Joseph Gudiol y Cunill S I'M BOUS AT3 QtJK S'HA REPRESEN'TA'X' LO SftGRAT COR OE JESOS -VAAA/V ' Treball llegit en l'Academia literari-musical que^ obsequi del Sagrat Cor de Jesús, en celebraren los Seminaristas de Yich, socis del Apostolat de la Oració, lo día 10 de Juny de 1895 VICll Imprftmpta y llibreria de Ramon Anglada 189ñ BÍKSOIE al 06 s'ia reireseütal lo Sapat Cor ie Jesns, Excm. è Il-lm. Sr.: Senyors: N aquesla festa ab que la música y las bellas lle- tras donan homenatge al Sagrat Cor de Jesús, just es quelas arts gráficas vingan à postrarse y á presentar lo tribut que deuhen á son Creador. L'escul- lura y la pintura han de mostrar lo que han fet durant dinou segles per reverenciar al Cor d'Aquell que, sent lo més hermós dels fills dels hòmens, tantas voltas ha donat llum è inspiració als artistas. Cap modo per senyalar aquest tribut com donar una curta noticia dels símbols ab que la pintura y l'escul¬ tura cristianas han representat més ò menys velada- ment lo Cor de Jesús. Aquest será l'objecte del present estudi arqueològich que, per més que íncumplert á la força per Iractarse d'una materia que no ha estat may no sòls degudament copilada, mes ni tractada en es¬ pecial que jo sàpiga, y per lo mancat de coneixements que'm trobo, m'atrevesch á oferir tal com sia á las plantas de Jesús. No fou la B. Margarida -Maria Aiacoque la primera que conegué y celebrà lo tresor del Cor de Jesús; avans qu'ella mòlts sants y personas devotas donaran cult particular ó privat al Cor que vessá tota sa sanch per tráurens de las urpas del dimoni. Aquesta venera- ció está clarament aludida los escrits en (1) y monu¬ ments desde'is primers segles de nostra Era. Dels pri¬ mers no soch jo qui ha de tractarne; en quant al segons es segur que ja en las Catacumbas s'hi veu simbolisat lo Cor de Jesús. Los cristians dels primers segles, com que tenían aprop los exemples de son Diví Mestre y miraran ah horror l'idolatria, no era mólt gran lo cuydado que po¬ saran en la forma material de sas representacions ico¬ nográficas. Lo fons ò l'esperit que'ls animava al traçar aquellas figuras que avuy contemplem en sos monu¬ ments está retratat en las que encara quedan, plenas d'incorrecció sí, però que parlan tant al esperit. Aquellas pinturas y esgrafiats que deixà una má piadosa diuhen más que'ls llibres que'ns poguessen haver quedat; nos mostran que l'Iglesia Catòlica es la mateixa que fa di- vuyt sigles; nos apoyan los sacraments, lo cull dels sants y de la Verge, la tradició: l'arqueologia ha mos¬ trat la falselat dels arguments del protestantisme ah lo document incontrovertible davant del cual muda ha quedat l'heretgia. iHermosa mostra de la providencia de Déu! Als sofismes y persecucions hi oposà las apo¬ logías; als errors, la teologia; al materialisme que no creu més que lo visible, hi oposà l'argument que's pal¬ pa: á Neró y Diocleciá, Déu va oposarhi sant Justí; als heretges de l'edat Mitja, Sant Tomás; á Renan, Rossi. (1) Veg. Theses de cultu Cordis Jesu à PP. Antrea Marto¬ rell etJosepho Castellà S. J. P. I. Tlies. I. pág. J9 á 28.—P. Jo¬ se Eugenio de Urinrte S. J. en sa obra Principios del reinado del Corasún de Jesús en España, citant al Ilm. Languet pág. Xí, nota. ¡Admirable cuydado de Déu que lot ho disposa ab pa¬ ternal soiicitut! ¡Attingit á fine usque ad finem forti- ter, et disponii omnia suaolier!... (1). En los freschs de las Catacumbas, en los sarcòfachs y en los fons de copadels primers segles (2) bi están representats, móltas vegadas, uns rius que, sor¬ tint dels peus de Jesús, poden simbolisar la sancli que sorti del Cor Adorable per rentar al home de las tacas del pecat. Aixís, encara que molt veladas, aquestas representacions podrían simbolisar al Cor de Jesús. Com en aquestas també podria estar contingut baix la semblança d'un ou obert lo Cor que tant amà als hó- mens, que donà tot lo que contenia, es dir, tota la sanch per alimentar als mortals com l'ou que, oberta sa closca, deixa xuclar sa' substancia per refrigeri dels hómens. Aixís, mólt amagadamenl per cert, al tro- bàrsel en alguns sepulcres cristians dels primers se¬ gles (3), podrían donar un nou símbol per afegir al anterior. Més clarament que aquestas, podría representar lo Cor de Jesús lo peix que tantas vol tas se troba repetit en l'art dels primers segles, ja sol, ja associat á l'àn¬ cora que simbolisa sempre la creu. Com que las Metras que forman la paraula grega lozvs (peix) per los cris¬ tians eran las inicials d'una llegenda que volia dir Jesús Christ Fill de Déu Salcador, al representar lo peix volia significarse á son Divi Mestre, qual cor, com lo del peix de Tobias, posat sobre'l foch de sa passió, (1) Sap. VIU, 1. (2) G. J. de Guillen Garcia en l'article: Ligeros apuntes sobre las Imágenes del Sagrada Corazón de Jesús, citant al Dr. Jau¬ me Llovet en l'obra Nacional Homenaje de las ciencias, letras y artes españolas al Sagrado Corazón de Jesús, página 282. (8) Boldettl. Osservazioni sopra i cimiteri de santi martiri ed antichi Christiani di Roma. Pág. 019. — 6 — allunyava tola mena de pecats, cordis ejus particulam si super carbones ponas fumus ejus extricat omne ge¬ nus dœmonorum (1). Al Cor del Peix acudían aquells forts paladins del cristianisme, y ho diu una lápida ab inscripció grega que, traduhida al llatí pel P. Fita, diu: ¡Dioinum genus! Utere augusto Corde Piscis cœlestis suscipiens viiam immortalem in mortabilibus (2) «¡Di¬ vina nissaga! Usa ò pren lo Sant Cor del Peix Celes¬ tial rebent una vida inmortal en ton eos mortal». ¡¡No's veu en eixas paraulas una clarissima alusió al Cor de Jesús? Sent com es lo carácter essencial del Salvador lo de Víctima d'amor, es d'admirar que'l representés no l'anyell vessant sancb pacientment per aliment sa dels bòmens. Un anyell portant á sobre nnamulctra, ò vas per posarbi la llet, y tenint, alguna volta, una pal¬ ma al costat (3) figura Jesús, anyell que's deixa traure la sancb de son Cor per redimirnos ò ab sa exemplar paciencia dona tota sa llet per alimentarnos, es dir: donà tot quant tingué per tráurens de la debilitat y ensopiment del pecat. Rossi, lo gran Colom de las Catacumbas, cita altre emblema del Cor de Jesús. En lo cementiri de Domi- tila de Roma descubrí una lápida ab un anyell, tirat á terra, sobre'l que pesa una creu y té entre'l cap y'l pit un colom ab un ram. Al .veure aquesta alegoría'l patriarca de l'Arqueologia Cristiana exclama (4): ¡Heus- aquí l'emblema del Sagrat Cor tj l'imatge més res- (1) Tob. VI, 8. (2) And. Martorell et Jos. Castellà, op. cit. Thes. 1.14, pags. 28 y 29. (8) Abbé Martigny, Diccionario de Antigüedades crtistianas, págs. 223 y 521. (4) G. J. de Guillen García, article citat, trayentlo de la Re¬ vista de los Purísimos Corazones de Jesús y María. Tom. iv, pág. 252 y 253. plandent del amor que uneix l'ànima ab lo Cor de Jesús! Altra representació del Cor Diví pot citarse. Es una lucerna ò gresolel de terra cuyla en forma d'anyell, tenint sobre'l cap una creu surmonlada per un aucell y de qual pit, sots altra creu, surt lo broch que dona llum (1). En aquest exemplar l'anyell simbolisa á Jesús, la creu de sobre'l cap sa passió, l'aucell es l'Esperit Sant confirmant sa divinitat ò l'énima qu'en Ell busca refugi de las tempestats d'aquest mon com l'aucella de Noè que, no sabent hónt pararse, tornà al arca. Quœ cum non incenisset ubi requesceret per ejus, reversa est ad eum in arcam (2). La creu que l'anyell porta al pit es representació viva de la llaga del pit de Jesús, que s'obrí per sa passió y aixugá tot son Cor vessant sa sanch, com lo broch de la llantia per iluminar aques¬ ta vall de llàgrimes, qu'era presa d'espessas tenebras. Es aqueix gresol representació del Verb que, com diu Sant Joan, erat lux vera quce illuminât omnem homi- nem venientem in huno mundum (3). Es figura tambó de l'anyell que ilumina la ciutat del Apocalipsi: Et ci- vitas non eget sole, ñeque luna, ut luceant in ea. Nam claritas Dei illuminabit eam et lucerna est Agnus (4). [Magnífica pintura del Cor amantissim de Jesús! Una de las maneras más usadas per simbolisar lo diví Occeà de bondat es la d'un anyell ab lo costat obert, de qual ferida surt un doll de sanch que, juntantse ab la que surt de sos peus, forma un gran riu. Aquesta manera de mostrar l'Amor Diví pertany al segle VI (5) y pot juntarse ab la d'alguns mosaychs d'igual època (1) Martigny. ob. dt. pág. 224. (2) Genes, vm, 9. (3) Evang. Joan. i, 9. (4) Apoc. XXI, 23. ò")) Martigny, ob. dt. pág. 22.ó. — 8 — que'I mostrari al peu de la creu en un trono, al anyell qual sanch al sortir de son llagat pit cau en cáizer, que al vessar forma un riu de sanch ab la que surt dels peus (1). Aixis mostrava'l Cor amant de Jesús un mosaych de l'antiga Basílica Vaticana. Aquestas mane¬ ras de fer inteligible'l Tresor Diví fóren mólt comunas en l'edat mitja, fins l'he vista en una moneda del se¬ gle XIV, de Urbà VI. (1378-1387) (2). La llaga que Longinus obrí al costat de Jesús es una de las més claras representacions d'aquell Cor que fins l'última gota de sa sanch volgué vessar per amor al humà llinatge. Ab tot y ser tan antiga la representa¬ ció del Crucificat, no conech fins al segle XI cap Cru¬ cifix que tinga lo pit obert per la_ llançada. La més antiga imatge del Crucificat que's coneix es una burla del Mértyr del Gòlgota. Es una caricatura esgrafiada per un pagà en una paret de la Casa dels Céssars, al Palatí de Roma, que vaig tenir ocasió de copiar en lo Museu Kircheriá. Mostra é Jesús clavat en creu y, á lo que sembla, cubert son cos per la interula ó camisa romana (3) y tenint per cap lo d'un ase. L'autor, per burlarse del cristianisme ó per calumniar, dibuixà al costat la figura del d'un cristià anomenat Alexamenos, posanthi sota la llegenda en lletras gregas: Alexamenos adora al séu Déu. Aquesta, per més que interessant, burda y satírica representació del Crucificat, pertany á principis del segle III. Anteriors á aquesta imatge sòls hi há las figuras que mólt amagadament representan á Jesús, com l'àncora, l'aucell ab las alas extesas, lo delfí ab lo trident, l'orant ab las mans alçadas, una T, una (1) J. Bossio. De cruce triumphante et gloriosa,615 y 616. (2) X. Barbier de Montault, Traité d'iconographie crétienne. lam. xxiv, pág. 22 del tom. n. (3; Antony Rich, Diccionaire des antiquités romaines et grecques, pág. 337 y 611. X (1). Vinguda la pau conslantiniana^ comença á apa¬ rèixer la creu, quals primers exemplars se veuhen en la cals fresca dels loculi, venint lo temps de Teodossi en que ja'ns lo mostran las monedas ab la llegenda «salvs mvndi». Mes aquestas representacions no son las de Jesús clavat en creu, qual primer exemplar no apareix fins á últims del segle VI. Es lo que's troba en lo còdex del Evangeli siriach, conservat en la Biblioteca Lau- renziana de Florencia. Aquesta interessant mostra de Jesús Crucificat pertany al any 586, y vá vestit ab la colobium ò túnica sens mànegas. Lo motiu de dife¬ renciarse tant del que hi bé esculturat en una de las portas de l'iglesia romana de Santa Sabina, per anar aquest despullat y aquell vestit, fa creure que'ls cru- cifixs coberts per lo colobium serian vinguts d'Orient. Lo motiu d'anar cuberts los crucifixs fa que no's veja la llaga del costat; sòls un hi há en una de las que ampolletas de Monza deixa veure al costat de Jesús, que sempre en tots los vestits es viu, un soldat ab la llança alçada en actitut de volguer obrirli'l Cor (2). Pochs son los crucifixs despullats y cuberts sols ab cinetum, semicinctum ò ventrale provinents á lo qúe sembla d'Occident. Lo de Friuli en la Lombardía, del VIII (3); lo que vaig veure en lo Museu Vaticà, de¬ nominat de Rambona, del IX; lo de San Millán de la Cogolla, del X ò XI (4) y altres més posteriors están representats vius y no tenen llaga al costat. Dels que (1) Victor Dnruy, Historia de los Romanos, cap. cii.—Mar- tigny, pág. 62.—Maruclii Orazio, II cimitero e la Basílica di San Valentino, pág. 50 á 52. (2) Martigny, pág. 233. (3) M. I. S. Antonio Lopez Ferreiro, Lecciones de Arqueo¬ logia Sagrada, pág. 167. (4) Joaquim de Gispert y de Ferrater, en sa obra no publicada Una nota Arqueologia Cristiana. (La indumentaria en los Crucifijos). — 10 — conech, lo més antich que lé'l pit obert se conserva en un còdex de començaments del segle XI, que guar¬ da la Biblioteca Nacional de Paris, essent de notar que, com los anteriors, está representat viu y ab los ulls , oberts, lo cap alt y de son costat surten dos rius de f''"' vq Uvj^ íaw sanch (l)?Noslre tant notable Museu Episcopal guarda Vc/aGrucifixs que poden compararse ab lo pari- , j ' \ .siench. Abdós están policromats, en dos còdexs pro- _ pjetat del Capítol Catedral d'aquesta ciutat. Un d'ells ÁiviLr¿/í(V segle XI, está representat viu y, com tots í . ►-'-vní.wv j [ (. los he vist, té la llaga á la dreta marcada per que ^ un sol punt d'escarlata. L'altre es del XII y la té indi- ".vwu^^cada per una ralleta. \ r, ! Desde'l segle XII en avant, com pot mòlt bé obser- Ovarse ab los nombrosos exemplars que guarda nostre fyí'ruis- Episcopal, tots los Grucifixs, exceptuant los ^ , / ' anomenats Magestats, tenen la llaga al costat. Y, com ') M í/íMwyiio// 1*^costat qu0 segons la tradició constant y'ls teòlechs (2), lo de que parla Sant Joan en son Evangeli quan gjj, /(^ j ^ diu Unus militum lancea latus ejus aperuit (3) vol 1 lUw, ¿¡j. Jq tenim que la llançada del pit es la més clara ^