ELS PRIMITIUS 161 Procedeix de la parroquial de Feneres, en el bisbat d'Urgell. PAL·LI DELS DOTZE AP05T0L5. — Aquest exemplar, de la col'leccio Plandiura, sembla procedir de l'església d'Esterri de Cardós. Mideix l'04 X l'49 ms., mtervenint=bi, en la distribució general dels assumptes en ell figurats, la pasta guixosa imitant pedreria, decoració rellevada que també invadeix els nimbes. Al mig s'bi veu dintre auriola apuntada la figuració del Senyor Totpoderós assegut en arc encoixinat, beneint i mostrant un llibre clos en el qual s'hi llegeixen els mono= grames IH5 XP5. Els quatre animals simbòlics estan tributant=li home= natge al seu voltant. Quatre compartiments rectangulars i superposats a parelles acaben d'omplir el plafó del pal'li, trobant=se en cada un d'ells una agrupació de tres personatges, tots ells amb llibre o filactèria i que sens dubte fan referència al Col·legi Apostòlic. D'aquests deixebles preferits pel diví Mestre i que a la representació estan tots ells dirigits central, sols es veu alguna cosa característica en el més immediat a la dreta de l'Omnipotent, tota vegada que mostra visiblement una gran clau. No obstant s'hi ba de notar que en les filactèries que ostenten algunes de tals figuracions s'hi fan llegibles els noms de bona part dels membres de l'apostolat. Així, començant per la part superior esquerra, hi trobem: MATV5 (Mateu), I05 (lobannes), PETRVS. En la mateixa part inferior, no són gaire ben conservades les llegendes a fi de què pugui notar=se amb certesa llur significació. De la part superior dreta amb facilitat pot interpretar=se els dos primers noms: PAVLV5 FILIPVS; i en el mateix indret interiorment: IHOBV5 (lacobus), BARTOLOM (Bartolo= meus) i finalment: SIMON. Aquest conjunt va emmarcat per uns muntants que duen en pintura un motiu compost de dues serpentines 162 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA coníraposades, que al creuar=se donen uns espais ame£= IlaÉs que íenen motius floronejaés. La manera d'ésser d'aquesé exemplar fa suposar=Io de finals del segle XII i pofser de començaments del XIII. Es una obra dura i poc acurada. PAL·LI DEL MARTIRI DE SANT ANDREU. - Es aquest dels pal'lis pintats més interessants que un posseeix el Museu de Barcelona, ' sobretot com a obra artística, tota vegada que en ell s'hi fan patents influències orientals, que són traduïdes per un artista que devia ésser bàbil dibuixant i esplèndid colorista. Els traços que es noten en aquesta pintura són fets amb gran valentia i com si 1 artista fos ben conscient de les seves pròpies facultats. Procedeix aquest pal'li de la parròquia de Valltarga o Valldarga, en la Cerdanya, midant 0'94 X l'56 ms. Pre= senta deu clots en el seu marc que, com els nimbes de les figures, havien estat platejats, intervenint=hi els dos colors vermells, blau, groc, blanc i negre. Es deu classificar com a obra ja tocant a la tretzena centúria. El seu plafó està dividit en cinc compartiments, més gran el del centre, i els laterals superposats, dos a dos. El marc, ademés dels clots ja indicats, presenta una somera i fàcil decoració de brots filatejats i acabats en flors de lis que van dirigides alternativament cap a baix i enlaire. Una ampla auriola ametllada i flanquejada pels simbols dels Evangelistes, conté la figura del Totpoderós asseguda en macis soli encoixinat, alçant sa mà dreta amb gest be= nediccional que ve indicat a la manera grega, tocant=se el dit gros amb el menor i l'immediat, i restant alçats els al= tres dos. La mà esquerra està apoiada sobre el llibre clos que reposa damunt el propi genoll [Fig. 71]. (1) N.° 24 del Catálogo, fig. 74, p. 74. — Anuari de ïJnsíiíuí d'Es" tadis Catalans, 1911-12, p. 701. — BrAÜN, obra cié. p. 111. —RiCHERT, p. 34, làm, 16. Mas) A.(Clixé ANDREU BSDMDAPRNEAETTLIL·I Cadriuctealoenl 71.— Fj«. ldae Museu ?lf S^T«' m efi.'-®Scf• S m^l K mmIBilcf'->aS^M sv«7 if■ m Í;í l is ELS PRIMITIUS 165 El comparéimení superior de la part esquerra i els dos de la partdreta mostren figures assegudes sobre macisos graus, que vénen indicades per les expressions que les acompanyen. En la primera compartició són Sant Joan (Clixé A. Mas) Fis. 72, - DETALL DEL PAL·LI DEL MARTIRI DE SANT ANDREU Museu de la Ciutadella de Barcelona Evangelista, lOANES, qui beneeix també amb sa mà dreta segons la manera grega i sosté amb sa mà esquerra velada pel mantell un llibre, i la Mare de Déu, MARIA, qui està com en conversa amb el Deixeble Estimat, vestint mantell encaputxat i obert pel davant i presentant un llibre sobre 166 LA PINTURA:MIG-EVAL CATALANA ambdós genolls [Fig. 72]. En els altres dos compartiments de la part dreta s'bi troben Sant Andreu, ANDREAS, i Sant Jaume, lACOBVS; Sant Felip, FILIPVS i Sant Tomàs, (Clixé A. Mas) Fis. 73. - DETALL DEL PAL/LI DEL MARTIRI DE SANT ANDREU Museu de la Ciutadella de Barcelona TOMAS, íoís moséraní; el llibre en ses mans [Fig. 73], Es de notar que totes les figures pertanyents al Collegi Apostòlic van descalces, a diferència de la de Nostra Dona que llueix calçat. ELS PRIMITIUS 167 El comparéimení inferior de la parf esquerra representa el martiri de l'Apòstol germà de Sant Pere, amb la figu= ració d'aquest vestint mantell i clavat en creu ordinària amb quatre claus, havent=bi prop d'ell el tirà ordenador del seu suplici, qui està assegut i porta per acompanyant un soldat que apareix darrera d'ell. Els mots ANDREAS i EGEA5 poden llegir=se aprop de les respectives figures. Es de notar en aquest parament d'altar la vida que revelen les figures, sobretot a causa dels seus ulls sempre dirigits com esguardant alguna cosa. La influència bizantina oriental que es nota en la pin= tura és comprovada pel gest benedictori tan característic, el mateix que per la disposició del mantell de la santa Verge i encara per tota la manera d'ésser figurada la per= sonificació de l'Apòstol al qual està dedicat el pal'li. El cap d'aquest sembla tret o copiat d'una icona bizantina. PAL·LI DEL MARTIRI DE SANT ESTEVE.- El senyorJosep Pijoan al'ludeix a un antipendi dedicat al Protomàrtir Sant Esteve, que ell vegé en la parròquia de 0uils, en la Cerdanya, en el qual bi ba pintades escenes de la vida del citat benaurat Diaca amb les llegendes: LAPIDABANT STEPHANOS i també SEPELIEBANT STEPHA= NOS, la qual relacionava amb la pintura mural de cosa es Bobí, explicant=bi això la influència que uns mestres en grecs decoradors degueren tenir en nostre art pictòric. Coneixem del frontal de Quils una fotografia treta en deplorables condicions en la qual s'hi veu el Pantocrator beneint i amb el llibre, assegut en banc encoixinat i sobresortint dintre una auriola ametllada de la qual li queden enfora les cames. Els símbols dels Evangelistes li fan homenatge, entreveient=se en els seus comparti= ments laterals superiors les històries del martiri del Sant Diaca, apedregat pels Jueus, i els varons fidels a Crist (1) L·es Pintures Murals Calalanes, p. 33. 168 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA que han recollit les despulles del Protomàrtir i amor= tallades les hi donen sepultura. Les dues divisions inferiors presenten cada una d'elles dues figures, com Apòstols, assegudes. En aquest pal'li apar notar=s'hi l'ús de la fulla de plata que enriqueix els nimbes i les faixes divisòries del parament, metall que havent=se oxidat degué caure en pols, deixant blancs els llocs que ocupava. Sembla, el pal·li de Guils, obra de començaments del segle XIII. PAL·LI DE LA NATIVITAT DE CRIST. - En la col·lecció de davants d'altar que posseeix el Museu de Barcelona bi ocupa en veritat lloc preeminent l'exemplar de què anem a ocupar=nos, que procedeix de la parròquia d'Avià, bisbat de Solsona. ' Va emmarcat per muntants decorats de pasta guixosa simulant pedreries, trobant=se repartit en deu clots per l'estil dels que ja bem notat en altres antipendis. El plafó està dividit en cinc com= partiments, el del mig aproximadament doble que els altres que li fan costat i que van en dos ordres super= posats. Franges de relleu en pastillatge, també reproduint motius de pedreria, enquadren les diferentes divisions [Fig. 74]. El compartiment central constitueix una hornacina amb arcuació trifoliada, en quals llunetols s'bi veuen dos àngels adoradors. Presideix dintre aquell element arqui= tectonic la figura de Nostra Dona en banc encoixinat, vestint mantell clos i encaputxat, túnica i calçat. La Verge té a la falda el seu diví Fill assegut i dirigit vers la part esquerra, alçant una mà en actitud benedictòria i tenint l'altra lliure; vestit amb mantell i túnica posats en la disposició tradicional. L'Emili Bertaux ba ponderat (1) Vegi's Catálogo, n.° 21, p. 70, làm. 71, i les obres preciíades de Muñoz, fig. 22, p. 115 i 28.— Bertaux, p. 417.— Mayer, p. 17.— Dieulafoi, p. 126. - Braün, p. 112. — Richert, p. 34, fig. 13. 21 Mas) A.(Clixé « BCDNLDPRATAIVAE5ELT·I Cdaiurcaeleonl Fig.74.— delMauseu ELS PRIMITIUS 171 l'elegància de formes que es nofa en l'agrupacio de Fill i Mare i s'exfén en tof el conjunf del pal li. que En el compartiment superior de l'esquerra conté el doble episodi de l'Anunciació i Visitació, separades per una columneta que sosté una doble arcuació més extensa i gemmada en el primer d'aquests assumptes que no pas en (Clixé A. Mas) Fi«. 75. - DETALL DEL PAL·LI DE LA NATIVITAT DE CRIST Museu de la Ciutadella de Barcelona l'altre.L'Arcàngel, vestit de túnica i mantell, es dirigeix envers son braç dret com per a fer parar=li Maria, alçant atenció en el missatge que li dona i que ella rep amb el cap una mica acotat, havent=se aixecat del seient encoi= xinat en el qual devia seure. L'episodi de la Visitació està representat per l'abraçada que es donen les dues cosines fins a tocar=se cara a cara, estrenyent=se en afec= tuosa conjunció amb braços que es lliguen a les espatlles de Maria i de Santa Elisabet [Fig. 75]. 172 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA L'enquadrament inferior presenta les figures dels tres Reis adorant a l'Infantó, del qual fiem ja parlat al tractar del compartiment principal. El de més edat dels tres magnats, qui segons l'epígraf adjunt deu dir=se MELCHIOR, està una mica inclinat, alçant amb ses mans el present que (Clixé À. Mas) Fig. 76. — DETALL DEL PAL·LI DE LA NATIVITAT DE CRIST Museu de la Ciutadella de Barcelona ofereix al Diví Messies. L'acompanyen BALTASAR que figura un fiome en tota la plenitud de la vida i GASPAR que és un vertader adolescent. El primer d'aquests sem= fila dirigir=se al convidant=lo seu company a l'adoració i ofrena de sos presents, que van dintre sengles capses que sostenen amb ses mans velades pel mantell [Fig. 76]. Les divisions rectangulars de l'altre costat ofereixen, la superior, la Nativitat del Senyor i l'altra la presentació (Clixé A. Mas) Fi«. 77. — DETALL DEL PAL'LI DE LA NATIVITAT DE CRIST Museu de la Ciutadella de Barcelona 174 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA del Fill de Déu al Temple. El Sant Naíalici va significad per la Verge Maria que esdá com asseguda en una jaça, en la qual no lii manca el coixí per apoiar la seva desda. Ella dirigeix sos braços envers la menjadora en la qual jeu l'Infand Jesús qui dé a prop seu el bou i la mula que l'es= calfen, bavend=bi als peus del rúsdec breçol la figura de Sand Josep, qui esdà assegud i apoia la seva desda en la mà dreda en acdidud de repòs [Fig. 77]. L'aldre episodi esdà composd per les figures de Josep, Maria, l'Infand i el vell Simeó. Aquesd dé el Diví Nin en sos braços, dirigid envers Maria i posad com sobre un aldar damund del que s'bi droba una blanca dovallola, quedand darrera de dods el Padriarca Sand Josep qui porda l'ofrena dels coloms [Fig. 77]. Mideix aquesd pal'li l'04 X l'75 ms., corresponend la dada de la seva confecció a ja endrada la dredzena cen= dúria, corroborand=bo les dires de pergamí que reforcen el plafó en els llocs on s'uneixen diferendes peces de fusda, doda vegada que dal apergaminad fou fed aprofidand escrip= dures amb lledra no més andiga de la dodzena cendúria. En els dons de color bi domina un blau exquisid, que consdi= dueix un dels aliciends d'aquesda pindura, en la qual no bi manquen dos colors vermells, verd, groc,blanc i negre, i la piada oxidada en campers, franges, nimbes i en els Copons dels Reis. PAL·LI DE LA FUGIDA A EGIPTE. — És aquesd davand d'aldar dels bons exemplars del Museu un Episcopal de Vicb, midand l'04 X l'79 ms. ^ S'bi alguna mudilació a causa d'baver esdad drobad veu en parròquia vigadana, pardid en dues pards i servind una de pordes a una cord. Per això es fa visible la mudilació del mig, a causa d'baver=s'hi adapdad uns mundands. Els co= lors del pal'li que ens ocupa són força ennegrids, abun= (1) Número 4 del Catálogo, p. 75. — puiggarí, p. 108. — muñoz, ps. 23 i 110. — BeRTAUX, 416 i Forma, n.° 12. p. — BRAON, p. 111. — Mayer, edic. casí. p. 33 i Richert, p. 32, fig. 12. 178 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA dan£=L·ii les tonaliíaís púrpura i blaves, i el reíoc negre i blanc. Com procediment pictòric en aquesta taula bi és a de notar l'ús molt freqüent de la fulla de plata que a 1 oxidar=se féu perdre els colors transparents groc i vermell, que ocupaven bona part dels campers i que avui en els compartiments laterals de l'exemplar deixen exagerada= ment retallades les siluetes dels personatges. 5'ba de fer notarigualment l'ús del relleu de pasta guixosa que con= torna, simulant orfebreria, tots els compartiments en què està dividida la taula i omple el seu marc de decoració amb entrellaços i trenats en els muntants laterals, de fauna fantàstica amb lligadures de colls i cues en el superior i d'una serpentina floral en l'inferior [Fig. 78]. L'auriola que al centre del palli abriga la figura de la Madona dóna un elegant quadrifoli, lo qual constitueix un cas únic en la nostra sèrie de paraments d'altar. La Verge Mare està asseguda sobre banc encoixinat, vestint túnica i mantell clos encapironat, presentant amb dreta sa alçada una poma, mentre que amb l'altra mà sosté el Divi Fill, que sembla beneir aquella fruita i està majestuosa= ment col'locat al mig de la falda maternal. L'agrupació de Mare i Fill sobresurt en un camper constel'lat d'astres, entre els quals bi figuren el sol i la lluna. Quatre àngels ocupen els espais que resten en els ànguls del quadrifoli, esperits alats tots en figura bumana i en actitud de posar les seves mans com sostenint honoríficament la predita auriola. Aquestes representacions angelicals es coneix que al·ludeixen als quatre Evangelistes, tota vegada que es lle= geix aprop de cada un d'ells la seva referència: MATHEV — JOHANNES — MARCV5 - LVCHA5. Quatre són els compartiments que acompanyen a l'agrupació de Jesús i Maria. En el primer superior de l'esquerra s'bi troba l'Anunciació, integrada per l'Angel que està dret i porta verga de missatger a la mà, el qual pronúncia el celestial missatge saludant a Maria plena de gràcia, la qual està dreta i com sorpresa del què li diu Sant Gabriel. Es d'atendre el fet de què Maria, que ves= ELS PRIMITIUS 179 teix túnica icapell encapironat amb totes les figuracions del present pal'li, presenti un capdell de fil en sa mà es=> querrá, fent gràfica allusió a les contalles dels evangelis apòcrifs. Uns mots illegibles i dels quals apenes resten vestigis devien completar l'escena. L·l compartiment inferior a l'indicat, mostra els tres Reis drets i dirigint=se a adorar i oferir sos presents al (Clixé Mus. Epis.) Fis. 80. - DETALL DEL PAL·LI DE LA FUGIDA A EGIPTE Museu Episcopal de Vicb Fillet, el si de Maria al mig del frontal. Els que reposa en tres adoradors signifiquen gràficament les tres edats de la vida bumana, essent possible que anessin acompanyats de sengles inscripcions [Fig. 80]. L'enquadrament superior dret al·ludeix a la Visitació de Maria a Santa Elisabet, conforme exposa la llegenda: 5ALVTATIONE ELISABET, que acompanya a l'agrupació de les dues cosines que s'abracen i es besen [Fig. 81]. (Clixé Mus. Epis.) Fíe. 81. - DETALL DEL PAL·LI DE LA FUGIDA A EGIPTE Museu Episcopal de Vich K A; ELS PRIMITIUS 181 El darrer enquadrament significa la Fugida a Egipte, vegent=s'bi a Maria amb son Divi Fill, al quai té amorosa= ment sobre el pit. Va muntada sobre una somera, a la quai guia el Patriarca 5ant Josep, qui vesteix túnica curta i porta son gaiato sobre l'espatlla [Fig. 82]. Tan formós exemplar pertany evidentment a les prime= ries del segle XIII. (Clixé Mus. Epis.) Fie. 82. - DETALL DEL PAL·LI DE LA FUGIDA A EGIPTE Museu Episcopal de Vich PAL·LI DE LA CORONACIÓ DE LA VERGE. —Aquest parament lateral d'un altar perteneixia a un conjunt del qual formava part el pal'li anteriorment des= crit. Es troba també al Museu Episcopal vigatà \ distin= (1) Número 10 del Caíalogo, p. 74. — PUIGGARÍ, obra ciíada làm. 1.^, p.107.—Forma. n.° 10, p. 368.—MuÑOZ: Anuari, fig. 14, p. 107 i p. 20 del Graíge aparé.—BRAÜN, p. Ill i RiCHERT, p. 33, fig. 14. 182 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA giní=se d'aquell per no lo qual hi intervingui el tenir res en relleu de pasta guixosa ni la fulla d'argent. Això fa dis= semblar molt aquestes dues pintures sobre taula, en les quals deixant les coincidències de dibuix, el color és ben diferent a primer cop de vista, potser degut a un vernis= satge divers en la una i l'altra, vernissatge que no fóra estrany exigís en una d'elles la presència de l'argent. Intervenen en aquesta pintura dos colors vermells, el blanc, el groc, el blau i el negre, algunes vegades posats amb grans transparències de tonalitat. Mideix l'02 X l'07 metres, i presenta complets els muntants dels marcs superior i inferior i el mateix el de la part dreta, essent aquest sens decoració, mentre que els dos primers oferei= xen amb variants una línia serpentejant amb caulícols acabats en flor de lis. El costat lateral esquerra queda un poc mutil'lat, bavent desaparescut cosa d'uns 10 centíme= tres. À la manera que el pal'li de la Fugida a Egipte, aquest parament en lloc de l'endrapat presenta un parcial apergaminat a les unions de les fustes i parts perilloses de fenellar=se. La seva conservació pot qualificar=se d'exceb lent, essent vivíssim son colorit. En el compartiment únic de què consta, es presenta l'escena de la Coronació de la Verge, la qual seu a la dreta del seu Fill amb la destra alçada la beneeix, mentre que que amb l'altra mà li posa l'insígnia de reialesa. Ambdós perso= natges estan asseguts en majestuós soli ornat de clara= boiats i amb coixí de rica presentació. Maria inclina en re= verència el seu cos envers el Diví Fill i porta les mans juntes en actitud devota, vestint túnica, mantell tancat i encapironat, calçant riques sabates. El Diví coronant va abillat de túnica amb franja vers l'espatlla i mantell, rode= jant un nimbe crucífer el seu cap, a diferència de la Mare que ostenta nimbe circular llis. L'escena del triomf de la Verge Mare el pintor la situà, com era de raó, al cel, que va significat per una arcuació amb ondulacions simulant núvols. La llegenda REGINA CELORVM, que ocupa el costat de Maria, i la similar de l'altra part indicadora de ELS PRIMITIUS 187 IHS XPS DOMINVS NOSTER, formen el complemenf de la pinfura. Com l'anferior i essenf de la mafeixa mà, correspon a principis de la frefzena centúria. PAL·LI DELS SET DÓNS DE L'ESPERIT SANT. — El parament d'altar de què anem a parlar fa parella amb l'anterior, essent d'igual procedència lluça= nesa, acreditant la mateixa mà, època i procediment pictò= ric que l'anterior. Forma part del Museu Episcopal de Vicb. ' De la seva part dreta n'ha desaparescut cosa d'uns deu centimetres i el muntant immediat, presentant el constitutiu del marc en la part esquerra que és sense motiu de decoració, men= tre que els superior i inferior ofereixen pintats uns tre= nats o entrellaçats de diversa factura. Mideix en son estat actual l'Ol X l'07 ms. Representa el plafó gràficament la infusió dels set dóns de l'Esperit Sant a Maria Mare de Déu, la qual està asseguda en soli amb indicacions de trepadures i coixí, tenint al costat, en la altre soli semblant, la seva dreta i en figuració de Sant Joan Apòstol i Evangelista. Maria està representada de front, constituint una figuració simètrica, vestint mantell encaputxat i clos, túnica llarga fins als peus que luxosament calçats, i presentant les dues van mans La seva testa va obertes i planes davant del pit. nimbada, rodejant=la com si li enviessin uns raigs vers el seu cor set blancs coloms, posats tots dintre sengles cer= eles. La llegenda SEPTEM DONA SANCTI SPIRITVS va en la part superior del parament, i la indicació SPIRITVS SA- PIENTIE que el pintor posà dintre un nimbe que orna el cap de Maria, ja que no li cabia més aprop del colom que va (1) Catálogo, /i.° 11, p. 76.—PUIGGARÍ, lloc cit. làm. 1.^, p, 107. —• Forma, n.® 10. 368. — BERTAUX, p. 416. — MUÑOZ, fig. 15, p. 107 i 21 p. respecfivamenf de les dues edicions.—BRAÜN, p. Ill i RiCHERT, p. 32, fig. 14. 188 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA sobre sa íesia, írobané=se els mois FORTITVDINIS, CON- SILII, INTELLECTVS, SCIENTIA, PIETAS, TIMOR, acompa= nyani a les alires alades represeníacions dels carismes amb que la Tercera Persona de la Santíssima Triniiai bonorà la seva Esposa. La figura de Sani Joan, de la qual ja bem dif que esfà asseguda a la drefa de la Verge, vesfeix fúnica i manfell, mosfranf sos peus descalços i l'esguard dirigif en= vers la Mare de Déu i dels bornes, presenfanf la seva dre= fa en acfifud admirativa damunt del pit, mentre que amb l'altra mà sosté un cartell en el qual bi van escrits els mots JOHANNES AP05T0LVS. PAL·LI DE LA MORT DE LA MARE DE DEU. - La parròquia cerdana de Mosoll proporcionà aquest exemplar al Museu barceloní. ' Mideix 0'98 X l'69 ms., intervenint=bi l'argent en tot el que siguin relleus de pasta guixosa, com nimbes, corones, faixes ornamentals, arquitectura i emmarcament, demés dels colors groc, ver= mell, blau=verdós, blanc i negre. La repartició general del parament és ben especial, tota vegada que va dividit en quatre parts, formades per fran= ges que es creuen horitzontal i verticalment. decoratives Cada d'aquestes divisions forma un porticat de tres una obertures, amb arcs aproximadament en quart de cercle, que reposen sobre columnetes amb base i capitell. El marc, del qual se'n conserven tres muntants, superior i laterals, va enriquit amb motius de decoració feta en pastillatge, en forma d'entrellaçats i penj ois bulbosos, separats per flo= rons decoratius que llueixen exemplars de fauna i motius geomètrics; està fet amb gran coneixement i no desprecia= ble bon gust. Es impossible cercar ordre cronològic en les històries que es desenrotllen en el pal'li. Començant pel porticat (1) En parlen l'Antoni MUÑOZ en les planes 214 i 26 i fig. 21 de les dues edicions.—N.° 23 del Caiálogo, fig. 73, p. 72.—BERTAUX, p. 417. — BraOn, p. 111. — RICHERT, p. 34, fig. 19. ELS PRIMITIUS 193 superior esquerre s'hi veuen els tres Reis Màgics muntats en sengles amb característics frens i pitrals de cas= corcers cabells, animals que són de pelatge negre els dels costats, i blanc piguelat el del mig. Els tres magnats que els mun= ten porten corona reial floronada, essent el davanter MELCHIOR, el qui sembla més vell i està en actitud d'aco= tar el cap com si es dongués compte de la immediata pre= sència del Messies promès. El segueix el més jove dels Tres Reis BALTASAR, qui està senyalant l'estrella que apareix sobre el porticat, tenint el gest com si la mostrés al tercer GASPAR, son company [Fig. 85]. La història de l'Epifania continua en les bornacines de l'altre compartiment superior, de les quals la primera bos= tatja l'agrupació de la Mare de Déu, MARIA, que lluint corona, vel, mantell i túnica, està asseguda tenint en sa falda i al damunt del genoll esquer l'Infantó, lESVS, qui està en actitud de beneir la fruita en forma de petita esfera, que li presenta sa Mare. La obertura següent pre= sen ta al Pare putatiu de Jesús, lOSEP, qui està assegut amb la seva mà dreta en actitud d'admiració i l'altra mà posada sobre l'empunyadura d'un bastó que acaba en for= ma de T, essent curiós obseirvar com demés de túnica i mantell, cobreix sa testa amb una petita cervellera en forma de casquet esfèric. La darrera casa de la mateixa part superior conté la Verge, MARIA, i sa cosina, ELISABET, abraçant=se i donant=se l'òscul de pau, al·ludint així a la Visitació [Fig. 86]. Les tres obertures inferiors esquerres van ocupades les dues primeres per l'Arcàngel, GABRIEL, anunciant a MA¬ RIA, la seva elecció per Mare de Déu. L'Arcàngel està dret i porta en sa mà esquerra un ceptre flordelitzat, a la vegada que la Dona escullida, la qual està en actitud d'admiració, presenta en sa mà esquerra un llibre clos. La immediata de les bornacines abriga el ja citat Patriarca, I05EP, qui ofereix un cistelló amb quatre coloms, referint=se ja a completar l'assumpte immediat, que es conté en el com= partiment darrer. 194 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Aquest, en son primer porticat, deixa veure a MARIA oferint sobre un altar al seu Fillet, 1ESV5, al qual reb amb els braços velats l'ancià SIMEON, que ompla l'espai imme= diat, restant el darrer ocupat per la Mort de la Verge. MARIA, està posada en un com jaç amb caixa, gairebé aje= guda com si finés, apareixent al seu davant el Diví Fill, IE5VS, que la beneeix i porta un llibre en l'altra mà. Tres personatges de menor dimensió i nimbats completen l'escena, en la qual costa de donar explicació o trobar rela= ció la llegenda lACOBI, que també l'acompanya. Pertany aquest pal·li ja al començament de la tretzena centúria. PAL·LI DE SANT PERE I SANT PAU. - Les col·leccions de la Diòcesi de Vicb posseeixen un pal·li lateral d'altar que conté les figures dels Prínceps dels Apòstols. Mideix 0'98 X 0'84 ms. i conserva en tres dels seus costats els muntants del marc, que es presenten decorats amb cinta plegada en zig=zag i donant dos una batents de llum ' [Fig. 87]. Sobre camper vermell constel'lat d'astres grocs, s'bi presenten les dues figures de l'Apòstol Sant Pere i de l'Evangelitzador del poble gentil. Ambdues figures estan terciades, dirigides l'una a l'altra, vestides de mantell i túnica; la primera amb abundant cabellera de grossos tira= buixons, barbada, sostenint les claus que pengen d'una cinta de sa mà dreta, i amb l'esquerra alçada i dirigida envers el sant company seu. Aquest alça sa mà dreta i amb l'esquerra manté apoiat en sa espatlla un imponent glavi. Sant Pau ofereix una testa no tan grossa ni tan rodona com Sant Pere, mostrant una gran calvície i pèl a la barba de sa esllanguida cara [Figs. 88 i 89]. Aquesta taula fou endrapada, sortint=bi colors estri= dents: vermell, groc, blanc, blau i negre. Els pleguejats (1) No consía en el Caíálogo del Museu. En £racía*Ia revista Eor= ma, vol. I, n." 10, p. 368, i RiCHERT, p. 36, fig. 20. (Clixé Mus. Epis.) Fie. 87. — PAL·LI DE 5ANT PERE I SANT PAU Museu Episcopal de Vich (Clixé Mus. Epis.) Fig. 88. - DETALL DEL PAL·LI DE SANT PERE I SANT PAU Museu Episcopal de Vich (Clixé Mus. Epis.) Fig. 89. — DETALL DEL PAL·LI DE 5ANT PERE I SANT PAU Museu Episcopal de Vich (Clixé Mus. Epis.) Fis. 90. -¡PAL·LI DEL JUDICI DE LES ÀNIMES Museu Episcopal de Vich 202 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA de les robes són angulosos i ferms, sense vacil'lacions ni dubfes. Es obra de ple segle XIIL PAL·LI DEL JUDICI DE LES ÀNIMES. —Per= fanyé al mafeix alfar que el pal·li anterior, procedint amb= dós, segons tenim entès, d una de les parròquies pirenen= ques de la vall de Ribes. Mideix 0'99 X 0'85 ms. i té igual decoració en el marc i en el camper sobre el qual s'bi troba gràficament exposat el judici de les ànimes ^ [Fig. 90]. L'Arcàngel Sant Miquel bi està figurat dret, sostenint amb sa destra una balança, de la qual pengen dues con= ques : la una presentant una figureta, que vol ésser una ànima amb les mans juntes i implorant la protecció del Príncep de les angelicals milícies, mentre que en l'altre platet bi va un dimoni, personificació de les males obres. Davant de l'Arcàngel hi ba un dimoni també dret, de posat grotesc i com si amb sa esquerra alçada volgués dis= treure a Sant Miquel, a la vegada que posa l'altra mà sobre la palanca de la balança, i sota el platet de les males obres s'bi troba un altre dimoni com tivant cap a si el pes de la balança, trampes de les quals es dóna compte Sant Miquel [Fig. 91], qui amb sa esquerra ordena als diables que obrin amb legalitat. Com se veu tota la taula és una apologia de la cura que té l'Arcàngel en no deixar que prevaleixin les insídies diabòliques que portarien les ànimes a l'infern. PAL·LI DE SANT PERE, REBENT LES SÚ¬ PLIQUES D'IINA ÀNIMA, I DE SANT PAU. - D. Ròmul Boscb i Catarineu posseeix dugués taules pro= cedents de la parròquia pirenenca de Tosses. Són aquestes mostres de pintura pertanyents a l'art d'avençada la tretzena centúria, midant cada una prop de 1 metre d'alçària per altre tant d'amplada [Fig. 93]. (1) No consía en el Caíálogo del Museu Episcopal vigaéà. Vegi's Forma, n.® 10, p. 368, i RICHERT, p. 36, £ig. 20. i I (Clixé F. Serra) Fig. 92. — PAL·LI DE SANT PEPE. UNA ÀNIMA I SANT PAU Coliecció Pòmul Bosch i Catarineu I "H-f -ííièíK ïrfci v·'An^-' gh- * 'îfrâr 4. T^Í^>%ÁJ: li:»; ■•' ,^'-Ààai^,. Myv ^ í I (Clixé F. Serra) Fig. 93. — PAL·LI DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL JUDICANT LES ÀNIMES Col·lecció Ròmul Bosch i Caíarineu i ( i, 1 RSI, ( I (Clixé Mus. Epis.) Fi«. 95. — DETALL DEL PAL'LI DE 5ANT PERE Museu Episcopal de Vlch 210 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA En un d'aquests pal·lis s'hi troba dibuixada en colors la representació del Príncep dels Apòstols i de son company Sant Pau, aquest ostentant una grossa espasa i aquell alçant amb la mà dreta les simbòliques claus de porter celestial. Aquesta representació discrepa de la que bi ba en el Museu de Vicb en tenir ademes i posada al davant de Sant Pere, una figureta nua, mig ajeguda i en actitud d'implorar l'auxili del Seguidor de Crist. l·Ina tal representació al·ludeix certament i pregona amb el llen= guatge mut però eloqüent de la imatge, el poder de lligar i deslligar, o sigui d'obrir les portes del cel als qui a ell dirigeixen unes súpliques. Aquest pal·li lateral d'altar conserva tres dels muntants que constituïen el marc, els quals porten en son pla una certament formosa linia serpentejant, ornada amb gracio= ses flors de lis. PAL·LI DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL JUDL CANT LES ÀNIMES. — Altra taula, pariona de l'an= terior i d'igual procedència, mideix 103 X 100 cms., tenint tres muntants del marc i donant la representació de l'Arcàngel discutint amb el dimoni sobre la salvació de les ànimes [Fig. 93] de la manera pot dir=se igual a una repre= sentació que bi ba en un pal·li lateral del Museu de Vicb. El marc té igual ornamentació que l'exemplar anterior= ment descrit. Abunda, en aquest pal·li, la coloració viva. PAL' LI DE SANT PERE. — Avui pertany a la col= leccióepiscopal vigatana aquest curiós exemplar de pal·lis laterals d'altar, procedent del'església de Sant Pere de Montgrony. Es obra ja del segle XIII, intervenint=bi els colors groc, vermell, verd, blanc i negre. ^ Mideix l'05 (1) Número 2 del Caíáíogo del Museu, p. 74. — Forma, n.® 10, p. 368. — Muñoz, fig, 12, p. 106 i 18. — Bertaux, p. 418. — Richert, p. 36, fig. 3. — braün, p. 110. L'església de Sané Pere de Monégrony sembla peréànyer a la doézena cenéúria. No obséané, ella degué substituir a un edifici religiós ELS PRIMITIUS 213 per 0'81 ms., essent poca la preparació i endrapat posats en la confecció d'aquest parament d'altar [Fig. 94]. Sobre camper groc, sembrat d estrelles de color ver= mell, bi destaca la figura de Sant Pere, vestint túnica i mantell, ostentant en sa mà dreta una enorme clau d'ull caironat i dents dobles, mentre que en l'altra mà bi pre= senta un llibre clos. La testa del Sant Príncep dels Apòstols porta una gran corona clerical i pèl a la barba, però no en el llavi superior [Fig. 95]. El tipus és d'un bome curt d'estatura i en tot recordant al mariner de les nostres costes mediterrànies. Les coloracions són vives i planes, tallades pels contorns, ben ferms, a fi d'in= dicar els pleguejats. Conserva els muntants superior i inferior de renqua= drament, el primer molt ben conservat i proveït d'un brot serpentejant d'elegant dibuix. PAL'LI DE SANT PAU. — Té la mateixa proce= dència l'anterior, formant part de la col'lecció del que Museu Episcopal de Vicb. ^ Mideix 1 05 X 0'85 metres. L'Apòstol dels gentils bi està figurat vestint túnica i mantell i presentant, com si estés en guàrdia, una espasa en sa mà dreta i un llibre en l'altra mà [Fig. 96]. El cap és gairebé calb i du barba, però sense pèl en el llavi superior [Fig. 97]. Sobresurt d un camper groc, sembrat d'estrelles de color vermell. Conserva els marcs superior i inferior, més ben conservat aquell que aquest, i ornats tots dos d un brot serpentejant. més primiHu, que En Joan Vilalta en sa Hisíòria del Saníuari de Sania , Icaria de Monigrony (caps. X i XII), suposa que fou consagrat en l'any 884 per Sísebut, bisbe d'Urgell. Aquest escriptor no dóna pas una referència segurad'un sol document, essent possible que confongui les consagracions de Sant Pere i Santa Maria de Montgrony amb les de Lillet, de les quals parla el VILLANUEVA (^/iaje híerario, vol. X, ap. VI). (1) Número 1 del CaíáÍogo, p. 73. — Forma^ n." 10, p. 368. — MU¬ ÑOZ, fig. 12, ps. 106 i 18. — BERTAUX, p. 418, i demés que han tractat de l'exemplar anterior. El poble, quan contemplava aquest pal'li en res= glésia de Montgrony, deia que era el retrat del llegendari Comte l'Arnau, tan famós en les contalles i en les cançons de l'antigor. ELS PRIMITIUS 215 L'Antoni Muñoz fa notar l'estil ple i rodó que, com la iconografia d'aquest parament i de l'anterior, troba in= dependent de tots els països, ja que enlloc es veu de semblant forma la representació dels Prínceps dels Apôs= tols. En Bertaux afirma que en aquestes dues taules bi desapareix tota influència oriental. (Dibuix Salvador Puntf) Fis. 98. - DETALL D'UN PAL·LI DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL Museu Episcopal de Vich PAL·LI DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL.-Per= tany al Museu Episcopal de Vicb, midant 0'98 X 0'49 ms. ^ En la sala del Museu on bi ba la pintura romànica, bi ba el que en podríem dir la desferra d un pal'lí, que devem (1) No consta en el Caíálogo, 216 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA suposar de la plenitud del segle XIII, donant com una tercera part, d'un conjunt, que devia estar dedicat al Príncep de les angelicals milícies, l'Arcàngel Sant Mlí= quel. La composició presenta dos compartiments super= posats, amb doble assumpte, que, per més que sigui des= Fio. 99. - DETALL D'UN PAL·LI DE SANT MIQUEL ARCANGEL Museu Episcopal de Vich colorit, queda ben visible per les primeres traces del de guix que rebé la fusta. dibuix, esgrafiat en la preparació En l'enquadrat superior bi ba l'Arcàngel, aguantant junt amb el dimoni la llegendària balança, en quals platets bi ban dues ànimes amb les mans plegades, en actitud de 27 ELS PRIMITIUS 219 súplica. Sota el canasto de la part del maligne esperit hi ha, fent violència a la balança, un diablet, que no pot pas= sar desapercebut al Sant, qui ordena surti de tal lloc, on bi podria noure a les ànimes [Fig. 98]. En l'altre compartiment bi ba el mateix defensor dels fidels esperits, traient del foc a alguns d'aquests, que bi estan en nombre. La representació fa referència al gros purgatori i això li dóna un gran interès dogmàtic [Fig. 99]. En el marc, que es conserva en les parts superior, infe= rior i lateral dreta, bi ba restes d'ornamentació en petit relleu de pasta, presentant medallons floronats amb lleons, que alternen amb espais de coloració gairebé perduda i clots, aquests iguals als que són de consuetud en altres frontals del temps. Es molt probable que la composició descrita anés decorada amb colors i colradures que en gran part devien ésser sobre pans d'argent, que, a roxidar= se, ba estat causa de l'esfumament de la pintura. ' PAL·LI DE SANT HILARI. Figura en el Museu — Episcopal de Vicb, ^ procedent de la parròquia de Vidrà. Mideix 0'91 X l'45 ms., essent del segle XIII. En ell intervenen els colors : blau=verdós, vermell, groc, blanc i negre i el platejat. El plafó, ademes del marc, va vore= jat pels costats i part superior amb franja en pasti= una llatge de relleu, pretenint simular rica pedreria. Vegi's el que consigna, d'aquest pal·li, la Memòria del Museu Episcopal de Vicb de l'any 1913: "Dintre un marc ornat per una línia serpentejant interrompuda per dotze clots, imitant els xatons de cristall, bi ba el grans camper o plafó pla dividit en tres parts per faixes llises, bavent=n'bi d'altres d'ornamentació en pasta guixosa simu= lant la pedreria que pels costats i part superior enquadren el conjunt [Fig. 100]. (1) El Museu Argueologich'ArúsHch Episcopal de Vich en 1917, pàgines 11=13. (2) Forma paré de les col·leccions del Museu Episcopal vigaéà després de la confecció del Caíálogo. f I i (Clixé Mus. Epis.) Fig. 102.—DETALL DEL PAL·LI DE SANT HILARI Museu Episcopal cÍe Vich y 222 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA En el compartiment del mig, més gran que els late= rals, o sigui en el lloc preferent de la taula, lii ha, sota un arc rebaixat que figura sostenir unes construccions arquitectòniques, donant idea d'un dosseret, la imatge de la Mare de Déu asseguda en banc de petges encoixinat, vestint túnica roja, mantell clos verd i vel pleguejat del mateix color, recordant la moda bizantina de l'abric supe= rior amb son caputxó. Nostra Dona presenta sobre sa falda l'Infant, també amb túnica roja i mantell groc posat sobre espatlla esquerra i rodejant=li el cos. El Jesuset sa porta en sa mà dreta un rull quelcom desclòs en el qual es llegeix el monograma IHS, i té sa dreta en actitud de mestre. Dos àngels drets al costat de la Verge estan en actitud de sostenir un tapiç o drap dorsal, que deixa veure un motiu ornamental de rodones o medallons amb parelles d'aucells contraposats, imitant o copiant un magnífic teixit del temps en què fou pintat el frontal. Els dos àngels vesteixen túnica i clámide, alternativament verda i groga, llegint=se sobre sos caps GAB els noms S i RAFAELI5, dels dos Arcàngels als quals estava principalment enco= manada la custòdia de la Mare de Déu [Fig- 101]. En la part esquerra de l'antipendi, en la partició su= perior de les dues sobreposades en què està dividit, bi ba representat Sant Elilari dient missa, vestint mitra amb ínfules, casulla folgada de tonalitat verda i túnica roja, causant estranyesa aquest fet, per quant a la darrera no sembla pas se li pugui donar el nom de dalmática o tuni= cel la, anant com va amb mànega estreta. El Sant Bisbe de Poitiers porta barba curta i està davant de l'altar rebent la canadella en forma de gerret que li presenta un clergue ras de cara i tonsurat, vestint alba o camis des= cenyit, de color groc, amb mànega ampla que deixa veure un puny de la túnica interior que devia ésser verda. En la mà esquerra aquest ministre del sant Pontífex porta el bàcul episcopal, rematant en elegant voluta, quedant l'altar entre els dos, posat sobre tres grades encarreuades, format per un pilar que sosté l'ara santa, que va coberta per (Clixé í^us. £pis.) Fia. 103. — DETALL DEL PAL·LI DE SANT HILARI ^4useu Episcopal de Vlch 226 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA una tovallola, sobre la qual bi ba el calze i un drap, que podrien ésser els corporals que devien tapar el vas sagrat a l'estar disposat pel Sant Sacrifici. À la part del benau= rat bisbe bi ha la llegenda 5CI. YLARII [Fig. 102]. les dues sobreposades de " En la divisió inferior i en la dreta hi ba, de dues en dues, sis figures de Sants Apòstols vestits de túnica i mantell, i portant sengles llibres, essent=bi coneixedor Sant Pere per portar les claus, i fent=se probable que el seu company barba=ras del compartiment superior dret sigui Sant Joan Evange= lista" ' [Figs. 103, 104 i 105]. PAL·LI DE SANT MARTÍ. - En les galeries Grafton de Londres s'inaugurà pel d'Octubre de 1913 mes una exposició de mestres hispànics, entre les obres dels quals bi havia unes preteses taules catalanes, i sobretot un frontal d'altar amb escenes de la vida de Sant Marti. En la part mitjera d'aquest pal·li hi havia, dintre auriola ametllada i assegut en macis soli encoixinat, el Pantocra= tor beneint a la manera grega amb sa mà dreta i aixecant amb l'altra mà el llibre de la Llei, en el qual hi havia escrites les lletres IHS DNS (Jesús Dominus). El mantell — que vesteix aquesta figuració és vermell i la túnica groga. En els quatre triangles exteriors s'hi veuen els símbols dels Evangelistes [Fig. 106]. En els quatre compartiments superposats dos a dos que completen el plafó, s'hi veu, en el primer esquerre, a Sant Martí muntat a cavall i entregant la meitat del seu mantell a un pobre, fet que té lloc davant la porta d'una ciutat. En el primer compartiment de la part dreta hi ha l'aparició de Jesús, amb àngels, dient a Sant Martí que l'havia vestit a Ell en afavorir al pobre. En el segon compartiment de l'esquerra s'hi veu un (1) El Museu Argueologich=Arítsíich Episcopal de Vich en 1913, p. 11. ELS PRIMITIUS 231 sant bisbe, dret, vestint folgada casulla i mitra amb ínfu= les, qui assistit per dos clergues amb dalmàtiques i amb sengles llibres a les mans, ordena de sacerdot a Sant Martí, el qual està agenollat als seus peus. En l'últim compartiment, sots una arcada amb torrelles els llunetols, ajegut a terra i vestint hàbits pontificals en amb casulla, bi ba Sant Martí, l'ànima del qual és acullida per dos àngels que baixen del cel. Sembla aquesta taula era a base de colradura amb que colors al damunt, dels quals uns s han oxidat i caigut, restant només la preparació. Les escenes de què acabem de donar notícia van sepa= rades per franges de pasta guixosa imitant engarços de pe= dreria, trobant=s'bi en el marc Ileonets també de pasti= llatge i ademés la següent inscripció en lletres blanques: ANNO DOMINI MCCL. ^ Mideix l'04 X l'58 ms. Aquest pal'li, que ens fa l'afecte d aragonès més aviat que no pas pròpiament català, formava part en 1913 de la col'lecció Roger Fry, però més tard ha estat posseit per Mister Henry Walters de Baltimore (Maryland). PAL·LI DE SANT LLORENÇ. —El Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona ^ adquirí anys enrera un frag= ment de parament d altar, que creiem devia procedir d'al= guna parròquia del bisbat de Solsona, fronterera amb la regió del Lluçanès, del bisbat de Vicb. Demostra aquest fragment baver format part d'un tot produit evidentment en la tretzena centúria, bavent=hi emprats els colors blau=verdós, vermell, púrpura, groc, blanc i negre; demés (1) Vegi's la descripció en el Illusíraíed Catalogue of íhe Exhibiüon of Spanish Old Masíers in suppori of IÑafional Gallery founds and for íhe benefií of íhe "Sociedad de Amigos del Aríe Español". — Anuari de flnsíiíuí dlEstudis Caíalans, 1913=14, p. 883. — En el Caíalogue se'n parla en les planes 6 i 7, i làm. IV, por£an£ el n.° 9. En el mateix Caíalogue s'afirma que el pal·li té caràcter marcadament bizantí, encar que l'estil sigui distintiu de l'art català. En el dibuix del cavall potser s'bi entrevegin romanalles de l'art moresc. (2) N.® 49 del Caíálogo, fig. 134, p. 103. 232 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA de l'argentaL que avalorà, pel pot veure, les sen= que ara es zilles tires de pasta guixosa rellevada, recordant gem= que mes i orfebreria, serveixen per dividir entre si els cinc compartiments de què constava, quan estava sencer, ranti= pendi que ens ocupa. Avui la part existent, que és la mit= gera i la immediata inferior del parament, no du gens d'emmarcat, midant uns 0'28 X l'29 ms. Es comprèn que la taula devia ésser endrapada [Fig. 107]. La divisió preeminent d'aquest exemplar o sigui la mitjancera, devia ésser aproximadament doble que les que li fan costat, essent versemblant que devia formar una hornacina o capelleta, dintre la qual el pintor bi representà a l'Omnipotent. D aquesta figura se'n conserva i se n com= prèn gairebé únicament el que en podriem dir la falda de la veneranda imatge, la qual seu en banc de petges rectes i encoixinat, i presenta sobre son genoll esquerre un llibre a manerade cartell, en el qual s'hi volgueren dibuixar les lletres Alfa i Omega. Dels dos compartiments superiors laterals en resta tan exigua porció, que resulta impossible precisar ras= sumpte que s'hi veuria. El compartiment inferior de l'esquerra devia represen= tar el turment inílingit al sant diaca Llorenç, quan per or= dre de l'emperador Deci fou posat en una graella de ferro i s'hi nota a l'emperador amh la seva rostit. En la pintura grossa corona de quatre corns amb grans pedreries, i al ma= teix temps per la paraula DECIV5, que s'entreveu prop de l'anotat distintiu reial. El tirà devia estar assegut presen= ciant personalment el suplici del benaurat Levita, el qual està ajegut, nú i agarrotat de mans i de peus en el llit metàl·lic sota el qual hi hauria el foc. Quatre són els exe> cutors de la sentència, anant dos d'ells armats amb urpes de ferro a fi de girar el cos del màrtir a l'objecte de fer més complet el seu suplici. Les llegendes LAVRENTIVS i MILITES no donen lloc a dubte respecte a la interpretació de l'assumpte [Fig. 108]. L'altre compartiment o sigui l'inferior dret, sols deixa 29 Mas) A.(Clixé LORENÇ BSDDPDEATELNAE·LLTI dCaiurtcaeelonl 10—8. Fi«. la({e Museu a ELS PRIMITIUS 235 veure la figura de l'emperador, DECIVS, asseguí i donané ordres a dos servenís, un dels quals esíà arrupií, sens que es vegi l'objecíe a què obeeix la seva posa, meníre que l'alíre, SERVUS, aixeca amb les dues mans un objecíe cir= cular amb l'engraellaí si fos un garbell o com fogó de ferro roenf. A dalf enfre núvols de glòria bi apareix la parí su= perior d'un àngel que devia recullir i traslladar a la glòria l'ànima invicée de San f Llorenç. El mof GABRIEL fa coneixedora la intenció significativa de tal personatge [Fig. 109]. PAL·LI DELS VQIT APÒSTOLS. - El Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona pot oferir a la gent es= tudiosa la possessió de un revestiment d'altar, compost de tres pal'lis que devien abrigar el sfíps o sustentàcul de la llosa que serviria d'Ara. Del pal'li que fa de parament principal i mitjaner hem de tractar en primer lloc. Mideix l'13 X l'23 ms., mostrant en tota la seva integritat el marc que va decorat de setze clots simulant grans cristalls, amb els quals alternen altres tants florons octilobulats [Figu= ra 110]. El plafó es presenta repartit en cinc compartiments que van vorejats de franges relleu de pasta guixosa, si= en mulant vidrots i gemmes, ornamentació que també apareix en els nimbes de les figures. Aquestes no acrediten pas una mà excel lent ni un pinzell gaire expert. S'hi noten els colors vermell, blau=verdós, groc, blanc i negre, i demés l'ús de fulla de plata en les franges, nimbes i clots. L'ento= nació general és força obscura en tot el present davant d'altar, al qual creiem ha de classificar=se entre els del segle XIII [Fig. 111]. Quatre petits enquadraments mostren, en parelles, les representacions de vuit membres del Col'legi Apostòlic, tots ells drets i presentant sengles llibres. L'espai central i molt més extens que els anteriors pre= senta dintre auriola apuntada la representació del Totpo= derós in sede majesíatís, sobre macis bancal i amb el gest 236 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA acostumat de benedicció, mentre sosté el llibre clos sobre son genoll esquerre. Els llunetols resten al voltant de l'auriola majes= que tàtica els les representacions dels quatre animals ocupen apocalíptics, al·lusius als Evangelistes. ^ Procedeix d'Encamp. PAL·LI DELS TRES APÒSTOLS.—El parament de la part esquerra de 1 altar a què pertany l'anterior da= vant d'altar, ve ocupat per tres figures dretes vestint man= teli i túnica i presentant totes un llibre en la seva mà, sense llegenda indiqui la intenció a què obeí el que cap pintor al deixar les esmentades figuracions [Fig. 112]. Tres dels costats del parament que ens ocupa conser= ven l'emmarcat, que ofereix com a decoració una línia ser= pentejant amb fulles i flors de lis. Els colors són d'una especial vivesa en aquest pal·li que creiem posterior d'alguns anys a l'anteriorment des= crit. No s'hi usà l'argentat ni el relleu d'estuc. PAL'LI DE L'ASSUMPCIÓ.—Amb dir únicament que en el pal·li de la part dreta la mateixa mà que 1 ante= rior bi representà l'Assumpció de Maria al Cel, restaria feta la descripció d'aquesta pintura. Farem notar que Nostra Dona vesteix mantell encaputxat i clos, i que tè els braços extesos en actitud de pregar, apareixent sobre núvols i acompanyada de dos àngels que l'enlairen, pre= nent=la pel braç. Aquestes alades figuracions vesteixen túnica talar i mantell, sostenint per estranyesa un llibre cada una d'elles [Fig. 113]. Mideix, com l'anterior, l'13 X l'04 ms. PAL·LI DE SANT VICENS, DIACA I MÀRTIR. —El Museu Diocesà de Lleida posseeix des de sos pri= (1) Catálogo, n.° 32, fig. 85, p. 80. — RICHERT, p. 35 i làm. 10. — Gaseta de les Arts, n.° 65, del 15 de gener de 1927. (Clixé Mus. Gíufad.) Fi«. 112. — PAL·LI DELS TRES APÒSTOLS Museu de la Ciutadella de Barcelona ELS PRIMITIUS 247 mers temps i com una de les obres més apreciables i a la vegada més conegudes entre totes les de la nostra pintura primitiva, un pal·li dedicat al diaca i màrtir de Crist, Sant Vicens, conegut vulgarment per Espanyol. ^ Procedeix aquest parament d'altar de la parròquia de Tresserras (Osca, diòcesi de Lleida), midant 0'94 X l'16 metres. Les figures que en les històries grafiades en intervenen el pal·li resten pla i colorides vigorosament sota un en camper una mica rellevat, formant variats motius, però més que res uns petits cairons o lossanges deixats dintre l'emmallat, irregular certament, que deixen unes línies diagonals contraposades. També resulten de pastillatge els motius que constitueixen el que en podríem dir l'arqui= tectura dels compartiments del plafó, els quals són en nombre de cinc, el mitjancer i el principal de doble tin= guda que els quatre que li fan costat, dos a dos i sobrepo= sats. Aquests darrers van separats per unes amples fai= xes horitzontals, en les quals, sempre en relleu de pasta guixosa, s'bi troben uns elements decoratius de filiació ve¬ getal, que omplen els espais no plens per uns medallons circulars, en els quals s'hi troben àguiles esplaiades. En els llunetols que restarien sobre l'arcuació trilobada, sots la qual bi va la figura principal del pal·li, s'hi noten altres dos medallons amb animals en forma de Ileonets, fauna que resta repetida en els cercles que decoren el marc que enquadra el conjunt. Tota la decoració de pastillatge que constitueix el principal distintiu del frontal, per més que es vegi feta amb gran pressa, no per això deixa d'acreditar una mà babilíssima i molt coneixedora de la tècnica i dels motius de l'omament [Fig. 114]. (1) Han parlat d'aquest pal·li el MUÑOZ, fig. 3,p. 93 i 4.—També el BeRTAUX en sa obra ha Exposición Rehospeciiva de taragoza en 1908, p, 37, làm. 4. — També el P. JOSEP BrAÜN, vol. II, p. 112, làm. 140. — Mr, Walter Cook en The Síacco Aliar Eroníals of Caíalonia, p. 55 i següents, tig. 22. — J. FOLCH I TORRES, Anuari de Tlnstííuí d'Esûzdis Ca= faîans, 1915-1920, pàg, 761. — RiCHERT, p. 38, làm. 24. 248 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Com resta indicat, el compartiment central va consti= tuït per una mena d edicol amb arcuació trilobada, estre= vant=se sobre columnetes de canó lleugerissim i no manca= des de base i capitell. Ocupa el lloc dintre de tal ornament (Clixé A. Mas) Fiç. 115. — PAL·LI DE SANT VICENS, DIACA I MÀRTIR Museu Diocesà de Lleida arquitectònic la figura del Sant Màrtir, presentant=la com si es tractés del Pantocrator, asseguda en majestàtic soli, vestint sobre=túnica i mantell creuat, beneint amb sa dreta alçada i presentant sobre l'altre genoll un llibre clos. La composició tota de la figura acredita la visió pantocrá= 31 ELS PRIMITIUS 249 tica, per més que aqui apareix nimbe crucífer i o£e= sense rint reduïda tonsura clerical al cim de la testa. Que la idea del pintor era representar Sant Vicens, bo confirma el fet (Clixé A. Mas) Fig. 116. — DETALL DEL PAL'LI DE 5ANT VICENS, DIACA I MÀPTIR Museu Diocesà de Lleida de què en el cosíaé interior del marc, sobre la figura del sant Diaca, s'bi llegeixi: SANCTV5 VINCENCIVS. Si atenem l'ordre cronològic de les escenes figurades a en els quatre compartiments que fan costat a la imatge ja descrita, baurem de començar parlant del superior dret, tota vegada que en ell s'bi troba el sant Diaca predicant i 250 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA socorrení al poble fidel, representat per un borne i dues dones. Al damunt d'aquests episodis s'hi llegeix SANCTV3 VICENCIV5, P0PVLV5 [Fig. 115]. (Olixé A. Mas) Fig. nr. - DETALL DEL PAL·LI DE SANT VICENS, DIACA I MÀRTIR Museu Diocesà de Lleida D' aquí bemde saltar al compartiment superior esque= rra, figuratiu del sant Levita en presència de l'emperador Deci, on bi és portat per un soldat, trobant=se al damunt de l'escena les paraules DACIANVS i SANCTV5 VICENCIVS [Fig. 116]. Deu continuar la història del martiri en el comparti= ELS PRIMITIUS 251 ment inferior dret, vegenf=s'hi al sant posat en una graella sota la qual lii ha foc que és avivat per dos saigs amb barres de ferro, a la vegada que descendeix del cel un (Glixé A. Mas) Fie. 118. - DETALL DEL PAL·LI DE SANT VICENS, DIACA I MÀRTIR Museu Diocesà de Lleida àngel turiferari, que incensa el gloriós màrtir de Crist. Perquè no bi bagi dubte sobre el significat d'aquesta es= cena, més pròpia del també Sant Diaca Llorenç, l'artista fa constar el nom VICENCIVS, escrit en la graella on està agarrotat el sant confessor hispànic [Fig. 117]. 252 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Finalment devem dir alguna cosa del darrer enquadra= ment. El Sant Diaca hi apareix mort sohre un bonic i luxós llit, lloc on fou traslladat i en el qual entregà el seu esperit Déu. Intervenen en la representació tres a botxins i també un àngel que descendeix amb un encenser amb el qual honora a Sant Vicens. En el drap de sobre el llit no bi manca la llegenda: SANCTVS VICENCIVS [Fi= gura 118]. Creiem que el palli de Tresserres ba de datar=se a ja ben entrat el segle XIII. Són vàries les coincidències entre el pal'li que ens ocupa i els cinc que immediatament el segueixen. PAL·LI DE SANT MARTÍ. — Procedent de res= glésia de Cbía, província d'Osca, en la conca del Run, l'afortunat col'leccionista barceloní, Don Lluís Plandiura, posseeix un pal'li dedicat a Sant Marti que té la particu= laritat d'anar firmat amb l'epígraf: JOHANNES PINTOR ME FECIT. Aquest exemplar mideix l'OO X l'05 ms. acreditant una mà de la segona meitat del segle XIII. L'obra pictòrica del pal'li en qüestió és plana i sobre= surt d'un camper ornat de petit relleu de pasta guixosa, que repeteix un motiu de reixat diagonal, portant en el seu interior una triple fulleta. El decorat de pastillatge invadeix el marc que enquadra el conjunt, repetint unes rodelles que porten inscrit una mena de lleó i que es pre= senten alternant amb vint clots imitant grossos cabuxons [Fig. 119]. El compartiment central, que ofereix la forma d'una capelleta arquejada i trilobada, limita lateralment amb pri= mes columnetes amb capitell i basamenta. Està ocupat per la figura del sant Pontífex de Tours assegut en macis ca» dirat, vestint casulla, dalmática, alba i mitra, beneint amb sa dreta i sostenint amb l'altra mà el bàcul episcopal. Flanquegen aquest compartiment altres quatre a cada part i sobreposats, que devien anar separats per un ample fris horitzontal amb decoració roíaía. El primer d'aquests Sera) (Clixé SMAANRTÍ PDAL—E·I 1 9. Fiç. Plandiur Col'ieció ./ ELS PRIMITIUS 255 enquadraments superior esquerre fa referència al Sant, quan donà la meitat de la seva capa a un pobre mig des= pullat, que porta nimbe i que vol al·ludir al fet d'ésser el mateix Déu el qui volgué provar la caritat del jove catecumen, que va muntat sobre corcer negre. El compartiment inferior, de conservació defectuosa, devia al·ludira la resurrecció d'un nen encara no batejat. La divisió superior dreta relata gràficament la celebra= ció de la missa per Sant Martí, qui vesteix de pontifical i va seguit per dos clergues, trobant=se davant de l'altar on bi ba el calze, sobre el qual bi apareix la mà de l'Omni= potent en actitud benedictòria. L'últim enquadrament reporta la discussió entre l'àngel i el dimoni, esdevinguda als darrers instants de la vida del sant Bisbe, qui jeu en son llit ben emparamentat. La llegenda 5ANCTVS MÀRTINVS es repeteix tres vega= des en el costat superior del marc, llegint=se el monograma IH5 sobre el pobre al qual s'ha fet la deguda referència. PAL·LI DE SANT CLIMENT. — Formant part de la missió enviada en l'any 1907 per l'Institut d'Estudis Catalans a l'alt Pireneu català i aragonès, al trobar=nos en l'església de Sant Climent de Tabull, tinguérem ocasió d'observar com en els respectius altars dels tres absis, s'hi havien conservat tres frontals. Un d'aquests, el de l'absi esquerra o de la part de l'Evangeli, és el que avui figura en la col·lecció Plandiura, de Barcelona, dedicat a contar la llegenda del Sant Pare Climent. Aquest frontal que té coses molt semblants al de Sant Martí, de la mateixa col·lecció Plandiura, ofereix com aquest la part de pintura reservada mig del camper de pastillatge, que dóna el en mateix tema decoratiu de l'altre exemplar. El marc ofe= reix més variada decoració, trobant=s'hi entre aquesta unes rodelles amb lleons. Cinc són els assumptes exposats en el pal·li de Sant Climent i no tots són presentats amb la deguda subdivisió d'escenes. Així, si aquestes són dues en la zona superior 256 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA del paramené i manifesées diversament: meitat per meitat, les inferiors estan com con£onent=se les unes amb les altres. Així, en la primera casa superior esquerra s'bi veu un edifici davant del qual està Sant Climent, qui vesteix els ornaments pontificals i s'alça de son faldistori, beneint a una fembra que està agenollada a sos peus en actitud d'implorar misericòrdia. Aquesta dona llueix nimbe al voltant de la seva testa i va seguida de tres personatges, un dels quals ostenta una grossa espasa. Aquí sembla fer=se referència a Teodora, néta de l'emperador Domicià, la qual s'bavia fet cristiana contra la voluntat del seu marit Sisini, qui al perseguir=la quedà orb, recobrant la seva vista tant ell com els seus esclaus, per intercessió del sant Pontífex a l'ésser pregat per Teodora. El segon compartiment fa referència a la llegenda de la invenció de la font de vida, senyalada per l'Anyell Diví a súplica del Sant Pare, prest a socórrer als seus com= panys d'exili i de feixuc treball a les pedreres de marbre. En els episodis que bi ba en la part baixa, s'bi veu primerament al Sant, presentat per un soldat davant de l'emperador Trajà, trobant=s'bi sens interrupció el martiri de Sant Climent, qui és llençat al ISlar Negre des d'una barca i porta lligada al coll una àncora estranya, en forma de grapa, no mancant=bi confusament el miracle de la con = servació de ses relíquies, dintre un edícol marmori en el qual una vegada, segons la llegenda, bi restà un noiet per espai d'un any, essent trobat per sa mare sà i salvat per intercessió del benaventurat Papa. Mideix aquest frontal 0'92 X l'68 ms. ^ PAL·LI DE SANT PERE.-En l'església d'Erill=la= Vall s'bi conservà un interessant exemplar de palli pintat, (1) En la maéeíxa església de San£ Climen£ de Tahull, a mi£jans de 1 any1926, s'iii feia no£ar a Valíar de Vahsidíola de l'esguerra un aníi- pendi feí amb relleu d'esíuc molí détériorai, però noíahle per sa facíura neía·' mení romànica. (P. P. R.: La Veu de Caíalunya de 6 d'agosí de 1926.) 32 ELS PRIMITIUS 257 dedicat a l'Apòstol Sant Pere, que té moltes coincidències amb els dos anteriors, essent probable que fos producció del ja citat mestre Joan Pintor, que signa el primer dels anteriorment al'ludits. Entre aquestes coincidències, el pal'li d'Erill ofereix les figures de pintura plana que sobresurten sobre camper en petit relleu de pasta guixosa, en la qual s'bi manifesta un motiu ornamental idèntic als dels antipendis ja descrits. El marc es presenta avui des= près de tot motiu ornamental, midant 0'90 X l'58 metres. Don Lluís Plandiura és actualment possessor d'aquest ornament d'altar. La distribució d'assumptes és la mateixa del pal'li seva de Chía. Al mig, dintre una capelleta amb arcuació tri= lobada, s bi veu la figura del Príncep dels Apòstols assegut en macis bancal encoixinat, vestint casulla, tunicel'la, alba, calçat negre, maniple i mitra, beneint amb sa mà dreta i sostenint amb l'altra mà un bàcul de grossa voluta que no s'encabeix dintre la capella. Quatre representa= cions d'altres episodis de la vida del Príncep dels Apòs= tols ocupen els costats del plafó. En el primer d'aquests compartiments rectangulars s'bi veul'emperador Neró, assegut, discutint o interrogant als Apòstols Sant Pere i Sant Pau, que li són presentats per un soldat armat d'espasa. Sota de la indicada història s'bi veu la de la presó de Sant Pere, qui apenes treu el cap per una finestra d'una mena de castell en el qual fan guardia dos saigs. Sobre la finestra s'bi llegeix: PETRV5. El primer compartiment de la dreta fa al'lusió a Simó el Màgic, quan oferí diner a Sant Pere per tal que li trametés el poder de taumatúrgia. Demés dels dos perso= natges indicats s'bi troba també Sant Pau i una edificació o palau, del qual el simoníac degué sortir. La última escena sembla referir=se a l'oració feta pels dos Apòstols quan Simó el Màgic, per poder diabòlic, s'aixecà enlaire, d'on caigué sorollosament per voler del Déu Omnipotent, el qual té enlaire la mà totpoderosa. 258 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA PAL·LI DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET. — La col'lecció de Don Rômul Bosch i Catarineu adquirí un parament d'altar, dividit en cinccompartiments, el central doble dels altres, aproximadament [Fig. 120]. En aquest, bi va una hornacina sota una arcuació tri= lobada del tot semblant a la d'altres pal·lis procedents de la frontera aragonesa. La Mare de Déu està asseguda, lluint corona sobre son mantell obert de davant, mostrant sobre son genoll esquerre al Nen Jesús, al qual ella o£e= reix el pitper alletar=lo. Jesús beneeix amb sa mà dreta i ostenta un llibre en l'altra mà. En el nimbe de la Mare s'bi llegeix SCA MARIÀ [Fig. 121]. En el compartiment lateral superior s bi troba rAnun= ciació amb l'Arcàngel, GABRIEL, voleiant, empunyant una verga i senyalant amb l'altra mà a Maria que està en acti= tud de sorpresa i sembla portar un rull en sa dreta, llegint=se en el nimbe AVE MARIA GRACIA PLENA [Fi= gura 122]. La subdivisió lateral superior dreta, ofereix el Sant Natalici, trobant=se la Mare de Déu, MARIA, descansant dintre un jaç, la qual està com en conversa amb Sant Josep, lOSEP, que roman assegut escoltant l'àngel que baixa del cel i li comunica l'ordre de fugir a Epigte. Sobre la jassa de la Verge perpètua s'bi troba el pessebre a on reposa l'infantó, IE5V5, escalfat pel bou i la mula. Un incenser és sospès al mig de la composició, essent brandat per l'àngel [Fig. 123]. El compartiment esquerre inferior mostra els tres Reis Màgics, drets, en actitud de dirigir=se envers el lloc on bi ba la Madona. Ells representen les tres edats i van coro= nats, lluint hàbits curts en els quals s'bi simula gran riquesa, presentant en ses mans els dóns dintre una mena de pots tapats. Els noms MELCHIOR, GASPAR, BALTA» 5AR van escrits en la part superior de la composició. Un dels reis, el del centre, senyala l'estrella [Fig. 124]. El darrer compartiment du representada l'Anunciació de la Bona Nova a dos pastors, els quals estan entre mig J. ^ 4^8 ' ^^9. ._ ^ï·l··i ELS PRIMITIUS 261 de sos ramats, entreveient=se uns arbres en el camper. L'àngel presenta una filactèria on bi va la salutació [Fi= gura 125]. Els fons del pal'li estigueren tots ornamentats de pasta (Clixé F. Serra) Fíe. 121. - DETALL DEL PAL·LI DE LA MARE DE DÉU DE LA LLET Col·lecció Ròmul Bosch i Catarineu guixosa, reservant les imatges sobre una mena de quadri= culat. Una ampla franja amb palmetes, dintre un motiu cordiforme, separa els compartiments laterals, essent el marc també ornat de pastillatge amb dibuix de quadrícula. Pertany a ple segle XIII i a l'agrupació de pal·lis últi= mament descrits. (Clixé F. Serra) Fíe. 123. — DETALL DEL PAL'LI DE LA MARE DE DEU DE LA LLET Col·lecció Ròmul Bosch i Catarineu 1 í 1 i (Clixé F. Serra) Fíe. 124. - DETALL DEL PAD Lî DE LA MARE DE DEU DE LA LLET Col·lecció Ròmul Bosch i Caíaríneu 33 i 266 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA PAL·LI DE LA MARE DE DÉU I DEL CICLE DE LA INFÀNCIA DE JE5Ú5. - La coUecció Plan= diura, tanles vegades esmeníada, posseeix un alire pal'li d'aléar que sembla de la maéeixa agrupació originària dels exemplars aníeriormeni descriis, i de la mateixa mà que els precedents. Dintre un marc simulant pedreries i discs amb Ileonets, s'hi troben les representacions sagrades, amb les figures planes sobre camper quadriculat i omplert per les tosques flors de lis que ja bem trobat diferents vegades en els paraments d'altar procedents de la ratlla aragonesa. La distribució general del model que ens ocupa és a cinc compartiments, el central doble aproximadament que els que li fan costat i que són a parelles sobreposades i sepa= rades horitzontalment per una faixa igual a la descrita en el pal'li de la Mare de Déu de la Llet. El compartiment del mig mostra, dintre auriola apun= tada la representació de Maria amb el Jesuset, que aquesta vegada reposa sobre el genoll dret de la seva Mare, la qual està una mica terciada i no de front. Vesteix mantell des del cap coronat i reposa sobre escambell encoixinat i cobert per un bancal. El Nen beneeix amb sa mà dreta i té a l'altra mà, sobre el genoll, el llibre clos ; vesteix túnica i mantell posat com a toga. Al damunt de la imatge i ja en el costat del marc, s'bi veuen les lletres MATER DO= MINI. Els símbols dels Evangelistes omplen els quatre llunetols del compartiment, essent els superiors, segons les llegendes acompanyatòries, MATEV5 =■ lOANNES, i els inferiors MARCV5 i LVCAS. El compartiment lateral superior esquerre va subdivi¬ dit en dues escenes separades per columnetes, notant=s'bi l'Anunciació de Maria Santíssima per l'Arcàngel Sant Gabriel qui porta llarg ceptre. Al costat bi ba l'abraçada de Santa Elisabet i de Maria. Pot llegir-se al damunt dels dos episodis GABRIEL·IS - MARIA i ELISABET - MARIA. L'enquadrament superior dret té doble escena sense interrupció, veient-s'bi el Naixement de l'Infant Jesús i ELS PRIMITIUS 267 l'Anunciació als Pasíors. La Mare de Déu, MARIA, jeu en una llitoéxa a la manera bizantina. Té prop d'ella la menjadora del bou i la mula amb el Jesuset, mentre baixa un àngel del cel que sembla fer referència a l'avís de fu= gida a Egipte, donat providencialment a Sant Josep, qui estava aprop de la Verge partera. Un altre àngel anuncia la bona nova a dos pastors que estan amb sos ramats en unes muntanyes. El mot lOSEP bi apareix. La divisió inferior esquerra està emplenada per les figures del tres Reis, el davanter oferint son present mig agenollat i dirigint=se envers la Mare de Déu amb l'In= fantó, que ja hem vist ocupava el lloc preeminent del pal'li i que aixi atén als tres ofertors. El darrer compartiment és el de més interessant icono= grafia, ja que exposa gràficament la Degollació dels Inno= cents i també la Fugida a Egipte. El primer episodi està grafiat per figures en realitat de menor dimensió que les ordinàries en el pal'li, deixant veure a Herodes assegut en bancal encoixinat i amb els distintius de corona i ceptre, en actitud d'ordenar la mort dels infants betlemites, crim que executen tres soldats, un dels quals mostra un nin enasprat amb sa llança, 1 altre està decapitant un infantó amb espasa i un tercer esmicolant un altre innocent i donantdo fragments a uns gossos, mentre sa mare, en a actitud de desesperació, s'esquinça la roba del pit. La Fugida a Egipte està representada per Maria i el Diví Infant posats sobre una mula, la qual és conduïda amb son ronçal pel Patriarca Josep, qui porta un farcell suspès d'un bastó sobre sa espatlla i vesteix túnica més curta de la que és corrent veure en altres pal'lis. PAL·LI DE SANT CLIMENT. - La col·lecció Plandiura posseeix un pal·li vingut d'Estet, que amb tot i la seva deficient conservació, no deixa d'oferir algún interès. Sembla obra del començament del segle XIII, midant 0'98 X l'35 ms. Si la pintura d'aquest pal·li és molt mutilada, no així la part d'ornamentació de relleu 268 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA d'estuc que, formant una línia serpentejant de complicats caulicols, decora el seu marc. Al mig Ki ha el Pantocrator assegut en macis soli encoixinat i al qual acompanyen, penjant a cada costat de la testa, les lletres Alfa i Omega. No lii manquen, omplint els llunetols, els quatre animals indicadors dels escriptors Evangèlics. Quatre enquadraments ocupen el demés del plafó, desenrotllant episodis que semblen de la vida del papa Sant Climent. En el primer d'ells s'hi veu el benaven= turat vestint casulla i demés ornaments pontificals, fins amb mitra baixa, qui és presentat davant de l'emperador Trajà. De l'assumpte inferior a aquest res pot dir=se'n, doncs ja no es conserva. En de la part dreta s'bi veu el mateix el superior emperador enviant l'exili al sant Pontífex romà, vegent= a s'hi dos soldats que l'empenyen envers la part oposada del lloc on està el tirà, per on bi ba una fontana amb aigua, que sens dubte fa referència a la dèu d'aigües que Sant Climent féu surgir per saciar la set dels seus companys d'infortuni. Ees lletres FONTE aclareixen el significat d'aquesta representació. En el compartiment inferior sembla endevinar=s'bi una barca tripulada per tres botxins, els quals ban llençat al mar, per tal que bi moris, al sant Pontífex, del qual es veu el cos revestit dels ornaments episcopals, PAL·LI DE SANTA CRISTINA. Sols la meitat — inferior d'aquest pal'li ha arribat fins als nostres dies i encara en deplorable estat de conservació. Així i tot és ben digne de què parem esment en ell, que forma part de la col'lecció del Museu Episcopal de Vicb. ' La part conservada forma sis compartiments separats per franges verticals de pedreria simulada i abrigades per (1) N.° 722 del Catálogo, p. 77. — MUÑOZ, Anuari, any 1907, p. 112. ELS PRIMITIUS 271 arcs trilobaés, els quals ofereixen un principi de frondes frifoliades, de dimensió més de com les hauria fefes grossa un arfisfa plenament convensut de la importància decora= tiva que dóna a tais brots l'art gòtic o ogival. Els ele= (Clixé Mus. Epis.) Fíb. 127. — DETALL DEL PAL·LI DE SANTA CRISTINA Museu Episcopal de Vlch ments que acabem d'esmentar i que tanquen els sis com= partiments són fets de pasta guixosa donant un petit relleu. Els plafons són plans i en ells s'bi veuen pintades les escenes de la vida de la verge i màrtir Santa Cristina, a qui estava dedicat l'altar del qual forma part el pal'li que descrivim. Aquest degué ésser del tot platejat, posant=bi el pintor colors transparents en els campers i opacs en les 272 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA figures i accessoris. La éaula està del tot endrapada, veient=s'lii en sos compartiments alternant el camper groc, platejat i burilat, amb altres en verd. L'autor féu més encara, tota vegada que ratllà amb incisions, donant mo= (Clixé Mus. Epis.) E¡8. 128. - DETALL DEL PAL·LI DE SANTA CRISTINA Museu Episcopal de Vich tius florals estilitzats a tots els fons. Usà els colors verd, blau, vermell, groc, blanc i negre. En tot s'hi mostrà, l'artista, un bome del descents, podent=se per tant atri= buir el palli a molt avençat el segle XIII [Fig. 126]. Mideix 0'37 X l'14 ms. i en el primer dels seus compar= timents, que forçosament devien ésser els de la part infe= 34 ELS PRIMITIUS 273 rior, hi posà a Santa Cristina ficada dintre una caldera amb pega i reïna. Li havia fet posar el tirà Enni, sots l'acusació d'ésser cristiana, que la Santa verge havia pre= (Olíxé Mus. Epis.) Fiff. 129. — DETALL DEL PAL'LI DE SANTA CRISTINA Museu Episcopal de Vich ferit a l'amor del seu propi pare. Dos botxins la maltrac= ten i afegeixen llenya al foc que devia servir per al seu martiri [Fig. 127]. El segon compartiment al·ludeix a l'episodi de quan Cristina fou portada al temple d'Apol·ló i amb sa bene= dicció féu caure l'ídol. El temple està figurat per un arc apuntat, surmontât de torrelles i del qual pengen dues 274 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA llànties; la qual cosa, junt amb la representació de la Santa i del simulacre caigut, omple tota l'escena [Fig. 128]. El compartiment que segueix fa referència a un episodi (Clixé Mus. E-pis.) Filí. 130. - DETALL DEL PAL·LI DE SANTA CRISTINA Museu Episcopal de Vich que degué tenir llocen un tancat, tota vegada que el pintor no descuidà de fer=bi al'lusió, mitjançant una es porta i una triple volta arcuada i ornada d'elements arqui= tectonics. Dintre aquest clos bi ba Santa Cristina diri= gint=se envers un bome que està agenollat al seu davant, la qual cosa pot fer referència al suplici que li ordenà el nou jutge Julià, successor d'Enni, quan la féu tirar en la ELS PRIMITIUS 275 siLja a on hi havien i escorçons que, en lloc de comu= serps nicar=li son la varen noure. El personatge ageno= verí, no liai davant d'ella potser sigui el màgic encantador guardià (Clixé Mus. Epis.) Fia. 131. - DETALL DEL PAL·LI DE SANTA CRISTINA Museu Episcopal de Vich de les mortíferes bèsties, qui no sap explicar=se el prodigi [Figura 129], Seguidament s'hi veu a la Santa, nua i lligada a una columna, sofrint el suplici de l'amputació dels pits, que li inflingeixen dos saigs [Fig. 130]. En el penúltim lloc, la mateixa verge cristiana, igual= ment nua i fermada a la columna, sofreix el doble turment 276 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA de r arrencamené de la llengua i l'aplicació d'una corona de ferro ardent sobre el seu cap [Fi?. 131], Finalment s'expressa el darrer suplici que sofrí Santa (Clixé Mus. Epis.) Fig. 132. — DETALL DEL PAL·LI DE SANTA CRISTINA Museu Episcopal de Vich Cristina i enel qual hi trobà la mort, vegent=se=la com en els dos enquadraments anteriors, mentre dos soldats, un a cada part, armats amb sos arcs, fan endinzar llurs sagetes al cor de la Santa [Fig. 132]. PAL LI DE SANT CEBRIÀ. — Procedent de Sant Fost de Capcentelles, no lluny de Badalona, és avui pro= pietat del Museu Episcopal de Vicb un parament d'altar ELS PRIMITIUS 279 dedicat al Pare de l'Església Africana, bisbe de Carfago i màrtir, Sant Cebrià o Ciprià. ' Ens trobem tractant d'un exemplar interessant per (Olixé Mus. Epis.) Fie. 134. — DETALL DEL PAL·LI DE 5ANT CEBRIÀ Museu Episcopal de Vich ésser una de les primeres pintures gotiques catalanes, segons indiquen sobretot els ornaments de procedència arquitectònica que en ell consten, i tota la manera de di= (1) No conséa en el Caíàlogo del Museu Episcopal. Ha parlat d'ell Don Josep puiggarí en VAlbum de la Sección Arqueològica de la Suposi¬ ción Universal de Barcelona, n.** 3, p. 108, i RiCHERT, p. 42,*iig. 26. 280 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA buixar i posar el color, que ja és del toi modelat i prescin= deix dels vigorosos tocs sumaris propis de les pintures plenament romàniques. Sobre l'endrapat i enguixat de la (Clixé Mus. Epis.) Fig, 135. - DETALL DEL PAL·LI DE SANT CEBPIÀ Museu Episcopal de Vich taula l'autor hi usà bona gama de colors, que tenen una per base blau=verdós i el verd, groc, dos vermells, un blanc i negre. En els elements que constitueixen rarqui= tectura d'aquest parament, el pintor bi usà la plata colrada que invadeix també els nimbes que rodegen el cap del Sant titular d'aquest frontal, el qual en no bi ba el més petit element de relleu. 35 ELS PRIMITIUS 281 Emmarcaí; per muntanís decorats amb brots serpente= jants d'estilització floral, bi resta un plafó que va distri= buït en vuit compartiments superposats per meitat, els (Clixé í'ius. Epis.) Fie. 136. — DETALL DEL PAL·LI DE 5ANT CEBRIÀ Museu Episcopal de Vích quals van separats per unes senzilles faixes horitzontals i verticals, que imiten una mena de cordó de caps retorts. Cada unad'aquestes vuit divisions resta interiorment ornada d'una arcuació apuntada i amb grans frondes, que interiorment porta inscrit un trilobat que converteix cada enquadrament en una mena d'bornacina, que conté escenes 282 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA de la vida de Sané sobresurten Cebrià amb figures que d'un camper, vermeil o verdós alternativament [Fig. 133]. El primer assumpte fa referència a la predicació del (Clixé Mus. Epis.) Fitt. 137. — DETALL DEL PAL·LI DE 5ANT CEBRIÀ Museu Episcopal de Vich benaventurat Bisbe, el qual vesteix mitra, casulla i els demés ornaments pontificals, sens mancar=hi els guants, i està dret prop d'un altar sobre el qual s'hi veu una creu i un calze, aquest amb els corporals superposats. Cebrià, dirigit envers el poble, sosté amb sa esquerra un volum clos, a la vegada que amb l'altra mà senyala els oients, ELS PRIMITIUS 283 com si els exhortés. Aquests estan posats com sota un cimhori, que va surmontât per un campanar cl'espa= danya en el qual hi han dues campanes, cimhori on hi ha (Clixé Mus. Epis.) Fi«. 138, — DETALL DEL PAL" LI DE SANT CEBRIÀ Museu Episcopal de Vich apoiat un gran bàcul episcopal de hella voluta [Fig. 134]. En el compartiment segon, el Sant pontífex és pre= sentat per dos saigs davant del cònsol nomenat Patró, qui vesteix capa amb esclavina figurant arminis i cobreix la seva testa amb casquet amb excrescencia mitgera i un està assegut, escoltant la valenta confessió de Fe que li féu el Sant [Fig. 135]. 284 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA En el comparéimení; que segueix, el Sant està sotsmès a l'exili ordenat pel cònsol, veient=se'l agenollat davant d'un faristol amb llibre i delectant=se escoltant un ocell (Clixé Mus. Epis.) Fití. 139.- DETALL DEL PAL'LI DE SANT CEBRIÀ Museu Episcopal de Vicií posat sobre unes branques que donen ambient a l'escena [Figura 136]. En el darrer compartiment del rengle superior s'hi veu el mateix Sant Cebrià agenollat i dirigit envers una munió dels habitants de la seva ciutat cartaginesa, els quals degueren sortir a rebre'l quan tornà de l'exili, veient=se / ELS PRIMITIUS 285 per això en el fons un portal i cases al·lusives a la famosa urbs [Fig. 137]. En el primer dels enquadraments inferiors, el benaurat (Clixé Mus. Epis.) Fie. 140. — DETALL DEL PAC/Ll DE SANT CEBRIÀ Museu Episcopal de Vich Pastor és presentat per uns soldats al procònsol Anglidici qui té un ceptre a la mà, anant abillat com un rei amb corona i mantell d'esclavina d'armini [Fig. 138]. L'altre compartiment figura al Bisbe cartaginés acom= panyat d'un clergue, i posats ambdós sobre un carro que va tirat per un cavall, el qual porta a la gropa un botxí 286 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA armai de^llança, vegeni=se en aquesia curiosa representa= ció una gràfica al'lusió a la manera com Sani Cebrià seria conduïi a la immolació per sa fideliiai a Crisi [Fig. 139]. (Clixé Mus. Epis.) Fig. 141. - DETALL DEL PAL·LI DE SANT CEBRIÀ Museu Episcopal de VicH En el penúliim enquadrameni s'bi figura la decapiia= ció de l'insigne varó, al qual agenollai escapsa un boixi, a la vegada que el Sani es dirigeix a una agrupació de cler= gues als quals recomanaria que paguessin bé a l'execuior de la justícia inicua, segons expliquen les acies del seu mariiri. En l'ali de l'escena bi apareix la mà de l'Omni^ ELS PRIMITIUS 287 poíenL en acéíÉud de beneir al seu servent bo, i fidel [Fi= gura 140]. Finalment en el pal'li s'bi troba exposat l'honorífic sepelli que els clergues i poble de Cartago feren de les despulles venerables del seu insigne adoctrinador i es£or= çat heroi de Crist [Fig. 141]. Don Josep Puiggari escrigué atribuint el present anti= pendi als anys entre el 1240 i 1260. ' Es de creure que la darrera data correspon més al temps en què fou produïda aquesta obra, a la qual no sabríem atribuir major anti= gui tat que mitjans del segle XIII. PAL·LI DE SANTA CECÍLIA. - Visitant l'esglé^ sia cerdana de Bolvir, anys passais, iinguérem ocasió de veure= hi un pal'li en defectuosíssim estat de conservació, a causa d'haver=se oxidat i saltat la pintura que anava posada per hàbil mà sobre llit guixos. Tot ell devia un ésser platejat i colrat. Aquest pal'li després ha anat a figurar en el Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. Es tracta d'una ohra que avui encara acredita a tot un pin= tor, en la qual els episodis de la llegenda de Santa Cecília hi estan exposats sense limitació d'escenes en dues zones horitzontals, separades per un fris d'entrellaçats en pasti= llatge. Mideix l'30 X l'77 ms. i en ell semblaven interve= nir=hi, ademés del fons metàl·lic colrat de to vermell, els colors no transparents groc, vermell, blanc i negre [Fi= gura 142]. El marc que enquadra el conjunt presenta la particula= ritat d'oferir vers l'interior una motllura constituïda per un bordó molt rellevat substitueix el xamfrà usual i que en gairebé tots els pal·lis catalans. Tal marc porta oma= (1) Album, lloc ciéaí. (2) Anuari de l'ínsíifaí d^Esludis Catalans, 1915=20, ps. 761=70. Ar* £icle signat J. F. i T. —■ Vegi's també el fascicle Adquisiciones del per Museo de Barcelona, per Joaquim FOLCH I TORRES, p. 7 i següents. — N.° 1 del Catálogo, fig. 39, p. 41. — RiCHERT, p. 35. 288 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA menéació paséillatge, amb bells motius d'estilització en vegetal que s'esplaien en els espais lliures, entre unes cavitats que en nombre de setze estan repartides en la superfície plana, clots que van ocupats per lleons, cérvols i àguiles, fets també en relleu de pasta guixosa. Provarem de donar una idea de les representacions que ocupen el plafó i que sobresurten en fons burilat donant una mena de trenat, constituït Unies boritzon= per tals i verticals que deixen uns espais quadriculats ocupats per un punt. En la superior, començant per la part esquerra, zona s'bi dos personatges bome i dona, asseguts en un veuen luxós moble de tradició romana, i en actitud de discutir. Són Cecília i el seu marit Valerià, en ella el moment que diu al mullerat de que no s'atreveixi a violar=li el vot nou de castedat que ella bavia fet a Déu, vot que un àngel l'ajudaria a defensar i al qual el marit manifestà voluntat de veure. Segueixen els dos mateixos esposos acomia= dant=se per anar Valerià a cercar el papa Urbà, pensant que li faria veure l'àngel que vetllava per Cecília, sols visible per ella i no aixi pel jove espòs, ja que no era cristià. Immediatament s'bi troba al mateix Valerià en actitud de caminar vers el lloc on hi trobaria el Papa, encontre que es verifica i que l'artistafent veure exposa el pontífex romà assegut en soli i vestint ornaments pon= tifícals, inclosa la mitra, tenint al seu davant a Valerià en actitud de pregària, juntes les mans i un poc flectats els genolls. Finalment, al costat, s'bi veu a Valerià caient esglaiat davant de l'aparició de l'àngel que baixa del cel a l'oració del Vicari de Crist, qui està postrat i en actitud deprecatoria. L'àngel presenta una filactèria, la qual cosa està d'acord amb el llegendari piadós que parla d'un títol, en el qual s'hi veia escrita amb lletres d'or la confessió d'un sol Déu, d'una Fe i un Baptisme. La zona inferior comença pel baptisme de Valerià, el qual és ficat dintre la piscina de les aigües de salut pel mateix Papa. L'àngel que bavia aparegut terrible a res= 36 ELS PRIMITIUS 293 pòs apareix llavors emparant i coronant a Valerià i a Cecília, fets ja germans en Crist; essent de notar que la santa està agenollada en son llit, mentre que l'espòs està dret. Sens interrupció es presenta la captura de la santa Cecília, la qual és empenguda per un saig i conduïda verge així al martiri. Aquest comença amb la representació d'un edícol, dintre el qual apareix entre flames la figura de la Santa, significant els tres dies en què ella fou mantinguda providencialment incòlume dintre el caldariam de sa prò= pia mansió, departament on es pretenia que una calor vehement li privés l'alè. En últim lloc s'hi veu al prefecte Almaqui assegut en cadira curul amb petges a la manera de lleons, ordenant la decapitació de Santa Cecília, martiri que, amb poc coneixement, efectua un licíov amb sa espasa i prenent amb la mà esquerra la cabellera d'aquella, per més que la benaventurada màrtir, ferida de mort però no decapitada, tardà tres dies en entregar son esperit al Creador. Curtes llegendes, donant els noms dels principals per= sonatges que prenen part en les figuracions, van sembrades en el camper. Creiem el pal·li de ja molt entrada la tretzena centúria. PAL·LI DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA. — Un parament d'altar, d'excel·lent conservació però de dibuix deplorable, trobat a l'església de Sant Quirze de Durro, forma part actualment de la col·lecció del Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona. ' Mideix 0'98 X l'29 metres, intervenint=bi els colors vermell, blau, groc, blanc i negre, i podent=se col·locar entre les obres més tosques que hagi pogut produir la tretzena centúria. Dintre un marc, en el qual es repeteix un motiu orna= mental a base de cairons que porten inscrits una mena de fullatges, s'hi troba el llis plafó que resulta dividit verti= (1) N." 3 del Caíálogo, fig. 49, p. 47. — RiCHERT, p. 36, làm. 22. \ 294 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA calmení; compartiments laterals, subdividits en en ires dos enquadraments rectangulars, i el del centre oferint la tradicional auriola ametllada, dins de la qual hi ha Santa (Clixé A. Mas) Fig. 144. — DETALL DEL PAL·LI DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA Museu de la Ciuíadella de Barcelona Julita dreta, amb destra i sostenint amb un ceptre en sa l'altre braç el seu fillet, L'agrupació re= com ella màrtir. sultà reproducció o almenys informada pel record d'una figura de Nostra Dona amb son Fill als braços, asseguda ELS PRIMITIUS 295 en soli. La benaventurada Julita vesteix folgada túnica, mantell=planeta clos i toca, que li baixa fins a les espatlles, tancant=li la faç. El seu fillet llueix mantell i túnica, i (Clixé À. Mas) Fie. 145. — DETALL DEL PAL"LI DE SANT QUIRZE I SANTA JULITA Museu de la Ciutadella de Barcelona com la mare va descalç. En el camper s'bi llegeix en lletres posades verticalment S lOL·ITA i 5 QVIRIQVS. Els llunetols a l'extradós de l'auriola resten llisos i sense cap mena de representació [Fig. 143]. 296 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA El compartiment superior esquerre la Santa presenta a ja citada, cobrint son cos amb un faldellí solament, que li arriba fins als genolls, en actitud de pregar, dreta i essent víctima del suplici que consisteix en ésser partida per dos botxins que li han introduït ja l'enorme serra fins al mig del pit [Fig. 144]. A sota s'hi manifesta un gran perol suspès d'uns claus= mascles, pengen de dos peus drets que apoien un que altre suport horitzontal, notant=s'bi, dintre l'atuell, a la mare i al fillet víctimes del suplici d'ésser cuits en oli bullent, martiri que els donen dos macips, ferotges enor= mement llargs. L'enquadrament superior dret fa referència al tur= ment d'ésser=li clavats grans claus en la testa a Santa Julita. Aquesta roman dreta en mig dels dos saigs que amb una mà empunyen martells, mentre que amb 1 altra retenen a la màrtir. L'última subdivisió posa als dos botxins produint sag= nants ferides el cos de la Santa, per qual objecte els en dos executors de les ordres del procònsol Alexandre duen uns glavis a les mans [Fig. 145]. PAL·LI DE SANT ANDREU.—El Museu de les Arts Decoratives de París posseeix un plafó de fusta pintada que mideix 68'5 X 70 5 cms., que bi fou llegat per Mr. Emile Peyre i que procedent del nord es té per d'Espanya, fent la impressió de tractar=se d'un troç de pal·li o de retaule d'altar, d'obra més aviat aragonesa que catalana i datant ja de ple segle XIII [Fig. 146]. Està dividit en tres faixes o zones separades per una cinta referents als assumptes gra= plana, amb inscripcions fiats a La primera d'aquestes zones porta sota. dos epi= sodis de la mort de l'Apòstol Sant Andreu, exposats sense cap mena de separació. Començant per l'esquerra s'bi veu la deposició del cos del Sant Apòstol de la creu, qui és desclavat de son braç dret per un dels seus deixe= bles, provist d'unes enormes tenalles, mentre que un altre 37 Fie. 146. — PAL·LI DE SANT ANDREU M^useu de les Arts Decoratives de París ELS PRIMITIUS 299 li sosté el cos ja deslliuraí; del clau, ala vegada que un àngel recull l'ànima del benaurat en una tovallola blanca i la puja cap al cel. En el camper bi ban les llegendes ANGELVS i SANCTVS ANDREAS DE CRVCE - DEPONITVR. Immediatament es representa l'enterrament de les relí= quies del germà de Sant Pere, al qual tres piadoses fem= bres ban embolcallat i amb tota reverència introdueixen el cos del màrtir dintre un gran sarcòfag sostingut per peus drets. En la mitgera es fa referència a la contalla de la zona temptació d'un bisbe devot de Sant Andreu, el qual fou deslliurat del parany que li bavia posat el diable en forma de devota dama. El pintor expressà aquest fet representant un convit al qual estan presents tres clergues, coneguts per la seva tonsura, una dona, la qual ofereix la copa a un d'aquells, i un laic, que està en darrer lloc. Els cinc personatges tenen al davant i magníficament parada, una taula. Al costat d'aquesta representació s'hi veu el Sant Apòstol vestit de pelegrí, amb una mena de tricorni al cap i empunyant un fort bàcul de macissa empunyadura, essent rebut per un criat. Ea llegenda conclou que da= vant de la intervenció del Sant Apòstol la mentidera dama desaparegué, manifestant=se així l'auxili del Sant als seus devots. En la cinta superior una llegenda explica el fet, poguent=se coordinar quelcom del què ella mani= festa, dient: EPISCOPV5 QVEM DIABOLVS DECIPERE SANCTVS ANDREAS LIBERAVIT. La faixa inferior fa referència al Naixement de Crist en els dos episodis de la vinguda del Messies a Betlem i la Fugida Egipte. En el primer d'aquests assumptes a s'bi veu la Verge Maria dintre un majestuós llit de quatre petges, al damunt del qual s'hi troba el rústic pessebre amb el Diví Infant, rebent l'escalfor d un bou, a la vegada que Sant Josep està assegut sobre un ben ornat escambell, vetllant el repòs de Mare i Fill. La Fugida a Egipte està integrada per la Verge, que va muntada en una somera blanca, tenint en sa dreta al Diví Infantó, mentre amb 300 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA l'esquerra alça una mena de ramell, precedint a l'agrupació aquesta el sant Patriarca, de qual gaiato penja un farcell. PAL·LI DE LA GLÒRIA I DE L'INFERN.—En la parròquia cerdana d'Urtg ' passats el fotògraf anys Adolf Mas tregüé còpia, en no bones condicions, gens d'un pal'li que més tard anà a parar a la col'lecciò Plan= diura de Barcelona, pintura interessant sobretot per la seva iconografia. Mideix 0'95 X 2'33 ms., anant emmarcada per senzills muntants sense decoració i devent atribuir= se, segons sembla, a la segona meitat del segle XIII. Una franja vertical amb una bella línia sérperitejant divideix el conjunt com en dues parts iguals, que a la ve= gada van subdividides en altres dos departaments, no totes de un sol compartiment i sobreposades. En la primera subdivisió esquerra s'hi desenrotlla la llegenda de l'aparició de Sant Miquel Arcàngel al Mont Gargan. Aquesta llegendària narració és exposada en tres episodis que el pintor va enquibir dintre tres enqua¬ draments, separats per columnes i abrigats per arcuacions trilobades. El primer episodi és el del bou, que s'inter= nava en una cova de la muntanya i que al pretenir son propietari ferir=lo d'una sageta, aquesta tornà enrera, fe¬ rint al qui l'bavia tirada. En el següent episodi s'bi troben el pastor i el propietari del bou, contant al bisbe de Siponto el fet de la meravellosa cova. Del tercer episodi, que devia ésser la dedicació de l'església a l'Arcàngel Sant Miquel, és en realitat ben poca cosa el que s'en conserva. Sota de l'Arcàngel Sant tal referència al culte de Miquel, bi va la representació del Sant Sopar, amb la llar¬ ga taula darrera de la qual estan asseguts Jesucrist i onze Apòstols, sis d'ells en la part dreta del Diví Mestre i els altres a l'esquerra. Com se veu, en aquesta representació (1) Església de Saní Miquel de Surriguerola. p' «5 _ ELS PRIMITIUS 303 es prescindí de Judes, devenL=se notar també que Sant Joan, qui està a l'esquerra de Crist, no està pas recolzat sobre el pit del Diví Mestre. A la part dreta, en el compartiment superior, s bi posa de manifest l'ingrés a la glòria celestial, amb la precedent discussió entre l'Arcàngel Sant Miquel i el diable, qui fa ús de totes les males arts per a emportar=se'n les ànimes, per més que el sant Arcàngel qui té les balances destorba les insídies diabòliques i defensa les ànimes que fan sú= pliques a la seva mediació. Després de pesades, les ànimes justes tenen ingrés a la porta del cel, en la qual s'bi veu a Sant Pere, i aparei= xen ja regnant felices, assegudes en rics solis i vestides principescament. Aquesta és la interpretació que ba de donar=se a les sis figures com de reis que el pintor va enquibir i dintre altres tants petits enquadraments, des= prés de l'al·ludida porta celestial, la que figurava com la d'una fortalesa inexpugnable. La darrera subdivisió està constituïda per dos assump= tes, el primer dels quals ocupa gairebé doble superfície que l'altre. En aquell s'bi representa l'infern amb estranys i ridícols diables que recullen les ànimes dels condemnats, de les quals fan burla i les introdueixen dintre una gran caldera, sota la qual bi ba enorme fogarada que és contí= nuament alimentada per altres dimonis, bufant=la i donant= li aire amb una manxa, presidint totes les operacions Satanàs qui està assegut en una cadira tota roent. En l'altre enquadrament s'bi veu la lluita apocalíptica de Sant Miquel amb el dragó infernal, al qual el Príncep de les milícies celestials deté amb sa rodella, mentre li introdueix a la boca la llança que deu deixar=lo vensut per sempre. FRAGMENT D'UN PAL·LI AMB LA FUGIDA A EGIPTE. Vegi's el què en diu la Memòria del Con= — servador del Museu Episcopal de Vicb, corresponent a l'any de 1926. Diu que tractarà de l'ingrés d'un troç de 304 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA pal·li d'altar, de fusta pintada sobre colradura d'argent, que, per més que sigui en deplorable estat de conservació, ba servat els traços del buril que dibuixà els components de la seva curiosíssima iconografia. Per aquests sólcs, es comprèn bé la disposició del conjunt del pal·li quan era complet. En ell la imatge de la Deípara presidia, dintre auriola ametllada, rodejant=la els dóns de l'Esperit Sant disposats en forma de coloms, que ressurtien dintre nim= be circular, oferint una variant de la representació que pot admirar-se altra taula del Museu Episcopal. Com¬ en pletava el fragment d'altar, a cada costat de la imatge de la Mare de Déu, una sèrie de figures pertanyents al cicle de la infància del Salvador, repartida en tres zones horit¬ zontals i paral·leles, les quals devien expressar gràficament les escenes, encabint-les dins una mena de porticat amb columnes i arcades proveides de torrelles. La nova adqui¬ sició deixa entreveure algun detall referent a l'adoració dels Sants Reis, els quals dirigirien ses ofrenes vers la representació de la Verge amb son Fill, de la qual ja s'ha fet esment. Més completa és l'episòdica referència a la fugida a Egipte, ja que es veu hé la representació de Sant Josep en hàhit curt, com de vianant, amb son farcell a l'espatlla, qui precedeix a la somera, sobre la qual hi va la seva santa Esposa portant a Jesuset i seguida per la llegendària fembra que voluntàriament es constituí en servidora de la Sagrada Família, una vegada reconeguda la divinitat de l'Infantó nascut a Betlem, segons refereixen varis apòcrifs del Nou Testament. Es tracta, textes doncs, d'una desferra de notable interès per la seva antiga iconografia. Correspon a l'art de l'acabament del segle XIII [Fig. 147]. Mideix 28 X 74 cms. PAL·LI DE SANTA PERPÈTUA. —En l'església vallesana de Santa Perpètua de la Moguda va descobrir-se, l'any 1912, un pal·li d'altar que, si era quelcom incomplet, no per això deixava de tenir capital importància. D'ell n 'hi mancaven unes llenques a ambdós cosíais i en la 38 ELS PRIMITIUS 307 paré inferior, midané llavors 0'89 X l'60 ms. quan, a ésser compleé, faria uns 0'98 X l'90 ms. [Fig. 148]. El davanf d'alfar avui figura el Museu Diocesà, en instal·lat en a la el Seminari de Barcelona, essent dedicat màrtir africana Santa Perpètua, matrona honorable que fínà, màrtir de Crist, a l'edat de 22 anys, envers el 203 de la nostra Era, durant una persecució de Septimi Sever. De l'emmarcament sols en conservava la tira superior que oferia nou clots, oxavats, entre els quals s'hi des= enrotllava una ornamentació pintada formant plafonets. Nou són els compartiments de què consta l'exemplar que ens ocupa. El primer i principal d'ells, que és de dohle àrea que els altres, forma com un edicol arquejat semicircularment que porta inscrit un trifoli, ocupat per la figura de la Santa màrtir, duent la seva testa envoltada de nimhe radiat i una mica rellevat, abillada de vel mos= trejat, mantell fermat al coll amb joiell i folrat d'arminis, elegantment recollit sota el braç esquerre i deixant veure la folgada túnica que en els braços de la Santa és al damunt d'una vesta interior de la qual en són indicats uns estrets punys. Un llibre tancat és sostingut per la seva destra i porta una gran palma en sa esquerra. Ea figura és dreta i elegantment composta, indicant la noble condició i el maridatge de la Santa [Fig. 149]. Els vuit compartiments laterals sobreposats a parells, exposen episodis del martiri de la Santa tal com els con= servà l'antic llegendari, inspirant=se originàriament en unes interessantíssimes actes, vulgarment conegudes amb la denominació de Passió Perpeíuae. ^ En el primer superior, anant d'esquerra a dreta, bi ba la inicial captura de la Santa per obra del procurador i procònsol Minuci Timinià. Aquest seu en setial encoixi= nat presentant, com era de costum en els tirans, una cama (1) Vegi's La Passió de Sania Perpètua y Companys Píàríirs (Passió Perpeiuae). Versió catalana i comentari per J. G. i C., Prev. Vich. Any 1907, 308 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA sobre l'alÉra, i sembla discutir amb Perpètua que li és presentada per un soldat [Fig. 150]. En la casa que li fa parella, un altre personatge assegut (Clixé A. Mas) Fic. 149. — DETALL DEL PAL·LI DE SANTA PERPÈTUA Museu Diocesà de Barcelona també en soli encoixinat i amb les creuades, està en cames actitud d'ordenar saig que faci entrar la Santa en un a un edifici baix i de portal, obrint=se sobre tres graons ; la qual cosa es referiria a l'empresonament definitiu ordenat per Flavià Hilaria. ELS PRIMITIUS 309 A l'alíre costat de la figura central del pal'li i en la primera de les dues composicions, s'hi troba home a un qui va seguit d'una dama, la qual discuteix de peu dret (Clixé A. Mas) Fig. 150. - DETALL DEL PAL·LI DE SANTA PERPETUA Museu Diocesà de Barcelona amh Perpètua, que està asseguda davant la porta d'un edifici amb torre; la qual cosa sembla fer referència al pare i la mare de la Santa que la visitaren en la presó a fi d'induïr=la sinó a l'apostasia, a dissimular i pal·liar les seves creències, per obtenir la llibertat i allunyar el perill de mort [Fig. 151]. 310 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA L'assumpíe següent expressa la visió que tingué Per= pètua a la presó al demanar al cel, per iniciativa del seu germà, que se li fes conèixer si l'esperava la lliberació o el martiri. Llavors vegé una escala d'or s'aixecava fins que al cel i sots ella un que posava paranys als ferotge dragó que vulguessin muntar=hi. Satur, mestre de l'agrupació de cristians tugurbiana, a la qual perteneixia Perpètua, pujà aquella escala i alentà a la Santa per a què bi muntés igualment. L'escena representada deixa veure un jardí i l'escala, al cim de la qual bi ha Satur i sota d'ella el dragó ja retut i amb la testa esclafada pel peu de la valerosa matrona. De les quatre representacions inferiors la primera sembla fer referència a la sol·licitud de Perpètua pel seu fillet, quan ella agenollada davant d'Hilarià obté que li deixin tenir el petit a la presó, essentdi presentat per dues dames. En la segona s'al·ludeix quan el Prefecte, vegent que no podia vèncer la constància de la Santa, ordena a un botxí que la fereixi amb un flagell, quan ella està ageno= liada sota un edifici emmarletat que deu representar la presó. En el compartiment que segueix, sembla fer=se refe= rència a la disputa que Perpètua tingué amb el seu pare, quan ella li digué si un gerro podia ésser anomenat d'altra manera, així mateix ella que era cristiana no podia donar= se cap altra denominació. El pintor en la seva obra bi posà dos homes i una dona, potser el pare, mare i germà d'ella, que està en actitud de senyalar alguna cosa que hi havia a terra i que l'estat dels baixos de la pintura no deixa apreciar bé. En el darrer compartiment s'bi veu Hilarià assegut, ordenant a un gladiador o bestiari que atussi una fera sel= vatge contra Perpètua, que jeu ferida a terra. Tots els compartiments van ornats d'arcuació semi= circular, portant a sota una nova divisió trilobada, sostin= guda sobre capitellets i columnes. En els llunetols bi van f 312 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA targes apuntades, repetint totes elles, com a motiu lieràl= dic, un astre de llargues radiacions. Seria potser aquest escut, indicació d'un Soler o Rajadell que devia costejar el pal·li? Es de notar, no obstant, que el tema heràldic actual degué substituir a un quadrifoli. La inspecció de la taula frontal deixa veure bé el pro= cediment seguit en l'execució de l'obra. Després de l'en= drapat i enguixat, el pintor dibuixà amb estilet la disposi= ció general dels plafons i figures, posant més tard poca atenció en seguir els contorns al donar curosament el detall en la seva obra. Deseguit posà fulla d'argent col= rada i pintada amb un to vermellenc transparent, donant en últim lloc els colors de camper i detalls. Aquests van a tonalitats opaques verds, vermells, blaus, grocs, en blancs i negres, quedant els campers de to vermell metàh lie i plens d'ornamentació traçada a l'estilet, que en l'hor= nacina principal forma brots serpentejants i palmetas en abundància, mentre que en els compartiments menors repeteix un enreixat amb petxines entre ses malles. Els nimbes són grafits i radiats. Dels caràcters que presenta aquesta obra pictòrica sembla deduir=se'n que té molt de gòtica, per més que hi perduren els records romànics, induint tot a suposarda de les darreres anyades del segle XIII o de les primeries del següent. ^ PAL·LI DE SANT LLORENÇ. - El Museu Dio= cesà de Solsona posseeix un parament d'altar del qual la Direcció d'aquell Museu donà compte amb el mots següents: ^ "Antipendi romànic amb nou compartiments. Al mig. (1) Es íracéà d'aquest pal·li en la "Pàgina Artística" de La Vea de Catalunya, núm. 194, del 4 de setembre de 1913. — RiCHERT, p. 42. (2) Boletín Oficial Eclesiástico de Solsona, 2 de 1920, p. 17. D'aquest treball sobre el què conté el Museu Diocesà, s'en féu un tiratge apart. 39 GJ.Mudi.ol) (Dibuix LORENÇ SSDPAALNE·TI dDoiolscensaà 15—2. Fig. Museu 314 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA volÉaí d'auriola elíptica, sobre l'arc de Sant Martí seu Jesús beneint amb la destra i duent la bola en la mà esquerra. Els quatre ànguls que deixa l'auriola, són ocu= pats pels signes dels Evangelistes. Els altres comparti= ments són passatges de la vida de Sant L·lorenç. Aquest antipendi estava cobert d'execrables pintures modernes, consistents en dues calaveres i una creu al mig, que amb treball i paciència bem pogut fer desaparèixer. Encara que molt deteriorat, deixa veure una mà mestra en son autor." Es tracta d'una obra que sembla de la segona meitat del segle XIII, en la qual els vuit compartiments laterals són constituïts per bornacines amb columnetes i arcua= cions trilobades, fetes en relleu de pastillatge, el mateix que la mandorla i faixes decoratives del conjunt [Fig. 152]. Entre els assumptes representats sembla endevinar= s'bi, en el primer compartiment superior, l'elecció de Sant Llorenç, trobant=s'bi al costat l'empresonament de Sant Sixt i del seu levita. En l'altre costat. Sant L·lorenç pre= sentat al tribunal, i el mateix confortat per un àngel a l'ésser encarcerat. En les bornacines inferiors s bi troba la flagel'lació i el rostiment del Sant Diaca, vegent=s'bi finalment el sepel'li del Màrtir; i restant el darrer espai indesxifrable pel seu dolent estat de conservació. PAL·LI DELS DOTZE APÒSTOLS. —El Museu Diocesà de Lleida posseeix un pal'li que és una especiali= tat en el seu [Fig. 153]. D'ell n'bem dit ja quel= gènere com en (p. 49), al fer=nos càrrec de la el capítol anterior importància que en ell té la part d'escultura i talla. Està repartit en tres divisions. La central en forma d'auriola elíptica, però lobulada tota ella de setze segments de círcols, quals concavitats miren a l'interior de la mandorla, que és en obra de talla i formant dents de serra vers endins on va pintat el Creador, assegut, amb el llibre en sa mà esquerra i beneint amb sa mà dreta. La figura so= bresurt d'un camper que porta oberts al buril uns elegants f PAL·LI DELS DOTZE APÒSTOLS (Clixé À. Mas) Museu Diocesà de Lleida ' ' '-■ ú5¿i\ .^-ü (Clixé A. Mas) Fie- 156.— DETALL DEL PAL·LI DELS DOTZE APÒSTOLS Museu Diocesà de Lleida 1 ! 322 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA motius d'estiliézació vegetal, fets amb gran coneixement dels efectes ornamentals [Fig. 154]. En els quatre triànguls que rodegen la sagrada imatge s'bi troben els símbols dels Evangelistes, també pintats en pla. Completen la decoració i la iconografia del palli llei= datà dotze medallons eliptics apuntats i agrupats de tres en tres, presentant la meitat de cada espai que resta als costats del Senyor in sede majesíaüs. Tals medallons són d obra de talla, essent crestejats interior i exteriorment, lligats entre si amb unes rodelles amb estrelles de vuit puntes. Cada un dels medallons té en el pla del seu camper una representació pintada d'algun dels Apòstols, essent ben coneixedors els que personifiquen a Sant Pere i a Sant Pau, ja que un i altre presenten respectivament el distintiu de les claus i l'espasa. Tots dotze Apòstols van asseguts soli encoixinat [Figs. 155 i 156]. en El pal'li lleidatà conserva son marc en tres dels seus costats, ornat de petits plafons alternativament de color clar=obscur, decorat en policromia. Tan singular exemplar de pal'lis sembla imitar un model d'argenteria basta, o sigui d'aram daurat, i duent plaques d'esmalt en or i colors, produint l'impressió de datar=se entre les obres de la plenitud de la tretzena centúria o del començament del segle XIV. PAL·LI DE SANT JOAN BAPTISTA. — Origi= nari de la regió aragonesa és el pal'li que ens ocupa i que avui figura enla col'lecció de Don Pòmul Boscb i Cata= rineu. Va emmarcat per un enquadrament en el qual bi ba setze clots, deu d'ells en el muntants horitzontals. Son plafó va així amb cinc compartiments, dels quals el del mig té doble àrea que els altres. Les figures sobresurten en fons que en altre temps bavia estat de colradura, amb incisions de caràcter geomètric [Fig. 157]. Presideix el Sant Precursor, mig vestit i assegut en una mena de soli fet de branques vegetals. Ell alça sa mà ELS PRIMITIUS 327 dreta i sosté amb l'altra que reposa sobre el seu un llibre genoll [Fig. 158]. Els dos enquadraments superiors porten cada un cinc personatges vestits amb mantell i túnica, que deuen signi= ficar els deixebles o els oients de la predicació del ben= aurat fill de Sant Zacaries i Santa Elisabet [Fig. 159]. Els dos enquadraments inferiors van subdividits en parelles de figuracions, totes pertanyents al regne animal, no sols a la fauna real sinó, sobretot, a la imaginària, ve= gent=s'bi grius i altres feres que semblen referir=se als habitants de l'erm, selvatgines amansides providenciad ment per Sant Joan Baptista. El conjunt d'aquest pal'li acusa una mà poc experta de començaments del segle XIV. La iconografia és del tot desusada i, per tant, dubtosa. PAL·LI DE LA PASSIÓ DE CRIST. - Com a procedent de la província d'Osca, el Museu de Barcelona posseeix un frontal de fusta endrapada i pintada, des= proveït de marc i en forma de plafó llis, però molt treba= llat amb el buril, en el que sembla trobar=s'bi el procedi= ment d'un complet argentat sobre el qual s'bi donaren colors en negre, blau=obscur i blanc. vermell, groc, La conservació del parament,que mideix 0'91 X l'90 ms. no és pas gaire bona, com tampoc és de mèrit rellevant el seu art. Iconogràficament considerat resulta un exemplar de veritable interès, acreditant ésser obra de cap als aca= baments de la centúria tretzena, tota vegada que en ell bi traspua una absoluta influència goticista [Fig. 160]. Està dividit en dues faixes horitzontals, separades per un fris de motiu geomètric combinat amb records florals. Els seus assumptes, que són variats, no sempre van amb indicació separatoria precisa, bavent el pintor desenrotllat les idees prescindint de simetries i coaccions. L'ordre de les escenes que figuren en el pal'li ba de cercar=se començant per la part inferior esquerre, on s'bi veu primer el Sant Sopar celebrat per Crist amb els seus 328 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA deixebles. Jesús presideix la llarga éaula, que esÉà ben pro= veida de vaixella i coltells, de pans i altres menjars, restant a son costat dotze dels seus nimbats Apòstols, set a res= querrá i cinc l'altra part, i restant Judas sol i com arrau= a lit en primer terme, a l'altra part de la taula. Es ben curiosa la xifra dels dotze personatges nimbats, ademes del Crist que porta nimbe crucifer i de Judes que no el du de cap mena. Un bom arriba a dubtar de si el pintor volgué suposar l'assistència del propietari del menjador en l'àpat, personalitat que devia anar significada per un varó del qual sols es veu la testa, que figura com en segon terme entre el primer i l'immediat Apòstol dels que van a l'esquerra de Crist. Farem notar que no hi manca Sant Joan acotant son cap a l'esquerra del Salvador, que l'abraça mentre beneeix amb l'altra mà [Fig. 161]. Al costat d'aquesta representació hi ha un triple frontó arquejat, dintre del qual bi té lloc l'escena del Lavatori que el Redemptor fa dels peus d'un dels seus deixebles, qui està assegut en un macis sitial de triple graonada. L'última escena de la mateixa faixa representa el bes de Judes en 1 hort de Getsemaní i la captura del Salvador. L'ordre dels episodis passa a la part superior del pal'li, començant per la dreta de l'espectador, on s'bi repre= senta a Jesús portat al tribunal de Pilat, seguint sens interrupció la figura de Crist, objecte de la befa dels sol= dats que li ban tapat el cap i velats els ulls. Segueix la Flagel·lació i Coronació de Crist lligat a una columna i gairebé nú, representació a la qual fa costat la del Cami del Calvari, amb Jesús despullat, sols duent un cenyidor o tovallola que li envolta la cintura. Apareix carregat amb la creu, la creuera de la qual està dirigida envers les seves espatlles. Un soldat i un ancià que pot ésser Simó Cireneu l'acompanyen [Fig. 162]. L escena del Calvari resta exposada amb el Crucifix i els dos Lladres, penjats aquests en una creu en forma de T i agarrotats els seus braços, intervenint=hi també la Mare de Déu i Sant Joan amb posat trist, i demés Longi 41 dvi n aa svNi d3a3 — aif- iqe' jipnss^t paj ^iu-bncu^aueal pa gjnssp.jas p»J ELS PRIMITIUS 333 aéravessané el cosíat dret del Salvador, al qual el jove Calpurni ofereix l'esponja empapada de fel i vinagre. Dos àngels amb posat dolorós voleien en l'altura, on bi ba també el Sol i la Lluna. Hi ba encara un petit espai en el qual s'bi entreveu el sepelli del Salvador. PAL·LI DE LA INFÀNCIA DE JESÚS. — Com que creiem aquest exemplar de ja entrat el segle XIV, poc ens entretindrem a descriure'l, tota vegada que s'aparta de la nostra tasca. Procedeix, segons sembla, del bisbat de Solsona, i és avui propietat de Don Lluís Plandiura. Mideix 0'90 per 1 16 metres. : Dintre un ample amb línies serpentejants i fullat= marc ges trilobats, s'bi el plafó llis, presentant vuit compar= veu timents sobreposats, meitat per meitat, i tots ells surmon= tats per una arcuació amb frondes, sota la qual bi apareix un arc trilobat. En el primer d'aquests enquadraments s'bi veu la Anunciació; el segon la Visitació; en el tercer, molt en mal conservat, bi havien els tres Reis en actitud d'adora= ció i dirigits envers el compartiment lateral, en el qual s'bi veu el Naixement de Crist en l'establia de Betlem. En la part inferior del primer episodi s'bi representa la nova als Pastors del Naixement del Messies, seguint= lo el de la immolació dels Sants Innocents per ordre de Herodes. De l'assumpte següent gairebé no n'ha quedat res, essent possible que expressés la Fugida a Egipte, venint el darrer amb la representació de l'anada del Jesuset al Temple. Atès el temps de què data el pal'li que ens ocupa, bem de dir que és d'un pintor de poques condicions artisti= ques, encar que ple d'ingenuïtat. PAL·LI DE SANT PERE.—El Museu del Parc del Cinquantenari de Brussel·les posseeix un pal·li de fusta pintada, que cal qualificar d'obra catalana del començament 334 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA de la catorzena centúria. Si fos complet en la part inferior, que està mancada del muntant del marc, donaria aquest pal'li les mides de l'02 X l'99 ms. El procediment pictòric amb el qual és produïda aquesta pintura, dóna un gran usatge de la plata colrada, que es presenta amb burilat de dibuix semirromànic en tots els campers, emprant=hi, demés, els colors vermell, púrpura, blau, verd, blanc i negre. El marc ofereix una sèrie de nou escudets de les quatre barres i entre ells s'hi desenrotlla una bella deco= ració d'estilització floral [Fig. 163]. El compartiment central, que és més que doble en comparació dels altres vuit que li fan costat, sota un frontó obtús que abriga una arcuació trifoliada formant una capella surmontada de marlets, deixa veure la repre= sentació de Sant Pere, assegut en macis escambell encoi» xinat. Vesteix casulla, mitra, alba i guants, i beneeix amb sa mà dreta, mentre que amb l'altra mà sosté una gran clau i un llibre obert que reposa sobre el genoll i en el qual s'bi llegeix en caràcters minúsculs gòtics: Peírus Aposíol—us Jesucrisíi ele — ctís advenís dispersionis — poníi galacie ca—padocie asie hi — íinie—gratia vohis p — ay. multiplieetur = Deus qui heato petro apostolo — tuo collatis clavi—hus regni celestis li — gandi atque solvendi—ponti= ficium tradidisti — concede guessumus ut intercessionis ejus auyilio a peccatorum nostrorum reatihus liheremur. Per sobre de l'bornacina que abriga al sant Princep dels Apòstols, hi va la inscripció també en lletra minúscula: Jam hone pastor petre clemens accipe voces precantum crimi vincula ressolve tihi potestas [Fig. 164]. En el primer compartiment superior esquerre bi ba l'emperador Neró juntament amb Simó el Màgic estant en col·loqui amb el Príncep dels Apòstols, llegint=se al damunt de l'escena: Nero et simon magus disputant cum petro [Fig. 165]. En l'assumpte immediat bi ha una referència al Quo vadis?, amb l'aparició de Crist en l'altura i dirigint la paraula al seu Apòstol, espantat i fugitiu de Poma. (Clixé X.) Fj«. 166. — DETALL DEL PAL'LI DE SANT PERE Museu del Parc del Cinquan£enari de Brussel·les 338 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA L'epígraf explicatiu esfà concebut en aquesta forma: fiíc apparuií iesus peíro de nubibus celi. En l'espai dret superior immediat a la representació central, s'bi escriu: Hic consúfuií peírus clemeníem in epi= scopum, trobant=s'bi pintat Sant Pere posant la mitra al cap de Sant Climent, el qual seu en càtedra episcopal [Fig. 166]. En el darrer compartiment superior bi ha Sant Pere i Sant Pau, drets, amb el distintiu de les claus i l'espasa respectivament, exposant la raó d'ésser la llegenda : Hic paulus venií romam eí decurrií sibi peírus salve salve. El primer enquadrament inferior, començant per l'es= querrá, fa referència al fracàs del màgic endiablat Simó, que és decapitat per ordre de l'emperador Neró. D' aquí el text: Hic decapiíaíus simon jussu neri imperaíoris. La divisió immediata representa a Simó el Màgic i a l'emperador Neró discutint amb Sant Pere i Sant Pau, llegint=se: Hic peírus eí paulas malèfica simonis deíeguní. Aquest episodi deuria precedir a l'anterior. Segueix el martiri de Sant Pere, qui és posat en creu i lligat cap per avall, vestit amb túnica, essent quatre els botxins que executen la inica sentència de Neró: Cruci= fyerunípeírum seorsum capuí sed pedes versus celum. En últim lloc s'bi veu l'enterrament del Príncep dels Apòstols per obra de sos germans en la Fe, segons exposa la llegenda: Hic fuií sepulíus a discipulis sancíis marcello eí aprile. No sabem la procedència d'aquest pal'li d'excellent condició artística, que té uns escuts indicadors d'ésser present regi d'algú de la casa comtal de Barcelona. PAL·LI DE SANT ANTONI I SANT BAPTO= MEU. — A Llíria, província de València, en l'església anomenada de la Sang, s'bi conserven dos frontals de fusta pintada, que ban estat col'locats en les parets laterals de la capella, considerant=se'ls com a dues mostres del primi= tivisme d'aquella regió. La circumstància de trobar=se ELS PRIMITIUS 343 en el país fou lliure de serraïns fins enfraf el segle que no XIII, ja dóna entendre que lian d'ésser d'un art primitiu a tardà, comparant=los amb els del Pireneu català o ara= gonès. Un d'aquests paraments davant d'altar està consagrat a la veneració de Sant Antoni Abad i Sant Bartomeu Apòstol, les figures dels quals ocupen el lloc preeminent del plafó i van vorejades de frondes sota unes arcuacions geminades en segment de cercle, i penjades al trobar=se en la part mitgera del parament [Fig. 167]. El Sant eremita porta trajo talar amb capa o mantell, cobrint la seva blanca testa una catxutxa que li tapa les orelles. Les vestidures són pardes i negres. Amb sa mà dreta bi empunya una crossa de la qual pengen els bécs de una tovallola blanca, mentre que amb l'altra mà hi aguanta un llibre tancat. El benaurat Apòstol Sant Bartomeu llueix túnica i mantell, aquest amb indicació d arminis, presentant amb sa mà dreta alçada una creu de doble travesser, l'estil per de la que féu famosa la població de Caravaca. Completa la personificació del Sant, un llibre en sa mà esquerra i la seva testa proveïda de llarga barba i cabellera que li baixa fins a les espatlles, que es presenten en evident des= ordre. A cada costat d'aquesta divisió central i preeminent bi resta espai per dos compartiments superposats, al'lu^ sius a la vida dels sants ja indicats. Aquests compartia ments resten limitats en sa part superior per unes grans arcuacions que no arriben a ésser semicirculars i porten també frondes, estant en malaurada conservació els dos inferiors. Així, de la que bi ba en la part esquerra, sols pot dir=se que es refereix a les temptacions del sant ermità, vegent=se en últim lloc una esglesiola de la qual tindria cura Sant Antoni. A l'altre costat s'hi veu en la part superior la repre= sentació del crudel suplici al qual fou sotmès Sant Barto= 344 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA meu, qui està clavat cap per avall en una creu en forma d'aspa, mentre dos botxins li treuen la pell i l'escorxen, feina horrible que porten feta en les extremitats inferiors del sant màrtir. Del compartiment inferior d'aquesta part se n'entreveu la captura del Sant Apòstol, el qual està agenollat i té al seu darrera dos soldats. Creiem aquest pal·li de ja entrat el catorzè segle i quelcom influït per la iconografia bizantina oriental. ' PAL·LI DE JAUME APÒSTOL. - El SANT segon pal·li de fusta pintada, conservat a l'església de la Sang, de Llíria, ja no deuria entrar en el nostre estudi, puix pertany dretament al Trescentisme. En ell s'bi veu la figura de Sant Jaume amb el distintiu dels pelegrins: ample capelló, berret d'exteses ales, amb la clàssica petxina, llarg bordó i llibre. El Sant, que està representat dret, té a cada costat un àngel amb el genoll flectat en terra i en actitud d'encensació. Als costats hi va ampla faixa decorativa vertical i tres florons de tipu heràldic, acredi= tant la distribució general del conjunt la imitació de bro= dat més que no pas una pintura sobre taula [Fig. 168]. (1) Josep SANCHIS i SiVERA: Qeogtafía General del Reino de Valen¬ cia, vol. I,p. 900. — Carles SARTHOU CARRERES: Provincia de Valencia, p. 538. (2) SANCHIS: Geografia, vol. I, p. 900. — SARTHOU: Valencia, 43 ALTRES PAL·LIS * Correí:gides ja les proves del present; estudi, ens arri= ba una fotografia reproduint el calc d'un antipendi pro= cedent de la muntanya lleidatana, avui propietat de l'arquitecte Don Alexandre Soler i March. De tal exem= piar sols ne resta el traç que deixà el buril del pintor a l'esboçar les composicions que anirien colorides sobre fulla d'argent. Aquest pal'li va dedicat a Santa Victò= ria, la qual està representada dreta al mig del plafó, sota una arcuació. Als costats s'bi troben la Santa verge cordovesa i el seu germà Sant Iscle, tirats al riu 0uadal= quivir i meravellosament lliberats pels àngels, els quals també els priven de la mort d'ésser rostits en grans asts de roda, i els assisteixen en la presó. Finalment, Sant Iscle sofreix el martiri de la degollació i sa germana el de l'amputació de la llengua. Es tracta d'una obra de finals del segle XIII [Fig. 169]. ^ També, durant l'estampatge de les pàgines immediata= ment anteriors, bem tingut notícia d'un exemplar verament important que emigrà de Catalunya i anà a figurar en una exposició de Filadèlfia, bavent tingut ocasió de veure'n (*) No podem £enir la pretensió d'haver donat idea, en les pàgines anteriors, de tots els pal·lis primitius pintats existents o procedents de les terres que són objecte de nostres investigacions. Sabem que encara els negociants d'antiguitats tenen notícia d'alguns exemplars existents quasi tots en les més inaccessibles i apartades atraus pirenenques. De totes maneres nostres estudis han estat fets sens dubte sobre el major nombre i els més representatius models, i a la vegada els de més condi= cions d'art que poden estudiar=se. (1) Veure la revista Ciaíaí, de Manresa, setembre de 1928. 346 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA una reproducció foíotípia. Midava l'OO X l'30 metres, en i plafonatge en tres parts, la cen= oferia la distribució del tral de les quals deixava veure la figura del Senyor in sede majesíaíis, posat dintre auriola apuntada i voltat dels símbols del Tetramorfe. Els dos espais laterals mostraven en conjunt dotze capelletes, distribuïdes en agrupacions de tres, ocupant aquelles els membres de l'Apostolat, drets. Com a obra pictòrica es tractava d'un exemplar de notables condicions artístiques, anant realçada la pintura per relleus de pastillatge amb franges d'imitació de pedre= ria i detalls arquitectònics de les capelletes. Semblava obra de finals de la dotzena centúria o de principis del segle Xm. Anuari de l'instííuí d'Esíudis Catalans de 1909=1910, p. 708, publicà fotografia de l'altar d'Envill, amb una retaule datat en la qual s'hi entreveu un frontal en 1490, primitiu pintat del que no es distingeix gairebé res de la seva iconografia. Anys enrera vegérem en la casa d'un antiquari dos pallis laterals d altar, representant dos sants bisbes, obra ja, segons creiem, trescentista. El Adolf Mas ens ba proporcionat la foto= senyor grafia d altre pal'li romànic, que ell tragué en gens un bones condicions de Javierre (Bielsa, Osca), que sembla de principis del segle XIV, i dedicat a Santa Eulàlia. Igualment podem dir d'una altra fotografia d'un pal'li del santuari de Sant Martí, del Valle de Honsera, en el qual s'bi veuen representacions al·lusives a la vida de Sant Martí, obra ja plenament de la catorzena cen= túria. També hi ha un pal·li subdividit en dotze comparti= ments amb altres tantes escenes de la vida i martiri de ELS PRIMITIUS 349 Saní Vicens Diaca, en l'ermita de la Verge del Mont de Liesa (Osca), obra de finals del segle XIII. El Museu de les Arts Decoratives, de Paris, té un palli, creiem català, sinó de la regió navarresa o que no castellana, representant la conversió i martiri d'una santa verge. No sabem si aquest exemplar pot ésser el pal·li pretingut aragonès, del qual bem baguda notícia de sa existència en aquell Museu francès. També s'ba dit que en un museu de Londres bi bavia un pal·li romànic català, que no sabem si és erròniament identificable amb el de Margaritone d'Arezzo de la Naíio= nal Gallery. ' Encara bem vist tractar d'un pal·li trobat a Itàlia, però origen segurament català, que és a la galeria de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Siena. Aquesta noticia sens dubte fa al·lusió al parament d'altar provinent del mo= nestirde Santa Petronella i dedicat a la vida de Sant Joan Baptista, pal·li del qual diu l'Antoni Muñoz que és impossible que tal antipendi sigui d'origen espanyol. ^ La noticia fa al·lusió al pal·li del qual ba parlat Venturi ^ i del qual no dóna reproducció, però que no creiem tingui res que veure no sols amb el nostre Art, ni amb el d'altres regions espanyoles, ni el francès. Creiem exacta l'apun= tació de la Direcció del Museu sienès quan posa: maniera bizantina. Finalment, s'indica l'existència d'un pal·li català en el Museu de Munic. '' Manca confirmar=bo. (1) En parlen MuÑOZ: Anuari, p. 95, i p. 7 del íiraéçe apart, i VeN" TURI, Síoria delVAríe, vol. V, p. 25. (2) Treball citat, ps. 94 i 6. (3) Obra esmentada, vol. V, ps. 87 i 88. (4) Muñoz, ps. 118 i 30.