Mi.j£ -T14-Î •■*?-.%î'/·iWí5tfr,^s ,;f^. ELS TRESCENTISTES ^ , Íinstituto.àmatllbrI ] KKpueL (á9Q£í^jmimsPÁNicoJ La Pintura Mig-Eval Catalana VOLUM H ELS TRESCENTISTES PRIMERA PART peu SALVADOR SANPERE I MIQUEL (f de la reial academia de bones lletres de barcelona s. bab ra Llibreria Antiga i Moderna Canuda, 45 BARCELONA EN SALVADOR SANPERE I MIQUEL Ya ésser simpatitzar el feia e treballador, no incansablamb els i treballaven. qualitat aquesta sevaTempera¬ tots que ment discutido!', dotat d'una habilitat en la polèmica, adqui¬ rara rida potser en lesllargues campanyes polítiques i periodís¬ seves tiques, sempre estava a punt d'allargar la mà a aquells amb els quals acabava de sostenir les més agres discussions públiques o privades. La seva obra és massa gran i variada perquè pugui donai- se'n una idea lleugera de conjunt. Ens fixarem únicament en els seus estudis d'història, d'arqueologia i d'art que formen la part més important de la seva producció. De manera que només que per memòria recordarem la seva gestió política que des de la seva primera joventut el portà a ésser diputat a Corts en les Consti¬ tuents de l'any 1873; que fou tres vegades elegit diputat provin¬ cial, en 1871, 1872 i 1883, i que són innombrables els articles polítics escrits en diversos periòdics de Barcelona i de Madrid, sobresortint entre aquests El Debate, La Reforma i La República Ibérica, de Madrid, havent En Sanpere dirigit des de 1868 a 1870 la revista setmanal Las Libertades Democráticas. En Sanpere fer molts viatges durant tot el llarg de sa vida, va fins en els seus darrers anys. En tenia trenta quan, en 1870, fou nomenat representant del govern espanyol a l'Exposició Interna¬ cional d'Obrers, de Londres; en el mateix any rebia de la nostra Diputació l'encàrrec d'escriure una memòria sobre l'ensenyament de l'art aplicat a la indústria a França, Anglaterra i Wurtemberg; també va ésser nomenat comissari d'Espanya a l'Exposició Uni- 4 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA versal de Viena, celebrada en 1873. En representació del Foment de la Producció Nacional va fer un altre viatge a França, Angla¬ terra, Suècia i Rússia estudiar-hi l'estat de l'ensenyament per de l'art a la indústria. aplicat Essent-ne un dels promotors, i àdhuc el redactor de les bases i reglament, del Museu de Repro¬ duccions, va ésser comissionat per l'Ajuntament per a fer l'ad¬ quisició, a França, Itàlia, Àustria i Alemanya, de tocs els objectes reproduïts que encara figuren dignament en els nostres Museus. A part d'aquestes i d'altres delegacions, com la del govern d'Es¬ panya a l'Exposició Internacional de Música i del Teatre i la darre¬ ra de la Junta de Pensions a Itàlia, sempre estava a punt d'empen- dre viatges i de fer excursions per Catalunya, Aragó i València a la recerca, en arxius, biblioteques o museus, de les noticies o dades que li manquessin per completar algun estudi o llibre. La seva activitat prodigiosa, abastant per a les coses que semblaven més heterogènies, escrivia llargues obres pera editors, destinades a ésser repartides per entregues, com La emancipación del hombre, en tres abultats volums. La historia del lujo, Historia del Cristianismo, Historia del siglo XIX-, i trobava temps per a tra¬ duir Los mandamientos de la humanidad, de Tiberghein, i el Uni¬ verso social, de Spencer. Però pot dir-se l'any 1878, inaugura amb braó els que, en seus històrics, que no para de donar a l'es¬ estudis arqueològics i tampa. Era afectat a explorar els primitius pobladors i la forma¬ ció dels noms, estudis prou compromesos i difícils; en tal con¬ cepte va publicar els Orígens i fonts de la nació catalana, un dels primers treballs netament científics, fills del nostre renaixement literari, que va ésser premiat en un concurs de la revista La Re¬ naixença-, i també Un estudi de toponomástica catalana, que va endur-se'n el premi ofert per l'Associació d'Excursions Catalana; En Sanpere va adquirir, a més de la publicació, el titol de soci honorari, que continuava ostentant, del Centre Excursionista, com a succeïdor que és d'aquella Associació. En el mateix any apareixien els Apuntes arqueológicos de D. Francisco Martorell y Peña, el benemèrit fundador del museu i del premi Martorell; apuntaments ordenats i completats per En Sanpere, els quals trac¬ ten principalment de monuments megalítics. També publicava la EN SALVADOR SANPERE I MIQUEL 5 memòria sobre Baixelona : son passat, son present, son pervindre, i dos estudis de l'època medieval, que són sens dubte els llibres més ben compostos que escrigué ; ens referim a Las costumbres catalanas en tiempo de Juan 1, que li va valer un premi en el cer¬ tamen de Girona en 1877, i Les dames d'Aragó, formant un vo¬ lum de La Renaixença, de 1879. Mentrestant, obtenia recompen¬ ses en els Jocs Florals del mateix any amb l'estudi històric sobre L'alçament de Mieres, i en l'any següent, amb la biografia de N'Esteve Gelabert Bruniquer; i fundava i dirigia La Revista de Ciencias históricas, en els quals cinc volums hi fou molt ampla la seva contribució. En ocasió delplet seguit entre l'Ajuntament de Barcelona i el Marquès d'Ayerbe, En Sanpere va escriure en 1890 un capitol importantíssim sobre la topografia antiga de la nostra ciutat. La Rodalia de Corbera, en dos volums i un suplement; i amb motiu d'un altre plet sobre els terrenys de la Ciutadella, va publicar en 1911 un abultat volum de plans i d'abundoses notícies històri¬ ques inèdites. Los terrenos de la Cindadela. La seva coneixença de la topografia antiga de la ciutat l'havia conduït a començar per entregues una Historia de Barcelona, que no va completar; i la cir- cumstanciada i nova descripció del setge de Barcelona de 1714 que, titulant-la Ftn de la Nación catalana, va veure la llum en 1905. Un altre aspecte de la carrera literària d'En Sanpere ens ha de fer per sempre agradable la seva bona memòria. Ens volem referir als seus Cuatrocentistas catalanes-, mitjançant aquesta obra capital una nova escola notable de pintors primitius prenia un bon lloc en el món de l'art. Molts retaules de pin¬ eren coneguts tors catalans del segle xv^, però ara es presentaven en conjunt, com un bloc formidable, percaçades les obres per tots els indrets del nostre país i dels diversos museus d'Europa. Com tota obra d'investigació, aquesta està subjecta a ésser corregida i suple- mentada. Les aficions a estudis artístics li venien de lluny En San¬ a pere : a la primeria de la seva activitat havem vist redactava que diverses memòries sobre l'aplicació de l'art a la indiistria; l'any 1888 havia donat un àlbum explicatiu de l'obra d'En Marian 6 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Fortuny; en els repetits viatges li havia llegut contemplar i pene¬ trar-se de les obres més cabdals que honren els museus d'Europa; i sempre s'havia delectat a escriure, pels diaris i revistes, crítiques d'art. En Sanpere va ésser bon conferenciant : una conferència un va donar al Centre Excursionista de Catalunya sobre En Borrassà, acompanyada de projeccions de les taules de aquell pintor o a ell atribuïdes. Ell n'jiavia donat a Madrid, però el lloc habitual de les seves agradables converses piibliques era a l'Ateneu Barcelo¬ nès, on són en gran nombre, des de la primera que va donar-hi en 1879 fins a les darreres, pocs luesos abans de morir, sobre el pintor Anglada. En Sanpere fou un veritable ateneísta, on anava cada dia; l'Ateneu Barcelonès 11 deu un bon record. L'última obra. La pintura mig-eval catalana, no va poder-la acabar. L'havia concebuda en dos volums, el primer dels quals compendria des dels orígens fins als inicis de la pintura gòtica; per a desenrotllar en el segon la pintura del nostre segle xiv^. Per sort, tota l'obra d'En Ferrer Bassa, d'En Jaume i d'En Pere Serra resta completament publicada. D'ençà d'haver esclatat la guerra semblava que una preocupa¬ ció constant l'impossibilités d'escriure i de treballar. De l'antic demòcrata en servava, en la recent conflagració, una fonda sim¬ patia per la França; i en discutia a l'Ateneu, en les redaccions, per tot arreu on se li presentés ocasió. A mitjans de l'any 1915 va veure's obligat a sofrir una ope¬ ració delicada en una clínica. Demanant al metge que li fossin concedits vuit dies d'espera abans que l'operessin, va voler anar a Montserrat, on no li havia llegut anar durant la seva vida tan plena; i va tornar a Vich per visitar-hi el seu bon amic Mn. Gu- diol, per despedir-se'n, i enllestides altres diligències familiars, va entrar a la clínica on, en sent hora, pels seus propis passos va dirigir-se a la sala d'operacions i va ajeure's a la taula, tot discu¬ tint amb els metges. De la primera prova va sortir-ne prou bé, i ja anava a visitar els amics de més a prop: l'Apeles Mestres, el lualaguanyat Vidiella, que no va trigar gaire en seguir a En San¬ pere en el més llarg dels seus viatges. Però una nova operació quirúrgica, més delicada que la primera, va judicar-se indispen- EN SALVADOR SANPERE I MIQUEL / sable, i aquesta ni la seva forta constitució ni el seu ferm corat¬ ge, pogueren resistir-la. Anant-se rellevant els individus de la família, va tocar vetllar-lo una parenta joveneta. En Sanpere, en l'agonia, com en un estat d'al·lucinació, va dir: «—Ja veig la batalla decisiva. Digues, noia: Visca la França!» I va finar. Això era el dia 25 d'octubre de 1915; tenia, doncs, setenta sis anys. —■ J. M. T. (De l'Aniiari de l'I. d'E, C., 1915-20.) . •••■^· : v- ■ ' ' ; • '''•f- ■ ■ ■■ í MSÊM \. • ;• .'■■■''■ 'I •i. i. ÍS/lc'A , ^ • • si.;: P >■' i jííi > — . . '·,··^·^· • ,''■ ■:'i·^.·' V.'i ■.•■■ y- y yy ^ 7 ■ ■ i vs. 7„, „"' V Jtyy ""í' ' t *> i tÇ^VxV·'u ) - 1 iíSfiit- /v. 5tii8r>v •"••"íVi'í. •- V' ♦• ií^isà- «» ^ i '?' ■: . 5 ¿ •• ■ h v.4S^ "»^sÍp4->V-^ .;ls?v5ííS>í' i 1£^,' Jr-vi r'J". ■•■• Ur I j"ví; .• 11( ' : -% !-*•»*.- ^·^ Î T 5 4?f¿í< m ií r 4-^1. :^éSèhAiMÈA3 L'ART DEL TRESCENTS. — ELS MESTRES 47 atribuït an els bons mestres senesos i que avui s'han regonegut pintades per Llorenç (aquest particular se pot veure en l'obra en den Sirène), per quant no creiem que ell hagi influït en la nostra escola: recordi-s que hem citat en Llorenç amb el sol fi de deixar fóra de dubte que l'escola senesa continuà durant el segle XIV. I, si bé això'u hauriem pogut provar esmentant els luestres immediats an el llur quefe, hem cregut que'ns calia citar en Llorenç per lo mateix que la seva activitat artistica està com¬ provada fins a l'any 1422; de manera que si ell pintava Madones en el primer quart del segle XV, com se pot veure en el magnifie Capitol que sobre en Llorenç «pintor de Madones» (1398-1408) escriu el senyor Sirène, pel mateix temps les pintava entre nos¬ altres en Pere Serra, per qual raó entrà dintre de l'epoca dels nostres quatrecentistes. De tots els intermediaris entre Martino i Monaco farem excepció per a en Tadeo Bartoli i la seva Anunciació, per donar-nos un àngel com sortit del politipic d'Anvers i una Verge que retreu posicions tradicionals de l'escola, espargides per tot arreu per l'influencia dels seus capitostos. Més aquesta correlació que aquí establim no suposa una relació de dependencia ni una filiació d'escola. La nostra escola surt, com veurem, del cor dels grans mestres senesos : en Duccio i en Martino foren els qui li donaren vida, més arribant-nos havent fet via per Florença. Després... després tal volta no rebé altre impuls que'l que li donà "1 seu fundador, en Ferrer Bassa. TECNICA DELS TRESCENTISTES En Cennino Cennini da Colle di Valdelsa es l'FIeraclius i el Teofil del seu tetups. La seva naixença "s pot posar, lo més alt, enl'any 1370, i el seu mestre fou l'Agnolo Gaddi, qui morí l'any 1396. II libro dell' arte, que ell escrigué, pot, doncs, datar-se del segle XIV; i, cotu del cotnençament del segle XV data la reforma revolucionaria en la pintura dels Van Eyck, de la qual no se sent el més petit ressò en el dit llibre, sembla que la data assignada ha de quedar fóra de dubte. Tot lo que l'art de la pintura tingué de convencional en els 48 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA temps romànic i gòtic, tot lo que ensenyaven i practicaven l'Hera- cli i en Teofil, no's troba en en Cennino Cennini; la técnica havia fet grans progressos; però encara manava, encara (en mig de lo fet per florentins i senesos), feia respectar les llurs convencions. Quan no se sab fins a quin punt les pràctiques de l'obrador o de l'estudi regeixen la producció artística, mal se pot parlar de la ciencia pictòrica dels grans mestres, majorment quan se sab la quasi impossibilitat de sostreure-s dels llurs preceptes. Mentres no vingui "1 llur deslliurador, el que'l gran mestre encara pinti a l'antiga, no vol dir sinó que l'art de l'antigor encara regeix i viu, més o menos esplendent i lliure, dintre de l'art dels temps nous. Hem anat marcant amb l'Heracli i en Teofll l'estat i progrés tècnic realisat en les èpoques románica i gòtica, i, naturalment, ens hem flxat en lo que feia relació amb el pintar a l'oli per lo mateix que l'art modern comença amb l'adopció i generalisació d'aquesta tècnica. Ont erem, ont haviem arribat, en el segle XIV, en el pintar a l'oli? Per la senzillesa i claretat del llenguatge deu Cennini, deixarem que parli: (clnnan^i che piu oltre vada, ti voglio insegnare a lavorare d'olio in muro o m lavóla, che l'usano moho i tedeschi». — «Ma prima direm del muro. Ismalta il muro a modo che lavorassi in fresco; salvo che, dove tu smalti a qui tu dei smaltare distesamente poco a poco, tutto il tuo lavoro. Foi con carbone la tua storia, e fer- disegna mala con inchiostro o con verdaccio temperato. Foi abbi un poco di colla bene inacquata. Ancora e meglior tempera tutto l'uovo sbatutto con lattiflcio del fleo in una scodella; e mettivi in sul detto novo un migliuolo — un got — d'acqua chiara. Foi, o vuoi con ispugna o vuoi col penello mórbido e mozzeto, daine una volta per tutto'1 campo che hai a lavorare; e lascialo asciu- gare almen per un di. » Ara, en els capítols XCI i XCII (lo anterior correspon als capítols LXXXIX i XC) parla de la manera de fer o preparar l'oli; i en el capítol XCIII, que copiarem, de Si come dei triare i colori ad olio, e adoperarli in muro, diu : «Ritorna a ritriare. o vero macinare, di colore in colore. L'ART DEL TRESCENTS. — ELS MESTRES 49 ■come facesti a lavorare in fresco; salvo dove triavi con acqua, tria questo olio. E quando li Irai triati, cioè d'ogni colore ora con (che ciascheduno colore riceve Folio, salvo blanco 'sangiovanni), abbi vassellini dove mettere i detti colorí, di piombo o di stagno. E se non ne troovi, togli degl' invetríati, e mettivi dentro i detti colorí macinati: e pongli in una cassetta, che stieno nettamente. Poi con pennelli di vaio, quando vuoi -faré ún vestiré di tre ragioni, si come t'ho dettq, copartiscili e mettili ne' luoghi loro; commetendo bene Fun colore con l'altro, ben dodetti i colorí. Poi stà alcun di, e ritorna, e vedi come son converti, e ricam- peggia come fa luestieri. E cosi fa' dello incarnate, e di fare ogni lavorio che vuoi fare: e cosi montagne, arbori ed ogni altro lavoro. Poi abbi una piastra di stagno o di piombo, che sia alta d'intorno un dito, si come stà una lucerna; e tiella mezza d'olio, e quivi tieni i ruó' penelli in riposo, che non si secchino. E per lo simile in ferro lavera, e ogni pietra, ogni tavola, incollando sempre prima; e cosi in vetro, o dove vuoi lavorare.»' Vet-aquí tota la técnica del pintor á Foli, i com s'ha fet rela¬ ció amb la pintura a Foli sobre mur; vet-aquí, doncs, là tècnica den Ferrer Bassa en el Monestir de Pedralbes. No hauriem començat parlant del pintar a Foli si no's donés el cas que l'obra den Ferrer Bassa quems ha arribat fins als nostres dies no fos a Foli i sobre mur. Hem cregut quems havíem de preparar per a no sofpendre-ns de que a l'any 1343 ja s'estipu¬ lés que les pintures:de la capella de Sant Miquel se farien a Foli, veient tot seguit com no.dóna d tècnic del segle XIV cap prefe¬ rencia ni cap iiuportancia a la dita tècnica, com el pintar a Foli resulta cosa corrent, lo mateix sobre mur que sobre taula. Ara, per què aquesta pintura no s'iiuposa, com en el segle XV, ja es altra cosa, i la raó es del temps dels quatrecentistes. Ara hem de veure com s'havia de pintar segons la manera del segle XIV; i, així, començarem pel dibuixar. Trobem tot seguit, i per primera volta recomanat, el copiar del natural : tens de saber que més que de lo fet pels mestres «tu dei - i) Cennino Cennini: II libro dell' arle o traltaio dellà piUiira (ed. Milauesi, Flo- rença. 1859), ^ ^3* 7 5o LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA ritrar sempredèl naturale con continuo uso» perquè, «la piu per¬ fecta güida che possa avere e migliore timone, si è la trionfal porta del ritrarre di naturale.» (Cap. XXVIII.) No rebutja, ans també aconsella, la copia de lo fet pels millors mestres, prenent de l'uri i dç l'altre '1 que tinguin de millor, amb lo qual se farà l'artista una manera propria' «perché la mano e lo intelletto tuo, essendo sempre uso di pigliar i fiori, mal saprebbe torre spina», en cambi de copiar sempre del mateix per quant « contra natura sarà che a te non venga preso di suo' manie¬ ra e di suo' aria.» (Cap. XXVII.) Més ¿fins a quin punt aquests preceptes del copiar del natural eren deixats al lliure arbitri de l'artista? Que no's feien, com en ■Fig. 7 els temps anteriors, figures amb el compas? arquitectura de plantilla, era natural el que Havent-se fet s'hagués així mateix el cànon de la figura humana, que de cercat la més remota antigor es el cànon den Policier. Ara, retornant amb èls senesos a l'art antic, havien de trobar el seu cànon, que en Genuino fixa, per l'alçaria, en vuit caps i dos terços de cap, més la seva distribució "ns fitrà comprendre aquest emmotllament de les figures del Trescents, tant característic de l'epoca. «La cara—diu—se divideix en tres parts: una part el cap, una ■altra "1 nas, una altra del nas a la barba. ¿La volem dibuixar tota, aquesta cara ? Doncs desde *1 caire del nas a tot el llarg de l'ull una part, altra part desde "1 final de l'ull a l'orella; més i una entre,orella i orella sols s'hi ha de comptar una cara, es a dir, tant sols tresparts. » ' Havent de copiar el natural en virtut d'aquest cànon, el natural s'esvania, quedant aquestes cares seneses parades, de llargs i) «II viso è diviso in tre parti: cioè la testa, una; il naso, l'alira; e dal naso al mento, l'altra. Dalla proda del naso per tutta la lunghezza deirocliio, una di questa ■misura: dalla fine del occhio per fine all'oreccliio, una idi queste misure: daU'un occhio aU'altro, un viso per lunghezza. » (C. LXX.) INSTITUTO AMATLLER DEARIE HISPANICO L'ART DEL'TRESCEN-TS. — ELS. MESTRES 5l , ulls i nassos tenint quelcom de la mascarilla d'una testa antiga. Per a lo de la figura, dóna una part desde la barba al restant final del coll, tres desde la forquilla del coll a la boca del cor, tres desde *1 ventrell al llombrigol, tres desde "I llombrigol a l'arrancada de la cuixa, sis desde la cuixa al genoll, sis desde "1 genoll al taló, i una des¬ de "1 taló a la planta del peu. Aquest motilo de fer figures era una regla d'obrador que sols po¬ dien ultrapassar els mestres d'em¬ penta. Per a deslliurar-sen calia que arribessin els temps realistes, en els quals res se demana a les regles de l'art, i tot a la naturalesa. Ara manca sols dir que en Cennino Cennini ms ha donat solament les proporcions de l'home: les de la dóna no les dóna perché non ha nessuna perfetla niisura; delicada manera de treure-s de davant el model natural femení. Aquesta norma de les propor¬ cions del humà donada per en cos Cennini la traduint ara en figura aquí al costat, i ensems la Santa Caterina de l'iglesia subterrània o baixa d'Assisi, den Simó Martino, més amunt esmentada. Sens dubte hi ha diferencia entre la norma de l'un i la de l'altre. El gran mestre senès, per l'alçada que dóna an el cap, arriba just an els vuit caps per figura. En Cennini dóna, com sabem, vuit caps i dos terços. El Renaixement donarà nou caps, i creurà haver trobat el cànon den Policlet. Donem aquí també "1 crani per a fer-nos càrrec de la modi¬ ficacióquefi segle portava amb la seva divisió tripartita. El nas se reduïa, més la seva llargaria continuava amb la seva caracterís¬ tica de la gran època senesa. * LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Crec que estic autoritzat per a di¬ buixar com dibui¬ xo la llargaria del nas, perquè m'ho justifiquen, entre nosaltres, les nos¬ tres Madones des¬ de les den Ferrer Bassa a les den Pere Serra. Aquesta característica de l'escola senesa des¬ apareixeria si, din¬ tre de l'espai mitjà de la cara, bagués de posar, a dalt d'ell, les celles. Tal volta se:m podrà objectarque jo faig dir an en Cenni- no Cennini lo que ell no diu ni insi¬ nua, que'l això es, seu siga'l cànon senès, quaii, al contrari, deixeble per dotze anys de l'Agnoto di Tad- deo Gaddi, s'lia de creure quems do¬ nad cànon floren¬ tí, giotesc, ja que d'Agnolo quasi "s pótdirquefoul'ul- timgran continua¬ dor deu Giotto. Fig. 9. — S1.mó de Martino L'ART DEL TRESCENTS. — ELS, MESTRES 53 Responc que rAgnolo "s fa censurar pel seu vulgar realisme"': així en Ventüri "u diu, i recorda l'elogi quem féu en Vassari; més en Crowe i en Cavalcaselle estimaven exagerat lo que s'ha dit del realisme de l'Agnolo^ Ara recordi-s lo de més amunt respecte a l'influencia de l'Agnolo sobre "l'monjo Lorenzo, 1 veurem clar que amb el temps s'havien anat compenetraiít les, dugués grans escoles; compenetració natural, per quant la flo¬ rentina i la senesa "s completaven; compenetració, com liavem insinuat, tal vegada molt antiga.' Així, si ara fixem l'atenció en el Crist en la creu atribuït an en Giottino (aquest mestre'de l'ultim terç del segle, al qual s'ha donat molta part de l'obra den Giotto i al qual s'ha pres tot pel silenci de l'historia 'i el desacord de la critica) i prenem aquest fresc del claustre de Santa Maria Novella de Florença com un, moment de l'evolució giotesca que coincideix amb l'aparició en la nostra escola dels germans Serra, veurem com també -s pot estirar la qüestió de les proporcions de les figures fin's a fer-les entrar totes en el cànon den Cennino Cennini. Finirà "1 Trescentisme, fossin les que fossin les tendencies, realistes de les escoles de Florença i Milà, dintre d'una corrent" idealista pel que diu a la forma, com ens ho demostra "1 tècnic del segle, arribant, fins arran del càilon grec. Aquesta qüestió de les proporcions, en veritat, no guaftya en interès an el que té per a nosaltres la del colorit. Deixarem de parlar de lo molt que en Cennino Cennini diu del color "considerat en sí tuateix: en un temps en el qüal encara continuaven els artistes fabricant-se els colors, això era per a ells molt important, i sobre aquest particular en Teofil i en Cen¬ nino Cennini fins se completen, ien els punts foscos i dificils fins devegades s'expliquen l'un per l'altre. " Explicada la tècnica artística industrial (fabricació de colors. 1) Ventüri: «Ripeteva volgarmente ciò clie Giotto espresse con tanta nobihà». — Storta dell'arteÍialiaiio'(Mihnf K^oy), w, V, ^16. 2) Crowe i Cavalcaselle : No hi veuen un excés «of realism as in Giovanni da Milano, none ot the naturalism which Vasari's narrative \vould lead us to expect». — A history ofpainting in Italy (Londres, 1903), v. II, p. 240, ^4- LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA pinzells, carbons, etc.), obre en Cennini "I capítol LXVII dient': luoghi, e nou passaré il mezzo delia grossezza delia tua figura. Poi piglia 11 colore dl mezzo; va' campeggiando delí' un tratto scuro all' altro e commettendoli insieme, e sfumando le tue pieghe nelle stremitta delli scuri. Poi va' pure con questi colori di mezzo a ritrovare le scurità dove dee esser il relievo delia figura, mantenendo sempre bene lo gnudo. Poi piglia il terzo' colore piu chiaro, e per quello medesimo modo che Irai ritrovato e campeggiato l'ahdare delle pieghe dello scuro, cosi fa' del rilièvo, assettando le pieghe con buon disegno e sentimento, con buona pratica. Quando hai campeggiato due o; tre volte con ogni colore (non uscendó mai del proposito de' colori, di non dare nè torre»'—treure — «il luogo dell' un colore ail' altro, se non quando si vengono a congiugnere), sfummali e commetteli bene- Abbi poi» «ancora color piu chiaro, ch' è '1 più chiaro di questi tre; e va' ritrovando, e biancheggiando la sommità delle pieghe. Poi » amb « bianco puro, va' ritrovando perfettamente tutti i luoghi di rilievo. Poi va' con la cinebrese pura, e va' pe' luoghi scuri, e per alcuni ditorni; e rimanti il vestire fattoper ordine». Com s'han de pintar les montanyes, ho explica en el Capi¬ tol LXXX'V: «fa'un colore verdaccio, di negro una parte, d'ocria Le due parti. Digrada i colori» «di bianco» «e da' loro quélla ragione che dai a una'figura di scuro o di rilievo». El pintar arbres, herbes i verdura, ho explica en el capítol següent, això es: «metti prima il corpo dell' albero di nero puro», «e poi fa' un grado di foglie di verde scuro, o pur di verde scuro, chè di ver- deterra non è buono». «Poi fa' un verde con giallorino, che sia più chiaretto; e fa' delle foglie meno, comminciando a ridurti a trovare delle cime. Poi tocca i chiarori delle cime pur di giallo¬ rino, e vedrai i rilievi degli albori e delle verdure; sua prima, quando hai campeggiato gli albori di negro in pie', e alcuni degli alberi, e buttavi su le foglie, e poi i frutti: e sopra le verdure butta alcuni fiori e uscelleti».. Ara, diu en el capítol GUI, tornarem a parlar del colorit, puix ha anat donant, fins a arribar a dit capítol, raó del pintar a l'oli i de la manera d'emplear l'or, etc., això es, del colorir en mur, o colorir en taula, o vero ancone, ch' è ¡a più dolce arte e la più netta 6o LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA che ahbiamo mil' arte nostra. Tant es així, que no arribarà à esser tant perfet pintor qui de pintar en paret passi a pintar en taula, com qui de pintar en taula passi a pintar en paret; i "s posa a ensenyar-ho en el capitol CV en nom de la Santissima Trinitat i de la Verge Maria; més .fins que arriba an el capi¬ tol CXLY va parlant de la manera de fer la cola, d'enguixar i d'entelar les taules, qualitat de la fusta, etc., dibuix de les imat¬ ges G ancones (icones), fondos d'or llisos, picats o de relleu, vestits del mateix i de les seves qualitats, imitació de llanes, velluts i sedes. Havent, per fi, arribat, amb la grada de Déu, an el capitol CXLV, diu: «Ed è vero che il coloriré delia tavola si fa proprio come ti mostrai a lavorare in fresco»; per lo qual no troba necessitat de repetir lo que ja ha dit; totes les diferencies radiquen en la major finura deis colors i del treball, en la major pulcritut de la mà d'obra. Empero hi ha alguna cosa per notar.—Din que s'lia de començar d'aquesta manera: «Abbi un poco di verdeterra con un poco di biacca — blanquerosa — e danne due volte sopra il viso, sopra le mani, sopra i pié, e sopra ignudi». I, aquesta entonació verda, vol que de cap manera "s deixi de veure, sinó que sempre "s transparenti per medi de l'encarnació «che il verde, ch'è sotto le incarnazioni, sempre un poco traspala».' Respecte a perfilar les fesomies, diu: «profila gli occhi di sopra un profiluzzo di nero, con alcun peluzzo (come istà l'occhio), e le hari del naso. Pol togli un poco di sinopia scura, con un miccino di nero; e profila ogni stremità di naso, d'occhi, di ciglia, di capel- lature, di mani, di pié, e generalmente d'ogni cosa, come in muro ti mostrai; sempre con la detta tempera di rosume— rovell — d'uovo». (Capitol CXLVII). Parla, en els dos capítols següents, de la manera de colorir un mort o un ferit, manera que, després de lo dit, ja s'endevina; i en el capitol CL *ns explica com s'ha de pintar l'aigua o un riu amb peixos o no, d'aquesta manera :. «Quando volessi fare un'acqua, un fiume, o che acqua tu volessi, e cou pesce o senza, in muro o vero in tavola; in muro, togli quel medesimo verdaccio che aombri i visi in su la calcina; fa i pesci, aombrando con questo verdaccio pur sempre l'ombre L'ART DEL TRESGENTS.^ ELS MESTRES 6í in su' dossi; avvisandotl chè' pesci, e generalmente ogni animale irrazionale, vuole avere il suo scuro di sopro e '1 lume di sotto. Pol, quando hai aombrato di verdaccio, biancheggia di sotto di bianco sangiovanni, in muro; e in tavola, con biacca: e va facendo sopra i pesci alcuna ombra del medessimo verdaccio, e per tutto'l campo. E se volessi fare alcuno disvariato pesce cardalo d'alcune spine d'oro. In secco — això es, en la pintura mural — cal donar puoi a distessa, per tutto '1 campo, verderame ad alio; e per'questo modo ancora in tavola. E se non volessi fare ad olio, togli verde- terra o verde a^xurro, e cuopri per tutto egualmente; ma non tanto, che non traspaia sempre pesci e onde d'acqua; e, se bisogna, le dette biancheggiale un poco in muro con bianco, e in tavola con biacca temperatta. E questo ti basti al fait o del coloriré». Deixarem de parlar dels capítols següents, molt interessants tots per la tècnica artística industrial, verniços, etc., i copiarem el CLXXVII, que'ns dóna la raó d'aquests fondos verdosos de les pintures murals, propries del segle, per lo qual tant en gran se" t'roben en els monuments pictòrics del segle XIV. «Alcuna volta si lavora ih camera —les del Palau dels Papes d'Avinyó, novellament descobertes — o sotto logge o poggiuoli: che tutte lé volte non si lavofa in fresco: però'che'1 trovi per altre tempo smaltato e vuoi lavorare in verde: per tanto togli. verdeterra» «e danne» «per tutto il campo due o tre volte»: diu a còntinuació com podrà dibuixar-hi sobre, com ha d'igualar el camp verd, etc., i a'caha dient: «E nota che quésto tale lavoro tu puoi anche in verde lavorare in tavola, e ancora in muro in fresco...». Tot lo que segueix Ex referencia a la manera de treure cara- tules de persones vives, i d'altres parts d'elles, d'animals, etc. Llegint sense fer atenció a lo copiat, sem treu l'impressió de que-res nou hi ha en el Llibre d'Art, den Cennino Cennini: fins ens podem figurar que llegim, no ja en Teofil, sinó l'Heracli. No: hi ha un principi nou: el de l'esfumar, el de difumir els colors,, que havia de portar, més dejorn o més tard, al seu empastament; i es aquest particular el que un recerca davant dels quadros dels grans mestres, ja que no's pot negar que no hi hagi, nioltes vegades, modelacions, o assaig de modelació pel color. 62 LA PINTUPA MJG-EVAL CATALANA Deixant de costatque en això hi pugui haver qui's demani" el que ha d'esser un quadro del Trescents pintat de la manera" empirica ensenyada pels seus tècnics, se'ns dirà que tot ho podia esser menos un trassumpte del natural. S'ensenyava, se deia, que per a ben dibuixar calia anar al natural; però no's deia res. d'això per a ben pintar. La pintura a l'ou, dels colors preparats amb l'ou, procediment del temps, el qual explica en Cennino Cennini més d'una vegada, certament necessita de molta mestria per a ben modelar, no sols per secar-se ràpidament la pinzellada, sinó perquè no permet que aquestes se rebreguin gaire perquè 'Is, colors s'embruten. En una paraula, per a sortir-ne bé s'ha d'esser repentista, per a produir una d'aquestes obres tant clares i polides com són les més escullides de l'escola catalana, per a no esmentar les extrangeres, que no estan a la vista de tothom. Per a mi, això explica aquest pintar amb recepta, que fa de tot punt innecessari'l model i el maniquí. Hem de repetir, per lo tant, lo que hem dit ja desde Heracli: faci-s el dibuix d'una figura románica, gòtica, trescentista, i pinti-s amb estricta subjecció a lo ensenyat per l'Heracli, en Teofil o en Cennini, i tindrem una imatge exacta dels dits temps. En Cennini no es tant meticulós com l'Heracli: deixa ja alguna llibertat a l'artista. Es que la mà d'aquest ja ha progressat molt; el món de la pintura s'ha fet ja la mà; aquesta cerca '1 modelat, més escapa de modelar per raó del vehicol; l'ou el lliga: el dia que l'oli i el seu maneig el substitueixi, donarà tal correguda que'ls anys se tornaran segles en el progrés pictòric. ¿ Qui, coneixent els ensenyaments den Cennino Ceninni, se meravellarà ara, davant de les pintures den Ferrer Bassa, dels seus fondos verds? ¿Qui, de que continuí, fins en les obres dels primers quatrecentistes, l'ombrejar verdós de les encarnacions? ¿ Qui demanarà raó an en Pere Serra de la verdor dels rostres, del to malaltiç de les nostres Madones, sabent que aquesta entonació s'ha de transparentar per entremig del to: de l'encarnació? No'u exigeix, no'u prescriu, no'u ensenyen els mestres tècnics i pràctics del temps? No'u trobem en el llibre den Cennino" Cennini ? Qui vulgui judicar una pintura del Trescents, té en en Cenni- L'ART DEL TRESCENTS. — ELS MESTRES 63 ni el Llibre de les lleis. Per aquesta raó l'hem donat a conèixer, com hem donat a conèixer els de l'Heracli i en Teofil, i per no esser conegut més que dels pocs erudits de la pintura entre nosaltres. Es molt possible que més d'un n'hagi parlat: jo, per confusió meva, diré que no'm recordo de qui l'hagi posat a contribució per a explicar les condicions pictòriques d'una taula del Trescents. Com aquestes no són sobreres en lloc, repeteixo que, qui sem vulgui donar raó, no té més que imaginar-se-les pintades com diu en Cennino Cennini. Parla, el nostre mestre, més d'una vegada, de la manera de pintar sobre pergamí, però no de la miniatura. I, per a què par- lar-ne? La manera de pintar en gran es propriament la manera de pintar en petit : la grandaria serà causa de simplificacions, de res més. Ara, quan el procediment pictòric no té per basa fi modelar, sinó l'ombrejar, i aquest se redueix a la menor expressió, a la Unia pura, l'obra gran sembla una gran miniatura; i aquest es l'efecte de les grans obres trescentistes. No hi havia, doncs, el perquè parlar de l'art del miniaturista. Aquest art progressa també extra¬ ordinàriament dintre del segle, i, per gran sort, els seus progressos els podem anar seguint, perquè se'ns han conservat prou llibres miniats, i fins podem començar a parlar de la nostra pintura trescentista amb un continuador del mestre Raimond. CAPITOL II ELS TRESCENTISTES CATALANS ABANS DE PEDRALBES LA MINIATURA EL MISSAL DE SANT CUGAT uiNA empenta donà a la nostra miniatura el mestre Ramon O Raimond de Sant Sadurní sobre el Roine? Aquesta qüestió sorgeix per sí mateixa: tant aviat en sdonero compte de l'importancia artística de la Bihlia de Vic, es aquesta obra tant superior a tot lo nostre conegut, que tot seguit se desitja saber quina, trascendencia tingué en la nostra pintura, o al menos sobre "Is nostres miniaturistes. Per a satisfer i satisfer-nos, malhauradament ens trobem amb una gran penuria de n'ha monuments, més per sort ens-e quedat un, la qual filiació dubtosa, encara que'u siga fi seu no es temps, per quant, com anem a veure, de la mateixa manera ms podria cloure fi segle XIII que inaugurar-nos el segle XIV. Tenim en el nostre Arxiu Nacional un Missal de Sant Cugat, catalogat amb el num. 24; i d'aquest Missal són totes les minia¬ tures que ara veurem. Per a establir la seva filiació, no tenim més que veure fis enquadraments de les mateixes, tant caractéris¬ tiques del segle XIII, i de la Bihlia de Vic. Recordi-s que hem dit que, bo i tot admetent que tal manera d'enquadrar pugui esser propria dels miniaturistes del Nord de França, el mestre Ramon els donà un vol i una tendencia que no tenen rival. Ara, en el Mis¬ sal de Sant Cugat, no trobem aquests marcs tant curiosos: són. LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES.—LA MINIATURA 65 diguem-ho així, menos bragits, més maciços, més pesats, com ho són totes les drôleries, que diuen els francesos, que les adornen, com resultat de l'art d'un deixeble que no val el mestre, i d'un artd'importació, o no ben assimilat. Noti-s que les figuretes des¬ apareixen, com si fossin difícils an el miniaturista; i els aucells quasi bé sempre ms donen un tipu de becarda més o menos ben paregut. Si lo dit no basta per ala fíliació artística del Missal, prengui-s en compte les seveslletres ornamentals pures; aquestes fíns ens durien dintre del segle XIII, per esser la llur ornamentació i composició francament romàniques; més bi ba que observar que pel primer quinqueni del segle XIV, dintre del qual veiem que's posa "1 Missal de Sant Cugat, l'art romànic no era encara un art mort entre nosaltres, i menos bo bavia d'esser com miniatura, donat que aquest art, per la seva naturalesa, bavia d'esser, com ba sigut sempre, fermament tradicionalista. Vegi-s més endavant, emperò tot seguit del Missal de Sant Cugat, els enquadraments de les miniatures del Llibre de privilegis de Mallorca, que tenim al davant, i que veiem com una lliberació espiritual de les formes macices dels quadros del segle XIII. Els rínxols característics no bi manquen, com caragolant els llistons que decoren la miniatura lliurement, sense tancar-la. Hi ba en aquestes un esperit decoratiu nou, qualsevol que sigui la raó de la llur evolució, i això baviem de fer notar, per quan ens-e sembla que enclouen el Missal de Sant Cugat, i d'un costat la Biblia de Vich, i de l'altre "1 Llibre dels Privilegis de Mallorca. Més clar no parla "1 calendari del Missal: de les festes com- memorades nom veiem cap que pugui servir-nos per a fíxar una data: els sants commemorats tampoc parlen. En quan a la paleografia, bi ba que observar que les lletres de filigrana, de vermelló i blaves, que tant gran desenrotllament radial prenen a mitjans del segle, són encara en aquest Missal po¬ ques en nombre, de fils sempre verticals i poc o gens espargits, tenint els ulls de les lletres lleugera i lliurement ocupats, com es de veure en els exemples accidentals quem donem. I, pel que toca al carácter de la lletra, aquesta, el. mateix pot esser del segle XIII que del segle XIV : com lletra monacal, tingué sempre poques 66 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA variacions. Doncs, per tot lo dit, i per aquell cop d'ull que sense més ni més ens dóna raó de coses que no podem assegurar positivament, repeteixo que crec trobar-me davant d'un missal del primer terç del se¬ gle XIV, poc més o menos. Encara tal vegada signen sig¬ nificatives de la seva data les circumstancies que concorren en les miniatures de les figures II, 12 i 13 ont tenim per tres vegades un sacerdot dient mis¬ sa sobre una taula d'altar sense respatller, això es, sense re¬ taule. ¿Es que volem treure, P¡g_ I, d'aquesta circumstancia, que encara no tenien rera-taula els nostres altars? No: els havem adtnès pel segle XIII i els mante¬ nim pel segle XIV. Però això no vol dir que, introduida la novetat del retaule, de correguda se n'anessin a posar-ne en els altars que nom tenien, ni que no's posés altar sense retaule. L'unica conseqüèn¬ cia que vui treure de la concordancia de les tres miniatu¬ res, les tres dintre d'un mateix Missal, es que encara pel seu temps no's faria extrany la taula de l'altar sen¬ se retaule, raó per la qual el miniaturista, fins per a estal¬ viar-se feina, deixa de repre¬ sentar-lo. Aquesta conclusió, per modesta que siga, crec que té importancia per a la data del Missal, puix de trobar-nos en època plena de retaulisme, no es de pensar quei miniaturista, per cap de les raons dites, hagués deixat de representar el retaule,.- LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. — LA MINIATURA 67 i no es de citar el fet que ja veurem en el Missal major de Sant Cugat,ont en plena época de retaules, s'hi troben miniatures consemblants en les quals ara hi ve, ara no, darrera de la taula el retaule, perquè'l fet de representar-s'hi aquest a voltes indica la raó de deixar-lo de representar per economia de temps, no sense autorisai' el supòsit de que de retaules encara potser no se'n pinta¬ rien sinó per als altars majors. Si podem prevaldre-ns d'esser l'art del miniaturista, més que tot altre art plastic, un art de tradició, podriem senyalar, com època fixa del Missal, la de l'abat de Sant Cugat, en Galceran de Llobet, que va del 1334 al 1339, per raó de lo que d'ell escrigué'l monjo Moxó en les seves Memorias históricas del Real Monasterio: de S. Cucufate del Vallés (Barcelona, 1790), això es, que «fou un dels que principalment contribuïren a fer més i més il'lustre- i famós nostre Monestir, procurant que'ls seus individus s'ins- truissin en moltes ciencies, sense '1 qual coneixement haurien estat poc utils a la societat. Ell volgué que dintre del recinte de sos claustres hi hagués escoles per a diferents rams d'erudició i lite¬ ratura, aplegà mestres hàbils que les regentessin, aplicant lliberal- ment els fondos del Monestir per a premiar-los amb un honorari corresponent.» — «Animats amb el zel i vigilancia de tant savi Prelat, floriren per molt temps en nostre Monestir els bons estudis, i tinc motius per a pensar que les nostres escoles eren freqüentades per.individus d'altres Cases de la Provincia.»' Llastima que en Moxó, ben enterat, per lo que diu, de l'obra den Llobet, no'ns l'hagués esmenuçada, puix allavores tal vegada hauríem tingut coneixement dels escriptors del Monestir i per ells arribaríem al coneixement de l'epoca flxa dels seus missals i potser dels seus miniaturistes i de les seves produccions, per tants titols interessants. Mereixen les nostres miniatures encara esser notades com indici de temps del cerimonial de l'altar, del tot d'acord amb lo preceptuar en el Ritual, del mestre Guillem Durand, mort a les darreries del segle XIII. Preceptuava aquest que s'havien de posar i) Peray: Monografia històrich-descriptiva de Sant Ctigat del Vallés (Barcelo¬ na, 1908), p. 42. 68 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA en els angles de l'altar, en la fig. ii, en els de baix de la taula, dos candelers «per a significar el juli dels dos pobles que jubilaren per raó de la nativitat de Crist, amb petits ciris encesos i en mig' d'ells la Creu». Aquest es tot l'ornament de l'altar preceptuar per. en Durand, qui ja no posa damunt de l'altar altra cosa més que"! llibre dels Evangelis. Tot això, que es ben sapigut, ho recordem^ per a que's vegi com el Missal del qual parlem no'l podem posar per cap motiu gaire endins del segle XIV; més sense oblidar lo que ja tenim dit d'esser l'art del miniaturista un art tradiciona¬ lista, per lo mateix que, quan no's practicava dintre de les cel·les- rrionacals per al servei de monestirs i iglesies, no servia per a il·luminar llibres profans, puix que per al llibre profà encara estava' en els seus començaments l'escola laica que reclutava "Is seus. miniaturistes entre "Is seus famosos mestres pintors. Qualitats de dibuixant se n'han de regonèixer en el mestre del Missal menor de Sant Cugat; i aquestes qualitats, sens dubte de marca, han sigut la causa de que'ns hagi arribat mutilat el Missal, per quant de tot relleu s'haurien posat, en les grans, miniatures del cànon, el Pare Etern i el Crist clavat a la creu en: mig de sa Mare i Sant Joan, que janiai se deixaven ni's deixen de- posar en els missals, i de les quals havem donat i dona-; rem encara més exemplars. El cànon comença al foli 96; però la. mà artística o piadosa que mutilà "1 Missal sem va dur tot un quadern, que comprèn els folis 81 al 95 inclusius. Per aquesta raó estem faltats del més terminant document que'ns hauria servit per a jutjar pel dibuixant qui era'l mestre del Missal menor de Sant Cugat. Vegi-s si no es de doldre-ns per lo que resulta de la miniatura del Te igitur amb que com.ença'1 cànon, del foli 96, fig. 13^ Aquesta es la miniatura més correctament dibuixada de totes les del Missal, i la més gran; i no's pot negar que no'ns resultin les figures elegants, i'u són tant més perquè resulten dibuixades: amb una mà lleugera i segura de lo que fa. Interessa també aquesta miniatura, al menos per a mi, que no puc explicar-me-la, per la seva composició. A la dreta hi tenim els oficiants dient el cànon, no veient-se damunt de la taula o altar més que'l calze. A l'esquerra, un monjo negre, com; clanitfTc vj5r.p.ar^)tíñi Wm ? f l ^ U C 5 6u«m mû luvîiïc^.rc.iqa ' i $"i LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES.—LA MINIATURA 7I si tragués de l'altar ô de l'iglêsia a un popular de saig gris prop amb la caputxa posada. Estirant la cosa podriem creure si no era que's tragués a l'home incapacitat per a rebre "Is beneficis del sa¬ crifici, ja que aquest, com diu el cànon, era ofert a dit efecte per aquells quorum tibi fides cognita est, et nota devotio. En fi, qui més hi sapiga que més hi diga: jo faig sols notar una composició que'm sembla signi¬ ficativa d'al¬ gun costum del qual no tinc esment. El fons de l'a miniatura es d'or, i el ce¬ lebrant i l'es¬ colà de sotana blanca. El pri¬ mer amb dal¬ mática blava, i el segonamb saig gris amb voltes verme¬ lles. Notable es també, per la seva com- Fig. 14 posició, la mi- ^ niatura que il·lustra d Prefaci de la missa, fig. 14. , Dintre de l'ull de la P del Per omnia sacula, etc., amb que comença "1 Prefaci, s'ha el triomf de l'Iglesia sobre la, representat Sinagoga. El cant de triomf del Prefaci es certament el cant de triomf de Crist o de l'Iglesia sobre la Sinagoga, que, com dè, costum, se la representa embenats els ulls per a excusar la seva cega obstinació, deixant caure les Taules de la Llei; de l'altre costat de la creu, coronada per un disc que enclou l'anyell diví, hi ha un papa vestit de blanc i amb dalmatica de castanya clara, aixecant LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA à l'aire amb sa dreta un calze d'or, i portant amb l'esquerra la creu pontifical de verd. La creu del mig es blava i el fons d'or. La Sinagoga va de blau, amb mantell com el del papa. Ara, com composició de major empenta de totes les del Missal (vegi-s fi^ gura 15, foli 74), la del Jui final. Crist assegut en el trono de la seva gloria, o sia sobre un arc de color de carn que ressal¬ ta sobre un fons d'or; i dalt hi a tenim dos angels, un a cada costat de Crist, amb els im¬ properis, la creu, la llança i la coro¬ na d'espines. A baix dos agrupa¬ ments de figures nues, els ressucitats, als quals criden d'un costati altre dos angels tocant grans trompes. Aquests angels van de blau, les llurs coro¬ nes són de vermelló i les dites trompes de color verd. Els angels del cel, blancs, les ales liles i els nimbes vermells. Aquesta composició, si no n'es treta, podria molt bé servir per a decorar un gran pany de paret. Té'l carácter i la simplicitat d'una gran pintura mural, i està molt ben entesa la col·locació dels angels trompadors per a separar netament el cel de la terra i donar an aquell gran relleu per la major grandor de les figures. Però aquesta gran composició, com la del Prefaci, no té'l dibuix- elegant i lleuger del Te igitur. ' Trobem aquest dibuix en algunes altres miniatures, encara que no amb totes les seves qualitats. A l'entrada de Ja Verge i Sant Josep a Jerusalem (vegi-s' fig. 16, foli 5), hi ha ingenuitat i proporcions, fóra'l gros cap- LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. LA MINIATURA 73 del sant, que no s'explica sinó per aquesta des- involtura en el fer, tant propria de la figuració durant tota l'Edat mitjana. Aquesta disposició' pels caps grossos la te¬ nim també a la miniatura de la Nati¬ vitat, en la qual veiem la Verge din¬ tre del llit (vegi-s figu¬ ra 17, foli 5), assistida per la seva criada, que li presenta Jesús nat, nuu i be- Fig. 16 neïntlaseva mare; esce¬ na inspirada en els Evangelis apòcrifs que tant populars foren durant tota l'Edat mitjana. També es ben propria del temps i de la dita desproporció la miniatura de la Verge ajeguda donant mamar al seu fill, primera forma d'aques¬ tes Verges o Mare-de-Déus de la Llet, que tant bells monuments pictòrics han deixat dintre la pintura catalana dél Trescents i que més endavant veurem. Jesús a l'estable, rodejat de sos pares i escal¬ fat pel bou i la mulaça, no hi podia mancar (fig. 19, foli 6,), i es de remarcar Sant Josep portant el cartabò de fuster, que per la seva forma de T ens donava la de la tau o creu ont fou Jesús crucificat. Totes aquestes miniatures ressalten sobre fons d'or, i el colorit, sempre vigorós, ens dóna arreu en els vestits aquell color 74 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA de castanyiij ara niés clar, ara més for.t, que havem ja remarcat en altres. VAdoració dels Reis(fig. 20, foli 8), es llastima que siga tant petita. Es de les dibuixades i colorides ab amare. Té moviment, i tenen intenció tots els per¬ sonatges.Els Reis, si fessin vinguts més grans, ens hau¬ rien donat datos indumen- taris més aprofitables, puix les classes de robes que ves¬ teixen resultarien amb gran aventatge per al coneixe¬ ment dels teixits del temps. Quan un se troba da¬ vant de gentil minia¬ tant tura, la donem ara amb que la fig. 21, foli 209 voltat i F'g- 17 modern (perquè la foliació del Missal acaba amb la plana 192) s'explica. Aquí tenim un àngel presentant, crec a no Sant Josep, una filacteria, en la qual bé's llegeix In Anuntiatione Beata Maria. El fons no es d'or, sinó blau. El sant va de tunica verda amb esclavina de castanya clara. Els braços de l'angel són de vermelló. Els limbes, d'or. Uri aspecte nou de colorit, que, unit amb els rínxols del cabell i barba, ens fa pensar en una altra mà. Noti-s lo que ja havem dit, que aquesta miniatura s'escau fóra de la foliació del Missal, en fulls afegits. L'Anunciació la tenim (fig. 22, foli 114) dintre del cos del Missal, en el foli 114. Mereix notar-se que'l limbe de la Verge es blau, i de vermelló el de l'angel. Aquest portad vestit de castanya, el mantell'de blau i les ales de color verd; colors que'l miniaturista va així mateix emplear per a donar de blau el vestit de la Verge i de castanya '1 seu mantell. Si volem acabar amb les de la Verge, encara podem escenes citar YAscensió del Senyor (fig. 23, foli 60) i la de la Mort de la. Verge. 24, foli 140). Aquesta ultima es interessant pel seu colorit i factura. El llit de la Verge es blanc, i els plecs estan LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES^ — LA MINIATURA yS, perfiláis de negre; però "1 seu bombat, sense mo¬ delar, està tacat per tons blancs i grisos áense esfumar, no resultant secs per raó de la llur to¬ nalitat. La Verge va vestida de color de xecolata ver- mellosa. Crist porta d vestit com la seva mare, i mantell blau. La manera de tractar el llit ens ensenya que, si'l miniaturis¬ ta pinta arreu els vestits d'un sol color unit, marcant els plecs per Unies negres, no es que no fos ca¬ paç de fer-ho amb més art, sinó que's con¬ formava "àmb una manera de Fig. i8 pintar i minia- turar tradicio¬ simplificava la feina. nal, que, després de tot, li Fem notar s'entengui això peíquè no que tenim en la miniatura pintada pels miniaturistes (que quan feien miniatures els pintors murals o de retaule ja era altra cosa) tot l'art de la pintura. Aquesta, ont l'hauriem vista hauria sigut en les grans miniatures del cànon; però aques¬ tes foren plagiades. Finalment, dintre de l'ordre de representacions fins ara examinades, hem de fer notar la composició de la miniatura (fig. 25, foli 50) quems dóna La Resurrecció, presentant-nos l'angel amb palma verda rebent a.lés Maries i mostfant-los el sepulcre obert i buit. Aquí l'incongrûencia està en donar-nos, dormint encara al peu del sepulcre,- els soldats que"! guardaven, vestits i encaputxats de malla. - ■ 76 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA No es de rebutjar palesament la composició d'aquesta minia¬ tura: dintre de l'epoca es ben entesa, i en una gran composi¬ ció hauria sigut de bon efecte. Anem ara a veure unes quantes composi¬ cions que's troben en els oficis de certs sants. Mai ha oblidat l'Igle- sia al Proto-martre. La representació de la seva mort o martiri es anti- quissima, i en el Missal de Sant Cugat la tenim al foli lor (fig. 26.) No "S recomana cer¬ per res la com¬ tament posició d'aquesta miniatura; emperò hi ha una recerca en el colo¬ rir. El sant, que no porta '1 seu vestit de diaca amb el qual se*l sol representar, sinó una tunica de color de xecolata vermellosa, té'l fons del seu limbe pintat de vermelló. Els seus matadors van: el del mig, de brusa del color del vestit del Proto-martre; els dels seus costats les porten verda l'un i de vermelló l'altre: colors vius, llampants, que encara ho són més que del natural per ressaltar so¬ bre un fons d'or. El martiri delpatró del con¬ vent de Sant Cugat està inclòs dintre d'una B de B(eati). Aquí "1 miniaturista "i posà molta més atenció que en l'anterior, i tenia per què fer-ho (fig. 27, foli 131.) Després de tot lo que hem dit per a fixar l'edat del Missal, es clar que no es de menysprear el dato de presentar-se "1 magistrat, qui, sentat en el seu tribunal LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. — LA MINIATURA 77 dóna l'ordre d'execució del sant dintre d'un arc d'estil romànic, d'arc rodó; lo que de segur no hauria fet l'artista si hagués tin¬ gut por de cen¬ sura per trohar- nos ja dintre de l'epoca gòtica. Quan les encara antigues formes arquitectòniques se guardaven, no s'havia d'estar lluny de les se¬ ves acaballes, puix s'entén que no podem veure aquí res d'erudi¬ ció arqueològica, en la qual mai entraren els ar- Fig. 21 tistes mig-evals. protessó (fig. 28, Il·lustra la festa del dia de Tots-sants una foli 155) pintada dintre de VO(nium Sanctorum), presidida pel papa, qui va en mií de dos bisbes. Encara que presideixi "I papa, seven d'una festa que "S tracta nostra, els per quant gonfanons porten les ar¬ mes de la nostra ciutat o deCatalunya, la creu roja sobre blanc. Ara no sé dir res del per què surten de la casa del fons aquells diables negres ti¬ rant-se per les finestres com sortint del foc, puix estan pintades de vermelló. Com dato indumentari, mereix 78 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA nòtar-se la tiara cónica i els vestits dels gonfanoners, els quals vail l'ùn de xecoláta vermellós i l'altre de verd, EL fous sem- pre d'or. Finalment, tenim dintre d'una B un Sant Miquel sobre fons d'or amb vestit ver¬ mell, mantell blau i ales de lila (fig. 29), i un Sant Martí (fig. 30), que, enca¬ ra sigueu de l'estil del que Missal, per venir fóra de la seva paginació i esser d'un dibuix més baix, ens sem¬ bla que bé podrien atribuir- se a una altra mà. Cap de les miniatures que acabem de veure són de citar com obres d'art; cap d'elles se pot posaral costat, no de lo feia que's a l'extranger, sinó de lo que s'havia fet entre nosaltres. Després, de les meravelloses miniatures de la Bíblia de Lleida, semblava que, passant per 1 entremig mestre Raimond, havíem ja, en el nou segle, de fer altra cosa ; i si bé aquesta, com ara fer, veurem, se va lo que podíem ni de¬ no es víem esperar. Però... què hi farem?... per modestes Fig. 24 que siguin les miniatures del Missal de Sant Cugat, i podien quedar arreconades quan sols per elles podem venir en coneixement de lo qUe aquí podiem fe-n LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. — LA MINIATURA 8l en la gran pinturaal fresc o en taula? No perquè tot lo nostre hagi d'interessar-nos hem de veure amb bons ulls l'obra del minia¬ turista de Sant Cugat: an ella ens hi porta no lo que hi ha, si¬ nó lo que'ns re¬ flecta lo que po¬ dien fer els pin¬ tors donats al gran art. Que haig de reputar el Missal com nostre, que¬ da dit i, si no m'e¬ quivoco, fixat per raó dels enqua¬ Fig. 26 draments de les miniatures. Ara acabem de veure la commemoració pictòrica de la festivitat de Sant Cugat, sant que tal vegada sols entre nosaltres ha sigut figurat; de ma¬ nera que per aquesta raó no'ns pot restar dubte de trobar-nos davant d'una obra catalana. La part ornamental, o siguen O les lletres d'a- dornament, tenen inte¬ rès per a l'estudi del nos¬ tre art romànic. Res, en les que anem a veure, ens traeix l'influencia de l'art gòtic; més ¡que lluny que'ns trobem de l'art ornamental de la F'g' 27 Biblia de Lleida! Es lo propri d'un estil, quan desmereix/ que la seva obra s'empetiteixi, 82 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA i per igual la sevâ execució "ns mosr tri el seu desme- rit. La I(figura 31) que'ns dóna un nunci publi¬ cant indulgen¬ cies, es Tunica no¬ ta que trobem en el Missal, on la figura humana "s lliga amb Torna- mentació. Es veri- Fig. 28 " ■ . tat, com se veu per la fig. 32, que un reptil ens-e surt amb cap humà; més no té aquí la figura Timportancia que ció, una influencia del nou gòtic, art que mai fou parti¬ dari de tal maridat¬ ge? Jo diria que sí si trobéssim en les altres lletres algun indici del nou art, ' . I alguna mostra de la seva nova flora. i— La S de la figu- rig, 29 ra 3 3 es, sens dubte, dintre de les grans inicials, la més notable considerada en relació LA PINTUKA ABANS DE PEDBALBES. — LA MINIATURA 83 amb l'estil decoratiu i artistic del Missal, i la més apta per a fer-nos veure la seva unitat, al' temps querns mostra l'origen de les lletres pro¬ pries del segle XIV, d'aquelles lletres filigrana- des aiub cent cames en tots sentits. Aquí les veiem clares, aquestes irradiacions caligrafiques del segle XIV en el seu origen macices, com he dit, èn opinió meva, treballades en fusta. No hi ha més qüe reduii'-les a fils, i entrebancar-les i radiar-les arreu, per a quems-e surtin les belles inicials roges i blaves de la caligrafia de la segona meitat del trescents. En les lletres menors l'invenció no es gran cosa; més aquestes donen, així mateix, raó ens del ple dels ulls de les inicials de l'epoca gòtica, perquè fins la monotonia que ara trobem surt més en¬ davant (figs. 34 i 35). Però, amb tot i això, mereixen estimar-se aquestes majuscules per esser rares dintre de nos¬ altres i trobar-nos conservant un siste¬ ma decoratiu durant tant llarga tongada de temps. Respecte de llurs factura i color, hem de dir que'l treball no té tota aquella precisió i justesa propria del minia¬ turista. Noms tro¬ bem davant d'un Fig. 30 treball pictòric com aviat veurem, per quant tal volta "1 miniaturista no era el que un pintor al fresc i en taula tant fet o de tanta categoria; però lo que sí que, pel treball de pinzell que revelen els enquadraments. 84 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA això es,pels tocs impressionistes d'efecte a distancia, no's pot dubtar que li era, an el miniaturista, fàcil el dibuix de figura i la composició pictòrica. EN FERRER BASSA I EN ROMEU DES POAL Un gran nom apareix, a l'historia de la pintura mig-eval catalana, l'any 1333: el den Ferrer Bassa, cap i mestre de l'escola catalana trescentis- ta. En ell hi hem de re- gonèixer el mestre i funda¬ dor; en ell hem d'estimar l'home que, rompent els antics motllos, ens en dóna de nous, fins anant-los a cercar a l'extranger, a la nació mare de les belles arts mediterrànies. ¡Quant no es de sentir que tractant-se de tant home, d'un gran home per a nosaltres tant Fig. 32 gloriós, encara que fins avui desconegut, sapiguem tant poc de la seva vida i no tant gran cosa com voldriem saber de la seva obra ! L'home que en l'any 1333 mereixia del seu rei, l'Alfons IV, que li encarregués l'iluminació dels Usatges de Barcelona i Costums de Catalunya, havia d'esser un home de reputació ja feta, un miniaturista de primera força; en un mot, el primer miniaturista del nostre temps. Però, d'aquest miniaturista, ¿ne coneixem altra cosa que l'ordre de treball del rei d'Aragó? Aquesta diu: «Alfonsus Deigracia rex Aragonum, Yalencie, Sardinie et Corsice, Barchinone, fideli suo Petro Augustini tenenti comes locum thesaurarii nostri, salutem et graciam. Cum dilectus consiliarius noster Raimundus Vinaderii LA PINTURA ABANS DE PEDBALBES.—LA MINIATURA 85 legum doctor fecerit nobis fieri quendam librum in quo sunt scripti Usatici Barchinone et Consuetudines Cathalonie, quem quidam librum depingi volumus estorialiter per Ferrarium Bassa pictorem, qui )am ipsum incepit depingere, ideo vobis dicimus et expres¬ se mandamus quatenus conveniatis vos cum dicto Ferrario, et faciatis cum ipso ut dictum librum nobis quam cicius poterit depingat, solvendo sibi id quod pro precio dicte depinccionis cum eo coveneritis. Et hoc nuliatenus diffe- ratis. Datum in Montealbo .v. idus Augusti anno Domini .mcccxxx. tercio sub nostro sigillo secreto»'. Fig. 33 Que'l treball encarregat an en Ferrer Bassa "1 va complir, ho sabem per un altre document també con¬ servat en el nostre Arxiu na¬ cional o de la Corona d'Ara¬ gó, que no es sinó l'ordre de pagament de doscents sous per dit treball, donada pel rei al trobar-se a Terol el dia 15 de Febrer de l'any 1334', Dels documents citats no resulta sinó que, en 1333, al 9 d'Agost, se trobava ja pintant, en Ferrer Bassa, o historiant, com allavores se deia, els, Usatges de Barcelona i Costums de Cata¬ lunya; que'l rei donava pressa per a que aquest treball s'acabés; i que per tot l'any hagué de pendre fi, ja que'l 15 de Febrer de l'any 1334 se li pagava. Tot lo que podem dir deu Ferrer Bassa, 1) Rubio i Lluch: Documents per l'historia de la ciiltura catalana (Barcelo¬ na, 1908), L LXXXVIII. 2) Obra i lloc citats. 86 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA d'abans de 1333, queda dit; i tot lo que podrem dir de després d'aquest any no'ns dirà .res en quant als anys desconeguts. Un dia vaig creure que havia trobat èn Ferrer Bassa per l'any 1315; més vingué després en Tramoyeres donant-nos a conèixer el ¿ver nom del pintor valencià dit JaComat, que no es altre que'l de Jaume Baso; i es clar que, desde aquest mo- rhent i per tractar-se d'un gloriós nom històric de la nostra pintura, no havia de creure que'l Ferrer de Baço del document que veurem po¬ gués esser el del nostre mi¬ niaturista. De no esser així, i tenint compte la con¬ en cordancia de nom i de pré¬ nom, d'esser el de Ferrer un nom com propri molt poc usat i conegut, tant que fins crec que puc dir que no tinc coneixement de sem¬ blant Sant Ferrer, hauria entès que'ns trobàvem da¬ i-'g- 34 vant d'un nom mal escrit. Ja que tenim un Baso conegut a Catalunya, i dels Baso valencians sab, fóra d'haver-se dit, res se el pare den Jacomart, Jaume, no creiem convenient deixar amagat dit document, tingui encara que no res amb aquest llibre; que veure document per altra part curiós, perquè, si ja'u es que'l Ferrer de Baso, ciutadà de Tortosa, ha¬ gués violat no més poc que tres noies .(delictes pels quals, en lloc de castigar-lo, se'l perdonava), es t " encara més curiós que'l perdó l'otorgués el rei a instancies de la seva muller, la reina; quan per esser dóna sembla que hauria, al contrari, hagut d'esser per a en Ferrer Baso una altra Fricka. Més altres temps altres costums. LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. LA MINIATURA 87 «Nos Jacobus & ad preces et instanciám Illustris domine Marie Regine Aragonum consortis nostre, cum presenti carta nostra remitimos ac relaxamus vobis Ferrario de Baço, civis Der- tuse, omnem actionem, petitionem et demandam et omnem penam criminalem et civilem et aliam quamlibet, quam contra vos seu bona vestra, possemus prq- ponere seu movere, aut vobis infligere ratione quorumcunque excessum per vos comissorum, seu de quibus inculpatus fueritis, quod eos comi- sentis, antequam civitas Dertuse, ad posse et ma- nus nostras deven isset, et racione etiam criminis, de quo inculpatus fuistis, videlicet, quod violen¬ ter rem habueratis, cum Antonia filia dena Ba¬ llestera, et Marina filia Bonanati ça Marina, et cum Facona filia furne- rii Raymundi de Sancto Miniato. Ita quod ratio¬ ne excessus et crimi- num predictorum, sive in eis culpabilis sitis, sive non, decetero non possit per nos, seu ofii- Fig. 35 ciales nostros petitio ali- qua fieri seu demanda, immo sitis inde penitus absolutus vobis tamen faciente querelantibus de vobis super predictis civiliter, justitie complementum. Et solvente expensas, per oficiales nostros factas in perseguendo vos, ratione excessum predictorum. Man¬ dantes universis et sigulis officialibus nostris presentibus el futu- ris, quod huiusmodi remissionem nostram firmam liabeant et observent, ac faciant inviolabiliter observan, et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione. In cuius rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro apendicio jussimus sigillare. Datum Terraclione .iiii. nonas Marcii anno Domini .in°.ccc°.xv°.—Fernando de Bastida mandato dominis Regis.» i) Arxiu de Ib Corona d'Aragó, rag. 212, foli 112. 88 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Més, sitenim conegut en Ferrer Bassa a l'any 1315, ¿el no tenim conegut al 19 de Febrer de l'any 1320? Aquesta vegada sí que'm trobo davant d'un Ferrer Bassa, d'un Ferrer Bassa de Cesguioles, d'un home que porta 'Is matei¬ xos nom i prénom que'l del nostre miniaturista, però del qual no podem donar per cert que'u siga, ja que en el docuiuent no se'l nomena pintor. Això es ben estrany; ja que essent coiuií que's dongui dels homes grans i petits dels temps mitjos raó de la llur classe social ara lo ma¬ teix en quant a dit Ferrer Baso que en quant a aquest Ferrer Basa se'ns fim els documents muts sobre la llur con¬ dició social. Diu aquest nou document: «Jacobus & Dilectis et íEdelibus oíEcialibus nostris Cathalonie ad quos pervenerint &. Noveritus nos çoncessime gratiose Ffer- presentes rario Bassa de Cesguynoles spacium seu mensium ad venden- dum bona sua que liabet in dicto loco de Sesgunyoles et in villa Francha et aliis locis convicinis non obstante sentencia per quam exul factus est, per sententiam dilecti consiliari nostri Bernardi de Fonollario gerentis vices procuratoris in Cathalonia pro Ínclito infante Alfonso karissimo prifnogeníto nostro, qui menses incipiant post .decem. dies a data presentium numerando, et quod finitis ipsis mensibus habeat octo dies exeundi finis Cathalonie. Ita quod infra dictum tempus possit stare salvus et securus cum bonis suis ac etiam redire dicta sententiam in aliquo non obstante. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus banc concessionis nostre gratiam juxta prescriptam observetis et facialis inviolabiliter observan. Datum Valencia .xi°. kalendas Mardi anno Domini .M.ccc°.xx°»k La causa, el greu delicte comès per en Ferrer Bassa no he i) Arxiu de la Corona d'Aragó, reg» 219, foli 40. LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. — LA MINIATURA 89 "conseguir coneixe-1; més, si·l veiem amb tota salvetat per a poder vendre'ls seus béns situats a Sant Martí Sasgaioles i a tVilafranca quan, la pena imposada portava aparellada la confis- cacio, hem de ci'eure que'l seu delicte" era d'aquells que més dejorn o més tard se perdonen: d'haver-se trac¬ tat den Ferrer Baso, hauria cregut en un cas de reincidencia-. Desconegut el delicte i coneguda la gracia, no crec que, essent-ne ignocent el nostre minia¬ turista, ne porti gran dany la seva memoria si admetem que no siga al¬ tre que'l Ferrer Bassa de Sant Martí de Sasgaioles. Fos la que fos la causa del seu exil, si's tracta del pin¬ tor, ¿qui no'Ds diu que, una vegada fóra del regne, no se n'anés a parar a Avi¬ nyó, on, trobant-se amb - un moviment d'art, per a ell desconegut, amb motiu de la construcció del Palau dels Papes, no li entressin - d'anar a les seves ganes fonts per a sadollar-se de les llurs aig'ües, per a lo qual demanà i obtingué d permís degut per a realitzar la seva fortuna? Aixó no es més que una hipòtesi, i, si's vol, una suposició molt prima; peró quan ens trobarem davant de l'obra autentica, documentada, den Ferrer Bassa a Pedralbes; quan allí veurem un home pintant com no hauria pogut fer-ho sense anar a Sena; quan ens troba¬ rem davant d'un català fill natural de l'escola senesa; es clar que'ns preguntarem : « i doncs, ¿ quan hi va anar, en Ferrer Bassa, a Sena? quan fou que.trabà coneixement amb en Simó Martino?»; I, si per abans de veure-1 a Pedralbes, hi hagués motiu de veure-f miniaturant, historiant llibres, l'any 1333, déu anys abans de trobar-lo pintant a Pedralbes, ¿no tindríem una presumpció certa de que pogué esser l'home exilât de la seva patria qui tragué de 90 LA PINTURA MIG-BVAL CATALANA la sevadesgracia profit per a! seu perdó, honra per al séu nom i glòria per a la seva patria? Sabem quin va esser l'encarrec qüe féu an en Ferrer Bassa, en 1333, el rei d'Aragó; i,'com se pot pensar, jo no he perdut temps ni he deixat de registrar tots els recons on s'haguessin pogut conservar els Usatges de Barcelona i Costums de Catalunya per ell historiats. No"ls hem trobat. La meva recerca "m va portar a Palma de Mallorca; i allà, a l'Arxiu general històric de Mallor¬ ca, se troba un llibre, el més antic per cert, del qual digué en Quadrado: «cual no lo posée igual ningún archivo de España, es el que empezó á escribir en 1334, por orden de los jurados, con riquísimas orlas y preciosas iniciales. Romeo des Poal, presbítero, oriundo de Manresa, retratado al pie de la magnífica miniatura que representa la coronación real y otorgamiento de privilegios; contiene los expedidos por los cuatro reyes de Mallorca, en latín la primera parte, la segunda en versión catalana (núm. i). Entre una y otrahállanse los Usatges de la Cort de Barcelona, compilados en el siglo XI por el conde Ramón Berenguer el Viejo. »' En Quadrado, descrivint el per ell incomparable Llibre dels privilegis de Mallorca, diu: «Al talento del artista, claro está, débese la incomparable belleza del trabajo; pero, sin la profusión generosa de los que lo encargaron y retribuyeron, mal hubiera podido aquél desplegar las brillantes galas de su fantasía. Se conoce que nada se le escatimó: ni la mejor vitela, ni las más inalterables tintas, ni el oro más acendrado, ni los más finos y vividos colores, si es que se le suministraban, ó que nada se le bajaría del precio total de la obra si es que corrían de cuenta del copista los materiales. Dicha fué que acertaran á encontrar resi¬ dente en la isla según parece, aunque oriundo de fuera, un calígrafo y miniaturista tan aventajado como el más hábil que hubiesen podido llamar del continente, para realizar sus altas aspiraciones,—les deis jurats de l'any 1334, de fér dita compilació i Llibre — y que éste á la vez se penetrara como el que más, no ya de la importancia, sino de la elévación de su contenido. A ratos, prescindiendo del contexto del códice, cuya natu- i) duADRADo: Privilegios y franquiciaLde Mallorca (Palma de Mallorca, 1894), IX» LIa:m. IIVol. MPCiiangtt-uelrvnaal La i-»T«rji^íü#Wîy ^1 ! lïr» Palm) (RMAMdaderadhlxioslitlsoecurc, PGMdPaaaulloe—ümríc. ridvleeglss d'E. Clixé Llibre IPortad la pintupa asans de pedralbes. — la miniatura ^i raleza permite fijar su fecha, y. de todo otro dato positivo, y lan¬ zándome, á merced de artísticas'conjeturas, á resolver el arduo problema de descifrarla por la mera inspección de sus caracteres y labores, siéntome fluctuar ante opuestos indicios que la^ presen¬ tan, ora más lejana de lo que es en realidad, ora generalmente más próxima por su adelantó y hasta por ciertos resabios de renacimiento^ Pero, dada aún la satisfacción de averiguar que tanto primor, tan admirablemente conservado, no data de fines del siglo XV, sino del primer tercio del XIV; aun evitadas las inconcebibles dudas y contiendas que hubieran nacido del andar á oscuras en cuestión de tiempo; siempre habrían quedado bastantes y de sobra res¬ pecto del autor, si era del reino, si catalán^ si francés, italiano ó flamenco, y el vacío del nombre dejara sentirse más cuanto más glorioso era el puesto qiie Se lé destinaba; Ahora (¡bendito sea Dios!), nada resta por ihdagár-: nombre, apellido, clase, natura¬ leza, año, mes, día en que la obra se empezó; todo sale al encuentro del curioso lector, sin mediación de investigadores ni eruditos; y púr mano propia, y al parecer con plena conciencia del alcànce dé su revelación, entrégase á la publicidad Romeo des Poal, presbítero, oriundo de Manresa, año del Señor iyyq, à 22 de Se¬ tiembre. ' Al volver de la hoja, ,1a expectación queda con mucho superada el placer y asombro de lo que se contempla. Dentro por de un marco formado de relevadas molduras cruciformes que alter¬ nan con diez y seis escudos de rojas barras, asiéntase, bajo dosel de purísima escultura ojival y de un rico cortinaje de cuadros que lo cobija, la gallarda figura del joven monarca, el Conquistador sin duda, vestido de túnica azul y con manto abierto carmesí; y es de ver cómo resalta la serena majestad de su semblante sobre un i) « La nota, puesta detrás de algunas hojas de índice que bastarían ya para formar la reputación de cualquier otro códice, dice literalmente : « Iste liber factus de franquesiis et privilegiis datis et concessis seu aprobatis per dominos reges Aragon, et Majoric. om¬ nibus civibus et toti regno Majoric. fultinceptus per dominos cónsules et juratos civita- tis et tocius patriae Majoric. ad honorem seu utilitatem atque ad bonum regimen civitatis ac tocius regni supradicti Majoric. cnjus quidem libri scribendi fuit inceptor seu incoator sua propria manu Romeas des Poal, presbiter, oriundas de Mandresa, quod fuit actum anno Domini millesimo trecentestimo tricésimo quarto, décimo kls. cctobris. 92 LA PINTARA MIG-EVAL CATALANA fondo azul sembrado de estrellas, y corno brilla la'corona qtig colocan en su cabeza dos án'geles, mientras otros dos, más arriba,- acompañan la escena con los dulces acordes del violin y de la guita¬ rra; En su izquierda empuña el rey por cetro una delgada cruz, y posa su derecha sobre el libro que le presenta un obispo con capisayo azul y baja mitra, sutil, oblongo como las figuras góticas, al frente del clero secular y regular que por detrás asoma. Al otro lado representan el brazo civil seis personas, quizá los seis jurados, con túnica y manto, y extraña toca en la cabeza del delantero. El dibujo, relativamente á la época, correcto, expresi¬ vas al par que apacibles las actitudes, armoniosos los colores, suavísimas las tintas, admirablemente entendidos los pliegues, sobre todo los del manto real y del paño la silla del que cubre trono. Al pie del cuadro reservóse su puesto el artista, retratándose en traje que ju:(go de clérigo á pesar de su corte monacal, pues la cogulla no era entonces privativa de los, religiosos, de color entre amora¬ tado y ceniciento, delante de su pupitre hueco lleno de volúmenes y escribiendo en un pliego suelto estas notables palabras: «Benedicat dominus regem Jacobum illustrem qui eripuit ab inimicis, Ronieus Poal scriptor.» De allí en adelante sucédense á cada página sin tregua, pero sin desmayo, las sensaciones y sorpresas. Miden las hojas 38 y medio centímetros de alto por 27 y medio de anchura, y en el centro campean las planas á dos columnas y 28 lineas, de 24 centímetros y medio por 17 y medio. El cuerpo de las letras, compactas bien que claras, es de medio centímetro. Bastaríales por ornato, á falta de oro, su plástica regularidad y su negrísimo realce como si estuvieran aún humedecidas: ¿qué será cuando casi á cada hoja alternan con las de los títulos de vivísimo encarnado, y brillan en cada una de ellas, una ó más iniciales dibujadas sobre gruesa plancha de oro con troncos y flores y matizadas conchas,- de las cuales parten, subiendo y bajando hasta el extremo de la plana, vistosos tallos que la cierran con exquisitas ramas y genti¬ les volutas y dividen sus dos columnas rematando en preciosos colgantes? No para aquí la fecunda inventiva del artífice, que apenas una vez entre mil se reproduce, y rara es la página donde no luzca su primor en la figura, presentando dentro de la N del LIIa:m Vol. MPCiinagtt-uelrvaanl La d'E. Clixé Palm) (MAMaddhlariosxletoecurc, PGMdPaaaulloe—msríc. Rridvdeleegilsss Llibre IPortad R?í#S", s·-'·'tríàfeíi.!, .. ^ tí'-\ Í-' . " ■ ■■■tórí.ía-i^íisa 5' 7^- 7. ■ ^'«í ■¡VA.-. ■yV KL^^":Vr';í':ía:S^Í-»á| *iPÍ«ÍTÍ^:;»j.Wv^íí ?«,, ■■%"?'•" ?' ►*? P' ^■9 ' ' i í* íi^i \'- , % 65^.-:• -ís Tr —.ïvS-ï*. - u cv^iaEajT'^'^"'J-'ív ^VÍ:;. :^x-'··:'c'tfí«^;:·2 ^ ^ r^%ï/ "f''> i ^¡i^·^^^■:f -.' ■^í¿ iHimiiuiiiiMH'""'"""'""""" I mtm i|no9 Cîi )aaiu:,p^ \i\mm XCDllW ú^jtviiuUonís'^w aiil.uhu ■^ ilra'om Fig. 58. — El rei Jaume II de Mallorca LA PINTURA ABANS, DE PEDRALBES. — LA MINIATURA QS Hoverint, que es la inicial más común de los privilegios, hermosas testas, que parecen más de reinas quede reyes, contra la inten¬ ción del pintor seguramente, pero conforme con'el espíritu de la época, que apenas comprendía otra bellèza que la femenil; y, sin embargo, en medio de la inefable dulzura que á las más caracte¬ riza, señálanse algunas por su decisión y firméza, secundando la conminadora expresión del dedo levantado que presenta obe¬ diencia. A veces también se les representa eñ figuras enteras de pie, ora en su quietud imponente, ora en dramática postura; á veces sentados en trípodes de antigua forma, en el acto de otorgar sus concesiones á los jurados revestidos con la gramalla; así apa¬ recen en su respectivo lugar Jaime II, todavía mozo (fig. 38); San¬ cho, ya en edad viril, con cerrada barba; y muy mancebo el malo¬ grado Jaime III, dentro de un nicho de arco de herradura (fig. 39). Hay, además, imágenes de infantes, que se distinguen con no usar corona; los hay de soberanos extranjeros, como Fernan¬ do IV de Castilla, grueso, lacio de barba y de cabellos; un hombre de armas, con las quinas de Portugal, designa al infante D. Pedro, señor de la isla. Las palabras in Cristi nomine, con que empieza un documento, evocan la efigie misma del Salvador. A la cabeza de un breve de Inocencio IV osténtase elpontífice con su púrpura y su palio y su cónica tiara de una sola corona toda¬ vía; al frente de otro de Juan XXII, se le representa simbólica¬ mente en una águila, plegadas las alas, pero con una veneranda testa y una revuelta barba y unos expresivos ojos, dignos del pincel de Miguel Angel. Los Usatges de Barcelona, cuyas colum¬ nas centellean salpicadas con las iniciales de sus cortos artículos^ van precedidos de las graves figuras del conde Berenguer el Viejo y de la condesa Almodis, su consorte; dignos de estudio por el traje y el tocado, y de admiración por el plegado de las ropas. Dragones, centauros, esfinges y toda suerte de monstruos; cigüeñas que entrelazan airosamente sus cuellos, grullas, avestru¬ ces y variedad de pájaros de pintado plumaje; tiesas águilas coro¬ nadas, de singular majestad, y á veces alas desplegadas, opri¬ miendo los lomos de un león; leones rampantes, zorras malignas, procaces monos, riñas de gallos, y basta un enorme caracol amenazando á un loro: ningún objeto del reino animal falta allí 96 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA para formar competencia con la florida -y exuberante pompa del •vegetal. Mézclanse escenas de la vida humana, duelos á espada, luchas cuerpo á cuerpo, danzas de figuritas desnudas enlazadas por las manos, con fantásticos caprichos de un hombre medio perro, tocando la gaita, acosado por otro medio pez, con larga bocina; de un jinete perseguido lanza en ristre por un mono, á •su vez hurgado por un avestruz; de tañedores de trompeta mon¬ tados en ligeras hojas. Pero las obras de arte se describen mal con palabras: la más elocuente pluma no suple el más rudo lápiz para dar idea dé la traza; y, si es dado á un lápiz experto hacer sentir la gracia dé las líneas, .no así la brillantez del colorido ni la delicadeza de los ■matices. Podrá el cromo reproducirlos, más no hará patente ni creible apenas la perfecta conservación del original, que es lo que más sorprende. Á éste, empero, yo no lo llamo obra, sino código del arte : tanto es lo que en él hay que estudiar página por pági¬ na, inicial por inicial, detalle por detalle. El buen manresano, al reunir'y preservar del olvido los fueros y libertades de su patria adoptiva, establecía y desarrollaba en la iluminación de su manus¬ crito, sin darse cuenta de ello seguramente, principios y leyes del más puro y elegante estilo, tan fundamentales y permanentes, que, arrancando de la románica gravedad y del orientalismo bizantino, vienen á darse la mano, al través de los tres siglos que dominó la. ojiva, mediante transiciones y cambios inservibles, como el gentil renacimiento. En tan dilatado período y tan fecundo en transformaciones, su tipo peculiar, con ser tan marcado y constante, se aviene con todos los géneros y de todos participa, sin admitir mescolanzas y sin someterse á exclusivismos. Romeó des Ppal dejó á los artistasrun repertorio inagotable para ser con¬ sultado con fruto en cualquier época; y su nombre, de hOy más glorioso, merece formar paralelo con el de Pedro Morey ó quien quiera fuese el jefe de las obras del portal del Mirador en nuestra catedral á fines deb propio siglo XEV, puesto que el trabajo, del miniaturista, más deleznable de suyo, pero más resguardado que el del escultor, rivaliza en primor y abundancia y se anticipa en tiempo al que perenne vive en la dócil piedra. ¿Es todo de luano de Des Poal el precioso códice? En la la pintura abans de pedralbes. la miniatura 97 escritura no se nota deficiencia, pero sí en la ornamentación de la segunda mitad del libro. Al frente de la versión vulgar de los documentos existe otra lámina del mismo tamaño y del mismo asunto que la primera, excelente, admirable por si mientras no se las compara, 3^ aun en las figuras, asi del rey como de los pró¬ ceros eclesiásticos y seglares, no sostiene mal la competencia; pero en el aparato y accesorios se queda sumamente atrás, reem¬ plazados el rico dosel y el magnifico trono por una especie de confesionario de madera blanca, cuyas fibras se muestran al natu¬ ral; los cuatro ángeles se mantienen pasivos, aumentan en pro¬ porciones los dos grupos, añadiéndose al del clero un cardenal; desentónase la suave armonía de los colores, y pierde mucho de su mística serenidad el cuadro. Figuras aparecen rarísima vez en las hojas sucesivas, sólo para representar, al principio de cada reinado, la concesión general de privilegios, y aun esas, tomando anchas y obesas formas, parecen retroceder al periodo bizantino; de aquellos bustos encantadores encerrados en las iniciales, no se repite sino uno; a las N del noverint reemplazan en mayoría las S del sapian, y, aunque resplandecientes de oro y preñadas de conchas y flores, decrecen por lo general en variedad y gentileza; vuélvense algo más gruesos los tallos y algo más pesados y rígidos los follajes; los flnisimos esmaltes, los microscópicos dibujos, se enrarecen; las grotescas y retozonas fantasías se disipan por completo. ¿Es que las facultades del eminente artista envejecie¬ ron? ¿Es que, por fallecimiento ó por otra causa, hubo de susti¬ tuirle algrin discípulo, aventajado, sí, pero de menos relevantes dotes? La nota puesta al principio del manuscrito dice sólo, y no podía decir más, que Des Poal fué su iniciador: para averiguar si fué su autor único ó si tuvo continuadores, falta al fin otra nota que lo declare. Ignórase, por otra parte, la fecha de su conclu¬ sión, y carecemos de datos que permitan calcular el tiempo que hubo de emplearse en esta prolija tarea. Una observación ocurre, y es que la compilación no con¬ tiene orden ni privilegio alguno, no digo ya de Pedro IV, pero ni aun de Alfonso III, quien, posesionado de Mallorca desde 1286 á 1291, los expidió en bastante número, según consta por otros registros: diríase que excluye todo elemento que no sea el 13 98 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA legítimo mallorquín; y que, si bien admite franquicias de sobera¬ nos extranjeros, en calidad de tales, en favor de la isla, no em¬ pero autoritad de quien pretenda señorearla en perjuicio de sus reyes naturales. Si á tal pensamiento obedeció el criterio de los coleccionadores, debieron guardarse muy bien, no sólo de mani¬ festarlo, mas ni siquiera de dejarlo adivinar bajo un gobierno tan receloso y duro como el que acabó con la autonomía del reino insular. Atenidos á esta indicación, habríamos de suponer, contra lo advertido algunas páginas atrás, que dicha copia fué terminada antes del allanamiento, por no decir conquista, de Mallorca por el monarca aragonés; mas, si bien se considera, hallo tantas veces reproducido en tiempos posteriores y muy inmediatos,, nada menos que por otros cuatro códices distintos, ya sea en la versión vulgar, ya también en la latina, este que me atrevería á llamar Génesis entre nuestros venerandos libros; hállele tan inva¬ riablemente modelado, encabezando en latín el mismo repertorio intitulado de Sant Pere como en catalán el de Rosselló viejo,, entrambos del propio siglo XIV; que no me atrevo á dar signifi¬ cado político á la comisión expresada, ni á fundar sobre ella razo¬ nable conjetura de relación ó coincidencia entre el final del traslado y el fin de la dinastía. Lo que parece haberse extinguido al propio tietnpo entre nosotros, es la buena escuela de ilumina¬ dores y miniaturistas, pues en los demás códices de la propia centuria, á pesar del esmero y tamaño de la letra, no se encuen¬ tra, sino de muy lejos en el de Corts generals^ ornato que recuerde los primores del buen Romeo.»' He copiat tot lo dit per en Quadrado per esser molta la seva autoritat i per tenir-se, a l'illa germana, com cosa indubitable tots els grans merits i elogis fets del Llibre de privilegis de Mallorca. Amb raó féu ressaltar en Quadrado l'importancia artística del mateix; no hi ha que veure sinó "1 lloc que ocupa en aquest meu. llibre per a compendre que es una fita capital del nostre art. Es una imatge de fins aont haviem arribat abans de Pedralbes; i va sense dir que, considerada la grandaria de les miniatures, no podem dub¬ tar que'l seu autor era home per a reproduir-les en gran, ara en una i) Obra i lloc citats, XIX. LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. LA MINIATURA ^ 99 paret, ara en una taula. Aquest home, ¿era en Romeu des Poal o des Pou, com cregué en Quadrado? Recordi-s l'encarrec fet an Ferrer Bassa pel rei d'Aragón en Aquest havia de fer altra cosa que historiar els Usatges de Bar-r no celona y Costums de Catalunya que'l doctor Vinader feia escriuré per ordre del rei. Qui'ls escrigué? No's diu. Qui'ls lúiniaturà 0 historià? En Ferrer Bassa. La distinció, aqui, l'escrivent i el entre miniaturista ben clara. ¿Ho es menos per es al Llibre dels Privi¬ legis de Mallorca? Vegem-ho. ¿Se pot sostenir que'l capellà Romeu des Poal no féu més que escriure'l Llibre? Per què no 'u diu ell mateix? ¿No posa la figura deu Poal la mà allà ont acaba ell d'escriure Romeus Poal scriptor? Si en Poal n'hagués sigut ensems el miniaturista, ¿ell hauria deixat de fer-ho constar, quan tot el seu renom d'escriptor mai li havia de valer tant coni el de pintor? Jo no puc creure que l'escriptor s'estimés més qué l'artista. Se dirà: «I doncs, per què, l'artista que's donà a co¬ nèixer com escriptor en una obra seva, no se'ns donà a conèixer com artista?» Perquè 'Is dos són una mateixa persona. Crec què aquest es l'unie argument que's pot fer per a sostenir qne'l man- resà des Poal era un escriptor historiaire, escrivent miniaturista. Se'ns ha renovat, doncs, el cas que ja se'ns havia presentat per al miniaturista del Llibre dels feus. Però no negaré que l'argument que'm fa tenir an en Poal per miniaturista 'm convencés de Conèi¬ xer per aquell temps altres miniaturistes. No'ls tinc: en Caldeio es de l'any 1350, y en Gregori de l'any 1300. No tinc més que en Ferrer Bassa; però aquest no pogué historiar el Llibre dels privi¬ legis, perquè l'hauria dibuixat i pintat d'altra manera. El Llibre dels privilegis, lo més aviat s'acaba de pintar en 1340. En Qua¬ drado fa moltes cabòries per a fixar el temps en que va estar treballant-se en el Llibre, quan ell mateix ens dóna una data. Si eó el Llibre tenim, a foli 96 voltat, document LXXVII, una Carta de don Alfonso XI rey de Castella a son almirayl Alfonso Jofre de la roberia que feu de una nau de Malorques, e com d'aqui avant pusquen anar e venir sauls e segurs en les sues terres ah .Itirs mercaderies (Valladolid, j de Mayo de lyyy)»', es de tota evidencia que'l i) Ohra i lloc citats. 33. 100 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Llibre s'estava escrivint Maig de 1339; i com que'ns trobem, en per aquest temps, en el foli 96, es doncs ben cert que lo més jViat que's pot posar el terme áe\ Llibre es en l'any 1340. Em¬ però, al pas de lo que s'havia fet d'ençà de l'any 1334, no mo- vent-sen no's finiria fins al 1345. I, en aquest any, l'home que miniatura'1 codex dels Usatges de Barcelona i Costums de Cata¬ lunya, se trobava ja pintant dèsde l'any 1343 en el convent de Pedralbes. Ara, que én Ferrer Bassa es el pare espiritual del miniatu¬ rista del Llibre dels privilegis de Mallorca, això "m sembla quem probafem d'una manera completa. En Quadrado 's va tròbar, davant de les portades del Llibre de privilegis, amb una qüestió artística que no va poder resoldre pel seu desconeixement de l'historia de la pintura. Una de les majors desgracies que ha tingut la nostra historia pictòrica es la de que per a la pintura no estiguessin preparats els homes meri- tissims que escrigueren els Recuerdos y bellezas de España. Perquè ¿quants i quants monuments pictòrics no hauran desaparegut desde llur temps? Però ells no tenien ulls més que per a l'arqui¬ tectura, amb tot i haver escrit en Pi i Margall, qne completa "1 treball den Piferrer per a Catalunya, una Historia de la Pintura, en la qual se fan no pocs elogis de la miniatura. En Quadi'ado, doncs, no pogué veure clar quin era aqueix renacimiento que ell creia que enllumenava les dites portades. Són, en veritat, les gregues de la portada principal les que'l desmunten. De venir preparat per a parlar de pintura, ans al contrari, ens hauria dit que aqueixes gregues ens demostraven que encara cuejava l'art romànic, si bé, en veritat, l'art gòtic no les rebutja mai en absolut. A nosaltres no'ns poden dir altra cosa aquests motius ornamentals. En les pintures murals, per a enqua- drar-les, i en els nostres frontals, ens-e surten dites gregues fins a tant que, apoderant-sen l'art nou o romànic en el seu moment culminant, ens les fa, no linials a la grega, sinó florals, per medi de gentils branques. ¿Es el dibuix de les figures, i sobretot la composició, lo que li paregué an en Quadrado tenir un gust o regust de renaixement? ¡Qui sab si aquest efecte no era un rest de l'art del doscents, del qual Al·^A i.LER ; . i 'E A^^rANlCO I LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. ■—LA- MINIATURA IO3 tarit poc havem pogut dir, i encara en els dies dels Recuerdos y belle¬ zas de España, escampat per tot arreu del nostre antic reialme 1 Nou se li havia de presentar el tema dels angels rodejant el trono del rei Conqueridor! Aquest tema es evidentment un ripi, un ripi de les Madones italianes de fins del segle XIII i del XIV, rodejades d'angels fent-li musica o cantant-li lloances. També aqueix tema ens passà amb tota sa hermosura, i les nostres Mares-de-Déu de la llet ne sortiren ben engarlandades. El ripi es manifest per la seva colocado i per la seva inconveniencia. Què han de fer-hi, ni que hi tenen que veure, els angels, en els assumptes de les portades? Les cares d'aquests, i les llurs grans i enlairades ales: aquelles pels llurs ovals i llargs nassos, les ales pel llur moviment i barreja de colors; les figures totes per la llur alçaria, i el total pel llur colorit; ens revelen l'acció, l'influencia directa de les escoles ita¬ lianes, de la toscana, tal com pogué assimilar-se-la l'home que les va anar a estudiar i les va propagar amb les seves obres i pels seus deixebles. No es en Des Poal un senès com en Ferrer Bassa. Aquest, per virtut de la seva iniciació, n'hagué de ser per força un imi¬ tador; ell n'era un deixeble directe, dè l'escola senesa; i, a falta de la seva idealitat, ell se'n sortia per l'imitació o reproducció. Més els seus deixebles i els que no bo eren, més coneixedors del nou art de la pintura, pogueren mancar a l'escola, ara fos per esperit d'independencia, ara per falta d'assimilació. Vegi-s l'obra d'art den Ferrer Bassa, i es veurà demostrada la raó de lo que anem dient. En Quadrado digué bé: lo més important (jo diria lo unie que té importancia artistica) en el Llibre dels privilegis són les dugués portades. Això quedarà derñostrat per la reproducció que donem de les més grans i millors miniatures del IJibre. Per aquesta raó s'entreté en la llur descripció i agota les lloances, fins a caure en la més gran exageració. Emperò, si hagués parlat per boca d'un contemporani, bauriem trobat just tot lo que diu. Dintre de son temps, dintre del primer terç del nostre segle XIV, res de segur a Catalunya pogué valer més, exceptuant les obres den Ferrer Bassa, avui, desgraciadament, perdudes. Bé creiem que s'haurà fet atenció en que, així com s'encarrega an en Ferrer 104 : LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA ■Bassa, en 1333, historiar els Usatges de Barcelona i Costums de Catalunya, en 1334 se fa un encàrrec igual, diguem-ho així, an en Des Poal; puix que, mutatis mutandis, lo que ell havia d'histo¬ riar eren els Privilegis dels rep de Mallorca i els Usatges de Barce¬ lona. Si en Des Poal hagué d'historiar i escriure i codex dels privilegis, l'obra del pintor, com es ben sapigut, era sempre pos¬ terior a la de l'escriptor: d'aquí que tant sovint quedin en el codex els llocs de les miniatures en blanc i que s'hi donin mans dife¬ rents. L'obra den Ferrer Bassa, ¿tingué alguna influencia directa en la den Des Poal ? La distancia que va de la primera a la segona portada, ¿n'es un reflectament, d'aital influencia? Sempre dita diferencia n'es un indici clar, d'una nova corrent artística. Hem vist com, per a en Quadrado, era la segona portada inferior a la primera; i, encara que se li escapa que la seva inferiori¬ tat li surt de que «en el aparato y accesorios se queda sumamente atrás», també din que les figures, mentres «no se las compara», «no sostienen mal la competencia». I bé, per a mi resulta tot lo contrari:.artísticament considerada, la segona portada es molt superior a la primera. I dic «artísticament» perquè deixo a la primera "1 que'u sigui per la seva riquesa. Però la riquesa no es l'art. No hi ha més que donar una ullada a les nostres fototipies per a veure clara la raó de la superioritat de la segona portada. Totes i cada una de les cares de les figures estan molt més treba¬ llades, molt niés ombrejádes; totes tenen més expressió, més importancia; a l'agrupació hi ha moviment, vida. Vegi-s, a l'una i a l'altra, l'agrupament eclesiàstic. A la pri¬ mera portada, queda degollat, a prêtât, esquifit, sense aire: doncs, sense moviment. No hi ha més que una figura, el bisbe, vestit de blau amb mànigues blanques; i, el frare que omple "1 buid que deixa per la seva postura, va de lila. Per dalt de l'agrupament no hi surt ningú. Tot al revés a la segona portada. L'agrupament es cabal i espaiós. El bisbe porta la tunica blanca, amb mantell blau amb gires d'ocre baix. El monjo es un franciscà. El cardenal, ja se suposa, de porpra roja. Per dalt d'aquests tres surten altres caps, tots ben posats. El bisbe que a la primera portada presenta an el rei un llibre tancat, a la segona li ofereix obert per a rebre-li "1 jurament. El cardenal està en coloqui amb el frare. LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. LA MINIATURA 10/ Aquest està molt atent. Vegi-s, doncs, si són grans les diferencies de composició i color, sense oblidar els termes o plans en que, a la segona, vénen el bisbe i el cardenal. ¿ I de l'altre costat, de l'agrupament dels seglars ? Tot lo que hem dit respecte de la composició de l'agrupament del braç ecle¬ siàstic se pot donar aquí per repetit. I, en quant a l'avenç, no hi ha més que comparar les figures del capdavanter d'una i altra por¬ tada, en una i altra vestits de tunica blava i mantell de vermelló. Aquesta mateixa igualtat de colors se troba en el vestit del rei, qui porta tunica blava i mantell rosa; concordancies de color que, per sí soles, desvaneixen l'impressió de dugués mans que resulta per sí mateixa al primer cop d'ull, o siga quan no's nota el perquè de la llur diferenciació. Deixo dit que lo que hi ha entre una i altra portada es un avenç fet per l'artista historiaire del Llibre. Si per lo dit resulta gran l'avenç, aquest davant de les miniatures resulta encara més notable al trobar-nos amb la catifa de la segona portada, d'un verd de mar de poderosa tonalitat, un verd digne dels Bassanos; i això que la segona portada està bon xic deslluida, lo que no succeeix amb la primera. De l'enginy amb que està feta dita catifii, la fototipia 'n parlarà a tots els ulls artístics que la mirin. Hi ha un domini complet de la taca, una seguritat de toc que quasi 's diria impressionista. Ara vegi-s el fons de planxa d'or, el qual manca a la primera; i, per lo que hem dit del color, se podrà formar concepte de la seva tonalitat calenta, la qual pogué des¬ plaure an en Quadrado, aimant de lo fi i de lo esmortuit. En Quadrado, com hem vist, dit i repetit, no podia resistir la pobresa dels accessoris de la segona portada. El trono de la primera portada, pintat de verd amb clars blancs i fons blau amb roses d'or, es enlluernador i ric. En cambi, el de la segona por¬ tada es fet de fusta de vell pi melis; i dic vell per a marcar-ne "1 to de ocre torrat del pi. Verament hi ha perquè sorpendre-ns davant d'aquesta irregularitat. He dit, parlant de l'hermosissima figura del Seneca del dos- cents, que, a no ser per l'armari de pi melis vell, hauria costat ■deixar de veure-hi una bella pintura bisantina oriental, això es, grega, perquè "1 seu plegat encara es de dit art; però que aquell I08 , LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA armari era fet de la fusta deis tronos deis reis de Mallorca, i que aquests, per quant no'ns podia cabre dubte de que havien sigut fets per un manresà, ens asseguraven que aquell havia sortit igualment d'una fusteria catalana. Aquests tronos de" fusta blanca, com diu en Quadrado, se troben en altres miniatures del Llibre, de les quals ne reprodueixo una (fig. 38) per a que tothom puga fer-se càrrec del treball del pintor, i al mateix temps perquè "us dóna mostra d'un serial d'honor de l'epoca, de veritable forma i talla artística. Sembla, per aquesta repetició, en pintura, d'obres de fusta blanca per a setials reials, que l'ebanisteria de l'epoca hagués con¬ seguir rebutjar, en nom d'un art naturalista, la fusta pintada dels segles anteriors. Ara havia de semblar més digne de l'art presen¬ tar la fusta amb ses belles venes i color natural: a lo menos, en aquestes miniatures, l'artista rompia amb la fusta pintada de verd de la primera miniatura. Cert que'l trono de la segona portada resulta desagradable: ne té la culpa la poca alçaria de la pintura: una mica més alta, i de segur que l'artista li hauria donat, amb la capçalera que li fiílta, l'armonia i l'elegancia que ara li manquen, per quant el miniatu¬ rista va suprimir dita capçalera per a fer sobreeixir per damunt del trono "Is dos àngels que s'hi confronten i que no supleixen aquell, amb tot i haver-los-hi posat en Des Poal amb l'intenció de reemplaçar-lo; de manera que'ns trobem davant d'un cas ben comprès, però mal reeixit. Ne té del tot la culpa la major grandaria de les figures i els espaiosos i ben encertats plans en que's mouen. A la primera portada, tot i tothom hi està estret; a la segona, tot i tothom està en son lloc. Més caldrà recordar, per a que no se'ns objecti lo contrari, que la desproporció en que resulta estar, en una i altra portada, la figura del rei, no es el resultat d'un error, sinó de l'antic sentit bisantí, que donava a les figures principals (sants, sers celestials, i per lo mateix als reis, princeps, magnats, etc.) de la composició pictòrica majors dimensions que a les altres que les acompanyaven, per raó de la llur preeminencia. Això ho hem dit i'u hem vist a les pintures del doscents; i això re.sul- tarà encara més clar, i en consonancia amb lo que aquí acabem ÍC- V S-, , -■ ' ■ '^■· '""-v ;=. LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. — LA MINIATURA III de veure, a les obres per sempre immortals de l'inimitable Pere Serra. En fi, jo'm poso enfront d'ambdugues portades i no hi quan veig re més la llur composició, me sembla que a la segona hi que ha la primera corretgida pel mestre que ensenya de composició: la correcció es cabal i completa. I això "m porta a recordar aquella composició del Greco sobre l'Expulsió dels mercaders del Temple (quadro que vaig publi¬ car en el meu Estudi sobre "I Greco, i que es proprietat del comte de Yarborough, a l'amabilitat del qual vaig deure d poder fer-ho), ont arreu se veuen aucells de totes classes; nimietats propries dels miniaturistes, però indignes del pintor en gran, per lo qual el mateix Greco les rebutjà al repetir el quadro. Dic que'm recordo d'això perquè, a la primera portada i com fent companyia an en Des Poal, tenim un aucell de colors, un guant, una bossa i un cap' barbut de moro; res de lo qual se troba a la segona portada, amb lo que guanya molt en seriositat. Ara direm alguna cosa de les altres miniatures que fan vera¬ ment ric i monumental el tant celebrat codex de l'Arxiu de Palma. El Llibre dels privilegis y franqueses de Mallorca cotnença, en el seu estat actual, amb quatre planes en blanc, a les quals ne segueixen vint-i-una amb les rúbriques dels documents transcrits. Vénen després dugués plaiies d'index blanques a la volta, i a continuació dugués planes del tot blanques. A la següent, dalt de la cara de vista, la nota, publicada per en Quadrado, de l'encarrec donat an en Des Poal d'escriure "1 Llibre; i a la volta, la gran miniatura de la seva primera portada. La transcripció dels privilegis arriba fins al foli 99 voltat. Els folis 100 a 107, blancs. En el 108 continuen els privilegis amb el del rei Sanxo de 4 de Juliol de 1311, i continuen els d'aquest rei fins al foli 143. En el 144 vénen els den Jaume de l'any 1332, i continuen fins al foli 150. I, en blanc, vénen folis fins al nútuero 155. Vénen després dugués planes d'Evangelis i catorze de calendari. I aquí comença la rúbrica dels Usaíges. Es al foli 40 ont ens trobetn amb la miniatura, ja esmentada per en Quadrado, de l'infant de Portugal. Gom obra d'art, no's recomana pas. Com indumentaria, com no es de l'epoca de la con- 112 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA questa, sinó del temps del Llibre, té "I seu va¬ lor. El fons es d'or; la dalmática, rosada; l'escut, blau. Ami'm sembla clar (i tal vol¬ ta a tots els que vegin no més queles meves reproduccions) que aquí hi ha una mà que no es ni la de la primera ni la de la se- gonaportada. Enstro- bem, ara, amb un ar- Fig. 42 tista que no sab ple¬ gar les robes: vegi-s lo mal girbat de les bosses de la dalmatica i lo ben arranjat dels mantells dels reis de les portades. Per a que aquesta diferencia de mans resulti en tota sa clarividencia, reproduïm dugués miniatures d'i¬ gual assumpte (figs. 39 i 40), de folis 48 i 144, com se'n troben d'altres consemblants (folis 51 i 108), puix que, com hem dit per al Llibre dels feus, se repeteix fins a la sacietat el jurament dels privile- gis. A la simple vista's nota la superioritat de dibuix de la miniatura de foli 144 sobre la de foli 48. No hi ha sinó veure '1 moviment del braç del rei, i els plecs, per a convence-ns de que no són ambdugues dibuixades d'una mateixa mà. I la mà que les va pintar també es diferent. En la de foli 144 (fig. 40), hi ha modelat; en la 39 no LA PINTURA ABANS DE PEDRALBES. — LA MINIATURA U3 hi ha enginy per a estufar la roba. Per a mi, mai l'autor de la 39 pot esser l'autor de la 40. Fent atenció al nombre dels folis en que vénen dites miniatures, sembla que's podria cercar en el Llibre d lloc on comença aquesta segona mà; però, com anem a Fig 43. — Els comtes Ramon Berenguer y Almodis veure, cap al final ens trobem amb miniatures que no'u consen¬ ten d'una manera rigorosa. Donem, miniatura treballada d'aquesta segona mà, la com que representa'l papa Ignocent IV assegut en el seu trono (fig. 44). El fons es d'or, la tiara cònica i el mantell vermell; la tunica es blava i la sotana blanca. Aquí tenim tal vegada'l cap més treballat de totes les minia- 15 I!4 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA tures. El color fins hi es empastat, els detalls capilars molts i sècs; per lo qual resulta dur. Més vegin-se les arrugues de la roba, i tot seguit se veurà que no poden atribuir-se a la mà de l'autor de la segona portada. L'ilustració dels Usatges es molt poca. No hi tenim més que'l comte Ramon Berenguer i l'Almodis en el foli r. An en Quadrado aquesta miniatura li va cridar l'atenció per la seva indumentaria (fig. 43). Ell va de blau, aiub mantell de castanya clar; i ella també de blau, amb gonella de rosa clar. Aquesta miniatura, com ho prova la reproducció quem dono, es de les treballades, i fins massa, puix resulta, en lloc de fina, llepada i rellepada. Els plecs són entesos, hi ha dibuix a les figures, i a les cares, ombres. Tot plegat, aiub el fons d'or, es la miniatura quems dóna més impressió d'alta pintura. Finalment, tenim, en el foli 77, el rei Frederic de Sicilia, també citat per en Quadrado. Aquesta miniatura, a mi se'm recomana per la composició de la lletra F, per lo mateix que'ns retreu els enquadraments de les miniatures del Missal de Sant Cugat. Es clar quefi ha dife¬ rencia d'estil, però hi ha aquella mateixa pesadesa que tant en pugna està amb la lleugeresa de l'art gòtic, ja per tot Catalunya mestre de la nostra arquitectura. Altres composicions podriera presentar, similars, a l'efecte d'acreditar la reducció de temps del Missal de Sant Cugat; més crec bastant la mostra quem dono, que's completa amb els ornaments que tanquen les figs. 41, 42 i 44. En particular les roses o rínxols de la fig. 42, no's dirà que no tinguin molt que veure amb les seves formes similars dels en¬ quadraments del Missal de Sant Cugat. Parlarem ara de la seva execució. Jo no sé si en Des Poal estaria prou al corrent del maneig del pinzell, o si se sentiria encongit davant de les grandàries de les seves miniatures, perquè lo cert es que no n'hi ha cap que respongui a lo que volem dir quan diem: «això es una miniatura». Res de menut i acabat: tot gros, i, millor, grosser. El pinzell cerca'l cops perspectius, mai l'execució i fi de l'acabat detallat de la miniatura. I això on resulta més clar es precisament a l'ornament tocat, com per¬ meten apreciar-ho les meves reproduccions; tocat i pintat amb LA PINTUPA ABANS DE PEDPALBES, — LA MINIATURA Íl5 pinzell de pintor, millor nmb pinzellet de miniaturista. que Farem ara notar, per poden induir a errors an els que quant no recordin lo que en Cennino Cennini 'ns ha ensenyat sobre la manera de fer els vestits, al veure "Is plecs més ben treballats (els de la segona portada i del mantell reial, per exemple), que la Îl6 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA seva modelació no surt, no es el resultat de les variacions de la Hum sobre la roba i el de la mateixa al to plegar-se i replegar-se. Les ombres del mantell rosa són de franccarmí; els clars, de blanc. Amb lo qual ja "s pot assegurar que guanyen, en lloc de perdre, en les nostres fototipies, les dites portades, essent molt més armonioses que'ls originals. En fi, si en el Llibre dels Privilegis de Mallorca no tenim, no ja un cos de miniatures, sinó una sola miniatura que pugui pendre lloc amb les belles obres de la miniatura ultrapirenenca, hi tenim, sí, d'una manera indubitable, l'expressió del nostre art pictòric en el moment que aquest anava a pendre la seva gran volada emportat pel fundador de la gran escola catalana de la pintura mig-eval.