... v. -•;■ íi■■,,.,î.^■,;v- ■ - -í i 4 A Í:í: - :.■■ ■ / . '■j V. -J'V,- + i . .r '. A '«■; -i. í't, - ïÇ- í- "3. , ' cuWÍÍ-L. instituí: DE Añil La Pintura Mig=Eval Catalana volum ii ELS PRIMITIUS segona part LA PINTURA SOBRE FUSTA PER Mn. JOSEP GUDIOL i CUNILL, Prev. CONSERVADOR DEL MUSEU EPISCOPAL DE VIClií 5. BABRA LLIBRERIA ANTIGA i MODERNA CANUDA, 45 ; BARCELONA CAPÍTOL IX LA TRADICIÓ T I 'HOME, no íeninCne prou d ornar de colors la seva habitació, volgué també realçar amb tonalitats agra= dables els seus útils, molts dels quals eren fets de fusta. Exemple de la importància que en l'antiguitat tingué la pintura en fusta, són els molts sarcòfecs que ban aparescut intactes de color en les admirables tombes de les valls de l'Egipte. Les caixes que contenien les mòmies, fetes de fusta de sicomor, presenten vegades riquíssima decoració poli= a croma, que en alguns enterraments de personatges distin= gits va realçada per la dauradura. Els cofres i caixes dels morts pertanyents a una antiguitat que ens sembla fabu= losa, ofereixen prolixa ornamentació, en la qual es fa referència a les divinitats de la seva teogonia, i ens presenta la figura del mort com si fos enjoiada de rics engarços i penjois de vidrots i de gemmes de variat color i esplèndid efecte. En certs enterraments egipcis ja d'època romana, s'bi reconeix el desig de perpetuar la efígie del difunt, mit= jançant un cert retrat, unes vegades esculpint=lo en guix i colorintdo, seguint en això una tradició més antiga que feia 4 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA aparèixer les faccions de la persona enterrada, esculfurades en fusta, per aleshores s'estableix l'ús dels retrats més que purament pintats sobre superfície plana que, per lo comú, està constituïda per una placa o coca de guix a voltes refor= çada per una tela inferior. Algunes vegades aquest pro= cediment resulta simplificat, mitjançant una posteta que expressa els trets fisionòmics del personatge enterrat, amb policromia de colors disolts en la cera. En els enterraments de la necròpolis de Fayum, M.r. Gayet recollí algunes d'aquestes interessants taulelles, bavent-n bi dues trobades a Àntínoe, al Museu del Louvre de París. ^ Caius Plini Segon, l'autor de l'enciclopèdia anomenada Hisíoria Naíuealis, dedica tot el llibre XXXV d'aquesta a parlar de la pintura, donant a entendre que en el seu temps i en els anteriors abundava la feta sobre taula o fusta. I encar que el mot íabula que ell usa no sempre degui pendre's per a designar aquella mena de composicions pictòriques; no obstant, freqüentment, fa referència a pintures fàcilment transportables, les quals és de creure que serien vertaderes pintures sobre taula. Així en el paràgraf primer del citat llibre tracta de les pinacoteques en les quals s'bi reunien les pintures dels vells, introduïnt= s'bi les efígies de la gent forastera, posant=s'bi l'bonor solament en el preu que l'bereu ne pot treure, excitant=se la cobdícia dels lladres. ^ En altre lloc el mateix escriptor, després de ponderar que la pintura era poc exercida per les persones constitui= des en dignitat ^, explica que el rei Atal bavia comprat una taula d'Arístides per l'enorme preu de sis sextercis. (1) E. QUIMET. Les Poríraiís dAníinoé au Musée Guimeí, p. 27, figs. 62 i 63. (2) Eí infer haec pinacoíhecas veíerihus fabalis consaunf, ahenasgue effi¬ gies coluní, ipsi honorem nonnisi in preíio duceníes, uf frangaí heres, furis defrahaí laqueus. (Elista Tfaf.: Liber XXXV, cap. I). (3) Postea non est specfaía honesfis manihus. (Id. id., cap. IV.) ELS PRIMITIUS 5 i que el del piníor, admirat de tal preu i sospitant pare que això fos alguna virtut que ell no sabia, va reivin= per dicar la pintura. ' Explica també que els grecs bavien instituït a Corinte i a Delfos uns concursos de pintura lo qual no es compendria si no es tractés de pintures movibles. En altre lloc fa referència a un pintor grec, de nom Pausias, qui entre els gèneres de pintura que va seguir pintava petites taulelles, sobretot amb nens, ^ afirmant també d'aquest pintor, que va fer el retrat de la seva estimada, Glicera, que Luci Lúcul comprà per dos talents Refereix encara Plini diferents preus que obtin= gueren quals val a citar Timomac varis pintors entre els de Bizanci, que en temps de Cèsar pintà un Àjax i Medea que vengué en vuitanta talents. Pot assegurar=se que ja en endavant no es perdé la tradició de la pintura sobre fusta, per més que, atesa la fragilitat del sustentàcul llenyés, no bagin arribat fins a nostres dies exemplars pertanyents a tan remots segles. Res prova millor l'antiguitat de la pintura sobre fusta amb variat motiu i diversitat de colors, i especialment la que du figuracions d'imatges santes o sigui lo què se n'ha dit Iconopiníuva, que les diverses taulelles que, recollides en el monestir palestinià del Sinaí pel bisbe Porfiri Ouspenski, que formen part del Museu de la Biblioteca Eclesiàstica de Kieff, de les quals una, amb mitja figura (1) Cum in pvaeda vendenda rey. AííaÍas VI seséerüum emissei íabuÍam Arislidae liheriim Palrem, preíium míralas, suspicalusque aliguid in ea virluíis, guod ipsen scirel, revocavil íahulam. (Id. id., cap. IV.) (2) Cerlamen picíurae eüam florenie eo insüiulum esl Coriníhi ac DeU phis. (Id. id., cap. XXXV.) (3) Parvas pingehaí íahellas mayimegue pueros (cap. XL.) (4) Hajus fahulae eyemplar, guod apografam vocanl, LucuUus duchas íaíenlis emil. (Id. id.) Poden írobar=se altres detalls referents a la pintura sobre fusta en l'antiguitat grega i romana, en l'article Picíura suscrit per Mr. Paul Girard, inserten el volum IV del Dicíionnaire des Aníiguiíés Grecques el Romaines de Mrs. Ch. DARAMBERG et Edmond SaGLIO, sobretot en les pagines 461, 464, 465 1 469, aon s'hi donen diverses figures corrobo= ratives. 6 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA de la Madona dreta i portant el Nen Jesús als braços, a l'esquerra, és atribuida al segle VI, i dues altres presentant els busts d'un benaventurat varó i d'una santa dona, i l'altra icona oferint els busts de Sant Sergi i Sant Bacus, són considerades com a obra del segle VIL Altres pintu= res de la mateixa col'lecció s'han atribuït als segles de l'edat Mitja, següents als que acabem d'esmentar, i de totes maneres anteriors a l'any 1000, sobresortint=ne la que representa un profeta, i altra amb Sant Panteleimon. ^ Els ILihri Carolini en diferentes ocasions al·ludeixen a la pintura representativa de personatges o escenes, objecte de culte sagrat, fetes sobre fusta. Així afirmen que Déu en la glòria non esí adorandus in depicía íabula, sed in aula sancía, afegint que el Senyor nan in pincíura, non íahulas Elias querehaí, ® Poc després els mateixos escrip= tors de la cort de Carlemany escriuen que non enim dehni= uníur picíotum operibus qui cum Cbrisío regnaní in coelesíibus, nec ambiuní ab opificibus in íabulis sive in parieûbus pingi qui a Cbrisío in libro viíae merueruní adscribi, arribant el malentès fins a condemnar els cristians que parieíes eí íabulas adoraníes in eo se arbiíreníur imaginum fidei habere emolumeníum. ^ S'argumenta també, escrivint que in íem= plo, non in picíuris, missarum solemnia celebraníur i que el poble cristià que ofereix el sacrifici a Déu, non in depicíis íabulis epaudiíur. ^ (1) S'és ocupaé d'aquesées icones, reproduint les més importants, l'Antoni Muñoz en sa obra Ij'Arí Bizaniyn à lExposiíion de Grofia Perraía, p. 10=17,—També n'ha dit quelcom En Charles DiEHL en son Manuel d'Ari Bizaniyn, p. 212 i 213; havent=hi dedicat en 1925 un volum especial l'O. WULFF i M. AlPATOFF, amb el títol de TDenhmàler der Ikonenmalerei in Kunsígeschichlicher Polge. (2) Lihri Carolini, liber tertius, cap. XV. — P. L. vol. XCVIII, col. 1144. (3)Td.: Liber III, cap. XVI.—P. L. vol. citat, col. 1147. (4)Id. id. Cap. XXVII, col, 1173; a això podria al·ludir la carta de l'emperador bizantí Miquel II, adressada en 824 a Lluís elPiadós, quan li denunciava que hi havien sacerdots que celebraven el dit sacrifici, ja no solament en les cases particulars, sinó valent=se d'una imatge com si fos altar i fent les vegades de relíquies. (J. D. MANSI, Sacroram Coneix liarum nova ei amplhsima coÏleciio: vol. XIV, col, 417.) ELS PRIMITIUS 7 Tot això demostra que abundarien, no sols a l'Orient, sinó en terres llatines i germàniques, les taulelles amb iconografia religiosa. Els mateixos Libri Carolini encara fan referència a les esglésies en les que nec picíorum januas, sive guavumdam arfíficum vel eíiam picíarum íahulamm ma= íerias securihus eí asciis dejadas fuisse. ^ Finalment ariudei= xen a la Mare de Déu pintada in íahulis aut parieíe, afir= mant que lo què devem creure no està in parieíihus, non in íahulis, non in picíuris, non in guihusliheí visibilihus rehus, sed in corde per fidem, in ore per confessionem, in opere per honorum acíuum exhihiíionem habere debere. ® Prova lo molt en ús en què estava la pintura sobre fusta un text de Teodoret qui, parlant de v5ant Simon Estilita i de lo molt venerada que era sa memòria en tota la cristianitat, posa el fet de què a Roma, en el vestíbul dels obradors bi bavien petites icones amb la representació del benaurat penitent a fi d'alcançar d'ell protecció i socors. ^ Sant Beda el Venerable reconta que quan Sant Agustí de Cantorbery posà amb els seus missioners que es devien ajudar=lo a la presència del rei Edilbert, portava com en processó una creu d'argent per gonfanó i la imatge del Salvador pintada en una taula. * Sembla que seria movible com les pintures sobre fusta el retrat del papa Sant Qregori el Gran efigiat en un disc de guix. ' (1) Libri Carolini, lib. IV; cap. IV; col. 1190. (2) Id. id.; Cap. XXI, col. 1229. (3) De líalia namque supervacuum esí dicere. Dei'unf enim maycima in Roma celebrem adeo virum esse, ut in omnibus officinarum vesiibulis parvas ejus imagines síaíuanf, íuíelam eje his quamdam sibi e{ praesidium comparan= íes. (ThEODORETUS Dpiscopas Cirensis: Religiosa Misíoria; cap. XXVI. -P. G. LXXXII, col. 1471.) (4) Ai illi non daemoniaca, sed divina viríaíe proediíi veniebaní, crucem pro vefcillo fereníes argeníeam, eí imaginem Domini Salvatoris in íabula depicíam, loeíaniasque caneníes, pro sua simul eí eorum propíer quos eí ad quosj>eneraní saluíe aeíerna, Domino supplicabaní. (V. BeDAI Misíoria Ecclesiasíica, cap. XXV; P. L.: vol. XCV; col. 55.) (5) Sed in absidula posí fraírum cellarium Gregorius ejusdem aríificis magisíerio in roía gypsea picíus osíendiíur. (Joannes DiACONUS: S. Gre= gorii Magni Viía, lib. IV, p. 84: P. L. LXXV, col. 230.) 8 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA No sabem si en alíres terres la pintura sobre taula deguda als artistes primitius tingué importància cap= una dal, però el fet és que enlloc com a Catalunya s'ban con= servat tants exemplars d'aquesta mena de pintura. 5i algun dia es pot fer el corpus complert de l'art pictòric primitiu català sobre fusta, es veurà que aquest dóna un nombre molt superior d'exemplars al que es podria ordenar reunint en un sol tot lo que es coneix en el món, en aquesta mateixa matèria. ^ La importància de la nostra pintura primitiva sobre taula, no sols per sa raresa i antiguitat, sinó també per les seves condicions d'art, resulta avui ja constatada no sols per nostres tractadistes, sinó també pels estrangers, de manera que ella ompla un buit en la bistòria general de l'Àrt, no podent parlar=se ja de la bistòria de la pintura romànica, sense citar o reproduir algun de nostres primi= tius antipendis, retaules i baldaquins dels segles XI, XII i XIII. L'estudi de nostres exemplars interessa ja a la erudició mundial. La raó de ser deu treure's de nostres taules primitives de l'afició la imaginería sagrada tingueren els nostres que a passats, que volien que en el temple de Déu tot els parlés dels divináis misteris. Ells, que no eren per cap cantó iconoclastes, al volguer ornar l'altar amb els productes més exquisits de l'enginy i de l'indústria bumanes, quan no pogueren fer=ho amb obra de metall, no sempre assequible en totes parts, es valgueren de la pintura sobre fusta, per a què els produís en alguna manera la impressió que resuL tava de les obres de metalls preuats, ennoblides per les coloracions dels esmalts i les rutilàncies de la pedreria. Si 1' escassesa de cabals £ou una de les causes principals a què es degué la creació de la noséra piníura sobre íaula, (1) Aquesía idea la desenrotllà Don Joaquim FOLCH I TORRES en la primera de les conferències que sobre la Piníura romànica catalana damunt taula, donà en el curset desenrotllat en la secció d'Arqueologia del Centre Excursionista de Catalunya, el dia 14 de maig de 1924. ELS PRIMITIUS 9 a aquesta mateixa pobresa devem la seva conservació, ja que resulta demostrable pràcticament que, si es conser= varen tants exemplars catalans, aquests ban sigut recòn= dits en les esglésies que no foren objecte de radical renovació, i sobretot en les que no es mogué la disposició primitiva de l'altar. La venerabilitat d'aquest feia que es procurés canviardo lo més poc possible, a fi de què no perdés la consagració que en llunyanes èpoques bavia rebut mitjançant l'unció pontifical. El seu petit cost les multiplicà aquestes pintures posa= des sobre fusta; la seva insignificancia les sostingué lluny de la cobdícia bumana, fins que per una part l'afició a les investigacions històriques i a les mostres de les belles pro= duccions artístiques, i per altra la raó d'un vil mercadeig, les ban tretes de la situació tantes voltes secular i les ban traslladades a museus i col'leccions particulars. Avui aquells i aquestes disputen aferrissadament les deixalles es de nostra pintura primitiva, lo qual ba fet que arribés a obtenir preus inconcebibles i que varis exemplars bagin passat les fronteres de la pàtria. Es tanta la importància que pot atribuir=se a la pintura catalana primitiva sobre taula que resulta molt acostada a la veritat l'afirmació de què aquella serveix més que la mural per a manifestar els senyals característics dels estils nacionals. ^ Les taules romàniques catalanes excitaren la apenes curiositat d'algú en l'Exposició LIniver= temps anteriors a sal de Barcelona de l'any 1888. La Societat Arqueològica de Vicb, constituïda per alguns entusiastes socis del Círcol Literari vigatà, havien recollit quatre exemplars en el petit museu instal·lat de les sales de l'entitat ja en una esmentada. Aquestes, amb algunes més que recollí en diferentes parròquies de la seva diòcesi el bisbe Josep (1) Antonio Muñoz: L·a picíura romànica catalana; Anuari de I'Ins= íiíuí d'EsíudisCatalans, 1907, p. 89. 10 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Morgades i Gili, foren presentades a la secció arqueo= lògica de l'Exposició de 1888. L'insigne arqueòlec Don Josep Puiggarí, saludà amb entusiasme l'aparició d'unes tals mostres de l'art pictòric primitiu, a les quals donà la deguda importància en l'àlbum que edità l'Associació Àrtístico=Àrqueològica barcelonina. Alguns visitants de l'universal certamen barceloní, a l'estudiar o donar compte de lo acoblava la secció arqueològica, tributaren frases que d admiració als al·luditsexemplars, que anaiíen quasi tots a donar importància al Museu Episcopal de Vicb, que aleshores fou creat i que anà recollint altres pintures pri= mitives, que formaren aviat valuosa col·lecció i que excità l'emulació de la Junta Autònoma de Museus, que instituí l'Ajuntament de la ciutat comtal, d'acord amb la Diputació Provincial barcelonina. Així amb pocs anys a Vicb i a Barcelona s'ban constituït les dues més valuoses col·lec= cions de taules primitivescatalanes, de les quals també n'ban recullit interessants exemplars els museus dioces= sans que, seguint la iniciativa del Dr. Morgades, s'ban creat a Lleida, Solsona i-a Barcelona. Altres mostres de aquesta pintura han ingressat en col·leccions particulars, no totes assequibles a l'afany de les persones estudioses, essent ja una raresa que pugui esmentar=se'n algun model que estigui guardat en alguna particular església. La pintura primitiva catalana sobre taula ba sigut objecte d'estudis parcials de varis de nostres arqueòlecs, després de Don Josep Puiggarí. Dels estrangers que n'ban parlat cal recordar 1 Emili Bertaux en la Histoire de l'Art depuis les premiers temps chrétiens jusqu'à nos jours; l'italià Antoni Muñoz que hi dedicà un article en l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans de l'any 1907; l'August L. Mayer en son Geschichte des Spanischen Malerei, i en la traducció castellana d'aquest llibre; Mr. Walter W. 5. Cook en The Art Bulletin i en Art Studies; i últimament la Dra. Gertrudis Ricbert en sa obra La pintura Medieval en España: Pinturas Murales y Tahlas Catalanas. CAPÍTOL X TÈCNICA DE LA PINTURA SOBRE TAULA La piníura sobre fusta exigeix una preparació diversa de la pintura mural, necessitant una ben cuidada aptació, a fi que el color resulti amb la deguda con= sistència. Aquesta preparació devia ésser diversa, més o menys acurada i perfecta, segons el procediment en què es= taven disolts els colors, segons les dimensions de la compo= sició i segons la classe de fusta que feia de llit a la pintura. Els antics usaren molt de la pintura a la cera, feta de reines i ceres colorides, lo que s'anomenà pintura a 1'é>m= càustic. Aquest procedimené' necessitava una preparació menor que altres procediments, degut a què el vehicle dels colors permetia, amb la seva més o menys efectiva flexibilitat, seguir els moviments de la fusta, a no ser que aquests fossin molt notables. El professor Joan Qiorgis, a qui bem citat al tractar de la pintura mural, a l'estudiar els procediments pictòrics emprats a l'església modernament descoberta de Santa Maria Antica de Roma, dóna en resum lo què s'ba deduït dels estudis fets pels especialistes sobre la pintura a 1 en= càustic, exposant lo què resulta de les discussions que sobre aital qüestió tècnica ban escrit els més autoritzats pèrits en la matèria. 12 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA A Egipée, en les sepultures coptes de Fayum, ja Kern dit que s'ki han trobat vàries taulelles amb retrats dels personatges soterrats; pintures d'una veritat segons sembla notabilíssima, que avui figuren en els museus de més im= portància mundial. Moltes d'aquestes efigiecions estan policromades sobre camper groc, revelant dos procediments diversos, un d'ells molt antic i sens dubte el primitiu a 1 encàustic ; i altre derivat d aquest que fins en la baixa edat mitja passava també amb la denominació de a ren= càustic i que no és més que una pintura al tremp o a la cera, o sigui el tercer dels procediments notats amb termes poc precisos per Caius Plini Segon, en el llibre XXXV de la seva Hisíoria Naíuralis. ^ En aquests dos procediments la substància principal destinada a incorporar=se al color, era la cera líquida, barrejada vegades amb altres matèries orgàniques. En a el primer bi era necessària la intervenció del foc, ja fos a mida que s'estenia la cera impregnada del color, ja fos que després el pintor es valgués del cauíerium, del cesírum vericulum i del pinzell. El material que es pintava era la fusta i algunes vegades l'ivori. En el segon procediment el pinzell donava el color, i la cera barrejada amb oli i (I) Vegin=se les paraules: Encausío pingendi duo fuisse antíquh seves {as genera consíaí, cera, eí in ebore, cesfro, id esí, viriculo, donee classes pingi caepere. Hoc íeríium accessii resoluíis igniceris penicillo uíendi, quae picíura in nqvihus nec sole, nec sale, veníisque corrompiíur. (Hisí. ISaí.; Lib. XXXV, paràgraf XLL) El mafeix nafuralisfa abans indica que cerfs colors es disolen amb la cera, posanf=se en calent, essent diferents de les pintu= resmurals, però molt usats en la pintura de les naus: cera iinganíur iis= dem coloribus ad eas picíuras quae inuruníur, alieno parieíibus genere, sed classibus familiari. (Id. id., paràgraf XXXI.) No ba faltat qui estudiant el text de Plini ha trobat que sortien clarament tres procediments; primer: encàustic sobre fusta usant el cauíerium; segon: encàustic sobre ivori amb el cesírum vericulum; i tercer: encàustic sobre matèries diverses usant el pinzell. Plini parla de qui va ser l'inventor de la pintura a la cera, usada en calent, afirmant qtii diu ésser una troballa d'Arístides, més que no manca tard millorada per Praxiteles, per més que dit autor creu que ja abans d'aquests pintors hi hagueren pintures a l'encàustic, ja que Pàmfil, mestre d'Apel'les, no sols va practicar sinó que va ensenyar el dit pro= cediment. {Hisí Naí.; llibre XXXV, paràgrafs XXXIX i XL.) ELS PRIMITIUS 13 al£res substàncies, no era més que un element per a des= fer=bi el color que es donava sobre fusta i també sobre tela en fred. En l'encàustic clàssic cal distingir=bi en originari primer lloc el procedinient que utilitzà en exclusiu el cau= íerium per la fusta i el cesírum vericulum per l'ivori, i en segon lloc un altre procediment que permetia usar el pinzell sol o amb l'auxili del cauíerium. Els retrats a què bem alludit, provinents d'Egipte i fets sobre fusta, deixen veure quasi tots el rastre de les dues operacions successives; primerament obratge preparatori fet amb el pinzell, i després un treball definitiu i detallista de l'aca= bament, fet amb l'espàtula o amb altre instrument sem= blant, però l'ús del cauíerium no és pas sempre reconei= xible amb tota seguretat. Es indiscutible que en l'antiguitat l'encàustic era el procediment adoptat en les pintures d'alguna importància sobre fusta i en les miniatures sobre ivori. El Francesc J. J. Bourassé ba proposat la canonge següent restauració del procediment pictòric a l'encàustic: Amb pasta de cera i color es donava una capa general a la fusta, la qual rebia després el color desfet amb gomes reïnoses, tals com el sarco, el betum sòlid, el mástic i l'encens, els quals barrejats amb cera i disolts amb ella, constituïen una pasta que es combinava amb els colors ja pastats i combinats amb aigua, envernissant=se després el conjunt de la composició amb cera verge, mástic o algún betum liquid, acabant=se amb la cauterització per medi d'un brunyidor calent, que lligava de nou totes les matè= ries. ^ El ja citatGiorgis manifesta que per a executar la pintura l'encàustic, els especialistes moderns ban pro= a posat diversos procediments. Així no falta qui s^lia (1) Dictíonnaire Archéologie Sacrée, consíiéuiní: el volum XII de la Nouvelle Encyclopédie Theologigae, publicada per J. P. MiGNE; vol. II, col. XXXIX. 14 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA f valgué d'una espátula a la qual ha donat la forma de fulla de betónica, i d pasta colorida composta com la una cera de modelar, escalfada lleugerament i formada de cera liquida, color i un oli gras com el d'olives. Altres comen= çaren fent els diversos tons de color separadament en barres, fonent cera amb colorida, i aplicant després reïna aquests tons amb el pinzell, usant finalment uns ferros calents per a constituir uns tons intermitjos. Encar bi ba bagut qui, no admetent l'ús del pinzell, treballava amb un instrument de bronze en forma de cullereta en una extre= mitat i d'espàtula en l'altra, component els diferents tons, escalfant tot plegat cera, reïna, oli i colors. Finalment bi ba qui va proposar escalfar no solament els colors, sinó també la taulella que s'bavia de pintar. En el fons tots aquests procediments coincideixen, i pràcticament donen el resultat que es desitjava. La pintura a l'encàustic és la que fou més usada pels orientals en temps antic. En el concili segon de Nicea de l'any 787, en què va discutir=se la qüestió de les imatges, bi foren adduits diversos textes parlant de la pintura des= feta en cera, que aleshores s'emprava no sols per les taulelles, sinó alguna vegada per la pintura mural. ' Nicè= for. Patriarca de Constantinopla, en el seu resum historial, al parlar de 1 any 768, diu que el patriarca Nicetas féu destruir les imatges de mosaic i de cera; imagines ex opere íessellaío aígue ex cera facías eradií. 2 Boeci, en el prefaci del seu llibre De insíiíuíione ariíh= meíica, dóna testimoni de què la pintura a l'encàustic en son temps era la que es practicava. ^ De totes maneres (t) J oannes D. MANSI: Sacroram Conciliorum nova e( amplissima cols lecíio, vol. XIII, cols. 10, 58, 67, 94, 102, eéc. (2) Pa{^ Grec. de J. P. MiGNE, vol. C, cols. 987 i 990. ^ (3) Vegín=se les paraules usades per Auli Manlii Sever BOECI, qui com se sab visqué a finals del se^le V i la primera quaréa part del se= çüent; Ác depingendae manibus íahuÏae commissoe fahrorum, caerae rusiica ohservaíione decerpíoe, colorum faci mercaforum solerüa perqaisiü, liníea operosis elahoraía fexírínis, muUîpîîcem maíeriam praesfaní. (De Ariíhmeíica ïihrí duo. Prefatío. P. L. vol. LXIII, col. LXXIX). ELS PRIMITIUS 15 segons aquesé procediment foren pintades les tan impor¬ tants icones sobre fusta, de què s'és feta menció en el capítol anterior i que avui son al bduseu de la Biblioteca Eclesiàstica de Kieff. L'únic text occidental que podria indicar que en els pobles llatins també s'usà el procediment a la el donen els Zjibrí Carolini, amb què els doctors cera, de la cort de Carlemany volgueren impugnar la doctrina conciliar nicenca. Així fan referència a imagines hominum vel ceris picías vel meíallis confíalas. ^ No fou solament la pintura a l'encàustic la usada des de la més alta antiguitat, sinó que amb ella, i potser en temps anterior, s'usà el procediment denominat al íremp, o a íémpera. En aquest procediment pictòric les matèries colorants es disolen amb un aglutinant tal com la cola, la goma, l'oli, la mel, etc. 5'han fet estudis sobre quina era la matèria que lligava els colors en els tan virolats sepulcres egipcis, no faltant qui bi ha cregut reconèixer la goma adraganíe, i qui bi ba trobat l'existència de l'ou o de l'aigua de cola. Un text antic adduit en aquesta qüestió, parla d'un color verd barrejat amb la mel. ® Els grecs i romans empraren també la pintura al tremp, en especial per les obres de poca importància. Plini parla d'un aglutinant que es féia d'orelles i genitius dels braus, donant la denominació de jidelíssim al que venia de Rhodes i que usaven els pintors i els metges. En altres llocs al'ludeix a l'usatge de l'ou. ^ Sant Isidor en (1) L·lh. Car.: liber III, cap. XV. (P. Tj.: v. XCVIII, col. 1195.) algun document català s'hi usa ei mot hons encausís, per indicar la En preparació d'una pintura sobre fusta, la qual s'encarregava al pintor Bartomeu Ramanat en 1342. Amb tot i la frase citada no creiem pas que es faci al·lusió al procediment a la cera. (2) G. LOUMYER: hes Tradiiions íéchniques de la peiníure médiévale^ p. 104 i següents. (3) Rhodiacum fideîissîmum eogae picíores eí medid uíuníur. (Misé. Tdaé. llibre XXVilI, p. 71.) (4) Llibre XXXV, cap. XXVI, llibre XXXIII, cap. XX. 16 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA el seu llibre XIX de les Eûmologies, diu molí poca cosa referení a la pintura sobre fusta. En el capítol XII De laqueariis, tracta dels sostres que podríem anomenar entei= xinats, dels quals diu que n'bi ha de fusta pintats de color. ^ El mateix autor, al parlar de \aírameníum o color negre, diu queels pintors a fi de què treguin més intensitat cum aqua admiscení gluíen. Nostres pintures sobre taula s'avenen en lo exposat pel tractadista Heracli i amb les indicacions consignades en altre tractat escrit per Teòfil. El primer d'aquests en son llibre De colorihus eíartíhus romanorum, exposa detalladament lo què deu fer=se a fi de preparar bé la fusta abans de pintar=la. Diu que primera= ment s ha de rebaixar fins que sigui ben igual i plana, afinant=se finalment amb I berba anomenada aspereUa, la qual és de creure que faria les vegades de les nostres llimes o paper de vidre, que deixen quelcom repelosa la fusta a fi de què 'bi amarri millor la preparació de la pintura. Si s no es poden arribar a fer desaparèixer les aspreses de la fusta, i no es vol cobrir=la tota de cuiro de cavall o de pergamí o drap, es devia picar blanc de plom sobre una llosa seca, sens deixardo per això tan fi com se necessita per pintar. Després, amb cera fosa i pols de teula picada finament, s hi barreja el blanc de plom esmentat, movent=bo tot molt bé i remanant=bo fins que formi un màstic que esdeixarà refredar, usant=lo després amb un ferro calent per tapar els clots i clivelles, fins que siguin ben plens i s hagi aplanat el conjunt, a fi de què la superfície de la taula es presenti hen llisa. Adverteix Heracli que aquest màstic es fa més dur en quant sigui major la quantitat de blanc de plom que es barregi amb la cera. (1) hacunaria dicuníar, gaod lacus quosdam caadraíos vel roíundos ligno vel gypso vel colorihus haheanípicíos. ('P. L. voL LXXXII, col. 675.) (2) Ha sígu£ moK discutida la personaIi£a£ d'HeracIi, creien£=se avui comunamen£ que la obra £é dues par£s, cons£i£uïda la una, seva que comprèn els dos primers llibres, per un £ex£ que podria ésser del segle X, haven£=hi l'aUre llibre que s'a£ribueix a la do£2ena cen£úria i fins ai segle vinen£. (G. LOUMYER; Obra ci£ada, p. 40 i 41.) ELS PRIMITIUS 17 Feé això i tenint ja ben allisada la fusta, es tornarà a pendre blanc de plom ben picat i fi, barrejat amb oli de llinosa, aquest en quantitat reduïda, donant=se n una capa ben lleugera, mitjançant un pinzell de pèl dur o de pèl d'ase, pel damunt de tota la superfície a pintar, deixant=bo assecar i donant=bi al damunt altres capes més espesses, mirant sempre que a cada capasuperior contingui menor quantitat d'oli, puix que si n'bi bavia en excés, al secar=se aquest emblancat, s'arrugaria. Fa present el mateix trac= tadista que si la fusta que es vol pintar no fos ben igual, deuria cobrir=se amb cuiro de cavall o amb pergamí. ' JDesprés, Heracli s'ocupa de la pintura dels draps de lli i daurat dels mateixos, dient que s'bi usessin els colors desfets la cola, a l'ou, o a la goma. ® a S'ocupa encar de la pràctica general per moure tots els colors, i, segons ell, poden molinar=se amb aigua clara, fent= se després assecar, a fi de què més tard siguin barrejats o trempats amb clara d'ou, amb oli, amb aigua engomada, amb vinagre, amb vi o amb cervesa. ^ Els colors de què parla Fleracli, són la blanquet, la calç i l'alum pels cerusa o colors blancs, Museus i el carbó de sarments pels negres; essent considerats com a colors intermitjos el vermell, el verd, el groc, el purpuri, un altre verd i Vincicus que poden barrejar=se, considerant com una prova de gran subtilitat encertar en aquest particular. (1) Liber III, cap. XXIV. (^uomodo apfeíuv lignum anfeguam pingafur. (2) Liber HI. cap. XXVI. Si vis pingare Uni pannitm eí aurum in ipso ponera. (3) Liber III, XVIII. Da praciica generali movendi omnes colores. cap. Sciendurn aiiiem esi quod omnes colores cum aqua clara moll possunf, si posiea exsiccari permifianlur; UÍposiea glarea vel oleum vel aqua gummaia aui aceium seu vinum necnon cervessia, quomodo misceanfur aui iemperen- iur.En el capííol XXXI de£alla el modo de preparar la clara d'ou per a £rempar=hi els colors; de modo parandi glaream ovorum ad colores e)c ea iemperandos. El capítol següent descriu la preparació del rovell d'ou per pintar; quomodo viíellum ovi paraíur. 18 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA El monjo Teòfil Roger, en la seva Schedula diversarum Aríium, dedica un capítol a les taules dels altars, a les portes i al glutende formatge, donant el procediment per pre= parar les fustes que deguin pintar=se. Diu que aquestes s'han de juntar bé, peça a peça, amb 1 instrument que tenen els boters, afinant=se amb l'aixa; després s'encolen amb gluten de formatge, fet de formatge de llet de vaca tendra, picat en un morter amb aigua calenta, rentant=se aquesta maceració amb aigua bullenta fins que l'aigua sigui ben neta, deixant=se finalment la pasta que s assequi i que s'endureixi. Més tard, es picarà de nou amb dues fustes i després amb morter, afegint=bi calç viva al maxacar= bo, fins que en resulti una pasta espessa, amb la qual les fustes s'uneixen entre si tan bé, que ni l'aigua ni el foc pot desferdes. Més enllà deuen afinar=se les fustes amb el ferro corbat d'aplanar, instrument que es fa anar amb les dues mans i que té dos mànecs, obrant=se les fustes fins que les que componen les tombes, escuts o portes siguin ben planes. Es cobreixen aquestes amb cuiro de cavall o d'ase en crú, ben estovat amb aigua i ja del tot pelat, fixant=se'l, mentre és bumit, amb el citat gluten de for= matge. ' El tractadista seguidament titula el capítol parlant de la cola de pell i de banya de cérvol, continuant l'exposició començada. Àixí diu: quan tot està sec, es forma altre gluten amb retalls de cuiro en crú, pergamins o serradures de banya de cérvol, posats a estovar en una olla nova, de manera que la meitat d'aquesta sigui ocupada per aquelles matèries i lo demés per aigua, posant=bo al foc, de faisó que bulli fins que l'aigua sigui disminuïda en una tercera part. Després humiteja els teus dits amb aquella composició, i si al refredar=se s'enganxen entre sí, la cola (1) Liber I, cap. XVIÍ. De íabulís aUarium eí osíiorum e{ gluíine cas= sei. (Edició BOURASSÉ, en el volum segon del Dicíionnaire d'Archéologie sacrée, col. 758.) ELS PRIMITIUS 19 és bona, d'aléra manera £orna=bo a posar tot a escalfar fins que s'enganxi. Després posa aquest gluten en un atuell net, tornant a posar aigua a l'olla i recoent=bo novament fins a quatre vegades. ' Detalla el mateix tractat la manera d'enguixar la fusta, dient que amb guix cuit com la calç o amb greda de la que s'emblanquinen les pells, una vegada molinada amb molta diligència i amb aigua, aquelles es posen en un atuell de terra, barrejant=bi cola de cuiro, més tard sobre els carbons encesos, fins que el conjunt resulti ben pastat; i amb això amb un pinzell s'bi pinta tenuissimament sobre el cuiro posat al damunt de les fustes. Quan aquesta capa sigui ben seca, bo pintaràs novament donant=bi una capa més groixuda, fent=bo per tercera vegada si fos necessari. Quan tot sigui sec, es pren l'berba anomenada asperella, la qual creix a manera de jonc i és molt nuosa, la que culliràs durant l'estiu i l'assecaràs al sol, i amb ella bi fre= garàs la superficie emblancada, fins que sigui del tot plana i brillant. ^ Hi ba en alguns còdexs de l'obra que ens ocupa una addició dient que, si no es tingués cuiro per cobrir les taules, del mateix modo i amb la mateixa cola, podrien cobrir=se de drap mitjanament usat, fet de lli o de cànem. passa a donar notícia sobre la manera El mateix tractat de pintar de vermell les portes que diu bagin de ser=bo, barrejant el color amb l'oli de llinosa, del qual dóna la forma per aplicardo. ^ Exposa seguidament dos procedi= ments per fabricar el vernís el qual compon d'oli de lli i de la goma fornis, afirmant que tota mena de pintura reco= ber=ta amb aquell vernís, esdevé brillant i molt durable. * Més enllà l'autor diu que tots els colors poden posar= (1) Cap. XVIII. De glaíine corii eí cornuum cervi; (lloc ci£a£, col. 758= 60.) (2) Cap. XIX. De alhaíura gypsi. (Id., col. 760.) (3) Cap. XX. De rubricandis ostiis ei de oleo Uni. (Id., col. 760.) (4) Caps. XXI í XXII. De glafine verniíion. (Id., col. 760=61.) 20 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA se sobre la fusta amb oli de Ui, però únicament pot fer=se això en els objectes que poden ser secats al sol, puix que no pot sobreposar=se un color sobre un altre fins que la primera capa sigui del tot seca, lo qual en les pintures d'iniatges resulta llarg i amoinador; i afegeix que si es vol anar depressa en una obra, es pren goma de pruner o de cirerer i, picant=la ben menuda, es posa amb abundància d'aigua al sol o sobre el foc a l'hivern, fins que la goma resulti ben liquidada, la qual és remenada bé amb un bastó rodó. Després es cola amb un drap i aixi s'bi desfan els colors i s'bi pinta. Tots els colors i les barreges dels mateixos poden desfer=se i posar=se amb aquella mixtura, excepció feta del vermelló, la cerusa i el carmí, els quals deuen desfer=se i posar=se amb clara d'ou. El verd d'Es= panya no deu mesclar=se amb algún suc sots el vernís, sinó que deu ser posat amb gluten de goma; d'altra manera pot barrejar=se si es vol. ' Aconsella que tots els colors, ja siguin a l'oli ja a la goma, deuen posar=se en tres capes sobre la fusta, la una sobre l'altra quan sigui ben seca, envernissant=se al da= munt. ® I Teòfil, que ensenya la manera de daurar amb fulla d'or i de platejar mitjançant la fulla d'estany, dóna la fórmula per pintar amb colors translúcids sobre la fulla d'aquest mateix metall posat sobre fusta, afirmant que, quan la fulla d'estany està ben posada i diligentment polida, pot posar=s'bi al damunt colors molt tènues i després deixar=se ^assecar. La Hermeneia formulari pictòric del Mont Àthos, o que a pesar de la seva procedència, tampoc com els llibres d'Heracli i de Teòfil parla de la pintura a la cera, s'avé (1) Cap. XXVII. De colorihus oleo eí gummi íerendis. (td. íd., col. 765=67.) (2) Cap. XXVIII. Quoíies iidem colores ponendi suní. (3) Cap. XXIV. De peíala auri; Cap. XXV. De imponendo auto; Cap. XXVI. De peíula síagni; Cap. XXIX. De picíura íraslucida. col. (Id. id., 762=68.) ELS PRIMITIUS 21 amb les obres d'aquesés en iot lo que sigui la preparació de la taula que devia pintar=se, detallant sobre l'enguixat mitjançant la cola de peix nova o fabricada de fresc, la qual diu que ba d'estendre's sola en una capa abans de emprada disolta en guix, devent posar=se n tres capes, ademes d'una quarta, amb oli de lli cuit i una petita quantitat de sabó, sens dubte per donar elasticitat a la superfície. Finalment, els colors es pintaven desfets a la cola o a l'ou. El procediment a l'ou era el que s'usava per pintar sobre la tela, vernissant=se finalment la pin= tura. ^ De tota manera, sembla cosa indubtable que l'ús dels colors a l'ou, fou el que s'imposà sobre tots els altres procediments al tremp. ^ Per lo què acabem de resumir, pot veure's força bé com seformà el procediment seguit en nostra pintura en taula. Estudiant el modo tècnic com foren fetes nostres pintures romàniques sobre fusta, s'bi nota ja generalment una cui= dadosa aptació d'aquesta darrera matèria, la qual comença per ser escullida, preferint=se el roure i l'alzina i sobretot l'àlber i alguna vegada el noguer per sustentàcul o llit de la que més tard devia ésser un element d'ornamentació arquitectònic o un moble, que potser ocuparia lloc d'bonor en una església, o que aniria a figurar dintre un casal. ^ Una vegada triada la fusta, que devia ser ben seca, era polida i adjuntada amb una bona encolada i amb clavilles de fusta si no era suficient una sola post o tauló. El fuster o cons= tructor, segons les necessitats i el destí de l'obra, la refor= çava amb travessers o marcs, que per lo comú eren ben (1) Hermeneia, caps. VI, XIII i XXVIL (G. LOUMYER: Obra citada, p. 114 i 115.) (2)Vegi's Els Trescendstes, vol. II, p. 104 i següents. (3)Les efígies coptes, quan són pintades sobre fusta, resulten ésser=bo sobre sicomor. Algú ba assegurat que Plini recomanava per la pintura sobre fusta l'ús del lari^ femina, espècie d'abet dita alerç. 22 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA emmetxaés i fixats mitjançant noves clavilles de fusta; preferint=se fer=lio així a usar dels claus de ferro, que es fan més comuns des del segle XIII. Una vegada fet fort el suport, devia seguir l'endrapat o apergaminat, mitjançant l'aigua cuita o gluten de pells, precaució que devia evitar que la superfície es fenellés, en quant fos possible. JL'endrapat acostumava a ésser fet amb drap de cànem o de lli fort, però no molt groller, aprofi= tant=se nalguna vegada per a l'apergaminat documents escrits, queja es deurien considerar com a inservibles o de cap interès en el temps que es destinaren a ésser tallats segons convingués i fixats de manera que no es vegés la lletra o text que portaven qualque volta. Les tires o franges de pergamí acostumaven ésser posades sols en el lloc d'unió de diverses pesses de fusta, però el drap era a vegades encolat en tota la superfície que devia pintar=se. Venia després l'enguixat, que era donat en múltiples capes, les més grolleres les immediates a la fusta, i de guix fi trempat amb cola les més superficials. Immediata= ment seguiria la feina de pulir i quasi diríem brunyir bé l'enguixat, a fi de què no formés arrugues o excrescències que poguessin ésser innecessàries a la pintura. Una vegada ben seca i completada la preparació, venia un primer dibuixat de l'assumpte que devia pintar=se: usant=se per això un estilet o punxó que deixava sólc en el guix. Sovint es pretenia completar l'efecte del color mitjan= çant un petit relleu, que a vegades era de soles imita= cions de cabuxons i engarços de pedreries, o d'ornamen= tació, i no bi falten cassos en què el relleu s'extenia en tots els campers i a voltes es limitava a donar franges d'estilització vegetal, que devien separar les múltiples escenes o històries objecte de l'enginy del pintor. També es donen cassos en què tals relleus servien per ornar els enquadraments amb frisos de fauna i flora estilitzades. Es procedia a això mitjançant noves capes de guix disolt amb cola, que bi eren posades en els llocs desitjats, mitjançant una bossa i un petit broc que deixava ressaltar, a voluntat. ELS PRIMITIUS 23 amb més o abundància la pasLa guixosa, formant per= menys regalims i masses que, si eren producte d un operador fils i hàbil, ben poc devien necessitar del retoc de la rasqueta i buril per produir un efecte d'extraordinària riquesa. ^ Per més que manca, com ja diguérem de la pintura mural, un estudi químic d'anàlisi de les matèries empra= des en la pintura al tremp en les obres dels primitius, sembla que pot sentar=se la teoria que admet 1 ús de 1 ou, com a matèria en què estan disolts els colors. Es ben possible que la clara de l'ou sigui el vehicle per a fixar la majoria de matèries colorants, emprant=se el rovell per als colors groc i verd. Les fórmules de composició i trempament dels colors serien cosa que cada persona que tingués l'ofici de pintor es guardaria amb molta cura, mantenint=se un cert secret trametent=se de mestre a deixeble tot el que fossin ense= nyances de l'experiència. Els colors en les obres dels primitius són poques vegades producte de l'admixtió de diferents matèries colorants, predominant=hi, sobretot en les obres més anti= gues, els colors que podríem nomenar absoluts per juxta= posició. No obstant, en el segle XII, comença a fer=se ús de les matitzacions i glacis, que després són característics de la pintura trescentista. Els colors més usats són el groc, vermell, verd, blau, blanc i negre, primerament a capesi després a espesses masses més fines i delicades. Esvolta dibuixat que una com bem dit l'assumpte, mitjançant el buril o punxó, començava l'operador per omplir les grans masses, venint després la feina de perfilar i detallar sovint amb color ben oposat. Una pintura del Museu de Vicb ens demostra (1) Ha estudiat especialment aquest punt de la tècnica del pasti= llatge En Joaquim FOLCH I TORRES en la revista Gaseía de les Aris, n.° X, corresponent a 1 d'octubre de 1924. També en diu alguna cosa Mr. Wal= ter W. S. COOK en son estudi The Síucco AUar^T^troníals of Caíaíonia. 24 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA que son auíor per pleguejar les robes dels personatges que intervenien en les escenes representades, s'entretenia en buscar l'efecte ornamental, per lo qual, lo què havien d'ésser efectes de l'observació del natural, bo convertia en florons i altres motius de decoració. L'ús del color groc, que veiem servint de camper llis en les pintures més antigues, un diria que demostra la intenció de produir els efectes dels daurats metàllics i vidriats dels mosaics llatins i bizantins. Una volta donats els colors i acabada la feina pròpia= ment pictòrica, venia l'envernissat que comunicava nova vida i esclat permanent als colors. Ja bem vist com el monjo Teòfil Roger dóna la fórmula per produir aquest vernís, que a voltes ens ha arribat enrancit, apagant les exagerades viveses de tons, comunicant un especial encís i harmonia en tota l'obra. Des del segle XI que veiem usat l'or, bo o fals, en les obres dels primitius. L'or fet de vertadera fulla del noble metall batut, és cosa molt rara en les pintures que estem estudiant. De totes maneres, el trobem usat amb una certa parsimònia en com la dedicada a la alguna taula, tal Mare de Déu i a la Assumpció del Museu vigatà, en seva la qual l'or en planxa, però no brunyit, s'bi pot reconèixer en les orles que simulant orfebreria divideixen el conjunt. Lo que sí empraren amb profusió aquells pintors és l'or falsificat, producte de la planxa d'argent batut o estany, que després de fixat i brunyit, era objecte d'una colradura o matització, mitjançant colors transparents que a voltes no pogueren impedir l'oxidació d'aquells metalls, que s ennegriren o caigueren en pols. Lina de les pri= meres taules en què es nota això és la dedicada a Sant Llorenç del citat Museu de Vicb. Es ja al segle XIII quan s'introdueixen els campers treballats amb motius ornamentals, generalment d'estilit= zació vegetal o geomètrics, fets mitjançant el sólc que dei= xava una punta metàl'lica. Aquests campers era costum que anessin platejats i colrats. Aleshores es donen també ELS PRIMITIUS 25 casos d'obres pictòriques enterament fetes sobre argentat, i d'algunes en què les figures de les composicions bisto= riades són pintades pla, ressaltant sobre camper de en pastillatge en relleu; lo qual sembla indicar un desig de simular obra d'esmalteria combinada amb planxes de metall repujat, a la manera oriental. En altre capitol, al fer=se la descripció de vàries obres pictòriques primitives, detallarem més aquest particular. CAPÍTOL XI ELS PAL·LIS ^ D'ALTAR. — ORÍGENS La bona tradició eclesiàstica portà que l'altar, que era eia del temple que que motivava rexistèn= el centre de tot el culte i el fet per protegir=lo, se'l era rodegés de tot allò que podia donar=li prestigi i venerabi= litat enfront dels ulls dels fidels, tant per la sacra pignora que contenia, com pel que estava destinat a confeccionar i suportar, o sigui la Santa Eucaristia. D'aqui que l'altar fos construït acuradament i vestit amb esplendidesa i que, fins essent l'altar de treball admirable, se'l cobrís i ornés dels millors obratges que podia produir la indústria hu= mana. Quan l'altar era de materials ben acabats, 1 va voler se presentar enriquit de cobertures que demostraven com (1) Emprem aquesta denominació, perquè és la més freqüentment usada enI antiga documentació del país. Sens dubte que seria més exacta i comprensiva la paraula davaní aliar o avaní=al(ar. Prescindim fins a quant és possible del mot aníipendi, per ésser d'origen foraster i restrènyer la significació a una mena de palTis, fets d'algún teixit i pen= jats en el fronter de la messa de l'altar. El mot froníal resulta encar més inexacte, ja que, com indica l'etimologia, no era més que una franja o fris, sovint ricament treballat amb brodadures o fet d'una tela de dife= rent to, que anava formant com una bambolina en la part superior dels palTis, fets d'algún teixit. ELS PRIMITIUS 27 podia més el desig de magnificència, que la simple neces= siíat; liavenf;=n Li que, si bé de si maéeixos ja eren prou sumptuosos, la devoció i generositat dels fidels feien que amb llurs presents de cobertures es testimoniés més aviat la generositat i superabundancia, que el desig de suplir una mena d ornament que allà podés trobar=se a mancar. D' aquíels pal'lis que, com diu la mateixa paraula que els designa, estaven destinats a vestir o cobrir l'altar. Els pal'lis anaven al voltant de la pedra horitzontal que cons= tituïa l'ara, emparant o palliant el suport, senzill o múlti= ple, que sostenia la messa de l'altar. Des de molt antic que tenim noticies de tals cobridors, especialment pels llegats que feien les persones devotes, a fi de què es cons= truïssin de metalls preuats. La denominació usual dels que eren de material ric i eren rígids o fixos, és la de íahula, mot que, encara que resulti de significació poc precisa, ja que designava diferentes parts o cobridors i accessoris de l'altar, és el més generalment emprat en els documents de la nostra terra, per senyalar el pal'li que anava al davant de 1 altar, i a vegades al darrera i als costats, ja que aquest en moltes ocasions es presentava isolat i era visible per diferents llocs. No ignorem que el mot íahula també algunes vegades designava la messa de l'altar i l'altar o ara portàtil, però el fet és que aquí ens toca tractar únicament de la íahula aníe vel posí aliare, la qual té benedicció especial en un llibre pontifical que tinguérem ocasió d'estudiar en la cate= dral de Narbona, pal'li amb referència del qual ens parlen diversos documents catalans, sense donar lloc a dubte de cap mena respecte a la seva situació. Entre les cerimònies de la consagració de l'altar, el manuscrit pontifical del segle XII, existent avui en l'Arxiu Capitular de Vicb, bi consigna la benedicíio íabulae amb al'lusió a son component de metall, en l'oració que diu així: Suplices íibi Domine Deus omnipoíens paíer preces effundimus, uí meíalli hujus expoliaía maíberia supernis 28 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA sacrificiis imhuendam ipsa íua doíaresanctíficacionis ubevíaíe lapidéis legem in babulis. digneris, qui condam scripsístí Més expressiu és el text que recollim en 1 acéa de consagració de la caiedral d'Elna de l'any 917, ja que fa menció de la iabulam argenieam anie ipsum aliare mirifico opere compíam. ^ La catedral de Vich posseïa en l'any 957 íabula una. ^ No tenim més dades d'aquest exemplar. Es possible que a ell faci referència un inventari de l'altar major de la mateixa catedral vigatana, que al segle XIII cita íabulam eí amigdalam argentí, ^ Als primers anys de l'onzena centúria, l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès devia tenir ja un ric avant=altar, que segurament devia ésser metal lic i potser d'argent, ja que no podia ésser d'or amb les trenta unses d'aquest metall, donades pel Comte Ermengol d'Urgell en 1008; Ad sanció Cucupbaio cenobio uncias irigintí de auro ui faciani iabula anie aliare. * La catedral de Qirona podia bonorar=se de posseïr quatre iabulae precioses emmarcant l'altar major. Al segle (1) Marca tiispanica, apèndix LXV, col. 880. (2) Jaime VILLANUEVA: \^iaje lííerario, vol. VI, apèndix XV. Riculf, bisbe d'Elna, en son íes£amen£ atorgat a 9 de novembre de l'any 915, entre les joies de què £a esment hi ha aliare argenieam I, que sens dubte devia ser l'altar portàtil, per l'estil del de la parròquia de La Selva del Mar. (MONSALVATGE: Noiîcias Hisiôricas, XXI, apèndix XV, p. 330.) (3) Arx. Cap. de Vich: Liher Doiaiionum, £ol. CLII.—Una consueta vigatana de l'any 1658, £ol. 28, v. 34, £a re£erència al pal·li de plata que llavors tenia la catedral de Vich en el seu altar major. Consigna la pre¬ citada consueta que el dissabte abans de la primera dominica d'Advent, després de l'oííci, ¡os sagrisians descubrirán lo deuani de aliar major de modo veja ¡o palii de plaia y esiarà desia manera fins que hauran dita que es prima ¡o diumenge. També es descobria per Septuagesma, la qual cosa vol dir que aquella joia d'argenteria, a mitjans del segle XVII, era con¬ siderada com un ornament penitencial. En 1809 el Capítol entrega per necessitats de la guerra de la Independència, a ordenació de la Junta Superior del Principat, el pali de plaia que pesà 250 unzes y 8 sous. (Llibre de Secreiaria de la caiedral vigaiana, al 18 de març de 1809.) Esmenta aquesta joia en 1666 la visita pastoral del bisbe Copons: anie dicium aliare quoddam froniale sive pali argenieum cum quibusdam imaginibus scuL pium. (Arx. Epis.: \^isiies^ (4) Marca Hispànica, apèndix CLXII, col. 973. ELS PRIMITIUS 29 XIII, en un inventari de la tresoreria capitular, es parla de l'existència d'un pal'li d'or i de tres d'argent. ^ Per la primeria de 1038, la vescomtesa Ermesindis llegà l'enorme quantitat de 300 unces d'or ad auream consímendam íahu= lam, ® Aquesta joia no sabem si fou completada o feta de nou per la comtesa Guisla, esposa de Pamon Berenguer I, la qual per aquesta raó féu representar=se en l'obra ma= teixa de metall, fent=se efígiar als peus de la figuració de la Mare de Déu, dintre un òvol esmaltat en el qual s'bi llegia: Gatsla comeíissa fieri jussií. ^ Qui pogué veure aquesta imponderable joia refereix que en ella la Verge Maria hi presidia, rodejada dels sím= bols dels Evangelistes en esmalt i amb llegendes que feien al'lusió als quatre animals simbòlics, acompanyant a això trenta dos compartiments o enquadraments en relleu, desenrotllant escenes de la vida del Salvador. * En diferents ocasions aquest avant=altar experimentà restauracions i augments. Així en 1132, a 10 de març, un tal Berenguer Guillem feia present de quaranta un man= cusos almodins augmentar la ja valuosa peça de la Seu per de Girona, ad íahulam alíaris Sancíae Mariae. ^ A racaba= ment del segle XIII degué restaurar=se l'indicat pal'li, ja que en el martirologi de la mateixa catedral bi va copiat el testament d'un Guillem Gaufred, kalendat el dia abans dels idus d'agost del 1292, en el qual es llegeix: Praeíerea dimitía ad reparatíonem íahula alíaris beaíae Mariae ceníum solidos eí omnes annulas eí lapides guas haheo epcepío una annula sciliceí halays quad dimitía Bernarda de Guella nepaíi mea. Un testimoni que encara pogué veure l'altar de Girona, (1) Arx. Cap. de Girona: Repertori, vol. II, p. 5. (2) Marca Hispànica, apèndix CCXVIII, col. 1068. (3) Villanueva: Viaje literario, vol. XII, caria XCIII, p. 181.— Fray José de la CANAL: España Sagrada, vol. XLV, p. 9. (4) Villanueva: Lloc cií. (5) Id., id. 30 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA diu que del mateix estil i gust que la taula frontera, eren els ornaments i figures que podien admirar=se als demés costats de l'altar. En el de la part de l'Epistola s'tii veia una figura del Pare Etern, els símbols dels Evangelistes i els dotze Apòstols. En el parament de l'Evangeli bi bavien, en sengles compartiments, les representacions dels misteris de la vida de la Verge; i en la part del dar= rera, el Pare Etern i setze Profetes, tot d'argent daurat i ornat amb No consta quan foren fets els pedreries. ^ costats i la part darrera del revestiment de l'altar major de Girona; només sabem que, en 1325 i en altres ocasions posteriors, es feren llegats i adobs als quatre paraments, dels quals desgraciadament no s en conserva res, tota vegada que foren robats pels exèrcits francesos en 1809. El monestir de Pipoll que també tingué avant=altar d'orfebreria, va perdre'l en la guerra de l'any 1463, en els temps calamitosos de Joan II. Pesava 30 marcs d'or. ^ A aquest o a un seu antecessor fa referència una nota sobre la dedicació de Ripoll en 1032, en temps del bisbe i abat Oliva, quan diu que aliare eodem modo consíruxií auro eí argenío eípreciosis lapidibus ryobiliíer. ^ La comtesa Ermesindis, vídua, en 1057, parlava de què feia un llegat de 65 mancusos a un cenobi, que potser (1) España Sagrada: vol. XLV, ps. 8 i 9. Dóna una prolixa descripció de £o£s quaére pal·lis Fra Joan Gaspar Roig i JALPÍ en son Resumen Hisíorial de las grandezas y aníigüedades de ¡a ciudad de Gerona, ps. 107«11. (2) Villanueva: vol. VÍII, ps. 48, i vol. XVIII, 26 i 27; vol. XIV, p. p. 102. (3) Gesia Comiium 3arcinonensium, cap. X. (Marca Hispànica, col. 543). Vegi's la traducció catalana antiga del text al·lusiu al bisbe Oliva: Aquesí feu la esgleya de Ripoll e ïaliar moli nohlemení cobrir e la creu d'aur d"argeni e de peres precioses molí nohlemení cobrir. (Grònigues e Gaíalanes, edició MASSÓ i TORRENTS, vol. II, p. 125). Don Josep M.^ Pellicer i Pagès, historiador de Santa Maria de Ripoll, diu que el retaule de Faltar major, consagrat en 1032, era un exquisit treball d'orfebreria, constel·lat de robins, carboncles i altres pedres precioses, en el qual s'hi havien invertit 170 unces d or i gran quantitat de plata. Creiem que ell confongué el retaule amb el pal·li. (Sania Maria del Monasierio de Ripoll, p. 72.) ELS PRIMITIUS 31 sigui Sant Feliu de Quíxols, perquè fessin fer una íabula d'argenf, empranf=hi la piafa havia ja donaf: Ce= que nohio Sancíi Pelicis Gisalis similiíer, eí facianí fieri íahulam argeníeam cum ipso argenío quod eis dedi. I afegia encara la mafeixa donadora que volia que s'enfreguessin a resglé= sia de Sanf 0il de Nimes, els seus escacs de crisfall per emprar=los, no sabem si engarçafs o bé son valor una vegada venufs, a la consfrucció d'una joia per l'esfil de la ja apuntada: suos escachas chrisíallinos ad íahulam. ^ De Quilaberf, bisbe de Barcelona, se sap que en son testament, autoritzat el 3 de setembre de 1062, ordenava una deixa de deu unces ad íahula jam dicíae sedis que ell regia. ^ Aquesta joia podia ésser la mateixa que, als 20 d'octubre de l'any 1081, era al'ludida en una donació del Comte Ramon Berenguer i la seva esposa Mabalta, con= sistent en vint mil d'or cuit i mancusos pur al pes, ep guihus consíruaíur íahula perhenniíer mansura coram eodem aliare sancíe crucis. ^ El testament d'Arnau Salla, de 14 de setembre de 1052, deixa una unça ad ipsa íahula de Sancía Maria de la Seu d'Urgell, altra unça ad ipsa íahula de Sant Er= mengol del propi lloc, per lo qual es vendrà un cavall. * En 1064, una tal Estefania, llegava dos anells d'or ad íahulam Sancíi Armengaudi, d'Urgell. ^ Ademes del froníal aurífic que l'església d'Elna tingué a principis del segle X, en posseí un altre que li fou suc= (1) Pròsper de BOFARULL: hos Condes de Barcelona vindicados, vol. 11. p. 52 i 55. (2) Àrx. Cap. de Barcelona: Vol. IV Anúguiéaíum, doc. n.° 239, fois. 84-=85. (3) Id. Vol. I Aníiqaiíaíam, doc. 1004, fol. 98. (4) Arx. Cap. d'Urgell: Liber Doialioram, doc. 306. (5) Arx, Cap. d'Urgell : Liher Doíaliorum, doc. 877, fol. 125. E1 croniséa Jeroni PUJADES parla de què el Dux de Venècia Pere Urceol, refiraf al monesfir de Cuixà, hi deixà com a record, enfre alfres joies, un pal·li o froníal de aliar. (Crónica Universal del Principado de Cataluña, llib. XIV, cap. 24, vol. VII, p. 185.) 32 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA cessor i que degué ésser fet en 1069, quan va efecfuar=se una novaconsagració de l'altar major. ^ La catedral vigatana, ademés de la íahula de l'altar major, en degué posseir una en l'altar de Sant Pere altra ça Confessió, llavors existent en la cripta de sota el pres= biteri, o sigui en l'altar destinat a la veneració de les relíquies. Així bo dóna a creure el fet de què el clergue i canonge d'aquella Seu, anomenat Borrell Adrober, en son testament de 13 de les balendes de juliol de l'any 27 del rei Felip, (19 de juny de 1086), bi fes constar la deixa de 10 sous Sanció Peíro de Confessione ad iabulam ipsius. ^ Santa Maria de la Seu d'Urgell tenia la corresponent iahula en l'altar major. D'ella bem vist que en parla, en 1052, el testament d'Arnau Salla. El testament d'un Aureolus u Oriol levita, a 5 d'octubre de 1052, deixa la seva cuppa i el seu scipho argeníeo a la taula de Santa Maria, apoderant=se'n En Guillem de Sant Sadurní, el qual si vol retenir=bo, deuria abonar 11 unces d or d'Eneas. ^ En 1091 un Arnald Bofill feia llegat a l'església de Santa Maria d'Urgell ad opera de ipsa íahula. ^ A 26 de febrer de 1094, el testament d'Arnau Bernat dóna el seu moble Sia. Maria sedis ad ipsa tabula de argenío. ^ El bisbe a d'Urgell Guillem Arnau, en son testament de l'any 1096, fa constar que destinava l'empunyadura d'espasa feta d or a la taula de la seva catedral: illud caput ense guod babeo de ad Sánete Marie sedis tabula quae est ante altare. ® auro Encara 1120, als 22 de gener, un Ramon Bernat en en sa darrera disposició, feia constar la deixa d'una tercera part d'un mul a Santa Maria d'Edral ad ipsa tabula. (1) Memòries de la Socieíaí Arqueològica del Migdia de França, vol. 111, corresponent a l'any 1834, citades per Mr. Charles ROHAULT DE FlEURY en son La Messe^ vol. 1, p. 197. (2) Àcx. Cap. Vich.: I>iher JDoíafionum, £oI. LIV, v. (3) Àrx. Cap. Urg.C Lib. I Doíaliorum, £ol. 155, doc. 450, v. (4) Id., id.: Liber doíalioram, vol. I, £ol. 42. (5) Id., id.: £ol. 117, doc. 355. (6) Id., id.: £ol. 29. — Qenfre Excursionisia de Vich, vol. III. p. 23. 4 ELS PRIMITIUS 33 També fa una donació ad ipsa íabula de Sanfa Maria de la Seu. ' Quillem Ramon, comfe de Cerdanya, parlava de què es dongués al monesfir canigonenc ad íabulam Sancíi Mar^ íiní meas devien ésser de mefall ric, afés coppas, vasos que l'objecfe al qual destinaven. Era això en 1095.2 es En 1102 Quillem Jordà, comte de Cerdanya, feia llegat d'uns certs béns propis, que podien ésser retinguts fins que servissin per restaurar en l'església de Sant Miquel de Cuixà íabula eí incenser, in guibas saní íriginía eí sep librae plaíae flnae. ^ La catedral d'Urgell, que tenia els pal'lis preciosos seus dedicats a Sant Ermengol i l'altar major de Santa a Maria, en devia tenir encara per l'església de Sant Pere propera a la mateixa Seu, puix que a 9 de gener de 1119, Ramon Bernat, paborde de Santa Maria d'Urgell, donà certes coses a Sant Pere d'Urgell ad resíauraíionem ipsius íabulae. ^ Es curiós consignar el què recollim del testament de Bernat bisbe d'Elna, Icalendat als 20 d'abril de 1258, en el qual fa deixa a l'abat i monestir de Fontfroide de totes les accions i demandes que tenia contra aquella comunitat fins al dia present, amb referència als seus drets perta= nyents a la porció canonical, manant que guedam seva íabula aurea lapidibus preíiosis guod sub condifíone cum emeramus ab eisdem pro M eí D solidos, els fos restituïda; fent pensar si es devia tractar d'una venda o penyora= ment, encar que de gràcia, sobre una obra d orfebreria que cal suposar francesa. ^ (1) Arx. Cap. Urg.; Liber I Doíaliorum, fol. 241, n.° 833. (2) Marca Hispànica; apèndix CCCXI, col. 1195. (3) Id., id. apèndix CCCXXX, col. 1225. (4) Arx. Cap. Urg.: Lib. I Doíaliorum, fol. 138, n." 414. (3) Francesc MONSALVATGE: Hoíicias hisíóricas, vol. XXI, p. 201. 34 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA En el segle XIII notem que decau l'afició als pal·lis d'orfebreria, essent en endavant rares les notícies refe= rents a ells. Sembla com si la gent que visqué l'art gòtic se'n anà a preferir les coses llampants i fàcilment canvia= bles, com eren els teixits i els brodats, amb els quals es cobria l'ara santa del temple. Després pogué influïr=hi també la imposició dels colors litúrgics, amb una imatgeria avinguda a les festivitats de l'Església ^ E'antiguitat dels paraments d'altar de metall preciós, ve testimoniat pel Liber Poníificalis que anomena els oferts per l'Emperador Constantí el Gran a les basíliques roma= nes. Així podem referir=nos a altars de gran pes d'orfe= breria ja en la primera meitat del segle IV. Famós és el paliotío de l'església de Sant Ambròs de Milà, que amb tot i les repetides restauracions de què fou objecte en el decurs dels segles, té parts que fan referència als primers cinquanta anys del segle IX. ^ Ben conegut és també el frontal que, procedent de Basilea, té el Museu de Cluny a París, que se sap que va oferir l'emperador Sant Enric II (1002=1024), joia d'or del segle XL També correspon a aquesta mena d'objectes el de la catedral d'Aquisgran. ^ Encara cal esmentar l'anti= pendi d'argent de la catedral de Città di Castelló i el de Cividale, pertanyents ambdós al segle XII. ^ (1) No obsíanÉ i això, sabem de la caíedral de Tarragona que, a Tacabament del segle XVII, l'argenter Oaspar Arandes construí un pal'Ii de plata, a ops de la metropolitana i catedral Seu. L'església parroquial de Palafrugell ha conservat un pal·li fet d'argent, de mides 2'82 x l'02 metres, que el fill de dita vila, Martí Serra i Abellí, qui havia fet fortuna a Amèrica, oferí a la indicada parròquia. En fou constructor un tal Agustí Díaz, sots la direcció d'Antoni Barceló i Prats, en 1787, fent de pes 179 marcs. (2) Vegi's el mot Auíel, del Dicíionnaire d'Archéologie Chréíienne eí de L·iíurgie, en la segona part del volum I, cols. 3171=74. Aquesta joia ha estat reproduïda infinitat de vegades. Entre altres pel ja esmentat ROHAULT de FlEURY, obra citada, vol. I, planxes 8, 60, 61 i p. 177. També el VENTURI, en son vol. II, p. 202. (3) La Messe, vol. I, làm. 86 i 87, ps. 197 i 195. (4) VenTURI, vol. II, ps. 664=66. — La Messe, làm. 88, p. 212. ELS PRIMITIUS 35 L'arca de la Cambra Sania d'Oviedo poi donar una idea del què eren els aliars amb paramenia d'orfe= breria. Es iracia d'una gran caixa de fusia, cúbica o pris= màiic=quadrangular, ioia recoberia de planxes d'argeni. La pari anierior o que poi considerar=se com a ial, poria represeniació del Paniocraior, dinire auriola ameillada i assegui majesiàiicameni; li reien bomenaige quaire àngels que esian en aciiiud de sosienir la prediia auriola. Flan= quegen a aquesia agrupació ceniral les figures dels doize Apòsiols, en dues faixes sobreposades; cada un d'ells apareix drei dinire una hornacina arquejada i sos= iinguda per columneies. Enquadren aquesi conjuni unes inscripcions de iipus cúfics, inierrompudes en els ànguls pels animals simbòlics dels Evangelisies. Un dels para= menis laierals, el de la pari esquerra, poria iambé arcua= ciòns, les quals ianquen les escenes de la Visiiació, de l'Aparició d'un àngel als pasiors feni=els=bi sapiguer el naixemeni de Crisi, l'Encarnació del Verb, la profeiesa Anna, la Naiiviiai de Crisi i la Fugida Egipie, emmar= a cani=bo una orla cúfica del ioi aperduada en un dels cosiais i en la pari inferior i de iipus decoraiiu en l'alire cosiai. El parameni de la pari dreia poria l'Ascensió del Senyor i ires arcàngels, ademes de vuii Apòsiols; no mancani les orles alfabètiques arabesques en els dos cosiais on es conserva la planxa primitiva. La superfície boriizonial o messa de l'aliar osienia el Calvari, amb el deiall del Bon Lladre i els frisos amb llegendes llatines. ' La nosira ierra no ba conservai cap dels pal·lis primi= D'un pal·li d'aléar de planxa d'argeni, feia d'una creu d'aliar, en par= làrem en la revisia Museum, any IV, ps. 247=50. Consia que a finals del segle X, el bisbe de Consiança, Gebbardi, bavia £ei consiruir dues iaules, una d'or incrusiada de pedreries per la pari orienial de l'aliar i alira d'argeni amb imaige d'or de la Verge en relleu, la cara occidenial. (Paul DeSCHAMPS: Eíude sur la Renais* per sanee de ¡a Sculpíure en France, a Vépoque romane, p. 41.) (1) Ha publicai varies foiograftes d'aquesia arca Mr. A. kingsley Porter, en sa obra Romanesque Sculpíure of íhe Pilgrinage Roads. (Bo= sion, 1923), làms. 656-60. Evidenimeni ial arca avui no és compleia ni ioies ses planxes guarden el lloc primiiiu. 36 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA tíus hem donat notícia, dels quals potser n 'hi de què havia algún el qual les planxes metàl·liques no devien en ésser pas d'or o d'argent, sinó d'aram repujat, cisellat i daurat i potser enriquit amb esmalts i vidrots de diferents tonalitats, imitant les precioses gemmes. Aquesta mena de frontals pertanyen principalment als segles XII i XIII. N'hi ha un en el Museu de Burgos, provinent del famós monestir de Santo Domingo de Silos, el qual deixa veure la imatge de l'Omnipotent, assegut en arcuació i contingut dintre auriola ametllada, al qual fan costat els quatre animals simbòlics dels Evangelistes, constituint això la part central, la qual va flanquejada per dugués sèries de sis capelletes cadascuna, dintre les quals s'hi veuen els Apòstols. Com que pel que s'endevina, aquest conjunt no oferia la deguda alçària per abrigar i ornar la part davantera de l'altar, (fent de rtiides 2'34 X 0'81 ms.), fou precís afegir=hi en sa part inferior unes arcades de fusta que li fan de sòcol. ' La catedral d'Orense havia posseït un pal·li d'aram esmaltat del segle XIII, obra de Limoges costejada per un Alfons. D'aquest pal·li n'hi havia una mostra en forma de placa arquejada superiorment i midant 32 X 13 cms., en la qual hi havia la imatge de Sant Marçal, en l'Exposició Retrospectiva de Saragossa de 1908. Sembla que el pal·li (1) Estudià aquest interessant exemplar el monjo de Solesmes Dom Eugeni ROULIN, en sa obra UAncien Trésor de V Abhaie de Silos, planxa 6, ps. 41=50. —També Tba publicat Mr. E. RUPIN en U Oeuvre de Limoges, planxa 22. — Vegi's també la Gasefa de Ies Aris, any II, n.® 31^ correspo» nent a 16 d'agost de 1925. S'ban conservat frontals d'aram daurat a Stroddetorp (Suècia), a Lisbjeol (Dinamarca) i Colonia, tots del segle XII (La Messe, vol. I, pàgi» nés 214 i 215, làmines 88 1 89). À Salerno pot veure»s'hi de la mateixa època un pal·li amb nombrosos relleus d'ivori, també de la dotzena centúria. (Id., id., p. 199, làm. 89 bis.) S'ba ocupat dels pal·lis d'altar el jesuïta P. Josep BRAÜN en sa obra Der Ghrisiliche Aliar in seiner geschichi= lichen eniívinchlang. (Munic, 1924), ps. 87=108 del vol. 11. Entre els exemplars de què fa referència n'bi ha un de Komburg, altre de Sahl (Jütchland), altre de Quern (Nürenberg) i altre d'Oelst (Museu de Ko» penhagen). Són del segle XII. ELS PRIMITIUS 37 tenía dotzeplaques per l'estil, amb el Pantocrator al mig, dintre auriolaapuntada. ^ A més dels pal'lis metàl'lics, és innegable que n 'bi bagueren esculpits en pedra o en marbre. La catedral de Tarragona n'ba conservat un de magnífic, esculpit en marbre blanc, el qual en sa part mitjanera deixa visible una auriola apuntada dintre la qual s'bi percebeix la figura del Sant Apòstol Pau, asseguda en soli de tisora acabant en sos poms superiors per testes d'animals i amb petges a manera d'urpes. En els quatre ànguls no bi devien baver els simbols dels Evangelistes, ja que només es fan visibles dos espais triangulars superiors, un dels quals va ocupat per la mà nimbada que des del Cel sembla con= firmar la benedicció que l'Apòstol dels Qentils dóna a Santa Tecla, qui està agenollada en la part esquerra. Als costats d'aquesta figuració s'hi veuen, aparellats, i en dues rengleres superposades, diferents episodis de la llegenda i martiri de la Santa Patrona de la Seu tarra= gonina ^ [Figura 1]. La pobresa de moltes esglésies no permetia pas 1 ad= quisició de frontals de les matèries a les quals hem fet referència fins ara. D'aquí que en el nostre país s en construïssin alguns fets de fusta, imitant les obres d or= febreria. Aquests acostumen a donar la disposició oferint en la seva part central la figura de Déu in sede majesíaíis, (1) Emili BERTAUX: L·a ^yiposicién de Aríe Reérospecíivo de 2>arag0za en 1908, p. 329. (2) Les esglésies de Beaune i Saní; Joan BapBséa de Parma conser= ven frontals marmoris de la dotzena centúria. (Vegi's L>a Messe, figures 84 i 85, ps. 222=223). També són coneguts els exemplars de Bordone i de Cividale (VENTURI, vol. III, p. 136 i vol. II, p. 133.) Aquest darrer és atribuït al segle VII. Pot veure's la citada obra del P. BRAÜN (vol. I, ps. 199, 321. 354=356), on es parla del de Cividale, Tarragona, Asti, Avenas (Rhone) i de la Santa Capella de Dijon. Vegi's encara Mr. KiNGSLEY PORTER de l'altar d'Avenas (Rhone), del d'Airvault (Deux Sèvres) i del de Sant Guillem du Dézert (Hérault), donant de tots belles reproduccions. (Obra citada, vol. II, làm. 11; VII, làm. 964; IX, làm. 1300.) 38 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA dínére auriola amigdalòidea, acompanyada dels animals del Tetramorfe, i més enfora les figuracions del Collegi Apostòlic amb els seus dofze membres, posais dinfre sen= gles capelletes en agrupacions de ires, la mi fat a cada costat i sobreposades. El Museu Episcopal de Vicb en conserva un exemplar que, amb tot i ses mutil'lacions, resulta el millor entre els coneguts i en el qual s'bi veu la seva filiació, procedent dels exemplars metàl'lics enjoiats amb profusió de pedre= ries i ornats amb coloracions imitatives dels esmalts [Fi= gura 2]. Sembla pertànyer la primeria de la dotzena a centúria, per més que son ric decorat apar referir=se al segle vinent. La figura del Salvador, així com les cinc con= servades dels Apòstols, vesteixen amb robes de plecs molt moguts, gens simètrics i del tot indicadors de l'anatomia del personatge. La decoració és de vives coloracions, deixant transparentar la fulla d'argent colrada i tenyida amb diverses tonalitats, sempre filles i al·lusives a una paternitat metàl·lica. l·Ines posts laterals amb esplèndida decoració de baix relleu feta amb pasta guixosa, donen ben bé la indicació de la tretzena centúria, així com també uns motius orbiculars a manera d'bèsties, que fan d'orla al marcsuperior, junt amb el caràcter de les llegendes que donen els noms dels personatges del Col·legi Apostòlic. Procedeix aquest pal·li d'una parròquia de la part nord del bisbat de Vicb. Mideix l'085 X l'875 ms. ^ En 1' església de Santa Maria de Tabull bi vegérem en 1907 un altre pal·li de fusta esculpida, per desgràcia re= pintada en l'any 1581, segons indicava una inscripció. Al centre i dintre una gran auriola amigdalòidea, s'bi reco= neixia a l'Autor de totes les coses assegut i presentant en sa el llibre de la llei que apoiava al seu propi esquerra genoll, beneint amb sa destra. Li feien costat els símbols dels Evangelistes, dels quals bi bavia solament l'escrostat (1) Catálogo del Museo Arqueológico Arlislico Episcopal de 'Vich. N.° 556, p. 213. ÎV"" « w-/*® jr-^'^ ELS PRIMITIUS 43 indicador d'l·iaver=l·ii esfat. Als costáis i a dins de dues seccions de capelletes d'arcuació peraltada, que s apoiava sobre sengles columnetes amb basament i capitell, bi bavien els dotzeApòstols, tots amb llibres, fent=se obi= rador el de l'extrem superior a l'esquerra de Crist, que era Sant Joan i presentava sa mà dreta junt a la cara i sa esquerra plegada fins a posar=se sota el braç dret, en rac= Fig. 3, - PAL·LI DE FUSTA ESCULPIDA A. Mas) Santa María de TahuH titud adolorida amb què el caracteritzen els escultors autors de calvaris i descendiments de la Creu. Totes les figures vestien folgadíssims abillaments, formant plecs longitudinals de gran caràcter dintre d'un imponent hiératisme [Fig. 3]. En la col'lecció de Don Lluís Plandiura, de Barcelona, bi ba un altre exemplar que sembla de la mateixa mà que el pal'li de què acabem de parlar. Una inscripció diu que foc piníaí a 1579. En aquest darrer pal'li, per ésser absoluta= 44 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA ment igual, hi la caracterització del Deixeble esti= manca mat, però hi ha la variant ben notòria de representar en la capelleta de l'esquerra del Salvador a Judas penjat d'un arbre i obert el seu ventre, segons indicació evangèlica. Mideix l'38 X 0'97 ms. i procedeix, segons sembla, de l'església de Sant Climent de Tabull. Les escultures, tal com es presenten ara que se n'ha treta bona part del tosc decorat de finals del segle XVI, són de notables condicions Fis. 4. - PAL·LI DE FUSTA ESCULPIDA (CHxé A. Mas) Col'Iecció Olejjuer Junyent d'art dintre completa immobilitat de les figures. Ben una semblant resulta als descrits altre palli que posseíun Don Oleguer Junyent, de Barcelona. Sols la figura del Diví Factor no és tan noblement esllanguida, ni totes les talles de les figures arriben a la seva condició artística. ^ La figura de Judas en aquest darrer parament no bi és pas penjada, sinó en actitud com d'espant [Fig. 4]. Els tres models de què acabem de donar notícia, no (1)No sabem si aqueséa peça en la qual manca un dels Àpòsíols, és la mateixa que vegé Don Josep Pijoan sota l'altar de Sant Pere del Burgal, que ell consignà estava coberta amb un gruix de calç. (Les pin^ hires murals catalanes, quadern III, p. 48.) ELS PRIMITIUS 45 ens aíreviríem a fer=los més antics de la segona mita£ del segle XTT. El Museu Diocesà de Lleida íé altie palli de dispo= sició semblant, les arcuacions de les hornacines encara que recorden bé a les aràbigues, dites de ferradura. En aquest model la figura central, que està asseguda bonoríficament resulta ésser un bisbe, ben coneixedor per la seva casulla, túnica i mitra, qui beneeix amb sa destra i aguanta amb l'altra mà el bàcul pastoral. Per això es veu el contra= sentit que apareguin als costats i dintre triànguls que deixa l'auriola apuntada, bi bagin els símbols dels Evan= gelistes, no tots prou ben conservats. Les dotze figuretes que en agrupacions de tres superposades ocuparien els costats dels paraments, segons indiquen les sis que no totes en igual estat d'integritat bi ba encara conservades, devien ésser bisbes, com demostren sos abillaments i sobretot el bàcul. El groller treball escultòric d'aquest pal·li va ple de detalls de pasta guixosa, molt aperduats per la defectuosa conservació del conjunt i acabats de malmetre per una decoració estulta [Fig. 5]. Pertany obertament als segles posteriors altre frontal escultòric de la col·lecció Plandiura, que procedeix de la parròquia de Benavent, prop d'Àbellà de la Conca. En aquest model bi ba la representació del Pantocrator dintre auriola ametllada i assegut en una arcuació, beneint i mostrant obert un gran llibre, en el qual amb mala lletra, potser ja del segle XV, s'bi entrellegeix : Ihesus auíem íransiens per medium illorum. eí dijcií ets pap vobis. Ego sum alpha omega veniíe ad. Als costats de la santa representació bi van, sense bornacines ni les franges verticals de costum, repartits en quatre agrupacions, els dotze Apòstols i els símbols evangèlics, amb la particularitat que aquests són l'àliga i el lleó en la part superior i el brau i l'àngel en la inferior. Els dos primers van sostinguts per dos dels Apòstols agenollats, restant els demés drets, oferint a la contemplació els caps immensos sense proporció amb els personatges. Mideix aquest parament l'46 X 0'84 ms. i 46 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA potser que ja sigui esculpit entrada la catorzena centúria. El monestir de Sant Cugat del Vallès posseïa, no molts anys endarrera, un interessantíssim palli de fusta esculpida, amb molt de detall i amb inscripcions fetes de pasta guixosa. Podia considerar=se'l com a obra de la segona mitat del segle XIII, i estant dedicat a la Mare* de Déu, era de creure que pertanyia a l'any 1274, quan l'altar Fig. 5. - PAL·LI DE FUSTA ESCULPIDA (Clixé A. Mas) ^4useu Diocesà de Lleida de la Madona fou consagrat pel bisbe de Barcelona Arnau de Qurb, en època de l'abat Pere de Torrella. Aquest parament oferia en el seu centre, dintre auriola en forma d'ametlla, la imatge de la Verge=Mare amb el Nen Jesús en sa falda, a la qual retien homenatge les quatre alades figures d'animals, que simbolitzen els Evangelistes. Flan= quejaven aquesta representació dos ordres superposats de tres bornacines per banda, desiguals i abrigades per arc trifoliat. L'espectador, començant per l'esquerra, bi nota= va: l'Anunciació de la Verge, el Sant Natalici, amb la ELS PRIMITIUS 47 Verge ficada dintre un llit sobre el qual bi restava una menjadora amb l'Infant Jesús i els caps del bou i la mula, i en altre requadrament l'escena de l'Anunciació als pas= tors. Seguia a l'altre costat la representació de la portada de l'Infant Jesús al Temple, a la qual feien costat les refe= rents a la pregunta que els tres Reis feren a Heredes i a la consulta que aquest féu als doctors de la Llei. En les seccions inferiors, la primera oferia, dintre deplorable mutilació, els tres Màgics adoradors en cami, trobant=se al costat a aquests dintre un llit i rebent de l'àngel l'ordre de tornar a son país per via diferent; seguint per fi les escenes de la discussió de Jesús Infant amb els doctors de la Llei, la reunió dels Apòstols entorn del llit de Maria i l'Assumpció d'aquesta al Cel. ' Unes amples orles plenes de vidrots i de cristalls, alguns dels quals portaven relíquies, completaven el decorat d'argent colrat i colorit a difentes tonalitats i contribuïen a donar aparença metàl= lica al frontal que ens ocupa. ® El Museu Episcopal de Vicb posseeix un altre palli de relleu esculpit en fusta, no quedant més que aquesta, despullada de tota decoració i donant allò que en podríem dir l'arquitectura del conjunt, constituïda per l'auriola apuntada i vuit arcuacions per l'estil de les que hem notat en els dos exemplars de Tabull. De l'imagineria no en resta més que els símbols dels quatre Evangelistes, (1) Àques£ pal·li fou venuf per un preu miserable, dien£=se si passà a una de Londres, cosa que no hem poguf com= col·lecció particular provar. S'en conserva una fotografia, presa pel qui fou incansable excursionista, En Juli Vintró, la qual no permet pas donar com a indu= bitables les interpretacions de la imagineria d'aquest exemplar. També se'n conserven unes no gaire detallades reproduccions emmotllades, una de les quals figura en el Museu d'Arqueologia de Barcelona. Nosaltres publicàrem una reproducció de la precitada fotografia en la revista Tor= ma, n.° 10, corresponent a l'any 1902. La repetírem en la revista Museum i en el Boletín de la Sociedad de Aíracción de ¥oras(eros, de Barcelona i en els tiratges apart que es feren d'aquestes darreres publicacions, d'un estudi sobre Sant Cugat del Vallès. (2) Per més detalls vegi's també el volum III de l'obra hos religiosos en Cataluña, del canonge Caíetà BARRAQUER, p. 128. 48 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA perquè foren obrafs en la mafeixa fusfa dels campers [Fig. 6], Encar és més mutilat un altre model, conservat en l'arxiu de Sant Joan de les Abadesses, en el qual s'hi endevina la mà inhàbil d'un pobre fuster que, sense gràcia Fie. 6, - PAL·LI DE FUSTA ESCULPIDA Museu Episcopal de Vich de cap mena, volgué produir l'acostumada auriola de doble punta, flanquejada per llunetols i per vuit bornacines que abrigarien imatges postisses. Aquest exemplar i l'anterior no poden ser més antics de la tretzena centúria. ' (1) L' església de Santa Icaria de Mave, en la diòcesi de Burgos, conserva, posat com a sòcol del retaule d'altar, un pal·li de fusta escul= pida, amb distribució per l'estil de la dels nostres exemplars. Pertany ja a la catorzena centúria. e ELS PRIMITIUS 49 El Museu Diocesà de Lleida, inséallat en el Seminari d'aquella diòcesi, té un pal'li d'altar de fusta esculpida, d'una disposició veritablement singular i del tot inusitada en la nostra terra. La distribució d'aquest parament té les gairebé podríem dir acostumades tres comparticions, de les quals la mitjancera ofereix una auriola amigdaloidea de setze lòbuls, la qual és de talla i té la vorada interior crestejada. Les comparticions laterals, en lloc de les dotze bornacines destinades al Col·legi Apostòlic, tenen la particularitat de portar també en relleu dotze aurioles igualment ametllades, fistonejades interior i exteriorment i lligades entre sí per uns florons estrellats. Tots els tretze campers auriolats són plans i disposats per tenir en pintura les representacions del Pantocrator, al qual enqua= dren els símbols evangèlics, i en els més petits plafons amigdaloidis les representacions dels Apòstols pintades en pla. Això fa que tinguem d'incloure aquest interessantís= sim pal·li entre els de pintura, dels quals parlarem extensa= ment més enllà, tota vegada que en tal exemplar 1 obra del pintor bi té una decidida importància damunt la de res= cultor. De totes maneres, avençarem la idea que creiem aquest frontal lleidatà com una imitació d'alguna obra d'orfebreria i esmalteria, provablement llemosina i de ple segle Xm. 1 Són també imitació d'exemplars d'argenteria alguns pal·lis trobats en les nostres contrades muntanyenques, en els quals el principal treball és fet en petit i baix relleu de pasta guixosa, posada i obrada de la manera que bem exposat en el capítol anterior. La pasta guixosa, que com acabem d'indicar constitueix son principal treball, acostumava a anar argentada, sobresortint el to metàl·lic (1) El Museu Balaguer, de Vilanova i GeUrú, íé un pal'li, que es diu procedení; de ierres castellanes, en el qual s'hi troba en relleu la Madona amb l'Infantó, posada dintre una capelleta, a la qual fan costat els dotze Apòstols dintre bornacines d'arcuació trifoliada. Sembla obra de la tretzena centúria en sa segona mitat. 50 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA mitjançané algunes tintes de poca importància com a obra de pintor. Dues d'aquestes obres, procedents d'Esterri de Cardós, figuren avui la una en el Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona i l'altra en ofArt de New= el Meíropoliían Museum York. El primerd'aquests pal'lis ^ en son espai central bi presenta el Pantocrator assegut maj estàticament en macis graó encarreuat i encoixinat, el qui alça sa destra en acti= tud benedictôria i també la seva esquerra, amb la qual bi empunya un objecte que deu voler significar el ròtul o volum de la Llei. L'auriola que el volta és d'imitació de pedreria i va rodejada dels símbols dels quatre escriptors evangèlics, estant ben conservats els de la part alta que són l'àngel i l'àguila. En dotze espais continguts dintre hornacines arquejades semicircularment i separades per columnetes de basament motllurat, capitell de palmetes i canya ornamentada en hèlix, s'bi veuen les figures dels Apòstols repartits en agrupacions de tres, dues d'elles a cada espai lateral i superposades. De les figures dels Apòstols bi són ben coneixedores les dues superiors més pròximes al Pantocrator, tota vegada que la de la dreta d'aquest mostra, com sostinguda per la punta, una mena de daga d'ampla fulla, i la de l'esquerra les claus indica= dores de Sant Pere. Això dóna a compendre que la primera de les dues representacions esmentades significa 1 Apóstol dels Gentils, confirmant=ho unes inscripcions posades en el biaix interior del marc que enquadra el con= junt, les quals donen el nom dels sis personatges de la part alta del palli: MATHEVS - BARTOLOMEVS = PA VEUS = PETRVS ANDREAS ■= TOMAS. Com que falta tot el ferm = inferior del marc, és impossible fixar quin ordre devien (1) Dóna comp£e de la seva adquisició VAnuari de VlnstKuí d'Esíudis Catalans, 1911=12, p. 701, — Ha estudiat detingudament aquest exemplar M.r. Walter W. S. COOK en son treball The Stucco AItar=FrontaIs of Ca= talonia, inserit en Art Studies, vol. II, p. 44 i següents. També el P. BrAÜN, vol. II, p, 120, L'Antoni MUÑOZ en tractà en VAnuari de Institut d'Estudis Catalans de 1907, p. 91, i 3 del tiratge apart. ELS PRIMITIUS seguir els noms dels altres sis Apòstols que van sota dels precedents. El marc en els espais conservats dóna com a motiu principal una espècie de medallons circulars que inclouen una figura animal a manera de lleó [Fig. 7]. L'altre palli a què ens fiem referit fa poc ^ mideix l'05 X l'46 metres rdeixa veure en sa part presidencial la figura de la Madona asseguda en un macis soli encarreuat i encoixinat, la qual té en sos braços el diví Infant, però no posat fiieràticament al mig de la seva falda, sinó gairefié dret i dirigit vers la part dextra de Maria, el qui alça la mà beneint i aguanta amb sa esquerra un volum enrot= llat. El Diví Infant sembla vestir mantell i túnica, i la seva Mare mantell encapironat, sobre el qual fii va la rica corona gemmada i que s'alça per donar pas a les mans, de les quals la dreta vol aguantar el Fillet, mentre que l'altra resta plana i oberta sobre el pit. Ea túnica deixa veure bé els peus calçats ricament amb sabata en punta i que van posats sobre un subpedani o graó honorific. Quatre àngels ocupen els espais triangulars exteriors, posats en actitud de sostenir l'auriola que circumda la sacra reqiresentació i que vol imitar els esclats de la pe= dreria. Vuit capelletes repartides en agrupacions gemi= nades, dues per fianda i superposades, ocupen els espais laterals d'aquest exemplar, capelletes de trefiall arquitec= tònic, amb arcuació semicircular suportada per columnetes amb capitell trifoliat, canó estriat i basament cònic. Aquestes vuit capelletes inclouen vuit figures, totes amb sengles volums i sens cap detall característic. No obstant, unes llegendes en la part interior del marc donen els noms: SANTVS SIMON = JVDA5 - MATEV5 » IOANNE5 = 5. TOMAS - BARNABA. La manca del ferm inferior del marc no permet endevinar quins devien ésser els altres sis Apòstols posats sota els precedents. Els plans (1) Aquesí pal·li períanyé a Don Gaspar Homar de Barcelona, qui el vengué Mr. George Grey Barnard de New=York, el qual a la vegada a el cedí al Meíropoliían Museum of Ari, de New=York. 52 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA del marc donen com en el pal'li anterior motius de fauna, a manera de lleons [Fig. 8]. Els dos pallis dels quals acabem de donar notícia, tot sembla £er=los obra de molt avençada la dotzena centúria, indicant ésser procedents d'un mateix obrador, ja que tot els fa absolutament germans. En ells sembla retrobar=s'hi 1 intent d'imitar les obres de planxa repujada a petit relleu, tals com l'ara de la Selva del Mar, més aviat que no pas els alts relleus. Ea manera d'ésser fetes les robes que vesteixen les figures, recorda perfectament la con= fusió de plecs que es nota en les il'lustracions gràfiques dels més primitius còdexs dels comentaris de Beatus sobre l'Apocalipsis. El modelat de la part guixosa acusa molt poc retoc i gairebé sempre el pas d'una sola tracería de la composició de guix disolt en cola animal. El Museu de Barcelona posseeix altre pal'li encara un per l'estil dels dos de què acabem de parlar, per més que amb una tècnica més perfecta i més indicadora del desig de donar en pasta guixosa l'impresió de l'alt relleu. ^ Aquest exemplar està dedicat a la Mare de Déu, la qual presideix des de la part central del parament, dintre una auriola ametllada imitadora de rica pedreria. Nostra Se= nyora seu en un arc, vestint mantell encapironat i clos a manera de casulla, indûment que deixa veure la túnica inferior que la cobreix fins als peus. No du corona. Sobre el braç dret d'ella seu el diví Infant, el qual vesteix pal= lium i túnica, i està dirigit vers ella com si la beneís. Quatre àngels li reten homenatge, sostenint l'auriola de la qual bem parlat. Als costats hi van vuit figures, de dues en dues, superposades i separades per lleugeríssimes columnetes de canya caragolada i sens arcuació de cap No ens consta el nom de l'esçÍésia d'on procedeix aquest exem¬ (1) plar.3ols sabem d'ell que l'bavia posseït l'antiquari de Tàrrega Rafel Cantons, passant després en possessió de Don Antoni Vives i Escudero de Madrid, qui en 1907 el vengué al Museu que actualment el posseeix. — Parla d'ell Mr. COOK en el treball ja citat, p. 51. ELS PRIMITIUS 57 mena. D'aquesíes figures de Sants, les dues superiors immediates al centre presenten bàcul episcopal; deuen ésser, segons unes llegendes abreujades que tenen vora la testa. Sant Martí la dreta i Sant Nicolau la de l'altra part de Nostra Dona. Aquests dos Sants semblen vestir casulla i ornaments pontificals sense mitra. Els altres sis personatges són d'impossible identificació, ja que tots ells, si vesteixen mantell clos i suporten relativament grossos volums, no tenen pas llegenda que permeti senyalar la seva significació. El d'aquest pal'li va decorat d'un marc brot serpentejant entre dues files de punts que deurien donar la impresió de perles. Qna tal obra presenta totes les característiques per atribuïr=la a la plenitud del segle XII, presentant=se tota coberta de fulla d'argent, que en els campers llisos fou pintada de blau o de vermell alternativament [Fig. 9]. Participa més encara de la pintura un altre pal'li, també treballat amb pasta guixosa, que es pot veure en el mateix Museu barceloní. Procedeix de la petita parroquial de Planés, en una reconada pirenenca, no lluny de Ribes, ^ midant 0'92 X l'20 ms. L'autor d'aquest parament d'altar sembla que tingué present, al produir la seva obra, algun exemplar d'aram daurat i esmaltat amb figures i ornamen= ta ció a peces separades i diverses dels campers [Fig. 10]. L'auriola apuntada que ocupa 1 espai mitjancer és tota d'imitació de rutilant pedreria, abrigant la figura de l'Omnipotent, la qual va seguda en un banc de senzill dibuix, per més que tot gemmat i encoixinat. El Senyor vesteix l'acostumat pal'lium a la romana i túnica, la qual deixa sortir els peus nusos que reposen sobre un camper constel'lat. Beneeix amb la seva dreta alçada a 1 altura de sa testa i amb l'altra mà aguanta el llibre obert i apoiat sobre el propi genoll, llegint=se en aquell: EGO 5VM LVX (1) Fou adquirit per la Junta de Museus de Barcelona en 1907. — Tracta d'ell el tantes voltes citat Mr. COOK en son esmentat estudi, p. 64. 58 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA MVNDI. Àléra llegenda voreja l'interior de l'auriola, redactada en els següents termes: NULLA PICTVRA CON= CLVSA SINE FIGVRA PERPES MAGESTA5 DEVS EST ET SVMMA POTESTAS. L'àguila i l'àngel ocupen els llune= tols superiors, i el brau i el lleó alats els de la part baixa, acompanyant=los les indicacions lOANNES = MATHEVS = LVCCA MARCHVS. Vuit figures de bisbes amb casulla i = tunicella unes, i amb túnica i mantell altres, totes amb el cap descobert i amb bàculs i llibre en ses mans, van repartides dues a dues i superposades en els espais laterals, sense que es vegi avui cap llegenda que permeti fer la identificació dels personatges, els quals sobresurten damunt campers llisos, enquadrats per franges ornamen= tals i frisos d'imitació de pedreria [Figs. 11 i 12]. Em= marca el conjunt una orla amb brot serpentejant, que es desenrotlla entre dues tires puntejades. Una prepa= ració uniforme de fulla d'argent cobria primerament el conjunt, anant=hi al damunt diverses tintes en les quals bi dominen els colors blau, vermell, groc, blanc i pinzella= des negres o blanques, les quals perfilen sòbriament els trets fisionòmics, els plecs dels vestits i les siluetes de les figures. Sembla que el palli de Planés pertany a la dotzena centúria, constituint el pas més decissiu entre els de relleu i els purament pictòrics. Altres són els pal·lis en els quals el relleu de pasta guixosa bi intervé d'una manera molt important, però en aquests la pintura bi ocupa una part més preeminent que el relleu d'estuc, de manera que aquest sols contribueix a fer més important la part merament decorativa. El fet és que són tants els pal·lis en els quals la pasta guixosa bi intervé, que cal considerar a aquesta com una part merament accidental, de manera que a sa intervenció no cal atribuïr=li preeminència que una resulti en detri= ment de 1 obra pictòrica. Hem considerat ja la importància que té en la nos= tra terra la pintura en taula primitiva, però ara no podem deixar de dir que la gran majoria dels exemplars pictòrics Mas) A.(Clixé PDGRUAEISXLOTSUA BdCaiurícaeelonl APAML·BI ldae Fig. - 10. Museu ELS PRIMITIUS 63 anteriors a la catorzena centúria, resulten ésser pal'lis d'altar. No sempre, per això, és fàcil distingir entre els davants d'altar i altres ornaments del mateix i sobretot dels retaules. ^ La regla per a dividir els uns dels altres té d'ésser la forma quadrangular, sempre usada en els pal'lis i a la vegada la divisió corresponent a la seva altura, la qual tenint=se d'afermar a la de la messa de l'altar, resulta que mai pot fer gaire més d'un metre, tota vegada que fins admetent=bi en l'altar la tarima, puntapeu o peanya, faria incòmoda la part plana i horitzontal del mateix altar per a la celebració del sant sacrifici. També farem notar que els pal'lis de fusta pintada acostumen a presentar les dues parts laterals del marc amb alguna excrescència inferior que permetia fixar=los a terra, éssent igualment digne de nota el fet de què la part inferior de l'enquadrament acostuma a ésser de defectuosa conservació, per efecte de l'humitat que en el transcurs dels segles el paviment del temple comunicà a la secció del pal'li que li era més immediata. Els pal'lis de davant d'altar sovint presenten en el dors un encaix que permetia juntardos fortament amb els paraments laterals quan aquests existien. Un document(amb referència a la catedral de Barcelona) dóna la demostració de com fins els frontals pintats rebien com els de metall la denominació llatina de íabala. Així un Pere de Terses, sacerdot d'un altar de la dita Seu, amb data dels 4 de novembre de 1216, llegava al precitat altar unam íabulam picíam guam síeí aníe ipsum aliare ei unam iabulam minorem guam babeo in domo mea. ^ (1) S'han confós molf sovinf les nocions de pal·li d'aléar i la de reéaule. El mateix Don Josep PUIGGARÍ en VÁlbum de la Sección Argueo^ lógica de la ^yiposición Universal de Barcelona, p. 13, diu que les taules romàniques consagradas al cuUo en forma de retablo y por su especial hechura descendidas a la categoría de froníales, lograron sobrevivir gracias a su humilde desünación, en pequeñas o reñradas iglesias o ermiías que eran demasiado pobres para reemplazarlas. (2) Arxiu de la Catedral de Barcelona: Liber I AnüquUaíum-, nú¬ mero 1051, fol. 367. 66 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Rares són les referències documenfals a pal·lis pinfafs primitius. Podria £er=hi refèrència el fesfamenf que, a 10 de desembre de 1067, féu un fal Ramon Adalverf, con= signanf la deixa de la seva spada, íancia eí scuío ad {ahu= lam Sanctí Saíurnini de Tabevnolas, on volia ser enferraf. ^ Tal donació resulfaria irrisòria a no servir per un pal·li de poca A 26 de febrer de 1094, el fesfamenf d'Arnau valor. Bernard deixava una fercera part del seu cavall ad ipso clocher de Sia. María de Aíralis (Adrall) eí II porciones ad ipsa piníura eí ad ipso gornimenío de ipso aliare. ^ En el capítol vinent donarem noticies descriptives dels pal·lis de fusta pintada que tenim coneguts, pertanyents als artistes primitius. El fet que ens circumscrivim a parlar sols d'obres d'època no posterior a la mitat de la catorzena centúria, no vol pas significar que en aquesta època deixessin de fer=se. Es pot dir que els pal·lis de fusta amb imatgeria religiosa pintada sols devingueren en desús quan s'imposaren les modes renaixentistes. El Museu Episcopal de Vicb n'hi té dos exemplars, un dels quals ba de datar=se com de la catorzena centúria, ^ i altre més innocent de dibuix i de color, dedicat a la Vida de Crist, que fins pot assignar=se al segle XV. El Museu Provincial de Barcelona en té dos exemplars trescentis= tes. ^ La col·lecció arqueològic=diocesana de Solsona té un pal·li consagrat a Sant Martí de Tours, obra poc acurada, ratllant als anys del mil quatrecents. Per l'estil és un altre model aragonès de la col·lecció Plandiura, de (1) Arx. Cap. Urg.; Liber I Doíaliorum, fol. 90, n.° 257. (2) Id., id., fol. 117, n.° 355. (3) Vegi's Lis Tresceníísíes, vol. II, fig- 26, p. 71. (4) Id., id., figs. 108 i 109, ps. 145=352. En 25 de novembre de 1405, el pinfor valencià Gerard Gener, amb En Gonçal Peris, com ell pinfor, confracfava un reiaule davanf d'aliar pera la capella de Sani Domingo de la Seu valenéina. Als 11 de juliol de 1418, el pinfor Gabriel Marfi cobrava paré del valor pro reiabulo ei anie aliari sanciorum Vinceniii ei Valerii pro capella quae esi in hospiiio precon= cessie. (Josep SANCHIS I SlVERA : Esiudis Universiiaris Caialans, vol. VI, 1912, ps. 303 i 304.) ELS PRIMITIUS 67 Barcelona, el qual refereix gràficament el miracle de Sant Nicolau de Bari en la ressurrecció dels tres escolars. L'últim record dels pal'lis de fusta pintada és el que representa, sense cap mena de subdivisió, el sant sepel'li de Crist, motiu iconogràfic que trobem en una taula del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona i encara veiem en son propi lloc de la catedral de Tortosa; davants d'altar que devien ésser els que servien i es feien visibles en la solemnitat del Dijous 5ant, al despullar=se els altars. ^ (1) En les pàgines que segueixen solamení; es £a referència a pal'lis pinéafs procedents de les regions catalana, aragonesa i valenciana. Aquests donen en conjunt una xifra molt més pujada que la dels que tenim notícia de sa existència en tot el món. La col·lecció Plandiura, de Barcelona, en posseeix quatre exemplars procedents de Navarra. L'Adolf VeNTURI dóna notícia de cinc exemplars italians, un d'ells datat en 1215 i existent, com dos d'ells, en la Galeria de l'Acadèmia de Belles Arts de Siena. N'hi ha ademes altre model a Assis i un darrer a Lon= dres. (Sforia deîV Arie lialiana, vol. V, p. 83«85.) Un altre pal·li italià es troba avui en el Museu de les Arts Decoratives, de Paris. schanaase (en son Geschichie der Bildenden Kunsie, vol. V, p. 536) en dóna a conèixer mitja dotzena d'alemanys, procedents de Soest, Worms i Lünebur^. El P. Josep BrAÜN Der Chrisíliche Aliar in seiner Geschichílichen ení- winhíung, vol. II, ps. 109=123), en dedicar un capítol als pal·lis de fusta pintats, o decorats amb relleu de pasta guixosa i també amb talles, no pot deixar de donar la més gran importància als pal·lis de les regions nord=llevantines hispàniques. Igualment féu l'Antoni muñoz (en Diííura Románica Gaialana; I Pahoiíi Dipinü dei Musei di \^ich e di Barcellona), a l'enumerar tots els exemplars per ell coneguts. (Vegi's Anuari de Vlns= íiíuí d'Esíudis Caíalans, 1907, p. 118, i tiratge apart, p. 30.) CAPÍTOL XII ELS PAL·LIS PINTATS •i PAL·LI DE SANT MAPTÍ DE TOURST — El Museu Episcopal de Vicli ^ posseeix cin paramen! £ron= !er d'aliar, del qual Don Josep Puiggarí digué que és potser el monument més antic fins a 1 actualitat cone= gut de la pintura catalana [Fig. 13]. Aquesta afirmació, llençada en 1888, ^ resulta avui encara exacta, fins al punt que sembla ésser la més antiga pintura sobre taula que existeix, ja no sols a Catalunya, sinó en tota la península ibèrica. Mideix uns 0'97 X l'23 ms.; procedint de r es§[lésia de Sané Maréí de 0ombreny, que és en veriéaé una resuléen amb dades documenéals de les que més antiques del bisbat de Vicb. Té aquest palli vives coloracions, en les quals bi (1) Diferentment del què havem fet a l'estudiar les pintures murals, haventdes anomenades i designades segons el nom del lloc on havien estat posades, per senyalar els pal·lis ens valem de la més principal par¬ ticularitat iconográfica, tota vegada que és desconegut el lloc de proce¬ dència de molts paraments d'altar. (2) Catálogo del Maseo Arqueológico^Artístico episcopal de Vich, n.® 9, p. 65. (3) Album de la Secc iôn Arqueológica de la Exposición Universal de Barcelona, làm. 1.^, p. 108. ELS PRIMITIUS 71 domina el groc, el vermell, el verd, el blanc i el negre; la preparació demostra ésser feta usant flanges de pergamí en els llocs d'unió de les fustes que el componen, tenint= bi al damunt unes poques capes d'enguixat. Aquest pal'li està dedicat a Sant Martí de Tours, tota vegada que donen episodis de la vida del sant Bisbe turolenc, els quatre compartiments que acompanyen a la imatge del Pantocrator [Figs. 14 i 15], que presideix dintre auriola apuntada. Aquest seu en senzill banc encoixinat, lluint mantell i túnica, beneint amb sa dreta i sostenint, amb l'altra un llibre clos, que apoia en el seu propi genoll. Els seus peus venint col'locats sobre estan nusos, un arc. Es de notar en aquesta figura una hieràtica expressió de simetria, portada fins on permetia la raó d'és= ser de la santa imatge. Els quatre llunetols van ocupats per un simple motiu foliat, formant àngul, que abriga interiorment una espècie de palmeta. Els quatre compartiments a què bem fet referència, van superposats, dos en dos, als costats de la imatge de l'Omnipotent. El superior de l'esquerra [Fig. 16] dóna l'episodi famós de quan Sant Martí, abans d'ésser batejat cristià, seguia la milícia terrenal i donant prova de la seva ardent caritat partí el seu mantell per abrigar a un pobre, que mig nu sollicita el seu auxili. Martí en la pintura va a cavall, vestint trajo bragat i calçant esperons; se 1 veu portar una adarga acabada en punta; alça un penó tri= angular al cim de sa llança i està en actitud de trossejar el mantell amb l'espasa, a fi de cobrir el malaurat que en tenia necessitat, el qual apareix dret al seu davant. Com que Martí era sols catecúmen, al donar prova de la seva com= passió i caritat, fou representat sense que el nimbe ornés la seva testa nua. El compartiment inferior el primer miracle que exposa un catecúmen [Fi= operà el Sant, ja bisbe, ressuscitant gura 17]. Va acompanyat d'un clergue, que ostenta la testa nimbada i proveïda de tonsura clerical, vestint ambdós personatges túnica i mantell clos a manera de (Clixé Mus. Epis.) Fis. 14. - DETALL DEL PAL LI DE 5ANT MARTÍ DE TOURS Museu Episcopal de Vich 9 (Clixé Mus. Epis.) Fis. 15. — DETALL DEL PAL'LI DE SANT MARTÍ DE TOURS Museu Episcopal de Vich I 74 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA casulla, veient=se el maniple penjan£ del braç dreé del saní prelaí, qui ha pres per la mà i aixecaí de ierra a un joveneí que ja era difunf. El comparíimené superior de la parí dreía fa allusió a (Clixé Mus. Epis.) Fiç. 16. - DETALL DEL PAL·LI DE 5ANT MARTÍ Museu Episcopal de Vlch la morí del saní [Fig. 18], el qual apareix amb els braços esíesos i diriginí esguard al cel, meníre dos àngels son han pres l'ànima i, col'locada sobre un llenç blanc, la munien a la mansió de glòria perdurable. Del cos de Maríí, que ocupa la parí inferior de la composició, no es veu més que la seva miíaí superior, vesíiní ornamenís ELS PRIMITIUS 75 sacerdotals i tonsura clerical, mentre que el seu esperit ofereix aquest darrer detall de la tonsura i es presenta amb el bust despullat de tot vestit. Els àngels, que són de molta major dimensió, creuen les ales sobre 1 ànima del Sant, com fent=li un dosser honorific. (Clixé Mus. Epis.) Fie. 17. - DETALL DEL PAL·LI DE SANT MARTÍ Museu Episcopal de Vich El darrer enquadrament exposa els funerals del Sant Pontífex de Tours [Fig. 19], vegent=se el cos d'aquest aje= gut en unllit, mentre dos clergues nimbats preguen per ell, l'un posat alspeus i l'altre al capçal del taüt o llit de morts. Aquell darrer alça en la seva dreta una creu 76 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA amb curt àstil, mentre presenta en l'altra mà el volum ritual. Un àngel entre els dos personatges està com en actitud de venerar i protegir la santa despulla. (Clixé Mus. Epis.) Fig. 18. — DETALL DEL PAL·LI DE 5ANT MARTÍ Museu Episcopal de Vich Separa els dos compartiments de la dreta i els de fris amb inscripció plena de nexes de lletres, 1 altra part un que sembla concebuda en els següents mots: DANS INO= PEM TERRIS = MARTINVS VIVERE CELIS. i (1) tii ha coincidència eníre els que han llegié la major parí d'aques» ,ainscripció, excepíuaní la penúltima paraula, en la qual s'hi ha preíin» íuí trobar VIERETUR i també VIVET-E ELS PRIMITIUS 77 L·l marc enquadra el paramení, que forma un plafó que del fof llis, presenfa colorif un bref serpenfejanf amb caulicols, dinfre els quals s'bi manifesta una mena de flor. Aquest pal'li, tot ell arcaic i de factura molt elemental, (Clixé Mus. Epis.) Fig. 19. - DETALL DEL PAL'LI DE SANT MARTÍ Museu Episcopal de Vich ba estat considerat com obra del segle X. Potser que no sigui avui possible sostenir una tal afirmació, no obstant no ens atreviríem pas a suposar=lo posterior a la primera mitat del segle XI. ^ (1) Han parlat cl*aquest frontal Mr. Emili BERTAUX en la tíisíoire de VArí d*Àndré MiCHEL, vol. X, p. 415. També n'ha tractat l'Antoni 78 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA % PAL·LI DELS APOSTOL5 I DE SANT MARTÍ. —El Museu d'Aré i Arqueologia de Barcelona posseeix, com a proceden! de l'aléa munéanya catalana, ^ un impor= tan! davan! d'aléar, al quai anem a dedicar unes ratlles i que ha d'ésser considerat com un dels més antics dels conservats en la nostra terra [Fig. 20]. Va emmarcatmontants pintats, dels quals el per superior dóna una mena de motiu enreixat a diagonals, amb florons en els espais lliures; els laterals donen belles serpentines amb florons, inscrivint elements de fauna i flora en la part esquerra, i una mena d'escarxofes en 1 altra part; restant l'inferior dels mateixos montants ornat per una senzilla imbricació de pobríssim aspecte. El parament interior, pla, està distribuït en tres parts, la del mig dedicada a la personificació de l'Omnipotent í/2 Sede Majesíaíis, a la vegada que les que li fan costat ofereixen cada una un quartejat, amb figures aparellades en cada un dels vuit encasaments. Una franja horitzontal divideix els requadraments, contenint una inscripció que sembla dir: SOL ET LVX SANCTORVM = MANEO PRE» CLARA HONORVM, per més que bem de confessar que no Muñoz en son esíudi inserié en VAnuari de ïInsíiíuí d Esíadis Cafalans, de 1920, p. 98, fig. 4. IJlfimamenf li ha dedicaf un llarg i erudif article Mr. Waléer W. S. COOK en The Âri Baîleéin, vol. V, n.° 4. Igualment entre la bibliografia referent a aquest pal'li s'ba de citar la revista For¬ ma, núms. 9 i 10, ps. 358 i 367; Àdolf FAH, Die Chrisiîiche Kunsí^ any 2, n." 9, p. 202. — DeSDEVISSES DU DÉZERT, Barcelone ei les grands sane iaaîres catalans, p. 110. — FI P. Josep BRAÜN, S. J.: Der Chrtsiliche Aliar, vol. II, p. 110, fiç. 140. — August L. Mayer : Hîsiorîa de la Pintara espa= ñola, edició alemanya, ps. 14 i següents, i edició espanyola, p. 32, fig. 3. — Oertrudis RiCHERT: L>a pintura medieval española, p. 29. (1) No consta precisament el lloc on fou trobat el present exemplar, el qual sembla que bavia format part de la col'Iecció de Don Eduard Bosch i Barrau, qui el cedí al Museu de la Ciutat Comtal. — Han men=» cionat el mateix En BERTAUX, lloc citat, p. 416. — MUÑOZ, fig. 19, p. 112 i 25, i August L. Mayer, edició alemanya i edició castellana, p. 32 i làm. XII, — Sobretot dedica una completa monografia a aquest pal'li el Dr, Walter W. 5. COOK, en el segon fascicle dels seus The Farliest Pain= ted Panels of Catalonia, inserit en The Art Bulletin, vol. VI, n.° 2, 1923. — BRAÜN, p. 110, lam. 141. — RICHERT, p. 29, làm. 12. — Joaquim FOLCH I Torres: Catálogo del Museo de la Cindadela de Barcelona; Arte Románico, p. 64, fig. 65. Mas) A.(Clixé MARTÍ BSIDADPPAOEALTLNE·SLTI arcelon 20.- Fie. Odliuúaael de Museu ELS PRIMITIUS 81 estem satisfets de la interpretació de la segona part d'aquesta llegenda. En el compartiment principal la figura del Pantocrator [Fig. 21] va posada sobre doble auriola, constituïda per dos cercles, asseient=se damunt el superior i reposant els peus nusos sobre una altra arcuació més petita que va en la part inferior del segon dels esmentats cercles. Afegirem que la sacra figuració porta nimbe crucifer, túnica i mantell, beneint amb la seva destra i apoiant l'esquerra sobre el llibre tancat que descansa damunt el propi genoll. Els espais lliures que deixa la doble auriola van sembrats de floronets a semblança d estrelles. El compartiment primer de l'esquerra mostra les representacions de dos Apòstols [Fig. 22], drets, 1 un amb volum i l'altre amb filactèria, i sens cap mena de dis= tintiu que permeti identificar, detallant=la, tal atribució. Al costat, en altre enquadrament, s'bi troba representat el bisbe Sant Marti de Tours, vestint casulla, empunyant amb sa esquerra el bàcul pastoral i alçant la seva dreta en actitud benedictòria. El sant Confessor i Pontifex no du pas mitra, però ostenta reduïda tonsura clerical al cim de la seva testa nimbada i va acompanyat d'un deixeble, molt més jove que ell, el qual porta un llibre. La llegenda S. MARTINVS aclareix aquesta representació. Els dos compartiments inferiors als descrits contenen cadaun d'ells dues figures d'Apòstols, els uns amb filac= tèries i els altres amb volum. A l'altre costat [Fig. 23], el primer compartiment, en s'bi ba de reconèixer la representació de l'Apòstol Sant Pere, distingint=se'l per les claus que sosté amb la seva dreta, fent=li companyia una altra figura més jove, que potser signifiqui Sant Joan Evangelista. En la divisió extrema superior bi torna aparèixer Sant Marti amb la seva tonsura clerical, vestint túnica talar i mantell, del qual talla un troç amb un glavi, fragment de vestidura que recull un pobre descalç, qui va abillat amb camals i túnica curta i porta, segons sembla, també mantell. (Clixé A. Mas) Fiç. 21. — DETALL DEL PAL·LI DEL5 AP05T0LS I DE 5ANT MARTÍ Museu de la Ciu£adella de Barcelona (Cîixé A. Mas) Fig. 22. — DETALL DEL PAL·LI DELS APOSTOL5 I DE SANT MARTÍ Museu de la Ciufadella de Barcelona i- f; ELS PRIMITIUS 85 oferinL l'estranya particularitat de veure=se=li un bastó que penja d'una cadena que li passa sobre l'espatlla dreta. Tan estranya escena no pot significar Sant Marti quan, catecúmen i soldat, entregà la mitat del seu mantell a un necessitat, però tampoc pot al'ludir amb exactitud a la llegendària caritat del Sant bisbe quan repartí sa camisa a un pobre, abans d'anar a celebrar pontificalment. Voldrà significar la lliberació d'algun captiu? Prop de la figura del benaventurat bisbe s'bi entreveuen les lletres MÀR. Els dos espais inferiors mostren, aparellats, dos altres Àpòs= tols amb volum o amb filactèria. Creiem aquest exemplar obra de l'onzena centúria, d'un temps en el qual no es coneixia la mitra episcopal i que es caracteritza per la forma de la tonsura clerical. Mideix 0'91 X l'55 ms., donant=bi els colors groc, blau, verdós, dos vermells, negre i blanc. Les línies divisòries del conjunt semblen argentades. T PAL·LI DELS DOTZE APOSTOL5. — Com l'ante= rior, parament d'altar forma part del Museu aquest barceloní. ^ No solament pot ésser de la mateixa època que aquell, sinó que sembla també degut a un mateix pinzell [Fig. 24]. Coincideixen les orles del marc, especialment la horitzontal superior i la vertical dreta. Dels altres dos montants de l'enquadrament només pot formar=se con= cepte del lateral esquer, que constitueix una variant del citat en primer lloc. El plafó, que sense indicis de relleu de és del tot llis i pasta guixosa, dividit en tres parts, essent la central es veu dedicada a la representació de l'Omnipotent [Fig. 25], qui, pel gest benediccional de sa dreta i per la disposició del lli= bre que té sobre son genoll esquer, sembla manifestar=se (1) Ha íracéaí deíalladamené d'aquesí pal·li en la monograíia abans citada Walíer w. 3. cook. També n'ba parlaé l'Anfioni muñoz, lloc ciéaé, fig. 20, p. 113 i 26; i TAugust L. MAYER, p. 18, fig. 11, (edició cas- fellana, p. 32). BeRTAUX, p. 416. FOLCH, Cafálogo. p. 65, fig. 66. BRAÜN, p, 110. RiCHERT, p. 30, làm. 2. 86 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA mestre i jutge de la humanitat. L'auriola doble bessona, que també apareix en aquest pal'li, és diferent de la imme= diatament anterior descrita, per ésser formada per dos cercles una elíptics, al damunt del primer dels quals mica s'asseu la divina representació. No bi manquen en els espais lliures exteriors els floronets estrellats, que bem notat en l'exemplar anterior. Els dos compartiments laterals mostren, simètricament col'locades, les figures dels dotze Apòstols [Figs. 26 i 27], la mitat per part i formant sengles agrupacions com en= castellades, amb tres figures interiorment, dues al damunt i una al cimal. Aquestes totes vesteixen mantell i túnica talar, portant, pel que es pot veure, un llibre o filactèria en ses mans, distingint=se entre totes les personificacions la que va a la dreta de Crist, que vol representar Sant Pere, segons demostren les claus que ofereix en la seva dreta. També es distingeix aquesta representació del Príncep dels Apòstols per sa tonsura molt reduïda al cimal de la testa. Tots dotze Apòstols estan drets i com dirigits envers la figura de l'Omnipotent, acotant una mica el cap, com si escoltessin la paraula de vida sortida de la seva boca. L'Apostolat sobresurt d'un camper groc constellât de petits florons. Mideix 0'92 X l'51 ms., bavent=bi usats els tints ver= mells, blau=verd, groc, blanc i negre. No sabem al detall el lloc d'origen. PAL·LI DE SANT LLORENÇ. - El Museu Epis= copal de Vicb posseeix altre parament d'altar. ' Mideix 0'89 X l'38 ms., essent dividit en cinc compartiments, el central de doble estesa que'ls que li fan costat i que van (1) Número 8 del Catàleg, descriï en la pàc. 71. — Reproduïí en la reviséa Forma, I, números 9 i 10 pàgs. 358 i 367. També parlen any d'aquest pal·li l'Antoni MUÑOZ en les pàgs. 11 i 12 i íig. 3, i el BERTAUX en el vol. II, p. 415.—PuiGGARÍ, làm. 1, p. 107.—A. L. MAYER, (Edició castellana, núm. 33), p. 17.—A. FiCK, p. 203. —BRAÜN; obra citada, p. 110. —RICHERT, p. 31. ( Mas) A.(Clixé BADDPPOE0AT5LTLZ·ESLI dCaiurtcaeelonl 24.— Fiç. ldae Museu (Clixé Mus. Ciuéad.) Fiç. 25. — DETALL DEL PAL·LI DEL5 DOTZE APOSTOL5 Museu de la Ciutadella de Barcelona r (Clixé À. Mas) Fig. 26. - DETALL DEL PAL·LI DELS DOTZE APOSTOLS Museu de la Ciutadella de Barcelona I 92 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA superposats [Fig. 28]. Al mig hi sobresurt la figura del Pantocrator [Fig. 29], asseguda en banc de petges rectilinis i encoixinat, figura que beneeix amb sa dreta i manté tan= cat amb sa esquerra un llibre que reposa sobre el ge= noli. Nimbe crucifer circumda la seva testa, vestint els acostumats túnica i mantell i deixant veure sos peus nusos. Es veu dintre auriola elíptica apuntada feta de pastillatge i imitant pedreria, motiu relleu que passa boritzontal= en ment entre els compartiments laterals. Els símbols dels quatre escriptors evangèlics omplen els espais triangulars que deixa l'auriola, vegent=se en la part superior l'àngel i l'àguila i abaix el lleó i el brau, els quals devien anar acompanyats de mots explicatius, dels quals sols bi ba con= servat el corresponent a Sant Mateu: ANGELVS. Els quatre compartiments de què s'ba fet esment, os= tenten episodis de la vida de Sant Llorenç, amb les figures sobre camper que en cada divisió forma quatre bornacines arquejades en semicercle i alternativament pintades de vermell i de groc. El primer compartiment superior de la part esquerra exposa dos episodis de la vida del vSant Diaca romà [Fig. 30]. Primerament Sant Sixt: SIXTVS, qui vesteix pon= tificalment amb casulla, estola, tunicella, túnica, pal'lium i mitra infulada i de doble corn, posada de manera que aquests s'enlairen sobre les orelles; té al seu davant al glo= rios levita, abillat amb els ornaments propis de sa dignitat: LAVRENTIVS, qui presentaria al Sant Papa els tresors de l'Església, ja que es llegeix: TESAVROS. El sant ministre llueix al cim de sa testa la tonsura clerical. ' Sens in=: terrupció bi torna baver la figura de Sant Llorenç qui té als seus peus agenollada a la vidua Ciríaca, sobre la qual (1) Aquesía íonsura resulía del iot igual a la que ofereixen les íesfes de Sanf Pere en les monedes episcopals vigafanes més anfigues, de les quals hi ha notícies a finals de la desena centúria. (Vegi's ElS Primitius, part 1, p. 26). 96 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA ell fa r imposició de mans; no mancanf=lii aprop els noms LAVRENTIV5 CIRIACA. En el comparfimenf inferior, el mafeix Sanf diaca esfà en acfifud d'oferir vesfiés als pobres, vegenf=s'bi fambé al mafeix benauraf fornanf la visfa a l'orb Crescenci, qui es posfra als seus peus, frobanf=se fambé els mofs exposifius LAVRENTIVS CRE5CENCIV5 CECV5 [Fig. 31]. (Clixé Mus. Epis ) Fitj. 30. — DETALL DEL PA[/Ll DE SANT Ll.ORENÇ Museu Episcopal de Vich En la divisió superior esquerra s'bi froba l'emperador Deci, DECIV5, vesfinf fúnica curfa i manfell fermaf so= bre l'espaflla drefa, asseguf en ric soli de pefges, simulanf caps i cames de lleó, qui es presenfa amb una cama sobre l'alfra i esfà com ordenanf el suplici del foc en graella a què esfà sofmès el levifa, el qual esfà despullaf i pronuncia les llegendàries paraules, dienf que esfà ja rosfif d'una parf :3 ELS PRIMITIUS 97 i que pot girar=se'l a fi de què puga ésser menjat. Per això en quatre ratlles al seu damunt s'hi llegeix: LAVRENTIV5 ELEVAN5 OCCVLOS SV05 IN - DECIVM DIXIT ECCE MISER -AS - SASTI VNAM PARTEM REGIRA - ALIAM ET MAN- DVCA. Sota la graella el pintor no es descuidà de posar= hi dos botxins, els quals antigament els significaven amb (Clixé Mus. £pí$.) Fig. 31. - DETALL DEL PAL·LI DE SANT LLORENÇ Museu Episcopal * s if*'.' /;sísr^?í'^'j^j$s5%iyw=sB8í&jB5a&g^^ ?í^*»y3S5tó «SÒSSI ë^ïí.r«-í'*^ia6V » •** '\ 'síí ' J ".'"â~'?îSUp'* ^ f^^LlSÊr V' VA^ ï^' p- V ',*• "* 5*>ï*^ *-*grw>^ ■ * ^ \v "i ^ ' ^·. * ELS PRIMITIUS 137 esquer la llegenda diu: LAPIDAVERVNT STEPHANVM ET IPSE INVOCÀBÀT DOMINVM DICEN5 NE STATVAS. En l'espai de la part dreéa s'hi conté: INVENTIO SÀNCTI STEPHANI PROTOMARTIRI5. À sota s'hi pot endevinar: ELEGERVNT APOSTOL·I STEPHANVM LEVITAM PLENVM FIDEL PAL·LI DE SANT ANDREU. — L'exemplar que va a ocupar=nos presenta diversos episodis del martiri i mort de l'Apòstol Sant Andreu. Es conserva en el Museu Episcopal de Vich. ^ Té les mides: l'OO X l'68 ms. Està en excellent estat de conservació i prové de la regió del Llu= çanès. El seu colorit es distingeix per una certa claretat, ahundant=hi el groc, dos vermells, el verd i plata, amb els quals es combina el blau i el negre. Va emmarcat per ampla faixa policromada, sempre amb un motiu constituït per una mena de quadrat, incloint uns quadrifolis, vegent= s'bi en els ànguls del mateix marc i al mig de cada un dels ferms uns cercles blancs, que potser en altres dies havien anat platejats i que deuen voler significar uns cristalls de roca que es devien veure en els davants d'altar d orfe= breria. El seu plafó va vorejat per franges de pasta gui= xosa amb relleu, simulant un brot serpentejant, de traç força elegant, motiu que també apareix en el contorn de l'auriola ametllada i en els dos ferms que separen vertical= ment els diferents compartiments del frontal i que varien simulant riques pedreries en les franges horitzontals que van al mig del plafó [Fig. 57]. En la part central i dintre l'auriola ja indicada s'bi tro= ba la figura del Creador en actitud benedictòria i presen= tant el llibre en el qual s'bi llegeix el monograma IHS. Du nimbe crucifer inscrit dintre un cercle, en el qual s bi veuen també relleus decoratius de pastillatge i està segut (1) Número 1615 del Catálogo, p. 69. — Forma, núm. 11, p. 358. — BeRTAUX, vol. II, p. 416. — Muñoz, Anuari, fig. 17, p. 111. —MAYER, ps. 18 i 33. — BrAÜN, obra citada, p. 110. — RiCHERT, p. 32, iàm. 12. — Cook, part IV, núm. 8. 138 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA en un coixí sobre un macis graó que va cobert d'una roba preciosa amb pedreries. En els Ériànguls, junt a l'auriola ametllada, hi van els símbols dels quatre Evangelistes en forma d'àngels, per més que amb les testes donen la representació dels quatre animals del Tetramorfe. Es de notar que l'àliga i el lleó (Clixé Mus. Epis.) Fie. 58. — DETALL DEL PAL·LI DE SANT ANDREU Museu Episcopal de Vich ocupen els espais de la dreta del Salvador, i l'bome i el brau els de l'esquerra. El primer compartiment de l'esquerra de l'espectador inicia les representacions al·lusives Sant Andreu, del a qual bi ba l'escena del seu empresonament, figurada pel proconsol de Patràs de l'Acàia. Esta presentat per dos saigs el Sant Apòstol a qui Egeas ordena tancar dintre una torre, al cim de la qual s'bi troba un sonador de corn. Es de notar l'estranyesa de què el citat procónsol llueixi ELS PRIMITIUS 139 nimbe circular al voltant de la[Fig. 58]. seva testa En l'enquadrament inferior bi tornaa aparèixer Egeas nimbat i amb ceptre, ordenant a dos soldats que conduei= xin a Sant Andreu al suplici, escena que està completada per dues piadoses fembres que presencien la confessió de Fe feta per l'Apòstol. El president està assegut en cadira (Clixé Mus. Epis.) Fig. 39. — DETALL DEL PAL·LI DE SANT ANDREU Museu Episcopal de Vich faldistori, amb testes i potes de lleó; indicant=se que l'execució tindria lloc a la nit, tota vegada que dues estre= lles apareixen en el cel [Fig. 59]. El compartiment superior de la part dreta representa el Sant evangelitzador de l'Acàia, clavat en creu amb qua= tre claus, essent digne d'esment el fet de què l'instrument de suplici sigui del tot semblant al que usualment es troba en la crucifixió de Crist. Sobre l'instrument de martiri el pintor bi posà unes ratlles ondulades que deuen voler 140 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA .significar uns llamps, no mancanÉ=hi encara en el maéeix enquadrament una al'lusió gràfica a la mort d'Egeas, al qual un dimoni dóna una punyalada, mentre un altre està en actitud de fer=se'l seu per portar=lo en cos i ànima a la eterna condemnació. Al damunt d'aquestes figures s'l·ii llegeix amb tota claretat: D1ABOLV5 OCCIDIT EGEAS [Fig. 60]. (Clixé Mus. Epis.) Fití. 60. — DETALL DEL PAL'LT DE SANT ANDREU Museu Episcopal cle Vich El compartiment inferior ofereix una agrupació de quatre dones, de les quals tres d'elles ostenten testa nim= bada i totes estan en actitud de mirar enlaire en posa d'admiració. Figura també l'enquadrament una estra= en nya representació integrada dos infants, 1 un posat per dret sobre les espatlles de l'altre i aquell amb els braços i la testa dirigits envers el cel, bavent=se pretingut provar el significat d'aquest episodi dient que al'ludia al cos i ELS PRIMITIUS 141 ànima de Sant Andreu, aquell reséant en terra i aquesta dirigint=se a la glòria [Fig. 61j. No creiem satisfactòria talexplicació. És de consignar el fet de què els quatre enquadra= ments referents a la vida del benaurat germà de Sant Pere no presenten camper uniforme, sinó quartejat, de color groc i vermell. (Clixé Mus. Epts.) Fi«. 61. — DETALL DEL PAL" LI DE SANT ANDREU Museu Episcopal ilc Vich És obra que cal agrupar entre les del segle XII. En Bertaux diu que els personatges magres i secs i amb ulls enormes, queaquesta taula, són es troben en semblants als de la de Sant Martí de Tours i Sant Llorenç, del Museu de Vicb. PAL·LI D'ADAM I EVA. —El Museu Diocesà de Solsona posseeix dos paraments d'altar que són de la mateixa mà que el pal'li del Museu Episcopal de Vicb, 142 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA dedicat a Sant Andreu. La disposició d'ambdós exemplars solsonins sembla correspondre als costats d'un altar. El que va ésser objecte de les presents ratlles, es mostra mutil'lat de la seva dreta i de part de la inferior, tenint només marc en els límits superior i inferior, donant un motiu d'estilització floral dintre petits cercles ^ [Fig 62]. Tres compartiments presenta aquesta pintura, tots ells separats i vorejats per un senzill motiu d'entrellaços. En el primer compartiment de l'esquerra, més reduït els que altres, esla referència al llibre del Gènesi, quan veu es relata el pecat dels nostres Primers Pares. Aquests estan nusos al costat de l'arbre del Bé i del Mal, en el que hi ha enrotllada la serpent maligna, que ofereix la poma maleïda a Eva, la qual està en actitud d'acceptarda, contemplant=bo Adam qui té la destra sota sa barba. El compartiment següent presenta dos episodis de la Passió de Crist, vegent=se Aquest quan és pres per cinc soldats als quals el pintor descuidà de presentardos armats. Li fa costat l'escena del Descendiment de la Creu, en la qual ademés del Cos de Crist, hi ba Josep i Nicodemus, l'un sostenint el tors de Jesús, ja desclavat de la seva mà dreta, mentre que el seu company, des de terra, forceja amb unes grans tenalles per arrencar el clau esquer. La composició s'interromp a causa de mancar un troç de fusta, però es veu un segment que podria voler indicar que allà bi hauria el sant sepel'li del Redemptor. El darrer compartiment, que va sota dels anteriors, mostra l'entrada de Crist Jerusalem, el Diumenge de a Rams. El pintor exposà l'evangèlic episodi d'una manera força arbitrària, tota vegada que més sembla que Jesús (1) Si els pal·lis laterals d'altar acostumen a portarles seves repre= sentacions més simples major dimensió que i a no ordinàriament els pal·lis davanters resulta que els dos de Sagars no segueixen aquella regla que presenten els altres. Ha parlat d'aquest pal·li i del següent el COOK, art. IV, núms. 9 i 10. RiCHERT, 32, làm. 14. MuÑOZ, — p. p. 112 i 24, ha fet referencia al primer. ELS PRIMITIUS 147 suréi de Jerusalem, muníaí en la somera a la qual acompa= nya son polli, que no pas s'Ki dirigeixi. Una agrupació de personatges, en nombre de vuit, surten a rebre a Crist, al qual el de més avant fa homenatge, al presentar una túnica per encatifar la terra. Els campers són grocs, amb el segon i tercer quelcom plafonats per una tinta rosa=pàriida, donant franja de mo= tiu geomètric a línies i ondulacions. PAL·LI DE L'ADORACIÓ DELS REIS.-L'altre parament del Museu de Solsona está mancat de la seva part esquerra i d'un fragment inferior, oferint les matei= xes figures de un dibuix simplista i poc amic de matitza= cions [Fig. 63j. Devia estar compost, almenys, per sis compartiments separats per orles entrellaçades. El primer compartiment superior de l'esquerra és possible que fes referència a l'Anunciació, de la qual sols se'n veu part de la figura de la Verge, vers la qual descendeix el celestial missatger, un àngel del que sols es veu la testa. El compartiment que segueix recorda la Visitació, amb la Mare de Déu i Santa Elisabet abraçades. enquadrament superior es refereix al Sant Na= L'últim talici de Crist, vegent=se a Maria dintre un llit de quatre petges, al damunt del que s'bi encabeix la menjadora aon reposa l'Infantó, entre el bou i la mula, mentre Sant Josep està dormint assegut en un bancal i un àngel des del cel li ordena que prengui el Fill i la Mare i fugi a Egipte. Del primer dels enquadraments inferiors només se n distingeix part d'un personatge a manera de rei, que devia representar a Herodes, del qual s'acomiaden els tres Reis, en cercar al Messies per adorar=lo. D'aquests, dos ocupen el compartiment immediat, i l'altre l'últim enqua= drament, on bi ha també Maria amb el Diví Infant en mig de la seva falda. Tots aquests enquadraments, comhem notat ja en la taula principal dedicada a Sant Andreu, van quartejats de 148 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA groc i vermell. Els muníants superior i inferior llueixen un mofiu de senzilla serpentina. PAL·LI DE SANT SADURNÍ. — És alfre dels exemplars perfanyenfs al Museu Episcopal vigafá. ^ No és molf bona la conservació d'aquesf davanf d'alfar, princi= palment per baver=ne desaparescuf gairebé del fof les tires de pergamí que sofa l'enguixaf devien profegir les unions de la fusfa d alba. Si s bagués frobaf en millor esfaf, fóra sens dubfe una pintura de màxim interès. La distribució general de la present taula és la tan usada de la figuració del Pantocrator dintre auriola amet= liada, amb els símbols dels Evangelistes en els llunetols i quatre compartiments laterals, dos a dos, i separant els indicats elements franges de pastillatge, per a donar una idea de rica orfebreria [Fig. 64]. La representació del Senyor in sede majesíaíis reposa sobre banc encoixinat, vegent=se sos peus nusos descan= sant sobre un petit graó [Fig. 65]. El primer compartiment de la part esquerra deixa a Sant Sadurní vestit amb els ornaments veure pontificals i amb bàcul i mitra infulada, posat davant de l'emperador que està assegut i té al costat un criat, trobant=se al mig de r enquadrament un pedestal suportant una mena d'ídol, significat per un brau posat dintre una conca [Fig. 66]. L'enquadrat inferior al'ludeix al martiri del Sant, el qual és arrossegat per un brau al que excita un saig, a fi de què el Sant bisbe resulti destroçat al baixar lligat pels peus la costa del Capitoli de Tolosa [Fig. 67], Dels compartiments de la dreta sols és visible en part el superior, en el qual s'hi troba a Sant Sadurní Número 6 del Catálogo, p. 72.—Forma, n.° 9 i 10, làm. v, (]) pàgs. 358 i 367.—bertaux, p. 417 i muñoz: Aaaar/, fig. 10, p. 105 i 15.—PuiGGARÍ, n.° 3, p. 108.—Mayer, p. 19.—BraOn, p. 110.—Richert, p. 34. SàDUNI PSDAALNE'TI DEDTAELL 66.— Fig. EVdpisicecohal Museu ELS PRIMITIUS 153 5. 5ERNIN, abillat pontificalment i salvant de morir ofe= gats a set personatges als quals beneeix el Sant. Les aigües que devien baver=se engolit als nàufregs estan represen= tades per unes ondulacions, que es troben en la part in£e= rior del compartiment [Fig. 68]. (Clixé Mus. Epis.) Fi«. 67. - DETALL DEL PAL* LI DE SANT SADURNÍ Museu Episcopal de Vich d'aquests apenes en resten indicis, essent Del darrer del tot impossible detallar=ne el significat. Mideix aquest palli, que és possible faci referència ja als primers anys del segle XIII, 0'90 X 1 34 ms. El colorit del mateix és variat i brillantissim, abundant=bi els tons ELS PRIMITIUS 155 intermitjos, soviní modelais i foneni=se els uns amb els alires. El marc ofereix una rica decoració de brots serpen» tejants amb nuclis simulant flors estilitzades de molt bon gust, trobant=s'bi repartits en els ferms deu petits clots circulars que imitarien a grans cabuxons cristallins. En Puiggari trobà certes concomitàncies entre aquesta obra i les franceses. Diu En Bertaux que a finals del segle XII el dibuix i colorit canvien completament, imitant els pintors catalans l'art bizantí. Segons ell, mostra d'aquesta influència orientalista és el frontal de Sant Sadurní, en què el bisbe porta la mitra triangular, adoptada en 1175. PAL·LI DE L'ANGEL. — Procedent de l'altar de l'església de Sant Joan de Llataplana, prop de Gombreny, té el Museu Episcopal vigatà ^ un parament lateral d altar, presentant un àngel amb les ales esteses, vestint túnica i mantell de plecs molt engarbossats i embrollats, indicant la mà d'un pobre artista que, si amb el dibuix no sobre» sortia, no Un deixava de tenir certa traça en l'ús del color. nimbe orna rull la testa de la figura, la qual presenta un clos en la seva mà esquerra, restant=li la dreta lliure sobre el pit. Conserva aquest parament els muntants superior i inferior del marc, que van ornats d'una senzilla branca serpentejant amb brotada en flor de lis [Fig. 69]. Mideix 98 X 67 cms., intervenint=bi en aquesta pintura els colors blau=verd, vermell, groc, blanc i negre. S'ba d'atribuir ja a molt avençada la dotzena centúria, sinó a la següent. ALTRE PAL·LI D'UN ÀNGEL. —La col·lecció de Don Ròmul Boscb i Catarineu, de Barcelona, té adquirit un pal·li lateral d'altar, parió del que bi ha en el Museu Episcopal de Vicb, procedent igualment de Sant Joan de Mataplana, si bé el que ens ocupa és de molt pitjor con» (1) No conséa en el CaíáÍogo, En parla el MUÑOZ en les ps. 106 i 18 del seu eséudi, reproduín£=lo en la fig. 13.—RïCHERT, p. 30, lám. 20. 156 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA servació. Mideix 98 X 67 cms., conservant els muntants horitzontals. PAL·LI DEL5 DOTZE APOSTOLS. - Forma part del Museu barceloní ^ pal'li, que sembla de molt aven= un çada la dotzena centúria i que té de dimensions 100 X l'47 metres. Es poc recomanable com a obra d'art. En ell s'bi noten dos tons de vermell i els colors verd, blau, groc, blanc i negre. La disposició del conjunt obeeix al desig de presentar la figura de l'Omnipotent dintre auriola ametllada, envoltada dels simbols tetramòrfics, i a la qual fan costat dintre arcuacions de sola pintura les represen= tacions dels Dotze Apòstols, agrupats en quatre sèries de tres cada una [Fig. 70]. La representació de la Divinitat que presideix, va asseguda macis escambell encoixinat, reposant sos en un peus nusos al damunt d'un coixí, beneint amb la seva dreta alçada i sostenint, com si fos el llibre, un cartell en el qual s'bi llegeix IHS NAZ-ARENVS REX LVDEO=RVM. L'alfa i omega apareixen en l'espai lliure que deixa la figura de l'HomesDéu, com penjant d'un filet que fa un arc sobre la testa nimbada cruciferament. Les llegendes MA=TE=V-S,, lOANNES, MARCVS i LV- C=A=S, acompanyen les al·legories evangelístiques. Els Apòstols, que constitueixen la primera agrupació superior esquerra són: FIL=IP=V=S, ANDREAS i PE-TR-V=S; anant=bi sota 5. IV-DAS, 5. TO»MA=5, lA-CO-BV-S. Fan simetria amb les sis apostòliques personificacions unes altres, també repartides en dues ternes, que ofereixen sengles cartells indicadors de llur nom. Van en aquests ordres PA-VL-VS, MAT»EV=S, IA=CO=BVS, 5. lO^AN-NES, 5. BARTO=LO-MEV i finalment 5. 5I-MO»N. El conjunt va emmarcat per uns muntants que oferei= xen una innoscent decoració, a manera d un brot serpente= jant. (1) N.° 2 del Catálogo, fig. 43, p. 44. — RICHERT, p. 35, làm. 18.