Es propiedad de la Comisión particular de publia D i posé par la Commission paniculiíre de publica gradea., ile Sanciona, prtictíinfnt ét la (olCKiaiio, inallsrable á gráfica» io. Arcadas góticas del claustre p r i n c i p a ! , demti de!• ranada i • n. Gatería del c l a u s t r e . Sepilieres, AI fons una pona de comimio»! toatpoilet, d'En Fin — li — Núm. ia. (¡loríela del claustre. • 13. P o r t a d a d e la Sula Capitular, ílnterior nolabiiisslmj. Sarcófago d< la casi Caponada la Mlnresana, Marques de Barbará. • 14. Biblioteca. A mes de] anlu «ilicn, |>lé de preuhals códice», possebla, re- galatipelIn'anlD.Pered'Aragó [segle X VII j, 6000 »ol. ab las obras mea rarai d" aquel! lemps, euquailemals en mirrouui y or. « i». Finestrals del arxiu. ° 16. Altar major <16S3,'. Tol de Iransparenl alabaslre. « 11. Claustre, dil deis Convalecen». • IB. Cúpula de la sagristía, campanars y címbori. • i». Ruinas. Guía. Be B a r c e l o n a a Tatrra«un«t V. a. de T • á B.» y Fraosi; 101 ks. en t borai. Bonicn irajécle; déjde l: HotpHalií, 7 íi, seienueii lo cura del Lhbrtjaf flm i Mar- lor.ll 49 k*.. honl ie ! ajunt» I' iVjyfl; notable pool en U »U;é 1' e,querrá lo Poní díí L Uiablt aotlga obra de grjn alreviment. \ ía ks., Cíla/'ranni, tila < uní B.5U0 hab. Pía T a m un I del Vtndrrti, Ti k<,, la iren wgueix la varera del mar lío) a Tar- ,, y Tarragona, pi.l veures, * ladréis,enlreun pelil boscb nt imon roma; Cambl d-'ei'acfo'lpravísloDaíj.Vónda de lis Qja » e V a r r a c o n a * La Bapluca t F. c. de T.' á Hem y Lie y da; B ki. en 1 i)t hs. O Preua: rs, *(,-, 17.47.-, li.8i. bos Irens diaria. A 16 ka., fl™i, ciulat inJusírial í uns 30,000 hab., molí rica y animada. En lo trajéele pat admirarse lo reno me na I Camp de Tarragona; cei y campinya com los d' liaha. Es sorprenent lo Poní de la Rochela .obre 'I Franeoii at deinr la eslaclo de £> Plana, 'A ka., y los gTtndioso» paisaljea llns a l a fiita, 37 ks. a»e La •?• p l a c a a P o b l e t i En carrualje (turlsna) tu b. llarga, mal caml; las perionai á qul agradi caminar Taran miilor anaotbl á peu. Pmu : i rs. per asslento y 8 rs. añada y lomada lo mete 11 día. Reunió ise t o e Tiatjera poden oblindre rebaixa. A 1' estlu v en especial durant la tamparada d' algual »e suúaa las lartanas á la eslació a la arribada deis treos. Boleo biberbi tumbé caballerías (burros]- En altreesuciú del any dirigirse» Ramón Bonetiorlomr de La Espliiga, personal menl 6 ner caria anticipada. La salado del f- c. díala S mía. del poble.Pol Terse nlt á la Espluga ahonl bi ha molla» casas que [logan ouirlos yflnsen lo raaieii recinle de Poblet. Pera la vIsTw al Honaslir dirigir» al guardia [cstrenssi. Aclualment pot ferie aquesta eicurslo en un sol día aproQtanl la combinado del tren aiprea (|.B citase BoUmenUque suri de Barcelona á primera hora y enllassi ab lo pri- mar de la lineada Lleydt, y lornanl ab I' últlm tren, comblnat ab I' eipres qu' arriba á Barcelona t última bora. A la añada la parí esquerra as ta me» pintoresca en abduas lineas. RESEÑA HISTÓRICA. L A S ruinas del Real Monasterio de Santa María de Poblet, están situadas en la Üonca de Barbará, cerca del pueblo de La Espluga de Francolí, estación del camino de hierro de Tarra- gona & Reus y Lérida y punto muy concurrido á causa de un excelente manantial ferruginoso que posee. Su oríg-en se debe, seg-un la tradición, á un ermitaño lla- mado Poblet, entregado al retiro en un sitio de aquellos alre- dedores conocido por los moros con el nombre de Lárdela (1120). Habiéndole encarcelado por tres diferentes veces el régulo de Ciurana, Almira Almomin'z, en el castillo de ese nombre, des- apareció siempre milagrosamente de su prisión volviendo á la ermita. Con este motivo le hizo aquél donación (514 de la hegi- ra) (1). que confirmó diez años después el wali de Lérida, del terreno de la ermita, y ordenó que no se le molestara en lo sucesivo. Entonces se reunieron con Poblet algunos piadosos com- El Conde de Barcelona Ramón Barenguer IV al reconquistar aquel sitio, encantado de su belleza, así como de la santidad de los ermitaños, pensó fundar allí un monasterio (1149), que donó á Sancho de Fontfrede, de la célebre orden del Cisier (dió- cesis de Narbona), quien escogió doce monjes más para ocu- parlo, efectuándose la traslación (1153) con asistencia del Conde, de la reina ü. 1 Petronila y muy lucido concurso. Alfonso I de Aragón hizo reconstruir la iglesia mayor de estilo románico-ogival y de lineas puras y severas, y todos sus sucesores se esmeraron en enriquecer al Monasterio con nue- vas y grandiosas construcciones, y con generosas dádivas. Asi fue que los Abades mitrados de Poblet llegaron á ser los más grandes señores de su tiempo. Poseían siete baronías: la del Abadiato, que comprendía las posesiones próximas al Monasterio, las de Prenafeta, Garríga, Segarra, Urgel y Algerri en Cataluña y la de Cuarte y Aldaya en Valencia, incluyendo cuarenta pueblos habitados, muchos despoblados y tierras inmensas; eran señores de la Cuadra de Tamarite en Aragón, Vicarios generales de su Congregación en los reinos de Aragón y Navarra; desde 1375 limosneros de los reyes de Aragón; y poseían ademas muchos patronatos y beneficios. Fueron hijos de este Monasterio los de Benifazá en Valencia, de Piedra en Aragón y el Real de Mallorca y algunos de sus monjes obtuvieron las más altas dignidades eclesiásticas. Compartió con el de Santas Cruces (Sanias Creus) el honor de ser sepulcro de los Reyes de Aragón. Los reales panteones ocupaban el crucero de la iglesia. Eran de alabastro, de estilo gótico florido y de efecto deslumbrador y guardaban los des- pojos de I). Alfonso I, D. Jaime I (el Conquistador), D. Pedro IV (del Puñalet), D. Juan I, D. Martin (el Humano), D. Fernan- do I, D. Alfonso V y D. Juan II, las reales consortes y los in- fantes, entre ellos el desgraciado príncipe de Viana. En otros sepulcros, repartidos por todo el Monasterio, descansaban gran número de religiosos y nobles caballeros de las ilustres casas de Urgel, Cardona, Moneada, Pinos, Cervera, Ager, Mur, An- glesola, etc., etc., y los cuerpos de sesenta y siete santos en urnas de plata y ébano cubiertas de terciopelos y damascos. Erigido en Sitio real, D. Martin empezó la obra de un rico palacio gótico donde los reyes residieran en sus frecuentes vi- sitas á Poblet, cuya construcción no llegó á verse terminada. Las dependencias del Monasterio tenían el aspecto de una verdadera población en torno de las suntuosas construcciones del tercer recinto, ó clausura (1), las cuales estaban llenas de be- (lj EB la parte indicada en la planta que acompaña. - 9— ' . llezas arquitectónicas y escultóricas y de profusión de mármo- les y mosaicos. Ü, Pedro IV de Aragón mandó levantar la mu- ralla almenada y Ia3 torres que defendían aquel recinto sa- grado (1367-77). También poseía alhajas espléndidas y riquísimos objetos del culto: pinturas, tapices, maderas preciosas, pedrería, oro y plata en abundancia y una muy notable biblioteca con es- tantes de ébano y cristales de Venecia. En fin; después de haber estado enlazado con la historia de Cataluña en sus mil vicisitudes, fue incendiado, robado y des- trozado bárbaramente en los sucesos de 1835. Posteriormente, el espíritu de destrucción y un mal entendido amor al arte continuaron su gran ruina, que, puede decirse, iguala á su pasada grandeza. En el día está á cargo de la Comisión de mo- numentos históricos de la provincia de Tarragona, la que tiene allí un g-uardian. Las cantidades que de cuando en cuando han asignado los gobiernos para su reparación, no pueden llegar más que á re- tardar una ruina que acabará desgraciadamente por ser total. Para detenerla bastarla sólo un esfuerzo supremo (1). ÍNDICE DH I.A.S VISTAS CONTIiNIDAS ES ESTE ÁLBUM. Núm. i . Planta. • 2. Vista g e n e r a l , lomada desde la Maiia delagua. » 3. Capilla d e S a n J o r g e . Interior bellísimo;tallólaconstruir D. Alfonso V > t. P u e r t a d o r a d a . Loi reyes eran recibidas aqui; la puerta estaba forrada de recias planchas de bronce dorado, con relieves. La portada delfondo,de jaspes, ei l« de l> iglesia mayor (1716 . » B. L a misma p u e r t a , vista desde el interior. • 6. P u e r t a R e a l . Una de las dos entradas ul tercer recinto, que daba paso al Pálido de D. Martin. - 7. Portada del Palacio. le Bofarull y especialmente la Historia del — 10 — , 8. Patio: escalera, pueril y ventana, del Palacio. • 9 F a d i a d a del Palacio, sobre el claustro, can sin ricos ventanales. > ia. Arcadas góticas del claustro p r i n c i p a l , debajo de iifichsdíín- • II. Galería del Claustro. Sepulcros. Al fondo una r u e t u i e comunica- ción con la Igleiia. » 12. Glorieta del claustro. . 13. P o r t a d a de la Sala c a p i t u l a r . [interior notabilísimo) sarcófago de . la casi Coponi do la Manresana, Marques de Barbará. ' H. Biblioteca. Ademisdel arebito antiguo, llenodi-preciosos códices, poseía, regalado, par el Infante D. Pedro de Aragón [siglo XVII;, 6,000 Tolúmene» con las obras mis raras do aquel tiempo, encuadernado» en tafilete y oro. v i!. Ventanales del Archivo. » 18. Altar m a y o r (leasj. Todo de trasparente alabastro. » 17. ClaUSlrO, llamado de los ConTaleclenles. - 18. Cúpula de ia sacristía, campanarios y cimborio. Guia.. Bello trayecto: desde HaipilaM, 7 k>,, se sigue el curio del Hobrtgal na si» Marlo- rell, B U ,, doude se le un; elNoya; notable puente en la Ha; i la Izquierda el Puente sll. U donde el Soya; Pu del Diablo, antigua obra de aran atreví míenlo. A £13 ks., Ytlletfranea, villa de unos H Diablo, antigua obra de aran atrevimiento. A 83 ka., Vtlietfranea, L B,K0O hab. Llano del Panades. Has arriba de Finare», 73 kv, el tren sigue la orilla del .. > VeadreU, Ti kv, el ilgue la orill mir hasla Tarragona. Entre Aitalulla. 81 k*., v Tarragona, puede verse, á la der 1 k*., T Tarragona, puede verse, á la derecha enlre un pequeño botqttede pinos la Torre de tai Eteipionní (mo romano). re fot Etcipionu (mon. r m ) En Tarragona deben tlsítirse como notables, la Catedral (románico-ogiva I j y el Hu- Jbles, Cat seo^arquwl^M^PoM^ademas muon y curiosas antigüedades de la «pitea romana y í ° n Ca 1 mbfo'dceítac¡on*p'ro'vlsiáñir Fonda de las Cuatro Naciones Junto a la estación a Cuatro Naciones Junt " b e T a r r u o n a * •«•Saplugai F. c. de T.' á Reus y Lérida; HOki. en í ií« b. Precios: ra. aS,-, 17.Í7, tí.8i. Dos trenes diarlos. AIS lo., keu>, ciudad industrial de uno» 30,000 bab., muy rica y animada. En el trayecto puede admirarse el renombrado Campo de Tarragona; cielo y campiña como los de Italia. Es sorpréndeme el Puente de la Hocheía sobra el Francoti al dejar la estación de La Plana, 31 ks., J los grandiosos palíales hasta La ñiba, 37 kj. ll« La E » p l a c a ft Pttbleti Kn carruaje {(arlanaj i(> b. larga, mal eamino; lai personas que lengan gusta en andar es preferible rtym i pié. Precio: 4 rs. por aslenlo y 6 rs. ida y vuelta ef mismo día. Reuniéndose i 6 3 viajeros pueden obtener rebaja En íeiano, y especialmente durante la temporada de aguai. Ir- '-- "A '- clon a la llegada de los trenes. A veces hay también cabal leí ano di clon del Iren expreso (I.* otase solamente) que sale IB con el primera de la linea de Lérida, y volviei expreso que Ilesa A Barcelona i última hora. A la ido el lado liquicrdo es el mas pintoresco en APERCU HISTORIQUE. J-JIÍS ruines du Monastére Royal de «Santa María de Poblet» sont situées daña la Gótica de Barbará, pres dti villag-e de La Espluga de írancolí, station du cliemin de fer de Tar- ragona á Beusy Lérida, et endroit tréd frequéntóá cause d'une source d'eaux ferrug-ineuses excelentes, quis'y trotive. Suivantlatradition, SOQ origine est due á unermitenommé Poblet, livre & la solitude dans un endroit de cea environs conuu par les maures sous le nom de Lárdela (1120). Ayant été emprisoné trois fois différentes par Alinira Almominiz, pe- tit roi de Ciurana, qui le conduisit au fort de ce nom, il dispa- rut toujours miraculeusement et revint & son ermitag-e. Pour ce motif celui-ci luí fit donatioa (514 de Phegir'e] (1) du terrain de l'ermitage; don que lui fut confirmó dix ans aprés par le walí de Lérida, qui ordonna qu'il ne lui füt causé aucun mal. Alora quelques pieux compag-nona se réunirent a Poblet.. Lorsque le comte de Barcelone Ramón Bereng-uer IV recoa- quít cet endroit, enchanté desabeauté, ainsiquede lasainteté des ermites, il pensa k y fonder un monaatére (1149), qu'il donna a Sancho de Foutfrede, de l'ordre célebre de Oiteaux (dio- céae de Narbonne), lequel cboisit douze moines de plus pour l'occuper avec lui. La translation eut líeu (1153) avec l'assis- tance du Conite, de la reine Doüa Petronila et d'un trés-bri- llant accompag-nement. Alfonso I d'Aragón fit reconstruiré la grande ég-liae de style romano-ogival, de lig-nea purés et sévérea; et toua sea aucces- aeura travaillérent avec ardeur á enrichír le monastére de — 12 — nouvelles et majestueuses constructions, ainsi que de dons gé- néreux. Ce f ut ainsi que les Abbés mitres de Poblet parviurent á étre les plus grands seigneurs de leur temps. Hs possédaient sept baronies: celles de l'Abbaye, qui com- prenait les possessions des environs du monastére, de Prena- feta, Garriga, Segarra, Urgel et Algerri en Catalogue; et ce- lle de Cuarte et Aldaya en Valence; dans lesquelles étaient in- clus quarante villages habites, beaucoup deserta et des ierres immenses. lis étaient seigneurs de la Cuadra de Tamarite en Aragón; Vicairea généraux de leur Congrég-ation dans les ro- yaumes d'Aragon et de Navarre; aumoniers des rois d'Aragón a partir de 1375; et possedaient en plus beaucoup de patrona- ges et bónéfices. Les monastéres de Benifazá en Valence, de Piedra en Ara- gón et le Royal de Majorque furent ses fils, etquelquesunsde leurs moines obtinrent les plus hautes dig-nitéa éclésiastiques. Il partagea avec celui de A'anías Creus Fhonneur d'étre le sépulcre des rois d'Aragón. Lea tombeanx royaux occupaientle transept de l'église; ils étaient en albátre, de style gotique fleuri et d'un effet éblouis- aant et ils contenaient les reatea de D. Alfonso I, D. Jaime I (el Conquistador), D. Padro IV (del Puñalet), D. Juan I, D. Martin (elHumano),D. Fernandol, D. AlfonsoVetD. Juan II,lesépou- res royales et les infants; entre-eux le mallieureux prince de Viana. Dans d'autres sepilieres, distribuís danstout. le monas- tere, reposaient grand nombre de religieux et nobles cheva- liera des illuatres maisona d'Urgel, Cardona, Moneada, Pinos. Cervera, Ager, Mur, Anglesola, etc., etc., et les corpa de soi- xante sept saintscontenus dans des urnesd' argent etd'ébéne, couvertes de velours et de damas. Erige en résidence royale. D. Maitin comenta les travaux d'un riche palais gotique, oü les rois habitérent pendant leurs fréquentes visites a Poblet; cette construction ne se vit jamáis terminée. Les dependances d« monastére formaient córame un veri- — 13 — table village, autour des somptueuaes constructions de la troi- siéme enceinte, ou clflture, (1) lesquelles étaient pleines de beautés arcbitecturales et sculpturales, et d'une profusión de marbres et raosaiques. D. Pedro IV d'Arag-on fit élever le mur crénelé et les tours qui défendaient cette enceinte sacrée. Le monastérepoasédaitaussidesplendidesjoyauxetdetrea- riches objeta a l'usage du cuite; dea peintures, tapia, bois pré- cieux, pierreries, de 1' or et de l'argent en abondance; et une bi- bliothéque trés-remarquable, dont lea rayons étaient d'ébéue et les vitres en cristal de Venise. Enfin; aprés avoir été lié a l'liistoire de Catalogne dans ses mille vicisitudes, il fut incendié, volé et barbaranient dé- truit pendant les événementa de 1835. Postérieurement, l'esprit de destruction et un amourde l'art mal entendu, continuérent sa grande ruine, qui, on peut diré, égale sa grandeur passée. Il est en ce momeut a la cliarge de la Cominission de monu- menta bistoriques de la province de Tarrag-one, qui y a mis un gardien. Les quantités que les gouvernements orit assignées de temps en temps pour sa reparation, ne peuvent parvenir qu' á retar- der sa ruine, qui mallieureusement finirá par Stre complete. Pour qu'il n'ensoitpas ainai, un effort suprémeseulsuffirait (2). TABLE DKS VUES CONTENUES DANS CET ÁLBUM. Num. i. Plan. » i. Vuegí'üérale fT\Kie]aMaiiadelai¡ua. » 3. Cliapelle de S a i n t G e o r g e . Inltrleurlrís-beaii. D. Alfonso V la Di » i. P o r t e d o r é e . Les roli enienl recus id; la porte élill bllndeede forles pla- ques de brome doré, ii reliefa.Le frontispicc diifond, unjtspes, est cclui de lanrandeegliseltTIS,. (1) c e a t l a p a r t l e i n d l q u é e daña le pial: el-Joint. 12' V. Poblet, de Mr. Anflré de Bofamll et specialement la Historia del Seal Monasterio ae Poblet, de Flnestres. . t>. La mÜlTIC porte, vuedfl I'interieur. • 6. Porte royale, Une des dCui uniré» s IB I ruis) ¡me enctinte, qul donnait passage au Palais de D- Martin. > 7. Prontispicedu Palais. » S. C o u r : esolier, porte el fenílre, d a Palais. " 9. Füf ade dU PalaiS, lurlecloüre, a*ec sea riches frnílres. » io. A r c a d e s g o t h i q u e s d u cloitre p r i n c i p a l , sons u rac»de prece- dente. - t i . GaleHe d u Cloitre. Sepilieres. AuroDilunaporiedecommimlcation «.vecl'egli». • is. B e r r e a u d u cloitre. > • i.i. Frontispice de la Salle d a Chapitre, íinifrfeurirea.mnarquabie¡. Sa«opha|je di la msison Copons de la Mauretana Narquis d« Barbara. » 11. BibliOtlieque. En plus des sncifnnea archives pkínes de précienx mi- nuwrlts, elle possídail 1101)0 toluol»; composéi d«í ituvrei les plus nm de CB leoips, et reliéi en msroquín el or, cadeau de l'inlant D. Pedro de • 17. Cloitre, nommédeíconvílesoenn. » 1«. Coupole de la sacrisiie, clochers, drtm » m. Ruines. V« nareelone A Tarra Betu ir'iléi. Dtfa\t lioiptlatel.T V*. m sultle couridií Lhbregoijn 211Bkg.,rii:i«. 83.-, 17 «.-, 1S 8i. Deux train» p*r Jour. A t6ít,/ttui, «¡lie in- ihxlrlelle de ar>,COO hih. rnv., Iri-s-ricbe et inimíe. Dana le Irtjel on peul edroirer le é Chpdt TorraflOBí; Hel t l cimpape wml.labes t t ' U i d'lialie. l.labes dlialie. Le Poní de iaRtla oehtla sur le F , sur e FroncoU rn uuilUnl la sialioii déla Plana, 34 k>.,es n a sialioii déla P , éla Plana k>.,esl mbl surprpntnt. Le paytage jusqu'h La fíiba, 37 lis , fil iren-remarquable. •>e L« K . p l . g B * P n b l e t i T n voiture llart.na), une gnndo deml-bfure; l-í prTíi>n