CAPÍTOL XVII L'ESCULTURA I EL MOBLE PINTAT No es negarà que, generalment, el color proporciona calitat i noblesa que a les coses. Potser algú replicaria el colorit falsifica sovint les qualitats caracte= rístiques d'aquelles, tota vegada que els bi dóna una apa= riència del què no són ; però de totes maneres s'ba d'ad= metre que en la generalitat dels casos afegeix bellesa per adquirir tonalitats distintes. La monocromia, i la poli= cromia encara més, fan que els ulls es complaguin en una nova bellesa adquirida per l'objecte; i fan que millori d'una faisó que l'escultura o la talla no permeterien pas. Sobretot la pintura, comunica bellesa a allò que és de matèria bumil, especialment a la que és de fusta. Nostres passats abundaren en un tal criteri. D'aqui que tota la escultura en fusta i especialment l'escultura religiosa fos pintada amb diversitat de tonalitats, i a voltes en= riquida amb dauradures i colradures en varietat de tintes. Les imatges de la Majestat de Déu o del Pantocrator, les del Crucifix i les de la Mare de Déu o dels Sants, que a vegades figuraven al damunt de l'altar, en un bancal o 450 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA peLiL retaule, completaren l'efecte de la seva talla per la pintura. El que lii lia és que són relativament pocs els exemplars d aquestes imatges que ens hagin arribat in= tactes o presentant les coloracions primitives. La curosa preparació que hem notat al referir=nos a la pintura sobre taula plana, fou igual pel relleu i per l'obra de bulte complet i isolable. L'enguixat, seguit de rendra= pat o apergaminat i finalment les noves capes de guix, són de notar en aquesta d'obres. mena Tal com succeïa en foí el que fig^urava en Faltar, també en les creus=reliquiers i imatges de bulte complet o està= tues, el desig de la gent de tots temps ba estat que fossin el més riques possible. Per això, quan els cabals no arribaven per fer=bo tot de metall preuat, es feia de mate= rial més bast, que era daurat curosament a fi que dongués la impressió de peces de vera orfebreria. I quan ni això podia fer=se, s usava la fusta que era policromada i dau= rada, a 1 objecte de produir una impressió de sumptuositat. La pedra en escultura, destinada a l'interior del temple sant, si no és de relleu, fou cosa rarament emprada, no tenint pas la seva decoració pictòrica la importància ob= tinguda per la fusta. El Crucifix no es pot negar que, ja en forma simbòlica de Creu, ja amb aquesta portant la imatge del Redemptor del món, figura de bona bora sobre l'altar; primerament suspesa sobre l'ara santa o posada prop d'aquesta sobre un àstil, i des del segle X situada directament sobre aque= lla. L'epístola descriptiva de Cuixà, escrita l'any 1040 al bisbe i abat Oliva, explica amb algun detall la manera com la Creu presidia sobre l'altar d'aquell monestir. A un temps poc posterior a la data que acabem de donar, cor= responen algunes escultures de Jesús Crucificat que tenim conservades en nostra terra en esglésies o col'leccions arqueològiques. Si no és la més antiga, és una de les més belles la representació de Crist Crucificat abillada de mantell, ELS PRIMITIUS 453 de sobrevesta i túnica fins alspeus, fixats amb dos claus, coneguda amb el nom de Plajesíaí i que és venerada a Caldes de Montbuy. En els entretallats vestiments amb què va abillada aquesta representació del Salvador immo= lat en la creu, s'bi poden reconèixer motius de decoració pintats, reproduint sens dubte els de les estofes més riques que s'usaven en la dotzena i tretzena centúries. El Museu de Barcelona posseeix una Majestat en la qual, sota una decoració molt posterior i que era allunyada de tot aspecte d'art, bi aparegué en excellent estat de conservació una policromia amb motius circulars floronats, deduïts sens dubte de les pallia roíala de què parlen els primitius inventaris, vegent=se en l'orla inferior uns te= mes alfabètics cúfics, imitació dels que ofereixen certes a estofes de fabricació alarb o moresca ^ [Figs. 209 i 210]. La creu en què fixada la santa imatge ofereix en l'arbre de va sobre el cap de Crist la llegenda que manà posar en la creu en què mori el Salvador el seu jutge Pons Pilat [Fig. 211j. No és pas tan pomposa la policromia que ostenta una altra Majestat del Museu de Vicb, la qual és de colors llisos, vegent=se també sobre el cap del Redemptor la lle= genda indicada en l'exemplar barceloní [Fig. 212]. Al contractar=se en 1260 les cinc imatges del Des= cendiment de la Creu, com les de l'església de Santa Maria del Mar, el pintor Bernat amb la seva esposa i el mestre Pere Marti de Burgos, prometeren no sols obrar i esculpir la fusta, sinó també pintar=la: operahimus aígue píngemus. També es pintaren les cinc figures que en 1250 varen encarregar=se al canonge Ripoll Tarascó de Sant Joan de les Abadesses, tota vegada que al descobrir l'Hòstia consagrada que hi bavia estat posada arran de l'obratge d'aquell conjunt representant el Descendiment de la Creu, descobriment que es féu en 1426, i que fou (1) Vegi's el Caíálogo, núm. 17, fig. 67, p. 65. 454 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA precisamené amb motiu de volguer pintar aquelles escul= tures. L'erta imatge de Crist Crucificat que es presenta sols vestida per una tovallola que li cenyeix el cos i l'abriga (Clixé Mus. Ciutad.) Fíc. 210. - DETALL DE LA POLICROMIA DEL CRUCIFIX=MAJESTAT Museu de la Ciutadella de Barcelona fins als genolls, i que sovint en els temps a què fem refe= rència, fins la meitat de la catorzena centúria, a vegades cenyeix corona reial en la seva testa î està figurada amb els ulls oberts i, com si fos Déu impassible, anava igualment encarnada i policromada, extenent=se la seva decoració fins a la creu, en qual espai terminal dels seus 456 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA braços, s'bi figuraven en escultura i també en pintura plana les imatges de Sant Joan i de la Mare de Déu en actitud afligida. En el revers d'aitals creus, a vegades de gran dimensió i que són conegudes baix la denominació de Creus chorals, s'hi veia sovint l'Anyell de Déu, figurat al mig de la creuera, al retien homenatge des dels extrems els sím= que bols dels quatre Evangelistes, amb l'àguila al cimal, l'àngel a baix i el lleó i el brau respectivament, a la dreta i a res= querrá. Aquesta mena de pintura és la millor demostració per dir que aquestes creus eren fetes per ésser vistes de les dues cares i que per tant anaven isolades al damunt de l'altar del petit bancal. També bi ban exemples d'algunes creus que no havien portat jamai imatge esculpida. El Museu Episcopal de la ciutat de Vicb en posseeix un exemplar d'aquests, que pot ésser de finals del segle XIII, en el qual s'bi troba el Crucifix únicament colorit i en obra plana [Fi= gura 213]. Una de les escultures representant el grup de la Verge i el seu Fillet que guarda la seva primitiva policromia, potser del segle XII, és la venerada en el santuari pire= nenc de Núria. No té decoració tan antiga, puix que es refereix al se= gle XIII, però de totes maneres és més rica, una escultura de Nostra Dona que fou recollida en una masia dels vol= tants de Sant Cugat del Vallès i que avui posseeix la ciutat de Terrassa, en virtut del llegat de Don Josep Soler i Palet, imatge que sobretot en el seu mantell i a l'espatlla bi porta reproduït un motiu ornamental circular i amb ocells que prou és inspirat en les riques draperies contemporànies [Figs. 214 i 215]. El Museu Episcopal de Vicb, que té tan important col'lecció d'escultures marianes, pot presentar=ne també alguna amb notable decoració que manifesta la seva ri= quesa amb una profusió d'orles i franges ornamentals que 57 (Clixé Mus. Epis.) Fis. 212. — CRUCIFIX.MAJE5TAT Museu Episcopal de Vich (Clixé Mus. Epis.) Fis. 213. - CRUCIFIX Museu Episcopal de Vích ELS PRIMITIUS 461 donen valor a una éosquíssima escultura que correspon al segle XIII. Li és quelcom posterior una altra escultura de la Verge i el Diví Infant amb vives i no lletges coloracions, i que té \ (Clixé X.) Fig. 214. — MARE DE DÉU Museu Soler i Paleí, de Terrassa la particularitat d'oferir en el seu revers o en la part pos= ! terior un record dels antics reconditoris de relíquies que I no ha existit mai en tal imatge, però que el pintor volgué consignar al dibuixar=bi una portalada semicircular amb dues ventalles en les quals no bi manquen els perns de ferro, el pany i l'anella. ELS PRIMITIUS 465 La collecció Plandiura posseeix en la seva nodrida secció escultòrica primitiva, algunes imatges de talla amb rica decoració policromada, havent=bi sobretot una ]yiajes= tat en la qual s'bi veu reproduït un motiu deduït de les estofes dotzecentistes. I ara que tom, no deixarem de consignar el fet ve a que no sabem de les figuracions marianes que conser= cap ven intacte la seva policromia que sigui originàriament amb la cara i les mans negres. 5i alguna, com la de Núria, s'és enfosquit, és a causa del fum dels ciris i llànties que ban testimoniat, durant segles, la devoció del poble fidel. > Nosaltres podem citarel cas d'una imatge de Nostra Dona que el Museu Episcopal de Vicb i avui figura en que ens arribà del tot colorida de negre, i quan volguérem desproveïrda de les capes diferents de pintures que bàr= barament la cobrien, comparegué son decorat primitiu que indicava sens cap mena de dubte que l'ennegriment bavia estat obra de la dissetena centúria, però que l'encar= nat de la cara era en son origen ben clar de tonalitats. pal'lis de relleu tallats en fusta, i el mateix els Els retaules que portaven figures embotides, ja bem indicat com també anaven realçats per la policromia. El pal'li de talla dedicat a Déu in sede majesíaíis i als dotze Apòstols, que procedent de Ripoll forma part de les colleccions episcopals vigatanes, amb tot i ésser de la dotzena centú= ria, llueix rica decoració policroma i feta a tonalitats transparents sobre fulla d'argent, que sembla pertànyer a la plenitud del segle XIII, donant=bo així a entendre el caràcter de lletra que es troba indicant els noms dels membres del Col'legi Apostòlic, refermant=bo un motiu orbicular, a manera d'bòstia, que es troba orlant la part (1) Ha coníribuïí a aquesé ennegrimení d'algunes imatges el fet de què hi hagués el costum de rentar=les amb vi ranci. 466 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA superior del marc. Unes posis laterals que porten esplèn= dida decoració en relleu fet de pasta guixosa, donen igual= ment indici d'aquesta restauració dotzecentista. La documentació ja retreta abans d'ara i que fa refe= rència a tres cimboris, contractats en 1308 amb destinació a l'església de Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses, compromet la condició de què tots aquests cobricels d'altar devien portar figures embotides, que anirien pinta= des de coloríhus disíemperatís oleo de linos eí cum cum omnibus aliis necessariis piciurae dicíorum cimhoriorum. La pintura de la fusta la trobem també en l'arqueta eucarística i en la capseta per relíquies. El Museu Epis= copal de Vicb té d una i altra curiosos exemplars, que es refereixen als temps anteriors a la catorzena centúria. Així bi ba un baület amb una anella superior, indicador d'baver estat fet guardar l'Eucaristia suspesa al da= per munt de l'altar, el qual llueix exteriorment viva coloració romànica. Reproduïm, encar que pertanyi ja al segle XIV, una arqueta=sagrari de les que eren posades sobre l'ara santa [Fig. 216]. Una arqueta, també feta per guardar les sacra pignora sancíorum i que bauria anat col'locada sobre el bancal d'un altar, obra del segle XIII, ostenta igualment policromia entre la qual s'bi destaca el monograma cristià. Les mateixes colleccions episcopals exposen un pot oval, de fusta tornejada, que fou trobat contenint les relí= quies posades en l'acte de consagració d'un altar; obra no posterior al segle XII, que llueix ingènua decoració amb peixos, repetint així un tema que es refereix als principis del Cristianisme. Un altre exemplar del mateix Museu i època, de forma cilíndrica, presenta vària decoració amb elements de la fauna fantàstica tan emprada pels artistes primitius. Ademés uns models de tals reconditoris, que bi ba a Vicb i en el Museu Diocesà de Barcelona, són esfèrics i porten ornamentació treta de les llegendes cúfiques. També es feren arquetes amb ornamentació en petit ELS PRIMITIUS 469 relleu de pasíillaíge. El Museu Episcopal de Vicl·i en posseeix una en forma de sepulcre, que sembla hauria servit de recondifori eucarisfic. Com exemplar d'alt interès artístic i també per sa gran dimensió, mereix ésser adduïda l'arca de relíquies que, procedent de Sant Cugat del Vallès, on bavia guardat (Clixé A. Mas) Fie. 218. — ARCA - RELIQUIER Museu Provincial de Barcelona lesrelíquies de Sant Candi, posseeix el Museu Provincial de Barcelona. Àquesta, que mideix 0 76 X 1 22 i 0 45 ms., du una inscripció que parla de què, a les nones de maig de 1292, foren trobades les relíquies de dit Sant, data que pot indicar l'època de la construcció d'aquest interessant exemplar. ^ En el fronter, en relleu, s'bi veu un bisbe dret, enmig de la llegenda SÀNCTV5 JACOBVS JVSTVS (1) Catálogo del Museo Provincial, núm. 832 i 996, p. 163. — Vegi s £ambé la noséra monografia Saní Cugat del Vallès, p. 8. 470 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA [Fig. 217], A un i alíre costat varis personatges asseguts. En la part oposada l·ii està representada la degollació de Sant Maurici, 5ANCTV5 MAVRICIVS, Sant Candi, SANC= TVS CANDIDV5 i els soldats que formaven la legió tebana, qual mort fou ordenada per baver negat l'obediència a l'edicte gentilic de l'emperador Maximià [Fig. 218]. Al voltant de l'àrea bi ba l'esmentada inscripció amb caràc= (Clixé À. Mas) Figs. 219 i 220. — ARCA= RELIQUIER Museu Provincial de Barcelona ters gòtics, que diu ANNO : DOMINI : M ; CC ; XC : II : NO¬ NAS : MAI ; INVENCIÓ : SACRATISSIMI : CORPORIS : SANCTI CANDIDI : MILITIS ; XPI : ET : MARTIRIS. En ambdós costats de l'arca s'hi pontífex assegut, dirigint la paraula veu un a vàries dones i soldats [Figs. 219 i 220]. La coberta està en molt mal estat de conservació, quedant només una de les seves cares, en la qual bi està representat Jesucrist, dintre auriola apuntada i voltat dels símbols dels Evan= gelistes, en actitud de beneir, i sobre la seva testa bi té ELS PRIMITIUS 471 l'anagrama JESVS CHRISTVS, íeniné als seus costats dos àngels amb l'encenser. No mancaven bàculs episcopals o abacials fets de fusta tallada o policromada. La catedral de Vicb guarda el de Sant Bernat Calvó (1233=1243), amb resquícies d'amples faixes a vària coloració. El Museu Diocesà de Barcelona posseeix el trobat dintre la tomba de l'abat de Sant Cugat del Vallès Fra Ouerau de Clascari (1277=1294). La seva talla és molt majestuosa, anant avalorada per una poli= cromia sobre or, digna d'un mestre miniaturista. A l'arxiu de l'antiga de Roda de Ribagorça bi seu poguérem veure una vella càtedra amb restes d ornamen= tació romànica, del segle XIII, tenint cobricel o teguri de quatre pilans. Dintre el mobiliari casolà bi entrà, com al temple sant, l'oratoriet o plafó que presentava alguna imatge o bé escena religiosa. Aquesta mena d'icones tenen una tra= dició antiquissima. Al tractar dels orígens de la pintura sobre taula bi consignàrem alguns textes que fan sens dubte referència a això que anem dient. Sant Gregori de Tours parla de què els cristians tenien la imatge de Crist, per commemorar la seva virtut, in íabulis visihÚíhus pícíam per ecclesías domos afflguní. ' Sembla fer referència ac a això el fet de quèun tal Pere de Ferses, sacerdot de l'altar del Salvador, en la Seu de Barcelona, als 4 de novembre de 1216, llegués al dit altar una taula pintada, la qual ell tenia en sa casa: unam íabulam minorem guam babeo in domo mea. El mobiliari usual, no sempre tan bumil com sembla= ven exigir les circumstàncies de temps tan ferrenys com els primitius, algunes poques vegades és aduït en la documentació com a pintat. Una escriptura de l'any 1149, (1) De Gloria maríyrum, cap. XXII. — P. L., LXXI; col. 724. (2) Arxiu de la Catedral de Barcelona: Liber I Anüquiíaium, nú= mero 1051, fol. 367. 472 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA daíada a 29 d'ocfubre, fa referenda a fal Bernaf què un Berenguer, al fesfar, disposava d'un llif pinfaf: lecíum picíum. ' Un documenf de maig de 1300, confeninf diver= ses donadons fefes pel rei Jaume II, parla de dues cruces de iaspi que erani in guadam husiea depicia. ^ En la documenéació aduïda, en allô que fa referència a noms de pinfors primitius, s'hi fa evident la conexió entre l'ofici dels que exercien la pintura i els constructors de selles, adargues i guarniments de cavall, fent=se veure com no hi mancaren objectes pertanyents a aquestes darre= res denominacions, que foren daurats i pintats. Els Cosíums de L·leida, de 1228, parlen de què nuUus picíor ponaí argeníum pro aura vel in sellis palafredi eí scuía= rii signi inhgri, illud signum sií de aura íaníum, si vero sint signis munifí ilie selle illud signum sií auri vel argeníi. En un estudi que anys passats vàrem publicar referent a vaixella de fusta, exposàvem com devia estar molt en us amb anterioritat al segle XIV, demostrant com algunes vegades anava colorida. El testament d'un Be= renguer de Vilanova, fet a 22 de juliol de 1197, diu que deixa a un tal Pere d'Aguilar una plata pintada i a Andreu sacerdot una altra de millor : Peíro de Aguilar meum discum picíum. Andreae Sacerdoíi alium discum meliorem. ^ Sabut és que el mot discus significa un plat circular i poc fondo que, essent pintat, no és improbable que fos de fusta. Seria aquest lloc propi per dir alguna cosa sobre la decoració pictòrica dels enteixinats de fusta, si en conei= (1) Arxiu de la Catedral de Barcelona: Liher IV Antiguiíaíum; cita aduïda per Don Josep BALARI I JUVANY en sos Orígenes hisíóricos de Caíaluña, p. 599. EI testament del bisbe Salla d'Urgell, datat a 23 d'octubre de 1003, llega entre altres objectes a l'església de Santa Maria, o sigui a la catedral, lecíum hoceíaíum (Àrx. Cap. de la Seu d'Urgell: Doíaliorum ¡iber primus, íol. 235, doc. 798). (2) FiNKE: Acía Aragonensia, VI, p. 914. (3) Arx- Cap. Vic.: Liher doíaíionum, £ol. XXXVIII v. (4) Vegi's La vaixella de fasía duraní lo segle X.III, entre les memò» ries del volum II del primer Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. 59 ELS PRIMITIUS 473 xéssim algun exisÉené en éerra catalana, que pogués clonar= se com anterior a la catorzena centúria. El que sembla més antic dels existents és el de l'aula capitular de Sixena que apar re£erir=se a la primera meitat del 1300. ^ En alguns dels entei.xinats existents en nostra terra, i especialment en els de la regió occidental, s'bi ha de reconèixer en ses talles i decoració pictòrica una gran influència tradició aràbiga. Aquesta tradició potser o podríem relacionarda amb algun dels antics documents que bem donat en la sèrie de notícies sobre els nostres pintors. À aquesta especialitat correspon el document que parla de piníors mecelmos o musulmans que, en 1157, decoraven una cambra de la casa que els Comtes de Barcelona tenien a Sant Cugat del Vallès. ^ (1) Vegi's Els Tresceníisíes, vol. 11, p. 97. També hi ha noéícles en la p. 83, (2) Arxiu de la Corona d'Aragó, registre 16. En el llibre Techumbres y Aréesonados Españoles (vol. 86 de la col·lecció "Labpr'^), l'arquitecte Josep F. Ràfols ha tractat de diversos enteixinats amb policromia, que tenen relació amb el nostre estudi. Així (p. 37) diu alguna cosa del que hi ba en una galeria del palau de Jaume ÏI en el monestir de Santes Creus, del del Castell d'Alcañiz (p. 40), del de l'església de Sant Salvador de Sagunto i d'un de l'església de la Sang de Llíria (ps. 10, 41 i 56), del del Castell de Verdú (p. 51), i d'alguns de Mallorca i d'Aragó (p. 57). Pertanyents a la província d'Osca descriu els de l'església del Concili, en la capital, i de l'església de Sant Miquel de Barluenga. ADDICIÓ EL BRODAT I EL TEIXIT PODEM considerar com a participants de la pintura les manera brodades i també les teixides, i d'una peces especial les pertanyents a la primera de aquestes indústries artístiques. Els antics, considerant=bo així, donaren la denominació ò!acupicía i de piníures a l'agulla a certes peces de complicada broderia. En l'estudi de les arts que ban estat nomenades del íissú, bi ha sovint grans dificultats en separar els conceptes de brodat i de teixit, ja que com succeeix en molts teixits coptes, s'bi barregen els dos procediments. ^ Els mo= apar numents que es presenten reproduint escenes en les quals intervénen personatges abillats luxosament, resulta gai= rebé impossible destriar si allà s'bi reprodueixen robes teixides o bé brodades. En tals figuracions, sobretot durant els segles V al VIII, bi abunden les peces d'indumentària (1) Ha £rac£aí de la qüesíió sobre si en els teixits coptes hi intervé el tissatge i acabat en brodadura de fil blanc, sostenint que no bi ha un brodat, el Camil RODON I FONT, en son estudi: EI Aríe de la Tapicería en la Aníigüedad, ps. 24 i segs. 476 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA presentanf; o bé ornamentació geomètrica, o bé motius trets de la fauna i de la flora més o menysfantàstica, o bé escenes històriques en les quals intervénen molts perso= natges, fent sovint al'lusió a episodis trets dels L·libres Sants. En un sermó d'Àsteri, bisbe d'Amasea, de comen= çaments del segle V, bi són enumerats alguns assumptes que enjoiaven els vestits explicant que tota la bistòria de Crist hi estava representada. ' Les broderies luxosissímes que decoraven les esglésies i sobretot 1 altar, són descrites pel clergue Sidoni Apolinar, en un poema dirigit a cantar la basilica de Lió, construïda pel bisbe Patiens. ^ Els l·iibri Carolini fan referència a què hi havien in sériels lañéis necnon eí lineis mulíicolorihus vesíihus plumario poli^ miíarioque fórmalas imagines. ^ opera A Catalunya s'hi han conservat fins als nostres dies algunes notables peces de broderia, ocupant el primer lloc entre totes la que constitueix el tapiç anomenat de la Creació, que és preuat ornament del tresor de la catedral de Qirona. Es tracta d'una obra que fa 3'65 X 4'15 ms., portant brodat a punt de cadeneta amb llanes de color i de lli blanc sobre un bast teixit de lli [Fig. 221]. Al centre bi apareix la imatge del Pantocrator assegut i tenint en ses mans el llibre de la vida, que en ses planes obertes deixa llegir: SANCTVS DEVS, i en el camper: REX (1) Paírologia Graeca, vol. XL, col. 165. — També és no£able el que diu en una homilia TeodoreÉ, bisbe de Cyr (Id., vol. LXXXIÍI, col. 617.) (2) EpisíoÏarum, líib. II, cap. X. — Paírologia L·aíina, LVIIl, col. 477. (3) Lib. IV, cap. XIX. — Paírologia Paíina, XCVIII, col. 1125. (4) Un documení de maig de l'any 1300, en donar idea de varis presents feés pel rei Jaume II, sembla por£ar la indicació de què del puní de cadeneía se'n deia de llaç: quoddam marsupium de opere de laç de filo auri eí argeníi eí cirico cum duahus burseíis ejusdem operis. Gi£a íambé quendam pendonem operis laç de filo auri eí argeníi eí de cirico cum scuíis regalihus eí aquilis nigris. En el mateix document s'esmenta, ademés, una bossa de seda operis de Ungaria i encar una camisa suíam ad puncíum de Hungaria. (H. FiNKE: Acía Aragonensia, vol- II, p. 913 i 914.) (Clixé A. Mas) Fie. 221. —TAPÍS DE LA CREACTÓ Catedral de Girona ELS PRIMITIUS 479 FORTI5. Una auriola circular ofereix les paraules: DIXIT OVOQVE DEVS FIAT LVX ET LVX FACTA EST. Rodegen fof això una sèrie de vuif representacions radials,que són closes per un altre cèrcol que llueix repí= graf: IN PRINCIPIO CREAVIT DEV5 CELVM ET TERRAM MARE ET OMNIA QVA IN EIS 5VNT ET VIDIT DEV5 CVNCTA OVE FECERAT ET ERANT VALDE BONA. El compartiment radial de l'esquerra del mig superior representa l'àngel de les tenebres amb una antorxa a la .mà, acompanyant=lo la inscripció: TENEBRE ERANT 5VPER FACIEM ABISSI. En r espai central s'bi veu un colom blanc que simbo= litza l'Esperit de Déu, sostingut sobre el caos, infonent calor a les aigües, llegint=se: SPIRITV5 DEI FEREBATVR SVPER AQVA5. La divisió de la llum de les tenebres segueix figurada per l'àngel de la llum, que té al damunt del seu cap radiant el mot LVX, llegint=se també: ET DIVIS5IT LVCEM A TENEBRIS. Els dos compartiments colaterals als citats, a l'esquerra, ostenten un cèrcol surant sobre aigua i contenint: FECIT DEVS FIRMAMENTVM IN MEDIO AQVARVM. L'altre de la dreta duu la inscripció: VBI DIVIDAT DEVS AQVAS AB AQVEIS, manifestant el firmament amb el SOL i la LVNA, tal com la mitologia representa a Àpol i Diana, trobant= s'bi també algunes estrelles i la paraula FIRMAMENTVM. L'espai central inferior al·ludeix a la creació dels rep= tils, aucells i monstres marins, segons aclareixen les parau= les: VOLATILIA CELI MARE CETE GRANDIA. A la dreta, en altre espai, bi ba Déu presentant tots els animals al primer bome, que està sol: ADAM NON INVENIEBATVR SIMILE SIBI. Correspon a aquest enquadrament un altre amb la creació d'Eva, expressant=bo el text: INMISSIT DOMINVS SAPOREM IN ADAM ET TVLIT VNAM DE COSTIS EIVS. No bi manca un arbre, referint=se al del paradís: LIGNVM POMIFERVM. 480 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA que van des del cèrcol major i l orla que Els espais enquadra el brodai, porten enmig de núvols les personifi= cacions dels quatre vents, corresponents als punts cardi= nals. Aquestes figuracions són representades per una mena de genis o figures alades nues, les quals van asse= gudes sobre bóts i ostenten en la boca dos corns cada un, indicadors de la força dels vents. Els mots 5EPTEN= TRION AVSTER = 5VBSOLANVS i CEPHIRVS completen = la significació. El drap de la catedral de Qirona anava enquadrat per unes amples orles plenes de compartiments amb figures de gran interès, conservant=se entera l'orla superior, força completa la lateral esquerra, mutil'lada la inferior i essent del tot perduda la de 1 altre muntant. L'enquadrament de l'àngul superior dret dóna dintre un cèrcol un personatge mig ajegut i oferint una mena de corn, del qual brolla un riu. La figura té en sa esquerra un arbre dret, deixant llegir el mot GEON, que alludia a un dels quatre rius brollaven del Paradís. Es de que creure que en els altres ànguls del brodat hi haurien semblantment els rius Thison, Tigris i Eufrates. Fa costat a la fluvial representació descrita, en l'orla superior, la gràfica al·lusió a Samsó armat de la indispen= sable barra d'ase. Al costat hi surt l'Estiu en forma de segador i amb la llegenda FELIX ESTAS. La Tardor fii està indicada per un veremador i una noguera, NVX. Resta al mig de l'orla una figura d home vell amb un gaiato a la mà i una rodella en l'altra, significant 1 any, ANNVS. Al seu costat s'hi representa l'Hivern, HYEMS, per un ancià que s'escalfa, acusant=ho dos caps alats, signi= ficats per les paraules GELVS = FRIGVS. Un home fangant la terra i posat entre el FRIGVS i CALIDA al·ludiria a la Primavera. Hi ha en últim lloc un home que tond una ovella. L'orla lateral de la part esquerra de l'espectador principia per la gràfica traducció dels treballs correspo= nents a alguns mesos de l'any. Comença pel Febrer, FE» 60 ELS PRIMITIUS 481 BRVARIV5, representat per un home que porta, penjant en un bastó, diferents aucells, trobant=se prop seu la significació del FRIGV5. Sobre d'aquesta figuració bi va el SOL en quàdriga, al'ludint a Febus amb la testa radiada, acompanyant=lo la llegenda DIES SOLTS. El Març, MARCIVS, està grafiat bome amb per un una serpent en una mà i una l'altra, i al seu granota en davant una cigonya, CICONIA. El sol i el fred, FRIGVS, van en la part superior de la composició. L'APRILIS permet endevinar la figura d'un pagès llau= rant la terra amb una arada de rodes, tirada per dos quadrúpets. El mes de les flors, MAIVS, està dibuixat per un bome que té per les regnes un cavall encabritat, oferint el perso= natge un quadrant sobre el seu front. Segueix en últim lloc el JVNIVS, com un pescador de canya que, si amb una mà està pescant, amb l'altra té un falcó, lluïnt el personatge igualment una mitja lluna crei= xent en la testa. L'orla inferior, incompleta, porta en sis enquadraments la llegenda de la invenció de la Santa Creu, segons demostren les diferents inscripcions: SANCTA ELENA, IVDEI, lERVSALEM = CVM ORASSET IVDAS. En aquesta darrera part del brodat gironí bi va cosit un fragment del deuria baver estat l'orla dreta, frag= que ment que modernament fou trobat entre drapots vells de la mateixa catedral. Sembla que en aquesta part s'bi representarien els que mancaven per acabar la mesos rotació de l'any. Sis eren els compartiments que consti= tuïen aquesta tira, bavent=n'bi un de gairebé perdut del tot. El segon permet veure la mà d'un segador amb la dalla i el SOL enviantdi sos raigs de foc, la qual cosa correspondria al mes de Juliol. El tercer enquadrament ofereix un camp d'espigues i garbes, sense que en ell bi manqui també la paraula SOL. Deu ésser l'Agost. 482 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA En el quaré comparéimené s'ki inierpreéa la batuda, trobant=s'hi també el SOL, la qual cosa al·ludiria al mes de Setembre. El cinquè espai correspondria al mes d'Octubre, ja que en ell s'bi veu un bome, el qual treu el fruit d'una VINEA. Finalment l'últim enquadrament porta una biga o carro de dos cavalls sobre del qual bi aniria la represen^ tació de la lluna, llegint=s'bi DIES. ' Per aquestes curtes notes pot ja endevinar=se l'interès màxim que té el brodat de Oirona, que segons creiem no pot pas fer=se més aprop que la segona meitat de la dot= zena centúria. Es tracta d'una pessa de veritable raresa i com no se'n sàpiga d'altra, que no sols no tingui major interès, sinó que ni se li acosti. L'inventari de Sant Joan de les Abadesses, del 13 de les kalendes d'abril (19 de març) de 1227, parla de vàries draperies de tapissar les parets, algunes de seda, altres de llana, altres de lli, eí alia (cortina) quae pendeí ep alíera in gita así depicíus Apocalipsim, la qual cosa sembla fer referència a un tapis historiat. ^ Una altra peça de brodat interessantissima es conserva encar en nostra terra, essent una de les joies capdals del Museu d'Art i Arqueologia o de la Ciutadella de Barce= lona. Al dir això volem fer referència a la banderola, coneguda vulgarment amb el nom dt esíendard de Sani Olh, procedint de la catedral urgellesa, on era guardada com a reliquia. El sant bisbe d'Urgell a qui fa referència la denominació d'aquesta banderola, cenyi la mitra urge= (1) Per aqueséa descripció del éapís brodaé de Oirona ens hem valgut de Taréicle que publicà Don Enric Claudi GiRBAL en la Revisía de Gerona, vol. VIII, corresponent al mes de gener de 1884, ps. 1=8. N'ba parlat també el senyor Cèsar MARTINELL en la revista Barcelona Aérac= cíón, octubre de 1928. (2) BuíUeíi del Qeníre Byccursionisía de Vich, núm. 46, setembre» desembre de 1923, ps. 142=43. (Clixé Mus. Ciuíad.) Fig. 222. — ESTENDARD DE SANT OTH Museu de la Oíuéadella de Barcelona ELS PRIMITIUS 485 Ilesa entre els anys 1095 i 1122. Mideix aquest banderí l'05 X 0'69 ms.,essent obrat en tela de lli, amb imatgeria brodada en sedes de colors a punt de cadeneta i amb els colors vermell, groc i La seva forma és un qua= negre. dràngul del qual pengen tres gallarets una mica afuats vers la seva punta, els dos laterals presentant son costat exterior seguint la línea recta del quadràngul [Fig. 222]. Aquest va vorejat per una franja desenrotllant una serpentina amb brots foliats, la qual enquadra un espai ocupat per la figura del Pantocrator in sede majesíaíis, presentant el llibre de la Llei i ostentant en sa mà dreta una petita esfera, anant la sacra representació dintre auriola apuntada i rodejant=la els símbols dels quatre Evangelistes; els corresponents a Sant Joan i Sant Marc van a la part dreta i els demés a l'altre costat. Entre l'àliga i el lleó s hi troba ben llegidor el nom d'una fembra, que prou deuria ésser la brodadora: EL!S = AVA ME FECIT. Els tres gallarets ostenten figures, probablement femeni= nes, sense auriola de cap mena i dirigint sa mirada envers la representació de l'Omnipotent i com si reclamessin els seus favors. Totes les figures sobresurten sobre camper vermell, exceptuant la de l'Omnipotent que devia ésser en groc. No és necessari ponderar la importància d'aquesta banderola que, com a tal, és un monument únic en el seu gènere, avalorant=lo les representacions que porta broda= des, completant la seva vàlua la circumstància de portar el nom de la seva autora, que la pintà a l'agulla en el segle XII í que no trobaríem estrany bagués estat una contem= porània del Sant Bisbe Otb. ' (1) L'esfendard de Sané Oéh ens cridà l'aéenció en 1908, en la Exposició E[íspano=Francesa de Saragossa on figurà. — fia publicaé una inéeressané i erudifa monografia sobre aquesé exemplar Don Joaquim Folch i Torres en VAnuari de Vlnsüíuí d^Esíudis Catalans, 1915-1920, éreball que figura fambé en ei fascicle éiéulaé Adquisicions del lYlusea de Barcelona. — Tracéà igualmené de l'eséendard la Gaseta de les Arts, núms. 32 i 33, corresponenfs a 1 i 15 de sefembre de 1925. — Catálogo, sala II, núm. 34, fíg, 90, p. 83. 486 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Com procedents de l'antic monestir a de Sant Martí del Canigó, guarda el Museu de Cluny, de Paris, dos brodats que ban estat atribuïts, d acord amb una vella tradició, a la comtesa Quisla, esposa del comte de Cer= danya Guifré, fundador d'aquell monestir. D aquests dos brodats, l'un si no correspon al segle XI, creiem que de Fie. 223. — BRODAT DEL CANIGÓ Museu de Cluny, a París cap manera pot donar=se com a posterior a la tretzena centúria [Fig. 223]. Forma una tira d'uns 60 cms. de llarg, donant una franja amb motius ornamentals deduïts de llegendes arà= bigues, entre quals traços alfabètics s'bi veuen foliacions estilitzades de variat dibuix. ^ Diu En Jeroni Pujades, que el comte Guifré i sa esposa Isabel es retiraren al Canigó i que '^^la condesa, los (1) Número 6423 del Museu de Cluny. — D'ell n'ha parlat Mon» síeur DARCEL en el seu catàleg, reproduïnt=ho Mr. BRUTAILS en ses Noies sobre l'Aré religiós en el Rosselló, p. 205. — Aquest escriptor es refereix també a l'altre brodat de Sant Martí del Canigó, del qual, si part emigrà a París (núm. 6422 del catàleg esmentat), una part d'ell s'és conservat en l'església rossellonesa de Castell, constituint en conjunt una tovalla d'altar, de lli amb brodats en sedes de colors, desenrotllant motius de tipu arabitzant i que sembla ja correspondre a la catorzena o quinzena centúria. En l'església de Sant Esteve d'Olot s'hi guarda una tovallola d'un obratge per l'estil. (Clixé A. Mas) Fies. 225 i 226. — MITRA DE SANT OLEGUER Catedral de Barcelona ELS PRIMITIUS 491 raíos que se alzaba de la oración, se ocupaba en labrar i reparar los íernos, dalmáticas, casullas i capaspluviales, albas i otras ropas de la sacristia. Labraba ricamente y con mucho primor maravilla, como se echa de ver por una toalla que y a se guarda en la sacristia de dicho monasterio, la cual está labrada toda por su mano, recamada toda de seda y con tal artificio que admira a cuantos la ven; y no obstante haber seiscientos años que sehizo, estan los colores de la seda tan vivos como hoy se acabaran de obrar: hay tradición de que si jamás se ha lavado y es medio milagro no estar muy sucia aunque no la hubiesen manoseado sinó para enseñarla a los que van a visitar aquella santa casa. Los monjes tienen por tradición que no solo la labró la condesa con sus manos sinó que de intento y aposta la labró para que sirviese en lugar de manteles o toalla en el altar de Nuestra Señora que está en la iglesia subterránea, porque le viene a medida, la que sin duda tomaria dicha condesa. ' Són notables com a exemplars de brodat del mil dos= cents les mitres de Sant Bernat Calvó, conservada en el Museu Episcopal de Vich, i la denominada de Sant 01e= guer guardada en la catedral de Barcelona. La primera d'aquestes és feta de lli brodat de fil d'or i de seda verda, desenrotllant un motiu d'àguiles esplaiades i creus flor= delitzades fetes de petits grans de vidre blau [Eig. 224]. L'altra és completament brodada d'or i seda de variada tonalitat, mostrant les efígies dels Apòstols, dels Evan= gelistes i de les tres Maries [Figs. 225 i 226]. D ues menes de teixits distingeixen per llur tècnica es més coneixedora als ulls, fàcilment explicable que no pas d'una manera intelligible. Són uns els teixits d'alta o baixa llisa, coneguts vulgarment per obres de tapisseria (1) Crònica Universal del Principado de Caialuña, Ilib. XIV, capítol XXIV, vol.^VII, p. 365. 492 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA o de gobelins, i els aléres els productes que podríem nomenar ordinaris de teler. D'uns i altres s'en conserven o se n han trobat exem= plars d'importància cabdal a Catalunya. Entre els primers el procediment d'obratge és deduït o continuació de l'emprat en molts teixits coptes, si bé els de què ens toca parlar els guanyen gairebé sempre en finura i perfecció i en el fet d'emprar millors materials, tals com l'or i les sedes en l'entramat, conservant les més de les vegades l'urdit, fet de fil de cànem o de lli. Pertanyen a aquesta especialitat els paraments de l'alba de l'abat Arnau de Biure, de Sant Cugat del Va= Ilès; ' una franja trobada en la sepultura de Sant Bernat Calvó, bisbe de Vicb; ^ els paraments quadrangulars deia capa i tunicelles dites de Sant Valeri, avui en la collecció del Lluís Plandiura; un fragment de tira ornamental de les mitres episcopals de l'antiga Seu de Roda; ^ un teixit que sortí de l'urna sepulcral del bisbe de Barcelona Arnau de Gurb; i finalment un fragmentet existent en l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses, que fou trobat embolicant unes relíquies. Pertanyen a l'altra especialitat de íissús, peces com el pal'li de les hruipes del Museu Episcopal de Vicb; tres mostres del mateix Museu pertanyents als vestits pontifi= cals de Sant Bernat Calvó; ^ una estofa verda trobada en el monestir de l'Estany, de la qual n'bi ba part en el Museu de Barcelona; els teixits trobats en les sepultures dels bisbes de la Seu d'Urgell, abril (1257=1269) i Pere (1)Vegi's la monografia que Don Joaquim FOLCH I TORRES dedicà a aquesta albaen el vol. VI de XArmari de VlnsUíuí d^Esíadis Caíalans, 1915=20, monografia de la que es féu un tiratge apart. (2) Vegi's nostre estudi: EÎ sepulcre de Saní Bernai Calvó, insert entre les memòries del primer Congrés d'Història de la Corona d'Àragó, primera part, p. 976. (3) Ealba de VAhaí Biure, p. 27, (4) Vegi's El Sepulcre de Saní Bernat Calvó. ELS PRIMITIUS 493 d'Urég (1269=1293); ^ i algun allre, com la major part de les éeles de què foren fefs els cifafs ornaments de Sant Valeri i una mostra recollida en el Museu Episcopal de Vich. Cap d'aquests teixits, tant els fets a punt de gobelins, com els de tissatge ordinari, sembla producte de telers moguts per mans catalanes, si bé tots ells semblen ante= riors a la catorzena centúria. Molt gran degué ésser la importació d'estofes de preu a nostres contrades en l'època primitiva, o bé pel comerç o bé com a botí de guerra, o bé introduïts pels nostres pelegrins i viatgers. La majoria d'aquests draps rics prou degué procedir d'obradors aràbics de la península ibèrica, obradors molt renomenats des dels començos del segle IX. La Crònica del Rei En Jaume fa referència a la presa de teixits en ses conquestes contra els islamites. Així entre el botí pres als maures de la part de València s'bi esmenta molí drap de seda. ^ Els serraïns de certs cas= telis que devien rendir=se al Rei Conqueridor reclamaven qualques draps de vestir, entre els que era apreciadíssim el (1) Estudià les restes de vestuari episcopal procedent d'uns sarcò= fegs de la catedral d'Urgell, Don Joaquim FOLCH I TORRES en VAnuari de rinsíiíaí d'Esíudis Catalans, 1915=20, p. 782, i en el tiratge apart, de les Adquisicions del Museu de Barcelona, p. 24. (2) EI Liber Poníificalis anomena sovin£ des del £emps del papa Gregori IV (8S27=844) els £eixi£s spanisci (Edició Louis DUCHESNE, vol. II, ps. 75, 122, 128, 130, 132, e£c. Els serraïns hispans degueren fer preuafs feixifs des del principi de la seva invasió de la Península. Així un aufor orienfal afirma que Abd^eraRahman II, qui regnà des de l'any 825 al 852, fou el primer soldà que infroduí l'ús del íïraz, que és una cosfosa estofa en la qual hi són inscrits els noms dels régnants, prínceps i d'altres personalitats distin= gides (Juan Facundo RiAÑO: The IndusítiaÍ Aris in Spain, p. 251). Per això els teixits hispànics són esmentats com a obra de gran preu ja al segle IX. Així, además del Liher PoniifícaÍis, la Viia Sancii Angesisi qui fou abat de Flavià, Luxeni i Fontenelle, entre els presents que féu en aquesta última abadia (823=833), hi havia de vesíimeníis eccíesiasiicis pallia, quae dicaníar fundaía, iria; siauraiia duo; síragalum hispanicum unum (Acia Sancíorum Bolandiana, julii, vol. V, p. 95). (3) Crònica, edició Aguiló, par. 202, 494 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA de grana. ' Quan el mateix monarca posseí una mesquita a Múrcia, la dedicà a la Mare de Déu, guarnint=la amb capes de samií e dalíres draps ah ® aur. Pel febrer de 1274 el Rei EnJaume féu franc i exempt al serrai Àlí, magisírum purpurarum hahiíaníem in Xaííva, i als seus fills Mabomet i Bocaron, per la seda i fil d'or i també tot el que necessitaven ad pannos ciricos jaciendos eí cum pannis de sirice ac almagels eí algiiínals, que ells baurien fet a Xàtiva i portat a vendre. ^ No es pot negar que també venien estofes preuades d'Orient. Qn inventari de la catedral de Vich, de l'any 957, cita casullas grezeschas, capas grezeschas, curchíhaldos grezeschos, pallias grezeschas. El testament de Riculf, bisbe d'Elna, datat en 915, menciona palliuni greca eí alias duas in Greda facías. ® (1) Crònica, 243=245. L'hís6oriador serrai, nomenaé Àl=Makhari, del segle Xlí, diu de València que en sos obradors s'bi fabricaven els arfísfics brocafs que fan esfimafs eren en l'Occidenf. (Cifaf per Julián RiBERA! Diseríaciones y opúsculos, vol. Il, p. 205.) (2) Crònica, 450. — Prova Tab undància de sederies que bi havia a València el que es confa de què els maures, abans d'abandonar la ciufaf, feien venda de molí bell maíalaff de seda e daitres draps ne bells cuberios; ne moll bell drap de seda e d'aur ne de molí bell arnès. (DESCLOT: Crònica, cap. XLIX.) En la campanya de l'Àfrica que féu el Rei Pere II, hi recollí abundància de roba de seda e al aur e argení. (Id., LXXXlll.) (3) Joaquim MiRET I SANS: líinerari del Rei E>n Jaume, p. 493. Enfre les poblacions duranf la invasió serraïna s esmenfen com que a centres de producció fexfil hi ha Múrcia, de la que Ash Shakandi, escriptor Cordovès de principis del segle XllI, diu que com Màlaga i Almeria, aquella ciutat tenia vàries fàbriques de robes de seda, denomi= nades al washiníhalaíhaí, de variats colors. Era igualment famosa Múrcia, segons aquell autor, per la fabricació de catifes denominades íaníili., les quals eren exportades a l'Orient i a l'Occident; fent=s'hi una mena d'estores dels més brillants colors, amb les que els murcians tapissaven les parets de llurs cases (RiAÑO, obra citada, p. 251, i Science and Deparfmení, Caíalogue of íhe Ari objeçís of Spanish producíion in íhe Kensingíon Museum, p. XXXV). Sapigut és que Múrcia fou conquerida pel rei Jaume en 1266, si bé la possessió de la ciutat passà a ésser del rei de Castella. (4) Villanueva, vol. Ví, ap. II. — Arxiu Capitular de Vich, cal. F, plec i", núm. 51. (5) Francesc MONSALVATGE: r^oíicias hisíóricas, vol- XXI, p. 330. ELS PRIMITIUS 495 En 1067 una donació feta Ribagorça, parla a Roda de de dossale consíaníinaíum. ' Un aranzel de Perpinyà, de l'any 1284, cila adquisicions de hoquerans, y.<^meloís i burdi alexandrins, servinl;=se lambé de bagadells d'uUramar i draps d^or de Venecia i de hucca. ^ En 1303, en els comptes de la tresoreria reial, s'indica l'existència de draps de seda verds de Romania ab obres dor a forma de pinya. ^ En 1319 es fa al'lusió a una casulla de baríari velluí vermellque haaia períenesciií als iemplers, i en (1) Villanueva: XV, ap. LI. — L'invenéari de la capella reial en 1258 al·ludeix a un drap poc de seda qui fou dalexandria, iíem un drap morisch. (BuÜieH del Ceníre Excursionisía de \^ích, vol. I, p. 140). També nostres passats prengueren part en algunes expedicions guerreres contra els serraïns, en terres que pertocaven als reis caste= llans. Entre aquestes expedicions havem d'esmentar la d'Almeria en 1147, de la qual és £ama que en resultà ric botí. Almeria consta com el més important centre productor de riques estofes de l'Espanya musuU mana. Els escriptors Edrisi, Ash Shakandi i Al Makhari donen detalls sobre el gran nombre de telers i la magnificència dels teixits de seda que es feien en aquella ciutat. (riaño: The Indusírial Aris in Spain, ps. 250 i 253.) En l'expedició que en temps del rei Pere II de Barcelona, conegut amb el nom d'el Gran, en 1292, va fer=se a Sicília i al Sud d'Itàlia, els expedicionaris sovint hi aplegaren abundància de teixits i de joies. Diu el cronista Bernat DeSCLOT que una vegada els almogàvers i mariners aportaren=se'n molt bell arnès que hagueren guanyat, ço és coheríors de seda e de richs draps, e richs vesíimenh ah penes vayres e ab cendaís (Crónica, cap. CID. En altra ocasió recolliren molí heli arnes de seda, e richs guarni'^ menis, (Id., id.) Les campanyes de Grècia i Constantinopla portades a cap pels nos» tres almogàvers, a finals del segle XIII i principis del XIV, prou degueren contribuir a la vinguda dels sumptuosos teixits d'aquelles terres. Influí» ren també les relacions comercials des del segle XII (L·luís Nicolau d'Olwer: L expansió de Catalunya en la Mediterrània Oriental). En l'actualitat s'és iniciada la tendència a suposar fabricació d esto» fes preuades entre els hispans de les terres preses als mahometans i sobre tot els habitadors de la regió lleonesa. Ha donat lloc a això la troballa d'un diploma de l'any 1022, en el qual s'hi revela l'establiment, en certa masia baix els auspicis del rei de Castella, de tres muzárabes de rex tiraceros nominaíis Vinceníe et Abihia et Jhoannes cui dedií rex villa de Palierelios ciim anulas adiacencias eorum (M. GÓMEZ MORENO: Iglesias Mozárabes, p. 117, on es dóna la transcripció íntegra del document.) (2) Josep PuiGGARÍ: Estudios de Indumentaria Española completa y comparada, p. 68. L'autor parla de opus cyprense en aquests temps (p. 129). (3) González HURTEVISE: Libros de Tesorería, vol. I, p. 253. 496 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA parla Jaume II a 20 de febrer. ' Sef anys més fard frobem unam peciam panni voccaii bord de Alexandria ad simili(u= dinem de manil. ® A Lleida, en 1327, s'invenfarien draps de murischo seu arahico, pannos íaríareschos, i de opere íaríarescho. ^ Ja abans de 1284 s'esmenfa un esían-forí de ras, el qual podria donar=nos una de les primeres noficies que bi ba sobre la fabricació fan famosa d'Àrràs, ^ que des del segle XIV s'exercifà sobrefof en la confecció de fapis= series bisforiades a les quals es donà vulgarmenf la deno= minació de draps de ras. Les primeres noficies que fenim sobre l'exisfència de bancals, corfines i fofa mena de draperies per enfapissar les parefs, són força imprecises. ' (1) Rubió: Documenh, vol. II, doc. XXXV. (2) Id,, id-, doc. LV. (3) Villanueva: \^iaje L·líerario-, vol. XVII, ps. 249=250. Un inventari de Sant Joan de les Abadesses, de 1217, posa mul£i« éud de draps luxosos : paîîia quae dicuníur broides — pallium quod diciíur carami tíco aliud quod diciíur aquilarum — unum de cisclaíum album ei — viridum casulles de samit — unam de cisclaio — una de purpura rúbea — — daJmaíica de semii croceo aliam lanneam de alchiscenio rubeo (HuíUeíí — del Cenire E^cursionisia de Vich, vol. IV, p. 141). El Rei Jaume II havia £e£ entregar a l'altar de Sant Mateu, de Salerno, quandam peciam de ciricio livido de filo auri de Chipre ei quandam aliam peciam de cirico viridi paironaio cum operibus fili auri de Chipre." En maig de 1300 (FiNKE: Acia Aragonensia, vol. 11^ p- 913). Si és difícil £er»se càrrec de la nomenclatura que serveix per indicar les menes de teixits en els temps moderns, es converteix en impossibi= litat al tractar=se de les estofes primitives. Aquestes rebien noms sovint deduïts dels llenguatges usats en els llocs de sa fabricació i especialment de l'Orient grec i de l'Espanya musulmana, mots que eren bàrbarament transcrits en la vella documentació. La designació obeïa a diferents conceptes, originant=se ja de la matèria de què eren fets els teixits, ja del lloc de sa procedència o de la similitud amb els obratges de determinat lloc, ja pels motius que les decoraven o pels colors que intervenien en la composició. (4) El mateix consta en els comtes de la Casa reial, entre 1258 i 1268. (PuiGGARÍ: lloc citat, ps. 62 i 68). (5) El testament de Seniofred, levita, en 967 parla d'un banchale novo i d'ur\ altre que era veius (B. ALART: Cariulaire Roussillonnais, doc. XII, p. 25. 62 ELS PRIMITIUS 497 Abunden les donacions noséres esglésies â!almoce^ a llias, íapiís, draps de alfombres califes, des de la peus, o desena centúria, draps que devien tenir a vegades gran estima per sos treballs entreteixits. Es curiosa la pon= deració que fa d*un present de tals menes de draps el testament de Ricard, sagristà de Vicb, de l'any 1100, que escrivia oferint a la seu vigatana gualor almocellias ohíimas ad serviíium allaris, uí nullus homo dareí eas negue vendereí negue miííereí in alios usus. ^ Joan, cabiscol de Girona, a 6 d'oc£ubre de 1078, llega a Santa Maria de Girona baschai paliosíinum (Analecia Sacra Tarraconensia, vo¬ lum IV, p. 368). La Crònica del rei En Jaume diu que el rei per rebre uns ambaixa¬ dors faem encorünar nosíra casa de bon graí e fer bons seiis (paràgraf 436). Una de les primeres citacions de tapisseries fa referència a què entre 1270 i 1273, es compraren de Lió amb destí a la Casa reial barce¬ lonina, uns setis de baldaquí amb les armes reials al voltant (PUIGGARÍ, íd., íd.. p. 65). En 1297, als idus de juny, es citen duos pannos narbonenses que foren empenyats al Capítol de la Seu de Vicb per 200 sous, essent l'un lividum i l'altre vermell. (C. F. de Vicb: Manual anònim del temps). En 1319 la documentació referent aquest punt ja no té dubtes, a veient-se citat entre les pertenències a l'Infant Jaume d'Aragó quodam sobresenyals de panno sirio ad signum regalium (RUBIÓ Documents, vol. I, document 62 v.) Dos anys després, un inventari del castell de Llussà esmenta llll curünas franceses de Jana croceas ab papegalis viridis eí rosis virmileis eí cum diversis signis — un banchal longum de simili opero eí colore de lana — un banchal viridem longum cum diversis signis de lana grossa—duos banchals longos cum signis eí diversis coloribus de lana grossa (C. F.: Inventaris dispersos). Vegi's nostre estudi Per la hisfòria de la íapisseria a Caíalunya, en la "Pàgina artística" de L·a Veu de Catalunya, núm. 415. (1) Arx. Cap. Vicb, col. 6, num. 1553. El testament de Sisebut bisbe d'Urgell, en 839, declara un llegat de tappiíes duos (VILLANUEVA, vol. X, ap. Vil). Entre els béns de la catedral de Vicb, en 957, bi consten íappiíes veíeaes 111 (Id., íd., vol. VI, cap. XV). La darrera voluntat d'un tal Deila prevere, en l'any 992, fa referèn¬ cia a tapido uno (MONSALVATGE, vol. XV, p. 226). També Berenguer, bisbe d'Urgell, en 1010, disposava de duos íape= dos(Marca Hispànica, p. 973). Sancia, vescomtesa d'Urgell, en 1016, esmentava capiío I (MiRET I SANS: El condado de Castellbò, p. 347). 498 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Cap d'aquestes menes de draps sembla que fossin de producció catalana. Aquí res demostra que es fessin amb anterioritat al segle XIV altres menes de draps que els usuals pel vestuari i casa, en què bi intervenien única= ment el lli, el fil, el cotó i la llana, productes que ocuparen molta gent i dels quals se n'exportaren grans quantitats. ' En 1088 es £eia un liegaí; d'una almocelliam opümam (Arxiu Capitu¬ lar Vigatà: L·iber Doíaliorum, íol. LIV). Onze anys després, el testament de Berenguer, arquebisbe de Tarragona, feia memòria de unum íapeíam cum duahus ahnozeîîis (Id., id., fol. 14). En 1100, Bernat Berenguer oferia a l'altar de la Confessió, de la Seu barcelonina, unam almozelliam que maneaí noc(e eí die ad pedem eius nova et minore (Arxiu Capitular Barceloní: Liber /V Antiquifaíum^ fol. 1Í22). Ramon Ouibert, clergue i canonge de Vicb, en 1105 destinava a pagar meam sepaUuram, unes aîmozellias (Arxiu Capitular Vigatà: Liber Dotaîiorum, fol. 15). Bernat, canonge vigatà, en document de 1121 destinava almocelliam (Id., id., fol. 20). Ramon Berenguer, canonge, en 1129 llegava íappides II (Id., id., fol. XLVII v.) Alerand, també canonge, oferí en 1131 unum tapií eí semper síeí aníe aliare (Id., id., fol. XLIV v.) A Santa Eulària de Barcelona hi llegava, un tal Bermond, en 1149, meum choro ipsius sedis (Arxiu íapeíum meîiorem eí omni tempore síeí in Capitular Barceloní: Liber IV Aníiquiíaíum, fol. 122). Amb íapiís i vànoves s'improvitzaven les barraques i tendes de campanya en temps del rei Jaume (Crònica, paràgraf 184.) Els comtes de la Casa reial catalana de 1270 a 1273, posen l'adqui^ sició d'alfombres a Múrcia (PUIGGARÍ: lloc citat, p. 65). En 1321, el Castell de Llussà tenia unum tapií bonum eí pulchrum (C. F.: Inventaris). (1) Vegi's Antoni de CAPMANY: Memorias históricas sobre la Marina, Comercio y Artes de Barcelona, vol. I, part 3.®). Els Costums de Lleida de 1228 sembla que no tracten més que de draps de llana. Una de les constitucions diu: nullus color miííaíur in pannis, in pila, nec in operatorio et duiía daroquina quod sit facta per eabal et rebol et pelades per cabal et aynires et lana maienca ad partem et non s'ayust negre cum bianco. CAPÍTOL XVIII ELS TEMES ICONOGRÀFICS EN LA PINTURA SOBRE TAULA La iconografia de les nosfres pinéures sobre faula, si algunes vegades no fé la majesfaf de la pinfura mural, presenta més mafifzació i defall que aquesfa. La subdivisió dels femes episòdics va permefre a la pinfura sobre faula exposar mulfifud d'escenes que no es podien pas frobar en els murs de les nosfres esglésies. Sobre fof, això es fa evidenf en fracfar de la iconografia dels sanfs. Els femes que va represenfar la pinfura sobre faula foren frefs dels Llibres Sagrafs i dels comenfarisfes liferaris o gràfics d'aquesfs, inferveninf=hi d'una manera molf preeminenf les acfes de la vida dels sanfs segons els fexfes dels marfirologis, leccionaris i passions. El desig de fer gràfic el defall obligà fambé a servir=se, com a fonf informafiva, de les obres dels Pares de l'Església i sobre= fof de les peces predicables, sens excloure els llibres de narracions evidenfmenf apòcrifes. 500 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Allò que hem dit en el capítol VII del nostre estudi ens estalvia d'entrar en detalls sobre l'origen de moltes de les particularitats iconogràfiques que veiem en els nostres monuments. Ara sols ens proposem exposar la manera com els tipus es repeteixen i completen en la pintura sobre taula. L'APOCALIPSIS. — Les enlairades concepcions apo= calíptiques descrites pel vident de Patmos, si les bem trobades en mural que decorava les nostres la pintura esglésies i especialment grafiades en els absis de les mateixes, no deixaren de figurar contemporàniament en el què en podríem dir el mobiliari i utillatge eclesiàstic, omplint d'imponents figures els pal·lis, els plafons dels cimboris i la part preeminent dels retaules, invadint a la vegada fins les parets exteriors del temple i d'una manera molt digne d'esment les portalades. ' Molts són els pal·lis, cimboris i retaules anteriors a la catorzena centúria en els quals bi apareix presidint la ferrenya imatge del Déu Senyor de totes les coses, vestint l'acostumada túnica i mantell, beneint i ostentant el llibre de la Llei. Generalment va inclòs dins auriola ametllada, però es dóna algun cas, especialment en els plafons de cimboris, en els quals l'auriola s'eixampla i devé un vertader cercle. Alguna vegada es troba que l'element auriola ve a ésser constituït per dos cercles combinats l'un al damunt de l'altre, constituint una man= doria doble circular, que veiem en dos pal·lis de l'onzena centúria, del Museu de Barcelona, repetint un tema sens dubte importat de França que es troba gravat en la llinda (1) Vegi's Emile MALE: UArt ReÍígíeu)c da XII siècle en France, p. 381. .Jper qui vulgui £er comparació eníre els elements gràfics o de pintura en iconografia i les manifestacions plàstiques de la mateixa, la nostra serveix admirablement el material aplegat en el vol. III de l'obra dels senyors PUIG l CADAFALCH, i FALGUERA I GODAY que du per títol L'Arquiíeclura Romànica a Caíalunya, ELS PRIMITIUS 501 de Saní 0enís les Fonts, obra de l'any 1020 o bé del 1021.» No sabemcap exemplar català del Pantocrator dintre auriola quadrilobada, model que en altres països es troba força emprat, conforme demostra una pintura mural de la catedral d'Auxerre, un timpà de Sant Miquel d'Estella i un relleu de Quintanadueñas (Burgos). ^ Un pal'li del Museu Diocesà de Lleida porta auriola floronada, rodejant la representació de l'Omnipotent i les dels Apòstols. ^ El seient encoixinat sobre el que reposa la Majestat de Déu és algunes vegades macis i recordant els enca= rreuats d'un graó o paret, segons trobem en el pal'li de Sant Andreu, del Museu vigatà, i en un de pastillatge, del Museu de Barcelona. El soli es converteix en un banc de petges rectes, vegades entapissat amb una estofa o a bancal, com Estet, a Sant Marti de Gombreny, veiem a Sant Llorenç, Sant Sadurni, ambdós de Vicb, etc. Li fa de soli un arc, recordant l'esfera mundial, a Solsona, Llanàs, Ginestarre i en algun altre pal'li per l'estil. La cadira és tan honorable que recorda el sedile curulls dels grans magistrats romans i presenta a aquest (1) La Bíblia dita de Carles el Gros, avui en el monestir de Sant Pau de Poma, í el Saçramentari de Metz de la Biblioteca Nacional de Paris, ofereixen el Creador assegut sobre una esfera, motiu que donà lloc a l'auriola doble. (VeNTURI, vol. II, ps. 321 i 334). Ha disertat sobre el què en diu glohe=mandoría el Walter W. S. COOK en The Ari Balleíin^ vol. VI, núm. 2. (2) Gelis DidOT et LAFILLÉE: La peinfure decorative en France, núm. 5. —■ A. KiNGSLEY PORTER: Spanish Romanesque Sculpture, vol. II, làms. 101 i 115. Pertanyen a la tretzena centúria alguns pal·lis d'aquesta disposició. Així el de Saní Píetro d'Asti (Josep BrAÜN: Der Christliche Altar in seiner geschichlichen entwicklung, vol. I, p. 355, làm. 60); el de la santa capella de Dijon, avui en el Museu (íd.. íd., p. 356, làm. 61); el d'Oelst del Museu de Copenhagen (íd., íd., p. 99, làm. 133) i el del retaule de Sant Denis (FLEURY : La Messe, vol. II, p. 45, làm. CXVIII). (3) L'auriola dintre la qual hi apareix la Majestas Domini, que es troba en el retaule de Sant Miquel in F%celsis, dóna un floró octilobulat i més alt que ample. 502 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA efecte la disposició delsoli de tisora amb petges i braços indicant formes d'animals, en el pal'li marmori de l'altar major de la catedral de Tarragona. La mà de l'Omnipotent en actitud benedictòria surt en uns pal'lis de l'Apòstol Sant Pere i de Sant Martí, ambdós de la col'lecció Plandiura, i també en el poc lia citat palli marmori de Tarragona. L'auriola que rodeja al Totpoderós en un exemplar del Museu de Vicb, més digne de notar per quan resulta la pintura en taula més antiga, no és pas quartejada exteriorment per cap figura que reti homenatge al Senyor. Això és poc usat en la nostra iconografia, puix normal és que rodegin l'auriola àngels o els símbols dels quatre Evangelistes. Quan hi han els primers, a vegades estan en actitud adoratòria, com es pot reconèixer en el cimbori que, procedent de Pibes, posseeix el Museu de Vicb. Altres vegades els àngels estan en actitud de sostenir l'auriola, recordant el posat en què es troben les repre= sentacions dels alats genis que suporten un clypeus o rodella, aon hi va l'efígie del difunt en molts sarcòfags gentílics romans. Com a exemple dels àngels sostenint l'auriola, esmentarem la llinda de 5ant Qenís les Fonts. Aquests àngels en algun cas presenten els noms dels quatre Evangelistes, als quals supleixen i en porten la representació. Els símbols dels quatre escriptors evangèlics són cosa ordinària en moltes de nostres pintures sobre taula. El més raonable és que, entre ells es segueix un orde que en podríem dir de dignitat, començant per l'àngel de Sant Mateu, seguint per l'àguila del Deixeble estimat, el lleó de Sant Marc i acabant amb el brau de Sant Lluc. No obstant es donen de què un tal orde sofreix modi= casos ficacions. Un cimbori del Museu de Vicb porta força canviat aquest orde, començant per l'àguila i seguint per 1 àngel i el brau, bavent=bi en últim lloc el lleó, fent=se més evident l'equivocació que sofrí el pintor a l'errar la llegenda acompanyatòria de l'àngel que indica Sant Lluc, ELS PRIMITIUS 503 el mateix que es fa en la filacfèria que acompanya al brau, propri d'aquest Evangelista. L'orde de preferència dels símbols evangèlics no és pas seguit en el palli de Sant Esteve de L·lanàs i en el de Sant Andreu, del Museu de Vich. Un retaule de la col'lecció Amatller, de Barcelona, ofereix el Senyor rodejat dels seus Apòstols i sense cap mena d'auriola. ' JESUCRIST. — Els misteris de la vida de Crist ex= posats en la nostra iconografia en pintura sobre taula, comencen com és natural per l'escena representativa de Y Encarnació del Verb o Y Anunciació. Aquesta està expo= sada en multitud de llocs, sempre amb les figures de l'àngel missatger i de la Verge, dretes, manifestant=se alguna vegada, com en un pal'li de Vicb, un record dels apòcrifs que fan relació de com Maria estava ocupada en teixir el vel del temple, per la qual cosa ostenta un capdell de fil a la mà. La perplexitat de la Verge pot dir=se que està sempre de manifest, trobant=se sobretot en el palli en relleu que fou de Sant Cugat del Vallès, en el qual, com en el palli propietat de Don Ròmul (1) Alguns relleus de pedra contemporanis dels pal·lis, retaules i cimboris, repeteixen el tipu paníocràtic. Així el trobem en la portalada de Ripoll, on no bi manquen, acompanyant la figura de l'Omnipotent, els símbols dels Uvangelistes i els vintiquatre ancians de l'Apocalipsis. Diferents són les esglésies catalanes en les quals des del segle Xll, en els timpans, hi apareix la representació del Pantocrator amb àngels sostenint l'auriola apuntada. Xals són les de Covet, Pelagalls, Ribera del Ció i Sant Sebastià dels Oorgs. Però sovint són els símbols dels Evangelistes els que fan costat a l'auriola, com es veu a Santa Maria de Besalú, a Vilac. a Sampedor, etc. A Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses el Pantocrator va acompa» nyat de Sant Pere i Sant Pau. El tipu iconogràfic del Pantocrator apareix en llocs no pas tan importants, trobant=se en un capitell del claustre de TEstany i de Sant Benet de Bages, encapçalant una lauda sepulcral tarragonina. En el timpà del portal de l'església de Sant Feliu d'Amunt sembla que bi bavia TAnyell de Déu dintre una corona circular sostinguda per dos àngels. 504 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Bosch, no li manca el detall del capdell de fil. En el pal·li de Mosoll 1' àngel porta un ceptre flordelitzat i la Mare de Déu està amb un llibre a la mà. En el retaule d'Àngustrina, Maria té al seu darrera el seient, del qual s'ba alçat al rebre la celestial ambaixada. En els retaules escultòrics dels museus barcelonins, la Verge està també indicant gran sorpresa, bavent=bi en el del Museu de la Ciutadella, prop de la Verge, la figura de Sant Josep, sens dubte inclosa per omplir un espai i deixar la composició simètrica. Com es veu, els nostres artistes primitius es serviren, per figurar l'Anunciació, de la fórmula iconogràfica que fos més expressiva o sigui el tipus que ba estat qualificat de siri. ' En un pal·li del Museu de Solsona s'bi veix l'àngel des d'un núvol superior, parlant amb Maria. Igualment en expressar la Visiíació de Maria Santís= sima a Santa Elisabet, els nostres pintors, en els pal·lis de Mosoll, Avià, en un de Vicb i en un retaule d'Àngustrina escolliren la forma més efusiva per significar l'estimació en què es tenien ambdues santes. La Mare de Déu i la de Sant Joan estan abraçades i besant=se, apareixent en un retaule del Museu Provincial de Barcelona una cortina posada darrera de l'agrupació, fent referència a la mansió d'Elisabet. ^ El sant IVaíalici del Fill de Déu, acostuma a ésser presentat veient=se a Maria ajeguda en un jaç més que en un llit, seguint amb aixó un tema bizantí. Molt diversa és la posició de la Mare de Jesús en aquesta mena de (1) U Ari religieux du Ull siècle en France, 46, 56 i 119, ps. en el sepulcre L'Anunciació sur£ representada, entre altres llocs, de Sant Ramon de Roda, en un capitell de la Seu de Lleida, en les portalades d'Agramunt, Santa Coloma de Queralt i Mura, i en el claustre de Sant Cugat del Vallès, (2) en el mateix sepulcre de Sant Ramon de La Visitació apareix Roda, en un capitell de la Seu de Lleida, en un altre del claustre de la catedral de Girona, de Galligans, etc. 63 ELS PRIMITIUS 505 llié, en el qual sovint s'hi distingeix perfectament un coixí. Així hi han artistes que figuraren a Maria en posició del tot ajeguda a terra, per més que altres li alçaren poc a poc el cap i la meitat superior del cos, no mancant=ne que 1 arribaren a collocar del tot verticah ment, com pot veure's en el pal·li de la Mare de Déu del Coll, del Museu de Vich. En el segle XIII s'introdueix el llit de quatre petges el qual devia ésser en l'estahlia de Betlem, segons pot notar=se en el pal·li procedent de Sant Cugat del Vallès i en altre del Museu de les Arts Decoratives de París. El Diví Infant no està pas posat en el mateix llit de la Mare, ni tampoc en la menjadora de manera que semhli que aquesta reposi a terra, sinó aixecat d'una manera incomprensible penjat en l'aire, en lloc proper a sobre o el cap de la Verge, no mancant=bi gairebé mai el bou i la mula que l'escalfen amb el seu alè. Sant Josep, a vegades sense nimbe de cap mena, està assegut vora dels peus del llit o jas on reposa la Verge Mare, notant=se en posició d'un home que dormiteja, la qual cosa permet unir a l'escena del Sant Natalici l'episodi de r avís que lí donà l'àngel per a què fugis amb l'esposa i el Fill a terres D'aquesta manera amb la pre= egípcies. sència de l'àngel es completa l'escena de la Nativitat en el pal·li darrerament citat del Museu de Vicb i en el del senyor Bosch i Catarineu. En el retaule semiescultòric del Museu Provincial de Barcelona no bi manca la presència de la llevadora o ser= venta de la Sagrada Família, segons una referència a les llegendes dels apòcrifs. ' (1) Vegi's sobre els orígens del tipu iconogràfic del Sani Naíalici a Male, obra citada, ps. 60 i 108. En els noséres monuments de pedra, el Nadal s'hi troba esculpit vàries vegades, tals com en l'esmentat sepulcre de Sant Ramon de Roda, en els capitells de la portalada d'aquesta mateixa Seu i en els claustres de Girona i de Gallígans, ademés dels de Sant Cugat del Vallès i l'Estany. 506 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA \JAnunciació als Pasíors la íenim en obres de la tretzena i catorzena centúria. Aixi en el pal'li del senyor Boscb, on bi està senyaladados pastors, drets, als per quals dirigeix la paraula un àngel que apareix en 1 altura sortint de un núvol. L'escena és repetida amb variants de detall sempre més expressius i gràfics en altre pal'li de la col·lecció Plandiura, en el de Sant Cugat del Vallès; essent tres els bomes que es fan capaços de l'anunciació de la bona nova, en el retaule del Museu Provincial barceloní. Adoració dels Tres Reis els nostres artistes molt sovint la relacionaren amb la imatge de la Mare de Déu que, amb el Fillet sobre la falda, es trobava presidint din= tre auriola els diversos pal·lis on tal escena evangèlica bi està prefigurada. L·ls préfigurants del poble gentilic, admès al reconei= ment del Redemptor són sempre tres i representen edats ben diverses. Un d'ells alguna vegada està mig agenollat en actitud d'oferir el seu do i ocupant el lloc més immediat al de la Mare i al de Déu Infant. ' Es de notar el vestit dels reis en un pal·li del Museu de Vicb, en el qual se'ls veu lluint els cabells trenats. L'estrella misteriosa no manca les re= pas en vàries de presentacions de l'Epifania, trobant=se en els pal·lis viga= tans i en el de Mosoll. Per cert que aquest darrer porta la rara al·lusió al viatge fet des de llunyes terres, a qual ob= jecte Qaspar, Baltasar i Melcior van a cavall, seguint en això un record de l'iconografia bizantina. ^ L'escena de les llevadores rentaní; l'Infaní: Jesús es troba en els capitells de la portalada de Boló. (1) Un pal·li del Museu de Solsona prescindeix del detall d'al·ludir a la jovenesa, plenitud de vida i vellesa en els tres Reis, tota vegada que dos d'aquests ofereixen barba negra, per més que el tercer company encara no dugui pèl al voltant del llavi. (2) R. van M arle: La Peiníure Romaine au moyen âge, p. 147. Un capitell de Sant Pere de Besalú dóna el detall dels tres Reís cavalcant en sengles cavalls. ELS PRIMITIUS 507 El cicle més complet de l'Epifania és exposat en múltiples episodis en el pal'li de Sant Cugat del Vallès. Els Tres Reis Màgics consulten a Herodes; aquest inqui= reix sobre el què aquells li demanaven amb els savis i doctors de la Vella Llei; els Reis es dirigeixen a Betlem, on adoren al Salvador; i finalment, ficats dintre un sol llit, reben del cel per medi de un àngel l'orde de què tornin per diferenta via al seu país. ^ L'episodi de l'entrevista d'Herodes amb els Reis ve en el pal'li de Sagars. ^ indicat La Pveseníació de Vlnfaní Jesús al Temple és gairebé inconnexa en el pal'li de Mosoll, tota vegada que la Verge amb el Diví Nin ocupa diversa hornacina que la en què bi ha l'ancià Simeó, i altra que ve ocupada pel Patriarca Sant Josep. No obstant, això no és el més usat, sinó que es veu en els nostres artistes la intenció de donar una gran solemnitat a l'acte. Aquest adquireix la importància de una cosa sagrada, per medi de la introducció de un altar que fa d'entremig entre la Mare oferent i Simeó que reb al Messies revelat; peró no el pren pas de qualsevol ma= nera, sinó que l'accepta amb les mans velades pel seu mantell o amb una tovallola des de les espatlles, recordant així les tovalloles eucarístiques. ^ La Fugida a Egipíe hi és ben visible en dos pal'lis del Museu de Vicb, en els quals s'hi regoneix el pare putatiu de Crist, en hàbit de viatge i amb el gaiato a l'espatlla. (1) L'Adoració dels Reis, més o menys repartida en múltiples episodis, constitueix un dels temes més usuals de la iconografia primi= tiva. Així, ademés dels casos en què la pintura l'exposa, enumerarem ràpidament algunes representacions en relleu, tals com el sepulcre de Sant Ramon de Roda, els timpans de la portalada de Mura i del Pla de Cabra, la clau de la portalada d'Agramunt, les entrades de Mura i de Santa Coloma de Queralt i la Seu de Roda, i els capitells dels claustres de Sant Cugat del Vallès, de Tarragona, l'Estany, de la Seu de Girona i de Galligans. (2) Els dos pal'lis laterals de Sagars, avui en el Museu de Solsona, han donat ocasió a Mr, W, W, S, COOK per estudiar=ne la iconografia en The Ari Bulleíin, vol, X, núms. 2 i 4. (3) En el claustre de la Seu de Girona, en un capitell, s'hi repro» dueix la Presentació, 508 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA precedint la somera, sobre la qual va muntada Maria qrte acarona el seu Fillet. En el més modern dels dos pal'lis vigatans segueix a la Sagrada Família Xancilla de les tra= dicions apòcrifes. En pal'li del Museu de les Arts Decoratives de un París, Maria té a la mà un ram, que potser li serviria de ventall. Sant Josep també la precedeix amb una mena de llança a l'espatlla, de la qual penja un farcellet. No és molt diversa l'escena tal com se troba a França en les pintures murals de Poucé i de Petit^Quevilly i en una vidriera de la catedral de Chartres. ^ No és molt freqüent trobar en nostra pintura sobre taula l'episodi de la Degollado dels Sanh Innocenh. Un pal'li de la col'lecció Plandiura el fa gràfic amb detalls acreditatius de la feresa d'Fíerodes i dels executors de la sagnant disposició contra els infants betlemites. ® Raríssima ha d'ésser l'escena figurativa de Jesús Noi eníre els Docíors, que sembla veure's en el tantes vegades citat pal'li de Sant Cugat del Vallès. ^ El cicle de la Passió de Crist pot dir=se que comença amb la solemnial Entrada de Jesucrisi a Jerusalem, on fou rebut en triomf pel poble. Un pal'li del Museu de Vicb l'exposa, fent=bi intervenir als Apòstols que constituei= xen com corteig honorable del Salvador, qui munta a un la manera femenina sobre un ruquet, mentre apareixen a la porta de la ciutat de Sion i sobre ses muralles vàries figures de reduïda dimensió que victoregen el Fill de (1) GELIS-DIDOT et LAFFILLÉE: ta peinture decorative en France. La Fugida a Fpipée es £roba representada en un capitell de Sant Pere de Besalú, en la portalada de la Seu de Roda i en el claustre de Sant Cugat del Vallès. (2) Plàsticament no manca la representació de la mort dels Inno= cents a Sant Pere de Besalú i en els claustres de la Seu d'L·Ina, de Sant Cugat del Vallès i de Girona. (3) Tal escena es troba en el magnífic retaule de pedra, que pro= vinent d'Anglesola figura avui en el Museu de Boston. El Jesuset bi és posat dret sobre un alt escambell. ELS PRIMITIUS 509 David. L'escena aquesta, més simplificada, es troba en un dels pal'lis de Sagars, del Museu de Solsona. ^ El Saní Sopar el trobem en el pal'li d'Urtg, intervenint= hi Apòstols tots amb nimbe, els quals estan presidits onze pel Salvador ; en canvi en altre pal'li del Museu barceloní, procedent de la regió aragonesa, els qui seuen als costats de Crist són en nombre de tretze; en una crestería de cimbori del Museu de Vich, Judes bi és a l'altra part de la taula on seuen els Apòstols fidels, repetint així un tema que ja hem notat al tractar de pintura mural. ^ [Fi= gura 227]. L'escena del L·avaíori dels peus dels Apòstols, que tingué lloc en el Sant Sopar, es troba en el mateix pal'li ja trescentista deLMuseu de Barcelona, procedent de la regió aragonesa ^ [Fig. 228]. Els diversos episodis de la Passió de Crisi els tenim sobretot de manifest en pintures d'època tardana, proce= dents també d'Aragó. Així en una biga de cimbori del Museu de Barcelona bi ba representada la captura de Crist a l'Hort de les Olives, la Flagel'lació, el Camí del Calvari, el Crucifix, el Davallament de la Creu, el Sant Sepeli i 1'Angel parlant a les piadoses Maries que havien acudit al Sant Sepulcre, manifestant=se en l'exposició gràfica dels assumptes una evident influència bizantina o de carácter oriental queté més explicació que per la no mediació de qualque manuscrit d'Orient il·lustrat, o per una icona portada de llunyes terres per algun pelegrí. (1) L'en£rada de Jesús a Jerusalemno manca en alguns capitells dels nostres claustres, com per exemple al de la Seu de Girona, Tarra= gona i l'Estany. (2) En el claustre de l'Estany pot veure's una representació del Sant Sopar. En la capella dels Reis, de Sant Isidor de León, ademés dels Apòs=* tols hi ha Sant Marcià, Tadeu (aquest portant un peix) i un Marcialis Pincerna en actitud d'oferir el vi. Judes està al davant de la taula. (Manuel GÓMEZ MORENO: León. p. 200, làm, 208). (3) El Lavatori apareix en els claustres de la Seu de Girona i de Sant Cugat del Vallès. 512 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA El Crist, en la biga de cimbori del Museu de Barcelona, no du la barba. Entre els botxins que turmenten pèl a a Crist bi ha algun negre, detall que també es troba en alguna pintura italiana, del Qiotto. Es notable la coincidència de detalls amb les represen= tacions que es troben en el pal'li del mateix Museu i de igual provinença, vegent=se en el cami del Calvari a Jesús gairebé nu i portant la Creu al coll amb la creuera dirigida vers la seva esquena. En ambdós exemplars, en l'episodi de la mort de Crist en Creu al cim del Qòlgota hi intervénen nombrosos personatges, no mancant=hi en el pal'li dos àngels i el Sol i la Lluna. En aquest darrer hi són hen visibles Longi amb sa llança i el jovenet que amb una esponja posada al capda= munt d'una canya ofereix fel i vinagre al Redemptor, tema molt usat per la iconografia oriental, almenys des del segle VI, segons demostra una pintura mural de Santa Maria Antica de Roma. ^ El Sol i la Lluna es troben ja en la pintura del cemen= tiri subterrani de Sant Valentí de Roma, obra del segle VIL Diu un que les testes simbòliques que les autor figuren signifiquen el pleniluni pasqual en el qual va tenir lloc la mort de Crist. ^ L'escena del Descendimení de la Creu escul=que en tura està usada en la nostra iconografia, principalment del segle XIII, la tenim en pintura i reduïda a son mínim desenrotllament en un pal'li del Museu de Solsona, prenent major volada en la biga de cimbori poc ha citada. Ella obeeix a l'existència d'un tipu bizantí que es troba ja en la desena centúria en la iconografia oriental. Josep i (1) La Crucifixió es íroba representada en un capitell del claustre de la catedral deTarragona. Saní Gregori de xours parla de què Jesucrisí fou clavat amb quatre claus, dos per les mans i dos pels peus (Miraculorum, llibre I, cap. VI. — A L., vol. LXXI, col. 710). (2) Orazio MarUCCHI: II cimilero e la basilica de San Valeníino, pàgina 49. 64 ELS PRIMITIUS 513 Nicodemus eséan enfeinaís en el treball de desclavar de la creu el cos inanimat del Salvador, bavent=bi un d'ells que estàabraçat al cadàver mentre son companyó com forceja amb unes tenalles en fer despendre el clau que forada la mà esquerra del Redemptor. En les escultures, de les quals en dóna el tipu capdal el conjunt venerat amb el nom del Santíssim Misteri a Sant Joan de les Abades= ses i el mateix en la pintura aragonesa, Maria aguanta el braç dret del seu Fill, com besant=lo, restant l'Apòstol Sant Joan a la part esquerra de la creu en actitud pla= nyívola. ' LA MARE DE DÉU. La representació de Maria — Santíssima, Mare de Déu, presentant el Fillet al poble congregat en l'església, figura en molts dels nostres pallis ocupant el lloc d'bonor. El Diví Infant no sempre es veu col·locat de la mateixa manera, trobant=se al mig de la falda i entre els genolls de la Mare en varis paraments d'altar, com el de Santa Marguerida, el dels Profetes, el de la Fugida a Egipte i el de Sant Hilari. Està a la dreta de Maria en elspal·lis de figures de pasta guixosa, de Barcelona i de Nova York; quedant a l'esquerra en els de la Mare de Déu del Coll, de Vicb; d'Avià, de Barcelona i del senyor Boscb i Catarineu. El Nen J esús sempre, almenys en tots els exemplars anteriors a la catorzena centúria, vesteix mantell i túnica disposats com pertocava al Pantocrator, beneint i mos= trant el llibre de la Santa Llei. La Mare presenta en una de ses mans una flor de lliri, ceptre o una poma, sobretot en els casos en els quals té ambdues mans ocupades en no retenir el seu Fillet. El ja esmentat pal·li del senyor Boscb ens dóna la figuració de Maria alletant el seu Diví Fill. (1) Male: Obra ciíada, ps. 101 i següents. L'escena del Davallamen£ de la Creu la £robem en la Seu de Lleida i en el clausÉtre de la catedral de Tarragona. 514 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA L·l Jesuseé en les pinéures no acostuma a dur sa testa coronada, cosa que sovint succeeix en les imatges d'escul= tura. Maria vegades unes va amb corona i altres no, sense que pugui trobar=se una que expliqui aquest raó detall iconogràfic. Nostra Senyora està sempre indefectiblement asseguda maj estàticament, trobant=se en banc encoixinat en tres pal'lis de Vich i en altre de collecció particular, venint asseguda en cadira curul, que ofereix en ses petges formes d'animals en el que coneixem amb el nom de pal'li de Santa Marguerida, pertanyent a la pinacoteca episcopal vigatana. En els dos pal'lis de pastillatge, en el barceloní la Madona va asseguda en arc, i en el de Nova York, el seient va encarreuat com una paret. Sobre el coixí alguna vegada s'bi distingeix l'existència d'una rica estofa o bancal. La representació mariana diverses vegades va dintre auriola apuntada; no tan sovint dintre un edícol u hornacina. Són exemples de la primera disposició varis paraments d'altar vigatans, com els del Coll, Santa Mar= guerida i pal'li dels Profetes, i además el que bi bavia bagut a Sant Cugat del Vallès i els dos pal'lis de pas= tillatge. El d'Avià, el del senyor Boscb i el de Sant Hilari de Vich, donen la segona disposició. Un sol cas pot esmentar=se d'haver estat usada 1 au= riola quadrifoliada que en altres terres no es rar veure al voltant de la figura de Déu in sede, majesíaíis. Un pal'li del Museu de Vicb la usa amb un efecte esplèndid. A l'exterior de l'auriola alguna vegada bi ba els símbols dels Evangelistes, com succeeix en el pal'li de Sant Cugat del Vallès. En el darrerament citat de Vicb quatre àngels per ses llegendes volen significar les representacions dels quatre escriptors evangèlics. Amb més freqüència els àngels estan en actitud de su= portar reverentment l'auriola que circueix al Fill i a la Mare. Així bo veiem en dos dels pal'lis vigatans i en els dos de pastillatge tantes voltes al'ludits. En el pal'li ausetà ELS PRIMITIUS 515 dels Profetes aquests àngels són dos únicament, els quals van posats als costats inferiors de la senyal de glorificació. El parament d'altar amb la figura de Sant Hilari cele= brant missa, del Museu de Vicb, té com a particularitat la d'incloure sots l'edicol en què va la Mare de Déu als dos arcàngels Gabriel i Rafel, els quals estan drets i reten homenatge a la Deípara, sostenint al seu darrera un ric drap dorsal, en el qual s'bi copia una estofa amb cèrcols dintre els quals bi van aucells aparellats. Es notable que aquest tema dels dos àngels dorsalers es trobi en una pin= tura mural de l'església francesa de Lavaudieu i en el portal esculpit de Cbarlieu, ambdues esglésies situades en els departaments de l'Alt Loire, ^ descendint aquesta iconografia de les pintures de les capelles de Baouit en l'alt Egipte i datant de la sisena centúria. ^ Anunciació de la divinal maternitat de Maria el mateix que la Visiíació a sa cosina Elisabet i la interven= ció de Maria en diversos episodis de l'Infància i Mort de Crist, ban estat ja comentats planes anteriors. Resta en únicament tractar de Maria afavorida amb els seí dons del Saní Esperií, la seva Morí, Assumpció i Coronació. El primer d'ells el tenim únicament en un pal'li lateral d'altar en el Museu de Vicb i en fragment d'un altre. un À propòsit de tal tema iconogràfic no manca qui ba retret diferentes representacions en les quals bi apareixen els Set Dons d'una manera per l'estil a les taules vigatanes. ^ (1) Male, Id,, íd., ps. 33 i 34. (2) Vàries són les portalades que mostren la Mare de Déu dintre auriola sostinguda perdos àngels, essent un exemple d'això les de Cornellà de Conflent, Barbara i Santa Maria de Manresa. En aquesta darrera els àngels són turiferaris o polsen instruments de corda. À Sant Esteve de Bas són quatre els àngels que fan costat a la Madona, fora l'auriola apuntada. (3) Així s'bi ha representat una vidriera de la catedral de Le Mans, la qual s'hi veu el Crist en majestat, notant=s'hi a son entorn en set nimbes amb altres tants coloms. També s'ha retret una altra vidriera de la catedral de Saint Denis en la qual s'hi troba Crist dret i en actitud d'imposar una corona al cap d'una fembra que simbolitza la Nova Llei, de la qual a la vegada una altra dona treu un velque la cobreix. En el 516 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA L·a Morí i Assumpció de Maria figura en un pal'li de Vich i en un del Museu barceloní. En el primer bi apa= reixen els Apòsíols rodejané el cadàver de Maria, el qual reposa en son llit mentre dos àngels s'enduen la seva àni= ma al Cel. En l'altre pal'li barceloní o sigui el del Mosoll l'assumpte és compost d'una manera originalíssima, fent veure a Maria que jeu a la manera bizantina, reclinant el seu cap en coxí mentre l'acompanyen Jesús i tres Apòstols. Ea llegenda JACOBÍ un no sab quin paper bi juga en aquesta figuració, a no ésser que es refereixi als dos Apòstols Sants Jaume el Major i Menor, i a 1 altre acom= panyant que deuria ésser Sant Joan Evangelista. ' La mateixa escena i ja amb major subjecció a la icono= grafia tradicional apareix en dos enquadraments del pal'li pí£ del Cris£ hi ha colom dins d'una auriola de la qual suréen aléres un sisraiqs que afecíen on hi van alíres íanés coloms. En la els nimbes caéedral de Charéres una aléra vidriera poréa l'arbre de Jessè al cim del qual hi va assegué el Salvador rodejaé de set aurioles amb seé coloms. Més direcfamené hi té relació el que figura en l'anéipendi alemany de Soesé, que en un comparéimené ofereix la Madona dreéa i coronada, la qual soséé amb ses mans i sobre son pié un gran disc dinére el que hi ha un colom i del qual suréen sis raigs conéeniné sis aurioles més peéiées, que poréen coloms (A. muñoz: Piííuta Románica L·afalana, p. 19 del éíraége aparé). Àquesé darrer éipu fou molé abans reproduïé per DE GAU= MONT (Abécédaire oà Rudimenf d'Archéologie, p. 229). Vegí's éambé la obra ciéada del MALE (p. 165) on es reprodueix la vidriera de Sainé Denis, i Karl KUNSTLE: Ikonographie der Chrisilicher Kunsi, volum I, ps. 61 i 240. També esveuen els seé coloms al cim de l'arbre de Jessè rodejané la figura de Crisé, en una il'luséració del Psaléiri de Sané Lluís i de sa mare, Blanca de Caséella, obra de començamenés del segle XIII, guardada en la Biblioéeca de l'Arsenal de París. Per l'eséil és una miniaéura d'una Bíblia del segle XII de la Biblioéeca del Palau Lambeéh (E. G. millar: L·a miniaítire anglaise, p. 41). (1) Cap d'aquesées represenéacions correspon al éipu bizanéí de la moré de la Mare de Déu, en el quai s'hi figura el Crisé prenené l'anima de la seva Mare per a conduïr»la a la glòria. Tampoc s'hi veu lainfluèn» eia dels Evangelis apòcrifs, ja que en la éaula vigaéana els Apòséols són en nombre compleé, o sigui doéze. En el Congrés de Belles Arés de Roma, de 1912, l'Achile BeRTINI CaLOSSO éracéà del tipu iconogràfic de la DormiHo Virginis, éema al qual aéribueix origen egipci, de éemps molé anéerior a la vinguda de Crisé. De éoées maneres les més anéigues represenéacions de l'Assumpéa són egípcies, vegené=se ja en algun éeixié copée del segle V (Aííi dell X. Congresso, ps. 84=88). ELS PRIMITIUS 517 de relleu de San£ Cugat del Vallès. En el primer sembla reconèixer=s'bi el llit de la Verge que es veu rodejat pels Apòstols, bavent=bi en el segon, ademés, la figura de Jesús que reb l'ànima de la seva Mare. ' Un pal'li lateral del Museu de Barcelona es refereix a XAssumpía íígurant=la pujant al Cel, sostinguda per dos àngels. ® La Coronació de Maria Santíssima la tenim en una taula del Museu Vigatà, exposant la glorificació de Nostra Dona pel Fill, qui la té asseguda al seu costat. Aquest seu assumpte no és exposat de la manera tradicional, en l'acció mateixa de posar el Fill de Déu X insignia de reialesa sobre la testa de la seva Mare. ' FL5 SANTS. —La veneració als Sanis, que té entre nosaltres una antiguitat que s acosta a les primeres mani= festacions del Cristianisme en nostra terra, ve confirmada per la pintura primitiva sobre fusta. Les imatges dels sants hi són posades de la manera més bonorifica, ocupant lloc preeminent en els edicols i teulats que protegien l'ara santa, en els pal'lis que la cobrien i en els senzills retaules que aquella arribà a suportar. I no bi figuren solament com a motiu de decoració i com record dels episodis un de la seva existència, sinó presidint la congregació dels (1) Aquesé £ema iconogràfic sembla enfreveure's en un capifell de Ja portalada de Mura, obra del segle XIII, i en el claustre de la Seu de Girona. (2) L'església francesa de Liget (Indre et Loire) té una pintura mural molt per l'estil, corresponent al segle XII (GelIS-DIDOT et LAF= FILLÉE: obra citada, num. 6). La Mort de la Verge Maria està en relleu en un capitell del claustre de Sant Cugat del Vallès. (3) AS anta Maria la Major, de Roma, aquest assumpte figura en la conca absidial, acompanyant a la Verge en son triomf un llarg corteig de màrtirs oferint unes corones a la Mare i al seu Fill. (Vegi's les Acíes del Congrés de 1912, p. 66). La figuració de Vicb té punts de contacte amb la que hi ha en el portal de l'església de Senlís (MALE: obra citada, ps. 184 i 435). 518 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA fidels soía maéeix de la conca absidial on hi havia pintada sohre el la imatge del Pantocrator o de la Deípara, mur substituint en altres ocasions aquestes preeminents ma= nifestacions iconogràfiques. L'auriola apuntada sovint rodeja la imatge d'un sant que sols hi és figurat dret, sinó també assegut en no honorífic setial, com si diguéssim in sede majesíafís. De aquesta darrera faisó es presenten les imatges de Sant Pere i Sant Pau en dos teguris de la col'lecció Plandiura i en diversos pal·lis tals com el de Sant Vicens del Museu Diocesà de Lleida. Més encara. No sols rodegen aquestes imatges devotes quatre àngels, sinó també alguna vegada (i això potser és excessiu) els símbols dels quatre Evangelistes, com suc= ceeix en un exemplar de pal·li del Museu darrerament esmentat. Es natural els Apòsíols tinguin entre tots els sants que una certa principalitat i que figurin en la iconografia primitiva més sovint que els demés benaurats. Ells vàries vegades omplen els paraments laterals del plafó on hi va la imatge del Creador o de la Verge Mare, tal com succeeix en pal·lis d'escultura que avui figuren en el Museu de Vich i en la col·lecció Plandiura. També apareixen repar= tits en agrupacions de tres en algun dels pal·lis de petit relleu de pasta guixosa i no manquen pas en obres pictòriques tals com el pal·li de la col·lecció Espona i en altres del Museu de Barcelona i del de Lleida sens que siguin absents d'altres col·leccions. A Lleida van col·lo= cats dintre aurioles elíptiques lobulades. Fóra impossible identificar quins són els dotze Apòs= tols amb preferència ocupen tal lloc d'honor, si no que anessin acompanyats de filactèries o volums en què s'hi consignen les llurs denominacions. Però com que els Apòstols resulten més de dotze, comptant=bi Sant Pau i Sant Maties, d'aquí que es presenti una dificultat d'en= quibirdos tots en els dotze compartiments. A això alguna ELS PRIMITIUS 519 vegada va donar=s'hi solució adjunéaní dos noms, com els de Sant Simó i Judes, en una sola figura, bé posant la o imatge de Sant Pau i al damunt una inscripció delatòria del nom d'altre apòstol que no tenia lloc per la seva efigieció. Així no són els mateixos els dotze Apòstols sempre que componen la sèrie dels propagadors de la doctrina de Crist, resultant també que no tots ells tenen lloc fixe en el parament d altar. Això darrer no té res que veure amb les representacions dels dos prínceps dels Apòstols, els quals és constant que ocupin el lloc immediat al del Diví Mestre, reconeixent=se'ls per la seva disposició tradicional de característica fisonomia i per mostrar respectivament les místiques claus i el glavi, que en un palli barceloní de pastillatge l'Evangelitzador dels pobles gentils resulta pres per la punta. No sempre bi són tots els Apòstols en un pal li, sinó que poden citar=se exemplars que en contenen solament vuit (com els de pastillatge de Nova York i Barcelona) o sis (com el de Sant Hilari de Vicb) o cinc (com el de Valltarga), bavent=n'bi només que tres en un palli de Barcelona. Saní Pere i Saní Pau vénen representats en dife= rentes taules sols, tal com resulta en dos petits cimboris de la collecció Plandiura i dos pallis laterals del en museu vigatà, el qual ademés posseeix una pintura en la que bi figuren tots dos Apòstols. Els episodis de la seva vida i sobretot el llegendari semibistorial de ses relacions amb Simó el màgic, s'exposen gràficament en la taula de Eril=la=Vall i la del Museu de Brusselles. ^ (1) Sobre aquesí llegendari bo és conèixer hes Acíes de Pierre, de les quals donà el éexé Mr. Léon VOUAUX. La portalada de Ripoll conté vàries escenes del martiri de Sant Pere i Sant Pau. El Quo Vadis? es veu en un capitell del claustre de la Seu d'Elna. Sant Pau presideix en el pal·li de relleu de la catedral íarra= gonina. 520 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Saní Andreu éé sa llegenda exposada en un pal'li del Museu de les Arés Decoratives de París, i per cert que la creu en la qual entrega la seva ànima el benaventurat germà de Sant Pere, no és en cap dels exemplars que té forma d'aspa o creuera de dos extrems fixats a terra. Els museus de Vicb i Barcelona tenen altres pal'lis dedi= cats al mateix benaurat Apòstol, essent notable la icono= grafia del primer. Saní Baríomeu ve figurat en el seu martiri de ser=li treta la pell, en un pal'li de l'església de la Sang de Llíria. Jaume el Major, ademés de tenir dedicat un Saní pal'li Llíria, té l'exposició grafiada dels seus miracles en a favor dels pelegrins, en un retaule del Museu Diocesà de Solsona. coneixedor alguna vegada per Saní Joan Evangelisía és presentar sa la cara en actitud dolorosa, mà dreta junt a segons es veu en el pal'li de relleu de Santa Maria de Tabull. Ja hem dit que en les representacions del Sant Sopar acostuma a ocupar=bi el lloc esquerre immediat a Crist. Judes, el deixeble traïdor del Diví Mestre, el veiem ocupant el darrer lloc en un pal'li de la col'lecció Plandiura, per més que la seva presència bi sigui per inspirar terror, tota vegada que se'l veu penjat en un arbre i amb les entranyes sortides del cos. no deixen de tenir representació en la Els altres Sanis nostra iconografia, alguna vegada essent impossible preci= sar quin és el nom que correspon a les imatges. Així en el frontal de Planés bi figuren quatre sants bisbes, essent nou en un retaule del Museu de Barcelona i tretze els que ocupen tots els llocs en un pal'li del Museu Diocesà de L'aparició de Crisi: Ressuscitai i fent=se coneixedor a l'Àpôsiol Sant Tomàs està plàsticament figurada en el claustre de la catedral de Tarragona. 65 ELS PRIMITIUS 521 Lleida. Cap caracíeríslica especial ofereixen aquesfes imatges, que en altres temps portarien el nom que els hi corresponia. Saní Aciscle o Iscle, figura en un pal'li referent a sa germana Santa Victòria. Saní Aníoni Abaí es parteix amb Sant Bartomeu un pal·li trescentista de Llíria. Saní Candi i els màrtirs de la Llegió Tebea es troben en la caixa de relíquies del sant, avui guardada en el Museu Provincial de Barcelona. Saní Cebrià o Ciprià té dedicat un pal·li existent en el Museu de Vicb, expressant en deu compartiments altres tants episodis d'aquest sant bisbe de Cartago, que amb tot i ésser africà, tant influí en els afers de l'Església Hispana del seu temps. Saní Climení Papa, el tenim de manifest amb son lle= gendari en dos paraments d'altar de la col·lecció Plandiura, tantes vegades anomenada, fent recordar les representa= cions gràfiques d'aquest sant que es troben en l'església subterrània de Sant Climent, de Roma, pertanyents a l'onzena centúria. ^ Un retaule d'altar del Museu de Barcelona ofereix amb abundància de detalls el que fa referència a la història de Saní Domènec Domingo, fundador de l'Orde de o Predicadors, si bé ni pel seu temps, disposició del conjunt i procedència, gairebé no deuria tenir entrada en el present capítol. El sant Diaca Esíeve té interessant representació icono= gràfica en la nostra pintura sobre taula. En els paraments d'altar de Llanàs i Guils bi té de manifest el que fa (1) MARLE: Obra ciéada, làms. XXXII, XXXIII i XXXIV, planes 137=139. Saní; GREGORI DE TOURS, al segle VII, parla de Saní Climení, explicaní el llegendari amb el miracle del nen que resíà un any adormií prop del sepulcre del Saní. (Miraculorum Íiber, caps. XXXV, XXXVI i XXXVII. P. L., LXXI, col 737). — 522 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA referència a la seva elecció i marfiri, i no lii manca la relació la llegendària invenció de ses relíquies. a El bisbe de Poifiers Saní Hilari el fenim figuraé en un comparfimenf de un pal'li del Museu vigafà, celebrant la santa Missa assistit d'un acòlit. ' Saní Joan Bapíisía sembla omplir un pal·li de don Pòmul Boscb i Catarineu. ^ El patriarca Saní Josep adquireix un lloc preeminent en el cicle del Sant Natalici de Crist, bavent ja dit nos= altres, abans, alguna cosa referent a la seva iconografia. Farem notar, no obstant, que sovint se'l troba sense que el nimbe orli el seu cap. El Saní L·leó està representat dret amb els vestits papa pontificals, en un pal·li d'obratge en petit relleu de pasta guixosa, del Museu de Barcelona. Els Romans Poníifeps en nostra pintura en taula, dels temps que estem estudiant, no cenyeixen mai tiara sinó solament la mitra episcopal. Saní L·lorenç és altre sant levita tingut en gran venera= ció i per això té curiosa iconografia. Pot veure's en un pal·li del Museu de Vich, en un parament d'un altre del Museu de Barcelona i en un de Solsona. El primerament esmen= tat ofereix sobretot un la seva icono= màxim interès per grafia referent a la passió del benaurat levita i adjutori del papa Sant Sixt. El pal·li del Museu de Solsona dóna els episodis de la vida de Sant Llorenç. ^ (1) Vegi's MALE: obra cií;ada, p. 204. (2) L' escena del Bapéísme de Jesús es íroba en nos£res pintures murals i en un capitell del claustre de la Catedral de Tarragona. (3) Una de les primeres representacions amb el Sant cuit a la graella es veu en un còdex de Lucca, del segle X=XI, pertanyent a la Biblioteca Pública (A. GOLDSCHMIDT:Deuùche Huchmalerei, vol. II, làm. 112). El tros d'un pal'li amb el martiri de Sant Llorenç, dóna a Walter W^. S. Cook lloc per a tractar de la iconografía d'aquest Sant (The Ari Buîîeiîn, vol. VIU, núm. 2). Un mosaic de la tomba de Oala Placidia a Ràvenna, obra del segle VI, sembla ter referència a aquest Sant (KUNSTLE: Ikonografîe der Mei= ligen, p. 396). ELS PRIMITIUS 523 Sani Marii de Tours, el sané francès d'adopció, fé diferenfes represenfacions en nostra pintura anterior a la catorzena centúria, trobant=se no sols en la partició de la capa, altres episodis de la seva beneïda existència. sinó en No manca que la figuració de l'acte caritatiu qui ^ ba dit del jove soldat catecúmen, que es troba en un pal'li del Museu de Vicb, apareixia per primera vegada en la icono= grafia cristiana, per més que aquesta asserció no ba estat admesa per totbom. De totes maneres ella demostra el seu gran interès iconogràfic. ^ Sani Quirc o Quirze, l'infantó fill de Santa Julita i màrtir com ella, el trobarem en un pal'li del Museu de Barcelona. Sar7Í Sadurní, l'evangelitzador de Toulouse, el tenim figurat en episodis de la seva història i martiri, en un pal'li del Museu de Vicb. ^ El màrtir espanyol Sani Vicenis, compareix en un pal'li del Museu lleidatà, essent curiosa l'aportació gràfica de detalls pertanyents al martiri de Sant Llorenç en aquesta taula. Entre les Sanies femhres devia tenir=hi lloc Sania Cecília, la qual té dedicat un pal'li del Museu de Barcelona, procedent de la parròquia cerdanyesa de Bolvir. El curiós text de les actes del seu martiri hi és seguit amb admira= (1) MALE: obra ciéada, p. 225. (2) Waléer W. S. COOK, en l'obra ciéada, quadern I, p. 4, ha reéreé una míníaéura d'un Sagramenéari de Goééingen, procedené de Fulda i daíaé per allà l'any 975, en què es éroba £al represenfació. L'Adolf GOLDSCHMIDT ha publicaf una miniafura d'un còdex del segle X=XI de la Bibliofeca de Bamberg, en la qual s'hi froba Sanf Marü a peu, paréinf: la capa amb un pobre (lloc cifaf, vol. II, làm. 109). Un dels marfils de la Caixa de San Millán de la Cogolla porfa un relleu en el qual hi ha l'enferramenf del Sanf, composé d'una manera semblané al comparéimené del fronéal del Museu Episcopal de Vich, en el qual es represenéen les exèquies de SanéMaréí. Un personaége aixeca una peéiéa creu d'equilaéeral espiga que eséà al capçal del sepulcre. Un clergue en = censa el cadàver, al qual dos enéerramorés fiquen en son sarcòfag. (A. KiNGSLEY Porter: Romanesque Sculpíure of {he Pilgrinage Roads. làm. 649). (3) Vegi's Male: obra ciéada, p. 189. 524 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA ble exacÉiíud en aquella formosa obra pictòrica, per desgracia en mal esfaf de conservació. Sania Crisíina figura pal'li del Museu de Vicb, en un amb la seva invicta constancia davant del suplici. Sania Eugènia, amb tot el seu estrany llegendari, rba= vem vista ja en un palli o retaule del Museu de les Arts Decoratives de París. No insistirem en la referència als episodis que hem descrit abans. ^ Sania Juliia i son fillet Sani Quirc o Quirze es troben representats en pintura mural romana ^ ja al segle VII, tenint dedicat un pal'li del Museu de Barcelona. En aquesta darrera pintura una mà barbra bi exposà amb tota feresa els detalls de la confessió que de la seva Fe feren la citada mare i el seu infant, rodejant els quatre com= partiments l'agrupació d'aquells màrtirs de Crist dintre honorífica auriola ametllada disposada, d'una manera tal que,si no fossin les llegendes indicadores de què es tracta de Sant Quirze i Santa Julita, un podria pensar=se que es troba al davant d'una representació de la Mare de Déu, sense que es vegi clar si la Santa màrtir està dreta o posada in sede majesiaiis. Sania Llúcia té exposada la llegenda del seu martiri en part d'un retaule, proprietat de don Pòmul Bosch. Potser el primer compartiment d'aquest retaule posa en el gest de la santa, té de les que una mans a l'altura de la vista, indici de sa advocació contra les malalties dels ulls. Santa Marguerida figura en un pal'li del Museu de Vicb, referint=se en humil professió de pasto= aquest sa reta i els extraordinaris episodis del seu martiri. Entre les santes fembres bi té també lloc preeminent la protomàrtir Sania Tecla, de llegendari molt relacionat amb el de l'Apòstol Sant Pau. ^ El martiri de Santa Tecla (1) La seva ileçenda es íroba represenfada en un capitell de Vezelay (Id., id., p. 242). (2) MARLE: obra citada, ps. 57 i 59, planxes XI, XII i XIII. (3) Léon VOAUX: Les Actes de Paul ei ses leííres apocryphes. ELS PRIMITIUS 525 es troba jaindicat gràficament en una de les capelles de la necròpolis de Baouit, del segle VIII. ^ Tenint com té, aquesta santa dedicada la catedral metròpoli de la nostra província eclesiàstica, no és d'estranyar que es trobin diversos assumptes de la seva passió exposats en relleu en el palli marmori d'aquella catedral tarragonina. Sania Viciòria la tenim en un palli pertanyent a don Alexandre Soler i Marcb. Saní Miguel Arcàngel figura com a decididor de la sort de les ànimes amb el detall gràfic de les balances, en algunes de les nostres pintures sobre taula, vegent=se 1 a Urtg, a Vicb i a París. L'aparició en el Mont Gargan figura també en els dos exemplars primer i últimament citats, no faltant en aquest la referència a la llegenda francesa del Mont de Sant Miquel. La llegenda de l'infant qui permanesqué un any dintre el mar i junt al sepulcre de Sant Climent, que es troba en un palli de la col·lecció Plandiura, degué donar origen al cas prodigiós semblant ocorregut en el Mont Saint Micbel de França. Arcàngel Saní Gabriel el qual tanta intervenció tingué en els misteris de l'Encarnació del Verb, l'bem trobat sobretot i preferentment en les representacions de l'Anunciació. Ell i SaníRafel reten homenatge a la representació de la Mare de Déu amb l'infant Jesús, sostenint el dorsal com ja bem dit. Ja bem manifestat com els sants Angels figuren al costat de les més solemnes representacions del Pantocrator, la Deípara i els Sants, als quals ells confessen la seva glòria. Els bem vist també en diversos episodis del cicle de la infància del Salvador i en els d'alguns sants, com és l'Apòstol Pere. Ara sols afegirem que un parament lateral (1) Dom H. LeCLERCQ: Archéologie Chrétienne, vol. II, p. 139. 526 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA d'aliar del Museu de Vicli deixa veure un àngel amb un rull a la mà, com per acreditar l'assistència a l'ara santa. No és rar observar com en les escenes referents al martiri dels sants, a l'ésser aquests presentats davant del jutge, pretor, procònsol, rei o emperador, baix la imputa= ció del cristianisme, i també a l'ésser ordenat el suplici dels sants, el jutge inic ofereix sempre una actitud despectiva, vegent=se la posa d'estar assegut en el tribunal tenint les cames creuades i l'una sobre l'altra, l'esquerra sobre la dreta. Tal actitud, característica dels tirans, ba estat objecte d'un estudi de Mr. Henry Martin, qui ba volgut demostrar que al segle XI i següents era considerada com una senyal del poder reial, convenint no solament als qui abusaven del poder, sinó també a les persones cons= titüídes en màxima potestat civil. ' L'ANTIC TESTAMENT. — Pocs són en veritat els temes iconogràfics inspirats en els llibres de la Vella Llei que bi ba en la pintura sobre taula. Adam i Eva, que tantes vegades bem trobat en les decoracions murals, sols els veiem vegada en l'acte de cometre el seu pecat, en una un pal'li del Museu Diocesà de Solsona. ^ Els sis profetes, David, Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Daniel i Zacaries, els trobem en altre pal'li del Museu de un Vicb. Hem cercat una explicació en què figuri precisa= ment el profeta Zacaries entre les representacions del (1) Gazeiie des Seaux Aris, 1913, p. 173=188. Tal aclílud, amb el — íemps ha esdevingui banal, essení al segle XVIll pròpria només dels grans senyors i dels mestres (Joyaux d'Eniuminute à la Bihliothègue ISaíiouaïe, p. 30). (2) Vegi's COOK: The Ari Suiletín, vol. VIII, núm. 4, i vol. X, núm. 2. En la portalada del monestir de Ripoll hi ha una variada sèrie d'episodis del Vell Testament. En la de la Seu de València hi han dotze capitells en els que hi ha la narració del Pentatèuc, des de la creació dels esperits i els astres fins que Moisès reb les taules de la Llei. El cicle del Gènesi informa la pedra en el claustre de la Seu de Girona, en el de Sant Pau del Camp, en el de la catedral de Tarragona, en el de Sant Cugat del Vallès i en el de la Seu d'Elna. ELS PRIMITIUS 527 Rei Profeéa i dels altres quatre vaticinadors que són comptats amb raó baix el mot de Majors, i bem de confes= sar que no sabem donar=ne altre que la relació tingué que Zacaries a l'anunciar l'entrada de Crist Jerusalem, a assumpte que precisament figura també en el mateix pal'li. Aquest profeta, (capítol IX, verset 9), empra les paraules; E)culja safís filia Sien, jubila filia Jerusalem: Ecce rex íuus venieí íihi jusíus eí Salvaíor; ipse pauper eí ascen= dens super asinam eí super pullum filium asinae, L'Evan= gelista Sant Mateu (capitol XXI, verset 5), recorda el compliment d'aquesta profecia i la d'Isaïes (capitol LXII, verset 11), no tan clara com la de Zacaries, al narrar l'entrada de Crist a Jerusalem. Els dos mitjos arcs pertanyents al baldaqui de Tosses, avui en la col'lecció Plandiura, mostren en els llunetols dues figures jovençanes vestint mantell, túnica i calçat, nimbada la testa, les quals segons les filactèries que porten resulten ésser els profetes Daniel i Jeremies, ' EL5 NOVÍSSIMS. — El Judici, Infern i Glòria, estan perfectament indicats en la taula d'JIrtg, que figura en la col'lecció Plandiura, i també en el retaule del Museu de les Arts Decoratives de Paris, sempre relacionantdos amb el culte de l'Arcàngel Sant Miquel, qui assisteix al tremebunde judici deles ànimes i les pesa amb ses obres bones, defensantdes contra de les urpades del maligne esperit. ® (1) Un capitell de San£ Cugaí del Vallès sembla referir=se als Patriarques de l'Antiga Llei. (2) S'ha volgut trobar concomitància entre el judici de les ànimes segons la iconografia cristiana i la creència arábiga. Amb referència a la darrera, transcriurem el que diu don Julià RIBERA, arabista ben compe= tent: "Quan el mort és a la fossa i són fora els qui acompanyaven el difunt í aquest queda en la soletat del sepulcre, compareixen dos ange= lassos de nom Monear i Nasquir, de molt mal gènit, els quals prenen el mort, el fan seure i pregunten a Mahoma: què hi dius d'aquest home? Si es tracta d'un creient el Profeta contesta desseguida: Jo dono testi= moni que fou servent de Déu i del Profeta. Se li fa veure aleshores 528 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA El Cel eséà figurat en la taula d'Urtg com una mansió de felicitat, el pintor no sapigué exposar d'altra que manera que en forma d'uns solis on seuen els benaven= turats, coronats i presentats com els reis. 3ant Pere és el qui reb les ànimes de mans dels àngels i obre la porta de la mansió de felicitat. CInfern, en canvi, és la mansió del dolor, figurada per una caldera de foc en la qual bi romanen les ànimes rèprobes, agarrotades i sofrint les burles dels dimonis, que amb figures grotesques executen les ordes que els dicta Llucifer, qui està assegut en una espècie de cátedra, indici de sa superioritat. ^ La Purgado de les ànimes temporalment, per mitjà del foc, pot veure's en un tros de pal'li del segle XIII, con= servat al Museu de Vicb, donant una manifestació icono= gràfica de gran raresa en l'esmentat segle. Pot dir=se que tal representació és inspirada en un text de Tertulià, contingut el capitol XIII del seu tractat De pudíciüa, en en el qual diu que l'bome impúdic sigui entregat a es Satanàs, no per a condemnar=se, sinó per a esmenar=se i ésser perdonat. ^ l'aléra vida i li diuen: aquí iens ei seieni que en l'Infern fenies préparai, però ara se i'ha canviai per l'esiància feliç. Si el mori fou un hipòcriia o un infidel, ningú no dóna iesiimoni per ell, i els angelassos li donen un de mariell moli fori que reiruny per enire les sepultures veïnes cop (Disertaciones y opúsculos, vol. II, p. 255). Vegi's iambé Miquel ASIN Y PALACIOS: Dl justo medio en ¡a creencia. Teología Dogmática de Algazel, p. 325. També la vella teogonia egipcia porta el pesaige de les bones obres deis difunis (vegi's Adolphe ERMAN: La Religion Egyptienne, p. 144). (1) L'Infern és representat com una caldera en el claustre de la Seu de Girona. Quirze de Culera hi ha la £n els capitells de Sant lluita entre els darrers representats com a àngels i dimonis, aquests serpents. Els turments infernals estan indicats en un capitell de Sant Pau del Camp, i els diables, de figura més aviat ridícula que ferotge, es veuen en un capitell de l'Estany, on hi han també uns àngels tocant el corn, i el Judici final. (2) Imo incestum illum, non in perditionem Satanae ab Apostolo tra= ditum, sed in enmendationem, quasi postea veniam ah interitum, id est con- fíictationem carnis, consecuturum, igitur et consecutum (Pat. Lat., vol. II, col. 1004, Vegi's també Pierre BaTIFFOL: Études d^Histoire et de Théo^ — 66 ELS PRIMITIUS 529 LA NATURALESA. L'Ào/we, rei de la creació, — fou amb gran mirament pels pintors de represenfaf nostres més antigues pintures sobre taula. Les efígies del Pantocrator i de la Verge eren els prototipus de tota perfecció bumana. De l'home en distingiren la seva edat, segons es veu sovint en les figuracions dels tres Reis que anaren a adorar a Crist. Algunes vegades procuraren fer notar el contrast que hi havia entre els sants màrtirs i els hotxins, als quals s'estudiaren en fer=los repul= seus sius. Una biga de baldaquí del Museu de Barcelona posa entre els saigs que martiritzaren el Crist uns homes de faccions hen negres, com si fossin de raça etiópica. Els asíres figuren poquíssimes vegades en les pintures que estem estudiant. El Sol i la Lluna compareixen alguna ocasió fent costat a la representació de l'Omnipotent. Les estrelles es veuen més com a detall de decoració en alguns campers, que com a referència a l'assumpte on es trohen. Els animals els veiem sovint tenint intervenció en els episodis de caràcter històric. Qeneralment estan efigiats de manera que apareguin les seves característiques de forma, per més que sa estatura sigui reduïda en compara= ció a la figura humana. Els dos mitjos arcs pertanyents al haldaquí de Tosses, avui en la col'lecció Plandiura, mostren en els llunetols interiors sis medallons circulars cada un, trohant=s'hi un cabirol, la sirena, altre animal en forma de hóc amb testa d aucell i banyes, una mena de l'elefant amb sa torre garça, al damunt i finalment griu. En l'altre s'hi trohen una un àguila bicèfala esplaiada, un dragó alat de triple testa i sirena de doble cua, un llagardaix de sis potes, el drome= dari i en últim lloc una figura de gripau. Les plantes i arbres són també relativament de reduïda logie positive, vol. II, dissertació sobre hes origines de la Penitence, pà= çina 93.) El Si d'Àbrabam figura en la poríalada de Ripoll i en el clausére de la Seu de Oirona. 530 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA dimensió, íenint més aviaí aspecte de cosa estilitzada que no pas observada directament en la natura. La mitologia bi té poca representació, limitant=se a alguna sirena o altre ésser imaginari pertanyent a allò que s'anomena monsíres. D'aquests darrers n'bi ba alguna vegada representació que no cap pas dintre el quadro referit per Sant Isidor, Arquebisbe de Sevilla, traient=bo dels escriptors antics, tals com Plini i Solí. ' Així en una biga de sobre altar que figura en les col'leccions epis= copals vigatanes bi ba un monstre en forma d'bome amb gran cap i dues cames sense braços ni ventre. Al trobar=se amb representacions així en el lloc més sant de l'església, un arriba a reconèixer justes les violentes frases de Sant Bernat de Claraval. ^ Es com a responents a la veritat les impossible trobar gràfiques al'lusions edificis que es veuen en nostra a pintura sobre taula. Els castells, presons, portes de les ciutats, els palaus i esglésies bi són únicament com a referències al·lusives, no pas com a còpia d'una cosa real. Per això no es mirà pas el posardos de una dimensió que resultés molt reduïda en comparació amb les figures bumanes. baix la forma del treball corresponent El íemps, al·ludit als dotze mesos es troba en el marc de dos pal·lis de l'any, d'altar de procedència navarresa i ja trescentistes, que formen part de la col·lecció Plandiura. L'bem vist en el tapís de la catedral de Qirona, i compareix en la portalada de Ripoll i en el claustre de Tarragona. (1) Eùmoîogiarum, llibre XI, cap. III. — De potfenüs (P. L., volum LXXXII, col. 419.) (2) En el clausfre de TEstany hi han en relleu escenes de prome= £a£ge, de tocador i d'amor, i representació de la dansa. Aquesta darrera es troba també en el claustre de Gallígans, figurada per una sèrie de dansarínes cap per avall. En el claustre de Tarragona s'hi veuen escenes de borratxera. CAPITOL XIX ELS TEMES DECORATIUS EN LA PINTURA SOBRE TAULA LÀ preocupació que tingueren els nostres pintors en simular és cosa obres de fusta eren preuats meíalls, que ses demostrada per totes aquelles. Així bi veiem quasi sempre la simulació de daurats o argentats en com= binació amb els engarços de pedreria de viva coloració. Per això els teguris, pal'lis i retaules primitius imiten en ses proporcions i aspecte general les íahulae, que sols podien posseir les esglésies catedrals o anexes a les grans abadies. L'orfebreria constitueix, no sols en les nostres obres de fusta sinó també en els pocs exemplars que es conser= ven i són fets de mans no catalanes, allò que en podríem dir l'arquitectura o l'ossatura d'aquells ornaments de l'altar, ho demostren els marcs i les franges divisòries com per contenir diversitat d assumptes, que són indicadores del desig de simular o imitar veritables obres degudes a orfebres. L'argentat i el colorit i a vegades la fulla d'or, amb tot 532 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA i l'oxidació han soferé, sobreíof; els argenéaés, íreuen que ses matitzacionsmeíàl'liques soés les piníures i vernissos i en mig de les pàtines que avui velen les estridències. 0airebé sempre l'ornamentació i els assumptes desen= rotllats per mitjà de la pasta guixosa, havien rebut més o menys autèntica fulla d'argent, que avui no sempre és arribada fins a nosaltres, no sols en la seva integritat sinó ni tan sols els senzills indicis. 3obre els campers de col= radura ara a vegades bi veiem el solc del punxó o burell que omple aquells espais de motius de decoració que recorden els cisellats de les obres sortides dels obradors dels orfebres. Els colors vius i estridents semblen donar les vitries coloracions de Vesmalíeria, vegent=se en algunes de les obres dels nostres Primitius una tal abundància de color groc que un arriba a pensar si amb ell voldria també imi= tar=se les tonalitats daurades de l'orfebreria o del mosaic. Els pal'lis, teguris i bancals constituïen per si sols una decoració esplèndida de l'altar en nostres esglésies rurals, en les que no era possible hi entressin costoses obres de metall. Segons l'Antoni Muñoz, els pal'lis per l'estil del de Sant Vicens de Lleida, que porten les figures pintades en pla i sobre camper de pastillatge en relleu més sortit que les figures, més aviat que imitar els pal'lis d'orfebreria per l'estil del de Milà, sembla que vulguin donar l'efecte de les icones bizantines, de les quals se'n veuen moltes en els convents seculars del mont Atbos, que porten només pin= tats la cara i les mans de les figures, estant el reste cobert amb una planxa de metall estampada i de les quals n'hi ha que la planxa metàl'lica deixa veure descoberta la figura tota entera. ^ (1) Piííura Romànica Catalana, p. 5. Dóna una idea de la diséríbució generalment notada en els balda= quins i frontals romànics catalans, un ornament teixit en llanes de diferents colors, existent en la col·lecció de Don Ròmul Boscb i Cata" ELS PRIMITIUS 533 La inéenció de produir obres d'orfebreria es veu con= firmada no sols pels relleus de pasfa guixosa que donen bultes de les formes usuals en les gemmes fallades, sinó fambé per l'adjunció de verfaders vidrofs que es fixaven en l'enguixat de preparació de la policromia. L'exemple d'això no hem pas d'anar a cercar=lo a l'estranger, en obres com la placa=parii de l'altar de Rachis, a Cividale, sinó que el tenim en obres tan nostres com el pal'li de Sant Cugat del Vallès i en la imatge de la Mare de Déu d'Andorra, de la Seu d'Urgell. Pocs en nombre i varietat són els moíius de pura ornameníació que poden trobar=se en les nostres taules pintades. Aixi i tot no bi manquen en elles els de tipu geomètric, generalment deduïts de les línies rectes creuant=se entre si i formant enquadraments o reticulats. De les formes geomètriques s'originen els meandres o greques, encara que en la pintura del mobiliari de fusta bi tenen una participació totjust d'existència, sens l'abun= dància i varietat rica que es noten en les decoracions murals. Els entrellaçats, en canvi, bi tenen una relativament nombrosa representació. Els brots serpentejants combinats amb fullatges i flors estilitzades apareixen amb alguna varietat, donant algunes vegades orles que són una exquisidesa de bon gust. Els motius deduïts de la flora i de caràcter vegetal més o menys enginyosament estilitzat, constitueixen frisos, florons i altrespeces dignes de tot elogi. La fauna, tant la que podríem anomenar nostra i real, com l'exòtica i la deduïda de les antigues produccions rineu, íeiKÍé classificable com a copie del segle V o VI. En ell ocupa el centre una auriola gairebé circular rodejada per quatre animals tantas» tics i acompanyada de quatre compartiments aparellats i sobreposats, en els quals s'hi veuen parelles de figures, una d'elles un querubí de sis ales, i totes portant nimbe circular al voltant de la testa. 534 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA mítiques fantàstiques, intervé ben sovint com a tema o decoratiu nostres primitives pintures sobre taula. En en el capítol anterior bem esmentat les estranyes figuracions d'animals que es veuen en dos cimboris. Un pal'li del Museu de Vicb té en son marc combina= cions d'animals monstruosos afrontats i lligats entre si pels seus colls i per ses cues. Entre la fauna ornamental s'hi troba repetit infinites vegades el lleó rapant i més escassament l'àguila bicèfala. ' En els ornaments de fusta propris dels altars algunes vegades s'hi reconeixen imitacions de costoses esíofes. Hem ja esmentat un pal'li del Museu de Vicb on els dos arcàngels Qabriel i Rafel sostenen al redós del soli de la Mare de Déu un bancal o dorsal en el qual s'hi copia una mostra dels pallia roíala cum avihus. Un altre exemplar de la col'lecció Plandiura, al vestir Sant Marti de Tours amb els ornaments pontificals, fa venir a la memòria els vesti= ments litúrgics que tenia la Seu de Lleida i eren coneguts amb el nom de Sant Valeri. Algunes escultures, com una Majestat del Museu de Barcelona i altra molt venerada a Caldes de Montbui, presenten pintades veritables còpies de teixits de preu. Moltes escultures de la Mare de Déu, entre les quals sobresurt una del Museu Soler i Palet, de Terrassa, mostrant decoració policroma i daurada o colrada a tons transparents, assenyalen una filiació que procedeix de costosos teixits. No manquen en alguna ocasió les imitacions de íraços alfabètics arabitzants, donant idea de les llegendes cúfiques. Una imatge de Crist Crucificat pertanyent al tipu de les (1) La caéedral de Lleida £é capitells amb representacions de camells i elefants. L·ls temes trets de les faules clàssiques apareixen en nostres capitells, veient=se en els claustres de la catedral de Tarra= çona i en un altre de Sant Joan de les Abadesses. En el volum 1 de ElS PRIMITIUS (ps. 550 i 551) es diu quelcom dels animals representats en el mosaic del paviment de l'església monacal de Ripoll. ELS PRIMITIUS 535 Majestats és d'això un curiós exemplar. Al segle XIII, en alguna escultura de la Mare de Déu també s'hi dissenya= ven en les orles unes imitacions de llegendes hebraiques. ' Des de la fi de la tretzena centúria que intervénen en nostra decoració els íemes heràldics, trobant=se ja, com bem dit, en el pal'li de Santa Perpètua, del Seminari de Barcelona. O. S. C. S. M. E. (1) Els íemes decoraíius íreís dels íeixiís i dels ivoris orieníals no són gens rars eníre els capiíells romànics, sobreíoí en el clausíre del monesíir de TEsíany. Sobre aquesíes qüesíions poí veure's l'obra del Male, ps. 336 í 340. TAULA ALFABÈTICA Abadesses(Sant Joan de les), Airvanlt, p. 37. p.48, 361, 362, 366, 482, Ajax, p. 5. 492, 496, 503, 513, 534. Alart (Joan Bernat), p. 496 (Església de Sants Joan i Albigesos, p. 434. Pau), p. 361, 403, 404, Alcañix^, p. 473. 453- Alexandre (Procònsol), Abd-er-Rahman II, p. 493. p. 296. Ahellà de la Conca, p. 45. Alexandria, p. 433. Abib, p. 134. (Teixits de), p. 496. Abraham (Si de), p. 529. Alfa i Omega, p. 116, 232, Abril (Bisbe d'Urgell), 268. p. 492. Alfombres, p. 498. Acaia, p. 138, 139. Alfons, p. 36. Aciscle (Sant).—Vegi's Iscle. Alfons III, p. 397. Adalbert (Ramon), p. 66. Ali (teixidor), p. 494. Adam i Eva, p. 141, 142, Al-Makhari, p. 494, 495. 143, 479, 526. Almería, p. 494, 495. Adargues pintades, p. 472. Almocelia, p. 497, 498. Adoració dels Reis, p. 145, Alpatoff (Miquel), p. 6. 147, 267, 304, 333, 411. Alletament de l'Infant Jesús, —V. Epifania. p. 513.—V. Jesús. Adrall (Santa Maria de), Amasea (Asteri de), p. 476. p. 66. Amatller (Col·lecció), p. 415, Adroher (Borrell), p. 32. 503. Advent, p. 28. Ambaixada de l'àngel, p. 413. Agata (Santa), p. 408. —Y. Anunciació. Agnus Dei, p. 256, 359, 503. Ambrôs (Sant), p. 34. Aguilar (Pere de), p. 472. Amer (Santa Maria de), Aguiló (Joan), p. 353. p. 109. Agramunt, p. 504, 507. America, p. 34. 538 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Amunt (Sant Feliu de), 411, 415, 417, 503, 504, p. 503. 515, 525.—V. Maria. Anada de Jesús al Temple, Anunciació als pastors, p. 35, p. 333.—V. Jesús. 47, 258, 267, 333, 506. Ancians de l'Apocalipsis, —V. Jesús. p. 503. Apergaminat, p. 22, 450. Ancona, p. 396. Apocalipsis, p. 52, 482, 500. Andreu Apolinar (Sidoni), p. 476. (Sant), p. 135, 137- 142, 147, 156, 162, 163, Apol·ló (Temple de), p. 273. 166, 296, 297, 299, 416, —V. Sol. 501, 520. — V. Apòstols. Apòstol. — V. Andreu, Bar¬ Aneu (Esterri de), p. 380. tomeu, Felip, Jaume, Joan, etc. Angels, p. 106, 155, 157, 168, 222, 251, 333, 367, Apòstols, p. 30, 35, 36, 38, 369, 370, 371, 380, 381, 43-45, 47, 49-51, 78, 79, 383, 434, 502, 503, 514, 81-91, 106, 123, 125, 127- 525.—V. Evangelistes. 130, 156, 159, 161, 134, Angesisi (Sant), p. 493. 222, 235, 236, 237, 239, Anglesola, p. 404. 241, 300, 314, 316, 317, Anglesola (Ramon d'), 319-322, 328, 346, 359, p. 402. 372, 376, 403, 415, 416, Anglidici (Procònsol), p. 385. 419, 465, 503, 508, 509, Angustríua, p. 407, 408, 409, 518-520. 504, 515. Aquisgran (Catedral), p. 34. Anima, p. 202, 203. Aragó, p. 433. Animals, p. 529. Arandes (Gaspar), p. 34. Anyell de Déu.—Y. Agnus Arbre del Bé i del Mal, Dei. p. 142. Anna Arc i Arcuació: (Profetessa), p. 35. Antic Testament, p. 526. Apuntat, p. 281. Antlnoe, p. 4. Geminat, p. 343. Antipendi.—V. Pal·li. Semicircular, p. 343. Antoni Abat (Sant), p. 338, Trilobat, p. 168, 248, 257, 339, 343, 521. 258, 300, 334, 365, 405. Anunciació a la Verge, p. 46, De St. Marti, p. 314, 369. 147, 171, 178, 194, 258, Arcàngel.—V. Miquel, Ga¬ 266, 333, 398, 407-409, briel i Rafel. ELS PRIMITIUS 539 Arce g al (Santa Maria de), Doble, p. 81, 86, 500. p. 361. Orbicular, p. 379. Arco (Ricardo del), p. 400. Quadrifoliada, p. 178, 501. Ari m atea (Josep de), p. 392, (Catedral de), p. 501. 394- Avant-altar, p. 26.—V. Pal·li. Arístides, p. 12. Avenas, p. 37. Armengou (Bernat), p. 361. Avili, p. 168, 504, 513, 514. Arnau, p. 360. . Avinyó, p. 404. Arnau (Coiute), p. 213. Arnau (Guillem), p. 32. Bacus (Saut), p. 6. Arqueta, p. 395, 463, 466, Bàculs episcopals policromats, 467, 469. p. 471. Arràs (Draps de), p. 495. Badalona, p. 276. Ascensió del Senyor, p. 35. Bagdad (Teixit de), p. 353. —V. Jestis. Bages (Sant Benet de), p. 503. Ash-Makandi, p. 494-495. Balaguer. — V. Filanova i Asperella, p. 16, 19. Geltrú. Asín (Miquel), p. 528. Balari, p. 472. Assis, p. 67. Baldaquí, p. 353-363.— Assumpció de Maria, p. 24, V. Cimbori. 47, 105, 106, 236, 243, Baltasar, p. 122, 172. 258, 515, 516, 517.—V. Maria. 411.—V. Epifania i Reis. Asti, p. 37, 501. Baltimore, p. 231. Astres, p. 529.—V. Estrelles, Bamberg, p. 523. Sol i Lluna. Bancal, p. 396. Atal (Rei), p. 4. Baptisme per immersió, Athos (Mont), p. 20, 531. P- 433- Aureolus.—V. Oriol. Barban), p. 515. Auriola: Barceló i Prats (Antoni), Apuntada o Ametllada, p. 34. p. 52, 57, 71, 92, 100, Barcelona, p. 9, to, 44, 51, 116, 127, 137, 138, 148, )7- 156, 161, 162, 167, 226, Arxiu Capitular, p. 31, 63, 235, 266, 294, 304, 314, 471, 472, 498. 346, 372, 500, 514, 518. Arxiu de la Corona d'Ara¬ Circular, p. 380, 389. gó, P- 397- Floronada, p. 501, 518. Catedral, p. 63, 489-491. f ,í, - 540 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Museu de la Ciutadella, Beaune, p. 37. Beda (Sant), p. 7. ■t p. 47, 50, 52, 53, 57, 59, 00 00 CO Benavent, p. 45. 87. 89, 90, 91. 156, 159. Berenguer (Bernat), p. 472. 162, 163, 165, 168, 169, Berenguer, bisbe d'Urgell, * 171, 173, 188, 189, 191, P- 497- 229, 231, 233-235, 237, Berenguer (Guillem), p. 29. 239, 241, 243, 287, 289, Bergen (Museu de), p. 363. 291, 293-295, 327, 329, Berlin (Museu del Kaiser t OJ WJ 00 0 OJ 00 Frederic), p. 416. 383, 389-394, 414, 421, Bernat Calvó (Sant), p. 33. 423, 425, 434, 435, 437- 487, 491, 492, 530. 439> 45 c 453-455. 482, Bernat(Ramon), p. 32. 481, 500, 501, 504, 509, Bernard (Arnau), p. 66. 512, 513, 518-524, 529, Berneç (Pere), p. 399, 400. 534- Bertaux (Emili), p. 10, 37, Museu Diocesà, p. 305, 77, 78, 85, 86, 99, 100, 307, 308, 309, 311, 466, 109, 113, 116, 124, 137, 471. 53 5- 141, 148, 155, 168, 174, Museu Provincial, p. 66, 187, 188, 210, 213, 215, 408, 467, 469, 504, 505, 247, 400. 506, 521. Bertini (Achile), 516. p. Sant Pau del Camp, Besalú, p. 503, 506, 508. p. 503, 526, 528. Betlem, p. 299, 304, 333, Santa Maria del Mar, 411, 415. P- 453- Bielsa, p. 346. Barnola(Antoni de), p. 127. Bisbes, p. 421, 423, 425. Barraquer (Gaietà), p. 47. Biure (Arnau de), p. 492. Bartomeu, (Mestre), p. 398. Baoiiit, p. 525. Bartomeu (Sant), p. 156, Bocaron (teixidor), p. 494. 161, 338, 339, 343, 520, Bohi, p. 167. 521. — V. Apòstols. Boeci, p. 14. i Bas (Sant Esteve de), p. 515. Bofarull (Pròsper de). f Basilea,p. 34. p. 31. Batiffol (Pierre), p. 353, Bofill (Arnau), p. 32. 1 528. Boló, p. 506. Beatus, p. 52, 353, 555. Bolvir, p. 287, 523. - ELS PRIMITIUS 541 Bonnefoi (L. de), p. 404. Cai Plini Segon, p. 4, 12. Bordone, p. 37. Caldes de Monthly, 453, 534. Bosch i Barrau (Eduard), Calvó.—V. Bernat (Sant). p. 78. Calpurni, p. 333. Bosch i Catarineu (Ròniul), Calvari, p. 35.—V. Cruci¬ p. 155, 202, 203, 205, fixió. 258, 259, 261-265, 322, Canti del Calvari, p. 328, 323, 325, 326, 415, 417, 390, 509, 512. 441, 503, 504, 512, 513, Canal (Fra Josep de la), 514, 522, 524, 529, 531. p. 29. Boston, p. 35, 404, 508. Candi (Sant), p. 469, 521. Bourassé (Francesc J. J.), Canigó, p. 397, 486. p. 18. Cantons (Rafel), p. 52. Bkaun (Josep), 36, 37, p. CapcenteUes (Sant Fost de), 50, 67, 78, 85, 86, 100, p. 276. 109, 116, 137, 148, 162, Capmany (Antoni de), 168, 174, 181, 187, 188, p. 498. 210, 247, 352, 357, 360, Capsa pintada, p. 472. 363, 365, 366, 380, 384, Captura de Crist, p. 509. — 402, 403, 405, 416, 421, V. Jesús. 501. Cardós (Esterri de), p. 50, Breda, p. 403. 161. Brodat, p. 475, 491. Carleniany, p. 6, 15. Broddetorp, p. 402. Carles el Gros (Rei), p. 501. Brussel·les (Museu del Parc Carolini (Libri), p. 6, 7. del Cinquaiitenari), p. 333, Carrière (St. Denis), p. 403. 335. 336, 337> 519- Cartago, p. 279, 287, 352. Brutails (J. August), p. 397, Castella, p. 396. 404, 486. Castelló(Bernat de), p. 362. Burgal (Sant Pere del), p. 44. Castellnou (Mestre), p. 400. Burgos (Pere Martí de), Catalunya, p. 8, 68, 345, P- 453- 384. Burgos, 36, 48;, 402, 405. Càtedra episcopal policro¬ mada, p. 471. Cabrol (Ferran).—V. Le- Cauterium, p. 12, 13. clerca. Cebrià (Sant), p. 276, 277, Cadira, p. 501.—V. Càtedra. 279, 280, 281, 282, 283, 542 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA 284, 285, 286, 287, 352, p. 10, 23, 50, 52, 57, 78, 521. 85, 127, 137, 142, 247, Cecília (Santa), p. 287, 288, 369, 501, 507, 522, 523, 289, 293. 526. Cel, Conca.—V. Abella de la. p. 528. Cena.—V. Sant Sopar. Condemnats, p. 303. Cerdanya, p. 33, 162, 167, Conflent (Cornellà del), 416. p. 404, 515. Cerusa, p. 17. Conopeu, p. 357. Cèsar, p. 5. Constança,p. 35, 357. Cestrum vericulum, p. 12. Constantí el Gran (Empera¬ Cetina (Francesc), p. 400. dor), p. 34. Cicle de la Infància de Jesús, Constantinopla, p. 14. p. 304, 333, 504, 505. Copenhagen, p. 402. Cimboris, p. 365-389, 394. Copons (Bisbe), p. 28. Ciriaca(Vidua), p. 92, 96. Copons (Pons de), p. 357. Circumcisió, 398.—V. Jesu- Coptes (Teixits), p. 492, crist. , 532- Città d i Castelló, p. 34. Corbins, p. 401. Cividale, p. 34, 37. Cor inte, p. 5. Cixibo, p. 429. Cornellà.—V. Conflent. Coronació de la Verge, p. 181, Clascaiu (Fra Guerau de), p. 471. 182, 183, 354, 515, 517. Climent (Sant), p. 255, —V. Maria. 256, 267, 268, 338, 521, 525. Creació, p. 47, 479. Cobknça, p. 402. Creador, p. 137, 314, 372, Cogolla (San Millán de la), 429.—V. Pantocrator. p. 523. Crescenci, p. 96. Cristina (Santa), p. 268^ 269, Col·legi Apostòlic. — V. Apòstols. 271, 272, 273, 274, 275, Coloma (Santa), p. 361. 276, 524. Colombina (Santa), p. 357. Crist.—V. Jesús. Colònia, p. 36, 402. Crucifixió i Crucifix, p. 139, Colradura, p. 531. 328, 398, 449, 450, 459, Coll (Mare de Déu del), 509, 512. p. 103, 109, 505. Crucifix-Majestat, p. 411, CooK (Walter W. S.), 454' 455' 457- ELS PRIMITIUS 543 Cruïlles (Guilabert de), Desclot (Bernat), p. 494, P- 399- 495- Cruïlles (Berenguer de), Deschamps (Paul), p. 35, P- 399- 357- Cuiro, p. i6. Dé:(ert (Sant Guillem du), (De cavall, de pergamí), P- 37- p. i6, i8, 19. Desdevisses du Dézert. Cuixà (Sant Miquel de), p. 78, 109. P- 31. 33' 358. 359' 397. Déu Omnipotent, p. 257.— 450. V. Pantocrator. Cullera (Sant Quirze de), Devallament de la Creu, p. 528. p. 142, 398, 453, 466, Curulis sedile, p. 501. 509, 512.—V. Jesucrist. Charlres (Catedral de), Dextera Domini.—V. Mà de p. 508. l'Omnipotent. Chia, p. 252, 257. Dia, p. 489. Diable, p. 219, 303, 528. Daniel (Profeta), p. 124, Diaconus (Joannes), p. 7. 366, 526, 527.—V. Profe¬ Díaz(Agustí), p. 34. tes. Diehl (Carles), p. 6. Daramberg (Ch.), p. 5. Dieülafoi, p. 168, 380. Darcel, p. 48è. Dijon (Santa Capella), p. 37. Davant altar.—V. Pal·li. Dijous Sant, p. 67. David (Profeta), p. 124, Dinamarca, p. 36. 526. Diumenge de Rams, p. 142. Davo (Joan), p. 400. —V. Jesús. Davo (Nadal), p. 400. Doctor Meliflu (Sant), De Gaumont, 516. p. p. 448.—V. Bernat (Sant). Deci (Emperador),, p. 96, Domènec o Domingo (Sant), 97, 232, 250, 426. p. 66, 434, 435, 437, 438, Decoratiu (Tema), p. 252, 439' 440- 531- Do.mènech i Muntaner Degollació dels Innocents, (Lluís), p. 398. p. 267, 508. Domicià (Emperador), Deixeble Estimat,, p. 44.— p. 256. V. Joan Evangelista (Sant). Dragó infernal, p. 422. Del fos, p. 5. Dromedari, p. 529. 544 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Duchesne (Lluís), p. 493. Envií I, p. 346. Duero (Església de Sant Joan Epifania, p. 193, 403, 414, de), p. 360. 415, 417. Durro (Sant Quirze de), Eril-la-Fall, p. 256, 257, p. 293. 519. Erman (Adolf), p. 528. Edelbert (Rei), p. 7. Ermengol (Sant), p. 31. Edicol, p. 351-363, 514. Ermengol (Comte), p. 28. Edificis, p. 530. Ermesindis (Comtesa), p. 29, Edral (Santa Maria), p. 32. 30. Edrisi, p. 495. Escultura pintada, p. 449, Egeas, p. 138, 139, 140, 167. 465. Egipte, p. 3, 12, 13, 104, Esmalten a, p. 531. 147, 258. Espanya, p. 20, 443. Elefant, p. 529. Esperit Sant (Dons de 1'), Elena (Santa), p. 481. p. 185, 187, 304, 515-516. Elles,p. 6.—V. Profeta. Espinelves, p. 127. Elionor (Reina), p. 399. Espona (Santiago. Col·lecció Elisaba, p. 485. de), p. 125, 127-130, 372, Elisabet (Santa), p. 179, 227, 518. 266, 504. Estacions (Quatre), p. 480. Elna, 28, 31, 33, 397, 400, Estamariu, p. 365. 508, 526. Estany (Monestir), p. 503, Encamp, p. 236. 507. 509> 530, 5 3 5- Encarnació del Verb, p. 35. Estefania, p. 31. —V. Anunciació a la Estella, p. 501. Verge. Estendard, p. 482, 483. Endrapat, p. 22, 450. Esterri d'Aneu.—V. Aneu. Eneas, p. 32. Estet, p. 267. Enguixat, p. 450. Esteve (Sant), p. 131, 133, Enni, p. 273, 274. 134, 167, 503, 521. Enreixat (Motiu), p. 78. Estilita (Sant Simeó), Enric II (Sant), p. 34. p. 7. Enteixinats policromats, Estocolm, p. 402. P- 473- Estofa, p. 534.—V. Teixit. Entrada de Jesús a Jerusalem, Estrella, p. 506. p. 122, 142, 508. Eucaristia, p. 26, 440. 68 ELS PRIMITIUS 545 Eugènia (Santa), p. 430, Finke (Enric), p. 86, 472, 431, 433, 524. 476, 496. Eulàlia(Santa), p. 346, 401, Flagel·lació, p. 328, 390, 448. ^ 509.—V. Jesucrist. Evangeli, p. 122, 359. Flavià (Flilarià), p. 308, 310. Evangelistes, p. 29, 30, 35, Fleury (Rohault de), 36, 37, 45, 46, 58, 92, p. 352, 360, 507. 103, 121, 130, 137, 148, Flora, p. 533. 167, 178, 236, 268, 314, Folch i Torres (Joaquim), 322, 360, 372, 373, 375, p.8, 23, 78, 85, 247, 287, 376, 456, 485, 502, 514, 366, 380, 408, 485, 492, 518. — V. Joan, Lluc, 493- Marc i Mateu. Font froide (Monestir de), Excelsis (Sant Miquel in), P- 33- p. 501. Fornells (Dalmau de), p. 361. Ezequiel, p. 124, 526.— Fornís, p. 19. Profeta. Frontal, p. 26.—V. Pal·li. Frontanyà (Sant Jaume de), F AH (Adolf), p. 78, p. 443. 109. Fry (Roger), p. 231. Ealguera (Antoni de), Fugida a Egipte, p. 35, 174, p. 360, 365, 500.—V. Puig 175' 177' 179-181, 267, i Cadafalch. 299' 303' 304' 333' 398, Farfa (Biblia de), p. 353. 505, 507, 508.—V. Jesu¬ Eauna, p. 533. crist. Fayiim, p. 4, 12. Felip (Sant), p. 133, 156, Gabriel Arcàngel (Sant), léi, 166, 416.—V. Apòs¬ p. 103, 105, 171, 178, tols. 193, 232, 235, 258, 266, Felip (Rei), p. 32. 361, 412, 503, 504, 505, Felip (Còn.sol), 433. 515' 525, 534. Feliu (Sant), p. 399. Gala Placldia, p. 522. Ferrando (Pere), p. 398. Galícia, p. 443, 448. Perses (Pere de), p. 63. Galiè (Emperador), p. 433. Filadèlfia, p. 345. Gamaliel, p. 134. Fill de Déu Flumanat, p. 121. Garcia de Guixà, p. 358, —V. Jesucrist. 396. 546 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Gargan (Mont), p. 300, 422. Gonihreny, p. 68, 155, 501. Gaspar, p. 50, 122, 172, 258, Gómez Moreno (Manuel), 411.—V. Reis. p. 405, 495. Gaufred (Guillem), p. 29, González Hurtevise, p. 495. 397- Gorgs (Sant Sebastià dels), Gayet, p. 4. p. 503. Gebhardt (Bi.sbe), p. 35, 357. Gòtic (Art), p. 34. Gelis-Didot, p. 501, 508, Gotlingen, p. 523. 517- Gregori de Tours (Sant), Gener (Gerard), 66. p. p. 352, 471, 512, 521. Gènesi, p. 142, 526. Grey B a rn a r d (George), Gentils (Apòstol dels).— p. 51. V. Sant Pau. Guadalquivir (Riu), p. 345. Getsemaní, p. 328, 390.— Guifré (Comte), p. 486. V. Jesucrist. Guilabert (Bisbe), p. 31. Giiieslarre, p. 501. Gitils, p. 167, 168, 521. Giorgis (Joan), p. 11, 13. Guillem Ramon (Comte), Gir.ard (Paul), p. 5. ■ P- 33- Girbal (Enric Claudi), GniUeries, p. 109. p. 482. Guimet (E.), p. 4. Girona : Guisla (Comtesa), p. 29, 486. Catedral, p. 28, 29, 30, Guíxols (Sant Feliu de), p. 31. 133. 3)3> 355. 357> 398, Gurb (Arnau de), p. 46, 476, 497, 504, 505, 507, 492. 508, 509, 517, 526, 529. Giirh (Masia de Quadras), Sant Pere Galligans, p. 504, p. 403. 505. Giotto, p. 512. Heracli, P- 16, 17. Glòria, p. 300, 303, 528.— Heràldica, p. 535. V. Gel. Heraiih, p. 37. Gobelins (Teixits), p. 492- Herodes, p. 47, 147, 267, 493- 333, 308. Goday (Josep).—V. Puig i Hilari (Sant), p. 217, 219, Cadafalch. 220, 221, 222, 223, 224, Gòlgota, 392.—V. Calvari. p. 225, 226, 513, 515, 519, Goldsch.midt (Adolf), p. 22, 522. 523. Homar (Gaspar), p. 51. ELS PRIMITIUS 547 Home, p. 529. Jaume el Conqueridor (Rei), Honsera (Vall de), p. 346. P- 397> 493. 494. 497- Jaume II (Rei), p. 397, 402, Jbèrica (Península), p. 443. 472,476,495. Iconoclastes,p. 8. Javier re, p. 346. Iconopintura, p. 5. Jeremies, p. 124, 366, 526, Imatges negres,, p. 465. 527.—V. Profetes. Incens, p. 17. Jerusalem (Joan bisbe de), Infància de Jesús, p. 266, p. 134, 147, 443, 481. 267, 404, 408, 411, 412, Jesucrist o Jesús, p. 6, 43, 515.—V. Jesucrist. 46, 66, 86, 105, 133' 15^' Infern, p. 300, 303, 527, 174, 193, 222, 226, 258, 528. 299, 300, 314, 334, 359, Influència bizantina oriental, 433. 503- 513' 514- — p. 167. Anunciacic), Cicle de Influència goticista, p. 327. la Infància, Natalici, Cir- Innocents (Sants), p. 333, cumclsió. Presentació al 398. Temple, Alletament, Fugi¬ Institut d'Estudis Catalans, da a Egipte, Jesús entre els p. 10, 255. Doctors, Entrada a Jerusa¬ Isaïes, p. 124, 526.—V. Pro¬ lem, Sant Sopar, Captura, feta. Passió, Flagel·lació, Cami Iscle (Sant), p. 345, 521. del Calvari, Cruelfixic). Isidor (Sant), p. 15, 352, Mort, Devallament de la 530. Creu, Sant Sepel'li, Ascen¬ Itàlia, p. 349. sió. Ivori, p. 12. Jesús entre els Doctors, p. 47, 508. Jacint (Sant), p. 433. Joan Baptista (Sant), p. 322, Jaume el Major (Sant), p. 15 è, 323, 325, 326, 327, 349, 161, 166, 194, 341, 344, 362, 522. 416, 421, 443-448, 516, 520.—Apòstols. Joan Evangelista (Sant) Jaume el Menor (Sant), p. 43, 81, 133, 156, 161, p. 516.—V. Apòstols. 165, 187, 188, 226, 303, Jaume el Ju.st (Sant), p. 467- 328, 362, 376, 392, 394, 469. 402, 416, 456, 513, 520. 548 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA —V. Apòstols. Evangelis¬ Laquearia, p. 351-363, 369. tes. —V. Cimbori. Joan (Mestre), p. 361. Lavatori dels peus, p. 328, Joan Pintor, p. 252, 257. 509, 511.—Y. Jesucrist. Joan II (Rei), p. 30. Lavatori de Pilat, p. 398. Jofre (Guillem), p. 354. Le Mans, p. 515. Jordà (Guillem), p. 33. Leclercq (Enric), p. 352, Jo.sep (Sant), p. 104, 105, 525- 106, 147, 174, 181, 193, León, p. 405, 509. 258, 267, 299, 304, 411, Les Fonts (Sant Genis), 505, 507, 508, 522. p. 501. Josep d'Arimatea, p. 512. Liesa, 349. Judes Tadeu (Sant), p. 156, Limoges, p. 36, 402, 415. 416, 421.—V. Apòstols. Lipsanoteca, p. 396. Judes (Traïdor), p. 44, 303, Lisbjeol, p. 36. 328, 376, 390, 509, 520. Lisbjerg, p. 402. Judici de les Animes, p. 199^ Londres, p. 47, 67, 226. 201, 202, 527. Longi, p. 328, 512. Loumyer (G.), p. 15, 16, 21. Jueus, 167. p. Julià (Jutge), p. 274. Lnc'ca (Draps de), p. 495. Julita (Santa), p. 291, 293, Lucil, p. 97. 294, 295, 296, 401, 524. Lúcul (Lluci), p. 5. Junyent (Oleguer), p. 44, Luneburg, p. 67. 372. Luxemburg (Sant Quiri de), Jiltchlaiid, p. 36, 42. p. 403. Kieff] p. 5, 15. LLadre (Bo i Mal), p. 35, Kingsley Porter (Artur), 328. P- 35> 37. 501, 522. LJanàs, p. 131, 133, 501, Koinbiirg, p. 36. 503, 521. Kopenbageii, p.36. Llegendes ctifiques, p. 534. Künstle, p. 516, 522. Llei (Doctors de la), p. 47. —V. Jesucrist. Laci, p. 429, 430. Lleida, p. 10. Laffillée. — V. Gelis- Catedral, p. 247, 495, 504, Didot. 513. 534- Lampérez (Vicens), p. 360. Museu Diocesà, p. 45, 46, ELS PRIMITIUS 549 49, 236, 248-251, 314, Màlaga, p. 494. Mâle (Emili), p. 316, 317, 319-321, 41)' 500, 505, 501, 518, 520, 521, 523, 513' 515, 516, 517, 522, 531- 523' 535- Església de Sant Llorenç, Mallorca, p. 353, 401, 448. p. 403. Manacor, p. 353. Lleó (Sant), p. 522. Mandorla, p. 100, 133.— Llevadora de la Mare de Déu, V. Atirióla. p. 505, 508. Manresa, p. 345, 515. Llíria, p. 338, 339, 344, 473, Mansi (Joan D.), p. 6, 14. Mar Negre, p. 256. 420, 421. Llit, p. 505. Marc (Sant), p. 156, 376.— Llit pintat, p. 472. V. Evangelistes. Llorenç (Sant), p. 24, 86, Marcel (Sant), p. 405. 92, 93. 95' 96-99, 14I' Marçal (Sant), p. 36. 229, 231-235, 251, 312- Margaritone d'Arezzo, 314, 501, 522, 523. P- 349- L·lucià (Prevere), p. 134. Marguerida (Santa), p. 107, Llúcia (Santa), p. 440, 441, 109, iio, III, 112, 113, 443, 524- 114, 115, 524. Lluc (Sant), p. 156, 376.— Maria Mare de Déu, p. 6, 7, Lluis el Piados (Rei).— 24, 29, 30,46, 49, 51, 52, V. Evangelistes. 57, 100-106, no, 116, Lluna, p. 512, 529. 122; 147, 165, 168, 174, Lhssà, p. 497. 178, 187, 193, 222, 258, Llussanès, p. 137, 231. 259, 261-267, 294, 299, 304, 328, 357, 384, 392, M.à de l'Omnipotent, p. 255, 413, 414, 415, 434, 456, 286, 502. 461, 462, 449, 503, 504, Madrid, p. 52. 505, 506, 507, 513-517, Mahalta, p. 31. 529.—V. Anunciació, Ci¬ Mahoma, p. 527. cle de la Infància, Cruci¬ MahOxMED(Teixidor), p. 494. fixió, Devallament de la Majestas Domini, 449.— Creu, Assumpció, Mort de V. Pantocrator. Maria, Coronació, Esperit Majestat (Crucifix), p. 465, Sant. 534. 535- Maries (Tres), p. 392, 394. 550 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Marle (Ramon Van), p. 506, Maurici (Sant), p. 470. 521, 524. Mave (Santa Maria de) Martí de Tours (Sant), p. 57, p. 48, 405. 66, 68, 69, 71-79, 81-85, Maximià (Emperador), 109, 141, 227, 231, 252, p. 470. 253, 255, 346, 501, 502, Mayer (August E.), p. 10, 523. 78, 85, 86, too, 116, 117, Martí (Gabriel), p. 66. 137, 148, 168, 174, 366, Martí (Rei), p. 402. 369, 379> 380- Marti (Infant), p. 400. Medea, p. 5. Martín (Enric), p. 526. Melància, p. 433. Martinell (Cèsar), p. 482. Melcior, p. 122, 172, 258, Marucchi (Horaci), p. 512. 411. — V. Epifania, Reis. Maryland, p. 231. Mesos de l'any, p. 481, 530. Mas (Arxiu), p. 39, 43, 44, Messies, p. 116, 123, 172. 46, 48, 53, 55, 59, 61, 64, —V. Jesucrist. 65, 79, 82-84, 87, 89-91, Mestres florentins, p. 404. 125, 127-131, 143, 145, Mestres grecs, p. 167. 149, 151, 152, 163, 169, Mestres hispànics, p. 226. 171-173, 189, 191, 229, Metall, p. 531. 245, 248-251, 294, 295, Michel (André), p. 77. 300, 305, 308, 309, 311, Michel (Mont Saint), p. 525. 316-321, 339, 341, 346, Milà, p. 34, 531. 355, 405, 425, 426, 435, Millar (E. de), p. 516. 444-447, 489. Miniatures,p. 13. Masdéu (Josep), p. 361, 403, Minuci Timinià (Procôn.sol), 404. p. 307. Massó 1 Torrents (Jaume), Miquel Arcàngel ^ant), p. 30. p. 2^ 2p4,j 2/0,^21/, Mataplana (Sant Joan de), 21/, 3^ 3J2I3, 36^^36^" p. 155. 422, 426, 427, 525, 527. Mateu (Sant), p. 92, 156, —V. Arcàngels. 161, 376, 421.—V. Evan¬ Miquel II (Emperador), p. 6. gelistes. Miret i Sans (Joaquim), Maties (Sant), p. 421. — P- 494' 497- V. Apòstols. - Mitra, p. 487, 489, 491. Maure, p. 429, 430. Moble pintat, p. 449. ELS PRIMITIUS 551 Moguda (Santa Perpètua de lííarhona, p. 357. la), p. 304. Narcís(Sant), p. 399. Moisès, p. 526. Nasquir, p. 527. Monocromia, p. 449. Natalici de Crist, p. 35, 47, Monsalvatge (Francesc), 147, 168, 169, 171-174, p. 28, 33, 133, 494, 497. 258, 266, 299, 332, 411, Monstres, p. 529, 530. 505, 522. — V. Jesucrist. Montblanc}}, p. 404. Naturalesa, p. 529. Monear, p. 527. Navarra, p. 67, 402. Monfgrony (Sant Pere de), Neró (Emperador), p. 257, p. 210,213. 334. 338- (Santa Maria de), p. 213. Neuss (Wilhelm), 353. Montserrat, p. 400. New-York, p. 50, 51, 55, 513, Moragues(Pere), p. 404. 519- Morgades i Gili (Josep), Nicea (Concili de), p. 14. p. 10. Nicèfor (Patriarca), p. 14. Mort de Crist, p. 392.— Nicetas, p. 14. V. Jesucrist. Nicodemus, p. 134, 142, Mort de la Mare de Déu, 392, 394, 513. —V. Des- p.188, 189, 191, 398, 516. cendiment de la Creu. Mosoll, p. 188, 504, 506, Nicolau de Bari (Sant), p. 57, 507. 67. Movibles (pintures), p. 5. — Nicolau d'Olwer (L·luis), V. Pintura sobre fusta. P- 495- Mozárabes (Teixidors), Nimbe crucifer, p. 92, 249, P- 495- 384. Munic, p. 36, 349, 416. Nimes (Sant Cil de), p. 31. Munts (Sant Llorenç dels), Noailles, Mariscal (Bíblia p. 18. del), p. 353. Muñoz (Antoni),6, 9, 10, p. Noruega, p. 363. 50, 67, 78, 85, 86, 100, Novissims.—V. Judici, Infern 109, 116, 137, 142, 148, i Glòria. 155, 174, 181, 187, 188, Nuremberg, p. 36. 210, 213, 215, 247, 268, Núria (Santuari), p. 456. 349. 516, 531. Mura, p. 504, 507, 517. Odder, p. 402. Múrcia, p. 494, 498. Oeist, p. 36. 552 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Oleguer (Sant), p. 489, 491. 85, 128, 134, 148,167, 92, O let o Saulet (Bernat), 226, 232, 248, 268, 269, p. 403'. 365, 380, 389, 416, 449, Olimbri, p. 113. 476, 485, 500, 502, 503, Oliva (Bisbe i Abat), p. 30, 5i3> 518, 529- Parasols i Pi (Pau), p. 362. 358, 450. Olot, Pare Etern, p. 30.—V. Pan¬ p. 403. tocrator. Omnipotent.—V. Pantocra- tor i Mà de l'Omnipotent. Paris : Oratori, p. 471. Saint Denis, p. 515. Orense, p. 36. Biblioteca Nacional, p. 353, Orfebreria, p. 24. 518. Orient, p. 7. Museu de les Arts Decora¬ Orientais (Influències), tives, p. 67, 296, 349, 422, p. 162. 427, 430, 505, 508, 520, Oriol (Levita), p. 32. 524, 527. Orlando (Deodati), p. 416. Museu de Cluny, p. 34, Oros, p. 380. 486. Osca, Museu del Louvre, p. 4, p. 247, 252, 327, 346, 349, 399, 426, 429. 402. Oth (Sant), p. 398, 482, Par ma, p. 37. 483.—V. Estendard. Pasqual (Cònsol), p. 440. OusPENSKi (Porfiri), p. 5. Passió de Crist, p. 142, 327- Ovar ra (Monestir), p. 405. 329, 331-333. 389. 403. Oviedo, p. 34. 404, 448, 508, 509. — V. Jesucrist. 'PalafriigeU, p. 34. Patràs, p. 138. Paliotto, p. 34. Patriarques, 527. Pallia rotata, p. 453. — Patró (Cònsol), p. 283. V. Teixit. Pau (Sant), p. 37, 134, 156, Pal·lis, p. 26, 27, 350. 161, 194, 195, 197, 198, Palma, p.448. 202, 203, 210, 211, 213, Palol (Ramon de), p. 404. 214, 257, 322, 338, 366, Pàmfil, p. 12. 377, 380, 413, 414, 421, Panteleimon (Sant), p. 6. 434, 440, 503, 524, 518, Pantocrator, p. 35, 36, 37, 519.—V. Apòstols. Paulet (Gualcelm), p. 362. 45, 49, 50, 71, 77, 78, 81, 69 ELS PRIMITIUS 553 Pàusias, p. 5. Pintura mural, p. 11, 68. Pean\'a d'altar, p. 63. Sobre fusta, p. 3, 5, 7, 11. Pellicer 1 Pagès (Josep M.), A la i cera a l'encàustic, P- 30, 3)9- p. II, 12, 13, 14, 15. Pentecosta, p. 400. A l'oli, p. 466. Pere (Sant), Al tremp, p. 12, p. 32, 50, 81, 15. 92, 133, 156, 161, 194, Pi.UI, p. 416. 195, [97, 198, 202, 203, Pisloia, p. 402. 207, 209, 210, 213, 226, Pia de Cabra, p. 507. 2)6, 257, 299, 303, 322, Plandiura, Lluís (Col·lecció), 333-338, 354, 366, 379, p. 43, 45, 66, 67, 161, 403, 414, 416, 434, 440, 252, 253, 2)), 257, 266, 502, 503, 518, 519.— 267, 300, 333, 366, 372, V. Apòstols. 377, 379, 429, 465, 492, Pere II (Rei), p. 494, 493. )02, 506, 508, 518, 520, Pere III (Rei), p. 399, 400, 521, 525, 527, 529, 530, 401. 534- Peretallada (Guillem de), Planà, p. 57, 58, 520. p. 133. Pi.ini (Segon), p. 5, 15, 21, Pergamí, p. 71. — V. Aper- 530. gaminat. Püblel, p. 357, 397. Peris (Gonçal), p. 66. Poilier.í, p. 222. Perpètua (Santa), p. 304, Policromia, p. 449. 305, 307, 308, 309, 310, Pontiíexs, p. 522. 311, 312. Porter (A. Kingsley), Perpinyà, p. 361, 362, 495. p. 403. (Arxiu dels Pireneus Praxiteles, p. 12. Orientals), p. 363, 401. Presentació al Temple, Perpinyà (Joan), p. 401. p. 47, 174, 194, 507.— Pern sa, p. 416. À'. Jesucrist. Pessebre, p. 505.—V. Jesu- Profetes, p. 30, 116, 117, crist. 119-124, 36), 366, 369, Peyre (Emili), p. 296. 513-515, 526.-V. Ezequiel, Pijoan (Josep), p. 44, 167, Daniel, David, Isaïes, Jere- 404. mies, Zacaries, etc. Pilat (Pons), 328, Proto p. 453. (Sant), p. 433. Pintors musulmans, p. 473. Pniil, p. 98. 554 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Puig i Cadafai.ch (Josep), Redemptor, p. 415, 416, p. 360, 365, 500. 419.—V. Jesucri,st. püiggarí (Josep), p. 10, 63, Reis Magies, p. 47, 121, 147, 68, 86, 100, 109, 113, 172, 179, 193, 258, 413, 116, 127, 148, 155, 174, 415, 506. 181, 187, 279, 287, 495, Retaule, p. 395-406. 496. Retaulet, p. 471. Pujades (Jeroni), p. 31, 396, Retrat, p. 3, 5, 12, 13. 486. Rhodes, p. 15. Pujol iTubau (Pere), p. 398. Rhone, p. 37. Puntapeu d'altar, p. 63. R1AÑ0 (Joau Facundo), Purgatori, 528. p. 219, p. 493, 494, 495. Purificació de la \'erge, Ribagorça, p. 405. p. 105, 398.—V. Maria. Ribera (Julià), p. 494, 527. Ribes, p. 57, 202, 369, 372. Queralt (Santa Coloma de), Ricart (Sagristà), p. 497. Riculf (bisbe), p. 494. p. 504, 507. Quern, Richert (Gertrudis), p. to, p. 36. QuidUiíburg, p. 416. 78, 85, 86, too, 109, 116, Oninianaditehas, p. 501. 127, 137, 142, 148, 155, Quirc o Quirze (Saut), 156, 162, 168, 174, 181, p. 291, 293-296, 523, 187, 188, 194, 202, 210, 524. 236, 247, 279, 287, 293, Quo Vadis?, p. 519. 312, 366, 369, 416, 421, 434- Rafel (Sant), p. 222, 515, Rigol, p. 462. 534-—V- Arcàngels. 525, Ripoll, p. 30, 358, 396, 503, R.\fols (Josep F.), p. 473. 519, 526, 529, 534. Ramanat (Bartomeu), p. 15. Rius del Paradis, p. 480. Ramon Berenguer I, p. 29, Roca (Josep M.), p. 400. 31- Roda de Ribagorça, p. 471, Ramon Guillem de Cerdanya, 492, 495, 504, 505, 507, P- 397- 508. Ràvenna, p. 522. Roda (Sant Pere de), p. 353, Raymundus (Magister), 363. p. 403. Rodón (Camil), p. 475. Reconditori, p. 395, 461. Roger (Teòfil), p. 18, 24. ELS PRIMITIUS 555 lloHAULT de Fleuuy (Carles), Santpedor, p. 503. p. 32, 34. Sam.só, p. 480. Roig i Jalpí (Fra Joan Sánela d'Urgell, p. 497. Gaspar), p. 30. Sanguis i Sivera (Josep), Roma, p. 7, 334. p. 66, 344, 400. Laterà, p. 440. San pere i Miquel (.Salvador), Santa Maria la Major, P- 363- p. 517. Sant Sadurní (Guillem de), Santa Maria Antica, p. 11, p. 32. 512. Sania Pan, p. 403. Sant Valenti, Sanies Creas p. 512. (Monestir), Biblioteca ^'aticana, p. 353. P- 473- Rosenheim, p. 416-. •Sants, p. 57, 449, 517-520. ■ Rosselló, p. 397. Saragossa, p. 35. Roulin (Eugeni), p. 36, 402. •Sarcòfac, p. 3. Rovira (Joan de), p. 362. Sarroca(Sant Marti), p. 415. Rubió i Lluch (Antoni), Sarthou i Carreres (Carle.s), p. 398, 496, 497. P- 344- Romania (Draps de), p. 495. Satur, p. 310. Ran (Conca del), p. 252. Seknaase, p. 67. Rupin (E.), p. 36. Seda (Mino de), p. 355. Selva del Mar, p. 52. Sadurní (Sant), p. 148, 149, Selles pintades, p. 472. 151-155, 523. Seniofred (Levita), p. 496. Sagars, p. 142, 507, 509. Sepeli de Jesús, p. 67, 142, Saglio (Eduard), p. 5. 394, 398, 509. —V. Jesu¬ Sagrada Eamllia, p. 304.— crist. V. Jesucrist, Maria, Josep. Septimi Sever (Emperador), Sagtinto, p. 473. p. 307. Sàhl, p. 36, 402. Septuagésima, p. 28. Salas (Mare de Déu de), Sergi (Sant), p. 6. p. 400. Serpentines, p. 161.— Salerno, p. 36. V. Flora. Salvador, p. 7, 28, 38, 44.— •Serra (F.), p. 203, 205, 259, V. Jesucrist. 261, 262, 263, 264, 265, Salla (Arnau), p. 31, 32. 323, 325, 326, 347, 377, Salla (Bisbe d'Urgell), p. 472. 441. 556 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Serra i Abei.i.í (Marti), Soler i March (Alexandre), P- 34- P- 345' 347. ris¬ Ser rabona, p. 396. soler i Palet (Josep), Sescoris (Sant Marti), p. 109. p. 456. Seu d'Urgell, p. 492, 493. Soli, p. 501, 514, 518, 530. Sèvres Deux, p. 37. Solsona, p. 10, 66, 143, 145, Si d'Abraham.—V. Abraham. 147, 168, 231, 312, 313, Siena, p. 67, 349, 416. 333. 394' 443-448' 501. Siena (Guido de), p. 416. 504, 506, 507, 509, 512, Siena (Ugolino de),-p. 416. 520, 522, 526. Sieso (Mont de), p. 426. So'n Párelo, p. 353. Silos (Monestir de), p. 36. Sopar (Sant), p. 300, 327, 402. 376, 509, 510.—Je.su- Simbols dels Evangelistes, crist. p. 49, 134, 162, 226, 266, Sòria, p. 360. 346, 389, 396.—V. Joan, Stips d'altar, p. 235. Lluc, Marc, Mateu. Stroddelorp, p. 36. Simeó (Sant), p. 105, 174, Suècia, p. 36. 194, 507. Snrrignerola (.Saut Miquel Simó Cireneu, p. 328. de), p. 300. Simó el Màgic, p. 257, 334, Svdon (Hckart von), p. 109, 519. 116. Simó (Sant), p. 156, i6r, 416, 421. Tcibernoles (Sant Sadurní de), Sinai (Monestir de), p. 5. p.66, 380, 421. Siponlo (Santuari de), p. 426. Tabula, p. 4, 26-36, 375. Sisebut (Bisbe), p. 213. Tadeu (Sant Judes), p. 519. Sisini, p. 256. Tabnil (Sant Climent de), Sixt (Sant), p. 92, 99, 314, p. 44, 255, 256, 408. 440. —(Santa Maria de), p. 38, Sobrecels, p. 362.—V. Cim- 43' 520. boris. Tamarit, p. 434. Soesl, p. 97, 416. Tapis, p. 476, 477-482, 496, Sol, p. 333, 481, 512, 529. 530. SoJesnies, p. 36. Tarascó (Ripoll), p. 553. Soler (Arnau de), p. 354, Tarima d'altar, p. 63. 3 57- Tarragona (Catedral), p. 34, ELS PRIMITIUS 557 37. 39. 5"2, 507, 509, Torrella (Pere de), p. 46. 513. 522, 529, 534. Torrents, p. 361. Tàrrega, p. 52. Tor ¡osa, p. 67. Tarlària (Draps de), p. 496. Tosses, p. 202, 366, 527, Taulella, p. 7. 529- Tebea (Llegió). — Candi Totpoderós, p. 133, 161, 162, (Sant). 235.—Y. Pantocrator. Tecla (Santa), p. 37, 39, Tradició romana, p. 288. 524. Trajà (Emperador), p. 256, Teguri, p. 351-363. 268. Teixidor (bra Josep), p. 400. Tresser res, p. 247, 252. Teixinat, p. 389, 394.— Tuscus, p. 17. Y. Cimbori. Urbà (Papa), p. 288. Teixit, p. 475, 491-498- Urceol (Pere ), p. 31. Teixits d'Alexandria.— Urgell (Santa Maria de), V. Alexandria. p. 28, 31, 32, 33, 213, Temes iconogràfics, p. 499, 353, 360, 365, 380, 398, 498. Temps, p. 530. (Sant Miquel), p. 133, 372. Teodora, p. 256. (Sant Pere), p. 360, 361. Teodoret (Bisbe), Ursula p. 7, 476. (Santa), p. 429, 430. Teòfil, p. 16, 20. Urig, p. 300, 492, 527. Terrassa, p. 396, 456, 461, Vaixella de fusta policromada, ^462. Tertuli.\, p. 528. p. 472. Testament (Nou), p. 304.— València, p. 338, 400, 401, V. Antic. 493. 526. Tetramorfe, p. 38, 137, 376. Yaleri (Saut), p. 66, 426, —V. Símbols dels Evan¬ 492, 493- gelistes. Yalerià, p. 288. Tiber, p. 433. JAIliarga o Valldarga, p. 163, Timor (Guillem), p. 404. 519. Tissús, p. 492. Vallès (Saut Cugat del), p. 28, Tolosa, p. 148, 525. 46, 456, 467, 469,,471, Tomàs (Sant), p. 156, 166, 473. 492, 503. 504. 505. 416, 420.—V. Apòstols. 507, 508, 509, 514, 517, Torpe, p. 363. 526, 527. 558 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Valls i Taberner (Ferran), Vilaberlraii, p. 357. P- 357- Vilac, p. 503. J^enècia, p. 31, 402. \'ilalta (Joan), p. 213. (Draps de), p. 495.— il an o va (Berenguer de), V. Teixits. p. 472. ^'ents, p. 480. Ha nova i Gellrú, p. 49. Venturi (Adolf), p. 34, 37, Vilaró (Joan), p. 109. 67, 349, 501. Villanueva (Jaume), p. 28, Verdú, p. 473. 29, 30, 213, 362, 363, Ver^elay, p. 524. 400-401, 494, 495-497- Vicens (Sant), p. 66, 236, ViNTRÓ (Juli), p. 47. 245. 247-252, 349, 426, Vi}iyoies de Porlabella, p. 389. 429, 523. Visitació de la Verge, p. 35, Victòria (Santa), p. 345, 347, 147, 171, 179, 193, 333, 353, 221, 525. 407-409, 411, 504, 515.— Vidrà, p. 219. V. Maria. Vich: Vives 1 Escudero (Antoni), Arxiu Capitular, p. 2-], 28, p. 52, 421. 32, 38, 68, 471, 472, 494, Voaux (Léon), p. 519, 524. 497' 498- Volta balda, p. 354. Museu Episcopal, p. 10, Vorágine (Jaume de), p. 429. 23, 24, 41, 47, 48, 66, 68, 69, 72-77, 86, 93-99, 100- W alters (Flenry), p. 227, 109, 111-124, 135-141, 231. 148-155, 157, 174, 175- JVornis, p. 67. 185, 187, 194-201, 207- WuLEE (Oscar), p. 6. 215, 268-286, 217-225, 301-304, 366-375, 384, Xàtiva, p. 494. 385, 387, 389, 402, 403, 404, 453, 456, 457, 459, Xipre, p. 495, 496. 463, 465, 466, 469, 487, 492, 493, 501, 502, 503, Zacaries, p. 124, 327, 526, 505-509, 514, 518, 521, 527. 522-524, 526, 534. Zebedeu, p. 443. TAULA DE FIGURES O GRAVATS Pâcs. Fig. I.—Pal·li marmori de Santa Tecla, (Catedral de Tarragona) ...... 39 Fig. 2.—Pal·li de fn.sta esculpida, (Museu Episcopal de Vich) ....... 41 Fig. 3.—Pal·li de fusta esculpida, (Santa Maria de Tahull) 43 Fig. 4.—Pal·li de fusta esculpida, (Col·lecció Oleguer Junyent) . . . 44 Fig. 5.—Pal·li de fusta esculpida, (Museu Diocesà de Lleida) ....... 46 Fig. 6.—Pal·li de fusta esculpida, (Museu Episcopal de Vich) 48 Fig. 7.—Pal·li amb relleu de pasta guixosa, (Museu de la Ciutadella de Barcelona) 53 Fig. 8.—Pal·li amb relleu de pasta guixosa, (Metro- . politan Museum of Art, de New-York) 55 Fig. 9.—Pal·li amb relleu de pasta guixosa, (Museu de la Ciutadella de Barcelona) 59 Fig. 10.—Pal·li amb relleu de pasta guixosa, (Museu de la Ciutadella de Barcelona) 61 Fig. II.—Detall del pal·li anterior .... 64 Fig. 12.— „ „ „ „ .... 65 Fig. 13.—Pal·li de Sant Marti de Tours, (Mu.seu Epis¬ copal de Vich). ..... 69 Fig. 14.—Detall del pal·li anterior .... 72 Fig. 15-— 73 Fig. 16.— „ „ „ „ .... 74 Fig. I?-— 75 ■m 560 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Pays. Fig. 18 —Detail del pal·li anterior 76 Fig. re; 77 2- Fig. 20 —Pal·li dels Apòstols i de S int Martí, (Mus Ciutad. Barna.). 79 —Detall del pal·li anterior 82 Fig. 21 Fig. 22 83 Fig. 23 84 ;3 Fig. 24 -Pal·li dels Dotze Apòstol , (Mus. Ciutad Barna.) 87' Fig. 25 -Detall del pal·li anterior 89 Fig. 26 90 Fig. 27 91 4 Fig. 28 —Pal·li de Sant Llorenç (Mus Epis, de Vich.) 93 Fig. 29 95 Fig. 30 96 Fig. 31 97 Fig. 32 98 99 _ Vlg. 33 -Pal·li de la Mare de Déu, (IV Epis, de Vich) lOI 5 Hg- 34 us. Fig- 3 5 -Detall del pal·li anterior 03 Fig. 36 04 Fig- 37 05 06 Fig. 38 G Fig. 39 -Pal·li de Santa Marguerida (Mus. Epis, de Vich) 07 Fig- 40 -Detall del pal·li anterior 11 12 Fig- 41 Fig- 42 14 Fig- 43 15 >Fig. 44 -Pal·li dels Sis Profetes, (Mus. Epis, de Vich) 17 Fig- 45 -Detall del pal·li anterior 19 20 Fig- 46 21 Fig- 47 22 Fig- 48 Fig- 49 23 Fig- 50 24 L ELS PRIMITIUS 561 Pàcs. fe' Fig. —Pal·li dels Dotze Apòstols,, (Col·lecció de Santiago Espona) ..... 125 Fig. 52 —Detall del pal·li anterior .... 127 Fig. 53 — „ .... 128 Fig. 54 — „ „ „ „ .... 129 Fig. 5 5 — „ „ „ .... 130 Fig- 5<3 —Pal·li de Sant Esteve (Parròquia de Llanas) 131 10 Fig. 57 —Pal·li de Sant Andreu, (Mus. Epis, de Vich) 135 Fig. 58 —Detall del pal·li anterior .... 138 Fig. 59 — .... 139 Fig. 60 — „ .... 140 Fig. 61 — „ .... 141 } / Fig. 62 —Pal·li d'Adam i Eva, (Museu Diocesà de Solsona) ....... 143 ^2Fig. 63 —Pal·li de l'Adoració dels Reis, (Mus. Diocesà de Solsona) ...... 145 /^Fig. 64 —Pal·li de Sant Sadurní, (Mus. Epis, de Vich) 149 Fig. 65 —Detall del pal·li anterior .... 151 Fig. 66 — „ .... 152 Fig. 67 — „ .... 153 Fig. 68 — „ .... 154 /(4Fig. 69 —Pal·li de l'Angel, (Mus. Epis, de Vich) 157 /5Fig. 70 —Pal·li dels Dotze Apòstols, (Mus. Ciutad. Barna.) ....... 159 Âi Fig. 71 —Pal·li del Martiri de Sant Andreu, (Mus. Ciutad. Barna.)...... 163 Fig. 72 —Detall del pal·li anterior .... 165 Fig. 73 — „ „ „ .... 166 /^-iFig. 74 —Pal·li de la Nativitat de Cri.st, (Mus. Ciutad. Barna.) ....... 169 Fig. 75 —Detall del pal·li anterior .... 171 Fig. 76 — „ .... 172 Fig. 77 — „ „ .... 173 yi'i Fig. 78 —Pal·li de la Fugida a Egipte, (Mus. Epis, de Vich) ....... 175 Fig. 79- —Detall del pal·li anterior .... 177 562 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Pà8»* Fig. 80.—Detall del pal·li anterior . . . . 179 Fig. 81.— „ „ .... 180 Fig. 82.— „ .... 181 Fig. 83.—Pal·li de la Coronació de la Verge, (Mus. Epis, de Vich) ...... 183 I/O Fig. 84.—Pal·li dels Set Dons de l'Esperit Sant, (Mus. Epis, de Vich) . . . . . . 185 "M Fig. 85 —Pal·li de la Mort de la Mare de Déu, (Museu de la Ciutadella de Barcelona). . . 189 72 Fig. 86.—Pal·li de la Mort de la Mare de Déu, (Mu.seu de la Ciutadella de Barcelona) . . . 191 Fig. 87.—Pal·li de Sant Pere i Sant Pau, (Museu Epis¬ copal de Vich). . . . . . 195 Fig. 88.—Detall del pal·li anterior . . . . 197 Fig. 89.— „ „ „ .. .... 198 2,4 Fig. 90.—Pal·li del Judici de les Animes, (Mu.seu Epis¬ copal de Vich). . . . . . 199 Fig. 91.—Detall del pal·li anterior .... 201 ¿¿Fig. 92.—Pal·li de Sant Pere, una ànima i Sant Pau, (Col·lecció Ròmul Bosch i Catarineu). . 203 26 Fig. 93.—Pal·li de Sant Miquel Arcàngel judicant les ànimes, (Col·lecció Ròmul Bosch i Catari¬ neu). . . . . . . . 205 2^ Fig. 94.—Pal·li de Sant Pere, (Museu Epis, de Vich). 207 Fig. 95.—Detall del pal·li anterior .... 209 ZÎ Fig. 96.—Pal·li de Sant Pau, (Museu Epis, de Vich). 211 Fig. 97.—Detall del pal·li anterior . . . . 214 ^'''iFig. 98.—Detall d'un pal·li de Sant Miquel Arcàngel, (Museu Episcopal de Vich). . . . 215 3ciFig. 99.—Detall d'un pal·li de Sant Miquel Arcàngel, (Museu Episcopal de Vich). . . . 216 SiVig. 100.—Pal·li de Sant Hilari, (Mus. Epis, de Vich). 217 Fig. roí.—Detall del pal·li anterior .... 220 Fig. 102.— „ .... 221 Fig. 103.— „ .... 223 Fig. 104.— „ „ .... 224 ELS PRIMITIUS 563 Pàes- Fig. 05.—Detall del pal·li anterior .... 225 ^2.Fig. 06.—Pal·li de Sant Martí, (Col·lecció Mr. Henry Walters) ...---- 227 ^ Fig- 07.—Pal·li de Sant Llorenç, (Museu de la Ciu¬ tadella de Barcelona) 229 Fig. 08.—Detall del pal·li anterior .... 233 Fig. 09-— " . . . - 234 S^Fig. 10.—Pal·li Apò.stols, (Museu de la dels Vuit Ciutadella de Barcelona). 237 ¿>5 Fig. II.—Pal·li dels Vuit Apòstols, (Museu de la Ciutadella de Barcelona). 239 3'^ Fig. 12.—Pal·li dels Tres Apòstols, (Mus. de la Ciu¬ tadella de Barcelona) 241 ijFig. 13.—Pal·li de l'Assumpció, (Museu de la Ciuta- tadella de Barcelona). .... 243 Si Fig. 14.—Pal·li de Sant Vicens, Diaca i Màrtir, (Mu¬ seu Diocesà de Lleida). .... 245 Fig- 15.—Detall del pal·li anterior .... 248 Fig- 16.— „ „ „ .. . . . - 249 Fig. 17-— " 250 Fig. 18.— „ „ " .... 251 Fig. 19.—Pal·li de Sant Martí, (Col·lecció Plandiura). 253 ^ Fig. 20.—Pal·li de la Mare de Déu de la Llet, (Col- lecció Ròmul Bosch i Catarineu). 259 21.—Detall del pal·li anterior .... 261 Fig- 262 Fig. 22.— >, .... Fig- 23-— " - 263 Fig. 24-— .... 264 Fig. 25-— " - - - 265 cff Fig. 26.—Pal·li de Santa Cristina, (Museu Epi.scopal de Vich). ...... 169 Fig- 27.—Detall del pal·li anterior .... 171 Fig- 28.— „ 172 Fig. 29.— .... 173 Fig. 30.— „■ .... 174 Fig. 31.- „ .. .... 175 í 564 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Pàgs. Fig. 132.—Detail del pal·li anterior .... 176 -fT, Fig. 133.—Pal·li de Sant Cebrià, (Museu Episcopal de Vich) 177 Fig. 134.—Detall del pal·li anterior .... 279 Fig. 135-— 280 Fig. 136.— 281 Fig. 137-- .... » 282 Fig. 138— ...... 283 Fig. 139-— ...... n 00 Fig. 140.— „ „ . . . . 285 Fig. 141-— 286 ^>Fig. 142.—Pal·li de Santa Cecilia, (Museu de la Ciuta¬ della de Barcelona). .... 289 ff Fig. 143.—Pal·li de Sant Quirze i Santa Julita, (Mu¬ seu de la Ciutadella de Barcelona). 291 Fig. 144.—Detall del pal·li anterior .... 294 Fig. 145.— 295 4^ Fig. 14è.—Pal·li de Sant Andreu, (Museu de les Arts Decoratives de París). .... 297 -ÍÍ^Fig. 147.—Fragments d'un pal·li amb la Fugida a Egipte, (Museu Episcopal de Vich). 301 4^ Fig. 148.—Pal·li de Santa Perpètua, (Museu Diocesà de Barcelona)...... 305 Fig. 149.—Detall del pal·li anterior .... 308 Fig. 150.- 309 Fig. 3" Fig. 152.—Pal·li de Sant Llorenç, (Museu Diocesà de Solsona)....... 313 '?'^Fig. 153.—Pal·li dels Dotze Apòstols, (Mus. Diocesà de Lleida). . . . . 316 . ' 317 Fig. 154.—Detall del pal·li anterior .... 319 Fig. 155-— " " 320 Fig. 156.- „ „ „ 321 FoFig. 157.—Pal·li de Sant Joan Baptista, (Col·lecció Eò- mul Bosch i Catarineu) .... 323 Fig. 158.—Detall del pal·li anterior. 325 1 ELS PRIMITIUS 565 Pàcs. Fig. 159.—Detall del pal·li anterior .... 326 S'. Fig. i6ü.—Pal·li de la Passió de Crist, (Museu de la Ciutadella de Barcelona). . . . 329 Fig. 161.—Detall del pal·li anterior .... 331 Fig. 162.— „ „ „ 332 3'¿-Fig. 163.—Pal·li de Sant Pere, (Mn.sen del Parc del Cinquantenari de Brussel·les) . . . 333 Fig. 164.—Detall del pal·li anterior . , . . 335 Fig. 165.— „ „ . . . . 336 Fig. 166.— „ 337 S'r? Fig. 167.—Pal·li de Sant Antoni i Sant Bartomeu, (Església de la Sang, de Llíria). . . 339 ¿-4, Fig. 168.—Pal·li de Sant Jaume Apòstol, (Església de la Sang, de Llíria). ..... 341 Fig. 169.—Pal·li de Santa Victòria, (Col·lecció Ale¬ xandre Soler i March) .... 347 Fig. 170.—Edícol protegint l'altar, (Comentari a l'Apo- calipsis de Beatns. Arxiu Capitular de Gi¬ rona) 355 Fig. 171.—Cimbori dels Vuit Angels, (Museu Episco¬ pal de Vich) . . . . . . 367 Fig. 172.—Detall del cimbori anterior. . . . 370 Fig- 173-— .. ... 371 Fig. 174.—Part del cimbori dels Quatre Evangelistes, (Museu Episcopal de Vich). . . . 373 Fig. 175.—Detall del cimbori anterior . . . . 375 ■Fig. 176.—Cimbori de Sant Pau Apòstol, (Col·lecció Plandiura). . . . . . . 377 Fig. 177.—Cimbori dels Quatre Àngels, (Museu de la Ciutadella de Barcelona). . . . 381 Fig. 178.—Detall del cimbori anterior. . . . 383 Fig. 179.—Cimbori amb sa cre.steria, (Museu Episco¬ pal de Vich). . . . . . 385 Fig. 180.—Ornamentació d'una biga de cimbori, (Mu¬ seu Episcopal de \'ich) . . . . 387 566 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Pàgs. Fig. i8i.—Detail d'una biga de cimbori, (Mu.seu de la Ciutadella de Barcelona). 390 Fig. 182.—Detall d'una biga de cimbori, (Museu de la Ciutadella de Barcelona). 301 Fig. 183.—Detall de la biga anterior. 302 Fig. 184.— „ „ „ ... 303 Fig. 185-- ... 304 Fig. 186.—Retaule d'Ovarra ..... 405 Fig. 187.—Retaule de l'Anunciació i la Visitació, (Par¬ ròquia d'Angustrina). . . 409 Fig. 188.—Detall del retaule de l'Infància de Crist, (Mu-seu Provincial de Barcelona). 411 Fig. 189.—Detall del retaule de l'Infància de Crist, (Museu Provincial de Barcelona) . 412 Figs- 190, 191, 192 i 193.—Fragments d'un retaule de la Mare de Déu i l'Epifania i Sant Pere i Sant Pau, (Museu de la Ciutadella de Barcelona). ...... 414 Fig- 194.—Retaule de l'Anunciació i l'Epifania, (Col- lecció Ròmul Bosch i Catarineu). 417 Fig. 195.—Retaule del Redemptor entre els Dotze Apòstols, (Col·lecció Amatller). 419 Fig. 1^6. — Retaule dels Nou Sants Bisbes, (Museu de la Ciutadella de Barcelona). 423 Fig- 197.—Detall del retaule anterior. 425 Fig. 198.—Retaule de Sant Miquel Arcàngel, (Mu.seu de les Arts Decoratives de París). 427 Fig. 199. — Retaule de Santa Eugènia, (Museu de les Arts Decoratives de París). 431 Fig. 200.—Retaule de Sant Domènec,, (Mu.seu de la Ciutadella de Barcelona). 435 Fig- 201.—Detall del retaule anterior. 437 Fig. 202.— „ „ „ „ ... 438 Fig. 203.— „ „ ■ „ „ ... 439 Fig. 204.—Retaule de Santa L·liícia, (Col·lecció Ròmul Bosch) ....... 441 ELS PRIMITIUS 567 Pàçs Fig. 205.—Detall del retaule de la Trasladó de les relí¬ quies de Sant Jaume el Major, (Museu Diocesà de Solsona) ..... 444 Fig. 206.—Detall del retaule anterior. . . . 445 Fig. 207.— „ ... 446 Fig. 208.— „ ... 447 Fig. 209.—Crucifix-Majestat, (Museu de la Ciutadella de Barcelona) . . . . . . 451 Fig. 210.—Detall del Crucifix-Majestat, anterior. . 254 Fig. 211.— „ „ „ .. • • 255 Fig. 212.—Crucifix-Majestat, (Museu Epis, de Vicli) . 457 Fig. 213.—Crucifix (Museu Episcopal de Vich) . . 459 Fig. 214.—Mare de Déu, (Museu Soler i Palet de Terrassa). . . . . . . 461 Fig. 215. —Detall de la decoració d'una Mare de Déu, (Museu Soler i Palet de Terrassa). . . 462 Fig. 216.—Arqueta-Sagrari, (Mus. Episcopal de Vich). 463 Fig. 217.—Arca-Reliquier, (Museu Provincial de Bar¬ celona) ....... 467 Fig. 218.—Arca-Reliquier, (Museu Provincial de Bar¬ celona) ....... 469 Figs. 219 220.—Arca-Reliquier, (Museu Provincial de i Barcelona). ...... 470 Fig. 221.—Tapie de la Creació, (Catedral de Girona). 477 Fig. 222.—Estendard de Sant Oth, (Museu de la Ciu¬ tadella de Barcelona). .... 483 Fig. 223.—Brodat del Canigó, (Museu de Cluny a Paris) . . . . . . . 486 Fig. 224.—Mitra de Sant Bernat Calvó, (Museu Epis¬ copal de Vich). ..... 487 Fig. 225 i 226.—Mitra de Sant Oleguer, (Catedral de Barcelona). ...... 489 Fig. 227.—Sant Sopar, (Detall d'un pal·li del Museu de la Ciutadella de Barcelona) . . . 510 Fig. 228.—El Lavatori, (Detall d'un pal·li del Museu de la Ciutadella de Barcelona) . . . 511 ÍNDEX DE MATÈRIES LLIBRE III LA PINTURA SOBRE FUSTA Capítol IX.—La Tradició ...... Capítol X.— Tècnica de ¡a pintura sobre taula. Capítol XI.—Els pal·lis d'altar. — Orígens. Capítol XII.—Els pal·lis pintats. . . . . Capítol XIII.—Cimhoris. — Orígens . . . . Capítol XIV.—Eís cimhoris pintats . . . . Capítol XV.—Els retaules. — Orígens . . . . Capítol XVI.—Els retaules pintats. . . . . Capítol XVII.—IJEscultura i el Moble pintat. Addició.—El Brodat i el Teixit . Capítol XVIII.—Els temes iconogràfics en la pintura sobre taula. ...... Capítol XIX.—Els temes decoratius en la pintura sobre fusta. ...... índex alfabètic ........ índex de figures índex de matèries ....... DEO GRATIAS AQUEST SEGON VOLUM DE ELS PRIMITIUS, s'És ACABAT D'ESTAMPAR ALS OBRADORS GRÀFICS D'EN PERE BAS VICH D'IGUALADA, AVUI, DIADA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 24 DE SETEMBRE DE L'ANY DEL SENYOR M. CM. XXIX V L^iíisíá^ - .Î-—■—• ^ - ^ - %:'w-' ^ - ^5^-^ -* 3- ■' :^ .-.'-'iëi! jí*.c-í^ "î'¿f"-^'"'" " fí '» ..- '•jS'Mkí-'í'-. ;.!ít.-·SiíS^.í^>t>'*í "V '- s^. ■ _ -'s^·^^'" . ¿is^es ^ -T «r ^4, :Í¡^ :;^« a .-.-:,^C-.- "-Al ' ^ ^-."A -, "-v4r^^ - —íí^ -B s.^/. -1^'"'^^.SÇ*·=^ir'· r^^âi^sC-ï^- írt^ i ^•' Í6- '4- ^ y^. rf^ ^ ^-TV " r-7 •f,.'» «T-í — - •*'v-r>· -í .-A w",C^^'^2c.* [gCod-41)(AT]^<3■2. PiM