p ( DOS EPISODIS VIGATANS DOS EPISODIS VIGATANS VINGUDA DEL ARXIDUCH CARLES D'AUSTRIA LA BATALLA DE VICH VICH IMPREMPTA G. PORTAVELLA Gelada, 35 y 37 MCMXI AB LLICENCIA ECLESIASTICA A VJCH Mort el ReyGarles II, el día de Tots- Sants de 1700^ quedá plantejada dintre Espanya la sempre terrible qüestió de qui debia succehirlo, si un princep de la casa:francesa de Borbó o un de la di¬ nastia y arrel austríaca. Felip de Borbó, designat pel darrer testament del Rey Carles, fou acceptat en nostra terra per la força de les circumstancies, puix que'ls catalans tenían massa, agres re- corts de lo que ab. ells. havian fet els francesos; peró tant aviat com se vegé que la casa austríaca, ajudada activa¬ ment per Inglaterra, anava â presentar FArxiduch Carles enfront del Borbó per disputar Fherencia de la familia, els vi- gatans ab entusiasme gran acceptaren al que ells anomenavan Rey Carles III. Aixis a 20 de Juny de 1795 en Domingo Parera de nostra Ciutat ab PAntoni de Paguera que portava la representació dels barcelonins flrmá a Gènova Pa- liança ab Inglaterra. Aquest fet alentá als vigatans que moguts principalment per en Jaume Puig y Sorribes comen¬ çaren a moures fins al punt de posar en gran intranquilitat al lloch-tinent Capità General Ffancesch de Velasco, que no flantse denPuig li havia ja posat el veto per poguer esser elegit conceller de Vich. Els concellers de nostra Ciutat se trobavan impotents per resistir al movi¬ ment popular en favor de Carles III, pe¬ rò no gosavan fer res, puix per una part el Velasco els havia negat tota relació d'amistat ab tot y que en 30 de Juliol del dit any 1705 feyan constar en acta del llibre d'acorts «de no voler ni con¬ sentir en ninguna de las maneras macu¬ lar sa innata Adelitat a son Rey y Se¬ nyor Natural» (Felip V); y per altra se trobavan ab Pesperit del poble que's movia obertament pel Arxiduch y s'apo¬ derava de les armes y municions de la Ciutat y Ans del bestiar destinat al con¬ sum públich. Per çoab la vinguda d'una partida armada no costá res a la Ciutat entregarse oficialment y sens dificultat als partidaris del Arxiduch^'el dia 1 de Se¬ tembre^ tres dies després que aquest ha¬ via desembarcat a les platjes de Mataró. Desde aleshores la causa de Carles III adquirí gran preponderancia per tot Ca¬ talunya; Barcelona tingué d'acceptar el nou Rey, rendintse el dia 3 d'Octubre y quedant desde'l dia 7 de Novembre convertida en cort del Arxiducb. El po¬ ble queda en general afecte a Carles III, peró no aixis part de la noblesa qu'en els llochs'ahont hi tenia influencia no deixà de mostrarse contraria a la causa que era ja de la terra catalana. Les armes austríaques tingueren sort desigual, venint a finals de 1709 y prin¬ cipis del 1710 a estar en gran prepon¬ derancia. Aleshores es quan el Rey Car¬ les III decidí visitar Gerona y Vich. A Gi¬ rona hi arribà el dia 14 de Janer de 1710 y. per Hostalrich se dirigí a Centellas, ahont s'hostatjá el dia 21, per venir l'en- demá a Vich. La narrado de l'entrada y estada del Rey a Vich está continguda en dues re¬ lacions que han quedat manuscrites en- tre'ls papers deia Secretaria Capitular y en el llibre 28 d'acorts de nostre Concell, — 3 guardat en l'Arxiu Municipal, relacions contemporànies y que tenen un remar¬ cable interés histórich. Els dos manus¬ crits han permanescut fins ara sens esser donats a l'estampa, però no eran del tot desconeguts, puix que'l primer fou lle¬ git en una sessió que la societat Cata¬ lunya yéíZa celebrá quan tenia el seti so¬ cial en la casa ahont s'allotjà l'Arxiducb, y l'altre havia sigut comunicat al Circol Literari anys'avans per l'entusiasta D. Joseph Serra y Cámpdelacreu. Aixis y tot, en certa manera les relacions son iné¬ dites y per ço hem cregut que ab sola¬ ment donaries a l'estarnpa podia ferse una apropiada commemoració centenar de la vinguda del Rey Carles III a Vich. La relació de la secretaria Capitular té, com es natural, gran abundancia de pOrmenors referents als actes religiosos y a intervingué el Capitol de tot Ió en que Cariónges, puix que aleshores hi havia Sede vacant, ab tot y que Felip V havia fet ja nombrament de Bisbe electe. La crónica del Arxiu Municipal té més de¬ talls de carácter civil y aixis les dues re¬ lacions se completan y confirman. Ah publicar la prirnera feni avinent que sols éns hem permès dotaria de puntuació que la fa més inteligible, 4 — t JHS VINGUDA DE LA MAGESTAT DE CARLOS 3. REY DE LAS ESPAfíÍAS A LA CIUTAT DE VICH Ad futuram rei memoriam. Dijous als 16 Janer 1710 després del ofici Conventual se llegi en Capitol car¬ ta del rnolt llustre Señor D. Ramon de Vilana Perlas en la qual manifestava a dit Capitol^ que lo Rey nostre Senyor Carlos 3." (que Deu guardi) era en la Ciutat de Gerona, y que en breu sería en la Ciutat de Vich, y perxó que dit Ca¬ pitol se previngués per complimentarlo. PENDRER NOTlCtAS. FER COMISSIONS Y dit Capitol resolgué, que luego se procurasseri inquirir noticias, com se debía aportar en est cas tant lustros, y dita carta se manifesta a la Ilustre Ciutat per medi dels Doctors Canonges Jacinto Alberch y Narcis Saleta; y luego entra¬ ren en dit Capitol los Señors Jacinto Says, Ciutadà honrat de Vich, y Dr. en Medicina, Ignasi Moreta, per part de di¬ ta Ciutat, y posaren en ma del Capitol carta del dit Senyor Vilana Perlas en la qual similment manifestava a dita Ciutat, que la Magestat se dignava venir en breu a ella; y llegida dita carta, y aventse complimentat dits Senyors, es¬ tos se despediren de Capitol. Y se reco¬ manà pendrer noticias. Dissapte a 18 arriba propri de Gerona aportant cartas de individuos avía dit Capitol recomenat a particulars les es- criguessen, y saber com se avian portat en aquella Catedral en lo recibiment de S. Magestat. Y lo Capitol resolgué inse¬ guir lo ordre, y modo havían executat en dita Iglesia, y elegi per anar a dar emb'axada a Sa Magestat, quant arribés en Centellas als Doctors y Canonges Co- muners Esteve Ferrer, y Yvo Cassafies, y als Doctors y Canonges Jaume Alberch y Narcis Saleta; y a la tarde envià al Reverent Joseph Rexach Prevere y Sa¬ gristà de la present Iglesia a Barcelona 6 — remés al llustre Señor Ardiaca Dr. An¬ dreu Foix ab carta per lo llustre Capitol de Barcelona per prevenir colgadures, y lo Doser del Ilustrissim Señor Bisbe de Barcelona, los quals llustres Señors afavoriren ab tota galanteria y puntuali¬ tat. Així mateix feu Comissió ab els Doc¬ tors y Canonges Salvador Riera, y Joan Baptista Barnils perque cuidessen de adornar la Catedral; los quals nit y dia y en lo temps sobrava se aplicaren ab tot conato en fer limpiar tota la Catedral, Capellas, claustres nous, y debaix, y la Rodona: y feren treurer fora lo faristol gran del cor posanthi un de portàtil per oficiar, y los dos banchs ajustats al Por¬ tal de la Sagristia ^major, y los dos banchs de la Ciutat, que estavan al Cru- sero y lo Pulpit; en lo Presbiteri se feu un tablado desde la reixa a la penúlti¬ ma grada del altar major que donés lloch per obrir, y tencar dita reixa, y aixis tot lo Presbiteri en lo paviment era igual. Sobre dit tablado devant lo portal de la Sagristia, y de llarch arriba¬ va dos palms prop de la reixa; y del Pi¬ lastre ahónt es lo angel se feu també un tablado de un palm de ait, y tan ample que en ell pogués estar lo Dosser, y Fal- distori de Sa Magestat. Y parque en lo temps estigués Sa Magestat baix dit Do¬ ser nos podia entrar ni eixir en dita Sa¬ gristia, perxó tot lo necessari fos menes¬ ter de aquella estava previngui, trgs del altar major y en la part del Evangeli se preparà un altar devant la porta del Sa- crari en la cual La Magestat desde dit Faldistorl pogués oir dos Missas resades montres se diria la Missa Conventual, dientsela quan estava fora dit Doser per estar patent lo Santíssim. ADORNO DE LA CATEDRAL La Catedral per dins estava adorna¬ da del modo següent a saber; lo remato del altar major avia un Avet proporcio¬ nat, y en cima d'ell una atxa, sobre lo remato de cada ai-mari ahont antiga¬ ment las Santas Reliquias, ha¬ estavan via un altre Avet proporcionat. En mitx de cada hu de dits dos Avets, y del dels mitx havia'dos Atxas, y diferents ramas de Avets, y tot junt feya linda prespecti- va. Lo Altar major estava parat ab Do- sers com lo dia de Nadal, ab ampaliada major, y per remato la sacra Imatge de la Concepció, y mes avall ab disposició que lo celebrant pogués còmodament 8 — pendrér lo Verigle per donar la Bene- .dicGi'Ô íïnida la Conventual. ADORNO DEL PRESBITERI Desde Baltar major de la part del Evangeli fins a la Capella de Sant Pau estavan pendens uns Brocarillos.de la Capella de Sant Olaguer de Barcelona, y així mateix de la part de la Epístola fins al entrar a la Capella de Sant Mi- quel. Devant dit Portai de la Sagristia estava dit Doser Espaldero, y Faldisto-^ ri de Sa Magestat; prop la reixa dos tamborets, y Vers dit altar petit altre tamboret per assentarse tres Grandes, y prop lo Pilastre del Angel, a la part delà Epístola, un altre tamboret per assentar- se lo llustre Señor D. Joan Butsq Capellà major de Sa Magestat y en lo puesto de ias tres Cadiras del celebrant, y Diacas, un banch de Espatlleras, lo qual bancb, y tamborets estavan cuberts de tafeta. En dit Altar devant lo portal del Sagrari estava lo Doser de tissó de la Minerva, baix ell una Imatge del Saní Cristo, Sa¬ cra, Lavabo, y Evangeli de Sant Joan, tot sobradaurat, y quatre Candaleros de Plata y en cada un, un ciri de cera blan¬ ca de pes una lliura. Y en dit altar ma- — 9 jor dotze ciris de cera blanca^ quiscu de pes una lliura, que tot junt apareixia un Cel. Tot lo Presbiteri estava cubert de Alfombras, y lo Teatro hont estava Sa Magestat cubert de riquissims tapetes. Las cortinas dels dos Pilastres eran de finas sedas Carmesinas, y sobre dits Pilastres havian Candeleros de plata ab sos ciris com en lo dia del Corpus. En dit Presbiteri desde lo alt estaba pendent aproporció lo Pendó de la Minerva que servia de gran adorno. CANTORIA Desde* la reixa del altar major fins (de la part de la Epístola) a 8 pasos vers la escala del Sepulcre havia un tablado en que estigué tota la Cantoria, Arpa y clarissimbol (sens tocar la orgue) que ab cinch cantors Forasters fou mol suau, y agradable. ADORNO DEL CRUSERO, Y BOVEDA Desde dita reixa fins al portal Majo»', desde lo alt esta van pendens sinch Ban¬ deras de las Contrarias, y una en cada part del Crusero totes aproporció de dit Pendó de la Minerva. De la trona del Evangeli fins a mitx Portal prop la Ca¬ lo — pella de, Sant Andreu, estava pendent un rich Brocarillo, y aixis mateix al al¬ tre part flns prop la escala del Sspulcre, a correspondencia. Dins lo cor desdel Legender flns fora de la reixa del mateix Cor tot Íntegrament de cada part esta— van pendens, a correspondencia, Colga¬ duras de Seda entreveradas de color Blau y Groch y lo Paviment tot ben es— torat. ADORNO DEL COR, ANTICORO Y 4 ROTLLOS En cada reixa de dit Cor havia dos atxas, a la trona dels Evangelis una at- xay una al altra part, tot aproporció. Del Anticoro, ultra de estar la imatge de- Sant Pere adornada com en lo dia de la sua festa, estavan pendents Colgadures de Seda, així mateix desde la escala que munta a la obra nova de Sant Bernat, y de la part de Nostra Señora del Cor, y del BaluStre demunt del Portal major,, que tot junt era un florit Maig, y festiu- aplauso. Totas las Capellas estavan adornadas, qualmenos; las que foran- mes adornades foren las de Sant Bernat de Sant Benet, de Santa Escolàstica, de las fonts Baptismals, y de la Santíssima Trinitat, — 11 Los quatre Rotllos esta van íntegra¬ ment Plateats, y en cada hu estava pen¬ dent unhermós Globo de or Barberi y en cada ciri del rededor una estela del meteix or, y que ab tans ciris com cq- bian en cada rotllo jünt era etxís de la vista y era digne de admiració que flus Sa Magéstat aplaudí lo adorno de la Ca¬ tedral. ADORNO FORA DE LA CATEDRAL Y CAMPANAR Dita Catedral pera fora estava ador¬ nada, que devant del Portal major en cada part a distancia proporcionada es¬ tava plantat un Avet proporcionat. Las columnas de dit Portal esta van enllassa- das de ramas de Avet, y lo sobreportal ab tal primor que apareixia un deliciós Maig, y en lo mes alt sobre dit Portal es¬ tava pendent una Bandera, y de cada part prop caÜa torre del avis un Es'ten- dart, y en los intermedis de las torres y en la part dels Claustres vers al Palacio tantas llanternas com podían estar. En cim de la Gabia del Campanar havia un Avet proporcionat ab dos Estandarts enarbolats de bermell y altre de blanch, y totala dita Gabia circuida ab molt primor de ramas de Avet de la qual 12 — Gabia e.ixían vuyt astas de cada una dé¬ las cualsextra-pendent un gran Pom de paper per servir de Llanterna y de cada part del Campanar estayan pendents dos poms, que junts eran vuit també per: servir de llanternas. Tot lo demés del Campanar eran llanternas de Paper y ab las referidas eran 500 llanternas, y las tres nits de Iluminarías fou vista molt plausible,y celebrada. CUMPLIMENTAR A SA MAGESTAT EN CENTELLAS pimars a 21 per la tarde dits D. D. Canonges Ferrer y Cassafies, com Co- muners, en compañía de dits D. D. Ca¬ nonges Álberch y Saleta, associats cada bu de un Capellà, Patge y fadri, anaren a la Vila de Centellas a cumplimentar de part del Ilustre Capítol, a Sa Mages- tat (que era arribat a fer ,nit en dita Vila) vestits antes de llarch, y foreo molt ben rebuts y Ip dia següent al mati foren tornats a 9 horas havent petit recio fret , al anar y venir, pero ab molt gust per funció tant lustrosa. Dimecres a 22 venint La Magestat de Vila de Centelles a Vich del hostal prop den Valls lo cavall en que anava lliscà. Sa Magestat caygué, y rebé colp al tur- — 13 mell del peu dret; y gracies al Rey de la gloria no fou cosa de cuidado, ens bé pronostich de sa major exaltació, com succehi ab lo Apóstol Sant Pau de sa cayguda de cavall. ARRIBO DE SA MAGESTAT Arribà sa Magestat per lo Prat de la Riera, rambla de Sant Domingo, Deva- valladas, y Portai de Gurb, a son Real Palacio magestuosament provingut en la casa del General, y de Mascaró situa¬ des en la Plassa del Mercadal, a dos quarts per les dotze de la matinada, avent asistit tant concurs del Poble proclamant viva, viva Carlos tercer, que Sa Magestat arribant a les Devalladas (segonS se re¬ ferí) plora de ternura, y alegría experi¬ mentant tant consuelo, y regosijo de sos fiels Vassalls. Al entrar Sa Magestat al Mercadal, dos cobles de Ministrils molt destres, un de Olot altra de Vich, aquella devant casa Graell, y aquesta a la part de mitjdía en proporcionada corresponden¬ cia tocaren plausibles, y e.xtraordinaris tonillos, continuant axi tota la tarde per entretenir al poble. CORONELA PER QUARDA DE SA MAGESTAT La Ciutat tingué previnguda una Co- 14 — róñela de sexanta homens armats ab sos Capitáns, y oficials per Guarda de Sa Magestat^ a la qual en compañía deis Illustres Señors Consellers reberen de¬ vant dit PaladiOj estant dits Señors Con¬ sells prop lo Portal de aquell. BESAMA DEL ILLUSTRE CAPITOL Coadjutors, y lo Señor Dega A les 5. Massia tots vestits de Lloba y Beca de Seda anaren a Besar la má a Sa Mages- tat. Partiren de la Capella del Sant Es¬ perit preceint lo Vadell, y després lo Dr. Bonaventura Bru Pbre., ab vara o insignia de Mestre de Ceremonies, luego seguia lo molt Illustre Señor D. Jaime de Cortada Ardiaca, y Canonge, com a cap del Capitol associat a má dreta del Illústre Señor D. Joseph Bosch, y Prat Sagristà major, y Canonge, e Inquisidor, y a má esquerra del Illustre D. Joan Massiá Degá, y els demes Señors Capi¬ tulars, seguían fent dos ales, o, fileres per orde de antiguitat en distancia pro¬ porcionada: Passaren per la plassa de Santa Maria, carrer de Sant Hipòlit, Llot- ge, y Mercadal, ab tal gravedat, y mo¬ destia, que tot lo Poble, que era molt numéros, resta admirat de tan bella vis- — 15 ta. Estant Sa Magestat assentat en son Reyal Solio baix de riquissim Docer en¬ trant ab dit orde, fent tres reverencies a Sa Magestat, dit Sefior Ardiaca estant en mitg de dits collaterals, feu una breu, y molt docta oració en llengua Española la qual contenia tres punts; so es donarli gracias d.e aver patit immens trevall en venir de part tant distant, corn es lo Im¬ peri, a ser nostre amantissim Pare, Rey, y Señor: de avernos, en Octubre pròxim passat defensat ab tota puntualitat de nostres enemichs, y de- averse dignat honrarnos, y alegrarnos ab sa Reyal. Persona. Finida dita oració besà la mà de.Sa. Magestat, y axí per llur antiguitat els demés, fent tanbe tres reverencies al retirarse. Y sen tornaren, per lo carrer de la riera, de Sanf Just, de Sant Hipòlit, y de la Remada, y se disgregaren aili de honthayian partit, ab.aplauso universal. A. las vuit horas de la nit se tira un Cas- tell de foch sobre la font del MercadalI, que fou rica vista. Y aqueixa nit ab las següents hagué tais Iluminarias en lo Mercadal, plassas, carrers, ramblas, campanar de la Seu, sobre portal major, torres del Avis, y part del claustro, que mira al Palacio del Señor Bisbe, que apa¬ regué la nit, vertida en dia. 16 — Dijous a.23 Matinada y tarde dits Mi- nistrilsajp diferents y suaus tonillos en¬ tretenían al Poble, y a 2 quarts de sinch per la tarde la Universitat literaria, com¬ posta dels tres Illustres Collegis Theo- logia, Lleys, y Filosofía, que junts eran 54 Doctors, ab Capirots, y Borlas, anà a besar la ma a Sa Magestat. Lo Illustre D. Ivo Cassafles Canonge Capella de honor, y Predicador de Sa Magestat com a Rec¬ tor de dita Universitat anava vestit ab Lloba y Beca associat a ma dreta del Dr. Joseph Ordines Dega del Collegi de Theologia, y a la esquerra, del Dr. Joan Estevanell, Degà del Collegi de L·leys; los demés fent dos alas o fileras per orde de antiguitat. Partiren de dita Univer¬ sitat seguint al Vadell del Estudi, que servia de Guió, passaren per dit carrer de Sant Hipòlit y L·lotge anant la ala dels Theolechs a ma dreta, los de lleys a ma esquerra, y los Filosops igualment repartits en últim lloch de ditas fileras, tots ab deguda proporció, o distancia ab gravedat, y modestia; arribant devant de Sa Magestat avent fet tots tres reve¬ rencias, dit Cassanyes estant en mitg de dits SOS collaterals, feu una oració en llengua Española, que durà poch mes de un quart molt docta, y agradable, la — 17 qual en subtancia contenia; Que los Egipcios per mostrar sa grahitut al Em¬ perador Julio Cesar formaren un Gero- gliflch, es a saber una Pirámidaen cima de la qual avía un Ull, poch mes avall un Globo, despues unas espigas de blat, una Espasa, y un ram de Oliva. La Co¬ lumna, o Pirámida simbolisava la alta Magestat de tant gran Emperador, lo Ull, denotava la vigilancia tenía en governar be sos Vassalls, lo Globo era señal de que era Señor de tot lo mon, las espigas de blat designavan la providencia de que no faltas lo necessari de sustento en los Pobles. La espasa la rectitut de sa Justicia, y la oliva la fecunditat de sa clemencia; las quals circunstancias ad¬ mirablement aplica a la Magestat de nostre Rey y Señor Carlos 3." en acció de gracias deis favors ha fet sa Magestat a la Universitat de Vich, y tanibé hi añadí una aguila imperial, que ab sas alas cubre sos filis, y los defensa de sos enemichs; en acció de gracias de aver¬ nos poch ha defensat ab tota puntualitat del enemich: Suplicant a la Magestat Di¬ vina li done la successió en que tots in- teressam ab molta vida, y salut per con¬ servarnos baix son Paternal amor. Fi¬ nida dita oració li besà lâ ma, y axi los 18 — deines per llur orde de antiguitat fent tambe tres reverencias al retirarse. Sen tornaren per lo carrer dels Serrallers; Sant Sadurní, Sant Miquell disgre¬ y se garen en dita Universitat ab gran aplaso, y alabansas del Poble; tornantsen, al passar al Mercadal, Sa Magestat isque al Balcó, gustant de veurer un congrés tant lluit, que ab la varietat de Borlas, y Capirots aparexia un florit Maig, y lo Poble cridà molts viva. Viva nostre Rey, y Señor Carlos tercer. A las vuyt de la nit se tirá altre Castell de foch que anà millor que lo primer, se proseguí la nit en bailadas. OFFICl SOLEMNE EN LA CATEDRAL Divendres a 24 alas onse de la Mati¬ nada Sa Magestat anà a oir lo offici de la Catedral la quai estava tota sembradá de plantas odoríferas, que exalavan fra¬ gancias: antes de comensarse lo oflci se llevà lo Docer^ quedant lo Espaldero per estar patent lo Santíssim Sagrament, lo qual fou de Sanctissimo Sagramento. Lo Illustre Sr. D. Jaume Cortada Ardiaca digué la Missa; lo Dr. Canonge Joseph Grañó feu de Preste, o, Caper, lo Dr. Canonge Francisco Poqui, de Diaca, y lo Dr. Canonge Felix Boxeda de Subdia- ca, perque se entengué que sa Magestat gustava que los officiants fossen los mes. ancians de Capitoli; Partiren del Secra- ri revestits ab lo tern de Brocat, apor¬ tant dit Señor Ardiaca la Vera Greu ab Capa pluvial, se entretingueren en lo Cor fins que Sa Magestat ab sa comitiva arribà prop la plassa de Santa Maria ve¬ nint a cavall per lo Carrer de la Remada; luego preceint los Ganfarons, y Bandera de Sant Pere inseguintia los Capitulars fent dos alas arribaren a la escala del fossar prop la font, y en lo fossar avia estesa una gran alfombra de color Car¬ mesí, que cobria los dos primers gra- hons, y sobre aqueix extrem una al- moada del mateix color. Fran presents los Illustres Señors Consellers ab lo ta- lam de la Ciutat, y molta noblesa. RECIBIMENT DE SA MAGESTAT AL VENIR A LA CATEDRAL Sa Magestat se apea, y agenollat so¬ bre dita Almoada dit Señor Ardiaca li donà a besar dita Vera Creu, y luego se partiren dits officiants. Canonges Clero y Bandera vers la Seu, sens cantar ni dit cosa; al arribar dins dita Seu dit Se- 20 — flor Ardiacaab lo Hisopo doná aigua beneita a Sa Magestat, y se prosegui di¬ ta professo fent ios Seflors Capitulars, passant per dins del Cor fins al peu de la rexa del Presbiteri: Arribats dit ofl- ciants devant del altar major (patent lo Santíssim, Sa Majestat en dit Solio, te¬ y nint prop a ma dreta son inmediat Asis- tent, y prop lo Portal de la reixa dos Grandes, y a ma esquerra un altra Grande, y lo Illustre Dr. Joan Butzi prop lo Pilastre de la Epístola, y los quatre consellers en son Banch, arribaren al Cor los quatre Bordoners majors a ento¬ nar ab al Seflor Ardiaca lo Te Deum y la Cantoria lo prosegui, ab gran melodia, y suavitat y no se permete estar altra per¬ sona en dit Presbiteri, sino dos Sagre- taris per. lo que fos menester. DEVOTÍSSIM EXEMPE DE SA MAGESTAT Y finit dit Te Deum luego secomensá dit oficisolemne, estant sempre Sa Ma¬ gestat, Grandes, y Concellers agenollats, excepto al cantar lo Evangeli. Y Sa Ma¬ gestat en tot lo ofici tingué prop sinch llibres petits, y de tant en tant llegia un, o altre de aquells. Y dits Grandes tenian lo Rosari en las mans. — 21 ADVERTENCIAS PARTICULARS ALS CELEBRANTS Dit Señor Butzi ante omnia, advertí al celebrant y sos Asistents de algunas ceremonias particulars, es a saber; que totas las genuflexions que farian junts las fessen ab tota uniformitat, que la Epístola se cantes en lo lloch hont se canta en los finals; lo Evangeli devant Sa Magestat, que inmediatament de can¬ tat lo Preste donés a besar a Sa Mages¬ tat lo Evangeli ab altre Missal molt cu¬ rios (havent antes dit Butzi ab cert paño fregat lo Evangeli) y dit Preste al donar- li a besar fes no mes que un petit señal de reverencia ab lo cap dient: ecce Sanc¬ tum Evangelium Secundum Joannem; En avent dit: et homo factus est, lo Diaca anes a cercar los Corporals, y estendrer- los sobre del Altar: y luego lo Subdiaca anas a. cercar lo Calzer, y que cantantse lo Credo los oflcians estiguessen assen¬ tats en dit llur banch, y al homo factus est nos moguessen, si sois fer inclinació de cap. Finit dit Evangeli lo Diaca sols incensá lo Santíssim, y las vegadas que agüé de insensar al celebrant este se po¬ sava al corn de la Epístola fora del altar. Luego que lo celebrant hagué fet la 22 — oblata, y acabat lo insensar lo altar lo Diaca doná la Patena al Subdiaca, axi com ordinàriament se li sol donar dits los Sanctus. Y finida dita oblata, sois se insensa al Celebrant estant al corn de la Epístola fora del altar. Al dar la Pau lo Celebrant la doná al Preste, y este ab to¬ vallola prengué del altar una Pau de or molt adornada de Pedras preciosas (la qual era de Sa Magestat) y la porta a be¬ sar a Sa Magestat, aventla antes fregada dit Señor Butzi ab un tafeta, fent dit Preste a Sa Magestat una petita l'everen- cia ab lo cap antes, y després; y tornat al Altar digne Pax tecum al Diaca, y es¬ te al Subdiaca, y no se doná als demes; No se canta villancico aigu, ni bagne Sermo, perque dins lo espai de una hora hagué de ser comensat, y finit lo ofici; axi que al Dominas Vobiscum, y Amen, la Cantoria responia a cant de orgue aJb mes brevedat, que no se acostuma a cant pla. Montres se digue dit ofici, al comensarse lo Confessor de Sa Magestat li celebrà Missa resada en dit altar petit; finida la quai, luego en dit Altar petit li celebrà altra Missa resada lo Señor Ca¬ nonge Miquel Barnils. — 23 BESAMA DELS RECTORS Y CLERO DE LA CATHEDRAL Per la tarde se corregueren toros. A las 6 de la tarde sexanta Rectors anaren a besar le ma a Sa Magestat, partint de la Iglesia de la Rodona ab Manten^ y Bonete, y moltas atxas encesas, per lo carrer de Sant Hipòlit, y Llotge, fent dos alas, tot devant anava un Capellà, a, modo de Vadell, luego seguia lo Dr. Agustí Vinader, Redor de Taradell, aso- ciat deis dos Rectors mes Anells, feu la orado breu y per llur orde besaren la ma a Sa Magestat; y a 2 quarts per la set de la nit 122 Preveres residents de la Catedral, ab manteu y Bonete, ab moltas atxas encesas, fent lo mateix Ca¬ mí. Lo Reverent Felix Vila, Capbrever Major en lo cap, asociat de dos Resi¬ dents dels mes antichs, fent los demes dos alas, lo dit Capbrever Major feu sa breü oracio, y besama y per orde de dos en dos los demés. A 8 de la nit se tirà lo castell de foch molt millor que los dos primers. Y los mifions corrent cremaren per lo Mercadal un sens fl de escombras ab gi'an mostra y jubilo de alegria; y per ser Divendres no bague bailadas: Avent acudit en dit offlci un concurs 24 — tant gran, que no cabia dins la Catedral. Dissapte 25 Sa Magestat no bisque de Palacio. La Matinada se passa en apassibles tonillos dels Ministrils, y la tardé^ y nit en bailadas en lo Mercadal. REGALO SINGULAR Diumenge 26 a, las onse de la Mati¬ nada Sa Magestat aná al Carme hont si digue dos Missas rasadas, la una de son Confessor, altre del Sr. Dr. Butzi. En la tarde, y nit lo Poble dona brincos de ale¬ gria al eco deis Ministrils. Y los jurats de la vegaria per la tarde, associats del Señor Veguer, muntaren a besar la ma a Sa Magestat, aventli fet anteceden- ment un regalo de sis Vadellas, 12 Mol¬ tons, 100 parells de Capons, molts pa¬ rells de Perdius y Conills' y un quintar v de lindos formatges lo qual regalo Sa Magestat mana lo Portassen en Barce¬ lona a la Rey na No.stra Señora la qual mostra ferne tota estimació. Dilluns a 27 Sa Magestat no bisque de Palacio; la Matinada dits Ministrils ab suaus tonillos entretingueren lo Po¬ ble: a la tarde se corregueren toros, y la nit fou regosijada ab alegres balls. — 25 VINGUDA DB SA MAGESTAT A LA CATHEDRAL SEGONA VEGADA Dimars 23 a 11 de la matinada,* Sa Magestat anà a ta Catedral a oir lo Oftci. Los Sefiòrs Concellers lo reberen en la Escala del fossar prop la Font de Santa Maria sçns talem. Lo celebrant ab sos Asistents (que foren los mateixos del dia 24) vestits ab lo tern de Llama blanca lo reberen dins lo portal major de la Cate¬ dral, y lo Señor Ardiaca ab lo hisopo li dona aygua beneyta y los Señors Ca¬ nonges fent dos alas anaren devant flns al peu de las gradas de la rexa del altar major. Arribat lo celebrant ab sos Dia- cas a dit Altar major, feta ab gran uni¬ formitat reverencia al Santíssim, entra¬ ren al Sagrari, a posarse lo celebrant la Casulla (que antes portava capa pluvial), y luego tornats a dit altar Major se co- mensá lo oflci (ut supra die 24). Y luego lo Confessor de Sa Magestat li digué Missa resada en dit .Altar petit, y altra lo Señor Canonge Cassañes. Y dit Señor Butzi flnit dit Oflci alabà al celebrant, y SOS Asistents, dient que lo avian hecho bellisimamente. Per la tarde bague brin¬ cos de alegría al Eco dels Ministrils. En 26 — la nit primorosas Correrías a cavall en lo Mercadal, ab gran Iluminarla de grae- ras que fou linda vista. PARTIDA DE SA MAGESTAT PER BARCELONA Dimecres a 23 Sa Magestat aná a oir Missa al Carme. Son Confessor digué una, luego Butzi un altra, totas resadas. Los Señors Consellers lo aguardaren a la Porta de la Iglesia flns que muntá al Cotxe a 11 de la Matinada, seguintlo molts altres cotxes ab sa comitiva a di¬ nar en Centellas. Anasen molt alegre, y content monstrant grandissim jubilo lo Poble innumerable. Y tots los demes dias en la nit, hagué sarau en una o al¬ tra casa de Señors, ahont la comitiva de Sa Magestat gustà molt dels agasajos molts, sels feren, ab que se feren llen- guas en alabansa de la Ciutat, havent al matí exit moltas gracias de sa Ma¬ gestat. GRACIAS FETAS PER SA MAGESTAT Es a saber per la Ciutat títol de flde- líssima. Al Dr. en Medicina Jaume Regas Conceller, en cap, y Dr. Pages y Canal titols de Cavallers. A D. T. Tort titol de — 2r Marques. Al Sr. Francisco Comalada y Canovas, Anton Bergada, Francisco Morgades, Joseph Sala de Folgarolas y Señor Joseph Graell titols de Nobles. A Gabriel Ponsich, Christofol Riera, Boti¬ guers, y al Dr. en Medicina Ignasi More¬ da, y Joan Francesch Coromina, y Salles Notari titol de Ciutadans Honrats de Barcelona, a dits Dr. Jaume de Cortada Ardiaca, Dr. Canonge Poqui, y Dr. Ca¬ nonge Salvador Riera titol de Capellans -de honor de Sa Magestat, cuia Reyal Persona quarde Deu, y prospere felicis- •sims anys en sa Major grandesa, com •pot, y hem menester: ad majorem Dei -glqriam Amen. :28 — La relació feta per orde dels Conce- llers de Vich es com segueix: ENARRACIO DEL SUCCEHIT EN LA PRESENT CIUTAT AB LO ARRIBO- DEL SERENÍSSIM SEÑOR DON CARLOS TERCER REY Y SEÑOR NOSTRE VUY FELISMENT REGNANT. Als setse delmes de Janer any del senyor Mil set cents y deu los Illustres senyors Concellers reberen per expres,. carta del llustre senyor Marques don Ramon de Vilana Perlas, Secretari del Rey nostre senyor (Deu lo guarde) ab la qual participa a dits senyors Concellers, que era tal lo amor, que sa Magestat aportaua a esta Ciutat, y sos Individuos, que perque poguessen tots gosar de Real Presencia, hauia delliberat venir perso¬ nalment a ella, y que son arribo seria lo dia Vint y tres del mateix. — 29 En continent de llegida dita carta, convocaren lo Concell, donant per pro- posicio y assumpto lo contexto de dita carta. Lo qual delliberá que ios Illustres senyors Concellers tinguessen facultat, com sels dona per elegir sis, vuyt, o mes personas, aquellas quels apareixe¬ ria, las quals junt ab lo Illustre Consis¬ tori dels senyors Concellers poguessen elegir altras Juntas de personas, pera diligenciar y exequtar lo que convin¬ gués per tant glorios assumpto, ab plena facultat de gastar lo que convingués, eom lo sobredit es de veurer en la sobre estada cleliberacio. Disgregat lo Concell lo Illustre Con¬ sistori, posant en exequucio dita de¬ liberació, passaren a anomenar per Jun¬ ta primera y principal los subjectes se¬ güents: Francisco Saleta y Morgades Jacinthe Sayz Francisco Comalada y Olivera Lo Dr. Albert Vilavella Lo Dr. Joan Taraval Fructuós Fontçuberta Lo Dr. Ignasi Moreta Anton Parer Francisco Vila y Puigrobí. Feta per dits senyors Concellers elec- 30 — cío de las personas sobrenombradas, do¬ naren orde ais Verguers pera que los convidassen per las dos de la tarda en Casa de la Ciutat. Dita Junta convocada passá al exa¬ men y discurs del que se haurie de exe- quutar; y en primer lloch per medi de dos Ciutadans, que foren Jaume Portell, natari y Sagimon Boxeda se passá a par¬ ticipar esta alegra noticia al President del Illustre Capitol, Capbrever, Admi¬ nistradors deia Pietat y Prelats dels Con¬ vents tant de Religiosos, com de Religio¬ sas de la present Ciutat suplicantlos tin- guessen a be ab llurs sacrificiels, y santas oracions pregar a Deu per la salut, y felis cami de sa Magestat. Feta esta diligencia per dita Illustre Junta fonch feta per aquella comissio, o Junta de vuyt personas per cuydar de parar, y preuenir lo Palacio Real que foren los subjectes següents: Francisco Saleta y Morgades Anton de Bergada Benet Cases Victorino Salles Francisco Prat y Cenjulia ■ Lo Dr. Joan Tafraval Sagimon Boxeda Francesch Luciá. — 31 Axi mateix fonch feta Junta o Comi¬ ssió quatre a personas pera que estas cuydassen de las Alimañas, y festas de alegria, y per dit effecte foren anomenats los subjectes següents: Fructuós Forítcuberta Lo Dr. Albert Vilabella Lo Dr. Ignasi Moreta Anton Parer. També fonch feta Junta o Comissió a vuytpersonas per cuydar de acomo¬ dar la Comitiva, y guardas de sa Mages- tat, per lo que foren elegits los subjectes següents; Francisco Vila y Puigrobi Anton Bosch, notari Jaume Clos, notari Jaume Portell, notari Pere Cases, notari Francisco Carbonell Joseph Alauall Juan Costa. Mes hauant tambe fonch erigida Jun¬ ta yfeta Comissio a set personas per cuydar de donar prouidencia a la Casa Real en lo tocant a menjar, y beurer, y per est effecte foren elegits los subjectes següents: Lo Dr. Francisco Cal vet Anton Cors, notari 32 — m Joan Francesch Mascaró Francisco Riera Francisco Alauaií Cristòfol Riera Joseph Massia y Arcarons. Per disposar la guardia se hauia de fer a sa Magestat mentres estaría en es¬ ta Ciutat fonch feta comissio a quatre personas^ que foren las següents: Francisco Vila, notari Joseph Comes, notari. Joan Francisco Coromina, notari Anton Cors, notari. De la mateixa manera foren elegides dos persones per donar procidencia en donar, y distribuir lo carbó, llenya, y pallas necessarias axi per la Casa Real, com de la Comitiua, Caualls, y ascemi- las, y per ço fou feta comissio a las per¬ sonas següents: Joan Foruny Francesch Amoros. E per quant tambe hi hagué halladas y festa de Toros per cuydar de una y al¬ tra cosa fonch feta comissio a quatre personas que foren las següents: Jaume Portell, notari Joseph Alauall Pere Cases, notari Fernando Cors. — m dii? Illustres Ultiiiiameiit foren per senyors Conceliers elegits dos personas en Sindichs"per anar a rccebir a sa Ma- gestat y posar esta Ciutat a sas plantas, y per ço foren elegits: Francisco Cotrialada y Olmera Jacintho Sayz. Juntas, y Comissions fetas, en Kstas primei' lloch fonch donada prouidencia, com lo Sr. Obrer cercas totas las plassas, carrers y arreuals de la Ciutat fent reco¬ rrer las teuladas, y empedrar los carrers alia ahont se necessitaua y era menes¬ ter, trahenne un gran promontori de te¬ rra deuant lo Conuent.de Santa Clara de Monjas dominicas, se formà vna plassa capas per teñirse los Mercats, com en efecte, mentras durà la mansió de sa Magestat, dits Mercats se tingueren en dita plassa de Santa Clara, quedant la plassa del Mercadal del tot desemba- rrassada, sens vendrerse en ella cosa al¬ guna. Com sobre se ha dit escrigue dit Sr. Marques Perlas que lo arribo de sa Magestat seria lo dia Mnt y tres, y se apressura la marcha, que fou lo arribo lo dia Vint y dos sobre lo mitj dia. • Ala que sa Magestat fonch mes ensa de Tona per tronarse los camins glas- sats a causa del fret, resuala lo cauall en que anana montât, y caygue dit Cauall, y de la cayguda quedà un poch lestât de vna cama, y a no tronarse pun¬ tual vn de SOS bolants arrimat a ell peri- llaua de pendrer major desgracia. EXERCICI DE LA JUNTA PERA PREUENIR LA CASA REAL La Junta erigida per preuenir lo pa¬ rament de la Casa Real discorregue en primer lloch lo puesto, y en que part se deuriapreparar aquella, sobre del qual assumpto ocorregueren moltas di¬ ficultats, sobre si seria en lo Palacio Episcopal o, en altras parts, y encon- trant per qualseuol inconuenients, per últim resolgueren preuenirlo en la pla- ssa del Mercadal lo qual tou mes asser- tat per lo embelliment de la plassa. Per la formació dedit Palacio pi-en- gueren la casa del General, y la Casa de Joseph Mascaró que estan contiguas co¬ municant aquellas ab un portal que se obri. Tots los aposentos y salas de dit Palacio se entapissen ab colgaduras de drap de ras per ser en temps de íuern posant en los portals cortinas y sanefas de domas carmesi ab guarnició de or, y en la Sala de dita Casa del General se posà lo Solio ab dosser de Vellut carme- si també guarnit ab ruedo de sarrell de or, y las caygudas ab passamá de or, arrimat a la paret del costat dret de dita Sala preuenintse també per los aposen¬ tos los mobles necessaris, cuberts es¬ tos ab tapetes de domas ab guarnició de or, no se para Hit per sa Magestat puig ell ja lo aportava; en dita casa se hagueren de parar set llits, per lo Sumiller y al¬ guns patges, se esteraren totas las salas, y aposentos, y se perflcionasen ab al¬ guns quadres allá about fou menester. Per alumbrar ditas pessas a la nit se acudía tots los días ab quatre atxas, quaranta Velas de mesa, y dotze' velas llargas per las canalobreras se hauian posat arrimadas a las parets, las quals eran plateadas, no se posaren salamons per no ensuciarse ningu ab la cera hau¬ ria distillât dels llums. Ultra de dita cera se donaren per las guardas, cuyna y cauallerias candelas de greix o, ceu, las quals cosas se donauan tots los dias al conde de Santalor o, a los ajudants, qui tenia incumbencia de dita Casa Real; Per ser en temps de luern se feya foch en lo aposento del retiro de sa Magestat en un escalfa panxas, lo qual se hauria guarnit ab dos caualls de bronze, y lo, foch era de llenya de aspras ben secas. 30 — La Cuyna per dita Casa Real se feu en la Casa deJoseph Mascaró en lo corral per donar major capacitat, preuenint, y resguardant aquella ab teulada, y un o, altre dels anomenats anaue y frequen- tauen dita Casa Real per si faltava al¬ guna cosa per donar deguda prouidencia. EXERCICI DE LA JUNTA PER PREUENIR LA GUARDA Los subjectes elegits per disposar la guarda per sa Magestat conuocaren a tots los Col·legis y Confrarias de la pre¬ sent Ciutat, als quals participaren lo assumpto de hauerlos conuocats, suplt- «antlos, que en ocasió tant felis, se dig- nassen seruir a Sa Magesiat y honrar la Ciutat, allistant de dits Collegis y Con¬ trarías aquellas personas que regonei- xessen mes aptes, y apróposit, per for¬ mar dita guarda, y que cada hu de dits comuns se seruis aportar la llista dels subjectes aproposit, per lo referit. Obiren gustosos uns, y altres, conuo- cantse separatim dels Comuns Unanims y conformes tots convingueren a la pe¬ tició sels baula fet, aportant cada Col·le¬ gi, y Confraria sa llista, que entre tots foren quatrecents y setanta, y distribuits estos per dita Junta per formar tres com- panyias, digueren als Consols y priors de ditas Confrarias que ells se elegissen los Capitans, y demes officials, los quals de comú concentinient anomenaren en Capitans a don Geronim Ferrer Llupia y Cebassona, don Felix Sala y Casala, y Joseph Moragull cavalier, y per los de¬ més officials ho posaren en sort sobre a que Confrarias tocarían los tinents. Al¬ feres, Sargentos y Cap de esquadras, y axi mateix elegiren dos Ajudants, per entrar ditas guardas se preuingueren tres atamhors y dos estandarts. lEXERClC) DE LA JUNTA PER ACOMODAR LA COMITIUA Y GUARDAS DE SA MAGESTAT Las personas elegidas per acomodar la comitiua y guardas de sa Magestat deligenciaren en buscar Casas y axi ma¬ teix robas per acomodar los senyors ve¬ nien ab sa Magestat y axi mateix sas guardas, preuenint las Casas mes, y me¬ nos segons la calitat de .las personas, y ja antes del arribo Vingueren los Apo- sentadors, ais quals sels donaren en es¬ crits ios noms, y cognoms de las Casas ahont cada qual baula de acomodarse, ab la qual disposició se acomodaren tots ab tota quietut y prestesa. 38 — EMPLEO DE LA JUNTA DE ALIMARIAS La Junta y personas elegidas per cuy- dar de las Alimarlas y altres festius en primer lloch feren publicar una crida; ab la qual se amonestaua, que tothom generalment se smeras en fer alimnrias com mes, y millor porien y sabien pel¬ los tres primers dias. Per la Ciutat se feren alimarias en las Casas del Concell posant atxas a tots los balcons y finesiras de ditas Casas y dalt de la Torra artiñciosas llanternas y poms, distribuintse las graeras per las plassas, carrers y arreuals de dita Ciutat. Tenia la Ciutat preuingudas atxas per los balcons de la Casa Real, las quals no linguereii efecte per no stilarse en la Casa Real fei- alimarias. Per la armonía y musica, se preuin-^ gueren dos cobles de ministrils y altre cobla de clarins de guerra, iiosats esto Ç0 es Vn coble de ministrils ab un cata- fal a la Mai-e de la font, altre a las VTd- tas de baix en lo mateix endret, y las trompetas en una casa al cap de Vall de dita plassa, los quals a porfía com baix se dira demostraren llur habilitat. Axi mateix per los tres primers dias — 39 se preuingue Inuencio de foch- la quai se tiraua en la cupula de la Font, hauent per en asso fet un catafai belant sobre de la mateixa font, y per la breuedat del temps, y assegurar lo desempenyo se feu propi en Barcelona enuian a cer¬ car officials practichs y perits per tais empresas, lo que ab diligencia, se logra y ab tot aplauso. EXERCICI DE LA JUNTA ERIGIDA PER DONAR PROUIDENCIA A LA CASA REAL La Junta erigida per donar prouiden- ,cia a la Casa Real dos dias antes del arribo de Magestut tingueren un me¬ sa morial lo qual estaua escrit lo que se en habia de manester tots los dias, axi car¬ nals, com coresmals, tant es a saber perdius. Conills, Ilebras, Carn de molto, de Vaca, Vadellas, canselada, tossino fresch, species, mantega, ortalissas, di¬ ferents bçrvas, pastas y moltas altras cosas y après de donat lo memorial aug¬ mentaren unas y altras cosas; per donar prouidencia se scrigueren différents car¬ tas y enuiaren propis en unas y altras parts, axi en la Marina per lo peix de mar, com en Ripoll y altres parts per Truytas, y a impulsos de estas diligencias 40 — se consegui lo poder assistir no sols ab lo que se demana, si ab mes superabun¬ dancia en tot, y cada dia ja donaren al Coch major tot lo que se hauia de ma- nester lo dia següent; de forma que se dona tot lo que se habia de menester lo dia de la marxa que fou a las nou. del mati, y ana a dinar en la Vila de Cen¬ tellas, Vns y alires de dita Junta anauan a porfla a la Cuyna per veure si faltaua cosa per la deguda prouidencia. INCUMBENCIA DE LA JUNTA PER CUYDAR DE LA FESTA DE TOROS Y HALLADAS Los subjectes elegits per cuydar de las festas de Toros, y bailadas, sels re¬ comanà esta incumbencia, puix après de trouarse ab sa Magestat en esta Ciu¬ tat son secretari donà intenció, que fe- ssen dits festius y axi se preuingueren per quant Vingue dita occasio ja per buscar Toros ja per serrar la plassa. EMPLEO DELS SINDICHS Los Sindichs hauran de anar a reci¬ bir a sa Magestat a la ultima posada, y posats a sos Reals peus diran y expo¬ saran lo alboroso, y alegria ab que se — 41 troua tota la Ciutat, y sos Indiuiduos, de que se digue venir personalment a ella a honrarla, y axi mateix exequutat "estprimer cumpliment, procuraran sa¬ ber si gusta que se li fasse entrada, y si voldrà que se.li fasse entrada o no, de qualseuol cosa procuraran donar auis per lo propi que ab si per dit effecte amenaran. Estas diligencias y preuen- oions preuingudas, vingut lo cas tant de¬ sitjat de posarse en exequucio, lo dimars al Vint y bu de dits HíCS y any se rebe segona carta de dit senyor Marques don Ramon de Vilana Perlas secretari pre¬ dit, ab la quai auisaua a la Cliutat, que lo dia següent al Vint y dos molt dernati los dits senyors Jacintho Sayz y Fran¬ cisco Comalada y ulmera, los quals no pararen fins a encontrar sa Magestat lo que lograren en la vila o, lloch de la Garriga; y après de cumplit ab la in¬ cumbencia sels hauia recomanat, pro¬ curasen srber si gustaua se li fes en¬ trada, y altres demostracions de rego- zijo, y se feu entendrera dits Sindichs que no volia entrada, si empero per¬ metria se li fessen alimarias. Entesa per dits Sindichs la Real Voluntat per lo propi que amenaren donaren auis a la Ciutat. 42 — Lo dia antecedent dits senyors Con- cellers hauien conuocat en las Casas de la Ciutat tota lanoblesa, Cauallers, (Ciu¬ tadans honrats, (Caudints de privilegi militar, Jurats de (Concell, y altres Ciu¬ tadans als quals suplicaren que axi en lo arribo de sa Magestat, com en los de- mes actes, y functions se dignassen hon¬ rarlos, y cada bu de dits senyors Con- cellers feu elecció de persona per, la¬ dearlos, lo senyor Conceller en cap ano¬ mena Francisco Saleta y Morgades ca- ualler, lo senyor Conceller segon ano¬ mena Joseph Moragull tambe Caualler, lo senyor Conceller ters anomena lo se¬ nyor Anton Camps y lo senyor Conceller quart anomena lo senyor Joseph (Coll ciutadans honrats. Tingut auis, que ja se assercaua sa Magestat se entra la guai'da devant del Palacio, es a saber la companyia de don Geronim Ferrer, L·lupià y (Ceuassona, y los senyors Concellers partint de Casa de la Ciutat quiscun de ells ah los quatre Proms o, subjectes nomenats, y ab mol¬ ta altra cornitiua, sen anaren a dit Pa¬ lacio, ahont aguardaren, flns que arriba sa Magestat, qui entra per lo prat de la riera, rambla, y deualladas amunt, es¬ tant los camins a distancia de mitja ho- — 43 ra de la Ciutat cusits de gent, cridan tots a un mateix temps Visca el Rey Carlos Tercer, y axi que entra per lo portal de Gurp y desboca en la plassa ■comensaren a tocar los ministrils, trom¬ petas ab tota armonia, y consonancia, la plassa obstant sa capassitat era limi¬ no tada per compendrer la gent que a ella habia acudit, los balcons, finestras, por- xadas, y moltas teuladas axi mateix es¬ tacan plenas de gent axi de la Ciutat, com de las cercanías, y altras parts re¬ motas que hauian acudit, las damas y senyoras ricament atauiadas per los balcons y fou tanta la gritarla de Viua, Viua, que apenas se apercebian los mi- nistrils y trompetas. Al arribo los Concellers se posaren a la porta del Palacio, y desmonta! sa Ma- gestat del Cauall en que anaua, 11 feren la salua, y posantse deuant entrada y escala amunt, anant primerament los Concellers ters y quart, y après lo en cap y segon, lo acompanyaren fins a la primera sala y al entrant de son quarto; y seguidament ab lo mateix orde, y acompanyament sen tornaren en casa de la Ciutat, ahont dits senyors Conce¬ llers donaren las gracias a tota la co- mitiua los hauia fet merse y los supli- 44 — caren la continuado per ios domes ac¬ tes, y se aduerteix que al arribar sa Ma- gestat en lo Palacio, los Verguers dels senyors Consellers trahentse las massas de sobre los muscles posasen aquellas- sota la assolia del bras esquerra. Lo mateix dia y al cap de poch rato per medi dels dits dos Sindichs se enuia a Palacio a demanar llicencia, y hora per besar la ma a sa Magestat, la quai sels dona y assenyala per las quatre y Vn quart de la tarde arribada dita hora partiren dits senyors Concellers de Casa de la Ciutat acompanyats cada hu de son Prohom y ah gran comitiua de Ca- uallers, senyors gaudins de Priuilegi militar, y de molts altres Ciutadans, y anant ab molt espacio y grauedad, y a la que comensaren a eixi en la plassa fou afauorida sobre manera esta Ciutat de sa Magestat puyz isque públicament en Vn dels balcons del salo mirant lo Consistori, about estigue un rato fins^ y a tant que foren entrats tots en la en¬ trada y Volta de dit Palacio, y a lentrada de aquell dits Verguers dels senyors Concellers baxant las massas se posaren aquellas sota lo bras esquerra, pujats dalt en dit Palacio entraren sols en lo salo en que estaua parat lo solio, y do- sser los dits senyors Concellers, quedant fora ios Verguers y comitiua, y après de hauer lo Conceller president donat las gracias Magestat de hauerse dignat a sa honrar esta Ciutat ab- sa Real presencia, pressehint las degudas reuerencias, de Vn en Vn li besaren la ma, y cumplint ab est obsequi, ab la mateixa confor¬ mitat sen tornaren a Casa de la Ciutat, about axi mateix donaren las gracias a la Comitiua per la assistència sels habla fet, suplicantlos la continuado en los demes actes. Poch rato après desta embaixada pel¬ la Ciutat la feu lo Illustre Capitol de la Santa Iglesia, la]qual feu ab la disposició y grauedat ques segueix, tots los senyors Capitulars anauan sens manten, y en lloch de manten aportauan Vna lloba de tafeta negra de la mateixa llargaria, par¬ tiren de la Catedral, anant primerament lo Verguer de dit Capitol, tras est, se seguia lo mestre de serimonias ab son bonete, y ab sa mangala o, insignia ab cap de plata, seguia après dit Illustre Capitol ab passos molt granes, y mesu¬ rats, anant en la primera flia ço es en lo mig lo Senyor Ardiaca, tenint a son cos¬ tat dret, lo Senyor Sagristà, y en lo es¬ querra lo Senyor Dega, y après se se- 46 — guian senyors Capitulars de dos en dos per orde de antiguetat de canonicat, anant tots ab bonetes en lo cap, a quatre passos delís auauen tots los officials de dit Illustre Capitol axi mateix ab bonetes en lo cap, y tras destos los patges de dits senyors Capitulars; era tal lo con¬ curs de gent, que de vnas y altras parts hauia acudit, que per passar las embai- xadas, era precis, que los sargentos, y denies officials a impulsos de molta di¬ ligencia fessen apartar la gent, al entrar dit Capitol en lo Palacio, lo Verguer de aquell abaixa la massa, ab la conformi¬ tat se ha dit dels Verguers de la Ciutat. Feta per dit Illustre Capitol se despedi besantli de ^'n en Vn sa ma, y prenent per lo carrer de la se restitiii a Riera, dita Cathedral. Tota la tarde ditas coblas de ministrils y clarins posats en los puestos referits a porfía los Vus als al¬ tres anaren ab tota consonancia tocant llurs instruments, de forma que luego que acabaua lo Vn coble reprenia lo al¬ tre. Tots los dias se continua esta mu¬ sica ab la confo.'·mitat sobre espresada comensant a las deu del mati, fins a las dotze del mitx dia, de las dos de la y tarde, fins a serrarse la nit, y après a la nit axi que se comensauan.las alimarias. fins que se acabauan aquellas alimañas. Estaua preuingut que las alimaiias las comensassen tots en Vn mateix temps que seria al punt de las set de la nit, a laquai liera se assenyalaua ab la Cam¬ pana de casa de la Ciutat y en le interim que durauan ditas alimarias contribuía a la festa la armenia de las campanas de la Catedral. Lasquatre personas elegidas per cuydar de las Alimarias y festas de foch molt prest la tarde de dit día se confe¬ riren en lo Real Palacio, ahont dema¬ nant lo Excelentíssim Senyor Compte Altam, sumiller de Corps y Gentilhom mayor de sa Magestat y exint dit senyor li digueren se hauia preuingut una in- uencio de foch per donar gust a sa Ma¬ gestat, y axi Venien a saber si gustaua delia, y en quant ne gustas desitjarian saber la hora, per donar prouidencia, y dit senyor conde Altam digue lo partici¬ paria al Rey, y que de sa Voluntat los auisaria, y entrant luego en lo quarto a poca distancia torna exir, dihent que sa Magestat gustaria delia y que fos a las set y un quart de la nit, y queja se do¬ naria senyal, que seria posar un cande- lero en lo baico, y axi ab esta prouissio y adv^ertencia, se despediren, arribada 48 — la hora, y vist lo senyal del caiidelero en lo mateix punt, se dona focli a la in- uencio, que com ja sobre es dit estaua disposada ab un catafal volant, sobre la font del mig de la plassa, de la quai gusta sa Magestat posat en mig del salo del Palacio y ab los balcons ubei'ts; ter¬ minada dita Inuencio fou cosa admii-a- blement gustosa lo seguii- las plassas, cai'rers, y arreuals de la Ciutat, ab las mokas alimarias (jue tothom axi lícle- siasticbs, com segiars se bauitai esme- i'at, contribubint axi mateix a ellas ab artiñcios ingeni la Iglesia Cathedral, a la qua! acomi)anyavan las demes igle¬ sias axi de Religiosos, com de Religio¬ sas, anant a porfía qui mes ben dispo¬ sada alimaria faria, ja en los Campanars, fatxadas y portals de las Iglesias, com sobi'e las bouedas de aquellas; y f(jren tants los llums axi de atxas, ilaniernas, com altres inuencions que sobre succe- bir esta celebritat molt cerca de la con¬ clusió de la lluna, quant aquella te eclip¬ sada casi tota la nit resplandor, subs¬ son tituí lo artificios de las alimarias, no sols, la claredad eclipsada de la lluna, sino tambe lo resplandor del mateix sol, c(ai- uertintse la nit en dia a impulsos del res¬ plandor que ditas alimarias fecundauan. — 4!) Lo mateix dia a la tarda y après de feta la embaixada per lo lilusire Capitol, anaren a besar la ma a sa Magestat tots ' los nobles, Cauallers, ciutadans honrats, y gandins de priuilegi militar. Dijous al 2'i lo Consistori dels senyors Concellers se conuocá en casa de la Ciutat, y a las nou boras enuiaren los dos Sindichs a Palacio per saber de la salut de sa Ma¬ gestat, y com bo bauia passat aquella nit, qual cumpliment se continua tots los dia,s següents mentres fou en esta Ciutat. A las deu horas antes del migdia se muda la guardia ab tot orde, y discipli¬ na militar, fentse aixis mateix guarda de dia y de nit en los portals de la Ciutat per assegurar la quietut. Lo mateix dia al matí anaren tres doctors,ço es un de cada Collegi ab lo Vadell ab sa massa a suplicar per part de la Uniuersitat sels concedís llicencia por posarse als peus de sa Magestat y besar sa Real ma, la qual fouch conce¬ dida y donada hora per las quatre de la tarda. A la hora assenyalada partiren de la Universitat en forma los tres Illustres Col·legis, ço es de Tbeologia, Jurispru¬ dencia y Philosophia, los quals partiren .50 — en forma, es a saber lo Vadell ab esta sa massa, y gramalla deuant, après se seguia lo senyor Rector de dita Uuiver- sitat lo Illustre Senyor luo Cassanyes, Capella de honor de sa Magestat ador¬ nat ab sa beca, e Insignia de Rector al qual ladeauan los degans dels Illustres Collegis de Tbeologia y Jurisprudencia; a ço es lo dega del Collegi de Tbeologia la ma dreta y lo dega del Collegi de Ju¬ risprudencia a la ma esquerra, y après de ells se seguían los demes doctors de Tbeologia y Jurisprudencia, interpolais de dos en dos, y últimament doctors en Philosopbia axi mateix de dos en dos adornats de capirots y borlas, ço es los doctors Tlieolechs ab capirot y borla blandí, los doctors Ileys bonetes ab en lo Capirot color rert, los doctors en Ileys seculars ab lo capirot color carmesí, y los doctors en Philosopbia ab lo capirot morat los quals entre tots foren en nu¬ mero sinquanta y quatra, si alegraua a la vista la diuersitat de las Insignias ab (|ue anauan adornats, suspenia la Ma¬ gestat y modestia ab que anauan, y ad- miraua mes la sciencia, y prudencia que en ells concurría. Cra tant lo concurs que assurti a gosar de est nragestuos obseijui que fuu precis, que los sargen- tos, y demes officials de la guardia, se aplicasseii en fer apartar la gent per pa¬ ssar. Axi que arribaren al Palacio lo Vadell se posa la massa sobre lo bras e.squerra, y entrats dits Cobegis y doc¬ tors en lo salo, y deuant solio en que estaua assentat sa Magestat dit Illustre senyor doctor y canonge luo Cassanyes preuere Rector, en nom y per part de dita Uniuersitat y Cobegis, ab sa acos¬ tumada eloqüència, pi'ofunditat y scien- cia feu sa (jracio que per ser tant docta, sabia, y discreta, per pei'petua memoria se inserta en lo present Acort, y dita oracio feta anaren de un en un a besar la ma a sa Magestat, quai obsequi fou per sa Magestat de tanta estimació que arrobauli son Realt carinyo, après de despedits dits Cobegis y doctors de sa Real Presencia, y tirant aquells ab la mateixa mesura y grauedat per la part de baix de dita plassa isque sa Magestat en lo baleo pei-a gustar mes de aquella genei'osa y magnifica accio. Antes de serrarse la nit los (|uatre subjectes elegits per cuydar de les In- uencions de Poch tornaren al Real Pa¬ lacio y digueren al Sumiller lo Cxceben- tissim Sényor Compte de Altam, que la Ciutat per ob.sequiar y donar gust a sa Magestat tenia preuinguda segona in- uencio, y que venían enuiats per veurer y saber, si Magestat gustaria delia, y sa entrat dit Excellentissim Senyor Compte en lo quarto de sa Magestat per dessaber sa Real Voluntat, al cap de pocb rato isq-ue.y digue a dits comissaris que sa Magestat bauia gustat molt lo dia ante¬ cedent de la inuencio y axi que conti- nuassen la segona a la mateixa hora y quant se fassa lo mateix senyal del dia antecedent. Tocadas las set, se tocala Campana de Casa de la Çiutat senyal de en- per cendrer las Iluminarias, y al cap de un rato quant aparegue a sa Magestat, se obriren los balcons y se trague lo senyal del Candelero en lo baleo, y luego se dona füch a la inuencio, que si be la del dia antecedent dona gust a sa Magestat esta segona li aparegue millor, la qual invenció consumida y acabada conti¬ nuaren las aliniarias, y musica de la mateixa conformitat que se ha dit en lo primer dia. üiuendres als vint y sinch a la hora acostumada se entra ià guarda y sa Ma¬ gestat ana a missa en la Cathedral, y se obseruaren las solemnitats següents: en primer se preuingue lo talem bo de la Ciutat al peu de la grada del fossar, y sobre la grada estaua parat uii estrado de vellut carmesí y una almoada, y so¬ bre ella la Santíssima Vera Creu; parti¬ ren los senyors Concellers de Casa de la Ciutat al> la mateixa Comitiua de Proms y acompanyament de molts Ca- uallers y Ciutadans, aguardantse dins de la Seu quant arribana lo Senyor Rey y axi mateix estaua preuingut lo Illustre Capitol y Reuerent Clero ab los ganfa- rons, bandera de Sant Pere, y Creu alta, estauan axi mateix preuinguts en la pla- ssa deuant dita Cathedral los ministrils y Trompetas, sa Magestat monta a ca- uall dins lo Palacio a qui acompanyauen molts cauallers tambe a cauall, rodeat de la guarda, y en son seguiment sua ana tambe la Companyia que estaua de guarda, prengue lo cami per lo poi'tal de Gurp, deualladas auall y entra per lo portal de Mallolas y carrer de la ramada, axi que isque del Palacio Ans entrat dins la Cathedral, fou continuo lo crit de Vi- ua, Viua, puyx tots los carrers y plassas estauan casi plens de gent. Al arribar cerca la escala de dit fossar desmonta del cauall, estant ja en dita escala pre¬ uinguts los Senyors Concellers ab lo ta- lam, las Varas del qual aportauan es a 54 — saber las dos primeras los-senyors Con- cellers en cap, y segon, las dos del mig los senyors concellers ters y quart, y las dos ultimas, los dos primers Proms. Estauan com se preuinguts lo Il¬ ha dit lustreEapitcl y Clero ah lo gremial, qual aportaua lo Ardiaca per trouarse la Sede Episcopal Vacant, adorada que bague sa Magestat la Santíssima Vera Creu, y po¬ sat sota lo talem a la ma dreta de dit Se¬ nyorArdiaca, anaren entran processio- nalment en dita Cathadral, y entrant ja se entona lo Te Deum los cantors ab arti¬ ficiosa armonía, y apassibilitat de cant, y al entrar del cor los Consellers de.xaren lo talem, y se posaren deuant de sa Ma¬ gestat, anant primers los Consellers ters y quart, y après los Concellers en Cap y segon, passant per lo mig del Cbor, del qual se hauia tret lo feristol que estaua en lo mig, quedant aquell desembara¬ ssat, y a ia que arribaren al peu de la escala del presbiteri dits senyors Conce¬ llers se pararen, y puja sa Magestat, y pujat que fou en dit presbiteri pujaren tambe dits senyors" Consellers, per gra¬ da special los feu sa Magestat, y se po¬ saren agenollats a la tarima del escon de la part de la epístola en que acostu- mauan estar, no pujant ab ells ningu — .55 dels Protns; sa Magestat se arrodilla so¬ bre almoada en lo estrado se li hauia preuiiigut. Lo Santíssim Sagrament del altar (que per eternitats sia alabat) estaua ex¬ posat patent, finit lo Te Deum lo Senyor Ai'diaclia, qui oí'ficiava digue la oracio, y dita aquella baxaren los quatre (^abis- cols, y posats en lo Chor, se comensà lo offici, lo (jual celebra lo Illustre Senyor Don Jayme de Cortada Ardiaca y Canon¬ ge, seruintli de (Liper lo Illustre Senyor Doctor y Canonge Joseph (iranyo pi'ebe- re Canonge anli(> — A Gabriel Ponsich, de Ciutada honrat. Lo concurs de gent que acudi a tanta celebritat fou qual se dexa compendrer, pero fou tanta la misericordia del Se¬ nyor que tots los festins sobre mencio- dats se lograren ab tòt contento, alegria, y quietut axi de sa Magestat, de sa Cc)- mitiua, de tots los Comuns, y particulars, sens esperimentarse la menor desgracia, ni ruido. Tres dias après de fora sa Magestat se escrigue a Don Francisco de Graeil y Castelló suplicantlo en nom y per part de la Ciutat se posas aïs Reals Peus de sa Magestat dient y euposantli que esta Ciutat se trobaua ab lo degut cuydado de com ho hauia passat per lo cami y com lo passaua ara de present y que lo mateix obsequi fes a la Reyna nostra señora. Estas per major las cosas que son passaren dexantno*^altres de menors, de las quals se ha fet la antecedent adno- tacio, pera que en cas semblant serues- quen de nort y segura pauta per lo de¬ gut asert. Per compliment y satisfacció de totas las quals cosas y celebritats gas¬ ta la Ciutat la suma y quantitat de discurs i)i<:r> dr. cassanyks l)K,\ \\ r DK S. M. Sefiol' • Siempre fue uu goso y agrc\deciinien- to grande más diflcil de explicar, que de concebir, porque siendo muy dilata¬ dos los senos del Corazón que le <'onci- ben, son muy limitados y estrechas las Cauales de la eloíjuencia que le expre- ssan; por esta razón gozosos y agrade¬ cidos los egipcios, á la magnanimidad y Clemencia del Emperador Julio Cesar, en Ocasión que se digno visitarles, y honrarles con su real y deseada presen¬ cia, congratulándose de tan feliz arribo, manifestaron su Concepto, cotí un mu¬ do, pero misterioso gei'ogliñco, pues eri¬ giendo vna eleuada pirámide colocaron en la Cumbre della un Ojo muy X'igilante y dispierto, al rededor de la Pirámide un manojo de sazonadas Espigas, una Espada, un globo, un Olivo y un tem¬ plo,, con un lema o Epígrafe que dezia: Julio Caesai'i semper augusto, totius < )r- bis Míxleratori, oh animi (>lementiam et 68 — iibeialitatern Aegiptii communi aere ere- xere: insinuando con esto que lograuan todos los bienes con la presencia de su l^rincipe, la tierra su feracidad y abun¬ dancia simbolizada en las respigas, los Vasallos su defensa significada en -la Kspada, la República su prudente go¬ bierno flgurad'o en ef "globo, los Desua- lidos su refugio expressado en el oliuo, la Religion su augmento decifrado en el templo; assi espressaron los Egipcios el goso y gratitut que les cabia del feliz arri-bo de su Principe y assi manifiesta también esta Uniuersidad literaria Auso- íiense, lo inefable de sn alborozado agradecimiento, añadiendo á la Empre¬ sa de los Egipcios la Sal que es símbolo de la sabiduría, pues deuiendo las letras de nuestra Uniuersidad, al zelo y amor que Vuestra Magestat les tiene, el ha- uerle condecorado con el honroso titulo de Regia,, deuen en el dia de oy por su . natural coi-riente reuerter obsequiosas al Mar de quien sus gracias salieron con un mote qne diga: X'enerunt nobis om¬ nia bona pari ter cum il lo, y con otra le- ti'a: Omnia flumina inti'antin mare quia omnia exeunt ab eo. Concluyendo la Empressa de nuestro geroglifico con una agulla Real, que llenando sobre sus alas — Ii9 sus Polluelos, exponiendo el Pecho à las Saetas y volando y circuendo el monte donde tiene su nido diga la letra de su Empresa. Ego portaui vos super alas meas et rupe nidi circumvolo orbem. Bien conocemos Señor que todo el es¬ fuerzo de nuestras expresiones no pue¬ de empeçar á corresponder á lo inmenso de tan soberana deuda, pero Esperamos que la Real Clemencia de Vuestra Ma- gestad admitirá en sacrificio en sus au¬ gustas aras nuestros fidelissimos y obli¬ gados affectoscon los quales incesante¬ mente repetimos lo del Poeta: Viue, bea, gaude, regna, floresce, triumfa. Viva Vuestra Magestad los nestoreos años para Consuelo de sus fidelissimos Vassallos, goze Vuestra Magestad con posession pa¬ cifica sus dilatados Dominios, en premio de sus continuas fatigas. Reyne Vuestra Magestad con el mas fausto y feliz Im- . perio para terror de sus Enemigos, flo¬ rezca y fructifique Vuestra Magestad con la bendición diuina, con secession dilatada como necessita esta Catholica Monarchia y triunfe Vuestra Magestad de tudos los Coraçones, como merece su justissima Causa, asta quq los gloriosos pendones de sus triunfantes águilas y armas se vean tremolar sobre las mas 70 — (20 DF. FFBREH DF ISIO) 'l'ot just I;i Junta Correginrental tiavia tornat el dia avans a Vicli, quan el dia 2 de Febrer de 1810 a les quatre de la tar¬ de un exèrcit francés de uns lo.ooo Vio¬ rnes "y IñOO cavalls manat pel general Jo- se[)h Soüliam havia franquejat el Fongos^ y era mes ençà de Centelles. La Junta Corregimental que dirigia aqui el movi¬ ment anti-francés y el gobernador mili¬ tar interi, 1). \'entura \'allgornera, pogue¬ ren fugir ab una hora d'anticipació ans que els francesos entressen a ^'icl·l. Pri¬ merament sen anaren a St. Harthomeu del Crau, amparantse ab els somatents y miqueletsdel Dr. Francesch Rovira, y al cap de dosdias havia la Junta fet nova instalació a Alpens. Era la tercera vegada que els exèrcits de Napoleon Buonapar¬ te ens visitavan. — 73 EI Mariscal de Camp dels exèrcits de Ferran VII, D. Enrich O'Donnell havia rebut el dia 21 de Janer d'laquen any el nombrament de Capità General interí de Catalunya. Militar com era, se mostrà advers a les organisacions de guerra que s'havian anat fent desde el principi de la campanya, y començà a formar verda- ders cossos d'exércit, a promourer quin¬ tes y anà extingint les antigues compan¬ yies de voluntaris (i). L'O'Donnell reorganisava Fexercit y aleshores reuní uns 8000 homens y 1000 cavalls a Manresa, havent sortit tant aviat com sapigué els francesos a Vich cap al moyanés, portant per aven- çada el coronel Milans y en Sarsfteld. El dia 12 de Febrer un cos ben fort del exèrcit invasor volgué passar a Moyá, topan ise ab altre espanyol manat pel brigadier Porta que desde Centelles sen anava a engrossar Fexèrcit del O'Don- nell. Les tropes aquestes tingueren de retirar y sort hagueren dresser .socorre- (1) El Capità (le la companyia de St. Thomas en document oficial diu (]ue fou estingida aques¬ ta a 10 Maig de 1810, pero documents del temps donan això com a let ja en 13 de Març del ¡na- teix any. 74 — gides per les tropes de Moyá que les reculliren. L'endemá els francesos pu¬ jaren per Collsuspina y els de la terra, que's trovaren ab la cavalleria que venia per la carretera, se replegaren cap a Se¬ llent y Pont de Cabriaines. Els napoleo- nichs pogueren arribarse a Moyá ahont pernoctaren, pero Pendemá decidiren tornar enrera cap a Vich, puix que ve- yan que corrian perill. Sembla que fou contra aquest cos francés la operado que feu en Sarsfleld aquell día 14, ab 1000 soldats y 60 cavalls queMs esperà pels recons de Malla y els hauria copat enterament si de-Vich no hi hagués acudit reforç. El dia 15 en Milans baixà també y s'entussiasmá massa en voler desfer un altre escamot francés; pero 4000 soldats mes draques- tos Panavan a tancar, tenint sort de la protecció que li donà OrDonnell que desde Calders ab en Porta baixava de Moyá per impedir que el enemich se co- rreguécap al Congost. Això feu que aquell dia 15 se tanqués ab una desfeta pels francesos, no sens experimentar els de¬ fensors de la terra ben sensibles pèr¬ dues. Res mes hem pogut averiguar sobre lo que succehi aquells dias que antece- direu al 20 de Febrer, memorable.per la HÂTALLA DE VIGH. D^aquesta els docuraenta que hem vist en els arxius vigatans no'n diueu pas res, cosa natural desde'l moment que fou adversa per la gent de la terrá. Els partes oficials de nostre exèrcit no sabem que'n digan cosa. Sois ne parlan, fent veure Ifimportancia que tingué, les relacions contemporànies escrites per gent de la Plana; donantne precioses no¬ ticies el Pare ffamon Ferrer l'autor del dietai'i que titolà Barcelona (autina, qui's prengué la molestia de copiar y traduhir al castellà, anotantla cuydado- sament, la narració-ben llarga y detalla¬ da que'n feu el parte oficial que el Ma¬ riscal del Imperi y Gobernador General de Catalunya pels francesos. General Augereau, Duch de Castiglione, envià al Duch de Feltre, ministre de la guerra de Ntipoleon, parte fetxat a Gerona el 24 del mateix mes de Febrer, que fou publicat en l'afrancesat !)iari de Bar¬ celona 1/ del (iobern de datalanya, el día 22 de Març de 1810. A aquest parte oficial tindrem de re- terirnos al redactar la descripció d'a¬ questa batalla de Mch, descripció en la que hi englobarem lo que resulta de lo consignat pel P. Ferrer, pel histoi'iador Blanch y per les noticies que n'hem pogut recuilir nosaltres en les relacions que hem mencionat y que'ns han sigut trameses per la tradició vivent encara entre nosaltres. FI general ( FDonnell donà una gran importancia a lo que anava a succehir el dia 20 de h'ebrer. Havia portat ses forces aMoyà, concentranlhi totes les tropes qeu pogué, fins trayentne de les places de guerra, reunint un conjunt que's fa pujar a 12000 hornens y 1200 cavalls, tenint avisats a que compare- guessen al lloch de l'acció els somatents den Rovira que's poden judicar en M o i mil homens. Eran lessetdel mati quan l'O'Donnell havia fet embocar ses tropes a la Plana en tres columnes. La de la dreta, en que hi anavagran part de la cavalleria, esta¬ va dirigida pel general de brigada Porta, que baixà cap a Tona, portant els ca¬ valls al extrem de la linea que devian formar les tropes de la terra. La del mitx estava manada directament per l'O'Donnell, que baixà per Follsuspina; la derrerao sia la de l'esquerra venia ma¬ nada pel general de brigada Farcia Con¬ de que devia bai.xar per Sentfores y la Teyeda, ocupant les montanyes que do¬ minan la Plana de Vlch pel Ponent. L'ocupació aquest cos la feu tant mala¬ ment que's quedà en les serres sens bai¬ xar a pendrer part a l'acció. Els somatents y miquelets. que cu¬ brían les altures al mando del Dr. Fran- cesch Rovira, graduat de brigadier, bai¬ xaren desde Sant Barthomeu del Grau essent els primers d'entrar en foch; ata¬ cant una part d'ells el poblat y iglesia de Gurb ahont hi estava aquartelat el quart batalló del terç regiment d'infan¬ teria de linea francesa. Quan el general de divisió Sou ham, cap dels francesos, estigué casi cert dels moviments del exèrcit de l'O'Donnell, reuní tota sa divisió. El quarantadosé regiment de linea fou colocat al centre; el primer regiment d'infanteria lleugera fou posat a la dreta y el quart batalló del norantanta tres, apoyant el .primer lleu¬ ger a l'esquerra;a mes de que la cavalleria sostenia els tres canons que posseïa y les ales de la divisió. L'atach començà per les colles den Rovira que devian pretenir dividir l'exér- cit francés y s'inicià a Gurb ab tal vivesa que semblava realment'que allà se de¬ senrotllaria lo principal de l'acció, pero 78 — el general francés no's enganyà y orde¬ nà que el quart batalló d'infanteria lleu¬ gera s'anés replegant ab bon orde a fi d'unirse a les demes forçes, lo que logra sens ferseli gran dany. Una fuselleria molt forta s'empenyá immediatament al toparse les tropes franceses ab el cos central dirigit per l'O'Donnell que arribava de Munter cap a Malla. Els suissos que portava ab si el general espanyol atacaren, mentres la cavalleria den Porta venia per la dreta per fer un moviment d'avenç, embestint als tres canons francesos, un dels que caygué aviat en poder dels espanyols. En Souham al hàbil moviment hi oposà el vintiquatré regiment de dragons fran¬ cesos y ordenà l'atach, acompanyantlo pel flanclr esquer una companyia escu¬ llida de dragons de Napoleon. Aquest reforç francés desbaratà la cavalleria que tingué d'abandonar el canó prés y retirarse com pogué, endinzantse en un lloch intransitable,' potser als voltants del mas Ricart, ahont uns 30 cavalls quedasen enfangats y sens llibertat de moviments,, essent fets presoners dels francesos. En aquest moviment contra la cavalleria s'arribà a lluytar cos a cos, de manera que el coronel napoleOnich ■Delorf fou ferit d'un cop de sabi"e en el braç esquer. Els ti'es canons francesos acabaren de fer retirar als cabal Is deu Porta, enviantlos metralla. E'< t'Donnell disposà aleshores de les forces de reserva y procurà penetrar en el centre francés, atacant ab furia al re¬ giment quarantadosé que manava el Co¬ ronel Espert que tingué sos vestits atra- vessats de bales. Aquest foch sostingut pels defensors de la terra fou apoyat pels fi-ancesos ab el batalló norantatres, durant tres bores l'insistent fusellería sense qiie cap de les dues parts se do¬ blegués a retirar. Per ço el general en gefe de les tropes defensores de Ferran VII disposà una atrevida maniobra pro¬ bant de desmembar els flancbs napoleo- nicbs, pero va detenirlo et primer regi¬ ment d'infanteria lleugera, manat pel Coronel Bourgeois, que acudi a les tenta¬ tives que feu, mereixent els elogis del seu generalíssim. Quan mes viu estava el foch una ba¬ la feri delfront, a la part esquerra, al general Soubam, qu'en poch mes hi pert l'ull, produbintli una ferida sagnant y dolorosa que l'obligà a abandonar el camp de la batalla, dirigintse desde'l mas Pla de Malla, ahont se trobava, cap 80 — : a Vieil ab el temor de que no compare- guessen les, tropes que devia couduhir el brigadier Garcia Coude y no li sortissen atacantli la dreta d'duna manera que no tingués mes remey que fugir. Per xo el Souham, al esser en el palau del Bisbe per ser curat, donà pèssimes noticies so- bred resultat que s^esperava a les tro¬ pes franceses, pessimisme que se li con¬ verti en optimisme quan, un cop curat de primera intenció, pujà a la torra del palau y mirant el camp about se donava l'acció comprengué que no venia a l'o' Donnell l'ausili que tanta falta lifeya. Aleshores es fama que'l francès digué al Bisbe ^'^eyan; Monaenyoi-, ar(( la Vic¬ toria es nost/rc. Y tornà al lloch del pe¬ rill,a les dues de la tarde. Durant l'ausencia d'aquest general portà l'acció per part dels francesos el general de brigada Augereau, nebot del generalíssim francés del mateix nom. Aquest ab èxit logrà que ses tropes del centre y dreta detinguessen al O'Donnell que probà encara de fer desfilar persa dreta una columna d'infanteria, sostin¬ guda per la caballería, pero un atach que feu el vintiquatré regiment de dra¬ gons, el tercer provisional de caçadors y un esquadró de caçadors de Napoleon, — 81 trencà enterament aquella columna de tropes suissesj part de les que tingueren que rendir armes y entregarse a discre¬ ció. L'exercit del O'Donell se vegé ales¬ hores vençut y retirá,, essent perseguit pels francesos durant mitja hora fins a Tona, pero pogué pendrer la montanya y fugitiu tirà costes amunt per tornar ahont havia sortií al mati plé d'espe¬ rances. fou, donchs, pels francesos La victoria pero el fet es que la guanyaren pagantla ben cara, encara que ho amagaren tant com pogueren y exageraren visiblement les perdues que esperimentà l'O'Donnell. En el parte donat al ministre de la gue¬ rra francés se deya que havian ocasio¬ nat als espanyols mes de 3500 morts y ferits y 3250 presoners, entre'ls que hi havia 125 oficials; alabantse a mes d'ha- ber prés algunes banderes, cent matxos carregats de municions y 500 caballs del exèrcit espanyol. En aquestes xifres te d'haverhi una manifesta exageració que fa impossible Testat de les forces que restaren alO'Donnell.El Pare Ramon Fe¬ rrer, que diu haver recullits els datos d'un subjecte de carácter que presencià tota l'acció desde'l principi fins al fi y fou comissionat per atendre al socorro 82 — dels presoners espanyols y obtingué ei permis per enterrar als morts del seu exèrcit, diü que'ls presoners foren 400, de sarjant a soldat, 40 oficials y 105 ca- balls. La tradició vigaiana, qu'hem recu- llit de viva veu, afirma quefis defensors de la terra tingueren 700 presoners que foren trasladats a França, dels que n'hi hagueren molts que després feren la desgraciada campanya napoleónica de Russia. Una relació manuscrita que hi ha al arxiu del Caphreu de la Catedral diu que'ls espanyols perderen 1400 pre¬ soners y molts morts y ferits. Posar d-a- cort aquestes xifres es impossible abso¬ lutament. Els francesos calificaren la batallà del dia 20 coni «un dels fets d'armes de la guerra de Catalunya que fa mes honor a les tropes franceses, y el en que dites tropes han manifestat mes sacrifici y volor.» Que tingueren de ferne de sacri¬ fici ho demostra la citada relació del Caphreu que posa que perderen mil ho- mens. El fet es que l'hospital de Vich s'ompli de ferits y que durant els tres dies següents a la batalla els francesos en tres grans fogueres cremaren als seus morts en el mateix lloch d'aquella, haventse concedit després permis a nos- — 83 tres tropes enterressen eís morts perque espanyols dels qiie'n foren trobats el nombre de 49. K1 citat Pare Ferrer diu clarament que la pèrdua francesa sobre¬ puja a l'espanyola, haventne patit molt sa cavalleria y que ab la batalla del 20 de Febrer desaparegueren molts oficials y soldats francesos, que no's vegcren mes per Vich. Els francesos se yantaren de que'ls equipatges y hospital del exèrcit enemich parà en son poder, cosa natural desde'l moment (jue.quedaren amos del camp. De totes maneres es un fet que ma¬ naren desocupar tots els llits del hos¬ pital de Vich y afegeix el matei.x P. Fe¬ rrer que en dos dies feren sortir 300 fe¬ rits cap a França. Els vigatans tractaren molt bè als ferits de la seva part y a al¬ guns els proporcionaren roba per dis- fieçarse y fugir. Una interessantíssima relació que es¬ crigué el pagès Antoni Joseph Torralle- breta, contemporaniment als fets,diu ben clar, que si la batalla de Vich se va per¬ dre fou sols per no haver entrat en acció la caballería de'n Porta y la retaguardia den (Jarcia Conde, lo que atribueix a iinj>ericieu trahició, afegint en unaapun- tació que aquestos dos brigadiers eran 84 — tracfxits y venuts als francesos. La veu populai' ai·i-ibada flns a nosaltres atri¬ bueix la pèrdua a no haver sortit a llocb el cos de tropa den Garcia Gonde a qui encara avuy en nostre pais sel tracta de traidor. En Blanch y en Bofarullen l'Histo¬ ria de la Guerra de l'Independencia diuen que'l cos que debià sortir per Santfores 110 sols no feu focb, com asseguraren en sa relació els napoleónichSj sino que ni tant sols se deixà veure per allà, y afe¬ geixen que alguns esplican liaver sentit com un oficial francès deya avans de començarse l'acció que en l'exèrcit im¬ perial corria la veu de que si no faltava a la paraula un gefe espanyol que l'havia compromesa de contribuhir ah sa defec- ció al triomf de les armes contraries, era segura la victoria. Per desgracia es cosa antiga eu' nostre pais suposar que sempre hi ha traidors, pero de totes ma¬ neres, lo que després feren en aquesta guerra tant en Garcia Conde com en Porta, no'ls abona pas prou per fer su¬ posar com impossible el que fessen, sino una traició, una cobardía. La Junta Superior de Catalunya ju¬ dicà d'una manera ben satisfactoria pels que hi prengueren part, sa intervenció en la batalla de Vich. Per ço ab fetxa 4 — 85 de Març de 1810 donà orde de que la casa de la moneda establerta a Palma de Mallorca encunyés cinquata medalles d'or y cent de plata per premiar als que mes se distingiren en el fet d'armes. El dia 30 d'Abril tais medalles estavan ja fetes, pesant les d'or 12 unces 13 adarms y O grans del preuat metall, de vin- tidos quilats, y les de plata vint unces y un adarm, valent les primeres 384 lliures 16 sous 11 diners, y les segones qu'esta- van llestes a 7 de Maig 126 lliures 7 sous 6 diners (1). D'aquestes medalles n'ban quedat els dibuixos publicats en la memoria sobre la citada casa de la moneda y en l'estudi sobre les monedes catalanes fet per en Joseph Salat. Aquestos s'avenen bé ab un exemplar de les de plata que's con¬ serva en el Museu Provincial de Gerona. Son de forma losangeada ab angul mes obert superiorment que inferiorment, mi- dant, sen$ la corresponent anella de sa part superior, uns 36) x 24 milimetres. Al (t) Balance)! o estados demostratioos de las cuentas de la Casa de Moneda de Cataluña. Pre¬ cede una noticia exacta de este establecimiento, por D. Juan de Amat, Director // administrador del mismo. (Palma, Imp. .«Agustí Roca, 1813). 8() — anvers hi presentan hescut de la casa reyal catalana, les quatre barres en tar¬ ja y corona de marqués, llegintse al de¬ ssota la fetxa: 20 fhhue—no 1810. El re¬ vers té dties espases creuades y surmon- lades ab corona de llorer, rodejantho tot la llegenda; hatau.a—de vion—n aeoh— distinguido. Els francesos un cop passada la ba¬ talla de Vicb quedaren encara unes set¬ manes a Vicb, corrent com sempre la Plan.a y saquejantla. A principis de Març bavian sobretot corregut el ponent, de manera que el dia 10 semblava que bi bavia por de que invadissen el Llus- sanés. Per ñ el dia quinze del meteix mes de Març, a les set del vespre se decidireu a — 87 abandonar la plana, correntse cap al pla de Bagas, sempre fent maldats. En les dues invasions de principis de 1810 la gent no's decidí pas tota ni de bon troç a abandonar la ciutat y masies de la Plana. No obstant, montres hi hagué francesos, les iglesias restavan tancades menys la Catedral que sols s'o- bria unes quantes hores cada dia. La Junta Corregimental tornà d'Alpens el dia 18 de Març. ritíV/" ■*' - -C éñ í-* ^ --ÍS^- - -Xf ríF,"i - í 'Sí tfafe „ """1^ 1»^ 'í" :--¿^i^r^í-é5^ ^'^ií INSTITUT PI 1 lAMATLi.^ intî! i i tú. ai:., y I NUM. REG. ^7^ h.'G-'î o J"■■"" I •*»r m 5 ( it] "7 !. INSTITUTO AMATLLER DE ARTE HISPÁNICO / N.® Registro: g Signatu ra: Vv..fc/.y. Sala Armarlo Estante .