CAPÍTOL xni CIMB0RI5. - ORÍGENS La disposició de les esglésies antigues que tenien les seves finestres sovint del tot obertes i algunes vegades amb senzilles planxes de marbre i sense vidres, trepades, feia que restés com desemparat l'altar sagrat, tota vegada que els ocells i la pols bi podien entrar gairebé impunement. À això deu afegir=s'hi també la defectuosa construcció de la coberta i voltes del temple sant. Tot aconsellava la construcció d'un teguri o edicol que cobris iprotegís el lloc on devien tenir realitat les celebracions eucarístiques. Ja les memòries referents a les grans basíliques que s'edificaren a començaments del segle IV, parlen de les íeguria que es posaren sobre l'altar cristià, seguint la pràc= tica que els monuments de l'antic paganisme indiquen era alguna vegada seguida en les ares i altars gentílics, i també en certs sepulcres i fontanes. Les donacions cons= tantinianes a les basíliques parlen dels fasíigia argeníea su= per aliare de les grans edificacions, edícols que tenien pesos enormes de preats metalls i eren indici de gran riquesa pel seu valor material i pels treballs amb els quals 352 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA eren obraés. ' Aixi aquestes construccions, ensems que testimoniaven la santedat del lloc, utilitat prestaven una manifesta, per les condicions de 1 edifici que les estatjava. Si les esglésies sumptuoses posseïren teguris de gran cost, fets de metall o de marbre, les més modestes en tin= gueren també apropiat, essent de pedra, de guix o de fusta i fins de drap. L'existència d'aquests edicols per= dura en el transcurs dels segles, podent citar=se'n, ja no sols de fets de les més diverses matèries, sinó també de les més variades formes, seguint=se una tradició primitiva que bavem d esmentar com a subsistent des dels primers temps cristians fins als nostres dies. ^ Una capitular de l'any 789, d'entre les dels monarques francs, parla de què super aliaria legaría fianí vel laquearía. ^ En les dues denominacions usades en aquest text podem veure=bi l'existència de les dues variants sota les quais poden agrupar=se les formes de protecció de 1 ara santa. Sots la denominació de ieguria podem veure=bi les dispo= sicions en edicol o construcció sostinguda per columnes; mentre que en els laquearía bi podem entendre els senzills teulats de fusta o de drap que, sostinguts per bigues que s'apoiaven en les parets laterals del santuari, o bé obum= braven l'altar suspesos des de la coberta de l'edifici sobre d'aquell. * Una i altra disposició les tenim en nostre país (1) Vegi's La Messe per Ch. ROHAULT DE FlEURY, vol. II, p. 1=39. — Josep braün, 5. J.: Der Chrisûicher Aliar, vol. II, p. 185=255. — Díc= íionnaire Archéologie Chréiienne ei de L·iiurgie, de CaBROL LeCLERCQ, vol. IXI, cols. 1588=1612. (2) 3anÉ Gregori de Tours parla de Saní Cebrià, bisbe de Car= Éago, qui íenia basílica amb aliar i baldaquí feís d'un sol bloc: Nam ex uno lapide marmoris iohis sculpias asseriiur: id esi mensa desuper ad guam per gaaior gradus ascendiiur, cancelli in circuiiu, suhier columnae, guia ei pulpiium hahei sub guo ocio personne recipi possuni. Qui numguam ihi ullo ingenio poiuii exhiheri, nisi virius Mariyris praesiiiissei. (Miraculorum, lli= bre I, cap. XCIV. — P. L., vol. LXXI, col. 787). (3) Capiiularia Regum Francorum, vol. I, col. 244. (4) Saní Isidor diu que laguearia sunt guae cameram suhieguni ei ornaniy guae ei lacunaria dicuniur, (Etymologiarum, liber XV, cap. VIII.— P. L>., vol. LXXXÎI, col. 549.) 44 ELS PRIMITIUS 353 compreses en la única denominació de cimhorium o cí/m= hori. ' Els cimboris en forma d'edícol els fenim enfre nosal= fres ja en l'època visigòtica. Mossèn Joan Aguiló, el des= cobridor de la basílica de Son Pareíó, prop de Manacor, en la illa de Mallorca, enfre les desferres d'aquella primi= fiva edificació cristiana del segle VI, hi trobà la disposició d'un cobertor sobre l'ara de l'altar, ja que en aquest bi han indicades quatre columnes, mitjançant els correspo= nents encaixos que les retindrien en disposició vertical i que suportarien el teulat que protegiria el sant lloc. Els còdexs més primitius en ses miniatures donen for= mes arbitràries als cimboris=edícols. En la Bíblia dita del Mariscal Noailles, del monestir de Sànt Pere de Roda, emigrada a París aon es conserva en la Biblioteca Nacional, s'bi poden observar curiosos exemplars amb teulat a vessants sobre grans arcs i columnes. ^ Això mateix es nota en les il·lustracions de la Bíblia de Farfa, avui en la Biblioteca Vaticana. ^ rApo= Els comentaris a calipsi, de Beatus, existents 170] i a a Girona [Fig. Urgell poden donar=nos interessants gràfics referents al nostre objecte, essent=bi de notar l'arc de ferradura i les cortines que podien velar l'altar. ^ Són tardanes les dades d'algun cimbori preciosíssim de nostra terra obrat en rica orfebreria. Ens referim al de la catedral de Girona ^ que, per més que desmuntat i reno= (1) La denominació de cihori, propagada en les obres d'erudició arqueològica, hem de dir que no l'hem visí: mai emprada en cap docu» mení aníic caíala. El moi baldaquí, que suggereix la idea de coberíor £eí de drap o de íeixií de Bagdad, ha vinguí essení considérai com a expres= siu dels cimboris corresponenís a la forma dels laqueatia, així com la denominació de cimhoris correspondria a la idea dels íeguria. (2) S. SANPERE i Miquel: h'Arf Barbre, ps. 61, fig. 1, i p. 65, fig. 6. (3) Wilhelm NEUSS: Die hafaïamsche BibelilIusítaHon um die M^ende des ersten Jahríausends und die alfspanische Duchmalerei, figs. 18, 26, 88, 95, 102 i 145. (4) Amb referència íals coríines poí veure's el què diu Pierre a Batiffol en ses Leçons la Messe, p. 211. sur (5) \^iaje Lîierario, vol. XII, p. 184. 354 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA vat des del 1701 al 1703, tot indica que conserva la seva posició primerenca. Sobre ell consta que, en 1292, un tal Quillem Jofre, tresorer d'aquella Seu, llegà la suma de 1000 sous l'obra de l'absi de la mateixa església, esta= per blint que també amb aquesta quantitat podia fer=se el cimbori d'argent sobre l'altar major, vel uí ad cimhoriam argenieum facienduum desuper aliare Beaiae Mariae. En 1305 el bisbe i capítol volien destinar a altres usos la dita suma, a la qual cosa no totbom s'bi avenia, i en 1312 era propo= sada la idea de destinar=la en obres de capelles de l'absi, resultant que el citat edicol argentí, si es volgué fer, degué ésser amb altres generositats. Aquestes degué aportar=les l'ardiaca Arnau de Soler, difunt a 25 d'agost de 1326, ja que l'epitafi de la seva tomba, que es troba en el claustre de la mateixa catedral gironina, fa constar que suis expensis propiís fecit fieri cimbori seu cooperiam argeníeam super aliari majori ecclesiae gerundensis. L'obra argentina va fer= se i ba arribat als nostres dies, però fins ara ningú ha pogut donar el nom de l'argenter a qui s'encarregà l'obra. Aquest cimbori és fet de ferro, fusta i planxa d'argent repujada i daurada, no mancant=hi en esmalt les armes del qui el costejà, consistents en una barra vermella sobre fons de plata. Consta d'un teulat que actualment ve a donar una secció d'esfera enquadrada i sostinguda per quatre columnes, acusant la forma de volia haida o sigui la que tindria un drap quadrangular que fixat pels ànguls s'inflés cap enlaire. Tota la seva concavitat està consti= túída com presentant dues grans orles plenes d imatges sagrades, que rodegen un medalló central, com un floró quadrifoliat i estrellat, dintre el qual s'bi representa la Coronació de la Verge pel Senyor. D'aquest medalló, que ve a constituir com una falsa clau, en parteixen quatre nirvis que van fins als ànguls de les columnes. En un dels paraments de la imagineria santa, les orles s'interrompen per deixar un portal en el que s'hi veu al donador, rar= diaca Soler, agenollat davant la figura de l'Apòstol Sant Pere que sembla obrir=li la porta per entrar en el cel. El ELS PRIMITIUS 357 Soler vesteix dalmática, sabent=se que en aquest lloc anti= gament hi havia el del personatge i les seves armes. nom Les columnes del suport són octogonals i de ferro, coher= tes d'argent estampat, repetint el motiu vegetal que es troha en la preuada creu de Vilabertran i en una de les caixes de relíquies de la catedral de Qirona. Els capitells de les mateixes columnes i uns nusos que aquestes osten= ten, repeteixen l'escut del Soler. ^ Podria pensar=se Poblet hi havia també cimbori si a d'argent, ja l'abat d'aquell monestir Pons que se sap que de Copons, als 26 d'octubre de 1332, s'avingué amb l'ar= genter Mino de la Seda per la paga de 6000 sous, que mancaven satisfer=li pel treball de mans i metall posat en la construcció de dues imatges de plata representant a la Madona i a Santa Colombina, que devien ésser col·locades sobre l'altar major, i a la vegada per un tabernáculo supra alíari niajori dicti nostri monasterii modo de novo constructo. ^ Es de creure que aquí la paraula tabernáculo designa un vertader cimbori que protegiria l'altar major de Poblet. ^ Cap altra notícia sabem referent a cimboris d'orfebre= (1) En parla, en6re altres, BRAÜN: Obra citada, vol. II, p. 233, làm. 168. (2) Ferran VALLS I TABERNER: Esíudis Universiíaris Catalans, vo= lum IV, any 1910, p. 479. (3) No ignorem que sots la denominació de tabernacle sovint s'hi concebia un sagrari, tal com se veu en el Pontifical de la catedral de Girona, del segle XIV, en el qual, al parlar de la henedicíio cimhorii seu umhraculi aUaris (tol. CCXXXIII), dibuixa precisament un sagrari sobre la messa de l'altar; però el llibre semblant que vegérem a la catedral de Narbona porta un dosser sospès al damunt de l'ara santa i penjant del sostre sense columnes, o sigui el què se n ha dit conopeu. Com una curiositat reportarem el què es conta del bisbe de Cons» tança Gebhardt (983=996). Aquest féu executar per la seva església de Sant Gregori quatre columnes de fusta, ornades d'uns entortolligats de sarment de vinya. Volent enriquir aquestes columnes que devien servir per un teguri, convocà als fidels de la seva diòcesi, diéntalos que hi havia quatre donzelles per maridar, però que no tenien vestit i havent aquells promès sufragar les despeses, féu portar les quatre columnes, demanant la suma necessària per fer=les cobrir d'argent. (Paul DeS» CHAMPS: Etudes sur la Renaissance de la Sculpture en Erance a Vépoque romaine, p. 35.) 358 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA ria. El de l'església monacal de Cuixà, segons dóna a entendre enmig de confosa retòrica el monjo Garcia, en la seva carta adreçada a Oliva, bisbe de Vicb i abat de Ripoll envers l'any 1040, descrivia el propiciaíorium construït sobre l'altar, ponderant=lo dient que els ulls que el mira= ven no es cansaven de contemplar la seva bellesa. Prova= rem de donar la traducció descriptiva d'aquest cimbori: L'abat bi "posà quatre bases segons el pas d'un bome en els costats de 1 altar, erigint=bi en fortalesa voluntària altres tantes columnes de marbre de color vermell, d'una sola peça i de set d'alçària, figurant=bi en això d'una peus manera clara els seraíïnsque cobreixen l'oracle amb sa= grada veneració ; en les columnes s'hi mostrava la glòria del martiri d'aquells que, vermells per la passió del cos i blancs per la puresa de l'esperit, per medi de l'aigua del baptisme o de la sang, arribaren al principi dels fruits de la justícia de Déu, i en la multitud dels abillaments que amb la constància de sa fortitud i la rectitud del zel sus= tenten en (aquí en la terra) el poble juntat al les bases, cap summe per la unitat de la Fe." "Al cim de les columnes, a fi de mostrar=bi el candor de la castedat eclesiàstica i les flors de les gràcies espirituals, al créixer els mèrits, per treure vans temors, bi posà capi= telis de marbre blanc, amb cos foliat de flors diverses." "Al damunt, perquè l'ordre bo demanava, amb fustes tallades i juntades d'una manera invisible, a cada pas del mateix propiciatori bi ajuntà unes columnetes que midaven tres mitjos colzes, espaiant uns arcs, totes les juntures amb tallada i serrada fusta, bi afegí les virtuts dels sants que com a finestres posades en costats oposats aixeques= sin fruits profitosos en arbòria fermesa." "Entre les juntures dels arcs, en l'altura de sa forta= lesa, la pintura bi posà sots unes finestres variades en tot gènere de bellesa i molt obratge preuat. Hi esculpí al voltant, efectivament en quadrilàter, de manera que per cada petjada bi fossin visibles les imatges dels quatre Evangelistes, de fusta esculpida, coriocant=les sots el cos ELS PRIMITIUS 359 de més amunt i sobre el descans de l'arc inferior, de ma= nera que a les quatre parts del la faç d'ells esfés dirigida món, anunciant=bi l'Evangeli i com si miressin en la grada superior a l'Anyell." "En la part interior el munificentíssim prelat, no per pompa i magnificència vulgar, sinó en lloança dels dotze Apòstols i en bonor d'aquests excellents mestres, hi afegí tretze menes de fusta preuada, de manera que els Apòstols entre els camins de la justícia il·lustressin inte= riorment el Fill de l'Elome en l'esperit de sa glòria, a la vegada que exteriorment els símbols dels Evangelistes s'adrecessin a l'Anyell de Déu qui regna eternament. I així per dintre i per fora ornessin amb inspiracions a la humanitat, interiorment el tribunal de l'eternal Rei i el soli del misteri, i fessin un cos amb Crist junt amb els homes que oferissin piadosos dòns." "Tota la matèria per dintre i per fora, en tota la seva superfície la féu lluïr i per mans d'artífex n'adornà la part exterior i els ànguls, de manera que no bi aparegués enlloc la més petita fenella." ^ Enmig de tan pomposa dicció, carregada de figures retòriques, costa de trobar=bi la idea primordial o la forma total del conjunt del cimbori de Guixà. Sembla que pot dir=se que el tal propiciatori era de pedres o marbres i fustes, tenint de cobrir l'espai que hauria deixat una passa d'bome al voltant de l'altar, (el qual segons el mateix docu= ment tindria sis pams i mig de llargada per quatre i mig (1) Marca Hispànica, cols. 1079 i 1080. Don Josep M.® Pellicer suposa que TaUar major del monestir de Ripoll, datat en 1032^ tenia cimbori, parlant de quatre esveltes columnes destinades a sostenir una mena de cúpules. £11 considerà com a perta= yents a l'altar uns basaments d'escultura, que diu representen les lluites entre les passions i la raó, amb la qual cosa coincideixen uns basa= ments que avui són conservats en el claustre de l'antic monestir i que, millor que per a formar part de la messa de l'altar, podrien haver servit com a part inferior de les columnes del teguri, en cas que aquest hagués existit. (Sania Maria del Monasíerio de Ripoll, p. 71). 360 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA d'ample), toé el que donarla uns ires meíres per cada cosíaé, en quadro perfecte. Quatre columnes de marbre vermell i amb capitells blancs foliats suportarien la coberta que devia ésser de fusta, formant uns arcs semicirculars amb columnetes als ànguls i un fris amb finestres que devien tenir en les cantoneres exteriors els símbols dels quatre Evangelistes. Interiorment aquesta coberta deixaria veu= re les imatges dels membres del Col'legi Apostòlic, fetes de fusta tallada o esculturada. El document no indica amb claretat com devien anar posades tals imatges dels més fidels seguidors i predicadors de Crist, no compre= nent=se si anirien dintre les finestres que claraboiaven la coberta o en els quatre ànguls, darrera dels símbols evan= gèlícs. Tampoc diu en definitiva si el propiciatori acaba= ria en cúpula, en teulat a dues vessants o en pirámide, o bé si quedaria pla. E'art antic ha deixat exemplars de totes aquestes disposicions i de moltes més. ' No són pas gaire expressius els documents més antics que parlen de cimboris en l'interior de les nostres esglé= sies. En l'any 1119, un paborde de Santa Maria d'Urgell llegava a Sant Pere de la Seu, per la restauració de la íahula de l'altar eí opus cimborii. ^ El testament d'En Els senyors puig I cadafalch, i falguera I ooday en sa (1) obra UArquiíecíura Romànica, vol. II, ps. 406 i 408, ban donaéuna gràfica transcripció del cimbori de Cuixà. En les ja citades obres de rohault de FlEURY i BRAÜN es paria de multitud d'exemplars de cimboris de variadíssima disposició. No entrarem, per tant, en detalls sobre aquest punt, limitant'nos a trac= tar dels monuments catalans. L'església de Sant Joan de Duero, província de Sòria, aixecada per monjos i cavallers sanjoanistes per refugi de caminants i pelegrins, té, ademés de l'absi semicircular i proveït del corresponent altar, dos altres altars sots edícols de quatre agrupacions de columnes, fets de pedra picada i d'obra, l'un amb cúpula semiesfèrica i l'altre amb terminació piramidal, posats als costats de la nau que s'aixampia després del que és presbiteri, anant aquests dos teguris adossats a les dues parets, consti= tuïdes per l'engrandiment de la nau i els costats d'aquesta. Semblen obra del segle XIII. (Vicente LAMPÉREZ: Hisíoría de la Avquiíecfura Española duraníe la Edad Media, vol. I, p. 510=611). (2) Arx, Cap. Urg.: Liber 1 Doialiorum, n.® 414, fol. 138. El testament d'un Arnau, atorgat a 17 de gener de l'any 1058, con= 45 ELS PRIMITIUS 361 Bernat Àrmengou miliíis posa una donació a Santa Maria d'Àrcegal i a Santa Coloma, consistent en la quantitat de 60 sous, e)c guibus fiai cimhorium unum super aliare prelíhaiae Mariae quod ei eiiam illud cimhorium Sanciae Columhae pingaiur. Tal donació fou escripturada en 1227 i fa refe= rència, segons sembla, només a obres de fusta pin= tada. * Més expressiu que aquests resulta ésser un document que tenim publicat en el present estudi, ^ en el qual Mestre J oan, pintor de Perpinyà, en octubre de 1308, tractava amb En Dalmau de Fornells, capellà de l'església de Sant Joan i Sant Pau, de Sant Joan de les Abadesses, prometent onze lliures per la construcció de tres cimboris per aquella església, un d'ells per damunt 1 altar dels patrons del temple, altre al damunt del de Santa Maria i el darrer per a cobrir l'altar de Sant Gabriel. L'obra devia ésser pintada amb colors disolts en oli de llinosa, tenint d haver=bi en cadascun tres imatges esculpides o emboti= des, que serien dos àngels turiferaris, un a cada costat de la imatge de sede majesiaiis. Aquests relleus deurien ésser de quatre pams de llargada en el cimbori de l'altar major, i d'un pam menys en els altres dos, devent emprar= se fulla d'argent colrada, on bi fos convenient. ^ Xals cimboris de fusta es pot suposar que devien ésser uns plafons posats al damunt de l'altar mitjançant dues vigues travesseres, a la manera indicada quan hem parlat dels laquearia. Altre pintor perpinyanès, envers 1370, féu una coberta 05 cimbori que es sobre lauiar de blau amb esieles ab la luna signa la deixa de archa / al cooperíum de Sané Pere de la Seu d'Urgell. Creiem que aqui s'indica la éeulada, no el cimbori o baldaquí. (Id., id., n.° 476, £ol. 1063). (1) Id., id., llib. II, doc. XXVI. (2) ^Is Primitius, vol. I, cap. III, p. 72. (3) Arxiu de Sané Joan de les Abadesses: Manual del noéari To» rrenés, foli 212. Noéa comunicada per Mossèn Josep Masdéu. 362 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA e so/el. ' També En Gaucelm Pauleé devia pintar quod= dam cimhori sive íahernacle, en 1398. ® El descobriment de la Sagrada Forma posada en el front del Crucifix de Sant Joan de les Abadesses, fou fet precisament en ocasió de pintar=se un cimbori. Per això el document més relacionat amb el Santíssim Misteri, parlant de l'any 1426, al·ludeix a quoddam picíore qui eo íempore depingehaí címhorium quod esí super aliare Beaiae Maríac. Aquest útil per la preservació de l'altar degué ésser fet aleshores, ja que el necrologi d'aquella església diu que l'abat Arnau de Vilalba fecii címhorium quod est super aliare Beaiae Virginis Mariae. ^ Ademés el mateix monestir tindria església dosen sa altres cimboris, un d'ells costejat per En Joan de Povira, qui fecii fieri simhorium quod esi super aliare heaii Maiei, ^ Un Bernat de Castelló pagà el cimbori de l'altar de Sant Joan, el principal del temple, dient=se del generós ofertor, qui era monjo sagristà, que féu fer cimhoriíim quod esi super aliare sancii Johannis. ' D'aquest darrer cobricel consta que devia ésser en forma de teguri o edícol, ja que un procés de l'any 1458 descriu que era una cúpula plena de serafins, sostinguda per quatre columnes, emparant l'altar, en el qual bi havia les imatges de Sant Joan Bap= tista i de Sant Joan Evangelista. ® En ple segle XVI encara durava no sols l'existència sinó la construcció de cobricels de fusta. Coneixem la concòrdia als 23 de febrer de 1569, es féu per l'obra que, d'un d'aquests sohrecells per l'altar de Sant Miquel, de l'església de Sant Joan de Perpinyà. Ea nova obra subs= (1) Els Tresceníisées, vol. II, p. 116. (2) Id., id., vol. II, p. 173. (3) Museu Episcopal de Vich: Necrologi de Saní Joan de les Aba= desses, a 11 de les kalendes de febrer. (4) Id., id., 3 kal. de febrer. a (5) Id., id., 13 kal. de juliol. a (6) Pau Parasols I PI: San Juan de las Abadesas y su mayor gloria el Santísimo Misíerio, p. 141. ELS PRIMITIUS 363 tiíuïria a una altra estava existent; i en la concòrdia que es puntualitzava el pintor posaria una parellada de que paret a paret, o sigui de part a part de l'església, ademés de quatre filiates i altres tantes boges de ferro i el sobrecel de pi amb coronisa al voltant i un jroníespici devant lo íahernacle i ires poms per posar lo dií froníespis. ^ Considerem fora de lloc, al parlar de la més extrema simplificació dels baldaquins d'altar, entretenir=nos en donar detalls sobre els dossers de drap més o menys ric, dels quals bi ba memòries que arriben a referir=se al se= gle XI. Així en la consagració de Sant Pere de Poda, any 1067, s'bi esmenta un dossale consianíinaíum eí unum paU leum aura facíum. ® Les notícies posteriors són moltes. (1) Arxiu dels Pireneus Orientals. Sèrie G., 357. Tenim entès que un dels països on també bi ban varis cimboris de fusta policromada, amb imaçineria, és Noruega; citant=ne l'esmentat P. BrAÜN un del Museu de Bergen, que reprodueix en sa làmina 187, i del que parlala p. 263. Nosaltres coneixem fotografies d'un de en Torpe, també Noruega. Ambdós cimboris tenen la forma de volta a semicircular, interiorment pintats amb abundància d'imatges. Semblen obra dels segles XIII i XIV. (2) Villanueva, vol. XIV, apèndix LI, p. 306. CAPÍTOL XIV ELS CIMBORI5 PINTATS CIMBORI DELS PROFETES. — No ens ha arribat en complet fins als nostres dies cap dels cimboris de estat fusta pintada i en disposició d'edícol, que sigui anterior a la catorzena centúria. ' El Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona en pos= seeix un, procedent de la parroquial d'Estamariu, bisbat d'Urgell, formant una coberta piramidal posada sobre quatre arcs trilobats que reposen en altres tantes colum= nes proveïdes de les seves bases i capitells, aquests senzi= llament tallats. Es una obra de fuster, decorada a poli= cromia per un artista no despreciable, qui volgué deixar proves del seu art en l'interior del cupuli, on bi féu sobre= sortir la figura del Senyor en actitud de beneir, assegut majestàticament com si emparés i protegís l'altar, i deco= rant el demés amb abundant ornamentació vegetal. Es tracta ja d'un tipus de ben entrat el segle XIV, notable (1) Han parlai dels cimboris piniais caialans els senyors PUIG I Cadafalch, i Falguera i Goday, en r Arquitecíura Romànica, vol. II, p. 407, i vol. III, p. 547. — També el P. BrAÜN en sa obra ianies vegades ciiada, vol. II, p. 262=266. 366 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA sobretot per conservar una disposició tradicional de gran antiguitat. ^ La col'lecció de Don Lluís Plandiura, de Barcelona, posseeix dos fragments que creiem pertanyen a un cim= bori l'estil del ja citat, reportables a la tretzena cen= per túria, provinents de la parròquia de Tosses i que no estranyaríem fossin de la mateixa mà que els dos para= ments laterals d'altar que porten les imatges de Sant Pere i Sant Pau i de l'Arcàngel Sant Miquel,- existents en el Museu Episcopal de Vich. Els dos al·ludits fragments estan constituïts per altres tants mitjos arcs i els llunetols, que tot indica formarien part d'un edícol quadrangular sostingut per columnes i que tindria l'obertura interior al basament dels arcs de mig punt cosa de l'40 ms. Els dos fragments no pertanyen pas a un mateix arc, sinó que semblen de dos distints, midant l'OO X 0'80 ms., poc més o menys. Ambdues obres ofereixen, en la part inferior dels llunetols, les figures d'un Profeta cadascun, representat gairebé infant amb mantell i túnica, nimbe i una com un filactèria a la mà, en la qual s'bi llegeix lEREMIAS i DA¬ NIEL. Els ánguls del marc van decorats amb un cèrcol que ofereix en sa part horitzontal figures de lleons en pasta guixosa. En la part vertical bi ban els mateixos animalons únicament pintats. La cantonada de l'arc du una senzilla franja imitant pedreries. En els paraments interiors, els muntants ofereixen senzilles orles ien els llunetols bi van repartits sis cèrcols de color clar, mostrant en blau=negrós estranya fauna pu= rament imaginària. Així, s'hí troben una águila bicèfala. (1) Vegi's Els Tresceníisíes, vol. II, fig. 27, p. 73. Parlen del címbori d'Esíamariu el P. BRAÜN, làm. 160, p. 223. Tam= bé l'Augusí L. Mayer, Geschichíe der Spanischer Malerei^ làm. 8, en son p. 16. — RiCHERT, en sa obra La piníura medieval en España, làm. IV, p. 42, i Joaquim FOLCH I TORRES, Gaseía de les Aris, n,° 50, de l.er de gener de 1926. — Catálogo, núm, 32, p. 76, figs. 83 i 84, ELS PRIMITIUS 369 un griu de tres caps, un cabirol, una sirena de doble cua, un llangardaix de sis potes i un galàpat. En l'altre, el pintor hi imaginà un estrany bóc, una sirena, una cabra, un corb, un elefant amb sa torra i finalment un dragó amb banyes. CIMBOm DELS VUIT ÀNGELS. — El Museu Episcopal de Vicb posseeix, encar que no complet, un cimbori de teulat pla, pertanyent a l'agrupació dels lague= avia. ' Procedeix de la parròquia de Ribes on fou trobat anys enrera fora de lloc i serrat per donar=li la disposició d'un pal'li. Encara que mutil'lat, el tal exemplar costa poc d imaginar=se'l complet, tota vegada que en ell bi ba gairebé tots els elements per referdo, no sols en la imaginació, sinó en realitat, tal com se troba avui col'locat en les col'leccions episcopals vigatanes [Fig. 171]. Ocupava la part preeminent del plafó la figura de l'Omnipotent, asseguda en encoixinat escambell, vestint túnica i pàl'lium creuat al cos, beneint amb sa dreta i pre= sentant amb la seva esquerra ben alçat el llibre obert en el qual s'bi llegeix PAX = LEO [Fig. 172]. El camper sobre el que sobresurt el Pantocrator presenta a ratlles concèn= triques diferentes matitzacions, com si volgués recordar l'arc de Sant Martí, i en la mateixa auri ola hi van dos fragments d'inscripció que diuen: LIS QVI5QVI5 5V= PER ASTRA LEVATVR - AD ME SPEM VITAE DVCE ME Volten la predita representació uns àngels amb estendard [Fig. 173], restant lloc encara per quatre altres angelicals representacions, posades en sengles compartiments, dos per part i en superposició. Aquests quatre darrers àngels estan drets i presenten en una de les seves mans un rull (1) Ha dedica£ una monografia a aquest exemplar Mr. Walter W. 5. Cook en son fascicle primer de The Earliesi Painied Panels of Caíalonia, ps. 12=17. Esmenta també el present exemplar l'Àugust L. MaYER, p. 21 i RICHERT, p. 30. 372 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA plegat i en l'altra un ceptre flordelitzat, anant separats els superiors dels inferiors per una faixa alfabètica que deixa llegir VX ET FORMA DIERVM. El conjunt del plafó, si fos complet, midaria 1 15 per 2'08 ms., quan avui el troç existent sols fa 1 55 X 0'80 metres. Es conserva també part de l'orla que vorejaria tot el parament i que dóna com a motiu ornamental una cinta en ziga=zaga. En conjunt el cimbori de Ribes dóna l'impressió d'una obra magnífica, no més acostada a nosaltres que la primera meitat del segle XII, oferint pel seu estil una certa sem= blança amb la decoració mural de Sant Miquel de la Seu d'Urgell i del pal'li dels Dotze Apòstols pertanyent a Don Santiago Espona. ^ CIMBORI DELS QUATRE EVANGELISTES.— La col'lecció Plandiura, de Barcelona, i el Museu Episco= pal de Vicb posseeixen disjuntament totes les peces d'un altre cimbori pla, que havien format part de la col'lecció de l'artista senyor Oleguer Junyent. El primer sortós col·leccionista posseeix el plafó principal, o sigui el cobri= cel, mentre que les col·leccions episcopals vigatanes tenen col·locades en una de ses sales les vigues i la cresteria anterior d'aquest conjunt [Fig. 174]. Es tracta d'una obra de ple segle XIII en la qual ademés de la pintura bi intervingueren els relleus de pasta guixosa. Ocupa el plafó, o sigui el cobricel, imponent figura del Cread or, vestint l'acostumat mantell i túnica, assegut en macis soli amb un fastuós coixí i tenint els braços alçats, el dret actitud benedictòria i l'esquerre ocupat per un en volum clos o carteló, en el qual s'hi llegeix EGO SVM LV=X MVN-DI. Una auriola elíptica gairebé circular, amb motiu rellevat, donant la idea d'engarços de gemmes, rodeja la sacra representació a la qual rendeixen homenatge (1) Vegi's aníeriormené, p. 125, i el volum I, p. 253. EMpuiss..) (Clixé EVANGLIST VdEpiiscceohal QDCDIUMEAEBLTORSLRJ DETA-L 175. Fig. Museu 376 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA els símbols del Tetramorfe, que ocupen els quatre ànguls de lacomposició. L'àngel que va ala dreta superior del Totpoderós porta escrit en un carteló : MAT-EVS. L' àguila que està a 1 esquerra superior presenta el mot lOHANES. En la part inferior hi ha el lleó, MARCV5, i el hrau, LVCA5, M-ideix aquest parament l '77 X l'60 ms. Interessant resulta també la crestería que s alçava sobre el fronter del cobricel, la qual té la part superior bugida, formant onze lòbuls semicirculars que porten la representació del Sant Sopar. Cinc dels Apòstols a cada costat del Salvador ocupen altres tants espais, vegent=se en el central la figura de Crist tenint recolzat sobre son pit a Sant Joan, restant Judes a l'altre costat del Salvador i en la part oposada de la taula on estan els Apòstols. Aquests, uns aixequen sengles copes en ses mans, mentre que altres les tenen ocupades pel ganivet o bé per un panet, restant la taula ben proveïda de vaixella, contenint diversos aliments [Fig. 175]. El Museu Episcopal de Vich, com ja hem indicat, pos= seeix tres de les vigues que enquadraven el cobricel ja descrit, de les quals les dels costats presenten senzills motius geomètrics o bé una cinta plegada en dents de serra, essent la transversal anterior molt més rica d'orna= mentació, tota vegada que ofereix ademés d'un bon espai decorat amb elements de pasta guixosa, alternant=hi uns cèrcols que tenen Ileonets amb altre element decoratiu estrellat. En ambdós costats d'aquest espai enriquit amb elements de pastillatge hi resten unes llargues superficies que vénen enriquides cada una d'elles per quatre meda= lions circulars que contenen representacions de la fantàs= tica iconografia filla de la imaginació dels antics i que s'acomodà a la manera d'ésser de tots els segles. Començant per la part esquerra, l'espectador hi veurà una mena d'ós o porcell senglar. Immediatament un soldat vestit de camisol encaputxat fet de cota de malla, qui esguarda la fera presentant=li una tarja oval signada per una handa, mentre que amh sa dreta empunya una gran 47 (Clixé Serra) Fie. 176. - CIMBORI DE SANT PAU APÒSTOL Col'lecció Plandiura ELS PRIMITIUS 379 espasa. El medalló següent fa veure un centaure sageter, i l'immediat un brau que té alçada una de les potes davan= teres com si fos un lleó. A la dreta, els quatre cèrcols van senyalats per una sirena, una estranya figura amb cap humà i dues potes de cabirol, sense cos ni braços; una mena de cigonya i últimament un jove sageter. Intervénen en la pintura d aquest exemplar els colors blau=verdós, vermell, groc,blanc i negre. No trobaríem pas estrany que algun dia pogués demos» trar=se ésser d'una mateixa mà el cimbori=edicol de Tosses i el què ha motivat les presents ratlles. Els Ileonets de pasta guixosa, que figuren en ambdós exemplars, corrobo» ren la semblança d'estil que bi ha en una i altra d'aquestes pintures. ' CIMBORI DE SANT PERE APÒSTOL. - La col'lecció Plandiura, tan rica en obres de pintura de la tretzena centúria, posseeix dos petits cimboris plans, dels quals sols bi ba el plafó, que mideix uns 80 centímetres en quadre. Un d'aquests presenta, dintre una gran auriola orbicu» lar sostinguda per quatre angelons, la representació del Príncep dels Apòstols, vestint com a bisbe amb casulla, pàl'lium, túnica, dalmática, estola, alba, maniple, mitra infulada i àmit que se li entreveu en el coll. Beneeix amb sa destra i amb 1 altra mà empunya bàcul de senzilla voluta terminada en testa d'animal. Està assegut en un gran arc gairebé semicircular sobre el qual bi ha un coixí molt semblant amb el de l'exemplar immediatament anterior descrit. En el llis sobre el qual sobresurt la figura camper de Sant Pere, s'bi llegeix: PETRVS ÀPOSTOLVS. — (1) Al·ludeix a aquest cimbori l'August L. MAYER, p. 21. — Vegi's també la Memòria del Conservador del Museu Episcopal de Vich^ referent a adquisicions de l'any 1917.—Publicà una reproducció del plafó, VAnuari del Pomení de les Aris Decoraiives de 1921, vol. III, p. 180. 380 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA CIMBORI DE SANT PAU APÒSTOL. - La des= cripció acabem de fer del cobricel dedicaf a l'Apôsfol que Sanf Pere fé de valdré per aquesf alfre, que li és parié en fof i que sols ofereix com a varianf la figura de l'Apòstol dels Qentils, que omple l'espai principal dintre auriola circular llisa, sostinguda per quatre àngels. El sant predicador de l'Evangeli entre els pobles pagans, seu sobre arc encoixinat, vestint túnica i mantell, trobant=se amb els braços oberts i empunyant amb sa destra una espasa, distintiu del seu martiri. En ambdós costats de la seva testa s'bi reparteix la llegenda PAVLV5 - APOSTOLVS [Fig. 176]. 1 Tant aquest com l'exemplar anterior procedeixen de Orés d'Esterri d'Aneu, essent de la mateixa època i d idèntica mà que els dos anteriors. CIMBORI DELS QUATRE ÀNGELS. — L'antic monestir de Sant Sadurní de Tabernoles, de la Seu prop d'Urgell, guardà, fins a l'ingrés en el Museu d'Art i Ar= queologia de Barcelona, un teixinat de cimbori, notable com a obra d'art, de la segona meitat de la tretzena cen= túria. ® La disposició del parament en qüestió és la mateixa dels tres models últimament estudiats. Una auriola cir= cular enriquida amb imitacions de pedreria feta de relleu guixés, va sostinguda per quatre àngels que es troben en els ànguls del plafó. Dintre de l'auriola bi apareix direc= tament asseguda sobre un arc la figura de la Divinitat in sede majesíaíis, vestint mantell que se li plega sobre els genolls, ademés de túnica, i presentant ambdós braços alçats, un dels quals beneeix i l'altra aguanta un carteló (1) Mayer, p. 32, làm. 2 de l'edició casíellana. (2) Han parlat del cimbori de Tabernoles el mayer, obra citada, p. 21. —P. BrAON, p. 262, làm. 187.—Mr. Marcel dieulafoy: Spagne, p. 126, i Folch i Torres: Catálogo, p. 39, làm. 37. í (Clixé Mus. Ciutad.) Fi«. 178. — DETALL DEL CÍMBORI DELS QUATRE ÀNGELS Museu de la Ciutadella de Barcelona J 384 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA en el qual hi va escrié: EGO SVM - VIA VERI - TAS ET — VI—TA. El nimbe crucífer d'aqueséa imaége, aixi com els punys de la éúnica i els nimbes dels àngels, presenten ornamentació en pastillatge i petit relleu [Figs. 177 i 178]. Mideix l'SO X 2'20 ms. Conserva la vella muntura que l'emmarca. ^ (1) El Museu Episcopal de Vich éé aUre fonadura de cimbori, ja de üpu gòüc i de la qual es donà notícia en el volum II de Els TrescenHs= íes, p. 76, fig. 28. Acompanya a aquest plafó la crestería de sa part anterior, que forma un parament acabat amb deu puntes entre arcuacions trifoliades i en la qual s'hi veuen, ademes d'alguns motius de decoració de pasta guixosa, una figura de la Santa Verge asseguda en soli encoixi= nat i tenint sobre son genoll esquerre al Jesuset. Aquest exemplar sembla que procedeix de la regió aragonesa tocant a Catalunya, per» tanyent al segle XIV [Fig. 179]. (Vegi's la Memòria del Conservador del Museu Episcopal de Vich, de 1909, p. 5, i l'obra del P. BRAÜN, fig. 187, p. 262). 48 \ (Clixé Mus. Epis.) Fie. 179. — CIMBORl AMB 5A CRESTERIA Museu Episcopal de Vich í G(PdDiibeu..ix) 18—0. Fis. CDIMBEOR ORDNBAM'UEIGTNCAIÓ EVdpisiccoehal Museu ALTRES CIMBORIS Coneixem alguns fragments de cimboris teixinats, dels quals fer menció. anem a En l'any 1927, les col'leccions episcopals vigafanes adquiriren una fercera parf d'un plafó o parament de cim= bori, que donaria repetida la disposició de varis exemplars dels que acabem d'esmentar, exposant la figura del Senyor asseguda en arc i posada dintre auriola gairebé circular, fent=bi costat els símbols dels Evangelistes, dels quals sols bi ba el de Sant Mateu i el de Sant Lluc. No hi manca indicació de l'ornat de pastillatge. Mideix l'42 per 0'57 ms. Segle Xlir. ' També el mateix Museu Episcopal de Vicb adquirí en 1925 biga amb policromia de caràcter ornamental, una formant dues serpentines amb floracions estilitzades, que parteixen de la boca d'una carassa humana d'estranya fesomia. Es obra de força interès decoratiu, pertanyent al segle XIII ^ [Fig. 180]. Procedeix de l'església parroquial de Vinyoles de Portabella. El Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona té expo= sada, entre l'agrupació de mostres de la pintura aragonesa, una post que fa 0'21 X 2'32 ms., i que representa en set requadraments episodis de la Passió de Crist. Sembla obra ja de l'acabament del segle XIII i potser millor de (1) Vegi's la Memòria del Conservador del Museu corresponent a dit any, p. 7. (2) Id., id,, p. 6. 390 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA primeries de la centuria següent, en la qual intervenen els colors blau, vermell, groc, blanc i negre. La disposició d'aquesta peça sembla que ba de pertànyer a la part ante= rior d'un cimbori pla. La primera de les representacions sagrades que en ella s'hi troben, fa referència a l'empresonament del Redemp= tor en l'Hort de Qetsemaní, no mancant=bi Judas que hipòcritament saluda al Mestre amb els mots AVE RABI [Fig, 181]. (Clixé Mus. Cíutad.) Fig. 181. - DETALL D'UNA BIGA DE CIMBORI Museu de la Ciutadella de Barcelona Fa costat a escena la referent a la flagellació aquesta de Crist, qui està lligat en una columna i dos saigs etíops estan complint les ordres de Pilat, que entre un grup de jueus sembla incitar als botxins per a què compleixin sens pietat la tasca sinistra que els bavia estat encomanada [Fig. 182]. En un tercer requadrament bi ba el camí del Calvari, figurat amb la representació del Salvador gairebé nú, ja que sols vesteix una tovallola que li va des de la cintura als genolls, duent la creu al coll, però amb la creuera diri= gida vers ses espatlles. L'acompanyen, precedint=lo, cinc 392 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA soldats, tres d'ells negres, i el segueixen dos botxins, un d'ells amb el martell i els claus i l'altre amb una llança. El monograma IH5 va sobre el cap de la representació de Crist, que aquí com en totes les demés històries, és la d'un jove barbamec. La compartició central és al'lusiva a la mort de Crist en el Gólgota; intervénen en l'escena sa Mare, Sant Joan, les tres Maries i els jueus que profereixen la frase des= pectiva: QVID AD NOS [Fig. 183]. (Clixé Mus. Ciu£ad.) Fi«. 183. - DETALL D'UNA BIGA DE CIMBORi Museu de la Ciutadella de Barcelona Vé després l'episodi del descendiment de la creu, en el qual bi part la Mare de Crist, que està besant i prenen sostenint el braç del Salvador ja desclavat, les tres com¬ panyes de Nostra Dona en actitud de desconbort, Josep d'Arimatea que sosté, tenintdo abraçat, el Cos de Crist, mentre son company Nicodemus està forcejant amb unes tenalles per a desclavar el braç esquerre del Salvador, completant l'escena el Deixeble estimat, també en actitud entristida. Les llegendes: JO = SEP = ABÀR = MATIA i NICO= DE MVS estan pintades vora els respectius personatges = [Fig. 184]. 49 394 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA El vinent episodi representa el sant sepel'li de Crist, el Cos del qual és sostingut per Josep i Nicodemus, men= tre MARIA besa una de les mans del difunt i ploren una fembra i Sant Joan, IOANNE5. (Clixé Mu3. Ciu£ad.) Fig. 185. — DETALL D'UNA BlGA DE CIMBORI Museu de la Ciutadella de Barcelona Finalment, en dolent estat de conservació, hi està figurat l'àngel que, vetllant el sepulcre del Salvador, dóna la de la resurrecció del Diví Míesíre a les piadoses nova fembres. Uns mois illegibles acompanyen la represen= iació ^ [Fig. 185]. (1) En el Museu Diocesà de Solsona hi ha un timpà de fusta polí» cromada i un fris que haurien pogut pertànyer a la crestería anterior d'un címborí. En el fris hi ha una serpentina de caràcter renaixentista i en el timpà la figuració del Senyor beneint i presentant l'esfera mundial sur= montada per la creu, al qual fan costat dos àngels adoradors. Tot plegat té l'aspecte d'una obra tosca i arcaïtzant de molt avençat el segle XVI. CAPÍTOL XV ELS RETAULES. - ORÍGENS AIXÍ com el frontal i el pal'li anaven davant de l'altar, parament es donà el nom de retaule, reíroíahula, al s'alçava al darrera de l'ara santa. que L'origen del retaule és ben modest. Començà per ésser un senzill sòcol o graó que anava en la part oposada al lloc del celebrant i sobre la messa de l'altar, al damunt del qual es posavenles arquetes o reconditoris de relí= quies; la creu, les imatges sagrades i els joiells que, per a excitar la devoció del poble i per significar la riquesa del temple, s'exposaven damunt l'altar en certes diades. Des de que es prescindí de celebrar el sant sacrifici estant el sacerdot de cara al poble, en els segles VIII i IX, i es considerà que sobre l'ara podia coriocar=s'bi quelcom més que el pa i el vi consagrats, ja es podia creure que arribaria un dia en el qual restaria creat en principi el retaule, que apareix vergonyant i ben distint d'adquirir la importància que li anirien donant els segles. L'absis, decorat amb imaginería sacra en els seus murs, fou un impediment la creixença del retaule, ja que per no convenia que aquest tapés les beneïdes representacions 396 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA que tenien tanta importancia en la decoració absidial. Per això és de creure alguns llocs es volgueren esgotar que en tots els medis, abans que acceptar el retaule. Les lipsano= teques o reliquiers, les imatges que sovint també guarda= ven relíquies, la mateixa creu, tot degué col'locar^se com es pogué, abans d'ésser vensut l'escrúpol de fer=se supor= tar per la messa de l'altar. A Sant Pere de Terrassa s'hi veu un tester pla, que tanca el mitjancer dels semicírcols de l'absi trilobat, més antic que el restant de l'església, trobant=s'bi una disposició que acusa l'onzena centúria, amb sis hornacines, dues a dalt i les altres més avall, que contenen pintures murals representant serafins alats i els símbols dels Evangelistes, constituint unes i altres una mena de lleixes on podia posar=s'bi el què es volgués fer visible al poble congregat dintre el temple. ^ Es en el segle XI quan apareix entre nosaltres el graó originari del retaule. Per excitar la devoció, tant del sacerdot com del poble, aquell sòcol fou decorat amb representacions sagrades, les quals anaren adquirint tanta importància que feren créixer el tal graó, donant lloc a allò que se'n digué hancal. ® L'epístola del monjo Qarcia de Cuixa, no dóna pas motiu per suposar que tingués gran desenrotllament el retaule d'aquell altar. En tal document es parla de la creu que anava col'locada sobre l'ara santa i, en l'interior d'aquesta, abundància de santes relíquies. ^ (1) Vegi's Els Ptimiíius, primera parí, p. 134 i següenés. Una disposició arquiéecéònica amb arcuacions, que apareix en l'església rossellonesa de Serrabona, és dubéós que sigui ían antiga per ésser aduïda en aquest lloc. (2) Els italians li ban donat el nom ò^ancona a causa de les imat» ges que hi estan figurades. (3) Marca Hispànica, apèndix CCXXII. El cronista Jeroni Pujadas, a l'escriure a principis del segle XVII, indica com en el seu temps hi havia alguna esglésiahavia con = que servat la primitiva disposició de l'altar. Per això, aJ descriure el del monestir de Santa Maria de Pipoll, deia que aquest íiene por reíablo ELS PRIMITIUS 397 Com el pal'li, les grans esglésies tenien el graó, bancal o retaule, fet de metall preuat. No és pas gaire precís el què pot dir=se del retaule que al segle XI un dels comtes del Rosselló, Qaufred, oferí a la Seu d Elna, ' afírmant=se que es tractava d una obra d'argenteria. Més expressiu és el testament del comte Guillem Ramon de Cerdanya, datat en 1095, en el qual, a més de parlar=se de la íabula del Canigó, es consignava una deixa per la restauració del retaule de Sant Miquel de Cuixà: líerum dimitío ad reíahulum Sancíi Michaelis resíaurandum meam concam. ^ La donació del plat del precitat Comte sembla fer referència a un augment de riquesa en una obra preciosa i ja construïda. tin inventari de la capella reial barcelonina, del temps de Jaume I el Conqueridor, parla de lli reraíaules de argent. El document és de l'any 1258 ^ i sembla que es referiria a un conjunt, muntable en tres peces. El mateix monarca, en l'any 1276, destinà que l'argen^ teria del seu oratori particular anés al monestir de Poblet. Entre les joies bi havia un retaule de la Verge Maria i un altre que era present del rei de Castella. En conjunt, el llegat del Conqueridor pesava 800 marcs, essent cert que la voluntat del rei aleshores fou acomplida pel seu fill, no qui degué reconèixer tal deute a l'hora de la mort, en la qual disposà que es pagués al monestir de Poblet aquella obligació, devent els descendents d'Alfons III i Jaume II entrar en una composta per satisfer la justa demanda del monestir. Entre els objectes llegats per Jaume I sembla que hi havia, segons escriptura del seu nét Alfons III, la la figura de la Saniisima Cruz de Crisío hecha de plaía aníigua y arreada con muchas piedras de valor. (Crónica Universal del Principado de Caéa^ laña, llibre XII, vol. VI, p. 349). (1) J. Àugust BRUTAILS: L·a caíhédrale d'Elne, ps. 44 i 45. (2) Marca Hispánica, apèndix CCCXÎ. (3) Àrxiu de la Corona d'Aragó: Registre VI, primera paré, fol. 104. 398 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA vaixella que es destinava ad opus alíaris Beaíae riae. ' Es possible que bagi de juníar=se amb aquesta referèn= eia la que bavem avençat referent a la construcció del {ahernaculum pobletá. Alguns documents del segle XIV ens parlen de la im= portància que aleshores tenia el retaule fet de metall preuat. Així, en 1347 i en 1349 es fan deixes per un retaule argenti de la Seu d'Urgell. ^ L'inventari de la capella reial en 1356, dóna lloc a pensar en altre retaule d'orfebreria. ^ Ben notable com objecte d estudi és el retaule de la catedral de Girona, ja que ba arribat a nosaltres en un relatiu estat de bona conservació. En ell pot estudiar=s 'bi la creixença que anà fent durant el segle XIV en les idees d'aquell temps. Entre els anys de 1320 i 1325, mestre Bartomeu el construí com una mena d'alta grada, tenint al mig del parament anterior una mena d'bornacina que anava acompanyada de dues faixes de requadros, vuit a cada costat, resultant una peça de 0'90 X 2'70 ms., donant l'efecte dels frontals o pal'lis que anaven davant de l'altar. Les escenes que bi van en alt relleu fan referència a la (1) Lluís Domènech i Muntaner: Hisíòtia / Arqutíecíura del Mo= nesiir de Pobleí, ps. 88 i 89. (2) Ab la caria coniinuada en la scrivania de Sani Ody en un coern de ley.es ordinacions iesiameniaries del any 1347, en caries hX.X.XVI, és lo e iesiameni d'En TAere Eerrando, lo gual leye seiyania liares al reiaule que feyen de la Verge Maria per comprar argeni. À 16 d'abríI de 1349 es consigna una donació de diners e dargeni a ops del reiaule de argeni feia per los pa= renis e dels bens den Earrer de Sania Qràcia. (Del quadern fiéulaf: Moble de la Sacrisiia, Àrx. Cap. u.rg. Noéa faciliéada per Mossèn Rere pujol i Tubau.) (3) I iaule de reiaule ha la leira de A ab mages molies de major oni argeni de la parí de dins daurades la qual es la hisioria de la Anunciació en e de la Passió ab XVIIpedres de vidre vermelles e XIII blaves e pesa a March de Perpinyà ab fusia e ab argeni XL·lll marcs VI onses. Àquesé reiaule ienia cinc cossos amb represenéacions de l'Anunciació i Lavaiori de Pilai, Purificació Gircumcisíó, Crucifixió, els Innocenis, Devallameni i de la Creu i Fugida a Egipie, Sepuliura de Jesús i Mori de la M.are de Déu. (Inveniari daiai a 25 de gener de 1356. — Anioní RUBIÓ i LlUCH: Documenis per VHisidria de la Culíura Miígeval Caialana, vol. lí, doc. XVIII.) ELS PRIMITIUS 399 vida de Crisé, des de l'Anunciació fins a la Resurrecció, ananí sots frontoneís gòtics i restant en els espais late= rals plaques d'argent esmaltades amb belles coloracions, bavent=hi també altres plaques d'esmalt en els frontons. En l'espai principal i preeminent, actualment bi ba un relleu amb la Resurrecció de Crist, però consta que bi bavia bagut, encara en el segle XVII, una representació del Calvari. En 1348 l'argenter reial Pere Berneç bi afegí un cos inferior, ordre dels bisbes gironins Quilabert i Beren= per guer de Cruïlles, creixent en conjunt cosa d'uns 44 cms., i bavent=bi en aquesta part les figures dels citats bisbes i diferentes imatges de sants, quedant al mig les figuracions de la Verge Maria i àngels sobre camper d'esmalt. En 1.357, mestre Ramon Andreu va afegir=bi la imatge de la Verge i les de Sant Narcís i Sant Feliu, posades sota dos= selets acabats amb pinacles, coronant=bi així el cimal del retaule. Del citat argenter Pere Berneç, consta que a mitjans de la catorzena centúria rebé l'encàrrec de fer diferents retaules d'argent. Així, en 1354 el Rei Cerimoniós li havia encarregat un reíroíahulum amb diverses figures de sants, inihi picíis eí designatís eí cum smalíiis argentéis et deauratis. També cita altre retrotabulum amb la història i figura de Nostra Dona, tabernáculo argénteo esmaltato. cum La reina Elionor, esposa de Pere III de Catalunya, en 1375, parlava en un escrit de què bavia encarregat al mateix artífex un retaule d'argent, quod operam fecit en Barneç et sunt quinqué imagines sanctorum in tabula et in altra tabula sunt quinqué imagines virginum de argento. * En la catedral d'Osca bi ba conservat un retaule lleva= diç i desmuntable, compost de set peces o cossos en els quals hi ba el què en podríem dir els set goigs de la Mare (1) To£ el què es refereix a argenteria i que no en citem les fonts, consta documentat en un llibre inèdit que tenim, tractant de Orfebreria Caíalana, 400 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA de Déu, obra d'orfebreria barcelonina que el Rei de les cerimònies bavia oferf la Mare de Déu de Salas, en a esmena d'baver=se apropiaf el cifaf monarca d unes llàn= fies d'argenf, de les necessifafs de la guerra confra a causa Casfella. al dors de les dife= Una llarga inscripció posada renfes peces d'aquesf refaule, defalla el motiu de la cons= trucció, permetent referir l'obra als voltants de l'any 1367, la qual cosa podria ésser també indici per atribuïr=la a l'argenter Berneç. ' La catedral de València tingué també retaule d'argent. Aquesta obra d'orfebreria fou pesada i desfeta per refer= la de nou el mateix Berneç, treient=se'n l'enorme quanti= tat de 1368 marcs d'argent. Aquesta peça nova degué acabar=se en 1378, essent presidida per la figura de la Verge. Va inutilitzar=se el nou retaule quan no feia cent anys més ençà, a causa d'haver=se cremat la muntura de fusta en la diada de Pentecosta, en la qual bi bavia el costum de tirar foc sobre la multitud aplegada en l'esglé= sia. El sinistre fou causa de què es tractés altra vegada de fer nou el retaule, començant=lo en 1470 i treballant=bi encara en 1493, intervenint=bi els argenters Francesc Ce= tina, Joan Davo, Nadal Davo i mestre Castellnou. ^ L'Infant Marti i altres persones de la Casa Reial, en 1383 o poc abans, bavien promès un retaule d'argent per Nostra Senyora de Montserrat. Es de notar en la carta del rei Pere III en què es parla d'això, l'ús del sinònim eeíaale i reveíaale. ^ Alguna cosa es podria dir sobre el retaule que tenia la Seu d'Elna, substituint el del segle XI. A 17 de juliol de (1) L'orfebreria en VE^cposició de Saragossa de 1908, (Anuari de Idns- fiíaí d'Estudis CaíaÍans,\^08, Y>. 117 i 120). — Emile BeRTAUX: Exposi= ción de Arte, 1908, p. 267, làm. 82. —Ricardo del ArCO: Actes del III Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, vol. I, p. 384. (2) Fra Josep TEIXIDOR: Antigüedades de Valencia, vol. I, ps. 232 i 235. — VILLANUEVA: Viaje literario, vol. 1, p. 35. — Josep SANCHIS I Sl= VERA: Revista de Archivos., Bibliotecas y Museos, 1923, p. 43. (3) Josep M.^ ROCA: Analecta Montserratensia, vol. VII, p. 386. 50 ELS PRIMITIUS 401 1387, el Capítol d'aquella església disposava de l'argent sobrant en la construcció del retaule, que era dedicat a les santes Julita i Eulàlia. Això sembla indicar que el nou retaule bavia estat construït molt ençà de la catorzena centúria. Aquest durà fins l'any 1721 en què fou desfet, pesant=se el metall que donà 164 marcs, 2 unsesi 1 argent, valorant=se en 10497 lliures i 14 sous. No sabem si aquest retaule destruït el mateix que un reiaule de les perles era que consta la documentació elnesa del segle XV. ^ en Igualment la Seu de Mallorca féu construir un retaule d'argent en 1399. Ja en 1375 l'orfebre valencià Joan Per= pinyà tenia llesta unam {abulan2 argenü que devia formar part del conjunt, donant=se a l'argenter el títol de magisíer operis síve jahrícae reírolahuli argentí gaod nunc fií eí fabrica= íur pro ornamenío eí decoratíone alíaris Beaíae Mariae dicíae sedis. ^ Les ordinacions de la Casa Reial barcelonina, manades pel citat rei Pere III, 17 de novembre de 1344, parlen de a la necessitat de què, entre l'existència de la capella par= ticular del monarca, bi sien primeramení dos bells rereíaules de argení ab imagens i ademés alíre rereíaula dargení dauraí ab la image de la incorrupíe verge Maria en lo mig locb daguel posada mosíraníse dins íabernacle per íal gue en les fesíes e en les alíres covinenís dies memoria d'ella no sia rela= pada. La capella reial de València tenia, ademés, lo rera= íaula dargení major, el qual devia ésser posat sobre l'altar (1)Arxiu dels Pireneus Orientals: Sèrie G, vols. 110 i 235. Una nota de l'any 1724 diu que el revestiment d'argent del retaule major tenia 9 peus de longitud per 3 peus i 7 polses d'altura, venen£=se a preu de metall í valent aleshores 10347 francs. {Mémoires de la Sociéíé Archéologique du Midi de France, corresponent a 1834, citat per Mr. Char¬ les ROHAULT de FlEURY en La Messe, vol. I, p. 197.) (2) Villanueva, vol. XXI, p. 109. (3) Docamenios inédiíos del Archivo General de la Corona de Aragón, vol. V, p. 225. Aquest interessant volum no parla pas de pal'lis d'orfebreria, dís= tingint entre rereíaules i reralíar, nom aquest darrer aplicable a uns draps que emparamentaven el fons del presbiteri. (Id., id., p. 223.) 402 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA en la fesLa de Saní Joan Evangelista. ^ Aquests retaules potser siguin els que, ja fracíi, consten entre els béns del rei Martí, en 1410. ^ No tenim noticia de cap retaule català d'obra de Limo= ges, o sigui d'esmalt sobre planxes d'aram, repujades, buri= lades i daurades. ^ Sols en l'inventari dels Templers de Corbins es parla en 1299 d'una creu dobra de Lymoges i alíra ahdues sobre lalíar eí II íaules d'obra de Lymoges que esían sobre lalíar. ^ Escassos són en retaules de pedra el nostre país els anteriors a mitjans del segle XIV. Un episcopologi de Vicb de per allà l'any 1618, diu que el bisbe Ramon d'An= glesola, que morí en 1293, labró el reíablo maior de piedra (1) Id., id., p. 229. Les ordinacions o Leges Paladnae dictades pel rei Jaume 11 de Mallorca, als 9 de maig de 1337, parlen únicament de unum reírofahuïa^ rium argenfeum cum imaginibus, entre les joies de la capella reial. (Prae^ faíiones, íracíaíusy úiaírihae ei exegeses praeliminares a Joanne Bollando, coeierisque Socieiaiis Jesu hagiologis. vol. I, p. 487.) (2) Edició impresa per UAvene, ps. 95, 113, 115 i 118. El P. BRAÜN, qui dedica les pàgines 274=544 a parlar del retaule, en el volum II de sa obra dedicada a l'altar cristià, consagra des de la pà» gina 269 a la 300 a tractar dels retaules de metall en totes les èpoques. Així s'ocupa, dels anteriors al segle XIV, sols del de Coblença, avui al Museu del Louvre de Paris; del de Broddetorp, instal·lat al Museu d'Estocolm; del d'Odder i del de Lisbjerg que es troben en el Museu de Copenhagen; del de Sahl (Jutlàndia); del de Colònia, guardat al Museu d'Art Antic d'aquella ciutat; i del de Silos que poguérem veure en aquell monestir castellà, atribuint tots aquests retaules al segle XII. Del segle XIII el mateix P. BrAÜN demostra conèixer un altre exemplar de Silos conservat al Museu de Burgos, que és el que en una de les pàgines anteriors consideràvem com a pal·li, d acord amb 1 estudi que en féu E. RouLIN, O. S. B. En part ho és també la palla doro de Venècia i una part encara del de la catedral de Pistoia. (3) Pertanyen a aquest tipus l'interessant retaule de Sant Miquel in Lxcelsis de Navarra, el qual té uns senyals fins ara no interpretats satisfactòriament, que han volgut ésser considerats com donant la data 1028, impossible d'ésser admesa, a judicar per les seves característiques. També el d'aram daurat i vernissât a tintes vidriades, que es conserva en el monestir de Santo Domingo de Silos. Sobre aquesf darrer, pot veure's l'obra de Dom E. ROULIN: Le iresor de VAhhaie de Silos, làmines 53=61. (4) Boleiin de la Real Academia de Buenas Leiras, num. 42. ELS PRIMITIUS 403 que hoy sirve de froníispicio el coro de la seo. ^ No sem= en bla admisible formessin parf d'aquesf refaule fres agrupa= cions d'alfres tanfs Àpòsfols cada una, en relleu de pedra, avui conservades dues d'elles a Termita de la Mare de Déu de la Guia de Vicb, i altra en la masia Quadras de Qurb, provinents de l'antiga caf:edral. ^ De ja entrat el segle XIV és el retaule de Santa Pau, prop d'Olot, datat en 1340, el qual té la forma rectangular amb set escenes de la Passió de Crist. En la sagristia de l'església de Sant Llorenç de Lleida bi ha un altre retaule trescentista, dedicat a Sant Pere, que presenta dos cossos rectangulars molt baixos i un central semicircular. Així com el retaule de Santa Pau ^ signat per un va magisíer Haymundus, podem considerar el de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses, avui al Museu de Vich, com si fos suscrit per un mestre Bernat d'Olet o Saulet, qui l'esculpí en 1341 i 1342. ^ Segons el docu= alabastre en ment de contracte, aquest relleu devia fer 13 pams d'ample (1) Àrx. Cap. Vich: í^ecrologi C, íol. 6. Amb reíerènciaa la moré d'aquesé bisbe consigna jfinà el 19 de les kalendes de febrer de 1292 que i fou sepulfaf aníe aliare Beaíi Pauli Aposíoli quod ipse fecif edificari de novo ef in eodem de bonis suis duos presbiieros siahilivii. El P. BRAÜN dedica les ps. 307-312 a parlar dels refaules de pedra, donanf fins la 318 nofícies d'aUres exemplars en els que infervé la a p. fuséa junf amb la pedra, ferra cuita, etc. Ell dóna la deguda impor= fància al de Carrière Saint Denis, que reprodueix en la lám. 207, i al de Sant Quiri de Luxemburg del que dóna una fotografia en la làm. 206. Del primer parla també Mr. A. KiNGSLEY PORTER: Roma= nesgue Sculpture., vol. X, làm. 1485. (2) No fa gaires mesos que fou tret del poble de Breda un alt relleu de pedra, representant la Mare de Déu amb el Fillet als braços, i Sant Josep, que podrien haver pertanescut a una representació de ]'Epí= fania i haver estat part d'un retaule de la tretzena centúria. (3) El P, Braun parla del retaule de Santa Pau en el volum II, p. 63, làm. 206. (4) Els contractes sobre el retaule alabastrí de l'església de Sant Pol, de Sant Joan de les Abadesses, foren publicats per Mossèn Josep Masdéu en el Buílleíí del Ceníre ^xcursionisía de Vich, vol. II, ps. 124-126. 404 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA i 9 d'alt, portant vint històries de la Passió i tres horna= cines amb àngels. En la mateixa església deSant Joan de les Abadesses bi bagué altar de Santa Maria amb retaule alabastrí, un del qual formava part la bonica Mare de Déu Blanca, encar en veneració, i diferents relleus i el pinacle, guardats en la mateixa església i en el Museu de Vicb, conjunt que sembla fou costejat pel canonge sagristà Ramon de Palol (Palaciolo), mort de peste en 1348. ' A Montblanc, en una capella de l'església parroquial, s'bi conserva un retaule de pedra, de disposició semblant a un pal·li de la tretzena centúria, amb dos sants sota una hornacina central i quatre enquadraments, dos a dos sobreposats per part. Es una obra que bé podria atribuir» se a mestre Guillem Timor, qui treballava enfre els anys de 1345 i 1350. El Museu de Boston té' instal·lat el bell retaule de pedra que havia estat de l'església d'Anglesola. Té al mig la Mare de Déu dreta, i als costats, superposats en agrupa» cions de tres, uns relleus amb escenes del cicle de la Infància del Salvador. Es ja obra magnifica de la segona meitat del segle XIV. ® A partir d'aquestes dates bi ba la propensió a fer créi= xer el retaule en sentit de sa alçada i amplada, deslligant» se'l de l'altar i restant sovint com un parament d'escultura o pintura, que arriba aviat a mides que cal qualificar de colossals. ^ Resulten encara més una raresa els retaules de fusta (1) Hi ha indicis per suposar aquesí reéaule obrat per uns mestres florentins, vinguts d'Avinyó (Josep MASDEUt Saní Joan de les Abadesses, p. 36.) (2) Se l'ha atribuït al cisell d'fln Pere Moragues (Josep PiJOAN: Gaseía de les Aris, núm. 57, 15 de setembre de 1926.) Sobre el retaule alabastrí de Cornellà del Conflent, vegi's J. A. Brutails en les Noies sobre F Ari religiós en el Rosselló, ps. 176 i 240, També L. DE BONNEFOI: Epigraphie Roussillonnaise, núm. 281. (3) Vegi's Els Tresceniisies, vol. II, ps. 70 i següents. ELS PRIMITIUS 405 esculpida. Visitant l'església i antic monestir d'Ovarra, en el Ribagorça, tinguérem ocasió de trobar=bi, mig per= dent=se, bona part d'un retaule en forma rectangular i constituint un veritable bancal. Al mig bi bavia, dintre una hornacina d'art trilobat, dues figures dirigides la una envers l'altra, restant a cada costat tres capelletes també {Clixé A. Mas) fiQ. 186.— RETAULE D'OVARRA d'arc frilobaí;, més estrenesque la cení;ral, proveïdes de capitells i columnetes geminades, dintre cada una de les quals bi bavia una imatge dreta i en alt relleu, avui inidentificables pel seu deplorable estat de conservació. ^ [Figura 186]. L·l que si coneixem són alguns retaules catalans en els quals bi intervé l'escultura i la pintura. D'ells parlarem en el capítol següent. (1) À Sanéa Maria de Mave, en la diòcesi de Burgos, lii ha un alïre exemplar quelcom més antic, però ja pertanyent al segle XIV. Acaba en àngul molt obert 1 té dotze compartiments amb figures de relleu dintre hornacínes de les que la mitjancera està mancada d imatge. El Museu de León té, com a obra de principis del segle XIV, un re= taule en forma d'edícol amb costats més baixos. Un frontó trilobat el corona. Al mig hi han les figures en relleu de Sant Marcell i d'una seva filla, havent=hi als costats dotze figures de sants que deuen ésser altres tants fills de Sant Marcell. (GÓMEZ MORENO: Inveníario de la Provincia de León, p. 312, làm. 407.—BRAÜN: ps. 305 i 328, fig. 250.) CAPITOL XVI ELS RETAULES PINTATS RETAULE DE L'ANUNCIACIÓ I LA VISITA= CIO. — Apuntàvem enel capítol anterior l'existència en les nostres terres de retaules d'altar en els quals hi inter= venien tant la pintura com l'escultura. D'aquests és d'alt interès el que Ki ka conservat en l'ermita cerdanesa de Sant Marti d'Angustrina, que presenta la rara disposició d'un edicol central amb columnes i arcuacions com un cimbori semi isolat, dintre del qual bi anava allotjada una imatge de bulte complet de Nostra Dona amb el Fill a la seva falda, dirigit de cara al poble, obra ja característica de la tretzena centúria. Aquest edicol acabava amb teulat pla i vorejat per una migrada crestería de marlets de perfil escalonat. Als dos costats, no tan alts com el cim= bori, i a la part darrera d'aquest, bi anaven dos cossos quadrangulars, constituint un veritable bancal pintat, vegent=se en el compartiment de la part esquerra de l'espectador la representació de l'àngel missatger de la maternitat a Maria Verge. Aquesta s'aixecava del seient 408 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA que li restava al darrera, mostran{:=se confosa i sorpresa del queli deia l'àngel qui semblava enraonar=li, senyalaní:= la amb la mà dreta. A. l'altre costat de l'edícol s'bi tro= bava l'escena de la Visitació, amb les dues cosines, no sols abraçant=se, sinó besant=se. Un rengle de senzills marlets quadrats encapçava el bancal, que tot ell semblava correspondre a la mateixa època que la imatge feta en l'escultura ' [Fig. 187]. RETAULE DE LA INFÀNCIA DE CRI5T. — El Museu Provincial de Barcelona, instal·lat en 1 antiga capella reial dita de Santa Agata, posseeix bona part d'un retaule de fusta, en el qual bi intervé així la pintura com l'escultura. ^ Provarem de donar idea de la disposició d'aquest exemplar, molt interessant sota tots els punts de vista. Devia constar, quan era complet, d'un edícol o capella, en la qual hi devia anar col·locada una imatge de la Verge amb l'Infantó sobre sos genolls, a la manera del retaule de Angustrina, però de dimensions molt majors. Aquesta part principal del retaule no sabem pas on ba anat a parar, conservant=se únicament les portes que tancaven la pre= citada imatge i el seu dosser, constituïdes aquestes per dues ales a la vegada subdividides i articulades, formant el que se'n podria dir un políptic de cinc cossos. Aquestes dues ales articulades bo són de manera que -una de les (1) Vegi's l'article d'En Joaquim Folch i Torres que, amb el títol De com eren disposades les imatges escultòriques en l'altar romànic^ inserí el núm. XXI de la Gaseta de les Arts, any II, 15 de març de 1925. En aquest article es dóna una fotografia en la que consta la manera com era conservat aquest retaule d'Àngustrina anys enrera, donant=se també a conèixer un croquis, que reproduím, fet anteriorment pel difunt pintor Sebastià Junyent. En aquest article s'hi reprodueix un templet per l'estil del d Angus= trina, existent en l'església de Sant Climent de Tahull, edícol del qual no consta que hi haguessin adjuntats els cossos de pintura. (2) Número 1523 del Catálogo, no constant pas en l'edició im» presa. 51 CMiuuÉasd..) (Clixé J5uny.ef) (Dibuix VIL'AISNUTACCÒÓ DRETAUL 18-7. Fig. d'Ànquséria Paròquia ELS PRIMITIUS 411 fulles ve a resultar la meitat en sa amplada aproximada= ment, de la porta davantera, al tancar la imat= manera que ge escultòrica, fos en dues parts que s'obrien en direcció oposada. Així, acabant com totes aquestes ventalles en pinyó agud i proveït de frondes, resultava que les articu= lacions venien a donar el mateix pinyó, dividit vertical^ ment en dues parts. Interiorment aquestes quatre portes ofereixen la parti= cularitat de donar assumptes referents a la Infància de Crist, en dos compartiments sobreposats, els inferiors fets en alt relleu, com si diguéssim amb figures corpòries, però fixades en el plafó de la ventalla. Els compartiments superiors, molt menors que els altres, estan fets única= ment en pintura. Començant per l'esquerra de l'espectador, trobem que en la part baixa s'bi fa ben coneixedora l'escena de l'Adoració dels Tres Reis, un dels quals, el més vell, BÀL. TASAR, està postrat en actitud d'oferir el seu dó, treta la corona del seu El segueix MELCHIOR, sense pèl a la cap. cara i quelcom dirigit envers son company, GASPAR, qui du pèl a la cara i té, com sos companys, el present que oferiria al Divi Infantó. En conjunt, les tres figures estan dirigides envers la dreta, al lloc on bi devia baver la imatge escultòrica de la Mare de Déu amb el Jesuset [Fi= gura 188]. En la part superior dels plafons que constitueixen la ventalla s'hi troben representades la Visitació, amb les dues cosines abraçant=se i besant=se, i també el Naixement de Crist en l'establia de Betlem, distingint=s'bi la Mare de Déu gairebé ajeguda a terra, el Divi Nin en la menja= dora, tenint aprop el bou i la mula, i Sant Josep assegut als peus de la seva esposa, la qual és atesa per una fembra, sens dubte la llevadora de les antigues narracions apò= crifes. L'altra ventalla dreta en la secció inferior hi presenta l'Anunciació amb l'àngel dret i amb filactèria, llegint=s'bi : AVE MARIA GRATIA PLENA. La Verge escullida està 412 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA dreía en actitud confosa i té un llibre a la mà, trobant=se prop de les dues figures els mots GABRIEL i MARIA. A l'ala del retaule li convenia una tercera figura per corres= pondre a la dels tres Reis dels quals ja bem parlat, i per això posar=s'bi la representació de l'Espòs de Maria, va I05EP, qui està dret i apoiat en son bàcul, en l'espai immediat al de l'Encarnació del Verb [Fig. 189]. En els espais superiors el pintor bi deixà grafiades les escenes de l'àngel donant la Bona Nova als pastors que pasturen sos ramats en unes muntanyes, i també la de la Presentació del Diví Infant al Temple, trobant=se en aquest darrer episodi el vell Simeó, que està situat davant d'un altar i en actitud de prendre en sos braços coberts per una tovallola al Jesuset que li ofereix la seva Mare, que va seguida del seu cast Espòs, portant aquest el cis= telló amb les tórtores. La pintura d aquest conjunt és molt vària de tons i rica de matitzacions, sovint damunt relleus de pasta gui= xosa, principalment en els detalls de carácter escultòric. El conjunt acusa ja l'entrada de la catorzena centúria. RETAULE DE LA MARE DE DÉU, L'EPIFA= NIA. I 5ANT PERE I SANT PAU. - El Museu de Art i Arqueologia de Barcelona exposa dos paraments que enuna de ses cares hi tenen figures escultòriques d'alt relleu, peró que en l'altra de les seves superfícies ostenten sacres figuracions purament colorides. ' El què bem dit a propòsit del retaule anteriorment descrit, existent en part en el Museu Provincial barceloní, ba de servir per a donar una idea de la destinació primi= tiva dels dos paraments de què anem a tractar. Aquests formaven part d'un retaule per l'estil d'aquell altre, cons= tituïnt les dues mitges portes anteriors que cloïen l'edí= (1) Número 8 i 9 del Caíálogo, íigs. 56 i 57, p, 59. ELS PRIMITIUS 413 col, en el qual hi anava coriocada 1 escultura de la Verge Mare. En un dels dos paraments, en la cara interior del con= junt del retaule, s'hi conserva la figura d'un dels Reis Màgics en actitud de portar quelcom en les seves mans mutil'lades. Està dret, vestint túnica curta fins als genolls i mantell obert a l'espatlla, de manera que franquegi els moviments del hraç dret, no mancant=li la corona emmarle= tada ornant la seva testa [Fig. 190]. Devia ésser, sens dubte, el que figurava en darrer lloc entre els tres adora= dors que devien anar dirigits envers el lloc on hi havia la Madona. L'altra mitja porta du esculpida una figura de dama, coberta amb mantell que li baixa des del cap i resta obert pel davant, deixant veure la túnica cenyida. Aquest per= sonatge deu representar, segons tots els indicis, la Verge Maria en actitud de rebre l'ambaixada de l'àngel [Figura 191]. Tant aquesta com la figura del Rei conserven bona part de la policromia, queresulta sobretot digne d'esment en la túnica de la Verge, en la qual es reprodueix un tema a losanges o carrats, contenint una mena de fulla vegetal, com les estofes usuals en la tretzena i catorzena cen= túria. Les dues mitges portes mostren en l'altra cara pintures de defectuosa conservació, però suficients per a donar idea de llur mèrit. Així el porticó darrerament descrit deixa veure part d'una figura de Sant Pere, vestida amb túnica i mantell, presentant el distintiu de la gran clau i del llibre [Fig. 192]. El plafó corresponent a la figura del Rei deixa veure en bona part la imatge de Sant Pau, ben caracteritzada per anar proveida del gros glavi que li obrí, amb la decapitació, les portes de la glòria [Fig. 193]. El colorit de les imatges dels Prínceps dels Apòstols és viu ibrillant, dominant=bi els colors i les matitzacions blaves, verdes, vermelles, púrpures, grogues, blanques i negres. .saiF ,091 .191 2í91 i .391 — uesuM ed al I TNAS STNEMGARF NU'D EREP aledéuíC ELUATR ed I TNA5 ED anolecraB UAPAL ERAM ED UÉD I ,AINFPE'L séxilC( .suM ).da£uiC ELS PRIMITIUS 415 Creiem aquestes obres com a fetes molt a les darre= ries del segle XIII, indicant ja l'art trescentista. Fóren trobades en l'església de Sant Martí Sarroca. ^ RETAULE DE L'ANUNCIACIÓ I L'EPIFANIA. — Don Ròmul Boscb i Catarineu ba adquirit, per aug= mentar la seva col'lecció, portes de retaule segons la unes disposició dels exemplars anteriorment descrits, amb la particularitat que en els fragments en qüestió, les figures tenen en mig relleu els caps o testes, restant el demés del seu cos en pintura plana. Un bom diria que en aquestes curioses ventalles de retaule s'bi ba seguit una norma lligant l'escultura amb el colorit pla, que es veu sovint en moltes peces de metal'listeria daurada i esmaltada, sortida dels tallers de Limoges per allà la tretzena centúria. En les taules del Sr. Boscb bi ba l'Epifania i rAnun= ciació. El gravat adjunt [Figura 194] dóna idea de la for= mosor i interès artístic de dues figures, representant una d'elles el més jove dels tres Reis Màgics portant son pre= sent a 1 establia de Betlem, i l'altra l'actitud d'bumil sor= presa en què es troba Maria Santíssima al rebre l'àngel que li anunciava sa elecció per Mare de Déu. RETAULE DEL REDEMPTOR ENTRE ELS DOTZE APÒSTOLS. — Figura en la col·lecció Amat= lier, de Barcelona, un retaule interessantíssim per la seva disposició i forma i a la vegada per la seva antiguitat, que fa que se l'bagi de considerar com un dels més primitius retaules que a la posteritat s'ens hagi tramès [Fig. 195]. Procedeix de l'ermita de Sant Salvador d'Angustrina, en la (1) En museus i col·leccions particulars del nostre país no és cosa excepcional trobar=hi figures esculpides en fusta i a mig o alt relleu, que podrien haver format part de retaules per Festil dels dos que han estat objecte dels anteriors paràgrafs. El Museu Diocesà de Lleida posseeix dues d'aquelles escultures, una d'elles potser un Rei Màgic ofertor i l'altra al·lusiva a un profeta qui sosté una gran filactèria. 416 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Cerdanya, ^ podenf; pas considerar=se com a obra d'un no arL de les que per si soles poden donar fama a un pinfor, encara que aquesf sia un onzecenfisfa i focanf al segle XIII. La descripció d'aquesf refaule ha de començar per fer referència a la seva forma, que és la d'un bancal quadran= guiar proveït de tres seccions de círcol macisses i sortint en sa part superior, anant dues d'elles als extrems de la taula i l'altra al mig, restant entre unes i altra un espai pla o lliure. Les tres seccions de circol van decorades per un motiu senzillament reticolat amb gotes interiors, fet de petit relleu de pasta guixosa i pintat a to uniforme= ment vermelLobscur. Presideix endel retaule la figuració del l'àrea plana Senyor in sede majesíaíis, assegut en soli encoixinat, be= neint amb sa mà destra i apoiant l'esquerra, en la qual bi té un llibre clos amb el monograma IH5, damunt son genoll. Aquesta figura és de major dimensió que les dels membres de l'Apostolat, que l'acompanyen drets i sis per cada costat. Vesteixen tots dotze personatges mantell i túnica i duen en ses mans una filactèria o volum, en el que s'bi veu escrit el nom del respectiu Apòstol. Començant per la part esquerra, l'espectador hi trobarà els noms: TOMÀS = DÀRTOLOMEVS = SIMON ET IVDE = lACOBVS > ANDREAS, i a l'altre costat; PETRVS - lOANNES - FILIPVS = (1) Se'i éroba col·locat prop de l'altar major de dita església, en la fotografia publicada en la Gaseía de les Arh, núm. 21, corresponent al 15 de març de 1925, N'ha parlat RiCHERT, p. 35, fig. XVIIL No semblen tan antics com aquest retaule alguns conservats a que són considerats en gran manera per la seva antiguitat. l'estranger i El P. BRAÜN ha reproduït en sa làm. 224 el de Soest, que té la forma deduïda d'un tríptic, el de Quidlinburg, en forma de gran trifoli, amb= dós conservats en el Museu anomenat del Kaiser Frederic, de Berlin, i el de Rosenheim, que es troba en el Museu de Munic i que guarda la disposició rectangular amb un cos central semicircular. Totes aquestes pintures són considerades com del segle XIII. Tampoc són tan antics els italians de Deodato Orlandi, conservat en el Museu de Pisa; de Guido de Siena, del Museu de Belles Arts de Siena i eld'Ugolino de Siena, guardat en la Pinacoteca de Perusa, que el tantes vegades citat P. BRAÜN reprodueix en sa làm. 325. 52 ADERPNODÒLSTMTPZSOL DRETEAULL 19—5. Fiç. ÀCmol'aefcUeiór ELS PRIMITIUS 421 lÀCOBVS = MATIE PÀVLVS MATEVS, essent=hi de notar = = com la denominació de sants Simon i Judes correspon a un sol personatge. Cada figura sobresurt d'un alternativament camper vermell, groc i blau=obscur, amb franges verticals. L'autor d'aquesta pintura dotà els seus personatges de vestits abundantment pleguejats i a traços parallels. Mideix l'52 X 0'61 ms. RETAULE DELS NOU SANTS BISBES. - Més que un pal·li creiem que resulta ésser un retaule el gran parament que, midant l'18 X 2'70 ms., posseeix el Museu d'Art i Arqueologia o de la Ciutadella, de Barcelona. Amb tot i la seva simplicitat i la simètrica disposició de les nou figures, 1 artista verament digne del nom de tal produí una obra d'imposant grandiositat [Fig. 196]. Aquest parament dóna un llis plafó vorejat i enqua= drat per un marc rectangular, de menor amplada en sos costats i part baixa que en son ferm superior, en el qual s'bi troben mostres de senzilla policromia. Procedeix del vell monestir urgellenc de Sant Sadurní de Tabernoles. ^ La composició gràfica del retaule presenta nou bisbes, drets tots, sa testa ornada de nimbe i mitrats, empunyant amb sa molt alçada un bàcul de petita voluta esquerra superior i dreta un volum o tarja, exceptuant el del en sa mig, qui està en actitud benedictòria. Vesteix túnica i mantell obert, mentre els demés es presenten abillats amb alba i planeta molt folgada. Es de notar la forma de les infulades mitres, molt baixes i amb corns poc aguts, pro= veïdes de doble galó en sa boca [Fig. 197]. Resulta per nosaltres impossible indicar, ni aproxima= dament tansols, quin era 1 objecte d una tan rara repre= sentació, ni senyalar els noms dels components. Es pos= (1) EI Museu barceloní l'adquirí, per compra, del senyor Aníoni Vives i Escudero. — Catálogo, num. 19, fig. 69, p. 67. — BrAÜN, p. 112. — RICHERT, p. 31, fig. 30. 422 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA sible que en alires temps, en els nimbes o en els volums, bi bagués indicació de noms que desaparegueren a l'oxi= dar=se i fer=se inútil l'argentat que sembla bi bavia en aquells llocs. Intervenien en la coloració dos tons ver= mells i el blau, groc, blanc i negre. Sembla que pot considerar=se aquesta pintura com a obra de la plenitud del segle XIII. RETAULE DE SANT MIQUEL ARCÀNGEL.— Crida l'atenció, en el Museu de les Arts Decoratives de Paris, un parament d'altar mideix 113 X l'56 ms. i que que sembla haver fet de retaule, encara quela seva disposició sia filla de la que ofereixen alguns pal'lis de la tretzena centúria i dels anys posteriors, de ja entrat el catorzè segle. La pintura sobre taula que ens ocupa, sembla ésser d'aquests darrers temps i de mà catalana. Va enquadrada per marc pla i xamfranat vers l'interior, en el qual s'bi noten els petits clots, en nombre de divuit, de què bem fet menció en les planes anteriors. Està dividit en tres compartiments, major el central; i els dels costats a la vegada subdividits en tres enquadraments, si bé els dos inferiors ban d'ésser considerats com a integrants en l'as= sumpte desenrotllat aquell [Fig. 198]. en Presideix en el plafó i sense cap mena d'arcuació o dosselet, la figura de Sant Miquel Arcàngel, vestint hàbit talar cenyit al cos. Està dret, i amb sa destra aguanta una llança amb la qual ha rendit el dragó infernal, mentre que amb l'altra mà sosté una gran balança en els plats de la qual bi ba una figureta nua i en actitud de pregària, a fi de què el Sant Príncep dels angelicals exèrcits la defensi de les maquinacions diabòliques, cosa ben de notar en la part on bi va representat el dragó que dirigeix ses urpes ■envers una de les ànimes. Els enquadraments de la part esquerra fan referència a la llegenda de l'aparició del Sant Arcàngel en el Mont Gargan, exceptuant el de més avall que porta dos àngels " ; ■P?" H.^»- ®ir- *»y A » ^ ^.wíiT' i, r.-'ï··*^® Mas) A.(Clixé NBDRDAIOSETEALTEULS DETA-L 197. Fig. BdCaiur£caeelonl! ldae Museu 426 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA conduint en sos braços unes animetes envers una agrupa= ció de set d'aquestes reclamen, agenollades, la protec= que ció del Sant abans d'ésser judicades. De les subdivisions de la part dreta, la superior ariu= deix a la consagració de l'altar del santuari de Siponto, i l'altra resum el llegendari miracle operat per Sant Miquel amb la dona que a prenys fou rodejada per les aigües del mar quan invadiren l'istme que unia la illa dedicada al benaventurat arcàngel, qui cuidà no sols de la vida de la devota fembra, sinó també del seu fill nat i preservat fins que la inundació tornà a deixar expedit el pas. En aquest retaule s'bi troben uns escuts d'armes amb un gos de plata passant en camper de guella, i dos brots de flors encreuats que sobresurten en groc o en or. Indica= rien aquests distintius les famílies a què pertanesqué l'ofertor del retaule. RETAULE DE SANT VICENS ESPANYOL.— La llegenda piadosa referent al martiri del Sant diaca Vicens, té gràfica exposició en un retaule d'altar que el fotògraf senyor Mas pogué reproduir en l'ermita de la Verge del Mont de Sieso, en la província d'Osca. Aquest exemplar és quadrangular, estant el seu plafó dividit en dotze compartiments, repartits en tres zones horitzontals de quatre divisions, que apareixen separades entre si per senzilles línies. En el primer compartiment s'bi veu el Sant levita exer= cint les funcions d adjutori de Sant Valeri qui, essent tartamut, necessitava que el seu ajudant portés per ell la paraula. En el segon compartiment s'hi veu el bisbe i el diaca agarrotats de mans i presentats davant de rempera= dor Deci. Segueix l'escena de fer entrar en presó als dos sants, Valeri i Vicens. Aquest, per ordre del tirà, és bàr= barament flagel'lat en la quarta divisió. La segona zona comença pel suplici de la distensió de membres, que sofreix el sant levita en un instrument en forma de creuera. Ve després el mateix sant, nu i posat GJ..) (Cixé PAMRSDCIRÀQAENUTGNAELUTL dDAeacorrítiisvs 19-8. Fifi. delMeusesu ELS PRIMITIUS 429 sobre una graella, mentre els botxins amb unes cargues li descarnen el cos. Sant Vicens, col·locat en un llit rica= ment parat, entrega la seva ánima al Creador, essent rebuda per un àngel. També la pintura expressa la defensa que del cos inanimat del màrtir féu un corb, quan aquell fou abandonat a les feres. En el rengle inferior s'bi veu el llançament que es féu de les relíquies de Sant Vicens a unriu, lligant=li una mola al coll per a què no pogués ésser recollit per sos germans en la Fe. Aquests, en l'immediat episodi, surten en processó a recollir el sant cos de l'invicte diaca. En el penúltim lloc s'bi veu una església amb l'altar il·luminat per unes llànties de vidre i el cloquer amb ses campanes que fa sonar un bome. En últim lloc bi ba el sepel'li del cos amortallat de Sant Vicens. En diferents llocs d'aquestes escenes s'bi llegeixen els noms dels personatges que les integren, semblant negir=se el mot CIXIBO en el compartiment on bi va l'església. Aquestes escenes sobresurten del camper ratllat, formant una grossa reticulació. En conjunt, aquest retaule és una obra més curiosa que no pas artística, corresponent a ben entrat el se= gle xm. RETAULE DE SANTA URSULA. — Té el tipus aragonès retaule de forma semblant a un pal·li, que un mideix l'21 X l'71 ms., i que com a procedent d'una esglé= sia de la província d'Osca, forma part de la col·lecció del senyor Plandiura. Es una obra de molt avençat el segle XIII, i en ella s'bi desenrotlla d'una faisó inusitada la història de la santa princesa Ursula i de ses onze mil com= panyes. La llegenda fa gràfic el retaule no es pot pas que interpretar seguint el text que exposà el recollidor de contalles piadoses Jaume de Vorágine, el primitiu recopi= lador de la Legenda Aurea. En el retaule, el pare de la Santa verge rep el nom de MÀVRVS i de LACIVS el seu jove pretendent en matrimoni. 430 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA qui es converti en botxí d'Ursula i de les seves compa= nyes. Un estret marc, decorat amb imitacions de pedreria, enquadra el plafó del mig, que omplert verticalment, dóna la figura de la santa, la qual està dreta amb un llibre a la mà esquerra, i amb la destra com si jugués amb els cordons que retenen per sobre ses espatlles el mantell, anant la santa figuració col·locada sots una capella d'arc trifoliat, abrigat per un pinyó agut que va flanquejat per torrelles. La llegenda de les onze mil verges ve gràficament ex= posada en dotze enquadraments, la meitat per part i a parelles superposades. El primer i segon compartiments representen al pare d'Ursula, el qual va acompanyat de sa esposa i dos fills, i manifesta la comanda de matrimoni que li bavia fet el jove anomenat Laci. Segueix en un altre enquadrament quan la santa és confortada per un àngel; fentdi costat l'episodi de quan Laci exposà a Ursula la seva pretensió. Després la santa verge, ja empresonada, és conhortada per dos àngels, essent més enllà tornada a portar davant de Laci. Les sis comparticions de la part dreta exposen quan Ursula i ses companyes fidelitat a Crist; veient=se juren també com aquelles segueixen l'exemple de dita santa, i ademés quan les onze mil verges desenganyen a sos pre= tendents, per la qual cosa foren encarcerades, essent més tard occides en presència de Laci i de sos seguidors. Al damunt de cada representació s'bi llegeix el nom dels principals personatges que bi intervénen, tals com VRSV- LA, MAVRVS. VNDECIM VIRGINES, ANGELVS, LACIVS, MILITES. Els campers són ornats al buril. RETAULE DE SANTA EUGÈNIA. - Entre els exemplars del Museu de les Arts Decoratives de Paris hi ba un retaule de disposició seguint la dels pal·lis dotze= centistes. Té catorze clots en el marc i està dividit en ELS PRIMITIUS 433 vuit compartiments quadrangulars, separats únicament per una cinta decorativa. Es pintat usant l'argentat i col= radura. Se'l té com a obra bispana i apar baver de classi= ficar=se entre les provinents del nord d'Aragó. Té l'aire d'haver estat molt restaurat [Fig. 199]. En el primer compartiment s'bi veu a Santa Eugènia seguida de dos esclaus, Sants Proto i Jacint, els quals surten de la ciutat d'Alexandria que va indicada com una fortalesa, dirigint=se aquells tres vers el lloc on hi havia la congregació cristiana. En el segon compartiment hi ha el baptisme per im= mersió de Santa Eugènia, la qual va immersa dintre una en forma de gran conca copa pediculada, administrantdi el Sagrament un bisbe assistit per un prevere. En el tercer espai hi ha Eugènia, la qual, com si fos home, havia estat admesa en un monestir de varons, la que fou cridada per una princesa de nom Melància, la qual estant al llit l'havia sol·licitada carnalment creient=la home i l'acusà davant d'un altre monjo, dient que 1 havia volguda violar. En l'últim compartiment superior s'hi veu el monjo acusant a la santa sol'licitadora de pecat deshonest, com a la que demostra sa innocència ensenyant sos pits de femhra. L'acusació difamadora fou presentada davant del cònsol Felip, el qui reconeix en la henaventurada santa a sa pròpia filla. El primer compartiment inferior refereix el fet d'ésser presentada Santa Eugènia davant de l'emperador Oalié, baix l'acusació de cristiana. El requadrament que segueix presenta la santa verge llençada al Tiber amb una mola de pedra al coll i a la que el riu no volgué engolir. També en el proper espai s'hi pot veure la santa, ficada dintre d'una foguera que no la danyà, i aquella mateixa rebent la visita de Jesucrist que li ofereix un pa quan se la volia fer morir de gana. En el darrer lloc hi ha la decapitació de la màrtir. 434 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA l'ánima de la qual és recollida per dos àngels i muntada al cel. RETAULE DE SANT DOMÈNEC. - De la regió semi=aragonesa de Tamarit de Llitera procedeix un retaule que cal atribuir molt a l'acabament del segle XIII i que es pot el Museu d'Art i Arqueologia de 13arce= veure en lona. La distribució general d'aquest exemplar és la del retaule anterior, amb capella al mig, que és d'arc poli= lobulat, bavent=hi als costats dotze episodis de la vida del Sant Fundador de 1 Orde de Predicadors, encara que aquí els assumptes de cada de les comparticions que= una den inclosos dintre una figura octilobulada i en forma de floró, resultant així en major grau l'ornamentalitat del conjunt ' [Fig. 200]. Presideix al mig, com hem indicat, la figura de Sant Domènec, SANCTV5 DOMINICV5, dreta, amb tonsura mo= nacal, vestint 1 hàbit blanc i negre i sostenint sobre el pit un llibre amb sa esquerra i una vareta amb l'altra mà. Els sis episodis que figuren en la part esquerra, són: la dels llibres herètics dels Albigesos i providencial crema immunitat del volum contenint la veritat catòlica; el sant patriarca entre els Apòstols Pere i Pau, els quals a l'entregardi un llibre i una vareta li confien la missió de predicar la veritat religiosa i combatre 1 heretgia; el Sant, que és providencialment lliurat de la mullena de la pluja que cau sobre d'ell; dos àngels que proveeixen de pa a la comunitat de Sant Domènec estava £returo= un dia que n sa [Fig. 201] ; la predicació contra els qui sostenien els errors albigesos, i en últim lloc foragitant els dimonis d'una dona posseïda. A l'altre costat, en els sis compartiments, s'hi regis= tren: l'aparició de la Mare de Déu, acompanyada d'altres santes, a Sant Domènec qui està en son llit i rep l'hàbit (1) Richert, p. 48, fig. 25. Mas) A.(Clixé BDOMÈNEC arcelon CRESDTAAUNLT ldiuatael 20- . Fis.