> î-J.í~ J T&ST'i-'' ^ iShs'î ¿ÇÍ í·^ig^&P^saSaò^l·ií·í -«^ » èfe-' ré^-TÎilTÎ'Irtlr Ajuntament Constitucional de Barcelona LA VIA LAYETANA substituint als carrers de la Barcelona mitgeval Catálech de la colecció gráfica de dita via per Francesch Carreras y Candi Regidor de la Ciutat de Barcelona, delegat per formar la present publicació Estudi dels Esgrafiats de Barcelona RAMÓN NONAT COMAS BARCELONA Imp, "Atles GeogrAfich" d'Albert Martín ' Conceli de Cent, 140—Telèfon 3508 1913 / , ;!Vf'''fvVS - -'áS®.'-' ■Í.'·'í' It ~ Í-AIx -. "/•*' J" -'"if 'tt- 4C^ vító&í''-'^.íií'.ií-»" l.í, . jst^ ""«ír K, «ï :.v^.·*iJ»í>^v··W·*^.»>-^ ^ '*?• f'. -^¿, ^ i<í »: ivJf -4 S»>iáSí.¿ÍW > S /, "i ,,.í^¡ ■: > '- ". TT- -__ «ï·'í . ' '^'~--.¡.í'.:£^"7-/ ■"-^íí" "--íïití Js**» "5' 5 •ri iíí^'iPSS:»^- ■■ ■ ■- ■ - ■, .!-v;'': /f<^^ ^"ví J s'l - ; -77cJÉélil35||^fô^ •3^ i-i 4 f,^'ff'^··''"· S'íò·iílíÇf^í * 1#^ '<»/ ^:'r , - ^ , '«x P'^'^ísí "7?> * -í/íS%3 ^ c ^u VUl-^ ^ ,í'* ••: - >--i,.. JO*-'S>:Í -i-^ •• ^ f ^ *VSÍ?t. m •iSás® r.i:-*-.^: ' * • "•• "'•S.f·····rf· -* ,. j-yft H. L ■ v>.q> £<- Íí 4 "í ■;íS;k- ieS,« " -4. « •iitííi «i " kía» r^ '- • -^'----■'p··'^'^^^··^·ívím 'á^ *>^-1 tg=VV^—^ ^tsk- La administració /Municipal devant la desaparició de la Ciutat Vella (biscurs llegit lo 26 Octubre 1913 en la solemnial obertura de la Exposició gràfica de carrers y edificis desapareguts ab la Reforma) Los articles 28 y29 del Contracte entre l'Ajuntament y lo Banch Colo¬ nial.—Fóu previsió del Municipi al contractar ab lo Banch Hispano-Colonial la execució de la primera via de Reforma, conservar tot quan sigues d' utilitat per lo passat de nostra vella urbe. No ja en interès dels museus municipals, sinó de la seva historia. Puix obgectes de veritable importancia històrica, no los trindràn arqueològica ni artística, com, v. gr., un canó de llautó ab diaris y monedes que-s trobà en una casa del carrer de la Penosa, obrada en lo co¬ mençament del segle xix. Aquests dos articles diuhen, al peu de la lletra, lo següent: I Art. 28, En cuanto haya tornado posesión de un inmueble el Banco Hispano-Colonial, comunicará al señor Alcalde que el inmueble está en disposición de ser visitado, y en el término de los ocho días siguientes, lo inspeccionará una delegación del Ayuntamiento, la cual informará acerca de si procede reservar algún objeto de carácter artístico, arqueológico, de historia natural ó de numismática. Si el Banco Hispano-Colonial se conformase con el dictamen de la Delegación, entregará al Ayuntamiento todos aquellos objetos que con el citado carácter se descubran con motivo de los derribos y excavaciones que se practicaren. » Si el Banco Hispano-Colonial no se conformare con la decisión de la Delegación designada por el Ayuntamiento respecto al carácter de los objetos á que se reñere el párrafo anterior, decidirá definitiva¬ mente sobre ello la Comisión mixta. »En cualquiera de los dos casos anteriores, los objetos que el Ayuntamiento se reserve ó le fueren entregados, serán destinados al servicio de algún museo. I Serán de la exclusiva propiedad del Municipio todas las concesiones de agua que resulten anexas á los inmuebles expropiados. Los derechos que puedan corresponder á las partes contratantes por los tesoros ocultos que se descubran, se dividirán entre ellas por mitad. »Art. 29. También podrá el Ayuntamiento reservarse los elementos artísticos que formen parte integrante de cualquiera construcción afectada por la Reforma, aunque no los destine al servicio de Museos, si creyese conveniente su conservación ó reconstrucción, pidiendo al efecto informe á la Delega- 6 La desaparició de la Ciutat Vella oión á que se refiere el artículo anterior. En este caso, al precederse al derribo, el Ayuntamiento se hará cargo de lo que haya acordado reservarse, retirándolo sin dilación á su costa y por su cuenta. " Podrá asimismo acordar el Ayuntamiento la conservación de cualquier edificio ó construcción que por su carácter artístico, histórico ó típico, crea conveniente conservar y que no impida de un modo absoluto la Reforma, mediante el informe de la Delegación referida. En este caso, si el Ayuntamiento se reservase para su uso el edificio de que se trata, se procederá con arreglo al art. 34 del Contrató res¬ pecto al pago de los solares afectados por el edificio. Si el Ayuntamiento cediese á otra entidad ó Corpo¬ ración susderechos respecto al edificio ó construcción que trata de conservarse, deberá éste sujetarse para su adquisición á las reglas establecidas en el art. 13 del Contrato». Concurs artístich de la Vella Barcelona. — Quan los preparatoria per rea¬ lisar les obres de la Reforma de Barcelona avançavan, axò es, en Octubre de 1907, la societat Unión de Artistas presentà al Ajuntament un progecte de concurs ab set temes, encaminat a obtenir detalls, vistes y conjunts, de lo que dintre poch havia de desaparèxer. La Comissió de Reforma passà lo progecte a dictàmen de la Junta de Musèus y Belles Arts, y aquesta se mostrà contraria al criteri de la Unió d'Artistes. Mes ne sorgí una proposta expressada en los vuyt articles que continuàm: 1.®' Que la Junta de Musèus nomenàs una comissió composta d'indivi¬ duas de la metexa, ab llivertat d'aumentar-la ab les persones tècniques que estimàs convenient, procedir a perpetuisar la memoria dels indrets de la pera vella Barcelona, desaparexerían ab les obres de Reforma, que 2." Dita Comissió, a més dels treballs gràfichs que s'arxivaràn en lo Musèu, iniciarà una publicació ilustrada, reproduhint los recors, costums y tradicions vinculats en quiscún edifici o lloch. 3.®" Ab aquest motiu, se procurarà fomentar les iniciatives artistiques individuals, recullint, pera reproduhir-los en la publicació de la Barcelona vella, totes aquelles ilustracions gràfiques, que, ab dita oportunitat, se repro- duescan de gravat, ayguafort, fotografia, dibuix, etc. 4.'' La Junta de Musèus passarà al servey d' aquesta Comissió, lo perso¬ nal auxiliar indispensable, axis com lo laboratori y material fotogràfich del séu servey particular. 5."' La Comissió procurarà arxivar, no sols l'aspecte de la Ciutat abans de la seva destrucció, sinó també tots aquells moments del enderrocament que fossen interessants per lo pervindre, axis com los incidents de pertorbació so¬ cial, que, segurament, acompanyarà la emigració dels séus habitants. 6.*' La Comissió de Reforma y Obres, convenientment autoritzada per r Excelentissim Ajuntament, posarà a la disposició d'aquesta Comissió, la quan¬ titat de deu mil pessetes, per la publicació dels primers fascicles, aumentant-la després ab un nou acort, si s'estima convenient. 7.™ La Comissió deurà liquidar ab la Junta de Musèus les despeses que originen les reproduccions y la publicació, tenint d'esmersar en lo propri obgecte, l'ingrés de la venda de les publicacions. 8." La proprietat intelectual de les obres quedarà a favor del Excelen- Francesch Carreras y Candi 7 tíssim Ajuntament, tenint de portar les publicacions, en lloch preferent, lo segell de la Corporació Municipal. Enviada aquesta informació a la Comissió de Reforma (i6 Novembre 1907), aquesta regonegué atinada la idea, però estimà com una de les maneres més apropriades per obtenir un bon resultat, celebrar immediatament lo concurs que proposava la Unió d'Artistes, si bé modificant les bases en lo menester. La concurrencia d'iniciatives diferents (deya la Comissió) es sempre garantia d' acert, y en tot cas seràn aprofitables los materials que al concurs s'aporten, pera la publicació que aquella Junta proposarà (aS Janer 1908). Sigueren aprobades, donchs, per l'Excelentíssim Ajuntament, les següents bases del concurs (30 Janer 1908): 1L' obgecte del concurs es la obtenció de materials gràfichs per publi¬ car un llibre destinat a reproduhir los llochs de la part antiga que desapare- xeràn ab la obertura de la gran Via A del progecte de Reforma Interior d' En Angel J. Baixeras. 2.^ Los temes del concurs són los següents: aj Colecció d'estudis de carrers y places. b) Colecció d'apuntacions de conjunt artístich de terrats, teulades y to- rratxes. c) Colecció de detalls y fragments decoratius. d) Colecció de frontispicis. e) Colecció de vistes generals de carrers y places. 3." Lo procediment, nombre d'exemplars de la colecció y mida d'aquests, se dexan al arbitri del autor. 4.^^ A cada dels temes s'adjudicarà un primer premi de 1,000 pessetes un y un segón de 5oo, quedant facultat lo Jurat pera premiar les coleccions en conjunt, o les làmines de les metexes que ho merescan. Queda també facultat per adjudicar los accèssits que cregui convenients. Seguexen dins les bases 5.', 6.® y 7.®, que les obres premiades quedarán de proprietat exclusiva del Excelentíssim Ajuntament, y que formarían lo Jurat, sots la presidencia del Batlle o del séu representant, los dos presidents de la Junta de Musèus y de la Comissió de Foment, dos vocals de la Junta de Musèus (que ho foren los senyors Casellas y Tamburini), lo regidor senyor Rubió, los senyors Maurici Vilumara y Pau Audouart, y 1' arquitecte senyor Falqués. Concorregueren al concurs bon nombre de treballs, y en sa majoria d'im¬ portancia. Axis ho feya constar lo Jurat, en son veredicte de 6 Juliol 1908, congratulant-se de presentar ab tal motiu «un triat aplech de treballs que donan idea exacta de la Ciutat que desaparexerà, los uns en la materialitat de son detall gràfich, los altres en la tònica més enlayrada de sa vida intima, sor¬ presa encertadament en les hores y moments d'apacible quietut. »Perque aquest Jurat, compenetrat ab la idea que guia al Ajuntament, de no concretar-se a fer una colecció de vistes, sinó de publicar un llibre en que 8 La desaparició de la Ciutat Vella totes les Arts concorren a reproduhir la vida de la Barcelona d'avuy, pera recort generacions que la poblarán demà, ha cregut que era son dever de les fer aquesta feyna planera, triant aquelles coleccions, que, no solzament reu- nissen mèrits tècnichs suficients, sinó que també s'emmotllessen més als pro¬ pòsits del Municipi. Per axò pot ser, haurà quedat sense recompensa alguna colecció d'innegable mèrit tècnich, però que no reproduheix ab prou fidelitat la visió actual de Barcelona». Després d'algunes variacions de les condicions del concurs, s'otorgaren los premis y accèssits següents: lema A Premi de i,ooo pessetes a En Modest Urgell. — Premi de 5oo : pessetes a En Joan F. Fradera. Tema B: Premi de i,ooo pessetes; no s'adjudicà.—Premi de 5co pessetes a En Alexandre Cardunets y Cazorla. lema C: Premi de i,ooo pessetes a En Narcís Cuyàs. — Premi de 5oo pessetes a En Adolf Mas. Tema D: Premi de i ,000 pessetes a En Dionís Baixeras.—Premi de 5oo pessetes a En Carles Passos. Te)na E: Premi de i,ooo pessetes a En Adolf Mas. Premi de 5oo pes¬ — setes a Miquel Matarrodona. — Segón premi de 5oo pessetes a En Joseph En Pous y Escrigas. — Accèssits de aSo pessetes cada un, als senyors Adolf Mas, Domingo Soler (dues vegades) y Joaquim Renart. Lo dictàmen aprovat per 1' Excelentíssim Ajuntament acceptant aquesta distribució de premis y accèssits, imposava la condició de que tots los autors cedissen al Municipi la proprietat de llurs treballs (30 Juliol 1908). Avuy, lo resultat d' aquest concurs, es la base principal de la formació del Musèu de la Barcelona Vella, que al present s'inicià d' una manera enco¬ ratjadora, ab la Exposició gràfica de les cases y edificis desapareguts de Bar¬ celona ab motiu de la Reforma. Delegació investigadora y de vigilancia de les obres de la Reforma. — Anava a començar-se la obertura de la primera via de Reforma y efectuava lo replanteig lo Banch Hispano-Colonial. Nostres entitats culturals, tractavan y comentavan la forma com realisa- rian lo Municipi y Banch, la conservació de nostres recorts històrichs, reclosos en les vies, per tants conceptes venerables, que devian desaparèxer després d' alguns segles d' existencia ciutadana. Una d'aquestes associacions, la Uniòn de Artistas, adreçà al Municipi una comunicació, interessant-se perque «siga nomenat personal idoni, inteli- gent en arqueologia, pera inspeccionar constantment les obres de derribo de la Reforma, dotant-lo ab la consignació convenient» (31 Març 1908). Lo regidor En Joan Rubió y Bellver practicà treballs d'inspecció ar¬ queològica y de topografia històrica, adquirint una màquina tele-fotogràfica (23 Juliol 1908), y obtenint com auxiliars dels nous treballs, al inteligent em- Francesch Carreras y Candi 9 pleat municipal En Timotéu Colominas (i Agost 1908), a quina activitat y zel mólt deu la Ciutaten la conservació y estudi de lo que ha tingut de desapa- rèxer ab motiu de la Reforma. Començades les obres d' enderrocament de la Ciutat vella, iniciativa y a dels regidors senyors Albert Bastardas, Joan Rubió, Joseph Rogent y Pedrosa y Pere Galí, P Ajuntament aprovà una proposició (6 Agost 1908), hont se feya constar la aparició de despulles d'art y arqueología en la Reforma y la neces¬ sitat d'estimar les que, ab menor importancia aparent, s'anessen descobrint y que podían ésser fites d'importancia històrica. Se desconeix la situació d'edi¬ ficis allí existents (deya la proposició en sa part expositiva), la causa de sa erecció y a que-s destinaren, donant-se lo cas de que, en plè segle xx, no-s puga determinar la veritable antiguitat de Barcelona^ ab datos racionals y ve- rídichs, que destruescan les absurdes llegendes dels historiadors mitgevals. Y acabava demanant, que, com lo remenament de les terres podia facilitar la tasca d' estudi de la historia de Barcelona, se confias aquesta a persones inte- ligents y a regidors de la Ciutat. L'Ajuntament nomenà tot Delegació investigadora y de vigi¬ lancia de les obres de la Reforma, composta d' una Secció Executiva y altra Consultiva. La primera la constituhían los regidors senyors Albert Bastardas, Juan Rubió, Joseph Rogent y Jesús Pinilla, l'arquitecte municipal senyor Fal¬ qués, y afegint-hi, en 13 d' Agost, los dos individuas de la Junta de Musèus En Manel Fuxà y En Ramón Casellas. La Secció Consultiva la formaren los senyors Presidents de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, Centre Ex¬ cursionista de Catalunya, Asociación Artístico-arqueológico barcelonesa, Academia Provincial de Bellas Artes y Comisión Municipal de Museos y los senyors Joseph Puig y Cadafalch, Francesch Carreras y Candi, Pelegrí Casa¬ des y Gramatxes, Salvador Sampere y Miquel, Antoni Aymar y Puig, Norbert Font y Sagué Pvre., Antoni Elías de Molins y Francisco de Bofarull y Sans. A més s' autorisava a la Secció Executiva per designar fins a dos ajudants per la investigació, ordenació de treballs y estudi de lo que-s descubrís ab motíu de la Reforma, publicant en son día lo que-s consideràs digne d'interès per la historia y topografía de la Ciutat. Posaren a disposició d' aquesta Secció, la quantitat de 10,000 pessetes (6 Agost 1908). La amplitut de criteri ab que exercí ses funcions la Delegació, promogué immediatament observacions del Banch Hispano-Colonial (27 Agost 1908), que anaren pujant de tò en los actes succesius del nou organisme municipal. De tal manera, que als dos mesos presentavan quasi lo caràcter de protesta. Se planyia, lo Banch Colonial, de que s' hagués erigit en sistema la designació d'obgectes, que, en bona lògica, sols se podían reputar antichs, però no artís- tichs, creyent errada la interpretació que-s donava al article 29 y perjudicial al Ajuntament y al Banch, puix la investigació minuciosa retrassava les obres y la reserva de tants elements de construcció, encaria la mà d' obra. 2 lO La desaparició de la Ciutat Vella Y deya, en son escrit, aquella entitat constructora de la Reforma: «Pero no se crea que el Banco Hispano-Colonial hace hincapié en el per¬ juicio que esos derribos le causan, por la lentitud y encarecimiento consi¬ guiente de la mano de obra. Lo que sí anhela vivamente y espera conseguir del recto criterio de V. E., es que se hagan las debidas separaciones entre los objetos reservables de que tratan los artículos 28 y 29 del Pliego de Condicio¬ nes y los materiales de construcción, cuya entrega no está prevista en meros el mismo y, por lo tanto, son valor abonable al Contratista de los derribos, con arreglo al artículo 37 del referido Pliego. »En efecto, desde el punto de vista legal, nótese que no hay en él, artículo alguno que obligue á materiales de construcción, y sólo puede inter¬ reservar pretarse el artículo 29 en el caso de reconstrucción de un elemento artístico determinado, lo cual no acontece en los repetidos casos en que se nos ha exi¬ gido la reserva de sillarejo, jambas y dinteles, piedras rectas y aplantilladas, azulejos, etc. Mas si no habla de ellos el pliego de condiciones que figura en el Contrato, lo previene el de Condiciones generales para obras públicas de 13 de Marzo de 1903, cuyo artículo 30 puede aplicarse al caso presente. »Para demostrar la justicia de cuanto se acaba de manifestar, nos referi¬ mos al oficio de V. E. de 7 del actual, en que se ordena reservar verdaderos materiales de construcción vulgar y moderna, por ejemplo los azulejos de cocinas y excusados de varias casas, que son en su mayoría de dibujos co¬ rrientes y gran número de ellos blancos y de fabricación actual; la sillería de varias bóvedas de la calle Ancha 64, muchas puertas, ventanas, rejas y balco¬ nes en varias casas, sillería recta y aplantillada en arcos y piés derechos de la casa Basea 40 y otros varios elementos, cuya adquisición gratuita por el Ayunta¬ miento no es admisible dentro de una recta interpretación del (lontrato, y cuya extracción entorpece sensiblemente los derribos de casas» (12 Octubre 1908). Siga que-s trovessen fonamentades algunes de les quexes formulades, siga que existissen corrents d' opinió contraries, se nota, per part del Ajuntament, certa rectificació en ses primeres orientacions. A arrancar del 1909, disminueix y s' anula la acció de la Secció Consul¬ tiva. Tota la gestió investigadora y de vigilancia de la Reforma, la assumeix la Secció Executiva, funcionant com Delegació especial. En les successives renovacions del Ajuntament, se constituí la present Delegació ab sols quatre regidors, los quals, fins al present, foren los que aquí continuàm: 1909 (acort de 20 de Juliol): Senyors Joseph Llimona, Francesch Magrifià, Ignasi Iglesias y Jaume Morros. 1910 (acort de 10 de Febrer): Senyors Francesch Carreras y Candi, Joseph Llimona, Francesch Sans y Cabré y Jaume Morros. 1913 (acort de 29 d'Abril): Senyors Joseph María Serraclara, Francesch Carreras y Candi, Joan Vidal y Valls y Cassimir Fabra. . Francesch Carreras y Candi La Delegació nomenà com a ajudants a En L·Iüís Figuerola y Anglada y En Ramón Nonat Comas (21 Agost 1908). Tenían encàrrech de descriure y estudiar les despulles artístiques y arquitectòniques que sorgíssen al derrocar-se les cases, y los carrers y edificis que desapareguessen. No devian percibir sou de¬ terminat, sinó pagar-lcs-hi en son just préu llurs treballs (i5 Setembre 1909). La COleCCiÓ de dibuxos Baixèras.—Indubtablement que un dels èxits del Concurs artístich del 1908, fóu la colaboració del reputat pintor En Díonís Baixeras, a perpetuisar lo recort de lo que anava a desaparèxer, ab los deu dibuxos que obtingueren lo premi de 1,000 pessetes del tema D. La «Delegació investigadora», creyent-ho axis, tot seguit li-n encarregà d' altres dels barris amenaçats de desaparició, senyalant-li lo preu unitari de 100 pessetes(18 Setembre 1908). Axò permeté veure aumentar-se la colecció iniciada, ab vint dibuxos més, que entregà als set mesos (22 Maig 1909). Lo senyor Baixeras, d'acort ab l'Ajuntament, exposà al públich, en lo saló Parés, los trenta dibuxos que constituían llavors la colecció (Juny 1909). Exposició que resultà mólt visitada y la labor del reputat artista públicament encomiada. La Delegació no duptà encara en ampliar la susdita colecció, encarre¬ gant-li trenta dibuxos més ab idèntiques condicions (i5 Setembre 1909), Lo senyor Baixeras sols ne féu y entregà deu (25 Novembre 1909). Avuy forma la colecció un conjunt de quaranta dibuxos, de temes va- riadíssims, aplegats en una sala que sempre esdevindrà de les més notables d' aquest naxent Musèu. Los esgrafiats en les construccions barcelonines (segles xvii al xix).— Mòltes de les cases que havían de derrocar-se, ostentavan esgrafiats de major o menor bellesa en llurs façanes. Era una moda que caracterisà lo segle XVIII, època del major explendor d' aquest element artístich decoratiu y que valia la pena d' ésser primordialment atesa per la «Delegació investigadora y de vigi¬ lancia». Axis, donchs, encarregà als ajudants literaris senyors Comas y Figue¬ rola, apleguessen lo major nombre de detalls gràfichs y d' altra classe, autors, dimensions y-època dels esgrafiats barcelonins, encara que no estiguessen afectats per la Reforma. Encomenant aximeteix al fotògraf Adolí Mas la llur reproducció (21 Agost 1908). Tots cumpliren la comanda: lo senyor Mas entregant les fotografies y comprometent-se a no fer-les públiques fins y tant s' haguessen publicat per r Ajuntament (i8 Setembre 1908), y lo senyor Comas entregant una monogra¬ fia mólt extensa y lluminosa, hont per primera vegada se dónan fermes orien¬ tacions sobre dits esgrafiats (17 Febrer 1909). Lo senyor Figuerola s'inhibí d' aquest encàrrech. • Monografia d'En Ramón N. Comas sobre los esgrafiats. — Lo senyor Comas divideix son estudi en tres punts de vista especials y diferents, què servexen per ordenar lo treball d' una manera clara y precisa. 12 La desaparició de la Ciutat Vella 1.®"" Resum històrich del origen y desenrotllo de les arts gràfiques, asse¬ nyaladament la pintura al fresch y 1' esgrafiat. 2." Estudi crítich dels esgrafiats y investigació dels noms dels seus autors probables. 3.®'' Descripció detallada de quasi tots los esgrafiats del Plà de Bar¬ celona. Aquesta Monografia la publicàm intègrament, desglosant-ne de la pri¬ mera part lo que, tenint un caràcter general, no interessa a la historia de la Ciutat de Barcelona. Derrocament de carrers y cases. — Avançant la construcció de la secció primera de la Via Layetana, d' entremitg dels enderrochs sorgian a la contem¬ plació dels barcelonins, carcasses de venerables construccions, respectades per lo temps, però destruïdes per la copdicia humana. Cases senyorials o gremials, esmicolades y convertides en pobres alberchs de gent treballadora, o en taller d'embalatges, o fàbrica de cartrons, pervin- gueren al segle xx en forma llastimosa. Fragmentariament se n' apreciavan detalls y dels enderrochs ne sorgia llur passada importancia. Materia apta per r estudi, de que s' aprofità dels arquitectes municipals, lo senyor un Sanz Barrera, fent sorgir en lo paper la casa del segle xiii del carrer de Gim-Nàs n. 47. D'aquesta metexa manera s'esvahiren ab poch profit, per falta d' imitadors del senyor Sanz Barrera, altres venerables alberchs, situats en lo carrer de Manresa n. 8, al de o carrer Baseya jorn casa gremial dels n. 9, un Argenters, etc. Ajuntavan-se a aquesta desaparició de monuments que, d'una manera cinematogràfica s' esfumian de nostra vista, al punt que-s derrocavan, altres exemplars vius y flamants, d' èpoques més modernes, de grans dimensions y costosa reedificació, d'indubtable interès per la historia la art, però que y r Ajuntament no tenia prèviament estudiada y resolta llur aplicació y conser¬ vació. Tal era, v. g., la casa barroca de la placeta de Baseya n. 31, que podia reedificar-se hont hagués convingut. Les muralles romanes del segle III. — Per causes heterogènees los ende¬ rrochs s' ensenyorían de les velles vies. Al veure que de la secció primera de la Via A, res se conservava, se temé per la sort de les muralles romanes del segle iii, que anavan descobrint-se al carrer de Baseya. Llavors mòltes associacions barcelonines dirigiren llur veu al Ajuntament, exposant-li com «espanta pensar que, en el cami del ende- rroch, han de trobar-se aquells superbs pans de muralla que cenyia la romana Ciutat dos mil anys enrera y que enqualsevulla població ben civilisada serian conservats com una joya, urbanisant-les en un plà de noves vies, su¬ bordinades a llur exhibició y decoro» (i5 Desembre 1908). La manera d' aprofitar la muralla romana 1' Ajuntament la té per resoldre encara (1913). Se n'ha ocupat diferentes vegades la Comissió de Reforma, Francesch Carreras y Candi 13 però no pot fer ella sola, puix un edifici que la amaga y que en lo vell res per mur al Estat. També aquest humil regidor té feta a la Comis¬ reposa, pertany sió de Foment una moció (Setembre 1913) per demanar al Estat espanyol que, a semblança de lo que tant acertadament ha practicat per conservar les muralles d'Avila, Toledo, Lugo, etc., vulla contribuhir a la neteja de les de . Muralla romana del segle 111, tancada dintre los carrers formats en lo segle xni. En la part inferior, la plaça del Angel y carrer de Baseya, hont hi ha lo troç de muralla que s' ha posat al descobert junt a la Via Layetana Barcelona. Y en conseqüència procehesca al derrocament del edifici inservi¬ ble, qui les amaga totalment en lo troç de la vella Baseya. Conservació d'altres edificis de la Reforma. — Quan a les derreríes del 1908, lo clamor d' algunes corporacions barcelonines s' alçà en pro de les mu¬ ralles romanes, la Asociación de Arquitectos de Cataluña, sense mostrar-se in¬ fluida per dita campanya, dexà sentir sa autorisada veu. La comunicació que adressà a la Comissió de Reforma assenyalava diferents punts de vista dignes de consideració a la hora dels derrocaments. Deya, que, a més de salvar fragments artístichs o arqueològichs allí apareguts, existia, en les velles vies, alguna cosa de més valor, que de cap manera devia ésser destruida, sinó con¬ servada en lo meteix lloch, o bé reedificada (21 Desembre 1908). «En tres grupos pueden considerarse divididos los monumentos arqueoló¬ gicos afectados por la Reforma. La desaparició de la Ciutat Vella »En el primero comprenderemos los edificios, las construcciones de ele¬ vado valor artístico é histórico, que en modo alguno deben derribarse, antes al contrario, han de realzar el trazado de las nuevas vías de Reforma; en el segundo incluiremos ciertos conjuntos de fachadas é interiores, de estructuras de techos, de aleros y cubiertas, que, aún cuando poseen interés, no merecen los honores de la conservación permanente en el lugar donde hoy se encuen¬ tran. Por fin, en el tercer grupo, consideramos reunidos los simples fragmen¬ tos y detalles aislados que, efectivamente, pueden considerarse como piezas de museo. ^Ejemplo de lo primero nos ofrecerá seguramente el lienzo de muralla romana, flanqueado de torres, que existe junto á la calle de Basea; hay que aguardar avancen los derribos, para cerciorarnos de sí efectivamente se descu¬ bre un monumento digno de llamarse nacional, que impondría forzosamente, con tal motivo, una modificación en el trazado de la Vía y ampliación de la zona expropiable. »También merece conservarse intacta la gremial, con ornamentación casa escultórica y esgrafiados barrocos, situada en el ángulo que forman las calles de Arcos de Junqueras y Alta de San Pedro. Estas construcciones se hallan en la primera vía de Reforma; nada diremos de otros notables monumentos em¬ plazados en las restantes, por considerarlo todavía prematuro. »Fachadas de las casas gremiales de la Boria y Corribia, van incluidas en el segundo grupo, asi como algunos patios nobles, ventanales, balcones y barbacanas de cubierta, podrían reedificarse en artístico conjunto. » Piedras con escultura, cerámica, hierros y maderas forman el tercer agrupamiento. »Para determinar esta clasificación; para resolver los edificios que merez¬ can respetarse hasta el punto de rectificar, si es preciso, las alineaciones de la Reforma, así como deslindar lo que se conservará reedificándolo y lo que se enviará á los Museos, la Excelentísima Diputación, lo mismo que este Exce¬ lentísimo Ayuntamiento, pueden asesorarse como mejor crean oportuno.» Aquest lluminós informe 1' ha tingut sempre més en compte la Comissió de Reforma. Ningú, fins ara, ha gosat posar la mà a la mu.ralla del segle m. La casa gremial dels Calderers, per iniciativa del infrascrit, s'acordà montar-la a la plaça de Lesseps o dels Josepets (19 Janer 1911). La façana de Santa Marta, signé entregada al Hospital de Sant Pau (Febrer 1911), ab compro¬ mis de tornar-la a alçar dintre d'aquell benèfich establiment. La casa gremial dels Velers, encara està en peu, esperant una resolució definitiva que la con¬ serve per sempre més. Y finalment, los apreciables fragments esculptòrichs de finestres, portals y detalls de tota mena dignes de conservar-se, s'han arxivat de moment en lo Musèu del Parch, cercant-se oportunitat de montar ab ells algún edifici municipal de caràcter arqueològich local. En quan a la segona agrupació dels monuments arqueològichs de la Reforma, indicada per la i5 Francesch. Carreras y Candi Associació d'Arquitectes, se n' ha prescindit de recullir-ho per no trobar manera d'aprofitar en res, aquests conjunts de cobertes, sostres, façanes o in¬ teriors que, trets de son lloch originari, perdían en absolut tot son caràcter y fins la seva importancia. Aximeteix l'Ajuntament, donant sempre tota la importancia que-s mereix la part vella de la Ciutat, en 1907 acordà obrir un portal del mur exterior de Santa Agata, que surt a la Tapinería, inaugurant-se solemnialment aquesta obra en les festes del Centenari de Jaume I. Y com no-s passàs de la cerimònia d'inauguració y semblés que 1' acort estigués oblidat, l'inírascrit tornà a pro¬ moure la conveniencia d'aquesta obra, tractant-ne en la Comissió de Reforma (13 Març 1911) y treballant des de llavors per obrir dit portal, comunicant-lo per un carrer ab la nova Via Layetana y reformant en lo menester aquesta part del progecte Baixeras. La publicació de lo desaparegut ab la Via Layetana.—La delegació inves¬ tigadora, a 4 Novembre 1910, acordà editar, valent-se dels elements existents al Ajuntament, dues publicacions essencialment gràfiques de lo desaparegut ab lo primer carrer de la Reforma. La primera se devia compondre de 55 lଠmines, cinch d'elles, al menys, de colors, d'uns 22X30 centimetres, y la segona de i5o o 160 làmines, quines dimensions serian d'uns 16 X 22 centi¬ metres. A aquest obgecte s'obriria un concurs a fi de dexar la explotació d'abdues publicacions, als editors, ab obligació de donar, de moment, 100 exemplars al Ajuntament, lo qual, en ajuda de dites publicacions, entregaría una subvenció no major de 2,5oo pessetes per cada una. Aprovades per la Comissió de Reforma les bases que li presentà la Dele¬ gació investigadora (30 Novembre 1910), la Comissió d'Hisenda no trobà més consignació a aplicar en 25 Octubre 1911, que un petit remanent de 2,000 pes¬ setes, que quedava de les 10,000 pessetes acordades donar a la Delegació In¬ vestigadora y de Vigilancia, a 6 Agost 1908 y de que ja s' ha tractat. Mentres lo temps passava y lo concurs per dita publicació no-s portava a efecte, la Comissió de Reforma, insistint ab la necessitat de realisar-la, en Abril de 1913 acordà delegar al regidor que actualment porta la veu de la metexa, per començar a ordenar tot lo que posseia l'Ajuntament. Sense aquesta ordenació previa no era possible escullir la part gràfica que havia de publicar- se en los dos àlbums de la Barcelona desapareguda. Laboriosament, sense pressupost especial y valent-se dels usuals elements que té lo Municipi, aquest regidor recabà la cooperació de la Junta Autò¬ noma dels Musèus Municipals (19 Abril 1913), obtenint una incondicional ajuda, que mólt ha contribuït al èxit de la present exposició. Axò ha permès fer re¬ saltar la importancia de mòlts exemplars gràfichs que ho havian prou menester, resguardant ab cristalls los séus enquadraments. S'inicia la formació del futur Musèu especial de Barcelona. — Aximeteix la Junta Autònoma de Musèus, ha cregut del cas desglosar de les seves colec- La desaparició de la Ciutat Vella cions generals totes Ies lamines y dibuxos, no ja que fessen referencia a la Vía Cayetana, sinó que tinguessen caràcter retrospectiu local. Per axò, de més a més del obgecte inicial de la present exposició, s' ha instalat en una sala especial tot lo que-s posseeix referent a carrers, cases y monuments que ja no existexen y que mólt temps hà foren derrocats. Colecció que s' ha procurat aumentar ab les ampliacions d' unes velles y interessants fotografies del Palau Menor o dels Templers y de la casa Gralla, que ha facilitat l'entussiasta barceloní En Joseph Rogent. Abdues seccions constituexen una bona base pera formar lo futur Musèu especial de la Ciutat de Barcelona. Sobre lo que deu ésser aquest Musèu, prou m' hi podria extendre, si no cregués la digresió un tant extemporània. Aximeteix les oficines d' Ornamentació y d' una manera mólt especial lo senyor Ràfols ab ses nombrosissimes y belles copies a la aquarela y al carbó, y los arquitectes municipals senyors Falqués, Goday y Sanz Barrera, han contribuhit al major aument y importancia d'aquesta primera exposició barce¬ lonina de lo que ara ha desaparegut y un jorn fóu nervi d'una bona part de nostra vida ciutadana. A tots me plau donar les més expressives mercès de la Comissió en nom de Reforma. Los veils carrers de la Vía Layetana Topografía de Barcelona del segle 111 al X. — Començàm per dir que la present relació, pertany al tros de Barcelona que ha desaparegut ab la Via Layetana, perque en certa manera servesca d' orientació a la part gràfica, quan siga publicada. No podèm remontar-nos a temps precedent al de nostres famo¬ ses muralles romanes. Construïdes ab despulles de monuments anteriors, asse- nyalan lo ressorgiment de la Ciutat d'una grossa destrucció. Segons tota pro- vabilitat, sé tracta del cataclisme sobrevingut a les províncies occidentals del Imperi al ésser invadides per uns estranys guerrers, d'espessa cabellera y llarchs bigotis, que sols cuydavan de saquejar y destruir. Baix la denominació comuna Ae. franchs, equivalent a hòmens lliures, s'aplegaren guerrers sicam- bres, cates, bructers, xamaus, teucters y amsíbars, comanats per los cabdills particulars de quiscuna tribu. Freturant d' un veritable ideal de domini, venían animats per 1' esperit de pillatge y l'ideal d' enderrocar la civilisació romana, que, en part, realisaren. Eusebi (qui vivia del 267 al 358), indica la destrucció de Tarragona per los tranchs enl'any 263, subsistint-ne les senyals de llurs devastacions. De L·leyda, diu Ausoni (vivint del 309 al 394), que en son temps no estava recons¬ truida. Més tart que los dos escriptors precedents, lo tarragoní Pau Orosi (mort en 416), consignava existir encara poblacions espanyoles arrunades per l'in¬ vasió d'aquells barbres. Nostra Barcino tampoch se salvà. Destruida y perduda, hagué de refer-se ab major o menor espay de temps. Y al restaurar-se la Ciutat, se cuydà de do¬ tar-la d' un bon amurallament, que la resguardàs de possibles contingencies similars. Com a materials de construcció, s'aprofitaren despulles de monuments, no respectant-se. les làpides dedicades a la bona memoria dels difunts o a la munificencia dels magnats o protectors de la Ciutat. Sorgia una nova era al formar-se la nova Barcelona, forta y murada, ab profusió de torres defensives, 3 i8 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA com més pogués desitjar. La obra fóu tant sòlida, que la Ciutat perdurà no-s a travers dels successius cataclismes polítichs y socials. Al reedificar-se la vella urbs, no cambia de lloch. Se nota disminució en la àrea de la Ciutat. Una prova d'ella vé manifestada en los fonaments d'una casa de la baxada de Santa Eularia, precisament en la línia de les muralles. Allí r arquitecte Elías Rogent comprovà que les muralles s' havían construit a Muralla romana del segle III » J ^ u JO W»!. ^ Cortines y torres existents en lo mur del palàu dels Templers y Convent de la Ensenyança, que figuran ab les lletres C D £ en \& planta general de la muralla travers d'una derrocada casa romana, y ho comprovà ab la aparició del mo- saych partit per lo mur, quina làmina va adjunta. En lo segle 111 la Ciutat quedà circumscrita a la eminencia del montTaber ab un radi de 1,270 metres de muralles. Interiorment acusava una superficie de 103,588 metres. Vicisituts polítiques poch íavorables a son desenrotllament, la privaren de progressar. Ab lo lloable esforç de construcció dels murs, assegurà la seva subsistencia a travers de les guerres esdevingudes en los temps posteriors, quan caygué l'Imperi romà y sobrevingué la dominació visigoda, quan aquest domini fóu avasallat per la irrupció alaràbiga y quan, a son lloch, los franchs extengueren son potent imperi en aquestes terres hispanes. Axis vindrèm a arribar al segle x y a la famosa destrucció de Barcelona per Almanzor (986), punt d'ahont ha d'arrancar la nova topografia de la urbs barcelonina. iííÉl 'Hï»" - . ,^""> V- % ~^ï,ií ,•Cí^ "^1 % s •*»<• ^ V °fe- «^X I-.. -J-. -, ,-. ^, J.·^Ja·i^i'Wvx — •ÍH ÍF'i¿=> ~ ^-v ít- >íiy . 5'-'" k- V »y Sff J- ■<, J S' T»- ■« ' ï¥ •«i . ^^"vf v£í ^ v··^ ^ Í-;- • • . 4 ■-•'■>'X •'«-■■"s^'vBSSaBfe·'*•♦>• » • * • "•' ' Sil s ::: '-î-v^fe^ ..X5:i#i>r'i->- ' N N ^ J .f 5í^.á '^3 ÍÍL - -c^ ». »i 1" -T JÍ 4 Í Important mosaych romà descobert en la baxada de Santa Eularia, per demunt del qual hi passava la línia de les muralles (Copiat minuciosament al aparèxer, per l'arquitecte y arqueòlech barceloní Elies Rogent) A, Martín, Editor-Barcelona - 3"^ jt ^'· {--r^ t" TÍ-t ^ ~Á^VÍ0^^- WTVÎ' ,2~.- ' .·:'".&è:fm' ^SjL—VÎ.'f •' .-.5": • *..-iïÍ^v íT <:'T"t*"*/^ ^ tcT^"" I"" J fe > - Muralla romana del segle III Planta y alçat de tres torres del antich palàu reyal, derrocades en 1837, en l'edifici de la Inquisició (carrer de la Tapinería) Detalls de les cornises ab que rematavan algunes de les torres de les muralles, segons los estudis fets per los arquitectes senyors Mestres y Oriol 20 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LaYETANA La Ciutat, derrera època, estava limitada per en aquesta dues rieres que circundavan lo mont Taber. La de la part Septentrional, devallant de la actual montanya Pelada, per lo torrent de la Olla (Gracia), aconduhia ses aygiies al que fou torrent de Jonqueres y riera de Sant Joan. Aquest derrer, areny en lo segle X, rebia los noms de Merdançar, o torrent Pregon o Fondo. La riera de la part Meridional era coneguda simultàneament per lo nom alarb de Ramla y lo llatí ài Areny, alternant ab l'altre nom de riera del Cagalell. Portal al 0. de la muralla romana del segle III Porta d' entrada del O. (avuy plaça Nova), coneguda ab lo de porta Bisbal, nom ab los aditaments posteriors, segons existia al començar lo segle xix La prova documentada no adjudica a Barcelona, abans del segle xi, una extensió major que la significada per ses muralles romanes. No volèm dir que no hi haguessen capelles, corrals, pagesies y tallers industrials fora de la Ciu¬ tat. Assenyaladament lo maell major o escorxador, que trovarèm en lo se¬ gle XI, al peu de la entrada principal de Barcelona, es possible hi fós de mòlt abans, en semblant lloch, puix donada la estretura de la Ciutat, no era natural encabir-hi dins aquestes dependencies. Aconduhian a Barcelona dues velles carreteres romanes que menavan a Francesch Carreras y Candi dues de les portes hi entrava per lo coll de de les muralles: la del Vallès, que Montcada y la del Llobregat y Penades, que-n sortia per la porta del call ju- hich, defensada per lo castell Nou. La segona carretera, quan havia passat la montanya de Montjuhich, se bifur- Portal ai E. de la muralla romana del segle III cava, anant una branca a Provença- na y la altra als repèus del mont Orsa (avuy Sant Pere Màrtir). Bisbal de les mura¬ De la porta lles (única que encara se romanes aguanta en relativa conservació), ne sortia altra via important, que gua¬ nyava la serra de Cerola (avuy Ti¬ bidabo). Un curt cami sortia de la porta de mar y devallava a la platja, hont desayguava la cequia cons¬ truida en lo segle x. De llavors ençà lo lloch prengué nom de rego Mir (rech d'En Mir). Recordava al comte de Barcelona Mir, constructor de dita cequia y d' altra cequia si¬ milar lo pla del Llobregat. en Lo conexement d'aquestes rie¬ res y carreteres té cabdal impor¬ tancia en P estudi de la topografia de nostra Ciutat, per quant seràn totes elles nirvis del futur expandi- ment de Barcelona, a arrencar del segle XI. Començan a formar'·se los burgs 0 vUanoves (segles X al Xll). — Les muralles barcelonines, al finar lo se¬ gle X, o siga al temps d'independi- sar-se lo Comtat dels íranchs, se mantenian en la estructura del se¬ Dibuix de Rigalt gle 111. Los conreus vehins y les pe¬ Les torres del antich portal del Rego-Mir, convertides en cases en lo segle xiii. Dibuix tret tites construccions extraurbanes a mitjans del segle xix del costat de la Plaça afectes a la agricultura, al comerç o a la una xarxa de camins secundaris que, per Iley natural, industria, motivavan a mida que avençarà lo progrés, aniràn transformant-se en les vies principals de la Ciutat engrandida. Circumvalava lo mur, una carretera dita via iranscivitatem; diferents ca¬ mins afluian a les seves portes, assenyaladament en la principal de totes elles, 22 Los vells carrers de la vía LaYETANA O siga la d' al Vallès, defensada per lo castell Nou Vescomtal. A dita anar porta conduhía lo principal camí de la platja que portava a Santa Maria de la Mar y per hont s' efectuava quasi tot lo tràfech marítim, axò es, lo peix y mer¬ caderies desembarcades en la Ciutat. Lo comerç s'ensenyori d'aquest lloch, convertint-se, en lo segle xi, en centre de les tranzaccions quotidianes y en Mercadal, que es com lo nomenen los documents. Entre les industries establertes fora dels de la Ciutat, hi figuravan murs les que havian menester bona quantitat d'aygua, embassada o corrent. Elles venen assenyalades als peus dels murs en les basses de baseya, axis consig¬ nades encara en lo segle xiv y a major distancia de les muralles los dos esta¬ bliments de banys, los més antichs o vells y los novament construits en lo se¬ gle xii. Baseya es, a nostre entendre, lloch ahont hi han basses, y per tant, les basses de baseya resultan literàriament una redundancia (i). Immediat a elles, lo mur se conexia parcial o totalment, ab lo nom dels Aladins, quin lloch sofrí mólt al pendre la Ciutat Almanzor. No es possible determinar en dit mur ahont estava la torra Ventosa, que-s tingué de reparar notòriament al primer terç del segle XI. Almitg del gran moviment originat a les afores de Barcelona, sorgiren algunes petites esglesies. Com a més antigues indicarem dues dedicades a Santa Maria, la una en la Mar y altra junt a un Pi, demunt la riera del Ca- galell. Prompte los hi féu companyia la dedicada a Sant Cugat per lo bisbe Guislabert, en io25, y la de Santa Maria, ab P hospital d' En Marcus, en 1166, fundació de Bernat Marcus, abdues donant a la via del Vallès, prop del torrent Merdançar. Es al començar lo segle xi, quan allunyat lo perill sarrahí, se forman les vilanoves o nuclis de poblat, entorn de Barcelona. A les cases obrades entre la via del Vallès y la platja se-ls hi digué Vilanova de la Mar o de Santa Maria; a les del cantó oposat, o sia, entre les muralles y la Ramla, se cone- gueren per Vilanova del Fi; a les immediates a la porta Bisbal y vers los archs vells del aqüeducte romà enderrocat, Vilanova dels Archs; y a les de la part baxa de la Ciutat, junt a la mar y als esculls coneguts per los Codais o Codols, Vilanova de les Roquetes. Una indicació hi ha, d'haver-se format la Vilanova de la Mar dintre lo segle qual es veure que la esglesia de Santa Maria de la Mar, en l'any looo, X, pren caràcter de parroquia. Es notori, en lo segle xi, lo creximent de la Vilanova de la Mar, en quin lloch hi comença la actual Via Layetana. Tractàm de la part més antiga de Barcelona, fora del séu recinte murat. (i) Es Curiós veure als pellayres o assahonadors estar instalats en les basses de Baseya, fins ai temps de derrocar-se les cases de prop lo carrer de la Penosa, en 1910, a despit de situar-se la major part de dits industrials, en lo segle xv, en lloch ben diferent. Veja-s per les basses de Baseya alguna cosa més que consignarèm en lo catàlech al tractar del carrer de dit nom. Francesch Carreras y Candi 23 La irrupció dels almorabits del any 1108, devastant lo Penadès, Llobre¬ gat, Vallès y plà de Barcelona, ab los subsegüents anys de pertorbació, detu¬ raren nostra expansió extra-urbana. A partir del 1125, cresqué sense entrebanchs y ab major vitalitat la Vila¬ nova de la Mar, assenyaladament lo tros que anava de Santa Maria al antich mur dels Aladins. La documentació de mitjans del segle xii precisa los noms de tres carrers, la Baseya, lo carrer de la Mar y la Boria, que-s corres¬ ponen ab les tres vies de comunica¬ ció principals del portal Major o Castell Vell Vescomtal, axò es, la Via Transcivitatem, lo cami de la platja y la gran carretera romana. Lo tenir conexement precis y exacte d'aquestes vies y no de les altres immediates, no vol dir que manquessen cases o edificacions en les transversals, que constituireu lo entexinat de travesies y carrerons, caracteristichs de la part més vella de la Barcelona mitgeval. Mólt al contrari: la estructura, desordre y abundancia de dites vies secunda¬ ries y irregulars, es una proba pa¬ lesa de que-s formaren sense plan Clixé de Narcís Cuyas ni ordenació previa, en los primers Torra alçada en lo segle xiv en lo mur dels Aladins, temps de la Vilanova de la Mar. entre lo carrer de Baseya y la plaça de Sant Just Bò es manifestar que en los se¬ gles qui van del xles naus se feren en la platja immediata a Santa Ma¬ al xii, ria, platja suau lliure d'esculls, ben al revés de la platja més pro¬ y arenosa, pera al areny del Cagalell. Lo dressenal dels Comtes estava instalat en l'actual carrer dels Cambis y començament del carrer Ample. Alli se descarregavan les mercaderies maritimes y solian varar-se les barques dels pescadors. Governant Ramón Berenguer IV, en ii65, existian en lo burg de la Baseya (in burgo Barchinone apud haseiant), les cases d'En Pere Grunyi, de qui fóu successor Guillèm Grunyí (1201 a 1213), persona d'influencia en la vida ciutadana en la època de Pere I (2). (2) En 1282, lo Rey manà als juhéus coure llur pà al forn de Na Valença, viuda d'altre Guillèm Grunyí, y en 1290 es otorgat permís reyal de construir forn dintre Barcelona a En Tomàs Grunyí [Liber Aniiqtiitalis Ecclesie Cathedralis, v. i, fs. 258 y 259, docs. 698, 702 y 703 del Arx. de la Catedral; Registre 46, f. 86, y Registre 83, f. 66, del Arxiu de la Corona d' Aragó). 24 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA Total urbanisació dels fburgs» y del Merdançar en lo segle XIII. — En los dos primers regnats de la confederació catalana-aragonesa, la arrencada que pren Barcelona es notabilíssima. Li donà ales, seguidament, Jaume I, ab ses grans conquestes y la hegemonia comercial catalana a Tunis. Immediatament freturaren, les noves barriades, d' una línia de muralles que resguardàs a tants ciutadans indefensos dels perills de possibles inva- Les muralles de Jaume I o del segle XIII Plan del segón amurallament de Barcelona, acabant en lu Rambla {B. A. M., v. 1, p. 328) 1. Murallà de terra. ii. Portal de Framenors de la o Dreçana. 2. » mar. 12. Torra de les Puces. 3. Portal Nou. 13. Baluart de Sant Ramón. 4. » de la Mar. 14. » del Mitgdia. 5. » de Jonqueres. 15. » de Llevant. 6. » dels Orbs o dël Angel. La Rambla. a. 7. » de Santa Anna o dels Bergants. 8. Porta Ferriça. Ab les línies de punts s'assenyala lo barri deia 9. Portal de la Boqueria. Ribera, derrocat en 1714. En ella s' obria lo por- 10. » de Trentaclaus o dels Oilers. tal de les Menoretes o de Sant Daniel. sions. D'aquíJaume I emprengués lo segón amurallament de la Ciutat, que començant en la riera del Cagalell o Rambla y enclohent los monestirs de Santa Anna, Santa Maria de Jonqueres, Sant Pere de les Fuelles y Santa Clara o Sors Menoretes, finint en la mar. 25 Francesch Carreras y Candi La riera del Merdançar atravessava la porció més important y cèntrica de la Ciutat nova. Naturalment que constituía un gros obstacle a les urbanisa- cions dels que-1 tenían dintre. Los proprietaris se determinan a enfon- carrers dir-lo y tapar-lo ab volta de pedra, y lo segle xiii lo transforma en la gran colectora o clavegtiera Major, com se 11 dirà en la Etat Mitjana, menant ses aygiies al Rech Comtal (laSj). Quin recti s'abaxà, en 1406, per donar millor entrada a aquesta cloaca. Les muralles del segle XIII y les del XIV Plan de Barcelona ab lo tercer y derrer mur, assenyalant-se al mitg de la Ciutat la muralla de la Rambla, segons erâ en lo segle xvii, axò es, après de fets los baluarts Conseqüència de semblant millora fóu quedar urbanisats, en lo segle xiii, los carrers de la Riera de SantJoan, Gracià Amat, plaça y carrer del Oli, Boria, Montcada y Assahonadors. Immediats al vell torrent, desviat y tapat, hi establiren sos tallers, en lo segle XIV, los abaxadors y blanquers, de quins oficis portan encara llur nom dos carrers situats junt a la cloaca del Merdançar. Carrer del Merdançar era dit encara en 1363, al actual carrer dels Assahonadors. Absorbits per la nova Via Layetana, la riera de Sant Joan y ja abans lo torrent de Jonqueres, derrers recorts del areny del Merdançar, avuy sols 20 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA queda vinculada la seva noció folklòrica, en lo nom del torrent de la Olla, dintre la barriada de Gracia. La Via Layetana, des de la plaça del Oli al carrer de Claris, segueix en s? totalitat r antich areny del torrent fondo o pregon o Merdançar. Progrés de les vies de la mar en lo segle Xlll. — Com a noves concretes del progrés urbà d'aquesta part de la Ciutat, retraurèm la donació del 1210, Carrers formats del segle XII al XIII Clixé de l·í· Cuyas Carrer de «les tres Voltes», desaparegut en 1911 feta per Pere I a la Canonja barcelonina, del arenal de Santa Maria, sub- establert totseguit a diferents particulars. Es de notar que un dels particulars qui llavors adquirexen terres y construexen cases en la nova urbs, es En Dur- fort, nom vinculat fins nostres temps en un carrer hont tingué sa casa payral aquesta distingida familia barcelonina. Pertany al 1208 la primera nova del Carrers de la Ciutat formats del segle XII al XIII Interessant arch gòtich que existia en lo carrer d' En Malla, en la Vilanova de la Mar, derrocat en 1909, al obrir la Vía Layetana Era un deis exemplars més antichs dels àrchs o voltes, que tant abundavan en les ciutats catalanes 28 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA forn d'En Durfort. Ell, En Grunyí y En Marciis, són los tres barcelonins més antichs, quins noms s'han perpetuisat, del segle xii al xx, en altres tants carrers de la Ciutat. Junt a la mar, en lo segle xiu, hi foren edificades les portxades per llar-hi fusters y boters. treba¬ Aximeteix, per utilitat del comerç marítim, lo Rey hi féu construir tres alíondechs dits de la Mar y donats en i258 a Berenguer de Montcada. Totes les travessies de les actuals Argenteria y carrer de Basseya, foren totalment acabades abans del regnat de Jaume I. Archs 0 voltes demunt los carrers. La — pràctica de construir-los resulta tan antiga en nostra Ciutat, que-s pert en los temps més remots de sa vida urbana. Es indubtable que quan Barcelona s' examplà enllà de la muralla romana, se feren archs en les noves vies. Alguns exemplars, com lo del carrer d'EnJupí, pertanyian al segle xiu, conservant, fins al final de sa existencia, sa primitiva forma de punt d'atmetlla. Hi han disposicions de Jaume I permetent edificar archs demunt de vies públiques, tant a Barcelonaaltres llochs. En lo com en segle xvi foren los Consellers àrbitres de donar aquestes autorisacions. Les velles voltes se reformaren ab les modificacions que experimentavan les del séu demunt. Resulta interessant cases en aquest concepte, lo carrer dit de les Tres Volies, del que tractarèm més enllà, en lo catàlech de carrers. La construcció d'archs voltes o no parà en la Etat Mitjana, perduran^ fins al segle xviii. Encara en 1709 se donà permís a María Dusay de «construhir un Pont en lo enfront de situada sa casa a la devallada dels Lleons» (3). Llochs extremers de la Ciutat tretzecentista. Tenim dit que, les mura¬ — lles de Jaume I, comprenían, com a llochs extremers, los convents de Santa Anna, de Jonqueres, de Sant Pere y de Santa Clara. Són los convents fites del desenrotllo urbà y marcan direcció a no poques vies. Mòltes foren les noves institucions monacals que, fins expirar lo segle xm, s'establiren a Barcelona: Santa Anna (1141 a 1146), Santa Eularia del Camp (ii55). Sant Joan de Geru- salèm (i2o5). Sant Francesch (1232), Santa Catarina (1222), la Mercè (1218 a 1228), les Sors Menoretes o de Santa Clara (1237), Santa María de jonqueres (1269), les Sors Carmelites (1283î) y altres cases monacals de menor cia importan¬ que no cal referir. Tots los convents, com es natural, per la mòlta àrea que necessitavan, s'instalaren en camps despoblats. Sant Joan de Gerusalèm y Santa Maria de Jonqueres donaren vida a les vores del Merdançar, ahont ja hi havia, del segle l'edifici de Valldaura, petit palàu comtal a les afores de la XI o xii, Ciutat. Jonqueres quedà, en lo segle xiii, un lloch extremer: los alberchs són pobres al séu entorn y la urbanisació del areny Merdançar no arribà fins a dit (3) Rubrica de Bruniqtier, v. 11:, p. 243. Francesch Carreras y Candi 29 lloch, dexant que hi tranzitassen les aygües torrencials al descobert, fins a època moderna. Dels altres llochs extremers de Barcelona en la Etat Mitjana, no-ns pertany tractar en la relació actual. Desaparició de la muralla romana en lo segle Xlll.—Construits los nous amurallaments en temps de Jaume I, van ensenyorint-se, les edificacions urba¬ nes, del vell mur. Se formaren les vilanoves, dexant un espay entre les cases y les muralles, hont abans era vall , Segle XIII. - Aprofitament del mur romà a f , ^ de la Ciutat, tant en la part de , ^ ^ ^ B tseya, com en la de Sots lo Pa- làu. Per allí passava la via Corri¬ óle (4), que s' ha transformat en Corribia modernament. Dit es¬ pay es aprofitat y edificat durant la segona meytat del segle xiii, utilisant la muralla com a paret mitgera entre los proprietaris de la part superior o vella y los de la part nova. Restà sense aprofi¬ tar-se la cortina corresponent al palau reyal, axò es, des de Santa Agata a la Devallada de la Sèu. proprietaris de dintre la Als Ciutat, diferentes concessions re- yals los autorisà a construir en- vans (axis se-ls deya en lo se¬ gle Xlll) entre torra y torra, en lo trast del mur. Per manera que feyan avençar ses finques altes uns quants metres enfora, mon¬ Arch construit entre dues torres de la muralla del segle ni tres en lo solar de sota hi edifi- a fí de poder edificar alberchs a dalt y a baix cavan los proprietaris de la via de la referida muralla. Estava al carrer de Baseya: any 1913 Transcivitatem o Corrible (5). Voltes d'En Guayta, dels fusters o dels Encants. — Són los tres noms ab que successivament se conegueren les voltes de prop la Llotja y enfront Sant (4) Carrer Corrióle equival a carrer de trànzit obligat, usant-se encara en lo segle xvi a Vall¬ fogona (R. Corbella: Lo nostre poble, p. 232); a Capellades (Boletín de la Real Academia de Buenas Litras de Barcelona, a. 1905, ps. 42 y 44), etc. La vía Corrióle catalana es la vía Corrida castellana, avuy encara conservada a Jijón. En altre ordre d' idees s' ha usat la paraula, com en la taula de cambis de Bar¬ celona, l'ofici de regir lo llibre corrióle (Dietaris del Ajuntament, 27 y 29 Març 1604), com les regueros corrióles en los regadius d'Igualada (ban del 15 Abril 1504), etc. (s) Veja-s lo document del 1282 y altres datos que sobre d'aquest particular tenim donats a conèxer en nostra obra Ciutat de Barcelona, p. 342, actualment en publicació. 30 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA Sebastià, que alguna vegada, com en 1356, aparexen escrites ab lo nom de carrera de les voltes de la Ribera de la mar. Sa construcció dataria del segle xai, tenint per principal finalitat poder treballar axoplugats los fusters y boters de la ribera. Per axò, en los segles xiv y xv, se-ls hi digué voltes dels fusters y també dels boters, subsistint avuy a un cap y altre de les mete- xes, los carrers dits de les portadores y de la fusteria, noms que recordan prou eloqüentment abdues antigues industries allí establertes. Carrers formats del segle XII al XIII La antiga Volta dels Fusters, derrerament coneguda per Volta dels Encants, derrocada en 1909 Un proprietari nomenat Guayta sigué causa de que lo lloch, del segle xiv al xví, se conegués també per voltes d'En Guayta (6), no excluint-se per axò les anteriors denominacions. S'adornà la plaça, en 1399, ab bella font artística sobremontada per un àngel de coure, obra del reputat imaginayre Pere Ça Anglada y que fongué lo mestre de senys Pere d' Olivella. Aquella part de platja, notòriament transformada en lo segle xiv ab la construcció de la nova Llotja dels Mercaders, havia de sofrir altra mutació al trelladar-hi los concorreguts encants de robes y altres òbgectes, de tanta impor¬ tancia en èpoques passades. Havent-se transportat devant de Llotja, després d'acabat aquest edifici, en 1392, se manà que sols se tinguessen en la plaça «es en lo costat de la lotge a sol ponent». Disposant-se en unes ordinacions llavors (6) Any 1334.—«Satis prope litus maris in loco qui dicitur Voltes den Guayta» (Document 99 del Arxiu del Monestir de Pedralbes). — A. 1510 (12 Desembre). — Plet promogut per una taula de les exis¬ tents en la via pública a les Voltes d'En Guayta {Senientiarum, v. 11, f. 81, Arxiu Municipal). Francesch Carreras y Candi 31 fetes: «Item que negun corredor no gos encantar sino sobre los banchs hordo- nats en la dita plaçe, sots ban de X sous, si donchs no es encant publich quis faça de scriuà, e aquell haia a fer dins les dites fites». «Item que tot corredor sia tengut de fer star la roba que ell encantarà, dins la fita de la dita place, e aço sots ban de deu sous». L'encant prosperà y subsistí (7) fins 1886, en que fou portat al mercat de Sant Antoni. En les ordinacions dels llibreters, en i553, se posa de manifest la costum de vendre llibres vells «en la plaça de sanct Jacme o en la plaça del Encant de mar» (8). Com també se sol llegir en la correspondencia de la gent de lletres dels segles passats, referencies a aquest mercat de llibres que tots invariable¬ ment freqüentavan. Lluís Pons d'Icart, escrivia des de Tarragona al ilustrat Antoni Agustín (7 de Maig 1573): En «Barcelona, en casa d'un sastre o remendó qui ven també libres y te casa a las voltas devant Sant Sebastià, trobí, sis o set dies ha, un llibre de pregamí» etc. (9). Sovint se denominà lo lloch plaça del Encant. Axis en 1611, Elisabeth Frexa obtingué autorisació per «tapar un trós de volta de la sua casa situada en la Plassa del Encant», autorisació que equivalía a reduhir la altura de les voltes, com se pogué observar ab algunes cases al ésser derrocades. Lo Mercadal 0 Plaça del Blat 0 del Forment, centre de la Ciutat mitgeval (segles XII al XVI). — Es al peu de la vella fortificació romana, castell Ves- comtal en la època franca y dels comtes, cort del Veguer durant lo regnat dels monarques de la confederació català-aragonesa y presó en temps més mo¬ derns, que-s constitueix lo millor centre comercial de la Etat Mitjana. La importancia y quantia de les tranzaccions allí efectuades, féu impos¬ sible donar l'abast en lo vell Mercadal. A més lo cohibiren obradors y cases construides ab poch ordre sobres de mesquinesa. Precisa, en lo segle xni, y una distribució dels articles obgecte de comerç y una reglamentació per part de la Ciutat sobre lo lloch y modo de vendre-s. Ja de temps anterior s'allunyà lo mercat de porchs, que al finar la Etat Mitjana se tenía en la Rambla y que en 1571 passà a fora la muralla de Santa Clara y la Ribera (10). També per lo (7) En 1436 fóu ferit un tal Sancta «accedens per suis negociis at que arte; ad encantum qui fiebat, ut moris est, apud plateam lotgie raercatorum circa mare constructam» (Registre 3130, f. 27, A. C. A.) «A 20 de Abril 1650, los Concellers deliberaren se publicassen cridas, dient ab ellas, que no sie licit ni permés als Pallers de les Voltes del Encant, ni altres, ni als Regatons, comprar ninguna especie de roba vella y que sie permes, que quant se morirà alguna persona, la roba de llí, llana, y seda de aquella se puga vendrer, axí per íer be per la ánima del difunt, com altrament, precehint primer relació fahedora als Consellers per lo Metge haurà visitat dit Difunt, de la malaltia tingue aquell y no altrament» (Rubrica de Bruniquer, v. 111, f. 121;). (8) Colección de documenlos, etc., del Archivo de la Corona de Aragón, v. vni, p. 479. (9) J. Villanueva; Viaje literario à las Iglesias de España, v. xviii, p. 265. (10) Any 1571 (28 Novembre).— cMes per lo que molt conve a la polissia de la present ciutat y com- moditat dels poblats en aquella feren desliberatio y conclusió que sie mudada la fira dels porchs que abans era y se acostumave fer en la rambla sie y se fassa de aqui avant dita fira desdel scorxador nou fins a la torra nova devant y fora los portals de la muralla de la ribera» (Delliberacions del Concell 1571, 32 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA peix s'arreglà un bon mercat prop de Santa María de la Mar, abont obligatò¬ riament devia concentrar-se abans de distribuir-se a les reveneduríes. L'oli se mesurava tot en laçò dita del Oli. Al anar concentrant-se les merca¬ plaça per deries fen diferents llochs, resultà que d' elles ne prengueren nom les places de les Cols, de la Llana, del Vi, dels Cabrits y dels Conills; los carrers dels Especiers, del Mill y de la Llei; la volta dels Aucells y algún altre. Lo Mercadal, a arrencar del segle xiii, es conegut per plaça del Blat o del Forment, per centralisar-s' hi les grans tranzaccions de blat. Adquireix la Plaça gran importancia, precisant-hi reformes y obres d' abelliment. Reformes urbanes del segle XIV La unió de la placeta dels Fusters, hont hi ha la casa gremial dels Julians, ab la plaça del Blat. Se pot veure-hi en aquesta 1' àngel de metall, en la cantonada de la Cort del Veguer o presó. Les dues formavan \& plaça del Angel, abans d' obrir lo carrer de Jaume I Que era aquell lo centre de la Ciutat tretzecentista, res ho indicarà millor que la divisió administrativa de Barcelona. Nostra Ciutat, en lo antich, no li sabèm més divisió que la eclesiàstica de parròquies, que fóu variable segons los temps. Durant lo segle xiv, la íorma- f. 115). L'escorxador de que aquí-s parla, vé senyalat en un dibuxet a la ploma fet en lo segle xyi, si- tuant-lo en les afores de la Ribera (S. Sanpere y Miquel: Los terrenos de la Ctudadela, plan ix). Francesch Carreras y Candi 33 ren les set parròquies de Santa Maria de la Mar, Sants Just y Pastor, Sant Miquel, Sant Jaume, Sant Pere de les Puelles, Santa Maria del Pi y Sant Cu¬ gat del Rech. En lo civil, durant lo segle xiv, trobàm a nostra Ciutat dividida en quatre quarters, tenint com a punt de convergencia la pedra de la plaça del Blat, Plan de la distribució administrativa de Barcelona en lo segle X/V, en quatre quarters.— Quarter de la mar.—Daçi prenent lo carrer de la mar e anant dret tro a les grases de santa Marià de la mar per e daquí prenent dret tro al puig de les falsies lexant la lotja a ma dreta. Quarter de frares menors.—-Daçi prenent per les sederes anant dret tro a sent Jacme et daquí dret tro als banys et anant dret tro al portal de la boqueria, et daquí anant dret tro al portal de sent Anthoni. Quarter del pi.—Daçi prenent per lo carrer deius lo palau anant dret tro al alberch den Simonet dez Puig et daquí dret tro a les Ermites et daquí girant et anant tro al portal de Jonqueres. Quarter de la Salada (alias de sanct pere).—Daçi prenent per casa den johan serra et anant dret tro al pont den Campdarà E daquí anant dret tro al portal nou. segons es de del dibuix adjunt. Los quarters se conexian ab los noms veure del Pi; de la Celada o de Sant Pere, de la Mar y de frares Menors. En la plaça del Blat se posava la bandera de Barcelona quan se preparava a sortir la seva host en campanya (5 Març 1448). 34 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA primeres reformes de la plaça del Blat se feren del any 1350 al 1357, Les derrocant unes cases que la separavan de les placetes dels Fusters y dels Sastres. Completant-se la urbanisació, instalant-hi una font pública en 1367, treyent-li unes velles arcades que recordavan lo Mercadal dels comtes y fent portxada prop la cort del Veguer per resguardar-hi los blats de les pluges, en 1397. En laplaça del Blat construïren llurs cases gremials los Julians o Mercers, los Sastres en 1473 y los Calderers al entrar en la Borla. Lo municipi la decorà en 1456, ab una bella imatge de Santa Rularla, obra del acreditat esculptor Antoni Claperós, posada demunt del arch de la vella porta de Barcelona, hont més tart s' hi féu balcó de ferre (i6i6) y finalment s' hi afegiren portes de tela encerada per preservar-la de les inclemencies del temps (1619) (11). Demunt la Santa Rularla d'Rn Claperós hi reventa una bomba, lo 25 Maig 1714, durant lo famós setge de Barcelona, dexant-la sense cap (12). Excelencia de les construccions particulars mitgevais. — De la bona qua¬ litat y bellesa de nostres construccions de Barcelona, mólt s'ha escrit en son elogi. Capmany recopila gran nombre d'opinions, ab referencia a «los límites de la Rdad Media á que están reducidas estas Memorias» (13), extrayent lo que han dit lo poeta Ausoni, Hermoldus Nigelus (segle ix). Benjamí de Tu¬ dela (segle xiii), reys Joan I y Anfós IV, Llorens Valla (segle xv), Geroni Paulo (1491), Marineus Siculo (i5o6), Andréu Navager, embaxador venecià (i525), Gaspar Barreyros (1546), Gómez Miedes (segle xvi). Lluís Núñez (1606), Jaume Rebullosa (1617) y Francesch Diago (1603). Rn aquests autors se proclama la bellesa de la Ciutat y de sa situació topogràfica, la bondat de les cases, de pedra picada, y les seves cloaques, constatant Lluís Núñez «sus calles limpias con el auxilio de las cantarillas lo que es raro en España». Lo P. Rebullosa elogiava «la magnificencia de sus casas, todas á una mano, muy fuertes, altas y de cantería; y la limpieza de sus calles, por ser todas enlosadas y con albañares o sumideros por medio». (n) Any 1616 (i6 Octubre).—Compte del ferrer Bellera per «lo baleo de ferro ha fet per y deuant la figura de la gloriosa Sancta Bularía sobre la volta de la deuallada de la preso, ço es per lo ferro, obrar les barres, mensures y golfos y altres cosas y arrequinas de dit baleo».—Any 1616 (26 Novembre). Francesch Jornet, pintor, reb 140 lliures «per lo pintar y daurar la figura de santa eularia y lo baleo que la Ciutat ha fet a la deuallada de la presó a la part de la borla» (Delliberacions del Cancell 1616, fs. 166 y i97). Any 1619 (19Setembre). — Diuen los Consellers que «Attenent que la image de Santa Eularia de bulto sobre la volta de la preso es estada alli feta y posada per la Ciutat y renovada moltas que esta vegades de pintaria y a causa que esta desouberta als encentras de la pluja y vent y altres injurias del sel se despinta his gasta que vltra que es indecentia de la image resulta en dany de la Ciutat. Perço delliberaren que sian fetàs alli vnes portas ab tela ensarada blanca perquè de nits y en temps de plujas y altres infortunis estiga tancada y no estiga al descubert manant a mestre Jaume Riera fuster de la Ciutat les fassa y vist lo compte se pagaran» (Delliberacions del Cancell lóiç, f. 120). (12) Bruguera: Sitia y Maquea de Barcelona en iqjs y 1714, v. 1, p. 675. (13) A. de Capmany: Memorias históricas sabre la marina, comercia y artes de Barcelona (Barcelona, 1792, v. 111, p. 367). Francesch Carreras y Candi 35 Particularisant a les cases de Barcelona, deya lo P. Diago: «Esta Ciudad encierra tantos castillos quantas casas tiene: que todas ellas merescen este nombre, siendo tan grandes, altas y de piedra». En efecte, durant lo segle xiv se feren cases ab més de un pis. De dos replans se-n conservan alguns exem¬ plars que poden atrassar-se a dita época y assenyaladament al segle xv. La costum d'edificar alt, Pere Mexía, en son Diálogo de los Médicos (escrit en 1547), la encomiava, parangonant-la ab les construccions urbanes de sa patria Segle XIV al XV. - Construccions urbanes Interessant casa al carrer Ample, cantonada ab los Escudellers, desfigurada en lo segle xvin y derrocada en 1858 Sevilla. Després d'explicar la millora que experimentava Sevilla, d'uns deu anys, de fer més obertures al carrer, deya: «Pero en una cosa no la veo (axò es, la esmena) que es edificar baxo, porque muy pocos hacen más de un alto; y así quedan todavía las casas humildes y de poca autoridad: y por esto á los extranjeros, y á los que traen los ojos cebados de Barcelona y de otras ciuda¬ des, cuyas casas tienen tres o quatro altos, nunca parecerán bien los edificios de esta ciudad». Es indispensable figurar-se-la a la Barcelona del segle xvt, quan conser¬ vava tot l'esclat de les construccions mitgevals, de magestuosa bellesa, ab ses 36 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA finestres partides columnes de pedra d'esculpturat capitell, com se veya per en los palàus de dintre les ciutats. Les cases del los millors castells rurals y en burgès barceloní denotavan una opulencia que guardava estreta relació ab los monuments públichs y relligiosos y ab nostres avenços urbans de la Etat Mitjana. Des del segle xii, que les arts de construcció prenen notoria vo¬ lada. Millorà la qualitat del material y edificis de pedra y calç, fets ab petits Segle XV. - Contruccions urbanes Casa del carrer de Baseya n. 32, fotografiada en 1911 carrèus, substituint als alberchs de tapia, no del tot abolerts en les cases més mesquines. Les finestres s'examplan, los portals s'engrandexen y sota lo teulat una portxada descoberta imprimia en lo segle xv, y segurament abans, segell de distinció propri a nostra Ciutat. Romperen la monotonia de la linia recta, ab un cors d'edifici més alt a manera de torra. Axis encara conservàm un tipich edifici particular en lo carrer de les Basses de Sant Pere n. 4, digne del major respecte, per ésser ja exemplar quasi únich. Francesch Carreras y Candi 37 Segle XIV al XV. - Construccions urbanes Los enderrochs de la Via Layetana han evidenciat prou sovint lo que eran les edifica¬ cions de la Etat Mitjana, retor¬ nant a la llum solar, no pochs capitells de derrocades edifica¬ cions alçades en les velles vies y utilisatscom a material de cons¬ trucció al renovar-se les cases. Lo Museu municipal conserva un bon nombre de capitells apare¬ guts dintre dels murs. Escullím per la present publicació los exemplars que nos han semblat de major interès, alguns dels quals intercalarèm en los llochs de sa procedencia, posant-ne aquí tres d' ells, d' origen desco¬ negut. Ben clar se mostrà la bon¬ dat dels alberchs barcelonins del segle xiv, durant los grans terra¬ trèmols del 1428. Un dels majors Típica casa barcelonina ab portxada y torra, ales Basses de Sant Pere n. fóu lo del 2 de Febrer, que «du¬ 4, modificada en lo segle Estat actual de la xvm. metexa rà per gran spay, en tant que tot hom se cuydaue que los alberchs de la dita Ciutat se enderrochassen. Però no hi hac alberch la dita en tota Ciutat, û' ío C' /8 Interessants capitells del segle xu al xiv, apareguts en los enderrochs d'algunes cases de la Reforma, havent-se descuydat d'anotar-se sa procedencia al ésser descoberts 38 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA que nos consentis, es fenés, axi en parets foranes com dintre, en caygueren alsguns, en hagueren apuntelar et hagueren enderroquar mòlts merlets de torres. E moltes torres e cases altes hagueren abexar». Sols consta, que, a Santa Maria, caygué lo rosetó de la portalada principal, matant 25 persones que s'arremolinaren en aquell lloch al ocorre lo moviment sismich (14). Durant lo segle xvi, lo Renaxement s' apoderà de nostra Ciutat y destrui la art gòtica. Lo gust cambia, però no los materials de construcció, que segue- xen forts y bons com abans. Barcelona del segle xvii ja resultà mòlt diferent. Capmany la sent encara en son temps intentant descriure-la: «Los que vieron esta ciudad cien años atrás, apenas la conocerían hoy, según las renovaciones, reparaciones y mudanzas que ha experimentado su caserio, entonces todo Una finestra del palàu del Marquès de Sentmenat, a la riera de Sant Joan, obrada en lo segle xvii labrado de serio y elegante, como silleria, de estilo uniforme, y de aspecto tan el que se conserva aún en sus antiguos templos. Los que sepan examinar aquellas casas con ojos arquitectónicos, habrán de confesar que su forma y artificio guardan cierto aire de suntuosidad y nobleza en la estructura de sus ventanas, portadas, zaguanes, pórticos y terrados cubiertos, la mayor parte adornados de columnas, graciosas labores, altos relieves de medallones, fes¬ tones y otros caprichos del gusto antiguo, unido todo esto á la firmeza de la fábrica de cantería.» Axò fóu escrit en la derrera dezena del segle xvni. En lo segle xvi desaparexen les finestres partides ab columnetes; ampies lloses forman les finestres ornades ab medallons del Renaxement de que parla Capmany. Les cases se pujan d' un pis més y les teulades van substituint-se per terrats. La major alçada y los balcons, enfosquiren les ja poch clares vies (14) Ceremo7iial, v. i, f. 25, A. M. B. Francesch Carreras y Candi 39 de nostra Ciutat, fent desaparèxer en part la nota d' alegria que sempre dóna la llum y lo celatge. Les guerres y los setges què Barcelona sofrí en lo transcurs del segle xvii, motivaren una notoria decadencia en les construccions dels seus ciutadans. Capmany no-s percata de dir que, aquelles cases tant encomiades per los escriptors antichs no existían: lo séu bell caseríu «ha desaparecido la mayor parte en este siglo, sin perdonar sus cimientos: ya con la continua reedificación de casas arruinadas ó maltratadas de resultas de los dos últimos sitios bom¬y bardeos que padeció desde 1691 hasta 1714, ya con la demolición de 30 años á esta parte (del 1762) de gran número de las antiguas que habían quedado enteras, con el fin de levantarlas sobre una nueva planta y construcción, apro¬ vechada para encerrar en corto sitio vecindario que crece de día en día y se un refunde y reconcentra dentro de las mismas habitaciones, no permitiendo la fortificación militar y el recinto de sus soberbios muros, ensanchar la pobla¬ ción. Así es que, como los antiguos huertos y espaciosos patios se van redu¬ ciendo, sobre la estrechez de sus calles; esta ciudad, extendiendo hacia lo alto lo que había de ensanchar sobre su piso, ha venido á hacerse una como pifia de casas, torres, cimborios, miradores y azoteas, que forman sin embargo una vista hermosísima y un objeto que sorprende contemplado desde una altura ó desde una proporcionada distancia». Aquesta descripció de Capmany es la descripció exacta de les cases que s'han derrocat del 1908 ençà. Algunes ne renovà lo segle xix, però sempre tenint lo criteri d' aumentar lo nombre de vehins que-s poguessen encabir dintre la antiga àrea, fent desaparèxer d'allí tot lo que denotàs sumptuositat. Escales fosques y estretíssimes donavan accés als séus estatges o replans; no-s tenía compte de la comoditat ni de la higiene, de tal manera, que al derro¬ car-se, s'han vist cases que freturavan d'aygua viva y gas y altres que tenían una sola comuna donant a la escala, per servir-se-n d'ella tots los vehins de la metexa. Es a les derreríes del segle xvii, però millor dit durant tot lo segle xviii, quan los carrers de Baseya y Gim-Nàs y los afluents a aquestes vies fins al carrer Ample, perden lo caràcter aristocràtich que un jorn tingueren, per agafar l'aspecte de barriada obrera, mesquina y pobre. Les cases grans y senyorials que hi perseveran sense derrocar-se, se deshabitan de la menestralia que encara les ocupava durant los primers anys del segle xix, y acaban con¬ vertint-seen tallers industrials o en cases de vehinat hont s'hi acumulan fami¬ lies prou miserables. Aquesta evolució de la barriada es causa de que la Reforma haja pres aquí marcat caràcter de sanejament urbà. Piràmide del Angel en la plaça del Blat vella. — No-n tingueren prou los Consellers y Concell de Cent, en la imatge posada dintre la capelleta de la volta de la presó, per commemorar la tradició del miracle de Santa Eularia, sinó que determinaren alçar-li una piràmide al mitg de la plaça del Blat, coro- 40 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA nada per un àngel senyalàs ab Ió dit lo lloch del pretès miracle. Fóu lo que primer monument ha tingut Barcelona. Sa construcció se réalisa en 1616, que any en que, com havèm dit abans, també s'afegí lo balcó de la Cort del Veguer, segons progecte de Mestre Rafel Plansó (i5). Es una època d'esclat de la devoció a Santa Eularia, pintant-se-li una nova bandera y fent la imatge d'aquesta En Gaspar Altisench, pintor (16). Al entrar en la Devallada de la Presó, dues torres octagonals caracterisa- van lo lloch, torres que. formaren part del antich castell Vell Vescomtal. Una d' elles, la que coincidia ab lo centre de la Plaça, després d' estar mòlts anys apuntalada, se desplomà lo 10 de Janer de i7i5, destruint algunes cases vehines y també la piràmide, feta en 1616 (17). En 1748 tornà a reconstruir-se dita piràmide, per ésser definitivament treta en 1823, posant la daurada imatge del àngel (18) en la cantonada de la presó. Mes a 16 de Febrer de 1859 s'edificà la casa que avuy hi ha en dit lloch, portant l'àngel al arxiu Municipal, trobant-se en la actualitat al Musèu Ar- queològich del Parch (19). A dita piràmide y imatge s'ha degut que la Plaça del Blat Vella prengués, en lo segle xviu, lo nom de Plaça del Angel, ab que continua essent actual¬ ment coneguda. Les torratges 0 miradors de la mar. — Particularitat de mòltes cases bar¬ celonines, fóu edificar miradors més alts que los terrats o teulades, per guaytar la mar. La costiím s'inicià regnant Marti I, construint en son palàu Major les altes portxades ab vistes a la mar y a la montanya, y tapades per la part del N. ses galeries jussanes, que encara subsistexen en la plaça del Rey. En mòltes cases dels segles xvii y xviii han pervingut fins als nostres temps no pochs d'aquests miradors. Un de ben curiós, en forma de rodona torra, se trobava al interior del palàu Menor o de la Reyna y que primaria- ment fóu palàu dels templers. La actual Via Layetana ha destruït exemplars prou interessants y típichs dels miradors barcelonins. Un del segle xvii o xviii estava en la famosa casa del carrer d' En Dufort, que tenia tres replans; lo séu alt mirador corresponia al primer pis, comunicant solzament ab aquest y quedant aillada totalment la (15) Any 1616 (13 Agost). —Mestre Ferrer cobra la primera paga de la piràmide que havia de fer «en laplassa del blat vella, en lo loch ahont succehí lo miracle de la gloriosa Sancta Eularia la qual se li es donada a fer à preu fet lo dia present». — A 26 Novembre 1616, Joan Aragall cobra 12 lliures «per lo preu de dues pesses de alabastre seruexen per la agulla, que fa mestre Joseph Ferrer mestre de casés a la plassa del blat vella» (Delliberacions del Cancell 1Ó16, fs. 129, 196 y I99)- — Jaume Villanueva descriu lo monument y ne copia ses inscripcions en Viaje literario, v. xviii, p. 129. (16) Any 1617 (11 Maig).—Compte del passamaner Amell per cordons y demés de la bandera; y a 30 de Juny cobrà 160 lliures lo pintor Gaspar Altisench «per les mans y bestretas de fer la bandera de sancta Eularia que la Ciutat ha feta fer noua» (Delltberacions del Cancell lólj, fs. 53 y 73). (17) Pi y Atimón: Barcelona antigua y moderna, v. i, p. 321, n. 10. (18) La imatge del àngel fóu daurada en 1700, segons la Rubrica de Bruniqtier, v. 11, i. 259. (19) Isiáro lovrss y OnoV. Barcelona histo'rica antigua y moderna,'ç>. iq?,. Francesgh Carreras y Candi 41 escala de pujar-hi, deis altres replans o estatges de la casa. Lo gravat d'aquesta casa y mirador lo donàm en lo catàlech al continuar lo carrer d'En Dufort. Lo nom típich de nostres mi¬ Segle XV. - Lo paláu reyal Major radors ha estat sempre torraixa. Senyals 0 mostres en los es» tabliments púbüchs. — La costúm romana de la mostra en les façanes dels edificis particulars per acredi¬ tar los establiments comercials, la tornàm a trobar viva al finir la Etat Mitjana. Segurament may havia arribat a desaparèxer. Los noms dels hostals de Barcelona ho demos- tran ab prou eloqüència; del Sol, del Lleó (1415), de la Flor del Lli¬ ri (1444), del Cavall (1452), de la Campana de la Massa (1470), del Bon {1S12), etc. La costúm nos venia de França y Alemanya y no estaria tant ge- neralisada a Castella, com ho sem¬ bla indicar un autor del segle xvi, Gutierre de Cetina (20). Seguint, donchs, la evolució en terres fran¬ ceses, podríam de retop orientar- nos en lo que succehiria a Barcelo¬ na (21). En lo segle xv. Paris estava plè de plaques anunciadores, y man¬ cant les cases de numeració, aque¬ lles Servian per orientar-se. Móltse n' abusà de les dimensions, y seves Lluis XIV restringí lo séu ús (22). . ■ La torratxa o mirador de la mar que-s diu construit Les senyals o mostres dels es- per Martí l (20) (Journalpour tous, a. n, 1856, p. 267). (22) A França, en 1567, s'ordenà que tots los qui pretenguessen posar placa havian d'inscriure llurs noms y domicilis. S'abusà de les dimensions d'aquestes plaques y en 1666 se senyalà Una mida legal, qu3 restringí Lluís XIV, no permetent-les sortir més que quatre polsades de la paret. 42 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA tabliments han sugerit al pintor Baixeras, dos dels més interessants y típichs dibuxos que figuran en la seva valiosa colecció de la vella Barcelona. Capelles y patrons de barriada. — Es un dels aspectes més típichs de la Capelleta de la Mare de Déu, construida en 1763, en la cantonada de la casa del Art Major de la Seda, als carrers dels Archs de Jonqueres y Sant Pere més Alt vida burgesil de Barcelona, lligada ab les expansions y divertiments d'un temps més senzill y apacible. Se començaren en la segona meytat del segle xiv. Coincideix ab l'esclat artístich manifestat al arrelar-se lo gust gòtich, l'escam- Francesch Carreras y Candi 43 pâment de la nova costum d' alçar de terme en los camins y capelletes o creus senzills oratoris en totes les barriades, ornamentant-les segons la fortuna dels séus erectors. Los gremis les erigían en honor de llurs patrons, com la cons¬ truida per los Juliansla plaça del Angel (desapareguda al obrir-se lo carrer ,en de Jaume I), o bé la edificada per los Velers o Art Major de la Seda, en lo carrer Alt de Sant Pere, que encara subsisteix, o bé la que alçaren uns parti¬ culars en lo carrer d'En Copons. Y axò sense mourens de la part de Ciutat que està acabant de transformar-se en la nova Via Layetana, per quan procu- ràm no traspassar los séus limits en les actuals notes explicatives. La pràctica d' alçar capelletes en honor de determinades advocacions de Jesús, de la Mare de Déu o de diferents sants, assoli, en lo segle xv, la ple- nitut del séu desenrotllament. A vegades les imatges se posaren al exterior en retaules pintats, com la de Sant Cristòfol, patró dels caminants, que encara se conserva devant de la Capella de Marcus. Però era lo més usual posar-les en petits ninxos per les parets y demunt les voltes dels carrers. Aquests los hi deuen mòlts de llurs noms actuals. Retrayèm 1' exemple d' una descripció del segle xv: «Illa que es de la dita volta de Sanet Miquel, en lo cantó es hun retaula de St. Lazer fins al carrer hon es la ymage de S. Cristòfol, fins a la volta» (23). Se refereix al carrer de la volta de Sant Miquel, en la Argenteria, un dels que acaba d'absorbir la Via Layetana. Entorn de cada capella s' efectuavan festes patronals. Les festes han legat un modest, però expressiu testimoni literari: los goigs en laor dels patrons de barri que s' hi solían cantar. Guiats per dits goigs, constatarèm la existencia de festes entorn de les capelletes de la mare de Déu de les Donzelles, vulgar¬ ment dita de la Suor, en la plaça del Oli; de Sant Roch, en la vella muralla romana de la Tapinería, après substituït per Sant Llorenç en lo propri carrer, de Sant Sebastià en lo carrer Comtal, etc., etc. En 1778 se manà posar una tela metálica devant de les capelles, per privar que cayguessen al carrer, en dies de vent, los llums o gerres de flors ab que se solían ornamentar. Diu En Ramón N. Comas (24), que l'Ajuntament «inspirant-se en lo ordenat per lo rey Caries III, disposà a 13 de Febrer del 1822 que fossin tretes o tapades totes les imatges relligioses que-s veyen en los frontis de les cases». Mòltes capelletes s'aparedaren, dexant-hi dintre dels envans les imatges, y altres se retiraren. Ab la reacció política del 1823, normalisades les coses, se tornaren a colocar en lo meteix lloch. Una d'aquestes signé la del Sant Christ en la proa de la Riera de Sant Joan, quina devoció perdurà, y assoli lo temps en que fóu enderrocada la casa per l'Ajuntament (1911). (23) Francesch Carreras y Candi: La ciutat de Barceiona (en publicació), p. 390. (24) Ramón N. Comas: Imatges y capelles de vehinat, publicat en Batlleti del Centre Excursió nista de Catalunya, v. xvii, p. 183. 44 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA La festa que més moviment portava de totes les patronals de barriada, fóu la de la Mare de Dáu del Coll, qual capelleta estigué oberta en la muralla de la Tapinería, en les parets del antich palàu Reyal. Solia celebrar-se en la diada de Sant Pere, pujant lo vehinat al Santuari del Coll o de Fontrubia, demunt Vallcarca. Acabà en lo segle xix, desaparexent la capella, qual imatge està avuy al altar de Sant Joseph de la esglesia de la Esperança. Los esgrafíats.—Mólt hi ha que dir respecte a aquesia moda del segle xvi, començament de la ornamentació externa de les parets de nostres cases, tant fastuosa en la època actual. Si bé sigueren importació estrangera los esgra- fiats, de tal manera se connaturalisaren a Barcelona, que-n formaren una bella característica de nostra Ciutat, digna de la major recordació. Un minuciós estudi dels esgrafiats, degut al diligent investigador barce¬ loní Ramón Nonat Comas, publicarèm après del catàlech, hont se trobarà aplegat y coordinat tot lo referent a aquesta materia. No es del cas repetir lo que allí vé prou expressat. Gran nombre d'esgrafiats havèm perdut ab les cases enderrocades en la nova via de Reforma. Construccions proba de bomba. — Fóu una nota típica de Barcelona a durant la atzarosatemporada dels famosos setges dels segles xvii y xviii. Nostra Ciutat, tantes vegades bombejada, se percatà d'aquest perill, y axis com ara-s procuran resguardar ab parallamps als edificis particulars, llavors los més avençats se dotaren de cambres especials, fetes d'un sostre groxut y macis y ordinàriament situades en la planta inferior, dessota lo pla del carrer. Algunes d'aquestes habitacions tenían una pedra en la que-s llegia escul¬ pida la utilitat a que se les destinava. En lo Musèu municipal n'hi han conser¬ vades dues procedents d'una metexa cons¬ trucció particular, en lo carrer de Na Ave¬ llana, en les quals se llegeix la data del ï6g5. La casa del carrer de N'Avellà, derre- rament dit de Na Avellana, n. 2, conservava una bomba sencera en ella cayguda. Fóu posada en la escala com a llum degas. Per¬ tanyia al derrer dels bombeigs que ha ex¬ perimentat Barcelona, al del 3 Desembre 1842, en que per ordre d'En Espartero, Pedra posada a la entrada de la habitació Montjuhich hi llençà durant més de 14 ho¬ aproba de bomba en unacasa del carrer de Na Avellana res, 380 bombes de 14 polsades, 304 de 12 y 96 de 10 polsades, en conjunt 780 bom¬ bes y a més 96 granades y 138 bales rases, damnificant prop de 5oo edificis. Los colomers y les guerres de coloms. — Costúm arreladíssima en los carrers de la barriada de Sant Just y de Santa Maria, que mereix un recort. Per demunt de les cases y fins per demunt de les torratxes, s'enfilavan, atrevits. Francesch Carreras y Candi 45 los colomers de fusta, que constituían negoci y distracció per llurs proprie- taris. Ahondaren extraordinàriament y, més alt o més baix, quasi la tercera part de les tenían a mitjans del segle xix. cases ne La afició portava als proprietaris dels colomers a fer volar cada dia los , séus coloms, y ah tal motiu a entrar en guerra ab altres colomers vehins. La guerra de coloms tenia curiosa reglamentació se¬ guida al peu de lletra. Era lícit retenir-se los coloms y fins matar-los. Usualment se retornavan mitjançant un rescat que solia ésser de mitja pes¬ seta. Consistia la guerra en barrejar dos o tres volts de coloms y quan ne formavan un de sol, al xiulet del séu amo, se dexavan caure a llurs respectius colomers, es- garriant-se coloms del séu vol propri per passar al del contrari. La plaça de Sant Se= bastià, en 1883 d'Antoni López. — La devoció a Sant Sebastià, escampa¬ da durant la segona mey. tat del segle xv y comen¬ çament del XVI, pren peu a Barcelona. Los Conse¬ llers, en i5o7, acordaren Un bon colomer de la Ciutat vella edificar una esglesia a dit Sant Mártir la «en plaça hont de present stà la fusta, devant de lo abeu¬ ara rador de la lotje» diu altre lloch, o com se «en la plassa es entre la casa de en la lotja e font del Angel». La construcció del edifici de Sant Sebastià fóu en perjudici de la Plaça que quedà més estreta, allargant-se lo carrer del Conso¬ lat. La esglesia de Sant Sebastià, que era patronat de la Ciutat, fóu donada en 1719 per lo Rey d'Espanya als clergues menors de Sant Felip Benici, los quals hi construireu un convent, que, transformat en casa de vehins, subsis¬ teix encara. Lo lloch hont en i5o7 edificaren la esglesia de Sant Sebastià, havia sofert 46 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA notable trantormació en 1454, ab la construcció de les muralles que tancavan la Ciutat per la part del nou port. Una altra reforma, en l'any 1834, portà a derrocar part d'aquestes mura¬ lles, fins al baluart de Sant Ramón. Lo nou espay se convertí passeig en arbrat. Enfront la plaça de Sant Sebastià començava la muralla de mar ab una rampa suau que permetia pujar-hi los cavalls. Durant mòlts anys esdevingué aquell lloch, passeig predilecte dels barcelonins, ahont solían anar després de veure entrar y sortir lo carril de Mataró, la més gran novetat del segle xix, durant mólt temps obgecte de curiositat de grans y xichs. Però la muralla de la mar, en 1881, vingué a terra en tota sa extensió. Y llavors la plaça de Sant Sebastià experimentà extraordinari examplament y mutació trascendental. Completà 1' abelliment del lloch la construcció del nou passeig de Colòm (1887), en 1' les aygües. espay guanyat a Extraordinàriament millorat aquell indret de Barcelona, se posà en ell la atenció, en 1881, quan anavan a alçar una estàtua al eminent economista Güell y Ferrer. Digué l'enginyer municipal senyor Jordan, en la seva infor¬ mació: «En la plaza de San Sebastián podría emplazarse el monumento (á don Joan Güell) en buenas condiciones, frente á la calle de reforma del E. llamada antes de Bilbao: debo, no obstante, hacer presente que, según tengo entendido, también trata de levantarse un monumento á Claris, cuyo emplazamiento ignoro si se ha determinado ya, circunstancia á que sería preciso atender por si se hubiera escogido al efecto dicha plaza ó la de Junqueras anteriormente mencionada». Aquesta informació posa propòsit latent en 1881, però que de manifest un no s'ha cristallisât encara, sens dubte per rahons d'índole econòmica: d'alçar un monument al eximi patrici Pau Claris, en un dels llochs prominents de la Ciutat, al entrar o al exir de la nova via de Reforma. Y en l'any 1881 se creya que aquesta Via anava a obrir-se mólt aviat!! Lo lloch més apropriat per lo monument a Claris, que un dia o altre tindrà de fer la Ciutat, si no vol passar a la historia ab lo calificatíu de des- agrahida, segons nostre parer, tindria d'ésser l'encreuament de la actual Via Layetana ab la progectada Via C, a la que l'Ajuntament, en Desembre de 1911, acordà posar-li lo nom de Via Ibèrica. Allí reposan, en lloch ignorat, tal vegada al mitg d'aquell meteix carrer, les mortals despulles del preciar Claris. Difícilment podria trobar-se-li lloch més apropriat y honorifich. Tornant a la plaça de Sant Sebastià, la Comissió de Foment, en 1883, prengué un d'aquests acorts impresionistes, a que tan acostumats avuy hi estèm, però que llavors no s'estilavan com ara. Acabava de morir lo primer Marquès de Comillas y la susdita Comissió, en sentada de 19 de Maig de 1883, considerant «que todos los habitantes de esta Ciudad se asociaron al duelo que la muerte de tan insigne varón causó entre sus amigos, deudos y favore¬ cidos» y que «no pueden éstos olvidar que al Excmo. Sr. D. Antonio López Francesch Carreras y Candi 47 y López se debe la iniciativa en muchas empresas que constituyen un timbre de gloria para la nación española, que merced á su activa y eficaz cooperación florecieron el comercio marítimo y varias sociedades de crédito; y que sin ser catalán, no vaciló en fijar su residencia en Barcelona, procurando por todos los poderosos medios que estaban a su alcance, el fomento de la Industria, del Comercio y de las Artes», proposaren donar lo séu nom a una plaça de Bar¬ celona. «Y como quiera que el nombre con que comunmente se designa la plaza de San Sebastián, carezca de objeto, por haber desaparecido el convento y la Iglesia que con dicha denominación existían en la expresada Plaza» aca¬ bava lo dictámen, demanant li fós donat lo nom d'Antoni López, aprovant-ho axis lo Consistori (22 Maig 1883). També se presentà al Municipi una instancia sotscrita per alguns parti¬ culars (28 Maig 1883), oferint-se «contribuir á ornamentar la plaza de Antonio López de un modo conveniente y adecuado á la importancia que en el por¬ venir puede tener dicha Plaza y levantando en ella un monumento que lleve á las generaciones el recuerdo del Señor López y López». Y afegían «que la Corporación Municipal no tendrá que contribuir á los gastos que origine la ornamentación de la Plaza y monumento dedicado al Señor López, pues todos ellos serán de cuenta de los suscritos y de otros amigos y admiradores del Señor López (25)». Lo 5 de Juny de 1883 s'acceptà la proposta d'erecció del monument, a càrrech d'una comissió mixta (26). L'arquitecte Joseph Oriol Mestres pre¬ sentà l'avantprogecte (i6 Agost 1883), colocant la primera pedra en les festes de la Mare de Déu de la Mercè subsegüents (24 Setembre 1883). S'inaugurà en les metexes festes del 1884. Fóu presupostada la obra en 162,070 pessetes, modelant la estàtua lo reputat esculptor Venanci Vallmitjana. Edificis de caràcter monumental desapareguts en aquesta Via. — Pochs han sigut los edificis afectats per la obertura de la Via Layetana, que tin- guessen caràcter monumental, reduint-se a la casa gremial dels Càlderers, Santa Marta y la casa gremial del art Major de la Seda o dels Velers. Ab ante¬ rioritat a la Reforma havían desaparegut les cases gremials dels Argenters, en lo carrer de Baseya; dels Mitjayres, en lo de Manresa; dels Julians, en la plaça del Angel; dels Sastres, en la Tapinería; los monestirs de Sant Joan de Geru- (25) Sotscribían aquesta instancia, Manel Girona, Isidoro Pons, Evaristo Arnús, Joseph Ferrer y Vidal, Vidal Quadras, R. Estruch y Ferrer, Joseph Amell, L. Pons y Clerch, Lluís Martí-Codolar, A. Jun- cadella, R. Robert y Suris, J. Mañé y Flaquer, Rafel Ferrer y Vidal, P. Aleu Arandes, Elíseo de Olalde, .Manel Arnús, Francesch Jaurès, Santiago G. Pinillos, Ripol, Joseph 0. Mestres, P. de C. Fabra, Sotolongo, P. J. de Sotolongo. (26) Constituïren la Comissió mixta executiva, per part del Ajuntament, los regidors Pere Casas, Ignaci Pons, Joan Coll y Pujol y Joseph Roca y Aparici, y per part dels iniciadors amichs del de Comillas, Manel Marquès Girona, Joseph Ferrer y Vidal, Ramón Estruch y Ferrer, Policarpi Aleu y Arandes y Joseph Oriol Mestres, presidint-la En F. de P. Rius y Taulet. Cambiat l'Ajuntament en 1884, passà la presidencia al nou alcalde Albert Faura y los regidors anteriors sigueren substituïts per Joseph Santomà, Climent López, Joseph Pujol Fernández y Primo Bosch'y Labrús. 48 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYËTANA salèm, de les Magdalenes y de Santa Maria de Jonqueres, y la torra emmarle- tàda del palàu de Valldaura. Ademés han tingut d'enderrocar-se no poques cases senyorials que tenían detalls prou interessants, com la d' En Serra- llonga, Cân Sentmenat, Segle XIV.-Construccions urbanes o Can Monistrol, Can be¬ rra y alguna altra, però que no merexían la nota de monuments. La Casa dels Argen= ters la convertiren en casa de vehinat en lo se¬ gle xvii, malmetent-la extraordinàriament. Te¬ nia alts finestrals exte¬ riors, bells sostres arte- sonats per dins, però tot pervingué perdut y des¬ figurat al temps de sa ex- propriació. D'ella trac- tàm en lo catàlech. Altre tant devèm dir de les gremials dels cases Mitjayres y dels Sastres, si bé s'atrassarà al se¬ gle xviii la desaparició de la primera y a mitjans del XIX lo derrocament y venda de la segona, que, per cert, oferia la nota característica de tenir la escala del primer pis en la part exterior del edifici, estrenyent, los grahons de dita escala, lo carrer de Despulles de la casa gremial dels Argenters, i • ' i A 1a 1 apineria a la entrada aparegudes al enderrocar-se la del carrer de Baseya n. XI de la plaça del Angel. La casa dels Calderers, edificada al començament de la Boria (ns. 3, 5 y 7) y demunt la volta de les Filateres, era un bell exemplar del Renaxement, con¬ servat bastant íntegrament. En 19 Janer 1911, al ésser expropriada, s'acordà tre- lladar-la a la plaça de Lesseps o dels Josepets, habilitant-la per quarteret de bombers y altres dependencies municipals. La seva reconstrucció s'ha allargat per causes diverses que res tenen que veure ab l'acort de trellació del edifici. Fkancesch Carreras y Candi 49 Santa IVlarta, moderna esglesia edificada per l'Ajuntament, en un solar de la casa Sentmenat y tancant cert carrer dit de les Cabres. Los Sentmenat j-cuf Swrnio JWu/n ^smtuMcb^cZÍJCÂmo 9t Î6IÂ- '^^/mSo joL·l> Ca/x/iuawujcur, cto ^u£, jolo ^kou QmjrSzuij. (Jdld ùjmvjiœàjal % j tkji r '■ \QûjiSuGb^t IJImsPxkr\ '-.mcL·f wm (JcustUJtf. ^ g I J Wmlrm^M ta Víimh. a Ciòoi&ajm^jltziinSt/ EsbiMta/i^ kÒoÚou jakx: Oj/rjruxeaiajs am, (RP EríakÀourmjanto I .ft. Z2. OciuJnui.jBi, ÍAB7. Tnufrruu Ccn^iSxicu GliSm ^o^^k.Jumu Zfxi xam^: ^L·xJÍkuusI/tw'IíisVxis. ma La cantonada de la Tapiñaría ab la Plaça del Angel, hont hi havia la casa gremial dels Sastres. Planta alçada en 1819, ab motíu d'un plet (Proprietat de Joan Batlle) hi possehían una tribuna per hont, sense sortir de casa, hi podían oir missa. S edificà en 1735 (la primera pedra se posà a 4 Maig), substituint a la que existía en lo barri de la Ribera y enderrocà lo rey Felip al erigir la Ciutadela. Junt a ella s'alçava F edifici hospital de peregrins, fent cantonada al carrer de La esglesia de Santa Marta vista per dalt dels terrats vehins (Aquàrela Renart) Francesch carreras y Candi Na Avellana. La esglesia tenía la doble advocació de Sant Pere y Santa Marta, quals esculptures eran obra d'En Campeny. Altra imatge alabastrina de la Mare de Déu del Roser, la féu l'italià Tomàs Orsolino (segle xvi), donatiu del papa Pius V (27), conservant dues excelents pintures de Flauger. L'hostatge que devia donar-se als peregrins y viandants, des de lySa, quedà reduhit als primers. En l'any 1778 se prohivi per R. C. lo peregrinatge, emperò a Santa Marta se socorregué als peregrins, derrerament ab tres pessetes en lloch de la consabuda hospitalitat. La portada barroca de Santa Marta es notable dintre del séu istil. La Comissió de Reforma pensava alçar-la en altre lloch. Mes desitjant-la també la Junta del Hospital de la Santa Creu, per reconstruir-la en son nou Hospital de Sant Pau, l'Ajuntament accedí a la petició de dita entitat, la que s'emportà les pedres numerades (Febrer 1911). Convent de Sant Joan. L'edifici alçat per los frares en i2o5, passà a les — monges en 1700. Aquestes l'abandonaren al suprimir-se les institucions relli- gioses en 1835. Llavors la Reyal Academia de Bones Lletres instalà en lo claustre un petit musèu arqueològich, fonament dels actuals musèus de Barce¬ lona. La planta baxa l'Ajuntament la convertí en escola municipal. En part del Convent del primer pis s' hi instalà una biblioteca provincial ab alguns dels llibres dels antichs convents: en 1849 la formavan 40,057 volums. Tor¬ naren les menges a son monestir del carrer de Sant Joan; però ja ab intent de vendre-1. En 1881 edificaren un nou convent a Sant Gervasi. En 1882 se derrocà lo convent 1886 la esglesia, quin frontispici se reconstruhí en la y en part posterior de la moderna parroquia de Santa Madrona, en lo poble Sech. Una interessant tomba barroca del prior Vilallonga y Zaportella, del 1734, se trelladà la a esglesia de Sant Gervasi. A Sant Joan hi enterraren al nova insigne patrici lo canonge Pau Claris, quines mortals despulles s'han perdut, com ja tenim dit abans. A més de la porta principal ne tenia Sant Joan una de secundaria, cone¬ guda per la portella, que havia donat nom, en los segles xiv y xv, a la barriada o carrer hont se trobava oberta (28). Lò convent de les Magdalenes. — Situat en la riera de Sant Joan y carrer de les Magdalenes, tingué mòlt poca importancia artística. Desaparegué en lo derrer terç del segle xix. Tractarèm d' ell més detingudament al consignar lo que s' ha fotografiat en lo carrer del séu nom. (27) Ramón N. Comas: Excursió des del carrer de la Avellana, etc., p. 88. (28) Any 1387. — Joan I donà a un particular lo petit carrer «in ciuitatis barchinone satis prope locum vocatum la Portella de sant Joany> confrontava «ab occidente cum quodam vico vocato de les Cabres» (Gratiarum III, folis 5 y 25, Arxiu Batllía del Reyal Patrimoni). Any 1457- — Un document consigna lo «vico vocato den Pomar constructo pro-pe portella sancti johannis jherosolimitani barchinone». 52 Los VELLS CARRERS DE. LA VÍA LAYETANA Paláu comtal de Validaura. — lo finestral y vell mur del Es possible que carrer Magdalenes n. 29, formàs part de la derrera construcció feta en de les aquest Palàu, que, segons documents del segle xii, havia sigut dels derrers comtes de Barcelona. Lo palàu desaparegué en lo segle xin, a quina data podrà allunyar-se, tot lo més, lo capitell del finestral. Palàu Comtal Menor Derrera despulla del suposat palàu comtal de Validaura (palàu Menor) al carrer de les Magdalenes (1909) Esequivocat quant s' ha dit d' haver pertanygut a Wifret I lo Pilós aquest palàu, ni menys la actual construcció, com també tota la acumulació de men¬ tides sobre lo pretès miracle de Frà Joan Garí, que-s deya realisat al interior de dit edifici. A la riera de Sant Joan y en l'angle del vell palàu, existia una torra qua¬ drada emmarletada, que-s derrocà dintre lo segle xix. Francesch Carreras y Candi 53 Casa de les ermites li deya lo segle se en xiv al barceloní palàu de Valldaura. Casa gremial dels Velers o del Art Major de la Seda. — Los fabricants de vels o velers, construïren, 1763, gremial al carrer Alt de Sant Pere en nova casa cantonada ab lo dels Archs de Jonqueres. Les parets, esgrafiades, ab pesades cariátides y la senzillesa dels demés detalls ornamentals de la construcció de pedra picada, no farían re¬ marcable l'edifici, si la atenció delers no-s posàs tot seguit en l'ay- rós balcó de la cantonada y en la bella capelleta que axo- pluga una imatge de la Mare de Déu patrona del Gremi. Més que caràcter monu¬ mental, l'edifici té valor his- tòrich y sabor d'època que-1 fan estimable. Convent de Santa Maria de Jonqueres.—La comunitat de monges que a Sant Vicents de Jonqueres, en los térmens del Castell de Rabona (Saba¬ Conjunt de la casa gremial en la cantonada dels dell) hi tenían un convent, per Alt de Sant Pere y Archs de carrers Jonqueres la solitut del lloch lo dexaren, establint-se a les afores de Barcelona en 1269. No abandonaren 1'antich nom titolar, sinó que perdurà, prevalesquent demunt tots los altres del séu vehinat- ge. Torrent de ]onqueres se li diu al Merdançar en aquell indret; lo carrer de Jonqueres es empedrat en 1406; lo forn de Jonqueres vé escullit com a desig¬ nació topogràfica barcelonina (29), etc. Demunt lo monestir de Santa Maria de Jonqueres existí un carrer dit de Santa Margarida, en lo segle xv (30). Tenia notables, aquest Monestir, la esglesia gòtica del segle xiv y los claustres de la propria època. Vicisituts polítiques, que explicarèm més tart, convertiren al convent, primer en casa de correcció y en 1873 en quarter de cipayos d' En Targarona. La esglesia y claustre estàn avuy reedificats en la parroquia de la Concepció. (29) Segle XV (sense data); oj > 3 cr rSS Ü3 (U (fí as a es •*>> -M C eS c4 0 obra legalisà la Comissió de Reforma a 2 de Desembre de 1911. Més tart aprovà l'Ajuntament los dits túnels, però fins a la plaça del Angel (acort de 5 de Març de 1912). 6o Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA Montres ha durat la construcció de les clavegueres y túnels y s' ha empe¬ drat la Secció primera, no han prosseguit les subastes de solars. Una entitat barcelonina recentment creada, la Caja de Pensiones para la Vejez, s'acostà diferentes vegades al Ajuntament, al acabar l'any 1912 y començar-se lo 1913, solicitant la adquisició d'un solar en la Secció segona, en la plaça del Angel o hont comença la Tapinería. No hi hagué manera de fer la divisió de solars de dita Secció. A quina circumstancia, junt ab la de trobar altre lloch apropòsit, la referida Societat acabà les negociacions co¬ mençades. Avuy està ja construint r edifici en l'antich terreno del con¬ vent de jonqueres, quines obres en la data present (Desembre 1913) s'estàn practicant ab alguna acti¬ vitat. Es un bell edifici que honrarà a Barcelona, lo que hi està fent. Per procedir la Comissió de Reforma a la divisió de solars, tenia de resoldre abans algunes modifi¬ cacions en dita les vies afluyents a Secció, y principalment la d'una major amplada a la via C o Via Ibè¬ rica. Aquest nom li fóu acordat donar lo 2 Desembre de 1911. Des¬ Acabament de la total urbanisació de la secció prés d'un any y mitg de detinguts primera de la Via Layetana, o sia de la plaça d'Antoni López a la del Angel estudis ydiscussions, per haver-hi regidors que creyan no devia mo¬ dificar-se la amplada del progecte Baixeras, la Comissió resolgué que tingués aquesta derrera via la amplada de trenta metres, en lloch de la de vint metres indicats aquell (sessió de la Comissió de Reforma de 13 de Desembre en de 1913). L'Ajuntament, en la actualitat, encara no ha pres acort, puix havent- se de presentar pianos complerts, quedà, al finar l'any 1913, en mans dels fa¬ cultatius. Arribats los túnels a Angel, la Comissió de Reforma, en la plaça del Novembre de 1913, presentà al Ajuntament dos dictàmens relacionats ab dita obra. Lo Consistori acceptà lo primer y acordà en 12 Desembre 1913, acudir al Govern en súplica de que formuli devant de les Corts un progecte de lley reservant al Ajuntament la exclusiva per lo servey de comunicacions soterrà- nies en los carrers de sa jurisdicció. Y al meteix temps demanar-li la concessió d' un metropolità. A aquest efecte deurà formular-se en les oficines facultatives municipals, lo progecte corresponent, sots la base d'utilisació de la part soterrània de la Via Layetana. Adpnleagç LVlalayaeírtaibn dtúneels Los 02 Los VELLS CARRERS DE LA VÍA LAYETANA En cambi, lo segón dictàmen de la Comissió de Reforma, demanant la continuació dels túnels en les seccions segona y tercera, fóu rebutjat per r Ajuntament, que acordà no continuar-los y urbanisar-les prompte, segons s'establia en aprovat per lo meteix Consistori, al acordar la exe¬ lo progecte cució del progectede Reforma y segons consta en lo contracte fet ab lo Banch Hispano-Colonial en l'any 1907. Catàiech de la Exposició gràfica de les vies ara desaparegudes Advertirèm per la comprensió del present catàiech, desprovist en absolut de tota pretensió literaria: Que s' ha arreglat subordinant-lo a la exposició 1.®' general de fotogra¬ fies, dibuxos y aquareles, que-s referían a la Via Layetana purament. Està endreçat a motivar seguidament una publicació gràfica de Barcelona vella, que honorifiqués nostra Ciutat. 2.°° L'obgecte de la Exposició fóu agrupar lo més estèticament possible, tot lo material aplegat per l'Ajuntament per carrers. No s'ha tingut en compte r ordre de materies, ni cap altra ordenació artística o científica. 3.®' Lo catàiech s'ha subordinat a la colocació de lo exposat, y en¬ tot cara al enquadrament dintre marchs ja existents en lo Musèu. De manera que-s notarà desordre en la correlació d' fotografies ab altres sobre idèntichs unes temes, y també entre les fotografies, aquareles y dibuxos. Es cert que hauria pogut arreglar-se millor a disposar de més temps, personal y altres elements. Però aquest catàiech no-s fà ab pretensions científiques. 4.'' Fotografies o dibuxos indeterminats, s' han distribuit entre carrers diferents. Haurían pogut separar-se dels carrers y formar secció. Però al ado- nar-nos-en massa tart, modificar la ordenació hauria produhit notori entrebanch. Per lo que, tant aquesta imperfecció de caràcter general, com alguna de més particular que observarà lo curiós llegidor, se procurarà subsanar-les en de¬ terminades ocasions, ab referencies d' uns nombres ab los altres. 5.°' Desitjavam completar aquesta exposició, afegint-hi los artistichs y fragments arquitectònichs, recullits en los enderrocaments de cases al present magatzemats.. Tal labor merexia completar-se ajuntant-hi altres recorts de Barcelona, com l'àngel de coure de la plaça del Angel, lo Sant Julià de la casa gremial dels Mercers, etc. Mes anavam a sortir-nos massa del nostre obgecte y Catálech de la Exposició gráfica 64 tinguérem de concretar-nos ab lo que havèm fet, que era tot lo menys que podíam fer. 6.® En la exposició, s'hi han instalar les fotografíes primera sala de la dels esgrafiats no pertanyents a cases de la Vía Layetana. Y també una notable colecció de dibuxos, fotografíes, pintures y grabats, d'edificis o carrers antichs de Barcelona y que-s conservavan en lo Musèu Municipal. Interessant aplech que deuria ampliar-se y ordenar-se, puix avuy tot lo que allí hi figura, ho posseheix l'Ajuntament per casualitat. D'axò no se n'ha fet, per ara, cap catalogació. * * * 1.Plaça d'Antoni López o de Sant Sebastià.—Està junt als passeigs de Colón y de Isabel. Lo nom del navier Antoni López, marquès de Comillas, li posà l'Ajuntament en 1886. A la època romana, la mar invadía dit lloch, que-s trobava dessota lo portal dit en lo segle xi del Rego-Mir, çò es, del rech d' En Mir. Al créxer lo Comtat de Barcelona y iniciar-se les empreses maríti¬ mes del s'establiren les dreçanes, invadint aquell arenal fusters y segle xii, mestres tallers de constructors s'hi féu, en lo segle xiii, V al- d'axa. Entre los fondeçh de la mar (veja-s la p. 28). Construida la dreçana oficial una mica més enllà, persistiren en aquell lloch los tallers de fusters, a utilitat dels quals s'edificaren les cases ab voltes o arcades. En 1356 se li donà lo nom de carrera de les voltes de la Ribera de la mar; en 1401 voltes dels fusters o dels boters, en les quals s'havia instalat, en 1399, la artística font del Angel, devant 1'al- berch d'En Goday. Des del segle xvi la Plaça se denominà de Sant Sebas¬ tià.— Fotografia de la casa n. 5, derrerament proprietat del Banch Vitalici d' Espanya. Era un gran edifici del segle xviíi, ab bonichs esgrafiats en sos balcons y finestres. Atrevits archs en sentit lineal y transversals, formavan les voltes dels Encants, en un principi fira de llibres vells y obgectes usats, que fà uns 25 passà als voltants del mercat de Sant Antoni. o 30 anys 2. Archs de la casa n. 5 en estat d'enderrocament. 3. Portxada de la plaça. 4. Portxada de la plaça ab los típichs bagulayres treballant. 5. Casa n. 9, que feya cantonada a la via A de la Reforma, inaugurada en Maig de 1888, ab l'enderrocament de la primera casa de la plaça de Sant Sebastià. 6. Plaça d'Antoni López del Consolat, punt ahont s'obria lo y carrer carrer de la Reyna Via Layetana. Regent, avuy 7. La metexa plaça ab lo començat carrer de la Reyna Regent y ex- convent de Sant Sebastià. Aquarela Lluís Ràfols. 8. Esgrafiat en la façana de la casa n. 5, proprietat del Banch Vitalici. Dibuix Ràfols. Francesch Carreras y Candi 65 g. La portxada en día feyner ab los fusters de baguls en son treball. 10. Esgrafiat de la casa n. 5 o del Banch Vitalici. Dibuix Ràfols. 11. La plaça, carrer del Consolat y carrer de la Reyna Regent. 12. La plaça, carrer del Consolat y carrer de la Reyna Regent. 13. La plaça; al enfront 1' edifici ex-convent de Sant Sebastià. 14. Cases ns. 5, 7 y 9 al ésser derrocades. 15. Portxada de la plaça d'Antoni López, enderrocada. 16. Interior dels archs de la plaça. Fotografia publicada en la p. 30. 17. Portxada hont hi aparexen establerts los fusters bagulayres, que tant caracterisan les voltes d'aquest lloch en nostres temps. Es la evolució dels fusters de ribera dels segles xii al xv, instalats en exa platja y portxada, com ja s'ha dit. 18. Carrer del Consolat. S'ajunta ab la plaça d'Antoni López, obrint- — s'hi la Via Layetana y va al Plà del Palàu. Durant lo segle xvi era conegut per Voltes d'En Guayta. Del segle xii al xv «voltes dels boters» y «dels fus¬ ters». Après se conegué ab lo general dels Encants, fins en 1834, en que l'Ajuntament li posà lo nom de Consolat de Mar, en honor a nostra famosa institució mercantivola, proprietaria de la Llotja de la mar.—Casa que formava angle ab lo carrer de la Reyna Regent, senyalada ab lo n. 7. Era la única que quedava del desaparegut carrer de la Verge del Roser, nom que tenia la tra¬ vessia, abans de la obertura del carrer de la Reyna ahont hi havia dita Regent, d' una taverna imatge. 19. Vista general del carrer. 20. Escala vehinal dins la portxada de la primera casa del dit carrer. 21. Carrer de la Reyna Regent.—Inaugurat solemnialment en 1888 per lo President del Concell de Ministres Práxedes M. Sagasta a nom de la Reyna Regent. Abarcava solzament del carrer del Consolat al lo començament de la actual Via Ample, essent carrer Layetana, la que devia dir-se de la Reyna Regent, fins a la plaça del Angel. —Vista de dit carrer ab la casa del carrer Ample n. 71, que fóu del Marquès de Monistrol, al enfront, obstruint-lo. 22. Casa que era propria del Marquès de Monistrol, al carrer Ample n.71. 23. La raetexa casa (carrer Ample n.71) construida en i858 en lo solar d'antich casal. Fóu la primera que s'enderrocà ab la Reforma y quasi formava illa, donant als carrers Ample, Banquetes y de la Bomba, los dos derrers des¬ apareguts totalment. 24. Carrer de les Banquetes.—Anava del carrer Són dues les versions Ample al d' En Gim-Nàs. que han circulat sobre son nom. La primera era que-1 prenia d' unes banquetes ell existents pera montar los en genets a cavall. Es un dels 85 carrers que la Reforma farà desaparèxer totalment. —La casa n. 9, 9 66 Catálech de la Exposició gráfica contenía bonichs esgrafiats istil Lluís XV, dels que-s parlarà en lo treball del senyor Comas. Dibuix Ràfols d'un esgrafiat de la metexa. 25. Esgrafiat de la propria casa n. 9. Dibuix Ràfols. 26. Esgrafiat de la propria casa n. 9. Dibuix Ràfols. 27. Esgrafiat de la propria casa n. 9. Dibuix Ràfols. 28. Esgrafiat de la propria casa n. 9. Dibuix Ràfols. 29. Vista general del carrer de les Banquetes, presa des del carrer Ample. 30. Vista general del carrer presa des del carrer Ample. 31. Carrer de la Bomba. — Anava del Ample al d' En Gim Nàs. Li donà nom la Javerna de la Botnba. — La casa que feya cantonada als carrers Ample y de la Bomba, en tota sa extensió, està aquí fotografiada des del solar de la casa Marquès de Monistrol. del Barbacana y teulada de la casa precedent. 32. 33. Vista general del carrer presa des del carrer Ample. 34. La metexa vista presa del carrer d' En Gim-Nàs. 35. Terrat d' una de les cases al enderrocar-la. 36. Enrejolat de la casa n. 4 cantonada al carrer Ample; les rajoles pe¬ tites eran verniçades o de Valencia. Veja-s los ns. 963 y g65. 37. Carrer d'En Marquet de GÍm=Nàs. — També anava del carrer Ample al d' En dit «de la Taverna cremada».—La vista general Gim-Nàs, havent-se-li de dit carrer està presa des del carrer Ample. 38. Altra vista general presa del carrer d' En Gim-Nàs. 39. Vista general del propri carrer des del carrer Ample. 40. Vista general del propri carrer des del carrer d' En Gim-Nàs. 41. Vista general del propri carrer des del carrer Ample. Carrer d'En Dufort. — Anava del carrer d'En Gim-Nàs al d'En 42. Jupí. En Dufort obtingué en lo segle xiii una important concessió territorial en aquella part de platja barcelonina, dels Canonges de la Sèu.—La vista general aquí fotografiada fóu presa des del carrer d' En Jupí. 43. Casa n. i, cantonada al carrer d'En Jupí, obrada del xviisegle al xvm, contenint bells esgrafiats. Provablement íóu lo vell casal dels Dufort, familia ilustre barcelonina que figurà durant llarchs segles en nostra historia. La casa oferia la particularitat de que son pis principal, separat per complert dels altres, tenia una escaleta independent que s'enfilava a una alta torra de guayta, de major alçada que los edificis vehins. En aquest casal hi inter¬ vingué tota mena de gent. A les derreríes del segle xviii se sab que hi estigué instalada la masonería. Y al ésser enderrocada, aparegueren dessota les teles que tapavan les parets y sostre de certa sala, unes estrelles blanques en un camp negre, combinades ab signes masònichs. Aparedada se trobà una bonica Francesch Carreras y Candi 67 espasa de forma de matxete, quina empunyadura era de nácar ab aplicacions y cadena de plata y en sa fulla incrustacions d' or. Altre recort més contem¬ porani d' aquest casal es haver sigut lo primer hostatge del nostre renomenat Orfeó Català. Veja-s a més los ns. 56 y 476. 44. Part alta d'un march d'alcoba del primer pis de la casa precedent. 45. Lo carrer d' En Dufort vist des del d' En Gim-Nàs. 46. Entrada del primer pis de la casa n. i. 47. Entrada del primer pis de la casa n. i. 48. Interior de les golfes de la casa n. i. 49. Vista general del carrer d' En Dufort, presa des del d' En Jupí. Casa senyorial del carrer d' En Dufort cantonada al d' En n. i, Jupí, ab bells esgrafiats, en là que hi estigué instalada la masonería al acabar lo segle xviii y començar lo xix y també 1' íOrfeó Català» Carrer de la Nau d'En Gim=Nàs. —Anava dels Abaxadors als Cambis 50. Nous, havent-se-li dit carrer de la Taverna de la Viuda.—La vista general de dit carrer, està presa del carrer dels Abaxadors. 51. Vista general presa del carrer dels Abaxadors. 52. Carrer d'En Jupí. — S'ha escrit que son nom li pervé d'una familia anomenada Jeupi, després Jaupí y per corrupció Jupí. Diu un document del segle xv: «unes cases tenen en lo carrer den Jaupí prop les basses de beseya» (32). —Vista general del carrer. (32) Llevador de la segona doma de la Sèu de Barcelona, f. 8 (Arx. Catedral Barcelona). 68 Catálech de la Exposició gráfica 53. Vista del carrer des de la entrada del d' En Dufort. 54. Picaporta de la casa n. 11. Dibuix Ràfols. 55. Lo fotografiat des de sa entrada per lo d' En Dufort. carrer 56. Vistageneral de la casa n. 23 del carrer d'En Dufort en tota sa ex¬ tensió, des del carrer d'En Jupí. Tenia esgrafiats del segle xviíi. Aquesta casa, ah sa torratja, es la que s' ha tractat en lo n. 43 del carrer d' En Dufort. 57. Grua de la casa n. 4. Dibuix Ràfols. 58. Vista general del carrer, vegent-se a la dreta la entrada de la placeta de Baseya. 59. Vista del carrer. En la casa del fons s'hi instalà fà pochs anys la Associació dels Carreters. La causa y afusellament d'alguns associats motivà lo tan parlat y discutit procés de Montjuhich. La entrada al primer pis o domicili d'aquella entitat, era per lo carrer d'En Jupí; però als demés estatges de la casa s'hi entrava per lo carrer de la Nau. Del primer pis se pujava al terrat per escala interior. En la coberta de la volta de dita escala, al derrocar-se la casa, aparegueren en uns prestatges bon nombre d'ampolletes ab diferentes substancies químiques y altres obgectes recoberts de pols y trenyines, que pre¬ disposaren a fer tota mena de comentaris, en sentit terrorista. A la cuyna del primer pis hi havia, entre algunes boniques rajoles de Valencia, un plafó ab la Mare de Déu del Carme. A la dreta apareix la entrada del carrer d' En Dufort. 60. Esgrafiat de la casa n. 5 y placeta de Baseya n. 2. 61. Vista parcial del carrer. 62. Vista parcial del carrer. 63.Carrer d'En Gim=Nàs, dit ara de Gignás.—Anava dels Escudellers als Cambis Vells. En lo segle xiii se deyad'A'w Guim (contracció de Gutllèm) Nàs. En 1391 s' escriu Gim Nàs; en 1404 y 1416 vico den G. Nas; y també lo corromperen altres vegades alguns escrivans, com en 1465 den Gemnas. En sos derrers temps, hi foren notables les botigues de sastreria, estrenant-se en ell la enllumenació pública del gas. També s' hi instalà la primera escola Lancas- teriana. — Part sobirana de la casa n. 47. 64. Vista del carrer d' En Gim-Nàs. 65. Capitell y dau de la casa n. 47. Dibuix Ràfols. 66. arquitecte Gallissà en la casa n. 37. Estudi del 67. Casa cantonada ab lo carrer de la Bomba n. 2. Se veu en primer terme a la dreta, la casa del carrer d'En Gim-Nàs n. 43, cantonada al d'En Dufort, hont se trobà una paret recoberta ab primitiva rajola de Valencia d'istil gòtich mólt interessant. Se conservà dita rajola mercès a una groxuda capa de calç queia recobria. Es interessant d'aquesta casa n. 43 del carrer d' En Gim-Nàs, la capelleta, per una imatge exterior, situada en un angle y que abans d'enderrocar-se se destapà, segons se marca en la fotografia n. 77 en que està tapada. 5 ^ '. ^i>-' •,1 ~--À; 5., >.", .v ■■ '*■. )• rn"' /' ■ i- "•Y \r-i'-.-í •'<- ' •• í., I. •.•.. .' .ií\{^--¡:'. ^ -Î- "'ï- 4 t 4. . ■■ ■ .";î:if ■, \ ■.:y •:v.. ;<-^v : . : . ., •■ ■■' " ' ' ÍYíY -. Y ,. :í:,;,, ;: .. . " ,: ¿''tó'.- .. • -. ■•Av.y:; -J-Ííís Y Y'." j'¿. ■ Xl Segle XIV. - Construcció civil a Barcelona, al carrer d' En Qim-Nás, nombre 47 -- ■ ■ (':■ -1!»í~y^:r - * ' • -v 0 1 2 3 4 5" 6 La casa del carrer d'En Gim-Nàs, nombre 47, 0 ] 3 3 ^ ^ f Meff HlIl·lMi I'll M 0 1 "I 2 I ♦ I 5 I M en 1908, abans de derrocar-se La metexa casa anterior, segons era en lo segle xiv Secció paralela ft la façana en la Secció normal a la fftçana, (Clixé del canonge Barraquer) primera cruxia descoberta al derrocar-se la casa ALBERT nnRTÎN Editor (Restauració y estudis fets en 1908 per l'arquitecte Pasqual Sanz Barrera) Francesch Carreras y Candi 69 68. Repisa figurantun lleonet, trobada a la casa n. 43. Dibuix Ràfols. 69. Secció transversal de la casa n. 47. Progecte del arquitecte senyor Sanz Barrera, donat per ell al Ajuntament. 70. Una vista del carrer d' En Gim-Nàs. 71. Altra vista del meteix carrer. 72. Progecte de reconstrucció de la casa n. 47 per lo senyor Sanz Barrera. 73. Pati de la propria casa n. 47. 74. Vista general de la casa n. 47. 75. Vista general de la casa n. 47. Dibuix Ràfols. 76. Les cases ns. 46 y 47 preses del carrer de la Bomba. 77. Vista del carrer d' En Gim-Nàs presa des de la sortida del carrer de la Bomba, quina fotografia fóu feta per lo que-s diu en lo n. 67. 78. Un aspecte del carrer d' En Gim-Nàs. 79. Fragment de cartela y capitell de la casa n. 47. Dibuix Ràfols. 80. Secció longitudinal de la casa n. 47. Progecte del arquitecte senyor Sanz Barrera. 81. Altra vista de la casa n. 47. 82. Vista parcial del carrer d'En Gim-Nàs, vegent-se a la dreta la can¬ tonada del carrer de la Bomba. 83. Archs gòtichs trobats en la casa n. 47. 84. Entrada de la casa Gallissà n. 37. 85. Vestíbol de la casa Gallissà n. 37. 86. Carrer del Pom d'Or. —Finia en la placeta dels Arriers y abans havia dut, segons Pi y Arimón, lo nom de N' Arnàu de Jonqtieres. Diu Victor Bala¬ guer que en la escala d' una casa hi lluhi gros pom daurat. —En la casa n. i, cantonada ab la placeta de Baseya, existian bonichs esgrafiats datats en l'any 1781, que són aqui pintats a la aquarela per Domingo Soler. 87. Altre esgrafiat de la casa n. i, pintat per Soler. 88. Fotografia dels esgrafiats de la casa n. i. 89. Fotografia d'un altre esgrafiat de la casa n. i. 90. Porta de la casa n. i en la placeta de Baseya. 91. Vista parcial del carrer del Pom d'Or. A la dreta hi ha la entrada de la placeta de Baseya y a la esquerra la del carrer del Arch d' En Isern. 92. Esgrafiat de la casa n. i de la placeta de Baseya y Pom d'Or n. 6. 93. Vista del carrer presa des de la plaça dels Arriers, quina canto¬ nada apareix en la esquerra. 94. Una de les cases que formavan lo carrer del Pom d'OryJupial estar-la enderrocant. Dibuix Ràfols. 95. Altre dibuix de la propria casa, per lo senyor Ràfols. 96. Vista general del carrer del Pom d'Or, vegent-se lo carrer del Arch d' En Isern y placeta de Baseya, com en la fotografia 91. yo Catálech de la Exposició gráfica Vista de la casa del carrer del Potn d'Or n. i y placeta de Baseya, 97. hont hi havían los esgrafiats del 1781. 98. Relléu del Renaxement trovat a la casa n. 4. Dibuix Ràfols. 99. Lo carrer del Pom d'Or des del cantó de la placeta de Baseya mirant vers la plaça dels Arriers. 100. Lo carrer del Pom d'Or mirant a la plaça dels Arriers. 101. parcial del carrer del Pom d'Or presa igual que la del n. 99. Vista 102. parcial del carrer del Pom d'Or, igual a les ns. 91 y 96. Vista 103. Casa esgrafiada del carrer del Pom d'Or n, 6 y placeta de Baseya n. I. Aquarela Ràfols. 104. Esgrafiat del carrer del Pom d'Or n. 10 y Jupi n. 13. 105. Esgrafiat del carrer del Pom d'Or n. 10 y Jupi n. 13. 106. Carrer Ample. — Anava de la plaça de Medinaceli al carrer dels Agullers. Se formà en lo segle xni. Son nom correspon a la importancia que tingué, y en ell s'alçà lo palàu dels Virreys y de senyors mòlt principals, com lo Duch de Sessa, l'Arquebisbe de Tarragona, lo Comte de Santa Co¬ loma, etc. Allí s'allotjaren monarques y prínceps en la Etat Mitjana, com, v. gr., lo rey Joan de Navarra en 1436 (aojaner), qui posà en la casa d'En Joan Lluís de Gualbes, 1' emperador Carles V d' Austria, I de Catalunya, posant al palàu del Arquebisbe de Ta¬ rragona (30 Abril 1529) (33). En 1356 se disposà «que nagun fuster ne altre persona no gos tenir fusta ereta o dre¬ ta, en tot lo carrer ampla»; «que na¬ gun fuster ne altre persona qui obra de fusta, no gos jaquir de nits en lo dit carrer ampla, fora son alberch ho obrador, los banchs en que obren de dies». En i582, verificant-se allí ca- Finestra al carrer Ample n. 64 rreres de cavalls, per evitar caygudes, se desempedrà la part central, dexant dues aceres empedrades de sís palms.—La vista general de dit carrer està presa (33) (30 Abril). Entrada del Emperador a Barcelona. cidint ab lo traçat del antich Z"ci- BBlRw : rrent de Jonqueres, c2i.rT&TÎorm2.t al segle xiv y empedrat en 1406. Font y abeurador a la cantonada del Torrent de 955.— ai,' „YÍet,'a In nnrtal dp Tnnniip- Jonqueres ab la Plaça del meteix nom. (Dibuix de Rigalt) P J ^ res, fet ab ses corresponentes to¬ rres quadrades, per los anys de 1364, lo pont de la vall en i558 y la reforma obrada ab lo baluart de Jonqueres en 1694. Aquestes muralles y les de Cana- (65) Gayetà Cornet y Mas en Barcelona vella, p. 196. La llustracidn Española y Americana del S Setembre 1871. Francesch Carreras y Candi 129 letes, en la revolució del 1843, se començaren a derrocar (8 Juliol 1843) ab notoria activitat. Se reconstruiren ab una obra de menor importancia, al entrar les tropes a Barcelona. Son derrocament definitiu vingué en 1859, per virtut Plà.ça de Jonqueres ab la entrada dels carrers dels Archs de Jonqueres y Comtal. Fotografia presa des del final del carrer de Bilbao Lo carrer de Bilbao en 1913, ja oberta la Via Layetana en totà sa extensió de la formació del Examplament de la Ciutat. La obertura del carrer de Bil¬ bao, feta inseguint lo plan general de les tres vies de Reforma al present inau¬ gurades, se començà a 3 de Maig de 1874, al derrocar-se 1'antich convent de 17 I30 Catálech de la Exposició gráfica Jonqueres. Lo nom de carrer de Bilbao (posat en commemoració del setge de Bilbao per los carlistes en 1874), se donà, a tot lo carrer que ab lo temps se construis des de la plaça de Sant Sebastià a la que era plaça alta de Jonqueres (3 Maig 1874). En 1888 se cambià de criteri, donant lo nom de carrer de Bil¬ bao al troç que anava des del carrer del Pont de la Parra, encreuament ab la via B de Reforma, fins a la plaça d'Urquinaona, junt al carrer d'En Fontane- 11a.—Dibuix de rajoles. Aquarela Ràfols. 961. Conjunt de rajoles trobades en diferentes cases derrocades. 962 Quadro de rajoles. Aquarela Ràfols. 963 Rajoles trobades al carrer de la Bomba. Aquarela Ràfols. Veja-s lo n. 36 964 Rajola de Valencia. Aquarela Ràfols. 965 Rajoles trobades al carrer de la Bomba n. 4. Veja-s lo n. 36. 966 Vista parcial del carrer, vegent-se les dues úniques cases que quedan del que fóu Torrent de Jonqueres, que s' unia ab la plaça d'Urqui¬ naona per unes escales de 12 a i5 grahons. Per axò en aquestes dues cases, lo que avuy són botigues, abans eran primer pis. 967. Lo carrer des de la plaça d'Urquinaona. 968. Lo carrer des de la plaça d'Urquinaona. 969. Lo carrer arribant a la plaça de Jonqueres A la esquerra los magat¬ zems de comerç hont s' edifica la Caxa de Pensions. 970. Capitells trobats en los enderrochs. Dibuix a la ploma Ràfols. Colecció Baixeras Los dibuxos del reputat pintor Dionís Baixeras, pertanyents a la vella Barcelona y fets ab ocasió dels concursos abans de començar los treballs de la primera via de Reforma, no són exclusius a cases y llochs afectats per la Via Layetana. N' hi han d'altres fora de la seva òrbita, però sempre dintre los típichs barris de nostra antiga burgesia. Tots ells fets en dimensions unifor¬ mes, estàn subordinats a unitat d'execució. S'han instalat en sala especial, tenint també numeració particular. Sobre la època com féu, lo senyor Baixe¬ ras, aquestes fidels copies del natural, veja-s lo que tenim dit en la p. 11. 1. Pati d' una casa del carrer de les Donzelles. 2. Carrer de les Donzelles. 3. Plaça del Rey (Santa Agatha). La escala del primer terme va a la sagristia hont celebran llurs reunions la Reyal Academia de Bones Lletres y la Comissió Provincial de Monuments. 4. Carrer de la Tapineria. 5. Carrer de Montcada. 6. Carrer de la Argenteria entrant per Santa Maria. 7. Carrer dels Mercaders. A la dreta Càn Padellàs. 8. Carrer de la Tapineria. 9. Carrers de la Riera de Sant Joan y Pont de la Parra. 10., Carrer de Baseya. 11. Carrer del Arch de la Gloria. 12. Entrada al carrer de Manresa. 13. Hostal de Gerona al carrer del Oli n. 4. 14. Pati de la casa Padellàs al carrer dels Mercaders. 15. Carrer de les Tres Voltes. 16. Carrer dels Mercaders. lpxsamergio Clfldoaepremutxsnats, 20.—Care Francesch Carreras y Candi 133 17. Carrer de Baseya en estat d'enderrocament. Les cases que forman la reconada, no les derroca la Via Layetana. 41-—Un aspecte de la Argenteria a entrada de fosch, en sa part immediata a la plaça del Angel 18. Carrer de Santa Maria ab les taules de vendre adosades a les parets de la esglesia. 19. Carrer del Arch de Sant Francesch. 20. Carrer de les Caputxes, 21. Carrer de Montcada. 134 Catálech de la Exposició gráfica 22. Carrer de la Pietat ab les cases dels Canonges del segle xv. 23. Entrada al carrer Comtal per la plaça de Jonqueres. 24. Enderrochs en los carrers de Falàu y de Manresa. 49,—La casa del Marquès de Monistrol, a la Riera de Sant Joan. Típica façana del segle xvii al xviii 25. Carrer de la Argenteria mirant a Santa Maria. 26. Carrer del Consolat. 27. Riera de Sant Joan y esglesia de Santa Marta. Francesch Carreras y Candi 28. Arch de Santa Maria hont se veuhen les tradicionals mostres dels establiments antichs de Barcelona. 29. Plaça d' Antoni López ab los bagulayres en día feyner (Voltes dels Encants). 30. Plaça del Angel, entrada al carrer de la Boria y casa del gremi dels Calderers. 31. Pati d' una casa senyorial del carrer de Monteada. 32. Arch d'En Burgès. 33. Carrer de les Filateres. 34. Carrer de N'Aymerich. 35. Entrada del carrer Alt de Sant Pere per los Archs de Jonqueres ab la casa dels Velers. 36. Plaça de Sant Sebastià. 37. Carrer del Rech. Carrer de la Tapineria. 38. Enderrochs del carrer de Baseya al descobrir-se la vella casa dels 39. Argenters. 40. Carrer de Montcada. Pati y escala de casa Dalmases. 41. Carrer de la Argentería prop de la plaça del Angel. 42. Carrer dels Carders y capella de Marcus. 43. Font gòtica a la plaça de Santa Maria. 44. Mercat de Santa Catarina. 45. Carrer d'En Gracia Amat y plaça del Oli; a la esquerra la cantonada del carrer d' En Tarascó. Carrer del Rech. 46. 47. Carrer de la Boria entrant per la plaça del Angel. 48. Plaça del Angel a vista d'aucell ab les entrades dels carrers de la Tapineria y Baxada de la Presó. 49. Riera de Sant Joan. Casal del Marquès de Monistrol. 50. Plaça de Sant Sebastià (casal ex-convent). -vií-Á ' I'.MÍ-il' ■ • '• ^-«S'íix'-1 -i;'- M í " ^ í Í- 4 ^ liíe ^ -r vT ^ ■ -rV ' ^ ^ •' ^ ^ y %* -« ^.Í-i-)S*3E t 4if!?iít?á44 se^ , 4 "-T- Bí ss' . '¿y'-, f 3^ fftj ^x- -«V-Í-^ -■ w- ■ ^~% batos para la historia del Esgrafiado en Barcelona por RflnoN N. confls (Trabajo hecho por encargo del Excmo. (Ayuntamiento) Por una infinidad de circunstancias históricas, sobrado conocidas, llegó Barcelona, en el siglo xviu, a la suprema situación del decaimiento; en ningún otro tiempo había sido tan infeliz. Pero convengamos también en que nunca jamás le tuvieron tanto miedo los enemigos que pudo tener la Ciudad. Devas¬ tada por las baterías, que en torno de sus murallas había colocado el ejército sitiador en las 40,000 bombas y 100,000 balas de cañón que sobre 1714 y con ella habían disparado, sembrando por doquiera el incendio y la ruina, aquel rey tan Animoso, no sólo desposeía a los nobles que en ella y en el resto de Cataluña quedaban, por no habérsele mostrado adictos o por no haberse sometido a su obediencia, del privilegio de usar armas, sino que a la genera¬ lidad de las gentes, se la obligaba a tener sujeta la cuchilla para cortar el pan a la mesa con cadena, no fuese el caso que otra vez se aprestaran a la resistencia. En efecto; pudo jactarse públicamente Felipe V de haber sometido a los catalanes, pero los alardes de fuerza que hizo, no prueban sino que en su fuero interno tenía la persuasión de que pudo vencerlos, pero no había logrado convencerles. Y así era, pues desde entonces el pueblo barcelonés dejó de rezar aquella oración desde remotos tiempos rezaba por la salud del rey; que a de la torre de la Catedral invitaban todos los las dos de la tarde las campanas días a ello, pero sólo los butiflers podían poner el rezo en sus labios; que a los demás, si alguien les interrogaba respecto su mutismo, se limitaban a con¬ testar: Que la recen los que cobran del rey. is Datos para la historia del Esgrafiado Si todo esto es positivo y verdadero, no es menos cierto que al proceder más tarde al derribo de todo un barrio de la Ciudad, el llamado de la Ribera, quedaban sin albergue un número importante de familias, que debían bus¬ carlo en la parte que quedaba en pié y subsistente más o menos. Así que la Ciudad, que por motivo de las contingencias de la guerra «deis Segadors» (1640-1652), y también por las de los sitios de los años 1691 y 1697, habíase visto obligada a allanar los edificios de toda clase, construidos en las afueras de sus murallas, al objeto de que no sirviesen de alojamiento ni de defensa a los enemigos, y en consecuencia, a acoger dentro el fortificado re¬ cinto a cuantos habitaban en aquel caserío, mayores habían de ser los apuros en esta ocasión en que el número de los que resultaban sin vivienda era, según datos precisos, de 6,332, no contando la población total más que 37,000 almas. Si en el siglo anterior ya había tenido que comprimirse la Ciudad con motivo de aquellas susodichas guerras, en esta otra ocasión, asimismo apre¬ miante, forzosamente debía acudir de nuevo al recurso de convertir las casas que aún conservaban dos pisos de techos muy altos en de cuatro pisos; de aumentar el número de éstos en las que restaban de poca altura, y a aprove¬ char para lo mismo muchos de los espacios destinados a huertas o jardines, levantando en ellos otras casas que por las exigencias de las circunstancias y la situación miserable que se atravesaba no podían ser de buen aspecto arqui¬ tectónico. De llegó a ser, ni sombra de lo que había sido, aquella Barce¬ esta suerte lona monumental del siglo xiv. Cabeza y Columna de toda la Cataluña, a cuyos gloriosos hechos guerreros, añadía los de aquellas luchas sostenidas con las poderosas repúblicas de Génova y Pisa, con los reinos de Castilla, Mallorca, Granada, Marruecos y con el juez de Arbórea; había dejado de ser la capital de un principado que, en aquella época, no sólo era también pode¬ roso por sus victorias y empresas, sino fecundo en recursos, rico en arsenales y abundante en toda clase de mercancías, llamando la atención de todo el mundo por lo que extendía sus flotas numerosas hacia el Africa, Grecia, Tur¬ quía, Rumania, Egipto, Siria, Persia, Génova, Pisa, Venecia, Nápoles, Ingla¬ terra y otros puertos hasta los confines del mundo, haciendo respetar por doquiera aquellas cuatro barras rojas sobre campo de oro que constituían el timbre de la soberanía de la Patria. La que cuatro siglos atrás, en el apogeo de su esplendor, estaba constituida en depósito general de las mercancías de Oriente para distribuirlas por Castilla, Portugal, Mallorca, Languedoc, Tos- cana, Provenza, Flandes, Marruecos, Túnez, Canarias, etc.; la que mostrábase ufanosa por sus artes e industrias, cada día más florecientes en actividad, bondad y crédito, puesto que no pocos de sus artefactos se abrían paso en los mercados extranjeros, si tenía puerto era para contemplarlo desierto de naves mercantiles; si tenía industria, llevaba una vida lánguida, y si tenía comercio, su actividad era en extremo reducida en sus alcances. Ramón N. Comas 139 Repetimos lo insinuado: aquella ciudad que en todas las épocas había ya merecido los mayores elogios por las excelentes condiciones que ofrecía para la vida pacífica de sus menestrales y de sus laboriosos ciudadanos, y a la que habían venido a aposentarse también las más linajudas familias del país, atraí¬ das por la belleza de su situación y la bondad de su clima; la que había sido llamada la más notable ciudad de España por la majestad de sus casas, por la anchura de sus calles, por lo notable de sus edificios, por sus albañales y su limpieza extraordinaria, por el que fué cronista de los reyes católicos que la visitó por allá los años 1455 o iqSó; la que en 1491, era por el barcelonés capellán del papa Alejandro IV, Jerónimo Pau, comparada a las ciudades de Nápoles y Florencia, encomiando también su pulcritud esmerada, en cuya cualidad ninguna otra ciudad del mundo la sobrepujaba, la regularidad de sus calles, la fortaleza y estructura de sus edificios, que es lo mismo que en i5o6 ponderaba, haciéndose lenguas de la elegancia de las casas barcelonesas, del aseo de sus vías públicas y de aquellas huertas-jardines, que el veneciano Na- vagero, habiendo recorrido toda la Europa, con la belleza de su emplaza¬ miento, anotando que los tales jardines estaban llenos de mirtos, de naranjos y de cedros, y sus casas buenas y cómodas, que no eran construidas con tierra sino con piedra, corroborando así lo que ya en iqSó había indicado el portu¬ gués Barreyros, haciendo también especial mención del empedrado, de sus cloacas y de sus ruas muy directas, como cosa muy rarísima en España, y de gran utilidad y beneficio para la salud pública. Efectivamente, al completarse el primer tercio del siglo xvni, puede ase¬ gurarse que todas estas excelencias habían desaparecido no poco, y Barcelona era una de las ciudades más incómodas y más tristes que pueda imaginarse. Aquellas calles que tanto habían llamado la atención de los extranjeros por su anchura y por lo rectas, debieron convertirse en tortuosas y estrechas. Esto último no porque sus vías se hubiesen limitado más, sino porque habiendo conseguido las fincas la altura de cuatro y cinco pisos, resultaba mezquina su anchura para recoger la luz y el aire, suficientes con que comunicar vida y alegría a las habitaciones. Por eso la humedad, filtrando por las paredes, pro¬ dujo el que fuesen frías en invierno, calurosas en verano, las viviendas de los barceloneses. A no ser la bondad del clima, seguramente hubiese sido una ciudad insana, por la aglomeración de gente y por las pocas condiciones de las estancias. Así no es cosa de extrañar el que los barceloneses llegasen a tener cierta aversión a sus habitaciones. De ello es buen testimonio, aquella contestación que se dabaaquel amigo encontrado en una calle, si al pregun¬ a tarle con franca a donde dirigía sus pasos, su respuesta era de familiaridad, que iba a su casa, diciéndole: no hi vages que a casa la gent s' hi mor. De aquella época provino a los habitantes de nuestra ciudad querida, el afán de aprovechar todas las ocasiones para salirse de las murallas que la aprisiona¬ ban, para ir a respirar los aires puros del campo. Hasta las comunidades reli- 140 Datos para la historia del Esgrafiado giosas que indudablemente eran las que vivían con mayor desahogo, llegaron a establecer en la falda de los montes vecinos casas de esparcimiento para sus individuos. Pero no se el espíritu de un pueblo con alardes inauditos de fuerza mata y superiores esfuerzos de poder, como se aplasta la cabeza de una víbora, y como quiera que aquella situación era insoportable a los barceloneses, en 1736 daban muestra de que su vitalidad despertaba, presentando al rey Jorge II de Inglaterra un memorial, recordando las promesas que su nación había hecho a los catalanes. Mas sus aspiraciones de rehabilitación debían esperar el cambio de reinado para comenzar a ser satisfechas. Felipe V no murió hasta el año 1746. Fernando III, que le sucedió, fué tal vez quien más hizo para atraerse el amor de sus vasallos los españoles y supo conquistarse también el de los barceloneses, y quien dice barceloneses, dice también catalanes. Amigo de la paz, quiso y supo mantenerla en tiempos harto difíciles, pues tuvo necesidad de prevenirse para la defensa de su nación, y por ello levantó el castillo de Figueras y para aumentar la marina de guerra en cuanto fuese posible, estableció el arsenal de Cartagena. Abrió caminos y canales y fué el promotor de no pocas empresas encaminadas al mejoramiento de los pueblos, a la adquisición de riquezas productoras del bienestar de la nación y la respectabilidad de la misma por las extranjeras. Dotado de gene¬ rosos sentimientos, prudentemente favoreció a los catalanes, dando alas a su espíritu activo y emprendedor, procurando facilitar más o menos directamente aquellas iniciativas industriales que tanto debían influir a que alcanzase aquel nivel moral y material, que dentro breve tiempo, colocándole a la delan¬ tera de los demás pueblos de España, se honró con una primacía que aún conserva. Así, en 1746, el inteligente químico barcelonés, entusiasta patricio muy D. Pablo Canals y Martí, después Barón de Vall-roja, establecía aquí la pri¬ mera fábrica de indianas, cuya industria lograba tanta aceptación y aumento, que en 1767 funcionaban en Cataluña 20 fábricas iguales a aquélla, con sus respectivas ordenanzas aprobadas por el gobierno. En 1779, Barcelona con¬ taba con 25 fábricas del mismo género, pañuelos y telas pintadas, aparte de otras manufacturas de algodón, dedicándose a tales trabajos más de 18,000 personas, siendo el número de telares 524, que se empleaban en el ramo de la sedería, 900 en el de tejidos mixtos y 2,700 en el de galones y cintería, al paso que las fábricas de tejidos de lana, esparcidas por todo el principado, entre las que se contaban 9 de paños, mantenían en aquella ocasión más de 30,000 hombres. Del despertar de la industria vino el renacimiento del comer¬ cio. Este se hallaba en una situación de decadencia grandísima. Su postráción venía de lejos, tanto, que Capmany nos dice que el siglo xvii fué un parén¬ tesis en la historia mercantil de Cataluña: las Cortes que celebró Felipe V en 1702 en esta tierra, fueron una súplica lamentosa de que no se extendiese a