• ESTUDI A HQUKOLCKJ í A ARQUITECTÓNICA SOBRE ' I . SKl'líLCKE ROMA Mi FA1SARA ANOSIHNAT «I.A C A S A DKI.S MODOS» JOSEPI! PUS Y CADAFAIC1! CASSIMIS BÜÍOUÉS Y ESCUDÉH M E AI o 111 A qnf oblingué'l ¡iremi CATAI.ANISTA U'KSOURSIONS CiK\TÍriQij)-:s IlU'HKMPTA DB IlRNniCII V CoMP. ARQUEOLOGÍA ARQUITECTÓNICA ESTUUI AKQÜEOLOG ÍA ARQUITECTÓNICA SEPULCRE ROMA DE FABARA A N O M E N A T «LA C A S A D E L S M O R O S » JOSEPH pulí Y CADAFALCH CASSIMIB EBU3UÉS Y ESC7DÉB que obtingué'l prepii ABSOCIACIÓ CATALANISTA D' EXCURSIONS (IIENTÍFIQUES J o a n s F L O U A L S DE BARCELONA de F any 1888 BARCELONA.—1893 E) 8 T U D I DI! ARQUEOLOGÍA ARQUITECTÓNICA SOBRE X SEPULCRE ROMA DE FABARA ANOMENAT «LA CASA DELS MOROS* INTRODUCCIÓ Ningú dupla ja que en la forma arquitectónica '$ veri- • fica quelcom d' aquella teoría, méB bella que verdadera, ab que'l celebrat Caries Darwin pretengué explicar 1' origen de les especies; quBlcom semblant a la evolució física natu- ral, al cambi 'fe formes especifiques someaes a les condicions exteriors y fins a aquella lley de la selecció natural en la Uuyta per la existencia; y per axf> avuy al comeiisar qual- sevol estudi artistich és precis abans que tot fer un estudi liistorich per veure com els segles han infantat cada una de sea formes y compendre la evolució per la qual s' ha vingutá laques'estudia,Aquex método cjués'ha pretengut aplicar desde la Historia natural fins alescienctes socio- lógiques, desde la Filosofía flns a l a Historia deis oficis, desde la Historia literaria flns a la Historia de les beiles arta plástiquea; si en algunes branques del saber servex no mes pera demostrar que la evolució no existex en la arqueología arquitectónica, té excepcional importancia; y está ciar que en ella, lo matex que en totes les al tres ciencies en qué aquexa evolució 'a pretenga demostrar, el —8 — punt capital, el punt de surtida és la forma primitiva; y lo que son els estudia histológichs a les ciencias histórich- naturals, lo que és la etnografía y el Folklore a les ciencies sociolóífiques, lo que son les litigues mares en la Filología, els objectes prolohistorichs en la Historia deis oficis, y les rondallas y cansons primitivas en la Historia literaria; aquí en la Historia artística .son les formes primerea que, porta- des á la nostra térra, germinaren en ella y donaren fcuyts que feren conéxer la mena de la llevor que anys á venir va donar tot 1' abundos esplet de nostra arquitectura. Aquesta llevor & Catalunya, com en la major part de lesterresd' Europa, és l'art roma. P.;r axó teñen importancia tots els recorta artísttchs d' aquel! poblé pare de nnstra civilisació, encare que sian en la forma senzilla d' un oiilídat sepulcro que la soi't ha conserva! sancer y casi desconegut per la ciencia, en ama- gnda valí de prop a Catalunya. Nosaltres, seguint exes idees, hpm volgut portar aquest gra Je sorra a la grandiosísima obra de la Historia de l'art catalfi, esbriuant des del punt de vista arlistich y arqueo- loyich un importantissini moniment deis millor conser- váis de la época romana, que en el limit de Catalunya anant vers Arapó 's troba amaga t entre penyalars, vora el riu Matarranya, enfront la vila de Fabara que pertany aotualment a la provincia de Saragossa, partit d' Al- canyic. Apartada de les noves vies de comunicació, per anarhi en els jorns que exa excursió ví'riíicarem1 des de Barcelona 3' havía de pendre lo ferrocarril pera Tortosa, des de hont seguint primer les vores del Ebiv y després per entre pelades montan yes s' arribavaá la vila de Gandesa, d' ahont per mal girbat camí que passa per Batea, ab cavalcadura ó ab carro, s' arribava al cap de sut rnortals horea a Fa- bara. Situada a unes tres hores del coll d'en Cuadret, límit per aquella banda de les provincies dn Tarragona y Sara- gossa, mes ensá de Ca*p, prop de Maella y Mequinenca, si — 7 — aragonesa oficialment, parlan encare sos habitants la ¡lengua catalana y sois per febles variacions en el trajo y en las costums se distingeixen de m>stre poblé. Á un quart cap á ponent a I' altra vora del riu, en un oliverar propietat de ia Princesa de Belmonte, s' hi axeca un moninient de romana l'atxa, en el pays couegut per la Casa deis Moran, qual importancia 's veurá en el desenrot- llament de noatre estudi. La Casa deis Moros, doncha, és 1' objecte de la present memoria que farém principalment des del punt de vista arquitectónich. I Abans de llegir lo que diuen columnes, frisos, Ilindes y cnronises del moniment de Fabara, cal que interpretem les poquissimes llelres que dexá grabades en el frontis del nutex 1' ezcalptor roma disset selles enrera. Exes llutres oblidades» o pocti menvs* peí* la epigrafía ns dirán ben llegides 1' objacte que presidí '1 plan del arquitecto que vaaxecarlo, la idea que b'ullia en son magí, les cos- tums y tradicions a que s' adaptava; y axi podrém con- tomplar com lo característich d' aqüestes se traslluex en 1' obra artistiea arquitectónica engendrant son plan y son alsat, donant origen a sos detalls ornaméntala, encar- nantae com si diguessem en la pedra y imprimintli un se- gell especial y tipich que lligan la forma y la idea en una unital tan intima com la que unex el pensament y la pai .illa. Tal inscripeió, que publica D. Vicens Lafuente en son informe á la Academia de la Historia sobre 'Is manuscrits d3¡ P. F. Joseph de la Huena (1807) quo descrivian lo fins llavors desconegut monimenti diu axi: e i Iteal Academia ™ l/A. MIM LVPI Y el docta académich la comenta de la següent manera: «a primera vista, diu, sembla una inscripció mal llegida, oque digués Familia Lupi, la familia de Lupus ó de Lope, uPeró 1' apóstrof ó coma que separa la h de la A indica »'JUO no pogué ésser una V y que den la ¡letra inicial lle- »girse Lucius ó ¿ibertws.» Descriu tot seguit les restants parts del edifici, y deduex d'elles, seguint la opinió del anticuan de la matexa Aca- demia Sr. D. Aurelia Fernandez Guerra, que son objecte fou lo de moniment funerari, y continua: «per lo que »toca a les escasses lletres que hi ha en el pórtich sembla nque'1 panteó fou construit per un tal Lucius Emilius siLupits. En. el buyt que hi ha entre la lletra A y la M degué shaverhi, sena dubte, una E, puix les páranles Emilius, xEmiliaiitts se escriuen JSmilius, ASmüianus. La inscrip- JCÍÓ matexa está dient que allí manca una lletra, y la epi- sgrafia diu clarament quina és la que falta. Mes el genitiu sd jEmilius no es jEmili, sino jEmilii, y la inscripero diu nMmüi. En 1' espay que resta be pogué haberhi una I, »lletra senzillissirna, la menys voluminosa del alfabet, sdestinada per asó flns e n t r e ' l s nombres y ela signes »naturala a representar la unitat, la major senzillés. Per saquesta causa és la mes fácil de despendres. Hi há lletres »que, com la E y la D, poden subjectarse a la pedra per dus »o mes soldadures, y allres com la M y la N per tres n ucuatre; mes la I se subjecta comunament per una sola, y *per lo tant, ab la major facilitad pot despendres. #A mes, de no suplir altra I, o tindriam de acusar Ja oinscripció de mala ortografía, o suposar q i o digués «¿Emilius, lo que no pot, puix no concertaría ab Lupi, ni »'s poden suposar dues lletres bifustees, o de dos país, DComsonlaVy la S, quant tenim dificultat per una la «mes senzilla. Resta la dificultat de donar sentít á tres sgenitius que, sens un nominatiu, son una obsurditat y »res significarían. — 11 — *¿Qué significaría un paper que digués: de Joan Fer- nandez García? »Absolutament res; y ab tot, ¿quantes voltes hem vist uexa inscripció en la primera plana d' un llibre? JÉS ciar que s' enten, que aquest llibre és de Joan l-'er- unandez García. »Si la inscripció Lucii A£müii Lupi estigués en la porta »d' una casa, sobreentendriam cedes, domus; colocada osobre la porta d' un jardí, d' una casa de camp, enten- »drlam rus, hortus. Si 1' ediíici de Fabara fou un sepiliere, »com sembla degué ésser, ó almenys desitja el construc- »tor que ho fes, la inscripció voldrá dir que era propíetat «de Lucius ASmilius Lupus, o eslava destinat pera son ssepulcre.» Conformes ab el conjunt y conelusió del distíngit aca- détnich, devem modificar alguns deis detalls de sa lucu- bració epigráfica Lo suposar que les Uetres del frontó eran de ferro ó bronze encastades en lapedra, com les del fris del frontispici de que parlarém després, ]' autorítza pera suposar Uetres desaparescudes; mes si 'ls artístes emplearen tal sistema en alguues parts de la inscripció, no ho feren ab lo nom de la persona a qut I' edifici anava dedicat, y an axó 's deu '1 que. son nom se llegesca san- íicr grabat en la pedra, exceptuant la E de ¿Ernilius, sens que pugan observarse 'ls restes de la suposada I. Per altra part, poch ens preoeupa, la mes que falta, llibertat gra- matical, tant sovint usada en 1' estil epigrátich *. Resta sois esbrinar el significat deis tres genitius no comple- tament aclarat peí Si*. Lafuente. Examinant el frontó en la part superior del tímpano s' oviran els forats hon s' agafaren dues Uetres de metall, y per sa forma creeni poder reconstruirles per una D y una M, diis Manibus, dient la inscripciñ: U. M. L'ALMILI I.VPI que traduirém: Ais Deua Manes de Lucius .EmUlus Lupus. — -2 — 1 ¿Quí fou aquet personatge? ¿Fou éll el constructor del Moniment *? A. tais preguntes ens contestarían potser les lletres que (legué haverhi en lo fris del frontispioi (no ornaments de bronze com diu lo Sr. Lafuente) ahont que- diin los forats ab que 9' encastavati en la pedra les lletres de p!om ó bronze, sistema de poca durada, com lio denios- tran les moltes inscripcións 2 que degueren ésser durant 1' época romana renovades, engruixint les lletres ab pét- dua de sa esbeltés y elegancia. Lo que deya aquexa ins- cripció, no desxifrará ab el temps la epigrafía; mes no crehem anar desacertáis al suposar que a' hi llegia una d' aquellos formules. De suo fuciendum curavit. Ex testamento fecit, etc., tant usades en ela moniments sepul- cruls. Da tot axo 's deduex que la Casa deis Morón de Fabara fou un Moniment sepulcral dedicat, CO.TI tots ells se dedi- cavan, ais Mane* d' un illustre final, qual ombra volte- java la habilació deis vius vetllant per 1' esdevenidor de sos descendents, ensemps que aqueta veneravan sa me- moria, vivent vora la llar encesa en mitj del atri, en les imatges (imagines majorumj que allí 'a guardavan, ser- vint d" exemple á les generacions successores ses gestes y virtuts. Fl^n^On Lucíus ^rnilLus, En cfíi&nt fll cügnóm de Lupus fu rotsoi't do un, dfl* inscrlpclouB ab tal cognom; on Lusilnnia (robam en Sta, Mafia de AlcuZAv» penyslva de Gsstro; G.Calpmnius Lupus en Salguedo Bujedo. parüt de Mi- -.ripcionet Hitpanice latina, 1S£9. 1 Hlibner: Exétnpln scripturte epigraphiíE latínm, Ib65. Fris de la fatxada de n Senzill motiiment epigráílch ens ha descubert l'objecte del ediíici que 'ns ocupa y '1 poblé que '1 bastí. Estudiem, abans de descriure la seva forma artística y sa estructura constructiva, les tradicions y les costums fnneraries d' aquet poblé. Abans de fer anatomía del eos estudiem lo que és la ánima de 1' obra artística, y trobarém que la forma, dintre un cert convencionalis- mo, no és res mes que una simbülica trnducció en pedra de les tradicions y costums funeraries del poblé roma. Mort 1 home, creyan que la seva rtnima anava á viure " sota térra, en 1' imperi deis morts, desde hont continua- van exercint llur influencia sobre 'ls vius, ais qui podian visitar tres vegades 1' any; aparexense ab els matexos trajos y fesomía de quant per sobre la térra peregrinavan. Dos moniments ho provan de sobres: en el Virgili del Vaticá 1' esperít d1 Anquisses quant troba á Eneas és re- presentat ab trajo troya y en la matejta obra, Héctor, quant aparex á Eneas, porta'lmatax trajo ab la llegenda Hécloria manes. Aquexes animes semidivinisades, unes so convertían en genis benl'actors anomenats lares, y altres en esperits maléfichs, aptillats larva;. Els vivents ignorants de la sort de sos parents feyan üs de la expressió manes, que com- prenia les dues condicions. — 14 — Gonseqüencia d' axíj fou la adoracio que se M hi tribu- s tava, ja en 1' atrium de la casa vora la llar, que en honor d' clls cremava, ja en els sepulcros verdadera temples a Hur cult dedicats, hont acudía la familia á tributarlostii les honres funeraries. Carácter de temple per sa forma té'i sepulcro que'ns ocupa, y carácter sepulcral, a la vegada. Per axí) en son frontispici s'hi Jlegeix la característica dedicatoria ais deus Manes, Diis Maníbus Lucii Aimiti Lupi ab quf; 'ls vivents invocavan la protecció de 1' om- bra de son illustre antepassaf1, y per ax6 també trobarém al descriure son algat lo conditorium ahont reposan lea cendres deis difunls, lloch soterná mes proper ais loen inferí hont vivían les somhres r¡ue un jorn les animava. s d<¡ la tatxada de III La concepció deis manos dona carácter a la forma artís- tica, les cerimonies funeraries a la vegada determinaren aa disposició interior: son plan y son algat, espill que son en 1' edifici de la part mes material; la necessitat. Després d' un sens fí de cerimonies en que 'ls vivents es despedían del difunt y recullian son últim alé, des- pros d' estar exposat set dies en 1' atri, com dormint so- bre '1 lectus funebris d' ebori, rodejat do branques de llorer y de pi, pareots y adherents 1' acompanyavan á la sepultura en cerimoniosa processó. Si retrocedissem an aquells jorns de dol pera la familia Lupus, vora '1 moniment de Pabara, comtemplaríam la llarga processó precedida del deonignator que ordenava la comitiva, acompanyat d' un accensus y de lictors ab llura fasces; los tibicines tocant funeraries marxes, la munió de pagades planyideres ¡prceficcej recitant trágiques poesles en dramática positura, la sens fi d' imajines majorum liarla avior del finat; eaguardariam el lectus funebris en qué era portat 1' ungit y perfumat cadavre per sos lli- berts o prdxims parents, y contemplarían! després los se- — 16 — guidors, vestits ab trajos senyosos aens ornamentació 'Isveuriam arribar vora el sepulcro hont en sumptuos sarcdfach [arca, capulusj os tancaria '1 cadavre, o lo que era mes comú., se '1 colocaría sobre adornada pyra ahont entreoberts els apágala ulls, seria reduhit á cendres entre plors y gemecha, últim adeu (extremum valej al difunt. Apagada ab vi la consumidafoguera¡buslumj, veuriam com els parante recullian la dispersa ossamenta en sos vestits (osailegiumj, y altra volta ungits ab vi, llet y mfel, y secats ab dcap de íinisaim lli, 'ls colocavan ¡osa ccmdere) en luxoses u>"jies cinerarias (urna, olla, ussuaria, hydriaj y transportavan al soterriá, que descriurém (componerej rnentres els concurrente se despedían del difunt ab lo Ierra Ubi levis sü. Si a la llura de la hellugosa Uantia haguessem baixat la estreta escala que mena al soterriá, hauriam vist artís- tichs gorros, ornantelscayrcB deles sales,els uns pléns de perfuma (balsamaría y ungüentaría) acompanyats de pe- tites culleretes {lígula;) per extraurels, ultras plena de menjara; contemplarían) lamines d' or y plata, y monedes per patiar al barquer Caront y amansir lo Cancerver; tro- bariam. taulea de cera(tabdlm) ab llur estilet per egcriure (stiluí, graphiumj; veuriam la urna del guerrer rodejada de trocejades armes, 1' infant dormint prop sea joguines, el doctor damunt sos llibres, com esperancant al tres joros ovirats entre les tenebres d1 una falca Teogonia. Deaprés de tancada la llosa que cobria la entrada del condüoñum, sí tornaasem al lloch del sepulcro al cap de nou jorns per assistir a la nommdialia, haguerem con- templat en la celia del moniment lo triclinium fúnebre i y lo frugal diñar que celebra la familia (epulce fúnebres}, la distribució de vianda y almoynes al poblé (viscerationesj, los sacriílcis hont ab lo cap acotat en térra morían les adornades victimes, per que 'ls Manes escoltessen les pre- garles deis parents (parentalia); hauriem vist el focus turi- cremus y '1 turibulum llencant núvols d' incens, les ínfula y garlandes que adornaven les pilas tres y columnes, en les qué encare restan els forats, avuy conserváis, deis claus que les e>stenian. Totes aquexes cerirnonies donan com á conclasió lo que constitueix la sepultura romana de qué parlen: el condi- torium llocli essencial per guardar les cendres y la celia superior hont se li tributan, honres funeraries, hont els parents ni celebren les epulce funebris, y hont les victimes derraman llur sanen per teñir propicis els manes del finati L' art roma en al moniment de Fabara s' esmená en fer patents totes ses creencies y tradicions; donantli la for- ma hierática deis temples, fenllo un verdader temple de- dicat ais dii inferí, semblant en tot ais que erigia al dü superi en altrea Uochs de la térra, y adoptant en sa orna- mentacio'ls simbols que recordessen 1' objecte á qué's dedicava. Tenini la idea que presidí al erigirlo, tenim, com si di- guessem, 1' ánima del moniment; anem are a descriure '1 eos, que ha restat després de segles, y á fer reviure la obra arquitectónica en mig d' aquella societat romana, mare de la nostra, contemplant sa estética especialíssima, y com el conjunt complicat que constitueix son estat so- cial se retrata en ses construccions arquitectóniques. IV Roma (bu un poblé essenmlment guerrer; Itómul era o! capitost d' un esbart Je soldats que a' arrasserá en mal bastida fortalesa; la conquesta fou l'orfgen de ses immen- aes possessions: el rapte de les Sabines entre '1 bruyit de les armes, 1 origen de la familia romana; les guerres ins- * piraren gran part de sa literatura, ab elles nasqueren sea mes preuhades institucions, s' ompli de divínitats sa Teo- gonia y d'estatúes son Punteó, s' escrigufren fes ileya y s' organisá la societat que de les vores del Tibei' s' es- campa per tots els ámbits del mon antich. Tant encarna aquex esperit en la societat romana, que en pié segle d' AuRUSt, quan les arts gregues oinplian de estatúes la orgullosa vencedora, quan les rausses inspiravan les lires deis poetes y Vitruvi dava regles á 1' art arqoitectónich, Virgili, 1' immortal autor de les tradidons d' Italia anti- ga, a' atrevex á dir á sos compatricís per boca d' un de sos personatges: t altres cisellan mes delicadament el bronze y donan vida al marbre, tu roma, sápigues que ton destí és gobernar els pobtes » Tal com lo roma fon la arquitectura romana. Un polile primer que tot conqueridor y utilitari devia ser mes aviat constructor que no arquitecte, mes aviat enginyer que no artista com fou mes agricultor, líeosla y orador que no pas poeta. La arquitectura devia ser entesa perell com no entenia tot: com un auxiliar per ses oonquestes innom- brables, com un medi de romanisació deis pobles conque- rits; mes que com obra d' art, com obra del luxo faatuós, com expressió de son poder y riqueses. L' edifici devia ser fort; per axó tenia ell enlesos enginyers: després devia ser rieh; per axó tenia els esclaus grecbs que '1 recubrirían de marbres y de jaspis. Ell axecava murs gruxudíssims perfetament construits, sobre d' ells feya estrebar voltas perfelament entesas, y la obra romana estava acabada perqué la necessitat material estava cumplerta. ¿Era necessarí enriquir la obra?donchs l'esculptor grech savia adossarhi cnlumnes que res sostenían, forradlo tot de llosas de marbre y jaspi, encastarhi pilastres, simularhi frisos y coronises, vestir, en una par-aula, la construcció d'archs y voltes etrusijueg y romanes ab el trajo rumbos de la construcció ab llinda deis templos de la Grecia. Axis foren sos edificis la construcció etrusca recoberta ab les d;;spulle3 de la retuda Grecia; el plan pacientmént disposat per gent abans que tot utilitaria; la estructura estudiada per freda inteligencia d' enginyer, y tot recobert per postissa ornamentacio que cisellavan artistas acoatu- mats asentiría arquitectura en llinda deis tem pies bellissims de la acrópolis ateniense: fou aquella barraja de membres de distinta animáis, ab cap d' hermosa donzella y cuna de peix monstruos de qué 'HS parla Huraci, engendrada no en els desvaris de malalta imaginaoi6,sino per una ralló freda á qui no empenyen les volades de la fantasía. En el sepulcro que 'ns ocupa, el simbolisme és grech. Son moltissims els sepilieres grechs en qu6 el plan y V alsat recordan la forma deis temples. Un pronaos sen- — 21 — zill y una celia, tal és el plan de una sens fl de sepulcres grechs; un pórtich ab columnes sostenint el clássich frontó, tal és el conjunt de la major part de llurs fatxades. La Lycia sobre tot n' ofereix tipichs exemples en les sepultu- rescavadesen la roca.talladesá imitació de fusta, idea pri- mera potser de la construcció grega com les de prop de Xanthos y Myra, ja en la de Telmessos en qué la forma clássica deis temples es presenta clara y manifesta. En la illa de Rodas ni há la tomba de Lindos ahont s' hi veu la decoració de columnes y coronisaments simulant pórtiehs; mes ahont lo plan deis temples surt ab tota claretat és en las tombes cavadas en la roca de la Necrópolis de Cyrena en la África septentrional. En sepulturas d'obra de fábrica és també freqüentíssima tal forma. En la mateixa Lycia, Fellows n' ha descobert uña prop de Xantboa en forma de temple períptero y d'istil jónich que ha restaurat Faikener. Lo matéis expedicionari nT ha trobat una en Sidyma, En Syrena n' existex una altra qual fatxada presenta la particularitat de teñir dues-portes adjacents. És notable també el d'istil dórich trobat en la antiga Cirta, que's suposa ser la tomba del rey Micipsa; y sobre totes elles el famos sepulcre del rey Mausol bastit á Halicarnas'1 que segons la restaurado del sobredit arquitecto Faikener pre- sentara també la forma de temple. La costura grega de tributar un veritable cult religiós ais difunta, fou també romana, y allí també, á imitació de la Grecia, dona la forma de la planta y fatxades ais loca religiosa ais manes conragrats. Les formes que les tradi- cions hieratiques deslinavan ais temples deis dii superi, foren imitats principalment en temps del Imperi, en ela sepilieres verdadera temples consagráis ais dii inferí. Axis la trobem en un hipogen de la antiga Órela en la Etruria, en lo de la familia Nasonius en Roma, originant quan la disposició del tercer no permeté obnrlos en los marges y vessants de les montanyes, la forma deis ediculs fmonumentumj que s' axecaren demunt lo soterriá que amagava les cendres deis difutits, com és de veu re en lo de C. Publicius Bibulua en lo Capiloli de Roma, en ún tro- bat en Palmira, del qual es desconex la persona quals cendres estojava, y en altres de Pompeya *; podenthi anyadir lo que perfetament conaervat havem vist en ama- gada valí del baix Aragó, gayre be desconegut y oblidat d' arqueólechs é historiayres. -1S8O-1S4O, la de 'J modemea, la di* W. Koner-La Vte V origen de sa planta donchs havem de cercarla en els templos, y la troharem en aquella forma in parastasin ó in antis la mes elemental de totea, la qué voltada, de pór- tichs, dobles ó senzills, engendra constantment la forma de la celia en los temples de Grecia y Roma. Senzilla, im- posant per sa severitat, la trobem en la primera regió en el temple de Themis en Rhamnunte, en el de Diana en Eleusais, en el d' Esculapi 1 Agrigento, en el d' Apolo en Cartéense segons Brondsted ; mes la patria deis Augustos la cregué impropia de la uiageslat deis dü superi y la — 24 — tragué déla loca sacra, preferint él luxo deis dípteros y pe- rípteros y la magestat deis próstilo* y amphipróstilos, rea- tantne tant sola com á memoria 'ls que esmenta Vitruvi deis tres temples de la Fortuna, situats devant la porta Collina; arreconantlos peral cult deis dii inferí, com és lo muniment de Fabara. La planta in antis posada en mans del arquitecte roma de Fabara sufrex doa menas deraodifioacions;1' una per adoptarla á les necessitatsdelsepulcre, I' altra pera reves- tirla ab el luxo postís á que tan aficionatera aquell poblé. El pronaos s' estreny y casi desaparex al pasar del temple al sepiliere. La forma de rectangular passa á qua- drada, y el frontispici 's decora simulant el pórtich d' un temple próstilo. Axó ara molt roma. Les tradicions etrusques exigían la forma quadrada que evocava 'I recort de la que ab son lituus Irassava 1' augur al anar á lle^ir 1' esdevenidor en el vol deis corps, els duchs y les xibeques y en el misterios cant del aliga, del astor y del voltoe, y axis eran els temples anticlis d' Italia que 'ls romana apelavan toscans. Per altra part, la co3tum havia consagrat la forma del temple prostü. Aquesta mes que caps' avenía & lesceremo- nies del cult roma, nom han fet notarho molt acertadament los sabia arqueólecha E. Guhl y W. Koner. Era suflcient allargar ab dos rengles de columnes el portich del model grech, que no 'n lenia mes que una, y 's tenia molt naturaiment el templum etrusch roma en qu;il centre es colocava 1' augur al interpretar 1' esdevenidor. Tal volgué imitarse en el moniment de Lucius ^Emi- lius, encastant un pórtich simulat en el pronaos, engen- drant axis una forma no continguda en la classificació de Vilruvi, una mena de temple que podriam anomenar pseudo próstilo. Y encare ana mes enllá 1' arquitecte. Vitruvi recomana la forma de temple, que ell anomena eustyl, que tenfa els intercolumnisdeídiametres y Vi exceptúan t el d' enfront, la porta que era de3diametres, porque embellia I1 aspeóte, facilitava I' entrada al temple á lea colles de matrones que donantsií les manw lü anavan á fer llura piegariesy el pas- seig peí peristyl ais fUosophs y gent que hi acudía: circa eellam ambulatio habebit auctoritatem. En el monument que 'ns ocupa hi.há un portich per ahont no 'a transita, el peristyl es simulat no mes per aplanades pilastres; no obstant I* arquitecte '1 construex imilant la forma del temple eustyl. És lo principi roma del temple p&eudo períptero, d' aquell portich de la casa quadradade Nimes, cuals columnes encastades en ela murs de la celia, li donan la apariencia del períptero; és una construcció simulada sens respondre á cap utilitat constructiva que recorda aquella utensilis imitado deis qué a' usavan en la vida y que enterravan junt al cadavre molts deis pobles de la ¡intiguetat. En quant á la orientació 's serva en ell la costum anti- ga, que colocava '1 pórüch vers Orient, y no la que vingué anys deaprés que '1 coloca cap á Oeeident pera que 1' idol aparesqués del costüt d' ahont surt el sol. Aquí tal disposició podia teñir significat mistich y evocarla recor- dansa del oapalt&rt en qué entre perfums, entre llágrimes y planys, 1' umbra de Lucius ^milius s' enlayrá en mitj deflamesy núvols de fum, pera anar á passaren la barca de Carón les aygues térboles de la llacuna Estigia. VI Demunt la planta grega que, per son simbolismo adopta I' ,-irquitecte roma, s' hi axeca un edifici qual estruc- tura constructiva en res a' assembla a la construcció grega. La construcció deslligada de la forma artística, aqui s' ens presenta ab tota sa nuesa. Si volguessem destruir 1' aspeóte exterior d1 un temple t^rech, dcstruiriam 1' ediflci; si ¿espullessen de son trajo I' edifici do Fabara 'ns restaría encare una celia y un soter- riá cuberts ab vol tas de cañó, tan propia pera sepulcro com els que vestits la grega 's servan encare vora 'I Mata- rranya. La construcció que restaría és ni mes ni menys — 28 — aquella que aprontada segles despré3 peredats mes pobres, que no tenian esclaus grechs pera exornarla, engendra toda una nova arquitectura, la primera que dona forma artística al arch y a la volta: 1' arquitectura románica. ' La volta fou un element construotiu aprofltat ab gran conexement pela enginyers romans, un element que em- plearen y conslruiren pera pódeme ser mestrea á totsels pobles del esdevenidor, com ho ha provat sohradament en Ghoisy en sa obra monumental V art de batir chezles Romains mes jamay arriba á ser un element arquitec- tünich. Amagat entre entaulaments y frontons, dissimulat sem- pre, disfressatab lo trajo de la arquitectura en llinda, sens fondrea ab ella, constituhi un sistema de transició entre la art amiga y ladelaedat mitja. Delconjuntpassem al detall. Los murs están formats de fexuelis carreus, déla quals alguna passan de 2 metres de llarch per (30 cenlimetres d' ampiada, soatinguts sens morter y unila sola per pesses de ferro, ancón, com les que Vitruvi descriu i, abrassant tot 1 ampie del mur y extenontae en filadea horizontals * dividides per juntes discontinúes verticals, formant aquell sistema d' aparell que denominaren opus cuadratura. Aquell poblé que no reparava en medis, volgué aqui dar probes de lo que podían ses llargues cadenes d' esclaus y ell, que tenia formes constructivea que s'avenían atoles les regions, climes y terrers, al igual que usa altrea voltea V opus reticulafum, spicatum ó incertum, lo manó, el íor- migó y el petit carreu, pren aquí les mides que imposa la mena d'arenisca que ompla la valí de Fabara, empleant exes gratis pedrés tais com se forjaren en llunyanes épo- ques geológiques, en el fons tranquil d' un llach, al jun- tarse 'la grans de sorra uns ab altrea per medi de natural morter, segons los plans de Aquell que dirigex les gran- diosas obres déla naturalesa. La gruxaria deis murs, la senyala '1 sistema de coberta; els laterals ahont estreba la volta, arriban á 90 centi- metres, quan en el del fons y en e)s del vestíbul, cubert per ampies ¡loses seguint les tradicions de la arquitectura en llinda, s'estrenyen fina á 6l> y 70 respectivament. La volta arranca deis muís assenyalant son origen per medi de rudimentari cavet en lo soterriá y s' nnex abells Hcns que ho senyale cap motilara en el eos superior del edifici. Forrnades una y altra do gegantines dovelles, sens inorter de cap mena, presentan lo mateix sistema d' unió que 'ls carreus deis murs, fiant en lo perfet trobailaf. de les juntes, en Inobservancia de bones regles estereotómiques lasoüdesadelaobra. La volta del soterriá no '1 cobreix en tota sa extensió; la necessitat d' obrir á son través una escala per baixarhi, obligaría al constructor á suprimir algunes de ses dovelles y axó ho solventa acaban tía á l'30 metres de la porta de entrada y cobrint ab lloses aquest espay, amagant axis á la profanado lo lloch ahont eran guardades Íes cendres deis difunta. Exes lloses han desaparegut, mes sa exis- tencia la proba 'I ressalt del mur en qué s' apoyavan. Axis modifica la influencia etrusca 1' edifici vingut de la Grecia utiint dues arquitectures de principis antitétiehs, rompent la armonía éntrela eonstructíió y Ie3 formes de- coratives y sentant aquella estética especialí*sima en qué la forma artística divorciada de la construcció degué cer- car son origen en les faules y tradicions Bregues y reduirse a formules y preceptes pera que 1' apliquessen 'ls qui no eran aptos pur concebirla. Igual que en els primers anys do la República ornava Roma ses pobres construccíons etrusques ab els marbres y estatúes que li portavan els generáis vencedors, acudí á elements extrangers quan tractá de crearse una art propia y peculiar. Grecia fou '1 model que copia la ciutat del Tiber, y en arquitectura com en lletrea, repetian els mestres á la joventut romana aquella versos d Horaci: . . . . . Vos exemplaria Greca Nocturna vérsate manu, vérsate diurna. En P art grega, donchs, havem de cercar els origens y fonts de lo que ccmstitueix la part de fóra del moniment que estudiem. -32 — Aquest poblé, dotat d'exquisit sentiment, sapigué su- blimar aquell sistema oonstructiu en llinda deis pobles antich.s, fins á traure d' ell la acabada exprésalo de lot lo mes gran tjiie havia forjat sa fantasía de poeta. Les tradi- cions religiones donaren segell á sa arquitectura, y qunn Ja vaga adoració que '1 pelasch feya de les forses de la naturaleza a 1' ombra de secular alzina ó en la enlayrada calma d' una montanya 's convertí en el cult de deus ab personal existencia y se 'ls erigirán temples, prengueren aquests la fatxa, '1 carácter, d' aquell á qui 's dodicavan. En aquells jorns en qué I' csperit poetich forja un deu per cada forsa de la naturalesa, un geni per cada co- marca, cada montanya, cada valí, cada llar y cada home; un patró per cada art y cada ofici; en qué no 's concebía una deciaió important sens consultar ala oracles, en qué cada festa tenia sos sacriíicis, cada convitses líbacions, cada acte de la vida ses pregarles; els Camps eliseus s'om- pliren de divinitats de tota lley, severs, grandiosos y sublima com les tempestad, les grana lluytes de la vida; amorosos, indulgents com la bellesa, la gracia y la joven- tut; fastuosos corn les rique^es y el poder. Axis I' art revestí tres formen: la dórica, avara d' orna- ments, que 's presentava senzilla y sublim; la jóni- ca, elogant y lleugera; y la corintia, rica y luxosa fins á la profusió. Bis romans al voler imitarles, no tenint íorses pera compendre son esperit, Íes denaturalisaren barrejantlos ab elementa heterogéneos; 1' arch se perfila en I1 interco- lumni, s1 amagaren les voltes ab teulades y frontons, es superposaren simuláis ediílcis de distincta ordres arqui- techtónichs y 's barrejaren llurs.elementa per engendrar exa híbrida ornamentació apilonament de dftrioh, jónich y corínti, com és de veure en lo moniment de Fabara. Hem contemplat en son interior I' edifici elrusch cobert ab voltes, y per fora veyem demunt un estilobat axecarse un portich per ahont no 's paasa, un entaulament acu- sant un aostre que no existeix, frontons que recordan desaparescuda coberta amagant la circunferencia de la volta de cañó, pilastras y columnes aparedades en el mur — 33 - que res sostenen: es la copia d' una obra grandiosa mal compresa, la perla trobada per un poli de que 'ns parla '1 fabulista^ en una paraula, seguint lo boíl dictat de Mr. Vítete latraducció romana d'un admirable text grech. Tal se veu en les columnes dóriques del pórtich, al com- pararles ab llurs originaries gregues. Aquella columna grandiosa, cónica, lleugeríssimament inflada, que de les que cisellava en elshipogeus de Beni-Hassan i' escultor egipci, tragué sa canya acanalada; de la graciosa curva del iotas axafantla y cumplanantla la elegant echina; deis lli- gams deis capitells que forma 1' art de les vores del Níl ab lotus, papirus y palmeres, les delicades regates y collarets; y de son gust deiicadissirn, la proporció encertada; passá de la robustcsa fexugaab qué 's presenta en l'antich tem- plo de Corinlo, a la sublimitat del Parthenón d'Atenas, coinencanta afeminarse en lo de Délos, pera esser imitada per Roma en lo de Geres en. Poaidon¡a,y modificada després pera engendrar aquell ordre que Vitruvi anornenava tos- ca, ratio luscáníca y '1 dórich ernpleat en el seple d' Au- iíiist. L' ubach se estrenyé y s' adorna ab un cymaíiwi», la echina 's convertí en un bocell sens elegancia, '1 collaret en tres filéis esgrahonats y 1' hypotrachelium fou separat do lo restant de la canya per un astrágal, desaparesque- ren sovint les cañáis de la inatexa, s' aumenta 'I reinfla- ment; y la altura de la columna, compres lo capitell, áo 4 diámetres que tenia en lo anticb períptero de Gorinto y 5 y y2 en lo Parthenón, s' allarga flns á (i y á 7 en moltes construccions, «portant mes enllá la elegancia y sotiJesa de so3 judicis» com deya un traductor castella de la obra de Vitruvi en el sugle xvr a. En les de Fabara la altura és de 6'44 metres y lo diáme- tre del imóscapo de O'!)2, seguintse per tant la derrera pro porció; lo capitell mostra senyals de decadencia, desupa- rcx la cymtsia del ábach que s' estreny perdent sa robustesa primitiva, el bocell es presenta surmontatde raquüích cavet, 1' hypotrachelium es subdivideix per dos i litude» sur les Beaux Arlt. — 34 — fllets y en vers d'arrancar directament de la coronisa 1 ab que termina 1'estilobat acava en una base ática que li fa perdre aquella sublimitat y fortalesa del bon temps del estil dórich. Les pilastres que 's mostran en les cares laterals y pos- terior, servan les cañáis del ordre dórioh y en la base y capitell seguexen 1 igual motlluratge que *ls de tes colutn- nes que acabem d estudiar. Decaygudes axia de sa anti- ga grandesa les columnes doriques, no és eslrany que Vitruvi les trobés impropies de la majestat deis deus y que 1' art que representa tota la virilitat del poblé helé- nich, després de metamorfossejat tal com 1' hem contem- plat en Fabara, recobris son capitell ab els ous jónichs y ab delicades fulles, com se veu en un trobat prop les ter- mes d' Albanc del Pórtich capitolí; y que 'Is quitectes al construí s les trobassen febles pera sostenir aquell arquitrau seveí aquells triglifos y melopea y aque- lia coronisa que agu, en Grecia y, mes ó mcnys, cambiada també en el ts de Roma; substituint- les moltsovintperun entaulament que forjaren els grechs d' Assia pera assentarlo sobre les elegants y lleugeres vo- lutes copiadas deis capiteils de Persépolis, quo com els rulls de la cabellera de febledonzella cubrexen los capi- lells del estil jónich. Tal és de notar en 1 entaulament * del edifici que 'ns ocupa. L' arquitrau, dividit en tres parís que sembla llisquen !a una sobre 1' altra, la cymasia y filet ab qué remata, lo Iris sens métopes ni triglifos, la coronisa sens modillons, son cai'ácters que distingexen al entaulament jónicb, y que trobem peri'etament de manifest en la Casa deis Moros de Fabara. Lo fris, variat en les quatre cares, presenta senyals de lletres desaparescudes en el frontispici que havem ja es- tudiat; y en les al tres s' lii esplaya la escultura cisellanthi les testes de toro, reoort deis saoriflcis, les aligues, símbol de la forsa y les delicades flors formant artistiijues volu- tes ab fulles de camera; les primerea adornan el fris déla — 35 — cara de mitjorn, les segonea ]a de tramontana y les terceros la de ponent. El toro era animal privilegia! pela sacrificis y sa calavera netejada, devia adornarse ab penjarelles de llana, ínfula, ó ab les matexes gariandesab que era menat ;il sacrifici, serta; y 1' art gruch y roiná tragueren partil d' exes despulles pera fundarhi un motiu ornamental, ge- noralisat en les obres de la Ciutat eterna. Els trobem en les portes d' entrada á les ciutats, cotn en la d' August en [•'ano,en la da Verona; en els frisos deis temples, com en lo circular de Vesta en Tivoli, en lo d' August en Tarragona, (¡uals restos se conservan en lo claustre de la Seu y en lo Museu arqueológich; en archs triumfals, com en el de Snrgius en Pola y el d' Auguat en Rímini; en sepulcres, llochs ahont és frequentissim, com en el mausoleu d' Adriá, en el de Ciedlia Metellu, en el de C. Publicius Bi- Inüus, y podem anyadirhi en el de Lucius .'Emilius Lupus de F.ibara. Eran petriflcat recort deis sacrificis que 1' amor y I' amistat feyan á les ombres que en ell vaga van, invocant conlinuament la protecció de iesbenétlques & la familia, /