JOSEPH GVDIOL Y CVNILL, PBRE. EL MVSEV ARQVEOLÓGICH'ARTÍSTICH EPISCOPAL DE VICH Historial y Organisació mkmoria, f.scrita en desembre de 1916, obtant al premi de 1.500 pessetes, en el primer concvrs de mvsevs, organisat pel »iw.sl:tvt d'f.stvdis catalans» al mvsev episcopal de vich concedit. tipografía balmf.siana 1918 JOSEPH CaVDlGL Y CVNILL, PBRE. EL MVSEV ARQVEOLÓGICH-ÀRTÍST1CH EPISCOPAL DE VICH if Historial y Organisació memoria, escrita en desembre de 1916, obtant al premi de 1.500 pessetes, en el primer concvrs de mvsevs, organisat pel >*1». «institvt d'estvdis catalans» al mvsev episcopal de vich concedit. tipografía balmesiana 1918 I i i I NIHIL OB5TAT JACOBUS COLLELL Vici, 8 Aprilis 1918 IMPRIMATUR SERRÀ. v. o. dominxtionis suae decreto R. Casadevall peo-ïcrius. SE PVBLICA PER ACOKT DE LA JVNTA DIRECTIVA DEL MVSEV EPISCOPAL DE VICH HISTORIAL DEL MVSEV I. Fundació. El Museu Arqueológich-Ariistich Episco¬ pal de Vich, fou fundat pel Sr. Bisbe Dr. Jo¬ seph Morgades y Gili, de grata memoria. Al establirlo en la Ciutat vigatana, ahont tingué la seu, no feu mes que satisfer els desitjós que sentían uns quants vigatans que's reunían en el Circol Literari. Aixó ho ha explicat ab certs detalls Don Antoni d'Espona y de Nuix, en la Memoria que llegí en 1891, al ferse la inauguració de dit Museu. Estractarem lo que dit senyor va escriure, traduhintho en nostra llengua: «Molt s'havia feta sentir a Vich la ne¬ cessitat de donar a coneixer quan dignes de conservació y d'estudi eran tants objectes de valor artistichs y arqueologichs com ate¬ sora el país, y que, ab dolor profond, les per¬ sones amants de gloria y de son prestigi sa veyan desaparèixer cada dia, destruhits per l'ignorançia o venuts per vil preu y suma irri- Soria, lamentant fonda y esterilment el tristis- sim espectacle deveure ab quina deplorable pressa anavan desapareixent. En la imposibi- litat d'intentar un medi segfur de salvació y d'arribar d una gfambada fins ahont s'arribá més tart, se llançaren portades de un gfenerós entusiasme, a una empresa ab la qual dona¬ ren salvador crit d'alerta contra la prog·ressi- va desaparició dels restes artistichs y ruina y arqueológichs que'ns restavan, y se celebrà en aquesta Ciutat una exposició arqueolóçica- artistica. La Junta organisadora a qual inicia¬ tiva fou deguda, y portà endevant el fécond pensament, estava composta de ilustrats ecle- siástichs, de dignes patricis y de joves entu¬ siastes, excedint la seva obra totes les es¬ perances y obtenint èxit complet, ab tot y les circunstancies ben poch falagueres que casi coincidiren ab la obertura, que fou en Octu¬ bre de 1868. Encara recordo ab emoció gratis- sima, l'efecte que va produirme, per mes que fos completament llech en la materia, l'espec¬ tacle que oferiren aquells venerables y variats objectes exposats en els departaments del primer pis del antich convent de Sant Do¬ mingo, y regonech ab verdadera gratitut la influencia que per sabenéfica eficacia ha tin¬ gut aquell primer acte de reparació, trascen- — 7 dinten els més importants y complets que després han tingut lloch. «Alió fou una serment que va caure en te¬ rra fértil, traduhintse una obra de mes tart en carácter permanent, hem de regoneixer que fou modesta, com modestos eran els medis de que podian disposar els que la portaren a cap. «El Circol Literari de la Ciutat, mateixa desitjós de contribuir al foment dels interes¬ sos materials de Vich, instalá en son domicili social una exposició industrial permanent. Per desgracia la tentativa no reeixí y aixís tot la¬ mentant el fracàs del que fora injusticia im- putarnhi la culpa, ab molt bon acort decidí aprofitar el local destinat a la fracassada ex¬ posició, dedicantlo a Museu arqueológich. El Circol comptà per aquesta empresa ab el des¬ interès y patriotisme dels seus socis, nom- brant una Junta Conservadora del Museu y depositanthi quants objectes de carácter ar¬ queológich pogueren procurarse. Tots els exemplars que constituían la colecció, relati¬ vament notable, encar que no molt numerosa tenían allá carácter exclusiu de depósit volun¬ tari. Com que cada objecte que anava a en¬ riquir la colecció causava als seus organisa- dors y a tota la Societat una satisfacció pura 8 — y viva, pot dlrse que aquella aplega modesta fou com l'ara santa ahont va mantenirse el foch sagrat del entusiasme y la fe perenne en el pervindre. «Desde'l Janer de 1880, data de l'inaugu¬ ració del petit Museu del Circol, transcorre- gué un période durant el quai s'emprengueren algunes excursions de féconds resultats, com foren el descobriment y adquisició d'una no- tabilissima taula románica en una població de les Guilleríes, la trovalla d'altres tres, l'explo¬ ració de velles sepultures, etc., (1) pero un aconteixement tan inesperat com important, aná a avivar mes y mes l'entusiasme. Me re- referesch al descubriment de importantissims restes del Temple Romà dintre'ls murs del antich castell dels Moncades, es a dir dintre mateix de la Ciutat. Aleshores se fundà la Societat Arqueológica Vigatana. l'any 1888. La Ciutat Com¬ «En aixó arribà tal, ab forta empenta, obri el Certamen inter¬ nacional que tan alt posà son nom, y, com a digne ornament delgeganti concurs industrial, obri en els salons del nou palau de Belles Foren els mes efectius impulsors del Museu, cl Sr. Ca¬ (1) nonge Jaume Coilell, D. Francisco de Febrer, D. Antoni d'Es- pona, D. Joaquim d'Abadai, D. Joseph Serra y Campdelacrcu, D. Martí Genis, 0. Joseph Salarich y D. Agustí Potellas. Arts una exposició arqueológ-ica, convidant per que hi cooperessen a Prelats y Capi¬ tols, a corporacions y particulars. A la plau¬ sible invitació volgué respondrerhí nostre Pre¬ lat, Doctor Morgades, qui tingué la dignació d encarregar la feyna de recullir y triar els exemplars que devían ser remesos, confiantla als individuos de la Junta de la Societat Ar¬ queológica Vigatana, els qui respongueren a tal proba de confiança ab l'activitat y zel que sa gratitut y lo delicat de l'empresa exigían. Y ab tot y l'escassetat de temps de que pogué disposarse, la colecció enviada per la dióce¬ sis de Vich fou de les que mes cridaren la atenció, essent premiada ab tres medalles d'or. «Nostre Prelat coronà aleshores la seva obra, satísfent els vots mes ardents dels afi¬ cionats al estudi de l'arqueologia, dels deci¬ dits y entusiastes partidaris de la conservació dels joyells que'ns llegaren les generacions que'ns precediren, y anticipantse als desitjós clarament manifestats pel Congrés Católich de Madrid, decidí la creació d' un Museu Episcopal Arqueológich-Artístich. En el preàmbul a les bascs oficials de la creació, ab data 22 de Janer de 1889, hi era reflexat ab claretat cristallina l'esperit enlayrat que prece¬ dí al pensament del Fundador. Dcya aixís: 10 — Desitjant crear en aquesta capital un Mu¬ seu Arqueológich Artistich, a fi de coleccionar conservar y exhibir els objectes que pel seu va¬ lor arqueológich o en art mereixen figurar en el mateix, venim a destinar per sa instalació una o dues sales del local destinat a Bibliote¬ ca,de la qual ne serà un accessori sumarnent apropiat. Lo que potser no manifesti un llibre ho manifestará un dels objectes exposats, y tot plegat contribuhirú a ta troballa de la Ve¬ ritat, y aquesta ens conduhirà a Deu, per mes admirarlo en ses obres de tots els temps y me- llor servirlo, fi. exclusiu de la creació del Museu. «Nombrada laJunta de Gobern a la que's dig·nà confiar la formació y conservació del Museu, baix la immediata única y perpetua presidencia y alta inspecció del Prelat de la Diócesis se comensá a formar la coleció ab g-ran part dels objectes que havian sigut enviats a la ja tancada Exposició de Barcelo¬ na, ab alguns mes que havia anat adquirint el Sr. Bisbe, a mes ab la casi totalitat dels de que constava la colecció del Circol Literari, quals deponents ab gran desinterés accediren satisfets a que sos exemplars passesen a for¬ mar part, ab igual carácter que en el de la predita societat, del Museu Episcopal.» Finsaqui lo que esplicá Don Antoni d'Es- pona. Afegfiré que la idea de la fundació del Museu fou piincipalment sug-erida al Bisbe Morgades pel Sr. Canonge Jaume Collell y per Don Joseph Serra y Campdelacreu (1). Sobretot contribuiren en la organisació el citat Don Antoni d'Espona y Don Francisco de Febrer. El darrer hi portà son monetari vigatá, importantíssima serie de peces, moltes de les quals podían considerarse com a úni¬ ques o de grandíssima raresa. Cuydá sobretot de portarhi exemplars, recullits de les iglesies del Bisbat Mn. Ramon Corbella, que podia fer valer per això una gran coneixensa de tot lo que en aquelles se guardava, degut a son cárrech de Secretari de Visita Pastoral. En la Junta hi entraren aquests, el Sr. Canonge Serrayjordi D.Joaquim d'Abadal, D.Joseph Salarich, D. Martí Genis y Mossèn Joseph Masferrer. Als 10 de Juliol del mateix any 1889, el citat Bisbe Morgades dirigia una circular als diocesans y d'una manera particular als Rectors y demés Sacerdots, en la que donava (I) El primer d'nqucstos se mostrà iniansableen fer adoo- íar al la fundació del Museu. El dia mateix de fiisbe Tidca de l'entrada del Dr. Morgades a Vich j'a li parlà d'aixó. El .segón apar que donà la denominació. per fet el Museu Arqueológ-ich Diocesà, ex¬ posant la manera com hi podían fig·urar els objectes y encarregant, mes encara que la co¬ operació a l'obra empresa, que no s'enage- nessen els objectes pertanyents a les igle- sies (1). Per l'instalació del Museu s'habilità una de les ales del sobre-claustre de la Catedral, fentshi sostre y paviment, aquest reposant so¬ bre les voltes de creuera que s'havían cons- truhit en 1802. Les obres les costejà el Sr. Bisbe Morgades, que cada dia s'anava entus- siasmant mes en lo que s'havia començat. Se obrí l'entrada al Museu desde la nau de po¬ nent de la Biblioteca Episcopal, pero's trobà aviat que l'escala a una com a al¬ per muntar tre dependencia migrada y incòmoda. era Aleshores el Sr. Serra y Campdelacreu pro¬ jectà y dirigí el nou accés, fenthi una entra¬ da monumental, que encara subsisteix y per sa elegant severitat clàssica ha merescut sem¬ pre els elogis de la gent entesa. Mentrestant el Museu del Bisbat de Vich anava adquirint importancia. La sala de la part de tramuntana dels claustres, ab tot y (!) Aparegué aquesta Circular en el Butlletí Ollciat de Bisbat, corresponent al 15 de juliol de 1889. (núni. 930, any 35, pags. 254 a 258.) — 13 midar casi 30 metres, que s' havia judicat molt capaç, aviat fou insuficient, devent om- plirse de vitrines, y tenint totes les parets plenes. En 1890 fou ja precís demanar lloch a la sala de la part de llevant, que fou també obrada, de la que se'n havia destinat la mey- tat a magatzem de la Biblioteca. Aquest fi¬ nalment tingué de desocuparse, quedant una gran andanada, pariona a la primera, que tam¬ bé s'anà omplint d'objectes interessants, ja que el Bisbe Morgades en sa Visita Pastoral, y en les sortides que feya fer a Mossèn Cor¬ bella, anava aumentant les coleccions. Les iglesies del Bisbat per aixó donavan abun¬ dant materia, per lo que eren indemnizados, a vegades ben generosament, pel fundador del Museu. Y aquest, no tenintne encara prou d'aixó, feya adquisicions de particulars y de antiquaris y's complavía en proporcionar agradables sorpreses a la Junta del Museu. Com a complement de les dues sales ja dites, se trová que podian fersen servir tres de mes petites que hi havia sobre l'Arxiu Ca¬ pitular, que els Canonges havian destinat a magatzems de la Catedral. El Capitol les ce¬ dí pel Museu. Aleshores fou possible sistematisar y co¬ mençar a ordenar les coleccions. La primera 14- sala, la de la part Nort de! sobre-claustre, se dedicà a le més modem, a lo influït pel Re¬ naixement. Al entrar apareixian alg'uns tapi- ÇOS, quedant després les parets ocupades per pintures en tela, en eram, y sobre taula, del sig^le XVI ençà. Arreconades al mur hi havían algunes arques nuvials, sobre de les que hi anavan mobles més petits y objectes cerá- michs. Al mítx de l andana s'hi distribuhiren altres mobles y vitrines, aquestes contenint cerámica, petites esculptures, vidres y pintu¬ res de reduida dimensió. Al extrem s'hi veya el monetari en dues vitrines més. La segona sala anava destinada a pintura gòtica sobre fusta, ab vitrines que deixavan veure brodats y teixits. Venia una dependencia mes reduhi- da destinada a la ja notable y ben nombrosa serie de frontals o antipendis románichs, que quedavan rodejant una vitrina dintre de la que s'exposava la orfebreria litúrgica; ha- venthi en la sala immediata la esculptura, que comptà ab important serie de imatges de la Mare de Deu; y acabant l'última habitació ab una aplega de ferros y bacines d'açofar. Don Antoni d'Espona y D. Joseph Serra y Campdelacreu cuydavan més que ningú de l'instalació y inventari dels objectes que en- travan en el Museu. El primer exercia el cá- rrech de Conservador, el segón feya les ve¬ gades de Secretari, dirigint sempre la decent presentació, euydant de dissenyar y projec¬ tar les vitrines. En el mateix any 1890 pogué ja donarse importancia a les seccions d'art y industries anteriors als temps cristians ab l'adquisició de mes de 150objectes emporitans, que feu el Dr. Serra y Jordi, Vicari General. Aquesta colecció, ab alguns exemplars grechs que ha¬ via portats d'Atenes el Sr. Serra y Camp- delacrcu, y ab una serie d'armes neolítiques recullides en la Plana de Vich, fou instalada al extrém de la segona sala, del sobre-claus- tre, prop del lloch ahont s'hi obrí un portal de sortida del Museu, que comunicava ab la sala de mitx dia de la Biblioteca Episcopal. Aleshores pogué ja pensarse en l'inaugu¬ ració del Museu, que fou feta als 7 de juliol de 1891, ab acte solemne, que tingué lloch en el saló de sínodes del Palau Episcopal, asistinthi l'Ajuntament de Vich, el Capitol, jutge de Primera Instancia, junta del Museu, Societats Arqueològiques de Vich y Barcelo¬ na, Academia de Belles Arts, etc. Parlaren D. Antoni d'Espona, el Sr. Serra y Camp- delacreu, P. Fidel Fita, S. j., l'Alcalde de Vich, D. Antoni Bayés, qui comunicà al Sr. 16- Morgades l'acort de nombrarlo Fill Adoptiu de la ciutat, y el Sr. Bisbe que refcri a la Iglesia tot lo que d'elogiable y meritori tin¬ gués l'obra que s'inaugurava (1). La Memoria del Sr. Espona parlava de que el Museu, al que ja tothom anomenava Arqueológich-Artístich Episcopal, comptava ab mil dos cents vuytanta objectes. Entre aquestos no s'hi comptavan encare alguns exemplars dels que tenia recullits el Capitol Catedral en l'Arxiu Capitular, que foren ins¬ taláis cuyta-corrents y ab interinitat en el Mu¬ seu, en la vigilia meteixa de l'inauguració. La junta havia sigut ampliada, venint constituhida en aquesta forma; President, el Sr. Bisbe; Vice-President primer, Jaume Co- llell. Canonge; Vice-President segon, Jaume Serra y Jordi, Canonge y Vicari General; Conservador, Antoni d'Espona y de Nuix; Secretari primer, Joseph Serra y Campdela- creu; Joaquim d'Abadal; Vo¬ Secretari segon, cals, Joseph Masferrer, Pbre., Joseph Sala- rich, Martí Genis, Marian de Rocafiguera, Jo¬ seph A. Torner, Agusti Potellas, Ramon Cor¬ bella, Pbre., y Lluis G. Roca, Pbre. (1) l'ol vcures la relació de la festa fnaugural en alguns pcriódiclis del temps, y en cl Butlletí Oficial Kcleslasllcli del Bisbat, a 15 de )ulioI de 1891. (Any XXXVII, núm. 1033, pag. 323). — 17 Aleshores s'obrí un Album de Visites, en el que el Fundador hí posà una notable in- Iroducció, exposant el móvil a que obehi la fundació del Museb. (1). La neteja de les sales del Museu anava a cárrech de un dels criats del palau episcopal, la vigilancia s'encarregà a uns quants estu¬ diants del Seminari Conciliar, alguns dels que posaren gran afició a l'Arqueologia y se constituhiren en cooperadors de la Junta de Gobern en tot lo que fos conduent a l'au- ment de les coleccions episcopals. El Museu estigué obert al públich els dijous y dies fes¬ tius desde les deu del mati a la una de la tarde. II. Increment del Museu El Museu Episcopal de Vich va creixer notablement després de la seva inauguració. El Bisbe Morgades volgué ferio sempre mes important y no s'estava de dir que devia créi¬ xer d'un exemplar que hi ingressés cada dia. Aixó, complit superabundantment, por¬ tà que els objectes que anavan formant part (I) Vegis aquest document que s'insertà en cl Butlletí Ofi- clal Kclcsiastich citaf en la nota anterior. is¬ cle l'institució per ell creada no capigucssen en les cinch sales de que's disposava, y dc- guessen obrirsen de noves. El Sr. Serra y Campdelacreu, per això, se fixà en uns es- pays que hi havia a cobert aprop de la cúpu¬ la y sobre la nau de la capella de la Marc de Deu de la Rodona, dels claustres de la Cate¬ dral. Se feren les obres convenients en 1892, resultantne un corredor que sortia de la sala dels ferros, y conduhia a una saleta que ocu¬ pà el perímetre de la vella torra de la mura¬ lla, obrintse a una habitació mes capâç, a la quc's donà llum zenital. En el corredor s'hi instalaren ferros y bacines y armes; en la to¬ rreta els teixits y monedes, habilitantse també com a secretaria; en l'altrc departament s hi encabiren els códices en sengles vitrines. Aquest darrer tenia portal que feya retornar al extrem de mitx dia de la segona sala del sobre-claustre. El fundador del Museu volgué que les colcccions tingucssen el corresponent c-.'.à- lech imprès. Aquest se començà a ordenar en l'any darrerament citat, sortint cn dos fasci¬ cles, el primer de 174 planes, enllestit a pri¬ mers de Juliol de 1893, y el segon tres anys mes tart, allargantse fins a la página 578, y ornantse ab deu làmines que anavan en altres -19 tantes fulles sens numerar. Foren encarrc- gats de la redacció del volum, els Srs. Antoni d'Espona yjoseph Serra y Campdela- crcii, auxiliats pels seminaristes Pere Bofill y Joseph Gudiol, (1) que, al fi, degueren ca¬ rregar ab la major part del pes de l'obra, fenlhi de corrector d'estil y de técnica el ^ Sr. Serra ja citat, que tingué de sostenir series discussions ab sos joves colaboradors, que no s mostravan conformes ab certes cla- ^ ssificacions, y no volían que sortissen com restaren estampades algunes ampulositats y notes. S'ha de dir, no obstant, que per fer ^ elde catálech s'acudí D.a l'experiencia y saber Don persones Joseph Puiggarí, com Francesch Miquel Badia y D. Lluis Do¬ y mènech y Montaner, consultantse al P. Fidel Fita per l'interpretació d'algunes llegendes; pero aixís y tot deu regonéixers que els ca- ^ talogadors no podían tenir la preparació degu¬ da per fer l'obra de estudi que exigían les co- leccions episcopals vigatanes. Peto, tal com sortí ei catálech, ab tot y sos notoris defec¬ tes, no ha deixat de fer el seu servey. Pel Agost de 1894 pogueren habilitarse 1 Aquestos dos y cl seu company joscph Baranern estigueren una temporada a Roma y feren una excursió per Italia, en 1S94, per dispOvSició del 5r. Bisbe Morgades. 20 — quatre noves sales, degut al increnient que anavan adquirint totes les seccions. Ris nous departaments, en els que degueren fcrsc po¬ ques obres, se prengueren decididament del palau episcopal, ocupant bona part del segon pis, en la área edificada pel Bisbe Francesch Veyan y Mola, entre cl pati del palau y l'án- gul de la plaça de la Catedral y carrer de Santa Maria. Les noves sales constituían un corredor ángul recte, que s'ompli, com se en pogué, de mobles y teles, cerámica, monedes y objectes ethnográficbs, a mes d'algun tapíç; una sala que's destinà a les despulles de les primeres civilisacions (prehistoria, art grech y romà), altre ben gran que hostatjà els ins¬ truments músichs, vidriería, les mellors pin¬ tures en tela y objectes d'indumentaria laical, y altre més reduhida que rebé pintura sobre fusta ja influida pel Renaixement. L'any següent a les dites sales se n afegi una més, situada a la part de tramontana, y altre a la part de llevant, que permeté comu¬ nicar les dites dependencies ab les de la part del claustre, establintse una sola porta d'in¬ grés al Museu, que s'incomunicà de la Bi¬ blioteca. En la primera de les diies dites sales s'hi trasladaren les mostres de les civilisa¬ cions primitives, dedicantse la sala en que -21 abans estavan a indumentaria laical als seus y accessoris; portantse a l'altre sala novament adquirida a tot lo que feya referencia a pin¬ tura sobre fusta, ja no pertanyent al art gótich. Aquesta y la en tela fou precís anarles selec¬ cionant, a mida que se feren adquisicions més dignes de ser exposades. També en 1894 s'iniciá el Museu Lapidari del Temple Romà, al que's trasladaren molts exemplars esculptórichs y fragments arqui- tectónichs que, essent de pedra o marbre, no convenía anar enmagatzemant en les sales del Museu Episcopal; considerantse el Lapi¬ dari com una sucursal y complement del altre. La creixença que feu el Museu Episcopal desde 1895 al 97 pot deduhirse per les noti¬ cies que'n donà el setmanari La Veu del Montserrat y pels resums anyals ab que començà a assajarse l'autor del present es¬ crit (1). En el primer de dits tres anys pogué parlarse de l'adquisició d'uns vuyt cents ob¬ jectes y de tres mil monedes; en el segon se arribà a tres cents objectes y dos mil mone¬ des y en el darrer any se passà del objecte diari, a que s es feta referencia ans d'ara com (J Rl resum de 1895 aparegru^ en dit periódicli als 4 de Janer de 1896; el de 1896 pot Irobarse en l'edició del 2 de janer dC 1S97, y cl de aquest any als 8 de janer de 1898. 22 a ideal del Bisbe Morg-ades. Aleshores, ab ab l'adquisició de dos monetaris particulars y d'algunes partides de monedes, se pogué for¬ mar el monetari del Museu, classificantse les encunyacions y separantse els exemplars du¬ plicats. Tantes adquisicions, en mitx de les llargues ausencies del Conservador, D. Antoni d'Es- pona, portaren algun retraç en les feynes d'inventariació y ordenació. Aixó mogué al Bisbe Morgades a constituhir com un suplent del Conservador efectiu, al aleshores nou pre- bere, Joseph Gudiol, a qui el Prelat, ab fetxa de 1 d'Octubre de 1896, confià el Museu, al nombrarlo pel cárrech de Bibliotecari de la Episcopal Pública Vigatana, que en 1806 ha¬ via fundada el Bisbe Veyan. A finals de 1897 el Bisbe Morgades vol¬ gué donar forma definitiva a l'organisació del Museu, a fi d'assegurar sa existencia. A tal fi encarregà a una ponencia composta dels se- uyors Espona, Serra y Campdelacreu, Bofill y Gudiol la redacció dels Estatuts, que ell re¬ visà, someté al criteri del Capítol Catedral y finalment suscrigué, ab fetxa del darrer dia del any. De conformitat ab el nou que ini- estat ciavan els Estatuts, amplià la Junta de Go- — 23 bern, en la que hi tingueren entrada el se¬ nyor Degà del Capitol, l'Alcalde de Vich, el Sr. Vicari General, representants del Semina¬ ri, Clero parroquial, Societat Arqueológica y Círcol Literari, a mes de les persones que en la Junta anterior hi tenían ja lloch, y algunes mes, a les que el Prelat volgué distingir per sa adhesió al Museu, per mes que, mortes elles, deuria reduhirse el número de indivi¬ duos. Aleshores el Dr. Morgades nombra Conservador del Museu al qui ja de temps n'exercia el cárrech, Rvnt. Joseph Gudiol, Pbre. (1) Els nombraments de membres de la Junta portaren la fetxa del 22 de Febrer de 1898, fentse la constitució de aquella el dia 27 del mateix mes y any. En la Junta fou primera reunió de dita nombrat Secretari, Camp- D. Joseph Serra y delacreu, devent actuar de suplent D. Marian de Rocafiguera; elegintse Tresorer a D. An¬ toni d" Espona, a qui supliría D. Joaquim d Abadal. Cumplint lo disposat pels Estatuts, lajunta fou convocada novament :.ls 27 de Mars de 1899. En la Memoria del Conservador, ales¬ hores llegida, se parlà de que en l'any ante- (1) Al lina! dels Estatuts, que s'estamparen, hi ha els nom^ de la Junta de Gobern. de tes per-sonalitats 24 — rior s'havían fetes 425 adquisicions, algunes d'elles ben interessants (1)./ En cl mateix any de 1899 tingué lloch la trasladó del Dr. Morgades a la Seu de Bar¬ celona, succehintlo a Vich l'ilm. Dr. Joseph Torras y Bages, de santa memoria. Ab motiu de l'entrada del nou Bisbe ausetá, la junta de Gobern del Museu Episcopal celebrà sessió extraordinaria, que constituhí un. solemne acte en el que hi fou convidat lo bo y mellor de la Ciutat. En ell donà al Bisbe Torras posses¬ se sió de la Presidencia de la Junta del Museu, llegint ab tal motiu el Conservador un parla¬ ment en el qual tractava de la rahó de ser del Museu y feya un recompte de la quantitat y importancia dels objectes de que aquell estava constituhit. Se parlava de uns 8.260 objectes, dividits en 4.700 exemplars variats y 3.560 monedes y medalles (2). L'acte tingué lloch el día 22 d'Octubre de 1899, y ell l'autor de La Tradició Catalana hi pronuncià un nota¬ ble discurs, que feu concebre bones espe- rances.de s'hauria acabada l'época de que no creixensa pel Museu. (t) Se publicà tal Memoria en La Vtu de Montserrat, edicions de t y 8 d'Abril de Í899. (2) Vegis La Veu de Montserrat: dies 28 d'Ocfubre y «I de Novembre de 1899. — 25 La Junta reuní altre se vegada als 18 de Febrer de 1900, per l'aprobacíó dels comp¬ tes y lectura de la Memoria corresponent al any anterior, que donà un aument de uns 400 objectes, de ells 120 dignes de ocupar una xifra en Finventari d'adquisicions (1). En la reunió s'acordá colocar en una de les sales del Museu el retrat del Fundador; cumplint- se lo proposat en una solemnitat que tingué lloch el dia 6 de Juliol del meteix any, par¬ lant D. Antoni d'Espona de l'obra portada a cap pel Bisbe Morgades (2). La via feta pel Museu en 1900 y 1901 pot seguirse en les Memories llegides respectiva¬ ment als 31 de Mars de 1901 y 23 de Mars de 1902 en les que se parlà de 180 y 300 ob¬ jectes (3). En la darrera de les dites Memo¬ ries se dedicava un reçoi t al Dr. Morgades, finat als 8 de Janer de 1901, y a D. Joseph Serra y Campdelacreu, que havia mort al co¬ mençar el Juliol del mateix any. Al fundador del Museu s'el commemorà ea sessió solemne necrológica del 21 de Janer de 1901, en la (1) S'estampà en el meleix setmanari vigatú ois 24 de Febrer y de 1900. (2) Se publicà en fascicle de 50 planes, en reduhií nombre d'exemplars, extret de La Veu del Montserrat, v5) Vegis La Veu de Montserrat: números d'Abril de 1901 y 1902, Id segona en extracte. 26 - que portà la paraula, en nóm de la Junta, el M. litre. Dr. Jaume Serra y Jordi, Vicari Ge¬ nera^ La reunió de la Junta de Gobern, que tin- g-ué lloch als 22 de Mars de 1903, pogué de¬ mostrar com en l'any que havia passat s'ha- vian fet 145 adquisicions, de les que unes 80 eran monedes y medalles. La meteixa Junta fou convocada extraordinàriament als 3 de Juliol del citat any 1903, per ocuparse del ro¬ bo de que havian sigut objecte les coleccions episcopals durant la nit del 26 al 27 de Juny, devent per ço planyers la desaparició de 89 exemplars, molts d'ells de capdal importan¬ cia (marfil y orfebreria) y de 164 monedes de richs metalls. Contra aquesta pèrdua, feta irreparable per les pèssimes condicions d'ac¬ tuació en que aleshores estavan els organis¬ mes encarregats de vetllar per la seguretat pública, envà s'hi lluylá. Per evitar no succehís altre vegada un fet tan desagradable la Junta acordà limitar el dret d'entrada pel públich en general a determi¬ nats dies, en els que l'Alcalde oferi posar en el Museu dos dependents del Municipi, per¬ qué estessen de vigilancia en les sales. Se fa¬ cultà al Conservador perquè fixés els dies de entrada pública y general, per mes que la — 21 limitació no devia pas i-eferirse a les persones estudioses, artistes, arqueoiechs y corpora¬ cions, per les que el Museu estaría obert a tota hora, posantse els visitants d'acort ab el Conservador. Desde'l temps del Bisbe Morgades la ne¬ teja del Museu y servey de vigilancia en els días de visita pública s'havia encarregada a varis estudiants del Seminari als que s donava una módica retribució. Aixó durà desde 1897 a 1903, en que, en la junta ordinaria del 22 de Mars se acordà establir Conserge, o Bedell un alque's fixà una paga de 10 pessetes mensuals, que pel Juliol de 1909 se apujà de 15 pesse¬ tes, continuant aixis fins el present. Fou aquest l'únich gasto de personal que hi hagué durai\t molts Ab anys.^/ la desgracia del robo del Ivluseu, tot y en l'any 1903 s adquiriren unes 160 monedes y 42 exemplars de diferent genre. En 1904 les entrades foren 60, a més de les de la secció numismática, segons la Memoria del any lle¬ gida en la reunió dei dia 30 de Març de 1905. En aquest any les entrades foren 58, ab inde¬ pendencia de les 40 peces numismàtiques, se¬ gons consta en la relació presentada el 25 de Març da 1906. Les adquisicions de tal any se allargaren fins a 95, y les del any 1907 se que- 28 - claren a 20, conformécspÜcá el Conservador en les Memories reglamentaries comunicades a la Junta de Gobern, als 24 de Març de 1907 y 29 del mateix mes del any següent. (1) Les Memories corresponents als anys 1908 y demés fins ara han sigut estampades, hiles constitueixen la mellor crónica del Museu Episcopal y estalviaran repetir lo que en elles va consignat. No será pas per demés fer constar cpie, desde 1901, en que passà al bis¬ bat de Barcelona el Dr. jacinto Cornelia, que en la Junta de Gobern del Museu portava la representació del Seminari, aquesta represen¬ tació fon assumida pel Conservador, ja que aquest (ís qui actua de Professor d'Arqueolo¬ gia Sagrada en dit centre docent. En la junta de 5 d'Abril de 1914, havent mort D. Unis B. Nadal, fou elet Secretari suplent 1). Martí Genis. El tribut que tots hem de pagar a la mort d';iny en any ha obert buyts en la com¬ posició de la Junta. Aixis, la dita Junta do Gobern quedà al fi¬ nal de 1916 constituida ¡rels senyors quals noms van a continuació.' llm. y Rvdni. Dr. Francesch Muñoz, Président', Dr. Jaume Serra desmemories ilels anys 1502 a 1507 no s'estamiJarcn. Se conservan en la Secreíaria del Museu. - 29 y Jordi, Degà y Vicari General, Vicc-p resident primer; L'Alcalde de Vieh, Vice-president se- f¡on; Antoni d'Espona y de Nuix, Tresorer; Joaquim de i\badal. Tresorer suplent (1); Ma- rián de Rocafiguera y Ventós, Secretari; Marti Genis y Aguilar, Secretari suplent; ]oseph. Gu- diol y Cunill, Pbre., Conservador y represen¬ tant del Seminari; Jaume Collell y Baneells, Canonge Ardiaca, delegat del Capitol; Eudalt Muntadas, Rector de la parroquia de la Cate¬ dral, delegat del Clero Parroquial; Carles Forcada y Sors, delegat del «Circol Literari»; Joseph Salarieh; Ramon Corbella, Pbre.; Lluis G. Roca, Pbre.; Pere Bofill, Pbre. III. Medis de que disposa el Museu El MuseuEpiscopal de Vieh no tingué cap mena d ingrés en diner fins que's publicà el Catáleeh. El producte de la venda d'aquest, el Sr. Morgades, que costejà l'impresió, va destinarlo Íntegrament a l'adquisició d'objec¬ tes. La exigüitat de tal ingrés no hauria pas permès fer gran cosa, si no hagués vingut a suplirlo la generositat tradicional del Funda- (1) El Sr. d'Espona era a la vegada delegat de la Societat Arqueológí :a. AI estamparse aquesta Memoria per mort del Sr. d'Espona, Tresorer cl Sr. Salarieh y «Sw/j/cw/ el Sr. Porcada, que siistiíuhi al Sr. d'Abadal finaf en 1917. 30- dor del Museu, durant els primer anys de la existencia del mateix. Perl'adquisició d'exemplars el Bisbe Mor- gades tenia sempre una caixa ben oberta, pa¬ gant no sols els que s'adquirian de particu¬ lars, sino bona part dels que procedían de les iglesies, a les que ell indemnisava en forma de subvencions per reparacions y obres de mellora en els edificis y utillatge dels metei- xos. En la Secretaria del Museu constan al¬ guns documents interessants que demostran una vegada més coin dit Prelat trobava medis per acudir a empreses ben costoses, de les que ne resultà la conservació de varis edificis de interès artistich. EI Bisbe de Vich, al fer lo que feya, la conservació dels assegurava vells monuments que restan en diferentes con¬ trades, y a la vegada, la salvació d'exemplars que indefectiblement haurian sigut venuts y desapareixerían de Catalunya. Al redactarse els Estatuts, de 1897, se tractà en el capilol V, articles 27 y 28, dels cabals del Museu. El Sr. Morgades, als 24 d'Abril del vinent any 1898, semblà volia pro¬ cedir a la convenient dotalia de la institució al fer un empréstech de 10.000 pessetes a la Joventut Católica de Manlleu, per les que feu firmar un pagaré al President, Tresorer y Se- -31 crctari de aquesta entitat católica, en el que's comprometían en el nom de la meteixa a tor¬ nar dita cantitat la a junta del Museu, quan aquesta ho decidis be la Joventut Católica o tingués a bé, pagant la darrera el 5 per cent anyal mentres no ho fes. Desgraciadament pel Museu l'entrega de les 10.000 pessetes fou ^ feta en condicions tals que no se'n ha perce¬ but may ni el capital ni els interessos, resul¬ tant un llegat inútil, y un paper moll el que li deuria donar força. En 1898 l'Ajuntament de Vich consignà, desde'l 1 de juliol, la cantitat de 500 pessetes ^ anyals en concepte dc subvenció al Museu. En virtut d'un pacte fet aleshores, sancionat per la Junta de Gobern del Museu, al 27 de Mars del any vinent, la cantitat integra fou adjudicada al Sr. Serra y Camqdelacrcu, a qui pel Setembre de 1894 l'Ajuntament havia en- ^ carregada la redacció de una Historia dc Vich, que dit senyor començà y no pogué con¬ tinuar conforme als desitjós del Ajuntament. Aixis, per aquest cantó poca cosa s'avençà en el sentit de procurar qne'l Museu tingués vida propia. Desde 1 de Janer del any 1899 se portà detallada la nota dels gastos y ingressos. En aquell any, prescindint de la cantitat 32- votada pel Ajuntament, els gastos inportaren 906'72 ptes. havent el Bisbe Morgades fet en¬ tregues en mettálich per valor de 975 ptes. L'any vinent les despeses foren de 305'20 ptes. que foren pagades ab el sobrant de 1899 y ab 96'92 ptes. que importaren les factures que satisfé el Bisbe Torras y Bages y la quan¬ titat de 140 ptes. que encar, ans de sa mort, desde Barcelona envià el fundador del Museu. Sobraren 47'10 ptes. En 1901 se gastaren en adquisicions 180'50 ptes. que's pagaren ab 182 ptes. cn- tregades pel Bisbe Torras y el remanent del any anterior, sobrant encar 48'60 ptes. Hi hagué aleshores el gasto de fer el retrat del Bisbe Morgades y construhir uns armaris per les antigüetats pre-cristianes, pagant el pri¬ mer l'Ajuntament y'l Dr. Torras y Bages, y els segons satisfentse del producte de la ven¬ da del Catálech. Desde 1 de Janer de 1902 la subvenció del Ajuntament de Vich pogué ser percebuda per enter, destinantse a gastos generals del Museu. La de dit any, no obstant, quedà en¬ darrerida, no poguentse aprofitar fins deu anys més tart. Ab motiu de haverse parlat, en la reunió de la Junta, de 22 de Mars de dit any, de la conveniencia d'arbitrar medis per - 33 subvenir les necessilals del Museu y Irobar la manera de dotarlo, a fi de (¡ne s'arribés a bas¬ tar tol soi, se pensaren y disenliren diferents medís, sense arriijar a Irobar una solució o un començanienl d'aquesla. i-'.ls t-asios del any foren 310 35 ¡ites. y Ics cniradcs arribaren a 383Y)5 pies. (pie's lojriarcn di·l sobrani del any alerior y de 335'U5 pics. que salisfé ei Bisbe 1 orras. En 1003 ja' s pog'ué fer cosa niés efecliva. Ab motiu d'haver alcançal el qui tenia cl cá- rrech de Conservador que en el Concurs Martorell li fos premiada ab la cantitat de 5.000 ptes., la seva obra Nocions d'Arqueo¬ logia Sagrada Calalana, decidí enlreg·ar al Museu el producte líquil ile lola la venda de exemplars de dit llibre. En virtut d'aixó, a principis de dit any, hi havian ja disponibles mil pessetes, que foren presentades en la Junta de 22 de Mars. El Sr. Bisbe Torras aleshores va fer més. Entrega de son peculi particular la sumade 2.500 pies., que, ab les mil ja di¬ tes, foren depositarles en la Caixa lOiocessana, invertintse en valors, dels que solà devian aprofitarse els rédits. Aixis quedà constituhit el principi de dotació del Museu. Prescindint d'aixó, en 1903, el conjunt de entrades fou de 555'30 ptes., y les sortides S) 34 — quedaren 506'02 ptes. En les primeres s'h! a contà la meytat de la subvenció otorg·ada per l'Ajuntament de Vich, el producte de la venda de catálechs, l'entrega voluntaria d'un visitant, sobrant de l'adquisició dels valors y resultant del dret d'entrada imposat en certs días per visitar el Museu. Es de sapigfuer que, ab motiu del robo hag-ut en les coleccions episcopals de la darrera desena de Juny, la Junta, en la convocatoria de 3 de Juliol decidí fer limita¬ ció d'entrada pública, que's senyala sols en certs días, permetentse la visita del Museu en altres, abonant el visitant un dret d'entrada, que's fixà en 1 pesseta per persona, o dries y mitja ptes. a les agrupacions de tres o més persones. La limitació y imposició del dret d'entrada no afectava als benefactors del Mu¬ seu, ni als artistes o arqueólechs, pels cpii el Conservador deuria ser sempre fácil en faci¬ litar la visita. En 1904, les entrades feren pujar la can- titat fins 993*46 ptes., provenint del sobrant anterior, venda de catálechs, subvenció del Ajuntament, producte dels valors y del dret d'entrada. Les despeses s'alçaren fins a 988*34 pteS. La venda del llibre del Conservador ja citat portà aviat 500 ptes. més al fons depo- sitat en la Caixa Diocesana. -35 Les sumes percebudes l'any vinent mun¬ en taren ia xifra de 1.383*75 pies.,recaudantse dels conceptes ja apuntats abans. Les cantitats gastades donaren la suma de 1.214*64 pies. Hi hagué, donchs, un sobrant de 169'11 pies. L'any 1906 fou més escás, ja que no's cobrà la subvenció del Ajuntament en el temps de¬ gut. Els ingresos se quedí^ren a 631*10 pies. y les despeses foren sols 597 49 ptes. També fou baixa la recaudació y gasto de 1907, puix que també s'endarreri rAjuntament vigatá. La primera's quedà a ptes. 421*31 y el segon 396*69. En 1908, en junta de 29 de Mars, pogué donarse compte de que la Excma. Diputació Provincial havia concedida al Museu una sub¬ venció de 2.500 ptes., gracies a les gestions de varis Diputats y especialment de D. Joa¬ quim Sostres Rey y de D. Enrich Prat de la Riba. Aixó, ab la subvenció del Ajuntament, feu pujar l'entrada a 3.468 ptes. y la sortida a 3.041, comptant ab la darrera que's destina¬ ren 1.500 ptes. a créixer la suma depositada en la Caixa Diocesana, destinantse a l'adqui¬ sició de valors, que aumentessen els rédits que ja percebia el Museu. En 1909, se pogué lograr que la Diputació, reconeixent l'obra patriótica que anava fent el 36 - Museu, li concedís una subvenció de 1.500 ptes. Com que aquell any se feren efectius bona part dels atrassos que debía l'Ajunta¬ ment de Vich, se pogué fer muntar les entra¬ des fins a despeses 3,271*20 ptes., essent les de 2.003'17 ptes., resultant un remanent de 1.268'03 ptes., que convenia tenir a má, ja que estava en tracte una adquisició ben important, que en l'any següent vingué a enriquir les coleccions. L'any 1910 feu notar pel fet d'haverse se rebut 1.000 ptes. de la Srta. Teresa Amatller, cantitat entregada en memoria del seu pare D. Antoni, mort pel Febrer. La Diputació Provincial de Barcelona— gràcies a !a in¬ quina que un Diputat massa lliberal demostrà tenir al Museu, per ser una obra clerical (?),— sols donà com a subvenció altres 1.000 ptes. La edició de tres coleccions de vint postals cada una, feta a benefici del Museu, autnenü la cantitat que donaren els ingressos. Foren aquestos 5.990'92 ptes., sumant les despeses 5650'69 ptes. La subvenció de la Diputació queda des¬ de aleshores en mil pessetes, essent sempre molt d'agrahir. No haventhi cap donació ex¬ traordinaria, el Museu en 1911, reculli 2112'28 ptes., esmerçantne 1.568'65. L'any següent les — 37 sumes donaren respectivament 2.87428 y 1.976'41 ptes-, devent consig-narse que l'Ajun¬ tament de Vich acabá de satisfer els atraços que tenía ab el Museu, entregant tres làmines del emprèstit municipal, de valor en conjunt 1.500 ptes., que no's comptan en les xifres anotades y que passaren a aumentar el depo¬ sit de valors. El cárrech y data dels anys següents es com segueix: Any 1913. Entrades, 3335'37 pts.—Sortides, 3428'37 pts. Any 1914. Entrades, 2449 80 pts.—Sortides, 1791'97 pts. Any 1915. Entrades, 5009'83 pts.—Sortides, 4874'12 pts. Any 1916. Entrades, 3242'96 pts.—Sortides, 3203'76 pts. Si's comparan aquestes xifres se trobarà que les de 1915 majors que les demés. Es son que en dit any la Srta. Teresa Amatller en¬ trega, per testimoniar sa estima al Museu, la suma de 1.500 ptes. En 1913 se pogueren fer ingressar en el fons dotal constituhit per valors, unes lamines de valor 500 ptes. y en 1915 se n adquiriren per valor de 1.910 ptes. Aixó feu que'l capi- 38 - lal reservat y intangible, destinat a la produc¬ ciód'interessos, fos en números rodons, a final de 1915, de unes 10.000 ptes. que en 1916 donaren ja una renda neta de més de 400 ptes. Durant la vacant del Bisbat del any darre¬ rament apuntat, el M. 1. Sr. Jaume Serra y Jordi, Vicari Capitular Degà, aumenta el y fons dotal ab altres 10.000 pies.; lo que fa que, al escriure les presents ratlles, el Museu puga comptar ab una renda de més de 900 ptes., en xifra rodona. Aixó es de bon consignar, per quant hi há que convéncers de que, aumentant el capital rendible, se assegura del tot la exis¬ tencia del Museu, a fi de que aquest puga te¬ nir vida propia, fins el cas desgraciat de en que no's degués comptar ab l'auxili de les cor¬ poracions y particulars que fins al present han estés sa protecció a les colcccions arqueolò¬ giques de Vich. Sens desatendre la custodia y conservació decent dels exemplars que eons- titueixen ja les coleccions, y fins procurant aumentarles, no ha de descuydarse la dotaeió per subvenir els gastos indispensables de per¬ sonal y demés (|ue pugan ofcrirse. Aquestos fins al present han sigut los més petits possi¬ ble, ja que sols s'han referit, fins al any 1916, a donar 15 ptes. mensuals a un conserge. En -39 aquest any s'ha posat un custodi nocturn, al que se li donan 25 ptes. cada mes. Aixís els gastos de personal fins al present may han arribat a passar de 480 ptes. anyals. Com pot compendres, la mira seguida fins al present ha sigut la d'aumentar les colec- cions y la renda. Per aixó s'han tingut de fer sacrificis, estalviant en quant fos possible des¬ peses en operaris. El Conservador, que té a honor servir al Museu, no ha cobrat may res d'aquest, ha fet en profit de l'institució que está a son cárrech despeses en metálich y en viatjes; suprimint, fins ahont li han bastat les mans, els gastos de restaurador, fuster, pintor y fins de mestre de cases. Al profit de l'obra fundada pel Bisbe Morgades desitja haverhi posat, ab tota la bona voluntat, les mellors de les seves energies. IV. Composició del Museu La denominació à'episcopal aplicada a un museu, segons com fos entesa, podria circums¬ criure o reduhir a determir\pt límit la compo¬ sició del meteix. El Bisbe Morgades, en les ba¬ ses primeres de la creació del Museu, volgué Ja donar gran amplitut a la seva idea, parlant en el preàmbul d'aquelles de instituhir una 40 - eniitat ab el fi de coleccionar, conservar y ex¬ hibir els objccies que pel seu valor en Arqueo¬ logia o en A\rt rneresquessen figurar en ei Mu¬ seu. Kn la Circular del 10 de Juliol 1889, establia un Museu diocessd per cuslodiarhi quants objectes pel seu valor, per sa antigui¬ tat, etc., etc., ho rneresquessen, sobre tot si's refereixen al culte sagrat. Afeçia encara que tot quan portes cl segell de l'antiguitat o tin¬ gués importancia histórica o artisticu, tot ca¬ bía en el Museu. Y per completar la idea a que obchia la fundació del Museu, el Bisbe aludía a que fjuedava en les iglesies molta cosa apropósit per donar a les g·eneracions venidores una mostra de lo que en altre temps lli havia hatpil en nostre privilcjfiat pays. Lu a<|ucslc,s frases y també cn l invoeació al esperit regionalista (jiic fcya cl Dr. Morg·a- dcs hi lemm dc veure la idea mare de la composició d'd Musmi. En ell s'hi admet tot lo í|uc linrra vai'jr arf|ueoló^lch o artislich, ab preferencia lo qnc's refereix al culte, y lo que pot fionar idea dc quines foren les arts y in¬ dustries que s m niiíe.slaien a Catalunya. Per ço la rccuiiida fi exemplars (luc hairin dc figfu- ror cn cl Musen vig'atâ no s'ha circumscrit may als límits del Bisbal dc Vich; ja que, fins havcníhi més facilitat per adquirir lo proee- - 41 dent de les ig-iesies dependents de la mitra ausetana, s'ha trobat que no devia despre¬ ciarse lo de tora, que pot servir per comple¬ tar coleccions y fer veure la manera com naix y evoluciona la faysó de ser de les coses. En el Museu Episcopal de Vich fins s'hi han admès els objectes d'elhnografia la més » llunyana, entenent que fins aquestos poden servir per filiar lo qiie trobem en nostra terra. Y al parlar de la petita secció d'ethnografía forastera, que posseeixen les coleccions epis- * copals, bó será apuntar que may s'ha pretin- \ gut que aquella tingués importancia, per lo 1 que no s han fet gayres despeses per aumen- ' tarla completarla. Se tracta d'objectes que o 1 han vingut, casi sempre per donació particu- 5 lar, y, en aquest sentit y en quan poden con- ^ tribuhir a l'obra d'cducaeió que porta a eap i el Museu, no han sigut despreciats, coneedint- ¿ sels un lloch ben reduhit en els locals de que's disposa. En virtut dc lo dit en els documents a que s'ha fet referencia al començ d'aquest capítol, per les adq\iisicions a procurar, destinades al Museu, y especialment per les que devian ferse ab despesa de diner, sempre s'ha seguit el criteri de preferir les que tinguessen un valor dintre la liturgia, seguint després les 42 - que podían referirse al art y manera de ser dels catalans, estimantse en aquest darrer punt ab major delit les que fessen relació ab les comarques que integran el Bisbat vigatá y, sobre tot, les de la Plana de Vich. N hi há prou ab seguir les sales del Museu per ferse cárrech de si s'ha cumplert aquest programa y si s'ha atesa aquesta gradació de valors. Les coleccións episcopals vigatanes ningú negará que tenen una grandissima im¬ portancia per l'historia del culte tributat a Deu, y especialment per quan manifestan la manera com la santa litúrgia s'ha practicat a Catalunya. En aquest doble sentit el Museu de Vich es un dels mes complets que exis¬ teixen, no podent pas compararshi cap dels museus de carácter eclesiástich, (episcopals o no), que hi ha fundats. Té també el Museu dels Bisbes de Vich la importancia baix el punt de vista na¬ seva cional català, per quanconstitueix una bella exposició de nostres antigues arts y indus¬ tries. La pintura, la esculptura, orfebreria y esmalteria, la metallisteria tan vària y sobre¬ tot la ferreria, les industries ciel moble, del brodat, del teixit, del guadamacil, la vidriería, la cerámica, la bibliografia, y la numismática peculiars de Catalunya tenen en el Museu in- — 43 teressants series d'exemplars que no pot pas desconèixer qui vulg·a estudiar les arts, els oficis, les institucions y usatges propis de la terra catalana. Y dintre aixó s'hi notará una diferencia particularista, ja que en les coleccions epis¬ copals ausetanes s'hi trobarà ah preferencia lo que te carácter vigatá; desde lo que pro- duhieren els primers pobladors de la Plana fins a les caixes de núvia y altres utensilis que acreditan la traça y enginy dels fusters de la terra y dels oilers de Vilatorta. — y Al escriure les fulles d'aquesta Memoria, el Museu Episcopal de Vich consta de uns dotze, mil trescenfs exemplars. L'ideal del Fundador, la adquisició d'un exemplar diari, ha sigut portat avant superabundantment fins a nostres dias. La secció Pre o Proto-Histórica (diguis com se vulga) hi está representada per 355 números, molts d'ells classificant varis exem¬ plars semblants y de una mateixa provinença. D'ells hi ha 75 instruments de pedra tallada; 177 de pedra pulida; 27 peçes d'os o despu¬ lles d'animals y 52 mostres ceràmiques a ires de 24 instruments o útils de bronze. D'aques- 44- tos conjunts poden Separarsen les peces pro- vinents d'excavacions o troballes fetes en la Plana de Vich, que donan 9 instruments pa- leolítichs; 93 neolitichs; 11 útils d'os o pet¬ xina; 11 mostres ceràmiques y 13 armes de bronze. Les seccions eg-ipcia, etrusca, greg-a y de exemplars recullits a les Balears, donan res¬ pectivament 78, 63 y 45 objectes, haventse procurat que entre ells y, especialment en les mostres de l'art de ornar la cerámica de Gre¬ cia y Italia, hi hagués indicada una evolució del procediment decoratiu, que dongués idees precises en aquesta particularitat. Els exemplars pertanyents als segles de civilisació romana pa.ssan de mil cent, tro- bantshi entre ells, objectes de pedra (45), de bronze (170), de ferro (20), d'or (4), de plom (4), vidre (102), de cerámica, etc. D'aques¬ tos ne corresponen una quarantena a la sec¬ ció de objectes trobats en la Plana de Vich, que, ab els de les primeres civilisacions au- setanes, ocupan una vitrina apart, que pot considerarse com una especie d'arxiu ahont hi ha les memories dels habitants de la vella Ausa y de la regió. Una petita secció árabe ab uns 75 exem¬ plars, especialment dc terra cuyta, y les 287 -45 peces que constitueixen la aplega ethnográ- fica, completan el conjunt de lo no perta¬ nyent al cristianisme y a les arts y industries de la gent no civilisada. Hi ha, corn a principi de les seccions cris¬ tianes, unaagrupació d'objectes anteriors al sigle Vlll, la que s'hi troban exemplars en catacumbaris y wisigoths, de cerámica, vidrie¬ ría y metalls, en conjunt 36 peces, de les que n'hi ha algunes de importancia litúrgica re¬ marcable. Una de les més sobressortints séries del Museu es la de pintura sobre taula, que pot presentar 237 exemplars, que deuen ferse re¬ ferir ja al art dels sigles X y XI y arriban fins al XVll, en colecció de vàlua innegables, no sols per donar un reflex de l'historia de la vella pintura catalana, ab mostres de molts dels capdals artistes (Ferrer Bassa, Jaume y Pere Serra, Lluis Borrasà, Jaume Cirera, Jau¬ me Huguet, Francesch Solives, Joan y Perot Gascó, Joan Baço Jacomart, Joan Gaton, etc.) sino per donar multitut de referencies a les costums litúrgiques y al mobiliari y indumen¬ taria sagrats. Aquesta serie pictórica va com¬ pletada per altres quadros; haventhi 32 teles, 40 arams, 12 vidres seleccionats entre molts, uns 50 dibuixos y multitut de projectes dis- 46- senyats en paper, donant un conjunt de ben prop de 850 peces, no totes colocades en les sales d'exposició, sino cuydadosament guar¬ dades en carpetes que están a disposició dels investigadors. L'esculptura hi está representada per uns 200 exemplars, essent en ella important el conjunt d'imatges de la Mare de Deu que passan de 80, y els Crucifixs que son uns 50, ab una valiosa aplega de Magestats. Baix el punt de vista artístich la serie esculptórica té peces remarcables, poguent mostrarsen de¬ gudes al trecentista Ramon Saulet y quatre- centista Pere Oller. La metallistería en ses seccions d'orfebre¬ ria, aeraria, ferreria, mostra ben notables co- leccions. Es valiosa la colecció de creus, ab 80 exemplars, molts d'ells ab esmalt; cridant poderosament la atenció al conjunt dels en- censers, ab 36 peces y ducs navetes. Els co- pons son 14, mes o menys complets, els cal- zers 7, els portapaus y relleus una trentena, els candelers y canalobres 70, hostiers 13, neulers 5, campanes 16, bacines 54, corones de llum 5, fanals y llànties 6, escalfefcs litúr¬ giques 3, etc., donant un conjunt de 1026 peces; comptanthi una serie de casi 400 me¬ dalles, medallons, insignies religioses y dis- -47 lintius de confraries, y unes 143 armes y xa¬ pes de guarniment. Els teixits y brodats forman una aplega de gran valor, resultant una de les més hon¬ roses pel Museu dels Bisbes de Vich. Els teixits, o sian les mostres tèxtils ara no confec¬ cionades, passan de 160; haventhi a mes unes 57 menes de fusons o puntes y malles. Co¬ neguis pels arqueólechs alguns d'aques¬ son tos exemplars, que han sigut repetidament re- produhits en llibres editats ben lluny de nos¬ tra terra. Els brodats, que sovint van acom¬ panyats de preuades estofes, forman una se¬ rie que pot parangonarse a les mellors que al present hi hage. Els dotze frontals, les 22 casulles, 16 capes y capetes, 4 dalmátiques y altres peces encara, son de un valor incalcula¬ ble. A aixó adjuntes que el Museu queda en¬ noblit de bella serie d'exemplars que tenen un gran interés l'estudi del vestuari litúr- per gich y del civil, essent fácil en lo que's refe¬ reix al primer, refer en bona part les prendes que s'usan en les sacres ceremonies; essent per aixó sobresortint la aplega de 12 mitres. En conjunt, els models indumentaris y acce- soris del vestuari forman una xifra que pot pujar a 530 exemplars. Els mobles y útils fets en fusta, pertanyen 48- en bona part a destinació mes aviat casuiana que litúrgica. Els mes caracteristichs perto- cants al culte pot dirse que son de metall. D'aquestos y dels que presentan obratges pictòrichs o tenen importancia csculptórica se'n ha parlat, y just es no coinptarlos en la enumeració que estem fent. Hi ha, no obs¬ tant, 5 sagraris, una quinzena de capses re- liquiers y alguns altres exemplars de destina¬ ció litúrgica, donant unes 60 peces. Les de carácter civil o casulá son passa de 210, ^b 35 caixes y arques, 25 arquetes y una xeixan- tena de capses, formant aquestes darreres una colecció que per sa varietat forma y obratge resulta verament sobresortint en el Museu. Mereixen menció apart els guadamacils, que son quinze, y els tapiços, que son tretze, y dúes alfombres. La aplega de peces de ce¬ rámica, molt crescuda durant el darrer any, fa goig sobretot per les decorades en blau, ca¬ racterístiques de les terres que formaren la confederació catalá-aragonesa. D'elles hi há uns 125 plats, 148 mostres de rejoles ante¬ riors al sigle XVll, una quarentcnaça de pots d apotecari y unes 50 altres peces. Aquestes sumades ab les peces de color de fabricació nostra y les que han d'atribuhirse a fàbriques — 49 extranyes, donan un conjunt de 996 exemplars, deis que n'hi han molts compostos de varies peces. Les mostres de vidriería, entre les que també hi há models interessantissims, son 212, la majoria d'elles catalanes. La secció bibliográfica, comprenenthi en ella els grabats y segells, está representada per uns 1500 objectes. En ella hi há 173 có¬ dices, quatre miniatures solteres, catorze do¬ cuments en pergami de importancia histórica o notables per sa policromía, dues enquader¬ nacions del sigle Xlll, dotze impresses, vuyt volums de grabats, 207 grabats de autor ca¬ talà, 74 d'autors hispans y 614 deguts a gra- badors forasters; 35 planxes d'eram, per gra¬ bats, obertes al buril o al aygua fort; 194 clixés xilográfichs y 60 matrius de segell, a mes d'aî- tres menuderies. El monetari te seccions tan riques com la destinada aencunyacions vigatanes, actual¬ ment composta de 188 peces. Si no es la part consular y imperial romanes, que tenen ayre d'universalitat, respectivament ab 182 y 1394 peces,les demés series totes se refereixen a Espanya, venint constituides per monedes totes diferentes. En ella hi ha 34 peces pú¬ niques, unalibi-finicia, 30 gregues, 212 ibéri¬ ques, 10 bilingües, 171 hispa-llatines, 9 go- 50 — des, 130 árabes, 349 catalanes, 18 aragone¬ ses, 53 mallorquines, 45 valencianes, 36 na¬ varrès, 156 castellá-leoneses, 136 hispanes y 88 colonials. Per la importancia eclesiástica que presentan, s'aná formant una aplega de ploms,paîlofes o llaunes,que constade 351 pe¬ ces. Les medalles commemoratives son 425. Aixis el monetari presenta un conjunt de 4546 peces, lo qual constitueix un nombre ben res¬ pectable. Resta sols parlar de unes petites series de recorts de personatges. D'aquestos n'hi ha re¬ ferents a Sant Miquel dels Sants, ab 7 objec¬ tes; de'n Balmes, ab uns 50; del poeta Verda¬ guer, ab 20; del Bisbe Morgades, ab 90; del Bisbe Torras ab 3 y del Félix Torras Amat ab 1. Y ab aquesta rápida enumeració queda resumit lo que te aplegat el Museu Episco¬ pal de Vich. ORGANISACIÓ DEL MUSEU I. Organisació interior. Després de lo dit en els diferents parଠgrafs del Historial podria casi suprimirse el present capítol ab sols copiar lo que diuen els Estatuts de 1897, que son els que vi¬ geixen en r obra fundada pel Dr. Morgades. El Museu Arqueológich-Artistich Episco¬ pal de Vich pertany al Bisbat en conjunt, ex¬ cepció feta dels exemplars de propietat par¬ ticular, que continúan sempre en aquest con¬ cepte, ja hagin sigut cedits a perpetuitat, ja a beneplàcit del deponent. Els cedits a per¬ petuitat tornan al poder del propietari en cas de disolució del Museu; els a beneplàcit po¬ den ser retirats quan el propietari ho desitji, El Bisbe Morgades volgué fixar que'l Mu¬ seu deuria estar sempre instalat en la Ciutat de Vich. En un capítol adicional dels Estatuts previngué el cas pitjor que podia succehir al Museu, sempre volent que les coleccions per ell fundades quedessen a Vich, fins en fet de desaparició del Bisbat, o traslació de la Seu. El Museu está regit per una Junta de Go- bern, de la que n'es President y Inspector l'I'Ilm. Sr. Bisbe de la Diòcesis. Aquesta Junta se compondrá a mes de dos Vice- presidents (que son el Degà del Capitol y l'Alcalde de Vich), del Conservador y deu Vocals que son el Vicari General, un Canon¬ ge representant del Capítol, un delegat del Seminari, un del Clero parroquial de Vich altre de la Societat Arqueològica, un del Cir- col Literari y quatre més a lliure elecció del Prelat. Dels membres que la componen la Junta deu elegir un Tresorer y un Secretari, que, ab el President y Conservador, tenen a cárrech l'Administració y cura del Museu ab la execució dels acorts de la Junta. Els Esta¬ tuts fixan les atribucions de lajuntaydcls cárrechs de la meteixa. La Comissió Executiva de la Junta, que, ja queda indicat, está composta del President, Tresorer, Secretari y Conservador, deuria cuydar de tot lo que s'acudis, comptanthi ab això les adquisicions que dega fer el Mu¬ seu. La conveniencia d'aquest organisme com¬ post de poques persones, y, per tant, de fácil convocatoria, salta prompte a la vista; ja que — 53 no presenta els inconvenients de la convo- cació de moltes persones, de les que es de pensar que la majoria poch podrían interve¬ nir ab coneixement de causa en les discus¬ sions. Se ha d'afegir que l'actual Comissió Executiva té donades tota classe de facultats al Conservador, qui gosa de tota confiança per obrar, donant després compte de sa ges¬ tió, que ha sigut sempre aprobada pels seus companys. Aquesta senzillesa en l'organsació del Mu¬ seu ha sigut causa de que poguessen ferse de colp y volta adquisicions de gran interés, po- guentse aprofitar ocasions que d'altre manera no hauria sigut possible. Queda ja dit que el persona! subaltern del Museu está actualment constituhit per un Conserge y un Vigilant nocturn, que están baix les ordres inmediates del Conservador. Després del robo succehit en el Museu, pel Juny de 1903, se restringí molt la conce- sió d entrada en els locals ahont hi ha expo¬ sats els objectes, imposantse un dret d'in¬ grés. Ara, poch a poch, s'ha anat al cumpli- ment del Article 9.® dels Estatuts, permetent- se l'entrada al públich els diumenges, desde les onze del matí a la una de la tarde; con- servantse el dret d'entrada (que es de una 54 — pesseta per persona, o dues y mitja pels g-ru- pos de tres o més) pels días feyners. Els ar- lirtas y arqueólechs, y lo meteix les eorpora- cions, tenen sempre y tots els dies entrada gratuita, ab sols acreditar la seva personali¬ tat, concedíntse hores extraordinàries, de acort ab el Conservador del Museu. No po¬ dent aquest destinar gayres eantitats a per¬ sonal, se procura sempre que els visitants va¬ gin acompanyats del Conserge o de una per¬ sona de la confiança. Per evitar que may pugan els poders pú- bliehs donar un colp de mà al Museu, apo- derantse de lo que conté, se procura que, en quant sia possible, els objectes que han sigut de propietat particular, continuen en carácter de tal y sian cedits al Museu mentres aquest subsisteixi en la forma que actualment té. Se vol que en cas de venir una arbitrarietat puga aquesta ser desvirtuada per la reivindi¬ cació del dret de propietat. El Bisbe Morga- des, enla circular de 10 de juliol de 1898, deya que, perevitar el perill d'incautació, no hi havia com propagar l'amor a les arts y als objectes antichs, al meteix temps que fomen¬ tar l'esperit regionalista ben entés y practi¬ cat. Quan aixó sia un fet, deya el Fundador del Museu, no hi haurà medi humà, fora de una violenta revolució, que sia capâç d'arre¬ batarnos un tresor, que com més conegut, nos será més estimat, y aixis quedará fit y unit al pays com les montanyes quel rodejan. Al entrar un objecte al Museu, ans de sa instalació, se'l neteja y, sens ferio objecte de una renovació, se li fan els trevalls que son indispensables mellor conservació y per sa estudi. Si aixó pot anomenarse restauració, se procura que aquesta sia lo més innocent possible, a fi de que no afecti a la manera de ser d'un exemplar arqueológich. Se proce¬ deix també al seu estudi, se li dona un nú¬ mero, de correspondencia ab l'inventari que's porta, en el que hi há la descripció la més detallada del exemplar, precisantse ses carac¬ téristiques, judicantse de ses condicions y importancia, anotantse tot lo que puga saber- se de cert o apreciarse sobre la fabricació y temps a que pertany. En la descripció hi van les mides del exemplar. Aquest, en lloch poch visible pel públich, porta adherida una eti¬ queta en la que, a més del número, hi han in¬ dicades la procedencia y el concepte de propietat en que figura en les coleccions episcopals. El número que correspon al exem¬ plar ingressat, res té que veure ab els treballs de seriació que pugan ferse. 56 — Aquest estudi pielimlnar no es obstacle pels que pugnan ferse més endevant, essent de totes maneres la base d'ulteriors investi¬ gacions, que sovint han donat completa clari- cia respecte, no sols a l'època, sino que també referent al any y nom del autor del exemplar. Aquestos, quan poden fixarse o puntualisarse ab alguna proximitat, se copian en una cartu¬ lina, que's fa estampar y's coloca en llocli vi¬ sible al costat del objecte, quan s'instala en el Museu. A d'aquesta numeració y inventari se mes anota en unllibre especial de procedències, el número y lloch d'ahont tal objecte prové; fentse aquíobservardetalladament el concepte de propietat baix que ha vingut, y el preu de cost, quan l'adquisició es per compra o mit¬ jançant una indsmnisació donada a l'iglcsia o lloch d'ahont procedeix l'exemplar. Aquest llibre de procedències y despeses es secret, ja que moltes vegades per rahons diverses convé celar el coneixement respecte aquestos punts, a fi d'evitar reclamacions y divergen¬ cies. No sempre se dona un cada ob¬ número a jecte. Els exemplars que constitueixen un con¬ junt, portan una sola indicació en l'inventari. En les rajoles d'escassa importancia se se- — 57 g-ueix ara ia práctica de designar ab un sol número cada un deis plafons o quadros en que van fixades. La colecció numismática no va inventa¬ riada com els demés objectes. Com que cada peça o encunyació va continguda en una ca¬ sella del monetari, se fa constar en un paper rodó que s'adapta a la casella y sobre del que vá la moneda, el regnat o época a que pertany, indicantse en quan es possible l'any, fentse també copia de les llegendes o sím¬ bols que distingeixen l'exemplar. Y quan la procedencia o lloch de la trovaba d'aqueil pot donar un interés al meteix, se fa constar cuydadosament. De les coleccions de grabats y dibuixos propis del Museu sols una minima part están exposats. Aquestos quedan inventariats par¬ ticularment. Els altres van posats per series y guardats en carpetes en la Secretaria del Mu¬ seu, facultantse el seu estudi a qui ho de¬ mana. II. Criíevi seguit en els treballs de seriació y catalogació del Museu. Per la instalació dels exemplars que cons¬ titueixen el Museu Episcopal, encara que la teorisació segons els mètodes cientirichs 58 — hauria d'haver imposat una norma, hi ha ha¬ gut necessitat de seguirsen una diferent. La precisió d'aprofitar locals ha forçat seguir uns la seriació dels en objectes un cami divers del que s'hauria seguit si s'haguessen tingut en disposició medis y lloch per fer altre cosa. Per altra part, la meteixa diversitat dels exemplars, ha imposat la formació de series y coleccions que dificultan seguir un mètode precis y sempre intangible. La absoluta separació dels objectes per- tanyents al culte dels que no ho son, es cosa que sembla fácil, pero que presenta grans di¬ ficultats en la seriació dels components del Museu vigatá. Hi há molts útils de la vida ciutadana que, després d'haver servit llarchs anys a tal objecte, finalment han anat a l'igle- sia, aptantse admirablement com a recondi- loris, vasos per l'administració dels Sagra¬ ments, etc. Sabut es que 1 Iglesia en un principi per les ceremonies més venerandes va usar els mobles, útils y vestits quotidianament em¬ pleats en les cases particulars. Les mostres de teixits poques vegades pot sapiguerse si .son procedents d'un vestiment litúrgich o d'un habit d'aparato. En el Museu Episcopal ara va precindint- se del efecte pintoresch de les instalacions - 59 per donar lloch a seriacions formades per ob¬ jectes semblants, posats en quan sia possible cronològicament, a fi de que d'un sol colp de vista aparegui l'evolució de les formes y de la decoració y se formin estudis monográfichs de cada classe d'objectes o d'un en particu¬ lar. Aquestos, en quan es donable, se presen¬ ten montats de manera que aparegui l im- pressió de una cosa completa y sia avinenta la destinació o'l motiu de sa erecció. Hi há retaules, que per sa gran mida, fora impossible encabir en les sales del Museu si deguessen anar montats unint ses peces, que de totes maneres se procura estiguin aprop unes de les altres perque puga ferse sino real, ideal¬ ment el montatge. En termesgenerals se va a que les pri¬ meres els objectes de desti¬ sales contingan nació no fitúrgica y manifestin l'art del Re¬ naixement ençà, quedant les dependencies de sobre 1 claustre per l'art gótich y romá- nich. Entre les primeres sales hi há, no obs¬ tant, la dedicada a les primeres manifesta¬ cions de l'industria humana, ja que no s'ha pogut disposar del local convenient en altre lloch. Aixis resulta que lo primer que's vi¬ sita es com una preparació al estudi de les coleccions més fortes y notables. Al visi- 60 — tant l'admiració li va creixent g-radualment. En les primeres sales o corredor en áng-ul hi há colocades les monedes en rig'orós orde de temps y d'ag-rupacions. En cerámica se pro¬ cura qué's distingeixi la forastera de la nostra y apareguin ben visibles els distintius de les époques. Les peces de reflex metálich son agrupades de manera que sia fàcilment apre¬ ciable l'importancia de les peces principals. En la sala ahont hi há les seccions més antigues s'hi veuen clasificats els exemplars d'époques proto-históriques, els de l'edat del bronze, les seccions egipcia, etrusca y grega, l'aplega mallorquina y ibicenca y la secció romana. En vitrina apart hi há els objectes vigataas o testimonis ausetans anteriors al Cristianisme. Com a apèndix, en armari espe¬ cial, hi há els objectes romá-cristians, y els árabes en diferenta instalació. En la sala següent o tercera hi van expo¬ sades les peces de vestuari no litúrgich y ac¬ cessoris de aquest, ab els recorts de perso- natjes, retratos y les mostres de guadamacile- ria, presentantse possible les colcc- en quan es cions de vanos, pintes, sabates, filoses, etc. La sala quarta es una de les més ben ilu- minades, tenint tres balcons dirigits al nort y a ponent. Conté les pintures en tela, les en > — 61 vidre y les sobre eram, les cornucopies y els mobles més brillants de tonalitat. En una vi¬ trina hi van els vidres eatalans, en altre els no Catalans y, entre aquestesinstalacions, una de més gran ab instruments músichs. La sala quinta conté dibuixos de pintors catalans del sigle XVllI, una aplega de pro- gectes arquitectónichs y especialment de re¬ taules, per la que pot seguirse la evolució del barroquisme, y algunes esculptures del Re¬ naixement. En un armari hi va una nombrosa aplega de petites esculptures y models o bo¬ cetos en fanch, dels sigles XVII y XVIII, la majoria. En l'altra dependencia, la menys afavo¬ rida de Hum, hi há la pintura en taula d'épo- ca decadent, desde mitjans del sigle XVI ençà, haventse procurat que l'aplega d'aquest género de pintura fos interessant, sino per son art perfecte, cosa sovint difícil en la de nostre pays, al menys digna d'estudi per els detalls d'indumentaria que copia, per les re¬ presentacions iconogràfiques o per ser d'any o autor conegut. Si s'hagués volgut provehir el Museu de pintura que no hagués alguna de aquestes condicions, no haurian bastat moltes sales més: pero s'ha preferit anar seleccio¬ nant, deixant exposades sols taules que po- I 62 — guessen interessar, relegant les demés al ma¬ gatzem d'inutilitats. Al mitx de la sala s'hi han posat llits, parats o plegats, quedant arre- conades a les parets algunes caixes y baúls encuyrats. La sala séptima, que uneix la part del Mu¬ seu instalada en el Palau Episcopal ab la del sobre-claustre, exposa els mellors tapiços, de¬ corant el saló dedicat al Fundador del Mu¬ seu, qual retrato hi há, ab una vitrina de re- corts del Bisbe Morgades. La sala octava posa de manifest les darre¬ resetapes de la pintura gòtica, desde'l sigle XV a la primera meytat del XVI. Van agru¬ pades les obres dels pintors. Al mitx hi há quatre vitrines de metallistería litúrgica, ab moltes peces de vera orfebreria. En una de aquelles hi há les creus més modernes, del si¬ gle XV ençà, en altre creus del XIV y cál- zers, en la que está més enllà s'hi exposan els incensers, en la darrera vitrina els copons, custodies y les creus més antigues. Entre aquestes vitrines n'hi há altre més gran des¬ tinada a fer la magna veure coleció de arque¬ tes y cofrets. La sala novena conté la pintura gòtica del sigle XIV y part de la del XV, el mobiliari gòtiçh y les cinch nobles vitrines de brodats, - 63 aquestos posats conológicament, de menor a major antiguetat y importancia. La sala dezena estótja la tant famosa se¬ rie de frontals románichs y les més antigues esculptures del Crucifix y de la Verge. En el sostre hi ha montats els cimboris o bal¬ daquins. Segueix la aplega iconográfich-mariana del sigle XllI al XVI, y les esculptures gòtiques, posades en serie. La sala dotzena hostatja la ferreteria y metall bast, en colcccions de can- dalers, canalobres, hostiers, neulers, corones de llum, bacines, morters, etc. Les series, no cabent allá, s'estenen al corredor que consti¬ tueix la dependencia tretzena. La sala catorzena, petita com es, guarda una de les millors coleccions del Museu, la de teixits, que també s'han agrupat de manera que sa inspecció fos una lliçó de técnica y decoració. Acaba el Museu ab els códiees, que van instalats per sigles, desde el X endevant, portant tots untargetó indicatiu de titol, épo¬ ca y nom del miniaturista o escriptor, quan pot fixarse. També s'indica si l'encuadernació del volum té quelcom de notable, ja que son varis els códiees del Museu que tenen un ca¬ pital interés per sa encuadernació. 64 - L'exemplar del catálech imprés en 1893 y 1896, pot donar idea del plan seguit en la catalogació y divisió de materies. No parla- rem d'ell desdç 1 moment que n'hem dit quel¬ com al fer l'historial del Museu. No se'n ha publicat d'altre, essent difícil que's reediti, corretgeixi y completi, tota ve¬ gada que'l cost gran de l'estampació fa ruinós el negoci que'l Museu deuria fer en l'edició; a no ser que sortís qui, com el Bisbe Morga- des, costejés el llibre, que ara deuria formar un voliim de molta massa. La Direcció del Museu actualment més desitjaria la publicació d'una guia, que fos a la vegada resum del ca¬ tálech, en la que's donguessen noticies de les seccions y objectes sobressortints, relacio- nantse entre sí y fent aparèixer la caracterís¬ tica de les diferents series. Aquest plan de Guia del Museu, si Deu ho vol, no tardará en portarse a la práctica, havent impedit ferho abans la meteixa existencia del catálech im¬ prés, al que convenía donar sortida d'una ma¬ nera o altra. Aquesta Guia no seria impediment per fer catálechsparcials ben extensos y complets. Un dels que més convindria fora el dels códices, entre els que hi há verdaderos pre¬ ciositats insabudes. - 65 valga ferse el catálech gene¬ Pel día que ral parcial forçosament deurá servir molt o l'inventari que va portantse al ingressar un ob¬ jecte en el Museu. Ab sols convertirlo en cè¬ dules o paperetes d'unes dimensions unifor¬ mes en quant al paper, se tindrà la primera materia (1) pel catálech, havenchi aleshores necessitat de agrupar en teoria y fer aixis les divisions y subdivisions de materia. Aquesta feyna darrera no deixarà de por¬ tar grans dificultats, ja que es àrdua empresa la de seccionar clara y exactament la varia- dissima serie d'exemplars que constitueixen el Museu. Fins la divisió primaria de les an- tigüetats en cristianes y no cristianes té els seus grops, ja que en el Museu hi hà, per exemple, varies peces d'art árabe-mahometá que han sigut aptades pel culte cristià, per¬ tanyent en aquest sentit a la nostra liturgia, dintre de la que hi tenen una grandissima im¬ portancia. La divisió per èpoques y estils no deixa de tenir dificultats, ja que obliga a separar objectes semblants y sols diferenciats pel (1) varies monografies que Aiudarían a fer cl caíalcch les s'han anat fent, coicccions o algun objecte prenent per base les del Museu. En la revista Museum y en la Pagina Artística de de La Veu de Catalunya n'han aparescudes varies. 66 - temps en que foren introduhits o per detalls accidentats d'ornamentació exterior. També presenta dificultats la divisió prenent per base la materia de que están compostos els exemplars; per quan esdificil deixar fer cá- rrech de la evolució de formes y d us en ob¬ jectes que sols se diferencian en una cosa sovint accidenta! com es la materia. Prenent per base divisoria el material no podria ferse una seriació completa de les creus processo- nals que hi há en el nostre Museu, tota ve¬ gada que haurían de separarse els exemplars de Ilegítima argenteria, de les d'orfebrerfa d'imitació (de eram o de coure) y, totes aques¬ tes de les de ferro forjat, que tampoch po¬ drían acoblarse ab les de fusta pintades y aquestes ab les d'obra esculptórica. El plan complet y exacte d'un catàlech es sempre cosa difícil y que deu imposar la es¬ pecialitat dels objectes a catalogar. Molts ob¬ jectes tenen importancia baix diferents punts devistay laqüestió es que el catàlech fassi apa¬ rèixer aquella y donga indici de la transfor¬ mació y cambi que, en el transcurs dels sigles y per efecte de noves costums, van experimen¬ tant totes les coses. Aixis, per citar uns exem¬ ples de lo que diem, els frontals románichs y les taules gòtiques del Museu Episcopal te- — 67 nen tan alt interés com a manifestacions d'art pictórich català, com vegenthi en ells peces del mobiliari litúrgich que orna y fa venerable l'altar; aixis poden considerarse com a fites per conèixer la via feta pels pintors, com per entendre les idees dels fidels. La qüestió está en que de la descripció del catálech o del inventari, y també de la seva colocació en el Museu ne resulti patent un y altre concepte. La Direcció de les coleccions episcopals vigatanes a aquesta feyna educativa dirigeix sos esforços. LAVS DEO TAULA Pag Historial del Museu. 1, Fundació 5 II. Increment del Museu 17 III. Medis de que disposa el Museu. . 29 IV. Composició del Museu .... 39 Organisació del Museu. 1. Organisació interior '. 51 11. Criteri seguit en els treballs de se- riació y catalogació del Museu. . 57 /