lilíiifilifei? iiiiïiàë M'-m m .il/íf-V.. M •"4 3 Hi i - .í»- - t ^ ^ ; r7¿|f ; Ñ r. w « , r v-í . r Of ^ í: f Vi «<^ ·^<^'^r V ' %- .r v; '■% *■ «í.^ -asíííí If Í"L V Jéá¿^ ï í ■ ' / -^F- IW^S ■"■·,>tfí-·2^^' » ^ • • f-W ■ '*'cl?5s»/A *-a Y-"' ^"■^■-AJ;·^·^·y<í^. - >eU r "aW» , ,-v Í^fíA -j-a. A ■C"-? ►'\ ííi'J 3.1 ""í-s. Î ií S- j,* *5 " , ^ (i m. fíiT-í··^^ íáp^- JÍ* 4." ». ¿feí •»;j»'i' .:'|á^í>n ■?>4.t ÏÍ, t ?i "^'^>5 V j jrsf„ s® tó¿ V ' >. áüoloc ¡ CO^iLL La Pintura Mig-Eval Catalana volum ii ELS TRESCENTISTES SEGONA PART PEU Mn. JOSEPH GUDIOL, Prev. conservador del museu episcopal de vich s. babra Lltbrerîa Antiga i Moderna Canuda, 45 BARCELONA 1^2 ¡i ^*) (if) 6rí».5€.í^ R ^ ^ I $ ^ cw-v œXja ^ í ^ v 9 ¿ v. INTRODUCCIÓ duí tens, benvolgut lector, i no sé si dir-te desapiadat cen¬ A sor, lo que, segons pla editorial, hauria de resultar el com¬ plement del treball que, dedicat a la Pintura Trescentista cata¬ lana, deixà inacabat i interromput en Salvador Sanpere i Miquel. Coneixent, com sens dubte coneixes, la primera part de l'obra, es natural que trobis un atreviment, no mereixedor d'indulgen- cia, que jo m'hagi encarregat d'escriure les planes que segueixen. Per això vull donar-te, encara que no m'ho demanis, alguna explicació preliminar. Sovint les circumstancies porten l'home a fer el que no vol¬ dria, i executar ço que mai hauria pensat. Jo mai hauria arribat a pensar-me que hagués de ser qui completés i terminés l'obra den Sanpere, com tampoc, anys endarrera, m'hauria imaginat que tingués de donar unes conferencies sobre pintura antiga catalana, que estaven anunciades i encarregades a en Ramon Casellas. Les circumstancies que "m portaren a això darrer, en . . (190^ es conjuraren, en 1921, perquè acceptés la difícil i com- promesa tasca de completar la part que havia començada en San- ^ pere, destinada a fer conèixer l'art pictòric del mil trescents. En morir, en 1915, d'una manera ben impensada, mon amic, l'autor de Los Cuatrocentistas catalanes, era natural que algú es recordés de que restava incompleta una altra de les seves inte- ressaiits obres, o sia la destinada a La Pintura Mig-eval Catalana. A aquesta hi havia destinat un fascicle, en el qual estudiava el que ell en deia l'art barbre, o sien els començaments de la manifesta¬ ció de l'art pictòric en terra catalana, i a la vegada deixava en VI LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA setfascicles, també interrompuda, la part de la seva-obra dedi¬ cada als Trescentistes. Poc temps després d'aquella mort, per nin¬ gú sospitada tan pròxima, els editors de L'Avenç, que havien encarregat a en Sanpere l'estudi sobre la pintura mig-eval, indi¬ caven la conveniencia de que m'encarregués de continuar l'obra incompleta. Però jo, desconeixent les dificultats de tota mena no que portava en si mateixauna tal empresa, tot declinant l'en¬ càrrec, vaig esser de parer que el millor a fer era cercar els ma¬ nuscrits i apuntacions que sens dubte hauria deixat en Sanpere, oferint-me en testimoni de la bona amistat que sempre havia tingut al difunt, a coordenar els materials manuscrits, a fi que, seleccionats, revelessin allò que'l dit escriptor tenia pensat per ultimar el seu llibre. Amb sorpresa vaig assabentar-me de que no s'havien trobat les llibretes i papers d'apuntacions que tant haurien interessat, no essent possible tirar endavant aquell projecte, de que fos el mateix Sanpere qui acabés el llibre. Passaren anys, i durant aquestos l'empresa de L'Avenç es deseixi de tot treball editorial, que traspassà al bibliòfil antiquari Sr. Salvador Babra, el qual s'encarregà, per tant, de l'obra den Sanpere. El nou propietari i editor va insistir de que jo empren¬ gués la tasca de la dita continuació, insistencia a la que vaig res¬ pondre com ho havia fet ja abans. Resultant que en noves recer¬ ques entre "1 paperam de tota mena que havia deixat en Sanpere i que havia adquirit el mateix nou editor, tampoc fou trobat res pertocant a pintura trescentista catalana, el Sr. Babra, en comu- nicar-m'ho, insistí novament a pretenir que fos jo "1 que acabés l'obra de referenda; però ses proposicions, per a mi molt honro¬ ses, no varen pas temptar-me, de moment, aiub tot i que foren reiterades més d'una vegada; per més que, a la fi, la temptació fou tan greu i cercada d'una manera tan hàbil, que vaig cedir a allò que coneixia que resultava una veritable follia. L'interès per la col·lecció arqueològica de Vich, que està en mon càrrec, i que ju¬ dico un honor el poder fer créixer amb exemplars valiosos, pogué més que tota consideració de caràcter egoista o de pueril vanitat. Per a continuar l'obra que en Sanpere dedicava a la pintura trescentista catalana, vaig trobar-me amb la dificultat de que des- INTRODUCCIÓ VII coneixia del pla que's proposava seguir el seu autor. tot el Aquest, fins aleshores havia entregar a les caixes de l'impremta *1 text original, tal com li anava sortint i segons li suggerien les investigacions que anava portant endavant; fent-ho tot quasi sense mirar si canviava les idees que havia exposades en les pla¬ nes anteriors. Em trobava amb la dificultat, no sols de la falta de pla, sinó amb que també, tot admirant l'obra ja sortida de l'impremta, contenia aquesta apreciacions que distava molt de poder subscriure. I no era sols això ja, sinó que, també, em resul¬ tava que'l darrer fascicle sortit terminava amb un capítol, l'expo¬ sició del qual restava truncada de tal manera que era cosa difícil no sols terminar la materia començada, sinó fins el paràgraf amb que s'interrompia i restava en sospens la darrera plana que havia sortit de l'impremta, tractant del retrat en la pintura catalana. Decidit, no obstant, a aprofitar tot el que podia dar indici del pensament dep Sanpere, vaig voler que fossin guardades en la continuació la plana i mitja del referit capítol,' decidint-me a continuar parlant del retrat trescentista, tal com a mi em semblés i sense tenir en compte lo poc que referent a la tal materia havia deixat el malaguanyat escriptor. Aquest capítol i l'anunci que's llegia en la coberta del setè fiíscicle, escrit per en Sanpere, m'in¬ dicaren també que deuria tractar de l'obra del pintor Pere Serra. Un nou capítol era indispensable que figurés en el treball, ja que's tractava d'una figura de les més preeminents entre "Is pintors trescentistes catalans. Fet això, em semblàabsoluta llibertat per que restava en tractar semblessin pertinents, tal com a mi 'm les materies que'm fos plaent. D'aquí la raó dels capítols que segueixen, dedicats a la pintura sobre taula, a la mural, i a la sobre tela, estudis que m'ha semblat que encaixaven bé dintre un tractat de pintu¬ ra, i que podien trobar-se a faltar en l'obra den Sanpere, en la qual havien sigut-omesos. Amb l'idea de subsanar també les deficiencies que podien trobar-se, referents a noticies històriques sobre pintors del segle xiv, em semblà que no havia de desaten¬ dre resumir el que deu esser la base de tot estudi, o sia la i) Són les I i 2 del present volum. VIII LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA documentació referent als artistes del pinzell, dels quals havia de separar-ne "Is escriptors miniaturistes. D'aquí Ms capítols en que hi va recollit tot el que'ns consta sobre "Is uns i "Is altres, i amb referenda a les obres que havien produït, prestant sobretot aten¬ ció a les que sien convenientment datades, i que, per tant, han de constituir el fonament de tot l'estudi. Finalment, vaig adjun¬ tar-hi curts tractats dedicats a esbrinar quina fou la condició so¬ cial dels pintors del mil trescents i quines les deus que alimenta¬ ren llur producció iconogràfica i artística. En una obra com la presentirá semblat que no podia pres¬ cindir-se d'atribuir a determinats pintors algunes de les obres encara conservades, per més que d'elles no hi hagi document literari segur en que fonamentar l'atribució. Es aquest un terreny perillosíssim i exposat a mil contratemps, però ha seiriblat que era forçós passar-hi, senrpre prenent les degudes precaucions i raonant i dient amb sinceritat quines eren les obres veritable¬ ment certes i quines les d'atribució problemàtica i no ben se¬ gura. (o millor, per dictar a un amanuense) ço que Per escriure constitueix la materia del present llibre, m'ha sigut precís de mobilitzar una serie nombrosíssima de recorts i cèdules, moltes vegades preses rapidíssimament i en circumstancies poc favora¬ bles. Això haurà fet que, en alguna ocasió, no hi hagi potser la deguda exactitut en la redacció, amb tot i la diligencia esmerçada per aconseguir que aquella no hi faltés. Les condicions en que ha estat feta la present obra dedicada a Els Trescenlístes han indicat la conveniencia de separar el pre¬ sent tractat del que havia deixat imprès en Sanpere. Era impos¬ sible d'incloure en un sol volum el treball de dues persones que començaven per no convenir en l'exposició i desenrotllament d'una mateixa obra. » Per més que falti molt a explorar en els arxius catalans, i sobretot en els protocols notarials, es ben valiosa la col·lecció de referencies a obres i artistes del dibuix i del color pertanyents al segle xiv. Si no es Italia, potser no hi ha altre país com el nos¬ tre que posseexi tanta abundancia de documentació artística. El IX INTRODUCCIÓ recull que estant fent els nostres investigadors i excursionistes, cada dia ens proporciona noves sorpreses i observacions de gran interès. Entre "Is que més s'han distingit en la tasca de ressuscitar el nostre art pictòric del trescents, s'ha de posar com a capda¬ vanter a Josep Puiggarí, el qual fou arxiver municipal de Barce¬ lona i donà a la premsa diversos escrits importants, i, sobretot, dues esplèndides col·leccions documentals, que's troben en el vo¬ lum IV de les Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. A aquest seguí l'Andreu Balaguer i Merino, Alfons Damians i Manté, Sor Eularia Anzizu, els germans Leonel i Ale¬ xandre Soler i March, Joaquim Sanet i Arbós, Mn. Joan Segura, Josep Soler i Palet, Francesc Carreras i Candi, Mn. Josep Mas, Joaquim Miret i Sans, Antoni Rubió i Lluch, Mn. Josep Masdéu, Agustí Duran i Sanpere, Mn. Sanç Capdevila, Fidel de Mora¬ gas, Mn. Pere Pujol i Tubau, Faust de Dalmases, Francesc Marto¬ rell, el canonge Josep Gaya, Mn. Fortià Solà i altres, els noms dels quals fóra llarg continuar. Han contribuït també a documentar la nostra vella pintura, alguns investigadors rossellonesos, tals com Julià Bernat Alart, Pere Vidal i Mn. Joan Capeille; completant-se aquesta llista amb els noms d'alguns tractadistes estrangers que, si no han investigat documentalment, han estudiada l'obra dels catalans artistes del mil trescents, aportant als nostres estudis una col·laboració molt eficaç i digne de ser estimada. Entre aquestos col·laboradors s'han de posar en primer lloc l'Emili Bertaux, August L. Mayer, Marcel Dieulafoy i G. Desdevises du Dezert. Els dos catalans que més han treballat sobre la pintura tres- centista, han sigut els ja citats Ramon Casellas i Salvador San¬ pere. A aquest darrer, sobretot, la Patria deu agrairia part que ha pres en la revelació de l'obra dels seus antics artistes. Amb mo¬ tiu de l'Exposició d'Art antic, organitzada a Barcelona en 1902, fou obert, per la Junta Municipal de Belles Arts, un concurs per premiar el millor estudi que's fes de l'exposició. En Sanpere, en sis setmanes, redactà un treball que fou base de la publicació que's féu, en 1906, del dos volums de Los Cuatrocentistas catalanes, es¬ tudi que ha de considerar-se com a part integrant preliminar del seu pla d'historiar tota la pintura antiga catalana, desde '1 temps de la reconquesta fins al segle xvi. En mig dels defectes, que es X LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA inútil voler amagar', que presenten els estudis artístics den San- pere, s'ha de reconèixer que ell fou "1 qui més contribuí a po¬ sar l'obra dels vells pintors catalans a l'admiració mundial, fent entrar la nostra terra entre "Is pobles que poden presentar lluïda manifestació, sis voltes secular, dels seus artistes. Admira lo que descobrí i donà a conèixer a l'erudició general, tant en arxius com en els museus, així en iglesies com en palaus i en col'lecions públiques i privades, el sempre jove i incansable tractadista. La seva obra es fins avui insubstituïble i indispensable al qui vulgui conèixer la nostra vella pintura. Per en Sanpere no hi havien dificultats de cap mena; viatges en les més apartades regions de Catalunya, excursions per totes les províncies d'Espanya i per museus de l'estranger, investigacions en els llocs més inaccessi¬ bles; el fet es que lo que ell no treia a la publicitat, ningú ho podia intentar. Si ell, en escriure, s'hagués pogut despendre del caràcter massa ardit i s'hagués reprimit, fugint de discussions i no llançant-se a la Hissa tan poc ferma de les induccions i deduc¬ cions, de les que en fou mestre i amb les que, després d'haver-se engan3Lat a si mateix, il·lusionava al lector, sens dubte que'ns hauria deixat llibres més reduïts en dimensió, encara que més sòlids i a posta per a esser posats en mans dels estudiosos. Ara, qui no sab distingir o no coneix prou les normes seguides per aquell tractadista, es pert en una via que condueix a caure en l'error massa sovint. Si s'hagués pogut juntar l'afany d'investigador que tingué en Sanpere amb el criteri artistic que manifestà en els seus escrits en Ramon Casellas, es ben possible que avui tindríem un estudi sobre les obres dels primitius catalans, com tenen pocs pobles del món. Al brillant escriptor i tractadista d'art li faltà la documen¬ tació de primera mà, i, a la vegada, l'equanimitat, que'l portà algunes vegades a esser utr demolidor no sempre just. Lo que hi ha sens dubte de positiu en l'obra d'aquests dos tractadistes i en les investigacions dels recercadors mereix l'agraïment de Catalunya i dels bons patriotes. CAPÍTOL I EL RETRAT OUEprocediment, la pintura catalhofentana havia elarribat jaa fer-se mestressa del Ferrer ensenya que, lo possible començant per en Bassa, se la veu tot per fixar i àdhuc crear els tipos de les seves representacions. En aquesta relació no sé si s'ha fet ressaltar prou la trascendencia que té per al desenrotlla¬ ment de la pintura la creació dels tipos divins. El dia que Caval- lini inventa "1 seu tipo de Jesús, i aquest se difundeix, l'impe¬ riosa necessitat de no separar-se'n porta als pintors al retrat. I, si bé "1 retrat no es el fi de la pintura, el retrat es el seu corona¬ ment. Fer retrats era fer de la pintura una art útil, i els pobles més idealistes no han anat mai d'esquena amb l'esperit utilitari, tant més quant en el retrat cab també "1 compliment de la pintura, l'idealització del ser humà, de les accions humanes i del llur món, i es per això precisament que si "s poden comptar els retrats bons perquè han de tenir ànima, cal que aquesta no sia emmanllevada, sinó propria i feta manifesta pel seu continent, sense embelliments, mes tatnbé sense vulgarismes realistes. fie fet ja notar, en l'obra den Ferrer Bassa, l'aparició del Crist den Cavallini, i com el gloriós mestre dels nostres tres- centistes el conserva fidelment sempre que pot. I dic quan pot, perquè es el sumo de l'art conservar íntegrament el tipo del mig de les expressions múltiples dels sentiments humans. A això no hi arriba tal vegada mai en Ferrer Bassa. I faig aquesta reserva 2 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA per quant no coneixem, de la seva obra, més que la part reclosa a Pedralbes.Mes, si ell fixa en les seves pintures murals el cap de Crist-Cavallini, deixant-lo en herencia als seus successors, no's pot negar que en Ferrer Bassa no fos el nostre primer re¬ tratista, puix qui "s fa amo d'un tipo, i el repeteix, es retratista, encara que no ho sigui sinó de si mateix. Vegi-s, si no, com nosols els miniaturistes, que'l pogueren rebre certament altres conductes, sinó el mateix Jaume per Serra, que's posa per la seva obra, de fet, com el nostre primer retratista, fent les seves pràctiques reproduïen, conservant-lo, el ja famós tipo tradicional del Crist. Si lo fet per al tipo de Jesús s'hagués fet per al de la Verge, tinc per cert que l'avenç de la pintura hauria sigut més ràpid, donat que en la pintura religiosa, l'única del temps, tanta part hi pren la figura de la dóna com figura sarita. Gloria fou, com havem dit, de l'escola senesa, i particular den Martino, la repre¬ sentació de la Verge; més el-seu tipo arribava envolcallat per un sistema o estil de dibuix certament convencional; i, si en les seves verges s'hi podia veure la dóna maca, no s'hi veia certa¬ ment la dóna dóna. D'aquí entenc jo l'entorpiment que trobem en l'estudi del retrat en les escoles italianes,, més afortunades que la nostra en haver conservat més gran nombre de les llurs pintures. Però *1 pas s'havia donat, i el pas definitiu se dóna '1 dia en que apareix als peus de la Verge; o d'un Sant, o d'una Santa, l'orant, l'ofertor, el pietista que fa de la taula un ex-vot, perquè, desde aquest moment, no hi ha remei, el pintor ha de fer un retrat, i "1 pintor havia d'estar tot seguit ben convençut que la seva' obra pictòrica valdria per al seu públic tant més com millor estigués la persona retratada; i es per aquesta raó que tot seguit el retrat se fa més bé que realista materialista a força de voler ser consemblant. Tota aquesta estètica nova havia de refluir sobre lo que fins llavors s'havia fet en pintura, per quant, essent el retrat pintura de sentiments, aquests ja 's demanaven a les obres pictòriques de composició. I vet-aquí perquè trobem tot seguit el retrat en l'obra gran. Dic retrat, i no reproducció dels tipos del quadro, perquè aquests els donaven els models naturals, que ja entraren en els EL RETRAT 5 retaules, i fins en tota mena d'obra pictòrica en la que hi inter¬ venia no sols lafigura humana, sinó tota altra representació que l'artista pogués trobar per ser observada en el llibre sempre adoctrinado!" de la naturalesa. Ja en les pintures rupestres hi trobem l'observació, no sols del perfil, sinó fins del moviment, que a vegades es sorprès amb admirable realisme i veritat. En nostra terra podem considerar-hi que hi ha l'intent de reproduir la personificació, o siguin els trets fisionòmics de determinada persona, i, per tant, podem considerar com a retrats algunes obres que'ns fan trasladar al segle xi. Potser, després de la Reconquesta, els primers retrats els tenim en la portalada de Ripoll, on, en relleu i posades en la part baixa, hi ha unes figuracions de personatges que probablement pertanyen a la casa comtal barcelonina i a la familia de l'abat i bisbe Oliva, el res¬ taurador del cenobi, en 1032.' En pintura, el primer intent de retrat sembla trobar-se en l'absis policromat de Santa Maria d'Aneu. Allà hi ha figurats dos personatges, dels quals un vesteix ampla casulla blava i túnica blanca, presentant un llibre i "1 distintiu dels clergues, la tonsu¬ ra o corona eclesiàstica; mentre que son company apar esser un diaca.'' Cap dels dos porta nimbe, lo que indueix més a suposar se tracta de personatges vivents. La serie de retrats primitius arribaria a fer-se molt nombrosa si podíem referir-nos als relleus de les pedres tombals, dels quals ne són bell exemple de l'intent de caracteritzar determinada persona, tres laudes sepulcrals del claustre d'Elna; però això "ns portaria lluny de la tasca que'ns hem imposat. De l'intent d'efigiació en una miniatura de ja entrat el segle XIV, n'es exemple el prevere de Manresa, Romeu des Poal, qui, en 1334, o per lla, se representava ell mateix exercint son ofici d'escriptor, al peu de la portada del magnífic manus¬ crit de les Franqueses i Privilegis de Mallorca, còdex recòndit en 1) Vegi-s : Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, en 1909, pàg. 127. En el frontal d'or de la catedral de Girona hi havia també representada la Comtessa Guisla, que fou una de les personalitats que més contribuí en la confecció d'aquella magnífica obra d'orfebreria (Villanueva : Viage literario, vol. XII,pàg. 181). 2) Institut d'Estudis Catalans : Les pintures murals catalanes, quadern III. Aquesta decoració mural ara, treta de lloc, figura al Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. 6 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA TArxiu Històric de Palma, i del que se n'ha parlat en altres pàgines anteriors. (Vegi-s làmina I.) Dit escriptor ens llegava son retrat en la figura del clergue posat en son escriptori, tenint a son davant dos llibres, el que podia servir d'original copiable i d que era escrit pel propi personatge, qui no "s descui¬ dà de posar-bi son nom : «Poal scriptor». Es ben possible que en el mateix còdex bagi encara de reconèixer-s altra manifestació del retrat, en algunes de les miniatures en que apareixen els Reis en son soli, podent-se pensar que almenys no bi faltarien les efigies força exactes dels dos Jaumes de Mallorca i les d'algunes personalitats de relleu de la cort del tercer Monarca del nom mateix qued Rei Conqueridor." En un còdex del Rationale Dívinorum Officiorum, de Durand de Mende, existent en el Museu Episcopal de Vicb, que se sab escrit en 1331 per un tal Pere Domènech, bi ba una miniatura en la que un personatge bi està representat ostentant una filac- teria en la que bi va escrit ; «lohannes del clos ilhiminavit^K Impossible es assegurar fins a quin punt de veritat són els trets que reprodueix la miniatura. El Rei Cerimoniós, segons documents donats a conèixer per D. Antoni Rubió i Lluch," féu obrar, per un tal mestre Eloi, dinou estàtues d'avant-passats seus, tractant aquesta important obra en 1342, i restant llesta vuit anys més tard. El Monarca, per lo vist, cercà quins eren els distintius característics dels per¬ sonatges que devien efigiar-se, i per això, a 2 de Setembre de 1358, amb motiu, segons deia, d'haver «mester informació en quina manera e forma son figurats e pintats tots los comtes de Barcbinona qui jaben en lo Monastir de Ripoll, ço es, en quina edat es figurat e en quina forma e de quina color portave caseu los cabells del cap e de la barba, e si portava garceta, e en quina manera es vestit caseu de mantells e de cotes e daltres vestedures, e si tenen o porten res en lo cap, e que te en caseu- 1) D. Jaume Massó Torrents envià al Primer Congrés d'Art Cristià, celebrat a Barcelona en 1913, un treball, a hores d'ara encara inèdit, tractant del retrat en Ja mi¬ niatura. 2) Documents per Vbistoria de la cultura catalana mig-eval, CXII, CL. CLXXXII, CXCIII, del volum primer. Fig. 2. —Retrat d'Enric de Tkastamara i de son fill Joan Fig. 3 Retrat de Joana Manuel, l'Enric esposa de de Trastamara, i de sa filla El.ionor EL RETRAT na man», escrivia a l'abat de Ripoll, manant-li ho fes detallant distintament, (fcascun comte fets scriure per son nom e après fets scriure la en la forma damunt dita e aquesta in¬ sua figura formació encontinent per lo portador de la pre¬ nos trametets sent».' Això sembla indicar que en dit monestir hi havia una serie de comtals, als quals el meticulós sobirà concedia retrats prou autoritat com a font d'on treure referencies. Aquestes po¬ gueren servir a l'argenter Pere Bernés quan, dos anys després, rebé l'encàrrec d'obrar l'espasa que serviria per a les corona¬ cions reials, en la vaina de la qual el Rei volia que hi haguessin dinou plaques d'esmalt, en les que deia : «volem ferfer les figures dels reys d'Aragó passais e la nostra».' Si haguéssim de referir-nos a généralisai" del retrat en nostra terra, aquí seria qüestió d'entretenir-nos retreient l'interès de¬ mostratiu que a tal objecte presenten les encunyacions numis¬ màtiques, i més encara els segells reials, eclesiàstics o pertanyents a personalitats civils, que tenien el gust de fer-se representar en les matrius o motllos; però, repetim que havem de circumscriu- re-ns a parlar de pintura. Dintre aquesta hi encaixa perfectament un tros de retaule que conserva el Museu de Vich, procedent de Vilafranca del Penedès, en el que s'hi veu figurada una escena de cort. Aquest fragment de retaule no sembla pas que pugui haver format part d'un altar, ja que l'assumpte en ell exposat no té res que veure amb l'iconografia que es de consuetut trobar en el mobiliari religiós. Representa un Monarca assegut en el soli 1) Manifestació curiosa del retrat trescentista eren les imatges de cera, que's trametien als santuaris, amb l'efigiaciò d'algú que estés malalt i per qui s'implorava la sanitat. El citat Sr. Rubió i Lluch, sobre aquest particular, nos lia donat a conèixer curiosos documents, en els que's parla de la semblança de l'Infanta na Constança, en 1343, de la figura del Comte de Terranova en aquell mateix temps, de l'imatge de la Reina Elionor en 1355 i de la del Rei Pere 'I Cerimoniós en 1357. (Obra citada, vol. II, does. CXXVI i nota.) 2) No ha faltat qui ha volgut relacionar les estàtues fetes escolpir pel Rei Pere amb l'iiermosa imatge alabastrina representant a Carlemany, que havia sigut venerada en la catedral de Girona. També s'ha dit que aquesta important obra escul¬ tòrica representava al Rei Cerimoniós, però ni tal suposició ni l'altra tenen cap dada comprovativa ni indici que les faci versemblants. Com a demostració del que podia produir l'escultura en qüestió de retrats, durant els anys del mil tres cents, pot re- treure-s l'estàtua tombal del patriarca Jaume d'Aragó, existent en el presbiteri de la catedral de Tarragona. 12 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA sots dosser, coronat ell i habillat de sobrevesta blava, tenint al seu davant un ricament vestit, descoberta la testa i personatge postrat, en actitut de rebre o entregar un plec tancat i segellat. L'escena "s completa amb una agrupació d'bomes, tots drets, coberts amb llurs capells i vestits com a cortesans, dels quals un aguanta l'espasa de justicia i l'altre presenta al personatge que està agenollat. En aquesta ysloria apar que s'bi ba de reconèi¬ xer un íet que tingui realitat en temps del citat monarca, dit d Cerimoniós, les faccions del qual es fàcil reconèixer en la figura preeminent de la pintura, que, èn tot cas, es del segle xiv i ben poc posterior als liltims anys de la vida del darrer dels Peres que regnaren en totes les terres de la Confederació. Desde mitjans de la centuria que'ns ocupa, el retrat pren en la pintura un gran increment amb l'introducció i, de totes maneres, vulgarització de la pràctica de representar al qui coste¬ java algun retaule, retratat en actitut d'orant, postrat als peus del Sant que figurava en la part preeminent del mateix retaule." Es un fet innegable que, la pràctica aquesta, fou sovint usada pels nostres Jaume i Pere Serra en les seves obres pictòriques, i en les taules que formaren part de l'altar del convent del Sant Sepulcre de Saragossa,' obra deguda a en Jaume Serra, com resta espe¬ cificat en les pàgines anteriors. En el compartiment en que s'bi veu la Resurrecció de Crist, a un costat, sense lligar-se amb la triomfal escena i sense que bo demani la veritat bistòrica, a més del Salvador radiant de gloria, dels àngels adoradors i dels soldats caiguts, bi ba la figuració d'un clergue, vestint roquet i capa de cbor, tonsurat, agenollat i juntes les mans : el devot donador del retaule. Es el a honrada e relihioso don Fray Martin de Alpartil, Calonge de Jherusakm, comendador de Muévalos e Toralba e thesorero del Senyor don Lope Ar:(obispo de ZaragOTyi», qui en féu ofrena al « capitulo del monasterio de las dueñas del orden de Sant Sepulcro de la Ciudad de Zaragoza». En la taula en que's presenta "1 Ju¬ dici Final, en primer terme i com expressant el desig de figurar 1) Es cosa vella en els mosiics italians veure-hi representar el qui 'Is costejà o la personalitat sots el manament o dependencia del qual foren fets. A finals del segle xiii això *s féu moltmés-freqüent en les decoracions gràfiques murals. 2) Actualment figuren en el Museu Provincial de Saragossa. Fig. 4. — Retrat de fra Fortaner de Glera, comanador de Sixena (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) EL RETRAT 15 entre "Isqui, posats a la dreta de Crist, van a gosar de la gloria perdurable, hi ha la mateixa figura del canonge jerosolimità, qui, per lo que's veu, seria rodanxonet i amb cara sempre indicadora de jovenesa (fig. i). Sabut es que l'obra que'ns ocupa fou tre¬ ballada en 1361 i 1362. La taula votiva de Tobed, de la que hi ha feta igualment ja llarga referencia, obra que amb versemblança s'atribueix a l'any 1373, porta, als peus de la representació de la Mare-de-Déu de la Llet, les efigiacions d'Enric II de Castella, dit de Trastama- ra, de sa muller Joana i fills Joan (qui fou numerat el I de Cas¬ tella) i Elionor (que arribà a esser coronada a Navarra). Lletres i divises confirmen la coneixença d'aquests personatges, que també amb molta probabilitat han sigut representats per algun dels pin¬ tors Serra (figs. 2 i 3). Es den Pere Serra "1 retaule dedicat a Maria Regina de tots els Sants, que fins fa pocs an^'s guardà l'iglesia monasterial de Sant Cugat del Vallès, i que avui es preuat ornament del Museu Diocesà Barceloní. En ell s'hi veu, en el compartiment central, postrat davant la Mare de Déu i son Fillet, el retrat orant del monjo que degué capitular la construcció de la pintura, perso¬ natge que'ns es desconegut i que amb poca fortuna ha volgut esser identificat amb l'abat Jaume de Montcorb (Monte curvo), que regí aquell monestir pels anys de 1411 a 1415. La figura del religiós es petita i com feta a posta per diversificar-se de tot el demés que hi ha en el retaule, lo que demostra que l'artista que la traçà prescindia de la fina idealitat que'l dominava al produir els corteigs d'àngels, patriarques i sants. El donador del retaule i administrador del monestir de Sixena, figura també en la part baixa del compartiment central de la taula de l'altar que fou d'aquella casa religiosa, i que actual¬ ment forma part del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. El pintor, que, amb probabilitat, també era en Jaume Serra, no's descuidà de fer constar en el vestit del personatge, a qui habillà d'hàbits negres amb la creu blanca dels cavallers santjoanistes, que aquell era Fra Fortaner de Glera, Comanador de Sixena, per¬ sonatge que se sab visqué fins l'any 1400 (fig. 4). En la t.Tula de la Mare-de-Déu de la Llet que posseí '1 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Sr. Bosch i Barrau^ i queell llegà, com tota sa col'lecció, al Museu Nacional de Madrid, igualment hi ha l'efigie del donador, repre¬ sentada en actitut de pregaria al peu de la Madona. Es un clergue de faccions dures i escardalenc, que sembla un veritable peni¬ tent (fig. 109 del volum anterior). En dues pintures sobre taula que té "1 Museu Diocesà de Barcelona, s'hi troba també representat el donador; una vegada es una dama als peus de Sant Jaume, i l'altre es un clergue en la part baixa de la figuració de Sant Vicens espanyol (fig. 5). En el retaule de Gualter els donadors són un cavaller i una dama.. Els pintors Serra prengueren el costum de figurar d'aques¬ ta manera "1 donador de la pintura, treient-ho dels models ita- lians de finals del mil doscents, conforme "s pot veure en les obres que se sab procedeixen dels tallers dels deixebles del Giotto. Si foren els Serra els introductors d'aquesta manera de retrats, no foren pas ells sols els que, durant el mateix segle xiv, se n'apro¬ fitaren, ja que diversos foren els pintors catalans que també varen retratar als personatges jque'ls afavorien amb algun dels seus encàrrecs. Per això en la taula dedicada als Sants Joan Babtista i a l'Evangelista que hi havia a Santa Coloma de Queralt, i que, segons nota de Mn. Joan Segura, devia datar de l'any 1369, hi apareixen un cavaller i dues dames postrats davant dels titulars del retaule. , , , A l'encarregar-se, a 21 de Febrer de 1388, al pintor Pere de Valdebriga la'pintura d'un retaule dedicat a la Mare de Déu, s'establia que en la peça mitjana on s'hi representaria, la Gruci- fixció ífab les Maries e ah les juheus al peu de la Maria sia lo dit artiacha (en Cap de Vilacalvo Arthiacha de benasch) agenollat pregant Deu, vestit ab la capa negra de bayes».' Essent tot això veritat, crida l'atenció que en nostra terra, on no faltaven bons pintors de retrats, era en el mateix any de 1388, amb documents del 20 de Febrer i 16 de Març, que'l Rei Joan I gestionés la vinguda d'un pintor, que a «Paris ne ha fort apte apellatJaco Touno», el qui devia pintar per als brodadors reials i) Pàgina artística de La Veu de Catalunya^ 21 d'Abril de 19x9. EL RETRAT 19 i devia esser especialista en <.<.ben formar et pròpiament divisar figu¬ res de persones et ressemblar fisonomies de caress. Així ho explica un dels documents extractats perD. Josep Puiggari;' per més que no se si arribà a esser un fet la vinguda d'un artista la fama sab pas del qual havia traspassat els Pireneus.'' Als antics pintors catalans se'ls exigia, i d'això en els con¬ tractes n'hi ha repetits exemples, que sobre tot posessin esment en que les cares de les figures que integrarien les escenes fossin ben divissades, la qual cosa portaria una observació ben acu¬ rada del natural. D'aquí que s'hagi cregut que moltes fesomies, que's troben en les taules dels més justament reputats artistes gòtics, siguin retrats de persones relacionades amb els pintors o amb el qui costejava l'obra. Això potser no sigui creïble tantes vegades com suposen els amics de sentar teories, però no pot deixar-se d'admetre que, almenys en la forma que hem expo¬ sada en els paràgrafs anteriors, no faltà ja mai més el retrat en la pintura catalana.' 1) Memorias R. A. Buenas Letras^ III, pàg. 80. Vegi-s també '1 document CCCXCI publicat pel Sr. Rubió i Lluch en el vol. II de sa obra Documents per la cultu¬ ra catalana mig-eval. Segons aquest, el pintor s'anomenava Jaco Tormo. 2) Un pintor rossellonès, de qui hi ha noticies a finals del segle xiv, en Guila- bert Gaucelm, al contractar el retaule de Bulla d'Amunt, en 1426, s'avenia a pintar al peu de l'imatge de Sant Sadurní la figura d'un prevere, sens dubte el rector de la par¬ roquia. (Arxiu dels Pireneus Orientals : G. 11.® 73 i.) El llibre dels Privilegis de Cervera, conservat en l'Arxiu Històric d'aquella ciutat, que's data en 1360, porta en miniatura les figuracions dels paers. (Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1913-14, pàg. 782.) En el missal luxosíssim del bisbe d'Urgell, Galceran de Vilanova, regalat a aquella Seu en 1398, no hi falta la representació del generós prelat, agenollat i vestit dels orna¬ ments pontificals. Té encara molt interès en el punt que s'estudia en el present capítol el roll on hi ha figurats els Comtes de Barcelona i Reis d'Aragó fins a Martí l'Humà, i son fill el Princep-Rei de Sicilia, que's conserva en el Museu de Tarragona. Sembla que es a aquest pergamí a qui fa referencia l'inventari de l'últim Rei de la dinastia comtal cata¬ lana. quan descriu a «una carte plegade en un tros de basto ab un tros de sendat vert on son tots los Reys Darago e Comtes de Barchinone figurats». (Edició de L'Avenç, pàg. 63.) 3) Vegi-s : Vell i Nou, n." 103, de Desembre de 1919. CAPÍTOL II EL PINTOR PERE SERRA I LA SEVA OBRA Amb les obres indubitablesgraó català munta Serra l'artsolspictòric del pintorpujarPereal cim, el darrer per que asso¬ lí en Lluís Borrassà. En Pere Serra es ja un artista indiscutible, que'ns ha deixat obres que són per fer honor a una escola pic¬ tòrica. Ell ens omple gloriosament quasi tota la segona meitat del segle xiv, donant-nos una idea de perfecció que no havia assolit pas cap dels artistes qued precediren. L'hem trobat ja, en les pàgines antecedents, associat al seu germà en l'obra del retaule de Totsants, que els dos pintors, a 5 de Febrer de 1363, tractaren per l'iglesia de Santa Maria de l'Aurora de Manresa." A 16 de Juliol de 1366' el retaule estava llest i acceptat pels quatrers de la Confraria de Totsants, trobant- nos amb que en Pere Serra, en nom propi i en el del seu germà, va firmar àpoca de ser pagat i satisfet de totes les quantitats con¬ signades en la capitulació del retaule. L'hem trobat també associat al seu gertnà en la construcció del retaule principal de Pedralbes, pel Novembre de 1368.^ En aquest mateix temps el nostre pintor sembla que ja tre¬ ballava sol. Pel Març del mateix any 1368, per ordre del Rei Pere •/ Cerimoniós, se li pagaven 220 sous per un retaule de tres 1) Vegi-s : Els Trescentistes, vol. I, pàg. 272. 2)- Butlletí del Centre Excursionista de la comarca de Bages. Any IIÍ, n.° 7, 15 de Febrer de 1907. — La referencia als dos retaules ode las Verges e de la Santa Triniiai de la dita ciutat de Manresa» no fa impossible que, ans de l'any 1563, fos un fet l'associació dels pintors, fratrum juvantium; ja que cal suposar que serien obra seva tals pintures. 5) Vegi-s : Els Trescentistes, vol. I, pàgs. 274 a 279. PERE SERRA I LA SEVA OBRA 23 peces i fer les frontisses d'argent que hi entraven, obra que'l Mo¬ narca havia encarregada i que féu lliurar al seu primer cambrer.' Sembla que's tractava d'una obra per excitar la devoció; d'una mena de retaule portàtil de petita dimensió i en forma de tríptic. De totes maneres, un tal encàrrec fet pel Rei sembla ser indici dé que en Pere Serra disfrutava ja d'un cert prestigi artístic. En 1374, segons documentació de l'Arxiu Municipal de Barcelona, en Pere Serra, com el seu germà, eren exempts d'anar a l'host vers les parts de Tona, citant-nos-el en Puiggarí com a pintor de Barcelona en 1377 i en 1389;' restant-nos desde 1376 del tot perdut el nom del seu germà, i, per tant, desfeta la com¬ panyia artistic-industrial que anys anteriors havien formada els dos pintors barcelonins.' Durant els anys que van fins el de 1394, res ens es possible deduir per indicar amb certesa quina seria la vida i en que s'ocu¬ pava el nostre pintor. A 9 de Juny de dit any, segons un altre document, que va donar a conèixer l'arxiver municipal de Man¬ resa, Sr. Sarret, trobem a l'artista confessant haver rebut 1,000 sous dels regidors de la Confraria del Sant Esperit de Manresa per un retaule que havia fet, pintat i posat en la capella de la dita Confraria; donant també fe d'haver-se-li satisfet 6 lliures i 16 sous, per la'pintura feta en l'aPludida capella, als costats del retaule, la que, per lo vist, havia decorat posant-hi una itnitació de cortines, havent-se tatubé encarregat d'arranjar i pintar la cortina que devia servir per cobrir i guardar el mateix retaule. El document està en llatí, i diu d'aquesta manera ; «Sit omnibus notum quod ego Petrus Serra pictor civis barchinone confiteor et recognosco vobis venerabilibus Petro Natalis scriptoris Romeo de Gradu presentibus et Guillertno Prixana licet absenti coriateriis civibus minorise confratibus confratrie sancti spiritus ordinata in ecclesia beate marie de minorisa ac ipsam nunc re- gentibus confratriam et ipsa confratrie et vestris in eius regimine successoribus quod ex illa pecunie quantitatis quam michi dare promisistis ratione et pro precio cuiusdam retrotabuli per me 1) UuBió I Lluch : Documents per la cultura catalana mig-cval, vol. ÍI. Apèndix VI. 2) Artistas catalanes inèdites K. A. Buenas Letras de Barcelona); vol. 111. 3) Rubió : Obra citada : Vol. II. Apèndix VI, nota. 24 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA factidepincti ac positi in capella dicte confratrie prefate ecciesiae solvistis michi numerando ad mei voluntatem mille solidos monete barchinone de temo, confíteor etiam et recognosco vobis quod solvistis michi libras et sexdecim solidos dicte monete sex ratione laborum per me sustentorum in pinctura fírcta in dicta capella in lateribus dicti retrotabuli ad modum curtinarum et ra¬ tione colorum ipsarum curtinarum. Et ideo renuntiando excep- tioni pecunie recepte et doli fació inde non numerate et non vobis et pecuniis quantitatibus que summa vestris de dictis capiunt quinquaginta sex libras et sexdecim solidos presentem apoca de recipio et fínem bonum et pactum fírmissimum de ul- terius non petendo et de non agendo in posse notarii infrascripti vallatum stipulatione solemni. Actum est hocMinorise nona die junii anno a nat. dom. millessimo ccc.°xc° quarto. Sig + num Petri Serra predict! qui bee fítcio et firmo — Testes hujus rei sunt Romeus de Gamisans et Bernardus Simonis cives mino- rise;).' pintor encara treballà per Manresa en 1395; trac¬ El mateix tant, en 9 de Juny, el pintar altre retaule per la capella de data de Sant Bartomeu i de Sant Bernat que hi havia en l'iglesia de Sant Domingo de dita ciutat. L'escriptura de concordia, a tal efecte firmada amh en Bernat Gamissans, mercader, està concebu¬ da així ; «Primerament que lo dit P. Serra de bona fusta fara lo dit retaule de tres del banchal qui complesquen ab lo parts menys banchal tot lo front de la capella del altar entro en la volta e com la ampiarla del dit front. «ítem que en lo banchal hala v historias ço es a la part dreta dues de sent barthomeu e a laltra part dues de sent barthomeu e en mig la historia del crucifíg ab aquelles ymages que les histo¬ ries requerran pero que en cascuna historia baia una himage de bon zur fi dacre e una de porpre. »Item que en lo retaule ço es en la taula e opera miyana baia dues ymages principals la una de sent barthomeu e laltre de i)Butlleti del Centre Excursionista de la comarca de Bages. A-ny III, n.® 7. — El retaule del Sant Esperit de Manresa, en 1412, degué esser reparat pel pintor Francesc Feliu, ja que en ell s'hi havien fetes algunes fenedures e rasures. PEKE SERRA I LA SEVA OBRA 27 sent bernat e en la punta de la dita taula o peça la yinage del salvador Jhix. stant in sub magestatis ab les cinch plagues nostre e de la una part la ymage de la verge maria e de laltra la ymage de sent joban e acascuna part un angel qui tinguin les lances claus e altres claus e altres coses de la passió a conexença del dit mestre. «ítem que en la de la dreta baia tres histories de peça part monsenyor sent bartbomeu e laltra peça de laltra part altres tres histories de monsenyor sent bernat aquelles quel dit mestre e lo religiós fra Antoni Guinabreda del convent del frares preycadors de barchinona conexeran propii piadoses e devotes en lo dit re¬ taule de la representació de caseu dels dits sants. »Item en cascuna de les dites vi histories baia una himage del dit azur e altra de porpredura. «ítem que en tots los lochs buyts del dit retaule e tot lo dit retaule segons que la obra requerra sia daurat de bon or, de flori de florencia axí les fioles com tot lals. «ítem quelo dit P. Serra mestre demundit baia e sia tengut de pintar la clau de la dita capella ço es que la ymage que hi es de sent bartbomeu ab tots los fullatges e entretallaments qui hi son sien daur e la mosqueta qui passa per mig de la guia del crober e totes les mosquetes de la capella e los capitells axi apart defora com dins sien dor fi e la capella a part de dins sia pintada segons quel dit mestre conexera e la dita obra requerra e quels pendens sien dezur dalamanya bo e fi ab stels daur. »Item que totes les dites coses sien fetes ab tot bon acaba¬ ment de la festa de sent bartbomeu primer vinent a un any de la dita festa primer vinent e continuament comptador. »Item que per salari messions e treballs del dit mestre P. Serra de totes les dites coses colors e or lo dit bernat de Ga- misans do e pacb reaiment e de fet al dit mestre P. Serra pintor cent lliures moneda barcbinonesa ço es de quatre en quatre mesos la terça part.»' D. Agustí Duran i Sanpere ha comunicada una nota, en i) Arxiu Municipal de Manresa Llibre de B. Gamísans. Document : — publicat pel Sr. Sarret : Jrt y Artistes mnnresans, pàgs. 18 a 21. 28 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA la que's diu que"! nostre pintor era tutor testamentari de dos fills, de nom Johanot i Jacmet, i d'una filla, dita Angelina, nascuts del pintor Jaume Serra, aleshores difunt, testimoniant al dia 5 d'Abril de 1395, que era pagat d'uns 700 sous de censal mort que la ciutat de Barcelona feia als dits pupils cada any, per venda que en Pere de Cijes, en altre temps síndic, va fer al dit tudor. El dia 11 d'Abril vinent, cobrà 26 lliures.' Després d'aquelles obres de Manresa, en Pere Serra treba¬ llà per la Confraria de Sant Gabriel de Vicb; constant que, a 30 d'Agost de 1399, ell requerí a en Joan Ses Oliveres, com a notari luajoral de la Confraria, perquè no se li satisfeien 50 florins, que restaven a pagar dels 150 en que estava tractat un retaule que havia fet. El pintor donava fe de que feia ja temps que havia enlléstit el retaule; a la qual cosa objectava la Confraria que era culpa den Serra si feia més d'un any que'l retaule no era col·locat en son lloc, fent constar a la vegada que se li pagaria lo degut quan lo retaule fos col·locat, per lo qual se'l convidava a que anés a posar-lo.' De l'anterior documentació en d'ara no resulta que a hores coneixem cap de les obres a que fan referencia les escriptures del temps en que durà la companyia dels germans Jaume i Pere Serra. Dels anys en que treballa sol i pel seu compte el segon dels germans ne tenim un retaule gairebé sencer i "1 compartiment central d'un altre retaule, ambdós de Manresa. Com a punt de sortida i fonament per conèixer l'art i manera de fer den Pere Serra, aquestes dues obres ben documentades han de fer un gran servei. quasi sencer a que hem feta al·lusió es el que va El retaule pertànyer la Confraria del Sant Esperit, el qual degué esser a pintat en 1393, i que se sab era enllestit a mitjans de l'any se¬ güent.' Se tracta d'una obra de grans dimensions, que tindria 1) Arxiu Municipal de Barcelona : Clavari, 1395-96; fol. loi v. 2) Curia Fumada de Vich : Liberprcsentationum, 1398 a 1401. 5) Segons un document donat a conèixer pel mateix Sr. Sarret, als 10 de Febrer de 1395 els regidors de la mentada Confraria, que era la dels cuiraters, delegaren a en Pere Nadal, escriptor, i *1 cuirater Pere Ubach perquè anessin a Barcelona, «ahont hi Fig. 9. — Peue Serra : Detali, del retaule del Sant Esperit, de Manresa (1393-94) PERE SERRA I LA SEVA OBRA 3Î vint-i-quatre compartiments o requadres, dels que dinou grans se'ns han lloc; havent-hi ademés trenta sis figu¬ conservat en son res de sants, repartides en els sis ferms o pilareis que separen en sentit longitudinal als compartiments i ordenen al conjunt en cinc cossos, a manera d'un políptic (fig. 6). El bancal o predel- la, que actualment forma part del retaule, no es pas el primitiu, per més que d'aquest se'n conserven dos encasaments en l'arxiu de la mateixa iglesia man resana. Presideix al conjunt del retaule la més gran de totes ses composicions, que ve a representar al titular i patró de la vella Confraria : el Sant Esperit davallant en forma de colom, irra¬ diant sos dons, sota la figuració de foc, sobre la Verge Maria, els Apòstols i les tres pies fembres Salomé, Cleofé i Magda¬ lena, presidint tota la congregació la qui fou Mare de Jesiis, a la que'l pintor donà major dimensió que a tots els altres personatges (fig. 7). Sobre de la bella pintura del Pentecos¬ tes l'artista hi posà la coronació de Nostra Dona per mà del seu Fill, Pare i Espòs, que van, personificáis per una figura del Senyor de cels i terra, qui sentà a sa dreta, en un mateix soli de doble dosser, a la Corredemptora de l'humanal llinatge. Més al cim encara, i en un compartiment que corona tot el conjunt, s'hi troba la representació del Calvari, amb el Crucifix, a que fan costat el flotó de les Maries i Sant Joan i alguns soldats. Els dos cossos de la part dreta del retaule van coronats per mitges figures d'àngels amb sengles filecteries, trobant-s'hi apa¬ rellades les histories de la creació del món, infusió de l'esperit vital en el primer home, l'Anunciació, Nativitat de Crist (figu¬ ra 8), Epifania i Presentació en el Temple. En la part esquerra s'hi adiuiren també dos àngels, i sota d'aquests, el baptisme de Jesús en el Jordà, la Transfiguració del Senyor, la Resurrecció de Crist presenciant-ho sa divina Mare, l'aparició del Senyor als ha molts pintors», a fi de comprar un retaule o bé «contractar a preu fet dit retaule ab aquell o aquells mestres pintors que voldreu, en dita ciutat de Barcelona, o en altre lloch»; donant-los facultats per decidir «sobre les imatges, histories, colors, or y por- pradures que havian de entrar en el retaule, y la grandaria y preu del mateix; poden convenir y tractar segons el llur- bon criteri conegues faedor a la major seguretat, ex¬ pedició y perfecció de Tobra del retaule^). (Butlleti del C. E., ja citat.) LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA 34 Apòstols, l'Ascensió i, finalment, la predicació de Sant Pere, després de l'Ascensió del Senyor (fig. 9). Del bancal hi ha les histories de la disputació de Sant Es¬ teve, sobre qui davalla l'Esperit Sant, confonent als jueus, i encara la missa de Sant Marti de Tours, a qui dos àngels vesteixen preuats managuins o punyets." La segona obra ben documentada den Pere Serra se troba avui en el Museu Episcopal de Vich, essent la taula principal del retaule dedicat a Sant Bartomeu i a Sant Bernat de Claraval, tractat a 9 de Juny de 1395, amb destinació a l'iglesia de Sant Domingo de Manresa. Representa als dos Sants, el primer vestit amb túnica i mantell i ostentant un llibre i "1 coltell amb que fou escorxat, i l'altre "1 Sant Abad amb bàcul i capa pluvial, en¬ cara que sense mitra (fig. 10). Unes mateixes condicions d'art se troben en totes aquestes pintures, en les que s'hi reconeix una mà delicada i que tenia "1 do de dolcificar totes les composicions que dissenyava i coloria, marcant-hi per tot el segell d'una distinció genS afemellada. Un ressò de l'art italià, viscut directament, sembla trobar-se en aques¬ tes obres del pintor barceloní, de qui no "ns consta pas que durant sa vida passés per terres d'Italia. Les dues figures del retaule de Sant Bartomeu i Sant Nicolau, i quasi totes les composicions del del Sant Esperit, són per fer el crèdit i per omplir-nos d'admira¬ ció envers un artista. Una cosa desusada en els dos retaules crida l'atenció per lo que sabem documentalment que foren pintats per en Pere Serra. Es aquesta l'ús d'uns ferros, que trobem estampats amb profusió en els campers daurats, punxons que suprimeixen quasi del tot la prolixa ornamentació puntillada, que, generalment formant motius de decoració foliada, més o menys traçudament estilit- zats, se troben en la generalitat de les obres degudes a pintors catalans. Aquells ferros els trobem absolutament igual i en les mateixes combinacions sols en obres que per son dibuix i colorit cal suposar sortides de les mans del mateix Pere Serra. D'aquests i) Vegiu-se reproduccions, en Cuatrocentistas^ I; pàg. 139 i 140. En la pàg. 137, un gravat de la Coronació, del mateix retaule. Fig. ii. — Pere Serra (atribuït) ; Verònica de i.a Mare de Déu (Museu Episcopal de Vich) PERE SERRA I LA SEVA OBRA 39 ferros, l'un dóna l'arc apuntat i trifoliat, que fa unes vegades quasi 15 milímetres de longitut per altres tant de base, i l'altra que presenta el mateix motiu ornamental de més reduïda di¬ mensió, ja que no fa gaire més de 6 milímetres. Els dos punxons a que fem referenda permeten combinacions, donant octangles apainelats i quadrifolis, a més de bordures amb arcuacions i òvuls a punta d'ametlla. També "1 pintor usà, en combinació amb els ferros anteriorment descrits, florons donant quadrifolis amb petits cèrcols en els angles entrants, que arriben a fer mida màxi¬ ma de I centímetre, usant també de petits anellets o cèrcols d'uns 7 milímetres de diàmetre i punxons que combinà amb altres més petits i que ja no són tan característics de les seves obres. Tals ferros els trobem en dues taules del Museu Episcopal de Vich, en les que s'hi el Crist davant de Pilat i representa essent objecte de les acusacions dels jueus comfabulats, i també en una Verònica de rostre de la Mare de Déu (fig. ii)' : obres que tenen tot l'aire d'haver sigut fetes pel mateix Pere Serra. Al mateix pintor, en Raiuon Casellas' i Emili Bertaux,' atri¬ buïren el retaule de la Mare de Déu, Reina de tots els Sants, que hi havia a Sant Cugat del Vallès i que ara es un dels més preuats ornaments del Museu Diocesà de Barcelona, instal·lat en el Seminari Conciliar (fig. 12). Avui aquesta atribució ja ningii la posa en dubte, admetent-se com a absolutament probable, lo que ho confirmen els ferros a quems hem referit poc ha. L'her- mosa figura de la Madona, amb el Eillet sentat en el genoll esquerre, presideix el compartiment central, fent-li companyia sis àngels que amb sos instruments músics semblen festejar al Jesu- set. Al peu de la Verge hi ha postrat el monjo que degué cos¬ tejar el retaule (fig. 13). Sobre d'aquesta representació hi ha "1 Calvari, atnb el Crucificat, el grup de les Maries i *1 de Sant Joan, el Centurió i "Is soldats. A la dreta, en quatre encasa- ments superposats, hi hà tories d'àngels, de patriarques, d'apòs¬ tols i de dònes santes; trobant-se en l'altra part, també en quatre 1) Vell i Nou, època II, n.® XV, Juny 1921. 2) La oniamentalidad dorada de los retablos catalanes, pàg. 17. 3) Histoire de l'Art depuis les premiers temps chrétiens jusqu'à nos iours, vol. Ill, pa- giiia 74Q. 40 la pintura mig-eval catalana compartiments, comitives d'àngels, de patriarques, de confessors i de fembres santificades. En el baiical bi van les mitges figures Fig. 12. — Peue Serra (atribuït) : Retaule de Totsants (Museu Diocesà de Barcelona) de Sant Pete, d'Alexandria, la Mare Sant Benet, Santa Cateiina Dolorosa, el Fill de Déu en Pietat, l'Evangelista Sant Joan, una Verge, Santa Escolàstica i Sant Pau. En e's quatre pilans, que separen les tres peces del cos del retaule, hi van, a més de l'escut del donador, les figures de Sant Tadeu, Sant Jaume i i Fig. 13. — Pere Serra (atribuït) : La Mare de Déu i Angels (Museu Diocesà de Barcelona) 6 PEKE SERRA I LA SEVA OBRA 47 Sant Cristòfol, un profeta. Santa Àgata i Maria Jacobé, Jeremies, una Santa Verge i Santa Margarida, Sant Andreu, Sant Antoni Abad i Sant Llorenç." A Tortosa un col·leccionista particular hi recollí, del con¬ vent de mongesclarisses, part d'un retaule, la composició prin¬ cipal del qual resulta ser repetició quasi exacta de la que figura en el lloc preeminent del retaule de Sant Cugat del Vallès, i que, per tant, es donable suposar del mateix autor (fig. 14). D. Joan Roig, al ressenyar una excursió feta a la Conca de Tretnp, ha parlat' i donada fotografia d'un retaule d'Abella de la Conca, que té en realitat molts punts de setnblança amb el de Sant Cugat del Vallès. La composició central apar esser-ne una sitnplificació; tnostrant-nos la Verge amb el Nen, sentada en ric cadiral, tnentre dos àngels li reten homenatge, i la figura del donador postrada als seus peus i estant en actitut devota. No hi falta en el retaule el Calvari; en les taules laterals, de tres cotnpartitnents cada una d'elles, s'hi reconeixen l'Anunciació, el Naixement de Crist i l'Epifania a un costat; mentre que en l'altre s'hi admiren la Resurrecció, la Pentecostés i l'acte de la coro¬ nació de la Mare de Déu, en cotnposicions que en recorden d'altres que apareixen en diverses pintures de Pere Serra. En el bancal s'hi veuen Sant Pere, Sant Antoni Abad, el Crist en pietat, amb la Dolorosa i "1 Deixeble volgut, així cotn també a Sant Jordi i Sant Pau (fig. 15). Setnbla obra també adjudicable a l'artista Pere Serra l'her- mosa pintura que, representant el tuisteri del Davallament de l'Esperit Sant, ha conservada l'iglesia parroquial barcelonina de Santa Anna. L'etninent crític i historiador de l'art, el ja citat Etnili Bertaux,' es qui primer indicà com a probable la tal atri¬ bució d'autor. No deixem de notar, emperò, que en aquest interessant retaule l'autor hi fou més sobri que en altres obres 1) Per rr.éi detalls sobre aquest retaule, vegi-s la monografia que^ sots el títol de San Cucufate del Vallés, fou publicada per la Societat d'Atracció de Forasters; any IV, núm. XV. 2) Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Any XXXI, pàg. 178; làm. XLIX. Juliol-Agost de 1921. S) Histoire de l'Art, vol. III, pàg. 750. — Vegi-s també Sanpere i Miquel : Cwa- troceutistas, vol. I, pàg. 163. 48 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA seves en l'ús dels punxons per decorar les masses daurades (figu¬ ra i6). De les obres que s'havien adjudicat al pintor Lluís Borrassà sembla que definitivament pot atribuir-se a en Pere Serra un dels retaules de Sant Llorenç de Morunys, el qual té com historia principal la vinguda de l'Esperit Sant, assumpte que va surmuntat per la representació de Sant Joan Evangelista en l'illa de Patmos, i que té les taules laterals, amb tres compartiments en cada una, exposant els Desposoris de la Verge, l'Anunciació i "1 Baptisme de Crist, i en l'altre part el Deixeble Estimat fent < sortir el verí de la copa que se li ofereix, el mateix benaurat en l'olla d'oli bullent i "1 Sant Evangelista ressuscitant a una dona. No hi falten en els pilars les acostumades capelletes de variada imagineria, ni tampoc unes empremtes de punxons que omplen de monotona decoració, com de teseres de mosaic, els campers daurats' (fig. 17). I ara que estem abocats en la pendent suggestiva sí, però massa relliscosa de les atribucions, no podem excusar-nos de ma¬ nifestar que creiem que amb probabilitat pertanyen al mateix Pere Serra encar altres hermoses pintures. Una d'elles està en el Museu d'Art i Arqueologia de la ciutat de Barcelona, resultant, sens dubte, fulla d'un tríptic dedicat a Sant Maties o Macià, que hi es representat ostentant una filacteria amb les darreres .paraules del Credo, i una corda lligada al coll. En la part superior, i en l'angle del retaulet, hi ha la llegenda: -|- Sen Macia molt amat en Judea lapidai, 1) Vegi-s CuatrocentistaSy pàg, 159. Ell la taula votiva de l'Enric de Castella, dit de Trastamara, s'iii presenta en el mantell del Nen Jesús el ferro o pnnxó hem trobat tantes vegades en les pintures que den Pere Serra. Es notable la semblança que té, en aquesta composició, la figura de la Verge amb la que hi ha en la taula de l'Andreu de Bologna, datada en i 372 i existent en l'iglesia de Sant Agustí de Pansula (Adolfo Venturi : Storla deW Arte Italiana, vol. V, pàg. 944). La figuració de la Mare-de-Déu de la Llet, amb els àngels, no es pas exclusiva del taller dels Serra. A l'encarregar'Se un retaule de Gerona, a en Joan Vi¬ lella, en 1397, es fixava havia de ser la representació principal (Butlletí que aquesta delC. E.deC., XX.XI, p. 232.) De totes maneres, tal representació fou vulgaritzada per l'art dels nostres artistes de la segona meitat del 1300, arribant-se a fer també d'escal- tura. (Vell i Nou, any 1921, n.® 2, pàg. 50.) Fig. 17 Pere Serra (atribuït) ; Davallament de l'Esperit Sant (Parroquia de Sant Llorenç de Morunys) pere serra i la seva obra 59 Se tracta d'una obra finissima, que recollí *1 pintor D. Claudi Lorenzale i que fou llegada al Museu barceloní. En els daurats Fig. Pere Serra (atribuït) Resurrecció 20. — : de Tabitha (Colecció R. Schiff, Pisa) no hi caben pas gaires treballs, però en ells no hi falten pas motllos dels més característics den Pere Serra. L'altra obra d'un retaule que avui figura en la col·lec¬ es part ció de la Srta. TeresaAmatller, de Barcelona, i que fou recollit servint de prestatges en la cuina de certa casa, en un poble de marina, no molt lluny de la ciutat comtal. D'aquest retaule, i 6o LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA en deplorable de conservació, se'n pogueren aprofitar tres estat trossos, un dels quals mostra la figura del titular, que era Sant Nicolau de Bari, revestit amb casulla i ostentant els atributs de la dignitat pastoral (fig. i8). Altra de les taules deixa veure dues composicions al·lusives al miracle que obrà "1 dit Sant Bisbe, deslliurant del perill de morir ofegats en el mar a uns mercaders, als que la tempesta mig destroçà llur vaixell; mos¬ trant, a més, en doble episodi, la llegenda del carnicer que de¬ gollà als tres escolars, que foren ressuscitats pel Bisbe de Mira (fig. 19). La darrera taula tot just deixa entreveure l'historia de Sant Nicolau, fent un dot a les tres donzelles, que volia sacri¬ ficar el pare cobdiciós. En el poc daurat que apareix en aquestes taules no hi manca pas algun dels ferros den Pere Serra. Amb molta versemblança s'ha d'atribuir al nostre pintor un compartiment de retaule que, amidant 13è centímetres d'altura i 116 d'amplada, posseix el Sr. Roberto Schiff, de Pisa (fig. 20). Representa l'Apòstol Sant Pere i un seu companyó tornant la vida a Tabitha, que ressucita del llit de morts, amb que era portada a la sepultura, presenciant l'escena els homes que la traslladaven vers al cementiri i havien disfrutades de les generositats de la difunta." Conegut l'art dels germans Jaume i Pere Serra; del primer pel retaule del Sant Sepulcre de Saragossa, i també pel retaule del Sant Esperit de Cardona, del qual n'hi ha part en la citada iglesia i part en el Museu Diocesà de Solsona,' sembla podem anar a atrevir-nos a fer noves atribucions. i") El posseïdor d'aqueixa taula la donà a conèixer en la revista italiana UArie (any X, fase. V), dient ésser representació dels últims moments de la vida de Santa Catarina de Siena, i atribuint-la al pintor Loren2o Salimbeni di Sanseverino, per més que amb posterioritat l'ha adjudicada, creiem encertadament, a en Pere Serra. És nota¬ ble que la taula que ens ocupa hagi sigut trobada a Forli, on havia sigut transformada en portella, proveïda de son pany i clau, del segle xvi o xvii. La circunstancia del lloch de la troballa indica que tal obra des de llarg temps es trobava en terres italianes; lo qual podria fer pensar sí fou pintada en la mateixa península llatina i fóra indici de què son pintor havia fet sojorn en aquelles terres. 2) L'arxiver capitular de la Seu d'Urgell, Mn. Pere Pujol i Tubau, ha assenyalat un document de l'any 1375, trobat entre les deixes de lo que fou Arxiu de la Batllia de Cardona, avui recollides en l'Institut d'Estudis Catalans. En tal document el pintor Jaume Serra fa apoca de 250 florins, sobre *1 retaule de Santa Maiia de Cardona (BuiJleii de la Biblioieca de Caialiinya, 1918-19, pàg. 268). pkre serra i la seva obra 6l Un retaule de Gualter, dedicat a Sant Esteve, ha d'atri¬ buir-se a l'art dels germans Serra. Una de ses composicions, re¬ presentant el Sant Diaca discutint amb els jueus, té molts punts Fig. 21. — Serra (atribuït) : Retaule de Sant Esteve (Iglesia de Guaher) de contacte formà part del bancal del atub l'escena setnblant que retaule del Sant Esperit de Manresa. No falten en la taula de l'antiga baronia de Rialp els ferros característics den Pere Serra; no obstant i això, la duresa que generalment hi ha en les vuit la pintura mig-eval catalana composicions fa pensar si intervingueren en aquesta pintura tant en Jaume com en Pere (fig. 21). El Museu Diocesà de Barcelona té tres retau- lets, en els quals es ben possible hi hagi inter¬ vingut l'art dels Serra. Un d'ells està dedicat a Sant Vicens, diaca i màrtir, procedint de la parroquia de Sant Ce¬ loni, veient-s'hi en tal pintura usats els ferros més especials den Pere Serra. En canvi, el Cal¬ vari que'l corona i "1 to general de les dues com¬ posicions, fan pensar amb en Jaume Serra (fi¬ gura 22). El mateix pot dir-se del retaule de Sant Jaume, procedent del monestir de Jonqueres de Barcelona (fig. 23). El darrer d'aquests re¬ taules, vingut de Santa Eulalia de Provençana, sembla tot ell sortit del pinzell del miajor dels germans (fig. 24). En la vella catedral d'Elna, primitiva seu dels bisbes rossellone- ~ sos, hi ha un retaulet Sant Vicens, diaca, i Calvaki que, n 5 per r sa disposició. f ^ (Museu Diocesà de Barcelona) IGCOldíl CHCíira. líl TCtiO- PERE SERRA I LA SEVA OBRA tabula altaris, dels temps en que aquesta nohavia pres les dimen¬ sions que arribà en nostra terra en la meitat del segle xiv. a Està dedicat al Príncep de les milícies angelicals, l'Arcàngel Sant Miquel, i, encara que victima d'un retoc de mà barroera, deixa veure coses que fan venir al llavi i nom dels Serra. Tal peça del luobiliari litúrgic té bancal incomplet, en quals tres compartiments hi ha la Verge i Mare alletant el Fillet i dos arcàngels, Miquel i Rafael. El cos del moble està format com per cinc taules de doble requadre, veient-se en el mitjancer el Calvari amb el Redemptor immolat, i la representació del titular, aques¬ ta en dimensió major que totes les altres. En les demés taules s'hi troben la lluita dels àngels fidels contra "Is rebel'lats i la llegenda de la dóna deixada morta en una illa i ressuscitada perquè po¬ gués alimentar nadó; Sant Miquel pesant les ànimes i de- a son fensant-les contra les insidies diabòliques, i a més altra historia angèlica, relativa al nom adquirit per la romana Moles Adriani; un episodi de la tradició referent a l'aparició de l'Arcàngel en el mont Gàrgan i la gràfica expressió del valiment de la missa gre¬ goriana; la revelació al bisbe i '1 lloc de purgació de les ànimes. Els daurats dels fons i nimbes van treballats amb impromptes d'alguns dels ferros usats pel Pere Serra; per més que no fóra estrany pogués demostrar-se que en el conjunt de l'esmentada obra hi va intervenir més d'una mà. Qui comtempli certes obres atribuïdes als Serra, i especial¬ ment al Pere, en les que hi ressurt finíssim acabat i un traç delicadíssim, no deixarà de trobar que elles representen un gran progrés, comparades amb altres que hem esmentat com a proba¬ blement sortides del seu taller. Per explicar això, que sembla un contrasentit, hem de recordar que en Pere Serra es un artista que omple quasi quaranta anys, durant els que hem de suposar experimentaria l'evolució de totes les escoles mundanals, tendint sempre a una major perfecció. Es natural que, treballant com treballà amb son germà gran, durant alguns anys, se li empel¬ tés certa duresa que notem en les obres deu Jaume Serra; duresa que ell degué anar abandonant, a mesura que's féu inde¬ pendent i anà adquirint l'experiencia i la personalitat degudes. 68 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Per altra part, hem d'atendre al fet que no tots els encàrrecs que's feien als vells pintors eren retribuïts amb idèntica manera, per suposar sempre igual mirament en la composició i acabat de les obres, les quals tampoc tenien iguals dimensions, ni sempre presentaven els mateixos punts de mira. Tampoc els pintors tin¬ gueren sempre "Is mateixos col·laboradors en llurs obres; ja que es cert que "is artistes que disfrutaven d'alguna fama sovint tin¬ gueren ajudants i encarregaren part de les seves obres a altres persones, que no podien pas tenir els mèrits de sos principals i que havien de deixar en les obres d'aquests la senyal de la seva mà, no sempre prou hàbil. També en aquest punt particular s'ha de tenir en compte que, segons el medi ambient en que s'han trobat durant segles diverses obres d'una mateixa mà, aquestes han sofert modificacions, que avui sovint fan confondre a la persona més experta. Així "s comprenen obres com el retaule de Torà, del qual n'hi ha dues taules en el Museu d'Art i Ar¬ queologia de Barcelona, representant cada una doble historia, en la una s'hi troba 1'Angel anunciant a Sant Joaquim i també a la seva esposa la concepció de la que havia de ser Mare de Déu, i en l'altre '1 Naixement de la Verge i sa pujada a Mont-Sió. D. Josep Soler i Palet posseïa una figuració de la vinguda del Sant Esperit que, tenim entès, prové del mateix retaule. CAPÍTOL III LA PINTURA EN TAULA Amb el nom sobredefusta. ques en taula hi desidegnem pinturaAquesta Ies obres pintura mena pictòri¬ tingué una grandíssima importancia en nostra historia artística, essent Cata¬ lunya una de les terres que ha conservada més abundantment obres pictòriques sobre taula. Ans que tot, ha fet donar gran interès a aquesta classe de pintura el retaule religiós, el qual, durant el segle xiv, adquirí mides excepcionals i fou prodigat en gran abundancia en les nostres iglesies, principalment per la multiplicació de benifets, quasi tots els que tenien capella i retaule propi. L'importancia que adquirí "1 retaule fou en perjudici de la pintura mural, tota vegada que aquell ocupà tot el tester de les iglesies i capelles, fent innecessària la decoració de parets mitjançant la policro¬ mia mural. Si, com deia Sant Vicens Ferrer, «pictura est laicorum scrip- tura»,' el retaule pintat, ja que permetia colors més brillants i major claredat en les histories representades, amb justicia devia emportar-se'n la preferencia de les generacions trescentistes. El retaule coadjuvava a l'instrucció religiosa dels fidels i d'aquí la seva gran importancia.' Amb tot i que nostra terra ha conservades tantes i abun¬ dants mostres de pintura sobre taula, aquestes són una ben mínima part de la producció pictòrica de la que'ns donen no- 1) Sermó de la FerÍa VI in Parasceve. Apartat 42. 2) Vegi-s : Els monuments catalans fent obra apologètica, «Actas del Con¬ greso Internacional de Apologética» (Vich, 1910); vol. I, pàg, 351.. 70 la pintura mig-eval catalana ticia, cada dia en major grau, els despullaments dels arxius. Els retaules d'iglesia, a mida que avençà "1 segle, multiplicaren el nombre de compartiments o cases, les que a vegades pogueren Fig. 25. — Retaule de Sant Tomàs, apòstol (Col·lecció Plaiidiura) ser més de vint, distribuïdes entre "1 bancal i "Is cossos superiors, que arribaren niimero de set. Vegi-s pràcticament la a ser en diferencia que va entre les mides i forma del retaule d'Osca (làm. III del volum precedent) i *1 que figura en la col·lecció de Lluís Plandiura, de Barcelona, procedint d'una iglesia de l'Em¬ pordà, el qual no passa de i'45 m. d'altura per altre tant d'am¬ plada (fig. 25), amb el colossal retaule del Sant Esperit de r LA PINTURA EN TAULA 75 Manresa. Aquestes obres pictòriques devien, forçosament, grans costar molt diner, ocupant molt de temps als artistes. ^ El nostre Ferrer Bassa, en 1339, cobrava 500 sous ((per duo pulcherrima retabularia», i, en 1344, rebia 528 sous 9 diners per altra obra semblant, feta per encàrrec de la casa reial aragonesa. En Bernat Roca, per un retaule de 24 pams d'alçaria, se li prome¬ teren 70 lliures, i ademés la generositat d'altres 10, si sortia bé una obra que se li encarregava ; total uns 1,600 sous. Els ger¬ mans Serra feren uns retaules de 1,000 i 1,600 sous; rebent-ne 3,300 pel fet l'Azpartil de Saragossa, arribant encara més per amunt en el de Pedralbes, que tractaren a 8,000 sous. Mestre Joan ces Illes, en 1382, pactà un retaule en 330 florins, o siguin 3,500 sous. L'any 1383, en Nicolau Fretiuont cobraria 60 florins per una obra de 8 pams d'ample i 10 d'alt. En 1388, en Pere de Valldebriga capitulava un retaule en 90 florins; i, en canvi, en 1394, en Joan Mateu, per un de 7 pams d'ample i 5 d'alt, ► s'avenia a cobrar solament 80 sous. EïX Lluís Borrassà, en 1396, s'avenia per un retaule per Valls, de 11 pams d'ample per 16 d'alt, en 60 florins, rebent-ne 10 més, en 1404, pel de Guardiola de 16 per 15 pams. Un retaule de Manresa li valgué r6i lliures, en 1410; un de Cervera 400, en 1419; el de Sant Llorenç de Morunys, 360 florins en el mateix any, i, en 1414, el de Santa Clara de Vich li valia 200 florins. En Jaume Lors, en 1400, acceptava un contracte en 145 florins. A més del retaule també tenia alguna importancia la cons¬ trucció de frontals o palis pintats, per més que aquests no's pot negar que anaven perdent interès a mesura que'ls brodats, les estofes i 'Is guadamacils vestien l'ara santa. El Museu Episcopal de Vich en posseeix algun exemplar en pintura (fig. 26) que forçosament correspon als anys del 1300; el Provincial de Bar- celona dos més, força avençats, en els quals s'hi prodiguen grଠfiques contalles de sacrilegis i abominacions, que no deixaven d'ajudar a mantenir el caliu d'odi contra 'Is jueus; havent-hi noticies de l'obratge de palis pintats en ple segle xv. Els cimboris, baldaquins o cobricels d'altar també ocupa¬ ren als nostres pintors. Retreurem a l'efecte els tres que, en 1308, mestre Joan, pintor de Perpinyà, construí per l'iglesia de Sant 7^ la pintura mig-eval catalana Po], de Sant Joan de Ies Abadesses, i ique, en 1371, decora per riglesia de Santa Eugenia de Tortafà, en Pere Baró, també ros¬ sellonès. El Museu de Barcelona posseeix un exemplar de balda- Fig. 28. — Baldaquí (Museu Episcopal de Vich) quí (fig. 27), sostingut per quatre columnes, enel que s'hi ha de reconèixer una curiosa mostra de la pinturad'aquest teinps; i "i Museu de Vich en té un, més arcaissant, dels que resultaven com un empostissat posat sobre l'altar i aguantat per dues bigues, que sembla fet en la primera meitat del mateix segle (fig. 28}. -1 SMoaddiícldemneórqiuletsss poi.crmad Ca2ix9—. Fig. ABdMar1ece5rnloc8è0.y.) ld(igaleesia yí-í ' 5 - ■ %'X ■ 1 'hii» \ J t\ , » .íVnl > \íy T Vij^rv ■" m- M ' 'W^'-\ r t, X.ís -y^ kV im ' ^ , '- .í-tÇfííf; ^:%,2 F'- "-v-K '■: ^ « ;•• '• . . . >. -(1. *^%-S r.i.?Kí/i·>'«: Sj-ifii^'; sX: '-^ íí tX' * -i--"■■■" í «. ■" ■■ íS f '■«"•s-r- ' - / I F'vX "S» ís^pi!mK..f.-Ai- :. i,çm. H *r LA PINTURA EN TAULA 79 En Llorenç Saragossa l'any 1367, en Pere Baró i en Joan ces Illes en 1388, i en Paulet Gaucelm en 1398, s'ocuparen en la decoració de custodies, tabernacles o sagraris per recondir-hi l'Eucaristia. L'Antoni Cornelia, en 1396, pintava una creu, que seria per l'estil d'algunes que veiem conservades en museus i ^ col·leccions arqueològiques. No cal dubtar igualment de que's presentaven pintades les escultures fetes de fusta, de les que en conservem moltes amb bells motius daurats i policromats. Es curiosa i digne de menció la policromia que presenten a vegades alguns sarcòfags d'aquests temps. Un document do¬ nat a conèixer pel Sr. Rubió i Lluch parla de que, en 1353, el pintor de Valencia, Simó des Puig, cobrava 200 sous barcelonins per les obres faedores en una tomba de fusta que'l Rei Pere IV feia fer per les despulles de Jaume III de Mallorca. A i.' d'Abril de 1357, el mateix pintor rebia altra quantitat per la citada tom¬ ba, que fou posada a la catedral de Valencia.' A aquest genre pertany la caixa de fusta de Santa Maria del Socós que, en 1380, costejà el mateix Rei (fig. 29). La catedral de la Seu d'Urgell hi ha altre interessant sepulcre per l'estil. I cal només apuntar ^ que abundaven els cofrets i arquetes pera recondir relíquies, em- bellits pel daurat i la policromia, dels quals el Museu de Vich ne posseeix variada col·lecció. També eren pintats els més importants mobles de la casa del Senyor, conservant el Museu del Seminari de Lleyda la cadira abacial del monestir de Sixena (fig. 30), que resulta un interes¬ sant exemplar de talla, i sobretot de policromia; pintada igual¬ ment era també, i més senzillament que aquella, la cadira prioral de Roda d'Aragó. No falten noticies de com en Domingo Valls, en 1379, s'entretenia en colorir uns bordons. Si era pintat l'utillatge de fusta de les iglesies, no deixava de ser-ho també "1 pertanyent a les mansions de la gent adine¬ rada. En els inventaris del segle xiv hi trobem freqüents noticies de retaulets i quadros de devoció, posats en les habitacions de les cases particulars. Se sab d'un ermità de Montserrat, anomenat i) Rubió : Vol. II. doc. CIX. — El Museu de Saragossa porta adquirit un sepul¬ cre lienyós policromat, pertanyent a Maria Eximenes Cornel, Comtessa de Barcelós, morta en 1355 i enterrada a Sixena. f 8o la pintura mig-eval catalana Antoni Verius, qui, segons carta reial de 27 d'Abril de 1342, haviapresentades a Joan I dues histories de les armes de nostra Senyora i Jesucrist i la figura de la mort, en dues petites posts, que havien agradat molt.' El subsagristà vigatà Pere de l'Avench, Fig. 30. — Cadira abacial de Sixena (Museu Diocesà de Lleyda) mort 1360, posseïa «rpost in. qua est imago beate Mari^ en cum lampade»,' i al mateix any, entre "Is béns propis del una castlà Jaume de Pau degué comptar-s'hi «una taule en que avie imatge de Santa Maria» i ademés «una taula de crucifix». En Jaume Cardó, jurista, difunt en 1361, tingué «una tauleta pin- 1) Les tauletes d'assumpte religiós se troben també en els inventaris de les iglesies, on hi servien de motiu de devoció, com a retaule portàtil o d'imatge per figurar en les processons. En 1553, en la capella de Sant Miquel de la Seu de Vicli, dintre un armari, v^qiiasdam piilchras tabulas depicias cum istoriis passionts Christi et figuris Beate Marten. Les Veròniques eren també pintades. 2) C. F. de Vich : Inventaris dispersos. LA PINTURA EN TAULA 8l tada de pregar Deu». I tres anys després, el canonge Arnau de Mambla «unum taulatxo depictum». El capitular Bernat de Fi¬ nestres, en 1371 ; «dues tauletes pintades in una quarum erat imago Domini Nostri Jesu-Christi et in alia imago Beate Marie». L'inventari den Pere de Codonyà, dos anys més tard, al·ludeix a «quasdam tabuleras in quibus erant depicte imagines Crucifixi Virginis Marie ejus matris et quedam alie imagines». El també canonge vigaià Ramon de Benages, mort en 1393, posseí «quas¬ dam tabulas depictas sive oratorium;» i "1 notari Nicolau Mateu «I post pintada cum imagine Sancti Christophori»; havent-hi, finalment, entre "Is béns den Bernat de Torrents, en 1398, «dues taules qui tenen figurades de dues imatges ho figures la una de la Verge Maria e de Crucifix».' Les indicacions de quadrets d'assumpte no religiós són força rares. Com una curiositat, cita¬ rem el que diu l'inventari del castell de Sentfores, en 1391: «Dues taulatxes depictos in quorum uno erat depictus unus miles cum équité virmilio et in alio cum equite alter croceo et eorum erat embutit».' Com que 1 color proporciona bellesa a les coses no es es¬ trany que en molts mobles usuals s'hi trobi aquell, realçant-los de manera que l'escultura i l'entallat sovint no podien pas assolir. Per això, en 1331, trobem a Valencia un tal Miquel Pere dedicat a l'ornamentació i pintura de les caixes,^ El canonge vigatà Ber¬ nat de Lerç posseïa «caxiam modicam pictam». En 1347, en Berenguer de Pruners deixava en son inventari «quedam cofrum sive gazofilacium depictum cum signis dicti defuncti»; i en Dal-·ié mau de Costa, en 1336, «duos cofres magnos coloris viridis cum signis de Costa et de Orissio et cum una tancadura quodlibet». En Berenguer sa Era, en 1361, podia fer llegat de «unum cofrum cum duobus signis de Area». En Pere Cardona, que vivia a Tortosa en l'última dena del segle, se deia pintor i cofrer- L'inventari den Bernat de Torrents, en 1396, al·ludeix a «un cofre ferrat ab lo camp vermey e ab scudets de senyal de laho et de miray».'' El 1) C. F. : Inventaris dispersos, 2) C. F. : Inventaris dispersos. 5) Sanchis i Sivera : Estudis Universitaris Catalans, 1912; pàg. 214. 4) Totes les cites d'inventaris són tretes de la Curia Fumada de Vich. 82 la pintura mig-eval catalana pintor valencià Bartomeu Avellà, en 1396, pintava sobretot mo¬ bles, llegint-se que, en 1413, se comprometia a pintar «sis cana- lobres de fusta» per encàrrec del Rei; trobant-se en l'any següent ocupat en encolar i endrapar caixes de fusta, i, en 1415, rebent la paga de pintar dotze escambells de fusta amb sen}LTl reial.' En Miquel Gil, pintor valencià de finals del segle, en 1411, firmava àpoques «pro pingendo lectuni et caxe a noviter jactain in quibus diversas imagines ac pinturas», i que foren obrades a desti¬ nació de la Confraria de la Mare de Déu.' Sabut que ja al segle xiii abundava la vaixella de fusta es pintada.' Aquesta mena d'atuells foren a poc a poc suplerts per les peces de ceràmica vidriada, i sobretot per la de reflexe me¬ tàl·lic. De totes maneres, l'inventari del Rei Martí, en 1410, al·ludeix «a viii servidores de fust pintades unes dins altres».'' Els pintors trescentistes moltes vegades els veiem ocupats en la pintura de selles, elms i targes o escuts. Ja en 1265, uit Raymundus de Cruce (membre d'una familia perpinyanesa de pintors, que veiem amb el nom català de Crou o Creu, i alguna vegada amb el de Santa Creu), prenia a salari a un tal Bernat Bertrolí, per pintar armes, selles, espases i altra mena de mobles, segons ha explicat l'Alart. En 1321, a Perpinyà s'hi troben for¬ mant corporació "Is pintors i "Is sellers, sens que sia fàcil deter¬ minar si aleshores hi havia real diferencia- entre uns i altres. En 1308, el barceloní Pere d'Olivera havia pintades armes pel castellà d'Amposta. En Pere de Torrents, en 1314, pintava escuts, i això mateix feia, en 1323, un tal Bernat Peyró, qui, ja en 1318 i fins a 1343, surt com a decorador de selles i arnesos de la reial familia. El valencià Andreu ça Rebolleda s'associava amb un tal Gonçal, del mateix ofici de pintor, «per fer 60 escuts pintats ab senyal de lluna y encuyratst En Pere Cras de Perpinyà, en 1332, s'ocupava en fer escuts. En Gonçal de Mora, pintor 1) Sanchis : loc. cit., pàg. 225. 2) Sanchis : loc. cit., pàg. 234. 3) Vegi-s el treball dedicat a aquesta especialitat entre les Memoriesdel «Congrés d'Historia de la Corona d'Aragó», en 1910; pàg. 744. 4) Edició L'Avenç, pàg. 88. 5) Sanchis : loc. cit., 1912, pàg. 215. LA PINTURA EN TAULA 83 veí de Valencia, en 1336 íeia havien de servir a pavesos que Terol." En Pare Vidal, barceloní, en 1368, rebla la paga de fer «vint clipei et duodecim cassidum sive helms de fustay>, que havia obrats per Berga, l'Antoni des Gou, en 1380, cobrava iioo sous per cent pavesos. Aquests sembla que tant servien de arma escuts o targes defensiva com de distintiu d'algun personatge difunt, per la qual cosa eren portats darrera el fèretre en els enterraments; restant penjats en la capella o lloc on se feia "1 definitiu seboli- ment. Una lletra del Rei Cerimoniós, datada als 28 de Setem¬ bre de 1385, refereix als «escuts longs antics qui son aquí en se lo nostre arxíu:^, que devien ésser col·locats al damunt de la tomba del seu antecessor, el Comte Cap d'Estopes. En Juny anterior i en el següent, el Monarca destinava la deposició d'una tarja so¬ bre "Is enterraments reials a Poblet.' També bi restaven en les cases com a ornat, segons trobem en l'inventari del canonge vigatà Arnau de Mambla, en el que es parla de «uniini scutum depictumy>. Les més de les vegades aquests escuts eren fets de fusta, encuirats o coberts de pergamí, rebent aquesta pell la decoració en policromia i "1 daurat. Un text dels costums de L·leyda, de l'any 1328, mana que «nullus pictor ponat argentum pro auro, vel in sellis palafredi et scutarii signi integri, illud signum sit de auro tantum. Si vero sint signi minuti ille selle et illud signum sil auri vel argenti^). Aquest text dóna l'explicació de que*s tro¬ bin en els vells inventaris tantes indicacions de selles decorades. L'enteixinat, teginat o sostre de certes mansions senyorials, anava també de vegades ornat de policromia. En 1362 i 1372 consta qued pintor Francesc Jordi, amb altres, treballava en la policromia dels enteixinats de la casa comunal barcelonina, so¬ bretot en la Sala del Consell de Cent. En la capella de Sant Miquel de Pedralbes s'bi pot veure un exemple d'aquesta deco¬ ració en bigues i sostre eiupostissat pla, enriquida amb llistons que cobreixen les juntures, anant tot decorat d'esteles de vuit 1) Sanchis : loc. cit., 1915, pàg. 70. 2) Rubió ; Documents: Vol, II, does. CCXCII i CCCV, nota. §4 la pintura mig-eval catalana puntes sobre de fons clar. En un frontal del Museu de camper Vich, pertanyent al segle xiv, s'hi pot trobar una decoració per l'estil, presentant el fons de l'entrebigat blau sembrat d'esteles blanques. A Sant Miquel de Montblanch la decoració resultaria Fig. 31. — Enteixinat del Castell de Santa Coloma de Queralt (Any 1365) més rica." A Santa Coloma de Queralt, en el castell, s'hi conser¬ vava fa, l'enteixinat de l'aula principal d'aquell casal, pocs anys amb cuixeres molt ben quadrejades, entre les que hi jàceres o anaven els cabirons i un empostissat enllistonat, formant senzills casetons (fig. 31), tot poc important com a obra de fusteria, i) Vell { Nou, n.® 58; i de Janer de 1918. LA PINTURA EN TAULA 85 però de gran efecte sota "1 punt de vista decoratiu; portant cada cabiró dues faixes pintades amb escuts de lleó rapant, de cervelló, de pinya, de barres aiub rocs, tots acompanyats de motius or¬ namentals colorits. En l'entrebigat dels cabirons hi apareixien nous suportats per dracs, o bé ornamentació. Sembla que escuts aquest enteixinat podria datar-se de per allà a l'any 1365. Els enteixinats catalans de cap manera podien comparar-se amb els que s'han trobat a Aragó, en els que la policromia, algunes vegades ab figures, realçava les talles de fusta, en les que fins al segle xvi s'hi havia de reconèixer la fantasia i traça dels fusters morescs." El procediment pictòric en la tècnica de la pintura de fustes no sempre era igual, i era natural que hi hagués més acurat tre¬ ball de preparació en les obres que representarien complicades escenes historiades que no pas els senzills mobles, en que'l color sols hi servia per donar alguna qualitat i bellesa a lo que era senzill treball de fuster. pintura de retaules frontals i baldaquins, sobretot exigia La una el suport del color. La fusta havia de ser ben gran cura en polida i encolada, reforçant-se-la en els plafons d'alguna dimen¬ sió amb travessers, creuendes, perns o marcs ben emmetxats i clavetejats. Els claus eren de ferro, alguna vegada estanyats, essent cosa rara en el segle que'ns ocupa l'ús exclusiu de clavies de fusta, que antigament havien estat posades tant en ús. La fusta més usual era la d'alber. i) 'S pot negar que en nostra terra algunes vegades, sobretot a finals del Nc segle xiv,s'hi degueren fer enteixinats segons els procediments morescs. Un Gonzalbo Ferrández, junt amb un altre fuster moro, dit mestre Ali, de la ciutat de Toledo, anaren a treballar per ordre de nostres Reis a l'Aljaferia de Saragossa, en 1598 i 1399. Després, el mateix Ferrández, amb altre moro dit Mahomet, en 1405, obraven, per orde del Mo¬ narca, en el Palau Major de Barcelona. (Rubió : Vol. II, doc. CCCXCI.) D. Daniel Girona ha publicat altres documents de l'època del Rei Martí, en que's parla de mestres castellans ocupats en les obres d'enteixinats. (.¿Íí/wan de l'Institui d'Esiudis Catalans, 1911-12, pàg. 183; i 1913-14, pàg, $46. —Revista de VAssosciación Art. Arq. Barcelonesa, vol. IV. pàgs. 293, 300 i 501.) En 1407, el citat Rei feia comprar or i atzur «a ops de la cuberías del palau que's feia obrar a Valldaura, expressant son intent de daurar la co¬ berta del palauet den Bellvis, (Rev. A. A. Barcelonesa, Yo\. cit., pàg. 298). Notable es l'enteixinat de l'aula capitular del monestir de Sixena. 86 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Unavegada fet fort el suport de fusta, seguia la feina de privar s'obrís, sobretot en els llocs on podien presentar-se que fenelles o esquerdes; trobant-se que a vegades el drap de canya- màs o lli s'estenia per tota la superficie de l'obra. Sobre l'endra¬ pat, que havia de ser molt ben encolat, seguia l'enguixat donat a múltiples capes : les inferiors de guix més groller que les supe¬ riors. En totes aquestes el guix se procurava que fos d'alabastre i dissolt en aiguacuit o cola de pells. En Llorenç Saragossa, en 1365, en un contracte al'ludia a aquest endrapat i enguixat. Un contracte de 1400, en el que intervingué "1 pintor Jaume Cabrera, establia que <(sia tot una post ben barrada», trobant-se "1 mateix artista, quatre anys després, que se l'hi exigia per fer el re¬ taule de Sant Julià Sasorba, que havia de «colar drapar guiyar tot assó de bona aygua cut he de bon drap he de bon guis que sia bo he fi». En 1406, en Nicolau Verdera havia de fer l'endrapat «de bon cane¬ màs nou, ço es, de bri de cànem de Burgunya». Un contracte deu Lluis Borrassà, de 1404, fixa taxativament que havia de «endra¬ par e enguixar de bon guix gros e de guix prim bé e acomplidameni»; advertint-se-li, en 1410, que'ls defectes que pogués presentar la pintura, a causa del deficient enguixat, havien de ser reparats a compte del mateix pintor. Ans de donar-se cap color, la preparació de guix era acura¬ dament pulida i afinada, procedint-se després a dibuixar a grans trets, i mitjançant un punxó, els contorns de les composicions o histories. Això era precis, sobretot perquè pogués saber-se quines eren les parts que havien de ser daurades, tota vegada que en el segle XIV se posava "1 gust en l'abundancia de daurats. Tres menes de daurat s'hi posen en ús en aquest temps: l'or fi brunyit, l'or baix, anomenat or partit i que serviria per les robes i draps que havien de portar colors, i l'argent colrat que s'empleava sobretot pels guardapols." L'or fi brunyit invadeix nostra pintura, sobretot desde mit- . jans dels segle. Encara, en 1343, un tracte deu Jaume Roca de Perpinyà parla de que pintaria "1 camper ide livido colore optima et ■ i) D. Ramon Casellas tractà la qüestió de La oniamentalidad dorada en los retablos catalanes, en el discurs d'ingrés a l'Acadèmia provincial de Belles Arts de Barcelona, llegit en la sessió del 13 de Juny de 1909. LA PINTURA EN TAULA 87 suficienti signatum et cum stellis*. En diversos treballs pictòrics, com el retaule d'Osca i d frontal del Museu de Vich, no hi ha pas empleat l'or. Un contracte den Llorenç Saragossa, de 1365, fa referencia a l'or fi.' El tracte del retaule de Pedralbes, en 1368, en parla també, lo mateix el, de 1382, den Joan ses Illes i altres pos¬ teriors. Aquest metall a finals del segle se prevé, que, a fi de que tingui la deguda qualitat, serà de florí de Florencia, conforme veiem, en 1395, en el tracte den Joan Alemany i un altre den Pere Serra, notant-se aquest detall, en 1398, en el tracte den Paulet Gaucelm i en molts posteriors. Per cert que altre contracte d'aquest darrer pintor cita l'or fi de Florencia de ducat, en 1422. En el contracte, de l'any 1363, pel retaule de Totsants de Manre¬ sa s'al·ludeix a altres retaules que «■par sien dargent colrat 0 dor partit'» d D'aquest darrer, que era de baixa qualitat, no abunden pas les mencions durant el temps trescentista. Lo que si trobem són les referencies a l'argent colrat, que apareixen en contractes dels Serra, de 1363 i 1368, i que sobretot s'empleava per les parts accidentals d'un retaule com eren els guardapols. Hi al·ludeix també un contracte de 1382, den Joan ses Illes, altre de 1388, den Pere de Valldebriga, i molts de data posterior. La fulla d'argent, que servia pels daurats en colradura, dels que n'hi ha exemples desde "1 segle xii en frontals d'altar, sembla que era objecte de falsificació mitjançant la fulla d'estany, que també se sabia brunyir; trobant-se, en 1388, que l'inventari den Pere Baró parla de «fulla blanca destany» i «de peres de brunir fulles destany». A més, un inventari, fet en 1396, dels béns den Bernat Torrents, al·ludeix a colradura de pintors, i a «entró Ui lliures de fulla destany», 1) En Ferrer Bassa, segons uu document de l'awy 1341, tenia en obra en el seu taller divuit peces de retaules, algunes de les que serien daurades : adeboxatas et dauratas ex toto, cum siguts vel sentis argentatis in quihus dehehat depíngere», mentre que en altres «jam inceperat depingere et operari». 2) Mn. Segura donà a conèixer el contracte pel retaule de Santa Coloma de Que¬ ralt, obra en escultura de Fany 1537, en el que'ls relleus havien de ser sobre fons d'obra plana «amb fuyía dargent colrada efina» : (Jochs Florals de Barcelona, de 1885). El pintor de Girona Pere Terreni, en 1327, encarregava a Perpinyà fulla d'argent. (Arxiu de protocols de Girona,) 88 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA alguns contractes dels Serra, i sobretot en els de 1363 En i 1368, es fa referencia a porpradura o porprada, que sembla era l'or que rebia damunt colors transparents, a fî de donar l'efecte ^ de les robes o estofes, en les que hi havia combinació de fils del ric metall, que s'entreteixien amb sedes. Un document den Gila¬ bert Gaucelm, de 1422, al'ludeix a «porpres d'or e contrafets de seda» que havien de vestir algunes figures d'un retaule. L'or fi brunyit completava l'efecte, mitjançant els treballs que s'hi feien al puntillar, o gravant-se en ells uns petits motllos de ferro. D'aquests darrers sobretot n'usaren els Serra i especial¬ ment en Pere, que posseí alguna varietat de punxons, que no creiem pas usés altre pintor. Els altres pintors de la nostra terra feren servir punxons de petits cèrcols, florons de sis puntes o menuts trifolis; però més que tot foren aficionats als treballs de puntillar, amb els que compongueren a vegades hermosos motius foliats, que orna¬ ven els campers, els nimbes i les franges i fressadures dels vestits." En les histories dels retaules, durant el segle xiv, quasi sem¬ pre s'hi posà l'or en espais ben plans; quedant lo que se'n deia obra embutida, generalment feta en petit relleu de pasta guixosa, únicament en els guardapols, en els espais que quedaven sobre "Is arcs canopials de talla, o bé, algunes vegades, en franges divisòries y de les escenes diferents que integraven algun retaule, o sigui en les parts accidentals i poc cuidades de l'obra que s'encarregava a un pintor. Es rar que en aquestes, que generalment se dauraven amb colradura, s'hi fes obra picada; no obstant, en un contracte de 1400, den Gilabert Gaucelm, se fa memoria de la «picadura embotida y plana». Els colors eren donats després que'l pintor havia ultimada tota la part metàl'licade la composició i dibuixada amb gran pre- cissió aquesta. Generalment eren dissolts a l'ou, usant-se la clara o *1 rovell segons convenia a distints colors. Ha estudiada aques- A ta qüestió "1 belga G. Loumyer, en la seva obra Les Traditions i) Els artistes del miltrescents pot dir-se que oblidaren del tot el treball de buril, o sigui *1 que omplia'ls campers de motius ornamentals deliniats amb punxó, que figuren en alguns frontals de colradura d^argent i del segle xm. LA PINTURA EN TAULA 89 techniques de la peinture médiévale qui ha comentat les ense¬ nyances dels tractadistes antics, donant la deguda importancia a les explicacions del Cenno Cennini, Això i "1 que's diu en aquest mateix estudi' ens estalvia de repetir coses ja dites. Di¬ rem solament que un document de 1388, referent a en Francesc Mulner, al·ludeix a «ous que messen en lo tempray>d En lo que si "s posava una gran cura es en la qualitat dels co¬ lors, establint-se en molts contractes l'tís de colors hones e fines (any 1363), ro/orí (any 1368 i 1388). Sobretot es posava esment en la qualitat del color blau, del que n'hi havia de dues classes: atzur d'Acre i atzur d'Alemanya, el primer de millor qualitat que'l segon, exigint-se que tot lo més aquest darrer pogués entrar en els guardapols, ja que les figures havien de vestir d'atzur d'Acre. Un document en que intervé en Pere del Lach, posa la correspon¬ dencia a les dues menes de colors blau, sota les denominacions de «hon at:(^ui -» i de «alspur comih. El millor atzur, o sigui el d'Acre, degué esser el que en altres terres es conegut amb el nom de blau transmari, fet del llapis lazzuli, finament polvoritzat, que per sa raresa hi havia vegades que fou avaluat a pes d'or; color de gran duració i que conservava l'esclat quasi perennement. L'atzur d'Alemanya, o teutònic, era un color metàl·lic, el blau d'eram, que si no era de molt bona qualitat s'oxidava, ennegrint-se al cap de més o menys temps. Nostres pintors, amb tot i que vo¬ lien el primer color, poques vegades l'obtingueren en tota sa puresa, i, volguessin o no, feren lis d'un material que quasi sem¬ pre "ns es arribat ennegrit i oxidat. També alguna vegada, sobretot desde principis del se¬ gle XV, en els contractes s'hi fa referencia al color vermelló, designant-lo amb el nom de carmini, el que també s'exigeix serveixi per vestir alguna de les figures principals de la compo¬ sició. Un dels primers contractes en que hi veiem feta la refe- 1) Part 11, cap, II, especialment en la plana 114 i següents. 2) Vol. ï, pàgs. 49, 120, 151, 185 i 231, 3) Ja veurem que l'oli de llinós era usat sobretot en la pintura mural. Se dóna, no obstant, algun cas d'haverse emprat en la decoloraciò de la fusta, conforme veiem en el tracte que féu, en 1308, Mestre Joan de Perpinyà, pels cimborís de l'iglesia de Saut Pol, de Sant Joan de les Abadesses, on se paria de colors «distemperals cum oleo de linos ei cum omnibus aliîs necessariisyt. 90 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA rencia a aquest color, es de 1422, en el que intervé en Gilabert Gaucelm, El blau, el carmí i '1 blanc són els colors més usats, per combinar-se amb or i imitar l'efecte d'una rica estofa. Un con¬ tracte de l'any 1410, parla de vestir alguna imatge den Borrassà, «ab capa qui reta drap daur metizada datzur dacre e picade», fent referencia també «en vestadures on age aber brots e perfilis daur que sie fi», i «que no se acostuma de fer les vestaduras dels Reys ne capes ne brots ne perfilis daur partit; mes tots los campers e arxets e altres coses qui sien daur fi, e los vestits se fan daur partit». Donats els colors, primerament a grans masses llises i uni¬ formes i després amb superposició de matisacions que donessin mitges tintes, quasi sempre per transparencia, finalitzat el retoc acurat en les carns de les figures, podia donar-se per llesta la confecció de la pintura. A fi que aquesta conservés l'esclat i 'Is colors no's rebeguessin per si mateixos, se'ls donava una capa de barnís, que alguna vegada no era més que clara d'ou. Així que¬ dava ultimada la pintura.' I) L'inventari del pintor perpinyanès Pere Baró, fet a 28 de Juny de 1399, posa les següents indicacions sobre colors (Vidal : Recherches, pàg. 191): ffUna caixa de poll en que eren los saquets ab los colors següents : Primo una pessa de aluda lligada ab i cor- retg en que havia atzur d'acre ñ, pesant ab la aluda en tot una libra e dos unsas. Un saquet de cuyr en que ha atzur de acre íi pesant entre tot quatre onses. Un troç de aluda en que ha atzur dacre leuger pesant entre tot 1 libra entre tot fi. i saquet de cuyr blanch en que ha assur d'Alemanya pesant ab lo sach e tot dos libres e miga. Un saquet de cuyr blanch en que ha assur d'Alemanya leuger, pesant ab lo sach e tot dos libres. i saquet de cuyr en que ha assur leuger d'Alemanya pesant ab lo sach e tot dos libres. i saquet de cuyr en que ha assur leuger d'Alemanya, pesant ab lo sach e tot una libra. i saquet de cuyr en que ha assur d'Alemanya fi, pesant entre tot quatre libres, i sach d'aluda en que ha assur gros d'Alemanya, pesant entre tot quatre libres, e un cartó ab lo sach. i saquet d'aluda de mini, pesant entre tot cinch lliures, i saquet det verterrer. Un cabás de indigols en tot mig quintar. Una gerra de terra de mès de mig quintar plena d'oli de linós. Dos botells plens d'oli de linós. Uua gerreta en que sta vernís. Un caxot de fulla en que ha peres de brunir. Una coixinera pintada ab obres planes ab borra de grana vermella. Una gerra plena d'oli de linós de dos quintals. 11 olles de coyre aygua cuyta. iiii peres grosses de moldre colors, x anuíadors de colors. Una caixa plena de cauquilles ab colors d'oli. Una capsa de carmi de laca. Una capsa en que ha dos libres de vermelló, i capsa en que ha entorn libra de carmini. Una capsa en que ha una libra de pera sangineta. i saquet de cuyr en que ha una libra y miga dor piment. Una caixa en que stant los libres del aur e de l'argent, i saquet de cuyr en que ha quatre LA PINTURA EN TAULA 91 El resum de la tècnica seguida en la composició d'un tota retaule el dóna document, de l'any 1401, referent al pintor un Francesc Ferrer. En tal document s'aliudeix a «encolat, em- pastrit, endrapat de bon canemàs, enguixat de guix gros e prim, deboxat, daurat, brunyit, picat, pintat» i, finalment, «enver¬ nissat». libres entorn de verdet. Una pere de dos mans de bronir. Un pot en que ha vm libres de vernís. Tres doblers de cuyr de indi golff, pesant entre tot xx liures. Un marsapá en que ha uii pa de blanquet. Una caixa de pinzells. Dos caixes de colors ab ayga. Un costal y mig de parafull. Una gerra plena d'ocre. Un cabàs ple d'ayga cuyta. Dos sorna- des de pera de guxs. Un morter de pera de picar guxs. Un dorch plen de boll armini. Un Dobler plen de lull annini. Una somada de pera de guxs. Un poch de greda.» CAPÍTOL IV LA PINTURA MURAL' s l'ediScl o iglesia gótico-catalana necessari fer notar que en pictòrica mural hi té menys raó de ser que no la decoració pas en l'iglesia concebuda segons la norma romànica. En aquesta, la pintura dels absis i parets hi té major vistositat, hi resulta complement i quasi diríem part integrant; mentre que en l'ar¬ quitectura religiosa, propia del segle xiv, hi es com un orna¬ ment més, i de cap manera indispensable, ja que no's lliga amb l'estructura general de la construcció, a causa de la subdivisió de les parts components l'ossamenta de l'edificació. Per això resulta que la pintura mural trescentista figura, més que enlloc, en igle- siesen les que hi perdurava certa disposició arcaisant, relativa¬ ment en l'època en que degué fer-se la decoració policromática. En les iglesies plenament ogivals la pintura deuria estrafer-hi la pedra de tall, a la que taparia innecessàriament, vestint-la de quadros isolats, que fan l'efecte de tapissos, als que, per altra part, mudarien llurs tonalitats les vidrieres de colors. Mostra de tal decorat, dintre un bastiment de segur anterior al temps en que's féu aquell, la tenim en l'absis de la cripta de Roda de Ribagorça, en la que s'hi troba representat el Pantocra- tor voltat dels símbols dels Evangelistes, i, més avall, les repre¬ sentacions dels mesos de l'any. El pintor, que es versemblant que arribés a veure 'Is començos del miltrescents, apar com si i) Vide : Els Tresceniistes; vçl. I, pàgs. 144. 159, 175, 185, 201 i 256. LA PINTURA MURAL 93 fes els possibles per aclaptar-se al medi ambient, que en aquell soterrani resultava tètric i misteriós." Enl'iglesia de Santa Maria de Terrassa, en la cúpula romଠnica, s'hi veuen les resquicies d'histories sacres, tals com la Mort i Coronació de la Verge Maria, que mans culpables feren els possibles per destruir. Potser s'hagi de col·locar entre les obres del segle xiv, la desgraciada decoració de l'absis de Marmellà, en la que s'hi podia reconèixer un cèrcol, que feia les vegades d'auriola, rodejant la figura del Sen3'or Omnipotent, in sede majestaiis, ^ qui retien homenatge els quatre animals alats del Tetramorfe. Unes histories, que semblen al·ludir a Adam i Eva pecadors i expulsats del Paradís, demés de figuracions de Santes Fem- bres, tindrien d'enriquir la volta apuntada, en la part propera al santuari. Mostra de decoració disposada en forma més característica¬ ment gòtica i, per tant, presentada independentment a les for¬ mes exigides per l'arquitectura, resulta esser en primer lloc, la que anys endarrera fou trobada en una paret lateral de l'iglesia de Sant Pere de Terrassa. En aquesta composició, a manera de plafó policromat, s'hi noten Sants benhaurats i escenes bíbliques, entre les que no hi manca la passió de Crist, fent pensar que's tracta d'una obra de finals del miltrescents (fig. 32). A Puigcerdà, en la profanada iglesia que fou dels frares de Sant Domingo, s'hi veuen restes de velles decoracions colo- rides, entre les quals es donable interpretar-hi un Calvari, en el que hi ha gràficament expressat el compliment de la profe¬ cia de Simeó, en la qual s'anunciava que una espasa de dolor transiría l'ànima de la Mare de Jesucrist. Tals pintures murals s'han atribuïdes a en Guillem Manresa, de la segona meitat del segle XIV." 1) Vegi-s Vell i Nou, 15 Janer 1919. 2) C. de barkaquer : Los Religiosos de Catalunya, III, pàgs. 632, 653. Es digne de notar el fet de que s'hagin conservades en major nombre les decoracions pictòriques en les terres altes d'Aragó, que no pas a Catalunya. Els senyors Francesc Carreras i Candi i Juli Soler donaren a conèixer la curiosissima policromia de l'iglesia de 94 la pintura mig-eval catalana No cal repetir aquí lo ja exposat en altres pàgines que resta del present estudi, respecte treballs de pintura trescentista docu¬ a mentats i concordats amb l'Arnau Bassa, en 1348, per l'iglesia de Pedralbes; als de Santa Eugenia d'Ortafà, que degué fer, en 1371, el rossellonenc Pere Baró; i als corresponents als anys Fig. 32. — Pintura mural de Sant Pere de Terrassa 1394 i 1395, confiats, respectivament, a en Pere Serra i a en Joan Alemany, en les iglesies de Santa Maria i Sant Domingo, de Manresa. En 1397, el pintor i argenter* de Gerona, Joan Vilella, se comprometia a fer «alcunes obres de pintura» prop d'un altar. La pintura mural trescentista s'estengué pels paraments llisos dels claustres. Per citar-ne algun exemple, no bem pas Nostra Senyora del Mont a Liesa, en el Somoniano (Buill. del C. E. de Catalunya; 1907, pàg. 280), i més tard, ha esmentat altres exemplars de gran interès, en Ricard del Arco (Veure els articles de Vell i WoUy núms. 93 i següents, i la polèmica entaulada per en Joaquim Folch i Torres, desde la Pàgina AtiisUca de La Veu de Catalunya, con¬ testada pel citat del Arco). LA PINTURA MURAI, 95 d'acudii" al justament famós Campo Santo de Pisa, tota vegada que sabem tenia decoració pictòrica el claustre de la catedral de Vich, la que excitava burles i fins l'indignació dels neoclassicis- tes fanàtics de finals del segle xviii/ Lo que també fou pintat, i això ben freqüentment, foren les hornacines i testers en que ressaltaven sarcòfags. Al claustre de Pedralbes, i prop del lloc on hi ha sepultada n'Elisenda de Mont¬ cada, fundadora del monestir, i en la mateixa ala o galeria claus¬ tral, on està situada la capella de Sant Miquel, hi ha "Is sepulcres de dona Constança de Cardona, finada en 1326, i també el de n'Elionor de Pinós, passada d'aquesta vida en 1361. Les sepul¬ tures tenen la particularitat de mostrar pintat no sols el camper, sobre "I que ressalten, sinó també *1 conjunt de pedra que forma l'elegant hornacina que abriga les caixes osseres. Sobre l'urna funeraria del primer enterrament s'hi veu l'imatge de Crist, de mig cos i com a triomfador en la gloria, rebent l'ànima de la di¬ funta, la qual va vestida de monja clarissa; mentre que en l'altre enterrament es la Madona la que accepta a la Pinós, igualment habillada que l'altra, i com aquesta sostinguda per dos àngels dintre un llençol, tal com era costum presentar en l'Edat mit¬ jana i segons disposició que pot considerar-se treta de les llegen¬ des dels Sants. En l'exterior de l'enquadrament hi ha uns pinacles contenint la figura de Sant Pere, altre que sembla de Sant Miquel arcàn¬ gel i la de Sant Francesc; tot en pintura amb prou feines visible, com ho són desgraciadament altres representacions de personat¬ ges que anirien entre les columnes que aguanten les caixes funeràries. (Vide làm. VIII del volum precedent.) i) Vegi-s lo que referent a tais pintures deia *1 Bisbe de Vich, Joan Manuel de Hartalejo, en carta del 22 de Novembre de 1781, dirigida al Comte de Floridablanca: «Se empieza á desembarazar el claustro, que como dije á V. E. es un conjunto de dispa¬ rates y mamarrachos y ha sido obstáculo para que Dios tenga casa muchos años hace. Sin las faltas de architectura, que se ve en cada piedra, hay unas pinturas de Almagre que solo por verlas se puede hacer un viaje a Vique : con uno solo, y sin molestar mas la sabia atención de V. E. se ven todas las demás. Hay una pintura de la presentación de Nuestra Señora; va subiendo por las escaleras del templo como de edad de 40 años, y con el rosario en las manos; y es la menos indecente, porque ñnalmente está tapada. Hay otra de la asunción enteramente desnuda.» (Arx. Episcopal de Vich : Papers de la construcció de la catedral.) » la pintura mig-eval catalana Al costat d'aquesta decoració pictòrica, interes¬ certament sant, hi ha "1 cenotafi de Sor Beatriu de FonoIIet, 1362, morta en que també presenta una decoració que envai la paret que hi es més propera, mostrant un arc canopial amb un parament, de 1^ treball que imita en pintura les talles dels retaules; sota d'aquell Fio. 33 PiNTÜIiA MURAL SOBRE UN SEPULCRE DEL CLAUSTRE DE PedRAI.BES hi apareix Jesucrist en gloria i dos àngels que s'enduen cap al cel l'ànima de la difunta, la que ostenta hàbits mongils i corona abacial, trobant-se més ensota Sant Miquel arcàngel, Santa Clara i altra Santa, a més de Sant Vicens espanyol, pintura aquesta darrera que tota sembla que pertany ja a la fi de l'art trescentis- ta (fig. 33). En la catedral vella de Lleyda s'hi troben també restes d'un tester sepulcral pintat del segle xiv, en el que s'hi nota la representació del Calvari amb la Mare de Déu, a la que fereix una espasa que apar sortir del costat del Fill, oberta per la llan¬ çada. No hi falten les tres piadoses Dones, ni un personatge en actitut de reconèixer la divinitat de Crist, tots a un costat de la «• i LA PINTURA MURAL 97 creu; mentre que en l'altra part s'hi troba Sant Joan Evangelista amb el Centurió i dos soldats. Del florentí Guerau de Jacobo, se sab que, a 26 de Novembre de 1398, cobrà florins, 15 pintar certes imatges en la paret per contigua a una sepultura dels claustres del convent de Fra-me- Fig. 34. — Sala capitular del Monestir de Sixena nors de Valencia. En el claustre de Sant Pere de Casserres s'hi reconeixia pocs anys endarrera una hornacina sepulcral, conser¬ vant en sa volta una resta de decoració de caràcter ornamental, imitant un teixit ben hermós, en el que, dintre d'un enreixat de corbes, hi apareixen ocells a més de foliacions de molt caràcter. Queda ja explicat en les planes anteriors l'interès que pre¬ senta la capella de Sant Miquel del claustre de Pedralbes. Això 'ns relleva d'insistir sobre aquell notable conjunt, que es honor pel nostre art i que sembla més el decorat d'una sala que'l d'una capella. (Vide làm. V del volum precedent.) Importantíssima es també en l'aspecte pictòric l'aula capi¬ tular de Sixena, en la ratlla d'Aragó (flg. 34). Figurem-nos una 13 98 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA gran sala, amb sostre aguantat per cinc grans arcades, quelcom a punta d'ametlla, les quals aguanten per la clau una jàcera bellament obrada i amb talles de caràcter moresc, restant així "1 sostredividit en dotze compartiments amb fustes esculpides donant grans esteles, i Hacerles geomètriques de tradició absolu¬ tament aràbiga. La pintura embelleix tota la part de construcció, murs i arcades, mostrant representacions al·lusives a l'Antic i Nou Testament. En els gruixos dels arcs s'hi troben les genealo¬ gies del Salvador, segons Sant Lluch i Sant Mateu; sortint-hi "Is bustos de cada un dels patriarques, en sengles requadres i repre¬ sentant-se en cada compartiment la figura d'un dels antecessors de Crist, abraçat o acompanyat del qui li fou fill. Un cert regust oriental en el vestir i disseny dels personatges fa concebre l'idea de que aquí va seguir-se i potser s'hi copià *1 model vingut d'al¬ tres terres i tramès mitjançant algun còdex. En la paret de cada un dels arcs, o sigui en el triangle dels intradós, s'hi reconeixen, entre mig d'ornamentació, escenes tals com la creació d'Eva, el Senyor fent notar als primers frares la transgressió del precepte diví, l'àngel imposant la llei del treball a Adam, Eva filant, el marit d'aquesta guanyant el pa amb el suor del seu front (figu¬ ra 35), el sacrifici de Caín i Abel, Abraham oferint al seu fill en holocauste i Noè ocupat en la fabricació de l'obra salvadora (fig. 36). En les parts pot veure-s'hi l'Anunciació, el Naixe¬ ment del Salvador (escena en la que hi figuren les dues lleva¬ dores rentant l'Infantó acabat de néixer) (fig. 37), l'Adoració dels Reis (fig. 38) i "Is àngels anunciant la bona nova als pas¬ tors. Es de notar en aquestes pintures els motius que recorden els caràcters cúfics de les inscripcions moresques. Aquesta im- portantíssima decoració s'atribueix al temps en que fou priora Na Blanca, o siguin als anys entre 1321 i 1347.' Fins aquí hem parlat solament de decoració mural en edifi¬ cis o dependencies de caràcter religiós: just es que diguem además quelcom que demostri com també els trescentistes ornamentaren amb policromia les cases i habitacions usuals. Hem vist retret un text de cert humanista i escriptor italià del segle xiii, en el que's i) Bol, de la Sociedad Española de Excursiones, n.° 221, pàg, 55. la pintura mural i03 diu que a França hi havia cambres pintades, quan a Italia no se'n feien encara. Això, si es veritat, podem relacionar-ho amb nostra terra; concloent que aquí tinguérem habitacions i sales pintades abans queis mateixos italians. Apuntarem que pot re¬ treure's un document, en el que's parla d'una sala pintada del segle XII. Consta també que mestre Francesc Caballer, en 1309, Fig. 37 Pintura mural del tester de la sala capitular de Sixena decorava a més de la capella del castell de l'Almudayna de Ma¬ llorca, el porxo de l'arcova de la Reina." De Valencia se sab que'l pintor Marçal de Sax, en 1396, ornava de pintures la sala del Consell secret, fent-hi escenes del Judici, Infern i Paradís. En Joan Baró, fill den Pere Baró, en 1402, feia pintura decorativa en el castell de Perpinyà, coloració que fou continuada quatre anys més tard per mestre Francesc Ferrer. No serà de més que apuntem qualques indicacions docu¬ mentades, que demostren com era força usada la pintura decora¬ tiva en les mansions dels menestrals i senyors del segle xiv. Un inventari den Jaume Pau de Vich fa referencia, en 1341, a d El Gabriel Llabrés, al publicar lo que consta en un dels llibres de fàbrica de la Catedral de Palma, referent a pagues fetes a en Martí Mayol i altres pintors que, durant el mes de Ju¬ liol i primeres setmanes d'Agost de 1328, estigueren ocupats en completar amb feines del seu art el claustre d'aquella Catedral, ha retret que, entre "Is materials aleshores adquirits, hi havia lle¬ nya a ops de fer ay «a cuyta, guix, cinch lliures de colradura, ous, mil vuitcents panys d'argent, dues lliures à'asyur, ayga cuyta, bor¬ nis, indi, peliotxes, blancher, deu lliures de sarchon, nou unses de carmini i sis lliures de vermelló.' El Sr. Carreras i Candi ens ha donat a conèixer el nom den Francesc Mulner, qui en 1388, pel mes d'Octubre, estava ocu¬ pat en perfilar els encarreuats de la volta de la capella de Sant Pacià de Barcelona, empleant «quatre olles per bulir oli de linós per perfilar les voltes-», fent lis «dun tros de drap per colar lo linós»; servint-se també « de ous que mes en lo tempra de la tinta negra de perfilar» Totes aquestes indicacions confinuen que no era sempre "1 mateix el procediment tècnic de la pintura mural. Lo que també ha de dir-se es que, per pintar, especialiuent els metalls que ha¬ guessin d'anar a l'aire lliure, s'hi usava l'oli de llinós.'' 1) Bot. de la S, A. Lultana. Març 1900. 2) Bot. citat. Octubre 1917. 3) Butll. de la R. A. de B. L. Núm. 56, pàg. 510. 4) Vegi-s els articles Orígens de la pintura al oli (Pàg. Artist, de la Veu; núms. 404 i 405).