V, VICARIATO GENERAL DB LA DIÓCESIS DE BARCELONA Por lo que á Nós toca, concedemos Nuestro permiso para publicarse la obra titulada Monografía Històrich- descriptiva del poble de Sant Cugat del Vallès, por D. José de Peray y March, Nuestro Archivero Dio¬ cesano, mediante que de Nuestra orden ha sido examina- contiene, según la censura, cosa alguna contraria ' da }' no al dogma católico y á la sana moral. Imprímase esta li¬ cencia al principio ó final de la obra y entréguense dos ejemplares de la misma, rubricados por el Censor, en la Curia de Nuestro Vicariato. Barcelona 5 de agosto de 1908. EL VICARIO GENERAL, t llica^9o, (9'Gii>·po dz Por mandado de Su Señoría, Ziccnciaèo 3oo¿ 9e §ioo, Sectieta-iJio (B'Ci'ncetaX'io MONOGRAFIA HISTÒRICO-DESCRiPIIVA DEL POBLE DE SANT CUGAT DEL VALLÈS INTRODUCCIÓ Los que arriven al pintoresch poble de Sant Cugat, per qualsevol dels molts camins que hi porten, ja per la carretera de Barcelona o de la mon- tanya, com se l'anomena en lo país, ja per la de Sardanyola, després d'haVer deixat lo tren en aquesta derrera població, ja, en fi, per Rubí o per qual- sevulla altra part, se veuràn atrets, a més de lo pintoresch y agradable de la Vila apilotada en los derrers grahons de la serra que separa lo pla de Barcelona y lo del Vallès, per la presencia a un extrém del caseriu de l'alta torra y octogonal cimbori d'un edifici que ja evoca recorts d'èpoques feudals per lo que de castell té, ja fa recular l'imaginació a èpoques de fervent relligiositat per son genuí y principal caràcter de temple del Senyor y esta¬ da de sos zelosos y savis servidors. Ó^'erò l'admiració anirà crexén com més d'aprop puga contemplarse aquella inmensa mole, y a l'admiració seguirà prompte, si l'excursionista es home velligiós y artista, un sentiment de tristesa per lo míser stat a que està re- duhida una obra que en ses pàgines de pedra porta escrit quan inmensos fo¬ ren son mèrit y sa grandesa, y d'indignació sens límits per los que l'han por¬ tada a l'actual situació de runa complerta a moltes parts y d'imminent runa a quasi tot lo demés. Però dexèm apart, per un moment, aytals consideracions, y anèm ab .jÇj.» ordre y mètode complint lo plan que nos havèm proposat, d'escriure una curta monografía històrich-descriptiva del Monastir de Sant Cugat del Vallès y del poble, que nascut a son ombra, pera que no's desmentís, com diu l'elegant Piferrer (1), la lley que sembla presidir les coses humanes, la de devorar o ser devorat, destruí, un dia de vergonya, quant pogué d'aquella mística edificació a la qual deVía son ser. Pera realitzar millor lo nostre propòsit, dividirèm aquesta breu monogra¬ fia escrita, en el poch temps que permet lo terme de la convocatoria, ab los materials que fà molts anys anèm aplegant pera una complerta monografia històrica del Monastir y que, si Deu vol, algún dia publicarèm, en dues parts; en la primera nos limitarèm a fer la descripció del poble y del Monas¬ tir en lo seu estat actual, acompanyada de lleugeres referencies històriques, dexant pera la segona fer una concisa relació històrica del Monastir ab lo qual la Vida del poble ha Vingut sempre enllaçada. Ab axò nos proposèm fer una obra pràctica que serVexi al excursionista y al viatjer pera recorrer, ab- la primera part, com cicerone la Vila y lo que del Monastir queda; poguent, ab la segona, lo Viatjer il·lustrat al retornar a casa seva, seguir, encare que sia a grans passos l'historia de lo que Visità, enlla¬ çant axis lo recort de les belleses y maravelles que hagi vist, ab los grans fets y remota antiguetat que avalúen aquell interessant recort. Y dit axò, entrèm en materia. PRIMERA PART Descripció de la Vila y Monastir de Sant Cugat del Vallès, ab lleugeres referencies històriques Cugat del Vallès està situada, com ja anteriorment in- La Vila de Sant diquèm, en una de les derreres estribacions de la vertent Nort de la serra que separa lo pla de Barcelona y lo del Vallès, formant un pintoresch conjunt de cases construïdes en carrers irregulars, en qual extrém s'alça arrogant la bella torre de son vell Monastir . A 120 metres sobre'l nivell del mar (2), protegida de les humitats del Mediterrani per la serra que d'ell lo separa, son clima és sech y sà, lo que ha fet popular lo ditxo si vols salut a Sant Cugat en venen. Es població antiga, nascuda a l'ombra del poderós Monastir Nullius Diœcesis que encara és sa més prehuada joya, y és lo que li ha donat renóm, fins al punt de ser coneguda per tot lo mon y haver vingut a visitaria desde (1) Cataluña y t. II, p. 8. (2) Artur Osona.—Ga/a ífe/ Barcelona, Altés. 1896. VTAPdo.se)tai col-Ieó la(De PDOGEBNELRELA VISTA llunyanes regions Viatjers desitjosos d'esplayarse y aumentar llurs conexe- ments admirant lo que queda en peu d'aquell famós Monastir, d'aquella igle¬ sia, ab justicia anomenada la Catedral del Vallès, o d'aquell claustre, tal volta únich en sa antiguetat y proporcions. Avuy parroquia d'ascens de la Diócessis de Barcelona en l'arxiprestat es de Tarrasa (1), establerta en lo temple del Monastir, qual Palau Abacial, ja molt fet malbé, ocupa lo Rector; té Ajuntament, y segons lo cens de 1900 (2), té una població de fet de 2,120 vehins, ab 2,129 de dret, població de fet que aumenta considerablement, en los mesos d'estiu, ab la colonia esti- huenca que, apreciant aquelles bones condicions de son clima, és nombro- síssima. El nombre de sos edificis és d'uns 800; car si les derreres estadísti¬ ques (3) li assignen 766, son nombre ha aumentat desde que aquestes s'es- crigueren, y aumenta cada any ab les torres o cases de recreu que pera passarhi l'estiu s'hy construexen, principalment los barcelonins. Pertany al partit judicial de Tarrasa (4), y l'estació de ferrocarril més pro¬ pera és la de Serdanyola del camí de ferro de Barcelona a Çaragoça per Lleyda (Companyia del Nort), y dintre d'alguns anys passarà per la mate- xa Vila lo ferrocarril o tranvía elèctrich que està projectat, de Barcelona a Manresa, passant per Sant Cugat, Rubí, Tarrassa y Monistrol. Aquesta darrera circunstancia fà que sia Vila de gran pervindre, puix es¬ sent riquíssimes ses terres, y per lo mateix excelents sos productes agrícols, bo son clima, hermosa la seva horta y esplèndit lo panorama, ab fàcils co¬ municacions, s'hi establiràn més families, crexerà per conseqüència lo preu de les terres, y ab lo successiu engrandiment de Barcelona Vindrà a convertir- se ab un de sos jardins, complintse axis l'hermós somni de Mossèn Cinto (5), que poch a poch se va realitzant. Poques coses notables trobarà a la Vila lo Viatjer; Visiti si per càs la plassa anomenada de Dalt, hont estigué l'antiga Parroquia de Sant Pere d'Octavià, que, derruida avuy, dexà lloch pera l'actual plassa mercat quotidià dels habitants del poble. ¡Tais transformacions sofrexen uns matexos llochs ab els segles ! Desconexèm la data precisa de la fondació d'aquesta Parroquial, y sol- sament podèm dir que se sab que estaba ja construida a mitjans del segle XI (6). (í) Estadística del Clero del Bisbat de Barcelona.—W, de Plá. 19(^7. (2) Edició OWcXeX.—Instituto Geográfico p Estadístico. 1902. (3) Texte del Atlas geográfico de Martín, per D. Manel Escudé Bartolí, quefe del Negociat d'Estadística del Ajuntament de Barcelona. 1901. (4) Guia Judicial de Catalunya; p. 253. (5) Oda a Barcelona.—EsXtímpe. Espanyola. 1883. (6) Villanueva, t. XIX, p. 39.—Campillo.—methodi; p. 40. De son estil arquitectònich poca cosa podèm dir, per haverla passat per alt quasi tots los autors que Visitaren lo poble, enlluhernats sens dupte per la magnificencia del Monastir, y solsament per una casualitat s'ha conservat va¬ gament lo recort de sa forma exterior, en lo segon terme d'un dibuix del meri- tíssim Parerisa que il·lustra l'obra Recuerdos y Bellezas de España, segons el qual tenia dues torres en los dos costats de sa fatxada y era d'una sola nau ab un sol absis, essent tot d'istil gòtich. Segons en Villanueva (1), (un dels pochs que's detingué a Visitaria), s'hi guardava una crossa, o fragment, de laj de Sant Sever, Bisbe de Barcelona, que fou martiritzat a Sant Cugat, y l'armari de fusta hont primer fou diposi¬ tat lo cos de dit sant. Axò és lo que ocorria en temps de'n Villanueva, que confirma lo fonament del dato de que hont primerament se guardavenl es reli- quies de Sant Sever era en una capella baix aquesta invocació, construida al costat de l'Iglesia de Sant Pere, hont estigueren fins que aquella va enrrunar- se, trasladantles llavors a l'Iglesia del Monastir, guardant la parroquial de Sant Pere solsament l'antiga caxa que les contenia (2). Segons altres autors (3), estava situada en la part S. de la plassa, ab son eje major en direcció E. a O. (4), y ab sa porta oberta lateralment a n'aquella, y, per consegüent, de la part de l'Evangeli y al N. : era de construcció gòtica molt ben treballada, merexent entre los seus adornos especial atenció la pila de l'aygua benèyta y la baptismal primorosament esculpides. Afejexen que al costat hi habia lo cementiri, al que sols s'hi podia entrar per una porta dins de la matexa Iglesia, colateral a la d'entrada, y per consegüent de la part S. 0 de la Epístola. Mercès a la paternal solicitât de la Santa Iglesia catòlica y al esmero ab que en tots temps ha conservat sa documentació, fins l'extrém d'haver sigut sempre la mare de l'historia, podèm donar una detallada descripció de les circunstancies d'aquesta antiquíssima Parroquial, desaparescuda avuy, la que trovarán los lectors en l'apèndix d'aquesta primera part, junt ab l'ofici de Visita del Ilm. Bisbe de Barcelona, D. Pau de Sichar que la motivà, ben senyalada d'aquell zel y paternal solicitât. Anant cap a Rubí, per la .carretera, pot també admirar lo viatjer la Creu de terme, preciós exemplar gòtich, situat a la dreta de la matexa, y Visitar l'hermita de Sant Domingo, dita d'en Matas (5), a la qual acudexen a.colles los devòts lo dia del Sant. A la carretera de Barcelona, enfonzada pel terraplè que's formà al cons¬ truiria, se troba l'antiga casa anomenada del Bell que mostra en sa fatxada (1) Obra citada, p. 39. (2) Arxiu Episcopal de Barceiona.—Paquet de Sant Cugat.- Documents de Sant Sever, M. S. A. Reliquies. (3) Diccionario Geográfico Universai.—Barcelona.—Torner. 1834. (4) L'absis queya al E. (5) fUadoz.—Diccionario Geográfico bsiadistico-Histórico, unes precioses finestres gòtiques, y fins fa pochs anys guardava en son inte- ^ rior interessants antiguetats de la comarca. Y ab axò pot ja l'excursionista dirigirse al Monastir, que no li pesarà la visita. Lo separa del poble l'espayosa plassa anomenada d'Octavià a la que, en temps dels monjos, espessos olms substituïts actualment per ufanosos plàtans, donaven ombra (1), presenciantse en tan esbarjos lloch un dels espectacles més hermosos que pugui contemplar l'aficionat als estudis històrichs. Una ample cortina d'edificacions li atrau la Vista, destacantse en ella^ un esbeltíssim campanar de tres cossos sobreposats, en disminució, un hermo- síssim rossetó que cobrèix la fatxada d'una Iglesia, y dues fortes torres que flanquejan una estranya edificació que sembla més un castell que un Monas¬ tir, y és l'antich Palau dels Abats de Sant Cugat del Vallés, y encuadrant lo conjunt una petita muralla enmartelada que be clarament indica la seva missió defensiva contra agressions exteriors. Entrant per la portella que ve enfront de la porta de l'Iglesia, se Veu la fatxada d'aquesta en tota sa grandesa; lo rossetó se destaca soperb y impo¬ nent ab tota la somptuositat que li dona ses dimensions y sa situació, ab tota la delicadesa que li donen ses afiligranades y gòtiques labors, y sota d'ell la veritable ojiva en degradació que dona ingrés al somptuós temple. Ja hi som; ja estèm admirats, absorts, devant la bellesa d'aquelles tres naus de Catedral, magnífiques en ses proporcions y en l'armonía de ses línies, pera ponderar les quals, solsament hi hà que dir que fan oblidar per un moment lo maravellós efecte de la fatxada (2). Y pera que anèm d'admiració en admiració, prompte observèm, a la dreta, una joya d'incomparable mèrit, respecte de la qual, diu un dels més erudits investigadors (3): «No conech taula més hermosa en cap altre escòla ni quatrecentista ni cinquentista.» «Martini y Rafèl, afegèix, han d'admetre la Verge de Borrassà (4) entre les seves ; també eren tres les gràcies ». Se tracta, donchs, d'una de les millors obres, potser la millor de la primitiva pintura catalana, una d'exes obres que honren a tota una escòla pictòrica, y devant la qual se sent l'espectador visiblement emocionat, y que s'anomena vulgar¬ ment Retaule de Tots los Sants, degut al gran nombre d'imatges que conté. (1) Lo historiador Dr. Barraquer en sa obra Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX; t. I. p. 103. (2) «Aquest temple, desde la porta al îondo del àbsis major, midèix 51 metres, 3? l'amplaria de les tres naus juntes 23, a la que dèu afegirshi la de la quarta, 0 sia de les capelles del cantó de l'Epístola que arriva a 6'37. Per- ^ que primitivament aquesta iglesia tingué tan sols tres naus; peró en lo segle XIV en dit cantó de l'Epísíola, o sia al de mitjdía, se li afegí una quarta, treballada segons el gust llavors regnant; qual nau quarta, en temps de furiós barroquisme, fou convertida en tres grandioses capelles laterals, quals adornos cobrexen 3? amaguen totes les línies de la paret p bóvedes ojivals. L'Abat D. Bonaventura de Capolà en l'anp 1779, enllosà de nou lo del temple, p per paviment dissort emblanquinà sos murs, qu'estàn tots formats de pulides da 1.1, p. 104, darrer pedres».—(Barraquer; obra cita¬ apartat). « (3) Sampere p Miquel.—¿05 Cuatrocentistas catalanes; t. I, p. 155. (4) Es l'apellido del autor d'aquest soperb retaule que fou pintat entre 1411 p 1416.—Sampere. Ob. cit ; p. 152. - 5 Seguint nostre camí envers la part superior de l'Iglesia, podèm admirar una serie decapelles barroques com lo segle que les construí. La primera está dedicada a Santa Escolàstica, representada en una hermosa tela; la se¬ gona a Sant Benet, d'exuberant barroquisme, que no cabent al interior de la capella, inVadèix la nau de l'Iglesia ab ses volutes, sos daurats y sos ador¬ nos; és una de les més riques mostres del art barroch a Catalunya; la tercera a Sant Bartomeu, en qual quadro's fixà d'un modo especial En Villanueva (1), y en veritat que s'ho mereix per sa bellesa; en la quarta, dividida en dues parts, se Veu en la superior l'orga, y en la inferior la Verge de la Pietat, barrochs los dos, però abdós de bon gust; y acabèm la nau abl'àbsis hont podèm contemplar lo retaule de Sant Miquèl « obra del comensament del se¬ gle XVII, qual primer pis o ordre, presenta tres marquesines o nitxos y los demés, línies de teles, essent daurats los adornos» (2). Ab ells havèm arrivat al crehuer y tenim enfront lo presbiteri ab l'altar major, y sobre nosaltres l'hermós cimbori, en los que nos havèm de detenir pera donalshi l'importancia que justament se merexen. En efecte, en lo presbiteri se troba una preciositat justament alabada per quants l'han Visitada. Es l'altar major (3) delicada fobra del més pur gustgòtich, dividit en dos cossos o pisos, y tot hermosament daurat. Al principi és provable que no's veneressin en ell tantes imatges com avuy s'hi veneren, y desde are podèm assegurar que la de Sant Pere fou treta de la Parroquial de son nom. Avuy, ademés d'aquest, vejèm les imatges de Sant Cugat, Sant Domingo, Sant Baldiri, Sant Medi, Sant Isidre, Sant Se¬ bastià y Sant Agustí. Es una cosa notabilíssima, que també en lo presbiteri se troVa, la taula del altar, grandiosa pedra de 3'50 metres de llargada per 2 d'ample y 0'35 de gruxaria, que's suposa pedra de Montjuich, y assombra calcular lo que cos¬ taria arrossegaria fins al Monastir en una època en la què els mèdis de co¬ municació y d'acarrèig eren tant deficients (4). Es lo cimbori tal que «poques iglesies romàniques tenen un cimbori més bell y més característich. Descansa sobre quatre pilans acordats per archs de mitj punt; hi ha petxines al pas del quadrat al octógon, coronades per motllures accentuades que reben lo lluhernari, realsat ab columnes en los <1) Obra citada; tomo XIX, p. 25. (2) Barraquer.—Obra citada; pàg. 107. (3) Lo manà construir l'Abat D. Galceran de Solà (ISOíi a 1333), y costà 5000 lliures catalanes. (Aquèsta noticia, com moltes altres que ja indicarèm, ha sigut treta d'un preciós manuscrit, quin autor no*s coneix; per quina rahó lo meritissim e il·lustrat historiador ^\. I. Sr. Dr. D. Gayetà Barraquer, lo designà, al citarlo en la seva obra, ab lo títol de «EI Manuscrito Anónimo». Aquest manuscrit anònim lo poseia dit sen3?or, y procedia d'un monjo de Sant Cugat, parent seu. Avuy se custodia dins l'Arxiu Episcopal de Barcelona, al qual el Dr. Barraquer lo va en¬ tregar, anticipant axis una de ses darreres disposicions, en be de la historia. L'hem esmentat ja y tornarèm a esmentar en la dita forma, M. S. A. (manuscrit anònim.) (4) La balaustrada que tanca lo presbiteri, axis com los adornos, encare que richs, desdiuen del gust del angles. Les Vuit finestres arrenquen d'un fris de gust oriental; los vuits són ja apuntats y dividits per portallums que's cimbrejan en el arranch dels archs. La bóveda és estrellada ab vuit nirvis convergents a una clau comuna, y ma¬ nifesta la rapidesa ab la que's modifica l'estructura de la fàbrica» (1). El chor, que veu el viatjer al centre de l'iglesia, com en totes les igle- siesgòtiques, poch té de particular, si no evoqués lo recort del sacrílech assessinat del Venerable Abat Arnau Ra^'mond de Biure, que, com llargament referim en la segona part d'aquest trevall, morí allí a mans dels assessins acapdillats per En Saltells. Y ja solsament nos queda donar un ràpit cop d'ull per la nau del cantó de l'Evangeli pera sortir a cercar noves preciositats y nous recorts. En aquesta nau no hi ha capelles; solsament alguns altars y un hermós sepulcre cridan justament l'atenció; són los primers los de Santa Madalena, Sant Antoni de Padua, la Verge del Pópulo y el de la Dolorosa, que pro¬ cedint de la derruida hermita de Sant Adjutori, cobreix avuy la porta, que en altre temps conduhia als claustres que Van tancar, com tancaren l'historia del Monastir, els fets de l'any 1835, confirmats per les lleys, que, per no do¬ naries altre nom, anomenarèm desamortisadores. Elsepulcre' és lo del restaurador del Monastir, lo famós Abat Othó, que en l'any 987, quan los alarbs havien incendiat lo Monastir y assessinat al Abat ab tots sos monjos, lo va fer reviure de ses cendres com nou fénix, y comensà los fonaments del Monastir que aVuy contemplèm, y a qui los mon¬ jos, agrahits, li axecaren després d'alguns segles l'hermosa tomba que aVuy guarda ses despulles venerandes (2). Anèm a sortir de l'iglesia, anèm a contemplar una obra, devant la qual, esclamaEn Rogent, aturantse: «¿Per què tanta distinció? ¿Per què En Ponz y En Villanueva, tan refractaris al veritable esperit del art cristià, sens volguer l'enaltexen? ¿Per què En Piferrer los analisa ab carinyo especial? ¿Per què nostres joves arquitectes, esculptors y pintors venen acopiarlos? Perque tenen lo que falta a nostres obres; perque l'inspirat artista que tallà aquestes pedres hi posà los sentiments y les aspiracions del poble y de la generació que representaba; perque cada capitell és el cos que sosté y que acorda los elements del fris y del àbac; perque al esculpirlos no destrueix l'efecte de la massa, sinó que lo conserva, y sobordina los detalls a un perfil 0 silueta general ; perque los motius místichs o los basats en la fauna o en la flora catalanes se veuen clarament y distintament de pedra; perque cada un ofereix agradable varietat en lo seu detall esculptural, expresió del individua¬ lisme y de la llibertat del art en aquells temps». (1) Rogent.—Sa« Cugat del Vallès; Apuntes hislóricos-crilieos; rollet, p. 28. (2) Vegis en l'Apèndix d'aquesta part la relació dels demés sepulcres mènys importants qu'existexen en io temple. Nos referim al claustre al queanèma entrar (1), que forma, com Veurà lo Viatjer, espayós quadrat de 30 metres de cantó, tancat per quatre gale¬ un ries de dos pisos, dels quals, el verament notable és l'inferior, quals cent quaranta quatre columnes són un veritable musèu, al que ab justicia poden aplicarse les paraules d'En Rogent que havèm transcrit (2). En elogi seu, sol- sament dirèm que és potser l'únich en bellesa, antiguetat y proporcions (5). Anèm a dexar l'Imperial y Reyal Monastir de Sant Cugat, però abans de ferho aturèmse un moment en lo que fou Palau abadial, y que avuy és habitació del rector. No hi troVarèm alli somptuositat, ya que may n'hi hagué en aquella estada, però ni sisquera hi troVarèm avuy la decorosa severitat que era sa nota distintiva, ni els recorts del passat que eren son millor encis. L'acciò destructora del temps ha desfigurat l'hermós Palau dels Abats de Sant Cugat, convertintlo en desordenada casota; y l'ignorancia dels homes l'ha anat desprovehint d'aquells objectes que en altre temps s'hi guardaven com recort prehuat d'un passat grandiós, com títols d'antiga noblesa. Fins s'han tingut d'apuntalar los sostres perque ses corcades vigues no podien aguantar per mes temps sa feixuga càrrega; esberlades les parets y fetes un sedàs les portes y finestres, enrunat tot en alguns punts com l'antiga lli¬ breria, en part per la ma selvatge dels barbres del 1855 y en molta mes per successives destruccions, nos demostra l'abandono en que s'el té. En Va els rectors ab los escasos medis ab que conten han Volgut fer quelcòm ; deturar aquest enrunament es qüestió de molts mes recursos, y d'aquesta manera les coses, lo temps anirà destruint lo que resta, y lo dia menos pensat desapa¬ recerá per sempre aquella Casa, quines recordances resumexen l'historia dels millors temps del imperial Cenobi. Pujèm, no obstant y ab prou feines per axò mateix. Alli encara veurèm part de la capa y l'alba que portava l'abat Biure la desgraciada nit de son (1) Comensà aquests claustres l'Abat Witard, en compliment de l'ordre del Papa Lleó IV, de que hi ha¬ gués claustres en les cases de Monjos Benets, ab l'objecte de que poguessin tenir alguna expansió en la seva rigurosa clausura; son començament, donchs, data del segle Xi, y podèm assegurarho, puix a 26 d'agost de 1013, veyèm al sosdlt Abat venent al Comte Ramón y a sa muller Ermlsenda algunes propietats del Monastir, ab l'ob¬ jecte de pagar les despeses del Claustre; axò, no obstant, es provable qué'ls capitells foren colocáis sense tre- vallar; trevallantsi successivament ab un espay molt llarch de temps, que no podèm precisar quin fos, potser dossegles. (2) Llegegis la detallada descripció dels capitells d'aquest claustre, que fém en l'apèndix d'aquesta pri¬ mera part. (3) Pot el viatjer curiós entrar, habitacions que tenen ses portes en la si les runes encara 11 dexan, a dues paret Orient de la galeria inferior, que quan lo Monastir tenia jurisdicció civil y criminal, se creu eren sala de justicia y calabosos respectivament, peró que en los anys derrers eren dues capelles; en la primera y més gran d'elles s'hl veneraba un antlch Crucifix d'alçada més que natural, y en la més petita, que és la de parets tetes de pedres tosques y ab restes de freschs a la tosca volta, un sepulcre ab l'Imatge del Salvador d'Igual alçada a poca diterencia qu'el Crucifix del altar. (Axis ens ho dlhuen, de propia observació, los autors del Dicciona¬ rio Geográfico universal, publicat a Barcelona en l'any 1834, y es dato molt Interessant, perque sia pels pocbs exemplars que's conserven d'aquest diccionari, sia per lo poch que ha sigut llegit, malgrat son indiscutible mèrit, sobre tot per certes materles, és el cas que la memoria de l'us d'aquests dos aposents s'havia complertament perdut per lo qual nlngií s'esplicava perque un calabós tenia aquelles pintures al tresch en sa rebaixada volta). - 8 - assessinat, en les que^s noten clarament los forats de les espases (1); un sillo y algunes cadires que pertenegueren al mobiliari de l'Abadia; un quadro representant lo martiri de Sant Bartomeu y diferents altres representant passatges de la vida de Sant Benet, lo gloriós fundador de l'Ordre; dues, creus processonals, un relicari, una Vera-Creu, un Sant Christ de marfil y alguns altres objectes de mènys mèrit. Existeix, ademés, en aqueixa casa, un tresor espiritual mol "prehuat. Nos referim a les Relíquies en que fou tan famós lo Monastir, que en guardava tantes y de tan mèrit y autenticitat que pochs l'igualaren. Avuy, destruïts per la cobdícia o l'ignorancia los richs relicaris, en desordre y barrejats molts d'aquells prehuats restes, lo tresor ha perdut molt de son mèrit, perquè mol¬ tes relíquies han perdut llur autenticitat. Ab tot, les que s'hi conserven són, encara, un dipòsit importantissim pera la pietat y pera l'historia (2). Ab axò havèm acabat la descripció, lo més complerta que nos ha sigut possibje, tenint en compte'l breu terme que s'ha fixat pera la presentació d'aquests treValls, del poble y Monastir de Sant Cugat del Vallès, y anèm a entrar en la part històrica, quals proporcions són tals, que no dos meses, sinó dos anys, serien necessaris pera escríurela ab algún desembraç, y que no empendriem sens dupte, si no fos per no perdre l'ocasió de presentar en aquet Certamen los més importants fruyts d'un trevall de investigació his¬ tòrica de prop de dèu anys. (1) Per son teixit la capa es una roba d'un gran mèrit-arqueológich; ha Íigurat ja en diferentes exposicions. (2) Vègis en l'apèndix de aquesta part la relació detallada de les que havèm vist. Així mateix per los que vulguin pujar al campanar posèm allí les legendes de les campanes.—Vègis també en lo mateix apèndix lo refe¬ rent a objectes notables que un temps estigueren en aquesta Abadia. APÈNDIX DE LA PRIMERA PART SEPULCRES Sepultures que's troven en la Iglesia AI peu de les grades del presbiteri La del Abat Bernat Estruch. En la llosa que cobrèix son sepulcre està repre¬ sentat ab vestidura de baix relleu. Dos àngels posats als seus cos¬ pontifical feta en tats ab les ales esteses sostenen lo venerable cap, y al entorn s'hi llegèix eixa ins¬ cripció: «Hic iacet Rdus. Fr. Bernardus Struci D. D. Abbas huius monasterii, qui »prius fuerat Abbas monasterii Stae. Mari de Rosis. S. Stephani Balneolarum, »S. Petri Rodensis, et obiit dic X Septembris anno Domini MCCCCXVIIII. anima » ejus in pace requiescat. amen». Tal volta es la millor làpida sepulcral que co- nexèm. Devant del chor Se troba làpida que cobrèix los restos de l'Abat Pons. Sigué Abat desde una l'any 1674 fins al 3 d'octubre de 1694, en qual dia va morí a la edat de 72 anys. A l'entrada del chor La d'En Miquèl d'Aymerich, sots una pedra tosca y quasi negra. En Felip II lo promogué a l'Abadia l'any 1595 y morí lo 10 de desembre de 1617. Dins del chor s'hi troben altres quatre làpides La d'Antón Solanell, que morí en 15 de septembre de 1726; és de màrbre negre, trevallat sense cap gust, ab l'epitafi escrit ab caràcters ordinaris. La d'En Francesch Serra y Portell, mort lo 29 d'octubre de 1745. Felip V lo promogué eixa Abadia en 12 de juliol de 1736. a La d'En Bonaventura de Gayolà y Vilossa, Abat desde l'any 1745 fins lo 5 de septembre de 1782, en qual dia morí, y La d'En Joseph Gregori de Montero, que mori lo 26 de març de 1815. En l'altar de Sant Miquèl se veu una sepultura que és La d'En Lluís de Cervelló, mort lo septembre de 1573. En lo mateix sepulcre descansa sa mare Na Estefa de Centella. A ma esquerra, entrant a la iglesia, entre la primera pilastra y el chor Una petita làpida nos senyala la sepultura del il-lustre Dr. En Antón de Vilalba y de Fivaller, mort lo 2 de janer de 1795, a l'edat de 85 anys. Al peu de l'iglesia lo sepulcre d'En Raymond de Saltells y de la seva dona, ab la següent inscripció, orlada per 1' escut de la familia: «Hic Jacet Dominis Raimundus de Saltellis et donna Yacma uxor eius cum pro- »genitoribus et parentellam et liberis eorum quorum animae requiescant in pace. »Amen». Són los pares d'En Raymond de Saltells, l'assessi de l'Abat Biure. A la paret esquerra del absis nort Lo sepulcre d'En Ferran Folch, ab la següent làpida: «Memorise Illustrissime ¡>Ferdinandi Folchi Anglasoli Neapolitani Halmiranti Ducis Somensis Comitis Olivitii »et Palamossii ». CAPITELLS Capitells del claustre inferior de S. Cuqat del Vallés Pera millor servir de guia al excursionista que visiti aquest notabilíssim claus¬ tre, anèm a fer una detallada descripció, complertament inèdita fins avuy, dels més notables capitells que l'ornamenten. Abans d'entrar en ella, dirèm qu'estàn construits d'una pedra calissadegra su- mament fi y tant permanent al ayre lliure, que semblen encare, després de nou se¬ gles, que acaben de sortir de les mans del esculptor, y, que pera son millor estudi poden dividirse d' aquesta manera: a) Ornamentals, derivats de ía forma corintica romana o de l'escafoidal. b) Referents a assumptes biblichs. c) » X. » de l'Ordre o Monastir d) » » l'industria. e) » » l'agricultura. Dèu observarse que en los ornamentals s'hi troben fulles ú'acant trevallades ab tant gust que no semblen del temps en que's van esculpir; que quan en aquesta classe de capitells predomina la fauna, son interiors; y quan la flora exteriors ; essent en conjunt, los ornamentals, cent setze;y, per últim, que los d'assumptes relligiosos 0 civils segueixen la linia interior del claustre, interposats sens ordre, entre los ornamentals, en quins predomina la fauna, essent en nombre de vintivuyt; sumen axis los cent quaranta quatre capitells de que's composaba primitivament lo claustre, als quals s'hi afegí, ab lo temps, un altra, formant en total los cent quaranta cinch que avuy s'hi troben. Passèm, donchs, a la descripció dels més interessants, advertint que comen- sarèm per la galeria de Mitjdia, seguint per la de Ponent, pera passar a la del Nort y acabar per la de Llevant. Orienta¬ N.° d'or- j ció de la dreycolo-j cació del DESCRIPCIÓ ' galería (1) capitell (2) I M. 1 Notable per sa bellesa. M. 2 Grupo de Rey o Primcep té a sos peus guerrers,-un un home, al ferèix ab una llança. que M. 3 Un home en un llit, darrera una figura d'home ab lo bras alsat que sembla deturar un àngel que vola; rodejan lo llit homes ab trajo talar qu'in- censen al mort. M. 4 Biblich. Christ ab nim creuiform y apòstols predicant. M. 5 Ornamental. Notable per sa bellesa. M. 5 Sant Joan precursor en actitut de predicar; Apóstol ab un home a cada cantó, en igual actitut; altre apóstol benehint a un home agenollat als seus peus; y altre apóstol ab un llibre y espasa o bastó (trencat) (tal vegada representant a Sant Pau, encare que en aquella època si be s'usaven molt los simbols escassejaven los atributs). M. 8 E Biblich. Un àngel y un àguila. —La Verge.—Un apóstol .— Dues figures d homes sentats als qui dues do¬ nes entreguen uns gots. L'àngel y l'àguila són los simbols dels evangelistes Sant Mateu y Sant Joan. L'apóstol que está ab la Verge és Sant Joan. L'altre representació és Jesús y Llàtzer servits per Marta y Maria de Bethania. M. 9 1 Biblich. Entrada de Nostre Senyor Jesuchrist a Jerusalèm. .» "Ui fi M. 10 E Ornamental. Notable per sa bellesa. M. 10 I Biblich. Miracle dels pans y els pexos. M. 11 I Biblich. Herodes donant l'ordre de la degollació .—Un gue¬ rrer arrabassant ignoscent dels braços de sa un mare.—La fugida a Egipte. (Es de notar que'ls guerrers d'aquesta esculptura porten trajos y cotas de malla del temps en que's gravà o sia del segle XI, en lloch dels del segle 1 en que van viure). M. 12 I Ornamental. Notable per sa bellesa. (1) Indicarèm l'orientació les inicials respectives. per (2) » la colocació » » » I interior y E exterior. Consti que nos ha costat un trevall immens de dies y més dies, estudiant los originals redactar les descrip¬ cions que segueixen: ab tot deguí a lo malmeses que estan gran part de les figures, fa possible qualsevol equi¬ vocació en quant als passatjes que representen alguns capitells. - 12 Orienta- N.o d'or- cid de la dreycolo- cacid del DESCRIPCIÓ galería capitell M. 13 E Ornamental. Notable per sa belleza. M. 14 E » » » » » M. 14 I Bíblich. Un àngel anunciant als pastors la vinguda del Me¬ sías.—Munts de bous y de bens. M. 16 I Bíblich. Construcció de l'arca de Noè.—L'arca navegant y'l colom tornant ab la branca d'olivera.—Noè conreuant la vinya. M. 17 1 Bíblich. Deu pare mostrant a Adàm y Eva l'arbre del bé y del mal.—Adàm y.Eva temptats per la serp.— Deu treyentlos del paradís.—Eva ja vestida y filant.—Adàm contemplantia recolzat sobre unaheyna. M. 18 I Bíblich. Profeta (provablement Daniel) entre dos lleons, en actitut de predicar. P. 1 E Ornamental. 3 xipresos y fullatge P. 1 I Dos homes lluytant ab dos lleons, porten rodella y un d'ells clava un punyal al pit del lleó. P. 2 I Bíblich. La Verge ab Jesús a braç. —Una cena de poques figures. —Una figura mitj ajeguda sobre una mena de llosa ables cames y les mans vehuades; sobre d'ella dos àngels y dos gossos H lle¬ pen les cames.—Home sefitat y en sa falda un infantó (trencat) (Llàtzer y'l rich Epuló?) P. 3 E Lluyta de dos braus: fulles d'acant y fullatge. P. 3 I Dues sirenes grans y una petita ; 3 xipresos, f ruyts y fullatge. P. 4 E Dos ibex menjant fruyts; dos xipresos y fullatges. P. 4 I Agricultura. Quatre homes enfeinats en tallar y podar los fu¬ llatges ab qu'estàn combinats: el de la cara in¬ terior usa una podadora quasi semblant a les ac¬ tuals (notable per sa bellesa). P. 5 E Ornamental. Fulles d'acant, arbres y fullatge. P. 5 1 Quatre homes armats de rodella y masses, lluytant dos a dos; fruyts y fullatge. P. 6 E Industria. Dos homes construint una bota o portadora; un d'ells pica els cèrcols ab destral ; una fullatge y fruyts. Ornamental. Tres homes, un armat de massa y'ls altres cada qual ab un bè a coll, atacats, segons sembla, per llops; fullatge y fruyts. 7 I Ornamental. Dos homes sentats en los dos angles (puix aquest 13 - Orienta- I N-° d'or- elódela 010 ae la -dreycolo- DESCRIPCIÓ galería capitell capitell està tocant a un contrafort) combinats ab unes grans aus de cua llarga. p. 8 E Agricultura. Dos homes portant, segons sembla (puix estàn molt malmesos, una portadora. p. 9 E Ornamental. Fullatge y fruyts. p. 9 I Llupta de dos homes ab dos lleons. p. 10 E Ornamental. Fulles d'acant; fruyts y fullatge. p. 10 I Lluyta de dos homes armats de punyals; fullatge y fruyts. p. 11 E Ornamental. Fulles d'acant, fruyts y fullatge. p. 11 1 Quatre vells de fesomia de xino, combinats ab fulles d'acant, fruyts y fullatge. p. 12 E Ornamental. Fulles d'acant. p. 12 1 » Fruyts y fullatge. p. 13 E Dos ibex menjant fruyts combinats ab fullatge. p. 13 1 Lluyta 0 joch de dos homes agafats per la cintura (popular en alguns punts) y dos homes que'Is contemplen; combinats ab fullatge y fruyts. p. 14- I Dos moltons topantse, ab collar y esquella, combi¬ nats ab fullatge y fruyts, y a la cara que dona a Ponent hi ha una fulla de trébol. p. 15 E Ornamental. Fulles d'acant, fullatge y fruyts. p. 15 1 Quatre ibex menjant fruyts combinats ab fullatge. p. 16 E Ornamental. Fulles d'acant y fullatge. p. 16 1 Dos cinocèfales ab qua de serp (segons sembla), combinats ab fullatge y fruyts. p. 17 E Ornamental. Fullatge y fruyts. p. 17 1 » Quatre xipresos, fullatges y fruyts. p. 18 E Ornamental. Fulles d'acant y fruyts. p. 18 1 » Fulles d'acant, grans fulles de palma (segons sem¬ bla), fullatge molt esbelt. p. 19 1 Dos guerrers armats d'espasa y rodella lluytant ab un altre que va a cavall, molt ben esculpit; fulles, xipresos, fullatge y fruyts. N. 1 E Ornamental. Fulles d'acant, de gran bellesa y molt ben dei¬ xades. N. 1 1 » » N. 2 E » N. 2 1 . » Dos lleons y dos xipresos. N. 3 E » Fulles y fruyts. N. 3 1 » » » En aquest capitell són de notar qua- - 14 - Orienta¬ N.° d'or¬ dre y colo- ció de la DESCRIPCIÓ cacló del galeria capitell tre grans caps d'animal indeterminat que li donen molt caràcter. N. 4 E Ornamental. Fulles d'acant. N. 4 I » Quatre ibex combinats ab fullatge. N. 5 E » De gran bellesa. N. 5 I » » » " 5* gust artistich que s'aparta bas¬ tant del general dels seus similars. N. 6 E ■» Tres xipresos; està tocant a un contrafort. N. 6 I Dos ibex combinats ab fullatge y dos xipresos. N. 7 E Ornamental. Fulles d'acant. N. 7 I » Tres arbres petits de copa rodona. N. 8 E )í> Fulles d'acant. N. 8 I » Quatre ibex de cua molt llarga combinats ab fu¬ llatge. En aquest capitell li falten quatre caps. N. 9 E » Quatre caps y quatre arbres combinats ab fullatge. N. 9 I » Vuyt grifes entrellassats (típichs). N. 10 E » Fulles d'acant. N. 10 I 7> Quatre xipresos. N. 11 E Un bou y un grife, un bou y un grife, combinats ab fulles d'acant. N. 11 I Referent a l'Ordre. Frares portant llibres p altres objectes; sens dupte és l'entrada dels frares en lo Convent o Iglesia a l'hora del chor al só de la campana. N. 12 E Ornamental. Fulles d'acant. N. 12 I » Dos ibex combinats ab fullatge. N. 13 E » Fulles d'acant combinades ab fruyts. N. 13 I Escena de tres figures (molt malmeses); una d'home com adormit o meditant, un altre en- rahcnant ab una dona (la Santa Verge, pot ser) y enseñantli una cosa (trencada). N. 14 E Ornamental. Dos ibex menjant, fulles d'acant. N. 14 I í> Fulles d'acant. N. 15 E » 7> y> N. 15 1 ■}> Quatre xipresos, fruyts y fulles. N. 16 E » Quatre homes sentats als quatre angles; fullatje y fruyts. N. 16 I Un home ab massa y rodella, un altre ab una destral y un altre que no's pot definir, perseguits per un senglà. N. 17 E Un home tirant una fletxa a un tigre que ataca un moltó. - 15 - Orienta¬ N.° d'or¬ dre 3? colo- ció de la cació del DESCRIPCIÓ galería capitell N. 17 I Quatre homes ab masses y rodelles Iluytant dos a dos; follatje. N. 18 E Ornamental. Fulles d'acant. N. 18 I » Dos ibex, un xiprès, fullatge y fruyts. Ll. 1 I Referent al Monastir. Dos escultors trevallant dos capitells, un d'ells es lo retrato d'Arnau, l'artista que va di¬ rigí sa construcció y a qui fa referencia la petita inscripció que's veu al costat d'aquest capitell. Ll. 3 I Biblich. La Anunciació. Naxement. —- L'adoració dels — Reys d'Orient. Ll. 4 I > Jesuchrist rentant los peus als apòstols. Ll. 8 I » Quatre figures ab trajo talar, cap per avall, recol- zades les mans en lo collarí, sostenint ab los genolls los angles del abach; al mitj quatre figures tocant la bremia y altres instruments. PARROQUIA DE SANT FERE D'OCTAVI (desaparescuda) Ofici de visita del Barcelona y es¬ Ilm. Sr. D. Pau de Sichar, bisbe de tat de la antigaiglesia parroquial de Sant Pere D'Octaviâ en SanT Cugat del Vallés en l'any 1815. la Gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostóli¬ «Nos Don Pablo de Sichar, por ca Obispo de Barcelona, del Consejo de Su Majestad, etc. A los Reverendos Curas Párrocos de nuestro Obispado salud en Nuestro Se¬ ñor Jesu-Christo. Hacemos saber: Que teniendo en consideración las gravísimas, y urgentes ne¬ cesidades espirituales, y temporales de nuestros amados Diocesanos, de sus Iglesias y Parroquias no solo por los muchos años, que han discurrido sin haberse visitado, ni visto por sus Prelados, sino también principalmente por los muchos, y horrorosos males, que han sufrido, y estan sufriendo por las vicisitudes déla guerra. Lleno nuestro corazón de la mayor amargura, y animado de los más vivos deseos de pro¬ curarles todos los alivios, que serán posibles, y nos permitan las circunstancias del tiempo, para poderlo hacer con algún, conocimiento, y de los que necesitan mas pronto remedio, hemos resuelto continuar la Santa Visita de nuestra Diócesis, que en Circular de 18. julio de 1809., se avisó á todos los Párrocos; arreglándonos en todo á lo prevenido en los Sagrados Cánones, y disposiciones Conciliares; y en su consecuencia mandamos á cada uno de los sobredichos Párrocos, que á nuestro - 16 - arribo nos tengan prevenido un estado puntual de los anotados, ó preguntas si¬ guientes: 1. Primeramente expresarán el nombre del pueblo; quien es el Decimador, y de que número de vecinos se compone. • 2. Si es Curato, ó Vicaria perpetua; en que consiste su dotación; y á quienes corresponde el patronato activo, ó derecho de presentación. 3. Qual es el titular de la Iglesia; número de sus Capillas; si hay algunas de particulares, y á quienes correspondan. 4. El número de Beneficios, ó Capellanias fundadas en la Iglesia Parro¬ quial y su territorio; baxo de que invocación; si son Eclesiásticas ó Laicales; en que consisten sus rentas, ó dotaciones; quienes son sus Patronos; que obligaciones tiene cada una; si se hallan vacantes ó provistas; y en este caso los nombres de los Obtentores; si residen en la Parroquia, ó fuera de ella, en que parage, y con que motivo, advirtiendo á los que residen en ellas, que inmediatamente deberán presen¬ tarnos los títulos de sus Ordenes y de las Licencias de confesar, predicar, y cele¬ brar que tengan. 5. El número de Aniversarios, Misas, y otras fundaciones, que hubiese en cada parroquia, sus rentas, y estado y si se hallan corrientes. 6. Quantas Cofradías, Hermandades ó Causas Pías se hallan establecidas dentro de los limites de la parroquia, quienes son sus Patronos, ó Administradores; con que objeto se fundaron; y en que consisten sus rentas ó dotaciones. 7. Que rentas tienen las Fábricas de la Iglesia para las obras precisas, con¬ servación, y reposición de Jocalias, y ornamentos. 8. Presentarán un Inventario puntual de los vasos sagrados. Ornamentos y demás preciso para el culto, que haya existentes en cada Sacristía, con separación de~^los que sean servibles, y decentes, y los que no se hallan en este estado. 9. Que número de Conventos, y Casas Religiosas hay dentro de los limites de la parroquia; de que Orden son; de quantos Individuos se compone regularmente su Comunidad, y á quienes están sujetos. 10. Quantas Capillas públicas, ó privadas hay en el término de la parroquia, y Pueblo con expresión de los sujetos que las usan haciéndoles saber, que deberán presentarnos ellos los títulos, baxo pena de suspensión del uso, hasta haberlo exe- cutado. 11. Una nota puntual de la clausula funeral, y mandas pías de cada testamen¬ . to, que no se halle cumplido, y de lo prevenido en las mismas por los testadores. 12. El número de muertos, y nacidos que ha habido en el año pasado, y el de menores de edad, que hayan quedado huérfanos de padre, y madré, y se conside¬ ren verdaderamente pobres. Cuyo estado deberá entregársenos en cada Parroquia, firmado por su Párroco luego de nuestro arribo á ella para su comprobación, y poder providenciar lo correspondiente á la mayor brevedad; previniendo, que avisarémos á cada uno par¬ ticularmente con alguna anticipación el dia de nuestra llegada, para que pueda no¬ ticiarlo al pueblo, acordar con los Ayuntamientos lo que hayan acostumbrado hacer al arribo de los Prelados Diocesanos en las Santas Visitas anteriores y disponer á sus Feligreses, instruyéndoles, de que no pueden ser Padrinos en la Confirmación ~ 17 - 2 los que lo hubiesen sido en el sacramento del Bautismo, los Padres y Madres de los Confirmados, los que no hubiesen recibido ántes el sacramento de la Confirmación, ni los menores de catorce años, como que tienen, la obligación de enseñar la Doc¬ trina Christiana á los Ahijados», lo mismo que los padrinos del Santo Sacramento del Bautismo. Que los Adultos deben confesar y comulgar para recibir dignamente el Santo Sacramento de la Confirmación, pues es Sacramento de vivos, y debe re¬ cibirse en gracia, exortándoles á que nadie dexe de confirmarse, porque pecan gravemente, los que temerariamente dexan de hacerlo, privándose con ello de mu¬ chos grados de gloria, de la fortaleza necesaria para resistir las tentaciones, espe¬ cialmente en materias de fé ; p por último lo mucho que se exponen á no alcanzar el don de la perseverancia final sin la qual no hay salvación. Dado en Barcelona á 1.° de junio de 1815.» «Estado actual y exacta relación de los doce artículos com¬ prendidos en el oficio de visita, que se dignó remitir á esta Parroquia de San Pedro de Octaviano el Ilmo. Sr. D. Pablo SicHAR Obispo de Barcelona. Artículo primero El nombre de esta Villa, es el de San Cugat del Vallés; el Decimador de ella, el Real Monasterio de Monjes Benedictinos Claustrales; Los vecinos que componen esa Villa son 316 casas, almas de comunión hoy 1048. ' Artículo II El Curato de esta Parroquia es Vicaría amovilís ad nutum: su dotación con¬ siste que el mencionado Monasterio pasa anualmente á cada uno de ambos Do- en meros 250 libras en dinero efectivo, semanalmente 8 huebos, y cotidianamente una libra de pan monacal, que son 22 onzas de las regulares, y quatro mesurones de vino, que son 2 porrones, y medio de los regulares. El derecho de presentación corresponde solamente al limo. Sr. Abad del Real Monasterio de esta Villa, ó en sede vacante al litre. Cabildo de la misma. Artículo III El titular de esta Parroquial Iglesia es San Pedro Aposíol. El número de Capi¬ llas, que hay en ella son 6, á saber: San Antonio de Padua, San Isidro y Santa Lu¬ cía, el Santo Cristo, la Virgen del Rosario, Jesús Nazareno, y San Severo Obispo: de estas solo hay dos de particulares; la primera, que es el Sto. Cristo corresponde á casa Farrés, y Rafols; la segunda que es S. Severo pertenece á casa Matas, que al presente habita su Dueño en Cardadeu Obispado de Barcelona. Artículo IV De Capellanías, ó Beneficios hay tres en esta Parroquia. La una en la Parroquia, - 18 ~ y las otras dos en su territorio: La primera capellania tiene el titulo de Sacristan de la Parroquia de S. Pedro de Octaviano: De las otras dos la una tiene el Titulo de Prior, y está fundada á una media hora de esta Villa en un santuario nombrado San Ad/'utori; y la otra, que es propiamente Beneficio está fundada á medio quarto de hora de esta Villa, en una Capilla nombrada Sto. Domingo: Sus rentas son al Sacris¬ tan 9 libras 13 sueldos anuales; al Prior unas 100 libras, y al Beneficiado lo ignoro por no habitar aquí: Los Patronos son de las dos primeras el litre. Abad de este Monaste¬ rio, y del Beneficio fundado bajo la invocación de la Virgen de Dolores, lo es el ya mencionado Matas, que vive en Cardadeu. Sus obligaciones son, las del Sacristan cuydar que los ornamentos sacros esten asceados, y limpios, y juntamente cuydarse de los campaneros: Las del Prior cuydar, que el Santuario de S. AJutori este co¬ rriente, y asceado: y Las del Beneficiado, no tiene más obligaciones, que celebrar todos los Viernes del año una missa en la ya mencionada Capilla de Sto. Domingo; ó hacerla celebrar; bien, que desde que principiaron los funestos estragos de la gue¬ rra, no se han celebrado más missas en dicha capilla hasta el presente, el por que no se han celebrado alómenos desde el tiempo, que finalizaron nuestras desgracias, el que posehe el Beneficio que vive á casa Sanahuja de Vstrell, dará razón de ello: Todas tres capellanías se hallan en la actualidad provistas; y á esepción del Sacristan, los otros dos no viven en esta Parroquia, sino que el Prior vive en la Barata, y el Beneficiado en Vstrell: Los nombres de los tres son; el del sacristan Francesch Gelats, y este hace de Vicario, ó coajutor de los Domeros y por este trabajo el Monasterio le passa 150 libras anuales. El del Prior R. Pedro Perramon, y el del Beneficiado D. Pau Buguna. Artículo V De aniversarios de fundación hay 34, de Missas 54, y las de pro populo. Las rentas de dichas fundaciones las perciben los monjes de esta Villa, y al presente todo se halla corriente, y arreglado. Artículo VI Deconfraria, ó más bien hermandad no hay más que una en esta Parroquia que se apellida de la Virgen de Dolores, el que cuyda de dicha hermandad, tiene el Li¬ bro, y recoje las limosnas anuales que pagan los hermanos, es el ya referido Vicario Francesch Gelats: De Obreros hay dos; el uno se llama Domingo Margenat, y el otro José Vilaró: De animeros, ó que cuydan de las almas también hay dos el uno se llama Pedro Borrell, y el otro Tomas Galopa. De Administraciones en esta Parroquia hay 8. Los nombres de los administradores actuales son los, que siguen: De S. Pe¬ dro; Jayme Canals, y Jaume Margenat: De S. Antonio de Padua; Miguel Farrés, y José Rudó: De S. Sebastián, Anton Badia, y Francesch Girbau: De S. Isidro y Santa Lucia, José Vila, y Antonio Vila: Del Sto. Cristo, Grau Benet, y Anton Trabal To¬ rres: El del Rosario, Quirse Casablancas: De S. Antonio Abad, Pere Trabal: Del Jesús Nazareno, Jacinto Feliu, é Isidro Sagarra: De la capilla de S. Severo, se cuyda el mesobero de Antonio Diamer, que vive en Cardadeu. Las rentas que tienen todos - 19 - los referidos Arministradores para el adorno de los altares son solamente las limos¬ nas que recojen de la piedad de los Fieles. Artículo Vil Esta Parroquia no tiene ninguna renta fixa; sino solo lo que recojeri los obreros de limosna, y de estas se compra lo necesario para el adorno de la Iglesia, acepte para la Lampara, y ropa blanca para la Sacristía. Artículo VIH Estado actual de la plata, ornamentos Sacros y ropa blanca existente en esta Parroquia, a saber. Plata: cáliz deplata lisa, 4—Cruzes de plata dorada, 2—Bordones de plata, 2 —Globos de plata, uno de grande, y otro pequeño, 2—Candaleros de plata, 2—Re- liquiario de plata, 1—Veracruz de plata dorada, 1—Incensarios de plata, 1 - Nave¬ ta de plata, 1—Salpaser de plata, 1—Plato y cañadillas de plata, 1—Cajita de los stos. Oleos de plata, 1—Lamparas de plata dos, 2—Paces de plata, 2. Ornamentos sacros = Cotorado: Dalmáticas, 4-Casullas, 4—Capas pluvia¬ les, 4—Toallas, 2—Capita para llevar el Viatico, 1. Blanco: Casullas, 3-Capa, 1 —Dalmáticas, 2—Capita de llevar el Viatico, 1—Toalla para la cruz, 1—Toalla para el pulpito, 1. Morado: Casullas, 4—Capa pluvial, 1. Berde: Casulla, 1— Capa, 1. Negro: Casulla de terciopelo buena de Domas, 1 —Casulla ordinaria, 1 -Dalmáticas, 2—Capa, 1—Toallas por la cruz, 2. Ropa blanca de Sacristía: albas, 3 - Amitos, 6 —Purificadores, 22 —Laba- vos, 15—Corporales, 8—Roquetes por los sacerdotes de tela, 7—Roquetes por los monacillos, 8—Toallas de los altares, 3-Toallas de labar las manos, 9. Libros: Missales, 3—Ordinarios pequeños, 2—Ordinarios grandes, 1—Quader- nos de requiem, 4. Esto es lo que hap existente en esta Parroquia como se pilede comprobar. Artículo IX Dentro los limites de esta parroquia no hay ningún convento de Religiosos, si solo un Monasterio de Monjes Benedictinos Claustrales. El mímero de individuos de que se compone en la actualidad son doce sacerdotes, un lego, y el penitencia¬ rio, que es un Religioso Agustino Descalzo; en el presente hay dos de ausentes. Estos estan sujetos á su Abad. Artículo X capillas públicas en el término de esta parroquia hay 6 asaber: La suffrega- De na parroquia, que se llama san Medin, ó Emeterio, en esta capilla hay 1 cáliz, de la 3 casullas servibles, una capa negra, 2 misales, un ordinario, 3, ó quatro purifica¬ dores, un alba, 2 amitos. La segunda capilla es el ya mencionado Santuario de Sant - 20 - Ajotori; en este hap un cáliz, 5 casullas, 2 albas, 1 amito, 7 síngulos, 2 misales, p ropa de los Santos. La tercera es la de la torre Blanca, que es del Sr. D. Luis de Valls, p de Antillon; en ella hap lo necesario para decir missa. La quarta es el San¬ to Cristo de Lloseras, que es del Sr. Japme, Butecario de esta Vila, en esta capilla hap igualmente lo necesario para celebrar el Santo Sacrificio de la missa. La quinta es la capilla de Santo Domingo, que la titular es la Virgen de la piedad, p es del pa referido Matas, que vive en Cardadeu, en ella falta alguna cosa necesaria para la celebración, p como el Beneficiado vive en Vstrell; no ha sido posible el apron¬ tarlo todo. La última es de casa Admeller, que como mis ocupaciones han sido tan¬ tas me han impedido indagar como se halla dicha capilla. No hap más capillas en esta Parroquia. Artículo XI De mandas pias ninguna hap en esta Parroquia, p por lo mismo nada hap que decir en este Particular. Artículo XII Los que han muertos desde primero del año 14 hasta el presente, son los si¬ guientes de Adultos 26, p de Párvulos 40. El número de nacidos desde primero del año 14 hasta el presente son 114. Los que han quedado huérfanos en estos años de disturbios, p que son verdaderamente pobres son los siguientes. Rosa Serra, Maria Serra, Pedro Serra, p Manuela Serracusú Parroquia de San Pedro de Octaviano de la Villa de San Cugat del Vallés 18 ju¬ nio del año 1815.—Antonio Plá, Pbro. p Domero de dicha Parroquia.—Rubricado.» relíquies Inventari de les relíquies que's trobaven en son temps en la casa Rectoral de S. Cuqat del Vallés; pres per lo M. 1. Sr. Dr. D. Joseph Vallet, actual canonge magistral de la Seu de Barcelona quan va ésser vicari de S. Cugat; AB anotació de les que encare vegue- rem L'iSTIU de L'anv 1900, en una capella o oratori de la mateixa casa Rectoral, que pertenesqué a l'Abat. ' «Reliquias existentes en la casa rectoral En la caja A En et vidrio que lleva el n.° no se halla incripción contiene ropas de seda. En la cajita de n.° / reliquias de S. Hilarión. » » » » » ^ no se halla inscripción, contiene madera mup carcomida p ropas. - 21 - En la cajita de n.° 3 varios huesos sin inscripción. de n.° ^.—Tierra del Sto. Sepulcro—piedra del Sto. Sepulcro—tie¬ En el papel rra de donde la Virgen subió á los cielos—tierra del Sto. Sepulcro de la V. Maria— lignum crucis Dne.—del Sto. pesebre—pañal del niño Jesús. En el papel út n.° 5. - Reliquias de S Bartolomé apóstol- De S. Esteban pro tomartir—De Sta. Marta—De S. Lorenzo (papelito A)—De Sta. Barbara-De San Valero Obpo.—De S. Marcial—De S. Pedro mártir—De S. Eugenio mártir De San Leon mtr. --DeS. Crispin—De S. Alberto Obpo. ymtir.—De S. Bonifacio már¬ tir—De S.Juan mtir.—De S. Mauro mtir.—De S. Franco, mtir.—De S. Celestino mártir—De Sta. Gertrudis la magna—De S. Januario—De S. German—De S. José mártir—De Sta. Felicia. En el papel de n.° 6.— Carne y velo de Sta. Teresa de Jesús—Velo de la misma —Piedra de S. Pablo—Tunica de Sta. Clara—Sabana de S. Juan de la cruz (pape¬ lito B)—Piedra de N. S. De Nuria—Manto y mano de N. S. De Magallón. En el papel ÙQ n.° 7.—Varias reliquias sin inscripción, ó con inscripciones ile¬ gibles. En la caja B (vista) Los restos del Abad Arnaldo Ramon de Biure asesinado en 1351. En la caja C (vista) En el saco de n.° /.—Huesos y cenizas sin inscripción. En el saco de n.° ^.—Huesos. En el saco de n.° 8.—Huesos sin inscripción. En el saco de n.° #.—Huesos y otras reliquias (no). En el saco S. Simón, S. Judas, y de n.° 5.—Reliquias de los Stos. Inocentes, otros varios sin inscripción. En la bolsa de n.° ó.—Reliquias con inscripciones ilegibles (bolsita B)—Reli¬ quias, de S. Justino pbro. y mtir—S. Maximo—Sti. Martirum puerorum—Sta. Pe¬ tronila—Sta. Elena—Once mil vírgenes-S. Dionisio—Sta. Saturnina. V. y M.—Sta. Hilaria y suhijo—Stos. Cosme y Damian—Stos. Nereo y Aquileo—Sta. Victoria V. y M.—S. Simetrio P. y M.—S. Silvestre Papa—Sta. Candida—S. Ermeto— S. Sixto Papa—S. Hipólito—S. Agatón (Bolsita A)=(Bolsita C) De Sti. Barnaba Apost.—Stum. Martirum puerorum—S. Alejo—S. Fabian y Sebastian—S. Esteban protomartir—Iterum Storum Martirum puerorum—S. Justo—S. Hipólito- Sta. Sofia - S. Felipe y Jacobo—S, Pantaleon—S. Eusebio -Sta. Magdalena—Stum. Marti¬ rum Coronatorum- Stos. Pedro y Pablo. Reliquias sin inscripción—(Bolsita B) De En la bolsa de n.° 7.—(Bolsita A) S Laurencio m.—SAlejandro P. —S. Cesarlo—S Cornelio - S. Alejo—Sta. Teo¬ dora—Sta. Nimpha V. y M.- Sta. Rufina viuda—S. Coronatorum—S. Bartolo¬ mé Api.—Sta. Albii -S. Ermeto -Iterum Storum. Coronatorum—S. Felicísimo y Aga- pito—S. Blás m. —S. Cosme—otros con inscripciones ilegibles—(Bolsita C) Santa Juliana y Semproniana—S. Hilario—Sti. Napolitani—otras con inscripciones ilegi- gles—(Bolsita D) S. Pantaleon—S. Felipe y Jacobo Ap.—S. Silvestre—S. Blas—San - 22 - Nicolás—s. Calixto—S Pedro Ap.—Sta. Lucia—Stos. Simon 5» Judas—S. Sebas¬ tian. (En un papel suelto) De tunica Sti. Antonii Ordinis minoris—De clámide Sti. Francisci—De tunica interiore capucio et corda ejusdem—De capitis ejusdem Sti. Francisci—Carbones Sti. Laurentii—De pusguedine—Sti.Laurentii. (En el papel que lleva la letra E.) De lapide templi Dni -De pannis Ste. Joannis evangelista- De lapide sepulcri Dni. De porta Aurea templi Domini—De capello Ste. Elisabet cognata Virginis Marie- De ligno cunabulio Dni-De báculo Ste. Pauli Ap.—De lapide montis Sinai, ubi Dnus. aparivit in figura trinitatis -lterum de lapide montis Sinai -De lapide quo fuit lapidatus Stus. Stephanus —De sepulcro Dni.—Otra piedra que recuerda algun paso del camino del Salvador. En ta cafa D Cajita n.° /.—De S. Ciro m.—S. Cirilo m.—Tunica de Sta. Clara—De la tunica de S. Franco, de Asis, 37 otras muchas sin inscripción. Cajita n.° ^.—Reliquias de S. Hilario m.—Otras con inscripciones ilegibles. Cajita n.° 5.—De diversis Sanctis. Cajita n.° ^.—Huesos 37 tierra sin inscripción. Cajita n.° 5.—Oleum Ste. Catarine. Cajita n.° 5 —Huesos 37 tierra sin inscripción. Vidrio n.° 7.— » sin inscripción. Vidrio n.° 6'.—Reliquias de S. Cucufate m. 37 de S. Raimundo m. Papet n.° 9 —De S. Juan m., S. Antonio m., 37 S. José m. Papet n.° /f?.—Huesos sin inscripción. En ta caja E (vista) Saquito de n.° /.—Huesos sin inscripción. ■» í> 2 » » » ■»•» » S » » » » »■!> 4 » » » 37 algunas con inscripciones borrosas. » » » 5 » » » 37 algunos trozos de genero. En ta caja F (no) Dos cuerpos sin inscripción 37 varias reliquias id. En ta caja G (vista) Huesos sin inscripción. En un baúl forrado de piel (visto) varios huesos tierra 37 ropas, indudablemente también son reliquias. - 23 - OBJECTES NOTABLES QUE AVUY NO^S TROVEN A SANT CUGAT Dos objectesde excepcional mèrit artistich faltan, y per cert que per causes ben diferents, d'entre les que aquestos últims anys podia admirar lo visitador. Lo primer es lo famós frontal bizantí, qu'anys passats estigué colocat en l'igle- sia en l'altar de Tots los Sants. D'allí fou traslladat a la casa Parroquial, y desaparesqué pera emigrar tal volta a llunyanes terres, d'hont sera molt difícil torni com desitgen alguns aymadors del art y de l'historia (1). L'altre es la taula 0 retaule, obra del quatrecentista mestre Alfonso, que representa la mort d'un martre que se suposa generalment és S. Medi o Emeteri, pero que cre- yèm es lo patró S. Cugat. Dit preciós quadro figura avuy en lo Musèu Mu¬ nicipal de Belles Arts de la ciutat de Barcelona, a qual Junta lo cedi, la de restauració del Temple de S. Cugat del Vallès, ab molt sentiment de son cor, però obligada per les circunstancies, ya que apurats tots los recursos adquirits ab no petit esforç y necessitantne encara molts més l'estat ruinós de l'obra, hagué de fer lo sacrifici de despendres d'aquella joya pera obtenir lo necessari pera les més urgents reparacions, tenint en conte son patriotisme que d'aquesta manera no sols no's pert l'obra d'art, sino que sa conservació está encara més assegurada, no sols per les clàusules del contracte, sinó pel caràcter del musèu a hont ha anat a continuar, essent l'admiració de quants la contemplin. CAMPANES Llegendes de les Campanes del Monastir de Sant Cugat del Vallés 1.® Campana (entrant a ma esquerra). ® HOC ALIAQVE DVD CIMBALA ESPONTANEO ELARGITO ERE A PERIL D. D. F.P = BONAVENTVRA GAYOLÁ DIGNISIMO HVIVS CENOBll PRESVLE SVB ANNIS 1777 ET 1778. = ^ SVNT CONFLATA. gg OMNES SANCTl ET SANOTE DEI INTERCEDITE PRO NOBIS. = JAVME PALLES ME FEV LO ANY 1778 gg Creu de ramatges y tres efigies de sants. 2.® Campana. ® LAVDO DEVM VERVM PLEBEM VOCO CONGREGO CLERVM. © DEFVCTOS PLORO NIMBVM FVGO FESTAQVE HONORO gg. (1) Per aquesta rahó donèm la seva fotografia. - 24 - JlNST/TUTO AMATLLBR DE ARTE HISPÁNICO (Clixc dc F. Vintró). FRONTAL BIÇANTÍ JAVME PALLES ME FEV LO ANY 1777. © A FVLGVRE ET TEMPESTATE LIBERANOS DOMINE Creu de ramatge y 4 efigies de sants. 3.® Campana. gS S. BENEDICTE ORA PRO NOBIS ® GISPERTVS ABBAS SB- ® S. CVCVFATIS PETRVS BOSCH V ME FECIT 1658 Creu de cuadradets y 4 relleus de sants. 4.^^ Campana. gS REGENDO PARROCHIALEM ECCLESIAM S. CUCUPHATIS VALLENSIS D. ANTONIUS RIGUAL S. DICTAE ECCLESIAE PARROCHUS. = REEDI¬ FICADA EN 1858 POR ACUERDO DEL MAGc» AYUNTAMIENTO Y COMI- CION NOMBRADA POR LOS VESINOS DE LA MISMA. = ISIDORUS PALLES ME FECIT = BARNE = 1858 Custodia, 2 efigies de sants y relleus d'ornamentació, nanses ab eaps. 5.® Campana. gS CHRISTVS VINCIT CHRISTVS AB HOMINI MALO NOS DEFENDAT. S.TA SCHOLASTICA INTERCEDE PRO NOBIS AD DOMINVM. ® PER = ILLVSTRIS D. D. FR JOSEPHVS GREGORIVS DE MONTERO ET DE ALÓS HVIVS IMPERIALIS. = ET REGII MONASTERE S CVCVPHATIS VALLEN¬ SIS ABBAS MVNIFICENTISIMVS FECIT IMPENSA SVA. = ANNO A NATI- VITATE DOMINI M. D. C C C 11. = BONAVENTVRA = PALLES = ME FE¬ CIT = 1802. Creu ornamentada d'estrelles y tres efigies de sants. 6.® Campana. ® SANCTE PATER NOSTER BENEDICTE OMNES QVE SANCTI MONA- CHI ORATE PRO = ® NOBIS ^ = JAVME = PALLES = ME FEV = LO ANY = 1778. Creu de ramatges y efigie d'un sant. Campana de les hores, ge. X. P, S. ^ VINCIT ® X. P. S. REGNAT gg X. P. S. IMPERAT ® X. P. S. gg - 25 - AB OMNI MALO = NOS gg DEFENDAT S AMEN ® TV gg ES gg PETRVS ® ET ® SVPER ® ANC gg PETRAM. = HE ® DIFICABO © ECCLESIAM © MEAM © © I. H. S. © © 1620 © Creu ab inscripció, segons sembla; 5 efigies de sants y detalls d'ornamentació. —Nanses ab caps. SEGONA PART Monografía històrica del Monastir de Sant Cugat del Vallès CAPÍTOL I Orígens histórichs del Monastir Les noticies dels orígens histórichs de la grandesa de Sant Cugat del Vallès perden en la fosca dels temps. La seva existencia coneguda data se de quasi dos mil anys, noblesa que pochs han tingut; y axis no és estrany que no poguèm passar més enllà ; totes les coses en aquesta Vida tenen un fi, y molt és, que aqueix fi sia pel Monastir que historièm tan remot que per si sol lo fasse cèlebre y digne d'especial consideració. Pochs anys avants del misteri insigne que il-lumina y il·luminarà tots los segles ab sa esplendenta llum, l'encarnació dei Fill de Deu en les puríssimes entranyes de la Verge Maria ; pera que lo Fill de Deu Vingués al mon en mitg de la pau (1), arrivà a Espanya lo César Octavià August, Emperador dels romans, ab lo fi de sotsmetre al jou de la Senyora de les Nacions los cànta¬ bres y asturs, últims pobles que en les derreries de sa independencia, forçe- javen encara per lliurarse de les urpes de Roma. Espanya, primer pais invadit y últim conquistat (2), semblava entorpir, ab ses torbacions, ab ses ansies de llibertat, la vinguda del Redemptor del mon; y Deu que desitjava Venir pera redimir ab sa preciosa sanch als homes. (1) Sants Pares de ¡'Iglesia.—César Cantú; Historia Universal, llib. V, cap. XXIII. (2) Tito Livio; Décadas.—WietoT Gebhart; Historia de España, t. I, cap. Vil.—César Cantii; Hisioria Universal, Ilib. VI, cap. I. - 27 - decretà desde'l trono de sa gloria, la sotsmissió dels asturs, y ab ella la pa¬ cificació del mon. Per axò,complir sens saberho la Voluntat del que regeix l'univers, pera arrivà Espanya lo Céssar August l'any 726 de la fondado de 'Roma, 26 a avants del naximent de Nostre Senyor Jesuchrist (1). Llavors, se suposa ab Veritable fonament basat en noticies històriques molt acceptables, y en rahons llógiques de molta força, que Octavi August construí, o reconstruí si antigament ja existís, un castell o palau, o abdues coses a la vegada, en lo mateix lloch hont aVuy s'axeca l'esbelt y imponent Monastir. Y com axò, com en lo que precedeix, y en tot lo demés que se¬ que en guirà, havèm d'escriure una sola paraula, sens justificarho tot seguit, no explicarèm quines són les rahons en que nos fonamentèm pera afirmar que en temps de la dominació romana hi havia en aquest punt, un castell o pa¬ lau, 0 abdues coses a la Vegada. La primera rahó és la tradició continua de Vint segles, però tradició plenament confirmada, d'una manera indirecta, per les actes dels martres desde lo moment que encara que no dihuen que fossen martiritzats devant d'un palau o castell, dihuen que ho foren devant d'un Pretor o jutje; y l'orgullosa Roma sempre feya que sos Pretors o jutjes residissin en edificis en armonía ab la consideració que volia se'ls dongués, y ab l'efecte de grandesa que sempre Volia produir sobre'ls pobles que dominava. Axis, donchs, és induptable que en lo lloch hont aVuy s'enlaira lo Monastir hí habia un edifici romà. D'una manera directa demostra l'existencia d'aquest edifici, y encara la d'altres edificacions romanes que degueren constituir com un nucli de po¬ blació, lo fet d'haverse trobat soterrades en sos Voltants conservantles sem¬ pre lo Monastir com prehuats títols de llur origen històrich, una lápida (2) y una urna sepulcral netament romanes. encara hi ha més; era tant llògique l'existencia d'un castell romà Però en lo lloch hont aVuy se troba lo Monastir, que no escapà aquesta ideya al erudit y savi arquitecte senyor Rogent quan tingué que parlar, y per cert que ho feu ab acert, dels orígens històrichs del Monastir (3). En efecte, se tracta d'un punt verament estratègich y hont sempre, degut a la configuració espe¬ cial del terrer ha tingut lloch l'encrehuament de dos camins importantíssims; per axò no hi ha més que fixarse ab la topografia del país: un que sortint de Barcelona, ja ciutat important, atravessava les montanyes pel camí més curt y fàcil que marquen les dues valls o torrenteres que cahuen a un costat (1) Gebhart.—Ob. cit., 1.1, cap. VII. Cantú.- Id., Id., Illb. V, cap. XXII. (2) Vegis Apèndix, doc. n.° 1. (3) Ellas Rogent.—San/ Cagat del Vallès, Apuntaments hlstòrlch-crltlcbs; toilet. Barna. López Robert, 1880. - 28 - y altre de Collcerola, portant directament al Monastir, y l'altre el que atra- vessa le Vallès en direcció longitudinal; formant un trivium en lo Castrum Octaviani. Són de tal força aquests arguments, que no necessiten altra confirma¬ ció; però ab tot, afegirèm, d'acort ab l'arquitecte Rogent, que n'hi ha prou veyent part de la fonamentació del Monastir y un mur antich que comensa en l'absis Norí pera conVencers de que se tracta d'edificació a totes llums romana. Donchsbe, aqueix Castrum Octaviani {y axò nos explica la seva en importancia), era hont residia lo Tribunal o jutje romà encarregat de les cau¬ ses contra los cristians; y aqueix és precisament; ¿qui els ho havia de dir a n'aquells orgullosos y crudelíssims pagans?; lo veritable títol de gloria de Sant Cugat del Vallès, la rahó perque son nom ha perdurat a travers dels segles. Els fets dels jutjes que dictaren la barbre sentencia han desaparescut de la memoria dels homes, sisquera llurs noms ¿qui els-e sap? y en cambi el re- cort de llurs víctimes ha atravessat tot sencer les edats y les revolucions, y perdura y perdurarà fins la consumació dels segles. Allí patiren martiri pel nom de Christ: Sant Cugat (1), Sant Sever, Bisbe de Barcelona, Sant Medi, Santes Juliana y Semproniana, patrones de Ma¬ taró, y molts altres cristians, qual nom si be no figura en lo catàlech dels Sants, regaren ab llur sanch aquest venerable lloch, poguent citar entre ells els quatre clergues que l'antich breviari del Bisbat de Barcelona nos recorda que acompanyaren a Sant Sever y moriren ab ell. Sanch de martres, llevor de cristians; y lo cristianisme que's nodrí en los primers segles ab aquells exemples gloriosos venerà tot seguit com a sants los llochs hont los martres patiren; y si durant lo domini de Roma no'ls fou possible manifestar públicament llur fè y venerar públicament llurs Sants, prompte vingué l'invassió impetuosa del Nort que havia d'acabar ab les velles doctrines del Imperi dels Céssars y que ab son individualisme y ab sa nadiVa Virtut havia d'oferir camp obert, de facilitar poderosa ajuda, a la propagació del cristianisme en les naxents Nacionalitats. Ja llavors és probable (2) que sobre les runes del Castell de Octavi August, si com és lo més Verossímil oposà resistencia a les invassions dels barbres del Nort, quedant anorresat per ells; o en les matexes estances del Palau d'August si's salvà en els moments de l'invassió, se venerés y se don- gués culte a la memoria sagrada d'aquells martres. Però sia d'axò lo que's vullga, que sobre axò no's poden fer més que suposicions, lo cert és, que cai¬ gué la monarquia Goda al impuls de la mitja lluna, y que llavors, quan l'inva- (1) Pera honor del gloriós sant titular, y per les curioses noticies històriques que conté en l'Apèndix d'aques¬ ta part copièm una antiga relació dels martiris de Sant Cugat.—Vegis Apèndix, doc. n." 2. (2) Flórez.—£^s/ja/îa Sagrada, t. XXIX. - 29 - ssió serrahina que avançà de prompte desde'l Guadalete fins als Pirineus, se retirava ràpidament per mancarli base pera tan gran conquista, dexant derrera seu, com senyal imborrable de son pas, derruïts los castells y arrasats los pobles, y en son fluix y refluix tornava altra volta en ràpides incursions en que's repartia arreu la destrucció y ia mort, pera retirarse per fi, pas a pas, y reple¬ gant lentament poch a poch ses fronteres als impulsos reunits dels naturals del país que lluitaven per llur independencia, y dels exèrcits dels reys de França que ja pera estendre los dominis de la fè, ja per axamplar llurs pro¬ pies fronteres més ençà dels Pirineus, formaren la Marca hispànica; veyèm a n'aquests Reys regonexení al derruït Monastir de Sant Cugat del Vallès, tot allò que llurs antecessors, los Reys Franchs, li havien ja concedit; y com que no és fàcil que's fondés en els moments de la conquista serrahina, és més sensat suposar que ja, quan en temps dels Gots, Recared en lo Concili IV de Toledo, regonexia com verdadera la relligió catòlica, axis com lo Bisbe de Barcelona Quirse Va posar relligiosos a l'iglesia de Santa Eularia pera do¬ nar esplendor al culte, los tingués també Sant Cugat del Vallès. Al començament de les investigacions històriques, a mitjans del se¬ gle XVIII, l'autor del manuscrit anònim, a que ja'ns hem referit, atribuí la fondado del Monastir a Carles Many, apoyant llur afirmació en una memoria antiquíssima que diu que's guardava en l'arxiu y que refereix la fondació ab aquestés paraules: i-Carolas francor am rex pervenisset animadvertens tam et tot Sanctoram emporiam fervecenti ingentiqae pietate, et devotione in- flamatas, hoc Monasteriam ordinis Sancti Benedictí ad laadem et gloriam omnipotentis Del, ad reverentiam Dei parce Virginis, ad honorem omniam sanctoram, et in primis ad exaltationem et devotionem Sancti Martiris Cacaphatis palcherrime fandans et sacalenter dotavit.T> etc., etc. (1), y ens afegeix que Carles Many hi posà un Abat ab dotze monjos baix la regla de Sant Benet, dotant y enriquint al naxent Monastir ab «moltes terres y possessions, molts llochs, castells y iglesies, confirmantli les que ja eren propies del mateix Castell Octavià; lo que ocorregué l'any 785, després d'una batalla en la qual aquell emperador prengué als moros lo mateix Castell d'Octavià, colocant lo Monastir que allí fondà baix l'invocació de Sant Cu¬ gat, per haver sigut lo primer martre en aquell lloch», citant, per apoyar llur opinió, a Fra Domenech, en la seva Historia general de Catalaña, pàg. 139; a Menescal, en lo Sermón del Rey D. Jaime, fòl. 73; a Fra Joan Gaspar Roig y Jalpí, en el nombre 70 de son Catálogo de los Santos de Catalaña; a Pujades,.en els capítols 68, 87 y 88 del llibre IV de la Crónica aniversal de Catalaña, y a Diago, en la Historia de los Condes de Barcelona, lli¬ bre II, cap. 21. Sia lo que's vulga de l'autenticitat d'aquestes noticies, lo que d'un modo (1) Arxiu Episcopal de Barcelona. M. S. A., lòl. 7 v. - 30 - cert pot assegurarse, és que en l'any 986 los moros destruïren un Monastir de monjos Benets, situat aquest mateix lloch, baix l'inVocació de Sant en Cugat, assessinant l'Abat Joan y sos onze monjos. Axis resulta d'una es¬ criptura del segle X, publicada per don Jaume Caresmar en son Severus vin- dicatus (1), qual fragment essencial diu axis: Hi quidem Monachi in des- tructione huias Monasterii pro Christi fide servanda, a Sarracenis faé¬ rant interfecti; sant qai seqaantar; Landarenas, Presbyter et Monachas; Aadegarias, Presbyter et Monachas; Alaricas, Presbyter et Monachas; Argemandas, Presbyter et Monachas; Laideredas, Presbyter et Monachas; Altemiras, Presbyter et Monachas; Giscofredas, Presbyter et Monachas; Ferriolas, Presbyter et Monachas: y d'una altra escriptura de que també en parla l'obra de'n Moxó (2). També pot afirmarse que lo rey Lotari de Fran¬ ça, en lo següent any 987, desitjant tornar a son antich esplendor y grandesa lo Monastir derruït, li confirmà y concedí de nou en lo menester, tots sos antichs privilegis (3). En aquest punt comensa la veritable historia documentada del Monastir de Sant Cugat del Vallès, y solsament pera completar aquest treball, dirèm quedesde l'any 785 en que se suposa la fondado, fins l'any 986 de que estଠvem parlant, se tenen noticies poch clares de catorze o quinze Abats, puix ni'l nombre està molt clar, quals noms, ab les noticies que d'ells se tenen, anèm a ressenyar breument pera completar aquesta monografia, sense que, no obstant, considerèm axó verdadera historia, y sí, solsament, referencies consignades per autors que no tenien de l'historia el concepte modern, se¬ gons el qual no's pot citar un fet sense acompanyarhi la justificació. CAPÍTOL II Primers Abats (785-974) I. Donam Dei, A Deo Dato o Teodor.—Se'l suposa primer Abat elegit per Carles Many l'any 785, mort martre a l'any 818, y d'ell solsament se coneix lo nom y lo referit (4). II. Adrebaldas Flammenssis, Aarebald o Adrebald. — Se'l suposa nom- brat Abat l'any 820 y mort el 6 de maig del 835 (5). Imprès a Vich l'any 1764. (1) (2) Memorias históricas del Reai Monasterio de San Cucufaie del Valles; pág. 80, nota b. En aquesta se¬ gona escriptura se fa reterencla á dos monjos més: Guadamirus, levita et monachus; y Galindus, Presbiter et nio- nachus. (3) Vègls Apèndix, document n.° 2. (4) Perla de Cataluña, cap. V, n." IV, fòl. 28, columna l.a, y fòl. 483, columna 1.^.—Juliano, Cronicón, n." 403 —A. E. B.; Manuscrit anònim, fòl. 590. (5) A. E. B.; M. S. A., lòl. 60. III. Seniofredus, Seniofred o Geniofred. — Se suposa que feu algunes re¬ paracions en son Monastir y que governà desde l'any 836 al 850 o 57 (1). Es d'advertir que durant tot aquest segle los alarbs y los cristians posseïen alternativament lo territori del Vallès, destruint uns lo que edificaven los altres, per lo qual degué ésser tan precaria l'existencia d'aquests Abats que probablement no tindrien un dia de tranquilitat. IV. Dona Dea o Donadeu. Uns lo suposen Abat l'any 850 y altres al — 857, y tots mort a l'any 866 (2). V. Odgarias, Odegarius o Odegari. — Se'l suposa Abat desde l'any 866 fins a 28 de març del 868. En tan poch temps fou perduda y reconquis¬ tada Barcelona pels cristians, seguint la matexa sort lo Monastir, del qual desaparegueren totes ses escriptures (3). VI. Odilus 0 Odiló. D'aquest Abat, a qui se suposa en el càrrech desde — l'any 874 fins al 878, se sap ab certesa (4) que rebé del Bisbe de Barce¬ lona, Teodorich, les iglesies de Sant Silvestre y Santa Leda ab llurs delmes, primícies y oblacions. VII. Ortofredus 0 Orto fred. — Abat, ab seguretat, desde l'any 878, y se suposa fins al 895. Dièm ab seguretat, perque consta en un document autèntich (5) que en l'any 878 lo rey de França, Lluis, concedí a Fron- doi. Bisbe de Barcelona, Domum Sancti Cacufatis et S. Felicis ad locum Octavianam, essent Abat Ortofred. VIII. Donum Dei, Adeodat o Teodor. — Se sap que fou Abat desde l'any 895 fins al 918 (6), y se sap que lo Bisbe de Barcelona Teodorich, al acte de son nombrament, donà les iglesies de Santa Creu a la vall del Castell de Cervelló a Donum Del, Abat de Sant Cugat (II idus aprilis reguan- te Carolo post Odonem) (7). IX. Guidisellus, Guidisiscle o Guidisell. — Res se sap d'ell, però se'l su¬ posa Abat desde fany 920 al 936 (8). D'aquesta època es la làpida que citen los autors (9) com existent en son temps junt al ara del altar major de 1'Iglesia actual, traslladada de l'antiga destruida per los serrahins, y avuy desaparescuda, tal vegada quan la renovació del presbiteri pel Abat Montero en l'any 1778, que deya: In hac urna íacet corpus Umberti civis Barcinonensis ....qui A. E. B.; M. S. A., fòl. 60.—Villanueva, Viaje literariOi t. 19, pàg. 30. (1) (2) Villanueva y M. S. A. A. E. B.; M. S. A., pàg. 60 v.—Zurita, Anales de la Corona de Aragón^ cap. (3) IV.—Diago, Historia de los Condes de Barcelona^ llib. I, cap. X. (4) Arxiu de la Corona d'Aragó. Cartoral de Sant Cugat, fòl. 215. (5) Arxiu de la Seu de Barcelona. Llibre 1 de Antiquitatum, fòl. 2. (6) Villanueva, ob. cit., t. 19, pàg. 30, y A. E. B.; M. S. A., fòl. 62 v., en quant a I'dltima data, puix la primera cstà equivocada. (7) Cartoral, fòl. 215. (8) Villanueva, llocíi citat.—A. E. B.; M. S. A., fòl. 63. (9) Villanueva, ob. cit.; t, XIX,—Flórez, Esp. Sag.—Diccionario geográfico Universal^ Barcelona, 1834. - 32 - oblit œra D.CCCCLX-anni Dominí D.CCCC.XX/I. Probablement també és d'aquesta època l'altre làpida, que ja en temps den Moxó era illegible; també aVuy desaparescuda. X. Borrellus, Borrelli o Borrell. — Se'l suposa Abat l'any 936 (1). XI. Wigo. — Se sap que era Abat a l'any 945 per haver firmat a 16 de les kalendes de juliol l'acta de consagració de l'Iglesia de Sant Pere de les Puelles de Barcelona (2). XII. Guilimundus o Guilimond.—Se suposa que morí a l'any 960. (3) XIII Bonus Homo o Alaricus de Sala.—Se'l suposa natural de Barcelona, elegit a l'any 960 y mort al 965 (4). Varó de grans virtuts; se diu que feu donació al Monastir de Sant Pere de les Puelles, fondât poch temps feya, d'un hort que tenia aprop de les muralles de Barcelona. XIV Loadericus, Teuderie o Landeric.—Se diu d'ell que fou almoyner del Comte Miró y Abat desde l'any 967 al 972 (5). XV Poncius 0 Ponce.—Se suposa que morí en 21 de novembre de l'any 973 y que fou Abat solsament un any (6). Y tornèm a agafar el fil de la veritable historia documentada del Monastir, devent tan sols advertir que en aquest punt podriem parlar llargament dels motius que induexen a afirmar o negar l'existencia d'al¬ guns dels indicats Abats, quan mancan induptables fonts històriques, però no signent tan llargues disertacions propies de l'índole d'aquesta breu monografia, donèm per suposada l'existencia de tots ells, y axis conti- nuarèm la nomeració donant al Abat Joan lo nombre XVI, en la llista dels , Abats del Imperial Monastir. CAPÍTOL III Desde l'Abat Joan fins al Abat Busquets (974-1385) XVI Abat Joan (974-986).—L'Abat Joan, morint ab sos onze monjos lo 28 de juny de l'any 986, quan també queya baix lo poder Serrahí la ciutat de Barcelona y tota la comarca del Vallès, hauria passat a la posteritat ab la Vaguetat dels anteriors, si hagués estat duradera la dominació dels Alarbs en aquest terrer; però, com per fortuna per la rel-ligió y pel art, ja no fou axis, com la irrupció del 986 fou l'últim pas de ferm avenç dels sectaris de la mitja lluna, a partir d'aquest moment de destrucció. (1) A. E. B.; M. S. A., fòl. 63. (2) A. E. B.; Perla de Catalana, pkg. 45.—M. S. A., fòl. 63. (3) A. E. B.; M. S. A., fòl. 63. (4) A. E. B.; M. S. A., fòl. 63. (5) A. E. B.; Pujadas, Hlst. Cal., Part. 11, llib. 14, caps. VII y XVI.—M. S. A., fòl. 63. v. (6) A. E. B.; M. S. A., fòl. 63 v. que, axó sí, fou tan complerta que no quedà del Monastir pedra sobre pe¬ dra, quan pochs anys després foren rechassats ja definitivament los moros de Catalunya, comensà una restauració també definitiva de l'iglesia y del Convent y sobre los fonaments del antich edifici comensà a edificarsen un de nou, que és lo mateix que engrandit en segles successius contemplèm aVuy; y baix la mateixa regla de Sant Benet s'agruparen sabisy zelosos monjos que'n serie no interrompuda de vuit segles anaren treballant per Deu y per la Patria, per la fe y per la ciencia, fent famós son Monastir y formant un arxiu y una biblioteca d'un mèrit inconmensurable, fins que'ls barbres del any 1835, fent joch ab los Alarbs del 986, destruïren lo que Van poder: que si la pedra resistí ferma a llurs dèbils forçes, els monjos tingueren que fugir estemordits; y ja ha passat quasi un segle y encara no han tornat; y los papers y documents d'aquell arxiu y los llibres d'aquella biblioteca foren esventats; y avuy per diverses parts dispersos si pregonen encara la grandesa del cenobi, pregonen també y á grans veus l'ignorancia y la barbarie de la societat espanyola de 1835. L'Abat Joan morí ab sos onze monjos per sa fè y per son Valor, puix esperant en lo Monastir que Deu li Va confiar a la munió mora, y defensantlo fins a donar l'última gota de la seVa sanch, mereix los honors de martre y la recordança especial de la posteritat. Son successor, l'Abat Otó, de qui anèm a parlar, procurà conservar sa memoria, y en lo Cartoral (1) se parla d'ell en multitut de folis, qual examen ens portaria més enllà dels límits d'aquest treball. Per axò nos limitèm a dir que sa memoria y sos fets han Viscut sem¬ pre en la memoria de sos fills, y que sa mort ressenyada en les escrip¬ tures esmentades al tractar dels orígens històrichs del Monastir y les moltes cites del Cartoral a que'ns acabèm de referir, són datos histò¬ richs indubtables que nos permeten comensar ab aquest Abat l'historia documentada del Monastir. XVII. Othó, Otto, Odó u Ottó (986-1010).—A l'Abat Othó correspón la glo¬ ria de ser lo restaurador del Monastir de San Cugat del Vallés. Degué ésser un varó de caràcter extraordinari, un home Veritablement provi¬ dencial ab una paraula, l'home,que's necessitava pera que un Monastir del qual no quedaven més que runes y un arxiu cremat, ressorgís com per encant per la fè y l'esforç d'aquell home que no conegué, sens dupte, la paraula impossible. En efecte; aquest home que, com diu En Moxó (2), «comparat ab els recopilació o (1) Pera los que potser no estlguen enterats de lo que aquesta paraula significa, dirèm que és la ja queda Registre fet en forma auténtica dels documents notables existents en un arxiu. Lo Cartoral de Sant Cugat indicat que's guarda en l'Arxiu de la Corona d'Aragó. (2) Ob. cit., p. 17. - 34 - demés monjos que de! Monastir sortiren en los segles successius pera governar diverses Diócessis, descolla com un xiprés entre tendres jonchs» escapat per miracle de la matança, prornpte, ab activitat d'apòstol, reu¬ neix als monjos que, com ell, se trobaven per varies causes ausents de llur Monastir, y torna ab ells al terrer arrasat, y allí, sense més for¬ ces que l'amparo de Deu. emprèn la magna obra de la restauració. Per axó, comensa per fer un Viatje a la cort del rey de França Lo- tari, y allí, describintli la ruina y ponderantli l'irreparable pèrdua de les escriptures de son arxiu, obtèn lo preciós privilegi de l'any 987 (32 del regnat de Lotari) a que ya incidentalment nos hem referit, en el qual lo rey de França confirma al Monastir tot quant sos antecessors li havien otorgat (1); y encare no satisfet, per no fixarsebe alguns extrems, torna a l'any següent (y recordis que los Viatjes en aquella època eren peno- síssims) y obté un nou privilegi aclarant l'anterior (2): obtinguda la con¬ firmació del senyor temporal Va a posarho tot en mans del Romà Pontifix pera que l'aprobi, y obtèn de la Santetat de Silvestre II la cèlebre Butlla del any 1002, que va al començament del Cartoral del Monastir (3), en la que se concedexen de nou al Monastir, o se confirmen quants privilegis li havien sigut otorgats per la Sede Apostólica, especialment el de no dependre de cap bisbat, sinó directament de Roma, un dels títols que feren insigne al Monastir de San Cugat del Vallès desde llurs primers temps. Provehit ja de tals documents, comensà lo nou arxiu, dedicantse tot seguit ab l'import dels fruits que donaven les terres, qual propietat se confirmava en aquells al Monastir, y ab altres recursos que va poder facilitarse, a la reedificació de la casa del Senyor. Però encara estaba de Deu que tornessin en altre incursió los Alarbs, y llavors, retirantse del Monastir precipitadament, amagà la Sagrada Forma, coberta ab uns cor¬ porals, sota una pedra, tocant l'altar major, succeint llavors lo miracle que Vuit segles pogueren contemplar, de conservarse incorrupta la Sa¬ grada Forma, puix axis la trovaren los monjos al tornar a llur Monas¬ tir, una Volta retirats los moros, després de la derrota que sufriren de les tropes del comte D. Ramón, y axis se conserbava encare al comen¬ çament del segle XIX (4). Allunyats definitivament los moros continuà la reedificació ab tal empenta que los monjos sempre l'han tingut com el restaurador del Monastir. Othó fou nombrat després Bisbe de Girona, però ab fonament se (1) A. C. A.; Cartoral, fòl. 2.—Vègis Apèttclix, Doc. n." 2. (2) A. C. A.; Cartoral, lòl. 3.—VègIs Apèndix, Doc. n.° 3. (3) Resiím de documents del Monastir presentats en plet sobre jurisdicció. A. C. A.; Cartoral, tòl. 1.— Vègls integra en l'Apèndix. Doc. n.°3. (4) Villanueva.—Ob. cit., T. XIX. creu que no renuncià per axò a l'Abadia (1) fins lo moment de mar¬ xar a la batalla de Córdoba, en quai ocasió nombrà per successor seu a Witard. " Morí Othó en dita y son cadavre, portat al Monastir, fou batalla, enterrat de moment en una petita tomba a la que s'hi posà un sentit epi¬ tafi (2), fins que en lo segle XIV se construí al restaurador de Sant Cu¬ gat lo sumptuós túmel que en la nau de l'Epístola guarda llurs mortals despulles (3). Com especialíssím elogi d'aquest gran home farèm notar que'ls anys anteriors a l'any 1000 foren de desalentament gran entre'ls cristians, per la por que hi havia de que lo mon finís aquell any, y'ls que seguiren a l'any 1000 foren de grans calamitats, no solsament pera Espanya, hont hi havia continuament guerra, sinó pera tota Europa, puix hi hagué una fam tan espantosa, acompanyada, com sol succehir quan hi ha molta miseria, d'una peste que causà tantes víctimes, que no hi havia temps ni brasses pera enterrar los cadavres ; per lo que resulta més extraordina¬ ria l'energia de que donà mostres l'Abat Othó. XVIII. Witardus, Witard o Guitart (1010-1050). — A n'aquest Abat li correspón la gloria d'haVer edificat lo claustre del Monastir, constant axó en un preciós document de l'any 1013 que's guardava en l'arxiu del Monastir y copièm en l'Apèndix (4), essent molt notable la prudencia ab que's procedia ja en aquells remots segles pera vendre bens de l'Igle- sia, puix tenint necessitat de vendre los que lo Monastir posseia a Tarrasa y Ullastrell pera l'obra del claustre, no ho Va fer sense abans demanar consell als Bisbes de Barcelona, Vich, Girona y Urgell, y ab' l'opinió favorable d'aquests los vengué, com és de veure en lo document referit, al Comte de Barcelona Ramón y a sa muller Ermisenda. Obtingué del Pontífix Benet VIII® nova confirmació de tots los privi¬ legis del Monastir ab Butlla datada lo mes de janer de l'any 1012 (5). Morí l'any 1050, y durant son llarch govern aumentà molt los bens del Monastir, axis com el nombre del monjos, que arribaren a 36 (6). XIX. Andreas Sendredus o Andreu Sendred (1053-1060).—D'aquest Abat, entre altres coses menys notables, se sab (7) que solicità del Bisbe de Vich l'any 1058 la consagració de l'Iglesia de Santa Maria de Aqualata 0 Igualada que era pertenencia del Monastir. (1) Villanueva.—Obra y lloch citats. (2) Apèndix. Doe. n." 4. (3) Abans de marxar a Córdoba obtingué en prollt del Monastir, del Papa Joan XVIII, successor de Silves¬ tre II, la confirmació del privilegi otorgat per aquest (Resiím citat, p. 1). (4) Doc. n.° 5. (5) Cartoral, fòl. 5; y Apèndix. Doc. n." 6. (6) A. E. B.; M. S. A., fòl. 680. (7) A. C. A.; Cartoral, fòls. 45-144-180-202. - 36 - XX. Gaillielmus de Cervillionî Gaillém de Cervelló o (1060-1064).—Go- bernà quatre anys, sense que's sàpiga d'ell res de notable (1). XXI. Audegarius Domuneius o Audegari Domunci (1064-1064).—En son temps fou donada a San Cugat l'Iglesia de Santa Maria y Santa Creu en lo terme del Castell de Masquefa, ab llurs alous y batllía (2). XXII. Andreas Ricülfus o Andreu /?/(;m//(1064-1085).—Assistí aquest Abat a un Concili tingut a Barcelona baix la presidencia d'un llegat del Papa Alexandre II Pany 1071, hont se determinà que a Catalunya s'acceptés l'ofici romà y s'anulés lo gòtich (3). Es digne de recordança aquest Abat per la feliç trovalla de les relíquies del insigne martre Sant Cugat, ocorreguda durant la seva abadia, o, millor que trobo, la comprobado de ser el mateix que durant tan de temps havien adorat ab lo nom de Martre desconegut ó Martre incògnit. XXIII. Berengarius Fulconi (4) Berenguer o Berengari Folch (1091-1104). Després de la mort de l'Abat Riculf estigué sis anys vacant l'abadia, — fins que en l'any 1091 los monjos elegiren per Abat a Berenguer Folch, de la sanch dels Comtes de Barcelona, que a la seva vellesa fou Bisbe d'aquesta ciutat a la vegada que Abat del Monastir, y de qui fan grans elogis En Diago y En Moxó. Essent Bisbe de Barcelona obtingué del Comte D. Ramón Beren¬ guer III, l'unió y subjecció dels Monastirs de Santa Cecília de Mont¬ serrat y Sant Llorens del Munt prop de Tarrassa, al Monastir de Sant Cugat del Vallés, y una Butlla del Papa Urbà II en la que's confirmen to¬ tes les possessions y privilegis del Monastir (5), comptantse entre les primeres los Monastirs de Sant Llorens del Munt, de Sant Pau del Camp de Barcelona, de Santa Cecilia de Montserrat y de Sant Salva¬ dor de Breda, y diferents Priorats regulars (6). XXIV. Raimundus Dapiter de Montecatano o Raymond de Moneada (1104-1104). — En l'any 1104 renuncià lo Bisbe Berenguer a la Abadia de Sant Cugat, quedantse solsament ab lo Bisbat de Barcelona, y llavors fou elegit Abat D. Raymond de Moneada, de qui no's te recort de cap fet, si be és cert que poca cosa pogué fer, car mori lo mateix any 1104 (7). XXV. Reinardus, Renardus o Renard (1104-1108).—Fou elegit Abat l'any 1104 y mori lo dia 9 de febrer de 1108 (8). En son temps ocorregué la (1) Villanueva, Ob. clt. t. XIX.—Caíàlech abats. (2) A. E. B.; M. S. A., f. 69, v. (3) Moxó, Ob. cit., p. 25. (4) Aymerich, Ob. cit., p. 309. (5) Moxó, Ob. cit., págs. 43 y 44. (6) Apèndix. Docs. n.° 7, 8, y 9. (7) Villanueva, Ob. cit., t. XIX.--Catàlech abats. (8) A. E,B.; M. S. A., r.73v. - 37 — correguda d'Alarbs per lo Panadés que causà greus perdues al Monastir en los bens que posseïa en aquella part. XXVI Rolandus Oliveriüs 0 Roland {WQd-Wò^).—Fou elegit Abat l'any 1109 y morí lo 15 de janer de 1134 (1). En son temps fou reedificat lo Monastir de Sant Pau del Camp, sub¬ jecte al Monastir de Sant.Cugat, y essent llarga sa prelacia pogué fer molt per son Monastir, y sinó hagués estat per una nova incursió de mo¬ ros que vingueren de Valencia, Castell de Ciurana y Montanyes de Prades y assetjaren a Barcelona, son gobern hauria estat un dels més pròspers. Concorregué, junt ab 900 Bisbes y Abats, al Concili de Letràn, y de resultes de lo que allí's disposà sobre'ls monjos que regien Iglesies parroquials, tingué algunes diferencies ab Sant Olaguer, llavors Bisbe de Barcelona, y assistent com ell al Concili; acudiren abdòs al Pontífix qui donà comissió pera conexer l'assumpte als Bisbes de Girona y de Vich, a Pere Sacristà de Girona, y a Berenguer Ardiaca, els quals, junt ab lo Cardenal Boson, llegat de Sa Santetat, donaren sentencia lo 17 d'abril de 1117, donant la rahó a Sant Olaguer (2). Poch després, y axò proba l'esperit de caritat de l'època, el propi Abat concedia al mateix Sant Olaguer el oratori de Sant Vicens de Valldoreix, propietat del Monastir, pera que hi trasladés l'altar de la parroquia de Sant Cebrià de Aqualonga destruida pels moros (5). Després de lo que havèm dit, fou molta la confiança que meresqué l'Abat Rolando del gloriós Sant Olaguer per sos mèrits y singulars vir¬ tuts. En prova d'axò ciíarèm, ab en Moxò (4), el fet de que havent de- caygut lo Monastir de Sant Pau del Camp de Barcelona, en ses rendes y observancia. Sant Olaguer, junt ab los restauradors Guitardo y sa mu¬ ller Rotlandis, lo posaren baix lo cuidado, subjecció y vigilancia, del Abat Rolando de San Cugat (5). Sogons l'esmentat Moxò (6), en la incursió dels moros de queja hem parlat, y durant la qual l'Abat Rolando se refugià ab sos mon¬ jos a les montanyes vehines, lo Monastir de Sant Cugat sofrí tals des¬ perfectes que, una Volta retirats los inVassors, vençuts pel comte Ramón Berenguer, fou precís reconstruir l'edifici, axecant de ses runes un nou Monastir més magnified y somptuós que l'antich, per lo qual hi ha que contar entre los restauradors al citat Abat. Morí l'any 1134. (1) Villanueva. Ob. cit. Abats.—A. E. B.; M. S. A., id. id. (2) Diago, Hisioria Con. Bar., Ilib. II, cap. 98.—A. E. B., M. S. A., f. 75. (3) A. E. B-, M. S. A., f. 76.—Llib. III d'Antiguetats de la Catedral de Barcelona, f. 90. (4) Ob. cit., p. 47. (5) Vegis Apèndix. Doc. n.° 10. (6) Ob. cit., p. 49, - 38 - XXVII. Ermengaadas o Ermengaud {\\'5A-\\Al·). — En son temps, lo día 6 de març de 1138, passà Sant Olaguer a la patria dels justs ab fama de santetat que confirmà després la Sede Apostólica (1). En son temps lo Bisbe de Vich Ramón, confirmà al Monastir la po- sessió del de Santa Cecilia de Montserrat (2); s'instituí l'ofici de la Cam- brería pera provehir ordenadament al vestuari dels monjos (3), y s'ana¬ ren ordenant tots los assumptes del Monastir, que, després de haverse quedat quasi sense monjos arribaven en aquesta època al nombre de 24 (4). XXVIII. Geraldus de Castelleto o Gerald de Castellet {WAl·-WAQ). — In¬ tervingué en lo Concili celebrat a Girona lo 5 de les calendes de setem¬ bre de l'any 1143 baix la presidencia del Cardenal Guidon delegat del Papa Celestí III, havent mort lo 5 de les calendes de setembre de 1146 (5). XXIX. Alerandus de Sarriano o Alerand de Sarrià (1146-1150). — Anà ab lo Comte D. Ramón a la guerra en la que fou presa Tortosa y en l'any 1148 intervingué en la consagració de Goufred primer Bisbe de la mateixa (6). XXX. Raimundus de Sanminato o Raymond de Sant Manat (1151-1172). Durant son govern los monjos de Sant Llorens del Munt Volgueren — apartarse de l'obediencia y jurisdicció del Monastir, lo que donà lloch a una sentencia dels llegats de Sa Santetat conforme ab les pretensions de Sant Cugat (7), sentencia que apel-lada pels monjos de Sant Llorens fou confirmada en totes ses parts, declarantse d'un modo ample la sub¬ jecció del Monastir de Sant Llorens al de Sant Cugat (8). De son temps fou també la confirmació pel Bisbe Guillém de les Iglesies de Calders, Albinyana y Santa Oliva, a favor del Monastir (9). XXXI. Guillielmus de Aviníone o Guillém d'Avinyó (1173).—Aquest Abat Guillém, a 16 de les calendes de juny de 1178 establí lo Castell de Cas¬ telldefels, concedintlo en feu a Titione ab la reserva de l'Iglesia de Santa Maria y sos drets (10). Fou el qui comensà la divisió dels bens del Monastir en diverses administracions. XXXII. Berengarius de Santa Oliva o Berengari de Santa Oliva (1205- 1216). — En aquesta època comensà, a comptarse'l temps pels anys de la (1) Aymerich, Ob. cit., p. 326. (2) Moxò. Ob. cit., p. 51. Vègis Apèndix Doc. n.° 11. (3) A. E. B.; M. S. A., fòl. 78 v. (4) Id. id. id. 76 v. (5) A. E. B.; M. S. A. id. 77. (6) Id. id. id. 77 V. (7) Vègis Apèndix, Doc. n.° 12. (8) A. C. K.—Cartoral, fòi. 11. Vègis Apèndix, Doc. n.® 13. (9) Id. id. id. 418. (10) Id. Id. id. 281. - 39 - Nativitat de NostreSenyor Jesuchrist, axis com fins llavors s'habia comptatCatalunya pels anys dels regnats dels reys de França, lo que a donaba lloch a no poques confusions. Era home de molt noble llinatje (1). XXXIII. Raimundüs de Bagnariis o Raymond de Ban·^erès (1216-1225). Res de notable podèm referir d'aquest Abat. — XXXIV. Arnaldus de Palou vel de Mure o Arnald de Palau (1226-1230).— En son temps tingué lloch la trasladó de les relíquies de Sant Sever de sa capella, junt a la parroquia de Sant Pere que s'enrunà, al Monastir (2). XXXV. Petrus de Amenis o Pere d'Amenis (1250). — Obtingué del Rey D. Jaume d'Aragó lo privilegi de l'any 1233, en el que confirmà al Mo¬ nastir la legítima propietat de quantes Iglesies, llochs, castells y drets posseïa, y posà al Monastir baix sa Real protecció (3). També obtingué del Papa Gregori IX, en l'any 1233, la confirmació de quant en lo eclesiàstich tenia lo Monastir (4). En son temps fou hoste del Monastir Sant Bernat Calvó, Bisbe de Vich, qui havent naufregat quan se dirigia a Valencia a predicar als mo¬ ros la fè de Christ, fou miraculosament conduite la platja de Barcelona, y d'allí, atret per la fama del Monastir, acudí a ell pera donar grades a Deu (5). XXXVI. Petrus de Turricella o Pere de Torrella (1255-1261). — Visità lo Monastir de Sant Llorens del Munt (6). XXXVII. Petrus Fœlicis o Pere Felix (1261). — En son temps tingué lloch la gloriosa travesía de Sant Raymond de Penyafort sobre son mantell o capa desde les Balears a Barcelona. XXXVIII. Geraldus de Clascaríno o Gérait de Calscarino (1277).—Durant son abaciat tingué lloch l'invenció del cos de Sant Candi, martre de la legió Tebea (7). ' En son temps confirmà'l Papa l'unió de la prepositura del Llobregat ab aquesta Abadía (8). Lo manuscrit anònim diu qu'està enterrat en la paret de la Capella de Tots los Sants. Avuy, en la sagristia enfront de la porta d'entrada hi ha una petita làpida que diu : Hich jacet frater Geraldus de Clascaríno Abbas Sanctí Cucuphatís qui hanc capellam edificavit et dotavit et oblit cuarta kalendas Novembris anno Domini millessimo duo cente- (!) A. E. B.; M. S. A., tòl, 82. (2) Caresmar; Sanctus Severas noviter assertus ac vindleatus. (3) A. C. A.; Cantoral, fòl. 412. (4) A. E. B.; M. S. A., tòl. 87. (5) A. E. B.; Paquet de Sant Cugat. (6) A. E. B.; Paquet de Sant Cugat, tòl. 89. (7) A. E. B.; M. S. A., fòl. 90. (8) A. E. B.; M. S. A., fòl. 90. - 40 - simo nonagésimo cuarto : cuius anima requiescat in pace. Amen; y dihuen los del país, comprobant llur afirmació donant un cop a la paret que sona com buit, que allí està enterrat l'Abat a que's refereix la làpida. Sens afirmarho ni negarho, dirèm tan solsament qu'en cas afirmatiu, la capella a que's refereix la làpida és l'actual sagristia, que no savém hagi estat ma3? capella de Tots los Sants, y que en cas negatiu, l'Abat no està enterrat allí, sinó qne s'ha posat la làpida com motiu ornamental, potser per sa antiguetat y bon gust. Tot axò suposant que sia cert lo que diu lo manuscrit anònim o sia que aquest Abat edificà la capella de Tots los Sants y que està enterrat en la seVa paret, cosa que no trovèm comprobada en cap part, car la làpida sepulcral en tot cas no diu més, sinó que edificà y dotà la capella en la que fou enterrat, sens espressar quina era. En lo que no hi ha dupte, després de les pacientíssimes investiga¬ cions del erudit Sampere y Miquel (1), és en que'l retaule de Tots los Sants és molt posterior, de temps del Abat Montcorp o per lo menys del segle XV, de manera que resulta molt duptosa la nova que'ns dona lo manuscrit anònim. XXXIX. Geraldus de San Martino o de Santa Oliva o Gérait de Sant Marti 0 de Santa Oliva (1294-1298). — Res d'ell, digne d'especial men¬ ció, podèm anotar. XL. PontiusBurgueti o Pons Burguet (1298-1306). — Durant lo temps que aquestAbat exercí la prelacia donà mostres de gran sabiduría, prudencia y zel en lo govern. Trevallà molt per la unió al Monastir de les Iglesies de Santa María, de Santa Oliva, de Sant Bartomeu d'Albinyana, y de SantaMadalenade Bonastre, ab tot lo qual com anèm Vegent, venia ja a ser lo Monastir, un deis més poderosos de l'edat mitja. Llurs despulles descansen en la paret de lleVant del claustre, sortint de ¡'Iglesia, per la porta antiga, avuy tapiada, a la dreta, y en son se¬ pulcre hi ha una inscripció que en la part Ilegible diu: Anno Domi¬ ni MCCCVI, kalendas septembris, obiit venerabilis fratum Pontius Burgueti Dei gratia Abbas. XLI. Galcerandus Sold o Galcerán Sold (1306-1335). — Va fer aquest Abat el reglament de l'Infermeria y Va regular tot lo referent a hostatje de Prelats, Clergues, Frares y Mendicants (2). En son temps vejèm a Francesch de Laguardia (3), nomenarse Rec¬ tor de lo criminal a la jurisdicció del Monastir. (1) Los Cuatrocentistas catalanes. (2) A. E. B.; M. S. A., fòl. 94. (3) A. E. B.; Paquet de San Cugat. Llurs Vasalls de la Vila, Van qüestionar ab ell llargament, però guanyà'l plet(l). En son temps lo Papa Joan XXII Va treure als Cabildes y Monastirs l'elecció de llurs Bisbes y Abats, però és d'advertir que no vegèm en lloch que regís axò pel Monastir de Sant Cugat fins l'any 1385, en que l'Abat Bernat Terensfou elegit pel Pontífix. ¿Fou excepció? ¿Fou des- conexement de ladisposició pontificia, pels monjos, y de les eleccions pel Pontífix? ¿Fs sencillament que no ha quedat memoria de la forma de nombrament fins a Terens? Creyèm axò últim lo més probable. XLII. Bernardus de Montetornesio o Bernat de Montornès (1533-1334). — Res d'ell podèm dir digne d'especial memoria, com no sia que en l'Abaciologi del manuscrit anònim se diu que morí'l 9 de febrer de 1334 (2). XLIII. Galcerandus de Lupetis o Galceràn de Llobets (1334-1339). — Fn son temps lo Papa Benet XII, vegent que molts dels monastirs benedictins estaban massa isolats, y que alguns d'ells dependien solsament del Romà Pontífix, ordonà la formació de Congregacions de Convents, essent la novena, la Tarraconense y Cesaraugustana, a la que corres¬ pongué entrar lo Monastir de Sant Cugat, que desde llavors s'anomenà Imperial y Real Monastir, nallius Dioecesis de la Congregació claus¬ tral Benedictina Tarraconense y Cesaraugustana. «L'Abat D. Galceràn de Lupetis, diu en Moxò (3), elegit l'any 1334, fou un dels que principalment contribuïren a fer més y més il·lus¬ tre y famós nostre Monastir, procurant que'ls seus individuus s'ins- truissin en moltes ciencies, sense qual conexement haurien estat poch útils a la societat. Fil Volgué que dintre del recinte de sos Claustres hi hagués escoles pera diferents rams d'erudició y literatura, aplegà mes¬ tres hàbils que les regentessen, aplicant liberalment los fondos del Mo¬ nastir pera premiarlos ab un honorari corresponent. FI que s'havia senyalat pera'l mestre de Gramàtica y Llógica, a més de la porció mo¬ nacal, arribava a 128 rals velló; cantitat molt petita a la veritat pera aquests temps, però molt crescuda pel segle de Don Galceràn, quan era tant gran en la nostra Provincia o l'escassetat de diner o l'abundor dels comestibles, que segons trovo anotat en un antich manual de nostre arxiu, hi hagué any que la quartera de blat se Venia a Sant Cu- gut a tres rals de velló, y a dos la de cibada; y en que tres diners dia¬ ris se consideraven suficients pera la manutenció d'un sacerdot (4). Ani¬ mats ab el zel y vigilancia de tan savi Prelat, florexeren per molt (1) A. E. B.; M. S. A., íòl. 94. (2) A. E. B.; M. S. A., fòl. 95. (3) Ob. cit.; págs. 53 y 54. (4) Campillo, pág. CCCXLV. temps en nostre Monastir els bons estudis, y tinch motius pera pensar que nostres escoles eren frecuentades per individuas d'altres Cases de la Provincia. Per lo menys sabèm de cert que allà per l'any 1543 hi estu¬ diava l'Infermer del Monastir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, com se pot Veure en un manual d'aquell any conservat en nostre arxiu; y sembla molt natural que altres monjos seguissen son exemple. Aquests estudis, cultivats ab tan cuidado, produhiren los més ventatjosos y saludables efectes. Los monjos ocupaven santament aquelles hores del dia y de la nit que'ls quedaven lliures després d'haber assistit al chor. El tedi de la soletat y l'amor del segle eren desterrats per aquest medi de nostres Claustres, juntament ab l'oci, ab la dropería y les conversacions inú¬ tils. Les màximes de la veritable filosofia, y de la més sòlida política, que aprenien desde petits, los feyen capassos de desempenyar ab el temps los càrrechs més importants de la República y de l'Iglesia. Als Bisbes els hi agradava aconsellarse ab ells, en los negocis de major enti¬ tat. En l'any 1353 lo Bisbe d'Osca se'n va portar per capellà seu a un monjo nostre, que era Pabord de Palau, havent obtingut per axò una Butlla d'Inocenci VI.» XLIV. Bernardus de Vallescica Bernat de Vallseca o (1339-1348).—Cons- truhi la capella y l'altar de Sant Anton Abat. En son temps lo Papa Cli¬ ment VI nombrà Visitador Apostòlich Guillèm Franch que'l Visità, fent a algunes reformes en lo reglament de l'Infermeria (1). XLV. Arnaldus Raymiindus de Biura, vel Biure, vel Viure o Arnau Ray¬ mond de Biura, Biure o Viure (1348-1351). — Sisquera pera fer honor a la justicia, diu En Marti y Cantó en la España Católica (2), anèm a ocuparnos del Abat Raymond de Biure; y afegèix «lo recort d'aquest Varó, nos dihuen los manuscrits que pogueren salvarse de la devastació comuna, és una consoladora remembrança; fou irreprensible en ses costums, d'una constancia a tota proba, piadós ab los pobres, gran y admirable defensor deis interessos del Monastir». Y, no obstant, aquest mateix zèl ha donat lloch a que la calumnia's cebés en llur sangrenta memoria; com si fos licit tacar lo bon nom y la rectitut d'un mort bene¬ mèrit, pera encubrir a costa seva lo delicte d'un traidor homicida! Y, en efecte, la mort d'aquest Abat a mans d'una quadrilla de mal¬ factors, ha donat lloch a que esperits disposats sempre a profiter les ocasions d'ofendre a la Iglesia y a llurs Ministres, hagen fantassejat perque axis s'els ha ocorregut, sense que puguen presentar el més lleu indici en pró de llurs malicioses y infondades afirmacions, cercant la manera d'excusar al assessi, justificant son crim en la cobdícia de l'Abat. (1) A. E. B.; Paquet de Sant Cugat, I. 37. (2) Num. 172, 30 de desembre de 1856. - 43 - d). «Un cavaller nomenat Raymond de Saltells tenia Res més fals un qual existencia era pera ell duptosa; no's cuidaVa de son pare en fill 10 més mínim, y no savent Raymond si encara vivia, tancà son darrer testament en lo mes de febrer del mateix any 1348, dexant al Monastir de Sant Cugat herèu universal de quants bens posseïa a Sardanyola y altres punts. Salvà empero la rectitut de conciencia de Raymond una bona quantitat pera sa muller Jacma, y la pensió anyal de deu mil sous que obligà al Monastir a pagar a son fill Berenguer, cas de que's pre¬ sentés, junt ab alguns altres bens que, malgrat los seus mals serveys, 11 atorgà lo seu bon pare. Mort En Raymond de Saltells quedaren herèus l'Abat y sos monjos per una part, y per l'altra la viuda Jacma ab son fill Berenguer, supo¬ sada sa existencia. Passats pochs anys que lo Monastir fruia en possessió pacífica los bens d'En Saltells, aparegué el perdut Berenguer. Poch satisfet quedà de la darrera voluntat de son difunt pare; y presentantse a l'Abat ab to d'amenassa, li exigí que en compte dels deu mil sous li entregués anyal¬ ment una pensió molt major ó fés renuncia en son favor de part dels bens del seu pare, que lo Monastir posseía. No era àrbitre l'Abat d'accedir per sí sol a l'exigencia del joVe, li contestà que no quedaria desatès, y que després d'enrahonarho ab lo Capítol cuidarla de que se li fes justicia, perque axis ho demanava sa qualitat de súbdit del mateix Monastir. Com administrador recte dels bens deia comunitat, l'Abat debia procurar ab tota cura llur conser¬ vació; les peticions d'En Berenguer excedien de ses facultats y no podia respondre d'altre modo al pretendent; no obstant, ho Va fer ab tota aquella suavitat que inspira la caritat, si be no pogué conseguir qu'entrés en rahó l'esperit impetuós del herèu d'En Saltells. Encara que no vol- guessem negar quan natural fos a n'En Berenguer lo desitj de posseir los bens de son pare, no es mènys cert que l'Abat y sos monjos los posseïen ab justicia y que'ls assistia un dret innegable al defensar Vigorosament aquesta possessió (2). El jove Saltells vivia impacient per la tardansa ab que's despatxava aquell negoci a son gust; per qual motiu senyalà a l'Abat lo dia de Nadal per terme del compliment de sa demanda. (1) Copièm aquesta relació histórica del trevall de! senyor Martí y Cantó publicat en lo nombre 172 de La España Católica (30 de desembre de 1856), d'hont la pren també lo concienzut historiador En Cayetà Barraquer, (a qui a més tenim d'agrahir el habernos facilitat aquest nombre de La España Católica y los demés que citèm en lo ours d'aquest trevali), per estar en un tot conforme ab les fonts que havèm pogut consultar, especialment lo manuscrit anònim, la constitució única del llibre IX, títol 11, volum III de les de Catalunya y les tradicions més constants y respectables.—Vègis lo trevall del senyor Cirici Ventalló, publicat a Tedició del matí de El Noticiero Universal, en lo mes d'agost de 1901. (2) Vegis lo nostre treball Justicia en que fem la més rabonada defensa del justíssini procedir de l'Abat Biure. - 44 - En tant que arribava lo día senyalat, reuní en un lloch prop de Ta- rrassa a uns quants companys, als qui comunicà sos plans; y Berenguer Roseta, Raymond Vinaderi, Antich Figuerola, Pere Coto y Gabriel No¬ guera, s'oferiren a secundar sos malestruchs intents Quan una inmensa multitut d'estels, que solsament lo dit de Deu pot comptar, desVanexia les tenebres de la mitja nit, en aquell mateix moment que lo cel s'alegra, los homes se regositjen y lo mon enter re¬ corda la Vinguda del Home-Deu a la terra, mentres a les dotze de la nit de Nadal del any 1351 y sentat l'Abat Biure en sa cadira abacial se ana- ve á cantar en lo chor de Sant Cugat l'himne de plaer: 0 magnum mis- terium, la venjantsa d'en Berenguer Vingué a tacar de sanch la blancor d'aquells moments solemnials. Ubriach d'ira l'infelís, seguit de sos per¬ versos companys, atravessa depressa pel mit] de la devota multitut; un crit de sorpresa ressona per les voltes sagrades interrompent l'armo- nía del relligiós cant; descarreguen ab furor una penetrant ganivetada; mostra la víctima a sos butxíns l'imatge de Jesús crucificat; però imatge, missal y cor se veuhen atravessats brutalment; vol evitar la consumació del sacrilègi, acullintse al altar, però abans de pujarhi una pluja d'esto¬ cades lo priva d'avensar un pas més; apreta lo Virtuós Abat contra son pit lo Crucifix, axeca suplicant al cel sos ulls moribonds, y mort anegat en sa propia sanch entre'l presbiteri y'l chor. Se diu que mentres s'estaba executant aquest atróscrim, la creu d'argent del altar major se tombà d'espatlles per sí matexa com horrorit- zada de semblant crudeltat; que la campana que descansaba a n'el cim del cimbori se sentí desde Martorell, tres hores distant, y que, sos na¬ turals, moguts com per impuls diví, s'ajuntaren en somatén, y corrent al Monastir quedaren aterroritsats per tant extraordinaria novetat. Informat del cas lo Papa Climent VI, que's trovaba resident a Avinyó, manà que se li remetés l'alba que vestia l'Abat; y rentada per ordre seva varies vegades, no fou possible treure d'ella les taques sanch- nantes, que encare avuy dia's veuhen, puix que's conserva junt ab la capa y'l Crucifix que portava en son pit l'Abat Biure al acte de la seVa mort. Pochs anys fa se conservaba també'l missal y la mitra de l'Abat.» Les cendres de l'Abat Biure foren respetuosament guardades en una caxa de fusta que encare Vejé el que aquestes ratlles escriu al estiu del any 1902, sobre la qual se posà aquest sentit epitafi: Hich iacet Reve¬ rendas in Chrísto Pater D. Arnaldus Raymundus de Biure, Abbas Sancti Cucuphatis, qui peremptus fuit in Ecclesia, sicut verus catho- licus in nocte, guando ibi Christi Nativitas colebatur, pro defensione Cœnobii praelibati, anno Domini MCCCLI, cuius anima requiescat in pace. Amen. - 45 - La capa, l'alba y'l llibre tacats de sanch, y ab los forats de les esto¬ cades punyalades, estigueren molt temps guardades ab cuidado; però 0 l'incuria, lo recort perdut de llur significat e importancia, sobre tot des¬ prés de l'expulsió dels monjos en l'any 1835, Van fer que poch a poch s'anessin arreconant tan preciosos objectes. Llavors, traficants sense conciencia y homes ignorants, comensaren la tasca d'anar treyent tros¬ sos a la capa que aVuy dia ni recort sembla de lo que fou, y l'alba quedà bruta y abandonada, inspirant, més que altre cosa, repugnancia. Les he vist successivament, completa la capa, però ja bruta y abandonada l'alba, primer en un corredor o petita sagristia que surt del corredor que comunica la Iglesia ab l'actual capella del Sagrament, després a la casa del Rector, ja molt mutilada la capa y més bruta si cap l'alba, y per últim, ja més resguardada la primera detrás d'un cristall en un ar¬ mari de la propia casa rectoral, però també ja tant solsarnent un tros de capa, car lo reste havia desaparescut. En quant al llibre y al Cru¬ cifix que's girà d'espatlles al acte del sacrilech crim, degueren perdres donchs no'ls haven vist, ni sabèm ahont sigan. XLVl. Petras de Busqueto o Pere Busquets (1351-1385). — Aquest Abat fou elegit l'any 1351, y d'ell són moltes millores en les defenses del Mo¬ nestir en les quals feu algunes de les torres que la completen (1). Con¬ cordà ab lo Rey D. Pere d'Aragó la jurisdicció civil y criminal dels Abats de Sant Cugat en la baronia del Vendrell. Fou un dels que engrandiren l'Arxiu en quin artessonat va fer pintar son escut. En son temps, l'any 1365, Va esser traslladat al Monastir lo cos de la gloriosa Sancta Fè verge y martre francesa (2). CAPITOL IV Desde l'Abat Terens fins al Abat Alemany (1385-1471) XLVII. Bernardas Tereni o Bernat Terens (1385-1394). — Fou elegit l'any 1385, essent lo primer Abat nombrat directament per lo Pontífix Romà. En temps d'aquest Abat lo Rey D. Joan celebrà corts en lo Monas¬ tir de Sant Cugat, essent aquest un de sos títols d' honor. XLVIII. Joanes Armengaudus o Joan Armengol (1394-1398). — Lo mateix que l'anterior sigué elegit directament per lo Pontífix Romà, que fou l'antipapa Benet XIII (3). Permanesqué tan sols quatre anys en la Aba- (1) A. E. B.; paquet de Sant Cugat; M. S. A. f. 102. (2) A. E. B.; M. S. A. f. 101. (3) Moxó; Ob. cit., pàg. 58. - 46 - día, puix elegit bisbe de Barcelona l'any 1398, prengué possessió lo dia 20 de dezembre (1). XLIX. Berengarius dè Rajadell o Berenguer de Rajadell (1399-1409). — Savèm que abans d'ésser Abat havia sigut beneficiat de l'Altar de Tots los Sants (2). En son temps lo Rey Martí d'Aragó, agrahital eminent Sant Sever^ per haver curat d'una greu malaltia mercès a sa intercessió, demanà pera la catedral de Barcelona alguna reliquia d'aquell gloriós Sant, qual cos, com ja savèm, després d'haver estat durant molts anys guardat en l'antiquissima Capella que baix son advocació existia tocant a la iglesia de Sant Pere, quant aquesta s'enrunà fou traslladat a l'iglesia del Mo¬ nestir, guardant la de Sant Pere la caixa de fusta en la qual s'havia conservat fins aleshores (3); y l'Abat, d'acort ab los monjos, després d'haver obtingut per aquesta causa y per mediació del mateix Rey dis¬ pensà del Vot que havien fet de no donar ni vendre res que fos propietat del Monastir (4), entregà al rey, per medi del allavores bisbe de Barce¬ lona, y anteriorment Abat del Monastir, Armengol, un os de la cama, cinch dents, un caixal, un traç de la barba, part del cap, y nou claus de ferro, quines reliquies foren traslladades ab extraordinaria solemnitat a dita catedral de Barcelona lo dia 4 d'agost de 1405, fentse per aquest motiu una solemnissima professó, a la que hi assistiren lo Rey y son fill l'infant D. Marti (5). Aquesta trasllació donà lloch a que's cregués que s'havia traslladat tot lo cos de Sant Sever y axi ho diuhen Diago y Aymerich ; però és un error que desvaneix d'una manera evident l'acta de la trasllació devant lo notari de Barcelona D. Antón Font, y la lletra que en 1627 escrigué D. Joan Bta. Castelarnau, Vicari general del Monastir de Sant Cugat als successors d'En Rolando, diguénloshi que acabava de Veure ab sos propis ulls la caixa que guardava los restes de Sant Sever, y que des¬ prés d'un escrupulós y detingut examen, podia afirmar que hi havien quan mènys les set octaves parts del cos de dit Sant (6), tancant tota discussió l'eruditissim D. Jaume Caresmar en una notable disertació històrica (7). En lo dia 6 de janer de l'any 1409, aquest Abat Visità la Santa Hos- . Aymerich; Ob. cit., pàg. 380. (1) (2) A. E. B.; M. S. A.; f. 103 v. (3) Part de la qual en vegé encara En Villanueva. Ob. cit, p. 39. (4) Per aquest motiu lo Rey eserigué a n'En Pere de Luna, que baix lo nom de Benet Xiil era regonegut per la Corona d'Aragó com Papa llegítlm, y a son eamarer secret En Joan Roman.—Moxó; Ob. cit., pàg. 59. (5) Moxó; Id. Id. (6) Moxó; ob. cit., pàg. 58 nota.—Flórez, España Sagrada. (7) Sancías Severas^ Episcopas et Martyr. Sedi ac Civitati Barcínonensi noviier assertas ae vindicatus. —Vlch, 1764. - 47 - tia consagrada que's mantenia incorrupta desde'l temps de l'Abat Ottó, com ja havèm dit oportunament, troVantla intacta; com a prova volgué tocaria y partirla per sí mateix, y convençut de sa incorruptibilitat donà l'ordre de que's guardés en lo Sagrari del Altar major (1). En son temps se celebraren altra Vegada Corts en aquest Monastir. L. Dalmatius de Cartiliano (1409 a 1411). — Res de notable savèm d'aquest Abat. LI. Jacobus de Montecurbo o Jaume de Moncorb (1411-1415). — Pren¬ gué part en les Corts generals de Catalunya de 1411 y estigué á Casp quan lo cèlebre compromís que donà la corona a n'En Ferràn d'Anteque¬ ra; a qual coronació, verificada a Çaragoça en 1412, assistí dit Abat, tornantsen a Catalunya pera concorrer a les Corts que se celebraren a Barcelona en 1413 (2). En la coronació del Rey ocorregué un fet que Moxó refereix y que volèm consignar aquí, perquè demostra la molta importancia que tenia en la Confederació lo Monastir de Sant Cugat. Lo Pontífix Luna, vol- guent distingirlo d'una manera especial, envià a Sant Cugat un llegat, donantli una carta pera lo prior y capitol en la qual els manava que s'ens pèrdua de temps li entreguessen lo Pontifical millor que hi hagués en la iglesia (3) pera que — afegia lo Pontífix — puga Vostre Abat, lo dia de la coronació del Rey D. Ferràn, presentarse en aquella augusta assemblea ab la distinció y Uniment que corresponen a sa dignitat. Lo prior y monjos reberen la carta del Pontífix ab aquell respecte que era degut a un home a qui ells regonexien per lo veritable successor de Sant Pere, y desseguida entregaren lo que s'els demanava; mes havent trigat bastant temps més de lo degut en arrivar a son destí, sens dupte per contingencies del Viatge, lo Pontífix s'apresurà a escriure de nou, tirant en cara als monjos el poch apreci quefeyen de la distinció. Com no era cert, aquestos s'apressuraren a posarlo de manifest al Sant Pare, fent protestes de sa sotmissió, respecte y agrahiment; com és de veure en un curiós document que'n Moxó copia^ y que no hem volgut que falti en l'Apèndix d'aquesta monografia (4). Segons lo Sr. Sampere, en temps d'aquest Abat y tal Volta pagan- tho ell, pintà En Lluis Borrassà l'imponderable retaule nomenat de Tots los Sants, y encara que potser no sigui l'escut del Abat Montcorb l'au que apareix pintada en lo cim del indicat retaule. Vistes les dates és probable fos aquest Abat qui encarregà la pintura de dita obra d'art. (1) A. E. B.; M. S. A. f. 106.—Villanueva. Ob. cit. T. XIX, p. 25. (2) Moxó, Ob. p Iloch citats. (3) Los dei Monastir eren famoso s per sa riquesa p bon gust. (4) Vegis Apèndix. Doc. n.° 14. - 48 - LU. Bernadus Struci o Bernat Estruch (1416-1419).— Fou elegit, al igual que'ls anteriors, desde l'Abat Ferrer, directament pel Sant Pare. Havia sigut Abat de Santa María de Rosas, de Sant Esteve de Bañólas y de Sant Pere de Rodas y segons les noticies que tenfm d'ell, fou un dels més il·lustres Abats del Monastir, home de molta saviesa y molt Virtuós (1). D'ell se sap que concorregué al Concili de Basilea, y regalà al Monastir un trocet de la Vera-Creu a la que feu posar de son peculi una montura, per un tal Bernat Loupart, argenter, costantli 65 lliures, 10 sous, 6 diners (2). En son temps lo Rey D. Alfons IV celebrà Corts en lo Monastir, en les que s'hi feren lleys molt importants ; y lo recort d'aquestes ses¬ sions de Corts se conservà, en una hermosa làmina en miniatura que's posà al començament d'un preciós volúm de les Constitucions de Cata¬ lunya, imprès en vitela, que custodiaven los monjos com una reliquia en sa biblioteca (3), y que avuy no savèm hont ha anat a parar. Morí lo 10 de septembre del any 1419, passant dels vuitanta anys y fou enterrat a l'entrada del chor possantse damunt son sepulcre l'her- mosíssima llosa, potser la més bella de quantes havèm Vist, y qual inscripció hem transcrit en l'Apèndix de la primera part (4). LUI. Jonnes de Tries o Joan de Trto (1420-1451). — D'aquest Abat sa¬ vèm que ja abans ho havia sigut de Sant Pere de Portella, que engrandí y embellí extraordinàriament la Creu que com haVèm dit ja, regalà l'Abat Struci, y que restaurà la paret de defensa del Monastir, que per la part de Llevant s'havia enrunat (5). LIV. Petras o Pere (1451-1450). — Fou primer Abat de Sant Feliu de Guixols, y d'allí lo tragué lo Sant Pare Martí V pera l'Abadia de Sant Cugat; y d'ell no'n savèm res de notable. LV. Petras Sort o Pere Sort (1451-1461). — Fou elegit pel Sant Pare Nico¬ lau V essent Abat de Sant Pere de Rodas. Tampoch podèm dir d'ell res de notable. LVI. Antonias Alemany o Antoni Alemany (1461-1471). — Fou elegit pel Papa Pio II y d'ell sols savèm que aprobà unes Ordinacions pera lo bon govern del Monastir, que havia escrit dedicàntleshi, Fra Jofre Sort, monjo del matejx, y Paborde de Palau; quals Ordinacions se mantingue¬ ren en gran part fins los últims dies del Monastir (6). (1) Moxó. Ob. cit., pàg. 64. (2) A. E. B.; M. S. A. f. 108 v. (3) Moxó. Obra y lloch citats. (4) Tan preubada llosa atmirada per propis p per torasters, col·locada en Ilocb de molt trànsit, va poch a poch gastantse, per lo cual seria molt de desitjar que's posés a son entorn una senzilla barana que impedís son lent peró constant deteriorament. (5) A. E. B.; M. S. A.; !. 109 v. (6) A. E. B.; M. S. A.; r. 111 V. CAPÍTOL V Desde l'Abat Pere del títol de Sant Sixt, fins al Abat Despuig (1471-1558) LVII. Pere, del títol de Sant Sixt, de la S. R. I. Cardenal; primer Petras o Abat comendatari (1471-1473). Quan quedà Vacant l'abadia en 1471 per la mort de D. Antón Ale¬ many, provehí S. S. l'abadia en un Emm. Cardenal a titol de comenda¬ tari, que fou l'indicat Pere, de qui no hem pogut averiguar cap fet notable. LVIII. Stephanas o Esteve, primer titol de Sant Adrià, després de Santa in Maria Transtiberim, de la S. R. I. Cardenal, Arqaebisbe de Milàn (1473-1479). Obtingué l'abadia per transferencia que li feu l'anterior, en 1473, y temps sabèm (1), que's convingué ab Mestre Alfonso que pintàs en son uns quadros per l'Altar Major representant la Vida y martiri de Sant Cu¬ gat (2), pel preu de 900 florins, equivalents a 495 lliures. LIX. Jaafridas Sort o Jofre Sort (1479-1508). — L'anterior Abat cedi lo be¬ nefici 0 sia l'abadia en 1479 a cambi de la pensió anyal de 250 ducats, a Jofre Sort, monjo del Monastir y Prepósit de Palau, de qui ja havèm parlat ab motiu de les Ordinacions que feu en temps de l'Abat Alemany. D'aquest Abat se sap que edificà a son càrrech la capella de la igle¬ sia dedicada a Sant Benet (3). LX. Alfonsas Aragonie o Alfons d'Aragó, Arqaebisbe de Çaragoça (1508-1519). — Fou designat per Julius II y no savèm que en son temps ocorregués res de notable en San Cugat. LXI. Joannes Lazaras Serapica o Joan Serapica (1521-1522). — Fou nomenat Abat comendatari per S. S. Lleó X en 1521, y sols tingué un any l'abadia, puix mori al següent 1522. LXIl. Henricas de Cardona o Enrich de Cardona, del titol de Sant Mar¬ cel, de la S. R. I. Cardenal, Prevere, y Arqaebisbe de Monreal (Si¬ cilia), (1522-1529). Era de la noble familia dels Folch, duchs de Cardona. Nótenla en¬ cara 20 anys, quan, a instancia del Rey D. Ferràn,.fou elegit bisbe de Barcelona de qual seu prengué possessió en 18 de juny de 1505, per mediació del venerable Jaume Fiella, canonge de la mateixa iglesia, mes no pogué ser consagrat per no tenir encara l'edat. En 1513 fou elegit (í) Villanueva. Ob. cit., t. XIX., pèg. 23. (2) Un d'ells es sens dupte, lo preciós quadro conegut equivocadament ab lo nom de «Martiri de Sant Medí> que abans estava en Sant Cugat p avup està en lo Museu de Belles Arts de Barcelona. (3) A. E. B.; M. S. A.; f. 113. - 50- - V l'Arquebisbat de Monreai en Sicilia, y en 1522 se li donà l'abadia pera de SantCugat en encomenda. En 1527 le Papa Climent VII lo feu carde¬ nal de la Santa Romana Iglesia. Morí a Roma lo 7 dels idus de febrer de 1529, y está enterrat a la mateixa ciutat en la iglesia de Nostra Senyo¬ ra de Montserrat (1). LXIII. Alexander Cœsarinis o Alexandre Cesarini, del títol de Santa Ma¬ ría ín vía lata, de la S. R. I. Cardenal Díàca (1550-1534). — Aquest Abat sols tingué 4 anys lo benefici^ puix en 1534 la cedí baix la pensió anyal de 250 ducats a n'En Jaume Paratjes, y de son temps sols savèm que's dirigiren a ell lo Prior y Cabildo de son Monastir demanantli co- ralment que en endeVant no escoltés les importunes y injustes súpli¬ ques d'alguns pretendents que no eren nobles, recordantli que la cos- túm antiquíssima de son Monastir havia sigut sempre no atmetre may a ningú que no fos fill de gentil-home o cavaller (2). LXIV. Jacobus Paratjes o Jaume Paratjes (1534-1538). — Aquest comen- datari, encara que català, visqué sempre a Roma y estigué ajudant al Car¬ denal Caasarini en importants negocis. Al morir, en 1538, fou enterrat en la iglesia de Nostra Senyora de Montserrat, de la ciutat eterna, posantse sobre sa sepultura un sentit epitafi. LXV. Petrus Angelus Despuígy Ferrer o Pere Despuíg (1539-1558).— Al morir Paratjes retornà lo benefici, puix la cessió havia sigut feta per mentres visqués, al Cardenal Caesarini, y aquest la cedí de nou a Pere Despuíg, qui prengué possessió en 1539. Daten de son temps importants treballs en los edificis del Monastir, puix se suposa que va manà ter¬ minar entre altres coses lo claustre superior que no estaba encara acabat, y les parets del hort; ab tot no ho havèm pogut comprobar y per xò no ho assegurèm, esperant trovar documents que'ns ho confirmen. Sols podèm afirmar que durant son abaciat se feu la Lley o Estatut de no donar cogulla en lo Monastir als que no pertenesquessen a la no¬ blesa (3), confirmant axí legalment una pràctica constant (4) com ja hem tingut ocassió d'obserVar. CAPÍTOL VI Desde l'Abat Cervelló, fins al Abat Picado (1561-1835) LXVI. Ludovícus a Cervílíone o Lluís de Cervelló (1561-1573). — Al arri¬ bar a aquest Abat observèm un cambi en la provisió de l'abadia puix fou (1) Aymerich. Ob. cit. pàgs. 398 y 399. (2) Llib. n. I de les Resolucions capitulars, citat per Moxó. Ob. cit., pàg. 66, nota. (3) Continuadors d'En Rolando; t. VI mes de juliol. (4) Moxó. Ob. cit., pàg. 66, nota. elegit pe! Rey d'Espanya Felip II (1556-1598), en virtut de concessió (patronat) que atorgà S. S. Adrià VI, a son antecessor y pare l'Empe¬ rador Carles V, confirmada per los Papas successors (1). Era home molt virtuós y de molta saviesa; elegit com queda indi¬ cat, en 1561 no tardèm en veurel honrat pel Concili Provincial de Tarra¬ gona, com un dels comissionats pera estudiar lo pertinent per que les determinacions del Concili de Trento fossen prontament atmeses y practicades en Catalunya (2). En 1565, creyent lo bisbe de Barcelona D. Guillém Cazador, que estava baix sa jurisdicció la Domería de l'iglesia de Sant Pere d'Octa- Vià (3), y entenent lo contrari l'Abat, es va començar un plet o qüestió de competencia entre'ls dos (9 novembre de 1563) devant lo Canciller Regi Mathías Sorribas, Abat de Breda, actuant lo Notari D. Joan juglar, haventse donat sentencia en 16 de maig de 1564 a favor de l'Abat de Sant Cugat (4). Morí aquest Abat en 1573, no designántseli succesor de moment, yaxí continuà lo Monastir per espay de 16 anys, o sia hasta 1589, en que fou elegit l'Abat Quintana. En aquest entremitx ocorregueren algunes coses remarcables. Fou nombrat pel Rey, secuestradó de l'abadia En Bernat de Sant Climent, prió de Serratosa, lo qual substituí en favor de Jeroni Margarit (5). En 1585, lo monarca volgué visitar personalment lo Monastir, y ho verificà arrivant lo dia 16 de juny, per la tarde, ab lo príncep son fill, que tin¬ dria allavors uns set anys, la infanta D.^ Isabel, la duquesa de Vera y molts cavallers y dames de son séquit. Entrà per la porta major de l'iglesia hont lo rebé tota la Comunitat y allí feu adoració de la Creu que per dit motiu li presentà l'Abat de la Portella, president de la Congregació que's trobava en lo Monastir. Lo Capítol regalà al Rey 4 badelles, 20 moltons, 12 cabrits, 25 parells de gallines y 35 parells de pollastres, tot lo qual li entregaren a la porta de l'abadia al sortir de l'iglesia. Dormiren en l'abadia, y al dia següent que era la Pasqua de Pentecostés, assistiren a missa y ho's donà pau sino al sacerdot. Després anaren a veure les Relíquies, y lo Rey demanà per devoció, reliquia de Sant Cugat y lo Capítol no li Va poguer donar alegant que no havien vist obrir may la caixa del Sant Cos (6). Poch temps després o sia en 1586, lo Sant Pare que ho era Sixt V (1) Aymerich. Ob. cit., pàg. 403.—Vegis Buidú. Historia Eciesiáslica de España; t. ii, pàg., Oi y sag. (2) Moxó. Ob. cit. pàg. 65. (3) La iglesia que estava a la piassa del poble, o de dalt, citada en la i.'' part d'aquesta monografía. (4) Copia del Procés de competencia entre lo bisbe de Barcelona y l'Abat de Sant Cugat de l'any 1563. (5) Escriptura de substitució en poder de Francesch Ros, notari de Barcelona. (6) A. E. B.; M. S. A. t. 129. - 52 - (1585-1590), ordonà una visita apostòlica als Monastirs, essent designat Visitador de Sant Cugat, Fra Raymond Pasqual, de l'Orde de Sant Do¬ mingo, qui feu la Visita a 27 d'agost de 1586. Del temps d'aquesta Vacant que historièm són moltes de les millo¬ res en los edificis del Monastir, tals com lo claustre petit tocant al major, restes del qual encara aVuy s'en troven antes d'entrar en aquest, y altres obres sens contar la compra de nous ornaments per la sagristia (1). LXVII. Michael Quintana o Miquel Quintana (1589-1590). — D'aquest Abat diu En Moxó (2), «D. Miquel de Quintana, doctor en abdós Drets, del Consell de Sa Magestat en lo Suprém de Catalunya, Abat després de Sant Cugat, y Canciller de la provincia, fou l'immediat successor de D. Lluis de Cervellón. En ell s'hi trovaren reunides al ensemps, tantes Virtuts, tanta penetració, tanta saviesa, tanta afabilitat y un amor tan gran a la veritat y a la justicia que no hi havia més que desitjar. Ditxós nostre Monastir y ditxosos los monjos que llavors Vivian si l'haguessen pogut tenir per més temps, puix al cap d'un any que estava en aquella abadia mori, frustrant axi les esperanses de tot lo bo que d'ell s'esperaVa. LXVIII. Michael de Aymerich o Miquel de Aymerich (1595-1617). — A la mort del anterior quedà vacant l'abadia cinch anys, després dels quals En Felip II promogué al monjo de l'Orde de Sant Bernat, del Monastir de Baix, D. Miquel d'Aymerich. La fama del talent y Virtuts d'aquest Abat fou tanta que la Diputació del Principat de Catalunya l'esculli pera que anés a Madrit a tractar ab lo Rey assumptes de molta importancia, qual comissió tingué lloch l'any 1602 (3). En son temps altra volta tingueren qüestions lo Bisbe de Barcelona y l'Abat de Sant Cugat referent a la jurisdicció sobre l'iglesia de Sant Pere d'Octavià, les que feliçment termenaren per concordia firmada en 19 de desembre de l'any 1606 (4). Durant aquest abaciat se Va fer Pacta que figura en lo principi del Cartoral o Cartulari que aVuy se conserva en PArxiu de la Corona d'Ara¬ gó y com en la mateixa se descriu Pestat del Arxiu del Monastir, ales¬ hores no hem pogut resistir al desitj de copiar alguns de sos fragments , a fi de donar ideya de qual era la magnificencia d'aquell inapreciable dipòsit, y per deducció d'aquell incomparable Monastir, en lo segle XVII. «En les claustres mes altes del dit monestir avem vist una istancia quadrada que diuen ser lo archiu de dit monestir, ab dos portals ab ses portes panys y claus, y ab dos finestres que mostren ser molt antigues la (1) A. E. B. M. S. A., f. 127. (2) Ob, cit., pàg. 65. (3) Moxó.—Ob, cit.. pàg. 65. (4) Plet de competencia començat en 1740, f. 16. v. una es gran ab un pilar cuadrat de pedra al mitg que parteix de la jussana de dita finestra y Higa ab unes obradures de pedra que son dalt en dita finestra, y per lo mitg de dita finesta de lample travessa una verga de ferro, y te quatre portas dos dalt y dos baix ab un baldó baix de ferro, y al mig de les quatre portas ha uns ferros ab ques tancan totas y segons dits ferros designen en altre temps se tancaven en clau empero ara no y es la tancadura, laltra finestra es alta prop del sostr ellarga y ovada a la part de dalt ab una reixa de ferro y ab porta caladissa, lo sostre de baix está enrajolat y lo de dalt es de fusta embigat y empostat ab una jassena per lo mig es tot pintat de pintura antigua y a cada cap de jas- sena als permodols que la sustentan se veuen pintats uns scuts que son dos ossells y un arbre en camp de or ques diu son las armas del abad Busquets, la un portal per lo qual se entra a un cargolet qui puja a dit archiu es lo portal per hont de les claustres altes se entra y segons se diu, sempre se ha entrat á dit archiu. Empero laltro que Va vers la Aba¬ dia nostre ser modern y diuse quel feren en lo any 1599 quant lo Rey y la Reyna eren en Barcelona que Volgueren anar a daquell monastir y fense a fi segons diuen que de la Abadia poguessen anar por cubert a la tribu¬ na que li avian feta en la Iglesia. Entrant al dit archiu y Venint de la part del claustre dins dit archiu vers la ma dreta se veu un taulell de fusta molt gran á tall de faristol que mostra ser fet per scriurer, y un scon fet á modo de cansell tot entallat y pintat ab una porta per entrar dintre, y sobre dit cansell es un sobreçel de fusta fet a modo de taraVaca tot pin¬ tat ab pintura antigua, totas las cuals cosas susditas exepto lo portal modern ques diu de sus se feu en lo any 1599 mostran y certifican gran antiguetat de la obra, lo qual archiu Vehem que vuy es regit per lo Re¬ verent fra Alexandre Pol religiós de dit Monastir per quel avem vist ab les claus del dit archiu il trobam actualment servint y tenint lo offici de scriva del capítol elet com avall se dirà. En la qual estancia ó archiu trobam un cofre de fusta de albe de forma antiga ab dos panys sobre- pany y claus lo qual avem vist es pie de diverses scriptures, ço es ma¬ nuals y llibres de notes de contractes fahents aixi per lo dit Monastir com per particulars y de actes judiciaris de la Cort de St. Cugat del Va¬ llés, testaments y Capitols matrimonials los quals manuals y altres scriptures mostran ser molt antiguas ço es del any 1285 á esta part y en molts de dits manuals se Veu que los notaris que rebien dits actes se intitulavan notaris per auctoritat del abat de Sant Cugat. Trovam també en dit archiu altre cofre gran al antigor un poch major que lo prop dit ab dos panys y sobrepanys y una clau qui obra als dos panys dins lo qual cofre trobam tres sanchs (sachs) plens de diversos actes en pergamí y en oni, en dit cofre trobam moltes cartes en pergamí. E mes trobam dins de dit cofre una caixeta de fusta de alber de amplaria de un palm y un - 54 - Barque). Dderl. (Clixé MONASTIR GDENERAL VISTA quart y de altaría de un palm y de llargaria de quatre palms y mig poch mes ó manco ab pany y clau y aquella uberta troban dins dita caixeta algunes cartes scrites en pergamí contenint privilegis y sententies reals actes y bulles apostoliques y altres actes». Contiua fent relació individua¬ da de notabilísimes escriptures, que no tenimte mps ni espai pera copiar. «E mes trobam en dit archiu una caixa de alber ab pany sense clau, en lo cubertor á la part de dintre y ha un castell pintat de blanc y negre ab un rètol de la mateixa pintura que diu, de Sant Cugat, dins la qualavem trobat diversos llibres axí de comptes com de altres memorias y actes scrits en pergamí, processos, trasllats de causas, y un llibre intitulat llibre de determinations fetas y se farán en lo capítol de Sant Cugat de Va¬ llés per los monjos comensant la vigilia de Nadal del any 1526. Trobam una capsa llarga de fusta de llargaria de quatre palms y mig poch mes ó manco y de ampiarla, y de altarla de una ma, dins la qual avem trobat dos plechs de la mateixa llargaria plegats ab plech rodó ab scriptura antiquissima scrita en materia en forma de paper composta, ques diu ser boua (papyrus), la qual scriptura del hu de dits plechs es antiquis¬ sima, la qual Va escrita per líneas molt clares y ab spay de la una á la altra de dos dits poch menys, la lletra es molt extraordinaria de altres lle¬ tres antigues que en dit monastir y altres parts avem vistes, y per la anti¬ güedad de ella y per ser tant extraordinaria nos pot collegir de ella sola lo que conté, y es molt arnada esquinçada y foradada y faltan trossos. E laltro plech está ab la mateixa forma, y ala fí de aquell penja un plom ab cuiro encunyat en dit plom dues creus y al circulo diu Papae que se¬ gons aixó mostra es bulla del Papa Silvestre y al peu del thenor de dit bulla se veu una lloatio y confirmatio del compte Ramon y Ermesindis muller sua del alou de Sancta Oliva scrita ja de millor lletra y mes llegi¬ ble, y tot lo demés del dit plech aixi en la lletra espay de aquella y vetustat es conforme lo dalt dit plech, y tambe es esquinçat y foradat y faltan trossos (1)». Termina aquesta interessant acta per la minuciosa descripció del car- toral y declaració de sa autenticitat. LXIX. Francesch d'Erill y de Sentmanat (1618-1640). — Fou elegit per Felip III (1598-1621) pera aquesta abadia essent ja Abat de Sant Miquel de Cuxà, designando poch temps després lo mateix Rey, Canciller en lo Suprèm de Catalunya com ja ho havien sigut molts altres dels seus antecessors (2). En son temps, puix fou lo dia 6 de janer del any 1628, «se tragué la (1) Son les dues cèlebres Butlles, una del Papa Silvestre 11, en 1003, y l'altra del Papa Joan XVIII, en 1008, de les quals n'hem parlat a son temps, avuy es guardan culdadosament en I' A. C. A. (2) Moxó. Ob. cit., pàg. 65. — 55 — caixa de les Relíquies del Cos de Sant Cugat y lo día 7 s'emportaren a Barcelona Reliquia que es una canilla gran y un trocet pera posar una en un rellicari pera adorarlo: los que vingueren a buscarlo foren molts clergues de la Parroquial de Sant Cugat de Barcelona, y senyors Parro¬ quians, y soldats per la guarda, y vetllaren tota la nit que estigueren aquí en la iglesia los monjos de dos en dos; l'Acta de l'entregala feu En Pere Frellas, notari públich de Barcelona, y lo Capitol acompanyà la Santa Reliquia al Pi del Cos. A la porta del Angel de Barcelona sortí a rebre la Santa Reliquia lo Capitol y son Bisbe que era D. Joan Sentís y tota la noblesa ab una música, y tots los carrers estaven molt guarnits (Ijí. LXX. Gaspar de Sala (1645-1652) (1660-1670). — A la mort de l'Abat Francesch d'Erill ja anaven les coses bastant mal y a l'istiu y en la dia¬ da de Corpus d'aquell any començaren les perturbadons y la guerra que impediren al Rey Felip IV (1621-1665) pogués provehir l'abadia, y axí continuaren les coses fins que haventse apoderat lo rey de França del Govern de Catalunya presentà per Abat del Monastir a Fra Gaspar de Sala, relligiós del Orde de Sant Agustí lo que's verificà l'any 1645 y ha¬ vent lo Sant Pare aprobat lo nombrament, prengué possessió de l'abadia . en la qual continuà fins l'any 1652, en que havent Felip IV dominat a Catalunya, preferí l'Abat Sala seguir l'exércit francès, ab lo qual se re¬ tirà a Perpinyà. Llavors lo Rey Felip IV presentà al Sant Pare a n'En Gispert Amat, Abat de Sant Pere de Galligans a Girona, com nou Abat de Sant Cugat, y aprobant també la designació lo Sant Pare prengué possessió de l'abadia en 1656 encare que ab gran oposició per part dels monjos (2); y axí continuaren les coses fins que acabada la guerra ab França en rahó del Tractat dels Pirineus (16 de novembre de 1659); y haventse convingut en lo susdit tractat que les dignitats provehi- des durant la guerra serien regonegudes, fou reintegrat en l'abadia Fra Gaspar de Sala que continuà posseintla fins sa mort ocorreguda en 1670. LXXI. Francesch Bernat de Pons (1674-1691). — Siguent Abat de Sant Pere de Besalú y Canciller del Principat de Catalunya, fou proposat al Sant Pare pel Rey D. Carles II (1665-1700) l'any 1674, havent axis estat quatre anys sense provehirse el càrrech. De son govern sols dirèm que estigué molt allunyat de l'abadia, ocupat en los assumptes generals del Estat als que era cridat sovint per son alt càrrech y per l'afecte que li tenia tota la Cort (3). LXXII. Baltasar de Montaner y Çacosta {\QQQ-\1\\). — Després de qua- (1) A. E. B.; M. S. A. f. 133. (2) Relació de lo succehit ab motiu de la guerra en la designació d'Abat de Sant Cugat; pàgs. 5 y següents. (3) Moxó, Ob. cit., pàg. 66. - 56 - tre anys d'estar Abat, lo Rey Carles II proposà al Sant Pare a n'En sense Baltasar de Montaner peradit càrrech, y aprobada lo proposta prengué possessió l'any 1696. En 1705 En Felip V (1700-1746) lo promogué al bisbat de Vich, però no arribà a pendre possessió perque haventse ini¬ ciat la guerra de sucessió entre En Felip V, y En Carles Archiduc d'Austria, preferí aquest Abat el partit d'En Felip, retirantse a Caste¬ lla junt ab les forces d'aquest. Alguns anys després era proposat pera l'arquebisbat de Mèjich, hont no pogué anar, puix poch després de son nombrament, estant a Madrit, li sobrevingué la mort, l'any 1711. Durant la guerra patí molt lo Monastir de Sant Cugat. Degut a la seva proximitat a Barcelona, tingué que sofrir, com altres vegades per la matexa causa, les contingencies de tota lluita. «En l'any 1706 lo Rey D. Felip 'V sitià al Archiduch Carles a Barcelona, y en lo Monastir los sitiats tenien la plassa d'armes, estant allotjada la cavalleria en la part baixa del claustre, y l'infanteria en la part alta. En l'Abadia estigué Lord Preterboire, general inglés, y en la Pabordía del Panadès lo ge¬ neral príncep Enrich d'Harmstad, de manera que no hi havia recó que no estigués ocupat. Lo día 11 de maig axecaren lo seti perque la plassa rebé per mar socorros d'Angleterra. Donà la coincidencia de que a les vuit del matí d'aquest día començà un eclipse total de sol que durà fins les onze» (1). LXXIII. Antoni de Solanell (1713- ). — Aquest és un dels Abats que En Moxó s'en ocupa, y d'ell ens diu: «Aquest home eminent, portat al Mo¬ nastir quan tenia apenes set anys, hi anà crexent a l'ombra del P. Sant Benet, fins que tenín ja més edat donà abundosos fruyts d'erudició y de doctrina. Passà després a Lleyda per ordre de sos Superiors, conseguint en aquella universitat lo grau de doctor en Teologia y en Dret Canònich, y fou Catedràtich en abdós facultats, siguent, per cert, digne d'haver nascut en altre segle més pacífich y menys revoltés. Nostre Abat de Solanell escrigué tres llibres, que no podien dexar d'ésser bons essent seus. En lo primer parla del origen, fundació, y fundador, del Monastir de Sant Cugat. Aquest llibre; escriu En Pere Serra y Postius; que nostre Abat lo compongué l'any 1723 a prechs y persuadons seves, per rahó d'haver troVat en dos historiadors moderns palpables equivocacions respecte dels primers estadants d'aquella Casa. Lo segón llibre comprèn l'historia complerta d'aquest mateix Monastir, dividintla per centuries. Finalment en lo tercer tracta del ingrés de les dones en lo Claustre. La dissort no ha permès que trovès cap d'aquestos tres llibres malgrat los desitjs que he tingut de llegirlos, sobre tot los dos primers, en quins (1) A. E. B.; M. S. A., t. 136. - 57 - rica font de noticies molt intéressantes de l'historia pensava trovar una Voita de tot lo Principat» (1). antiga de nostre Monastir y ta! Son abaciat fou molt poch pacffich y quiet, per lo qual és més d'admirar sa tasca literaria. Elegit per l'Archiduch Carles d'Austria, pera aquesta abadia lo dia 18 de març de 1713 (2) essent Abat de Galli- gans (Girona), fou separat de l'abadia en 1715, tenint que anar a habi¬ tar lo convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebrón proper de Barcelona, avuy desaparescut, y si be com a conseqüència de la pau d'Utrech fou reintregat en la possessió de son Monastir, mori poch temps després. LXXIV. Joseph de Lupià y Roger (1728-1736). —Felip V lo presentà pera l'Abadia, la que disfrutà fins que lo mateix Rey, en 1736, lo promogué al Bisbat de León. Abans de que lo fessen Abat, havia sigut paborde major del Monastir. En son temps se feren importantes reparacions en los edificis del mateix y algunes obres noves, com lo frontis de la porta d'entrada a la Abadia y l'escala de la matexa. Sa conducta com a par¬ ticular y son zel com a paborde y Abat meresqueren los més entussiastes elogis de Moxó y del P. Risco en \España Sagrada (3). L'Iglesia de León volgué demostrar!! son especial apreci posant sobre son sepulcre, en aquella catedral, un lloable y sentit epitafi(4). LXXV. Francesch de Serra y de Portell (1736-1745). — Home de molts conexements, exerci durant 14 anys la càtedra de Vespres de Teologia de la tan anomenada Pontificia y Reyal Universitat de Cervera, d'hont lo tragué En Felip V pera l'Abadia de Sant Salvador de Breda, en 1730, y d'alli pera la de Sant Cugat en 1736. En son temps tingueren algunes diferencies lo Monastir y la vila per rahó del culte en l'iglesia parroquial de Sant Pere, exteriorizantse ab motiu de la visita que feu a la matexa en 1740 l'ilm. Sr. Bisbe de Barcelona (5). Durant aquest Abaciat se renovà la nota de lo que debien aportar al Monastir los que volguessen Vestir en ell l'hàbit del ordre; molt inte¬ ressant pera l'estudi de les costum.s d'aquesta casa, y de l'època, per quina rahó la copièm en l'apèndix (6). Lo nombre de monjos que hi habia en lo Monastir, en aquesta època, era lo de 20, y sos noms, segons un curiós document (7); En (1) Moxó, ob. cit. pàg, 67.--Tampoch nosaltres hem tingut la sort de trovarlos. (2) Llibre de 1715-1716, p. US. (3) Moxó, ob. cit.—P. Risco, España Sagrada, T. XXXVI. (4) Vègis en l'Apèndix lo doc. n.° 16. (5) A. E. B,; Llibre de visita. 1740. Vègis en l'Apèntíix lo doc. n.® 17. (6) Ens la ha proporcionat, com altres documents, nostre estimat amich lo Rnt. Dr. D. Joseph M.^ de Alós 3? de Dou qui la conserva en son important Arxiu Tamiliar, que citarèm en aquesta forma: A. F. A. Vègis Apèndix. Doc. n.° 17. (7) A. F. A.; Paquet; Montero y Alós, y sucesores. - 58 - Plácido de Montoliu y Ribas, En Francesch de Rovira, En Francesch de Montaner, En Joan B. S. Juan, En Antoni Despujol, En Jaume Co¬ pons, Camarer; En Antoni de Miguel, En Magí de Sabater, Obrer; En Antoni Quinan y de Quinan, Paborde major; En Antoni de Sabater, Paborde del Panadès; En Diego Sueca, En Joan Tord, En Ignasi Vilal¬ ba, En Ignasi Francolí, En Joseph Aseny, En Pere Ascon, En Antoni Magasola, En Ignasi Braçó, En Antoni Berart, infermer; y En Jaume de Planella, dispenser. Morí aquest Abat lo 27 d'octubre de 1745 y està enterrat en lo Chor del Monastir. LXXVI. Bonaventura de Gayolà y de Vilosa (1747-1782). — Aquest home il-lustre, doctor Teología y Sagrats Cànons, havia sigut monjo obrer en del Monastir de Sant Pere de Rodas, catedràtich de Filosofia moral en la Reyal y Pontificia Universitat de Cervera, y Abat electe de Santa Maria d'Amer y Rosas, quan lo monarca lo presentà pera la Abadia de Sant Cugat, poguent dirse que son gobern acredità la elecció d'una ma¬ nera especial, puix fou un dels més profitoses al Monastir. Renovà totes les habitacions dels monjos, feu construiries sepul¬ tures en la Sala Capitular antiga, fentne una de noVa de lo que abans era refector, manà emblanquinar (1) y enrajolar l'iglesia; feu fondre tres campanes, la Priora y les dos petites (2); feu acabar lo campanar, la Sagristia, la Llibreria y l'Arxiu; construir les trones, confeccionar richs pontificals de llama blanca y vermella, y obrar la caixa de plata del cos de Sant Medi; logrà s'acabés a favor del Monastir la causa comensada anys enrera referent a la jurisdicció espiritual sobre l'iglesia parroquial de Sant Pere d'Octavià; fundà maitines solemnes en la Octava del Cor¬ pus ab exposició de S. D. M., repicament de campanas y professo ab ciris encesos pera la reserva, cantantse per lo chor y los monjos lo Sa- cris solemnis; y establí moltes fundacions de misses y aniversaris. Ab ! una paraula, va fer tantas coses remarcables que se'l pot considerar com un dels més insignes Abats del imperial Monastir (3). ? Es curiós sapiguer que també durant son abaciat se dividí l'hort, quedant una part exclussivament pera l'Abadia, y se canalisaren les aigües de la font que provehía al Monastir, pera provehir també al poble, fent- ■ se al efecte desde la plassa de la pabordía major dintre del Monastir (4) (1) Ab tan bona intenció com mal gust. (2) Vègis lo follet de l'autor Las Campanas de San Cugat; y en l'Apèndix de la primera part les llegendes de les mateixes. (3) A. E. B., Paquet de Sant Cugat. M. S. A. Relíquies. Plet de competencia —A. C. A. Llibres de visites de la Congregació benedictina. (4) Lo Monastir era molt gran, y axó feya que en son Interior hl haguessen carrers y plasses; avuy tot está destruït. - 59 — fins la plassa nomenada d'OctaVià, a la part de fora y al daVant, una canonada o canalet passant per l'atri que dona entrada al claustre que los monjos en deyen claustre petit o llotjeta; que després la va fer empe¬ drar, lo mateix que lo pati d'entrada a l'Abadia y part del pati gran. D'aquesta època és un preciós document (8) que'ns dona ideya exacta de l'organització del Monastir. Segons ell, desde temps molt antich lo nombre dels monjos estava fixat en 24, sense contar dos do¬ nados 0 conversos: dits 24 monjos tenient rendes per separat, puix rebien diàriament, desde la divisió de les taules (9) racions de pa y de vi ab càrrech a ses pabordies respectives y a més les destribucions de chor, vestuari y alguna altra, tot lo qual, al cap de l'any venia a sumar unes 150 lliures, rebentne 100 los donados per los mateixos conceptes. Déu dels dits monjos atministraven déu càrrechs o oficis, que desde son principi tenien assignats rèdits especials que fluctuaven entre 15 y 400 lliures anyals, pera atendre serveys especials del Monastir, que eren les pabordies, priorats, etz., a que algunes vegades n'hem fet referencia. En temps d'aquest Abat, any 1778, troVantse l'Il-lustríssim senyor Bisbe de Barcelona, don QaVino de Valladares y Mesia, practicant la santa Pastoral Visita en Sant Ciprià de Valldoreix, poblet situat a pochs kilometres de Sant Cugat, resolgué visitar l'iglesia de Sant Pere d'Oc¬ taVià, y comsevulga que d'abans, com havèm tingut també ocasió de fer avinent, hi havia hagut qüestions sobre a qui pertenexia la juris¬ dicció de dita iglesia, si al Bisbe de Barcelona o a l'Abat de Sant Cugat, despatxà un edicte preparatori en que, sens perjudici del dret que tenia a visitaria com Prelat Diocessà, anonciaVa sa visita com Delegat Apos- tòlich en lo referent a la Cura d'ànimes y administració dels Sants Sa¬ graments. Sabedors de tot axò los monjos anaren dos d'ells a Valldoreix, a sa¬ ludar a S. I. de part de l'Abat y a manifestarli los desitjós que'l mateix tenia de que s'hostatgés en l'Abadia, oferta que fou acceptada per lo senyor Bisbe. Axis les coses arrivà S. I. al Monastir lo dia 29 d'abril, cap al vespre, y a la porta lo rebé l'Abat ab tots los monjos, donantli grans mostres de satisfacció per haver atmés l'hostatge referit, les que després continuaren, en los molts obsequis fets a S. I., entre ells entre- garli per mans del camarer les claus del Monastir pera que'n disposés com Volgués. (8) A. E. B., Convents, I, 26.—Vègis en l'Apèndix lo doc. n.® 17. (9) Per allà lo segle XII o XIII los monjos de Sant Cugat feren lo que's digué divisió de les taules; co¬ mençà per menjar en taula apart y's terminà per partirse los bens que abans constituhien una Comunitat, senyalant una part dels mateixos a cada monjo, y a cada ofici o càrrech en lo Monastir. Axó anà per sos passos contats y ab la deguda aprobació deis superiors, y ab l'obligació de fer cada any lo que's digué desapropia o sia l'oferiment dels respectius bens de cada hu a l'Abat pera que disposés d'ells, lo qui los revalidava en llur possessió. - 60 - celebrar lo Sant Sacrifici de la Missa Lo día 30, al matí, anà S. 1. a en iglesia del Monastir, acompanyantlo casi tots los monjos y lo la mateix Abat, malgrat d'haverho reusat molt lo Prelat. Al entrar en lo temple tocaren l'orga y repicaren les campanes, tot lo qual se tornà a fer a la sortida una volta acabat lo sant sacrifici. Després passà S. I. a les domeríes al objecte d'escoltar les persones poble que tinguessen que dirli quelcom, y desde dites domeríes se feu del la Professo a la parroquia de Sant Pere en la forma acostumada. Donada la benedicció al poble visità lo Santíssim Sagrament que trovà decent- ment reservat en l'altar major, y igualment troVà neta y conforme la pila baptismal y vasos dels Sants Olis, ab tot lo demés necessari pera l'admi¬ nistració dels Sants Sagraments. Després de cantats los responsos, ad¬ ministrà S. I. lo Sant Sagrament de la Confirmació a distintes persones d'abdós sexes que concorregueren a rébrel, y acabada la funció s'en tornà S. I. a casa dels domers, hont anaren varies persones a compli- mentarlo, y després s'en tornà al Monastir. A la tarde del mateix dia 30, a prechs de l'Abat y dels demés mon¬ jos, administrà lo Sant Sagrament de la Confirmació en la iglesia del Monastir, a dos nens, y acabat, los monjos junt ab l'Abat acompanyaren a S. I. ensenyantli totes les particularitats de dita iglesia, especialment les Santes Relíquies, entre elles l'Hostia consagrada que's conserbaVa en una petita custodia feya més de vuitcents anys. (1) Ab lo que havèm^ dit y afeginthi que quasi totes les importantíssimes millores y fondacions d'aquest abaciat foren pagades del cabal particular de l'Abat, queda fet lo retrat de la grandesa d'ànima, y del desinterès, de don Bonaventura de Gayolà que passà a millor vida, ab gran sentiment de son Monastir lo dia 6 de desembre de 1782, haventlo enterrat en lo mateix chor de la iglesia. LXXVII. Eüstaqui d'Azara y de Perera (1784- ). — Havia estat monjo de Sant Victorià, camarer (2) del mateix Monastir de Sant Cugat, y Abat del Reyal Monastir de Santa Maria d'Amer; siguent presentat pera l'Abadia de Sant Cugat l'any 1734. D'ell diu En Moxó, y, tinguèm en conta que aqueix testimoni es autorisadíssim, puix parla per experiencia propia. «Confesso que'm veig aquí sumament apurat, y no sé de quin modo parlar del Ilm. senyor don Eustaqui d'Azara y de Perera, ara Bisbe d'Ibiza, y fa poch Abat de nostre Monastir. Quan m'en recordo de les nobles qualitats de son ànima, de la sensibilitat de son chor, de l'afabi- litat y humanitat de son tracte, de son amor y afició a les lletres y d'aquell generós zel patriòtich que ab tan delé procura a la societat tot (1) A. E. B.; Llibre de la visita de S. 1. lo Bisbe de Barcelona, teta l'any 1778; t. 5 y següents. (2) Un dels Olieis o Administracions, de que ja hem parlat. - 61 - lo benestar possible, no tinch inconvenient en posarlo entre nostres més il·lustres y famosos Abats. Quan a més de tot axò reflexiono los molts favors que he rebut mercès a sa bondat y quan s'em presenten a la me¬ moria los crescuts gastos que li Vaig ocasionar, durant lo llarch viatge literari que vaig fer perl'Italia (1), no puch m.enys que aplaudir moltíssim son inexplicable generositat y desinterés, virtuts propies d'aquelles ànimes nobles y sublims a qui la filosofia inspira una manera de pensar molt superior a la generalitat dels demés homes. Mes ab tot axò és precís que mon agrahiment quedi desconsolat y mon amor mal satisfet, contemplant que per ara no m'és permès texir més llarch elogi, del clar y brillant mèrit de tan insigne Mecenas». Durant lo curt Abaciat d'aquest il·lustre personatge se feren en lo Monastir coses de molta importancia, que demostren son esplendidesay l'esperit de cultura d'aquella casa, siguent bo recordar aquí com ja hem anat veyent, que'ls Abats de les darreries del segle XVIII feren tantes coses per la civilizació, la ciencia y la cultura patries, que assombra pensar lo que hauria sigut lo segle XIX si les ideyes de la revolució fran¬ cesa y dels enciclopedistes, trasplantades a Espanya al mateix temps que eren derrotats los exèrcits de Napoleón, no haguessen preparat l'esperit públich fins donar possibilitat al crim de 1855. Entre altres se feu en poch temps la gran muralla que rodejava les hortes dels Oficials y que encara avuy se conserva dreta, instalanthi en les dites hortes un hermós jardí botànich, provehintio l'Abat, a costa seva, de gran nombre de plantes rares; cosa aVuy relativament fàcil, però llavors molt difícil y cara. Acabà son abaciat per haverlo presentat Carles III pera lo bisbat d'Ibiza, hont continuà donant proves de ses escepcionals qualitats (2). LXXVII. Joseph Gregori de Montero y de Alós (1788-1815). — A l'edat de 15 anys, quan cursaba en lo col·legi de la Companyia de Jesús de Barcelona, va ser admès com monjo de lo Monastir de Besalú; Vestintle l'àbit lo senyor Abat d'aquest convent don Anton Ametller, lo dia 18 de novembre de 1744. Llavors Va continuar sos estudis en lo famós convent de la Congregació Benedictina, nomenat Sant Pau del Camp en les afo¬ res de Barcelona, que hablaesdevingut cèlebre per la sòlida instrucció que'n ell se donava ; y en aquesta escola Va ésser aviat catedratich dis¬ tingit. Precisament figura aquest Abat com a notable Teòlech y literat per son Enchirídíon'theologícum, que donà a llum en 1765, ab motiu del (1) No fou solsament En Moxó qui feu un viatge per Italia permanesquent una llarga temporada a Roma pera adquirir bon gust, a despeses de l'Abat Azara; l'acompanyà un altre monjo, don Antoni Balparda y Marchalí, y junts estigueren tres anys y miíj en la capital del mon cristià.—A. E. B.; paquet de Sant Cugat; M. S. A., f. sense nombre. (2) Més tart va ésser Bisbe de Barcelona, ab tant sentiment dels Ibicenchs, com satisfacció dels Barcelonins* - 62 - acte general de conclusions defensat aquest col-legi de Sant Pau per en SOS dexebles En Francesch Esteve, y En Fra Francesch de Oriol y de Mir; monument, diu lo doctor Corminas, que acredita los estudis sagrats d'aquella corporació. Més endevan,t exercí lo delicat càrrech de secretari general de la Congregació, y d'allí fou promogut a la Abadia de Sant Esteve de Ba¬ ñólas, per sos indiscutibles mèrits. Per últim, lo Rey Carles IV, lo presentà pera l'importantíssima Abadia de Sant Cugat en 1788, y, préconisât en Roma per Pío VI, Va pendre possessió poch després (1). Continuà la serie de millores que sos avantpassats havien començat, fent construir molts ornaments pera la iglesia, que resultava ser ja una de les més riques d'Espanya; costejà los domasos que substituïren als qua¬ dres que antigament guarnien les parets del presbiteri, los que passa¬ ren a l'Abadia; y axí mateix la barana de marbre d'aquell, que si be avuy faltat de tot ornament, lo temple desentona, llavors era un adorno més, y per cert no'l menys rich y costós. Se construí també a despeses seves, una hermosa y rica urna que's perdé en temps de la Constitució (2). Durant son abaciat tingué lloch la trasllació dels restes de tots los monjos y Abats que estaven enterrats en la antiga, a la noVa sepultura que feu construir en la que fins llavors fou sala capitolar, l'Abat don Bo¬ naventura de Gayolà; y aprofitant l'ocasió, se verificaren uns funerals somptuosíssims pera demostrar públicament l'amor y veneració a n'aquells varons, que en serie no interrompuda de dèu segles, havien fet cèlebre per ses virtuts y saviesa lo Monastir de Sant Cugat del Vallès. Dits fu¬ nerals se verificaren lo día 2 de desembre de 1789, oficiant de pontifical lo mateix Abat Montero, y fent lo sermó alusiu a l'acte l'ilustradíssim monjo-prebere don Benet de Moxó y de Francolí, després Bisbe de Charcas, que havèm esmentat tantes vegades, degut a que escrigué les memories històriques d'alguns Abats, de les quals n'hem tret importants datos pera aquesta monografia. Acabats los funerals, l'Abat donà menjar, pagant ell lo gasto, a quants pobres se presentaren; que, sens dupte, per haverse sapigut ab anticipació que's volia fer aytal caritat acudiren de tot arreu, puix passa¬ ren de mil. En los darrers anys d'aquest abaciat se començà la guerra entre'ls exèrcits de Napoleón y tots los espanyols. Com de costum, essent tan (1) A. E. B.; Paquet Ue Sant Cugat. Paquet Monastirs. M. S. A., f. sens nombre.—A. C. A.; Monacals. Con¬ gregació benedictina. Paquet de trasllats de Butlles. Lletres del Papa, Bisbes y Nunci. Llibres de visites.— A. F. A.; Paquet citat. (2) A. E. B.; M. S. A., f. sens nombre. - 63 - de la cobdiciada Barcelona, y en lo camí que atravessa lo Vallès, aprop les conseqüències. Gairebé tocant ses portes tin¬ sofrí aquest Monastir gué lloch un combat entre l'exèrcit francés comanat per lo general Devaux y l'espanyol esforsadament secundat pel poble, essent derrotats los fran¬ cesos que tingueren de retirarse ab grans pèrdues (1). L'escena l'hem Vista reproduida en un curiós gravat d'aquell temps. Va passar a millor Vida lo 26 de març de 1815, y son cos rebé sepul¬ tura en lo chor de la iglesia del Monastir LXXVIII. Andreu Casaus y Torres (1816-1850). — Doctor en Dret Canò- nich per la Universitat de Çaragoça, habia sigut monjo de Sant Joan de la Penya, Abat de Camprodon, y ho era de Ripoll quan fou presentat pera l'Abadia de Sant Cugat. D'ell se sap que publicà una refutació contra En Masdéu en defensa dels privilegis de Sant Joan de la Penya, una altre contra una injusta lletra d'En Taillerant, y unes observacions pera la historia de la Corona d'Aragó, de les quals sols s'imprimí lo primer volum en 1827, dexant manuscrits pera altres dos (2). Alcançà la fatal época de 1820 a 1823 en qual començament se ma¬ naren tancar tots los Monastirs hont no arrivés a 24 lo nombre de pro¬ fesses ; que eren més de la mitât dels que hi havia en Espanya (3) ; prohibintse a les Ordres Religioses en general, donguessen hàbit a ningú més, ab lo qual se pretenia acabar ab tots, mides aprobades pel Rey, sots la pressió dels motins y turbacions, explotats hàbilment, quan no preparats, per homes sens conciencia. En aquesta trista ocasió fou precís posar fora de perill les relíquies; lo preuhat tresor qual profanació ab justicia se temia, y per axò mateix foren trets del Monastir després de tants segles de repòs, los sants cossos de Sant Sever, Sant Candit, Santa Fè y Santes Juliana y Sem- proniana, y los restes que hi havia dels de Sant Ignasi, SantLluis Qon- zaga, y d'altres y d'altres que feyen de la famosa iglesia un Relicari (4). Fou llavors, que Mataró rebé per primera vegada la visita de ses glorioses copatrones, quals santes despulles guardà durant aquells tres anys ab especial veneració (5). Y axis arrivèm al any 1823 en que's serenà l'atmósfera, continuant la serie de les revolucions y contrarevolucions, que han fet d'Espanya en lo segle XIX un escenari, hont definitivament a cada cambi de quadro s'anat consolidant més y més, la pèrdua de l'antiga personalitat espanyola, (1) Aquesta batalla, en que's cobrlren de gloria els ússars baix la direcció del valerós D. Casimiro de Doy, va tenir lloch lo dia 12 d'octubre de 1808. (2)A. E. B.; M. S. A., f. sens nombre. (3)Antequera. Historia de la Llegislació Espanyola, cap. XXlll. (4)A. E. B.; Registre Comú. 1820-1835. (5) A. E. B.; Registre Comú. 1835.—Lo sant cos del gloriós S. Cugat va quedar interinament en l'Iglesia del poble.—Degut a aquestos trasllats se perdé la rica urna que manà contruir l'Abat Montero. - 64 - atenuantse cada Volta més, son caràcter profondament religiós. Donantse ei cas com ja hem tingut ocasió d'observar, de que després de ia glorio¬ sa guerra de i'Independencia, rasgo hermosíssim que demostra la Viri¬ litat que atresorava io caràcter espanyol, després d'haver tret ai invasor; un poble que no havia tolerat ia dominació dels exèrcits més poderosos del mon, s'entregués, enganyat, a quatre facinerosos afrancesats que ii arrebassaren poch a poch, tot alió per io qual iiuitara, fentio satèiit, no ja de Napoleón que ai cap de vaii era un element d'ordre, sinó de ia nació francesa, o millor de ia revolució francesa. Acabat ja io trieni constitucional, y derogades per En Ferràn VII les sectaries disposicions d'aquell període, tornaren les coses a sa normali¬ tat, y foren restituides al Monastir ses preuhades y venerades relíquies; y pera servaries millor se feu en 1826 una urna que hi contingués una gran part d'elles, axis com noves urnes forrades de satí de seda vermella, ab claus, cintes y ornaments de plata, pera los cossos d'alguns sants (1). Terminà aquest Abaciat per ia mort de En Andreu Casaus, ocorre¬ guda en 10 de janer de 1830. LXXIX. Lino Matías Picado y Franco (1830-1835). — Ab aquest Abat acaba la ii-iustre serie deis farñosos Prelats del Imperial y Reyai Monas¬ tir de Sant Cugat del Vallès. D'ell savèm que fou un varó docte y pru¬ dent, que en 1833 fou condecorat ab ia Gran Creu d'Isabel ia Católica (2), y que en l'últim día del Monastir demostrà gran fortalesa d'esprit, pro¬ curant salvar io remat que li estava confiat. Y ab axò arrivèm ai moment trist en que's tanca l'historia del insigne cenobi ab una negra pàgina d'ingratitut y de perfidia, sinestrament ii-iuminada ab ia teya incendiaria que en ia nit del 26 al 27 de juliol de 1835 anorresà al¬ guns de sos departaments. Ja havèm vist com en l'any 1821 se suprimien ia mitat dels convents d'Espanya ab io pretext de que no tenien 24 reiiigiosos professes, y si be io cambi de política que hi hagué ai acabar io període cons¬ titucional del 20 ai 23 desatengué tan odioses y arbitraries disposicions, no fou allò més que un feble batiport oposat ai riu de ia revolució. Romput aquest després de ia mort d'En Ferràn VII, avençà desbordat io riu: ia sort dels con¬ vents estava ja resolta. Agitadors infadigabies preparaven l'opinió pera los més radicals atropellaments, y fins la mateixa guerra carlista servia de pretextpera extremar les mides a favor de ia revolució, y permetia que los governants fessen lo que en temps de pau no s'haurian atrevit a fer. Axis les coses veyèm ai Comte de Toreno suprimint d'una plumada, io4 de juliol de 1835, ia Companyia de Jesús, extingintia de tots los dominis es- (1) A. E. B.; M. S. A.—Doctor Barraquer, Ob. cit., t. I, p. 110. (2) Guía de Madrit, 1835. - 65 - panyols, ocupant ses temporalitats com conseqüència ilógica d'aquest pian, y després de donar una nova organització ais ajuntaments dels pobles, donar un pas més, suprimint tots los Monastirs y Convents que no tinguessen dotze individuus professes, dels quals les dos terceres parts al menys fossen de chor; exceptuant solsament les cases dels clergues regulars de les Es¬ coles Pies, y los Golegis de Missioners pera Filipines; ab quina tirànica dis¬ posició quedaven suprimits quasi tots los Convents de les encara dilatades terres espanyoles. Aquesta fou, segons En Gebhart a qui seguim, la senyal de l'explossió. A Çaragoça se començaren les turbacions; algunes forces de l'exèrcit, comanades per un oficial subaltern y la milicia urbana, revoltades als crits de ¡visca la constitució de l'any 12! sumergiren la població en la anarquia; s'en entraren y saquejaren algunes cases, cremaren los convents de Sant Agusti y de Sant Domingo y assessinaren alguns relligiosos (6 de juliol). Per un moment lo govern volgué obrar ab energia; separà del càrrech al Capità general y al Governador civil que's feren culpables per sa dexadesa; expur- gà de la milicia urbana los individuus que no inspiraven confiança y pres- crigué la formació de comissions militars pera jutjar als pertorbadors de l'ordre públich. Pero la conspiració urdida no habia de retrocedir per semblables providencies. La farfotalla de Reus enardida per la nova de que un destaca¬ ment de guàrdies urbanes que s'dirigia a Gandesa havia sigut exterminat per los carlins acabdillats, segons se deya per un frare, se precipità furiosa con¬ tra los dos convents de frares Franciscans y Caputchins, que hi havia en la vila, acoltellà sos indefensos estadants, y converti los edificis en enormes fogueres (22 de juliol). Enterat estava ja lo Govern de la crítica situació del principat de Cata¬ lunya, amenaçat d'un alsament general de la montanya en favor dels carlins, y de una gran insurrecció popular per part dels lliberals ; malgrat tot axò ni En Llauder era a Barcelona ni lo Govern s'havia cuidat d'obligar a les autoritats a que complissen son dever, quan s'imitaren en aquesta capital los desordres de Reus. La tarde del 25 de juliol, revoltat lo poble baix en la plaça de toros, espectacle introduhitfeya poch a Barcelona, sortí amotinatarrastrant pels ca¬ rrers de la ciutat l'últim taur, aValotant per tot hont passaven. Com si obe- hissen una ordre donada abans, se dirigeren uns al Convent de Sant Francesch y altres al dels Agustins descalços, y montres los vehins pacífichs y la tro¬ pa se tancaven en ses cases y quartels, s'axecaven per l'aire grans columnes de fum. Cremen los convents de Carmelites, tant los descalços com los cal¬ çats; diferents grupos calen foch a les portes d'altres cases de relligiosos les que invadexem y sos estadants fugen esmaperduts en distintes direccions, troVant alguns la mort hont se creyan trovar llur salvació (1). A tot axò no's (I) El nombre de Religiosos assessinats aquella nit a Barcelona va ser el de 11 y els ferits 9 al menos D. Fran¬ cisco Muns 3? Castellet; Els màrtirs del sigle XIXj Barcelona, 1885. - 66 - Veyen les autoritats en lloch y sis convents de frares havien sigut ja cremats, quan ia nit posà fi atots aquells horrors: l'endemà, piquets de tropa y de mili¬ cia recuiiien ais frares ques'havien refugiat en cases particulars o estaven encara en sos convents, y ios acompanyaven ais forts. Però ia consigna estava donada; ais directors d'aqueiies turbes los hi con¬ venia que no quedés sisquera un recó d'Espanya, per amagat que fos, en que a l'ombra d'una Creu se reunissin los homes pera fer io be a sos consembiants; los hi convenia acabar ab los convents, quaisevuüa que fossen, encara que'is seus actes meresquessen i'agrahiment y l'admiració; per xò aquella munió de feres s'ajuntaren de nou a les portes del Monastir de Sant Cugat de Vallès. A les primeres hores de ia matinada del 26 de juliol de aquest fatí- dich any 1835, ja tingueren los monjos noves de lo que contra d'ells se maquinava, abans de sapiguer io que havia succehit ia tarde anterior a Barcelona. Un home de be, io flequer de Rubí N'Antón Plans, que acostu¬ mava á comprarioshi lo blat y ia farina de sos deimes pera fer io pa, sapigué que secretament a Rubí se reclutava gent pera cremar io Monastir, y essent nit encara escrigué a l'Abat de Sant Cugat una lletra avisantio de io que tractaven de fer, ia cual lletra ia va cosí entre ia roba y io forro del vestit d'un fili seu que tindria uns 14 anys, nomenat també Antón Plans. Arrivà aquest noy ai Monastir quan encara era fosch, per quin motiu no'i Volgueren obrir, fentho sols després de molts prechs, a la matinada; una volta conegut, io portaren devant del M. 1. Abat Picado, que io rebé afablement, fentii donar Vi ranci y melindros, extranyant soisament que hi anés a una hora tan intempestiva, extranyesa que's desvanesqué ai moment que'i noy li digué que portava cosida en io forro del vestit una lletra d'importancia de son pare, tan reservada que ni a ell mateix li havia dit de que's tractava. L'Abat ia descosí; y Antón Plans, en los últims anys de ia seva vida, recordava encara ia gro- gor de ia cara de l'Abat quan s'enterà de son contingut. Malgrat axò no li digué res de io qu'es tractava y io despedí pera Rubí encarregantii tan sols expressés ai seu pare son agrahiment per haverii endresat aquella lletra. Les campanes donaren ia senyal de ia Missa conventual a la que assisti¬ ren ios 10 monjos de chor de que's compensava llavors ia Comunitat: En Felip d'Alemany, En Ramón Mariés, En Joan de Martí, En Ignasi y En Joan de Safont, germans. En Francesch Vinyals, En Joseph Gironella, dos també germans d'apeilido Vila, y En Arcis Perramón (1), y precedits per son Abat, malgrat de que ja estaven enterats per aquest de io que's preparava pera aquella nit, com si res succehís, feren sos rezos de chor d'aqueii matí, últim en que s'oirien sots aquelles voltes seculars, los piadosos accents dels fills de Sant Benet. (1) Un de dits monjos no hem pogut precisar quai, estava maialt. - 67 — ca riquíssima del cenobi, dos dels quals, per dissort los últims que'l carnicer tenia, pogué salvar, donantli a n'aquell ignorant, paper blanch pera despa¬ char sa mercaderia. Encara feu quelcom més lo poble, pera demostrar que si no havia cre¬ mat, savia profitarse de la crema. Alliçonat per un subjecte de Tarrassa, lo qui, celebrà certes conferencies ab l'arcalde, sens dupte pera dar caràcter més oficial l'acte, penetrà en l'arxiu, y allí regirantho tot, trovà cada qual a l'escriptura que'l perjudicava; qui, la de constitució d'un cens, qui les de re- gonexement d'un altre, qui la de compra de tal finca o dret, y reunitles totes en lo claustre; a totes hi calaren foch, perque en avant no's poguessen axecar contra d'ells, aquells títols dels drets del convent. Després la dita desamortizació, consumà l'obra. S'aparedaren les portes del convent, y un fatídich finis, sembla desde llavors, estar escrit sobre los restes del abandonat Monastir. Les Relíquies, aquell tresor espiritual ab lo cual no s'atreviren los pro- fanadors dels bens temporals d'aquella casa, varen ser ocupades, junt ab tot lo que escapà al lladronici per las oficinas de desamortisació, y portades a Barcelona entre paperets y mobles, com un moble més. Foren dipositades en lo local de dites oficines d'hont un actiu y solicit sacerdot, fill de Mataró. y llavors Rector de Sant Cugat de Barcelona obtingué autorització del Prelat Diocessà pera fersen càrrech, de totes elles. Les de Sant Cugat, Santa Julia¬ na y Santa Semproniana, previa una escrupulosa identificació, foren entre¬ gadas; aquestes a Mataró sa patria, y la de Sant Cugat, axis com dos re- llicaris ab de Sant Ignasi de Loyola y Sant Lluis Gonzaga, a la parroquia de Sant Cugat de Barcelona; hont respectivament poden avuy Venerarles los fiels. (1) Axis acaba la historia d'aquell famós cenobi, que compendia la historia de Catalunya. (1 ) Consta axí extensament en l'últim document de l'apèndix. APÈNDIX DE LA -SEGONA PART Documents notables que per llur extensió no'ns ha semblat be continuar en el cos d'aquest trevall DOCUMENT I Inscripció romana trobada en el Castrum Octavianii EGO. Q. VALERIVS. CASTRICIVS. Q F. HODIE. TERTIO. IDVS. AVG. OECE DENS. CONSTITVO. Q. VALERIVM. F. MEVM. EX. ASSE. HEREDEM. DVM MODO ;= PRO. P VALERIA. FILIA MIHI. CHARISSIMA. EXIMATVR. SL LE GITIMAM. E. P. FABIANO. CONIVGE SOBOLEM. HABEBIT. ET. ;= := PRO PRIMA. TVRRI. TEMPLI AESCVLA PII. DEL QVOD. IN. VRBE. BARCINONAE EST. RESTAVRANDA. ACTVM. P. ROMV LIO. CIT. HISP. PROCON. ET. DOMITIA NO. VESPASIANI. F. ORBI. IMPERANTE L Publicada per Morales, Viladamor, Pujades, Brisonio, Grutero, Finestres Moxó y el Diccionario Geográfico Estadistico, imprés en Barcelona en 1834. DOCUMENT II Relació dels martiris del gloriós Sant Cugat, Patró del Monastir, en quin honor va ésser aquest edificat 25 julio 304. En este día se verifico la muerte de Sn. Cucufate.—Era este de la ciudad Scilita- na (Africa), estudió en Cesarea (hop Argel), donde se hizo esclarecido en letras p ciencias; animado de la fe de Cristo marchó á Barcelona donde predicó el Evange¬ lio.—Galerio, procónsul que por Daciano entonces ausente, era el que conocía de las causas contra los Cristianos, le mandó llamar p enfurecido por la calma p sabi¬ duría del santo, mandó á los verdugos que le atormentasen hasta darle muerte. Re¬ mudábanse de 12 en 12 para descansar, p con tal fuerza lo hicieron que los intestinos p las entrañas le salían por las heridas. Hizo oración el santo, p cegaron de repente - 71 - los verdugos, Galerio y sus ídolos perecieron abriéndose la tierra y tragándoles vi¬ vos, y el santo sanó de improviso dando gracias á Dios; en vista de cuyos prodi¬ gios muchísimos se convirtieron. Muerto Galerio asi, le sucedió Maximiano otro de ios vicarios de Daciano. Le mandó llamar y de nuevo indignado, mandó que asasen al santo en unas parrillas lardeándolo con mostaza y vinagre. El santo fijos los ojos en el cielo continuó con gran tranquilidad rezando, durante el tormento dijo el santo el salmo XVI de David, y al fin quedó sano y los verdugos consumidos en el fuego que le atormentaba. Mandó de nuevo el Juez quemarlo vivo, pero orando el santo la hoguera se apagó sin dañarle. Mandó entonces ponerle en un calabozo obscuro sin alimento, y Dios proveyó de luz celestial, de lo cual asombrados los guardas creyeron en J. C. Supo el juez tan inesperada novedad y al otro día mandó que arasen las carnes del santo con cardas de hierro durante cuyo martirio se oyó una voz del cielo que decía Cu- cufafe todo cuanto pidas te será concedido; pidió el Sto. fortaleza para él, y casti¬ go para sus tiranos ya que reusaban conocer á J. C. Entonces sucedió el desastra¬ do fin de Maximiano, el cual cayendo de la carroza en que iba á adorar á los ídolos quedó hecho polvo en medio de la plaza de Barcelona, asi como los ídolos en sus templos. Le sucedió como vicario de Daciano, Rufino; quien sabiendo todo lo ocurrido; lleno de ira pronunció la sentencia «Mandamos degollar á Cucufate por rebelde á los Emperadores y resistente á ofrecer sacrificio á los Dioses del Paganismo». Eje¬ cutóse en el Castro Octaviano el 25 de julio del año 304, y habiendo recogido los tianos su cadáver, le dieron sepultura en el mismo sitio. Se conservó entero el cuerpo en S. Cucufate hasta el siglo VIH en que Sn. Ful- rado Abad de S. Dionisio de París, trasladó á Francia una parte principal de sus re¬ liquias, que se cree fuera la cabeza. Continuó lo demás en un Monasterio, que fué fundado en 785, siendo destruido por los moros,y reedificado por el Abad Odón; con¬ servándose las reliquias aunque desconociéndose de quien, hasta 1079. Se conserva en Barcelona la tradición del sitio donde Sn. Cucufate fué arrojado al fuego y se llama aquel lugar horno de Sn. Cucufate, en el cual se erigió una Igle¬ sia que data de fines del siglo IX á principios del X, y hoy es parroquia; la fundó Guislaberto, que más adelante fué Obispo de la misma ciudad. En Oviedo se conserva una reliquia. Otras fueron trasladadas á Braga, y lue¬ go á Compostela por el Obispo Gelmirez en 1102, según la Historia Compostela- na, lib. 1, cap. XV. DOCUMENT 111 Privilegi del rey Lotari (987) Si loco paganorum tirannide destrueba prediorum Sanctis aliquando traditorum restauranda nostre benevolentie muniminy firmitatem eis adhibemus. Id proculdu- bio ad nostre remedium anime profutorum esse non dubitamus. Quo propterea om¬ nium noverit sancta Dei Ecclesia fidelium nostrorum tam praesentium quam et fu- turorum industriam, quoniam adiens nostre dignitatis presentiam, quidam Abbas - 72 - Cenobii Sancti. Cucuphatis Oddo nomine nostram humiliter expetiit clementiam quatenus cunetas res Monasterii Sancti Cucuphatis, quod est situ in loco vocato Octoviano octo milliarios distans a Barchinona Civitate quandam Concessas vel inposterum concedendas nostre regalitatis decreto confirmare dignaremur quod et fecimus. Concedimus Ifaque predicto Cenobio omnes res quas per praecepto nostro- rum predecessorum Scilicet Caroli Magni seu Ludovici genitoris nostri vel per scripturas aliorum Christi fidelium combustas per infestationem paganorum, sicque ut prenotatum est, predict! Abbatis petitionem recipientes prelibato cenobio reno- vabile preceptu fieri jussimus de rebus omnibus ad idem Cenobium pertinentibus inpresenti vel in postmodu concedimus. In primis, etc. DOCUMENT IV Butlla de Silvestre II, pontífex romà, ab la que's confirmen les pos¬ sessions y privilegis del monastir de Sant Cugat (1002). Silvester, Episcopus, Servus Servorum Del. Dilecto filio Odo, Religioso, atque Abbati venerabilis Monasterii Sancti Cucuphatis Marthyris, fundato in Comitatu Barcinonensi, in loco, qui dicitur Octavianus, et perte in eadem venerabili Monas¬ terii, tuisque successoribus Abbatibus in perpetuum. Quoniam concedenda sunt quae rationabilibus desideriis pertinere noscuntur, nostri apostulatus auctoritatem ad roborandam fidelium devotionem in praestandis privilegiïs debet minime abnega- ri. Igitur excellentia tua, et laudabilis mansuetudo postulavit a nobis, quatenus apostòlica auctoritate per hoc privilegium concederemus, et confirmaremus tibi, tuisque successoribus in perpetuum supradictum Monasterium cum finibus, termi- nisque suis. Et ideo tuis piis desideriis faventes, nostra apostòlica auctoritate decer- nimus idipsum praefatum Sancti Cucuphatis Martpris Monasterium cum omnia ipsa amodo, et usque in finem saeculi, ut nullius alterius iurisdictioni submittatur, nisi sub tua, tuorumque successorum in perpetuum. Confirmamus namque tibi, et suc¬ cessoribus tuis praedictum Monasterium cum his terminis, et adiacentiis suis, et cum omnibus, quae inferius continentur ; : : : : Quantum hodie vestrum Monasterium infra hos Comitatus superius scriptos habet, et auxiliante Deo acquisiturus erit a praesenti prima indictione vestrum Monasterium, villas, et alodes, et primitias, quae dudum habuit, et Ecclesias cum omnibus earum pertinentiis, ut superius legi- tur, in perpetuum per huius privilegiï seriem stabilimus tibi, tuisque successoribus detinendum, et Dei cum timoré regendum, et dispensandum. Ita ut nullus umquam regum, nullus episcoporum, nullusque hominum, in quolibet ordine, et ministerio constitutus, audeat moleste causas eiusdem Monasterii inhibere, nec homines illo- rum per ullam causam distringere, et haec omnia, ut supra iussimus, tota in perpe¬ tuum persistant. Statuentes, apostólica censura, sub divini iudicii operatione, et anathematis interdictione, ut nulli umquam nostrorum successorum Pontificum praesumant aliquam vim, aut invasionem in rebus ipsius Monasterii facere. Post obitum vero Abbatis, nemo ibi Abbatem constituât, nisi quem consensus, et com¬ munis voluntas Fratrum, ex ipsa Congregatione elegerit, secundum Deum, et Sancti Benedict! regulam, si ibi dignus inventus luerit; nullumque praemium, sive - 73 - donum, pro consecratione ipsius aliquis accipere contendat. Et si eum gratis Epis- copus ordinare noluerit, ad cuius Dioecesim ipse pertinet locus, vel a nostra Roma¬ na matre Ecclesia, vel a quocumque venerit Episcopo, per nostram auctoritatem libere ordinetur. Si quis autem, quod non optamus, nefario ausu praesumpserit, haec, quae a nobis ad honorificentiam D. N. lesu christi, pro stabilitate iam dicti Monasterii statuta sunt, transgredi, sciat se anathematisinnodatum, et eum diabolo, et omnibus impiis aeterni incendii atrocissimo supplicio deputatum. At vero, qui pió intuitu, custos, et observator extiterit, omnimoda benedictionis gratia, omniumque peccatorum suorum absolutionem, et coelestis vitae beatitudinem, cum sanctis et electis, a misericordissimo Domino nostro consequi mereatur in saecula saeculorum. Scriptum per manus Petri Notarii, et Scrinii Sanctae Romanae Ecclesiae, in mense Decembri, indictione nominata prima. Bene válete. Rapmundus Comes. Berenga- rius Comes. Rapmundus Comes. En l'anp 1008, sent ja Othó bisbe de Girona, pero a la vegada segons sembla Abat de Sant Cugat, obtingué de la santetatdejoan XVIII, successor de Silvestre II, la confirmació de la anterior Butlla. DOCUMENT V Epitafi de l'Abat Othó (1011) In bac urna iacet Otho quondam Abbas inclytus. Qui dum vixit, cordo toto fuit Deo deditus. Hic cum ad Praeposituram Vallensis pergeret, Contigit quod sic iacturam mortis tunc evaderet. Nam tune fuit Barchinona a Paganis obsita, Atque domus huius bona cum personis perdita. Tandem, Mauris bine pulsatis, Otbo cito rediit. Et banc Sancti Cucupbatis domum vivis muniit, Moe electus in Abbatem Monacbos instituit, Quos secundum facultatem domus pavit, induit. Sic protectus Dei dextera curas egit omnium, Quod ditavit intus extra praesens Monasterium. Tune Gerunda bunc vocavit Praesulis ad gloriam. Et utramque gubernavit prudenter Ecclesiam. Ita bunc praevenit Deus benedictiónibus. Quod inventus reus, sed iustus in omnibus, non est Dum floreret iste sanctus meritorum floribus, Casu mortis est attractus Paganorum ictibus. Nam in bello Cordubensi cum pluribus aliis, Morti ruit datus ensi, coeli dignus gaudiis. Cuius ossa suntsepulta in boc parvo tumulo. Spiritusque laude multa, summo vivit saeculae. Erant anni mille decem, post Cbristi praesepia, Quando dedit isti necem prima lux Septembria. — 74 - DOCUMENT VI Venda d'unes terres, feta per l'Abat Witardus a Ramón Comte de Barcelona y sa muller Ermisenda, fera construir el Claustre (1013) Era quinquagesima prima post millesimam. Annus Domini XIII. post M. mense Augusto, mediante sabbato die, post Assumptionis festa Sanetae Mariae Virginis se sic accessit Witardus Abba Coenobio Sancti Cucuphatis, Martyris Octavianensis, cum Confratibus suis Coenobio praedicto degentes, ad praesentiam D. Raymundo, in- clyto Comité, coniuxque ipsius Domna Erminsidis, gratia Dei Comitissa, cum proprio Praesule Deusdedit Ecclesiae Barchinone Sedis Consilium petierunt a praefato Prin¬ cipe, vei ad comprovincialibus Episcopis; idest Petrus Gerundensis, Borrellus Au- sonensis, Ermengaudus Vrgellensis, qualiter perficere potuissent opera de ipsa claus¬ tra, quod habebant in choata, et responsum eis dederunt, ut vendidissent aliquod de praediolis Ecclesiae praelibatae, et ex eorum pretio edificassent ipsa claustra. Quod ab utrisque partibus placuit, et convenit; et Deo satis placibile fiat, ut cartam venditionis de praediolis Ecclesiae iam dictae faciamus, quae annuente Deo inchoa- bitur sic. In Christinomine, et eius dementia. Ego Witardus, Abba cum Collegio Mona- chorum Coenobio Sancti Cucuphatis Martyris degentibus, a minimo usque ad ma¬ ximum, venditores sumus vobis Domnus Raymundus, inclytus Comes Barchinone, coniugisque eius Donna Erminsindis Comitissa, una cum Langobardus Sacer, Canonicus Sede Sanetae Crucis, Sanctaeque Eulaliae Virginis, emptores. Per banc scedulam exarationis, quod nos vobis facimus de terras, et vineas cultas et eremas, casas et curtes, cum solos, et superpositos condirectos, et eremos hortos, cum diversis generis arborum, cum fontibus, et rivolis, cum aquarum ductibus, cum pascuis, pratis, garriciis silvis, cum montibus, ac vallibus, cum torrentibus, et arbo- ribus, atque arundinetis, petris, rupibus, montuosum, vel planum, quidquid did, et nominari potest, qui est haec omnia in Comitatu Barchinonae infra términos de Terratia, si ve de Ollastrello, vel de Castellare, atque de Nespola, vel inaliis diver- sis locis, advenit haec omnia ad nostrae matris Ecclesiae Coenobio, aliquid per largitionem Domni Borrelli Comitis, divae memoriae, et aliquid per venditio- nem, quod emit loannes quondam Abba Coenobio meminito, et per homnes voces. Ideoque ego superfatus Abba cum omnes Monachos iam dicto Coeno¬ bio vendimus ad te, Domnus Raymundus, inclytus Comes Marchisus, coniur- que tua dilecta Ermisindis Comitissa, cum Canónico praedicto Langobardus Sacer omnes alaudes, quod tenebamus per vocem Sancti Laurentii Martyris Christi, quae fundata est Basilica ipsi in cacumine montis excelsi super Terratia, sive super Castellare, in omnibus locis, ubicumque invenire potueritis, quod nos tenuimus, tenemus, vel tenere debuimus. In omnibus ab integre, fideliter vobis vendimus in perpetuum. Pretium uncias XXV, de auro cocto aequaelanceae bene pensatas; quod vos nobis dedistis et nos propriis manibus nostris recipimus est manifestum. Quae vero iam dicta omnia, quae nos vobis vendimus, et de nostro iure matris Ecclesiae in vestro transducimus dominio et potestate, ab omni integritate, cum exiis, et regressis earum, ad vestrum plenissimum proprium, ad faciendum quidquid animus vester eiegerit, Deo favente. Nunc ergo inspirante divina dementia, qui omnes homines vuit salvare, et per viam veritatis iubet incedere: Ego Raymundus su- perfatus comes eximius, cum coniuge mea Ermisindis gratia Dei Comitissa, et cum Langobardus Sacer, Canonicus iam dictus, concedimus et donamus om¬ nes alaudes per banc seriem Domino Deo, et domum Sancti Laurentii Martyris Christi, et Sanctae Mariae Virginis matris Domini, et Sancti Michaelis Archan- geli, ut intercessores existant ante Dominum pro expiatione nostrorum peccatorum, et pro remissione animarum nostrorum genitorum, sive pro colomitate nostra, et defensione terrae nostrae: ut ab hodierno die, et tempore habeant, teneant, et possi- deant, et exfructent servientes Domino Deo, et domum Sancti Laurentii Martpris Christi supradicti Sacerdotes scilicet, atque Levitas, sine ulla inquietudine alicuius viventis. Et ut haec paginóla in perpetuum firmum obtineat roborem, universi, manu nostra subscripsimus, atque firmamus. Quod si, ut absit, quod fieri minime credo aliquis homo ausus fuerit hoc facere, centum auri libras componat domum Sancti Laurentii, et servientes ipsius. Acta sunt autem haec die VIIL kal. Novem. XVIII. quo anno regnat Roberto Rege. Witardus, gratia Dei Abba. Widisclus Mona- chus. Wifredus Monachus. Wifredus Monachus. Remundus Monachus. Sesmundus Monachus. Guiscafredus Monachus. Odo Monachus Wadamarus Monachus. Marcus Monachus. Wifredus Monachus. Miro Monachus. Ermengaudus ac si indignus gra¬ tia Dei Episcopus. Deusdedit gratia Dei ac si indignus Episcopus. Miró Monachus. Borrellus gratia Dei Episcopus ac si indignus. Rapmundus gratia Dei inclptus Comes Marchisus, qui haec roboravit. Ermissindis gratia Dei nobilissima Comitissa, quae haec roborabit. Longobardus Presbpter, nos simul in unum qui istam donatio- nem fecimus. Domino Deo, et Domum Sancti Laurentii, et firmavimus, et testes idoneos firmare rogavimus. Wifredus Monachus. Vivas Monachus. Sendredus Mona¬ chus. Bernardus, Levita Monachus. Gontarius Monachus, simul cum cuneta Con- gregatio Sancti Cucuphatis assentientes, qui ista venditione fecimus, et firmare rogavimus. DOCUMENT VII Donació del Monastir de Santa Cecilia de Montserrat, feta al Monas- tir de Sant Cugat, per lo Comte En Ramon Berenguer III (1097) In Christi nomine, ego Rapmundus Berengarii Comes, et Marchio recognosco donationem quam fecit pater meus Rapmundus Berengarii Beato Cucuphati Martp- ri, fundato in Comitatu Barchinonensi, in loco qui dicitur Octavianus, de Monaste¬ rio Sanctae Caeciliae Montis'serrati. Qua propter ego praedictus Rapmundus Comes et Marchio praedictum Monasterium, Sanctae Caeciliae cum omnibus adiacentiis seu pertinentiis suis praedicto Beato Cucuphati Martpri, et Berengario, eiusdem Monasterii Abbati, eiusque successoribus in perpetuum, ad meliorandum, et reae- dificandum, ac detinendum, ac Dei cum timore regendum, atque disponendum. Quod est situm in Episcopatu Ausonensi, in loco qui dicitur Montis serrati. Si- cut superius scriptum est, sic dono ego praedictus Rapmundus Comes praedicto Martpri Beato Cucuphati, eiusque Abbatibus ad suum perpetuum alaudium, cum .- 75 - omnibus suis adiacentiis, seu pertinentiis totum ab integro. Facta ista carta donatio- nis IIII. Id. Martii, anno XXXVII. regni Phiiippi Regis. Si quis contra cartam vene- rit ad inrumpendum, haec valeat vendicare sed componat haec omnia in duplo non cum omni sua melioratione, et insuper iram Dei incurrat, et in antea ista carta donationis firma permaneat omni tempore. Sig ^ num Rapmundi Berengarii Comi- tis. Sig © num Berengarii Comitis. Sig ^ num Gerallus .llaman. Sig ^ num Daima- tius, Abba Sanctae Caeciliae. Sig ^ num Arnalius, gratia Dei Ausonensis Episco- pus. Sig ^ num Berengarius, Sancti Cucuphatis Abbas, qui banc donationem scrip- sit sub die et anno quo supra. DOCUMENT VIII Donació del Monastir de Sant Llorens del Munt, feta al Monastir de Sant Cugat, per lo Comte de Barcelona En Ramón Berenguer III (1099) Cunctorum notitiae significare necessarium videtur, qualiter ego Rapmundus Berengarii Comes, Dei gratia Barchinonensis et Marchio, divinis auctoritatibus obtemperare cupiens, Monasteriurn Sancti Laurentii, quod à progenitoribus meis constructum, ad me usque hereditaria successione pervenit, ob remedium animae meae, vel parentum meorum; offero, et dono Domino Deo, et Sancti Cucuphatis Oc- tavianensi Coenobio, in cuius alodio certis scripturarum indiciis probatur esse con- ditum. Hoc itaque Sancti Laurentii de ipso monte Monasterium, quod à principio Monachos et Abbatem ipsius loci fundatores habuisse constat, ab ipso Sancti Cucu¬ phatis Coenobio, cum omnibus ad se quocumque modo pertinentibus, Barchinonensi Episcopo Berengario, eiusdem Sedis Canonicis faventibus, iustumque fore iudican- tibus, sub illius iure debere permanere, à quo conditionis, et religionis principia nos- citur suscepisse, reddo et trado, subdo iuri et potestati praetaxati Sancti Cucupha¬ tis Coenobii, quatenus ipsum Sancti Laun ntii Monasterium, cum omnibus, quae in praesentiarum habet, vel in futurum habiturum est sub dispositione, sive tuitione, atque dominio Abbatis, Monachorumque Sancti Cucuphatis in perpetuum consistât, et quidquid inde facere, vel indicare voluerint, quod ab ecclcsiastica non discrepet regula, liberam in omnibus secundum Deum habeant potestatem, monástica religio- ne ibidem perpetuo vigente. Donum autem illud, quod à fratricida Berengario post parricidium Tomeriensi Abbati, inde dicitur esse factum, iustitiae obvium, con- demnatione dignum, meo, meorumque nobilium generali indicio habetur semper irritum. Si qua etiam cuiuscumque dignitatis, vel mediocritatis persona, hoc nostrae munificentiae donum disrumpere, vel inquietare praesumpserit, XXX. purissimi ar¬ genti libras Coenobio se praedicto Sancti Cucuphatis componat, et in antea haec donatio firma persistât. Contra cuius temerariam praesumptionem me defensorem et ultorem, atque in omnibus protectoremesse promitto, et confirmo Domino Deo, et Sancto Cucuphati, eius Martyri. Actum est hoc anno Dominicae Incarnatio- nis LXXXXVIII. post M. VII. Kal. Novembr. Berengarius, Barchinonensis Episco- pus, salvo iure eiusdem Sedis. Sig ^ num Raymundi Levita, atque Praepositus. Sig ® num Stephanus Levitae. Sig num Raymundi Levitae. Sig l® num Raymundi Comes. Signum Petri Presbyteri, et Primicherii. Sig ® num Guillelmi Raymundi Castri vetuli. Sig ^ num Dorce. Stg^num Pond Geraldi. Sig^num Bernard! Berengarii de Barberano. Sig^num Berengarü Rapmundi Montiscate. Sigi^num Rapmundi Rapnardi. Petrus Monachus, qui haec scripsit die et anno praenotato. DOCUMENT IX Butlla del Papa Urbà II, confirmant al Monastir totes ses possessions y privilegis (1099) Vrbanus Episcopus, Servus Servorum Dei Dilecto filio Berengario, Abbati, Monaster!! Sanet! Cucuphatis, quod Octavianense dicitur, eiusque successoribus, regulariter substituendis in perpetuum. Piae postulatio voluntatis effectu debet pro- sequent! compleri, quatenus et devotionis sinceritas laudabiliter enitescat, et utilitas postulata vires, indubitanter assumat. Quia ergo dilectio tua ad Sedis Apostolicae portum confugiens, eius tuitionem devotione debita requisivit nos supplication! tuae clementer annuimus. Beat! siquidem Cucuphatis veneradle Monasterium, cui dis- ponente Domino in Abbatem praesse cognosceris, nos iueta venerabilium praedeces- sorum nostrorum emplar sub Apostolicae Sedis protectione specialiter in perpe¬ tuum manere sancimus, et tam ipsum, quam universa ad ipsum pertinentia tibi, tuisque legitimis successoribus possidenda, regenda, ac disponenda firmamus; alodium scilicet, quod in Monaster!! ipsius ambitu circumsitum est, cum Ecclesia Sancti Petri et Sancti Sever!, cum omnibus iuribus, pertinentiisque suis, sicut prae decessorum nostrorum privilegiis continetur. Monasterium Sanctae Coeciliae de Monte serrato, cum terminis, et possessionibus, et pertinentiis suis; Ecclesiam Sancti Laurent!!, et Sancti Stephani, quae sunt in monte, quem dicunt Sancti Lauren- tii; cum Ecclesia Sancti Stephani de Castellar!, cum terminis, adiacentis, possessio¬ nibus, pertinentiisque suis; Ecclesiam Sancti Paul! extra muros Barcinonae, cum alodio, quod ibi obtulit Guibertus, et uxor euis, cum omnibus, quse modo possidet, et in ante adquisíerit; Ecclesiam Sanctae Mariae de Fonte rubia, cum alodio, quod ibi obtulit Geraldus Mironis; Ecclesiam Sancti Petri de Clarano; Ecclesiam Sancti Vincent!! de Aqua alba; Ecclesiam Sanctae Mariae, et Sancti Stephani de Palatio; Ecclesiam Sancti Cucuphatis de Rifano; Ecclesiam Sancti Stephani de Rivipullo; Ecclesiam Sancti Aciscli de Villa auziri; Ecclesiam Sancti Martini et Sancti Roman! de Montegato; Ecclesiam Sancti Felicis de Castellaro; Ecclesiam Sancti Sebastian! de Monte maiore, cum ipso monte; Ecclesiam Sanctae Mariae de Toldella, Ecclesiam Sancti Felicis de Villa de Milanos; Ecclesiam Sanctae Mariae, et Sancti loannis quod Monasteriolum vocatur; Ecclesiam Sanctae Crucis, et Sancti Silvestri de Vallera- na; Ecclesiam Sancti Cucuphatis de Moia, et aliam Ecclesiam Sancti Cucuphatis de Garriga; Ecclesiam Sancti Benedict! de Spicellis; Ecclesiam Sancti Stephani de Castelleto; Ecclesiam Sancti luliani de Sancta Oliva, cum castello; Ecclesiam Sancti Salvatoris, et Sanctae Mariae de Caldero; Ecclesiam Sancti Salvatoris Bredensis, cum possessionibus et pertinentiis suis; Ecclesiam Sancti Petri, et Sanctae Crucis de Maschefa; Ecclesiam Sanctae Mariae de Capellades; Ecclesiam Sancti Felicis de Castro Odilone; Ecclesiam Sanctae Mariae de Castello de Clariana, cum ipso cas¬ tello ; Ecclesiam Sanctae Mariae de Aqualata ; Ecclesiam Sancti Petri de Vini ; caste- - 78 - llum Sancti Vincentii, cum ipsa Ecclesia; castellum de Albinana, cum Ecclesia sua; Ecclesiam Sancti Sepulchri, et Sanctae Mariae de Emposta, cum universis possessio- onibus et pertinentiis earum; Ecclesiam Sancti Martini, et Sancti Felicis, vel Sancti Genesii, quœ sunt ad ipsam cutem de Faio; Ecclesiam Sancti Genesii, et Sanctae Eulaliae, quam vocant Tapiólas; alodium, quod est intra muros Civitatis Barcinonae, scilicet cum domibus, curtibus, hortis et hortalibus, vel quantum infra territorium praedictae Civitatis praefatum Monasterium habere videtur; alodium, quod est infra términos de castro Eonterubea, et de monte Acuto, et de Piniana, et de Cherolo, et de castro Viti; alodium de Olanda, cum ipsa turre, et aliud quod est in Duodecimo, sive in Misano; alodium, quod habet infra terminum de Tarratia, et de Castellari, et in Arraone, et in Barbarano, et de Palatio Ansit, et de Palatio Salatano, et in Villa de Mogoda, et de Moleto, et in Palatio de Aries, et in Liziano superiore, et inferiere, et in Parochia de Pariete, et de Palegos, et Piegamanus, et de Reciaco, quod di- cunt bellum vicinum, et de Betilona, et de Plumbare, et de Orta, et de Rivopullo, et de Valle de Adolfo, et de Granolarios, et de Laurona, et de Meserata, et Samalui, et de Canoas; et de Cortone superior, et subteriore; alodium de Turres beses, cum alodio, quod Nevia foemina ibi obtulit; alodium de Ausona; alodium de Esteria, et omnia alodia quae habet et habere debet in praedicto Comitatu Barcinonensi, Ge- rundensi, Ausonensi, et in Comitatu Minorissae, cum universis terminis suis, Eccle¬ siam Sancti Quirici cum decimis, et primitiis, et oblationibus suis. Décimas quoque, quas de his, sive de aliis locis ante XXX, annos Monasterium vestrum, praedecesso- rum nostrorum concessione possedit; Nos in perpetuum vestris usibus omnino quietas, et integras conservari censemus. Praeterea per praesentis privilegii pagi- nam, apostólica auctoritate statuimus, ut quaecumque bona, sive possessiones in praesenti Coenobium vestrum, iuste possidet, sive in futurum concessione perpetuo liberalitate principum, vel oblatione fidelium, iusté ac canonice poterit adipisci, firma tibi, tuisque successoribus illibata permaneant. Decernimus ergo ut nulli om¬ nino hominum liceat eamdem Ecclesiam temere perturbare, aut eius possessiones auferre, vel ablatas retiñere, vel iniuste datas suis usibus vindicare, minuere, vel temerariis vexationibus fatigare ; sed omnia integra conserventur eorum pro quorum sustentatione, et gubernatione concessa sunt, usibus omnimodis profutura. Sepultu- ram eiusdem loci liberam omnino esse decernimus, ut eorum, qui illic sepeliri deli- beraverint devotioni, et extremae voluntati, ni si forte excommunicati sint, nullus obsistat. Obeunte te nunc eius loci Abbate, vel tuorum quolibet successorum, nullus ibi qualibet subreptionis astutia, seu violentia praeponatur, nisi quem Fratres omnium concensu, vel Fratrum pars Concilií sanioris, secundum Dei timorem, et Beati Be¬ nedictí regulam elegerint. Electusautem a Dioecesano Episcopo consacretur, siqui- dem gratiam, et communionem Apostolicae Sedis habuerit, si gratis, et sine pravi- tate id exhibere voluerit; alioquin ad Romanum Pontificem recurrat, auí ab alio quo maluerit Catholico Antistite consecretur. Idem et de ordinatiobus Fratrum, de chris- mate, de altar um, dive basilicarum consecratione statuimus Ad inditium autem prestitae a Romana Ecclesia libertatis pro Ecclesia Sancti Pauli morabetinum unum quotannis Lateranensi Palatio persolvetis. Si qua sana ecclesiastica, saecularisve persona banc nostrae constitutionis paginam, sciens contra eam temere venire tenta- verit, secundo, tertiove commonita, si non satisfactione congrua emendaverit, po- - 79 - testatis, lionorisque sui dignitate careat, reumque se divino iudicio existera de per- petrata iniquitate cognoscat, et a sanctissimo Corpore, ac Sanguine Dei, et Domini Redemptoris nostri lesuchristi, aliena fiat, atque in extremo examine districtae altioni subiaceat, cunctis autem eidem loco iuste servantibus, sit pax Domini nostri lesuchristi, quatenus et hic fructum bonae actionis percipiant, et apud districtum iudicem praemia aeternae pacis inveniant. Scriptum per manus Gerardi Notarii, regionarii Scrinarii Sanctae Romanae Ecciesiae, anno Dominicae Incarnationis MLXXXXVIII. Indictione séptima, mensis Decembris die prima = Vrbanus Papa II = Datum Romae apud B. Petrum, per manum loannis, Sanctae Romanae Eccie¬ siae Diaconi Cardinalis, Kal. Decembris, Indict. VII. anno Dominicae Incarnatio¬ nis MLXXXXVIII. Pontificatus autem Domini Vrbani II. Papae anno XI. DOCUMENT X Instrument pel qual el Monastir de Sant Pau queda unit al de Sant Cugat (1127) Omnibus fidelibus significare utile duximus, qualiter Ecciesia Sancti Pauli de Campo, quae a constructoribus suis D. Guiberto, et uxore suo Rollendi, oblata est Deo, et Beato Petro, et Apostolicae Sedi, per negligentiam Praelatorum suorum et religione, et possessione valde es destituta. Vnde probi homines Barchinonenses, in quorum consilio, et dispositione constructores ipsius Ecciesiae eam commenda- verant, cum D. Ollegario, Tarraconensi Archiepiscopo, providentes restaurationi et utilitate eiusdem Ecciesiae, tradiderunt eam D. Rutilando, Sancti Cucuphatis Abbati, regendam et disponendam in Dei servitio et ordine monástico; tali pacto, ut ipse et successores eius habeant liberam potestatem disponendi ipsum locum, et omnes possessiones, et bona ad cundem locum pertinentia, et constituendi ibi Prio- rem, et Praires, qui ibi Deo serviant. Ipsi quoque Prior praedictus, et Abbas, vel eorum Congregationis Fratres, si quod absit, eidem loco inutiles, et dissipatores fuerint bonorum, et infra dies LX quo admoniti fuerint in capitulo Sancti Cucupha¬ tis, quae male tractaverint, eidem loco non restituerint, ab ipsa praelatione canoni¬ ce décidant. Verum quia Fratres eisdem societatis quaedam bona eiusdem Monaste- rii, contra voluntatem tamen Abbatis impignoravemut, laudatum est, ut D. Abbas in redemptione verum a Poncio Priore impignoratarum bona Sancti Cucuphatis sufficienter impendat. Et de caetero ipsius loci, et ordinationis dispositionem quiete obtineat. Si qua in erastinum ecciesiastica, saecularisve persona banc institutionem, ad honorem Dei factam, perturbare praesumpserit, terribili excommunicationis sen- tentiae subiaceat, donec inde canonice satisfaciat. Actum est hoc III Kal. Jannuarii, annus Domini centesimas vigésimas séptimas post millesimus. Ollegarius, Dei gratia Tarraconensis Archiepiscopus. Berengarius Dei gratia Gerundensis Eccie¬ siae Episcopus. Petras Primicherii. Petrus Bertrandis. Raymundus Berengarius. Bernardas Subdiaconus, qui haec scripsit dix et anno quo supra. - 80 - DOCUMENT XI Instrument en que Ramón, bisbe de Vich, confirma al monastir de Sant Cuqat la possessió del de Santa Cecilia de Montserrat, essent abat de Sant Cugat Ermengaudo (1134) Ego Raymundus, De! dignatione Sedis Ausonensis Episcopus, concedo, atque dono cum Capituli nostri consilio, Abbatiam Beatae Caeciliae Montis serrati. Beato Cucuphati, tibique Ermengaude, venerabilis Abbas eiusdem loci, tuisque successo- ribus in perpetuum ; eamque donationem, quam decessor noster beatae memoriae Arnallus, Ausonensis Episcopus, decessoribus tuis inde fecit, nos irrefragabiliter laudamus, atque firmamus. Eo videlicet tenore, atque conditione, ut praefata Sanc- tae Caeciliae Abbatia sine Abbate non maneat, cuius Abbatis electio, sine consilio, et volúntate Abbatis, vel Conventus Sancti Cucuphatis nullatenus fiat, et facta non permanent. Taliter autem electum Abbas Sancti Cucuphatis per se, vel suos Auso- nensi Episcopo praesentet, qui eum sibi praesentatum sine ulla refragatione in praelibata Abbatia conlaudet, atque confirmet, nisi quod absit, in eius persona ali- quid criminosum invenerit, unde repelli canonice possit. Salvo tamen per omnia iure Pontifican matricis Ecclesiae Sedis Ausonensis. Hanc vero donationem quae- cumque persona ecclesiastica, sive laica, temerarie irrumpere temptaverit, nisi se¬ cundo, tertiove commonita resipuerit, atque correxerit, anathema sit. Anno ab Incarnatione Domini MCXXXllll. anno XXVI. regni Ludovici Regis. VIH. Kal Maii. Sig ® num Rapmundus, Dei gratia Ausonensis Episcopus. Hoc Primicherius firma- vit nomine Petrus. Hoc signavit ita Bernardus et Archilevita. Sig ® num Beren- garii Xetmari. Bertrandus Levita. Guilelmus sacerdos et capellanus Sanctae Marine. Guillelmus Geralo. Sig ® num Petrus Diaconus. Berengarius Sacrista, qui haec confirmo. © Geraldi, qui haec scripsit die et anno praefixi. DOCUMENT Xll Sentencia dels llegats del Papa sobre Sant Llorens del Munt (1167) In Dei nomine sit notum cunctis, quod causa, quae vertebatur inter Abbatem Sancti Cucuphatis, et Monachos Sancti Laurentii, cognoscenda et terminanda fuit delegata à D. Papa Alexandre venerabilibus fratribus, Artaldo scilicet, Elenensi Episcopo, et Rapmundo, Arulensi Abbati, videlicet de electione Abbatis Sancti Laurentii, quam Sancti Cucuphatis Abbas per se fieri proponebat, et de subiectio- ne, quam in Monasterio Sancti Laurentii se habere asserebat, et de censu, quem in eodem Monasterio trium scilicet aureorum exigebat. Ad quam causam ventilandam, et definendam praedicti ludices certum diem apud Sanctum Celedonium constitue- runt. Ibique coadunatis partibus, plurimisque aliis reverendissimis, et religiosis viris, Domno videlicet Hugo, Tarraconensi Archiepiscopo; et Guillelmo, Barchi- nonensi Episcopo; Arnaldo, Vrgellensi; et Petro, Ausonensi; et Guillelmo, Gerun- densi Episcopis, et eiusdem Provinciae plurimis religiosis Abbatibus; praedicti - 81 - 6 Indices, auditis hinc inde rationibus, et ex prolatione Instrumentorum, et testium plenarie cognitis, cum debitum finem causae imponere vellent, utraque litigantium pars, habito consilio, potius elegerunt stare consilio eorum de praedicto negotio, quam iudicio. Nos denique praedicti Indices, cognoscentes ordinem rei, et partes ad bonam et firmam pacem reducere cupientes, sic partes illas ad unitatem düectiò- nis, et concordiae reducimus. Considerantes quidam iustitiam et aequitatem statui- mus, ut Conventus Sancti Laurentii eligat sibi Abbatem, secundum regulam Sancti Benedicti, illum scilicet quem dignum vita et moribus cognoverit in capitulo Sancti Laurentii, quando Abbas eorum decesserit, cum praesentia et consilio Abbatis Sancti Cucuphatis. Ita tamen quod Abbas Sancti Cucuphatis adhibeat consilium electioni, quodcumque sanius debuerit, secundum Deum. Cumque ibi fuerit Abbas electus, obedientiam Abbati Sancti Cucuphatis promittat in capitulo Sancti Cucu¬ phatis. Quod si aliter fieret, irrita electio esset. Statuimus iterum, quod si Abbas Sancti Cucuphatis intraverit chorum, vel capitulum Sancti Laurentii, sedeat in loco Abbatis, si ei placuerit, et si forte Abbas Sancti Cucuphatis, morte, vel longinqui- tate abesset, quando Abbas Sancti Laurentii esset eligendus, et electio illa si di- ferretur, ad iacturam Monasterii Sancti Laurentii foret, si Abbatem Sancti Cucu¬ phatis expectarent, tunc cum Priore Sancti Cucuphatis fiat electio apud Sanctum Laurentium, et cum Abbas Sancti Cucuphatis reverteretur, vel si esset mortuus, crearetur, habeat, sicut superius est dictum, in Abbatem Sancti Laurentii obedien¬ tiam et reverentiam. Illud verò adnectimus, quod eum benedicendum offerat Epis- copo Barchinonensi. Ad ultimum verò praedictum censum, qui erat trium aureorum, ad duos áureos reducimus, ut de caetero duo tantum praestentur annuatim in festo Sancti Martini. Actum est hoc IIII. Nonas Martii, anno Dominicae Incarnationis MCLXVII. régnante Ludovico Rege in Francia. Artaldi, Elenensis Episcopi. Sig 88 num Raymundi, Arulensis, Abbatis. ^ Raymundus, gratia Dei Sancti Cu¬ cuphatis Abbas. Poncii Monachi. Rudericus Monachus, Petri Monachi. Bernardi Monachi. Raymundus Monachus. Laurentius Monachus. Poncii Monachi. Ponccii Monachi. Raymundus Monachus. Geraldus Monachus. DOCUMENT XIII Sentencia del Papa Alexandre III, confirmant la dels llegats Pontificis (1167) Alexander Episcopus, Servus Servorum Dei.Dilectis filiis Guillelmo Abbati, et Monachis Sancti Cucuphatis, salutem et apostolicam benedictionem. Cum inter vos, et dilectos filios nostros Abbatem et Monachos Sancti Laurentii super praela- tione, et subiectione, quam vobis in ipso Monasterio vendicatis, et super annuo censu trium aureorum quaestio diutius sit agitata, Abbate Sancti Laurentii subiec- tionem, et censum negante, et Monasterium suum ab ipsa fundatione liberurn asse- rente, nec ulli nisi Barchinonensi Episcopo subiectione aiente teneri, saepe pluri- bus, et diversis commisimus personis, eandem causam sine congruo terminandam. Cumque ab Elenensi Episcopo et Abbate Arulensi, quibus à nobis commissa fuerat. - 82 - amicabili fuisset transactione sopita; Nos in ea quaedam postmodum deprehenden- tes contra Beat! Benedictí regulam, et SS. Patrum institutiones haberi earn corre- ximus, et ad formam reduximus competentem. Verum de correctione ipsa gra¬ cum vis inter vos, et illos quaestio emersiset, tempore consilii ad nostram praesentiam accesistis. Nos autem pluribus occupati, dilectis filüs nostris, loanni tit. SS. loan- nis, et Pauli Presbytero, et loanni Sanctae Mariae in Cosmedin Diácono Cardinali- bus, eamdem controversiam commisimus audiendam, et cognoscendam: qui omni diligentia adhibita, rationes et allegationes hinc inde productas diligentius audientes nobis postea fideliter retulerunt. Nos itaque consilio habito, quaerentes intervos et illos pacem et concordiam reformare, et totius disensionis, et scandaíi materiam de medio tollere, transactionem ipsam à nobis iam pridem correctam, interpretatione apposita sicut ab eisdem fuit Cardinalibus recitata, auctoritate apostòlica duximus confirmandam, quae siquidem talis habetur. Statuimus ut defuncto Abbate Sancti Laurentii, eius Abbati Sancti Cucuphatis obitus nuncietur, et ab eo de alio substi- tuendo licentia requisita, et habita, nisi forte vellet malitiosè negare, Monachi Sancti Laurentii, in capitulo suo convenientes, electionem suam Abbati Sancti Cu¬ cuphatis postmodum repraesentent, qui postquam fuerit ab eo confirmatus, et ab Episcopo benedictus, eidem Abbati odedientiam secundum regulam Beati Benedictí de ordinis correctione promittat, et censum duorum bisantiorum, quemadmodum in praedicta transactione eontinetur,. annuatim in Sancti Martini festivitate persolvat. Caeterum, si Abbas Sancti Cucuphatis, Sancti Laurentii capitulum, vel chorum in- traverit, in loco si voluerit sedeat Abbatis. Decernimus ergo, ut nulli omnino homi- num liceat hanc paginam nostrae confirmationis, et constitutionis infringere, vel ei ausu temerario contraire. Si quis autem hoc attemptare praesumpserit, indignatio- nem omnipotentis Dei, et Beatorum Apostolorum eius se noverit incursurum. Da¬ tum Lateranen. V. Id. lunii. DOCUMENT XIV Sentencia de D. Pere III en les Corts de Perpinyà, comdemnant los assassins de l'Abat Biure (1351) Continuant encara la dita cort lo die de sus prop dit en aquella general cort consentint, é approuant aquella mateixa cort lo Juj> de la cort, é procés hauem de¬ cret, é fet, del tenor següent, car los Reps los quals jutjan la terra, per los pro- pheta son amonestats, que seruesquen á nostre senpor en temor, é exulten a aquell ab temor, perço que com se irara lo senpor, no perescam de la via justa, é aquestas cosas per los Reps no pogués sen profitosament esser complidas, si las iniuras fetas- al ministres de Deu, las quals á Deu son vistas esser irrogadas, lexauen inultas, ó segons requer rigor de dret impunidas. Perço Nos en Pere per la gracia de Deu Rep d'Aragó, de Valentia, de Mallorca, de Sardenpa, de Córcega é Comte de Bar¬ celona é de Rosello p de Cerdanpa, en lo deuall scrit negoci á Deu seruir, é a la ira d'aquell en tota manera squiuar cobejants lo deuall scrit Jup de cort, o procès auant a venjar, é punir la iniuria a Deu, é ala esglesia en la persona del venerable Arnau Ramon Abbat del monestir de Sanet Cugat de Valies mort inhumanament irrogada - 83 - d'approuacio, consentiment, é consell de tota la general Cort de Cathalunya en la vila de Perpinyà aiustada, en la qual eren Prelats, Barons, cauallers, é syndics de ciutats, é de vilas deuall nomenats, axi com se segueix, promulgam. En temps passat, ço es asaber hora de matinas lo dia de la festa de la natiuitat de nostre senyor, prop passada, com lo dit Abbat, ab los monges del seu couent en lo cor de llur sglesia, en la cadira sua acostumada, é stant vestit de vestiduras sacerdotals, é ala celebratio matutinal d'aquella mateixa festa entenent, tenent lo front cubert ab las mans, pensant en la liço, la qual de pròxim en lo cor, a labor de Deu hauia de dir, alcuns fills de perdició per aquel cor desembaynadas las spasas, é ab barbas fictitias entrants, é en lo dit Abbat soptosament ab aquellas spasas irruints, aquell en lo cap cruelment han nafrat. Lo qual pensant la nequitia de aquells irruents d'in¬ ferir mal, a ell per reuerentia del altar, é de las reliquias, las quals en aquell solen esser refrenats, soptosament confugi ai altar, é rebent d'aquell vna Creu del Senyor, la qual en lo altar ere, é aquella en sa deffensio als seus pits posant, gira si mateix deuant los irruents contra ell, los quals lo seguien detrás, ab las spasas desembayna das. é ell axi estant vna altra creu de Deu en aquell altar ficada, en la qual ere del fust de la vera Creu de la part del fust, deuant aquell Abbat miraculosament se gira, axi com consta per depositions d'alguns. Ells empero no tements Deu, ne lo altar, ó creu del senyor vénérants, ne encara la indignatio nostra sguardants, en aquell pus inhumanament que no hauien començat, ab armas esforçan no cessants ell, é lo al¬ tar, é la creu del senyor ab las espasas concassants aquell de molts colps aqui feri¬ ren, lo qual mix viu, é spaordit, demanant suffragi humanal, corrent al dit cor, en lo qual alcuns monjos estauant spaordits torna, los dits scélérats aquell inseguints, los quals a ell dins aquell cor de tants, é de tant greus colps ab llanças, é spasas fe¬ riren que aqui mateix caygue mort. las quals cosas com a nostra oida peruengue- , ren, a quina, quala, é quanta admiratio, ab congoixa de coratge, é dolor, é turba¬ do de cor ja mesclada, la nostra pensa han posada é quinas, quals, é quantas cogi-» tations d'aquen sguardants á venjar tant detestable, é nephandissim peccat, de lauors ença hauem haudas é hauem é nuides, ho porie creure algu. Mas aquestas cosas ha conegudas y coneix aquell, al qual no es res incògnit, é los coratges son manifestats. Doncs aquest crim horrible, é inhuma, nouell, é no acostumat, repu- tam, con james ne en alguna part semblant crim es estat oit, o que sia estat, com es, en algun libre se troba escrit, com jatsie dels Jueus sie legit, que hu dels pro- phetas, ço es Zacharias fill de Barachie, entre lo altar, é lo temple haguessen mort. Aquella empero mort no es semblant a aquesta, aquella certament fora lo sancta sanctorum, aquesta dins, aquella encara prop lo altar, aquesta al altar, é en lo altar, é en lo dit Abbat tenent encara la creu del senyor es estada perpetrada, aquest Abbat mes auant vestit de las armaduras del saluador nostre Jeuchrist, é vers la labor de Deu celebrant los officis d'aquell sollicit, é attent en lo loe seu, é en la habitatio, o monestir propi, é en la casa encara del senyor esguardam interfet. Dons qual loc, ó qual, o quals armaduras, o factio de bonàs obras, a aigu d'aqui auant poran aprofitar a deffensio, si tant nefandos peccats no veniats romanien, é d'aquells, special, terrible, é exemplar justitia nos seguie, per ço que almenys aquells, los quals temor de Deu de mal no cohibeix fira cruel verga de disciplina, en aquest encara crim esguardam al creador, é a tota creatura injuria irrogada, primerament - 84 - á Deu lo pare, enço, que la casa d'aquell, la qual es dita precipua casad'oracio, é de repos, en la qual cascun reputa molt segur refugi, é deffensio deleos, é del anima es estada per los dits fills de iniquitat, per força, é agressió d'armas violada, é per aspersio de humanal sane maculada, segonament lo fill de Deu en ço que lo die figurant la sua Natiuitat, la qual fon començament, é causa de nostra saluacio, é la quai a tot lo poble christia porta affluent alegria, deuant las altras festas del any, no solament no es estada temuda, ans es estada del tot vil tenguda. é en aço encara que lo ministre, é sacerdot seu vestit de vestiduras sacerdotals, é de las armaduras, de las quals lo fill de Deu en temps de la sua passió fonch guarnit, vaccant en lo diuinal offici es estat maluadament mort, hoc encara en ço que la saluifica Creu de Deu, en la qual lo fill de Deu, per salut del humanal linatge penjat, lo seu sperit trames, é la qual encara los maiors del mon á lahor de Deu, per aque sien deffesos de llurs enemics, posada á llurs pits portan, é lo altar de Deu, en lo qual son sacri¬ ficadas hostias de llahor, é en lo qual ere lo sacratissim cos de Jesuchrist, no foren per aquells, segons que deuién fer honorificats, ans ço que ab dolor, é amargor de cor refferim, ab spases foren greument tallats, é ferits, tercerament á Deu sperit sanct, enço que lo dit Abbat, axi corn es premes, estant meditant las paraulas de la prophecia per lo sanct sperit, ço-es per las bocas dels Prophetas promulgadas a honor, é lahor de Deu dir se apparellaua, es estat aquellas dir empaxat; cuartament a la Gloriosissima Verge Maria en ço que la hora del seu part significant, en la qual tota creatura, ço es, angelica, é humana, retent gratias á Deu, é mostrant al mon goig, é inmensa lecticia, aquella part era ab goig affluent, o lectitia honraua han perpetrat maluadament, lo dit horrible pecat, perço a aquella partera, no lititia, o goig, ans tristitia, é plor, no honor, ans deshonor exhibints, o dolor ala hora en la qual segons representatio de sancta Mare esglesia, animals bruts del puerperi han retut a la Verge, é encara lo temple Roma, é las altras creaturas de vida, é de raho freturants, aquell puerperi miraculosament han mostrat, los dits fills de perdició, a aquella beneuenturada Verge Maria, iniuria, é deshonor han, axi com es premes irrogadas, sinquenament á tota la companyia dels Angels, en ço que la hora en la qual ells aquell hymne angelic cantauent, lo cual tot jorn en la esglesia de Deu es cantat Gloria in excelsis Deo, et in terra pax hominibus bonse voluntatis, solem- pnament han cantat, los dits fills del diable han donada obra a agressió de armas, a homey, é sacrilegi greu guerra per aço, é discordia con dit Abbat fos de linatge militar, seminants. sextament al beneuenturat Sanct Cugat, lo cos del qual sobre lo altar, á inuocatio d'aquell, é honor aqui ere dedicat, é es recòndit entre las altras reliquias dels beneueníurats, é encara a diuersos sancts de Deu, enço que lo mones¬ tir a honor é lahor d'aquell edificat, encara lo altar de la dita esglesia sots inuocatio d'aquell construit, en lo qual estan diuersas reliquias de sancts, han violat, é lo altar encara axi mateix, com es premes ab espasas ferit, setenament a Nosaltres en ço que la protectio, pau, é treua nostra, sots presidi de la qual las esgleyas, é los cimenteris d'aquellas ab trenta passos d'aquells preures, monjos, é religiosos, é majorment lo dia de la Natuitat de nostre Senyor, é la vigilia d'aquell, per las Constitutions de pau, é de treua son specialment constituidas, la dita pau, é treua han violada, en vi¬ lipendi ensemps, é menyspreu de nostra senyoria, vuytenament a tota creatura ge¬ neralment, en ço, que la Maiestat diuinal, é humanal ensemps, aixi com es premes - 85 — es estada lesà, encara per lo dit nephandissim fet la casa, o la habitació propria del dit Abbat es estada ab armas escomesa maluadament, é enuestida, la sacro sancta església de Deu es estada violada ab violencia d'armas, son estats encara los minis¬ tres de la esglesia spaordits, é los officis diuinals perturbais, é lo altar encara major de la esglesia, é la sancta Creu de Deu menyspreats, é inhumanament ferits, é del ministre de Deu, é cap del dit Conuent mort maluadament perpetrada, é lo diuinal Maiestat ensemps, é humanal lesa, é en moltas maneras offessa, aquestas cosas cer¬ tament son contrarias a la Religió Christiana, é stranyas de la cognatio, la quai entre los homens natura ha constituida. Doncs los perpetradors aquests, segons la doctrina prophetical de ferro sien corregits, é axi com a vexell de en verga terra sien trencats, contra aquells certament las leys, é juys de la nostra Cort manam insurgir, é los drets esser armats ab coltell cruel venjador, é perço que d'aqui auant ab astucia engañosa d'aigu, o per callament de veritat, o en altra mane¬ ra Nos, o successors nostres perdonar als dits sceleradors, o los dits crims remetre no pugam, é que ells treballen ab perpetua egestat, é freturen de suffragi diuinal, é humanal ensemps. é perço que encara en las cosas demunt ditas mera, é rigurosa iustitia se seguesca, ab aquest nostre juy de cort, é procés valedors en perpetual temps, ordenam,que Nos, o successors, o Primogènits, procuradors, veguers, é tots officials, 0 commissaris nostres_, é d'aquells, presents ensemps, é sdeuenidors, o loctinents d'aquells per raho de nouell adueniment, o entrada de successors nostres, 0 de las Illustres Reginas, o de natiuitat de fill nostre, o de viatge dins terra, o ultra mar, o per mar fahedor, o per alguna publica alegria, la qual á Nos, o a aquells po¬ gués esdeuenir, o per qualseuol altra occasio, causa, o raho, encara si maiors seran de las desús expressadas no pugan, é no pugan los dits crims en tot, o en part á las personas deuall scritas, las quals d'aquellas mateixas cosas son trobadas inculpadas, 0 en sdeuenidor se trobaran o a algunas, o a aigu d'aquells remetre, o encara per¬ donar, ne otorgar algun guiatge, sobrecehiment, o elongament, o remisio de la contumacia deual scrita, o dilatio del present Juy de cort, o procés, o de qualseuol altre contra aquells fet, o fahedor, o començat fer, o encara començador, o qual¬ seuol altres cosas, las quals en profit, pler, o fauor alguna de las ditas personas, o algun, o alguna d'aquellas poguessen tornar en qualseuol manera directament, o encara indirecta, é si alguna cosa en contrari per Nos, o per aquells james sera attemptat, encara que d'aquestas cosas faça expressa menció, sia nulle, é irrit ipso facto, ne a observatio d'aquella. Nos, o successors nostres, é officials nostres, é de aquell en alguna manera siam tenguts, ans encara a caseu tal cosa atorgant sie licit ab sa propia aucthoritat contrafer, o venir, com de aqueftas cosas fem ley vallada ab propi jurament, per la qual a Nos é a aquells tolem potestat de fer lo contrari, peraque los dits nephandos é sacrilegos malfeytors sostinguent la iustitia que mere- xen, mas com las cosas las quals de nou emergexen, freturegen de nouell auxili, 0 procés, ab tenor del present juy de cort o procés, lo qual, é la qual força de edictes volem obtenir per primer segon terç é peremptori é de gracia termens, o edictes, las deuall scritas personas, los noms de las quals deuall son scrits amones- tam, é citam, é a ells dehim, é districtament precipient manam, que dins spay de trenta dies, prop, é inmediadament seguits personalment comparegueren deuant lo veguer de Barcelona, ó son loctinent, o Regent l'offici d'aquella vegueria, ço es — 86 - ■asaber dins la Cort d'aquell mateix, é posen si presos en poder seu, sobre los pre¬ dits excessos quals axi com es premes, son inculpats degudament responedors, dels é per fer altrament, é procehir ço, é axi com es de dret, é per rabo sera fahedor, en altra manera si dins lo terme dels trenta dies personalment no seran compare- guts, axi com es dit, aquells per confeftos, é per conuençuts de las cosas demunt ditas, quant á las personas, é bens esser haudas é de pau, é de treua separats, é fo- rajitats esser volem, é decernim de fet é aquells acauthela encara, ara per lavors jitam é separam é encara vam dejam é axi com a vandejats nostres, é de pau, é de treua jitats per tots volem esser esquiuats, é encara los bens d'aquells après passa- ment d'aquell temps al nostre Erari volem per deret esser aplicatts, decernints, é estatuints, que de lavors passat lo dit terme aquells qui no seran compareguis no pugam en alguna terra nostra, ne de Infants o de Barons, de Cauallers, ciutedans, é d'altres qualsevol, encara que bandejats bajen acostumat, de sostenir, morar, esser, o estar, o esser sostenguts en alguna manera ne encara d'algun a persona de q'ial- sevol stament, conditio o prebeminentia sia, a aquellas personas, o alguna, o al¬ gunas d'ellas ministrar viandas, o dar, o prestar pecunia, o aquellas en llur casa, o familia reebre, o retenir, o aquellas seguir, o acompanyar, o per aquellas a nosaltres pregarlas escampar, o en alguna manera intercedir, o en altre manera, conseil» ajuda, o fauor manifestament, o amagada en las cosas demunt ditas o en alguns llurs negocis donar gos, o presumesca per algun enginy, o art, encara sifrare d'algu d'aquellas, o en qualseuol altre major, o menor linea d'affinitat, e con- saguinitat ab ells sia ligat o coniunct, o a aquells encara, o a aigu d'aquells ab sagrament, é homenatge, o qualseuol altre linatge de obligado, de, o sobre valer a aquells, o a aquellas ajudar se stret, o ligat, com qualseuol qui als demunt dits, 0 algun d'aquells axi sia estret absolem, é absolt ipsofacto rettem del homenatge, é del sagrament, é de qualseuol altre linatge de obligatio, ab los quals a aquells en alguna manera sien tenguts, com a tal cas las obligations, o ligas tais, las quals ja de si de dret son improuadas, decernim no esser estesas. Empero si alguns per te¬ merari gosar, o en altra manera presumiran contra las cosas demunt ditas en alguna manera d'aquellas directament, o indirecta fer, o venir, o scientment aquelts menys¬ prearan, 0 differiran complir, sien entesos ipso facto de pau, é de treua gitats, é separats, ab tots llurs bens, é contra atals axi contrafabents, é vinents, é las cosas demunt ditas scientment complir omettents, o differints, é llurs bens puga per Nos, é tots los successors nostres é officials nostres é d'aquells, é tota la part nostra esser procebit axi com contra gitats de pau, é de treua en los casos las constitu¬ tions de paus, é de treuas, é dels vsatges, é las constitucions de Catbalunya, é los costums sobre aquellas fins assi obseruats, exegessen, o requiren, com Nos no vo¬ lem per algú a las personas demunt ditas alguna ajuda esser erogada, com digna cosa, egual, é justa reputam, que aquells qui en Deu, é los bomens ban dilinquit, de tot diuinal é humanal suffragi sien deserts. Aquest Juy de cort, o procés, lo qual, é los quals veu de general constitutio volem obtenir, é volem certament bauer per¬ petua fermetat, no contrestants constitutio alguna dient las causas de cascuna ve¬ gueria, 0 ballia, dins aquellas deure esser tractadas, ne la constitutio de pau, é de treua, dient. Procés de pau, é de treua sens querelador no deure esser fet, ne qual¬ seuol altra constitutio, consuetut, o vsatge, los quals a las cosas demunt ditas po- - 87 - guessen en alguna manera obuiar, las quals de consentiment, é approbacio de la Cort general, quant al present cas tant solament per la immanitat de crim tolem, é tot defalliment, lo qual de dret commu, é d'aquesta terra en las cosas demunt ditas pugues esser notat supplim de plenitut de nostra Repal potestat, reseruants empero, é saluants las ditas constitutions, vsatges, é consuetuts en totas altras cossas passa- das, presents, é sdeuenidoras algun prejudici per aço a aquells no engendram, com aquellas mateixas en totas altras cosas approuem expressament, é encara confir- mam, é specialment prouehim als Infants, Barons, cauallers, é altres los quals eh la llur terra han acostumat sostenir bandejats, que per aço a ells en altres casos algun prejudici no sia fet, ne aquestas cosas per Nos, o per los nostres o per officials nos¬ tres, é d'aquells pugan esser trets a consequentia, o eximpli, ne semblant procés poder esser fet sens voluntat de la Cort general, com per aço no volem, que aquells en lo dit vs, sino en lo cas present algun dret aminue, o cresca, ans en tots altres casos de aquell vs vsaran, axi com podien fer ans de la edictio d'aquest Jup, o pro¬ cés, los noms empero de las personas las quals son trobadas de las ditas cosas in¬ culpadas, diffamadas, son aquestas, ço es a saber en Berenguer de Saltells, en o Bernardi Rosseta de Sabadell, en Ramon 'Vinader de Barcelona, en Antich Figarola, Pere leto, é vn appellat en Negre, é si d'aqui auant alguns altres per inquisitio feta, o fahedora, o en altra manera de las cosas demunt ditas, seran atrobats culpables, o diffamais, pusca d'aqui auant en la Ciutat de Barcelona, ab veu de publica crida, ab manament del veguer de Barcelona, o de son loctinent, o d'altre de Nos hauent com- missio é potestat seran citats, que comparegan dins terme de trenta dias deuant ells totas las cosas demunt ditas contra aytals axi citats, qualslas los desús contra no¬ menats hauem statuit esser obseruadas. A nengu dels homens sia licit aquesta pagina del nostre Jup, o procés infringir, o per negligentia, o peresa transpassar, é si con¬ tra fara, part las celestials indignations, é penas demunt ditas, é altres per dret com¬ mu é d'aquesta terra inditas de nostra indignatio, sens sperança de venia, conega hauer de incórrer, aiustants, que si alguns officials nostres sobre las cosas demunt ditas, alguna frau, culpa, o negligencia aiustaran, vitra las altras penas per nostre arbitre infligidoras, els officis a ells comanats volem a aquells ipso facto esser priuats, é aquells esser retuts inhàbils perpetualment a regir algun offici. Per las cosas em¬ pero demunt ditas no volem, ne entenem, que a algun procès fet, o fahedor de las cosas demunt ditas, o alguna de las preditas a instantia de part, o per offici de Jutge, o en altra manera algun preiudici en alguna manera puga esser engendrat, é las cosas demunt ditas, totas, é sengles, axi com demunt son scritas, votam a Deu, é a tota la Cort dels sobirans, é prometem encara al Abbat del dit monestir, present, é sdeunidor, é al couent d'aquell, é encara a tot lo clero, é als cosins germans, é affins del dit Abbat interfet, en injuria dels quals entre las altras cosas demunt ditas son estadas attentadas, é encara a totas las personas, de las quals es, y pora esser Ínte¬ res, en mans y poder del notari deuall scrit, axi com a publica persona en nom de tots aquells stipulant, é reebent, que Nos, é los nostres perpetualment totas aquellas cosas seruar, é encara complir ab effecte aquellas totas cosas en virtut de jurament lo qual de present per la Creu de nostre senyor Deu Jesuchrist deuant Nos posada, é los sancts quatre euangelis ab las mans nostras corporalment tocats, prestam Nos, é los Nostres perpetualment strenyents, semblantment nosaltres tots deuall scrits, - 88 - los quals a la dita general cort som conuenguts, votam a Deu, é a tota la cort dels supernals, é prometem a las ditas personas ab solemne stipulatio interuinení en ma del notan deuall scrit stipulant, axi com desús es dit, é encara juram per Deu, é per los sancts quatre Evangelis ab las mans nostras corporalment tocats, que aquellas demunt ditas, totas, é sengles. Nos, é tot lo general de Catalunya perpetualment obseruarem, é donarem obra ab effecte que las cosas demunt ditas siam complidas, sien fetas, é seguescan, é irreuocablement sien obseruadas, é a eternal memoria de la cosa. Nos Rey demunt dit, de consell, approuacio, é consentiment de la dita cort general, entre las constitutions de aquesta present Cort, aquest present procès, o jay de Cort manam esser insertat, é posat, é aquestas cosas foren fetas en lo Castell de Perpinyà, disapte, a dotze dias de Febrer en lo Any de la natiuitat de nostre senyor. Mil tres cents sinquanta y hu. L.llll. DOCUMENT XV Instrument en desagravi del Papa Luna (Benet XllI) (1414) Noverint universi, quod die Lunae décima octava die Februarii, anno à nativi- tate Domini MCCCCXlIll, in mei praesentia lacobi de Mittibe, Presbyteri, Notarii publici Villae Sancti Cucuphatis Vallensis et Castri de Octaviano, pro Petro de Sanahuiia, Notario publico eorundem auctoritate Reverendi Domini Abbatis Monas- tcrii Sancti Cucuphatis, in praesentia etiam Petri Caldés, et loannis Marti de Villa Sancti Cucuphatis Vallensis testim ad haec specialiter vocatorum coram honorabili et religioso Domino Fr. Marco de Rubione, Monacho, Sacrista maiore Monasterii Sancti Cucuphatis Vallensis, et Vicario Generali in spiritualibus et temporalibus generaliter Reverendi Domini ac Domni lacobi, Dei gratia memorati¡Monasterii Abbatis in remotis agentis, et venerabilibus religiosis Fratribus Petro de Podio mutone, Praeposito de Palatio, Petro de Monte torneseo, Camerario, Berengario de Rippiis, Dispensario, lacobo Pontey, Cellerario, Petro Cirtart, Michaele de Raradello, Praeposito maiore, Petro Boxeda, Berengario de Sarriano, Monachis saepe dicti Monasterii, in claustro maiori antefati Monasterii inventis, personaliter comparuit venerabilis Religiosas Fr. Guillelmus de Cassiano, Monachus memorati Monasterii, et obtulit et praesentavit dictis superius memoratis, et coram illis testi- bus supradictis per me dictum, et infra scriptum Notarium legi fecit, et requisivit quandam litteram papiream clausam et sigillatam Sanctisimi Domini ac Domni Be- nedicti, divina providentia Papae, tenoris sequentis: «Dilectis filiis Priori et Capi¬ tuli Monasterii et Conventus Sancti Cucuph.^dis. Benedictas, Episcopus, Servas Servorum Dei. Filii dilecti nuper vestrae dilectioni, ut dilecto filio Fratri lacobo, Abbati Monasterii vestri, omnia ornamenta Pontificalia ad honorandam coronatio- nem dilecti filii nostri Ferdinandi Regis Aragonum necessària tradere deberetis nostris litteris strictissime dedimus in mandatis. Vos autem quo nescimus spiritu ducti, mandatum illud implere hactenus distulistis. Vnde non modicum admiramur. - 89 - quapropter iterum vobis harum serie districte praecipimus et mandamus, quatenus ornamenta necessària Pontificalia eidem Abbati, seu ipsius nuntio, meliora quidem tam celeriter tradere debeatis, quod ipsum Principem, ut nostrae intentionis existit honoraré valeat, et sine exceptione aliqua consignetis, ne quod absit, si forsan ino¬ bedientes vos fore contingat, taliter de vobis nos oporteat providere, quod caeteris inobedientibus vestra negligentia transeat in exemplum. Datum Dertusae V. Kal. Februarii sub nostro signeto secreto». Post haec verò die Mercurii XXI. die mensis et anni proximè dictorum coram me dicto Notario comparait venerabilis Religiosas Fr. Marcus de Rubione, Prior et Sacrista maior saepe dicti Monasterii, ac Vicarias saepe dictas, et nomine suo proprio, et aliorum saperias nominatorum, ac totius Conventus, obtulit quamdam papirei cedulam scriptam tenoris sequentis: «Valde mirantur Prior et Monachi su- perius nominati de dicta littera, et de contentis in ea, et etiam de illis, qui ipsam impetrarunt, eo quod vigore alterius primae litterae Dom. N. Summi Pontificis, hac de causa eisdem praesentatae per Fr. Franciscum Savila, Monachum eiusdem Mo¬ nasterii, die Sabbati XX. die mensis lanuarii proxime praeteriti, et anni proxime dicti tradiderunt eidem Fr. Francisco omnia insignia Episcopalia meliora, pulchrio- ra, et sollemniora Monasterii antefati, et in manibus eiusdem posuerunt iuxta seriem et tenorem ipsius primae litterae Dom. N. Summi Pontificis; et ipse Fr. Franciscus realiter et de facto recepit, et portavit ad praedictum Reverendissimum Dominum Abbatem omnia praedicta Episcopalia insignia, prout haec omnia clare patent per inventarium, et instrumentum publicum inde receptum per Notarium infrascriptum dicta die Sabbati; et sic Prior et Monachi praedicti non fuerunt, nec sunt inobedien¬ tes ipso Dom. N. Summo Pontifici, nec eius mandatis; immo loquendo cum omni- moda reverentia illorum, qui istam secundam litteram impetrarunt, fuerunt, et sunt verissimi, et fidelissimi obedientes tanquam veri Catholici, quia fecerunt, et com- pleverunt omnia in praedicta prima littera contenta. Quare petunt, et requirunt banc cedulam continuari, et apponi per vos Notarium antedictum ad finem praesentatio- nis huius ultimae litteae ad aeternam huius rei memoriam habendam, praesentibus pro testibus Petro Caldés, et Alioto Dalfini, commorantibus in dicto Monasterio- Quae omnia et singula fuerunt acta die et anno, et loco praedictis, praesente me dicto Notario, et testibus supradictis ad haec specialiter evocatis. DOCUMENT XVI Epitafi del Ilm. Abat D. Joseph Lupiâ y Roger, després bisbe de León, grabat sobre son sepulcre, existent en la capella de la Mare de Deu del Carme de la Catedral de dit bisbat (1751). Hic requiescit Illustrissimus D. Fr. losephus de Lupiâ et Roger, sub cuius in- defessa vigilantia, sexdecim annis haec Dioecesis placidissime requievit. Ex Mar- chionibus de Lupiâ inter Cathaloniae Proceres ortus, nobilitatem generis, splendo- re morum superávit. Ex Abbate Sancti Cucuphatis, Ordinis Sancti Benedicti, ad Episcopatum assumptus, monasticae disciplinae severitatem cum Episcopali man- - 90 - suetudine sociavit. Obiit tandem pater pauperum, litium extinctor, discordiarum pacator, miserorum solatium, XI Kal. Decemb. anno Domini MDCCLl. DOCUMENT XVII Memorial de la roba, trastes, y demes cosas, que se han de entregar als que volen vestir lo St. EsCAPULARI del P. S. Benet en lo impe¬ rial Monastir de S. Cugat del Vallés de dit Ordre, y Congregació Claustral Tarraconense, fet en lo any 1695, y renovat en lo de 1738 A 3 de septembre. Primerament: se seperada deia Casa de li han de fer 50 lliures de renda annual dit Monjo, demanera que est no la dega cobrar de aquella, sino de altre part en vir¬ tut de consigna; la qual espira morint lo Monjo, ó arribant á obtenir Un offici de 100 lliures, consentint en axo dit Monjo. t. Un St. Cristo de bulto 1 lliura S sous. t. Un llit, alómenos ab tres matalasos, 4 coxins, dos flasa- das, y lo llit ha de ser de pilans ab cortinatje 90 » t. Un doseret ab una piqueta de plata 3 » t. Una Banova, y Una Coixa 22 » t. 12 llansols, ço es, 6 de lli, 26 de canem 39 12 » t. 12 Coxineras 6 de grans, y 6 de xicas, totas de tela. 9 » . . t. 6 estovabas 12 t. 2 dotsenas de tovallons 9 » 12 t. 12 tovallolas 9 » 12 t. 6 cadiras de braços 12 7> 12 t. Una taula ab son tapeta 5 » t. Una 11 » Arquilla ab son Bofet. . ^ t. 6 Quadros petits o grans 7 » t. Una llumenera, y 4 candaleros de llautó 4 » t. Una Escudella, forquilla y cullera, tot de plata, y un gani- bet ab astoig 25 » t. dos Cugullas de escot 21 y> t. dos sotanas, 2 Escapularis, y 2 pareils de manegas de escot. 16 » t. Un manteu també de escot 12 •p t. Xupa, calsas de paño, y lo mateix de Boét 14 » t. cota de levantar de paño 12 » t. altre cota de levantar de estameña de many, y un Bonete, 11 » t. Un vestit de curt p anar de camí, ço es sotanilla, escapu- y casaca de estameña de Many, y capa lari, de barregám. 40 » t. 2 caixas per posar la sobredita roba 3 » t. 12 camisas, y 6 calsotets de tela, y 6 pareils de mitjas blancas 44 » - 91 - It. 24 Ciris de lliura p lo altar Major, ço es 12 per qt entra Novici, 3? 12 p quant profesa 14 lliures 8 sous. It. Un Ral de plata p cada Sr. Monjo, y 2 p lo Sr. Abat. . . 3 » 18 » It. 12 dobles, y mitja p la sagristia 70 » 522 lliures 2 sous. Tot lo referit se ha de entregar effectivament al Monjo antes de vestir lo Esca- pulari, deposar, eo son just valor en part tuta, y segura per entregarseli antes de o la Professiá; rellevantse de dit deposit lo import del que se li haurà entregat al ves¬ tir dit Escapulari, segons la mencionada estima. Document XVIII Certificat del I. Sr. D. Fra Bonaventura de Gayolâ, hont se detallen les circunstancies de la comunitat del monastir (1764) Nos D. D. Fr. Buenaventura Gayolá y de Vilossa, por la Gracia de Dios, y de la Sta. Sede Apostólica Abad del Real Monasterio de S. Cugad del Vallés, de nin¬ gún Obispado, á la Santa Romana Iglesia, assi en la Cabeza, como en los miem¬ bros inmediatamente sujeto, de la Congregación Benedictina Claustral Tarra¬ conense, etc. Insiguiendo la orden del limo. Señor D. Lazaro Opicio Palavicini por la Gracia de Dios, y de la Sta. Sede Apostólica Arzobispado de Lepanto, Referen¬ dario de ambas Signaturas, y poi' nuestro Ssmo. P., y Señor Clemente por la Divina Providencia Papa XIII, Nuncio Apostólico en estos Reinos de España, con facultad de Legado á Latere; á Nos comunicada por conducto del limo. Señor Obispo de Barcelona con data de 22 de Setiembre de este año, hazemos presente, y certifica¬ mos lo que se sigue = Que de tiempo muy antiguo en este Real Monasterio de S. Cugad es cierto, fijo, y determinado el número de sus Monges, que son veinte y quatro, sin contar en este número dos Donados, ó Conversos, cuyos económicos Ministerios los han algunas vezes servido Personas no Regulares lucrando los esti¬ pendios á ellos aplicados = Que estos veinte y quatro Monges perciben por Su congrua las porciones cotidianas de pan, vino &, desde la división de las mezas á ellos para su sustento aseñaladas, cargadas sobre sus Pabordias, que diariamen¬ y te se les subministran, cuyo valor puede considerarse de 80 libras por cada á mas de las quales lucran también las año, distribuciones de choro, el vestuario, y al¬ gunas corresponciones que les hazen los demás officios de la casa, que pueden es¬ timarse á 70 libras las que juntas con las otras 80 libras expressadas hazen suma de ciento y cinquenta libras Cathalanas annuales; Los Donados empero perciben de las porciones que corresponden las referidas Pabordias algo más de cien libras catha¬ lanas para su Congrua = Que para diez de dichos 24 Monges destinó el Monasterio desde la referida división de sus mezas (cuya época á punto fixo no puede definir¬ se) diez officios, ó Administraciones Regulares llamadas el Priorato, ó Sacristía Mayor, La Pabordia Mayor, La Pabordia de Panadés, La Pabordia de Palau Tor- - 92 - dera, La Cameraria, La Dispensa Mayor, La Obreria, La Enfermeria, La Refeto- reria, y el Priorato de Sta. Maria de Sta. Cliva contado siempre en las actas Ca¬ pitulares, y demás papeles del Monasterio entre los otros sus officios. = Que estos diez officios, á más de los réditos arriba referidos Comunes á todos los Monges para su Congrua, tienen desde su origen aplicados otros particulares para acudir á distintos servicios del mismo Monasterio: Y el liquido valor annual de estos diez officios, según su vltimo estado es como sigue. sueldos Del Priorato, ó Sacristía Mayor. . . . De la Pabordia Mayor . . 400 » 81 » 2 » 10 De la Pabordia de Panadés . . 346 » 19 6 De la Pabordia de Palau Tordera. . . . . . De la Cameraria . . 300 » 113 » 15 8 De la Dispensa Mayor . . 94 » 5 » 2 De la Obreria . . 25 > 16 > De la Enfermeria . . . . » De la Refetoreria 354 » Del Priorato de Santa Oliva . . Por fin: Que en orden á las limosnas, de que habla también la susodicha orden, nada podemos contestar de positivo, respecto de que este Real Monasterio por estár distante de población Grande, y rodeado de Vezinos los más pobres, y me¬ nesterosos, percibe tan raras, y escazas limosnas, que no son dignas de alguna consideración. Y paraque expuesto se pueda dar feé, y assenso, mandamos á lo hasta aquí despachár las presentes firmadas de nuestra mano, selladas con el sello de nuestras armas, y referendadas por el Intrascrito Secretario. Datt en nuestro Monasterio á dos de octubre de mil setecientos sesenta y quatro. Fr. Buenaventura Abat de S. Cugat (rubricado). De orden del M. litre. Sr. Abad predicho, ha despachado las presentes D. F.Jpli. de Figueras^ Secretario (rubricado). Sello del Abad Gayola. DOCUMENT XIX Diligencies de aprovació de varíes relíquies que's veneraven en la Iglesia del Real Monastir de Sant Cugat del Vallés, part de les quals s'han traslladat A la de MATARÔ, Y part a la de SaNT Cu- gat de Barcelona. M. 1. Sr. D. Manuel Font Pbro. Cura Párroco de San Cucufate de esta Ciudad expone con respeto á V. S.: Que habiéndose constituido á la oficina de amortización de ~ 93 - esta Ciudad la comisión que V. S. le hizo de incorporarse de varias con sagradas reliquias que según le avisaba á V. S. el Gobernador Civil de esta Provincia se ha- bian traído á aquella oficina desde la Iglesia del Real Monasterio de San Cucufate del Vallés, de la orden Benedictina Claustral después de abandonada aquella por sus Monges á consecuencia de las últimas públicas ocurrencias: se le habían entregado y el esponente se halla incorporado de seis urnas sepulcrales todas de una misma forma y tenida cubiertas de terciopelo carmesí y adornadas ricamente con planchas de plata con una torre encima que figura el escudo de armas del Castro Octaviano^ que ahora es llamado San Cucufate del Vallés en cada una de las cuales á más de sus cuatropies forrados también en planchas de plata viene expresado lo que den¬ tro de cadauna se encierra y consiste, esto es, una de San Severo, otra de Santa Juliana, otra de Santa Semproniana, otra de las cabezas de San Juan y San Pablo, otra de Santa Fe, y otra de San Cándido y á más otra arca muy antigua en figura tam¬ bién como sepulcral enteramente cubierta de remotos tiempos con planchas de pla¬ ta y varias figuras de bajo relieve que representan el martirio de San Cucufate con la figura del mismo Santo en su frente, todas las cuales urnas se hallan cerradas con llave sin que ninguna de estas se halla hallado ni se sepa su paradero: Y á más dos relicarios cubiertos de planchas de plata en forma de floreras que contienen la una, una reliquia de San Ignacio y la otra la de San Luis Gonzaga. Todas las cuales re¬ liquias conserva en dicho modo con que se trajeron en su cuarto, á fin de que V. S. se sirva rqsolver lo conducente acerca las mismas y su autenticidad para poderse poner á la pública veneración de los fieles en la Iglesia que V. S. se sirva señalar. Y respeto que el Exponente como natural que es de la Ciudad de Mataró en donde son veneradas y tienen por Patricias las referidas Santas Juliana y Sempro¬ niana se halla con encargo de uno y otro Cabildo de aquella Ciudad para recoger las indicadas reliquias de sus Santas Paisanas según parece de los documentos que acompaña: Y ai mismo tiempo se halla Cura Párroco actual de la Parroquia de San Cucufate de esta Ciudad. Suplica á V. S. que sirviéndose aprobar dichas reliquias, las destine, esto es las de las Santas Juliana y Semproniana á la Iglesia de Mataró y las de San Cucufa¬ te á su Parroquia de San Cucufate de esta Ciudad. Barcelona 16 Setiembre 1835.—Manuel Font Pbro. Cura Párroco. M. Iltre. Señor: El Ayuntamiento de la Ciudad de Mataró con la debida veneración á V. S. ex¬ pone: Que noticioso de que el Muy Iltre. Señor Gobernador Civil de esa estaba en¬ cargado de las alajas existentes en el Real Monasterio de San Cucufate del Vallés para darlas el destino que su prudencia estimase conveniente; acudió á su Sria. solici¬ tando que se sirviese concederle las dos urnas que contienen los venerables huesos de las Santas Juliana y Semproniana hijas de esta Ciudad, que ya posee parte de di¬ chas Reliquias. Ha presentido esta Corporación Municipal que dicho V. Señor Go¬ bernador ha aplaudido su zelo y que las expresadas Reliquias han sido ya traslada¬ das del citado Monasterio á esa Capital. En cuya atención - 94 - destinar á esta Parroquial Iglesia las mencio¬ Suplica á V. S. que tenga á bien nadas Reliquias donde unión con la parte que se conserva en ella reciban el culto en que les es debido y que le tributarán sus Paysanos, tomando V. S. al afecto las pro¬ videncias que estime convenientes: al intento de recibirlas en el caso que V. 8. se digne acceder á esta solicitud el Ayuntamiento otorga sus poderes al Regidor De¬ cano D. Joaquin Campllonch, D. Pablo Gallifa Regidor y D. Francisco Viñas Dipu¬ tado para que juntos y á solas en unión con el Cura de San Cucufate D. Manuel Pont y D. Miguel Tuñi Pbro. de la Comunidad de esta ciudad se entreguen de di¬ chas urnas para trasladarlas á la Parroquial Iglesia de esta ciudad. Mataró 11 de Setiembre de 1835.—Joaquín M.® Campllonch Decano.—José Antonio Pera de Jordi Regidor. — Narciso Lladó Regidor.—José Arquer Regidor. —Juan Bruguera Regidor. — Pablo Gallifa Regidor.—Miguel Torner Barcelona diez y ochocientos treinta y cinco; Me¬ ocho de Setiembre de mil diante que de la exposición y súplica que antecede de nuestro comisionado D. Ma¬ nuel Font Cura Párroco de San Cucufate de esta Ciudad, resulta que las reliquias que expresa se hallan cerradas con llave las que están en siete urnas, cuyas llaves no se han hallado, opinándose que habían existido en el Archivo del Monasterio de San Cucufate del Vallés, si no han padecido extravío en la catástrofe seguida en aquel Monasterio; Mandamos que ante todo se proceda á la apertura de las Urnas desarrajándose las cerrajas de las tres qae contienen /as de Santa juliana y Santa Semproniana, y la otra de San Cucufate, y se tomen las informaciones posibles acerca su identidad, culto y veneración que habían tenido en la Iglesia Monasterial de San Cucufate del Vallés, y constando suficientemente de dicha identidad se pon¬ gan nuevas llaves en dichas urnas, y se sellen sus cerrajas eon el sello de armas del Excmo. é limo. Sr. Obispo: Para todo lo que damos nuestra comisión espresa, al dicho Cura Párroco de San Cucufaté con intervención del Notario mayor de esta Curia Eclesiástica. Y en vista del resultado de estas diligencias procederemos á la providencia que reconozcamos conducente. —Andreu V. G. O. En la ciudad de Barcelona á diez y ocho de Setiembre de mil ochocientos trein¬ ta y cinco: Habiéndose desarrajado las tres urnas de Reliquias de las Santas Juliana y Semproniana, y la de San Cucufate, de que trata el auto que antecede, y forma¬ das nuevas llaves para sus cerraduras: Y habiéndose desarrajado dichas Urnas, é ins¬ peccionado las reliquias por el litre. Señor D. Juan de Zafont Abad Electo por Su Ma¬ jestad la Reyna D.^ Isabel Segunda, y durante su menor edad y en su Real nombre la Reyna Gobernadora: Declaró este que como á Monge que fué y es desde muchos años del Real Monasterio de San Cucufate, vió y observó que las dichas tres reli¬ quias que nuevamente ha visto colocadas en dichas urnas fueron expuestas á la pú¬ blica veneración de los fieles en la Iglesia de dicho Monasterio. Y como particular encargado que fué en el año mil ochocientos veinte y uno para trasladar á esta San¬ ta Iglesia (por igual caso del día) las urnas y ornamentos de su Iglesia Monasterial (menos la urna de San Cucufate que quedó en la Iglesia de aquel Pueblo interina¬ mente) se confirma que dichas Sagradas Reliquias son las mismas y enteramente - 95 - idénticas á las de entonces, y que fueron adoradas y veneradas públicamente en la Iglesia de dicho Monasterio, siéndolo un cierto tiempo en la del Pueblo las de San Cucufate: Habiendo sido entregadas á la Ciudad y Clero de Mataró en el mismo año de mil ochocientos veinte y uno las de Santa Juliana y Semproniana nativas y Paisa¬ nas de aquella Ciudad, que las pidieron á esta jurisdicción Eclesiástica. Debiendo advertir que unas y otras Reliquias con los demás ornamentos de la Iglesia del Mo¬ nasterio le fueron integramente restituidas en el año mil ochocientos viente y cua¬ tro, y el litre. Sr. Abad de aquel, como Ordinario dispuso la colocación de todas las Sagradas Reliquias en la respectiva nueva urna en que actualmente se hallan adornándolas con planchas de plata labrada, y poniendo en cada una su cerraja con llave respectiva que guardaba el mismo ó en su archivo: Y esta afirmó ser la ver¬ dad por el juramento more Sacerdotali que prestó en poder de dicho Señor Comi¬ sionado, siendo de edad de cuarenta y seis años, y lo firma con este de que dop fe. —Manuel Pont Pbro. Comisionado.—Juan de Zafont Abad. — Nicolás Simón Za- bros Not. En dicha Ciudad y día: Yo el infrascrito Cura Párroco de San Cucufate de esta Ciudad, mediante juramento que presto á Dios Nuestro Señor y Sus Santos Evan¬ gélicos more sacerdotali afirmo que en el año de mil ochocientos veinte y uno in¬ tervine en el reconocimiento, aprobación p autorización por el Rdo. Ordinario de esta Ciudad, de las Sagradas Reliquias de las Santas Juliana p Semproniana que se veneraban enIglesia Monasterial de San Cucufate del Vallés, p traídas de allá á la Barcelona fueron depositadas p veneradas públicamente en la Iglesia de Mataró, de donde sop natural y en donde la vi venerar colocadas en otras urnas antiguas, las cuales han venido nuevamente de dicha Iglesia Monasterial (en que fueron poste¬ riormente reintegradas en el año mil ochocientos veinte p cuatro) colocadas en las nuevas urnas manifestado en mi exposición que antecede. Y que habien¬ que tengo do habierto las dichas urnas, p vistas por mí las reliquias que contienen, reconoz¬ co p tengo por mup cierto é indudable su identidad. Así mismo certifico que por las aserciones de Personas de alto carácter que he oido acerca de la identidad de las Reliquias de San Cucufate custiodadas en su antigua p preciosa urna tengo igual¬ mente por cierra la identidad de ella por la notoria p pública veneración que siem¬ pre han tenido en la Iglesia de San Cucufate del Vallés, p atendida por otra parte la antigüedad p forma de la urna en que se hallan custiodadas p cerradas á más de que en el pergamino que tiene en su Parra sobre la autenticidad de la otra Reliquia del mismo Santo que tienen en ella se refiere que el hueco de la pierna de dicho Santo (que fué regalada del Monasterio de San Cucufate) es de tenida dos palmos p me¬ dio, cual misma tenida tiene la que ahora ha visto recondida en la urna de que se trata. Y lo firmó de que el infrascrito Notario dop fé. — Manuel Font Pbro. — Nico¬ lás Simón Labros Not. Barcelona 19 de Sett®- de 1835. En vista de estas diligencias p de lo que de ellas resulta. Declaramos que las dos sagradas reliquias de las Santas Juliana p Semproniana, p la de San Cucufate - 96 — Mártires que se veneraban y se han traído del Real Monasterio de San Cucufate del Vallés, con los relicarios de San Ignacio p de San Luis Gonzaga, son idempticas p verdaderas p en su consecuencia las adoramos p permitimos que sean puestas á la pública veneración de los Fieles: A cuyo fin por ahora p hasta que otra cosa fuere dispuesta se entreguen: Esto es las de las dos urnas de las Santas Juliana p Sempro- niana á la Ciudad p Clero de Mataró que como á Patricias suyas las reclaman; Y la de San Cucufate con los dos relicarios de San Ignacio y San Luis Gonzaga al Cura Párroco de San Cucufate de esta Ciudad que también reclama aquellas por el párro¬ co principal de la Parroquia para que en otras Iglesias se puedan venerar y dar el debido culto público por los Fieles: A cuyo fin se expidan las correspondientes letras dirigidas á los respectivos Párrocos de Mataró y de San Cucufate. Así lo decretó el M. Itre. Sr. D. Salvador Andreu Pbro. Vicario General y Gobernador de este Obispado de que doy fé = Andreu V. G. O. Nos D. Salvador Andreu Pbro. Dr. en ambos derechos Abogado de esta Real Audiencia Beneficiado de la ParroquialIglesia de San Miguel de esta Ciudad exa¬ minador Synodal del Obispado de Solsona Provisor y Vicario General por el Excmo. y Rvmo. Sr. Obispo de Barcelona y Gobernador de esta misma Diócesis durante su ausencia etc. Por cuanto á consecuencia de los últimos acontecimientos públicos, ha quedado desamparado Monges el Real Monasterio de San Cucufate del Vallés, y su por sus Iglesia Monasterial abandonada enteramente, y paredadas sus puertas, habiéndose conducido á esta Ciudad y su á Gobierno, entre otras Sagradas reliquias las conteni¬ das dentro de su respectiva urna las de Santa Juliana y Semproniana Mártires, nativas de la Ciudad de Mataró que en el año de mil ochocientos veinte y uno fueron desti¬ nadas interinamente á aquella Iglesia para darlas sus Píos Feligreses á solicitud de su Ayuntamiento y Clero el debido culto y veneración pública como se verificó hasta el año mil ochocientos veinte y cuatro en que fueron reintegradas á dicha Iglesia Monasterial de San Cucufate, y ahora las reclama el dicho Ayuntamiento y Clero de Mataró por medio de su Paysano D. Manuel Font actual Cura Párroco de San Cucufate de esta Ciudad para consuelo de sus compatricios: Por tanto acce¬ diendo Nos á su suplica, después de abiertas las cerrajas de las dos urnas en que vinieron sin las llaves y visto que se hallan colocadas en ellas dichas Reliquias, y se han reconocido ser legitimas y verdaderas sin poderse dudar de su identidad. Cuales nuevas urnas se hallan de figura sepulcral, ambas de una misma forma, figu¬ ra y tenida cubiertas de terciopelo carmesí y ricamente adornadas con planchas de plata labrada con los cuatro pies que las sostienen con una torre en la tapadera de su frente que figura el escudo de armas del Castro Octaviano que ahora es llamado de San Cucufate del Vallés, y la inscripción del sobre una plancha de plata á su pie que señala el nombre de la Santa á que pertenece cada una de las urnas. Y después de formadas nuevas llaves en su cerraja y cerrada con llave sobre la cual hemos mandado sellar con las armas del Excmo. é lltmo. Sr. Obispo: Hemos acordado concederlas al dicho Ayuntamiento y Clero de dicha Ciudad de Mataró (para que mientras otra cosa no se disponga) para que en su Iglesia se las pueda dar todo el culto, veneración y honor que desean sus Píos feligreses compatricios de dichas Santas y demás Personas devotas, entregando dichas urnas así cerradas y selladas, y las llaves de sus cerrajas al referido D. Manuel Font Pbro. para cupdar de pasar¬ las con el posible decoro á aquella Parroquial Iglesia con las llaves que deberá custodiar aquel Rdo. Párroco. En cuyo testimonio damos las presentes y firmadas de nuestra mano, selladas con el escudo de armas de Su Excma. Iltma. y refrenda¬ das por el infrascrito Notario mayor de nuestra Curia del Vicariato Eclesiástico en Barcelona á diez y nueve de Setiembre de mil ochocientos treinta y cinco = Andreu V. G. O. = Por mandado de su Sría, = Nicolás Simón Labros Notario = Lugar del Sepilo. Nos D. Salvador Andreu etc. etc. Por cuanto á consecuencia de los últimos acontecimientos públicos, ha quedado desamparado por sus monges el Real Monasterio de San Cucufate del Vallés, y su Iglesia Monasterial abandonada enteramente, y paredadas sus puertas, habiéndose conducido á esta Ciudad y á su Gobierno, entre otras Sagradas reliquias las de San Cucufate mártir que se hallan en una urna antigua de forma sepulcral cubierta toda de plata labrada de bajo relieve que figura los martirios y muerte de aquel Santo, con la imagen de este en la cara de su frente, cuales reliquias han sido veneradas públicamente desde remotos tiempos en la Iglesia de dicho Monasterio de donde han sido traídas, pidiéndonoslas D. Manuel Pont Pbro. Cura Párroco de la Iglesia de San Cucufate de esta Ciudad, para podérselas dar en su Iglesia de que es Patro¬ no, el debido culto público, y la veneración debida por sus feligreses y demás Pías Personas: Habiendo Nos mandado abrir la cerraja de dicha urna (que ha venido sin llave) y recibir la oportuna información sobre la identidad de dichas Sagradas Reliquias: Y habiendo esta resultado y formadose nueva llave con que se ha cerra¬ do la urna, y sellada esta con su cerradura con el escudo de armas del Excmo. é Iltmo. Sr. Obispo: Hemos accedido á la demanda del expresado Cura Párroco de San Cucufate de esta Ciudad, y en su consecuencia, y para mientras otra cosa no se dispone, le entregamos las referidas Reliquias de San Cucufate colocadas con¬ forme va dicho, entregándole al mismo tiempo las de los dos relicarios de plata que contienen las reliquias de San Ignacio y las de San Luis Gonzaga debidamente selladas y cerradas, para que en su Iglesia puedan ser expuestas á la pública vene¬ ración de los Fieles, entregándole al mismo tiempo la llave de la referida urna para que la tenga y guarde en su poder. En cuyo testimonio damos las presentes firmadas de nuestra mano, refrendadas por el infrascrito Notario mayor de esta Curia Ecle¬ siástica, y selladas con el escudo de armas de Su Exea. Iltma. el Sr. Obispo. Dadas en Barcelona á veinte y cuatro de Setiembre de mil ochocientos treinta y cinco = Andreu V. G. O. = Por mandado de su Sría. Nicolás Simón Labrós Nota¬ rio = Lugar del Se ^ lio. Nos D. Salvador Andreu etc. Por las presentes damos fe y verdadero testimonio: Que de auténticos lugares hemos estraidos tres Sagradas reliquias de huesos de las Santas Juliana y Sempro- niana y de San Cucufate Mártires, que hemos mandado colocar Relicario de en un oja de Lata de figura oval con un cristal en su frente debidamente cerrado y atado - 98 - con unos hilos de seda carmesí, p que con'lacre hemos sellado en su parte posterior con el sello parvo de Su Exea. Iltma. el Sr. Obispo: Cuales reliquias hemos con¬ cedido p concedemos á D. Manuel Font Pbro. actual Cura Párroco de San Cucufate de esta Ciudad. Y para que á dichas Sagradas Reliquias se las pueda dar el debido culto público"y veneración en cualquier Iglesia, Capilla p Oratorio, damos las pre¬ sentes Firmadas de nuestra mano, selladas con el sello de armas de Su Exea. Ilus- trísima en Barcelona á veinte p cuatro de Setiembre de mil ochocientos treinta p cinco Andreu V. G. O. = Por mandado de su Sría. Nicolás Simón Labrós Nota¬ = rio = Lugar del Se gg lio. DK INSTITUTO AMATLLER DE ARTE HISPÁNICO N.® Registro; Signatura: iCD Biôî NüM.ftE6í rJibCP^: Armario Estante íi• .1 I' I■" «ft»i •'«(-y.rVíi í!¿ï.f^5î\"|Vr·i'■l t.»«-'i·r;,Tl"> »•—M Va .í«\t -0>'i vhÍ .1 . r í':»Í,'j V1n«'l r /1 '•; * í' l.íi *f ,'I. I '"4>' !*"ir'v. «■ «-."• •" J'."-!»*i ■' >• '•' •;' • i't!^· 4 I" ./• I .t -.»1 .t'1)iíÍ7*'( «1 ■ i; í'' ,i 1 i¡ íí ■' '-i' • .i •• ii ,g¿• o .üc SiA v-.'{i»Âlm-í « 'Íi li' J'" •■».(',I'• 'i*rI;|Íív J '' '' r'fi-.' ■• -J AA_ ïM <«• '*' i,' -I :{ i/' ■ . ■; '•*.r j-r d:í cc ' i- r'. a' j ,1/ i j/' -i , . ."i" • 'í•¡"■·ij.-^ • ,; .i I •'-=■ ; unA ¡rí; »'•/!} " . . i • ■'•íj ."■ 1 . U -^î • ' >■ . , ,t' ;- •'■ ■i , , ,' Î •' ,y .. . ■' - i- ,-