erigida en comptat independent. nastir, á mitja hora escassa de distancia y á mes de 1.000 me- No es aquesta la sola tradició ni aquest lo sol lloch digne tres sobre 1' nivell del mar, dominant al N. E. un extens pano- d' esmentarse qu' existeix en la montanya. Si sou aficionats « rama y r agrest fondal de Santa Agnés: sa alsada es de mes de impressions grandiosas, recorregueu y exploreu sas covas; desdi^ cent pams y un estret passadís de tres brancas V atravessa de 1' espayosa Cova Simanija ab naus de catedral, fins á la de so- / •S. á N. y de O. á E. Eixa massa colossal, rígida, d' una regula- bre ca 'N Poble, enjoyada de randas y trenats d' estalactitas; ritat quasi geométrica que recorda 'Is monuments egipcios, desde "Is Corrals y 'Is Ohits, ciclópeas construccions naturals está sospesa per tres de sas quatre caras, com petrificat senti- habilitadas per' .estada humana, fins á la inexplorada Cova del nella, sobre horrorosa timba y la constituheix, com las demés frare ó Cau de la moneda, teatre de fantásticas llegendas. rocas de la montanya, un pa de palets y betum, conglutinat ab Si lo contrast vos agrada, veniu á esta montanya; no hi ha tal duresa, qu' es susceptible de puliment, com se veu en las co- lloch ahont regni ab mes imperi. A la sublimitat misteriosa de lumnas del frontis del Santuari de Montserrat. las covas substituheix en las fondaladas un grat reculliment y Ara bé, ¿á qué 's deu lo nom de Roca ó Cova del Drach que en lo cim dels penyals, vostra vista, lliure d' obstacles, mirará té aquest penyal?—¿No haveu vist may en la Seu de Barcelona reflectarse T sol en aquella mar qu' un dia, conquistadoras de á cada costat del portal de Sant Esteve que s' obre devant de Mallorca, Sicília y Grècia, solcaren las naus del rey En -Jauiue Santa Clara, dos esculturas representant la llnyta d' un cava- y d' abdós Rogers. Molt també té qu' estudiar en ella lo botá- ller ab un monstre horrible? jNo saben qu' encara en moltas nich, lo geólech y 1' historiador y tresors guarda capassos de vilas de Catalunya figura lo Drach en las professons del Corpus? premiar ab generositat al primer que comensi obra tan me- Donchs tot prové de la meteixa tradició. Diu aquesta qu' escar- ritoria. ^ mentats los moros en llurs correrías per nostre comptat, de- Per acort de la Comissió de Publicació, R A M O N A R A B Í A Y SOLANAS. i.« P E R TARRASSA Y MATADEPERA.-Barceiona 4 T a r r » M « : Ferro-carrU del Nort (Saragossa) 33 ks. en 1 h Uarga, atravessant lo' Vallés. Preus: Rs. 16'60,12'4n,9'20. Anti- güetats notables. Pondas principals: Peninsular, de Zaragoza y del Jardin.-Tarrai.»a 4 M a t a d e p e r a : Camí vehinal >/• d' hora - m a i a d e p e r a 4 •. Morena del Munt (monastir en lo clm de la montanya;; á peu ó en caballería 3 hs. á la pujada, 2 i/i á la baixada. «.• P E R rA8Tei.i,AR V «*A!«T FEMV l í E t R E C é . - V . lo nüm. 3 d'aquesta publicacio-üi. Feílu dol Recó 4 8. Morenii del Mant, á peu ó en caballería, a l a pujada 2 i/s hs. unas 2 hs. á la baixada. De Castellar pot pujarse també RlpoU amunt y pel coU de Sta. Agnés; bellissim caml encara que Uarchypenós parala ascensió; es preferible a la baixada. A Tarrassa , com á Castellar, será fácil trobar cavallerías y guias (V. núm. 4). Pot prescindirse de gula anant per Matadepera.-Las provisions son indispensables, puix en lo Mo- nastir se troba poca cosa per ara. La concurrencia de visitants animarla al hermltá y al propietari à proporcionar mes comoditats. Lo primer es cxcelent guia de la montanya y 1' excursionista fará bé d' utilisar sos serveys mitjansant una gratificació, pera visitar las curiositats qu' enclou.-Se pot passar la nit en lo Monastir dormint ft la palla. I.a vista del grandiós panorama, al llevant y posta de sol, compensa bé las molestias.—Los abrichs sos sempre ütlls y enterament indispensables de setembre á maig. Núm. 13. t-t) ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESGH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. VICH. MONUMENT AL Dr. D. JAUME BALMES, Pbre. Magnífica es la impressió que produlieix en V ánimo del vi- ahont publica algunas de las suas obras, entre ellas las Conside- sitant lo claustre de la Seu de Vich. Al trobarse un dins d' aque- raciones políticas sobre la situación de España, y las Observaciones lla joya de 1' arquitectura gótica; al distingir en lo centre, lo sociales, políticas y económicas sobre los bienes del Clero, y la mes monument que com sagrada urna, guarda las despullas del in- capdalt de totas, El Protestantismo comparado con el Catolicismo mortal Balmes, surmontat per la sua estàtua, iluminada per los en su influjo civilizador, la qual fou rebuda ab gran satisfacció raigs del astre del dia que forman á son voltant com una glo- del món científich é inmediatament fou traduhida á varias riosa aureola de llum, se sent una especie de respectuós arro- llenguas europeas, y especialment al francés per lo meteix au- bament, que fá veure en aquella, ab los ulls de 1' imaginació, tor, durant lo viatje que feu á Paris y Londres en abril de 1842. r ánima del gran filosopb, despresa dels lligaments de la vida En 26 de febrer de 1811, fon nombrat soci corresponsal de terrena y enlayrantse envers las regions de I' eterna benaven- la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, y per aquest turansa. temps publicava, en companyia de son amich En Joaquim Roca Dit claustre, segons ja queda expressat, en altre lloeh d' esta y Cornet, la revista La Civilización, nomenada anteriorment La publicació (1), consta de cinch finestrals per ángul en cada cor- Beligion, donantne á llum un' altre en 1843, titulada La Sociedad. redor, de diferents filigranats cada un, mostra d' una riquesa de De Barcelona passá á Madrid en 1844, ahont funda lo pe- dibuix molt apreciable, debent ara fer observar que en Y ad- riódich El Pensamiento de la Nación, acabant á principis del 1847 junta lámina poden veures tres d' aquestos finestrals, dotats la sua obra, que dú per títol Curso defilosofíaelemental. quiscun d' un magnífich rosetó, que per lo grandiosos nos sem- Altres obras dona á llum ab incansable activitat durant los bla qu' en ells 1' artista hi llensá á pler lo doll abundant de la vuit anys de sa vida pública, entre las quals podrem citar com sua inspiració. ¿Qui sab si al idearlos sentía en son cor una á mes principals. El Criterio, en 1845, y en 184:&,\siFilosofía fun- veu misteriosa que li deya, que la humanitat, seguint lo camí damental y las Cartas á Un escéptico en materias de Beligion (1). ' progressiu de la perfectibilitat á qu' aspira, inventaría un medi La Beal Academia Española, lo nombra académich, empero pera copiar exactíssimament la sua obra, á fí de que fos I' ad- una gran malaltia que feya temps anihuava en son sí, arrencà miració de las futuras generacions ? una volada malastruga impedintli pendre possessió de dit cár- Embellida, avuy día, ab 1' estatua del gran Balmes, ell es rech. Aixó n' obstant, fent esforsos de ñaquesa, publica al me- lo misteriós imán qu' atrau primordialment nostra atenció; y teix temps lo folleto titolat Pío IX, com Y última guspira de per això, nos creyem en lo deber d' abocetar, encara que sía ab la sua inteligencia qu' anava apagantse. Eixa publicació li dèbils pinzelladas, la vida del ilustre patrici, sol esplendent de causa algunas amarguras y disgustos, qu' ajudaren poderosa- la moderna filosofía catalana. ment á que sa naturalesa ja combatuda per la malaltia, sentis Lo Dr. D. Jaume Balmes y Urpía, nasqué en la predita ciu- minvarse 1' alé de la vida y tingués de marxar á Barcelona y tat de Vich, lo día 28 d' agost de 1810, essent sos pares uns d' aquí á Vich, ahont, després d' apurats tots los ausilis de la honrats menestrals líomenats Jaume y Teresa. Feu allí sos pri- ciencia y los cuidados del afecte, morí cristianament lo día 9 de mers estudis y comensá en son Seminari, la carrera eclesiástica juliol de 1848. De sa patria terrenal puja llavors á la celestial fins al any 18 27, en que, vista sa notable aplicació, lo Ilm. Sr. Bis- Jerusalem pera rebrer lo premi de sa apostólica y exemplar vida. be, D. Pau de Jesús Corcuera, li concedí una beca en 1' Univer- Espanya tota y 1' Europa cristiana ploraren la mort de tan sitat de Cervera. En 9 de juny de 1830, se passá batxiller en gran home. Sas mortals despullas forén sepultadas en un mo- teología y s' ordena en novembre de 1833, estudiant al meteix dest nitxo del cementiri general de sa ciutat nativa; empero, temps en la dita Universitat cànons y dret civil, servint mes promoguda una suscripció nacional, pera erigirli un monument tart en calitat de substitut la cátedra de Sagrada Escriptura y com á mostra de la gratitut de tots los ciutadans envers lo geni guanyant per fí, en virtut d' oposició, lo grau de Doctor, dit de que honra á la patria, omplint de gloria al nostre segle, als 31 d' POMPA en llenguatje universitari. octubre de 1853, pogué ja colocarse en ell lo cadávre del ilus- Pius I' any 1835 permanesqué en Cervera, empero desarro- tre filosoph. Mes tart habentse ressentit 1' obra d' aytal monu- llantse en gran manera la guerra civil y desitjant estar acom- ment y essent necessari procedir á una radical reparació, posats panyat de la sua familia, retorna á Vich, ahont estudia varias de comú acort I' Hm. Bisbe de la diócesis y los Ilms. Capítols ciencias y en especial las matemáticas, en qual asignatura dona eclesiástich y municipal, resolgueren la sua trasladó al centre promptement tais provas de son original talent, que li valgué del claustre gófcich de la Seu. A aquest fí, acudiren á S. M. la en 1837 esser nombrat catedrátich pera ensenyaria en un Cen- Eeina D." Isabel II, la qual concedí la sua augusta aprobació, tre literari de la meteixa Ciutat. y otorga un important socos dels fondos del Estat. Venturosament acabada la guerra civil, passá á Barcelona (1) Devem fer notar qu' en la colecció de sas poesías postumas, nostres lec- (1) V. Esplicació de la vista del Claustre de la Seu de Vich—Entrega n." 1. tors hi veuran una de las que compongué en llengua catalana. Núm. 14. L a cerimònia religiosa y civil de 1' indicada t r a s l a d ó se la grata memoria del sabio y del escritor. Este panteón, ideado y construido verifica lo día 4 de juliol de 1 8 6 5 , celebrantáe al m a t í del me- por el escultor de cámara teix día u n s sumptuosos funerals de cos p r e s e n t , y procedint Don José Bover, de Barcelona, després a b t o t a p o m p a á la n o v a colocació de las cendras d' en á quién en concurso de artistas, confió su ejecución Balmes en lo descrit m o n u m e n t , á presencia del Clero cate- la muy ilustre Junta encargada de llevar á cabo tan memorable obra, d r a l , del Comisari Regi y D i p u t a t á Corts per lo Districte fué planteado con el auxilio de la munificencia E x m . D. J a u m e Safont, l i t r e . A j u n t a m e n t de Vich, Comissions de S. M. la Reina Doña Isabel 11 de la Diputació Provincial y dels A j u n t a m e n t s de Barcelona y en el año de gracia G e r o n a ; de 1' U n i v e r s i t a t L i t e r a r i a , de 1' Academia de Bonas MDCCCLIII. Lletras, de la de Ciencias N a t u r a l s y Arts, de la Societat Eco- En a l t r e c a r a : nómica d' Amichs del P a í s , del Golegi de Notaris del Terri- D. O. M. t o r i , de la prempsa periódica, del batalló P r o v i n c i a l , de la Ofi- Al Doctor D. Jaime Balmes, Presbítero. cialitat de l a r e m o n t a de Conanglell y d' u n a numerosa concur- Consumatis in brevi explevit témpora multa. rencia d e vigatans y forasters. (Sapient, cap. IV, vers. 13) Lo m o n u m e n t r e p r o d u b i t en 1' adjunta l á m i n a , es del estü E n 1' a l t r e c a r a , hi h a u n ángel que dú u n vas lacrymatori. greco-romá, y consta de dos cossos, superior é inferior. Lo pri- Lo eos inferior ó sia lo posteriorment afegit, es de m a r b r e m e r , j u n t ab la e s t a t u a que '1 s u r m o n t a , es de m a r b r e blanch negre, a b las inscripcions que á continuació se expresan: y conté las següents inscripcions. En la p r i m e r a cara la següent: E n la p r i m e r a c a r a : Para engrandecer la memoria del insigne vicense, D. C. M. el inmortal Doctor D. Jaime Balmes, Presbítero, Qusesivit verba utilia, et conscripsit sermones dictis- gloria de su patria, de España y de su siglo, simos ac veritate plenos. con acuerdo del venerable Prelado, (Eccl. c. 12. vers. IC). y del ilustrisimo Cabildo eclesiástico, El Doctor D. Jaime Balmes fué autorizada por Real orden de 8 de junio de 1864, Nació en Vich à 28 de agosto de 1810; la traslación de sus restos, y después de haber permanecido en Barcelona y Madrid, desde el cementerio rural, y visitado varias capitales de Europa, de donde fueron exhumados en 23 de setiembre restituido á su país nativo, murió en 9 de julio siguiente, de 1848. y conducidos el 25 con solemne pompa En Vich y en Cervera hizo sus estudios de humanidades, á esta Santa Iglesia. filosofía y teología, cuya borla recibió gratis en premio de su mérito. En 1' a l t r e c a r a : Promovido al sacerdocio, La restauración de este monumento en cuyo ministerio fué siempre ejemplar, fué subvencionada por el Estado, enseñó con fruto matemáticas en su patria. completada por el municipio En los últimos diez años de su vida escribió: y por la generosidad de algunos prelados de España. ^ «Consideraciones sobre la situación de España,» Colocóse la primera piedra en 23 de setiembre otras «Sobre los bienes del clero.» de 1864. «El Protestantismo comparado con el Catolicismo, Y fué terminada felizmente la obra en 25 de abril en su influjo civilizador.» de 1865, «La filosofía fundamental.» proyectándola y dirigiéndola gratuitamente «La elemental,» de feren alsar, en mitj de las freseals hurtas y arhredas atainihi- la pedra que li duna una visualitat verament ariistira. das, grans casas de camp, algunas de las cpuils emara re>taii en Respecte 1' historia d' aipiest editici. potas nova^ lu^ ]uulem peu ab tota sa grandiositat. donar (1): consta sa oxistt'ucia de lo segle XII junt ab la de la Ja en 1' antigor goda se parla d' nn palau de divertiment V'ila-tl(-c(iiis. segons llegim on Kelin. [lor haver sigut empenyats dels reys, bastit á la vora del Llobregat, palau que degué exis- una y altre [ler lo Conito líamon Uoreuguor IV al bis'oe de Bar- tir encara més t a r t , fins als temps dels Comtes do llarcelona. celona luiillem de Tarroja per la siuna do linqnanta Uiuras de Desde I' invasió delalarbsy durant tota 1' otat niitjaua y molta plata olirada (|neli t-nmatlleva durant lo >iti At:' Toiiosa on 1 1 IS part de la moderna, fou perillosa 1 estada pro|( do la i s' e\ten al pou de V^iladecans, y la construcció, á una y altre truida la fatxada. Té aquesta en sa part inferior una porta qua- banda dol Llobregat . de las siimpf liosas torres qu' encara avuy drada (tal volta antiguament ab pont Uevadís) tren» ada ou sos admirem. Magnífica es la pintura ijue d" aquesta campinya, dos ánguls superiors per duas ménsulas, y á sos costats (hia- cantada ab eloqüents veus per In- poetas catalans, iie fan los finestras. En lo primer pis se 'n obran t r ^ , de ardí reliaixat, la forasters, fins los que vingueren á nostra patria en si'i áií guerra del mitj adornada per menuts lòbuls, y las duas deis costats en los calamitosos temps del segle XV^ll. Fabro. V autor de los per un sol lóbul. En lo tercer pis hi ha, al mitj. uu bon con- IIICIKIS lli I SI ri iiis'uiïn Sifwr T)on .¡tiau ih A/is/rm in il ¡'l'uuiim- servat pedrer sostingut per tres cartelas y ab duas peti tas fines- ili) ilr ('aialHÏtn, al parlar do la entrada del exèrcit ca>tollá . Teatro fon mpiesta geixen perfectament per sos montants, y las hem senyalat pera encontrada de varis notables successos en la guerra, ipi' his- donar aproximadament idea de I' integritat de la fábrica. En toria 1" autor citat, .salvautse, sens dubte per sa bona construc- ella s' ha de notar altre particularitat, y es la de unas petitas ció, 1' edifici de que parlem de la funesta sort ipie en atinu"iits JUM- icltunnas acobladas aii edifici en que están enclavats, la llum penetra únicament pel nn abach conni;ácada tinnladeciiich archs correspon un matxó quadrat de son pati que s' obra horisontalment com arniila fines- contrafort, (pu^ jnnt ah los ,l(>ls áii;j;nls donan estabilitat á la tra dirigida envers In cel y (pie no pot rebre altre clumr ([uo la galería iiaixa. .\vny aipiesia e-t/i coherta ah una volia, de pí^lra quede lo alt directament dinian-.i. bo !)rugit del mon s' t'>ji'tíil;i aparellada y de pmit rodi'i. (pu' ,'i pesar del grnix de la paret \ contra la torta muralla que 'Is cncloii. y si p(;r cas hi penetra deis contraforts (pu' T e-taiirpi·ixen ha desplomliat aipiella. ipie ^ elevant sas vibracions en i" ayre pa-santlas per so!)re la re- ha (le;4iil ser atirantada, ohriut-e la volta de las ualcrias. \ |iriii closa galeria y deixanlla-< canve cum vellectadas y amansidas cipalment la del cn-tat Xoi-I , de cap á cap. 1.' eMalthment, de per las serenas regions bía acaba^ en sos ímpetus per la baixa y doble arquació; lo sol hi dibuixa cornisa d' hornacinas que corra al entorn del pati per -ohre la ampias faixas de sos vivificadors raitxs de dolsa penumbra y en galería baixa. Mi's -e "ns ocorra un dubte relatiu á a(piest juint una ó altre, segons 1' inclinació del esperit, 1' home pensador y es que la cornisa es sobradament baixa pera que una < debía trobarhi sempre un medi apropósit. ple de suau y serena passant per sobre la volta, pogués anar á entregarse sobre utpie- calma, pera esmortehir sas passions y sos dolors, ó animar sos lla. ^Es que la volta estava trasdossada de pedra. ('• (pie tal defalliments convidantlo á consoladora meditació. volta no existía y (pie '1 claustre ha estat recou-tvuit en la Indubtablement cap dels claustres que habem visitat nos ha forma actual ah antichs elements I Alguna vegada lins habem causat tant aquest efecte, com lo de que avuy debem ocuparnos. arrihat á dubtarho, á pesar de lo ben seguit que e- Lo claustre del monastir de Sant Cugat del \ aliés, pertany de tot lo claustre \ .'i au-a del indici citat y aliiuii aitre .pu- á aquella valenta brotada de nostra arquitectura que bé 's pot ja apuntarem. dir la posà. á primera fila entre la «le totrus sas vebinas. La ma- Un altre dubte se ns (Horra relativament á la .<,. ^.^ de la teixa Sajonia que tantas joyas análogas guarda, s' enorgulliria construcció. No .podem creure, com s' assegura, cpie la galería d' aquella. La escultura de nostre monument no cedeix en res baixa pertanye ais prirners anyí del segle \ 1 . I,a . potser nos da- tiari simlx'dich. ah sos fulhitj» idas cintas perlejada- ria dret á reclamaida. (pian menos com á germana de la nostra dobl«! abachs ab 1' inferior deuiniouai; lo ardit del treball. .... sino com á propia, ja qne la tradició románica continua encara gant per sota deis clements ornamentals esculnits. doixnnthw després de tal manera entre nosaltres, (pie. en plena arquitec- com qui diumíjutal- al avre. v ^·]·'•< nne re- tura ogival, en los segles XIV y XV. LK clan.stres de nostres representats en al. convents y colegiatas no abandonan la-- disposicions típica^ ro- as.segurar (pie sia un altre i claustre a (¡ue tais documen mánicas y coaservan encara los grans capitells de robust abach refereixen y que aqu' y la escultura es' 1' aspr^ y decidits contorns y arestas, Lo claustre en(d(»u ii v en sus capúeu^ ipie que tant plau encara á nostr«5 arti<í,i~. mereixen lo més detin:'• .v.n,.r.il helle^a ja per Lo claustre se troba ados.sat y ab galería^ ••"•"i^'las al tem- la genealogía de sas í(j ., , iari. ple del propi monastir, y com 1' eje d' aque- ilirigit de ó ja per las aceñas que representan. r.aix una matei aquestos capitells afectan tantas varietats com unitats hi ha en ponent á llevant pròximament, resulta que podem considerar son número; no oVtstant. se poden referir ; nits tipos; , a- las quatre galerías del claustre orientadas respectivament ais pitells purament ornamentals de forma derivaaa de la coriutia- quatre punts cardinals. L" espay ó cel-obert central junt ab las romana; capitells ornamentals de forma análoga al '^"if'niíh: parets dels archs. presentan aproximadament una planta qua- Xúüi. IS. uns ab fuUatje y entrellassats tronchs, altres ab aquestos ele- Lo drach, ab cap, pit y garras d' animal earnicer, alas y eúa ments combinats ab figuras d' home y d' animals fantástichs ó de serp, se troba lluytant ab un guerrer armat d' una clava reals; y, finalment, los capitells representan assumptos bíblichs, (representació probable de la llegenda del drach). ab los quals estadi combinadas formas arquitectónicas, molt sem- La sirena está representada abrassantne un' altra més pe- blants en tots. Aquestas menas de capitells están colocats sens tita. Escena molt semblant á las que analisa Cahier en sa obra cap orde, com veurem en sa breu descripció, que habem pres d' arqueología. del natural, pero la concentració dels d'' un mateix tipo, per Las arpías, ab cap de dona, eos y alas d' au y cúa de serp, exemple, molts dels bíblichs, en una mateixa galeria ó costat, forman un grupo en un sol capitell de la galería ó claustre de fá creure que, si may han estat ordenats en sa coloeació en lo llevant. monument, quan ménos varen ésser fets ab aquesta idea. Y per últim, lo centaure está figurat ab son arch y cassant, L' heliografía qu' acompanya pot donar idea dels tipos in- (8.^ capitell exterior de la galería sad). dicats, pero es menester contemplarlos sobre '1 natural pera La figura humana está combinada moltas vegadas ab V or- convencers del grau d' avens en la composició, en lo dibuix y namentació y formant escena ab aquesta. Entre 'Is capitells d' en la escultura á que habían arribat los autors del claustre de aquesta mena, se troban, en lo claustre nort, lo 1 iS.^ interior que Sant Cugat. representa una cassa del senglá, '1 16.^ exterior d' una escena Los capitells ornamentals, son indubtablement los millor semblant y '1 16.® interior ab dos guerrers lluytant ab clavas. compostos. En los de forma romanisada las fullas d' acant se En lo claustre de ponent representan: lo 4.* interior, una bella troban treballadas ab molt més gust que las de la mateixa ornamentació quals plantas semblan conrear varias figuras; época romana en nostre país. Los de forma abizantinada, son lo 6.^ exterior, pastors ab gossos y portant ovellas al coll; molt originals é indican una ma resolta y magistralment acos- los fi.*' y 7.^ exteriors, escenas de la brema; '1 9.^ interior, dos tumada á la ornamentació. Avuy mateix lo millor arquitecte homes agafantse per los cabells y amenassantse ab dagas; podria posar sa firma ab orgull al peu de moltas d' aquestas lo 12.^ dos homes abrassats y altres dos, un á cada costat, lo composicions. Per lo general los elements de la flora ornamen- primer agenollat y '1 segon ab actitut d' arreglarse la mitxa; tal, son las fullas de cinch puntas esquinsadas, ab nirvis y aquest grupo representa potser la tornada delfiUpródich; los 18.^ tronchs perlejats, formant llasserías y las fullas cordiformes ab interior y exterior, raolt trencats, representan lo primer una dits transversals, tenint també tronchs entrellassats dels quals escena de guerra, ab un caballer frente á peons, y '1 segon una penjan rahims ó fruyts. Citarem com á molt notables per sa especie d' animal de llana, (lo cap está trencat), agenollat y por- bellesa entre aquestos capitells ornamentals, los 5.^ interior de tant un home, mentres un altre home, també agenollat, li pre- la galeria nort; 4.* interior y 16.* exterior de la galeria de po- senta un vas ó bujola, (trencat també). nent; y 1.^ L\ b}, lO."" exteriors, 12.'" interior, 13.'"y 14.* exte- En lo claustre sur, se veuhen en lo capitell 10.^ exterior, riors de la galeria mitjdía. En aquestas indicacions y en las que dos frares sentats devant d' atrils, llegint 1' un y escribint 1' al- seguirán, contem caminant per las galerías y donant 1' esquerra tre; y en lo 12.® interior, dos homes montats sobre ichneumons al cel-obert. que 's combaten. Un y altre tenen bella composició y fullatje. La fauna real y la fantástica están representadas en los ca- Finalment, en lo claustre de llevant hi ha tres capitells del pitells del monastir per los següents animals que 's distingeixen género que 'ns ocupa. Lo I."" interior, ab dos guerrers que com- perfectament; la 1.% pe '1 lleó, lo caball, lo gos, lo bou, '1 senglá, baten cada un ab un griu; lo 5.* interior, que té guerrers com- '1 moltó, r ovella, la Hebra, la serp, lo gall, alguna au de ra- batent ab drachs; lo 10.^ ab homes subjectant lo fullatje; pinya y peixos; y la fantástica está representada per V ybex, lo 9.* que representa guerrers combatentse, y 1' últim que té 1' ichneumon, lo griu ó grifo, '1 drach, la sirena, '1 centaure y duas figuras agenoUadas molt rompudas que sembla sostenían r arpía. un vas cada una. Lo lleó está representat de distintas maneras, sol, marxant Los capitells historiats sense ornamentació, ascendeixen á sobre '1 coUarí del capitell, ab un griu que fa presa sobre sas una vintena y representan los següents assumptos. ancas, Iluytant ab guerrers, vensut per Samsó, que está en ac- I."" Frares portant llibres ó altres objectes (11." interior, titut d* obrirlo per la gola, devorant una ovella, y finalment nort), figurant potser personatjes ó sants de la ordre, sent di- parat devant d' un profeta ó apóstol en actitut de platicar. fícil distingirho perquè, esceptuant lo Cristo en alguna escena, Los demes animals de la fauna real escassejan més, y ó bé en totas las demes del claustre los personatjes sagrats no por- están combinats ab la ornamentació, ó forman part de escenas tan nimbo, pero solen estar com aquestos resguardáis per un bíblicas, de cassa, guerra ó pastorils, y alguna vegada están en ninxo que té cada cara de capitell. actitut d' escometrers. Aixís se vea una Iluyta de galls y dos 2° Escena de tres figuras molt rompudas, una d' home moltons topant. dormint ó meditant, y un altre conversant ab una dona (la Los animals fantástich-simbólichs, están molt més repetits, Verge santa poteer), y mostrantli un objecte que está romput. principalment 1' ybex, 1' ichneumon y '1 griu. L' assumpto deu estar relacionat ab la fundació del monastir, L' ybex, au semblant á las gallináceas y sancudas, pero ab (13/ interior, nort). cap més robust que aquellas, se troba marxant sobre '1 co- S."" Las quatre caras son assumptos distints. La santa Verge Uarí dels capitells, formant grupos entortolligats, picant sobre ab lo Cristo mort als brassos; una Cena de pocas figuras; una rahims, fullas ó fruyts y mossegantse ab sos iguals. figura mitx ajeguda sobre un com pedrís ab totas las camas Los ichneumons, aus cinocéfalas ab cua de serp, se veuhen núas y las mans creuhadas; sobre d' ella se cerneixen dos àn- combinadas ab fullatje, lluytant entre sí ó ab homes, y monta- gels y se li abrahonan á las camas dos gossos ab las Uenguas das per homes y lluytant també. penjant, la part central está completament destrossada faltanthi Lo griu ó grifo, ab cos y garras de lleó, alas y cap d' aliga '1 cap y pit de la figura y 'Is torsos y brassos dels àngels, j^ Deuria ab aurellas, está formant grupos, fent presa sobre un lleó ó representar un naixement ó mort d' una persona sagrada? No combatent ab homes. 'ns atrevim á fixarho; per últim, en altre cara del capitell, se ven á Deu pare sentat y tenint en sa falda un infantó (romput)! 17.^ Jesús presentat al temple. (2.^ interior, del claustre de ¿ Tenen aquestas representacions un simbolisme relatiu á la ins- llevant). titució de la Eucaristía? Deixem als arqueólechs lo cuidado d' IS.*^ La anunciació á la santa Verge; naixement de Je- averiguarho. ('.;?." interior, claustre de ponent). sús y la adoració dels Reys Magos. (S." interior, claustre de 4.* Grupo de guerrers, un rey ó príncep té sota sos peus llevant). un home al qui fereix ab una llança. C^." interior, chiKstrc del 19.* Jesús rentant los peus als apòstols. (4.^ interior, de III itxd'ia). i()ual claustre). 5.* Molt mutilat. Un mort sobre un Hit de parada, detrás 'iO.*-' Figuras de ropatje talar cap per avall, apoyadas de d' aquest una figura d* home ab lo bras alsat, que sembla con- mans en lo coUarí, aparentant sostenir ab los genolls los án- tenir un ángel volant; voltan lo Hit homes ab trajo talar qu' guls del abach del capitell, entremitx altres finura* tocant la insensan al mort. (S.'' interior, claustre del init.vdla). butsina y uns altres instruments de percussii'i. "/. del 6 .* Cristo ab nimbo creuiforme y apòstols pf edicant. (4.^ in- mateix claustre). terior, claustre del mitxd'ia). Totas las figuras d' aquestos capitells estan talladas ab deci- 7.^ Sant Joan lo precursor, en actitut de predicar; apóstol sió, y son d' un modo de fer primitiu pero clarament compres, ab un home á cada costat en igual actitut; altre apóstol bene- expressant sempre ab valentía lo que volen representar. Avuy hint á un home agenollat á sos peus; y finalment, un altre após- están completament destrossats y lo que es pitjor, se van mu- tol ab un llibre y espasa ó bastó (romput), potser representant tilant sos detalls ab perfidia. Últimament, lo día 12 del pio- á sant Pau, encara qu' en aquesta época tant com eran usats los sent mes de janer de 1879, várem visitar lo claustre pera i)eii- .símbols escassejavan los atributs. (5} interior, (landre dil iiiitx- (Ire los presents apuntes y trováreni romputs de nou los áu^nils día). del capitell vuyté interior del claustre de llevant. La peiha de la S} L' ángel y 1' aliga símbols dels evangelistas, sant Ma- part rompuda se [ireseiitava completament neta y ab 1' aspror teu y sant Joan; la santa Verge y un apóstol portant un calser de 'J.VÀ y arestas propia de una fractura feta de pocns IUMM^; y (sant Joan), y finalment dos figuras d' homes sentats rebent de lo lui's ixrave es, (pie en tuts los capitells, com en i\i\ \eii duas donas uns vasos. Probablement representan á Jesús y Llat- que "N desperfectes no son lasuals n tcl- ;'i niá irada, sino (pie ser servits per Martra y María, en Bethania. (8/ exterior, elaiis- i)ln>liei\en á un desgraciat passatmnjis de iiíuorants y al des- trc del initxdía). cuyt deis (pie tenen á ^ou cnidaild tal joya. 9.* Homes arrencant y carregant palmas y entrada á Je- Tia pedra de t[ue están construits los capitídls dcsLiits, e.s rusalem de Je«ucrist seguit de sos deixebles. ('.).'' interior, claustre una calissa do grá sununnent IÏ y lant p(>niiaiieut al ayre libre, del mitxdía). que avny mateix las paris no ronipudas violentament semblan 10.* Miracle dels pans y 'Is peixos expressat ab suma sen- sortir (le la< maus del escultor, conc¡\cnlsln encara las .-cnyals sillesa. (10.^ interiíir, dfparaci('i exic-siva de la- columnas aco- la branca d' oliva y Noé cultivant la vinya. (Id.'^ interior, del ma- bladas, (pie la (pi' entre al}dos capitells quedi un gran tros del teix claustre). abach conn'i (pie serveix com de dintell y que com Á tal se pre- 15.* L' Etern mostrant á Adán y Eva 1' arbre de la cien- senta -ohrailament débil. No es lo aco.stumat iilant ar- cia; Adán y Eva temptats per la serpent; 1' Etern, trayentlos quitectura. del Paradís, té agafat per lo bras á Adán que á son cop arras- Valdria la pena de fer una extensa y complerta monogi-afía tra á Eva. En la última cara, Eva v^tida está filant y Adán d' aipiest monument y la fariam al) gust, si la índole de la pu- ho mira apoyat en lo mánech d' una eyna. (17.'' inferior, de itjual i)licació á que 's destinan aquestas notas ho permetés. claustre). Lo monastir de Sant Cugat, es un dels monuments de nos- 16.^ Apóstol ó profeta sostenint un llibre y en actitut de tra encontrada que m(-> >e prestan á un utilíssim y agradable predicar, á cada costat té un Ueó. Probablement representa á estudi. Daniel entre 'Is lleons. (IS.'^ interior, de iijual claustre). Per acort de la Commió de Piihlkació, LKCIS DliMKNKCIl V M l'NIANKi;. GHUÍ^^. V. lo núm. 8 d' a(]uesta publicació. NOTA. Atenent à la indole especialment descriptiva de la precedent monografia, la Comissió de Publicació no ha dubtat en concedlrll més espay de lo acostumat. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÀLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. LO CASTELL DE BURRIACH. En la pintoresca costa de Llevant, y á una hora terra en- j de Barcelona, junt ab sa mare Erraesendis y sa muller (inilia ó dins de Mataró, s' aixecan sobre 1' espadat cim de una montanya Guisla, de varios honors en los comtats de liai-celona y Ausona, cónica, las ruinas del castell de S. Vicens de Burriach. Al con- y entr' ells de la-s franqnesas de 8. Vicens. i|n" están en la parro- templarlas I' entussiasta viatjer desde '1 peu de la montanya en q\iia de S. .Fuliá d' Ai-f;eutona, tot en t'nuuli aluu, ¡lor lo proa sa part S. E.—qu'es lolloch que representa V adjunta l á m i n a - d e 1 0 0 u n s a s d ' o r . á txii¡irin del castvll ilr S. \"i,-ins ,/ iiit.-< sn.s no pot menys que sentirse bellament impressionat per lo mag- cdi/icis t¡H( ,i i/if Sr. (Jdwtr 1/ Miiri/iirx. ( A 1.") (U> las ca- níflch cop de vista que d' allí presentan. La montanya es alta, lendas (lo .laaer del any • "( del rey Robert.—l'^ de Desembre _• esbelta y atrevida, y sobre lo bell cim, á manera de corona de Ki-j:»). mural, apareixen enclavadas las ruinas. Contiñbnlieixen á V ar- La reserva feta pe' Is comtes de Barcelona i cssá posterior- monía del pais.satje, los altius canyars del rieral, la tiayre deis ment, per quant se trolia i[ue á (1 de las calendas d' Al>ril del frondosos tarongers de Cabrera, 1' aqüeducte al tunsali la (a|ie- any -Jli del rey Idnis VI ('27 de Mars de 1 l:!l ).(!nilleni Hamon Ueta de S. Domingo sobre 1' arch y la bellesa forestal del entorn, de Castellvell, till d' Krmesendis. Jnrá lidelitat á Uatnon Heren- tot lo que 'n forma un Uoch en extrem deliciós y poétich. üiier IV. comte d(> liarcelonU:, cutre altres cosa-^ per lo (¡ntell Al parlar d' eix castell, la jiriniora dificultat ([uo 's presenta de S. Vicens de jíuniacli. Aprés la propietat {¡assá á favor de es la de saber si 1' actual nom es lo verdader, ó si al contrari, pot Berenguer lo lloch il* Affentona, ab la t(n-re ano- seria lo de e((-'itell d' Orr'iacli. Sapigut es taiiibé cju' en lo centre menada lie Coiroil. al) las castlaní;i . homens. dona», bo.s- de la Península celtíbera hi había la comarca dels Omt'ins y cos, aqilednites, aignas, mcdins. resclosas y ilrets en la.s ferre- que Om« era una de las principals ciutats, lli há qui suposa que ria- iV Argentona y de Cabrils. Dit primer castell y honor- se la terminació de la paraula tinga significació de easl·i ú Uiiudje tenían en feu del Sr. Rey rebent per lo lluisin(> ;!.(»no . \ "_'n de y que 1"//Í podría tenir alguna analogia ab la paraula caste- Mars (le l:!."»} s" hi posa la firma per rahó de domini, teta per. llana horros, que significa L·iiic IHurc, ó exempt de prestacions lo Sr. rey D. l'ere IV d' Aragó, y en lo manament (pie passá dit personals. Mes, no venint demostrada eixa opinió ab arguments Sr. Rey perqué se firmes dita venda s' expres-a : '¡aod <¡n(ilini satisfactoris, deu sols consignarse ab carácter d'inventari. Final- (((>tri(iii ili Sl'i. ]'IIIII,lid) irnas poden (•~-er diinies d 1 en 1101 á favor de Baduino d' Orta, dels delmes de S. Vicens, menció las que setnieisen: á 17 de Febrer de IMirJ se publica castell y Uochs de Mataró ab la quarta part dels peixos, plan- en la pla del trovador. Sois un munt de pedras que res dihuen, ni res barcelonina. expressan , sense ornamentació en sos detalls ni armonía en son La capella del castell estaba aixecada en honor del mártir conjunt, es lo llegat vivent de 1' antiga casa senyorial. Mes si S. Vicens. S' ignora la fetxa de sa erecció per quant no exis- eixas ruinas no parlan a l a fantasía, dihuen no obstant á la rahó teixen los documents referents á la fundació, y sols en lo Pa- ab muda eloqüència cora caducan las grandesas humanas y com tronat de Casa Moya fe' hi consigna—treyentne la noticia d' un se desmoronan las obras que per sa solidesa semblaba que ha- índex vell—qu' en 1' any 1141, baix lo regnat de Lluis VII lo bían de desafiar la má deis segles. jove, lo Sr. Berenguer-Godallo de S. Vicens, feu una dotació al Y per si est concepte no fos encara prou ben expressat, las benefici de la capella de fundada en lo castell de Burriach. meteixas ruinas s' encarregan de manifestarho mes clarament L' aspecte general de la construcció indica que las actuals als ulls de qui las ovira desde 1' hermita de S. Jaume d' Argento- ruinas, al menys en sa major part, no son las jdel primitiu cas- na. En efecte, un verdader ccúxal corcat se descubreix desde dit tell, trobantse en sos murs trossos d' obras semblants á cons- lloch. Los murs, ab sos marlets trencats, apareixen serne lo cos truccions militars aixecadas en los segles XIII y XIV, com axis del caixal, la part de fonament descuberta trassa perfectament meteix detalls arquitectónichs del XVI. Ho confirma ademes la forma de 1' arrel, y lo tros de rocam cobert per lo fullatge vé r haber trobat, entre las parets mestres dels recintos interiors, á ésser la geniva. Moltas personas que s' han pres la molestia trossos de pedra, rajólas y fins tégulas romanas, lo qual proba- de contemplarlas desde '1 punt esmentat, han confirmat la con- ría que per 1' alsament de las actuals parets, se aprofitaren res- semblansa. Es curiós y singular, y sembla que la Providencia tos de construccions anteriors. Dit castell estaba dividit en dos ha volgut d' intent donarli eixa forma pera fer mes visible la parts: una superior y central, colocada al bell cim de la mon- idea de la destrucció y pera recordar quant breu y lleugera es tanya, comprenent la capella, la sala d' armas, las cambras y la gloria que pot guanyarse en la terra. demés vivendas del senyor ; 1' altre inferior, colocada un po- La formació geológica d' aquesta montanya la constitueix quet mes avall y rodejant á la primera, comprenent laa sitjas, la roca granítica, que 's creu moderna per sa composició, poca fossos y estancias del servey. En eix departament inferior hi cohesió de sos elements constitutius (efecte de la proporció de había '1 portal d' entrada que donaba á Ponent. Varios forats cada un d' ells) y calitat de las betas de que s' presenta atra- en las parets de 1' entrada, á la meteixa alsada del pis de la ve.ssada. De totas eixas condicions resulta lo gran acopi d' are- porta, ab senyals evidents d' haber servit pera sostenidors de nas cuarsosas y argilas en los terrenos baixos que s' emplean ab las higas, indican que hi había á peu plá de la porta un sostre ó profit pera Y agricultura. paviment, essentne lo pis superior una terrasa cenyida de mar- Si algun dia, atent lector, recorras la costa de Llevant, no lets y r inferior una estancia ahont s' hi baixaria probablement 't descuidis, á ton pas per Vilassar, de saludar al castell de Bur- per una rampa. Avuy aquest lloch está pié de terra fins á 1' al- riach y á la montanya que 'I sustenta, y si possehit de ver en- sada del portal, á conseqüència de la descomposició de las rocas tussiasme per las cosas de la terra, te decideixes á pujar á n' per las pinjas y demés agents naturals^ mes en un deis recons aquella enlayrada altura, no deixis d' admirar lo vastíssim y va- que ha respectat la t e r r a , s' hi descubreixen sageteras á 1' al- riat panorama que se 't presentará á la vista. .sada de T espatlla d' un home. La capella 's veu que té construccions de duas épocas distin- Per acort de la Comissió de PuMicació, tas. La divideix un arch en duas meytats, resultant per la obra. HERIBEKT BARALLAT. GrXJl.J^. B a r e e l o n a é V i l a M a r i F . c de Fransa (litoral) 22 ks. en I h . P r e u s : Rs.ll'50,8'50,5"!5-VUaMar A C a b r e r a i A p e u , >/' d'hora.—De C a b r e r a a l Castell i Una hora de pujada.—Al peu de las estribacions de la montanya en sa part N. E., se troban las celebradas aiguas d'Argentona, acidulo carbónicas ab ferro, fredas. Brotan en terreno sllürlch á la tem- peratura de 16.° HI há dos manantials: lo del Establiment y '1 de 'N. Ballet. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÁLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. VICH. LA SEU Y SON CLAUSTRE. La ciutat de Vich pOv«seheix en lo claustre de la Seu. com s' dor Aizo ó Aizon s' en apodera . y feutne punt de sortida de sa*; ha vist per las láminas publicadas d" aíjuell monument, una de tropellías y cridant contra d' ella la indignació dels comtes de las concepcions més inspiradas de la arquitectura ojival en la Barcelona, do lüliagdrsa y altrt^s. os causa do sa ruina total, nostra patria. y queda roduhida la Ausa romana, la Ausona gttda. a ]'¡riis Sois aquest interessant assumpto podía mourens á que, fal- J7í>(i//íí . ari'abal d" Ausona. pora convertirse desprès do la re- tats de las condicions necessarias pera ocupárnosen ab profit y conquista, t'orniant part dels dominis dels cuiiito> do Üarco- delectament deis lectors, y ab' elogi y reals de la obra arquitec- lona, desprès roys d" Aragi'i. y tiiis als no>t re< dia~. do ]"ir/f<. tónica y del artista que la concebí, així com de la ciutat que en VlqKC, y on ]'¡cli. (pr os com avuy la coneixem: ni han dei- ha sapigut conservarla, quan tantas y tan desatinadas destruc- xat de ferso distingits sos tills en totas (piantas ocasions >]o la cions habcm de deplorar, preugucssem al nostre cárrech la em- bistcn-iala patiia "Is hagué de nuMiostor: ni tainpodi luilua estat presa ardua d' espigolar un camp ja tan ben segat cu acjucst adormida on lo (pie respeta ,1 la- cle\ .idas maint'ostacion> de Albitiii y tora d• ell. la inteligiHicia humana, pera lo i|in> siMi tnoteix ailigi('(s dels comarcans, hi residencia del Iiisbat, dol Se- curarem que 'ns acompanyen, en aquesta última visita que tciu minari, liiiiliotocas, arxius y nmsoos. han signi |iotlorosos ele- al tranquil é inspirat (l.iustre, los recorts de la> uu's distiugidas ments, al'avorint. espcciahuent on los l'dt ims any s. un nio\ iniont obras literarias que n' han tractat (l)y probaren! do tVn-tt» sentir lilosótich y literari qii' ha donat á la patria, entro altres dis- impressions que, sens dubte, hauràs vist sentidas y cNprissiulas tingits sal/l·l y hiimc- do lletra-, quina oiinnieracid tora llar- molt mellor en altras parts, mes que sempre han d' csscrtc agra- guissima. eminencias giiirou colcliri- dables de recordar, tat en tota Europa. Avuy en día, que fá ja algun temps que '1 camí de ferro Si entrem, dondis. on la antiga Ausa pera visitar lo ciaustre porta á la ciutat de Vich, j a no se la veu aparèixer als ulls del deia Catedral, nu devem deixar ile recorre un bon tros iln 1M curiós viatjer com una població adormida é indiferent á las ex- Rambla, que voltalaantiga població; visitar al pas la gran i trepitosas y aturdidoras manifestacions externas de la vida dels Major, teatre de firas y mercats, rodejada de vells pórtichs y pobles moderns, com no fá molts anys se li mostraba. Encara animada cada dematí pel bellugueig de munió de barretinas, s' hi contemplan, es veritat, teuladas rónegas y extensas parets més vermellas que foch, pera trobarnos á poca estona al da- de convents, mes comensanáalsarshi, y 's veuhen destacarse d' vant de la fatxada de la Seu, obrada desde últims del segle aquella desordenada agrupació de vells edificis, algunas cons- passat á primers del actual, d" estil groch-ronvA y més gran que truccions novas, blancas y vistosas, y, per altra part, la quietut bella. qu' abans d' ara regnaba en la plana que la envolta, se sent l'n petit iiKinnment alsat al peu >\i' la- «>-cala- ([uo juijan interrompuda á cada estona pels xisclets y brugit d<' tnihellí al atri. al initj do la plas-a d(! la t'atedral. .idarnos la deis treus, que surtan de la feréstega gorja del tmi-ust y al existencia en aquell lloch dv la iglesia de Santa Mana . arribar al plá se llansan tVisusos y en llibertat caniji- i tnivi'-. t'orina anomenada la Hdilmid l'i ¡iníiiiuhi. antiga (;oiist riiccuí tioi Mes si la ciutat de Vich sembla deixondarse al iuipuls deis sOLtle Xi á lo oi> ne (juedo aipie>t rocort! Conté on lo tantíi durada que no valgué la pena de pararnos á conèixer sa basament inscrita sa historia on uuas lápidas do marbre negre. historia, puig sense remontarnos als foscos temps anteriors, la Traspa.s.\' aqucstus pera veurem qu' aqnc-1 e< ionnaí por tre- nan- u'raudic^as y un defensaria independencia de la t«rra; sucumbint desprès, y creuher: dividi'ixci. !ts pilars ornat- cu la- (piati-- feta ciutat del imperi, adquirir gran preponderancia en la nos- *per pila.stras corintia-l'-i liadas, de helle-a relativa. pui,L; .pie t r a comarca, baix lo nom ilustre d' Ansa, nom (|ue al venir la 1' estil on ipio la iízle-ia e-ta construida, uo respirada gran- dominació goda cambia pel d' Ausona, sense perdre per això la diositat mi-*' • • -l'vera ]iro|iia del tmnolo cristià. Perjudica importancia, fins que aquesta li coraensa á minvar r-^' ^ •- em- encara 1'el il un cornisaine .linaria volada. bestidas dels alarbs que. si bé curta, ne gosan la ; "• y que corona i s pilars y volta 1" ii (piiuas parets laterals mentres encara es víctima del Huix y refluix df imucK \ do ( ris- y corresponent á cada un d" a^: dtras tantas ])i- tians, en lo regnat de Lluis lo Piados de Fransa. lo goth trai- lastras del meteixorde. Resulta, donchs. que !-• anlis qip arron- can del ex' ornisament, acabant en vcdtas on torma de (1) Lo lector trobarà més per extens los datos qtte s' apuntan en aquest trabsll y molts altres referents & vicb en las obras següents: cvipulas, y que presentarían, si no fos aqueix coiitras;t. severitat Opúscols del Dr. D. Jaume Ripoll y Vilamajor, publicats en lo primer ter> d' aqnbst y elegancia de líneas, surtan desafavorits y en desproporció segle, en sa major part en VicU, Imprenta d'Ignasi Valls. JUemerdot r bellezcu Oe S$paña, - CaUlum. - tomo I.— P. PI ferrer,— Barcelona.—1838. aparent ab lo restant del temple. MtptMa, obra pintoresca,—tomo Ciaíaí«aa,—Francisco PI Margall.—Id.—1842- Vlch, n Atítorta, etc.,—Joaquim Salarlch.—Vlch.—1^1. Sensi)}le fou que las necessitats de la ciutat obl^uessen Núm. 20. en 1781 á sacrificar la Catedral antiga y la petita y per demes evangelistas; de papas, patriarcas, bisbes y abats; de verges, interessant iglesia de la Rodona pera bastir lo temple actual, de màrtirs y de confessore, desde sant Pere, primer papa, y de puig á la vista d' aquest ha de confessarse, que desde 'Is últims Constantí, emperador romà, fins á sant Vicens Ferrer (1). resplandors de la arquitectura gótica de bon gust fins als nos- Y fora d' aquest gran reliquiari se veneran lo cos de sant Just tres días, no s' ha conseguit restablir en 1' orde religiós 1' art y los dels sants màrtirs Llúcia y Marcià, patrons de la ciutat, verament inspirat, puig ni la reacció del Renaixement, ni molt com també lo de sant Bernat Calbó, abat de Santas Creus, ménos lo deliri extravagant é incomprensible del barroquisme, bisbe d' Ausona, un dels personatjes de la cort del rey don ni '1 modern estil, enmatUevat als modelos de la Grècia pa- Jaume I, molt estimat d' aquest, á qui acompanyà á la con- gana, modificats més ó ménos pel gust de la antiga Roma, han quista de Valencia, intervenint en lo tractat de la entrega de pogut per dasgracia rivalisar ab las inspiradas fábricas alsadas dita ciutat. Depositat primerament en la capella de sant Martí baix la inñuencia de las civilisacions purament cristianas, que ho fou desprès en la que s' alsá á son honor, pera quina obra foren substituidas per construccions, si espayosas, faltadas de deixà tots los seus bens lo canonje D. Joan Rexach á mitjans la grandesa del sentiment, y si bellas, d' una bellesa impropia del segle XVII, y ahont se troba, ocupant un notable sarcófach del objecte á que anaban destinadas. de plata historiat. La antiga Catedral, quina pèrdua es deplorable, fou erigida Donada aquesta ullada general y tot de passada al temple, per lo bisbe Oliva y consagrada per 1' arquebisbe de Narbona es hora ja de que entrem en lo claustre per la porta que hi con- lo 31 d' agost de 1038, ab gran pompa y assistència de molts duheix desde '1 lloch corresponent á una de las capellas de la dreta. altres prelats y personatjes ilustres. Constaba primerament d' Resplandint de magnificencia, inundat de claror suau, d' una sola nau, de gran espessor en la volta y las parets y de aire, d' elegancia, de poesia mística, de religiós espiritualisme, poca llum. La fatxada era tosca y remataba en figura de trián- se 'ns presenta á la vista. Al mitj, lo monument d' en Balmes, de gul ab duas torras ais costats. La porta d' ingrés formaba una forma pesanta com una llosa, ostenta la figura del insigne filo- arcada en degradado, en quinas columnas, archséintercolum- soph mirant al cel en actitut de meditació. Vint inspiradas nis hi había molts treballats del género gótich, y dessobre de ojivas.que senyalan al infinit, forman una hermosa aureola en- la llinda un relleu que representaba la Cena. En 1401, essent torn d' aquell front també inspirat, y en cada una d' ellas se bisbe D. Diego de Heredia, s' afegí á la nau primitiva un gran veuhen desplegar los hermosos calats, com altres tants esclats creuher que comunicaba ab ella per dos archs torals; en 1587 de la inspiració del artista que 'Is imaginà. fou construida una porta anomenada de sant Joan, y en 1633 Forman aquells flníssims teixits, cimbrejantas palmas que s' comensá á bastirse un' altra nau, en la part del Evangeli, que entrellassan, joguinosos cercles lobulats combinantse entre peti- comunicaba ab la primera y ab lo creuher per duas petitas es- tas ojivas, rosetons radiants, líneas onduladas y vaporosas que calas. Las cinch capellas y la paret d' aqueixa nau es lo únich semblan conmoures al dols alé del oreig y de la Uum qu"' e n - que s' ha conservat de la antiga Catedral, ademes del claustre, dolseixQn y perfuman. ¡Hermosa estada, hont las cendras d' un y de la superba torra quadrada de las campanas probablement sabi deuhen á la ilustrado de sa patria, lo poder reposar á V recort del monument del segle XI (1). ombra de las artísticas arcadas qu' en vida '1 convidaban á la La actual Catedral fou comensada pel bisbe Artalejo y aca- meditació y enlairaban son esperit á regions superiors! bada y consagrada per son successor Veyan en 1803. Reposemhi també. Lo retaule major es digne d' esser examinat ab detenció. Es Y al recorre desprès 1' altas y graciosas galerías, veurem d' alabastre, d' estil gótich, regalat á últims del segle XIV ó qu' han vingut á reunirse en aquesta Catedral y en aquest comensaments del XV pel canonge sagristà de la meteixa igle- claustre recorts de tota la historia de la ciutat. sia D. Bernat Despujol. Conté gran número de petitas estatuas Duas lápidas romanas están empotradas en las parets (2). que representan apòstols, evangelistas y molts altres sants. Una Una en 1' ángul oriental, que té uns tres palms y mitj d' ampie d' aquestas imatjes de major grandor representa á sant Pere, y per dos y mitj d' alt. Fou trobada en terme de Vich, entre lo ocupa lo centre del retaule, dessota d' un pinacle que serveix riu Gui-ri y lo camí real de Roda, á primers de mars de 1829, de repisa á un' altre figura de la Mare de Deu, coronada per y ab anuencia del Cabildo, á expensas del canonge Ripoll se co- un delicat dosseret. Lo demes está fotmat per alguns relleus loca en aquest claustre. Está un tant trencada y faltan en la alusius á la Verge y á sant Pere. Es una bella obra del goti- primera ralla algunas Uetras que pera sa fácil inteligencia po- cisrae que contrasta ab la fredor que domina en 1' aspecte ge- den suplirse y diu així: neral del temple. • • • 1 I ONIVS Duas portas laterals, també d' estil ojival, conduheixen á GAL • VERDS un sagrari que conté un extraordinari número de reliquias; CORNELIA F NIGRINA VX ossera y museo sagrat que 's visita ab encongiment y respecte y que mostra tota la historia del Cristianisme á una sola ullada. Faltan A. N. T. pera '1 nom Antonlns, y un altra lletra y Llet de la Mare de Deu; mirra de la. oferta pels Reys al naixe-- un punt pera '1 prenom, que no es fácil endevinar. Ademes, si ment de Jesús; trossos de la columna en que fou assotat, de la la inscripció es sepulcral, com es de creure seguint la opinió de canya que li posaren en las mans, de la creu que santifica; i^e- Muratori, Finestres, Florez y Masdéu respecte d' un' altra ins- dras del Sinaí, del Tabor, del Calvari, del Sant Sepulcre, del cripció pertanyent á aquesta ciutat, y com ho fá pensar la cir- Uoch en que tingué sas plantas al pujarsen al cel y altras de cunstancia d' haberse trobat la pedra aprop del camí de Roda, tombas de sants; ademes de la hecatomba de caps, brassos, per constar que 'Is romans construían llurs sepulcres prop dels mans, peus, dits, cabells y dents; y mantos, túnicas, sudaris, (11 De bon grat publlcarlam lo sumari que tenim á la vista, extret del original hàbits, cínguls, cilicis, cadenas, rosaris y creus; d' apòstols y existent en las portas dels armaris que contenen las reliquias, y acompanyat d' a l - g u n s documents pera Ilustrar sa historia pel esmentat Dr. D. Jaume Ripoll, transcrit (1) Lo Dr. D. Jaume Ripoll y Vilamajor, à qui s'deuhen tants treballs pera la i l u s - en u n de sos interessants o p ü s c u l s , s i ho creguéssem propi d' aquesta publicació, t r a d o de la historia de vlch, cregué q u ' aqueixa torra era obra del segle XIV, apoyat mes temerosos de cansar als lectors, habem de limitarnos á las lleugeras indicacions en cert document. Aquesta opinió, ademes d' estar refutada per altres documents fetas. HI afegirem, no obstant, que '1 catàlech arriba fins al ntim. 50 de la part de la que parlan del campanar en épocas t nterlors, no deu esser tinguda en compte dada Epístola y al "2 de la part del Evangeli. la forma plenament románica, d' una construcció que tant se sembla á las torras de 12) Tot lo que (lirem d' aquestas lápidas ho devem al zel infatigable del repetit Ripoll, Breda y altres de la época referida. Dr. D. Jaume Ripoll y Vilamajor, qui s'ocupa d' ellas en un dels opúsculs citats. camins més concorreguts, deuhensobrentendres las inicials H.S. S. bert de Grato, sevir (1) posa, ó dedicà, á Diana un' ara àb gradas de y així podrem llegir la inscripció sencera del modo següent: marbre per haver obtingut I' honor del sevirat. {mcsiTi SUST) Aquesta lápida, segons tradició, fou trobada en lo lloch en (• • A N T ) ONIUS) que hi ha la capella de Santa Eulària, hont se suposa existí un GAL ( E R I A E X TKIBU) VERtJS temple dedicat á Diana. En tal cas podria això demostrar que CORNELIA la restauració de la primera ralla de la inscripció es exacta. F ( I L I A ) N I G R I N A UX ( O R ) En lo mur oriental del claustre, s' obra, aprop de la igteia, Que deu traduhirse: Aquí estan sepultats N. Antoni Vero de la bella porta gótica de la capella del Sant Esperit, que es també la tribu galeria, sa filla Cornelia y sa muller Nigrina, per lo que Sala Capitular (2), y á 1' altre extrem lo portal modern de la 's veu que pertanyia á la antiga Ausa la distingida familia de capella de la Rodona qiie substituí á la antiga Botunda. Per un' N. Antoni Vero, noms molt coneguts en la historia romana y altra porta, situada en lo meteix pany de paret, s'entra al arxiu ennoblits per varios emperadors, lo primer á la meytat del del Capítol, que conté preciosos manuscrits. Entre molts altres segle III, y lo segon en lo meteix y en 1' anterior. de notables se conta una Biblia escrita en caràcters gótichs so- L' altra lápida, que segons lo Dr. Ripoll havia sigut mal co- bre pergamí ab hermosas Uetras y vinyetas de brillants colors y piada, anteriorment, diu: rich dibuix, obra delicadíssima y molt inspirada. Lo curt espay de que disposem nos priva de parlar més de tan preuhat arxiu. OB • HONOR- La Sala Capitular forma un hermós políedre, tancant totas SEVIRATU » las ojivas una sola clau, y produheix molt bon efecte. En son C • CORNELI VS • GRATI • LIB ' altar poden admirarse dos petits y curiosos relleus de marfil, su- MAGNIO mament delicats, que representan assumptos de la Passió. I i i i i l ( h i h a u n a p a l m a ) VIR ¡Bellissim espectacle lo d' aquest claustre! Recorts que la DE M • ARAM " ET ' SED opulenta civilisació romano-pagana deixà en la antiga Ausa, La més antiga noticia que queda d' aquesta lápida se deu maltractats per la mà del temps, desprès d' haver sofert mil á Marca, que sembla la vegé poch desprès d' haberse trobat, y injurias, poden conservar.se per la solicitut d' ilustrats religio- diu que estigué á punt de ferse malbé al bastirse una capella (1). sos cristians, y se soplujan dessota d' unas arcadas que son No diu r any, ni '1 lloch en que la vejé, ni quina era la capella també un testimoni d' ilustració. en construcció, per lo que deu conjecturarse que fou en 164:8, «Avuy en día, diu, parlant del artístich claustre, D. Fran- época en que consta que visità lo Cabildo de Vich y 1' arxiu (2), cisco Pi y'Margall, campejan encara las xifras árabes sobre sas que la vejé en la Catedral, que en la meteixa ó aprop d' ella cendrosas pedras tretas d' una de las pedreras del Ter. Aques- s' efectuà la troballa, y que la capella que devia construirse tas xifras, que no tardará en esbt)rrar la má del temps, deurían era la de sant Bernat Calbó, puig en 1686, trobada la pedra esser indestructibles. Aixó avergonyiria als destructoi-s de tots en la obra dita, se coloca per disposició del Cabildo en V armari los temps.» de sant Llorens. En 1762 existia, segons Finestres, davant de Servescan aquestas páranlas de resposta á qui 'ns moteje la capella de sant Bernat, com també en 1786, aixi ho assegura de platónichs y visionaris, á qui 'ns atribuesca que pretenem Antoni de Sant Geroni, escriptor vigatá de la orde de Trinita- ressucitar costums ja mortas, á qui 'ns diga que *ns embadalim ris descalsos, mort en 1802, y d' aquí "s traslada á la paret oc- ^ davant d' un castell feudal ó d' un monastir en ruinas. Nosal- cidental del claustre quan la reedificado d' aquest, ahont avuy tres, perqué creyem en lo "progrés dels pobles, volem anar en- se troba. davant tot aprenent las Uissons del passat; volem obrir de bat Passarem per alt la exposició de las diferentas copias é in- á bat lo llibre de la historia pera recullirne lo bó y rebújame terpretacions equivocadas que d' aquesta lápida s' han donat á lo dolent y caduch; nosoltres creyem als pobles tant més civi- Uum per diferents arqueólechs, y atenentnos á la del distin- lisats com més conservan y veneran llurs antichs monuments, git anticuari á qui devem aquestos apunts, la farem conèixer com més recordan llurs antigás tradicions, escalfor de la llar restablerta en sa integritat: patria qu' anava esmortehintse en la nostra y que volem avivar. (DIANAE) Davant dels murs d' un castell enderrocat, davant de las arca- OB HONOREM das d' un claustre en ruinas, no pretenem admirar las caigudas SEVIRATUS institucions; lo qu' admirem y alabem, es 1' amor patri, la for- C ( A T V S ) CORNELI talesa, la perseverancia dels nostres passats, pera apendre nos- VS GRATI LIBERTOS MAGNIO altres á esser bons patricis, forts y perseverants, y pera llegar SEVIR aquestas virtuts al nostres fills. DE MARMORE ARAM ET SEDILIA ( P O S V I T ) . Per aixó habem anat á Vich á saludar la historia d' un Quin sentit, seguint á Masdéu, es: Caya Corneli Mag nio lli- poble davant de sos monuments y de sas glorias. (1) Mar. m s p . pàg. 191. (1) Dignitat sacerdotal. (2) Llb. Secret. 4, Ml. 25. (2) V. la lámloa que acompanya. Pm' acort de la Comissió de Pnòlicació, A. MASSÓ. CSl·tJI.A.. V. nfims. 1 y 9 d' aquesta publicació. AS^OCIAClu CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÁLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. MONTANYA DE SANT LLORENS DEL MUNT. MONASTIR DE SAiNT LLORENS. Corona aquest antiquíssim monastir 1' alteros cim de la abats, pera satisfer á las creixents neop--'*^'^-' >]p la santa casa. montanya á que dona nom, á 1160 metres sobre 1' nivell del fou termenada y consagrada baix sou .,r. lítM-ouiruor 1. mar. Si no vos espanta la pujada, no vos penedireu de 1' as- per lo bisbe de Han-elona , nomenat tanilié üerenmier. s(>n 1emp< ilrl i'apa Xii-o- can pintorescas las montanyas d' Olot y, mes enciua, lo vell lau 111 (i"_'S2), lo de poder ii'lclirar /'O/^/ÍS cluiisis en tenqw (h> Monseny, sempre cellut y malcarat, apar que vigili 1' encon- general int(>r(licte. aiiii prosperani cu ios sendes suec uint trada; á la dreta, los coneguts turons del Tibidabo y de Sant des sa tïunlació totas las prerogativas d" iglesia p.mo.juial y Pere Martri seny alan la serra ahont s' arrecera la ciutat comp- moltns parro(|uias baix sa dependencia, entr' altra.s las de Santa tal, bressada per las onas de la mar llatina, y per damunt d' Mana de Tarrassa. Sant Ksieve de tastellar y Sant Feliu del ells exten aquesta sa blava y argentada ralla; á vostres peus Recó. Sos abats tenían 1' us de la mitra y li.'uulo pa.sto¡-al. y al verdeja la fértil plana del Valles que 1' geni català ha encatifat principi eran el-legits independentment per lo eos del Capítol ó de mil vilas industriosas, mentres que, á ponent, detrás vostre, s' per alguns monjos, en representació de tota la comunitat, mes alsa, amorós pare de totas, lo gloriós Montserrat, la Santa mon- .al poch temps lo monastir de Sant Cugat del Vallés obtingué tanya coronada d' ermitas, que s'emporta al cel vostras miradas sobre T de Sant Llorens certa preeminencia, puig que cada ve- y convida á virils meditacions. gada que moria un abat donava llicencia á la comunitat pera Meditem, donchs, y recorreguem la historia. ¿Qué"fou Sant el-legir son successor y. leia la el·lecei(). la confirmava. Lo doc- Llorens del Munt en las edats passadas? í,á qué deu son origen? tor D. Francisco Oliven de Alvemia Ion 1" últim d" esto- ahats. já qué son abandono y llastimosa decadencia? y en son temps l a j a reduhida comunitat abandona lo monas- Passant per alt las opinions dels que, ab mes devoció que tir y fou aquest incorporat, per butlla de 2 de agost de 1 ,")fl'_'. certesa, fan remontar V origen del Santuari als primitius temps expedida pel Papa Climent VIH, al (JoHiyi d- istiiiiniids ¡i,ii,n^ del cristianisme, lo probable es que, al destruhir los moros la hoH'dhtinf^ dr IJii/dn. Deshabitat de-sd' allavors lo (cmpl'S «"- ciutat d' Egara, de la que, segons Pujades, distava sols una car que íins á primers del segle achial s' hi cclelirá missa de llegua la montanya, gran part de sos habitants se recullissen en tant en tant, fou molt maltractat ¡icl temps, mes las tropas de ella fortificant sas inexpugnables alturas y que, haventhi entre Napoleón toren las (pie acabaren de destruhirlo. prolanantlo i s fugitius alguns sacerdots, sobretot benedictins, visquessin bárharament lo dijous Sant, dia 3A de mars de iMtíi. Al piad^.s aquestos en comunitat en la montanya baix la regla de Sant Be- y patriótich entussia-sme del IL Dr. D. Anton Veig<''.> y .\üra.s.-ó, net y r invocació del mártir Sant Llorens. Feliu, en lo llibre IX Pbre., de quin opúscul .sobre l'monastir extractem la maior r.art de sos Anals de Catalunya, suposa que s' fundà lo monastir en d' e,stas noticias, .se deu la restauraci(> .ju' idtimaraent ¡. 1' any setè del regnat de Ludovico Pío, ó sia en 821, mes encar y que 1' ha preservat de sa total ruina. que no sia possiWe justificar 1' exactitut d' aquesta fecha, per Senzilla, sòlida y .severa, la fàbrica del temple s' armonisa los documents que s' conservan del segle X en que s' parla ja perfectament ab los caràcters generals de la montanya. Un pe- del monastir com de fundació anterior y funcionant ab regula- tit arch de sillería adorna sa fatxada. «pic can á ponent, devant ritat, be s" pot conclourer que al menos se remonta son origen per devant de Montserrat, y está .surmontada per un sitial dp^- al segle IX. tniat á las campanas; sa planta es una creu llatina d' uns . ,-,•.: Lo temple actual no es per cert de tan remota antigüetat. pams de Uarch per seixanta de ample; .son exterior lo forman piiig que s' alsá sobre la primitiva petita iglesia de la que s' un ábside entre dos ábsides, un cimbori damunt lo creuher y han trovat restos al empendrer 1' última restauració; la cons- una torre quadrada á 1' esquerra. Torre é iglesia comunican ab trucció bizantina qu' avuy contemplem data de la primera una e-pecie de claustre adossat al temple per lo costat de mit- meytat del segle XI; comensada per Adegari I, lo nové de so? j o m y en ell se venhen algunas antiguas sepulturas qn' en \R Xúni.21. part superior portan grabat lo báculo, signe de la dignitat aba- Tal fon y tal es lu inonastir de Sant Llorens del Munt. Quant cial. Abatudas per la nia del temps las construccions destinadas A posta de sol en aquella altura las sombras creixen y lo vent á morada dels monjos, niiseiables casas s' han alsat entremitj xiula, ¡ la veu dels elements respon lo cor entristit plorant en V de llui-s restos y ofereixen al afadigat visitant abrich y sopluig. la soledat la passada grandesa de la patria. Ptr acm-t de la Comissió de Publicació, RAMON ARABÍA Y SOLANAS. GTTJÏJ^. V. lo núm. 13 d' aquesta publicació. ASSOCIACIÓ CATALANISTA D'EXCURSIONS CIENTÍFICAS. ÁLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL DE CATALUNYA. LO CASTELL D' ARAMPRÜNYÁ. Inclòs en lo partit judicial de Sant Feliu de Llobregat, está tichs temps ab lo nom de Sant Miquel, baix ijiial advocatií) situat aquest castell á part dreta del riu, sobre una de las es- eran posadas en V Edat mitjana las capellas dels (i·ineutirs. tribacions de las montanyas de Begas, á una hora y mitja de Y encara que no falta qui i s atribidieix ú las colonias teiiiriius Gavà; descubrintse desd' ell dilatat y pintoresch panorama del ó altres de las que pogueren jiohlav priïnitivanuM que forman part los Pirineus, Montseny, lo Vallés, pla de Bar- de la nostra península, debem atirmaruos en iio.--iia inunu oju- celona y de Besos, fins á las costas de Mataró, pla del Llobre- nió, tenint en compte lo (pie aciibem de dir, y uo sabent que i s gat ab los pobles del Prat, de Gavà, Viladecans, Castelldefels y fenicis haguessen may arribat á deterniiiunlas loralitat> de iu- comensament de las costas de Garraf. glaterça y d' Alemanya (Saxoiiia), en algunas de ciuals iglesias Lo turó sobre hont s' aixeca es molt espadat per la cara se conservan sepulturas i|ue, encara (¡i das en grans que guayta á Llevant, per la que un mal camí hi serpeja con- trossos completament despresos de la maifi\a r.íra ú pedieia. duhint á la capella de Nostra Senyora de Brugués, que 's veu sou parescudas ó ignals per llur contorn ali la> d' Aiani|iiun\á inmediata; per sa part Nort un imponent precipici lo fa com- y demés citadas. pletament inexpugnable. Por documents de mitians d(d segle Xi, con^tü (¡ne 1- L' aspecte de tot lo que '1 rodeja es no poch feréstech, tant easiells d" Arauípnmyá y d" <>lt''rdula. l'oren eiManegai- |icr ln> per las singleras qu' ab llurs corcats penyals, semblan tentar á Comtes de Barcelona, üainon HerengntM- y >a innller Aiinodi- las aligas á que hi fassen niu, com per los espessos boscos que (any 10.")!)). á Min'i (¡irelieit de Sant Martí, á sn cubreixen las sorras y fondaladas, belluguejant inquiétate pel al till (jue i s -I; ' ' ' le havindos [leroouai ¡a- ¡me- vent y confonent llur monótono murmull ab la vaga ramor que lious eomesas divoi>a> M-u.m.i-/|unt a b l l ' " - •'"- MiM-nai-d y lion- vé del mar. deball, contra la soberana autoritat del- Lo Uoch no pot ser més solitari; ensá y enllá escampadas se L' any següent y en servey del Conilr- de Barcelona anà veuhen algunas masías, y las més pocas que 's troban amagadas Mir(') (iirebert á la expedició del castell de M a que darrera alguna accidentado topográfica, s' endevinan per las morí. faixas de terreny conreuhat á ellas vehinas, ó per ondulada y se- Desd' aquella época anaren suceehintse varias don:i guida columna de fum blavench. Ab poca freqüència la rústega encomendas, simples tenencias y vendas ab restituci'' '• esquella d' un ramat us fa adonar de que-no esteu sol, no tar- del castell d' Aramprunyá, fins qu' en 1322 Pere Ma dant gayre en confirmarho lo senzill Deu ros (¡nart del pastor. rer de Jaume II d' Aragó, lo comprà pera uo sortir niés del do- La que fou casa-castell es avuy dia bastant deteriorada, mini particular. veyents' hi encara evidents senyals de fortificació, y es utilisada Aquest l'erc March tingin- iin lili tp pera habitació de sos masovers. aiiellido; lii liagm'' d(>s[n'i'~ un daunie M.ui n. liU ii< Devant de sa entrada hi ha una antiga capella nomenada s" ignora di' quin dols do> d" aqne^i nom lio seria. ) qui- i inui.' de Sant M'miul, que per sa volta de canó seguit en ogiva molt dos fills anomenats tam' ' ' ' tivament .laume y l'ere. rebaixada y altres indicis, sembla perteneixe 4 últims del se- Un d;iiniii. M;ii-cli. ' \i-ani|irnnyá. t(ju crenliai ca- gle XI ó principis del XII; algunas transformacions qu' ha so- valler i •!" V ïi' monastir de lV(lnillies fert han alterat sa típica fesomia arquitectónica. (any 1860) ¡i creyem (|ue aquest Man li Hem de manifestar qu* aquests y demés restos de la Edat fou, entréis qu' iicm rWwX. lo .laume Marí li jiare, ;i qui mitjana que per allí 's veuhen, tenen més importancia pera l'ar- ment fa referencia una inscri|icii'i en elegants caràcters gocun- queólech ó curiós que sab endevinar per ells 1' estat de V en- que's llegeix encara en una lleugera | . " i " " ^ que fa la roca tera construcció de que formavan part y pera '1 poeta, que hi aprop de la capella, de cara á mitjdia y . «i: puga trobar motius ab que extendre '1 vol de sa fantasia, que no pera 1* artista que hi busqui riquesa de detalls arquitectó- dam retabuli quod ad opus altaris Capelle palacü nostri dicte Civitatis sens data d* any: Sapia la vostra AltJiea, Senyor, quel cloquer de ))per eum comendabilibus et subtilissimis imaginibus Jesuchristi et Beate la capella es muntat en agual del cap hon son les creus: perqué, »Marie Virginis eius genitricis fieri et depingi fecimus, restent viginti senyor, conseillen alcuns, puix pus alt del cap 12 filades ó plus, et ))sex libre octo solidos et septem denarii barchinonensis ad solvendum. » Nosquc ipsos per vos eidem Ferrario exsolvi providerimus et velimus. Id- puys ques fassen les finestres qui pagaran dalt tro á 18 palms, et «circo vobis dicimus et mandamus quod de quacumque pecunia Curie nos- será convinent althea... Et com pus alta será la obra, pus rica serà »tre que est vel erit penes vos tribuatis et solvatis jamdicto Ferrario vel et de pus bella mostra ( 7 ) ; y en altra del 30 de janer: que havian ))cui voluerit loco sui, viginti ses libras octo solidos et septem denarios Bar- encomanat á Gerona las columnas dels finestrals, esperant ré- «chinone supradictos. Et facta solucione presentem abeo recuperetis litte- «ram cum apocha de soluto. Et quia sigilla novanondum fieri feceramus, brerlas al mes següent, aixís com demanavan alguna ajuda pera «presentem sigillo nostro assueto jussimus sigillari. Data Barchinone oc- termenar la fàbrica de la mateixa torre (8). No trigaria á ésser «tavodecimo Kalendis Octobris anno domini millesimo írescentessimo qua- realisada tal conclusió, ensemps que la genei'al del temple, si ))dragesimo quarto.» —In dorso cuius littere predicta ducentos solidos fue- judiquem per lo context d' una carta del 3 de mars, igualment runt scripti pro solutis manu propia subseripti notario ubi nulla alia solu- tione erat scripta unde renunciando et etiam facio dicto domino Regi et sens any, pero del regnat d' en Jaume II ( 9 ) y en vida de sa vobis nomine eiusdem de predictis, ducentis solidosfinemetcètera. segona muller Na Blanca de Nàpols, morta en 14 d' octubre ((Testes Margaritas de Fabrica Notarius et Bernardas de burgaria.» de 1310, del qual se desprèn, que Francesch de Montñorit, imaginayre de Lleyda, notificava al rey haver acabat duas Notori es que lo predit rey en Pere, no en va apellat per ymatjes ó estatuas per ell encarregadas: so es, á saber, una en la historia Lo Ceremonias, s' ocupà ab singular minuciositat y forma ko figura de vostra noble Madona Na Blancha, regina Ba- previsió de tot lo concernent á la major solemnitat de las cere- rago, y r altre d' una Verge pera la capella real. Arrivant al monias religiosas que s' hi celebravan, en las Ordenacions... so- punt y hora de provehir al adorno del interior, per forsa 1' obra bre lo regiment de tots los officials de la sua cort (2). Aço, n ^ obs- * s' estaria rematant, sino era ja enterament finida. De tots mo- t a n t , ja que nostre treball es de mera compilació, sians permès extráurer algunas notas pertinents. Rabona, lo rey, la sua obra, 1) p Ribera:Real Capilla, etc. Uoc.cit. dihent en lo comens del capítol Del abbat de Sánelas Creus: 12) Vlde Arch. de la Coron. d' Arag. reg-. sigllll secretl 134 fol. W. citat per J. Pug- garí en 1' article Documentos para la historia de la, Capilla Real de Santa Àgneda de Bar- celona. (Revista Histórica, I. n.» V.) ((Pus havem tractat dels officis temporals con en la nostra casa son re- (3) Arch. Coron. Arag. Reg. 200 fol. 148 y Pulggarl l l o c ctt. gidors : molt més devem ordonar de la nostra cappella en la qual se con- (1) ídem Ídem. tracta de consagrar lo cors de Nostre Senyor Deu, majorment pus trobam 15) En lo mateix archlu, lligall 48 de cartas reals del regnat de Jaume II, y Pulg- garl lloch citat. que en lo Novel Testament quelfilde Deu Jesuchrist volch usar més de es- •i) En dit archlu: Cartas reals del temps de Jaume II, lligall 5-2, y Puiggarí llocb tament de sacerdot que de dignitat real etc.» Y més avant. ((Perço en la cttat. ,•7) ídem lligall 4" Id. y Pulggarl lloch citat. (1) Pi y Arlmon; Barcelona antigua v moderna, 1.1, p. 537. (8) Ibidem; lligall 38 y Pulggarl Id. (2) Reg. 1529, part. 2.' de 1' Archlu de la Corona d' Arag(5, pub. en lo tom. V de la (9) Ibidem; lligall 40 y Pulggarl id. colección de documentos inéditos, etc., del mateix dipòsit hlstórlch (1850). nostra cappella declarara ésser cappellá nostre major labbat de Sentes quan ab t a n t a escrupulositat era prescrita, si bé devem rego- Creus, lo qual per privilegi dels nostres antecessors es á tots temps reebut neixer que contribuían, igualment á ella, la dignitat dels sacer- per cappellá major de tots los reys Daragó: lo qual abbat en totes les festes del any, ço es, en aquelles que segons nostra ordonació lo retauledargent dots encarregats de celebrarhi las ceremonias del cuito, puix, deu ésser posat, missa en nostra presencia celebrar deja e exercir los altres prescindint dels Arquebisbes y Bisbes, qu' accidentalment t r o - officis divináis, si a aquells nos presents serem: si donchs per nos no era bats á la cort, hi tenían dret de preheminencia, existia una co- ordenat, que la dita missa e los dits officis aquell dia celebrats e dits per m u n i t a t de beneficiats presidits per un rector de real fundació, alcun archebisbe o bisbe presents lavors en la cort fosen.» ... «e general- ment pertanyerà á ell cura haver del offici ecclesiastich, e de tot ço ques quals títols en 1381 foren mudats per los de Canonges y Archi- pertany a la capella e tot defalliment corregir si alcun naurá ésser vist p r e s t e , condecorant á aquest últim ab lo privilegi d' usar in- aquí.» Tracta en altres capítols de la tercera part: « Dels monges de la cap- signias episcopals, segons consta en u n decret del rey D. Martí, pella» (també de Santas Creus y en nombre de dos); «Del escolan de la expedit en 1 4 0 3 : cappella; Dels Almoyners; Del Escolan de la almoyna; Del servidor de la almoyna.» Y en la part quarta de son llibre, al parlar detingudament «De Dida Capella est Privilegiata per Summos Pontífices aiitiqiios, la Ordinació de la cappella» y dels seus ornaments, son de notar entre quod Bector dictcB Capellce, qui est Presbtjter sacular is, huhet tales aquestos « dos bells reretaules dargent ab imagens e un reraltar e un pali preheminentias, quod potest ratione Privilegiorum portare insignia de drap dor istoriat,»... «tres creus ab pedres precioses,» y en quant « A Episcopalia, et illis uti in divino officio etc. ( I ) . les relíquies axi de Nostre Senyor con dels sants tenedores, sis encasta- ments ésser ordonam, ço es, un a forma de custodia en la qual lo cors Pero no foren únicament las festivitats observadas per la de Nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portat, ço es, de cristall Iglesia católica, las que allí tingueren puntual observancia, si dargent daurat guarnit ab obres covinents, e altre guarniment de cristall que t a m b é moltas altres ceremonias estretament relacionadas a forma de canons en los quals lespines per tal que mils pugnen ésser vis- tes sian portades: los quals guarniments sien fets daur a manera de peu ab los gloriosos recorts de nostra historia. Aixís es, que sens de copa, e un altra guarniment dor fet a manera de peu de copa, en lo parlar de varias més comunment ocorrents com son, per exem- qual sia encastat un cano ampla de cristall fet a manera de capsa, en lo p l e , los baptismes y nupcias de reys y princeps y los juraments qual estiguia la camisa de Jesu-Christ, e tres de cristall en forma de capsa de no usar armas prohibidas ni preservatius miraculosos que per tal que pus copiosament en aquelles les relíquies pugnen ésser tengu- des e vistes declaram, e altre reretaula dargent daurat ab la image de la feyan los cavallers avans de comensar la Iluyta per reptament, incorrupte Verge Maria en lo mig loch daquel posada, mostrantse dins ta- en los judicis de halaga, segons prescribían los Usatges ( 2 ) , son bernacle, per tal que en les festes e en les altres covinents dies, memoria d ' e s m e n t a r com á més remarcables: 1.", en 22 de juliol de 1319, delia no sia relaxada, e quatre tests e dos bacins dargent ab ymages de la fundació de Y ordre militar de Santa María de Montesa per Nostre Senyor e dels sants, daurats ab bellesa e ornament de nostre altar de nostra cappella.» Ordona après 1' especial solemnitat de quiscuna festa J a u m e I I , ab a p r o b a d o de Sa Santedat J o a n X X I I , en qual per I' ordre següent: «De la vigilia de la Natividat de Nostre Senyor.» solemnitat hi concorregueren gran nombre de bisbes, abats y Digna de notarse es la descripció final d' est capítol que transcribim aixis: cavallers; 2.°", als 17 de juliol de 1339, lo j u r a m e n t y home- «E per tal que tan gran dia, segons ques pertany, no tan solament de sig- natje que D. J a u m e , rey de Mallorca, prestà al rey D. Pere III, nificació de paraments sia honrat, mas de copiositat de seliquias e de joyes daur e dargent sia ennobleida: volem que en lo pus alt grau del reraltar, reconeixent tenir bona p a r t de sos dominis en feu honorable lo tabernacle ab la ymage de Nostra Dona dargent, e a casuma part daça del predit rey aragonés y dels seus predecessors, acte en que hi e delia dos tests junts, e en lo segon grau lo reretaula dargent, en lo terç foren presents varios infants, prelats y cavallers de las corts d' o jussá grau tots los bacins, e altres tests e creus que en la nostra capella abdos reys; y 3.®"^, als 30 de sepfcembre de 1410, la inauguració serán volem que sien posats: e après les spines e la camisa de Nostre Sen- yor que sia en lo mig loch, les veres creus nostras que sian la una a la part del parlament general en que s' elegiren los compromissaris dreta, e laltra a la part squerra, e les spines après cascuna veracreu, e les que debían resóldrer 1' arduo t e m a de la succesió á l a Corona altres pus honrades relíquies sien posades on pus prop costa, les sinch re- per m o r t del rey D; M a r t í , solemne reunió en la qual pontificà líquies damunt dites: e les altres creus bacins e tests e les altres relíquies, 1' arquebisbe de Tarragona. les quals no poran caber en lo realtar, sien posades en loch sobre laltar on pus covinentment loy poràn ésser allogades.» — « De la festa de sant Johan evangelista.» (Era patró de la real capella del palau de Valencia). «De la festa de la Circumcisió de Nostre Senyor. De la festa de la Epiphanía. De Encomanat, com havem vist, lo cuidado d' esta capella al la conversió de sent Paul. De la cadira de sent Pere. De la festa de Ram e Palma. Del dijous de la Cena. Imparesceve de Nostre Senyor. De la vigília abat y monjos de Santas Creus, y després á u n rector y comu- e del dia de la Resurrecció de Nostre Senyor. Del dilluns e del dimars se- n i t a t de preberes investits d' especial dignitat, ho fou més t a r t güents. De la festa de la Invenció de Sancta Creu. De la festa de la Ascen- per lo rey en M a r t í , en 9 de novembre de 1408, als pares Ce- sió de Nostre Senyor. De la vigília de Pentecosta e del dia e del díluns e lestins, fentlos donació d' ella y de la sacristía y casas adjuntas del dimarts següents. Del digmenge de Trinitat. De la festa del Cors de Nostre Senyor.' De la festa de la Nativitat de sant Johan Babtista. De la en que solian habitar los clergues que la servían: t o t ab lo festa de sent Pere.» (Baix la sua invocació tenia la capella real del castell lloable intent de que fundassen u n monastir derrera del palau, de Lleyda). « De la festa de sancta Anna » (Patrona de la capella que lo nomenantlo de las Santas Reliquias: Monasterium sanctarum re- rey haj?ía en son castell de la ciutat de Mallorca). «De la Transfiguració liquiarum. En justificació d' a y t a l n o m , qu' adquirí ensemps la de Nostre Senyor. De la festa de sent Lorenç. De la Corona de Jesu-Christ. De la festa de la Exaltació de Santa Creu.» (A sou honor era dedicada la .capella, foren compresas en la real donació las moltas y pre- regia capella del castell de Perpinyà). «De la dedicació de sant Michel. De ciosas reliquias qu' en ella se v e n e r a b a n , y son las principals la festa de sant Luch evangelista. Del dia de Tots Sants. De la Conmemo- las que constan de la següent cláusula: ració dels defunts e tota hora que per defunts se faça. De la festa de la pas- sió de la ymage de Jesu-Christ. De la festa de sent Martí.» (Patró de la Ist(B sunt sancta Beliquife: Sangtds Christi qui in alturi post capella de la Aljaffaría de la Ciutat de Çaragosa.). « De la festa de sancta consecrationem Sacerdoti dahitanli apparuit, Ligniim sánete Crucis Katarína. De la festa de sent Nicolau.» (La capella del palau real d' Osca in magna quantitate, tres Spince Corones Christi, Spongia, Clavus, li era invocada). «De les quatre festivitats de la Mare de Deu. Dels Màr- Camisia inconsutiUs Domini nostri Jesuchristi, et pars Túnica;, tirs. Dels Confessors. De les Verges. De les huytaves de les festes de Nostre Senyor e de la Verge Maria e de tots los altres sants. De les vigílies de les qtiam tetigit mulier Caiianea fliíxiim sanguinis patiens, cuins tactu festes. Dels dies dominicals. Dels divendres. Dels dissaptes. Dels dies fe- fuit incontinenti liherata. Crines, Lac et Verònica Beate Maria, riáis. De les quatre temperes del any.» (1) Vlde P. Ribera, Uoch cUat. (2) Vlde lo mateix P. Ribera: Centuria primera del Seal y militar Instituto de la ín- elita reliffion de Nuestra Señora de la Merced, etc. Barcelona, liae: pág. 540, núm. 764,y Tan sols eixa llarguíssitna llista de epígrafes, dona á com- J. Coroleu: Las costumbres catalanas en la Edad media. Bl desafío v las guerras particu- lares según el derecho de los Usages y las Constituciones de Cataluña. (Revista Bistirica, p e n d r e r quina seria la magnificencia de las prenotadas festas. anoIV, núm. XXXVI). Braclúum Sanctl Lncce, Brach'mm Sancti Georg'ú, Corpus Inno- tas laterals anexas al retaule, tenen en la sumitat un escut de centis, Corpus Beatce Marine, Mantiim Sancti Martini, et aU(e las barras catalanas ab corona reyal mantingut per dos àngels, quatnphirinxc Reliquice de las quals ne ofereixen més singular no- y creyera representan, lo que corresponia á má esquerra, santa ticia lo testament é inventari dels bens del rey donador (1). Elisabeth, reyna d' Hungría, y lo de la dreta sant Segimon, rey Ocorreguda sa mort, com sia que 'Is pares Celestins deixa- de Borgonya. Esta derrera ymatje presenta, ademes, la singu- ren de continuar 1' obra de son monastir, y á la vegada d' ob- laritat de que las llosas del paviment que trepitja lo sant rey, servar algunas de las condicions de la donació, llavors lo rey están rodejadas d' unas filacterias, en las quals s' hi veu, qua- N'Anfós IV comissionà, en 10 de juny de 1422, al arquebisbe druplicant la paraula en cada llosa, 1' expresada llegenda Paine de Saragossa pera que incorporés lo naixent monastir ab lo real pour joie. Si altre dato no hi hagués, eixa curiosa consigna nos convent de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, en cum- corroboraría 1' origen del retaule, mes, per sort, en un deis pliment de qual encárrech y ab data del 28 de janer de 1423, registres de cancillería que 's guardan en 1' Archiu de la Co- se formalisá la perpètua unió al predit convent, com apar d' rona d' Aragó, vé confirmada 1' época certa en que fou confec- estas páranlas: cionat per medi de la carta que D. Pere escrigué desde Piera á Auctoritate Begia, nobis in hac parte commissa, et in quantum son tresorer, lo día 12 de maig de 1464, dientli: in nobis est, et de jure possumus, Monasterium Sanctarum Beli- Manam vos doneu a maestre Ferrando Bayerve, feel protome- quiarum prcedidum, cum Capella Begia sibi imita, BeUquiis, Or- dico nostre, Trecents florins dor: ço es per lo retaule de Sancta Ma- namentis, Vibris, vasis argentéis, et aureis, domibus, possessionibus, ría de nostra Capella del palau, pera les vidrieres, cadires e altres patiis, redditïbus, censihus, rebus, et bonis, ac cum ómnibus suis ju- obres de la dita Capella ( 1). ribus, et pertinentiis universis vobis Fr. Antonio, Priori, Conrentui, Als 22 de desembre del'propi any, suposem estaría ja ter- et Monasterio Beatce Marice de Mercede Civitatis Barchinone, da- minada tal pintura, quan lo rey dona ordre de fer altres fey- mus, ac perpetuo aggregamus, etc. nas que li eran complementarias: aixís se desprèn de las ins- En ella se feu constar que moltas de las prenotadas reli- truccions dictadas al objecte desde Vich de la següent manera: quias ja no existían allí, sino encomanadas per la reyna viuda An Tarrago, com li es dit que la Capella del palau vers lo re- Na Margarida, á diferentas iglesias y casas religiosas. Tal unió taula resta scura, e queg attena car no es aqueixa sa intenció. Axi- queda aprobada per lo real decret de confirmació, fetxat en Nà- mateix farà fer una cortina davant lo dit retaule, e que faça picar pols als 18 d' agost del mateix any 1423 (2). Y es d' entén- los archs del dit passatge davant la cambra de parament, e que faça drer qu' ella no introduhí modificació alguna en 1' us á que '1 renovar lo titol qui es sobre lo portal de la dita cambra ab los ma- temple estava destinat: era capella del palau reyal, y est ser- teixs mots e letres, e que sollicit en Mayans faça les çarabatanes, e vey continuà prestant sens alteració alguna, en los revoltosos que do la letra al ferrer qui fa les rexes, e quey metta al sobrescrit, temps de la guerra contra Joan 11, mentres durà la breu domi- e que li trametrà la vidriera de que li ha scrit, e pora la pagar dels nació dels monarcas intrusos que governaren una bona part de Cent florins cpie li mana donar per en Joan Stela (2). Catalunya. D' entre ells en Pere, lo Condestable de Portugal, Est infortunat príncep que sacrificà heroicament la sua acredità ésser, á més d' un valent soldat y complert cavaller, existencia per la causa catalana, tingué de viurer en sa patria un home instruit á 1' altura de la ciencia en la sua época, y en adoptiva, més com á guerrer que com á rey, y eix es lo motiu gran manera aficionat á las bellas arts. De lo últim ne son clar de qu' en altre registre de cancillería consti 1' apoca de rebuda testimoni los restos de construccions existents á Barcelona, en qu' otorga ais 28 de mars de 1466 á favor del bisbe de Vich, que s' hi llegeix lo seu conegut mot Paine pour joie, pero lo en qual poder havía depositat los objectes més preciosos de sa qu' ara volem aduhir es de major escepció per referirse á un pertenencia, y entre ells: treball molt primorós y delicat en son género: volem parlar del Omnes et quascumque res bona jocalia ornamenta Capelle sive retaule qu' ordena construir pera la capella del palau, y se con- ecclesie et titensilia domus et signanter tecatiinn illud de monefis sire serva afortunadament en 1' actualitat. Mes i qué 's feu del an- de medalliis antiquis quod quos et quas dum ultimo ab ista nostra terior pintat cent vint anys enrera? Ho ignorem per complert, Civitate Barchinone feliciter rccessimus vobis incomodant atque cus- deplorant eixa nova pèrdua pera 1' art de nostra patria. Lo que todian! tradideramus et comisseranius (3). reclama nostra atenció, está dividit en quatre fragments, dos L' assumpto principal del esplicat retaule, existent encara majors y dos petits, colocats tots en las parets del presbiteri. en nostres días, es una patent executòria de V invocació de la Mostra lo primer, cinch compartiments que son altres tants re- capella á Nostra Senyoi'a deis Eeys: invocació que no feu per- taules, dels quals lo del centre ó principal representa á la Mare dre la vulgar de las santas reliquias (capella Sanctarum reliquia- de Déu ab son fill á la falda adorat per los reys del Orient; lo rum palatii nostri maioris Cirifafis Barchinone, com deya lo re}" de la part superior dreta la resurrecció del Senyor, y lo de la. N' Anfós IV) motivada per la possessió que detentaren, com ha- inferior, la vinguda del Esperit Sant sobre los apòstols reunits vem dit, los pares Celestins durant 1 espay de quinze anys. * en lo cenácul; lo de la part superior esquerra la transfiguració En 1533, un privilegi lliurat per 1' emperador Carlos V ais 12 de del Salvador, y lo de la inferior, la mort ó trànsit de la Verge. novembre, nos diu que la conservaba encara en esta forma: Ec- Lo segont fragment, que seria lo més elevat, está partit en tres clesie seu capelle sub invocatione adorationis Dominica Sanctormn quadros, ço es, lo del mitj figura la mort de Jesús en lo Cal- Magum Tritim Begum (4), empero no tarda á esser insensi- vari, lo de la dreta 1' Anunciació de Nostra Senyora, y lo de la blement cambiada per 1' actual de Santa Ágatha. ¿Cóm tin- esquerra lo naixement de Jesús. TJn y altre son admirables y gué Uoch aquest cambi? Fácil es d' esplicarho. Lo nom conjunc- richs de datos pera 1" artista y 1' arqueólech. Los fragments ter- tiu de las reliquias no pogué sobreviure, pero sí lo d' una d' cer y quart, que atesa la sua forma judiquem servirían de por- ellas per la major veneració qu' obtenía del poble. En efecte, la (1) Areli. C. Ar.: R. 23, Intr. fól. 53, y J. Coroleu, Bl Condestable de Portugal, rey in (1) Lo memorat P. Ribera en su obra: Seal Patronato de los Serenísimos señores re- truso de Cataluña. (Revista de Gerona, t. II, p. 45'!). yes de España, en el Real y Militar arden de Nuestra Señora de la Merced. Barcelona nas, (2) Arch. Cor. Arag.: R. 22, Intr. fól. VB retro. páfrs. 63 y 64, refereix la historia d' algunas altres reliquias. (3) Id. Id. R. Ti, Intr. fól. 67, retro. 12) Vlde Ribera ííaZ/"aíroMaío, etc., pàgs. 54 y 55 (4i P. Ribera. Real Capilla, e t c , p. 30. que allí hi havia d' aquella Verge y mártir siciliana, era ofrena pensier, en 28 d' octubre de 1858, y per S. M. la Reyna donya del piados rey D. Martí, (qui la deuria obtenir durant son reg- Isabel II, en 29 de septembre de 1860. Ab tot y això, encara un nat á Sicilia), y sembla que sa devoció donà origen á una con- novell perill se li reservaba: al cedir á la nació, aquella au- fraria, com consta en lo privilegi de confirmació de sas ordina- gusta y magnánima senyora, gran part dels bens de son patri- cions, concedit per en Joan d' Aragó, Comte de Ribagorsa y Vi- moni, comprés en ell esta capella, s' intentà novament enage- rey de Catalunya als 11 de janer de 1505, en lo qual esplica: narla per la desamortisació en janer de 1866. Acudi llavors la Se troba en la dita capella una preciosa reliquia de aquella pedra, predita Comissió y se declarà luego exceptuada de la venda, sobre la qual foren posades les mamelles de la gloriosa verge sanefa possessionantsen la mateixa, en virtut de Real ordre al comen- Agatha, quant en lo seu martgri li foren leuades, en la qual se mos- sar lo següent any 1867. tran algunas gotas de sanch de la dita Santa Agatha, e la qual Re- Si la salvació del temple y las reparacions en ell executa- liquia lo Senyor Bey Bon Martí de gloriosa recordado, tenintla en das pera evitar sa ruina, se degueren á la iniciativa de las per- gran devoció, maná fós en la dita Capella á perpetual memoria recón- sonas üustradas y verament patrióticas que formavan part.de dita etc. (1). Nova confirmació otorga lo piredit emperador y rey las digníssimas Academia y Comissió referidas, al trovarse ellas Carlos I , en lo calendat privilegi de 1533: ob devotionem ingen- possehidoras de tant codiciat joyell arquitectónich, pot qual- tem quam singulariter erga corpus Beata Agatha gerimus etc. (2). sevol suposar ab quin zel trevallaren pera milloraria. Y res tin- Mes aytal mudansa no fou legalisada fins al any 1601,"en que, drà d' infundada tal suposició, si dihem qu' en 1867 fou apro- demanant los confrares de la Concepció al papa Clement VIII bat per lo Govern de S. M. (qual Ministre de Foment era en una concessió d' indulgencias pera la confraria, li proposaren lo aquella ocasió 1' ilustre escriptor D. Severo Catalina), previa la nom de la verge y mártir santa Agatha com á invocació de la deguda llicencia del diocessá, decretant á la vegada que s' or- real iglesia, á qual proposició atengué lo pontífice: Cum itaque ganisés dins son recinto un Museo d' antigüetats cristianas, es, sicut accepimus in Ecclesia Sánete Agatha Barchinone, ab butlla á saber, d' objectes pertanyents á la liturgia, 1' epigrafía, la donada en Roma lo 8 de las Kalendas de novembre. simbologia y 1' iconografía tradicional cristianas, ja fossen ori- Avuy dia, encara guarda 1' última denominació, n' obstant ginals, ja copias. Y encara més, á proposta del Exm. é lUm. sen- y las profanacions de que ha sigut objecte desde 1' any 1835: yor Bisbe D. Pantaleon Montserrat, se provehí lo cárrech de any d' infausta memoria en que tingueren d' abandonarlas sos capellá-custodi. En una paraula, la cosa anava á portarse á bon possehidors llegítims perqué uns quants malaventurats, cechs terme si la revolució setembrina, ocorreguda al cap de pochs d' ira y famolenchs de carnatje, convertiren los monastirs de mesos no hagués vingut á sorpéndrer las bonas intencions de nostra patria en Uachs de cendra y sanch, ahont s' ofegaren tan celosos guardadors. Com la prudencia sempre ha sigut bona pera sempre gran part dels tresors artistichs y literaris de Ca- consellera, judico qu' en mitj de la maror del temps, ella fou talunya. La Providencia, empero, vetllà per eixa solitaria y la que 'Is mogué á demorar lo plantejament de son projecte, y oblidada capella, salvantla en la hora de la gran tribulació. Més tant més, en quant las passions antireligiosas arrunavan sens endevant, nous temps se succehiren, y no tarda á sufrir novas compassió temples, de tanta y major antigüetat que '1 de Santa contingencias, puix, órfana del culto al verdader Deu y servint Agatha. Per altre part, la necessitat imprescindible d' haver de successivament d'^ imprenta, de magatsem, d' obrador y fins de tenir aquella corporació un local pera Museo arqueológich d' objectes pagans y cristians, segons al etzar se depositan, ha teatro, estigué en gravíssim perill d' ésser enderrocada per las convertit en tal 1' iglesia. Al present, y desde 1' any 1877 en mans d' aquella despreciable nissaga d' homes sens conciencia que la Real Academia de Bonas lletras hi quedà instalada, per qu' engreixaren la sua migrada bossa, comprant lo patrimoni de generós acuUiment d' aquella Comissió provincial, dit Museo r Iglesia, al preu de Judas. Ni lo respecte á un temple consa- ha aumentat considerablement, agreganthi més de 200 pessas grat per la religió de sos pares, ni V ésser una preuhada joya procedents del que fá llarchs anys té establert 1' Academia en lo de 1' art y de la historia, los deturaren en 1844 pera procurar claustre del convent de Sant Joan. Altres tantas al menys n' hi tal ruina, si 1' autorisada veu de la Real Academia de Bonàs faltan encara, qu' aviat serán trasladadas al cercat construït en lletras d' esta ciutat, secundada per lo digne Ajuntament que la plassa del Rey y en línea paralela al enfront del edifici. Dins llavors regia nostre poble, no hagués lograt preservaria de tant d' aquell hi serán colocadas las grans pedras antiguas, com son inmensa desgracia. ¡Llahors eternas sian donadas als insignes las estatuas, cipos, aras, lápidas, relleus, capitells y columnas patricis qu' en aquella ocasió defensaren ab tant bon èxit los romanas, en especial una de las del temple greco-romá del car- furs del dret y de la justicia! rer d' en Paradís, que s' aixecarà sobre totas ellas. Llavors, no Aixís las cosas, pensaren ells ab gran prudencia, que la mi- hi há dupte qu' algun visitant pensador exclamará: Vet aquí llor manera d' evitar la freqüent amenassa de la destrucció, se- las despullas del poble-rey aeotxadas baix lo mantell protector ria restaurar lo monument, ressentit ja un xich per las dis- de r Iglesia cristiana. ¡Politeístas novells, comsevulla que vos bauxas dels últims vint anys. En efecte, en 1856 se comensaren nomeneu, aquella robusta columna vos simbolisa á maravella; las obras, baix la direcció, si no anem errats, del senyor arqui- mirau com domina entre sas companyas, mes en alas de vos- tecto D. Elías Rogent, y á proposta de la Comissió de monu- tre orgull no vullau pujar tan alt, perqué sempre estará sobre ments histórichs de la provincia, ajudada per la Real Acade- vosaltres la fé, representada per eix campanar que mira envers mia de nobles arts de Sant Fernando, qual restauració no tardà lo cel! á aprobar lo Govern, qui contribuí á son cost ab respectables sumas. No feren menys la Diputació y lo Municipi, de tal ma- Junt ab lo Sr. D. -Toseph deManjarrés, ilustrat catedrátich nera, que Is trevalls prengueren gran importancia, mereixent de la Academia de Bellas arts d' esta capital y conservador ésser lo temple visitat, quan se refeya la pintura policroma del nombrat per la predita Comissió de monuments histórichs y ar- sostre, per SS. AA. RR. los Sereníssims Senyors Duchs de Mont- tistichs de la provincia, tinch la honra de haver pres una part activa en la reunió deis dos indicats Museos, cumplint ab lo (1) P. Ribera. Seal Capilla, etc. p. 59. cárrech de conservador qu' indignament la Academia de Bonas (2) p. Ribera. Id. Id. p. 60. » m." Í 4 y « 5 . Uetras se serví confiarme, pero aixó no 'm priva de manifestar lidaris tots los verdaders patricis. D' aytal manera arribará á ingènuament que (no podent realisarse un plan qual única ex- esser un fet la completa restauració d' est monument, per la posició creurían molts qu' es un somni), lo millor sería, no s qual s' esforsá 1' inolvidable Piferrer quan escrigué estas pa- tardes gayre temps á véurerlos dignament constituïts en lo raulas: deu Barcelona conservarlo ab amor y respecte, com se deu palau de l'instrucció pública iniciat per esta Exma. Diputació estimar y respectar tot lloch en que visqueren é imploraren lo consell provincial, aixís com oberta novament la Real Capella al culto, del cel, pera fer la felicitat de nostres besavis, los més ilustres Beys servint á la vegada de Museo d' antigüetats cristianas, tal y d' Aragó (1).» com en 1S68 anava á realisarse. Aquest es lo vehement desitj que 'ns dicta nostre patriotisme, y creyem que d' ell serán so- (1) Piferrer: Recuerdos y bellezas de España; Cataluña (1839), 1.1, p. 97. Per acort de la Comissió de Publicació, ANDREU BALAGUER Y MERINO. Aquest monument y lo Museo d' antigüetats que conté, poden visitarse tots los días, excepte los dilluns y divendres, de 12 á, 3 do la tarde, previ lo permts d' un deis dos Con- servadors del Museo, sia lo nombrat per la Comissió de monuments histórlchs y artístichs de la provincia, ó lo que ho es per la Real Academia de Bonas Uetras d' esta Ciutat, qual permís s'obté fàcilment per mediació deí Conserje, habitant en la plassa del Rey, n ' H , al costat mateix de la Capella. Dita Comissió ha Imprés un catálech deis objectes allí exposats, que '1 Conserje ven al preu d' I'no pta. destinantse son producte á las despesas del Museo. '^ f i. l^ 72. {yb--ii/ (\I4- fo f}. '¿^é><¿. " '" mlSlJiV^aatrusJSi