ÁLBUM PINTOEKSCH-MONDME1ITAL CATALUNYA MONTSERRAT PUBLICACIÓ ISSOUJCIII C.1TIL1XIST1 D1 HCMBIOJS ClíSTIflOS BARCELONA MONTSERRAT, I Tea caíala). MONTSERRAT, La famosa montan ya de Montserrat está situada en lo prlnclpat da Catalunya (Espanyai, provincia de Barcelona, ala 41" 9fl' 18" lat. N. y B W 59" long. 8. del merldladeMadrlt, a la vora dreta del rlu Llobre- ° Sa planta es de fisura oblonga y poligonal, molt prolongada envera son ex trem de ponent. Hatá siimameTit aislada y remata iín una Berra noeldentadlsslma, quina orí en taclójieneral es deKSE.aONO., formant un angul mol obert, quln vértice Be trolla en lo Turo" de SanC Jeront, son punt culminant ív,. pag. ia¡. terala, y radlataen sonejtremd' orlen t, ahont aembla obrlrae en dos brnssos pora donar pas al Torrent de Santa Varia, peí fona de la valí an- tiirament anomunaiia ValUmal. Aquest torrent a' origina de la part central y mfia elevada de la Montanya, corra de o. a B., por entremltj de sas altas penyas. y desayffua eatlmbantse en lo Llóbrega!. Molta al- deventae fer menclú, per sa mnjor Importancia, d«l Torrent fondo, que balsa de NO n SE. per lo vesaant oriental de lfis Penvas de Santa Mada- letttt \ú vílla iv. pa^< i¿), y l a Uttfinl fttt tíítj-Ú1ti Que, n a l x e n t en un £ran portell que hl lia al O. del Turóin Sant Jerení, v a d e N . a s . S levad IB si mas rocaa de figuras diversas, en lo genei*al cónica a, donan a La Montanys I* aspecte raes fantastlch que pugn lmajflLiarsc, y a aa d' a q u e a t noxli den buscarse en Sáofit~saurat rHiontanya aatfrada)i Oeológlcnment considerada, e s t á constituida en aa part Inferior per (1) MídiciAde D. ioiniiim Carrera, «utor Ú'un prnject* ÍP ferre-üírril ile Brema- lera de Monlsirnl *l monutlr de Honlseml, qui hi fnclliliil lo fragment d» son nata- ble plano loiiojfriiflrh de I» Monljnya,que va icampaiiy*t, en lo que 'a veu uno parí del irasiatdedil proj^le. cansa un gran dipflgítde eonglomerat [jm&itiga) supranumulltieh rl- bereneh, paralelo al que 'a troba prop de la cordillera pirenaica (II. La vegetado1 lil ea espléndida, esuent notable per aaexpontaneltat y aquesta montsinya. En laa térras b&Jxas lii ha bous bosooa do pina, y s* hi curtlva la olivera y la vlnya- Las moltaa y urans coneavitats que en lo Montserrat ge troban, de- la acclú eroaiva de las ay(ruaa torrenclals que penetran en lo Interior y que,lometelx que en lo exterior, tray alian y desgastan sns rucas mea nuni fundat en tempa deis romans, en lo mont $sto?cit, nom que tisna, sembla que furen alguna deis fnonjoa envíate a aqueat paye per telU,roentres que alffuna deis dtape'raos relifi-losos e' ti i dedloavan (i la de monjas, iinn Turen substituidas per monjoa, de la Órdre de Sant Be- VÍSM15 ORIMTíLS ISEPTBNT6I0NA15. I.D nLSlIur punt d' cst¡icirt pera recorrer aquesta part del Montserrat, $s Mitnluir»! flam n.°)J, pobló de 3,4'!S liab., sltunt sobre'1 rlu Llobre- Harcelonn, nb la que'a comunica pernnamaíninoa carretera que, pau- san! peí arrabal onomenat La Bauma (k. 2), a travesea lo Llubresrat al en- trar en lo poblé i.k 4i y puja despres ni monasf.ir de Montserrat. La de lili. Lo nom d' aquest poblé ae auposíi derl^at de Moiiasferiolunt, després Aíancuteriol, per la creencia que lil lia d' haberse fundar, en aquestlloíh mol t tn dusartal, poaaeFilnt aljftinus fabricas d' in\portjinc!a que aprofl~ tanlaforsa motora del rlu. estrelsyen pendent. Conté una Iglesia parroquial 'Sant Perej, pocli notable, del slgle XVI, y quatrecapellas en dlforents punta del terme. 1J Ñola ilfl Dr. I). JjiumP Almcra, Pbrc, caledriilfoN degcolonia del Seminar) €<>»- cili«r de Oirceloni. •3) V. fíiiadU geolilijickt lofirc la mont/inga de Mnnt'irrnt del P. Almern.— Vifh-HSO. - 7 - elo LTobregftt té un ttiflírníflcli y antlcli pont, perlionfc pasan la «••ri-eier»OOTU. AlaortlrdcMonistrol k.5 snsegi» trajéete \» carretera ú'Esparraguera, y girant després ir ü ,-n: itauya, ada per 'afína, Cecilia (tfiit 19 , y segulm oapol E He'presentansuccesBlvament las ro- cas dol PAS DB L»B XLIOAS , la DKLB OBBNBTS per banda , y 33.f* m, d' elevado* LEIB parets ten**Tj de «ruis prop de a ni. T»n Re»8iiteaoa obra fou comensada en 15«), y ter- y privilegia del papa PlolVy del rey Felfp II. Mnltractnt HqueBt ediflcl per 1' liicendl de 1811, esta aruy en vías d' incorrupta', flnament pintado y daorada, y d1 unasoin pessajuntflb lo Peni arrlliar al camarl! y visitar á la Verjfe ha d' atpavessarae In sa- ifrlstl^i Quina i portas tn] Ladas 8on notatil^s. ahnn t se vciiZien Inílnitat de presentallas, y, en un rlch arenar] sepafnt, lo preolúsvestlt y Joyas, re^alutB pfir la familia real en 1SS1. Lasdemésjoyaay ornamentslos enaenya lo P. Sasrlsta. Oessota d atjfiesca sasrldctft hl lia una cripta tino serveix de panthe^ Las cerlmonlaa dPl cult son en nquest MonaBtir freqüents y sniem- preslrt causan, es la Salve, que s' canta dlnriament apostarte sol. Edifleia f Ilocba notable* •djar«nia. Ademes déla edlflcls que ha- i>ltan los monJOH entorn de la Iglesia y deis destinnts n aposentar los pelegrina y vlHtjers, hl M darrera d' aquella lo que ocupa la Escolan!*, nn tlcli y celebre col-le^rl, d^stlnat desde temps imnemorísl fsf^le STj mnalca, que realsa encara totas las solemnltats del temple de Montaer- tsituas, esculpidas, ee dlu, peí m'onjo llech Fra Joseph de Santflenet6 délas Lian ti as ti. p&g.l, sola ne quedan tres, se trobauna antlpaoyi- vlátn. n.^ íl) desde inltlans del sls'le IV, setroQS tp 'títcl^r Fou reedln~ ducció n,lo«rtno., unlgrnl !a ho»i vnlnniíl nosira y la m»n'irtílnda pr r i o .M. I. P«rp Ata I y «en^rable tlomcir»ílal. La b^lloifrAnA tjue publlqu^m f s tretn de un:na, y fucila de Vanjtmlsa vlsllar ln ie¡iullurt do Riqullita y la, I r n u n rncarn v i r a , per miracle ile I la ?ITSI-, á i|ui s1 liavií enroman»! ta lo fila I luccén. Ai^uélla demana á son pare qiiu I Garí y nl#ung objectea que 's dlu haverli pertenescut- la Mon tanya y á [un arrullas Lis mé^ neos tu m a das son IDS HQ[§tiGtitfi¡ A laCoVA D I,A VEROS (lúm. n ° sai. Santuarl distant S It. ni S. del ¡ E Monnstlr per un cami nüert entre erranS nccldents, y que disfruta á* ¡ AQnest Utilflc!,ftlxlcom lo canil esmpntat.qiiln ^xoe^ftlu cost 1 val- 1 I — 11 — t a u r a t , s* hl veu la cova, oberta en la r o c a , Uont fou trobnda la IIIIÉI da la Ver«een88D. La piadosa tridició referen! a aquesta lro»all«.conla que la Imatje havla tIT lo «nom.-nat d.> ía nritla dreta, por irobarse en le Sml PlarHf V. pag. S,. —n - bre '1 Llobreffat que disfruta dL un panorama notable y d' una com- Segulntlo camí, se troban unas bassas deaygiia que portan lo nom dolmeteiibant,é!nmed!ntameineñdeixalo(iecoHbat(5(V,pínf. ir,, pera escabrós y en Torta pujada que -a dlrfgelx al NO. Guanyada la costa y rodejant aquella part da ta Montanya, poden vi- sitarse tgnía Indispensable i las ERMITAS DB SantJaume, Santa Catari- na, SANTONOKRE Y SANT JOAN (ISm n." a¡y santa ifadalena, colocadas en llocln pintorescos entre las rocas auomotiadas de santa Madaltna la velltt i v. pág. lí 1 Pera recorrer aquestas ermitas se necesBlta aproxi- . madnment i ti.; pot pro «seguirse cap a Sant jeronl balxant, per la es- cute anDmenada &t Jacob. ae Trenca barral», roca cilindrica aislada que delxa un pas molt cstret, y desde aquest punt se ba!xa rdplüament 6 empalmar ab lo comí de Santa Ana | v. pay. II j . 1 ti. dtl Monastlr. Flnsal peu del Turó de sant Jeronl no 's delxa may locura del torreo t, passantppimerament per entre la espeasa arbredadel Pié. &eU etcof' iotií m y jfuanyant deapres ios singles per medí de zlg-zags. Duran t aquest trajéete se veuhen.á la dreta, algunas ds las gratis penyas que forman lo mes oí t de la BOJSra¡ LO CJ* VAL L^BÍRNAT I lám. JJ .Q í7í t las ru- I ISmín.d' ascenBlópenosa; notables ecos, horrorrts preclplol al N.i; lo CAÍ* DE MORT rlflm- n " *Í8), y mlrant despras enrera, en dlreoolO á Uerant, dos ffrang yriipos de penyas, anomenat Plana-iú-vella, la» Flautas ñ la prafeuóúeis monjot loque 'a veu á la esquerra mes iluuyá (». mesavail) y ROCAS DB SANTA MAHALENA LA VBLLA lo de la dret» y tnés priixlm ilúm. n.° 20 > Per fl, d^fxant ¿ ma esquerra lo (?ran penyal > anomenat AHl/arda castellana t.v. pbg. lüi, que pot considerarse lo centre topu^ráfleh de la Montanya, se puja a l o mea alt de la serra (2 h. del Monastlr;! U, 16 min. per indresserai. ahont setrobanias rtilnas déla RHMJTA DB SAWT JBRONI f lani. ti-0 30f convertidas avuy en una mena de modest restaurant, generalment obert á 1' estlu iv ptg. 1(1). D' nquem punt se puja en 5 min. en direoolú N , per la serra. al Síira- íorfí'.dpade bnnt se domlnnn los TantAatlcha accidenta de la Montanya al E, per lo Montseny y li> Sant Llorfns del Munt, al fl. poi Mediterra y al O. per las montanyits de Iti provínola de Tarr&ffons y algunas do Va~ una carta topográfica, L' efecte del conjunt es indescriptible. Concretantse ala alnuular Montanya, se ven capul E. LO MONTCAU CUirn. n.° B y LO VALÍ.-MAL Ú valí dé Santa Marta llam. n.°3J|,perquln U tí) Alni nomiMiat perqué de i f ( d m ( hl trnbm olijuns n' aiguclina ri'plils. I i: E-la «tinii fu lo pulil mes «II d- la Monta ni... K tquesl llucb hi humé uní n cuprita dedicada a la Verde, miomena ta Santa JHaríii ¡a mi' Alia. - 13 — Cap al 9. y O- LO GEGAPJT ENCAVTAT, prop de la ermita 'líiai. n ° 33 J; trannversala (V.paf.5-. ' Desde '1 elm del Sant Jeronl i pot ser mellor del de la Aubarda catite- llana ó del Montero a j pot 'orinarse cabal Idea de la dlsposldó oroffrA— llca del MoniB6JTRt. Rocaáe'í Orenets 6 Soca ampia iv.lflm. n.°3; pair.7), quln clm eatásit. al E. pera recorrerlas & partir penynls que a' olsaalE. del Sant Jeronl deaaobre metéis del Moüastír, PEÍ lo pití Que 4a ulu ara &s tu 2*Fíitittt£, ^bana^ aens dubtp T Plttvi4í-ltt'V6it&t nom qu6 *s dona nTtiy al grupo mentat. Son las BRMITAB IJE Sant Benet, • Iflm. n." 3S), nprop 'n Mnumina. Á poclis pnssos abana d' arribar ni k ]}', bsixant del Monastlr (2 k. escassoa; per ln carretera de MonU- peí peu deis grana penyals y, per consegüent, peí fon a déla preelplcis Al pen del Tnrrt de Sant Jeronl ¡i li. del Monastlr! merels especial -irpnci^l-AyTir-iTMONASTinnBSAHT*CBCiLTA!l6m.n.o30i,qulii, mea ni E.lo Montean,la Aviar da a receló Á ponenK la confualúfantástica de LAS AQVLI,AS ' lamina, YI.° A de vista i, coro la del Sant Jeroni. Acabarém fent notar que lo Monserrat oferelx tal Bbundsnela d'accl- Per iTIonialrolt aciúdista 141 * rli octubre; un rc mlfdnr» pcrBdras, compres carruatje deíde la palacio de Monislrol fln< al Monagilr- Po»4ntjf:—Del Llobregat,vn un gran pilidcl qn^ p?rtaiie9i|K6 al JUonasUr, Serv^y itio- 4lcst, a la catalana; pri'iis regulars — Eipiñ la, méfíút Importan!. Igiml servey y jireui GtiUi: A Morilmroi na hl lia mnlls praMicha de la monlmiya que'B Jed((|ULTi • servir de guias. Será mullor acudir al Wfiusnir 6 á CollbatA. P e r C'olllinliM Tarranona. Fias. :lflic. ¿ t< .• j «i c. p u l í : &arreloria p H.imU'.i « i S,icir J*^Í-[I1I , n •* íi Ln-* " i i t r s tan lo servey consgaulmeni T- flm a Esparraguera ; id 1. • I j.id . | - T I .irnlun :i t nllkiió nompre que leñen anientot. lo Irajecw, á II drl>, j lo produc dada grupo dr duaié tres perdonas ha de parlar lo que minos un' afia. regoda. En tbduat se fácil ¡ti )• vlslla a I » Co»as y se proporcionan GutA5 y C4VALLBHÍAI pera pujar al MonaiLir j fer eteursions.—Recomenítm i Jaun (HCilllan, arriciáis á la pos i ció «ocial 4 paren 1 deisvlatjera, ali tus corrtsponeDls Hits, t' cncarregan de nelajar y del serví j . En esa de malillia t' hl troban lo» nefcisaríi Laa liablianlona cont«n«n o no Cuyna, á gnít deis vtatjcn. Per* lo primer cas hi há un Drtpaix di-- ifuti-tureí I v. pág. 8>, prou ben pro vi ni da M i lo menester, ahont ic rében cncárrechi de ctrn freica, pá.llegums, I te I, e l e , qii» '» puj» C d detnati d« Monta Irol. aa Hl facilitan l«mbí útils da cuyoa, mltjansant una módica relrlbiicift. Ademes, alguns Lo Monnsllr don* l'aciilllmenl de franco; no obstsnl, l i s períonas qué DO lian i n d i - gflnu deulien procurar di pos I lar en mam del apoienl»dorl'equl»alenl, quanl ménm, de lo que lindrian do pagaren una posada. Aquestos donadiis s'aplican al sostenlmeni de la hospedería. G c i i : N' hl há un d' autorissl per lo Honailir, que conell perfeclameat la Monttnya en l o q u e a referelí i l circuil enque esléneompresit l t ) errailas y parí oriental. Per un dia, S píos ; per I' asee osló al Síinl Je ron I, eicursio a Sania Cecilia i bailada é Colfcato. ptsi. J M c ; per « n s r i la . CiTALLfe«ÍAi: De Collbalo al Uonastlr: 3 pial,; asfenjió al Sanl Jerool, 6 per un día BIBLIOGRAFÍA, Inlerjnliubic seri;i enumerar lis obras que •' ocupan lie I Montserrat, soistoasenlas mes principáis ¡ en lai segilenlg se trobarn compila 1 lot la que pop desítjarse. Se venen en lo Monasllr y princii»'» Illbrerias de llarcelou. CARTOGRAFÍA, Ctp travall (opagrilkb iti-l Monlaerrut las exigencia» modernas. N' hi bá un di m.nl dejiljadB.-|V pág. S, nota1. MONTSERRAT. (Texto, castellano). Es propiedad de la Comisión particular Las «islas con [en Id ai en psn rnlreí ion cslon «iradas del natural par medio de Ufóle - II rafia y tiradas por el proredimiemo hel¡O(jr¡if¡cci, i ni He rabie h la acíioa del I lempo, cu los talleres de lo Svcietiiid ítehngróflca de Barre Inns- MONTSERRAT, La famosa montana de Monserrat está situada en el Principado de Cataluña lEspaÜa), provincia de Barcelona, á loa 41» 33' 18" lat. N. y 5O3&* 59" long. E, del meridiano de Madrid.,en la ribera derecha del rio LI obregat, elevándose su punto mas alto á lili'*" m» ^obre el nivel del Su planta es de figura oblonga y poligonal, muy prolongada liada sw accidentadísima i cuya orle litación g en eral QS de BSB. a O N Oí formando un ángulo muy abierto, cuyo vértice se encuentra en el Cerra de San Je- rónimo, BU punto culminante (v. pag. 29). De lo ano de esta sierra se desprenden numerosos contrafuertes late- rales, y radiados en BU extremo de oriente, donde parece abrirse en dos brazos para dar paao al Tórrenle de Santa María, por el fondo del valle antiguamente llamado Valle-mala. Bate torrente so origina de la parte central y mea elevada de la montana, corre de O. a.E.,por entre sus al- tas penas y desagua despenándose en el Llobregat. Otros muchos son los torrentes 6 canales que corren entre los expresados contrafuertes, debiendo hacerse mención, por su mayoi1 Importancia, d6l Torrente ¡ionio C¡), que baja do NO. a SE. por la vertiente oriental de las Peñas de Santa Magdalena la vieja ¡ v. paij- aa j, y el Canal del Midíodía que, naciendo en un gran portillo q u e h a y a l O. ásl Cerro de San Jerónimo, v a d e N . á s . la Montana el aspecto mas fantástico q u e pueda Imaginarse, y a s u r a r a SILUBTA í lam- n*° 1 j, d,6b&,BÍH d u d a , el nombre de &iQftt~$eFfat (mon- tana aserrada ú eii forma de sierra)' Se opina también q u e el origen de e s t e nombre debe b u s c a r s e en Mont-saffrat (montana sagrada )* Geológicamente considerada, e s t a c o n s t i t u i d a e n a u p a r t e Inferior por u n a arcilla arenosa, rojpza, tnfranumulltlca, e n c i m a de la c u a l d e s c a n s a un gran depósito de conglomerado ípudiñQai s u p r a n u m u l l t l c o r i b e r e - ño, paralelo al que se e n c u e n t r a oerca de la cordillera pirenaica 13). (1) Mi-dlcion JeD. Joaquín Carrera, autor do un proyectada ferro-carril de crema- llera de Monisirol al monísimo dr Montserrat, quien ba facilita do el Fragmento de au notable plano topográfico de laMonlaña, que va acompasado, en el que se ve una parte del traudo de dicho projecto. iS| A pesar de que lo> nombres propios no deben traducirse, dada la signilkacion Krallca d« los que llevan muchos íccídunles del Montserrat, loi traduciremos para mejor inteligencia. En elteito catalán se hallarán tal como se usan en el país. (3) NoudnlSr. Dr. D. Jaime Almorí, Pbro., catedrático de geología del Seminario Conciliar de Barcelona. La 1vege taclon es espléndíd —n ota ble po r s u espt ,neld ai a, slend B«1iH y culti olivo y la vina. Las has y gra: ividadei¡ q i ICC m e 1Miontsierra t s e ene efecti a de U acción s las ngi to rrer.el ales q u e .as peí letra n Pobladores. i,a tradición supone haber existido un templo dedicado (\ Venus, fundado en tiempo de loa romanos, en el monte B&torcil, nom- cristiana¡ pareoo fueron algunos de IOB monjes enviados á este país por San Benito, los cuales desaparecieron con la venida de los Barra-cenos, que llamaron al Montserrat QU-tau» (pénaseos vigilantes}. Más tarde, con motivo de la reconquisto, los caballeros cristianos erigieron nllf di- ferentes castillos, mientras que algunos de los d IB per eos're ligio sos de- dicábanse & la vida eremítica. Fundóse por aquellos anos el Monaste- BIS] El mejor punto de estación para recorrer este lado del Montserrat, ei Moniatrol üam. n.° 2), pueblo de 3,123 hab., situado sobre el rfoLln ragoza a Rarcelon&, con Ift Que se coniunlca por una magnifica carre tera que, pesando por et arrabal llamado La Bauma'X- 3), atraviesa p Iflobrcgat al Oíitrar en el pueblo (If * 4) y sube Ríiego ÍLI monasterio d Montserrat. Hízola construir la empresa del ferrocarril en 18&9. Su exten lis población muy Industrial, poseyendo algunas fabricas de importan Sus caites, dominadas por las erguidas penas del Montserrat, son an Bostas y en pendiente. Contiene una igleBla parroquial (San Pedro), j poco notable, del siglo XVI, y cuatro capillas en varios puntos del ¡ Sobre el Llobregat tiene un magnifico y antiguo puente, por donde ¡ Junto al que se ve saltar la que se JLama Puwitcgrünfá, cuyas nguas se |1) V. Bitudií geoiagicht sobre la monttinga de MoMtcrrat, B i,os A-POSTOLGS (laín. nil^, erigida en el siglo X V[ \ restaurada en IBQ8. ourante la guerra de la Independen- cia contra Napoleón Be estableció aquí una batería. Desde este punto se domlnaun inmenso panorama y especialmente el C&smo en que esta situado el SAXTUABIO DB LA CUEVA (lam. n.° S i y el curso del Llobregat hasta el mar. Luego se encuentra, levantada sobre el pretil del camino, la cruz de piedra que Inaica el lugar en que la imagen se Mzo lmnúvil (v. pá?. 471. yfinalmente,se llega al el lado opuesto de una plaza de regular extensión, se abre el PORTAL llám. n.°io\ edificado on ir>55. _ 2Í — Existe la tradición deque dicha fuente brotó al agotarse la que añoro SG llama Jetante seca, situada cerca de Oollbati^ (v. pág. ¡11), donde d señor del castillo raudal allí levantado exigía un tributo fi los sedien- tos peregrinos. Subiendo por una corta pendiente, a la Izquierda, se llega al PARADOR de loe carruajes [lám. n.° 11),que se encuentra alplódelosi/iiWifoííí Fr. José de las Lámparas, nombre de un venerable monje encargado de cuidar las lámparas de placa que ardían delante de la Virgen. Murió en olor de santidad áfine»del siglo x vil, y su celdn está convertida en ca- pilla. El edlflclo data de 1553. En los bajos hay cuadras para caballerías. Bn la misma linea de fachadas hay: á la derecha, los aposentos de San A ifonSo {en los bpjos se encontrará el despacho de comestibles yelde aposentos], y a la Izquierda, los de santa Teresa que forman ángulo, te- niendo á continuación, hacia el Portal, la Fonda-restaurant |v. la lám. dicha;. lodleaelonea hi»lorie». Algunos documentos de los siglos IX y X da, hija de Wlfredo el Velloso . En el siglo XI consta que residían en Montserrat los monjes benedictinos dependientes de m- POII.IOB cuales, según el P. Humadas, se encargaron del Monasterio I.a importancia del Monasterio fue grandísima desde el siglo XIII bienes Inmensos y grandes privilegios y guardado preciosos tesoros enjoyas de (oda especie, donativos de muchos monarcas y grandes Antiguo ManuxerJo. Restan del viejo edificio algunos detalles de arquitectura que son los siguientes: el POSTAL do Ingreso Hám- n." 12|, un ala del CLAUSTRO GÓTICO, en cuyos bajos hay el despacio de medallas, vistas,libros referentes A Montserrat,etc., mandado ediücar en Hito por el abad juliano de la Rótere , posteriormente papa Julio II del siglo XVII, Interrumpida á poco mas de la mitad de su elevación) hay reootridos en un local que se llama Museo, en los bajos de los APOSENTOS DE SAN PLÍCIDO llám.n.MGj, algunos deWllesde sepul- oros d& alabastro primorosamente esculpidos. Otros sepulcros y lapl" ademas de miserables fragmentos aquí y allá esparcidos* Esto es loque queda délas bellezas artísticas del antiguo Monasterio, que vio.al parque su destrucción, desaparecerlas infinitas preciosida- des que poseía en Joyas, pinturas, estatuas, ricos ornamentos sagra- dos, objetos históricos llevados en ofrenda, tales como el fanal de la capitana de All-Bnjay algunas banderas turcas tomadas en la batalla de Lepanto por D. Juan de Austria, la espada de san Ignacio de Lo- yoia, etc., etc. También desaparecieron el precioso archivo y la notable biblioteca. Las alhajas, en p^rte, fueron convertidas en dinero para atender á las necosidJides de i¡i £fTi£i"i"í\ de la Independencia [180S-lfllIji — 25 — tocto lo restante fue victima del pillaje y de los incendios de loa Trance- Bes en leu y mu. Monasterio se tu ni. Una extensa PLAZA (IV-i m. a. el niv. del mar), DBHNCulám a," 18., que, con sus tres galerías y la Tachada de la iglesia, encuadra el atrio del propio templo. Bn la pane oriental ae abre la POH- tro. presidiéndolas la del Salvador. pues tiene GS." m. de largo, 15." m. de anchura, ademas de la profun- didad de las capillas fuños^m, porcadalado), y R9.8' m de elevación. Tue empozada en 1560, y terminada f*n 1592, alendo favorecida durante la Construcción por los donativos y privilegios del papa Pío IVy delrey Felipe If. Malparado este edificio por el Incendio de 1B11, esta hoy PN vías de la devoción que Inspira la SANTA IMXGEN Uu>in. n.° ífl). Ésta, co'ocada en el ultarrorvyor,es do madera, de olor suavísimo, Incorrupta,Unamente pintada y dorada, y de una sola pieza Junto con .•I trono en que esta sentada y el Nlüo Jesús que tiene en sus rodillas. liante, lo mismo que la del Niño (1). para llegar al camarín y visitarla Virgen hay que atravesar la sacris- tía,cuyas puertas talladas son notables, donde se ven infinidad de galados por la Tamllla real en 1Í67. Debajo de esta sacristía hay una cripta quo sirve de panteón y sepul- tura de los monjes que Tallecen, más Impresión, es Lafa¿P£,que se canta diariamente al ponerse eVsol. Udlflak» y lagares noMbte* adyacente.. Ademas de los edificios que habitan los monje» alrededor de la Iglesia y de los destinados a aposentar á los peregrinos y Viajeros, hay detras de aquélla el que ocupalaEscolanla, antlguoy célebre colegio, destinado desde tiempo Inmemorial (siglo X?) a Instruir un número de nidos dedloados espe- cialmente al estudio de la música, que todavía realza todas las solem- nidades del templo de Montserrat. De esta Institución han salido mu- chos y muy reputados maestros. ()} Lif coaliciones especiales en <]ue ?*\í lioy rolooadü, han hecho imtioslhle ?u reproduf cion fot«sr»nca, á pesir di- nueslra buena voluntad y de U mnnifíelsili por el H. I. P«Jre Alud y .eiier.bla Comuniílid. La he Honrar., que pul.linmoi osla sacida da un dibujo ejeíulado par uno de nuoitro» mejores arlíiU?, D. J, Serta v Piulas, i la — 26 — Más hacia oriente, después del Aljibe dt los Apóstotet, de cuyas doce Ipldas, se dice, por el monje lego Fr. José de San nenlto Lámparas (v, páff. 21), solo quedan tres, se encuentra una CA- RIA ílAm< n.° íl) desde mediados del slfflo IV, seflrun tradición. Kue reedlflcada en Vm y restaurada en 1853, colocándose en ella un altar- la Virgren, que se derribo en 1755. * dor de ios monjes. Precioso panorama, ñutos por un camino cómodo y bien conservado, á los DfffotaIÍs,a\lT9.- LB cnpll a de los A pialóles, de que hemos hablado r pág. ífl > se ve ni , pié del referido Mirador, hacía el SE., pudiéndose Ir a ella desde este punto por un corto camino que baja A la carretera. En las rocas que se levantan encima de la Fuente del Milagro (v. di- cha pnff.i, puede visitarse la cueva en que hizo penitencia el ermitaño JuanQari,Indicada por unacrun neffra, pintada en la misma peña. Hó En IW§, Rliiullda, hi)i ilel conde Wifredo fl Vellosn, estaba poseída del espíritu roaliíjnp.Gari, cenobita d* Sania Cecilia [v. pag.3nj, \t\i\» gran fuma df sanio «ron por 9l lula cuando «I piíubt. El Conde ore y 6 poner remedio •) estado da m hija conliándola á Girí; p*ro *ali', tcnladu por el dsmonio en flgun di ermiuflo. «buso .la la c-nflunis ilel Conde, j ilei- pt-ro se irreplenlr, tocado ilel comion por Ulo», y reauel'e ir á Roma pira obtenrt Indulgencia dol Sunlo Padre. Éste lo concede el petion, mas le mi mil hucer p«nitentiu en el mismo lugar ícl crimen j tobre la tumba ie la •Iftfma. Vite selt -fios como una bestia salvaje, tome yerbaJ, anda sabré pié) 1 ramos como l»s cuadrúpedo! y ru Cuerpo se cubre 4e reUo. Gari.áqufrnloamameros lian tinado por uní Iwlio. y le ennduce como una curio- sidad , sin conocerle, a IU palacio :el prodigin, le lM^.y i^Heda iiueramcnte Gari conver- Anuélla pide i su pjdre que perdone al agresor y i|uo i ella le per mil* dedicar lailda» UMítdrode Dio>. Sí tunda el Monasterio y Ga;l -<)|XHie«f.u aorvlcio, «iendo templo Je la* mayares .friura i niurlendo en olor de entidad en 998. Le sepultaron *<• la misma — 27 cerri da por una doble verja de h narly alffuno B obj e se dice ha berle per enecK Exoaralone.•. n Monasterio suelen 1 trulenf a n t e ! k. a i s . delMon «ten por un camino abierto entre gra • d e s a disfruta dé hermosas vistas (gula lnr mojón i indicando la la valió ¡lo de platj , f u é ron struld uldo ü a n e a del s l - fflo XVI ,aex s de 1i marquesa de Tama dernatn nte r ista rado, s e ve la euev , abierta i c a , donde fue ada la ímaf ende mifcn había silla (rolda t Barcelona por los Apóstoles y se veneraba en el que es hoy templo de San Justo, «irndo llamada la JtrouilimUtna, A principios di I siglo VIH, r\ obispo y il gobernador de la ciudad, n Bn de salvaila de la< profanaciones de luí inOeles, la dcon- dieron en esli cue»a. Conlj muerte de anuéllo! se perdí* el sécelo de la ocultación, basto que, en el año cllado, los panores de la nob'c ea-a de Riui^eh, conocida boy por el Pitcu ¡v. [>ág. iü , sorprendidos por una multitud de !uc,>a que «parecí en y le Ajaban l"do* lo* libados í la mi groa hora en aquel paraje y pir músicas que baria allí se otan, avilaron i tu tetiar, y ísteal obispo Gundemaro. loa que acudieron a Indagar lo que aquel prodigio «¡RüiHean*, i-fccluandose el hallazgo de U Sania Imigen, que se hiin Inmbvil, al tratar de tralla- darla A Slanre«a, en rl aillo indicado en la pag. t 3 , junto a la fitlesia del artual Monas- terio. Tal es la sencilla tradición de dici siglos que en t^n alto litado ba metida el surrección á la fiesta de Todos los Santos. Ermita*. Excursión Interesante es también la qtie puede efectuarse a las ermitas, hoy en ruinas, que en número de doce estaban distribui- das por la parte oriental de la Montada, comprendida desde el Llobre- gnt h a s t a el Cerro de San Jerónimo. ilustres personajes de todas épocas las han visitado, entre ellos m u - chos monarcas y principes del país y extranjeros- Los caminos que a ellas conducen son tres Q mejor, dos solamente d \ el atajo, que atranca a l a derecha del portal del Monasterio, bacía el O', y el dnSan Miguel, q u e » e dirige al SE. y Be bifurca con el deCollbató. Ambos s e unen m a s arriba d e la ermita de Santa Ana. Bl atajo sigue el curso del Torrente de Snnta María y va ganando por medio de escalones toft despeñaderos que dominan el Monasterio, hasta que, después de pasar por una especie de grieta q u e llaman Bttre- cho de Qtoraltar, entra en el delicioso valle á cuyo principio se baila la (I) lloy el tránsito eslí privado por el llamado de la litcata arrecho, par hallarse iQ escalones abierto* e» I* príl» ; tai construida en 1(99. y se encuentra rtrea do lo* ui>ofei>tos de San Placido f *» pig. Ht- - 28 — ermita anteB tu un c ionada « uní de las que tenían mayor Importancia, pues era considerada la parroquia do todas ellas. Fue fundada en usa, nando el Catúltco, DIBKL 15 mln. del Monasterio. Emprendiendo el de San Miguel, único por donde pasan caballerías, ee deja a la derecha el sendero que va ala cueva de QarUv. pág. SU), y modernamente restaurado, situado en el lugar en que se supone que hubo el templo de Venus (v. pág. 221, sustituido por lacapllla desde los tiempos de loa primitivos cristianos, reedificado en 1013 y destruido en isil. Muy cerca, hacia el ENE., Indicado poruña cruz, hay un Mira- dor sobre el Llobregat que disfruta de un panorama notable y de una completa VISTA GENE&AL DEL MONASTERIO i lúm< n.°21}. el nombre del mismo santo, Ó Inmediatamente se deja el de collbato ( v. pag. 91) para emprender ala derecha imojnn indicador ;ío mln. del Monasterio}, uno más escabroso y en fuerte pendiente que se dirige al NO. Ganadalaouestay rodeando aquella parte de la Montafia, pueden vi- Bltarse (gula Indispensable i las ERMITAS DB santiago, Santa catalina, SAN ONOFRK Y SAN JUAN liám. n.° 2GI y Santa Magdalena, colocadas en sitios pintorescos entre las rocas llamadas de Santa Magdalena la vieja I v. mas abajo). dése proseguir hacia San Jerónimo, bajando por la escala llamada de Jacob. precipicios, divisándole en el fondo EL MONASTERIO £ VISTA DE PÁJARO (iftm. n.°W). Váse descendiendo suavemente hacia el fondo del valle; se atraviesa el Paso di Trcnca-baTrals (rompe -carrales ], roca cilindrica aislada, que deja un pa&o muy angosto, y desde este punto se baja ra - pldamente ¿empalmar con el camino de Santa Ana í v. pftg. 37 . I h- del Mon as tur! o. torren te, pasan do primeramente por entre laespesa arboleda del Llano 'le lastibora>i\¡, y ganando luego los despeñaderos por medio dezig-ziga. Durante este trayeoto se ven,a la derecha, algunas de las grandes penas que forman lo más alto de la sierra: EL CAVALL-BBRNAT < lem. n.° 27), las rocas de San Antonio.etiiTa las que se ven las ruinas de la ermita (15 mi- nutos de ascensión penosa; notables ecos, horroroso precipicio al N.|; L* CALAVERA ilam. n.°íS J, y mirando luego liadftatras,en direcolonft le- van te. dos grandes grupos de penas, llamado ftana-la-nella, las Flautas o la Procesión de ¡oí monjes el que ge ve & la Izquierda mas lejano (v. pá- gina 99) y ROCAS DE BASTA MAGDALENA LA VIEJA el de la derecha y más príslmof lám. n." Mi.Por fln,dejando amano izquierda el gran pefiasco llamado AlffitrJa castellana i y. pag. 31 j, que puede considerarse el cen- tro topográfico déla Montana, se sube á lo más alto 6g. 29 j , se encuentra la bifurcación con el an E. a O., pasando por el pié de loa grandes peñascos por el fondo de los precipicios de que hemos ha terlor. Al pié del Cerro de San Jerónimo (1 h. del Mona cuyo Igles Obtui do en 915, llegando el monasterio á tener mucha Importancia I siglo XII 'í empero en 1410 fue agregado al de Montserrat. Á 400 pasos de Santa Ce- cilia estuvo edificado el caí Hilo Marro (v. pie- anterior). Hoy esta iglesia es la parroquia ti talar de un municipio que forma con Marganetl, aldea situada al N., y cuentn 330 habitantes. Más liada el extremo de poniente 11 li. 45 mln. del Monasterio 1 puede Indica T Be distingue por un original agujero tria o guiar que arravíflBB todo el grueso de la roca, ocupando un espacio de 320 m. superficiales u base; 45 mkn. más distante se encuentra el hostal de cusa ifatmtiti, BltUBI sado el c, tillo ae la Guardia [ v. pag. anterior n que algunos campesinos catalanes, m dt i estación maB acostumbrndo para ÍQ excursión Pl Moutserrot, yendo lado de Barcelona era ilthatA (l^m. n.° 11}, lugar de T^íl hsb. situado al SE. del Cerro de ., & la que est¡i unido por un regular camino de carruajes, nombre parece originarse de haber edificado allí, un caudillo lla- iltura veclna.de lo que se formó Coll f collada | Qató, y por corrup- ene una Iglesia parroquial (San Cornello', sin interés artístico, y ó dos capillas separadas. . concurrencia de viajeros y romeros va disminuyendo notable - ite; no obstante, es frecuentado este pueblo por loa que quieren lile v. pag.' Collbató, y e el sitio indicado por uilavlslblle mancha blanquead! 'ii >,nay e la Cueto del Salitre, la más S ¡portante entre laa q m descononidi plora das de algunas pere latradas, que pasaror chos peligrí :reda. Hoy puede subirse allí cómodamente, por n Las estancia a llevan norohfes fantásticos, que loa gulas dan a cono— D* UllkMit al Monaaterlo [Camino para caballerías; gula conve- niente). Durante 15 mln.se va faldeando la Mon tafia de SS. á NO. por un camino vecinal; después setomaaladerecha para ganar la altura de los despeñaderos, en Interminables zlsr-zaga,aunque gozando de bellas perspectivas. A1 h. se pasa por la Fuente teca, hoy tapiada (v. pfig S4), guiándose hasta el Monasterio, en sentido Inverso, el descrito eñ la I>ág M. La distancia total es de 2 h. a la subida; I h. Sn m. a la bajada. D«(ollbutéá •*••> Jerúalaio. ¡Guia necesario; camino difícil para caballerías!. La misma dirección anterior, pero dejando 6 la derecha el camino del Monasterio y continuando hacia el O , para emprender (SOmln.ila subida por el Canal del Puente Antea de llegar á la entrada del canal son notables 6 mano derecha las estribaciones de la Artiga dam. nnm. «.i En la parte opuesta del torrente se vé la gran casa lia- mada la Vífltwueva, limite de los términos de Collbató y el itruclt. Se entra eB el Cnnal del Puente ascendiéndose por fuerte cueata hasta la Sierra de las Paparras (I h. 30 m. dé Collbató j, desde donde ae ver á ka derecha, el grupo de las Socas dt Santa Magdalena la vleja{v pAg Sfi), y mero 37). El camino Be Junta (1 h, 46 m.) ron el descrito en la pag. 48. Distancia total: 2 li. 15 m a la «ublda; 30 m. minos a la bajada. La ns- Este camino tlpne una variante que ofrece ínteres por la mayor vege- tación,aunque «larga la excurulon.ConslBte en tomar un canal ;n m.de Coi Ibfitó') que remonta las os trl Wiclones de ta A rtiffa hasta el Cerro fifí De follbald al Monten». (Gala indispensable, Excursión alta- mente Interesante, pero difícil, pudlendo ser peligrosa en caso de no Ir ceros destruyen frecuentemente, paralo cual se emplean de uno a tres pasando más al 0 de ta Vlfianueva (v. patf. anterior].— 3(1 mln. Tiosque de pillos..^Empréndese (40 min.) un violento escalamiento en cortos camino que va, del Bruch & San Jerónimo, por donde los franceses sor- prendieron el Monasterio en IBII; este cnm!no se eleva hacia la derecha. -Á 1 H.2<>mln. Coila&o dtl Mediodía,espléndida vista del Canal de este lado: £Lla.derefha,en último término, el defpeflnderodeSan Jerúnlmo, y en primer termino, á la Izquierda T el del Montaros. se entra en el Cnnal, cubierto . J « ' , l * M ' i ' aa o a r carruajes a lodos Int. Irene» írnénos por la nochei; pta». 1 >• «• De noche a precio conren- cicnal. Desparto: Barceluna, Rambla de San Jo-c, núm. 6. Los coches ba?fn el «etiieio comtanlemenle hasta Esparraguera 111 k.; 1 pía.), pero llegan i CollbaM siempre que tienen OIÍÍBJOI. K\ > lajero quo no lenga lomaifo billete en Barcelona, procurará aJutMrse las empresas di- c i r r u i j e s . POSADÍB:—üuetadr (al Cucvaí; trato amable, aervido modesto á estlin del país y precios regulare!. El propietario Sr. Bíf» risas tiene arrendado el peque (lo rtilauranl de San Jerónimo '..y. ptg. i 9 j , para donde pueden hacérsele enpsrsos pnr carta , y el producía déla visita á l a - C m t t a i ;v. pag. 31) cuya. T » « I f » es la «¡guíente: Cada gula plan. 3M=- » Mllorrha . i«t » (Uf gn de bongíla.. . . - . «i. l i r r c r h o ilu entrada personal . . . ., {1 sn c. —Attligua de lat cuevitt; las mlimas condicione» que la anterior, aunque menos con- currida. Eu ambaiae facilita la vis»ta i las C^uevai y fe proporcionan G u l » vcAiALLB*fA*para-.ubirRl Monaslerlo y hacer eseurtloneí." Recomendarnos Jaime Suhirana, excflenle i r u í i y gran conocedor de todo el Montterral. 3 ptas. por caballeril, 3 plai. - Vi - Molíante rio. En el acto de la llegailn acúdne al llripichorfeapmenini f v. pág. S(), donde los fa- cilitan arreglados a la posición social ajiBicniu de loa viajen», can las corrrespund¡en- tes canias, ropa blam'a, ele, por durante (re. (lias. Hay mozas sosi en Idos f i o r d Mo- nasterio, que s encargan de la l i m p i e n y lervieio. En cato do enfermedad s hallan los e e n e c t w l n » auxilios. Las habitaciones contienen i no c o c i m , i gusto do los viajeros. Para el primer cMO ha; un Deipacífl da eonvj(í*lí< (v. pég. « ) , bmiaole bien surlldode. todo lo necesario, donde IB reciben encargos de eirnefreaea, pan, legumbre*, teche, etc , que se Euhe 10- dica relribaclnn. A i t i - n m , algunos campesinos de los alrededores ei'tatiTecen en 1 p l a n » [ t. pág H) un pequeAn mi-rcado d u n n l e l i s primeras hnra< de la mafluna. Enol segundo Oso puede acudlrsi! i la Fon la-reitaurini Ir pág. dicha), cuyo ar- rendatario se e-fuerza en servir con esmern. Irecios: i i O o , 8 * l pías, pnr cada comida, según cla»e. B) Honailerlo d i el bospeilaj" «ralis; na obsta ni,', lat personas qui' no aein Indigen- tes deben procurar depositar en maní del aposentador r ] equÍTtltule, cnindo menos, ile loque Lendi tanque pagaren una posada. Eslús donaiitos su aplican H! sosl« ni miento de la hospedería. GciArHay u n u s u t i r l i a d - p o r f l M o n . a l e f l o que conoce pe rfec lamióle la Monta fia en loque se refiere al circuito en que están cornjirendidaa las ermHaa y parte oriental' Por un día 5 pías; por la iscenfl Ion á San Jerónimo, escuríinn á Santa Ocilia * bajada á CollbalA, pus. i i » C; por ir áls Cue»i de la Fírgen A a Sin Miguel, 1 pía. CABiLLEnfis: De Cotibalé al Monasterio: 3 pus ; ascensión a San Jerónimo, ó por un BIBLIOGRAFÍA. principaba; en luí alguien les so hallará compilado cuanto pueda desearse. Véndense el el Monasterio: TURIDUDEH MONTSIH»*T. — Sata hiildrico-detTipiiva. — ilornel j Siií,-Barce- lona.-1863. MOTTTARRIIAT. — Su ptitaiít, 'V pretente y f porvenir — P. Sfiíntadas. — Man re1 sa.-IBTl. CARTOGRAFÍA, desea vivamente ¡V. pa*. SI, nota'. MONTSERRAT. (Texte trancáis). Propriílí de la Commisslon perita Le* TUPÍ continuo dím celle colleclion sonl prlíes d'iprHnilure parta phologrj- MONTSERRAT, SU i. La fameuse moa tagne de Montserrat se tro uve située daña le Prlncl - patde catalogne(Espagne)bProvliiee de Barcelona, 6.41°W 18" lat. N- ot 5* Sfl' 59'l long- E. du mérlttlen de Madrid, sur la flve droite du l»io ~ bregat- son pie le plus elevé est a 1241.W » au dessus du nlveau de la Son plan est de figure oblongue et polygonale, tres prolongée vers son extremitéOuest. Elle esttout-a-faltlsoléeet termine parune érete tres aecldentée, dont l'orlentatlon genérale estele ESB. aONO-, for- raant un angle trés-ouvert, dont tesommet est le Pie de Saint JérCme, son polnt le plus oulmlnant. iv. pag. 45j. Du liaut de cette órete se dégagent plusleura contreforts latéraux, radies dans son eítremlté oMent, ou elle semble s'ouvrlr en deux bras pour donnerpassage au Torrent de Saintesfarle, ¡>AT la [ondde la vallée anclennement dénomlnée Vall-mala Imauvalse-vaiiée). Ce torrent tagne, court de O. £ E., a travers ses hauts rochers, et tombant de L préolpice en preclpice va deverser dans le I.lobregfit. 1 y a plusieurs L autres torrente ou chenalt qul ont leur cours entre les contrerorts bles le Torrent profana I2J, qui deacend de NO. a. SE. par le versant oriental des Rochen de Satnte Madclilne-la-vieille (v. pag. 45), et le Chtnat du Midi, Qul, nalsnant danA u n e g r a n d e échanorure qul Be trouve h l'Ouest d u Pie de Saint Juróme, court de N. ti S. Des rochers exceesivement eleves,affectant des figures dlversea, sé- néralement contques T donnent a la montagne un uspect le plus Tantas- tlque que l'on p u l s a s l m a g m e r ; et c ' e s t a son étratige SILHOUETTB ipl. n . " l ; qu'elle dolt, sans doute, le nom de Montserrat < mon t a g n e sclée ou en forme de acle). On est aussl d'opinión que l'orlglne de ce nom doit etre recherené dans Montsagrat, (montagne sacréeí. O é o l o g l q u e m e n t c o n s l d e r é e . e l l e e s t c o n s t l t u é e (3ana sa partleinTé- rieure p a r u n e arglle sablonneuse, rougeatre, Infranummulltlque, sur (I, Nivellomenldu D. Joaquín Carrera, >meur d'un projetde ebemín de feracré- nulllÉre de MonislroL nú mopaslít* de BoniMrrat, a qai nous deíddi le fragment cl- jolnt d» I»D remarqmble plan topographlque de la Honlagne, dans lequel on tolt une parlle du tracé du dll pr»Jel. (Si Quoiquelesnniniproprea ne doi'enl pas tire traduils, nous les traduirona, ce- pendant,»ur pliía d'Intílllnencd.Scauíe de U slgniflcation graphlque de toui eetii 1(U( ]-QII • doone a plusleuri dea aucidenla du Honlurrat. Dans le teilí calalan on leí trouvera tela qu'íls sonl employés daña le pija. laquelle repose un grand dépOtde conglomeré (poudlngue) supranum- mulltlque riveraln,parall&le a celul que l'on trouve prfts delachalne pyrénéenne ílj. La véffétatlon y est explendlde, remarquable surtout par son expon- tanéltéetpar la varíete Innombrable d'espfices, dont quelques unes propres ele cette montasne. Dacs lea bassea terrea 11 y a de Seranea fo- rets de pina, et on y cultive l'ollvier et la vlgne. L b t lté td l Mt l'effetde raetlon éroslve deseaux torrentlelieaquipénEtrentdansrin- tendres roches 13). Habitknu. La trndltlon suppose qu'il eslstalt un temple dedlé a Venus, fonda au tempe des Tomaina, dans le mont Bitorcíl, nom <¡V£1.LH DES APOTREN de l'Indppcndanca contra Níipoleon on atabltt dans ce líflu une batta* - <0 - ainsl que le «oiftrs du Llobregat Jusqu'fi la mer. Plus loln, aur le pa- rapet ducliemln, s'élfivela orolx de plerre qul Indique la place oú la Saín te I maffe resta Immoblle ¡v. pag. 43], et nnalement onarrlre au H e i m é u E . En face de la FONTAINE DU MIRACLB ( pl. n." 9). sur bátie en ÍSSB. D'aprñs une tradltlon qul eslate, la díte fon tal ne Jalllltau moment ofi venait da s'épulser celle que Ton nomme Foníaine liche, altuée pres Collbatí iv. pag. 15], oü le aelgneur du chateeu féodal, que daña ce Heu s'élevalt, exlgealt un trlbut aux pelerina alteres. Istatlonides voltures (pl. n." 11), qul est situé au pied des Lcaetiientt deí?ra Joseph ile las Llaniiat ,notti d'un vénór,ih¡e molne chareédu eoln est mort en odeur de aalnteté vera la ñn du xvn« aléele, et sa cellule a y alesécurles. Surla memerang-éede farades 11 y a: kiton&,\eñlogemeniS ípl n ° 19K ofi 11 y a de rem&rqiiable les sise oolonjies QUI marbre, qu'it devralt conteülr, représentantrApostolat, 11 y en a eeu- lement quatre, présldéea par celle du Salnl-SauTeiir. Le temple, de style Henalasance,eBt epacleui. ayant une longueur de 6B.*1 m , et une largeur de 15^**, aana compter la prorondlté d«a autels lateraui qul est de T m pour chaqué cOté. La hauteur eat de 33."- L'éDalsaeur des mura est envlron de 2 m. Cette ceuvre Iflean- tesquefutcommencée en 1580,et terminasen la-i,ayantétéfavorlsée pendant Ba constructIon par les dona et priviliffes du pape Pie i V et du rol Phlllppe II Cet édlflce, mal traite par Vlnccndle do 18II eat aulourdhm PTI volé do temple et de la dévotion lnsplrée par la SAINTE IMAOE (pl. n.° »). Celle-ci »e trouve placee aur le mattre-autel; elle eat en bola, rt'un partiim tres-suave, Incorruptf), flnement peinte et dorée, rormant une aeule pléCfl avr*c le tróne, aur lequel elle eat aaalae, et avec 1'KnTant presslfs, a une telnte nolre foncée et brillante de mime que oelle de l'Bnfantil). tle, dont lea portea sculptées sont remarqunbies, oú l'on volt une lnAnltéde préaenta,et, daña une rlche arinolre apart, la précleuae robe etjoyaux donnéa par la fam!lie royale en 1851. Le reste dea JoyHux et ornements est montréparle P. Saorlataln. ¡]] Les eondiliom spíciales ilin» lejquelle* M troupe plicée •ujoutdhui, ont reodu impiiMible M reproduciion (Jbolo^típblque, milur* nolre bunoe volonlé et celle Ja T. I. P Abbé el v£n*r»hl8 Commiinmlí L'hílionnphie que mus piiblionse»! ti reí -*• 42 — ..laaorlatie il y a une crypte q«i aert de pantnéon et Les cérémonles du cuite aont, ilans ce Monast&r6, fréquentes et ao- lennelles (tableau índloateur dañe la mflme sacrlstte), et une de celles joura aucoucherdu solell- ¿diflce* et l l o u i rema rq asirles ndj •>«»>•. En dehora des édl - fleos habí tea par lea molnflH ¡intour de l'égllse, etde ceux qul sont des- tinas au loeement de pelerina et voyageurs, i] y a derrlere celie-ci le bÍLtlment oocupé per VBtcotanía, penslonnat anclen et célebre, destiné depuis un tempa imméniíirlal ( aléele X í) a l'instructlon d'uncertain nombre d'pnfants dfidiés spécialement a l'étude de la m»alqoe, qul de Plus £t ^Orlent^ &n déla du Bctssíti ttc& ApÓ£i*&8, dont 11 QQ feste QUP frére-lai Fr. Joseph de Saint Benolt outfí lai Llantlas {Y. pag. 40), on trouve une anclenne CH*PKLLB dédlée aux frftres martyri SAINT ISCLE la tradltlon. Elle fut ráédlüée en 1234 et reataurée en iaw, en y pia- dedlée a la Vierte, et qul tomba eo ruino en 1165. A gauche, une allée de cypréa eondult au renomraé Balcón des moines. Magnifique panoraiua. Deladitechapelle.enprennantladlrectlon NNO.on arHveenquel- qiicd ni] n lite H par un chemln conimodp, et bien conservé, aux DcQütalls, filtratfona d^eau, dans un site naaez ngréable- Lachapelle dea ApOtred, dont nousHvonsdéJa parle (pag-SD), s'apper- coit au pled du dlt Balcón, vers le SE., et de celul-clon peuty allerpar un court cheniln n peut vislter l&grotttofi l'ermite Jean 8ariA Taisalt pénl- > tence; elleeat lndlquée par une Brande crolx nolre,pelntesur lam@me roche. Voloi la lég-ende qne l'on y rapporW: En«S8,BÍBhlW«.ñlleilm, que l'on enu-ndsil (• clochi; de la chípale Je Sainl-lscle (v. ci-dessus ] tloler ftt elle- m^me loraqu'f! paisiU. Le Córale mil poner remede i l'élal Jo ••fllleen ti conflant i Garln; msis celul-cf, tenté pir le rtl«ble pnfluured'ermlle, ibuM Je li conBmee dn Comie el «prét donni U .mort l i a victime. II reconnili sa faute, etdanMon ítiespolf ¡1 »eul M íuielder; m>is Dieu luí (ouebe le «sur, et il so decide a altera Dome pour nbtenir Mndulgence dn 8alnt-Pérrr Cel»l-el luí accorde le pardon. maiB luí comnmile de Taire pénheDce sur le lieu tneme du crlme et >ur la Iffmbp de 11 victime. II vécal duranl X anneei foiame X une bíle fallíale, m counltunl d'herbea. et marchan! tur leamalniet tur leí |>ieda i'orame un quadmpí'de, tellemenl que son oorpsrtevlntloul IÍ!U. — 43 — arin.que les iraqueurs ont pris poiir un toímil saunsc, et sans le re- coniuilrelr fsit ara traer, com me une curicniié, i ion palais de Barrelone, etilo relé- ganl a se* écuries. L'humiliatioD de Garin IHÍ poutail 0lre ainji majeure. Un jour de grande fílele Córale présenla! t le montfra * íes ccnvlyeji, lorique san peillenfant Miró, donlon célébralt lanaitiance, s'ectia: ¿¿EÍ-IO(, Jean Garin, úíen a pardonni Ut pichel, üarln se lé.e, el H jete «usillol tul plrds de met i son service, donnant l'eiemple des plus grande* venu> et II meuu en odeur de miníele en 898. Son corps ful enttveli dans la mí mu grane oii il avail fali penitente, al Iraiisporlé plus lard au MoDíslérs, vltant encare Ricnilde. Dans la grotte, fermée par une double grille de fer, 11 y a une a t a t u é E U D H l t a i . Depula le Monagt&re on peut falre quelquea excursión» dans la montagne et o u i ermitagea. Les plus habltuelloa fiont les s u l - van t e s : Monait&rej par un chemln o u v e r t £ i travera de grande accidenta, et du- dlrectlon). Cet ódlflce, aínsl qim le dit cbemln, don t í a c o ü t e i e e s s i f luí valut le nrjm **on entre— prend [46 mln^) une rude esculade en court H ztgzngs Jusqu'au prordin— tolre de la Atare ait& Chat» M h. lOmln.j, en trnversnnt apr^s le chemln qul va dn Brnch a Saint JérGme, par lequel les francnls aurprlrent le dit Aftdí, vuo expíendlde aur le chenal dn meme nom,qul s*ouvre a tra- vers un amas conftis de rocherH qul s'elpvent de I'un et de l'Biitre cote i á drolte en dernlerplnn te rocherde Saint Jérflme, etnu premier plan, a cauche, celul ilu MonWroa. creusée.-ih. 45 mln. Fontaine de la Cadtnta lie lapetel»ne A M o M u t r r M du Ir ATHI *U ai Ociobre, vil.ble* pourBJour», ycomprlMl» voilura de l i «Uliun deMonisirolm Monaslért etvicevena. IldTRLLBiirEa: —Du Lfobrrgnt, dtns un grand édlflcequi a •ppirlcnu m Mooil- Par Col I bato i D<-Bai-ctlope A M»rtorelt.S9 h. en 1 h. cnviron,¡nr le chemin de fer Je TaiTígcm-. PUS. 3 «i i., S o r , ] Bl r . a • e H a r t o r e l l *
    •«'>. ifl 1. en I b. :<0 min. emíron, en voilure; on en - BO - heureadenuil p r l i a Torfall. Bureau: Barcelone, Rambla do Saint Josíph, n.° 0. Les volluresfonlConsiamment le service Jmqu'a Esparraguera I1U k,; 1 pía.), mais elles vanl j u s q u ' i Colibaió s'il v a dea place* prlsís. Le voyageur qul n' aura p*a p r i l de billel a Barcelone,ferabien de t r i l l e r i Martorell pour loul le i r a j e l , aflnde prodtler delíeoneurreiipequ'il y > entre leí Compagnles dea volturas. H(T"LL«»i*(:—A'unio de tai Cuttai; i r i i l e n e n l afirable, lenice modeste, splon I'unge dup«y» elprln convtmblei. Le proprüliim H r . B a c i r i U i tient tifcrme le pelil rttlauranl de Soiní Jiróme (*. p»g. ( S ; , pour Icquel on peni lui idrciser lies ordrei par leltre; E e«i rermipr aussi dir prodult do la vIsMc au* Groilti t I v. pag 47 j , donl I np lorcha • 9 io r . In feu de bei.galp ,. i Droit d'snlrée, par pergonne.. . . . „ asir. Pour cbaque gtfliipe de deui DU ifols personnea i l Tiut au molna une lorche —AMigvo a» In» mtvat; les mfmes coudUlont que l'antcrleura, quolque fréquenlée. I)an> I n deui on t» chirge de ! • t i si le aiix C rolles el en fouroildes GUIDBS B T MONTURII pour l'íKpnslon au Honaslere ct pour Taire — Nout rtcommandons Jautne Su tirana, piccllcnl guldr, iri'-s-conna serrat. 3 pías. p*r jour el la nourrtlure; avec mouluie S piaí, Au momenl de Larrivíe on »La e deculjiBe,nio'ensntuiierelribu(Íoii modlque.Outreoela, dei p i j u n s deifn*¡rométa- D«ns le second e n en prut recourir a la Fonda-rnlauraft ( v. pag. cliée), dont le maltre s'cirtree a eiceller d a i t l e i e r v l c i . P r U : S m e , S o a i p t a s . pour chaqué repaa, srlonlaclaue. Le Monaslen donne l'bospíuiilé gralia, non obslanl, il e>l d'usage que le» penonne» non indigemei diposcni «n milns de 1' apoirntadnr [ charge d r i ln«f mema) une » n m g appllqut» a 1'entre lien de l b f l l e l l e r i t . G ü i i ) i : O n irouve un gulue, autorlsé par le Monaslere, qul connait parla I temen! la Monligne en te qul concerne le elrtu I i BÚ tonl comprii lea «rmilagea, alnsí une la p i n i c nrlenialc. Poar une journee S ptas.; pour l'ascenslon au Salnl-lerAme, cicuralon a ou kBalnlHléhel, ! pi». BIBL10GRAPHIE, mime iw terail que dea re p l u i remarquíbles; atas leí outrages suivanls olí irouf era T««í niAi BÜ MoüTaiBmT — Caía hiitMcO'dtieriplina,^ Corncl 3 Mat.-Utrce- loni. - tH63. MoNTflKnitAT — SH pretenle, ru ptttndo y tu porftnxr.^V. IHiinlaila^—Maitre- sj-1871. CARTOGRAPHIE, tivtc le" é*1gence> mnterne). I I y en a un rcjwndanl «e lorminó. ilonl on dc-fre *i«e- mem l i promplepoblicaiion. (V. p»g.-1T, noléi). I MONTSERRAT. Silueta (¡fín-nil de Ui Moulnin/ii, wilnntB «enernl s ct Pin ' I ' - «aint .Tt-rrt Scli>wtlien/,>lsfn iind Spitzr i-nn S. limimmw). S«allf>»s'IUwk nnd Si. Mi.Tomcs Peak, MONTSERRAT. /.» l'mile las Áliijus. Tlif Kaglcs pass. MONTSRRRAT. l,o CaroH-hcntnt y Hocas de San I Anloni, tlr las (tn:i->i ili'Sanl Pfífn'ri. i» de lia Andini». il I,p Cavall-bernat et Rochers <1P Saint Antoim ile Oiiste-lieures et de Saint Patrir-f. />«• Carall-brrmt nnd Frbm vm S. Antón, <•}{!<• Stmdr Hiwí S. Palritiw. Caviill-bernal and Si. Anthony, Eleven-nVlock and S. Patrick's Rncks. MONTSERRAT. Vista imimrámicu h- Saint I'lariilf ÍÍHWWW. wut l.ngiríums ron Sel. Ptaeilux. Muscnm, and St. l'lacidus1 Ronnis. MONTSHHKAT. {¡alníit nrtíi|iir i r m d f r i i c SHutfnkttUr tirs uwtinne» Ktnsln (¡«llery «n ili«r morlirn porlim. MONTSERRAT. Portada de, la iglesia aclual. Portada de la Isleaia actual h'H(;a.l.! il« l'éjrHrte actiiell»:. Varderseite der jetzájen Kinhr. Kronlol'lliepresentniurcli. fe MONTSERRAT. hi Santa tmalje. ••» Santa I mecen I.a Sainte Iiiuig1*;. Das fíeilü/enbild. Tlie Holy lniafíe. MONTSERRAT. t'inu'ttii '/'• SuIIi Isvle II Santa Victoria, ««pilla di- Man «rindo y Santa Victoria 1 • •-»:. CliupHlr de Saint Iscle i't Sainte Victoire. Kapelle ilex S. Acisrhis itmt ittr hril. Victoria, I Si. Aciselus ¡inrf St. Victoria's Chapel. MONTSKHHAT. 1.a ('ova de la l I.B Cueva de la V U r i r o t t c IIP la Viepfre. IHe tfohle ttn hrii Jutujfrau (fírattrj. Thedrottooftlieblessed Virgin. MONTSERRAT. ('apello de Sanl Miutiel, C«Hlla ''IH'T;I1I! IIII M o n n s t t ' r i ' . lirmral-Aniirhl ia Klmlm. Iienerul-V¡e« of tlic Mniiaslery. AIO.NTSKUHAT. EnitiUtx ilr Sanl (hinfir i¡ tic Sutil Joan. •irruid» - Santa Matkúeita ¡a Yi-lltt. Frisenrieralten Sánela Mat/dtilnui. Oíd St. Magdalen'B Rocks. MONTSGKHAT. /inulta ik San I Jmmi. Remita de Nan JerUniimt Krmitiiírt! ríe Saint. Jfi'rtmi1. ErnmUifjf ron ,SVí. Itirtmimm. EremitíiSfí of St. H¡eróme. MONTSERRAT. Lo Montean 1 l'ttma-ln-Yrlh / Kt Monteau y VI«n*-la-Trlla l.i> Mnnti'iiii «t. 1'lninr-ln-YMl!.. Ihr Mmikmi itml l>l licwiU-hed (iianl. MONTSKKKAT. Lo Montaros. Kl Mnn(»srue*u. Le Monteros. Üer dicke Herí/. Ttie hig Mount. AIONTSEHRAT. h¡ l'i-iifi ftlutm ilelx I la ni ¡is. La Pena iilnoa de \nm rajo* \M roe pliit .lo» fomlres. Ikr i/lalk fflilzberf). Tlie Khsli-liftliiiniiiK plain Rock. MONTSKIlliAT. I MU fíCOS. MONTSERRAT. Erwila de lo Triiu'iiil. Ermita de ln Trinidad. KrillitiiíTi' «le la TriniW. DÍP EremiUuje drr Ihrieimqkeit. Thr Trinity's Kremilafie. MONTSKRIUT. Enulhi tk Sunl Dunas. Emita de Han Dlnift* KritiitHíi'fi ilií íítiint DiniH F.rmihiíjerunSt. üimas. SI. Dimas'Kreniitaííc. MONTSERRAT. Antirli moituxlir de Sanlii l'mliu. v AnciHi Mftiinstt'rc de íNÜiit.e (^cilc. Alto» Ktmtrr dn keil. Camlie. St. Cecilia1* oíd monaMery. MíINTSHItltAT. La fíwv ¡wwhula. Dtr (Imrhlmíntf l'Hse The pertoraled Rork. MOYI'SKUHAT. Vitlaili-riilIlHiní. ViM' ele Colltati'i. Vii'« oriliillliiitii. MONTSERRAT. La Canal de. las luirás. El Canal He la* ledra» Le Canal M\ w\i "'I' '"".V ¥ "•'»./. "7 IVilllíISMAOlV UONTSEUHAT. Las Ujnltas. Tlie Nimllra. •nuonuonuL