ÁLBUM PINTORESCH-MONUMENTAL CATALUNYA SANTAS GUEUS PUBLICACIÓ li CATUHISTA D1 ESGEBSIOKS ClMTIHCiS IIARCELONA 1883 E DONATIVO DE DON É O. BORliAS QUINTANA SANTAS CREUS. (feíl caíala). RKSSKNYA HISTÓRICA. I i» Real ex-monastir de Santas Creus está situat en la pro- vincia de Tarragona, al Nort d' aquesta ciutat y en las ribe- ras del riu Gaya. Lo lloch que ocupa lo famós cenobi fon de- litos en extrem y contan vellas crónicas que no sois era abun- dós de tota mena de fruyts, sino que á mes estava ombrejat per arbredas seculars, que la cobdicia d'avuy ha arrebassat pera convertirlas en diners. Émul del célebre Poblet, era una de las raes prenliadas jo- yas artísticas de Eapanya en general y de Catalunya en par- ticular. Pertanyfitn sos monjos á la ordre de Sant Bernat ó del Uis- tell, de la Congregado claustral Tarraconense üesaraugusta- na. No tenía la imposant grandesa de son rival, pero en cambi presentava, com din En Piferrer, mes unitat artística, formas messenzíllas y severas y, sobre tot, major bellesa in- trínseca, nascuda de sas elegants proporcions. La fundació data del temps del comte Ramón Berenguer IV (1157) que funda y dota també al de Poblet. Los abats <1' aquest monastir, al igual que los d1 aquell, tin- guéren moltas preeminencias y privilegis, així reals com eclesiásticas. Usavan mitra, crossa y anéll. Los reys d' Aragó a' afanyárea en embellirlo, ja construint palaus com los de Pere III y Jaume II, ja donant regalos, ren- das y altres drets ab que afavorían aquella sumptuosa morada que destinavan pera llnr sepultura. Moltas de las mes notables familias que ilustraren la histo- ria de Catalunya, així en las armas com en las lletras, teñen — f) — alli sas tombas. En lo chor rebosan loa cossos á- En líamon y d' En Ciuillem de Moneada, que moriren eu la conquista de Mallorca en 12:29. Las ilustres casas de Cervelló, Pinos, Mon- toliu, Alemany, Queralt, Llorach y nioltas altras, construíren en lo claustre é iglesia enterraraents pera sas familias. Així íbu com lo famós monastir arriba á ésser un deis sítis Reala de la nostra térra, ensemps que la tomba de sas vanitats y grandesas. La construcció de la iglesia coinensá lo 25 de setembre de U74 y s' obri al eult divi lo !M de maig (ie 1211. Consta dt¡ tres naits, tenint lo chor en son centre. Descansan en lo creu- herendos riquísima sepulcres los reys D. Perelll lo Gran (mort en 1285) y I). Jaume II fm. 1327) juntab sa muller Do- na Blanca d' Anjou. Ais peus de D. Pere, conquistador de la Sicilia y vencedor deis exércits francesos, jau son fainos alini- rall En Roger de Lauria que vence en los marj de Nápoís, Malta, Marsella y Rosas, que fon lo terror de la Calabria y lo assot deis enemichs de son senyor. Igualment estén enterrats en la iglesia altres princeps y no bles del casal d" Aragó, entre ells lo infant En Ferrant, fill de D. Jaume ki Conqueridor, y lareyna Margarida, muller del rey Marti 1' Huma. Lo claustre, ahont campejan lo bon yust y la g-entilesa, fou comensat en 1303 costejantlo la reyna Ulanca d' Anjou y do- nant los reys 50,000 escuts pera sa fábrica; fou terminat lo día de Sant Benet de 1341. En dit espayós claustre, compost de trenta caladas ojivas, hi há low enterraments deis antichs po- tentats catalans quals noms apuntárem anteriorment. Es no- tablesobre tots lo del cavaller de Queralt, ah estatua jacent, cu- berta de la testa ais peus de fina cota de malla ab la espasa al costat. Per lapart del mitjdía y adossadaádit claustre s'al- sa una exág-ona glorieta, de formas bizantinas, sota de la qual hi há una font 6 surtidor que en altre temps alegrava ala mo- radora d" aquell Uoch de quietut y miateri. La Sala Capitular, qual ingrés se troba en lo meteix. claus- _ 7 - tro, está dividida en tres naus y en lo paviment s' hi troban aet laudas, de alt relleu, que cubreixen las íaortals despullas d' altres tanta abats. Altras dependencias d' aquell preciar cenobi son dignas d' ésser visitadas; pero com no es objecte d' aquesta petita res- seuya sa minuciosa desoripció, apuntarém tant sois Jo Dormi- tori anlich, la Biblioteca, lo Parlador, lo Claustre rell, lo Ce- Uer, lo Jiefeetar y la Iglesia primitiva. Toca cosa resta deis palaus d' En Pere III y d' En Jaume II. Log patis y escalas son lo que avuy pot contemplar lo viatjer d" aquellas reala moradas, en las que un día trobaren quietut y descans los mes benvolguts reys d" Aragó. Tot lo demés son pilots de runa. Richs códichs y altres curiositats bibliográficas guardava sa biblioteca. Preuhats objectes d' art y del cult, sa sagris- tía é iglesia. Entre las joyas mes anomenadas fig-uravan un Lifftinfíi crucis enriquit ab dos preciosos camafeus, una es- pina de la corona de Ntre. Senyor, una espasa y un bastó del rey En Jaume II, lo segell de la reyna Blanca, un cálzer cónicli del sigle XIV y un Sant Christ de plata quin cap era d ' or macis. Doscentsseixantadoa interessants manuscrits contenía son arxíu; obras en grech. llati y cátala y tractats de tots los rams del saber huma. Instituida per lo rey Jauíne II (1316) la ordre de cavalleria de Montesa, en lo preabiteri d' aqueix. monastir tingué llocli la investidura de prior de dita ordre á favor d' En Guülem d' Bril. Tal fou lo monastir de Santas Creus; arribaren per sa dis- sort Los aconteixements de 1' any 1835 y. al ig-ual que son g-er- má lo de Poblet, fou víctima deis vándals del nostre segle. Las tombas y paotheons foren profanáis y venuts a vil preu los bens y accesoris del monastir, Per sort, encara crema 1' encens en sos destrossats altars, puig" declarada sa ig'lesia parroquia d' aquell terme, serveix — 8 — ai\ó pera deturar de sa total ruina un deis monuments afámate de la térra catalana. súm. i Planta general. a Vista general. , :tvi Detalls de la Albareda. s Paissaije á la entrada del monastir. Iglesia. o Vista lateral. ? Falxada principal. K Sepiliere de D. Pere 111. . ii Id. del). JiiumeU. io Ábside. Claustre. , ii Portada al exterior. » Ü Interior d' una galería. ía Arcadas. , unís Sepilieres. » w Portada de la Sala Capitular. , ¿o Detall exterior. „ ni Gloríela. Palau de D. J a u m e I I . . ti Hscala. , i:, (ialiTÍaallci. Arcadas del claustre vell y ruinas. Guia. Fin» a la oberLiirs del caml de ferro de HHH-PIOIUI a Vullt, (a frar-h en riplottcio, lo iltnDrari pe» Sanias Orua,desde BBreclina, conilslia en dirigirse al TeniIreU, eslurli de la linca de Tarragona, y deade aquell pnnt, per la carretera nc > «lis, uñar a C¡/fl- lera, ab los folies de Valla; fentse lo deires i péu. Suprimí ts aquestos sl«n«* V»li»i90ks. en f.-rro carril, en ireí hora- próílmamml. Preus: 1.*, Pía-. 10-0.1; 3.",G'6S. |No hl ha í.' clasae;. Msgntflch serví y ab *>gons titltmn Trajéele mott iaterefliant flnv á VILanova y {¡allrú ; colocarse ab preferencia á la es- querra (M tren pera goiar 1 vista del mar. > ge aurt de la enlucióflanqiiejdiitla fíate del Honijulch, mcnlres so >ru la ponpíclíía exterior del pori ile Barcelona. 8* entra despK'9 en lo j'lá panianú-4 ikitEnonat La Marina. 8e|>«a»a lo riu Llobiífal per un poní i iram de ferro - 8 ks. Pralih llbrrgat, ab 1,13.1 hab. Senuííi lo rastelí pal» pantanAs, empero fértil.-iflV-.. K. CatMldefeh, ab ítíi hab. poblaclA lerribleinent dplmida per I»3 fo- bres Intermiten 19; canaa fartiBcadaa en lt etal mlljana. Cailell ; parroquia rn una emi- nencia. Lo pía va tstrenyentse pera cnirar en las eoilat de Garraf, aliuras que 'i «eulien a la •Ireu y cap ¡A lonidel paisaalje. A la esquerra algunas pe litis dunas, S* se«ueli ta *o- rera del m.r y lo caml V obra |BS á tra>éi de grani e*lrlbaclan> y cingles, per medí lie una serie de magnificas obras, aowrme de preciosos colpa de vis la en 1' euirrmit] dría nombrosos tunéis, PassalTi tresd1 aquestos ae reu i la dreLa I* Baila* y T- rrn de Ga- rraf. >• «lira en lo lúnel de la Fakontra, In mes llarcb del lra)ecte, y a k anrttda pút donarse una tillada endarrera pera mure lo ursn dnifle balut per las onadü* Allre tú- nel, Hagnillch >iadude de la Fondalada de Penga flojV. Paa de lmlún*l*. l'lalja y »«Ü de VjUcayes ab son doble tiaducle. Se passita eneari ala tunéis, deipres deis quala se súrtala vista de la blanog y plntnreua Tila de Sitjea. La térra s'aplana, ap*refienl cultivada y euberta de tlnya.^ 3S lt». S¡Ij>», Tila de 3,191 hab., ab restos d- un anticb caiwll. Kapoblaci6rica y rn aon lerme «e culi lo fsmíinl malvasia. (Fonda Suhurj.— Lo tren tr» ve m per medí de lúnels la eíiribsci* montuosa que se par» la valí deSIIJea, del pía de Vllan«va. - 1 3 ks. IHonotioi, CaUrií.v. de 13,813 hab, lina de lasmcsimporlanlsdeCaUlunya per sarlqueaa. E» poblad* Industrial y amant del progrés moilern. {Fonda Vilmiovesa, Rea- taurantfnlaemeiól. Sos mes notablesedlflda son: la iglesia parroquial, ¡lv\ nlgle pis- sal, y lo O'lenl de Pares escolapts, tiTminat fá pochs anya. La G'llrít es la població primitiva, ailmda prop del mar, habitaila per peleadors.—Conilnúaa 'extiint la rosta.— i8 ks, Cubtllai ab 8T7 hab.-La linea comensa á aepsnrse dil mar peni inirraarse -•n- rragona — M kn. Caiaftll, ab 1,016 bab., 1 Tlrrii'rB eatacióde la provincia de Tarragona, camuntcanlse per un tertev de eurrualjei ab la dd Vcndrsll en la linea Je aquella ea - pital,quln irasaal icitiTrua per un paa superior durant 1»lro)rclequescgufli.—i$ ka. — 10 - M u de Bará, ab TÍO bab. A 30 mln. al SE. se traba lo ¡ni por la ni arch roma al- U épora del emperador Traja, y tulgarment nomenat arch o por IB I de Barí —77 ks'.Sa- ¡amó ab 901 bab.- l'as del rlu Gaya per un ele Til r-onl-HaJucW, - SI ks. I ilovtlla ab 1,i8lbalj,-9Oks. f'aíli, «liImporLBDI, ibO.iíÜ hih.,cipdepBrllt judicial, situad, en una plma rodeada do monUojis bulanl elenJai Et població Induslrlal y igricola. i'-lani sos eiimllarij Cüidadosamecit cultivéis. {Fonda del Comen), l-.n li edaci* '» iro- fciun «'dmialji's |>rra IL inferior de !• vIU fl Sft cents, per iHaieato. nrrr-Ui |iiui f-i abcomodlMt«quesltriJecM. III bí lambe un serve; de Urlinai fias ii Yll.ri-udoriu, en coniblnaclA ab lo ferro-(atril, ilirla 'Í véu lo poblé de Pwgpthl ditlani una i í*. d« Valli.- fl ks. ^¡W at> 010 habí- uiiregal al munlcipi de Pulgtli.jós,- genio «Dirar'n Vilardlda le remunta la tal) per la' >orera drela , deliant la carrelerd del Vcndioll pera seguir duranteurl trajecd: lico- -•XI mili. [Jti Vilardidaj. Vilarradono, tila di-1,090 bah. situada en U 'Orara esquma. - 1 hora, Ayquamunta, poblé que f.-rma municípi ab lo caseriu de Sanias üreus. ab Klttaj, Lo amable Sr. Rector D. Joan M «grano, de legal de la Aiioíioe.rf Catataniíla d' pj-tunion, nmlific,», tuitodla laselauidel monument j fácilím la >isil. á las [lersoms que hodeiilji'n. SANTAS CREUS. ¡Teso ca:.s.Ia::c;. hdiojtráíicíi» de BarcdoT RESEÑA HISTÓRICA. liiL Hisal ex-monasterio de Santas Creus está situado en la provincia de Tarragona, al Norte de esta ciudad y á orillas del rio Gaya. El sitio que ocupa el famoso cenobio fue en ex- tremo delicioso y cuentan antig-uas crónicas que no sólo era abundoso en toda especie de frutos, si que además se hallaba sombreado por arboledas seculares, que la codicia de nuestros días arrancó de cuajo para convertirlas en dinero. Émulo del célebre Poblet, fue una de las más preciadas jo- yas artísticas de España en general y de Cataluña en par- ticular. Pertenecían sus monjes á la orden de San Bernardo ó det Císter, de la Congregación claustral Tarraconense Cesnrau- gustana. No tenia la imponente grandeza de su rival, pero en cambio presentaba, como dice Piferrer, más unidad artística, formas más sencillas y severas y, sobre todo, mayor bellezn intrínseca, nacida de sus gallardas proporciones. Su fundación data de los tiempos del conde Ramón Beren- gruer IV, (1157 ) que fundó y dotó también el de Poblet. Los abades de este monasterio, como los de aquél, gozaron muchas preeminencias y privilegios , tanto reales como ecle- siásticos. Usaban mitra, báculo y anillo. Los reyes de Aragón se esmeraron en embellecerlo, ya sea construyendo palacios como los de Pedro III y Jaime II, ya con donaciones de regalos, rentas y otros derechos, conque favorecían la suntuosa morada que destinaban para su sepul- tura. Muchas de las más notables familias que ilustraron la his- toria de Cataluña, así en las armas como en las letras, tienen allí sus tumbas. En el coro reposan los cuerpos de Ramón y Guillermo de Moneada, que murieron en la conquista de Ma- llorca en 1229. Las ilustres casas de Cerveüó, Pinos, Montoliu, Alemany, Queralt, Llorach y muchas otras, construyeron en el claustro y en la iglesia sepulturas para sus familias. Asi fue como el famoso monasterio llegó á ser uno de los si- tios Reales de nuestro pais, al propio tiempo que la tumba ele sus vanidades y grandezas. La construcción de la iglesia comenzó el 25 de setiembre de 1174 y se abrió al culto divino el 22 de mayo de 1211. Consta de tres naves, teniendo el coro en el centro. En el cru- cero descansan en dos riquísimos sepulcros los reyes Don Pe- dro III el Grande (muerto en 1285) y Don Jaime II (m. 1327], junto con su mujer Doña Blanca de Anjoti. Á los pies de Don Pedro, el conquistador de la Sicilia y vencedor de los ejércitos franceses, yace su famoso almiranteRoger de Launa que ven- ció en los mares de Ñapóles, Malta, Marsella y Rosas, que fue el terror de la Calabria y el azote de los enemigos de su señor. Igualmente se hallan enterrados en la iglesia otros princi- pes y nobles de la casa de Aragón, entre ellos el infante Don Fernando, hijo de Jaime el Conquistador y la reina Margari- ta, esposa del rey Martín el Humano. El claustro, en que campean el buen gusto y la gentileza, fue comenzado en 1303 costeándolo la reina Blanca de Anjou y dando los reyes 50,000 escudos para su fábrica; fue termina- do el día de San Benito en 1341. En este espacioso claustro, compuesto de treinta caladas ojivas, hay los enterramientos de los antiguos potentados catalanes cuyos nombres apuntamos anteriormente. Es notable .nobre todos el del caballero de Que- ralt con estatua yacente, cubierto de pies á cabeza de fina cola de malla y con la espada al lado. Por la parte de mediodía, y adosada á dicho claustro, se levanta una glorieta exágona, de formas bizantinas, bajo la cual se cobija una fuente ó surtidor que en otro tiempo alegraba á los moradores de aquel lugar de quietud y de misterio. - 15 — La Sala capitular, cuyo ingreso se halla en el mismo claus- tro, está dividida en tres naves y en el pavimento se encuen- tran siete lápidas, en alto relieve, que cubren los mortales despojos de otros tantos abades. Otras dependencias de aquel preclaro cenobio son dignas de ser visitadas; pero como no es objeto de esta sucinta reseña su descripción minuciosa, sólo apuntaremos el Dormitorio anti- guo, la Biblioteca, el Locutorio, el Claustro viejo, la Bodega, el Refectorio y la 1glesia primitiva. Poca cosa queda de los palacios de Pedro III y de Jaime II. Los patios y escaleras son lo que hoy puede contemplnr el via- jero, de aquellas reales moradas en las que un tiempo hallaron sosiego y descanso los más amados reyes de Aragón. El resto no es mas que un montón de escombros. Ricos códices y otras curiosidades bibliográficas guardaba su biblioteca. Preciados objetos de arte y del culto su sacris- tía é iglesia. Entre las joyas más renombradas figuraban un Lignum crucis enriquecido con dos preciosos camafeos, una espina de la corona de Ntro. Señor, una espada y un bastón del rey Jaime II, el sello de la reina Blanca, un cáliz cónico del siglo XIV y un Santo Cristo de plata cuya cabeza era de oro macizo. Doscientos sesenta y dos interesantes manuscritos contenía su archivo ; obras en griego, latín y catalán y tratados refe- rentfs á todos los ramos del saber humano. Instituida por el rey Jaime II (1316) la orden de caballería de Montesa, en el presbiterio de este monasterio tuvo lugar la investidura de prior de dicha orden á favor de Guillermo de Eril. Tal fue el monasterio de Santas Creus. Llegaron por su des- gracia los acontecimientos de 1835 y, como su hermano el de Poblet, fue víctima de los vándalos de nuestro siglo. Las tum- bas y panteones fueron profanados, y vendidos á vil precio los bienes y accesorios del monasterio. Por fortuna todavía arde el incienso en sus destrozados al- - 10 - tanja, pues fue declarada su iglesia parroquia de aquel térmi- no, lo cual ha contribuido á detener la total mina de nao de los más afamados monumentos de la tierra catalana. ÍNDICE Planta general. Vista general. Detalles de la Alameda. Paisaje á la entrada del monasterio. Iglesia. Vista lateral. Fachada principal. Sepulcro de Pedro III. Id. de Jaime 11. Ábside. Claustro. Portada al exterior. Interior de una galería. Arcadas. Sepulcros. Portada de la Sala Capitular. Detalle exterior. Glorieta. P a l a c i o de D. Jaime II. Kscalera. r.alcria alta. Arcadas del claustro viejo y ruinas. i Vitardida sobre la Ga Jravecln raoj interesante basta Vlllanue" y Goltrú, colocar» con prelVreacl* é la iiqíiicrda del tren, para goiar la vistl del mnr. Se sale de la estación Manqueando la base del Monljulca, mientras se ve [a peripecia va elterior del puerto de Barcelona, ¿aira» después en el ll.no pantanoso tlamtdo U Marina. Se púa el rio Llobregal por un puente a trumó de hierro.-9 kn. Prut de IM>- hreaal con Í.IU3 hab. giguee] mismo paíi pantanoso, sungue fértil .-1S ks. Estación co- müa a los pueblos de VHadeeant y Gavá.Ae t.iíiyl,MI bab. respectivamente y situados a 1 k., poco más 6 menos, de la estación, alendo de nolar en el primero una antigua y l.icnre.iaur.üjcm teflorlal.-iO ks. ('atteíiitfd, coa UO hib. pobUclón lerrlble- iurnte diezmada |wr las calenturas Intermitentes; casas roriíDcadis de lu edad media. Ca»nUo y parroquia en una erainencii. Kl llano ra estrechándose para entrar en las ctittai de Garraf, alturas que se divisan ¡i la derecha y bacía el fondo delpalsije. A la liquierdt iigunus pequeñas dunas. Se si- jtie la orilla del mar y o I camino se abre pato á trarés de grandei estribaciones y despe- ñaderos üor medio de una serie de maguí lie" a obras, gozandute dn preciosos golpes de «isla en lo> intermedios de lo< numeroso» túneles. Pasados tres de estos se te I la dere- cha la Venta y Torre de Garref* Se enlra en el túnel de 'a Falconera, el más largo del traycilo y a la üalida puede echarte una ojeada hacia atrás para ver el gran despeñade- ro batido por ht. olas. Otro túnel. HagnIHco viaducto de la Homlonada de Peña Roja. l'aao de tres lúnefes Playa y valle de milcayca con >u doble viaducto. Se pasun toda- vía seis túneles, deipuei de los cuales se sale i la vista de la blanra y pintoresca villa de Siljei. El temno ae allina apareciendo cultivado y cubierto de viñedo.-;» ks. 5ÍÍ- jee, Tilla do 3,191 bab., con resto* de un antiguo castillo. E* pnblacion rica v en iu lér- mino se cosecha el fangoso vino malraila. vFonda Suburj.— El tren atraviesa la eatriba- ción montuosa que separa el talle de Sities del llano de Vlllanneva. luna por su riqueza. R» población industrial y amante del progreso moderno. [ fonda Vilanovesa; reslaurant en la - stacloTU. Bus mis notables edificios son: la iglesia parro- quia), del siglo paiado, y el colegio de Padre» Escolapios, terminado pocos anos ba. La Ce/iriíeals primitiva poblaci6n, «¡tunda á U orilla del mar, poblada de pescadores. -Continúase siguiendo la eos la. - i » ks. Cubellat. con fCfí hab -Lu linea empieta á se- pararse del mar para internarse entre los vlfledos joltiaresque ditllnguen la comarca conocUa por Campo di Tarragona.—VB ks. Calafell, con 1,010 hah , primera estación de la pro vinel» de Tarragona , comunicándote por un servicio de carruajes con la de! fendreHenli linea dt acuella caplul, cu yo tratado se air«vie«a por paso superior du- — 18 — ranle d Infecía que sigue, -«N ks. rinda de Bará, con TJS bab. A 30 min. al SE. Se encuenlraelimporlante «reo romano lev ama (lo par Lucio Luctnln Suro en la via Aure- Iía t\\je. conducía á Roma, sc^ún se crfe en la Época del etnrerador Trujano, y vulgar* memo llamado arco 6 port»! de Bará.—T7 ks. Satamó con Bul bsb.—Paso del rio Gaiá. por un elevado puenle-viaducto.-Sa ki, filatelia, con 1.184 h a h - «0 ks. fallí, villa Impon ame, con I3,*)O bab., cabei» de pntido Judicial, tlluada en im llano rodeado de monUflai bis tinte elevadas. Kj pobliciin Induilrlal j agrícola, ee Valla fr Mantua f r e í » . Carralera huía VUardida; canino Je cirro ID reslan- 1L-, En lu adminlstraeion de los cochea que bacen el servicio de la etlacion alquilan Cí- rnujes a precio» raionab^ea, para bacer con comodidad es(« ira^eclo. Hay lambien un aervicrode tartanas pan Vllarrodona, combinado con el [erro-carril. La corretera atraviesa en direceón al E, el llano cultivado de que Vall> tí el ccnlro; á la derecha e« ie el puebla de Pvigpelat dlstnnte unos 4 ks.de VtlLs.—6k;.4í¡iJ, con 810 hab , alratesado por la carrelcra.~l! ks. VUardida, nuebleeito sltu>do en el Talle vecto la que se ha empelado en dltfcción a Igualada j enseguida el camino Tecina I c«- -H0 rain, de VlltnlliH. YUarrodona, villa de 1.S90 hab. situada en !• margen iíquier- rta t hora, AygamnuFcia, pueblo i|ue forma municipio ronelctierio de Santai Creus, f:on d,113hab. — 1 h.lSailn. Saniag Crtut • Pnsada de la A saumpta; buen ser vicio y pre~ cioí módicos). El amable Sr. Cura párroco D. Jnar, Hagrane, delegado de Is Aucia- cidrt cafalanitía de excunionei científica/, custodia las llatps del monumenlo y facilita SANTAS CREUS. (TexLe franca¡s). AI'KliCU I j "ex-raonastóre royal de Santna Crens se trouve situé dans la province de Tarrag-one, au Nord de la ville de ce ñora, sur les borda de la riviére de Gaya. Son emplacement était autre- fois des plus délicieux, et d'apréa les vieilles chroniques, non senlement on récoltnit dans sea terrea de toute sorte de fruits en abondance, mala il était ausai entouré par des bois séeu- laires qiii l'ombrageaient, et que la convoitise de nos joura a raeé pour en faire son profit. Emule du célebre Pobiet, il était un des pitia précieux jo- yaux artistiques de l'Bspag-ne, en general, ütde la Catalogue, en particulier. Ses moinea appartenaient á l'ordre de Saint Bernard, ou des fíiteaiix, de la Congrégation ctanatrale Turraconaise Césarau- gustaine. Il n'avait paa la grandeur imposante de son rival, roais en échange il presentait, comme dit Piferrer, plus d'uni- té artistique, des formes plus simples et aévéres, et aurtout une plus remarquable beauté ¡ntrinséque, due k ses élég-antea proportions. Sa fondation date de l'époque du Comte Ramón Beren- ^uer IV f 1157), qiii fonda aussi et dota celui de Pobiet Les Abbes de ce monastére, ainsi que lea A.bbés de celui de Santas Creus, jouissaient de nombreuses preéminences et pri- vilégea, tant royaux qu'éccleaiastiques. He avaient le droit de mitre, croase et anneau. Les rois d' Aragón s'empressérent d'embellir le monastére de Santaa Crens sdit en y constrnisant des p&lais, comme ce- lui de Pierre III et de Jacques I I , aoit en accordant des dona, dea rentes, deí tíriile.— Hl'k-.. ditlonflnmmunuaui villsges de ViUdeeaiu il Gacd( l,ítii-t 1,131 bal), n'apec- tivameol) simé a I k. environ de U B"f*, <•«"« le premier desliéis oo rrmarijue une aMltnnemaittnseigneurltlalret-bii'nrenuurée-IOks. Cailtlldifeli 1210 bab. , >l- llue le'Tibíeme ni étirouiu p»r lei.flétrei inlermíUeiikí; muimos ía.tiDevt, du mo- ven-lne. Cbimu el parolue tur une emineiice. La pinino se rÉtréojltíts Uj»tfll«^.í;«rra/,-c*«int.de5 hauteunquol'on di i. lina i» » nler.etle ohemin ••ouvre le p.i» a ira ver» de graiida eonlreforla v( falaUrs, a l'.idf onjmiltde príuimí eoujn d' teil. Apres le troialeme lunnel ™ vnit * drnlle l'Auherg* ba'luié par '« mer—Autr* Uinncl.— Macnillqtie *ladiicl di la Fonda'ada dt Penya Bo- la PagMifde trola tunnelt. Plage etvíHte ile Faiicoifca siec non double rladuct On Ira- ve'™ eneore ali lunnela. an houl demuela la .uc s'élend tur la bUnche et pilloresqiií- vllledeSitJea. l.et Ierre t I'»¡ilanl'8enl el se roonln-nl euUlntei spícialrmenl de vlgno- — 5(¡ — Le iraln parcourt a ira vera des luniiels le cantrefort montueui un I iépare la vallee de Sitjes de [a nl.ine de Vilanora. — 43 ka. Vilinaca g Giltrú, tille de I3,fll3 hab. l'une de* plus Importantes déla Cata- plus remarquableí sont: l'tglLe paroiislale, du dernier tiécle, el le Colige des Peres des Ecoles pies, lenntné depuis peu d'annéea. La GeltrúeA le prlmllif villíge situé au bord de la mer. peuple par des pecheura. On oonlinue en su Iraní la cite - tS lis. Cubiilat < 7 hab.). La llane commenre a MT a'éloUner de la mer pour s'lntern«r dans les viguoblei el plañíalioni d'oliviers <|u¡ dls. tlnguent la contrée connue son. lí norn de Camp de Tarragona.— Su k«. CalafHl 1,0111 hab.i, premlire stallon de la prixínce de Tarragona, rellée par un service de voluires, svee celle du VtndrtU dan» la llgne de Tarragona, que l'nn Irtvene par un palaage BH- perieur daus le Irsjéiqul >utt.—08 k». RodadtBará [77Ü hab.i, a une distance de 30 mlniíti-sauSE.onvoitl'imporlgntarcromain elevé p^rLuclua Ltcinlm gura, sur la Trajsn; ileslvulgairtmenlnomme Are ou Porte de Bará.—íí di. Salame (991 hab.|.— Pti-sagedela rlvlíre de Gr j» par un pont-vladuct aswi élívé.-«iki. Vitabella i l.iSi h»b.t.~90ka. ValU. PetltB vi lie Importante |l3,*ffl hab.)¡ehef-lieu d'arrondtjsement, siluée sur une plafne rntouréo de monlagnes. Bourgade industrlelle el agrlcole, ayanl desentlronsMigneusenient cultlrís. (Hotel du Coramtree;, Dans la gireon irouíedea voilures, pour Mnlírieiir, á iS cent, la place. •l« valla « Samaii t'reu*. Rnute Ju»qii- á Vi Urdida, chemln eharrelier pour le reste. Dans le buceau des ómnibus qui desservont lafare, toner des vollures a pril con- ven u pnur Taire commodemenl l« Irajet. II y a auuf un serrlce de larlanne, píiir Vi- larrodona. en comhlnulson ave,; lea traite du cbemln de fer. U route Iraverje dan* U direction B. la plafne CiiHlvée dont Vtllí esi le cent»; i («lOhab. ;ir»*erséparlaroute.-ll Hs. Tilardtda, pelil tlllage situé sur la »allée de Gaya agregé á la commune de Pu(o»n s di. - Sana entrar A Vilardlda on remonte Is iraJM celle qui a ele ou verle dans la dlrpction d-lgualaila el ensulle le ebentin Helnjl de rharrelle, qui est dan* un asseí mauvaia état. — 30 mln. d« Vllardtda. Tilarmdona, rillage de t.SIM) hab. titilé sur le cAle gauche.— t heure. Áygttamurcia, village form.nl une commune arte le hameau de ganl.. Creu>, complaut 1,113 hab — 1 h. IB ra. Santal Ctm • Auberge de 1'AuampM ; h»n lerTlep, prlí modere j.—l.'aimable cunS Mr. Jean Higrané, delegue de VAuocialton calalanúle d'ércurtion, icientifiqít'i ganle l«i elefsdu monumeat, el en permtt la Ti»n* a ni per- «onnes qui te desirínl 1 i .'< i 'v Lu Itl i i? f: i?, BIBLIOTECA CENTRAL