Vint mesos d'actuació en la Junta de Ciències Naturals · de Barcelona per }OSEP 11.\Lt.:QUER I NICOLAU ElJGISYJ!;R, SECRt·;TARt Gr:SRRAL I Tàc.src, DIRECTOR DELS SERVEIS DE I;.\ ldATiiiXA Viel Friad, \'iel E.bt'. TIARCELOXA, 3l DESS;I!BRE 1917 MDHN ·Biblioteca· "''•· .3{:.-:t.~i .2jq}-?6 VINT MESOS D'ACTUACIÓ EN LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA , • 1 Vint mesos d'actuació en la junta de Ciències Naturals de Barcelona per JOSEP MALUQUER I NICOLAU ENGINYER, SECRBTAJU GENERAL l TlCN'lC, DIR.ECTOR DELS SERVEIS DE LA MATEIXA BARCELONA, 31 DESEMBRE 1917 A la bona memoria de la meva J.1are Na Catarina Nicola'l'i- i Rosés de Maluquer-Viladot. • JUNTA MUNICIPAL DE CIENCIES NATURALS I9I6·I9I7 6 REGIDORS: Srs. AndYeu, AYroyos, Bofill i Matas, García I nglada, ] ové i LasaYte. 7 VoCALS TÈCNICS: Srs. Cazurro, Caballero, Callefa, Fuset i Gonzalez Prats (catedràtics); P. Barnola i Ma- lf¡,quer. (Ademés hi havla un lloc vacant.) Al convertir-se en mixta Municipal i Provincial, hi ingres- sàreu el dia II de Maig de I 9 I 7: 2 DIPUTATS: Srs. Palet i Puig i CadafalciJ. 3 TÈCNICS: Srs. Marquès de Camps, Bofill i Pichot i Folch. La Junta sospên les sessions els mesos de Juliol, Agost i Setembre. 6 ' AL L ECTOR C'est à l'usé, qtlon connait la valeur des choses. LACAZE·DUTHlERS o és aquí gaire costum donar públicament compte N de llur gestió els que desempenyen càrrecs pú- blics; sols en moments de agitacions electorals, ho fan aquells que els tenen per el"lecció popular. Sense tenir l'honor de ser d' aquestos, però portat per representants de la ciutat de Barcelona, on jo he nascut i on havien nascut els meus pares, a un càrreg executiu de un servei municipal, devant dels atacs més o menys encoberts de que he sigut objecte, sobre tot per part de gent desconeixedora de la obra cultu- ral de la } UNTA, he cregut convenient fer pública en la forma més concreta possible, abstenint-me d'altres consideracions o comentaris, la meva gestió com a SE- CRETARI-DIRECTOR DELS SERVEIS DE LA }UNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA, per a que'ls meus conciutadans, amb les dades concretes que poso, pu- guin formar judici i comparar amb altres actuacions. 7 .. HISTORIA Per a la cura dels serveis referents a CIÈNCIES NATURALS de Barcelona, Parc Zoològic i Museu Martorell, al mateix temps que per a impulsar l'organització d'altres de nous, l'Excm. Ajúntament va crear en rgo6 una JuNTA MuNI- CIPAL AUTÒNOMA formada per 1:4 Vocals entre regidors i veïns. La defectuosa organització i ·sobre tot funcionament d'aquesta J unta, feu que no hi hagués continuitat en la direcció, i així veiem en el quadre de l'actuació des de . rgo7 a rgrs cQm s'iniçia v~n una sèrie de serveis que des- prés es desfeien, sens~ ·cap mena de plan ni orientació (r). I es comprèn: el volguer ·dirigir uns serveis, per senzills que siguin, dues persones, és sempre düícil; quant més no ho seria l'aduar I4 Vocals com a directors! En les sessions aquelles memorables, hi hagué company (x.) La adquisició de una ballena sense pensar lo que se'n faria i després se llensà, n'es exemple gràfic. 9 nostre que tingué de defensar l'adquisició d'un peu tor- nejat per a la col-locació ornitològica - 3 pessetes, -vio- lentment impugnada per altres Vocals, mentrestant es gas- taven mils de pessetes en obres per a un anomenat Museu Zootècnic, sense projecte previ, obres que es sospengueren al poc temps; les comunicacions oficials del Director del Museu de Ciències Naturals eren cèlebres, donant compte d'haver rebut dos exemplars d'un insecte; d'un merlot recullit mort pel personal del Museu; sol-licitut de deu peixos de color; donatiu d'un molusc i un briozoo; d'un cargolet de mar Nassa reticulata per un donador anònim (I); haver adquirit, en virtut de l'oportuna autorització de la Junta, un peix de Mallorca per 5 pessetes; rebut un ou de Gatvaire {peix); que es troben inservibles alguns plo- meros destinats a la llimpiesa i sol·licita se'n comprin de nous; donatiu d'un passarell; adquisició d'una serp d'Olesa per ro pessetes; acord de comprar tres plomeres; adquisició de dos verdums; dos passarells; un esquirol; donatiu d'un pardal; etc., etc., etc. No par'em de les censures al Director del Museu per part de Vocals de la Junta per haver adquirit per 7 pessetes unes granotes del Japó; del canvi d'orientació al sospendre els treballs de formació d'Herbari i recoHeccions paleonto- lògiques, iniciant en canvi serveis meteorològics; les despe- ses per a Zootècnia; la poca importància donada a la Bi- blioteca i a les publicacions! Per fi pogué encarrilar-se un xic en rgr6 al pendre (x) Se'n troven a centenars en nostra platja. lO possessió la nova J unta (I ), la que tingué lloc el dia II de febrer, data en què vaig esser nomenat jo Vocal-secretari. Per 1'extret de les actes que va a continuació, pot veure's com vam anar desseguit directament al fons de les qües- tions plantejades, confeccionant un plan general del què durant tota la meva actuació no ens en havem separat gens . Tinc de fer constar de la manera més absoluta, que per part de l'Ajuntament, Comissions de Foment i Cultura i Vocals-regidors que en elles pertanyien, no trobà la Junta més que facilitats. Al II de maig de rgr7 es convertí en } UNTA MIXTA amb motiu de passar a la mateixa els serveis geològics de la Diputació, augmentant a 191 el nombre de Vocals. I en Junta tan nombrosa, tenint en compte els quefers indivi- duals, no cal dir l'influència que té en la direcció l'element més constant en les sessions . Amb tot i això, pogué fer-se encara alguna cosa de profit. Vam suprimir l'intervenció contínua de la Junta en els detalls de cada dia, donatius corrents, adquisicions normals i comunicacions de tràmit, cuidant aquella de les iniciatives, projectes i execució de noves instal-lacions i serveis . A la confiança amb què m'honorà la Junta a mi en un principi, amb l'encàrrec reiterat de la direcció de l'execució i treballs amb plena llibertat d'acció, dec correspondre-hi amb sincer agraünent; llàstima que a l'estar tot Jlest, i en el moment de començar a gaudir amb major tranquilitat del fruit de l'obra que amb el concurs dels companys Aguilar-Amat, (1) Vegi's memòria del Secretari en Sessió inaugural (pàg. u6). li Font-Quer, Boftll i Poch, Codina, P. Barnola, Sagarra i els meus germans Salvador i Joaquim havíem realitzat, a l'anar a la consolidació, en acostar-se el nomenament dels càrrecs de plantilla, ratificació de l'actuació i pressupost per a l'any vinent, s'hagin desbordat violentment contra meu i alguns companys els atacs esmentats, faltant-me de moment la confiança que durant vint mesos havia merescut. L'obra resta així paralitzada. Barcelona, Tardor, I9IJ. 12 SUMARI ' Està dividida aquesta MEMÒRIA en tres parts: La primera ve a ser un resum de l'actuació de la f unta en el que a la part. oficial es refereix, acords presos (extrets del llibre d'actes), l'apoi prestat per elements de Ia Junta pertanyents al Consistori, nomenaments, com poc a poc s'ha anat perfilant una organització, i demés, de la que es destaca clarament l'obra positiva, de construcció, amb entosiasme empresa i seguida sens parèntesis ni solució de continuïtat. Ve completada aquesta Secció amb els Apèn- dixs, o xeport de la sessió inaugural i demés de la tercera part. ~ La segona comprèn el detall de l'obra de la Junta durant aquest bieni rgi6-rgiJ, especialment en la repartició de despeses, gestió econòmica i executiva a mi encarregada, on es veu el gastat, com i amb què. El que vaig trobar a l'entrar en la Junta (que es dedueix també del capítol HISTÒRIA) i el que hi havia al cap de zo mesos; la col- laboració que hi han aportat els elements tècnics de la Junta o per ella nomenats; l'esforç de cada hu; l'entosiasme i 13 desinterès amb què s'hi ha aportat per part d'alguns, tlurs col·leccions i biblioteques particulars; llur treball sens condició, ni reserva, ni exigència de cap classe, deduint-se el perquè ens defensem i no podem abandonar allò on hi hem creat tots tants interessos i n'hi hem aportat de bons amics i companys. Acaba aquesta Secció amb un quadre- resum de l'actttació de tes Juntes I907-I9I5. La tercera part comprèn els Apèndixs de la secció oficial esmentats en la primera, sobretot aquells que serveixen per a fer-se millor càrrec del desenrotllament de la nostra organització. La sessió inaugural, per la que es veu l'impor- tància que ha via obtingut la Junta als 14 mesos de la seva nova constitució, amb les delegacilms foranes, missatge del MHseo Nacional de Madrid, l'història de nostra gestió en la Memòria del Secretari, el parlament de gràcies del Sr. Pre- sident. Com a complement hi ha un resum de la visita a les instal·lacions i serveis com consta en l' Am4ari d'enguany, i l'index o contingut d'aquell, en què es destaca en detall la volada empresa. ACTUACIÓ 1916-1917 (ORGANITZACió 1 AcoRDs) (Extrets del llibre d'Actes, Amt> e) Disposició interior de l'Inveroàcul.. 12,500 )) 4 d) Museu de Catalunya i coHeccions d'estudi •••••••••• o ••••••••• 24.500 »- e) Laboratoris adjunts ............. 7,000 }} f) Instal·lacions accesòries .. : . .... . . 5,049:96 >> Total. ... . ... 65,049'96 pte s. ExEcUCió. - S'encarrega al Secretari l'execució de tot lo acordat per a portar-ho a terme amb la major rapidesa pos- sible. ELS ANIMALS SILVESTRES EN ELS JARDINS PÚBLICS.- S'acorda aprofitar la primera ocasió per ensaijar el deixar en llibertat, en determinades zones del Parc, animals més o menys. silvestres com els esquirols, coloms, etc., cosa que constituirà. un atractiu completament nou i simpàtic, com ho és en els.. jardins· de Nova-York i altres ciutats americanes en que s'hi v.euen en abunqor. QUTNT.-\ SESSIÓ: 14 ABRTL CovLECCIÓ zooLÒGICA. -Se nomena una ponència encarre- gada de dictaminar sobre les .reformes a fer amb major urgèn- cia en la coHecció zoològica, d'acord amb les grans obres qu~ s'estàn efectuant al Parc. LABoRAToRis.- Se dóna compte d'lla ver comensat els 20 treballs d'organització dels laboratoris de Micrografia i Biologia general, entomologia i botànica en els locals del nou Museu. REGLAMENT INTERIOR. -S'acorda quedi sobre la taula fins que retorni l'Estatut aprovat per l'Ajuntament, el projecte de Reglament interior de la Junta que presenta la Comisió que confeccionà l'Estatut. SEXTA SESSIÓ: 28 ABRIL Covu:cctoNs MARINES.- S'acorda fomentar en lo possi- ble les col-leccions d'animals marins, a quin fi. la Junta es di- rigirà als laboratoris i estacions de biologia marina amb ella relacionades, demanant-los-hi el sêu concurs. BIBLIOTECA. - S'autorisa al Director del Museu per a que fassi les adquisicions d'obres de consulta i demés per a la biblioteca adjunta al Museu que puguin fer falta per els tre- balls en les diferentes seccions. SÈPTIMA SESSIÓ: 12 MAIG APROVACIÓ DE L'ESTATUT.- Se dóna compte de l'aprova- ció del nou Estatut de la Junta per l'Excelentíssim Ajunta- ment, en Consistorí del dia 9 del corrent més, cedint també els edificis i serveis que havia sol·licitat aquella. PERsONAL.- L'Ajuntament posa a disposició de la Junta per a les atencions de l'Invemàcul i Ombràcul, un jardiner i dos au.xiliars de les brigades de Jardineria, els quals qu~ daràn ja d'aqui endavant a les ordres de la mateixa.. VoTs DE GRÀCIES.- S'acorden a favor del vocals-regidors Srs. Andreu, Lasarte i Bofill, per l'activitat i interès amb que han apoiat a la Junta en les gestions per a l'aprovació de 21 l'Estatut, així com als Srs. D. Lluis Duràn i Ventosa, Pre- sident de la Comissió de Cultura, i D. Santiago de Riba, President de la de Foment, a n'els que tantes facilitats dèu la J unta per al bon cumpliment del séu comès. OcTAVA SESSIÓ: 26 M1\IG CoL"LECCIO zooLÒGICA. -La ponència nomenada en la sessió del dia 14 d'Abril, dóna compte de les reformes que amb major urgència convé fer en la col-lecció zoològica, acordant-se que per part del Sr. Director. de la mateixa se procedeixi a efectuar-les. Al mateix temps s'acorda que'ls ingresos de la col-lecció se destinin a la seva millora, procurant paulatinament separar les seccions d'exposició zoològica que s'organitzarà científica- ment, de les d'avicultura i zootècnia, seguint les propostes del Sr. Darder. S'acorda estudiar un projecte de tanca per a allunyar un Xic més al públic dels animals de la col-lecció, doncs, essent en l'actualitat lliure l'entrada, no falta qui, en moments deter- minats, s'entreté en molestar els e:'Cemplars. AuxJLIAR TÈCNIC DEL PARC zooLÒGIC~- S'acorda crear aquesta plassa de plantilla, proposant per a la mateixa a D. Ge- roni Darder, veterinari. CURSOS EN EL NOU MUSEU.- Se dòna compte d'haver or- ganitzat l'Institut d'Estudis Catalans dos cursos de quinze lliçons cada un, a càrrec dels senyors Vocals de la Junta Drs. Caballero i Cazurro, sobre •Pràctiques de Morfologia bo- tànica i zoològica~. respectivament. Tots dos se donen en el Laboratori de biologia que ba instal·lat la Junta en el nou Museu. 22 NOVENA SESSIÓ: 9 JUNY ÜBRES EN ELS NOUS LOCALS.- La Junta s'entera amb satisfacció de que'l dia 20 d'aquest mes tenen lloc les subastes per a les obres de reparació i millora de l'Invemàcul i Om- bràcul, acordant-se procedir així mateix durant aquest istiu a les del nou Museu, per a veure si és possible celebrar l'inaugu- ració dels n6us serveis e instal·lacions per la tardor vinenta. PRESUPOST EXTRAORDINARI. - En atenció a les obres es- mentades del Museu nou, per a les quals l'arquitecte de la Co- missió de Foment, D. Antoni de Falguera, ha confeccionat el corresponent pres u post, la Junta acorda. sol-licitar, amb caràc- ter d'extraordinària, la concessió de ptes. IJ,soo per a les mateixes. EN HONOR A CoSTA. - A proposta del Dr. Caballero s'acorda honorar en la primera ocasió la bona memòria del botànic iHustre, autor de la primera Flora de Catalunya, D. Antoni C. Costa, col-locant el séu bust en una de les depen- dències de la Junta, potser amb motiu de l'inauguració dels nous serveis. SusPENSIÓ DE SESSioNs. -S'acorda sospendre les sessions duraqt l'istiu, essent aquesta la darrera de l'actual semestre. .2J I SEGON A ETAPA I (Octubre r9r6 -juliol I9I7) SESSIÓ ORDL.'<ÀRIA DEL 13 D'OCTUBRE 1916 Nou VocAL.- Per renúncia del Dr. Fontseré, la Facultat de Ciències Naturals delega la seva representació com a Vocal nat de la Junta, al Dr. D. Josep Fuset, acordant-se un expressiu vot de gràcies al Dr. Fontseré, per la seva encertada gestió durant els sis anys en què formà part de la Junta. BIBLIOTECARl I CoMPTADOR.-D'acord amb ÇO que preceptua l'Estatut, són elegits el R. P. Barnola per a Bibliotecari, i D. Agustí García Inglada per a Comptador. TREBALLS REALITZATS DURANT L'ISTIU.-El Secretari dóna compte dels treballs realitzats durant l'istiu, entre els quals mereixen especial menció l'arranjament de la sala principal del futur Museu de Catalunya, organització dels laboratoris adjunts i publicació del primer Anuari de la Junta, essent de tot aquesta assabentada amb satisfacció. REGLAMENT.- S'acorda convocar Junta extraordinària el divendres vinent, per discutir el projecte de reglament in- terior. SESSIÓ EXTRAORDL'<ÀRIA DEL ZO D'OCTUBRE 1916 APROVACIÓ DEL REGLAMENT.- Es llegit el projecte de reglament pel qual deu regir-se la Junta en sos assumptes interiors i que, després de lleugeres aclaracioxis, és aprovat definitivament, acordant-se la seva publicació. SESSIÓ ORDINARIA DEL 27 D'OCTUBRE 1916 VocALs HoNORARIS.- De conformitat amb el Reglament, queden nomenats Vocals Honoraris de la Junta, els senyors Dr. D. Jaume Almera, Prof. Ignasi Bolívar, Prof. Eduard Fontseré, Prof. Odon de Buen, Prof. R. Gonzàlez-Fragoso, D. Carles Pau, D. Joaquim de Borja i D. Lluís M. Vidal. CoRRESPONSALS. -Són així mateix nomenats corresponsals, els Srs. D. Amador Romaní, de Vilanova; Dr. D. Josep Rioja, de Santander; D. Carles Vicioso, de Madrid; R. P. Llongí Na- vas, de Saragossa, i Dr. D. Eduard Boscà, de València. NATURALISTES-AGREGATS.-Queden també nomenats com a agregats al Museu, D. Salvador Maluquer, per al Vivàrium; D. Ascensi Codina, per a la secció entomològica; D. Joaquim Maluquer i Nicolau, per a la secció herpetològica, i D. Francesc Pardillo per al laboratori de Mineralogia i CristaHografia. DIRECTOR DELS SERVEIS BOTÀNICS. -Tenint en compte la necessitat d'anar organitzant els diferents serveis botànics de la Junta, queda nomenat Director llur el Prof. Artur Ca- ballero. COL'LABORACIÓ DE LA DIPUTACIÓ.- Respecte al pla de contribuir la Diputació de Barcelona a la organització i instal- lacions de la Junta, s'acorda que el Sr. President estudii la qüestió i vegi la manera de donar-li forma. AQUARlUM DE LA CASCADA. -S'acorda la instaHació i arranjament de l'Aquàrium del Parc, per a les dues seccions fluvial i marina, designant els Drs. Cazurro i Fuset per a dur a terme l'esmentat acord. CoNCURs D'AuXILIARS-TÈCNICS. -Són designat els senyors Bofill i Matas, Cazurro i Secretari, per preseñtar en la Junta que ve unes bases de concurs per a la provisió de algunes places zs de Auxiliars-tècnics del Museu de Ciències Naturals (Museu Martorell i Museu de Catalunya). Co11ussró DE PuBLICACIONS. -Queden nomenats per for- mar aquesta Comissió durant el present bieni, els Srs. Fuset• Caballero, Barnola i Secretari. A la sortida, són visitades les obres del nou Museu i instal- lacions en organitzacio. SESSIÓ ORDDIÀRIA DEL lO DE NOVEMBRE 1916 LABORATORI ICTIOGÈ::O.'lC. -S'acorda que el Director del Parc Zoològic, mentre arregla el Laboratori actual perquè pugui ésser visitat pel públic, estudiï el projecte per à un de nou, el lloc d'emplaçament del qual, un cop aprovat aquell, ja se fixarà. PRESSUPOST PER A 1917. -S'acorda demanar als diferents encarregats de Secció els pressupostos parcials i distribució de cabals per a les despeses de l'any vinent. REGLAiUENT DE LA BIBLIOTECA. - El Sr. Bibliotecari presenta el projecte de Reglament per a la Biblioteca, que és aprovat. ARRANJAMENT DE LA SALA DE JUNTES. - S'acorda l'arran- jament de la Sala de Juntes i Oficines del primer pis del Museu Martorell, en forma que no desmereixi de les altres instal·la- cions per quan se fasi la inauguració. REPRESENTACIÓ DE LA FLORA MONTSERRATINA.- A pro- posta del Dr. Caballero, s'acorda sol·licitar de l'Excm. Ajun- tament la cessió a la Junta de les anomenades «Muntanyes de Montserrat& del Parc de Barcelona, per a organitzar-hi una representació vivent de la Flora Montserratina. 26 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 24 DE NOVEMBRE 1916 DoNATIUS AL MusEu. - Es donat compte d'haver rebut per al Museu una col·lecció de peixos del Mediterrani i alguns crustacis, en total 42 espècies, recollides i ordenades pel Vocal- honorari D. Joaquim de Borja. BAsEs PER AL CoNCURS D'AUXILIARS-TÈCNICS. -La po- nència nomenada en la sessió del 27 d'octubre, presenta les Bases per a la provisió de les places d'auxiliars-tècnics del Museu, que són aprovà.des. PRESSUPOST ORDINARI PER A 1917. - S'aprova el preSSU- post ordinari per a les atencions de l'exercici vinent. REcovLEcTOR DE LA sEccró BoTÀNICA.- A proposta del Director de la mateixa Prof. Caballero, queda nomenat per a aquest càrrec D. Enric Gros Miquel. PoNÈNCIA DEL CONCURS D1 AUXILIARS-TÈCNICS. -Per a examinar les instàncies que es presentin i dictaminar, és no- menada una ponència formada. pels Srs. Caballero, Cazurro Secretari. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 15 DE DESEMBRE 1916 APROVACIÓ DE COMPTES. - El Sr. Tresorer presenta l'Estat de Comptes del bienni 1914-1915, que és aprovat. DIPÒSIT I DONATIU PER AL MUSEU. - El Secretari llegeix una comunicació de l'agregat Sr. Codina, en la qual ofereix al Museu en dipòsit la seva notable col-lecció de Cicindslidm (Insectes coleòpters), i fa donatiu d'una d'insectes de tots els ordres, segons comunicació. La Junta acorda acceptar l'oferiment i encarregar al mateix Sr. Codina la cura de les seves col-leccions d'acord amb el cap de la secció corresponent. assenyalant-li lloc per al seu treball en el laboratori d'Ento- mologia. El Sr. Director del Museu, disposarà la instaHació de les coHeccions d'acord amb el donador i la secció entomo- lògica. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 29 DE DESEMBRE 1916 NOMENAMENT o' AUXILIARS. - La ponència nomenada en la sessió del 27 de novembre dóna compte de la seva tasca. En virtut d'aquest dictamen la Junta acorda nomenar: Auxiliar-tècnic de Geologia (Museu Martorell), M. San Miguel de la Cimara. Auxiliar-tècnic de Mineralogia ('Museu de Catalunya), F . Par- dillo i Vaquer. Auxiliar-tècnic de Botànica (Museu de Catalunya), Pius Font i Quer. Auxiliar-tècnic de Zoologia (Museu Martorell), Joan . B. d'Aguilar-Amat. Auxiliar-tècnic de Zoologia (Museu de Catalunya), Ignasi de Sagarra. CoMPTES DEL PARC ZooLòGIC. -El Sr. Tresorer presenta les relacions de despeses del Parc Zoològic corresponents als exercicis 1914-1915 i r.er i z.on trimestre 1916, que són aprovats. GESTIONs AMB L'AJUNTAMENT. -S'acorda que el Sr. Pre- sident i el Secretari facin totes les gestions oportunes prop de , l'Ajuntament, per a sol· licitar en moment oportú, les quanti- tats necessàries per a l'ampliació dels Serveis i millora dels actuals. SESSIÓ ORDL"'<ÀRIA DEL 12 DE GENER 1917 ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS BOTÀNICS. -S'acorda facul- tar àmpliament el Dr. Caballero perquè, junt amb el Secretari, z& facin totes les gestions i treballs preliminars per conseguir l'or- ganització de un Jardí Botànic a Barcelona, digne de la nostra. ciutat, posant-se en rela;ci6 amb totes aquelles entitats que po- guessin col· laborar-hi, especialment la Junta de l'Exposició In- ternacional i d'Indústries Elèctriques. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 26 DE GENER 1917 CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA EN !JIXTA, MUNICIPAL I PROVIN- CIAL.- Els Srs. Andreu i Bofill (D. Jaume), donen compte de les gestions fetes per a la transformació-de la Junta en mixta, és a dir, patrocinada per l'Excm. Ajuntament i Excma. Dipu- tació Provincial de Barcelona. Amb aquest motiu, són llegides les Bases aprovades per la Diputació (Apèndix I) i el dictamen de la Comissió Consistorial de Cultura que és ja a l'aprovació de l'Ajuntament. La Junta heu esment de tot amb satisfacció, creguda que això contribuirà a impulsar i desenrotllar els seus plans. PERSONAL ACTUAL DE LA JUNTA.-E! Sec~etari dóna compte del personal actual de la Junta, tal com queda després de resolt el concurs d'auxiliars i proveïdes les places d'acord amb el pressupost vigent, fent notar la imprescindible necessitat de recaptar alguns mossos per al Museu, Col·lecció Zoològica, !vernacle, Ombràcul i Aquàrium, demés de la vacant de Ca- patàs en la CoHecció. S'acorda proveir els llocs de major urgència ,i que siguin considerats indispensables per al desenrotllament ulterior i bona marxa dels serveis de la Junta. · PRESSUPOST EXTJ~AORDINARI MuNICIPAL.- El Sr. Bofill · i Matas exposa l'estat del Pressupost eJ..-t:raordinari municipal, sobre tot de la part referent a !loves organitzacions, ou figuren les quantitats demanades per a l'ampliació del Museu i orga- nització de l'Institut Oceanogràfic i Serveis botànics (Apèn- dix II). SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 9 DE MARÇ 1917 (I) VISITA DE L'EXCM. SR. ALCALDE A LES INSTAVLACIONS. - El senyor Marquès d'Olèrdola, en saludar tots els Srs. Vocals de la Junta, manifesta la satisfacció que li ha produït la visita a les noves instal·lacions, esperant que podràn inaugurar-se aviat i seran honra de Barcelona, i felicita coralment la Junta, per l'activitat i interès revelats pel ràpid desenrotllament i organització de les dites instal·lacions. Nou EsTATUT. - El Secretari llegeix la comunicació de l'exceHentissim Ajuntament referent al nou Estatut que imposa la transformació de la Junta en mixta, detallada en l'Apèndix VI. La Junta acorda haver-ne esment amb satisfacció. CONCURS PER A LA PLAÇA DE SECRETARI. -Per a la pro- visió del càrrec de Secretari general i tècnic, encarregat de la Direcció general de tots els serveis i oficines previst per l' Ajun- tament i Diputació en la Base z.• (Ap. III), queda nomenada una ponència formada pels Srs. Calleja, Lasarte i Caballero, perquè presentin les Bases de l'oportú Concurs segons pres- cripció de l'Estatut. I NAUGURACIÓ DELS NOUS SERVEIS. -S'acorda convocar J unta extraordinària el dia 14 del corrent, per a parlar de tot allò que es refereix ii. inauguració dels nous serveis, de confor- mitat a mb la idea general exposada pel Secretari (I) El mes de febrer no hi hagué cap sessió. 30 NATURALISTA AGREGAT.- A proposta dels Srs. Caballero. Fuset i Maluquer, és anomenat naturalista-agregat. el Professor Emili Fernandez Galiano. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 14 DE MARÇ 1917 BASES PER Al> CONCURS DE SECRETARI GE!'.ï>RAL I TtCNIC. -El doctor Caballero presenta les bases per al Concurs de Secretari general i tècnic redactades per la ponència nomenada en la sessió anterior (Apèndbc IV), que són aprovades per la Junta, acordant fer-les públiques en els periòdics locals, per a resoldre en la sessió del 30 del corrent. PROGRA:IIA PER A L'INAUGURACIÓ DE LES 1::-i'STAVLACIONS I SERVEIS. -S'acorda en principi el següent plan general: 28 D' ABRm, a les 10 del vespre: Sessió solemne en el Saló de Cent, llegint el Secretari la Memòria corresponent i el Dr. Ca- lieja un treball de caràcter científic. El Sr. President agrairà l'assistència als concurrents, saludant les delegacions foranes. 29 D'ABRIL, a dos quarts de dotze del matí: Inauguració dels nous serveis, amb visita col· lectiva de les autoritats i invi- tats als Museus i altres serveis. A dos quarts de dugues, dinar de xso a 200 coberts en el Gran Restaurant del Parc. A les set del vespre, conferència de caràcter científic en el Saló d'Actes de la Reial Acadèmia de Ciències, a càrrec del Vocal-Honorari Excm. Sr. D. Lluís M. Vidal. DEL 30 D'ABRIL AL 3 DE MAIG: Excursió oficial a la Costa i Montanya catalanes, amb l'itinerari: Barcelona, Blanes, Lloret, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, L'Escala, Empúries, Roses, Figueres, Hostalric, Gualba, Santa Fe de Montseny, Sant Marçal, Viladrau, Balenyà i Barcelona. S'acorda que el Secretari junt amb el Cap de l'Oficina de Ceremonial de l'Ajuntament Sr. Ribé s'en encarreguin de tot el referent a organització i execució. GuiA DE LEs INSTAL·LACIONS. -S'acorda confeccionar una Guia general de les instal-lacions i serveis de la Junta per a ser repartida profusament amb motiu de la inauguració. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 30 DE MARÇ 1917 Nou Es"TATUT.- El Secretari dóna compte de l'aprovació definitiva per part de l'Ajuntament i Diputació de les Bases per al nou Estatut, que deu ésser adaptat a l'actual per !aJunta. A aquest objeete, presenta la nova redacció, que és aprovada, quedant tal com figura en la pàgina 19 d'aquest Anuari. AVANTPROJECTE D'INSTITUT BoTÀNIC.- El Dr. Caballero i el Secretari presenten l'avantprojecte d'organització dels serveis botànics a . Barcelona, en forma d'Institut Botànic, acordant-se que quedi sobre la taula fins a la sessió vinent. INVITACIONS. -S'acorden les invitacions per a les entitats de Barcelona i de fora així com personalitats, amb motiu de la inauguració dels serveis de la Junta, especialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madriq. i al seu digníssim Director i Mestre dels naturalistes espanyols Proi Ignasi Boll- var, on convé fer-ho personalment. CONCURS PER A LA PROVISIÓ DEL CÀRREC DE SECRETARI. - El senyor President dóna compte del resultat del concurs obert per a la provisió d'aquest càrrec, acordant-se per unanimitat, un cop examinat l'expedient i atenent les Bases del Concurs (Apèndix IV), proposar a l'Excm. Ajuntament per el nomena- ment de D. Josep Maluquer, enginyer, Vocal-tècnic i Secretari actual de la Junta el qual càrrec ha estat exercit des del n de febrer de l'any passat a plena satisfacció de la Junta. 32 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 13 D'ABRIL 1917 !NVITACIO~S A CORPORACIO~S DEL MIGDIA DE FRANÇA. - Per a invitar amb interès les Corporacions científiques del :Migdia de França, així com per a anar estrenyent relacions ¡mb entitats similars a la nostra, s'acorda que el Sr. President vagi a Banyuls, Perpinyà, Montpeller, Marsella i Mònaco, vi- sitant les personalitats directores dels serveis científics d'aques- tes poblacions, i molt especialment les Estacions mari~es i l'Institut Oceanogràfic de Mónaco. INSTITUT BoTÀNIC. -S'aprova l'avantprojecte presentat en la sessió darrera, acordant-se trametre'! a la Junta de l'Ex- posició, i que els Srs. Caballero i Secretari facin totes les ges- tions necessàries per a dur-lo a bon terme, prenent totes aque- lles mides que creguin convenient. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 24 D'ABRIL 1917 DELEGACIONS I ADHESIONS. -El Secretari dóna compte de les delegacions i adhesions anunciades, especialment les del Museo Nacional, de Madrid, Real Sociedad Española dc His- toria Natural, Museum d'Histoire Naturelle de Marscille. La- boratoire Arago, de Banyuls, Institut de France, i Institut Oceanogràfic de Mònaco. Tenint en compte la importància de la representació anun- ciada del Museo Nacional de Ciencias Naturales, que estarà formada pels caps de secció professors Hemandez-Pach eco i lluís Lozano, conservador Angel Cabrera, i agregat Càndid Bolívar, la Junta acorda assistir en corporació a 1'arribada llur, posant l'Ajuntament a la seva disposició els cotxes oficials. REPORT DEL VIATGE PRESIDENCIAL. - El Sr. President 3 33 dóna compte del viatge efectuat en representació de la Junta al Migdia de França, d'on ha arribat aquest matí, exposant el bon acolliment que li han fet les persones i entitats visitades, així com la bona impressió que tenen arreu de les funcions, organització i serveis de la Junta. Les circumstàncies actuals priven la vinguda de gran part de les persones que altrament vindrien, però d{) totes maneres no faltarà l'adhesió de totes elles que daran testimoni demés de llurs sentiments enviant publicacions i exemplars. DISPOCICrDNS Al1B MOTIU DE LA INAUGURACIÓ. -Amb l'ob- jecte de tenir cura y esment de tot el referent a la inauguració i detalls que es presentin, la Junta acorda que el President i Secretari prenguin totes aquelles disposicions necessàries al bon èxit dels actes organitzats, seguretat de les instal·lacions i altres que jutgin convenients. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL li DE MAIG 1917 DELEGATS DE LA DIPUTACIÓ. -El Sr. President saluda els nous Vocals delegats dc l'Excma. Diputació Provincial de Barcelona, Srs. Puig i Cadafalch i Palet i Barba, Diputats, i Marquès de Camps i Folch i Girona, tècnics; així com també el representant de l'Institut de Ciències Sr. Bofill i Pichot. En nom de tots ells contesta el Sr. Palet i Barba, agraint la benvinguda presidencial i oferint-se a la Junta en tot i per tot. NOUS MEMBRES CORRESPONSALS. - Son nomenats per una- nimitat membres corresponsals de la Junta els Srs. Drs. Jules Richard, Mònaco; Henri J umelle, Marsella; Emil Racowitza, Banyuls; Friedrich Haas, Francfort ajM., actualment a Flix; Alfonso Galàn, Palma de Mallorca; Eduardo H. Pacheco, Luís Lozano, candido Bolívar i Angel Cabrera, Madrid, que amb 34 tant interès col·la.boraren als treballs i actes celebrats amb motiu de la. inauguració dels serveis de la. Junta.. CARNETS D'IDENTITAT. -S'acorda repartir un carnet d'iden- titat als membres de la. Junta., així com autoritzar lliure accés a les insta.Hacions de la mateixa als seus acompanyants i als de les persones proveïdes de carnets de lliure circulació. TARGETES PER A ESCOLES I ENTITATS CULTURALS.- S'acor- -da fer targetes de visita. col· lectiva a les insta.Ha.cions, per a les Escoles i Centres culturals que ho sol·licitin, les quals targetes ~eràn vàlides únicament per una vegada, recollint-les a. l'en- trada. en cada insta.l-lació. SESSIÓ EXTR~ORDINÀRIA DEL 19 DE MAIG 1917 VISITA AL PARC SAMÀ DE CAMBRILS. -El Secretari dóna <:ompte que l'Excm. Sr. Marquès de Maria.nao, que tant s'inte-. r~ssa pel conreu de les Ciències Naturals, ha invitat la. Junta a visitar les seves instal·lacions del Parc Samà de Cambrils. En remercia~rli expressivament aquesta atenció, la Junta acorda. acceptar la invitació esmentada i que el Secretari s'entrevisti amb el Sr. Marquès per a.senya.lar la data més a propòsit. SERVEIS GEOLÒGICS. -Tenint en compte el pròxim traspàs de les coHeccions paleontològiques, geològiques i mineralògi- ques de la Diputació, així com el servei del mapa geològic de -catalunya, a la Junta, aquesta acorda nomenar una ponència formada pels. vocals Srs. Palet, Cazurro i Bofill i Pichot, el Secretari, el Director del Museu i l'Auxiliar-tècnic de Geologia per resoldre tot allò referent al traspàs de les col-leccions i Qrganitzaêió dels serveis geològics. SERVEis BoTÀNics.- Tenint en compte l'entrada de nous elements a. la Junta, i la necessitat d'activar la qüestió de 35 l'emplaçament del futur Institut Botànic, s'acorda ampliar la. ponència per a tot el que se refereixi a aquests serveis, quedant formada pels vocals: Srs. :Marquès de Camps i Fuset, el Se- cretari, el Director dels Serveis Botànics i l'Auxiliar-tècnic de Botànica. ACTES EFECTUATS I ACORDS PRESOS AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ.- El Sr. President dóna compte de les mides preses amb el Secretari, actes celebrats, despeses i nomena- ment de personal per al bon terme dels actes inaugurals, segu- retat de les instal·Iacions i organització dels serveis, essent aprovada per la Junta l'actuació presidencial amb un vot de gràcies per l'interès i encert que ba redundat en èxit falaguer per la Junta. En agrair aquest acord, el Sr. President fa constar la conveniència de que s'estableixin per a l'esdevinidor les regles a què deu subjectar-se el nomenament de personal sub- altern, i la tramitació d'ordres i adquisició de material per als diferents serveis. Després d'un detingut canvi d'impressions, son aprovades per unanimitat les regles següents: ADQUISICIONS, ORDRES I COMPTES. -Els Directors dels ser- veis disposaràn en la forma que creguin més convenient als. interessos que els té encomanats la Junta, de les quantitats que per a cada un d'ells hagi consignat aquella en sos pres- supostos, donant-li compte trimestralment de l'Estat de cada. secció, amb la classificació corresponent a despeses i ingres- sos. En cas de despeses fora lo pressupost i convenients en virtut" de qualsevol circumstància especial, els directors de serveis es dirigiran a la Junta, proposant allò que sigui del cas i resolent aquesta el que procedebci. En cas d'extraordinària urgència, el President, Comptador • i Secreta ·i, de comú acord, podran resoldre provisionalment, donant-ne compte a la primera Junta que se celebri. PERSONAL AFECTE A SERVEIS TÈCNICS.- El personal afecte a serveis tècnics, Laboratoris, InstaHacions, Jardiners, etc., a les ordres immediates del personal tècnic, serà nomenat per la Junta a proposta de aquell a les ordres del qual hagi d'estar. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 25 DE MAIG 1917 PERSONAL SUBALTERN NO AFECTE A SERVEIS TÈCNICS.- S'acorda, que les vacants del personal subaltern que no estigui al servei dels tècnics, seran proveïdes per la Junta, a proposta, per tom establert a cada renovació, de cada un dels senyors que la integren, previ inform de Secretaria respecte les con- dicions del candidat. PARC ZooLÒGic.- Atenent a la importància d'aquest ser- vei, i a la necessitat de ampliar-lo sota un pla general que com- prengui el seu desenrotllament ulterior, és nomenada una po- nència formada pels vocals Srs. Calleja, Marquès de Camps i Fuset, el Secretari i el Director del Parc Zoològic, perquè es- tudiï tot allò referent a orga.nització, desenrotllament, personal, etcètera, d'aquests serveis, i proposi allò que cregui més conve- nient. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 8 DE JUNY 1917 VISITA AL PARC SAMÀ. - El Secretari dòna compte d'haver estat fixat per a la visita al Parc Samà, de Cambrils, el dia ro del corrent, sortint de Barcelona a les 8' 44 del matí. Demés dels Srs. Vocals, s'acorda que hi assisteixi el personal tècnic superior de la Junta. 37 .. LLEGAT RosALS. - Ei Secretari participa a la Junta que el naturalista barceloní D. Joan Rosals, mort a mitjans de l'abril passat, ha deixat en testament a la Junta les seves col-leccions malacològiques, paleontològiques i mineralògiques. La Junta, en acceptar aquest llegat, acorda que consti en acta el seu més pregon agraïment, honorar com correspon la bona memòria del Sr. Rosals, i comunicar-ho a la Sra. Viuda de tan mala- guanyat patrici. UTILITZACIÓ D.E OBRES I REVISTES DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA.- Havent manifestat el personal tècnic de la junta la conveniència de poder consultar en els seus locals, laboratoris i altres dependències al costat de les coHeccions, algunes obres d'Història Natural existents en la Biblioteca de Catalunya i de les quals no disposa el Museu, amb vistes a un conveni com el que té establert la Biblioteca Nacional amb el Museu de Madrid, la Junta acorda que una Comissió formada pels Srs. Palet, Marquès de Camps i Bofill i Pichot, s'entrevisti amb la Direcció de la Biblioteca i proposi allò que sigui més pràctic i convenient als interessos de la Junta. PLA D'ORGANITZACIÓ DELS SERVEIS I PERSONAL SUPERIOR. - Presentat el pla general dels serveis i la conveniència de adapt_ar el personal tècnic superior a plantilles fi.'Ces, s'acorda nomenar nna ponència formada pels Srs. Puig i Cadafalch i Palet i Barba, diputats, i G~rcia-Inglada i Bofill i Matas, regidors, per resol- dre ço que és entès i procedent i proposar-ho a les corporacions respectives. Respecte al pla general d'organització futura, queda apla- çat per a la sessió vinent. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 22 DE JUNY 1917 VISITA OFICIAL EFECTUADA AL PARC SAMÀ.- Els senyors Lasarte i Caballero donen compte de Ja visita oficial efectuada a les instal-lacions de l'Excm. Sr. Marquès de Marianao a Cam- brils, detallant els obsequis i atencions de què foren objecte tots els assistents per part del Sr. Marquès, abd com la impressió rebuda sobre les instal-lacions zoològiques, jardins, estufes i les altres que té allà establertes. Per a fer-se càrrec de la im- portància llur, cal dir només que té sempre ocupats uns So jar- diners i un taller de reparacions propi. La Junta acorda remerciar degudament l'Excm. Sr. Mar- quès de Marianao les seves atencions i fer-li present els nostres sentiments en la forma que acredita pel seu interès i amplis mereixements científics. ORGANITZACIÓ DELS SERVl::lS. -S'acorda passar les bases per a aquesta organització a una ponència formada pels senyors Palet, Fuset i Seretari, perquè formulin dictamen definitiu · en la sessió pròxima que serà. la última del curs, i consagrada únicament a aquest objecte. NoMENAMENT DE PERSONAL. -Complerts els tràmits regla- mentaris, són nomenats: Conserge del Museu de Catalunya, D. "Josep Paltré i Roig; Peó jardiner, D. Miquel Gallén Cente- lles; Ajudanta de Secretaria, Na Francisca Mateu i Junyent; Auxiliar del Laboratori de Geologia (Museu Martorell), don Antoni Portusach Roca, i del de Zoologia (Museu Martorell), Na Carme Llopis i Font. SUBHASTA D'EXEMPLARS DE LA COL"LECClÓ ZOOLÒGICA.- Per a presidir la subhasta d'exemplars sobrants i reproduïts de la col·lecció zoològica, que segons comunicació de la Direcció de la mateixa tindrà lloc el dia 29 del corrent, s'acorda designar 39 el Vocal Sr. Fuset assistit de un tècnic de la Junta com a Se- cretari. RELACIONS AMB LA BtsLIOTECA DE CATALUNYA.- EL se- nyor Bofill i Pichot dóna compte que pel moment i després de les entrevistes tingudes amb la direcció de la Biblioteca esmen- tada creu que el millor és demanar en prèstec cada obra desit- jada oferint tenir la Biblioteca la major amplitud de criteri en tot el referent a la Junta, en atenció a les seves altes finalitats culturals. PROJECTE D'INSTITUT OcEANOGRÀFIC.- Havent arribat l'hora de començar a planejar el projecte de l'Institut Oceano- gràfic de Barcelona, que com a un dels seus serveis capitals creu la Junta que es un deure establir, s'acorda nomenar una ponència formada pels Srs. President, Calleja, Cazurro, Fuset i Secretari, perquè després d'estudiar detingudament la qüestió· presentin l'oportú projecte de organització, disposició, ins- tal·lació i emplaçament de l'esmentat Institut. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 3 DE JULIOL 1917 NOMENAMENT DE PERSONAL.- De acord amb les propostes i informes reglamentaris, queden nomenats Tenedor dc llibres de la Junta, D. Màrius Comas, i Recaptadora de l'Aquàrium, Na Concepció Jorba. ORGANITZACIÓ GENERAL DELS SERVEIS. -El Dr. Fuset dóna lectura a l'informe redactat per ell i el Sr. Palet i Barba, d'acord amb el Secretari, sobre el pla general de organització dels ser- veis i personal superior de la Junta, que consta en l' Apèndi..x V, junt amb la forma com quedà aprovat, després d'un detingut canvi de impressions i discussió en totalitat i per parts, acor- dant-se presentar-lo a les Corporacions patrocinadores de la Junta, per mediació de la Ponència de Diputats i Regidors nomenada. en sessió del 8 del passat. DIRECCIÓ DELS SERVEIS BOTÀNICS. - Aprovat el pla gene- ral dels serveis, la Junta ratifica l'acord pres en sessió del 27 de octubre de 1916, segons el qual assumeb:: la. Direcció dels Serveis Botànics el Dr. Caballero. El Sr. Marquès de Camps dóna. compte de les gestions efec- tuades amb el Dr. Caballero respecte a.l assenyalame nt del lloc per al futur Institut Botànic, havent-se arribat ja a un complet acord amb la. Junta de l'Exposició (Apèndix VI). S'acorda un expressiu vot de gràcies al Sr. Marquès de Camps, que a precs d'ell es fa extensiu al Dr. Caballero i els altres senyors de la Ponència de Serveis Botànics, per la rapidesa i encert amb què han dut a terme la seva missió. DIPÒSIT DE LA UNIVERSrtAT AL MusEu.- El Dr. Calleja dóna compte de les obres i reformes que esta..nt fent al Labora- tori d'Història Natural de la Universitat, essent probable que com a conseqüència d'elles pogués arribar-se a un acord amb l'Excm. i Il-lm. Sr. Rector, respecte alguns exemplars zoolò- gics, entre ells un gran esquelet de balena, que la Junta podria. sol·licitar en dipòsit per a.l nostre Museu. S'acorda que el matei..'< Dr. Calleja., assistit dels Vocals Drs. Cazurro i Fuset (Catedràtics d'Història Natural respecti- vament en l'Institut i Universitat), junt amb el Secretari, facin les gestions oportunes per aconseguir el dipòsit dels exemplars en qüestió. SUSPENSIÓ DE SESSIONS. -S'acorda sospendre les sessions fins al r.er d'octubre, i que entretant el President, Comptador i Secretari, resolguin allò .que els Directors de serveis presen- tin fora de llurs facultats. 41 ' INSTAL'LACIONS I SERVEIS 1916-1917 (REPARTIMENT: EXECUCIÓ: DESPESES) A. MUSEU DE CATALUNYA ADAPTACIÓ DE L'EDIFICI, RESTAURACIONS I OBRES Al pend.re possessió la nova Junta, en febrer de rgr6, fou un dels primers acords el sol·licitar de l'Ajuntament la cessió de l'edifici < per a instal·lacions de Museu. Per acord municipal del dia 9 de maig, fou atesa nostra sol·licitud, passant desseg;uit a l'exe- cució de lo projectat. De tot-hom són prou conegudes les condicions amb què es trobava l'edifici aquell, que necessitava una completa restauració; això no obstant, amb el concurs infadigable de l'arquitecte D. Antoni de Falguera, amb tot i l'economia amb què devíem anar-ho fent, es posà l'edifici, des del pri- mer pis per amunt i tota l'escala, en condicions de ser apro- fitat per a Museu. Això costà unes 13,8oo pessetes. Un cop llestes aquestes obres, es disposà l'aprofitament de les set sales de les torres, de 5 x 5 metres, per a laboratoris, efec- tuant-s'hi els treballs que són dei cas, reformes de finestres, taulells de pissarra i rajola de València, estacat i pintura, etcètera, important un conjunt de 7,200 pessetes. L'arreglo interior de la sala gran, pulimentació, i encerat del pis de fusta; persianes; cortines i visillos; estores, etc., costà 3,8oo pessetes ... I, en fi, les instaHacions generals per a 45 tenir aigua en tots els laboratoris, gas i electricitat, dipò- sits d'aigua en la part més alta d'una de les torres i demés, 4,200 pessetes. La conservació de l'edifici aquest, llimpiesa, substitució eventual d'alguna persiana, repintat, etc., pot importar en endavant unes r,2oo pessetes l'any. Aquestes obres han servit per a donar-hi cabuda a les següents seccions: r) Oceanogràfica; 2) Laboratori de biologia; 3) Laboratori d'Ictiologia; 4) Entomològica; 5) Laboratori de Mineralogia i CristaHografia; 6) Herpetològica; 7) Grups biològics de la Fauna catalana; 8) Departament de Botànica, i 9) Presidència. r. SECCió OcEANOGRÀFICA No existia en les instaHacions de la Junta, fins que nos- altres hi aportàrem el material procedent de nostres excur- sions dels istius de rgrs i rgr6 per la costa catalana, així com del febrer de ~9I7 a les Balears. Amb l'.inteHigent concurs del personal auxiliar, començàrem l'organització d'aquesta secció a principis de I91:7, procurant activar les recol·leccions, les trameses de fora, donatius, etc. S'organitzà el laboratori de preparació i estudi, amb- una completa biblioteca especial a base de la nostra particular (r); les col- leccions sistemàtiques amb els principals tipus de Ja fauna marina mediterrània; la catalogació alfabètica, sistemàtica, geogràfica i de procedències, de les coHeccions; publicació dels catàlegs i instruccions; la formació i educació tècnica de personal subaltern; l'exposició al públic dels ormeijos i en- ginys de pesca generalment utilitzats; material oceanogràfic: la representació en relleu de la costa i regió submarina cata- lana; la maqueta batimètrica del Mediterrani; preparació de la general dels Oceans, · etc ... Està instal.lada en el Museu de Catalunya, ocupant les coHeccions cinc vitrines amb montants metàl-lics i pres- tatges de cristall; dues tarimes amb les anses i enginys de pesca, a més del material distribuït per la sala. Els grans · peixos estan disposats en la galeria del Museu Martorell, procedents quasi bé tots ells de Palma i Blanes. D'una manera principal contribuïren també al foment d'aquesta Secció amb llurs trameses, els Srs. de Borja, Galan, Rioja, Paltré i Frígola de Blanes. En resum, disposa avui la Secció de : (x} Entre les obres que figuren en aquesta biblioteca particular meva, hl han les Campagnes Scientifiq·ues del PriAcep de Monaco; les col·Ieccions completes del Butlleti i dels Anals del Institut Océatwgrafr,que; les CMI~a­ gnes TravaiUeur et Talisma1~; els Resultats de les x.• i 2.• Expéditúm Antar- tique Française dels navilis •FrançaiS> i •Pourquoi-pas?•; les col-leccions dels Butlletins, Anals i Memòries de la Real Sociedad Espaiwla de Historia Natural; Musée d'Histoire Naturelle de Marseille; Revista de la Real Aca· dèmia de Ciències de Maarid; Publicacions del laboratori biològic-marí de Ia .Carnegie-Instituti¡m; a mes d'una bona sèrie d'obres especials, folletons i extrets. 47 - I. Laboratori de treball i estudi. 2. Biblioteca especial. 3· Col·leccions sistemàtiques en alcohol que compre- nen, entre altres: 20 espècies d'esponges, 65 de cnidaris o pòlips, 50 de Vermes o cucs, I4 de Vermídia, 75 de crustacis, 54 de Mol·hescos, 36 d'equinoderms, 22 de tunicats i I75 de peixos, totes elles amb gran nombre d'exemplars i diferents localitats. 4· fol-lecció d'onneijos i enginys de pesca, amb els nomc; cc,>rrents en la costa catalana. 5· Aparells oceanogràfics . 6. Maquetes de la costa de l'Empordà i general del Mediterrani. Adjunts a la Secció hi han els Laboratoris de Biologia i Ictiologia. La despesa principal de la secció, fou per a pots tipo Museu, en primer lloc p~r la gran varietat de tamanys que es requereix, cantitat i aument de preu del vidre. En total s'han gastat 9,700 ptes., de les que'n corresponen 6,ooo a .... pots, dels que'n té la Junta are, reserva per als anys successius. 2. LABORATORI n'ICTIOLOGIA Ha sigut organitzat dintre la Secció Oceanogràfica, ocupant una altra de les sales del primer pis del Museu de Catalunya. En ell es preparen els peixos en alcool o formol, s'arreglen les trameses de fora, al propi temps que la dis- posició del mateix permet el treball de tres investigadors per als estudis ictiològics. El Laboratori disposa d'una gran estanteria, tauletes de treball, armari-llibreria i instruments. L'equipo aquest del Laboratori ha costat unes 2,3c.o pessetes. 3· LABORATORI DE BIOLOGIA Està instaHat en la Secció Oceanogràfica i disposa dels aparells i instruments de laboratori indispensables per a tota mena d'investigacions biològiques normals, microsco- pis, microtomos de congelació i alliscament, estufa d'in- clusions, sèrie completa de reactius i colorants, balances de precisió, etc. Hi poden treballar perfectament tres per- sones. L'equipo d'aquest Laboratori importà unes 4,8oo pes- setes. 4· SECCIÓ ENTOMOLÒGICA Sols existia de nom aquesta Secció en l'antic Museu Martorell, sense laboratoris de preparació i estudi, biblio- teca especial, coHeccions degudament sistematitzades, etc. Hom recordarà aquelles vitrines al centre de la Sala de Zoologia, on hi havia les velles capses de la coHecció Mar- torell, ultra les de la coHecció de coleòpters Müller en el vestíbul del primer pis, sense catalogació ni revisió dc cap mena. 4 49 Per la tardor de rgr6, el naturalista-agregat Sr. de Sagarra començà en ocupar-se amb la col·laboració de l'altre mturalis~a-agregatSr. Codina, amb l'organització de aquesta secció en el Museu de Catalunya . Lo primer fou el laboratori de treball que tingué d'arreglar-se de cap-i-de-nou en una de les sales de les torres d'aquell edifici; després vingué la ca- talogació i revisió de lo existent, per ordre alfabètic, si, tcmà- tic, geogràfic i de procedències; la formació de les col-leccions d it~,sectes de CatalU1~ya, degudament preparades, catalogades i instal·lades; la reunió de diferents col-lecci(ms disperses, distribuint-les degudament en les sistemàtiques existents, catalogant-les, desinfectant-les i revisant-les; la direcció de les recol-leccions; i1~iciar les trameses de fora i canvis; l'educació de personal subaltern, no sols per a preparació, conservació i recoHecció, sinó per a la determinació i se- lecció de les formes entomològiques; l'organització d'una • biblioteca especial; la publicació de catàlegs de les coHeccions, i instruccions per a l'iniciació en els estudis entomològics. L'imstal-lació de les col·leccio"s obligà a l'estudi d'un mobiliari especial que, ocupant un mínim de lloc, arribés al màxim de contingut; les capses per a insectes; la distri- bució general permetent l'intercalació d'exemplars. Un any després, a la tardor de r gr7, consta la SECCIÓ ENTOMO LÒGICA de la J uNTA DE CIÈNCIES NATURALS de : r. Laboratori d'investigació i estudi, amb el material científic corresponent. 2. Biblioteca especial a base de les particulars dels Srs. Codina i Sagarra. so 3· Laboratori de preparació i desinfecció amb els corresponents armaris, estenedors, etc. 4- Catàleg de les coHeccions per fitxes , instal·lat en cartoteca apropiada amb 64 calaixets. 5· Uns so armaris d'insectes per a contenir cada un d'ells 34 capses, dels que n'hi ha uns 20 d'arreglats. 6. Una coHecció completa de Lepidòpters catalans, composta de so capses amb 250 formes i uns 3,000 exemplars, formada pel Sr. de Sagarra. 7· Una col-lecció de coleòpters-Gicindelinre mondial, amb 34 capses r,roo formes i 2,250 exc.mplars, essent una de les més completes del món; formada per l'agregat Sr. Codina. 8. Una col-lecció d'insectes de tots els ordres de Catalunya i regions veïnes, que consta actualment de prop d'un centenar de capses, formada en el Museu, amb exemplars procedents de les excur- sions del personal del ma teix, i donatius dels se- nyors Codina, Navas, Font-Quer, Sennen, Rosset, Weiss, Llenas i Bofill i Pichot. 9· Una coHecció de vulgarització entomològica, for- mada per I48 capses, amb els tipus dels insectes més sortints de tots els ordres i de tots els països. :ro. La coHecció de coleòpters paleàrtics d'En Daniel Müller, que ja existia en l'antic Museu Martorell, ocupant ara 5 armaris i unes r8o capses. :rr. Representacions especials: calendari lepidoptero· lògic, dispersió altimètrica dels lepidòpters a Gata• lunya, taula dels ordres dels insectes, etc. Sl Això ha representat un cost d'instal-lació, ma~erial, excursions, adquisicions, etc., d'unes 23,5oo pessetes ... i el treball persistent, constant, entosiasta, del personal t~cnic i subaltern d~ la secció. (Es té d'observar que els So armaris amb les correspo- nents capses, importen unes zo,ooo pessetes.) 5· LABORATORI DE MINERALOGIA I CRISTAL"LOGRAFIA El Museu Martorell té des de temps una coHecció de minerals que no cal dir no és ni de molt lo que deuria ésser en el Museu de Barcelona. Tenint ~ixò en compte, -la neces- sitat de procurar-se col-leccions de les conques mineres ibèriques i de les més notables de fora, així com representa-· dons mineralògiques en maquetes, etc., es pensà en l'orga- nització de la Secció Mineralògica de la Junta, amb el Laboratori esmentat. Aquest s'ha instal·lat lo millor possible atenent a les circulll$tàncies actuç¡.ls, comptant amb el corresponent go- niòmetre-refractòmetre, microscopi polaritzant, mobiliari, joc complet d'apareJls i utensilis per a les recerques d'ordre tísic i químic, reactius i demés, així com la ·disposició · de talóns negres pet al. treball amb els goniòmetres, . cam- pana de gasos i un aparell de projeccions per a microfoto- grafia. L'instal·lació del Laboratori i utillatge, treball en aquest any, etc., representa unes 4,500 pessetes. 6. SECCIÓ HERPETOLÒGICA L'organització de les di.ferents Seccions del l\fuc;eu portà en sí la de:s repti:s i batracis que, passat d'a'guns exemp'ars exòtics, no estaven representats en les coHeccions d'aquell. Sobretot la fauna ibèrica hi faltava en absolut, així com la nord-afrciana, tan interessant per a nosaltres. Catàlegs no n'existien ni publicacions d'iniciació i determinació apropiades a la nostra fauna, i això és lo que començà a fer-se ben desinteressadament pel meu germà Joaquim, des de darrers de rgr6 en què començà la reorganització del Museu. S'iniciaren les recol-leccions a Catalunya i Balears; es procuraren trameses i canvis amb elements de ~ora; es publicaren els catàlegs i instruccions per a la recoHecció; la tmmografia de les serps de Catalunya; es formà la col- lecció herpetològica en el Museu de Catalunya que comprenia en Juliol de 1917 uns 300 exemplars típics, classificats i revisats, amb una bona representació de la far-tna herpeto- lògica del Marroc ( ro espècies amb 40 exemplars), apor- tada pel capità d'artilleria G. de Odriozola; etc. Lo gastat en material per a aquesta Secció representa unes 1,500 pessetes, quasi exclusivameJlt ab pots i alcooL 7· GRUPUS BIOLÒGICS En l'antic Museu Martorell hi havia des del temps en què el malaguanyat Mossèn Font i Sagué intervingué en la Junta (r907-I909), dues vitrines amb alguna representació 53 ornitològica d'ocells útils a l'agricultura presentats volent imitar el medi en què viuen. A l'organitzar el Museu de Catalunya a darrers de rgr6,es'acor~à la presentació en aquesta forma, de la fauna catalana, Secció que deuria compendre els mamífers i les aus de nostra terra. A l'inaugurar-se el Museu el 29 d'Abril de I9IJ, hi ha- vien en la gran sala uns 70 grups representants de la fauna catalana, cridant entre ells poderosament l'atenció els del singlar, ocells de patamoll, gavines (amb representació d'una duna) i el pirinaic amb l'ós, els issarts i les perdius blanques. Per a això s'hagueren de mobilitzar una sèrie d'aju- dants, modeladors, guixaires, pintors, fusters, preparadors, vidriaires, etc., que treballant hores extraordinàries i fins a altes hores de les nits, lograren tenir-ho llest a la data esmentada. Per a presentar els animals amb els elements naturals que els rodeijen en llib3rtat, tingué que enviar-se el recoHector, a diferents indrets a buscar terra, plantes, pedres; el Dr. Font anà a l'estepa catalana (Lleida) per a la direcció del grup de les avutardes; el castanyer del grup del singlar, vingué de Gualba, anant a elegir-lo el Sr. Sa- garra; etc. En mobiliari, tingueren que fer-se les taules i tarimes, les vitrines, i, amb tot i l'escasetat i encariment dels cristalls, se'n possaren a algunes de aquestes per a que es veiés el criteri general. En tot això, treballà de valent el preparador del Museu Sr. Soler y Pujol y demés perso- nal de la J unta. Lo gastat per a aquesta Secció representa un total de zr,roo pessetes, de les quals ne corresponen unes 5,8oo a les vitrines per als peixos i animals marins, ro,zoo per a les 54 taules i demés vitrines i s,roo per a la confecció dels grups, material, jornals i tota mena d'altres despeses. 8. DEPARTAMENT DE BOTÀNICA La Secció Botànica de la Junta comptava en el mes de juny de rgr6 (vegfs ANUARI I) amb uns r,ooo plecs de plantes fanerògames aportades quasi bé totes per En Llenas en rgro, ben ordenades i preparades, a més d'unes 350 de l'Ampurdà, sense ordenar, recullides pel Germà Sennen. En aquella data s'encarregà de la nova organització d'aquesta Secció el Sr. Font-Quer com a naturalista-agre- gat, amb tant entosiasme, energia, activitat i acert, que pel juny de rgr7 compta va ja la Secció amb l'herbari amb més. de zo,ooo plecs de fanerògames i uns Soo de crip- tògames, a més d'una biblioteca especial ben completa; cuidant de la instal-lació dels laboratori de preparació i labo- ratori de treball i i1westigació, amb els seus microscopis, microtomos, estufa d'inclusions, etc.; catalogació general alfabètica, geogràfica, sistem,àtica i de procedències; direcció de recol-leccions i trameses; educació del personal suba.tern; publicació de catàlegs i instruccions; i representacions de geografia botà1~ica, catalanes) mediterrànies i paleàrctiques per a algunes espècies típiques de nostra flora . Els herbaris estan instal-lats en ro armaris grans, amb les caixes de fusta tipu Museu, que contenen els plecs de plantes entre fulls de paper blanc fi i aquests dintre d'altres de gruixut (cuiro-cel.lulosa satinat d'una cara i aspre de l'altra). El Departament compta avui amb: 55 r. Laboratori de treball i investigació amb tot el material científic corresponent. 2. Biblioteca especial, formada en gran part per !es part.culats del Dr. Font i del comp::ny Dr. Llenas. 3· Laboratori de preparació, emmetzinament i des- secació, amb les corresponents premses, armaris, etcètera. 4· Catàleg de les col-leccions per fitxes. 5· Els ro grans armaris amb unes soo caixes per a fanerògames i roo per a criptògames . 6. Els herbaris de la INSTITUCIÓ CATALANA n'HISTÒ- RIA NATURAL formats únicament de plantes cata- lanes. 7· La col-lecció local BENEDICTO, riquíssima, de plan- tes aragoneses. 8. Altra local JIMÉNEZ MUNUERA, de plantes de Car- tagena. 9· Una de completa (9 ò ro,ooo plecs) de plantes, principalment de Catalunya, Menorca i Castella la Vella, formada pel Sr. FoNT-QUER. ro. La general de plantes formada en el Museu, amb els donatius, adquisicions i recol-leccions impul- sades pel Departament, havent-hi contribuït els Srs. Vicioso, Sennen, Bianor, Barnola, Pau, Llenas, Sra. Garriga de Gallardo, Xiberta, Codina (La Sellera), Pujol i Caballero. II. Una col-lecció de líquens catalans amb uns 272 exem- plars, format per En M. LLENAS. r2. Representacions especials de geografia botànica, disposades en una vitrina central en l'extrem de la galeria del Museu. Tota Ja organització aquesta ha vingut a costar unes :r6,5oo pessetes, desglosades en 5,8oo laboratoris, 6,zoo mobiliari i herbàrium i 4,500 material, recol-leccions i ad- quisicions. El treball entosiasta, enèrgic i encertat del Sr. Font-Quer ha fet que el Museu de Barcelona disposés en un any d'un dels millors herbaris d'Espanya. 9. PRESIDÈNCIA La necessitat de disposar en la Junta d'ún local arreglat amb cert confort on rebre les visites, així com despatxar el Sr. President, fou la causa de que es destinés a aquest objecte una de les sales dels ànguls del Museu de Catalunya. La decoració de la sala, dirigida pel conegut artista En Joan Panyella, és sèria i elegant, el mobiliari d'istil antic espanyol, amb sillons americans de pell, armari-llibreria doble de fusta tallada, taula, c~rtinatges, alfombra, lam· para de peu i demés accessoris, tot fent joc al conjunt. L'import total foren 6,Ioo pessetes. 57 B. SERVEIS BOTANICS A part Ja SECCIÓ BoTÀNICA del Museu de Catalunya, ha organitzat la Junta en el Parc de Barcelona alguns altres serveis, com són el Jardí d'Experimentació en l'espai com- près entre l'I vernacle i l'Ombràcul i 1'Estufa en el primer d'aquests dos; el segon no està arreglat encara. De l'organització d'aquests serveis n'encarregà la Junta al Dr. Caballero, Catedràtic de Botànica de la Facultat, no havent pogut fer més, en atenció a les circumstàncies actuals, que la preparació de l'estt4a, amb les obres neces- sàries en l'ala esquerra de l'I vernacJe, instaHació de cale- facció central, graderies, aljubs per a plantes aquàtiques, cancells d'aïllament, reixats i conduccions d'aigua, i la disposició del Jardí davant del Museu Martorell, per a la .organització d'una representació de la flora catalana, plantes de platja, flora litoral, flora de les muntanyes silícies i de les muntanyes calcàries. La Junta entrà en relacions amb la Comissió executiva de l'Exposició d'Indústries Elèctriques, per a l'organització d'un Institut Botànic a Montjuïc, posant, a aquest efecte dita Comissió a disposició de la Junta una gran extensió de terreny en la vessant NO. de la muntanya, d'acord amb les següents Bases: IDEA GENERAL QUE DEBE PRESIDIR AL PROYECTO DE «INSTITl;'i:' BOTÀNIC DE BARCELONA» Situaci6n. -Se proyecta eo la mootaña de Mootjuic, como indica el croquis adjunto n.o I, hacia el norocste, en la ss • parte extrema del recinto destinado a. la futura Exposición. Los accidentes naturales del terreno, canteras, torrentes, rocas, etcétera, pueden aprovecharse espléndidamente para cultivos y plan~ciones especiales, realzando el efecto del conjunto en forma tal, que seria nuestro Jardín Botànico, por sus condi- ciones de emplazamiento, uno de los mejores del mundo. Desde luego, en Europa ningún otro podría compararsele. Extensión. - Viene a ser de unas 14 a 16 hectàreas, rodeado por tres lados por el gran paseo de circunvalación del Certamen. Edificio principal. - En el mencionado croquis esta indí- cado el emplazamiento del edíficio principal, cuya distribución en principio viene señalada en los croquis z a 6. La estructura y destino del edificio permite la utilización de la torre para fines meteorológicos tan interesantes para el botànico, así como la instalación de una estación aerológica de que puede decirse carece oficialmente nuestro país. Se ha tenido en cuenta, ademas, que en él deberían darse todas las enseñanzas teóricas y practicas relacionasetes, distri- buïdes unes 6,ooo en obres, 3,700 en instal·Ia.cions i el res- tant en material, aigua, manteniment i demés. 70 F. PARC ZOOLOGIC Durant aquesta actuació no s'ha fet més en el Parc Zoològic que treballs de sosteniment, procedint a la reparació de les gàvies que de tants any:; estaven amble<; teles metàl- liques foradades i apedassades per tots costats, canviant-les per altres de noves, construïnt casetes per a cada una de les gàvies de la Secció Avícol.a, l'instal-lació dels Nandús, reparació de la valla de fusta de cap a cap i pintura de totes les instal-lacions. S'arreglà completament la gàvia circular on hi havia els quadrumans, disposant els baixos per a aquad de salmònids segons idea del Director de la col.lecció Sr. Darder, fent-hi les necessàries instaHacions d'aigua i desaigüe, etc. Fòra una llama que feia anys estava tullida i fou morta expressament (l'esquelet és preparat al Museu) i algun nandú que s'accidentà amb ocasió d'un esverament produït a la nit per uns focs artificials, no hi ha hagut apenes més baixa en la col·lecci6. Lo gastat en aquesta són unes 55,000 pesssete, de les que en corresponen unes 24,000 a obres i reparacions, i el restant a manutenció. 71 G. BIBLIOTECA La Biblioteca especial de Ciències Nat.uals, adjunta al Museu, està a càrrec del Vocal-Bibliotecari R. P. Joaquim M.a de Bamola, Professor de Botànica i Biologia en les ensenyances complementàries de la Diputació de Barcelona i Mancomunitat de Catalunya, així com en els laboratoris del Col-legi Màxim de Sarrià. De la catalogació i ordenació, en cuidava sota la seva direcció l'encarregat de wologia del Museu Martorell Sr. d'Aguilar-Amat. Durant aquest bieni, s'arreglà de cap i de nou, es. cons- truïren els nous armaris que ocupen de terra al sostre totes les parets de la sala, en un espai triple del que ocupaven els antics que hi ha via en febrer de I9I6, i que estaven mig buids. Elc. actuals, amb tot i això, estan ja quasi plens, havent-hi contribuït, com és natural, l'haver posat especial cura a impulsar els donatius, i l'haver establert el canvi de publicacions. Entre l'adquirit durant aquest temps, mereixen especial esment les COL'LECCJONS COl'iiPLETES de les revistes: Archives de Zoologie Expérimentale et Générale. Bulletit~ de la Société- Zoologiqu-e de Ftance. Mém- ires de la Société Zoologique de France. o BuUetin de la So.ciété Lépidoptérologique de Génève. Annali del Museo Civico di Storia Naturale di Genova. Boletin "de la Comisión del Mapa Geotógico de España. Boletin del I nstituto Geológico de España. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Memorias de la Comisión del Mapa e Instituta Geológico de España. Boletin de la Real Sociedad Española de Historia Natural. A1~ales de ta Real Sociedad Española de Historia Natural. Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Trabafos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, serie zoológica. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Natz1-rales, serie bottínica. Trabafos de la Comisión fie Investigaciones geológicas y prehistóricas . Boletín de ta Socieclad Aragot~esa de Ciencias Naturales. Butletin de la Société Minéralogiqu,e de Fratue. Bul"letin of the American Muse111n of Natural History. f ournal de Botanique. Annales du Muséum d'Histoire Naturelle, Paris. Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle, Paris. Bulletin de ta Société Botanique de France. Bulletin de l'Institut Océanographique de M maco. Annales des Sciences Naturelles, série zoologique. Annales des Sciences Naturelles, série botanique. Bultetin de la Société Géologique de France. Revista del Laboratorio de Investigaciones biológicas de la Universidad de Madrid. 73 No hi són compreses en aquesta relació les biblioteques especials de cada Secció. Ademés, hi ha un bon munt d'obre<> de les diferent<> especialitats, de les que se'n dóna compte en les seccions corresponents dels ANUARIS de la Junta. Lo gastat en llibres i enquadernacions importa en aquests dos anys unes :&:-],100 pessetes, a més d'unes 3,100 pessetes per a armaris i catalogació. Aquesta és la part més inagotable i on més convé dedi- car-hi cabals, ja que és el fonament de tot treball en les seccions i laboratoris. Per a això portàvem a cap gestions per a aconseguir una subvenció grossa, especial, dedicada exclusivament a aquest objecte, de l'Ajuntament, Diputa- ció i Mancomunitat de Catalunya. 74 H. PUBLICACIONS En la següent Bibliografia dono una relació de les pu- blicacions editades per la Junta des del r d'octubre de rgr6, en les què es trobaran tots els detalls sobre l'obra de la mateixa i especialment respecte tot l'exposat. Aquestes publicacions han permès l'establiment d'un nombrós canvi amb altres corporacions científiques que figuren en els Anuaris. Anteriorment a l'esmentada data, com es veu en el quadre d'actuació de la Junta des de I90'J a I9I5 (pàg. 8o), no s'havien publicat treballs de la mateixa. La J unta actual ha gastat per a aquesta important Secció unes I4,900 pessetes. BIBLIOGRAFIA DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA Anuari I 1916. Anuari l i 1917. MEMÒRIES DEL MusEu (MusEI BARCIN. Sc. NAT. OPERA) S¿rie Zoològica: Instruccions per a la preparació i envio de Mamífers amb destí al Museu, per J. B. D'AGUILAR-AliAT. I eL íd. d'Aus, per I. DE SAGARRA. Id. íd. de Reptils i Batracis, per JOAQUIM MALUQUER 1 NICOLAU. Id. íd. de Moluscs terrestres i d'aigua dolça, per A. BOFILL. Consideraciones sobre los medios y fines de la investigación zoogeografica, por el Dr. F. HAAs. 75 Les Serps de Catalunya, per J. MALuQUER i NrcoLAU. Nota sobre la familia de los Osmílidos (Ins. Neur.), por L. NA- VAs S. J. S¿rie Botànica: RecoHecció, preparació i conservació de plantes, pel Dr. P . FoNT QUER. Introducci6n al estudio de la flórula de micromicetos de Cata- luña., por el Dr. R. G. FRAGoso. Sèrie Geològica: Instrucciones a los recolectores de rocas y fósiles y a los afi- cionados a estos estudies, por el Dr. M. SAN MIGUEL. S¿rie Biològica-Oceanogràfica: Instruccions per a la recoHecció, preparació i conservació d'animals marins, per JOSEP MALUQtr:ER. GuiA GENERAL DE LES JNSTAL'LACIONS I SERVEIS DE LA jUNTA.MAIG DE 1917 (140 pàgines i 132 gravats). GUIES PARCIALS: I. Instal·lacions i Serveis. 2. Les col·leécions dels Museus. 3· La Fauna Catalana. 4· Els Serveis Botànics. 5· Organització d'una Secció Oceanogràfica. 6. El Vivàrium i l'Aquàrium. 7. La CoHecció Zoològica. 8. Els grans animals del Passat. I. CONCEPTES DIVERSOS Fòra de les despeses per a installacions i serveic; con- crets com he exposat, poques n'hi han hagut. La més im- portant fou la produïda per l'INAUGURACIÓ DELS SERVEIS, unes 8,4oo pessetes, desglosades: 3,900 l'excursió oficial de la Junta amb l'alt personal tècnic i delegats forasters amb automòvils a Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Palafru- gell, Empúries, Figueres, Besalú, Olot i Banyoles del 30 d'abril al 3 de maig; 2,6oo l'àpet en el Restaurant del Parc, amb uns I70 coberts; i unes I,goo pels demés conceptes, hores extraordinàries, materials, decoració, estances dels delegats forasters a Barcelona, viatges, etc. Les altres despeses foren: 2,8oo pessetes per a l'organit- zació de les oficines, material, impresoc;, mobiliari i demés; goo pessetes per a uniformes del personal, i I,ooo pessetes de subvenció a la Societat Astronòmica de Barcelona. La NÒMINA DEL PERSONAL, comprenent, durant aquest període d'activitat: 5 Caps de Secció i laboratori; 3 Conserges-conservadors (Aquàrium, Vivàrium i Ser- veis Botànics); 8 Ajudants de secció i laboratori; 2 Jardiners; 77 4 Recaptadores; :rBibliotecària; :rPreparador-auxiliar; I Ajudant de Secretaria, i 2 Grooms, importà unes 3I,Soo pessetes. D'algunes Seccions i Laboratoris se'n encarregaren vo- luntàriament alguns naturalistes-agregats. També hi havia alguna senyoreta auxiliar voluntària. QUADRE- RESUM DE L'ACTUACIÓ DE LES JUNTES, 1907-1915 CONCEPTE 1907 1908-09 1910-11 1912-18 1914-15 OBSERVACIONS Museu Martorell ....... . . 4,200 16 , 400 7,8oo 4, roo 4,700 Obres, adquisicions, con- servació. Herbari ................ . 1,510 6,100 2,800 La darrera despesa fou on 1910; constava dc r,ooo plecs. Rotulació arbres del Parc .. 1,470 1,120 Taxidermia ............. . I o950 5.soo 6oo 26o 1,350 Obres, materials i jornals. Paleontologta ........... . Il ,800 930 3,070 La darrera dcspc!'a fou en 1910. Biblioteca .............. . 1,120 2 ,730 I ,070 980 1,375 19r6-t 7 = pts. 20,200. Col. Petrogràfica ........ . 3·750 8,400 2,6oo I, 100 85o l) l) 950. Uniformes i Trajos ...... . 1, 550 450 J,J60 I ,030 I ,J IO l) I) 900. Parc Zoológic .......... . 33,6o0 67,600 73,000 48,620 59.400 » l) 55 .500. Aquari'um .............. . 1,380 Sols estigué obert poc temps, en 1909. Sericicultura ............ . 6so JOO Piscicultura ............ . 1,500 Publicacions •............ 450 400 19 16-t¡ = pts. 14,900. Serveis Meteorològics • .... 700 4 ,100 2 , 000 Començaren en I 9 r 1. Sos- pesos en 1916. Museu Zootècnic ........ . 46,230 4,810 Sospeses les obres en 1915. Gastos generals ......... . 450 I J ,700 660 6oo soo 1916-I7""' pts. 37,000 (Nò- mines dc personal i or- ganització oficines). 1916-l'ï.-Obres Muse~' MaYtorell; Reforma sala. Zoologia. i labora- toris. -Organització Museu Catalunya, Obres, laboratMis, grupus biològics, secció oceanogràfica, entomològica, botànica.- Vivarium (Ivernaclc).-Estufa i fardí d'experimentació. -Aquarium maYí i fluvial. -Publicacions- Anuaris I i 11; Memòries Museu i Guies in!;ta.l·Iacious. - Inauguració serveis, 8,400 pts. -Instal"lació bi- blioteca, adquisicions i enquadernació.- Habitacions Conserjes. Museu Martorell. - Comença. revisió exemplars; (Catalogació; es llensa la ba.llena; Taxidermia, preparació elefant pell i esquelet Museu Zootècnic. - Sospeses les obres en 19 I 5. Sef'veis meteorològics. - Sospesos 1916. Museu MartMell. -Adquisiciò ballena i ~nstal·lació sota cobert Zoo- tècnic.- Adquisició col·lecció mol·luscos Samà. Col. Petrogràfica.- Instal·Jació Dòlmen i Menhir. il1useu Zootècnic. - Comensament obres 1913. L'any 1 910 morí M. Font i Sagué, suprimint-se per a 1911, les des- peses per recol·Ieccions botàniques i paleontològiques. Paf'c Zoològic 1910 - Reparació gavia circular i tancat camells. Parc Zoològic.- Adquirit dromedàris i viatje Argèlia. Museu Martorell. -Obres en sala geologia; 2 vitrines ocells útils agri- cultura; grupu 5 isarts. Taxidermia. - Arreglo Laboratori. Parc Zoològic.- Adquirit Lleons i Zebra. Paleontologia.- Reproduït Mamut i adquirida col·lecció Chía. Col. Petrogyàfica. - Organització i instal·lació. 6 APÈNDIX DOCUMENTS INTERESSANTS REFERENTS A ORGANITZACIÓ I PLANS DE LA JUNTA DURANT AQUEST BIENI -. APÈNDIX I BASES DE LA JUNTA MIXTA DE CIÈNCIES NATURALS Base 1.• La Junta de Ciencias Naturales, ac:lemas de los ~ometidos que le confia el Ayuntamiento en los acuerdo!! de su erección y en el Estatuto vigente, debera complir los que le encargue la Diputación Provincial y desde luego los siguien- tes: El cuidado y fomento de las colecciones paleontológicas y los demas que posea la Diputación referente a Historia Natu- ral, las que entregara a la Junta para que proceda a su clasifi- cación, ordenación e instalación. La Junta convendra con el INSTITUT DE CIÈNCIES la colaboración que ésta debera pres- tar en la obra del Mapa Geológico de Cataluña. Base z.• Para atender a los expresados fines, la Junta reci- bira en concepte de subvención cuando menos cincuenta mil pesetas del Ayuntamiento y veinticinco mil de la Diputación Provincial, sin perjuicio de los demas medios que le conceden los artículos 2. 0 y 3.0 del Estatuto aprobado por el Ayunta- miento en 9 de mayo de I9I6 y no comprendiendo la subven- ~ión municipal el importe de las nóminas del personal, que sera, como en la actualidad, abonado por el Ayuntamiento. Base 3.a Formaran la Junta de Ciencias Naturales, bajo la Presidencia honoraria - los Excmos. Sres. Alcalde y Fresi- de dente de la Diputación, cuatro concejales y dos diputades pro- vinciales elegides por las respectivas Cerporaciones en sus reno- vaciones ordinarias, cuatro vocales técnicos elegidos libremente, ss dos por el Ayuntamiento y dos por la Diputación; tres vocales natos, a saber: un catedratico de la Facultad de Ciencias, sec- ción de Naturales, designado por la misma sección, un miem- bro del INSTITUT DE CIÈNCIES designado por esta entidad, y el catedratico de Historia Natural del Instituto General y Téc- nico, y cuatro vocales mas, elegidos por dos compromisarios de cada una de las entidades siguientes: Real Academia de Cien- cías y Artes, sección de Barcelona de la Real Sociedad Española. de Historia Natural, Patronato de la Biblioteca de Cata:Iuña. Facultad de Farmacia, Iostituto Agrícola Catalan de San Isidro, Institució Catalana d'Història Natural, Socieda.d Pro- tectora de Animales y Pla.ntas, Estudis Universitaris Catalans. Centre Excursionista de Catalunya, Granja Experimental. Club Muntanyenc y Societat de Biologia de Barcelona. Base 4·a Se llevara un inventario general en el cual se haní constar la proced,encia de todos los objetos que constitu- ya.n las colecciones al cuidado de la Junta para que, en caso de disolución de ésta, puedan ser reintegrados a la Diputación y al Ayuntamiento los que sean de su respectiva propiedad, tanto por haberlas depositado dichas Corporaciones, como por haberlas adquirido la Junta con los fondos procedentes de una. y otra. Los dona.tivos hechos directamente a la Junta sin pre- cisar a cual de las dos Corporaciones deben pertenecer, se ten- dran por hechos a favor del Ayuntamiento. Seran de exclusiva. propiedad de cada una de amba.s Corporaciones toda mejora. que se hiciere en los edüicios o terrenos de sn respectiva propie- dad y que bubiesen sido cedida.s en uso a la Junta sin tener en cuenta la procedencia de los fondos con que se hubieren rea1i- zado. Base tYansitor'ta. a) Los seis concejales que constituyen hoy la representación del Ayuntamiento en la Junta de Cien- 86 cias, continuaran ejerciendo esta función basta terminar el actual bienio. La Diputación designara, desde luego, en repre- sentación que la comprende.- b) Una vez constituída la nueva Junta, procedera a la redacción definitiva de su Esta- tuto comprendiendo las modificaciones que entrañan estas Bases y dara cuenta de la nueva redacción de ambas Corpo- raciones. Barcelona, 29 de Enero de 1917. - El Alcalde, Marqués de Otérdola. - El Presidente de la Diputación Provincial, Enrique Prat de la Riba. APÈNDIX II PLAN GENERAL DE FUl"UROS SERVICIOS litre. Sr.: Esta Junta, al acusar recibo de su atenta invitación pa,ra concurrir a la confección del Presupuesto extraordinario, tan acertadamente pròyectado por la Comisión de su diguísima Presidencia, tiene el honor de presentar a V. S. en resumen las obras y mejoras por nosotros estudiadas, y cuya realización . en plazo mas o menos inmediato contribuirà en gran manera a la mejora de nuestra ciudad, en especial en lo que al aspecto cultural se refiere. 1. Una de las necesidades mas urgentes que tiene Bar- celona, es el disponer de un Jardín Botanico, pues se da el caso de que ciudades de mucha menor importancia, en España mismo lo tienen, y en cambio Barcelona, preocupandose de ello años ha., como lo demuestra el acuerdo municipal de 22 de Marzo de 1906, no ha podido aún organizarlo. La Junta ha con- .feccionado para. ello algunos proyectos cuya revisión esta lle- 87 vando a cabo, pero cree que ante un presupuesto general de mejoras, no cabe dilación, recomendando se consigne en el mismo la suma de 125,ooo pta.s. reservadas al futuro Jardín Bota.nico de Barcelona, cuyo proyecto presentara oportuna- mante aV. S. esta Junta. z. Const.ituye realmente un caso muy especial, el que siendo nuestra ciudad la primera del Mediterraneo, ciudad de rancio abolengo marino en todos sentidos, carezca de la mas rudimen- taria organización que a estudios del mar se dedicara. Cuando Napoles, Pola, Trieste, Messina, Génova, Mónaco, Marsella, Cette, Banyuls, Palma y Ma.Iaga entre otras poseen Estaciones Oceanograftcas, Laboratorios de biología marina, es verdade- ramente incomprensible cómo Barcelona no disponga de esta- blecimiento semejante, ni siquiera de un modesto acuario. Con los elementos en Barcelona existentes, en la Facultad y aun fuera de ella, podria representar en el mundo científica un primer pape!, la Estación Oceanografica barcelonesa. La Junta cree asimismo deber esencial el recabar de esa digna Comisi6n la inclusión en el presupuesto extraordinario de una cantidad de zso.ooo pesetas para la construcción de un Labo- ratorio o Estación Zoológica, la que sin duda alguna, lo mismo que el Jardín Bota.nico, sería subvencionada por otras Corpo- raciones y Entidades Oficiales y Particulares como ocurre en todas partes. La Junta tendra el honor de someter a V. S. el correspon- diente Proyecto adecuado a las necesidades y modo de ser de Barcelona. 3· El 1\Iuseo Martorell, edi.ficado cerca de 40 años atras con destino a las colecciones de su fundador, respondia a este fin, pero en ningún modo responde al actual, o sea al Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. La Junta ha separado ya del 88 mismo las especies regionales y colecciones de estudio, for- mando en el Palacio del antiguo Museo Arqueológico, el Museo de Historia Natural de Cataluña; pero queda aun así sin con- diciones el Museo Martorell, para albergar debidamente la extensa serie de especies europeas y exóticas que contiene. La Junta cree sería posible adaptar la arquitectura del edificio actual a la construcdón de un piso en toda su exten- sión, levantando proporcionalme nte el cuerpo central, refor- mando la fachada al Paseo de la Industria, y ensanchando unos cuatro metros los laterales. En esta forma, la instalación de los mamifcros en vitrinas centrales, visibles por todos lados, en un ala de planta baja, podria ser un hecho, quedando la otra para las aves, reptiles, etc., y el piso primero para las co- lecciones mineralógicas, con las oportunas dependencias. En el cuerpo central podria instalarse debidamente la Bi- blioteca especial en forma de poder ser cómodamente consul- tada por el público, así como la sala de Juntas y secciones acce- sorias. No quiere esto decir que con ello quedara resuelto el magno problema del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, pues hasta tanto no se !ogre para éste, o sc construya expresamente un edificio de e>.:tensión analoga al de Bellas Artes, seguira en pie, sin resolver. Pero esto permitiría esperar decorosamente la solución de que repetidas veces se ban ocupado ya las Comi- siones Consistoriales. Para estas obras de reforma del Museo Martorell, la reserva en el presupuesto extraordinario debería ser de unas 15o,ooo pesetas, el detalle de cuyo proyecto también presentara con los demas esta Junta. 4· De mayor importancia material es, en fiu, lo concer- niente al Parque Zoot6gico de Barcelona, por no e:ll.-istir mas que rudimentariamente y en condiciones inapropiadas. El pro- blema es êste de mayor complicación, por enanto es preciso disponer de una extensión de terreno no inferior a 8 6 xo hecta- reas, para instalar debidamente los ejemplares. La Junta, des- pués de estudiar detalladamente la organización de los Parques de París, Amberes, Amsterdam, Colonia, Francfort, Berlin, Hamburgo y Roma, entre muchos otros ha llegado al conven- cimiento de que hay que cambiar de sistema si queremos tener un Jardin de Aclimatación, que es lo que debería ser el Zooló- gico barcelonés. Con nuestro clima incomparable, lograríase aquí la reproducción de animales de todos los climas, pudiendo ser Barcelona un centro mundial al cual acudieran, de todas partes, en demanda de ejemplares raros o interesantes. En sn dia, tratara esta Junta, con la extensión merecida, el detalle de la organización mixta a su juicio, que debera darse al Parque Zoológico barcelonés, sea en forma de Sociedad Anó- nima con mayoría municipal, sea Entidad municipal con sub- Sociedad o filial arrendataria, sea Junta autónoma en la que intervinieran otras corporaciones oficiales, pero concentrada única y exclusivamente al Parque Zoológico. El Ayuntamiento tiene en tramite la adquisición de impor- tantes extensiones de terrenos destinados a Parques y Jardi- nes; conviene, pues, que tenga en cuenta, al elegir las, la impres- cindible necesidad de destinar a Jardin Zoológico una de elias. Sitios espléndidos por su orientación y situación, serían el extremo de la Diagonal entre las Corts de Sarria y Pedralbes, y la rinconada entre la calle o Paseo de Fuente Castellana (Travessera de Dalt) y el Monte Carmelo o Montana Pelada, en el sitio llamado Can Baró; la instalación en este último, aprovechando los accidentes naturales del terreno, canteras abandonadas, etc., seria realmente única. La cantidad para ello reservada, debe ser importante, y teniendo en cuenta que lo referente a terreno figura ya en el Capítulo de Parques, Jardines y espacios libres, conviene prever para la organización e instalación del nuevo Parque Zoológico, una suma no inferior a soo,ooo ptas. Al trasladar a V. S. este resumen de Proyectos en cuyo desarrollo està ocupàndose la Junta, tenemos la firme con- fianza de que la Comisión de Fomento, por V. S. tan digna- mante presidida, previa la oportuna información verbal, si así lo cree conveniente (a lo cual estamos gustosamente dis- puestos). se harà suya nuestra proposición otorgàndole su beneplacito. Dios guarde a V. S. muchos años. Barcelona, 31 de Agosto de 1916.- El Presidente, S. An- dnu y Barber.- El Secretario, Malw¡uer. Muy Iltre. Sr. Presidente de la Comisión Municipal de Fomento. APÈNDIX III ACORD CONSISTORIAL DE 13 DE FEBRER 1917 1.o Que la Junta de Cicncias Natarales creada por esta Corporación y que sc rige por el Estatuto aprobado en 9 de mayo de 1916, esté en lo sucesivo bajo sn patronato y el de la. Diputación Provincial y a este efecto se aprueba.n las adjuntas Bases, quedando subsistentc el referido E statuto en cuanto no esté modifi.cado por cstas Bases. z.o Que las funciones de D1rector del Museo y de Secreta- no de la Junta, sc confíen a dos íuncionarios de los cualcs uno se denominara Secretario General y Técnico que tendra a su cargo la Dirección general de todos los servicios y ofi.cinas'- 91 denominandose et otro Director del Museo de Ciencias Natu- rales, y dividiéndose las funciones dentro de los términos que so determinaci6n determina. 3.0 Que se adapte a la plaza de Director del Museo de Ciencias Naturales al funcionario que la desempeña actoal- mente con el mismo haber asignado a la plaza, y que el cargo de Secretaria que tendra la categoria de Jefe de Negociado con el haber de seis mil pesetas, se proveera en la forma establecida en el Estatuto, percíbiendo sus haberes en lo que resta del año con cargo a la consignaci6n que figura en el cap. 4· •, artículo 7. •, partida 4·· Lo que tengo el honor de trasladar a V. E. con inclusión de copia autorizada de las Bases a que el Director se refiere. Barcelona, 19 de febrero de 1917.- El Alcalde, Marqués de 0/érdola. - P. A. de S. E., El Secretaria, Claudio Planas. APÈNDIX IV CONCURS DE SECRETARI De conformidad con lo prevenido en el articulo 7. o de su Estatuto y cumplimentando el acuerdo municipal de 13 de Febrero último, convoca esta Junta público concurso para la provisi6n de la plaza de Secretario General y Técnico de la Inisma, encargado de la Dirección de todos sus servicios, do- tada en la plantilla municipal con el haber de 6,ooo pesetas anuales y categoria de Jefe de Negociada. Las bases a qu$ deben sujetarse los que opten al concurso son las siguientes: x.• Ser español, mayor de edad, estar al corriente del ser- vicio militar, acreditar buena conducta, estar en posesión de 92 un titulo académico español de canicter científico, tener su domicilio permanente en Barcelona o alrededores, con buenos conocimientos del catalan y francés. En igualdad de condicio- nes, seran preferidos los que sean doctores o licenciados en Ciencias Naturales. 2. • Conocer las lenguas inglesa y alemana, traduciendo por lo menos ambas. 3· • Haber desempeñado algún cargo equivalente en una organización similar, con éxito acreditada en su gestión. 4·" Demostrar sus conocimientos en Ciencia~ Naturales, con sus escritos, publicaciones y trabajos. 5·" Demostrar en forma concreta las condiciones de orga- nizador, avaladas por certificados de las corporaciones o enti- dades en que haya desempeñado cargos, extendidos en la fecha en que haya dejado de prestar servicios en cada una de elias. 6.• Formar parte de sociedades científico-naturales, indi- ca.ndo su antigiiedad en ellas. 7. • Presentar una relación de las organizaciones similares visit.adas en el e.xtranjero, con ligero resumen de la extensión y servicios que prestau. Las solicitudes, documentadas con los datos mencionado y correspondientes comprobantes, debenín remitirse antes del dia 30 del corriente marzo al Sr. Presidente de la Junta de Ciencias Naturales, Museo Martorell, de once a doce y media de la mañana, los dias laborables. Barcelona, 9 de marzo de 1917.- Carlos Galleja.- Arturo CabaJlero. - ]osé M.• de Lasarle. 93 APÈNDIX V INFORME ACERCA DE LAS BASES DE ORGAN'IZACIÓN DE LOS SER- VICIO$ DE LA JUNTA DE CIENCIAS NATURALES llmo. Sr.; La Ponencia nombrada por V. I. para informar acerca de las bases de organización de los servicios de esta Junta, ha te- nido presente, para emitir el siguiente informe, el caracter y los fines actuales y futuros que a la misma le estan encomenda- dos. Consideran, los Vocales que suscriben, que los intereses que tiene a su cargo esta Junta de Ciencias Naturales han de adqui- rir necesariamente con el tiempo una amplitud progresiva, en armonia con los medios materiales a su alcance, si quiere que se cumplan sus anhelos de ver transformada lo que antaño casi reducíase a una simple exposición de sus limitadas y pobres instalaciones, en un organismo vivo y robusto, cuya diníuni.ca científica y cultural responda al buen nombre de la primera ciudad de España y a los esfuerzos loables de sus corporaciones local y regional. A dos grandes fines atiende esta Junta en su constante labor de reforma y de organización: primero, al de extender la exhi- bición de los productosnaturales de dentro y de fuera de Cata- luña, multiplicando las instalaciones con el método y la como- didad convenientes para mejor contribuir a la cultura general del gran público; segundo, al del trabajo e investiga¿ón cien- tífica, paciente, perdurable, descentralizada progresivamente en los Laboratorios, que ademas de proveer a la resolución de todas las cuestiones relacionadas con la determinación de los specimens y el buen orden científica de las colecciones, han de 94 constituir por su conjunto un núc1eo de nuestro renacimiento intelectual y una escuela de experimentación donde los jóvenes puedan entregarse al culto de sus aficiones científicas y educar su espíritu, honrando con el ejemplo de su abnegacíón la patria de su nacimiento y de sus amores. Para el desarrollo de todos los servicios anexos a los fines indicados, cuya posibilidad se menciona en los arts. x.o y 2.o del Estatuto de la Junta, es preciso aumentar el personal y crear nuevos laboratorios afectos a la misión especial que se define en el plan de organización que tenemos el honor de so- metera la aprobacíón de V. I. Barcelona, 1. 0 julio 1917.- ]. Fuset.- D. Palet i Barba. -Maluquer. Aprobado por la Junta, en la síguiente forma: § I. Distribución de los servicios generales.- Todos los servicios que estan a cargo de la Junta de Ciencias Naturales se distribuiran en los siguientes departamentas o servicios: A) Museo de Ciencias Naturales. B) Parque o Jardín Zoológico. C) Instituta Botanico. D) Instituta Oceanografico. E) Instituta Geológico. § Il. Clasificación y definición del personal. - Todo el per- sonal afecto a la dirección y administración de los servicios concernientes a Ciencias Naturales de Barcelona estara clasi- ficado en el orden que se expresa a continuación: a) Personal técnico superior o Directores, de plantilla fija, 9$ namovibles y de caracter permanente, con voz en la Junta. Sin perjuicio de lo señalado en el Reglamento de la misma, al Director dc cada Servicio correspondera la marcha general de las secciones afectas a su cargo, así como el cuidado de todas las relaciones científicas y personales con el e:ll..-terior y las nece- sarias dentro de su departamento y con todos los demas servi- cioa de la Junta que no pertenezcan a su jurisdicción; señalaran de acuerdo con los profesores de los Laboratorios el trabajo que interesa emprender; autorízara las adquisiciones, de con- formidad con las cantidades presupuestadas, para subvenir a los servicios de su direcci6n y atenderan debida~ente a las consultas del público. b) Conservadores o attxt"liares técnicos, de plantilla fija, ina- movibles y también de caracter permanente. Correspondera a los Conservadores: la ejecución do las órdenes e instrucciones de su jefe inmediato o Director respectivo: la provisión del mate- rial de trabajo y demfl.s servicios conexos de los Laboratorios: la preparación de los ejemplares, su catalogaci6n e inventa- nado y la limpieza, cuidado y fomento de las colecciones. Diri- giran los trabajos de campo y de recolección. Substituiran, en fin (por orden qe antigüedad, si hubíera mas de uno), al Direc- tor en su ausencia. b bis) Preparador, de plantilla, encargado de los Servicios correspondientes a Ja taxidermia. e) Técnicos agregadas, encargados de trabajos diversos, según las circunstancias de oportu.n ídad. Seran nombrados por la Junta para un periodo limitado dentro de un aiio prorrogable a voluntad de la ] unta. à) Profesores de Laboratorio, encargados de los trabajos de determinación y de investigación. Efectuaran su labor de acuerdo con el Director respectivo, pero con entera indepen- dencia en cuanto al método, horas de trabajo, etc., pudiendo corresponderse directamente con el exterior, con los demas servicios, departamentos y con el Secretaria general y técnico. Su número sera variable, según lo rcquiera la extensión de los servicios. No estaran sujetos a ninguna disciplina técnica o científica, y su nombramiento se efectuara por la Junta, en idénticas condiciones que el personal del grupo e). e) Ayudantes, que estaran adscrites a dicbos servicios, a las órdenes del Profesor o del Conservador respectiva. Su nom- bramiento se verificara en las condiciones de los grupos e) y d). f) Personal subalterno, afecto a cada servicio, como el de oficinas, vigilancia, recaudación, aseo y limpieza, ordenau- zas, etc. Este personal estara. a las órdenes del Director, conser- vador o Profesor respectiva. Su nombramiento sera de plan- tilla, como en los grupos a) y b). § III. Organización de los servicios y de las Seeeio'nes: A) l'V!u.seo de Cieneias Natt4rales.- Con este nombre colec- tivo se comprende un complexo de servicios diversos, tales como el Museo Martorell, el Museo dc Cataluña, el Terrario y Acuario, el Laboratorio de Taxidermia y el Taller de repara- dones. Las condiciones de estas diferentcs instala.ciones exigcn su concentración provisional por un tiempo mas o menos largo impuesto por las circunstancia.s. Para atender a. estos servicios bastara el personal técnico siguientc: Un director, tres conser- vadores y un Preparador, siendo los tres conservadores: uno para el Museo Martorell, otro para el Museo de Cata.luña y otro para el Terrario y Acuario adjuntos. Este último scrvicio, nuevo en España, estara siempre bien justificada por el hccho 7 97 de convenir una instalación de observación y estudio de pc- queños animales indígenas, batracios, reptiles, insectos, peque- ños peces de agua dulce, larvas diversas, etc., que requiere cui- dados asiduos para mantener las necesidades perentorias de los Laboratorios, de los Museos, cursos de experiencias, etc. B. Parqt{e o ]ardtn Zoológico.- Las reformas acordadas por la Junta respecto al mayor desarrollo extensivo e ioten- sivo de esta importaote sección, requiere una imprescindible reorganización de servicios que, en la primera época, pueden reducirse a tres: el de Zootunia, el de Aclimatación y el de lctio- genia. El personal técnico encargado seni, en correspondencia con los tres servicios antedichos, el siguiente: un Director y tres conservadores, sin olvidar la perspectiva de tener que aumentar dicho personal si el desarrollo esperado supera a nuestras esperanzas.en un porvenir no lejano. Un conservador estara encargado del servicio de zootecnia, que comprendera lo relativo a la avicultura, ornicultura y ganaderia. Un conser- vador estara encargado del servicio de Aclimatación, que com- prendera lo que atañe a las cuestiones zoológicas propiamente dichas, tales como cuidados de adaptación y procreación de los mamüeros y Aves exóticas, grandes Reptiles, etc. Y un conservador para el servicio de Ictiogenia, que se ocupara de todo lo referente a la cria y repoblación piscícola en aguas co- mentes, lagos y pantanos, piscicultura, fiesta del pez, etc. C. Instituto Botanico.- Abarcara diversos servicios espe- ciales, que presentaran dos aspectos generales diferentes: por una parte debera atenderse a todo lo relativo al fomento y conservación de colecciones y al cuidado de Jas instalaciones, herbarios, Museo bota.nico, Escuela bota.nica, criptogatnia y parasitologia vegetal, etc., y por otra, lo que concierne al cultivo general, jardín de experimentación, representación de las flora.s regional, ibérica y mediterraoea, estufas, umbracu~ los, etc. Esta diversidad de sel'vicios exige a lo menos el per~ sonal siguiente: un Director y dos Conservadores ademas de los profesores de Laboratorio que vayan exigiendo las necesi~ dades del Instituto. D. l1lstituto Oceanografico.- Comprendera el Laboratorio biológico marino, el Acuario, el Museo Ocea.nografico y los dis- tintos servicios de caracter puramente oceanografico, carto- grafia marina, adquisición y couservación de un buque, etc. Si el trabajo múltiple que encierra esta sección ba de tener como en las otras secciones una di visión y ~cialización a de- cuada a sus fines cientificos modemos, el personal técnico habra de componetse de un Director, un Conservador y cuatro Pro- fesores de Laboratorio, ademas del personal del buque. El Conservador se cuidara de todos los servicios pertinentes al Museo y al Acuario, de la provisión de material vivo a los Labo- ratorios, catalogación, biblioteca, etc. Los profesores de Labo- ratorios orientaran sus trabajos de investigación en las ramas de biologia, invertebrados y plankton, en la Ictiología y Para- sitologia animal, en el analisis del agua marina y fondos oceani- cos, y en el trazado de mapas, graficos, estadísticas, etc. E . I nstituto Geol6gico.- Comprende las siguientes materias: investiga.ciones paleontológicas, mineralógicas, cristalogré.ficas, petrogré.ficas, tectóoicas, escuela geológica, y especiailzaciones y derivaciones de la geologia, hidrografia, espeleologia, sismolo- gia, etc. Confección del Mapa Geológico de Cataluña, carto- grafia geològica; recolecciones, preparaciones y reproducciones para el Museo. El personal correspondiente a esta sección, estara com- puesto de un Director, un Conservador, los Profesores de Labo- ratorio, encargados del estudio de los asuntos pertinentes indi- 99 cados, y el número de técnicos agregades y ayudantes que se considere necesario paya la recolección, clasüicación y registro del material, así como también para el desarrollo de croquis, gra.ticos, planes, etc. Tanto los Directores como los Conservadores podran tener a su cargo algún laboratorio, trabajo, o sección especial. § IV. Resumel?- del personal superior de plantilla, com- prendido en todos los servicios de la Junta, tal como 6sta pro- pene para la adaptación inmediata y considerando las retri- buciones como mínimum: A) Museo de Ciencias Naturales.- Un Director, oficial plimero a 4,500 ptas.; tres Conservadores, oficiales segundos, a 3,ooo ptas.;.un Preparador, a I,8oo ptas. B) F arque o ] a1'dín Zool6gico. - Un Director, oficial pri- mero, a 4,500 ptas.; tres Conservadores, oficiales segundos, a 3,000 ptas. C) Instituto Botanico.- Un Director, oficial primero, a 4,500 ptas.; dos Conservadores, oficiales segundos, a 3,000 ptas. D) Instituto Oceanog,-tifico.- Un Director, oficial primero, a 4,500 ptas.; un Conservador, oficial segundo, a 3,ooo ptas. E) Instituto Geot6gico.- Un Director, oficial primero, a 4,500 ptas.; un Conservador, oficial segundo, a 3,ooo ptas. (Los Profesores de J.a.boratorio afectos a cada servicio, a cargo de la junta, con 3,000 ptas.) Barcelona, 3 Julio 1917. - IOO APÈNDIX VI PROYECTO DE INSTITUTO BOTA.NICO La Junta Directiva de la E,.-posíción, en sesíón celebrada el día 13 del actual, aceptó la prop uesta formulada por la Ponen- da de esa Junta de común acuerdo con este Comísariado rela- tiva al establecimíento del Jardín Botanico e Instituta Bota- nico dentro del recinto de la Exposicíón. Lo que tenemos la honra de trasladar a V. S. acompañando <:opia de aquella propuesta a todos los efectos procedentes. Dios guarde a V. S. muchos años. Barcelona, 16 de Julio dê 1917.- Los Comísar.ios: ]. Picl1. -F. Camb6. litre. Sz:. Presidente de la Junta de Cíencias Naturales. AcUERDO DEL DfA 13 DE JULIO DE 1917 x.o Se destinara a Jardín Botanico la parte de los jardines de la Exposición comprendida en la zona de la Exposíción Es- pañola, limitada por los terrenos en que se han hecho las plan- taciones de la sección forestal, el límíte superior de dícha zona española y el víaducto que ha de unir dícha zona con la desti- nada a Exposicíón Eléctrica. z.o Los movirnientos de tierras en la parte destinada a Jardín Botanico se realizaran de común acuerdo entre dícha Junta y la dírección facultativa de la E:>..-posición. 3.o La Junta de la Exposición facilitara para el Jardín Botanico las plantas que existan en sus viveros; las demas las adquirira directamente y por su cuenta la Junta de Ciencias Naturales, exceptuando casos especiales en que mediante IOI .. acuerdo de la Junta de la Exposición, ésta facilitara la adqui- sici6n de plantas. 4. 0 Los trabajos de plantación se practicaran por el per- sonal que realiza los demas trabajos de jardineria; pero la. Junta de Ciencias Naturales designara y retribuïra el personal director. 5· 0 Dentro de la zona destinada a Jardín Bota.nico y plan- taciones íorestales, se determinara el emplazamiento de un. edificio destinado a en alt l'ajuda entusiasta, contínua i adhesió incondicional amb què hem comptat des del primer dia per part del director del MusEu NACIONAL DE CIÈNCIES NATURALS a Madrid, Dr. D. IG- NASI BOLÍVAR. Una modèstia no igualada enlloc ni per ningú, ha fet que no es trobés ara entre nosaltres, amb tot i que estic segur que dels actes a què pot haver assistit en la seva incansa- ble vida de seguit i profitós treball, és aquest aquell amb el que més identificat deu sentir-se. En. la formació de col-leccions i ordenació de treballs, el concurs que es troba és sempre segur; en canvi, en l'organització interior, en la solució de¡s mil pro- blemes d'ordre col· lectiu i personal en una. obra com la no$tra, el concurs apenes es logra obtenir-lo mai. Es ~an humà el recel i gelo.siaJ I precisament és aquesta col-laboració la que ens ha 123 prestat el professor Bolívar, sense reserva de cap mena, posant incondicionalment al nostre servei, l'immens caudal de la seva llarga experiència, del seu saber i coneixements. A ell no li podem dir res més, sinó que consideri l'obra nostra com a pròpia i que en aquest acte so~emne, ~a Junta de Ciències Naturals, l'Ajuntament i el poble tot de Barcelona, li dirigeix son homenatge de salutació i agra!ment. •• • Les instal-lacións que inaugura amb aquest acte la Junta, no són·altra cosa que un començ de l'obra digna. de Barcelona que havem emprès. El significat de la festa no és altre que el presentar-nos en públic, amb el bagatge dels nostres plans- i de les nostres aspiracions, per a que conegudes aquestes i aque- lles de vosaltres, ens dongueu l'apoi i confiança que la .mag- nitut de l'obra requereix. Aquests serveis no són altres que els esboçats en el pri.mitiu plan d'un any enrera: el Museu de Ciències Naturals, la secció botànica, el parc zoològic i la secció oceanogràfica o marina. Mes no cregueu que es tracti d'una cosa acabada, d'un monu- ment llest quina inauguració volem c:;elebrar; és la primera pedra el que posem avui, d'un monument que anant bé no trobarem mai prou complet per a inaugu.rar-lo. En el Museu de Ci~ncies Natwrals les reformes són bastant grosses, constituint aquest avui un conjunt d'instal·lacions que es complementen i col·laboren. Així hi ha la part d'expo- sició, de laboratoris, el Vivàrium i l'Aquari. En la primera, és la novetat més gran la presentació, de moment, de la fauna catalana, en grups biològics representatius del medi on viuen els animals en nostra naturalesa, essent de notar el que s'ha 124 procurat imitar aquesta fins al punt de portar del lloc de pro- cedència d'aquells les plantes, rebrolls i les pedres pròpies de la .mateixa; cada anim¡¡.l està allà en el medi en què viu, molts en parelles, altres amb els nius, etc. Sempre s'ha procurat adaptar a les roques, plantes i demés que els acompanyen, les formes pròpies de la regió on viuen els animals,. essent pro- cedents de la mateixa. Així el tronc de castanyer que figura en el grup de singlars, fou triat a Gualba; els materials del grup de l'estepa amb les avutardes, foren portats de la. plana d'Urgell; els de les aus de patamoll, del Prat de Llobtegat, etcètera, etc. Al centre s'hi destaca el grup pirenàic amb una representa- ció de la fauna de les altes muntanyes. Als costats, hi ha la fauna ornitològica palustre (ocells dc patamoll) i la marina (gaviotes), essent també remarcables el grup de singlars i l'ha- bitat dels ducs. Tan senzill com sona abcò a les nostres orelles, en la pràctica les dificultats que presenta són molt sovint verdaderament grans, doncs no sempre es topa amb gent que sàpiga bonament fer-se càrrec e l'obra empresa, ni es troba personal aw.:iliar prou adicte i capaç per a portar-la a cap. La Junta ha tingut que formar-se'l poc a poc aquest per- sonal, acudint en part al que, dispers per indrets allunyats de casa nostla, desitjava ocasió de treballar en una obra. de profit. I al costat del que aquí ens anem formant amb l'exceHent en- carregat de la Prepar~ció i Laboratori de Taxidermia St. Soler i Pujol, i les inteHigents senyoretes Civit, Fustagueras, Bohi- gas i Mateu adjuntes al~ laboratoris i Biblioteca, hem obtingut el concurs directe dels actius conservadors-recoHectors que foren dels laboratoris de Màlaga i Palma de Mallorca, senyors Gros i Goiii Giner. - I ZS La fauna catalana instal-lada en aquesta forma està en el primer pis del museu de Catalunya a la cura de l'auxiliar senyor de Sagarra, mentres les col-leccions generals degudament orde- nades, segueixen en el Museu Martorell, sota l'inspecció del Sr. d' A~lar-Amat. La bona preparació dels exemplars que es reben, l'estudi i determinació dels mateixos, l'investigació de llur organització i estructura, així com l'estudi de llurs elements constitutius, fan imprescindible l'existència i funcionament d'una sèrie d'instal·lacions que donen lloc als laboratoris del Museu. Cada un d'aquests laborat6ris disposa dels auxiliars indis· pensables, preparadors, recol-lectors i demés, com també de biblioteca especial i abundant material científic. Avui està el Museu en condicions d'estudiar el que bona- ment rebi, crear un nucli d'aficionats a les Ciències Naturals, resolent sos dubtes i guiant-los en el camí emprès i aixecar el nivell de cultura general del públic presentant davant sos ulls les meravelles de la Naturalesa. En el Viviirium, instal-lat en l'antic Ivernacle, presenta la Junta els animals de nostres camps, boscos i aigua-molls, vius en llur medi propi, podent-se observar la viqa i costums d'ells. L'Aquari, reorganitzat en forma apropiada, preseata la no- vetat de tenir una secció marina on el públic po.t contemplar els animals de nostre litoral, sobre tot aquells que més des- coneix, i amb quines costums està menys familiaritzat. Aquesta secció, nova a Barcelona, presenta únicament, avui per avui, la fauna o animals propis de les roques litorals, sobre tot dels que viuen més o menys estacionats, que són, per altra part, els més interessants. Les dificultats momentà- nies per a la renovació de l'aigua de mar en aquest lloc i el poc 126 espai de què es disposa, priva de presentar la nombrosa repre- sentació de la fauna ictiològica marina que hostatgen nostres costes, però a mida que els projectes de la Junta vagin desen- rotllant-se i transformant-se en realitats, el públic podrà anar coneixent-la paulatinament amb l'ampliació i reparació de les instal·lacions. El contingut dels aquaris marins està format actualment per .animals celenteris o cnidaris (y.ctínies, anèmones de mar), equinodet-ms (estrelles de mar, erissos de mar i botes), alguns tunicats (ciones, cínties, crancs, gamba, cargols i petxines). També es presentaràn a èpoques determinades, quan les recol- leccions i envíos de la badia de Roses poden efectuar-se còmo- dament, alguns corals, esponges i madrèpores. En el centre de la sala hi ha un petit dipòsit on es trien els animals quan es reben, no posant-los en els aquaris fins que es veu es troben ja en bon estat. L'aigua pot posa,r-s'hi dolça o de mar, segons convingui. Donada l'índole del contingut, varia contínuament el ma- terial dels aquaris, no sols segons l'estació de l'any , sinó també per la continua entrada de nous exemplars i noves formes, procedents de les e"--ploracions marines i dragatges que emprèn o encarrega la Secció Oceanogràfica de la Junta. Per a nosaltres serà una base d'experiències indispensable, per a escometre aquesta obra en gran. La Secció Botànica, que bé pot dir-se no existia a la Junta, ha sigut obra de l'entusiasme i continuat treball del Dr. Font Quer activament ajudat pel professor Caballero. Els mil plecs de poc més d'un any enrera, s'han transformat ara amb prop de zo,ooo que contenen els nostres herbaris, a més de la nova secció criptogàmica, l'ordenació de l'estufa en l'ala dreta de l'ivemacle i el jardí d'experimentació català davant del Museu 127 MartorelL La Junta espera convertir aviat tot ~aquest conjunt de serveis a.fectes a la secció botànica en un complexe moder- nament organitzat, que amb el nom de dnstitut Botànic>) exer- ceixi a Barcelona les funcions de treball, ensenyança i inves- tigació de que avui careix tot Espanya en absolut. La Secció Marina, completament nova, pot presentar ja una mostra del que pot arribar a ser. Les coHeccions d'ani- mals marins que de diferents procedències ha rebut la Junta, donen ja una idea de la riquesa i esplendor no imaginable del món marí, d'aquest ambient de vida intensa, molt més encara que en la terrestre, amb totes ses lluites, exuberància i agi- tacions. Està aquesta en l'extrem posterior del primer pis del Museu, constant d'una sèrie d'aparells de pesca dels més usats en nostra costa i en les exploracions oceanogràfiques, així com de les col-leccions d'animals marins distribuïts en vitrines a propòsit. Lo ii:lteressant d'aquestes col-leccions resalta a pri- mera vista, doncs poden admirar-se les més variades formes d'animals inferiors, els corals amb els pòlips estesos, les medu- ses, animals pelàgics, nocturns i fosforescents, .una bona sèrie de llimacs de mar, cargols marins i peb.'ines amb l'animal estès, etc. La col·labotació en aquesta Secció correspòn principalment al Dr. Galàn, del Laboratori de Porto-Pí, a l'Estació Zoològica de Nàpols, al professor Dr. Rioja del Laboratori de Santander i a D. Joaquim de Borja, de la Comissió Oceanogràfica de la Marina de Guerra espanyola. Gran part dels exemplars pro- cedeixen també de les exploracions portades a cap per petsonal de la Junta, havent sigut preparats en el Laboratori adjy.nt a la Secció, deguent fer constar l'intel-ligent i meritori treball de l'auxiliar de la mateixa, Srta. Rosa Bohigas. 128 Entre els objectes que figuren ara ja en aquesta coHocció, criden atenció especial les maquetes o relleus de la costa cata- lana, des de la boca del Tech a la platja de Pals, amb les dife- rents fondàries, tecs i planes submarines, tan característiques del nostre mar; la maqueta general del Mediterrani; la nansa de pesca per a grans fondàries usada pel príncep de Mònaco en ses exploracions, fins a més de 3:ooo metres, amb les plaques lluminoses i gambins en l'interior; les dragues de diferents tipus i mides, aix.í com el cap i crani de l' Hiperodon yostyatus Werm, procedent de Bl~ncs, i la gran tortuga Dermochelys coriacea Linné, procedent de la Porrassa (Badia de Palma). A son costat, comencem a reunir, com hem dit, una sèrie d'enginys i ormeijos de pesca, base d'exploracions futures de la secció oceanogràfica que amb el vostre apoi i la vostra ajuda tenim d'establir. Per- fi, en el Parc Zoològic, les reformes fins ara efectuades sols a la conservació es refereixen, amb algunes ampliacions arreglades, com són l'ocelleria i l' aqt{ari de salmònids ben ori- ginalment instaHat en l'estrcm de la coHecció. Consideracions d'ordre interior i seguritat de les instaHa- cions obliguen a la Direcció de la Junta a restringir en certa manera l'aglomeració en les mateixes, doncs cal reconèi..xer amb fond sentiment, que el nivell cultural deixa bastant que desitjar en la generalitat del públic, per a poder entregar-li massa obertament les esmentades instaHacions. ** * Entre els fins culturals de les instal'lacions i serveis de la Junta hi ba la difusió de les Ciències Naturals, i a aquest fi el Museu organitza anyalment un cicle dc conferències i cursos 9 129 de diferents caràcters, elementals, pràctics i d'investigació, sobre diferents estrems de les Ciències Naturals, com són, entre ells, la Geologia, Mineralogia, Entomologia, Z<>ologia, Micro- grafia, estudis de la Naturalesa i Botànica descriptiva. Aquests cursos, a càrrec del personal tècnic de la Junta, són de matrícula completament gtatnïta, aportant el Museu tot el material necessari tant per al treball en les classes, com el de recoHecció i preparació en les excursions. · El nombre d'alumnes no excedeix de dotze i en cas de matricular-se'n més, poden desdoblegar-se els cursos en dues o més seccions, a base sempre d'una hora semanal. Són sobre-tot recomanables als que estudien per a mestres o mestresses, alumnes de l'Institut i estudiants de les Escoles d'Agricultura, Belles Arts i Bells Oficis i demés que desitgin especialitzar-se en alguna branca de les Ciències Naturals. A les persones que per la llur carrera i ocupació tinguin la residència fora de Barcelona, poden arribar així a constitÚir bons corresponsals del Museu en les diferents comarques ca- talanes. ** * La Junta ha organitzat una Biblioteca de Ciències Naturals pròpiament dites, que està a disposició del públic els dies i hores pel reg~ment indicats. El nombrós canvi de publicacions entre les entitats similars d'Espanya i de l'estranger li proporcionen material difícil i sob1etot car d'adquirir d'altra manera, a més de les obres espe- cials que, sigui per donació dels autors, adquisició directa o dipòsit dels propietaris, van ingressant contínuament en la ja important Biblioteca. Però hi ha encara molt què fer per a que sigui una Biblioteca especial al dia, i per això espera ta¡nbé 130 no li faltarà el concurs de tots, sigui amb donatius o dipò- sits. A més de la general, on hi ba les obres referents a més d'una de les seccions del Museu, posseeix cada laboratori una Biblio- teca especial amb el concernent a la seva secció, anant-se este- nent això cada dia més, a mida que les necessitats del treball així ho exigeixin. Amb això els dipòsits poden fer-se de les dues maneres, sigui a la general, sigui a les seccions, segons el desig del dona- dor o dipositant. Per ara, s'és sumament restringit en el treure llibres dels locals de la Junta, ja que es tracta d'obres quina consulta, per a que sigui útil, deu t indre lloc amb els exemplars al davant, i, per tant, en els laboratoris. En casos de treballs especials, pot fer naturalment sempre la Junta una excepció dintre el Reglament de la mateixa. Formen part de la Biblioteca les publicacions de les Socie- tats Geològica, Mineralògica, Botànica, Zoològica, Malacològica i Entomològica de França; Museus de París, Marsella, Mònaco, Londres, Milà, Gènova, Nova-York, Washington, Buenos Aires, Montevideo, Mèjic, Sydney. Rio de Janeiro i altres; les obres de Lamark, Cuvier, Bourguignat, Pilsbry, Locard, Carus, Trouessart, Rathenow, etc., etc., a més de les publicacions molt completes sobre la flora, fauna i gea ibèriques. Per a fer-se'n càrrec, basti dir que'l canvi de publicacions passa ja de 350 entitats. • •• Una nova empenta acaba de rebre la nostra Institució, amb la conversió en Junta mixta acordada per l'Excm. Ajuntament IJI i Excma. Diputació de Barcelona, i no cal dir que si abans era un compromís d'honor el nostre envers la Ciutat, ho és d'avui endavant molt major, ja que contribueix oficialment a nostra tasca una gran part de Catalunya. Realment, no podia faltar la protecció de la Diputació a nna obra cultural com és la nostra. •• • La Junta no pensa. en cap manera estancar-se amb les instal- lacions qne presenta avui al públic barceloní, ans al contrari. desitja que siguin elles un estímul, per a que aquest segueixi amb verdader interès la gestió de la Junta esperonant-la per a que vagi ampliant-les i desenrotllant-les més i més. Hi ha molt què fer en aquest sentit a Barcelona, encara. fins a lograr l'Institut Botàn~c abans esmentat; l'Estació Ocea- nogràfica i LaboraMi Biològic a què ens bavem referit, sols existeix en projecte; el mateix Museu de Ciències Naturals no és ni de molt el que deu aròbar a ser, faltant-hi representació de grans grupus d'animals tropicals interessants tots ells, a.. més de les col'leccions sistemàtiques de pells com són en els Mnseus moderns; la secci6 antropològica i etnogràfica no existei.'C encara; i fins el Parc Zoològic no és allò a què Barcelona tindria dret: un jardí d'aclimatació, centre de reproducció i exportació d'animals de climes càlids. Per a tot això, no basta el treball continuat en els Museus, instal·lacions i serveis esmentats; és precís sortir a fora, estendre el radi d'acció més enllà dels nostres límits geogràfics, relacio- nar-nos amb altres entitats germanes, emprenent exploracions. de conjunt fins a regions ben apartades i poc conegudes. La Junta confia en que despertarà l'interès del públic ea IJ2 general, i en particular de les persones aimants de les Ciències Naturals i del bon nom de Barcelona, les quals col-laboraràn en aquesta obra esboçada a mida de les respectives forces. L'organització de la Junta, el que la Junta necessita, espera i ofereix al públic i a sos protectors, va expressat en el lloc corresponent de nostres publicacions, confiant en que per part de tot-hom mereixerà aquesta crida el millor acolliment. Senyors, vaig a acabar, però permeteu abans que fassi avi- nent davant de tots, l'agraiment gran de tots els elements tèc- nics d'aquesta Junta; envers l'Ajuntament de Barcelona a quina alta protecció es deu tot lo exposat; i dintre d'ell la Junta tota l'endreça especialment a les Comissions de Foment i Cultura, que sens distincí& de partits ni manera de pensar, han a.poiat incondicionalme nt la nostra obra. I a vos, Excm. Senyor, que ens dispenseu l'honor de presi- dir-nos, desitjem quedi el dia de demà aquest acte com un dels millors records del temps que ha veu exercit la Magistra- tura capdal de la ciutat de Barcelona. HE DIT. 133 DISCURS DEL PRESIDENT DE LA JUNTA ILTRE. SR. D. SANTIAGO ANDREU I BARBER, TINENT D'ARCALDE DE L'ExcM. AJUNTAMENT DE BARCELONA Excms. Srs.: Senyores: Senyors: Si no. fos per complir un deure de gratitu.I i cortesia impo- sat pel càrrec amb què, no pels mèrits personals, sinó per la llur benevolença, els companys de Junta tingueren a bé hon- rar-me, no aíxecaria certament la meva veu en aquest lloc on els tècnics han fet sentir la seva amb l'eloqüència i entusiasme que haveu pogut apreciar. Però, senyors, toca al president cloure l'acte solemne amb què la Junta de Ciències Naturals de Barcelona celebra la inauguració dels seus serveis, i em per- metreu unes breus paraules, que quant almenys signifiquin el nostre més pregon agraiment als que hi han col·laborat, i la meva modesta però entusiasta adhesió personal al,s sentiments e::x.pressats pels senyors que han fet ús de la paraula. Per aquestos, especialment per la bella Memòria del nostre estimat Secretari, vos haureu fet càrrec de l'esforç que la Junta ha fet durant aquest any fins arribar al moment actual, així com dels projectes de noves insta.Hacions i serveis per a. l'esde- venidor, essent veritablement consolador i obrint el cor a. falagueres esperances, veure com en aquests temps ben cala- mitosos en què un incendi formidable consumeix d'extrem a e"-trem les més belles, les més cultes regions de la terra, aquí 134 a casa nostra venim a fer obra de pau, obra de cultura, ciència, educació i ciutadania amb la propagació i conreu de les Cièn- cies Naturals. I és, senyors, ben digne d'observar com aquest renaixe- ment científic i cultural que cada dia en manifestacions diferents veiem sorgir en la nostra terra, tingui precisament lloc en mo- ments d'intens desvetllament patriòtic, de pregon entusiasme d'afirmació dels sentiments nacionalistes. Era ahir que inaugu- ràvem aquella esplèndida manifestació d'art amb què la noble França, la immortal, la bella França respongu{· a la invitació que amb els braços oberts li féu la ciutat de Barcelona, ager- manant en l'Exposició memorable els noms dels grans artistes dels dos països germans; com les masses chorals catalanes s'uneixen en manifestació mai vista i honoren al Músic que sabé infiltra: en l'ànima del poble una de les més enlairades de les Belles Arts; com tot Catalunya, sense distinció de partits ni pensaments> celebrava el gran poeta, l'iHuc;tre Guimerà; i serà demà que, amb la repartició de premis en l'Institut d'Estudis, s'afermarà una vegada més el gr:an principi exposat de com els renaixements culturals sols tenen lloc i veritable eficàcia quan van acompanyats d'un desvetllament nacionalista, en moments d'optimisme gran, d'esperances, d'anhel, de competència, de lluita, de vida intensa, de voler ser! La Història ens ho ensenya en ses immutables planes: la flo- ridesa francesa, l'anglesa, la belga, l'americana, l'italiana, l'ale- manya, sempre han tingut lloc en temps de desvetllament polí- tic, sigui causat per un gran trasbals i un jove imperi, sigui per una extensió de domini mundial sens parió, sigui pel ¡:¡aixement d'una independència, sigui, en fi, per la unió i agermanament després d'unes guerres civils formidables que conduïren els gt·ans Estats a la Federació, al Reialme, a l'Imperi. IJS Avui es troba Catalunya en un d'aquests moments històrics. Els motllos en què la seva vida es desenrotlla, els troba estrets, i, en dalers d'espandiment, es dirigeix a les terres de la vella Ibèria amb la senyera al vent desplegada, d'àmplia, completa renovació. I esperonada la vida catalana per l'acció política d'afirmació nacionalista que això representa, es llença en totes les manifestacions del saber humà assedegada de cultura, ex- pe(imentació i investigació. La f unta de Ciències N att4.rals és una part integrant d'aquest renaixement, millor dit d'aquesta floridesa científica de nostra terra, i avui amb l'organització d'un Insiitut Botànic, demà amb la de l'Institut Oceanogràfic de què vos ha parlat el nostre Secretari, assentare·m el criteri de no recloure'ns solament dins les nostres fronteres, sinó que anem a cercar fins lluny de casa els medis de treball que necessitem, col· laborant en la gran obra del progrés científic mundial. •• • Per a aquesta obra altament patriòtica en el més ampli sentit de la paraula, requerim l'esforç de tots vosaltres, d'aquí i de fora, que per al desvetllament científic de Catalunya i d'Espanya tota vos interesseu. N() sobren a Espanya organitza- cions científiques amb base ferm?-, que siguin garantia d'encer- tada i fructuosa gestió; i des d'aquest lloc d'honor em complau rendir públic homenatge a aquesta entitat que sobressurt en mig d'un cúmul !l'organitzacions de vida precària, il-luminant com estrella d'Orient la vida científica espanyola guiant-la cap a l'ideal: la f unta d'A mpliaci6 d'Estudis i itwestigacions cien- tífiques. Nosaltres hi tenim fe plena, confiança absoluta en aqueixa 136 organització, patrocinadora de les pensions d'estudi, de la Resi- dència d'Estudiants, dels Laboratoris d'investigació i per sobre de tot la protectora decidida, ferma, del MuseH Nacional de Ci~ncies Natwrals. Per això ens considerem tan honrats amb la delegació que d'aquest tenim entre nosaltres, i el missatge de salutació del qual, tan sincer com eloqüent, ens ha llegit el pro- fessor Hem col·lecc:ons III. -Adquis:ció dc material d'estudi. IV.- Educació tècnica del personal auxiliar. V. - Col·lecclons Entomològ que.> al Museu de Catalunya. Catàleg dels insectes del Museu pertan)•ents als ordres: Paraneu- roptera - Ephemeroptera- Plecoptera- Neuroptera - Mtga- loptera- Rhaphidioptera- Embioptcra - M ecoptcra- Psocop- tera- Trichoptera, per Mercè Bohigas i Antonia Sanchcz. Catàleg de la col'lecci6 de Cicitzdelinae (Ins. Coleop.), dipositada en el Museu de Catalunya, per Asccnci Codina. Moluscos i1tgressats al Museu des del Juny de 1916, per Artur Bofill i Poch. La 5Pcci6 herpetològt'ca, per Joaquim Maluquer. Catàleg d.!lS rcptils i batracis del ;\1useu. St~plementoal catdlogo de los mamíferos del Mttseo, por J. B. de Aguilar-Amat. 143 Excursí6 oficial a la Costa i mu1ztanya Catalanes, per A. Bofill. Visita oficial al Parc S amà de Cambrils, per J. B. de Aguilar-Amat. Quelques fours à Menorca (lles Balears), per Fr. Bianor E . C. Excursiones geol6gicas por los alrededores de . B arcelot¡.a, por M. San Miguel. Excursiones por la montaña del Tibidabo. Excursión a Papiol. Excuysi6 a les illes de Mallorca i Cabnra, per J. Maluquer. MoHuscos d'aigua dolça. Mol-luscos terrestres. Vuit dies d'excursió botànica als Ports de Tort~;a, per Font Quer. Note sur quelques plantes de V alliranà et du plateau de Begues, per Fr. Sennen E . C. Revista. Moviment científic natural durant l'any I916-19I7. Los estudios biológicos. Notes oceanogràfiques. Bibliografia geológica. Noves botàniques. L'estudi de l'herpetología: Espanya, Estranger. Les .C,èncíes Naturals en les ensenyances complementàries d'extensió i vulgarització. Nuevo màstic para cerrar recipientes con preparaciones en alcohol, frascos y cajas de transporte. Cursos del Museu. Cursos Leclerc du Sablon, a Madrid. Festes i visites de salutació entre naturalistes. Les visites del públic als Museus i instal-lacions de la Junta . Obituari. Obres i pubz,·cacions rebudes des del 1w de Juny de 1916 a 30 de Juny de 1917. Entitats i Publicacions amb qui té establert canvi la Junta de Ci~ncies Naturals de Barcelona. I JO 145 .. DESPESES: 1916-1917 Els dos quadres adjunts, representen: l'un, la repartició resumida de 1es DESPESES de projecció, execució, instaHació i manteniment de TOTS ELS SERVEIS OE LA }UNTA en aquest bieni, exposats amb detall en pàgines all• teriors; l'altre, ve a esser el pressupost que requereix la conservació i mi· norament de lo que té la Junta a son càrrec. DESPESES DE INSTAL-LACIO I MANTENIMENT DELS SERVEIS A. Museu de Catalunya: Ptes. I. Secció oceanogràfica ~· ................ . . 9,700 2. Laboratori de biologia · ~ ............... . 4,800 3· & de ictiologia . . .... . ... .. .... . 2,300 4· Secció entomològica ..... ~ .. . .. . . . •..•.. 23,500 5· Laboratori de mineralogia i cristal-Iografia. 4·500 6. Secció herpetològica . •. . - · ·~ ...... . .... . r,soo 7· Grupus biològics, fauna catalana .•• ·~ ... . s. 100 Mobiliari exposició, taules, vitrines, etc ... . r6,ooo 8. Departament de botànica •.............. r6,soo 9· Presidencia . . . . ....................... . 6,roo ro. Obres ..•.... . ............... . ... ·••·· 29 , 000 B. Serveis Botànics: Estufa ••.• .. ·~ ·- •..... . .• • •...•........ 28,700 Jardi d'experimentació .... ... ........• . . s,6oo C. Vivarium • _ •.... . ... . ... • . .. .. ... .... . . .• • 17,700 D. Museu Martorell: Obres . . . .. ; ........ . .....•. - .... . .. . 27,000 Museu ...... -· ......... .. ..... . . .. ..... . s,soo Secció malacològica ......• . ............ 3,6oo $ geològica . ·~ .. . . . ..... ·~ . . . . ...• 4,8oo Laboratori taxidermia ........•.... ..... I ,300 E. Parc Zoològic ..• •.. . . . . .. . ................ 53.500 F. Aquarium ....................•........... 13,100 G. Biblioteca . •........... . ...........••.•.... 20,200 H. Publicacions . . •......•....•..... . ....•.... 14,900 I. Varis: Inauguració ..• - · . . .......... . ... . .. . . . 8,400 Nóm.ina del personal .•.••....... .' ..... . 31,500 TOTAL PTES. 356,8oo Import aproximat de Ja totalitat de les despeses, incluï- dGs algunes que corresponen a coses i treballs en execució fins 1918. La obra portada a cap representa el treball de dos bienis més, permetent, la concentració de la execució en un any com s'ha fet, un avenç de quatre en el treball i utilització de les Instai·Iacions, Laboratoris i Serveis. Despeses anyals : conservació i manteniment Desideratum Ptes. Ptes. A. Museu d$ Catalunya: les seccions en el mateix instalades i laborato- ris adjunts, aixi com la cura del edifici, requereixen en conjunt una despesa minima anyal de ....... . 3,6oo El desig per a poguer ampliar pau- latinament les col·Ieccions amb re- col·Jeccions, adquisicions i canvis, i consegüent material, foren .•.•. . • . 20,000 B. Vivarium •................. . .. 6oo I , 8oo C. Aquarium . . . ............... . . . I ,ZOO z,soo D . Museu Mart del Mu- seo de Catalufia, es sobre todo digna de mención por lo com- pleta y por su buena presentación. Como en todos los museos modernos, los animales no aparecen tiesos sobre peanas uni- formes, como si fuesen caballitos de cartón o loros en percha, sino que estan colocados en lindos grupos biológicos, tratando de imitar el mcdio y condiciones en que viven: los tejones en su hura, las lecnuzas en un viejo tejado campesino, las aves acuaticas en sus charcas, y el oso de los Pirineos al pie de enorme peñasco sobre el cual se encaraman los rebecos. Muy interesante también es la s~cción de oceanografia, con sus aparatos dc dragada y caza dc animales submarinos y sus relleves del fondo del Mediterranco. Pero eso no quiere decir que las otras colecciones carezcan de interés. En la de zoolo- gia general, el especialista encuentra muchos ejemplares de gran valor, y algunos de especies que faltan todav'ía en el Museo Nacional, o curiosos por su historia como el famoso «Avi», el vicjo elefante que tanto tiempo hizo en el Parque las delicias dol pueblo barcelonés. Lo que verdaderamente agrada a cuantos naturalistas vi- sitau este Museo, son los Jaboratorios, en los que en seguida se nota, junto al cerebro del sabio, Ja pulcritud de bellas ma- nos femeninas. Son muchachas, en afecto, las encargadas de su cuidado y dc las manipulaciones puramente mr.canicas, y esto da a cada coarto dc estudio un sello de elegancia y de coqueteria que no es frecuente en sitios de esta clasc. Espa- ciosos, bien iluminados y provistos de cuantos mcdios se re- quieren para talcs estudios, entre ellos de bien surtidas biblio- tecas, los laboratorios, abiertos a todo naturalista español o extranjero, convidau realmente al trabajo. Y es de notarse que entre los que alli trabajan predomina el aficionada sobre el profesional; porque Barcelona, siguíendo el ejempJo de los grandes museos extranjeros, no ha buscado títuJos, sino cono- cimientos, y así, en el personal de su Museo hay quiencs no son doctores en Ciencias, pero son naturalistas, y Jo son de corazón. Completau Jas instalaciones de Ja Junta de Ciencias Nato- raies la ya conocida colección zoològica del Parque (cuyo solo recuerdo debiera hacer sonrojarse a los que en Madrid so obs- tinau en conservar en un estado deplorable la casa do ñoras del Retiro), un acuario marino y fluvial para el que se ha aprovechado la bella cascada monumental, un vivario o terra- ria instalado en el invemaculo, y donde se presentan vivos una porción de pequeños mamíferos, aves, insectos y reptiles, permitiendo observar su desarrollo, vida y costumbres, y final- mente, la estufa, el jardín de expcrlmentación y otros depar- tamentos adscritos. Téngase presente que se trata dc un Museo que empieza. Algunas de sus instalaciones han de completarse o mejorarse, y se proyectan otras, entre ellas un jardín de experimcntacíón botanica, otro de representacíón de la flora del Montserrat, y una sección de antropología y etnografía. Ademas, y a imitación de lo que se viene haciendo en el Museo de Madrid, la Junta de Ciencías Naturales ha organi- zado cursos elementales, prcicticos y de investigación para los añcionados, estudiantes, maestros, etc., que deseen ampliar sus conocimientos científicos. Una de las novedades, de las notas curiosas, distintivas del Musco de Ciencias de Barce- lona, consiste en las condiciones de entrada para el público. Aparte de la coleccíón zoológica viva, siempre gratuitamente accesible, en las demas instalaciones no hay entrada libre, pero tampoco se paga, ni menos hay que recurri.l; a la odiosa tarjeta de favor. ¿Cómo, pues, se entra? El Museo publica fo- lletos científicos, unos populares, en forma educativa, otros puramente técnicos, y vende también postales de la colección zoológica. El público no tiene mas que adquirir uno de aque- llos folletos o una de estas postales, y mediante esta formali- dad, que deja en sus manos un recuerdo o una obrita instruc- tiva, puede visitar las instalaciones. Ello le cuesta simple- mente un perro gord o o un real, y en vez de un 4tickeb o una papeleta, el visitante recibe algo que es bonito o interesante, algo que merece guardarse y que tiene en sí mismo un valor real. El Museo de Ciencias de Barcelona empieza hajo los mejo- res auspicios y promete mucho. Los naturalistas espafioles, no sólo los catalanes, estan de enhorabuena. 153 RESUM No s'ha fet tot el ressenyat en la forma tan senzilla com s'exposa en aquestes planes; tot aquell que durant aquests mesos hagi hagut de fer obres, sabrà l'esforç que representa el treball portat a cap. No ja el tractar amb tanta gent, paletes, fusters, manyans, electricistes, instal-ladors, deco- radors, vidriaires, lampistes, pintors, ebanistes i demé<; oficis, sinó l'encariment gran dels materials pujant de dia en dia, i per sobre de tot llur escassetat extremada i carèn- cia absoluta de molts d'ells. ~ò feu que en algunes coses no pogués fer-se el més convenient, sinó l'únicament pos- sible! I es té de tenir en compte que les obres començaren podriem dir el I. er d'agost de 1916 i acabaren el 30 d'abril de 1917. En menys de ro m esos es projectà, executà i inaugurà lo anteriorment detallat. L'obra d'instal·lació i fònamentació dels diferents ser- veis de la J unta està amb això acabada, els laboratoris degudament equipats i la biblioteca general amb el com- plement de les especials prou dotades per a poder treballar cientificament els qui ho desitgin. Dificultats se'n poden posar sempre, aixi com tot és susceptible de millora; però ara correspon assentar-se lo fet i consolidar-se l'organització. Molt de desitjar és que, siguin les que's vu~gui les orien- tacions que prengui la futura JUNTA, no s'abandoni l'orga- nització del INSTITUT OcEANOGRÀFIC, INSTITUT BoTÀNIC, I NSTITUT GlrOLÒGIC i PARC ZooLÒGIC I n'ACL1MATACIÓ que teníem planejats i que tan honrarien a Barce:ona. 155 lND EX Pàgs, Junta Municipal de Ciè11cies Naturals: I9I6·I9I7 . . . . . . .. .. •• .. . .. 6 Al Lectof'............. . . . ..... •. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • . • . • . . 7 Història.............................. ......................... . 9 Sumari....................................................... 13 Actuad6 : I9I6·I9I7· (Organització i acords. Extrets del llibre - d'actes) • . . . . . . . . • . . . . • . • • • . • • • • • • • • • . . • . . • . . . . . . . . . . . • . • . . . • 15 Primera etapa (Febrer-Juny 1916).... •. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. • 17 Segona etapa (Octubre I9I6-Juliol I9I7) • . . . . . . . . • . . . • . . • . • . • 24 Instal-lacúm.s 1 Serveis: I9X6-1917 (Repartiment: Execució: Des· peses)...................................................... 43 A. MUSEU DE CATALUNYA................................. 45 x. Secció oceanogràfica • • • • . • • • . . . . • . • . . • . • . • • • • . • . • . . . . • 46 z. Laboratori d'ictiologia . . . • • • . . . • . . . . . . . . . . • . . . . . . • . . • • 4S 3· Laboratori de biologia . . . . • . . . . . . .• . . . . . . . . . . • . • . • • . • . 49 4· Secció entomològica . • • . . . • . . • . • . • . • • • • • • . • . • . • • • • • . • • 49 5· Laboratori de mineralogia i crista-1-lografia • • . . • • • • • • • • • 52 6. SecciÓ herpetològica ........... . . . .. . . . ..• : . • . • . • . . • • • 53 7· Grupus biològics •... . .........•.• ·.••.•....•.• •.• . . • . . • 53 s. Departament de botànica............................. 55 9· Presidència . . . • . . . • . • . • . • • . • . • . . . . . . . . • . • . . . • • • • . . • • • 57 B. SERVErs soTÀNics • . . . . . . . • . . . . . . • . • . . . . . . . • . • . • • . . . • . • ss C. VtvARIUM...... •• .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ... 6z D. Musxu MARTORELL • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 64 Pàgs. I. Departament de Zoologia general ...•.•..••...•...... o. 65 2. Secció malacològica. . .... . . . . ...... . .. ... .... ......... 66 3· Secció geològica .....•..•.•.•....•.... o.. .... .... ..... 67 4· Laboratori de Taxidèrmia • • . . • • . • . • . • . . • . • . . . . • . • . . • . 68 E. AQUARJUM • o o o o o o o o o o o o o o o o o. o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o 70 F. PARc ZooLòGIC. o• .............. o•............ .. .. .. .. . 71 G. BIBLIOTECA • o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o • o o. o o o. o o o . o o o o • o o o o 72 H. PuBLICAcioJIS • •• • • • •••••• • • • •• ••• o • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 75 I . CoNCEPTES DIVERSOS o: o o o o • o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o • o o o • 77 Quadre·Resum dtd'act1uzci6 de les Juntes: I907o19I5·· •. . • . . • . . . . . • 79 APèt1dix: I. Bases de la Junta mixta de Ciències Naturals . . . • • . . . . . . • 85 li. Plan general de futUios servicios • • . • . • • . • . • . • • . • . • • • . . . 87 III. Acord consistorial de 13 Febrer 1917 . . • . . . . • . • . • • . • . • . • 91 IV. Concurs de Secretari •••.•........••.. . •.. o •••••••••• o • 92 V. · Informe acerca de las bases de Organización de los Servicios de la Junta de Ciencias NatUiales •. o................. . 94 VI. Proyecto de Instituto Boté.nico . • . • • • . . • . • . . . . . . • . . . . . . . 101 1naugur1Wi6 dels Serveis : Acte de la sessió inaugUial 28, Abril 1.917 •••.•.•..•• ••••••.• ~ 105 Delegacions •......•.•.... • .•.•.... o • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 107 Missatje del Museu Nacional de Ciències NatUials .... o. o..... II2 Memòria del Secretari general i Tècnic . •.• , .•.••••.•••.•..•.. - II7 Discurs de gràcies del Sr. President Iltre. Sr. D. Santiago Andreu • . . . o• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • · 34 1 Visites a 7es insta/."lacions de la ]unta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . • 139 Sumari del Anuari 11, I9I7· . o.................................. 141 Despeses: 1916°1917: Instal·lació i manteniment dels servlñs....... 148 Despeses·anyals: conservació i manteniment • . . • . • . . • . • • • • . • . 149 Comentaris de Prempsa (Alrededor del1.1undo, Madrid)............ 151 .Resum... . .................... . ................ . ............. . 155 TALLERS D'ARTS GRÀFIQUES HENRICH Y COMP.• EN CO!If,• CÒRCECA, 348.- BARCELONA PUBLICACIOKS DEL AUTOR: Excursió malacològica a Gavà (Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, rgor }. .Moluscs recullits a Gualba en Desembre de 1900 {B. 1. C. l/. N. lf)OI) . Nota sobre'! Murex. erinaceus L., (B I . C. H. N. 1901). Una visita al Laboratori Arago de Banyulssur-mer (Cnivers. Cat. 1902). Descripció de una espècie nova de Limnll!a de Catalunya (B. 1. C. H. N. 1902) Aliguns 1/eli:r: de Vilarrodona (Ribera del Gayà) (B. I. C. H. N. 1902). Miquel Cuní y Martorell (Butll. Cent. Exct. Cat. 1902). Una escursió pel Montseny (U. C. 1902). Ris mol uses d aigua dolça (U. C. 1902). Estanislao Vavreda y_ Vila (Bol. Soc. A1·g. C. N. rgo2). Les Coves de Salgà {.\fin~rJ·,1, u.• Ed. lf)T71· Instruccions per a la recol•lecció, r:reparació i consen-ació de animals marins (Ju11ta de C. N., Musei Bare. S. N. Opera, series Biologico- Occano¡:tràfica núm. 1, 191 7'· Algunos moluscos terrestres de la i sia Cabrera {Bol. R. S. Esp. Hrr.[ Madrid, 19 t 7\. • t Notes per al estudi dels Solenogastres (mol. amf.) de Catalunya Tre- bol/s I. C. Il. N, 1917). l