P! jS'-áS '!.•> ■í' t y ■■< I SjTWiíii^ íí 'j¿jwá.i-ís« -i 1-v "Ct • ■;j>"···'^· ■''>■ ■y-'- y V ■ ■■ ■"■. v.M; '^" V-¿ ■'«ssá ^.f;':. ryri-; v'.-:, ; ,;■■ •' * ivÚÜír^-À'^ j^, , *; . ; ¿'.-v , 'l ï»i" ■* r ' .' -V t^f-'t i,---.-, 5»; y '■>■■ ■■■■;'' ■/.■-.yiy '"1'!- ' ' ' Ar< /1■^ P*->jy . - .;' •' '•'- • .- r ■''^■'■¡r:-:^r.'\y : P; '- >-tM ,• t .«*• • -■"yy?:·;i^,''y ■^' -z^' V^' '/■ ■■• ' ■^ •• 'i / íf --• . 3-^ ^ t;# ' <=¥4 , •'#V0 lfsç> n '^j. >P joseph gudioly cunill, pbre. L'UNIVERSITAT LITERARIA DE VICH NOTES PER UNA mONOGRAPIA VlCH Tipografia Balmf.siana 1924 Vici, die 2 Julii 1924 Nihil obstat Raymundus Corbella, Pbr. Vici, 3 Julii 1924 IMPRIMATUR FraNCISCUS, Episcopus Vicensis Exmi. ac Rvm. Dni. rr.ei Epi. decreto Raymundus Casadevall, Pbr. Can. Scrius. Del present llibre se n han tirat: Un exemplar en paper Japó (Num. 1). Sis exemplars en paper Guarro (Núms. 2 a 7). Y vintitres en paper ordinari (Núms. 8 a 30). Núm. 1 La publicació d'un conjunt de noticies re¬ ferents a l'Universitat Literaria, que tingué nostra Ciutat fins a sa abolició per Felip V, en 1717, materia molt interessant, que po¬ es dria donar lloch a un bell estudi, que fins al present ningú ha fet. No ab l'intent de fer una monografia completa de l'Universitat vigata- na, sino ab el de fer conegudes les noticies que tenim aplegades sobre l'antiga institució docent, morta en el precis instant en que ha¬ via entrada en gloriosa majoria d'edat, em¬ prenem la tasca coordinadora. Algú, més ben documentat, podrá en altre ocasió completar l'esboç, que oferim ara als compatricis desit¬ josos de conèixer el passat de la Ciutat es¬ timada. — 2 — Hem de buscar els antecedents de la nos¬ tra disertada Universitat, primerament en l'es¬ cola que tenía la nostra Catedral y, lo mateix que ella les demés Seus catalanes, per l'ins¬ trucció dels cleigues destinats al sacerdoci. En l'època visigótica ja hi ha indicis de aquestes escoles catedrals; aludinlhi el Con¬ cili II de Toledo, quan parla dels infants que eran destinats pels seus pares a la clericatura, els quals, una vegada rebuda la primera ton¬ sura, debían ser erudits en les coses de l'igle- sia, en presencia del Bisbe, per un Prepósit a aixó destinat (i). A l'edat dels divuyt anys aquestos clergues significarían sa voluntat de prosseguir o nó els estudis, podent ells matei¬ xos determinar el camí a empendre més en- devant. El Concili IV de Toledo, dictà dis¬ posicions perque els clergues habitassen din¬ tre un mateix edifici, perque visquessin cas- tament y fossin erudits en les disciplines eclesiàstiques, sots la direcció d'un proba- tissim ancià, al qual tindrian per mestre, al objecte de encaminarse al sacerdoci, lliures de crims y de tota acusació que pogués ma¬ cularlos (^). El sabi adoctrinado!- de l'iglesia 1) Patrologià Latina, de Migne.: Vol. LXXXIV, Col. 555. .■2) Paírologia Latina, Vol. LXXXIV, Col. 364 . - 3 — visigótica, Sant Isidor, fa sens dupte referen¬ cia a aquest director dels clergues, quan se¬ nyala les obligacions del primi-clericus (■^), que en molts llochs designava ab el nom de Scholasticus, ja que regia l'escola. Els Reys franchs, quan dictaven regles per la renovació del pays sotsmés, demostraren preocuparse per la instrucció dels seus súb¬ dits y especialment pels seus clergues. Entre les Capitulars n'hi ha una de l any 789, en que's parla de que's fessen escoles perque els infants hi aprenguessin de llegir y aprengue¬ ssin els salms, els cants, els comptes, la gra¬ mática, escoles que deurian ser en els mones¬ tirs y caps de bisbat. En els monestirs hi hau¬ ria la dita escola no mes que pels que hi fossin oblats. En una disposició, de l'any 833, l'Em¬ perador Lluís, el Piados, encarregava als seus llegats que cuydessin de que hi haguessin es- escoles per instruir als fills yals ministres de 1 Iglesia; debent els escolans ser presentats pels respectius bisbes en el Concili provin¬ cial, a fi de que fossin coneguts en totes les iglesies, y tothom se fes cárrech de sos aven¬ ços respecte al culte divi ('). (5) A L.: Vol. LXXXIII, Col. 895 y 897. (4) Capitularia Regum Francorum. Vol.: 1, Col. 257, 714, 585, 654 y 1157. _4 — Tais escoles foren concorregudes sobretot pels joves dedicats a l'estat eclesiástich, es¬ sent creades al redós de les catedrals. Refe¬ rent a hi havia a Barcelona se sab el la que nom scholœ y doctor parvulorum, de caput que, en 1016 y IG'20, tenia el nom de Pons Bofill. En 1046, era scholam regens el preve¬ re Ramón (^). En 1019, era doctor parvulo¬ rum, de Gerona, un diaca, dit Talcuci ('0- En la nostra catedral vigatana ja en l'any 905 trobem un Valdogugius paraphonista Ç). Encara que aquest nom podia indicar el di¬ rector de la escola de cant catedralicia, no per aixó faltan el de Guifredus noms com caput scholœ, trobém en 1015. No es que clar tampoch si aquest darrer nom y ofici pot equipararse al ác grammaticus, que trobém en el mateix any y fins a 1045, exercit per un tal Guibert, qui potser seria mestre en l'escola anexa a El testament de Ramon la Seu (^). Bradil, que sembla de l'any 1124, parla d'una deixa ad gramrnatices sancti petri. En 1135 y 1148, el gramátich era un Guillem. En 1109, altra escriptura aludeix al Caputschola de Vich C). (5) Bnlari: Orígenes Hist, de Cataluña ; P. 587. (6) HonsB\\iñ\\e\ Estudios Históricos. Uoc. CCLIX. (7) Arx. Cap.; Cal. VI N,' 645.-Vol EpiscopologiH.Sí. M Id. Id. Vol. 111. Episcopologi, II. N." 16. (9) Lib' Dotationum: fol. LXV. y LVIIi. —Cal. Vi; 699. — 5 — En aquestos segles precisament la nostra escola devia estar en gran floreixement, ja que sabém que, durant el pontificat de Attó, en el segle X, vingué a apendrehi de llunyes terres el monjo Gerbert, qui arribà al soli pontifici ab el nom de Silvestre 11. Aixó su¬ posa que aqui hi estarían en una relativa flo¬ rida, ben grossa en relació ab el temps, no sols els estudis propis de la clericatura, sino també els de ciencies naturals y exactes, que eran les que portavan la preferencia al citat monjo Gerbert. L'escola eclesiástica vigatana ja en aquest temps havia de ser ben servida de llibres, continuant la copia y producció d'aquestos fins en bona part del segle XI, que es quan tenim noticies precises del escripto- rium, que dirigia el canonge Ermemir, de qui, al morir en 1080, pogué escriures que finà in senectute bona, cujus opere et studio multi peracti sunt libri et píures clerici nutriti, ad honorem et serviciurn ecclesiœ prœdicti Sanc- ti Petri En la colecció de llibres que fi¬ guran el Museu Episcopal, y que proce¬ en deixen de l'antiga llibreria canónica auselana, n'hi ha varis que son produhils per iniciativa del canonge Ermemir, trobantsen que portan (lOj Martyrologi IV, fol. 213. — 6 - la data y 1 indicació, detallantho en 1052, 1044, 1064 y 1067 ("). En la documentació antigfa hi apareixen els titols caput scholœ, capul scholium, scho- lam regens, doctor parvulorum, prceceptor gramaticus, primicerius, y altres per I'istil, que fan referenda a les escoles establertes a les velles catedrals. Un necrologfi de la Seu de Vich dona noticia de que, a 21 de Maig' de 1194, finá el canonge Guillem de Taradell, mètrica arte doctus (^-). En 1179, el Concili III, de Letran, con¬ signà, en el seu canon XVllI, l'ordinació de que hi haguessin els necessaris mestres de les escoles: establint que cada iglesia cate¬ dral ne devia tenir, ab el cárrech de que en¬ senyés gratuïtament als clergues de la mateixa iglesia y als escolans pobres; autorisant per conferir a tal mestre un benefici, que li fos suficient per subvenir a ses necessitats y mos¬ trar als deixebles el camí de la saviesa ('^). El Concili IV, també lateranench, de 1215, en son canon onzé, insistí en la reglamentació de les escoles eclesiàstiques, manant que l mes- (11) El Rodoli Boer, en son estudi sobre'ls manuscrits de Ripoll, ha tractat quelcom d'aquestes matèries, sobre tot en redició catalana, pag. 39, 42, 72 y 88. (12) Martyro!. M, fol. 226 vers. (13) Mansi: CoJlec. ConciI.\ Vol. XXII. Col, 227. - 7 — tre de no sols fos en les Catedrals, g-ramática sino en les iglesies que tinguessen facultats per sostenirlo. L aludit mestre sería triat pel Bisbi y la major part del Capitol, devent en¬ senyar gratuïtament, per lo que usaría d'una prebenda. En les iglesies metropolitanes l'en¬ senyança seria més completa, ja que deuria posarshi un teólech que ensenyés als sacer¬ dots y als altres la Sagrada Escriptura, fixant- se especialment en lo que pogués informarlos de la cura d'ànimes, teólech al qui deuria provehirse de prebenda; per més que el Con¬ cili avisava que, si la iglesia metropolitana no pogués portar les cargues d'aquell y del mes¬ tre de gramática, podia prescindir del darrer, cuydant que no faltés el gramátich en altra iglesia de la ciutat o de la Diócesis ('''). De la nostra Catedral sabém que no de¬ gué pas tardarse en posar en execució el decret del Concili. U i document, de 28 de Setembre de 1238, parla ja de un magister Renaldus, qui se cercava un ajudant, en la persona d'un clergue, que apar s'anomenava Bernat Ferrer, establinthi les condicions del sou. El document, que está en llati, fixa que el derrer clergue podia cuydar, per ell o per altra persona, les escoles in sede vici, devent (14) Id. id. col. 999. — 8 - encarregarsen desde l'hora present fins a Sant Joan de Juny primer venidor, pel preu de 210 sous de moneda en curs, de dobiench y de bona marca; per lo que se li eniregava ja desde aquell instant 60 sous; ab la promesa de donarli els altres cent cinquanta, dels di¬ ners que primerament s'arrepleguessin en les mateixes escoles; trobantse en l acort la cu¬ riosa advertencia de que, si's recullían mes diners dels necessaris, serían pel mestre Re¬ naît, que se regir en les esco¬ comprometia a les contínuament la lógica y lo demés que li fos possible, mentres li fos avinent interve- nirhi. En aquesta concordia se deya que el mestre y el clergue citats, tots dos a la ve¬ gada, cuydarian dels estudiants comprome- , tentse mútuament en no fer cap tracte en diners sense intervenció de l un y de l'altre. Y per sa part el Bernat Ferrer comprome¬ se tia a lo pactat, en les escoles ensenyar, segons y als estudiants gramaticam, non parcendo labori meo, prout mihi et tibi melius visum fuerit, fixant que en cas de venirli algun impediment que l'obligués a sortir de Vich, posaria un suplent, que li fes la feyna y el suplís en les seves ausencies (15) C. F .; Manual de 1236 a 1238. -9 — Aquest document curiosíssim indica que a Vich, ja en 1238, la Catedral hi tenia esta¬ blertes dues càtedres, una de g-ramática y al¬ tra de lógica, lo qual demostra un bon cuy- dado per la instrucció clerical. Aixó deuria portar els seus gastos, per lo que, en 1246, el Capítol acordà concedir porció canonical, que aleshores seria mes en diner que en es¬ pecie, al mestre de gramática; determinació que fou aprobada, en 1251, pel Papa [no- cenci IV (^®). En aqueixa data apareix el nom de'n Guillem Otger, ab el titol de Magister scholarum in grammatíca Ecclesiae Vicensis prebéndalas (' '). No faltan altres documents relatius a la contractació de personal per l'escola auseta- na. A 27 de Desembre de 1256, el Bisbe Bernat de Mur, junt ab el Capítol, conferia al clergue, de nom Bernat Bort, aquella porció que la Iglesia de Vich tenia acordada donar al mestre dels escolars: la mateixa y tal com l'havia percibida en vida un tal mestre Gui- llém, aleshores difunt. El document feya refe¬ rencia a un altre mestre, dit Ferrer de Comes, que aleshores ensenyava la gramática en la dita iglesia; advertint que si aquest darrer (\b) Villanueva: K/a/e Z.//erar/o: Vol. VII. png. 33. (17) A. Cap.; Cal. VI, n. 501. p i - 10 - volia ensenyaria, regís y ensenyés la gramáti¬ ca en les escoles de dita iglesia, adoctrinant als nebots dels canonges y rebent el seu sa¬ lari tal com estava fixat. Y"s deya que en Bernat Bort podia tenir allre ajudant que no el citat Ferrer de Comes, a qui se donavan 60 sous barcelonins per son treball cada any; la meytat per la festa de St. Joan de juny y I allre meytat per la de Nadal, ademés de les cantitats que el dit Comes rebia directament dels estudiants. Finalment s'establia que si Bernat Bort no volia en entregar la cantitat al dit mestre, elspabordes ferlais podrían re¬ teñírsela de la porció propia del mestratge concedida en el mateix document, els quals pabordes feriáis podrían donarla al citat mes¬ tre. No obstant, si alguna altra cosa succehis al dit Ferrer de Comes, que fes que ell no pogués o novolgués tenir les dites escoles de gramática, deuria haverhi altra persona, la qual deuria sostenir al clergue Bernat, de les seves porcions. També hi havia l'adver- tencia de que, si en Bernat Bort s'ausentés mentres exercís el cárrech C^), deuria entregar 30 sous [vigatans per cada any que estigués fora, cantitat que se li treuria de la porció (18) C. F. : Manual 1356 - ¡257. —11 - canonical encara que aquesta retribució que¬ dés reduïda a res. Per lo que dona a entendre l'anterior do¬ cument, erantambé dos els encarregats de les escoles eclesiàstiques vigalanes, considerant- se un cárrech preeminent entre'ls dos mestres el de qui percibía la porció canonical, de qui l'altre dependía. Val la pena de retreure un document qu'es posterior de mitx sigle al que acabém d es- tractar. A 13 de Juny de 1304, el Bisbe, que era el Pons de Vilaró, y el Capitol, reunits en el claustre de la Seu, atenent a la manera per¬ fecta que el canonge Jaume Ricart havia tin¬ gut les escoles, volent ferli una gracia, li con¬ cediren la porció canonical entera de pa, vi y diners, per espay de tres anys, mentres s'ocupés en l'ensenyança, temporada que s contava desde'l dia que vingué a Vich el dit Jaume Ricart, ab el fi d'incorporarse de l'es¬ tudi, després de les concessions fetes als ve¬ nerables Guillem de Bellivis, precentor de Vich, o al Romà d'Avinyó, els quals avans havian disfrutat de les porcions canonicals de les referides escoles, fins que les deixaren. No obstant, si dit Jaume Ricart, dintre els tres anys, deixés les escoles per dos mesos o per un temps mes curt, no li deuria venir perjudi- — 12 — ci, ni disminuir la porció canonical senyalada: pero, si les descuydés per temps mes liarch, se donaria per anulat el contracte. Aquesta concessió no era personal, de manera que se facultava al Jaume Ricart per vendres la porció canonical a qui li fos plaent, mentres aquest prengfués el cárrecli a l'es¬ cola ("). Tots aquestos documents donan ja una serie de noms que permeterian començar una llista del professorat de la escola eclesiástica vigatana. S ha de dir que aquesta escola sen- tava els fonaments de 1 instrucció clerical que, a tenór del Concili IV de Letràn, devia per¬ feccionarse Tarragona. Peró hi hagué mes, a y resultà foren pochs els clergues de que no la nostra Iglesia que anaren a llunyes terres a conquerir els graus superiors de llurs estudis. A aquest efecte, en 1221, el Capítol acordà la renovació d'una constitució anterior, en virtut de la qual donava la porció completa als se canonges que volian a estudiar a Lombardía o a França (^®). Aquestos estudis anavan a ferse sobre tot en les Universitats de Tolosa y Bolonya (-^). Mes tart s'anà a Perusa ¡ ('"), 09) C. P.: Manual de 1304. (20) Id. XI - 117 y XIX p. 244, (21) Villanukva: VII p. 24 y XÍ pag. 107. (22) Arx. Cap. Coi. XXXVII Privilegis N.o 15. - A Girona — 13 — a Paris, a Avinyó y en altres uni¬ Oxford, a versitats. D' aquestos viatg;es d'estudi se 'n orig-inava la existencia, en nostres llibreries capitulars, de volums escrits per caligrafs que no tenían res de catalans. Els Concilis provin¬ cials tarragonins en 1266, 1317, 1329, tol fa'· cuitant per anar a fer estudis a l'estranger, tin¬ gueren de puntualisar, al objecte de que no fossin massa en número els canonges o pre¬ bendáis que s'aprofitessen de la llicencia de no residir l'iglesia de que dependían per en causa d'apendre (-•'). D'antich que fou considerat com una obra piadosa l'ajudar a mantenir els estudiants de¬ dicats a fer la carrera eclesiástica. Això fou més que may convenient quan s'afluixaren els vincles de la vida comú, que havia sigut posa¬ da en práctica en les canòniques catedrals. No faltan multitut de documents referents al auxili prestat als concurrents de l'escola vi- (Col. 1773) se prengué un acort relacionat ab alxó. {España Sa¬ grada Vol. XLIl, Ap. XLVI) - A Urgell Tacorf es cie 1193. (Vi¬ llanueva, Vol. XI, p. 61) - L'escola de Bolonia fou la preferida pels escolars catalans {Bol. R. A. B. L. V i 11, p. 137). (23) Tfíiada: Concilios Españoles, \o\. Ill, pag. 544 - VI, pag. 53 y 56. D. Antonio Rubió v Lluch, en apèndix del prolech del volum segon dels Documents per ¡'historia de ¡a cultura catalana mig-eval, ha publicat ildrga llista de noms d'estu¬ diants catalans, principalment eclesiástichs, dels qui consta haver completat els seus estudis en universitats forasteres. I ) - 14 — g^atana, essent sobre tot nombroses Ies escrip¬ tures de compromis a una ta! obra de bene¬ ficencia y caritat que portan calendació de mitjans del sigle Xill (24) Ha publicat algun d'aquestos documents en Hranccsch Carreras y Candi, notes dotzccentistes en ses d'Ausona, que forman part del volum 11 de la seva inicressatit Miscelàned histórica catalana, dedicant alguns paragrafs a l'instrucció clerical (Pag. 475.) II Els estudis de Vich, havian comensat que essent de fundació purament eclesiástica, sem¬ bla que fou en ei sig-ie XiV, quan devingue- ren com una institució directament protegida per la Ciutat, que, per medi de sos adminis¬ tradors, hi tenia tanta intervenció com el Ca¬ pitol, que personificava l'iglesia. En una acta capitular, del mes d'Abril de 1314, encar el càrrech de mestre de gramática, era conside¬ rat com a pertanyent a l'iglesia, tota vegada que se'l compta entre els de les personalitats que tenian dret a intervenir en els serveys ge¬ nerals de difunts y aniversaris. Es de notar que l'acort dels canonges posa el magister gramatice en l'últim lloch, entre els admesos a ! 16 ditservey. (') També resulta de l'acta que dit carrecii d'ensenyargramàtica aleshores no era pas comptat entre els de preeminencia cano¬ nical. No'ns consta documentalment la data en que's feu concordia entre Is Concellers una de la Ciutat y el Capitol, referintse a aquesta qüestió. Una carta del Rey Joan I, calendada a 18 d'Agost de 1388 y dirigida al Batlle y Con¬ cellers de la Ciutat de Vich, ordena a aquestos que obliguin al mestre en arts Nicolau Perer y als seus deixebles perque abandoni, seguida- ; ment la casa ahont hi tenian instalada llur es- i cola, ja havia terminat el temps del llo¬ que guer. El manament reyal, que venia a resultar , una mena de desauci, se feia a instancies del tresorer de l'esposa del Monarca, Joan Miquel; j indicantse en la carta que el lloguer havia si- ' gut d'un tal Joan Cirer, aleshores difunt, qui ; havia fet el tracte ab el citat Nicolau Perer ! ('^). El fet de que el Rei dirigís al Consell se j de la Ciutat sembla indicar la participació ¡ d'aquest en el règim de l'estudi. Al comens del segle XV, aquesta inter¬ venció ciutadana es ben manifesta. En 1425, (1) Arx. Cap. V, Liber. /// vtrac, fol. 6. (2) Antonio Rubió y Li.uch: Documents per ¡a cultura. Vol. II, Doc. CCCXIII. -17- se nombrava mestre de gramática y de lógica, intervenint en la designació les dugués cor¬ poracions, eclesiástica y civil (®). A 27 de Ju¬ liol del mateix any, el Concell determinava pagar a dit mestre del producte de la talla de les malles, que aleshores se cullia pels admi¬ nistradors de la Ciutat (^). Consta el nom del regent de les escoles de gramática, que ho era un tal mestre Mateu Vinyes, qui sembla que en aquest temps era l'únich que exercia el magisteri. El Capítol per la seva part pagava també al mateix professor. En aquest mateix segle l'intervenció del Rey Alfons V en favor de l'instrucció pública se fa evident. En el Concili provincial, tingut a Tarragona, en 1429, sots la presidencia del Llegat Pontifici, Pere de Foix; entre quals or- dinacions hi ha la quinta, dirigida a fer que ls clergues tinguessin la deguda ciencia ans de arribar a les ordres; per lo que se feya avi¬ nent als Prelats y als Capítols cuydessen de conservar y reformar les escoles d'arts, ales¬ hores existents, ut talis in scholis clerici nu- triantur (®). Aquesta disposició degué forço¬ sament influhir en el bon port de les escoles, (3) Tejada: Vol. III, p. 747. (4) Arx. Municipal: Acorts", Vol. I. (5^ Arx. Cap,: Calaix de la Pabordia de /aliol; Plecti E, fol. 108. (2) -18- Per lo que's refereix a la de Vich, trobem que, als 20 d'Agost de 1458, un tal Bernat Alegret, mestre en arts y aleshores regent de les escoles generals d'arts de la Ciutat de Vich (scholas generales artium civitatis Vici), feya requesta al Vicari General, Pons de Bru, que ho era del bisbe Jordi d'Ornós, perque, d'acort ab lo pactat entre el Bisbe, Capítol de la Catedral y Concellers, de una part, y ell de part altre, pacte fet al encarregarse el dit Alegret de les aludides escoles, manés als clergues encarregats de les iglesies que en la missa major publiquessin la prohibició que hi havia de que algú, fora del dit Alegret, en¬ senyés arts de gramática, lògica, filosofia, o les regles o el doctrinal, dintre de la Ciutat de Vich y de la seva parroquia. El Vicari Ge¬ neral respongué al requeriment que's faria segons lo establert C^). El document aquest indica prou be que en l'escola vigatana ales¬ hores s'hi ensenyava força completa la filoso¬ fia, ademés de la gramática. Es digne de ser consignat lo que consta en una minuta de acta del Concell de Vich, corresponent a l'any 1445; minuta que's refe¬ reix a un acort, que no consta en altre lloch, (6) Arxiu del Vicariat general: Utters, justifícativae, de 1435-40. - 19 — segons la que els Concellers vigalans, acorda¬ ren deliberaren que les 10 lliures, que hi y havien assignades per la part que la Ciutat abonava anyalment per fer el sou dels mes¬ tres, se determinava que tal cantitat estigués a disposició del Concell, per adjudicarla no a determinat mestre director de l'estudi, sinó a aquell mestre o estudi que més deixebles o millors tindrà y que s'haguessen mostrat mi¬ llors dots, en l'especie de concurs que entre ells se feu. Constan els noms dels dos mestres, entre els quals se tractava d'excitar l'emu¬ lació, anomenantse l'un Serra, y l'altre Rovira; noms que trobém en documents poch poste¬ riors ('). Entre les apuntacions del llibre de Clava¬ ria dels anys 1447 a 1448, s'hi consigna la paga de 10 lliures anuals, que's donavan al mestre de les escoles, Berenguer Alegret, que prou deu ser el mateix a qui fa referen¬ cia l'anterior requesta (®). En 1450, era mestre de les escoles un tal Jaume Serra, qui, a 12 d'Octubre, y titolantse mestre en arts he bexeller en medecina, feya albarà al ciavari de la Ciutat de que havia re- (7) Arx. M.: Paper solt, del Llibre segon d'acorls. Devem moltes notes del Arxiu ivlunicipal a la colaboracló del arxiver, Lic. Segimón Cunill, Pbre. (8) Arxiu Mun.; C/ar-ar/a; fol. 4 del final. -20 - budes 10 lliures, per rahó de regir les scoles he de adoctrinar los fills de la dita Ciutat en les VII arts liberals les quals la dita ciutat dona cascün any de pensió (®). En 1473, regí les escoles per cert temps, un tai mestre Alfons, a qui, no havent exercit tot l'any, els Concellers li rebaixaren a 7 lliu¬ res 10 sous, la paga que's donava ordinària¬ ment al qui exercia el professorat (^°). Pochs anys després, en 1477, se sap que fou con¬ tractat un mestre de nom Montlleó ("). En 1491 y 92, torna a sortir el mestre Jaume Ro¬ vira (^^). Tres anys després se repeteix el nom de mestre Serra, qui feya certificació no sols d'haver rebudes 10 lliures, sinó també d'altres sis 0®). En 1498, tenim que's deya Antoni Massana, el mestre (^^); a 23 de Desembre de l'any 1499, un document fa referencia a un tal mossèn Jacme Erla, regent les escoles mayors (^®). L'Estudi vigatá, a principis del sigle XVI, tingué edifici propi. Una escriptura del dia 9 d'Octubre de 1506, dona fé de la compra (9) Arx. M.; Clavaria; Albarà. (10) Id. id. id. (11) Id. id.; Acorts, vol. 11. (12) Id. id.; Cauteles-Clavaries. (13) id. id. id. (14) Id. id.; Clavaría. (15) Id. id. id. I — 21 — que els Concellers vigatans feren devant d'un notari, Bernat de Prat, de unes cases que hi havia al final del carrer de la Escola, dita aleshores d'en Bergadá o d'en Malla, cases que estavan mitj derruhides y que fou precís obrar de nou El Concell, en data de 25 de Juliol de 1532, parlava de que fins avuy lo studi está molt destroit per fretura de mestre. Aleshores se tracta de la conveniencia d'encarregar el mestratge a un home fill de la ciutat casat y domiciliat a la dita ciutat, quis diu mossèn Jacme Mahit, homa sufficient e per tal negoci hahil, qui oferia llogarse per tres o quatre anys, acceptantio els Concellers, desde el dia de St. Lluch a tres anys següents, donantli lo recapte que per tal offici se requer. El nom- brament promogué discussió entre el tal Jau¬ me Mabit, qui devia ferse ajudar per un bat¬ xiller, y un Mossèn Miquel Bertrán, qui 's cuydava dels infants y deixebles petits; acor- dantse, a 7 de Novembre del mateix any, nombrar dos ciutadans que miressin d'arre¬ glar l'afer ('^). La qüestió, ja suscitada al sigle XV, sobre l'exclusiva de l'ensenyança dintre la Ciutat y (16) Papers del Arxiu de D. Marian de Riera. (17) A. M. Llibre IVd'Acorts: fol. 215. — 11 — parroquia de Vich, va presentarse diferentes vegades durant els anys de mil cinchcents. El Concell degué volguer ultimaria d'una ve¬ gada, fent que el Rey, per medi del privilegi, la resolgués en favor de la Ciutat. Se conser¬ va una súplica sens data, en la qual, entre les peticions que's feyan a la Sacra Católica y Real Magestat, hi havia la següent: mes suppli- ca a vostra magestat que li plasia consentir privilegi a la dita ciutat que ningú puga tenir estudi de gramática ni de arts, particularment en dita ciutat, sinó sols lo mestre que serà posat per la dita ciutat, perque habenthi molts mestres particulars los guanys son pochs y la dita ciutat no troba mestres idoneos que vu- llen estar en dita ciutat y essent un o dos mestres a soles los guanys serien tals que dita ciutat trobaria mestres idoneos per amos¬ trar als fadrins de dita ciutat que licet (^®). L'Emperador Carles, en nom propi y en el de sa mare D.® Joana, a 16 de Novembre de l'any 1537, donava decret, desde la vila de Monçó, accedint a la demanda. El docu¬ ment imperial diu que el Sindich de la Ciutat, Rafael Graell, se li havia presentat al celebrar Corts, suplicantli que en la Ciutat de Vich a ningú fill de la Ciutat o extrany de la mateixa (18, A. y[.-. Lligall de ! Universitat. -23- pogfués serli lícit pueros prima elementa ei vel Gramaticam publice docere et erudire in eadem civitate nisi tantum Ule vel illae per¬ sone que per consiliarios universitatis et pro¬ bos homines dicte civitatis ex publico ejus erario conducte et auctorizate fuerint, sub pena duorum mille ducatorum. Volia 1 Empe¬ rador que per aquella carta no s'impedis que qualsevol vehi y habitador de Vich pogués tenir mestre o pedagog particular, per ense¬ nyar únicament als seus fills Pot considerarse com a relacionada ah aquesta qüestió; la carta qu'el Concell dirigia al ja citat sindich Graell, donantli compte de que en la causa que havia sostinguda la Ciu¬ tat ab els mestres de les escoles y en la que s'havia obtingut un Breu ab la sentencia que el Nuncipapal havia donada en favor de Vich, actuant un micer Estanyol, precisament en el mateix dia de la recepció, un personat¬ ge a qui anomena mossèn Costa, havia anu- lat la sentencia y havia també posada exco- municació als mestres, perqué en l'apelació que havia fet la Ciutat no havian pagat la taxa de les despeses: lliurantse de tal senten¬ cia els Concellers, ja que havian sigut previ¬ sors, deposant la cantitat que a ells tocava en (19) A. M.: PrivUegis, Vol, 10 n.® 180. - 24 — poder del notari. Els Concellers deyan al seu síndich que gestionés poguer obtenir del Nunci un Breu, cometent dita causa als co¬ missaris ja designats per intervenir en la pri¬ mera part d'aquest afer, que's deyan Mossèn Joan Prat, Joan Busquets y Joan Sala (2°). Lo mancats que estan els llibres d acorls del Concell no permet formar concepte ple d'a¬ quest assumpte; no obstant en la reunió con¬ ciliar, tinguda pel Juliol de 1538, se parla de que dies passats s'havia mogut plet entre els mestres de l'estudi de la Ciutat, de una part, y un tal Pere Ponsich, de part altre, ja que aquest darrer tenia estudi particular y els Concellers devien fer la part ab els mestres d'estudi, considerant que lo que pretenia el Ponsich era contra les llibertats y preeminèn¬ cies de la Ciutat. Els magistrats populars vi- gatans aleshores volian que s'arribés a una concordia entre els dos pledejants, establint que el Ponsich renunciés al plet promogut, per lo que se li concediria la llibertat de te¬ nir estudi ab els alumnes que ja hi conco¬ rrien, fins al dia de Sant Lluch del mateix any. El Concell deliberà aceptar la con¬ cordia, reservantse la facultat de concedir (20) A. M ; Uigall de ¡'Universitat. - 25 - al mestre particular la seva aula docent Diuen molt poch en favor de les persones que solicitavan el cárrech de mestre de l'es¬ tudi dues solicituts que's conservan, de l'any 1538, dirigides al Concell y que han arribat fins a nostres dies autógrafes. La una, de 10 de Juliol, es firmada per el mestre Pere Grau, que per lo vist exercia ja son cárrech en una escola de Barcelona, y s'ofería dient que te¬ nia quatre o cinch estudis que'l demanavan, preferint el de nostra Ciutat, que es bon studi y bona gent y terra sana. També s'ofería un Joan Llàtzer Borràs, als 28 del mateix mes, desde Barcelona, manifestant son desitg de servir a la Ciutat C^^). La necessitat de millorar 1' ensenyança sembla que's fa sentir ja en l'acta de la reu¬ nió, conciliar de 27 d Octubre de 1548. En ella el Conceller en Cap exposa que Mossèn Homar Salleta, mestre aleshores de les esco¬ les, li havia suplicat se li concedís aument de salari, ja que havien disminuhit els escolars y ab ells s'havia reduhit la paga que aquestos feyan al professor. Se veu que aleshores sols pagavan un ducat, quan avans feyan despesa de 33 sous. El Concell determinà afegir al sa- (21) A M.: Uibre Vd'Acorfs. (22) A. M : iJiffaU de ¡'Universitat. -26- lari de Ies acostumades 10 lliures lo que sem¬ blés just, acordant a la vegada adobar y repa¬ rar l'edifici de l'Estudi fins al gasto de 9 lliu¬ res (2^). Una altrasuplicáció, adressada a la Cató¬ lica Real Magestat per el Concell de Vich, re¬ sulta nova indicació del desilj de millorar l'Es¬ tudi. En ella es parla de que en la restauració que s'havia feta del Monastir de St. Tomás de Riudeperes, per obra de la familia Cassa- dor, la quai renovació havia sigut a base d'introduirhi els Fra-menors observants, dits frares de Jesús, aquestos havían establert cଠtedres en les que s'hi havien de llegir arts, filosofia, teologia y altres ciencies, mancanthi la gramática, que devia ser fonament de tot estudi. Com que l'estudi de gramática de la Ciutat de Vich está tot derroyt y endesolat y lo que hi es esta per causa per tenir dita ciu¬ tat poques facultats per reedificar y obrar aquell, se deixa de obrar. El Concell conti- (23) À M.: Acorts vol. VI —En una exposició, que no porta data, qualques ciutadans acudían al Concell manifestant que tota vegada que els escolars no pagavan lo establert per ajudar al salari dels mestres, lo qual era en perjudici del Studi, que per aixó era mancat de bons preceptors, proposavan el nom- brament d'un cullidor, qui s'encarregués, no sols d'obligar als estudiants a satisfessen lo degut, ja al principi del curs, que sinó que també recaudés les cantitats ab que contrlbuhian al sosteniment de l'Escola el Bisbe, Capítol y Concell. (A. M.) Universitat), nuava exposant al Rey lo útil quesería lareedi- ficació de l'Estudi, entenent que era facultatiu pel monarcaposarhi remey, fent que, quan vaqués el Bisbat de Vlcfi, s'aprofités per fixar algfuna pensió en favor de l'Estudi; o, si no podia ser aixís, se li fes mercè d'alguna can- tilat que podia servir tant per salari dels mes¬ tres com per reedificar l'edifici No sembla pas que l erecció del Golegi de Sant Tomás de Riudeperes pogués ser aprofitada per qualsevols alumnes, que no pertenesquen a l'Orde de Framenors obser¬ vants. La Butlla del Papa Fio IV, datada a Roma, a 30 d'Agost de 1560, ab la que s'en- trega la vella pabordía, ab tot lo que ella tenia anexa, a l'ordre de frares de Sant Fran- cesch, per iniciativa del Bisbe de Barcelona Jaume Cassador, parla efectivament de la creació de un Golegi, scholarum ordinis fra- tram minorum de Observantia nuncupatorum pro lectura et exercida in grammatica, lògica, philosophia et theologia in quo tot fratres or¬ dinis F.F. M.M. provincia hujusmodi ad litte- ras idonei quot commode ali poterunt. El mateix document papal concedeix al colegí les gràcies de que disfruten els frares (24) Àrx. M. LlíffalJ de ¡^Universitat. — 28 - de la citada Orde, en els demés colegís de Alcalá y Salamanca y demés coiegis d'estu¬ dis generals a Espanya ('^®) (25) Vegis l*opú8Col, publicat en 1853. pel canonge Jaume Ripoll Vilamajor. HI No's havia pas inhibit del tot ei Capitol vigatá de intervenir l'ensenyança, sobretot en en la dels que eren o devian ser ministres ecle- siástichs. El Capitol degué procurar a aixó, coadjuvant a lo prescrit en el Concili de Basi¬ lea, sessió XXXi, del 24 de Janer de 1438, reunió eclesiástica en la que hi tenian una bona participació diferents prelats de nostra terra. L'Assamblea Conciliar extenia l'obliga¬ ció de sostenir sengles mestres teólechs a to¬ tes les Catedrals; ampliant, sense dirho, el canon a que s'ha feta ja referencia del Conci¬ li IV de Letran. A aquest objecte el Con¬ cili de Basilea ordenava que s'assignessin les primeres prebendes de canonicats vacants a -30- un teólech, que devia ser llicenciat de batxi¬ ller en la Sacra Ciència y hauria de haver fet dos anys d'estudis en una Universitat privile¬ giada, tenint l'obligació de fer dues o al menys una llissó setmanal (^). Aquest decret era tes¬ timoni de la necessitat de provehir a l'instruc¬ ció teològica, pero no pogué ser en vigor en totes parts a causa de les circumdes, que fo¬ ren en deshonor de la reunió conciliar (^). El quint Concili de Letrán, en la sessió octava, donava lectura d'una butlla papal de Lleó X, calendada a 19 de Janer de 1514, en la qual se prohibia donar exagerada impor¬ tancia als estudis de la filosofia y poesia, en detriment de la teologia y dret canónich C). (1) Mansi: Collec. ConciUorum: Vol. XXIX, col. 163. (2) La Ciutat de Vieil conlrlbutila a la paga que's donava al lector de ta Catedral, constant que ja en 1454 se It donaren 5 lliures (A. M.; Clavaria). L'any següent era lector, frare mestre Miquel y el següent un tal Pere Papiol. En 1458 se donaren tam¬ bé 5 lliures al menoret Pere Loplç, mestre en Sagrada Teologia y en 1459, rebia la mateixa cantilat Fra G. Palau, (td. td.) De 18 de Maig de 1490 es una carta dirigida pels Concellers vi- gatans al Capitol de l'Orde de Menors, que devia fer elec'ctó de lectors y guardians dels seus monestirs, en ta que demostrant estar contentissims de les dues anyades que havia sigut lec¬ tor el mestre Francesch Coltell, supllcavan se li dongués un successor digne, en cas de no poguer tornar el mateix fra. Co- llell (A. M.t Caries enviades.) En 1491 se donaven tes 5 lliures a mestre Guillem Vendrell, y lo mateix en l'anyada següent, constant el nom de un tal Antoni Vila, com a cessionari de! lector de la Seu, en 1500 (Id. Cauteles Clavaries). (3) Mansi: Vol XXXtt: Col 843. - 31 - Un decret de reformació del mateix Pontífice, encarregava l'Instrucció religiosa; conforme consta en la sessió desena del citat Concili, tinguda a 5 de maig del citat any, Y en el concordat, referent a França y paissos subjectes el Rey d'aquella nació, da¬ tat a 29 de Setembre y llegit en la sessió on¬ zena, del 19 del mateix mes, de l'any 1516, se venia a posar en vigor l'acort conciliar ba- sileá, del que pot dirse que fins se'n copiaren les paraules (^). Un quadern borrador de cartes capitu¬ lars, dels anys 1484 a 1534, conté una carta de 10 de Setembre de 1516, en la que els ca¬ nonges vigatans se dirigían al ministre de l'Orde dels Framenors de Girona, perquè en¬ viés per lector a un tal mestre Gaspar March, fill de nostra ciutat y persona de la qual se feyan grans elogis, demanda que motivà cu¬ riosos incidents y l'entrega de la lectoralia als frares del Carme (°). El Concili de Tiento, en la sessió quinta, del 17 de Juny de 1546, en el primer dels ca¬ pítols de reforma, posà l'obligació de que els (4) Id. Id.; Col. 881 y 952. (5)Arx. Episcop.: Vol. signal 2070. Per les noticies refe¬ rents a aquest incident, vegis lo que tenim publicat en la revista Catalana, ab el títol: Del lector catedraíici a Vich (Any II N.» 45-2 Febrer de 1919.) -32 - qui tinguessin prebenda ab cárrech d'ense¬ nyar la teologia, deurian donarli compliment, exposant y interpretant la Sagrada Escriptura, per si mateixos o posanthi substitut; manant també que en les Catedrals y Colegiales s'cs- tablís una prebenda, la primera que vaqués, o's fes de nova fundació, prebenda a la que s'unia l'ensenyança de tal sacra ciencia. Se deya també que en les iglesies de poques rendes s'hi deuria posar una ensenyança gra¬ tuita de gramática, com a preparació per i es¬ tudi de la Sagrada Escriptura; cátedra que també hauria de mirarse de fundar en tots els establiments públichs docents (®). En la sessió vintitres, capitol divuyt, de la promulgació de 15 de Juliol de 1563, donava el famós de¬ se cret d'erecció de Seminaris,en els que deu- ,ría serhi ensenyada la Sagrada Escriptura, els llibres eclesiástichs, les homilies dels Sants y l'administració dels Sagraments (^). En virtut d'aixó, a 11 de Febrer de 1567 se vinculà a la nostra Catedral el cárrech de un Lector que deuria fet ses explicacions des¬ de la festa de St. Lluch; explicant la Sagrada Escriptura fins a la Quaresma, y, desde aques¬ ta fins a fi de Juny, ensenyaria teologia y <6) Mansi:VoI. XXIII, Col. 29. (7) M. id. Col. 146. — 33 — cassos de conciencia. Al designat per fer tais explicacions li donaria el valor de les po- se tacions de vi, que eran recort de les cola- cions primitives, propies de la vida comú ca¬ nónica y que havían sig·ut abolertes en la nostra Catedral desde l'any anterior. Judi- cantse la paga encara massa petita, a 11 de Juny del mateix any 1567, se li concedí un aument de 27 lliures, almoyna d'una missa diaria, que entregaría al bací de les ànimes y que el lector deuria celebrar o fer celebrar, o substituhir per la recitació dels set salms pe¬ nitenciáis o l'ofici de difunts (®). Més endevant la lectura fou completada ab r erecció del canonicat Doctoral, erecció que era conseqüència de l'acort tridentí, y que en algunes iglesies se portà en efectivitat més avans que en altres. En nostra Catedral, l'establiment de tal Canongia fou a 8 de No¬ vembre de 1596 (®). A 24 de Juny de 1600, se feu elecció de lector en la persona del ca¬ nonge Antoni Joan Masmitjá, qui s'encarrega¬ ria de la lectura dita de St. Lluch, ab l'adver- tencia de que per aixó no s'intentava unir aquesta a les obligacions que tenia com a (8) Arx. Cap. Liber Constitutionuw. Constitució 516, 508 y 509. t9) Id. id. id. Constitució 558. (3) -34-^ canonge lecloral y doctoral, ja que a ell to- cavan les de les dues prebendes; quals ma¬ nifestacions varen ser fetes a 7 d'Octubre de 1607, y a la mateixa diada de 1' any se¬ güent ('°). (10) Un acort capiíular de la Catedral de VIch, datat a 24 d'Agost de 1642, parla de que aleshores se donà preferencia per fer lo que se'n deya lectura d'Advent^ els canonges més an- tichs. (Lib. Ill Secretaria, fol. 22) Una Consueta de dita Cate¬ dral, ordenada en 1686, explica com el día 19 d'Ocíubre, se co- mensan Ies ¡lissoas de Sant Lluch, que encomana y paga lo cornu de Capitol y de est dia en avant fins la die de la Epi¬ phanie inclusiue, que acaban dites Hissons, tots los dies de festa deprecepte hi ha sermó, y ha de predicar lo lector que tindra encomanades dites Hissons: excepto lo die de Sant Esteve y die de la Circumcisio, en quais dies los sermons encomana lo Senyor Bisbe. (Àrx. Cap. Arm. 8, fol. 14B). Un edicte episcopal, de 18 Febrer de 1786, posà al Lector l'obliga¬ ció dellegir dues vegades cada setmana, desde'l día de Sant Lluch a la festa de Cincogesma. (XXI! Secretariat fol. 122). Una tal lliçó no tingué may carácter de curs teológich ab cátedra escolar. iV La disposició del Concili de Trento sobre fundació de Seminaris Conciliars (que ema¬ nava del text del capitol XVIII, de la sessió XXXIII, de 15 de Juliol de 1563) servi en nostra Ciutat, sino per la inmediata fundació del Seminari, per la millora del anlich Studi, fins al punt d'arribar a cambiarlo en verdade¬ ra Universitat Literaria. El Bisbe de Vich, Fra Benet de Tocco, tingué la idea de posar en execució el decret conciliar, tota vegada que, als 25 d'Agost de 1565, desde Barcelona, escrivia a la Ciu¬ tat, manifestant que tenia determinat pendre la casa y l'iglesia de Santa Margarida, per ferhi un Colegi-seminari, segons lo disposat -36 - pel Concili Tridentí: expressant a la vegada que valdria més fer aixó, que unit les al Mo- nastir de Santa Clara, que el Concell de la Ciutat tractava de restaurar. Manifestava el Bisbe que voldria tractar aquest afer ab la Ciutat (^). No sembla pas que produhis efecte la precitada carta, ans tot indica que d'alguns anys no tornà a parlarse formalment de Se¬ minari. La Ciutat, prenent exemple de lo que havia fet, en 1567, a Barcelona, el Bisbe vi- gatá Guillem Cassador (^), ab sols millorar lo Studi, se creya que cumplía perfectament el decret tridentí. Tirant endevant en aquest pro¬ en 1569, el Concell prengué la de¬ jecte, ja terminació de fer nou l'edifici de l'Estudi, aixecantlo al mateix lloch ahont hi havia la vella construcció del carrer que anomenam de l'Escola. Per costejar les obres, posà un dret a cada carga de llenya que entrés a la Ciutat, impost que era de un diner y deuria durar quatre anys, a partir del onze de Juny (1) A. M.: Uigall de VUniversitat.—Canonge Pipoll publicà, en 1825. un dels seus substanciosos opúscois en el que tractava del origen de! Monasíir de Sta. Margarida, fras- ladat, en 1506, desde Sant Martí Sescorls, al cap del carrer de St. Pere de Vich. extingit en 1560. Envers l'any 1575 se tractà d'unir el prierai de Sta. Margarida a l'Hospital de Sta. Creu. (Ll. B. Nadal: Episcopologio de Vich, Vol. Ill, p. 25). {2) Bruwiquér: Manual dels Concellers, Vol. 11, p. 545, - 37 - de la data ja apuntada y que devian terminar en 1573. Mes aixó no bastava y fou precís demanar ajuda als ciutadans y personalitats importants, segons expressa un memorial que s'es conservat fins a nostres días. Al 13 de Desembre del citat any 1569, els Concellers, ostentant les seves insígnies y acompanyats de multitut de ciutadans, anaren a posar la primera pedra de la nova escola, després de fer celebrar solemne ofici pel baciner de les ànimes. Benehida que fou la primera pedra, fou posada en son lloch pel noble D. Carles Homs y Cruylles y de Vilademany, goberna¬ dor del Rosselló y de la Cerdanya (®). El Bisbe Toccodegué trobar digne d'elogi l'esforç que feya la Ciutat en millorar lo Stw di, ja que va prometre cooperarhi ab 40 lliu¬ res, que el Concell, als 23 d'Octubre de 1572, gestionava fer efectives ('0. La obra empresa ocasionà grans gastos a la Ciutat, que no'ls pogué satisfer ab els re¬ cursos ordinaris. En la sessió del 2 de Juliol de 1571, el Conceller en cap exposava que feya ja molt temps que havían tingut de suspendres dites (3) Noticies de coses particulars de 1567 a 1710 o Llibre de Recors; fol 1. (4) A M.: Lib. VU d'Acorfs. I — 38 — obres y asso per no tenir diners y per serverar en ella y per ser la obra tan santa y bona y feta fins avuy ab aquella perfecció que se ra¬ quer edifficar. Afegia el Conceller que feya molts dies que, ab sos companys de magis¬ tratura popular, havían tractat ab els sindichs de lluhicions de la mateixa, perque fossen servits de consentir que els diners que hi ha- vía disposats per Ies lluhicions, en la sagristia de la Seu de Vich, y lo mateix que els que'l claver, Jaume Vall, havia deposat en l'any an¬ terior, servissen al objecte de continuar les aludides obres de l'Estudi,o ferintse promptes sempre al restituir dits diners, cosa que ni aixís poguéposarse en execució. Per aixó y a l'efecte de no haver de parar del tot 1 obra, ja que no's trobavan diners, era de parer el dit Conceller que's prengués un censal y des¬ prés s'acudís a D. Joan d'Austria, qui's tro¬ bava a Barcelona y tenia facultats extraordi¬ nàries, demanantli volgués donar facilitats per encunyar les peces de velló, dites menuts, fins a la cantitat de dues o tres mil lliures. Dels diners aixís obtinguts se'n pagarían els cen¬ sáis, que la Ciutat tingués manllevats per l'obra de l'Estudi, subvenintse també a les demés necessitats que's suscitessin, sempre en profit de la Ciutat. Advertia el Conceller que si les facultats de D.Joan d'Austiia no arri- bavan fins concedir tal permís d'encunyar, a se facultés als Concellers pera que pog'uessen enviar un síndich a la Cort, el qual anés a obtenir la llicencia de fabricar menuts, de la persona del Rey (•'). A 10 de ]ul iol seg-üent, el mateix Conce¬ ller en cap tornava a parlar de la fábrica de l'Estudi, dient que, tirant endavant el progec- te de tenir un censal, s'havia trobat ab que micerjoan de la Campana se prestava a fa¬ cilitar els diners, fins a la cantitat de siscenles lliures barcelonines, emprenent ell mateix les obres, segons un memorial de condicions que's llegí en l acta. Passant endavant en la proposta, foren de parer els Concellers de donar al dit Campana les siscentes lliures y que, en cas que l'obra no fos feta segons les condicions, se posaria a judici uns arbitres per part, designantse com a representants de la Ciutat a en Pere de Rovirola y en Jeroni Martí, els quals, junt ab els que nombrés el Campana, deurían decidir lo fahedor (®). Als 11 de Juliol se llegi l'acori, fet entre ei Concell y micer Joan de la Campana, acor- dantse firmarlo. També el Conceller proposà (5) Arx.Mun : Vo/. V//a'Acorfs. (6) Id. id. id. — 40 - que havia tractat ab els curadors del pubill de Rocapruna, els quals tenian diners per es¬ merçar en dit censal, per lo que va lleg·irse l'acta de creació d'aquest, que's trobà be, establintse que's pag·uessin les pensions dels bens de la Ciutat (^). Les despeses de l'obra nova aixugfaren lots els recursos de que's disposava. A 9 de Juliol de 1572, se creava un censal de siscen- tes lliures a favor de la senyora Malla y, a 11 d'Octubre del mateix any, se parlava de altres cinchcentes, y de que convenia que en la casa dels estudis no hi faltés cuyna, ni ne¬ cessària (^), cercantse que persones enteses senyalessen l emplaçament. Mentrestant, la Ciutat no descuydava con¬ tinuar les gestions per lograr l'encunyació de menuts, en lo que esperava trobarhi modo de acabar les obres empreses y d'afluixarse de les cargues, que pujavan fort, ab motiu dels censáis y gastos fets fins aleshores. Per la con¬ cessió del permis d'encunyar fou precis acu¬ dir a Felip 11 en persona qui, a 13 Octubre de dit any 1572, demanava informes al seu Llochtinent de Catalunya, Don Ferrán de To¬ ledo, sobre la pretensió d'encunyar, instada (7) A.M.: Vol. y/ld'Acort. (S^ A.M.: Volum VII d'Acorts. — 41 pels concellers de Vich. L'informe del Lloch- tinent resultà favorable y per aixó a 20 de Novembre del mateix any, el citat Rey otor- g'ava a Vich llicencia pera que fabriqués fins a deu mil lliures de menuts, mitjançant sem¬ pre la oportuna autorisació que donaria Don Ferrán de Toledo. Aquest, per lo vist, donà diferents permisos parcials, fins a arribar a la predita cantitat. El document real parla taxa¬ tivament de que l'encunyació seria franca de tots els drets, para que puedan convertirla en pagar muchos cargos que la dicha ciudad está obligada por causa de la sterilidad de granos passados y en la fabrica de un studio que hazen y de un monasterio de Monjas en- serradas que pretenden fundar en la dicha Ciudad (^). Un deis permisos parcials de ba¬ tre fins a tres mil lliures donat per el Lloch- tinent, porta la data del 24 de Mars de 1574 y aludeix a la necessitat quey a de ques faça y acabe lo studi general de aquella y un mo- nastir de monges tancades que en tenen fun¬ dat, sens deixar de parlar de que ab els pro¬ fits de l'encunyació podrian lluhirse y quitar- (9) Botrt Sisó: Les Monedes Catalanes^ Vol. III, p. 502. Als 50 deJuliol de 1574, altra autorisació per batre 4900 lliures, del Comte d'Àyíona. (A. M.: Index de Privilegis., fol. 77.—¿/Z- hre de Pecorts^ fol. 4, ver. -42 — se els censáis que, per rahó de l'obra de l'Es- ludi, la Ciutat s havia encarregat (^®). El solar antich de l'Estudi no baslá y fou precís ampliarlo. A 22 d'Abril de 1573, se acordava comprar la casa del benefici de Sant Felip, fundat per un tal Andreu Graell (i''), a//as Torrents, y, a 20 de Octubre inmediat, se feya establiment al Dr. Joan Centes, bene¬ ficiat de Sant Feliu, d'unes cases ab dos por¬ tals casi del tot derruidos, situades en el carrer de Mossèn Sariera, o de la Sagristia, al costat milxdía del Estudi, noviter construc- ti, segons acort del 22 d'Abril anterior, en que s presentaren als Concellers les degudes afrontacions ('^). A 8 de Janer de 1574, se parla de que s'havia vengut un censal de pro¬ pietat de trescentes lliures a favor del pubill Sala, aplicantse a l'obra de la fábrica dels es¬ tudis. També's prengueren 200 lliures de la Sra. Caterina Verneda (i^). Ab tot y tantes sumes despeses, l'Estudi mellorava poch, trobantse queixes de mal administrat y de que el mestre no llegia en (10) Botet: id. id., págs. 38, 39, 502 y 505. (11) A. M.: Llibre VII d'Acorts. '12) A. M.; Llibre XVI de Privilegis. Pergamí n ° 308. La Ciulat degué reparar lo que resté de! casai. Autorisé V escrip¬ tura cl Notari Onofre Coma, als 20 Novembre de 1573. (13) Id. Llibre VII d'Acorts^ — 43 - les hores contínues, no cuydant més que de fer pagar els salaris als alumnes (''O- No faltan, de temps poch posterior als que ens ocupen, algunes capitulacions referents a encarregar a algú la comanda del Estudi o escoles de la present Ciutat. Un d'aquestos documents es de 23 de Setembre de 1581, y en ell s'estableix que, desde el dia de Sant Lluch a un any, un tal Galcerán Coma, batxi¬ ller, s'encarregaria de l'ensenyança, assignanl- seli les deu lliures de sou, aleshores acostu¬ mades donar per la Ciutat a tal servey, més les cinch lliures que donava el Bisbe y les cinch del Capitol. També se li concedia el llegat de 10 sous, deixat en testament per un tal Bartomeu Font, autorisantse'l per cobrar 24 sous de quiscun gramátich qui volrrà dir gramática, lógica, poesia, retorica, y altres 12 sous de quiscun studiant qui volrd apendre de legir. En compensació de tants bells sala¬ ris, mossèn Coma prometia teñirse be y dili¬ gentment en lo regiment y exercici de dit studi e que legirà en dit studi per dit temps gramatica poesia lógica e retorica e ins- truyra los studiants en sciencia y prácti¬ ca y bons costums. E que durant la dit any ningu puga legir ninguna manera (14) 50 Apost de 1574—A. M.: Lib. V!f d'Acotis^ — 44 — d'arts en la pressent Ciutat de Vich ni parro- chia ni mostrar de legir a xichs sens licencia primerament obtenguda dels magnifichs con¬ sellers e de dit mestre. E jara practicas en dit estudi als studiants necessaries. E conduira per lo regiment y exercici de dit studi un batxeller abil a suficient a coneguda dels magnifichs consellers. E fara continua residentia en la present Ciutat de Vich per dit temps o saltim fins a la festa de Sant Michel de Setembre e de aquella nos partira sens licentia demanada y obtenguda dels Consellers de dita ciutat. E si se absentara de dita Ciutat sens licentia de dits magnifichs consellers que dits senyors consellers puguen ferli notar los dies de sa absència y les lissons haura faltat y de dits dies y lissons ne haura a fer esmena lo que sia just y a dits consellers aparra. E legirà fins a la festa de Sanct Michael de setembre en dit studi les lissons necessaries. E los dies de festa legira alguna lisso de evangelis o epistoles de Sanct Pau o del Psalteri de davit lo que coneixerà esser més util y necessari per los studiants conforme al memorial li se¬ radonat de dites lissons y fent lo contrari los demunt dits concellers li puguen fer apuntar com demunt sta dit. E més volen los dits magnifichs concellers que les feries que son en- - 45- tre any so es de la festa de Sanet Thomas fins al dia ninou y de aquí enlla lo dit mestre haia de legir y del dissapte del ram fins a la darrera festa de pasca y de dita enlla baia legir dit mestre en dit studi y en tot lo dit any no puga fer mes festes. Seguien després altres disposicions, res¬ pecte a l'anyada que devien pagar els estu¬ diants y manera de fer efectives les quantitats, acabant els Concellers per quedarse la facul¬ tat de traure lo dit mestre de dit studi totemps que no servis lo dit offici com deu, pagantsel a prorrata del temps. Poch diferent resulta comparantlo esser, ah l'anteriorment extractat, el contracte que's feu, a 15 de Setembre de 1585, entre els Con¬ cellers y Joan Maranges, bachelier en arts de la vila de Livia terra de Cerdanya. (^®) Per més que en algún dels sínodes del temps se feya referencia al compliment de les disposicions tridentines en general, no per aixó tirava endavant la pertanyent a la creació del Seminari vigatá. Els Bisbes o no s'ocupa- flS) C. F.: Manual XXX del Not. Joan Torra. (16; C. F.: Manual XXXVII, de Torra. En 1597, fou mestre un Miquel Pcyró, de qui's parla en l'acta del Concell, de 22 de Juliol, ja que dil mestre s'ofería a fer conduir l'aygua en les fonts públiques de Vich. Com veurém, aquest professor surt encara en anys posteriors (A. M. Librex d'Acorts.) -46 - ven d'aquest afer, dedicaven Ies preferèn¬ o cies al Estudi. Ei Pedro Jaime se mostrà bon protector de l'institució docent, ja desde el principi del seu pontificat. A 19 de Setembre de 1589, com els mestres de l'Estudi pretin- guessin que se Is confirmés en el cárrech que havien exercit molt be y ah diligencia, ale- gant la rahó de perdessin els 50 du¬ que no cats que donava el Bisbe, els Concellers ma¬ nifestaren sa voluntat de que's fessen noves oposicions, si be ab la restricció de fer en aquest punt lo que el Bisbe cregués més con¬ venient. (^'), Intervingué també el Bisbe en la dissensió que havían promogut els partidaris del mestre Jaume Clota y els de un T. Jolis, disgustantse el Prelat y manifestant que per¬ dia la voluntat de fer be a l'Estudi y donarli una pensió. Sembla que el dit Clota no cum¬ plía prou be les seves obligacions, ja que's feya suplir per un fill seu y tenía un ajudant que, segons l acta del Concell, de 2 de Mars de dit any, no sab llegir. Aquest assumpte motivà una entrevista entre el Prelat y els Concellers, sostenint aquell que deuria anar- se en més cuydado en escollir el personal al que deuria pagarse millor (^®). (17) A. M. LUbre IX d'AcorIs. (18) Id. id. Actes de 2 de Mars de 1590 y 12 de juliol de 1591. -47- En qüestió d'apujar el sou, als 25 d'Ag'ost de 1591, el Concell parlava de que's don- guessin anyalment 20 lliures, per afegir a les deu que ja hi havien consignades de temps antich; determinantse solicitar que el Capítol apujés la cantitat de 5 lliures, ab que contri¬ buïa, arribantse a parlar de que no s'admetés tal cantitat si no s'apujava, per més que com a represalia s'obligaria a pagar salari del mes¬ tre als doméstichs y criats dels canonges, que, de temps immemorial, estaven exempts de tot gasto. El Concell parlava també de que deuria constituirse Rector y porter en l'Es¬ tudi. Te decorrespondre a aquestos anys la re¬ dacció d'uns «Capítols e ordinations fetes, e ordenades per los magnifichs senyors Conce- llers de la ciutat de Vich los quals manen se observen y guardan en lo studi de la present ciuat, tan per los mestres que lligen com per los studiants qui alii studian sots les penes en (19) A. M. Llibre ¡Xd'Acorts.— Sembla que correspondrà a aquests temps una instancia» sens data, que feya al Concell un tal Joan Gaspar de Prat, en la que insistía sobre !a decaden¬ cia de l'Estudi, a causa del mal gobern y deis esvalots deis es¬ tudiants, no bastanthl pas l'ordre del Rectory del porter que havien establerts. L'instancia sostenía que hi havia gent que no volentse conformar ab la voluntat del Bisbe, maliciosament volia remoure els professors, els quals no volien pas esser re¬ moguis sens consentiment del Bisbe que tant mirava pel be de l'Estudi,(A. M. Lligall de l·líniversilat) — 48 - ditas Ordinations assignadescontingudes y y de 'nou si sera dites magnifi¬ menester y per cències o per lo Senyor Rector de dit studi, qui vuy es o per temps sera en correctio de dits studiants ajustades, etc. Aquest curiós document está dividit en quinze articles que, per sa llargada, no co¬ piarem y ens limitarem a extractar. El primer se dirigeix a fer que els mestres cumpleixin be son cárrech, mirant, no sols el profit cien- tifich, sino el moral dels alumnes. L'article segón consigna els dies de vacances que deu¬ rien ferse durant el curs, essent aquelles del dissapte de Sant Tomás apóstol fins al dilluns de l Epifania exclusiu, del dijous Harder fins al dia de cendra, y el dissapte de Passió fins al dilluns de l'Angel. La ordinació següent in¬ culca als escolars l'obediencia y respecte als mestres; essent curiós el vinent, en el que esdiu que el mestre podia posar els ceps en o en presó, per medi del porter, als estudiants de gramática indisciplináis, pels quals, si no obehíen encara, se requiriria al fiscal del se¬ nyor Bisbe perqué ordenés a l'estudiant lo que fos convenient, devent el castigat satisfer un ral al fiscal per la seva intervenció. L'arti¬ cle quint mana queno's permetessin inde¬ cencies en les diades de Santa Caterina, Sant — 49 - Nicolau y Carnestoltes. L'article sisé tracta del batxiller, que tindria per ajudant ei mes¬ tre major de granjática; devent aquell estar a les ordes de aquest, respecte a lliçons, autors y hores d'estudi. El que segueix consigna que no deuria permetres ser fora de l'aula, en hores d'estudi, a cap estudiant. L'article octau pro¬ hibeix suspendre o intercalar descans a les ho¬ res d'estudi; advertintse al mestre major que deuria estar dugués hores al mati y dugués a la tarde, procurant les lliçons. L'article novè, mana que cessin les lliçons que sobre el Concili Tridenti, l'Evangeli y les Epístoles de St. Pau, hi havia costum de donar, tota ve¬ gada que sols eren útils als alumnes que vo¬ lien ser eclesiástichs, als quals el mestre bat¬ xiller llegiria dites materies solsament els dissaptes. Seguidament les ordinacions trac¬ ten de que el mestre major, en les dugués hores del matí, rebria les lliçons, llegint de Cicero y de Vigili, fent una lliçó de cada un d'aquestos autors, alternativament, y mirant que els alumnes sapiguessin els noms, verbs, y frases de dits autors. Les dugués hores de la tarde deurien començar prenent la lliçó de cor dels estudiants, llegintse també una lliçó de sintaxi d'Erasme: fentse práctica ordinaria y una composició o epístola sobre la lliçó de (4) — so¬ la predita sintaxi. L'article dotzè adverteix que, desde Pasqua fins a St. Lluch, deuria lle- girse l accent de rAntoiii (Nebrija), havent els estudiants de fer exercicis sobre la caiitat de les silabes. Immediatament consigna que els estudiants deurían fer exercici ordinari de parlar en llati, podent el mestre penar usque ad flagra, si no compiissen. L'article catorzè, ordena que ei porter procuri enterarse de la rahó que hi hagi, quan algún estudiant falti dos dies en la setmana, fentne relació als mes¬ tres. El darrer article dona a entendre que, ja que en la casa de l'Estudi hi vivia el mestre: que aleshores era Mossèn Eudalt Vinyes, aquest cuydaria de que les portes s'obrissin y tanquessin en les hores convenients, devent igualment encarregarse de que en I hora de la lliçó ningú ocasionés destorb. El mestre dels minyons deuria cuydar de que, una vegada tancada la porta pel mestre major, no degués intervenir més en dita casa. En aquestos capitols, com sabem, hi va consignat que als Estudis de Vich sols s'hi cursava gramática y retórica y en algunes tem¬ porades lógica; essent ben digne de nota el fet de que no es consignessin vacances durant I istiu, y si també I' us de mides coercitives, tals com el cep, la presó, els açots, per obligar -51 - als escolars que complissin el seu deure a Degut a iniciativa del Bisbe Pedro Jayme, fou sens dupte apujada la soldada del mestre de gramática. A 4 de Setembre de 1598, se feu comanda de 1 Estudi de lletres de la Ciu¬ tat, al magnifich senyor Raphael Clota, doc¬ tor arts y medecina, ciutadà de Vick, qui en compliria son cárrech per terme d'un any, cobrant 30 lliures, ademés de 24 sous que pagaria cada alumne. Ell deuria costejar la paga de l'ajudant, y per lo vist, tindria a les seves ordres tal Miquel Peyró, qui s cuy- un dava dels estudiants petits, devent tenir comp¬ te que stiguen quiets y studien, especificantse que deuria ajudar a passar y cuydar dels minyons de llegir y, quan hagessen d'anar a les processons, anar ab ells, fentlos arrengle¬ rar, a dos chors, pera que cantessin ab /' orde y socego que convé. Els noys, que apendrían a llegir ab el Peyró, li pagarían 3 sous per es¬ criure y 3 per apendre de contar, sens haver de fer cap paga ni al Clota ni al porter Ab motiu de la supressió de les canòni¬ ques no catedralicies, hi hagué intent d'apli¬ car les rendes, de les pertanyents al bisbat de Vich, a objectius poch relacionats ab la (20) A.M.: Lligall de ¡'Universitat. (21) C. P.: Manual lli de Joan Torra. — 52 — diócesis. La conveniencia de salvar algrunes cantitats á proKt de lo que era de major inte¬ rés pels vig-atans, fou causa de que, en 1594 y 1595, se mogués sovint el desilg de compli¬ mentar el decret tridentí, respecte a l'erecció de Seminaris (^^). Si això fou dit seriosament 0 consignat com una excusa no resulta pas ben clar dels documents contemporanis. El Capitol y la Ciutat sembla que en això no hi jugavan pas tan netament, com volia el Bisbe. Succehi en la Seu Vigatana al Pedro Jay- me el Dr. Joan Vila qui, en 1597, s'ofei ia al Concell per subvencionar una cátedra de filo¬ sofia, senyalant a aquest objecte una cantitat anyal, sapiguentse encara que estigué en trac¬ tes ab un professor de Barcelona, per que se encarregués de donar la lliçó. El curt ponti¬ ficat de dit personatge impedi que's tirés en¬ davant l'establiment de la cátedra de filoso¬ fia; l'impuls contribuhi, sens dubte, a que pero la Ciutat y el Canonge Sacrista, Segimon Fe- rreres, tiressin endavant, conforme sabem per 1 acta del Concell, del 2 y 16 d'Octubre del dit any 1597. El dit Canonge y el Cabiscol, Bartomeu Feu, foren generosos per tal funda¬ ció; vegentse que el Concell de Vich, hi des¬ tinà també 40 lliures anyals de la Pia Almoy- (22) Nadal: Episcopologio de Vich, págs. 127 a 131. - 53 - na, perlo que's parlava de iog-rar aulorisació de l'Ordinari o un permís papal per cambiar, en favor de l'Esludi, uns bens que estavan destinats als pobres de la Ciutat (^®). Als 29 d'Octubre del mateix any 1597, se feu tracte ab un tal reverent senyor Mossèn Mateu Orri, diaca, de la vila d'Olost, en arts y sacra Theologia Bachelier, sobre legir un curs de Philosophia en lo Studi de la Ciutat de Vick, pel temps de dos anys, que comen- çarían als 3 de Novembre, interpretant Aris- totil ah los comentaris de Vileta legint dos liçons quiscun dia, ço es lo primer any tres hores demati y tres hores après migdia y to¬ tes les dites hores ensenyarà los studiants ab lliçons scrits y practicas y altrament en lo millor modo y forma que pora y es acostu¬ mat. E tindrà conclusions y exercicis los dies y la matheria que los dits Senyors Consellers o llurs successors ab interventio del Illustre y molt Reverent Senyor Anthoni Joan Masmit- ja preuere doctor en sacra theologia rector de la yglesia de sancta Maria de Seua ordena- (23; A. M.; Llibre X d'Acorts.—^n Pacta de 19 de juliol del mateix any, hi ha les instruccions que ei Concell donava al seu síndich, Joan Antich Canals, perque s'oposés a la dcsmem- bració del bisbat de Vich. En la instrucció octava el Concell feya notar la necessitat de PBstudi y la pobresa en quc's troba¬ va, y que sens dubte'l gravaria la separació de les contrades que s'atríbuhían al bisbat de Solsona. -54 — ran y en tot lo dit temps de dos anys no fa¬ ran ferlas sino los dias de diumenge y festes manades colre per la Santa Iglesia en la ciu¬ tat de Vich y los dies de les festas dels sants doctors de ¡a Santa Iglesia y encara los dits diumenges y festes feriades com es dit legira una hora demati en quiscun de dits dies ço es de set a vuyt hores, ço es lo primer any del principi de coresma fins a tots Sants Philoso- phia Moral y en tots los dels dies feriats del segon any los metheoros o de generatione et corruptione o de anima o de celo. L'Orri co¬ braria 80 lliures cada any; la meytat d'elles a cárrech de l'Almoyna General (2'') de la Ciu¬ tat, pagant encara el Canonge Ferreres 27 lliures y mitja, y les demés el Senyor Cabís- col, Bartomeu Feu, abonantse per mitjes anya¬ des, o sia, per Nadal y per Sant Joan de Juny, (24) S'enten per Almoyna General una piadosa insütucié fundada ja avans del sesjle XIII, per en Pere de Guardiola y molls altres ciutadans, fundació que tenia per obiecte socorrer als pobres de VIch en les seves necessitats, y que havia anat creixent ab el temps, estant baix la tutela y administració dels Concellers. AI agregarse la Ciutat de Vich ai domini reyal, en 1450, el monarca Alfons V donà perpètuament, en lliure y francli alou, totes les rendes, alous, y senyorius directes que ei Pey tenia y li perteneixien en la Ctutat, parroquia y Ilochs units de Vich. Aleshores l'Almoyna General succehf al Rey en la percepció de dites rendes, rebent solsament leS de la Ciutat, ja que n'hi havia d'altres que la batllía real s'havia fet seves, fentse reconeixer delmes y provinences de molins y altres pos¬ sessions per Pestll. EI Conceil de Vich aleshores reclamà al I — 55 - El professor rebrà ademés un ducat de cada estudiant, per any, exceptuant de dita paga y de la de satisfer un ral al porter, a determi¬ nats joves, que vivian en casa dels dits Ferre- res y Feu y en les d'en Francesch Bergadá y de'n Jaume Bosch y de Fontarnau, ja que aquestos dos darrers s'obligavan a fer la dispe¬ sa de menjar y beure y servid de casa y llit a Mossèn Orri, qui els satisfaria 30 lliures cada any (■^^). Rey. perque se li adicionessin aquestes rendes y altres que's cotisideravan la com a perdudes. Dita Alnioyna General, arribà a tenir com a rendes fixes les que provenien d'iinâ curia o escrivania pública, dita de i'Aimoyna, y ademés lo que podia treures de dos forns de coure pa ab ses cases y una porció deis deimes y censos, ei producte d aiguns iaudemis o foi is- caipis, encarregantse de satisfer un censal ai benifet de Sant Martí de nostra Catedral. Aixis alguns anys arribà a recollir líquides prop de 700 lliures que. com veuréin. foren aplicades a l'Estudi General o Universitat Literaria, quan aquesta va es- ser ben fonamentada. (25) G. F.: Manual L\IV del notari Joan Torra. É V L'any 1599 es memorable en i historia de l'Universitat vigatana, ja que ha de ser consi¬ derat com el de la seva efectiva fundació. Havia entrat per bisbe de Vich el Doctor Francesh Robuster y Sala, qui's trobà, ja al principi del seu pontificat, ab l'herencia poch falaguera de la creació del bisbat de Solsona y desmembrament de una part de lo que ha¬ via sigut sempre diócesis vigatana. Contra tal desmembració havian protestat inútilment el Bisbe antecessor y, sobremanera, el Capi¬ tol y la Ciutat. El nou Prelat, en ses relacions ab la Ciutat, parlava de obtenir que les ren¬ des de algunes abadies suprimides en el bis¬ bat devia mirarse que fossen aplicades a la — 57 — fundació del Seminari, y, per més que s havía tractat diferentes vegades d'aquest afer, no s'havia pogut lograr res. Les actes del Con- eell municipal vigatá donan indici de les ges¬ tions que's feren, en 1599, en que s'aprofità la circunstancia d'haver vingut el Rey Fe¬ lip 111 a Barcelona y haver convocades Corts pel mes de Maig. El Capitol envià per son síndich a les [Corts el canonge Anton Vila, y el Concell elegi son sindich en la persona de Mossèn Joan Codina, a qui, entre les ins¬ truccions que se li donaven, ab la data de 1 de Juny, hi havia la concebuda en aquestos termes: ítem demanera privilegi de poder graduar los studiants del studi de la present ciutat en tots los graus y en totes les facultats ques legiran en dit studi ('). (í) A. Mun.: Uibre X d'Acorfs.—A 20 d'Abril, els Concellers parlaven de alcançar del Papa apliqués alguna renda perpétua y per pagar els salaris dels mestres que faa curs de filosofía y altres facultats, dientse també que s'hauria de mirar que el Papa facultés al Bisbe per fer tal aplicació. Entre els papers del lligall, conservat en cl matetx Arxiu, y contenint docu¬ ments referents a la Universitat, hi ha un plech que sembla esser un dels plans cmparaulats, cn aquest temps, per mirar de trobar arbitris de que's paguessin els mestres de TEstudi, valentse de una part de les rendes de la Pia Almoyna, de que eran administradors els Concellers de la Ciutat, y lo mateix per aplicar les rendes dels priorats de Manlleu, Sant Marçal y Sant Llorens del Muní, del benefici de Sant Lluch y Blay que admi¬ nistrava l'Almoyna dita de Torrents, de la Catedral, el bene¬ fici de corpore Christi, cl de'n Galcerán de Sant Julià y el de -58- La demanda aquestaresulta esser la que fa quatre, d'entre les catorze del memorial di¬ rigit al Rey, estant redactada en aquestos ter¬ mes: ítem com lo studi general de dita Ciutat se haja comensat a llegir dos cursos de Philo- sophia y se entenga, migensant lo auxili y favor de nostre senyor, en procurar, no sols ques continue, pero encara ques lligen en ell altres facultats, per lo ques veu que la terra es molt apta per al exercici de les lletres y ha de redundar en molt gran benefici utilitat y profit de tota aquella terra, supplica perçó á vostra Magestat dit sindich sia de son Real servey ferlos mercè y concedir y atorgar pri¬ vilegi de poder graduar los studiants que en dit studi general hoyran en tots los graus y facultats que en dit studi se llegiran.. Ab la data de 26 de Juny, del mateix any 1599, el Rey Felip 111, al respondre a totes les deman¬ des que se li feyen, otorgá bona part de lo que se li demanava, satisfent a la suplicació del Estudi ab aquestes paraules: Plau a sa Magestat que pugue graduar los studiants en arts y Philosophia tantum (-). Sani Marit, els quals dos darrers eren sols el palronalge dels Concellers, També's parlava de demanar permís pera recollir algunes pensions sobre reclories del bisbal, que eren pingües y de bona valor. (2) Arx. Mun.: Vol. VIII de Privilegis, fol, 338, A 12 de -59- Potser influhî en la fácil acullida que el Rey feu a certes demandes de Vich, la necessi¬ tat de treure's de devant les altres, relaciona¬ des ab la disgregació de part del bisbat de Vich, fet que motivava continues súpliques a la Magestat, y que aleshores era ja casi im¬ possible poder satisfer, tota vegada que s'ha- via ja constituhit el bisbat de Solsona. Fos com fos, els Concellers, que havien lograt ab poch esforç el privilegi de graduar en humanitats y filosofia, degueren, desde aleshores, preocuparse en millorar I' ense¬ nyança, que s'havia donat fins aleshores en l'Estudi. La cátedra de gramática, podia consi¬ que derarse dividida en dues aules (l'una de pri¬ meres lletres o d'ensenyança de llegir y escriure, y l'altra comprenent la gramática y retórica), va experimentar els efectes del pri¬ vilegi real. Desde 5 d'Octubre de 1599, els Concellers s'ocuparen diverses vegades de la provisió, donantse en les actes municipals els noms de un tal Mossèn Joan Vinyes, de un Pedro Alfonso, portuguès, den Bartomeu Ber- trana, y den Rafel Pelegri, essent aquest dei - Juliol, el sindich, Joan Codina, avisava al Concell de que s'ha¬ vien tancades les Corts y ell tenis ja firmat el privilegi de quatre capítols que havia obtingut. (Llibrt X d'AcorIsí. - 60 — rer el que definitivament obling^ué el cár- rech (^). A 3 de Novembre següent, «la cadira de gramática o sludi de lletres», s'en- carregá a l'esmentat Rafel Pelegrí, batxiller en arts y filosofía, rector de Sant Martí Ses- corts, qui deuria cercarse un ajudant per ensenyar de llegir, de escriure y fer comptes, cobrant 30 lliures del Concell, comprenenthi 5 que donava el Bisbe y altres tantes del Capí¬ tol, ademés de 10 sous d'un censal fundat per un tal Bartomeu Font, y encara uns 24 sous que satisfaria cada concurrent. El dit batxiller Pelegrí, deuria llegir gramática y poesia, ins¬ truint als alumnes «en sciencia práctica y bo¬ nes costums.» El curs duraria desde el dia 18 d'Octubre, festa de Sant Lluch, fins a Sant Mi¬ quel de Setembre de l'any següent, advertintse en el contracte que en «lo dia de festa llegirà alguna lliçó de Evangelis Epistoles de Sant Pau o del Psalteri de David lo que conexera esser mes útil als studiants, ço es dues lliçons una per los principiants y altre per los pro¬ vectos y los dissaptes de set a vuyt hores lle¬ girà una lliçó cel Sagrat Concili de Tren¬ te» CO- L any següent el cárrech del Estudi fou (3^ Arx. M.: Uibre X d'Acorts. (4} C. F.; Manual V de íoan Torra. — 61 — fet al «molt Michael Toran- Reverent senyor dell prevere, mestre en arts ydoctoren Sacra Teologia de la Illa de Mallorca,» hrmanfse la capitulació el dia 31 d'Octubre del dit any 1600 (5). En 1601 y 1602, hi ha una efectiva deci¬ sió per millor l'ensenyança d'humanitats, es¬ sent el Bisbe Robuster, el qui mostrà desitg de fundar una cátedra de retórica, que deuria separarse de la de gramática. Aleshores fins se pensà en establir un impost sobre les par¬ ròquies que tinguessen bones rendes, iniciant- se negociacions per demanar la competent autorisació ai Rey y al Papa, cosa que defini¬ tivament no tirà endevant. Fou en d'aquestes bones disposi¬ virtut cions que, 1601, trobém ja dividida en en dues, la cátedra de gramática. El dia 18 d'Oc¬ tubre, els Concellers contractaren «la primera Cáthedra de gramática ço es la major nova¬ ment erigida o mes verament així de nou ano¬ menada,» encarregántsela a un tal «Senyor mossèn Michael Clanxet, clergue del loch de Capellades, bachelier en arts, qui en lo con¬ curs sobre açó donat per molts doctors, en açó per dits Senyors concellers deputats es stat judicat per mcs hàbil que lo altre oppo- (5) C. F.: Manual VIII de Joan Torra. - 62 — sani en dita Cathedra.» El Clanxet s'obligava per un any, desde la diada de Sant Lluch, a llegir y interpretar cada dia, de set a vuyt del matí, Virgili; y de vuyt a nou, ensemps ab el professor de la segona cathedra, «farà donar y oirá liçons de cor,» devent encara una hora mes tart, «legir Erasino de construccione.» A la tarde devia llegir Terenci y epístoles de Cicero, pel temps de un hora cada cosa, començant a Ies dues; tenint ademés, de quatre a cinch, donar composició d'una epís¬ tola, o fer práctica sobre la composició d'aquesta. Y no sabém si, perque no estés ociós, el mateix lector devia, de més a més, aprofitar els diumenges y dies festius per donar una lli¬ çó sobre els Sants Evangelis. Seliconcedifesta desde el dia de Sant Tomás fins als Reys, del diumenge de Rams al de Pasqüetes y de Sant Miquel de Setembre al dia de Sant Lluch. En paga el Clanxet percebria 140 lliures, per quar¬ tes parts vençudes, sens tenir dret a altre sa¬ lari, quedant per aixó pels Concellers la can- titat que s'exigia a cada estudiant, les cinch lliures que donava el Bisbe y les cinch del Capitol y els 10 sous de la fundació del Bar¬ tomeu Font, que fins aleshores percebia el mestre major. Els estudiants que apendrien - 63 - de llegir no devien pagar res tampoch al dit Clanxet (®). La cátedra segona de gramática, en igual diada, se conferí al venerable Mossén Pere Pau Culteras, clergue de Vich. Aquest, co- mensant a les set del malí, devía llegir y in¬ terpretar colloquis, fent práctica de conjugar, declinar y fer conveniències; a les vuyt, junt ah el mestre major, faria donar y oiría les lliçons de dels estudiants, acabant a les cor nou. De una a dues de la tarde, llegiria An- thoni (Nebrija), de dues a quatre repetiria el donar y oir de cor les lliçons dels estudiants, y de quatre a cinch tornaria a declinar com el malí, cosa que deuria fer també de set a vuyt hores del matí, en les festes. Faria vaca- cions per Nadal, Pasqüa y per Sant Miquel de Setembre, rebent la paga de 60 lliures. (6) C. F.: Manual VIII de Joan Torra. D'aquest Miquel Clan¬ xet consta que fou mestre de l'angelich vigatá Miquel Argcmlr, venerat en els altars ab el nom de Sant Miquel dels Sants. Se sab que el tal professor, per ordre del pare del Sant, que era el Notari Enrich Argemír. va açoíar a dit nin benhauraí, quan per segona vegada se'n voigué anar de penitent al Montseny. Parlant d'aixó, diu el biògraf, Fra Joseph de Jesús Maria, qui escrivia en 1686, qtie su maestro Miguel Clanxet a! dia 5/- guiente se los dió (ios azotes) públicamente en el Aula de¬ lante de todos los condiscípulos^ los guales recibió con rara paciencia y alegria, sin resistirse ni escusarse (Vida del Ve¬ nerable, p. 22). Sant Miquel aleshores havia de tenir de 10 a 15 anys. -64- en quatre parts, per trimestres vençuts ('). A! Clanxet se'l lorná a contractar per la Primera Cathedra, als 2 d'Agost de 1602, en que també la segona fou adjudicada al Gui- teras (^). A 23 d'Octubre de 1603, se feu nova escriptura ab el primer, per mes que no ab el segon, que fot substituït per un clergue del bisbat de Girona, parroquia de la Pinya, ano¬ menat Miquel Serrat (^). La secció de filosofia en l'Estudi, com deya la demanda del privilegi real, estava ja dividida en dos cursos. Hem vist un contracte «per legir de Philosophia en lo studi un curs de la Ciutat de a 23 de Juliol de Vich', datat 1599, pactat entre els Concellers y «lo molt Reverent Senyor Gaspar Ponti prevere, doc¬ tor en arts, rector de la parrochial Iglesia de Sant Marti de Centelles». Les condicions del acort difereixen poch de les estractades, de 1597. No's parla del comentari del Vilela, ni de la lliçó dels dies de festa, decidintse que la paga seria de 80 lliures anyals, de les quals ne donaria la meytat el Bisbe Robuster, que els Cqncellers cuydaríen de fer efecti¬ ves C®). (7) C. F.: Manual VIII de Joan Torra. (8) C. FManual IX de id. (9) C. F.; Manual XI de id. (10) C. F : Manual V de Joan Torra. — 65 - Aquest tracte degué ser completat per altre, de 25 Setembre del mateix any, en vir¬ tut del que el de Philosophia» fou con¬ «curs fiat al «ReverentSenyor Mossèn Joan Ferrer clergue bachelier en arts y licenciât en Sacra Teologia en la Universitat de Salamanca, de la vila de Santa Coloma de Queralt.» Potser la recisió del tracte del 23 de Juliol, fou per causa del Bisbe, ja que en el nou acort no's parla d'ell, y's tornen a mentar les cantitats donades pels canonges Sacrista Ferreres y Cabiscol Feu (^'). Per cert que aleshores no tardà en estancarse la subvenció per mort del Sacrista, posant en majors conflictes al Con- cell, que devia anar carregant ab les despeses de l'Estudi. En les actes del Concell, de 9 de Juliol de 1599, s'havia tractat de la concordia, a punt de firmar, sobre el llegir un curs de fi¬ losofia el Dr. Ponti: y el 29 de Setembre se¬ güent, s' aludia a les capitulacions ab Mossèn Ferrer, dient el Concell que s'hauria de co¬ mençar a plantejar la cátedra d'aquest darrer, ja que altrament seria en va el privilegi que havia obtingut la Ciutat de poder graduar A 23 desembre de 1601, el curs filosófich se confia al «Reverent Fra Cyrillo Ximenes, (11) C. F.; Id. Td. (12) P,n.}Aan.-. Llibre X d'A corts. (5) -66- doctor en profés de l'Orde de Nostra arts Senyora del Carme,» qui per aixó tenía auto- risació del Pare Provincial. El document ex¬ plica quel'elecció va ferse per concurs, en el que hi hagué alíre opposant, y que la paga seria de 80 lliures, que donarían els Conce- llers, més el ducat que pagaria cada estu¬ diant (^*^). ()5) C. F.: Man. VIII de Joan Torra. VI Obtingut ei Privilegi de l'any 1599, falta¬ va posarlo en execució. Als 30 d'Octubre de 1602, el sindich, Joan Codina, feya relació de que, en virtut de les facultats que li havían sigut conferides, als 14 de Setembre anterior, havia obtingut una carta del Llochtinent, que ho era l'arquebisbe de Tarragona, Dr. Joan de Terés, dirigida al Concell de Vich, datada als 19 d'Octubre, en la que dit Llochtinent, fentse cárrech de lo que demanava el Con¬ cell vigatá, autorisava perqué poguessin gra¬ duarse els estudiants de filosofia en l'Estudi de la Ciutat(^). Com que el curs era ja comen çat, degué guardarse per l'any següent la re¬ glamentació del Centre docent vigatá. (I) A, M.: Llibre XId'Acorts. - 68 — Per aixó el Concell, als 20 d'Agost de 1603, escoltà al Conceller en Cap que pro¬ posava que, acabant per la diada de Sant Mi¬ quel de Setembre la tasca dels mestres d'es¬ tudi, resultava que la Ciutat s'havia enderre- rida de 200 escuts, al sostenir y costejar les aules de gramática, lo qual era ben gravós, per quant la Ciutat sostenia ja als mestres de filosofia. El Concell determinà y cometé al Dr. Antoni Joan Masmitjá, Canonge de la Seu de Vich, y al Dr. Jaume Clota, ademés de Mossèn Joseph Comalada, prebere, y dels notaris Joan Vinyas y Joan Torra, perquè, jun¬ tament ab els Concellers, «pugan fer ordina¬ tions per dit Studi y constituir canciller, rec¬ tor y vicerector y altres oficials per dit Studi y que lo que determinaran y faran y apunta¬ ran sia tornat en Concell qui sobre aixó de¬ terminara lo faedor, conforme en los privile¬ gis esta disposat (^). Als 2 d Octubre següent, en nova reunió foren presentats els estatuts, segons la redac¬ ció que n'havia feta el Canonge Masmitjá, qui havia sotmès son treball al Dr. Clota, regla¬ mentació que fou llegida «al present magni- fich Consell la qual après de haver aquell oida sia servit determinar y ordenar lo que li (2) A, M.: Uibre X/ d'Acorfs. - 69 - aparexera en el bon estat y reg'iment de lo dit Studi. La quai trassa y minuta ensemps ab al¬ gunes coses ajustades levades o corregides per lo Magnifich Consell en lo present acte es del tenor següent». Pensem que n'hi haurà prou ab extractar y donar idea de tais constitucions. Co- una mençan per un proemi, en el que's fa refe¬ rencia al permís real de 1599, privilegi que nó podia tenir lloch sens posar en la deguda forma les persones que haurían de concedir els graus. A fi de lliurar tot germen de dubte en lo que convenia fer, s'havia suplicat al Llochtinent, Joan de Terés, que volgués de¬ clarar dit privilegi ampliarlo, concedint fa¬ y cultats al Concell yConcellers de Vich. El capítol primer tracta del gobern y regiment del Estudi; el segon estableix 1'existencia de un Canciller y Vice-canciller, cárrech el pri¬ mer que tocava de dret al Bisbe de Vich, y sos successors y, en cas de Sede Vacant, a 1 Ardiaca, y, en últim lloch, al Vicari Gene¬ ral del Capitol. Desde el primer moment va escullirse per Vice-canciller al Canonge Rei¬ xach, Degà de la Seu, y en son lloch al Doc¬ tor més antich del Estudi. La ordinació ter¬ cera fa referencia al Rector y sos concellers, y al Vice-rector. El primer sería nombrat cada - 70 - bieni, devent esser persona eclesiástica, ca¬ nonge de Vich, qui tindria tot el gobern uni¬ versal de L'institució. Al obgecte de que aquest tingués al costat persones agradades y de calitat, se designaren els doctors Gabriel Reixach, Gaspar Codolosa y Antoni Joan Masmitjà, preveres, ademés de Francesch Tu¬ dela, Jaume y Rafael Clota, els quals tindrian facultat per conferir graus. Fou elegit per Rector en el bieni que aleshores començava, el Canonge Magistral Antoni Joan Masmitjà, y per Vice-Rector, que deuria ser sempre un beneficiat de l'iglesia de Vich, el Rvnt. Sr. Joseph Comalada, batxiller en arts. La ordina- ció quarta parla del bedell o porter de l'Es¬ tudi, establint els serveys que devia prestar, el qual, segons l'ordinació quinta, tindria com a salari la cantitat de 2 sous, que pagaria cada estudiant al matricularse. El capitol sisè fa referencia als minyons que aprenien de llegir y escriure, els quals no entrarían per la porta gran del edifici escolar, sino per la portadella de casa del mestre, mirant de no fer fressa ni destorbar. L'ordinació séptima tracta de les dúes càtedres de gramática, les quals tindrian mestres ab els salaris senyalats pels Conce- llers y deurian fer aula al mati y a la tarde, tots els dies. El capitol octau mana orde- - 71 - nar yestablir la primera classe dels princi¬ piants, els quals deurían haver fet una classe de llegir y escriure; parlant el nové dels alum¬ nes de la segona classe, dits proyectes; y el vinent dels cursos d'arts y filosofía. El capítol onze estatueix la manera de provehir les cଠtedres de gramática y filosofia; reglamentant I inmediat l'obtenció dels graus de batxiller en arts, y el tretzè va dedicat als cursos, exa¬ mens y graus de llicenciat y mestre en arts. El capítol catorze ordena la categoria dels doctors, en els actes públichs y en dit Estudi; tractant el quinzè de la festa que's faria el dia de la publicació de les ordinacions y que's fixava que fos el dia de la solemnitat de Sant Lluch, en la qual hi havia al matí, missa so¬ lemne del Sant Esperit, celebrada en l'iglesia de la Rodona, ahont s'hi acudiria ceremonio- sament desde la casa del Estudi, tornant a ella, una volta acabat l'acte religiós. En la mateixa diada, desprès de menjar, tornaria tothom al Estudi, ahont els oficials del ma¬ teix, devant dels Concellers, doctors y perso¬ natges religiosos, farian acceptació de les or¬ dinacions; aixecanlne acta el secretari de la Ciutat, en poder del qual deurian ferse tam¬ bé totes les graduacions y actes del Estudi. El capítol setzè tracta de la forma del jura- -72 - filent, usat al pendres els graus, segons la fórmula que era de cosiúm en el Cap. LXX de les ordinacions del Estudi de Barcelona. El capítol disset, tractava de la forma de la Professió de Fé, que farien els graduandes. segons la usada en el Cap. LXXll de les ordi¬ nacions del Estudi de Barcelona. De tot aixó n'aixecà acta el notari Joan Torra (^). En la reunió mateixa en que s'aprobaren les estractades ordinacions, se parlà de que's facultava al Conceller en Cap, per dirigir les obres necessaries en l'edifici del dit Estudi; ahont s'hi construiria una aula, dalt del porxo gran, destinada als principiants de gramática. També se facultà als Concellers per contrac¬ tar els mestres de gramática d'aquell (''). any Tot se feu com s havia proposat, no faltant l'aludida festa d'inauguració, en el dia fixat. Als 30 d'Agost de l'any 1604, debían ja ferse noves aclaracíons als estatuts; determinantse pel Concell la Ciutat, de consentiment y que v'otuntat del Rector y doctors agregats a l'Es¬ tudi, o per vot de la majoria d'ells, els preci- fats Concellers tinguessin dret de donar les càtedres, tant de gramática com de filosofia» als professors que ja les havían servides en (3) A. M.: LUbr^e XI d^Acorts. 1,4) A. M.: Llibre XI d'Acorts, - 73 - altre any o bieni, després de fetes oposicions y probat les havían tingudes bé, si meres- que quessen esserhi confirmats; limitantse aquest dret dels Concellers a sols els éntedràtichs ja indicats, pero no a altres persones. En virtut d'aquest acort se modificavan les ordinacions primitives del Estudi, en son capitol onzé, que volia que cada any se havían de donar per oposició les càtedres, tan de gramática com de filosofia. També el Concell buscà la manera de que els estudiants pobres, que no podian sustentarse, poguessen, com els que tenian facultats, entrar en l'Estudi ('). També, als 20 deJaner de 1612, se determinava fos complert el Privilegi Real de Carles Empe¬ rador, y de sa mare Joana, respecte l'exclo- siva de l'ensenyança a Vich. La dèria dels Concellers en aquestos temps era ben manifesta en favor del Estudi, al que s'anava ja donant el nom de Univer¬ sitat Literaria. L'assaig d'atribució de part d'Almoyna General a la cátedra de filosofia, encara que trobava oposició en molts habi¬ tants de la Ciutat, debía convenirse en que era un subsidi, si s'apliqués ampliant els gran cursos establirne de nous. Als 30 de Juliol y de 1615, el Concell, a proposta del jurat (5) Id. id. id. - 74 — Joan Ribot, tractava de destinar els fruyts de l'Almoyna General, avençant que's podrían conmutar en els Estudis, lo qual se deya que seria molt convenient, perque aixis se podrian posar dues càtedres de filosofia y altres de teologia, lo qual seria ajudar als fills de pares pobres de la Ciutat, els quals podrian aixis fer sos estudis y convertirse en persones de profit, ab lo que els pobres ne serian més ajudats, y en els monastirs vigatans sem¬ pre hi haurían persones graves que pretin- drian les càtedres y, a la vegada, abundarían els estudiants de la present Ciutat ('■). Encara que en aquesta sessió no s decidí res defini¬ tivament, de totes maneres se donà un pas en pro de l'aplicació de les rendes a l'Estudi. Aquesta aplicació fou obra del bisbe Fra Andreu de S. Jeroni, qui, a 8 d'Agost de 1618, atenent la suplicació dels Concellers, admi¬ nistradors de l'Almoyna, convertí les rendes y les commutà a usos de l'Estudi General, manant als enfiteutes y redituaris que les en- treguessen als Concellers y aquestos al Es¬ tudi C). Se considerava que la renda de l'Almoyna redituava 510 lliures catalanes, que s'aplicarían al pago de sous de catedrátichs y (6) A. M : Llibre XII d'Acorfs, (7* A. M.; Vol. 19 de Privilegis, fol. 290 ver. — 75 - del Estudi, ja que la Ciutat no tenía cabals y ab tal aplicació resultarian beneficis per tota ella C^). Se parlà encara d'aqueslos assumptes en els Concells del 15 y 27 d'Ag^ost del mateix any. En el darrer, el Conceller en Cap deya que, després que el Bisbe hagué feta la com¬ mutació de l'Almoyna General den Galcerán de Sant Julià, s'havia resolt erigir dues càte¬ dres de teologia y una de filosofia, ademés de la que ja hi havia establerta; per quals cଠtedres y la major y menor de gramática y una de filosofia, que ja existían, y al mateix temps pel mestre que ensenyava de llegir y escriure, s'havian senyalat en conjunt uns salaris que p'ujavan fins a 530 lliures, cantitat que's tenia la confiança de completar ab els terços y lluismes pi ovinents de dita Almoyna y ab el sou que pagarían els estudiants forasters que vinguessin a l'Estudi; avenintse el Concell a que sufragaria dels bens de la Ciutat tot lo que faltés, que no podían ser més de 30 lliures (®). Ja hem vist que el cárrech de Canciller de (8) Manuel Rubíó y Borràs; Historia de la Rea! y Pan- tifícia Universidad de Cervera: Parí I, pág. 51 y 52 Diu aquest autor que la documentació referent a l'Almoyna es avuy a l'arxiu de l'Universitat de Barcelosa. (9> A- M.: Llibre Xîîl d'Acaris. -76 - la Universitat era exercit pel Bisbe y que fou el primer Rector de l'institució docent el Ca¬ nonge Masmitjá. En l'Agost de 1616 y encara en el mateix temps de 1618, era Rector el Dr. Joan Gon- faus, Doctor en teología y Canonge, essent Vi- ce-canciller el Gaspar Codolosa La successió en el rectorat la tenía, en igual mes de 1619 1620, el Doctor y Ca¬ y nonge Jaume Bergadá y la Vice-cancille- ría del Estudi el Capitular Doctor Joan Gon- faus, ja citat. Del Agost de 1621 consta que era Vice¬ canciller el citat Gomfaus, Rector el Doctor teólech y Canonge Onofre Coromina, y Vi- ce-rector el senyor Joan Pau Berenguer. En 1604 y 1605, degué exercir el cárrech de bedell un tal Jeroni Vilarubí, de qui's conserva un quadern, en que consta lo que havia rebut dels estudiants de gramática, que aleshores pagavan 1 lliura y 4 sous (^'). En 1615, al ferse un inventari de Casa la Ciutat, se parlava de una cota de drap que serveix per lo bedell del studi per los actes publichs de dit studi y altres que aparran als Srs. Consellers, constant que aleshores exercia el (10) A. M.: Cartes enviades, 16í4a23: (11) A. M.; Lligall de l·LIniversitat. — 77 - cárrech un tal Joan Lluciá. En 1624', un altre inventari paria de laporra de plata, la qual te Narcís Pujol, porter de Vestudi; parlantse l'any següent de ['existencia d un quadro, ab la figura de Sant Tomás d'Aquino, el qual era en l'edifici de l'Estudi; haventhi en aquest ma¬ teix edifici una campaneta de coure ab la cúa trencada, un banch ab lespatiler de fusta, un bufet ab cobritaula de cuyro y la ja citada porra de plata. El Narcis Pujol el trobem exercint la consergeria fins a l'any 1627, en que deya que feya set anys que servia son ofici, demanant que les queixes que s'havian formulat contra d'ell no se resolguessin sens escoltarlo En 1604 y 1605, ensenyava de llegir y es¬ criure en l'Estudi el ja citat avans, Miquel Peyró, qui aleshores dirigia una comunicació als Concellers, queixantse de que els ciuta¬ dans de Vich no obligavan anar als seus fills a l'Estudi, ans els tenían ab uns capellans, lo que feya que solament tingués uns vinticinch noys y no pogués viure; per lo que dema¬ nava llicencia per tornar a sa patria, després d'haver servida la Ciutat sens estipendi, aca¬ bant per suplicar li donguessin alguna canti- (12) A. M.; Papers de l'Unireraitat. -78- tat per fer el viatge fins a la seva terra (^^). Degué succehirlo Mossèn Pere Vilalta, qui també's queixava de la competencia que se li feya, contra els privilegis de l'Estudi (i^). En 1615 el suplía Mossèn Galcerán Mensa. En el concurs, de 5 Octubre de 1618, fou elegit Mossèn Pere Vilalta, ab salari de cent lliu¬ res (^^). A 12 d'Agost de 1619 se parlava de que Mossèn Baldiri Jaylo, prevere, qui en¬ senyava doctrina als minyons de la present Ciutat, demanava se li senyalés una casa ahont fer tan bona obra, casa ahont podrían recu- llirse tols els minyons y minyones del bisbat fins que tinguessin 13 o 14 anys, edat propia per posarlos en un ofici. El Concell acordà consultar al Bisbe y al Capitol ('"). Al Miquel Clanxet succehi en la cátedra de primer de gramática el Rafel Llorens Clo¬ ta, mestre en arts y doctor en Medecina, que ja havia portat 1 Estudi en 1598 (^'). Els Con- cellers vigatans, al 13 d Octubre del mateix any, publicavan un edicte, anunciant ensenya¬ ria gramática y poesia aquest claríssim ciu¬ tadà de Vich (^®). Als 17 de Juny de 1605, la (13) A. M.; Llibre XIId'Acorta, al final. (14) A. M.: Plech de l'Univeraitat. '15) A. M.: LUbre XIVd'Acorta. (16) A. M.: Cart. env. 1614, 23. (17) C. F ; Manual XII del Not. Joan Torra. (18) A. M.: Vol. Vide Cartea envladea. — 19 — mateixa cátedra fou adjudicada al Reverent Mossèn Joan Alibert prevere bachelier en aris y sacra theologia beneficiat de la Seu de Vick qui la ha obtinguda a concurs. En 1612 y 1613, tenían les dues càtedres gramaticals els Rvnts. Miquel Clanxet y Joan Serra, preve¬ res, en 1614 els preveres Jaume Vinyes y el Serra, y en 1615, en Jaume Vinyes y Fran- cesch Oromir y a l'any següent el mateix Oromir y Damià Guiteies ('■'). Als 4 de Juliol de 1615, el citat Jaume Vinyes, demanava al Concell se li dongués la casa que estava junt a l'Estudi, pera que li servis d'habitació, la qual es costum donar als mestres de gramᬠtica y també ab la condició de que se li doni cada dia missa. El Concell, atenent a que la casa l'ocupava Mossèn Galcerán Mensa, de¬ terminava llogarne una altra per ocuparia dit Mossèn Vinyes (^®). A 24 d'Agost de 1616, els Concellers anunciavan la provisió d'una de les càtedres de gramática, segons crida que s'havia fet ja als 6 del mateix mes, presentantse a oposició el batxiller Francesch Oromir, fent els actes de votació que havia de decidir si era o no competent. Una instancia dirigida als Conce- (í9) A. M.: Cartes enviades.—Lligall de ¡'Universitat. (20) A. M.; Libre Xiii d'Acorts. — se¬ llers, en 1619, firmada pel Dr. Miquel anava Masona y Mossèn Pere Joan Maranges, cler¬ gue, els quals demanavan la cátedra ma¬ que jor de gramática fos posada oposició a A 6 d'Agost de 1618 se parlava de Mossèn Damià Guiteras, qui havia guanyat la cátedra menor de l'Estudi; obtenint la major als 16 Setembre, Mn. Rafael Pelegrí. Eran assala¬ riades en 50 y 120 lliures, respectivament A 27 de Setembre de 1604, el curs de fi¬ losofia fou concordat ab Miquel Estabanell prebere, mestre en arts de dita Ciutat de Vich, devent durar dos anys el cárrech que li seria abonat per mitjes anyades. Aquest Esta¬ banell no degué acabar el tracte tota vegada que, als 29 d'Abril de 1605,el seu pare, segons poders otorgats a Barcelona, als 21 d'Octubre anterior,renuncià a tot; acceptanlho els Conce- llers de Vich En virtut d'aquesta renuncia en la dita diada,29 d'Abril, s'encarregà el curs el diaca, batxiller en arts y teologia, Joan Pau Berenguer {J''). Un paper sense data ex¬ posa la manera de fer elecció de mestre de filosofia, detallant els actes a que havian de pendre part els opositors. Hi havia entre (21) A. M.: Lligall de l'Universitat. (22) A. M,; Vot. XHId'Acorts y Cart. env. 1614-23. (23) C. F.: Man. XII de Joan Torra. (24) U.M.Man.Xm. -- 81 - aquells el picar punts, fixant tres ag^ulles din¬ tre els fulls d un llibre, donantse 24 hores per preparar la lliçó, que l'endemà se deuria donar. La lliçó y conclusions els Concellers deurian presidiries, convidant als que tenían dret a vot per escullir el més hábil, convi- dantshi també els priors dels convents o mo¬ nestirs de Vich, els canonges doctors en fi¬ losofia y teologia, els beneficiats examina¬ dors per manament episcopal y els doctors en arts y medicina A 5 de Setembre de 1618, era professor de filosofia el Doctor Joan Collell, doctor en arts (-®). Els Concellers de Vich, ab data del 23 d'Agost de 1618, feyan edicte per la pro¬ visió de càtedres, començant per la primera de ensenyar a llegir y escriure, la menor de gramática, la major de la mateixa facultat, una de filosofia y dues de teología-moral, nova¬ ment erigides. Un document, del 25 de Se¬ tembre, del mateix any, dona ab abundancia (25) A. M.: LligaU de l·LIniversitat. —A 30 Agost de 1626, s*ofería per mestre de llegir y escriure un tal Joseph Espina». (A. M.: XIId*Acorts). A \ñ\\ev de 1623el Dr. Rafel Pelegrí, que regía la cátedra major de gramática, rebia 70 lliures per salari. En 1Ó27. a 28 Abril, el Dr. Fraticesch Tailandcr, que havía sigut proveliit en la cátedra de gramática, de l'any anterior, de¬ manava se*! confirmés en el cárrech. (A. M.: Llig. de YUnlver- sitat). (26) A. M.: Cartes enviades. (6) -82- de detalls lo queforen les oposicions. La cᬠtedra major de gramática, ja hem dit com se adjudicà a Mossèn Francesch Oiomir; la de filosofia fou guanyada per Mossèn Pons Pere Esteve; la cátedra primera de teologia l'ob- tinguè Mossèn Jaume Niubó, y l'altra cátedra de teologia el Dr. Joan Verdaguer. D'aquestes tres cadires tenia retribució de 60 lliures la filosòfica, y70 les altres novament eri¬ gides. Guanyaren la ensenyança de filosofia, a 20 Agost de 1620, un Baltasar Segura; a 6 de Setembre de 1621, ei carmelita Fra Fran¬ cesch Cadarset, y a 4 del mateix mes de 1623, Fra Joan Espinel (^^). L' existencia de variades fundacions de monastirs d'homes en la deixà de Ciutat, no portar en l'Universitat, tan corn questions d'escola, inacabables incidents que s origi- navan al discutirse quina orde religiosa tenía el dret depreferencia. Els Carmelites y els Franciscans y Caputxins s'hi varen distingir en gran manera. En 1618, y ja avans en temps del Bisbe Fra Andreu de Sant Jeroni, el prior del Carme no s'avinguè pas ab que els frares del convent de Sant Tomás haguessen argu¬ mentat avans que els Carmelites en les con¬ clusions de l'any. El prior del Carme, Fra (71) A. M.: Cartes env,\ 1614 a 23, - 83 - Marli Romà, qui ensenyà, teología per espay de sis anys en l'Universitat vigatana, mogué aleshores un recurs que es ariibat fins a nos¬ tres dies(^®). Establertes, I6I8, dúes càtedres de en teologia, se fixaren Ies condicions que de- vian tenir els que s'oposessin per regir algu¬ na d'elles, de les quals la del matí s'anome¬ nava de prima y la de la tarde de vespres. Els catedrátichs devian almenys batxillers ser en SacraTeologia, disertant durant una hora y, sostenint dos arguments referents a les qüestions de St. Tomás, que deurían tractarse en l'aula; devent jurar guardar les ordinacions fetes. Hi havia establert que les lliçons teolò¬ giques no durarían tnés que per un any (^^). A 29 de Juliol de 16l9 se feren nous edictes per treure a concurs la cátedra de prima de teología, y a 12 y a 16 de Juliol de 1624, el Concell rebia lletres sobre adjudicació de la (28)A. M.: Lligall de l·LIniversitat. (29) A. M. 1618. Cartes enviades.~^\\ un memorial, de 2 de Maig de 1625, présentai pels P.P. Caputxins, se fa referencia a que, en l'ultiin Coiicili provincial de dits Frares, s'havia deli¬ berat que en cl monastir caputxí s'hi dem id ensenyar o llegir teología, per essci* edificat en terra apte pera lletres, y efecti¬ vament hi havia la tal cátedra o lectura, que era molí concorre¬ guda d'estudiants, lo que feya que fos difícil alimentar tol el convent, del qual serían els estudiants; per lo que els frares acudían al Concell en demanda d'una almoyna. (A. M.: Vol. XV d'Acorts: fol. 4 del final). — 84 — cátedra teológica En les oposicions de l'any 1619, a 20 d'Agost, fou nombrat cate- drátich Fra Ramon Berart, de la Mercé. En Agost de 1620, en les noves oposicions que hi hagué, fóu nombrat el Dr. Pons Pere Es¬ teve. En sessió del Concell, de 14 de Maig de 1625, se dona a entendre que el Dr. Esteve havia acabada la lectura de teología, succe- hintio el P. mestre Joseph Isern, que era prior del Carme y havia predicat en la darre¬ ra Quaresma, havent suplert el primer grau quan aquest deixà la cátedra. En els docu¬ ments contemporanis se parla del residuum, que consistia en una probació de dos anys, exercint una cátedra; passats els quals podia obtenirse la propietat de la meteixa y no abans (■^^) Además del Privilegi real per la concessió de graus en arts y filosofia, el Concell pre- tingué alcansar l'indult apostólich que san¬ cionés els tals graus. A 27 d'Agost de 1618, se parlava d'aquest assumpte, acordantse ins¬ tar tal privilegi pontifici (^^). (áO) A. M.: Acorts XIVy Cartes rebudes. (31) A. M.: Vol. \ Vd'Acorts. (32) A. M.; Vol. Xlll d'Acorts. Vil Mostra l'inteiés que el Concell de Vich se prenia en pró de l'Estudi una caita, de 20 de Febrer de 1623, que els Conceilers viga- tans dirigían ai Dr. Miquel Perpinyà, Canon¬ ge de Vich,que aleshores estava accidental¬ ment a Roma, dientli que aixis corn per pri¬ vilegi real se graduavan de doctors y batxi¬ llers en filosofia, gestionés del Papa la obten¬ ció del privilegi per graduar de totes les fa¬ cultats que s'ensenyarian en 1' Estudi de Vich. Y com que els Conceilers regoneixian que devian cessar pel mes d Abiil pròxim, li de- manavan al Dr. Perpinyà fes els possibles en avençar aquestes negociacions (i). (1) Arx. Mun.: Cartes enviades de 1Ò14'23. - 86 - Els mateixos magistrats vigatans en una dé les instrucccions que donavan als seus sindichs, que's trobavan a Lleyda, per qüe .- tió de Corts, parlaren del centre docent. En l'acta conciliar, als 16 de Janer de 1626, se copiavan tals instruccions, d'entre les quals ens interessa la que porta el número 28, que diu aixís: ítem suplicaran a Sa Magestat que per quan l'estudi general de dita Ciutat de poch temps a esta part va molt en gran aument y en aquell van erigides càtedres de teologia ab competents salaris, a més de les de filosofia y gramática que de molt temps a aquesta part estaven erigides y encara espera erigir altres càtedres de altres facultats en dit estudi suplicaran per aixó a sa Magestat que puifan sens perjudici del Real Privilegi concedit per lo pare de sa Magestat concedir graduar en I Universitat de dit estudi general de dita Ciutat, aixi de graus de batxiller com de doctor de teologia y medecina y que los graduats gosen y gaudescan de les mateixes prerrogatives llibertats immunitats y grades de que gosen y gaudeixen los demés graduats en les altres universitats del present Princi¬ pat de Catalunya y també suplicarán a Sa Magestat se servesca donar y consignar al¬ guna pensió perpetua en favor de dit estudi — 87 - general sobre un bisbat o de les dignitats eri¬ gides de les abadies de l'Estany y St. Joan de les Abadesses atés que son erigides de les rendes del bisbat de Vich ( '). No sembla pas que aquesta demanda tin- gués éxit, ja que d'ella no se'n parla més y cada día estava més llunyà lo de pretenir es¬ tablir càtedres de medicina. Ab ocasió d'acordarse posar a edicte de oposició les càtedres que vacavan, al comen¬ çar el curs de 1627, ab data de 29 de Juliol, s'acordà rebaixar el salari del mestre de la cátedra major de gramálica, deixantlo a 100 lliures y aplicant les 40 a altres objectes. Als 6 de Setembre següent, sempre ab l'idea de millorar l'ensenyança, se determinà mudar el Rector y crear un Vice-rector, acorts que debían anar seguits de la redacció d'unes no¬ ves ordinacions, que's continuaren en l'acta del 9 de Setembre del mateix any. Aleshores, cuinplint lo ordenat en sessions anteriors, els Concellers, d'acort ab el Dr. Francesch Clo¬ ta y el Dr. Francesch Martinez, y a mes ab els Drs. Francesch Saiz y Francesch Serra- hima, jurats, redactaren unes ordinacion,':, que en resum diuen: Capitol I: Que per votar les cadires en (2) A.M.: Ubre XV d Acorts. — 88 - Ies oposicions de les càtedres de gramática, hi fossin insacuats tots els doctors coiegiats y ademés dels doctors en teologia, lleys, cànons, medecina y filosofia que's tro¬ bessin presents, ab que els tals tinguessin els graus fets en universitat secular aprobada, admetentshi encara els priors dels monastirs de la Ciutat y de St. Tomás de Riudeperes, ab els seus respectius lectors, fins a fer el nú¬ mero de vintiun, xifra a la que s hi arribaria, encara que fos necessari insacular els batxi¬ llers més antichs, votantse aixís les càtedres per majoria de vots. El capítol II parlà de la provisió de les cadires de filosofia y del tri¬ bunal, que constaria també de vintiun doc¬ tors. El capítol III pailava de les provisions de telologia; y el següent establia que els oficis del Rector y Vice-rector serían bienals, debentse fer aternativament, en un bieni un Rector secuar, y en altre eclesiásiich, a no ser que's vegés que aixís no podía ferse. El Vice-rector ser ia eclesiástich y colegiat, nom- brantlo, com el Rector, els Concellers, el día 1 de Setembre y de dos en dos anys. L'altra capitulació feu referencia a l'elecció de qua¬ tre Co nsiliaris, triats d'entre els doctors coie¬ giats, els quals tindrian també cárrech bienal y podrían ser reelegits tantes vegades com — 89 - fos precís o semblés als Concellers. El capí- lol VI manifestà que tres dies després d'ele- g^its el Redor, Vice-redor y Consiliaris, el primer convocaria el concell dels vintiun doc¬ tors colegfats y, en presencia dels Concellers, se farán els juraments, a esser possible de¬ vant del Rector vell, y en ausencia seva del Vice-canciller, usantse una fórmula llatina, que establia cumplir bé y Ilealment les obliga¬ cions y ordinacions de l'Universitat y Estudi de Vich. També els Consiliaris deurian jurar en mà y poder del Redor vell. El capítol Vil precepluá que no s admetés a oposició de teologia o filosofía qui no tingués el grau de batxiller, entenentse que el guanyador de la cátedra, dintre tres mesos se graduaria de doctor, agregantse al Colegí de Vich y jurant obediencia al Redor, fent també jurament de defensar la Immaculada Concepció (^) y encara la professió de Fe. El capítol Vlll puntua- lisá que els catedratichs no deurán buscarse substitut per les lectures sens llicencia del Rector; no admetentse substitució per més de quatre dies, a no tractarse de malaltia o im¬ pediment. El substitut seria a coneguda dels (3) La Unlversilal Estudi de Vicli jurà defensar la Im- o niflculadfl Concepció, ab^ motiu de les solemnitats que. feste¬ jant el privilegi de Maria, feu la Ciutat, als 21 d'Abril de 1618. (ButUeti del Centre Excursionista de Vich; 11!, pág. 101). - 90 — Concellers, Concell y Rector. El capítol IX deya que el Rector y els quatre Consiliaris s haurán d'adjuntar ordinàriament el primer dilluns de cada mes, o el dia més pròxim que no fos impedit, a fi de tractar ab el Golegi dels vinliíin doctors y els mestres lo que con¬ vingués. El capítol X oïdenava que el Vice- rector visitaria dues O tres vegades per set¬ mana l'Estudi, a fi d'enterarse de que els es¬ tudiants no portin armes ofensives o defensi- ve.s; o castigantla presó del Estudi o en la a del Bisbe als alumnes que no complissen tal obligació. El capítol XI se referia a les con¬ clusions y oposicions, debent el bedell pre¬ parar per aquestes tot lo convenient en l'aula major. Presidiria el Canciller o en sa ausencia el Rector, qui estaria acompanyat pel Con¬ celler en Cap y el segon, tenintse el degut mirament en que ocupessen el propi lloch les persones que hi intervinguessen. El capí¬ tol Xll senyalava que el curs de filosofía du¬ raria tres anys; lleginlhi el catedrátich, en els dos primers anys, tres hores al matí y tres a la tarde, y en el tercer, dues al mati y altres tantes a la tarde. El darrer capítol posava les obligacions del bedell, perque toqués la cam¬ pana, obris y tanqués les aules, les tingués netes y no's mogués de l'Estudi, en les hores - 91 - que'ls catedrátichs llegirían, debent cada es¬ tudiant donarli 3 sous anyals ('*). En la reunió en que s'aprobaren les pre- citades ordinacions s'ncordá donar 20 lliures de sou al Rectory 15 al Vice-rector, paga¬ dores en mitges anyades, sens que hi hagués obligació de donarlos encara atxes o ventalls y altres drets o obsequis per l'istil (■')■ L'any següent, a 28 de Novembre de 1628, els Concellers escribian al Dr. Mont¬ serrat Serrarica, canonge, qui havia tornat a Roma, a fi de que repetís l'instancia de l'any 1623, relativa a la concessió dels títols de batxiller y doctor per privilegi apostólich. En aquesta carta se donan detalls de les gestions fins aleshores portades endevant. Per lo que's fa entendre, una congregació de Cardenals, y en nom d'ella el Cardenal Ubaldo, havia es¬ crit al Bisbe, Fra Andreu de St. Jeroni, per¬ qué informés sobre la rahó de dita súplica, y si be dit Prelat no pogué respondre, ho feu son successor, Dr. Pere de Magarola. Els le- (4) A. M.: Cartes enviades de 1623-37.—A 2S de Juliol de Vich, se re- 1628, al parlarse del csíabllnient dels Jesuítas a treya nna caria real de recomendació, conipronieientse els dei¬ xebles de Sant Ignasi a posar en el seu colegí 1res càtedres, en les que s'hi ensenyarían les matèries que els Consellers creguessin oportunes, perque els fills de la Ciutat poguessin millor aprofiíarse. (5) A. M : Llibre XVd'Acorts. — 92 — présentants de la Ciutat, en sa carta, demana- van ai Canonge Serrarica que vegés al succe¬ ssor del Cardenal citat, y li presentés la sú¬ plica que li adjuntavan, a fi de que fos am¬ pliada en favor de dit Estudi, la demanda de que el Canciller, Rector y Vice rector tin¬ guessin facultat de conèixer o actuar sobre qualsevulla persones que estiguessin matricu¬ lades en dit Estudi y, a la vegada, que ells poguessin nomenar un Conservador dels pri¬ vilegis de l'Universitat, qui fos una de les dignitats de la Catedral de Vich, o un dels jutjes sinodals. Posats a suplicar, afegían en¬ cara la demanda de que el Papa confirmés la decisió, presa en 1618, pel Bisbe Fra Andreu de St. Jeroni, llunir les rendes de l'Alnioy- a na General de Vich y la fundació de'n Gal- cerán de St. Julià al Estudi. L'endemà d'aquesta carta els Concellers escribían a en Rafel Güell, de Barcelona, per¬ qué enviés al Canonge Serrarica totes les cantitats que aquest li demanés pel bon èxit de les seves gestions, sens mirar en gastos. Als 15 Abril de 1632, el Canonge Serrarica tornava a ser a Roma y els Consellers li es¬ cribían de nou, sobre de l'unió de l'Almoyna General y facultat de graduar per autoritat apostólica. Explicavan que, en 1628, el cré- -93- dit que debia enviar en Rafel Güell liavia fa¬ llat, lo que n'hi feyan un de nou, mitjan¬ per çant en Jaume de Llordal; exposantli també que li adjuntavan una caita del Bisbe, reco¬ manant la súplica dels Concellers. El mateix dia y al següent dia 29, se dirigían al citat D. Jaume de Llordat perquè fes el crèdit, y dient que podia posar toia confiança en el Canonge Serrarica. En ferrr.ança li envia¬ ren una acta notarial, obligantse a satisfer el crèdit. Durant el d'Agost de 1633, les rela¬ mes cions entre el Capitol y els Concellers no foren molt cordials, ab motiu de lo que ha¬ via succehit al ferse les oposicions a càte¬ dres. Sembla que els Capitulars se considera¬ ren desayrats, ja que no se'ls coloca en lloch preeminent, com era l'ocupat pels Conce¬ llers; lo qual fou agravat ab el fet de que se volgués privar el dret de votar els Canonges que no tinguessin el grau acadèmich rebut de l'Universitat de Vich, mentres que s havia permès a alguns priors de les religions que votessin, sens tenir el doctorat. Els Canon¬ ges, reunits als 23 del mateix mes, acordaren trencar les relacions ab la Ciutat, determinant no assistir als actes convocats pels Concellers, y prohibint que cap capitular admetés els ca- rrechs de Rector y Vice-rector del Estudi. Els estudiants, ficantseen aquestes desavi¬ nences, mogfueren algun esvalot, lo que mo¬ tivà que el Bisbe, Ramon de Magarola, hi mit¬ jancés, acabantse l'incident al 21 d Octubre, ab el nombrament de Rector, que el Conceit feu en la persona del Sacrista, Dr. Enrich de Alemany (®). L'any següent tornà a haverhi desavinen- ça, ab ocasió del grau que va donarse al Dr. Gaspar Serra, prebere. Ab aquest motiu in¬ tervingueren el Dr. Joan Andreu Dorda, Vi- ce-reclor y el Golegi de doctors y el bedell Jaume Ferran, els quals degueren informar, per la redacció d'unes ordinacions, perque no fossen més de 16 els examinadors y adju¬ dicadors de graus, que els Concellers no vol¬ gueren acceptar, ja que deyan que ells eran els únichs que tenían dret a ferles. A 30 de Agost y 5 de Setembre pròxims, després que havían parlat de provehir una cátedra de filo¬ sofía, en la que llegia el Dr. Francesch Bru- guer, determinavan consultar ab el Rector, que ho era el Canonge Coromina, si deuria confirmarse dit catedrátich sens nova oposi¬ ció. També se parlava en Concell, de que el (6) A. C.: Llibre X/1 del Secretariat.—k M.: Llibre XVI .4co/-/5.—Nadal: Episcopoiogio de Vich: Vol. III, p. 416; — 95 - Dr. Pere Esteve, Rector de Sant Julià de Vi¬ latorta, fos privat de tres propines, de les que li correspondrian en les oposicions a que assistis ('). Les ordinacions, a que fa referencia lo que acabém de dir, degfueren ser acceptades fi¬ nalment pels Srs. Concellers, ja que per faci¬ litar el bon régimen del Colegi de filosofia de l'Universitat de Vich, respecte a doctorar y agregar a dit Colegi, donaren ordre al Rec¬ tor y Consiliaris de la mateixa mircssen de posar en forma les ordinacions qne semble¬ ssin convenients. En cinch articles se pres- crigué lo convenient; puntualisantse que tin¬ guessin dret a fer els nombraments setze doc¬ tors, aixó es, el Canciller, Rector, Vice-rector y demés, per antiguitat de llur agregació. El graduant hauria de defensar les conclusions, de tres parts de filosofia; fixantse la retribució que deuria donar a tots els que hi intervenian, debentse establir una soldada de cinch rals pel doctor, quatre pel padri y altres tants pels examinadors cridats per torn, ademés de cinch rals al bedell. Als batxillers que argumente¬ ssin en dit acte, se'ls regalaria un parell de guants. El graduant deuria fer dues lliçons, so¬ bre altres tants punts, extrets en sort, ab una (7) A. M.: Llibre XVI &Acorts.-Ve%\s, 21 Juliol 1634. -96 - preparació de vintiquatre hores, devent do¬ nar nova propina a tots els que hi intervin¬ guessin y ademés 10 rals a la caixa o dipòsit, destinat a coses pies de l'ilustre Coiegi. Ofe¬ riria encara un parell de guants a cada un dels Concellers y als ciutadans que'ls acompanye¬ ssin, yaixís mateix un parell a cada un dels verguers. Si el graduat volia passejar per la Ciutat, havia de donar 2 rals a cada un dels doctors que l'acompanyessen, mes 2 rals al bedell, privantse'l de que pogués donar al¬ tres obsequis a algú més. També s'establí so¬ bre l'agregació de doctors en el coiegi dels de Vich, fixant els drets a pagar els agregats. En les relativament freqüents bullangues, promogudes pels matriculats al Estudi, s hi produhian excessos que obligavan a interve¬ nir els Concellers. Vegis una crida, del 1627, que detalla un de tals adarulls: Preconiam.—Ara hojats a tot hom gene¬ ralment seus notifica y fa a saber de part dels llustres Senyors Consellers de la present Ciu¬ tat Generals Administradors del studi gene¬ ral de dita ciutat que com a noticia llur sie previngut alguns fills de perdició poch que tements a Deu y a la justicia y correctio tem¬ poral esta nit passada hajan embretadas ab immundicias las portas del dit studi gene- - 97 - ral y desijan sic descubert dit delicte que perque sien castigats los delinquents. Per lo tant ab la present dits Senyors Consellers prometen que donaran de bens de y pagaran la Administratio de dit Studi al que descu¬ brirá dit delicte y donara plena prova de ell deu lliures Barceloneses y lo que descubrirá dit delicte si es estat complice en ell sera re¬ mes ab tal que no sia lo principal y perque estas cosas vingan a notitia de totom se fa la present publica Crida.—Vuy a set de dezem- bre any de la Nativitat del Sr. mil sis Cents vint y set.—De manament dels Consellers Joan Llúcia Not. publich de Vich C). (8> C. F.: Paper solt. Noia proporcionada pel Sr. Ca¬ nonge Corbella.—En 1647, hi hagué llarga bullanga entre els esludianis de rUiiiversllat de Barcelona, que's barallaren a la Panibla, lirani fortes escopelades y haventin 1res ferits que moriren, devent intervenirhi els Concellers. ·,Man. de Nov. Ar¬ dits'. XIV, pág. 262 a 264). (7) VIH La mes seria de les intentones que, du¬ rant l'existencia de l'Universitat Literaria de Vich, fou feta per l'establiment del Seminari Conciliar, degué al Bisbe Gaspar Gil. Sem¬ se bla que aquest Prelat, una vegada elegit per ocupar la mitra vigatana, tingué alguna difi¬ cultat, perque a Madrid li despaixessen les butlles, fundada en que la diócesis de Vich no tenia encar posadaplanta la disposició en del Concili de Trento sobre l'erecció de Se¬ minaris. Al fi lográ, el Dr. Gaspar Gil, pendre possessió de la Seu, trobantse en l'acla ca¬ pitular, primera en la que ell assisti, als 13 de Juliol de 1635, que el Bisbe tractà decidida¬ ment que havia d anarse a la fundació del Seminari. Els Canonges delegaren als seus - 99 - companys, l'Ardiaca Palau y el Sacristá Ale¬ many, perque parlessin de l'afer ab el Prelat, ja que tant interés demostrava tenir en l'as- sumpte (^). l,a primera dificultat ab que s'ensopegava era cercar les cantilats per assegurar l'existen- cia del nou centre docent eclesiástich. El Prelat proposà, a aquest efecte, gravar ab al¬ gun tribut els benifets y les dignitats capitu¬ lars, lo qual, tan aviat com fou entés pel Ca¬ pitol, originà una ayrada protesta, encaminada a fer comprendre al Bisbe que l'exislencia del Seminari devia quedar assegurada ab ren¬ des propies. Per lo que's dona a entendre en els documents d'aquell temps, la proposta del Bisbe Gil ensopegà, ab més que indife¬ rencia, ab l'hostilitat del Capítol, que, tenint l'Universitat, ja creya que no era indispensa¬ ble un altre establiment dedicat a l'ensenyan- sa dels eclesiástichs. El Prelat no cessà en la seva empresa, y aixis, a 8 de Novembre del mateix any, de¬ vant del notari Solermoner, aplicava al Semi¬ nari el benefici de l'Albergueria y l'arxiprestat de lo ex-monastir de l Estany, que comptava ab la dotació de 100 ducats, que servirien per pagar un mestre de cant y els cantors de (1) Secretaria Cap.: Llibre II del Secretari. - 100- la Seu, ensenyarian diàriament als semi¬ que naristes el cant eclesiástich y les obligacions clericals. Aquell mestre devia ser diferent del de la Catedral, tenint obligació de com¬ plir les cargues del benefici de l'Albergueria y del de Sant Vicens, fundat per un tal Cas¬ telló; benifet, aquest darrer, que era de pa¬ tronat Capitular y que s'adjudicaria al mestre de gramática y de bones arts, el qui habitaria en el Seminari mateix. També el Pontífice vi- gatá volgué disposar de les rendes del Prio¬ rat Margarida, de Vich, per aplicar¬ de Sta. ies al sosteniment del Seminari (-). Prosseguint en son lloable intent, el ma¬ teix Bisbe, als 16 Novembre del mateix any 1635, devant del notari Joan Ribot, formalisà ab el Capitol l'acort de donar forma definiti¬ va a l'intent de crear el Seminari, eriginllo a nom de Sant Joaquim, destinant a casa dels seminaristes una mansió que el mateix Prelat s'oferia a costejar y que ja tenia emparaulada prop de l'iglesia de la Mercè. Tal casa d'es¬ tudis tindria degudes aules, a les que deurien concorrer els escolars, que ostentarien ton¬ sura, bonete clerical y cota morada. El ma¬ teix Gaspar Gil fundaria una especie de be¬ ques, destinades a la manutenció de tres (2) Arx. Cap.: Cal. XXXI, Tresoreria, Píech A. — 101 - estudiants, quedantne dues mes, que serien de patronat Capitular. Als 20 del mateix mes, se senyalaven ja les obligacions y serveys que devien cumplir els estudiants, fixantse a la vegada que el Rector seria nomenat, ab con¬ sentiment del Capitol y del Clero (^). Els Ca¬ nonges, sempre ab poch entusiasme, tres dies mes tart, senyalaven lloch en els banquets que hi havia devant de les cadires dels bene¬ ficiats, en el chor de la Catedral, perqué hi poguessin estar els colegíais de lo seminari del senyor bisbe ('*)• El dia darrer de l'any, el Prelat volgué aplicar a la manutenció del Rector del Semi¬ nari y dels tres colegiáis l'almoyna diaria de 2 sous y 6 diners, procedent de l'antiga funda¬ ció anomenada Almoyna d'en Torrents, adju- dicanthi ademés 4 lliures de pa y la cantitat de 1 sous y 6 diners de la capellanía dita de Casacuberta y encara la fundació de 4 canes y mitja de drap, que procedían de la feta pel Canonge Bernat Despujol, que s'havían de donar cada any als pobres de Vich. També hi uní 20 lliures d un benefici que hi havia a Ripoll (■'). Àrx. Cap.: Papers del Canonge*Pipoil. Vol. VII dels en foli. Episcopologi. (4) Arx Cap.: Papers del Canonge Ripoll. — LUb. // de Secretaria. (5; Papers del Canonge Ripoll. Episcopoiogi. — 102 — Prosseguint en sa activitat el Bisbe, als 3 dejaner de 1636, eregí altres dos colegiáis. A 20 Abril de l'any següent, recordava el Ca¬ pítol que devia formalisarse la definitiva unió de l'Alberguería al Seminari, cosa en que se empenyá aquell, ab tot y la oposició que de¬ mostrà ferli el possessor del benefici. La de¬ finitiva formalisació de la unió al Seminari fou feta, mes en els la realitat, papers que en el dia 2 de Maig vinent Com que, extin¬ gida de fet l'Albergueria, no quedava als ecle- siástichs malalts altre refugi que I Hospital general d'en Ramon de Terrades, lo que era en perjudici d'aquest, els Concellers de Vich, el ja citat dia 29 Abril de 1637, acudiren al Bisbe, per veure si s trobava una solució per alleugerir de una tal carga a l'Hospital. L'en¬ demà uns vehins del carrer de la Riera se queíxavan de que el Bisbe, segons se deya, havia adquirit una casa en aquell carrer, la que deuria enderrocarse per instalarhi el nou centre docent clerical. El Concell, que era encara menys afecte que el Capítol a una tal fundació, determinà fer gestions per veure si la Ciutat podria des¬ torbar que's fes en tal lloch el Seminari ("). (6) Lluís B. Nadal: Episcopologío de Vich, Vol. Ill, pág. 463. (7) Arx. M un,: Llibre XVI d'Acaris. — 103 - A l'oposició ciutadana s'hi unia ben ma¬ nifestament la del Capítol, qui a 27 de Juliol acordava oposarse a la disposició episcopal de que tothom que possehis rendes eclesiàs¬ tiques deuria entregar una quantitat pel Se¬ minari. Als 30 d Octubre, els Canonges pro- testavan de los abusos se fan acerca del Se¬ minari if). El Bisbe Gaspar Gil entregó sa ánima a Deu, als 26 d'Agost de 1638. Ab la seva mort restà per terra tot lo fet a favor de la creació del Seminari, del qual no se n parlà més, fins que, abolerla l'Universitat, tothom trobava a mancar un lioch d'estudis eclesiás- tichs en la capital del Bisbat de Vich. (8) Arx. Cap.; LUb, // de Secretaria. IX Els partidaris de l'Universitat vigfatana, mentrestant, no reposavan en tot lo que fos qüestió de donar prestigi a aquella. Un do¬ cument, que sembla de l'any 1636, exposa que un tal Dr. Ramon Ballester, natural de Vich, havia ensenyat per espay de dotze anys en l'Estudi General de la Ciutat, dels quals els dos darrers els havia ocupat en la lectura de teologia; afirmant que aleshores se feyan conclusions públiques y que algunes vegades s'estampavan, celebrantse en l'iglesia de Sl. Domingo ab especial pompa y esplen¬ dor ('). La cátedra de teologia aquell 1 ha¬ via guanyada per oposició. (1) Arx. Mun : LUgall de l'Universitat. Paper solt en que el Dr. Ballester demana se*I deixés continuar en la lectura de teologia, com fíns aleshores havia fet. Aquest havia llegit 4 anvs de filosofia, y abans un de gramática en la cátedra major, o sia de la poesia. - 105 - Ademés d'aquesta cátedra teológica, ja existent, aleshores se'n fundà un altre. A 2 de juny de 1636, en el Concell ciutadà, el President manifestà que'l P. Prior del con¬ vent de St. Domingo de Vich y el Rvnt. Dr. Joan Pontons, Rector de Tona, havian mani¬ festat el seu desitg de fundar una cátedra de teologia, ab el títol de St. Tomás, la que sem¬ pre hauria d'estar ocupada per un religiós de l'Ordre de Predicadors; per lo que demanavan s'admetés dita fundació y senyalés hora com¬ petent per fer la lectura. Per lo que s'expo¬ sava en l'acta municipal, se pretenia que la Ciutat prengués al seu compte la cantitat de mil lliures que, s'havian ja depositat en la Taula de Gambi, encarregantsen com - si fos un censal, qual renda havia de correspondre al Dr. Joseph Bojons y, mort aquest, al con¬ vent pel salari de dita cátedra. Els fundadors pretenían que el frare encarregat de dita cᬠtedra, fos elegit per sos germans del convent de Vich y confirmat pel Provincial, devent aquell catedratich reunir les condicions que dintre sa religió s'exigian pels lectors de teo¬ logia: aixó es, que hauria d haver professat un curs de filosofia, essent després examinat y aprobat per un lector de teologia, y pels examinadors que tenia la dita religió, essent - 106 - aixó suficient per la Ciutat, a fi de que no hag-ués d anar a nou examen. També's dema¬ nava que'i Dr. Pontons pogués apujar el sa¬ lari de dita cátedra fins a 100 lliures, devent aleshores la Ciutat rebre y posar a cens, com les d'abans, les altres mil lliures, quan alló fos un fet. Aleshores la Ciutat s'encarrega¬ ria de la cátedra y en el convent de St. Do¬ mingo començaria l'institució que hi havia feta, quedant les primeres 50 lliures com a renda del convent, ab l'obligació de que s hi llegis en aquell una lliçó de teologia o s'hi digués una missa quotidiana ('^). Ans d'acceptar la fundació, la Ciutat con¬ sultà els advocats y el personal directiu de l'Estudi, acordant admetre dita cátedra, po- santhi la condició de que el frare designat per Lector, deuria fer prova de sa suficiencia, lle¬ gint una lliçó d ostentació en dit Estudi: el Concell acabava, com sempre, ab la frase de guardar a tothora els drets de la Ciutat. En resum: la nova cátedra devia disfrutar de cent anyals, redit de les 2000 lliures del establiment, que fou autorisât per el no¬ tari Francesch Serrahima, als 26 de Setembre del mateix any 1636. El Dr. Pontons continuà en sa tasca de (2) hrx.Viun.: Llibre XVI d'Acorts. — 107 — ben dotar la cátedra de teologia, a fi de que tingués la deguda independencia. A 7 d'Agost de 1640, se parlava de que havia entregades 300 lliures més per la cáte¬ dra, y, a 16 Setembre de l'any següent, trac¬ tava d'aumentar dita dotació, ab altres 300 lliures, en la forma feta als 3 de Setembre de l'any anterior (^). A 20 d Octubre de 1642, se comunicava al Concell que dit Rector de Tona oferi altres 200 lliures, ademés de les 600 que ja tenia entregades, acceptantho la Ciutat, en la forma y manera ab que s'havia feta la rebuda fins aleshores. Finalment, a 17 de Febrer de 1643, completava la fundació de la cátedra tomistica ab altres 200 lliures. Tenia donchs l'Universitat, fundades dues càtedres de te.ologia; l'antiga, sostinguda per la Ciutat la tenia, a 27 d'Octubre de 1646, un tal Dr. Riera, qui solicitava permis per ausen¬ tarse; acceptantse, mentres fos fora, com a catedrátich el Dr. Miquel Joan Camps (')■ La cátedra del Dr. Pontons, dita de St. Tomás d'Aquino, no pogué pas esser regida sempre per un frare dominicà; sapiguentse que en sos principis l'havia tinguda Fra Joseph Coromina, Carmelita, y que a 23 Janer de 1642, havent (5) Arx. Mun.: Uibre XVU d'Acorts. (4) Arx. Mun.: Lübre X VIU d*Âcorts. - 108 — mort el P. Angel Bassols, se Ireya a concurs y oposició, nombrantse a Fra Marti Romà per tal cátedra teológica Aquesta cátedra, se¬ gons diu el Concell de 2 de Juny de 1636, tenia lloch a hora de vespres, o sia a la tarde. Arribà a disfrutar, temps a venir, d una renda de 209 lliures anyals, ananthi lligada l obii- gació de dir una missa diaria, en sufragi de Tánima del fundador C'). A 5 de Setembre de 1648, se parlava en el Concell de que els marmessors del testa¬ ment d'en Bernardi Granollachs tenían l'en- cárrech d eregir una nova cátedra de teolo¬ gia, per lo que hi havia destinada la cantitut necessària, de la qual se n'hauria d encarregar la Ciutat, com si fos un censal. Ei Concell de¬ terminava fer les gestions per entendres ab dits marmessors, tractantse de que's diposi- tarían 1000 lliures per fer una pensió de 50 anyals C'). Segons l'acta notarial, autorisada pel Jo'.n Francesch Tjrrallebreta, als 14 d Octubre de 1648, la dotació definitiva importaria 2180 lliures, rendables de cent lliures, per soldada del frare carmelita y almoyna de una missa (5) Arx. Mun.: Llibre XVlï&AcorK. (6) PuBió: Historia de la Universidad de Cervera,'p.b'í. (7) Arx. Liibre XVIU d* Acorts. - 109 - quotidiana, celebiadora a les onze del malí, en l'iglesia de la Rodona, fundantse també el toch de la missa, que duraria un quart, y pel que hi havian destinades nou lliures anyals, de les que se n costejaria además l'oblata y cera. Seprocedí a tirar endevant en la funda¬ ció, y per això, a 21 d'Abril de 1650, el Dr. Canonge Antoni Mas, Rector de l'Universi¬ tat, certificava que un tal Dr. Guerau havia llegit ab puntualitat la cátedra de teologia del Granollachs, desde'l dia 17 de Novembre de 1649 als 18 Abril del any aleshores corrent. En aquesta cátedra ja hem dit que hi anava unida la cejebraciò d una missa en l'iglesia de la Rodona de Vich, missa que havia sigut puntualment celebrada pel Dr. Guerau (®). Aquesta nova cátedra s'arrivá a separar al convent carmelitá de Vich, parlantse a 23 d Octubre de 1662, de que els religio¬ sos Carmelites no volian que el subjecte a qui presentavan per la cátedra estigués lli¬ gat als estatuts y ordinacions de l Estudi; per lo que's deya que els Carmelites renun¬ ciarían a dita cátedra. Ei Concell acordava suplicar als marmessors del Bernardi Grano¬ llachs, fossen servits d'admetre la renuncia, (8) Arx. Mun : Lligall de l'Universitat. — 110 — posant la cátedra a edicte, oposició, y o sia a afegint la celebració de la missa podria que encarregarse a qui semblés bé C'). Com que els Dominichs, a finals de sigle havian agafat nova importancia a la Ciutat tornaren a ferse seva aquesta cátedra ab la fundació anexa En el Concell celebrat pels magistrats vi- gatans, a 11 de Novembre de 1689, s'hi donà entrada al Rector de la Universitat, Dr. Pere Oliver, Canonge, qui acompanyat del Dr. Jo¬ seph Ordines y altres catedrátichs, presentà una instancia demanant fos erigida en dit centre docent una catedrilla ('^), a manera de les que hi havia a Barcelona y demés Univer- tats; la qual seria donada per oposició y ab el sou de 25 ó 30 lliures cada dos anys; tota ve¬ gada que aqui no's podia conferir el doctoral, (9) Arx. Mun.: Llibre XX Acorts. (10) Rubió. Ob. cit.: pág. 52. (11) Que cran Ics ca/cí/nV/as (deixem cl mot en caslellá, tjta vegada que may hem vist usada denoniinació catalana) ho trovem en les reglamentacions del Estudi, posteriors al seu establiment. Eran una de conferencies, donades en les mena aules mateixes del centre docent, ab les que se repetían Ics lliçons de Ics càtedres, explananíse les malcries tractades pels catedrátichs y argumentanise sobre els punts ja exposats. Els cafedrillayres eran dos, y, per torns de setmana, un comença¬ va disertant sobre la lliçó y senyalant un dels alumnes {licen¬ ciados els deyan) perque resumís els arguments, assistintio o apadrinanílo l'altrc catedriUayre, mentres que el primer repre¬ nia els arguments o argüia, passdntse una hora en aquesta mena d'exercicis. - Ill - que era el premi que ordinàriament se donava en altres Universitats, a qui regís bé una ca- tedrilla. Firmava l'instancia, a mes del Rector y el Dr. Ordines, els catedrátichs Fra Tomás Solà, Dr. Joseph Homs, Fra Joseph Solà y Roch Herm. Els Concellers deliberaren, acor¬ dant acceptar la proposta, extenentia a l'esta¬ bliment de dues catedrilles de teologia; la primera de les quals començaria a actuar en 1690, rebent cada un dels catedrillayres 30 lliures. També deliberà el Concell encarregar als catedrátichs lessen unes noves ordinacions y deurían ser portades al estatuts, les quals Consistori per sa aprobació (^-). Als 16 d'Agost de 1690, fou posada en edicte per un bieni la primera catedrilla de nova fundació, que obtingué el llicenciat Jo¬ seph Vergés, y a 16 de Agost del any se¬ güent, la segona (^®). A 16 de Juny del ma¬ teix any 1691, fou provehit de la cátedra mati¬ nal de teologia o de prima, el Dr. Joseph Homs, qui havia ja exercit la cátedra de filo¬ sofia y fou successor en la explicació de Sant Tomás, al Dr. Joseph Ordines. A 22 d'Octu¬ bre de 1692, se posà novament dita cátedra en edicte. A 30 de Juny de 1692 y 20 de (12) A. M.: Uibre XXIV d'Acorts. U3) A. M.: Papers d'Universitat.—Quaderns d'Actes, dc 1691 « 1695. - 112 — Maig- de 1693, foren posades en edicte les dues catedrilles teològiques. A 28 de Maig de 1698, els Concellers tractavan de que, tres anys abans, s'havia do¬ nada la cátedra de prima de teologia al Dr. Joseph Homs, beneficiat de la Seu de Vich, féntseli la comanda per tota sa vida natural; lo qual se reconeixia que eia contrari a les determinacions preses de que totes les càte¬ dres debian estar en concurs. Els Concellers d'aleshores, no respectant lo que havian fet alguns antecessors seus, determinaren posar la cátedra a oposició, poguent pretenirla qual- sevulla persona secular o regular ('''). La cátedra de vespres o del Dr. Pontons la regia, a 16 de Maig de 1694 el Dr. Fra Fran- cesch Osona, del Ordre de Predicadors Aquest la tenia encara tres cursos més tart. En 1680, se parJá en Concell de les con¬ clusions, les quals eran ja cosa vella, y desde aleshores durarían quatre dies. la meytat per les càtedres de teologia y els altres per les de filosofia, concedintse 10 lliures per any, les quals, a 3 d'Octubre, se pujaren a 12 (14) Arx. Mun.: LUbre XXVI d*Acorts. (15) Id id id:-D'aquesf frare ne coneixem dos cslranys sermons castellans; l'un, de 1695, dedicat als Sants Máríyrs Lluciá y Marcià; y l'altre pronunciat en les festes que's celebra¬ ren a Vich, perla salut del Rey, en Novembre de 1696. (16) Id.: \of. XXII d'Acorts. X Dues les càtedres de filosofía que hi eran havia fundades ja en l'any 1630, en l'Estudi general de Vich. Una d'elles pogué esser re¬ gida pel Dr. Ramón Ballester, durant quatre anys, que degueren esser el ja citat de 1630 y següents, fins que després obtingué, com hem vist ja, la cátedra de teologia En 1636, debía provehirse una de les càtedres de filosofia, que havia obtinguda ei Dr. Pau Taraba! (2). Un document, del 29 d'Abril de 1640, dona a entendre que el Dr. Joseph Ca¬ sals, que ja havia obtingut la cátedra de filo¬ sofia per oposició, demanava se li confirmés (1) Arx. Mun.: Lligall de l'Universitat. Papar sense data. A 17 de Novembre de 1631, havfa morí cl Dr. Jaume Folchs, qui fenia la cátedra de filosofia, y per aixó els Concellers es¬ cribían a un tal Dr. Jou, beneficiat de la Seu vigatana, perque anés depressB a tornar a la Ciutat, en la que feya falta per dita cátedra. ^Arx. Mun. Cartes enviades, 1623-37). (2) Id. id. id. Paper dc I'any 1636. (8) -114- per un trieni, cosa a que accedí el Concell vig-atá, atesa la satisfacció que donava en la seva lectura if). Als 16 d'Agost de l'any 1642, el Concell, a proposta del canonge Joseph Bojons, qui debía actuar de Rector de l'Es¬ tudi, determinà posar a oposició la cátedra de filosofia que vacava (f). Aquesta no devia pas esser la del Dr. Joseph Casals, ja que aquest fou confirmat en la possessió que'n tenia, segons acort de 28 d'Abril de 1643 (f). Un certificat firmat pels Drs. Jaume Ferrer yj. Martinez dona fé de com el Dr Jaume Saborit, catedrátich de filosofia de l'Univer¬ sitat, havia cumplert be el seu cárrech, desde 9 de Mars de 1643, als 9 de Setembre de un any que no expressa el document, pero que podria ser el de 1646 (®). Les càtedres filosòfiques s'aumentaren ab una més desde l'any 1680. Als 9 d'Abril d'aquest any, se parlà en el Concell de que la Pia Afmoyna, que s'adjudicava a la Uni¬ versitat a destinació de pagar salaris a certs catedratichs, resultava aleshores superabun¬ dant, de manera que hi havia un remanent, que's creya bastava per fundar una nova cà- (3) Id. Vol. XVHd'Acorts. (4) Id. Id. ^5) Id. id. (6) Arx. M.: Lligall de l'Universitat. - 115 - tedra de filosofía, creació de la que hi havia necessitat, ja que per experiencia se sabia el dany que ocasionava nO haverse fet avans dita fundació; la qual portaria concurs de nous escolars y serviria per evitar que els lli¬ cenciats de la quarta classis passessin a filo¬ sofia, restant insuficientment ensenyats de gramática. Els Conceliers, fentse cárrech de la conveniencia, llustre y profit que'n vin¬ dria, ab que's fundés una nova cadira de filo¬ sofia ab els mateixos salaris, lucres y profits que tenían les demés càtedres, ja que d'a¬ questa manera comensaria curs cada any, ac- ceptavan la proposta; determinant que co¬ mencés en ei curs d'aquell mateix any, debent tenir conclusions y totes les demés servituts a que els altres catedratichs, estavan obligats, abonantse el salari corresponent pel Claver de la Ciutat, tal com se feya pels demés pro¬ fessors. La fundació debía tenir lliure exis¬ tencia perpart del Concell, qui fixaria els pactes y condicions al posar la cadira a opo¬ sició y edicte Ç). A 23 de Setembre y 3 d'Octubre del ma¬ teix any tornà a parlarse d'aquesta fundació, trobantse dificultats respecte a la forma en que debían teñirse les conclusions durant les (71 Arx. Mun: Llibre XXll d"Acaris. — 116 — festes de Sant Tomás, establintse que fossin dos els sostenidors de tais conclusions, en aquesta forma: queel catedrátich de filosofia vell les tingués lo mateix que el catedratich vell de teologia, y que abdós disposessen d'un parell de dies, donantse a cada un dels sustentants 6 lliures; de manera que aixis com avans se'n donavan solament sis, d'aleshores endevant fossen el doble, per ajudar als gas¬ tos de l'acte académich (®). El Dr. Onofre Ponsich, que era un dels catedratichs de filosofia, al mes d'Agost fou provehit rectoria del bisbat de Sol¬ per una sona, lo que importà que, el dia 8 de Setem¬ bre, se li exigis la renunciació a la càtedra vigatana, la qual fou adjudicada sens oposi¬ ció al Dr. Joseph Homs. Era certament cosa vella, en l'estudi vi- gatà, la pretensió que tenian alguns catedra¬ tichs, que's creyan en condicions especials per desempenyar les càtedres, que'ls hi fossin confiades, prescindint de tot edicte y oposi¬ ció: diferentes vegades el Concell clamà contra aixó, trobantse acorts de 9 de Mars de 1662, 2 d'Octubre de 1664 y 9 d'Octu¬ bre de 1680, establint que no passés més: (8) Arx. Mnn.: Uibre XXII d'Ácorts. - 117- pero el fet es que's prescindia dels acorts (®). En 1684, vacava la cadira filosófica del Dr. Horns; acordant el Concell que, vista la conveniencia de donar principi lo més aviat possible a la lectura del Compendi Breu, que deuria ser llegit ans de començar el curs, se concedia la cátedra al mentat Di'. Homs, ab el salari y prerrogatives d'abans (i®). El Doc¬ tor ja citat, encara en Setembre de 1689, era catedratich de filosofia, passant després a una cadira de teologia (^i). El Dr. Roch Herm, subdiaca, que exercia lo que se'n deya residua de la cátedra de fi¬ losofia, que tenia el Dr. Homs, demaná al Concell se li dongués la cadira pel trieni vi¬ nent, atés a que havia fet oposicions ja dues vegades (^^). A 13 de Juny de 1692, el Dr. Joseph Homs regia el Llibre del Golegi. Aleshores se posà en edicte la seva cátedra, ab un sa¬ lari de 70 lliures, mes lo que estavan obligats a donar els estudiants forasters els quals pagavan 1 lliura 4 sous cada any. v9) Id. id : Papers d'Universitat. Q\xQAevi\x>v\meT les de 1691-95. (10) A. M.: Voi. XXlíí d'Acorts. (11) A. M.: Vol. XXÎV d'Acorts. (12) A. M : Vol. XXIVd'Acorts. Document sense data. Al fínal del volum. (13) A. M : Papers de /'¿//í/VeraZ/aA—Quadern I d'actes. - 118 - Una de les càtedres de filosofía fou posa¬ da novament en edicte, a 22 de Mars de 1694; promulgfantse l'endemá el veredicte de l'altra cadira de la mateixa facultat. Aleshores en¬ traren com a catedratichs de filosofia el Dr. Manuel Portell y el Dr. Jaume Garriga; sapi- guentse també que, a 7 de Juliol de 1695, fou judicat hábil per ensenyar filosofia el Dr. Jo¬ seph Xuriguer (^^). En 1698, ab motiu d'uns desordres esde¬ vinguts en la Universitat vigatana, els Conce- 11ers carregaren el tant de culpa al catedra- tich Dr. Manuel Portell, a qui, a 14 de juliol, s'arribá a suspendre del cárrech. Per aixó, a 22 de Juliol fou elegit Fra Marian d'Angia- sell (1®). En 1698, als 6 d'Octubre, se presentaren als Conceliers els catedrátichs de filosofia, que eran el Dr. Joan Baró, Dr. Manuel Por¬ tell y Fra Mariano d'Anglasell, demanant que s'atengués al treball que feyan y que, per con¬ següent, se'ls apujés el sou (^®). A 7 de Juny de 1700, havia acabat de llegir en sa cátedra el Dr. Manuel Portell, posantse la mateixa al concurs d'opositors (^'). (14) Id, id. id. (15) A. M.: Id. Id. Id. (16) A. M.: Vol XXVI d Acorts. (17) A. M.; Lligall dt l'Uniyeraltat.—Quaánrix II d'Actes. XI Les càtedres de gramática, que anterior¬ ment a l'any 1640 eran en número de tres, ja hem explicat que, a 9 d Octubre de dit any, foren reduides a dues; destinantse el sou as¬ signat ai catedrátich de l'altra a les cadires de teología. El Dr. Ramon Ballester, de qui hem parlat varies vegades, ans de l'any 1630, devia haver obtinguda una aula de gramática, per espay d'un any, y també la cátedra major de gramática, que era la de poesía (^). Entre les càtedres que s' havian de prove- hir, al primer de Setembre de 1636, hi havia la cátedra major de gramática, que havia tin¬ guda el Pere Joan Maranges, estant també vacant la menor, de la que havia sigut cate- dratich el Dr. Francesch Tallander, y una ca- (1) A. M.: Lligall de l'Universitat. Ja en 1621 un Joan Ra¬ mon Ballester protestava de que's dongués una cátedra sens oposició. — 120 - tedrilla del Dr. Pere Turró, ademés de l'aula ab cárrech d'ensenyar a llegir y comptar, de Mn. Pere Violata, y, finalment, la de l'ense- nyansa d'escriure y decorar, de Mn. Damiá Gaiteras (^). Ais 9 d' Agost de 1641, els Concellers tractavan de que hi havia vacants en l'Estudi General de la Ciutat les cadires major y me¬ nor de gramática, tota vegada que els cale- drátichs nombrats havían siguí fets rectors de parròquies, havent la Ciutat confirmat a un tal Joseph Espinàs el cárrech d'ensenyar en a escriure y comptar, per lo que el Conceller en Cap demanava si s'omplirian les dugués cଠtedres y els cárrechs aludits per concurs o per nombrament directe. El Concell determinà que's fes lo que semblés, d'acort ab el Bisbe y el Rector del Estudi, canonge Joseph Bo- jons, mirant si's trovaría gent aproposit per di¬ tes càtedres y que, una volta fet això, el Con¬ cell deliberaria lo convenient; si be que d'ales¬ hores ja's confirmava el cárrech donat al citat Espinàs (^). En virtut d'això, als 2 de Setem¬ bre següent, s'acordava que el Dr. Francesch Tallander, que havia llegit durant anys la cᬠtedra major de gramática, ab satisfacció de (2) Id. Id. Id. (3) Arx. Mun.: Llibre XVil d Acorts. — 121 — tothom, si volia continuar pogués ferho, y en cas contrari, se edicte tal cátedra y posés en la menor Aquesta darrera degué esser conferida al Dr. Pere Verdaguer, a qui el Concell confirmava en ei cárrech, als 28 d'Abril de 1643. A 30 d'Abril de 1646, se nombrava al Dr. Bernat Dimas per llegir en la cátedra de gramática (®). A 14 d'Abril de 1682, en atenció a lo que havia fet be l'ense¬ nyança gramatical, per molts anys, un tal Joan Centvicens, se'l jubilava, concedintli la meytat de sou per tota sa vida (®). Als 30 de Mars de 1685, un Dr. Francesch Sendra, demanava se li dongués sens oposi¬ ció la cadira major de gramática, atés que la havia obtinguda feya quinze anys Ç). La ca¬ dira menor, ab la data dels 22 de Mars de 1694, fou posada a oposició pel temps de tres anys, ab la retribució de 50 lliures bar¬ celonines, dientse taxativament que l'oblentor no podia exigir cap altra paga als estudiants. També fou posada en edicte la cátedra major, que gosava de 100 lliures anyals. Als 5 d'Agost de l'any 1695, tornà a par¬ larse de la cadira de retórica, que novament (4) Id. Id. Id. (5) Id. Llibre XVHl d'Acotis. (6) Id. Id. (7) Arx. Mun. Llibre XXiiid'Acoris. -122- s'havía establert, adjudicantse a un tai Nico¬ lau Fau, pel temps de quatre anys (®). Es aquesta la derrera vegada que trobem menció especial de la cátedra de retórica. De ella podia dirse, en 1717, que si en algun temps havia sigut subvencionada y el mestre pagat dels bens de i'Almoyna General ab 100 lliu¬ res, de muchos años a esta parte esta dismi¬ nuida por cortedad y disminución de dichas rentas (®). Lo que sembla succehi, fou que la cátedra de retórica s'uniria a la major de gra¬ mática que, algunes vegades, fou dita de poe¬ sia. A 6 d'Octubre de 1698, era encarregat de la lectura de gramática el Dr. Joseph Pu¬ jols, qui's queixava, no sols de que li havian posat una hora més de lliçó, sinó encara ade¬ más l'ensenyança de l'Erasme y l'obligació de donar dues composicions setmanals, te¬ nint igualment l'obligació d'ensenyar el Ne- brija (^®). Els mestres de primeres lletres, cada un dels quals rebia 70 lliures, pagado¬ res dels bens de I'Almoyna General, segons un document de l'any 1686, tenian fixats els (8) Id. Id.: Papers de /' Universitat. Quadern primer d'actes. (9) Acta del 24 de Novembre de 1717. (10) Arx. Mun.: Liibre XXVI d'Acorts. - 123- cárrechs d ensenyar tots els dies de l'any, a excepció de les festes y diumenges de colre, y ademés desde la vigilia de Nadal fins el dia dels Ignoscents, més els tres dies de Car¬ nestoltes y primer dimecres de Quaresma, festivitat de Sant Tomás y del Dimecres Sant fins al dimars després de la Resurrecció, fent també vacances el dia darrer de les lletanies. Aixis, durant l'istiu no s feyan vacacions, con¬ tinuant les ensenyances segons l'horari que fixava el Concell (^^), El Vedell Conserge, de qui ja hem o vist com tenia el dret de rebre una part del que pagava cada estudiant, per acort de 10 de J aner de 1657, se li feu una soldada de 10 lliures anyals. Ell també tenia fixat un salari per sa intervenció en els actes de graduar. En 1 Estudi, ademés de la festa de Sant Tomás, que arribà a esser la principal, s'hi celebrava la festa de Sant Nicolau de Bari, que a causa d'una llegendali atribuhia que la maravellosa lliberació de estudiants, tres era tingut per patró de aquestos, essent la seva diada principi de les gatzares pròpies de la celebració de la festa Ignos¬ dels Sants cents. A 12 de Juliol de 1622, els doctors del Estudi ordenaren que, lo mateix la festa de (II) Arx. Mun.: Lfigall ae l'UnIyeraitat. - 124 - aquell Sant que la de Sta. Caterina (que era patrona dels fiiosops), no's commemorés, ab més d'una missa resada, la qual tindria lloch en l'iglesia que decidís el Mestre Major de g^ramática (^^). (12) Nota facilitada per Mossèn Ramon Corbella. XII Diferentes foren les veg^ades que el Con- celi de Vich procurà peí prestigi de la seva Universitat, probant si obtindria privilegis real y pontifici que l'autorisés per conferir els graus en varies facultats, ademés de la per- missió que ja tenia concedida pel rey Fe¬ lip 111, autorisant per graduar en arts y filo¬ sofía. Sobre tot aquestes intentones foren cosa de la segona meitat del segle XVll. Ja en 1646, el Concell parlava, ab la data del 20 de janer, de que haventse aumentat, com s'havia fet, el nombre de càtedres en el Estudi General, tota vegada s' havían que erigit les de teologia y's tenían esperances de que se' fundarían d'altres; atenent a tot n aixó, els Concellers determinaven aixecar sú¬ plica a la M. del rey Lluís XIV (que alesho¬ res, ab motiu de la revolució de Catalunya, - 126- era reconegut com a monarca llegitim) per¬ qué dongués privilegi, per conferir els graus tant de Batxiller com de Doctor en teologia, lleys medicina, o en qualsevulla altres fa¬ y cultats que s'establissen. Demanavan també que els graduats en l'Universitat vigatana, fos de la facultat que's volgués, tiiiguessen les prerrogatives, llibertats, immunitats y gra¬ cies de que disfrutavan els llicenciats de les demés universitats de Catalunya. Y posats a demanar, supiicavan al Rey concedís alguna pensió perpétua a favor de dit Estudi, tan sobre algun bisbat, com trayentla de les dig¬ nitats erigides a les abadies del Estany y de Sant Joan de les Abadesses, tota vegada que aquestes havien sigut dotades ab rendes pro¬ cedents del bisbat de Vich (^). Tenim noticia d'altre memorial, elevat a sa majestat Felip IV, que no porta data, dema¬ nant que en l'Estudi o Universitat de Vich, hi hagués poder de graduar en totes les facul¬ tats que s'hi ensenyessen. En el document s'exposa que els Concellers, a 26 de Juny de 1599, havían alcançada la reyal facultat d'eri¬ gir y fundar una Universitat, en la qual s'hi pogués ensenyar públicament arts y cien- cíes, y graduar doctors; y, per quan aquesta (1) A. M.; Vol. XV/// d-Acorts. - 127- concessió requeria qualque exposició, a 2 de Novembre de 1602, la Ciutat'enviá un Sindich alVirrey de Catalunya, que aleshores era D.Joan de Terés, qui declarà que el Concell de la Ciutat podia nomenar oficials y senya'^ lar lectors per les dites lliçons, concedint to¬ tes les facultats que fossen necessàries a fi de plantejar dit Estudi y per son gobern. Desde aleshores l'Estudi comptà ab mestres assala¬ riats, els quals ensenyavan als petits de llegir, escriure y comptar, y ademés de dos doc¬ tors, que ensenyavan gramática, tres cate- drátichs en arts y tres en sagrada teologia. Els Concellers, la exposició, deyan que en donavan llustre a la ciutat, el fet de que, en l'any 320, fos son primer bisbe Sant Just, y que, en 985, la Seu vigatana fos aixecada a Metropóli per la Santedat el Papa Joan XV. Afegian que la Ciutat tenia una Catedral magnifica, ab Bisbe, dignitats, Capitol y clero numerós, set convents de religiosos, ab sos predicadors y lectors, tres convents de mon¬ jes; tres hospitals, un pel clero, l'altre pels pelegrins y el tercer pels seglars. Y a conti¬ nuació, sempre en castellà, consignava que Vich tenia «el magnifico y sumptuoso templo »de Nuestra Señora de la Piedad; cerca de la «ciudad un convento de Religiosos Francis- - 128 - • COS, con sus Lectores,donde se leen en «Artes y Teologia; defendiendo conclusiones «públicas, que todo sirve de grande lustre a «la ciudad y de provecho a los estudiantes, «tiene un veguer, sot-veguer, juez ordinario «y fiel muztafen para la justicia temporal.... Y a lo «en cuanto politico tiene quatro conce- «lleres que son las cabezas de la ciudad, con «su consejo ordinario compuesto de diferen- «tes estados como son caballeros, militares, «ciudadanos, doctores y oficiales, mesa nu- «mularia.... Y cerca de dos mil vezinos y se «tiene esperanza de que cada dia aumen- «tarán.« Demanaren finalment dits Concellers al Rey que's dignés confirmar els privilegis re¬ ferents al Estudi y «de nuevo conceder a la «dicha ciudad potestad y facultad de erigir «un Estudio General, nombrar y deputar los «oficiales para su gobierno, administración y «dirección con los poderes necesarios y de «leer interpretar y sustentar conclusiones, «y tener concursos públicamente como se «acostumbra en otros estudios generales; en «todas ciencias moral y natural, en ambos de- «rechos, y de hacer ordinaciones, mudar e «interpretar aquellas como pareciere ser con- «veniente Constituir colegio de doctores — 129 — »para graduar, precediendo exámen en los 'grados de baxiller, maestros y doctores en ♦todas las dichas ciencias con privilegio que ♦ los graduados en él gozen de todas las hon- y prerrogativas, favores, libertades, im- ♦rras ♦ munidades, exempciones, franquezas y pri- ♦ vilegios que los graduados en otras partes (-). Ab inotiu de l'entrada delWirrey a nou Catalunya, Duch de Bournonsville, ais 30 d Octubre de 1681, fou nombrat síndich de la Ciutat, per que anés a donarli la enhora¬ bona, el Dr. Jaume Puig y Sorribes. Entre els assumptos que se li encarregaren tractés ab el Virrey no hi faltava la obtenció de graus de doctorat en les facultats que no n tenían encara en l'Estudi General de Vich. L'acta conciliar del citat dia deixa llegir lo que segueix: «ítem proposa lo Conceller ♦ ters que lo any prop-passat se intenta y vol- guer demanar privilegio real y pontificio ♦ pera que en la Universitat del Estudi gene- ♦ ♦ ral de esta Ciutat se pogués agraduar de las ♦ facultats de Philosophia y Theologia y totes ♦altres facultats y no obstant se tenia format ♦ab los Concellers ojurats de la Ciutat de ♦ Girona, no se ha pogut pendre exemple de ♦ells, emperò havent scrit a Roma per dit (2) C. F.: Nota facilitada per Mossèn I^amon Corbella. (0) - 130 - »efecle ha vist lo agent que no seria cosa de 'gasto y entre altres advertenlies posà per 'convenienties obtenir primer lo privilegi »real y com per asso se haja de pagar alguna 'cosa, ho proposa pera que en consideratió »que ha de resultar en honor y convenien- »ties de la Ciutat y sos filis, determine lo que »mes convenient ti aparega». El Concell acor¬ dà solicitar l'obtenció del privilegi real y pon¬ tifici, gastant del compte de l'Almoyna gene¬ ral lo que fos necessari, continuant les ges¬ tions, encara que els Concellers d'aleshores no poguessin veure satisfeta la seva demanda. Resulta estrany que, després d' aquest acort, no figuri la solicitut a que s refería aquell entre les instruccions que, als 4 de Ja- ner vinent, se donaren al Dr. Puig y Sorri¬ bes (®). Aquest, no obstant, s'ocupà del as¬ sumpte, obtenint que, en el dia 3 de Mars de 1682, el rey Carles 11 dictés un decret que val la pena de que el copiem; «Illustre duque de Bournonsville, parien- »te, mi lugar-teniente, capitan general. En 'iiOmbre de la ciudad de Vique en esse Prin- 'cipado, se me ha representado los servicios »que ha hecho durante las guerras passadas, 'Suplicándome que en consideración de ellos (3) A. M.; Uibre i'X/// d'Acorta. - 131 - »y las demás razones que contiene el memo- »rial de que se remite copia, sea servido »hazerie merced de confirmar los privilegios >que tiene en orden a la facultat de poder •erigir y fundar Universidad literaria en di- »cha Ciudad y de nuevo concederle para que •pueda eregir un Estudio general en la forma que lo esta en otras partes y con expresso •en •poder de componer Colegio de doctores •para poder graduar en todas las cientias de •manera que los graduados en aquella Ciu- • dad sus oficiales y estudiantes presentes y •que cursan Estudio general gozen año en su •de todas las prerrogativas y exemptiones de •los otros Estudios generales, y para tomar •resolución en esta instantia. Ha parecido en- •cargar y mandaros como lo hago que en • essa Real Audiencia nos informéis de lo que • cerca de ella se os ofrezca y pareciere para • queentendido resuelvan lo que más con- • venga.Datum en Madrid a 3 de março de • 1682. Yo el Rey.—D. Francisco Izquierdo •de Belbey. Secretario· ('^). Els Consellers vigatans reberen, el dia 18 de Març el privilegi qu'hem copiat y que ha¬ via sortit de Madrid feya onze dies: decidint nombrar un delegat que anés a Barcelona, (4) Id. Id. id. - 132 perque pogués entrevistarse ab el Capità Ge¬ neral y l'informés en favor de la petició. L'escullir tal persona, donà lloch a múltiples incidents, en la sessió de aquell dia, deci- dintse finalment, que prengués la via de Bar¬ celona el Sr. Josep Puigrubí. Quatre dies mes tart, se parlava d'entregar la cantitat de cuatre dobles d or al Dr. Magi Vilana Perlas, que havia servit en les gestions fetes a Ma¬ drid. Els Concellers de Vich prou treballaren perque fos favorable a la seva pretensió la Real Audiencia de Barcelona; mes, per lo que es dona a entendre, aquesta creyent que l'am¬ pliació de r Universitat de Vich seria en per¬ judici de la de Barcelona, treballà contrària¬ ment a lo que volian els vigatans. Aquestos, per una carta de Vilana, remesa desde Ma¬ drid als 3 de Maig, sabian, als 5 de juny se¬ güent, que el Concell d'Aragó havia presentat un memorial al Rey, qui havia decretat que es tingués present quan vingués I' informe de la Real Audiencia barcelonina. Y, perqué aquesta informés depressa, se volia enviar un sindich a Barcelona, que fou el mateix Puig¬ rubí. Als 14 de juliol, se tornava a parlar del assumpte, dient el Concell vigatá que, atés que un tal Dr. Josep Comerma, fill de Vich y — 133 - habitant a Barcelona, havia pres g^ran treball sobre dit informe, fou nombrat agent de Vich ab ei salari corresponent, a judici dels Con- cellers (>'). De totes maneres, el fet es que no s'obtingué pas aleshores lo que tant volia la Ciutat. Aquesta, ab motiu d'una carta que havia escrit el Rey Carles II als Concellers ause- tans, mostrant son agraïment per lo que havia fet a quella en les guerres contra França, en Concell de 24 de Febrer de 1690, acordava aprofitar I ocasió per fer nova demanda al Rey, de lo que judiqués més útil per Vich, dientse que això era completar els privilegis de que disfrutava 1 Universitat. A 2 de Març següent, s en tornava a parlar, acordantse, que; «supliques a Sa Magestat vulla honrar a »esta Ciutat concedintli el previiegi de que se »puga eregir en lo studi general desta Ciutat »un Colegi de Theoiogia per los doctors de »dita Ciutat ben vistos los quals tingan facul- »tat de poder graduar en Theoiogia» A dos de Juliol de 1698, el Conceller en Cap deya que havia sigut informat pel sindich de Barcelona, Dr. Albert Vilabella, qui, de tornada, feu relació de que, atenent a les sú- (5) Id., id., id. (6) \d.: Vo/XIVd'Acorfs. - 134 - pilques de Vich el Rey, havia demanat ai príncep de Darmestad, Virrey y Capltá Ge¬ neral de Catalunya, 11 remetés Informe sobre les grades y privilegis que demanés la Ciutat, per lo qual fora de conveniencia elegir altre slndlch, que anés a Barcelona, per solicitar el despalg y resolució del dit Informe. S'escullí a aquest efecte, el notari Ignasi Abadal Ç). A 13 de Janer de 1699, s havia ja nombrat altre sindlch, perqué passés a Barcelona, en sollcltut de que el Rey mltjansant el Capltá General, concedís algunes grades a la Ciutat. Tornat aquell, que era D. Lluís Beuló y Fo¬ sas, exposava als Concellers les seves Impre- sions, entre les quals hl havia la de que «en «quant a la segona pretensió de poderse gra- «duar de doctors en Sgr. Teologia en la Unl- «versltat literaria, de la present Ciutat,» havia respost el Dr. Pere de Amigant, que era qui havia d'Informar «que no menos regonelxla »gran Inconveniencia per la Universitat lltera- »ria de la ciutat de Barcelona, que a mes de »que seria contingent que aquesta no Intro- »duls causa, no lluiria las clentla ab lo aument »que avui eri dia de molts anys a eixa part »se experimenta perque minoraria lo comens »y ensenya l'experlenda que com mes eres- (7) Id. id. vol. XVI d'Acorts. — 135 - »cuda es l'Universitat mes resplandeixen Ies »lletres, de bon exemple l'Universi- que son »tat de Lieyda per la erecció de la de Barce- »lona y la de Guesca per la erecció de la de 'Salamanca.» Aixó no es pot negar qu'era un refús ben absolut. (^) (8) Id. Id. id XIII En les pàgines anleriors hem donat per incidencia els noms de alguns Rectors del Estudi General de la Ciutat de Vich. Hem parlat del Dr. Enrich d'Alemany (^). També hem apuntat el nom del Dr. Joseph Bojons y del Dr. Antoni Más (■^). Un paper, que sem¬ bla ser del any 1658, indica com a director del Estudi, el Dr. Jaume Riera, Canonge Pe- nitencier, essent Vice-canciller, el Dr. Jacinto Saiz (3). En 1664 tenía el mateix cárrech rec¬ toral el magnífich Joan Baptista Tarrés, doc¬ tor en Dret C*^). A 13 de Febrer de 1682, era Rector el Dr. Joan Baptista Ferreres, y, a 12 d'Abril del mateix any, el Dr. Francesch Gen- (1) Toprp.s Diccionario de Escritores Cafala- ¡anes, pág. 717, qui fixa la elecció d'aqueix rector en 16<^3. '2} D'aqueix darrer diu cl mateix Torres Amat que fou nombraí en 1650. Í3^ A. M.: Llif^aJi de l'Universitat, (4) Id. id. id. - 137 — dra demanava confirmació per un bieni, a partir del 5 d'Agost pròxim, cosa que el Con- ceil no acordà pas en la mateixa sessió (^). A 11 de Novembre de 1689, actuava com a Rector el Dr. Pere Oliver C"). Aquest fou substituit pel Canonge Salvador Riera, qui presidia l'Estudi a 16 de Mars de 1699. A fi¬ nals de sigle, tenia el cárrech de Vice-rector el Dr. Bonaventura Pou, conforme trobem en data del 27 de Maig. El rectorat el tenia el Dr. Joseph Oi dines ('). Diferentes vegades en l'Universitat vigatana s'hi promogueren disturbis, cosa natural, ate¬ nent a que era freqüentada per gent jove. Ab motiu dels successos esdevinguts per la guerra de Catalunya contra Felip IV, y el regonei- xement de Lluis XIll com a Comte de Barce¬ lona, el Concell, 21 de Janer de 1641, en ordenà qu'es tanquessin els estudis y anessin a la guerra els estudiants aptes pera portar armes. El tancament durà fins el 15 de Fe¬ brer, en que, a petició del canonge Dr. Jo¬ seph Bojons, Rector, retornaren a obrir les aules C). Per l'Octubre del any 1664, els nostres (D) A. M : LUbre XXHl d'Acorts. (6) LUbre XXIVd'Acorts. (7) A. M.: Papers de l'Universitat. Quadern I d'Acorts. (S) A. M.: Llibre XVI/ d'Acorts. - 138 — escolars se dirigiren al Concell, queixantse de que el Rector, Dr. Tarrés, els exigia 3 rals de matricula, quan abans sols pagavan 3 sous ("). En aquest temps, el Capitol eclesiástich anava desentenentse del sosteniment de la Universitat, que de fet s'anava fent únicament deutora del patronat municipal. A 14 de De¬ sembre del mateix any, els magistrats popu¬ lars de Vich acordavan continuar la defensa de la causa introduïda pel Capitol contra els catedrátichs, exigían el degut salari als que criats y als familiars dels capitulars; Iota vega¬ da que els canonges, de molt temps, disfruta- van del privilegi de que aquells, encar que fossin extrangers, no deuiían pagar salari de cap mena (*°). D'igual prerrogativa volian usar els habitants de lo que se'n deya la quadra de Vilagelans, els quals pretenian que, es¬ tant units a Vich, no devian satisfer lo que acostumaven pagar els estudiants forasters. L instancia fou escrita als 24 de Febrer de 1666, y en ella s'indica que els estudiants de fora Ciutat pagavan 12 rals anyals cada un ("). Les bullangues promogudes en l'üniver- (9) A. M.: Papers de hUntversitat. (10) A. M.: Llibre XXI d'Acorls. 01) A. M.: Lligall de VLlniversitat. — 139 - sitat, obligavan diferents ocasions a inter- en venirhi els Concellers. Aixís, a 23 de Mars de 1679, els magistrats ciutadans acordaren pre¬ sentarse a l'edifici universitari, acompanyats de persones convenients, al objecte de dete¬ nir als estudiants que ho meresquessin (^2). A 9 de novembre de 1695, segons dona entendre 1' acta del Concell, se parlava de que el Rector del Estudi se creya ab dret de capturar els estudiants que no complissen la seva obligació; havent ja fet pendre a varis llicenciats, als quals s'acusava de que havian tirat pedres a l'aula de retòrica, ab perill de ferir al professor y als alumnes. El Veguer, que ho era el famós Ramon Sala y Sasala, degué intervenirhi, posant els detinguts en llibertat, lo qual motivà que el Rector invo¬ qués el seu dret y demanés a la Ciutat que'l protegis C'^). La bullanga no per aixó s'acabà, parlantne diferentes actes conciliars, entre les quals hi ha la del 27 de Maig de 1698, en la que se parla de que els Concellers havian tingut d'anar al edifici escolar, ja que el dia abans el Rector, Bonaventura Pou, s'havia dirigit al Concell, participantli que, a causa de alguns (12) A. M.: Uibre XXII d'Acorts. (13) A.M.: Uibre XXIVd'Acorts. - 140 - desordres, havia posat a la presó de la Uni¬ versitat a un llicenciat, a qui sos companys in¬ tentaren fer donar llibertat a la força, havent- hi un alumne que no volgué obehir al Rector. Com que els insubordináis eran deixebles del Dr. Manuel Portell, catedrátich de filosofia, els ja citats Rector y Vice-rector ordenaren buscarlo, manantli que no admetés en sa cᬠtedra a un tal llicenciat Pujol, a qui se carre¬ gava la culpa. Com fos que el catedrátich no obehi, els concellers acordaren suspendre 1 per un quant temps, posantli un substitut en la cátedra, a qui s pagaria del sou correspo¬ nent al Dr. Portell, determinantse encara encarregar n'el Veguer que castigués als a insubordináis (^''). A 6 de Juny del mateix any, se tornava a parlar dels desordres que hi havia en l'Estudi, encarregant al mateix Veguer cuidés del ordre. Encara se'n parlava als co- menços del curs vinent, a 6 d'Octubre de 1698, ja que ei Dr. Josep Bosch, canonge, donà part de que duravan mes que may els excessos dels llicenciants y estudiants, comu¬ nicant al Concell, que per ocasió de les conii- nues pedradas, no podia entrar ni eixir de sa casa sinó ab gran contingencia y perills de matarlo o quedar descalahrat. La Ciutat (14) h.y[.: Llibre XXVI d'Acorts. - 141 - determinà novament que el Veguer intervin¬ gués, afirmant, la vegada, que el principal a promotor dels disturbis era un tal Dr. Josep Anton Marti, de qui s'enviava a cercar el seu pare Les dissensions, a vegades, foren mogu¬ des no pels estudiants sinó per persones més calificades; conlribuinlhi els frares de les or¬ dres que hi havia en la Ciutat, a les quals se donava el dret de pendre part en els actes académichs. Ja a 16 de Septembre de 1641, s'havia represent al Concell que els frares del Carme y de la Mercè, que antigament acostumavan argumentar després que els fra¬ res del convent de St. Tomás de Riudeperes, s'havían empenyat, ja farian uns quants anys, en que havían de esser primers. El Concell determinà portar l'assumpte al Bisbe, ja que era el Canciller del Estudi, qui ab el Cole¬ gí de Doctors, determinaria qué s debia fer. En 1668, tornà haverhi controversia, en¬ tre franciscans y carmelites, sobre preceden¬ cia en les conclusions, acaliantse determinant el Concell que el degà o president dongués el primer argument a un doctor secular o bo¬ nete', el segon a un religiós dominich; el ter¬ cer a altre doctor bonete, y el quart a un frare (15) h.n.: Vol. XXVI d'Acorts. - 142 - carmelita, entenentse que les religions sols tindrian dret quan tinguessen cadira o cáte¬ dra en l'Éstudi. Per evitar noves 8 de Sep¬ qüestions, a tembre de 1682, s'acordava els prelats que de les religions existents en la ciutat de Vich, que pretenian tenir dret a votar en les oposi¬ cions a càtedres, encara que no fossin doc- tors, se'ls concedia lo que solicitavan Entre els acorts presos pel Concell de Vich, fent referencia al Estudi, n'hi ha un de 12 de Juny de 1668, en el qual s'autorisa al Rector perque pogués elegir quatre persones de la Universitat, les quals, junt ab els Con- cellers, determinarien lo que convingués a l'utilitat del Estudi (^^). També, altra vegada, fou precis dictar ordinacíons parcials, que servissin per regular la conducta que profe¬ ssors y alumnes deurien seguir. Peitant, a 11 de Novembre de 1689, deliberava el Concell encarregar als catedrátichs fessin unes noves ordinacions y estatuts, les quals deurien esser portades al Concell per sa aprobado (^^). A 27 de Maig de 1698, se nombrava també junta de quatre peisones, les quals, ab els (16) A.M.: Llibre XX!//d Acorts. (17) A. M.: Llibre XXi d Acorts. (18) A. M.: Liibre XXiVd'Acorts. — 143 — Concellers, tinguessin de tractar de les coses necessaries y l'administració del Estudi Ge¬ neral; triantse a n'aquest objecte el Dr. Jo¬ seph Estanyol, el Francesch Alavall, Micer Pere Pau Abadal, notari, y un tal Jaume Rie¬ ra, menor ('^). A 6 de Setembre següent, se tornava par¬ lar de la comissió dels quatre ciutadans, que debía intervenir en la confecció de unes or- dinacíons convenients pera la bona adminis¬ tració del Estudi, comissió que n'havia fetes unes, les quals eran portades al Concell, per¬ qué vegés si podían confirmarse; per lo que foren llegides, donánlleshi eficacia, força y valor; reservant emperò facultats als Conce¬ llers perque cridessin a qui els hi semblés convenient, per veure si tot se posava en orde Les ordinacions de que es tracta tenen els capítols següents: «De les Càtedres de filo¬ sofia; de les Càtedres de gramática; dels examinadors; dels actes públichs que se han de tenir en la Universitat; de precedencia y orde se ha de guardar en acompanyar los senyors Concellers, argüir en les conclusions y assistir en els demés actes; de la obligació (19) À. M,: Uibre XXVI d'Acorts. (20) Id, id. id. — 144 — dels mestres d'ensenyar de llegir y decorar, escriure y comptar ("')». Els Concellers, com s'ha vist fins ara, de¬ vien mirar ab molt d'afecte l'Estudi General de Vich, pel que la Ciutat feya grans sacrifi¬ cis. Per aixó, quan no bastavan les provinen¬ ces de l'Almoyna General, pera costejar el salari dels caledràtichs, la Ciutat procurava satisfer lo que mancava. Aixís consta, entre altres vegades, a 16 de Septembre de 1641 y 21 de Janer del any següent També a 28 de Febrer del any 1698, el Concell acordava que el claver de la Ciutat tingués obligació de quitar 1500 lliures de censáis, destinats al centre docent C"^). La Ciutat també subvenia les despeses que costava el sosteniment del edifici univer¬ sitari, que hi havia al capdevall del carrer de l'Escola, edifici al que diferentes vegades tin¬ gueren de ferse millores al objecte d'habili- tarlo a la creixensa que tenia l'Universitat. Pel Febrer de 1682, se parlava en Concell de les obres a fer y d'un rellotge que aleshores (21) EI segon quadern de Acorts de la Universitat viga- ana, quadern que es miilil al principi y abraça desde Sepleïu- bre de 1699 juny de 1701, porta aquestes orditiacions en fins a un estat de conservació deplorable. (A. M.: Lligall Universitat) (22) Llibre XVII d'Acorts. (25) A. M : Llibre XXV'í d'Acorts. — 145 — devia posarse A 3 d'Octubre de 1680, el Concell determinava que tornés a ferse la campana de 1' Universitat que s'havia trencat, pagantne el gasto de l'Almoina (-^). En 1691, la Ciutat disposà del edifici, fentlo servir de lloch d'allotjament ab tropes, lo qual feu que a principis d'aquell any devian fers'hi obres. Per aixó consta que l'Universitat degué dema¬ nar se li deixés locals en el convent de frares Dominicans, yoropíer ocupationem militum et infantium exercitus suae majestatis Tam¬ bé volem deixar consignat que, a 11 de No¬ vembre de 1689, el Concell presupostava 3 lliures, per pintar un quadro de St. Tomás de Aquino (-"). En cambi de la protecció, els Conce- llers gosavan de tota preeminencia en 1' Uni¬ versitat, confirmantho aixís un ceremonial ciutadà, que explica detallament lo que de¬ vian fer els comissionats, per la festa del Sant, quan anavan a convidar la representació viga- tana. Entre les notes curioses referent a aquest punt, indicarem la de que al ser fet el convit, (24) . A. M.: Uihre XX/// d'Acorts. (25) A. M.: Llibre XX/I d'Acorts.—Deu esser !a campana guardada cn el Museu Episcopal. (26) Quadern l dels negocis de l'Universilat, existent en l'A. M. en el lligall especial de VLIniversitat. (27) Llibre XXVIVd'Acaris.que tal pintura se troba en nostra Casa de la Ciutat. (10) — 146 — perque la Ciutat assistís a les conclusions, eranpresentats els exemplars impresos de les mateixes, advertintse que en l'acte académich de referencia, el ceremonial aludit, que es de finals del sigle XVII, afegeix que si lo senyor Conceller president será graduat y tindrà gust de argumentar deu ser el primer en ferho (^®). A 16 de Novembre de 1627, se disposà que en la sala del Estudi hi hagués una arca per dipositarhi les propines dels que's gra- duessen, que eran de 4 sous els doctors y 2 els batxillers. Les propines servían per gastos de la entitat. Finirem aquest capítol consignant que, en 1650, el canonge Antoni Mas, Rector del Es¬ tudi, demaná llicencia al Capitol, per anar ab els estudiants a la antiga iglesia de la Mare de Deu de 1' Esperança, fora dels murs de la Ciutat, en processó de pregaries per pluja n (28, Manuscrit de la Biblioteca Episcopal de Vich, pág. 21 y 22 (29) Ai x. Capitular de Vicli: Llibre IV de Secretària. XIV Fins que entrà el sigie XVIll l'Estudi Ge¬ neral de Vich pot dirse que no arribà a sa major edat,ab obtenció del dret de graduar en teología y lleys. Resulta una especie de sar¬ casme tenir que consignar que el monarca que li concedí el tantes vegades demanat pri¬ vilegi, passats uns quinze anys, dongués un altre decret abolint y matant definitivament la Universitat Literaria Vigatana. El, Rey Felip V, que començà essent re¬ but pels catalans, sino ab simpatia, ab una certa conformitat, volgué congraciarse de aquells convocant unes Corts a Barcelona, en les que devien serhi convidades les repre¬ sentacions de les ciutats. Al tractarse en el Concell vigatá de l'assistència a les Corts, se redactaren unes instruccions per al sindich - 148 — que hi assistiria, en representació de Vich, y que era D. Francesch Comalada y d'Olinera. En el capítol Xll de les instruccions segones, dictades a 20 d'Agost de 1701, se diu; «ítem »per quan ab lo prop chalendat privilegi en ♦atenció que en lo Studi General de la dita ♦ Ciutat se llegiren dos cursos de Philosophia y regoneixerse que lo clima y temperament ♦ ♦de la terra es molt apte y a proposit per ♦ l'exercici de les lletres, fonch concedida fa- ♦ cultat que en dit Studi poguessen graduarse ♦ doctors en philosophia y com avuy en dia y ♦ de molts anys a esta part se troben fundades ♦ en dit Studi tres cathedres de philosophia y ♦ altres tres de Sagrada theologia ab numerós ♦ concurs de licenciados qui professen dites ♦ sciencies tenint tots anys frecuents actes li- ♦ teraris ab intervenció de doctors y altres ♦ persones perites en dites sciencies: per só ♦ dit sindich suplicará a sa Magestat sia de sa ♦ Real gratitut concedir a dita Ciutat que en ♦dit Studi General pugan graduarse doctors ♦ en philosophia y theologia, tots aquells sub- ♦ jectes que trobarán hàbils en dites sciencies y que tant los qui avuy se troben graduats ♦ en dita ♦ sciencia de philosophia y los que ♦ per graduarán a Philosophia y Theo- avant se ♦ logia, deguen ser admesos en les Universi- - 149 - ♦tats de Barcelona Lleyda y demes del Prin- ♦ cipat de Catalunya, de la mateixa manera que es troben admesos en la Universitat li¬ ♦ teraria de Barcelona ('). El Rey Borbó, qui convenía aleshores a ferse partidaris, accedí a lo que no havían volgut concedir sos antecessors de la casa d'Austria. En el document reyal, que donà Felip V, ab la data de 14 de Mars de 1702, hi há la solicitut del privilegi doctorant en teologia y dret y a la vegada la resposta, essent una y altra concebudes en els se¬ güents termes: «ítem se suplica a sa Real Magestat, que ♦per quant ab Privilegi concedit per lo Sere- ♦ nissim Senyor Felip Ters. de gloriosa me- ♦ moria fou concedit a l'Universitat de dita ♦ Ciutat de poder agraduar en Arts y Philo- ♦ sophia; lo favor de Déu, la Uni- y com en ♦ versitat hage augmentat en lo concurs dels ♦ estudiants y per eix effecte haver tingut la ♦Ciutat de fundar tres Cadiras de Sagrada ♦ Teologia, y crehent, que ab gran prestesa ♦ se hauran de fundar Cathedres de totes fa- ♦ cultats. Suplica que tots los subjectes que ♦ en havant, se agraduaran com els que ja ♦son agraduats en la facultat de Philosophia, (1) A. M.: Llibre XXVI d'·Acorts. - 150- »sien admesos sos graus en totes les Univer- «sitats literàries del present Principat, y jun- «tament pugan agraduar en Sagrada Theolo- »gia las demés facultats, que per temps y en >se elegiran, tenint aquells los mateixos ho- >nors, y prerogatives tenen los demés agra- »duats en las Universitats de Lieyda, Barce- »lona y demés. »Su Magestad lo concede con la calidad »de que para dar los grados, se observe lo »rnismo que en la Universidad de Barcelona, >pudiendo la Ciudad de Vique formar las »constituciones convenientes a este fin y se- >gun las tuviere la dicha Universidad de Bar¬ celona ('^) La concessió reyal, que fou feta per Fe¬ lip V en les Corts barcelonines, ompli de sa¬ tisfacció als magistrats populars vigatans, que seguidament anaren per eonsolidarla. La Ciu¬ tat de Barcelona, per boca dels seus Conce- llers, no deixà de manifestar el desgrat ab que mirà tal concessió, que fou protestada per aquells, ja que creyen que anava en per¬ judici de la seva Universitat (^). Aquesta opo¬ sició no deixà de ser notada pels vigatans: peró, aixis y tot, aquestos procediren en tirar (2) Arx. Mun,: Llibre XVIII ae Privilegis, pág.s. 553 y 54- (3) Rubió: Ob. cil. pég. 51. - 151 - endevant les g-estions per enrobustir ei seu centre docent. A aquest objecte, els Conceilers de Vich feren súplica al Papa, perque dongués Privi¬ legi Apostólich a la concessió reyal. Els da¬ rrers dies de Mars de 1702, ja's parlava de fer aquesta súplica (')• Però el cas fou que, ab tot y les gestions fetes, tardaren onze anys, ans que el Papa concedís lo que se li de¬ manava. Per això el Concell, a 21 de Mars de 1713, acordava abonar 10 dobles, al Dr. Feliu Pasqual, perqué cuydés de despatxar la gracia ja obtinguda, que permeté titolar als Estudis de Vich: Universitat Real y Apos¬ tólica (■'). Mentrestant, no estigueren ociosos els Conceilers de Vich, ja que, a 15 d Abril de 1702, acordaren que, en virtut del nou privi¬ legi de graduar en arts y filosofía, en sagra¬ da teología y demés ciencies que's llegirien en l'Universitat, se reunis a la casa de! Con¬ cell un escullit aplech de persones, entre les quais hi havia el canonge Francesch Poquí, Rector de 1 Universitat, els Capitulars ecle- siástichs Salvador, Riera y Esteve y Ferrer, els doctors Ibo Cassanyes, qui era Vicari Ge- (4) A. M : Llibre XXVUd'Acorts. (5) A. M.; Llibre XXXII d'Acorts. - 152 — neral, Joseph Ordines, Francesch Eslebanell, Francesch Graell, el metge Ignasi Moreta y els advocats Ignasi Coll y Joan Trabal, als quals la representació ciutadana consultava que era lo que s tenia de fer, per posar en práctica el privilegi de referencia. Unánima- ment aconsellaren que, sens demora, se for¬ messin els colegis de doctors en filosofia, teologia y jurisprudencia. En lo que feya res¬ pecte a la teologia, ab Tintent de alentar y brindar ais llicenciats o fo¬ alumnes, perque ssin aydadors de la Ciutat, se deurien formar y establir catedrilles de teologia, apuntant també Tidea de que en quan a jurisprudencia eren de parer fundar també dues catedrilles y dues càtedres. El Concell acabà donant fa¬ cultats als Concellers, per formar els dits co¬ legis, en els que hi podrien fer entrar Iotes les persones que coneguessin dignes y a pro¬ pòsit. Als 14 de Juny immediat, el Conceller en Cap exposava que, pel bon régiment y govern de l'Universitat, se deurien fer noves ordi- nacions y Estatuts, acordantse que els Conce¬ llers tinguessin facultatper formar una junta de persones hàbils, les quals, ab ells, pogue¬ ssin fer tals ordinacions. No se sab perqué Texecució completa del anterior acort va de- - 153 — morarse. De lotes maneres, a 18 de Febrer de 1703, se feya notar lo urgent que era fer els estatuts, lo que es causa de continua desor¬ dre no so/s dels estudiants sino dels catedra- tichs ydemés oficials los quals ninguns cum¬ plen les obligacions de llur empleo ■ Ah data de 27 de Juliol, se tornava insistir en la necessitat de les ordinacions, les quais se de- ya que havien sigut començades, peró no es¬ taven llestes, insistintse en la necessitat de completaries, tan aviat com fos possible ('). Al començar l'any vinent, les ordinacions pot dirse que estaven apunt d'esser definiti¬ vament sancionades. Per aixó, ab data de 27 de Janer, el Concell elegia dues persones, les quals, ab els Concellers, devien mirar les or¬ dinacions progectades, les quals, en cas de estar conformes, devien ser enviades a un tal Jacinto Dachs, a qui s havia nombrat agent de la Ciutat, pera obtenir de la Curia Roma¬ na la confirmació apostòlica de l'Universi¬ tat, tota vegada que tothom se creya que la presentació a Roma de les ordinacions, de¬ via ser lo que més contribuís a lograr el pri¬ vilegi apostólich ('^). Les dues persones nom- (6) A. M.: LUbre XXVII d'Acorts. (7) A M.: LUbre XX VUl d'Acorts. (8) A. M ; LUbre XXVlll d Acorts.—A 27 de Maig de 1703 s'iiavia tornat a parlar de la conveniencia d'obtenir la confir- - 154 - brades, al obg^ecte de reg^oneixer ei plan d'es- tatuts, foren el Dr. Joseph Estanyol y el Joan Trabal. després, en Concell se deya que Dos dies les persones elegides al obgecte havien re- gonegut els estatuts, que foren llegits allá mateix per sa aprobació definitiva ("). Les noves ordinacions tenian els capitols següents: Cap. 1: Del Canceller y Vice-Canceiier de dita Universitat.—Cap. 11: De la elecció del Rector de la Universitat y de sa creació.— Cap. III.—De les obligacions del Rector de la dita Universitat.—Cap. IV: De les obliga¬ cions del Vice-Rector. Cap. V: Del Concell — General de tota l'Universitat y del particular. —Cap.VhDel Secretari yEscribà de ditaUni- versitat. Cap. VlhDel vedell o porter de dita - Universitat.—Cap. VIII: De la precedencia y orde d'anar y seure en l'Universitat y de la forma de votar en los Concells aixis generals com particulars.—Cap. IX: De la precedencia y orde que se ha de guardar en acompanyar mació apostólica de rUnivcrsiíaí, deíerminantse gastar lo que fos convenient y continuar les gestions ab tota activitat. (9) Es digne de notar en el Llibre XXVHÎ d'Acorts^ el fet de que hi hagi incloses dues redaccions dels Estatuts les unes en llengua llatina y altres en català, resultant les primeres com una reducció o cap-breu de les altres, ja que sols tenen 33 ca¬ pítols. - 155 - los senyors Conceilers y argüir en les conclu¬ sions y en los actes.-—Cap. X; Del exámen y aprobado dels estudiants, a efecte de ser matriculats; de la necessitat, forma y de tot io tocant a la matricula.—Cap. XI: De les caté- dres de Teología.—Cap. Xll: Del modo y forma que se ha de guardar en les provisions de les càtedres de Teologia.—Cap. XIII: De les catedrilles de Teologia.—Cap. XIV: De les obligacions dels catedrillaires de Teolo¬ gía.—Cap. XV: Del catediálich de la Càte¬ dra de Canons.— Cap. XVI: Del catedrátich de la cátedra de Dret civil.—Cap. XVII: De les catedrilles de Lleys.—Cap. XVlll: De les càtedres de Filosofía.—Cap. XIX: De la for¬ ma de proveirse les càtedres de Filosofía.— Cap. XX: De les càtedres de Gramática.— Cap. XXI: De la oposició de les càtedres de Gramática.—Cap. XXll: De la obligació dels nostres de ensenyar de llegir y decorar, es¬ criure y comptar.—Cap. XXlll: Que ningú pugui obtenir en un temps dos càtedres.— Cap, XXIV: De la forma y temps en que se han d'assignar les materies que los catedrà- tichs de Teologia hauràn de ^llegir.—Cap. XXV: Del temps en que han de començar los estudis y de les feries que s' hauràn de guardar. — Cap. XXVI: De les multes y penes — 156 — per als catedrátichs que farán falta eu les lli¬ çons y deg·uls exercicis.—Cap. XXVII: Dels substituts.—Cap. XXVIll: De les conclusions y actes públichs que se han de tenir aixis en Filosofia com en Teolog'ia,—Cap. XXIX: Que lo catedrátich que lleg-irá per curs no pugui posarse a altre càtedra de la mateixa facultat. —Cap. XXX: De la prohibició als catedrᬠtichs de no poder predicar quaresma conti¬ nua.—Cap. XXXI: Del número dels doctors colegiats de dita Universitat.—Cap. XXXII: Dels doctors elegidors per regir los llibre.";.— Cap. XXXllI : Dels graus de batxillers en Arts, Jurisprudencia y Teología, y del grau de mestre y doctor en ditas facultats.— Cap. XXXIV: De les propines que se han de pagar en dita Universitat per los graus confeiidors. Cap. XXXV: Dels graduants fills de doctois colegiats.—Cap. XXXVI: Forma dels jura¬ ments que han de prestar lo Rector, Vice- Rector y demés, com per sos titols se dirá y de la professió de fé que s ha de fer. XV En el próiech de les ordinacions de l'Uni- versitat vigatana de que s'acaba de parlar, se diu que s'havia instiluhit una cátedra de dret civil, una altre de dret canónich y dues ca- tedrilles de instituía de dret civil, esperant- se encara poguer crear càtedres de medi¬ cina. Sobre aixó se l'acta del Concell sap per del dia 5 de Juliol de 1702 que, a proposta del Conceller president, se tractà d'establir una catedrílla de Instituto, mentres hi hagués concurrencia de estudiants, debent buscarse algú la regís, mitjançant el salari corres¬ que ponent. S'exposava també que ningú millor per regiria que el Dr. Joan Antoni Angelet, clergue de Vich, trobantse que era bona la - 158 — proposta y, sens més, oferírseli l'encárrech de regirla ab de 50 lliures. En l'acta un sou sa parlà de les noiories prendes y ciencia del personatge nombrat, que ho era per temps de dos anys (^). La fundació de les càtedres de lleys, sem¬ bla que en aquest temps, fou més en els pa¬ pers que efectiva. El dia 8 de Juliol del ma¬ teix any 1702, mitjançant un edicte que's con¬ serva imprés, els Concellers vigatans partici¬ paven a tothom la concessió del reyal privi¬ legi del 14 de Mars, perque poguessen gra¬ duarse de doctor en filosofia y teologia y de¬ més ciencias y facultats que en dita Univer¬ sitat se llegirien; notificant ademés que ales¬ hores s'havían fundat de nou «dos Cathedras »de Lleys Calhedrilla, essent catedra- y una »tichs délias, ço esde las tres de philoso- »phia, los RR. Doctors Emanuel Portell, »Ioan Baró Preveres, y Don Mariano de An- «glagell del Real y Militar Orde de Nostra ♦Senyora de la Mercé; de las tres de Theo- ♦ logia los R. R. Doctor Joseph Homs Pre- (I) A. M; LUbre A'Xr7// rf'-4cor/s.—Aquest Joati Attfon Angelet arribà a ser Rector de La Garriga y al censurar, ais 5 d'Octubre de l709, unes obres sobre Sauta Maria de Cervelló, contenint el panegiricfi del P. Jordi Pihiri, se lifolava catedra- iicb que havia sigut de Lleys de fa insigne Universitat de Vich, - 159 - »vere, Lo Pare Lector Fra Francisco Osona »del Orde de Predicadors y lo Pare Lector »Fra Angel Berenguer del Orde de Nostra ♦ Senyora del Munt del Carme, y de las de ♦ Lleys, ço es de la cathedrilla de Instituta Lo ♦Doctor loan Anton Angelet, de Cathedra » de Dret Canonich Lo Illustre Senyor Doc- ♦lor Ivo Cassanyes. V. G. y Officiai del lllus- ♦trissim y Reverendissim Senyor Bisbe de ♦ Vich, y de la Gatedra de dret Civil Lo Mag- ♦nifich Senyor Doctor Albert Vilabella jutge y assessor ordinari de las curias Reals de ♦ ♦dita Ciutat, y se donava principi a la lectura ♦als nou del mes de Setembre primer vi- nent^ Ab tot y aquest aparatós cartipàs, sembla que aleshores sols arribà a tenir efectivitat la catedrilla del Dr. Angelet, la qual degué esser posada en edicte, segons explica Pacta conciliar de 27 de Juliol de 1703, adverlintse que, si no's presentava ningú a oposició, fos donada l'ensenyança a qui reunís les condi¬ cions de aptitut, assignántseii un salari de 70 lliures anyals (^). Coiifirma aixó que diem, lo que's llegeix en Pacta de la sessió, de 19 (2) D'aquest imprès n'iii ha exemplars en l'Arxiu Xíuni- clpal, Lligall de VUniversitat, y també en la Biblioteca Epis¬ copal. (5) A. M.: Uibre XXVUl d'Acorts. — 160 — Juny de 1708, quan dona compte de que se presentà en el mateix Conceil el notari Jau¬ me Ros, qui proposà fossen posades càtedres y catedrilles de lleys; proposta que fou ben acollida pels magfistrats populars vigatans. En la mateixa reunió se determinava que's fessen estatuts y ordinacions pel bon govern y ré¬ gimen de rUniversitat, assessorantse ab les persones que li semblessin apropósit, devent ser presentades al Conceli, una volta fossen fetes les noves ordinacions. En la mateixa acta encaras'hi llegeix: «Aixis mateix deter- »mina dit ilustre Conceli quesiafoimat lo »collegi de la sciencia de Medecina, podent ♦ gastar de l'Aimoyna general lo que con- ♦ vingue» ('^). Com si encara no n'hi hagués prou d'a¬ questos plans d'engrandiment de les ense¬ nyances, als 6 de Juliol prop-vinent, tornà a concedirse l'entrada y el dret de parlar al mateix Antoni Ros, qui proposà que fora de gran utilitat per l'Universitat, s hi establís una cadira de exposició de la Sagrada Escriptura, ja que una tal cátedra no mancava en cap al¬ tre Universitat, y era convenient en la de Vich, a fi de que poguessen ferse els graus de doctor en Sagrada Teologia: proposta so- (4) Vol X.XX. d'AcOTts. — 161 — bre la que ei Conceii no voig^ué pendre cap acort definitiu, ja que no hi havia unanimitat de parers. Sembla que aleshores edic¬ se posaren en te les càtedres de lleys, per més que no hi va haver acte d'oposicions per la provisió, no arribantse a tenir unanimitat en els parers dels Conceliers. En temps de revolta com eren aquells no era gfayre possible parlar de fundacions de càtedres. En la mateixa reunió se presentà exposició de Micer Marian una Subias, catedrillayre de Instituto, en la que's deya que, en Octubre de 1707, havia sig-ut posada a oposició la cátedra menor de Insti¬ tuto, establintse que el que la regis durant dos anys obtindria gratuitament el grau de doctor y además tindria la paga que li senya¬ lés la Ciutat; per lo qual demanava se li se¬ nyalés aquesta darrera, atenent a que havia cumplert bé y superabundantment el seu ofi- si de catedrillayre, acordantse que el Concell ja faria lo que convingués (^). Cumplint l'acort, pres el 19 de Juny, se feren noves ordinacions de l'Universitat, les quals foren presentades al Concell de 14 de Setembre del mateix any 1708; ordinacions que foren aprobades sense discussió y que (5) Arx. Mun,; Id. Id. (11) - 162 - eran les de 1704, ab algunes modificacions y nous detalls. Després del capítol XXllI de les antigues ordinacions, les noves hi afegien un altre capítol, tractant; «Del temps en que »han de comensar los esludis y de les feries »que se hauran de guardar». Al antich capí¬ tol XXXllI, se n'hi adjuntava un altre, que portava la numeració. XXXIll: «Del número »de doctors que hauran de entrevenir en «conferir graus de doctor». El capítol XXXIV, se titulava: «Dels padrins y examinadors dels graus de doctor». El XXXV, feya referencia: ♦ «De les propines que se hauran de donar en «los graus conferidois; y el XXXVl, puntua- lisava sobre la: «Forma de la professió de la »fe que han de fer los lectors y catedratichs «en lo principi de ses lectures y los que han «de ser graduats en qualsevol facultat en la «dita Universitat». Suprimían, per tant, aques¬ tes noves ordinacions el capítol XXXV de les que les havien precedit (''). (6) Aqueixes ordinacions, de Í4 de Setembre de 1708, se troben en el Vol. XXX d'Acor/s del Concell Municipal de VIch, y en la Biblioteca Universitaria de Barcelona, entre els papers referents a la Universitat Vigatana.—]a &'ha vist anteriorment l'Estudi de Vieil prometé guardar y que als 9 d'Agost de 1675, observar cl Motii Propi de Pau V, referintse a la Concepció do Maria.—Desde aleshores endevant se conservà el mateix jurament en la Concessió de grans, baix la fórmula: «Ego N. •l'urc ad Dominuni Deuiii et ejus Sancta Quatuor Evangelia - 163 — Com a ordinació digfne d'esmeni, presa en aquest temps, hi ha la de 9 Julio! de 1~06, en la que el Conceller en Cap proposava que el Privilegi Real referent a la Universitat ha- vía sigut obtingut en atenció als serveys que la Ciutat havia fet al Rey, per lo que era de conveniencia, establir quelcom en benefici dels fills de la Ciutat. La determinació conci¬ liar fou la de que els fills de Vich que's gra- duesen en I Universitat fossen graduats y agregats gratuitament sens pagar cap cosa ni salari C). Ab motiu de la vinguda a Vich de l'Ar- xiduch, Carles III, l'Universitat feu ostensió de sa manera de ser, presentantse, el dia 23 dejanerde 1710, al allotjament del qui era reconegut aleshores com a Monarca, fenli pú- blich acatament, els ilustres colegis de teo¬ logia, ileys y filosofia, que junts formaven una comitiva de 54 doctors, ab capirots y borles, presidint el Huit corteig, el Dr. Ibo Cassanyes, canonge, capellà d'honor y predi¬ cador de S. M., qui, com a rector del centre docent, prengué la paraula y donà l'enhora¬ bona a Carles III, en un ampulós discurs en »me quoad vixero deffensuruni Deiparam Virginem Mariani »&ine labe pcccati fuisse concepiani nisi aliud diccndum Sanc- »{a Apostòlica Sedes decreverat». (7J Arx. Mun.: LUb. XXIX d'Acorts, — 164- castellá, que s'es conservat fins a nostres temps C*). Hi ha noticia de obres fetes en l'edifici universitari, en Agost de 1701, en que refe¬ ren les teulades (■'). En Octubre del mateix any, s havia parlat en Concell de alties adods de l'antich edifici, llegintse també que, en l'última quinzena de Juliol de 1702, se tras¬ lada de lloch Taula de gramática, que's co- locà en la porxada de dalt, folrant la teulada y fenthi un sostre de rejola y llata Ales¬ hores també es parlà de cercar lloch per Taula dels infants que aprenien de llegir, es¬ criure y comptar, trobantse als 25 Janer de 1704, que no hi havia lloch millor que un lo¬ cal que s'establia sobre les dugués aules de filosofia (^'). Als 14 Agost de 1701, s' autorisava als síndichs per pendre un censal a nom de l'Universitat, fins a 7000 lliures. (8) Vide: Dos Episodis Vigatans, págs. 17. 50 y 68 —El doctor Ibo Cassanyes, en 1696, pronuncià l'oració panegírica castellana ab que fou celebrada la curació del Rey Caries II.— En 1700, pronuncié l'oració llatina ab que comensá el sínode, que tingué lloch en dit any.—En aquest darrer imprés se titu¬ lava doctor en Arts y en abdós drets, oUm professor de ta cᬠtedra menor d'Institucions instinianeas de la Universitat de Barcelona, rector de Roda y Vicari general del bisbat de Vich. (9) Arx. Mun.: Obiería de Pere Pau Abadal. nO) Id. id, Uibre XXVII d'Acorts, ni) A. M.: Uih. XXVm d'Acorts, - 165 — Fins l'any 1717, ocuparen ei cárrech a de Rector de l'Universitat, els Drs. Poquí y Cassanyes; el primer sembla que fou nom- brat poch després d'uns distuibis promoguts pels estudiants, ab motiu de les conclusions de teologia, dels que parlen les actes de 18 y 24 de Febrer de 1701, fentse constar que el Rector y Vice-rector, que aleshores hi ha¬ via y que havien acabat lo seva comanda, de¬ vien esser remoguis, nombrantse'n uns altres, tota vegada que, segons deyen els Conce- llers: «ni els alumnes hi van ni els catedra- ♦ tichs ensenyan» {}-). El Doctor Cassanyes, consta que era rector ja els darrers dies d'Agost de 1709 ('•'), y sembla que ho fou endevant. De l'any 1703, sabem que el dia 7 de Jutiy, havia sigut el designat per les oposi¬ cions de càtedres, fentse oposició de la ca¬ dira major de gramática ('''). Pel Juliol de 1706, els Concellers tingueren de defensar el privilegi que donava a la Ciutat l'exclusiva de l'ensenyança de gramática; tota vegada (12) A. M.: Vol XXVII d'Acotts. (13) Aixis consfa en cl cartell de conclusions, imprès en seda, conservat en el Museu Episcopal. (14) A. M.; Va!. XXId'Acorts.- Dia 21 de Juny de 1703.— Segons l'acía 24 Febrer 1701, s'aumenta cl salari d'aquesta cᬠtedra ab 15 lliures. — 166 — que un tal Dr. Joseph Pujol, havia posat es¬ tudi fora de 1 Universitat, lo que motivà que, ais 7 de dit ities y any, lot el cos de cate- drálichs y el Rector tinguessin de condem¬ nar la conducta del citat Dr. Pujol y que dos dies després, tingués d'amenassarlo el Con- cell de perseguirlo ab lot el rigor de justicia, excloentlo per sempre més del diet de fer oposició a qualsevol cátedra de 1 Univer¬ sitat C''). Als 25 Febrer de 1701, el vice-rector, Dr. Joan Bonaventura Pons, d'acort ab el Con- cell y el Rector, manava que de les conclu¬ sions que's feyen per la festa de Sant Tomàs, les de filosofia, en quan fos possible, fossen defensades per un alumne de tercer any y les de teologia per un de quart ('"). En aquest mateix any acabà sa comanda de llegir en la cátedra [filosófica Fra Marian d'Anglasell, de l'orde de la Mercè, qui tornà a regir la cátedra almenys durant l'any següent. Desde Setembre del mateix any, ocupava una de les càtedres de filosofia, el Dr. Joan Baró, qui, segons dia l'acta de 21 de Jnny de 1703, fou nombrat. Rector de la parroquial Sta. Eulaiia de Pardines (^'). En el curs de 1709 era nn (15) A, M : Lligall de l'Uniyersilat.-Vol. XXIX d'Acaris. (16) A. M : Vol. XXVH d Acorts. (17) A. M.; VoL XXVIUd-Acaris. - 167 - dels catediátichs d'aquella facultat, el Dr. Pere Feu ('^). En els disturbis del Febrer de 1701, pro- mogfuts ab motiu de les conclusions de teo¬ logia, consta que eren lectors Fra Agustí Berenguer, Carmelita; y un Fra Àngel. A 28 Abril de 1702, foren posades en edicte les dugués catedrilles de teologia, les quals no sempre trobavan opositor, de manera que, l'any següent, tingué d allargarse en 15 dies el plaç de presentació de solicituts, tota ve¬ gada que no hi havia qui les pretingués (^^). Les conclusions, a vegades, poitaven ad¬ juntades escenes un xiquet massa vives, ab motiu de les qüestions d'escola que deba¬ tien entre si, les ordres religioses. Se con¬ serva una carta, de 14 Abril de 1703, en la que els Concellers vigatans esciibien al P. Provincial de l Orde de Sant Francesch, pre- gantli no prengués a disgust el que el P. Lector Alsina, que debia pertànyer als fra- menors, en l'acte d'unes conclusions, havia llensat a terra el cartell que havia sigut dedi¬ cat al Consistori vigalá. Els comunicants fe- yen alusió a que era ordinari succehissen dis¬ gustos en l'acte de les conclusions, lo que (18) Caricll de les Conclusions citat en la noln 13. (19) A. M.: Vol. XXI Acaris, 21 Juny de 1703. — 168 — feya que no degués donarse importancia al succés, atenent als grans serveys que Fra Alsina tenia contrets a favor de la Ciutat Indici de l'imporlancia que's donava ais actes de conclusions, son les inscripcions que, eserites en lletra vermella, dia en¬ avuy cara co'nseivem en les parets y portalades dels casals y iglesies de la Ciutat. En aques¬ tes inscripcions acostuma a figuraihi una V, a vegades ab una palma que significa el Víctor, alusiu al nom del personatge que hi segueix. Tots els vigatans han llegit el Víctor Romà, que figura en lloch preeminent sobre el por¬ tal y columnes de l'iglesia de la Pietat. El paper de que hem fet menció, datat a 7 dejuliol de 1706, porta ademés del nom del Dr. Poqui, que era Rector del Centre do¬ cent vigalá, els dels catedratichs que ales¬ hores hi tenían cátedra, essent aquestos: el Dr. Joseph Ordines, qui tenia la borla de teologia; el Miquel Ros, Doctor en dret ci¬ vil y canónich; Llucià Comamala, Doctor en teologia, igualment que 1' Antoni Sanyes; essent Doctors en abdós drets, en Joan Ma¬ cià, y Sellés y Campana, Ibo Cassanyes, Col y Albert Vilabella; essent Doctor en filoso- (20) Àrx. Mun.: Vol. XUl de Cartes enviades. Fol 51. — 169 - fía y teolog^ía Fra Albeit Doinenech; cons¬ tant finalment entre els catedrátichs iin tal Soler Moner pbre. y un tal Joan Badais (-^). (21) A. M.; LIiga]¡ de ¡'Universitat. XVI El Rey Borbó, una vegfarla hagué vençuda l'insurrecció dels vigatans, dos dies després de la rendició de Barcelona, o sia a 16 de Setembre de 1715, ab pretext de que l'Uni¬ versitat d'aquella Ciutat era caliu de distur¬ bis, la dividí; portant les facultats de filosofia, cànons y lleys a Cervera y restant en la Ciu¬ tat comtal les de medecina, cirurgia y gramᬠtica. Encara que tal assaig de trasllat dels es¬ tudiants a Cervera, donà un resultat ben poch satisfactori, Felip V, mogut per les súpliques de Cervera, decidí trasladar a dita ciutat, to¬ les les universitats catalanes, o sia: la de Lley- da, fundada en 1300, la de Girona, establerta en 1446, la de Barcelona, que tenía antiguitat desde 1398, la de Tarragona que era de l'any 1572 y la de Vich, que ja hem vist establerta desde l'any 1598. — 171 — Felip V, desde Segovia, a 11 Maig de 1717, promulgà el decret d'erecció de la Reyal Universitat de Cei vera, ratificant des¬ de ei Pardo, als 17 d'Agost del mateix any, la seva radical decisió. Les rendes de totes les antigues universitats devien passar a la nova, com hi passarien també, tots els bens y efectes que'ls hi perteneixíen, segons s expo¬ sava en un decret de 9 Octubre de 1717. El privilegi d'erecció de l'Universitat cerverina pailava, «de que para daria principio la he «aplicado las seis mil libras de renta que so- »bre las Generalidades de Barcelona pagaba «aquella Ciudad de su Universidad, con mas «todas las Rentas Eclesiásticas, y seculares, «que gozava dicha Universidad, y las de Lé- «rida, Gerona, Vich, Tarragona, y demás de «aquel Principado, las quales además por esta «providencia quedan extinctas y trasladadas «a la de Cetvera« ('). Sembla que la Universitat de Vich fou la darrera en donar graus, ja que en conferí el mateix any 1717 (^). A 2 Novembre del ma¬ teix any, el Concell vigatá, parlava de que havia rebuda una carta de Sa Excia. D. Sal- (1) Rubió: Historia de ¡a Universidad de Cervera, pág. 88 a 118 y 452. (2) Id id.: pág. 53.—El primer gradual era del any 1618. — 172 — vador de Prats y Matas, en la que's deya que la Real Audiencia volia sapiguer quines ren¬ des tenía l'Universitat de Vieil, y ademés quais eren les que estaven aplicades als estu¬ dis de o-ramática y retórica, y també de quins fondos eren pag·ades y ahont havien anat a parar les cantitats sobrants. Ab aquesta carta, que portava la data de 31 d Octubre, s'hi acompanyava una disposició del Marqués de Caslel-Rodrig-o, Capità General del Princi¬ pat, en la qual se copiava una Real Ordre, en la que se deya que havent decretat, als 11 de Maig- anterior, fundar l'Universitat a Cervera, havia extingit totes les de Catalunya, aplicant les seves rendes a la nova; per lo que's ma¬ nava que cap de les Universitats antigues po¬ gués conferir mes graus, ni exercir cap acte. En la disposició del Capità General, s' hi deya també que a Gerona no quedaven pas extingits els estudis de gramática y retórica, els quals s encarregaven a los padres quesiiy- tas, càtedres que endavant serien quatre, en- lloch de les tres anteriors, y quedaven dota¬ des ab una renda de 100 lliures cada una, aplicantse els demés bens de l'Universitat geronina, a la de Cervera. Acabava, el Mar¬ qués de Castel-Rodrigo, manant a nostres Concellers que observessen la Real Cédula — 173 - del 14 Octubre anterior, dictada a Sant Llo¬ rens l'Escorial, comminant a que ning-ú de s'atrevís ni intentés sostenir l'Universitat de Vich, ni executar actes referents a la mateixa. L'acta conciliar dona indici de l'aplanament d'esperits que aleshores regnava en la casa comunal vigatana; haventse acordat que se obehís puntualment lo decretat y que s'en¬ viés a cercar el Rector de l Universitat, noti- ficantii el decret, perque l'intimés a tots els catedratichs, fentse totes les dilin-eneies pel cumpliment de la orde del Rey Borbó. Lo concedit a Gerona mogué també als nostres Concellers perqué acordessin fer diligencies, per lograr cosa semblant, formantse una jun¬ ta, ab intervenció del Rector dels Estudis y dels advocats de la Ciutat, y a la que s'hi ad¬ juntarien les persones que semblés a bé; jun¬ ta que faria, per altra part, les gestions con¬ venients com a millor compliment de lo manat (^). El dia 24, se proposava en nou Concell" que ja eren finats els Estudis de la Ciutat y prohibit tot género de lectura, havent sigut recullides les cèdules reals, cartes, represen¬ tacions y estat de rendes de l'Universitat, ab tota la demés documentació, de la que s'ha- (3) h.M.-. XKXm d'Acorta. — 174- vía fet cárrech el Conceller Cap, haventse en consultat al Dr. Francesch d'Ametller, Con¬ celler del Suprem de Castella, a Barcelona, qui havia sigut de parer que s'aixequés al Capità General una súplica de que, com ha- vía sigut concedit a Gerona, se concedís a Vich l'ensenyança de gramática y retórica, iiombranlse una junta perque fes les gestions conduents al millor resultat. En l'acte s'hi ad¬ juntava una declaració de les rendes de l'Uni¬ versitat, escrita en castellà, en la qual se deya que de les rendes procedents de 1 Almoy- na General sols eren segures unes 615 lliures, de les que debien deduirsen 15, que exigia un cens al benefici de Sant Martí de la Cate¬ dral, debentse novament treuren altres 15 lliures per la conservació dels immobles que pertanyien a la Pia Almoyna y a la tasa de quarta y escusado. També s'acompanyava a l'acta una manifestacióde l'estat en que's trobava l'Universitat de Vich, responent aixis la carta del Sr. Prats y a Matas. Com que a la cátedra de teologia, institui¬ da per en Bernardí Granollachs, als 14 Oc¬ tubre de 1648, devant del notari Torrellebre- ta, s'hi havia aglomerat la fundació d'una missa quotidiana en 1 iglesia de la Rodona, lo que importava un gasto de 7 lliures anyals. - 175 - pel religiós carmelita que resés la missa, y ademés 9 lliures anyals per pagar el toch de la mateixa, tingué d'intervenir en aquest afer de la portada a Cervera el Romà Pontífice, qui, en butlla de 7 Juliol de 1734, expedida a favot de l'Universitat Ceiverina, reduïa la Missa quotidiana a 125 misses, celebradores anyalment, atesa l'escassa altnoyna que els hi corresponia No s conformà pas ben bé l'Ajuntament de Vich ab l'acort de traslat a Cervera de tots els bens de l'Universitat. A 16 Setembre de 1738, congregació particular de Car¬ una denals, establerta per terminar les controver¬ sies y reclamacions de la Ciutat, declarava que dels bens que havien sigut de l'Univer¬ sitat vigatana, devia segregrarsen un capital que dongués una renda de 400 lliures baice- lonines, que's destinarien a salaris dels mes¬ tres que deurien ensenyar gramática, retórica y moral en la Ciutat, confiantse l'administra¬ ció del capital a l'Ajuntament de Vich y al Sr. Bisbe. Essent difícil fer tal segregació de capitals, a 12 Juny de 1741, l'Ajuntament concordà ab l'Universitat de Cervera, conce¬ dint que aquesta se fes seus tots els bens que havien pertenescut a l'anligua de Vich, (4) líuBió: lü pág. 270 y27I. — 176 — ab l obligfacio que contreya la de Cervera de entregfar les 400 lliures per anualitats aven- çades als administradors de la Ciutat de Vich, per compliment dels fins expressats en el citat decret cardenalici Encara- en 1741, se tractava de l'establiment d' uns estudis de gramática, retórica moral, subvencionats ab y 400 lliures anuals, distribuïdesen parts iguals entre els quatre professors que deurien en- Carregarsen. Tal cantitat era deduida de la que la Universitat Literaria vigatana devia fer de les seves fundacions a 1 Universitat Cer- verina després de l'extinció de aquella C). Restavadesprés de l'extinció de l'Univer¬ sitat de Vich, l'edifici propi d'ella y que ha¬ via servit pels antichs Estudis. Després del fet radical de Felip V, l'immoble havia tin¬ gut diverses destinacions, ocupantlo, casi be sempre, les tropes que venien a la Ciutat. Una apuntació de l'Ajuntament, a 16 de Juny de 1722, fa referencia a les comedies que's feyen en I'antich edifici, ab motiu de les fes¬ tes dels Sants Mártyrs. L'Universitat de Cervera volia ferse seu (5) Arx. M.: Uígall de Escoles de Primera Ense¬ nyança. (6) Arx. de la Mensa Episcopal: Niím. 918. Cervera.' Arx. de la Curia Eclesiástica de V\c\\.—Liber comunis de 1754-42. - 177 — aquell immoble, promoventse un plet entre. l'Ajuntament y aquella, que fou fallat pel Concell Suprem de Castella, als 30 de Juliol de 1761, donant la rafió a la Ciutat, y deci¬ dint que aquesta pagués certes pensions que deuria satisfer per rahó de les càrregues del benifet de n Galcerán de Sant Julià. La Ciu¬ tat no podia, o no volia fer gastos en aquell edifici, y per aixó a 27 Juliol de 1789, se par¬ lava de que I antiga casa dels Estudis no po¬ dia ja servir més com a quartel, a causa de sa constructura, humitat y poca capacitat, afe- gintse, en la sessió del 3 d'Agost, que era precis tréureli les teulades y voltes ja que l'edifici amenaçava ruina ('). En virtut de tot aixó, a 27 Juliol de 1789, la Ciutat exposava el desig de desferse de aquells enderrochs y obtenir permís per vén- drels, haventse solicitât yobtingut llicencia del Real Concell de Castella, a 6 d Octubre del mateix any. El Sr. Comptador de Propis, als 20 d'Octubre vinent, donà el permís a la corporació municipal per tirar eudevant la venda. Se conserva la tabba o anunci de ven¬ da de aquel «edificio o quartel, llamado de »los Estudios que por su antigüedad se halla ♦ inservible y ruinoso y en parte derruido», el (7) Arx, Mun.; Cartes enviades.-Vot. XXI/. (12) — 178 - qual de temps immemorial possessió de era a Ciutat y estava al capdevail del carrer del l'Escola o de Mossèn Sarriera o de la Sagris¬ tia, termen q'ant der la part de llevant ab el carrer de l Escola y per altres costats ab dife¬ rents immobles de particulars. S'advertí al comprador que deuria tirar endarrera, la nova casa que hi fes, dintre el termini de dos anys, alineant el carrer y cuydant d'arrebossar y emblancar les parets exteriors, enllosar y po¬ sar aceres (®). El Regidor de Vich, D.Joan de Saleta y Morgadés, ab el diputat, D.Joan de Rocafi- guera, com apoderats de l'Ajuntament y Jun¬ ta de Propis de la Ciutat, vengueren aquell edifici pel preu de 4166 lliures y 10 sous, o sien 41.655 rals, a D." María Teresa de Mau¬ res Figuerola y Solermoner, viuda, y a Don Francesch de Vilar y de Burgués, als 5 de Octubre de 1791; després de que, a 26 de Abril de l'any anterior, s'havia anunciada la subasta, y, a 30 d'Abril del mateix any, ha¬ via sigut repetida. Lo cantitat de la venda fou en part depositada en poder del caixer dels propis de la Ciutat, y en part en la caixa dels propis del comú de la Ciutat, ultimantse la escriptui'a de venda, als 23 de Juny de 1790, (8) Arx. Mun.: Papers de l'Universitat. - 179 - Entre els compradors hi hagué divergen¬ cia sobre la part que correspodria a cada un d'ells, perque la compra l'havien feta els dos conjuntament, devent intervenir en la dissen¬ sió els arquitectes y mestres de casa vigatans, jacinto Sala y Joseph Morató, devent encar posarhi d'àrbitre l'Ardiaca, Dr. Ramon Parés, qui firmà un document de concordia, als 5 d'Agost de 1791 C). Ab motiu d aquesta venda y final concor¬ dia va ferse una planta de l antich edifici, que firmaren els dos arquitectes ja citats, y en la qual s'anotà el troç d'edifici que deuria do¬ nar lloch o l'ampliació del carrer y les parts que correspondrien a cada un dels compra¬ dors. Aquest plano, que tenim el gust de pu¬ blicar, porta les següents indicacions: «1.—Casa nomenada del Vadell, del do¬ mini y senyoria directe del benefici de Sant Feliu, per Graell fundat. »2.—Reste del portal, del domini y senyo¬ ria directe de la Franquesa de Maya. »A.—Terreno que's deixa per aixamplar el carrer de la Escola, seguint la linea de pichs. (9) Papers de l'Àrxiu particular de D. Marian de Riera q. a. C. s.). — 180 — »B.—Linea que demostra lo terreno, que queda a dita Senyora D." Maria. »C. —Terreno que queda a dit Sr. D. Fran¬ cisco de Vilar (10) Pccort de l'Universitat vigatana es un trepat gotich flaniiger que's conserva en cl Museu Lapidari del Temple Ro- iiid y que sembla serviria per donar llum a alguna escala. Res té que veure ab Pediíici de la Universitat la capella de¬ dicada la Mare de Deu de les Victories que hi lia al carrer de a la Escola, originada per una concessió que ! bisbe Scnjust do¬ na, a 14 de Setembre de 1714, a petició d'Antoni Vila y de Prat, capella en la que se fa constar que no s'hi podria dir missa. En la Universitat Cerverina s'hi conservà, en certes dia¬ des, la celebradó d'una missa d'onze, que era ])rocedent de la fundació Granollachs (F. Vila. C. M. F.; La Universidad de Cervera^ pág. 242). XVII L' ACADEMIA DEL CINGOL DE SANT TOMÁS Al redós de l'Universitat Literaria de Vich, va néixer y desarrollarse ufanosament la piadosa associació dila Academia de Sant Tomás, y posteriorment VAcademia del Cin- gol. L'Estudi General de la Ciutat de Vich, havia adoptat, ja en la primera meytat del si- gle XVll, patró, a l'Angélich Meslre com a de les Escoles.Ja en 12 de Juliol de 1622, el Canciller, Rector, Vice-rector y doctors del Estudi de Vich ordenaren que tots els estu¬ diants, tant de teologia, com de filosofía y de gramática, celebressen una sola festa pa¬ tronal cada any, la qual seria dedicada a Sant Tomàs de Aquino, y se celebraria el día de la solemnitat del Sant, baixant de ritu les fes- - 182 — tivitats de Santa Catarina y Sant Nicolau, en les que se diría únicament una missa resada. Aquella Santa havían ting-uda per advocada els alumnes de filosofia, y al Sant Bisbe els escolars més petits. Al fundarse les càtedres de teologia, sobretot la del Dr. Joan Pontons, en 1636, ja es parlava de que s'ensenyaria la doctrina tomista. VAcademia, en son principi, degué ser una cosa modestíssima, nascuda espontánea- ment, per la devoció professada a Sant To¬ más, al estil de la Confraria del Cíngol, fun¬ dada a Italia a finals del sigle XVI. ja avans de l'any 1663, la festa de Sant Tomás se ce¬ lebrava, tenint lloch una petita processó, re- feient a la qual s'ha de apuntar l'acort, dels 2 de Mars de dit any, consignat en el llibre de secretaria del Capítol de Canonges vigatans. Llegim en aquell que: los Cathedratichs y Universitat desta Ciutat an presentada una suplica ab la qual demanan llicencia per fer la Professo de Sant Thomas ab major volta, ço es pujant per lo carrer de la Riera al mer- cadal y baxant per lo carrer de Sant Hipòlit. Sels concedeix per tots los anys (^). En les pàgines precedents queda ja dit (1) Secretaria Cap. de Vich: VII de Secretaria, M- 192 verso. - 183 - quelcom sobre la participació que els Conce- llers vilatans preníeu en la festa y de les con¬ clusions que, ab motiu d'ella, se celebraven. La fundació de l'Academia, fou en 1682, lleg-inlse en la sessió municipal de 13 de Fe¬ brer, que el Conceller en Cap havia proposat que el Dr. Joan Baptista Ferretes, Canonge y Rector de l'Estudi, se li havia presentat, de¬ manant que els catedrátichs y estudiants de l'Estudi, per la devoció que professaven a l'Angélich mestre Sant Tomás, havien dema¬ nat al Papa que autorisés y indulgenciés una confraria, baix el nom de dit Sant y que, a aquest efecte, demanaven l'auxili de la Ciu¬ tat, perquè ajudés en els gastos y contribuís a fer un pendó per portarlo en les ocasions necessaries y en els viátichs dels confrares. Per lo que pot entendres, no hi hagué una¬ nimitat de parer entre els Concellers. El Papa Innocenci Xi, no tardà en conce¬ dir lo que se li demanava, per lo que, en 1688, ja's feren estatuts. Ab la data de 8 d'Octubre de 1692, llegim que's reuní l'Aca¬ demia de Sant Tomàs y el Doctor y Canonge Riera, qui digué que, en virtut de l'indult apostólich del citat Papa, s'havia de fer l elec- ció de Rector de l'Academia, majorals y de¬ més oficials de la mateixa. Per lo que's veu. — 184 — tenía la piadosa Academia, un rector ecie- siástich y altres seculars y ademes altre rector de gramática, ab dos enfermers deis cursos de teología, dos de filosofía y dos sagristans, ademés de nou majorals, que serien un per cada curs de l'Universitat (-). A 26 d 1693, el Pare Agost de 1' any Prior del Convent de Sant Domingo de Vich, se presentà a l'Academia, exposant que la tal Academia, erigida en el Con¬ vent de Sant Domingo, produía grans fruyts entre els inscrits; manifestant a la vegada que l'altar de Sant Tomàs no estava ab el degut decor y decencia, de manera que els dies de Comunió general s havia d anar a al¬ tre altar per célébrai hi la missa, tot lo qual li servia per fer avinent que fora bó se fes una capella y retaula en dita iglesia, al devant d'una altra capella y retaule, que aleshores estavan en construcció, de Sant Domingo in Soriano, la qual deuria ser dedicada a Sant Tomás d'Aquino:-per lo que confiava que en¬ tre la Ciutat, que tant s'havia distingit en la fundació de l'Academia, y els doctors aca- (2) Àrx. Mun.: Papers de ¡'Universitat, quadern ú'Ac¬ tes, començat a 16 de Mars de 1691 y acabat n 30 d'À^ost de 1695. —A Barcelona l'Academia de Sant Tomás prengué part a les solcmnitais, fetes en Juny de 1642, en honor de ITmniacula- da. {Man. Nov. Ard.: vol. XVII), — 185 — démichs y demés persones devotes, se podría fer dita capella retaule. El cos de doctors y y l'Academia prengfueren la proposició del fra¬ re dominich com a cosa propia, acordant di- rig-irse a la Ciutat, perque contribuís ab algu¬ na cantitat de les rendes de l'Almoyna gene¬ ral den Galcerán de Sant juliá; adreçantse y además a les persones acabalades perqué els ajudessin P). La festa de l'Academia aná prenent im¬ portancia de manera que,a 23 de Janer de 1704 el Concell parlava de que els majorals de Sant Tomás de Aquino, havian suplicat en diverses ocasions fos permès als ministrils y trompeters, poguessen anar vestits ab les coles que la Ciutat els hi havia fetes fer, cosa en la que se mostrà benèvol el Concell ('). Als 17 de Setembre de 1710, el Dr. Pere Rovira, Rector del Brull, feu fundació d unes misses, en son testament, devant del notari Domingo Soler-Moner, fundació que no se pogué posar en execució completa, fins a 11 de Novembre de 1733 (•"'). El Papa Benet Xlll, en 1727, uni y incor- (?í) Arx. M : Id. Id. id. (4) Llibre XXVUI d'Acorts, del A. M. (5 Vegis el: LJerador de ¡'Academia de VAngeUchMes¬ tre Sant Tomás de Aquino, conservai en el Seminari Con¬ ciliar. — 186 - porá la Confraria de Cíng-ol a la Academia d'estudiants y g·raduats que a Barcelona hi havia fundada en el Convent de Santa Cate¬ rina, extenentse els mateixos privilegis a la Academia que hi havia a Vich en el Convent de Predicadors ("). Al abolir l'Universitat, no per aixó quedà desfeta l'Academia, ja que a 5 de juliol de 1748, tornem que lo Pare Mestre Ca- a trobar ralps Dominica, Prior de la Academia de Sant Thomas, per medi del Senyor President supplica a V. S. (el Capitol de la Catedral vigatana) lo permis per renovar la Professo de Sant Thomas que havia alguns anys que estava interrompuda. Els canonges concedi¬ ren el permís if). Quatre anys després se tornà a lo mateix: La Academia de Sant Thomàs suplica a V. S. lo permis per poder fer la professo del Sant, de Diumenge en vuyt. Se concedeix (®). Els impresos referents a les solemnitats (6) Aixis ho consigna en sa introducció una Novena es¬ crita en caíala, dedicada a Sant Tomás de Aquino, estampada envers l'any 1766 Aquesta Novena porta al final una conces¬ sió d'indulgencies del bisbe de Vich Fra Bartomeu Sannentero, en la data de 7 de juny de 1754, feníse la concessió a ^0/5/os que se aHistarán en ¡a sobredita Confraria deí Cingol funda¬ da en lo Convent de Predicadors de la ciutat de Vich. (7) Arxiu Capitular. Liib. XVI, fol. 511, v. (8) Id. Liib. XV¡!-Ao\. 25 v. - 187 - que feya l'Acadettiía, ab motiu de les festes de Sant Tomás, g·eneraiinent a principis de lyiaigf, comensen en 1744, essent el primer un Oratorio sacro alegórico que la tierna devo¬ ción de sus amantes discipulos de la Ciudad de Vich celebra el quinto Doctor en la Igle¬ sia de Santo Tomás de Aquino A aquest segueixen altres oratoris, discursos y poesies en llatí y castellà. Els característichs villancicos, que als que comencem a tenir anys ens recordan els temps de nostra joventut, deuen començaren 1789, durant fins al any 1907, si bé cambiant de forma ja en 1900. En tots aquestos impre¬ sos hi ha la llista dels majorals, y en els villan¬ cicos la serie dels oficials de l'Academia to¬ mista, de la qual n'era Prior el que era Prior de la Comunitat de Frares del Convent de Sant Domingo. Aixís aquest càrrech fou ocu¬ pat per un religiós, fins que, ab motiu de l'ex- claustració de l any 1835, passà a qui seria Rector del Seminari, segons llicencia que s'obtingué a 13 de janer de 1841. Tal con¬ cessió se demaná que fos/?70 íempore; peró l'interinitat encara continua, si be ab el cam- bi de nom de Prior pel de Director. L'Acad emia dc Sant Tomás rebé el nom (9) Coiccció dc ía Biblioteca Episcopal. - 188 - à'Academia del Cíngol en 1805, conforme demostran els villancicos del temps. El llibre d actes de la piadosa associació s inicià en 1777. El villancico de l'any 1791, es el que per primera vegada porta inserta l'oda, que en endevant no faltà ja més y que moderna- nament fou escrita liati català, quan en o en avans era sempre castellana. En el de 1792, se parlava de que, ab motiu de les festes de l Angélich Mestre, s'estrenaria en la professô un Tabernáculo primorosamente trabajado y construido de las limosnas que liberalrnente han ofrecido sus discípulos ('®). Gesta d'honor per l'Academia de Sant Tomás fou la participació en l'alçament seva que, al començ del Juny del any 1808, va fer nostre pais, al donarse compte de l'invasió francesa. Els estudiants vigatans aleshores fo¬ ren els més entusiastes patricis en la defensa de la Religió y del Trono. Consta que, el dia 4 de juny de dit any, constituïren ja una colla (10) Per més delalla sobre l'Academia veiirc cl llibre de actes conservat al Seminari Conciliar y la coiccció d'impre¬ sos de la Biblioteca Episcopal, ademes de la Nota d'Arxiíi, publicada en el número de [.Juliol-Setembre de 1916, del ñutUeti de! Centre Excursionista de Vich. Vol. II, pájf. 109, Es de notar que el bisbe de Vich en 1789 prohibí XOratori que's cantava ab motiu de la festa de Sant Tomás, substituint- lo per un rosari cantat y també algunes vegades per lo que se'n dcya una siesta. - 189 — armada contra Napoleó. D'aquesta elegiren capità ai canonge Nicolau Ramos, rebent la tropa la denominació de Companyia de Sant Tomás de Aquino. Alguns estudiants dels allistats, no tenint ja espera, se dirigiren en la vesprada del ma¬ teix dia 4, cap a la regió de Bages, ahont hi havia noticia de que s'hi dirigiria un cos d'exércit francés, prenent els escolars partici¬ pació en la feta del Bruch, que tingué lloch el dia 6. Durant tots aquells dies d excitació patriótica, s'aná organisant la Companyia de Sant Tomás, de la quai deixà ci comanament el ja citat Canonge Ramos, qui designà per successor al senyor Ramon Saura de Febrer, tinent que era de la companyia de la força armada que s'havia constituit en la Ciutat. La Companyia de Sant Tomás fou unifor¬ mada, rebent aleshores y, ja al 15 de Juny, una bandera, que fou benehida pel bisbe Fran- cesch de Veyan y Mola. Se sab qne aquesta bandera fou regalada a la Companyia pel rec¬ tor del Seminari, Doctor Jaume Moret, fent tal obsequi en nom de l'Academia de Sant Tomás. Tal bandera, que encara se conserva en l'Arxiu Municipal y que ab poca rahó ha adoptat com a insignia propia el Sometent Armat de Vich, es de seda morada, portant — 190 — en ses dues pintada l'imatge de Sant cares Tomás, qui sosté custodia, mentres que una ab l'altra mà alça una espasa flamejant; una filacteria vola pel seu damunt, llegintshi en ella: Compañía de la Academia de Santo Tomàs de Aquino. Aquesta cinta en l'altra cara de la bandera cambia l'epigraf, llegint¬ shi: Viva la Religion, Rey y Patria. 1808. Abaix de l'imatge del Mestre de les Escoles hi ha l'escut de Vich y el de l'Academia tomista, constituit per un sol rodejat d'una corona de llorer. La Companyia de Sant Tomàs vestia uni¬ forme de casaquilla negra, ab coll y solapa de vius blanchs, botons de metall argentat, armilla y calsa curta negres. La gorra era bla¬ va ab gira vermella y xapa de metall, en la que es WegW.Voluntarios deVich. Ademés del capità, el cos armat dels estudiants tingué per tinent a D. Miquel Valls, y per sub-linent el Bernat Tubau: tenint participació en les accions d armes que tingueren lloch durant aquell temps, dislingintse en les accions del Congost dels 6 y 13 d'Abiil de 1809. Pel Se¬ tembre d'aquest mateix any la companyia dels estudiants havia quedat molt reduida, trobantse reclosa dintre la ciutat de Girona, havent sigut fet presoner, en una sortida, el - 191 - capità D. Ramon Saura, essent aleshores in¬ corporats els que la formaven a altres legions, restant aixís pràcticament disolta la companyia que havia portat el nom del Mestre de les Escoles (^^). L'autor de l'oda que va en el villancico de l'any 1815, dedicà tota la poética compo¬ sició a la guerra contra els francesos, aludint als académichs que formaren part de la com¬ panyia dels estudiants. Entre les octaves n'hi ha una que diu: Quando en tronante carro cruel Belona Los campos y ciudades desolava, de THOMAS los Alumnos en Ausona, Hechos guerreros bravos, do llamaba La Patria fueron volando; aun pregona La Fama tanta hazaña que miraba: O Vichi O Academia! O dulces Musas! Quan pávidas entonces y confusas. 01) La documentació referent a la Companyia deis eslu- dianis vigaíans se conserva en l'Arxiu Municipal de la nostra Ciutat, havent servit al Dr. J^ino Singla per fer una oració fú¬ nebre, que crida molt l'atenció als que la escoltaren, durant les funcions religioses que la Academia del Cíngol celebra en 1884, oració fúnebre que fou estampada aquell mateix any. Nosaltres extractarem la mateixa documentació en la serie d'articles, que ab cl títol Vich en la Guerra de la Independencia, publicarem en la Gazeta de Vich, dcsde'l 1 de Setembre fins al 4 d'Octu¬ bre de 1917. Hem de dir no obstant que qui primer donà la deguda importancia a la Bandera de la Companyia dels Estudiants y a les gestes d'aquesta fuu Mossen Jaunie Collell, en la Oració fúnebre dels Académichs tomistes el día 11 de juny de 1877. -tí i íasïí|ií^%íu*2 Sónw^J iíÍqH:>"' .apof^í^í sarjll® t» uavMiWjVBiaijp el» irissôqia»« :ïi'srs- ai^f{«qmo3k.iil «#)o8íb íit»«i^l3iè)iq 8Í«is ItiBíeai e»t ab siíeà^ lííb -«u)íii~i»^'Í6|ic^r#Ív«i{ aOi^ v ''-. CV-: :-- ..;< .-('■');.-edlo0»3 . ■ o»j»im»^Vtsf 1» M» íw ayp. fibo'í ab WoJtifi^J; -ayífiOD' üsiíèdq el «í«í ibitbJj',èí8f ^ns'í -sb íblbwfe ,aDi5aft«¡í-iila e\bip3yi>tau'¡i.»Í s^élèia >ï«03 fiTab i mq oaaiitírial »tip-»MÍaifhábflSE ei» H a »sve3»o>eal 3"iíñ3 ^3l(jfiilÁ!la» ll;^. ¡Ktbíatííí RHaBïl ' ps\QÏ^&'^9ÎTO"^n-is}» a^na^pti . ■ :^Roéa^ a\) ^ 4^61,5' ,%!8H'V"\àu%"''el%3^; ' , -, îNoSâH^ unH^ bi' íb^aHíH's^V wñasjob ■*. ¥t«4«^:'îa5Îiîi ti ettïjiysoa ^ JSCî^í »'Sy^^tólS-4Ç^^,*oiM»«)'^f«;ÚíJ«)ijí:4 hu:n ÍIjHv ail|t> iis-í»"""" »SíU«is»íiSH5^4&ítí»/J!»ije(->l®^ íí5{i0a < &-»í®»w^»-'»irhtIsrT-;-BÍ nmél-anti* * 5 lí- íi. MSÍWfcQ * W9»iíl4^á» t MUi§i4d-.4^jKiat5^ «tetí INSTITUTO AMATLLER DE ARTE HISPÁNICO H.° Registro; Armario Estante