■


                                                                                                'y   ::    .




fe?.;''i?/-'   ■                                                                   I»
                                                                                        ♦i·y·i·r     i-'.'>;■•: íj-;»?'.»» '•■■^"S···   •• '. l*. '    ®.'. —^-'.•í

                                       <
                                                                                 .
                                                                                                     jV            ^       <V V,                                                                                                           ^    r



                   •---^n-.S'V>-'''-■•'/•."/'¿-í.,         •
                                                                                                                                                                                                                                           ti
                                                                                                                                                                                                                               »;/«»f r.


    ■Mi                                                                                                                                                                   •r.'-v';Uvi"--.":i'f^^'
                                                                                                                                                                                                                  <,
     •ow»»                                                                                                                                                                                                                         .Su-W/-          I



                                                                         }     y           ^

                                                                             .jyfs-r >j!(f                                                                  '5--^                    /u         ^-í                v>+
                                                                                                                                                            "i l^jfí           í"                                              '
                                                                                            j,
                                                                                                     155                 jrf^'^-w'            s       '»■   ....
                                                                                                                                                            k.                                      f             Í:?ÍC®
                                                                                                                                                                                                                               i           €1
                                                                                                                                                                                 ,    Ja                               ^
                                                                                                                                                                                      ')■:                  it
^                                          .    fjt                                                                                                    i'^                t'h·^^
                                                                                                                                                                                        'VÀ·                       Vf      '
                    ^■'^-!''^·¿·^-·'>v!;'^'l-,'■.;V^''-·       «   "S!                                         i                                  V,,^                /-íj.                             i         3,7          V     r>


                                                                                                     —
                                                                                                           ?         -
                                                                                                           T".".'V^"flt.S7. •




                                                                                                                                                                                                                  îtOxm^
                                                                                                                                                                                     '3iM^''V;^./.-A^-;j'Í!i!a-5,Y' .i-.-.r;                .




                                                                                                                                                  '·

                                                                                                                                                            ji^ü iili                     ^^        '        H.    «Át;


                                                                                                                                                                      H
                                                                                                                                                                                                                                   ^ .1
                                                                                                                                                                                                                                   Kjri
                                                                                                                                                                                                                                     J
                                                                                                                                                                                 ^
                                                                                                                                                                                      .•f* ^
                                                                                                                                                                   iW

                                                                                                                                                                 .-C-»:'
                                                                                                                                                                                                    v-C'Vt^S
   LLUÍS RIERA Y                      SOLER




LA CASA        LLOTJA DEL MAR
          (le Barcelona

  MONOGRAFÍA HISTÓRICH           -   DESCRIPTIVA




              BARCELONA

  Imprempia Elzeviriana de Borràs y Mestres
          Rambla de   Catalunya, 12 y 14

                       1909
EDICIÓ COSTEJADA PER LA        COMISSIÓ
  ADMINISTRADORA          DE   LA   CASA

  LLOTJA DEL MAR, EN VIRTUT D'
  ACORD   UNÁNIM    ADOPTAT PER       LA

  MATEIXA   EN   LA SESSIÓ     CELEBRA¬

  DA'L DÍA PRIMER   DE   JULIOL DE 1909.
                         PRELIMINAR




Es, certament, la Casatípichs
        celona      un   Llotja del
                         dels més   Mar de edifi¬
                                hermososy  Bar¬
cis de nostra benvolguda ciutat. Tots els bons fills
d'aquésta '1 contemplen ab tanta simpatia com
respecte, mostrantsen orgullosos, més que per
sa
   grandiositat magestuosa, per les glories que
evoca y
        pels recorts qu'enclou.
     Tothom    sab,     efecte, qu'aqueixa Casa, emi¬
                         en
nentment barcelonina y        catalana, te una historia
famosa y       interessant. Mes no serán molts els qui
coneguin       en   detall semblant historia, ab la qual
va     vinculada la de lapropia ciutat ; ni 'Is qui
sàpiguen que la Llotja ha sigut escenari ^de suc¬
cessos  trascendentals, desenrotllats en nostra
Barcelona durant el llarch transcurs d'anys y
centuries. No tothom sab qu'eixa Casa ha servit,
alternativament, pera palau reyaly pera quarter
de tropes ; qu'ha sigut teatre y sala de ball y

capella ardent (1), exposició y col·legi electoral.

 (i)    El cadáver de D. Pasqual Madoz fou exposat al públich
en   la granSala de Llotja.
8                          La Casa   Llotja del Mar


lloch y centre    de totes les reunions importants
que s'han celebrades á   Barcelona, desde les revo¬
lucionaries de fogosos    parlaments y apassionáts
acords, fins á les plàcides sessions académiques,
les belles festes d'exaltació poética dels Jochs
Florals, y les grans assamblees ab fins utilitaris,
d'interés polítich y material.
   Pot afirmarse, sens exageració, que no ha esde¬
vingut á Barcelona cap succés d'importancia
pera la vida de la ciutat, que no s'hagi animat ó
repercutit en la Llotja. No ha visitada la ciutat
nostra cap monarca ni personatje de significació

que no li hagi rendit tribut visitantla y rebent en
son   interior acatament, festes complimentoses
en llur obsequi organisades per les foixes viven-

tes de la ciutat           (1).
  Aplechs, reunions ó juntes magnes, hostatjats
á Barcelona, d'influencia trascendental pera sa
vida y fins pera la d'altres poblacions y terres
més ó menys relacionades ab la nostra, be pot
dirse que á la Llotja han tingut lloch. Encara




    fi) El lloch obligat de les recepcions solemnials que Bar¬
celona  feya als personatges qu'arriyaben per mar á n'aquesia
ciutat, era, desde molt antich, la Gasa Llotja, com ho confirma'l
fet de que. ja en 28 de Setembre de 1419, fos construit ab tal
objecte, un pont pera que hi pogués desembarcar el Rey don
Alfons V, qui venia de Valencia ab i 8 galeres. Igual se feu en
26 de Desembre de 1436 pera rebrer al Rey de Navarra, pre¬
cedent de Milan y de Gènova á bordo de la galera «de guardia»
y en 25 de Juliol de 1477 pera'i recibiment del Duch de Cala¬
bria, en honor del qual se celebraren, ademés, un ball, justes
y   altres festeigs   en   la Casa Llotja.
    (Vid. Coroleu, Dietarios de la GeneraVdad de Cataluña.)
    Es curiós, ademés, recordar aquí que, en ig de Juny de
1543, ab ocasió de la vingudaá Barcelona del gran Emperador
Carles V, se feren devant d'ell proves del vaixell «Trinitat»
mogut á vapor per un sistema inventat per Blasco de Caray.
                                  Preliminar                          9



avuy  aquésta es la Casa hospitalaria, les portes
de la            sempre aparellades á obrirse de
         qual están
bat á bat, pera que, en ses sales, se congreguin
tots els qui 's proposin deliberar sobre afers de

interés vital ó que reclamen grans aglomera¬
cions.
  Es, pera aixó, simpática y bella la historia de
la Llotja del Mar. Y es per aixó tant agradós
com convenient feria coneixer y divulgarla, com

m'he proposat        efectuarho          en aquestes  pàgines.
     Consti, pero,       y   desd'ara,    en disculpa meva, que
no   .m'he proposat          —    y cas   de proposarmho sens
dubte que       tampoch ho conseguirla               —   publicar   res
essencialment        nou      ó   sorprenent.
     Monafany se limita á recopilar y coordinar
referencies disperses en memories, follets y dic¬
tàmens, — inédits uns, agotats altres, poch cone¬
guts tots, — referents á la Casa Llotja del Mar, á
sos antecedents y    vicissituts, ensemps qu' als
organismes directors del antich Comers català
y á les extingides Institucions per les quals se
regí    en    époques que semblen passades pera no
tornar       més ;   y   alhora descriurer detalladament
l'edifici, donant noticia exacta de son regisme
actual y      de les corporacions              y   entitats   que   s'hi
hostatgen y hi conviuen.
  Veusaquí mon modest propòsit, pera la realisa-
ció del qual he acudit á les déus que Ilealment
especifico.
     Hi he posat tot
                 l'afecte que tinch á la Casa per
loqu'ella representa, per lo qu'es com monu¬
ment artístich de gran vàlua y per lo que sig¬
nifica  com ensenyansa y exemple de lo que poden

el   geni progressiu d'un poble, ses nobles iniciati-
10             La Casa   Llotja del Mar

ves  y una   adequada organisació de ses forces
directores. Monografiar, valdament sia ab modes¬
tia, la Casa Llotja, es demostrar lo molt poderós
y eficás qu'ha sigut, desde temps llunyans, el
valiment social d'aquesta ciutat pel dels organis¬
mes qu'en
             aquélla han tingut fécond desenrot¬
llament y que tant han contribuït al de Barcelona.
9




                                    I


                   NOTICIES       HISTORIQUES
                   DEL COMERS            CATALÀ
                             Y DE LA
    CASA       LLOTJA DEL MAR DE BARCELONA


                 ANTIGÜETAT     DEL COMERS     CATALA




                        PAVORIDA   per sa   envejable situació
                        geográfica, explendidament dotada
                        per la naturalesa y impulsada
                        constantment cap endevant per el
                        carácter emprenedor y laboriós de
    sos    habitants,   ha
                       sigut tostemps Barcelona ciutat
    eminentment         industriosa
                                  y comercial. Ja en
    la xn centuria, era porta oberta al comers de
    totes les nacions, com resulta de lo que consigna

    Benjamí de Tudela en el volúm II de sos Viajes,
    publicat l'any 1150 (1).

     (i)    Conf. Virgilio (Jacopo) Sioria del Comercio, pág. 46.
                       La Casa     Llotja del Mar

 Aixó explica per qué 'is estaments dedicats al
Comers en aquesta ciutat han tinguda sempre,
en   la vida y en el         regisme d'ella,        una gran pre¬
ponderancia.
  Se sab que, l'any 1258, funcionaba '1 Concell de
Prohoms del Mar, encara que no     pugui afirmarse,
en rigor, que ja actués la institució del Consulat,
la qual, si be nascuda en 1268, no tingué efectivi¬
tat práctica fins á mitjans de la centuria xv.

Mes, aixó apart, consta d'una manera positiva
que, l'any 1279, existia en nostra ciutat una Junta
de Práctichs, encarregada de dirigir els afers
marítims, de conformitat ab certes regles que ser¬
viren pera la creació del Consulat á Valencia,
establert pel Rey En I^ere III l'any 1283 (1).



           EL LLIBRE         DEL    CONSULAT DE      MAR




  Al sobredit Concell de             Prohoms, constituït      per
ciutadans barcelonins, li pertany la perdurable
gloria, vanament discutida, d'haver redactades
unes  Ordenances que constitueixen el primer
Códich mercantil de que hi ha memoria y que,
universalment conegudes ab els noms de Llibre
dels fets marítims y Consolat de la Mar, sanció^
nades en 25 de Febrer de 1258 per el gran Rey
En Jaume I «El Conqueridor», han servit de
orientació ó de basament pera la formació dels
códichs mercantils de tot. el mon, després d'haver



 (i) Segons diu En Boy, en son Diccionario del Comercio, el
Consulat de Bilbao fou establert en 1494; el de Sevilla en
                                                           <533
y'l de Madrid   en   tbSa.
                             Noticies     historiques                       13



sigut, durant cinch centuries, dret comú                           y norma
dels judicis de tota Europa (1).



              ORIGEN DE LA           JURISDICCIÓ CONSULAR

  La      importancia, donchs,                   y   1 predomini dels
estaments mercantils á Barcelona son                              de llarga
data      y      no cal extranyar que '1 Rey
               perxó
En Pere III d'Aragó «El Gran» otorgués, als 20
de Juliol de 1279, un Privilegi en favor d'ells,
autorisantlos pera esser representats per dos
Cónsuls, cridats á intervenir directament en les
altes funcions flns llavors reservades als Conce-
llers, ab facultat, altrement, pera designar dos
Procuradors ó     Jutges de la contractació, els pri¬
mers     dels qualsforen elegits en 5 de Desembre
del    precitat any, recayent la designació á favor
                       d' En Pere Prunes (2).
d' En Guillém de L·lull y
Aquests Jutges s'anomenaren, més endevant.


  (1) Si be Boucher, en una traducció que del Ll'bre del Con¬
sulat de Mar publicà en 1808, afirma que l'origen d'aquést
arrenca  del any 900, Capmany en ses Memories, (T.° 1, pá¬
gina 178)y Pardessus, en el volum II de ses Lois Maritimes,
neguen qu'existis en la xi centuria, es á dir, en loyS, tal com
semblava resultar de documents atribuïts á aquella época,
pera    fixar, el primer, l'aparició de dit Llibre l'any           1283.
  Molt discutida ha siguda aquesta opinió de "N Capmany,
confirmada per Michaud en el Llibre XXll, pág 300, de sa His
toria de les Creuhades, encar que Pi y Arimon, Oliva Brigd-
man
    y altres creuen que l'aparició del                  Códich de referencia
deu computarse entre la segona meytat                   de la xiii centuria y la
primera de la xiv.
  (Conf. Lyon-Caën, fieseña de las ley^es mercantiles. Traà. y
prólech d'Oliva y Brigdman).
  (2)    Aixis consta       en un   nomenament firmat per ells mateixos
als 5 de Desembre de 1279 y en              el qual diputaren á dos procu¬
radors     rera    fer al   Rey     una   reclamació contra les vexacions
que's    veyen    obligats á sofrir els mercaders.
  14                   La Casa   Llotja del Mar

 Consuls del Mar y llur elecció 's celebrava
                                             preci¬
 sament      el     dia 25
                    d'Abril, segons consta en la
 Borsa de  Cancellers, Ordinacions y Lletres que
 obren en l'Arxiu
                  municipal de Barcelona.
   Convé, ab tot, advertir que ja En Jaume I, per
 Privilegi otorgat l'any 1257, havia instituit el
 Concell Municipal de Barcelona, d'inesborrable
 memoria, en que hi tingué, de primer vintitrés y
 més endevant trenta dues             places el Cos de Co¬
 merciants, de les quals una sempre entre 'Is Con-
 cellers ; de manera que
                           '1 Magistrat Consular
 pertanyé constantment al Concell Municipal de
la ciutat    (1).
    N'Alfons V,l'any 1445, maná que, dels cinch
Concellers que s'elegien anyalment, fos
                                        assignat
el ters lloch al representant del Comers
                                          : lloch
que, més     endevant,       quan els Cavallers        concorre¬
gueren á la designació dels predits Magistrats,
passà á esser el quart, y aixis continuà fins al
any 1714     (2).


                     l'antigua   casa
                                        llotja


   Temps á venir, degué naturalment  ferse sentir
la necessitat d'  edifici hont poguessin congre¬
                      un

garse, á determinades hores, els mercaders
                                               y
homes de negocis en general,
                                         teninthi, al mateix

  (1)   El Concell Cenlumviral s'instituí   constant   de
ces :89 pera'ls Ciutadans y'ls Doctors en Dret y en Medicinapla¬
                                                            200

                                                                 ;
26 pera'lComers y 85 pera'ls Artesans, distribuits en 19 Gremis.
  (2) Als 24 de Juny de 1443, fou decretada la
                                                       suspensió
d'empleu y sou dels Consuls, per haver sortit en una caval¬
cada sense'ls Concellers y s'inhabilità als mercaders
                                                      que con¬
corregueren al acte. (V. Bordas. Memoria cit.)
                       Noticies   historiques


temps,    juntes   y    sessions els Magistrats consu¬
lars (1). Perxó, l'any 1339, la Municipalitat
                                           barce¬
lonina, constituida pel « Concell de Cent», degu¬
dament autorisada per Reyal Cédula de 9 de

Juny del mateix any, tractà d'adquirir, al efecte
mencionat, certs terrenys existents á la Ribera
del Mar, comunment denominada «Plaça dels
Cambis», destinant á   subvenir els gastos que
ocasionés la                           edifici, '1
                   construcció del projectat
producte d'un impost sobre les embarcacions y
sobre l'entrada y sortida de mercaderies, en la
proporció d'un tres per cent de llur vàlua, per
drets d'introducció y         extracció-
  Mes    no   tingué realisació        inmediata l'aludit pro¬
jecte, com tampoch va teñirla '1 que autorisá '1
Privilegi de 14 de Mars de 1380. Pero, á 3 de Juliol
de 1382, degut á la constancia dels catalans, obs¬
 tinats en conseguir tant lloable propòsit, foren
 dictades, á petició del poble, per l'Almirall En
 Pere de Moneada,            previ ordenament del            Rey
 En Pere                Algeciras, les disposicions
              IV, datat á
 encaminades á la desaparició de les forques que
 hi havia en la mentada Ribera del Mar, á fi de
 deixar lliure aquell espay, ensemps que 's dona¬
 ven ordres conduhentes á facilitar la construcció

 de la que, ja aleshores, s'anomenà Casa Llotja




   (i)   Martí d'Eixalà y Durán y Bas, en    llur Derecho Mercan¬
 til, sostenen, pero, que la primitiva Llotja no   tenía altre ob¬
 jecte que rebrer les mercaderies, servir      de magatzem, tal y
  com tenia lloch en les escales de Llevant y's despren     del Pri¬
  vilegi de 1370, en el qual pera res se    parla de reunions dia¬
 ries avivadores del tráfech. Afegeixen que'l fet de que fins al
 liyi no's construís un pórtich interior, destinará reunió dels
 comerciants, demostra qu'eixes reunions no tingueren efecti¬
 vitat fins y á tant que la tingué la Casa de Contractació.
   i6                     La Casa
                                    Llotja del Mar

                              del    Mar,    per     I'istil de   cons¬
                             truccions anàlogues erigides
                             en altres ciutats del
                                                   Medite¬
                             rrani, singularment en les ita¬
                             lianes (1) ; y l'any 1383 comen-
                             saren     els   trevalls     sobre    te¬
                             rrenys propis de la gloriosa
                             familia dels Moneada, sots
                             direcció del Arquitecte En
                             Pere Zabadia.
                                Aviat    (2) fou enllestida         la
                             obra, que consistí en l'actual
                             Sala de
                                     Contractacions, agre-
                   gantsi posteriorment una ca¬
                   pella, dos pórtichs y altres
 diverses dependencies qu'han
                              desaparegut total-

   (1) «Lonja (Llotja); lloch públich hont se reuneixen
 mercaders y comerciants, á determinades hores del dia, pera
 llurs contractes
                y assumptos mercantils». (Barcia: Diccú nario
etimológico. Boy: Diccionario del Comercio). Segons el Diccio¬
nario de la Academia
                        Española, edició del 1726, «surt del
llatílongus,     a, um,   per esser sempre espayoses y       perllon-
gades. »
   Equival al Laube alemany, al Lodje inglés, al Loge
al Loggia italià.                                        francés,
   L'aparició de les Llotjes coincideix en la major importancia
del Comers,
              y son aleshores una mena de posada-magatzem,
verdadera casa que, en les centuries xii
                                          y xiii, es coneguda ab
els noms de l.otgia,
                      Loggia y Logea. El primer pas pera con¬
vertir   la   Llotja-magatzem
                         en Casa de Contractació devien
donarlo 'Is extrangers al dirigirshi ab ses mercaderies.
Aquestes el carácter de consemblants establiments á
del                                                 partir
    segle xiv.
  (Conf. Marti d'Eixalá   y Durán y Bas. Loe. cit.)
  (2)   Fundadament se creu qu'ocorregué després del
                                                            1398,
 ja que 'N Marti 1, mitjantsant Reyal Provisió dels de Desem¬
                                                    3
bre, ordenà que'ls sobrants dels cabals recaudats           arma¬
ment de dos                                            pera
              galeres, «de Guardia» y de «la Almoyna», s'apli¬
quessin á la construcció del edifici, perque era just,
lo que del públich s'havia                              deya, que
                                tret, en benefici y utilitat del
públich s'invertis.
                         Noticies historiques                        17




ment, (1) exceptuant un    dels finestrals que 's con-'
serva en                    Escola Superior d'Arts
               el Museu de la
industrials y de Belles Arts.
    De la bellesa del projecte y de la grandiositat á

que respongué       la construcció d'aquell edifici,
perennal testimoni del carácter, grandesa y ele¬
 vació de mires d'aquelles generacions, son ga¬
 llarda mostra 'Is sumptuosos restes de la gran
 Sala avans esmentada: refutació eloqüent de les
 invectives que, á voltes, s'han dirigides contra 'Is
estaments   mercantils catalans, acusántsels de
mesquins y massa calculadors. Y no obstant, mal¬
grat la dantesca dita, tant injustament repetida,
de la « avara povertà del catalani », á ells única¬

ment, á eixos estaments barcelonins y á la llur
 explendidesa, 's deu           l'erecció d'un monument civil
 qu'    joya del art gótich, sols comparable per
        es
 ses proporcions, sa grandiosa severitat y sa mag¬

 nificencia, als temples que bastiren la pietat y '1
 fervor       d'aquells temps y       d'aquells homes. Ells edi¬
 ficaren       aqueix palau, ah honors        de temple pagà.

      (1)                construida, per resolució del Concell
             La capella fou
 dels Vint y                         del Octubre de 1452, cele-
                  dels Consuls, als 20
 brántshi la primera missa en 10 de Novembre. (Coroleu. Die¬
 tarios de la Generalidad de Cataluña.)
    Enderrocada en i5o4, se reconstruí en i5y5, essent benehi-
 da als 28 d'Agost de 1608. Aquesta capella obtingué un Breu
 de S. S. Paulus IV, per el qual se facultava'l celebrarhi perpè¬
 tuament els divins oficis en la festa del Naixement de la Ver¬
 ge. Hi assistien els Virreys, el Concell de Cent, els Embaixa-
 dors y'ls Notables de Barcelona ab gran pompa y solemnitat.
 Cad'any s'hi celebrava, ademés, funeral per l'ànima del Almi¬
  rall En Pere de Moneada, assistinthi'ls Concellers vestint la
  gramalla negra.
       Es de suposar   que    la antiga Llotja, la   ampiarla de la qual
  era
  â
        equivalent al actual Sala de Contractacions,
      la Piassa de S. Sebastià. Tenia adscrit un hort ab
                                                             s'extenía cap
                                                                tarongers
  y    un claustre, que, com la capella, ha desaparescut.
i8                   La Casa     Llotja del Mar


pera   idealisar, sens dubte, lo que d'excessiva^
ment real y   positiu havien de tenir les operacions
y 'Is oficis qu'en son interior s'efectuessin. Precís
es inclinarse respectuosament devant de tanta

poesia. Com ha dit Legouvé, «la poésie est dans
la vie ce que le tabernacle est clans un autel : il
ne faut pas passer devant sans s'incliner ».




         REGISME     Y   GOVERN    DE   LA   CASA LLOTJA

                         FINS   AL SEGLE     XV




  Tant l'origen com el desenrotllament del orga¬
nisme encarregat de regir y gobernar interior¬
ment la Casa Llotja del Mar, son ben curiosos y
interessants.
     Instituit per
             En Pere IV, als 23 de Maig de 1347,
el Consulat deMar, fou establert que '1 Magistrat
municipal conservaria en poder seu la prerroga¬
tiva de nomenar els dos Consuls, la jurisdicció
dels quals s'extengué, als 27 de
                            Setembre de 1359,
als bastiments y cosas que 'strovessin dins la
platja de Barcelona ó de ses aygues jurisdic¬
cionals.
     Dictada, més ensá, pel propi Monarca, la Reyal
Cédula de 26 de    Juliol de 1380, ordenant no adme-
trer    recursos     contra les      sentencies del Tribunal
del    Consulat,     y que      les del Jutge d'Apellacions
devien mirarse com si fossin del mateix Rey ó de

son Primogènit, — ab lo qual assoli son explen-
dor màxim al prestigi de la institució, — apare¬
gué, ab tota oportunitat, el Privilegi otorgat pel
Rey En Joan I als 22 d'Abril del any 1394.
                   Noticies   historiques          '9




               CONCELL DE COMERCIANTS




  Concedí aquéll als Consuls la facultat    d'organi-
sar   el Concell dels Vintcorporació composta de
                              :

aquest nombre de comerciants, la qual, en unió
dels dos Consuls y dels Defenedors, rebé la
comanda de regir, en lo governatiu y en lo eco-
nómich, la Casa Llotja del Mar.
  Dit Concell, ja desde 1397, conegué de tots els
negocis comercials que 's promovien dins terres
de Catalunya, procedint, en contra de ses resolu¬
cions, apellació al Jutge competent, qu' era
comerciant matriculat y al qual assistien dos
Lletrats Assessors de plets. Al mateix Concell
fou, ademés, confiada la recaudació del Dret dit
d'Imperiatge, Periatge ó Senyoriatge.



                  DRET   D'IMPERIATGE




  L'origen d'aquest dret cal cercarlo en la reali¬
tat del imperi ó senyorio concedit sobre les naus
que solcaven el mar jurisdiccional de Barcelona,
nascut y conservat pel poderiu del tráfech marí¬
tim d'aquesta ciutat comptai y sobre 'Is bastiments
que fondejaven en son port. S'imposaven á
n'aquéstos tributs sobre 'Is carregaments que
desembarcaven destinantse '1 producte d'aquélls
á utilitat del comers, en millores dels serveys
públichs mercantils de la urbs. Aixis, el Privilegi
otorgat per En Joan I als 22 de Desembre de 1394,
20                    La Casa   Llotja del Mar


declarà que '1 predit dret          nodrís l'Erari del Con-
cell dels Vint, aplicantse         á gastos de conservació
de la Llotja y á salaris y estipendis dels oficials y
empleyats d' ella ; declaració ratificada y confir¬
mada pels successors del sobredit monarca, y en
virtut de la qual els Consuls de la Llotja cuyda-
ren sempre
             de fer efectiu el mentat dret d'fmpe-
riatge, fins al any 1714 (1).



     reforma del regisme municipal            de barcelona

                           l'any    1498



   El Rey Eerran «El Católich », qui dictà les lleys
d'excepció que prohibiren als catalans el comers
ab les Amériques, — prohibició que, perllongada
fins á la xvin centuria, no conseguí anorrear nos¬
tre poderíu mercantil, per més que fortament el

castigà, —va modificar essencialment, l'any 1498,
el regisme municipal de Barcelona, si be deixà
subsistent el Concell dels Vint.
     Per efecte de talmodificació, els oficis de la
Casa del Consulat foren  proveïts, desde llavores,
mitjansant insaculació, efectuantse'l sorteig el
dia 25 d'Abril de cad'any (2).




   (1) Al publicarse, en            Diccionario del Comercio à&'N
Boy, aquest dret se percibía á la Aduana, per un colector par¬
ticular, á rahó d'un '/,2 sobre'ls drets reyals, exceptuats els pro¬
ductes alimenticis.
  (Conf. Bordas: Memoria cit.j
   (2) Aquest día era tradicional. En l'any 1370 fou necessà¬
ria una Reyal Provisió pera revalidar el nomenament de N'Ar-
 al Ferrer, elegit Consul pel Concell de Ceut en día inhábil.
                        Noticies   historiques



         FORMACIÓ     DEL CONCELL DE         COMERCIANTS



     Pera la celebració de dit
                            sorteig se posaven en
la taulapresidencial, colocada en lloch destinat
al efecte, dos recipients, en un dels quals s'in-
troduien els noms dels Cavallers, dels «Ciuta¬
dans honrats » y dels Doctors en Dret y en Medi¬
cina, contenint l'altre'ls          noms     dels Comerciants
matriculats.       Després, s'extreya de cada       una de
les urnes, un nom,          á la sort. El qui sortia de pri¬
mer,    corresponia al Consul Militar; el segon, al
denominat Consul Mercader. Abdós Consuls te¬
nien á llur cárrech el presidir la contractació de
la   Llotja. Se celebrava la           presa     de possessió ab
gran pompa y solemnitat, dirigintse avans pro-
cessionalment els agraciats per l'elecció, ab Huit
seguici, á prestar jurament á la Casa Comunal,
hont    se   realisava l'acte ( 1 ).
     S'anomenaven       «   Defenedors» dos oficials subal¬
terns    als
           qui estava confiada la recaudació de
rendes y drets pertanyents á la Llotja. Tenien
vot en el Concell dels Vint y presidien el
                                            Colegi
mercantil, essent els verdaders campions ó man-
tenedors dels privilegis y prerrogatives de la Ma¬
gistratura consular.
  Tant els Defenedors com els vint Vocals qu'in-



  (0 Els electes hi anaven en cavalcada, acompanyantlos,
generalment, com á padrins, alguns cavallers nobles y princi¬
pals de la ciutat.
  Entre'ls que, l'any iSdz, acompanyaren als nous Consuls el
dia 23 de Maig, figuraven En Dimas de Requesens, En Joan de
Boixadors, el Sr. Abat Capeller, el Comenador Junyent y En
Francesch de Guimerà. En i 565 hi concorregueren el Compte
d'Aytona, '1 Baró d'Eril y'i Comenador Pol (Bordas, Loe. cit).
22                   La Casa   Llotja del Mar


tegraven el Concell de Comerciants, devien pro¬
cedir dels matriculats, á qual efecte y pera la
llur designació, 's depositaven els noms dels ca¬
pacitats en dugués urnes. S'insaculaven en una'ls
dels 38 Comerciants majors de 40 anys. Els Vells
ó Mercaders majors; en l'altre'ls de 92 majors de
25 anys. Els Joves. De cada urna s'extreya, á la
sort, un nom, y aquest era'l Detenedor respectiu.
  Veusaquí'l procediment patriarcal y solemne á
tenor del qual se proveïen els cárrechs, procu-
rantse adequada ponderació de forces en ell, ab
el propòsit de contrarrestar els ímpetus del jo¬
vent mitjantsant concurs d'experiencia y enteni-

mentat concell dels homes d'edat.
     Resulta de lo exposat quelo que conferia capa¬
citat pera'ls oficis públichs mercantils de la Casa
Llotja era la realitat de la matrícula, la qual
exigia exercici efectiu de la professió del comers,
puresa de llinatje, —- per les linees paterna y ma¬
terna, — y naixensa á Catalunya. S'hi feya l'ins¬
cripció ceremoniosament, previs dos escrutinis
en el Colegi mercantil y en el municipal, respec¬

tivament, essent precís obtenir, en abdós, els dos
terços de vots dels inscrits. Pel primer, era habi¬
litat el neòfit pera l'exercici del comers en la
Llotja; pel segón, definitivament incorporat á la
matrícula, certificantho l'Escrivà major de la
ciutat.
     No   satisfet   ab   tant   minuciós cerimonial,   el
propi Rey En Ferran, als 21 de Mars de 1500,
dictà, á petició del Consulat, un Privilegi orde¬
nant que tots els cárrechs y oficis de la Llotja's

provehissin, d'allí endevant, també per insacula-
ció. Y en conseqüència, anyalment, el dia 25
                    Noticies   historiques


d'Abril, amés de les       urnes      destinades á la de¬
signació dels Consuls          y   á la dels Defenedors,
s'habilitaren altres tresrecipients : un pera con¬
tenir els   noms   dels sis Lletrats
                                 (Reyal Cédula de
Felip III á Monçó; 26 de Novembre de 1585); altre
pera'ls dels Escrivans y, un tercer, pera'ls dels
Porters y Guardians.
  Conclourem aquesta       interessant exhumació afe¬
gint que 'N Ferran II, als       17 de Maig de 1510,
havia concedida al Consulat     jurisdicció privativa,
no    revocable ni per   la mateixa Reyal Audiencia
de   Catalunya.


         MODIFICACIONS   SUBSEGÜENTS         AL DECRET

                    DE NOVA PLANTA




  En semblant estat de         severa y      noble organisa-
ció dels Comerciants de Barcelona,               esdevingué
la dolorosa guerra    dita de Successió, sostinguda,
per  motius cavallereschs, ab obstinació gallarda,
pels catalans y pera ells dissortadament finida.
Al capitular Catalunya ab el vencedor Felip V,
foren per aquest rencorosament abolits els furs y
privilegis de que fruía nostra terra, ofegantse en
aquell tristíssim naufragi de les glorioses lliver-
tats polítiques del Principat, totes les institucions
del país, inclòs el famós Consolat de Mar.
  Pel Decret de Nova Planta (Lley l.'^, Tit. IX,
Llib. 5 de la Novíssima Recopilació), dictat al
mes de Janer del 1716, se disposà que restés á

favor del Erari Reyal el Dret d'Imperiatge. Ja
anteriorment la Casa Llotja havia sigut profa¬
nada al convetírsela d'una manera indigne en
24                       La Casa    Llotja del Mar

cuarter de          tropes suisses, mercenaries al servey
del       Rey d'Espanya (1).
     Estat tant intolerable de            coses   havia de cessar;
y aixís, després de llarchs anys de pacífich reg¬
nar la nova
             dinastia, vingué á donarli reparació;
primer la Reyal Orde de 2 de Jener de 1728 (2) y
més endevant la Reyal Cédula dictada per En
Ferran IV, als 16 de Mars de 1758, disposant la
creació d'un Cos de Comerciants denominat Ma¬
gistrat de la Casa Llotja del Mar, al qual se res¬
tituí, en propietat, el profanat edifici de la Llotja
y la percepció del Imperiatge, á cambi del paga-


    (1)     Cert nombre dels datos aquí consignats         consten en   el
lluminós dictámen redactat         pel que fou digne Jefe de la Secció
d'Hisenda de la Excma. Diputació provincial                de Barcelona
D. Lluís de Mayora, als 22 de Febrer de 1873,             el qual forma
part del interessantissim expedient de la Casa            Llotja, obrant
en dita Secció.

    (2)     Heusaquí'l text literal de la Reyal Orde de       2   de Janer
de   I    728   ;
     Habiendo representado los Cónsules de la Lonja del Mar
     «

»de esa ciudad de Barcelona, tenían una Casa que les perte-
» necia con un derecho llamado
                                    periaxe para su manutención
»
  que hoy percibe la Real Hacienda y que después destinó á
» cuartel de
              tropas dándoles en su lugar un corto aposento en
» la Casa de la Ciudad
                          que les es muy incomodado pidiendo se
» les dé otra
                 perteneciente á la Real Hacienda que antigua-
» mente se llamava el    General ynmediata á la Marina, Ha ve-
» nido S. M. en concedérsela en
                                    ynteligencia de que los gastos
»que se hubiesen de hacer para su reparo y conservación en
» adelante se
                hayan de costear por el Comercio en la forma que
»en tal caso
               dispusiere el Intendente. Participólo á V. m. de
» orden de ,S. M.
                     para que dé la combeniente á su cumpli-
» miento. »

   Pera aixó's dictá, ais 4 de Maig de i 728, auio, que fou segui¬
dament notificat als senyors En Gayetá de Pallejà, Consul Mi¬
litar, y En Joseph Nadal, Consul Mercader, en presencia, com
á testimonis, de N'Enrlch Bastida, Caixer major
                                                       d'aquesta
Plassa del Blat; en Melcior Guardia, botiguer de teixits y En
Joseph Troch, oficial del Jutjat de l'Intendencia, procedintse
en el mateix dia á la presa de possessió, ab
                                             entrega de les claus
de la Casa als      precitats Consuls.
    (Datos obrants     en   l'Arxiu de la Batllia del   Reyal Patrimoni
á   Catalunya.)
                       Noticies   historiques                    25



ment de 3-000 lliures catalanes pera                 la construc¬
ció    de   les   Dressanes       :   construcció        cautelosa,
projectada desde 1715 y no executada pel dineral
qu'exigía la del altre odiós centinella de Barcelo¬
na :   la Ciutadela-



       JUNTA DE COMERS Y TRIBUNAL DEL CONSULAT


  L'agrupació á que'ns referim se subdividí en
Junta de Comers, ab atribucions especials en lo
governatiu, y en Tribunal del
Consulat, pera lo contenciós y ab
jurisdicció exempta del fur comú, ■                  ,



venint á constituir els Tres Cos¬
sos    del Comers.
  Dita      Reyal Cédula      —       comba¬
tuda       l'Audiencia de Cata¬
         per
lunya, la jurisdicció de la qual
mermava, fent aixó que's retar¬
dés considerablement la recons-
titució de les antigues institucions y '1 funcio¬
nament      de la
               Junta, — fou manat que's portés
á compliment per una Reyal Pragmática que
dictà En Carles III l'any 1760; y aixó executat y
formulades per la Junta les Ordenances perads
Cossos      de Comerciants, la            ratificà       una   nova
Reyal Cédula emanada, als 24 de Febrer de 1763,
del mateix Rey. Constitueix aquésta la L·ley 10,
Tit. II, Llibre IX de la Novíssima Recopilació y
comprèn les Ordenances poi que devien regirse'ls
Tres Cossos del Comei's.
  Formaven la        Reyal Junta de Comers dotze Vo¬
cals; dos   Consuls, set Comerciants, dos Cavallers
26                    La Casa   Llotja del Mar

hisendats y  culliters y un Secretari comerciant,
presidintla l'Intendent general del Principat. El
nomenament dels Vocals era per elecció, reno-

vantse anyalment, per quartes parts, el día 15 de
Novembre. Tenía, ademés, un Tresorer y un
Comptador, també comerciants matriculats, mes
aquestos, al igual que'l Secretari, careixien de
vot en la Junta.

  El Tribunal del Consulat, qu'En Carles IV réor¬
ganisa als 24 de Juny de 1797, denominantlo Tri¬
bunal de Comers, — com á adició á les Ordenan-
ees de 1763, — era format per tres Consuls y un

Jutge d'Alçada, comerciants tots ells, per dos
Assessors Lletrats y un Escrivà.



      DEMOLICIÓ   Y   REEDIFICACIÓ    DE LA      CASA   LLOTJA
                            DEL    MAR




   Altrement, per conseqüència dels desperfectes
qu'en la fábrica del antich edifici havien causat
les injuries del temps, y singularment els formi¬
dables temporals que's desencadenaren els anys
1480 y 1483, hagueren d'inspirar series inquietuts
l'estabilitat y solidesa de la Casa Llotja del Mar.
En conseqüència, per les darreries del segle xviii
s'acordà enderrocar la vetusta fábrica pera reedi¬
ficarla convenientment.
     Ja pel Janer de 1480 s'havia hagut de reparar
el greu    dany que'l mar havia causat en el Pati, y
més  endevant, als 15 de Desembre de 1484, l'In¬
fant N'Enrich d'Aragó y de Sicilia, Llochtinent
general de Catalunya, hagué d'autorisar al Con¬
sulat pera empenyar el Dret d'Imperiatge á fi
                          Noticies   historiques                   27



d'atendrer á      dispendis per reparació. S'ha¬
                    nous

via construit    Pórtich, «Portal de Forment»,
                     un

pera resguardarhi'ls grans, l'any 1517, afegintshi,
en 1562 y 1571,
                un non Pórtich interior acolum-
nat, á quals obres ne seguiren altres de menor
importancia realisades segons petició dels Con¬
suls.
   Resolta, definitivament, l'any 1770, la recons¬
trucció, se confià'l trassat dels plans á un Arqui¬
tecte francés, el qual no conseguí satisfer els

desitjós de la Junta, per lo que aquésta transmeté
l'encàrrech al Arquitecte En Joan Soler, sots la
direcció del       qual   comensaren         les obres l'any 1772.
Mes, mort En Soler el 28 de Janer de 1774, conti¬
nuà aquéllos son fill En Tomás, si be'l plan gene¬
ral hagué de sofrir reiterades modificacions, en¬
caminades á          adaptar l'edifici     en construcció als
projectes
        que respecte                 del mateix tenia la Junta
de Comers.
  No consta,        d'una    manera      positiva, la data d'aca¬
bament de la              Llotja, encare que En Boy,
                       nova
en son       Diccionario del Comercio, afií ma que les
obres s'ultimaren l'any 1802. Lo que si resulta es
qu'aquéstes foren pagades ab cabals propis de la
Junta y, per consegüent, del Comers de Barcelo¬
na. ( 1 )

  Devem avensar aquí fervorós tribut d'admira¬
ció y respecte al autor de tant bell monument.



  (1)      El producte del «Dret d'Imperiatge» 's destinava á satis¬
fer els emoluments dels Consuls, del Jutge d'Alçada ó d'Ape-
lacions, dels Assessors y dels Ministres del Consulat, aixís
com     les despeses ocasionades per les Eccoles gratuites      reuni¬
des   en   l'ex-convent de San Sebastià y en la Casa Llotja.   (Conf.
Boy: loe. cit.)
28                   La Casa   Llotja del Mar


per la consumada pericia ab quel concebí y rea-
lisa, agermanada ab cuite noble ais recorts, al
respecte á lo antich, prodigiosament alcansat,
ab imponderable harmonía, en la gran Sala de
Contractacions.



                LA REYAL       JUNTA DE COMERS


     La    Junta de Comers, creada,         com   queda dit,
l'any 1758, modificada'l 1763, sofrí, temps á venir,
essencials transformacions, conseqüència del in¬
quiet teixir    y   desteixir llegislatiu   que   caractérisa
l'época moderna.
     Per
       conseqüència de la publicació del Códich
de Comers, promulgat als 30 de  Maig de 1829 per
el Rey En Ferran VII, fou suprimit l'antich Reyal

Consulat, creantse, en substitució del mateix, el
Tribunal de Comers, enterament separat de la
Junta.
     Ab Reyals Ordes dels anys
                             1830 y 1831, 's varià
laorganisació d'aquésta, reduintse á dos anys la
duració dels cárrechs y excluintse del exercici
als dos vocals hisendats y culliters; pero, en cam-
bi,    Reyal Decret de 26 de Juliol de 1831, s'au-
      per
mentá'l personal de la   Junta en quatre Vocals
més, segons esclarí una nova Reyal Orde de 6 de
Juny de 1832, la qual disposà que devien triarse,
mitjantsant elecció, entre'ls artistes, comerciants
y naviers, un per cada estament.
  Més endevant, als 30 de Novembre de 1833,
quan se fraccionà en « províncies » el territori es¬
panyol, la Junta de Comers fou posada baix la
dependencia del Governador ó Jefe polítich de la
                     Noticies   historiques                 29


de   Barcelona, preceptuantse   que de la mateixa
forméssin part representants    de la Industria y de
la Agricultura, ab facultat de reelecció. Perxó,

l'any 1837, constituïen la Junta catorze Vocals y
un Secretari, aquést de nomenament Reyal, acu-

mulantse en ell el cárrech de Comptador. N'era
Vispresident el Vocal que, anyalment, s'elegia
al efecte, per virtut de lo estatuit en la Reyal
Orde de 2 de Juliol de 1833, y tenia al seu manar
un Agutzil y un Porter, á més d'altres dependents

adscrits al servey interior de la Llotja, entr'ells
un Majordom, tenint,      per últim, un Agent á
Madrid.
   La publicació d'uns nous aranzels d'Aduanes,
originà la supressió, l'any 1841, del Dret d'impe-
riatge, si be l'Estat cedí en compensació ^ á la
Junta de Comers,       un 6 per cent      sobre l'Aranzel,
en   concorrencia      ab les demés        Juntes similars
d'Espanya. Altrement,        en       atenció á que la de
Barcelona   era    la que tenia majors        ingresos   y més
atencions que  sufragar, li fou concedit un crédit
pera'l sosteniment de les ensenyances populars
que costejava y de les quals la més antigua era
la Escola de      Náutica, la fundació de la qual data
del any   1769.
  Convertida, per Reyal Decret d'Octubre de
1847, la Junta de Comers, — com totes les Juntes
que fins llavors tenien l'existencia especial y
autonómica que les feya útils, dimanada de la
lley de llur establiment respectiu, — en corpora¬
ció merament consultiva, ab cárrech al Pres¬

supost provincial, li       foi'en agregades, á 14 de
Desembre de        1859, les representacions de l'Agri¬
cultura y   de la Industria       ; y encara que,    als 7 de
30                 La Casa   Llotja del Mar


Juliol de 1871  y pel Novembre de 1874, s'intentá
tímidament fer reviurer, en certa manera, llur
vell esperit, se consumà llur desnaturalisació al
denominarse, de primer Juntas, y més endevant,
Concells  provincials d'Agricultura, Industria y
Comers. Y aquesta    denominació es la que ha vin¬
gut ostentant fins al any 1907, en que, per Reyal
Decret de 17 de Maig, se subdividí en dos nous
organismes distints: el Concell provincial d'In-
dustria y Comers y'I d'Agricultura y Remaderia,
sense que, malgrat la sana pero débil tendencia

reconstructiva que revela la predita soberana

disposició, hagin deixat d'esser          un y     altre Con¬
cell   cossos   merament consultius y         de
                                          pesar, di¬
recta y principalment sobre'l Pressupost provin¬
cial, per mancament de recursos propis.
  Quelcóm, sens dubte, s'ovira en el Calendat
Reyal Decret y en el de 20 de Desembre del mateix
any, complementari d'ell, que sembla iniciar una
saludable orientació : mes, fora d'aquesta succes¬
sió per línea directa y may interrompuda ; fora
de lo que de ressorgiment pugui pressentirse de
tal orientació, en res, altrement, recorden els ac¬
tuals Concells la antigua y benemérita Junta, á
la que ni sóls poden intentar compararse per lo
tocant á extensió y intensitat d'atribucions, ni pel

positiu y verdader arrelament de llur constitució
y de llurs funcions.




     Veusaquí    com,   de mica    en   mica   y    seguida¬
ment, engolida per l'onada ascendenta del uni-
formisme ; desarrelada per la suspicacia y per la
inestabilitat governamentals, s'aná corsecant.
                     Noticies   historiques                  3'


desnaturalisant y    perdentse, en definitiva, aque¬
lla gloriosa institució constitutiva d'una força po¬
derosa, que responia al peculiar esser del Co¬
rners català, al qui ennoblia, essent Has d'unió

entre lo patriarcal provinent del nostre passat y
lo progressiu qu'esbatega en lo modern. Fruyt
de pràctiques seculars y d'austeres consuetuts,
aquella inoblidable Junta s'abrillanta ab la més
pura historia, constituint motiu de llegitim or¬
gull pera la ciutat hont nasqué y s'espandi, ,jen-
semps que de fonda anyoransa pera les actuals
generacions.
  Desapareguda aquella entitat, eminentment ca¬
talana, supervivencia del Concell dels Vint, here¬
va del Consulat, no han sabut substituiria els

moderns governants ab organismes oficials nas¬
cuts de propòsits igualataris y uniformistes que

prescindeixen de necessitats y energies peculiars
de cada regió y fins de cada plaça mercantil,

aplicantlashi á totes institucions iguals, excessi¬
ves pera unes y pera altres insuficients ( 1 ).

  Aixís desaparegué una Junta que sostenia en¬

senyances tals que, en opinió de D. Lluis Bordas,
—




   autor d'una curiosíssima y interesant «Memo-




   (i) «Al Decret de 1847 succeí, poch temps després, la crea¬
ció del  Institut Industrial de Catalunya, seguida, al cap de
poch de la del Institut Agrícola de San Isidro; y continuant la
limitació de les facultats de les Juntes de Comers, l'Associació
de Naviers y Consignalaris, el Foment de la Producció Nacio¬
nal y altres entitats, fins al punt que la mateixa Administració
pública cregué convenient establir una J unta del Port pera mi¬
llor marxa de tant vital assumpte; sempre y en tots els cassos,
pera subvenir á les necessitats avans perfectament ateses per
les Juntes de Comers y á les quals avuy, donada llur estreta
reglamentació, no poden donar satisfacció com plerta. » {Dictà-
men de la Junta provincial d'Agricultura, Industria y Comers
de Barcelona. —
                   1878. )
                       La Casa   Llotja del Mar


ria», publicada l'any 1857,   — «Europa entera no
»    tenía capcapital de provincia que sostingués cá-
»   tedres de ciencies exactes y de Belles Arts ab
»
    igual nombre y ab igual explendor que la Casa
»
     Llotja del Mar...     »
          quina sería la tasca de nostra benemé¬
     Calcúlis
rita Junta de Comers, recordant que les en¬
senyances per ella organisades ( 1), eren totes
absoluta y efectivament gratuites, repartintse
anyalment, en premis y en    gratificacions, més de
25.000 pessetes, segons   «Plan» de 3 d'Agost de
1836, previs exàmens biennis ; que pensionava
alumnes pera que poguéssiu trasladarse á Ma¬
drid ó al extranger, invertinti crédits que ascen¬
dien fins á 6.000 pessetes anyals, cantitat ben
granada pera aquell temps; que celebrava expo¬
sicions, patrocinava obres de cultura general,
publicava periódichs, memories, estadístiques;
qu'introduí l'enllumenament per gas de carbó y
d'oli, havent instalat á la Casa Llotja, l'any 1826,
el primer gasòmetre d'Espanya y figurant, com
Catedrátich de química D. Joseph Roura, qui
plantejà á Madrid aqueix sistema d'iluminació,
l'any 1832 (2), qu'aixecá'l plànol del Urgell y de

     (1)   Donava les següents: Náutica, dos cursos ;      Matemàti¬
ques, id.; Física    experimental,Taquigrafía, Química, aplicada
á les arts. Idiomes,Economia política. Agricultura, Botánica,
Maquinaria pr-Sctica, Aritmética y Geometria, Càlcul y Escrip¬
tura doble. Arquitectura naval; y, amés, totes les de Belles
Arts : Dibuix, Model natural y Paisatge, Pintura y Escultura,
Perspectiva, Ornament, Gravat, etc,
  (2) Cremà'l primer llum de gas, ab gran admiració dels
barcelonins, als 24 de Juny de 1826, dins la sala destinada á
clase de Dibuix en la Llotja.
   Es curiós recordar que, als      10   de Novembre de 1X38,'s tra¬
                                método llavores inventat per En
    gué la vista de la Llotja pel
    Daguerre. Fou la primera fotografia fetaá Barcelona y's pren-
                        Noticies   historiques                    33

 son canal de
              regadiu, publicantlo l'any 1815; que
 protegí pródigament als talents de tota
                                            mena,
 com      ho   justifiquen les «Memòries»           de   Capmany;
 que's llensá á      totes les empreses,
                                                 inclòs les menys
 vistoses, ab noble explendidesa, segons ho proven
 la decoració y'l
                  moblatje magnífichs que's conser¬
 ven encara en       los que foren        sos    salons y   depen¬
 dencies de la Casa Llotja del Mar.



                    REVOLUCIÓ      DE   SETEMBRE


     L'any 1868     esclatà á      Espanya la        anomenada
 Revolució de Setembre. Ab
                           ella, en lloch d'es-
 mortuirse, ja      que no    cessar     revolucionariament,
se   feu més     aguda la febre enderrocadora propia
del uniformisme.
     El   Decret-Lley d'unificació        de furs, de 1869, es¬
tatuí que «uns mateixos
                        códichs                  regirien   en tota
la   Península», desapareguem,             pera no
                                       tornar, la
jurisdicció mercantil y essent suprimit el Tribu¬
nal de Comers. Així va
                       conseguirse                 qu'Espanya's
diferenciés,      com continua          diferentciantse de les
altres nacions      civilisades, las quals          tenen y con¬
serven cuydadosament llur jurisdicció especial
mercantil. Resultat d'aixó fou,
                                y continua siguent,
que les difeiencies contencioses entre comer¬
ciants, les reclamacions originades per afers
mercantils, qu'exigeixen solució rápida, hagin
vingut á       convertirse   en    veritables plets, ab totes

gué desde'l Terradet de la Constitució
efectuant l'operació l'Alabern,         (avuy Plaça de Palau)
cions científiques á l'Academia.
                                 qui després ne donà explica¬
                                 (Vid. Coroleu. Memories de un
Menestral de tiarcetona. )

          3
34                 La Casa   Llotja del Mar

lesconseqüències d'aquéstos y ab alarma y per¬
judici dels estaments y dels interessos de dita
mena, no compensats pel prestigi discutible que
n'hagin pogut beneficiar els Tribunals ordi¬
naris.
     Limitémnos á dóldrens de semblant          equivoca¬
ció, ja sia    que no poguém confiar en una recti¬
ficació     inmediata del criteri jurídich governa¬
mental.
     La   Junta Revolucionaria de Barcelona,     en cum-
pliment d'acort comunicat á la Diputació provin¬
cial per ofici de 27 d'Octubre de 1869, decretà la
propietat de la Casa Llotja á favor de la corpo¬
ració precitada, com representant Ilegítima de la
provincia, ordenantli l'inmediata presa de pos¬
sessió del inmoble, al qual les turbes revolucio¬
naries havien ja despullat d'important documen¬
tació guardada en son arxiu,            com y   també de
retrats, escultures y emblemes de la destronada
dinastia y adhuch de la reyalesa; haventse lliurat
de la destrucció alguns documents y marchs de
vàlua, que pogueren amagarse oportunament per
zelosos servidors, y la célebre «Lucrecia», de
Campeny,—á la qual aquéllos cregueren imatje
de Na Isabel II,—mercès al pes excessiu de la
obra que resistí la cega empenta dels iconoclas¬
tes. Aquéstos sòls havien coiiseguit aterrar la

balustrada del balcó, que caygué ab estrèpit,
sense  vencer   la resistencia passiva de l'es¬
tàtua.
     Se   possessioná, donchs, el Cos provincial de la
Casa      Llotja, mitjantsant acta autorisada pel No¬
tari D. Francisco Xavier Moreu als 31 d'Octubre
del citat any     1869. Mes d'aixó provingueren      em-
                      Noticies    historiques                  35


penyades qüestions administratives y judicials
entre la Diputació provincial y la Junta d'Agri¬
cultura, Industria y Comers: qüestions que, sense
prejudicarse lo referent á dita propietat, foren
resoltes per Reyal Orde de 6 de Febrer de 1875,
dictada després de rahonat y lluminós informe
del Concell d'Estat.



         REYAL    ORDE   DE   6   DE   FEBRER DE   1875


   Per aquesta      soberana disposició         se mana res¬
pectar l'estat possessori y la permanencia, á la
Casa Llotja, de totes les entitats y corporacions
que  s'hi hostatjaven aleshores (1), previnguentse
que'l Governador civil, en sa doble qualitat de
representant del Estat y de President de la Dipu¬
tació provincial, conservés en poder seu les claus
del edifici y decidís les qüestions que's suscitessin
sobre   us  administració d'aquést, sens perjudici
             y
d'instruirse expedient respecte de la propietat del
histórich inmoble. Y diu textualment dita Reyal
Orde: «qualsevulga que sia la resolució del expe¬
dient de propietat, creu el Concell, d'igual modo,
que'l mencionat edifici, per la utilitat que presta.


  (i)   El Concell d'Estat reconegué en son informe que, cons¬
truida la Casa  Llotja pera un fí de pública utilitat, hi tenian
hostatge, desde'ls temps més llunyans, instituts y corporacions
que representaven els més preuhats interessos d'aquesta loca¬
litat; de lo qual deduí que dit edifici devia seguir responent al
objecte de sa creació, tal y corn reclamaven els interessos pú-
blichs de Barcelona. Les entitats allí albergades en aquella
data eren: Colegí de Corredors Reyals de Comers, Junta d'Agri¬
cultura, Industria y Comers, Junta d'Obres del Port, Junta
provincial de Beneficencia y Sanitat, Escola de Náutica y Es¬
cola y Academia de Belles Arts.
36                                 La Casa              Llotja del Mar


pels recorts qu'enclou y per esser, en fí, un monu¬
ment artístich orgull de Barcelona, deu declarar¬

se, en son día, exceptuat de la desamortisació».


                   JUNTA DE             CONSERVACIÓ               DE LA LLOTJA


     Possessionat el Governador civil de les claus
de la Casa                   Llotja, als 26 de Desembre de 1876,
                                        instituí una Junta anome¬
                                                         nada de Conservació de la
               £5 0£
                                            II.I         Casa, pera cumpliment de
                                                         lo qu'ordená la disposició
                          litmuúl ' '   '
                                                         avans     recordada. En eixa
                                                         Junta estaven representa¬
                                                         des les més significades
                                                         entitats        del       Comers       de
Barcelona,                   essent                sa finalitat la d'atendrer á
l'administració del                              edifici, practicanthi les repa¬
racions                qu'exigía            son estat           d'abandono. Pera arbi¬
trar           cabals         ab      atendrer á tal objecte y
                                            que
subvenir                 á   n'aquestes necessitats, establí un
módich dret                  d'entrada, les tarifes del qual apare-
gueren en el «Boletín Oficial» del                                        29 de Desembre
de 1876, per orde del Governador                                          (1).

     (i)       Eren les següents:
                         Contractació                   de   cereals y   farines

Us de taula,ab entrada pera l'usuari y'l
  nombre que'n desitgés pera sos com¬
     pradors                                                             20        ptes. mensuals
Entrada solta diaria                                                      o'5o      »

                                                        Borsa
Abonament                personal,          per un any                                  ze'So ptes,
           »                  »              »  3 mesos                           ó'yS          »
           »                  »              »     3     »   (pera'ls dependents) 3'13          »
Abonaments transmisibles de bo entrades                                    .   .    .    y'So   »
Entrada solta diaria                                                                     o'ab   »
                          Noticies   històriques                 37


         Aixís funcionà la
                         Junta esmentada, á la qual
    se deuen grans y   profitoses reformes y millores,
    tant en l'inmoble   com el
                                 moblatge destinat al
    mateix (1). Mes l'imposició dels aludits drets mo¬
    lestà en gran manera á una part dels habituals
    concorrents á la Casa Llotja, els quals se decla-
*
    raren    obertament     en   rebeldía, negantse á entrar
    á la Sala de contractacions y acudint en alçada
    contra la disposició gubernativa fix adora d'aquell
    arbitri. Y'l Govern, que no ha facilitat may cap
    recurs    pera   atendrer á la conservació de la Llot¬
    ja, accedí solicitament á les instancies dels recu¬
    rrents, y, per Reyal Orde de 27 de Novembre de
    1878, revocà l'acort adoptat per la Junta y en
    virtut del qual se percibien aquells emoluments;
    ab aixó's considerà fracassada aquésta y cessà,
    als 30 del mateix mes, en          el seu comès (2).

      (1)   Constituien dita Junta: President, el Governador civil
    D. Cáitor Ibáñez de Aldecoa; D. Antoni Gusi,     D. Joan Carsi,
    D. Pelegrí Poniés, D. Lluis Martí y Gelabert  y'l Síndich del
    Golegi de Corredors, D. Anton Tusquets y Maignon.
     Recaudá y invertí íntegra, en obres de conservació y millora
    de la Casa, ja cantitat de 65,8i5'82 pessetes.
      (2)   Desitjant alguns dels habituals concorrents a la Sala de
    Contractacions   significar llur agrahiment envers la Junta que
    cessava y que, per cessar, deixava en progecte múltiples ini¬
    ciatives, obriren una suscripció ab el producte de la qual ofe¬
    riren una luxosa placa d'argent daurat al Síndich D. Antón
    T usquets.




É
38                  La Casa    Llotja del Mar




        COMISSIÓ   ADMINISTRADORA      DE   LA SALA DE

                      CONTRACTACIONS




   Disolta, donchs, la Junta de Conservació y mi¬
llora, y ab el fí de donar cumpliment á l'adminis¬
tració confiada per la  Superioritat al Governador
civil, s'escullí entre'l Personal al servey de la
Diputació de la provincia un Administrador; es¬
sent designat al efecte l'Oficial D. Joan Riera,

qui exerci'l cárrech, assistit per un Auxiliar, fins
als 11 de Mars tie 1879 en que, deferint á indica¬
cions del Síndich del         Golegi de Corredors Reyals
de   Comers, el Governador creà          una Junta deno¬
minada Comissió administradora de la Sala de
Contractacions y de ses dependencies en la Casa
Llotja del Mar, Junta á la qual se facultà pera
recaudar les cantitats ab que voluntàriament vol-
guéssin contribuir els concorrents á dits locals
y pera invertiries en obres de conservació de
aquéstos.
  Figurà, presidint dita Junta, '1 Vispresident
de la Diputació provincial, delegat pel President
d'ella, acompanyat pel Síndich del Golegi de Co¬
rredors, pel President del Cassino Mercantil, pel
de la Associació de Naviers, pels Síndichs dels
Gremis de Banquers, Comerciants y Agents d'A-
duanes y per un Representant dels Negociants
en cereals y sos derivats.
                    Noticies   historiques                   39




COMISSIÓ   ADMINISTRADORA DE        LA CASA   LLOTJA DEL MAR


  Funcionà aquella    Comissió fins al dia 5 de No¬
vembre de 1902    en
                    que's constituí la Comissió ad¬
ministradora de la Casa Llotja del Mar.
  La constitució d'aquésta obehi á la prevenció
continguda en una Reyal Orde dictada, ab data
del 23 d'Abril de dit any, per el denominat llave¬
ras Ministeri d'Agricultura, Industria, Comers y

Obres Públiques, en vista de dues instancies que
li havia elevades la Cambra oficial de Comers,
Industria y Navegació d'aquesta ciutat, en 1 de
Febrer y 21 de Mars del predit any, solicitant
que se     li concedís lliurement l'administració de
la Casa    Llotja del Mar.
  No estimà procedent el Govern accedir, en abso¬
lut, á eixes instancies,       y   disposà,   en   cambi, que'l
Governador,     pera tots      els efectes de la anterior¬
ment    esmentada   Reyal Orde de 6 de Febrer de
1875, fos substituït pel President de la Diputació
provincial. Fent justicia á la lloable tendencia de
semblant disposició, precis es reconeixer qu'en
ella's tingueren á la mira'ls antecedents legals y l
dret obstinadament sostingut per la Corporació

provincial, recordantse que la disolta Junta admi¬
nistradora fou sempre presidida pel President
d'aquélla y, en delegació, pel Vispresident de la
mateixa; que provincial deu considerarse un edi¬
fici construit per una    Junta     que com    la de Comers
extengué  sa jurisdicció á tota la provincia, fentse
les obres ab cabals que á n'aquésta pertanyien,
sense   que, segons    s'ha dit ja,    may    l'Estat hi hagi
40                    La Casa   Llotja del Mar

contribuit  ab recursos propis; que provincials
son    les
        Ensenyances qu'en la Casa Llotja s'hos¬
tatgen; provincials, en llur majoria, les Entitats
qu'hi funcionen, y provincials, en ff, les quantio-
ses  sumes invertides constantment, ab acurada

solicitât, per la Diputació, pera conservar, entre¬
tenir y millorar la Casa Llotja. Ab la disposició
de referencia's vingué, donchs, á sancionar una

aspiració unánim del Comers de Barcelona: la de
que l'edifici bastit ab cabals procedents del Co¬
mers     de tota la    provincia,     se   consideri propietat
d'aquésta    al seu servey sigui destinat.
             y
   Per xó, ab criteri lloablement descentralisador,
se previngué,    en la referida Reyal Orde, que
l'aludit President de la Diputació procedís inme-
diatament     á reformar la Comissió administrado¬

ra, llavoras existent, entrant á formar part de la
nova   que's formés el President de la Cambra de
Comers y'ls Vocals de la Junta Directiva pel ma¬
teix designats, delegant, per sa part, el President
de la Diputació la representació de les colectivi-
tats    qu'estimés equitatiu.


                  REYALS        ORDES DE    1903


     Aqueixa amplitut de criteri originà reiterades
incidències y motiva reclamacions per part de la
Cambra de Comers, la qual, en instancia de 7 de
Novembre de 1902, acudí novament al Poder Cen¬
tral.   Conceptuà'l Govern procedenta la nova pe¬
tició de la Cambra y, en           conseqüència,     per   Reyal
Orde de 30 de     Janer de 1903, aclarada            per   altres
Rayais Ordes de 18 de Febrer                 y   8 de Juliol   se-
                     Notícies històriques                    4'



güents, disposà que's constituís la Comissió ad¬
ministradora de la Casa    Llotja del Mar en la
següent forma, qu'es la que te en la actualitat:
President de la      Diputació provincial, President
  nato.
President de la Cambra de Comers,                  Vispresi-
  dent nato.
Dos    Vispresidents, el President de la Secció de
  Comers     y'l Vocal Secretari general de la ma¬
  teixa Cambra.
Síndich-President del Colegí de Corredors Reyals
  de Comers.
President del Cassino Mercantil.
      »     de la Associació de         Fabricants de Fa¬
  rines.
Un     representant del      Gremi de Banquers,            per
  aquést elegit.
Un representant       del Concell provincial d'Indus-
 tria y Comers.
Y dos representants    de la Associació de Naviers
  y   Consignataris (1).
  El contingent de Vocals qu'integren una Junta
merament   administrativa, com la de que's tracta,
podrá tal volta considerarse excessiu, aixís com
repartit ab desproporció numérica sensible en-


  ( i ) Desempenyen en l'actualitat aquestos cárrechs, en l'orde
esmentat, l'Exm. Sr. D. Enrich Prat de la Riba, l'Exm. Sr. don
Pere Grau Maristany, D. Llorens Mata y Pons, D. Joan Per¬
pinyà, D. Joaquim Cabot y Rovira, D. Lluis M." Angelón, don
Antón Tusquets y Maignon, D. Joseph       Pardo y Pereriera,
D. Joan Pascual Costa. D. Joseph Garriga y
                                         Roig, l'Exm. senyor
D. Joseph Monegal y Nogués, D. Fermin de Izaguirre y l'Ex-
celentissim Sr. D. Rafel Roig y Torres, estant confiada la Se¬
cretaria al autor del present trevall.
42                  La Casa   Llotja del Mar


tre'ls elements que   la constitueixen. Com de fet:
cal  apreciarho aixís, tenint en compte'ls fins par¬
ticulars á que respón la creado y obelieix l'exis-
tencia de la Junta, qual crescut nombre de Vocals
dificulta, en certa manera, son funcionament y
entrabanca la promptitut y efectivitat de la mis¬
sió que li está confiada- Mes la voluntat que les
diverses corporacions mercantils de nostra ciutat
tenen á sa Casa payral es tanta, qu'ella sola es

prou pera explicar l'interés qu'inspira la inter¬
venció directa y preeminenta que cada una de¬
sitja que li sia reconeguda en aqueixa adminis¬
tració.   Y aixó explica, altrement, que s'hagi
considerat oportú admétrhi múltiples represen¬
tacions.
     El   regisme d'aquésta'l determina        un   Reglament
general, l'articulat del qual aprovà la Junta als
18 de Novembre de 1905.
     El personal    adscrit al servey d'ella '1 formen
un    Secretari,    un Majordom, sis Ordenances, un
Porter y un « Sereno ».
 Els recursos pera atendrer als serveys que                    li
son       confiats, consisteixen únicament          en   els pro¬
ductes de subscripció voluntada y de módica re¬
tribució pels serveys prestats, apart de les sub¬
vencions extraordinarios que, pera obres y fins
especials, ha concedides reiteradament la Exce-
lentíssima Diputació provincial.
   Deixant de banda'l Golegi de Corredors Reyals
de Comers, — que contribueix als gastos ocasio¬
nats per r administració ab una petita subvenció

trimestral,—cap de les demés entitats hostatjades
á la Casa Llotja aporta cantitat fixa ó eventual á
les despeses d'administració del inmoble.
                          Noticies   historiques              43



      Tall'organisme al qui pertoca, en l'actuali¬
            es

tat, representant la provincia y la comunitat dels
ocupants del edifici, regir y administrar la Casa
Llotja del Mar de Barcelona (1).



  (i) Aquest organisme, en que tenen participació tantes y
tant prestigioses entitats, compleix ab xel y ab carinyo la mis¬
sió que li está confiada, havent portat á realisació grans refor¬
mes
     y millores d'indiscutible utilitat, com son la pintura gene¬
ral del fustam y dels ferros exteriors, l'emparquetat de la gran
Sala de Contractacions, habilitació de locals, sanejament del
edifici, instalació de nous y importantíssims serveys y millo¬
rament dels existents, etc.; procurant, ai mateix temps, repar¬
tir equitativament els locals disponibles entre les entitats hos¬
tatjades en la Casa y donar satisfacció á totes y cada una
d'elles, aixís   com   atendrer   Ilegitimes aspiracions.
   Inspecciona, amés, les obres que l'adaptació del edifici á no¬
ves necessitats fa indispensables y qu'exigeixen exquisida cura,

esraerantse en que, ab elles, no's perjudiqui ó s'alteri sa fiso¬
nomia general; sens que, pero, per la llivertat de que disfruten
les entitats usdefruytuaries de locals, pugui atribuirse á la Co¬
missió la responsabilitat d'algunes modificacions, l'acert de les
quals seria discutible.
          ■




»




    •i"
!




                                   II


                             L'EDIFICI




    La Casa Llotja del Mar es tota
              ferma                ella de sólida y
                               rumbeja
                      construcció que                 á quatre
    vents     ab la exhibició de    car reus   soberchs, macis-
    ses   motilares y      poderoses columnes de pedra gra¬
    nítica, somrihent sa grandiosa massa en blanques
    balustrades de delicat marbre d'Italia.
      Son aspecte sever,         de clàssica grandesa, s'im¬
    posa y encisa, oferintse com una de les construc¬
    cions més típiques de nostra ciutat. Ses grans
    proporcions,      sa   bella situació (1), l'esbelta noblesa

      (i) L'afavorirà moltíssim, sens dupte, l'obertura de la gran
    via A de la Reforma interior de Barcelona, — actualment en
    plena activitat, — que desemboca gayre be devant de la Casa
    Llotja.
46                     La Ca$a   Llotja del Mar

de les    folgades obertures per hont                 reb llum,
la terraça    expléndida que domina la                 Plaça de
Palau per      demunt dels alts pórtichs               enreixats
que     donen al Peristil, revesteixen al              edifici ab
tots els caràcters d'un monument artistich                  qu'es
gloria      y   orgull de Barcelona, fins prescindint dels
innombrables recorts histórichs qu'enclou.


                           EMPLAÇAMENT

     La CasaLlotja ocupa un'área superficial de
3.024 metres  quadrats, alçantse, dins l'illa for¬
mada per l'encreuament dels carrers del Consu¬
lat y de Capmany, el Passeig d'Isabel II y la

Plaça de Palau, á quatre vents, ayrosa y sens cap
mena        d'aditament.


                             EXTERIOR


     L'estil general de la construcció, fins al nivell
del pisprincipal, apertany al orde tosca y al orde
jónich en els dos superiors, alternantse la distri¬
bució arquitectónica en cossos sortints qu'excluei-
xen    la   monotonia, rematant      en sengles frontons
que corresponen           á la disposició del montatge y
coronan         l'edifici, lligats entre sí,   per   balustrada
intermit ja.
 Cada una de ses quatre fatxades s'acorda har¬
mònicament ab l'importancia que tingueren les
respectives vies á          que   donen, al temps de llur
construcció (1).



 (i)    La Muralla de Mar    començava en    el lloch hont actual¬
ment   se trova   la font monumental de la   Plaça de Palau y aixó
                          Descripció de l'edifici               47



   La        principal
                   es la que dona á la Plaça de
Palau. Te         alçaria de 22 metres, y n'avensa
                    una

expléndida terraça abalustrada (1), que sostenen
cinch voltes elíptiques y afiancen deu columnes
toscanes aparellades, sabiamient distribuïdes en
el cos central, ñanquejant les obertures, sota del
empit. Damunt la terraça s'alcen, sostenint l'enor¬
me frontó, sis columnes del orde jónich modern,

en adequada serie. En el timpan d'aquéll, figura¬

ren, durant molts anys, dos medallons ab les
efigies dels monarques Carles IV y María Lluïsa,
llegintse en el fris de la cornisa, en lletres daura¬
des, la següent inscripció:

Carolo IV et           Aloysia regnantibus          anno   MDCCII

   Tant els medallons            com   l'inscripció, foren trets,
ab molt bon seny,              á començos del any 1878, ab
motiu de   practicarse una neteja general de les
fatxades, tant per trovarse sumament malmesos
els materials de guix de qu'eren fets aquells or¬
naments, com pera evitar les equivocades inter¬
pretacions á que llur permanencia donava lloch
entre les persones poch enteses. Pera compensar



e.Kplica     per   qué la fatxada de la Llotja que dona al Passeig
d'Isabel II te son primer cos menys important que la del ca¬
rrer del Consulat, ja que, á l'época de sa construcció, la pri¬

mera   queya       sobre'1 carreró de baixa Muralla.
  (Vid. Cornet         y Mas. Una mirada retrospectiva. Barcelona
Vella.   )
  (i) Ab motiu d'urbanisarse y modificarse la Plaça de Palau,
en 1846, la Junta de Comers cedí al Municipi certa extensió
de terreny elevat, que li perteneixía, en front de la fatxada
principal; en cambi, l'Ajuntament cedí per sa part á la Llotja
dues plumes d'aygua de Moneada que, unides á les sis adqui¬
rides per compra, als 12       de Janer de 1826, constituheixen el
caudal de que disposa la       Casa.
48                    La Casa   Llotja del Mar


aqueixa desaparició,—que combateren fortament
uns y celebraren altres ab calor,—fou colocat, en

el mateix frontó, un gran rellotge d'esfera trans¬
                                            parenta,     costejat
                                            per   la Diputació
                                            y que,alhora que
                                            constitueix ade¬
                                            quat     motiu    or¬
                                            namental       pera
                                            semblant edifici,
                                            presta notories
                                            utilitats    al   pú-
                                            blich (1).
     Segueixen,     orde d'importancia relatiu, les
                     en
fatxades corresponents al carrer    del Consulat y
al   Passeig d'Isabel IL La primera te dues portes,
decorades ab columnes toscanes que sostenen                   ba¬
lustrades de delicat marbre
blanch, demunt de cornises
de gran       volada, formant dos
cossos       sosportats per ferms
pilans jónichs        y   terminen,
respectivament, ab propor¬
cionat frontó     hontcampejen
relleus      alegórichs.
  La segona es, en son tra¬
çat general, semblant á la
anteriorment          descrita,    en¬
cara        que sens ornamentació
en         el cos inferior, qu'es



     (i)    Vid. Casa Lonja
                          del Mar de Barcelona. Antecedentes
acerca de la erección y conservación del edificio. (Antonio Tus-
quets y Maignon. Barcelona 1902.-Folleto.)
                    Descripció de l'edijici                   49



almohadiIIat, sostenint els pilans del superior,              la
cornisa que serveix de basament al         expléndit
frontó, dignament          coronador de la sobria y
magnifica fatxada.
  Damunt d'aqueix frontó y á similitut del que
remata'l frontispici, existien, desde 1802, relleus
de guix qu'enmarcaven l'escut y la noble divisa
de la Reyal Junta de Comers:

      Terra dabit merces         undaque divitias       (1)
  La fatxada      darrerament retreta         ofereix la par¬
ticularitat d'haver sigut construida «á prova de
bomba» ab feixugues parets de gruxaria tant
inverossimil (2), que poques         fortalesses deuen su¬
peraria. No devades l'Arquitecte            autor del pro-
gecte degué tenir en compte la             proximitat del
mar   y   recordar que la        anterior Llotja hagué de
sofrir    en gran   manera       ab les destroces qu'en sa
fábrica causaren les        furioses escomeses   dels tem¬
porals.
   Per últim, la    fatxada posterior, emplaçada á la
banda esquerra       del carrer de Capmany, está dis¬
tribuida    en   dos pabellons     als ánguls, decorats ab
els elements y en          les   proporcions que's deixan
 anteriorment descrits.


  (1) El respectable    Sr. Síndich del    Colegí de Corredors
 Reyals de Comers, D.    Antón Tusquets y Maignon, — qui     s'ha
 desvetllat constantment «cum fide et cura» perla Casa Llotja
 y pel major explendor d'ella,—patrocina'l lloable projecte,
 aprovat en principi per la Comissió administradora, de reposar
 aquest escut y aquest lema, esculpits en pedra, en llur primitiu
 lloch, ab lo cual s'omplirla'l buyt qu'actualnient s'observa á la
 fatxada. Aquesta guanyaria tambe completantse sa decoració
 ocupant adequadament els sóculs massiços, avuy per avuy
 vacants.
    (2) Es un adagi de marcat sabor local el que diu en tó de
  reny : «tens la cara més groixuda que les parets de Llotja».
5o                 La -Casa   L·lolja del Mar



             r                PATI




              en la Casa Llotja per qualsevol de
     Internantse
les porteslaterals, se surt al Pati, folgat esbarjo
del inmoble y verdaderament notable en son estil.
Forma un quadro de divuyt metres per costat; el
                         circueix amplia galeria
                         porticada, ab tres ober¬
                         tures en cada pany de

                         paret, de les quals la del
                                 centre    está ornada      ab
                                 columnes       toscanes.   Els
                                 quatre anguls se resolen
                                 quatre hornacines, so-
                                 en

                              plujant estàtues que re¬
                              presenten Europa, Asia,
                              Africa y América: dues
                              d'elles originals de'N
                              Francisco Bover, y de'N
Manuel Oliver les         altres. Cap de les voltes
d'aqueixes quatre hornacines apertany al mateix
orde de construcció encara que totes elles siguen
almohadillades, de tal manera que serveixen, ó
han servit moltes vegades de model als alumnes
de l'Escola d'Arquitectura.
  Devant per devant de la gran Escala d'honor
hi ha la célebre font en que's destaca Neptú, dret
sobre una roca flanquejada per dos Dofins y ab
dues Nereydes als seus peus. Les figures son to¬
tes de marbre blanch: obra, la primera, d'En Ni¬

colau Travé y les restants de N'Antoni Solà,
constituint el conjunt una nota de singular vàlua
decorativa.
                      Descripció de l'ed'jici               53


     Existeixen, á la planta baixa del edifici, ademés
-de la gran Sala de Contractacions y dependen¬
 cies d'ella,—de que cuyda directament la Comis¬
 sió administradora de la Casa,—el Colegí de Co¬
rredors      Reyals de Comers           y   la Associació de
Naviers y     Consignataiís.


     DEPENDENCIES DE LA COMISSIÓ ADMINISTRADORA



  Quatre son les portes que donen á la gran Sala
de Contractacions: la del Peristil, desde la Plaça
de Palau, les del Carrer del Consulat y del Pas¬
seig d'Isabel II y la del Pati, sota la gran Escala
d'honor.
  L'esmentada        Sala, bellísima deixa ogival de la
antigua fábrica, mostra gallardament la             manera
com       entengueren nostres gloriosos antenats la
grandor      y   proporcionalitat    en   la construcció   mo¬
numental, testimoniant, amés, quant contribueix á
una     acabada harmonia total la  ponderació y dis¬
tribució   adequades dels espays, no superadas sens
dubte en cap altre edifici civil- Admira y encanta
d'ell l'art exquisit ab que lo antich fou respectat,
sense desnaturalisarlo, y s'assolí son nexe ab lo

modern,     sense    solució de continuitat      massa apa¬
renta, imprimint al conjunt unitat qu'en res ex¬
clou la voluntaria falta de simetria,--qu'es casi
be    parti prisla diversitat de sos elements
     un

de composició. Ofereix, donchs, un problema ar-
quitectónich tant curiós com encertadament re¬
solt.
  Te      la Salaaproximadament 700 metres qua¬
drats de    superficie (32 X 21) y s'alça fins al nivell
54                  La Casa   Llotja del Mar

del segon   pis en ayrosa volada. S'aixecan en son
centre y   espa5'ades, quatre bellísimes y veneran¬
das columnes lligades, que sostenen, en dugués
fileres, els sis archs circulars d'orde gótich civil
de la Edat Mitjana,, exemplars de l'Arquitectura
catalana d'aquella época. Apareix, ab elles, divi¬
dida la Sala en tres proporcionades naus, sota
sumptuós y artístich enteixinat. A ras del primer
pis l'encercla folgada galeria, ab barana de ferro,
que completa la severa bellesa de l'estancia.
   L'enjoyan, amés, nou grans llànties de ferro
forjat y repujat, encertadament projectades per
1 Arquitecte de la Exma. Diputació provincial,
D. Joseph Bori y Gensana y sufragades per la
Junta que, presidida per l'Exm. Sr. D. Joseph
Monegal y Nogués, aleshores President de la
Cambra de Comers          d'aquesta ciutat, organisá la
recepció     que, á   la Casa Llotja, s'efectuà'1 dia 18
d'Abril     de   1904, á honor de S. M. el Rey Al¬
fons XIII.
     Y finalment, en     la testera,    en   la nau mitja y
oposat al front corresponent á la            Plaça de Palau,
es   altre ornament de la Sala'l monumental rellot¬

ge,    guardat    en   rich moble de caoba barniçada,
present fet al Colegi de Corredors             Reyals de Co¬
mers,    l'any 1884, pel que fou individuo d'ell, don
Evarist Arnús.
  Complement de la Sala y pera esbarjo                d'ella,
ve'l Peristil, que correspon á la terraça de
                                           la fat-
xada principal. El formen cinch voltes elíptiques
que corresponen á las cinch obertures dóriques
del   cos   inferior de la fatxada.
  Propera á la Sala hi ha 'Is locals destinats á
dependencies auxiliars d'ella. Son les següents:
                     Descripció de Vedifid                     55



                          TELÈGRAF

    L'Oficina telegráfica de la Borsa,             en    primer
terme,—que comensá á funcionar l'any 1878, y
fou trasladada, als 30 de Novembre de 1899, á un
tancat del  Peristil,—está, desde l'any 1908, cómo¬
da y   independentment instalada en esbarjós lo¬
cal, que comunica ab dit Peristil, hont hi ha la
taquilla de despatx.
  Aqueixa Oficina te comunicació constant y di¬
recte ab la Central y ab la Borsa de Madrid, du¬
rant la contractació de valors y efectes públichs,

permetent gran celeritat de comunicació entre
abdos centres, sumament útil al            negoci (1).

                           TELÈFONS

    Inmediats á eixa Oficina, si be en local            perfec¬
tament  separat d'ella, y ab entrada independent
pel Vestíbul del Passeig d'Isabel II, se troven els
departaments destinats á Cabines telefòniques.
En el primer se n'hi compten quatre, adscrites al
servey del públich, y, separades d'elles, mitjant-



   (i) La serveixen satisfactòriament un «Jefe », tres Oficials
y  dos Ordenances.
   Poseeix tres aparells Hughes, amés d'un Morse y dos acús-
tichs com auxiliars. Dels tresaparells, un se destinaá la comu¬
nicació directa en Madrid, altre á la de París y'l tercer á la de
la Central de Barcelona.
   El moviment diari es, per terme mitj, d'uns    ¡óo «partes»
rebuts y expedits. Proporciona, donchs, sanejat   rendiment al
Estat; á pesar de lo qual, la Comissió administradora, pera
assegurar  la normalitat y fins l'efectivitat del servey, tingué
d'obligarse á sufragar, de son propi peculi, les despeses oca¬
sionades per alumbrat y consum de força motriu dels aparells,
c'om satisfé les qu'ocasioná'l cambi d'emplaçament de l'Oficina
á sa actual instaiació, inclosos els menors detalls.
56                     La Casa   Llotja del Mar

sant les     corresponentes mampares, les dues de la
Companyia Peninsular de Telèfons,                 en   comuni¬
cació directe ab la Central Interurbana            d'aquesta
ciutat,     pera   la.expedició rápida de telefonemas á
la Estació similar existenta á la Borsa de Madrid.

Aquest es un nou servey, concedit desd'Abril y
inaugurat pel Maig del actual any 1909. En el
segon dels predits departaments funcionen onze
Cabines pera estacions de servey particular exclu¬
siu dels abonats, expléndidament instalados y
construïdes ab tots els perfeccionaments encami¬
nats á obtenir l'aillament més complert entre'ls

comunicants. Aquestes Cabines particulars, ver-
daders models, son interiorment de caoba barni-
çada    y   estan proveïdes ab els més moderns            apa¬
rells y     profusament iluminades.

                   VESTIARI, ESCRIPTORIS, ETC.


     El Vestiari, com el  Telègraf, te son despaig
pel Peristil,    moblatge práctich y avinent pera
                   y
son    servey,, en local curiós, barniçat totalment
de blanch.
  Conté, amés, la Casa Llotja altres dependen¬
cies  susceptibles de grans millores en benefici
del públich, pero que, fins al present, no ha sigut
factible plantejar.-Tals son; la Secretaria de la
Comissió administradora, el local destinat á café,
els escriptoris, w. c.,  dipòsit d'aygua, magat¬
zems,  etc. Pera llur convenient utilisació y habi¬
litació completa, obren en cartera diferents pro-
gectes que sanirán réalisant quan y com ho con¬
sentin els recursos, excessivament limitats de la
Comissió administradora.
                                                      •v        ..




                              •
                                  X   ■•' -   ^       .   ■•_   ...   •       :   .'•   •■




                                                  ■




                                                                          .




 ■   ■




         ■
             ■   -' " Î'' '                                                                  -   -í--   À-VÏ;..i:                              ■■:

i^íícíSwfiSW?
                                                                                                                           :#ñí$. míS¡S


                                                                                                                                    •^à··'·v
                                                                                                                         '::¿fi:-
                                                                                                                             î.         .ÍV
                                                                                                                    i!
                      Descripció de l'edifici                     59


     Descrites lesdependencies de servey públicli,
resta   donar idea de la forma ab que s'efectúen
les diaries contractacions que, mati y              tarde tenen
lloch á la Casa Llotja del Mar.


          MERCAT     DE   CEREALS    Y SOS      DERIVATS


     Desd'antichs temps existeix á Barcelona'l co¬
mers    de grans y farines, els tractants dels quals
se   reunien pera      llurs contractacions,         —     molt   re¬
duïdes, per concretarse al consum de la plaça, —
á ple ayre, en l'antich moll anomenat de la Riba.
     D'allí passaren á  la Plaça de Palau, ultimant
moltes   vegades els contractants llurs negocis en
el   Café dit dels Tres Reys.
   Més endevant, havent pres major volada la
contractació, ab l'establiment de fàbriques de fa¬
rines, y á conseqüència de no disposar els co¬
merciants de la necessària llivertat d'acció, varen
llogar (cap al any 1867) uns baixos al Portal de
Mar, al costat del actual emplaçament del Dipò¬
sit Comercial.
   Malgrat aixó, al cap de poch temps, resultà de¬
ficient el local destinat á les contractacions, per
lo   qual els comerciants de grans y farines                decidi¬
ren     cercarne     altre de més       apropiat, llogant al
efecte els baixos del Palau Reyal.
  L'any 1870, de resultes de la febre groga que
delmá  á Barcelona, se trasladá'l Mercat á la
Ronda de Sant Pere, á una gran sala de ball deno¬
minada «Novedades», exactament allí mateixhont
actualment son situades les cases mimeros 1 y 3.
     Acabada la febre groga,          tornà'l Mercat de que
parlem,    —   anomenat llavores         «Círculo de contra-
6o                         La Casa   Llotja del Mar

tación de cereales», — á ocupar els baixos del an-
tich Palau Reyal; mes, incendiat aquést, dita agru¬
pació, prenent el            nom     de «Centro de contratación
de cereales», retorna al «Salón de Novedades»,
desde hont passá ais claustres de la antiga es¬
glésia de Sant Sebastià; finsque, l'any 1875, per
disposició del Governador, d'acort ab D. Anton
Tusquets y Maignon, Síndich del Golegi de Co¬
rredors, s'obligà als comerciants concorrents á
abandonar dits locals pera reintegi-ar aquéll al
seu verdader centre: la Llotja.

  En ella comença dit Mercat de cereals á les
10 y acaba á les 13. Pera son servey y comodi¬
tat hi ha 105 taules que, degudament numerades
y  rotulades, usen determinats comerciants y in-
dirstrials, mitjantsant pagament d'un módich es-
tipendi anyal (1).
     Se coloquen diàriament les esmentades taules
en    idéntich lloch, distribuïdes en dues fileres pa¬
raleles tot al llarch de la             Sala, amés d'altra qu'hi
dona volta completa, y en                dues fileres igualment
paraleles tot al llarch de les parets del Peristil.
Cada concessionari hi exhibeix les mostres dels
articles    que's     proposa        vendrer, fentse les   transac¬
cions     sobr'elles        en   tal forma
                                  pels compradors
qn'acudeixen al Mercat. En les propies taules se
verifiquen cobros y pagos; s'accepten, s'endossen
y fins se protesten lletres; sereb y s'envia corres¬
pondencia y's conformen factures. Son, en un
mot, concreció, ó, si's vol, extensió de la Casa
comercial que's persona á la Llotja.
  El Mercat de grans y farines s'acaba oficial-


    (0   Végis,   en els   Apèndix, el corresponent Reglament.
                  Descripció de l'edifici              6i



ment á           anunciantse aixó mitjantsant un
         les 12'30,
toch de campana,   que's reitera á les 12'45, tan-
cantse aleshores les portes de la Sala á l'entrada
del públich. Sona altre cop la campana á les 13,

obligant als concorrents á desocupar el local, del
que van sortint lentament, com si'ls hi dolgués
abandonarlo.

                           BORSA


  A les 14'25    en   punt, netejada convenientment
la Sala, fet el desembrás        de les taules, colocades
aquéstes en els llochs que després s'indicarán, j
en els llurs respectius els quatre cubells, al entorn

dels qualss'agruparán elsborsistes, s'obren simul¬
tàniament les portes que  donen al recinte ; hi pene¬
tren apressats els concorrents á la sessió de Bor¬

sa, situantse cada hu al seu lloch habitual, y á
les 14'30, prévi'l corresponent toch de campana,
comensa    la contractació de valors y        efectes pii-
blichs, ab crits que van creixent en els animats
corros^ á la vegada que's distribueixen, ocupant
els buyts formats per les taules qu'han servit

pera'l Mercat del dematí, y s'acoblen els que
constitueixen    l'element  que podem anomenar
sedentari, instalantse     tamburets.
                           en
  A la relativa   placidesa del Mercat de cereals,
succeheixen el bullici y     l'extraordinaria animació
que  forçosament origina la Borsa. Ab gran cri-
doria's publiquen ofertes y demandes en cada un
dels corros de «Interior», de «Amortisable», de
«Norts», de «Alicants», de valors diversos (Ta-
rregada). Sona'l timbre que reclama atenció so-
bre'ls noms que s'inscriuen á la piçarra, indicant
les persones    cridades   per   telèfon; se belluguen y
62                  La Casa   Llotja del Mar


corren, amatents á servir, els Ordenances del Te¬
lègraf y del Telèfon, distribuint «partes» urgents
á banquers, corredors y
                            borsistes; van y venen,
apressats, els empleats y dependents d'uns y al¬
tres; se distribueixen fulles participant les de¬
nuncies de retenció ó d'alçament de retenció de
valors, entre'l bullir de converses y comentaris, y
si'l conjunt es d'un
                        aparent desorde y imprevi¬
sió, '1 fet es que tot está ordenat y previst.
   Res, en efecte, més fácil que trovar, dins aquell
trahut, persona determinada que's cerqui ; de tal
manera      que   be pot dirse qu'en la quotidiana bata¬
lla, soldatsy quefes ocupen          sistemàticament el
mateix lloch de combat.
  Alhora y en l'extrem de la Sala corresponent
á la testera, van reunintse comerciants
                                        y ban¬
quers, entre'ls que's belluguen aixams de corre¬
dors de lletres, mentre que, al altra
                                      banda, en el
Peristil, els últims dies de cada mes tenen lloch
les operacions de la «doble».
   A les 16 en punt sona novament la
                                      campana, in¬
dicant el tancament oficial de la
                                  Borsa,'1 «cierre»,
ab el qual fineixen instantàniament les
                                               operacions
so.ssegades del         de les obligacions», encami-
                    «corro
nantse'ls corredors colegiats cap á la cotisació ofi¬
cial del Colegi y part del públich á esperarne'l
                                                   re¬
sultat ab la aparició del listín dels cam bis del dia.
  Y la Sala de Conti'actacions va poch á
                                                 poch
despoblantse, desde les 16'30, fins á tancarse defi¬
nitivament á les 16'45 al hivern y á
                                     les 17'30 al
estiu, per'esperar, en aquesta época que no hi ha
sessió de  Borsí, '1 terme de la que continua ani-
niadament al carrer, pels voltants de les cadires
de ferro instalades en el Passeig d'Isabel II.
                            Ill


CORPORACIONS Y ENTITATS INSTALADES
          A LA CASA     LLOTJA DEL MAR


A.   —   Planta baixa del   edifici.

                  COLEGI DE    CORREDORS




Ala crujía corresponent al carrer de Capmany
      hi han, desde 1864, el Colegí de Corredors

Reyals de Comers y Ies dependencies d'ell, inclòs
l'imprenta, desde 1881, encara que, ab moltíssima
anterioritat, realisava aqtiéll ses cotisacions en
un   apartat existent en el Pati de la Casa, avuy
desaparegut. A mida de    l'importancia, cada día
major, del Colegí, aquést ha anat engrandint sa
instalació durant els anys         1873, 1877 y 1908, mit-
jantsant concessions successives de locals, essent
sens dupte la darrera d'aquéstes la més impor¬

tant, ja sia que permetrà á tant prestigiosa cor¬
poració millorar els serveys que presta al públich
64                        La Casa   Loltja del Mar


y el desenrotllament dels quals cohibeix actual¬
ment  l'estretor del espay de que disposa. Ab tal
ampliació de locals (1), se li facilitará també l'es¬
tabliment d'altres nous serveys adaptats á les
exigencies del comers modern y qu'haurán d'es¬
devenir no sòls en utilitat del Golegi, sino del co¬
mers general de la plaça, particularment per lo

tocant á la reclamació de valors que                   á tants abu¬
sos       y   corrupteles dona lloch
                                 l'actualitat.
                                            en
  La fundació del llustre Golegi de Gorredors
Reyals de Gomers de Barcelona data de la xin
centuria y te brillantíssima historia, els detalls
de la qual, si be interessanta en extrem, fora im¬

propi circunstanciar aquí. Els aficionats á sem¬
blants investigacions poden satisfer llur curiositat
acudint al notable Arxiu de la corporació, molt
nodrit y hont    hi trovarán l'amable hospitalitat
qu'es distintiu de l'institució (2).


    (1)       Les dependencies del Coiegi's composen actualment de
Sala de        Juntes, Sindicat, Secretaria, Arxiu, Sala de Dependents,
Imprenta. Vestiari,w-c., etz.
   (2) Consúltinse les Noticias históricas del Colegio de Corre¬
dores Reales del antiguo Comercio catalán, publicades, en pri¬
morosa edició, l'any 1904, pel mateix Golegi, y un exemplar
de les quals, ricament estampat y enqüadernat, fou ofert á
S. M. el Rey, á qui l'obra está dedicada, pel Sr. Sindich, ab
motiu de la recepció celebrada en honór del Monarca, '1 dia
 18 d'Abril de dit any, á la Casa Llotja del Mar, y de la que ja
s'es feta menció.
     Golegi, els fins concrets del qual determina la Secció 3.",
    El
Titol IV, Llibre I del Códicli de Gomers, está constituït per 66
colegiats y regit per una Junta Sindical.
  La composen D. Antón Tusquets y Maignon, Sindich-Pre-
sident; els Vocals D. Rossendo Partagás, D.Carles Raynals,
D. Manuel Macià y D. Gelesti Torrents, Secretari.
  En prempsa'l present.trevall s'han verificat eleccions pera la
renovació de la Junta Sindical, resultant elegits, pera'l bieni
1910-igi I, D. Dionis Cabot, Síndich, D. Cessar August To¬
rras,     D. Gabriel Colom y D. Florenci Bori:ell, Vocals y D. En¬
rich      Fatjó, Secretari.
SCIDROND.EM—CYEAARTLS
  CDOREEDS
  COLEGI
                              L'Edifici                        67




          ASSOCIACIÓ    DE NAVIERS Y CONSIGNATARIS




  Hostatjada á la Casa Llotja, descle'l 27 d'Abril
de 1876  (1), en virtut d'acort adoptat per la Dipu¬
tació provincial, venia ocupant part dels locals
apartanyents avuy al Golegi de Corredors : es á
dir, els que constituiren algun temps la Capella
de la Casa. Per acorts qu'adopta la Comissió ad¬
ministradora de la Llotja, 'Is anys 1907 y 1908,
aprovant conveni celebrat al efecte entre la Asso¬
ciació y'l Golegi de Corredors, s'han adjudicades
á n'aquélla les espayoses dependencies resultants
del enderrocament d'antichs entressols, avans
destinats á habitacions particulars del servey, y
part de la antiga Presó mercantil, en la crujía
corresponent al Passeig d'Isabel II, hont, al re-
dactarse'l present trevall, s'estan ultimant les ne¬
cessaries obres d'habilitació, á compte de la citada
Associació de Naviers, ab el fi d'instalar en son
nou alberch social, explendidament, tant la Sala

de Juntes, realment rica y severa, com la Secre¬
taria, independent, y demés serveys.



 (i)      Aquesta Associació te per objecte únicli el foment y de¬
fensa de la Marina Mercant espanyola y dels demés rams ab
ella relacionada, exclusió feta de tot assumpte d'interés par¬
ticular(art. 1 del Reglament aprovat en 24 de Maig de 1876).
  Son    associats 41:36 individuals y 5 cases.
        sos

  Componen sa Junta Directiva:
  Excm. Sr. Baró de Satrústegui, President.
  D. Ricart Ramos, Vispresident.
  D. Joaquim Arumí, Tresorer.
  D. Joan de Arana y de la Hidalga,       Vocal-Secretari.
  D. Fermín de Izaguírre, D. Rafel        Roig y forres, D. Manel
Oromí y     D. Lleó de Buen, Vocals.
68                   La Casa   Llotja del Mar




B.   —   Pis   primer.

                         ESCALA   D'HONOR


     Per la
        majestuosa Escala d'iionor, — notabilís-
sima per l'acert ab que s'hi resolgueren difícils
problemes arquitectónichs d'estereotomía y sin¬
gularment el de despiece, — se puja, desde'lPati,




al    primer pis. Aqueixa Escala, ennoblida         en   sa
arrencada ab dues estàtues de marbre, originals
d'En Salvador Gurri, representant l'Indústria y'l
Comers, s'inicia en un sol tram, que's bifurca des¬
prés á dreta y esquerra, comunicantse els dos es-
payosos        replans superiors     per ampla galeria, la
                           V   Edifici                   69


qual,      com tota   l'Escala, te balustrada   y   passamá
de marbre blanch.
     Pelreplà de la dreta s'entra á les dependencies
de la Cambra de     Comers, Industria y Navegació,
del   Concell provincial d'industria y Comers y de
l'Escola provincial de Náutica. Pel de la esque¬
rra á les de la
                Junta del Port de Barcelona y á la




galería superior de la Sala de Contractacions, á
la   qual apertanyen igualment les obertures            que
coronen      la caixa central de l'Escala, exornades
ab grans      guardapolvos qu'ostenten emblemes          y
escuts, dels quals mereix especial menció'l del
centre, per la reproducció ben encertada del es¬
cut   propi de la antiga Junta de Comers, adaptat
al estil general      d'aqueixa Escala.
70                   La Casa   Llotja del Mar



CAMBRA     OFICIAL   DE   COMERS, INDUSTRIA Y     NAVEGACIÓ


      Aquesta prestigiosa entitat (1), á la qual se
concediren, l'any 1893, esquifits y impropis espays
que mutilaven el Peristil ab mampares y tanques,
—



  incòmodes adefesis, — els deixà voluntàriament
pera retornarli sa primitiva amplitut y esbeltesa,
ab motiu de la ja  esmentada recepció regia del
any 1904. Actualment te adjudicada la possessió
de les magnífiques sales qu'apertanyeren al Con-
cell provincial d'Agricultura, Industria y Comers
fins á   sa   disolució y reorganisació.
  Li foren cedits á la Cambra, per la Comis¬
sió administradora de la Casa Llotja del Mar,



   (i) La Cambra de Comers de Barcelona, constituida ab
arreglo al Reyal Decret de y d'Abril de 1886, fou reorgani-
sada, com totes les d'Espanya, en virtut del de 21 de Juny
de igoi. En abaós te determinades ses atribucions propies,
totesde carácter consultiu per part del Govern, en els assump¬
  relacionats ab el Comers, l'Industria ó la Navegació.
tes
  Al constituirse constava de 336 socis, els qui, progressiva¬
ment, han anat aumentant, fins á arribar prop dei mileractual-
ment,
  Com á conseqüència de sa ben entesa organisació, conta la
Cambra ab diferentes representacions en diversos organismes
locals, tenintla, amés, entr'altres, en el Comité permanent dels
Congressos internacionals de les Cambres de Comers. Sosté,
altrement, organlsada, diversitat de serveys sumament      útils
als interessos que representa.
  La Junta Directiva, que, successivament han presidida 'Is
Srs. D, Manel Girona y Agrafel, D. Joan Sellarés y Plá y
D. Joseph Monegal y Nogués, la constitueixen actualment:
   L'Excm, Sr. D. Pere Grau Maristany, President.
   D. Llorens Mata y Pons, Vispres'dent primer.
   D.Joan Perpiñá, Vispresident segon.
   D. Llorens Mir y Julià, Comptador.
   D. Agustí Valls y Vicens, Tresorer.
   D. Pere Pahissa y Nogués, Arxiver-Bibliotecari.
   Y D. Lluis M." Angelón, Secretari general.
   N' es Secretari D. Bartomeu Amengual y          Vissecretari
D. Félix Escalas y Chameni.
(CADJMOPRAUOBNENETRYITGASLS)
       DLSEAION
          DE
          SALÓ
                          L'Edifici                        73


l'any 1908, ab beneplàcit y aquiescencia del Concell
provincial d'Indústria y Corners, — successor, en
lo que's refereix á una y altre, del anteriorment

esmentat, — á fi de correspondre!" á l'importancia
creixenta de la Cambra, la qual, per part seva,
contragué'l formal compromís de restaurar y
amoblar dits locals, pera convertirlos en explén-
dides sales de Juntes, Assamblees y demés actes
corporatius, independentment de la Secretaría y
de les Oficines d'ella, les quals continuen fun¬
cionant en la casa núm. 12 del Passeig d'Isa¬
bel II (1).
   Les tres espayoses sales que constitueixen per¬
tenencia de la Cambra de Comers á la Casa Llot¬
ja,   sontapiçades de rica seda, groga la de la pri¬
mera    yroja la de les altres dues, realçantne lamés
gran    sumptuoses motllures daurades y gran "ele¬
vació   de sostre, qu'arriva al nivell del segon pis.
S'hi celebraven els actes solemnes de la benemé¬
rita   Junta de Comers,     en   els temps de   sa   féconda
existencia,    com y també els exàmens públichs
dels deixebles que rebien enseyances en les esco¬
les gratuites costejades per la propia Junta.
  La darrera de les tres expressades sales estotja
adequadament riquíssims y artístichs setials del
més pur estil Imperi, distribuits entorn del petit
cadafalch, resguardat per magnífich doser, qu'en-
marca'l retrat de S. M. el Rey.




   (i) La Cambra de Comers ha confiada eixa restauració al
Arquitecte D. Lluis Domenech y Montaner, el nom del qual
es garantia del major acert. Les obres necessaries se costeja¬
ran ab el producte d'una suscripció, qual idea han aeullida ab

çntussiasme 'Is soçis dç dita Cambra.
74                   La Casa   Llotja del Mar


     Altrement, enriqueixeii aquesta sala dos                nota¬
bles gerros de marbre finament trevallat y, als

                                 quatr'anguls, sengles pe¬
                                 destals que sostenen al¬
                                 tres tantes
                                                figures   repre¬
                                 sentant   «L'Amor conju¬
                                 gal», «Himeneu», «Paris»
                                 y   «Diana», amés de la
                                 celebrada «Lucrecia» de
                                 Campeny,           veritable
                                 model del      art   neo-clás-
                                 sich, colocada de      cara    al
                                 balcó fronter á la presi¬
                                 dencia. Campeja en el
sostre, tenuement colorida, apropiada alegoría y
s'exten per l'escocia un fris sumament decoratiu,
de coloracions càlides, que completa la severitat
y    riquesa del conjunt.

       CONCELL PROVINCIAL       D'INDUSTRIA     Y   COMERS


    Al terse, ab
              aquiescencia y beneplàcit del Con-
cell provincial, adjudicació á la Cambra de
Comers dels locals descrits en l'apartat anterior,
se concediren al
                 primer, pera despaig de sa Pre¬
sidencia y Delegació Regia d'Industria y
                                         Comers,
     respectant el dret del Concell á celebrar
—




                                                              ses
reunions    en   la sala de
                      Juntes cedida á la repetida
Cambra,—les qu'en la propia crujía usdefruytuá
la Junta provincial de Sanitat, desde 24 d'Abril
del 1874 fins á Janer de 1909, en que, mercés als
bons oficis del Governador           Civil, Exm. Sr. D. An¬
gel Ossorio      y Gallardo, 'Is abandonà pera trasla¬
darse á la       planta balxa del edifici qu'ocupa '1
      COMERS)
(DEYIRCDJINLUOD.UGMNESAATTCUIAÓSA
   SKDCRETAIU
      ANTIGA
                            U   Edifici                           11


Govern civil de la    provincia, facilitant la reali-
sació dels naturals   desitjós y aspiracions de la
Cambra de Comers d'instalarse en la Casa Llotja.
   Eixes sales, antiga Secretaria de la Reyal Jun¬
ta de Comers, han hagut d'esser renovades per

complert, pera respondrer dignament á llur fina¬
litat, havent sigut decorades y amoblades ab ele-
ganta severitat (1).

       ESCOLA ESPECIAL      Y   PROVINCIAL   DE       NÁUTICA


  Aquesta tradicional Escola ocupa lo restant de
la crujía que correspon al Passeig d'Isabel II, tota
la que s'exten á lo llarch del carrer de Capmany y

part de la que perteneix á la del Consulat, tenint
distribuïdes, en espayosos departaments, les dife¬
rentes aules en que's donen les ensenyances, com

també la Direcció, la Secretaria, etz., amés
d'abundant material científich.-
  L'Escola de que's tracta, ab el nom d'Escola gra¬
tuita de Náutica, fou establerta, per la Reyal Jun¬
ta de Comers del Principat de Catalunya, en 1769.

Agregada, en 1852, á l'Escola industrial, sigué
portada al antich edifici de Sant Sebastià; mes, al

     (i)   Formen el Concell provincial l'Excm.   y   llm. Sr. D. Ma¬
nel Porcar y Tió, Delegat Regi, President; el Sr. Enginyer
Jefe del Districte miner, D. Francisco Samsó, Vispresident ;
l'Excm. Sr. D, Lluis Ferrer-Vidal y Soler, en representació de
la Societat Económica d'Amichs del País ; els Excelentissims
Srs. D. Joseph Monegal y Nogués y D. Alfons Sala, en repre¬
sentació de les Cambres de Comers; els Srs. D. Manel Mar¬
qués, D. Joseph Gorina, D. Joan Girona, D. Emili Riera,
D. Juli Galve y D. Antoni Dardet, per les Associacions indus¬
trials y D. Joseph Playá. Enginyer-Secretari. La Assessoria del
Concell está confiada al Advocat D. Lluís Riera y Soler.
 Les atribucions fonamentals del Concell provincial arren¬
quen dels Reyals Decrets de 17 de Maig y 20 de            Desembre
de 1907. (V. la part histórica del present trevall).
78                     La Casa   Llotja del Mar


separarse de la predita Escola industrial, en 1861,
torna á la Llotja, tenintlii una torre d'observa¬
cions    astronòmiques que fou enderrocada en 1878.
     El Govern de la Revolució de Setembre de 1868
suprimí aquesta ensenyança, la qual fou agrega¬
da á l'Escola politécnica en 1870. Disolta, pero,
aquésta en 1872, nasqué l'Escola provincial de
Náutica, que novament s'establí á la Llotja per
haver sigut enagenat l'ex-convent de Sant Sebas¬
tià, y hi continua (1).

                           JUNTA DEL PORT

     Finalment;       en   la part que resta de la crujía del
carrer    del Consulat y en
                       lo que foren dependencies
del extingitTribunal de Comers, disposa de dos
àmplies sales la Junta del Port de Barcelona,
desde    sa    creació, en 1869.
     La que    fou sala d'Audiencia de dit anyorat Tri¬
bunal,     y    ho es avuy de Juntes, constitueix una
grave y  rica dependencia, els histórichs mobles
de la       com sa general disposició,'s conser¬
        qual,
ven ab exquisida cura per la Junta que'ls usde-

fruytúa. Tapiçada de domas roig y ab tressetials
de sumptuós gust ornamental al servey de la taula



    (i) Vegis, pera més abundants detalls, {'Historial de la
Escuela especial y provincial de Náutica, escrit per l'excelen-
tíssim Sr. Ü. Joseph iticart y Giralt, son Director. - Barce¬
lona, 190 i.
     Componen el Claustre, amés del prenombrat Sr. Director,
D. Antoni M." de Almenara y   D. Eduart Condeminas Torres,
Catedrátichs, y en concepte de Auxiliars, D. Mateu Pigrau y
D. Francisco Salort.
   Les assignatures son ;    Cosmogr.ifía, Pilntatje y Maniobres ;
Dibuix hidrográfich.     Geografía, Física, Dibuix geográfich.
Aritmética     y Àlgebra, Geometría y Trigonometría y Dibuix
lineal. Els    alumnes qu'hi acudiren en 1908 foren 65 : 40 ofi¬
cials y 25 lliures.
 DNDPKIÁRO—EUVCITNECÓAAL
YESPCIAL
ESCOL\
                                 D   Edifici                    83


presidencial,  colocada sobre ampli cadafalch,
qu'ampara solemnial doser enmarcar per motila¬
ra finament trevallada,  la cobreix sostre sobria-
ment decorat ab harmòniques coloracions. Con¬
serva encara
               aquesta Sala quelcóm del antich
ambent de magestat ab que s'efectuaven les
velles deliberacions dels Cónsuls, ab tot y haver-
se
    tingut d'adaptar al servey propi de la Junta
del Port, la qual es just reconeixer qu'ha procu¬
rat     desnaturalisarla lo menys              posible (1).
C.    —     Pis segon.

     Una escala secondaria condueix, desde'l  Pati,
als pisos segon'y tercer de la Casa Llotja, entera¬
ment ocupats per l'Academia provincial de Belles

Arts y per les Escoles superiors d'Arts industrials
y de Belles Arts : abdues entitats, costejades per
la Diputació provincial, encara que al sosteni¬
ment        de la Escola contribueix           l'Ajuntament,   per
lo tocant á        l'ensenyansa d'arts y oficis, y l'Estat
facilita       anyalment una petita cantitat pera pre¬
mis als alumnes.
     L'Academia fou creada                l'any 1841 y establerta
desde llavoras           en sa   actual demora      (2).


     (1)     La Junta del Port la
                            composen;
     PresidentExcm. Sr, Governavor civil.
                  :

   Vispresident : Excm. Sr. D. Rómul Bosch y Alsina.
   Vocals: Excms. Srs. Comandant de Marina, D. Juli Valdés,
D. Manel Porcar y Tió y D. Joseph Gassó y Martí ; D. Antoni
Dardetj.D. Emili Vivanco, D. Joan B.' Borés, D. Joseph Torras,
D. Joseph Millet, U. Manel Marqués, D. Joseph M." Cornet y
Mas. D.Joan Costa, D. Francisco Magriñá, D. Jaume Brutau
y'1 Sr. Administrador de 1'Aduana.
     N'es Secrétari-Contador : D. Manel Creus        Esther.
     (■i) Presideix l'Academia, que 's composa de 25 membres,
D.    Felip Bertrán d'Amat, essentne Secretari D. Manel Ro¬
dríguez Codolá.
84                    La Casa Llotja del Mar


     L'Escola deu son origen á la fundació, per la

benemérita   Junta de Comers de Catalunya, d'una
cátedra gratuita de Dibuix, als 25 de Janer de
1775. Aquesta cátedra meresqué tantes lloances y
obtingué tal èxit, que, successivament, pels anys
1780, 1783 y 1787, s'aná ampliant, fins á constituir
una verdadera Escola, ab set distintes classes.

  Hostatjada, de primer, en l'antich edifici de Sant
Sebastià, passà á la Casa Llotja l'any 1831, depen-
diiit de la Junta que la va crear fins al any 1849,
en que se'n feu cárrech el Governador civil,
                                                 qui
la transferí al President de l'Academia de Belles
Arts, baix la dependencia del qual continuà fins
al dia 8 de juliol de 1892, en que'n fou
                                            separada
per Reyal Decret, fentse definitiva aquesta sepa¬
ració pel Janer del any 1900.
   Es l'Escola, com ja s'ha dit, institució purament
provincial, si be dependenta del Ministeri d'Ins¬
trucció pública y Belles Arts, per lo que's refereix
al plan d'ensenyança y al nomenament de profes¬
sors, cuydant pródigament la Diputació provin¬
cial que, segons s'ha dit, la costeja, de subvenir á
les necessitats tostemps creixentes que les ensen¬
yances originen, havent invertit sumes impor-
tantíssimes en adaptárlashi els locals de que, pel
cas, se disposava en edifici destinat á altres fins y
usos que'ls de la actual instrucció técnica
                                              (1).

     (í)   Les obres de reforma del local de l'Escola, dirigides
per l'Arquitecte provincial D, Joseph Bori, ilustradament se¬
cundat per D. General Guitart, llavors Secretari d'aquélla,
costaren 22.000  pessetes á la Diputació.
  Pera més   amplis detalls sobre i'organisació de l'Escola, vegis
la Memoria publicada pel Director de la mateixa, D.
                                                         Leopold
Soler y Perez, en 1903, pera ser elevada al Ministeri d'Instruc¬
ció pública.
                                                      U   Edifici                                    89


     Reorganisada per Reyal Orde de 25 de Febrer
de 1901, les classes que's donen en aqueixa Es¬
cola, per un distingit Cos de Professors, son nom¬
broses y sumament concorregudes per alumnes
dels dos sexes, entre'ls quals predomina, especial¬
ment en les nocturnes, l'element obrer (1).




  En el Pressupost ordinari de la Diputació pera ¡908 se con¬
signà la cantidad de 170.625 pessetes pera la repetida Escola,
de les quals aporta aquésta, ab sos propis ingressos, 3.400,
restant, consegüentment, per cubrir, ab fondos provincials,
166.625 pessetes.
   En el
          propi Pressupost y ab desti                                    á l'Academia de Belles
Arts, se consignaren 17.000 pessetes.
     (i)   Componen el Claustre                            ;
     Director    :   D. Leopold Soler y Pére2.
     Secretari       (accidental): D. Joseph Triado                              y   Mayol.

             Catedrátíchs                                                    Assiffnaltires

D. Antoni de Ferrer                       .       .            Dibuix        geométrich.
 »   Joseph Serra y Porson                                          »        artístich.
 »
     Joseph Ruiz Blasco.                          .
                                                                     »               »

 »   Venanci Vallmitjana                                       Modelat y buydat.
 »   Enrich Simonet                   .       .   .            Formes de la Naturalesa                y
                                                                de l'Art.
     Antoni Parera.               ...                          Ídem, ídem.
     Joseph Pascó             ....                             Composició decorativa.
     Manel Fuxá               ....                                       »                »

     General Guitart              .       .
                                                  ,
                                                               Fusteria y Mobles.
     Félix Mestres            ....                             Pintura decorativa.
     Leopold Soler
                 y Perez                                       Teoria y Historia.
     Antoni Alsina....                                         Esculptura de l'Antich           y    del
                                                                Natural.
     Tiberi Avila             .                                Anatomia pictórica.
     Vicens Climent                                            Dibuix de l'Antich y           del Na¬
                                                                    tural.
     Joseph Calvo         ,                                    Perspectiva.
     Emili Orduña                                              Metallisteria y           Cerámica.
     Albert Pla                                                Dibuix artístich.
     Emili Calandin                   ....



     Ricart Brucada                   ....




     Frederich Fontrodona.                                     Aritmética y Geometria.
     Joan Vacarisas                   ....                     Dibuix artístich.    '
     Modest Urgell                                              Paysatje.
9°                         La Casa           Llotja del Mar


     Apertanyen á l'Academia algunes pintures de
gran        valor y mèrit artístich, les quals, al reali-
sarse  les avans esmentades obres de
                                          l'Escola,
foren transportades, desde la Casa
                                   Llotja, al Palau
de Belles Arts, pera formar part
                                                            del Museo      pro¬
vincial y        municipal allí instalats aleshores (1).


     Deixant de banda les golfes, que constitueixen
el ters pis de la Casa y ocupen arreu l'Escola y
ses   dependencies, resta solzament parlar, com¬
pletant la descripció del edifici, de les cobertes
d'ell, que formen, en gran part, un terrat explén-
dit desde'l qual se domina'l Port
                                  y s'abarca'l con¬
junt de la ciutat (2).




                Ajudants                                  Assignatures

D. Manel       Rodríguez Codolá                  Teoria y Historia.
 »   Eduart Lange                                 Dibuix artístich.
 »
     Agapito Vallmitjana         .   .               »         »
 »
     Joseph Triado         ....                      »         »
 » Joan Riera y Casanovas                .           »         »
 » Manuel
            Vega                                     »         »
 » Eduart
           Amigó                                     »         »
D." Francisca García         .
                                 .   .
                                                  Labors de la dona.
 » Emilia Coranty        de Guasch                   »               »
D. Salvador Sellés         ....


 »   Lluís Labarta y     Planas      .



     Reberen ensenyansa á            l'Escola, en el          curs   de 1907-0-,
1,575 alumnes: 1,357 homes              y 218 dones.

     ( i)   Hi figuren la colecció de Viladomat,ointor d'universal
nomenada, ab       sa   admirable «Vida de San Francisco »; obres
de Guido   Reni, Rembrandt, Wilstec, Murillo, Guercino, Ve-
lázquez, Juan de Juanes, Ribera, Mignard, el Correggio, etz.,
apart algunes excelentes copies de mestres insignes.

     (2) La teulada está protegida                  per   parallamps, colocats
en
      1878 y repassats en 1907.
                      L'Edifici                   9


  A la Casa   Llotja hi habiten sols el Porter de la
Comissió administradora, en els baixos, y'l Con¬
serje de l'Escola de Belles Arts, en part del ters
pis á ella pertanyent. Han desaparegut, altre-
ment, totes les habitacions particulars qu'hi havia
y que mermaven espay necessari pera la millor
instalació dels serveys pttblichs, qu'en l'edifici
deuen esser atesos preferentment-
   Ab verdadera y constant solicitât, se procura
que l'edifici, conservant sos prestigis de tota
mena, correspongui, no sòls en sa integritat, sino
fins en els menors detalls, á la noble y fructífera
missió pera la qual fou erigit, subvenint digna¬
ment á quantes necessitats imposen els temps

actuals.
              i




t;';-..   •
                             IV



                            FINAL




    La Casa Llotja deldescrits
                       Mar, el passat
           de la qual van             y'l present
                                 les pàgines
                                    en             que
    antecedeixen, está ben lluny d'ostentar actual¬
    ment   son   antich
                     explendor.
      De la benemérita    Reyal Junta de Comers li'n
i   queda sols el gloriós recort.
      Mes dia vindrà, — pròxim tal vegada,— en que
    reviuran en aquell palau les institucions qu'hi
    nasqueren, engendrades pels apremis de nostra
    ciutat mercantil y qu'hi alcançaren honor y res¬
    pecte universals, distribuint mercès y escampant
    prodigament cultura entre'ls ciutadans.
      Dia vindrà en que corporacions — d'altre part
    digníssimes — qu'en aquella Casa tenen hostatje
    purament      circunstancial, deixaran lliure espay
    pera   la reinstauració de tots aquells organismes.




I
94               La Casa   Llotja del Mar


mercantils     qu'exigeixen les necessitats d'avuy
dia,   com   les exigiren, potser ab menor imperi,
les d'altre temps.

   Quan l'administració de la Casa Llotja sia lo
que   deu esser y no's trovi cohibida pel respecte á
estats possessoris anacrónichs, que pugnen ab el
de cosas actuals; quan estigui facultada, en
cambi, pera arbitrar medis y disposar d'elements
indispensables á l'honrosa tasca de conservar y
embellir l'edifici ab paternal solicitut; quan des¬
aparegui, per un acte de justicia dels Governs, la
possibilitat, valdament sia remota, de la ingerencia
del Estat en una propietat eminentment provin¬
cial, que á la provincia apertany de dret, perque
ab cabals propis d'ella s'es construida y alhajada;

quan el Comers de Bai'celona, y, en son nom, els
representants més genuïns d'ell, en la proporció
convenient, si be reduhída, y ab regles fixes ade¬
quadament preestablertes, sia'l principalment
cridat á intervenir en la vida y en la ordenació
de la Llotja del Mar, llavoras podrá empendrers,
ab resolució, sense vacilacions, la obra de resti¬
tuir integralment al Comers de nostra urbs la tota¬
litat exclusiva del us y fruiment de la Casa, pera
que s'hi install y organisi tot quant necessari ó
convenient sia pera la vida mercantil, desde les
entitats encarregades de regir y guiar son vali-
ment, fins als senzills organismes auxiliars, que
no   per esser tals mereixen menor protecció y
estima.
     Y llavores, quanfinalment s'obtingui dels Po¬
ders públichs l'ansiat restabliment de la jurisdic¬
ció mercantil, podrá reinstalarse en sa vella esta¬
da senyorial, el Tribunal de Comers de Barcelona;
                         Final                            95

llavores    podrá considerarse retornada al Corners
sa   Casa payral, pera que   hi visqui la vida prós¬
pera   y   féconda á que te dret quan trevalla y
s'afanya pel progrés y la gloria de la Patria.
  Llavores y solsament llavores tornará á              esser
la Casa    Llotja del Mar lo   que   fou   en   altres temps
memorables.
  Esforcemnos fervorosament pera que               aqueixes
previsions sien aviat realitat falaguera, y consa-
grém, mentrestant, tot nostre afecte, tota nostra
pertinacia á vetllar per la apropiada y escrupu¬
losa conservació d'un edifici
                            qu'enclou nostres re-
corts, qu'estimula nostres esperances, que sim-
bolisa nostra empenta y nostre valiment.




                      ©
                             APÈNDIX


Reglament             general de la    Comissió Administradora
                 de   la   Casa   Llotja del Mar ( 1 )

  Article primer.   En cumpliment y als efectes de
les  Reyals Ordres de 23 d'Abril de 1902, 30 de Ja-
ner, 9 de Febrer y 8 de Juliol de 1903, queda cons¬
tituida y renovada la Comissió administradora de
la Casa Llotja del Mar de Barcelona.

   Componen la mateixa'ls senyors següents:
   ElPresídent de laExcma. Diputació provincial,
en propietat ó interí. President.

  El President de la Cambra oficial del Comers,
de la Industria y de la Navegació, Vispresident.
  Els dos Vispresidents d'aqüésta, lo President
de    sa   Secció de Comers          y'l Vocal Secretari gene¬
ral de dita Cambra.
  El Síndich-President del               Colegi de Corredors
Reyals de Comers.
  El Président del Cassino Mercantil.
  El President de la Associació de Fabricants de
farinas.
  Un       Representant del Gremi de Banquers elegit
per aquest.
  Un Representant          del Consell provincial d'Indus-
tria y         Comers, designat per son President.

 (i) Aprovat en i8 de Novembre de rgoS.

           7
98                  La Casa   Llotja del Mar


     Y dos   Representants de la Associació de Na-
viers y   Consignataris, nombrats per son President.
     Art. 2."  La Comissió administradora, com ho
indica'l    seu   nom,   administrará tot lo referent ála
Casa  Llotja, cuydará de la conservació, entrete¬
niment y millora del edifici y decidirá exclusiva¬
ment, d'acort ab el present Reglament, tot quant
correspongui sobre les qüestions que's suscitin
referents á dit inmoble.
     El President de la        Comissió   guardará   en son
poder les claus del edifici.
     Art. S.""    La Comissió administradora      es   la úni¬
ca encarregada del règim y policia de la Casa
Llotja  y de ses dependencies, extenentse, per lo
tant, sa jurisdicció sobre tot l'inmoble, sens per¬
judici, empró, de la que, segons les lleys, corres¬
pon á la Junta Sindical del Colegí de Corredors
Reyals de Comers, per lo que respecta al règim y
ordre interior en les hores de contractació, durant
quin temps els dependents de la Casa estaran es¬
pecialment á les ordres d'aquèlla, representada
pel Síndich ó per qui'l sustituheixi.
  Art. 4.t    Cap corporació, junta ó entitat podrá
disposar en son profit ni perque sí de la Casa
Llotja ó de qualsevol de ses dependencies, ni del
Personal ni del material afectes á la Comissió
administradora, la qual, montres res se resolgui
en contra per la Superioritat, assumeix
                                           y's consi¬
dera ab la plenitut dels drets inherents al propie¬
tari ó amo del edifici, á qui ella representa.
  Art. 5.'  La Comissió administradora disposa
plenament de tots aquells llochs de la Casà Llotja
que no están en          possessió de determinada entitat
ó corporació en          virtut de títol de concessió llegí-
                            Apèndix                      99


tim y   suficient. Mes, fins en aquéstos, té'l dret
d'intervenir, per lo que al régira, conservació y
policia interior se refereix, quan aixís ho reque¬
reixi la integritat del edifici.
   Art. ó.'   Tota reparació, reforma ó modifica¬
ció en qualsevol de les dependencies de ía Casa
Llotja necessitarà autorisació expressa de la
Comissió administradora pera ser portada á
efecte.
           petició per qui correspongui, la Comis¬
     Feta la
sió acordará lo  procedent, segons els casos, ohint,
quan   aixís  ho   requereixi la importancia del
assumpte,'1 parer de son Arquitecte.
  Art. 7.^   Dependeixen exclusivament de la Co¬
missió      administradora, qui'n cuydará           directa¬
ment:
     1El l^ersonal de nomenament de la mateixa.
     2."    La administració      de    les   dependencies,
mobles y útils que no sian de la          exclussiva perte¬
nencia de determinada entitat.
     3.''   La inspecció dels     locals ocupats per les
corporacions y entitats instalades en la Casa
Llotja, en quant se refereixi á la seguretat, har¬
monia y bellesa del edifici.
  4.'   La resolució de les qüestions y la harmo-
nisació dels serveys pera        l'adequat funcionament
dels mateixos.
     Art. 8.=      La Comissió administradora disposa¬
rá dels cabals per la mateixa recaudats ab sub¬
jecció als pressupostos de que's parlará en los
    articles 23 y següents.
      Art. 9.'^    La concessió, l'us y V     administració
•




    de les taules existents en        la Sala de contracta¬
    cions y en    les dependencies de la mateixa, se   regi-
100                   La Casa     Llotja del Mar

rán    pel Reglament especialpera la contractació
de grans y             ab subjecció als acorts que
                 farines      y
s'adoptin en cada cás, per lo que's refereix á la
contractació de valors y efectes públichs.
   Art. 10. Tots els serveys que's prestan á des¬
peses de la Comissió administradora en la Sala
de contractacions y en les dependencies de la ma¬
teixa, depenen directa y exclusivament d'aquélla.




                 Reglament         de   Taules (1)


  Article    primer. La concessió            y   l'us de les taules
que la Comissió administradora tinga al seu cá-
rrech en la Sala de contractacions de la Casa
Llotja del Mar, ó en les dependencies de la matei¬
xa, se subjectaran á les prescripcions del present
Reglament.
  Art. 2."       Podrán sols         usar   les taules     de que
parla l'article anterior, els comerciants, corre¬
dors, comissionistes ó venedors al engrós de
grans ó farines de la plaça de Barcelona y'ls
fabricants de farines d'aquesta provincia.
  Aquestes qualitats s'acreditarán mitjansant
una relació jurada que'ls interessats presentaran

semestralment á          la     Secretaria       de la Comissió
administradora, declarant ab llur firma la cate¬
goria á que perteneixin entre les indicades.
  Art. 3.'' Els usuaris de taula elegirán una
Junta composta de cinch d'ells,—procurant que'n
formin part un         comerciant ó venedor,           un corre-


 (i)   Aprovat   en   t8 de Novembre de igoS.
                           Apèndix                            101




dor reyal y un fabricant de farines,—laquai, per
medi de sumari informe, degudament suscrit,
assessorarà ála Comissió administradora, sempre
qu'aquésta ho soliciti,     en    lo que's refereix á us de
taules.

    Aquest informe    no   será, empró, obligatori pera
la Comissió, la qual, en tot cas,        podrá acordar lo
qu'estimi procedent.
    Els cárrechs de la     Junta d'usuaris duraran dos
anys y sa renovació's        farà, per majoria de vots,
dins del mes de Janer.
  L'elecció será convocada y presidida per un
delegat de la Comissió administradora.
   Art. 4.' Les taules vacants serán adjudicades
al més dihent, en ptíblich encant, entre'ls qui,
reunint les condicions qu'exigeix l'article segon,
dipositin á la Secretaria de la Comissió adminis¬
tradora la cantitat de 100 pessetes, avans de co¬
mensal"   dit acte.
    L'encant s'anunciarà ab vuyt        dies d'anticipació
y  será presidit per l'individuo de la               Comissió
administradora delegat al efecte.
  Acabat l'encant, se retornarán les                consigna¬
cions, excepte la que correspongui al                adjudica¬
tari, la qual se conservará en garantia              del cum-
pliment de la obligació          y, en son cas, com     á part
del preu d'adjudicació.
  Art. 5.' L'us de cada taula comporta un dret
de 25 pessetes trimestrals, pagaderos per ende-
vant.
    Art. 6.'   Ningú pot tenir      en us més   d   una   taula.
    Si diferents usuaris    se   constituhissin     en   societat
mercantil, aquésta escullirá la taula que prefe¬
reixi entre les   qu'individualment usessin els asso-
Î02                  La Casa   Llotja del Mar


ciats,  que i'enunciarán á les demés,            sens    dret á
cap   indemnisació.
  Art. 7.^        La concessió       d'us de taula      es   per¬
sonal.
  No obstant,         qualsevol usuari de taula podrá
solicitar de la       Comissió       administradora'l        que,
amés     d'ell, pugui fer us de la taula que tingui
concedida, altra persona ó entitat que reuneixi
les condicions que exigeix l'article 2."
  La Comissió accedirà á n'aquesta solicitât ó la
denegará, segons procedeixi, devent, en el pri¬
mer cas, el concessionari satisfer, amés de la
quota senyalada en l'article 5. la-             cantitat de20
pessetes, pagadores per endavant.
  Art. 8.'        Tota modificació ó cambi de       nom      ó de
rahó social usuaria de         taula, ha d'esser posada en
coneixement de la Comissió administradora.
  Tota permuta         de taules entre usuaris ha d'esser
autorisada per       la Comissió y comportará un dret
de 25 pessetes,      pagadores per endavant per part
de cada     un    dels permutants.
  Art. 9.'        Al disóldres    una   societat usuaria       de
taula, podrá continuar          en la possessió del moble,
durant el terme màxim             d'un any, el liquidador,
d'aquélla, si n'hi hagués.
   Transcorregut l'any de liquidació,'1 successor
llegítim de la societat disolta podrá obtenir la
continuació del us de taula, sempre que la Comis¬
sió aixs ho acordi, ohida la Junta d'usuaris.
   Art. 10. L'hereu d'un usuari podrá solicitar la
continuació del        us   de la taula concedida á           son

causant y     la Comissió administradora ho acor¬
dará     aixís,   sempre que,    dins dels noranta dies       se¬
güents á la defunció del usuari, son successor
                           Apèndix                      03


acrediti que, á    la condició legal d'hereu, reuneix
les demés     qu'exigeix aquest Reglament.
  Art. 11.     La concessió d'us de taula caduca per
qualsevol dels motius següents:
  1.'· Abandono injustificat de la taula durant
noranta dies consecutius.
  2.°     Defecte de les    qualitats qu'exigeix l'arti¬
cle 2."
  3.''    Falta de pago del cànon establert en l'ar¬
ticle 5.' ó, en son cas,  del que's fixa en el 7.^
  4.'     Declaració de quiebra del usuari ó compro-
bació     d'insolvència culpable ó fraudulenta del
mateix.
  5."^    Incumpliment del present Reglament.
  Art. 12.     Pera declarar caducada la           conces¬
sió's citará al interessat, personalment,     si   es pos¬
sible, á una comparecencia, per una sola vegada
y pel terme màxim de deu dies.
  Ohit l'interessat, si comparegués, y vist l'in¬
forme de la  Junta d'usuaris, s'acordarà lo que
procedeixi y's portará á cumpliment lo acordat.
                                                                                                                                                                          .V'                 ;




                         r.o ¡                                                                    ,,V'U. ■:<:{.




                                                                    .;rj                                "b            :                           ;> ■        .'.I                                 ■




                                                                                         bbn                                                       c"''               b ':■ !



                                                                                 í            -         i,        >   ■                   1        .     .1                 ;       ■■--í


                             ■;;b.   :

                                                                                         ■''"■■■                                                       f:jJb i-•                ■    í>                        s"*."■

                         ■
                                             '
                                                 '■}
                                                                                                                          ■
                                                                                                                                      :       •        -O:            /;V;V ,V!
                                     ii:;-                     ■ir:-:                                                                                                                         .J-:'-
                                                                         .           -    .                                                               :       '                                idil·li,
                                                           riyV-b;.                                                                                                       i':                     bí;      .




                                                                                                                                                       -i;. -:

                                                                                                                                                                      b: ':■
                                                       ■




                                                                                                  i    O '                        •       y,: : :

                                                                                         -^b-;
                                                           ■




                                                                             :
                                                                                                                                                              .       i                       ^:Uh
                                                                                                                                                                           ; i-;-;:'"!        i'       --; T

                                                                                                                              '
                                                                                                                                          r---'"■■■i'r                    -"i/'v.;        ,




                                                                                                                                                                          :;r
                                                                                                      'i-    i!                                                                 " bb
                                                                                                                                                                                                                                i

f   ■
r-




                                                                        o'/Á
                                                                                         i"V'
                                                                                     "'•'Vl·.;*




                                                                                                                                                                                                                        ^   tsi*-




        -víC-fc-   ivi
                etnatsE




               olramrA




             ;arutangiS




OCINÁPSIH   ETRA   ED




RELLTAMA   OTUTITSNI
                                                                                     íSíf^




                                                                            .'•v '




                 ':îir^r--ii3r v--                ; ?=
•

     -V.     ;

    ■y A :       ■




                                     •
                                         -l^i K   ei   '«ínnjwç^'iBfqïu*^
                                           TírfT^OTAJrrra    Tiw«ví¿^




                                                                                             K


                                                                                             •J



                                                                                             <T-




                                                                                             <t?
                                                                                             %
                                                                                             (J