iflTntRJy V/ / , Hm W/Mv COL·LECCIÓ SANT JORDI I. Literatura Cristiana. - IL Art Cristià. III. Història de l'Església. Volum 9-10 (III·IV d'Art Cristià) EL MONESTIR DE POBLET EDITORIAL BARCINO Barcelona, 1927 CESAR MARTINELL MONESTIR E POBLET INSTITUTO AM.ATLLER | h': /v\.N/co I EDITORIAL BARCINO Barcelona, igaj Es propietat. Drets reservats i garantits Amb les degudes : : llicències : : Impremta de JOAN SALLENTSabadell PLA DEL LLIBRE En escriure aquesta monografia hem su¬ posat que el lector sent per Poblet un interès no sols de turista, sinó també de patriota i d'amant de l'art. Avui a Poblet té importància preponde¬ rant l'espectacle de la seva arquitectura abandonada; però l'espectador refiexiu no pot menys de preguntar-se quins ideals movien els homes que pogueren deixar in- crustades en nostra història i en nostre art aquestes venerades pedres, i quins foren els motius de tanta grandesa d'un dia i tanta ruïna de després. La història de Poblettingué la placide¬ no sa podria fer sospitar el seu caràcter que monàstic, sinó que sovint fou agitada pels problemes que apassionaven el món exte¬ rior, als quals la seva gran importància no es podia sostreure, talment com si s'hagués tractat d'un veritable poble amb personalitat 6 Cèsar Martinell autònoma. Per això hem cregut que valia la pena de recollir els principals aspectes de la seva complexa actuació, de manera que, sense ultrapassar les dimensions d'un volum manual, fossin al·ludits els caires més inte¬ ressants del tema. Aquest llibre ha estat dividit en tres parts. En la primera l'ànima de Poblet, evoquem reflectida per alguns moments de la seva vi¬ da; en la segona descriurem el cos, que són les construccions que ens resten; en la terce¬ ra presentarem sintèticament l'evolució dels estils artísticsen aquelles construccions. Laprimera part no pretén ésser una his¬ tòria, ni considerant-la de faisó abreujada. En ella, més que la continuïtat, hem preferit els fets i personatges guiadors, que són com fites de l'evolució històrica del Convent : des de la fundació, relativament modesta, a la grandesa, un temps esplendorosa i més tard tan feixuga que de mica en mica esclafà so¬ ta el seu pes un organisme sense prou sava per mantenir tanta ufana, i fins a arribar a la decadència, a l'abandó i al vergonyós sa¬ queig. En la segona part el lector és acompa¬ nyat en una visita al Monestir; hi és cridada la seva atenció sobre les dependències més El monestir de Poblet 7 notables i hi són anotades les dades històri¬ ques lligades a la seva construcció, al seu ús o a les obres d'art que hom hi guardava. Donada l'índole del present llibre, hem preferit per aquesta segona partel pla des¬ criptiu, a causa de sa major claredat d'expo¬ sició i comoditat per al lector que volgués utilitzar-lo com una guia del Monestir. Aquest pla descriptiu té, però, l'inconve¬ nient de no poder seguir la cronologia més que en cada dependència, i, per tant, és in¬ terrompuda l'evolució artística del conjunt, que a Poblet faria de bon estudiar. Per no deixar desatès aquest interessant procés evolutiu de l'art pobletà, és que, un cop descrits un per unels exemplars, dedi¬ quem una tercera part a revisar per ordre cronològic les obres d'arquitectura i d'escul¬ tura més representatives, agrupades per es¬ tils, amb llur successió i característiques que els lliguen entre ells i amb l'art general del país. Bé que lleugerament apuntats aquests as¬ pectes, ens donaríem per satisfets si el lec¬ tor trobés en aquest llibre alguna facilitat per a la major comprensió de ço que Poblet representa per a l'Art i la Història de Cata¬ lunya. I FUNDACIÓ Ordre del Cistell.—Uzxvy 1098 hom havia fundat al bosc de Cíteaux una abadia refor¬ madora de l'Ordre benedictina, de la qual en poc temps havia de sortir un gran nom¬ bre de filials, que constituïren la prestigiosa Ordre cistercenca, del Císter, o del Cistell per dir-ho tal com els nostres avantpassats traduïren el nom de l'abadia mare. L'objecte de la reforma era tornar alprimitiu rigor de l'Ordre de Sant Benet, amb la variant, no obstant,que els monjos haguessin de viure del treball de llurs pròpies mans, amb el conreu de la mínima quantitat de terra que els pogués mantenir. Els monestirs solien ésser edificats en pa- 12 Cèsar M art i ne 11 ratges improductius, els quals els monjos conreaven, sanejaven i convertien en font de riquesa.Aquest caràcter agrícola i altres circumstàncies polítiques de l'època feren que reis i magnats de tota Europa requeris¬ sin els monjos del Cistell per tal que en llurs dominis creessin centres de cultiu i aprofita¬ ment de terrenys, a l'ensems que institucions de cultura per al poble. Per això quan, l'any 1148, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Beren¬ guer IV arreconà els moros fins a les altes muntanyes de Prades i volgué posar una fita que fos un homenatge al Déu que havia fet victorioses les seves armes, pensà en l'ordre nascuda Gîteaux, la qual tal vega¬ a da coneixia directament per raó dels viatges que havia realitzat a Provença i Narbona. En aquell temps vivia Sant Bernat, qui, sortit de Gîteaux, havia fundat i dirigia l'abadia de Glaravall. A ell recorregué Ra¬ mon Berenguer a fi que li fos enviat el nom¬ bre de monjos suficient per a tal objecte. Sant Bernat trameté la comanda a l'abat de Fontfreda, hom diu si pel fet que aquest monestir es trobava més aprop de l'indret escollit pel sobirà de Catalunya. El monestir de Poblet 13 Llegenda de l'anacoreta Poblet.—Hi ha una antiga tradició segons la qual vivia en aquest lloc un anacoreta que es deia Poblet, el qual, ja abans de reconquerides als alarbs aquelles terres, bavia obtingut permís del rei moro de Ciurana per a dedicar-s'bi al culte de Déu. Aquest permís l'bavia assolit de manera miraculosa, fent-se escàpol, tres voltes consecutives, de les presons on el tenia aquell reietó. Impressionat aquest per tal prodigi, li féu donació d'un lloc conegut per Lardeta, on bom bastí una ermita que fou habitada pel suposat Poblet i altres ana¬ coretes. A Poblet bom defensava la veracitat d'a¬ questa tradició basant-se en un document, escrit en caràcters aràbics, que es guardava a l'arxiu i que d'antic bavia estat traduït com l'escriptura de donació d'un rei sarraí, Almira-Almominiz, a l'eremita Poblet. L'any 1493 va ésser novament traduït per un prín¬ cep moro, de la casa reial de Granada, que formava part del seguici dels Reis Catòlics en la visita que feren al Monestir. Aqtiesta traducció no s'avenia exactament amb la primera ni corroborava la llegenda de l'ana¬ coreta, i els monjos suggeriren la idea que es podia tractar d'un document distint. 14 Cèsar Martin ell Aquest document, probablement l'únic, es conserva a l'Acadèmia de la Història de Ma¬ drid i ha estat estudiat pel professor d'aràbic vulgar, senyor Alarcón. Resulta ésser un permís de pastura per territori de musul¬ mans «a favor dels monjos de Poblet»; és datat a l'any 614 de l'Ègira, que equival al 1217 de l'Era Cristiana, ja feia prop quan de setanta anys que Ramon Berenguer havia donat VHortus populetum a l'abat Sanç de Fontfreda. Segons sembla, entre altres confusions, a la primera traducció hom havia escrit «er¬ mità Poblet» en lloc de «monjos de Poblet», i «partida de Lardeta» per «demarcació de Lleida», paraules que en aràbic tenen una grafia semblant i poden donar lloc a confu¬ sió d'un traductor poc expert, com en mans ho devia ésser el més antic. En les dues tra¬ duccions darreres no apareixen ni l'ermità Poblet, ni la donació de Lardeta ni el reietó de Ciurana, Almira-Almominiz. Etimologies del nom Poblet—Waro n'ha exposat tres : Una diu que el nom Poblet té el seu ori¬ gen en el d'aquell anacoreta, antic morador d'aquestes terres, segons la llegenda. Aques- El monestir de Poblet 15 ta etimologia és la que el P. Finestres ac¬ cepta i defensa. El bisbe de Solsona Joan Alvaro argu¬ mentava que el Monestir, per raó d'ésser tan gran i constituir un veritable poble, fou anomenat Poblet. Contra semblant tesi ob¬ serva Finestres que aquest nom es troba ja en documents de l'any 1151, quan, segons ell, el cenobi estava en període incipient. Fra Antoni de Yepes i el P. Manrique, historiador general del Cistell, creuen que, més que del nom de l'ermità, ve del nom llatí Populetum, que vol dir lloc on hi ha molts àlbers (en llatí populus), com existien en aquells paratges. Populetum és el nom que en els textos llatins hom dóna al Mones¬ tir i que correspon al «Poblet» dels textos catalans. Aquesta, segurament, és la veri¬ table etimologia. Data de la fundació.—L·sl tradició i els historiadors de Poblet anteriors a Finestres posen la seva fundació a 7 de setembre de 1153. Aquesta data havia estat sempre considerada com a indiscutible, i el Convent la commemorava en tal concepte. Al principi del segle xvii, una butlla del papa Paulus V (1616), en la qual hom donava 16 Cèsar Martinell el dret de precedència als abats més antics per ordre de fundació dels respectius mo¬ nestirs, féu que Poblet cerqués arguments per demostrar major antiguitat que Santes Creus, el qual cenobi havia estat fundat pel gener de 1152. La polèmica entre un i altre monestir en defensa de la major antiguitat respectiva, durà de 1617 a 1750. En un capí¬ tol tingut a Saragossa primer; al concili provincial reunit a Tarragona, després; al capítol general de l'Ordre, més tard; i final¬ ment a Roma, foren resoltes les querelles a favor de Santes Creus. El P. Finestres fou acèrrim defensor del punt de vista pobletà enels darrers temps en què sostingué el plet contra Santes Creus. La seva tan coneguda Historia de Poblet fou escrita per justificar l'obstinació tan estèrilment sostinguda du¬ rant 133 anys; perquè «si, a Roma, Poblet perd el litigi, consti que tenia bons fona¬ ments per a guanyar-lo», com deia el mateix autor en una carta referint-se a l'aparició del primer volum (Toda, Estudis Pobletans). El P. Finestres prescindeix, o les rebat amb arguments ben sovint fràgils, de les opinions unànimes dels historiadors i cronis¬ tes que accepten la data de 1153 com la de la fundació del Monestir; entre tals autors s'hi El monestir de Poblet 17 compta l'abat Payo Coello, en una historia que ha romàs inèdita. Diu que la data es¬ mentada ha d'ésser tinguda com la de la trasladó des de la suposada ermita de Lar- deta, dóna com a establerts provisional¬ on ment els monjos fundadors, mentre Beren¬ guer IV feia construir els primers edificis. L'esmentat historiador domèstic, en el seu entusiasme per fer Poblet més antic que San¬ tes Creus, dóna notícia de dos abats que ell creu anteriors a Guerau, el qual tothom havia tingut sempre com a primer abat de Poblet; i per més que Finestres no en sap fixament la data, conjectura que la fundació del Monestir pot ésser atribuïda abans de les darreries de 1150, o el 6 de maig de 1151, a tot estirar. Deia la tradició que, abans que aquells paratges fossin conquerits als moros, l'ana¬ coreta Poblet amb alguns companys havien edificat a Lardeta una ermita dedicada a Sant Salvador, la qual habitaven. Durant di¬ versos dissabtes consecutius, el dia de la Ma¬ re de Déu, vegeren que «unes llums miracu¬ loses» baixaven del cel i s'aturaven en tres llocs distints l'emplaçament de l'ac¬ : una a tual capella de Santa Caterina, que és a l'en¬ trada del segon recinte del Monestir; dues 2 18 Cèsar Ma r ti ne 11 més, al lloc de l'antiga capella de Sant Es¬ teve; i altres tres, on després fou emplaçat l'altar major de l'església actual. (En els darrers temps del Monestir encara era cos¬ tum, quan hom cantava la Salve al Cor, en¬ cendre tres ciris a l'altarmajor en record d'aquella llegenda). Conegut el prodigiós succés pel comte Berenguer, cregué veure- hi un senyal del cel perquè el monestir que ell volia fundar fos en aquell lloc i dedicat a la Mare de Déu. Així es proposà de fer-ho quan hagués recuperat del domini alarb aquella comarca, i pensà en l'Ordre del Cistell, que era la més prestigiosa de les poques que aleshores estaven sota l'advoca¬ ció mariana. El 15 de les calendes de febrer de l'any 1149 de l'Encarnació del Senyor, el comte de Barcelona, juntament amb altres magnats de la terra, signà una carta de donació a l'abat Sanç de Fontfreda; per ella li cedia «el lloc que es diu Hort de Poblet, per cons- truir-hi un monestir a servei de Déu i per a salut de l'ànima de mon pare i de ma mare i per remei de la meva ànima; i vull que hi tingui tant d'espai de terra, que còmodament hom hi pugui aixecar el Monestir, els claus¬ tres, el dormitori, el refetor i totes les ofi- El monestir de Poblet 19 cines pertanyents al dit Monestir, i, en la immediació, el cementiri competent. I dóno al dit Monestir, en el dit lloc, tota la terra de conreu que sigui necessària per als treballs propis del dit Monestir i per al sosteniment de tots el religiosos que allà serveixin a Déu...» Aquesta donació fou ratificada, amb ^ la fixació dels límits, el 18 d'agost de 1150. Els monjos que vingueren de Fontfreda, seguint la regla del Cistell devien ésser tretze, comptant-hi l'abat. Finestres conjec¬ tura que s'establiren a l'ermita de Sant Sal¬ vador o Santa Creu, la qual devien posar sota l'advocació de la Verge, mentre Ramon Berenguer feia construir les dependències necessàries per a la instal·lació del Monestir, i tres capelles als llocs on havien aparegut les llums miraculoses. Al principi, el monestir de Poblet era tri¬ butari del de Fontfreda, al qual pagava una pensió en metàl·lic, i havia de demanar-li permís per la venda de terres. L'elecció de l'abatpobletà havia d'ésser presidida per l'abat de la casa fins mare, que l'any 1480 Ferran el Catòlic obtingué del papa que pogués substituir-lo l'abat d'un monestir cis- tercenc veí. 20 Cèsar M a r tin e11 Primitives construccions. — Estudiant el creixement del Monestir en sos primers temps i la disposició i característiques de les dependències que resten en peu, hom pot arribar a la conclusió que els religiosos que vingueren de Fontfreda no es proposaven aixecar el grandiós monestir la construcció del qual poc més tard fou empresa. Tot fa creure que el primitiu monestir el volgueren bastir a la part posterior de la Mongia, amb el claustre de Sant Esteve com a centre i l'església major molt més petita que l'actual, la qual Alfons I féu ampliar radicalment abans d'ésser acabada. I^'ingrés de la comunitat i les deixes fetes religiosos a al monestir augmentaven ràpidament, i tot seguit hom vegé que el pla primitiu havia de resultar insuficient per la importància que el cenobi adquiria. Fou aleshores que hom planejà la distri¬ bució general de totes les dependències del monestir en vistes a poder-hi simultanejar la vida conventual i una llarga construcció de les grandioses parts de l'edifici, en la qual fou esmerçat més d'un segle. Dins del pla general foren construïdes algunes dependències isolades, tals com la Capella d'entrada, després dita de Santa Ca- El monestir de Poblet 21 terina, a ponent, i que era la de les oracions d'ingrés a la Mongia; el Dormitori antic, amb la Capella mortuoria, a llevant; al sud, la Sagristia, orientada per poder servir d'es¬ glésia provisional; i al nord el Calefactori i Locutori : tot ben disposat i folgat per a encabir les edificacions que hom hi anà aixecant. Les construccions d'aquesta primera eta¬ pa, per bé que el llur pla general ja era grandiós, no revelen la magnificència de les que hom va fer després. Les voltes són de canó seguit, apuntades, sense arcs de reforç; les parets, completament llises, o, al més, amb alguna senzilla imposta. Les dues ca¬ pelles, de Santa Caterina i Sant Esteve, són quadrades, sense- absis. En general, estu¬ diant encara avui dia aquestes construc¬ cions, hi trobem un coneixement perfecte de l'art de construir, però observem que llurs autors no volgueren separar-se de la pri¬ mitiva austeritat de l'ordre del Cistell. En alguns casos, atenent només a l'arquitectura hom dubtaria si es tracta de construccions del segle xii o posteriors; és la situació i el contacte amb dependències ben datades ço que ens ajuda a calendar-les. La rigorosa austeritat primitiva de l'Ordre 22 Cèsar Martin ell no ens ha deixat conèixer el nom dels que planejaren el Monestir. Durant aquests anys un hom hi troba, de tant en tant, l'abat Vidal de Fontfreda, que juntament amb el de Poblet i tal vegada amb Alfons I degué ordenar la distribució general. De l'any 1168 coneixem el nom d'un monjo obrer. Bernat de Porta Règia, per un acte de fixació dels termes de Poblet i Prades; el seu cognom sembla acusar procedència narbonesa. II CREIXEMENT I ESPLENDOR. ABATS CONSTRUCTORS (SEGLES XII, XIII I XIV) Els béns La protecció de Ramon Berenguer IV al Monestir donà el principal impuls al seu es¬ plendor. El comte aprofità tota ocasió per donar a Poblet autoritat, privilegis i senyo- rius; però, en realitat, els qui posaren el fo¬ nament de la seva grandesa material foren els nobles i particulars. En temps de l'abat Grimoald, Berenguer IV donà la granja de Doldellops, vora de Valls, pel febrer de 1154; el març següent, el lloc de Xerta, al terme de Tortosa; pel gener 24 Cèsar M ar ti ne 11 de 1155, l'hort de Bas, prop de Garcia; i con¬ cedí també que els ramats del Monestir po¬ guessin pasturar lliurement per tots els seus estats. Aquestes donacions tenen poca importàn¬ cia comparades amb les que tot seguit co¬ mençaren a fer els nobles i propietaris, esti¬ mulats per l'exemple del sobirà i pel prestigi que l'Ordre del Cistell tenia per tota Europa en aquells temps en què vivia Sant Bernat de Claravall, del qual hom diu que fundà, durant sa vida, 160 monestirs, arreu preferits per la noblesa. Les donacions eren terres l immediates al Monestir o escampades per Catalunya : propietats en hortes i cases din¬ tre les ciutats de Lleida i Tortosa, participa¬ ció en les explotacions industrials, etc. f Els Anglesola foren dels més grans pro¬ tectors de Poblet; començaren llurs dona¬ cions l'any 1166. Aquestes donacions gairebé sempre eren fetes invocant la salut de l'ànima del donant i dels seus. Demanen molt sovint ésser «con¬ frares» del Monestir, o bé donen les seves persones per ésser-ne frares llecs o monjos. El 8 de setembre de 1186, Donat i sa muller Astruga fan donació de les seves persones i béns a Poblet, i l'abat Pere de Talladell els El monestir de Poblet 25 rep sota la condició que, si ell mor abans que ella, aquesta serà ben tractada i podrà ro¬ mandre al Monestir i que ell prendrà l'hàbit del Cistell a l'hora i dia que l'abat ho in- diqüi. D'aquesta manera, les primeres comuni¬ tats es constituïren amb nobles i persones principals, el nombre de les quals anà crei¬ xent en proporcions considerables. De 1153 a 1200 professaren 55 monjos, entre els quals hi havia els noms més preclars de la terra. Les donacions no sempre eren en terres. Els senyors de Cardona assignaren una somada de sal, cada setmana de l'any, «a Santa Maria de Poblet... mentre duri el mi¬ neral de Cardona». Ramon de Cervera l'any 1166 concedí permís d'extreure pedra del terme les construccions de l'Espluga per a del Monestir i llurs dependències, així com els drets que tenia sobre un molí i aigua del mateix terme; Pere de Castellfollit, en 1188, fa nova concessió de pedra per a iguals fins. Els comtes d'Empúries atorguen privilegis sobre les pesqueries de Castelló. La comtes¬ sa de Tarragona va donar una casa sota del castell i el domini que tenia al terme de Riudoms. L'arquebisbe de Tarragona va ce¬ dir un solar a on poguessin edificar una casa 26 Cèsar M a r íin e11 i oratori, i moltes altres per l'estil. Altres un vegades són donacions de cera per determi¬ nats altars, o d'oli per llànties del Sagrari, o algun esclau sarraí. Més sovint són diners que van al servei de l'enfermeria o sagristia, i en altres casos són destinats a millorar l'ordinari del refe- tor. Aquestes darreres són atribuïdes a cer¬ tes festes de l'any en commemoració dels sants benedictins, i algunes vegades hom especifica la inversió en plats especials, un d'ells el bacallà cuit amb mel, que era tradi¬ cional requisit del refetor de Poblet. Capítol important de les donacions en metàl·lic era el que afectava a les obres com són l'Esglé¬ sia, el Claustre, l'Aula Capitular, el Dormi¬ tori i altres que solien ésser indicades pels donadors, les quals esmentarem en la part descriptiva del present llibre. Alfons I, que en 6 d'agost de 1162 succeí a Ramon Berenguer IV, mort en aquella data, continuà, i àdhuc accentuà la protec¬ ció que son pare havia dispensat al Monestir. Aquest ja havia adquirit -gran increment i fama. Havia tingut lloc la conversió d'Ame- te, fill del rei moro de Carlet, el qúal ingres¬ sà al Convent, i més tard fou santificat amb el nom de Sant Bernat d'Alcira. Els religió- El m o lies t i r de Poblet 27 SOS eren molts i les capelles resultaven insu¬ ficients per a celebrar-hi el sant sacrifici de la missa; i això decidí a emprendre el canvi total en l'obra de l'església, aleshores en construcció, i a l'ensems l'ampliació del Mo¬ nestir. Alfonsafegí nous privilegis als que havia concedit son pare i demostrà la seva predilecció per Poblet designant el seu abat Esteve per a ocupar la seu episcopal d'Osca. Un dels fets que més infiuí en la creixença i prestigi ulteriors del Monestir fou que tro¬ bant-se el comte-rei, en febrer de 1175, amb altres nobles a la vila d'xVnglesola, atorgués en escriptura autèntica que el seu cos fos enterrat en el dit cenobi. El mateix disposà el seu fill Pere en ocasió de trobar-se junt amb el rei a Poblet, l'any 1194. Aquesta elecció de sepultura, que fou seguida per la majoria de llurs successors, convertia Po¬ blet en panteó reial amb tots els honors corresponents, i motivà les freqüents visites régies, acompanyades gairebé sempre d'im¬ portants concessions al Monestir. Ultra el seu cos, Alfons I deixà a Poblet la corona, nomenà l'abat pobletà marmessor seu i dedicà el seu fill P"erran a monjo de la comunitat. A les darreries del segle eren moltes les 28 Cèsar M a r tin e11 propietats que Poblet tenia escampades. L'any 1190 el Monestir començà de fer com¬ pres per a unir-les i arrodonir dominis de certa extensió. Al mateix temps començava a fer les con¬ cessions que hom anomenava «establiments», o sia la cessió d'hortes, camps, boscos i fins terres ermes en enfiteusi, per assegurar-se del cobrament dels censáis, la importància dels quals creix considerablement des de les acaballes del segle xii. De vegades els cen¬ sáis consistien en espècies útils al Monestir. A 14 d'agost de 1189, l'abat Esteve cedí un artigal a Guillem Ferrer, a canvi de dos quintars de vidre a l'any. Durant el segle xiii les compres s'accen¬ tuaren en proporcions considerables, puix ja no són petites terres sinó viles, termes i cas¬ tells. Entre altres llocs, són comprats el del Vilosell (1217), el de Bellcaire (1220) i el de Verdú (1227). El Monestir dóna en pagament quantitats considerables, de vegades més de 3000 morabatins d'or. Aquests diners el Monestir els adquireix principalment pels testaments dels senyors que hi elegeixen sepultura, a canvi de la qual havien de fer crescudes almoines. Així s'esdevingué en 1218 amb Hue de Torroja, El monestir de Poblet 29 en 1231 amb Guillem Hue de Tolosa i en 1234 amb Guillem de Guàrdia-Alada, per no ci- tar-ne d'altres. Al segle XIV comencen de minvar les do¬ nacions de tota classe. Subsisteixen, però, les deixes testamentàries per enterraments, que arriben fins al xv. S'accentuen els esta¬ bliments de terres donades a cens. És com¬ prat, 0 adquirit per altres títols, el mer i mixte imperi sobre els territoris del Mones¬ tir, i són establertes les baronies, al costat de les quals hi hagué els priorats i dominis que més avall esmentarem. Durant aquest ma¬ teix segle fou organitzada l'administració feudal que comprèn la de les terres, de la justícia i administració dels pobles sotmesos al'autoritat d'un batlle general, monjo del Monestir i de diversos majorals, ordinària¬ ment frares llecs de la Casa. L'època de major prosperitat econòmica de Poblet és el segle xiv, malgrat les despe¬ ses considerables que pesaren damunt d'ell. Entre altres, el pagament de dos subsidis de 40 i 50 mil sous {1322) a l'infant Alfons per l'expedicióa Sardenya; altres 5000 sous per la guerra contra el genovesos (1353) i 3000 sous de subsidi per la guerra contra Caste¬ lla (1350). 30 Cèsar M art i ne 11 Els casaments reials costaren cars al Mo¬ nestir. L'any 1312 pagà 9935 sous jaquesos pels dots de les infantes Maria i Constança, filles de Jaume II. En 1327 pagava 3000 sous pel matrimoni de la infanta Constança amb Jaume II de Mallorca. A 1337, 6000 sous al rei Pere III quan es casà amb Maria de Na¬ varra. Els llegats pontificis ad latere, que en 1361 vingueren per solucionar conflictes en¬ tre Catalunya i Castella, costaren també a Poblet 2240 sous. Els homes Institució creada pel sobirà, afavorida per la noblesa catalana, estimada pel poble, i en possessió de prerrogatives i rendes conside¬ rables, el monestir de Poblet arribà a ésser un dels centres intel·lectuals i polítics més importants de la nostra terra. Molts dels principals personatges d'aquella època foren pobletans, i en nombroses iniciatives de trascendència política o cultural per a Cata¬ lunya, la influència de Poblet, o dels seus fills, fou decisiva. Entre els monjos de Poblet de nissaga il¬ lustre, n'hi hagué que donaren glòria al Mo- El monestir de Poblet 31 nestir per llur virtut i saber, que el deixa¬ ren per ocupar cadires episcopals i vestiren porpres cardenalícies. Com diu Finestres, no mancaren a Poblet les tres insignes prer¬ rogatives de Santedat, Ciència i Noblesa. Els reis i magnats es feien confrares del Monestir. Entre ells trobem els noms de Ra¬ mon Berenguer IV, Alfons I, Pere I, Jaume I, la comtessa de Tarragona i els seus fills, Ermengol VIII d'Urgell i sa muller. Guillem de Cardona i la seva, etc. D'altres hi feren vida conventual adscrits com a donats. I molts prengueren l'hàbit del Cistell profes¬ sant com a monjos ; un d'ells, Jaume I, que, com veurem, en sentir pròxima la mort, vol¬ gué ingressar a la Comunitat; com l'infant Ferran, fill terç d'Alfons I, i com una sèrie de prínceps, i cavallers de les cases de Que¬ ralt, Rocabertí, Talladell, Massanet, Filella, Hostalric, Cervera (Ramon, Bernat i Gui¬ llem, aquest tutor i conseller major de Jau¬ me I), Gallart, Verdú, Montserè, Alguaire i d'altres. El final delsegle xii, tot el xiii i bona part del XIV, els monjos pobletans pertanyen qua¬ si tots acases senyorials, i sols per excepció n'hi ha algun sense títol. Al final del segle XIV el personal del Convent s'havia anat de- 32 Cèsar Martin ell mocratitzant. Paulatinament, els títols se- nyorials esdevenien escassos, i abundaven noms de pagesia i de cases vulgars de la terra. Més a les darreries comencen d'apa¬ rèixer alguns noms forasters que més enda¬ vant arribaran a ésser nombrosos i àdhuc a dominar al Convent. Sant Bernat d'Alcira.—¥ovi un dels noms més preclars en santedat que il·lustraren Po¬ blet. Era fill del rei moro de Carlet, el qual l'havia enviat a Catalunya amb honors de príncep ambaixador. Anant amb son seguici, de Lleida a Barcelona, la nit el sorprengué, i féu cap, miraculosament, a Poblet el dia de la Mare de Déu d'agost de l'any 1156. En visitar el Monestir, restà edificat amb l'e¬ xemple de la vida religiosa que hom hi feia; i, convertit a la fe de Cfist per les ensenyan¬ ces de l'abat Grimoald i d'un monjo vell, volgué rebre el sant baptisme. Abandonà la missió que l'havia portat a la nostra terra; canvià el nom d'Amete pel de Bernat i oblidà els honors de príncep per l'hàbit del Cistell. Mentre estigué a Poblet, exercí els càrrecs de bosser i porter i obrà diversos prodigis. Obtingué permís de l'abat Hue, l'any 1181, I Portal de Prades. 27 i 40, planta alta. Palau Hostatgeria nova. del rei Marti. Porta d entrada. Cubs. Porteria. Celler. Botiga del blat. planta alta. Dormitori de Pati, amb edificis destinats monjos vells. a diversos oficis i a habi¬ Claustre. tacions de criats. Aula Capitular. Capella de Sant Jordi. Locutori. 8. Porta Daurada. Biblioteca de D. Pere d'A¬ H. Governació. ragó. 10. Presó de dones. Biblioteca antiga. 11. Palau antic de l'Abat, des¬ Refetor. prés Hostatgeria, Cotxe- Cuina i anexes. ria i darrerament Cereria. Claustret de novicis. Bosseria. Casa del Prior. Capella de Santa Catarina. Apotecaria. Capella de la Verge del Església major. Xiprer. Atri o Galilea. Hospital de pelegrins i ha¬ Sagristia antiga. bitacions del metge i apo¬ 30, 32 i 33, planta alta. Dor¬ tecari. mitori de novicis i Arxiu, Dipòsit de llenya. Sagristia nova. Cementiri de condemnats. Cementiri de monjos. Hort de l'apotecari. Cementiri de llecs. Palau modern de l'Abat. Claustret del Locutori. Pas cobert. Claustret de Sant Esteve, Antic dipòsit d'aigua. o de l'Infermeria. Molí d'oli. Dependències diverses (en¬ Torres de defensa de la tre elles, algun temps, muralla. l'Apotecaria). Porta reial. Capella de ? HK-ve^- Forn i dependències ane¬ Cambres rei xes. Joc de la pili, ^^arrers planta alta. Habitacions de temps). conversos, llecs i donats. Cases noves) Vestíbul del Claustre, o Pati d'esbarjt H's mon¬ Xocolateria. jos joves. PLANTA GENERAL DEL MONESTIR i El monestir de Poblet 33 per anar a terres de València, que encara estaven en poder dels sarraïns, per tal de convertir als seus parents. Així ho va acon¬ seguir amb ses germanes Zaida i Zoraida, les quals batejà amb els noms de Maria i Gràcia, i feren vot d'ingressar a l'ordre del Cistell en arribar a terra de cristians; però no tingué igual sort amb son germà Alman- zor, qui havia substituït al seu pare, d'igual nom, i que els féu martiritzar als tres en un bosc prop d'Alcira. PRINCII'ALS AB^DIATS DELS SEGLES XII I XIII Pere de (1190-1196). — D'antiga casa catalana, fou un dels grans abats de Poblet. Durant el seu abadiat el Monestir estava en plena construcció. No obstant, sobraven encara energies per a fundacions tan importants com la del monestir de Piedra (a l'Aragó), que fou una filial molt important del nostre cenobi. L'abat Massanet rebé de mans d'Alfons I el seu fill, l'infant Ferran, per monjo del Convent, el qual després fou abat de Montaragó. Arnau d'Amalric (1196-1198).^—Elegit a la 3 34 Cèsar M a r tin e1í mort de Massanet, degué ésser home inquiet i de gran talent. Durant el seu curt abadiat, brillaren al Convent barons de gran virtut i santedat; però al mateix" temps sembla que s'hi produí una mena de cisma, el qual podia haver motivat el trasllat d'Amalric a l'aba¬ dia de la Gran Selva. Fou després abat de Cíteaux, general de l'Ordre, delegat pontifi¬ ci en la croada contra els albigesos, inquisi- sidor general, i arquebisbe de Narbona. Ha¬ via assistit a la batalla d'Ubeda. És una figura interessant, sobre la signifi¬ cació de la qual els historiadors no estan d'acord. Uns en parlen amb rigor i altres amb lloança. Pere de Curlacans (1205-1214).—Gran amic de Pere I, home savi i enèrgic, sembla que hagué de posar més atenció en la guerra dels albigesos (la qual repercutí dins del Convent, dividint-lo en dos bans), que no en la prosperitat constructiva de la casa. Es veu, però, que no descurava els seus presti¬ gis, per tal com fou ell qui, trobant-se a Mont¬ blanc amb el rei (14 novembre 1207), aprofità la seva bona amistat amb aquest per obtenir el títol de Notari Reial per al monjo arxiver del Monestir. Les divisions conventuals El monestir de Poblet 35 (que massa sovint havien de torbar la vida de Poblet), apareixen per primera vegada durant el temps de Curtacans. L'abat n'esta- va afligit, i àdhuc algun monjo temia per la seva vida. Els cronistes no expliquen clara¬ ment com finà. La mort de Curtacans és un punt de la història de Poblet que ha restat enterbolit entre boires i algun reflexe de tragèdia. Ramon de Cervera (1224-1229).—No s'ha¬ via de fer esperar molt una de les èpoques de major glòria per a la Casa amb l'elecció de Ramon de Cervera, parent de l'arquebis¬ be Aspàrag i de Jaume I, al qual, jove com era, il·luminava amb sos consells. El rei honorà l'abat i el Monestir visitant-los a les calendes de febrer de l'any 1225; aleshores assistí personalment a un capítol solemne celebrat a l'Aula i oferí una donació de 200 morabatins per a l'obra del Claustre que llavors estaven fent. A finals de 1228 Jaume I tornava a Poblet acompanyat de prelats, guerrers, cortesans, dames i gent del poble, per tal de posar-se tots sota la protecció de la Mare de Déu; hi duien els estandarts amb què havien d'assis¬ tira la projectada conquesta de Mallorca, 36 Cisar M a rtin e11 suggerida tal vegada en converses tingudes amb l'abat durant l'anterior sojorn del Con¬ queridor al Monestir. Assolida la victòria, tornava el rei a Poblet la vuitada de Tots Sants de l'any 1230 a retre gràcies a la Ma¬ re de Déu pel triomf concedit sobre els sar¬ raïns. Ramon de Cervera no pogué veure el retorn gloriós del Conqueridor. Havia mort a França a darreries d'agost de 1229 i l'havia succeït en l'abadia Arnau de Gallart (1229-1231). Vidal d'Alguaire (1232-1236).—Durant el temps d'aquest abat fou fundat per iniciativa del rei el monestir de Benifassà, altra de les filials de Poblet. Hom creu que aquesta filial la fundà Jaume I en penitència d'haver fet tallar la llengua al bisbe de Girona, del qual sospitava que havia revelat un secret de confessió. Finestres s'inclina a què la peni¬ tència d'aquesta falta, que amargà molt el rei, consistí solament en una forta dotació per mantenir el Convent després de fundat. Jaume I trobant-se a Tarragona amb l'ar¬ quebisbe, l'abat Vidal i el monjo Guillem de Cervera, als quals nomenà marmessors, atorgà testament i disposà ésser enterrat a Poblet, al qual monestir llegà 3000 moraba- tins per sufragi de la seva ànima. El monestir de Poblet 37 Ramon Donat (1238-1241).—Trobant-se a Mallorca amb el rei, féu que aquest portés a cap la intenció que tenia, des de la conquesta de l'illa, de fundar-hi un monestir cistercenc i que donés a Poblet la nova casa que fou Santa Maria la Reial, de Mallorca (1289). Bernat de Cervera (1276-1287).—Moltes fo¬ ren prerrogatives i donacions que Jau¬ les me I féu a Poblet, puix era gran l'amor que li tenia. Per si aquelles no fossin prou, ho demostraria el que abans de morir hagués volgut vestir-ne l'hàbit. El 20 de juliol de l'any 1276, es trobava malalt a Alcira, on, conquerida la vila, havia fet construir una capella dedicada al màrtir Sant Bernat, monjo de Poblet. Sen¬ tint-se pròxima l'hora de la mort, féu testa¬ ment. Refermà la seva voluntat d'ésser en¬ terrat Poblet; nomenà novament el seu a abat, el noble Bernat de Cervera, son mar- messor, entre altres, i augmentà les deixes al Monestir. Després, va demanar a aquest abat, allí present, que en lloc del mantell reial li posés l'hàbit de novici cistercenc, i féu prometença d'anar, aixf que pogués, a Poblet, on volia acabar sos dies com a mo¬ dest religiós. 38 Cèsar M a rti ne 11 No pogué realitzar el seu desig. En arribar a València la seva salut s'agreujà, però tin¬ gué temps encara per fer els vots solemnes i professar obediència, segons l'Ordre de Sant Benet, en mans de l'abat Cervera, el qual li vestí l'hàbit de profés. Morí el 27 d'a¬ quell mateix juliol i hom l'enterrà a la ca¬ tedral valenciana. Fins a dos anys més tard, en 1278, no tingué lloc la trasladó a Poblet del cos de Jaume I. Reunits a Tarragona, acompanya¬ ren el gloriós cadàver en llarga comitiva, en la qual hi havia el nou comte-rei, la seva esposa, la reina de Castella, Violant, filla de Jaume I, gairebé tots els prelats del regne i gran seguici de rics-homes, cavallers, i ho¬ mes de vila. En arribar al Monestir, foren fetes al rei difunt solemníssimes exèquies, i el seu cos fou dipositat en el presbiteri, en¬ front del de son avi Alfons I, i, el mateix que aquest, en una tomba de fusta. Pere II visità Poblet en l'esmentada solem¬ nitat funerària, però mostrà més afecte al monestir de Santes Creus, on trià la sepul¬ tura. Fins a l'any 1285, en morir a Vilafranca del Penedès, no disposà l'execució de les deixes que al Monestir havia fet son pare. El monestir de Poblet 39 Guillem d'Estanyol (1288-1297). Abans — d'acabar la centúria, en novembre de 1289 la per¬ rebé Poblet una altra visita reial en sona d'Alfons II; de l'acompanyament for¬ mava part el bisbe d'Osca Jaume Sarroca, que caigué malalt al Monestir i morí el 12 de desembre següent. Les qualitats de l'abat Estanyol foren descobertes pel rei, i aprofitades per aquest, més endavant, quan li confià missions diplo¬ màtiques i l'envià d'ambaixador a Sicília, l'any 1291. Per cert, que la mort immediata del rei no permeté a aquest de premiar els bons serveis de l'abat, ni foren rescabalades per Poblet les despeses que havia ocasionat l'ambaixada a Sicília. Durant la centúria professaren uns dos cents monjos, i el Monestir veié sortir del seu si per elevar-se al bisbat d'Elna, Ramon de Vilallonga, en 1209; i els abats Arnau de Filella i Ramon d'Hostalric, en 1219 i 1224. L'abat Arnau de Gallart fou arquebisbe d'Aix l'any 1231, i l'abat Simó Xemeno, bisbe de Segorb el 1237. 40 Cèsar M a r tin e11 Els abadiats del segle xiv Mentre als segles xii i xiii els abats procu¬ ren estar sovint al costat dels reis i deixen el Monestir per seguir la cort en l'exercici de llur càrrec d'almoiners reials, en el xiv es fan substituir per monjos i resten al Con¬ vent per a impulsar i atendre les construc¬ cions de la casa. Ponç de Copons (1316-1348).—Sobressurt entre tots l'abat Copons, que exercí la digni¬ tat durant més de 32 anys; tal duració no fou assolida per cap altre abat del Monestir. Abans n'havia estat de Benifassà. Dels tres primers monarques del segle xiv, Pere III fou qui més contribuí a l'esplendor de Poblet, no tan sols per les obres que per iniciativa seva foren realitzades, sinó també per la freqüència amb què s'hi hostatjà. A l'istiu de 1341 hi estigué més de 40 dies, amb la seva esposa Maria, la qual hi deslliurà una infanta. Durant aquest abadiat, el rei tornà a Poblet l'any 1346. L'abat Copons fou cridat a col·laborar en elsprincipals actes religiosos i polítics de Catalunya; tingué encertada cura de la poi- El monestir de Poblet 41 J xança espiritual i material del Monestir i l'engrandí amb importants obres, com són l'atri i estances altes del Claustre, els Cubs, la nau i capelles de migjorn i cimbori de l'Església, totes les quals ostenten el seu escut. Fou el primer abat que establí aquest costum d'assenyalar les obres amb l'escut abacial, el qual seguiren els seus successors. Morí el 29 de juliol de 1348, atacat per la pesta que assolava Catalunya i que ocasio¬ nà grossa mortaldat entre els religiosos de Poblet. Fou enterrat a l'Aula Capitular. Bernat de Palau (1348).—Fou elegit a la mort de Copons. Per causa de l'assiduïtat i abnegació amb què posà sos coneixements al servei dels apestats, es contagià ell ma¬ teix i morí als vuit dies de la seva desig¬ nació. Durant els pocs dies tràgics que estigué al front de l'abadia no pogué deixar rastre perdurable de les grans aptituds que tenia ben provades. Abans d'ésser monjo havia estat cavaller a la cort d'Alfons III, al qual acompanyà en algunes de ses expedicions. Era gran coneixedor de les ciències naturals i matemàtiques. Com abans havia estat el braç dret del seu rei, en morir aquest i vestir 42 Cèsar M art i ne Ii l'hàbit blanc del Cistell bo fou de son abat Ponç de Copons en les grans construccions que féu al Monestir. Durant alguns anys fou professor de ciències naturals i exactes del Convent, i traçà el projecte del cimbori que segurament la pesta ens privà de veure acabat (Mn. Palomer, Estampes de Poblet). Arnau d'Eixamús (1348-1361).—Dedicà el seu talent i energies a restaurar l'aclapa¬ radora situació en què l'epidèmia bavia dei¬ xat el Monestir i a les importants gestions diplomàtiques que li foren encomanades per Pere III. Era fill d'una família senyorial de Valls. Ja l'any 1334, acompanyant l'abat Copons a la coronació del pontífex Benet XII, cridà l'atenció d'aquest, el qual el recomanà a Copons. Durant la seva prelatura fou exem¬ plar la disciplina de Poblet, la qual cosa li valgué que l'any 1354 Innocent VI el no¬ menés membre d'un consell de disciplina eclesiàstica. L'any 1350 assistí a les corts de Perpinyà, en les quals fou acordat de canviar la crono¬ logia de l'Encarnació per la del Naixement de Jesús. En aquesta ocasió batejà el primo¬ gènit de Pere III amb el nom de Joan. Inter- El monestir de Poblet 43 vingué amb gran clarividència en la política del seu temps, però no pogué evitar, malgrat el seu desig, que esclatés la guerra entre Catalunya i Castella. Havia preparat una entrevista dels dos reis, de la qual nasqué una aliança que no fou de durada. Pere III el distingí. En converses i en cartes el rei i l'abat maduraren el pla dels sepulcres reials. Durant el seu temps foren construïdes les arcades que havien de sos¬ tenir les sepultures. Guillem d'Agulló (1361-1393).—Fou el dar¬ rer gran abat constructor d'aquest segle. L'any 1366 Pere III visità la casa i donà im¬ puls a la fàbrica de les sepultures reials i les dels infants. Va destinar-hi algunes rendes, i donà plens poders a l'abat, qui ordenà tot seguit la realització de l'obra. A més d'a¬ questa estava en execució la de les torres i murs de defensa, i també la de les cambres del costat de la capella de Sant Esteve, construïdes perquè hi tinguessin digne hos¬ tatge les reials persones que sovint visitaven el Monestir. L'any 1375 el visità Carles II de Navarra. Joan I, que succeí al rei Pere, mostrà inte¬ rès en prosseguir les tombes començades 44 Cèsar M a rt i ne 11 per son pare, i aprofitant l'estada a Poblet l'any 1389, en què foren estrenades les Cam¬ bres reials, encomanà a l'abat que manés construir un sepulcre per a ell i la seva es¬ posa, semblant als tres que hi havia fets. L'any 1390 foren traslladats els cadàvers d'Alfons I, Jaume I, les tres esposes de Pere III (Maria de Navarra, Leonor de Por¬ tugal i Leonor de Sicília), la primera muller de Joan I i altres infants, a les sepultures respectives. Vicenç Ferrer (1393-1409).—Durant aquest abadiat el cadàver de Pere III, que guardava la catedral de Barcelona, fou traslladat a Poblet (any 1394) amb assistència de Joan I. Aquest abat fou qui, per ordre del rei Martí, féu començar les obres del palau que encara porta son nom. Es veié precisat a renunciar l'abadia en mans de Benet XIII, sense espe¬ rar, com era costum, la seva mort, que li ocorregué dos anys després (13 de juliol de 1411) amb opinió de santedat. El monestir de Poblet 45 Importància social i dignitats Laprosperitat tan viriosament començada i sostinguda, posà Poblet al davant de totes les institucions monàstiques de la nostra terra i al costat de les primeres d'Europa; i àdhuc a més alt nivell que aquestes si hem d'aceptar la constatació del P. Manrique, historiador general de l'Ordre, en escriure la coneguda frase : De Prole Populetum pro mille sit Fontis-Frigidi germen toto Orbe Cristiano nulli secundum. En finalitzar el segle xiv, el Monestir havia assolit l'època de plenitud, que conservà en¬ cara durant el segle següent, més per força de la inèrcia que duia, que no per la subsis¬ tència de l'esperit dels temps anteriors. Al segle XVI apareixen ja les primeres esquer¬ des que havien de fer sucumbir el Monestir sota el pes de sa pròpia grandesa. Foren tantes les seves prerrogatives i se- nyorius, així en l'ordre eclesiàstic com en el civil, que els seus abats, com representants de la comunitat, eren considerats com verta¬ ders bisbes i senyors feudals com preferits als nobles de més il·lustre nissaga. 46 Cèsar Mariinell Preeminències en l'ordre eclesiàstic.—Fo¬ ren diverses les filials amb què, amb motiu de les llurs conquestes, els comtes-reis es¬ tengueren els dominis de Poblet. El mones¬ tir de Piedra Aragó; el de Santa Maria la a Reial, de Mallorca; i el de Benifassà, als llin¬ dars de Catalunya, Aragó i València. A més, tenia els priorats de Sant Vicenç Màrtir, a València; de la Mare de Déu del Tallat, prop del Monestir; el de Nazaret a Barcelona; Doldellops, a Valls; Sant Joan, a Berga; Les Franqueses, a Balaguer; i Sant Pau, a Manresa. Els abats no solament exercienjurisdicció damunt d'aquests priorats i filials, sinó que molts d'ells foren vicaris generals, visitadors de l'Ordre en tots els monestirs de la Confe¬ deració i comissionats de l'abat general del Cistell per inspeccionar monestirs de Caste¬ lla iPortugal. El capítol general de l'Ordre encomanà a alguns abats la visita de tots els monestirs cistercencs de la península. Els papes en més d'una ocasió confiaren a abats o monjos de Poblet missions d'im¬ portància universal i l'arranjament de con¬ flictes interns de l'alta clerecia. L'abat Mar¬ tínez de Mengucho treballà amb èxit per l'acabament del cisma del papa Luna, procu- El monestir de Poblet 47 rant l'obediència de quatre cardenals al nou pontífex Martí V, els tractes per a la qual foren tinguts al Monestir. Des del temps de Pere III (1375), l'abat Guillem d'Agulló i els seus successors tin¬ gueren el càrrec d'almoiner major dels com- tes-reis. Algunes vegades ells o els llocti¬ nents que tenien dret a nomenar, seguien als reis en llurs conquestes (com a Alfons IV a la de Nàpols), o bé eren consellers o am¬ baixadors reials davant del papa. Així com el rei tenia per almoiner l'abat de Poblet, ben sovint els infants nomenaven el seu en algun monjo del Monestir. L'abat pobletà era rector nat de diverses parròquies, i estaven sota el seu patronat molts vicariats i benifets fundats en esglé¬ sies de Catalunya i València, entre altres l'Espluga de Francolí, Montblanc, Balaguer, Valls, Cervera, Verdú i Fulleda. El Convent elegia lliurement els seus abats. Al principi tenia obligació de cridar el de la seva casa mare de Fontfreda per a què presidís l'elecció. Resta dit que Ferran el Catòlic obtingué del papa que aquesta presidència pogués recaure en l'abat d'un monestir del Cistell pròxim. 48 Cèsar Martin ell Dominis i preeminències en l'ordre tem¬ poral.—Finestres i altres tractadistes que l'han seguit esmenten les nombroses baro¬ nies i pobles, granges, despoblats, senyorius i molins pertanyents a Poblet. Nosaltres els resumirem. Formaven set baronies : la de l'Abadiat, que comprenia el Monestir i sos voltants; la de Prenafeta; la de la Segarra; la d'Urgell; la d'Algerri; la de les Garrigues; i la de Valèn¬ cia, amb els pobles de Quart i Aldaia i una gran extensió d'borta, amb censos, molins i cases a la ciutat de València. Tot plegat comprenia 19 partides o termes despoblats; 41 pobles, entre els quals n'bi havia com Vimbodí, Vinaixa, Juncosa, Soleràs, Verdú i Menargues, aquests dos amb els castells que havien pertenescut a les grans cases de Cervera i Urgell; i cinc granges, que no eren totes les que tenia el Monestir. Totes les pertenències de Poblet eren po¬ sades sota la protecció de les autoritats com si fossin de la Casa Reial, i els homes esta¬ ven lliures de moltes servituds que gravaven sobre els altres. Jaume I (1222) va concedir que tots els castells, viles i llocs de Poblet tinguessen penons amb l'escut reial perquè ningú pogués al·legar ignorància de la reial protecció. PERSPECTIVA GENERAL DEL MONESTIR Estudi de restauració, DIBUIXAT PELS ALUMNES DE l/ESCOLA D'ARQUITECTURA DE BARCELONA SOTA LA DIRECCIÓ DE LlUÍS DOMENECH i MUNTANER El monestir de Poblet 49 Tot seguit de fundat el Monestir comença¬ ren Ramon Berenguer IV i Alfons I i des¬ prés la reina Sanxa i Pere el Catòlic a pro¬ digar donatius i privilegis. El mateix feren les cases d'Urgell, Cervera, Empúries, Car¬ dona, i els comtes i vescomtes de Tarragona, Anglesola, Queralt, Cabrera i molts d'altres. La majoria d'aquestes deixes tenien son ori¬ gen en el dret d'ésser enterrat a la clausura del Monestir. No havia passat gaire més de mig segle des de la fundació del cenpbi, que ja les seves pertenències formaven una llista inacabable. Eren drets de pastura en els dominis reials, participació en les grans ex¬ plotacions industrials, als ports de Peguera, als estats del vescomtat de Cardona, a l'es¬ tany i mar de Castelló d'Empúries, als es¬ tanys de Pineda i de Salou. Poblet tenia drets sobre els molins de l'Espluga, Roca- corba i La Riba; sobre la mineria en sos ter¬ ritoris, per diverses concessions de Pere III; sobre les salines de Cardona i l'extracció de pedra per les construccions del Convent. A més d'això tenia l'exempció de delmes a l'Es¬ glésia, la qual el papa havia concedit als cis- tercencs, i en altres casos dubtosos els reis i els arquebisbes de Tarragona accedien a què fossin invertits en les construccions monàstiques. 4 50 Cèsar M art i ne 11 L'abat de Poblet exercia unade Ies prime¬ res país en l'ordre polític. Di¬ missions del verses voltes fou diputat de la Generalitat i tingué influència decisiva en les qüestions del Principat. També tenia drets a la dipu¬ tació en les corts del regnede València, per raó de les seves possessions a la ciutat del Guadalaviar. Alfons I (1183) concedí a Poblet el privile¬ gi que els seus monjos no haguessin de jurar en causes i plets, sinó que els assumptes fossin decidits per la seva paraula. Pere I (1207) concedí al monjo arxiver les atribu¬ cions de notari reial i escrivà públic. Tots els monjos del Monestir podien autoritzar amb llur signatura, talment com un notari públic, els testaments, donacions, compra- vendes i altres contractes que hom fes dins l'àmbit de Poblet o de les seves possessions. Ill ESTACIONAMENT. ABATS POLITICS (SEGLES XV I XVI) Situació general Hem dit que en terminar el segle xiv Poblet havia arribat al seu punt àlgid. La complexa administració que requerien les seves dominicatures, els nombrosos serveis acomplerts i les necessitats de la Casa, feren néixer des del segle xv una veritable pobla¬ ció industrial entorn del Monestir. Foren establerts obradors permanents de fusteria, ferreria, cereria, rentat de roba, sastres, corders, calderers i boters. En altres indústries hom treballava solament tres o quatre mesos a l'any. i 52 Cèsar M artinell L'administració de les baronies, establerta fora de la Mongia, ocupava un nombre con¬ siderable de persones, i no era menor el que es necessitava per a l'abastiment de la casa. No gens menys, hi havia la pagesia, que ocupava de 12 a 15 homes seguits, i en temps de les collites requeria colles de 40 a 60 se¬ gadors o veremadors. Certes indústries eren exercides dintre del clos murat, tals com les de l'oli, vi, farina i pa. Dins el recinte hom tancava nombrosos ramats amb els corresponents pastors i ra- badans. Algunes professions eren exercides pre¬ ferentment per estrangers; en oficis esca¬ dussers sempre hi treballaven francesos, ita¬ lians, gallecs i altres del nord d'Espanya. Els cuiners de l'abat i la comunitat solien ésser italians. Unaorganització semblant, per mantenir- se pròspera havia d'anar acompanyada de l'ideal que la féu necessària i requeria l'as¬ sistència dels sobirans i del poble, que fins a aleshores l'havia impulsat. No fou així. Amb l'entronització de la casa d'Antequera el centre espiritual de Catalunya es despla¬ çà, i Poblet en restà allunyat. No obstant, per la gran força que el Monestir represen- El monestir de Poblet 53 tava, els reis pervinguts procuraven de tenir addictes els abats i en feren personatges po¬ lítics; i aquests miraven de conciliar els in¬ teressos reials amb els del poble, que ja no eren els mateixos, com abans, sinó ben so¬ vint incompatibles. El segle XV heretà la grandesa político- social de Poblet, però no la sava que havia de mantenir-la esponerosa. A la gran insti¬ tució que havien creat i enlairat conjunta¬ ment la reialesa i el poble, va mancar el caliu d'aquella; això produí la indiferència d'aquest, i començà la davallada. Exterior¬ ment, aquesta fou insensible durant algun temps; però com que les causes en lloc d'ésser corregides varen accentuar-se, així mateix s'accentuà el pendent que l'havia de menar a la total ruïna. Poblet ja no és el magnànim senyor del segle XIV. Les donacions s'estronquen; es fan més rars els enterraments; els pobles comencen a rebel·lar-se al pagament de cen¬ sáis i drets feudals; els plets contra el Mo¬ nestir es multipliquen nombre extraordi¬ en nari; i arriba el temps ha de saldar en què els pressupostos amb un dèficit considera¬ ble. Es veu obligat a usar abusivament del seu crèdit. Manlleva diners i els garanteix 54 Cèsar Ma r ti ne 11 amb els rics objectes de la sagristia; i empe¬ ny arendes Verdú i Menargues per asse¬ a gurar diners presos a rèdit als jueus de Sant Martí de Maldà, Algerri i Tarragona. Malgrat aquests apremis, eren tan exten¬ ses les arrels de Poblet, que durant els segles XV i xvi es mantingé en situació apa¬ rentment estacionària. Quan les convenièn¬ cies reials ho consentien, de tant en tant governava el Monestir algun home de la terra que semblava retornar-lo a son antic prestigi. No obstant, els grans dies de Poblet com institució nacional anaven a la posta. Aquells esplendors del segle xui en què re¬ presentava al Monestir un Guillem de Cer¬ vera, conseller major del gloriós Jaume I, abans d'acabar el segle xv anaven a parar a mans de servents castellans de la dinastia d'Antequera, que tancaven les portes de la casa als catalans en armes contra la crueltat del rei mal aconsellat per sa muller Joana Enríquez. Ço que en tempsdels Ramons, dels Alfonsos i dels Jaumes era féconda acció social nacionalitzadora, en temps dels Joans i dels Ferrans fou eixorca servitud reialista. El canvi d'actitud del poble i dels reis envers Poblet que en començar el segle s'in¬ sinua, en acabar-lo cristal·litza visiblement. El monestir de Poblet 55 Els antics noms de les cases nobles catalanes havien estat substituïts per noms pagesos de la terra, barrejats amb Martínez, Gu¬ tiérrez, Ramírez, Velazquez, Ortiz, Buitra¬ go, Cabrero, Congillos..., entrats en temps de Payo Coello, apoderat de Ferran el Catòlic. Les contínues visites reials dels segles anteriors, les de Berenguer IV i Alfons I, que donaren vida al Monestir; la de Jaume I que anava a posar-se als peus de Santa Ma¬ ria de Poblet abans i després de la conques¬ ta de Mallorca; les d'Alfons II i Jaume II, que anaven a cercar consell i honorar les despu¬ lles dels llurs avantpassats; les de Pere III; Joan I i Martí I, que veien amb goig com el Monestir creixia i l'omplien de joies artísti¬ ques i l'amurallaven per millor guardar-lo i s'hi feien bastir llur palau..., en tot el segle XV es redueixen a dues visites reials ; a principis, la d'Alfons IV per donar sepul¬ tura a son pare; i al final, la dels Reis Catò¬ lics, tal vegada per honorar l'abat addicte. L'estada dels reis al Monestir ja no és unió féconda per la prosperitat seva o de la terra. És el compliment d'un ritus funerari; potser la satisfacció , d'una curiositat per part dels reis i uns dies de magnífic espec- 56 Cèsar M a r tin e11 tacle que distreu la vida monòtona i afalaga l'amor propi del Convent. Lluny de Poblet i de Catalunya la funció d'un govern propi en les institucions nacio¬ nals, extingida o desnaturalitzada la vella aristocràcia catalana, els grans organismes, animats un dia per coordinats ideals, esde¬ venen fredes i penoses continuacions de ço que foren, obligades a servir suggestions de les noves esferes governamentals. D'aques¬ ta manera i per semblants causes, s'apressà el naufragi de la grandesa de Poblet. El venerable Marginet.—Era fill del poblet de Vallclara, del Monestir. De jove vora se'n féu monjo i al cap d'alguns anys, junt amb el després cèlebre Fra Anselm Turme- da, de Sant Francesc de Montblanc, fugiren amb dues dones d'aquesta vila, seglar l'una i monja de La Serra l'altra. Al cap d'un temps de vida dissoluta, durant el qual els monjos no cessaren de pregar per la seva conversió. Déu li tocà el cor, i penedit se'n tornà a Poblet. Fra una vigília de la Mare de Déu d'agost, el mateix dia que havia entrat al Convent Sant Bernat d'Alcira. Demanà per entrar, i mentre el porter era a cercar la llicència. El monestir de Poblet 57 Marginet s'esmunyí, aprofitant la coneixença que tenia del lloc. Els frares estaven en capítol, i ell, armat com anava, se n'entrà a l'Aula capitular, es llançà a terra i es confessà com gran pecador, davant de tots. L'abat el condemnà a presó i li manà altres penitències, que acceptà humilment. Des¬ prés, amb permís de l'abat, recorregué no¬ vament els pobles que havia escandalitzat amb sa vida dissoluta. Al so d'un xiulet con¬ gregava els veïns i, despullat de mig cos per amunt, s'assotava cruelment i confessava a crits els seus pecats. Per fer vida més peni¬ tent assolí poder-se'n anar a viure en una cova dalt de La Pena, on començà d'obrar prodigis. De nit, ja tancat el Monestir, en¬ trava miraculosament a l'Església a fer ora¬ ció, fins que a mitjans del segle morí amb gran fama de penitent. Fou soterrat al mig de la capella de Sant Salvador, i en temps de l'abat Porta (1502- 1526), a instàncies de la infanta Guiomar, muller de l'infant Enric, duc de Segorb, la qual era molt devota del benaurat P~ra Mar¬ ginet, foren traslladats els seus ossos—els quals llançaven excel·lent fragància—en una caixeta que es guardava a la capella de Santa Colombina. De l'interior d'aquesta 58 Cè s a 7~ M a r t i n e 11 caixeta és d'on sortiren els cops misteriosos, advertidors de la pesta de l'any 1529, de la revolta contra l'abat Caixal i d'altres perills que amenaçaren el Convent. Els aba dl ats del segle xv Joan Martines de Mengucho (1413-1433).— Fou el primer abat no català que regentà Poblet. No fou elegit pel Monestir sinó no¬ menat per Benet XIII, el cèlebre papa Luna, i probablement protegit pel nou rei Ferran d'Antequera. Malgrat que rei i abat devien son lloc a la discutida autoritat de Benet XIII, no varen tardar a negar-li obediència i posar-se al costat de Martí V, que després va restar com a únic sant pare. Li fou con¬ ferida, i ell l'acceptà, la comanda de persua¬ dir al seu antic pontífex que renunciés llurs pretensions a la tiara. No pogué aconseguir- ho, però obtingué que quatre cardenals que havien romàs fidels a Pere de Luna, l'aban¬ donessin i fessin acatament a Martí V. Aquests cardenals s'hostatjaren al Monestir pel maig de 1419. Entre ells hi havia Joan Martínez de Murillo, monjo de Poblet, abat de Montaragó. El monestir de Poblet 59 Sembla que amb Mengucho la política de partidisme fou introduïda a la Casa. Malgrat la seva significació poc tradicional dins les habituds del Monestir, era home docte i vet¬ llador de l'observància de la regla, com ho prova que obtingués una butlla restituint l'abstinència de carn, que hom havia anat deixant per dispenses successives. Li és de¬ guda la creació de l'Estudi especial de Poblet a Lleida, estalviant així que els monjos ha¬ guessin d'anar a cursar la Teologia a París o a Tolosa. Rebé favors i concessions del rei, al qual era afecte i procurava servir. En les corts de Montblanc de l'any 1414 el d'Antequera no aconseguí que li fos concedit un subsidi de 80,000 florins, i per subvenir les urgents ne¬ cessitats en què es trobava, resolgué vendre alguns drets reials que tenia sobre el comtat d'Urgell, novament confiscat. Tot plegat val¬ dria uns 20,000 florins. Devia ésser més per la necessitat de diners que per l'amor als béns del dissortat Jaume proposà la que venda per 13,500 florins a Poblet. L'abat cre¬ gué que l'afer convenia als interessos con¬ ventuals, i adquirí els béns. L'any següent el rei donava 1,000 florins per reformar el claustret de Sant Esteve i l'enfermeria. 60 Cèsar Ma r tin eIí Ferran I havia ordenat que hom l'enterrés aPoblet i que l'abat fos el seu marmessor. Amb motiu de les exèquies fúnebres, el nou rei Alfons el Magnànim passà alguns dies al Monestir. Durant aquest abadiat retornà al Convent el cèlebre F"ra Marginet, el qual n'havia sor¬ tit en temps de l'anterior, de l'abat Carbó. Bartomeu Conill (1435-1458). Després de la renúncia de Mengucho i dels curts aba- diats de Guillem de Queralt i Miquel Roures, fou elegit Bartomeu Conill, durant l'abadiat del qual sembla revifar-se l'antic esperit de la Casa. Havia estat metge de Blanca de Na¬ varra i un dels homes més eminents que tin¬ gué el Monestir. Feia cures meravelloses, que la gent no sabia si atribuir a la seva ciència o a la seva virtut. Al Convent hom li atribuïa el miracle d'haver ressuscitat, quan el duien enterrar, un minyó que havia cai¬ a gut des d'una altura. El lloc on succeí aquest fet fouassenyalat amb el conill que cons¬ tituïa l'escut del'abat, després de la mort d'aquest. Cuidà molt els interessos materials del Convent i més encara els espirituals, donant encertades disposicions per evitar la relaxa- El monestir de Poblet 61 ció de l'observància monàstica, repetida¬ ment amenaçada. D'aquest temps és una de les relacions més completes que coneixem dels religiosos que habitaven Poblet. L'any 1456 hi havia exactament 80 monjos o professos i 5 novi¬ cis; 38 frares o llecs i 6 novicis; 16 donats (entre els quals 6 eren dones) i 5 familiars (dels quals 2 eren dones). Sembla que unes quatre cinquenes parts eren gent de la terra. Miquel Delgado (1458-1478). — En temps d'aquest abat, successor de Conill, la pro¬ porció seguia semblant, però els càrrecs su¬ periors, que proveía l'abat, estaven en mans de monjos castellans i aragonesos. Eren els temps de Joan II, al qual era addicte l'abat, i al servei del qual estigué amb ocasió de la guerra per aquell sostinguda contra els ca¬ talans. Durant aquest temps l'actuació de Poblet devia ésser ben vista del país, per no quant un germà de l'abat, que era capità del rei, estigué amb la seva companyia al Mo¬ nestir per defensar-lo durant la guerra. Del temps de Delgado fou el monjo Joan Giménez Cerdan, almoiner de Joan II, que l'any 1465 fou nomenat bisbe de Barcelona. 62 Cèsar Martin ell El capítol d'aquesta seu havia elegit el que ho era de Vic, Cosme de Montserrat, parti¬ dari de la causa dels catalans. El rei acon¬ seguí que Pius II no confirmés l'elecció. La prevenció amb què el reberen els barcelonins féu que el nou bisbe no residís a la seva principal església, de manera que, segons Finestres, l'any 1468 morí, en gran opinió de santedat, «sin llegar a ver la cara a su Espo¬ sa la Iglesia de Barcelona». Payo Coello (1480-1489). — Reprengué la política de Delgado : el que aquest fou amb Joan II aquell ho continuà amb el seu fill Ferran el Catòlic. En temps de Conill havia canviat l'uniforme militar per l'hàbit blanc pobletà. Havia estat el major confident de Delgado, i quan fou elegit abat exercia el càrrec d'almoiner del rei, a qui professava gran estima. Ferran el nomenà diputat per Catalunya i li conferí altres honors, que ell s'esmerçà a correspondre amb la major ad¬ hesió personal. Pel maig de 1493 els reis havien celebrat corts a Barcelona i hi va assistir Payo Coe¬ llo. Sembla que aprofità l'ocasió per com¬ binar el viatge reial al Monestir. El dia 3 de novembre arribaren els infants El monestir de Poblet 63 Joan i Ferran, fills de Boabdill, rei de Gra¬ nada, que després de la conquista s'havien convertit. El segon dels dos traduí el docu¬ ment aràbic a què hem fet referència en parlar de la fundació del Monestir. El dia 9, que era dissabte, a mig dia arribà la infanta Isabel, la filla gran dels reis, d'uns 23 anys. Era vídua de l'infant Alfons de Por¬ tugal, i per aquest motiu fou rebuda sense pompa. Acompanyada de nou dames princi¬ pals, éntrà tapada, i sense deixar-se veure de ningú se n'anà a l'església i després a les seves habitacions, on romangué retirada. El mateix dia, a les tres de la tarda, arriba¬ ren els reis Ferran i Isabel acompanyats de les infantes Joana, d'uns catorze anys, Maria, d'onze, i Caterina, de vuit, i gran nombre de prelats, nobles i dames. Tots foren rebuts per l'abat, de pontifical, i pel Convent, que es composava de 94 monjos professos, 8 novi¬ cis i 35 conversos. En arribar davant de la capella de Sant Jordi baixaren de cavall, s'obrí la Porta Daurada i dins de l'atri ado¬ raren les relíquies que duia l'abat. Els reis sota el tàlem, que sostenien els senyors més principals, i el seguici darrera, es diri¬ giren a l'església cantant el Te Deum lauda- mus. L'abat orà i els beneí. Els reis pujaren 64 Cesar M a rtin e 11 al presbiteri i besaren les tombes dels seus pares Joan II i Joana Enríquez. Després es dirigiren a les cambres de l'abat, on els.ha¬ vien preparat l'estada. Entre els prelats, hi havia el cardenal ar¬ quebisbe de Toledo, els arquebisbes de Sevi¬ lla i Càller i el bisbe de Mallorca. Entre les nombrosíssimes dames es comptaven 60 filles de ducs, marquesos i comtes, acompanyades de 500 de servei. Els cavallers eren de la més alta noblesa espanyola. A la caiguda de la tarda del mateix dia arribà el príncep Joan, jove de quinze anys, que féu el viatge caçant en companyia de gentils homes i de lluït seguici. Malgrat ha¬ ver-hi els reis al Monestir, fou rebut amb un ceremonial semblant al d'aquests. S'hostatjà al mateix palau de l'abat, juntament amb els reis i les infantes. Els historiadors fan notar que més de 300 dames ocuparen el saló dels arcs, darrera del palau de l'abat; i era tan absolut el silenci, que més semblaven religioses en la cel·la que dames en palau. prelats i alguns nobles s'acomodaren Els a havia fet construir les cambres reials que l'abat Agulló vora la capella de Sant Esteve. El dia següent, al matí, hi hagué ofici so- ¡.•=al8^^giBg^^Íwi^aB^^g!^gal^B^^I§^l^^aü &5. El monestir de Poblet 65 lemne; a la tarda visitaren els cossos reials. La reina volgué veure el de la seva tia, la infanta Caterina, que havia tingut anomena¬ da de formosa. Pretenia emportar-se'n al¬ guns cabells, i el rei no li ho consentí. L'endemà, dilluns, hi hagué ofici de difunts pels avantpassats i durant la resta del dia visitaren les dependències del Monestir amb sesrelíquies i riqueses. El rei, veient la gran despesa que la se¬ va visita significava per al Monestir i no volent ésser-li gravés, manà a l'abat que els servents s'abstinguessin de donar res als seus. L'abat respongué que no sabria manar tal cosa. Fou el mateix rei qui ordenà als seus agutzils que no fessin ús de les moltes provisions que el Convent havia fet prepa¬ rar. L'abat, que veié l'actitud resolta del rei, féu enviar a aquest i als personatges princi¬ pals grans presents que els demostressin el seu desig que tenien de servir-los. La reina estigué corpresa d'un Credo que hom cantà a l'església i volgué que el seu mestre de capella tragués còpia per can¬ en tar-lo a la Capella Reial. En digueren el Credo de Poblet. Els reis marxaren de Poblet el dia 12, des¬ prés d'haver consentit a tota la comunitat 5 66 Cèsar Ma r ti ne 11 que els besés les mans. Com a record de la visita, deixaren al Monestir valuosos orna¬ ments, alguns dels quals havien estat bro¬ dats per la reina i les seves dames durant el setge de Granada. ELS AB.A.DIATS DEL SEGLE XVI En començar el segle xvi les coses no canviaren, amb tot i cenyir la mitra abacial homes L'esperit d'alguns dels eminents. abats, per alt que fos, no era prou per re¬ tornar a un organisme tan vast com Poblet la seva antiga virior. Domènec Porta (1502-1526). — Es un dels noms que cal recordar. Pel març de 1503 rebé novament la visita de Ferran el Catòlic, pro¬ cedent de Saragossa i de pas vers les corts de Barcelona. Vetllà pels interessos del Mones¬ tir, en tal manera que, tot i haver fet obres d'importància, aconseguí fer minvar els deu¬ tes de la Casa. Pere Caixal (1526-1531).—En baixar l'abat Porta al sepulcre, fou elegida una de les figu¬ res que més honor i prosperitat hauria pogut El monestir de Poblet 67 donar a la Casa si els mals vents que bufa¬ ven per Poblet no l'haguessin enderrocat del seu lloc. No sabríem passar massa depressa per aquest abadiat, tan curt com intens en obres útils. La magnificència del retaule major i la seva fi tràgica atrauen nostra simpatia envers l'abat que el manà fer : aquell que, un cop elegit meresqué la confiança de l'abat del Cistell, qui el comissionà per visitar tots els monestirs cistercencs d'Aragó i el nome¬ nà comissari general amb poder per reunir capítols provincials i establir les lleis que li semblessin oportunes per la major observan¬ cia i bon govern; aquell a qui l'emperador Carles V delegà personalment per inspec¬ cions semblants; aquell monjo auster, vet¬ llador de la moral monàstica, que durant els cinc anys del seu abadiat no parà de realitzar obres, les més útils i esplèndides que conve¬ nien a Poblet, com era el protegir amb teu¬ lada les voltes de l'Església (que abans esta¬ ven al descobert), construir forns, oficines, conduccions i brolladors d'aigua, que manà dividir en cel·les el gran dormitori—manera, com diu Finestres, més convenient per a l'honestedat religiosa, que no amb l'ús de cortines, com fins aleshores—; que comprà 68 Cèsar M a r tin e11 per al Monestir possessions a Tarasó, Mont- blanquet, Blancafort i Vimbodí, joies, reli- quiers, robes per al culte i el gran retaule d'alabastre; aquell abat que un dia veié mi¬ nada la seva autoritat per la indisciplina d'uns frares joves que es sublevaren i tra¬ maren la seva destitució. Els historiadors de Poblet no expliquen d'una clara i satisfactòria aquesta manera destitució. El P. Finestres es plany que els documents de l'arxiu no fossin més explícits a fi que un tal escarment, cas d'ésser justifi¬ cat, pogués servir d'exemple. Així que res¬ tàacomplerta la sentència condemnatòria, el procés actuat desaparegué del Monestir i ja no fou possible d'esbrinar-ne els antecedents, puix la dita sentència és l'única peça conser¬ vada. L'abat era acusat de malversador dels béns conventuals i de relaxador de l'obser- vància de la regla cistercenca. El cronista esmentat s'inclina a acceptar aquests motius. Domènech planteja clara¬ ment el dubte i dóna prou elements de judici per orientar una reivindicació de la gran figura que devia ésser l'abat Pere Caixal, reivindicació que, al nostre entendre, potser no fóra difícil de consolidar. Mossèn Josep Palomer, en les seves Estampes de Poblet, El monestir de Poblet 69 avança un bon pas en aquest camí, adduint- hi documents inèdits, procedents de l'arxiu de Fontfreda, d'una eloqüència incontestable per a la innocència i dignitat d'aquesta gran figura. El que la història ha donat com a provat és que un dia de novembre del 1531, el gran abat fou judicat pel capítol, condemnat a privació de l'abadia i a presó perpètua i que la sentència, un cop aprovada pels superiors, fou executada. Caixal ho acceptà tot humil¬ ment i prestà obediència a l'abat Lerín que el succeí, tal vegada per edificar amb l'e¬ xemple als que l'acusaven de relaxador de la Regla de Sant Benet, la qual en son capí¬ tol V diu que ; «el més noble i més excel·lent grau d'humilitat és la cega obediència. Aquesta és la virtut que convé, i distingeix com especial divisa els que amen finament a Crist...» Màxima que no fou seguida amb l'autoritat abacial normalment promoguda i que, no obstant, Caixal volgué practicar amb l'abat Lerín, fill de la turbulència. Caixal estigué pres a Poblet fins a l'any 1534, en el qual perquè hom va intentar alliberar-lo a mà armada, fou traslladat al castell de Xàti¬ va, on visqué durant vint anys de manera exemplar. Morí a la mateixa presó on per 70 Cèsar M art i ne 11 ordre de Ferran d'Antequera fou assassinat el comte d'Urgell, Jaume el Dissortat. Pere Boqués (1546-1564). — Fou un altre dels abats que governaren amb encert. De¬ via ésser home modest. No volgué que a les obres fetes al seu temps amb fons conven¬ tuals figurés el seu escut, que consistia en tres ferradures. Tan sols l'hi deixà en algu¬ nes que devia pagar del peculi. seu L'any 1564 el rei Felip II reuní corts a Barcelona, a les quals concorregué l'abat. Hi fou decidit que el rei, de pas cap a Valèn¬ cia, es deturaria a Poblet. Hi arribà el Dime¬ cres sant, dia 29 de març de 1564 i s'hi estigué fins el dissabte. Fou rebut amb cerimonial semblant al de la recepció dels Reis Catòlics. S'hostatjà també al palau abacial, i el temps que estigué a Poblet el dedicà a observar devotament les solemnitats religioses pròpies dels dies sants. El dijous portà una vara del tàlem en traslladar el Santíssim al Monu¬ ment, que era a la capella de Sant Benet, i humilment rentà els peus a tretze pobres i ell mateix els serví el dinar. Abans de marxar preguntà quins reis eren els que estaven enterrats als sepulcres reials. El monestir de Poblet 71 Joan de Guimerà (1564-1583).—Fou un dels millors abats, i dels més catalans, de Poblet. Fill del castlà de Belltall, l'Ordre el nomenà visitador general dels monestirs d'Aragó i Navarra i el rei li conferí comandes d'interès per a Catalunya. Durant son abadiat visita¬ ren el Convent el cardenal Cervantes de Gaeta (1573), que era arquebisbe de Tarra¬ gona, i el duc de Segorb i de Cardona (1575), que fou rebut de manera semblant a Felip II. Aquesta darrera visita valgué valuosos presents al Monestir. El dia 19 de novembre de 1575 es calà foc a les cadires del Cor i a l'orgue; l'abat es trobava a Barbens. Al cap de poc l'escultor Ramírez havia substituït les 50 cadires cre¬ mades per altres de més sumptuoses; l'es¬ glésia fou repicada i hom restaurà els danys de l'incendi. Guimerà, a més d'home virtuós i erudit, fou entès constructor. El rei li havia encar¬ regat l'estudi del canal d'Urgell, que no fou realitzat sinó tres segles més tard. Féu obres útils als castells i propietats del Monestir. Reféu la muralla exterior i una distribu¬ ció d'aigües per tot el Convent. Entre les de caràcter artístic avui encara ens resta l'altar del Sant Sepulcre, a la Galilea. 72 Cèsar M a r t i ji e II Oliver de (1583-1598).—Després de Guimerà, l'abadiat fou exercit per aquest patriota insigne. Diputat eclesiàstic de la Generalitat, va treballar molt en profit no sols del Monestir sinó dels interessos ge¬ nerals del Principat. Tenia amistat amb el rei i la posà sempre al servei de la ter¬ ra, encara que es tractés d'anar a Madrid a adoptar actituds enèrgiques per desfer les intrigues dels que atemptaven contra les institucions pairals. Com a abat constructor, prengué part acti¬ va en l'obra nova del Palau de la Generali¬ tat, que fou construït durant aquell temps. A Poblet començà el nou Palau de l'Abat. Felip II, devia restar ben impressio¬ que nat de la primera visita al Monestir, seva l'any 1585, de pas de Saragossa a Barcelona —com son besavi Ferran II—, tornà a detu- rar-s'hi i hi estigué des del dissabte de Pas¬ sió, dia 13 d'abril, fins passat Pasqua. Aques¬ ta vegada anava acompanyat del príncep, dues infantes, el duc de Savoia, son gendre i nombrós seguici. D'aquest viatge hom explica la conegu¬ da anècdota que escrigué Baltasar Barreño l'any 1639. L'aposentador de Felip II s'havia avançat al Monestir, i en demanar que li El monestir de Poblet 73 obrissin la porta per preparar l'estància del rei d'Espanya li respongué el monjo porter que allà no coneixien tal personatge ni era el seu senyor. Enterat el rei del cas, respon¬ gué : «El Fraile dijo bien : digérades vos, que iva el Conde de Barcelona, y viérades quan de otra suerte se os respondiera». Efec¬ tivament : segons Finestres, a títol de comte de Barcelona hom li féu la més solemne re¬ buda que mai fos feta a cap príncep. Finestres acull aquesta versió sense testi¬ ficar-ne l'autenticitat, però creu que la fa versemblant el costum que hi havia a Bar¬ celona en les entrades reials, sobre la qual Fra Antoni Alvarado diu el següent, en 1608 : «Estando cerradas las puertas llegan algunos cavalleros, que van delante de su Magestad, y dicen a los porteros que abran, los quales preguntan: Quien es? Responden, que el rey de España : y ellos dicen, que no conocen al rei de España. Llaman des¬ pués los que vienen al lado de su Magestad, los quales preguntan : Quien llama? Respon¬ den que el Conde de Barcelona; y al punto abren las puertas y lo reciben con mucha pompa y grandeza». IV DECADÈNCIA I RUÏNA ELS ABATS QUADRIENNALS (SEGLES XVII, XVIII I XIX) Poblet era un malalt que s'agreujava. Te¬ nia períodes de momentani reviscolament, però la trajectòria resultant de les seves energies i del seu prestigi marca un descens visible i més ràpid a partir del segle xvii. L'administració no millorava, ans al con¬ trari, en arribar a finals d'aquest segle era llastimosament precària, i no fou arranjada ni amb la junta d'acreedors ni amb la venda de quatre priorats disminuir el dèficit. per Eduard Toda, en sos Estudis Pobleíans, dó¬ na interessants dades sobre aquest punt i aclareix el fals concepte de poderiu econò¬ mic de Poblet. El monestir de Poblet 75 La pèrdua de personalitat amb la Congre¬ gació de Monestirs i la conversió dels aba- diats perpetus en quadriennals que aviat vingué, influí també en la caiguda, puix, li¬ mitada la responsabilitat del Convent i de l'abat, l'un i l'altre restaven més propensos a servir els partidismes que, per dissort, cada dia es congriaven més sobre la pàtria, que a mantenir la categoria moral i material de la Casa. És aquest un període que valdria més no historiar. Fem-ho ràpidament, no sigui més que per donar una explicació a la final cai¬ guda, els rastres de la qual encara—després de tants anys!—ens fereixen la vista. El darrer abat perpetu Simó Trilla (1602-1623).—Fou el darrer abat perpetu de Poblet. Durant son temps, més que a la prosperitat de la casa calgué atendre a sufocar intrigues interiors dels que no veien amb bons ulls que ell ostentés el càrrec de vicari general de l'Ordre, que feia més d'un segle que estava vinculat a l'abat de Poblet. Les causes de decadència vistes anterior- 76 Cèsar M a r tin e11 ment concrecionaren per Poblet en la idea, patrocinada per Felip III, de formar la Con¬ gregació de Monestirs del Cistell, de la Co¬ rona d'Aragó, semblant a la que constituïen els de Castella. Aquesta organització posava en un pla d'igualtat tots els monestirs, mares i filials, modestos i poderosos, sota l'obediència del que per torn fos elegit Vica¬ ri General o Superior de la Congregació. Els monestirs de la Catalunya extricta s'opo¬ saren a la idea, puix, per ésser els més po¬ derosos, resultaven els més perjudicats. En major escala Poblet, que anava al cap de tots ells. Una butlla de Paulus V l'any 1616 sentencià el plet contra els nostres i disposà que els abats deixessin d'ésser perpetus, que fossin nomenats per quatre anys, tots el mateix dia, i que hom donés procedència a l'abat del monestir de més antiga fundació. Això ocasionà el llarg plet amb Santes Creus, que era més antic que Poblet, el qual volgué resistir-se a perdre prerrogatives. L'abat Trilla no es va pas resignar, men¬ tre visqué, a transigir respecte als drets de Poblet, i com a protesta del nou estat de co¬ ses deixà d'assistir als capítols provincials i al·legà endebades aquells drets davant del rei d'Espanya, de la Cüria Romana i del capítol general del Cistell. El monestir de Poblet 77 Alguns abats quadriennals Jaume Pallarès.—L'any 1637, en temps d'aquest abat, el rei Felip IV visità el Mo¬ nestir. Rafael Llobera (1640-1644 i 1648-1652) i Antoni Rossell (1660-1664, 1668-1672 i 1677- 1678).—A mig segle ocupà la prelatura po- bletana un home de talent, Rafael Llobera, que fou elegit dos quadriennis. Després, An¬ ton Rossell fou elegit per tres vegades. Són els dos noms de més prestigi, d'entre els abats quadriennals d'aquest segle. Durant el primer quadrienni de Rossell, visità el Monestir Pere Anton d'Aragó amb motiu d'acompanyar-hi el cadàver de son germà, el cardenal Anton. Per aquell temps començà la gran protec¬ ció dels ducs de Cardona i Segorb, que fou de les més esplèndides que tingué Poblet. ¡Llàstima que la història del llinatge no sempre hagués respost magnanimi¬ a tanta tat! La casa de Cardona i Segorb s'apro¬ pià el patronatge dels sepulcres, que havien abandonat els reis d'Aragó quan ho foren també de Castella, i compensà aquella reial 78 Cèsar M a r tin e11 pertenència amb donatius regís, com són la cèlebre llibreria, un campanar i les cambres sepulcrals; i afegí nombroses i valuoses joies, relíquies, reliquiers i ornaments a les que ja posseïa el Monestir, de totes les quals parlarem a la part descriptiva. Pere Virgili (1688-1692) i Pere Albert (1692- 1696).—Quan a finals de segle es dissipà la dèria congregacionista, llavors Poblet afegí al plet contra Santes Creus—que encara du¬ rava—un altre litigi, per defensar la pater¬ nitat directa sobre Vallbona de les Monges, dins del qual monestir s'havia introduït la discòrdia entre les monges partidàries i les contràries a les pretensions de Poblet. Era en temps dels abats Pere Virgili i Pere Al¬ bert que amb llurs exigències ambicioses i manca de tacte deixaren el Monestir en pre¬ cària situació. Josep Tresànches {\7Q0A).~'En començar el segle xvin arriben a Poblet els dies negui¬ tosos de la Guerra de Successió. Sota la fé¬ rula de l'abat Josep Tresànchez, que, altra¬ ment, posseïa bones qualitats, el Convent devia pronunciar-se partidari de Felip, puix l'any 1701 li cedí voluntàriament cent do- El monestir de Poblet 79 bles d'or. Aquesta tàctica de tenir content el qui guanyava es troba massa repetida a la història de Poblet. Francesc Dorda (1704-1708).—No sabem si és coincidència o un nou aspecte de la matei¬ xa tàctica. Ben aviat triomfaren a Catalunya les armes de l'arxiduc Carles i es trobava en front de la Casa un home de i esperit pa¬ cor triòtic, l'actuació del qual contrasta amb la dels altres abats que intervingueren en les lluites motivades pels canvis de dinastia. Francesc Dorda havia nascut a Mataró, i fou elegit abat l'any 1704. Meresqué gran confiança de l'arxiduc Carles d'Austria, el qual l'havia fet son almoiner major, i, més tard, per sa lleialtat i sabiduría, li conferí les dignitats de bisbe electe de Potenza (Nଠpols) i bisbe de Solsona en temps que l'arxi¬ duc era coronat rei d'Espanya amb el nom de Carles III. Aquest príncep ran}^ 1706 honorà el Monestir amb la seva presència. Quan aquest se n'anà de Barcelona pregà a Dorda que el seguís, però sembla que, per amor a la terra, no volgué deixar-la, per bé que pressentia les represàlies de què havia d'ésser objecte per part de Felip V. Així fou, efectivament, puix el rei nou-vingut despos- 80 Cèsar M a rt i n e 11 seí a Dorda de les dignitats i a Pobiet seves de totes les seves rendes, les quals pogué recuperar el Monestir mitjançant un humil memorial de desgreuges adreçat al llocti¬ nent del rei. El dia 13 de desembre de 1716 morí Dorda a Poblet, havia viscut als darrers temps on com un senzill monjo. Pels càrrecs que havia exercit i per haver fet construir la capella de Santa Tecla, hom li donà en aquest lloc la sepultura. És de les poques, tal vegada l'ú¬ nica, que no ha estat profanada. Vahat Després de la caiguda de Barcelona, Poblet hagué de sofrir l'afront d'una partida d'uns 1000 homes del rei Felip que intentaven saquejar i cremar el Convent perquè al seu hospital hom havia assistit als ferits de les forces catalanes. Encausaren i condemnaren a mort al metge i al cirurgià. Els afligits precs de l'abat Escuder i uns mil escuts pogueren conjurar les amenaces. Altres abats del segle X VIU.—Entre les mitjanies que fins els darrers temps de Po¬ blet ocuparen la cadira de l'abat, sobressur- ten Baltasar Sayol, que fou elegit tres ve¬ gades (1716, 1724 i 1732), i Feliu Genover (1728-1732). Dormitori Habitació Dormitori de novicis Reíetor Calefactori o Barberia Celler Pas al Priorat Biblioteca Joc de la pilota Cambres Reials Torre de la Porta Dependències Reial SECCIÓ O E S T - E S T D.BU.X DELS ALUMNES DE L'ESCOLA D ' A R Q U . T E C T U R A DE BARCELONA, SOTA LA D.RECC.Ó DE LLUÍS D OM E N E CH ■ MuNTANER 3ri :^¿íív- m^M El monestir de Poblet 81 L'any 1786 la comunitat no es pogué po¬ sard'acord sobre la elecció d'abat, i hi fou enviat de reial ordre Vázquez de Varela, procedent de Valladolid, que després fou bisbe de Solsona. L'any 1787 encara hi havia uns 70 monjos. Aquests darrers temps, els monjos estaven dividits en dos bàndols de caràcter polític, la qual cosa dificultava tot sovint que hi hagués acord per l'elecció d'abat. Per aquest motiu, el successor de Vázquez fou també nomenat de reial ordre l'any 1794. Menys mal que aquesta vegada el nomena¬ ment recaigué en un català, fill de Reus, Pere Sararols, que havia donat proves de bones qualitats administratives al front del priorat de Sant Vicenç de València, a on havia estat enviat per corregir abusos. Poblet durant la guerra napoleònica Comencem el segle xix, que havia de pre¬ senciar la totalcaiguda. Catalunya està so- moguda per la guerra dels francesos. Els frares no es senten protegits les per mura¬ lles del convent. A primers de 1809 l'abando¬ nen en atansar-se l'invasor, i, quan hi entra 6 82 el general Mazzuquelli cercant-hi avitualla¬ ments, només hi troba dels religiosos un frare impossibilitat. Pel maig d'aquell any, quan els francesos havien retrocedit, s'instal·la a Poblet la Junta Superior del Principat, que la pesta havia obligat a sortir de Tarragona. Per a aplicar-ne el producte a les despeses de la guerra, són expoliats joiells d'or i pla¬ ta, que minven sensiblement el tresor po- bletà. Per evitar noves requises, hom tras¬ llada a Mallorca tot el de més valor. El que per son gros tamany era difícil de trans¬ portar, fou amagat curosament. Quan, dos anys més tard, la victòria tornà a afavorir els francesos, sembla que el Con¬ vent s'esforçà a no tenir descontents els generals vencedors per tal que la Casa fos respectada. La vida conventual als darrers temps Algú, impressionat per les espaioses de¬ pendències destinades a cellers, cuina, refe- tor i altres comoditats que a Poblet es tro¬ ben, ha volgut evocar una vida plena de benestar i buida d'esperit religiós. El costum El monestir de Poblet 83 de professar-hi el fill segon de les millors cases, sense consultar la seva vocació, atret pel prestigi que assolí el Convent, determi¬ nà en ocasions una minva de zel en l'ob- servància de la Regla. Aquesta, no obstant, tingué sempre bons pastors : no sols en temps dels abats Eixamús, Mengucho, Co¬ nill, Caixal i Guimerà, que es distingiren en tal sentit; sinó fins als darrers segles, quan la decadència es congriava sobre el poderiu pobletà, sempre tingué hom cura d'extirpar tot costum que pogués resultar en perjudici de l'observància. El canonge Barraquer i J. Ramon Vida¬ les, que havien conegut monjos exclaustrats i testimonis oculars, han publicat notícies sobre la vida dels darrers temps de Poblet. Per elles veiem que, si bé és cert que s'havia esvaït aquella austeritat primitiva que plavia a Sant Bernat, hom no caigué en la relaxa¬ ció que el sectarisme ha assajat de propalar. El religiós, la vida monàsti¬ en començar ca, havia de subjectar-se rigorosa dis¬ a una ciplina, que amb el temps s'anava alleuge¬ rint. Durant els primers mesos es vestia, interiorment i exterior, de llana grollera, i no es permetia la més petita extralimitació; fins al punt que aixecar immoderadament la 84 Cèsar M a rt i ne 11 vista era un precedent desfavorable. Passat aquest temps, que hom deia «de prova», venien quatre anys de noviciat, durant els quals el pare lector ensenyava llatí i filosofia als novicis. Pels estudis superiors de moral i teologia, Poblet tenia antigament habita¬ cions pròpies per cursos a les universitats de París i Tolosa. Després fundà un estudi a Lleida, que més tard es traslladà a Cervera i els darrers temps a Osca. En començar el noviciat, els vestits eren canviats per altres de menys grollers, i el religiós gaudia d'un xic més de llibertat, sense poder, però, sortir del Monestir. Ra¬ mon Vidales conta com devegades els joves gosaven trencar la Regla i les nits d'istiu s'escapaven a nedar a la bassa del molí; però que aquests desfogaments, si eren desco¬ berts, els pagaven cars. Els novicis tenien l'obligació de tocar el darrer toc, que a Poblet en deien «del garranyau» i que se¬ nyalava l'hora de retir. D'antic, els cistercencs eren coneguts per «monjos blancs del Cistell» perquè l'hàbit que duien era blanc, a excepció de l'esca- pulari, que era negre. La llur vida no te¬ nia com a fi l'exercici actiu del ministeri religiós, sinó l'oració i l'estudi. A Poblet El monestir de Poblet 85 els professes cada dia tenien set hores de cor, les quals, eren augmentades en dies solemnes. Molta part del rés canònic era cantat amb acompanyament d'orgue; per ai¬ xò la comunitat acostumava de tenir dos bons organistes. Les melodies d'aquests cants deixaven grat record a tothom qui les sentia. Alguns religiosos es dedicaven també als ministeris de la predicació i la confessió. Al capítol tenien veu i vot tots els profes¬ ses, que en aquell temps eren uns seixanta. L'abat era qui nomenava tots els càrrecs de la Comunitat. Aquells per als quals la feina ho requeria, eren dispensats del cor. En els darrers temps l'abat sols podia ordenar sense previ acord capitular els pagaments que no excedissin de 40 lliures. A cada monjo, hom li donava 75 lliures a l'any amb les quals s'havia de pagar el vestir, el rentar i altres despeses particulars. Ningú no podia entrar a la cel·la d'un altre, i si hom volia parlar al de dins ho havia de fer sense passar del brancal de la porta. Un cop acomplertes les obligacions de rúbrica, hom permetia als monjos de sortir a passejar pels voltants del Monestir, prèvia la llicèn¬ cia del superior. Als que havien acomplert 86 Cèsar M a r ti ne 11 deu anys d'hàbit se'ls deixava sortir acompa¬ nyats d'un jubilat, i els que n'havien acom¬ plert vint i cinc sortien amb un altre monjo d'igual antiguitat. A l'istiu eren concedits quinze dies de llicència per a visitar la fa¬ mília o passar-los on volguessin. A més, altres quinze dies per anar a La Pena, que no era lloc de càstic com algú ha cregut, sinó d'esbarjo. La Comunitat hi pujava en dues tandes durant el mes de juliol, que la rodalia nomenava «veda dels frares». Al Monestir hom dinava a dos quarts de dotze i sopava a dos quarts de vuit. Cada divendres menjaven de vigília. Si algú desit¬ java algun requisit extraordinari, avisant al cuiner, li era fet pel seu compte. La racció de carn era de quatre unces per persona; en la carn de ploma hom comptava una peça per cada quatre monjos. Aixi mateix, cada quatre tenien un criat que els servia a taula i peraltres serveis manuals. Durant el dinar, el monjoque estava de setmana llegia pas¬ satges piadosos i els comensals guardaven silenci. La xocolata era presa a l'estança que hi ha entre la Porta Reial i el Claustre, que per aquest motiu hom nomenava «xo¬ colateria». Generalment s'ajuntaven per a prendre-la els quatre a qui servia un mateix El mo neslir de Poblet 87 criat i cadascú la pagava de son peculi particular igual que les altres menges de deshores. Els càstics per culpes comeses solien con¬ sistir en amonestació a soles o pública, pri¬ vació de la taula conventual o d'algun dels plats que s'hi servien i exclusió del temple quan hom incorria en pena d'excomunió. El trobar el ganivet travesser en un dels plats eraanunci de càstic, i el pacient no podia menjar més que la meitat del contingut. L'altra meitat era treta per un criat i servi¬ da al primer pobre que trobava fora de la Mongia. Als 40 anys d'hàbit hom obtenia la jubila¬ ció, la qual cosa donava llibertat per entrar i sortir tot sol del Monestir i deixar d'assis¬ tir capítol i al cor tots els dies no solemnes. a Als jubilats se'ls concedia una habitació se¬ parada per a viure, un criat per a servir-los, i en general eren rellevats d'acomplir totes les obligacions regulars. Quan algú es posava malalt se'l portava a una cel·la de l'Enfermeria, i si era de gra¬ vetat hom posava un paper blanc a la porta com avís perquè hom tingués cura de no moure fressa. En morir, els monjos eren vestits amb l'hàbit de cor i enterrats, amb 88 Cèsar M a rti ne 11 musseta a la cara i sense taüt, al cementiri de darrera l'absis de l'Església. Tota la Co¬ munitat assistia a l'enterrament. Les funcions religioses assolien una gran solemnitat, particularment els funerals que liom feia per al compliment de deixes piado¬ ses, defunció de l'abat, prínceps i personat¬ ges. La magnificència litúrgica i luxe desple¬ gat en semblants casos en poques basíliques del món ha trobat parió. La caiguda Sant Bernat ja havia previst que les insti¬ tucions del Cistell perdrien eficàcia quan fos innecessària la llur tasca colonitzadora. La protecció dels comtes-reis i l'assistència del poble havien donat a Poblet una corpu¬ lència que solament un gran esperit podia mantenir esplendorosa. Aquest esperit s'anà esvaint i morí colpit per la seva pròpia ufa¬ na, cotitzada com cosa material, subjecta als canvis de temps. Enlluernats pel llur poder secular i per la protecció reial, alguns abats no compren¬ gueren que, encara que momentàniament no ho sembli, a la llarga la identificació amb El monestir de Poblet 89 l'esperit de la terra és ço que dóna major força i durada a les institucions. Els reis passen, i àdhuc les dinasties. El poble és sempre el mateix: evoluciona, defalleix, rep els greuges amb aparent mansuetud, però ve un dia en què, per acció o per omissió, fa que el de dalt se'n vagi a baix. Això s'esde¬ vingué a Poblet. Mirant els magnats foras¬ ters es girà d'esquena a la terra, i la terra no el sostingué quan n'hauria estat hora. Supressió i abandó transitoris.—La des¬ trucció de Poblet podem començar-la a comp¬ tar des de l'any 1820, encara què, votada per a tota Espanya la supressió de mones¬ tirs i ordres religioses, degut a la qualitat de panteó reial que tenia la Casa, com una ex¬ cepció, la comunitat hagués continuat sota el títol de «Monestir suprimit de Poblet i Casa de reunió d'ex-monjos bernards». Les noves idees constitucionals tenien llurs partidaris entre els monjos, i les dues tendències absolutista i liberal eren cada dia més enverinades. Sembla que uns monjos trapenses de Casp que estaven desterrats a Poblet, el 3 de maig de 1822 es pronunciaren, al front d'altra gent de fora el Monestir, i es tiraren al camp al crit de «¡Visca el rei i la 90 Cèsar M a rtinell Religió, i mori la Constitució!» Això feu que les tropes liberals empresonessin la resta de monjos trapenses, obliguessin la Comunitat a abandonar el Convent i fessin portar a Tarragona, per ordre del govern, les joies, ornaments i atuells del culte. L'ediíici restà desemparat, i ja en aquella ocasió foren cremats els altars, el cor i l'or¬ gue; el Palau de l'Abat fou destruït, amb desaparició total de ferros de portes, bara¬ nes i reixes. Les tombes foren respectades. Els llibres de Pere Anton d'Aragó foren portats, en dotze carros, a Tarragona. Les llibreries de banús i cristall de Venècia so¬ friren desperfectes, el mateix que altres co¬ ses de valor. Els pobles veïns vegeren temptada llur cobdícia per l'abandó en que restà el Mones¬ tir. Sense aquestes mires interessades, tam¬ poc no haurien sentit la desfeta. Era Poblet un veí poderós del qual tots els altres creien tenir greuges rebuts. El cèlebre bosc i el pa¬ gament de censáis ja havien estat, de molts anys enrera, causa de disgustos. De tots els senyorius, un dels que estaven més gelosos els monjos era de l'exclusiu domini del bosc. Els documents i la tradició conten les repetides vegades que les lluites El monestir de Poblet 91 enverinades, àdhuc la sang homicida, enter¬ boliren la pau que devia regnar en aquells paratges. Montblanc, Vimbodí, Espluga i Prades creien tenir sobre el bosc drets que el Convent no reconeixia. Els administradors es veien cada dia amb més treballs per cobrar els censáis, arren¬ daments i pensions. Tot sovint calia condo¬ nar deutes endarrerits per tal de fer efectiu algun pagament. Amb la desfeta de Poblet tots els deutes restaven de fet extingits, el mateix que les rancúnies seculars. I amb les portes obertes, la fortalesa d'abans esdevenia un dipòsit d'objectes útils, a l'abast del primer que ar¬ ribava. Darrers Abandonat així, estigué fins a l'any 1823, en què un canvi polític per¬ meté la reinstal·lació dels religiosos, els quals intentaren restaurar les coses destruïdes i la restitució dels objectes desapareguts. Fou feina incompleta i penosa. El bosc ocasionà, també, nous confiictes. Els veïns, acostu¬ mats a l'abandó, se'n creien més amos que abans i es lliuraven a la tala més abusiva. Una altra adversitat, encara : la guerra civil. Un i altre bàndol creien Poblet compli- 92 Cèsar Ma r tin e11 cat amb el contrari. Els miquelets tractaven elsmonjos de Poblet com partidaris del rè¬ gim absolutista. Els carlins miraven amb mals ulls que dins del Convent una fracció de monjos joves tingués idees liberals. Aquests a primer de juny de 1835 es feren forts, dalt del Cimbori, contra el «Llarg de Copons», que pensava entrar al Monestir amb una partida de sis a set cents carlins. Això donà lloc a represàlies per part d'a¬ quests, un cop rendits els monjos liberals. El «Llarg de Copons» demanà, a canvi del perdó, una quantitat de diner que el bosser no pogué fer efectiva i fou objecte de re¬ gateig. Des del retorn de l'any 1823, els monjos no tingueren tranquilitat ni es sentiren segurs dins del Monestir. Segurament per això, el llur nombre havia minvat. L'any 1829 sols n'hi havia uns 40. Dissolució de la Comunitat i fugida dels monjos.—Qnsin, l'any 1834, acabà son qua- drienni el darrer abat de Poblet, Sebastià Gatell, no fou feta nova elecció per raó de les circumstàncies anòmales en què es tro¬ bava el Monestir, i aquest restà sota la pre¬ sidència del prior Ramon Bertran. El monestir de Poblet 93 Arribà el 24 de juliol de 1835 i amb ell les males noves dels fets contra els convents esdevinguts Valls i Reus el dia 22. Els pa¬ a rents i amics dels voltants, que no els en fal¬ taven als frares, els oferiren acolliment. Sota la presidència del prior interí Sebastià Gatell, la comunitat deliberà i acordà d'anar a passar la nit repartida per cases amigues de L'Espluga. A Poblet només restaren el subprior, el bosser i un Hec. L'endemà, a instàncies del subprior An¬ toni Juncosa tornaren els frares a Poblet. Aquella veneranda Sala Capitular presencià la darrera reunió dels monjos. En ella fou repartida, en concepte de socors a cadascú, una quantitat de diner suficient per passar un any; fou dissolta la Comunitat, i cadascú obtingué llibertat per anar-se'n allà on cre¬ gués més segura la seva vida. Els tres esmentats frares, alguns mossos i un fuster es quedaren per tal de salvar tot el que poguessin. Portaren els objectes de més valor a L'Espluga i a altres llocs veïns; vengueren l'oli i els grans, i abandonaren el vi al celler. Als pocs dies, el batlle de l'Espluga, per ordre del govern anà a prendre inventari dels béns del Monestir, en la qual cosa fou 94 Cèsar Ma r tin e11 ajudat pels dits religiosos. Vingueren els de Vimbodí amb les mateixes pretensions, i, en vista del mal aspecte que prenia la cosa, els frares se n'anaren, deixant al fuster com a únic representant per acabar de defensar el que pogués, conduint-ho a llocs segurs. Saqueig i incendi.—Els veïns de Vimbo¬ dí foragitaren els embaladors representants dels frares i del govern, illiuraren al es saqueig. Durant uns quants dies, els carros i cavalleries sortiren carregats de mobles, portes, reixes, llibres, vi, i tot el que els feu goig. Les sis grosses campanes foren tirades del campanar avall i trencades a bocins per aprofitar el bronzo. Entraren a les sagristies i s'endugueren tot el que els fou possible. Quan no restava sinó els mobles, per no deixar ni aquests, calaren foc a les calaixe¬ res, als armaris de cristall, als tapissos i domassos, catifes, pintures de Viladomat i de Juncosa. A l'Església es giraren contra els retaules i cor. El poc que havia quedat de la Biblioteca i de l'Arxiu (bancs, respatlíers de talla, de quadres) va ésser escam¬ marcs pat en desordre pel Monestir. Tot allò que no se'n pogueren endur ho lliuraren a les flames. El Monestir de Poblet 95 Profanació de tombes.—L·a cobejança i l'odid'aquells desgraciats no s'havia sado¬ llat encara. Dins de les tombes hi havia els cadàvers de reis, nobles i prelats que tal vegada vestien riques robes i joiells. A cops de massa esberlaren les afiligranades escul¬ tures, rebentaren les tombes i trasbalsaren les mòmies, per treure'n tot metall preciós o corrent i convertir-lo en moneda. S'ha dit—avergonyeix l'haver-ho de con¬ signar—que la mòmia de Jaume I fou po¬ sada fent sentinella a la porta de l'Església amb una gorra de caserna, canana i fusell; i que les despulles de Pere III foren passeja¬ des amb escarni pels carrers de Vimbodí. Intents de reparació.—El rector de L'Es¬ pluga, mossèn Anton Serret, fou la bona ànima que, a despeses seves, va fer recollir els cadàvers i els dugué a la seva parròquia, donant possibilitat a què, després, per ini¬ ciativa del senyor Pere Gil, fossin traslla¬ dats a la Seu de Tarragona, on avui dia encara es troben. Quan ja restava poc per guardar i els pas¬ tors havien pres per seves les dependències del Monestir, i els ramats de bestiar estaven cansats de dormir i embrutar-se al costat de % Cèsar Ma r ti ne 11 tombes i ossos venerats, el govern nomenà dos vigilants... El col·leccionisme.—D'aquella hora enda¬ vant no fou el poble baix el que despullà la casa : tot el que hom podia emportar-se a car¬ retades havia estat tret ja. Foren els turistes, els aficionats a coses d'art, que arrencaren sense consciència el que pogueren del poc que romania. Els antiquaris, els mateixos vigilants, les autoritats, lucraren amb les despulles artístiques de Poblet. Un coman¬ dant general de la província de Tarragona, Joan Van-Halen, l'any 1839, sostragué diver¬ ses armadures antigues i escultures de l'al¬ tar major que, segons es diu, anaren a raure a Bèlgica. Així passaren uns quants anys, fins que en 1847 fouencarregada la custòdia i con¬ servació del vell cenobi a la Comissió de Monuments de Tarragona. Pel juliol de l'any 1921, el Monestir de Poblet fou declarat monument nacional espanyol. Sic transit gloriœ mundi. El que durant set segles anaren edificant els monjos i magnats, a major honra i glòria de Déu i de la Pàtria, bastaren unes poques El monestir de Poblet 97 anyades per malmetre-ho totalment, i fer-ne objecte de Podi incivil i de la sacrílega ram¬ pinya, com abans ho havia estat de venera¬ ció i gaudi per part dels religiosos i llurs hostes. A la impotència humana, no pas a la bona voluntat, devem el que avui encara es con¬ serva d'aquest famosíssim cenobi. Si amb la mateixa facilitat que hom trenca el cap d'un sant, enderroqués un cimbori, aquells ener¬ gúmens del 1835 ho haurien fet; si esquarte¬ rar un temple fos com profanar una tomba, avui l'Església fora un munt de runes; si tan còmode com robar un capitell fos robar tot el Claustre, deu que n'hi hagués hagut s'haurien fet fonedissos. Portals de pedra i finestres esculturades foren tretes de son lloc per bastir-les en altres construccions d'amants de la bellesa... i de la propietat alie¬ na. Encongeix el cor pensar aquestes coses, però són la pura realitat. Allà on la destrucció, impotent, no pogué arribar, perdura encara la grandesa dels temps passats. Molt és el que ha desapare¬ gut i el que ha estat destruït, però el que resta és prou majestuós i digne perquè val¬ gui la pena d'admirar-ho i d'estimar-ho. 7 V DISPOSICIÓ GENERAL DEL MONESTIR Poblet actualment és un organisme mort per la seva funció, però no per la seva es¬ tructura. És un monestir devastat i mig es¬ quarterat que en molts de sos llocs ha per¬ dut la dignitat externa de l'obra d'art ben tinguda, però té en canvi aquella dignitat tràgica de les grandeses caigudes, que, re¬ catada de molts ulls, va escolant-se per les venes de tota cosa viva. Car Poblet, enderro¬ cat i tot, viu encara. Dins d'ell roman un esperit l'esperit de l'art i de l'arquitectura, : que hi serà mentre hi hagi pedra sobre pe¬ dra que s'aguanti en la forma orgànica en què els constructors la posaren; l'esperit de la pàtria, que, no gaire pregon, trobem en 102 Cèsar M a r ti ne 11 la protecció reial que ens recorda, en la grandesa política i en la força expansiva que correspon al poble que aixecà tanta magnificència; i el trobem també en el re¬ cord de tantes tombes, ai!, buides, de reis poderosos i d'aquella noblesa catalana que amb la seva sang amassà un poderiu que semblava prou ferm per no esvair-se mai més. I^'esperit religiós és el que avui dia menys es troba a Poblet; tal volta perquè contra d'ell tiraren més dret els revoltats destructors; tal volta per l'absència del ritus i de la litúrgia; tal volta perquè ha trobat altres recintes més amorosos on acollir-se. Aquest monestir, el del qual, tot i nom diminutiu com és, evoca tanta de grandesa, és el que anem a recórrer, si el lector té pa¬ ciència per acompanyar-nos-hi, en una mena de Via-Crucis d'enyorances pàtries. Cada bellesa present, ¡amb la visió de quantes profanacions haurem de pagar-la! Així i tot, entrem-hi. Admirem i amem aquestes pedres que encara podrien ésser el llevat de futurs esplendors, paral·lels als que ens recorden. I^a distribució de les dependències del Mo¬ nestir està del tot conforme a les prescrip¬ cions del primer capítol general de l'Ordre, El monestir de Poblet 103 tingut l'any 1119 amb assistència d'Huc de Mâcon, Sant Bernat i altres deu abats cister- cencs. Tals prescripcions manaven que els monestirs havien de reunir dins del recinte, tant com fos possible, totes les coses ne¬ cessàries ; «aigua, un molí, un hort, obra¬ dors de diferents oficis per tal que els mon¬ jos vagin a fora; l'església ha d'ésser de no gran senzillesa; les escultures i pintures en seran excloses; les vidrieres, només podran ésser blanques, sense creus ni ornamentació; no seran alçades torres de pedra ni de hi fusta, d'elevació immoderada, per a les cam¬ panes ; tot això estaria en desacord amb la senzillesa de l'Ordre... Tots els monestirs seran posats sota advocació de la Mare de Déu...» Amb les variants adequades a les conve¬ niències de lloc, clima i conreus, Poblet era gairebé igual a les principals institucions del Císter, com són el mateix Citeaux, Clares- valls (d'on fou abat Sant Bernat), i més im¬ portant que Fontfreda i que totes les altres de lapenínsula pirinenca. Era un vertader poble amb tots els seus serveis, dividit en tres recintes, amb suc¬ cessives portes de comunicació. Al primer recinte hi havia les habitacions per als page- 104 Cèsar M art i ne 11 SOS, obrers, guardes i conversos, i les boti¬ gues que hom necessitava per als treballs del Monestir i ses possessions. Al segon re¬ cinte es trobaven la Capella de Santa Cate¬ rina, la Bosseria, l'Hospital de pobres, l'Hos- tatgeria, molins, magatzems, el Palau aba¬ cial, la Governació i altres dependències. El tercer recinte, o Mongia, estava amurallat i tancava les dependències pròpies de la vida conventual, que tenia com a centre el Claus¬ tre, i les oficines de treball intel·lectual, com les biblioteques, arxiu, sales de copistes i d'estudi, Enfermeria i d'altres. Moltes d'aquestes dependències avui es troben completament destruïdes, o bé hom no pot endevinar l'ús a què estaven destina¬ des. Per sort, han estat conservades en llur major nombre les de caràcter monumental. Si hom no acut a temps a consolidar-les, acabarien per enrunar-se com d'altres que ja han desaparegut totalment. VI CONSTRUCCIONS EXTERIORS. PRIMER RECINTE Templet de la Verge, Sant Benet i Sant Bernat.—Ye^mxA de L'Espluga, per la carre¬ tera que porta al Monestir, gairebé a les pa¬ rets d'aquest, el primer que crida l'atenció és els restos d'un templet construït en el se¬ gle XVIII, dedicat a la Verge i als sants fun¬ dador i reformador de l'ordre. El constituïen quatre columnes i un cobert de fusta i teu¬ lada. Sota d'ell hi havia el pedestal amb les imatges i una làpida. Les tres imatges estan sense cap, i del templet només resten els basaments de les columnes. El caràcter de tals restos indica que aquesta construcció degué ésser una obra d'arquitectura que s'a- 106 Cèsar Martin ell tansava més al novoclassicisme que no al barroquisme, el qual en aquells temps co¬ mençava de perdre adeptes. Davant del templet hi ha un passeig de cosa de mig quilòmetre (hom diu que els frares varen fer-lo de mil passes); el qual antigament estava plantat de moreres, per aliment dels cucs de seda, indústria que era practicada pel Monestir. Seguint aquest passeig, hom fa cap al Mo¬ nestir; en apropar-s'hi hom veu la perspec¬ tiva del conjunt, amb la silueta de les torres, cimbori i campanars que sobressurten per damunt de les altres construccions. Murs exteriors.—passeig recte és in¬ terromput per un dels murs que cloïa el pri¬ mer recinte o clausura exterior. Era una tanca d'uns cinc metres d'alçària per 1650 de perímetre. Durant un temps, el vast recinte es trobà reduït per les necessitats del Convent, i l'a¬ bat Porta (1502-1526) féu començar una altra paret, que hauria estat tres vegades més ex¬ tensa, per tancar aquest engrandiment de la clausura exterior. Vorejant aquestes parets hom arriba al Portal de Prades, que forma part del mur El monestir de Poblet 107 bastit per l'abat Porta i té l'escut d'aquest a la clau. En aquesta porta hi ha una inscripció gra¬ vada en una de les pedres, que recorda una plantació de pins feta en la plaça frontera l'any 1608. Al costat d'aquest portal hi ha una edificació avui dedicada a fonda, cons¬ truïda en el segle xviii com a Hostatgeria. A l'extrem nord d'aquest mur, en 1736 l'abat Sayol féu construir un templet per l'estil del que havem esmentat, dedicat a Sant Bernat d'Alcira i a ses germanes Santa Maria i Santa Gràcia, del qual no en resten sinó fragments dels carreus que l'integra¬ ven, avui desapareguts. A la plaça d'entrada i al costat de la porta que aviat veurem, a mà esquerra, l'abat Le- rín (1531-1545) féu fer tres piques grans, amb els dolls d'aigua corresponents. Més tard, foren treslladades a l'altra part i, després, al lloc on ara es troben. En aquesta plaça hi havia una creu, obra de l'abat Guimerà, que actualment, amb no¬ va columna i graderia, rescatada al mercat d'antiguitats de París, on havia fet cap, guarda dignament el Sr. Eduard Toda al seu castell d'Escornalbou. 108 Cèsar M a r tin e11 Porta d'entrada. — Sembla que aquesta porta, que es troba a llevant de la plaça frontera, era l'única del recinte. Damunt, una Mare de Déu de pedra, patrona de Po¬ blet, dins d'un nínxol. A dins, un porxo de pedra, obra de l'abat Lerín, el qual hi deixà les seves armes, consistents en un gerro i els lliris de Maria amb les inicials P. O. Sobre el pòrtic hi havia l'habitació del monjo por¬ ter, que tenia d'ésser un home d'edat i de virtut provada. Quan venia un foraster, li donava el Deo gratias, agraint-li l'arribada; obria la porta, s'agenollava als peus del viat¬ ger demanant-li que el beneís i després ana¬ va a prevenir l'abat. Darrera d'aquesta porta hi havia com un carrer d'edificis, destinats a viure-hi els que treballaven les terres; actualment estan des¬ truïts. A mà dreta es trobava un pou del temps de l'abat Guimerà. Avui en aquest cantó hi ha diversos edificis particulars, en un dels quals fou utilitzada una porta i una finestra del que fou antic Palau de l'Abat. Al capdavall d'aquest caminal plantat d'ar¬ bres hi ha la Porta Daurada, que condueix al segon recinte, i a la dreta, abans d'entrar-hi, la Capella de Sant Jordi. El monestir de Poblet 109 Capella de Sant Jordi o del Roser.—En temps de l'abat Conill (1437-1458), Alfons IV, que de jove havia passat alguna temporada al Monestir de Poblet, conquerí el regne de Nàpols; en acció de gràcies, l'any 1443, entre altres obres pies va ordenar que hom fabri¬ qués a despeses seves l'església de Sant Jordi. En 1452 encara hi treballaven, i el rei, en una carta que s'hi refereix, diu que la fa «a honor de la gloriosíssima Verge Maria e dels benaventurats Sant Michel e Sant Jordi, protectors nostres...» Tota la capella és d'una gran esveltesa, amb la porta molt ben composta, coronada pel drac del timbre reial d'Aragó, amb els escuts de les barres i el personal del rei a cada costat i el de l'abat Conill entre la clau de l'arc i l'acolada del guardapols. Als an¬ gles hi ha contraforts esmotxats, i tota la capella està coronada per un ample fris de traceries a compàs, flamejades, el qual es sopluja sota una cornisa volada, construïda en temps de l'abat Tarros (1598-1602) i, per tant, de traça renaixentista. A part d'aquest element, la resta de la capella és del gòtic més pur. Forma una nau d'uns 5 metres per 9, d'absis vuitavat, amb volta de croeria en estrella a la nau i de nirvis radials en oc- 110 Cèsar Ma rtinell tògon a l'absis. Les claus estan bellament esculturades. Era digne d'admirar el formós retaule de pedra que el rei trameté des de Nàpols l'any 1442. La sagristieta, de reduïdes dimensions, és una construcció ojival gairebé en miniatura, executada amb cura i meticulositat. Davant d'aquesta capella, que s'escau és¬ ser-ho també de la Porta Daurada, descaval¬ caven els magnats i visitants del Monestir, tot esperant que el monjo porter advertís a l'abat la llur presència. Si aquests hostes eren persones de distinció, el mateix abat sortia a rebre'ls, es prosternava als seus peus, els conduïa a l'oratori i els recomana¬ va al monjo hospitaler o els acomodava se¬ gons convenia a la dignitat del nou-vingut. VII SEGON RECINTE Porta Daurada Es la que dóna entrada al segon recinte; el nom li ve de les planxes de bronze que la recobrien, les quals foren daurades l'any 1564 amb motiu de la visita que Felip II féu al Monestir. La construcció d'aquest portal és obra dels abats Delgado (1458-1478) i Payo Coello (1480-1498), els quals hi deixaren llurs escuts: el primer un lleopard que passa per entre dues torres, i el segon un lleó bandat d'es¬ cacs i encerclat amb creus. Sota el corona¬ ment de matacans hi ha escuts amb les armes de Catalunya, Sicília i Castella correspo¬ nents als reis Joan II i Ferran II. Hom su- 112 Cèsar M a r ti ne 11 posa acabada aquesta porta l'any 1493, quan, poc després de la presa de Granada i del descobriment d'Amèrica, els Reis Catòlics amb llurs fills i extens seguici de prelats i noblesa feren una llarga visita al Monestir. Aquesta porta és la construcció més im- important de les que féu l'abat Payo Coello, i té a l'ensems que el caràcter d'entrada el de defensa. El porxo posterior i els matacans la protegeixen. A l'interior del porxo hi ha¬ via pintures representant Ramon Beren¬ guer IV i l'anacoreta Poblet, de les quals avui sinó un molt lleuger rastre. no en resta Les impostes de la part posterior són també interessants; algunes tenen l'escut de Payo Coello. En el porxo o atri d'aquesta porta, els reis, prínceps, bisbes i alts personatges eren re¬ buts processionalment per la comunitat. Quan era un rei el que arribava, dotze monjos dels més vells sortien a rebre'l a la primera porta: dos conduïen el cavall i els altres deu anaven als costats. En arribar al davant de la capella de Sant Jordi el rei des¬ cavalcava i era oberta la Porta Daurada. L'atri estava curosament ornat; allà espe¬ rava l'abat, vestit de pontifical, amb tot el convent i dignitats, revestits convenient- El monestir de Poblet 113 ment. El rei s'agenollava al sitial de demás que estava expressament previngut i adora¬ va la reliquia del Lignum Crticis que porta- va l'abat. Després, el rei, l'abat i sos acom¬ panyants immediats, sota del tàlem, que por¬ taven sis monjos, amb la comunitat i seguici es dirigien processionalment, mentre ento¬ naven el Te Deum Laudamus, vers l'Esglé¬ sia major, en arribar a la qual el càntic era prosseguit amb acompanyament d'orgue. Plaça major i ses dependències Un cop passada la Porta Daurada, hom en¬ tra a un espai irregular, de grans dimen¬ sions, al voltant del qual hi havia distribuïts els edificis d'usos que convenia que estigues¬ sin en comunicació amb el món exterior. Aquest lloc és el que hom coneixia amb el nom de Plaça Major; als primers temps del Monestir el seu paviment devia trobar-se més baix del que ara està, si judiquem pel nivell que encara conserva l'interior de la capella de Santa Caterina i el de l'Església major. Aquest terraplenat degué ésser fet amb la terra sobrera de quan fou enfondit el celler i excavats els fonaments d'altres construccions. 8 114 Ce s ar M a rt i n e 11 Governació.—Fassaáa. la Porta Daurada, a mà dreta hi havia les oficines del Pare go¬ vernador de les baronies. A planta baixa, part esquerra, la Presó de dones, avui enca¬ ra existent amb altres restos de l'edifici. Antics Palau de l'Abat i Hostatgena.— A continuació hi havia el Palau de l'Abat, del qual es conserven escassos restos arqui¬ tectònics, desgraciadament sense gran im¬ portància. D'aquest palau en restà bastanta cosa finsalgun temps després de la des¬ a Avui dia, en el lloc que trucció del Monestir. ocupava hom conrea hortalissa. Pertanyien a aquest palau una porta i finestra gòtiques que, com havem vist, formen part d'un ma¬ gatzem, de propietat particular, que hi ha al primer recinte abans d'arribar a la Capella de Sant Jordi. Aquest palau allotjà els Reis Catòlics i el llur seguici quan, l'any 1493, visitaren Poblet, en temps de l'abat Payo Coello. Una comitiva nombrosíssima i d'alta jerarquia acompa¬ nyava els reis : els seus fills i un nebot, tres arquebisbes (un d'ells cardenal de Toledo) i el bisbe de Mallorca, setanta fills de ducs, marquesos i comtes; amb la reina Isabel anaven tres centes dames, les quals foren El monestir de Poblet 115 aposentades al Saló dels arcs, darrera de les cambres de l'abat. Aquestes eren ocupa¬ des pels reis, prínceps i infants. Part de l'a¬ companyament ocupà les Cambres reials, que després veurem al fons de la clausura. Quan l'abat s'instal·là al Palau nou, del qual aviat parlarem, l'antic Palau es convertí en Hostatgeria. Una disposició donada a mit¬ jans del segle xviii prohibint que cap foras¬ ter, especialment dones, pogués dormir din¬ tre el clos tancat del Monestir, féu que hom construís la nova Hostatgeriala plaça ex¬ a terior, davant de la porta d'entrada. Llàstima que de tot aquell edifici, testi¬ moni de generosos acolliments, reials primer i més modestos després, no hagi restat en son lloc més que un arc de maons aplanti- llats, algun fragment de la Sala dels arcs i una finestra de pedra d'arc apuntat, amb calats. Aquestes ruïnes corresponen a la capella de l'antic Palau abacial, el qual va ésser ha¬ bilitat per Cotxeria quan el Monestir com¬ prà el cotxe venturer que el senyor de l'Albi havia posat en venda; també hi hagué la Cereria. Bossería—^va a mà esquerra, passada la 116 Cèsar Ma r t i 7i e 11 Porta Daurada. Estava destinada a les ope¬ racions administratives del Convent, les quals ocupaven bon nombre de persones. F"ou molt engrandida en el segle xviii, del qual són la majoria de restos que ens han arribat. Entre ells solament tenen un cert interès arqueològic l'arc de pedra del porxo d'entrada, comú a la capella de Santa Cate¬ rina, i la porta de punt rodó al fons del por¬ xo, anteriors a l'esmentat engrandiment. Capella de Santa Caterina. — Es troba gairebé al mig de la Plaça Major, unida per la seva façana amb els restos de la Bosseria, que li treuen visualitat. Es de les primitives construccions que hom féu a Poblet tot se¬ guit de la seva fundació, i la primera de les tres esglésies bastides per Ramon Beren¬ guer IV en commemoració dels llums apa¬ reguts de què parla la llegenda. Està orien¬ tada a ponent, de cara al qui entra al Mo¬ nestir. Hi oraven els hostes en arribar. En principi aquesta capella devia estar un dedicada a la Mare de Déu, puix la festa de Santa Caterina no fou decretada pel capítol de l'Ordre fins a l'any 1215. A mig segle xni hom la degué posar sota l'advocació d'aques¬ ta santa, quan la Verge ja tenia culte a l'Es- .lC .xrA saM El monestir de Poblet 117 glésia Major. Als costats de l'altar hi havia una inscripció que deia que l'havia consa¬ grat l'any 1251 Fra Andreu Albalat, bisbe de València. Aquesta capella està ben conservada i pot servir de bonic exemplar del romànic del segle xii, època en què va ésser bastida amb la seva volta apuntada de canó seguit, els buits per armaris, i la credença (constructi¬ vament ben resolts), i la mesa de l'altar en son interior, i la cornisa sostinguda per mèn- sules escociades a l'exterior. Capella de la Verge del Xiprer.—Durant la cerimònia de la consagració de la capella anterior, deia una tradició que entre les branques d'un gros xiprer que hi havia dar¬ rera aparegué una imatge de la Mare de Déu. Amb tal motiu foren celebrades grans festes, i la imatge fou portada a la capella, on hom li donà culte fins l'any 1604, en què a l'abat Trilla li féu construir una capelleta, adossada a la part posterior de la de Santa Caterina per venerar-la amb el títol de «Ma¬ re de Déu del Xiprer». D'aquesta petita ca¬ pella, consti'uïda en estil barroc, avui no en resten sinó les parets i l'arrencament de la volta, de rajola i guix. 118 Ce s ai- Mar t i ne 11 Hospital de Pobres, i anexos.—Trencant a l'esquerra, a llevant de la Bosseria, hi hagué l'Hospital de Pobres, en el qual eren assistits els passatgers i els criats malalts del Mo¬ nestir. En un principi, aquesta dependència fou construïda a l'interior de la Mongia, amb do¬ natius que Bernat de Granyena féu en 1207; després va beneficiar d'altres deixes. Més tard, la instal·lació hospitalària pren¬ gué molta importància a Poblet, puix que hi feien cap malalts de llunyanes terres, atrets per la fama de bona assistència que tenia i la perícia dels metges, cirurgians i infermers del Convent. Per això es féu necessària aquesta construcció fora de la clausura in¬ terior. Al costat hi havia les habitacions del met¬ ge i del cirurgià; dipòsits de llenya; i un pe¬ tit cementiri on eren enterrats els ajusticiats, els que morien a l'Hospital o els que per qual¬ sevol raó no podien ésser enterrats al cemen¬ tiri de llecs. Arrecerat a la muralla, l'Hort de l'apotecari estava cercat per una paret. Més enllà, ja fora de la Plaça, fins a tocar al mur exterior, hi havia el corral de bestiar, el paller, el pou de la neu, i una gran era que encara es conserva. El monestir de Poblet 119 Palau modem de VAbat.—Es troba al sud de la Plaça Major, apartat del seu perímetre, en direcció a la muntanya. El féu començar l'abat Oliver de Botaller (1583-1598), el qual, tot i no haver completat el projecte total, motivà amb aquesta obra una de les més im¬ portants que de l'arquitectura del Renaixe¬ ment tenim a Poblet. En temps de l'abat Tresànchez (1684-1688) hom féu alguna am¬ pliació a l'edifici,també altres succes¬ com sors feren obres a l'Abacial; però, amb tot, quan Finestres escrivia la seva història del Monestir (1753), el Palau no era més que la meitat del que havia d'ésser. Avui, malgrat que la seva importància artística no sigui de les més excel·lents del Monestir, fa pena de veure l'estat de ruïna en què es troba aquella dependència àmplia¬ ment concebuda, que conté elements, com la façana (1776), la galeria de la part posterior (1.591) i part de la volta esfèrica de l'oratori del primer pis, que dins llur estil són exem¬ plars interessants, amb encerts i fineses in¬ discutibles. El Palau comunica amb l'Esglé¬ sia per mitjà d'un corredor que, a la llinda d'entrada, porta la data de 1726, en què re¬ gentava el Monestir per segona vegada l'abat Sayol, qui el degué començar. Fou 120 Cesar M a r tin e11 continuat en temps de l'abat Genover (1728- 1732) i acabat durant la terça abadia de Sa- yol (1732-1736). A la part posterior d'aquest palau hi havia jardins, amb brolladors i saltants d'aigua, i, més enllà, molins d'oli i farina, amb una gran bassa d'aigua per a tots aquests usos. Vers aquesta part del Monestir hi havia també la font de Sant Benet i la de Sant Bernat, rodejada de frondosa arbreda, que amb la seva placidesa convidava a la medi¬ tació. La part de Monestir distribuïda tot al vol¬ tant de la gran Plaça Major i les pròximes a ella, amb ses dependències d'hospitalitat, administració, usos industrials i la residèn¬ cia de l'abat, ja havem dit més amunt que era el recinte on el Convent es comunicava amb el món exterior. Domènech ens dóna una evocació del que devia ésser la vida d'a¬ quest lloc quan al·ludeix a l'abat, que l'habi¬ tava com a representant exterior del Mones¬ tir; al bosser, administrant les seves rendes, fent vendes i compres; a l'Hospital i l'Hos- tatgeria, acomplint llurs deures de caritat envers el pròxim; als obrers i als obradors de fusteria, ferreria i serralleria; i als page- El m o 71 e si i r de Poblet 121 sos que a les ordres del Monestir treballa¬ ven les terres. Fortificació i Porta reial La Mongia de Poblet, o el terç recinte dels que havem parlat abans, està protegit per una muralla que segueix un perímetre apro¬ ximadament quadrat, amb dues soles portes que la penetren, la Reial i la de l'Església, i dotze torres sortints repartides per angles i tirades de murque la salvaguarden. Aques¬ tes torres eren distingides amb noms provi- nents de la situació o de l'ús a què eren des¬ tinades : les dues Torres Reials, de la Infer¬ meria, de Sant Esteve, dels Jubilats, del Jardiner, del Canceller. Domènech i Mun¬ taner diu que aquestes muralles i torres te¬ nen la mida que podríem considerar regla¬ mentària en les fortificacions regulars de l'Edat mitjana, o sigui d'uns 10 metres les unes i 20 les altres. El mur té 608 metres de perímetre, 1P30 d'alçària i 2 de gruix. La idea de fortificar aquesta clausura la mostrà Pere 111 en 1367 per custodiar, segons digué després, els «ossos dels pus gloriosos 122 Ce s a 7- M a 7't i n e 11 reys qui jamés foren a la Casa d'Aragó». Encomanà l'execució d'aquesta obra a l'abat Guillem d'Agulló (1367-1382), lloctinent i go¬ vernador general de Catalunya. El rei eximí als vassalls de Poblet de l'impost de murs i fortaleses amb la condició que contribuïs¬ sin a l'obra dels murs i valls del Monestir. Algunes vegueries, com les de Lleida, Cervera i Montblanc posaren entorpiments a la voluntat del rei, i aquest en 1369 i 1372 i nsistia en donar ordres per tal que les mu¬ ralles avancessin. L'entrada de tropes castellanes a Aragó féu témer la invasió de Catalunya i a 12 d'oc¬ tubre de 1374 el rei ordenava que tots els vmssalls de Poblet anessin a treballar a les seves fortificacions i que no se'n moguessin fins que fossin acabades. El Monestir donà les eines, materials i manutenció i foren en¬ llestides l'any 1377, deu després de comen¬ çades. No obstant, amb posterioritat, el rei es dirigeix a l'abat, des de Saragossa (1381) i des de València (1382), parlant-li de refor¬ ços i obres a fer al mur i valls «del nostre Monestir de Poblet». Pere III i els seus successors tingueren en molta estima aquesta fortalesa, no sols perquè custodiava els cossos de reis i no- El monestir de Poblet 123 bles dins son recinte, sinó per la seva valor estratègica, puix, com digué repetidament Joan II a l'abat Delgado, després de Lleida i Tarragona, era la que tenia en més estima de Catalunya i constantment hi tenia guar¬ nició. El mateix Pere III, així que estigué acabada es mostra gelós de la seva possessió, i el 26 de març de 1382 disposa des de Valèn¬ cia, que ningú en absència del rei i infants, encara que fos de la casa reial, no pogués entrar a la fortalesa de Poblet amb comitiva de més de vint persones; els comtes que no fossin de la casa reial, amb més de quinze; i els vescomtes, barons i nobles, amb més de deu, i que en cas que s'hi presentessin fora de fals condicions no hi fossin admesos. La veritable porta d'aquesta muralla que dóna entrada a la Mongia és la Porta Reial, la qual constitueix la peça d'arquitectura mi¬ litar més interessant que es conserva a Cata¬ lunya. És imponent per la seva sobrietat i grandesa. Està formada per dos arcs esca¬ lonats,sense cap motllura, entre els quals corria la tanca. A la clau hi ha un escut reial amb les barres catalanes sostingut per un àngel i dos lleons rampants, tot finament esculturat. Tocant a l'extradós de l'arc hi ha, una a cada costat, dues plaques quadrades. 124 Cesar M art i ne 11 posades de punta, amb el timbre reial de Pere III, molt ñ d'execució. El de l'esquerra està ben conservat, i al fons, en una banda horitzontal, explica que aquesta obra fou co¬ mençada al temps de Pere III (Hoc : optis : incepit : letnpore : Petri : Regís : Arago- tiuni). El de la dreta, a causa de la inferior qualitat de la pedra, s'ha desgastat, i avui no en queda res: era simètric a l'anterior, i la inscripció continuava dient que el dit rei ha¬ via entrat a regnar en 1337 (Qui : cepit : auno : M : CCC : XXX : Vil). Les dues torres que flanquegen la porta sobressurten força del mur i són de planta vuitavada exteriorment. La del nord té una finestra de guaita al xamfrà exterior, i la del sud, dues. Tots els paraments són llisos. Una sola imposta amb trenca-aigües a mitja alçària, i, encimerant les torres i el mur cen¬ tral, robusta cornisa de matacans for¬ una mada amb permodes escalonats i arquets de mig punt tallats cadascú en una sola pedra i sobremuntats d'un espitllerat. En cada mur pany de paret exterior, a la part alta de les torres, entre les espitlleres hi ha els escuts reials de les barres alternant amb els de l'abat Agulló,que és de quatre losanges po¬ sats per punta, un dos un. Escala i pati del Palau del Rei Martí (1397-1410) Cl. Arx. Mils El monestir de Poblet 125 El tancament de la porta era doble. Al davant hi ha les guies d'una tanca corredissa de dalt a baix, que aniria completada amb una reixa o porta forrada de ferro, la qual probablement era reservada per als casos de perill. Al darrera, una porta de fusta de dues fulles feia de tanca ordinària. Aquesta construcció militar devia ésser bastida als darrers anys del Rei cerimoniós, cap al 1386, i acabada del tot després de mort aquest sobirà. La composició i factura de les plaques quadrades s'acosten més als procediments dels artistes que a principis del segle xv treballaven al palau del rei Martí que no als predilectes del rei Pere; hi degueren ésser sobreposats després de feta la porta. Amb posteritat, aquestes torres foren des¬ tinades a presó de persones d'alguna cate¬ goria. En una d'elles estigué reclòs l'abat Caixal fins que fou traslladat a Xàtiva. En les parets interiors es conserven algunes inscripcions amb planys dels reus que hi estigueren reclosos. A la torra del sud, entre runes de trespols esbalçats, hom endevina un escalfa-panxes de pedra, que devia ésser per al servei de la guarnició d'aquesta defensa.