CAPITOL SISE Jaume el Desditxat - Setge de Balaguer Ja en el moment solemne Sant Vicens Ferrer llegia en que al poble la sentencia favorable an en Ferrán d'Antequera els amics del Comte d'Urgell se queixaren públicament deque hagués estat elegit un foraster o extranger, de manera que '1 Sant hagué de pujar altra volta a la trona des de on procurà persuadir an aquells malcontents de que s'havia obrat amb jus¬ ticia, afegint que abans den Jaume hauria tocat la Corona al Comte de Prades i al Duc de Gandia. No 'Is pogué convencer i aixis plens de desconort anaren a comunicar la fatal nova a llur senyor. Gran fou el sentiment den Jaume al saber el resultat del Compromis de Casp, per açò moltes personalitats li adreçaren paraules de condol, i el Parlament Català el recomenà al Rei per conducte de sos ambaixadors: «ítem més amb aquelles pa- »raules pus honestes que poràndenotar alguna particular e sens »afecció, tant com puxen, recornaràn lo comte d'Urgell al senyor »Rey suplicant-lo que, atteses les grans despeses que lo dit com¬ pte ha sostingudes per la qüestió de la successió, amb consell »de grans doctors e lo gran deute de sang que ha amb ell, lo »vulla haver per recomenat.» (1) Al Parlament envià en Jaume una ambaixada dient que ha¬ via gastat molt en la qüestió de la successió; que si li tornaven la Casa a l'estat en que 's trobava abans del conflicte ell faria (1) Monfar, «Hist. Condes Urgel», tom. II, pàg. 446. 166 r.APhoi, VI 10 que devia, altrament li sería millor abandonar el Regne i pendre un altre camí. Portava aquesta ambaixada Ponç de Pe- rellós i l'Oficial o Provisor de Balaguer, els quals foren enviats pel Parlament a Saragossa, ont era aleshores el monarca. En Ferran respongué als ambaixadors que sa intenció no era aplas¬ tar al Comte, ja que era son cosí: anç bé volia que fos la se¬ gona persona del Regne, i per tant li pregava que, ja que s'ha¬ via fallat en contra d'ell, no's volgués perdre tirant pel mal camí, puix, per més que facés, no li podria pendre la corona, i aixís lo millor que podia practicar era mostrar-li fidelitat. A la comtesa na Marguerida li havia produit tal esglai la sentencia desfavorable a son fill que, menyspreuant els oferi¬ ments del Rei, animava a son fill en Jaume a que confiés aquest afer a les armes; li representava el valor de sos avanpassats, fent-li entendre que una volta fos vist capitanejant un bon exèr¬ cit, se li giraria en son favor tot el Principat i que en tot cas 11 valia mes morir en defensa de la justicia i del Regne que no pas deixar aquest en mans de l'Infant de Castella. Segons sem¬ bla, la continua excitació de na Marguerida a son fill consistia en aquelles paraules: i-Fill meu o rei o res> (1) i per a inclinar-lo a l'esperança se servia de les pseudo profecies de 1' abat Joa¬ quim i dels fratríceilí francescans que tanta popularitat obtin¬ gueren en aquell temps. Tant pogueren les paraules d'aquesta indomable senyora que en Jaume, porug de si, començà a treba¬ llar per a efectuar una sublevació (2). Els del Consell exhortaven al sobirà que comencés el pro¬ cés contra el Comte ja que retardava prestar-li obediencia. Ha¬ vent enviat en Ferràn alguns ambaixadors a Balaguer el Comte els feu passar amb bones paraules, lo que prengué el Rei com una ficció, i certament no anava errat, puix que ja aleshores alguns havien aconsellat an en Jaume que esperés a l'exèrcit (1) «O Cesar o res»: era el crit dels Borgies i que fou de moda per molt temps. (2) Pot veure's la participació de tota la familia comtal en la guerra mi¬ rant les lletres interceptades. Appendix //doc. XXV, XXVI, XXVII, i XXVIII. l>llEI'AItAi n:s l'Iîlt A I.A (il EItUA 167 reial propd'Alcolea i 11 presentés la batalla, cosa que no realitzà per disposar de poca gent. Surtí el monarca de Saragossa amb 2.000 homes armats amb intenció de castigar al Comte si no se li donava amb la deguda obediencia i, havent entrat a Catalu¬ nya, manà que mil llances passessen a fer la guerra als llocs que '1 Comte tenia a les riberes del Segre i del Ció, sobre tot a la comarca de Balaguer, els quals prengueren quatre posses¬ sions den Jaume i se retirarem amb el Rei a Lleyda on feu aquest sa solemne entrada. Veient en Jaume que encara era massa aviat per trencar totes les relacions amb en Ferràn li envià com ambaixadors Ponç de Perellós, Ramón de Perellós, Francesc de Vilanova i Fr. Dalmau Sacirera, quins portaven ordre de tractar despai amb el monarca de les mercès que d' aquest esperava obtenir el Comte; però 1' objecte era passar temps per a veure si venia la gent que li era promesa de üuas- Seoell de Jaume el Desditxat B.alaguer). (De l'arxiu raun. de cogna i Anglaterra per a fer la guerra contra "1 Rei. En Ferràn que sospitava els projectes den Jaume feu dir als ambaixadors que no serien admesos a cap tracte ni esperessen res, si no prestaven la deguda obediencia, i que si açò no feien, procedería contra llur senyor; sentint açò els embaixadors, per a no irritar al Rei, acordaren fer-li el «sagrament i homenatge» segons la 168 CAi'íroL VI costum de la terra i el poder que 'is hi havia donat el Com¬ te (1). Aquesta cerimònia solemne tingué lloc al peu de l'altar major de la Seu de Lleyda el jorn 28 d'octubre de 1412. Realizat que fou aquest acte, el Rei restà content i s'en se¬ guí una relativa pau i tranquil·litat de manera que a 8 de febrer de 1413 escrigué al Comte des de Ager an en Ferràn: «A mon senyor lo Rey»; en qual carta li parla de «Felip Daygues, Mi¬ quel Garcia, Panhal de Munt Real e Lopito» presos a Balaguer. Al més següent encara durava aquesta concordia, car el monar¬ ca adreçava una amigable lletra an en Jaume donant-li mercès per haver castigat certs malfactors; «havem haut fort singular »plaer no solament per sguart de la justicia que havet feta, més »perque appar que havets intenció de fer coses que tornan a »nos en servir e plaer ; nos animats en major amor devers »vos, per que us pregam que axí com bé ho començats ho con- tinuets» (2) No obstant passat un altre més ja havia de fer-li el Rei un manament, çò és, que entregués als veguers de Lleyda i de Pallars un criminal anomenat Jaume Palau, protegit per veguer de Balaguer (4). Però ja aleshores preparava en Jaume una forta sublevado contra el Rei i, per a que tingués efecte, cerca¬ va tot el favor possible d'alguns princeps estrangers, particu¬ larment del reis de França i Navarra, i, havent-se excusat aquestos, se presentà a Burdens Antón de Luna i Garda de Sese, per a que en nom del Comte fessen confederado amb Othomas duc de Clarencia, fill segon d' Enric IV, rei d' Angla¬ terra, i amb Eduard, duc de York, comte de Cambridge, i en aquesta lliga hi entrà també el Comte d' Orset; més el de York abandonà al Comte d'Urgell i quan en Ferràn estava asset¬ jant Balaguer contragué amb ell una aliança. Feu també un pacte en Jaume amb Eimeric de Comenge i Joàn de Malleó, (1) Se molt bé que s'ha disputat molt sobre aquest fet dels ambaixadors, però crec que aquestos obraren segons les instruccions rebudes deu Jaume. (2) Arxiu de la Corona d' Aragó. reg. 2401, fol 103. (3) Id., id.: reg. 2384, fol. 6. PHEl'AHATirs l'El! A LA liEERliA 169 capitans francesos, eis qui, segons conveni, havien d' ésser a Catalunya per tot el septembre de 1413 amb 2.000 cavalls, 800 llances i 500 ballesters de cavall; havien d'entrar per An¬ dorra i pel vescomtatde Castellvó. Envià el Comte a Tolosa a Bernat de Llorac i Gispert de Guillaniew, cavallers de sa Casa, per a precurar que Pere Ramón de Rapistany, senyor de Cam- panacho, vingués amb tota la gent ponsible i Antón de Luna, estant a Burdens, se posà en tracte amb Basili de Gènova i amb Anglot i també amb Garciá d'Agremonte o de Vasconia, capi¬ tans d' armes angleses, per a que entressen a l'Aragó lluitant juntament contra en Ferran. N' Antón de Luna, tornant de França, prengué alguns cas¬ tells d'Aragó, entre ells Trasmoz i altres del mateix regne cai¬ gueren en possessió del capità Basili i se fortificaren en el de Loarre, alçant per tot arreu partides a favor den Jaume i fent- lo aclamar pels aragonesos com a rei. Les noves d'aquesta guerra que cada dia arrivaven a Barcelona obligaren al Rei a escullir an en Francesc d'Fril per a que, amb auxili dels de Sara¬ gossa i Osca, anés a pendre els castells que Antón i Basili ha¬ vien conquistat. FI comte en Jaume tingué avis d'aquesta expedició i manà que surtissen de Balaguer (1) 200 cavalls i mes de 300 balles¬ ters que des de Linyola espiaven la marxa den Francesc fins que 's trobaren les dues forces a Margalef prop de Lleyda i els soldats del Comte mataren tres o quatre dels den Francesc d' Fril i apresonarengaire bé a tots els restants. Fra capità de les forces del Comte un tal Berenguer de Fluvià, qui portava un estandart vert, blanc i negre. Després d'aquest fet surti el Comte de Balaguer molt content per la gesta de Margalef i se'n anà a Castelló de Farfanya per a veure i animar a la guarnició no sols d'alli més també dels demés castells del ves- comtat d'Ager. (1) Arxiu Corona. Aragó. Rex Cf. «Col. doc inéd. 111, passim. «Sumaria contra el Conde de Urgel» pàg. 57-90. 170 cAi'iroi. VI Pensaven els amics del Comte que era convenient, per a donar entussiasme i calor a la guerra, pendre la ciutat d'Osca a r Aragó i la de Lleyda Catalunya, i realment foren comen¬ a çats molts preparatius per a donar I' assalt an aquesta última població, i, mitjançant algunes lletres, el Comte (1) la Comtesa (2) i r Infanta Elisabet (3) obtingueren que a Menàrguens s" hi reunissen 2.000 homes de peu i 400 de cavall, als quals en Jaume donà per capità i director a Mossèn (4) Fluvià. Entre altres co¬ ses que digué el Comte a l'arengar les tropes mereixen recor- dar-se aquestes seues paraules: » Germans: ja sabets com per »justicia aquest regne és meu e com malvades persones lo »mon tolt, el infant de Castella per potencia lo sen ha portat el »et a mí és ara promès que jo hauré la ciutat de Leyda ah la »qual yo cuyt fer mos affers en cars que baja, perque jous »prec que vos altres façats bé vostres affers axí com jo confiu ïde vosaltres e tenint per capità mossèn Fluvià e fet per ell »així com per la mia persona». (5) En Ferràn, veient l'acció bèl·lica del Comte d'Urgell, reuní son Consell i després la Còrt del Principat i els hi representà la conducta den Jaume i con tots els medis suaus que havia esmer¬ çat per atraure'l al bon camí resultaven inútils. Aleshores Saga- rriga, el cèlebre arquebisbe de Tarragona, en nom de I'assam- blea respongué al Rei aquestes paraules: »Senyor molt ex- »cel·lent: la cort ha sobirana consolacio que vos en aquest acte »hajats proceit e proceiscats així justament que vullats ab ella »comunicar vostra justificació; solament vos suplica que vullats »la justicia acompanyar de clemencia» (6). El 27 de juny comparegué a Barcelona, a la presencia del Rei, en Dalmau Desbert, batlle general del Principat de Cata- (1) Vegin-se les lletres interceptades. «Col. doc. inèd. 1I1> i Appendix II. (l) Vegin-se les lletres interceptades. 11. e. (3) Vegin se les lletres interceptades. 11. e. (4) La paraula mossèn ve de meus-senyor--mos-en; aixis mossèn, mos- senyer, micer són d'igual significat i s' aplicaven a tots els lletrats. «Chronica de Pere IV, pàg. 17, n. 1. (5) Cf. Qimènez Soler «Jaime de Aragón» pàg. 168. (6) Monfar «Hist. Condes Urgel» tom. II, pàg. 478. DECI.AliAC.IÓ DE CLEHKA 171 lunya amb una llarga petició en que suplicava al sobirà que manés complir el consell que se li havia donat de pendre la ciu¬ tat de Balaguer, viles i castells del comtat d' Urgel i vescomtat d'Ager i al mateix Comte i quants li donaven ajuda i consells. El Rei manà aleshores al Governador que ho anés a executar, juntant la gent necessària per aquest objecte (1). Surti el Go¬ bernador acompanyat de Simó de Mur, Ramonet de Peguera, Macià Despuig, Jaume Alamany i altres cavallers; i havent arri¬ bat a Lleyda passaren el pont, prenent el cami de Térmens, i se trovaren el diumenge, 16 de juliol, a l'horta de Balaguer acom¬ panyats de molta gent. Alguns dels cavallers que venien amb el Gobernador romangueren en la dita horta amb trompetes per a intimar als de la ciutat les lletres comminatòries i deixar¬ ies al portal del pont, però no gosaren arribar-hi perque des de la torre que hi havia al costat del pont els del Comte engega¬ ren llurs sagetes, i aixis un prengué la llança i plantant-la a terra entre'1 pont i la Casa de la Comtesa, en la mateixa llança hi deixà la lletra dirigida als paers i veins de Balaguer. En aquest temps succei la derrota de Basili i de les companyies d'anglesos que a l'Aragó defensaren el partit del Comte d' Urgel! (2). El dia 7 de juliol donà el Rei ordre al Gobernador de Cata¬ lunya de vigilar els moviments den Jaume i de perseguir-lo, si surtia de Balaguer (3); mentrestant preparava ja l'atàc a Bala¬ guer escrivint an aquell, F endemà: «Manamvos que vista la pre- »sent vos certifiquets la en aqueixa ciutat [Lleyda] si ha ginys »(4), pavesos de barreres, bombardes que tiren de IIII (5) quin¬ ti) La sentencia reial contra en Jaume pot veure's en V Appedix II. doc. XXXI. (2) De la derrota dels Anglesos ne 11. parla difusament Zurita «Anales» Xll, cap. XVII. (3) Arxiu Cor. Aragó. R. 2402, fel. 12.- R. 2403, fol. 33 etc.— Appendix II, doc. XXIX. (4) Les màquines per a aterrar muralles s' anomenaven genèricament amb elnom de ginys o enginys i als que les feien enginyadors. Balari, «Orig. h. Gat», pàg. 352 i seg. (5) Sobre les bombardes i altres peces d' artilleria. Cf.—Aràntegui « Apun¬ tes históricos sobre la artilleria española en los siglos XIV i XV». Vegi's Bull R. A. f-list., tom. IX, 1886, pàg. 152. 172 CAi'íroi, VI »tars ensurs d'aquesta terra ni madera (1) pera marte- o fusta » llets, barreres e altres artilleries. E daço largament nos certi- » ficats en continent» (2). Del mateix temps son varies lletres reials manant confiscar molts béns del Comte (3). El dia 15 del mateix juliol cridava a les hosts de les vegue¬ ries de Lleyda, Cervera, Tàrrega, Manresa, Berga, Vilafranca i Montblanch a fi de que cada vegueria li enviés per a enllestir la guerra contra el Comte «gent triada e bona fins en nombre »de IP |2.000| en cinchcents homens ben armats la mitatballes- »ters e la mitat scudats lances» (4). Finalment, veient el so¬ e birà que la cosa s'anava complicant, mentres ses tropes feien la guerra en les parts de l'Aragó contra Antón de Luna i els extrangers que militaven a les ordres den Jaume, determinà anar personalment a dirigir la guerra. El Comte, quan fou sabidor de la deliberació den Ferràn i que venia a combatre 'I, no savia quin partit havia d'adoptar, si 's posaria amb tot son poder en campanya, esperant al Rei, o si r aniria a trobar per a derrotar-lo en el cami o si's tancaria a Balaguer amb tota la gent. S'inclinava el Comte, i açò era cer¬ tament lo millor, surtir amb la força que tenia i juntar-se amb la gent de n 'Antón de Luna i anar defensant els castells lluitant amb les armes, i si 's vegés molt apurat anarse'n aFrança: aixis hau¬ ria salvat sa persona, ja que no 1' estat. Però Antón de Luna vulgué mai surtir de son fortissim castell de Loarre, no puix que, encara que havia estat un dels principals instigadors den Jaume a la guerra, temia el perill que duia fer la guerra contra el Rei en les esplenades resistir tot poder. Però la o son comtesa Marguerida no volia que son fill corregués amb l'exèr¬ cit i presentés lluita en la campanya sinó que l'exhortava a que's fortifiqués a Balaguer, car tenia tanta confiança en l'inex- (1) Vegi's Balari «Orig.» p-656. DIÎCLAUAC.K) 1)K (il'IÎKliA 173 pugnable d'aquesta fortalesa, que a son entendre, al Rei 11 se¬ ría impossible el conquistar-la. No s'equivocava, diu Monfar, (1), amb tal que la ciutat estés molt proveída d'armes, pólvora i queviures, puix qu' està de tal manera edificada que mitjan¬ çant aquestes provisions i una bona cavalleria per a donar de tant en tant algunes correries pels voltants podia sostenir-se molts anys encara que l'assetgés un poderós exèrcit, major¬ ment confiant en els reforços de n'Antón de Luna, del Duc de Clarencia i d'altres extrangers que l'hi havien promès. Aixís, doncs, adoptà el Compte aquesta última proposició i començà a fortificar-se més i més a Balaguer (2). A 23 de juliol en Ferràn surti amb nombrosa gent armada de Barcelona cap a Montserrat, d' aquí se n' anà a Igualada i el dia 1 d'agost ja se trobava a Tàrrega (3); mentrestant en el camí anava aumentant el contingent de son exèrcit. Dos dies després passava per Lleyda i finalment arribat a Menàrguens volia presentar-se davant de Balaguer la mateixa nit del 4, però no pogué perque "1 riu era molt crescut aleshores, i aixis reman¬ gué prop de Menàrguens (4). Al dia següent pretenia en Ferràn donar l'assalt a la població, més la vila i castell se li varen re¬ tir expontaniament; amb açò tingué ja expedit tot el camí que va de Lleyda a Balaguer. Amb tot son exèrcit arribà el mateix dia, 5 d'agost de 1413 en Ferràn a Balaguer, i al següent reconegué la situació de la ciutat i posà el Reial al pla del Sant Crist, voltant l'exèrcit tota la ciutat fins per la part del riu (5); en el monestir de les monges d'Almatà, ja abandonat per elles, s'hi situà en Bernat de Centelles, Gil Ruiz de Liori, el mariscal Alvar de Avila i (1) «Hist. Cond. Urgel.» tom. II, pàg. 484. (2) Vegi 's el doc. 35 de l'arxiu mun. de Balaguer sobre les obres dels murs. (3) Doc. XXXV del Appendix II. (4) Aqui Bofarull corretgeix injustament an en Zurita. — Ben clarament ho diu el document. (R. 2402, fol. 11 Arxiu Cor._ Aragó) «Per tant que lo riu es crescut no som poguts passar e son aturats ací». (5) Continuament temia en Ferràn que s' escapés en Jaume. R. 2402 fol. 12 174 CAE'ÍTOr, VI Pere Alfons de Escalante amb 700 homes armats. L' «Adelanta¬ do» major de Castella amb 600 llances se col·locà prop de la ciutat en la vall que hi ha en la part del torrent; i aixís s'anà distribuint el restant de I" exèrcit. El 19 d'agost arribà n'Alfons, duc de Gandia, que havia estat un dels aspirants a la Corona en Casp, però que ara mi¬ litava a les ordres del Rei: vingué amb molts barons i caballers de Valencia i 300 cavalls que anaven per son compte. Manà el Rei al Duc que passés a I' altra part del riu, prop del covent de Sant Domingo, però al ésser ja casi en el lloc senyalat, sutiren de la ciutat i de les barreres que hi havia al costat del pont al¬ gunes companyies de ballesters i fletxers anglesos, gascons i naturals delpais, els quals li donaren tal combat que n' Alfons perdé molta gent en la lluita. Al dia següent se juntaren amb el Duc el Gobernador de Catalunya, Guerau Alamany de Cerve¬ lló (1); Berenguer Arnau de Cervelló; Pere de Cervelló; el germà del comte de Cardona i Ramón de Bages amb 600 de cavall que 's fixaren prop del monastir, que era un dels llocs més perillosos, puix era fortament combatut de la gent que hi havia la Casa forta de la Comtesa i dels de la a ciutat, essent continuament el blanc dels trabucs i bales de les bombar¬ des que 'Is engegaven des de la ciutat i des de'l castell. Aques¬ ta fou la causa de la decisió del Duc de Gandia en pendre el convent de Sant Domingo, que estava en mans de la gent del Comte, i el 24 d'agost ho provà, més no pogué lograr-ho; al dia següent, de bon mati, amb tota la seva gent hi tornà, i amb un fort i sagnós combat pogué pendre 'n possessió. Lo que més neguit donava al Rei era no disposar de prou màquines de guerra; a Lleyda s'hi fabricaven molts trabucs de singular potencia, que des de la ciutat els portaven moltes ve¬ gades amb barques els rays tortosins (2) i en el Reial tenia en Ferràn nombre d'enginyadors i mestres de fondre ferro per a (1) Sobre Cervelló, publicarem en 1' Appendix II algunes lletres. (2) Argiu Cor. Arag. R. 2381, fol. 94. CO.MK.VÇA EL SEI(;E 175 l'artilleria, els quals treballaven de nit 1 dia. No's cansava el monarca d' escriure a Barcelona (1), Valencia, amb la qual ciutat feu un pacte li enviessen gent a Balaguer (2); a l'Aragó, per a que (3), a l'Arquebisbe de Tarragona (4), que li trametessen gran cantitat de fusta i metall; dels pobles veins contínuament porta¬ ven carbó i llenya; i en quant a la pólvora, salitre i sofre, gaire bé cada dia escrivia a Barcelona a son fill i al Bisbe de Lleó que estava amb aquell (5). Però tampocdormien els assetjats, que tenien defensada la ciutat per bons murs i inmillorable castell, fornida de ballesters; ademés tenien algunes bombardes que tiraven bales, segons en Monfar (6), de cinc a set quintars; la major d'elles s'havia fabri¬ cat a Castelló de Farfanya i l'anomenaven la bombarda major. N' hi havia també dins la ciutat unes trenta d'ordinaries que llença¬ ven bales més grosses que una taronja. Però totes aquestes mଠquines foren desseguit de poc profit, puix li mancà al Comte la pólvora que tant necessària li era per a la defensa de la ciutat, éssent lo més fatal que quan en Jaume considerava guanya¬ da sa causa, puix va saber estaven a punt d'entrar a Espanya T. de Montbrú, joàn Ros i Ramonet de la Guerra, capitans francesos amb 1.200 homes de cavall, els quals havien rebut ja del Comte 6,000 florins, per certes baralles se 'n tornaren i mai més foren vistos ni restituiren els 6.000 florins. Cal observar, no obstant, que també al Rei n' hi succeien de desenganys, com el que tingué amb el moro Allot, Ali de Bell- vis, que devia entregar-li 1.073 florins d' or de part del Batlle General de Valencia, però arribat a Balaguer, en lloc de donar¬ los an en Ferràn, se va introduir a la ciutat sense que aquest elspogués recobrar, com se'n queixava en una lletra (7). Tan apretat estigué el Rei per manca de diner que '1 dia 20 de sep- (1, 2, 3, 4 i 5) Textos en 1' Appendix II i en el Reg. 2403, fol. 98 et passim. R. 2392, fol. 105. Arxiu Cor. Arag. (6) «Hist. Gond. Urgel». tom. 11, fol. 492.—Bofarull diu que' s exageració però sabem que el Rei ne tenia que tiraven «111 quintars ensurs» Arxiu Cor. Arag. R. 2383, fo. I, 91 (7) Arxiu Cor. Arag. R. 2381, fol. 64. 176 CAi'íroL VI tembre ne demanava amb gran sentiment a l'Arquebisbe de Tarragona i al Bisbe de Lleó, representantlos-hi la vergonya amb que 's veuria obligat a alçar el setge, si no n' hi envia¬ ven (1). Més la Comtesa en mig dels infortunis estava tant animada que infundía valor als que començaven a veure la realitat de la situació, i per a obtenir aquest intent fingia lletres sobre els grans socors que enviava Antón de Luna i el Duc de Clarencia, i fins una nit manà fer a Castelló grans foguerades i il-lumiíiacions per a donar a entendre que la ciutat havia rebut auxilis i aixis tot-hom s'animés. Els balaguerins descobriren l'engany i els paers intentaren persuadir al Comte que procurés capitular amb el Rei, però ell els responia sempre que's defensessen va- lerosament que, si arribava l'hora d'entregar la ciutat, ell obtin¬ dria el perdó de tots. En canvi al monarca cada dia li creixia la gent; els uns rellevaven als altres, cosa que no era possible als assetjats perque ni eren tants com els de fóra ni tots soldats, anç bé la major part eren pagesos més acostumats a l'aixada que a les armes, els quals comensaven a desesperar-se al veure les cu- llites perdudes del tot, les cases mig enfonzades; ademés esta¬ ven disgustats els naturals de la ciutat perque el Comte s'havia aventurat a un setge tant tremend sense demanar el concell dels paers i cònsuls locals. Temia el Rei que vinguessen socors al Comte, puig veia ben bé que si aquestos arrivaven se podrien sostenir els asset¬ jats tot l'hivern, cosa que li havia de portar molts gastos i grans inconvenients; per açò donà tanta pressa als enginyadors i als que li enviaven les municions, manant al ensems que 's donés un combat activissim per totes parts contra la ciutat. De la banda d'Almatà combatien al castell Bernat de Centelles i Alvar d'Avila, marescal de l'exèrcit; Pere d' Escalante dirigia la punteria a una torre magnifica del mateix catell amb dues gros¬ ses bombardes; i amb una màquina de proporcions colossals se (1) Vegi 's r Appendix II, doc. XLVI. I.NTIMACIO.VS DEN EEKKÁ.N ALS ASSETJATS 177 portava l'ofensiva des de la part del mur, prop del portal del aquesta màquina llançava una pedra de 34 arrobes de pes (1). Tres altres bombardes hi havia prop del portal de Lleyda que tiraven a les torres i murs que hi havia en aquella part, punt en que s'hi coMocà també un castell de fusta molt alt, des de on una companyia de ballesters causava tant gran extermini que ningú gosava surtir a les torres i altres llocs elevats. A la part del pont, en el convent de Sant Domingo on lluitava el Duc de Gandia, s'hi va col·locar un gran enginy i una bombarda de coure, que havien portat de Barcelona i que perteneixia al General de Catalunya, la que amb bales de cinc quintars de pes combatia la primera torre del pont i la Casa de la Com- tesa. En Ferràn manà a 10 d'agost que's publiqués als paers i veins de Balaguer i als barons i cavallers que hi havia dins la ciutat un edicte en que'Is notificava que'l dia 11 de juliol (2) els hi havia ja adreçat una lletra manant-los que se separessen del Comte, però que no fou obeit, i aixis ordenava que's publi¬ qués aquesta segona, que no pogué ésser entregada als de la ciutat, car aixis que s' atançava algú del partit del Rei el sur- tíen a rebre amb bales i sagetes. .Aleshores en Ferràn ordenà que a sò de trompeta un pregó recorregués els murs de la ciutat publicant amb veu alta l'edicte que era del tenor següent: «Ara hajats queus fan saber de part del senyor Rey; que »com ell hagués manades esser publicades certes jletres, mes »dintre la ciutat de. Balaguer et la dita presentació segons ma- »nifestament apar alli per alguns impediments no puga esser »feta, a major cautela lo senyor mana lo efecte de aquelles le- (1) Diu enZurita («Anales» 11. XII, cap. XXVI) quejoàn Gutiérrez d'Enao construía grans bastides per al setge de Balaguer, com ho havia fet a Antequera; per lo que cl Rei li senyalà com a mestre de bastides un florí d' or diari. (Arxiu Cor. Arag. R. 2382, fot. 140). També premià el Rei, nomenant-lo «fuster de cam¬ bra en pau i en guerra» a Aleix Morgues, per sos serveis en el setge de Bala¬ guer. La casa Portolà, actualment Alòs, conserva en sa sala algunes pedres d' extraordinaria grandor, llançades durant el setge. (2) Clamor multorum, rAc.—Appendix II, doc. XXXIX. 178 CAPÍTOL VI '>tres esser publicat per la forma següent: Que com fama pu- »blica baja manifestament divulgat que Don Jayme Durgell, fill »del Comte Durgell, no guardant la feeltat que es tengut al dit «Senyor axi com son verdader rey e senyor, baja en les ciutats, «viles, locbs et castells, que foren del dit en Pere, congregat «gents darmes stranyes per dampnificar lo dit senyor; volen[t] de «aço sabre la veritat ba manat de les dites coses esser inquirit; «et per tal les coses contengudes en la dita enquesta que per «se mostra manifesta suspició contra ell et altres a ell adherents «et consell, favor et ajuda donants, que de les dites ciutats, vi- «les, locbs et castells ses disposat ab les dites gents estranyes «de damnificar et guerrejar sos regnes et terres,et aquells ocu- «par et arrebellar contra ell et son imperi et potestat, a bumil «suplicació per part de son fiscb a ell feta, baut sobre aço ma- «dur et digest consell de prelats, barons, nobles et cavallers, «sindicbs de les ciutats viles et locbs del Principat de Catba- «lunya, per securetat de la cosa publica de sos regnes et terres «ba per justicia provebit les dites ciutats, viles, locbs et castells «esser presos a ses mans et poder. E per ço mana lo dit senyor «al dit Don Jayme Durgell et a tots los nobles, cavallers, scu- «ders de sa saquela et babltadors de les dites ciutats, viles, locbs «et castells sots la fe et naturaleza que son tenguts a ell aixi »com a son rey et senyor que a la dita apprebensio no facen al- «gun empacb, ans aquella lexen fer franquament et segura et los «dits nobles cavallers et senders de la campanya del dit jayme «Durgell desisten es lunyen. E jatsie de aço sien estats requests «per lo seu governador de Catbalunya, aço fer ban recusat; per «tant lo dit senyor no contrestant pugues procebir en altra ma- «nera contra ells et caseu delís, empero de sola benignitat et «gracia los requer encara, els mana que complesquen et facen «les dites coses, les quals si complir et fer recusaran procebira «contra ells et caseu dels, segons de justicia requerra«. (1). Cap resultat donà aquesta intimació del 10 d'agost, però (1) «Colección de doc. inédit. Cor. Aragón», tom. III, pàg. 129-130. INTI.WACIOXS DEX FElíllÁX ALS ASSETJATS 179 desitjant el monarca procedir amb benignitat, ei dia 22 del ma¬ teix més manà publicar-ne un altra en que, referint els mateixos motius que havia exposat en les altres lletres, concedia perdó general a tots els de la ciutat de Balaguer que dintre 'I terme de quinze dies, des de la publicació d'aquest pregó, surtissen de la població i s'apartessen del servei den Jaume; exceptuava solzament al reus d'heretgia, sodomia i als culpables de la mort violenta de l'Arquebisbe de Saragossa i del Governador de Valencia. El dia 20 passaren al partit del Rei l'Abad i demés Religiosos de les Avellanes. Finit el terme de l'últim pregó, a 5 de septembre, en Ferràn manà anunciar-ne un altre des de 1 monestir d'Almatà per a que ho sentissen els del castell; en ell prorrogava el dit terme fins al 10 del mateix més (1). Mentrestant les armes del Rei foren a combatre algunes po¬ blacions i castells del Comte; a l'Aragó se donaren i foren in¬ corporades al partit reial Alcolea, Almolda, Castellfollit, Alba¬ lat, Oso, Ràfols, Puig de Cineu, Fstanyosa i altres possessions de la Casa d' Fntença; a Catalunya se conquistaven Albesa, Ivars, Os i les Avellanes, i a 20 d'agost, després d'un fort combat, se retia Agramunt a l'assetjador Guerau de Cervelló, però mitjançant aquestes promeses fetes el dia 13; que la vila havia de restar en poder l'Infanta Elisabet, que aquesta retició no havia de perjudicar als drets que aquella senyora pogués te¬ nir, i finalment que la vila percebria les imposicions per espai de vint anys (2). Aquest pacte fou confirmat el 2 de janer se¬ güent estant el Rei a Lleyda. La mateixa benignitat manifestava en Ferràn amb les altres poblacions que defensaven els drets del Comte: bona prova ne tenim en l'ordre que donà el dia 12 del mateix més a Pascasi (1) Col. doc. inéd. tom. III, pàg. 129, 1361 \31. Appendix II, n. XLIII. No obstant aquest últim pregó, el Rei se gloriaya el dia 8 de que tots els béns dels balaguerins estaven confiscats per ordre seva. Arxiu Cor. Aragó R. 2422, fol. 14. (2) L'original és a I' arxiu mun. d'Agramunt, perg. n. 562.—Restaren els de la vila molt agraits a les mercès que 'Is hi otorgà en Ferràn, principalment per I' exempció de molts tributs. Ibi, perg. n. 70. ISO CAI'ÍIOL VI Lledós «fidel cavaller de Casa nostra» per a que prengués Cas¬ telló de Farfanya, fent que '1 juressen Rei, que ell prometia per sa part la conservació de sos privilegis i que la vila jamai seria separada de la Corona d'Aragó (1); i si bé és veritat que Cas¬ telló no escoltà la veu de la sirena coronada i continuà defen¬ sant al Comte, amb.tot i açò, al retir-se el dia 7 de novembre, re¬ bia, juntament amb la pau, la conservació de sos furs i bones usances (2). La mateixa conducta observà en Ferràn amb Tar- tareu el 25 de septembre (3). Arbeca, Linyola i moltes altres po¬ blacions seguiren l'exemple de Castelló defensant-se heroica¬ ment sense voler capitular fins que fou retuda Balaguer. Els castells del vescomtat d'Ager, ribera amunt del Segre, com Pons, Oliana i Tuirana, no foren atacats aleshores esperant que fos acabat el setge de Balaguer. Se patia a la ciutat en aquest temps gran necessitat, i els an¬ glesos se queixaven de que en Jaume no'Is donava el menjar amb 1'abundancia que solia fer-ho; ja no's pagava el sou a la gent d'armes, puix que '1 Comte havia acabat el diner i el gran tresor que li havia deixat en Pere, son pare; era tanta la man¬ ca de provisions que n' hi havia molts que les compraven als enemics, lo qual sentia molt la comtesa na Marguerida i deia que ella menjaria rates, gats i altres coses més immundes, abans de cercar les subsistències entre'Is enemics de son fill. En el castell ipalau del Comte també se sentia la necesitat, car havien acabat el pa, arribant a tal punt aquesta miseria, que una nit en Jaume se'n anà sol a la casa de l'Oficial o Provisor del Bisbe d'Urgell i li demanà que li donés pa per a menjar, puix que al palau feia dos dies que no n'havien tastat; 1' Oficial plorant de compassió li va entregar tot el que'l Comte se'n va poder emportar, i al dia següent li envià dos sacs de farina i una bota de vi per a socórrer la necessitat de la familia comtal. Són paraules den Monfar. (1) Arxiu parroquial de Castelló. Trasllat de privilegis, pàg. 121. (2) Arxiu parroquial Castelló, 11. e. pàg. 124. (3) Arxiu Cor. Aragó. R. 2393, fol. 96. IN TIMACIONS DEA FEHKÁ.N ALS ASSE I MA I'S 181 Fins aleshores els de la ciutat havien confiat un xic del so¬ cors que, segons afirmava en Jaume, devia arribar de França i Anglaterra, però veient que aquell no venia i com per altra ban¬ da en Ferràn els menaçava amb sos continuats pregons, li de¬ manaren els paers hora per a parlar amb ell, i realment se reuni el Comte amb els paers a l'esglesia de Sant Salvador; alli aquestos feren present a llur senyor que '1 Rei amb sos pregons els havia intimat que s'entreguessen i que si se resistien serien castigats per ell com a traïdors; li pregaren mirés bé la poca es¬ perança que hi havia de que pogués lliurar-se de les mans del Rei, majorment anant-se'n cada dia de la ciutat tanta gent; aixis és que li recomanaven molt procurés salvar sa persona i les de la ciutat. El Comte respongué: «Vosaltres no responent a les lletres i menaces que vos fa l'Infant de Castella no per açò sou traïdors, perquè sabeu bé que no és ell a qui teniu per rei, sinó a mi, puix que '1 dret i la justicia són meus; aixis doncs ni vull que li respongueu, ni que surtiu fóra, sinó espereu uns quinze dies i jo, mentrestant, pendré algún acord». Els paers di¬ gueren que açò que'l Comte els hi deia no ho podien fer si '1 Rei no'ls donava temps; de tot lo que se'n alçà acta notarial. Mentrestant corregué la veu en el Reial que venia gent estrangera a ajudar als assetjats; aixis s'expliquen algunes lle¬ tres que envià en Ferràn per a que les hosts estiguessen prepa¬ rades per a resistir an aquella. Sembla també que hi hagué, de part del Comte, alguna tentativa de fugir disfreçat de la ciutat. En Monfar diu que quan estava per a surtir senti tant tendre afecte envers sa mare, esposa, germanes i filles que desfalli i no tingué valor per a realitzar aquest pensament (1); lo cert és que '1 dia 19 de septembre escriu el Rei al Comte de Pallars que vigili bé son territori a fi de que no s'escapi en Jaume. Per fi el dia 20 feu publicar al costat de les muralles pel pregoner un altre edicte peremptori a fi de que 's donés la ciu- (1) «Hist. Cond. Urgel» tom. II, pàg. 509. 182 CAPÍTOL A"[ tat (1), però veient la poca impresió que aquestes menaces cau¬ saven al Comte, tement no esperés amb fonament algún reforç dels estrangers, a fi d'acabar d'una vegada, apelià, com en semblant circunstancia ho havia practicat el rei en Pere III, al Prínceps namque, al qual s'hi acudia solzament en els casos més urgents i de més capital transcendencia, i, al efecte, a 22 de septembre donà l'edicte solemnissim dirigit a tot el poble cata¬ là a fi de que tot-hom qui fos apte per a les armes acudis a Balaguer en auxili del sobirà. Es del tenor següent: «En Fer- »nando per la gracia de Deu Rey de Aragó, de Sicilia, de Va- »lencia, de Mallorques, de Cerdenya, de Còrsega, comte de »Barchinona, duch de Athenas et de Neopatria e comte de S'Rosselló et Cerdanya. Als egregis nobles, amats et feels nos- »tres comtes, vescomtes, barons cavallers et homens de parat- »ge, ciudadans et homens de vila, a cavall et a peu et a tots »altres de qualsevol stament et condició que sien, poblants et »habitants dins lo principat de Cathalunya, axi nostres propis »com de prelats, de religiosos et de persones eclesiásticas de »barons, nobles, cavallers et altres persones generoses de ciu- »dadans et homens de vila et de qualsevol altres. Salut et di- »lecció. Com Jacme Durgell après que hac fet a nos jurament »de feeltat, axi com a son Rey et Senyor natural, molts et di- »verses subjets et naturals nostres en camins publichs procuras »favorejar, apresonar, matar et de lurs bens spoliar et los fac- »tors dels dits mals actes matingues et defenssas, et mes anant »suhais et fer suhair per si et diverses complizes seus diversos »lochs et los habitants de aquells subjectes a nos et altres natu- »rals nostres, robant aquells lochs et cremants et los habitants en ^aquelles apresonants per alguns daqüells fahentse jurar e no- » menar Rey Daragó e per voler son mal proposit a effecte »assejas de furtar et occupar la ciutat de Leyda et algunes al- »tres ciutats, viles et castells a nostra corona real immediate ·ç>^x- »tanyents, les quals no res menys dampneja gramment. E per (2) Text. en Colee, doc. inéd. III. l' rsAHiiî «l'iii.Mr.Ei'S >A.iiyi'ií 183 ^aquestes coses e altres greus ecsessos per ell comesos se sia «constituït ensemps ab sos complices enemichs nostres et de la «cosa publica del principat de Cathalunya manifestament en for- «talintse en la ciutat de Balaguer ab diverses gents darmes «stranyes et de stranya nació et procurant tot jorn que altres «gents darmes stranyes en molt major nombre vinguen en aju- «da sua per dampnificarnos et la cosa publica del principat de «Cathalunya, a la qual cosa publica nos no podem fallir axi com «a rey et verdader cap daquella, de consell et deliberació de «molts nostres naturals vassalls congregats en la ciutat de Bar- «chinona haja convengut nos personalment ab alguna compa- «nya de gents darmes, e tinguem assetiat lo dit Jacme Durgell «et sos complices en la dita ciutat de Balaguer et aquells im- «pugnem per nostre poder. E ells indureyts en lur malicia et «iniquitat sesforçen de resistir a nos et als qui son ab nos axi «ab les gents stranyes darmes, que ya son dins de Balaguer, «com ab les altres de major nombre que de stranya nació lo «dit Jaume Durgell, com dit es, procure haver; les quals segons «som informats vertaderament son ja apparellades entrar en lo «dit Principat per favorejar a ell et dampnificar nos et la cosa «publica. E per ço hajam de necessitat mester lo socors de tot «lo Principat de Cathalunya dessus dit. E vosaltres et cascun «de vos siats tenguts en aquest cas socorrer a nos segons lo «usatge de Barchinona qui comença Prínceps namque et de- «claracio sobre aquell ab deguda solempnitat daquen feta. Per «ço ab tenor de la present per rigor del dit usatge et declaració «desús dita vosaltres et cascun de vos qui haja poder o edat de «combatre amonestam, requerim, eus dehim et manam que en- «continent vengats personalment ab vostres armes a cascun de «vos pertanyents aci al dit setje que tenim sobre la dita ciutat «de Balaguer per socorrer et ajudar a nos contratos dits nostres «enemichs et de la cosa publica et per res en tant gran necessitat «nos falliscats, car siau fahiets, aquell et aquells de vosaltres qui «açons fallirien en aquest cas puniriem segons les penes con- «tengudes en lo dit usatge. Dada en lo siti de Balaguer sots 184 CAI'ífOL VI «nostre sagell XXII dias de setembre de! menor a any MCCCC «Xlil. Rex Ferdinandus. Dominus mandavit mihi Paulo Ni- «cholay» (1). El día 5 d'octubre se prorroga altra volta—i aquesta fou lul- tima,—el terme de la subjecció den Jaume, i també l'anuncià prop els murs de la ciutat com les altres vegades (2). Tres dies després d'aquesta providencia escrivia en Perràn ais ambaixa¬ dors de Sicilia que «Nos tenim aixi streta aquesta ciutat de Ba- » laguer que ja les palicades dels nostres son juntes ab lo vall, »e tenim aquella de dos parts assetjada en tant que nengu de «dins gosa ne pot exir, exceptuats alguns que contínuament re- «fiats en nostra misericordia sen passen a nos, als quals havem «merce e perdonam. E si per tot la setmana prop vinent la dita «ciutat, jayme durgell e tots aquells qui son dins aquella nos se- «ran retuts, a nos metens se solsament en nostre poder, havem «deliberat donar a aquella lo combat. E ab la ajuda de Deu ha- «ver aquella a nostra ma... E no resmenys en les fronteres de «Castella que som prests vuyt millia bacinets e deu millia omes »a peu per entrar en nostra ajuda....» (3). Termina dient que comença a vindré la gent en virtut del Prínceps namque. Realment son desig era donar desseguida i'assalt decissiu a la ciutat, per açò pregava a son primogènit Alfons, el dia 14, que vingués de Barcelona per a presenciar-lo: «entenem en breu «donar lo combat a aquesta ciutat; plaunos, molt car primogè- «nit, queus sforçets be per tal que puxats venir al dit combat» (4); i tres dies després instava per a que li enviessen gran quantitat de carbó: «Com nos haiam haver aci copia e habundan- «cia de carbó per als ferrers que fan les artilleries peral siti que «tenim aci Balaguer. Pregam e manam vos que de continent «no[n]s trametats tot quan mes carbó nos porets enviar, car nos »lo manarem pagar en continent que sera aci. E aço per res no (1) Arxiu Cor. Aragó R. 2402, fel. 55. (2) Col. doc. inéd, tom. Ill, pàg. 138. (3) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2403, fol. 111. (4) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2403, fol. 111. COXOL'ISTA DE LA CASA DE LA COMTESA 185 »tnudets sins desitjats servir». (1). A Mossèn Elfo de Pròxida li deia el mateix dia: «Per tant com nos havem menester pera cre- »mar la cava baquons de carn salada la pus grassa que XX »esser pora pora [ho repeteix], XX fogaces de pega e un quintar »de seu, manam vos que de continent nos trametats totes les »dites coses per manera que sien aci dema segons que daço nes- »crivem a nostra molt cara muller la Reyna. E axi matex nos »trasmetets XX exadons» (2). A 20 del mateix més se queixava en Ferràn amb son fill perque no li havia enviat fil i semphomes que necessitava per a donar el combat a Balaguer. «Per Nan- »thoni Rigau vos fou esplicat e dit de part nostra quens trame- »tessets prestament CC madexes de fil de bramant e algunes »gorretxes que en Cathalunya appellen Semphomes.... per- »queus pregam que, vista la present, ab aquella major instancia »que porets nos trametats totes coses, a part posades les dites »CC madexes de fil de bramant del millor que trobar porets e »XX gorretxes o samphomes que aximatex sien bones e be »forts, permanera que dins dos jorns sien aci com siats certs »que sens les dites madexes e samphomes nos no podem anantar »ne dar lo combat que entenem a donar molt prestament», (3). Els de la ciutat se defensaven heroicament, si bé cada dia anaven mimvant llurs forces a causa de la fadiga i de la molta gent que surtía de la ciutat. A 15 d'octubre abandonaren la ciutat trenta sis anglesos amb llicencia del Comte i altres sen¬ se ella. De la Casa de la Comtesa ne rebien els del Duc de Gandia molt mateixa llançaven dany, i si bé és veritat que contra la amb les bombardes pedres tant grosses que enfonzaren a ve¬ gades part dels pisos, no obstant, mantenint-se sos defensors tant teres, era açò un perill continuu; per tal motiu el Rei i el Duc determinaren conquistar-la abans deia ciutat, i realment el (!) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2383, fol. 156 seg. (2) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2383, fol. 152 (3) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2383, fol. 157. 186 CAI·ITOI. VI 20 d'octubre entraven a dita Casa sense costar-los'hi una víc¬ tima. Deixem explicar al Rei la fou presa dita for¬ manera com talesa: «Molt car e molt amat primogènit. A conçolació e plaer ívostre vos certificam que nostre senyor Deus a prechs de la » Verga (sic) Maria, qui no volent defallir a la veritat donen «successivament la pena que merexen als enemichs de la jus- «ticia, han mes en cort a cert de forcall qui staven en la casa «clamada de la Comtesa, que, mijançant mossèn Lugo Carbo- «nell [aquest fou el traidor], han tractat ab nos e liurat nos la «casa demundita en aquesta forma: que feren exir los altres «qui no eren del tracte de fora en scusa de cerrar lenya, e los «restants tancaren la porta de la casa e feren cert senyal al Go- «vernador de Cathalunya e certe gent qui staven avisats, los «quals vist lo senyal anaren vers la dita casa, e com los exits de «aquella volguessen tornar trobaren les portes tancades, e per «fugir a les mans de nostres gents lançarenseen lo riu, on muri »hu delís; los altres passarense a la ciutat, e la dita gent nostra «ubrint los del tracte les portes ja dites entraren sen dins la di- »ta casa levant tantost nostre standart per senyal als altres de «nostre real, de la qual cosa los de la dita ciutat mostren gran «abatiment. Comfiam en la grada de nostre senyor e de la glo- «riosa mare sua que successivament vos notificarem altres co- «ses execució de aquest fets que tenim entre mans que per «prosperament succehiran. E hajaus, molt car e molt amat pri- «mogenit, lo Sant Sperit en sa continua protecció e guarda.» (1). En Zurita explica la traïció d'una altra manera, però. no po- guent-se combinar aquestes relacions, certament ha d'ésser pre¬ ferida r autèntica i contemporània al fet. Efectivament, com diu el Rei en el document passat, causà indescriptible esglai als assetjats el veure la Casa de la Com¬ tesa en poder dels enemics, de manera que aquell dia mateix surtiren de la ciutat i se passaren al partit de Rei grans perso¬ natges, com Martí López de La Nuca amb sa família i Joàn de (2) Arxiu Cor. Aragó. R. 2383, fol. 156. PRKPAItATIUS Plilt A LA UETIC.IÓ 187 Sese amb quaranta persones més. Ja feia molts dies que s'ana¬ ven perdó concedit pel Rei no poques altres acuilint baix el persones de relleu que fins aleshores lluitaven amb el Comte d'Urgell. El dia 18 d'octubre se donà remissió general als an¬ glesos que hi havia dins la ciutat per a que poguessen surtir-ne i morar en els Regnes (1); després se publicaren casi tots els dies lletres de perdó per a altres subjectes que s'escaparen de Balaguer, per exemple Jaume de Pont (2), Francesc Oli¬ ver (3), etc. D'aquest moment ençà el Comte ja no pensava més que amb la manera com s'entregaría al Rei, puix que els de la ciu¬ tat, veien-se aterrades llurs cases per la tremenda artilleria que de Barcelona i Lleyda havia portat l'enemic, demanaven cada dia permis an en Jaume per a parlamentar amb el mateix monar¬ ca. Per ordre del Comte surtiren el diumenge, 22 d'octubre, quatre cavallers i quatre ciutadans i amb ells s'hi juntaren Diego Hernández de Vadillo, Ruy Diaz de Quadros, Tel González de Aguilar, Suero de Nava i Joàn Carrillo de Ormasa. Aquestos demanaren an en Ferràn que perdonés el Comte i als qui esta¬ ven en son partit, puix eren promptes per a posar-se a son servei; més el Rei els respongué que no volia tractes amb el Comte, però que si aquest s'entregava absolutament, ell com a príncep catòlic tindria pietat del mateix; més si començava altra vegada el combat, per un que'n moris dels seus, no per¬ donaria ni al Comte ni als demés de son partit. Manà el Rei, vista la triga de la retició, que's preparessen les màquines per a donar un formidable combat i que atanses- sen al castell la bastida o gran torre de fusta que acabava d' és¬ ser construida en el pla mateix d'Almatà i que pujava molt més que 1 castell i ses torres. Però quan anava a començar-se l'ac¬ ció bèl'lica, el 27 d'octubre, aparegué en el pont l'Infanta Eli- (1) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2403, fol. 110-111. (2) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2403, fol. 113, 114, etc.; i c. en Col. doc.inéd. Cor. Aragó, tom. III passim. (3) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2393, fol. 91, 92, 95. 188 CAl'fldl, VI sabet, muller del Comte i tia den Ferràn, la qualsupli¬ anava a caral Duc de Gandia que s'interposés a favor del Comte son marit a fi de que el Rei elperdonés; però el vencedor li feu dir que r únic partit que admetia era la retició i entrega de son ma¬ rit, i mentrestant manà que's continués apretant el setge. Al cap de dos dies la mateixa Infanta adreçà un missatge al sobirà, notificant-li que venia a parlar-li; però en Ferràn, li respongué per Enriquez de Villena que se 'n tornés, perquè no la volia es¬ coltar. N'Elisabet era portada en una llitera, a causa de son estat interessant, i per més que li fou notificada la negativa del Rei va continuar el cami i, arribada a la presencia d'aquell, li feu reverencia i li besà la mà i ell la rebé amb molta amabilitat. S'assegué Ferràn i pregà a l'Infanta que ho fes també, però en ella continuà agenollada implorant pietat i clemencia per son ma¬ rit amb moltes llàgrimes (1), essent sa suplicació recomenada per la valiosa del Bisbe de Malta, que era el franciscà Fra Joàn Exi- menis, confés de l'Infanta, i per l'Oficial del bisbat d'Urgell, re¬ sident an aquesta ciutat; ambdós personatges 1' havien acom¬ panyada en el camí. El Rei va respondre a totes aquestes intercessions exposant tot lo que havia fet en Jaume, pintant-lo com a reu del crimen lesae majestatis, no solzament per la gue¬ rra que abans del setge li havia declarat, sinó principalment per son atreviment estant ell davant de Balaguer, quan, havent-lo conegut cert dia (2), manà que li engeguessen tirs de pólvora i ba¬ llestes contra sa persona; en fi notava que li havia mort molta gent no fent cas de sos pregons. Terminà dient que per amor a Deu N. S. i a la Verge Santíssima pel què li demanava el. perdó sa tia, r Infanta, prometia que usaria de justicia i misericordia amb en Jaume, i després de reunir son Concell assegurà a la (1) En Monfar«Hist. Cond. Urgel» tom. II, pàg. 522-524. S' hi troben les tressuplicacions. (2) El Rei ho recorda després en el procés contra en Jaume. (Col. doc. inéd. tom. 111 pàg. 147. tConstet. offendisse, nostramque in personam bombarda- ram lapides de nobis specialeni habentes noticiam specialiter etpublice dire- xisse». l'IiEl'AKA I'lUS l'Iîlt A LA iitî TICIÓ 189 mateixa que perdonava al Cornte la pena capital i li demanà que no li formulés cap altre petició sobre 'I particular. Enterat de l'efecte d'aquesta entrevista en Jaume, manà reunir en l'esglesia de San Miquel (avui Santa Maria) els paers i Concell de la ciutat, i els demanà que li diguessen lo que devia fer en aitals circunstancies; més aquells li respongueren: «Senyor, fins aqui no haveu demanat mai nostre consell, i aixis »en el cas present no sabem que dir-vos, però ens sembla que »deveu fer ço que 'I Rei i la Comtesa vos aconsellen». Els dies 30 i 31 d'octubre tornà I ' afligida Infanta al Real i de¬ manà pietat al Rei pels que havien lluitat per la causa del Com¬ te, i ho obtingué per tots menys pels que havien cooperat a la mort de l'Arquebisbe de Saragossa. Aquestos detalls expliquen amb ingenues paraules els Deputats del General de Catalunya en una lletra als Jurats de Girona, on diuen: «havem rebudes »letres en les quals fa saber [el Rei] que dimars que hom comp¬ utava a XXXI doctubre, per lo mati, assats hora de tercia lo »duch de Gandia don Enrich, monssenyer Diego de Vedilla son »venguts a parlament e tracte ab don Jacme Durgell, qui es exit »fora la porta del mur de Balaguer, vestit de burell ab barret »negre al cap ab barba longa e stoch sint e daga e calçat des- »tivals, lo qual ha molt plorat en lo companyament e abrassa- »ment que faeren. E après quel duch de Gandia fou puyat al »senyor rey vench linfanta e torna supplicar lo dit senyor que »fos sa merce de prorogar la jornada que havia dada de haver »los homens de Balaguer, si nos retien per traydors, per tot lo »dit mes doctubre a ir que fou dimecres festa de Tots Sants e »primer de novembre; e mes avant de guiar aquells qui son de- »lats de esser stats a la mort del archabisbe de Sarragossa e »del gobernador de Valencia en tant que sen poguessen anar »soltament. E lo dit sepyor respos que si don Jacme se metia »en son poder per tot lo dit XXXI dia doctubre e vingués a ell »al reyal on es, que li plahia. E veus senyors ço que ab veritat »vos podem al present certificar». (I). (1) Arxiu Cor. Aragó. Col. doc. inéd. tom. III, pàg. 55-56. 190 CAPÍTOL VI L'historiaire Manfar(1), del quai ho han tret tots els mo¬ derns, refereix que ! dia 31, cap al tard, en Jaume feu cridar a tota la ciutat al Mercadal i després de lloar la fidelitat dels ciutadans i d'exposar sa trista situació, se feu afaitar la barba i tallar el cabell, complint un vot que havia fet de no traure's aquella fins que fos rei o res. Diu en Bofarull (2) que aquest acte, mig còmic mig tràgic, és molt possible que sia històric, i líT? Plaça Mercadal afegeix que en Monfar sols el pogué traure d' unes memories manuscrites que conservava la municipalitat de Balaguer, al¬ guns extractes de les quals, segons assegura aquell mateix histo¬ riaire, arribaren a ses mans. Realment, per més que havem es¬ corcollat en els arxius, no hem trobat cap document sobre aquest episodi del nostre malhaurat Comte; ni tampoc havem vist les Memories a que algunes voltes aliudeix el renomenat Sr. Bo¬ farull. No negarem la possibilitat ni tampoc 1'existencia de tal acte, com ho fa el Dr. Coy (3); però ens sembla quelcom es¬ tranya aquella cerimònia en el moment d'un tant trist comiat. (1) «Hist. Cond. Urg.» tom. II, pàg. 529. (2) Assegura aquest que en el segle XV eren de moda aquestos actes ro- mancescs. (3) «Sort y Comarca Noguera Pallaresa» pàg'514. EPISODI DE I.A liAIIIIA DEI. COÍI TE 191 sabent el Comte que tai vegada no veuria més a sa mare, muller i filles a les quals tant tendrement aimava, no ignorant que l'única esperança que li restava, ja que amb grans treballs se li havia negociat solzament el perdó de la pena capital, era una presó perpetua. Els Deputats de Catalunya en la carta darrera que havem transcrita fan notar que en Jaume el dia 31 casi a mig dia tenia encara una barba llarga: açò no confirma ni des¬ trueix pot ser la relació den Monfar; però tinc davant els tres llibres iHistoriarum Ferdinandi regis Aragoniae^ de 1' elegan- tissim escriptor Valia, d'aquell temps, en el terç dels quals és descrita amb vius colors la surtida del Comte de Balaguer, cap al Real; i si en altres ocasions sap aquell escriptor fins les coses que passaven entre la familia comtal i moltes altres menuden- cies, res diu ara de la cerimònia del barber; i no sols no diu res de r episodi esmentat, sinó que hi posa aquestes paraules: ^Pro- gredítur ígitur Jacobus e natalí oppído suaqiie domo, sed jam non sua, qui suus jam ipsius non esset, equo sedens, mesto niagis quam demisso oultu coma ac barba flava, gladio, quads heroum mos fuit, pendenti ex humero, oculis omnium in eum Mentis, ac fortunam miserantibus^ (1). Presenta Llorenç Valla la figura noble i ermosa però humil del Comte en sa marxa tristissima amb la manera de portar l'espasa, amb sa barba rossa i els cabells del mateix color; però preguntem: si, segons les Memories, el Comte s' acabava de tallar la barba i el cabell, ¿com podia ensenyar aquell ermós ornament de son cap? Que ho judiquin nostres lectors. Ademés hi ha un altre raó: Si va reunir al poble per parlar-li de F entrega de sa per¬ sona, contra la costum que tenia de no consultar-lo en aquestos afers del setge, com ho assegura la mateixa tradició, ¿cóm és que F endemà li demanen els de Balaguer què 's lo que han de fer de la ciutat i li formulen altres preguntes.? Lo que podem assegurar, per estudis analògics, és que '1 poble acostuma afegir-hi molt de fantasia en els actes solemnes (1) «His. Ferd. Regis. Arag.» 11. Ser- Signatura 1 v r i v. 192 CAl'írOL VI que trasmet a Ies generacions en el decurs deis segles; i per açò és nostre constant tasca, al descriure els fets, fonamentar-los, en quant ens és possible, en els documents originals; per aquesta raó presento la retició den Jaume treta d' un document oficial; i ja que en Monfar va publicar l'ermosa lletra que dirigeix en Ferràn fill, parlant sobre aquest particular; jo ne publi¬ a son co un altre, encara més solemne, i és la que adreçà el Rei als Regnes anunciant el mateix dia aquella nova: pertanye Jat sie, segons es dit, tota ma jurisdicció e Se- »nyoría ia quai jo he o havia sobre vosaltres sie trans- »portada en ia Infanta per ia dita ma presó. E axi fet ço que »eia us conseyliara eus manara. E axi o vull jo que 's faça »a cautela sobrehabundant.» I aleshores digué i' Infanta, sa mu¬ ller: «Jous conseyll ens man que, tota vegada que lo Seynnor »Rey vos manara que li ubrau les portes de la Ciutat de «Balaguer, que li ubrau. E obeyt lo tot ço e quant vos ma¬ znara lo dit Senyor Rey. E liurat li les claus de la Ciutat «sius 0 mane. Expressatli sagraments e homenatges de fealtat «etotes altres coses: fet los quals lo dit senyor vos manara. E «per ço que millor esens perill vosaltres opugats fer e complir «jous solto tots sagraments e homenan[t]ges los quals a mi o a «mon procurador havieu prestat e tota fealtat que ami fosseune «siau tenguts en aquela forma e myllor manera que dir ne par- «lar 0 cogitar se pugua [puga]. E aixi offet.» I afegí el Comte: «Ara anau en bona ora, fet o axi com la Infanta vos mane eus «aconselle, com a mi plau aytambe». (1). Quan en Ferràn tingué en son poder al Comte volgué entrar a la ciutat de Balaguer, però insistia en voler-ho practicar per un forat obert en el mur a faiçó de conqueridor, més els de la ciutat no ho volgueren consentir, perque deien que aquella gue¬ rra sols havia sigut contra el Comte i que la ciutat no havia estat presa sinó que en Jaume s'havia entregat, i aixis que si el Rei volia entrar per la porta ells se portarien com a bons vassalls; lo qual tingué en compte el monarca, i el dia 5 de novembre feia sa entrada en la capital del comtat d'Urgell (2). Diu en Monfar (1) Arxiu de Casa Ciutat n. 36.—Fou publicat aquest doc., més amb mol¬ tes errades, en «Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya» vol. IX. (2) Arxiu de Casa Ciutat de Balaguer, 37. Appendix II, n. LUI. Fins al dia 5 firma en Ferràn sos decrets «en el setge de Balaguer*. Arxiu Cor Arasó Reg. 2422, fol.105, 106 i 107. s s ag CAKiUDA UE rîAr.AGCEK E.\ MAN'S DEN FEItllÁN 195 (1) que anavendavant la comitiva dos penons; l'un amb les ar¬ mes d'Aragó amb anagrama o xifra del Rei, de l'Ordre dels ca¬ vallers de la Jarra, que ell havia fundat, i l'altre penó era de les armes reials de Sicilia; entrà devall de palii, i arribant a F es¬ glésia oi missa, otorga recompenses, pujà després a veure el castell i permeté que sos soldats saquejessen tot lo que per- teneixía a la familia del Comte. L'endemà marxà en Ferràn cap a Lleyda (2) per a terminar el procés contra en Jaume, que fou tancat al castell d'aquella ciutat. També se judicà als demés in¬ dividuas culpables de la familia del Comte. El procés contra el Comte s'acabà el dimecres, 29 de no¬ vembre, en el castell de Lleyda; davant de molts nobles i pre¬ lats li fou llegida la sentencia condemnant-lo a presó perpetua, confiscació de tots els seus béns i privació dels títols de Comte d'Urgell i Vescomte d'Ager. Al sentir el Comte la rigorosa sentencia exclamà en alta veu: «Senyor, misericordia vos de¬ mano, puix confiant en vostra clemencia me vaig posar en vos¬ tres mans»; però el Rei no l'escoltà sinó que '1 feu tornar a la torre del castell de Lleyda, ont hi romangué fins al 10 de décem¬ bre en que, havent prés dolorós comiat de ses aimades mare, muller, germanes i filles per a no tornar-les a veure més, fou portat amb molta ignominia i tractes inhumans, de part dels que'l conduïen, al castell d' Ureña a Castella, lo qual va sentir molt en Jaume, puix deia que '1 Rei mancava a la paraula que li havia donada de no traure '1 del Regne. Realment fou severíssim en Ferràn amb el vençut Comte, ni tampoc se pot aprovar ço que feu amb F Infanta al confiscar-li el dot <¡. contra dret comú e en- encara de la terrat, i fent-la de pitjor condició que a la més hu¬ mil dóna de son regne ^contra tot ordre de justícia e encara de cavalleria-^ com observa en Giménez Soler, que's l'autor que millor ha tractat de la qüestió del comte d'Urgell, Jaume (1) «Hist. Cond. Urg.» tom. II, pàg. 537. (2) Havem de comptar entre les fàbules la vinguda de Sant Vicens i l'in¬ vectiva que hauria llançat contra don Jaume conduit a la presó per ordre de son vencedor. 196 CAi'í roL VI el Desditxat (1). Les germanes den Jaume arribaren a passar veritable miseria al cap de poc temps. La comtesa na Marguerida, pobre i desemparada de tots, puix sobre d'ella també recaigué pena per la part que havia tin¬ gut en la guerra de son fill, no defallia d'ànim i tenia esperan¬ ça de tornar a son antic estat i veure de nou an en Jaume en llibertat. Es verament admirable el caràcter viril i de bronze d' aquesta dóna incomparable que tal vegada feu reanimar l'espe- rit oprimit de son fill apresonat, puix que el 27 de juny de 1418 el batllç de Valencia remetia en una carta bitllet que un deia: «JESUS - CHRIST »Don Jaume Rey darago vertader, lo cual vereu breu en lo »regne per justicia. It. Papa novell, unich per tot lo mon lo »qual no sap encara qui es, pregau deu, la verge Maria, sent «Miquel, sent Jordi quells nos donen breu» (2). Després d'haver seguit molts castells, l'any 1426 fou trans¬ portat en Jaume al castell de Xàtiva (Valencia,) on fini la vida de mort natural el 1er de juny de 1433. El Dietari del Principat diu senzillament «Aquest jorn [1 de juny 1433] passà daquesta vida Don Jayme Comte durgell.» (3). Fins ara fa pocs anys i també avui alguns escriptors, que sembla visquin en les tene¬ bres, havien sostingut tots els autors que en Jaume mori assas¬ sinat en el dit castell de Xàtiva a mans dels Infants n' Enric i en Pere, fills den Ferràn d'Antequera (4), més avui resta demos¬ trada la falsetat d'aquesta opinió que deriva del segle xv, és veritat, però que 's fonamenta en el libel «Z,a fi del Comte d' Ur- gelh (5) que segurament fou escrit durant la guerra de Cata- (1) «Jaime de Aragón último Conde de Urgel» Memorial Real Ac. B. Le¬ tras, vol. VII, pàg. 180. Aqueix autor ha publicat la major part dels docu¬ ments que presentem en 1' Appendix II, referents an en Jaume el Desditxat. Giménez Soler, 11. e., pàg. 192. (2) (3) Arxiu Cor. Aragó, tal dia. (4) Vegi 's aquesta narració en Victor Balaguer «Hist. Catal.» - VI. (1886). Llibre VIll, cap. XII, pàg. 65. (5) «La fi del Comte d'Urgell segons crònica del segle XV. Ara nova¬ ment publicada amb la ortografia actual per un redactor de La Veu de Cata- tunya». Barcelona, Estampa La Catalana, 1897. MOUT DE.\ JAUME, EL DESDITXAT 197 lunya contra en Joàn II, amb l'intent de fer odiosa la memoria d' aquest rei, germà dels dits Infants. Observa en Giménez (1) que 'Is Infants era molt difícil poguessen estar a Xàtiva el 1 er de juny de 1433, que's el jorn de la mort del Comte, si bé no es una prova del tot decissiva la que dóna aquell autor, puix, parlant absolutament, tiauríen pogut marxar els Infants de Xàti¬ va el mateix dia 1 i trobar-se el 4 o 5 a Montserrat. Però les pro¬ ves que resolen la qüestió les contenen els següents diplomes dels arxius de la Corona d'Aragó i del General del Regne de Valencia. Comunica la reina na Maria a n' Elisabet, germana del Comte d'Urgell, la mort d'aquest. «6 juny 1433 —La Rey- »na. — Don Jayme daragó vostre frare, reebuts los sants sa- y>graments ab grant e ardent devoció e ab singular contri- »cio e fet tot lorde e procés que bon cristià e catholich deu fer, »ha retuda la sua anima al creador. Certificansvos per vostra »consoIacio que la sua fi es de gran laor e ell e de gran exemple s>als altres. Mas la sua vida era tal que la fino podia esser al- »tre piadosa cosa deu esser alegrarvos haver haut tal »germa lo qual Deu ha tant amat qui per darli lo regne eternal »Ii ha fet oblidar lo temporal e de pocha durada; vullats vos »dispondre en haver alegre memoria de ses virtuts.» (2). L'altre, de l'arxiu de Valencia, diu: (3) «Don Jayme durgell »Io qual per manament del dit senyor Rey era detengut preso- »ner en lo castell de la ciutat de Xativa era mort e passat de la »present vida yo reciti com havia reebuda letra certificadora »den marti johan, qui tenia encarrech dins lo dit Castell lo dit »jayme durgell per meu fill mossèn Berenguer mercader alcayt »del dit castell de Xativa al qual per lo dit senyor Rey era stat »comanat, que lo dit don jayme era mort e passat de la present »vida, per la qual raho yo havia de feyt scrit al senyor Rey de »Navarra e a la senyora Reyna consultantlos de la dita mort ço »es com lo primer dia de juny MCCCCXXXIII a les nou hores (1) Lloc. et., pàg. 437. (2) Arxiu Cor. Aragó. R. 3117, fol. 168- 169. (3) Ibi pàg. 431. 198 CAPÍTor- VI »apres miga nit lo dit don Jayme era mort de passió cólica, e »havia be confessat e combregat». (1). Aixís terminà la trage¬ dia que acabà amb Fextincció de la Casa Comtal. La ciutat de Balaguer hi perdé molt en aquesta guerra. Fins ara havia estat capital del florit comtat d'Urgell i feia gaire bé un segle que era la residencia de sos Senyors, lo qual li donava una importancia extraordinaria i vida exuberant. Més durant el setge I' abandonaren gran nombre de persones riques; son terme experimentà els furors i saqueig de l'enemic, veient en son interior desplomarse les cases esquarterades per les bom¬ bardes. El castell famós restà mig desfet, el gran palau i els fortíssims i elegants murs oberts per mil indrets per les màqui¬ nes d'artilleria. De tot açò ne vingué una gran pobresa de ma¬ nera que d'aci en avant en els diferents documents originals que encara resten en els arxius trobem la suplicació dels balague- rins a llurs Reis i Senyors de que els rebaixin les imposicions «tenint en compte la pobresa de la ciutat»: sort de sa bona posi¬ ció i del castell, que encara se restaurà; altrament Balaguer hauria passat a devenir una població de molt poca importancia. Els tres convents d'Almatà, Sant Francesc i sobre tot el de Sant Domingo, que era una veritable obra d'art, manifestaven ben clarament els tristos efectes de la guerra. Sobre l'esglesia i convent de Sant Domingo refereix una tradició, del valor his¬ tòric de la qual no 'n responem, que afirma que al passar per de¬ vant en Ferràn, el Prior li mostrà l'estat llastimós en que havia restat aquella estança dels Predicadors, dient-li al ensems des de un munt de runes aquestes paraules: «Rei d'Aragó, vos mar¬ xeu victoriós de Balaguer, però recordeu-vos que en el dia de vostra victoria els cels s' entristiren i la terra s' ompli de dol». Lo cert és que 'I sobirà a 3 d'octubre de 1414 entregava per a la (1)He practicat algunes indagacions per a saber el lloc i estat del sepul¬ cre del Comte, però és estat tot inútil; a Xàtiva mateix és açò ignorat, com me ho escriu el senyor secretari d'aquell Ajuntament, qui també me notifica que hi ha allí un escriptor que defensa que'l comte en Jaume morí penjat. No crec cjue aquesta opinió tinga cap fonament històric. r.O.\SEQÜE>'r.IES DE EA (illEliltA 199 reparació de dit monastir 2,000 florins d'or (1), i son fil! Alfons V feia donació al mateix de la Casa de la Comtesa, dient a son pronotari: «nos tiavem donada al monestir e als frares preica- »dors de la nostra ciutat de Balaguer la casa la quai [fou de] la »nobla na marguerida olim comtesa durgell. E aço per reveren- »cia de deu e de mossen sent Domingo, e per tant com per »odi del senyor nostre pare de recordable memoria foc en- »derrocat, per que es nostra intenció e expressament vos manam »aço no mudets.—18 janer 1418 [1417]» (2). Tant se condolgué el monarca de la triste sort dels Dominicans que procurà amb alguns diplomes, ademés del que havem ja esmentat, enlleuge- ri'ls-hi en la mida que li era possible. De Lleyda estant escri¬ via el 19 de novembre del mateix any 1413 manant a les autori¬ tats de la nostra ciutat que no fessen pagar cap tribut an aquells religiosos (3), i veient que, malgrat son decret, no 'Is hi volien concedir aquella exempció, els defensa amb un altre fir¬ mat el 29 de mateix més (4). Ordena també que 'Is hi sien pa¬ gats els censáis que anyalment els hi pertocaven de Fraga (5), Tàrrega i altres poblacions (6), i fins baixa al detall insignifi¬ cant d' encarregar que 's donguin als mateixos Predicadors cinc pins, que hi havia dins l'esglesia de Sant Joàn d' aquesta ciutat, en compensació dels set que '1 Capità de Balaguer, abans del setge, feu traure del convent per a defensió de la mateixa plaça (7). Al convent de Sant Francesc feu en Ferràn un petit dó; del de les de Clarisses, que experimentà potser més que cap els efectes de les bombardes, no'ns consta que s' en recordés; no (1) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2386, fol. 80.—Aquest diploma l'incloc en r Appendix II, n. LV. (2) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2586, fol. 155.—Sobre la donació de la Casa de la Comtesa vegi's el document. Appendix II, n. LVlll. (3) Arxiu Cor. Aragó. R. 2393, fol. 104. (4) Ibidem, fol. 193. El registre indica falsament fol. 199. (5) De Fraga també 'n percivíen 30 11. jaqueses anyals les Clarisses d'Al- matd, i el rei en Martí a 26 d' agost de 1408 ordena que sien pagades escrupu- losament. Arxiu Cor. Aragó. R. 2186, fol. 63. (6) Arxiu Cor. Aragó. R. 2421, fol. 188. (7) Arxiu Cor. Aragó. R. 2393, fol. 95. 200 CAPITOL VI obstant trobém que un particular 1" hi cedeix la Sinagoga dels jueus per a que la convertissen en convent o se la venes- sen (1). Volent-se conciliar 1' estimació dels balaguerins, els hi conce¬ dí en Ferran moltes mercès, unes demanades per ells, altres otorgades espontàniament pel monarca; fins sembla que s' in¬ teressés fortament en la prosperitat de la ciutat i que la volgués aixecar de sa postració, puix al més següent de conquistada adreçava a dita universitat una lletra d' allò més afable recoma¬ nant-li que practiqués un arranjament amb 1' aljama dels jueus sobre reducció de censáis, ja que tant bones propostes li feia aquella (2). Procurà rebaixar als ciutadans les imposicions i els otorgà facultat per a cobrar l'onzè [undecimum] a fi de liquidar deutes provinents d'algún cens sobre cert terme (3); per fi a certs ciutadans el hi feu mercè d'una extensa vinya que al pla d'Almatà posseïa el malhaurat Comte, de qui l'havien aquells rebuda com cens o emfiteusi, però que a efecte del setge era tota malmesa (4). Algunes contribucions per massa gravoses foren abolides del tot. L' analista Feliu de la Penya enumera les persones que més se distingiren la defensa de nostra ciutat contra el monarca en castellà, i són: Guillem de Montanyés, Lluïs de Vilarrasa, Jaume Cerdà, Joàn de Sessé, Llorenç d'Heredia, Beltràn Coscó, Mi¬ quel de Torrelles, Lluïs Vidal de Tagamanent, N'Ospital, Lluïs Aguiló, Lleonart de Vallseca, Llop d'Agüero i joàn d'Urries (5). En Ferràn en les donacions i privilegis que otorgà als que l'havien aidat durant el setge ens deixa un catàlec dels princi¬ pals personatges que 's distingiren en la part contraria. Són re¬ particions de les terres d'Urgell i demés possessions den Jaume i de sos partidaris, les quals consten en els registres de l'arxiu Transcric el text en V Appendix II, n. LVII. (1) Arxiu Cor. Aragó. R. 2392, fol. 138. (2) (3)Arxiu Cor. Aragó. R. 2394, fol. 121-122. Sobre altres imposicióus pot veure's el doc. n. LIV de 1' Appendix II. (4) Veja's r Appendix//, n. LVI. (5) «Anales de Catal». 11. XV. (tom. Il), pàg 420. co.nseqOkncias de la (íLERRA 201 de la Corona d'Aragó, d'on les va extractar el diligentíssim Monfar qui jo segueixo en les següents noticies (1). a An en Guerau Alamany de Cervelló, governador de Cata¬ lunya, pels extraordinaris serveis que'n havíal rebut durant tota la guerra li concedeix en franc alodi la vila i castell de Linyola amb sos termes i certs drets sobre el Pedrís, Planells, Cor¬ bins, i Alguaire. Així mateix a n' Alfons, duc de Gandia, li do¬ nava la vila i castell d'Alcolea a F Aragó. En Suero de Nava, armer reial, obtingué per sa fidelitat envers en Ferran, demos¬ trada a Loarre i Balaguer, els castells i poblacions de Setcas- tells i Orviergo. Els Bardaixis, Joan, Berenguer i Antón, asso¬ liren les possessions del lloc i castell del Grado el primer; de Almolda, Osó i Castellfollit el segón; i el lloc i castell de la Vall de Solana F altre, n' Antón. A Lope Gurrea li tocà el castell de Gordún, el lloc de Latiesses i la casa de Borniela; a Mateu Ram els castells i llocs de Samitier i Puig del Mercat i al germà del Comte de Cardona el castell i vila de Oliana; a l'escrivà de sa Casa, Nicolau de Biota, per haver-lo servit nit i dia en campament de Balaguer, li feu mercè de la baronia de el Albalatillo, que'1 Comte d'Urgell posseia a l'Aragó; a n'Alvar de Garavito «smtifero et alumno nostra^ li atorgà també sin¬ gulars benifets. Pels serveis pecuniaris amb que Pere Blan i Pere Maza havien contribuit al sosteniment del setge de Bala¬ guer el Rei transferí al primer les viles de Tiurana i Vilaplana, remunerant a l'altre amb la notable d'Albalate, que també per- taneixia an en Jaume. Cubells, Mongay, la Torra den Bondia i el feu de Camarasa foren concedits an en Jofre de Bracerola, secretari de la Reina; Ràfols, Mombrú i Fontclara foren per en Joàn d'Ixart; la vila d'Os amb son castell F obtingué en Joàn Vivot, cavaller mallorquí; Clamosa i Puig de Cinca, que formaven part de les baronies aragoneses de F infortunat Com¬ te, amb llurs castells i termes en Joàn de Mencajó; Albesa pas¬ sà enfeudada a Diego Ferràndez de Vadiello, i Montmagastre (1) «Hist. Cond. Urgel.ï tom. II, pàg. 627 i seg. 202 CAl'írOL VI a Ramón de Bages, qui era del Consell del Rei i son camar- leng. També foren recompensats el Justicia de Riela, Lluís Ba¬ llester; Nunyo de Laguna i García de la Vera. Finalment en Francesc de Vilamarín, qui havia estat apresonat en la torre de Ager per manament del Comte, rebé en franc alodi Vilves i Collfret; en Pasqual Sadós el lloc de Millà, i al marescal i criat reial, n'Alvar d'Àvila, per fidelitat prestada an en Ferran pri¬ merament en la presa d'Antequera i després en la de Balaguer, li donà des de Valencia, les viles i castells de Setaigues, Bu¬ nyol, Macastre, Ayatava i Alborraix, possessions que en el regne valencià tenia el Comte d'Urgell. SERIE DELS COMTES D' URGELL CASA ANTIGUA Ermengol de Moneada (?) Sunyer. Borrell (953-993). Ermengol I, de Córdoba (993-1010). Ermengol II, el Pelegrí (1010-1038). Ermengol III, de Barbastre (1039-1065). Ermengol IV, de Gerp (1065-1092). Ermengol V, de Moyeruca o Mollerussa (1092-1102). Ermengol VI, de Castella (1102-1154). Ermengol VII, de Valencia (1154-1184). Ermengol VIII, i n'Elvira (1184-1208). Aurembiax i Pere l'Infant (1228-1231). CASA DE CABRERA Guerau de Cabrera (1210-1228). Ponç de Cabrera (1230-1243). Ermengol IX (1243). Alvar de Cabrera (1243-1268). Ermengol X, de Cabrera (1278-1314). SERIE DELS COMTES D'ÜRGELL 203 CASA REIAL D' ARAGÓ Alfons d'Aragó i Teresa d'Entença (1314-1336). Jaume I d'Aragó i Cecilia de Comenge (1334-1347). Pere d'Aragó (1347-1408) Jaume II, el Desditxat (1408-1413). •2a 7 -4íg^ ■yT^-ï^jrMgjejgs^ss ÍWr ¿5 ^ 5 •\ í r^ w» >7(%r^'*yi.:V■ï-í-í^···- -íSi: "■ Íí H^i'i'·^í'í " " ■-(^^ ■íi ^, , 'í, , -• ^ttí ^ " ^'''· "V. :rs.n ' ^ y,-- 'í·'· v.' ! ,vX \ ■•>■* ^.··îv 3 v* ií- /t Vi". í.-- ,^.J:^W.L'J»'·V'Í·\ 'V. „i|«. ^ Í «ár"^»;!^ -«¡i )- , / ^4 ""■!'- ' aT't feá^r A. í- f "v Aj- r■"i ^ ^ ^ t i f-í fcí- îu-ê i'' r-v ^ ^ ¡?'^2! iñ . ' X" ¿ i.' ^ "V-, - " t ~~» c, , ' ií^íítS w ■Çi' ^ ^ ^ "X A, '^J \ -\ " >* <íf*s U t ^ N» T.VA-feÍ'.jfií»-. ■íX Ü' s^ 't t V í·j'-ív , S « ■< J \ 'í "• S^-l If-t t i^U u ^ Í7i\-.Tsfí'P-':'j/ .-'•'-f ^ V . ^ •■ i tinjj. ■'I «.í'J 5^ -f « í \ ' j j r ^ -1 V ^ 7^, ^ "\lí? v>'5.íVii ¡^ ( -T/fe^ 'í *3^ " Wi:;'Aií » ■• ^tS" ' ^ r ( f í "Xí -l tó": yiXíKitjytïi V l "»'■ - « *• VSf^r '■y· 1 f.r" 1^ 1 ^ K s V •.^■f»Sj··í,·»>VÍ-·'·-' ^ a í íf r « ^ , • V F-^i ..1 -.r-.. ', : ' <_ ..' ,/■: .4 I - K» V u.*--^ '-J-i i feàsL-ii - •!¿3 ■ . .-•x.·tó^·iy^'^ri- '.^«.-t, .,r'' .-v^:^¿;»ív.'w,x,,.yi^s*v^^v''-''|jr''í.*--ís.ii:< fc' \ií Mj^·' f "" "-fc- 3 ^ , _3SF Ï ^ t ^ *' ^ v"' ■^> ^ ¡yíS -ï-x ^ ^ Xf ' "''■^- ^ #; 1'7 ' " -Ir ^ " ■xjr.r^ii.. %->5.í'i;^)v ■%' '5«i.- " V T ÍT-** -V V .'i; IF' -Iv "t" ^ 'V'"^ ^ X üi'K • H^ h FH » " ^í- A4 • ' j/•<,<» -t \ íXf ¡Xr ■:::;■■ n, V > i<-f ^ ^ t . ífl® %. r ^ V ''^v, m - -"■I V ^ -h t XÍj^'-^Vr-X'-s:" « i- " íüf ". -^ ' i, • - '- N»" ■ • * >-*' Ar?^ ! . ÏA y.í4.5M;: «et. ' ■' T/'í·' n- ^ 1 4%p5r^ « í !^4vSl^^íX.vU?y:yctyyy4^^ a.áfe ^'*··^ , ... 5* ^ Vy yS-... -3fef""..»r 27 \' .. 'o.,.' .*• X *• Jtí ri»"' 4A !• 1 __^ ^ ft t'-n. ^ ^ ^ ^ -> ■ r M ÍJ5. ! í.á'j.íty ' LÍIJÍ.-'- ••iiiVS " í -, t ^¿ .^.5éa CAPÍTOL SEXE La Casa de Castella, Senyora de Balaguer Ple de vida era encara Ferràn d'Antequera, rei d'Aragó, quan baixà ai sepulcre ei 2 d'abril de 1416; lo que no poguent- s'ho explicar 1' ingenua fantasía dels nostres avantpassats cercà sa explicació en una profecia de 1'antipapa Benet XIII, abando¬ nat per aquell rei. Deixà en Ferràn set fills entre els quals sols ne recordarem dos per ésser els únics que tenen importancia per a nosaltres: son primogènit Alfons V, el Magnànim (1416- 1458), i el segón nomenat Joàn, que fou després rei d'Aragó i de Navarra. Durant la vida den Ferràn d'Antequera se conservava Bala¬ guer i el comtat d'Urgell unit a la Corona d'Aragó; més ja en 1418 trobem un diploma del Rei n'Alfons V, en que dóna, dona- tione inter vivos, la ciutat i son castell enfeudats a son germà en Joàn i a sos successors, manant peró que si vingués a mancar a la familia d'aquell descendencia masculina en linia recta que nostra ciutat torni a incorporar-se a la Corona (1). Diu en el ma¬ teix document que li entrega la ciutat amb tots sos habitants cristians, jueus i sarrains amb la condició que li ha de prestar jurament i homenatge feudals. Aquest príncep en joàn donà proves eloqüentíssimes de son (1) Arxiu mun. de Balaguer, n. LXXII.— Diferentes vegades expressen els balaguerins an en Joàn llurs desigs de que la ciutat no sia regida més que per ell o son primogènit: volien acabar d'una vegada amb tants canvis de senyors com hi hagué en els temps pasats. Arxiu mun. de Balaguer, n. 51. 206 CAPÍTOL VII amor envers sa ciutat de Balaguer, com ho podríem mostrar amb llarga serie de documents que d'ell se conserven. Balaguer li correspongué amb veritable fidelitat; i si més tard en la guerra que tot el Principat mogué contra dit Senyor, essent ja rei d'Aragó, amb motiu de son comportament envers son primo¬ gènit, el Príncep Carles de Viana, i per son poc interés en guar¬ dar els costums i llibertats catalanes, prengué aquella ciutat al¬ guna part en el moviment dels catalans contra llur sobirà, açò fou més efecte de companyerisme i per temor de no incórrer en l'indignació general que per resentiment envers son Senyor o per desig de desfer-se de son jou. Açò no vol dir que Balaguer no sentís amb molta intensitat els afrons del Rei a les usances de la terra, puix que tenim mol¬ tes proves per a demostrar la llibertat i sentiment d'autonomia que nodria aquesta ciutat en aquest temps. En 1418 deien sos paers i prohomes an en Joan II, aleshoress solzament Infant i Senyor de Balaguer: «Que no se atenti ni per lo Rey ni per lo »Infant [en joàn] als drets de la terra, sa reverencia sempre sal¬ va» (1); i en multitutde sol'licituts demanen amb insistencia que els hi sien confirmats els privilegis i bones usances de la ciutat: «e que sie tengut de ferlos jurar al Infant [en Ferràn el Catòlic] »quan sia de edad perfecta». (2). Alguna vegada fins usen en¬ vers llur Senyor expressions com aquesta: «supliquen e volen »los dits prohomens (3)», llibertat verament desconeguda en los nostres temps soi-disant democràtics. En 1418 demanen al mateix en Joàn «que '1 castellà de Balaguer [l'encarregat del »castell] sia nadiu de la ciutat i que '1 Veguer, Assessor y Bat¬ alle, en fi tots els officis de Balaguer, sien regentats per cata- »lans». (4). Aixís ho expressen al Rei, que 'Is ho concedí l'any següent. Els catalans, en les pregones discòrdies i continues guerres (1) Arxiu mun. Balaguer, n. LXXII. (2) Arxiu mun. Balaguer, n. 51. (3) Arxiu mun. Balaguer, n. XXXI. (iUERKKS COMltA .lOÁ.N II 207 que ensagnaren les relacions entre en Joàn 11 i son fil! primo¬ gènit, el Príncep de Viana, hi prengueren part més per odi al pare, que per amor al príncep, com observa en Zurita. Pres en Carles de Viana per son pare i començat el procés contra ell, ressonà en tot Catalunya un moviment de protesta que obtin¬ gué colossals proporcions a Lleyda i a Barcelona, protesta que 's convertí prompte en formidable sublevado a les prime¬ ries de l'any 1461. Començaren els del Consell de Barcelona a reunir fort contingent de gent armada, í havent designat els ca¬ pitans de l'exèrcit, esculliren 45ambaixadors i armaren 24gale¬ res, arborant al cap de pocs dies la bandera reial i la del General de Catalunya. L'insurrecció s' estregué arreu com un formidable incendi, fins que,'acorralat en Joàn, no tingué altre remei que donar llibertat al Príncep per conducte de na Joana, la funesta marastra. En Carles era tret del castell de Morella, però al cap de poc, el 23 de septembre de 1461, acabava sa trista vida, no sense greus fonaments de mort violenta, çò ès, per emmetzi¬ nament. Seguí una temporada de relativa calma, però la guerra de Catalunya esclatà poderosa i avassalladora quan el Rei i la Reina coartaren la llibertat dels Diputats de la terra, quan man¬ cant a lo pactat, volia tornar a entrar en Joàn a Catalunya amb gent armada, quan, en fi, cometé una serie d'actes que eren un veritable atentat contra els drets catalans. La Diputació a Barcelona decretà, a 10 de juny de 1462, que la Reina fos trac¬ tada i tinguda com enemiga, malversadora i destructora no sol- zament del reial patrimoni sinó també de «la cosa pública del Principat» i de les llibertats patries (1). El 9 i 11 del mateix més el rei en Joàn i tots sos seguidors en la mateixa capital catalana eren proclamats com enemics públics i per lo tant devien ésser expulsats del territori català. Se veu que '1 Rei, en volent entrar a Catalunya, posà sos ulls (1) Documents per a historiar aquesta guerra se trobaràn en «Levanta¬ miento de Cataluña contra Juan il. «Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón», tom. XIV, XX, XXI, XXV. 208 CAl'ÍTOr, VII en sa Balaguer, que en altres temps II havia aimada ciutat de donat tantes proves de fidelitat, i perque, com observaren els paers de LIeyda en F instancia que feien als de Barcelona per a que impedissen F entrada del Rei en ia nostra ciutat, «Balaguer «es una clau e porta de la entrada del principat. E [si], lo que a »Deu no placia, per los adversaris era ocupada o prenguda, »seria causa de donar grans damnatges e veixacions a aquests «territoris senyaladament ara» (1). Per açò, preveient aquesta intenció den Joàn, els Diputats representant el Principat ani¬ maren ja des de 'I principi als habitants de Balaguer a que 's mantinguessen forts contra el Rei, recordant-se que eren cata¬ lans. Per ésser tant enèrgica i important aquesta lletra la poso aquí mateix: «Als molt honorables e savis senyors los pahers »e consell general de la Ciutat de Balaguer.» «Molt honorables e savis senyors: Entes habem e per mol- »tes vies som certificats que en aqueixa ciutat deu venir gent «darmes ab comminació de fer dan en aquest Principat. E jat- »sie la venguda e menys la receptad de aquella de leuger no «cregam, empero per nostre descarrech nos volem notificar «Significantvos que si aqueixa ciutat la gent era receptada no- «saltres es aquest Principat ne hauríem lo sentiment ques me- »reix. Pregam vos per ço encarregam e exortam queus vullau «acordar sou cathalans e quina nota, carrech e dan vos esta- «rien preparats si a res qui fos contra lo dit Principat donàveu «lloch. E sia Jhesus en vostra protecció. Dada en Barcelona a »XXVI de maig del any Mil CCCCLXII. M. de Monsuar dega »de Lleyda. Los Diputats del General e concell llur represen- »tants lo Principat de Catalunya a vostra honor apparellats,» (2). Els Diputats escrivien al Comte de Pallars, que era el gene¬ ral de les tropes catalanes rebeliades contra el Rei, que tenien avis de que aquest havia entrat a Catalunya prenent el cami de Balaguer en companyia de 200 rocins i 200 homes de peu, de (1) Tom. XIX. p. 484 - 486. (2) «Levantamiento», etc. col. doc. in. Cor. Aragó, tom. XIX, pàg. 380. liAI-A(;UEIl EX PODEU DE .lOÁX 11 2Ü9 Navarra. Per desgracia quan s'escrivien aquestes ratlles, en Joàn no solzament era ja a Catalunya, sinó que s'havia en- senyorit de Balaguer. Feia dies que 'Is paers de Lleyda se quei¬ xaven alsDeputats de Barcelona de que triguessin tant en enviar an aquestes encontrades 1,000 homes impedir l'avenç del per a Rei. El dia 1 de juny comuniquen els mateixos que l'Arquebisbe de Saragossa (1) «es arrivât a Monço ab cert nombre de »darmes volent tirar la via de gent Balaguer e ha trames mossèn »Loppe Dangulo ab XÎI o XV rocins, lo qual es procurador de ^Balaguer, fingint venir aqui per conservar en pau la dita ciutat »de Balaguer» (2). Els balaguerins, segons diu un altra lletra d'aquells dies es- «tavan disposats e si eren socorreguts per alguna via per lo «Principat o per aquesta ciutat [Lleyda], han voluntat e pro- «posit ferm de morir com a bons catalans» (3) Supliquen els de Lleyda a la Diputació sobre tot sia socorreguda la ciutat de Balaguer: «Oregen vostres reverencies, va tant en prevenir de «haver Balaguer a ma del Principat, que mes nos pot dir, sino «que quasi es feria guanyar al segur o metrela en risch de «perdrela Placiaus cuytar lo socors a Balaguer, nos perda «la cosa per triga» (4). An aquesta última lletra dels de Lleyda contestava la Di¬ putació que ja 's posava en camí I' expedició armada en auxili de Lleyda i Balaguer: «Vuy comence exir la gent per fer la via «de Cervera e per dema tot dia. Deu volent, hi sera tota fo- »ra» (5). Mentrestant preguen als pahers de Lleyda i Cervera que procurin arreplegar tota la gent que puguin per a salvar a Balaguer. (6). L' endemà comunicaven els lleydatans a la suprema autoritat de la capital catalana que havien rebut una (1) Era fill natural de Joàn II, que havia canviat la pasa i manava varies croça pastoral per l'es¬ companyies de soldats. Bofarull, «Hist.> VI, pàg. 117. (2) Col. doc. in. XIX, «Levantamiento» tom. VI, (3) Col. doc. in. XIX, «Levantamiento» tom. VI, pàg. 484. (4) Col. doc. in. XIX, «Levantamiento» tom. pàg. 486. VI, pàg. 485. (5) Col. doc. in. XIX, «Levantamiento» tom. (6) Ibidem. VI, pàg. 496. 210 CAPÍTOL VII lletra del Rei, firmada Saragossa el 30 de maig, «que contenía a »en efecte que sa Magestat volia e entenia dins breus dies es- »ser en la ciutat de Balaguer, situada dins lo Principat, per »quens pregava haberho a gran servey que essent en Bala- »guer sa Magestat, aquesta ciutat elegis algun nombre de per- »sones e trametes aquelles a la dita ciutat per comunicar ab sa sMagestat, quins volia significar algunes coses redundants en ^•servey de nostre senyor Deu e de sa Magestat, benefici e re- »pos del dit Principat e de aquesta ciutat.» (1). Diuen que li respongueren que s'entengués amb el Consell de Barcelona. Realment el 5 de juny de 1462, dissabte, a mig-dia entrà el Rei a Catalunya per Alfarràs, ont hi dinà, i cap al tard se pre¬ sentà prop de Balaguer, però no hi va entrar per instigació d' alguns de la mateixa ciutat, com ho fa constar Mossèn Joàn Agulló (2), síndic de Lleyda, gran partidari de la causa catala¬ na. Aquest il·lustre defensor de les llibertats catalanes, ple de angunia per la conducta temerosa dels balaguerins, escrivia als de Barcelona des de Cervera, el dilluns següent, aquestes pa¬ raules: «Per letres de la ciutat de Leyda e mies fetes en dita »ciutat e en aquesta vila, algunes dirigides a vostres reveren- »cies, altres a mossèn lo dega, podeu assats largament esser »informats dels actes seguits fins aci signantment de la falta »que han fet los de Balaguer, los quals noy han volgut recullir »neguna oferta, socors ni ajuda, que per mi los es stada oferta »ni de gent ni de armes, ni de nengunes altres coses qui po- »guessen fer benefici a la faena en defensio de la entrada del »Rey en aquella ciutat, no contrestant la ciutat de Leyda los ha- »ja fets embaxadors per diverses voltes fer los dita oferta; be »es ver que aquella ab qui jo havia intel·ligència de dita vila »dehian axi que si lo Principat trametia son exercit e essent a »les portes de dita ciutat demanant passatge e statge e comen¬ ti) Col. doc. in. t. XX, «Levantamiento» VII, pàg. 40. (2) Una ma aduladora va intercalar la paraula «traidor» en els documents en que 's parla d' aquest valent català. Bofarull. VI p. 117. No 's comprèn sinó aixís que en els registres de 1' arxiu sia nomenat traidor el gran Agulló. ItALAGLER E.N POUEU DE .lOÁN II 211 »çant los a fer tala, que ells darien orde de obrir un portal per »hon poriam entrar, empero que nenguna altra ost ne gent no íacullirien ni permetrien que sacostassen nis metessen en la »orta, com nenguna altra gent no hagen preheminencia axi e »en tal forma de anar stivolment per la terra per lo negoci del »temps occurrent; e aço dehian alguns pochs, e daltra part les edenes plorant demanavan ajuda al Principat, e ab aquestes des- »unions ells han stat del divendres matí, que comptaven quatre »de juny, lo dissapte següent fins a la nit.» (1) e Se veu que a Balaguer hi havia molta desunió; mentres els uns volien resistir fins a la mort a I' entrada del Rei, llurs altres, 0 perque consideressen V inutilitat de tots els esforços, o per afecte an en Joàn, no volien cooperar al moviment general del Principat. A fi d' animar als que, identificats amb la protesta ca¬ talana, temien l'enuig del monarca i desconfiaven de llurs prò¬ pies forces, escrivia Mossèn Agulló als paers, prohomes i Con¬ sell aquesta carta: «Als molt magnifichs mossenyors e de gran ^providencia los pahers e prohomens e consell general de la »ciutat de Balaguer. Mossenyors. Nous poria dir quan es gran »lo plaer que tinch com per correu de Leyda so avisat del bo e »savi consell que haveu hagut com lo Senyor Rey no es entrat »aqui, la qual cosa no solament es grandissim be en rellevar »vos los tant grans danys que altrament feu preparats vos »sien, segon Andreu Servera vos ha scrit largament, a la qual »me refir. Mas hoc fereu grandissim servey al Senyor encara »Rey, com si Magestat veu que no puixa entrar aqui, ell se sa »reunira a Tamarit ho Monço e tots los fets hauran molta repa- »racio, e si aqui ell venie serian totalment perduts los afers »senshaverne nenguna sprança, car la gent en gran nombre »abundara aqui, que sino Deus no bastara en reteñirlos; e axi, »senyors, per reverencia de Deu hajau pietat de vosaltres ma- »teixos e vostres fills filles permetau vagen per mal cap, e no »ni vullau vostres bens sien talats ni mesos a foch, car sian (1) Col. doc. inèd., tom. XIX, «Levantamiento» VI, pag. 40. 212 CAl'ÍTOL VII »certs los danys tant grans preparats que noy basta res en son »tolrels sino vedar dita entrada, e stich mes que maraveliat »com la Magestat del Senyor Rey vol crure tant mal consell, »car millor seria de Arago en fora fes manejar son afers e con- »cordia, la qual seria sancta hi bona, e creu hom si bones »gents si posaven que tot be seria. De mius dich que hi fare lo »be que pugue, empero si ell entre aqui podem dir in inferno ^nulla est redemtio per molts sguarts que no freturen dir; e »axi, mossenyors, puys Deu vos ha donat seny e discreció, no »permetau aqueixa ciutat se perda e recort vos que sou mem- »bre de Catalunya per la qual haveu haver sustentado e vida, e »del contrari ultra lo dany queus seria gran, la innominia blas- »me que vos ne seria dat per voler vos apartar de la voluntat »del dit Principat e haver a prometre que los capítols fermats »entre la Magestat del senyor Rey e la terra hagen a esser »aqui trencats, ço que Deus no placia. Car los capítols per tot »lo Principat son jurats, e los qui son de consell de deputats »axi be representan Balaguer com qualsevulle altra universitat, »e per ço axi be los dehuen com qualsevulle altra universitat »la fracció dels quals per res al mon nos permetria, ans es de- »lliberat e clos ab laspasa en la ma, e si master es gran scam- »pament de sanch, sostenirlos e defendrels en vers e contra »totes persones qui aquells vullen en res perjudicar. Jo torn »altra voltra scriure al députât local queus a requerir, etc.=A »vostra honor prest.Agulla^ (1). Una ma posterior o mi¬ llor aduladora, com havem notat altra vegada, hi afegeix lo traidor^. Però el dia 6 arribà el Rei amb molta mès força i entrà a Balaguer, donà ordre de fortificar bé aquesta plaça, aprofi- on tant-se peraquesta obra de la gran quantitat de pedra que ha¬ vien reunida els paers de Balaguer a fi d' engrandir 1' esglesia de Sant Salvador, segons ho manifestà en Ferràn el Catòlic, fill (1) Arxiu Cor. Aragó, Col. doc. in. XX «Levantamiento> (VII), p. 128. ISALACIJEK E.\ I'ODEU DE ,I()Á.\ II 213 den Joàn, en son diploma de 22 de novembre de 1492 (1). El dia mateix de 1' entrada a Balaguer en Joàn adreçà una lletra als «Síndics de remenea del bisbat de Vich» (2) manant que, amb la major promptitut i més nombrosa gent armada possible, vinguessen a Balaguer per a aidar-lo. L' endemà, dilluns, se 'n anà el sobirà de Balaguer en direcció cap a Tàrrega, peró abans de marxar deixà encarregada la plaça forta de nostra població a son fill V Arquebisbe de Saragossa, ben proveit de municions, segons carta del mateix dia; mentres que a Menàr¬ guens sostenia son partit un altre mitrat, çò és, el Bisbe de Pamplona amb una companyia de 100 de cavall. (3). L' animós Agulló comunica el dia 12 del mateix més que: «lo Rey es a Balaguer ab uns CCCC rocins e uns CCCC fins »en D de peu» (4); tenia, doncs, el Rei uns set o vuit cents homes a Balaguer, amb els que ja n' hi hagué prou per a es¬ campar el terror i esglai per tot 1' Urgell i sos voltants, més a més trigant tant a arribar la gent armada que Barcelona prome¬ tia per a resistir al Rei. S' enllesti finalment F expedició catalana i marxà d' aquella capital el dia 16 de juny per a passar per Cervera el 26, segons la comunicació dels Deputats als paers de Lleyda: «la bandera »daquesta ciutat [Barcelona] ab gran gent, ab la ajuda de Deu, »sera avuy a Cervera, e es provehit vage a Tarrega e daqui »ab comú deliberació de tots o la via de Balaguer o la via da- >queixa [Lleyda] ciutat, per fer la honor del Principat e prove- >'hir a la indemnitat sua». (5). El monarca, havent juntat uns 800 rocins i 600 peons amb diferentes peces d' artilleria, se 'n anà a donar F assalt a la ciutat de Lleyda, sa eterna enemiga, però aquesta resisti tant heroicament a l'exercit reial que F obligà a recular, contentant- se en perjudicar a les masies i sembrats. (1) Arxiu Cor. Aragó. Reg 3569, foi. 164 (165). (2) Arxiu Cor. Aragó: Col. doc. in. XX «Levantamiento» (VII) pàg. 134-5. (3) Arxiu Cor. Aragó; Col. doc. in. XX «Levantamiento» (Vil) pàg. 122. (4) Arxiu Cor. Aragó: Col. doc. in. XX «Levantamiento» (VII) pàg. 250. (5) Arxiu Cor. Aragó: Col. doc. in. XX «Levantamiento» (VIII), pàg. 60. 214 CAPÍTOL Vil Els deTàrrega, aixís que 'n fou fora en Joàn, començaren a preparar-se per a la defensa i no deixar-li entrar segona vega¬ da, més de sobte se 'Is hi presentà aquell, i al voler-li donar combat ne sufriren sentida derrota en que hi perderen molta gent, com ho fa notar la comunicació oficial adreçada a 1' auto¬ ritat de Barcelona (1). Sembla que també Balaguer procurà fer-hi quelcom en aquest afer de la resistencia, més li fou im¬ possible oposar-se al sobirà per raó d' ésser aquesta ciutat un punt tant estratègic, ont en Joàn hi havia col'locat forta guar¬ nició: se poden llegir les lletres Comuns Originals de 1' arxiu de Casa Ciutat de Barcelona, d'aquest temps, que parlen deies escales, peces d' artilleria i altres utensilis que '1 Rei feu cons¬ truir a la nostra població, i veient aixis mateix la gent d' armes que cada dia hi arribava, ne deduirem quant ben fortificada i municionada era Balaguer, de manera que no 'ns admirarem de les paraules del capità de les forces catalanes, en joàn de Ma- rimón, amb les quals declara 1' impossibilitat en que 's troba de posar setge a dita ciutat. (2). Als voltants s' hi pogué combatre amb èxit, especialment a Cubells i Agramunt, i fer retirar les forces den Joàn que tenien assetjada Camarasa a primers de juliol (3). S' havien de contentar els partidaris del colossal mo¬ viment de la nostra terra que vivien a Balaguer en comunicar- se amb les demés poblacions en les absències del Rei, notifi¬ cant els projectes d'aquest i el nombre de forces que l'acompa¬ nyaven; aixis se propagà 1' esperit de defensa. Dels balague- rins escrivia el capità Marimón, a 31 d' agost, que estaven malcontents del Rei i de sos soldats (4), més alguns dies des¬ prés se queixava de que els naturals de la nostra ciutat fossen contraris a Catalunya (5). Tot açò indica que no hi havia uni¬ formitat entre 'Is mateixos, lo qual no havem d' atribuir a manca (1) Arxiu num. de Barcelona. «Cartas comunes originales» (1462), fol. 136. (2) Arxiu mun. de Barcelona. «Cartas comunes originales» (1462), fol. 154. (3) Arxiu mun. de Barcelona. «Cartas comunes orig.» (1462) fol. 1601 173. (4) Arxiu Cor. Aragó. Col. doc. in. «Levantamiento» etc. t. VIH pàg. 60. (5) Arxiu mun. de Barcelona. «Cartas Comunes originales», (1462), f. 177. A(;ilAIME-\T DE II A IIAEAGEEK 215 de patriotisme ni de valor, sinó a la raó que més amunt deixem ia apuntada. En Joan mentrestant havia aumentat son poder amb una gran victoria assolida el dia 23 de juliol, lluita en la que, segons el Dietari de la Diputació, «mory molta gent e molts que ni fo¬ lren apresonats. E volch Deus que obtench aquest die la vic- »toria lo Rey Joan e los seus. Loat sia Deu de tot.» (1) Entre els presoners hi veiem a l'intrèpid Joàn Agulló, qui fou decapi¬ tat com un dels principals cabdills d' aquells moviments i gue¬ rres. Aquest desastre fou causa de que al cap de poc fossen preses Tàrrega i altres poblacions notables, i I' exèrcit català ne restà molt abatut. Més abans de donar-se el Principat a les mans de son tirà, la Diputació de la capital proclamà Comte de Barcelona a Enric IV de Castella, nét d' Enric III, germà de Ferràn d' Antequera; peró si bé és veritat se verificà solemne¬ ment aquesta proclamació, el dia 11 d' agost, no obstant el rei en joàn amb F auxili dels francesos obtingué la preponderan¬ cia, i per més que li resultés un fracàs el setge primer de Bar¬ celona, pogué ensenyorir-se de Lleyda i altres ciutats fortíssi- mes. Després d' una llarga serie de alternatives de la guerra, la descripció de les quals ens portaria massa lluny, en perjudici també de la brevetat convenient an aquest treball, en joàn as¬ setjà de nou a la ciutat de Barcelona i el dia 6 d' octubre d' aquest mateix any 1462 proposava als barcelonins una honorosa capitulació que fou aceptada; onze dies després el monarca en¬ trava a la capital del Principat. Aixís terminaren les llargues guerres fratricides ocasionades en part pel caràcter despòtic den joàn i les intrigues de la Regina. El Rei restà tant agrait al favor i bona voluntat que trobà a Balaguer, que a 3 de juliol de 1463 donava a sos habitants un notabilíssim privilegi i els proposava al Regne com exemplar de fidelitat. (2). (1) Dietari.—31 agost.—Arxiu Cor. Aragó. (2) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 3377, fol. 99-100.—Escric aquest document en 1' Appendix II, n. LXIII. 216 CAI'ÍTOL VII En algunes lletres de 1463 és fet esment del diputat local de Balaguer, qui era present al Parlament de Tarragona, el qual reunia també el càrrec de comissionat per a cobrar els drets de la guerra a favor del Rei. El dia 5 de décembre li és assenyalat un assessor. (1). Aquest monarca procurà una modificació en la clerecia de la ciutat, puix havent mort el Rnt. Pere Galiano, Plebà o Rec¬ tor de la població, recorregué aquell a la Santa Sede a fi de que dita plebania fos unida i formés part de les canongies de Sant Salvador i fos la ne principal; i si bé és veritat que no sa¬ bem la resposta de Pius II, qui governava 1' Església Catòlica en aquell any de 1260, és gaire bé cert que, com ho expressa el Rei en 1' esmentat document, condescendiria a sos desigs. (2). Alguns anys més tard Paulus 111 extingia aquella Rectoria, manant que ses rendes fossen incorporades a les de la Comu¬ nitat de Canonges i que '1 primer entre aquestos exercis el càrrec amb el nom de Plebà. (3). Sobre la rebaixa d' imposts, contractes aprovats i moltes al¬ tres mercès concedides pel rei en Joàn, poden consultar-se, ademés dels nombrosos diplomes seus extractats en aquesta Historia, altres que 'n recordo en la nota (4). A Joàn II succei r any 1479 son fill en Ferràn, el Catòlic, qui per raó de son matrimoni amb n' Elisabet fou causa de la unió de Castella amb Aragó i per consegüent de que 's formés la poderosa monarquia espanyola del segle XVI. (1) Col. doc. ined. Cor. Aragó, tom. XXV, pàgs. 53, 147, 148, 161, 171, 194, 252 i 264. (2) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 3442, fol. 87-88. El diploma és firmat a Bell- lloch el 9 de maig de 1460. (3) Doc. de 1' arxiu parroquial de Balaguer. Al parlar aqui de la consti¬ tució eclesiástica dec manifestar que a Casa Ciutat hi trobo anunciada una lletra den Gaspar Montserrat i den Baptista Bordoy als paers d' aquesta ciutat «demanant la trassa que feu lo bisbe Morell [mort en bat en Balaguer. Dat en 1579] acerca de fer bis¬ Monçó a 18 agost de 1585.» No hem vist cap altra nova d' aquest intent del bisbe urgellenc, ni sé quin valor donar an aquells mots «fer bisbat en Balaguer». (4) Arxiu mun. de Balaguer, perg. n. LXXl, LXXU i 41-51 etc. Arxiu Cor. Aragó. Reg. 2592, fol. 166 etc. CANVIS EN LES INSACULACIONS 217 Joàn II, corn havem vist, se titulava «Senyor de Balaguer», qual feu li havia transferit son germà el rei Alfons el Magnଠnim; més ja en 1458, al rebre l'investitura del reialme arago¬ nès, per mort d' aquell, donà la senyoria de la nostra ciutat a son fill en Ferràn, qui aleshores tenia solzament uns cinc anys; i aquest princep la transportava, abans de l'any 1501, a sa filla na Joana, la Boja (1), mare de Carles 1 d' Espanya i V d' Ale¬ manya, que introdui la dinastia austríaca en nostra nació. En temps del rei joàn 11 començà a modificar-se la consti¬ tució donada per Ermengol de Cabrera, tocant a la Paeria d' aquesta ciutat, i en el regnat següent esdevingué un canvi total de la mateixa. Fins ara era costum, com havem vist, elegir els paers, consellers, mostasafs i també els demés oficis veï¬ nals 0 locals de Balaguer en la diada de Sant Bartomeu; però considerant que per les moltes fires i mercats que en dita festa se celebraven a 1' Aragó, Urgell i Pallars, a les quals acudia no poca gent de la nostra ciutat, era casi impossible convocar el Consell General, els paers demanaren al rei en Joàn que aprovés 1' acord dels consellers de fer 1" elecció el diumenge primer vinent després de la Mare de Deu d' agost, a lo que accedi el monarca: «Plau al senyor Rey de Navarra, senyor de »la ciutat de Balaguer, que com la dita elecció de officials se »fahia en la festa de Sant Bertholomeu del mes dagost, se faça »daciavant tots anys lo diumenge immediatament següent après »la festa de santa Maria del dit mes de agost.» (2) La modificació radical sobre aquest punt la efectuà el fill den Joàn 11, el rei Ferràn el Catòlic, mitjançant el decret de son Lloctinent Joàn d' Aragó, qui fou encarregat de designar les persones de Balaguer dignes d' ésser elegides, els noms dels quals,ficats dins alguns redolins, havien d' ésser trets «ala ven¬ tura.» Es el privilegi de insaculació que, segons Joàn d' Aragó, (1) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 3353, fol. 28-34 i arxiu mun. de Balaguer, n. 51, 53 i 54. (2) Arxiu parroquial de Sant Josep. 218 CAI'ÍTOL VII havia portat la pau, repòs i universal benefici. 1 per a que 's veja millor la manera com se feia l'insaculació, transcriuré les parau¬ les del decret de 18 d' agost de 1501 (1). VIS E!V LES l.NSACULAC.IOAS 219 »ma acostumada en la dita casa de la paheria en lo loch acos- »tumat, en presencia del Balle, o en sa absència o legitim impe- »diment, de son lochtinent e dels dits pahers e de les persones »que en lo consell se trobaran pusque la hora assignada sia >;passada, aventhi compliment del nombre statuhit e necessari »per celebrar consell o no havent hi lo dit compliment de dit ^conseil, sia portada en lo dit loch la dita caxa e aquella »uberta en presencia dels damunt dits qui allí seran congregats, »sia treta primerament la bossa intitolada del paher en cap e ^reconegut lo sagell de aquella sia ben remenada e après uber- »ta per lo scriva del consell de la dita Ciutat o en sa absència »per son sustituhit e per hun infant petit de cinch] fins en deu »anys, pres a la ventura, sia mesa la ma en la dita bossa e tret »a la ventura, sens mirar, hun redoli lo qual palesament sia »ubert per lo dit scriva, axi que no sols lo dit scriva mes encara »los pahers e losque veure ho volran vegen e ligen lo que sera »scrit dins lo dit redoli; e aquella persona lo nom de la qual se »trobara scrit dins lo redoli sia paher en cap per tot lany sde- »venidor. Empero si sera cars que la persona que sera treta »pera paher en cap sera inabil, en tal cars statuhim e ordenam »que lo redoli de aquell se haya a tornar cloure e restutuir en »la dita bossa de bon sera stat tret e de aquella se haia a trau- »re altre redoli per lo dit fadri en la forma sobredita. E si era »mort, que axi matex ne sia tret altre en loch de aquell sens ^tornar lo redoli del mort dins la dita bossa. E aço se fara tan¬ ates vegades fins que sia treta persona abil pera esser paher, í>com dit es. E après lo dit redoli del qui sera abil e sera paher >lo dit any següent sia tornat en la dita bossa pera correr sa »ventura e sort en les altres anyades subsegüents; e après la »dita bossa sia tancada e sagellada en la forma sobredita e tor- »nada dins la dita caxa. ítem statuhim e ordenam que tantost 2>apressia treta la bossa intitolada de paher segon e terç, e de «aquella sian trets en la forma sobredita dos redolins lo hu «après laltre pera esser pahers segon e terç, sino seran inabils. «Empero si algú de aquells sera inabil sia tornat dins la bossa 220 CAPÍTOL Vil »en la forma damunt dita en sien trets tants fins que sien trets s·dos abils pera esser paliers segon e terç aquell any, e entre «aquells dos que han esser pahers segon e terç sia servat «aquest orde que no si en ordenats segons forma de la extrác¬ telo, mes si seran de diverses condicions, ço es la hu menes- «tral laltre pages, lo menestral sia e paher segon encara que »sia exit darrer. E lo pages sia terç encara que sia exit primer, «si donc no era tal pages qui en algú dels anys passats fos stat «paher en cap o segon de la dita Ciutat, e quel dit menestral «qui sera tret ab ell no fos stat paher en semblant grau del dit «pages. Empero si los dos seran stats pahers en hun matex «grau, lo menestral sia preferit al pages. E si los dos que axi «seran trets seran de una matexa condicio, ço es menestrals o «pagesos, lo qui tendra mes edat sia paher segon e laltre terç, «no curant qual dels dos sera tret primer, entes empero que si «la hu dells sera stat paher e latre no, o los dos seran stats pa- «hers se serve lo que dalt es dit, ço es que lo que sera stat pa- «her sia preferit al que no ho sera stat. E que essent ho stats «los dos sia preferit lo qui sera stat en primer grau de paher, e «essent stats en hun matex grau sia preferit lo qui haura mes «edat. E feta, com dit es, la extracció dels dits pahers primer, «segon e terç, sia treta la bossa intitolada de paher quart e de «aquella sia feta extracció pera paher quart en la forma que se- «ra servada y es'ordenada pera paher en cap. Statuhim empe- »ro e ordenam que aquell qui sera stat paher, axi abans de la «present insaculado com après, no ho puga esser de dos anys «après que haura dexat lo dit offici, ans haia a vagar los dits «dos anys encara que fos cas e sort que tornas esser tret altre «per sort e a la ventura en la forma dessus dita». Segueixen altres ordenacions referents als consellers i als demés oficials, que havien d' ésser elegits de la mateixa manera que els paers. Fins a 1' any 1501 el Consell constava de trenta subjectes, dels quals se 'n canviaven déu cada any; el Llocti¬ nent mana que 's conservi el mateix nombre; ordena, no obs¬ tant, que '1 formin cinc persones de la Ma Major, quinze de la CA.NVIS K\ LES INSACULACIONS 221 Ma Mitjana i els restants deu de la Ma Menor (1), i per açò quiscuna Ma tenia sa propia bossa, ont hi eren insaculades tam¬ bé en redolins les persones elegibles. Aquesta ordinació s' ha¬ via de posar en pràctica el diumenge primer després de la Mare de Deu d' agost, en qual dia cada any s' havia de reno¬ var tot el Consell; els consellers havien de vagar un any per a tornar ésser elegits. Es molt semblant aquest decret a un al¬ tre que donà el mateix Procurador a la ciutat de Lleyda (2). Al cap de dos anys d' haver surtit la constitució den Joàn d'Aragó, el Procurador de la regina Joana ne dictà un altre re¬ ferent al batlle, manant que al degut temps per a la terna d' aquest càrrec fossen trets dos redolins de la bossa de paer en cap, però un de I' altra bossa ont hi havia persones de Ma Mitjana (3). Sabem que la ciutat en juny de 1508 suplicava al rei en Ferràn que fes observar la constitució donada a la ciutat pel Procurador de Montblanch i Balaguer, Diomedes Ladrón, refe¬ rent a r insaculació dels oficis, puix diuen que hi havia perill de que fos modificada pel Procurador General i oficials de la ciutat. No he trobat d' aquesta constitució, donada el 29 de dé¬ cembre de 1507, més que una clàusula que declara les perso¬ nes que són inhàbils per al Consell i oficis, i són «ço es, cape- »llans, gentilshomens franchs d' imposicions y conversos, y apersones que no tinguen muller y fetes bodes o non ager agu- »des.» (4). Entre els inhàbils se comptaren també els qui tenien deutes amb la ciutat (5). Tal vegada hi havia a Balaguer al¬ guns poderosos que, malgrat els decrets reials, imposaven llur voluntat en l'insaculació; lo cert és que F any 1509 hi esclatà (1) Segons el privilegi del mateix Joàn d' Aragó formaven la Ma Major els Cavallers, Doctors i metges; la Ma Mitjana la constituïen els mercaders, no¬ taris i altres homes de carrera, i per fiels menestrals i pagesos perteneixíen a la Ma Menor. (2) Arxiu mun. de Lleyda, n. 212. Publicat pel senyor Gras «La Pahería de Lérida> pàg. 294-304 i làm. 8.® (3) Arxiu mun. de Balaguer, n. 54. (4) Arxiu mun. de Balaguer, n. 62. (5) Arxiu mun. de Balaguer, n. 61. 222 CAPÍTOL Vil una revolta tremenda per l'indignació del poble al veure l'inu¬ tilitat de les persones insaculades i la mala administració que se 'n seguía. Suplica la ciutat al Rei que revoqui el privilegi de r insaculació i que 's tornin a practicar les eleccions com en temps passats, cosa que '1 monarca no ha volgué concedir, anç bé recomenant la ciutat la pau a i tranquil·litat, manà a Mossèn Gaspar Agustí de Fraga que personalment examinés les bos¬ ses de paers i consellers traient les persones inútils i posant- n' hi de ben hàbils (1). Altra vegada hi fou enviat amb idèntic fi el dit Mossèn Gaspar Agustí, 1' any 1511, car diu el Rei que Joàn Despès, Procurador general de Balaguer, al reconeixer les bos¬ ses va procedir irracionalment sense mirar el bé comú (2). Més tard obtingué Balaguer de Felip II un altre notable can¬ vi. Concedí dit Rei, com li demanava el síndic de la ciutat, que, començant l'any 1565, les insaculacions se fessen de cinc en cinc anys i que arribessen fins a tretze els insaculadors, çó és que, ademés dels quatre paers, hi intervinguessen vuit pro- homes amb el síndic, els quals el dia de l'elecció havien de tan¬ car-se en r arxiu de la Raería sense que 'n poguessen surtir anç que aquella fos efectuada. Havien d' insacular en la bossa de paer en cap sis redolins (tres doctors o batxillers i tres ciutadans); en la de paer segón, dèu; en la de terç, dotze; i en la de quart, quatorze.Per a conseller en la bossa de Ma Major eren introduits sis redolins, vint i cinc en la de Ma Menor i dèu, finalment, en la de batlle. També introdueix aquesta constitució incompatibilitat per als oficis entre 'Is parents més pròxims, de manera que no puguen ésser elegits pare i fill, sogre i gendre ni dos germans simultàniament (3). Alguns anys després, çò és, en 1569, per privilegi de l'es¬ mentat rei Felip II, se començà a insacular vuit persones en lloc de sis per a paer en cap, i sots pretext de que 'Is de les (1) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 3556, fol. 144 (143). (2) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 3558, fol. 404. (3) Arxiu raun. de Balaguer, n. 61. CANVI EN CES INSACI CACIONS 223 bosses tercera i quarta no tenien experiencia en els afers de la ciutat se determinà que sols ne fos insaculat un de quiscuna d' aquelles, mentres que les dugués primeres fiavíen de tenir tres redolins quiscuna. Els otorgà també el gran Rei que po- guessen elegir més clavaris, oidors de comptes i altres ofi¬ cials. (1) Aquesta insaculació de cinc en cinc anys se conservà fins a r any 1587, i sols en cas de necessitat se dispensà, com per exemple 1' any 1574 en que se 'n feu una d' extraordinaria, puix sols restaven vius dos insaculats, qui eren en Joàn Malu- quer i en Damià Pujol. (2) Aquell any surti un altre diploma per¬ metent que a Balaguer l'insaculació tingués lloc cada tres anys: és el darrer pergami que parla d'insaculació, si exeptuem el de r any 1599 que concedeix avençar 1' elecció a causa de la peste que ja s' era ensenyorida de Bellpuig. (3) (1) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 469Q, fol. 161 i Reg. 4705, fol 93. (2) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 4304, fol. 67. (3) Arxiu Cor. AragO. Reg. 4845, fol. 175. CAPÍTOL VUITÈ Balaguer durant la dominació dels Habsburgs Felip I, Carles I [V], Felip 11, Felip Felip lli, IV, i Carles II són els monarques de la dinastia espanyola de la Casa d' Aus¬ tria 0 de Habsburg, els quals, fóra del penúltim, ben poca cosa feren per aquesta nostra ciutat. Ja deixem escrit que '1 rei Alfons V, al transferir a son ger¬ mà, en Joan de Navarra, la possessió de Balaguer, expressava en Facta de donació que, si mai arribés a mancar a la familia del rei en Joan descendencia masculina, legítima i de linia rec¬ ta, la ciutat havia de tornar a la Corona Aragonesa. Reberen amb singular gaubança aquest privilegi els balaguerins, els quals procuraren obtenir-ne confirmació mitjantçant el rescripte de 18 de décembre de 1458 (1), ont era clarament definit que, si aquell cas esdevingués, Balaguer pel mateix fet se conside¬ rava unida talment a la Corona d'Aragó que jamai se'n podria separar. Ferràn el Catòlic transferí aquesta ciutat a sa filla na Joana i mori sense deixar successió viril; per açò els paers de Balaguer en Joan Cardona i en Salvador Padelas juntament amb els 18 Concellers en delegant al metge Joàn Gavascó per a que anés a Saragossa a prestar homenatge al novell coronat Carles I, més tard emperador d'Alemanya, supliquen an aquest sobirà tinga la bondat de declarar realitzada dita incorporació, a lo que condescendeix aquest amb son diploma de 18 de ju- (1) Arxiu mun. Balaguer, n. 51. 226 CAPÍTOL VIU liol de 1518, que al mateix temps és una ratificació de totes les llibertats i bones usances de l'esmentada ciutat (1). A Felip II, essent encara Príncep d'Astúries i «Senyor de Balaguer», dèu aquesta ciutat la fira de Sant Pere Màrtir, que ja no se celebra. (2) El mateix monarca concedí a la ciutat al¬ guns privilegis per. la bona elecció de paers i membres del Consell i sobre l'insaculació que volgué fòs feta cada cinc anys, com ho demanava el Síndic de la població. (3) L'any 1585 confirmà el privilegi d'Alfons V sobre'Is qui damnificaven a la ciutat. (4) En l'arxiu del santuari del Sant Crist són con¬ tinguts alguns diplomes d'aquest Rei en que fa certes mercès a l'esglesia del Patró de la nostra ciutat: es digne de particular esment la que col'loca dit santuari amb sa Confraria sota la protecció reial. (5) De Felip III se conserva un privilegi regulant i estenent la jurisdicció dels mostassafs, car els iguala en certes prerroga¬ tives als de la capital del Principat. (6) Felip IV, el regnat del qual va de 1621 fins a 1665, senya¬ la una època memorable per a Catalunya, que donà proves de sa gran vitalitat alçant-se contra '1 mal govern d' aquest monar¬ ca i sostenint una lluita gegantina per la defensa de sos drets vilment conculcats i per l'afirmació de sa dignitat ignominiosa- ment menyspreuada. Però abans de referir les gestes de la «Guerra dels Segadors», diguem quelcom sobre les accions (1) Arxiu mun. Balaguer, n. 57. Francament parlant hem de fer notar que existeixuna gran diferencia entre la redacció d' aquestos diplomes i la dels provinents dels antics Comtes. En les mateixes peticions dels balaguerins a llurs Senyors d'aquest temps ja no s'hi veu aquella llibertat amb que solien abans parlar; tot respira aquí respecte al Monarca, mentres que la nota domi" nant en els temps passats era l'amor a la propia autonomia. (2) Appendix II, n. LXVI. (3) Arxiu mun. Balaguer, n. 64. — Altres documents, ibi n. 59, 60 i 61 — Arxiu Cor. Aragó. R.4301, fol. 194. (4) Arxiu mnn. Balaguer, n. 63. (5) Arxiu Santuari, n. 1,2, 3. També se pot consultar 1'arxiu de la Cor. Aragó Regs. 4189, fol. 138; 4206, fol. 12; 4303, fol. 276; 4304, fol. 232; 4306, folio 170; 4698, fol. 89; 4898, fol. 82 = Arxiu mun. Balaguer, perg. n. CLXIII, CLXVI. (6) Arxiu Cor. Aragó. R. 4887, fol. 12— 15; arxiu mun. Balaguer, n. 65. GL'EIÍUES UEE ROSELLÓ 227 bèl·liques del Roselló ont hi prengueren part els de Balaguer. En les primeries d' aquest regnat sofrí la nostra ciutat una serie de greus perturbacions, que no sabem com foren motiua- des ni com finiren. A 12 de maig de 1630 escrivien als paers d' aquesta població els de Tàrrega manifestant-los'hi el senti¬ ment que 'Is hi causaven els greus desordres que aqui impera¬ ven, per remei dels quals els hi prometien 1' auxili de gent ar¬ mada (1). No parà aquesta excitació, car cinc anys més tard, a 21 de març de 1635, en Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma, responent a les suplicacions que'1 municipi balagueri li adreçava exposant-li al ensems alguns mitjos per a tornar la Monedes d'època indeterminada pau i concordia a la mateixa ciutat, manifestava semblar-li més oportú per al bé d'aquesta no adoptar els remeis rigorosissims que aquells cercaven per a castigar als perturbadors de l'ordre (2). Sospito jo que's tracta en els esmentats escrits de coali¬ cions armades entre la guarnició de la ciutat i els veins enemis¬ tats amb aquella per raó del menyspreu dels privilegis de que gaudia Balaguer tocant als allotjaments i cargues de les tropes. Aquesta població durant el regnat de Felip IV, participà d' una manera notabilissima en les guerres que aquest monarca sostingué contra França i contra'l Principat de Catalunya. Dues grans potencies se disputaven en el segle xvii l'hege¬ monia d'Europa: França i Espanya. L' ocupació de la Valtelina (1) Arxiu mun. Balaguer. «Papers de la Guerra dels Segadors. (2) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. 228 CAPÍTOL VIH realitzada per aquesta i la qüestió del domini del Ducat de Mantua en 1627 foren la senyal de combat entre ambdues na¬ cions; però çó que feria extraordinàriament 1' ambició de Lluis XIII i Richelieu era 1' aliança naturalment existent entre 'Is dos monarques de la Casa d'Habsburg, que lluitaven amb fortuna en el centre d' Europa. França veient oprimits als protestants i als prínceps enemics de sa reial Casa tromfants, no poguent sofrir la prosperitats de sos rivals, ja des de 1635, posà sa espasa al servei de la Reforma perllongant aixís les hostilitats conegudes amb el nom de «Guerra dels quaranta anys», durant la qual Espanya se vegé atacada per sa poderosa veïna en ses poses- sions de Flandes, Italia i àdhuc en la frontera pirenaica; i si bé és veritat que en les dos primeres regions ens fou adversa la sort de les armes, a Catalunya, mercès als sacrificis dels natu¬ rals, obtingueren els Somatens i el nostre exèrcit un memora¬ ble triomf. Temps els catalans havien demanat a Felip IV que enrrera 'Is confiés la guarda i defensa de llurs plaçes d' armes, però escoltant dit rei a son funest ministre el Comte-Duc de Oliva¬ res, que sempre li burxava l' orella, els hi va refusar aquest servei; aquesta fou la causa de que, trobant el Príncep de Con- dé al Roselló mal guarnicionat, s' apoderés de les places d' aquell país amb molt poca resistencia de part dels nostres sol¬ dats. Catalunya, no aquesta ocasió se portà amb obstant, en noble patriotisme i viril energia, de manera que, oblidant els afronts que contínuament rebia del Govern, únicament pensà en la salvació de la Patria; i en quant a Balaguer podem pre¬ sentar una lletra del 17 de febrer de 1639 escrita per en Jacinto Reguer, delegat de la mateixa població a Barcelona, animant als d' aquesta ciutat a preparar un moviment armat, com ho feien moltes altres universitats; i a fi de procedir rectament de¬ manava, en nom de la Diputació, li fos manifestat el contingent amb que la nostra ciutat contribuiria a la guerra (I); qüestió (1) Arxiu mun. de Balaguer. 11. e. (H'IÎUUES DEL KOSELL(') 229 que novament fou tractada pel maig següent en que la mateixa població fou fortament pregada de donar auxili contra 1' exèrcit francès (1). Al cap de quinze dies, 7 de juny, arribava a Bala¬ guer un avís del Virrei, Comte de Santa Coloma, en que nota¬ va els moviments dels francesos al Roselló (2); entussiasmats els paers li respongueren trametent immediatament al camp d' operacions una companyia de 50 homes; i realment ja '1 dia 13 surtía aquesta gent armada de la ciutat portant per capità en Ramón de Palau, per alferis en Pau de Massanes i Pasqual, per confés Fra Ignasi Vidal. Aquesta companyia, municionada i pagada per Balaguer amb molt poca intervenció de les demés poblacions de la vegueria, entrava a Figueras el 20 del mateix més, i després de visitar al Virrei, qui era aleshores en dita vi¬ la, continuà la marxa cap a Perpinyà, on fou allotjada el dia 24 0 26 segons un altre document (3). Fou la companyia balague- rina la tercera de Catalunya que arribà an aquella frontera i, com ho fa notar el darrer manuscrit extractat, era la primera de les que hi anaren de molt lluny, servei verament agrait pels cònsols de Perpinyà, com ho manifesten en les lletres creuades entre ells i els paers de nostra ciutat en aquella ocasió (4). El 14 de juliol se presentà a Balaguer el noble en Bernat de Pons, del Consell de S. M., el qual exposà als paers i conce- llers de la mateixa població la fretura de gent armada que sen¬ tia F exèrcit espanyol, car els francesos assetjaven poderosa¬ ment la fortalesa de Salces; nova que determinà a la ciutat a fer un altre esforç en bé de la Patria. Se formà una segona lleva de soldats i s'alçà altra volta la bandera sota la qual s" hi allistà una companyia de més de 100 homes; era son capità en Joàn de Vega, alferis en Pere de Padelles, sargent en Pau Ga¬ rrofer, confés el Reverend Jeroni Nadal i pagador en Francesc (1) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (2) Ibidem. (3) «Memorial dels serveys que la ciutat de Balaguer ha fet a S. M. que D. guarde en les guerres del comtat de Roselló». Arxiu mun. de Balaguer, 11. e. (4) Arxiu mun. de Balaguer. 11. e. 230 CAI'ÍTOL vm Rubies. Aquesta companyia hagué de sostenir algunes lluites, puix veiem que tres mesos més tard són substituïts amb gent nova els buits deixats pels morts i malalts. Per terça volta fou enllestida a la nostra ciutat una compa¬ nyia, puix que de Salces demanaven nous socors; aquesta la formava el segon paer de la nostra població, en Joàn Folquer, amb tota la gent que pogué reunir en poques hores. Després de set jornades, malgrat les contrarietats d'un rigurós hivern, se presentà aquesta gent armada a Salces, essent molt útil a la vila assetjada aquest magnànim auxili. Per fi, havent acudit al¬ tres universitats catalanes a resistir als francesos, se pogué re¬ cuperar Salces a 6 de janer de 1640 després de tant prolongat setge, que fou verament una gloria per a Catalunya. Costà a Balaguer el sacrifici armat que hagué de prestar en aquesta guerra unes 6000 lliures, sense comptar les 300 que hagué d'invertir en banderes i instruments bèliics. El delegat de la ciutat en els afers de la guerra davant la presencia del Duc de Santa Coloma era el síndic en Francesc Moragues ele¬ git pels paers el 28 de septembre de 1639. (2) iQui ho havia de dir en les primeries del 1640, en veient als catalans juntament amb 1 exèrcit de Felip IV lluitant valerosa- ment contra França, que al cap de pocs mesos se canviessen talment els papers que el Principat vingués a juntar ses armes amb les de la nació veïna per a resistir a les tropes del Rei Castellà! 1 no obstant esdevingué aquesta anomalia en la famo¬ sa «Guerra dels Segadors» (3). Ja des de'l temps de joàn II, i fins podem dir den Ferràn de Antequera, s'alçaven de Catalunya queixes contra'l sentit i marxa governamentals de la Monarquia que pretenia imposar arreu son ideal absolutista i centralitzador reduint els privilegis (1) Arxiu núm. Balaguer, II. e. (2) Ibidem. (3) Donen molta llum sobre tot quant anem a dir la «Historia de los mo¬ vimientos, separación y guerra de Cataluña», de Francesc Melo, i també els Anales den Zurita. GÈNESIS DE LA GEEUKA DELS SEGADORS 231 i anul·lant usances locals heretades de l'Edat Mitjana. L'incom¬ pliment freqüent dels compromisos dels monarques, la multipli¬ cació de tributs fins a cert punt necessària, donat el caràcter dominador dels reis de la Casa d'Austria, augmentà el males¬ tar dels catalans, els quals sentien més pregonament que les demés regions germanes l'amor als propis furs. Finalment du¬ rant el regnat de Felip IV foren tant violentes les transgres¬ sions dels privilegis i llibertats d'aquesta terra; tant greument ferits se sentiren els naturals del procedir despòtic del Comte d' Olivares, qui semblava meditar la supressió de tota autono¬ mia, i tant cansats estaven de la continua entrada de tropes fo¬ rasteres a Catalunya i dels excessos que hi cometien, que n'es¬ devingué a Barcelona una formidable revolta que ressonà en tot el Pricipat: fou el Corpus de sang. FI dia d'aquesta festivi¬ tat de 1640 se formà a la capital catalana un estol d'uns 3000 pagesos armats, els quals duien per bandera un gran estandart amb un lema expressat amb aquestes paraules: ¡Via fóra ¡Via fóra i Visca /' Església, visca el Rei i muira ei mai govern! Al mateix temps s' esbravaba el poble en sagnoses escenes. Inclinat el Rei al partit rigorós per son Consell i principal¬ ment instigat per son afavorit Ministre determinà ofegar en sang r alçament del poble català enviant a 1' efecte tres exèr¬ cits a la nostra terra, demostració bèriica que acabà d'exaspe¬ rar als naturals. Fn exterioritzant-se d" una manera tant violenta la protesta justa i avassalladora de Catalunya, els principals directors de l'opinió catalana entaularen relacions secretes amb el cardenal Richelieu, negociacions que foren ben prompte ofi¬ cialment ratificades, car la nació ve'i'na, com havem observat, no desitjava pas altra cosa que intervenir en els afers de Cata¬ lunya a fi de poder humiliar a la Casa d' Austria en la mateixa penínsola. Resultat d'aquestos pactes fou la constitució de Ca¬ talunya sots cert protectorat francès; però veient més tard els catalans que 'Is hi seria molt difícil suportar les espeses de la guerra amb Felip IV, admeteren la sobirania de Lluís XIll, pro¬ clamant-lo Comte de Barcelona. 232 CAPÍTOL VIII ¿Quina part prengué Balaguer la sublevado catalana? en En la «Resposta» (1) que vint després d'aquesta gran anys guerra donaren els nostres paers a la lletra den Francesc Pa- bro Bremurdant, oficial major de llengües den Joàn d'Austria, diuen els mateixos que en les primeries de la guerra, quan tots els síndics de les ciutats del Principat foren cridats a Barcelona pels senyors Deputats per a donar llur consentiment a lo acordat per r autoritat de la capital mitjantçant certs pactes amb Fran¬ ça, els síndics de Balaguer reberen ordre del Consell d'a¬ questa ciutat d'oposar-s'hi, i que aquesta circunstancia i l'ha¬ ver notat els Deputats, especialment en Josep de Margarit i en Josep d'Ardena, que la nostra població era culpable de la de¬ serció de molts oficials de F exèrcit català cap a les tropes cas¬ tellanes, donà un pretext per a que la mateixa població fos de¬ clarada traidora a la Corona de França i a la Provincia. Però crec jo que en aquesta «Resposta», respecte a çò que deixem notat, hi són exagerats un xic els fets a fi d'atraure 's la bene¬ volencia reial i ademés s' hi aglomeren dos particularitats que corresponen a temps diferents. Es cert que a Balaguer hi ha¬ gué des de'l principi de la guerra dos partits oposats entre si, l'un favorable al moviment català, F altre que remangué sem¬ pre fidel al Rei; aquell formant respectable minoria i que per lo mateix tenia gran influencia; aquest més nombrós, però que, dominat per F altre i per solidaritat amb les demés ciutats cata¬ lanes, fou arrastrat finalment a juntar ses armes amb les de Fal- tre partit. Aixís se poden explicar algunes revoltes que en aquest temps veiem a la ciutat, com també les lloances i afronts que simultàniament li adrecen alguns dels capitostos del movi¬ ment català: en veritat podem dir que Balaguer, sense instiga¬ ció de les altres ciutats, jamài s'hauria llançat contra son Rei; sempre hi veig en aquesta població un gran afecte a sos legí¬ tims sobirans, raó per la qual justament és honorada amb el tí¬ tol de Molt Lleial. (1) Arxiu mun, Balaguer - Papers de la guerra dels Segadors. I'AKT QUE HALA(il!EIt l'KENdUÉ E>' EA (iUEKKA 233 Ja hem dit les revoltes i degollines de Barcelona se que propagaren a altres parts del Principat cometent-se aquells dies per tot arreu veritables atrocitats; Balaguer també experimentà el furor i excessos d' una turba assedegada de sang humana. Una lletra dels Deputats del General de Catalunya, firmada pel canonge de la Seu en Pau Claris a 13 de juny de 1640, fa constar les alteracions del Principat i principalment a Bala¬ guer (1); i realment a 1' endemà els paers d' aquesta ciutat co¬ municaven als mateixos Deputats que era entrada a la població gent sublevada que senyalava son pas amb morts i incendis i que usurpava la jurisdicció reial, raó per la que la ciutat era resolta a resistir-li amb totes ses forces, i, en cas de no bastar- se a mateixa, demanava ja per endavant 1' auxili de les de¬ si més universitats, puix respecte als pobles de la propia vegue¬ ría en aquell moment els hi passaven una circular per a que fossen previngudes per al socors; «que es cert fentho aixis »acudirem a la fidelitat devem a sa magestat que Deu guarde». Aixís acaba la lletra (2). Per una comunicació del 19 del mateix més sabem que aquet moviment s' anava escampant per la pla¬ na d'Urgell, que havia sembrat la confusió i el terror en moltes viles, essent lo pitjor que 's volien repetir a Balaguer els ante¬ riors desordres (3), lo qual preocupava talment a F autoritat barcelonina que el dia 23 manà a la d' aquesta ciutat una nota detallada dels abusos perpetrats (4). Com a contrapès d'aques¬ ta triste nova en la mateixa lletra és anunciada la victoria gua¬ nyada pel partit català Perpinyà a despit dels grans prepara¬ a tius de F exèrcit castellà per aajudar al Duc de Cardona; vic¬ toria en part deguda a F enèrgica circular adreçada a tot Cata¬ lunya demanant auxili per als qui lluitaven en aquella població Arxiu mun. de Balaguer, 11. e. (1) Del 22 de juny. Arxiu mun. de Balaguer, 11. e. — Vegi 's la lletra dels (2) cònsols de Perpinyà a Balaguer. Ibidem. (3) Hi hagué un greu moviment sediciós a Vilanova de la Barca. — Lletra del 26 de juny. Ibidem. (4) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. 234 CAPÍTOL VIII contra 'Is luterans: aixís nomenava el poble als irlandesos que militaven en les tropes de Felip IV, (1). Renovant-se els atacs an aquella fortalesa rossellonenca, el dia 26 fou ordenat als po¬ bles de la vegueria de Balaguer que formessen una companyia per a socòrrer-la, la qual no 's posà en cami per haver rebut, abans de marxar, una ordre dels Deputats manant suspendre 's aquesta expedició armada, si bé pregaven que la tinguessen sempre a punt per a quan n'haguessen fretura (2). Era aquest temps una època de febril activitat per a Cata¬ lunya; per totes parts se veien els preparatius per a la resis¬ tencia armada. En Claris notificava a 21 de juliol als paers de la nostra població l'estat de la guerra, a fi de que, pacificada la ciutat i plena d' entussiasme, animés als pobles de sa juris¬ dicció a armar-se i pendre la defensa de la terra (3), com real¬ ment ho feu mitjantçant una comunicació d'allò més vibranta i patriòtica. Semblant actitut pot observar-se en la resposta que l'autoritat local dóna als senyors Deputats declarant que aques¬ tos podien disposar de nostra ciutat, puix acudiria a la guerra mentres hi hagués gent; i en quant als demés pobles comar¬ cans, si bé molts encara no havien respost a la comunicació es¬ mentada, alguns, com Castelló de Farfanya, oferien dèu homes armats. Se parla en aquesta darrera lletra de les revoltes que uns quants, als quals se dóna el nom de forasters, produien encara a Balaguer (4). De moment oferia aquesta ciutat als De¬ putats uns 50 homes, nombre que en cas de necessitat havia d' ésser augmentat fins a 300, sense comptar els que armessen els demés pobles de la vegueria: tal era I' acord del Consell a 9 d'agost (5). No volem deixar en silenci que en la mateixa comunicació als paers de Balaguer se'ls hi escapa aquesta queixa: «Ab viva (1) Arxiu iTiun. Balaguer, II. e. (2) Ibidem. (1) Ibidem. (2) Lletra del dia 31. Arxiu mun. Balaguer, II. e. (3) Ibidem. l'HEN'GirÉ EX LA GUEltRA 235 I'AUT QUK liALAÍil'EU »pena y sentiment gran stam que los émulos de nostres felicitats »agen volgut desllustrar nostron conegut valor, pero esperam de »la prudencia gran de V.''^ S.''^ no creuran cosa que puga posar »en dupte vostron antich y conservat valor de inata fidelitat de »verdaders catalans, per lo que suplicam a V.^ S.^ tinga a be »de manar nos donar qualsevols avisos pera acudir ab tota con- »formitat a la conveniencia publica.» La Diputació respongué an aquesta lletra lloant el patriotisme balaguerí i enaltint els bons serveis que Balaguer sempre havia prestat a la causa ca¬ talana (1). Dels darrers de 1640 i de la primera meitat de l'any següent no tenim documents referents a la nostra ciutat, essent aixís que en aquest temps esdevingueren a Catalunya coses d' im¬ portancia trascendental per haver-se començat aleshores en gran escala la guerra entre 4 Monarca Castellà i el Principat. El fornit exèrcit de Felip IV se presentà a primers de décembre de 1640 i prengué possessió de Tortosa i Tarragona, però fou completament derrotat i desfet pels catalans i francesos a Bar¬ celona en la memorable batalla de Montjuich el dia 26 de janer de 1641, victoria de la que se 'n seguí un crit d' entussiasme en tots els pobles del Principat. De la nostra ciutat sabem que ses autoritats secundaren ja des de aquest any (1641) la veu dels Députais, car aquestos a 28 d' agost donaven 1' enhorabona als paers recentment elegits, desitjant-los 'hi la mateixa bona cooperació que Is anteriors en¬ vers la causa catalana. «Que 's fortifique fortament Balaguer», tal era el crit d'alarma dels mateixos Députais, puix segons deien l'enemic volia entrar pels termenals d'Aragó i precisa¬ ment per la banda de Balaguer, com en les guerres passades. Exhorten a tots a que 's defensin com a bons catalans en cas de sobtada invasió; constitueixen capità de la gent de guerra de Balaguer i de sa vegueria an en Jacinto Reguer, fill d'aques¬ ta ciutat, i terminen la lletra dient que la Diputació era prepa- (1) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. Lletra del 16 d' agost de 1640. 236 CAPÍTOL VIII rada per a socorrer a la ciutat tant bon punt ne hagués fre¬ tura (1). 1 no solzament s'organitzava aquesta població per a pendre una vigorosa defensiva, sinó que ajudava també als catalans que en altres parts sufríen vexacions, com succeí a la Seu, víc¬ tima de les discòrdies dels veins. Els cònsols d'aquella ciutat promogueren una campanya contra 'I Capítol Catedral per ha¬ ver cridat a la ciutat alguns milers d'homes d'armes que hi co¬ metien assassinats i altres excessos; per açò a Balaguer i en altres poblacions fou acoblada gent per a marxar a socórrer di¬ ta plaça; però el Capítol sabidor d' aquest intent transmeté diferentes lletres als paers de la nostra ciutat exposant el motiu de la propia conducta que no obeía a altre objecte que a impe¬ dir r entrada dels castellans amb els quals, segons noves fide¬ dignes, la Seu, el vescomdat de Castellbò i Puigcerdà mante¬ nien traidores correspondencies amb l'intent d'entregar-los'hi dites poblacions (2). Se condolen els Canonges de l'actitut de Balaguer contra d'ells i demanen forces per a possibles atacs de r enemic. Mentrestant Lluís XIII, rei deFrança, alegre per la victoria guanyada pels catalans a Barcelona els ne felicità i, acceptant el títol de Comte d'aquella capital que li donava la Diputació, tractà d'imprimir a la guerra un impuls eficaç. Destinà per de prompte a Mr. d' Argenson a Barcelona com ambaixador per a ordenar els pactes entre ambdós països amics, i constituí al comte La Motte general de son exèrcit, que destinava a Cata- talunya. En nom del Rei Cristianíssim jura en la capital del Principat els furs i privilegis de la terra el Marqués de Brezé, marescal de França i des de aquest moment Virrei de Cata¬ lunya. Per a regir la guarnició d' aquesta nostra població fou de¬ signat per La Motte Mr. de Saint-Clair, el qual se dedicà ben (1) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (2) Lletres del 26 d'agost i 12 de septembre. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. PKEPAIIATUIS liÈL'tJCS A ItALAlilJEK 237 aviat reforçar aquesta plaça, segons 1' ardorós desig manifes¬ a tat pels naturals i el dictamen del Consell de guerra. Per açò els Deputats residents a Barcelona responien a la lletra dels nostres paers de 25 de septembre de 1641 que: «ha aparegut »al concell de guerra que mossur de St. Cler pose ma en fer »les fortificacions ab la forma que lo Sr. de la Motta li apar se ^deuen fer per esser manco costosa y breu, començant per la »part mes perillosa, continuando a tota diligencia, y après de »esser acabadas las empalisadas pot dit San Cler posat ma y jpassar avant en les fortificacions comensades, perque es cert »lo Sr. de la Mota, com a tant gran senyor y soldat, sab lo sques deu posar en defensa y conve en exa ciutat per la con- ¿servacio délia; y axi Vs. Ms. donaron orde a dit sancler se- »guesca lo que 11 ha donat lo senyor de la motta, y es cert que »conve la brevetat en estas cosas de fortificacions, y eneas »mussur de St. Cler sie fora de aqui continuaria lo que sera »restat en son lloch lo dit orde del senyor de la motta» (1). Reaiment les lletres que a 8, 12 i 30 del mateix més escriu en la Motte als de Balaguer abunden en idèntics sentiments (2); els hi tramet 300 eines per a les fortificacions; els hi reco¬ mana que tinguin un bon dipòsit de palla per a la cavalleria amb que pretenia reforçar la població en cas necessari i els in¬ cita a que s'afanyin en les mateixes obres de defensa amb ve¬ ritable entussiasme, car ell estava sempre a punt de córrer a protegir a la ciutat. Se pot deduir dels nombrossos escrits d' aquest temps que historiem quant persistents fossen els esforços de l'exèrcit cas¬ tellà, que era a l'Aragó a punt de passar la frontera, per a cau¬ re sobre la ciutat de Balaguer arrabaçant-la als catalans i fran¬ cesos que'n tenien la possessió, i d'aquesta manera pendre fàcilment Lleyda i amb ella gran part de Catalunya. Balaguer donà el crit d'alerta a les demés vegueries catalanes i a moltes (1) Arxiu mun. Balaguer, II. e. (2) Lletra del 24 de novembre. Arxiu nun. Balaguer, 11. e. 238 CAPÍTOL VIII poblacions en particular (1), que per cert respongueren a sa veu. El Vicari General del Bisbat comunicava a 15 de septem¬ bre que acudia amb una forta compayía; Cervera trasmetía 50 homes 12 d'octubre, i al dia següent altres tants ne surtíen a d' Agramunt (2); essent també importants les municions i que¬ viures que's rebien de la Deputació, la qual, coneixent quant calia conservar la plaça de Balaguer, a 25 del mateix més ex¬ pedia cap aqui, ademés de gran quantitat de blat, 15 quintars de pólvora, 10 de bales, 70 mosquets i 40 arcabuços, que eren tots els que restaven a la mateixa autoritat (3); un més més tard feia arribar 100 quintars de bescuit juntament amb gran quantitat de metxa i bales (4), i s'imposava altres sacrificis pe¬ nosos recomanant a l'ensems, com el 20 de septembre als paers de Lleyda (5), que tothom se mirés amb interés la defen¬ sa Balaguer per ésser sa conservació de transcendental im¬ de portancia. Degut an aquesta vigilancia l'enemic no pogué pen- dre-la aleshores però anava voltant-la cercant els punts més febles. A 16 del mateix septembre era a Benavarre (6) i, des¬ prés d'alguns dies d'indecisió i dubte, caigué sobtadament so¬ bre d'Almenar (7); de lo que sabidora Balaguer convocà gent armada de la ciutat i dels alentorns, la qual, acudint a combatre a r invasor, l'obligà a repassar la frontera catalana, com ho es¬ crivien els paers amb immensa gaubança (8). Rebutjat l'enemic d'Almenar se retirà a Tamarit, on se preparava per a un altre atac an aquella vila, que hauria estat fatal sense l'enèrgica actitut de les vegueries de Lleyda i Ba¬ laguer. Els lleydatans donaven avis amb fum i foc des de '1 cloquer de la sèu als pobles comarcans amb lo que ben promp- (1) En l'arxiu mun. de Bellpuig he trobat alguna lletra dels paers de Ba¬ laguer referent an aquestos afers bèl·lics. (2) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (3) Ibidem. (4) Ibidem. (5) Ibidem. (6) Ibidem. (7) Ibidem. (8) Comunicació del 22 d'octubre. Arxiu mun Balaguer, 11. e. ACCIONS BKÍ/LIQUES A ALJIENAli 239 te pogueren destinar al camp d' Almenar un robust cos armat amb r esperança de que juntant-s' hi la gent de Balaguer po¬ drien, com diuen aquells mateixos (1), donar una batuda a r enemic que estava preparant-se a la frontera i axis «les nos¬ tres armes tindran pau». El general La Motte, pregat pels es¬ mentats i per la nostra ciutat, traslladà de Montblanch al lloc atacat un terci de cavalleria francesa i ell mateix se disposà a presentar-s'hi amb una nova conducte del coro¬ expedició; i per nel Rosell comunicà a la nostra autoritat local que podia servir- se de tot el terci de Barcelona (2). Els esfereits almenarlas avi¬ saren de nou que la tropa del Rei Catòlic volia pendre i cremar la vila, però amb les forces ja reunides se pogué obtenir que '1 segon assalt, donat el dia 23 d'octubre, fos un esplèndid triomf per a les nostres sortoses armes. Terca volta intentà 1' enemic ensenyorir-se 'n, però sempre amb èxit funest per ell, si bé costà aquesta acció molta sang a ambdós exèrcits bel·lige¬ rants (3). Havent fet tant aquesta nostra ciutat per a salvar Almenar durant els mesos de septembre i octubre, ¿com és qne tornen a aixecar-se sospites i murmuris sobre sa fidelitat envers la causa catalana i se senten greus acusacions contra d' ella? El Degà i demés canonges de Lleyda supliquen amb marcada in¬ sistencia als consellers de Barcelona, el dia 8 de novembre de 1641, que sia socorreguda lavila d' Almenar, car «se te poques «esperances de sustentarse dos dies... [i] perduda eixa plassa, »te lo enemic lo pas franch pera esta ciutat y pera Balaguer», després de lo que afegeixen a l'instant; «Tenim inteligencia «que mossur de la mota fins air esta queixós de no haver vist «ningú de Balaguer. Se diu que en Balaguer haurie arribat «molta gent de armes que venien al socorro y que 'Is tenen alli «endosos sens deixaries exir; alguns ben intencionats presu- »men que lo coronel per exir ab molta quantitat de gent los (1) Lletra del 23 d' octubre. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. Ibidem. (2) Lletra de 22 d' octubre. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (3) Lletres del 12 i 24 d' octubre i del 8 de novembre. Ibidem. 240 CAl'ÍTOL Vin »dete per no atrevirse passar ab seguretat ab poca gent al so- »corro: altres murmuren que fore altra intenció » (1). Una al¬ tra acusació venía també de Lleyda, com ho demostra la queixa dels balaguerins davant l'autoritat de Barcelona llançada con¬ tra en Ramón de Baltor i en Monzó, paers primer i segón de Lleyda, puix aquell havia ofès a Balaguer en son patriotisme en la campanya d' Almenar i en la Casa de la Paería l'altre. Els concellers barcelonins se condolen d'aquest incident, que servia que per a dividir als catalans i animar a l'enemic, i con¬ signen aquest elogi de la nostra ciutat: «Balaguer sempre a »proseit ab molta satisfacció y fidelitat majorment en la jornada »de Almenar, del que nos a assegurat mosur de Sanjerman, »ques trobe en esta ciutat y lo beure (sic) que la guarnició del » Castell de dita vila fonch dels naturals de dita Ciutat, y per ^industria y anaren los de la vila de Cervera (2) y Pons.» (3). El Capitol de Barcelona declara també que «La ciutat de Bala- »guer es una de les quals sempre avem tinguda satisfacció y »mes en la present jornada de Almenar, del que nos fa fe los cadavres que restaren en dita vila y lo mosur de Sanjerman »ques trobe en esta ciutat.» En lloances a la nostra població també 's desfeia quan en nom de Lluis Xlll comunicava a sos paers que 8. M. Cristianissima havia tingut suprem contenta- ment de 1' afecte que Balaguer li mostrava en totes ocasions, per lo qual personalment li volia donar la recompensa (4). El terç coronel, en Rosell, des de Barcelona escrivia que estava contentissim del bon ànim de Balaguer, «realment, diu, no 's »podia esperar manco de una ciutat tant ben affecte a la Pro- »vincia» (5); i amb semblants sentiments s' expressava el ma- rescal Brezé, Virrei de Catalunya, quan de part del monarca francés adreça un autògraf als nostres paers el dia 25 de janer (1) Arxiu mun. Barcelona, «Cartas comunes originales» (1641), fol. 75. (2) Vegin-se les lletres d' aquesta avui ciutat del 12 d' octubre. Arxiu mu¬ nicipal de Balaguer, 11. e. (3) Lletres del 24 d' octubre i 21 de novembre. Ibidem. (4) Lletra del 22 de septembre de 1641. Ibidem. (5) Lletra del 6 de décembre. Ibidem. liALAÍillEK E.\ l'ElULE 241 de 1642, després d'haver-li prestat aquesta població, per con¬ ducte de sos síndics en Joan B. Borniach i en Francesc Mora- gues, els juraments de fidelitat com a representant d' aquell sobirà (1); tant agrait ne restava encara pel març següent que assegura farà presents al Rei ei patriotisme i bona voluntat dels balaguerins (2). En La Motte surtí també en defensa d'a¬ questa ciutat amb diferents escrits del novembre de 1641 (3); no obstant alguns mesos més tard, en lloant incondicionalment als nostres paers, sembla que mantingui sospites de secretes intel·ligències d'alguns veins amb les forces enemigues (4), la diversa conducta dels quals confirmaria també els judicis con¬ tradictoris existents en aquesta ciutat sobre els afers de la guerra. No renunciava l'exèrcit de Felip IV a la presa de Balaguer, malgrat les derrotes sofertes^ anç bé tot sovint donava l'assalt als pobles que li servien de defensa. Almenar a 29 de décem¬ bre de 1641 implorava el socors de nostra ciutat (5); açò fou lo que motiuà 1' instancia dels balaguerins als de Barcelo¬ na, escrita dos dies després de l'anterior, a fi de que la matei¬ xa contribuís a salvar aquella vila i guarnicionés millor la part termenal, car 1' enemic anava acoblant a Monzó un exèrcit de 7,000 infants i 2,500 cavalls (6). Es admirable l'ardor bèl'lic de Castelló de Farfanya, que menaçada de tant nombroses forces, no obstant comunicava a la nostra ciutat que, mentres li tras- metés 200 homes armats i una bona quantitat de blat, la vila tenia braó per a resistir a tants enemics, que estaven a últims de ja- ner prop d'Ibars (7) esperant minvés la corrent del Noguera Ribagorçana per a precipitar-se sobre d'aquella vila. Les lle¬ tres d' agraïment que arribaven de les poblacions comarcanos (1) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (2) Ibidem. (3) Ibidem. (4) Lletra del 20 de janer de 1642. Ibidem. (5) Vegin-se les lletres de 20 i 24 d' oct. i 29 de dec. - Ibidem. (6) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (7) Lletres del 20 i 21. Ibidem. 1 K 242 CAPÍTOL VIH ens manifesten que Balaguer protegía a les mateixes amb ge¬ nerosos recursos a l'ensems que procurava sa propia defensa i proveiment. Des de'l octubre de 1641 s'anava magatzemant an aquesta ciutat grans quantitats de blat i municions pel cas d'un proba¬ ble setge, car era veu universal que 1' enemic se 'n volia ense- nyorir ben aviat (1). Els nostres síndics anunciaven de Barcelo¬ na estant, com a cosa ben segura, que, després d' Almenar, aquesta població seria el blanc del Castellà, raó la qual de¬ per manaven a la suprema autoritat de Catalunya obligués als ve- guers veins, ço és de Tàrrega, Cervera, Agramunt i Lleyda a donar-los hi una llista dels homes d'armes que poguessin posar en peu de guerra en cas d' ésser assetjada Balaguer, per a la qual eventualitat la nostra comarca ja 's preparava mitjantçant enormes sacrificis pecuniaris realitzats amb general entussias- me, si n' exceptuem als Abats d'Ager, Lavaix i Mur, els quals foren forçats per fi a contribuir an aquesta patriòtica campanya, de la mateixa manera que'Is Caps de vegueries eren pregats a satisfer al justissim desig d' aquesta població (2). En La Motte animava constantment als balaguerins a la re¬ sistencia, prometent en totes les comunicacions que 'Is adreçava que no 'Is mancaria la protecció i que ell mateix vindria en per¬ sona, si açò fos convenient, tant prompte hagués derrotat a r enemic que s' havia possessionat del Camp de Tarragona; de¬ sig que vegé complert en la sagnanta batalla de Valls, a les primeries de 1642 (3). Després d'aquesta victoria, que en La Motte atribueix solzament als francesos, el mateix general avisà als nostres paers que l'exèrcit del Rei Catòlic estava preparant-se per a venir ací, per lo que ell també s'anava acos¬ tant amb 2,000 cavalls i 2,000 infants a fi d'ajudar-los en el mo¬ ment oportú (4). Dels consellers de Barcelona ne rebé també (1) Lletra a les vegueries, 27 de nov. 1641 i 25 janer 1642. - Arxiu munici¬ pal Balaguer, 11. e. (2) Lletra del Sindic a la Junta del Principat. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (3) Lletra del 19 de janer. Ibidem. (4) Lletra de 11 de janer. Arxiu raun. Balaguer, 11. e. «ALAGL'EIt EN PERILL 243 Balaguer paraules d'encoratgement, com el dia 5 de febrer que li escrivien que an aquella capital s'estava organitzant el socors, puix que dels balaguerins «ne conservarem, son llurs paraules, »la deguda estimació y viva memoria de semblants bisarrias »com ho merexen; y desitjarem ocasions moltes pera que pu- »gam verificar lo que es degut a persones de tanta satisfacció »y que demostran tan gran atenció a tot lo que es de major »servey de S. M. y benefici de la Provincia» (1). Aqueixa ma¬ teixa autoritat de la capital, veient la gran fretura de noves forces per a socórrer a les poblacions atacades per l'enemic, a 18 de janer de 1642 ordenà que la Provincia concorregués, se¬ gons les anteriors promeses, a formar un batalló de 5,000 in¬ fants i 500 soldats de cavall armats i municionats com calia (2), amb el qual auxili pogué contribuir a la defensa de Balaguer tant eficasment que aquesta ciutat se n' hi reconegué deutora (3), lo mateix que envers altres poblacions que, com Cervera i Solsona, li facilitaren gent i queviures (4). L'assumpte de la fortificació de Balaguer tenia preocupat als directors del moviment. Algún temps enrera exposaven els balaguerins al Virrei aquesta necesitat de defensa amb les se¬ güents paraules: «La ciutat de Balaguer es de las primeras po- »blacions que en cas de incurs de enemichs ha de ser la prime- »ra que li ha de resistir, de tal manera que perduda dita Ciutat »reste la plana de Urgell per lo enemich, de la qual resulta la »major part de provisio de blats, ordis, sivada y pallas que »fertilisan la major part de Catalunya, y restaria tambe la Se- »garra sens defensa, com se experimentà en lo temps del rey »don Joan, que entrant ab poderos exercit per aquella part res- »ta Lleyda y tot lo Principat sens defensa, facilitant lo libre pas »Y lo major dany de Cathalunya. Dita Ciutat de Balaguer te »dilatadas muralles y de tant poca resistencia, que necesita de (1) Arxiu mun. Balaguer, II. e. (2) 21 de setembre de 1641. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (3) Comunicació a dits concellers. Ibidem. (4) Végin-se les lletres d'aquestes poblacions en el mateix arxiu, 11. e. 244 CAPÍTOL VIII ^fortificacions majors, y de altra part en una eminencia te lo «Santuari de la casa del sant Cristo, miraculosa figura en que «adoran y tenen tanta fe los de aquella ciutat y comarca, que «seria de desconsuelo tots destruir aquella casa; per lo qual a «ha aparegut per allí una fortificado, com tambe en altres pues- «tos que necesitan della. Y com totalment sia exausto lo patri- «moni de aquella ciutat y lo unich remey pera acudir a tants «gastos sia que pugan continuar, lo exercici de fer moneda de «or, plata y metall, al us comu Per ço zelosos los Pahers y «Concell de dita Ciutat han deliberat supplicar a V.''^ Exia. com «humilment suplican, sia de son servey concedirlos gracia y «merce de la facultat de fer dita moneda y juntament, per «quant los tres estaments considerant la pobresa de aquella «Ciutat concediren que rebessen las rendes que lo bisbe de «Urgell tenia en dita Ciutat, en la vila de Agramunt, Guissona »y Sanahuja, y també las tatxas que las vilas circunsvehines «tenían imposades per la subvenció de dita ciutat; sia V."- Exia. «servit manar fer comissió als ordinaris de Balaguer, Servera, «Tarrega y Agramunt y altres ques deurà de aquellas, que en «tot rebran singular favor, grada y merce de Exia. (1 ). Aquesta lletra ens diu clarament que Balaguer poc abans d' aquestos fets encunyava moneda d'or, d'argent i de metall (2), (1) Arxiu mun. Balaguer II. e. (2) Vegi 's ço que deixem escrit sobre les monedes catalanes en el cap. 11 d'aquesta Historia, pàg. 83-86. Se diu que durant aquesta guerra foren encu¬ nyades a Balaguer monedes d' argent, i realment l'il·lustrat Mossèn Francesc Roca, antic Capellà de les Clarisses d' aquesta ciutat i fervent aimador de les glories de la nostra ciutat, ne publica una a l'Album Històric, Pintoresc i Mo¬ numental de Lleyda, pàg. 84, not. 1, i altres ne manifesta en Ceferí Rocafort en Geografia General de Catalunya (Lleyda, pàg. 209). Essent tant terminant la prohibició de l'autoritat francesa sobre la fabricació de moneda en les pobla¬ cions del Principat, les encunyades a Balaguer s' han d' atribuir o al primer any de la guerra o al temps en que dominava en la dita ciutat Felip IV, ço és en 1644 o 1645. El docte Llic. Josep Esteve, actual Rector de Castelló de Far¬ fanya i fill d' aquesta ciutat, n' ha trobat una d' or, molt bonica i ben conser¬ vada, feta en aquell temps en dita vila; per lo mateix se pot creure que Bala¬ guer també obtingués privilegi d' encunyar-ne semblant al que fou donat an aquella població per decret d' aquell monarca a 21 d' agost de 1645, diploma del qual ne vaig veure un trasllat fidel a 1' arxiu parroquial de la mateixa vila. Vegi 's 1' arxiu mun. de Lleyda; Comunicacions, 13 nov. 1644. BALAÍiUEIt E.N i'EUIEL 245 facultat que hauria estat abolida per un decret general (1); per açò acudia la població a l'autoritat a fi de que, vista la fretura que se sentia de fortificacions, permetés la continuació de dit privilegi. Aquesta petició la feu la ciutat als concellers de la capital, més aquestos s'excusaren al'legant que concedir aital llicencia era atribució del Virrei, que si d'ells hagués depengut, declaraven que ben gojosos haurien otorgat aquesta facultat a la nostra població (2). En vista d' aquesta negativa fou desig¬ nat en Francesc Moragues per a que, com a delegat de Bala¬ guer, anés presentar-se al Virrei a Barcelona i li formulés la a mateixa suplicació; però tot fou en va, puix que 'I marescal de Brezé no volgué otorgar aquesta llicencia; tot Catalunya li de¬ manava ço mateix i de concedir-ho a totes les poblacions del Principat n'hauria resultat universal confusió (3). També aduía (1) Obeïa aquesta prohibició als abusos i falsificacions. En 1641 s' hagué de procedir contra no pocs francesos que fabricaven a Catalunya moneda fal¬ sa. Arxiu mun. Barcelona. «Cartas com. originales» (1641) fol. 89. (2) Lletra de 24 de març de 1642. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (3) Lletra de 30 de març. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. 246 CAPÍTOL VIH alguna dificultat en voler alçar les fortificacions, que per a res- guard d'aquesta població li suplicaven els síndics de la mateixa en Joàn B. Borniach i en Francesc Moragues, puix deia que havia fet examinar la topografia de la ciutat per alguns engi¬ nyers i del dictamen d'aquestos resultava ésser difícil fortificar- la bé; no obstant declarava a 1' ensems que 's faria quelcom en aquest sentit, «conforme diran a v s. ms. [els paers de Balaguer] »dits sindichs, als quals havem donat bastant resposta en tots »los caps quens han representat» (1). Al dia següent d'expedir el Marquès de Brezé aquesta lletra, açò és, el 26 de janer de 1642, ordenava en La Motte, des de Montblanch, als de Bala¬ guer que continuessen amb activitat les fortificacions principals «a fi de que no tingan [els balaguerins] cap motiu de temor del »enemich» (2); al mateix temps els hi trasmetia un regiment català per a llur defensa. Aquesta tropa, en nombre de 250 ho¬ mes, era capitanejada per en Josep de Saportella, el qual fou destinat a la nostra ciutat des de '1 Coll de Cabra (3). Els paers de Balaguer promovien en aquest temps amb ve¬ ritable passió la bona marxa de la guerra, com ho veiem en els preparatius per a resistir a Felip IV i sobre tot en una proposi¬ ció adreçada per ells als consellers barcelonins i encaminada a prohibir el tracte comercial entre Catalunya i l'Aragó, com a remei eficaç en els perills inherents al temps de la guerra; si bé, és veritat, els membres d'aquella corporació de la capital se'n inhibiren, després d'aprovar dit projecte, al'legant que, havent ja jurat el càrrec de Capità General i Virrei el Marquès de Brezé, tocava an aquest dictaminar en tant greu afer i que al mateix havien de recórrer (4). Els esmentats consellers al cap de pocs dies, ço és, a 16 de janer, manaven an aquesta ciutat que despatxés cap a la capital un síndic amb suficients (1) Comunicació del 25 de janer. Arxiu mun. Balaguer, II. e. (2) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (3) Vegi 's també la lletra del 27 de febrer del mateix any. Ibidem. (4j Comunicació del 3 de janer. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. liALAGTEIl E.N I'EIIIEE 247 poders a fi de procedir amb diligencia en els assumptes del mo¬ viment català (1). M'ha sorprès trobar entre'ls documents d'aquest any una lle¬ tra del 31 de janer, escrita per la Paería de Cervera a la nostra, en la qual s' hi llegeixen els següents mots: «Sentim moltissim »lo desastre que se ha succehit en aquesta Ciutat; procurarem »en poder capturar al delinqüent». Acaba la mateixa recomanant que, en cas de veure's apretada Balaguer, avisessin a Cervera, que aquesta acudiria a sa defensa amb noves forces, car dies enrera havia enviat an en Pau Caperes amb la companyia de mosqueters que surti de Barcelona ja amb l'intent de socórrer a la nostra ciutat (2). No tinc altres noves més concretes sobre la naturalesa d' aquest desastre de que parla la lletra de Cervera; sembla, no obstant, fosuna insubordinació de la gent que ser¬ via de guarnició Balaguer a i que causés funestes conseqüèn¬ cies, revolta que alguna altre vegada 1' hi trobem motiuada per insignificants incidents; vegi 's ço que 'I mateix any escrivia el pagador del terci de Barcelona, resident en aquesta ciutat, de¬ manant diners per als soldats, car si passaven alguns dies sense rebre llur sou, cridaven amb esvalot ¡Via fos!: són les paraules textuals (3). El mateix La Motte, a 21 de juliol del mateix any, donava ordre que fossen expulsats de Balaguer els soldats del regiment de Dupelles, els quals hi havien causat greus mals amb llur sublevació; volia que's compensessen els danys causats i que fossen punits amb garrot els que havien motiuat la revol¬ ta amb llurs discursos subversius sobre '1 setge de Perpinyà. Mentrestant, veient-se f exèrcit de Felip IV impossibilitat de pendre aleshores Balaguer, continuava sa tàctica d'apode¬ rar-se d'altres places d'on li venien a la mateixa continuats reforços. Tremp i Ager foren poderosament embestides a prin- (1) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. Aquest síndic era en Francesc Moragues, qui tot sovint el trobem a la capital, al qual manen els consellers que vagi a la junta del batalló, on negocià en va grans quantitats de municions per a Bala¬ guer. Lletra del 27 de març. (2) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (3) Arxiu mun. Barcelona. «Cartes com orig» (1642), fol. 159. 248 CAPÍTOL VIII cipis del 1642. El 25 de janer escrivien de la primera vila asse¬ gurant tenir-se allà inteliigencia que un dels germans del Duc I de Cardona (1) intentava invadir la Conca i que un altre germà séu volia arribar fins a Cardona; per aquesta raó se demanava als de Balaguer trasmetessen a Tremp el savi enginyer que havia dirigit les fortificacions de la nostra població a fi de que ordenés també les que anaven a començar-se en dita vila din¬ tre poc (2). Realment hi havia raó de témer, car el dijous, dia 20 de març, F enemic entrava a Catalunya i el divendres ja te¬ nia Tremp assetjada. Els qui comuniquen aquesta darrera i tris¬ te nova, açò és els cònsols d'Àger, demanen als paers nostres que corrin amb nombroses i fornides forces cap a la dita vila atacada (3). Causa verament admiració veure com la nostra ciutat multiplicava ses energies i afavoria a tots els recorrents. El mateix dia de l'anterior suplicació en Josep de Rocabruna, que 's titulava Govern de les Armo-s, acudia a Balaguer cercant augment de municions, puix segurament les que portava abans les hi havien preses els castellans en Coll de Moniloba, en diri- gint-se cap a Tremp (4). Els nostres patricis Mossèn Pere Me- rola, canonge^ i en Francesc Rocaplana confiaren les novament acoblades a un traginer, qui les transportà a Talarn passant per Vilanova de Meià a fi de no caure en poder de les tropes ene¬ migues. No trigà pas gaire en veure 's apurada tota la Conca de Tremp i Orcau, car, segons una comunicació, s'havia posat al cap de les armes castellanes el mateix veguer de la primera vi¬ la, i s' hagueren de dolre altres traïcions (5) recompensades en part per F incomparable valor del Baró de Ribelles, el qual en qualitat de substitut del Lloctinent del Capità General de Cata- (1) Arxiu mun. Balaguer, II. e. El tífui de Duc de Cardona el prengué també per a sí el Generalíssim de les armes franceses, La Motte, com ho veiem en les lletres adreçà a la nostra ciutat. que (2) L' enginyer, segons és dit, era Mr. de Saint Clair. (3) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (4j Lletres del 21, 22 i 24 de març. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (5) Lletres del més de març. Ibidem. vir/roniES de les armes catalaxes 249 lunya recorria les poblacions montanyeses, per tot arreu propa¬ gant sos nobles sentiments en favor de la causa catalana, de lo que 'n tenim proves eloqüenti'ssimes en la vibranta i patriòtica al·locució que adreçà als balaguerins demanant-los'hi gent per a socórrer als de Tremp, que sofríen infinits treballs i penes immenses, a l'ensems que 'Is pregava anessen a combatre l'enemic e Alçamora, en qual empresa diu que 'Is ajudaria efi- casment la gent del Marquesat (1). Les altres poblacions immediates a la frontera foren molt combatudes durant els mesos de març, abril i maig: poden veu¬ re's les circulars dels paers d'Ager i Castelló sobre els persis¬ tents moviments dels aragonesos i castellans contra les dites viles i contra Algerri, Alfarràs i Almenar (2). Aquesta darrera, per quarta volta se vegé atacada i assetjada, però mercès a Castelló, que a primers de maig hi acudí amb molta gent ar¬ mada, i als repetits esforços de la nostra ciutat, particularment de son mestre de campanya, n' Elleyos, en qui tenien tota 1' es¬ perança posada els d'aquella vila, no pogué ésser presa de l'enemic (3). D'Ager tenia una sol·licitat especial l'autoritat de la capital, de manera que volent el veguer de Balaguer que les forces vinguessin a juntar-se amb la guarnició de la ciutat, rebé, a 3 de septembre, una intimació de que no passés avant en el projecte, puix deia que convenia sobre tot conservar aquella plaça de la frontera, i, en cas de que l'enemic tornés enrera fent la via de Balaguer, ordenava que 's convoquessin tots els llocs de sa vegueria, exceptuat el d'Ager (4). Poques són les noticies que tenim referents a la nostra ciu¬ tat del març de 1642 fins al juliol de 1644, lo qual no és d'es¬ tranyar, car en aquest període el teatre de la guerra foren al¬ tres comarques catalanes i en el mateix esdevingueren alguns (1) Lletres del 22 i 24. Consúltin-se les paraules dels paers de Camarasa del 23. Arxiu niun.Balaguer, 11. e. (2) Lletres del mateix més. Ibidem. (3) Lletres del 6 de maig i 24 d'octubre. Arxiu mun. Balaguer, 11. e. (4) Arxiu mun. Balaguer, 11. e. 250 capítol viii fets que canviaren completament l'aspecte de la guerra. Desfet l'exèrcit del rei Felip en les guerres flamenques sofrí també en a Catalunya, en l'any 1642, cops tant fatals que fou quasi del tot inutilitzat. El Marqués de Povar, perseguit per en La Mot¬ te, pels somatens i miquelets, arribà amb 6,000 infants i 2,000 cavalls prop de Tarragona, on fou completament derrotat per l'exèrcit català-francés, el qual apresonà ademés cinc generals, dos mestres de camp i àdhuc gran nombre d'oficials, victoria esplèndida que valgué a La Motte el títol de Marescal de França. Al cap de pocs mesos se retien a Lluís XllI Perpinyà i altres places fortes del Roselló. Per fi la derrota davant Lleyda havia de coronar la victoria de Catalunya sobre les tropes del Rei Catòlic. Aquest monarca, de Saragossa estant, organitzà a l'istiu del mateix any un nou exèrcit constant de 18,000 homes de peu i 6,000 de cavall, que, dirigit pel Marqués de Leganés, s'apropà a Lleyda als darrers dies de septembre; més, informat dels in¬ tents de r enemic, surti el marescal La Motte de Balaguer amb 14,000 homes, i, presentant batalla al general castellà, el derrotà després de llarga i desesperada lluita. D'aquest moment ençà podem dir que cessaren les hostilitats, puix la causa filipina restà per molt temps enterament perduda. Balaguer, doncs, se vegé lliure aleshores del temor d'una invasió enemiga i fins sembla que estigués per algún temps satisfeta de la dominació francesa; el marescal La Motte hi residia algunes temporades (1), i els paers a 15 de març de 1644 li suplicaven els hi con¬ firmés alguns capítols ordenats a profit del bon règim de la ciutat. En aquest diploma, que transcric de l'arxiu de la nostra Casa Ciutat (2), en La Motte se nomena Virrei de Catalunya en el qual càrrec substituí an en Brezé. Però aquest mateix any se verificà en la guerra un canvi (1) Cf. Arxiu mun. de Lleyda; Comunicacions de 1640-1647. Arxiu mun. de Barcelona; guer noi goso creure.... pero seria estrany que a Colonia, »hont tots son espanyols de cor, no 's digués la veritat» (3); i que en realitat fossen fonamentades aquestes critiques ho de¬ mostra la lletra que escrigué en La Motte després de la pèrdua de Balaguer, en assegurant que ja a les primeries d' aquest any els naturals havien pactat amb F enemic per a lliurar-li la ciu¬ tat (4). Sabent aquesta determinació dels balaguerins ja no s'es¬ tranyarà ningú de que surtissen de la ploma den Muntaner tant enverinades acusacions contra d'ells i a l'ensems podrán ésser comprovats els raonables motius que tingueren els naturals en llur conducta envers els dominadors. El dia 3 de juliol diu l'esmentat Muntaner als consellers bar- (1) Arxiu mun. Barcelona, II. e., fol. 87. (2) Arxiu mun. Barcelona, II. e., fol. 80. (3) Arxiu mun, Barcelona, II. e., fol. 105. (4) Lletra del 1 d'octubre de 1645. Arxiu mun. Barcelona, II. e., fol. 217. ALTRE KI MOK CONIRA BALAGUER 253 celonins que a Balaguer el viures eren «carissims y pochs; y »lo pitjor de tot es lo mal allotjament fan (los maturals) als sol- »dats y a tots, dlhent los de aquesta ciutat que es dificultós »tenir allotjats 2,000 homens o mes al respecte de la poblado; ■¡■pero jo entendí ques falta de voluntat, segons ho veyem» (1). La guarnició de la ciutat, formà a la tropa el terci de Barcelona, tres regiments d'infanteria francesa i altra gent de armes acoblada de diverses regions. Com a Governador militar de dita força i plaça fou designat el mateix Muntaner qui, cal dir-ho, complí tant tirànicament son ofici que, passats pocs dies d'inaugurar-lo, la ciutat formulava greus querelles davant els consellers de Barcelona contra son govern i en protesta dels oprobis rebia de la guarnició que estava sota ses ordres (2). que L'estació calorosissima i per a llur refrigeri exigien els era francesos grans quantitats de glaç, lamentant-se a l'ensems per¬ què a Balaguer no hi havien cisternes. Els ciutadans eren obli¬ gats a pagar sumes enormes, i quan protestaven de T excessiu nombre de soldats que s'allotjaven a la població, rebien de les autoritats indignes tractes, essent considerats com a traidors; aixis, doncs, no cal dir quina cura tenien aquells tirans de la conservació dels privilegis i exempcions que de temps imme¬ morial eren tant escrupulosament guardats pels balaguerins; ni tant sols llurs camps i hortes foren lliures de la rapacitat de les tropes. En Josep de Barrel i d'Eril, n' Aleix de Sentmenat i de Requesens i en Jeroni de Calders, els quals eren dels personat¬ ges més prestigiosos dels tercis domiciliats a Balaguer, escri- gueren als mateixos consellers volent desfer les acusacions llançades contra del Governador, pretenent també defensar la situació (3), i el mateix Muntaner en lletra del 10 de juliol se justificava de les queixes de la ciutat, causades, segons ell, per son rigor en castigar «indiciplines y traicions... que no ad- (1) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fel. 112. — Parla del càstic de soldats fu¬ gitius: és de suposar que eren de Balaguer. (2) Arxiu mun. Barcelona., 11. e. fol. 126, 127, 1281 129. (3) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 126. 254 CAPÍTOL VIH »miro, diu, per esser [Balaguers] la ciutat enemiga y la mes >;que mes avorrex mortalment a la ciutat de Barcelona; que en »tantes congoxes y pesars sera per mi aquest lo major de mos «consuelos y alivios» (1). No obstant, veient l'autoritat de Bar¬ celona la necessitat que tenía de Balaguer per la defensa de Lleyda, obligà a dit conseller i governador a donar satisfacció a la ciutat, lo qual va realitzar ell de molt mala gana; si bé és veritat que, forçat per la dita intimació i les queixes dels paers i Religiosos de la ciutat contra els furts que cometien els sol¬ dats del capità francés Spano, manà fer una crida, contra'ls soldats francesos o catalans menaçant amb la pena de forca fins als que furtessen fruita de les hortes; però en acabant una lle¬ tra adreçada a F autoritat de Barcelona sembra que 's venja de l'humiliació soferta, deixant escapar aquestes fortes expressió ns: «Es com si estigués en campanya, oer ser de mala especie «la gent d'aquesta Ciutat y molt desagrehida als favors y mer- «ces han rebudes de ma de S. E.« (2). El dia abans d'escriure el Governador aquella comunicació, açò és, el dimarç 19 de juliol, el virrei La Motte deixà Caste¬ lló de Farfanya, on feia dies hi estava malalt, i se 'n anà amb tot r exèrcit a socórrer Lleyda, i al mateix temps, amb idèn¬ tic objecte, surti de Balaguer tota la cavalleria i l'infanteria francesa i catalana que defensaven la nostra població: amb aquesta força hi anaven les tropes del Marques de Villarroe que pocs dies abans eren arribades de Pons (3). La nostra ciutat restà defensada per 500 francesos i 200 soldats de la terra a les ordres del conseller Muntaner, car temia en La Motte que els naturals pactessen amb l'enemic; per açò en marxant en¬ carregà al dit governador que 'Is vigilés constantment (4). Ja feia temps que '1 general Silva tenia assetjada Lleyda; i encara que 'Is defensors de la ciutat realitzessen freqüents (1) Arxiu mun. Barcelona, II. e., fol. 128. (2) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 140 i 141. (3) Arxiu mun. Barcelona, 11. e. fol. 131 i 141. (4) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 141. DEFENSA DE LEE YD A I TARRAGONA 255 surtides que causaven danys considerables al Castellà, no obs¬ tant no pogueren de allunyar de sos murs el reno¬ cap manera vat i valerós exèrcit de Felip IV; ni en La Motte hi pogué re¬ meiar gran cosa, puix que, en veient les solides fortificacions del campament de I' enemic, se 'n tornà el 23 del mateix juliol cap a Balaguer (1). Finalment Lleyda fou presa en una vigoro¬ sa acció que coronà de llor an en Silva i omplí de terror als principals directors de la guerra catalana, principalment an en Muntaner, el qual, en abandonant Balaguer per a visitar Valls i Martorell, havia ja confessat que seria dificultosissim assolir la pau en el Principat mancant Lleyda i perillant Balaguer; solza- ment el mestre de camp n' Aleix de Sentmanat confiava gua¬ nyar a Tarragona tot quant s'havia perdut a Lleyda, «ahont som estats tant desditxats»; amb tot se condolía greument de la pèrdua de la terça part de I' exèrcit, víctima de la guerra i de la calor (2). No s'esmortuiren tampoc els ardors bèliics del virrei, en La Motte, anç bé llançà totes les forces de mar i de terra sobre Tarragona; semblava que l'esquadra manada pel Marqués de Brezé i les rabioses tropes del Virrei anaven a re¬ tir la ciutat, quan, presentant-se el general Andreu Cantelmo, qui havia succeit a Felip de Silva en la direcció de l'exèrcit de Felip IV, el Marescal francés alçà el setge fugint precipitada¬ mente, vergonyosa covardia que li costà el càrrec, caient vícti¬ ma de les ires de la Diputació. Mentres en La Motte estava davant de Tarragona, la ciutat de Balaguer se donà a les armes victorioses del Rei Catòlic. S'havia ja obtingut que fossen allotjats fóra la població, a la part del Sant Crist, el terci barceloní i els dos francesos, canvi atri- buit per n' Aleix de Sentmenat a la calor que aflaquia i emma¬ laltia a les tropes dins la ciutat (3), però que evidentment obeia a una altra causa, com pot suposar-se. Per fi, no cessant les di- (1) Arxiu mun. Barcelona, II. e., fol. 143. (2) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 148 i 151. (3) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 130. 256 CAi'íroL VIU / vergencies entre 'Is veins ni els abusos de la guarnició, els ba- laguerins resolgueren aprofitar-se de 1' absència del Virrei i del gros de l'exèrcit, pactant amb el Generalíssim del Rei Catòlic. Manava la guarnició de la nostra ciutat Mr. d' Essars, el qual, veient de sobte tropes castellanes davant les muralles, sabent d'altra banda les intencions dels ciutadans, capitulà ser fens gran oposició: aixís és que altra volta fou vista onejar sobre la prin¬ cipal torre del castell la bandera espanyola que, després de tanta tirania dels francesos i en les actuals circumstancies del canvi en de la nació, era salutada pel poble com a signe de el govern redempció i llibertat (1). Mr. d'Essars fou portat després a París, on fou condamnât per un consell marcial per haver capi¬ tulat a Balaguer sense fer la deguda defensa: i el novembre de 1645 eixia de la Bastilla després de complir-hi tretze mesos de presó (2). Tingué lloc la presa de Balaguer als darrers de septembre de 1644, com se desprèn de la lletra que en La Motte adreçà a Barcelona el primer d' octubre, ont indignat escriu aquestes pa¬ raules: «Los de Balaguer no me han donat ocasio de posarme »en perill, perque havia vuyt mesos havien pactat ab lo ene- »mich; y es cert haurien degollat la guarnido a no haverhi en- ïviat tres cents homens antes; y com no foren poderosos pera »executarho, en ser 1' enemich devant, pactaren que sen tor- »nassen per Navarra a França» (3). Eos o no certa aquesta acusació veurem com se venja l'any següent d'aquesta derrota dels francesos el Comte d' Harcourt. Tinc devant meu diverses lletres d' Espanya i de França, en quals consta la dolorosa impresió que causà la presa de les Balaguer al Consell de Barcelona i a la còrt francesa, especial¬ ment a la reina d' aquella nació (4); però aquest desconort anà (1) Trobo en 1' arxiu mun. de Lleyda una afectuosa lletra de la ciutat de Balaguer a son sobirà Felip IV, condolint se de la mort de la Reina, lo qual ens declara la sinceritat de l'adhesió dels balaguerins al mateix rei. (2) Arxiu mun. Barcelona. «Cart. com. orig.» (1645), fol. 111. (3) Arxiu mun. Barcelona. «Cart. com. orig.> (1644j, fol. 217. (4) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 229, 233 i 240. EL VIliUEI, C()>ri E d' HAUCOntT 257 creixent, car s' rebent continues noves de moltes pobla¬ anaven cions que, com Ager i Agramunt, se passaven espontània¬ ment al partit felipí. L'enuig den La Motte se manifestà princi¬ palment contra d' aquesta darrera vila i jurà castigar-la per la crudel burla que li havia feta, puix havent determinat posar-hi guarnició, ne desistí per assegurar-li els naturals que ells sols se defensarien molt bé i que '1 posarien al corrent dels movi¬ ments de r enemic; i, no obstant, al cap de tres dies els paers se 'n anaven a Balaguer per a demanar forces al General de Felip IV (1). Les tropes castellanes capitanejades pel virrei Cantelmo fortificaren la nostra ciutat, fent també moltes correries que desconcertaven a La Motte, el qual estava observant des de Cervera tots els moviments d' aquelles, i en la mateixa pobla¬ ció residia encara aprimers de novembre quan li arribà un ofici de la còrt de França en que li era comunicada sa destitució i el nomenament de Virrei en la persona del Comte d'Harcourt (2), personatge de notables qualitats, el qual imprimí un fort impuls a la causa francesa, que estava molt abatuda. Aixis com a l'aparició del general Silva en T exèrcit de Fe¬ lip IV segui una serie d'intéressantes victories sobre les armes català-franceses, de la mateixa manera l'elecció d' Harcourt fou per a aquestes un auguri de nova prosperitat. Arribat 1' esmen¬ tat Virrei de França amb 12,000 homes i poderosa artilleria, s' encaminà desseguida cap a 1' Urgell, i essent ja a Montserrat a 19 d'abril rebé la nova de la retició d' Agramunt, victoria que se r atribueix an ell mateix, no obstant haver-la guanyada el Comte de Chabot. Volia el Virrei castigar personalment i amb gran rigor als habitants «per lo mal exemple que ells han donat (1) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 128. Dec fer constar aquí el senti¬ ment que tinguí, en cercant a 1' arxiu d' Agramunt proves de les relacions que mantingué aquesta vila amb Balaguer, veient com han desaparegut d' aquell arxiu en les dues darreres centuries tants documents que 'n feien un dels prin¬ cipals arxius del Comtat. (2) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 252. 258 CAi'iior, VIU »en cridar al enemich», però aquestos delegaren a Fra Ignaci Ferrer, Guardià del convent de Sant Bonaventura de la matei¬ xa vila, per a que anés a implorar sa clemencia (1). El dia 2 de juny arribava Harcourt a Guissona, des de on comunicà la presa de Roses que, segons ell, valia tant com tot quant tenia 1' enemic; i al cap de quinze dies, havent passat fins a Camarasa, trobà l'exèrcit den Cantelmo en 1' esplanada que uneix Llorenç amb Gerp: T exèrcit de Felip IV hi fou derro¬ tat en dos colossals i sangonoses lluites. Deixem-ho explicar al mateix Virrei francès: «Lo primer encontre costa al enemich »passats de dos mil homens, y aquest de tres a quatre mil »morts 0 presos, que son ses millors tropes tant de cavalleria »com infanteria, en que estan compresos casi tots los officials »majors; y penso que si Cantelmo no fos escapat nadant, »que ja no's parlaria d'enemichs». I en el post-data afegeix: «Avent desfet un numero considerable de Regiments tant ca- »valleria com infanteria, fins vuy. se son trobats pochs estan- »darts y banderes; penso que nostres soldats les retenen o que »los enemichs les han llansades dins lo riu; del que se 's trobat »o trobara ne fare part a Vs. Ss.» [als consellers de Barcelona]. Efectivament, passats tres dies, els hi trasmetía els oficials pre¬ soners i les banderes capturades, recomenant-los 'hi que an aquells els guardessen bé i que les banderes les fessen portar a París, car el rei Lluís XIV ne tindria gran satisfacció (2). Després d' aquestes grans victories Harcourt ja no pensà en altra cosa que en apoderar-se de Balaguer «Es necessari pendre Balaguer», diu el 23 d'agost als del Concell de Cent; però declara a 1' ensems que «la guarnido [de la ciutat] es molt for¬ ta», i per lo tant els hi demana gent i 200 quintars de bales. (1) Arxiu mun. Barcelona. Lletres del 19 i 21 d' abril, 11. e., fel. 61. (2) Cf. «Cart. com. orig.» de 1' arxiu mun. de Barcelona, fol. 66 seg. Fa notar Harcourt que aquesta victoria fou obtinguda la vuitada de Corpus. Es molt curiós çò que s' observa en aquesta guerra: els dos partits bel·ligerants atribueixen les derrotes dels contraris al càstic de Deu pels sacrilegis dels mateixos. altres tantes de metxa i tam¬ bé 200 de pólvora (1). L' atac a Balaguer el di¬ rigia el Virrei de Térmens estant, mentres D'Ambigny i el Comte de Chabot pro¬ curaven combatre la ma- uS teixa ciutat amb ben forní- 2 des companyies. D'Ambig- ny, sabent que era exit de "S (fi Balaguer gran nombre de ■s cavalleria el dia 22 del ma- -o .2 teix més, va perseguir-la i g li matà 0 prengué 400 sol¬ 's dats (2); i en la lluita que g Harcourt emprengué davant B Flix ne capturà vuit o nou S cents, i ne matà mes de 300, 2 si hem de creure les noti- .= cies oficials de procedencia 5 francesa (3). ■g_ Es veritat que T exèrcit .2 de Felip IV amb aquestes ^ accions, de propòsit cerca- g' des, s'impossibilitava de so- m córrer Balaguer, com go- a josament ho fa constar el I general Harcourt (4); però So no és menys cert que la .2 ciutat confiava amb la com- > (1) Arxiu mun. Barcelona, 11. e., fol. 75 i 76. (2) Ibidem, fol. 76. (3) Ibidem, fol. 78 i 80. (4) Ibidem, fol. 78. 260 CAi>íi ()L VIH petencia de son gran defensor, en Simó Mascareñas, el qual, mitjantçant ardoroses arengues, induía a les tropes assetjades i ais ciutadans en general a una heroica resistencia: an aquest militar se degué la prolongació de la defensa per espai de dos mesos. A l'exèrcit francès li arribaven continuament reforços de Barcelona (1), montres que'Is de dins la ciutat eren abando¬ nats a llurs propis recursos. El dia 29 de septembre escriu en Jeroni de Calders des de'I campament de Termens (2) que «los de Balaguer estan ab confiansa de socorro: si no'Is entra »per tot lo dia de S. Francesch, se tractara de pacte. Sa Altesa »[Harcourt] me digue dimecres que no tenien per menjar sino »pera quatre dies y que en la plaça hi havia 4,000 soldats y »tots de vint anys de servey y que estimava mes rendirlos que »guanyar Lleyda y Çaragoça Actualment estant els fran¬ huesos treballant y fent una trinxera a la part d'Urgell: Sa Al- «tesa hi ana ahir a veure lo treball y li tiraren quatre pesses; a »la part d'Ager ha manades fer unes trinxeres ab un fosso y «fortins que prenen de dalt de la montanya sobre Gerp y arri- »ben fins a Segre, de manera que tots los passos estan que no »hi pot passar sino es ab escales y rompent nostres tropes, axi «a la part de la Rapita com a la que dich de Ager, y la cavalle- »ria y infanteria estan en campanya, que es impossible entrar »una mosca que no sien descoberts; diligencies que'ns prome- hten tots bons successos». S'equivocà en Jeroni de Calders, ja que en Mascareñas escriviaa Felip IV que tenía viures per tot el més d'octubre (3), però eren tant continuas i poderosos els atacs dels france¬ sos que'I 17 comunicaven des de Madrid a altres places que, no rebent Balaguer prompte auxili, s'hauria de donar dintre (1) Arxiu mun. Barcelona, II. e. fel. 84. (2) Arxiu mun. Barcelona, 11. e. fol. 89 i 90. (3) «Memorial histórico español. Colección de documentos, opúsculos, y antigüedades que publica la Real Academia de la la Historia, tom. XVIII. Car- tas de algunos Padres de la Compañía de Jesús sobre los succesos de la mo¬ narquía entre los años 1634 y 1648» tom. VI. pàg. 174. SETGE DE IÎALA(iUEH I'EK lIAKCUUItT 261 pocs jorns (1). Aixís esdevingué, puix veient en Mascareñas r inutilitat de la defensa, va començar el parlament amb el Comte d Harcourt. Aquest donava llicencia al defensor deia plaça per a surtir amb tota la guarnició amb les condicions or¬ dinaries, però no volia admetre cap mena de pacte sobre'Is ciutadans, dient que 'Is volia degollar tots en paga de llur fello- Plan topogràfic de Balaguer deliniat per en Beaulieu en el segle xvii. nia a la Corona de França. El General castellà respongué ales-í®''j''^^^yí'! hores que ell capitulava per tots, i no podent vèncer 1' obstina-| N ció d' Harcourt, declarà que, essent ell posat com a guardal íj d'aquesta ciutat i de sos habitans, si no volia el vencedor ad-l | metre pacte amb els balaguerins sinó que havien de morir, volia ell i també tota sa tropa perdre la vida juntament amb els (2) Memorial etc. II. e. pàg. 181. 262 CAPÍTOL VIH que li erenestat recomanats (1). Termínala lletra del P. Se¬ bastià González, que s de on treiem aquestes noticies, dient que 'Is de la ciutat, en sabent l'actitut radical d'Harcourt i den Mascareñas, varen manifestar una grossa quantitat de blat que tenien amagada, amb la qual s'imaginaven poder passar fins a Nadal. No trigà tant temps enimposar-se la retició. Sembla que en Felip de Silva amb sa diplomada pogué vèncer el caràcter fe¬ rotge d'Harcourt, inclinar-lo a sentiments humanitaris i arren¬ car-li una decorosa capitulació; al menys a Madrid fou conside¬ rada aquesta com una victoria d'aquell briós general (2); lo cert és que, després de nou dies d'entrevistes i deliberacions ben penoses, el dimecres, dia 18 d'octubre i aposta de sol, s'arribà a una concordia que havien de firmar a l'endemà, a les 8 del matí; però, no presentant-se an aquella hora els dele¬ gats den Mascareñas, manà el vencedor engegar els canons contra de la ciutat. A mig-dia se firmava la capitulació en el campament francès-català i al dia següent verificava Harcourt sa entrada en I'antigua capital dels Comtes (3). Si gran havia estat el pesar que tingué França I' any ante¬ rior per la pèrdua de Balaguer, també s'exterioritzà ara, però d'una manera molt més sensible, l'alegria dels personatges principals d'aquella nació, especialment del cardenal Mazza- rino (4). Permanesqué Balaguer sota el domini de la Corona veïna des de '119 d'octubre de 1645 fins al 8 de juliol de 1652, ço és, quasi set anys; temps verament calamités per a la nostra ciutat i durant el qual demostraren els súbdits de Lluís XIV l'odi que als balaguerins professaven per la llur creixent adhesió a la còrt d'Espanya, a la qual perseveraren fidels en mig dels so¬ friments que experimentà la ciutat durant el govern militar del (1) Memorial etc. 11. e. pàg. 186. (2) Ibidem. (3) Arxiu mun. Barcelona - «Cart. com. orig.» (1645) fol. 97. (4) Arxiu mun. Barcelona. 11. e. fol. 114, 115, 118 i 119. ALTItA VOLTA LA CILTAT E> l'ODEli DELS KIIA.NCESOS 263 Baró de la Para, la tirania del qual fou causa de la conspiració i conquista de la mateixa població, realitzada amb incomparable heroisme pels propis habitans, gesta gloriosa i memorable que vaig a referir, guiat per una memoria autèntica o sia la «Res¬ posta» presentada alguns anys després per la ciutat a l'Infant en Joàn d'Austria, fill natural de Felip IV (1). Desconfiant dels balaguerins l'esmentat Baró de la Para i tement no intentessen alguna rebelMió dins la ciutat, ordenà que surtissen fóra i habitessen en la campanya i lluny de la ciutat tots els homes que fossen hàbils per aportar armes i enge- gar-les; i a fi de que no 'n restés cap dins els murs, manava a l'ensems registrar de dia i de nit les cases i seqüestrar-ne tot el blat i grans que's poguessen trobar. Pou aquesta una greu tri¬ bulació per a la ciutat i que durà molt temps, car la guarnició es¬ tava continuament a l'aguait i registrava moltes voltes rigorosa¬ ment als qui surtíen i entraven; i fa constar la «Resposta», de on trac les presents noticies, que al temps del sembrar les se¬ nyores en anant cap a les hortes se 'n portaven uns Saquets plens de blat amagats en les enagües per a donar-los als page¬ sos foragitats de la població. A la diada de Corpiis dit Sr. Baró donà llicencia a tothom per a que, entrant a la ciutat, pogués assistir a la processó solemne de la festivitat; començà la ma¬ teixa amb molta pompa i concurrencia, però quan era ja a la pujada de Santa Maria, donà ordre el maligne Governador que fessen retirar als homes que, fiant-se de sa formalitat, havien entrat i asistien a tant solemne acte, barbre precepte executat brutalment pels sargentos, car perseguiren a garrotades an aquells fins que foren a les portes de la ciutat, de manera que hagueren de deixar per terra i en la mateixa pujada les bande¬ res, les atxes i els tabernacles de les confraries; tot restà en immensa i dolorosa confusió davant de les dones esglaiades. (1) «Respuesta a la recibida en esta Ciudad por parte de don Francisco Fabro Bremurdant official major de llenguas del Sr. don Joan de Austria y su Cronista» Arxiu mun. Balaguer. Papers de la Guerra dels Segadors. 264 CAl'ÍTOL VIU Per fi, cansats els ciutadans de tantes opressions i duríssim captiveri, se posaren en tractes amb el governador de Lleyda, en Pere de Valenzuela i de Mendoza, valerós militar que sapi- gué defensar la dita capital contra tot I' exèrcit d' Harcourt. Se trobaven a Lleyda alguns balaguerins dels bandejats de llur ciutat, com el Doctor en medicina Joan B. Pujol, en Jaume Co¬ rral, en Mariàn Rey i en Francesc Pasqual, els quals totes les nits se comunicaven amb llurs companys de penes que estaven escampats per l'horta de Balaguer, principalment amb el doctor Jeroni Roure, en Joan Navarro i en Damià Ferrer. Tots aques¬ tos prepararen l'assalt a la nostra ciutat. Els tres valents Navarro, Roure i Ferrer s' oferiren a Valen¬ zuela pendre juntament amb alguns altres el pont d' per a aquesta ciutat, matant per endevant el còs de la guarda princi¬ pal. Semblant-li al Governador massa arriscada aquesta empre¬ sa, escrigueren aquells a Sa Majestat a fi de que 'Is hi fos faci¬ litat ço que tant justament demanaven. Atesa llur suplicado, resolgué en Valenzuela que 'I Sargent major de Lleyda amb 300 homes de peu s'amagués prop del pont de Balaguer i pre¬ cisament en el .convent de Sant Domingo, mentres que uns 80 de cavalleria havien d'esperar-se als voltants de Vallfogona, arrambats a uns corrals i certes cabanes de pastors. Era el 7 de juliol de 1652 quan foren posats en execució aquestos preparatius. A Sant Domingo hi dormien molts dels foragitats; aixis és que fou fàcil donar entrada a la tropa per una porta falsa, essent àdhuc afavorits de la circumstancia de trobar-se en el forti i fortificacions del cap del pont no més que tres francesos que foren apresonats a l'instant. Dies enrera el capità de la guarda de Balaguer havia tingut confidencia de que gent armada de Lleyda intentava atacar el pont, per açò feia registrar tots els dies dit convent, però els encarregats de complir aquestes ordres si bé examinaven les celles, esqua- drinyaven els cellers sense oblidar-se dels altars i sagrestia, no obstant cap cura tenien de les golfes ont estaven ocults no pocs dels conspiradors; per altra part la cavalleria que recorria la HEROICA RECOXQUISTA DE LA CIETAT 265 campanya tampoc trobà als qui estaven amagats prop de Vall¬ fogona. Veient elgovernador de Balaguer que no 's presentaven els qui, segons informes, havien d'atacar la ciutat, manà reti¬ rar la gent que guardaven el pont i, tancats tots els rastells del mateix, permanesqué ell fóra davant la creu de la placeta de Vista de Balaguer en el segle xvii. Dibuix den Beaulieu. Sant Domingo. Els qui eren dins el convent estona ha que es¬ taven a l'aguait i, veient al Governador prop de Sant Domingo, corregueren a l'esglesia a tocar a missa per a veure si entraria a oir-la, puix era entre vuit i nou hores del matí, i aixís mentres¬ tant podrien tal vegada pendre la ciutat; prevenció que no 'Is donà resultat ja que '1 Governador se 'n tornà al cap de poc a la ciutat fent tancar altra volta els rastells del pont. Pocs moments després surti un frare del convent de Sant Francesc en direc- 266 CAPÍTOL VIH ció Bellpuig, al qual pregaren els conspiradors que retrocedís a a la ciutat fes obrir els rastells, donant per excusa que s' havia oblidat de quelcom que a sa cel'la tenia, i d'aquesta manera darrera d'ell entrarien les set persones que ho havien promès an en Valenzuela, les quals eren totes naturals de Balaguer, ço és, en Tomàs Mata, en Joàn Navarro, en Jeroni Roure, en To¬ màs Carrasco, n'Isidre Almaçora, en Joàn Castells i en Joàn Sarraqueria; tots portaven amagades llurs pistoles. Tampoc tingué èxit favorable aquest intent a causa d'oposar-se resolta- ment els de la guarda a que passés ningú sense autorització, segons r ordre severa que del Governador tenien. Per fi arribà un criat d" un capità voluntari, qui estava de guarnició a la pla¬ ça, amb un sac de palla que havia d' entrar, per lo qual els set esmentats determinaren posar desseguida en pràctica llur pro¬ jecte, costés lo que costés. En obrint al criat les portes del pri¬ mer rastell s'hi abalançaren els conjurats i donant la senyal de foc engegaren llurs pistoles contra els oficials i soldats que en nombre de nou estaven de guarda en el primer rastell del pont i els mataren a tots. En Joàn Navarro i en Jeroni Roure corre- gueren cap a la segona porta i, després de caure el centinella d'un tir certer i mortal, arribaren a dominar la porta interior del pont, ferint abans al capità de la guarda, el qual, com pogué, provà de tancar la porta, però no li fou possible ajustar-la del tot a causa de 1' extraordinaria força den Jaume Corral i den Jaume Mata, que amb vertiginosa lleugeresa s' hi abalançaren i mantingueren la porta mig tancada; per aquesta obertura adre¬ çaren llurs armes contra els qui servien en la guarda principal i, aquestos caiguts en terra, restà el pont guanyat. Mentrestant acudi la gent que era a Sant Domingo, ço és, els paisans i la tropa; quatre companyies castellanes amb els capitans en Pere de Torres, en Pere Bayarte, en Carta i en Jeroni Roleta; tres companyies de miquelets amb els capitans en Coll de Bellcaire, en Comparo de Puiggròs i el batlle de la mateixa vila; les com¬ panyies den Gabriel Vazquez i den Lluis de Haro, manada aquesta darrera pel tinent comandant, en Josep Osorio; alguns iiEuüiCA uecoxyrista i)E la ciutat 267 voluntaris de Fraga i altres cinquanta de Balaguer; tots plegats formaven el nombre de 300 de peu i 80 de cavall. Conquistat el pont i entrada que fou la tropa, uns 30 homes de la ciutat pujaren pel camí tot cobert que anava directament del pont fins al quartel i d'aquest al castell (1), a la part del mig-dia, pera pendre l'entrada de la ciutat d'aquella banda. Sostingueren aquestos valents a les portes de la fortalesa una lluita tremenda amb els francesos de dins; per fortuna després de mig quart de combat, se sentí un viu tiroteig a la part del Sant Crist: era el bon Josep Roger, qui amb sos companys vo¬ luntaris, també balaguerins, arribava del monestir de les Parre- lles, on s' havia amagat per ordre del Governador de Lleyda per atacar en el moment oportú als francesos per la banda de les fortificacions que miraven a Almatà. Al cap d'un quart de desesperats esforços en Roger s'ensenyoría de dites fortifica¬ cions en cridant ple d'entusiasme <'Visca Espanya». Tota la ciutat, fins les dones i nens, pujà cap al Sant Crist portant material per a pegar foc a les portes del castell; per lo qual, tement l'enemic ésser víctima del furor del poble, dema¬ nà parlament enlairant un drap blanc el Sargent major de la plaça, Mr. Torcha; i, arranjat el pacte de capitulació amb en joàn Salamanqués, entraren els nostres amb indescriptible en¬ tusiasme al castell, retirant-se a l'ensemps els francesos a San¬ ta Maria, on fou firmat un nou conveni abans de lliurar la ciu¬ tat. En lo bell cim del castell fou cremat un barril de pólvora, que era la senyal convinguda amb el Governador de Lleyda per a indicar la retició de la fortalesa, vista la qual vingué en Valenzuela precipitadament amb 200 homes de peu i 50 de ca¬ vall, i no volent ratificar la capitulació concordada entre 'Is dos Sargentos majors, ne redactà un altra amb el Baró de la Fara. Isqué la guarnició francesa, composta de 500 infants i 70 cavalls, amb les armes, la metxa encesa i les banderes desple- (1) Encara se trobaren fa pocs anys troços de volta d'aquesta drecera al darrera de les cases del carrer del Pont. 268 CAI'ITOI, VIII gades, però sense l'artilleria. Aixís terminà la presa de Bala¬ guer, realitzada pels mateixos habitants. Tant gran fou l'esglai que aquesta conquista de Balaguer produí als francesos, que'l general Saint-Andrieu, en arribant-li la trista nova mentres estava lluitant en la capital del Principat, corregué al punt cap a la nostra ciutat pensant que la guarnició retirada a Santa Maria continuaria valerosa la defensiva, però aquesta vinguda de dit General no canvià la situació de Bala¬ guer i fou causa d" una victoria de F exèrcit felipi a Barcelona, car els francesos s'havien possessionat, després de forts com¬ bats, del forti de Sant Joàn dels Reis, però, en marxant Saint- Andrieu, els castellans pogueren fàcilment recuperar-lo. Restituida aquesta ciutat de Balaguer a Felip IV, se formà un terci compost de 600 ciutadans de la mateixa i se escrigué al Serenissim en Joàn d'Austria a fi de que S. A. manés pro¬ veir aquesta plaça i estengués patentais per als oficials i Sar¬ gent major que foren elegits, çò és: el Paer en cap. Coronel; en Josep Sala d" Ossó, Sargent major; Capitans, el Dr. Gaspar Carvi, el Dr. Josep Pastor, en Josep de Berenguer i el Doctor Joàn B. Pujol. Alferis-Coronel ho fou en Joàn Navarro. Per a completar l'historia de la Guerra dels Segadors en aquesta ciutat resten encara algunes gestes realitzades pels balaguerins després de la presa de la població, les quals anem a referir breument. Després de l'acció heroica del 8 de juliol de 1652, de que acabem de parlar, en Joàn Salamanqués desti¬ nà n' Andreu Urbino, capità d'infanteria, amb alguns naturals de Balaguer a Camarasa, per a que guardessen el castell i pont d'aquella vila, contra la qual indignat Mr. de Saint-Andrieu llançà ses tropes, assetjant-la tant poderosament que al dia se¬ güent, 24 d'agost, Urbino ja estava a punt de capitular amb totes les forces de la plaça desconfiant de rebre socors; però de sobte arribà en Salamanqués amb una companyia i, atacant les fortaleses enemigues de la banda del pont, després de pendre un forti que estava entre '1 castell i el pont, posà en fuga al francès. I'l DE EA (il'EKKA DELS SE(iADt)K.S 269 Semblant expedido fou adreçada a Castelló amb 600 ho¬ mes, dels quals 200 eren de Balaguer, altres tants de sa ve¬ gueria i els restants de l'exèrcit del rei en Felip. El castell de la dita vila fou assetjat, i per més que'l defensor de la plaça, Mr. de Figue, amb sos 80 soldats d'infanteria fes prodigis de valor, passats tres dies hi feien els soldats del Rei Catòlic llur entrada triomfal i, avençant gojosos amb tals victories, en 12 dies tornaren Ager a 1' obediencia d'aquell monarca. Al cap de poc temps emprengueren els balaguerins una campanya de conquista que, si fou arriscada al principi, son èxit colossal provà que estigué ben dirigida i felisment execu¬ tada. Se formà una companyia de ciutadans sols amb l'intent de pendre les poblacions de l'Urgell i de la Segarra que enca¬ ra restessen fidels a la potencia veïna; s'encaminaren aquells cap als dits llocs amb brius jovenils i amb el fervor de creuada, car els acompanyava un noble de la ciutat, ço és en Pere d'Aguilar, el qual portava un estandart amb l'imatge del Sant Crist de Balaguer. De resultes d'aquesta expedició se separa¬ ren del partit francès totes les poblacions de dèu llegües a l'en¬ torn de la nostra ciutat. A r any següent, havent els francesos assetjat la ciutat de Girona, manà en Joàn d' Austria que Balaguer concorregués a la defensa d'aquella plaça, lo qual fou complert mitjantçant un terci de 105 homes de la ciutat, que anava capitanejat per en Gaspar Carvi; auxili que resultà en gran manera profitós a les armes de l'Infant. Alguns mesos abans havien ja caigut en poder de Felip IV Mataró, Canet, Calella, Sant Feliu de Guixols i altres pobla¬ cions importants; la mateixa Diputació, que residia aleshores a Manresa, reconegué al monarca castellà, i després d' un llar- gissim setge fou guanyada Barcelona el dia 11 d'Octubre de 1652. Havent el Rei confirmat els furs catalans, si bé amb algu¬ nes reserves, se sossegà quasi del tot el pais, i si algunes tro¬ pes franceses prengueren encara Puigcerdà, Berga i Seu d' Ur¬ gell, no portaren aquestes accions greus conseqüències. El po- 270 CAPÍTOL VIH ble volía la pau i aquesta fou firmada entre França i Espanya l'any 1659; és la nomenada pau dels Pirineus. Aixís terminà aquesta guerra gegantina que demostrà d" una manera tant eloqüent I' esprit de llibertat i la vida intensa del poble català, per quals ideals vessà un riu de sang. En quant a Balaguer, teatre de tantes lluites, podem dir que sofrí durant aquesta campanya un veritable desastre en les cases i en les terres; entre altres tristes despulles d' aquesta guerra hem de consignar I' enrunat poblet del Corp (1). No tenim noticies concretes de lo que després passà a Bala¬ guer durant les guerres suscitades en la nostra nació contra França de l'any 1684 fins a 1697; solzament ens consta que'Is enemics prengueren en 1692 algunes fortaleses de les vegue¬ ries circumveïnes. A totes a les devastacions i mals de la gue¬ rra,entre'Is quals s'ha de comptar la caiguda de Barcelona en poder dels francesos én 1697, posà fi la pau de Riswik d'aquest mateix any. Els pergamins més recents posseeix la nostra Casa que Ciutat procedeixen d'aquesta monarquia de Felip IV: són dos privilegis otorgats a la població. Els paers i prohomes demana¬ ren a r esmentat monarca que concedís una almoina al santuari del famós Sant Crist, objecte en aquest temps de continuats pelegrinatges i molt estesa devoció (2); li pregaven ademés que fos de son reial beneplàcit confirmar les exempcions de que gaudia la ciutat fins al començament de la Guerra dels Segadors (3), i finalment li suplicaven que, en recompensa dels serveis prestats a S. M., tingués a bé condecorar a Balaguer (1) Cf. Ordenacions de la confraria de S. Miquel del Corp. Arxiu de la nostra Casa Ciutat. (2) Se pot veure la devoció de la familia reial al Sant Crist de Balaguer en els diplomes de l'arxiduc Felip i Maximilià d'Àustria, de Carles I (V), dels Felips 11, III, IV, de Carles II, de Ferràn VI i de Carles IV, que's conserven en 1'ar¬ xiu del mateix santuari. El de Felip II se guarda també en 1'arxiu mun. perg. 11. n. CLXVI. La butlla de Paulus III: ibidem, n. CLllI, i també arxiu del Sant Crist. Sobre'Is pelegrinatges i visites dels pobles de les comarques veines se trobarà quelcom en els llibres de 1' arxiu de S. Josep d' aquesta citat. (3) Vegi's 1' arxiu Cor Aragó. Reg, 5511, fol. 123 i 126. I'HIVII.KCIS DE FELIP IV 271 amb un títol honorífic. A tot accedí voienterós el rei Felip en expedint a l'efecte dos diplomes el dia 31 de janer de 1664 (1). D' aquest moment ençà la nostra ciutat té per honor usar sem- el títol de Molt Lleial. (2). I ja que acabem d'esmentar la magnificencia d'aquest sobi¬ rà a favor del Sant Crist, completarem el quadre consignant al¬ tres noticies interessants, referents a dit santuari i al contiguu monestir de Clarisses. Mancant la familia comtal d'Urgell, innata protectora de aquell monestir, i sobrevenint àdhuc altres moltes penalitats, el patrimoni del mateix i les almoines anaren desapareixent a poc a poc i a l'unisson minvà paulatinament el nombre de les mon¬ ges fins a extingir-se la familia religiosa, per lo que, deshabitat el convent, no trigà pas gaire en quedar réduit a un munt de runes. Els paers de la ciutat començaren a reconstruir-lo 1' any 1617 i, passat un lustre, pogueren obtenir autorització per a in¬ troduir-hi una comunitat de Franciscanes, com abans, però de la Regular Observancia, car les anteriors eren Claustrals. Vingueren per a la restauració tres Religioses del monestir de Santa Clara de Tarragona. De tot açò donen fè dues ins¬ cripcions en pedra, que 's veuen gravades en les parets exte¬ riors de dit monestir, i són del tenor següent Ciüitas Balagarium Monialium istud cœnobium condidit cujus aedificium incohatum fuit IV nonas mati anno a Virgíneo parta 1617, Consulibus existentibus (1) Arxiu mun. Balaguer, n. 67 i 68. (2) Pieyàn de Porta diu equivocadament que fou en Ferràn d'Antequera qui otorgà a Balaguer aquest títol. La ciutat 1' usava alguns anys abans del privilegi de Felip IV, és veritat, però era com els d' altres ciutats que espontଠniament se titulaven, per exemple «Molt constant i lleial», «Vila fidel», com Perpinyà; «fidelíssima» (Tortosa); però el privilegi reial en tal sentit és certa¬ ment de Felip IV. Porten avui idèntic títol entre altres ciutats Toledo, Vitoria, Zamora, Saragossa, Segovia, Lleyda, Pontevedra, Murcia, Girona, Bilbao, Ciu- tat-Reial, Córdoba, Palna, Guadalajara, Pamplona, Lleó, Corunya, Cuenca, Avila, Cádiz, Soria, Sevilla, Granada, Jaén i Sant Sebastià. 272 CAPÍTOL VIU Magnifias Francisco Tarros, Medi¬ cina Doctore, Baptista Gomar cive. Francisco Botella, Bartholomeo Salvat de República optime meri- tis. S. P. Q. B.{\) A 21 de Mars 1622 essent Paers de Aquesta ciutat de Balaguer los magnifichs Pere Morato, Miquel Alçamora, Hyeroni Spert y Ma theu Garrofer Patrons del Pre sent monestir de Santa Clara de Almata foren tretes ab autori tat apostòlica del monestir de Santa Clara de Tarragona y in troduides en aquest per fundado res sor Beneta Casals abadesa sor Dorotea Palau vicaria y sor Serafina Montaner mestre de Novissies. En aquest mateix temps, considerant 'la pietat dels bala- guerins l'innombrable concurs que visitava al Sant Crist i l'in¬ tensa devoció que per totes les regions d' Espanya i Sicilia se despertava envers tant miraculosa imatge, procurà que l'esglé¬ sia fos engrandida i embellida, i, una vegada restaurada, acu¬ diren les autoritats locals al rei en Felip IV a fi de que autorit¬ zés la trasllació de la santa imatge, a lo què respongué ple de gaubança dit monarca adreçant a 1' ensems al Prelat de la Diò- La ciutat de Balaguer edificà aquest convent de monges, quai edifici (1) fou començat ei 3 de maig de 1617, dei part de ia Verge; èssent Cònsols eis Magnífics Francesc Tarrés, Doctor en Medicina; Joàn Baptista Gomar, i eis ciutadans Francesc Botella, Bartomeu Salvat, benemèrits de ia República. S. Y. P. B. PHlVIt.ECIS DE l ELIP IV 273 cesi r ermosa lletra que transcric aquí literalment. «Sr. Obispo »de Urgel. Rdo. Cristo Padre, de mi consejo: Los Patieres en »de la Ciudad de Balaguer, de Vuestra Diócesis, me han supli- »cado fuese servido mandarles dar licencia para pasar la Ima- »gen del Sto. Cristo que tienen, de la Capilla en que está a la nueva que se ha » labrado. Y entendiendo quan del servicio de »N. Sr. y Gloria suya ha de ser esto, y que con ello se acre- »centará la Devoción de tan grande Santuario, he tenido por »bien de dar dicha licencia como se lo escribo a los dichos »Paheres y al Plebano, Canónigos y Clérigos de la Iglesia de »aquella ciudad. Encárgoos mucho que por Vuestra parte, pues »es propio de Vuestro ministerio, favorescais y ayudéis a esta «translación, para que se haga con toda la solemnidad que se «pudiere, para mayor honra y Gloria de Dios. Dada en Ma- «drid en 25 de Abril de 1617. Yo el Rey (1). Fatxada del santuari del Sant Crist. Aprofitant l'anada de Felip IV a Monçó en 1622, amb motiu de les Corts que allà havia de celebrar, els paers de Balaguer demanaren al mateix monarca que 's dignés visitar sa amada (1) Arxiu del santuari del Sant Crist, doc. de Felip IV. IR 274 CAPÍTOL VIH ciutat i enaltir amb presencia l'acte de traslladar el Sant sa Crist al nou major, ricament decorat, a lo que accedí be- altar nignament el Rei. Se celebrà, doncs, la festa el 22 de març de 1622 amb assistència de S. M., de son germà en Caries, de r Exm. Sr. Comte d'Olivares, del Marquès de Liche i altres Grans d' Espanya, com ho fa notar una làpida de la mateixa època, que encara existeix en l'interior del temple(1). En el mateix segle xvii se fundaren en la nostra ciutat el convent de Carmelites Descalços i el col'legi de PP. de l'Es¬ cola Pia. En virtut del testament den Josep Roger, otorgat a 15 de septembre de 1677, pogué establir-se en aquesta població, el dia 18 de maig de 1678, una comunitat de Religiosos del Car¬ me. Morta Ana Pujol, viuda de 1' esmentat Roger, i esdeve¬ nint altres circumstancies, que seria tasca molt llarga el contar¬ ies, foren defraudats els Carmelites de part de la dotació, lo qual ocasionà que procedissen amb lentitut les obres, fins que alguns anys més tard el notari en Josep Trilla els legà tots sos béns juntament amb l'escrivania de la còrt del Veguer i del Batlle d' aquesta ciutat, que tot plegat equivalia a alguns milers de ducats. S'instal·laren interinament en certa casa, propietat de 1'11"- lustre Dr. Gaspar de Portolà, que fou modificada en forma de convent amb una esglesieta pel culte, essent ambdós dedicats a la Doctora del Carmel, Sta. Teresa de Jesús. Allà visqueren per espai d'alguns anys mentres s'activaven els preparatius per a la construcció del convent i de 1' esglesia que avui encara resten en peu. El dia 30 de juny de 1682 se col'locà la primera pedra de la casa, essent Prior el P. Segimón de 1' Esperit Sant, i el 7 de maig se repetí la mateixa cerimònia per a 1' esglesia amb gran concurs de poble; tenia aleshores el govern de aque¬ lla comunitat el P. Joàn de Sant Bonaventura. Però com moriren els fundadors i vingué ben prompte la Guerra de Successió (1) Hi ha qui creu que l'actual altar major de Sant Salvador fou l'antic d' Alraatà, ont era venerada l'imatge de la Verge baix aquesta advocació. FUNDACIÓ DEL COL LEGI DE L' ESCOLA PIA 275 no's pogué decorar el temple, que havia estat cobert l'any 1704, fins passats molts temps (1). Innombrables dificultats trobaren els Carmelites en la nova morada, ja que '1 convent els hi resultà tant insalubre que n' en- malaltiren tots els membres de la mateixa comunitat i molts ne moriren; aquesta fou la de Capitol se pensés causa que en un fins en abandonar la fundació de Balaguer, malgrat els 10.000 ducats que s' hi havien invertit. Superada aquesta contrarietat, ne experimentaren els moradors d'altres, que venien de part dels ciutadans i fins d'alguns que estaven obligats a protegir- los; tot ho venceren amb l'auxili del Rei (2) i del bisbe d'Ur¬ gell, Exm. Pere Copons, que 'Is otorga sempre generosa pro¬ tecció. L'esglesia de Santa Teresa, que actualment serveix de par¬ roquia, presenta la forma de les demés de V Ordre, especial¬ ment de la de Gracia, amb el creuer, capelles amb passadiç, cornises elegantes, voltes neo-paganes, cúpula central espaiosa i cupuletes als costats. El retaule major és una barreja de re¬ naixement pagà i de barroc; contenia abans en son centre l'imatge de Sta. Teresa, a qui fou dedicat aquest temple, que avui porta el nom de S. Josep per l'especial culte que an aquest Patriarca donaren els Carmelites de Balaguer seguint la glorio¬ sa tradició de llur Ordre. El claustret, que's avui caserna de la Guarda Civil, se dis¬ tingeix per sa senzillesa i ajustades proporcions (3). Del novembre de 1699 és la fundació del col·legi de Reli¬ giosos de l'Escola Pia. Tingué lloc el conveni entre '1 represen¬ tant de dita Religió, P. Sebastià de la Passió, i la nostra ciutat el jorn mateix del Sant Crist d'aquell any; en els capítols que's (1) «Anales de los Carmelitas Descalzos de la Provincia de S. José en el principado de Cataluña, escritos por el P. Fray Juan de S.José, — tortj. 1. n. 1923 seg.-Vegi's 1'arxiu mun. Balaguer. Dep. 111. Est. P. n. 40. (2) El curiós pot consultar el document del Reial Patrimoni (Barcelona), Cla. 2.^ A a fol. 117. (3) Per a més detalls se pot llegir 1' obra del Dr. Barraquer «Las Casas de Religiosos de Cataluña en el primer tercio del siglo XIX. Barcelona» (1906) tom. 11 pàg. 495. 276 CAPÍTOL VIH feren se comprometía l'Ajuntament a donar tots els anys 300 lliures barcelonines i 50 quarteres de blat per al manteniment de 8 Religiosos i també s'obligava a construir-los'hi casa i es¬ glésia ben capaces. Arribats que foren els fundadors a Balaguer el juny de r any següent, la ciutat els hi feu donació de l'antic casal o pa¬ lau dels Comtes d' Urgell per a Casa d' Estudis, ont hagueren de passar infinites incomoditats a causa de l'estat runós del lo¬ cal. Ja'l més anterior a la vinguda dels primers Escolapis esde¬ vingué, segons apar, alguna dificultat per a la dita fundació, puix la Paería i el Consell de la ciutat en la sessió del 26 acor¬ den procurar «que vagi lo P. delegat de la Escolapia a Barcelo- »na per veure si pot alcansar la llicencia del Sr. Bisbe de Ur- »gell per fundar dita Religió en la present ciutat Un colegi per »lensenyansa y educació dels fills de la present ciutat» (1). Aquella primera casa era interina, per açò el Consell de la ciutat ordenà desseguit que se procedís a la construcció d'una de nova, que fou començada el 12 del mateix més de juny amb la col·locació de la primera pedra, cerimònia a que hi assistiren les autoritats i gran concurs de poble. El dia 9 d'agost pre¬ guen els paers al P. Delegat que passi a la capital del Principat a fi de suplicar a la Corona dongui auxili eficaç a la continua¬ ció de les obres, i a l'ensems determinen que 'Is Religiosos ha¬ bitin «en una casa de la Paheria mentres se resolt lo dupte de la »casa de estudis.... fins que tinguen casa dessent». Aquesta segona morada la tingueren els Escolapis a la plaça de Sant Salvador. Durant la Guerra de Successió, que tants greus mals causà a la ciutat, els Pares d' aquesta Religió hagueren de fixar llur residencia a casa del Dr. Mor i celebrar els Divins Oficis en (1) Per als documents referents an aquest col·legi pot veure 's 1' arxiu mun. d'aquesta ciutat-Depart. Ill, est. P. n. 4 (1699-1859) i també l'arxiu de lacasa. Consulti 's además 1' obra del P. Llanas «Escolapios insignes por — supiedad religiosa desde el origen de las Escuelas Pias hasta nuestros dias.» Madrid (1899) tom. 11 pàg. 306 seg.> ku.ndack'i del col·legi de l' escola i·ia 277 l'esglesia del Miracle. Per fi, devorades pacientment pels Reli¬ giosos infinites tribulacions, enles quals se manifestaren la vir¬ tut d'aquestos i l'amor que'Is portaven els balaguerins, se po¬ sà la primera pedra de l'actual col'legi, i el dia 29 d'abril de 1775 se començava també l'eleganta esglesia que avui existeix, de tres naus, d'estil renaixement en son interior i barrroc per fóra, ornada amb esvelta cúpula. Església i col·legi dels I^F. Escolapis Com asenyal de l'unió queen l'esdevenidor havia d'exis¬ tir entra l'Escola Pia iBalaguer dec fer constar que 'I gran fun¬ dador de la mateixa Religió, Sant Josep de Calassanç, començà en aquesta ciutat sa carrera sacerdotal, puix fou ordenat a l'es¬ glesia del Sant Crist, i també notaré que Balaguer fou de les primeres ciutats de Catalunya que obrí sos braços a dita Re¬ ligió. Han viscut en aquest col'legi, durant sos dos segles d'exis¬ tencia, no pocs Escolapis de singular virtut i ciencia elevada, com se pot veure en l'obra esmentada «Escolapios etc.» CAPÍTOL NOVE Balaguer durant la dominació borbónica Carles 11, fill deFelip IV, morint en 1700 sense fills, deixà la corona a la Casa de Borbó, que regnava ja a França. Natu¬ ralment aquesta preferenciaferí els sentiments de la familia imperial d'Habsburg o d' Austria, la qual tractà d'invalidar aquella disposició o combatre sa realització amb la força de les armes. Les paraules de l'ambaixador espanyol a Versailles «Ja no hi més Pirineus, ja tots som uns, francesos i espanyols» res¬ sonaren amb fatídic accent en les demés cancelleries europees, les quals temien ja el formidable poder que anava a adquirir França. A fi d' oposar-se an aquesta potencia, a 7 de septem¬ bre de 1701, se firmava a La Haia una aliança entre Austria, Anglaterra i Holanda a les qual s' hi juntà la Dieta Imperial, i a r any següent totes declararen la guerra a Lluís XIV i a son nét Felip V. Els aliats trobaren un fortíssim apoiament en els catalans, que conservaven encara fresques les injuries i els afronts re¬ buts de la potencia veïna durant la guerra de 1640-1659 i les posteriors, i temien amb fonament el govern d'un monarca que havia d'ésser un instrument de l'absolutista i centralitzador Lluís XIV i per lo mateix una continua menaça als furs de la terra, que ja costava treballs mantenir; per açò se declararen tot seguit a Barcelona i per tot Catalunya nombrosos i intrè¬ pids partidaris de l'Arxiduc d'Austria. Quan, doncs, l'esquadra anglesa se presentà a la capital del Principat en 1704, cobraren 280 CAI'ÍTOL IX valor els seguidors den Carles (III d'Espanya i després VI d'Alemanya), de manera que ja a la primavera de l'any se¬ güent esclatava la sublevació a Vich i a l'octubre del mateix any, després de dos mesos de setge per l'esquadra anglesa i forces terrestres, se retia Barcelona, on el 26 feia sa entrada triomfal l'Arxiduc. Mentrestant eren guanyades per al mateix príncep Figueres, Girona, Lleyda, a les quals seguiren Valen¬ cia i altres ciutats importants: entre aquestes hi hem de comp¬ tar, des de 1705, a Balaguer. Però aquesta guerra significa per a Catalunya una època de calamitats, una veritable pluja de llangostes, segons una frase de cert historiaire, car en totes les comarques del Principat hi pul·lularen estols de francesos, anglesos, alemans, holandesos, portuguesos i castellans, ademés dels somatens alçats, mique- lets, fusiliers i paisans armats, que tots plegats oferien al pais un quadre de desolació i d'extermini indescriptible. Balaguer a les primeries de la guerra estigué talment inde¬ cisa sobre'i partit que havia d'adoptar que havent-li estat co¬ municat a darrers de 1700, des de Madrid, que S. M. manava venir soldats per a que'Is col·loquessin a la nostra ciutat, els paers acordaren que aixis s'afectués allotjant-los en les caser¬ nes de la població (1). Més a 15 de septembre se presentà aci n'Antoni dels Valls, representant dels nobles en Manel dels Valls i en Miquel de Subies, manant, en nom de l'arxiduc en Carles, als paers de la nostra ciutat que acceptessin al moment la sobirania d'aquest senyor, altrament els 4,000 homes que portaven devastarien les hortes i els poblats i assaltarien la ciutat, abandonant-la al saqueig i a l'espasa crudel, i a fi de que 's resolguessen a subjectar-se mostraven autògrafs del ma¬ teix monarca austriac. Aixis ho acorda la Paeria veient que la ciutat no podria resistir a tantes forces, com ho fa constar l'acta de la sessió que en aital jorn tingué l'esmentada corporació. (1) Llibre de Consells de la ciutat de Balaguer - Sessió del 19 de dit més. Arxiu Casa Ciutat. 281 llALAGt'Ell l>Elt L'aUXIDUC més ho practicà solzament amb la condició essencial de que Carles III jurés conservar els furs i bones usances dels bala- guerins. Balaguer, doncs, reconegué el dret del Príncep d' Habsburg i s'hi adherí amb tota sinceritat, reportant-ne immediats aventat- ges, com la fortificació del castell i dels murs, començada a pri¬ mers l'any següent; també pogué assolir aleshores proba¬ de blement la jurisdicció mixta, que tant demanava el Consell al Rei li fos concedida com la obtingué Tortosa, car al·legava que la nostra població ne tenia més fretura que aquella (1). Debem, no obstant, fer constar que Balaguer s'imposà notables sacrifi¬ cis per la causa de I' Arxiduc; ja 'I 5 d'octubre una lletra den Miguel de Subies demanava 150 homes per a l'exèrcit, a lo que accedí la ciutat, si bé al moment sols pogué armar-ne cinquan¬ ta (2). Lleyda s' també fortificant durant els mesos de janer anava i febrer de 1706 amb la constant activitat que era d' esperar del general Coningam, sobre tot mitjantçant la circunstancia que la ciutat oferia més de 200 homes per a dit objecte. Se traballava amb frenesí i precipitació, puix se temia que molt en breu tin- guessen allà lluites colossals, com havia esdevingut en les al¬ tres guerres del Principat, i realment el Langrav d' Hassau, ge¬ neral den Carles d'Austria, comunicava a 18 de març que I' enemic era ja a la vista de ses tropes (3). L' èxit de les armes fou favorable a l'Arxiduc de manera que a primers de juliol feia sa entrada triomfal a Lleyda, on comparegué el noble en Francesc de Portolà per a presentar, en nom de la nostra ciu¬ tat, a S. M. els fidels homenatges dels balaguerins (4). Tingué en Carles per a nostra població paraules encomiàstiques a les quals correspongué aquesta amb nous sacrificis: una prova dels continuats treballs que la nostra població esmerçà per la cau- (1) Llibre de Consells de Balaguer, 11. e. (1706) (2) Sessions del 5 i 8 d'oct. Llibre de Consell, 11. e. (3) Arxiu mun. Lleyda; Consells Generals, 3 de juliol d' aquest any. (4) Llibre de Consells de Balaguer; arxiu de la mateixa ciutat. 282 CAl'í rOL IX sa de r Arxiduc la traiem del diploma verament honorífic que '1 mateix Carles adreçà la mateixa ciutat el juny de 1706 abans a de marxar de Catalunya en direcció a terres aragoneses (1). La confusió més completa imperava en la major part de les ciutats; un jorn eren preses pels austríacs, l'altre les assaltaven els francesos. En les darreres setmanes de l'any 1706 algunes companyies de la nació veïna penetraren en el Principat ocu¬ pant l'Empordà, la Cerdanya i part de l'Urgell; però aixecant- se els somatens capitanejats per alguns valerosos nobles les de¬ rrotaren completament. Semblava que la causa de l'Arxiduc anés a triomfar, puix a Catalunya, Valencia i Aragó obtenia tot sovint, notabilissimes victories; més de sobte esdevingué al Príncep d'Habsburg la derrota decisiva que sofrí prop d'Alman- ça a 25 d'abril de 1707, i aquesta acció, que tanta gloria oca¬ sionà al sortós Borbó, fou per als aliats i més per a la causa ca¬ talana un colp mortal, com ho observen algunes comunicacions dels pobles, que tenim davant la vista. La victoria assolida pel rei Felip V en en el bell mig d' Es¬ panya portà amb si la turbació a l'exèrcit català i fou seguida de la caiguda de moltes ciutats del Principat en poder les armes borbòniques. Balaguer experimentà ben prompte les conseqüències de la gran victoria de Felip V. Lo que més angoixa causava a la nos¬ tra ciutat era la poca confiança que l'inspiraven les armes es¬ trangeres que l'havien de protegir, de manera que'1 22 de juny els nostres paersdeclaraven amb greu tristor als concellers de Barcelona que llurs majors enemics eren els qui passaven per defensors, ço és, les tropes auxiliars portugueses talment ple¬ nes de covardia que, constantde 2300 soldats, fugiren davant d'alguns batallons enemics, que estaven propi^el Cinca, i corre- gueren sens parar fins passada que hagueren l'horta d'aquesta nostra ciutat. Per aquest motiu els mateixos paers recomanen a (1) El destinatari del diploma reial és el Veguer de Balaguer. Son text, tret de les Memories manuscrites de les Avellanes, el transcric en l'Apèndix II n.° LXIX. 283 BALA(;UEU .ME.\A(;AI)A 1 PRESA PEU l/ EN'E.UIC r autoritat barcelonina que dongui protecció a la nostra comar¬ ca, puix afegien que, si Balaguer i el pla d'Urgell arribés a caure en mans dels borbònics, lo que «recelam en breu»—res¬ taria tot el pais fins a la capital del Principat exposat a llur in¬ dignació (1). Havien resolt els oficials de la guarnició de Balaguer tren¬ car r arcada major del pont per a impedir fos la ciutat atacada del'altra banda de l'Urgell, més veient la nostra Paeria que aquesta resolució portaria fatals resultats, delegà, per a que 's presentés a Barcelona, al sindic en Francesc Burniacb a fi de que 'Is consellers de la capital prohibissen a la guarnició de Ba¬ laguer portar a efecte son determini. Era el 29 de juny quan fou expedida aquesta delegació, però ja al cap de pocs jorns podien els de Balaguer escriure llastimosament aquestes parau¬ les: «lo auxili que esta ciutat suplicava no fia estat a temps, »puig lo diumenge prop passat fonch espallada la pila major y »Arch del pont^ lo que ha causat la major llàstima y desconsue- »lo no sols de la Ciutat, pero de tot lo vehinat, levantaos tot »genero de Comunicacions y amenassats del Enemich, que per »falta dels paisans y poch socorro que lo marqués de Marialba »ha fet ausentar se troba esta Ciutat indefensa» (2). Tenien raó elsbalaguerins, car no 's pot justificar aquella resolució de estant les tropes enemigues, que eren manades dividir el pont, per en Josep de Marimón, a tres hores de Balaguer, a 1' altra banda, açò és prop d'Alfarràs, mentres les armes de l'Arxiduc se movien a l'altra part del Segre i a molta distancia de la ciu¬ tat; aixis és que '1 motiu d'inutilitzar el pont en aitals circuns¬ tancies solzament pot cercar-se en l'irreflexió insensata o tal vegada en una funesta traïció. L'enemic havia constituït a Cervera la gran plaça central d' armes, i si bé per alguns no 's pogué averiguar si 'Is grans (1) Arxiu mun. Barcelona «Cartes com. orig.» (1707-1708) Lletres del 22 de juny 329. (2) Arxiu mun. Barcelona 11. e. Lletra del 6 de juliol. 284 CAPÍTOL I\ preparatius que feia eren per a pendre Balaguer o Lleyda (1), caigué sobtadament sobre la nostra ciutat l'exèrcit del Bor¬ bònic. Entraren les tropes deFelip V a Balaguer, on perpetraren excessos abominables, i, presentant-se a darrers de juliol al mo¬ nestir de les Avellanes, el saquejaren i profenaren I' esglesia, desfent el sacrari i llançant les sacres Formes. El convent ne resultà tot malmès, segons comunicacions escrites pels Religio¬ sos fugitius, en tornant-hi per a rehabitar-lo (2). I és comprèn, puix el general que entrà a Balaguer era en Berwick, el qual portava en sa companyia un capità que a Valencia havia comès tantes barbaritats que 's deia d'ell que li mancaren arbres per a penjar tanta gent, víctimes de son cor de fera. Surti en Berwick de Balaguer, ont hi deixà els malalts, mu¬ nicions i algunes peces d'artilleria, i el dia 11 de septembre co¬ mençava el setge de Lleyda, ;la qual població, malgrat l'he¬ roica defensa den Darmstad, general austríac, hagué de capitu¬ lar el 19 d'octubre, i entrant-hi els vencedors hi realitzaren les mateixes ferotges crudelitats amb les que per tot arreu asse¬ nyalaven llur petjada. La derrota dels aliats, millor podríem dir dels catalans a Lleyda, fou causa de que no poques poblacions veïnes caigues- sen immediatament en poder dels francesos. No obstant açò, no perderen els catalans el coratge amb aquestos contratemps, anç bé encara els restava ànim i valor per a donar tremendes sor¬ preses a l'exèrcit de Felip V, com ens ho prova la gesta del dé¬ cembre del mateix 1707, que realitzaren alguns fusiliers prepa¬ rant un parany en que hi caigué una columna francesa de 200 soldats d'infanteria i altres tants de cavall que, exits de Bala¬ guer, anaven contra Camarasa: fou una acció sortosa d'aquells valents i arriscats catalans. (1) Arxiu mun. Barcelona 11. e. Lletres del 10 i 13 de juliol. (2) «Memorias Monast. Avellanas» Ms. de la bibliot. de Franciscans de Balaguer. LA CU TAT DE XOU EN PODER DE.\ CARLES 285 Seguí la guerra amb ses alternatives, però l'any 1709 en Carles obtingué una serie de victories a 1' Urgell que reanima¬ ren altra volta l'esperança de la nostra terra. El 24 d'agost d'a- quest any Staremberg, Generalíssim de les tropes de l'Arxi¬ duc, espiava per aquestes encontrades els moviments de 1' ene¬ mic, quan dos generals seus descobrireu a l'exèrcit francès, que era prop de Castelló de Farfanya, i amb una acció estratè¬ gica, ràpida i ben combinada guanyaren les viles d' Os i d' A- ger; però llur conquista més interessant fou la presa de Bala¬ guer, on s'hi fortificà l'exèrcit de l'Arxiduc com en una de les places més importants. El governador de la ciutat era un tal Fa- ber, i formaven la guarnició un batalló d'Estat, el regiment de Grisons i Usars i sembla que s'hi juntà el regiment de Tatan- bach i Moras (1). Algun temps estigué també governada pel Comte de Zinzendof (2). Balaguer se mantingué en poder de Carles 111 alguns anys, malgrat els esforços de l'exèrcit de Felip V, que sostingué al¬ gunes lluites a Almenar i altres veïnes poblacions, experimen¬ tant també a Monçó el valor de les tropes de Balaguer mana¬ des per Zinzendof (3); però l'any 1711 fou verament fatal per als catalans, puix que en aquest any l'Arxiduc assolí la corona imperial d'Alemanya, i des de aquest temps ja no mirà amb tanta cura el pleit armat d'Espanya; i per més que a Barcelona hi deixés sa muller l'emperatriu Elisabet, com a Governadora, i en Carles continués usant constantment el títol de Rei de les Espanyes, no obstant, la Casa Francesa anà conquistant a poc a poc el Principat. Les potencies, que fins aleshores s'oposaven a Felip V per temor l'hegemonia de França, per semblant raó ara giraren a les espatlles a l'emperador en Carles VI, la monarquia del (1) Arxiu mun. Barcelona. - Querrá de Succesió. Lletres de 24 d'octubre de 1709. (2) Arxiu mun. Barcelona, 11. e. Lletres del 26 de març, i 7, 12 i 25 de ju liol de 1710. (3) Arxiu mun. Barcelona, 11. e. Lletres del 29 de juliol i 3 d'agost de 1710. 286 CAPÍTOL IX qual hauria estat poderosíssima amb la possessió del ceptre es¬ panyol: aquest és el motiu per què li anaren retirant la protec¬ ció de les armes. D'aquesta manera els pobres catalans, aban¬ donats de les nacions amigues i fins — ço que més sentiren — del mateix Carles, «el rei més amat i més malagrait», com el nomenaren els de la nostra terra, sostingueren encara per la conservació de llurs privilegis, menaçats de mort, el famós setge de Barcelona de 1714 i 1715. Amb la caiguda de la capi¬ tal terminà aquesta guerra de Successió, mentres Catalunya perdia per obra del primer monarca borbònic sos propis furs, per la conservació dels quals tants rius de sang havien vessat de les venes catalanes; privilegis i exempcions que sens dupte seràn en part restaurats si en la moderna generació catalana i en l'esdevenidora s'esmortueixen les energies d'aquest re¬ no naixement que d'alguns anys ençà van propagant-se en pro de la grandesa de la nostra terra. L' analista Feliu de la Penya en tractant de la Guerra de Succesió, dóna la llista de les persones principals, filles de ens Balaguer i de les poblacions veïnes, que defensaren el partit de r arxiduc Carles d' Austria (1) i són, entre 'Is eclesiàstics: el ca¬ nonge Ignasi Rovert, Dr. Pere Balsà, M. Francesc Marti, Jo¬ sep Corral, Josep Escrivà, Dr. Josep Coral, Rector de Cama¬ rasa; Dr. Ramón Pucurull, Rector de Cubells, i M. Fransesc Carbonell, Rector del Poal. Entre'Is seglars cal esmentar el ja conegut noble en Francesc de Portolà i Subirá, en Nicolau de Portolà i d'Ager, en Josep Aguilà, en Ramon Sisear, en Car¬ les Pons, n Agusti Fita, en Tomàs de Bullfarines, en Josep de Revert, Dr. N. Ribera, en Joàn B. Bufach, Dr. Josep R'ubies, Dr. Francesc Pejoàn, Dr. Miquel Boira, Dr. Joàn Revert, en Josep Moix, en Sebastià Bunyol, n'Isidre Revert, en Josep Ma¬ ta, en Simeó Vilarrellas, en Josep Pucurrull, en Jeroni Ferrer, en Jeroni Boria, en Joàn Avero, en Josep Vilella, n'Antoni March, en Jacinto Cafelles, en Felip Quintana, en Francesc (1) Llibre XIII dels Anales, cap. IX, pàg. 625. 287 PEKSO.NATÍiES PIII.NCII'ALS DEFENSORS DEN CARLES Biola, Magí Jaques, en Joan Ferrer, en Jaume Pons, en Jo¬ en sep Casóla, en Josep Lausó, en Josep Serret, en Josep Re¬ nom, en Jaume Torné, en Feliu Carpasí, en Francesc Corchet, en Jaume Llopis, en Josep Picons, en Ramón Roca, en Jaume Sangra, en Francesc Querré, en Francesc Franch, en Josep Figueres, en Pau Boix, en Tomàs Mata, en Pau Calsina, en Llorenç Barril, en Tomàs i en Miquel Fontllonga, en Jaume Alòs, en Pere i en Pau Badia, en Tomàs i n'Andreu Lloret, en Ramón Ferrer, en Jeroni Baró, en Joàn Jordi, en Gregori Doziu, en Josep Gessé, en Josep Folguera, en Francesc Pere¬ ra, en Pau Omella, en Francesc Moragues, en Roc Duràn, en Josep Coral, en Pere Balsà, en Jaume Timoneda, en Pere Santamaría, en Francesc Baxà d' Arcó, etc. Dels anys 1714, 1715 i 1716 he vist 1'original d'algunes disposicions, que semblen donades contra 'Is defensors del Mo¬ narca Austríac, com per exemple la designació per a Veguer de Balaguer den Josep Andreu, en substitució de l'antic (1); l'or¬ dre donada als Jurats i Consell de la nostra ciutat intimant que tant els paers com els demés officials cessessen en llur càrrec i que aceptessin les noves persones escollides per la Junta Su¬ perior de Govern i Justicia de Barcelona i Principat amb facul¬ tats del marescal Duc de Berwick, general de Felio V (2). Re¬ cordarem també els tres edictes prohibint tot comerç i tràfic de pólvora, bales, pedres de fusell, carrabines i pistoles, reno¬ vant la culpabilitat de portar armes i vedant que després de to¬ car retirada, cap al tard, se formessen quadrilles de paisans. Se veu que en Berwick manà portar a la nostra ciutat gran quantitat d'armes, puix que als exceptats en la prohibició de portar-ne en les diverses vegueries gairebé sempre els hi és comunicat que ja n seràn proveits dels dipòsits de Balaguer (3). No sabem l'estat en que restaria la nostra població després (1) Arxiu Cor. Aragó, Reg. 6182, fol. 6 i 16. (2) Arxiu Cor. Aragó, 11. e. fol. 15 (Lletra del 25 oct. de 1714), (3) Arxiu Cor. Aragó, 11. e., fol 72. 288 CAPÍTOL IX de tants setges i de tants saqueigs, obstant conjec¬ se pot, no turar, vista la condicció runosa a que foren réduits els convents i altres casals grans. No parlarem dels convents de Carmelites i Escolapis, que aleshores estaven en construcció, però si que'ns cal fixar en els dels Predicadors i Franciscans. Sobre la porta de l'esglesia de Sant Domingo s'hi veuen gravades aquestes pa¬ raules <íHaec est domas Dei et porta coelí—1716, indicació que 'ns demostra que en aquest any s' acabà la restauració ne¬ cessària després del mal estat a que reduïren aquell edifici els desastres de la guerra. Alguns anys més costà la restauració del convent i temple de Sant Francesc o de Santa Maria de Jesús, com r anomenen les cròniques de la Provincia Seráfica; la data de 1747, que's llegeix en la portada de l'esglesia, ho prova pa¬ lesament. Realment la fàbrica actual del convent porta ben marcat el caràcter del segle xviii: és aquesta senzilla i barroca, com les demés de I' Ordre, del mateix temps; té quatre capelles a cada costat formades per pilastres coronades de capitells que sostenen l'esvelta cornisa. FI retaule major no era més que una capella oberta en l'absis i ornada de pintures al fresc, i tal vega¬ da hi havia alguna estatua. L'esglesia medeix unes 47 passes de llargaria i 12 d'ampla, essent el convent de 35 passes de llarg i dotat d' un claustre de 5 grans arcades de mig punt, de pedra i bastant espaiosos. Són notables el refetor i la sala De profanáis (1). De la cooperació que la nostra ciutat i sa comarca prestaren a la guerra que Carles IV declarà contra la Convenció francesa en 1792 poques noticies ens són arribades fins a nosaltres. FI general Ricardos, invadint França de la banda de Catalunya, ocasionà als revolucionaris de la nació veïna notables derrotes, de les que volgueren aquestos refer-se atacant a la nostra na¬ il) Cf. Barraquer «Las Casas de Religiosos» etc. tom. 1, pàg. 554-555.— P. Aguillo, O. F. M. «La Provincia Seráfica de Cataluña» Barcelona (1902) pàg. 71. CAMPANY A CONTIIA I.A UEY'OLUCIÓ FlUNCESA 289 ció per les comarques del Noguera-Ribagorçana i Cinca i tam¬ bé pel Segre; aixís ho anunciava el 27 de març de 1794, de Lleyda estant, el Marqués de Blondel quan manava als pobles d'aquesta nostra comarca que encarà no havien concorregut a les lleves d'homes, formessen dues companyies a Balaguer i a Castelló, ço és, cent soldats a cada una d'aquestes pobla¬ cions (1). Privat l'exèrcit espanyol dels excel·lents generals Ricardos i Comte d' O' Reilly, morts el març del mateix any, sofri algu¬ nes derrotes; més amb l'auxili de 20,000 miquelets posats en peu de guerra pels catalans millorà desseguida la campanya en la part alta del Segre. No tingué aquesta guerra greus percus¬ sions en nostra comarca. La pau de juliol i agost de 1795 posa¬ va altra volta la calma al país; però si per a la Revolució Fran¬ cesa fou una victoria, per nosaltres, espanyols, significava aquesta pau la pèrdua de l'illa de Santo Domingo. En la gloriosa guerra que la nostra nació declarà a 1' empe¬ rador Napoleó 1, el qual injustament havia invadit en 1808 a la nostra patria, la ciutat de Balaguer no restà enrera en aquell moviment patriòtic del poble espanyol, segons ho manifesten diferentes actes que '1 curiós podrà llegir, si li plau, a 1' arxiu municipal d'aquesta població. Una circular de l'Il·ltre. Junta de Defensa, escrita al Mag¬ nifie Ajuntament d'aquesta ciutat a 9 de juny de 1808 (2), co¬ municava que dos dies enrera, a les 4 de la tarde, els francesos s'havien ensenyorit de Tàrrega i que, segons referencies, feien la via de Lleyda; recomenava a l'ensems que de Balaguer i po¬ bles comarcans surtis tota la gent armada que 's pogués arreple¬ gar a fi d'impedir l'avenç a l'enemic, encaminant-se el Soma¬ tén amb dita intenció cap a Sarreal. La nostra ciutat complí aquest encàrrec amb tanta lleialtat i entusiasme que la junta Lo¬ ti) Arxiu casa Vila de Castelló. Llibre de Consells de la mateixa vila. (2) Aquestes noticies són de l'arxiu mun. d'aquesta ciutat (Papers de la Guerra de 1' Independencia). 290 CAPÍTOL IX cal meresqué rebre una felicitació deis directors de la guerra patriòtica i obtingué així mateix una lletra laudatoria del Mar¬ qués de Cammany, datada a 5 de janer de 1809. Altres sacrificis havia de prestar el nostre generós poble. El 18 de novembre era rebuda ací una comunicació de la Junta Provincial, en que's notificava que dels 12,000 homes que ha¬ via de posar en peu de guerra la Provincia ne tocaven al co- rretgiment de Balaguer uns 1,700 i a la ciutat, en particular, 75. ja el septembre abans l'Alcalde Major havia rebut una ordre manant-li que declarés el nombre aproximat de miquelets amb que contribuí la nostra població a formar l'exèrcit de 20,000 que'n posà en acció la Provincia en l'anterior guerra. Si's con¬ servessin totes les circulars que varen creuar-se entre Balaguer i els pobles dels voltants, i entre aquestes poblacions i la junta Directiva, podríem construir exactament l'historia d'aquesta guerra en la nostra comarca basti; lo dit per a que 's vegi F ac¬ tivitat desplegada per Balaguer anhelosa sempre de treballar per a guarir els mals de la Patria. Deia r heròic general Lacy, portaveu de F entusiasme popu¬ lar contra Napoleó, que era imposible i seria una quimera voler vencer al gran Aventurer corsà, si no solzament els soldats, sinó fins les dones i les criatures surtien de la ciutat en pro¬ cessó per a matar francesos; i açò se va verificar a Balaguer, puix ens resten noticies dels motins que hi esdevingueren l'any 1909 contra dels ^agavatxats-», alguns dels quals foren morts i tirats al Segre per les ires populars fomentades per F Alcal¬ de (1). No obstant aquesta viril actitut, Balaguer hagué d'experi¬ mentar son calvari. L'any 1810, a darrers de març, els france¬ sos se presentaren davant els murs de la ciutat. Inútilment se'ls hi oposà la nombrosa guarnició; tal vegada s'hauria retardat la (1) Arxiu Cor. Aragó (Independencia i Disposicions del general Lacy; leg. 11.—Arxiu niun. de Lleyda—Comunicacions de la Guerra de 1'Indepen¬ dencia. lîLS MON TARDi rS l>'AdEIt 291 capitulació si '1 Govern hagués procurat donar les tropes que M nostre Ajuntament demanava el febrer passat, (1): sens aquesta resistencia els enemics el 4 d'abril feien llur entrada a la ciutat. Durà la dominació francesa en aquesta població fins a últims de juliol de 1813; i en aquestos tres anys és imponderable ço que sufriríen els naturals, ferits greuement en llurs més nobles sentiments de fè i patriotisme. Algunes families conten encara les vexacions comesses en llurs passats; uns ingenuus i extra¬ vagants versets de la capella de la Divina Pastora ens recorda el furor sectari i iconoclaste d'aquelles tropes estrangeres. A Sant Domingo els 6 Religiosos que hi residien hagueren d'eva¬ dir amb la fuga el selvatgisme de I' enemic, i al tornar ací l'any 1813, després que fou guanyada la ciutat de Lleyda, llur esglé¬ sia era sense altars, sense teulat, i la part menys esquarterada del temple havia servit per. a la cavalleria. El convent conser¬ vava solzament les parets mestres i l'hort restava sense arbres i ple de clots pregons, senyals de les fortificacions enemigues (2). Els Religiosos de l'Escola Pia i de Sant Francesc, foragitats també de llur morada, hagueren de patir mil i mil angoixes i un continuat martiri. Innombrables esforços foren esmerçats per l'exèrcit espanyol i pels mateixos paisans amb l'intent de recuperar aquesta ciu¬ tat, però tots resultaren contraproducents. En Francesc Montar- dit, ric propietari d' Ager, portat de son patriotisme, demanà a r Exm. Vice-President i Vocals de la Junta Superior del Princi¬ pat que fos autoritzat per a crear un batalló de voluntaris amb el nom de Balaguer, car era son principal intent expulsar d'a- questa ciutat els francesos; al mateix temps suplicava li donés aquella autoritat uns 80 cavalls i municions; lo demés sembla que ho pagà desen propi patrimoni. Después de l'informació (1) Arxiu mun. de Lleyda. Sig. R. leg. 5 n. 2 i 4, on se trobaràn també es¬ mentats els treballs realitzats per a proveir de viures a la tropa de Balaguer, po¬ derosament assetjada pels francesos. (2) Mariàn Rais «Historia de la orden de Predicadores». Ms. de la bibliot. de riJniversitat de Barcelona. 292 CAI'ÍTOL IX favorable del general Lluís Lacy, despatxada a 20 de juliol de 1811, 11 fou otorgat el competent permís, amb el qual realitzà I'il'lustre capità son projecte, vegent-se amb gran alegria d' aquestes comarques com començava ben aviat a entrar en cam¬ panya aquest batalló de palsans a falçó de les altres partides de voluntaris de la Provincia que causaven greus danys a F ene¬ mic (1). Ja 24 d'agost del mateix any anunciava en Montardit que a havia sostingut una forta acció amb la tropa francesa d'aquesta ciutat, 1 encara que hagué de retrocedir dit capità a causa del gran nombre d'enemics, no obstant, refent-se ses forces perse¬ guia després la retaguarda francesa causant-li bastantes bai¬ xes. Semblant acció, encara amb millor èxit, realitzà el dia 28 en les Avellanes, i el primer de septembre escribía que quasi tots els jorns sostenia algunes escaramuces amb l'exèrcit inva¬ sor. Es digne de notar-se F entusiasme que revela en ses comu¬ nicacions escrites, en que's dol amargament de no poder arre¬ plegar una partida de cavalleria igual a la de la guarnició francesa de Balaguer, puix deia que estava segur de que amb ella llançaria a F enemic d'aquesta ciutat, on fortificava el cas¬ tell i reforçava els murs amb jornals exigits dels pobles dels voltants. Fou gran dissort que pocs jorns després caigués en les ga¬ rres de Fàliga napoleònica Fhèroe d'Ager (2), qui, apresonat amb sentiment inmens dels naturals, fou afusellat en el Mercadal de la nostra ciutat «contra tot dret de guerra», com escriu en Do¬ mingo Rubies, del mateix batalló a 15 de septembre. L'assas- (1) Aquest i altres documents sobre els Montardits se troben a 1' arxiu de la Corona d'Aragó (Querrá de 1' Independencia—Disposicions del General La- cy)-Cf. Appendix II, n. LXX i LXXl. (2) Se diu que en Montandirt fou enganyat per una falsa confidencia que li havia assegurat que a Balaguer s' hi trobava molt poca guarnició francesa: donà r assalt a Balaguer, però fou perseguit per la cavalleria fins a la pujada de Qerp, on caigué pres. Un altra relació assegura que 1' eugua den Montardit, sentint ainar als cavalls de l'enemie, corregué cap a ells, sense que aquell la pogués aturar, essent açò causa de son apresonament. ELS .nOXTAKÜITS I)' ACER 293 sinat d'aquest màrtir de la Patria tingué Hoc a primers del ma¬ teix septembre de 1811. Gojosos els francesos d' aquesta acció, que elis consideraren una notable victoria, se'n anaren cap a Ager pensant que, mort el valerós Capità, ningú s'oposaria a llur pas; però trobaren el mateix batalló fort com una roca, que 'Is causà una derrota prop de dita vila, segons les comunicacions escrites del ma¬ teix batalló, i posant-se al davant de la dita partida en Joàn Montardit, germà del difunt en Francesc, continuà sa obra pa¬ triòtica. Después de llegir les comunicacions den Francesc i den Joàn Montardit, les accions que conten tingueren amb l'enemic i les paraules amb que manifesten llur «odi etern als gabatxos» (són paraules textuals), m'ha causat gran impresió el trobar una comunicació del general Lacy, firmada en son quartel general de Vich a 24 de novembre de 1811, en que diu lo següent: «Las »contínuas reclamaciones que se me hicieron sobre el mal com- »portamiento de la gente de que se compone el Batallón de Ba- s laguer me decidieron a mandarle pasar a esa Villa (Berga) con »su Comandante D. Juan Montardit para destinarle con mayor «utilidad del servicio; y para que no quedase desatendido el dis- «trito libre de Lérida que cubría el citado Batallón, mandé pa¬ usar en su reemplazo la mitad de la fuerza con que cuenta el «batallón de Infantería Ligera de Tarragona, que se halla en un «pie de subordinación y disciplina en nada comparable con el «citado de Balaguer. «Nocrehíque contal disposición hubiese quien reclamase «la permanencia de un Cuerpo, cuya desorganización es noto- «ria y que lexos de haber producido ventajas, como se exagera «en el recurso que V. E. [President de la Junta Superior del «Principat] me remite con carta del 22 del corriente, sólo ha tra- «tado de huir en dispersión quantas veces ha sido atacado por «los Enemigos, por lo que lejos de hacer inovación alguna en «mi providencia, hallo que debe inmediatamente llevarse a «efecto, prometiéndome que V. E. no dará por ningún término 294 CAl'íl'OL IX »ohidos a la reclamación contenida en el recurso que devuel- »vo» (1). La reclamació que aludeix la precedent la feren els ajunta¬ a ments d' Ager, Agulló, Tartareu, Avellanes, Vilanova d'Ave¬ llanes, Santa Linya, Corsà, Ametlla, Oïsme i Oronés, els quals pobles exposaren els mèrits den Francesc Montardit «terror dels francesos el valor del qual i patriotisme ha heretat son illustre germà», suplicant que no se'ls deixés sens protecció. Tot fou inútil, l'ordre se complí; el 2 de décembre era dividida per Lacy, entre 'Is cossos d'exèrcit la gent del batalló den Mon¬ tardit «per a que vivissen baix la subordinació i ordre militar que convenia»; són paraules de Lacy; disposicions violentes que havien de tenir alguna causa raonada, però recordi's que en Francesc Montardit sempre se queixà de la manca de gent, que l'impossibilitava per a empendre grans coses. A la comarca de Balaguer hi fou destinat part del batalló de Tarragona. Però r exèrcit napoleònic rebia ja aleshores fortes sotraga¬ des i continues humiliacions en moltes parts d' Espanya i més tard a Russia, de manera que amb alegria general pogué Ferràn VII esser intronitzat en sos legítims dominis 1' any 1814, restant aixis terminades l'ignominiosa usurpació francesa i la magni¬ fica epopeia espanyola. Durant les lluites entre'Is lliberals i realistes, en 1822, Ra- monillo, que capitanejava una divisió que a Camarasa i altres poblacions cometé un terrible saqueig, prengué tambe la ciutat de Balaguer governada pel Baró de Carandolet, capità del ba¬ talló 6.e lleugers i de 80 soldats de cavall. Ramonillo reparà les fortificacions, residint a la plaça fins al 3 de novembre del ma¬ teix any en que hagué d'escapar-se, car no podia pas resistir a les forces del general Mina, que dirigia l'exèrcit lliberal, el qual entrà aquell dia mateix a la ciutat. Restà governada Bala- (1) En r arxiu Cor. Aragó—leg. 9—existeixen totes les lletres que ací son esmentades. BALAíiüER DURAXT LES LLEITES CIVILS DEL SEGLE XIX 295 guer per la guarnició lliberal fins que '1 septembre següent ne surti en una divisió francesa; però abans d'abando¬ atançant-se nar la ciutat volà una torre que hi havia prop del portal del gel i una altre mig enrunada de 1' Acampado. A conseqüència de les ferotges revoltes anti-religioses de l'any 1835 1 dels draconians decrets den Mendizàbal del se¬ güent reberen les comunitats regulars de Balaguer un colp mor¬ tal, essent dels primers en experimentar-lo els Franciscans que vivien en l'actual convent de Sant Francesc. Foragitats que'n foren els 9 preberes, 3 llecs i 2 donats que formaven la mateixa comunitat (1), 1' Estat se 'n apoderà i fou venut a un propietari de Balaguer. Actualment el tenen arrendat algunes families jun¬ tament amb r horta que perteneixia als antics frares, mentres que '1 temple serveix de magatzem d'alfals i corral de bestià. Les comunitats de Carmelites, Predicadors i Trinitaris des¬ aparegueren per la mateixa causa que 1' anterior i fins al present no s'han restablert a la nostra ciutat. De la primera guerra carlina, que segui a la mort del rei en Ferràn VII, poques són les noves que 'n trobem pertanyents a la nostra ciutat, i sols ens interessen un xic els moviments den Caragol a 1' Urgell i del capità Guillaumet als voltants de la ciutat. Respecte a les dos següent quelcom se pot recordar. Se¬ gons conta el Sr. Pirala (2), en l'any 1847 la companyia de Mos¬ sèn Benet Tristany aixecava nombroses partides en aquestes comarques per a defensar la causa del Comte de Montemoli. A la nostra ciutat, a Agramunt i altres poblacions d' importancia hi penetraren grans estols de carlins, si bé no era llarga llur es¬ tada, car ben prompte se n anaven cap a Lleyda. En Pavia a Calaf el dia 6 d'abril, més tard a Cervera i per tot el pla d'Ur- (1) Cf. «Libro de Registro de la Provincia de Cataluña» (1830). Ms, de la Biblioteca de 1' Universitat de Barcelona. (2) «Historia contemporánea». Segunda parte de la guerra civil. Madrid, 1894, pàg. 402. 296 CAPÍTOL IX geli i ribera del Sió, especialment a Balaguer i Agramunt, con¬ tribuí d'una manera eficacíssima a dominar aquells moviments, perseguint a 1' ensems an en Tristany, qui, havent caigut pres, fou conduit a Solsona ont els del Govern 1' afusellaren el dia 17 de maig del mateix any 1847. La partida den Josep Borges, que s'alçà r any següent, fou ràpidament vençuda. El dia 4 d'octubre de 1869 intentaren els revolucionaris pendre la ciutat, però despres d'una renyidísima lluita, que du¬ rà de les onze del matí fins a les cinc de la matinada del dia se¬ güent, Balaguer conseguí poguer-los rebutjar tornant d'aques¬ ta manera a la pau normal. Durant la darrera guerracivil se presentà a la nostra pobla¬ ció la partida d'Andreu Torres: era precisament la diada del Sant Crist de l'any 1873. El dia següent arribà un batalló de Lleyda amb dos peces d' artilleria que dirigia el coronel Gamir. Aquestes des de la placeta de Sant Domingo i la tropa des de aquest convent i altres punts sostingueren una vigorosa acció contre les forces de D. Carles, les quals amb no inferior valor ocupaven el castell i el pla del Sant Crist. Durà el combat de les dues de la tarde fins a les nou del mati següent, 11 de no¬ vembre; i per més que hi perdés la vida, davant la porta de l'es- glesia de Sant Domingo, l'esmentat coronel Gamir, mancant- los' hi als carlins els reforços que havien demanats an en Castells, hagueren d'abandonar la ciutat a les onze de la nit següent. Com a complement de la part narrativa d'aquesta Historia podria referir els romiatges al Sant Crist, que tant gran contin¬ gent de persones portaren a Balaguer en els anys 1871 i 1900 presidits el primer per l'Exm. Dr. Josep Caixal i per l'Emm. Car¬ denal Casañas, el segón; hauria tambe de tocar un poc el conflic¬ te que anys passats esdevingué entre les autoritats civil i ecle¬ siàstica sobre el patrimoni del Santuari del Sant Crist i l'adjunt patronat, qüestió resolta per la saviesa, tàctica i diligencia ad¬ mirables de r actual Prelat de la Diòcesis, Dr. Joàn Benlloch i Vivó, mitjantçant la concordia de 1908. Finalment caldria es- BALAGUER DURAM' LES LLUITES CIVILS DEL SEGLE XIX 297 mentar les grans inundacions causades per les aigües del Se¬ gre els dies 12, 21 i 22 d'octubre de 1907, de triste recordança, i la subsegüent visita del Rei i del Govern a la nostra afligida ciutat; però, com gairebé tots aquests esdevenimentos estàn en la memoria de tots els balaguerins, crec oportú no detenir-m' hi per a no allargar massa aquesta Història contra el propòsit que fins ací ha guiat ma ploma, Pagesos dels voltants de Balaguer 298 CAJ'ÍTOL IX Abans de terminar direm quelcom de i' estat actual de la po¬ blació i de sos monuments. La Ciutat compta avui dia uns 5.000 habitans, poc ça poc lla; per lo tant en el decurs del segle xix ha augmentat en un milder la població, puix en 1800 no hi havia més de 4.000 ànimes. Per el nombre de sos ciutadans i de sa situació és actualment bastant important i una de les primeres poblacions de la Provincia. La horta regada pel Segre és vera¬ ment magnífica, constituint la font de sa prosperitat; sos pro¬ ductes són cànem, alfals, vi, oli i tota mena de fruites. Balaguer és cap del partit judicial que comprèn els següents 59 ajuntaments: Ager, Agramunt, Albesa, Alfarràs, Algerri, Alguayre, Almenar, Alòs de Balaguer, Anya, Artesa de Segre, Avellanes, Balaguer, Baldomà, Barbens, Baronia de la Vansa, Bellcaire, Bellmunt, Bellvís, Cabanabona, Camarasa, Castelló de Farfanya, Castellserà, Cubells, Doncell, Fontllonga, Fora¬ dada, Fuliola, Ibars de Noguera, Ibars d'Urgell, Linyola, Me¬ nàrguens, Mongay, Oliola, Os de Balaguer, Penelles, Portella, Preixens, Puigvert d'Agramunt, Santalinya, Santa Maria de Meyà, Térmens, Tornabous, Torrelameu, Tossal, Tragó, Tu¬ dela, Vallfogona, Vilanova de Meyà i Vilanova de Segrià, reu¬ nint entre tots uns 57.520 habitans. També té aquesta parroquia de terme el títol d'arxiprestat, tenint sots la mateixa les següents: Camarasa, Albesa, Assentiu, Avellanes, Bellcaire, Bellvís, Cubells amb la tenencia de Torre de Fluvià, Fontllonga amb Massana, Gerp, Linyola, Llorenç, Menàrguens, Montgay, Pedrís, Poal amb la tenencia dels Archs, Portella, Ràpita, Rubió, Santalinya, Tartareu, Térmens, Vallfo¬ gona, Vallvert i Vilanova de la Sal. Per la comunicació de Balaguer és el terme del ferrocarril de via estreta que l'uneix amb Mollerusa i, mitjantçant aquesta vila, amb les capitals de la Provincia i del Principat. En quant a carreteres, a poca distancia de la ciutat passa la que va de Lleyda a la Seu d'Urgell i la d'aquesta a Tàrrega; se treballa amb activitat en terminar la d'aquesta població a Tremp, i pro¬ bablement dintre poc temps serà continuada la que ha de co¬ municar Balaguer amb Tamarit. ESTAT ACTT AL DE liALAGUER 299 En quanta la jurisdicció militar és cap de Zona amb Tinent Coronel i subordinats, i per la propietat hi resideix un Regis¬ trador, la qual plaça és de les més importants d'Espanya. Ermoseja d'alió mésala població el gran Mercadal, plaça quadrada i ornada de voltes per les quatre cares, essent per sa grandaria de les primeres de Catalunya. Existeixen aqui multituts d'institucions de beneficencia, com, per exemple, escoles, germandats, sindicat agrícol, essent digne d'esment especial l'obra de 1' Hospital. Ja havem vist que en l'Edat Mitjana tenia Balaguer VHospi¬ tal dels pobres, que en el decurs del temps desaparagué. L'ac¬ tual fou instituït r any 1480 amb bones entrades; més en el se¬ gle passat, per lo migrat dels recursos estava en molt males condicions; aquesta fou la causa de que l'Ajuntament cedís r administració del mateix a les Religioses Carmelites de la Ca¬ ritat, el dia 1 de Maig de 1846, en virtut del pacte firmat entre nostre municipi i la cèlebre fundadora de dit Institut, la Germa¬ na Joaquima de Vedruna de Mas (1). D'aquest moment ençà s'es vist dit Hospital i també les escoles que dirigeixen les es¬ mentades Carmelites molt ben atesos amb general satisfacció. Ademés de les Carmelites resideixen actualment en la ciu¬ tat dues altres comunitats deReligioses i dues de Religio¬ sos. interrup¬ Els PP. de l'Escola Pia hi han continuat sens ció r obra meritoria dos sigles enrera ací començada. Els Fran¬ ciscans que, víctimes de les revolucions, se vegeren separats per espai de quasi cinquanta anys de la mateixa població, hi pogueren retornar en 1881, car el Sr. Bisbe, Dr. Casañas, els donà per residencia el convent de Sant Domingo, on perseve¬ ren actualment. La Comunitat de Clarisses en el segle passat hagué de passar infinites angoixes i beure el càlzer d'amargor. Expulsada per l'exèrcit francés l'any 1810 pogué tornar al cap de sis anys a son monestir, alçat de les runes; però quatre anys més tard ne foren foragitades de la revolució. El 22 de novem- (1) Els documents se trobaràn a Casa Ciutat. Depart. Ill estant P. n. 38. 300 CAPÍTOL IX bre de l'any següent, ço és 1823, hi entraren de nou, més fou ben curta la tranquil·litat de que pogueren fruir ja que, venint la guerra civil, hagueren de surtir de llur monestir pera habitar en una casa particular, ont hi residiren fins |a l'any de 1845, en que 'Is hi cediren el convent de Sant Domingo, que 'Is hi fou permutat pel de Santa Teresa, mitjantçant les suplicacions de les Religioses i les instancies de l'Ajuntament, en virtut de reial decret d'Isabel II en maig de 1849. La mateixa corporació mu¬ nicipal, l'any 1853, després de la generosa cessió del convent de Sant Domingo al Sr. Bisbe, Dr. Caixal, pregava al mateix Prelat tingués a bé portar a bon fi la restauració del monestir del Sant Crist, que persistia en estat deplorable, i per a més conseguir-ho li representava ésser l'únic monestir que de Cla- risses existia an aquest bisbat i li describía la fama de virtut que per tot arreu escampava la mateixa Comunitat. «No pararé basta ver montada cerca el Santo Cristo una floreciente comu- nidad»(l), responia el Sr. Caixal; i realment l'any 1868 tingue¬ ren cumpliment aquestos desigs de la ciutat i de son Pastor. Finalment el dia 9 de décembre de 1907, amb la protecció d'alguns generosos ciutadans, TInstitut de Religioses del Cor de Maria pogué establir una comunitat de sa propia Congrega¬ ció que amb la vetlla continua dels malalts i perses virtuts gau¬ deix de grans simpaties en la ciutat. Per al culte té Balaguer 8 esglesies; ço és. Sant Josep (parroquia). Santa Maria, Sant Salvador, Sant Crist, Sant Do¬ mingo, Nostra Senyora del Miracle, la dels PP. Escolapis i la de l'Hospital; i algunes capelles dintre i fóra els murs: Sant Jaume, Santa Ana, Sant Pere Màrtir, Nuestra Senyora de la Mercè, (Torre de Maluquer), Divina Pastora i Sant Miquel del Corp. De les esglesies és memorable per sa antiguitat la romଠnica de Sant Salvador (abans mesquita major dels moros, com ho deixem provat); però com a veritables obres d'art conserva Balaguer una ermosa joia en el temple de Santa Maria i en (1) Arxiu mun. Balaguer. Depart III estant. P. n. 39. .M(i.m:miî.\ts de h^lacíi eu 301 r esglesia i claustres de Sant Domingo, que constitueixen l'ad¬ miració dels que visiten aquestos monuments gòtics, els quals solzament se lamenten de que 'Is dos primers hagin estat desfi¬ gurats per r argamassa, pel guix i per la pintura, essent com és la pedra descarnada el millor ornament de les grans obres ar¬ tístiques. Els habitans de Balaguer, escriu el Sr. Ferràn Timoneda (1), han demostrat sempre tenir una singular predilecció a l'esglesia de Santa Maria, no sols per ésser la més grandiosa i de millor gust arquitectònic de quantes n'enclou la ciutat, sinó per signi¬ ficar el darrer monument que 'ns dexà la poderosa Casa dels Comtes d'Urgell, que tant s'il'lustrà enriquint la llur ciutat pre¬ dilecta. Magnífic és el panorama que 's presenta a la vista del viatger des de '1 bell cim de la serra on sèu Santa Maria, i si un puja al damunt del cloquer admira una estupenda perspectiva; per la part de sol-ixent veurà desplegar-se a sos peus tota l'ex¬ tensa i rica plana d'Urgell amb la multitut de pintoresques viles que r adornen; per la part del nort se contempla una llarga renglera de montanyes gegantines i per la banda de mitj-dia prats dilatadíssims, extensos vinyars i grans planters d' oliveres. Aquesta esglesia és construida tota de pedra picada, se compo¬ sa d' una sola i elevadíssima nau, l'absis de la qual mira al nort- est, i aquesta circunstancia és deguda a la precisa obligació que tingueren al aixecar-la d'haver d'enclour'hi 1'antigua capella de Sant Miquel. Medeix l'interior d'aquest temple 310 palms de llargaria per 125 d'amplada i 116 dalt i està adornat de dot¬ ze capelles d'una alçaria de 58 palms, que encara semblen pe¬ tites i no deixen de formar contrast amb l'elevació del temple. L'edifici és d'estil gòtic, com és natural, però no d'aquella ma¬ jestuosa severitat que caracteritza les construccions del segle XIV, i en moltes coses, principalment en l'absis, que és pentago¬ nal, sembla feta segons el model de Sant Domingo. Els arcs són (1) Vegi's l'Album Històric, Pintoresch y Monumental de Lleyda y sa Provincia pàg. 139 i segs. 302 •ÍVPÍTOL 1-V molt oberts i de poca móntela; i solzament petita punta a la una conjunció dels dos segments marca una lleugera aspiració a r arc de punt d'ametlla. En les treballades arestes de la volta, que uneix un elegant rossetó, se veuen tallades amb delicadesa en petits escuts les armes del comte d' Urgell en Jaume d'Ara¬ gó, fill del rei Alfons lli (IV), ço és, quatre barres i els jaquels Església de Santa Maria. en or i negre, de la Casa d'Urgell. En els cinc departaments de r absis hi ha sengles finestres gairebé tant altes com amples; r ornamentació d'aquestes, lo mateix en la part interior que ex¬ terior, la forma un petit bocell, després unes escocies en de¬ gradació, separades unes d'altres per delicats filets que reco¬ rren el perfil de la finestra i s'uneixen en arc d' ojiva, i un petit ressalt de la mateixa motllura amb lleugers retocs. En els calats KS TAT ACTUA I, I)K BALACUEIt 303 de les finestres, lo mateix la columneta central que les que en sosté, desapareix per complert el bocell per a donar lloc sols a r escocia. Lo mateix s' observa en totes les capelles del temple. En els intermitjos d'aquestes una gran motllura, composta també de filets i escodes amb un gros bocell o cilindre a cada banda, puja fins a l'arrenc de la volta del temple; allà una sen¬ zilla faixa, en forma de capitell, sembla trencar aquestes mot- llures, més les escodes continuen sobre de la mateixa fins al centre de la volta formant un arc de vistós efecte; però els bocellons a F arrenc de la volta despleguen inclinant-se se per ambdós costats, com un manoll de palmes, seguint la volta i describint amb els altres bocellons un ermós enllaçat, amb un bonic rossetó a cada punt de juntura. Les portes d' aquest tem¬ ple, lo mateix la que mira al sud-est que la que dóna vista a la ciutat, són molt senzilles; no aixís la del nort-est, que a simple vista se nota que pertany a altre segle i a un gust molt més culte; aquesta porta era la de F antigua capella de Sant Miquel, (1) que va escloure's en la nova esglesia i pertany a un bon es¬ til gòtic i són ben elegants sos ornaments. En l'angle de la tes¬ tera, que mira al sud-est, s'alça una torre quadrada, que domi¬ na tot l'edifici; segueix F interior una ben ideada escala de caragol amb son passamà de pedra i en lo més alt existeix una bona sala amb boniques finestreres per on pren la llum. Ados¬ sada a F esglesia i mirant a sol-ixent s'eleva la magestuosa to¬ rre de les campanes que's un octògon llis, sever, sens altres or¬ naments que tres senzilles faixes, que la divideixen en quatre parts, i F ermós i ben tallat antepit que té en son terrat, encara que molt malmès. El graciós templet que corona el gegantí clo¬ quer i sosté les campanes és obra moderna. Medeix tota la torre o cloquer uns 185 palms. Aquesta grandiosa i elegant esglesia en la primera i terça guerres civils va ésser convertida en caserna i, esceptats alguns altars que foren traslladats a la moderna parroquial, fou entre- (1) Album de Lleyda. pàg. 147, on se trovará la descripció del temple. 304 CAPÍTOL IX gada tot a Ies flames; fins foren profanats els esquelets dels no¬ bles que's pensaren, en morint, descansar en aquelles tombes. Després de servir de calaboç, finalment per la generositat dels bons balaguerins, protegits pel memorable Prelat Dr. Ca¬ sabas i fins pel papa Lleo Xlll, se pogué realitzar la restauració. El dia primer de septembre de 1883, després de més de qua¬ ranta anys d'abandó se donà altra vegada al culte amb solem- níssima pompa presidida pel mateix Sr. Bisbe. El dia primer de novembre de 1910 fou beneida solemne¬ ment la campana grossa costejada per suscripció popular ini¬ ciada per r actual digníssim i benemèrit Rector-.%cipreste, Re¬ verend Marc Comas. Referent al convent de Sant Domingo, no'ns podem formar avui una idea de sumptuositat antigua, ja que Is desastres sa que ha sofert en ses centuries d' existencia i les diferentes mo¬ dificacions que ha rebut li han fet perdre el caràcter d'altre temps. Formaven abans el convent, segons diu el Dr. Borràs (1), dos llargues i espaioses ales paralieles que anaven de nort a mig-dla; en la primera, que mirava a sol-ixent, i en sa part baixa hi havia la cuina, refetor i altres oficines, i en la su¬ perior les habitacions dels Religiosos; en la segona ala la gran sala capitular, la biblioteca i altres dependencies. Aquestes dues ales, que separaven una de l'altra uns 120 palms, forma¬ ven en l'interior un ermós claustre de columnes molt petites, humils, sense cap magnificencia, i s'anomenava claustre del Re¬ colliment, que subsistí fins a l'any 1754. De la segona ala de l'edifici arrencava una superba galeria, que s'unia formant un quadrat,' medint quiscun de sos costats 125 palms: allà hi havia el segón claustre «de VExpansió^, obra primorosa d'art. Unida a les parets del segón claustre i corrent de sol-ixent a ponent en la part de mig-dla s'alçava la magnifica esglesia gòtica d'uns 280 palms de llargaria per 100 d'arhplarla (2). (1) Ms. esmentat. (2) Album de Lleyda pàg. 87. KSTA I- AC I I'AL DK liALA(iL'Elt 305 Avui 1' esglesia està reduïda a unes dos terces parts man¬ cant-hi doscapelles per banda, com ho prova F evident despro¬ porció entre l'amplada i llargaria, F arc trencat de la fatxada i els escuts heràldics que encara se veuen al mur exterior del convent que dóna a la placeta. No obstant, tal com resta, pot Una ala del claustre del convent de Sant Domingo considerar-se com una joia artística; l'absis descriu un semipo- ligon de set cares, les tres del centre amb finestrals; aquí i en les capelles s'hi troben els aristons. La volta és senzilla, guar¬ da la forma de canó recte apuntat i dividida amb arcs transver- 20 306 CAPÍTOL IX sals sense creuatura ni tampoc claus; això i altres circumstan¬ cies fan pensaramb el Dr. Barraquer (1) que la volta ha sofert àlguna reconstrucció. Hi ha alguns capitells dels altars de bas¬ tant mèrit. El chor alt, sostingut per una volta ojival i ornat amb un es cadirat que pertenexía al convent de Sant Francesc de Cervera. La porta de l'esglesia és d' estil renaixement amb frontó triangular. El claustre actual se pot considerar quadrat, ja que en la direcció de E. a O. medeix, incloses les galeries, 30 me¬ tros, i 31 en la perpendicular. Les columnes són gòtiques, gra- ciosíssimes, formades de superficies planes i curves coliocades en angles entrants i sortints, que descriuen els trilobats dels mateixos calats i s'apoien en capitellets de forma elegant: tot confirma la creencia de que foren portats d' un altra part on no havien de sostenir tot un edifici; i realment, segons tradició, formaven aquestes columnes la galeria del palau dels Comtes d' Urgell. Es aquest claustre homogeneu i únic en sa classe, com ho fa notar l'esmentat arqueòlec Dr. Barraquer. En 1835 hi havia sarcòfacs en sos murs, i avui encara se veuen en dos pilans de les puntes escuts heràldics: n' hi ha alguns que porten les armes dels Comtes d'Urgell. Es el mateix escut gravat en dues làpides de l'altar del Sagrat Cor de Maria, antigua cape¬ lla de Sant Pere Màrtir. Tancada l'esglesia i confiscat el convent en temps de la fa¬ mosa desamortizació, per reial decret de 30 de maig de 1845 fou aquest edifici cedit a Balaguer per a hospital, més, havent manat el comandant militar d'aquest cantó, en Josep M.^ Bofill, retirar tots els malalts dins la població a causa de les guerres, l'Ajuntament pogué obtenir autorització per a convertir dit con¬ vent en Casa de Caritat (2). A l'ensems el 11 de juny de 1849 la mateixa corporació municipal escrivia a l'Il'lustre Junta de (1) «Las Casas de Religiosos» tom. II. (2) Els documents comprovant aquestes i altres noves que 's vulguin ad¬ quirir sobre la desamortització dels convents de Balaguer se trobaràn en el nostre arxiu. Dep. lli. Est. P. n. 39 i 40. ESTAT ACTUAL DE ItALAGUER 307 Beneficencia invitant-la a la solemne apertura del espaiós tem¬ ple de Sant Domingo, que tingué lloc el 16 del mateix juny amb la celebració d'un ofici i cant del Te Deum. Quatre anys més tard el mateix Ajuntament cedia tot l'edifici al Bisbe, Dr. Cai- xal, que l'havia demanat per a Casa-Missió; però ja a l'any següent 1854, era declarada caducada aquesta donació i per ço destinat altre volta el convent a hospital per als atacats del mal colèric assiàtic. El 16 de febrer de 1856 la Junta Provincial de Vendes, responent a la soMicitut de la nostra junta Munici¬ pal de Beneficencia, resolgué desestimar-la i manà procedir a la confiscació de dit convent en nom de l'Estat. Finalment el Go¬ vern el concedí a la Mitra d'Urgell. primers Religiosos que l'habitaren de la desamortizació Els ençà foren els PP. de la Companyia de Jesús, els quals, des¬ prés de fer-hi notablès reparacions, l'hagueren d'abandonar amb motiu de la Revolució de 1868. Els actuals moradors, els Fran¬ ciscans,conserven desde l'any 1881 com un tresor dit monestir i esglesia, record eloqüent de la passada grandesa de Balaguer i de la munificencia dels antics Comtes. Balaguer, doncs, amb aquestos monuments, i també amb els vestigis de son enderrocat castell i fortes muralles, manifesta encara son gloriós passat; i si bé és veritat que d'algunes cen¬ turies an aquesta part ha perdut molt son comtat esplendor, no obstant, si's realitzen alguns projectes que per a enriquir aquesta comarca són estat ideats, i recorren majestuosos per sa horta els trens del Noguera-Pallaresa i de Puigcerdà, sens dub¬ te prosperarà l'estat material de la ciutat, mentres que les re¬ formes promogudes amb tant entusiasme pel cor sempre mag¬ nànim de l'actual Prelat, Exm. Dr. Benlloch, tornarán al santuari del Sant Crist sa antigua importancia, i, mitjantçant aquesta, regnarà de nou en la nostra població aquell esperit eminent¬ ment cristià que tant ennoblí als avantpassats. 308 CAPÍTOL 1\ Presentat a la Junta deis jocs Florals abans ja aquest treball de les festes del maig i juny de 1912, i, havent-se determinat donar-lo a l'estampa, crec oportú afegir a la present Historia una petita relació d'aquelles festes cívic-religioses que, amb motiu de la restauració del santuari del Sant Crist iniciada fe- lisment pel nostre Prelat, tingueren lloc en aquesta mateixa ciu¬ tat, ja que foren per a Balaguer un veritable aconteixement que no s'esborrarà jamai de nostra memoria. No 'm detindré en donar una noticia detallada de totes les festes, car seria açò tasca extensíssima; solzament senyalaré les principals, entre les que hem de comptar certament el gran ro¬ miatge i els jocs Florals del 27 de maig, puix que ambdues fun¬ cions assoliren un èxit colossal i que superà les esperances dels més optimistes. L'imponent pelegrinatge, que acoblà innombrable gent, vin¬ guda de tots indrets, fou presidit pels senyors Bisbes d' Urgell i Lleyda i Vicari Capitular de Tarragona, i se reuní en el Mer¬ cadal per a oir la gran Missa i escoltar als cinc predicadors que simultàniament havien de dirigir la paraula als fidels, ço és el Prelat Diocessà, el Sr. Rector, el Rvnd. Capaibo i els PP. Ra- monet i Rovira, Guardià i Rector respectivament de les comu¬ nitats de Franciscans i Escolapis d'aquesta ciutat. Els jocs Florals, que foren celebrats ala nit d'aquell mateix dia en el pati de les Escoles Pies, convertit en elegantissim saló, revestiren gran solemnitat i excitaren fort interés, puix en¬ tre les 120 composicions literàries i musicals que havien optat als premis s'hi trobaren firmes verament prestigioses. Formaven el jurat literari I'Exm. Sr. Bisbe de la Diòcesis, en joàn M. Guasch, Mestre en Gai Saber; el Dr. Jaume Vila- drich, i els senyors Josep M.'^ de Vila (1) i en Carles de Fortuny. El jurat de Música el constituïen en Francesc Gelambi i Mossèn Aprofito aquesta ocasió per a significar mon sincer agraiment al meu (1) bon amic Sr. Josep M." Vila per 1' interés que ha posat i per sos treballs es¬ merçats en r impresió d' aquesta obra. ESTAT ÁCTtIAE DE BALAÍiCEIl 309 Nadal Puig. Secretari, n'era i'eximi poeta Mossèn Antón Na¬ varro. Ademés del jurat, formaven la presidencia el Sr. Alcalde, el Jutge de primera instancia, Miquel Otal; el Tinent Coronel de la Zona, els diputats provincials senyors Lasala, Canela, Verni, Monsonís, Montíu i Piñol, els regidors senyors Maluquer, Ca- beceràn i Millà i el secretari del municipi, Sr. Vall. Resultà premiat amb la Flor Natural el Mestre en Gai Sa¬ ber, Eduard Girbau i Jaume, el qual l'oferí a la Reina de la fes¬ ta, na Lionor Falcón Prevosti. L' englantina fou atribuida a la poetisa na Remei Molius d'Andreu, i la Viola la guanyà el dol- cfssim Mestre en Llorenç Riber, Pbre. Foren també llorejats el notable publicista en Valeri Serra Boldú; els Rnds. Angel Garriga, Rafel Nart i Primitiu Noró; en Joàn Aletons; Fra Domingo Ferrer Canós, Francescà; en Josep Iglesias; en Ramón Basegoda; en M. Giménez Catalán; en Marí García; n' Emili Llobet i I' autor d' aquesta monografía. Per llurs composicions musicals meresqueren també els ho¬ nors del certamen el Mestre Lambert i els Rnds. Marfany, Rué, Armandas i Ritort. L'Assamblea d'Acció Catòlica del dijous, dia 30, despertà molt interés, no sols per la materia de que 's tractava sinó tam¬ be per r il·lustració dels oradors que hi prengueren part, ço és els Rnds. PP. Joaquim Càlper, O. F. M., Gabriel Palau, S. J., Calassanç Rabaza, Sch. Pias, i M. Costa, C. M. F. El dia primer de juny fou esmerçat en les festes del Soma¬ tén, entitat reconstituida en aquesta ciutat en novembre de l'any anterior, 1912, en presencia del Capità General, Valerià Wey- ler. En aquell dia també beneí el Prelat el banderí del batalló infantil calassanci. Per fi les funcions del darrer dia de l'octavari, costeja¬ que ren SS. MM. el rei Alfons XIII i la reina Victoria Eugenia, fo¬ ren solemníssimament celebrades, causant màgic efecte l'il·lu¬ minació del temple del Sant Crist, que feia brillar extraordi¬ nàriament hermosura de la Santa Imatge i camaril, que per 310 CAPÍTOL IX l'eminent artista enJoàn Cuyàs acabaven d'esser restituits a son estat primitiu, mitjantçant l'iniciativa de! nostre zelós Pas¬ tor i la pietat generosa de la Sra. Ana Jover de Girona. Les proves d'amor que envers la nostra ciutat té donades r Exm. Dr. Benlloch, contribuint a la restauració del nostre Santuari i, a l'ensems procurant lluïment i prosperitat material de la ciutat amb l'espaiós cami del Sant Crist, en el que s'hi construeix àdhuc un artístic Via-Cruis, mereixien l'agraïment del poble balaguerí, i realment s'és aquest magníficament ma¬ nifestat en dos actes, que si són petits en comparació del cor grandiós de nostre Prelat, no obstant no han pogut menys d' e- mocionar-lo, car si l'esperit de l'actual Príncep d'Andorra és immens en iniciatives i inagotable en actes sobirans, és també digne d'admiració per sa humilitat apostòlica i paternal ten¬ dresa. El dia 2 de juny de 1912 se descubría solemnement en el mur del Santuari, que mira almig-dia, una làpida de marbre en la qual estàn gravades aquestes paraules «Balaguer. Testimo- »nio de gratitud al Dr. Benlloch, Obispo de Urgel y Príncipe «Soberano de Andorra, junio 1912». Es el sentiment cristià agrait a son Pastor. En les festes de maig d'aquest any, en mig de selecta re¬ presentació de totes les classes de la ciutat, l'arcalde, senyor Campo, notificava a nostre Pastor que l'Ajuntament de Bala¬ guer l'havia condecorat amb el títol de fill adoptiu, i més tard li era oferta l'acta de la sessió, gravada en artística placa. Es el sentiment patriòtic dels balaguerins reconeguts a son bene¬ factor, del qual conservaran eterna recordança. An aquest excel'lent Prelat i també a la noble ciutat de Ba¬ laguer, en la qual acaba de passar-hi tants anys i que tal vega¬ da no veuré més, des de la Ciutat Eterna trasmet sa coral salutació L'Autor.