^ J. SOLÁ, Sch. P. i SAI^ÍT SALVADOR « DE LES ESPASES i S SANT SALVADOR DE LES ESPASES HISTORIA Je? SANT SALVADOR DE LES ESPASES per^ JOAN SOLÀ, Sck P. ami) il'lustracions de Joan Duch i clixés dí? Aíiquel Astals ]\Iac}i TERRASSA Tallers Gràfics Joan Morral 1929 3 Himne a Salvadot^ L'excursionista Les flors que esclaten roda pel món al vostre entorn apassant grenyes, l'aroma exhalen seguint corriols, sols per a Vos, i en ser a l'últim que en mig d'arbreda d'aquestos colls sempre sou flor, amb joia obira que en mig de grenyes Sant Salvador, sou Salvador : que és la poncella, nostra delícia, que n'és la flor nostre tresor, la més preuada flor escollida d'aquest Turó. d'aquest Turó. s Vi s I ó Un turó feréstec, quasi equidistant del Mimó, Torrella i Urpina per una banda, i de la Puda per l'altra, isolat per dos torrents, i a la formació del qual contribuí l'Era primària po¬ sant-li els fonaments de finissimes llicorelles que el Llobregat va solcant, i la secundària treballant-li el pedestal de blanca calissa, formosejat el sòcol per la virolada arenisca i la capri¬ ciosa pudinga, i la terciària arrodonint-lo i donant-li formo- sor amb son pinyolenc multicolor redreçat fins a la vertical per les compressions del SSW., de les clivelles i alvèols del qual ixen les mates i arbres que el vesteixen de flors i de ver¬ dor, és el que encisa nostra vista i atreu els nostres cors. (Ve¬ gi's tall geològic). A l'altra banda del torrent Fondo, dit també de l'Espluga, hi ha uns d'enfonsament, anomenats escaleres, escagas- terrenys sades i saleres, sembrats d'ufanoses vinyes i frondoses olive¬ res, que ascendeixen Frau amunt quasi fins a la cova de l'Es¬ pluga, des d'on s'enlairen cap al turó de la font de la Pastora, Puigventós Xic i turó de Gronya, que d'antic són els ines- troncables cellers d'Olesa. Tanquen la vista pel N., a més del turó del Duc, les roques del Cendrós, que separen els dos collets de Sant Salvador: el de Vacarisses, format per l'empenta alpina o del tortonés, i el de Torrella, degut a la post-alpina o del sarmantiés, produint, en sa unió a la carena de la Teixonera, el torrent de Sant Sal¬ vador amb la font de Penan de sota mateix de la Capella. La vista s'escampa l'esquerra del Cendrós cap al majes¬ a tuós turó del Roure del Vent, que enllaçant-se amb la serra 6 SANT SALVADOR de l'Hospici (519 m. d'alt), baixa suaument cap a l'altre poè¬ tic coll de Sant Salvador, per on passa la carretera del Cairat. A ponent del Roure del Vent hi ha el massís turó de la Cova dels Lladres, que fa naia al torrent de can Tobella, havent-h' detrás el pla o era de les Bruixes i l'altivol Serrai Rodó, i més al fons el superb Montserrat amb tota sa poesia, sempre bella i sempre nova, amb el Llobregat als peus, en les aigües del qual s'emmirallen les masies que el rodegen de can Tobe¬ lla, la Puda, càn Estruch, cân Corones, cân Paloma, Mas Ma- nader, cân Vinyals, Casa Blanca, cân Castells, Fontrosada... Per fi, més ençà del Llobregat, un formós illot, que impedeix per ponent la vista de la Puda, s'estén des del Collet fins a les Arangues, dites de Sant Salvador, famoses per sa mel i per son vi, limitant-les una faixa de bosc, en molts llocs intransitable, per ses pregones fosses i caragolats avenes i ho¬ rribles coves, que posen en gros perill la vida del transeünt. I aquest turó feréstec, fit a fit del Montserrat, isolat d'altes muntanyes per pregones fondalades, que amb aromes i har¬ monies encisa la nostra vista i atrau els nostres cors, és el Turó de Sant Salvador. DE LES ESPASES 7 Camins per pujar-Jii Dos són els camins que porten fins a la plaça de Sant Sal¬ vador: el que ve del cantó de la Puda, i el que surt del collet de Sant Salvador. El primer s'agafa per damunt o per sota del pont que uneix les dues foradades del carrilet, abans de arribar a la Puda. Passant, aleshores, a pocs metres de la font de Sant Salvador, que queda a l'altra part del petit tor¬ rent del mateix nom, es segueix el camí, gens perdedor, ru- blert gran part de l'any de plantes aromàtiques i medicinals, com són el cascall cornut (Glaucium luteum), la cornicabra (Pistacia Terebinthus), la canyaferla (Ferula nodijlora), centau¬ reas rares, com la Centaurea uniflora, etc., etc., amb el cascall comú (Papaver somniferum var. setigerum), de sota les pu- dingues triàsiques, que s'alcen com punxeguts campanarets a la vora del camí, i s'arriba al cap de poc a unes vinyes, on el camí es bifurca, prenent-se aleshores el de l'esquerra, que a voltes en pendent en ziga-zaga, i en altres pla, sobre fort grans gruixos de calissa triàsica, dins les fissures de la qual creix el perseguit te de roca (Jasonia glutinosa), es troba a la mitja hora d'un caminar penós la Cova de Sant Salvador, i als pocs minuts apareix a la vista aquella superba edificació de parets medievals fortíssimes, que ni les tempestes, ni les gue¬ rres de tants de segles, per un voler de Déu, mai no han po¬ gut aplanar. Aquest camí que condueix davant mateix de la porta de l'Ermita, és el que seguiren el Comte Ramon Borrell i desprésen Joan d'Austria al pujar aquest Turó. Els de Terrassa, Vacarisses, Viladecavalls, etc., solen pujar- hi pel collet de Sant Salvador. Els terrassencs, que baixen a CKMiis óaní ó^lvclcídr I )ionej i» tonvenc.vo»\,als s:^X'a,TreterA • «-Asa _.. líULÇerracla Î írmiVa ^ lAmí At (.ati-o o Jant 25.000 ÎC ío\UV 0 tùneV Mmtrms luri A a'·ï"^ I I I I I I I I I J.OOO 3 Qm. 10 SANT SALVADOR l'estació d'Olesa, (si no passen per Sant Pere Sacama) van al Mimó, ja per carretera, ja travessant el pont llarg i seguint la via ferrada fins a un poc més enllà de la caseta del Capataç, (qm. 324) per girar cap al camí que salta a la carretera pro¬ vincial, a les envistes del Ivlimò. Per detrás d'aquesta casa es el camí de desemboscar, del davant de l'obaga negra pren del Puigventós, que en una mitja hora de caminar entre pins i per damunt del terreny eocèn, on es troba algun fucoides, amb formoses mates de fuixarda (Globularia Alypuni) i d'her¬ ba dels mals estranys (Jasonia tuberosa), condueix al Pla del Fi- deuer, als 465 metres sobre el nivell del mar. Al mateix pla fan també el pedregós sender de Sant cap Pere Sacama i l'antic a Vacarisses, que els olesans aprofiten per anar a Sant Salvador, passant pel turó de Gronya, pla de les Espases i per la propera font de Patei, on comença l'eocèn amb el BuUtnus gerundensis del pis thanesià. Des d'ací al co¬ llet de Sant Salvador, les planxes de zenc clavades a l'escorça dels pins marquen el camí, que es fa tant interessant des del collet de l'Urpina, on en mig d'una exuberant i fresquívola vegetació, com ao es troba enlloc, s'obira tota la contrada, des del Montserrat al Pireneu. Els vacarissans, així com els terrassencs i barcelonins que van en tren fins a l'estació de Vacarisses, passen per la rica i abundosa font de l'Urpina, i travessant la via, baixen al tor¬ rent, on prenen a ma dreta el petit corriol, que puja a un es- tepar, i d'aquí, sobre gruixuts blocs molt inclinats d'arenisques eocèniques, s'arriba, sens deixaries, al collet de Sant Salvador, parió de l'anteriOr, que es troba a l'esquerra, separats ambdós per un petit massís, dit Roques del Cendrós. Des d'aquí l'ànim de l'excursionista es delecta amb el paisatge més poètic que hom pot imaginar a la vista d'aquella caravana de ferotges tu- fodrtísmpeidamereveatl.s Superba edifcaó, DE LES ESPASES II rons, que sembla que van a caure de genollons al Llobregat, que serpenteja tranquil·lament al fons, ornats de dalt a baix, tots ells i llurs carenes, coiu la de la Teixonera, pel verd sim¬ pàtic de les ùinasses (Pinus Laricio), pi l·lanc (T. halepensis), sabines (Juniperus phoenicea), ginebres (J. communis i /. oxi- cedrus), brucs (Erica arbórea), lladerns (Phyllirea media i Ph. an gustifolia), marfulls (Viburnum Tinus), alpines (Quercus Ilex), boixos CBuxus sempervirens), amb el Cytisiis sessilifolius i la Coronilla montana, etc., etc., matisada la terra per la rara i bonica Veronica assoana, Teucrium pyrenaicum, i per les flairo- ses violetes (Viola odorata) per la sanitosa herba fetgera (He¬ pática triloba), i per una immensa varietat d'orquídies i fal¬ gueres, que amb mil gramínies i molses formen la gespa, que com catifa s'estén per tota l'obaga, al final de la qual s'eleva majestuós l'imponderable turó de Sant Salvador. Seguint el poètic corriol, que s'obira com serp allargassada, s'arriba al trencall de la font de Penan, que ho és ensems de can Tobella, i al cap d'una petita pujada hom es troba de sobte en la nova i magnifica plaça de Sant Salvador, terme de nostra curta caminada. 13 La Rocha Després de l'enfonsament dels Gods en el Guadibeca, l'any 711, els muslims s'estengueren per quasi tota la peninsula i l'envaïren en menys de dos anys, ço que costà als romans més de dos segles. Certament que cristians hi hagué, que mai no doblaren llur espinada davant els enemics de la Creu, prefe¬ rint abans l'exili al cor de la serralada pirenenca, apassada pels alarbs tan sols fent via a la Gàl·lia, així com n'hi hagueren d'altres que es feren invencibles dins els murs de sos castells, bo i esperonant l'enemic i amidant llurs forces, per foragi¬ tar-lo a la primera ocasió, com començaren de fer-ho l'any 785 a Girona i a Ausona amb l'auxili de Lluís el Bondadós. Els cristians, per conservar els terrenys presos als sarraïns i per deturar ensems llurs correries, arranjaven els castells en¬ sorrats i en feien de nous en els llocs més estratègics, defen¬ sant-los amb fortíssims, a fi que en poc esforç es fessin murs inexpugnables. I al dir castell, ja es volia significar terme- nat, és a dir, amb terme, amb circumscripció adscrita, perquè el castell que no tenia terres adscrites s'anomenava «Força», i si era provisional, «Bastida», i si era per a talaia, guaita i defensa, «Torra». En canvi, el nom de Rocha s'aplicava a la construcció aixe¬ cada damunt la mateixa roca, cinglera o espadat, ipso puio, vel rocha, com diu un cartulari de la Seu d'Urgell, ja de natu¬ ralesa forta i defensable amb poc esforç, de reduïdes propor¬ cions, poca comoditat i de mala qualitat en sa construcció, com el castell de Cabra, del qual es diu: fundatum in ipsa ro¬ cha, o el de Gallifa: cum ipsa rocha in qua fundatum est ('), les quals Roches devingueren més tard de propietat del Comte, V. Vilanova. Via/es literarios. Tomo i - - 15. - Pág. 253. H SANT SALVADOR com consta en l'Usatge, Rochas, Llibre I, Tito! IV, dels Usat- ges, que diu: qui las baja en son Feu o en son Alou no bastesca sobre ellas ni entorn de ellas alguna força, ni castell, ni Església, ni Monestir llicencia i consell del sens Príncep ('). Dues són les fortaleses anomenades Roches, ben conegudes de tothom, que tenim pels voltants de nostra contrada, i són la Rocha del Vallés, prop de Granollers, dita en l'any 1039, Sant Sadurní de ipsa rocha (f), i la Rocha de la Espaa, actualment Sant Salvador de les Espases. En arribar l'excursionista la a plaça de què havem parlat abans, entra immediatament a la capella per saludar el Sant, i després de visitar les dependències de l'edifici, amb sang fre¬ da, comença de pujar a l'enasprat turó, de 430 m. d'alçada, petjant els graons llisos i esmolats per les petjades mateixes de nostres avantpassats, bo i observant per la banda que dóna al torrent de l'Espluga una petita bauma coberta de pinyolenc i pedra esmoladora, unida amb morter de picadis, que era el sòcol de la tronera del sentinella, el dibuix de la qual es veu ben marcat a la part superior, on, per ascendir-hi, tal volta tindria relació el gran mur de contenció, ara completament derruït, del caminet inferior. Si pujant al pla del bell cim aneu seguint aquesta construcció pel cantó del torrent de Sant Salvador, veureu que segueix un espai d'uns quants metres arran de cingle, i això són les restes precisament d'aquella fortificació mil·lenària aixecada pels antics cristians en aquells cimals: són el record d'aquell estret mirador, capaç per a una trentena de persones, que nostres avantpassats hi construïren per vigilar de lluny en temps de perill i preparar-se per a llur defensa. D'això se'n deia la Rocha. 1 V. Constitucions i altres Drets de - Catalunya, Pàg. 403. Edic. 1704. 2 A. B. C. antiquit. Llibre 111. aúm. 86. fol. - 32. DE LES ESPASES 15 La Història. La Tradició. La tradició ora], l'escrita, la cova de Sant Salvador, la Hp- cha deia Spàa, el pla de les Espases, etc., etc., tot ens parla d'una sagnant batalla donada en aquests cims pel Comte de Barcelona contra dels sarraïns. El Speculum (') fins ens as¬ senyala l'any, ensems que el nom del Comte, i la tradició constant de els pobles d'aquests voltants ens recorda la tots circumstància de què els moros dominaven aleshores la mun¬ tanya montserratina. «Quadam est Capella antiqua vocata seu sub titulo Sancti Salvatoris de las Espasas, in qua solum est cym- halum, et supponitur cedificata in memoriam victoriae contra rnau- ros obtentae per Comitem Barcinone Borrellum, anno Dni. 100y, ut refert Condes de Barcelona, t.° i. Pág. 281». Examinem-ho. A Ramon Borrell, que sols comptava 20 anys, quan en morir son pare començà de regnar, ressonant encara en ses oïdes els renills dels cavalls d'Almançor, qui re¬ corrent totes les marques de Catalunya la nova i territoris del Penedès tot ho destruí, assolant castells i pobles, menys Mont¬ cada i Cervelló, puix per quelcom s'escriví que el moro mató las gentes el destruyó las obras; más no pudo todas, tanto las fiiie- ron de a Ramon Borrell li tocà refer el territori i firmes (^) : recobrar elperdut, des d'Olèrdula al Segre, per haver-se es¬ campat els sarraïns, una vegada desallotjats de Barcelona per son pare Borrell l'any 98è, por tots els castells que tenien en son poder els cristians, sobretot apoderant-se del castell de La (1) Vide Speculum Offidalatus. (Arxiu de la Cúria del Bisbat). Deganat de Piera. Pàg. 858. De aliis Capeilis existentibus intra Parrochiam de Esparaguera. (2) Tom. Fill de las Memorias de la R. A. Je la Historia. Págs. 41-42- i6 SANT SALVADOR Guàrdia ('), que fou per a ells el quarter general i lloc de proveïment i de boti, i que tan a prop era de la Rocha, lloc de refugi als cristians de tota la rodalia. per Encara quealguns historiadors asseguren que Almançor, l'any looi, emplenà de calamitats fins les muntanyes, i des¬ truí Manresa i passà el Vallès i Penedès a sang i a foc, incen¬ diant monestirs, destruint castells, saquejant pobles i que quan més valerós i confiat en sa cavalleria de refresc, i els cristians més tristos i estemordits, cognovit quia morerctur, (^) trobà la mort desprès de la batalla de Calatanyaçor, no obs¬ tant la més forta envestida de Catalunya fou la de son contra fill Abdelmelik, hereu de sa son valor, quan al prudència i de voler seguir les petjades de son pare, es decidí a fer dues ex¬ cursions a l'any cap a la terra de cristians, essent la primera l'any 1003 quan isqué de Córdoba cum magno et innumerahili exercitu (^), i es reuní, a son pas per Çaragoça, amb el seu rei Mundir, i amb l'inquiet príncep de Tortosa i amb totes llurs forces, formant un exèrcit descomunal, ('') que fent sa formidable entrada per Catalunya, devastaverunt omnes Mar- chias longe et prope absque intermissione, et funditus destruxerunt ipsam Turrim Granatam, (^) és a dir, que entrant pel Penedès arrasà la Torre Granada, alou de la Catedral de Barcelona, i assetjà Castellolí, i decantant-se cap al Nord se li uniren els (1) Aquest castell de la Guàrdia, col·locat damunt del que avui és cân Massana, dominava les comarques d'Igualada, Calaf i Manresa, i fou comprat al rei En Pere el Ce¬ rimoniós l'any 1370 pel Prior del Montserrat, En Jaume de Viver, qui conjuntament amb la Parròquia i terme del Bruch, en pagà 36.000 sous, segons el P. Crusellas en la N. H. de Montserrat. Pàg. 396. (2) Machab. LI. I, Cap. I. - Vers. 6. (3) Diago. Historia de los victoriosísimos antiguos Condes de Barcelona. Fol. 87. (4) Flórez. España Sagrada. Tom. 29. Pàg. 209. , DE LES ESPASES 17 del Castell de la Guàrdia (') del Montserrat, que esperaven venjar-se de l'auxili que havia donat Manresa al Comte, i tots plegats, en grans companyies de peu i de cavall, caigueren damunt Manresa (^) i n'arrancaren fins els fonaments: Civi- tate diruta quae dicitur Minorissa. Que els moros lluitaren per aquestes parts del Penedès i lí¬ mits del Vallès ho declara el 4 de desembre del 1003, el Tes¬ tament jurat d'un tal Audesind, qui anà a Castellolí, prop de la Guàrdia i del Montserrat, i allí morí en mans dels sarraïns. Pergit ad ipsum casirum supra nuncupatum (Audelinum). Au- delini ibidem interfecerunt eum sarraceni in mense isto proximo augusto qui jam preteritus est. (^) La raó d'anar a Castellolí fou ad defensandum eum contra sarracenis (sic) qui ibidem ve- nerunt in obsessione. Tots els historiadors convenen en què els moros entraren pel Penedès. Diu Monfar: «Vinieron por la parte de Tarra¬ gona y entraron en el Panadés, y aunque los pueblos de él estaban fortificados y prevenidos, no lo fueron tanto que pu¬ dieran defenderse de tan gran poder. Padeció toda la tierra notable daño». (■*) Que és el mateix de Pujades; «Llegado el rey moro de Córdoba a Cataluña entró por Tortosa y Tarrago¬ na, y los primeros encuentros que tuvo fueran en la Marca que (1) Oiu Argaiz; nHn aquest temps los muros possehian lo castell de la Guàrdia i sortint contra la Ciutat de Manresa la enderrocaren enrunant sas iglesias, ihavent-lo recobrat los cristians novament lo perderen, essent destruït pels moros». (V. Castells del Montserrat per Carreras i Candi, pàg. 43). (3) Boades. Llibre dels Feyts darmes de Catalunya. Pàg. 166, citat per j. Serret i Ar- bós H. de Manresa. en sa Pàg. 39. «Facta est persecutio paganorum tempore Domini Raymundi Comitis et ab eis vasta- ta est civitas Minorissae, destructaque sunt Ecclesiae et a fundamentis evulsae». (V* Mar¬ ca hispànica. Ap. N. 193. (3) Cartulari de Sant Cugat. N. 464, r. 143. (4) Vide A. de Bofarüll. Historia Critica de Cataluña. Tom. II. Pàg. 369. i8 SANT SALVADOR llaman del lo restante de Cataluña hacia poniente Panades, pues ocupado de los moros». (') Més explícit encara aún estaba todo Diago, diu: «En ei año de nuestra redención de mil y tres en¬ tró por Cataluña lagran potencia del Rey Moro de Córdoba con un innumerable y gran exército, y dando consigo en el Panadés (que estolo primero que estaba poblado de cris¬ era tianos viniendo de Tortosa y Tarragona a Barcelona) hicie¬ ron los infieles grandísimo daño en toda aquella tierra, talan¬ do todas las marcas de aquella parte y asolando sus pueblos^ y entre ellos la Torre Granada que está en los términos del Castillo de Olérdula, que era de la silla episcopal de Barce¬ lona desde cerca del año de 941, que la ganó a los moros el Obispo Vuilara»(^). Mn. Bernat Boades s'expressa amb més detalls; «Los sarraïns de Leyda, e de Tortosa, e de Fraga e daltres bandes de Spanya se ligaren ab los de Corduba, tots los quals ab gran poder entraren dins Catalunya faentlin grans dampnatges, faent gran escarment de sanch de chrestians, c cremant e enderrocant molts Iocs, que era gran dol, en pren¬ gueren molts castells e terres molt fortes, faent ab los mise¬ rables vençuts grans crueltats, e vengueren tro Llobregat». (^) En Feliu de la Peña ens assenyala fins el lloc on es donà la batalla: «Entró el poder todo de los moros de España a Ca¬ taluña por la parte de Valencia, llegó el horrendo exército a nuestras fronteras, que eran entonces el Panadés, talando los campos y destruyendo los lugares y con mayor encono la fuerza de la Torre Granada, que era de la Silla de Barcelona: PASARON ADELANTE LOS MOROS CON SU EXÉRCl- (i) Vide A. di: Bofarull. Historia Critica de Cataluña. Tom. II. Pàg. 270. (;) V. Diago. Historia de los victoriosísimos antiguos Coudes de Barcelona. Fol. 87. (3) Edades, i 'eyts darntes de Catalunya. Pàg. 174. Vide a rués Zurita: Anales de Ara- íTchj. Tom. I. Fol. I ). DE LES ESPASES 19 TO HASTA AULESA». (') I com abans hagués fet men¬ ció del nom de l'enemic, que els conduia, amb aquelles pa¬ raules: «Abdumelich queriendo resarcir los daños recibidos en Castilla, formó otro no menos considerable contra Cataluña para vengarse de las recibidas derrotas; con el calor de la ve¬ nida deste exército ocuparon los moros las fronteras de Cata¬ luña, el Castillo de la Guardia en la Santa Montaña de Mont¬ serrat, y de allí pasaron a Manresa, que la ocuparon con grave daño: pero mayor de los nuestros que quedaron pasados a filo de espada y la Ciudad destruida...», afegeix: «Juntó sus va¬ sallos el invicto Conde, llegó junto al referido lugar (Aulesa) a encontrarse con su soberbio enemigo, presentóle la batalla, saliendo glorioso vencedor y restaurador de su Patria». Fins els mateixos alarbs afirmen que els exèrcits es toparen en llurs fronteres: «Los historiadores arabes, con sobrado laconismo, nos dicen que tuvieron que batallar en los confines de la co¬ marca, y confiesan que murió en aquella un gran personaje de los suyos, al paso que enmudecen sobre las pérdidas de los catalanes». (^) No pas d'acord els historiadors en assenyalar el punt estan fixe el qual es donà aquesta gran batalla del 1003, que, se¬ en gons Abarca, seria 0 la mayor 0 la última, puix convenint tots, com convenen, en què entraren els muslims per les fronteres del Penedès, destruint quant a son pas trobaven i sempre amb llur mirada fixa en Barcelona, perduda per Almançur, no es comprèn que alguns historiadors els entretinguin ja el 19 de febrer en la batalla d'Albesa, a prop de Balaguer, que fou camp netament sarraí fins al iioi, no ignorant que es troba- (1) Feliu PeSa. AnaUi At Cataluña. Tom. I. LI. X. Cap. I. Pàg. 291. de la (2) A. de Bofarull. H. Crítica de Cataluña. Tom. II. Pàg. 272. 20 SANT SALVADOR ven a Castellolí a l'agost del mateix any. (') Si Albesa no és el nostre Aulesa, actualment Olesa, havent arribat els moros fins al Llobregat, tro Llobregat, com diu Mn. Boades, caldria preguntar, què feia el nostre Comte mentre es passejaven per ses terres els seus més cabdals enemics? Però, bé ho sabem prou pels historiadors. «Queriendo llevar adelante lo empezado», diu Diago, «en llegando a Albesa (Aulesa) les salió al encuentro el Conde D. Ramon Borrell, v con buen exército que llevaba consigo lespresentó batalla, y dió sobre ellos con tanto denuedo y ánimo que les hizo grande daño y les mató mucha gente». (^) Val la pena de citar Pere Abarca: «El moro esperaba poner en grillos fuego inapagable a Barcelona. Pe¬ perpetuos o en ro el Conde que en prudente, y sus catalanes no me¬ todo era nos finos, pudo igualar sus esperanzas con las descomunales fuerzas de los de España y Africa que le aborrecían, moros como ello merecía. Entre muchas batallas que se cuentan se nombra solo la de Albesa (Aulesa) que seria o la mayor o la última en el año de mil y tres, en el cual hizo formidable en¬ trada un llamó Cordobés, cuyo Rey era gran exército que se entonces Hixem el segundo. Pero salió presto en defensa de los suyos el Conde D. Ramón, y encontrando cerca de Albe¬ sa (Aulesa) a los moros les dió una memorable batalla en la (1) Fercn els iilm.-iners d'Audesind el Testament jurat damunt Faltar de Sant Pere del Castell d'A^inyonet el de desembre de 1005 (II Non. Deumhris Ait. VIII rognante Roberto rege), el qual començà a regnar el 24 d'octubre de ççó, per moit de son pare Hue Capet) firmant en ell que Audesind fou mort pels sarraïns en el setge de Castellolí el mes d'agost anterior ('m mense isto proximo augusto qui Jam preteriius est), que era el VIÎ del regnat de Robert, és a dir, el 1003, i no el mes d'agost del 1004, com erròniament, ci' tant aquest mateix text, afirma En Ro\ira Virgili en la pàg. 437 del Volum III de sa His¬ tòria Nacional de Catalunya. (2) V. Diago. Historia de los victoriosísimos antiguos Condes de Barcelona. Fol 87. DE LES ESPASES 21 qual venció y puso en fuga y matanza los Bárbaros, y con ella escarmentó al zaragozano y al Cordobés, y aterró al Caudillo de sus gentes, forzándole a vivir y tener encerrado dentro de las altas murallas de Tortosa». (') Qui millor descriu la batalla i el botí ella aconseguit és en sens dubte Mn. Bernat Boades, fent constar l'agilitat i ensems promptitud del Comte en acudir-hi. «Mes així que'l Comte en Ramon Borrell tengue avis daço quen fahien los seus ini- michs prestament fae aplegar les mes gents e ab grans com¬ panyies de peu e de cavall los ix a carrera baronivolment, e quant los sarraïns veeren lo gran poder del Comte retrague- rensen, el Comte sempre seguintlos, e tantost ell va metre les sues gents en tret de batalla, la qual fo donada als sarraïns, qui conexent soberques les forces dels chrestians, encara que ells eren mes en nombre, començaren a desmayar, el Comte animant als seus chrestians, com los moros anaven de vençu¬ da en feriren, en varen matar tants, que tot lo loch de la ba¬ talla corria de sanch d'aquell malvats cans, dels quals foren inumerables los quen varen morir, e finalment foren desbara- tats e vençuts del tot, els que restaren vius fugiren aixi com posqueren. E encara més devets saber, quen fo molt gran la riquesa quels ne prengueren dor, e dargent, e de pedres fines, e de perles, e de draps dor e de seda e daltres coses de gran valua quel Comte e tots los seus nobles e barons, e cavallers, e gentils homs quel seguien, e totes les altres gents de les sues hosts ne restaren fort richs e plens per molt bon compar¬ timent quel ne fae lo Comte, lo qual va romandre tan rich, quen fae grans coses en la Seu Cathedral de Barcelona, do- (i) Abarca. Reyts de Aragón. Foli 202. 22 SANT SALVADOR dantlin gran tresor, en fae altres feyts de bon chestia deves Deu e Santa Mare Sgleyaa. (') Per fi, la Tradició constant de totes les masies i pobles que rodegen la Capella de Sant Salvador ens diu que aquests cims, quan encara els moriscos dominaven la comarca montserratina, foren testimonis d'una sagnant batalla que contra els infidels obtingué el Comte Ramon Borrell, qui en raig de la ferocitat de la lluita, demanant protecció al cel, es vegè aviat afavorit amb una espessa pluja d'espases de foc que corrien cap als enemics, deixant-los de tal luanera esmaperduts, que els pocs que en vida quedaren desallotjaren immediataiuent aquells cims. I ara, unint la tradició amb l'història direm, que en veure Ramon Borrell l'escampall de sarraïns per les mun¬ tanyes de Catalunya, reuní, seguint l'exemple de son pare, els seus vassalls dispersos, i formant un nombrós exèrcit, es disposà amb gran delit a continuar la persecució dels infidels. Responent de per tot arreu a la veu del Comte, es formaren ben aviat uns exèrcits tan formidables que amb gran valor desallotjaren seguidament els moros de les poblacions i dels castells on eren fortificáis, i coadunats els diversos nuclis del gran exèrcit, els estrenyeren tant en sa retirada, que els atre- gueren cap aquests cims del davant del Montserrat, on tenia el nostre Comte el quarter general, qui en obirar de lluny la gran nuvolada de sarraïns que s'apropaven, alçà els ulls al cel demanant auxili, apareixent-se-li aleshores el Salvador, que li prometé el seu no es féu pas esperar, car tan ajut, el qual bon punt començada la batalla, caigueren del cel tan abundo¬ sament espases de foc, (que, segons la tradició, es veien roents pels aires), que els muslims espantats abandonaren el camp, i (l) Boades. h'iyts darmes de Caiall·lnya. Pàg. 176. DE LES ESPASES 23 empaitats aleshores pels cristiansper totes aquelles cingleres i planúries, desapareixeren per sempre més dels seus ulls, dei¬ xant en el camp milers de morts i de ferits amb grans quan¬ titats de riqueses, municions i queviures. Aquest gloriós triomf, recordat tradicionalment per tota la contrada, es celebra des de temps immemorial en els antiquis- sims Goigs de Sant Salvador, que diuen; «Salvador d'aquest veïnat Vos declaran novament, quan amb foc i espasa ardent llançau al Moro obstinat, quedant eix poble salvat amt) tan singular favor.» Aquest fet de llançar a l'africà avergonyit fins a Còrdova, rodejà al nostre Comte d'una aurèola tan esplendent de poder, que immediatament imposà tributs a tots els moros de ses fronteres, gaudint d'una perfecta pau fins al loio, en què de¬ sitjós de lliurar els pobres catalans exiliats d'altres invasions, marxà amb 9.000 valents a Còrdova, per anar a trobar els mo¬ mateixa terra, com ros en sa ells havien vingut a maltractar la del Comte ('), fent recular l'enemic, desprès d'una sagnant victòria, fins a Acba-el-Bacar, i entrant l'endemà victoriós a Còrdova. (i) F1.ÜREZ. España Sagrada. Tom. 29. Pàg. 211. 25 L Edificació Els Comtes, que en les lluites envers sos enemics nostres esperaven l'ajut del cel, per cada batalla guanyada al moro edificaren per al Senyor, la Verge o els Sants alguna ermita o església. En Ramon Berenguer n'alçà més de 300, (') i del nostre Rei En Jaume el Conqueridor, arreu vencedor, recordo haver llegit que n'edificà 5.000, quasi totes a la Verge Maria, entre elles les 2.000 mesquites que arrabassà a la morisma. Poc tindríem de dir de ço que féu el piadosissim Comte Ramon Borrell després d'un triomf tan esclatant, hagut per intercessió de l'Altíssim en aquella cèlebre Rocha, que li val¬ gué no solament foragitar d'aquells cims, sinó de tot Cata¬ lunya els enemics de la Creu, i subjugar ensems tots els fronterers al tribut, car prou ho palesa la construcció de Sant Salvador. N'hi ha prou de visitar aquest monument per fer- se càrrec de l'importància de la victòria i del profund agraï¬ ment del Comte, puix fer a pic en aquell encinglerat el lloc precís on assentar els fonaments; dur del fons del torrent de Sant Salvador els blocs d'arenisques de què estan construïdes ses parets, i portar-les per un camí dolent on amb prou feines pot pujar-hi un hom descarregat, és una obra gegantina, una tasca d'intrèpids, una empresa de molt cost, que tan sols po¬ dia ésser duta a feliç terme per la fe, constància i prodigali¬ tat de nostre Comte Ramon Borrell. L'edificació conjunt té la forma d'una TAU, dirigida tant en a llevant com els ho consentiren els grans espadats que tallen el turó per la banda del Llobregat i de la dels torrents de Sant Salvador i Fondo. En el braç llarg de la TAU hi ha la Ca- (i^ V. Crisi de Catalunya, per Marcillo. Pàg. 86. 20 SANT SALVADOR PLANTA DE SANT SALVADOR DB LES ESPASES I. Ermita. 2. Cisterna. 3. Sala. 4. Menjador. S. Cuina. 6. Cobert. 7. Rocha. DE LES ESPASES 27 pella i la cisterna, i en el travesser, una sala, el menjador i la cuina, amb una cambra sota d'ella. La cisterna, oberta a pic en la pudinga, i d'uns 4'5 o metres de fondària, quan està en bones condicions, dóna una aigua fresca i delitosa, que ara s'extrau pulcrament per mitjà d'una bomba. Seguint la mateixa línia de la façana, i, encara que un xic més en l'aire, formant un sol cos amb ella, s'alça l'arc d'un portal que dóna a un clos, descobert una pila d'anys, i ara no¬ vament amb teulada, que fóra sens dubte el lloc de sojorn, l'abric on es soplujarien els atletes que defensaven aquell cin¬ gle, i que és precisament d'on arrenca el caminet estimbadis per a pujar al cim. A un petit pla, aquest any convertit en plaça, que es forma davant de l'Ermita, convergeixen els dos únics camins que, des de la Puda l'un, i des del collet de Sant Salvador l'altre, condueixen a aquell alteros tossal. L'Ermita amb sa façana orientada quasi a NNO., amb un fi¬ nestral senzillament elegant a la dreta, cegat ja fa alguns se¬ gles en fer les voltes gòtiques, i amb un campanaret a sa es¬ querra, en la forma dita à'espadanya, el portal en arcada amb Yòculus obert en començar les reparacions, i amb les pedres, com les de tot l'edifici, quadrades a cops de martell, col·lo¬ cades a trenca-junt i afinades defora per l'intempèrie, ens re¬ corden les construccions romàniques, anc que reformada al se¬ gle XVI amb sa actual característica gótica. ('') Per convèn¬ cer-se de què la capella primitiva fou verament románica, (^) (1) En Pelegrí Casades i Gramatxes creu que l'Ermita data del segle XI, però, enru¬ nada més tard, fou reconstruïda en el segle XVI, coraponent-se aleshores els Goigs que encara avui dia es canten. V. «Memòries de l'Associació Catalanista d'Excursions Cien¬ tífiques». Vol. VII. Pàg. 128. (2) Molt lluny d'osques anava En Manuel Amus en sa «Història de la Puda de Mont¬ serrat», pàg. 62, al consignar que la féu edificar En Joan d'Austria el i57~> quan va visi¬ tar el Montserrat, després de la victòria de Lepant. Vegi's el Capitol de La Lexis feies a Sani Salvador per convèncer-se de l'error. SAKT SALVADOR n'hi ha prou amb mirar el morter de picadís del mur que dó¬ na al clos, la qual paret amida l'io metres de gruix, tenint-ne la oposada o'8o m. Es d'una sola nau, sens absis, per apro¬ fitar més el local, de volta baixa, que en un principi seria de canó, substituïda pels anys de 1604, en amenaçar ruina, per la gòtica actual. La paret de o'8o m. de gruix, en arribar als 2'50 m. d'alçària, els perd en part, per formar en tot el rest de sa extensió elegants arcuacions, de les quals mentre la central s'ha conservat oberta, totes les altres han sigut tapades amb embans, bo i donant lloc a nínxols, en un dels quals, arran del chor, es descobrireu totes les restes esquelètiques, inenys la testa, a no dubtar, d'un Deodat de finals del segle XVII i principis del XVIII, com direm més endavant. La taula de l'altar i les dues grades que sostenen el Crucifix i els candelers són d'obra, encara que coberts avui els graons per altres de fusta, i l'ara per un frontal movible d'ample marc daurat, que enclou un riquissim i molt antic tapis de se¬ da fina, que el temps va destruint i esfilegassant. % I ♦ La Transfiguració del Senyor. DE LES ESPASES 29 El retauleJ> T La joia de més vàlua la Capella estoja és el retaule, que que deuria substituir a les que de bell principi pintures murals adornarien la paret testera, i que col·locat en el centre d'un sever altar fet ad hoc, és l'admiració de tots quants el visiten. L'altar consta de quatre columnes marbrenques d'ordre corin¬ ti, que sostenen l'arquitrau i un frontó, que es divideix per a deixar lloc per als raigs de la glòria. El retaule, amb la vivesa de ses pintures on l'artista gòtic deixà estampada sa inspiració, ens indica ésser del segle XV ('), i amida 2'i5 metres d'alt per i'8o m. d'ample, constant de set divisions, de les quals la central (que és de luajors propor¬ cions que les altres) representa el Diví Salvador assegut i amb l'actitud de beneir el món, que sustenta amb la mà esquerra; havent-hi en els angles de dit plafó les simbòliques represen¬ tacions dels Sants Evangelistes, que contemplen amb admira¬ ció beatifica la mística imatge del Salvador. En els plafons de mà dreta del Salvador, figura la Transfiguració del Senyor en la part superior, i la llançada en l'inferior; de gran colorit el primer i ple de misticisme l'altre, recollint l'ànima pietosa la precioslssima sang que brolla del cor sacratissim de Jesús; i en els de mà esquerra l'admirable Ascensió del Senyor al cel en pre¬ sència del Sagrat Col·legi Apostòlic, notable per ses figures ri- I la (l) En el «Llibre de comptes del Soberano Salvador de las Espasas que se venera en sua en lo terma de Esparaguera comensant en lo any 1827: Hermita sita Essent Rec¬ tor Parroquia el Rt. DD. Miquel Ràfols y Salles Pbre. y fill de Barcelona.» es de dita llegeix el següent a la primera pagina: «rSegons 1 ■> Sr. I.orensale cathedratich de dibuix y pintures de la casa Llotja de Barría, lo retaule del Divino Salvador de las Espasas, no data mes que del sigle XIV.» SANT SALVADOR 30 ques d'expressió; i a la part inferior, la triomfant Resurrecció, interessantissima composició, de gran valor arqueològic, per raó de l'indumentària militar de l'època, representada per homes d'armes o legionaris caiguts a terra; coronant el retaule la com¬ movedora escena del Calvari. El pis inferior o pradel·la de dit retaule es divideix en cinc requadres, més petits que els superiors, contenint el del mig la representació de VEcce Homo pintat amb molt de sentiment, juntament amb els atributs de la Passió, i en els dos de mà dreta es veu l'Anunciació i San¬ ta Bàrbara, i en els de l'esquerra Santa Agnès i Santa Cecília, totes extremadament formoses. les figures d'aquest preciós retaule tenim a dir que Quant a l'imatge del Salvador del plafó central és tan diferent de totes les altres per son colorit, finura i expressió,que o té d'ésser de distint pinzell o d'època anterior. Per aixó m'inclino a creure que aquest quadre del Salvador, sens els campers d'or que tant abunden en els laterals, molt anteriorment pintat a posta per a la Capella antiga, fou arrodonit, al fer-se la góti¬ ca actual, amb els requadres en què algun artista més inspirat, vuidà tot el seu numen per donar vida i color a aquelles be¬ lles figures, que després de tants anys d'abandó per part dels homes (des del 1715) encara sembla que acaben d'eixir de l'afortunat taller on foren creades. (') (i) Si no es pot precisar l'any en què aquest RETAULE començà a figurar en l'Ermi¬ ta de Sant Salvador, menys podem fer conjectures sobre l'inspirat artista que li donà vida, el nom del qual, sens cap me-a de dubte, ha de trobar l'Arxiver Municipal de Manresa en¬ tre els moltissims documents antics que, sens catalogar, existeixen en les lleixes de l'Ar- xlu d'aquella Ciutat. Í I Santa Agnès, de la pradel'la del Retaule, ? DE LES ESPASES 31 La Rocha Je l a Spaa Des d'aquella lluita començada a la Rocha i estesa per tots els encinglerats fins al Pla de les Espases, i en el fort de la quai, segons la tradició, descendiren del cel innombrables i espantoses espases de foc que atemoritzaren l'enetriic i l'alluuya- ren bo i deixant clavades en el pinyolenc d'aquells roquerers ses afilades fletxes de bronze que, sens un voler de Déu, hau¬ rien penetrat en el cor dels nostres avantpassats, i de les quals se n'han recollit algunes fins no fa pas gaires anys, segons se'ns assegura; des d'aquella data que la Rocha s'anomena amb el gloriós títol de la Spaa, en prova del qual bé puc citar el text que, sobre les Vegueries en què es dividia a l'any 1304 el Comtat de Barcelona, es troba a V Arxiu de la Batllia del Reial Patrimoni. Diu així: «La vegueria de Barchinona e de Valies combrença a Garraf lains la mar e puja per la mun¬ en tanya de Araprunya les muntanyes de Cervelló e trevessa per e ix a Noya entre Castell-viy e Gilida e segueix la ribera de Noya entro sus en Llobregat e compren dins aquest terma Araprunya, e Cervelló vell e novell e Corbera e Castellviy e Martorell e puja per Llobregat a munt entro sus al terme de Vacariçes e al Coll de Bram e compren dins aquest terme Ou- lesa de Muntserrat e la Rocha de la Spaa e ix de ça per la mun¬ tanya al Col de Davi e per la serra entro sus a Sent Lorenç des Munt. E per la serra entro sus al Castell de Granera e compren lo castell de ça Pera e de Gallifa, e trevessa les mun¬ tanyes e ix al Congost de ses Cudines e puja a la A3'gafreda e puja per la serra de Tagamanent e per la serra, etc.». (') (i) V. Geografia de Catalunya, per Carreras i Candi. Vol. Catalunya, pàg. 944. SANT SALVADOR 32 No es cregui que la Rocha prengué des de tan pas ningú antic per l'espadat de què està rodejada, l'epítet de les Espases car per aquest motiu es diu Rocha, com la del Vallès, i la del gran encinglerat de Gallifa; sinó que es diu de les Espases, del grec Spatha, que adoptà el llatí medieval, en el qual algunes llengües i paraules canvien la th en d, com l'italià en Spada, d'on deriven, segons el Calepinus septem linguarum, Spadaria (Officina gladiorum), Spadata (colpo di spada), Spadajo (chi fa spade), Spadetta (petita spada), Spadaccino (ensifer), etc., que fan totes referència a espasa, com també en el nom català espadanya, i en l'adjectiu, també català, espadat, sinònim de penya-segat. En altres llengües es modifica la th en com en el romanès. Espaia, que el català canvia en s, com Spasa, i per contracció en les dues, fan Espeia, Espea el romanès, i Spaa el català, arribant altres llengües fins a perdre la primera s radical, com en francès 1' èpée. (') La nostra Rocha, doncs, únicament prengué el cognom de les Espases per aquelles que del cel baixaren contra dels sar¬ raïns, i per això els nostres avantpassats escribien indistinta¬ ment en referir-se a ella: Spaa, Espaa, Spasa, Espasa, amb llurs plurals, Spaes, Espaes, Spases, Espases, Espasas, i fins moltes vegades Spaxes, i alguna Spais, (les dues formes cor¬ ruptes). Aquesta última un cop en el Caphreu de les Lexes fe¬ tes a Sant Salvador de les Spases, l'any 1361, i Spaxes en el Capbreu i en algun dels testaments de Vacarisses. Dues ve¬ gades es llegeix també çes Spases, el 1362 i el 1371. Però mai ni una sola vegada trobareu cap referència a la cinglera, a l'espadat de què està rodejada la Rocha, car ella (la Rocha) el porta prou induït i comprès. (1) Recordi's que la grafia Arismèiica precedí a l'actual Arit(h)mèiica. DE LES ESPASES 33 Quan al cap d'uns quants anys d'edificada l'Ermita per Ra¬ mon Borrell prengué tantíssim d'increment la devoció al Sant que en ella es venera, que es féu famós no sols per la con¬ trada sinó per tota la Península, acudint-hi amb sos valuosos presents fins En Joan d'Austria, al tornar de Lepant, també triomfador de la morisma, d'alesbores el gloriós títol de la Rocha de la Spaa, quedà reduït i reservat als documents ofi¬ cials, com bo veiem a les Vegueries, i a l'escriptura de Guillem de Viladecavalls, (') que cedeix l'any 1274 el feu i Valou que 'posseeix juxtaterminos castri de Esparraguera et de Espaes, caient tant en desús per al vulgus, que per amor al Sant, el substituí pel no menys noble i gloriós de Sant Salvador de les Espases. (i) Vide Apèndix A. 35 Ántics posseïdors de la RocJia Segons els Usatges publicats el 1068 per En Ramon Beren¬ guer I, les Roches devingueren propietat del Comte, que a vegades les donava a la persona o cavaller que més s'hagués distingit en una acció, aixi com les esglésies edificades entorn d'elles, com la de Santa Cecília, feta construir per Carlemany en el mateix lloc què guanyà la batalla al moro, i que re¬ en galà el 19 de novembre del 797 al cavaller Rodulf per haver sigut el més valent en aquella lluita. (') Però en tractar-se de la Rocha de la Spaa, res trobem de cert fins al 1225 en què en Berenguer de Cardona, Senyor del Cas¬ tell d'Esparreguera, dóna el delme de sa heretat al Mas To- bella, per al servei i llum de la Verge de Montserrat. (^) I que aquest Berenguer de Cardona era realment el Senyor del Castell d'Esparreguera i de la Rocha de la Spaa, ens ho assegura una escriptura de l'Arxiu Notarial de Terrassa, en la qual, el 17 de les calendes de desembre de 1274, en Guillem de Viladecavalls ven a Guillem de Teguris, emmaridat amb Dona Saurina, filla del primer, el feu i Valou que posseeix en el terme del Castell d'Esparreguera i de les Espases, in termi¬ no castri de Esparaguera et de Espaes, el qual diu posseir per Bernat de Petra de Villa-equorum, i aquest tenet per Berenga- rium de Cardona, els quals feu i alou, ven per la quantitat de 3.000 sous m. b., retenint no obstant l'usdefruit durant tota sa vida. (f) (0 Mueva Historia de Montserrat, pel P. Crusellas, pig. $27. (D Id. ibidem. Pig. 392. (3) Arxiu Notarial de Terrassa. V. la Còpia a l'Apèndix A. d'aquesta història. SANT SALVADOR De qui obtingué el Senyoriu d'Esparreguera en Bernat de Cardona, és ço que no podrem afirmar fins i a tant de no haver trobat documents anteriors que ho acreditin, encara que és versemblant que l'obtingués de Ramon de Guàrdia, qui en 1188 era el Senyor d'Esparreguera i qui donà el Mas Mitjà per a la tercera llàntia que tenia de cremar davant la Verge de Montserrat. (') Si en 1274 en Guillem de Teguris era el Senyor d'Espar¬ reguera i dels seus castells, molt prompte canviaren de Senyor, malgrat de llegir-se en l'escriptura susdita que post obitum ntriimque vestrum revertantur omnia uni ex filiis ex vobis ambo- bus procreatis et non aliis, car a l'any 1312, segons el Manual ¡Montserrat, era Senyor del Castell d'Esparreguera i de Sant Salvador de les Espases En Pere Costa, ciutadà de Barcelona, qui segui causa d'apel·lació davant l'Arquebisbe de Tarrago¬ na, contra el Monestir de Montserrat, sobre contribució de murs, fossos, etc., del dit Castell d'Esparreguera. (^) Aquest Castell i el de les Espases, llegim Q) que foren com¬ prats el 28 de setembre de 1351, pel Prior de Montserrat, a Ramon de Tous i a sa muller Violant, si bé ens diu el P. Cru- sellas que fou el 5 de febrer del 1352 quan el Prior de Mont¬ serrat, D. Jaume de Viver, comprà els Castells i la Vila d'Es¬ parreguera (■*) per 8.000 lliures, m. c., adquirint el 1359 fins i tot la jurisdicció criminal. (®) Finalment un document de l'Arxiu Notarial de Terrassa ens assabenta que el dos de gener de 1498 era Castlar dels Cas- (1) Nuíva Historia de Montserrat, pel P. Crusellas, pig. 390. (2) Manual Montserrat. (3) Salat. Traslado de las monedas de Cataluña. Vol. I, pàg. 85. (4) Aleshores tenia solament de 15 a 20 cases. V. Madoz. Vol. VII. Pàg. jéi i 563. ($) Nueva Historia de Montserrat, pel P. C., pàg. 48è. DE LES ESPASES 37 tells d'Esparreguera i de les Espases en Pere March, casat amb Na Violant, qui atorgà una peça de terra erma de la Par¬ ròquia d'Esparreguera, com a successor de Bernat de Castell¬ vell, Senyor també de la casa del Vilar de la Parròquia de Sant Pere de Pierola. (') Si la Rocha des del 1352 passà a ésser propietat del Mones¬ tir de Montserrat, trobem des d'aquest mateix any la Capella de Sant Salvador administrada pels Consellers de Manresa, els quals, facultats sens dubte pels Abats de Montserrat, elegei¬ xen els Jurats obrers per administrar els bens de l'Ermita, i fer les reparacions convenients, així com assisteixen als aplecs que els pobles dels voltants anualment hi celebren, (^) de tot lo qual n'hem de parlar més endavant. 4 (1) Vegi's Apèndix Aa. d'aquest* història. (2) Arxiu Municipal de Manresa. - Registre de Lletres 1601 -1621. Í9 Antiguitata de Sant Salvador^ "■ Com una de les més remarcables antiguitats d'aquest Turó, a més de l'incomparable RETAULE, i dels fonaments romଠnics de l'arrunat Castell que encara ens resten, es pot men¬ cionar una gran llenca de paret de l'ao metres de gruix, amb 4 metres de llarg, per 2'50 metres d'alçària, feta de grans blocs enfilats a trencajunt, que serven en ses juntures, aixi com en l'arrebossat que hi queda, el clàssic picadís romànic, com romànic és també el morter no sols de la Cova de Sant Salvador sinó molt particularment la major part de la façana de la Capella. Molt antic és també un missal mal conservat i fet malbé per les passades humitats de la Capella. Es del 1699, amb les inicials molt fines i precioses, mancant-li, però, la làmina del Cànon. Un altre n'hi ha del 1795. Antiga és relativa¬ ment l'ara de marbre del mateix altar que porta la data del 1784, amb el rètol: És de Sant Salvador de las Espasas, aixi com ho era la celebèrrima campana, el so armonios de la s'oïa des de l'Urpina qual estant, i que un miserable, que el dit po¬ pular assenyala, s'atrevi a furtar amb mans sacrílegues ara fa pocs anys. Ha d'ésser quelcom antic el Sant Salvador de ta capta trobat tamolt poques setmanes a l'Església de Santa Maria del Puig, on el deixà molt acuradament l'any 1873 l'últim administra- I dor del Sant, el qual allà visqué una pila d'anys. Col·locat en una capelleta feta nova l'any 1845, i vestit amb una túnica talar manicata i un pal·li de blau prussià, descolorit per les aigües de la pluja, i sostenint en la mà esquerra un globus amb 40 SANT SALVADOR tres espases clavades prop del cim, amida i8 cm. d'alçària. Fins més ençà del 1864 fou estampat en els Goigs, però amb una creu tan sols, en lloc de les tres espases. Penja del sostre de la Capella una llàntia de faisò antiga, ben distinta per cert de la què ofrenà En Joan d'Austria, com veurem més endavant, la qual, atès son primitiu destí i segons la tradició, era de base rectangular. També en una de les arcuacions de la paret de la Capella es guarda l'imatge de SantaMargarida, provinent de la cape¬ lla antigament arruuada de can Paloma. Per fi, la numismàtica és una font preciosa per aclarir l'an¬ tigor de les habitacions humanes,' i ací a Sant Salvador durant O les obres se n'han trobat quatre de monedes, totes de coure i de poc valor, essent la més antiga un ardit de bilió, recollida l'any 1927 pel fill de l'Ermità en els graons de la Rocha. Aquesta moneda té en l'anvers un bust a l'esquerra, entre les lletres A i R, i una orla de punts. En el revers: Barcino Ci- vitas 16}4, entre dos cercles de punts i l'escut de Barcelona en cairò amb les armes de Barcelona. La segonamés antiga fou trobada a primers de maig de 1928, refer En Josep Voltà el mur del camí que empalma en amb la nova plaça. Es idèntica a l'anterior menys el bust de l'anvers que és a la dreta, i la data del revers que és 1640. La tercera és un ardit de coure de l'Arxiduc Carles d'Aus- tria. Pretendent a la Corona, encunyada el 1700 i que trobà a l'interior de l'edifici en 1924 l'Ermità en Jeroni Voltà. Aquest ardit en l'anvers porta una orla al voltant del camp, intercep¬ tada per una B i una C, que la parteix en dues parts iguals: i en el revers té el mateix, és a dir, orla partida en dues parts iguals, amb 2 di en una, i en l'altre anno 170J. Valia per dos diners. DE LES ESPASES 41 La quarta fou trobada pel fill de l'Ermità l'any 1926 al re- peu del mur de l'edifici de la part de ponent, i és del temps de Ferran VII. (') * * Però, és del tot inútil, completament en va, parlar de les antiguitats de Sant Salvador, quan tot el Turó, i la Capella amb son Casal són uns veritables museus d'antiguitats. (i) Se'ns dóna com segura, pels voltants de Sant Salvador, l'existència d'un Dolmen, que tins al present no hem pas sabut trobar. Cridem l'atenció dels nostres intrèpids ex¬ cursionistes perquè amb llurs insistents recerques aclarin aquest punt, dirigint-se espe¬ cialment a l'antic camí, que provenint de Man¬ les escabrositats de l'Afrau per on passava resa, des del Mimó Vell per sota l'Obaga Negra del Puigventós pujava fins al Pla del Fi- deuer, i travessant aleshores l'Afrau i vorejant l'Hostal, ara enrunat, de sota la Capella, es dirija cap a Igualada. 43 La devoció dels pobles veïns de Sant Salvador és tan antiga com la mateixa Capella, i més encara que la Capella actual, car tan bon punt el Comte de Barcelona impetrà del Senyor la victòria contra els sarraïns i edificà la primitiva Ermita, quan tots els habitants d'aquests pobles i de ses masies hono¬ raren amb culteespecial el Salvador, i tot sovint el visitaven, i d'Ell obtenien abundoses gràcies: culte i visites que perdu¬ ren fins avui en què els carismes del cel es prodiguen damunt de nosaltres amb tota llarguesa. Des de temps immemorial que el diumenge següent a la Transfiguració del Senyor, quan aquesta festivitat no s'escau en Diumenge, quasi tots els pobles dels voltants, especialment Olesa, visiten el Salvador, acompanyats d'un Senyor Sacerdot 44 SANT SALVADOR per celebrar-hi la Santa Missa. Fins al i8é8, en què la Ca¬ pella estigué sota el Patronat de l'Ajuntament d'Esparreguera, a més de la Missa a la Capella, se celebrava amb tota pompa un Ofici cantat a la Parròquia. Vacarisses també de temps immemorial hi puja el 29 d'agost, diada de Sant Joan Dego- llaci, per agenollar-se als peus del Sant i cantar solemnial- ment la Missa i els Goigs, esmorzant al retornar damunt les arenisques eocéniques de passat el Collet de Sant Salvador, acampant, per a dinar amigablement, al redós de la poética font de l'Urpina. Esparreguera també, des de qué una famí¬ lia obtingué, fa més de 50 anys, un favor de Sant Salvador, hi acut, a mitjans d'octubre, acompanyat d'un Senyor Sa¬ cerdot per a celebrar-hi i mostrar-se reconegut al Sant. 1 des del 9 de juny de 1924 en què es féu la festa de la restauració de la Capella amb assistència de tots els pobles que hi contri¬ buïren, Olesa, Vacarisses, Esparreguera i Terrassa, que aques¬ ta última elegí tal diada del dilluns de Pasqua Granada, per fer-hi el seu aplec anyal. (') I no n'hi ha prou per satisfer la devoció dels devots amb aquestes visites col·lectives, sinó que tots els Diumenges i festes de l'any i fins en dies feiners trobareu que pugen afa- digats els devots, no sols dels voltants, sinó de moltes hores a la rodona, per presentar al Sant les seves ofrenes i prome- tences. Fins l'heroi de Lepant, En Joan d'Àustria, coneixedor de l'esclatant victòriaobtinguda pels cristians en aquests cims, el 18 de maig de 1572, de pas per al Montserrat, pujà a l'Er¬ mita (^) per oferir a Sant Salvador un dels artístics i valuosos (1) Vide Llibre de Recorclances de Sani Salvador de les Espases. (2) Vegi's Diccionario Universal de Francisco de P. Mellado. Vol. 30. Pàg. 814. Lle¬ tra P. Puda. Edició del 1854. PE LES ESPASES 45 fanals d'or(') que duia en sa Capitana Ali-Bajà, amb 13 ban¬ deroles de porpra brodades d'or i plata que arrabassà als turcs en la gloriosa batalla que l'any anterior els havia guanyat en aigües de Lepant. Tant el riquissim fanal com les precioses banderoles penjaven encara de les parets de l'Ermita de Sant Salvador a mitjans del segle proppassat. (^) Parlaven ben alt dels favors rebuts del Sant les presentades de cera, que menjades de la pols i de les humitats es veien a les paretsde l'Ermita fins el 1924, així com les moltes crosses que es guarden en els baixos de l'edifici, i els innombrables ex-vots, que no detallarem, dels quals se'n serven alguns pocs dels més moderns, car la pintura dels més antics ha quedat destruïda. (1) Era aqueix fanal parió del què ofrenà a la Verge del Montserrat el mateix Joan d'Austria en el mes i any citats, i que desaparegué de l'Església amb l'invasió del francès. D'ell diu la cançó popular: Fins setanta quatre llànties « cremen davant de l'altar, fetes són de plata ñna, menos una que n'hi ha (*) que és la llàntia del rei moro, que mai l'han vista cremar. Una nit la van encendre, un àngel del cel parlà: « Apagueu aqueixa llàntia sinó el món s'enfonsarà. Per a més detalls, V. Ntuva Historia de Montserrat, pel P. Grosellas, pàgines 107, 285, 480. (*J Fóra millor dir; Fetes són de plata fina, menys una d'or que n'hi ha, que a ésser de metall ordinari no l'hauria furtada pas el gavatx. I d'or eren les dues, se¬ gons Lafuente en sa Historia d'España, Vol. XIII, pàg. 522. (2) Vegi's Diccionario Universal de Francisco de P. Mellado. Vol. 30. Pàg. 814- Lle¬ tra P. Puda. Edició del 1854. 46 SANT SALVADOR És una prova de la devoció al Sant ço que tots els pobles respongueren amb cabals, cadascú segons son poder, en as- sabentar-se de què s'anava procedir a a l'arranjament de l'Er¬ mita ruinosa. Perquè, a qui acudeixen els nostres pobles i masies en ses epidèmies i secades, més que a Sant Salvador, pujant-hi en peregrinació per obtenir quant necessiten? A qui els culars en ses parti¬ afliccions, malalties i necessitats? Quants hi han pujat amb un ciri a la mà i a peus nusos per complir ses prometences? (') Sant Salvador, des del seu Turó, ès l'An- gel que vetlla per tota sa comarca, i encara que de el temporal anorreador del fruit de moltes vegades suors; encara que la nuvolada malestruga es congria en aquests punxeguts tu¬ rons i pregones fondalades. Sant Salvador, cui venti obedíunt, (^) pel mitjà dels seus missatgers alats, que l'obeeixen sens rèplica, la fa emmenar a un estepar o a un ermot on descar¬ regui, foragitant-la dels camps i vinyes de sos devots. (r) Així la complí per l'aplec del d'agost d'aquest mateix igaS, aquella persona d'Olesa que hi pujà descalça. (2) Sani Maieti, Cap. VIII. Vers. 27. DE LES ESPASES 47 Lexes a Sant Salvador^ Les innombrables almoines en metàlic fetes a l'Ermita són un senyal inequívoc de la devoció dels pobles a nostre Sant. En l'impossibilitat de traslladar-les aquí, remitim els llegidors a l'original que es guarda a l'Arxiu Municipal de Manresa, plec n.° 427, en un quadern de 18 folis menors, cobert de pergamí, retolat; «Caphreu de les Lexes fetes a Sant Salvador de les Spases». Tot escrit d'una mateixa mà, abraça des del 1352 fins al 1377, que se'ns presenta com el segle d'or de 1' Ermita de Sant Salvador, encara que el sacrifici i l'holocaust i les ofrenes al Sant es prolonguen cap als segles XVI i XVII, i fins a les primeries del XVIII, en què no hi havia pas cap 48 SANT SALVADOR testador que no deixés per al bé de la seva ànima algunes al¬ moines o Misses a la Capella de Sant Salvador. Com a mos¬ tra citaré solament alguns testaments dels Arxius més propers que he pogut més fàcilment revisar. (') En un dels plecs de documents antics de l'Arxiu de la Par¬ ròquia d'Esparreguera hi ha el testament de Joan Rubió, ma¬ jor d'edat, de la Parròquia de Santa Maria del Castell d'Espar¬ reguera, el qual a 30 d'octubre de 1350, entre altres coses diu: dimitto Ecclesiae Sancti Salvatoris de les Spases CCXC so¬ lidos. A VArxiu del Mas Ubach de Vacarisses hi ha un pergamí d'En Bartomeu Ubach escrit i tancat el 19 de gener de 1502 per Llorenç Bostheyro, Vicari de Sant Feliu de Vacarisses, en lloc de l'honorable Sr. Rector, D. Jaume Carbonell, el qual textualment diu el següent: ítem volo mihi celebrari octo Mis- sas in Ecclesia Sancti Salvatoris de les Spases. ítem alias Mis- sas in Ecclesia Sanctae Mariae Montisserrati, etc. Del mateix any 1502, 29 de desembre, és el testament de Maurici Alavedra, del Mas Marsans, de la Parròquia de Sant Pere de Terrassa, i VArxiu Notarial, entre els que es troba en testaments dels anys 1496-1523, el qual diu: ítem dimitto Ca- ùellae Sancti Salvatoris de les Spases per una Missa celebranda duodecim denarios. A VArxiu de la Parròquia de Vacarisses hi ha el testament d'Anton Vila de Rellinàs que diu: hem leg a Sant Salvador de las Spasas una Missa. És del 28 de juny del 1538. (i) Aquesta ès l'ocasió de remerciât coralment als Revds. Sr. Tinent de Vacarisses i Sr. Coadjutor d'Esparreguera, D. Jaume Busquet, i a l'Arxiver Municipal de Manresa, D.J. Serret i Arbós, i al de l'Arxiu Notarial de Terrassa, aixi com a l'Hereu del Mas Ubach, per les facilitats de tota mena que em proporcionaren en les recerques de dades en llurs corresponents Arxius. DE LES ESPASES 49 Del i6 de generde 1539 és ei de Francisca Boxadella, del Mas Boxadell, que deixa també una Missa. Item leg a Sant Salvador de las Spasas una Missa que sia dita per lo Vicari de Vacarisses. En un plec de documents antics de VArxiu d'Esparreguera, es troba el testament de Bernat Joan, Conseller de la casa Gor- goncano de la Parroquia de SantaMaria del Puig, Castell d'Esparreguera, Abadia de Montserrat, Bisbat de Barcelona, es¬ crit el dia 25 d'abril de l'any 1546, que diu: Mes vull sien ce¬ lebrades quatre Misses, és a dir, una a Sant Salvador de les Es¬ pases, altra... A Y Arxiu Notarial de Terrassa es troba el testament de Sal¬ vador Soler del mas de les Barones, de la Parròquia de Santa Maria d'Olesa, qui el dia i ítem mes de març de 1556 diu: vull, sie donat a Sant Salvador de les Spases y a Sant Pere Saca- ma y a Sant Jaume de Olesa a quiscuna Sglesia un sou pet qiiem sie celebrada aquiscuna delies una Missa. Són també de VArxiu Notarial de Terrassa els dos següents que figuren en el folis 19 i n6, respectivament, del Llibre de Testaments del Notari Bernat Amat. El primer és de Pere Fetjò, propietari del mas Soler, de la Parròquia de Sant Feliu de Vacarisses, en son testament de 29 d'abril de i 560. ítem vull y man me sia dita y celebrada una altra Missa anima en lo altar de Sant Salvador de les per la mia Spases per la caritat de laquai vull que sien dats altres dos sous. El segon, del 31 de juny de 1575, és de Pere Duran de Ma- tasoleya, pagès de la Quadra de Viladecavalls Sobirà, Parrò¬ quia de Santa Maria d'Olesa. Itetn deix per amor de Deu y en remissió de mes culpes y pecats a las obras de la capella del glorias Sant Salvador de dita parrochia hun sou v de la capella del glorias Sant Jaume altre sou y aixi mateix a la del glorias Sant Marti 50 SANT SALVADOR altre sou y aixi mateix a la de nostra Senyora de Montserrat al¬ tre sou. El següent de V Arxiu Parroquial de Vacarisses és de Pere Farreras de Sant Pere de Rellinàs, el qual a 8 d'abril de 1576 ordena: ítem vull y man que me sia celebrada una Missa en ca¬ da altar de dita esglesia la Capella de Sant Salvador de y en les Spases dues Misses. A VArxiu Notarial de Terrassa, foli 118 dels Testaments del Notari Bernat Amat, consta el de Feliu Ubach, pagès, de la Parròquia de Vacarisses, el qual ordena: ítem mane que per la anima mia me sia celebrada la capella del Sant Salvador de en la Parroquia de Sparaguera una Missa per la charital de la qual mane que de mos bens donen la charitat acostumada. És del 11 de juny de 1578. Els dos testaments següents són de \'Arxiu Parroquial de Va¬ carisses. En fer Eulàlia Boxadell, vidua relicta del Joan testament Boxadell, pagès de Vacarisses, diu a 16 d'octubre de 1611: ítem vull i man me sien celebrades tres Misses a Sant Salvador de les Spases. L'altre del mateix Arxiu ès del 31 de gener de 1626: ítem vull i man me sia dita una Missa en Sant Salvador de les Spaxes. De VArxiu de càn Torrella, distant una hora de la Capella de Sant Salvador, ès el següent: A 10 de novembre de i6éé en Pere Joan Torrella, Propietari del mas Torrella de Vaca¬ risses, en fer testainent en la Vila de Monistrol, deixa anyal¬ ment 20 sous, moneda barcelonesa, per la caritat de coranta Mis- sas que han de dir i celebrar en la Capella de Sant Salvador de les Espases. Finalment, a 11 de juny de 1685 En Fermi Gibert del mas Gibert i Sanana, del terme de Sant Pere i Sant Feliu de Va- DE LES ESPASES 51 carisses, fa testament dient: Jo vull, orden i man que imme¬ diatament seguit òbit me sien fetes celebrar per repòs de la mia mon anima a la capella de Sant Felip Neri de Vacarisses tres Misses resades... i una a Sant Salvador de las Espasas i per caritat de quiscuna de aquelles vull sien donats sis sous. Moites més Lexes consten en els Arxius d'Esparreguera, Vacarisses, Terrassa i masies properes, que omitim per no cansar. Hem insistit manera especial a les Lexes dels segles d'una XIV i XVI per evidenciar la falsetat en què s'estintola la cre¬ ença de D. Manel Arnús, antic metge de l'establiment de la Puda, a l'inserir en la Història d'aquest Balneari f) que la Ca¬ pella de Sant Salvador fou edificada per En Joan d'Austria quan visità el Montserrat després de la victòria de Lepant. Com hem dit abans, aquest Heroi visità el nostre Sant el 18 de maig de 1572 i li ofrenà els trofeus de guerra, que encara s'exhibien a l'Ermita a mitjans del segle proppassat. (i) Vegi's Historia de la Puda de Montserrat, per M. Arnús. Pàg. 62. 53 Sant Salvador des de ^Alanresa Per ara ens manquen documents per poder explicar el per¬ qué la ciutat de Manresa administrava les rendes i rebia els llegats particulars que a Sant Salvador feien els devots, bo i tenint a la Capella una persona, anomenada DEODAT, en¬ carregada de tota l'administració. Ja hem dit abans que en l'Arxiu manresà es conserva encara un Capbreu de les lexes fe¬ tes a Sant Salvador de les Spases, que comprèn els 5 quinquenis, des del 7 d'agost de 1352 fins al 1377, essent d'aquesta ma¬ teixa època la primera noticia de l'elecció d'obrers que feien els Consellers de Manresa i que cada any trobem en els llibres del Consell, fins a les primeries del segle XVIII, per a l'ad¬ ministració de l'Ermita de Sant Salvador, i a la qual acudien tots els anys els elegits per assistir a l'aplec que s'hi celebra el SAKt salvador 54 diumenge següent al 6 d'agost. En el mateix plec es troben quatre pòlisses de pagament, que sufragaren les despeses dels elegits per assistir a l'aplec, que, tractant-se de Sant Salvador, no podem menys de transcriure aquí. Primera. — Pòlissa de 12 rals, dic, i lliura, 4 sous, a favor de Francesc Colomer, obrer de Sant Salvador de les Espases per ser anat ell i Mossèn Bernat Coll, obrer juntament ab ell, ab ordina- ció del Consell a la Her mita de Sant Salvador de les Espases per a veure si hi havia dinés, ni censos enderrerits, i dirà són per los gastos són fetsab un dia de anar allí los dos, ço és de lloguer de cavalcadures, despeses deells i de les besties, que tot són dites i lliu¬ ra, 4 sous. Feta al 16 de Jener de 1602. Segona. — Tblissa feta per ordre del Consell, a Manresa el 22 d'agost de 1604, a favor de Pere Martri Molló i Bernat Coll, Pany present obrers de Sant Salvador de les Espases, i es de 2 lliu¬ res, ly sous i 8 diners per haver anat el 6 d'agost dia de Sant Salvador, per ordre del Consell. Tercera. .4 Manresa, y de febrer de 1618. Pòlissa a fa¬ — vor del Sr. Alex Pla l'any present conseller de Manresa, per ha¬ ver anat a Sant Salvador. 1 lliura i dos sous. Quarta. — ¡Kn. Lluis Torres, Notari, i jacinto Vilatorrada, mercader, són els obrers de Sant Salvador que han estat elegits est any de 1620 per lo Consell de la present ciutat, als quals els con¬ sellers Maurici Pous del Graner, Pere Picalques, Maurici Gomis i Maurici Vilumara, manen se'ls dongui i lliura, 16 sous per haver anat el 6 d'agost a Sant Salvador. » * La confiança excessiva que durant tants anys els Consellers de Manresa tenien en la persona encarregada de recollir i ad- bE LES ESPASES S$ ministrar les lexes i rendes de Sant Salvador motivà un aban¬ dó tan gran de l'edifici, que s'enderrocava; que vist pels Jurats obrers de l'any 1604, En Pere Martri Molló i Mossèn Bernat Coll, i donada immediata raó en Consell, fou enviada al Rector d'Esparreguera, Mossèn Bartomeu Comelles, Prev., la següent lletra: «-Molt Rnt. Senyor. - Esta ciutat ha determi¬ nat posar los ulls en les coses de Sant Salvador de les Espases i re- dresar aquelles, i per est efecte ferem anar los obrers de dita cape¬ lla lo dia de la festa més prop pasada allí pera que mirassen les coses com anaven i donada raó en Consell entenguerem com dita capella y casa se anaven arruïnant y com també tenia alguns censos delsquals V. M. com a Rector de Esparraguera ne rebia alguna party si desta manera passa la rebrem particular en que V. M. nos ne done avis y també si hi ha altres coses que altri les reba ho tinga 0 se deuen de pagar pera que de tot pugam ser enterats y per lo descarrech que convé. Guarde Deu a V. M. com pot. — En Manresa y — A la hordinació de V. M. agost als 22 de 1604. promptes los Consellers de la ciutat dd Manresa.» (') D'aleshores data una reparació tan important en l'Ermita i Casal de Sant Salvador que ha resistit el tràngul de més de tres segles, puix trobem el nomenament de Jurats obrers que i llur assistència, protesta, a la festa que anualment s'hi sens celebra el Diumenge després de la Transfiguració del Senyor; nomenament i assistència per part dels Jurats fins a 1716 en què la llei de Elova Planta, creada per Felip V, canvia el règim municipal i fa desaparèixer, per desgràcia, els Jurats obrers _ que tant havien treballat per les coses de Sant Salvador. (i) V. Arxiu Municipal de Manresa. Registre de Lletres i6oi·i6ai. 57 Kls D eo dats o primers ermitans de Sant Salvador^ Les Capelles edificades lluny de poblat tenien des de teriíps antic unadministrador o procurador, amb el dret d'elegir una persona, que, vivint en el casal a ella adjunt, a certes époques de l'any recorregués el terme amb la capelleta del Sant al coll, recollint les rendes i almoines que per al culte li feien els de¬ vots. A muntanya encara veiem amb gust que aquesta pràc¬ tica es conserva fins als nostres dies per alguns santuaris. En Carles 111, a 20 de febrer de 1783, publicà una reial cèdula manant, que, per a llevar alguns abusos, els administradors es fixessin, al nomenar la persona encarregada de recórrer el ter¬ me, que fos de bona fama i d'irreprotxable conducta, impo¬ sant-li l'estricta obligació de retre comptes, al menys cada mig any, de les almoines recollides. 58 SANT SALVADOR Quant a Sant Salvador, ja sabem que des del 1352 tenia per administrador el mateix Consell Municipal de Manresa, el qual col·locà immediatament la adjunta a la Capella, una en casa persona que anomenà Deodaí, qui, duent la capelleta del Sant, adornada amb els flairosos narcisos (Narcissus juncifalius) i amb altres floretes de l'obaga, recorria un cop a l'any els pobles d'Esparreguera, Olesa i Vacarisses i totes les masies dels seus voltants, bo i depositant els devots del Sant en el calaixet de la capsa llurs ofrenes i prometences, tenint-se per molt joiosa la familia que, per qualsevulla motiu, podia donar hostalatge al Salvador, puix no li mancaven pas pitxers de riques flors amb què obsequiar-lo, ni gresols per fer-li llum. Aquest Deodat era l'encarregat no sols de recollir les dàdives, sinó també d'apuntar-les en el quadern, dels quals se'n conseiA'a avui encara, a l'Arxiu Municipal de Manresa, un exemplar, que fou començat el 7 d'agost de 1353, i que acaba el 1377. Enclavada, però, l'Ermita en el terme d'Esparreguera, és molt natural, que el Sr. Rector de dita Parròquia servis com d'intermediari entre el Consell i el Deodat, i a ell directament es dirigis per ofici, sempre que ho cregués convenient, com ho féu el 22 d'agost de 1604. A les darreries del segle XVII i primeries del XVIII, vivia a l'Ermita de Sant Salvador un Deodat tingut per sant en tota la rodalia. No vivia allà pel 1650, a la cova de Santa Agnès, un ermità, nat Riudoms, i anomenat Bonaventura Gran, que ara a venerem en els altars? No hi hagué també pels anys de 1760 a la cova del Frare el penitent Pere Costa, que mori en olor de santedat? El nostre, amb vesta i cogulla de color carmelita, una gran barba, tota blanca, alt, flac, descolorit per les penitències ivigílies i abstinències, amb l'aspecte d'home admirable i de conspicua santedat, dotat ensems d'altíssima contemplació, es DE LES ESPASES 59 passava les nits davant l'altar, i els dies atenent als devots del Sant que pujaven a demanar favors o a complir ses prometen- ces. Ell, amb la Capelleta del Salvador al coll, seguia, com els seus predecessors, el terme, tots els anys recollint les al¬ moines que les masies i pobles, bo i adorant el Sant, li feien per les atencions i necessitats de l'Ermitori. Si cap estona sobrera durant el dia li quedava, recorrent els voltants de la Capella, s'allunyava fins al turó del Puigventós, Pla de les Es¬ pases i turó de la Pastora, per arreplegar el Thalictrum tubero¬ sum, Salvia pratensis, Hypericum perforatum, H. Androsaemum, Ruta montana, Miconia pyrenaica, Jasonia glutinosa, J. tube¬ rosa,... i altres plantes d'aquells espadats, que li servien per a confeccionar olis, elixirs, bàlsams, pomades, etc., que junta¬ ment amb l'oli de la llàntia, guarien els malalts que a l'Ermi¬ ta acudien en busca de remei, car el Salvador es valia del seu fidel servent, aureolat de virtuts, per vessar a mans plenes to¬ ta mena de carismes a favor dels habitants de les masies i po¬ bles veïns, des de Terrassa a Manresa, que a ell anaven per cercar medicina corporal o la salut espiritual. Mes, ai 1 que el pobre Ermità, envejat tal volta per sa plଠcida solitud i aparentment recompensada vida, se'n pujà al cel en cos i ànima, segons feia creure a la gent, com anem a veure totseguit, aquell malvat que el substituí, després de fer-lo desaparèixer vilment d'aquella mansió de celestial perfum. 6i El fals Ermità A darreries de l'any 1714 es féu ermità de Sant Salvador l'home més hipòcrita i malnat que hom puga imaginar. Sota la capa de pietat i mansuetud semblava haver heretat les vir¬ tuts del seu predecessor. Però, n'era molt lluny!!! Ornat de llarga barba postissa, i com ell, vestit amb la cogulla i ves¬ ta, quan la gent li preguntaven pel seu antecessor, ell contes¬ tava amb còmica beatitud; se n'ha pujat al cel en cos i ànima! Però comencem des del principi. A primeries del segle XVIII acudiren al setge de Barcelona, més que per ajudar els catalans contra d'En Felip, per mou¬ re's en riu revolt, tots els vagabunds i facinerosos de la co¬ marca. Entre els moltíssims que lluitaren a favor de l'Arxi¬ duc, Carles d'Austria, hi aparegué l'anomenat Ernest Grau, qui no era pas altre que el famós bandoler, Claudi el moliner, (') dit així, perqué els moliners del Pont del Gai, prop de Valls, el recolliren, acabat de néixer, de ran de les parets de sa casa, i el criaren i educaren, fins que a l'edat dels u anys, cansat dels mals tractes, fugi de sa casa, per anar a parar al cap de poc al penal de Tarragona, on l'alliçonaren els grans mestres del furt i de l'engany, bo i fent tants avenços en la carrera del vici, que en eixir del penal als 17 anys d'edat, ja l'esperaven més de 20 llicenciats abans que ell per posar-se sota el seu guiatge, essent llur primer assaig l'assalt del Pont del Gai, per (í) Vegi's Las Escuadras de Cataluñay per M, Folguera \ Barboso. - Impremta, Riera Baixa, 9. En.tresol. Barcelona. O. bé Historia de las Escuadras de Cataluña, per D. Josep Ortega i Espinós. 3;* Edició. Impremta Lluis Tassó. Arc del Teatre. 1876. A la pଠgina 30 i següents. 62 SANT SALVADOR privar de la vida als bons moliners que el recolliren i alleta¬ ren. (*) Tal era el famós Ernest Grau, que tenia entrada a les cases més nobles partidàries de l'Arxiduc, totes ignorants de sa ferocitat, per menar una quadrilla de valents que res els atemoritzava. Però en caure Barcelona a últims del 1714 sota el jou d'En Felip V, on havien de sojornar tanta gent avesada al joc i a tota mena de vicis? Doncs, als antres i cavernes que els so- plujaren abans, per a des d'aquí distribuir-se conforme a les comandes del seu leader. Feia molts anys que el santuari de Sant Salvador de les Es¬ pases era famós arreu de la comarca per les lexes que els seus devots, sens distinció de classes, li ofrenaven, venint en aug¬ ment sa celebritat últim temps, per mor del bon en aquest Ermità que amb l'oli de la llàntia de l'Ermita, i amb les her¬ bes d'aquells espadats aconsolava, com hem dit abans, i dona¬ va remei per a tota mena de malalties. En Claudi, desprès de les acaballes del setge, es fixà en aqueixa mina inestroncable, que ben explotada, li tenia de donar una bona collita, mitjant- sant la seva gent tan habilidosa, que, sota la capa de l'hipo¬ cresia més refinada, representaven a les mil meravelles qual- sevulla paper. Amb un de ses companys, anomenat Barbas- sa, que tant sabia amagar sa ruinesa, se'n pujà al Turó, i en arribar, ço que feren de primer antuvi fou desempallegar-se del sant ermità, que durant tants d'anys i amb tant de fruit l'ocupava, l'ànima del qual tan sols se'n volà al cel, car el cos prou el saberen aparedar, llevant-li el cap, en un nínxol del (•) Des d'aqueix horrible crim, la casa del Pont del Gai quedà deshabitada, i no fa pas gaires anys que en els graons i barana de l'cscala es veien encara les grosses taques de sang produïdes per la vesània de l'ingrat Claudi. DE LES ESPASES 63 chor. (') Aixi, pel mitjà del crim, quedà consagrat ermità qui, rebre els pelegrins, que com de costum venien a ofe¬ en rir ses oracions i ofrenes, al preguntar-li què s'havia fet d'aquell sant predecessor seu que els sabia donar consells i me¬ dicines, ell amb fingida beatitud els responia; se n'és pujat al cel en cos i animal Allí quedà l'hipòcrita, acompanyat d'un es gros masti, tan coneixedor de sa quadrilla que grinyolava suaument i afalaga¬ dora, si se n'apropava algun, i ho feia fortament i inquieta quan era algun ignot. Als dies tornava Claudi a l'Ermita, i pocs molt abans de sentir-se el trepig, ja el mastí l'assenyala¬ seu va. Amb quin goig li deia l'hipócrica, que sa fama s'havia estès fins a Manresa ! Era que el Gobernador d'aqueixa Ciu¬ tat, desconeixedor de la facècia desenrotllada a Sant Salvador, havia escrit a l'ermità assenyalant el dia en què li enviava sa filla malalta, acompanyada d'un capità, i de Veciana, germà del fundador de les Esquadres, i d'un escamot de soldats. I amb quina rialla més sarcàstica veia Claudi caure a la trampa la primera víctima, tan distingida, jtftitament amb el germà de l'irreconciliable enemic dels bandolers ! Però, deixem a Claudi preparant l'emboscada, mentre el Gobernador de Man¬ resa aparia també el viatge per a sa filla. (i) Pel maig del 1924 en procedir-se a l'arranjament de l'Ermita i destapar-se els en¬ bufats per l'humitat, que cubrien les arcuacions de la vans Capella, es trobà en el nínxol de ran del chor tot l'esquelet, menys la testa, d'un adult, que és molt versemblant que fóra d'aquest Deodat, sacrificat per la cobejança de Claudi i de Barbassa. L'esquelet fou traslladat i aparedat novament en el ninxol més immediat a l'altar. ^5 « Vlolació Je la Capella. Fi Je! J? andoJet^ Sens via fèrria, ni carretera, el camí d'anar de Manresa a Sant Salvador podria ésser un tram del Camí Ral, que, eixint d'aquella ciutat cap a Sant Vicenç, Castellvell, el Puig, Bau- ma, hostal del Palà, can Castellet i coll Cardús, entra pel pont de Vacarisses a Terrassa, girant, però, cap al collet de Sant Salvador, en arribar prop de l'Urpinao en l'encreuament amb l'antic camí d'Olesa a Vacarisses, que passa entre el conreu de Torrella, a menys d'agafar el més dreturer, com és molt ver¬ semblant, de Manresa a Monistrol i vorejant el riu, entrar a la propietat de can Tobella pel Guinardell, passar per la casa i seguir pel Corral Vell, vora la deu d'aigua, i per l'obaga de Sant Salvador arribar a la Capella. A Manresa era aleshores Governador militar per mort del valent coronel En Feliu Alvarez de la Escalera, qui tancà els ulls al peu de les muralles del quarter del Carme, lluitant contra 400 voluntaris catalans el 5 de setembre de 1714, (') D. Andreu Bonito de Pignatel·li, qui tingué sitiades al mateix quarter les tropes d'En Felip, quan mancant-li bales, el P. Prior del Carme li donà les flautes de l'orgue per a fondre-les, (^) i una filla del qual, Agnès, desitjosa de recobrar la salut per intercessió del que ella crèia veritable ermità, es posà en camí, mentre Claudi, de la Capella estant, per mitjà dels seus (1) YHistòria de í\Canresa, per J. Serret i Arbós. Pàgs. io8 i 109. (2) Vegi's Arxiu Muniàbal de Manresa. Dada inèdita facilitada per l'Arxiver l·ln [. Serret i Arbós. éé SANT SALVADOR emissaris, s'assabentava de l'hora de la seva eixida de la Ciu¬ tat i de sonpels diferents indrets per on transitava. Tan pas bon punt arribada la filla del Governador militar de Manresa a l'Ermita, amb sos acompanyants, quan descarregats aquests de l'impedimenta, s'oí l'ordre de Claudi de donar-se tots presoners sens Prou volgué fcr-ne, complint son resistència. deure, el capità, però, desprès d'un desafiament caigué mort en mig de la Capella, essent seguidament emmanillats tots els altres, i fins per despistarj el fals ermità fou amarrât a una co¬ lumna de l'altar. La filla del Governador i Veciana, tapats d'ulls, foren con¬ duïts separadament cinc hores lluny i tancats, Agnès en la cambra d'una casa mig ensorrada, i Veciana en una cova fos¬ ca i humida, mentre els soldats van ésser enviats a Manresa. Ben prompte pujà a la Capella l'atribulat Governador, dis¬ posat a pasar-ho tot a sang i a foc, al qual dissuadí l'hipòcri¬ ta, amb l'esperança de què ells mateixos s'havien de desco¬ brir al buscar un bon rescat. I efectivament, ja l'endemà re¬ bia el Governador una carta, que una mà invisible deixà a l'Ermita, en la qual se li demanaven loo unces per sa filla: i no estava pas decidit encara a trametre-les, quan n'hi arribà una altra que li exigia 300, car el bon home d'ermità s'havia des¬ cuidat d'incloure sa comissió. En saber Pere Anton Veciana, fundador de les Esquadres, el que a l'Ermita i assessorat de la persona del nou passava, ermità, es la Capella acompanyat de dos mossos, i a dirigí a l'anar a trucar vegeren l'hipòcrita que, avisat per son mastí, es posava caragolat davant l'altar, ço que valgué un altre fort repic a la porta. Després d'un llarg i curiós interrogatori, i d'haver-li arrancat sa barba postissa i llevat la cogulla que deshonrava, i d'haver-li provat que era ell l'assassí del sant DE LES ESPASES 67 ermità que, segons feia creure a la gent, desaparegué mera¬ vellosament, se l'cnportà en sa companyia, deixant allà dalt un dels mossos, anomenat Francesc Boleda, natural de Gui¬ merà, juntament amb el gos de Barbassa. Tement Claudi quelcom d'extraordinàri per mancar-li no¬ ticies del rescat, i més que tot pel retorn del masti a sa qua¬ drilla, se n'hi anà, i lluità amb el mosso, i el penjà al pati ad¬ junt l'edifici. I quan tornà Veciana es condolgué del seu a company i el despenjà i el soterrà, i en lloc seu hi penjà l'hi¬ pòcrita i malvat Barbassa, que alià quedà per carnassa de les aus d'aquells penyals. Ara, per cloure tot aquest trist enfilall de crims, solament diré que degut a les gestions d'una noble jove, Júlia Olaguer, que perdé tota sa familia en el setge de 1714 a Barcelona, i els germans de la qual foren amics del aleshores Ernest Grau, es conseguí de Claudi, sens rescat, la llibertat de la filla del Governador i de Veciana, i fins el canvi de la vida tan mal¬ vada del Bandoler. (') Entretant, la Capella execrada i pol·luïda amb sang huma¬ na, malmesos tots els objectes sagrats, desapareguda i violada l'ara santa,i sols per un voler del Sant, conservat el preciós retaule, davant del qual doblava pregonament sa carcanada el fals ermità assenyalar-li son masti la proximitat d'algun en ignot, la Capella continuà tancada fins a l'any 1784 en què s'hi posà l'ara actual. (i) Vegi's Historia de las Escuadras de Cataluña. Pàg. :o i següents de l'edició de 1876. Encara que per res es citi en Las Escuadras l'ermita de Sant Salvador, li convenen tantis- sim les senyes que en el Llibre es donen, totes que no dubtem pas gens, mentre no se'ns provi el contrari, que Vermita de prop del Cami Ral de VtCunresa a Terrassa, on passaren tals successos, no és altra que la de Sant Salvador. Encara es veu a la porta d'entre la Capella i la cisterna l'escletxa, actualment tapada amb una post, des d'on podia assaben¬ tar-se Barbassa de la persona que hi arribava. 69 Ermitans de Sant SalvadoiP L'execració de la Capella fou un cop fort que trigà molts anys en remeiar-se. La llarga durada de la post-guerra de successió per a depositar paulatinament els sediments socials, la manca d'ermità i sens protector per a nomenar-lo, i lo més greu de tot, la vaga forçosa per part del Consell de Manresa en immiscir-se en els afers de Sant Salvador, segons la llei de Planta Nova de Felip V, deixà l'Ermita de Sant Salvador en un estat verament precari, al marge de l'abandó. Però Sant Salvador que elegí aquest Tabor per a ésser en ell glorificat «ui sit tbi nomen meum», com ens diu la Sagrada Escriptura, (') féu aparèixer un altre Samuel per a purificar el temple execrat, i restaurar totes les coses al seu primer es¬ tat, i tornar l'any 1784 a oferir l'Hòstia pura, l'Hóstia santa, l'Hóstia immaculada, per la salut i prosperitat de totes les ma¬ sies i de tots els pobles dels voltants de l'Ermitori. Des d'aleshores a l'Ermita hi ha l'ermità per cuidar-la, el qual és elegit pel Sr. Rector. Mes, estant fonamentat un angle de la Capella damunt la fita on conflueix el vèrtex de les tres masies de Puigventós, Urpina i càn Tobella, que pertanyen respectivament a Olesa, Vacarisses i Esparreguera, als tres pobles mancomunatSj com ho són per la devoció al Sant, els hauria de tocar l'alta honor d'ésser els guardadors dels tresors del Sant, així com d'escollir d'entre els seus habitants, alguns que més immediatament atenguessin al seu culte, i a tots els devots ensems que venen (i) Paralipòmens. Cap. II. Vers. 7. SANT SALVADOR yo a visitar-lo. Mes, havent estat el Senyor Rector d'Esparre¬ guera, com s'ha dit abans, l'intermediari entre el Consell Man- resà i el Deodat, ara en aquest moment històric, aquest ma¬ teix Senyor és qui nomena el primer ermità que substituí le¬ galment la llarga sèrie de Deodats, l'últim dels quals fou aquell de barba blanca vilment assassinat pels amics del furt i de l'engany. plauria de donar la llista de tots els ermitans que Ara molt ens des de l'any 1784 fins a nostres dics han servit tan desinteres¬ sadament al Sant, servant-lo incòlume en mig de les lluites del segle XIX, començat amb l'invasiò francesa, però tenim d'acontentar-nos de citar solament els que en foren des d'un poc abans de l'any 1824, i sort encara del Llibre del Soberano Salvador de lasEspasas, que es conserva a l'Arxiu Parroquial d'Esparreguera. El 24 de juny de 1824 donaven comptes a D. Miquel Rଠfols i Sallés, Prev., Rector d'Esparreguera, els dos adminis¬ tradors de l'Ermita de Sant Salvador, Srs. Josep Fuentes i Joan Galí, els quals faria ja alguns anys que la cuidarien, quan el Sr. Rector anotà que mai los hi havia pogut arreplegar (els comptes), continuant els dos fins al 8 de gener de 1833 en què En Joan Galí es quedà sol fins al 1835. Les almoines recollides en les plegues generals pels masos i pobles d'Espar¬ reguera, Olesa i Vacarisses havien d'èsser molt considerables, quan desprès de satisfer les almoines de les dues Misses que solia dir a l'Ermita el Sr. Vicari d'Esparreguera els dies de la Transfiguració del Senyor i de Sant Joan Degollad, i de pa¬ gar l'arranjament continu dels camins i dels adobs de la Ca¬ pella i del Casal, n'hi havia prou per a contribuir a les des¬ peses de la Parròquia, com a l'any 1826 per fer un relotge, i el 1824 gastant algunes lliures de cera quan portaven la Mare DE LES ESPASES 71 de Déu a Montserrat, (') aixi com per celebrar solemnialmeiit a la Parròquia el dia primer d'any i el 6 d'agost, diada de la Transfiguració, un Ofici cantat per la Reverend Comunitat, acompanyat d'orgue, i per la tarda dels dos dies un Rosari també cantat, no sens refer o fer noves les peces inservibles, com a l'any 1829 en què, segons el Llibre del Soberano Salva¬ dor, s'assenyala i lliura, 17 sous i 6 diners per lo vestit del Ni¬ ño, és a dir, del Nen Jesiis, que en les dues susdites festivitats es posava a l'altar. En 1835 començà una temporada funesta per a l'Ermita, puix com diu en 1840 el nou Rector, D. Pere Martri Tenas: en aquestos anys de guerra es deu advertir que apenas se ha aplegat ni se ha fet funció alguna en la Capella per ser foray molt distant de aqueixa Vila: temps tan funest que fins tingueren de retirar els mobles de la Capella. Al passar comptes el 24 de juny de 1843 el nou administrador En fosep Castells, nomenat l'any anterior, cita el preu de l'arranjament dels panys i de les (1) HI de desembre del 1822 pujà al Montserrat, amb un escamot de soldats, el 22 comandant de Martorell, Anton Bray, de tristissima memòria en els anals del Monestir, per haver cínicament arrencat i furtat el 26 de novembre anterior en companyia de Rafel Grau, les corones d'or que portaven la Verge i el Nen Jesús, ordenant ara el trasllat im¬ mediatament de la Santa Imatge la Capital. a En capitular Barcelona el primer de no¬ vembre de 1823, pensaren les autoritats de retornar la Verge al seu Palau muntanyà, ço que amb tota solemnitat es féu, sortint de la Capital el 12 de juny de 1824, acompanyada de les autoritats i de la tropa francesa, per Sant Feliu cap a Martorell, on pernoctà. Ca¬ da poble per on passava la Santa Verge no la deixava fins haver-la acompanyada al limí¬ trof. El dia 13 desprès de passar per Abrera entrà a Esparreguera, on tot el poble l'es¬ perava amb atxes i ciris encesos per dur ia a la Parròquia i cantar-li un solemne Ofici, quedant-se allí, per satisfer la devoció dels esparreguerins, fins a la tarda en què des¬ prés de cantar-se a les tres cl sant Rosari, amb els mateixos honors de l'entrada, l'acom¬ panyaren al Brucb, on passà la nit, eixint d'aci a les quatre del mati del dia 14 cap al seu Palau, Els devots de Sant Salvador ni podien mancar en aqueixa demostració d'afecte a la Mare de Déu del Montserrat, ni tampoc deixar de consignar llur presència en el Llibre del Soberano Salvador. Vegi's Nueva Historia de VtConiserrat, per F. dh P. CRUsnr.f.,\s. r.\25. 522 i SC2UCIUS. 72 SANT SALVADOR claas de les portes i fins dels vidres de les sacres, després del qual fou elegit administrador de Sant Salvador l'Ermità del Puig, En Josep Cases, qui als dos anys d'administrar, a lo d'agost de 1845, fa constar en els comptes la compra d'una casulla, alba i amit, i la d'una Capelleta per al Sant Salvador de la capta, quedant encara romanent. Al revisar els comp¬ tes el nou Rector D. Anton Roig i Talavera, a l'any 1848, as¬ sabenta que: respecte de les circumstàncies no se ha arreplegat res en dit any, existint de l'anterior 41 lliures, / sous. Cal fer no¬ tar que en 1849 feren dues portes que costaren 4 lliures, 6 sous i 3 diners, i en 1851 unes portes majors, que sens dub¬ te són les d'entrar a la Capella, i per les quals es pagaren 7 lliures i 16 sous, i finalment que des d'aquest any tot el ro¬ manent (així com les robes i alhages), es guardà a cân Tobe- 11a, fins que a l'enrajolar-se el 1862 el pis de la Capella i arranjar-se la cisterna, ço que costà 33 $ i 8 rals, els 17 $ i 9 rals que quedaren, per primera vegada romangueren en poder del Sr. Rector. L'Ecònom D. Ramon Rosés, que substituiria al Sr. Rector D. Anton Roig el 1869, començà de finnar el Llibre el 1870, i el tancà el 1874, després de deixar consignat que: en i8jy estaha fortificada la Villa, i por esto no se recogieron limosnas ni se celebró lo de costumbre. L'actuació tan brillant dels administradors de Sant Salvador, que vivien a la Vila d'Esparreguera o al castell del Puig, fou deguda a haver continuat el costum d'aquells antics Deodats o primers ermitans, que residint a la casa adjunta a l'Ermita, a certs temps de l'any passaven amb la Capelleta de Sant Salva¬ dor per totes les cases dels pobles veïns recollint les almoines, que servien pel culte, que se li dedicava no sols en sa Ca¬ pella, sinó també en la Parroquial, a l'ensems que s'aplicaven a DE LES ESPASES 73 l'arranjament de camins i de qualsevol deteriorament que els elements naturals o les males mans dels incultes, en les parets, portes o teulades de l'Ermitori tantes vegades en temps de guerra els infligien. Assetjada l'any 1873 la Vila d'Esparreguera, desaparegué En Josep Cases (') de Santa Maria del Puig, deixant-hi la Capelleta de Sant Salvador, que havia portat, com administra¬ dor, per espai de 30 anys seguits, i juntament amb ella hi quedà també una grossa almosta de peces de coure del temps d'Isabel II, encunyades l'any :8é8, i que són les últimes al¬ moines per ell recollides dels devots. Aquesta urna amb l'estàtua del Diví Salvador, oblidada per espai de 56 anys en la ruinosa Església del Puig, el 24 de fe¬ brer del present any fou lliurada de l'anorreament inevitable a què s'hauria reduït. (i)A cân Tobella recorden encara amb fruïció aqueix benemèrit Administrador dc Sant Salvador. Compareixia tots els dissabtes de l'any a la Masia, i després d'haver-se desenfomat ía pasta, demanava el pa de VErmità. Sant Salvador de les Kspases del terme d Ksparreguera, pertany a la jP arràquia d'Olesa Se'ns pregunta molt sovint per què essent l'Ermita de Sant Salvador de les Espases en terme de la Vila d'Esparreguera, i a la qual pertany civilment, és eclesiàsticament de la Parrò¬ quia d'Olesa de Montserrat. Açò és molt fàcil de respondre transcrivint tan sols el document de la cessió feta pel Sr. Rec¬ tor d'Esparreguera, D. Anton Roig, al Sr. Rector d'Olesa de Montserrat, D. Heribert Font, el qual passà el mateix any de Prior a Terrassa, i la qual cessió consta en la segona plana del citat Llibre de comptes del Soberano Salvador de les Espases, que es guarda a l'Arxiu parroquial d'Esparreguera, i que tex¬ tualment diu el En i8 Mars de 1868 vas fer cesió al següent: Sr. Rector de Olesa de tota aquella part de terreno de la altra part del Riu Llobregat que es de tota la Heretat del Sr. Joseph Tabella. De manera, que des de aquell dia dit terreno en quant a lo espi¬ ritual quedà per Olesa y per lo temporal o civil per Esparrague¬ ra. Anton Roig, Rector. (') Era molt just que el Sr. Rector atengués a la salut espiritual dels seus feligresos de cân Tobella, els quals per a poder complir llurs deures religiosos tenien mantes vegades d'expo¬ sar llur vida confiant-la a un feble navili que els transportava a l'altra banda del Llobregat, si bé les raons en què es fundà no tots les apreciarien del mateix modo, máxime havent-hi (i) Vegi's Arxiu Parroquial d'Esparreguera. Llibre del Soberano Salvador. SANT SALVADOR 76 interessos materials creats, que tan de bon grat renuncià en la cessió D. Anton Roig, car l'Ecònom que el substituí, després d'aprOvar els darrers comptes de Sant Salvador a l'agost del 1874, clogué el Llibre amb l'escrit següent; En 1868 cuando tuvo lugar la nueva demarcación de Parroquias dejó de pertenecer a estaTarroqitia la herinita de Sn. Salvador de las Espasas de la cual erapatrono el Ayuntamiento de esta Villa, quedando agrega¬ da para lo sucesivo, según se dice pero no se como lo podrían pro¬ bar lo fuese de derecho, à la Parroquia de Olesa; con todo el her- mitaño de la misma que vivia en la hermita de la Iglesia de N." Sra. del 'Puig continuó todos los años recogiendo limosnas y ha¬ ciendo celebrar funciones hasta que por fin con motivo de la guerra civil tuvo que ausentarse de la Villa y desde esta fecha queda sin administración e7i esta Parroquia la devoción a dicho Soberano Salvador. Esparraguera, 11 de junio de i8yy. — %amon Ro¬ ses pbro., Ecónomo. El primer ermita que en 1868 elegí per a servir a la Cape¬ lla de Sant Salvador D. Heribert Font, Rector d'Olesa, fou un veï d'aqueixa Vila anomenat Balada, qui després de quatre anys va ésser rellevat per un tal Penan, el qual posseïa una rabassa a la fondalada de la Capella, en sò de cân Tobella, i del qual encara en resta la font del mateix nom, que ben arranjada prou es podria dir la. font de l'Ermita, puix en temps de seca, d'ella s'extrau l'aigua precisa pel servei de l'Ermi- tori. Servi Penan a Sant Salvador uns setanys, entrant des¬ prés En Jaume Petintó i Josep Voltà, que recolliren algunes al¬ moines amb les quals adobaren alguns desperfectes de l'edifici, fins a l'any 1882 en què morint Voltà, quedà Petintó sol, es¬ sent substituït, en faltar, per. son fill Lluis, el qual en veure clarament que l'Ermitori de dia en dia s'enderrocava, després de 44 anys de (entre pare i fill) pujar-hi anualment tres cops DE LES ESPASES 77 per assistir als aplecs que s'hi celebren, impotent ensems per apedaçar-lo, presentà la renúncia al Sr. Rector juntament amb les robes i joies, essent aleshores declarada ruinosa la Ca¬ pella. (') Des del 1924 n'és En Jeroni Voltà, el qual amb son germà Josep, fills de l'antic ermità del mateix nom, que mori el 1882, no han pas regatejat cap mena de sacrificis per a la gran obra de restauració, començada precisament en agafar de mans del Sr. Rector, D. Pere Montcunill, les claus que acabava de deixar en Lluís Petintò, veient imminent l'enfonsament de la Capella. Sant Salvador en justa recompensa emplenarà llurs cases de béns terrenals i de celestials benediccions. (i) Lluis Petintó, uns quatre anys abans de deixar l'administració de Sant Salvador, tingué la dissort de veure desaparèixer de dins mateix de la Capella, les dues antiquissi- mes campanes, que totes les guerres havien respectat, una de les quals, molt més grossa que l'actual, s'oïa de Torrella i de l'Urpina estant, alegrant amb el seu sonor tritlleig quants acudien als aplecs. Dos malèvols les arrabassaren de l'Ermita i, carregant-les damunt d'una cavalleria, les baixaren fins la carretera de la Puda, i des a d'aqui, sense entrar per res ni a Olesa, ni a Esparreguera, se les emportaren a Sacrilegsü! 79 La restaurado Era finals d'agost de a 1923 quan una remor sorda, eixida de cors apenats i procedent dels voltants de Sant Salvador, aplegà fins a Terrassa, essent recollida amb fort d'interès pel benemèrit Centre Excursionista i pels diaris terrassencs. Era l'esglai dels devots de Sant Salvador en assabentar-se que l'estat de l'Ermita havia devingut ruinós, deplorable. Ja el Sr. Bisbe de Barcelona, el Dr. R. Guillamet, després d'oir el parer dels dos tècnics que hi envià apreciar la vàlua del per retaule, manà treure'l del seu altar i baixar-lo a Olesa, prohi¬ bint ensems la celebració de Misses a la Capella. Però, s'acostava precisament la diada de l'aplec Vacarissà del 29 d'agost, per al qual l'ermità negà la clau amb l'excusa de l'es¬ tat ruinós de la Capella i de què aquella mateixa setmana se'n durien el preciós retaule. La tristor fou general, així com les converses en tot el poble; tristor i converses que ràpidament s'estengueren per tota la rodalia de Sant Salvador. Feia tants de segles que tenien el costum de pujar-hi per Sant Joan De- gollaci! També aquest any hi pujarien, però sens poder en¬ trar-hi ! En veure el Sr. Rector d'Olesa el desconhort dels pobles veïns pensà en la restauració de l'Ermita ruinosa, per a la qual, mentre unes poques persones de bona voluntat d'Olesa i Vacarisses tallaren ipujaren arranjats a dalt del turó 30 pins galantment cedits la Sra. Propietària de l'Urpina, i altres per devots del Sant captaren pels mateixos pobles, des de Terras¬ sa venien nombrosos grups de membres del Centre Excursio¬ nista, Club Pirenenc i del Grup E. del Centre Social, els quals 8o SANT SALVADOR obriren subscripció els seus respectius locals per a engrui¬ en xir la general feia per la Ciutat, la qual de primer an¬ que es tuvi donà 2.000 ptes., que afegides a les recollides a Olesa i Vacarisses feren les 4.000 i tantes que serviren per reparar totes les teulades, la volta de la Capella, pis de la cuina, etc., de manera que el 4 de juny de 1924 amb vera joia i amb l'assistència de totes les masies i pobles contribuents es féu l'inauguració solemne de la Capella. Però, no estava del tot enllestit l'afer de Sant Salvador. Molt hi Per lo mancava encara. qual, mentre la fusteria Ca¬ pella oferia els frisos de tot el retaule, i el Sr. Vidal els dos «r/tóícr canelobres deies columnes de l'altar, i el Sr. Morer de Barcelona una bomba per a la cisterna, i el Sr. M. Gual Mora la magnifica campana, que es benei a l'aplec terrassenc del 1926, i un nou calxeàtW. Mestres, Sch. P., que s'estrenà en el mateix aplec, i un preciós Harmonium, que pel seu mitjà regalà la família Mestres d'Anglesola i que s'estrenà en l'aplec del 1928, i VOfertori de la Senyoreta Eulàlia Elies, etc., etc., a Terrassa continuava oberta la subscripció, que reforçada amb els productes dels sorteigs de dues imatges realitzats per una distingida Sen3'oreta d'Olesa, serví per enrajolar el menjador interior, i arranjar la paret ruinosa de la cuina, i col·locar a l'edifici les quatre finestres amb vidres i porticons, ifer la co¬ berta del clos adjunt amb les i.ooó teules regalades pels ger¬ mans Segués, i posar taules noves dessota, i apariar els arcs de la Façana, i... finalment, per convertir en plaça l'estret pas¬ sadís del davant de la Capella, gastant la dinamita pel cantó de la Rocha i aprofitant els blocs de pedra, per alçar el gran mur damunt de l'espadat, que per espai de tants de segles feia difícil l'entrada a la Capella per la banda de Vacarisses i Ter¬ rassa, ço que obligà als antics a posar-hi alguns pals per a V [ -1 f f í Harmonium otrenat a Sant Salvador. DE LES ESPASES 8l evitar perills. Ara, cegat l'espadat, a còpia Je molts de sa¬ crificis per part dels Germans Adell, paletes de Terrassa, i al¬ tres persones voluntàries, s'alça un mur superb rodejat tot de còmodes seients, que esdevé com el millor balcó del Ldobregat. * * * Cap altre lloc uo trobaríem més propi que aquest per ano¬ tar les almoines recollides i les quantitats esmersades en la restauració de l'Ermita i del Casal, i per la Plaça de Sant Sal¬ vador, i per açò aquí les consignem ad perpetuant rei memoriam. ANYS 1924-25. D'Olesa, Vacarisses i Esparreguera. . . a.ooj'aj ptes. De Terrassa 2.057'oo » Recollides i gastades, Total . . . q.060*25 ANYS 1926-29. De la Senyoreta Maria Zapater i Pascual d'Olesa 68i'o5 ptes. De Terrassa, Olesa, Madrid, Colònia Sedó . . i.6ii'oo » Bacina de Sant Salvador fins al 21 d'abril. . . 237*00 » Recollit. Total 2.529*05 ptes. Despeses. Fins al 21 d'abril. . . 2.483*30 » Romanent 45*75 pt^s. ^3 Aquell graiiet de sorra (') que a últims del 1923 demanàrem a tots els devots del Sant, i als amants de l'art, i de les anti¬ guitats de la terra, pujar-lo des de l'areny del riu fins a per a l'Ermita ruïnosa, ha sigut com el gra de mostassa de l'Evan¬ geli, (^) que tan petit com és, es féu el més corpulent dels arbres, car ha fet veritables meravelles. Pugeu a veure-la vosaltres mateixos aquella Capella abans ruïnosa, ara convertida en una taceta d'argent, amb el retaule de frisos nous, i amb el fron¬ tal, que brilla als peus del Sant amb crosta d'or purlssim, i amb voltes i parets decorades com en els dies de son major esplendor, ço que feia exclamar a les 700 persones que assis¬ tirena l'aplec del dilluns de la Pentecosta: Què n'és de bonica! Com s'és canviada! (f) I si passeu a les dependències del Casal, veureu el sostre mudat, i els pisos enrajolats, i les finestres totes renovellades; i defora, el pati cobert per soplujar-s'hi en dies plujosos i en els assolellats, i la nova plaça per a l'esbarjo dels romeus, des d'on contemplareu la façana restaurada, conservant son caire d'antigor, amb la finestreta gòtica, abans cegada, i ara més vistosa, i més amunt el campanaret bufó, el Cymbalum del Spé¬ culum, i encara més amunt, 15 metres més, les restes de la Rocha, fonaments mil·lenaris, cada pedra dels quals vos con¬ taria l'història de nostres avantpassats, de fletxes dels sarraïns, de les roents espases, del nostre Comte triomfant.... (j) Vegi's xArxiu del Centre Excursionista de Terrassa. Gener-febrer, 1924. Núm. 27. (2) Sant Mateu. Cap. XIII. Vers. 31. (3) Vegi's tLlibre de Recordances de Sant Salvador de les Espases», que es guarda a la Capella del Sant, 84 Però ai d'aqueixes pedres ! Amb uns anys més ja no parla¬ ran com avui, ja hauran rodolat cap al fons de les dues rieres que amb sa gola oberta les espera! Qui sap, si amb el temps, hom se'n compadirà algun dia, i bo i restaurant els murs del Castell, del Castrum de Espaes, enlairarà ensems al cap d'un pal un magnífic penó de Sant Salvador! Mentrestant, a vosaltres veritables devots de Sant Salvador, i amants de l'art i de les antiguitats de la terra: a vosaltres excursionistes, enamorats d'aquesta altura i de la frescor dels seus cims, amb son aire oxigenat, amb la remor dels seus pins, i amb l'ombra dels seus collets: a vosaltres es deu la restau¬ ració de l'Ermita ruïnosa, de la Capella tancada per sempre més. Per això no puc menys que en nom del Sant donar a tots, agraït, les més expressives gràcies pel vostre òbol, per les vostres ofrenes, pels vostres treballs, per la vostra prestació personal, voluntària, segurissim de què el Sant del bell Turó, ja en aquesta vida, recompensarà el vostre sacrifici i escoltarà benignament les vostres pregàries quan a Ell acudireu, com vostres avantpassats, a saludar-lo, dient: «Vuix que tothom es gloria de visitar eix Tabor : Oïu al qui en Vos confia, Soberano Salvador. » A l'übach, diada de la Transfiguració del Senyor del 1928. 85 GOIGS DE SANT SALVADOR GQÏGS EN AEABANZA t DEL SOBERANO SALVADOR, | DIT DS LAS ESPASAS TERME DE ESPARAGUERA. » 0 » i qui fins los Reys.ie potre Cor î quant ib foch , y espasa ardent losAogels ab melodia, quant habar nat lo Mesías, ohiu al qui en Vos ctrofia, 5oberano Salvador. llansatt al Moro obkinat, quedant est Poble salvat t als Pastors anunciaren: los efectes comprobaren Salvador Vos gíoriats encara despues de moft, ab tan singular favor: ohiu al qui en Vos confia, t ser Vo8 lo ver Redemptor, ohhs ilqui en Vos confia. qua'nt per nostra felis íorf, vostras llagas coniervao, Soberano Salvador. Aqui concorren devot! t Soberano Salvador. Salvador cs vostre Ííom, ab las que sempre «dvocao ■^efsnosaltres ab fervort vostres curats vasalls afligits : los ciegos, y tullîts t «I* qual fas obras JùTifïB ) p«j jè Noy Sanch deríahiaa ohiu al qui en vosconfia> Sob rano Salvador. venen i cumplir sos vot: ; Vos aconsoÜu i tots % •éfls diftiocló per tothom Sali ador principalment en tola pena y dolor ; o •ufrlnt nonobstant lo rcnotn^ * s'olgucreü manifestirvos, ohiu al quien Vos confia, &c. y petta de pecador; quartt varen fran>figurarvoi Puig que tothom se gloría 1,.. mUM, ^^ SUÏABÛR, BP.R.AOU,.. nilZ M ohtu al qut eo Vos coofis Psiix otiquereu de M«ria a qni fins loa Rc>s se postran , Soberano Salvador per «slvar al pecador. qu.an ab richs tresors deaioatron, iSalvador sobre tnaoera nhiu si qui en Vos confia, quena regoueíxen per tal, haveu volgut aparèixer, \ Soberano Salvador. probant aou universal de tols Den, Rey. y Señor renovaot i mon parèixer , Ssivador Vos declarareu, obiu al qui en Vos confia , U gloria en Esparraguera quao del moo compadescol. aboot tothom os venera. per reparar sa salut. Soberano Salvador eo MARIA osencarnarea, Salvador nostre os mostrareu com en un segon Tabor : obiu si qui en Voa confis . , los diss abreviareo» al morir per lo pecat. I Soberano Salvador. impulsat de nostre amor: y morint crucificat, esta veritat probareu : Salvador de aquest vemat I ohiu al qui eo Vos confia. Vos dcclarau novament, ' SoberSno Saltador. pues nostras culpas rentareti Salvador Vos publicaren sb la sancb de vost^^Cor: quant ab foeb, y csptst ardent llansau al Moro obstinat I los aogels sb melodia , ohtü sl qui en Vos confia, quan haber nat lo Mcssías Soberano Salvador. quedant est Poble salvst ' > Salvador Vos gloriau ab tan singular favor a(s Pastors aonociareo : obiu al qoi en V.os confia I encara despues de mort, I los efectes comprobaren Soberano Salvador. * ser Vos lo ver Redemptor, qnant per uostra feUs sort. . ohiti al qui en Vos confia. yostras llagas conservan, Aqui concorren devots ' Sobersfio Salvador. ab las que sempre advocau vostres vasalls afligits , ) ' Salvador es vostrr Nom. per nosaltres ab fervor ; curata ciegos, y tullíts i ohiu ai qui en Vos confia veoéo i caot^ir sos voti I al quai las obras juntan ; Vo« acocnolao i tols Noj Saoch derramau Soberano Salvador. ¡ pues ja «rns dístíncid per tothom S'jlvador principalment en dolor Iota pena y < ohin al qui en Vos confia , &c. ' sufriiil no obstant lo rrnom volguéreu maiiífestarvos. y pena de pecador, quan varen trausfigiirarvos Pntx que tothom $e gloria ¡ ohiu •( qui en Vos confia en loTabor resplendent- de visitar eix Tabor- Soberano Salvador. confirmà 1* Omnipotent, obiu al qui eo Vos confis ' Salvador Norn tens igual ser Vos to Fill de son Cor : Soberano Salvador 9 Gloriosus apporuisti ia comqKscte Domini. Qc. Pnpterea dccortm induit te Dowiinus OREMUS. ¡ qui de fidei Sacramenta in unigeniíi tui glorioso TVúmjÇgurolione Patrum testimonio ro- Dctfí. adoptionem fiUotum perfectam voce delapsa in nube lucida mirabiliír' prasignnsti, ■ borasii I concede propiúut, ut ipsius- Pegu gloria rus colieredes ejjicias, & «jusdem gloria triónos esse \ , reniortes. Per eundem Dominum &c- Amen. . ty 3 v¿y?v Ba/ctlona: Impreopta dt N^lenti Torru rambla deh Elstudis id43 Goigs de Sant Salvador, derany 1843. - Goi-iscció Marian M. Gaif. GOIGS EN ÂLABÂNSA DEL SALIAIOR. DIT DE LAS ESPASAS, TERME DE ESPARRAGUERA, PARROQUIA OE 0L6SA DE MONTSERRAT l'uig oasqucrcu de Maria a qui lins los Rcjs postren, oAifl al qm en tos con/la. per saTvnr al pecador quan al) rictislresorsdcmustreii Soberano Saleador ohiH al q\n tn Vosfcn¡la que os rogoncixcn por tal Salvador sobre manera Sobtrapo Soloador probant son uimcisal bavcu volgut aparèixer Saivadoi Vus ducSararc.: i!r lo'í tlçu tlev^^ Sefmr: rcnovaula mon parèixer quan del mon coinpadescni obiii al i/in en I « 'conflu, la gloria en Baparraguero. per reparar sa falnd. Soberano Saleador abont toUiom os venera, eu Maria os cncarnarco. Salvador noslrqos mostrareu com en un segon labor (os días nbreviareu. al morir per lo pecat. ohlu al qm en l'os con/in impulsat del nostre amor ) morint criiciiical. Soberano Salvado/ ohlu al ía Ya% confia osla veritat pt -barcu Salvador de aquest veïnat Sobtrano Sakador puig nostres culpes rentaren Vos deciarau novameul. Satvador ros pul·licnrcn ab la sancli di vostre Cor quan ab foch. y eopasa ardent los angcis ah melodía ohlu al qui en las ilansan al Moro oltstíoai. confia. quan hal)cr nal lu Messias, Soberano Salmlor. quedant est l'obic salvat m . a}s l'astors anunciaren Salvador vos gloríàu. ab lanl singular favor los efectes comproliarcn oncara ilesput^ dk œqrt, ohíu al qui en Fos confia. ser Vus lo ser llcdemptor, quan per nostra felís sort Soberano Saltador. ohiH al qu) en f"a* confia. vostres llagiios conservan, Aqui concurren devots Sobeiano Salvador ab les que sempre advocan vosln» vasalls Salvador afligits os vostre Nom per nosaltres ab fervor al curats cegos. \ lulTits, qual las obras juntau ohm al qui ru los conpn venen a riiiiiplir sos vols pues ja Noy Sancb derraman Soberano Sallador, Vos nconsiilaii a tots seas üiSlinció por tollioni Salvador principalment en tota sufrint ;>riia v dolor no lihstant lo renom vnlguorcii mnnifestarvos. oAi« al qni eu l« ronfla, elr \ pena fio' pecador quan vàreu iraiisíigurarvos ohiu ni qtfi en l'tu confia 00 lo Talior l'iirg que tottmui «r gloria rosplatitleni de vTsilar ei\ Tabor Soberano Salvador conlirmá l'Omnipotent, ohtH al qiii CM tos coiifni Salvador, nom sens tgiial sor Vos lo t'Ml de soo Cor Soberano 5fl/fodo/ V Clorio.^iisapariii.'íli wcaii.^fiei tn Doiuiin ft. Prop/crea decorem itirín/l fe noiniimi- OREMUS Desis QUIJidet sacra/iUHta lu iiiiigei/ifi fm gloriosa íransftgnraltoiie Palriim testimonio roborasti,eíadopUouemJiliorinuperfecta/n voiedelapsatnimbelucidamirahnilerprcrsigHasti. mcede ... -—.V predius ut ipsius regis glotuc „ps colueredcs efrcms el «jnsdem glorire tnhuas esf c msortes. Per eumdem Domtumu uostr. uoslrum u Amen Goigs actuals de Sant Salvador (Apèndix A.) 91 Escriptura Je venda del Castell de les Espaes. Ány 237^. «Sit omnibus notum quod ego Guillermos de Villa equorum incipiens satisfacere quibus injuriam feci eo quia pro certo scio quod non remititur peccatum nisi restituatur oblatum mihi proposuerim penitentiam agere de universis et non ha- beam aliqua bona mobilia de quibus possim satisfacere inju¬ riam partis. Ideo gratis et ex certa scientia non coagtus ab aliquo sed mea spontanea volúntate per me et meos presentes atque futuros vendo vobis Guilermo de Teguris et Dominae Saurinae filiae meae uxori vestrae et vobis in perpetuuin to- tum quod babeo et teneo in termino castri de illud feudum Sparaguera el de Espaes. Sicut melius ipsum feudum teneo per Bernardum de Petra de Villa equorum et dictum Bernar- dum de Petra tenet per Dominum Berengaríum de Cardona. Item vendo vobis et vestris totum illum alaudem quod babeo et teneo et habere et tenere debeo in termino castri de Espa- raguera et de Espaes jam dictum. Itaque feudum et alodium cum bonoribus et posessionibus pertinentibus et tenedonibus suis in terris meis cuitis et beremis in montibus et in planis cum pratis pasturis nemoribus aquis arboribus decimis panis et vini carnium et mensurae aliaque vere ad dictum feudum et alodium pertinentibus et pertinere debentibus et cum man- sis masoveriis bominibus et feminis sensibus ratis agrariis bo- vis traginis questiis totius fornicis servitutibus ademprimis fir- mamentis et stacamentis stabilimentis bominibus originariis exorquis intestiis inventionibus redemptionibus bominum et 92 SAKT SALVADOR feminarum sicut melius hodie teneo et possideo et tenere et accipere debeo infra términos castri de Esparaguera et de Es- paes. Sicut melius diu potest et intelligi ad vestrum vestro- rumque commodum et utilitatem. Extrahens hec omnia de meo meorumquejure dominio et posse et eadem in vestrum vestrorumque jus dominium et posse transferro irrevocabili- ter. Quod hoc publico justio perpetuo valituro induco vos de predictis omnibus et singulis incorporata posessione pleno jure tamquam in rem vestram propiam ad habendam tenendam omnique tempore possidendam ad omnem vestram vestrorumque voluntatem libere faciendam sine meo meo¬ rumque vinculo et retentu. Pro hac autem venditione habui et rccepivobis TRIA MILLIA SOLIDOS monetae Barchi- a nonae. Perpetuo decerno quos fateor me habuisse et nume¬ rando récépissé et in solutione et restitutione injuriarum mea- rum convertisse. Veruntamen omnia in omnibus predictis et singulis quae vobis vendo retinuo usum fructum in tota vita mea sine ali- qua diminutione predictorum quae vendo et confíteor me pre- dicta nomine vestro usufructuario nomine possidere. Post obitum vero meum omnia predicta et singula revertantur in jus dominium et proprietatem vestri vestrorumque. Sub tali tamen conditione et pacto quod predicta quae vobis vendo post obiiwn utrumque vestrum revertantur uní ex filiis ex vobis ambobus procreatis et non aliis. Et si forte aliquid in predictis tangeretis ranbaneritis vel ranbare faceritis predicta quae vo- DE LES ESPASES 93 bis vendo valeant sed non supradicta venditio sit cassa irrita et vana et viribus careat. QUATUOR EVANGELIA ma- nibus meis corporaliter tacta. Haec omnia subscripta et sin- gula attendere et complete et firmiter observare et numquam in aliquo contravenire jure aliquo ratione et causa. Sit tamen salvum vobis et vestris quod si predicta venditio ex aliqua causa rescindatur quod ego vel mei teneamini vobis et vestris restituere pretium supradictum. Et in predicto feudo intelligatur jus et dominium Bernardi de Petra et Berengario de Cardona. In omnibus solutum. Haec esse nos dicti Gui- llermus de Teguris et Dna. Saurina recipientes a vo¬ uxor sua bis dicto Guillermo de Villaequorum predicta venditione pro sub pactis et conditionibus supradictis. Promittoque vobis dicto Guillermo et vestris predicta omnia et singula attende¬ re et complete et perpetuo observare. Actum est hoc XVII kalendis decembris anno Dni. Millésime ducentésimo septuagé¬ simo quarto. SIG+NUM Guillermi de Villaequorum predic- ti. Omnia predicta laudo firmo et juro. SIG+NUM Gui¬ llermi de Teguris. SIG+NUM Dnae. Saurinae uxoris Dni. Guillermi de Teguris. 0.ui predicta laudamus et firmamus. Testes ingressi sunt G. de Truyars. G. Batlle. Arderig de Pla. P. Declapaera et Jacobus de REMIRO. S+m Bertrandi Acoliti notari publici Terrasse. Qui haec scripsit fecit et clausit». De l'Arxiu Notarial de Terrassa. (ApèuJix Aa.) 95 Un Ustahliment fet pel Castlà del Castell de las Spasasj l any ^49^ «Dimecres a dos de janer any 1498 in Parrochia de Spara- guera. Nosaltres Pere March donzel e Violant muller sua e calla dels castells de la vila de Spareguera e de las Spasas e termens de aquels de grat ede certa siencia stablim e otorgam a vos an Bernat Janer de la vila de Spareguera vostros an per tots tems tota aquella pessa erma e inculta ab pins e ab antrades be aixides la qual avem be posseim an la dita Parrochia de Spareguera an franc alou com a succeint an an Bernat de Castellvell q' senyor de la casa del Vilar de la Parrochia de Sant Pere de Pierola e la qual es de pertinencies de la casa de Castelar de la dita Parrochia de San¬ ta Maria de Spareguera » (Segueixen ara els ter¬ mes de la peça dita). Document trobat dins la bossa del Manual del Notari Reial Jaume Gili, anys 1489-1492. (Apèndix B.) 97 El Coll de Braru Pocs metres abans d'entrar al collet del Mimó per aixam- plar la vista sobre l'extens Pla del Fideuer, podem aguaitar dalt, a mà dreta de la serralada, un gros, negre i esgarrifós esvoranc, les parets del qual, com dos penya-segats, estrenyen l'antiquissim cami que uneix Olesa amb Vacarisses i Manre¬ sa. Si ara fa feresa de passar-hi a certes hores del dia, què no fóra 40 anys enrera en què era més pregon i mès estret, ajun¬ tat per la roca, que hom esmicolà a barrinades, per no per¬ metre gaire bè de transitar una cavalleria carregada amb dos sarrions! Aqueix lloc, a 494 m. sobre el nivell del mar, estableix la divisòria entre l'antiga sots-Vegueria del Vallès per una ban¬ da i la de Manresa per l'altra. El text d'aquesta, que com el de la Vegueria de Barcelona i del Vallès (') es troba a VAr- xiu de la Batllia del Reial Patrimoni, és el següent; «La Ve¬ gueria de Manresa combrença al Coll de Bran desús Vacari- ces e puia per la serra entro al Coll de Davi e puis trevessa la serra entro a Sent Lorenç de Munt e compren lo castell de Granera e Castellcir e Moia e ix al Coll de la Espina e tre¬ vessa,etc.». No ha sigut sempre aquest paratge tan isolat com ara, en què les mès properes són totes a mitja hora lluny, com cases Sant Salvador, Torrella, el Mimó, etc.; puix a l'Arxiu Nota¬ rial de Terrassa, (^) hi ha un document del II de les calendes d'abril del 1248 què el Batlle del Sr. Gaston de Montcada en i de la Comtessa de Vacarisses Na Matilde de Bigorre, fa do¬ nació a Ermessendis de Cumba Pregona i als seus del mas de (1) V. Geografia de Catalunya, per Carreras r Candi. Vol. Cataliinva. Pig. 944- (2) V. Manual del Notari de l'any 1248. 98 SANT SALVADOR Coll de Bran amb totes ses pertenències. Diu així el citat docu¬ ment: «Ego G. de Torredella bajulus domini Gastoni et domi- nae Comitissae de Vacharicus expresse concedo donoque vobis aliisque ejusdem laudo et cedo atque in perpetuo et firmo a +, Erniessendi De Cumba Profunda et suis totum illum mansum de Collo de Bran cum omnibus suis pertinentiis et tenedoni- bus, Sicut melius G. de Collo de Bran et sanguínea sua pre- dicta et dimisit et legavit ad hobitum suum in suo testore. Et sicut melius in eodem G. de Collo de Bran et filius suus F. et ng ejusdem Fr. dederunt solverunt et distinxerunt, Ber- nardus de Cumba Pregona socro tuo et filio suo Bernardo vi¬ ro tuo in vestro publico transaction^ expósito quo dominium itaque mansi predicti integre tu et tui servetis. Has terras et possidendas potest et integreter, et o. ad omnes tuas volun- tates faciendas. Salvo jure et dominio in omnibus. Accipi- mus att. II kalendis aprilis 1248. Testes G. de Cumbaneis. P. de Torredella. P. de Mas- saneis. » No sabem pas el Hoc precis on radicava aqueix mas del Coll de Bran, que desaparegué com tants d'altres d'aquells voltants, (dels quals sols resten les runes, si bé d'aquest ni açò tan sols) absorbits i englobats pel mitjà d'unions matrimonials o de vendes als masos més propers i de més solvència. Aqueix, ja de primer antuvi s'afegiria a la propietat del mas Torrella, l'amo del qual, 0 almenys un de la família, és el que figura en els documents notarials, com a Batlle dels Senyors de Vaca¬ risses amb el de Torredella, Torrodella i actualment Tor- nom 1 relia, el qual en concedir el mas del Coll de Bran a la família ^ de Cumba Pregona, els perdona a ells i als del Coll de Bran i a d'altres hereus del mateix mas totes les injuries i malifetes i coaccions i deutes que li feren a ell i ais de sa família. Diu DE LES ESPASES 99 aixi el document que consta també en l'Arxiu Notarial de Ter¬ rassa: (') «Ego G. de Torredella per me et meos distimo a Br. de Cumba Profunda et vestris omnes agrimonias coaccio¬ nes et debita quae mihi A. et Vitalis et Alegre de Collo de Bran vel alii heredes mansi de Collo de Bran mihi vel meis fecimus (sic) vel quolibet modo debuerunt imo injuriam (fe- cimus). De quibus omnibus injuriis et malefactis et debitis concedo att. bno pactatum meae voluntati. Et siiis et tuis firmo. Accipio att. XV A cij. P. de Torradella. C. de Ca- baneis. P. de Massaneis.x • Com per la proximitat de les dues cases no ès fàcil que s'esmenessin, malgrat l'ampli perdó del Batlle, per çô res té d'estrany que desaparegués el mas del Coll de Bran absorbit pel mas Torrella. Ara no es cregui pas ningú que la familia del Coll de Bran, desallotjada de sa casa pairal pel Sr. Batlle de Vacarisses, tin¬ gués de passar una vida miseriosa, perquè a l'Arxiu del mas Ubach trobem un pergamí del VIII de les calendes de febrer del 1261, és a dir, de 13 anys més tard, en què Guillem del Coll de Bran fa donació a Bernat de sa Calsina de quatre pe¬ ces de terra, existents, damunt del mas de la Portella, una termenejant per ponent amb Pere de l'Espluga: la segona col·locada en el Pou de les Rases, entre el mas de sa Portella i el de Pere de Vaquerisa i del mas de Serol: les altres sa dues peces termenegen amb el mas dels Acaptadors, sota la propietat del donant, aixi com la casa, que lündava amb el mateix mas de la propietat de Guillem del Coll de Bran. Tant les cases com les peces citades, diu el document, són a la Parròquia de Sant Pere de Rellinàs. (*) (i) V. Manual del Notari del dit any. (') Vide Apèndix Bb. 100 SANT SALVADOR Si com acabem de veure, no era al segle XIII el Coll de Bran, on almenys hi havia un foguer, tan isolat com ara, també fins fa uns 73 anys, que s'inaugurà el ferrocarril del Nord, era més freqüentat pels vianants en fer via cap a Va¬ carisses i Manresa. Prou hem sentit a contar als nostres avis durant les llargues nits de l'hivern les precaucions adoptaven que per travessar aquest Coll, el més perillós de tots els d'aqueixes muntanyes, llevat el Camí Ral de la Barata. Mai no el passava un home sol sinó en companyia d'altres, (') per por de no topar amb els lladres al mateix Coll o poc després de passar-lo. Per lliu- rar-se'n hauriau vist com els hortelans d'Olesa, que anaven a Manresa amb ses cavalleries carregades dé planter, fruit i ver¬ dura, s'esperaven els uns als altres, en ésser a les envistes de les vinyes del Patei o del Fideuer, per ajudar-se en cas de lla¬ dres. D'aquest Coll se'n diu també la Pedra de la Bossa, per haver els malfactors obligat a certes persones a deixar detrás d'aquesta pedra les quantitats exigides amb grans amenaces. Últimament s'hi trobà amagada detrás de la pedra una bossa amb moltes monedes d'or, que fou vigilada constantment per veure qui l'agafaria, sens presentar-s'hi cap persona. Fa alguns anys que la carretera i la via ferrada li han fet perdre la importància d'altres temps, veient-s'hi ara molt po¬ ques vegades algun que altre, fent sa via d'Olesa a Vacarisses. (i) L'Aví de D. Francisco Gibert, actual Batlle de Vacarisses, anomenat En Fermi Gi¬ bert, que fou procurador del Sr. Marquès de Castellvell, deixà escrit que, entre els mol- tissims cops que transità per aquest Coll, una vegada, allà pels anys de 1820, va ésser es¬ perat pels lladres, mentre tomava d'Olesa, carregat de diners, creient-se que, com sem¬ pre solia, tornaria sol: però, eu veure'l acompanyat de tres personatges, verament invi¬ sibles per ell, mes clarament visibles pels lladres, no s'atreviren pas a escometre'l. Me¬ sos més tard, en contar-se-li el cas, assegurava que anava ben sol, però, que essent tanta sa devoció als Sants Reis, no era pas d'estranyar que l'haguessin volgut acompanyar els seus Advocats en moments de tant de perill. (ApèndixBb.) DE LES ESPASES lOI Estahliment fet per Guillem del Goll de Bran a Bernat de sa Calsina. Any laéi. (Transcripció del pergamí num. 13 de l'Arxiu de l'Ubach.) Sit notum cunctis quod ego Guilkrmus de Collo de Bran el uxor mea Rumia per nos et omnes nostros presentes et futu¬ ros qui nunc sunt vel erunt bono animo et gratiora volúntate damus et stabilimus ab Bernardo de sa Calsina uxorique suae Elisendis et socer tuus (sic) Pctro de Calsina et uxori suae sa Guillerraae et vestris omnia quae prensori et potestati vestrae ad bene laborandum et meliorandum quatuor pecias terrae et unam domum, quas pecias terrae ac domum sunt in parrochia Sancti Petri de Rebinas, etc. Una pecia predicta terrae subest Mansum Saportela quae affrontai ab oriente cum h. Arnaldi de Saportela. A meridie cum honore ipsius A. Ab occiduo cum honore Petri Spelunca et de A. jam dicti. A parte vero certii, similiter, ipsius A. jam nominati. Et alia pecia terrae est ad Podio de Rases quam affrontai ab oriente cum honore A. de Saportela et de Petro de sa Vaquerisa. A meridie cum honore dicti A. Portella. Ab occiduo cum honore Mansi De Serol. A parte vero certii cum honore anb Acaptatores. Et alias duas pecias (sic) sunt infra meum honorem, et affron¬ tant ab omnibus partibus cum honore anb Acaptatoribus et haec domus jam dicta cum manso nostro, et affrontai ab om¬ nibus partibus et tenedonibus meis jam prefatis. Totum hoc damus et stabiliinus nos et nostri vobis et vestris unum post alium cum omnibus quae infra sunt vel erunt nec nominari possunt cum omnibus arboribus diversis generibus ac introi- 102 SANT SALVADOR tibus et exitibus suis et cum terminis et affrontacionibus suis ad bene laborandum et meliorandum et in sana pace possi- dendum ad omnia quae ibi vel infra fateri voluistLs, et cum hoc presenti publico instrumento perpetuo illito mittamus vos et vestros de omnibus predictis in corporalem possessionem tanquam in rem vestram propriam. Salvo tamen in omnibus jure Dominorum feliç, tascha fideliter vel melius et sanius et utilius potest dici vel intelligi ad vestrum vestrorumque pro- fectum et salvamentum. Absque nullo nostro nostrorunique retractu. Dabitis signa vos vel vestri nobis et successoribus nostris annuatim in Natali Domini per censum hujus honoris et dominii unum par gallinarum accipiendas. Ibi vos non tantum alium dominun non proclamabitis nec faciatis sed tan- tum nos et nostros. Et nos et nostri erimus id ubi et vestri legales auctorcs et defensores per certas personas promittimus ubi facere habere et tenere in pace sub obligatione omnium bonorum nostrorum. Volumus et quod nec non teneamini nobis nec nostris aliud servitium vel agrarium neque questia sed tantum unorum dominorum et par gallinarum quas dabi¬ tis nobis et nostris. Accepiinus namque a vobis pro hac do- iiatione et stabilitate VII solidos donationis bonae monetae barchinonae perpetuae stabilis de tercio quas accedimus aud habuisse vel récépissé renuntiando omni exceptioni non nu- meratae pecuniae. — Actum est hoc VIII kalendis februari, Anno Domini MCCLXI. Sig-bnum Guillermi de Collo de Bran. S-fm Rumiae uxoris ejus. Nos h. laudamus et firmamus. Testes hujus rei sunt Petrus de Ruvira. Bernardus Geraldi Sancti Petri d'auro; et Bernardus de na Geraldi. Sig-f num Petri Geraldi rector Sancti Felicis de Vaqueri- ces qui hoc scripsit et clausit die et anno q. sup. DE LES ESPASES 103 (Apèndix C.) Per haver transcrit la concessió del Coll de Bran, feta a la fanvlia de Cumba Pregona per en G. de Torredella, Batlle del Sr. Gaston de Montcada i de la Comtessa de Vacarisses, ens veiem fer quelcom d'història sobre aqueixa no¬ obligats a ble casa catalana, per quant el terme de Vacarisses s'interna fins a tocar un dels angles de la Capella de Sant Salvador, i per quan no gaire lluny d'ací es troben records seculars (que comencen a esborrar-se de la memòria de la generació actual) de l'últim membre d'aqueixa família, que fou aquella heroïna, que es digué Na Guilleuma de Montcada, Senyora ensems de Vacarisses. (*) (•) En els establiments o precaris fets a Vacarisses, Rellinàs, etc., durant aqueixa època es reconeix sempre el Senyoriu de Na Guilleuma amb expressions aixi: peciam quam 0 pecias quas habemus et tenemus per Domtflam Guillermam de Monte Catheno (Mont¬ cada). Després d'assenyalar el cens anyal, acaben dient: xAlium dominum sive hajuÏum ihi non proclametis nec requiratis scd nos et successores nostras et 'Dosninam Guillermam de ViCoúte Catheno et suos. (Per a més detalls vegi's l'Arxiu de l'Ubach). 104 SANT SALVADOR Arreu de la història de Catalunya haureu trobats citats els Montead es, que acompanyaren els reis en totes ses empreses, i que fins havien segellat la causa amb la sang de ses venes, i als quals el Comte Ramon Berenguer el Vell premià en la persona del seu Mariscal En Guillem Ramon de Montcada amb el feu sobre el Castell de Torelló i amb sa jurisdicció so¬ bre alguns pobles de sa Vall, completant-se més tard aquest domini adquirint la part que al Sr. Bisbe de Vich corresponia, peró amb l'obligació de pagar feu i prestar homenatge. Si agraït i cumplidor de son deure quedà amb aquesta deferència el Senescal, no així son fill En Guillem, que fins fou exco- municat, ni tampoc sa vídua Garcendis, i ni el mateix Gaston VII, que pel dit motiu l'amonestà el Sant Pare Alexandre IV. (') Gaston VII, casat amb Na Matilde de Bigorre, Vescomte del Béarn, (1229-1290) Senyor de Montcada, de Vacarisses, de Vich, de Torelló i de la Vall Taurelionense, Castellar, Ri- batallada, etc., etc., al fer el 21 d'abril de 1290 en el Castell de Sauneterre son últim testament, amb promesa abans, per escrit, de ses filles. Marta, Comtessa d'Armagnac i de Fexen- sac, i de Na Guilleuma, d'avoir pour agréable tout ce qui lui plairoit ordomier, touchant le partage de ses terres situées deçà ou delà les Ports, (^) llegà a sa filla Na Constança el Vescomtat del Béarn, i a Na Guilleuma, totes les terres de Monteada i de Gastetuieil de Rosanes i de totes les altres que posseïa a Ca¬ talunya, entre elles Torelló i la seva Vall. Mentrestant l'hereva dels Montcades seguia de bon grat feudataria dels Bisbes de Vich, va contraure matrimoni a Vi¬ labertran amb l'Infant En Pere, precisament el dia mateix (29 (1) V. Pau Parassols, Prev. VtCemòries la R. A. de B. Ll, Vol. III, Pàg, i següents. (2) V. Pere Marca. Histoire du Bèarn. DE LES ESPASES 105 d'octubre de 1295) en què son germà el Rei d'Aragó, en Jau¬ me II, es casava amb D." Blanca de Nàpols, havent firmat abans que el Rei heretava l'Infant, si moria sense successió, i que aquest i Na Guilleuma, en cas contrari, heretaven el Rei, en tots els drets, inclosos els de la casa de Montcada. Pocs mesos gaudí del matrimoni Na Guilleuma, car enviu- dà el 30 d'agost de 1296, devenint aleshores el seu caràcter tan fort i despòtic que, segons Çurita, (') era tenida por mujer muy brava, y era muy fea, que tenia grandes estados en Cataluña y Aragón: i segons M. Pau Parassols era mujer colérica y alti¬ va: (f) i en Rubió i Lluch la fa altiva cuanto famosa, a quien lafantasia popular y la historia presentan con repulsivos colores, (f) arribant a tal punt el seu geni que negà l'homenatge a la Mitra de Vich, mentre els seus incendiaven Ies collites i els masos de la Plana i confiscaven els béns dels tres pobles de la Vall de Torelló, que es negaven seguir-la. Ja el 23 de se¬ a tembre del mateix any 1296, la Mitra i el Capítol de Vich re¬ clutaven forces per a resistir-la, fins que son cunyat el Rei manà al Veguer de Vich que emparés al Bisbe, donant-se aleshores per acabades les qüestions. Dic aleshores, perquè no trigà pas gaire a fer nova resistèn¬ cia. Trobem en el Llibre del Batlle, Berenguer Libra de Ter¬ rassa, corresponent als anys 1298-1301, (""J dos requeriments, un dels quals, dirigit el 6 de les calendes de gener del 1300 als prohoms de Matadepera pel Lloctinent del Batlle de Ter¬ rassa per la noble madona Na G. de Montcada, els assabenta (1) Tom. I. Pàg. 274. (2) V. Pau Parassols, 1. c. (5) V. A. Rubió i Lluch. D. Guillermo R. Je Montcada. Pàg. 31. (4) V. Arxiu Notarial de Terrassa. Manual del Notari, Kn Berenguer Libra. Apèn. dix Ce. io6 SANT salvador que: els terrassencs fem host a la dita noble dona i mana que vis¬ ta la present seguescats la senyera de Terraça amb vostres armes i appelaments. La causa aprofitant Na Guilleuma el canvi de Bis¬ fou que be, presentà a es Torelló i es fortificà a l'Església bo i des¬ truint els edificis dels voltants que li feien nosa, mentre els partidaris del Bisbe bloquejaven l'Església, i fou precís que el Veguer de Barcelona hi enviés son procurador, D. Arnald de Lladó, per demanar en nom del Rei treves al Bisbe. I açò és precisament tot quant ens assabenta l'altre document dirigit a N. Antic 'Bolot e los altres de Terraça per en Tderenguer Libra, en què els diu que madona respos nos que el Veguer de 'Barcelo¬ na era pujat a Vich e sabria e lo Bisbe si cumpliria ço que el Ve¬ guer demanava. E si ho feyha que hi auria treves e de manti- nent vendriets. (') Peró a les treves, de què parla aquest document, concedi¬ des pel Bisbe el 21 de setembre, contestà Na Guilleuma amb nous fets que obligaren al Rei a escriure-li el 15-d'octubre i 15 de novembre manant-li no molestés més al Bisbe, obeint- lo ella promptament, fins que veient-se molt propera la mort envià, arrepentida, el Comte de Foix a humiliar-se per ella davant del Bisbe i retre-li homenatge, segons Mn. P. Paras- sols, el dia 3 de juliol de 1312, morint l'agost següent, enca¬ ra que, segons els documents de l'Arxiu de Manresa, diu En J. Serret i Arbós, la dita Senyora mori l'any 1309, (f) essent son hereu en el Senyoriu del Castell i terme de Vacarisses el Vescomte de Bruils, qui nomenà el seu Batlle. (1) V. Arxiu Notarial de Terrassa. Manual del Notari, En Berenguer Libra. V. Apèn¬ dix Cc. (2) V. Senyoriu de Vacarisses, perj. Serret i Arbós. Arxiu del C. E. de Terrassa. Set-Oct de 1925. - Núm. 37. DE LES ESPASES * ♦ * Aquesta heroïna del segle XIV s'ha fet força interessant en les contrades que governà, principalment a Vacarisses i Ter¬ rassa, on les marques del seu pas han devingut inesborrables. Aquí i a Torelló se li poden aplicar les paraules de Teodor Creus: (') discutió lo mismo con reyes que con obispos, y tronó en las ciudades como en el campo, y montó a caballo y puso cerco a los castillos y disputó delante de todos los tribunales, no respetando jerarquías ni condiciones, perquè si pel camí ramader aneu a Vacarisses, en ésser passat Coll Cardús, veureu ço que els an¬ tics anomenen la potada de Na Guilleuma, impresa a l'arenisca quan en eixir d'aquella casa cn havia pres posada, (^) i en muntar a cavall un troç més amunt, colpejà frenètica la terra deixant estampada la petjada. I seguint més avall fins al tor¬ rent del Boixadell, apagareu la vostra sed en la font mateixa en què tantes vegades ella també assedegada aplicava els seus llavis febrosencs i amorrava son cavall a les cristal·lines ai¬ gües de l'adjunt bassot. I proseguint, però, separant-vos no molt d'aquell camí mateix, a pocs minuts de l'actual estació de Vacarisses i a unes 15 passes de la font de la Sang, un poc abans de la font del Grill, (dita així pels dos galets d'aigüa quedel llit del torrent brollen), trobareu altra petja de launa Madona i de les potades del seu cavall, impreses quan, des¬ prés de visitar la Regina del Principat, cavalcà fins al cim més alterós del Montserrat, i allà agarrada a la brida i espero¬ nant fortament el seu cavall, intentà en cl seu desvari arribar (1) Santes Creus. Pàg. 149-iJo. (2) Serven amb orgull a can Bayona de Viladecavalls la tradició de què Na Guilleuma s'hostalatjà també en sa casa més d'una vegada. io8 SANT SALVADOR al Sant Llorenç venint a caure a prop del Camí Ral, en la riera de Mará, on els vacarissans us ensenyaran esculpida en l'arenisca roja ço que ells en diuen la Patada de Na Guilleuma, de quan desmuntà de cavall, i a més i6 redols, que no són altra que les marques de les peülles del seu cavall. Veus ací, doncs, les restes que ens queden a prop de la Capella de Sant Salvador, de la Senyora i Comtessa de Va¬ carisses, Na Guilleuma de Montcada: (') sa petjada a Coll Cardós, dita la potada de Na Guilleuma; la font de Na Gui¬ lleuma, al Boixadell; i la patada de Na Guilleuma i les 16 peü¬ lles del seu cavall, a prop de la font de la Sang, sota l'estació de Vacarisses. (i) No hi ha pas cap dubte que Na Guilleuma de Montcada en ses excursions eqües¬ tres per ses terres de Vacarisses pujà més d'un cop a visitar Sant Salvador, així com, es¬ sent la davantera, hi acompanyaria els seus fidels súbdits vacarissans quantes vegades es trobava estiuejant entre ells per Sant Joan Degollaci, a últims d'agost. (Apèndix Ce.) DE LES ESPASES 109 Documents de l any i5oo referents a Na Gudleuma Als molt amats e honrats los prohomens de la Parroquia de Mata de pera, Senyor en Bernat Ferrer de Fabrega tenint loe de Batle de Terraça per En Berenguer de Vail Seca Batle de Terraça per la nobble madona Na G. de Muntcada. Salut e Dilectio. vim vostres letres les quais nos trameses per a res¬ posta de la present host que lo dit Berenguer de Vail Seca nos tramers a dir que fassets ab nos la quai be avem ensesa. On altra vegada vos fem saber que fem host a la dita nobble dona per ço cor lo Senyor Rey nos ha a ella donats e lliurats per fer e per obeyir a ella e als seus manaments axi com eren tenguts el Senyor Rey segons que en les convinenses del Senyor Rey et de la dita nobble Madona es contengut. On com vosaltres siats tinguts per cuvinença de fer host e hayats acustumat ab nos ensems quterque vegades nos la fassa. Dein vag a manar vos vista la present seguescats la senyera de Terraça ab vostres armes e appelaments axi com acostumat avets. E aço per res no mudets. En altra manera aurien a en anean qt. vos ois bens vostres. E de aço de nos altra carta no sabets ans aquesta ayats per segona.... Dat en Ter¬ raça 6 kalendas Januarii Ann. Dni. MCCC. * * * Als molt amats e honrats N. Antic Bolot e los altres de Terraça. De mi En Berenguer Libra e dels prohomens de no SANT SALVADOR Terraça, salut e bona amor. Fern vos saber que tramesam missatge a la nobbla madona Na G. de Muntchada qui fos son plaer que vosaltres vos en venguessets encara que fos son plaer si aqui aturavets que donassets den Senyor Bisbe de Vic que nosaltres no us hi tramesem sino per defendre madona e les sues coses. E madona respos nos que el Veguer de Bar¬ celona era pujat a Vich e sabria e lo Bisbe si cumpliría ço que el Veguer demanava. E si ho feyha que hi auria treves e de mantinent vendriets vassen. Encara dix que ella com nos demana los nos trames a dir nos que ella nois queria sino perdefendre los seus lochs els bens seus perque vos pregam que vosaltres no fassats mal al Bisbe ne a altre sino defenent madona els Iocs seus (Impossible d'ací endavant d'ésser transcrit per estar fet malbé el document). DE LES ESPASES (Apèndix D.) Un favor especial rehut Je Sant Salvador Malgrat d'ésser les persones que són deutores a Sant tantes Salvador de llur salut corporal, obtinguda especialment per mitjà de l'oli de la llàntia prodigiosa, guarint ço que es feia rebel a les millors drogues i específics, intencionadament no n'hem fet esment de cap, per citar en aquest apèndix tan sols el favor rebut de Sant Salvador pel jove Joan Matas i Petcha- mè, veï d'Olesa i ben conegut de tot el terme. Entre els devots del Sant que l'any 1923 pujaren les bigues des del torrent de Sant Salvador fins a l'Ermita per començar la reparació, hi havia en Salvador Matas, acompanyat de son fillJoan, qui als pocs mesos desaparegué d'entre nosaltres, cridat al Marroc, i embarcat el 10 de febrer de 1924 cap a Ceu- 112 SANT SALVADOR ta, com ordenança de la Companyia de Telègrafs, i destinat a la posició de Kúdia Tahur prop de Ben-Kàrria, a 3 hores de Tetuan. Ací es trobava encara el 3 de setembre de 1925, de quan més amunt del Collado de Darrais, ja de bon matí, l'enemic començà de fer jugar horriblement l'artilleria, destruint quatre dels cinc canons de què disposava la posició, i continuant el foc per espai de dotze dies sens donar-los cap treva, caient mort al quint dia del setge el capità Gómez Zarazívar, no sens abans haver salvat ef polvorí, enfilat pel foc enemic, per mitjà de quatre voluntaris^ entre els quals es comptava el nostre jo¬ ve, que haver mort en el trasllat de les muni¬ quedà sol, per cions els altres tres que l'acompanyaven, i continuant sol en l'afer fins haver-les retirades totes a un lloc segur. Es per això que el tinent d'Enginyers D. Angel Sevillano trobà a la butxaca del difunt Gómez Zarazívar una nota escrita amb lla¬ pis fent l'elogi del nostre valent soldat. (') Malgrat d'haver quedat un cop a la trinxera colgat de pe¬ dres per l'acció d'una canonada, i d'haver-li fregat el nas un casc de granada, del qual en guardarà cicatriu tota sa vida, ell romanguè impertèrrit en mig del foc encoiDanant-se sempre a Sant Salvador, mentre els cornpanys exclamaven: Vir¬ seus gen del Pilar! fins i el Terç Extranger arribà per a a tant que lliberar-los, trobant-hi, d'aquells 90 homes que hi havia a la posició al començ del bombardeig, 12 tan sols, i encara d'ells 7 d'inútils, de ferits, i els altres cinc, entre els quals es comp¬ tava en Joan Matas, sens nafres, sí!, però extenuats, talment exánimes, que ni delit tenien per donar un pas després dels 12 dies de setge, veient-se obligats a montar-los en mulos per (i) V. La Vanguardia del 19 de novembre de 1936. DE LES ESPASES 113 conduir-los a la carretera de Ben-Kàrria, i d'aqui en canÑó fins a Tetuan. No cal dir que el jove Joan Matas atribuí sa salvació al pa¬ trocini de Sant Salvador, del qual en fou devot tota sa vida i al qual invocava en mig de l'esglai d'aquell bombardeig sem¬ pitern, instant Valambrada, trinxera i pa¬ que arrasava en un rapet de la posició de Kúdia Tahur. Per açó, tornat de l'Afri- ca, féu immediatament sa visita a Sant Salvador, portant-li un magnifie ciri de prometença, que cremà davant del Sant qui sap les setmanes. "5 Flor Je CiJigleJ Un doble favor degut a Sant Salvador, del qual m'he assa¬ bentat darrerament, cal mencionar en aqueix Apèndix, l'ex¬ clusió del qual seria de lamentar vivament. Es tracta d'un pastor de can Tobella, d'uns i8 anys d'edat, entremaliat, dolent, malparlat, fins moltes voltes blasmador del Sant Nom de Déu, i, no cal amagar-ho, un avantatjat i fidel deixeble del tan funest Ferrer i del malvat Nàkens, el qual, sens deixar mai la pistola de la mà, acompanyava sovint la ravera a pasturar pels voltants de la Capella de Sant Sal¬ vador, entafurant-se ell, mentre els animalons trescaven en els canals encintats d'herba, per l'anrpla xemeneia o pel respirall de la cisterna, fins entrar al Casal, on encara ningú sap les maleses que allí feia. ii6 SANT SALVADOR Però així com les plantes que duen en sos peduncles les flors més precioses i que més ens embadaleixen per sa flaire delitosa han tingut ses arrels en ço que tenim per més repug¬ nant, que considerem més immund i menyspreable, vingué un dia en què l'entremaliat pastor de cân Tobella, el jovenet dolent, l'únic blasmador entre els joves de la rodalia, se'n pujà, com altres voltes, a Sant Salvador, més entremaliat que mai, i després dels seus jocs i disbauxes i malifetes, ell, que mai no havia sentit cap toc de la gràcia, que mai no havia aspirat les tendreses celestials, que ni tenia cap llibre de de¬ a voció, ni oïa mai cap sermó, ni podia rebre cap avis de ningú sens rebePlar-s'hi, sinó sempre en lluita constant amb tots els elements que l'envoltaven, i fins amb son Déu mateix, que insultava amb ses paraules baixes i escandaloses, disconforme amb tot menys amb les doctrines dels seus grans mestres Fe¬ rrer i Nàkens, aquell dia s'assegué molt las al cim del Turó de Sant Salvador, damunt mateix de les arrels de l'antic cas¬ tell i de cara a l'Ermita, recolzada al roqueter: i allà dalt, a presència d'aquell edifici, on tants d'altres, febles com ell, s'havien santificat, i on tantíssims de creients cercaven la sa¬ lut corporal i espiritual, sentí dins del seu cor com una gus¬ pira dolça d'amor a Déu amb un ver dolor d'haver-lo ofès, i com més aguaitava la Capella, més l'abrusava la flama que en son cor s'havia encesa, iniciant-se ensems un gran desig de servir-lo, i com alcés els ulls en l'aire per preguntar, com Sant Pau pel camí de Damasc: Domine, quid mevis facere? sa vista topà amb el retirat asil dels Fills de l'Immaculat Cor de Ma¬ ria, entre els quals, encara que no els coneixia, ni mai els havia saludat, en aquells moments sentia vives ànsies d'habi¬ tar per fer vida com ells, després de deixar totes les coses d'aquest món. D'aqueixa manera caigué aquella flor de Cin- DE LES ESPASES 117 gle des de l'ait pedestal de sa supèrbia fins al més pregon re¬ coneixement del seu ésser, com ell mateix confessa. Des d'aquest moment el sagal de can Tobella, d'entrema¬ liat, dolent, malparlat i blasmador, esdevení el més dòcil i de¬ vot dels joves de la contrada, el qual. a l'enjegar el ramat ca¬ da matinada l'encaminava cap a Sant Salvador, passant-se les llargues hores, què la ravera trescava pels canals encintáis en d'herba, dins de la Capella, recitant fervorosament el Sant Ro¬ sari i donant gràcies al Salvador per les singulars mercès que li acabava de concedir. Encara més: no en tenia prou de publicar arreu el doble favor rebut del Sant al donar-li la llum de l'ànima i de cri¬ dar-lo a un estat més perfecte, sinó que disposat a servir-lo tot el temps de la seva vida, li calia obtenir el consentiment de son pare, que fent-se trobà pas altra esperar massa, no mitjà que de nit de sa casa, aleshores a Manresa, escapar-se per anar a trucar a les portes de Casa Blanca, que se 11 obri¬ ren de bat a bat, entrant com a postulant per a humil Germà de l'Institut. 1 què en donaria de goig de veure aquell antic pastor de càn Tobella, abillat avui amb sos millors vestits, dírigir-se al capde pocs dies, a la levítica ciutat de Vich, per vestir el sant Hàbit del Venerable P. Claret i començar el 19 de gener de 1903 son fervorós Noviciat, consagrant-se després perpètua¬ ment a Jesús i a la Immaculada Verge Maria el 8 de març de 1904 amb sa professió religiosa! Aquell jove, cridat per Sant Salvador d'una manera tan me¬ ravellosa a la perfecció, havia nascut a Sant Fruitós de Bages el dia 5 d'octubre de 1884, i s'anomena Joan Parera i Casellas. (Apèndix H.) TT9 Itineraris i fonts Res té que Sant Salvador, amb els seus voltants d'estrany tan gemats, iamb fonts d'aigua tan sanitosa, sigui el centre, al qual acudeen els dies festius moltes famílies i grups ex¬ cursionistes, per passar unes hores de repòs, lluny de les tur¬ bulències de la vida moderna. Per del Centre Excursionista de anar-hi, ja d'antic els socis Terrassa del pont de la carretera d'Ole¬ prenien el camí del cap sa, que en mitja hora de pujada els conduïa a Sant Pere Sa- cama, parant-se en son pou d'aigua finíssima, que brolla en terreny primari, de duresa total, 14.° hidrotimètrics, encara que no gaire fresca, 17.° centígrads, i aquesta és la causa de què alguns esperin a esmorzar en el pou de Puigventós, a uns 20 minuts més enllà, que encara que un xic més carregada de sals. (32.° hidrotimètrics) és molt més fresquívola (15.° C.). Sant Pere Sacama, antigament anomenat la Quadra de Camba, amb l'absis de sa Capella romànic, així com tota sa construc¬ ció exterior, va ésser ofrenat, juntament amb el castell, a la Verge del Montserrat el 8 de febrer del 970 pels esposos Wi- fred i Suilla. En una de les finestres laterals de la Masia es llegeix la data de 1500, i en la central la del 1Ó44, amb l'ins¬ cripció: Franceç de Valldepera me fecit: i damunt del portal: JÍ77. No manca qui creu que per sa antiguitat, si un dia el Sant Pare hagués d'eixir de Roma, tindria de venir a viure aquí Sant Pere de Terrassa. o a La de Puigventós, resguardada dels vents del Nord per casa l'alterosa muntanya (594 m.) del mateix nom, segons es con¬ ta, l'any que s'edificà fou de gran secada, mentre el vi era abundant, veient-se obligats a emplear-lo en lloc de l'aigua. Era molt més gran que ara, i a l'ensorrar-se l'enxiquiren com 120 SANT SALVADOR avui es veu. Fa uns 12 anys que s'abandonaren les vinyes i el conreu. Des d'aquí, calcant sempre mal camí de roca viva, i esguar¬ dant el Pla de lesEspases, entre el turó de Gronya i el Puig¬ ventós Xic, es passa prop de la font de la Pastora, per cert mal acondicionada, peró d'aigua bona (24.° hidrotimètrics), obirant-se seguidament a l'enfront, el pas del Coll de Bran, i el Collet de l'Urpina amb son estret sender, que girant la serra¬ lada, condueix a Sant Salvador, que es veu quelcom a mà es¬ querra, al fons de la carena. No manquen pas fonts on esmorzar, quan es puja pel Mi¬ mó,.car tant a l'horta com al safareig hi ha bones aigües, si bé quelcom dures, de 30 graus hidrotimètrics de Boutron i Boudet, amb temperatura de l'ambient al safareix, i a 13.° C. la de l'Horta. I si en deixar el pont llarg de l'Estació d'Ole¬ sa hom segueix la via fer a peu els 700 metres de la mi¬ per na gran de Torrella, es podrà refocil·lar a la font del mig del túnel, d'una aigua abundant, rica i fresquívola, igual a la de la fonl de l'Urpina, és a dir, d'un total de duresa de 20.° hidro¬ timètrics^ i de 14.° de temperatura. Q.UÍ hi vagi a peu des de Terrassa, pot agafar l'antic camí Ramader el pont de ^'acarisses, i passar per la font de Gaià, en d'un grau hidrotimètric total de 2o'50.°, brollant l'aigua a 14.° C,, i seguir pel Molinot, de 24.° H. i i6'50.° de tempe¬ ratura, Forn Encantat, (') Coll Cardós, amb l'aigua de 15.° hidrotimètrics. Petjada de Na Guilleuma, font de Na Gui- 11)Per davant d'aquest l-'orn, passà, mentre el carregaven, fa una pila d'anys, una po¬ bra dona que demanà als calciners un traguet d'aigua per apagar la set que abrusava eU seus llavis en un dia caluros; mes ells, en lloc de remeiar aquella necessitat, escridassa¬ ren la pobra i la maltractaren i l'empaitaren, quan ella, a l'allunyar-se, els maleïa l'obra amb l'amenaça de què el Forn jamai couria. I realment, per més provatures que feren per encendre'l, mai no ho aconseguiren, trobant-se avui carregat com cl deixaren. Des DE LES ESPASES 121 llcuma, al Boixadell, de 21.° H. de duresa total; i deixant ara el Camí Ral, pujar per la font de Tuto, Obaga de Torrella i Collet de Sant Salvador, a 465 metres sobre el nivell del mar. També des deis camps de Coll Cardús, podría fer cap direc¬ tament a la via, a les envistes del Mimó, prenent la carretera de desemboscar, que porta a la font de la Rabassada detrás deis turons dels quatre Térmens i del Forat del Vent, i seguir ja la mateixa carretera que allà comença de baixar, ja l'estret sender, que passant primer per una obaga de bosc impenetra¬ ble del fons del turó del Forat del Vent, va per l'enlairada carena, rica en paisatges, fins a prop de la pedrera del Mimó, tocant a la via. A la cisterna de Sant Salvador, no hi ha dubte, troba el vi¬ sitant de tota la rodalia, car té solament l'aigua més regalada 8.° hidrotimètrics de duresa total; i al torrent de Sant Salva¬ dor, als pocs minuts de la Capella, hi ha la font de Penan (') d'aleshores, Forn encantat, Forn maleït, Forn embruixat, són 'els epítets que se U donen per recordar la facècia. Però, qualsevulla que es fixi un poc en la situació del forn i en l'orientació de la boca no deixarà pas de compendre que la pobra assedegada entenia més en forns que els ma¬ teixos calciners que el construïren. (i) Amb el consegüent permis de la Senyora Propietària de l'Urpina, Na Dolors Ale- san. Vídua de Gibert, i amb els materials galanament acarretjats fins al mateix torrent de Sant Sah ador, sota les ordres del Sr. Propietari del Cairat, En Josep Tobella, a primers d'aqueix maig s'ha arranjat aqueixa font de toll, construint-hi un magnifie dipòsit de gran capacitat, amb una aixeta de botó, present del courer del carrer del Vall de Terrassa, En Pere Font, i amb una formosa làpida que canvia el nom de Penan de l'antic ermità de Sant Salvador, anomenant-la des d'ara: Font de l'Ermita. La millora d'aqueix manantial, que mai ni en temps de les pitjors secades no s'ha vist sens aigua, serà de força utilitat per a les moltes famílies que, després de visitar el Sant, vulguin gaudir d'un plàcid repòs, sota dels frondosos pins i exuberant vegetació d'aquella obaga en què està col·locada la Font, l'aigua de la qual, exempta de les fulles que antigament s'hi consumien i dels animalons que s'hi amorraven, posseirà des d'ara les máximes condicions de potabilitat. 122 SANT SALVADOR de 24.° hidrotimètrics, i en el torrent de l'Espluga a 215 me¬ tres sobre el nivell del mar, brolla el gran raig d'aigua de la font de Sant Salvador, filtrada per les arenisques roges de la Frau, amb 23.° hidrotimètrics de duresa total i a la tempera¬ tura de 14.° centígrads, i més avall, abans d'arribar al carrilet, es passa tocant a l'antiga font de Sant Salvador, d'aigua finís- sima, per brollar de llicorelles, ensems que fresquívola, car té 19.° hidrotimètrics de duresa total, i 15.° centígrads de tem¬ peratura. Per als que es queden a dinar a Sant Salvador, una de les caminades més emocionants i fantàstiques és l'ascensió al tu¬ ró dels Ducs, de 530 metres d'alçària, i d'on sempre se n'alça algun duc, que sobta el desprevingut visitant; així com l'ana¬ da l'interessant cova de a l'Espluga, en plena Afrau, que no és altra sinó una granbauma, amb un marge que la tanca per davant, en la qual recollien el bestiar que pasturava per aque¬ lles afraus de Sant Salvador. La tornada s'acostuma fer per càn Tobella, ja quedant-se a dinar a la Deu de la vora del camí, o bé sota les frondoses alzines de la masoveria del peu de la canalització de l'aigua que baixa de la font citada, que té un total de duresa de 28.° hidrotimètrics. Sempre hi ha qui s'arriba fins a la font del Recó, de 19.° de duresa, bo i admirant les formoses cascares que l'aigua de la Deu descapdella pel camí, i gairebé tots pas¬ sen per l'esplèndid Cairat (que prengué nom de l'estreta pas¬ sarel·la feta de cairats, substituïda en fer-se l'embassament de la Fàbrica per la barca que una riuada s'emmenà), i per l'es- DE LES ESPASES 123 tabliment de La Puda, les aïgues del qual, loosulfuroses per sa composició, i temperades per sa temperatura (') es creu que apa- regueren l'any 1755, influenciades pel terratrèmol de Lisboa. (^) No cal dir que els més intrèpids, baixant pel dreturer cami del canal de Sant Salvador, passen el pontet de la Puda i es¬ calen per can Paloma la llarga serralada que els condueix a les .coves del Patracó, riques en estalactites, régressant per la Co¬ lònia Sedó. Qui vulgui fruir de paisatges més impressionants i que dei¬ xin en l'ànim més grat record, que faci la tornada travessant el macis, que pel mitjà del collet de Sant Salvador s'enllaça amb les roques del Cendrós. Aquest gran nucli muntanyós, isolat del Montserrat per l'acció erosiva del Llobregat a còpia de mils de segles, comprèn la serralada per on passa l'alterós camí d'anar a Sant Salvador des de la Bauma i Monistrol, la qual està formada per la serra del Palà, el coll de Cabra, el Cul de Portadora, el turó de l'Era de les Bruixes, el pla de la Fusta, i el Serrai Rodó del damunt de can Tobella, sostinguda ensems, a manera de contrafort, pel Pla o Era de les Bruixes, al qual llevant fan d'esperons les per serres del Bovet i de l'Hospici amb el gegantí turó de la Cova dels Lladres i l'altre més proper del Roure del Vent. Per apassar aquest macis s'agafa la carretera de desembos- car de sota el collet de Sant Salvador, la qual puja per la dre¬ ta del Roure del Vent fins al casalot ensorrat que queda sota el camí a les envistes de l'Urpina, torcent cap al gran pla, abans terreny de conreu, fins al caminet ben visible que baixa a la font de l'Hospici, d'una aigua de 13.° de temperatura. (1) y. 'Diccionario Universal de Francisco de P» Mellado. Vol.30. Pàç. 809. í.le- tra P, Puda, Edició del 1854. (2) V. Id. ibidem. Pàg. So/. 124 SANT SALVADOR però de 42.° hidrotimètrics de duresa total. Des d'aquesta font es pot baixar ràpidament per lamateixa carretera fins al Pla del encara que és més reco¬ Bertran i a la font del Grill, manable, àdhuc fent quelcom de marrada, a fi de fruir de mag¬ nífics paisatges, seguir l'obaga de l'Hospici i la del Bovet, font de la Reixa, de 38.° hidrotimètrics de duresa total i de 14.° de temperatura, i descendir fins a la casa del Bovet i a la del Palà, on l'excursionista es pot enlleugerir de sa fadiga en la poètica font de sota la casa, d'aigua fresca, 16.° de tempe¬ ratura, i ben acondicionada, amb 24.° solament hidrotimè¬ trics de sals tèrries. Des d'aquí es pren el camí ramader que puja de l'Hostal del Palà per la dreta de la Riera de Marà, apassant aquesta en acabar-se les hortes, per agafar el de l'es¬ querra, que porta a la Patada de Na Guilleuma, quasi sempre coberta d'aigua i de llot, i a les lé peülles del seu cavall, i quedant aleshores a mà dreta, i a l'esquerra del torrent la font de la Sang, als pocs minuts s'arriba a l'estació de Vacarisses. La mateixa ruta hom pot fer, anc que quelcom més curta, sens passar per la serra de l'Hospici, seguint des de Sant Sal¬ vador el camí de can Tobella, i agafant, en ésser a la Deu, el que puja cap a la serra per l'esquerra del torrent, enlairant-se fins al camí del Pla o Era de les Bruixes, i baixant cap al Bo¬ vet i Palà. * * * Resumint les fonts dels voltants de Sant Salvador, les cita¬ rem per ordre, de menys amés de les sals calcàries determi¬ nades amb l'Hidrotímetre de Boutron i Boudet, afegint-hi la temperatura en graus C., així com el terrer en el qual brollen. DE LES ESPASES 125 FONTS Graus Tem- TERRENYS hidr. perat. Cisterna de Salt Salvador. 8 — . . 13 Font de la Aren." eocènica Sang 14 — .... Pou de Sant Pere Sacama 17 Llicorelles . 14 Font de Coll Cardús . . . 15 — Llicorelles Font del Grill 16 — Eocènic (R.* Mará) Font de Sant Salvador (Puda) 19 15 Llicorelles Font del Recò (Can Tobella) 19 15 Eocènic Font de l'Urpina .... 20 14 Eocènic Font de la Mina de Torrella. 20 Eocènic Llicorella Tanque de l'Estació d'Olesa. 20 — Font de Gaià 20 14 Pontiès Font de Na Guilleuma . 21 — Eocènic Font de Sant Salvador (Espluga) 23 14 Partió del Trias-Eocènic Font de l'Ermita .... 24 12 Eocènic Font de la Pastora. 24 — Triàsic Font del Palà 24 16 Eocènic Font del Molinot .... 24 16 Triàsic Font del baixador de Casa Blanca 26 — Llicorelles Deu de can Tobella . 28 — Eocènic Pou del Mimó 30 13 Eocènic Font del safareig del Mimó . 30 19 Eocènic r-T ' recobert de Ui- Pou de Puigventós. 32 15 irÍ3.S corella Font de la caseta d'Olesa. 35 15 Triàsic Font de la Reixa .... 38 H Eocènic Font de l'Hospici .... 42 13 Eocènic 126 SANT SALVADOR Com té d'ésser molt plaent per a molts excursionistes saber l'alçada damunt del mar del terrer que petgen, inserim a con¬ tinuació les principals ALTURES en metres sobre el nivell del mar. FontdeSt.Salvador(Espiuía) 215 Era de les Bruixes. . . 473 Estació d'Olesa . 287 Coll de Bran .... 494 Estació de Terrassa . 311 Collet de rUrpina . . 500 Mimó 320 Serra de l'Flospici. . .519 Serrai Rodó . . . . 396 Turó dels Ducs . . .535 Ermita 415 Cingle de Vacarisses. . 542 Rocha 430 Cim de Puigventós . .594 Pla del Fideuer . 465 Turó dels Quatre Termes. 623 Collet de Sant Salvador. 465 Turó del Forat del Vent . 628 Sant Pere Sacama . 462 Montserrat . . . . 1194 * * * Prescindint ara de més alçàries, i d'altres Fonts no menys interessants, com la de Tatei, en ple pla del Fideuer, font de Tedra al Puigventós, font de Tuto Torrella, i les del Roure, a una a la Puda, i l'altra al costat del pont llarg de l'estació d'Olesa, acabarem amb les paraules deduïdes de la Sagrada Escriptura, que ens han servit de bon principi d'oferiment; Jesu Salvatori nostra omnis honor et gloria ! Ço és: Sigui tot a honor i glòria de Jesús, Salvador nostre ! A Terrassa, diada de la Verge del Pilar de 1928. DE LES ESPASES 127 Índex Pig- Dedicatòria i Himne a Sant Salvador 3 Visió. 5 Camins per pujar-hi 7 La Rocha 13 La Història. La Tradició 15 L'edificació 25 EI Retaule 29 La Rocha de la Spaa 31 Antics posseïdors de la Rocha 35 Antiguitats 39 Devoció popular 43 Lexes a Sant Salvador 47 Sant Salvador, de Manresa estant 53 Els Deodats o primers ermitans de Sant Salvador . . 57 El fals ermità 61 Execració de la Capella. La fi del Bandoler ... 63 Ermitans de Sant Salvador 69 Sant Salvador de les Espases del terme d'Esparreguera pertany a la Parròquia d'Olesa 75 La restauració 79 Conclusió 83 Goigs de Sant Salvador 85 128 Á pèn<îix.r» ¿ m et ^ ZSooo 1 D 0 0 LLOC5 DE VENDA A l'Ermita de Sant Salvador. Olesa: Llibreria de Jaume Bernades, Dr. Robert. Esparreguera: En Fidel Canals, Plaça Santa Eulàlia, 17. Vacarisses: Estanc de cala Quima. Terrassa: Centres Excursionistes. Casa Castañé, Plaça de Mn. Cinto, 8. Can Pere Font, Carrer del Vall, 15. En Sixto Carreras, Plaça de Clavé, 64 (costat Sant Roc). En Josep Vila, Major de Sant Pere, 5 (davant de les Esglésies).