CAPÍTOL V LA PINTURA EN TELA l'historia delalapintura Enimportancia pintura catal telaanasobre en trescenti o drap.sta hi té la seva Aquesta fou practicada desde la més remota antiguitat, con¬ forme han demostrat els estudis d'egiptologia. El monjo Heracli, en el llibre III, De coloribus et artibus romanorum, titula un capítol, que es el XXVI, v-si vis píngere Uni pannum et anrum in ipso pone- re»: explicant que deuen pendre's pergamins o trossos d'aquests, que seran posats a bullir en una olla amb aigua; quan estigui feta aquesta mena d'aiguacuit, haurà de ficar-s'hi d drap, traient- lo seguidament i estenent-lo sobre una fusta molla (et de super tabulam in aquant exlende), deixant-lo així fins que sigui ben sec. Després el drap serà brunyit de per totes parts, amb pedra de vidre, estenent-se'l ben lligat amb fil a unes fustes i donant-s'hi els colors destrempats a la cola, a l'ou o a la goma. En el ca¬ pítol següent, rotulat Quomodo pannum ponitur in auro, indica que per posar or en el drap haurà de ser desfet atnb la destempra- dura i finalment pulit. En el segle xiv nostres pintors no estaven pas clarament dividits en retaukrs i cortiners, sinó que molts artistes, després de pintar un retaule, no's donaven de menys de colorir un drap de pinzell, una cortina, una bandera, etc. No obstant, es cert que hi havia pintors, sobretot de la classe modesta, que tota la vida la passaven fent feines propies dels cortiners. Podem citar una serie de noms de pintors de draps. En 1331 lio LA PINTURA MIG-E VAL CATALANA hi havia a Valencia, Miquel Peris o Pérez, que decorava cor¬ un tines i caixes. El vigatà Antoni de Conrella, mort en Octubre de 1339, no era pas gaire cosa més que un cortiner, llegint-se que tenia entre sos béns «quosdam teles cum suis apparamentis», i «quosdam alias teles sine aparamentis». En 1399, PAntoni Ulsina es conegut com a mestre de cortines, rebent de l'escrivà del Consell barceloní 46 sous, per uns paraments de cavalls que servien per la festa de Corpus i portaven l'escut de Sant Jordi. Molt variats foren els objectes de tela que rebien pintures. Hi havia frontals d'altar, com un que's descriu, en l'any 1375, en l'altar major de l'iglesia de Munter : «unum pali pictum de nigro de opere d'en Baldronsii." En 1402, a Vilanova de Sau, hi havia en l'iglesia, «i pali de drap pintat ah son frontal tot d'una meya». En l'iglesia de la Mercè de Vich, quatre anys després, s'hi des¬ crivia : «un pali de pinzell detrás de les ymages a la paret». Aquestes imatges eren una Mare de Déu i una Santa Bàrbara; notant-se a més que, «sobre lo dit pali, altre pali de pinzell ab ymages», trobant-se encara altre «pali de pinzell ab son frontal de poc valor».'' A Malla, en 1385, hi podem observar «iii capes panni lini pintat», i en 1410, en la capella de Santa Eulalia de Vich, un «vestiment ab la casula de drap de canemaç o de li pintat ab diver¬ ses senyals e manible estola semblants ab tot son cumpliment».' Sobretot la pintura en drap del trescents la veiem esplaiar- se en una especie de tapissos fets de tela grollera, que rebien pintures i representacions a vegades complicadissimes i que feien la servitut dels draps de ras. S'anomenaven draps de paret o draps de pin·^ell. El contracte per la pintura de l'imponde¬ rable capella de Sant Miquel de Pedralbes, obra encarregada a en Ferrer Bassa en 1343, fit al'lusió a que les histories «deuen haber cortines a manera de draps de parets». El Rei Cerimoniós, en 1347, feia relació de que havien sigut portades d'Avinyó, «depenctes en un drap les mages dels Reis de baix scrits es a saber Julius Cesar, Ector, Alexander, Judas Macabeu, David, Josué, 1) C. F. : Inventaris dispersos. 2) C. Fi : Inventaris, dels notaris Escayó i Pequí. 3) C. F. : Manual, de Guillem Mateu. LA PINTURA EN TELA III Carles Maynés, Godofret de Bouliós e del Rey Artius». I el ma¬ teix Rei, en 1351, feia comprar per son ús un drap «cum histo¬ ria novem militum».' En els inventarisvigatans no hi falten referencies a la ma¬ teria que'ns ocupa. Així, en 1382, en una iglesia, que sembla ser la dels frares mercenaris de Vich, s'hi anota : «i drap pintat ab historia de Sancta Maria e Sanet Jaume», i encara «i drap pin¬ tat de la Passió». A casa en Francesc de Clos, mort en 1395, s'hi troba ; «i drap de paret pintat».' L'inventari del Rei Marti, diferents vegades al·ludeix a aquesta mena de teles, trobant-s'hi «I drap de peret de pinzell de diverses colors storiat de viii dones quis banyen en un bany dins un pavelló e sis figures domens de a cavall e a peu qui casan servos ab cans ab diverses ramatges e titols en lo camp ab sengles cartells».' L'indicació que hem feta de draps de pinzell adquirits a Avinyó, ens indica que alguns vindrien de fora nostre país. Així també, en 1371, entre "Is béns de l'Andreu Desplà, s'hi troba «unum drap de paret francés pintat».' Els llits i certs mobles degueren tenir cortines fetes de drap pintat. Ja, en 1360, entre lo posseït pel sub-sagristà vigatà Pere de l'Avenç, se parla de la cortina depicta» i també «11 troces de fustani pintat». En 1396, en Bernat de Torres, prevere, tenia prop d'un llit, «una cortina pintada antiga ab diverses pintures». En 1361, en Jaume Cardó, usava «sex marssapans pintats». En 1401, en un inventari den Roger de Malla, hi notem «i drap pintat de pintura de blau seu e blau clar». Quatre anys després, el forner Bartomeu Urgell, podia llegar «/. sobreseí sobre ¡0 lit de obra de pinsel ab senyals reyals-». Na Margarida de Bellfort, esposa deu Bernat Ferrer, en 1410, moria posseint «i bancal de lit pintat»; i en aquest mateix temps, en Jaume Vall «un stoig pintat de drap qui penja a la paret dins lo qual ha un mirall».' 1) Rubió :Vol. I, doc. CXXXV i CLVII. 2) C. F. : Inventaris dispersos. 3) Edició L'Avenç : pàg. loi i a més pàg. 6i. 4) C. F. : Inventaris dispersos. 5) C. F. : Inventaris dispersos^ i dels notaris Escayò i Pequí. 112 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Noticies posteriors sobre aquesta mena de pintures podríem donar-Ies amb abundancia.' Ab tot i la documentació que fa referència a pintura tres- centista sobre drap, hem de confessar que no "ns es possible retreure un sol exemplar existent, per més que podríem fer refe¬ rència a algun que pertany al segle que segueix. La mateixa condició de tals pintures, sempre considerades com a obra suple¬ toria d'altres de major treball, ha sigut causa de la seva desapari¬ ció. Els col·leccionistes de teixits guarden alguns draps, que s'atribueixen al segle xiv i fins a època més antiga, que són pintats o tenyits ab motius de decoració molt senzills, que's con¬ sideren com a produïts mitjançant l'estampació ab motllos xilo- gràfics. Ja "s compendrà que aquests draps, de producció molt basta, no pertanyen a la materia exposada en les anteriors ratlles. i) Vegi-s els articles Pintors cortiners y de portes d'orgue i Pis draps de pinzell inserts Oi \o. Pàgina Artística de La Veu de Catalunya, núms. 474 i 141. D'algun pintor sabem que dibuixà o colorí teles que devien brodar-se. Així consta den Domingo Valls en 1379. Tenen encara alguna importancia en l'historia de la nostra pintura trescentista els pintors de vidrieres i 'Is pintors guadamacilers. No 'ns estendrem a parlar dels uns ni delsaltres, Ja que tenen un interès secundari, sols farem reterencia als estudis sobre Guadamils catalans i De vidrieres i vidriers catalans^ publicats en la Pàgina Ariisiica de La Veu de Catalunya, núms. iqt i 476, 480, 486 i 492. Escassa l'importancia que tingué en nostre país la pintura en cera, podent-s'hi es fer referencia per lo que se sab d'alguns artistes, que decoraren ciris i brandons, tals com en Bernat sa Parra (1335), Paul (1395)' Valls (1379), Pere Cardona (1394) i Marti de Bas (1401), ■'■'-•A CAPÍTOL VI NOTES DOCUMENTALS RELATIVES ALS PINTORS TRESCENTISTES Adavert, R. — Pintor de Perpinyà, que esBaró, timoni en citatdelcom a tes¬ la darrera voluntat den Pere seu ma¬ teix ofici; testament datat a 8 de Juny de 1399. Pere Vidal : Recherches relatives a THistoire des Beaux-Arts et Belles-Le- tres en Roussillon depuis le Xl<¡ siècle jusqu'au XVIe, Publicades en el Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales, 1886. Alemany, Joan. —Es aquest pintor el primer dels que por¬ taren ha donat molt que escriure als qui han parlat el nom, que de pintura catalana. Res indica que ell fos estranger, vingut del centre d'Europa, per més que tampoc hi ha cap indici que perme¬ ti afirmar que era del tot originari de la nostra terra, en la que'l nom d'Alemany o Alamany hi es desde temps ben antics. Den Joan Alemany se sab que fou un pintor que, a 26 d'Oc¬ tubre de 1395, era a Manresa, on tractava amb el mercader Ber¬ nat de Gamisans, acabant les pintures del cbor i capella de Sant Domènec de Manresa, establint fer-hi lo següent: «Primerament sede magestatis sie tot blanch e brondat ab los emversos vermells lo cap dor fi ab la diadema dor fi e la barba dor fi e de color segons que sera conegut que estiga millor per en Bartbomeu Amergos, Pere Nadal e Berenguer Ricolf. La col sera tota dor fi e dins vermell. Totes les fulles seran dor fi ab de part detrás los tabernacles seran tots dor zerco fi e les finestretetes dels dits tabernacles de azur dacre. Totes les mos- 15 114 la pintura mig-eval catalana quetes seran dor fi, les testes delsangels e les aies seran dor fi, les armes dels dits angels seran decolors segons ques pertany, e los dits angels seran vestits de diverses colors. La ymage de la verge maria sera ab lo cors dor fi bronit ab lo mantell de atzur dacre. Langel principal de la salutació sera blanch sembrat de caxellets e ab les ales e ab los cabells dor fi. »En tot aço que diu que haya or enten que sia or de flori de florencia. E sia tot fet a conexensa dels dits.» Joaquim Sarret i Arbós : Art i artistes manresans, pàg. 21. Alexander. —Un davant d'altar pintat, pertanyent a l'an¬ tiga abadia de Sant Genis les Fonts (Rosselló), en la capella de la Verge de Montserrat, porta la llegenda : «Magister Alexander ista opera fecit». Se'l té al mestre Alexander com a vivint a finals del segle xiii o a principis del següent. Julià Bernat Alart Notes historiques sur la Peinture et les Peintres ; roussillonnais, publicades al vol. XIX (any 1872), del Bull, de la S. A. S, en et L. des Pyr. Orient., pàgs. 203, 207. —L de Bonnefoi ; Epigraphie Roussil- lonnaise, publicada en el vol. XXVII del citat Bull, de la S. A. S. et L. — Pere Vidal ; Vol. XXVII del Bull., 1886, pàg. 179. — Abbé Jean Capeille ; Dic¬ tionnaire de Biographies Roussillonnaises. Amblart, Guillem. — Pintor que se sab que visqué a Perpi¬ nyà, desde 1348 a 1367. Vidal : Recherches, pàg. 173. — Sanpere : Pintura Mlg-eval Catalana : Els Trescentistes, vol. I, pàg. 260. Amergos, Bartomeu. —• Citat amb altres a Manresa, a 26 d'Octubre de 1395, com a perit per una obra pictòrica. Vide Alemany, Joan. Anfós o Enfós, Bartomeu. — Rossellonès, de 1321 i 1331. Vide Els Trescentistes, vol. I, pàgs. 117 i 118. axtcac Marti. Fill del — pintor Anfós de Bruges, habitant a Perpinyà, de 1325 a 1331. Capeille : Dictionnaire. notes dels pintors trescentistes 115 Archalies, Ramon de. — Piinor de Baixelcna, ja mort a 2 d'Octubre de 1308. En 1337 es cita un pintor d'igual nom, difunt. Josep Mas : Bol. de la R. A. de B. L. de Barcelona, vol. VI, pàg. 250. — Rdeió i Lluch : Documents, vol. II, pàg. 395. Ar.mentera, Pere de. — Pintor de Girona, citat en docu¬ ment de mitjans de l'anyada de 1330. Arxiu de Protocols de Girona. Nota del Sr. Francesc Martorell. Arnau. — pintor de Perpinyà, a qui, a 3 de les Mestre nones de Setembre(dia 3) de l'any 1300, se li reconeixen deure 50 sous per la pintura que havia fet en l'iglesia de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses. El document diu ; «Ego Raymundus Sabaterii de sancto johanne confíteor me debere vobis magistro Arnaldo pictori de perpiniano l. solidos mouete barchinonensis de terno ratione opesis picture quam vos fecistis in ecclesia beatorum johannis et pauli quos l. solidos ego tenebam in comanda nomine guillermi de noguerio capellani quondam ecclesia beator um johannis et pauli ad opus picture dicte ecclesie et quos l. solidos dimisserat dictus raymundus sabaterrii et vobis promitto solvere in primo festo omnium sanctorum...» Arxiu de Saut Joan de les Abadesses : Manuals Curia, f. 39, volum plec. II, del notari Arnau de Torrent. Nota donada perMn. Josep Masdéu. Arnau. —Rossellonès,de finals desegle. Vegi-s Perallades. Asbert, Berenguer. — Pintor barceloní en 1389. Josep Püiggarí : Artistas catalanes inéditos, serie II. Baldrons. — Un inventari de" l'iglesia de Munter, de 1375, diu que a l'altar major hi havia un pali «pictum de nigro de opere den Baldronsî. Era un pintor? Curia Fumada de Vich : Lligall d'Inventaris dispersos. Banan, Pere.— Pintor rossellonès en 1364. Vide vol. I, pàg. 260. la pintura mig-eval catalana Barata, Ferran. — Pintor de Barcelona en 1327. Vide vol. I, pàg. 125. Barata, Gabriel.—Barceloní, pintorde 25 de Gener de 1400. Sanpere : Cuatrocentistas, vol. I, pàg. 114. Barçelona Francesc. —Quondam, pintor de Tarragona. En 1404, sa esposa Joana restitueix una casa a Jaume Sabater. Nota comunicada per Mn. Saiiç Capdevila. Bardina, Ferrer. — Pintor exempt d'anar a l'host barcelo¬ nina, vers Tona, en 1374. Era mort ja en 1379. Arxiu Municipal de Barcelona. — Rubió : Documents, vol. II, pàg. 395. Baró, Joan. — Pintor, fill de Pere Baró, el vell, que, a 16 de Juliol de 1400, rebia del Procurador reial 2 lliures i sou i 6 di¬ ners, per haver pintat unes fustes en la teulada del pati del castell de Perpinyà. En 1452 encara "s troba un Joan Baró pintant vi¬ drieres. Vidal : Recherches, pàgs. 209 a 2ti. Baró, Pere. — Artista perpinyanès, el qual vivia a 16 d'Octu¬ bre de 1367, i de qui "s troben noticies a 12 d'Abril de 1370. A 4 de Novembre del dit any, féu tracte amb els parroquians de Santa Eugenia d'Ortafà, per acabar, dintre quatre mesos, unes obres de pintura, que tenia llestes i satisfetes de paga als 2 de Març de 1371. Entre aquestes obres hi havia «una bossa, una llantera ab argent deurat», segons la manera com era pintat «aquel cobercia de Vals per bons», i pintar un «argmari ab asteles. ítem. un cobertz os cimbori que es sobre Tartar de blau ab steles e ab la lunaesolel». Les parets entorn l'altar, la porta del vestuari i fer les cimages de pint» a la paret, prop la porta, ço es de Saut Pere i de Sant Pau, pel preu de 7 lliures barceloneses. Amb data de 29 de Desembre de 1372, se'l troba novament. En 1379 se li donaren 11 sous per diversos senyals que féu en l'armari de la casa de la Procuració i en alguns llibres de l'ofi¬ ci; se li pagà dels béns reials. Amb data de 1381, se li diu senior. Dos anys després féu l'ohra notes dels pintors trescentistes 117 del Corpus per l'iglesia de Sant Esteve de Salses, obra que si no quedava bé, com volien els encarregats, es posariaa coneixença del rector o de dos mestres, segons acord del dia 7 de Desembre. Als 24 de Setembre de 1384 actuava de testimoni, i a 27 d'Agost de 1388 convenia amb els consuls de l'iglesia de Sant Cebrià la pintura del retaule amb l'historia de Santa Maria, fixant- se '1 preu de 31 lliures, havent-lo d'ajudar son fill Pere, i tenir- lo llest per Nadal, retaule que portaria tabernacle d'or fi i guarda- pols d'atzur d'Alemanya amb argent daurat. Un document l'al·lu¬ deix en 1390, sabent-se que morí a 20 de Juny de 1399, dotze dies després d'haver fet testament. L'inventari dels seus béns, que constitueix un document interessantíssim, va datat de 28 de Juny del mateix any ja citat. Segons aquest document, el pintor tenia diferents treballs en obra i no acabats, fent-se referenda als següents : «dos imatges de fusta daurades qui son stades de la yglesia d'Eune. vi leons qui son stats de l'eglesse d'Eune, un rerataule de Cauders splegat. Unes taules acabades de la muller d'en Franci Batlle, Un rerataulesplegat de Vilalonga dels Monts. Una boada de portal acabada de Arlés. Un armari del corpus que's stat d'Eune ab una lanterna en sus. Unuin monumentum qui es de Girona». Vidal : Recherches. — Rubió : Documents, vol. II, doc, CCXVI, pàgs. 191 a 207. Baró, Pere. — Fill gran de l'altre pintor del mateix nom. Se'l troba citat ade Juny de 1381, A 27 d'Agost de 1388 el 15 seu pares'encarregava de fer un retaule i un, també, ell; però, no obstant i això, a 13 de Juny de 1397, ell sol tractava amb els obrers de Padulls (França) per fer i reparar un armari de fusta per incloure-hi *1 Cos de Crist, armari «in fusti in quo reponitur Corpus Domini nostri XPI et ejus custodia, videlicet de simili fusta et de simili talla et opere» com l'armari de l'iglesia de Polles¬ tres, havent de daurar-lo d'or fi «et illud quod erit de azur sit de azur dacre» pel preu de 17 lliures. En 1399 era viudo i pare de nom¬ brosa prole, però, amb tot, va tornar-se a casar amb Maria Mon- talva, matrimoni que degué durar poc, ja que féu testament a 5 de Juliol de 1400; essent sa esposa viuda, als 24 d'Octubre il8 la pintura mig-eval catalana de 1401, la que, en 1405, tractâ amb un Arnau, pintor de Perpi¬ nyà, arrendant-li L'inventari dels seus béns sembla de¬ una casa. mostrar que aquest artista pintava i esculpia. Vidal Recherches, pàgs. 207 : a 209; Perpignan, pàg. 181. Barot, Berenguer. — Pintor de Barcelona, de qui parlen documents de de Juny de 1367 i 5 d'Abril següent. 2 Era nebot den Guillem Barot, pintor, i ambdós foren pre¬ sos, amb motiu d'unes bandositats, a i de Setembre de 1361. El Berenguer se'l cita en 1370 com acusat de crims. Mas: Bol. de la K. A áa S. L., VI, pàg. 252. — Rubió; Vol. II, pàg. 395. Barrau, Pere. — Pintor de Perpinyà, mencionat a 28 de Maig de 1354. Vidal : Recherches, pàg, 185. Bartomeu. — Mestre pintor barceloní en l'any 1374, exempt d'anar a l'host de Tona. Arxiu Municipal de Barcelona. —Puiggarí ; Art. cal. inéd., serie II. Bassa, Arnau. — Fill deu Ferrer, pintor d'imatges en 1348. Vide vol. I, pàgs. 236 i 253. Bassa, Berenguer. — Pintor de Barcelona, de la mort del qual fou acusat un tal Simó Torres, frener, a 15 de Desembre de 1363. Rubió : Documents, vol. II, pàg. 396. Bassa, Ferrer. Vegin-se algunes notes complementaries — de les dades referents al pintor d'aquest nom: A 28 de Juny de 1324, se*l cita com a pintor ciutadà de Barcelona, fent una àpoca de 300 sous per haver pintat les dues capelles a Sitges, per encàrrec den Bernat de Fonollar, rebent, a més, 30 sous per haver pintat dues creus per a les dites capelles. Una carta del Rei Alfons III, datada a Montblanch, a 9 d'Agost de 1333, el cita dient que havia començat a pintar i his¬ toriar el llibre dels Usatges y Constitucions de Catalunya, que ha- fig. 39. — ferrer bassa(i346); detall del naixement del salvador (pedralbes) notes dels pintors trescentistes 123 via fet escriure perordre reial ei Conseller en Ramon Vinader, doctor en lleis. El Rei encarregava que'l pintor «concicius potuerit depingat». El pintor, en un compte de 15 de Febrer de 1334, rebé 200 sous barcelonesos per sos treballs «in quodam li Fjg. 41. — Ferrer Bassa (atribuït) Sant Bernat de Ci.aravai. apaivagant una tempes'iat (Museu Episcopal de Vich) bro nostro usaticorum quamiluminavit». El mateix Rei, a 4 de les kalendes de Setembre de 1335, li feia pagar- part de 2,000 sous, deguts per un retaule. Pere IV, a 14 de Setembre de 1344, li feia pagar 26 lliures, 8 sous, 7 diners que faltaven pagar-li per la pintura d'un retaule del Palau reial de Barcelona, amb «com- mendabilibus et subtilissimis imaginibus Jesu-Cristi et beate Ma¬ rie Virginis». En el segon semestre de 1339 el Tresorer reial li 124 la pintura mig-eval catalana pagava loo sous per lo que li era debut per obres i retaules que feia a ops del Rei. Pel Desembre de 1340 el Tresorer reial li pa¬ gava 900 sous barceloneses dels 3,000 que havien de pagar-se-li Fig. 42. — Ferrer Bassa (atribuït) Sant Bernat de Claraval guarint una possessa (Museu Episcopal de Vicb) per dos retaules dels altarsde la Mare de Déu i Sant Martí, pin¬ tats per l'Aljaferia de Saragossa. Era ja mort a 26 de Janer de 1350; deixant inacabat un re¬ taule de Sant Francesc que li havien encarregat els Framenors de Valencia; manant el Rei, en el dit dia, que fos eiitregat al convent la part feta del retaule, retornant la familia del pintor lo que havia rebut de més. Per lo vist, els frares volien posar plet als hereus del pintor, solventant la qüestió el Rei mitjançant aquesta carta. C(BLaMVoarteld:sranirabgciuióï) Bdelepuig) (Iglesia 4 Fig. 43. —Fkure notes dels pintors tresgentistes D'aquest pintor i miniaturista, de qui s'ha parlat ja en el cap. V del vol. I, sols se li coneix amb certesa com a obra seva la pintura mural de Pedralbes (figs. 39 i 40). Com a obra probable, manifestadora de ses condicions de pintor retauler, bi ba en ef Museu Episcopal de Vicb una taula amb dos compartiments, refe¬ rents a la vida de Sant Bernat de Claraval : en el superior dels quals bi ba "1 Sant Abad en oració, a la ribera del mar i calmant la tempesta que amenaçava engolir-se una embarcació a la que fa trontollar una Furia, en figura de dóna escabellada, que apareix entre'ls núvols; veient-se en l'altre compartiment inferior el mateix sant que està traient el mal esperit del cos d'una dóna possessa, a la que acompanyen tres altres dames (figs. 41 i 42). En aquesta pintura bi apareixen plafons en mosaic a la manera italiana i dels colors que's veuen en les orles de Pedralbes. Té, en realitat,.certa semblança amb les obres den Ferrer Bassa una pintura sobre taula que, en estampar-se les presents ratlles, s'acaba de trobar en la parroquial de Bellpuig, al darrera d'un migradíssim quadro, que feia les vegades de vulgar retaule. En un llis plafó de fusta, s'bi representa la Coronació'triomfal de la Verge Maria per son Fill, que l'ba asseguda en pompós soli, a sa dreta, fent-li honorífic corteig els àngels i 'Is sants de tota categoria, que així reten homenatge a la seva Regina. La com¬ posició 's desenrotlla dintre'l parament, que amida uns 2 me¬ tres d'alçada per i i mig d'amplada, podent-se considerar com a inspirada en models de l'iconografia usual a Italia (fig, 43). Mas ; Bol. de la R. A. de B. L., vol. VI, pàg. 250. — Rubió : Docti- ments, vol. II, does. LXXIII, LXXXVIII i XC. — Yaleri Serra 1 Boldù : Diario de Barcelona, 6 de Setembre, de 1922. Bellver, Bernat. — Any 1334. Vide vol. I, pàg. 119. Benet. — Any 1334. Vide vol. I, pàg. 125. Berenguer. — Vegi-s Berenguer Fullit, entre'ls miniatu¬ ristes. 128 la pintura mig-eval catalana Bernat, Narcís. —Pintor de Mallorca, a qui "1 Governador de l'illa recomanava al Rei, amb data de de Setembre de 1388, 14 Rubió : Documents, vol. II, pàg. 396. Bertran, Berenguer. — Als 30 de Març de 1397, aquest pintor, que a la vegada era escultor, tracta de fer dues imatges; una de la Verge Maria, de pedra de Montpedrós, i de cinc palms d'al¬ çada, fent a la vegada la «cetra ont stan les flors de liri», ja que's tractava d'una Anunciació. Als 17 de Janer de l'any següent, flrmà compromis amb gent sallentina, sobre fer un retaule histo¬ riat de Sant Pons, per sa iglesia de la parroquia de Sallent. Als lé d'Octubre de 1401, tracta defer un tabernacle o sa¬ grari, de 4 palms d'alt, per la parroquial de Camps. Entrat ja i segle xv, a 20 de Janer de 1404, el tal artista, que's deia oriünd de Martorell, fou admès, per gaudir de les lli¬ bertats i franqueses que tenien els habitants de Manresa. Desde aleshores, sembla que ja no's mogué de la dita ciutat, en la que visqué amb casa propia al carrer del Born, posseint, també, altres immobles en el terme de Manresa. De 21 d'Agost de 1409, se'n conserva la concordia que pactà amb els confrares de Sant Eloi i Sant Mateu de l'iglesia de la Mare-de-Déu del Carme de la dita ciutat, sobre pintar unes corti¬ nes en les parets de la dita capella. Val la pena de conèixer aquests pactes, que podrien pendre-s com a cosa ben posterior: «Primerament que los dessus dits dos confrares sien tenguts de donar al dessus dit Berenguer Bertran trenta florins de bon pes, ço es saber, .x. primers e altres .x. con la obra sera mig feta, los altres .x. con la obra sera acabada. «ítem lo dit Berenguer Bertran haia a fer una faxa de angels de diverses colors entorn de les cortines qui tinguen les cortines. »Item que lo camp de les cortines sia dadzur dalamanya boefi. »Item que en mig de les cortines haia un queyro (?) en que haia un aguila ab sos fullatges tan grans con la obra requerra, e que la corona e lo bech e los peus sien de or fl. «ítem que lo restant de les cortines sie sembrat de motes de erbes segons aquelles de la cortina qui esta devant lo retaule. »Item que si lo adzur no era aquell que esser deu que lo Abgar L(BR1ogrd:u4aaesricàòl5) Llu4í—s. Fig. EVdpiscieocahl) (Museu .;"í^; 1 'i '-"r ■• v-, " It:-----: .H •--; •í- -i . :-í!p í. M : ■ A ■■;;■ x NOTES DELS PINTORS TBESCENTISTES I33 Reverent religiós frare P. Rovira, e los dits en Jacme Ballot e en Ramon de Capdecos, e aximateix de les colors sia acone- xença llur. íltem que lo dit Berenguer Bertran haia donar compliment a la obra daçi a sent Andreu primerament. Idcirco predicti, etc.» En 1410, rebé 44 sous, per haver fet i pintat un escut, que servia en la sepultura d'mi tal Jaume de Ribes. Se sab, també, que aleshores féu un retaule per la capella del Corpus Christi de la citada iglesia del Carme, obra que faria 12 palms d'alçada, sense comptar el bancal, que en faria 4 més i 12 d'amplada. En 1418 encara pintava, fent testament a 15 d'Octubre de 1437, en poder del rector de Sardanyola, on es probable que finís els seus dies. Sarket : Art i artistes manresans, pàgs. 15 a 18. Bertrolí, Jaume. — Finals del segle xiii i de l'any 1321. Vide vol, I, pàgs. 117 i 118. Boas, Arnau. —Anys 1321-1337. Vide vol. I, pàgs. 117 i 119. Boas, Bernat. — An3's 1321-1323. Vide vol. 1, pàg. 117. Borges, Roderic de. — Pintor i nahiper de Perpinyà, que vivia poc després de l'any 1380. Vidal : Perpignan, pàg. 185. Borrassà, Francesc. — Pintor de Girona, qui *s dona "1 a qualificatiu de Pictor claríssimus, en un document contemporani. A 13 d'Agost de 1415, aquest pintor cobrava 37 lliures i 10 sous deu Pere Tortosa, mercader de Girona i marmessor deu Jaume de Canllong, pel preu «quorundam clipei pannoui sive de panno et standart de oratorium et per me depictorum». L'any següent, als 7 d'Abril de 1416, trobem el mateix pin¬ tor fent apoca final d'haver rebut en diverses pagues dels pro¬ homs de l'ofici de carnicers, de la vila de Castelló d'Empuries, els / 134 la pintura mig-eval catalana quals li havien comanat el retaule de Sant Antoni, el que «depin- xi et perfeci et vobis tradidi seu tradi in eclesia inferios villa in altarique per-vos ordinate poni et affigi feci». En altre document, en Francesc es considerat com hereu de Guillem Borrassà. Era vivent encara als 26 d'Abril de 1416. E. C. Girbal Revista de Gerona, vol. II, pàg. 521. : — Francesc Mar¬ torell : Biitlleti del Centre Excursionista de Catalunya, any XXXI, n.° 5 17. Borrassà, Guillem.—Pintor gironí, en la segona meitat del segle xiv, pare d'altre del seu mateix nom i den Lluís i Francesc. En 1360, aquest pintor gironí confessava haver rebut certa quantitat per la pintura del retaule de Sant Jaume, de l'iglesia de Sant Feliu de Girona. El document a l'efecte autoritzat va sense indicació de data, però l'escriptura quei precedeix, la que re¬ sultà esser una venda feta per Arnau de Roca a en G. Borrassà, es datada en la dita ciutat, als 29 d'Abril del dit any. El docu¬ ment de rebuda diu així: «Guillelmus Borraciani, pictor et civis Gerunde, recognosco vobis discreto Arnaldo de Ruppe, clerico ecclesie Sancti Felicis, Gerunde, quod solvistis mibi et ego a vobis habui et recipi nu¬ merando viginti libras, nionete Barchinone de terno, racione sahirii cuiusdam retaule cum istoria Sancti Jacobi quod ad opus altaris sancti Jacobi siti in dicta ecclesia Sancti Felicis, gerunde, pro vobis facio et facere intendo, Deo dante, et promito cum suo bancali. Et ideo renunciando excepcione peccunie non nume¬ rate ét non recepte et doli ffacio vobis et vestris de predictis viginti libris bonum et perpetuum finem et pactum de ulterius nom petendo. Est enim verum et certum quod in dictis viginti libras includuntur centum solidis de quibus feci albaranum manu mea propia. Et ego, dictus Arnaldus de Ruppe, consenciens pre¬ dictis laudo hoc et firmo.» Els llibres d'obra de la Seugironina "ns retreuen com en Guillem Borrassà, l'Abril de 1368, rebia de Joan Janer, cler¬ per gue d'aquella Catedral, 22 sous per haver adobat dos gonfanons d'argent. En Maig del mateix any, el mestre de l'obra pagà Fig. 45. — Lluís Borkassà (1415) Sant Miquel Arcàngel i la Mare-de-Déu de l'Esperança (Museu Episcopal de Vicli) notes deis pintors trescentistes 137 11 sous «cabirons, posts e listons que compra a obs de la per capela de Sent Benet per tal com aquels que y eren noy basta¬ ven». Encara, per l'Abril de 1370, el mateix mestre li pagava 260 sous que «li foren promès per pintar la clau de la capela de santa Macdalena e per perfilar la capela». Deu esser el mateix artista '1 «Borraçan», pintor, que en Juií}' del propi any, feia apoca de rebuda de 6 sous al repetit mestre mayor, «per pintar II asteles noves que foren fetes a obs del aristol del cor». Nou anys més tard, pel Juny de 1379, trobem al mateix Guillem cobrant 18 florins de l'obra de la Seu gironina, per pin¬ tar, daurar i envernissar els vuit bordons de portar el pali o t.àlem de la processó del Corpus. Amb data de 30 de Setembre de 1381 el Rei li donava guiatge per un anj^, denominant-se-1 pintor de Girona. Era esposa d'aquest mestre una tal Marguerida, la qual, en Desembre de 1415, es deia viuda a l'acte de rebre certa quantitat per redempció d'un cens que li feia l'Almoina del pa de la ma¬ teixa Seu. En altre anotació, de 24 de Febrer de 1416, eren ve¬ nuts a la tal esposa que fou den Guillem Borrassà i a en Francesc Borrassà, pintor, hereu del dit Guillem, uns censáis. Altre docu¬ ment, de 26 d'Abril del mateix any, parla de diferents membres de la familia del pintor, entre'ls que hi ha un Pere Borrassà, notari, el pintor Francesc, un Asbert, que era barber, i un Joan, que tenia un benefici de la Seu de Girona. E. C. Girbal : Revista de Gerona, vol. II, pàg. 522. — Rubió : Docii- ments, vol. II, pàg. 396. — Notes comunicades pel Sr. Francesc Martorell. Borrassà, Lluís. — Pintor, que sembla originari de Girona i que's troba vivent ja a 21 de Janer de 1380, en qual dissabte trobem que foren pagades «an Luis Borrará pintor de Gerona e ■regent en fer vidrieres per i vidriera que adoba en les pus altes sobre la cambra del claver e y torna i poch de i finestratge que n'avia caut ab vent I florí que val xi sous>. Es ben estrany que la la primera noticia que trobem d'aquest pintor, tan famós en l'historia de la nostra pintura, sia exercint una particularitat tan distanciada de l'ofici de pintor com es la d'adobar vidrieres. 138 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA En1388, aquest pintor gosaria ja de certa fama, puix que, obligat la conclusió de certes obres que tenia empreses, amb a data del 13 de Juny, el Rei Joan I, que tenia necessitat d'ell, per a que li fes qualques obres que servirien en les festes de la coro¬ nació, li prorrogava "1 temps de fer-ne d'altres, a les que estava obligat per pactes fets amb persones particulars. L'any pròxim vinent, als 19 de Març, cobrava 210 lliures, per raó del retaule de l'altar major de l'iglesia de Framenors de Tarragona, essent aquesta apoca la de final de tracte. Dos anys més tard, o sia als 25 d'Agost de l'any 1390, parla d'ell un document. En aquest mateix any era viudo i tenia un fill, dit Narcís. A 20 de Janer de 1396 tractà, per 60 florins, el retaule de Sant Joan de Valls, fet d'alba, de ir palms d'amplada i 16 d'alçada, presentant bancal, tres taules i guardapols. En aquest mateix any, a 11 de Juny, rebia 2 lliures 15 sous per pintar en la trona de la catedral de Barcelona. Els padrons de l'Arxiu Municipal barceloní "ns diuen que, en 1399, vivia a Barcelona, enel quarter de Mar, tenint cuiras¬ sa,cap i llança llarga per anar a l'host veïnal. A 19 de Juny de 1401, el Consell general Valls prenia de un acord referent al retaule de l'iglesia de Sant Joan, encarregant-lo a aquest pintor, «mestre de pinzell en la ciutat de Barcelona»; responent aquest de que la faria dintre dos o tres anys; per lo que, feta una talla de 300 florins, s'acordà que's tirés endavant l'obra. L'acta referentaquest assumpte "ns es estada tramesa per a l'investigador vallesà Sr. Fidel de Moragas, i diu aixi: tSobre la proposició feta per lo discret eu Johan Humiach prebere en presencia del honrat N'Antoni alemay lochtinent de Valls per lo honrat en Guilem bernat de reapas e en presencia de tos dos consels demunt scrits, consell general representans Dient : que per diverses letres, per ell, e per lonrat en bernat palmer jurat lauors trameses an luis boraçà mestre de pinzell de la ciutat de barchelona per quan faria i retaula en lesglesia de sent Johan deia vila daci de valls sobre les quals letres lo dit boraça auia tramesa als dits Johan homiach, e an bernat palmer notes dkls pintors tbescentistes i39 i letra responsiua a les lurs etots sobre lo dit tetania, la quall es estada legida per mi pere ripoll qui la present scriu en persona del honrat consell generall, lo quall empero johan omiach legida la dita letra demana a lonrat consell generall quen determenas a Fig. 46. — Lluís Borrassà (1415) : Sant Fran'cesc i les Tres Ordres (Museu Episcopal de Vicli) que li seria vist fliedor la quall contenia si-esse com que lo dit'en luis Boraça era prest fer lo dit retaula, per ccc florins e el com¬ pliria con faria lo dit retaule dintre 11, o iii anys. E daltre ma¬ nera si fer nos deuia lo dit tetania lin fessin resposta los dits en Johau homiach, e en bernat palmer, e sobre la dita proposició, e letra, lo dit honrat consell general, ha determenat, ceptats los se¬ nyors en bernat ponç, francesch armengoll, pere solsona, vidall 140 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA german, Guillein domenech, beniat tanigo, Ramon caseyats, antoni bernat, Pere piquer, pere torquela, arnau roig. Guillem miracle, bernat ortola, nicolau sagi,que lo dit retaula sia fet per lo dit luisboraça, e eximateix sia feta la tala de ccc florins e eximeteix quey sien adjunys los redelins de ço que caseu se pren per sa anima.» El mateix Borrassà, a 27 de Juny del dit any, tractà l'obra ipintura d'un retaule per en Garcia Ruiz, mercader de Burgos, havent d'amidar 18 palms i mig d'amplada i ir d'alçada, amb bancal de 2 palms d'alçada i guardapols, havent d'estar com¬ post de cinc taules i dedicat a Santa Caterina. Als 18 de Desembre de 1402, en LluísBarra.ssà, pintor, ciu¬ tadà de Barcelona, nomenava a un tal Asbert Borraçà, clergue simplement tonsurat, son procurador general per cobrar certes quantitats. Tres anys més tard, a 27 d'Agost, i pel preu de 70 flo¬ rins, contractà un retaule de la vida de Jesucrist per l'altar major, de Guardiola, el qual havia d'amidar 16 palms d'amplada per 15 d'alçada, presentant coronament arredonit, bancal i taber¬ nacle, i essent el còs dividit en tres compartiments, separats per columnetes en espiral. En 1410 tractà, amb data de 21 de Novembre, la pintura del retaule ja constntït, per Sant Antoni de Manresa, en el que hi hauria guardapols, abonant-se-li 294 florins. Als 12 d'Abril de 1412, el pintor era a Vich i havia acabat l'obra d'un retaule per a la capella de les Onze mil Verges, cons¬ truïda en el claustre de la Catedral, fent àpoca final de comptes concebuda en aquestos termes: «Ego ludovicus borressa pictor Civis Barcbinone confíteor et recognosco vobis venerabili Bartholomeo de Solerio civi vi- censi licentiato in legibus presente quod solvistis et satisfecistis michi plenarie et integre mee voluntati numerando de et super quacumque pecunie quantitate in que michi tenemini racione et pro precio cujusdam retaule quod vobis feci et depinxi quod- que eciam vos poni-fecistis in capella undeclm Mille virginum constructa in claustro novo eclesie vicensis. Unde renuntio etc., facio vobis finem, etc.» notes dels pintors trescentistes 143 En aquest mateix temps en Borrassà degué pintar el retaule major de l'iglesia del monestir de Santa Clara de la susdita ciutat, intervenint-hi *1 ja citat Bartomeu de Soler, obra per Fig. 48. — Lluís Borrassà (atribuït) : Calvari (Sant Pere de Terrassa) ' la qual, a 17 Juliol de 1415, el pintor firmà rebut de 200 florins. En Borrassà tingué un plet amb un barber de Barcelona, havent-hi intervingut en la prompta solució l'Infant Alfons, en carta del 20 de Novembre de 1413. A mitjans-de l'any 1414, als 12 de Juny, tractava de fer el 144 LA PINTUKA MIG-EVAL CATALANA retaule de Sant Gervasi de Cassoles, pel de 34 lliures; encàr¬ preu rec del que firmava rebut a 9 de Febrer de 1416. A II de Janer de 1419 rebia 40 lliures per un retaule de Sant Nicolau que ell i '1 seu esclau, de nom Lluch, havien fet pel preu de 411 sous. Les cortines per guardar la tal pintura foren pintades igualment, costant 14 lliures 17 sous. L'esclau Lluc era tàrtar d'origen, sabent-se d'ell que, a 5 de Setembre de 141S, havia fugit del seu amo. Lluís Borrassà, el qual el reclamava. Als 18 de Desembre del mateix any, feia rebut de 7 lliures 10 sous, part dels 360 florins que la gent de Vilafranca de Sant Llorenç dels Morunys li devia per haver pintat un retaule. En 1424, en Borrassà, als 27 d'Agost, feia àpoca d'un retaule deu Joan Llovera, que valia 27 lliures; i, finalment, a 7 d'Octu¬ bre del mateix any cobrava 5 lliures i mitja per un altre retaule fet per a en Francesc Morague. De l'obra documentada d'aquest insigne pintor se'n con¬ serva "1 retaule de Santa Clara de Vich, que es preuat orna¬ ment del Museu Episcopal i obra culminant de la pintura plena¬ ment gòtica catalana. En ella "1 pintor manifesta una vigorosa personalitat i un art exquisit, ja després de les influencies italianistes que havien dominat en la catorzena centuria (figu¬ res 44, 45, 46, 47). També ha arribat fins als nostres dies bona porció del retaule de Guardiola, que posseeix el Sr. Alexandre Soler i March. \ Molta part de l'obra atribuïda a aquest pintor, el temps s'ha cuidat prou bé de demostrar que no li pertanyia. Nosaltres creiem que amb versemblança pot atribuir-se-li lo que's conserva del retaule major de Sant Andreu de Gurb, que ho ha recollit el ma¬ teix Museu vigatà, i que encarregaria al pintor el Bartomeu de Soler, qui era originari de la dita parroquia i que hem vist inter¬ venint en l'obra dels dos retaules vigatans, segons documents que resten ja extractats. També creiem que pot esser obra den Borras.sà un retaule del titular de l'iglesia de Sant Pere de Terrassa, del que po¬ den veure-se-n uns compartiments desarticulats en la casa rec¬ toral de la citada iglesia (figs. 48, 49). Així mateix, també'ns setubla obra den Borrassà el tros d'una taula que figurà en notes dels pintors trescentistes 149 l'Exposició que anys endarTera organitzà la societat Athenea, de Girona (ûg. 50). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any XXXI, n.° 317, a 1921; any XXXII, n.° Article d'Agustí Duran i Sanpere. —Rubió: 333, 1922. Documents, vol. II, doc. CCCXVII. — Mas : Bol. de la R. A. de la B. L. de Barcelona, XIII, pàg. 252. — Bntlleli Arqueològich de Tarragona, 1921, pàg. 17. — PüiGGARí : Revista Catalana, 1892. — Arxiu Municipal de Barcelona : Pa¬ pers de l'Andreu Balaguer i Merino. ■— Curia Fumada de Vich : Manual del notari Bartomeu Esquelló. — ídem : Manual XI-XIl del notari Pere Arti¬ gues. — Sanpere i Miquel : Cuatrocentistas, pàgs. vol. I, 123 a 143. — Idem : Vol.11, pàg. 224. — Notes facilitades per Mn. Sanç Capdevila, i pels Srs. Fi¬ del de Moragas i Francesc Martorell. Bramonts, Berenguer. — Vivia en 1336. Vide vol. I, pàg. 125. Bruges, Anfós de. — Pintor associat amb en Ramon Fre¬ iner, a 6 idus de Setembre de 1283. Vivia a Perpin3'à encara en Sa esposa, Beneta, era viuda en 1331, teninttres fills; el 1309. major, dit Marti Anfós, i d'ofici argenter, i i més petit, aleshores ja clergue, major de vint-i-cinc anys. Capeille ; Dictionnaire. — Alart : loe. cit. Brugues, Joan de. — Als 3 d'Agost de 1373, el Rei Pere 'l Ceremoniós, desde Barcelona, demanava al Comte d'Armag- nach que prengués i castigués a aquest pintor cdistrictural e sostmes puix que havia promès obrar i pintar un retaule, vostre»; cobrant una partida de diners, i havent-se absentat sens complir el compromis. Rubió : Documents, vol. I, doc. CCLXI. Brunet, Pere. — Pintor de Barcelona, a qui, a 15 de Desem¬ bre de 1373, s'autoritzà per portar armes prohibides. Rubió : Documents, vol. II, pàg. 396. Bruxelles, Enrich de.— Pintor que havia colorit en un drap l'imatge de la Mare de Déu, el qual, a 21 de Març de 1372, desde Saragossa, el Rei manà pagar-li per 16 florins d'or. Rubió : Documents, vol. II, doc. CLXX. 19 150 la pintura mig-eval catalana Bruxelles, Joan de. — Documents cerverins parlen d'aquest pintor, en 1402, dient-nos d'ell que havia sigut condemnat per diversos furts, dels que en fou la darrera víctima un frare agustí de Cervera. Se'l cita com a pintor francès. Un Joan i Nicolau de Bruseles, del regno de Francia, són citats com a pintors, els quals, a 13 de Febrer de 1379, es llo¬ gaven a l'Arquebisbe de Saragossa López Ximénez, per fer les obres del seu art que aquest els encomanés, cobrant en Joan 13 diners jaquesos cada dia, i 5 en Nicolau. S'ocuparen en obrar en les cases i capella arquiepiscopals. Un Nicolau de Bruxeles, piclor civis Barchinonœ, a 14 de Juliol de 1393, féu rebuda a la Causa pia de donzelles maridar, pel matrimoni d'una filla dita Montserrada. Es tracta d'individus d'una mateixa familia? A, Duran ; Página artística de La Ven de Catalunya, n." 518. — Revista de Arxivos Bibliotecas y vol. XXXYI, pág. 414. — Puiggarí : Ar¬ Museos, tistas catalanes inéditos, vol. ]I. Burgos, Esteve de. — Pintor d'Osca, que, per encàrrec de la Reina, esposa de Pere IV, en 1357, havia fet una imatge gran, de cera, pintada, daurada i portant les insígnies reials, a sem¬ blança del citat Rei, la qual fou portada a la Capella de Sant Mar¬ tí de Valldosera, com a presentalla. Altres presentalles per l'estil havien estat portades a Montserrat, en 1343. Rubió : Documents, vol. II, doc. CXXVI; nota. Cabrera, Jaume. — Pintor de fama, de qui se sab que, a 22 deMaig de 1399, tenia «cuyrassa, cap i lansa larga» per anar a l'host veïnal, residint en el quarter de Mar. D'ell consta que, a 22 de Janer de 1400, capitulà amb el venerable Pere Sagrera, beneficiat de Solsona, per la pintura d'un retaule. Als 18 d'Agost propvinent, tractava amb el Cabiscol de la Seu de Vich, sobre la construcció i pintura d'altre retaule de la Passió del Redemptor, «ço es del Jesús devallat de la creu», tal com era pintada en el retaule ja fet i posat en «lesgleya de Santa Maria de Montosion de la Ciutat de Barcelona, e amb totes les armes de Jesu Christ e images e altres coses pintades e posades en lo dit retaule»; co¬ brant 80 florins. Fig. 52 Jaume Cabrera (1406) ; L'entrada dels justificats al Cel fSaina Maria de Manresa) notes dels pintors trescentistes 155 També consta deu Jaume Cabrera que, als 14 d'Abril de 1404, firmà pactes per la construcció d'un retaule, fent-hi les his¬ tories de Sant Julià i Santa Basilisa, destinat a l'iglesia de Sa- sorba, rebent ell 65 florins per la tal obra. Fig. 53. — Jaume Cabrera (1406) : Bancal de Sant Nicolau de Bari (Síinta Maria de Manresa) D'aquest mateix pintor se sab documentalment que tre¬ ballà per Manresa, fent, entre altres obres, el retaule de Sant Nicolau de l'iglesia de Santa Maria de l'Aurora, retaule del que sem conserven tres taules, que han sigut atribuïdes a en Benet Martorell, i que se sab que fou tractat a 28 de Juny de 1406 (figu¬ res 51, 52, 53, 54). Fa referencia a la tal obra un document de confessió i procura, en el que's din; 156 la pintura mig-eval catalana «Atenent que la confraria esta obligada donar y pagar a Jaume Cabrera, pintor de la ciutat de Barcelona, 170 florins dor de Aragó per el seu trevall y salaris "fabricandi quoddam pul- crum retrotabulum ad opus dicte capelle" y trovantse sense diners, concedeixen a Pere de Garrigosa Pvre., beneficiat del benefici instituit en dita capella per Bernat de Duarri Prvre., difunt, que puga vendre varios censáis morts que reb dit bene¬ fici sobre la ciutat de Barcelona.» I en él mateix dia consta que «dit mossèn Garrigosa va rebre una partida de diners pera pagar los 170 florins del retaula al pintor Jaume Cabrera». Devem al Sr. Alexandre Soler i March l'atribució al Jaume Cabrera d'una bella taula del Museu Episcopal vigatà, atribució que creiem raonable (fig. 55). Sanpere Cuatrocentistas, vol. I, pàgs. 116, 188 i 190; vol. 11, apènd. I i : II. — Rubió Docmnents, vol. II, does. I i II. — Arxiu Municipal de Bar¬ : celona : Padrons, vol. I. — Sarret : Art i artistes nianresans, pàg. 22. Calaf, Berenguer. — Pintor de Barcelona. Se li concedia permís per a dur armes prohibides, a 22 d'Abril de 1338. Rubió : Documents, vol. II, pàg. 396. Camprodon, Bartomeu. — Pintorde Perpinyà, 1330a 1361. Era 1376. mort en Vide vol. I, pàgs. 11 8, 11912.60. Camprodon, Guillem. — Rossellonès, 1317. Vide vol. I, pàgs. 118 i 119. Canaries, Jaume. — Amb els Francesc Jordi, Bernat Soler i Berenguer Laupart, com ell pintors, s'encarregà de pintar el ter¬ cer tros de l'enteixinat de la Sala del Consell de Cent de Barce¬ lona. El preu fixat eren 60 lliures, però se'ls afegiren 100 sous, pagant-se-ls a 24 de Setembre de 1372, de les 1,500 lliures quel Rei havia atorgades a la ciutat per l'obra de la casa del Consell. Se'l troba en 1378. Arxiu Municipal de Barcelona : Claveria, 1371-72. Canelles, Miquel. — Pintor de Girona, que en 1394 rebia 10 o NBicdoaleru BSardneatcnul CJ(aa1ub:r4me0e6) 5—4. Fig. MdMaanerrieís) (Santa notes dels pintors trescentistes 159 per aprenent a un Francesc, fill den Llorenç Pinyana, escriptor de Girona^ per temps de quatre anys. Nota den Francesc Martorell, treta de l'.Arxiu de Protocols de Girona. Canet, Jaume. — 1328, 1332 i 1334. Vide vol. I, pàg. 119. Canyelles. — Lln pintor barceloní d'aquest nom se'l troba en 1374, com a exempt d'anar a l'host de Tona. Era l'escriptor Francesc Canyelles que surt en 1383? Arxiu Municipal de Barcelona. Cardona, Pere. — A 28 de Març de pintor i co- 1394 un frer de tal nom era a Tortosa. El mateix i encara en surt en 1397 1419 i 1429; aleshores com a pintor del Consell tortosí, encarre¬ gant-se de fer els escuts de la dita ciutat en els ciris de Corpus i en els llibres dels Clavaris. Un escriptor de tal nom surt en 1400, suscitant el dubte de si "s tracta d'una mateixa persona. Pàgina artística de La Veu de Catalunya, n." 182. — La Zuda, de Tor¬ tosa, Maig de 1922. Casanoves, Pere de. — Vivia al quarter de Mar de Barce¬ lona, enfer-se l'estadística de la gent que podia anar amb armes a l'host veïnal, pel Maig de 1399. Se'l cita en 1378. Arxiu Municipal de Barcelona. Castayls, Jaume.^—Pintor i escultor de mitjans del segle xiv. I, pàgs. 236 i 254. — Rubió : Vol. II, does. G i CXI. Vida vol. Castellar, Arnau. Pintor de Vich, que, a finals de l'any — 1320, o sia a 15 de les kalendes de Janer de 1321, confessava deure 47 sous a l'Arnau Collell, ferrador, «pro launis et puntons et rataoue ferratarum». Aquest deute indica més un seller que un pintor pròpiament dit. C. F. de Vich : Manual anònim. Caules, Ramon de. — Pintor barceloní, esmentat en 1368, en tractar-se de l'host veïnal. Arxiu Municipal de Barcelona. la pintura mig-eval catalana Cel Olm o Zelolm, Pere. — Pintor establert a Cervera en 1337, 1338, I356" i 1378- Düran : Pàgina artística de La Veu de Catalunya, n." 518. Cervera, Mateu. — Pintor barceloní, vivent en 1364. Puiggarí : Artistas catalanes inéditos, serie II. CoGUNGA, Pere. — Anys 1350-1372. Vide vol. I, pàg. 260. CoGUNYA, Aleix. — Pintor de Perpinyà, a 17 de Novem¬ bre de 1400 i i.·' de Març de 1406. A 30 d'Abril de 1415, vivia a Barcelona, dient-se originari de la vila de Perpinyà, i tractant amb un tal Arnau, pintor. Potser sia aquest pintor qui, a 16 d'Octubre de 1367, trobem qüestionant amb en Guillem Girona del seu ofici. Vidal : Recherches, 1886, pàg. 211. CoLLELL, Benet. — Pintor a qui, en 1374, es féu exempt d'anar a l'host de Tona. Arxiu Municipal de Barcelona. CoMELLA, Antoni de. — Pintor de Vich, citat en un inven¬ tari de 1375, en una afrontació que parla de «un hort de n'Antoni de Cómela pintor». Degué morir per l'Octubre de 1396, ja que a 13 d'aquest mes es féu inventari dels seus béns, i tres dies més tard s'encantaven aquests. En aquest document es parla de «unam losiam molendi sive parandi colores; unam crucem fuste enguixa- tametnon perfectam cum crucifixo etimaginibus sánete Maria; et sancti iohannis; una rasora de ferre de raure pergamins e cuyros; i libre de paper en que s comensa lo libre de Tristany». Això darrer indica que en Comella era, també, escriptor de llibres en pergamí i en paper. Vivia al carrer del Pontarró, essent propie¬ tari de sa casa i altres béns. C. F. de Vich : Inventaris. Company, Berenguer. — Es cita un pintor gironí de tal notes dels pintors tbescentistes nom, en el segle xiv, sens que haguem vist que s puntualitzés quelcom més que hi faci referencia. Consta com a mort a 21 de Febrer de 1391, deixant viuda a sa esposa Blanca. Revista de Gerona, vol. II, pàg. 521. — Nota facilitada pel Sr, F. Mar¬ torell. Corbera, Sor Saurina. — Monja de Pedralbes, a qui fa referenda un document de 1364, i que, més que pintora, sembla esser la que costejà, junt amb la Confraria dels Apòstols, «unes taules, en els quals son pintats tots los Apostols». Vide vol. I, pàg. 257. Costa, Bernat de. — Ciutadà de Barcelona, pintor referit en document de 28 de Juny de 1301. Mas : Bol. de la R. A. de B. L., vol. VI, pàg. 250. Crou, Joan. — Anys 1308-1321. Vide vol. I, pàg. 116. Crou o Santacrou, Guillem de. — Anys 1265-1283. Vide vol. I, pàg. 117. Crou, Pere. —Anys 1321-1333. Vide vol. I, pàg. 117. Crous o Creus, Bernat. — Anys 1321-1334. Vide vol. I, pàgs. 117 i 118. Daví, Arnau Giralt. — Germà de l'anterior i del mateix ofici. Any 1344. Vide vol. I, pàg. 119. Daví, Bernat. — Pintor perpinyanès. Anys 1301-1344. Vide vol. I, pàg. 119. Dercanya o Arcayna, Pere. — Pintor barceloní del 1360. Del mateix sabem que en 1368 era mencionat, en tractar-se de constituir-se una host veïnal. En 1400 i 1401, amb altres, pintava "Is enteixinats de la Casa Comunal de Barcelona. Cobra- la pintura mig-eval catalana va, en l'última data, el dia 28 de Novembre, son treball de «pin¬ tar e daurar propies messions e despeses un angel de metal a ses e un pom dor fi a la espiga blanch al oli e los merlets». Vide vol. Ipàg. 266. —• Arxiu Municipal de Barcelona : Claveria, f. 200. — Sanpere ; Cuatrocentistas, vol. I, pàg. 73. — Pintor de Valencia, de qui se sab Eixarch, Garcia de. que a 13 de les kalendes de Desembre de 1353 havia treballat a compte d'un ciutadà de Barcelona dit Francesc Oliver. Això 'ns- mou a incloure-1 entre'ls pintors de la nostra terra, encara que no sabem que hi vingués personalment. J. Sanchis i SiVERA : Estudis Universitaris Catalans, 1913, pàg. 71. ^ Esteva, Berenguer. —Any 1316. treballava en la terminació del retaule de Un tal Esteve, que Sant Francesc, per l'iglesia de Fraiuenors de Saragossa, motivà una carta del Rei Pere IV, dedata 14 de Setembre de 1384, manant que mentre treballés la dita obra fossin sospeses totes les enques¬ tes que's feien contra d'ell, per la no terminació d'altres obres que ell havia contractades. Vide vol. I, pàg. 125. — Rubió : Documents, vol. II, doc. CCLXXXIV. Fagaló, Guillem i Pere. — FI primer, a 13 d'Agost de 1337, fou posat per aprenent a un tal Arnau Boas. L'altre es esmentat en 1338. Vide vol. I, pàg. 120. Fagaló, Pere. — de Desembre Artista rossellonès, que, a 7 de 1388, degué treure uns escuts que hi havia en la plaça del Blat de Perpinyà, que no eren del Rei de Mallorca. Capelle ; Dictionnaire. Fanjans, Jaume. — Any 1321. Vide vol. I, pàg. 117. Feliu, Francesc. — Pintor oriünd de Camprodon, casat amb Elisenda Buixó ja en 1382, quan a 26 de Febrer arrendava un camp i feia constar que vivia a Sant Feliu Sasserra. A princi- NOTES DELS PINTORS TRESCENTISTES pis de Gener de Tany següent era a Cervera. Un document, de l'any 1405, li diu pintor de Solsona, fill de Francesc Feliu de Manresa, qui, sabent que son pare havia de fer per Na Sibilia, viuda deu Bernat Carià, de Santa Coloma de Queralt, un retaule per la parroquia de Bell-llocb, que'l primer no havia construït per impossibilitat física, prometia acabar-lo sol o en companyia de son pare, ans de Carnestoltes, de la manera convinguda abans. Així eren dos pintors, pare i fill, del mateix nom. Sembla que seria el segon, o el fill, el qui en 1405 volia fer-se veí de Cervera, ja que consta que era un «pintor de Solsona» el qui portava aquesta intenció. Era a Manresa, en 1412, quan havent la Con¬ fraria de Sant Nicolau, establerta en l'iglesia de Santa Maria, fet pintar un retaule per Jaume Cabrera, als 9 d'Abril del dit any, tractava pintar les parets, el sostre i "Is costats del dit retaule, con¬ cordant a aquest efecte baix els següents termes: «En nom de deu sia e de la Vergen maria e de monsenyor sent Nicholau a 6 del mes de Abril lany de m cccc.xii. en foren fets capítols ab los honrats patrons e confrares de la con¬ fraria de mossèn sent Nicholau e daltra part ab en ffrancesch feliu pintor de la ciutat de menresa. Primo que los dits confrares donen a pintar la dita capella ço es asaber de la lexa sobre lo re¬ taule e deçà e delia als costats en agual de la lexa tot deu pintar de fin vermeyo e que sie fet ab brots aquells que los dits confra¬ res altarán exceptât que no sie dor ne datzur mas de totes altres belles colors si donchs no alguns perfils los quals no fossen de gran cost si la dita obra ho requeria. E lo dit pintor protnet de fer la dita obra segons que damunt es scrit e de pintar uns guarda polsos a lo redor segons la mostra que ells se tenen, e a pintar uns guarda polsos sobre lo reetaulo segons que es en la capella de monssenyor sant anthoni segons que los fustes hauran obrat exceptât que los dits confrares e patrons haien a fer fer la fusta e clavar ab totes ses propies messións. Asimatex prometen los senyor de confrares de darme posts e sogues per fer les basti¬ des altes e baxes mentre la obra durará que jo haie afer ames prò¬ pies messions exceptât que per les dites bastides los dits confrares me donen viii sous, promet lo dit pintor de fer les colors bones € dobles sens neguna mescla a conexença de pintors, o aquells l68 LA PINIURA MIG-EVAL CATALANA que ells volran e fer les colors ben tinents e durables. E com los cars vengues que si desfaes res de dornarho ab totes ses propies messións e despeses e aço promet lo dit pintor daver feta la dita obra daçí a cinch setmanes primers vinents. ítem prometen los dits confrares de donar de preu d'aquesta obra trenta florins dor darago e de bon pes ço es asaber per pagues primo de present X florins. ítem con lo dit pintor haurà pintats los guarda polsos aloredor e lo guarda pols del reetaula e haya gitat latzarco Ç?) aloredor alobre e de sobre lo vermelló haréu adonar altres x flo¬ rins, e com la dita obra seva acabada de tot los altres x flo¬ rins, e promet lo dit pintor que no derrenchra (?) lobra fins que sia acabada si donchs non fahie lo dilluns e lo digous e daços posa pena de x lliures si donchs ab licencia lur nou fahien. ítem que lo dit pintor haia anar a barcelona sues propies messions e despeses e que aconexensa de mossèn lo prior dels sacs (?) e sua haie aportar de iiij (quatre) o mes maneres de mostres de brots eiullatges axi com damunt es dit. ítem que si mossèn lo prior o altre qualsevulle trobaven alguna manera de cortinatge que fos pus bella e que la dita obra fos de semblant cost que lo dit pintor la bagues a penre e si la dita obra era tan avantatyosa que costas mes que la damunt que lavors los dits Regidors li haguessen estar en lo sobre mes de preu e de un pintor e del prior. ítem que tot lo que guix qui sia necesari a la dita capella per raho deies dites cortinas o detras lo retaula axi com hi sia necessari ne la dita obra demanara que lo dit pintor la haia haver pagar e posar e en les redortes e guardapolsos ases propies messions, Idcircc nos dicte partes laudantes aprobantes etc.« En Feliu, que a més d'esser pintor esculpia, a 12 de Juny del mateix any, firmà contracte amb els prohoms de Sant Martí de Correa «sobre fer uns rotuls per les campanes de dita parro¬ quia»; lo que sembla referir-se als motllos alfabètics usats en la fundició de clotxes. A 22 de Setembre immediat s'encarregava d'apariar o ado¬ bar les fenedures o esquerdes i "Is pelats que havien sortit en el retaule de la capella del Sant Esperit de l'iglesia major de Man¬ resa, que havia pintat en Pere Serra, en 1393. L'any següent firmà contracte, amb data dels 8 de Març, per NOTES DELS PINTORS TRESCENTISTES 169 parets de la capella que la Confraria de Sant pintar les Antoni o dels Sabaters tenia en Tiglesia principal manresana, estatuint segons capítols: «Capitols ab lo nom de Deu Anthoni entre los e de sant confrares de sent Anthoni e en Francesch Feliu pintor.—Prime¬ rament promet lo pintor de pintar la dita capella de blau dindi bajadell del pus coronat que sia del pus fiu blau acceptat que no sia atzur dacre he de lamanya, he daquella donarlos tres mostres, he si aquelles tres mostres nois atten que los naya adonarho que aellsatten. ítem promet lo pintor de fer ab estels grochs, e blanchs ab senyals segons que laltre obra se continua he ab estels ber- mells sini volen he affer aqui lo sol e la luna caseu a sapart, e lo estel del dia e que lo dit sol sia daurat ab aquell or que ells hi querrán donar acceptat que ells lo ran a comprar sino que lo pin¬ tor sa acomprar largent de la luna. «Item promet lo pintor de ferhi un guardapols de guix fins a mig loch del pilar ah buçell acade part de ferhi ymage ab guar¬ dapols sobre sant Anthoni. .«ítem que totes les dites demunt coses haie a fer a son cost e messio e haya de preu tretze florins he axi matex que haia adobar la ferradura de la taula miyana del reetaula a son cost e messio. «ítem que la dita obra haia esser acabada daci a pasqua ab sagrament o conexença de mestre. «ítem que dels tretse florins sien pagats per les pagues devall escrites ço es que ara li donen quatre florins primes, e com haura en blavat tres florins e lo remanent cOm haura acabat. «ítem que si lobra si dintre deu an3'S que lo dit mou res pintor ho haya atornar a sont cost e messio e que la demunt dita obra haya aya a fer lo guix ab ayga de rel dom, e los colors ab ayga cuyt.» Pocs dies després, en Feliu intervenia en un afer d'escultura. Als 17 de Març, associat amb en Joan Pere, pintor de Tremp, fir¬ mà contracte amb un canonge cambrer, manre.sà, sobre fer una creu de pedra, de 15 palms d'alçada igual a la que hi havia en el camí anomenat de Bon jornal, del terme de Manresa. Aquest pin¬ tor de Tremp, als 10 d'Abril, se'l llogava fins al dia de la Mare- Ï70 la pintura mig-eval catalana de-Déu d'Agost, per exercir l'art de pintura i «obrar y fer casulles, camits, estoles», i altres draps d'iglesia, amb la condició de rebre menjar i vestir i de fer «una imatge de Sant Pere y un tabernacle», al qual efecte aquest seria tomador, a en Feliu, de «deu canes de drap fustani barrat». Encara a 26 de Març del mateix any 1413, en Feliu féu una post per un pergamí d'ordinacions de la cort del batlle de Man¬ resa, pintant-hi "Is senyals de la ciutat i reial i cobrant mig florí. Nous documents donen a entendre que'l pintor treballà per diferents iglesies de la contrada. Així, a 11 de Juny de 1417, rebia 18 florins d'or pel retaule de l'ermita de la Mare-de-Déu del Pla, del terme del castell de Sant Mateu de Bages. Altra quantitat igual, que era a compte de no sous, acceptava als 21 de Març de 1418, per raó del retaule de Sant Jaume de la capella del dit Sant, que hi havia en el terme de Castellbell. Al mateix dia acceptava 15 florins d'or, acompte dels 18 en que estava tractat el retaule de la capella eremitana sots l'invocació de Maria, del terme de Sant Mateu de Bages. I, finalment, als 2 de Juny prò¬ xim, feia apoca a en Berenguer de Sant Mateu, per ultimar el retaule de l'altar major de Santa Maria d'Oló, amb la paga de 11 lliures barcelonines. Sarret ; Art i artistes manresans, pàgs. 9 a 15.—Joan Segura, : Galeta Montanyesa, 26 d'Octubre de 1906. — Duran : Pàgina artística de la Veu de Catalunya, n.o 518. Ferrer, Antoni. — Pintor barceloní, de qui se sab l'exis- tencia en 1360, i que en 1363-64 figura habitant en el quarter del Pi. Puiggarí : Artistas catalanes inéditos, serie I. Ferrer, Arnau. — A 28 de Novembre de 1310 surt el nom Arnaldus Ferrari i pictor, confessant un deute davant del Veguer de Manresa. En 1318 encara vivia. Sarret : Art i artistes manresans, pàg. 7. Ferrer, Bernat. — Any 1321. Vide vol. I, pàg. 117. NOTES DELS PINTORS TRESCENTISTES Ferrer, Francesc. — Pintor rossellonès, de 1399. Vide puy, Antoni del Ferrer, Guillem. — Pintor barceloní a 3 deMarçde 1375, procurador de l'artista del mateix ofici Pere Serra. Es el G. Ff, que ha estat interpretat Gafer, de 1372? Aquest, aleshores treballà en l'enteixinat de la Casa Comunal en el primer i segon trams del Saló de Gent (4 de Juny). Revista de Ja Asociación Artístico Arqueológica Barcelonesa, n.o 58; 1909. — Arxiu Municipal de Barcelona ; Claveria, 1371-72, pàg. 83. Feu, Jaume des. — Any 1349. Vide vol. I, pàg. 260. Feu, Ramon des. — A 24 d'Abril de 1372, tractava la pin¬ tura de la clau de lacapella de Sant Tomàs Apòstol de la Cate¬ dral de Barcelona, per 6 lliures 10 sous. Pel Desembre de l'any 1381, se li satisferen 15è sous, per haver pintat «el bastiment de les esqueletes poques», que deu voler ser el rodonell. En 1393 era obrer de la confraria dels freners i confessava haver rebuda una quantitat, per la fundació d'un aniversari. En 1374 era exempt d'anar a l'host de Tona. En el llibre de depeses de la sagristia de la Seu barcelonina se'l troba, desde 1384 a 1421, pintant cada any el ciri pasucal. Bol. de la R. A. de B. L., vol. VI, pàgs. 252 i 434; vol. VII, pàg. 510. — PuiGGARÍ': Artistas catalanes inéditos, serie I. — Arxiu Municipal de Bar¬ celona. Vide vol. I, pàg. 260. — Figuerola. — Pintor barceloní de 1378 a 1389. Arxiu Municipal de Barcelona : Padrons. Fort, Guillem. — Pintor establert a Saragossa en 1323 i 1325. Un pintor català d'aquest mateix nom sembla que anà a la capital aragonesa per exercir el seu ofici amb un tal Torrent. Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, vol. XXXIII, pàg. 411; volum XXXVII, pàg. 430. Frecton, Nicolau. — A 23 de Juny de 1383, pactà fer un retaule de la Mare-de-Déu d'Agost, per la parroquia de la Selva F'R-BTMOTT I^Mc- ^u/veK 172 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA del Camp, retaule que havia de fer 12-palms d'alçada per 8 d'am¬ plada, i que costaria 60 florins. Pie : Revista de la Asociación Artístico Arqueológica Barcelonesa, 58; 1909. Galceran. — Fill d'un Pere, pintor de la vila de Torà, que, a de Juny de 1302, contractà amb en Texeda, ciu¬ 15 tadà de Barcelona, i del mateix ofici que ell, sobre el treballar plegats. Mas ; Bol. de la R. A. de B. L., vol. VI, pàg. 250. Garcia, Pelegrí. — Pintor de Montblancb, el qual, a 18 de Juliol de 1368, cobrava 50 sous, per decorar un cert retaule de guix per Faltar del benifet de Sant Miquel de Valls. Nota comunicada pel Sr. Fidel de Moragas. Gaucelm, Gilabert. —Pintor que, a 21 d'Octubre de 1400, tractà un retaule per Ribesaltes, de 13 palms d'amplada i 15 d'al¬ çada, sense tabernacle, però de bona fusta, daurat d'or fi de Flo¬ rencia i fines colors, posant-hi atzur fi d'Acre. Hi havia de pintar dotze histories de l'Anunciació, Nadal, Epifania, Resurrecció, la Pietat i Coronació, en una part, i en l'altra. Déu "1 Pare trame¬ tent l'àngel a Maria, Sant Joaquim al desert, la Concepció de la Mare de Déu en la porta daurada. Naixement de Maria, la mateixa treballant en la seva cambra, el Casament i la Presenta¬ ció al Temple. En mig del retaule hi anava una imatge de relleu. Cobraria 105 lliures barceloneses, estant llesta l'obra a i.' de De¬ sembre de l'any següent. En 1402 pintà "1 retaule de Santa Mag¬ dalena de Perpinyà. A 29 d'Octubre de 1422, féu contracte sobre '1 retaule de la Mare de Déu i Santa Anna de Sant Pere de Ceret, fent-hi talles com les del retaule de Sant Joan de la capella den Riera, i amidant 10 palms i mig d'amplada per 13 d'alçada, sense comptar el guardapols, posant-hi al mig Santa Anna amb la Verge Maria i Jesús al braç i a baix la Verge Maria abrigant als confrares amb «lo solet al ventre i la luna als peus», acompanyada d'àngels que la coronaven, i fent-hi, demés, les histories referents a la Concepció i "Is goigs de Maria. A 15 de Novembre de 1424, co¬ brava i dit retaule de la Verge i Santa Anna de Ceret. A 5 de notes dels pintors trescentistes 173 Febrer de 1426, concordava en el retaule de Bullà-d'Ainont, de 7 palms i mig d'amplada i 20 i mig d'alçada, segons la forma di¬ buixada en unpaper, dedicant-lo a Sant Sadurní, del qual, l'imat¬ ge, vestida de pontifical, ocuparia *1 plafó principal acompanyada d'una figura de prevere que estaria al peu del Sant, restant sis his¬ tories i "1 Calvari per als altres compartiments; donant-se-li 45 florins, i comprometent-se "1 pintor a col·locar el retaule abans de Sant Miquel de Setembre del mateix any; condició que degué complir, ja que a 18 de Desembre firmava apoca del preu de l'obra. En 1434 intervingué en una sentencia referent al retaule pintat per mestre Arnau pels Agustins de Perpinyà, i en 1465 encara vivia, essent sobreposat dels pintors de la dita ciutat. Jun¬ tament amb en Francesc Ferrer, pintor, féu '1 far o llum (faraho) de la torre de Portvendres. Arxiu dels Pireneus Orientals ; Serie G, n.s 850, 731 i 762. — P. Vi¬ dal : Perpignan, pàgs. i8i i 182. •— Recherches, 9, vol. II, pàgs. 18 i 19. — Capielle : Dictionnaire. Gaucelm, Paulet. — Pel Juny de 1398, aquest pintor de Perpinyà tractava la pintura de «quoddam cimbori sive taberna¬ cle» en la capella de l'altar de Corpus Christi de la Confraria dels hortelans, en l'iglesia de la Mare-de-Déu del Pont, de Perpinyà, amb daurats, bon atzur, pintura de relleu i plana i bones colors, tot pel preu de 60 lliures. Arxiu dels Pireneus Orientals : Serie G,, n.° 677. Gener Janer, Guerau. — Vivia ja en 1368 a Barcelona, o prop de la catedral, però d'ell no sem saben noticies precises fins que entra "1 segle xv. Es tracta de dos personatges? Amb en Gonçal Peris, com ell pintor, a 25 de Novembre de 1405, con vingué .sobre fer-hi pintar el retaule i davant d'altar de la capella de Sant Domènec de la seu de Valencia, obra en la que hi havien de figurar, també, a més del Sant Patró, els Sants Cosme i Damià, pel preu de 60 lliures. Hi ha àpoca d'aquest retaule, de 27 d'Abril de 1407. Falta comprovar si aquest pintor es el mateix que ja hem apuntat que vivia a Barcelona. S'ha dit si aquest artista es el que, 174 la pintura mig-eval catalana per ordre d'Alfons V d'Aragó, es traslladà a Mòdena a íer tre¬ balls del seu ofici en la catedral. Sanchis i Sivera : Estudis Universitaris Catalans, 1912, pàgs. 303 i 304. — Archivio Storico Italiano, vol. IV, fase, 4. Gerona Girona, Guillem. — Pintor rossellonès, en 1358, o i delqual se sab que, a x6 d'Octubre de 1367, estava en desacord amb el pintor Gogunya; constant a la vagada que, a 9 d'Abril de 1369, habitava amb un seu nebot del mateix ofici. Segons sembla, a 26 d'Octubre de 1372, encara vivia. Vidal : Recherches, pàg. 190. — Vide vol. I, pàg. 260. Gerona, Pere. — Un pintor rossellonès de tal nom féu ca¬ pítols matrimonials d'Abril de 1369. A lodejaner de 1376, a 9 tractà "1 retaule de Sant Miquel, de l'iglesia dita la Reial de Perpi¬ nyà, obra que. havia d'esser com la de l'iglesia de Sant Jaume de la mateixa població, pel preu de 60 lliures. Encara que pintor, aleshores sols tractà l'obratge de la part de fusteria, que ell en- tregà a fer a un Bernat Raolf. La tal obra quedà acabada als 14 d'Abril de 1377. A 15 de Febrer de 1382 se'l troba vivent; sabent-se d'ell, més tard, o sia a 12 d'Agost de 13 86, que feia rebut de 11 lliures 15 sous i 2 diners, per una partida d'atzur d'Acre, que havia com¬ prat amb destinació al retaule de Millàs, pel qual els obrers havien de costejar a part els colors i tots altres materials. A 14 de Desembre de 1387, rebia deu mil panys d'or fi i cinc cents d'or partit i altres cinc cents panys d'argent, amb des¬ tinació al mateix retaule. La darrera paga del retaule per l'iglesia de Tezà, o sia 9 lliures 10 sous, la cobrava en 1388. En Pere Gerona, als 7 de Desembre de 1401, prometia a un home de Bellpuig, bisbat de Mirapoix, fer uu retaule de Santa Maria, empleaut-hi fines colors, or fi i atzur d'Acre, sub forma in una folio papiri, pel preu de 33 lliures barcelonines, obra que tin¬ dria tres taules i un bancal, i faria 13 palms d'alçada i 9 i mig d'amplada. Una filla seva fou maridada amb el pintor Joan Baró. Vidal : Recherches, pàgs. 214 a 220; Perpignan, pàg. 183. — Capeille. Dictionnaire. NOTES DELS PINTORS TRESCENTISTES 175 Gerona, Ramon. —Vivia a Perpinyà, a 15 de Maig de 1391. Vidal : Recherches, pàg. 198. Gil, Joan. — Pintor torcimany del Rei de Tunis, al qual, a de Novembre de 1314, el Rei Jaume II recomanava a Ramon 4 Lull. 7.LC ifíil Rubió : Documents, v=eè»i(LlV i LVI. Ginebrer, Guillem. — Encara que escultor, consta d'ell que degué decorar senzillament, amb colradura de fulla d'argent i colors vermelló, carmí, atzur i altres, el retaule que, a finals de 1337, es comprometé a fer per Santa Coloma de Queralt. Joan Segura : Jochs Florals de i88¡. Costums de Catalunya, IX Golenga, Francesc. — Pintor de Barcelona en 1378. PuiGGARÍ : Artistas catalanes inéditos, señe II. GotJ, Antoni Des. — Pintor de Barcelona, al qual foren pagats iioo sous, per 100 pavesos, a 25 de Juliol de 1380. Rubió : Documents, vol. II, pàg. 396. Gras, Joan. ■— Pintor de Perpinyà, anys 1349-76. Vide vol. I, pàg. 260. Gras, Pere. — Pintor perpinyanenc, anys 1332-37. Vide vol. I, pàg. 120. Illes, Joan ces. — Pintor de Barcelona, el qual, als 16 de Març de 1382, convingué amb els jurats i sagristans de Reus sobre pintar un retaule de Sant Pere, amb guardapols de fulla d'argent, histories d'or fi i blau d'Acre, les que serien en número de dotze, comptant-hi, demés, el bancal : l'imatge de Sant Pere seria tallada, havent d'anar sota un dosselet, no faltant en l'obra un tabernacle per recondir-hi "1 Cos de Crist. L'obra costaria 330 florins, i havia de quedar llesta per Sant Joan de Juny de l'any següent, fent 3 alnes i i palm d'alçada i amplada. A Bofarull : Anales de Rens. Pi i Arimon : Barcelona anticua y — moderna, vol. II, pàg. 283. — E. Morera : Tarrag-ona Cristiana, vol. II, pଠgina 927. — Simó : La Veu de Catalunya, 25 de Juliol de 1919. 176 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Joan. — Mestre pintor de Perpinyà, que, el dia 6 d'Oc¬ tubre de 1308, tractà de fer tres cimboris (baldaquins) al damunt dels altars de Sant Joan i Pau, Santa Marguerida, i Sant Gabriel, de l'iglesia de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses, decorant- los amb colors «distemperatis cum oleo de linos et cum omnibus aliis necesariis». Eu cada cimbori hi faria tres imatges, sculptas sive emholidas, es a dir, dos àngels turiferaris i "1 Senyor, in Sede Majestatis. Les que farien 4 palms de llargada en el primer cim¬ bori i I de menys en els altres. En el contracte 's fa referenda a fulla d'argent daurada i al preu de 11 lliures. L'any següent en¬ cara "s troba aquest pintor habitant a la vila pirenenca, rebent aleshores per aprenent un tal Jaume Oliva, mitjançant una escrip¬ tura que'ns ha vingut incompleta. Arxiu de Sant Joan de les Abadesses, vols. de 1508 i 1309, ff. 211 1234. — Notes comunicades per Mn. Josep Masdéu. Jordà, Pere. — Pintor barceloní, en 1364. Era membre del Consell de Cent, contat entre'ls freners, en 1386 i 1392. Arxiu Municipal de Barcelona, —PuiggaRÍ : Artistas catalanes inédi¬ tos, serie II. Jordi, Francesc. — Artista barceloní, aquí '1 Rei Pere IV, a 27 de Novembre de 1355, admetia per domèstic i familiar i especial pintor de ses armes, segons document datat a Perpinyà. L'any 1362 es trobava decorant amb altres obrers del seu ofici "Is enteixinats de la Casa Comunal de Barcelona. Es probable que qui "1 Rei Cerimoniós, a 16 de fos a ell a Setembre de 1368, manava pagar 4 florins d'or, per algunes estaries que havia dibuixades. Quatre anys més ençà, consta son nom entre'ls que pintaren el tercer tram de la Sala del Consell de Cent. Un document de 16 de Desembre de 1379, indica que havia mort assassinat i sense successió directa, havent de passar sos béns a la corona. Rubió : Documents, vol. I, doc. CLXX, i vol. II, doc. CLX, pàg. 396. — PuiGGUu : Artistas catalanes inéditos, serie I. Each, Pere de. — Pintor francès, de Rodez de Rouergne, que convingué, als'29 d'Octubre de 1388, sobre fer un retaule notes dels pintors trescentistes 177 de Sant Pau per la vila d'Illa, en el Rosselló. Segons el tracte, se li donaria feta l'obra de fusta, que tindria bancal i polseres, i faria 9 palms d'amplada per 10 d'alçada, restant la taula del mig 3 palms més llarga que les dels costats. El tal retaule havia de ser com el de Sant Esteve, que ja hi havia en la mateixa iglesia, representant la Mare de Déu al mig i set histories de Santa Anna «prout sunt in retabulo veteri dicti altaris», quedant nou histories de la Pas¬ sió en el bancal. Havia de posar or fi i bon atzur, no podent el pintor començar cap obra nova fins que tingués llesta aquesta. El guardapols aniria decorat amb roses i senyals o escuts d'armes, permetent-se en ell que hi posés fulla d'argent sobredaurada i atzur comú. Se li donaria la tela d'endrapar el retaule i, a més, 40 florins, proporcionant-se-li despesa i llit. Vidal : Recherches, pàg. 188; Perpignan, pàg. 181. Leopart, Laupart o Llopart, Berenguer. — Aquest pintor, en 1362 i 1372, treballava en els enteixinats de la Sala del Con¬ sell de Cent de Barcelona. En aquest darrer any, pel mes d'Agost, la Reina d'Aragó li feia pagar 20 florins d'or, per un tabernacle o sagrari de fusta daurada i amb cimbori, que la dita senyora envià a Sicília, al monestir de Santa Maria del Bosch. Als 18 de Març de firmava apoca a Mn. Jaume Ceba, 1377, per les fimbries 0 faules del tabernacle de la Seu de Barcelona, cobrant, a 11 del Juliol immediat, 77 sous per dos poms i sis anees de ferro, que daurà per l'obra de la coberta de la Custodia en el tabernacle de la mateixa iglesia, i per una reparació feta a aquell. En 1368 se'l cita per anar amb armes a l'host. Pel Març de 1388 se li pagaven 132 sous, per una adarga coberta de drap domesquí blau, que havia fet a ops del senyor Delfí. Es comptat entrefls membres del Consell de Cent de Bar¬ celona en 1390, pertanyent ala Confraria dels freners. Als 30 d'Abril de 1395, rebé 16 sous i 6 diners, per sos treballs d'engui¬ xar el drap on foren pintades les formes dels tabernacles o doce- lets de les cadires del chor de la seu barcelonina.- Vivia encara en 140Ó. . 22 178 la pintura mig-eval catalana Rubió : vol II, doc. CLXXI, nota. — Bol. de la R. A. de B. L. vol. VI^ pàg. 252, i vol. VII, pàgs. 39 i 136.—Arxiu Municipal de Barcelona. — Puig- gari : Artistas catalanes inéditos, serie I. Lors, Jaume. — Pintor de la vila de Lige (Liege?), habi¬ tant a Barcelona, qui fou triat pels procuradors de la Confiaria de Sant Eloi, establerta en l'iglesia del Carme, de Manresa, per pintar un retaule. Als 2 de Febrer de 1397, els al·ludits confrares havien ja fet procuradors, perquè anessin a Barcelona per concer¬ tar el retaule i mirar si "1 trobarien bo i fet o bé «quel fassi un delsmellors pintors». El darrer dia de Juliol de 1400, els succes¬ sors dels quatrers de la Confraria deien haver tractat per preu de 145 florins d'or d'Aragó "1 citat retaule, afegint que ja n'havien bestrets 43, per més que"! pintor no havia fet altra cosa que engui¬ xar les posts i s'havia ausentat, tornant a la seva terra. Per això "Is fou forçós encarregar l'acabament a un Joan Mata, donant-li drets per reclamar del fugitiu la quantitat que tenia ja rebuda. Sarret : Art i artistes manresans, pàg. 21. Lunell Llunell, Bartomeu. — Pintor de Barcelona o en 1333. Un artista del mateix nom apareix a Barcelona en 1389 i 1393. Segons els llibres de la Claveria de Valls, aquest pintava en el monestir del Carme de la dita vila, en 1400, fent feines tals com colorir unes ales noves a Sant Miquel, adobar cinc parells d'ales, fer la diadema de Jesús i unes ànimes d'aluda i, a més, el pavés de Sant Jordi, tota la qual cosa havia de servir en els en¬ tremesos de la festa de Corpus. Vide vol. I, pàgs. 125 i 260, — Puiggarí : Artistas catalanes inéditos, serie II. — Nota del Sr. Fidel de Moragas. Lunell, Benet. — Pintor de Barcelona, en 1334. Vide vol. I, pàg. 125. Llobet, Marti. — Pintor de Barcelona, al quai, en 7 de Setem¬ bre de 1369, es permetia portar armes prohibides, Rubió : vol. II, pàg. 386. Lluís. —Pintor de Barcelona, en 1389. Puiggarí ; Artistas catalanes inéditos, serie II. notes dels pintors trescentistes 179 Manresa, Guillem. Pintor, segons sembla, fill de Lleyda, — establert a Perpinyà,de Novembre de 1362. Era ja morta 27 a 5 de Setembre de 1393. El Dr. Gayetà Barraquer, en la seva obra sobre les ordes dels religiosos a Catalunya, apunta l'idea de que a en Guillem Manresa són atribuïdes unes pintures murals que hi ha en l'iglesia de Sant Domingo de Puigcerdà. Vidal; Recherches, pàgs. 184 i 185. — Barraquer : Los religiosos en Cataluña, durante la primera mitad del siglo XIX, vol. Ill, pàgs. 652 i 633. Maresa, Jaume i Pere de. — En 1321, i dos anys més tard, * es primer entreis íreners, sellers i pintors de Barcelona citat el que tenien lloc al Consell de Cent. En Pere de Maresa se'l tro¬ ba en 1332, entre'ls membres del Consell de Cent de Barcelona, pertanyents a l'ofici de freners, sellers i pintors. Arxiu Municipal de Barcelona. Martí. — pintor, al qual, als 14 de Juliol de 1295, Mestre era reconeguda certa fermança prestada. El Rei Jaume II li encar¬ regà diferents vegades luxosos guarniments de cavall, sabent-se que una vegada li féu abonar 26 lliures 8 sous 4 diner^per un iZSS' escut i una sella. Poc després, en 1301, el mateix Monarca li feia reclamar una sella i frec del seu fill Alfons, i, a 11 de Janer de 1303, li ordenava que fes unes riques armes a ús del noble Infant Joan, cosí del Rei. Mas : Bol. de la R. A. de B. L., vol. Vi, pàg. 221. — Rubió : vol. II, apèndix I, nota. Martra, Antoni. — Pintor de Barcelona, que sembla apre¬ nent Vallebriga, també pintor, del qual trobarem den Pere de diferents noticies. Consta queú Rei Joan I, als 22 d'Abril de 1392, féu saber que, a instancies del seu tresorer i de la seva consort, separava de pau i treva a una colla de gent, entre la qual hi havia un tal Antoni, qui vivia amb en Vallebriga, pintor, en el carrer dels Banys, «et filium pictorem d'en Martra laurador qui sta al carrer del Carme«. Arxiu Notarial de Terrassa : Llibre de la Cort del Batlle, vol, I, f. 392.. i8o la pintura mig-eval catalana Massanet, Francesc. — Pintor de Perpinyà, a 6 de Juny de 1351. a 28 de Març de 1376, actua com altres Més tard, del seu ofici fent de testimoni de sos companys de corporació, els treners. Vidal ; Recherches, pàg, 186. — Vide vol. 1, pàg. 260. Mata, Joan. — Pintor de Barcelona, el qual, quan en Jaume Lors deixà incomplert el seu contracte amb la Confraria de Sant Eloi i Sant Mateu de Manresa, concertà, a 30 de Juliol de 1400, amb els administradors de la dita Confraria sobre acabar el retaule, que havia de portar histories dels dits Sants, encarregant-se de gestionar que'l dit pintor estranger retornés els 43 florins que ha¬ via rebut. Sarret : Art i artistes manresans, pàg. 22. Mateu, Joan. — Pintor de Tarragona, al qual, amb la data de 24 d'Octubre de 1394, va satisfer-se-li la paga d'un retaule de Sant Joan, que tenia fet per la parroquial de Guardiolada, el qual havia de costar 80 sous, tenint 7 palms d'amplada i 5 d'alçada, mostrant cinc histories i l'imatge de Sant Joan en el lloc central. Un padró de l'any 1448, del quarter de Framenorsde Barcelona parla d'un Joan Mateu, pintor. Document de I'.Arxiu parroquial deGuardiolada, segonsnota de Mn. Joan Segura. —• Arxiu Municipal de Barcelona. Mayol, Bernat i Pere. — Els pintors de nom Mayml, esta¬ blerts Mallorca, durant el segle xiv, semblen originaris de a Catalunya i de la regió tortosina. Els dos que'ns ocupen, foren fllls d'un Martí Mayol, pintor, i amb un germà, del nom del seu pare, batifuller o sutor auri, en 1345, eren imputats de la mort violenta del notari de Tortosa, en Berenguer Franquet, la qual cosa "Is obligà a expatriar-se, habent-los indultat el Rei en Pere. Gabriel Llabrés : Bolleti de la Societat Arqueològica Luliana, Setembre de 1917. Mayol, Marti. — Diversos deuen esser els pintors mallor¬ quins d'una mateixa familia i noms. Ja-en la data de 1323, sem cita un,;que colorà de verd la cambra reial d'una nau. El Vi- notes dels pintors trescentistes l8l ILmueva diu'que, en 1327 i anys següents, finsa 1339, en Martí Mayol, amb Guillem Escardon, Bernat des Tous i Jaume Peli- cer, pintà alguns retaules per la catedral de Mallorca. Lo que apar més cert es que, desde principis de Juliol fins a mitjans d'Agost de 1328, el Martí estigué amb un deixeble,de nom Joan, i diversos pintors, els quals ell dirigiria, ocupat en senzills obratges en el claustre d'aquella seu, guanyant 5 sous i 4 diners de jornal. En l'any següent, pintava quatre caplletres en una fusta, a raó de 50 sous cada una, sens comptar la fuyla, o sia l'argent, que havia de colrar. D'ell també se sab que decorà "is corredors dels ciris, de la mateixa catedral, dels quals se'n conserva part en el Museu Diocesà de Palma. Als 12 de Setembre de 1352, trobant-se a Palma de Mallorca, on estava establert, admeté per aprenent a un Pere Mayol, fill d'un quondam del mateix nom, oriünd de Castell de Nulls, diòcesi de Tortosa. En dir-se Mayol, tant el pintor com el seu aprenent, podria indicar que eren parents i potser tots procedents de la contrada tortosina. No se si es aquest Marti el que, a les darreries del segle, sap va pintar un retaule per la vila de Santa Marguerida, representant la benaurada Verge màrtir i Sants Pere i Antoni Abat i l'Anun¬ ciació. En una deies cases del retaule l'artista hi consigna "1 seu nom de familia. El Marti Mayol sntnr auri es també considerat com a pintor. Se sap que ordenà testament als 10 d'Abril de 1374, tenint una germana seva casada amb el també pintor mallorquí Joan Daurer, autor del retaule d'Inca, firmat i datat en 1373. BoJleti de la Societat Arqueològica Luliana, Janer de 1905, Setembre i Octubre de 1917, i Desembre de 1922. — Villanueva : Viaje literario, volum XXI, pàg., 107. Merlès, Benet. — Pintor*establert a Barcelona, en 1360. en l'host veïnal tres anys després, Figurà trobant-se-1, a més, en documents de 1374 i 1378, i citat com a difunt en 1416. PuiGGARÍ ; Artistas catalanes inéditos, serie I. — Arxiu Municipal de Barcelona. Molins, Francesc. — Seller i frener, natural de Barce¬ lona i habitant a Tarragon.4, al qual, a 14 de Juliol de 1375 I82 la pintura mig-eval catalana i 23 de Desembre de 1382, se l'autoritzà per portar armes prohibides. Rubió : Vol. II, pàg. 396. Montflorit, Bernat. — Pintor que's trobava a Manresa, i casat, a 30 d'Octubre de 1390. A 8 de Janer de 1391 prometé a en Mateu de Callers, cavaller, que baix pena de 1000 sous acaba¬ ria, per tot el mes de Setembre pròxim, i de conformitat als capí¬ tols fets, un retaule. Era mort en 1392, havent elegit sepultura en l'iglesia de Sant Miquel, i fundat un aniversari, deixant a aquest efecte 26 florins d'or, que li devia "1 qui havia encarregat l'ante¬ rior retaule, o sia l'honorable Mateu de Callers o de Calders. Sarret : Art i artistes manresans, pàg. 8. Morella, Mestre de. — Pintor al qual el Rei d'Aragó, en 1383, havia confiat la pintura d'un retaule de Sant Tomàs, apòstol. Per això l'al'ludit Monarca, a 29 de Desembre, encarre¬ gava al Batlle de Morella que li fes fer el bancal qtie sia de belles figures. En referir-se al pintor, la carta reial deia que li havien loat per bon mestre. Arxiu de la Corona d'Aragó : Reg. 1281, f. 58. Morera, Antic. —Pintor de Barcelona, mencionat en 1368 com a habitant al quarter de Sant Pere per anar a l'host veïnal. Arxiu Municipal de Barcelona. Mulner, Francesc. — Escultor barceloní, de per allà a l'any 1360. En 1363 pertanyia a l'host veïnal. Per l'Octubre de 1388, treballava en la seu d'aquella ciutat, en la capella de Sant Pacià, de la qual «entalumà e perfilà la volta» usant quatre olles, «per bulir oli de linós, per perfilar les voltes», usant, també, «un troç de drap per colar lo linós» i «ous que metem en lo tempra de la tinta negra de perfilar», trobant-se, encara d'ell, que's feia "Is pinzells. Esculpia capitells i peces d'ornat en la mateixa obra, en els anys 1386 a 1391, cobrant 4 sous diaris. Ha estat considerat com a alemany. Pjiggarí '.Artistas catalanes inéditos^ serie II. — Arxiu Municipal de Barcelona. Carreras i Candi Bol. de la R. A. de B. L — : vol. VII, pàgs. 30 , i 510. — Mas : ídem, vol. VI, pàg. 116, notes dels pintors trescentistes 183 Nadal, Pere. — Pintor citat en 1395 com a perit per enten¬ dre si estaven bé les pintures del chor i capella de Sant Domingo de Manresa. Vide Alemany, Joan. Olers, Pere de. — «Pictorcivis Minorisae», el qual, a «pridie nonasJanuarii» (dia 4) de 1331, firma com a testimoni en una darrera voluntat. Arxiu del Sr. R. d'Abadal, de Vich : pergamí n.° 79. Oliva, Jaume. — Fou posat per aprenent de Tofici de pin¬ tor de mestre Joan de Perpinyà, en 1309, a Sant Joan de les Abadesses. Vivia en 1324. Nota de Mn. Josep Masdéu. Oliver, Francesc. — Pintor de Barcelona, en 1355 i també en 1384. PuiggarI : Artistas catalanes inéditos, serie II. — Vide wl. I, pàg. 266. Oliver, Joan. — Pintor barceloní, el qual, en 1364, estava al servei del Rei Pere 'l Cerimoniós. A finals de Febrer de 1377, era ja difunt. Rubió : Vol. II, pàg. 396. Olivera, Pere de. — D'aquest trobem que, a 28 de Janer de 1308, havia pintat unes armes pel Castellà d'Amposta, i que'l noble se n'emportava terres ultramarines. Sembla que pot iden¬ tificar-se amb un Çolivera, barceloní, al qual, a 4 de Novem¬ bre de 1317, es pagaven 452 sous, per haver fet unes armes per orde del Rei. Mas : Bol. de la R. A. de B. L., vol. VIII, pàg. 250. — Rubió : Vol. II, apèndix I, nota. Oliveres, Joan ces. — Pintor de Barcelona, en 1360, el qual figura en l'host veïnal del quarter del Pi, en 1363 i 64. Arxiu Municipal de Barcelona. Otger, Pere. — En Puiggari cita aquest pintor a Barcelona envers l'any 1360, i, efectivament,figura en l'host veïnal de 1363, 184 la pintura mig-eval catalana citant-se-1 encara a 22 de Maig de 1399 com a habitant en el quarter de Mar i possessor «de iansa e paves». Artistas catalanes inéditos, serie I. — Arxiu Municipal de Barcelona. » Pagès, Ramon, — Pintor, veí de Barcelona, habitant a les voltes den Guayta, el qual, en 1343, rebé una suma dels Conse¬ llers, per un incendi que havia succeït en el lloc on tenia la seva casa. Arxiu Municipal de Barcelona : Deliberacions. Parra, Bernat ça. — Pintor, al qual, en 1335, els Síndics de Tortosa donaven 18 diners pel seu treball de colorir divuit se¬ nyals en els blandons de la ciutat. Es possible que li fos encarre¬ gat un retaule de Santa Bàrbara, que's féu en la dita ciutat, en l'any 1346. En 1347, rebia 2 sous 4 diners, per la pintura de quatre brandons que se n'emportaren els procuradors de Tortosa quan anaren a saludar a la Reina d'Aragó. Un fill den ça Parra pintà en un paper unes torres, servint de mostra a les que s'encarre¬ garen a un sastre. Pàgina artística de La Veu de Catalunya, n.° 182. — F. Pastor i Lluís ; La Zuda vol. I, any III, pàg. 246. — Galindo : ídem, any X, Maig. Paul.— Pintor, Tortosa, li foren satisfets, en 1373, al qual, a 7 sous, per sos treballs de pintar sis escuts en sis blandons, tro- bant-se-1, demés, en 1375, pintant altres escuts en ciris de les processons. Pàgina artística de La Veu de Catahinya, n.° 182. — Galindo : La Zuda, Maig de 1922. Pedro. — Pintor de Saragóssa, el qual colorí vuit escuts de la ciutat de Barcelona, els quals foren posats, en l'any 1399, en les cases dels missatgers enviats per la reial coronació, costant 12 sous. Manual de Novells Ardits, vol. I, pàg. 108, Pelegrí, Garcia. Vide Garcia. NOTES DELS PINTORS TRESCENTISTES 185 Peralta, Ramon. — Pintor dels anys 1333 i 1347. Vide vol. I, pàgs. 120 i 260. Perallades. Fill d'un pentinater de — Perpinyà, el qual, a 18 de Maig de 1385, s'oferia servir de l'ofici de pintor a un tal Arnau; més tard, degué passar a Barcelona, ja que a 18 de Maig de 1408 era a tal ciutat, on un procurador del dit Arnau devia exigir-li que complís, lo pactat feia vint-i-tres anys. Un Joan Perallada se'l troba a Barcelona en un document de 9 de Setembre de 1411, i en Perallades també al 1415. Vidal : Recherches, pàg. 213. Sanpere — ; CualrocentisUu, vol. I, pàgi- 114, i vol. II, pàg. 220. Pere. Pintor de Barcelona, — mort ja en 1302. Vide Galceran. Perts, Antoni dez. — Pintor, al qual, Maig de 1356, se en li pagaven 60 sous barceloneses, per manament reial, per a dos retaules de fusta «sens nenguna obra que ha fets a manament del Senyor Rey, per la Capella de la Reyna». Rubió ; Vol. II, apèndix V. Pestaller, Benet. — Pintor de Barcelona, en 1389. PoiGGARÍ Artistas catíúanes : inéditos, serie I. Peyró, Bernat. — Pintor de Barcelona, al qual l'Infant Alfons, comte d'Urgell, estant a Sardenya en el setge d'Esglesies als 28 de Setembre de 1323, manà que li fossin abonats 573 sous 4 diners, per uns escuts i selles que havia pintat en sortir a cam¬ panya. A 5 de Desembre de 1318, ja rebia 100 sous, per la pintu¬ ra d'una sella del susdit Infant. A 13 d'Abril de 1321 i i.'d'Oc¬ tubre de 1331, parlen de pintar altres arnesosper individus de la familia reial. Aquest pintor treballà ordre del Rei Pere, iper a lis d'aquest, una luxosa sella de cavall, costà 426 sous i 7 que diners. Altra sella que portava uns esmalts li valgué 430 sous 6 diners. Dos fresos de cavall i dues capçanes de gran pompa costaven 486 sous 4 diners, fent-les el frener de Barcelona Jau¬ me F[errer], segons consta per document de lodeMaigde 1343. Arx. Cor. Aragó : Reg. 396, f. 12 v. — Rubió : Vol. II, doc. LXX. i8é la pintura mig-eval catalana Pintor. — Diferents vegades en els documents trobem citada gentatnb el nom de Pintor, fent-se difícil d'esbrinar de si "s tracta d'un nom gentilici o d'una designació d'ofici. Aixi, a 13 de les kaletrdes de Janer i 20 de Desembre de 1312, trobem a Vich un «A. Pictoris de Castellario» que fa una cessió al seu germà Bernat, sense cap altre indici que permeti fer una afirmació con¬ creta referent al tal personatge. En 1398, Antoni Pintor era d nom d'un esclau que tenia d Rei Martí Sicilia. a A 8 de les kalendes de Març i 22 de Febrer de 1345, el llibre de les Paboidies de Vich al·ludeix a un Bernat Pictoris sabaterii vi- censis, lo que no sembla pas fer referencia a un artista. Un Bernat Pintor, en 1332 i l'any següent, era membre de la Confraria de freners, sellers i pintors de Barcelona que tenien seient en el Consell de Cent. No sabem si aquest podria ser el Bernat Pintor, natural de Berga, habitador de Manresa, mestre d'imatges de pedra, de fusta i de pinzell, que en 1378 era a Cer¬ vera, ajudant a l'escultor Jordi de Déu, segons apar, ocupats en fer un retaule i sepultura den Ratnon Serra. «UnBerengarius Pictor»,viviaa Elna, en 1311,1319 i 1338- Aquest prou devia ésser la mateixa persona qued Berenguer pintor que en 1343 era sabater de Perpinyà. Un document de 1328, parla d'un Raimon Pintor. Curia Fumada ; Manuals del letups, Pahordies. — Rubió : Vol. I, docu¬ ment CDXLVIII. Pàgina artística de La Veu de Catalunya, n.° 467. — — Alart : loc. cit. — Vide vol..I, pàg. 119. Pla, Jaume de. — Artista barceloní, de 1347. Mas : Bol. de la R. A. de B. L., vol, VII, pàg. 251. Plana, Bernat ça. — Pintor barceloní, mort en 1382. Mas : ídem, pàg. 252. Plana, Bertran ça. — Una carta de pagament, datada en 1393, fa referenda a aquest pintor barceloní, de ja d'envers l'any 1350. PüiGGARÍ : Artistas catalanes inéditos, serie I. notics dels pintors trescentistes Pon, Antoni. — El Rei Martí l'Humà, desde Saragossa, en 1398, cridava aquest pintor de Barcelona, perquè anés a la dita ciutat amb eines, aparellaments, arnesos i altres coses per prepa¬ rar les festes de la coronació reial. Sembla que es aquest mateix un pintor de Barcelona, al qual en Puiggari documentava pels anys 1393, 94 i 97. Arxiu cie la Corona d'Aragó : Rcg. 2242, f. 88 v. — Puiggarí ; Artis¬ tas catalanes inéditos, serie, I. Pou, Bernat. —Any 1313. Vide vol. I, pàg, 123. — Rubió : Vol. I, doc. LII. Pou, Jaume des. —Pintor barceloní, en 1374. Exceptuat d'anar a l'host contra Tona. A 26 de Novembre de 1367 i 29 dejaner de 1377 se 11 con¬ cedien allargaments, per uns deutes que tenia. Arxiu Municipal de Barcelona. — Rubió : Vol. II, pàg. 396. Puig, Bernat des. — Un document, de 11 d'Abril de 1396, fa menció d'aquest pintor barceloní. Posseïa unes cases al cap del 1 carrer de Bassea. Mas : loc. cit., pàg. 252. — Nota del Sr. Ferran de Sagarra. Puig Guillem. — A 18 de Novembre de de 1367, actuava testimoni en una pintor perpinyanès de tal darrera voluntat un nom. Encara a 15 de Febrer de 1382, cobrava una quantitat, pro operibus oficii mei. A 21 d'Agost de 1386, se'l troba novament fent de testimoni. P. Vidal : Recherches, pàgs. 187 i 188. Puig, Roger i Vicens. .— Any 1346. Vide vol. I, pàg. 236. PuY, Antoni del.— Pintor del lloc de Gaudiosa, diòcesi de Viviers, que, a 12 d'Agost de 1399, essent d'edat major de divuit anys i menor de vint-i-cinc, es posava per aprenent amb en Francesc Ferrer, pintor de Perpinyà, amb l'obligació d'aquest «quod vos habeatis docere michi dictum vestrum officium i88 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA pictòric pro posse vestrou amb l'obligació de mantenir-lo, vestir- lo i calçar-lo. Vidal : Recherches, pàg. 212. Ricolf, Berenguer. — Pintor al·ludit en un document man- resà de l'any 1395. Vicie Alemany, Joan. Roca, Berenguer ça. — En 1319 i 20, es citat com a membre de la Confraria de freners, sellers i pintors de Barcelona perta- nyents al Consell de Cent, no essent segur si realment era pintor. De totes maneres, un Berenguer de la Roca es mencionat en 1336 i 1347 com a pintor. Mas : loc. cit., pàg. 251. — Ar.xiu Municipal de Barcelona. Roca, Bernat. — En 136:, era a Barcelona, concordant un retaule pel monestir de Sant Pau del Camp. Arxiu Municipal de Barcelona : Papers referents a Art. Roca, Jaume. — i343-i"^7. Vide vol. I. pàg 120. Rossell, Berenguer. — Pintor, ciutadà de Barcelona, en 1347. Mas : loc. cit., pàg. 251. Rossell, Joan. — En el registre de veïns armats per a anar a l'host de Barcelona, en 1368 i 69; hi figura aquest pintor. Tam¬ bé se'l cita en 1389. PüIGGarI : Artistas catalanes inéditos, serie II. Rotger, Joan. —Any 1346. Vide vol. I, pàgs. 236 i 253. Salat Sebet. En 1389, pintà "Is brandons que serviren o — en la sepultura del Rei Pere IV a Poblet. Aquests brandons serien els costejats per la vila de Cervera, ja que aquesta pagava la retri¬ bució al pintor. Dupan : Pàgina artística de La Veu de Catalunya, n." 518. notes dels pintous trescentistes 189 Salellas, Francesc. — Anys 1336. Vide vol. I, pàg. 125. Salvà, Pere. — Pintor barceloní, el qual tenia un fill, del mateix ofici, en 1389. PüiGGARÍ : Artistas catalanes inéditos, serie II. Salvoneres, Antoni de. — Pintà un cérvol en pergamí, que fou tramès a Saragossa, per tal de posar-lo a les portes de l'alberg on s'hostatjaven els missatgers de la vila de Cervera, en 1399. Düran : Pàgina artística de La Ven de Catalunya, n.° 518. Saragossa, Llorenç de. — Pintor natural de Carinyena, de qui s'ha parlat ja llargament. D'ell se sab que estigué a Barcelona fins a l'any 1374, on havia anat deu anys abans, amb motiu de les guerres que hi havia hagut a Valencia. Durant la temporada que estigué en el nostre país, a més de les obres de que s'ha donat ja noticia, pintà "1 retaule de la capella de Santa Magdalena, dels Carmelites de Barcelona, per encàrrec de la Confraria dels sas¬ tres. Dient-se pintor de Barcelona, per Janer de 1367, se li pa¬ gaven pel Rei dos sagraris, que havia fet en dos retaules que la Reina enviava a Calatayud i Terol, i pels guardapols fets per dits retaules, a més de lo necessari per embalar-los, ja que s'ha¬ vien d'enviar. Preu, 203 sous. En Abril de 1369, es pagava '1 portar desde Barcelona al convent de les Menoretes de Catalunya un dels tals retaules, quefi Rei hi enviava. D'ell parla, com «lo millor pintor que en aquesta ciutat sia» (Barcelona), una carta reial, de 3 de Janer, de 1373, amb la que Pere IV se dirigeix als prohoms d'Albocacer, dient-los queen Sa¬ ragossa aniria a judicar un retaule que'ls feia en Domènec Valls, obra de la que aquells no estaven satisfets. Sembla que es el mateix pintor Llorenç de qui parla el pa¬ gament de pintar una tomba del cos de Santa Susagna, venerada a Maella, tomba de fusta que havia pagat la Reina d'Aragó. El compte parla, també, d'un drap amb la figura del Papa Sant Urbà, que estava en la capella del Palau de la dita Reina, pintura la pintura mig-eval catalana igo de la que aleshores,Novembre de 1373, se li féu un basti¬ en ment, mes no es clar si fou pintada aleshores. A 13 de Maig de 1377, el Rei manava queanés a terminar el retaule de Santa Apolonia, per l'iglesia de Sant Llorenç de Sara¬ gossa, per més que l'artista havia sortit de Barcelona i era ales¬ hores a Valencia, on vivia en Juliol de 1402. D'aquest artista, de qui "s deia en el seu temps que era molt sobtil í apte en el seu ofici, no se li coneix amb certesa cap obra que permeti comprovar el seu mèrit. Vide vol, I, pàg. 308 i ss. — Gaietà de Barraqüer : Las Casas de Reli¬ giosos en Cataluña, vol. I, pàg. 390, nota. — Rubió : Documents, vol. II, docu¬ ments CLIII, CLXXIV, CLXXIX i CXCVIII. — Sanchis : Estudis Universi¬ taris Catalans, 1912, pàgs. 219 a 221; 1913, pàgs. 71 a 73. Sena. — Pintor de Barcelona, el qual figura en 1364, en la dotzena dena del quarter de Santa Maria del Pi, en fer-se l'indica¬ ció de lo que havia de pagar-se a causa de la guerra que'l Rei d'Ara¬ gó sostenia amb el de Castella. L'any anteiior surt en un registre de l'host veïnal com a habitant al barri de Santa Anna. Arx. M. de Barcelona. — PuiggarI : Artistas catalanes inéditos, serie I. Senís, Joan. — En l'host veïnal de 1399, en les illes ^que ixen davant dels Banys vells de Barcelona, habitava aquest pintor, que posseïa llança i pavés. El nom d'aquest artista i "1 quel'ante- cedeix eren adduïts, en altres dies, per un crític, com a argu¬ ment decisiu per negar que'l fra PaudeSenis, pintor de l'Ordre de Sant Domingo, de qui parla "1 Villanueva, fos un artista italià. Encara que no sia aquest el lloc de tractar d'un artista de la sego¬ na meitat del segle xv, continuem creient que'l fra «Paulus de Senis», de que parlava '1 llibre de professions del monestir domi¬ nicà, s'ha d'interpretar fra Pau de Siena. El nom Senis o Senís ens sembla de totes maneres poc català. Arxiu Municipal de Barcelona. — Viage Literario, vol. XVIII, pàg. 180. Sentcenis o Sent Genis, Joan. — Un pintor, veí de Barce¬ lona, d'aquest nom, a 20 de Febrer de 1380, es llogava a Valen¬ cia a en Jaume Tallada, per ajudar-lo en les feines de l'ofici de pintor, durant el temps de tres mesos i amb l'obligació que se U Fig. 56. —Jaume Serra (1575) : La Pentecostés (Iglesia parroquial de Cardona) i notes dels pin.tors tr escen'jtstes 195 donés menjar i beure. El llogat treballaria prop de vint-i-quatre dies cada mes, cobrant 10 florins i mig; perla temporada en que duraria "1 lloguer. Un Joan de Santcenis figura entre "Is pintors barcelonins en 1397. Sanchis : Estudis Universitaris Catalans, 1913, pàg. 72. — Puiggarí: Artistas catalanes inéditos, serie I. Sentgenís, Jaume. — En els padrons veïnals barcelonins de 1363, 1364 i 1368 nohi falta un pintor d'aquest nom, comahabi- tant al quarter del Pi, mencionant-se-1 fins a l'any 1378. Arxiu Municipal de Barcelona. Serra, Jaume.Poques noticies documentals ens es pos¬ — sible afegir, les donades anteriorment sobre aquest pintor. Sols a direm que a ell, pel Janer de 1361, se li donaren 20 sous, per raó «de pintures e altres obres» que féu per la Reina, esposa de Pere '/ Ceremoniós. Amb son germà, en 1374, fou fet exempt d'anar a l'host vers les parts de Tona. A 26 d'abril del mateix any rebé quantitats, per fer el re¬ taule de Sauta Maria de la vila de la Selva del Camp, la qual obra costà 2300 sous. Els documents que fan referenda a aquest retaule són així: f «Dimecres a 26 dies del mes de Abril de 1374, de voluntat del Sr. Rector é den Joan Sobirà e den Pere Mallola e den Pere Vives, en Bernat Ferrer Pbre, paga an Jacme Serra, pintor de Barcelona, de aquelles 12 lliures, i sou, 6 drs. que rebé deu Jacme Puig, sagristà, dels ciris de Santa Maria e per rabo del retaula, que lo dit Rector e prohomens an donat a fer al dit Jacme, a madona Sta. Maria de la Sgleya de la Selva per senyal e per pagua 200 sous. Itm. pagua lo dit Bernat al dit Jacme Serra per rabo de les messións que havia fetes vinent de Barcelona a Tarragona 6 flo¬ rins. Itm. pagua per loguer del mul den Berenguer guardia en que lo dit Jacme Serra cavalca per advenirse ab los prohomens e per dictar la obra del retaula entre ànar e venir e star en la Selva ab 3 sous I diner ; de civada 15 sous i diu. e axi son en suma 14 lliures I sou i diner.» En altre document, s'hi diu: 196 la pintura mig-eval catalana «...a 3. de Març a naiivitate domini 1375, Guim Ferrer, pintor, ciutadà de Barcelona procurador general de Jacme Serra, pintor de dita ciutat confessa haver rebut de Llorenç Ventura Fig. 58. —Jaüme Serra (atribuït) : Retaule de Sixena (Vluseu d'Art i Arqueologia de Barcelona) jurat de la Selva lo lliures barcelonlnas. de la major cantitat deguda á dit Jacme Serra per rahe de uu retaula que deu fer la universitat de la Selva, segons consta en la escriptura de con- vensió.» Fig. 39.—Jaume Serka (atribuït) La Verge i -l Nen Jesús : Retaule de Sixena (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) NOTES DELS PINTORS TRESCENTISTES 201 També'S troba una apoca, que féu Jacme Serra, pintor i ciutadà de Barcelona: «... de haver rebut de Guillerm Pasqua! Sindich y Procura¬ dor instituhit per la universitat y prohoinens de la Selva, 500 sous bares, d'aquells 2300 sous que dita universitat te de pagarli per la fabricació de un retaule que fa per l'obra de la Sgleya del dit lloch sots invocació de la beata Maria.» Fou feta dita apoca a Barcelona, el dia i.'d'Abril de 1379. Mn. Pere Pujol i Tubau, hasenyalat un document del dia 21 de-Març de l'any 1375, trobat a l'arxiu de la batllia de Car¬ dona, en el qual es lliga'l nom de Jaume Serra, pintor, amb el retaule de Santa Maria de Cardona. Aquest document, que està en llatí, tradu'it diu : «Jo, en Jaume Serra, pintor, ciutadà de Barcelona, confesso i en veritat reconec a vós, discret Pere Zator, prevere, col·lector i aplicador de les quantitats ofertes pel retaule que havia de fer-se a l'imatge de Santa^ Maria de Cardona, que m'entregàreu i jo vaig rebre tots aquells 250 florins d'or d'Aragó, que'm varen ser promesos pels venerables cònsols i procuradors de la vila de Cardona, perfer el dit retaule de la predita imatge, del modo següent : En temps passats, de diverses maneres m'entregàreu, per la raó predita, 150 florins d'or, dels quals us en vaig fer àpoca; els altres 100 florins me'ls heu entregar en el present dia. A més, per altra part, m'heu entregar 4 florins d'or i 4 sous i nrig, per les despeses que vaig fer en la dita vila en motiu de posar lo predit retaule; també, per altra part, me donàreu 8 florins, per raó dels treballs i jornals que jo i un cert nunci meu vàrem fer en posar dit retaule. De les quals quantitats us en faig perpètua i final àpoca de rebuda davant de testimonis.» Aquesta documentació es la que dóna fins al present la data extretna de la vida den Jaume Serra, del qual una nota del llibre del Clavari de 1395 a 1396, de l'Arxiu Municipal de Barcelona, parla de que aleshores en Jaume Serra era ja mort, essent son germà Pere tutor testamentari de dos fills i una filla, anomenats, respectivament, Johanot, Jacmet i Atigelina, nats del pintor Jaume. De Jaume Serra en coneixem dues obres documentades : el 25 202 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA retaule del monester del Sant Sepulcre de Saragossa, de 1367, del qual ja s'ha parlat llargament, i "1 que pintà, en 1375, per Car¬ dona. D'aquest darrer deu pertànyer una gran taula, amb la repre¬ sentació del Descendiment del Sant Esperit sobre la Verge San¬ tíssima i "1 Col·legi apostòlic (fig. 56), conservada en la parroquial Cardonina, i dos compartiments del bancal, en els quals hi va -1 Baptisme del Salvador i l'Encarnació del Verb en les entranyes de Maria Verge (fig. 57). Aquestes obres, prou característiques, per¬ meten formar el degut concepte de la. manera de treballar el nostre pintor. No fóra estrany que pogués un dia documentar-se com d'aquell el bonic poliptic dedicat a la Mare de Déu que, proce¬ dent del monestir de Sixena, adquirí la Junta de Museus de Bar¬ celona, í que avui es una de les peces que fan honor al Museu d'Art í Arqueologia de la mateixa ciutat. Catorze compartiments fornien el cos d'aquesta obra, i cinc d'altres decoren el bancal (fi¬ gura 58). Al mig del retaule hi ha la Mare de Déu aníjb el Nen Jesús, asseguda en ric soli, a la qual fan corteig Santa Caterina i Santa Magdalena, donant una composició que recorda la central de Sant Cugat del Vallès (fig. 59). Als peus de la Verge hi ha fraFon- taner de Glera, que degué costejar el retaule, de qui hem ja par¬ lat abans (vegi-s la fig. 4, en la pàg. 13 del present volum). Sobre d'aquesta composició hi ha "1 Calvari (fig. éo). A l'esquerra, en sisencasaments, s'hi troben ; l'Anunciació (fig. 61),el Naixement del Redemptor, l'Adoració dels Reis, La Presentació al Temple, Jesús entre'ls Doctors, i "1 Baptisme de Crist. A la dreta hi ha la Resurrecció del Salvador, l'Ascensió, la Vinguda del Sant Esperit, l'Anunciació del trànsit de la Verge, l'Assumpció i, finalment, la Coronació d'aquesta (fig. 62); recordant la darrera representa¬ ció, la que, figurant el mateix misteri, hi ha en el retaule sara¬ gossà, diversificant-se, però, de la que hi ha en el de Manresa. En el bancal hi va, a més del Sant Sopar, diverses curioses figu¬ racions del llegendari anti-judaic, que vulgaritzà durant l'Edat mitjana l'odi contra "Is hebreus. En el Museu Episcopal de Vich hi ha un compartiment de letaule, representant el Calvari, amb les Maries, el Deixeble, pelicà, sacerdots, jueus, saigs i cavallers, que ningú podrà negar / Fig. 6i. — [aumi; Serua (atribuït) L'Anunciació : Detall del retaule de Sixena (Museu d'Art i Arqtieologia de Barcelona) 4- NOTES DELS PINTORS TPESCENTISTES 207 Fig. 65.—Jaüme Serra (atribuït) : Calvari (Museu Episcopal de Vich) que correspon en absolut a la composició que va al cim del retaule sixeuenc, que acabem de mencionar; de manera que si l'una es den Jaume Serra, forçosament ho ha de ser-ho l'altra (fig. 63). Creiem que pertany també a l'art den Jaume Serra una taula de la col·lecció de Lluís Plaudiura, en la qual hi va figurada la Ver- ! 2o8 la pintura ,mig-eval catalana ge donant el pit a son Fillet, mentre sis àngels amb llaüts, orgue de mà i violí canten les lloances del Jesuset; repetint així un assump¬ te devot, molt en consonancia amb les idees trescentistes, al que donaren forma gràfica diferents dels nostres pintors (fig. 64). Fig, 64. —Jaume Serra (atribuït) : La Mare-de-Déu de la llet (Col·lecció Plandiura) També la senyora viuda de Cirera, de Vich, posseeix un tros de bancal de retaule, en el que s'hi troba la representació de Jestis davant de Pilat i "Is jueus acusadors, composició de ma¬ nifesta semblança iconogràfica amb una pintura del Museu Epis¬ copal d'aquesta ciutat, atribuïda a en Pere Serra (vegi-s pàg. 19). , Al costat de la tal escena, hi ha part d'altres dues aliusives notes dels pintors trescentistes 209 ala captura de Jesús a l'Hort de les Olives i a l'encontre de Maria amb el seu Fill en el camí del Calvari. Rubió : Documents, vol. II, apèndix VI, nota. — Pie : Revista de la Aso¬ ciación Artístico-arqueológica barcelonesa, 1909, n." 58. — Butlletí de la Bi¬ blioteca de Catalunya, 1918-19, pàg. 268. — Institut d'Estudis Catalans; Liber l·ladí. f. 5. — Nota comunicada per Agustí Duran i Sanpere. Serra, Joan.— Gennà den Jaume i den Pere Serra, exer¬ cint la mateixaprofessió de pintor, en 1376. Uns documents, de 8 de Febrer i 20 de Juny de 1381, donen a entendre que aquest pintor tenia tractes amb uns tals Antoni Sallenti Berenguer Saplana, «operantes de auro», o batifuilers. Vide vol. I, pàg. 279. — Rubió : Vol. II, apèndix VI, nota. Solà, Bartomeu. — Pintor barceloní, vivent en els anys de 1360 a 1387. A 6 de Març de 1383 tenia una dissenció amb el drassaner de Barcelona, i quatre anys més tard, a 26 d'Octubre, surt el seu nom en un document, en ocasió d'uns deutes. Era mort en 1399. PuiGGARÍ : Artistascatalales inéditos, serie I. — Rubió : Vol. II, pàg. 396. Soler, Bartomeu. — Pintor en 1372. Se'l troba aleshores pintant l'enteixiuat del Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, fent-ne dos trams, amb suplement de paga, ja que ell i "Is que l'ajudaven hi perdien. Arxiu Municipal de Barcelona : Clavaria, 137.1-72, als 4 de Juny. Starnina i Gerard de Jacobo. Vide vol. I, pàg. 340. Texedà. —Aquest pintor, a 15 de Juny de 1302, tracta d'en¬ senyar de son ofici a un tal Galceran, fill d'un Pere, pintor, di¬ funt. Amb en Berenguer Sarroca, en 1319, pertanyia al Consell de Cent de Barcelona. Mas Bol. de la R. A. de B. L., vol. VI, pàg 250. : — Arxiu Municipal de Barcelona, 25 210 la pintura mig-eval catalana Terreni, Pei e. — Pintor de Girona, citat a 5 de les kalen- des d'Agost (26 de Juliol) de 1322, amb el seu fil! Bernat. El Pere encarregà fulles d'argent a Perpinyà, en 1327. Nota den Francesc Martorell, treta de l'Arxiu de Protocols de Girona.' Timor, Guillem. — Pel dia 4 de Janer de l'any 1345, es troba un pintor d'aquet nom, veí de Montblanch, capitulant per fer una imatge de Sant Andreu Apòstol, de 8 palms i mig d'al¬ çada, i esculpida en pedra, la qual havia de ser pintada, daurada platejada, destinant-se-la a la vila de la Selva del Camp, imatge que avui encara es conservada. Cap altra noticia "ns consta d'aquest pintor i escultor, no desproveït de mèrit. Revista de la Asociación Artistico-arqueológicabarcelonesa, 1909, n.° 58. Torra, Andreu de la. Pintor, ciutadà de Lleyda, el qual — daurà i colorí "1 sepulcre del pare del Rei Jaume II, a Santes Creus, rebent la paga als 5 de les nones, dia 3, de Maig de 1307. L'Abat Bonanat, del dit monestir, demanava, en carta d'aquells temps, i sens data, que s'augmentés lo que hi havia senyalat per aitalpintura, aleshores començada. El dia I.' de Juny de l'any 1307, el Monarca aragonès orde¬ nava que se li pagués lo degut, pels treballs ja fets i per acabar la totuba del Rei Pere 'I Gran al monestir de Santes Creus. Arxiu de la Corona d'Aragó : Caries reials, 3051 i 1381. —Vida vo¬ lum I, pàg. 120. — Rubió :Vol. II, doc. VII, nota. Torrella, Jaume.— 1321. Vida vol. I, pàgs. 1171 118. Torrent, Ramon. — Pintor de Saragossa en 1321. El nom d'aquest artista sembla català, no sabent-se si pot identificar-se amb en Ramon des Torrent, il'luminador i pintor de retaules, de l'any 135è. El darrer era un pintor barceloní, al qual la Reina feia pagar, en Octubre de 1358, la quantitat de 27 sous i 6 diners barcelo¬ nins, per les despeses d'enviar a Saragossa "1 retaule, que'l dit pintor havia fet, en el qual s'hi representaven set Goigs de la 211 notes dels pintors trescentistes Mare de Déu, destinat a la dita ciutat aragonesa. Pel Març de 1353 se li abonava TiPluminació d'unpsaltiri pel Rei. En 1362, a primers de Janer, havia dibuixat i pintat els signes dels planetes, esteles i figures de besties en l'esfera celeste, que treballava l'astrò- leg Dalmau Planes per orde del Rei. Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, vols. XXXIII, pàg. 412, XXXV, pàg. 462, i XXXVII, pàg. 203. — Vide vol. I, pàg. 262, — Rubió ; Vol. II, does. CXXVII i CXLI. Torrents, Bernat. — Pintor establert a Vich, del qual es féu l'inventari en el que consta ; «dues unces de colra- 1396, en dorade pintos; una citra petita en que hauia un poch de oli de linos; xxv fuyes o pays dor fi de que hom daura los latonari.s; entro tres lliures de fuya d'estany». Curia Fumada ; Inventaris dispersos. Torrents, Pere de. — Pictor vicensis, al qual, en data de 7 i 9 de Juny de 1314(1:0 es segura l'anyada), uns parroquians de Sant Marti d'Ayguafreda confessaven deure 60 sous de moneda barcelonina, «racione quindecim scutorum quos a vobis emimus 'etocto scutorum quos nobis pinxistis». Altre document, de 3 de les nones de Juny de 1321, el menciona, i a 5 de les nones (dia 3) d'Octubre de 1327 reconeix a un clergue un deute de 30 sous. Curia Fumada ; Manuals dispersos. Tuno o Torho, Jacob.—Pintor parisenc,al qual el Rei Joan I tractà de fer venir país, a fi que pintés per uns brodadors, a son tres dels quals havien vingut de Brabant, especialment per colo¬ rir les cares, «divisar figures de persones et ressemblât fisono¬ mies de cares». Consta això per documents de 20 de Febrer i 13 de Març de 1388. El Rubió i Lluch ha trobat el nom d'aquest pintor francès, dit Jaco Tormo, en una carta que'l Rei Joan I escrivia desde Montsó, a 2 de Desembre de 1388, al Vescomte de Roda, en la qual el Monarca català deia que era fama de ser tan apte pin¬ tor, que'l volia perquè anés al seu servei amb dos de sos vaylets, que l'ajudaven, per lo qual, com els necessitava, es comprome¬ tia a donar als tres artistes 2 florins diaris. El Rei, en la carta 2 12 la pintura mig-eval catalana demanava al Vescomte que li tramatés el llibre «de divises nove¬ lles», li servirien per les robes que havia de menester per la que festa de Pasqua, les quais li reclamaven els mellors brodadors de que podia disposar, i encara encarregava al dit Vescomte que fes els possibles perquè vingués el dit pintor. No es clar si la vinguda va verificar-se, ni si aquesta estava relacionada amb la feina dels brodadors. Arxiu de la Corona d'Aragó : Reg. 174, ff. 83 i 85. — Rubió : Vol, II, doc. CCCXXXI. — PüiGGARÍ : Artistas catalanes inéditos, serie I. Ultzina, Antoni. —Mestre de cortines en 1399. Vide vol. I, pàg. 220. Vallebriga, Pere. — Pintor barceloní, que consta que va viure desde 1360 a 1406. Es citat en 1368, com a habitador prop dels Banys nous. A 21 de Febrer de 1388 tracta un retaule per la catedral de Lleyda. El document aleshores autoritzat, diu així; «En nom de deu sie e de madona sancta Maria Amen. Dissap- te a xxt dia del mes de Eébrer del any m.ccc.l.xxx vuyt con- vengut entre lonrat en Cap de Vilacalvo Arthiaca de benasch duna part e en p. de Valdebriga, pintor, daltra sobre un retaule feedor en laltar de la casa de la almoyna de la seu de leyda, se¬ gons los capítols ques seguexen : «Primerament es convenut entre les dues dites parts que lo dit pere deia fer retaule un a obs del dit altar, lo qual retaule ala dampla dotze palms de cana e dalt quatorze daquella matexa cana de barcelona. »Item abson- ban¬ quel dit retaule sie ordonat de tres pecas cal per cada peça aia dues ystòries, ço es a saber : la e primera de la Nativitat de madona sancta Maria, la segona del la incar- nació ho anunciació, la tercera de la purificació, la quarta de la assumpció, e en la mitjana madona sancta Maria tinent Jesuchrist al braç ab angells e en la peça mitjana lo crucifix ab les Maries e ab les juheus al peu de la Maria sia lo dit Arthiaca agenollat pre¬ gan deu vestit ab la capa negra ab vayes. «ítem lo bancal sie ordonat : la pietat e Marie e Johan een les altres ystòries apostolls e vergens. r notes dels pintors trescentistes 213 »Item lo guarda polls sic obrat de cosas e seyalls de argent d'aurat e de azur de alamanya : e vol esser le seyal en blanch ab ^ la cap vermell. »Item quel dit retaula sie daurat daur fi e de azur dacre e daltres colós bona,5 e fines axi com a dita obra se pertany. »Item es lo preu del dit retaula .Noranta florins daragó pagadors assaber; ara de present trenta en aquesta manera, ço es, florins e com sie acabada la dita obra e aquella liurada, a ell ho aqui ell volrá, y possat i essent en lo dit altar segons se pertany, los sexanta florins restant e asso pure del present lo dit artiaqua aia apagar lo por e les messions del assetiar. «ítem es convengut quel dit retaula aia adonar acabat lo dit - pintor daci a un an e mitx primer vinent e possar en lo locli bon deu star e aço promet e jure lo dit pintor. fuerunt convenita et finata predicta inter ipsas partes presen¬ tes et presente dominio Episcopo Ilerdensi die dominica xxii mensis febroarii anno domini m.ccc.lxxxviii. «Testes sunt discreti bernardus gibert et antonius badia pres¬ biteri et beneficiat sedis. «Et incontinenti dictus petrus de ballabriga firmavit apo- cham'dictoarthidiacono de dictis triginta florins prime solutionis actum est ut supra. «Et confestim dictus pintor de dicta fidejussione et principi solutione, quod absit, quod, dictus petrus morietur ante- casu quam dictum retaulum esset factum et traditum dicto archi¬ diácono et servatum ut predicitur johanem de pintuer mercato- reni ylerde pro jus mittere et dictam fidijussionem sponte facien- tem. Et renunciavit juri de principali et tercie...« En 1392 vivia al carrer dels Banj's de Barcelona, tenint un ajudant. ^ Un document molt imcomplet, de l'Arxiu Parroquial de Cen¬ telles, ens diu que aquest pintor Valdebriga, als 8 de Febrer de 1400, firmà concordia per pintar el retaule de Santa Coloma, pertanyent a aquella parroquial. El document diu així : «En nom de Déu amen. Es stat con¬ cordat quel Senyor Pere de Valdebriga pintor e ciutada de bar- 214 LA PINTURA MlG-EVAL CATALANA chinona que fassa peifetemenc e acabada i bon rerataule daltar de Santa Coloma de vinyoles ab la figura maior de santa Coloma e Crucifix e ab vi istories de la vida de sauta Coloma, lo qual rerataule ala menys de les orles o gardepols xiv palms de ampie e aia nitrales 'orles o gardepols de alsaria xvi palms. Item sia obrat lo dit rerataule de or fi e de asur dacra e daltres belles colors e sie perfetement fet, e acabat axi com los rerataules de sgleies se acustumen de fer novelement en Barcelona. ítem que lo dit pere de Valdebriga posera e aura posat e acabat perfete¬ ment lo dit rerataule a ses propies messions dins la dita sgleya de santa Coloma de vinyoles de la prop vinent festa de Cinco- gesma a i ayn e més continuament posat e assegut al dit altar aixi com star pertany e deu esser e quiti de emposicio e leude e altre contribució. ítem que los dits procuradors de nom demunt dit doneran al dit Pere de Valdebriga per preu de dit rera¬ taule xLiiii lliures barceloneses. ítem que los dits procuradors paguen a lo dit pintor pel preu de XLiiii liures per les pagues següents. Primerament pagarán per la primera esdevenidora fes¬ ta de Cincogesma x liures e en la primera lavors esdevenidora festa de Pasqua xiiii lliures. E com lo dit rerataule sia assegut a cap de mig ayn paguen x lliures. En en la fi del dit ayn que lò dit rerataule sera assegut paguen altres x liures. »Item fo convengut per les dites parts que com lo dit pintor aura acabat lo dit rerataule que aquel rerataula lo dit pintor par- tescha per somades que fessen de dos quintars e mig fins a tres quintal's. E com lo dit pintor aia fetes les somades e cascuna daqueles ensersalades e ben adobades per manera que nos puxen malmetia, lavores dos dits procuradors a lurs propies messions aian a manar besties a barchinona tantes com mester ni aura per portar lo dit rerataule. E les dites somades aporten a la dita sgle¬ ya de Santa Coloma. ítem los dits procuradors se obliguen que cascuna de les dites pagues faran cascuna en son temps sots pena del ters a requesta de x dies. ítem si lo dit pintor |hi avia a tra¬ metrà, el o los seus succehidors procurador que aia per cascun iornX sous per son salari. E que lo dit pintor e los seus puxen» convenir los dits procuradors e cascuns dels e cascun dels lurs principals e parochians en aquela cort on los voira convenir ni notes dels pintors trescentistes 215 al dit pintor plaura. Et ideo nos etc.» Acaba dient que ambdues parts s'obliguen mútuament en persona i en llurs béns a complir el damunt estipulat. «Actum est hoc in parochia Ste Columbe de Vineolis octa¬ va die mensis febroari Anno anativitate dui. M° Quadringentes- simo.» Firmen els interessats. «Testes huyus.rei sunt venerabilis Gillabertus de Villanova, domicellus discretus petrus de raualenchs rector de balanyano et iacobus fabrer termini de scentillis.» S'ha trobat al mateix artista als 31 d'Agost de 1401, Vide vol. I, pàg. 266. — Arxiu Municipal de Barcelona. —Josep Gaya, Pbre. ; Pàgina artística de La Feu de Catalunya, 21 d'Abril de 1919. — Vide Martra. —Nota de Mn. Fortià Solà, treta de l'Arxiu Parroquial de Cente¬ lles; Manual XIF, f. LUI. — Mas : loc. cit., 255. Valls, Domingo. —L'any 1366, aquest pintor de Tortosa pintava "1 retaule de la Confraria del pagesos de la dita ciutat. En 1373, era "1 pintor del comú de Tortosa i deia casa del Rei, sabent-se, per una carta de Pere IV, que aleshores estava tre¬ ballant un retaule per l'iglesia d'Albocàcer, obra que no devia ser del gust dels que'l pagaven, ja qued Monarca deia a aquests, amb data de 3 de Janer del dit any, que una volta llest el dit retaule manaria que anés a veure-1 i judicar-lo en Llorenç Saragossa. A 30 de Janer de 1374, subscrivia una sentencia de l'Infant Joan, confirmatoria de dues ja donades, en el plet sobre '1 retaule d'Albocàcer, que, segons peritació dels pintors, no era rebedor. Desde l'any 1370 a 1394 fou pintor del Consell tortosí, pintant ciris. En 1370 pintà Is tabicells de l'Arxiu de la Casa de la Ciutat; fent, en 1381, tres mostres de senyals per un frontal d'altar de Santa Bàrbara, brodat, de l'Hospital de la mateixa població, decorant els bordons d'un tàlem. En 1386 s'encarregava de fer, pel Consell, «dos Evangelis, els uns daurats i "Is altres de color simple», cobrant un flori, o sigui 11 sous. En 1387, pintà i reparà l'imatge de Santa Maria del portal de l'Olivar de Tortosa, i en 1397 i 98, rebia dels clavers torto- sins 19 lliures, 9 sous 4 diners, per pintar en el retaule del por¬ tal del coll de Sant Joan una post o taula amb l'imatge del Sant, 2i6 la pintura mig-ea'al catalana i, a més, les fulles i capitells que's posaren i les parets del por¬ tal. Aleshores rebé, també, ii sous pel treball posat, ell i Fra Gilabert, en mudar la talla del canalobre dels gots que's posava davant de l'altar major de la catedral. F. Pastor La Zud.a, any III, n.° 25; Maig de 1922, article de J. Ga¬ : lindo. — Rubió; Vol. II, doc. CLXXIV. — Sanchis-: Estudis Universitaris Catalans, 1913, pàg 72. —.Vide vol. I, pàgs. 316 i ss. — Pàgina artística de La Veu de Catalunya, n.° 182. Vergós, Arnau. — Pintorel primer i més antic que pot ser artista de la familia tan famosa l'historia de la nostra pintu¬ en ra. A ii d'Agost de 1335, els Consellers de Manresa l'eximien de talles i exaccions, mentre habités en la dita població. Sarret : Art i Artistes manresans, pàg. 8. Verins, Verius o Verjus, Antoni de. — Un document re¬ collitpel Sr. Rubió i Lluch, li diu Verjús; afirmant que era hei> mità de Montserrat i que havia estat escrivà de la Cambra reial, havent presentat dues histories pintades en dues petites posts, representant les armes de Nostre Senyor Jesucrist i la figura de la mort, quadrets que havia mostrat al Rey Joan I, al qual havien plagut molt, per lo que, a 26 d'Abril de 1392, recomenava "1 pintor hermità al prior montserrati. Vide vol. I, pàg. 126. — Rubió : Vol. II, doc. CCCXII. viader, Pere. — Altre dels pintors del qual hi ha noticià que entalutnà i perfilà voltes de la Seu de Barcelona. Se'l troba en Octubre de 1388. Carreras : Bol, de la R. A, de B. L., vol. VII, pàg. 510, Vidal, Pere. —Pintor de Barcelona, el qual, en 1368, rebé 18 lliures, per vint escuts i dotze elms de fusta que havia fet per Berga. En 1374 era exempt de l'host d'anar contra Tona. En 1389 i 1392 se'l troba a ell i a un fill seu del mateix nom, que també era pintor. Arxiu Notarial de Barcelona Manual Laternosa. Arxiu : — Municipal de Barcelona. Vilanova, Marc de. — El nom d'aquest personatge i la NOTES DELS PINTORS TRESCENTISTES 219 data 1388, han pretès esser llegit al dors de la taula que Mr. S. Cou- yat Barthou trobà en el monestir del Sinaí, i en la qual s'hi re¬ presenta Santa Caterina; pintura que, segons l'inscripció que l'acompanya, fou oferta al dit cenobi per en Bernat Maresa, ciuta¬ dà de Barcelona i Cònsol dels catalans a Damasch, en 1387 (figu¬ ra 65). La tal pintura té luarcat caràcter italià, per més que l'epí¬ graf sia ben català. Anuari de VInstitut d'Estiláis Catalans, 1911-12, pàg. 691; 1913-14, pଠgines 729 a 733. — Ubach : El Sinai, pàg. 218. Vilardell, Pere. — Pintor que's troba a Girona, als darrers dies de 1327 i a mitjans de Janer de 1330. Nota de Francesc Martorell, treta de l'Arxiu de Protocols de Girona. — Vide vol. I, pàg. 119. — Girbal : Revista de Gerona, vol. II, pàg. 522. VuYLA, Antoni. llista de prohoms pertanyents a — En una lapartida de Mancada de Vich, de 3 de Març de 1391, s'hi troba aquest pintor. G. F. : Manual del notari Nicolau Matheü. ViLELA, Joan. — del qual se sap que, Argenter de Girona, en 1397, va prometre pintar un retaulet, amb l'imatge de la Ver¬ ge alletant al Nen Jesiis, i dos àngels aguantarien una corona damunt del cap de la Mare, la qual tindria a l'entorn quatre histo¬ ries dels set Goigs. En els taulons superiors Déu Pare al mig, i als costats Sant Miquel i Sant Jordi. Aquesta obra estava des¬ tinada a l'iglesia de Sant Gregori de Girona, fixant-se "1 preu en 30 florins. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, any, xxxi, pàg. 232. CAPÍTOL VII FORMACIÓ ARTÍSTICA I CONDICIÓ SOCIAL DELS PINTORS TRESCENTISTES 'artista, diguem el pintor,ha d'esser home que comenci per tenir facultats per exercir el seu art, facultats que després amb l'estudi i la constancia s'augmenten i completen. El pintor cal que tingui enginy per comunicar als demés homes unes idees, les quals ha de fer gràfiques i assequibles per la vista. No tots els artistes tenen facultats iguals, perquè puguem judicar-los sota un mateix racer; en tots temps hi.ha hagut pintors bons i mitjans o dolents, resultant que, els qtre donen qualitat i nom a l'art d'un país, ban d'esser els que puguin esser considerats com a mestres i somitats en el dibuix i en el color. Enl'antigor la formació i educació dels artistes era en bona part personal. L'observació i estudi propris havien d'esser sos primers valuosos mestres, puix que^no hi havia academies ni era donable aprofitar-se de grans elements i perfeccions. No hi havia aleshores col·leccions artístiques, ni pinacoteques on fer observa¬ cions. Els viatges eren llargs i difícils; però, així i tot, havien d'esser la font més socorreguda per l'intercanvi d'idees i l'emu¬ lació. Les iglesies eren els llocs on preferentment podien adqui¬ rir-se elements d'instrucció, sorgint-hi l'admiració de les obres allà posades. La intuïció havia de suplir el que la duresa de^ temps no podia pas facilitar; tota vegada que l'aprenentatge, pel que indiquen els documents, amb prou feines servia per ensenyar alguna cosa més que la tècnica; això es, la preparació de les pin- FORMACIÓ ARTÍSTICA I CONDICIÓ SOCIAL DELS PINTORS 221 tures i del cos sobre del que aquestes haurien d'esser posades, la manipulació dels colors i la manera de fer-los servir i com- binar. L'aprenent entrava a casa d'un mestre pintor, exercitant-se en lesmecàniques de l'ofici, entretenint-se en manipular i mol¬ dre "Is colors i "1 vehicle que servia per donar aquests, tota vegada que aleshores no's trobaven pas preparats a la casa del droguer. Després l'aprenent podia ja ficar-se en els treballs del mestre, qui, de totes maneres, portava "1 pes i la responsabilitat de l'obra que havia d'executar. Obres literàries destinades a ensenyar la tècnica, a la manera del tractat den Cenno Cennini, en la nostra terra pot dir-se que eren desconegudes, fent-se tot mitjançant la tradició, més que oral. pràctica El document més antic referent a aprenentatge que nosal¬ tresconeixem, es de 20 d'Octubre de 1244, i amb ell un tal Pere de Closelles, pintor, s'aferma amb el mestre Arnau de Camps, ^ des de la vinent diada de Tots Sants a un any, perquè li ense¬ nyés l'ofici o mestratge de pintura, hene et fideliter magisterium pictòric.' El document, en parlar de magisteri, sembla suposar que l'aprenent tindria ja uns principis de l'ofici o s'hauria ocupat en alguna especialitat de l'art de dissenyar i colorir, ja que se'n titu¬ la pintor. No falten altres documents, del segle xiii, que convenen amb l'anterior en la durada d'un any, pel lloguer; temporada que, a principis del segle xiv, s'allarga en gran manera, si bé no sembla que pugui se,ntar-se una regla fixa per la durada del període de l'aprenentatge, com tampoc pot donar-se en allò que fa referen¬ cia a l'edat de l'aprenent. Un tal Arnau Boas, pintor de Perpinyà, del qual hi ha noti¬ cies en 1321, als 13 d'Agost de 1337, prenia per aprenent a un tal Guillem Eagaló, per instruir-lo en la seva professió, per temps ^ de dos anys, oferint-se a mantenir-lo i a pagar-li dos vestits; i amb això sembla que ja n'hi havia prou per prescindir-se de tota altra soldada, Un Francesc Salellas, pintor, el qual exercí son ofici a Barcelona, en 1336, als 30 d'Agost, rebia dels esposos Pere i) C. F. de Vieil : Manual anònim. 222 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA i Angela de Bramonts un fill dit Berenguer, «ad discendum vestrum officium pictoris»; fixant les condicions perquè'l mes¬ tre s'encarregués de proporcionar vestit a l'aprenent, durant el primer any, i proveir-lo també de la dispesa, calçat i tot el que sigués necessari. Un document mallorquí, referent al pintor Martí Mayol, al qual es troba ja exercint son ofici en 1328, a 12 de Setembre de 1352 admetia per aprenent a un tal Pere Mayol, fill d'un quondam del mateix nom, oriünd del castell de Nulls, de la diòcesi de Tortosa, aleshores ja en edat major de disset anys i menor de vint-i-cinc, per ensenyar-li l'art de pintor, pel temps de quatre anys, obligant-se l'aprenent a servir al seu principal en tot lo que li manés, havent de tenir-lo el mestre bo i malalt, segons era costum a Mallorca.'A 17 de Maig de 1380, en Jaume Castellar, també pintor, natural de Mallorca, acceptava per apre¬ nent a un tal Miquel Marcet, de nou anys d'edat, per tenir-lo quatre anys, ensenyant-li l'ofici de pintor i 'Is seus negocis lícits i honestos, comprometent-se '1 mestre de tenir-lo bo i malalt, havent de vestir-lo, en el primer any amb roba usada, i 'Is altres de drap de llana de 22 sous la cana, calçant-lo de sabates i soques, mitges i femurals." En Domingo de Pradella, pagès de la parroquia de Sant Esteve de Valencia, a i.' de Novembre de 1396, contractava amb el pintor .Pasqual d'Esteve, veí de Valen¬ cia, posant-li per aprenent a un seu fill del mateix nom, el qual tenia onze anys, poc més o menys, i pel temps de set anys pri¬ mers, venidors, «in mancipium vestrum ad adiscendum officium vestrum pictoris», i fer tot el que se li manés de dia i de nit; ha¬ vent el mestre d'ensenyar-li l'ofici, segons les seves possibilitats, i donar-li menjar, beure, vestit i calçat, segons hagués de menester; al final del dit temps havia de proveir-lo de roba, això es, gra- malla, túnica, caputxó i calçat, de drap de llana non i de valor de 10 sous per alna. El document afegeix que'l pare donava llicen¬ cia al pintor perquè pugués fer detenir a l'aprenent, si fugia; fixant altres condicions indicadores de les facultats que'l mestre tindria sobre "1 noi.^ Entre divuit i vint-i-cinc anys tenia l'Anto- 1) Bol. de la S. Arq. Lnlíana, Janer 1917. 2) Id., id., id. 3) Estudis Ufiiversitans Catalans, vol. VI^ 1912, pàg. 254. FORMACIÓ ARTISTICA I CONDICIÓ SOCIAL DELS PINTORS 223 ni del Puy, fer aprenentatge amb quan es posava a en Francesc Ferrer, pintor de Perpinyà, el qual havia d'ensenyar-li "1 seu ofici, «pro posse vestro», donant-li menjar, beure i vestit i calçat.' Un pintor valencià, Joan Zarrebolleda, del qual hi ha dates desde 1398, als 28 de Setembre de 1407 tenia per aprenent a Joan Ibányez, natural de Xèrica, i de tretze anys d'edat, «ad exercen- dum officium pictorie^i, havent de durar l'aprenentatge i "1 temps de subjecció per espai de set anys." Després de l'aprenentatge, el treballador podia titular-se fadrí o companyó; durant aquest nou estat una temporada, que era la de vera pràctica, per a aquell que volia apendre l'ofici. Sembla que fa referencia a això, la manera d'esser d'un tal Joan, el qual tenia per deixeble'l Martí Mayol, en 1328, quan s'ocu¬ pava en la decoració d'elements arquitectònics del claustre de la Catedral de Mallorca. Un Bernat Pintor, habitant a Manresa i fill de Berga, mestre d'imatges de pedra, de fusta i de pinzell, en 1378, estava associat amb l'escultor Jordi de Déu, en les obres que aleshores feia. L'Antoni Rubiols, de «arte pintadi», a 16 de Juliol de 1380, es llogava per un any amb un pintor de Valencia, de nom Francesc Comes, confessant-se fill d'un pagès de Barce¬ lona i de divuit anys d'edat, comprometent-se «ad exercendum laborandum et provandum vos in dicto officio pictorie secundum sciri meum et posse»; fent tot el que se li manés, tant de dia com de nit, havent-se-li de donar menjar i beure atenent a la seva con¬ dició, tant en malaltia com en salut.' Més puntual que en els casos anteriors, es el den Joan Sentcenis, pintor veí de Bar¬ celona, el qual es llogava a en Jaume Tallada, veí de Valencia, amb data de 20 de Febrer de 1380, per sols tres mesos, confes¬ sant-se «mancipium vestrum ad faciendum yestra omnia man¬ data»; havent el seu principal de donar-li menjar i beure i, a més, 10 florins i mig de soldada, per tot aquell trimestre, obligant-se a treballar vint-i-quatre dies cada mesada.En Pere Baró, obrava amb son pare en feines propies de pintor, en 1381; resultant un 1) Vidal : Recherches, serie I, p. 212. 2) Sanchis : Estudis Universitaris Catalans, vol. VI, pàg. 233. 3) Estudis Universitaris Catalans, vol. VIH, pàg. 72. 4) la., id. 224 LA PINTUKA JIIG-EVAL CATALANA fadrí que tenia en més que'ls altres la condició de sttbdit, tota vegada que era fill. També servien de pintors, exercitant-se en lo que'ls manés son senyor, alguns esclaus que aquell ja compraria atenent a les condicions i dots de l'altre. Sabut es el cas de l'esclau que tenia en Lluís Borrassà, i que portava'1 nom de Lluch, i que sembla que col·laborà el retaule de Sant Nicolau de Cervera, en 1419, en obra important, que arribà a valer 4,000 sous.' Notable, encara més, en quant fa referencia a aquesta qüestió, es el cas deu Jordi de Déu, escultor, digne de nota, que havia estat esclau del mestre Jaume Castalls.' Diferents contractes d'obres l'existencia d'art al·ludeixen a d'ajudants dels principals mestres, en fixar que en les obres que aquests emprenguessen havien d'encarregar-se personalment de dibuixar les composicions i fer els encarnaments de mans i peus, i sobre tot de les cares.Un contracte manresà, de l'any 1410, puntualisa que en Lluís Borrassà «sie tengut e age a fer los en¬ carnaments axi com cares e mans e peus quis mostren nuus tots de sa ma». També podia citar-se algun cas d'haver dos artistes format una especie de companyia industrial, durant un determinat temps, a fi d'executar conjuntament els retaules que se'ls confiessin. Els germans Jaume i Pere Serra, estigueren, per espai d'alguns anys, en aquestes condicions. designat amb el nom à'artistes els pintors del segle xiv, Hem però just dir que ells, en l'exercici de sa professió, convenien es amb sos contemporanis en no considerar-se gran cosa més que uns oficials, que exercien una industria. Aquesta 'Is incitava a sortir-se del pas de la manera més senzilla que'ls era possible. D'aquí que podem citar uns exemples del que en podríem dir poca delicadesa professional. La repetició d'assumptes, la transfonua- ció de figures, la multiplicació d'unes mateixes agrupacions, l'acomodament de detalls posats en el retaule i traslladats a un altre, eren coses que als pintors els preocupaven ben poc. Ells 1) Sanpere : Los Cuatrocentistas^ vol. lí, pàg. 224. 2) Pàgina artística de La Ven de Catalunya, \\.° 46-], FORMACIÓ ARTÍSTICA I CONDICIÓ SOCIAL DELS PINTORS 225 copiaven el que'is agradava d'altres mestres i s'aprofitaven de tot el que'is venia a mà, per sortir amb poc treball del compromis amb que'is posava una contracta. Fi pintor havia de posar tot l'esment en emmotllar-se al gust del qui "1 pagava, el qual es feia valdré "1 dret d'ordenador, dic¬ tant no sols les condicions econòmiques a que havia de subjec¬ tar-se l'artista, sinó que, demés, intervenia a fixar els assumptes, les figures que havien d'entrar i l'indumentaria que vestirien, de la qual fins a vegades arribava a sen5^alar el color. En allò que'l qui pagava no posava pas un gran esment, era en qüestions d'originalitat, tota vegada que, sobretot en èpoques posteriors al segle XIV, hi havia qui exigia que en l'obra encarregada s'inspirés una altra ja coneguda, ja fos del mateix autor ja en fos d'un altre. Amb ple coneixement de l'època, l'Antoni de Capmany començà a tractar dels pintors, consignant que l'art de la pintura formà desde'ls seus principis «un ram d'indústria».' Parlant en termes generals, s'ha de dir que, per lo comú, poc hi valia al prestigi del pintor el mèrit que pugnessin tenir les seves produccions; puix que res evitava que se'l subjectés a les reclamacions més violentes o a les clàusules d'un contracte, en el que's consignaven fermances, que ara 'ns semblen del tot depres¬ sives i en gran manera desconsiderades. Si l'obra no s'ajustava a les condicions externes de preparació i color, lo mateix que si no estava dintre "1 temps fixat o no tenia 'Is daurats exigits, o la quantitat daurada que's dictava, tothom considerava que hi ha¬ via '1 dret de reclamar i moure un litigi en demanda de justicia. La gent es fixava més en que '1 retaule no presentés esquerdes o escrostats, que no pas en el mèrit reial i condicions artístiques de les escenes que figuraven en aquell. Uns arbitradors, fixats quasi sempre pel qui pagava, serien encarregats de fer justicia, sense cap mena d'apel·lació. En la llista d'artistes, que hem donat en el capítol anterior, hi consten els noms de diferents pintors que s'avingueren a fer l'ofici d'estiracordetes, contra un que exer¬ cia, com ells, amb tots el treballs, l'ofici de pintor. Veritat es que hi ha noticia de retaulers que no compliren l'obligació que'is i) Antoni de Capmany : Memorias, vol. I, segona part, pàg. iii. 226 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA imposava "1 contracte; havent-n'hi que, per lo vist, fugien, una vegada havien cobrat una quantitat a compte de l'execució de l'obra; però també bi ba casos de confraries i particulars que demo¬ raven injustament el satisfer les pagues a que estaven junyits per una avinença feta davant del notari. .S'ba de reconèixer que en la nostra terra (i "1 mateix podria dir-se d'altres països) es tardà molt a donar proves de consi¬ deració a un artista, en atenció al seu mèrit, com a productor d'obres dignes d'admiració.' Els Reis foren els primers que demos¬ traren apreciar l'obra d'un pintor, en encarregar-li certs treballs i fer els possibles perquè, durant l'obratge d'aquells, no fos torbada l'execució ale l'obra, objecte del contracte reial. Del Francesc Jordi, bi ha una carta del Rei Pere IV, dictada des de Perpinyà, en la que l'admetia per domèstic, familiar i especial pintor de les seves armes. En Llorenç Saragossa, en 1367, fou conside¬ rat com el domèstic i familiar de la Reina Elionor, concedint- privilegis usuals de tal classe de persones; fent-se amb ell se-li "Is cosa l'estil del que feien alguns monarques francesos, que per donaven a alguns preferits el dictat honorífic de valet de chambre.' Sabut es el cas del pintor Joan Gil, posat al servei del Rei de Tunis, davant el qual havia de gaudir de gran predicament, tota vegada que'l Rei Jaume II, a 4 de Novembre de 1334, li recoma¬ nava "1 Ramon Lull. seguint l'exemple dels Reis-, al¬ Hi ba també noticia de que, gunes corporacions populars feren a determinats mestres exempts de talles i exaccions; i també lliuraven i eximien de pendre part en empreses de perill, com eren les hosts, a diferents pintois de Catalunya. És curiós observar els viatges que degueren fer certes obres de pintors de la nostra terra, les quals anaven a parar lluny, en terres aragoneses, com a Terol i Calatayud, lo qual suposava que no bi havien de ser de més les precaucions per evitar les contin¬ gencies que podien originar-se d'un tal viatge. En Llorenç Sara¬ gossa, per uns retaules que féu, en 1367, hagué d'encarregar-se d'embalar bé les seves pintures, usant cordes, xarpelleres i palla. i) Vegi-s Els Trescentistes, vol. I, pàg. 313. FORMACIÓ ARTÍSTICA I CONDICIÓ SOCIAL DELS PINTORS 227 Alguna altra vegada "s parla d'usar el cotó i flassades; no essent de més aquestes despeses, desde'I moment que havia de mirar- se que l'obra feta arribés en el millor estat de conservació. A ve¬ gades, ja en la contracta s'establia quefl pintor havia d'assegurar la seva obra, perquè no's crivellés, ni saltés el color durant un determinat temps, que's fixà en diversos anys. En els mateixos contractes hi ha curioses indicacions refe¬ rents a la mostra que l'artista havia d'entregar dibuixada, que ser¬ viria per donar una idea de la mateixa a les persones que feien l'encàrrec. En^ 1342, en Bartomeu Ramanat, de Santa Coloma de Queralt, i, en 1363, en Ramon Roca, es refereixen a un d'aquests projectes esquemàtics, per obres d'escultura. Els ger¬ mans Serra, en el contracte de l'altar major de Pedralbes, en 1368, parlen de subjectar-se a «una mostra deboxada en un pergamí». En Pere Gerona, en 1401, prometia a un home de Bellpuig, diò¬ cesi de Mirapoix, França endins, fer un retaule de-Santa Maria «sub forma contenta in uno folio papiri», tractant del retaule a executar segons el que hi havia pintat en lo paper. Les primeres noticies que tenim sobre "Is pintors barcelonins indiquen que aquests anaven agrupats corporativament amb els freners. En esser creat el Consell de Cent, a 24 de Janer de 1257, el Rei en Jaume I establí que, entre "is oficis que tenien entrada en elpredit consell, hi hauria quatre freners." Es digne d'esment, en aquest punt, el fet de que constin com a freners diferents pin¬ tors del segle xiii, establerts a Barcelona, Perpinyà i Vich. En el llibre intitulat Bolsa de Concells, Ordinacions y Letres, referent als anys de 1301 a 1303, guardat a l'Arxiu Municipal de Barcelona, es troba la llista d'oficis i professions que en el pri¬ mer d'aquells anys figuraren en el Consell de Cent, trobant-s'bi quatre sellers, freners i pintors. De 1310 a 1313, entre "Is col·le¬ gis citats per figurar en la mateixa corporació popular, hi ha "Is noms de quatre personatges que hi són citats sota la denomina¬ ció de sellers, freners i pintors. En l'elecció conciliar, de 29 de Novembre de 1312, hi consten també tres personatges, agrupats 1) Capmany : Obra citada, vol. II, apèndix XXX, pàgs. 118-119. 228 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA sots els títols dels tres oficis; i '1 mateix passa en 1316, 1319, 1321, 1323, 1325, 1326 i 1332. EnCapmany, que posà 'Is pintors entre *ls tretze oficis que, desde 1303 a 1325, foren agregats al Consell de Cent, no sembla haver-se fixat prou en que'ls pintors ja hi estaven temps abans, sots la denominació de freners, denominació que sols veiem establerta encara a finals del segle xiv, en els anys de 1386, 1350, 1391 i 1392. En la llista d'artistes que va amb anterioritat al present capítol, consten noms de pintors i freners. De l'any 1393 sabem que la Confraria barcelonina dels freners comprenia "Is pintors, sellers i armers.' A Vich, eren molt avençades les darreries del segle xiv quan el Rei Joan I concedí als ferrers d'obra grossa i fusters, que, amb altres persones que volguessin agregar-s'hi, tinguessin permís per fer confraria sota l'invocació de Sant Eloi i Santa Eularia, en l'iglesia del monestir de la Mercè. El privilegi reial fou datat a Barcelona, als 18 de Janer de 1395, essent presentat al Lloctinent del Veguer i Batlle de la partida reial, el qual no pugué tenir in¬ convenient per la formació de la piadosa confraria, en la qual, de moment, entraren els argenters, ferrers, menescals, dauradors, manegadors, escardassadors, boters, fusters, basters, pedrers, llan- cers, traginers, vaquers, mestres en medicina, moliners, bracers, barbers i pintors. Per nova lletra, del mateix Rei Joan, desde Perpinyà, als 14 de Març de 1396, es permeté la rectificació i complement dels estatuts.' A Perpinyà, ja al segle xiii, hi havia un principi d'agrupament corporatiu entre freners i pintors. Del segle xv consten els noms de prebost i sobreposats dels pintors. En les petites ciutats no" s trobà mai la distinció precisa 1) PuiGGAKÍ : Artistas catalanes inéditos, serie I. Vegi-s Ramon des Feu. 2) En separar-se de la Confraria vigatana de Sant Eloi *1$ fusters, torners i pen- tiners, els pintors els seguiren; sabent-se que, a 5 de juliol de 1582, 'Is oficis aquells demanaren als ferrers, argenters i similars que se'ls permetés d'anar sols i fundar la confraria de Sant Josep, la qual cosa 'Is fou concedida; nomenant-se quatre persones, la meitat per part, per a decidir si *ls separats els pertocava poca cosa en la causa pia de la Confraria de Sant Eloi. Costà molt que'ls compromissaris s'avinguessin, trobant-se que, després de diversos intents de concordia, a 28 de Febrer de 1589, s'arribà a ulti¬ mar el litigi. FORMACIÓ ARTÍSTICA I CONDICIÓ SOCIAL DELS PINTORS 229 que, al segle xvi, hi hagué a Barcelona, entre les especialitats a que's dedicaren els pintors. Per això, sovint veiem aquests ocu¬ pant-se en feines que res tenien que veure amb el seu ofici, no faltant-ne que tant feien de retaulers com de miniaturistes o d'es¬ cultors i finsd'argenters. Sovint els pintors s'encarregaven de fer les talles del que podríem dir-ne l'arquitectura ornamental del retaule, la qual rebia "1 nom de mansoncria. CAPÍTOL VIII L'ESCRIPTURA DELS LLIBRES I LA MINIATURA TRESCENTISTA ES pàgines que antecedeixen,' i especialment la llista d'es¬ criptors, caplletradors i miniaturistes que donem en el vinent capítol, indiquen prou bé que la producció de códices i de bells manuscrits tingué una relativa importancia en la nostra terra. Sembla que pot sentar-se l'afirmació de que, en el segle xiv, havien desaparegut els Scriptoriums clericals, que trobem anexes a algunes canòniques catalanes durant els segles xi i xii. La pro¬ ducció de llibres quedava depenent de l'iniciativa particular, de- vent-se a gent religiosa o laica indistintament, la que tenia per ofici copiar manuscrits i a vegades il·lustrar-los. Alguns mones¬ tirs i canòniques tingueren membres de les tals corporacions que "s dedicaven a la confecció de manuscrits, sabent-se això de la ca¬ tedral de Tortosa' i del monestir de Sant Joan de les Abadesses. La tuajor part dels confeccionadors de llibres no passaven de ser escriptors de lletra rodona o formada, que, tot lo més, em- pleaven la tinta negra conjuminada amb la vertnella, blava i mo¬ rada, que'ls servia pels titulars i ritbriques, i per les caplletres que ornaven de capricioses itubricacions i perfils, a vegades pro¬ duïts i delineats amb gran traça, la qual cosa no pot pas dir-se que en rigor mereixi "1 nom de miniatura. Molts eren els notaris i "Is escrivents d'aquestos que servien 1) Vegi-s Els Trescentistes, vol. I, pàgs. 65, 119, 260 i 290. 2) Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1913-14, pàg. 357. yréitci. IWV / { -, V!:K:U (lUl v l.iv. ürt# biíl·' !' \ Î jF.iiH PV.Ü-ífl'vl. t .nñ'itS-;" nitióï,uj .Will hitalu-vt l'iîiii'' ■' HK!v)t»« tufiiVbí;.:- [ jtoiniit^wî-junwiiiií O-.ji I-.W Iicis líi Rua.p.'tílii.t. ■ " «¡I \~ » M t- i laii" i ■..■■ p^'ii *N nicitniiti . yiiwinijiiíiccuv" mÁnts ¿ a»r.iM jíjíiníif'it So|S«nc£ . t^quoré tuK> aUlti {IBIC BtSf ùiuJtv : itinsïiôe bró m ^ l iHiíbanim mjniuJ tt^iü. dotw «WïlRC mo Jtti», k -V.í tacdimoiK Jíitinmi ^unftcc.' nu&tuá v'**/ tt dona):tX0.^^,'|)iri:ilo 5ïtvij! «KfU.ífmfcwicá IÍÉH (óiu W.WÏÎ cipiiríi. t'réñcmoútá fSH^aoú Un^iiun.kOUcm- ^ SuB qin bñn mctu ^iiitmiuí tmucwuo# i4iim VJnnfiíc mg acotttciRottréí^t mntimnu onR-iitin^ , n&|Ui|6n liiíi jtoiBm'v. ^niii6:mm*nt) ticcwmi ^, ,«1 ÍWtíitf (M ni tumeur nj CijüiHia:.\gctï!ic« biri.KHUréf^H^^ ài ñutir iCRiîuir lUívnano.ií λ. ..buutulb, Im.C<î:;iuiûitrt 'nimrtí»»t»:urti ; ûttfU» inoíi áréiipui:. ittncit&m cDiKtimonts !iti«U·3.!/.i.· ¿•■trUiv ütctiunc(%iui^'i Fig. 66. — Missai, (Arxiu de la parroquia de Sant Feliu de Girona) ESCRIPTURA I LA MINIATURA TRESCENTISTA admirablement per a la copiai producció de manuscrits. Com a nota curiosa, referent a Vich, de! notari Pere Mas, adduirem que, en 1396, posseïa, segons l'inventari dels seus mobles, «II teneye- tes de lautó a ops de tenir pergamí de letre rodona».' L'escriptor de Vich, Pericot de Pradell, finat en 1352, posseïa «duo paria de mordes et quedatu alia instrumenta faciencia pro scriptore litere rotunde».' D'exemples pet l'estil podríem adduir-ne d'altres. La gran majoria de manuscrits, fets de lletra rodona, durant el segle són en pergamí.^ El paper era poc a propòsit pels xiv, llibres de luxe, en els quals havien de fer-s'hi miniatures. Algu¬ nes vegades es menciona "1 paper de Xàtiva, que deuria ser un dels de millor qualitat. El pergamí es produïa a Barcelona amb abundancia, però alguna nota dóna lloc a pensar que seria més estimat el pergamí que venia del Rosselló. El tantes voltes citat PereIV, feia escriure uns psaitiris en 1351, sabent-se que'l dit material devia adquirir-se a Perpinyà.'' Els pergamins per a fer altres llibres destinats al Rei Martí, en 1403, eren de pells de ca¬ brit del Rosselló i Cerdanya.^ Era feina de l'escriptor o minia¬ turista raure i pergamí, o sigui adaptar-lo per l'escriptura. Una nota referent a l'escriptor vigatà Arnau Muntadella, en 1392, diu que havia d'escriure un llibre, cobrant, a més de la feina en el text, 3 malles per cada pergamí de la piimera dotzena que raura i 2 diners per la segona dotzena, alternant aquestos preus en les demés dotzenes que prepararia.' Una altra nota, del vigatà Joan Osona, encara que datada en 1420, parla de «un pergamí verge lo qual no es ras encara».' A casa "1 notari Joan Balcells, en 1457, es feia notar «un arti- barch larch de pi ab un regle de fust ab un coltell per raure per¬ gamí».' Ei pergamí de més finor i estima era "1 d'anyell o de ca¬ brit, segons resta indicat en l'antiga documentació. 1) Curia Fumada de Vich : Inventaris dispersos. 2) C. F. : Inventaris dispersos, 3) C. F. : Inventaris, del notari Gabriel Estanyol. 4) Kubió : Vol. II., doc. XClIl. 5) Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, 1913-14. pàg. 536. 6) C. F. : Manual, de 1392, del notari Pere Mas. 7) C. F. : Inventaris, del notari Joan Sellés. 8) G. F. : Inventaris dispersos, 29 234 la pintura mig-eval catalana vegada preparat el pergamí, convenia reglar-lo : fent-hi Una amb plom o amb punxó les ratlles necessaries per a la bona dis¬ tribució del text i oportuna reserva de marges. Aleshores s'escri¬ via, deixant lloc per a les caplletres o histories, si 's volia que aquestes donessin preciositat al volum. Com succeí en la pintura, també en la miniatura una de les dificultats era trobar bon atx_ur d'Acre per donar els blaus. Una carta del Rei Pere IV, desde Barcelona, a 15 de Setembre de 1568, dóna instruccions per si l'encarregat d'il'luminar un psaltiri no trobava bona materia per produir aquell color, i, a prevenció, el Monarca ordenava que se li portés el llibre a Barcelona, on no faltaria qui l'acabaria, «ont haurets atzur e ço que mester hi fassa».' Això vol dir que en la ciu¬ tat comtal els miniaturadors deurien trobar, millor que en altres ciutats deia Confederació, materials aptes per a la bona confecció dels llibres. Pot dir-se que es res lo que consta en documents catalans referent a tècnica seguida en el colorit i daurat, practicada pels autors catalans de les miniatures del mil tres cents. En canvi abunden les indicacions donades pels tractadistes estrangers con¬ temporanis. Una de les que crida més l'atenció en la miniatura coses d'aquell segle es la brillantor i riquesa dels ors. El procediment per a donar l'or en fulla, sembla que consistia a fer un llit de guix finíssim, molinat amb aigua de cola, goma o clara d'ou; llit qpe's deixava que no'fes més que un petit relleu i que era polit amb tota perfecció, fixant-s'hi al damunt la fulla d'or, per mitjà de la clara d'ou, seguint finalment l'operació de brunyir-la. Lo mateix es feia amb la fulla d'argent. Els colors eren aplicats directament sobre "1 paper, pergamí o vitela, mitjançant l'aigua de cola, usant- se també l'aigua de goma aràbiga o dragant, la mel dissolta amb aigua i "1 sucre, i també la clara i "1 rovell d'ou. Sembla que certs colors era preferible dissoldre-ls amb una determinada d'aquestes materies, reservant-se la clara d'ou pel safrà i pel cinabri, preferint-se, generalment, per la majoria de les materies colorants, l'aigua de goma. Els colors també s'aplica- i Rubió t Vol. I, doc. CCXXIV, Fig. 67. — Missal (Arxiu de la parroquia de Sam Feliu de Girona) (Arxiu Capitular de Girona) á as o6fitt|iim fiiiwnítítit. i- tfi^i.nritcfUnifiml o£i.-f-«-iflV- ratH-fiip apiif «wK^ íitetiiiihtmiColto, ' hW tnumawTOouíh ns KuiiUs-obnccR no8 tir (td n«;ritiBcrín«nbn.AgcHnt i Ubcri:iTO|rtccnoi)9.t>.t ÇB6-j6|C« Ciàœ ifij ¡roWfei&'^fníiotiteí^ ■' iniTirciuif »il8,S''S''''·3 itiro off qinai'JiiSt^ "now "i^nctnnbim'Kotcim Ifta.ctimaxnítf i btbmcbol.toconffnbunio I .w«}i1ontt ntchsUo «5 Fig. 69. — Missal (Arxiu Capitular de Girona) • - '.'K^ ■, ;■ '■■ > ■ , ' -, ,·.·L· : ,.' ■ ■ '■• ' ■ i'.' ' •■' ■"':: V'-í- i : _• ■'• . ■ -T' ■ . V. ■.•• .. .' ' ■'- " - . V ' ' A •^*· - • ' ^ . ~ .r'- • V 'rv,, . .-■S ■|l .. ■"" '■ i.' - a it.>^ "mi if- J* ? ESCRIPTURA I LA MINIATURA TRESCENTISTA 241 ven sobre l'or brunyit. El Cenno Cennini dedica cinc capítols, o sia desde "1 157 al léi, adonar instruccions per pintar i daurar el paper, posar! fer l'or en pols, el que ja no era purpurina, des- menuçar l'or i l'argent i usar-lo per fer l'ornaiuentació vegetal i d'altra mena, i, finalment, dir els colors que s'usen en treballar sobre '1 paper.' Hi havia escriptors que eren especialistes per a la confecció de còdexs musicals. Per això, en 1346, trobem un Pere Freser, q lie's titulava scriptor et notator libronim artis musicae. Els manus¬ crits hebreus i àrabs eren confiats a penolistes jueus o bé moros. Les obres especials de dret, sobretot els textos de càtedra, anaven plens d'abreviatures, que avui ens fan l'efecte de solament inter¬ pretables pels iniciats. Una carta del Rei Martí, del mes de Janer de 1400, notifica d'haver rebut la mostra de la lletra amb la qual havia d'escriure-s un llibre destinat al seu ús, lletra que trobà conforme.' Com que'ls llibres de text perfect i amb miniatures resulta¬ ven cars de confecció, no es estrany que fossin molt estimats i que's considerés ben sortós i afiívorit per la fortuna poder pos¬ seir-los. Així, no es d'estranyar que'ls llibres anessin de pos¬ sessor en possessor, i que fossin un dels mobles objecte d'em¬ penyorament. Era de notar la cura amb que eren tractats els volums de rica il·luminació. El Rei Pere IV, desde Barcelona, a 26 de Juny de 1368, manava que '1 psaltiri, al qual poques rat¬ lles ha hem fet referencia, li fos remès per un propri, el qual con¬ duiria embolicat amb drap encerar, de manera que ni per pluja un ni aigües en valgués de menys.^ D'aquest mateix Rei se'n pot explicar el detall de que, als 4 de Febrer de 1375, no volia que li fos tramès un llibre per mar, a fi de no exposar-lo a la contin¬ gencia de malmetre-s o perdre-s.·' Martí l'Humà, als 20 de Juliol, manava que li fossin remesos els quaderns d'un volum que, en 1406, havia fet copiar, mitjançant persona segura, la qual els 1) Edició de L'Occident, pàgs. 88 a gi. — Vegi-s G, Loumyer ; Les traditions tech¬ niques de la peinture médiévale, pàg. 135 i ss. 2) Rubió ; Vol. II, doc. CCCLXVIII. 3) Rubió ; Voll, does. CCXXIII i CCXXIV. 4) Rubió : Vol. II, doc. CDIII. 30 242 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA traginaria ben envolcallats amb drap encarat, de manera que no poguessin fer-se malbé." No faltaven miniaturistes que exercien, a la vegada que llur traça a historiar el text, el seu art en la pintura de taula, fent també la gran decoració mural. En Ferrer Bassa, entre altres mes¬ tres del color, d'això ens dóna exemple, ja que d'ell consta que, en 1333, havia començat a pintar i historiar un volum dels Usatges i Constitucions de Catalunya, el qual era destinat al Rei Alfons. La confecció de llibres luxosos, en la nostra terra, princi¬ palment s'esmerçà els còdexs litúrgics i en els volums de lleis en i constitucions del país. La major part de les obres de dret canònic o civil en general, enriquides amb miniatures, sembla que'ns venien dels centres universitaris concorreguts pels nostres escolars, especialment d'Avinyó, Montpeller i Tolosa, que amb Mòdena i Perusa, Bolonya i Roma, París i Oxford, i Cambridge, tenien estudis de gran fama, que eren freqüentats per légistes i teòlegs del món llatí i germànic, confonent-se en les seves aules els deixebles de les més diverses procedències, els quals se n'em- portavent sovint al seu país d'origen els textos, a vegades luxo¬ sament caplletrats, aue'ls havien servit per llurs estudis. Atenent a aquest fet de la concurrencia dels estudiants cata¬ lans a les Ltniversitats estrangeres,' i a la vegada no descuidant admetre que les peregrinacions devotes i la poca fixesa d'arrela¬ ment en un determinat solar del personal adscrit a les ordres re¬ ligioses també va contribuir-hi, es troba l'explicació de que en les actuals col·leccions de manuscrits existents en les nostres ca¬ tedrals, biblioteques i arxius, es trobin códices de tan diversa pro¬ cedencia forastera. Moltes són les possible retreure indicant la notes que es compra de llibres Els nostres monarques en terres estrangeres. del segle xtv, que tanta afieló demostraren pels llibres i especial¬ ment pels enriquits amb miniatures, foren les personalitats que més es distingiren en aquestes adquisicions. Així, en 1331, desde 1) Rubió : Vol. II, doc. CLXXXIX. 2) Ha tractat aquest punt Antoni Rubió i Lluch, en el pròleg del vol. II dc la seva col·lecció de Documenis t>er Vbistoria dc la ciiïlnra catalana mig-eval. \ricutoïn tiomíbrnc ccncmci ^ j ^ (V1ila3no9v6) iu.ypa, ^mapoitíhrcl itrmcK\nM. .cijlaoequtU ^gmtialc.O¿o« gM^P[toDiaTn W^liocpnWKjcina^uÍ taiôoBrmîXc i2ïfuncTtoíh.w qie^tcmauDírp GBMdiidssbee,al HL )i íoito ^ mmat Víà íhmnü. )îlCÛtC d dC'Uaeprigtuuelr) S l 7—1, Fig. (Arxiu I ll&ofo. jiiinol) fj! Ifttbta lina^nn fioimmctnanowiimnli^ rqixcoipoii^ct&ngwtimtui , iftutnbutqô.ita uoôi ííiQ^iíiintn.ittaicrati.uc ^ ^ ^i3q|i^trcmmd.4X'm. JliggataDroinoBqnroiW ilfemqiii noctttnirixit: I acccpicjwtianaçatuô ;^; acpai&ftt^^tctmitaca Fig. 72, Missal Bisbe G. Vilanova — del de (1396) (Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell) il ESCRIPTURA I LA MINIATURA TRESCENTISTA 249 Xàtiva, als 8 de Janer, manava, el Rei Jaume II, que fos pagat un llibre que havia sigut adquirit a París.' Aquest mateix perso¬ natge, als 19 de Febrer de 1335, feia adquirir un Titus Livius, que posseïa un llibreter de Nàpols, el qual demanava 100 florins d'or per l'eritrega del volum.'L'Infant Joan, desde Tarragona, a 6 de Març de 1387, feia saber al Duc de Berry, que havia rebut una Biblia i '1 llibre De Civitate Dei, de Sant Agustí, que aquell mag¬ nat francès li havia remès, lo qual motivava que l'Infant aprofités l'ocasió per demanar al susdit Duc que li fos tramesa una altra part de la Biblia i un Titus Livius.^ La Reina Elionor, als 6 de Janer de 1350, encarregava que li fossin adquirits a Avinyó de França un Missal amb cant de consueta romana, i, a més, un offi¬ cier i un santoral, expressant la voluntat de que aquestos darrers fossin, a esser possible, en un mateix volum.'' L'Infant Martí, a 20 de Maig de 1386, donava orde que li fossin portats d'Avinyó tota una serie de llibres litúrgics : llegenders, responsorials manuals, missals, martirologis, col'lectaris, breviaris, evangeliaris i altres per l'estil.' Arribat a cenyir la corona aquest darrer membre de la casa comtal barcelonina, consta que, a 6 de Juliol de 1407, féu entregar roo escuts d'or, destinats a la compra de llibres a París.' Per això, també una nota vigatana de l'any 1403 al'ludeix al volum Concordia discordantium, que diu que era de «letra bo¬ lonyesa e capletres dor».' Aquestos còdexs forasters no podien deixar d'influir quel¬ com en l'estil dels treballs dels nostres miniadors, els quals sovint vacil·laven davant les influencies externes, més aviat franceses que italianes, que se'ls presentaven al pas. D'alguns miniaturis- i Rubió : Documents, vol. 11, doc. XXVII. Pot dir-se que els dos volums de docu¬ ) ments publicats pel Sr. Rubió constitueixen un al·legat molt expressiu de l'aficiódels monarques de la casa reial catalana-aragonesa en pro de la cultura general i dels llibres. Havia ja abans tocat també aquest punten Francesc de Bofakui-l, en la seva Bibíiologia, el qual donà qualques noves pertanyents a Jaume II, Pere •/ Ceremoniós, Violant de Var, Joan I i Marti VHumà. 2) Rubió : Vol. I, doc. LVil. 3) Rubió : Vol. I, doc. CCCLXXXVt. 4) Rubió ; Vol. I, doc. CXLVI. 5) Rubió : Vol. I, doc. CCCLXXX. 6) Anuari de Vïnsiitui d'Estudis Catalans, 1915-14. pàg. 614. 7) C. F. : Inventari, de Pere de Mas. 31 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA 250 tes i que estigueren a la nostra terra, consta puntual¬ escriptors ment de procedencia forastera. Així, de mestre Bernat de que eren Tolosa, que, en 1304, estigué a sou del Rei Jaume II, el sobre¬ nom permet sospitar algun oriünd del migdia de França. Mestre Guillem de Colomer, que, en 1328, complí un encàrrec dè l'igle- siade Cardona, se sap que era procedent de Banyeres de Bigorra. En Cuillem Abetzat, quatre anys més ençà, obrava entre 'Is viga- tans i confessava esser oriundus Tholosae. El Carcias Martin de Alean, del qual hi ha noticies provenia de la diòcesi en 1342, de Pamplona. L'Arnau Cirbaut, de 1351, establert a Perpinyà, té'l nom afrancesat. Estranger seria també en Joan Cil de Cas- tiella, el Baruhi de Reys, l'Alanus Lorres, i "1 Ferdinandus de Villaumbrales. I sia o no una sola persona "1 Joan Malet, de l'any 1391, i "1 Johanni, iPluminador francès, de 1401, i, també, el Johannes Melec, presbyter oriundus Britaniae, sempre resultarà que's tractava d'un estranger francès del Nord. Consta encara que, quan no's trobava per aquí un escriptor o il·lustrador a propòsit, els nostres erudits acudien a l'estranger. Un document, de 2 de Desembre de 1376, i de la seu de Tor¬ tosa, parla de reclamar a París un breviari, en pergamí, que'l precentor de la dita iglesia, Francesc Cristòfol, havia encarregat a algun niiniador de la capital de França.' Alguns són els volums, conservats fins a l'actualitat, que poden donar una idea de l'importancia que tingué en la nostra terra l'art de l'ilustració del llibre. En el primer volum del pre¬ sent llibre dedicat als Trescentistes, es parla de diversos d'ells, donant-se reproduccions de les miniatures que'ls enjoien. Hem ja indicat l'importancia que tenen, per ser de confec¬ ció de la terra, les obres litúrgiques, entre les qtials, per llur ri¬ quesa de pintures, ocupen el primer lloc els missals. Aquestos, a vegades, van iPlustrats amb capçaleres o capvies' i amb impor¬ tants caplletres historiades o de preuada ornamentació, mereixent 1) Butlleti dt la Biblioteca de Catalunya, 1919, pàg. 126. 2) La paraula es usada en el colofó del Missal dels mcrcers de Perpinyà, de 1492. També en l'inventari den Francesc Guau, de 1524, es parla d'un llibre «de pergamí de ma ab capvives deurades» (C. F. : Inventaris, del notari de Salvi Beuló). ';"H' '^ í E~^ttku.im .lùjmoui®., .Jív^villOí .WiioítïlóVo íür ■ f%'^Sê gl^ismttcontoflèím: jíticar.||oj cni^ia ►. ittflia^ncfunceûrmcnMBii ütó^aï CKsrohii-itáótí r 5tó.tf(üCW pœfllmc9dr.\fpiqîb?œr^ laniéettiuiimfiqmtccspfr pccflíroiCSi bfláá^tífiiK^'^uwtu "^waniJir HfiwaiiiJí^pstcnsSSï kj§tei«tem.pgtic (Xíaa^rÀrmiíUií»^ afea^í mÍhÉ6ioaímc.-.¿tia urîmctonaîfAinb^rtî? urimctóni; ^ni^nontiuatur A<î ííomcaíitdií^iá^i^ A¿ianncf)í ^^^ifi8«o._Oîô çnint».^in^^tèr.cr^^:í^ ctiinto.^ i I^^BMciDÍftiáfli 0Sfacnimi.m7íí>iln ür'íiiDiao) nc.rcfHuLu nc.rfi S^pBpnxEiWíi wü|ÍB|j^o«ute^3«9^s)imHKiaa;i4| aii9,ttmc.imur^ts^ bd^uaiiÉíintrtíaM; 'ñMa^sS^ ^ i3)mmd:í tP!"f (gan-flíCH» iiltotmniB- j) \mm pwW nirtw twrnt) cuim ctTodwr :^aini œctmûx- iii®it Icm ju fcKiîttm at) t!ï)loncui% ^mçcqucrt jiic. (Eciïücapib ,4iimn6 curaiftfoïtc m &mteríu)m«^ uíftiiuinpublica) *■ ffpOTSftmulbi'- ::mm^ piUi5Cub.vFiuntDú f (ptícntr crpjúih «^ ^ ^^ ^^ pccipiiytipuijIicfií'Mcrtwr Ouü^ « Fig. 78. — Bernat Truyols : Evangei.iari (1354) (Museu Episcopal de Vicb) ESCRIPTURA I LA MINIATURA TRESCENTISTA 265 catalana. En aquestos, a vegades il·lustració al comen¬ es posa una çament de determinades lleis, representant un rei o comte qui la dictà, rodejat dels súbdits que havien de posar-la en execució. La Biblioteca Nacional de París té "I manuscrit d'una d'aques¬ tes compilacions legals, en la qual hi van onze miniatures.' L'Ar- xiu Municipal de Lleyda guarda un altre còdex per l'estil, amb quinze d'aquestes histories (figs. 85 i 86). La Biblioteca Vaticana posseeix igualment un còdex de lleis catalanes, en el qual hi van diverses miniatures.' Un fragment d'una altra col·lecció per l'estil es troba recollida en un volum procedent de Ripoll i exis¬ tent en l'Arxiu de la Corona d'Aragó.^ També n'hi ha d'altres en diversos llocs. En 1322, un delegat reial deia haver gastat, entre altres quantitats, 18 sous barcelonins, «in libro usaticorum et consti- tutionum Cathaloniae alteriuscompilationis quam fieri feci in et civitate barchinone ad opus Domini. Regis de mandato suo». La tal despesa era per enquadernar i il·luminar i demés necessari per la bella presentació del còdex.'' Sabut es que un d'aquestos volums dels Usatges, en els quals a vegades es nota la repetició de deter¬ minat tipu de miniatures, fou il·luminat pel nostre Ferrer Bassa, en 13^3.® Notabilíssim resulta "1 volum de les Lleispalatines, o sigui, les Ordinacions de la reial mallorquina, fet, en 1337, pel Rei cort Jaume II, el Just, volum conservat avui en la Biblioteca Reial de Brussel·les, quals més formoses miniatures, demés del text llatí, reproduïen en gravats, que ara ens semblen grollers, els Pares Bollandistes, en son vol. I de les «Prœfationes tractatus diatribte et exegeses praeliminares», impresos a Venecia, en 1749, i que ja abans el P. Daniel van Papenbroeck havia inclòs en el vol. IV de 1) B. N. : Latin, 467, D. a. 2) B. Vat. ; Ottohonensis, 5058. — Descrit per Josep Pijoan, en el quadern II de treballs de l'Escola Espanyola d'Arqueologia i Historia, Roma, pàg, 4 i ss. 3) també, reproduïda en la segona edició de l'Historia de Catalunya, d'A, Aulestia (vol. I, pàg. 188), mostra de les il·lustracions del Llibre dels Feus, conservat en l'Arxiu de la Corona d'Aragó. 4) Rubió : Vol, I,doc. LXIII. 5) En Guillem M. de BrocÀ té publicada una llista .dels còdexs llatins 0 catalans dels Usatges. essent uns disset els llatins i sis els en la nostra llengua, que poden atri¬ buir-se al segle xiv. (Anuari de VInstitut d'Estudis Catalans, 1913-14, pàg. 358.) 33 2éé LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA la gran obrà dels Hollandes, corresponent al mes de Juny. Fa de mal dir si aquestes Ordinacions de la Casa reial (figs. 87 i 88), són fetes prenent model i amb variants d'unes Ordinacions ante¬ riors, propies de la Casa reial Jaume II de Ma¬ aragonesa, que llorca adaptà la manera de ser de la seva Cort. Lo cert es a que aquestes Ordinacions presenten grans punts de contacte amb les promulgades per Pere '/ Ceremoniós, a 15 de les kalendes de Novembre (18 d'Octubre) de l'any 1344, que donà a conèixer en Pròsper de Bofarull, en el vol. V dels Documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Áragón, i que estan en llengua catalana, quant les mallorquines estan en llatí. El Monarca ara¬ gonès ja citat, el qual devia estar molt satisfet de la seva obra, en carta del 9 de Desembre de 1352, escrita desde Valencia, manava que's paguessin, a Joan Gil de Castiello, 600 sous bar¬ celonins, puix que havia escrit per ordre seva un llibre de les Ordinacions de la Casa del dit Rei i, a més, un altre volum d'Astrologia." També, desde Valencia, a 23 de Juliol de 1353, el mateix august senyor feia fer albarà de paga de catorze lletres d'or amb «istories de diverses colors en un llibre de les Ordinacions», im¬ portant 50 sous barcelonins." A 10 de Febrer de 1357, el Rei demanava que li enviessin a Saragossa "1 llibre de les Ordinacions de la Casa reial, amb tota seguretat i de manera que no pogués sofrir dany; volent que l'envio fos tant de l'original com de la copia, si aquesta estava acabada.' En una altra carta escrita pel propri Pere, desde Saragossa, a 3 de Març de 1357, recordava a Eximen de Montreal, qui sembla que era escriptor, que havia d'enllestir Lo libre nou de la nova ordina- ció de casa nostra, a la vegada que havia d'adobar el vell i enviar un altre volum de paper, que servia de model; volum, el primer d'aquestos tres, que havia de ser caplletrat o iPlumitrat. A 17 del mateix mes i any, encarregava que, tan aviat com estigués, llest el llibre de la ordinació de casa nostra, fos tramès a la Reina Elionor. 1) Rubió : Vol. I, doc. CLXIV. 2) Rubió : Vol. II, doc. CVII. 5) Rubió : Vol. 11, doc. CXXXIV. r^^r~ mnunimflT'tuîntèli! unqtimcc ^ iinnttl p.nic&.umfit ponuitcui .ilior. iiu' it!r .tr (KíJÚíñ^ tcquii 1 jitmífliU-ótic; itùoin ff ioïc iüfjOt'irotujmf iHcnff. utiittt cf ii^n n.iJxccKut jwDifitrr (•áüif.iap nnlrii¿.iríÍV[ü . r tijQcc tijO ttPn.-'fiqïc ,-cicíbi¥í«rti.it.25(pJ^ilinlt • d;ffOiinmóf.tro- liftíi níii oroiaifccli- iticcniiniatopincce iql.'Optifiiaui ' i "rimce OJrpjncr maiK-.-mro»: mncptnlnihttcc iufil:s wiicstcif I 1b»c-«á-i'&KtmiinpícomlÍ pm tttcftc ïípmtti îfcdm lujs uttraitvisicitcscinir c.piirtD : i.'i» UScincáwrodn .iiH»renioiuiHra t^nmijncR.titiufiqitninir- U- Kitcrmcommoouírafamir hwit;iacatetihto:ali;X à tnoics iftemar. crut'ili^tnp lm^llíÇ t imtnUi q p iiu fljlficir fiilffcrcjjr «t; a-coriu crficitftiuw pw tpa nb.r íbitó-.. trr oihws? titii.b3no:.j píccaib ana : ®ccáíUi-UUraítntr..tljoqn ccnftir iaój;íáuú.t3hcurc .7t)iuc0aa>:'uiv .tVi.t - turdiajrnaïKLtt.f» prtoííí: i^îu fi0:fiat or 10 ü-írcx íb"-tt.iát«:um 91C ta pîimù^iiis QUI ttfit amot / Á è CiíuuucnaMiüKi caimoUÍJiU qnoiodifliûi otuicHîcctctjHniirL é-icumitiúu ff tcqb rb 0%!^ «/•jnf (îfffutt r lir ttifti tua fi r pu* Tiír.miicmtn ür jirptn fiuá u ami .wcot «lauitoiir impîcni cft" cmg.raobfnnmá.x Cilbt,": íttnuf. , á}»ícmiillóupííic iSJCCit'Tcnr * (íícñ'nowitsCíiln rç ixSJOi nóuír, I Cicas qi "jv'd-toó -fcrctce flqcc m lir .x^liuni tora finnt- ta non .i r.tbitonciU .tííno-.nottirs ucílrr: • ittfjpîinoiSdDUictiCmmtiJtqsmi fmo Uiwtpbtmn- ub fcicsagni; ftu-tinoQt^ipnir u: mtñnñ ma Fig. 79. — Rationale Divinorum Officiorum (1331) (Museu Episcopal de Vicli) f J ] f 1 * Fig. 8o. — Constitucions Sinodals d'Elna (Biblioteca Municipal de Perpinyà) ESCRIPTURA I LA MINIATURA TRESCENTISTA 273 Els 6 d'Abril següent, tornava a insistir el Rei en que, si es¬ taven llestos els dos volums de pergami, el vell i "1 nou, fossin re¬ closos a l'arxiu de Barcelona, havent d'enviar-se-li l'altre exem¬ plar de paper mitjançant una persona segura." }« ;k·pí»f«íw JÍÍ^p» AC^tTan/n'n'í í" - v_V. ;jeAiwpnu 'Sccw» "bnfttftiJ c^ncrtw u*-uf^i /«.up Con/iatc _*>ïnr»jj*mn Vtc«»'ct-fintriP ív»i. .suúru>tíj(? *.-r În*"»» » ur «natf;icï» timd «ü.^ p - anr»tía2-^^m»i4m jS c»rtn^»OTOft>jTTm« íUii«4ii'·lJtcr aittíjttrmiMe.Mwir Jíifitn-n Hf ¿5^/1'^i ríDflCKí |?aJd»T6 cinpiwwrciii^rtyiU>C»'cri|jir-^ ?&k T'f lír ^^ít'¿5»alnicr/# Ifl proabmr <>nx* íí^nciT fvr datu cfiictciira qiKAJ'Cll- 'f n^^'^'tvu cí j.rIctcÀnfmiM ilibil.nma ^ artu-a ia»»njuWr^piùl ciT?n"J lunnirvibU* <\^ cr» finiptiarar.fívjnap» oji^iiut f^lcnavi c ft'iiwl tvtviacrcuata fncttimaWc mrvUcctiialirar-ÁrrmmpUrcnnraU ^ De cx>taval?^ inttUi^tbU* obural-V^mwn birwa mai twtodsom "^ ca wra ra» innnu ¿jcnr < pwrcjir-Tí'Untir nii^bUtablc tmot4e ,i ^MB|@áblf-#auttTa iliu* rcjíne fv?rciWT>rc5* re¿;cur DiQx^nciit^c^íiwiianr * fliít'tcinr·Cttnurar íín;> vzinripi.'jjíiitióí :nufabrafCant- c ñ^sV tvíf ft-MrD: tccarvl«v: fjKarqiUft" aûViîipî^ulvantb ; nii!á^MDu' tVcroitvtT>t\*rchrí;a'"m ci^MnrancicilniUiC wn^aní* ^ ^^^dtacrcihtnCuuinunrpnrcpiinp.inr-iííridiK \*cc:Junr ptertnunrc ^ itpcouaur A-^-oits- lo'S. crcmaíalr.-u; c ainaoc.\txt>tua plciuria c «> ^ t.>rcoaira-tt»ara^unrat-paiDnraj'.çclifa i* 1 Jiimana »ú.jiitiic* I Fig. 84. — Llibre I del Cristià, de Fr. Francesc Eximenis (Biblioteca de l'Escorial) Jccc:p:Çi"CTiîwra*riqiu0îrq;m'icnt- rciücttcí'ttúiU'malíiiucui'ccpitctfi 1 iin^ca mîcp^ll^1·q»t1tll^m^lumtTcn^moîicpamci^ta. hw.Cf ciicua; ncçicc Icgçôci Tncira. ' ni6coi #|#LMrd>i j^lrcqiul fîlbUK ui'inabar uo:aii dMiioncÎîi lucq'i ^iflairimlTi crnc^ olcbaiîtuioiccôiup (% r loicüaiicuiüicciíiup clcç« rSmVmi rCÍDITlínifl:; à 9 if4îTurciiitctnm4lc ^ cbfcn nie'o· cumommb" W ftáfíllírciiroimctw . ^ <4 «t Fig. 85. —Usatges (Arxiu Municipal de LIeyda) ibcUue tebacilliiiiîiaciioa^-^ J It p cïiii4icmîjcii cîrjf l Il fe 1Î4 feî404 4b m>no:cô tcticnc&^if'Unccô ^ bctciwlncui cjiuibn.metnb 4b4niî6.i?ÎÎpp4l»îîô mené tcpcii oai ^ftiaïuitô' .maD4 p.C! J ■• '••tV • i ; • '. '. .•;^%u>..'> -í- •. w k: fe' >-s /Xtó- ■.' ct^mnr;jí': ùfibtlT>(ycr'iúiii8ocíí(rt (tilœciîfiTi «Mwgitf iiiiianift loof lótir en ¡41 (Tintar^"^«¡ciif : tni ije iiuiail n ¿iO ca niftljr S- aiiuítntix-'fltriraliwf puBlith dmrt-nirt-.pii Of "UitliifMU ow tfaâa i> iBi Jiif mr i;r"(H5íora. 4 (ixtiin.<Ú?iiwiMii)tTÍÉiair)ufl' »• tJíiooiíiV'.o.'. ¡,iamwiaffii.tmaií(l-tttJrtñri» ¡Wímo.W.C* ftfflíriui ;• ' Ç tmaflauQii nf 4 lit CriiCictlfioinm «igiiul ¡nuiiim^tiif^miiiiditftttliK a « 5 Ipñlüüigi cciiiidf aññ- tiâiî.it fo! ftdmá-fuíl^r lítoiu iiicinoiM.yci'íMBifio.Ctsn I'.lb looitb!i!}in.il pdikyi mjiili d }i, ...» ,1# MU a'tttm ai tw inuj w dot'. ' inrw;a.iCrffMnvt¡4viiaí"cfll'C' ' l?miiInlidWitiiitrarb!u-nrimt.ir (¿in llm uni; jnr.iis cñlWa olntiim- I (nril B txT.i cii ticta 6 Icat nttl ai 4 «twInrViUii tona hmiiii c imiúli 6 niair.ilr iSœ .'¡imftsaiítiríaBt r «f tjitSMiiliu-'ijaifiilmifWi"®'''" ' ."/ íDiurdi v.iliic RU' tttfOas-iM lo' cicijif-ii'iiî iviiîtfnuiTiiuttgC'; cclíii .mitocóiia ai oirœilbttf. n.. O'nírifi·.'.·.B.·»Ci Itn'iii.c.daaf «üilitíiMf i'cii iimí cfiwrtAMM ïi'Jfniiï B pin Sf-iifaiii' ((fw aTn¡ria«« • i-» a'iw-' Ci (af. iu-.i!jofir«olu»i':te rúuM! If ¡jamnuisCoitfoJiSl.? f Austin tfciíti'iU co;itiiA.«f!if.t, Ktfâi,! ôiiGir ¿'IMiite-c'.ils !w hjinfS c iimúrititfa-lii ouatrtuiMwr aüBla.n i¡™ OTWt A»"''11'•! ® "•'™ BiDt.ifaiiT.ft' .niî'>imirl'"'f'f'3"® cavHls lOiKa i.i.int.ti'ni I.ifliitrr , «ámif'"í■• 1'U'n^iviiivs amiiif otro itijosutniwaipmlf jtítitÜU·íIíif'·laàïiiuisCBiía'R'.i 0 ai.loD«.il .lut» iWiicloaftlitr Ivt iicm iwi.'âiiî.iîw •■''Î'f í(i<íl'.in lleta '■ (íCd'ram.i·Hi·Jiiiff 1. (• - 0.1 pto œimîp.' to lïgiif a w I * f!íitnfiutst»F»·i·ii4fy·i''f''''V .1 iitbi. lalminv'fti diilriiDit îtia- tmMl i'lf Wfarn^i rAíiVKW - « a'.'.ii|iiH".iliîii«llntf<'^·'.'''f . mcdnrrcueovmr.i^-ctmcrcii itoiiaiiTiiiiiitofii^^ft íáíoa'faííi'ú.T oOtafítiDft'iaai ♦ ^(ttv 1* fuíifití ixjni. iV(fOi¡;in rds ficii tr.tnirilti c * -X» 17 f- i » 'Í'·· Rî lO * A -i- A ■ • ■ Fig. 89. — D. Crespi (1409) : Consulat de Mar (Arxiu Municipal de Valencia) escriptura i la miniatura trescentista 289 capbreu, un tal Joan d'Estella fa confessió, al mateix procurador reial, dels feus de Tautabell. En un tercer, una Sclarmonda, viuda de Joan Saguer, fa confessió del capbreu de Clarà i Mi¬ llas. En el d'Argelers, la confessió la fa un tal Amat Roquera. I, âj^mpîtcipiimroroui^otics flciitmit aimt tor liccsríni·iroM' iJCD'jti&mflciaa i^arattomuitiakn^sargHv et; iiiaimiíuíTam» ^^^Houctm i^cñalciit íif^Anné uttüi îâcbi3nu\vfîtit(ttUo et (btm fuüDttDiunrntOi^cttiHatdipaicctlia atto ||H|^iVc^pnrfifíniflttoiictaHifuiooHciiiilrac!.tt((irp,tó9tiro ^M^icnmm ac^'lootm ucnUTmt idipjrwjgifoncccôf ^|fti(t®ini«»a»icca>îUitCô.twR«ics.iuclnl«)uunce.ft«UtC3 aticôT fmoia ciuiti«u»ti?»llaiiini crUfejinn citivAloiitciif iiiojiô c .10 rtcjialcBi cttitna atiwiomc cMt0tmn xqiwsw mimm tîifiniianiCHti& contuictm^iqiUciucn^ j n(SÜlnuítaitïTiítfliKiRMMiò|)tí»FctoiOímtiOíicsctíKCw s utioitc»qttCiitttitiisfuntti;fa icl^iMSîctviiigiwtwtît ! cga gif ttfWflnKtnU gtaiomctctbiiwt etcDitoacic mmtt | Fig. 90. — Llibre Vert primitiu (Arxiu Municipal de Barcelona) finalment, el capbreu de Sant Llorenç ve reconegut per en Gui- llerm Jaubert (fig. 94).' Com a curiositat, posem la reproducció d'una estranya representació que orna la coberta exterior d'un còdex de la Regula Sancti Augustini, i un Necrologi monàstic^ pertanyent a la serie de manuscrits del Museu Episcopal vigatà (fig. 95). Pertoca també a la miniatura un pergamí del Museu Epis¬ copal de Vich, en el qual, sota la concessió d'indulgencies de la Confraria de la Mare-de-Déu de la Rodona, de la dita ciutat, datada als 14 de Novembre de 1342, va una ampla faixa poli¬ cromada, en la qual hi ha l'imatge de Maria amb l'Infant Jesús i) Arxiu dels P. O. : B. 29, 31, 34, 30 i 33. 36 290 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA en els braços, flanquejada dues cortines i posada al mig per d'altres histories de l'Anunciació i del Calvari. En conjunt, aquesta curiosa miniatura, plena de caràcter i d'ingenuïtat, degué ser feta ben a prop de la diada de la calendació del document (fig. 96). Es, l'obra dels miniaturistes la en certa manera, pertanyent a confecció cartogràfica, o sia dels geogràfics. Aquesta tin¬ mapes gué una gran importancia en el nostre pals, i encara més a les illes de Mallorca, on es confeccionaren mapes, no ja desde "1 se¬ gle XIV, sinó més abans i tot. Els tractadistes moderns d'aquesta especialitat han discutit si la carta marina, firmada per un Àngel Dulcert, o Dulcerii, datada en 1339, es deguda a un italià o béa un mallorquí. Lo que sí se sab, es que hi hagué a Mallorca una familia de jueus, que's destingí mohíssim en aquella especialitat. Documents de l'any ,'1379 parlen de que'l jueu Abraham Gres¬ ques havia fet un mapa mundi, que ara ens interessaria, amb tot i ses manifestes inexactituts.' Una carta de l'Infant Joan, del 12 de Juliol del 1381, fa re¬ ferenda a un obrà "1 citat Abrahatn Gresques. L'any mapa que següent, el Rei feia abonar al citat cartògraf 150 florins, per unes taules, on estava representada la figura del món.' Eill de l'anteriorment citat jueu, era un Jafuda Gresques, del qual parla un altre document reial, de 21 d'Abril de 1382, dient que, amb el seu pare, obrava un mapa mundi, per lis del Rei,^ pessa de cartografia que, en 1387, estaria ja al Palau reial de Barcelona, mentre Joan I n'encarregava un altra de semblant.■* Participació de la cartografia geogràfica era també la que po¬ dríem anomenar astronòmica, laquai igualment es produïa en el nostre país, en fulles de pergamí policromades i dissenyades com 1) Rubió : Vol I, dees. CCCI, CCCXXXII i CCCLXXXVI. 2) Rubió : Vol. II, does. CCCLl i CCLX. 5) Rubió : Vol. II, doc. CCLXII. 4) Ballesteros : Hislona de España, vol. Ill, pàg. 593, que cita bibliografia, re¬ ferent a aquest assumpte, en la pàg. 633. EnFrancesc Carreras i Candi dedicà un no¬ table treball a la «Cartografia Catalana» en el ButUeli del Centre Excursionista de Cata¬ lunya, any 1919, pàg. 51. ■ ■ /!,-■ I j^íimrtíiñfirumioüic& i)fetit(Httt*x»ncectiufraIlCgi^ afha inoíommtóifcualiaftiim. ^milUo^^ó cOAïn^ppluyttig pmititqinitn wnpoùtnnt itVflníumctó. ite-; mtiwpcflíitf iíifuo luifTaílo » hH« íà^i*íï fh«!f! nrtc Fig. 91. — Llibre Vert (Arxiu Municipal de Barcelona) -i'':-- ^ :•, ,- ■■ ,,- . ■ í.: - ■^:-.·:::·i·;;.-^i /K',.-^ ::'.: .C.' ■■■- ■ •'r^í· r^; : - ■ ■í--' ■... ■ ; ■ ■.•v-..-:- a ' #5 ''.H-. ••·>^;r.^· ■ ■• ■*, v •' .-■i·"■' . ,.•; •.' ■.} ■ ■ n íW|;/3ffe:S yl-: y - ' " ' „' i - "'1 ' -• ■•./: •;-. -v'. : 'I, ■'■• ■•. • '•■■■>-.--:/•■•''■- ••• •'--•■ ^ ■ ■• .-' ■■ v; ■-;> '■:ri: ■ •^· . / ■ ■ ■■■ , ;. ■■■■:-v'■v·.v'V·· í; :r: -, 1 •. A-^.' V' . c ■■• 'v';':, .í;;Í- ■:;·X·:·i·';í.·:.-í· ., ■ :■- v-r:V..- ■■ •í.. V ' "'vv;,·--^·" ■■ ■ ■ :■■• w . ■, • ■■ ' ' ' ■ ' --■■^ ■ -vZ-'-vv-v: 1:: ■ i ■ s ^ .Ü ÜZ " ■■■■'i' "■• i '••^^ pubUa miuiTbttionáctiht til í míPmifmoc pitoicti tbtnihp^ \Tgie aragoiTUTn.ouu txt fcnbi ftt s'-'Ji.'.' tí:cl:uifiroicctanno qiio fupU-0.,, aih-. J¿>icmttpitrtíííc>^ ''W aoinaaoncsjjc^cfeitcmgc ñadUaúiaba\tí)n.j?T)attiim. til .-(acolTiTmfcanivniTrui $1 Fig. 92. — Llibre Vert (Arxiu Municipal de Barcelona) '^^.4^; Ífjísíl i'-'' • , - ■■ f '. '> ' v- , .' -■ í. ■ . ■,■.■■.í' .-: ■--.' .;·'r··í·.:"vH''^/·;^': > ■ .' ■ uV-í^í:3:.av^v:í::':^n¿::¥. •■: ^\V "s. f Í>nç '' •fV/ ?r!f í ïiiSœBe» ,. .rB-r 'B,,- _- j-" il uaniu tfu fi.i < ïcin f.ntcin c ^ c ivll « iiîrt ¿jîir- ha" ''-'t i î>uin unw.c cv-iiki ii.iu jur;atcl.i tîtçuîurwî'ï^î^ï'^®^'^' l-wupjcruipî'ita^r rici'i ^ î- piefeitrubic v* ts^nj la; p uitl-;, [| b u tr.tltcnifrj fîi^uu* >{ ' i vf iunii .rf ftuî ffw; iîr siicu îl ..' ! ,,► ^ictiiir iitiiufî. tuv , ■ * «ry.ii.iybm?n(m.»àa?tfnv ff wn/ i'mu w ^ ti rr ut^at mtnt^i f luf rr nn« wmr rr ui' f»marif0 trjin* hw» i^'icrmonnisn c^itr.^'r«f iwvmí «tufaïf p» 'n<í»»fiocn7p4wr.fn5i»mci·f»'·rc«nitti vniitraft^i v<0ç cfnurk-m^asvip umárm' 6cr^r.^l1mlí^ 'ime.-ñi f «rtipn'ick? fîiir fhocimi uniiífmmn trnt-írr ■.•Stm» ffSia mqiijfmminn (ha «n vmur««rt «ïoj pf^iu vtnni <îuî fni fitam^itur ^ur* - w# ?m '>i1-.'iñ»'>«í.í«»ílnw.c«r (it'iqtfinwírttimo ^ jL· w^''wipbi*oo«ifa5 ••4«mr.tv«w r*mm#u#tî» viyfli ^ u.*'cxt» finr. v- v .mgUtnA. Ç. tt wl (iw. ùii,- .;.,., „,.jot.-,,!r,iraüw,