MONE5TIR ri- DE SANTA MARIA DE L'ESTANY ïíistíiria documentada aml> 58 gravats iimlï un restinieti en castellà i francés JOAN CODINA PUIG5AULENS amii i»n pr<)îeg il En .Tiiatiuim Folcli i 1 orres. Director del Aluseii Ar(jueol<>gic Ui fi PS fi 0 '(0 u 'î -OA u (0 u «0 fi fi 03 0 u 4) -fi *3 cr fi b u -fi 4) 4) fi "fi -ot u to fi o fi 0) A fi M > ;i< A 4) «A 4) fi '0 0 4} o; «A a *4) fi S h cr 0 u fi «A 'O Gran, era de la mateixa ordre dels Canonges Agus¬ tina, i com era estat abat de Sant Ruf a Provença, 32 ESGLÉSIA anava moltes vegades al monestir de l'Estany a reposar en abadia, de les múl¬ la solitud d'aquella tiples obligacions anexes al seu càrrec. Ell fou qui, amb Ramon, bisbe de Vich i Berenguer de Girona, consagrà l'església en mig de moltes i devotes fes¬ tes, com ho conta l'Episcologi de Vich. Dita con¬ sagració fou feta el dia 3 de Novembre de l'any 1133. Molt plauria de copiar aci tota l'acta me de Con¬ sagració; però com que és molt extensa, sols en faré un extracte. S'ordena, en primer lloc, que els Canonges de l'Estany guardin sempre la Regla del Gran Pare Sant Agustí i que perseverin subjectes i obedients a la Matriu. Y com a prova santedat en de la gran olor de què es tenia la dita església, el Sant Pare mana que no hi hagi mai en ella Entredit, i que els ca¬ nonges puguin celebrar sempre, no sols en l'es¬ glésia llur, sinó també en qualsevol de la cristian¬ dat i admetre a les funcions religioses tots els fi¬ dels qui vulguin, per menys d'estar excomunicats per culpa pròpia. S'admet l'Abat o Prior com germà i canonge de la Seu de Vich, i tots els altres cononges són con¬ siderats com a germans i familiars, aixi com els canonges de Vich són declarats participants dels SANTA MARIA DE L'ESTANY 33 Aliar Major, d'esiil barroc, amb la Mare de^Déu vestida Fot. Vilanova 34 ESGLÉSIA béns temporals i espirituals del de l'Estany, i que tot això s'estengui també als difunts (1). Es confirman, tot seguit, els béns de Santa Maria de l'Estany i quants podrán adquirir en la diòcesis Vigatana; i per últim, es refereix tot el que pertenyia a l'Abadia. La dita Acta porta la data del 3 de les nones de novembre, de l'any de l'Encarnació MCXXXIII, any XXVI del regnat de Lluis. Signen; Olaguer, arquebisbe; Ramón, bisbe ausonenc; Berenguer, bisbe de Girona. Signen també, l'Ardiaca, el Sa¬ gristà, l'Arxilevita, i dos Levites i altres prelats que confirmaren després aquesta Acta (2). En el segle XVI, sofrí l'església vàries trans¬ formacions; s'aterraren els dos absis laterals; s'edi¬ ficà la nova Sagristia, derrera de l'absis del costat de l'Epistola, s'alçà més el cibori que, d'aleshores ençà, serveix de cloquer. Aquest cloquer quadrat, gran i massís, recolza sobre els arcs torals i guar¬ da bastant de relació amb el caràcter de l'església. Més tard, l'any 1638, es féu l'Altar Major, de pur estil barroc, i en 1721, el Camaril enrejolat amb boniques rajoles de molt de mèrit. Darrera¬ ment, allò que era Sala Capitular, es transformà en capella del Santíssim. Els forts esperons que hi (1) P. Flórez.—España Sagrada. Totn. XXVIII. (2) S'ordena que l'Hospital de Vich estigui sota la direcció del Abat i Prior de l'Estany. SANTA MARIA DE L'ESTANY 35 ha a la paret exterior de la església, foren fets en el segle XVI, car degut als terratrèmols, s'es¬ querdà el mur del costat de l'Evangeli. D'ençà de la consagració de l'Abadia, les pere¬ grinacions hi foren molt freqüents, i els cavallers 36 ESGLÉSIA la dotavan amb moltes rendes i llur de desig era poder ésser enterrats al monestir sota les ales pro¬ tectores de la Verge. El noble cavaller, Ramón Lo Comte Berenguer III lo Gran qui feu molles deixes a la Església del Monestir D'un antic pergamí de Tarragona. — Arxiu Mas d'Olost designa en son testament fet l'any 1155, que sigui enterrat en l'esglèsia de Santa Maria de SANTA MARIA DE L'EST ANY 37 l'Estany i mana que el seu cos sigui portat allà de! lloc on mori (1). El comte Berenguer III el Gran li dona mols privilegis, li cedeix entre altres coses Tesglèsia de Moyà, amb els seus delmes, alous, etc., car es sabut que aquesta església era propietat dels Comtes sobirans de Catalunya. En agraïment a tal favor, la comunitat de canonges cantava cada dia un Ofici solemne per l'ànima del gran Comte (2). La devoció que inspirava l'esglèsia de Santa Maria era tal com el mateix Sant 01a- gran, per guer la qualifica de molt devota, i els Papes, com he dit ja, l'exceptuaren de l'Entredit (3) La seva fama traspassà les fites de la comarca, i el nom de Santa Maria de l'Estany es sentia a l'alta mar enmig de les tempestes, i fins els ma¬ rins genovesos i pisans en desembarcar a les cos¬ tes catalanes s'interessavan per aquell Santuari. Molts cavallers, en tornar de la guerra contra els sarraïns, pujaven a l'Estany a donar les gràcies a Santa Maria per haver-los ajudat en les batalles, i allà reposaven, tranquils, de llurs fatigues. Y com s'hi trobaven feliços aquells nobles se¬ nyors, ens ho diu una inscripció que fins fa poc es llegia'en les parets dels claustres superiors, i (1) Arqueologia Romànica. Catalunya; Puig i Cadafalch. (2) Qui quotídie pro anima istlus Raimundi Berengarii missas sine intermissione décantent et Dominum exorare non cessent. (Pujades). (3) Villanueva. Viaje a las Iglesias de España. 38 ESGLÉSIA que, desgraciadament, una mà ignorant féu esbo¬ rrar: OH FELIX COETUS QUIBUS INTEGRA VIRGO STAGNEM SEMPER ADEST HOC VE- NERATO LOCO. Ço que vol dir que eren feliços els qui vivien en aquell lloc, protegit per la Verge de l'Estany. I encara avui, a aqueixa divina Mare, acuden els pobles veïns quan es troben amargats per qualsevol malastrugança, i, sobre tot, la invoca amb fe la dona, en les hores doloroses en que ha d'ésser mare. El viatjer que en veloç carrera passa en auto fregant quasi les parets d'aqueixa església, no pot compendre que la que és avui una humil parrò¬ quia de poble, fos famosa en els anals de la histò¬ ria patria, i que en les seves grades es prosternaren bisbes, abats, comtes i tot el més noble de la ni- çaga catalana. CAPITOL III El MonesHr Segles d'ignorància i tenebrosos han estat mo¬ tejats els de l'edat mitja, i, tanmateix, en aquells segles, quan l'home no gaudia, encara, de lloc se¬ gur per les contínues lluites ja amb els serraïns, ja amb els propis paisans; quan, segons expressió del Sr. Maura (1), senyors i vassalls, eclesiàstics i se- glars es veien obligats a concentrar totes llurs ener¬ gies en la lluita diària i ferotje per la vida animal, veiem en tots els genres, obres mestres, dignes d'admiració i que serveixen de guia a les modernes generacions. En aquells segles, la filosofia arriba al zènit de la perfecció amb Albert el Gran, Tomàs d'Aquino, Duns Scot i Ramon Llull; les matemàtiques aixe¬ quen el vol amb Ató, bisbe de Vich, que introduí a Espanya la numeració àrab que aprengué a les aules de la musulmana Còrdova; les universitats de Còrdova, Metz, Fulda i Lió foren famoses per l'ensenyança de les ciències mèdiques; els "Usat- jes", el "Fuero Juzgo" i les "Decretals" són avui, (1) Historia de España. Opisso. 40 EL MONESTIR encara fonts de jurisprudència i de. dret canònic; inspirats poetes i escriptors delecten els nostres sentits amb llurs trobes i narracions; generals in¬ signes menen llurs soldats a la victòria, com el Cid i Roger de Flor; reis grans i magnànims, com SANTA MARIA DE L'ESTANY 41 Sant Ferran i Jaume el Conqueridor, orgull de la raça, saben agermanar l'autoritat reial amb la lli¬ bertat de llurs pobles; homes abnegats que es sa¬ crifiquen per llurs germans fins a l'heroisme, molt a l'invers del nostre segle, exageradament egòla¬ tra. El poble mateix, malgrat de tot el que és digui, devia tenir una educació molt fina; car del poble sortiren aquells obscurs artifexs que aixecaren aquestes grans catedrals, monestirs i castells que han arribat fins a nosaltres. Visiteu les superbes catedrals de Lleó, de Burgos, Toledo, Tarragona i Barcelona; passejeu-vos pels monestirs de les Huelguas de Burgos, a Castella; pel de Piedra, a Aragó; pels de Ripoll, San Cugat, Poblet i Santes Creus a Catalunya i, quan més gran serà el vostre geni artistic, més us descobrireu davant d'aquells obrers que en la grollera pedra saberen enmotllar els sentiments més nobles del cor humà. Des de la cort de Carlemang, gran protector de les lletres, qui en son propi palau, criava escoles; des de la cort de Borrell II, de Barcelona, qui, malgrat de les continuades lluites contra Ahnançor, protegia i encoratjava els savis, fins al monestir més humil, veureu una munió de savis, escrivents i miniaturis¬ tes ocupats á redactar, copiar i il·luminar llibres. No és, doncs, d'estranyar que un monestir com el de Santa Maria de l'Estany, que tenia propie¬ tats i feus en moltes encontrades de Catalunya, i al qual acudien fills d'il·lustre niçaga catalana, co- 42 EL MONESTIR fois d'estudiar en les aules d'aquella que podríem dir-ne magna universitat (1), fos també un model d'arquitectura medieval, per bé que avui s'ha trans¬ format tant, que gairebé no pot un hom formar¬ se idea del que abans era. El plànol del monestir és el d'un paralelògram d'uns 60 m. de llarg 30 d'ample; s'aixecaven per tres dels en seus angles alts miradors que en cas de necessitat servirien com a torricons de defença. Tots ells foren esmotxats; els uns perquè s'enruna¬ ven, i els altres per a edificar en els angles cases particulars. La fàbrica del monestir part és de pedra en picada: tot el referent a l'església, sagristia i sala capitular; la resta és de mà d'obra; sinó que en les pedres es nota una certa uniformitat en el ta¬ llat, que fa que hom tingui la sensació que certs panys de paret són com de pedra picada. Hi ha dos closos; al primer s'entrava pel portal anomenat de Sant Jeroni (2), desaparegut avui del tot. Encloïa, aquest primer clos, l'hostatgeria i les habitacions dels treballadors, guàrdies i con¬ versos al servei del monestir. Ara hi ha instal·lades la casa del Comú, les escoles nacionals, un con¬ vent de monges i quatre cases particulars. Al mig (1) Crónica de Cataluña. Pujades. (2) Trasserras. SANTA MARIA DE L'ESTANY 43 del pati, existeix encara la gran cisterna utilitzada pel poble. Portai d'entrada al recinte interior del Monestir Arxiu Mas 44 EL MONESTIR Al clos interior s'entra per un majestuós portal d'arc romà, damunt del qual es destaca clarament l'escut abacial que consisteix en un arbre arrelat a untroç de terra, traspassat el tronc per una fletxa, aguantat per dos àngels, vestits de mon- SANTA MARIA DE L'ESTANY 45 jos, i ornen Tescut la mitra i el bàcul (1). Din¬ tre ja del dos interior, on hi ha els claustres, es noten moltes portades, algunes poc perceptibles, degut als arrebossaments que s'han fet a les pa¬ rets. A l'ala de Llevant es veuen els portals que donaven a la primitiva església, a la sagristia i a la sala capitular. A l'ala Nort, el portal lateral de Tesglèsia d'estil gòtic secundari i un altre, també gòtic, que comunicava amb el cementiri dels mon¬ jos. A les restants ales n'hi ha d'altres, el més im¬ portant dels quals és el del palau dels abats; en¬ cara s'hi observa llur escut. Qui els ho havia de dir, a llur palau s'hauria de aquells abats, que veure transformat gallines i conills! en corral de En el segle XVI, es féu l'escala per pujar als claustres superiors i al Cor. En aquests claustres hi ha els portals que comunicaven amb les habi¬ tacions del canonges i amb les dels cavallers que alhora romanien al monestir; ara són destinades a dependències de l'església i de la rectoria. Entorn del monestir, obriren els canonges di¬ ferents pous durant els anys 1420 a 1437, amb motiu dels terratrèmols que tantes defectes causa¬ ren en molts monuments. El monestir de l'Estany sofrí també molts perjudicis, com en sofriren tam¬ bé algunes cases que s'anaven formant a vora (1) La fletxa era insígnia propia de les Canòniques Agustiniancs. (Ilus- tríssim Dr. Ramon Riu, Bisbe que fou de Solsona). 46 LL MONESTIR seu. Els pous foren oberts perquè la trepidació fos menys violenta, i es taparen en fer-se la ca¬ rretera de Moyà a Calaf. L'estil predominant del monestir és el romà en el seu période de perfecció, com també s'hi nota el de transició al gòtic, la qual cosa prova que de¬ gué començar-se el monestir a principis del segle XI i acabar-se en el XIII. No hi ha cap dupte que els abats que més contribuïren a l'embelliment del monestir foren: Ra¬ mon de Gurb, Guillem de Rocabruna, Jaume de Rocafort, Berenguer de Valls, Berenguer de Riu- deperes, i Carles II de Cardona. Els papes, reis, bisbes i nobles dotaren esplèn¬ didament el monestir de privilegis i rendes, car era un dels més famosos que l'Ordre Agustiniana tenia a Catalunya (1). L'Abat mitrat tenia sota la seva jurisdicció les parròquies de Moyà, Castelltersol, Ferrerons, Ter- rassola. Sant Pere d'Arquells, Rubinat, La Garriga, Montanyola, Olzinelles, Sant Llorenç de Buoda, Sant Iscle de Tolosa, Sant Julià d'Uxols, Santa Maria de Segur, Santa Maria de Caselles, Manlleu, Santa Maria i Sant Esteve de Sabadell. Ademés era l'Abat administrador i prepòs'it de la ciutat de Manresa; tenia moltes propietats en diferents llocs de Cata- (1) Fué tan honrada la dignidad abacial de este convento, que en cuan¬ to he leído. no he visto otra de su orden y regla parecida y tan digna de estimación. (Pujades). SANTA MARIA DE L'ESTANY 47 lunya, i la ciutat de Sabadell i la vila de Caldes de Montbuy pagaven al monestir un determinat nombre de lliures catalanes. De totes aquestesesglésies, n'era administrador l'Abat de l'Estany, curant ell que les servissin i atenguessin a l'assistència dels fidels, els monjos o sacerdots anomenats per l'Abat, al compte del qual anava el manteniment llur. Els pavordes de Casselles i el vicari de Santa Anna de Barcelona es signen Canonges de l'Estany. Degut al poc mirament del canonges, es perd aviat la dignitat abacial, que resta per alguns anys reduïda a un simple Priorat; però la molta im¬ portància que adquirí en el segle XIII, unida a les intimes relacions amb l'església de Vich, fa que en 1234, el bisbe Bernat de Mur restableixi la prelacia abacial a l'Estany, amb obligació de pres¬ tar al Sr. Bisbe la reverència canònica deguda(l). D'aleshores ençà, l'Abat de l'Estany exercí les fun¬ cions del bisbe de Vich, en defecte d'aquest, per aquesta raó, rebé de la Catedral ausetana dues pagues canonicals diàries. Ultra això, tenia l'Abat veu activa i passiva en el Cabildo i era el primer que votava en totes les coses i en particular en l'elecció dels Bisbes (Pujades) (2). La influència que, en tots sentits, exerceix la (1) Butlletí de l'Arbre Fruiter de Moyà. Dr. Fortià Solà. (2) Pujades 48 EL MONESTIR Comunitat d'Agustins en el poble de l'Estany i en tota la rodalia no és per ésser ponderada. Senyora de bona part de les terres d'aqueixes encontrades, ella comença d'explotar-les segons els sistemes de conreu pràcticament més segurs segons els aven¬ ços dels temps, i fa amb els terrassans contractes d'establiments ja temporals, ja perpetuus, fent co¬ brar així més afecte a la terra pròpia, i arribant paulatinainent a la formació del poble actual arre¬ cerat platxeriosament a l'ombra beneita del cam¬ panar. Així com dependeix d'ella la direcció espi¬ ritual de la parròquia, està igualment en possessió del poder civil; trobant sempre en els conflictes i necessitats locals solucions raonables i avantat¬ joses per als seus súbdits. La calamitat de les febres quartanes amb què tant sovintment és castigat el poble, causa per de les aigües ques'estanyen en aqueixa fondalada, desapareix completament amb la canalització sub¬ terrània de dites aigües, començada i terminada pels monjos amb sacrificis incalculables. La mina de les aigües és deguda a l'Abat Carles II de Cardona, que a 26 de febrer de l'any 1554 signà contracte amb Joan Budó de Torelló, per la seva construcció (1). A últims del segle XVI la Canònica Regular Agustiniana de les províncies de Catalunya, Cer- (1) Arxiu de l'Estany. Pergamí 162. SANTA MARIA DE L'ESTANY 49 danya i Rosselló fou esfíngida per una butlla del Papa Climent VIII (13 d'agost de 1592), que cuidà executar lArquebisbe de Tarragona en 1595. D'aquí que la Comunitat de l'Estany restà secu¬ laritzada, passant l'església d'abacial a simple col- legiata. Y dos segles més tard, això és en 1775, ril·lm. Sarmentero, bisbe de Vich, la reduí a simple parròquia servida per rector i un vicari (1). (1) Butlletí de l'Arbre Fruiter de Moyà. Dr. Sola. CAPITOL IV Clautlres L'obra que més ens meravella del monestir de l'Es¬ tany són els magnífics claustres que, si és veritat que no tenen les proporcions dels de Ripoll, Sant Cugat i Poblet, tenen, però, uns capitells més rics de detalls. La vista queda encisada davant de tanta delica¬ desa; l'imaginació gaudeix, a la vista dels capi¬ tells, sense fatigar-se mai, degut a la varietat d'as¬ sumptes, a la ingenuïtat de l'expressió en les figu¬ res, a la complicació dels arabescos, a l'originalitat i bellesa de l'elecció i a la combinació dels motius decoratius, units a la més fina execució. Se composa el claustre de nou parells de co¬ lumnes en cada una de les quatre ales, aixó és, setanta dues, fetes de pedra rogenca molt forta. En cada un dels quatre angles del claustre, hi ha una pilastra moderna, on es veuen els capitells de quatre columnes que foren substituïts pel mas¬ sissos actuals. Els capitells de l'ala N. i 0. ens recorden, com SANTA MARIA. DE L'ESTANY 53 diu el Sr. Puig i Cadafalch, (1) els del tipus de Sant Cugat del Vallès i els usuals a Catalunya, els uns amb tota llur composició, i altres sols en (1) Arqueologia Romànica. Catalunya. 54 CLAUSTRES llur caràcter general. A Tala N., els temes reli¬ giosos omplen tota la part interior; a la de TO., es barrejan els temes dels diables i els trets de la vida usual; a la de TE., els temes són trets cla¬ rament dels voris i teixits orientals, com ocells SANTA MARIA DE L'ESTANY 55 afrontats, al costát de I'arbre simbòlic, lleons, ho¬ mes, etc.; també s'hi barrejen els temes de la vida civil; a la del S., la més moderna, malgrat de con¬ servar la forma cúbicá dels capitells, s'hi desen¬ rotllen els temes geomètrics i heràldics. Capitell de l'ala Nord que representa la temptació de Jesús quan el dimoni li presenta les pedres per a que les converteixi en pa Donatiu del Museu Ai queològic de Barcelona 56 CLAUSTRES REPRESENTACIONS RELIGIOSES. A l'inte¬ rior de l'ala N., més propera á l'església, tots els capitells representen temes biblios. Entre la Creació i el Judici Final, això és entre els dos ex¬ trems de la vida del món, es desenrotlla la vida de Jesucrist, la Nativitat, Adoració dels pastors i dels Reis, Degollació dels innocents. Fugida a Egipte, la Presentació al temple, el Babtisme de Jesús, les Bodes de Canaan, la Temptació, la Transfiguració. L'Entrada a Jerusalem, la Passió amb tots els seus detalls, la Crucifixió, l'Enterrament, la Ressurrec- ció i finalment, la Ascenció. Afegint-hi el capitell de l'ala E., que representa el "Pantocreator" rodejat dels simbols dels Evangelistes, tal com s'acostu¬ mava flgurar-lo en els absis de les esglésies, tin¬ drem tot el cicle d'Història Sagrada, que juntament amb les representacions grotesques del diable a l'ala O., que també era molt comú figurar-lo a les darreries del segle Xll, tindrem tots els temes re¬ ligiosos (1). L'escultura d'aquets capitells religiosos, més que una obra escultòrica, sembla una obra literària, un sermó escrit la pedra, que com diu Mossèn en Josep Trasserras, podria compendiar-se amb aquestes paraules: "L'home entrebancat per les passions, efecte del pecat original, fou redimit per Déu fet home, notant-se en tot la" traça i delica- (1) Puig i Cadafalch. SANTA MARIA DE L'ESTANY 57 desa de l'artista, el qual procura aixecar gradual¬ ment els cors a Déu, com més s'acosten al sant temple. Per això, el gràfic poema de Crist redi- Capíiell de l'ala Esl representant la Dança Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona mint l'home caigut en el paradis, ocupa l'ala de Llevant adossada a l'església i termina en l'angle 58 CLAUSTRES N. O. amb una al·legoria del judici final que cau davant mateix d'un portai aparedat que era, abans, el d^ntrar al cementiri." Capitell de l'ala Est representant el prometatje Donatiu del M. de R. de Barcelona REPRESENTACIONS CIVILS. En Ies ales E. O 1 S., hi ha una gran varietat de capitells que re- SANTA MARIA DE L'ESTANY 59 presenten els costums i la manera de vestir en aque¬ lles époques. En Tala E. n'hi ha que representen dames vestides amb vestits interessantissims, com el Capiiell de Tala Est representant la toilette i el matrimoni Dcnatiu del Museu Arqueològic de Barcelona de Tescena de la dança, de l'agençament i de l'amor. En alguns de les ales 0. i S. es representa (O CLAUSTRES la caça i la vida camperola, escenes de la lluita de Thome amb la fera, i la representació dels me¬ sos de Tany, encara que sols hi trobem el mes de -f- Capitell de l'ala O. representant la Caça Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona ^ - ■ Març, representat per la caça; d'Agost, per el mes la batuda, i el mes de Desembre per la matança SANTA MARIA DE L'ESTANY 61 del porc i els treballs de salar la carn per l'hivern. REPRESENTACIONS GEOMETRIQUES. Un altre grup és el dels temes amb decoracions geo- Capiiell arabesc de l'ala S. Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona mètriques, com les volutes simètriques semblants a les dels capitells dels claustres de Manresa. En 62 CLAUSTRES l'ala E. són de notar els temes de combinacions de cercles que omplen tota la cara d'un capitell i la palmeta central dintre d'una cinta que es de¬ senrotlla en cercle, que recorda els brodats i teixits orientals. Em l'ala S., la més moderna, els temes prenen una extraordinària importància, lligant-se i relligant-se, com en les miniatures d'un manus¬ crit irlandès (1) REPRESENTACIONS HERALDIQUES. Res no ens demostra tant la noblesa del monestir, com els escuts heràldics gravats en alguns capitells de l'ala S. Allí es veuen els blasons de les famílies Vilanova, Cervelló, Cerdà, Pinós. El de la casa Cardona és representat per un cavaller que porta en l'escut les d'aquesta noble família i que armes es repeteixenles gualdrapes de son cavall. Allí en hi ha les peres, senyals heràldics de l'abat Be¬ renguer de Riudeperes, que morí el 16 d'Octubre de 1339, segons inscripció del seu sepulcre, ornat amb els mateixos senyals. Segurament l'abat, a qui tal honor es féu, contribuiria a l'obra dels claus¬ tres. CRONOLOGIA. Es bastant incert de poder pre¬ cisar quan es feren els claustres. Fixem-nos en els assumptes desenrotllats i en el vestuari que porten les figures esculturades en els capitells, i proba- (1) Arqueologia Romànica. Catalunya. Puig i Cadafalch. i SANTA MARIA DE L'ESTANY 63 blement podrem deduir, més o menys, l'cpoca de la seva construcció. La part més antiga és la de l'ala N., més pro- Capilell heràldic de l'ala S. amb l'escul dels Cardonas Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona pera a l'església, i tot seguit venen les de l'ala E. i 0., i és finalment, la del S. la més moderna. 'S·- 64 CLAUSTRES Els assumptes religiosos representats en l'ala N. són els propis del segle XII. En els capitells que representen escenes amoroses, com la dansa acom¬ panyada de violí, una dama en el seu tocador, una parella donant-se les mans i l'escena del matrimo¬ ni, veiem que el cavaller vesteix una túnica i una sobrecota fins als genolls, i la dama porta un vestit molt ajustat al cos i la falda ampla amb un mantell que arrossega. El vestit del cavaller i el de la dama, recorden els usats a les derreries del segle XIII. En capitell de l'ala S. hi ha l'escut un de l'abat Berenguer de Riudeperes que, com he dit, morí Tany 1339 i en l'inniediat el del Cardona on es veu representat un cavaller muntat en son cavall, portant tant en l'escut com en les gualdra- pes del cavall les armes d'aquella noble casa. Les armes dels cavallers, dibuixades en les gualdrapes dels cavalls, començaren a usar-se en la primera meitat del segle XIII fins a meitats del XIV (1). Tenim, doncs, que la primera data de la cons¬ trucció dels claustres, comença en el segle XII i acaba en el XIV. ARTISTES. Quant als artistes que intervingue¬ ren l'escultura dels claustres, crec que podríem en admetre el següent; els capitells d'assumptes reli¬ giosos, sembla que deurien ésser fets per monjos escultors, car tots ells denoten inspiració i fe cris- (1) Arqueologia Romànica. Catalunya. Sr. Puig i Cadafalch. SANTA MARIA DE L'ESTANY 65 tianes l'aríista, i per altra part, sabem que els en monjos agustins del monestir de Sant Ruf, a Pro- vença seguien la mateixa Regla que els de TEs- Capíiell de l'ala E. imíiacíó de iexis orientals * Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona tany i ambdós eren els més importants que l'Ordre agustiniana tenia a Catalunya, i que els monjos 66 CLAUSTRES de Sant Ruf eren enviats als altres monestirs de la seva ordre per treballs artístics (1). Els capi¬ tells d'assumptes copiats de brodats i teixits orien- Imitació de teixits orientals Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona (1) Mr. Michel SANTA MARIA DE L'ESTANY 67 tais, podrien ésser fets per cristians d'Orient que els monjos tindrien com esclaus, segons s'acostu¬ mava en plena edat mitja. Els capitells que repre¬ senten temes domèstics i costums del pais, serien fets per artistes de la terra, això és; pels Magistri domorum, com se'ls anomenava. Als capitells geo¬ mètrics, on es nota una gran perfecció de línies, hom troba clarament la mà d'artistes moros, car en aqueixa classe de treballs eren excel·lents mes¬ tres, perquè com que elsprohibit per la religió era mahometana l'escultura de figures humanes, es de¬ dicaren amb tota l'ànima al dibuix geomètric i arabesc. Quin doll de místiques sensacions, exclama el Dr. Fortià Solà i Moreta, no experimenta aqui l'ànima extasiada per la fe i l'art passejar-se en sota les ales d'aqueix claustre. Jo ejn transporto a aquells segles quan els nostres pares conquista¬ ven pam a pam les belles terres que ens han llegat per patrimoni. Jo veig desfilar d'un a un els sants monjos qui al mati manejavan l'espasa o l'aixada i al vespre es recollien aqui a pregar per l'estabili¬ tat de la Pàtria naixent, de la Pàtria bressada amb el cant de monjos i al so de roncs clarins. Abra¬ cem aquestes columnes i adorem religiosament les pedres que els monjos santificaren amb llurs pet¬ jades! No permetem mai que els claustres siguin objecte de profanació, perquè ells i el monestir 68 CLAUSTRES són per nosaltres un títol de glòria, la credencial de nostragrandesa històrica, la raó per la qual el nom de Santa Maria de l'Estany figura en els àl¬ bums de les preciositats arqueològiques catalanes. CAPITOL V Sarcòfagi Els claustres del monestir no sols servien per al passeig i esbargiment dels monjos; eren, més que tot, llocs sagrats on es guardaven les despu¬ lles de les persones il·lustres de la Comunitat i els dels seus grans benefactors. I si bon compte tenien els monjos omplir de a detalls artístics els i capitells, ningú no els arcs guanyava a ornar de filigranes els sarcòfags. ¿Qui de nosaltres no s'ha passejat alguna vegada pels corredors d'aqueixos antics claustres de l'edat mitja voltat el pis de laudes mortuòries i de sarcòfags adossats a les parets amb llurs estàtues jacents, que no hagi experimentat una profunda barreja de temor i de recolliment religiós, causats per la solitud i el silenci allí régnants? Els genis s'ins¬ piraren, sens dubte, per realitzar llurs grans con¬ cepcions. Sant Tomàs d'Aquino en el silenci dels claustres, concep la seva obra gegantina la "Summa Theològica", Dante la seva "Divina Comendia", Miquel Angel veu animada la seva estàtua de Moi¬ sès; Colon, en els clautres de la Rábida, pren for¬ ces per empendre,sens defalliments, el descobri¬ ment del Nou Món, i l'abat Berenguer II, en la 70 SARCÒFAGS quietud dels claustres del monestir de Santa Maria de l'Estany, concebí i manà escriure aquell llibre sublim, compendi de alta filosofia, on es descriuen els atributs de Déu, de com venim en son coneixe¬ ment, de l'origen del mal, dels Angels i dels homes, etc., i tot aixó, escrit amb tanta divina unció i tal amàs de proves que un el llegeix i el torna a llegir, sense jamai fatigar-se. Es un dels manuscrits des¬ coneguts del tot del segle XIV que convindria de fer públic i que molt bé podria posar-se al costat de nostre gran Llull. En els claustres del monestir que estudiem, hi ha també molts sarcòfags, encara que molts d'ells están entaforats a les parets fetes en el segle XVI. La paret de l'Església que dona al claustre descan¬ sa sobre grans arcades dintre de les quals i a nivell de terra hi havia sepulcres; totes aqueixes arcades són ara tapades per assegurar la fàbrica de l'església d'ençà dels terratrèmols haguts en el segle XVI. En l'arcada que resta descoberta al cos¬ tat de la porta lateral de l'església, hi ha un gran sepulcre que guarde les despulles d'algun cèlebre cabdill de la família dels Centelles, segons es de¬ dueix per l'escut de la noble casa gravat allí. Tal volta serà el de Bernat o Gelabert que tan cèlebres foren, tant l'un com l'altre, en la història dels segles XIII i XIV (1). íl) Enciclopedia Moderna Catalana. SANTA MARIA DE L'ESTANY 71 Però els sarcòfags que realment absorveixen tota l'atenció són els tres adossats a la paret de l'ala E. a una alçada de dos metres, d'un gòtic .florit i dessota d'arcs no acabats, o bé destruïts pels que no savien apreciar el tresor artístic que allò representava. Tal com se desprèn de la dispo¬ sició i plan dels mateixos, la idea de l'arquitecte seria voltar les tres sales restants dels claustres amb sarcòfags, lo qual si s'hagués realitzat, hau¬ rien estat els claustres de l'Estany un monument artísttic no superat per cap més. Els tres porten una inscripció amb caràcters gòtics i als dos cos¬ tats dels sepulcres gravat l'escut de l'abat, les des¬ pulles del qual serven. El primer de més aprop a la porta de l'església, diu el següent: VII kalendas Novembris anno domini MCCCXI obiit Jacobus Dei gratia abbas ecciesiae Stag- nensis qui hanc ecclesiam in cpiritualibus quamplurimiim decoravit et in temporalibus in- caducis optinie sublimavit cuius anima celestia gaudia valeat feliciter possidere. La traducció és: Al dia set de les kalendes de Novembre (26 d'Octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la gràcia de Déu, abat de l'Estany, qui enriquí aques¬ ta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials. L'escut de dit abat és el que usava la família SANTA MARIA DE L'ESTANY 73 Rocafort consistent en tres pedres a faisó de cas¬ tell (1). El segon porta la inscripció següent: Quarto idus Mayi anno Dominí MCCCXVI.—Obiit dominm Benedictas de Vall bone memorice abbas istius eclesice cuius animœ celesti solio colocetur. —L'escut d'aquest abat és un lleó rampant amb - corona. La traducció és: Als quatre idus del mes de Maig (el 12) de l'any 1316, mori el senyor Benet de Vall de grata me¬ mòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli. El terç diu així: III. XVII Kalendas Novembris anno Domini MCCC... obiit Berengariíis, Dei gratia abbas is¬ tius Ecclesiae, qui de novo construxit altare Sancti Antoni, sacerdote in perpetuum, et duo aniversaria in eadem fundavit, ac propiam Ec- clessiam in spiritualibus temporalibusque quan- plurimum decoravit, qui sit sancta requies. La traducció és: III. A XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... morí Berenguer, per la gra¬ cia de Déu, abat d'aquesta església, qui féu cons- (1) Pujades es de parer que aquest Abat es de la familia 1 noble casa de Rocaverti, no solsament per el nom molt freqüent en dita casa, sinó també per l'escut d'armes posat en son túmul que son les tres roques. 74 SARCÒFAGS truir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot per petu; i fundà en ei mateix dos aniversaris, i enri qui moit ia seva església així en l'espiritual com en ei temporal. Descansi en pau. ' " * If' I Eslàiua jacenl d'en Peguera Fot. Vilanova SANTA MARIA DE L'ESTANY 75 Aquest abat efa de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes. El seu escut con¬ sisteix en tres peres d'argent sobre camp d'or. Però el sepulcre més admirable és el del Senyor de Peguera, qui amb les armes, defensà els drets del monestir que va dotar esplèndidament. Aquest sepulcre segurament era en un altre lloc del que en l'actualitat ocupa, i la tapa amb el no¬ ble cavaller és separada del sepulcre i en posició vertical, al costat mateix de l'escala de pujar als claustres superiors. L'estàtua, vestida amb cota de malla, amb l'es¬ pasa en mig del pit, i sota els seus peus un gos, ha fet que la fantasia del poble la bategi amb el nom de Sant Miquel, que està al costat de la por¬ ta aixafant el dimoni i guardar la imatge de la Verge miraculosa. Heus aqui com defensà el monestir aquest ca¬ valler, segons es desprèn d'un document molt an¬ tic i que confirma Pujades en ses Cròniques (1). Governant el monestir l'insigne abat Berenguer de Riudeperes en 1329, hi hagué una gran renyina entre el monestir i el Senyor del castell d'Oló, qui ajudat pels habitants d'Avinyó, es revoltà contra l'a¬ bat per raó de feus, alous, censos, etc..., car tots ells estaven sota la seva jurisdicció. S'embrolla- ren de tal manera les coses, que no hi hagué més (1) Crónicas de Cataluña. Pujades í un document a la Masia Rodo- reda. Trasserras, 76 SARCÒFAGS solució que acudir a les armes. Es feren per les dues parts gráns preparatius: l'abat Berenguer hi assistí personalment i manava les forces de l'Estany en Bernat de Peguera. Arribaren els de l'Estany a Oló, i després de molts esforços, s'apoderaren del castell, i s'hi feren forts. En l'endemig arriben les forces d'Avinyó qui plegats amb els fugitius d'Oló, ataquen de nou el castell i el volten, i poden, final¬ ment, apoderar-se'n, i allí mateix es desenrotlla una sagnant batalla en la qual el cabdill Peguera és cosit a punyalades en l'escala mateixa del cas¬ tell. Feren presoner l'Abat que lligaren amb ca¬ denes, i, llavors, els vencedors pujaren a l'Estany on es lliuraren al vandalisme, robaren les joies més preuades del monestir (1). El mateix Sant Pa¬ re i el rei d'Aragó hagueren d'intervenir-hi per apai¬ vagar els ànims i restituir l'Abat a sa primitiva jurisdicció. Per aixó, el monestir edificà l'impor¬ tant sepulcre àl defensor de ses prerogatives, en¬ terrant-hi no sols Bernat, sinó també els seus ger¬ mans Ramon i Guillem. Diu així la llosa sepulcral: Anno Domini Millesimo CCCXXX quinto fuerunt in hoc tumulo translati venerabiles R. G. et Bn. (1) Se entregaron al saqueo y robo sin perdonar ni los clavos de la pared; de lo cual resultó la total y lamentable ruina de aquel insigne San¬ tuario. Durante un año tuvieron al Abad encerrado en dura cárcel con cade¬ nas y esposas, hasta que pudo huir a Manresa, en donde los ciudadanos y el clero le recibieron muestras de caridad y amor. con (Pujades). SANTA MARIA DE L'ESTANY 77 de pregaria milites quam et qnidem alii de eorum genere de reditibus et aliis bonis suis hanc ec- clesiam optime ditaverunt et inter alia quemdam presbiterum dictas Guillermus instituït in eam- drem quorum anime in celestibus soliis colocentur. La traducció és: Enl'any del Senyor 1335 han estat traslladats en aqueix vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera, nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes reg¬ nin en la glòria. CAPITOL VI Imatge de la Mare de Déu. Sa tradició Hi hagué un Israel qui anà a consultar rei a als morts les veritats que li negaven els vius, ve¬ ritats que, encara que doloroses, tingueren llur exacte compliment en les muntanyes de Gelboé. Els savis moderns, en veure la incertitud de les noticies transmeses pels Historiadors antics, anaren a remoure les runes dels monuments desapareguts ja de la Història, llur emplaçament convertit en cau de feres. 1 amb el treball d'aquests incansa¬ bles arqueòlegs, han aparegut Ninive, Susa i Ba- bilònia amb llurs reis Salmanasar, Senaquerib i Nabucodonosor; Heliopolis, Mentis i Tebas amb llurs Faraons; Herculano i Pómpela amb llurs Cè¬ sars i Emperadors. Aquestes ciutats desenterrades, ens mostren el poder dels Asiris qui amb aire de conqueridors enrunen els països i s'emporten cap¬ grandesa i civilització dels tius llurs habitants; la antics Faraons qui aixecaren colossals temples i immortals piràmides; l'esplendor i corrupció dels 80 IMATGE DE LA MARE DE DEU Aliar Major amb la Mare de Déu lai com se venera avui Donatiu del Dr. Fortià Solà i Moreta SANTA MARIA DE L'ESTANY 81 romans, amos del món. I així aquestes ciutats són muts, i alhora vius i eloqüents testimonis de la ma¬ nera d'ésser i viure d'aquells pobles. I el que passa amb la història de l'edat antiga, ens succeeix amb la història de l'edat mitja amb infinitat de monuments i obres tantartístiques com religioses. Faltats de documents autèntics i verta¬ ders, en què poder basar la Història, deixades de banda com a fabuloses les diverses tradicions que respecte al particular han arribat a nosaltres, trans¬ formades i capgirades per anteriors generacions, quasi no ens resta ni un raig de llum per a guiar- nos en l'estudi històric de tals obres. Amb semblants dificultats ens trobem qui els volem esbrinar l'origen i la història vertaderá de la infinitat d'imatges de l'edat-mitja. Aquestes di¬ ficultats augmenten en voler fer la història de la imatge de lá Mare de Déu que, de temps imme¬ morials, es venera en el monestir de Santa Maria de l'Estany, car no hi ha cap document antic ni mo¬ dern que ens il·lustri. Però ja que els documents històrics vius callen, sobre l'origen d'aquesta imat¬ ge, consultem,també, com els arqueòlegs, les pe¬ dres i aqueixos testimonis, malgrat d'ésser muts i morts, ens il·lustraran per a poder fer la història vertadera d'aqueixa obra d'art, digna d'ésser estu¬ diada. Però, abans d'entrar en el terreny arqueològic, i conèixer pels seus detalls l'època, i per qui fou 82 IMATGE DE LA MARE DE DEU esculturada, seria una falta imperdonable de no contar les diverses tradicions que, respecte del seu culte, són arribades fins a nosaltres. Aniíc gravai al boix de la Mare de Déu de l'Estany Una d'elles i la més general és la següent: Quan els cavallers de la Fama, ajudats per Lluis el Piadós, davallaren de les. cingleres del Mont- grony i s'apoderaren de Barcelona, lliuraren de ser- raïns tot el territori de laMarca, començant llavors una era de pau que fou aprofitada pels cristians SANTA MARIA DE L'ESTANY »3 per a fundar esglésies i monestirs. Eis monjos que s'estabiiren a Íes vores de i'Estany, edificaren un monestir i església consagra:da a Santa una Maria, la imatge de la quai havien portat de Gè¬ nova i a la que professaven molta devoció (1) Però poc havia de durar la tranquiiitat d'aquells monjos. Vivia a Còrdova ei jove ministre de Hi- xem II, anomenat Aimançor, fanàtic serrai, qui vol¬ gué recobrar per a l'islam els territoris de la pe¬ ninsula que els cabdills cristians reconquerien. A tal efecte, predicà la guerra santa i enlairant la bandera verda del profeta, abocà ses tropes al com¬ tat de Barcelona, cada dia més ric i poderós, i, en la plana de Matabous, sota mateix del castell de Montcada, fou batut el comte Borrell que menava l'host dels ferrenys catalans. Aimançor s'apoderà de Barcelona i d'altres ciutats, sembrant, per tot arreu, l'esglai i desolació en les families i profa¬ nant el més sagrat pel cristianisme. Els monjos, temerosos de veure trossejada llur Imatge aimada pels fanàtics serraïns, cuitaren abans d'abandonar el monestir, a amagar-la en un camp darrera de l'església. Així passaren molts anys i en el segle XII, quan els canonges agustins posseïen amb tota tranquiiitat el monestir, succeí, segons conta la tradició, un cas insòlit i miracu¬ lós. (1) P. Camós. Jardín de Marta. 84 IMATGE DE LA MARE DE DEU Unpastor que guardava els bous d'una casa, que es que seria la que avui es diu EL GRAU, creu molt devot de la Mare de Déu, passava estones en oració, mentre sos mansos bous pasturaven pels camps veïns del monestir. Feia alguns dies que observava que un dels bous de son ramat, el més manyac de tots, s'ajeia sempre en el mateix indret, gratant amb les seves potes la terra. Curiós de sa¬ ber el resultat de semblant aventura, comença el bon pàstor a cavar la terra amb una aixada i al cap d'una estona, troba una pedra que, en exami¬ nar-la, veié que era un braç que acabava de trencar a una imatge de la Mare de Déu allí soterrada. Avi¬ sat l'Abat d'aital troballa, i comprovada la narració meravellosa del pastor, anaren els monjos a cer¬ car-la, i fent solemne processó, la portaren al tem¬ ple per a ésser adoráda dels fidels. Fa pocs anys, es podia veure encara un gros roser que creixia en el mateix lloc on, segons la tradició, fou tro¬ bada la Mare de Déu i que arrencaren, en rebaixar el terreny per a fer més vistós l'absis de l'església, com també hom pot veure, que el braç dret de la imatge està enganxat a causa d'algun cop que rebria. Però, arribaren temps de prova per als monjos: les lluites entre els senyorsfeudals molt comunes en aquelles èpoques, feren fugir a la desbandada els religiosos i l'Abát hagué de viure algun temps a Manresa, sota l'ampar dels canonges d'aquella SANTA MARIA DE L'ESTANY 85 Seu. Abandonat el monestir i robades ses princi¬ pals joies, ei clergat de Moya (alguns diuen ei de Vich i d'altres ei de Manresa) tement per la sort de la Mare de Déu, volgueren portar-la a aquella població. En devota romeria anaren a buscar-la; però, en arribar a l'altra part de la vall, passada ia qual ja no es veu el monestir, la imatge es féu tan pesada, que els qui la portaven hagueren de parar-se; en va; ho intentaren altres i altres; im¬ possible poder-la moure. Comprenent, llavors, que era voluntat de la Mare de Déu, de no moure's de l'Estany, decidiren tornar allí, i sense cap dificul¬ tat ni esforç, pogueren aixecar-la i portar-la a l'esglesia. Tornats l'Abat i els monjos al monestir, en senyal d'agraïment i per a testimoni perpetu de tan gran miracle, posaren una gran creu de pedra en el mateix indret on la Verge es féu pesada. Molta gent, en passar per davant d'aquesta creu, que es troba al costat de la carretera de Moyà a l'Estany, des d'on comença a veure's el monestir, es detura i diu una Salve a la Mare de Déu. Aquesta és, com he dit de bon principi, la tradició més general que roda entre els pacifies habitants. Amb més o menys variants és, com es veu, la ma¬ teixa tradició que tenen totes les Mares de Déu tro¬ bades. Hi ha qui diu, per haver-ho sentit als seus avis, que uns mariners genevesos la portaven en llur barco, i que havent-los salvat d'un naufragi, la re- 86 IMATGE DE LA MARE DE DEU galaren aïs monjos de l'Estany, per ésser allí ado¬ rada. Contades les diverses tradicions que roden res¬ pecte aquesta imatge, estudiem-la en sa part ar¬ queològica que, segurament, ens il·luminarà més per a saber l'època i per qui fou esculturada aquesta preciosa obra d'art religiós. CAPITOL VU La Imatge de la Mare de Déu. Estudi arqueològic de la mateixa Tres escoles d'estatuària dominaren en l'edat mit¬ ja: la Bizantina, la Romana i la Gòtica, anomena¬ des també escola de tipus hieràtic, de transició i humà. Cada un d'aqueixos tipus, té un caràcte.' tan propi, que és impossible de confondre'l amb cap més altre, car, com molt atinadament fa observar el senyor Puig i Cadafalch en sa obra "Arquitec¬ tura romànica Catalunya", cada un d'ells era a com un llenguatge engendrat per tot el poble i que tot el poble usava; tot ho compenetrava: el temple, la casa, el moble i fins el vestit es fonia en una uni¬ tat d'estil, com si no fossin possibles altres mane¬ res ni formes. Els caràcters de les imatges del primer tipus són: aspecte seriós, rígit, estan assegudes en una cadira de braços o en una banqueta i amb el ves¬ tit de plecs rectes, sense doblar-se el mantell. En les imatges de les Mares de Déu, el Nen està en¬ tre els dos genolls i aixecant els dos dits índex i 88 LA IMATGE DE LA MARE DE DEU mig de la mà en posició de beneir, i amb la mà es¬ querra sosté un llibre que simbolitza l'Evangeli. La Mare presenta, amb sa mà dreta, al Nen, una Imatge de la Mare de Déu avans de sa restauració Del Dr. Fortià Solà i Moreta SANTA MARIA DE L'ESTANY 89 poma, símbol del pecat o un pomell d'olor, em¬ blema de les virtuts. Quasi sempre' són de fusta i de petites dimen¬ sions: a Catalunya i a Aragó se'n troben alguns exemplars- de marbre o alabastre, decorades molt poc. Exemple: la Mare de Déu del Claustre de Solsona. Se'n feren moltes imitades de les bizan¬ tines en el segle XI i part del XII. Les variants, con¬ sisteixen en la dalmática que porta el Nen i la Mare, i en el mantell, que a manera de capa roma¬ na, es corda davant del pit amb un joiell. Les del tipus de transició, tenen expressió més dolça i més humana, més tendència al moviment, no són bastes, àdhuc quan conserven alguna re¬ miniscència hieràtica. El Nen recolza sobre el ge¬ noll esquerre de la Mare i es torça una mica i es daleix per obsequiar-la. Els plecs són més naturals i menys simètrics; el mantell es doblega quasi sem¬ pre i la túnica forma plecs ben marcats als ge¬ nolls. La decoració és més rica, les dimensions ma¬ jors i millor el material. Seu sempre sobre un es- cambell o banqueta. Porta sempre els atributs pro¬ pis de sa advocació. Pertany als segles XII, XIII, i part del XIV, i quasi totes són fetes de marbre o alabastre, sobretot a Catalunya i Aragó. Les del tercer tipus, això és l'humà, estan dre¬ tes, el Nen sentat al braç esquerre de la Mare, mirant-se tots dos amb gran afecte. El plegat del vestit és més gallard, més natural i gens simètric; SANTA MARIA DE L'ESTANY 91 es cerca més el realisme. Correspon als segles .XV i XVI, durant el període ogival flamíger. (1) Basats en aquests principis de la més pura ar¬ queologia extrets de l'obra "Arqueologia' i Bellas Artes", del savi arqueòleg P. Naval, autoritat in¬ discutible en matèries d'art, fàcil ens serà d'esbri¬ nar l'època en què fou construïda la imatge que estudiem. La imatge de Santa Maria de l'Estanya és d'a¬ labastre, està sentada en un escambell, també d'a¬ labastre, té un metre d'alçada, i el Nen descansa en son braç esquerre, inclinant-se una mica al dret, i el conjunt és fet d'una sola peça. Sense ésser de forma hieràtica, com les del primer tipus, con¬ serva d'ella no obstant, qualque regust, sobretot a les mans. Apareix en una posició de dignitat, i l'expressió de son rostre revela sa maternitat divi¬ na. El gentil partit de son vestit i la delicadesa dels seus accessoris li donen al mateix temps una valor tan important com crescuda en arqueologia. Coberta fins al genoll amb sa túnica i fins el cap amb el vel, segons estil bizantí, i coronada amb reial diadema del mateix alabastre, atrau les mi¬ rades de tothom qui la contempla. Tant en el sem¬ blant del Fill, com en el de la Mare, resplendeix la bellesa moral més adequada als tipus creats (1) Arqueologia y Bellas Artes. P. Francisco Naval del Sagnit Cor dc Maria. 92 LA IMATGE DE LA MARE DE DEU per la litúrgia a la intel·ligència dels artistes. El Nen, amb unagracia singular, beu el néctar delec¬ tés del pit de la Mare, per la qual raó es coneix aquesta Verge per la Mare de Déu de la llet, i hom la considera advocada de les dones' estèrils i par¬ ieres, com ens ho pregonen els Goigs que en sa lloança es canten en aquella església. Per tot això, no hi hà el més petit dubte que aquesta imatge pertany a les del grup de transi¬ ció, i segurament fou feta al segle XIII. Més difícil tal volta, és d'esbrinar qui fou l'es¬ cultor que va emmotllar en la pedra una imatge tan encisadora; car ens trobem sempre amb la manca de documents, i, si acàs existeixen, ens són enterament desconeguts. No obstant, podem entre¬ veure que l'escultor que donà forma a l'alabastre, havia d'ésser, a més d'expert artista, un home de grans sentiments religiosos. Basta mirar la imatge per veure que tota ella respira majestuosa religiosi¬ tat, molt al revés d'altres modernes amb cares que més aviat semblen retrats d'artistes que no imat¬ ges divines. No estaríem equivocats en afirmar qut l'escultor deuria ésser algun monjo. En efecte; Es ben sabut que en l'edat mitja, els monestirs no solament eren centres de cultura intel·lectual, sinó també grans vivers d'artistes, i que aquests recor¬ rien els diversos monestirs de llurs ordres per es- culturar imatges i ornar els capitells del daus- SANTA MARIA DE L'ESTANY 93 (1). La gran revolució de Constantinoble pro¬ tres moguda per Lleó Issauri, Constantí Cropónini i al- Imaige de la Mare de Déu, restaurada Del Dr. Fortià Solà i Moreta (1) Mr. Michel. 94 LA IMATGE DE LA MARE DE DEU tres emperadors que es proposarenacabar amb lota classe d'imatges pintades o esculpides, exercí una gran influència en les arts cristianes. Aquell nou vandalisme, en lloc de dur ruina, impulsà la propa¬ gació de les arts a Europa i llur completa regenera¬ ció. El furor dels iconoclastes forçà els artistes bi¬ zantins, en llur gran majoria monjos, a refugiar-se a les regions occidentals. La generosa hospitalitat que per tot arreu trobaren, fou recompensada per aquells homes coronats amb la doble aureola de la persecució i del geni, i la multitud d'obres que por¬ taren a cap, infongué nou alè de vida a les arts del cristianisme romà. Ben aviat, una nova generació d'artistes aprengué, sota llur direcció, no solament la teoria material aplicada a les arts, sinó la inspi¬ ració d'aquells tipus, d'aquells símbols místics que la pintura i escultura cristiana havien de repro¬ duir molt prompte, sota mil formes en els segles successius. Per altra part, l'estat cada vegada més potent de Catalunya i Aragó, impulsava els pobles a afermar les relacions comercials i artístiques amb elles; els regnes cristians i mahometans d'Espanya cerquen llur amistat i la nostra terra veu obertes les seves portes als corrents d'Europa (1). El co¬ merç, com diu el senvor Puig i Cadatalch, ens porta gents de tot el Mediterrani; comerciants de la Grècia, naus d'Itàlia, moros de l'Africa, jueus (1) Arqueologia Romànica a Catalunya. Puig i Cadafalch. SANTA MARIA DS L'ESTANY 95 de Siria. Les croades i altres grans fets de la His¬ tòric, introdueixen a la nostra pàtria les ordres del Cistell i les mendicants. Amb la incorporació de la Provença, mitjançant el casament de Berenguer III amb Na Dolça, funden els monjos del Cistell mul¬ titud de monestirs; els monjos i abats del San Ruf ocupen les Seus episcopals de Catalunya i les arts d'aquells convents s'escampen per tot arreu. Sa¬ bem molt bé, diu l'arqueòleg francès, Mr. Michel, que els monjos de Sant Ruf a Provença, tenien un gran estudi d'escultors molt cèlebres que enviaven als monestirs de la seva mateixa ordre per a di¬ versos treballs arquitectònics i estatuaria. Ara bé; essent els monjos de Santa Maria de l'Estany de la mateixa religió dels de Sant Ruf, havent-hi en¬ tre els dos monestirs tan freqüents i íntimes rela¬ cions, car els dos eren els més principals que hi havia a les terres catalanes, no és gens arriscat d'admetre que els artistes de Sant Ruf esculpissin la imatge de la Mare de Déu el mateix que els ca¬ pitells religiosos dels claustres, i m'inclina més a creure-ho l'observar en un dels capitells de l'ala N. del claustre, esculpida tina Mare de Déu que dóna de mamar al seu Fill, i pel vestuari, faccions i moviments de la Mare i del Fill, sembla ésser cò¬ pia0 inspiració l'una de l'altra. De tota manera, la imatge que de es venera, temps immemorials al monestir de Santa Maria de l'Fstany, és un dels exemplars més importants d'I- 96 LA IMATGE DE LA MARE DE DEU conografia de l'edat mitja que tenim a Catalunya, i, d'haver-se venerat en poblacions de major im¬ portància que l'humil poble de l'Estany, seria avui la seva fama tan gran com ho és la de les nostres Verges anomenades. CAPITOL VIII Les Creus Els pobles no solament consideren sagrats els recintes dels temples; la influència divina s'estén, també, a tota la rodalia on aquells s'aixequen. Era molt corrent de creure, en tota l'edat mitja, que el dimoni, àngel del mal, exercia extraordinari der po¬ a tots els llocs on la creu no els protegia amb ses braços. El malèfic poder de Satanàs es feia sentir en els animals domèstics, estimbant-los pels cingles de les muntanyes; en els aires desencade¬ nant furioses tempestes acompanyades de trons i llamps que destruïen les collites que el tanta de cura havia pagès amb sembrades; en els cossos de les persones arrastrant-]os a cometre tota mena de bogeries. Per a deslliurar-se, els pobles, d'aitals calamitats, té l'Església els exorcismes; beneeix els animals domèstics, i una vegada l'any, el dia de Santa Creu, de llocs enlairats estant beneeix els termes i ordena, per la virtut de Déu, als esperits diabòlics que s'atreveixin a apropar-se, car es¬ no tan sota la protecció divina, i els commina que s'escampin als llocs feréstecs i deserts on no pu- 98 LES CREUS guin fer dany a les persones, als animals i a les plantes ni a res que els sigui útil. Sempre s'ha cregut en la influència dels genis del mal, i guardar-se'n, s'inventaren els amu¬ per a lets, i es que aquell que creia els portava damunt restava lliure de tot perill. Els egipcis, grecs i ro¬ mans, força supersticiosos, a tot arreu posaven pe¬ tites estàtues de llurs déus; a les cases, als ca¬ mins, als boscos, als camps i fins als sepulcres per a deslliurar-se dels genis malastrucs; però el Cristianisme s'emparà a l'ombra protectora de la Creu. I així veiem que als voltants dels santuaris, s'aixeca el LABARUM sagrat, per indicar que tot aquell indret està sota la protecció del Déu de la llum. La llegenda del Gegant Encantat, tan bella¬ ment contada pel senyor Carreras Candi, (1) ens explica com el Gegant, símbol del mal, amo en al¬ tres temps de la muntanya de Montserrat, fuig al més desert dels seus abismes, on restà petrificat en aparèixer en aquelles crestes el signe de la Creu. Per això, els monjos de Santa Maria de l'Es¬ tany, curaren de posar tota la vall sota la protec¬ ció de Déu, foragitant l'esperit del mal d'aquells llocs sagrats i llençant-lo als fons de les munta¬ nyes veïnes, i és creença entre els habitants del poble que, a mitja nit, s'apareix en forma de cabra que va seguint les petjades al poruc viatjant; però (1) Montserrat. Carreras Candi. SANTA MARIA DE L'ESTANY 99 que en arribar prop de la val! on s'albira ja la creu, desapareix tot seguit el fantasma. Un altre era, també, el motiu perquè prop dels santuaris, s'enlairava la creu. La gent que en de¬ votsromiatges feia llargues jornades per a complir els vots que en temps d'aflicció havien fet, distrets durant el camí per les diversions a les quals acos¬ tumaven lliurar-se, en albirar la creu que els in¬ dicava que es trobaven prop del terme de llur viatge, es paraven i es col·locaven ordenats en pio- cessó, i, entonant piadosos càntics, entr-aven al santuari. Per tres camins diferents s'entra a l'Estany: el de í/.oyà, el de Vich i el d'Oló, i en tots ells s'enlai¬ rava la creu. La creu més antiga i de més mèrit artístic, és la que es troba arran mateix de la carretera de Moyà, a un quilòmetre del monestir. Sobre una escalinata de tres esgraons, s'aixeca una columna octavada de dos metres i mig d'alçada, d'una sola peça, i acaba en un capitell quadrat en dos costats del qual es veu un escut que, a causa de la molsa i la pols, no es pot distingir bé que és el que hi campeja. Sobre el capitell hi ha una creu molt ben treballada i una de les cares té el Crist crucificat i l'altra la imatge de la Mare de Déu, asseguda i que sembla ésser còpia de la mateixa que en l'es¬ glésia es venera. A primer cop de vista, sembla ésser aquesta creu d'estil gòtic; però, examinant- SANTA MARIA DE L'ESTANY 101 la atentament, es veu que és un exemplar romànic de l'últim període. No hi ha cap aimant de l'art que no es pari a contemplar-la. Avui està una mica torta, i fóra molt lloable que les autoritats del po¬ ble s'interessessin per a posar-la dreta, car el dia menys pensat, acabarà per caiire i fer-se malbé una joia de tanta estima. Aquesta és la creu que asse¬ nyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu es féu pesada, quan la clerecia de Moyà la trasla- dava a llur església. A l'altra part de la vall, això és, en el camí de Vich i en l'indret on aboquen el camí vell de Sant Feliuet i el de' Collsuspina, a uns set minuts del monestir, hi ha un padró d'uns tres metres d'al¬ çada sobre el qual és feta una capelleta que té dins un alt relleu que representa el calvari, Crist, les dues Maries, els dos lladres i al fons s'albira là ciutat de Jerusalem. Fa perdre molt de sa valor artística la capa de calç que la cobreix. L'origen d'aquest padró és també miraculós. (1) El 21 de Març de l'any 1668, tornava de Barcelona en Gui¬ llem de Rocafort, i com fos de nit, va caure en barranc obert per a aixugar l'Estany. Ple d'espant, ens diu aquest senyor, en un pergamí signat per ell i que es conserva a la casa senyorial de Roca¬ fort, vaig invocar la protecció de la Mare de Déu de l'Estany, prometent-li la celebració d'un Ofici .(1) Ressenya Històrica de l'Estany. Mossèn Josep Trasserras. 102 LES CREUS i erigir monument que perpetuï la memoria un del greu perill de què Ell m'havia deslliurat i del qual havia sortit sense el més petit dany. Padró del Ponlarró Fot. Valldaura SANTA MARIA DE L'ESTANY 103 En el camí cl'OIó, en el mateix indret on es co¬ mença de veure el monestir, i des d'on es veuen les crestes del Montserrat, s'aixecava, fins fa pocs anys, una capella sota l'advocació de Sant Pere. El cami que porta de la capella al monestir, era el passeig dels monjos, i davant de la mateixa, bai¬ xaven els abats de llurs cavalleries, quan torna¬ ven de viatge i alli demanaven la benedicció a la Mare de Déu, abans- de davallar al monestir. Aquesta capella, ja molt malmesa, fou aterrada, emportant-se son altar a l'església particular de la masia de Postius. Moltes de les pedres de la ca¬ pella de Sant Pere estan escampades a la vora d'una casa de pagès, algunes són força interes¬ sants per les inscripcions que porten, com si es¬ peressin alguna bona ànima que les trasl·ladés a algun altre lloc més apropiat a llur valor artística. En fi, tota la vall i les muntanyes que la volten, semblen llocs sagrats, car per tot arreu trobem recordances de la devoció a la Mare de Déu de l'Estany. La muntanya més alta del cim de la qual es divisa un panorama encisador, se'n diu Puig de la Caritat, perquè els abats, acostumaven de pu¬ jar-hi una vegada a l'any a beneir la comarca i repartir als fidels un tros de pa i un vas de vi. Un altre se'n diu el Serrat dels lliris o de la Mare de Déu, perquè en aribar la primavera, quan el fred és encara ben fort a aquelles altures, apa¬ reix la muntanya tota sem.bradà do lliris blancs, 104 LES CREUS amb la particularitat que tots s'inclinen cap al san¬ tuari de Montserrat i el de l'Estany. Les noies i nois, en arribar el mes de Maig, hi pugen cada dia a collir lliris per a ornar l'altar de Maria. La gran varietat de flors que creixen a la vall, tenen noms d'allò més expressius, com botonets, sabatetes, di- dets, etc., de la Mare de Déu, i fins i tot el can¬ tar dels ocellets que a milers xerrotegen pel vol¬ tant, la gent els tradueix per himnes a llur Verge estimada. Totes aquestes reflexions m'han sugge¬ rit aquella bona gent que viu arrecerada al costat del monestir, protegida per l'ombra benèfica de la Mare de Déu i que consideren com llur principal joia. CAPITOL IX Arxiu La Història de les families de noble niçaga es guarda amb escrupulosa cura en arxius, la clau dels quals, com si fos un tresor, serva el senyor que ha heredat els títols nobiliaris dels seus pro¬ genitors. Es l'arxiu de la casa senyorial el lloc sa¬ grat, el Sancta Sanctorum on en vells i enrotllats pergamins, es registren i consten els grans fets (portats a cap) per tot un estol de barons i dames il·lustres que es feren dignes de les més altes dis¬ tincions. Són aquells pergamins de lletra quasi ille¬ gible, l'espill on es miren quants per llurs venes corre sang de nobles i herois que es vantaren dels títols concedits pels reis. 1 ens plau de fer constar que molts dels arxius particulars, estan molt ben conservats, i és dubte, el més interessant que sens pot hom admirar als castells i palaus de vells lli¬ natges. Però, no succeeix, el mateix tractant-se d'antics monestirs, els arxius dels quals resulten molt in¬ complets. Vàries són les causes que hi han influït. La poca afició als estudis arqueològics i paleogrà- 106 ARXIU fies, que féu que es donés escàs valor a allò ai qual avui nosaltres li'n donem de molt gran; les guer¬ res i trastorns socials, aprofitats pels sectaris, per destruir sistemàticament, documents interessants, i, més que tot, la cobdícia de molts particulars que, per unes pessetes, no han tingut escrúpol a fer des¬ aparèixer documents i objectes de valor arqueo¬ lògic, i que avui formen part de museus estrangers. L'arxiu del monestir de Santa Maria de l'Estany, tenia en les èpoques del seu esplendor, multitud de pergamins i llibres on es registraven els fets més importants. El principal era l'anomenat llibre de Postes o taules, avui desaparescut de l'Arxiu. De tants pergamins, llibres i documents poca cosa podem avui apreciar, i és perquè el monestir ha passat per una sèrie de contratemps ben de plଠnyer. Ja veièrem com els partidaris del senyor del cas¬ tell d'Oló després de vèncer l'abat de l'Estany, ran mateix del castell, pujaren al monestir, i alli es lliu¬ raren a un vandalisme impropi de cristians, no res¬ pectant les persones ni coses sagrades. Més tard, en l'alçament del poble contra les tropes de Ee- lip V, les tropes borbòniques exigien allotjaments i imposaven fortes multes, acompanyat tot això del saqueig i de l'incendi. A l'any 1710, el comandant Malafaja, manà segar el blat de moltes cases per a forratge dels seus cavalls, llençant a perdre, con- SANTA MARIA DE L'ESTANY 107 tra tota llei el blat delspobres. (1) No hi ha per¬ què dir anirien els objectes del monestir ser¬ com vint els claustres i patis de quadres per a l'exèrcit. El 17 d'Abrli de 1809,durant la guerra de la in¬ dependència les tropes franceses arribaren a l'Es¬ tany per la banda de Collsuspina, cremant moltes cases de pagès que trobaven al llur pas; però el sometent del poble, ajudat pel de Terrassola i el de Prats, capitanejats per en Jaume Pujol, les es- copatajaren sense parar, fins que les forçaren a abandonar el poble i anar vers Oló, on, durant tres dies, hi hagué grans aldarulls, fins que aconsegui¬ ren treure'ls fora. El probable és, també, que fes¬ sin algunes malmeses al monestir, com era costum de l'exèrcit francès. calamitats acoblades amb el de¬ Totes aquestes sig de molts particulars de sostreure llibres i do¬ cuments de Tarxiíi del monestir, han estat la causa de trobar-se avui tan pobre, ja veiérem que el Papa, Tany 1635, tingué de prohibir que ningú s'empor¬ tés cap document ni objecte del monestir, i manà que fos retornat tot el sostret. El Dr. Morgades, Bisbe de Vich, en fundar el Museu Arqueològic, s'emportà moltes de les anti¬ guitats, entre elles la mitra que usaven els .abats, i un gran nombre d'estàtues de sants que gelen ar- reconades i plenes de pols a les dependències del (1) Masia de Rocabruna. Resum Històric. ARXIU monestir. Al Museu de Reproduccions del Parc de Barcelona es pot admirar un ric teixit procedent del monestir de Santa Maria de l'Estany i que for- Mítre dels Abals, que's Irova al Museu de Vich i poria el núm. 148 Fot. Vilanova me part de la col·lecció Pascó, digne d'ésser estu¬ diat per la varietat i riquesa de llurs dibuixos. SANTA MARIA DE L'ESTANY Uns dos cents pergamins conserva avui l'arxiu, entre ellsalgunes butlles papals, amb segells de plom, molt ben conservats, un d'en Jaume el Con- Teixit oriental procedent del Monestir. Es trova al Museu Arqueològic i de Reproduccions del Parc de Barcelona i forma part de la colleccíó Pascó. 110 ARXIU queridor, i un altre d'en Pere IV, amb llurs segells, molt trencats. Demés, té, l'arxiu, dos feixucs can- Un dels cantorals guardáis al Arxiu del Monestir Fot. Valldaura torals amb tapes de noguera. Són escrits amb mol¬ ta pulcritud, en lletra gòtica, i les lletres cabdals il·luminades amb tinta blava i vermella. Aquests lli¬ bres segurament daten del segle XVI. Un altre llibre, el més important de tots, és el titulat Llivre d'or o Isidorws, compost pels monjos, sota la direcció de l'abat Berenguer II. De desit¬ jar fóra que algú que disposés de temps, afició i SANTA MARIA DE L'ESTANY 111 estudis paleogràfics el fes conèixer al públic, car en ses planes, pel que he vist superficialment, hi El mateix cantoral overt Fot. Valldaura ha doctrina en gran manera important. Al final del llibre hi ha una nota de l'Abat manant que per cap motiu surti del monestir el llibre. Fora d'això, conserva, l'arxiu, multitud de reli- quies de diversos Sants, que serien en altres temps objecte de veneració; però avui jeuen arrecona- des i cobertes de pols, sense que ningú en sàpiga l'existència. ¡Quants de sacrificis no haurien fet 112 ARXIU aquells monjos per aconseguir allais relíquies, al¬ gunes regals de Sants Pares, altres de Reis o de Croats quan tornaven de Terra Santa! Molt guanya¬ ria el monestir si alguna bona ànima desempolsava aqueixes joies santes, i les exposava altra volta a la veneració dels fidels. I no seria difícil de classi- ficar-les, car cada una d'elles porta escrit el nom del Sant del qual és la reliquia. CAPITOL X Conclusió L'art és geni amantíssim disposat a embellir un tot quan a l'home es refereix; és el far de la His¬ tòria que la guia en l'estudi dels pobles i llurs ci¬ vilitzacions. Les memòries escrites acaben per per¬ dre's, i les més de les vegades, passen d'una gene¬ ració a l'altra mutilades de tal manera que és difí¬ cil de formar-nos una idea de la societat la a qual es refereixen. Solament l'art que ha informat els monuments, és el que perdura, i que sense passions ni enganys,ens manifesta els costums i manera d'ésser dels pobles. Per això l'Arqueologia ha pres tanta volada en aquets temps, i tot arreu, s'han per obert càtedres per a l'ensenyança de la ciència dels monuments antics. Per tot arreu, el patriotisme ha volgut examinar la terra on reposen els seus avant¬ passats; no hi ha regió, on no es rebusquin amb afany, les antiguitats nacionals i nombrosos mu¬ seus s'han fundat, per a guardar com a venerades relíquies, tot quant d'antic es pot trobar. I jo, que eh aquestes planes he descrit un mo¬ nestir que en altres èpoques era un floró de la 114 CONCLUSIÓ nostra terra,desconegut, encara, per un gran nom¬ bre de persones, m'adreço a tots els obligats a con¬ servar les nostres joies artístiques, per dir-Ios que el monestir de Santa Maria de l'Estany, val la pe¬ na de conservar-lo, i no solament conservar-lo, si¬ nó de restaurar-lo com bonament sigui possible. L'antic historiador Pujades en sa "Crónica de Cataluña", apreciant la importància histérico-ar¬ tística tres llargs d'aquest monestir, li consagra capítols i entusiasmat, diu: "No habia caballero en Cataluña que no se tuviese por muy honrado de tenèr un hijo canónigo del Estany." Els historiadors mariòfils dels segles XVII i XVIll en parlen, també, molt, del monestir i de la seva Mare de Déu. Modernament, no li han faltat apologistes. L'il·lustrat historiògraf En Erancesc Carreras Can¬ di, monumental Geografia de Catalunya, en¬ en. sa tre del monestir diu: "Hi ha moltes i belles coses en aquest poble un antic monestir quin claustre romànic és digne d'ésser visitat detingudament per la gran varietat d'ornamentació dels capitells i per llur bon estat de conservació." Els principals ca¬ pitells des claustres són tècnicament historiats pel Sr. Puig i Cadafalch en sa obra "Arqueologia ro¬ mànica de Catlunya". El "Centre Excursionista" de Barcelona, en varis nombres del seu Botlletí en tracta molt, del monestir, i dels claustres. Mos¬ sèn Josep Gudiol, Conservador del Museu Arqueo- SANTA MARIA DE L'ESTANY 115 lògic de Vich, se n'ha ocupat mantes vegades i el Dr. Fortià Solà i Moreta, company de jovenesa, i de qui guardo tan cars records de nostres primers anys d'estudi en el col·legi de Sant Josep de Vich, escriví, fa alguns anys, una ben estudiada memò¬ ria del monestir de l'Estany en el Butlletí de l'Ar¬ bre Fruiter de Moyà, i en els claustres, amb motiu d'una vetllada literària, hi donà una conferència sobre el mateix assumpte. El Rvd. Mossèn Josep Trasseras, escriure, fa uns anys, una Ressenya va històrica del monestir, amb dades molt importants extretes dels pergamins de l'arxiu. Fora d'això, són molts els aficionats que, espe¬ cialment a l'istiu van a visitar-lo, i no es cansen de ponderar les belleses que per tot arreu es veuen en el monestir, planyent-se que una obra d'art de tan gran mèrit sigui tan poc coneguda, i per afe- gidura tan mal conservada; perquè condol de veu¬ re les parets arrebossades amb una capa de calç que amaga les ben picades pedres, tapats molts dels arcs de valor artístic, el palau dels abats con¬ vertit en corral de gallines, i que, amb poques des¬ peses, podria ésser utilitzat com a museu, per bé que quasi tot ha anat a parar al de Vich i d'altres. Amb tot, s'hi podrien guardar alguns sepulcres molt curiosos trobats al cementiri dels monjos en fer la carretera, ran mateix de l'església, i que avui serveixen de guarda-rodes. Semblant profanació no deuria consentir-se; primer, perquè estan expo- 116 CONCLUSIÓ sats a fer-se malbé, i segon perquè passen desco¬ neguts dels turistes. Si es fessin algunes excava¬ cions en els claustres sens dubte veuriem sen¬ sacionals descobriments. Sepulcre Iroval al fer-se la carretera, propi dels primers segles del Cristianisme fins al segle XIl Fot. Valldaura SANTA MARIA DE L'ESTANY 117 Prenguin nota de tot això les Corporacions de la nostra terra encarregades de vetllar pels monu¬ ments artístics i curem tots que un monestir que podria ésser orgull de Catalunya i d'Espanya, fins ara tan poc conegut, i quasi abandonat, es pugui presentar amb tota l'esplendor i riquesa dels seus temps antics i aixi mereixerem l'agraïment de les actuals y futures generacions. EL NOSTRE MONESTIR oCJgs pQc^tes def vefícíausite, éa.fm6nísemSíen c/autac/es. ¿7.or cÍg fa veífútia^ fa pofs c/g fs capiíefs. Gfs veig, com tin fosc d'arflGS, c/g rigic/os fiancac/os, qtian soÉíg fos aicac/cs /ïi canÍGn cfs aticoffs. ¿'/s saicò/agSj gxxaidGn fGS conc/iGS vGnGtac/GS izcs c/fd£aés quG c/iziGn miiia, ffuïen tics anoffs. ffíquGffguGtter c/espasuj c/g coÍgs Gmmaffac/gs, apar quG Gncata sigui un guarc/a gGfós c/g/Ïs. esgfésia Gncar consGtva pima c/g Gígu ffatína; f'afiar fattoc escampa sos tams c/g ^for c/ivina. -díf Gamatif s 'affita un feff fusi c/g matftG ffanc. (fjs fa nos/ta GPaítona; fa fjfCatG íoía pia; fa GJergG més fotmosa c/'aquesía toc/afia, quG Gsíimem J.oiosoSj com sang c/g nosíra sang. Felip Graugés i Camprodón APÈNDIX Entre les celebritats que han deixat grat record al poble de l'Estany, en els temps moderns, enu¬ meraré les més principals. VENERABLE P. A, CLARET Nasqué Sallent l'any 1807 i cursà la carrera a sacerdotal Vich. Es anomenat l'Apòstol de Ca- a ^ talunya; no hi ha poble ni poblet on no es fes sen¬ tir sa commovedora veu; fundà la Congregació de Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria; fou nomenat arquebisbe de Cuba i, més tard. Confes¬ sor de la reina Isabel II i morí a Eonfroide (Fran¬ ça). Foren tals les seves virtuts i miracles que a no trigar, segurament el veurem als altars. Durant sa vida de missioner, predicà dues missions a l'Es¬ tany, en unade les quals féu el miracle que se¬ gueix-; Vivia el matrimoni ja d'edat. En Josep Ro¬ vira i'Xa Rosa Malats, coneguts al poble pels Pa- xanos, amb dues filles. La petita, degut a sa com¬ plexió feble mori, de petita. Tot l'amor dels pares es concentrà en la gran, qui a son caràcter bo i llest, unia una pietat extraordinària, constituint . l'únic consol dels seus pares. Quan el món li son- II reia, va sentir Càndida una veu interior que la cri¬ dava a fer-se religiosa; però topà amb la resistèn¬ cia dels seus pares, perquè, encara que molt de- Venerable P. Claret, que tants records deixà a l'Estany Donatiu dels PP. Missicnistes de Barcelona > Ill vots, volien impedir semblants propòsits. Precisa¬ ment, predicava una missió el P. Claret a l'Estany, i comque sa fama de santedat era ja molt conegu¬ da, l'església s'omplia cada vespre, de gom a gom, no sols de gent del poble, sinó de les parròquies de la rodalia, i el Sr. Ecònom, que era, llavors, Mossèn Francesc Canals, persona de molts co¬ neixements i virtuts, que abans de la crema dels convents de l'any 1835, havia estat Superior dels Carmelites de Vich, i que estava ben assabentat de la vocació de Càndida i de la resistència dels pares, els digué; Aquí és Mossèn Claret, home de ciència, virtut i experiència; presenteu-vos a ell, expliqueu-vos, i feu el que us digui. Anaren, efectivament, al Servent de Déu, però no junts, sinó separats. El pare volgué ésser el pri¬ mer a presentar-se, i exposà l'assumpte; acabat hi anà la noia. Tantost el prudent missioner hagué escoltats als dos, restà uns moments en oració, i a la poca estona digué al pare amb veu profètica :i "Podeu donar el consentiment a la vostra noia, perquè faci monja, perquè dintre d'un any, el es Senyor concedirà un fill que viurà i se¬ us rà el vostre consol en la vellesa." La profecia es complí exactament en el temps assenyalat, mal¬ grat de tenir l'esposa de Josep Rovira 45 anys, i fer-ne sis que no n'havien tingut cap. Assabentat el poble del cas, el dia que nasqué el nen, exclamà: Mireu ha nascut dia per dia que el va anunciar IV Mossèn Claret, i l'anomenaren el Fill del Miracle. En veure complerta la profecia, els pares con¬ sentiren a què Càndida es fes monja, i aquesta amb gran content, entrà a l'Institut de Germanes Carmelites de la Caritat, on professà amb els noms de Josepa Francisca del Cor de Jesús, i fou més tard Superiora de l'Hospital de Figueres (1). Tota la ciutat de Figueres la volia amb deliri, i el Go¬ vern per a premiar ses grans virtuts i actes de ca¬ ritat, la condecorà amb la Creu de Beneficència a l'any 1891. Mori el 1895, i el seu enterrament fou una imposant manifestació de dol per tota la ciutat de Figueres. FI noi visqué molts, anys i fou l'ajuda dels seus pares. Avui el fill del "Fill del Miracle", conegut també pel Paxano, crec que viu a .Moyà. MOSSÈN PERE ABEL Fill de Vich, governà l'església de l'Fstany per espai de 34 anys. Fou un Rector que es compene¬ trà amb el poble, visitant les cases on sabia que hi havia necessitats, socorrent-les i donant bons con¬ sells al quianava esgarriat. A ell es deu la Cape¬ lla del Santíssim que abans era, en temps dels (1) Vida del V. P. Claret. P. Mariano Aguilar del Sagrado Corazón de María. V monjos, Sala Capitular, i, més tard, sols un lloc de mals endreços. Tenia Mossèn Pere la virtut de fer les coses amb molt aplom, sense mai precipi¬ tar-se. Es conta que un dia l'Il·lustrissim Sr. Bisbe Colomer, estant de visita pastoral al poble, li de¬ manà que presentés certs llibres parroquials i, com fos que el Sr. Rector no anés amb la pressa que desitjava el Sr. Bisbe, li repetí la demanda. Mos¬ sèn Pere, sense perdre sa sang freda, respongué: Il·lustríssim Sr., en aquesta casa, després d'una co¬ sa, es fa l'altra. Succeí que en temps de la guerra dels carlins, s'hostatjà al poble un regiment, comandat pel coro¬ nel Joan Camps. Un dels carlins s'insolentà contra el coronel amb gran escàndol de la tropa, i com que era mantes vegades que això havia succeït, Joan Camps el condemnà a mort. El posaren en capella a la sala de casa el Eerrer-Nou, avui pro¬ pietat d'En Josep Güell. Mancaven poques hores per a; ésser fusellat f l'infeliç, tossut, no volia de¬ manar perdó ni arrepentir-se, ni confessar-se. El Sr. Rector anà a trobar el Coronel i no pogué con¬ seguir el perdó de cap de les maneres. Llavors es dirigí a la Carme de casa el Eerrer-Nou i li digué; Carme, els homes hem fet tot quant hem pogut per a salvaraquest infeliç; ara sou les dones que us toca salvar-lo. La Carme, la Mundeta de casa l'Et- xic, l'Antònia de casa l'Herms i algunes altres, anaren a l'església a pregar a la Mare de Déu que VI salvés el condemnat a mort. Tot seguit, es presen¬ taren al Coronel i li suplicaren que per la Verge de l'Estany perdonés el reu. Commogut En Joan Camps concedí el perdó que desitjaven. Tenia Mossèn Abel nebot, anomenat Ramón, un que, després fou Vicari de l'Estany, que d'estudiant anà amb els carlins i en un foc que tingueren amb les tropes lliberals, restà ferit. El portaren secreta¬ ment a la rectoria i allí estigué molt de temps fins que s'hagué guarit, amb la particularitat que nin¬ gú del poble n'hagué esment; ni les tropes del Go¬ vern, que cada dos per tres eren a l'Estany i els caps de les quals s'hostatjaven moltes vegades a la rectoria, pogueren sospitar que allí hi hagués un carií. Era Mossèn Abel zelós guardador del tresor dels claustres i quan la canalla en sortir d'estudi anava allí ajugar, tenia la paciència d'estàr-se amb ells perquè no malmetessin cap capitell. En saber un dia, que alguns joves ja grans havien fet malbé el nas de l'estàtua jacent d'En Peguera va fer es¬ criure pel qui és avui Mossèn Miquel Malats, un ròtul que hi ha als claustres, al costat del portal de l'església, prohibint que ningú malmetés res. La seva virtut era molta, com ho prova la devo¬ ció amb què celebrava la santa missa. Morí santa¬ ment l'any 1884, fou enterrat a l'església, í per a perpetuar els seus mèrits, el poble li dedicà la lଠpida que hi ha damunt la seva tomba. VII RVND. DR. MELCIOR PEYPOCH 1 ANGLA Un dels fills de l'Estany que en els temps ac¬ tuals, més glòria ha donat a son poble nadiu, és el Dr. Peypoch. Fill de la família Peypoch a qui tant deu el poble per les fonts de riquesa que hi crearen amb la fàbrica de teixits que avui encara porta son nom i que per espai de més de vuitanta anys ha estat el benestar de moltes famílies, nas¬ qué el primer de Gener de l'any 1837, i els seus pares, molt cristians, l'educaren en el sant temor de Déu, i de jovenet, emprengué la carrera ecle¬ siàstica al Seminari de Vich, l'acabà al de Barcelo¬ na, on tingué de professor l'inoblidable Dr. Mor- gades, que després fou Bisbe de Vich. De 1862 a 1871, serví vàries parròquies del bis¬ bat de Vich en qualitat de Vicari. Del 1872 a 1878, de Regent a Calldetenas i Gurb; de 1879 a 1888 fou Rector de Manresa, i de I'll de Maig de 1887 a 19 de Desembre de 1903 en què morí, fou Rec¬ tor de la Catedral de Vich. Per tot arreu, deixà, el Dr. Peypoch, grats re¬ cords de sa magnanimitat, virtut i zel per la salva¬ ció de les ànimes. Era un sacerdot molt espiritual i donat a la oració, de talent extraordinari, molt 'aimant de vin l'estudi, orador notable i escriptor pulcre, qui col·laborà en moltes Revistes, essent els seus Dr. Melcior Peypoch i Angla Donatiu del Sr. Arcipreste de Calaf Mossèn Pere Farràs i Peypoch IX escris, vertaders models de literatura cristia¬ na. Amb la mateixa facilitat, improvitzava un sermó, que escrivia un article. La seva ac¬ tivitat era tan gran que a tot acudia quan es trac¬ tava de la glòria de Déu o del bé de les ànimes (1) Volia tant el seu poble nadiu, que, malgrat de les nombroses ocupacions que no el deixaven mai en un minut de repòs, sempre trobava temps per atendre els veïns de l'Estany, així fossin pobres com rics, que tot sovint anaven a Vich en busca de consells. Molts estudiants pobres trobaven sempre en el Dr. Peypoch un pare que els guiava i un pro¬ tector que els socorria en llurs necessitats. Al men¬ jador de sa casa rectoral de Vich es féu pintar a la paret l'església i monestir de l'Estany, a fi de tenir sempre a la vista el que ell tant estimava. En tota obra que servís d'enaltiment del monestir o de glò¬ ria a la Mare de Déu de l'Estany, sempre era dels primers a contribuir-hi. Déu el va provar als últims anys de sa vida amb una cruel malaltia que sofrí amb admirable con¬ formitat i paciència, morint santament, aconhortat per son benvolgut nebot, l'avui Arxiprest de Calaf, Mossèn Pere Farràs i Peypoch, fill també de l'Es¬ tany. 1) «Lâ Enciclopedia Moderna Catalana» en parlar del Dr. Peypoch, «ntre altres coses, diu: «Era escriptor català molt castíç, donat als estudis històrics, í autor de remarcables treballs lexicogràfics, essent ensem, distin¬ git orador sagrat.» X RVND. DR. EN JOAN ERRANDO I FARGAS Aquest il·lustre sacerdot, del qual tan bons re¬ cords guarda el poble de l'Estany, nasqué el dia 8 d'Abril de 1852. Cursà amb molt de lluïment la carrera eclesiàstica al Seminari de Vich, i fou or¬ denat de sacerdot l'any 1876. Passà després a la a Universitat de Barcelona a seguir els estudis de Dret Civil i Canònic amb gran lluïment, i obtenint la llicenciatura poc després, així com el doctorat en Teologia. Amb aqueix caudal de coneixements, tornà a la diòcesis vigatana, on exercí el càrrec de Vicari a Moyà i Vich. A l'any 1885, fou no¬ menat catedràtic del Seminari i Fiscal Eclesiàstic de bisbat. Al 16 d'Octubre de 1896, prèvia oposi¬ ció, fou elegit Canonge Doctoral. Morí a l'edat de 68 anys, 44 de sacerdot i 24 de canonicat. El seu amor al poble de l'Estany es manifestà en tots els actes de la seva vida. L'artistica reixa de la Capella del Santíssim és deguda a sa gene¬ rositat. Persones com la del Dr. Errando són les que enlairen la personalitat d'un poble. La casa on vivia a Vich el Dr. Errando era on feien cap els es¬ tudiants de l'Estany quan se n'anaven a llurs cases o tornaven al Seminari, essent per ell un plaer conversar sobre coses i persones del seu po¬ ble. No hi havia any que durant les vacances no passés una bona temporada a l'Estany. Son caràc¬ ter humil i gens pretenciós era causa que tothom Dr. Joan Errando i Fargas Donatiu de la Sra. Matilde Errando XII en parlar del Dr. Errando, l'enlairés fins als núvols; no tenia enemics; a molts els era impossi¬ ble de poder capir que poguessin trobar-se juntes tanta saviesa amb tanta amabilitat. Els alumnes del Seminari no veien en ell al catedràtic sever i que té a menys d'alternar amb sos deixebles, sinó un company d'estudis que sabia combinar les ex¬ plicacions serioses i tècniques de les assignaturés amb les ànècdotes i converses agradables per a fer amena i fructífera l'ensenyança. MOSSÈN RAMON ARPA I ROSSELL La personalitat de Mossèn Ramon Arpa és tan coneguda, no solament pels veïns de l'Estany, sinó quasi per tot Catalunya, que aquest treball queda¬ ria incomplert si deixàvem d'anotar-hi les princi¬ pals característiqués de la vida de tan popular sa¬ cerdot, i tan aimant^jle les glòries del poble. Nasqué a Castellfóllit de Riubregós (bisbat de Solsona), l'any 1840?,Orfe de pare, a l'edat de pocs anys, es trasladà amb la seva mare a la Plana '^de Vich, on, sentint una ferma vocació al sacerdòci, cursà, amb molt profit i lluïment, la ca¬ rrera eclesiàstica en el Seminari d'aquella ciutat, on fou ordenat sacerdot, l'any 1871. Gran i forta deuria ésser la seva vocació ateses les dificultats econòmiques amb què hagué de fer la carrera. Nc xni Mossèn Ramon Arpa i Rossell Donatiu de Mossèn Miquel Malais XIV podent la seva mare pagar-li la carrera, es veié obligat a anar per les cases de pagès a donar lli¬ çons als nens a canvi d'una escassa manutenció, havent de fer moltes vegades tres hores de camí al mati i altres tantes la tarda, per a camins de¬ serts, aguantant les intempèries de les estacions, i veient-se moltes vegades exposat a greus contra¬ temps que solament la seva robusta salut i activitat pogué resistir. Ja sacerdot, seguí la carrera parro¬ quial amb molt d'encert, excercí el càrrec de Vicari en vàries parròquies del Bisbat, fins a l'any 1876 en què fou nomenat mestre de primera ensenyan¬ ça de l'Estany. En aquest temps, començà a dedi¬ car-se a la predicació, camp fecund en el qual, més tard, tan abundants fruits havia de recollir. En els nou anys que va viure a l'Estany esmerçà tot son zel en la formació de la joventut, per mitjà d'associacions piadoses. Tots trobaven en ell el valent defensor de llurs ideals i pare que sempre tenia a punt un consell ben dreturer. Fundà l'asso¬ ciació de les Filles de Maria per a les noies i con¬ tribuí al daurat de l'altar de la Ptiríssima fetpel daurador de Vich, Pontí i el seu dependent Galli¬ fa. Fruïa quan veia animades les festes a les quals tat el poble contribuïa, i mantes vegades de son propi peculi pagava orquestres, com les dels Lluï- sos de Castelltersol i de Taradell que tot sovint eren a l'Estany a tocar en els Oficis i procés- XV sons (1). Sentint una especial vocació per a la pre- clicació, s'hi lliurà totalment, i va ésser tanta la seva activitat aquest sentit, que pot ben dir-se en que no Catalunya ciutat, vila ni poble que hi ha a no sentis aquells seus sermons tan plens d'unció apostòlica i de doctrina. Aquesta vida de missio¬ ner que va portar, tant vivint a l'Estany com, des¬ prés, a Castelltersol, on es traslladà, l'any 1885, fou tan activa que sols una salut com la de Mos¬ sèn Ramon d'aguantar-la. Moltes vega¬ era capaç des, després d'haver-se estat tres o quatre hores al confessionari, encara predicava tres o quatre sermons (2). La seva fama arribà a coneixement del Sant Pare Lleó XIII, el qual li atorgà el títol de Missioner Apostòlic. Més tard, el Sr. Bisbe de Vich, Dr. Torras i Bages, en elogiar la predica- ció de M. Ramon digué que era el sacerdot que més sermons havia predicat en la seva diócesi. Malgrat de viure ja a Castelltersol, s'interessava' per tot quant afectava a l'Estany, i tot sovint el visitava i més quan s'havia de fer alguna festa, car (1) Durant la darrera guerra dels carlins els soldats se divertien a enge¬ gar trets a la campana grossa de l'església per jugar a fer blanc, de la qual cosa resultà que la foradaren i esquerdaren, í de llavors ençà feia un so que semblava esquella, i aixo que tenia un metall que semblava argent. Mo¬ una ssèn Ramon fon el principal agent i corredor per arbitrar recursos per l'ac¬ tual. feta a Vich pel difunt Sr. Forcada. Va voler presenciar l'acte de la fun- dicíó, a fí que no s'hi fes trampa, aixo és a fi que hi entrés tot el material de la vella, a més del nou. (2) Hi hagué any que arribà a predicar fins a 12 novenaris d'ànimes. XVI sense la presència de M. Ramon semblava que no era completa. El seu caràcter trempat alegrava totes les reunions i sempre tenia acudits per dis¬ treure els amics. Aquesta activitat incansable, solament podia veure's retuda per la greu i llarga malaltia que anà rosegant la seva complexió robusta, fins que la seva ànima, purificada en el gresol del dolor, passà a millor vida, el dia 27 de Març de 1919. Morí a l'edat de 79 anys, ple de mèrits i bones obres, després d'una vida d'incansable treball. MONASTERIO DE SANTA MARÍA DEL ESTANY Entre los monasterios y claustros mejor conser¬ vados de la Edad Media, son sin duda alguna los del Estany, monasterio y claustros en que tanto los historiadores, como viajeros y artistas han fi¬ jado apenas su atención, a pesar de ser, sobre to¬ do los claustros, una de las obras más dignas de estudio por la admirable conservación y riqueza artística que encierran. A principios del siglo X, según cuenta la tradi¬ ción, los monjes benedictinos edificaron un peque¬ ño monasterio y una pequeña iglesia al lado de un lago que en catalán se llama "estany" en un valle situado a 900 metros de altitud, rodeado de altas montañas entre las ciudades de Vich y Man¬ resa. Estos monjes, a causa de las luchas de la época, se vieron obligados a abandonar aquellos lugares, principios del siglo XI, fueron a esta¬ y a blecerse los Canónigos Regulares de San alli, Agustín quienes ensancharon el monasterio y la iglesia, de tal manera, que el monasterio de Santa XVIII María del Estany, junto con el de San Ruff en Provenza, eran dos de ios más principales que la Orden Agustiniana tenia en Cataluña, y los demás eran filiaciones del de Santa Maria del Estany, se¬ gún dice Pujades, en sus Crónicas. nos El Obispo de Barcelona, San Olegario, monje agustino que antes había sido Abad de San Ruff, consagró la iglesia, bajo la advocación de Santa María, cuya imagen invocada y venerada por to¬ dos los habitantes de la comarca, es, tal vez, el ejemplar único en Cataluña que reúne, a su anti¬ güedad, la belleza de sus rasgos, la grandiosidad de sus proporciones y el valor de materia, pues su ella de alabastro es y en su rostro se refleja con toda la exactitud de lineas, la maternidad divina, y a ella, acuden todos los pueblos vecinos cuando se ven en algún peligro y, sobre todo, la invoca con fe la mujer en las horas angustiosas en que ha de ser madre. Según la tradición, esta imagen fué hallada por un buey que pacía en un campo vecino al monas¬ terio; pero, siguiendo las reglas de Iconografía cris¬ tiana, parece pertenecer a la escuela romana, o sea a las del tipo de transición, y, sin duda, fué escul¬ pida por alguno de los monjes de San Ruff, por¬ que, como dice Mr. Michel, estos monjes poseían en el siglo XI XII y un gran taller de escultores muy célebres, los cuales eran enviados a todos los XIX monasterios de su Orden paralos trabajos de ar¬ quitectura eiconografía. Los Abades del Estany eran mitrados, y los pa¬ pas, reyes, obispos y caballeros se esmeraron por que ese monasterio fuese de los más célebres de la Orden Agustiniana. La Abadía del Estany tuvo bajo su jurisdicción muchas parroquias, como Moyá, Castelltersol, La Garriga, Santa Maria y San Esteban de Sabadell, etc., etc... Eran, además, los Abades administrado¬ res y prepósitos perpétuos de la ciudad de Man¬ resa, y las ciudades de Sabadell y de Caldas de Montbuy pagaban al monasterio un número deter¬ minado de libras catalanas. En defecto del Obispo de Vich, el Abad del Estany hacia las veces de aquél, por cuya razón el Cabildo vicense contri¬ buía con dos pagas de Canónigos al monasterio. Varias veces, los Abades fueron consejeros de nues¬ tros Condes y Reyes. Viendo los monjes que las aguas estancadas en el lago eran causa, a menudo, de epidemias, cons¬ truyeron una mina muy sólida para el desagüe; mina que aun hoy puede verse en muy buen estado y que todavía sirve para los mismos efectos por¬ que fué construida, y asi lograron dejar seco el valle, que, desde entonces, fué la riqueza del pue¬ blo, por su fertilidad, convertido en campos de cultivo y,huertos de regadío. Pero la obra que llama más la atención en el XX monasterio, son los Claustros, que aunque no re¬ visten la grandiosidad de los de Ripoll, San Cugat y Poblet, son, sin embargo, más ricos en detalles. La vista queda encantada delante de una magnifi¬ cencia tan grande; la imaginación deleita se con- XXI templando sus capiteles, sin cansarse, jamás, a cau¬ sa de la variedad de los asuntos, ingenuidad de las figuras, complicación de los arabescos, origi¬ nalidad y belleza de la elección y a la combinación de los motivos decorativos, junto con la más fina ejecución. El Claustro forma un cuadrado de unos 12 metros por lado y se compone de 9 pares de columnas en cada una de las alas, o sea, un total de 72, hechas, todas, de una piedra rojiza muy fuerte. Se desarrollan cuatro asuntos en los capiteles: el religioso, que empieza por el Pantocreator, se¬ guido por la Creación y los misterios de nuestra Religión y acaba por el Juicio Final. Estos capi¬ teles ocupan el ala más cercana a la iglesia. Más que una obra escultórica, parecen un Sermón, es¬ crito en piedra. Muchos de los capiteles del ala la E., representan temas copiados de tejidos orienta¬ les, y otros de esta misma ala, y de la del O., re¬ presentan costumbres del país. En el ala S., se pueden ver los escudos heráldicos de muchas ca¬ sas nobles, como el de los Cardonas, etc... y ade¬ más, en varios de los capiteles, hay desarrollados temas geométricos y arabescos. Estos Claustros fueron construidos, seguramente, durante los si¬ glos doce, trece y parte del catorce. En las paredes de los Claustros hay muchos sar¬ cófagos que contienen los restos de algunos Aba- XXII des célebres y de caballeros protectores del mo¬ nasterio. Muchos aficionados al arte, visitan todos los años estos Claustros y quedan maravillados an¬ te tantas maravillas. Quiera Dios que un monaste¬ rio del cual Cataluña, y España misma, podrían es¬ tar orgullosos, pueda presentarse con la grandio¬ sidad de los tiempos medioevales. MONASTERE DE NOTRE DAME SAINTE MARIE DE L'ESTANY Parmi les monastères et cloîtres mieux conser¬ vés du moyen-age, il faut citer, ceux de l'Estany, monastère et cloîtres auxquels les historiens, ainsi que les artistes et voyageurs, ont a peine prêté leur attention, malgré qu'ils soient d'etre (surtout les cloîtres) des monuments les plus dignes d'etude par l'admirable conservation et richese artistique qu'ils renferment. Au commencement du X siècle, les moins bene¬ dictins, selon raconte la tradition, édifièrent un monastère et une eglise, au bord d'un petit lac, appelé en catalan "estany", dans une vallée située a 900 m. d'altitude et entouré de hautes montag¬ nes entre les villes de Vich et Manresa. Ces moines, à cause des luttes de l'époque, furent constreints à abandonen ces lieux, et au commencement du XI siecle, s'y établirent les moines augustins qui agran¬ dirent le monestère et l'église de telle manière, que le monastère de Sainte Marie de l'Estany, le même que celui de Saint Ruff en Provence, étaient des XXIV principaux que l'Ordre augustinienne avait en Ca¬ talogne, et les autres étaient des filiations de ce¬ lui de l'Estany, selon dit Pujades dans ses "Cró¬ nicas". L'évêque de Barcelone, Saint Olaguer, moine augustin, qui avait été, auparavant. Abbé de Saint Ruff, conscra l'église sous l'invocation de notre Dame Sainte Marie, dont l'image invoquée et vé¬ nérée par tous les habitants de la contrée, est peut être,, l'exemplaire unique en Catalogne, unissant à son antiquité, la beauté de ses traits, la grandeur de ses proportions el la valeur de sa matière, car elle est d'alabastre et dans visage se reflettent, son avec toute exactitude des lignes, la maternité divi¬ ne et, à elle, recourent tous les villages voisins, quand ils se trouvent dans quelque danger, et sur¬ tout l'invoque, avec foi, la femme enceinte. Selon la tradition, cette image fut trouvée par un beuf qui paturait dans un champ voisin à l'eglise; mais suivant les règles d'Iconographie, il semble apar tenir à l'école romaine, du type de transitions, et sans doute elle fut façonnée par quelque sculpteur, moine de Saint Ruff, donc, comme bien dit Mr. Michel, ces moines possédaient, au siècle XII, un gran atelier de sculpteurs assez renommenés et qui étaient envoyés à tous les monastères de leur Or¬ dre pour les travaux d'architecture et Iconogra¬ phie. Les Abbés de l'Estany étaient mitrés, et les pa- XXV pes, rois, évêques et chevaliers firent en sorte de que ce monastère fût un des plus célèbres de l'Or¬ dre Augustinien. Les Abbés eurent sous leur jurisdiction, beau¬ coup de Parroises comme Moyà, Castelltersol, La XXV Garriga, Sainte Marie et Saint Etienne de Saba¬ dell, etc. etc. Outre, les Abbés étaient administra¬ teurs perpétuels de la ville de Manresa, et les vi¬ lles de Vich, Sabadell et Caldas de Montbuy pa¬ yaient au monastère, un chiffre déteminé de mon¬ naies catalannes. Plusieurs fois, les Abbés avaient été conseillers de nos Comtes et Rois. Voyant les moines que le lac était très souvent, cause de maladies, ils firent en sorte de fair sortir l'eau du lac, en ouvrant une bien contruite mine, qu'aujourd'hui encore, on peut voir, et ainsi ils réus¬ sirent à laisser toute la vallée sèche laquelle, de¬ puis lors, fut la rlchese de tout le village, par sa fertilité. Mais les ouvrages qu'on admire le plus dans'le monastère, ce son les Cloîtres qui, quoique n'ayant pas la grandeur de ceux de Ripoll, Saint Cugat et Poblet, son cepedant plus riches en détails. Les yeux restent enchantés devant une magnificence si grande; l'imagination s'amuse en contemplant ses chapitaux, sans se lasser jamais à cause de la va¬ riété des sujets, ingénuité des figures, complication des arabesques, originalité et beauté de l'elecction et à la combinaison des motifs décoratifs, et tout welà, avec la plus fine exécution. Le Cloître forme un carré de prèsque 12 m. de chaque coté. I coté et se compose de neuf paires de colonnes, c'est à dire, de soixante douze, faites xxvn d'une pierre rouge très forte. Il y a quatre sujets, developés dans Is chapitaux: le religieux qui com¬ mence par le Pantocreator et la Creation, suivis des mystères de notre sainte religion et finis par le Jugement Final. Ces chapitaux occupent le coté N. plus prochain a l'église. Plus qu'un ouvrage sculp- turial, semblent un sermon écrit sur la pierre. Les chapitaux du coté E, représentent des motifs co¬ piés des tissus orientaux; ceux du coté 0. repré¬ sentent des coutumes de la contrée, et finalement, au coté S. sont représentés les écussons de plu¬ sieurs familles nobles et aussi sujets arabesques. Ces Cloîtres furent batis dans les siècles XII et XIII. Dans les murs des Cloîtres, il y a beaucoup de tombes qui contiennent les restes mortels de quel¬ ques Abbés célèbres et ceux de quelques cheva¬ liers protecteurs du monastère. Plusiers amateurs de l'art, visitent ces Cloîtres et tous en restent étonnés, en face d'une telle mer¬ veille. Plût a Dieu qu'un monastère dont la Cata¬ logne et l'Espagne même, pourraient être fières, puisse se montrer à tous les amateurs de l'art, avec la même grandeur du moyen-àge. 2345.—GJBurilenamgtur Llista cronològica dels Priors, Abats, Arxiprestos, Ecònoms, i Rectors die Santa Maria de l'Estany PRIORS 1.—Bernat. Fou elegit prior de ia Ca¬ nònica de Manresa 1091-1121 1130-1150 1159-1183 1191-1204 1206 6.—Ramon de Gurb... 1217-1222 7.—Guillem de Rocabruna. Institueix l'ofici de distribuïdor d'ous i llet als monjos en dies determinats. Durant el seu govern, visita dues vegades l'Abadia el bisbe de Vich, Sant Bernat Calvó 1224-1258 ABATS 8.—Ferrer. Es nomenat Abat pel bisbe de Vich Bernat de Mur 1264-1279 9.—Jaume de Peguera. Celebra un ca¬ pítol molt important 1280-1301 10.—Berenguer del Riu. Va fer un re¬ glament 1303-1305 11.—Jaume de Rocafort. Es enterrat en el claustre ... 1305-1312 XXX 2109..——BRMeamrcnonguer 12.—Berenguer de Valls. Enterrat en el claustre 1312-1315 13.—Jofre de Rocaberti. Priva de portar 32.—^Ramon armes en l'església 1317 14.—Bernat de Rovira 1326 15.—Berenguer de Riudeperes. Es ente¬ rrat en el claustre 1329 16.—Ramon Ferrer 1339 17.—Berenguer II de Riudeperes 1340-1358 18.—Francesc de Codinas. Fou abat su¬ plent de l'anterior 1341-1358 1361-1369 1371-1372 21.^—Carles de Cardona 1372-1378 1378-1390 23.—Bernat de Corominas 1393-1413 24.—Guillem Ramon. Morí retirat en el Mas Togores 1414-1428 25.—Ramon Pinosa. Havia estat Cam¬ brer de Santa Maria de Sara¬ gossa 1428-1461 26.—^RamOn de Buada 1461-1480 27.—Gabriel Rovira 1480-1494 28.—Pere Rovira 1507-1521 29.—Guillem Pinosa 1521-1523 30.—Bernat Rovira 1524-1540 31.—Carles II de Carcjona. Eixuga les ai¬ gües de l'Estany 1543-1561 1572-1595 33.—Jaume Clusella 1572-1595 r XXXI COL·LEGIATA En 1595, s'extingeix la Canónica Regular Agusti- niana, resta reduïda l'Abadia a simple Col·legiata i governada per Arxiprestos ARXIPRESTOS 34.—Antoni Marcet 1596-1622 35.—Miguel Fauri 1622-1623 36.—Joan Botardigas- 1623-1626 37.—Pere Vidal 1626-1641 38.—Jeroni de Llentes. Va beneïr el san¬ tuari de Ntra. Senyora de la Tosca de Moya 1641-1652 39.—Salvador de Rocafort 1652-1666 40.—Fermí Duran 1666-1672 41.—Maties Armengol. Era beneficiat de la Catedral de Barcelona 1672-1675 42.—Jacint Rovira 1675-1685 43.—Francesc Vilar 1682-1699 44.—Josep Pla 1699-1712 45.—Jaume Baixeras... 1712-1721 46.—Josep Padrós 1712-1721 47.—Dr. Francesc Senties 1721-1722 48.—Ramon Serrarrica 1722-1723 49.—Francesc Bofill 1723-1725 50.—^Manuel Tio. Frare Dominic 1725-1728 51.—Joan Corominas 1728-1730 52.—Josep Febrer 1730-1734 53.—Jaume Soler de Terradies 1736-1739 54.—Dr.Josep Espinal 1739-1740 XXXII 55.—Dr. Bernat Font... 1740-1742 56.—Josep Espina 1742-1743 57.—Dr. Bernat Fontordera 1743-1757 58.—Jaume Soler de Terrades (segona vegada) 1757-1764 59.—Macari Torrents • •• 1764-1785 PARROQUIA El bisbe de Vich Sr. Sarmentero reduí la Col·legiata a simple parròquia l'any 1775, servida per Rector i Vicari 60.—Miquel Soler de Terrades (Ecò- nom) 1786-1790 61.—Dr. Francesc Bassas E 1790-1796 62.—Víctor Faura E 1796-1804 63.—Dr. Jaume Puig E 1804-1814 64.—Francesc Plans E 1814-1818 65.—Dr. Antonio Vilaseca (Rector) 1818-1840 66.—Francesc Canals E. Carmelita des¬ calç i Superior del Carme de Vich. Exclaustrat 1840-1850 67.—Pere Abel R 1850-1884 68.—Josep Camps E 1885-1887 69.—Francesc Monteys R 1887-1904 70.—^Josep Pont E 1904-1908 71.—Josep Riera R 1908-1922 72.—Marcelí Mestres E 1922-1924 73.—Antoni Picas R 1924 INDEX Páginas Pròleg 5 Introducció 9 Capitol I: Situació Topogràfica i història del poble de Santa Maria de l'Estany 11 Capitol II: Església 23 » 111: El Monestir 37 » IV: Claustres 51 » V: Sarcòfags 69 » VI: Imatge de la Mare de Déu.—Sa tradició 79 » VII: La imatge de la Mare de Déu.—Estudi arqueològic de la mateixa 87 Capitol Vlll: Les Creus 97 » IX: Arxiu 103 » X: Conclusió 113 El Nostre Monestir, per Felip Graugés 119 ApendiX; Venerable P. A. M." Claret I Mossèn Pere Abel IV Rvnd. Dr. Melcior Peypocb i Angla VII Rvnd. Dr. Joan Errando i Fargas XI INDEX Páginas Mossèn Ramon Arpa i Rossell Xll Monasterio de Santa María del Estany XVll Monastère de Nôtre Dame Sainte Maria de l'Estany XXlll Llista cronològica dels Priors, Abats, Arxiprestes, Ecònoms i Rectors de Santa Maria de l'Estany . XXIX FE DE ERRADES PLANA LÍNIA DIU HA DE DIR 8 12 Trassera Trasserra 8 29 Y tú, tu, poble Y tu, poble 27 M. Miquel Molats M. Miquel Malats 35 Mossèn Miquel Mossèn Miquel Molats Malats 107 4 E117d'Abrli El 17 d'Abril 108 5 i riquesa de llurs i riquesa de ses di- dibuixos buixos XXIII 5 d'etre soient surtout XXIV 25 remomenés renommés XXVI 2ú Y coté chaque coté, et