CAPÍTOL VI LES OBRES PÒRTIC.—En el coneixement de la pintura catalana primitiva, la feta sobre taula és anterior d'alguns temps a la que decorà els murs de les nostres esglésies i demés edificis. No gaires anys enrera podria dir=se amb una certa versemblança que Catalunya antigament bavia donat poca importància a la decoració mural; però les troballes que s'ban fet en els darrers vint anys, donen lloc a fer creure que la pintura mural tingué un gran desenrotlla= ment en els segles en què dominà l'arquitectura romànica. Aquesta pot assegurar=se que en les obres que deixà, sem= pre que pogué, bi donà el complement per medi del colo= rit, sobretot en els interiors. ^ (1) Abans de l'any 1902 éotjusí; se íenia notícia de la pintura de Pedret, per D. josep PUIGGARÍ, i de la de Fenollar, al Rosselló, per en J. A. BRUTAILS. En Josep Pijoan ba donat compte en la Gaseía de les Aris (15 d'octubre de 1924.—Any 1, n. Ml) i en termes de un cert gra» ciós desenfadament, d'algunes de les incidències a què donà lloc el descobriment de vàries pintures murals.—Al publicar en 1902 nostres Mocions d'Arqueologia Sagrada Calalana, en tractar de pintures murals, indicàvem l'existència de les de Sant Pere i Santa Maria de Terrassa, de Pedret, de Santa Anna de Monral i de Sant Pere de Casserres, (p. 248=249.) 122 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Les obres de construcció de pedres desiguals, general^ ment anaven cubertes, en els interiors dels edificis, per uns arrebossats de morter, rebia un emblancat de que calç en la superfície, judicava necessari. sempre que es En alguns llocs sembla poder=se demostrar que el color va fer=se servir per realçar la regularitat de la pedra emprada en la construcció interior de l'edifici. Així bo po= guerem regonèixer en l'església de Bobí, ^ aont tot per= met creure que, amb anterioritat a les pintures murals, de que parlarem més enllà, i sots 1 arrebossat en què aquestes estan fetes, la paret era de pedra vista amb juntures afi= nades amb calç i pintades formant carreuat. Era aquest un sistema de decoració innoscent, que no deixava de tenir la seva importància decorativa. En cap manera, no obstant, ni l'emblancat ni l'en= carreuat podien satisfer la pietat cristiana en els edificis religiosos, ni l'afany d'ornamentació en els casals de la gent poderosa. Referint=nos als monuments del culte cristià, bem de dir que era convenient que el lloc on de= bien dirigir son esguard els fidels en l'hora d'oració, tot convergís en fer august í ple de reverència l'altar, sobre el qual s'bi celebrava el sant sacrifici. Algunes vegades les pintures, donant assumptes re= ligiosos, que servien com ensenyança per medi de figures, sobreixien de l'absis i invadien tots els paraments de l'edifici sagrat, que d'aquesta manera adquiria tot ell una eloqüència permanent, que servia en gran manera per la instrucció del poble. I com si d'això no n'bi bagués prou encara, podem esmentar alguna església de la nostra terra en la qual la decoració pictòrica es vessava cap a 1 exterior, decorant admirablement tota una portalada. No sols les grans esglésies catedrals i monacals tenien pintures, sinó que també moltes de les més insignificants. (1) Hem visé que es ciéa igual procedimené de decoració com ha ohservaé en una de les esglésies de Tahull (PUIG, FALGUERA i GODAY: UArquiíecíura Romànica a Caíaíanya, vol. II, p. 568.) ELS PRIMITIUS 127 resultant que avui podem admirar les complicades i nobles decoracions que resulten més ben conservades, precisa= ment existents en les encontrades de difícil accés, i que de segles la pobresa de les poblacions i veïnats han dei= xat com abandonades i sense elements per no baver pogut fer una transformació completa de 1 edifici sagrat que les conté. ' Avui tenim nombrosa sèrie d exemplars ja una d'aquesies pintures per fer, a imitació del que s'ba execu= tat a França i en altres llocs, uns interessants volums re= produint i estudiant les pintures murals catalanes. L'obra de Mrs. Qélis=Didot i Laffillée, anomenada Z>a Peinture Decorative en France, ^ va servir de model a la Junta de Museus de Barcelona i a l'Institut d'Estudis Catalans, per començar el que deuria ser el corpus de la Pintura Mural Catalana. Aquestes dues entitats ban fet reproduir fideb ment alguns dels més interessants exemplars de la deco= ració pictòrica, que es posava com a complement de 1 edi= fici religiós, fent=se n de les còpies belles edicions en color i en negre que donen una bona idea dels originals i que faciliten el seu estudi. ^ Després ba vingut la costosa i (1) À això deu afegir=s'hi l'observació de què en molies esglésies que tingueren un mitjà passament, les pintures murals primitives foren picotejades, per a què s'hi aferrés al damunt una nova capa de morter, constituint un arrebossat que per sort poques vegades ha quedat lligat amb el que ja portava la pintura mural, que així avui ha restat conser= vada i més guardada que no pas la que en altres llocs sofrí un horrible emblancat de calç. (2) 5'estampà aquesta obra en 1889, a París. mr. laffillée en 1903, publicà també una obra de conjunt, anomenada: L·a Peinhire Mu= rale en France avanf la Rennaissance. No vol dir això que s'hagi donat a conèixer encara tot el que, en qüestió de pintura decorativa mural, resta existent en que, com fa notar MR. emile la veïna República, tota vegada Male, (Vegi's Misíoire de VAri, d'andre michel, vol. I, 2.'' part, p, 756), encara hi ha regions del tot inexplorades. (3) 5'ha encarregat de la tasca de la publicació l'arquitecte D. Josep Pijoan, qui ha escrit el text dels tres fascicles fins al present donats a l'estampa; el primer dels quals veié la llum en 1906. Ha donat la deguda importància a la nostra pintura mural l'august L. Mayer en son llibre: Geschichíe der Spanische Flalerei, en la plana 15 de la segona edició. Igualment ne tracta la versió castellana, p. 29 a 32. Major espai li consagra la dra. gertrudis richert, en l'obra Piníuras Murales y Tablas Caíalanas, pàgs. 13 a 27. 128 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA meritòria traslació de vàries d'aquestes pintures al Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona, ^ resultant que ara amb poc treball poden admirar=se bona part i potser les més interessants pintures murals religioses. Com se veurà en les pàgines que segueixen, la nostra pintura mural començà potser ja al segle X, prenent desenrotllament en la onzena centúria i un gloriós florei= xement en els segles XII i XIII. Era natural que en la vida del romanisme, desaparició de l'art barbre i dels records dels visigods, decididament la pintura mural no es quedés pas enderrerida, i ornés, com era just i tradicional, les parets de les nostres esglésies. Resseguint aquestes cada dia apareixen nous exemplars, que permeten assegu= rar que ba arribat encara l'bora de donar en conjunt no complet l'estudi de nostre primitiu art de decoració mural. Esperant que, després del que baurem fet nosaltres, restarà encar molt per estudiar i completar, no volem pas deixar de dir=bi la nostra opinió sobre el que bi ba fins ara conegut. Pel que es veu, a Catalunya bi va influïr ben poc la ordinació interpretant la manera de pensar del que, Doctor Meliflue, Sant Bernat de Claraval, trobem consig= nada en ordinacions de l'Ordre del Cister, les primitives quan prohibien que es fessin pintures i esculptures d'alguna importància en les esglésies i monestirs i granges dependents dels frares blancs. ^ Ea pintura mural en la nostra terra no fou pas usada solament en la casa de Déu, sinó que ho fou alguna vegada (1) Vegi's l'article de D. JOAQUIM FOLCH i TORRES inseréaé en el número de L·a Gaseía de les Aris, anomenaé: (Zom s'han arrencaí i íraspor- íaí els frescs romànics. (2) Sculpíurae eí pichxrae noíahilis in ecclesiis nosíris seu in officinis aliguibus monasíeriorum vel grangearum ne fianí iníerdicimus propter imagi= nem salvatoris. Eí omnis noíahilis varieías pauimeníorum ah ecclesiis nosíri ordinis amoveaníur. (Cànon VI.-—Còdex XXXI, de la Biblioteca Provin= cial tarragonina:—Lísus cisíercienses, llib. I, paràgraf, 6. 16 ELS PRIMITIUS 129 en l'habiéació dels nostres magnats i castells. Des= en sos graciadament, cap edifici de caràcter civil, anterior al segle XIII, s'ba conservat per a demostrar=lio. Però de tota manera pot retreure's, i bo bem fet ja abans d'ara, algun text documental que bo confirma. 5i no n'bi bagues d'altre, seria suficient, per això, la nota de l'any 1157, refe= rent a la batllia de la casa que els comtes de Barcelona tenien a Sant Cugat del Vallès, en la qual es tracta del gasto fet per uns mecelmos gui la cambra piciahuani. ^ CAMPDEVÀNOL.—Creiem que la més antiga pin= tura mural descuberta fins Catalunya, és la que trobà ara a D. Ramon d'Abadal i de Vinyals en les desferres de una antiga capella rural, situada en pujol de la part de un ponent, del poble de Campdevànol, dintre un replec de la Cordillera pirenenca. ® Aquesta edificació, actualment en ruïnes i del tot esfondrada, judicada exteriorment i pre= nent com a dada d'observació el seu absis semicircular, podria indicar una obra del segle XII; peró al fixar=se en la seva estructura interior, resulta que les parets laterals de l'edifici estan folrades, bavent=bi un mur exterior que és doblat i protegit per un altre més modern, que sens dubte bi fou posat quan es volgué cubrir amb volta de pedra l'edifici sagrat i s'el dotà de un absis semicircular, desapareixent així el perill de un nou incendi, com el que sufrí primitivament quan la construcció no presentaria més que una sala, potser quadrangular, cuberta amb teulat d'encavallades de fusta vista. La paret més primitiva guardà, entre ella i la que la folra, una part de les pintures murals amb les quals fou dotada l'església en sa disposició més antiga. D'aquesta decoració mural se'n pogué veure una secció en la part (1) Josep BALARI: Orígenes hisíórícos de Cataluña, p. 637, (2) Han dit alguna cosa sobre aquesta església, els senyors PUIG, Falguera í GODAY: Obra citada, vol. II, pàgs. 94=97. 130 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA que mirava de al nord, a causa de la conservació bas= cara LanL completa del mur adossat a ella. Destruït aquest mur, anaren apareixent nous vestigis de la pintura sobre un arrebossat fet molt grollerament. L'assumpte, representat certament de una faisó del tot bàrbara, donava l'escena ocorreguda en el Paradís terrenal, quan caigueren en pecat els nostres primers pares [Fig. 19]. Unes inscripcions en caràcters maiúsculs de traç molt incorrecte indicaven quina la representa=era ció allà figurada. Confegint les lletres, sembla poder indi= car=se les paraules: PVMO y COMEDIT HOMO. Per descriure detalladament aquesta decoració mural, ens valdrem del text amb què bo feu son descobridor. Sr. d'Abadal: "La superfície d'arrebossat amb pintures existents té aproximadament uns cinc metres de llarg per dos d'alt; el dibuix és el que segueix: A la part alta un fris decoratiu a tot el llarg, compost de rectànguls creuats in= teriorment ratlles formant aspa (creu de Sant Andreu); per a la part baixa, altre fris que canvia segons els llocs; la franja central, de gran amplada, compta dibuixos bistoriats, amb 1 ordenament que segueix, començant per la dreta de 1 espectador: en primer lloc una sèrie de línies, espais i punts indesxifrables; després una figura que pot esser la representació d'Eva, la qual està mancada de cap i té els braços posats damunt del pit; segueix un armariet endin= sat, decorat interiorment amb el motiu del fris superior, repetit; l'arbre del bé i el mal amb branques simètriques de les que pengen una fulla i un fruit alternativament; el cap i les espatlles d'Adam amb barbes i bigoti, figurats per raigs ondulats; un àngel amb els braços enlaire i volant [Fig. 20], altre àngel, el cap i les ales en la part su= perior; per últim dues figures, una gairebé entera, possible= ment un àngel, que mà enlaire i en l'altra un porta una instrument, i altra vestida amb túnica visible de cintura avall". "El procediment és senzillíssim: un perfilat, de color vermell, que és el que marca tot el dibuix, i alguns fons. Fie. 20. - UN ÀNGEL Ueéali de la piníura mural de Campdevànol (Dibuix de Don Ramon d'Abadal i de Vinyals) 132 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA iocs de blau, groc brillant, ocre terrós: no es nota enlloc el més petit ombrejat: té tot el caient de una composició verament decorativa. En quant a la bondat de l'obra, apart de la suma importància arqueològica, és nul'la: producte de un artista muntanyenc, ineducat, presenta un aspecte pagesívol i infantil: les figures, difícils a voltes de conèi= xer, tenen els peus de costat i disposats l'un darrera 1 altre, i en canvi les espatlles i el cap es presenten de front, un poc semblant als relleus i pintures egípcies: les cares són dibuixades de la manera més primitiva que pugui imagi= nar=se: un óvol, dues circumferències per ulls, una ratlla per boca, i el nas penjant ja dels mateixos ulls o bé de les celles representades amb un senzill arc: de cabells no n'bi ban. Tot lo demés segueix la mateixa proporció". ' De la pintura mural de Campdevànol va treure'n una bella i fidelíssima aquarel·la el seu descubridor. Es la única cosa que en l'actualitat resta de la mateixa. No tenim cap dada positiva, ni la més petita indicació documental, que permeti datar la primitiva església de Campdevànol i les pintures que van enjoiarda. Estem mancats també d'altres documents ben datats que perme= tin establir comparació amb la interessant pintura mural. Aquesta creiem que pertany a l'art pre=romànic i, si es vol, al mosaràbic o art barbre. Creiem que les pintures que ens ocupen pertanyen a l'agrupació monumental de la qual ja bem parlat en els darrers paràgrafs del capítol I, i que són anteriors a 1 onzena centúria. 5ANT MARTÍ DEL CANIGÓ.-Al cronista Je= roni Pujades ja li havien cridat l'atenció unes pintures primitives, existents en el buit del cloquer. ® (1) Àr£icle inser£a£ en Gazeía Moníanyesa i reproduït en la Revista de la Associación Aríisíico=Arqueológica Barcelonesa, vol. VII, p. 203 i 204; Any XIII, Se£embre=Desembre de 1909. Vegi's també VAnuari de l'Insti'^ tat d'Estadis Catalans, 1909=10, p. 715. (2) Crónica Universal del Principado de Cataluña; lib. XIV, cap. LXVII, vol, VII, p. 364. ELS PRIMITIUS 133 No falta qui Ka dit subsisteixen tant en 1 església que com en bastant antigues: el cloquer canigonenc pintures unes roses vermelles disposades en quadro, un escaquer blanc i violat, un altre blanc i vermell, unes faixes verti= cals dels mateixos colors, uns personatges gairebé esbo= rrats, etc. ^ Se sab que el monestir del Canigó fou fundat en 1001, consagrant=se la seva església en 1009. Així les pintures no poden esser anteriors a aquestes dades. RIPOLL.—L'església monacal benedictina de Santa Maria de Ripoll pot assegurar=se que bavia sigut pintada. L'arquitecte restaurador de 1 antic edifici religiós, Don Elias Rogent, afirma que trobà en les parets interiors pin= tures murals romàniques, de les quals ell ne feu treure dissenys, que no bem pas pogut veure. ^ Tal decoració no debia pas esser antecedent a l'any 1032, en què fou consagrada la sumptuosa església ripo= Ilesa. SANT MIQUEL DE CUIXÀ.-L'església rossello= nesa, avui esfondrada, de Sant Miquel de Guixà, tenia pri= mitivament rica decoració policroma que, en 1 any 1887, fou vista l'arquitecte D. Elias Rogent, qui escrigué que per la vella construcció conservaba en ses parets venerables restes que justificaven la passada existència de pintures. ^ (1) J. A. BrUTAILS: r^oíes sobre F Ari Religiós en el RosseUó, p. 152. (2) Informe sobre las obras realizadas en ¡a basílica y las fuenies de la reslauración de Sania Filaria de Ripoll, pàgs. 36=37.—Veçi's com ho con= signa el senyor Rogení: L·a iglesia, sin ningún género de duda, fué en su primer periodo policromada; probándolo el haberse enconírado en los hemi' ciclos menores i en los alfaifares de venianas {apiadas en los primeros años del siglo XV, fragmeníos de piníura gue lo acrediian, y íambién, porgue la irregularidad de las fábricas iníeriores no permiíen dejar visibles los para= meníos.—PiJOAN: Cuadernos de írabajos de la Escuela Española de Roma, vol. I, p. 7.—J. M. Pellicer i PAGÉS: Sania lylaria dei Jylonasierio de Ripoll, p. 66. (3) Informe ciiai, p. 37. 134 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA EU oan August Brutails, qui escrivia cinc anys des= prés d'en Rogent, consignava que les pintures que l'abat Oliva bavia prodigades en la decoració del temple monacal bavien ja desaparescut. * A aquestes pintures sembla que fa referència la inte= ressantissima epístola l'any 1040, escrigué el monjo que, en Garcia fent la història i celebrant les pompes de Cuixà, quan, després d'enumerar llargament les relíquies que feien venerable 1 església de Sant Miquel, i després de descriure poèticament l'altar i baldaquí, fa referència a què l'espai que bi bavia darrera de l'altar dedicat al Príncep de les angelicals milícies bavia estat ornat amb munificència singular, posant=bi la Mare de Déu entre els dos arcàngels Sant Gabriel i Sant Rafel, en disposició tal que la figura de la Mare de Déu mirava al lloc on bi bavia l'altre arcángel Sant Miquel, la qual cosa sembla que faria alusió al mateix altar principal de l'església. ^ SANT PERE DE TERRASSA.—'En el tester del fons d'aquesta església, tester que obstrueix la concavitat del mig de l'absis triconque, que ba estat considerat com a obra visigòtica, ^ en època plenament romànica i segons (1) ISloíes sobre l'Ari Religiós en el Rosselló, p. 150. (2) Marca Hispànica: Apèndix CCXXII, col, 179 i 180. Ipse guogue jampridem spaíium giiod fueraiposi aliare venerandi Michaelis argamenio ei munificeniia singulari ample^cus esi, ei disposiie in Sancium Domini opus a (oris super reverenda mariyrum Valeniini, Rlamidiani, aigue confessoris /Va=: zarii, corpora ad locum nunc condigne veneraniur, pulcbro ei arcuaio opere heaiae geniiricis Mariae ei arcangelorum Dei in crypio, guae ad praesepium diciiur ey:Ray:ii Bcclesiam, Ha ui ex uirogue virginis laiere summi Dei angeli ianiae Dei matris gloriam laudibus sive meriiis in obseguium novae saluia^ iionis a dexiris ejus Gabriel concepium parius nuniiei, ac a sinisiris virgina= lis gloriae pleniiudinem splendidis Raphael affirmei. Ad pedes eiiam sea in= sinu causa famulaius circumsepsii, ei bine inde mariyres sepelivii, gui de se vel langueniium saluie dicereni: Bcce isie Deus, foriiiudo nosira. A facie auiem Reginae, ui esi ierribilis ac divinas Michael, tamguam ad iuitionem sui filium anie iempora naium fidelibus ei omnibus ad se venieniibus assignavii. (3) Puig, Falguera í GoDAY: Obra citada, vol. I, p. 311.—La res= íauració d'aquesta església en temps de la Reconquesta es troba testi» moniada com a parròquia en els anys de 966 i 967. (Id. Id. p. 307.) Fis. 21. — 5ANT PERE DE TERRASSA en l'any 1915 -•-rfi Fig. 22. — SANT PERE DE TERRASSA Tester de l'altar major ■t r- r DPMTSDEREAURRNASEATL PINTURA 23- . Fis. PPiolaunera d'À. Dibuix ■># ' ■\ r ELS PRIMITIUS 141 sembla al segleXI, s'bi construí l'ariudit tester que pre= senta sis bomacines o finestres cegues, les dues superiors geminades i en les quatre de sota, com aquelles separades per columnes amb sos respectius capitells, formant en conjunt una mena de gran retaule [Figs. 21 i 22]. Els dos ninxos superiors contenen en sos campers plans dues figures d'àngel, veient=se els quatre inferiors en els símbols dels Evangelistes. L'espai que resta llis als costats de les bornacines superiors, presenta una mena de serafins amb sis ales. Més avall de les bornacines, hi quedava un espai lliure en el qual s'bi obria un portal, tirant=se així a per= dre part d'altra composició pictòrica, composta de nou figures formen com dues agrupacions; les sis de que 1 esquerra amb els braços alçats i les tres de la dreta com si es dirigissin envers les altres. D'aquestes darreres, la més dirigida cap al mig, presenta en el seu cap un capell formant tres punxes ^ [Fig. 23]. El conjunt i els detalls d'aquesta composició acusen una mà poc pràctica i en molt poca cosa indicadora de un veritable artista. Els colors són ben pocs i apenes entre ells s'bi regoneix el groc,el vermell i la terra negra, desta= cant=se tot sobre un blanc totjust trencat per un to gris. Acaba de fer aparèixer més tosca la pintura que ens ocupa el seu deplorable estat de conservació, contribuint tot a fer difícil la interpretació d'aquesta escena. La cir= cumstància de què la figura del capell de les tres punxes aixequi amb sa dreta un bastó enlaire, podria donar lloc a pensar que es tracta de Moisès fent que les aigües del Mar Roig s'engolissin els egipcis, que aquí estarien figu= rats pels sis personatges de la part esquerra, dels quals els (1) El Museu d'A. i A. de Barcelona posseeix una còpia del con= jun£ del £es£er de l'absis major de Sant Pere de Terrassa, deguí al piníor Alexandre Planella i Roura. 142 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA ires del mig de la composició semblen en aciiiud de de= sesperació. Creiem més raonable ial inierpreiació que la expressiva dels ires joves companys del prof eia Daniel iirais al forn de Babilònia. PEDRET. — L'obra que dedicaren a l'arquiieciura romànica els senyorsPuig i Cadafalcb, Falguera i Qoday, consagra algunes pàgines a l'aniiga església de Pedrei. ^ Aquesia bavia esiai ja objecie de l'esiudi que Don Josep Pijoan va esiampar en el primer fascicle de la publi= cació de l'Insiiiui d'Esiudis Caialans, iiiulada: L·es Piníures Plurals Caíalanes. Tal església, avui abandonada, resulia donar un iesier pla, flanquejai per dos absidiols de plania quasi circular, que no fan més que 2'20 ms. de diàmeire. En el de la pari de l'Epísiola s'bi regoneixien inieressanis piniures murals, de les quals parlà en Puiggari ja en 1889, ^ qui en publicà unes noies amb dibuix, per a donar idea de la compo= un sició que allà s'hi desenroillava. En la volia, que podriem denominar cúpula d'aquell absis, consiiiuïda per un casquei esfèric, bi bavia pari de una represeniació de la Verge Maria amb l'Infani Jesús, ^ [Fig. 24] seniada en ric escambell, veieni=se en el camper (1) H'Ârquîiecéura Romànica a Caíalanya'. Vol. I, pàgs. 366=370. — Pot veure's M. GÓMEZ-MORENO: Iglesias Mo7.árahes, p. 59. (2) Reviséa L'Avenç. — UUimamení ha parlai d'aquesia píniura Don Joaquim Folch í Torres, en la Gasela de les Aris, any I, n.® XXIII, corresponeni al 15 d'abril de 1925. (3) fiem de consignar el nosire agraïmeni a la Junia de Museus de Barcelona i al Director del Museu d'Ari i Arqueologia, D. Joaquim Folch i Torres, per haver=nos proporcionat gran nombre de fotografies referents a les pintures murals. La major part dels clixés, reproductius de detalls de les esmentades pintures, foren fets abans de la col·locació definitiva dels originals en els conjunts que son preuat ornament del Museu; pel que donen els detalls en pla i sens la deformació que forço= samentTa fotografia deuria produir, si tals detalls haguessin ja estat col·locats en sos llocs corresponents a superficies de secció esfèrica i cilíndrica. Aquestes fotografies són degudes al Servei Fotogràfic del mateix Museu, encarregat al trassut operador senyor Vidal Ventosa. » BAdMia'uesr...) d(Cleixél PVREURDGENTSS Fis-25.LE BdAMParqeic'uuedlosr—negtt. dmpeinuturarelss deIes Detal \ ABdMi'uaes.r..) del (Clixé FVÀERTUGESS L2E6—5. Fiç. BdiA(PaMrqeucd'ueor—slegnt.t) dmpeinuturarelss deles De£al BAdMdi'auÀesr...) del (Clixé Fîç. Barcelon) LDRE'EPSGSNÉTACIIAÓdA(PdrqMiue'eudomlsr—ugeraattls. 27.- pintures delDee£sal ELS PRIMITIUS 151 les lleéres: SANTA MARIA, i rodejada per un anell circular, simulaní gemmes i costosa orfebreria; trobant=se en els murs o paraments laterals la gràfica expressió de la paràbola de Crist, referent a les verges fàtues i a les verges prudents. Tant les unes com les altres d'aquestes fembres serien en nombre de cinc, quedant en part visibles les benaura= des, que presenten corones en les seves testes nimbades i rica indumentària, [Fig. Í25] oferint l'antorxa encesa i es= tant sentades davant de una taula la qvtal s'bi regoneix en rica vaixella i pomposes estovalles. D'aquestes cinc figures sols n'bi ba una de força completa, tota vegada que les demés foren mutilades, a robrir=se la comunicació entre 1 absidiol i el presbiteri, quan aquell fou destinat a sagris= tia. Presidiria en la taula el Diví Espòs, del qual sols se'n conserva el detall de les robes del braç dret i estaria corio= cat entre les verges prudents i les fàtues, trobant=se com tancant la porta de son palau a les boges [Fig. 26]. verges D'aquestes estan en bon estat de conservació sols quatre d'elles, les quals porten riques vestidures, sens les corones d'orfebreria ni els nimbes que llueixen, com bem dit, les seves companyes. Elles porten les antorxes apagades i posades cap avall, penjant=ne la figueta, vas o gobellet que deuria contenir el ble i l'oli que les malaurades havien deixat apagar. En l'espai que resta més a la dreta s'bi troba una noble matrona coronada i amb fastuoses vestidures, lluint un ceptre com una tija de lliris en sa dreta i tenint l'altra mà alçada en actitud de predicar [Fig. 27]. Qn nimbe circular rodeja el seu cap, i està seguda sobre un edifici amb teulada a dues vessants i dues creus en els extrems del teulat. La llegenda amb signes alfabètics posats l'un sobre l'altre en sentit vertical, dóna la interpre= tació d'aquesta figura, tota vegada que permet llegir la paraula ECREXIA. Surmontant la composició per sa part superior, bi va un espai amb llegendes tals com QVIQVE PRVTETES que correspon a les cinc donzelles adme= ses al convit celestial, llegint=se més enllà, al damunt de les verges malaurades, QVIQVE FATVE. 152 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Una ampla faixasimulant un meandre o greca, for= mada per una cinta que es plega en ziga=zaga, va al damunt del que en podríem dir la socalada, que està ornada de una rica draperia folgadament pleguejada i de color blanc florejat amb motius vegetals, amb els quals es combina algun animal fantàstic [Fig. 28]. Les dues finestres que donen llum a l'absidiol, presen= ten en el gruix del mur abocinat multiplicades faixes amb ornamentació de motius vegetals estilitzats i d elements geomètrics. (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fie. 28.-DRAPERIE5 Detall de les pintures murals de Pedret, — (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) Al voltant de l'arc d'entrada, en la part corresponent al'interior de l'absidiol, bi va pintat un brot serpentejant amb flors a manera de raïms, tot fet de una faisó simplista i molt innocent. En el gruix de l'arc de ferradura s'hi con= serva una pintura, representant matrona seguda sobre una un escambell encoixinat, la qui presenta sobre els genolls un tauler, que bé podria pendre's com una arpa o psalteri, tota vegada que indicaria que està cantant la paraula SANCTUS, que es repeteix dues vegades a prop d'ella, ressaltant tal figuració sobre dorsal o tapiç ornat un de flors vermelles [Fig. 29]. Es de pensar que aquesta matrona no aniria pas sola, puix que en l'arc bi resta 19 (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fi«. 29. - MATRONA LLOANT AL SENYOR Detail de les pintures murais de Pedret (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) 154 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA espai per inLervenir=hi altra figuració. També en el lloc central bi podria baver hagut un cèrcol decoratiu, en el qual bi hauria representació de l'Anyell Immaculat. En el tester de l'arc s'bi veuria també decoració poli= cromada, conservant=se'n una part prop de la faixa, enri= quida amb una greca, composta de dues cintes que es combinen exposant un motiu crucifer, no faltant=bi tampoc indicis d'ampla ornamentació vegetal estilitzada. Altre absidiol de la mateixa església de Pedret, corres= ponent a la part de l'Evangeli i presentant disposició semblant al que fins ara ens ba ocupat, oferia igualment decoració mural que ens ba arribat en molt sensible estat de mutilació. En aquest absis s'hi representaria, en judicar per la part que ba arribat fins a nosaltres, el sopar pasqual fet als últims de la seva vida per Jesús, qui bi convidà al Collegi Apostòlic. Quatre són les figures dels Apòstols que avui conserva tal pintura mural [Fig. 30]. Prop de un d'ells s'bi divisen les lletres REA5, que prou al·ludeixen al germà de Sant Pere. La representació del Senyor que presidiria la composició, sembla que no aniria posada en el lloc mitger de la taula del sagrat convit, sinó que estaria seguda en pompós soli encoixinat i pro= veït d'honorífic dorsal, veient=se d'ella sols la part infe= rior de la figura o siga des dels genolls als peus. Pot assegurar=se que aquest segon absidiol aniria, com l'altre, enriquit en sa part inferior per una luxosa draperia pintada. Si tinguéssim de judicar de les pintures de Pedret purament per la indumentària que llueixen les figures, es= pecialment les verges fàtues i prudents, trobaríem que elles es podrien referir a època molt reculada. En la comu= nicació presentada per D. Josep Pijoan en el desè Congrés Internacional de Història de l'Art, tingut a Roma en 1912, considerà la decoració mural que ens ocupa, com de la onzena centúria. ^ (1) Aííi del Con^re50,.p. 144. ELS PRIMITIUS 155 Hem de dir que no creiem pas fora de lloc l'opinió aquesta, més que les figures de les fembres de Pedret, per amb sos babillaments, en els quals el pintor bi prodigà sumptuoses i amples orles de dita pedreria, fan pensar amb els pallium consulars, que es veuen en els marfils dels segles VI al VIII i en els mosaics de Ràvenna. (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fiç. 30. — EL SANT SOPAR Detail de les pintures murals de Pedret. — (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) Les coloracions que es en les pintures de veuen Pedret són la groga, vermella, blanca i blau=verda, negra, donant tonalitats intermitges al fer=se la combinació d aquelles tintes. El Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona té esplèn= didament instal·lades aquestes composicions pictòriques. ^ (1) Sala V, n.® 65 i 66. Museo de la Ciadadela: Aríe Románico, Catálogo; pàgs. 120=126.) 156 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA SANT MARTÍ SESCORT5. - En la Plana de Vich, lluny del riu Ter, s'aixeca l'antiga parròquia de no Sant Martí Sescorts, la qual sembla consagrada l'any 1068, per més que ha de dir=se que tal església romànica succeí a altra més antiga. ^ El tester principal de 1 actual església, darrera de un insignificant retaule barroc, deixa totjust visible un absis en el qual s'obrien una sèrie d'hornacines semicirculars. D'aquestes petites capelles, que debien donar graciós as= pecte a la part superior de l'església, avui amb gran difi= cuitat és possible contemplarme dues de la part de l'Epístola. Elles, com tot l'absis, deurien baver anat es= plèndidament vestides de pintura mural, desenrotllant temes en els quals bi era exposada gràficament la creació de l'bome i de la dona, sa desobediència al precepte del Creador i llur càstic. Les dues úniques escenes que avui són visibles ex= press^fi els darrers episodis d'aquell programa. En una d'elleSATi regoneix als primers pares, nusos i posats sota un arbtefials quals reconvé per son pecat el Déu que els haviaípqsàt el manament de no menjar de la fruita probi= bida [Eig, 31]- De la figuració de l'Omnipotent sols sen pot vèúíé una mà que senyala a Adam i Eva pecadors, i un petit.fragment de les seves vestidures, llegint=se en un fris superior..... NUS AD ADAM UBI ES, llegenda prou significativa per a què tinguem d'entretenir=nos eií ex= posar=la. En l'altra hornacina s'bi regoneix a l'àngel del Senyor amb l'espasa desenvainada i en gràfica expressió d empè= nyer cap a fora del Paradís a Adam i Eva, que estan representats sense vestidures i amb faccions indicadores del desconbort, en regonèixer el terrible càstic de què s'bavien fet reus [Fig. 32]. En la par£ superior s'hi troben els fragments del corresponent epígraf... DAM... DI550. (1) Nocions d'Arqueologia Sagrada Caialana, p. 209.—PUIG FAL¬ GUERA i GODAY: h'Arguiíecíura romànica a Caíalunya, vol. II, p. 253. Fie. 31. - EL SENYOR FA REGONEIXER EL LLUR PECAT D'ADAM i EVA DeíaH íle les pintures murals de Sant Martí Sescorts ELS PRIMITIUS 161 5o£a ambdues composicions s'bi veu un principi de la blanca íapiceria que, amb folgats plecs, constituiria la socalada de tot l'absis. Una cosa és per cridar l'atenció en el que resta de la historiada decoració de les bornacines. Ens referim al camper sobre el qual bi ban les figures. Aquest està cons= tituït tres parts horitzontals, la inferior de les quals per deu voler figurar un primer terme de roques i un pla terrer en el qual hi abunden les flors, venint=bi al damunt un ample espai amb ratlles ondulants que deuen voler signi= ficar la concepció que els antics tenien de la terra, la qual estava rodejada de immenses extensions de mar, restant=bi encara un espai superior que deu voler significar el firma= ment. Les pintures de Sant Marti Sescorts no semblen pas gaire posteriors al temps en què fou consagrada l'església, podent=se clasificar sense inconvenient entre les de la se= gona meitat o finals del segle XI. En elles el pintor s'hi manifestà influït per les miniatures dels manuscrits con= temporanis, exposant=bi els principis de l'bumà llinatge amb una bona gama de colors, entre els quals s'bi compta el blau i el vert. ' SANT CLMENT DE TAHULL.-Aquesta esglé= sia, és una de les poques que ba conservat fins a nosal= que tres la forma tradicional de les esglésies llatines de tres naus separades per columnes cilíndriques que aguanten la coberta de fusta, tingué l'absis principal i els dos laterals i tots els paraments de les seves parets i fins les columnes, vestits de rica policromia, que en la part que ba arribat fins a nosaltres, resulta una de les més magnífiques i imponents manifestacions del decorat pictòric català. La part salvada de la destrucció i de les repetides cu= (1) En V Anuari de Í'Insíííuí d'Esíudis Catalans de 1909=10, pàgs. 714= 715, es dóna una curta referència a aquestes pintures. 162 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA berées de calç, es conserva l'actualiíaí en el Museu en d'Art i Arqueologia de Barcelona, del que n'és una de les millors obres que s'hi hostatgen. Qui ordena aquestes ratlles recordarà sempre amb goig la diada del 9 de setem= bre de 1907, en què, formant part de la missió d'estudis a l'Alt Aragó enviada per l'Institut d'Estudis Catalans, quan darrera els alts pinacles de un retaule gòtic del segle XVI, pogué formar=se idea del què era la meravellosa decoració de l'absis del presbiteri de la citada església. Mes tard aquesta decoració i tots els elements aprofitables de la total del santuari foren trets de son lloc i adquirits per la Junta de Museus barcelonina [Fig. 33]. ' La principal de les pintures murals de Sant Climent de Tahull era amb raó la de l'absis major. En la conca o petxina en quart d'esfera hi havia la representació de l'Omnipotent presidint tot el conjunt del sant temple [Fig. 34]. Co m de costum, anava posada maj estàticament dintre una auriola irisada i ametllada, seient sobre un arc transversal decoratiu i posant els peus nusos sobre una semi=esfera, indicadora de l'esfera mundial. Beneïa amb sa dreta en noble gest i presentava sobre el genoll esquer sostingut per l'altra mà, un llibre obert en el que bi eren ben llegidores les paraules: EGO SVM LVX MVNDI. La seva túnica de color grisat i enriquida d amples franges oferia sos abundants plecs per sota el blau mantell, dispo= sat segons la manera romana. El cap de la santa figuració de trets simètrics, portava nimbe crucífer, indicant una noble serenitat [Fig. 35]. Als costats de la testa i ressal= tant sobre camper verdós s'hi veien VAlpha i Omega apoca= líptiques, penjant cada una d'aquestes lletres de tres filets, a la manera dels clamaíeria sospeses de les corones de Guarrazar. Feien costat i oferien homenatge a la representació de l'Esser Suprem, quatre àngels i dos serafins, la meitat (1) Sala VII, n.° 77=86; Caíálogo, pàgs. 134=138. (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fig. 33. — CONJUNT DE L'ABSIS DE SANT CLIMENT DE TAHULL (Museu d'Ar£ i Arqueologia de Barcelona) (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fiq. 34. — EL PANTOCRATOR Deíall de les pín£ures murals de Sané Climenú de Tahull (Museu d'Aré i Arqueología de Barcelona) ft (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fig. 35. - CAP DEL PANTOCRATOR De£all de les pin£ures murals de San£ Climen£ de Tahull (Museu d'Ar£ i Arqueología de Barcelona) ELS PRIMITIUS 169 per cada paré, amb els simbols dels pregoners de la Divina Llei. Els àngels que ocupaven la paré superior, poréaven l'un l'allusió a Sané Maéeu, 5ANCTVS MATHEVS; pel que oséenéava el llibre de l'escripéor inspiraé. L'àngel ariu= siu a Sané Joan, 5ANCTVS lOHANNES, éenia recollida, enére els plecs del manéell sobre son pié, l'àguila correspo= nené al sagraé Evangeliséa. Els serafins amb éeséa bumana i cos amagaé darrera de sis ales, les quaére més viséoses plenes de ulls, ocupaven llocs més inferiors, reséané a sos peus uns cèrcols aparellaés, en els quals hi eren ben co= neixedors els aléres animals miséeriosos de la visió d'Eze= quiel, anané a la paré dreéa del Senyor el lleó de Sané Marc [Fig. 36] i la miéja figura de un àngel, i el bou de Sané Lluc [Fig. 37], éambé al coséaé de una figuració angèlica. Toé ressaléava sobre fons colorié a ères faixes horié= zonéals de éo de plom, la superior, i groc i blau les aléres. Soéa d'això, en la paré semicilíndrica de l'absis, en alére éemps s'hi podien veure,dinére seé hornacines pin= éades i amb separacions de columnes amb capiéells de fan= éasia, sis grans figures dreées, mancané=hi encara les dues dels exérems. Les de la paré de l'Evangeli que feien cos= éaé a la fineséra cenéral, eren, començané per l'esquerra, els Apòséols Sané Tomàs i Sané Baréomeu, i la Verge Maria [Fig. 38]. El primer OM AS era visible en sols la meiéaé del seu busé. El segon, SA BARTOLOMEE, oséenéava un llibre éancaé sobre el pié i soséingué per les dues mans, reverenémené velades per son folgaé manéell. La figuració de la Verge Maria, S MARIA, veséia éoca blanca posada sobre son manéell blau, éeniné ben visible amb plàcida ac= éiéud la mà dreéa sobre el pié, menére que, amb l'esquerra coberéa per son manéell, aixecava la fiala d'or de la que se'n despedien raigs de foc, indicadors de les oracions dels sanés de què fa esmené el Sagraé Apocalipsis. A l'aléra paré de la fineséra que dúia la seva escaixada policromada s'bi vèia al deixeble eséimaé 5 lOANNES, qui elevava amb sa dexéra emmanéellada un llibre clos, veiené=se al seu coséaé Sané Jaume, 5 lACHOBE en LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA 170 posa similar a l'anotada en Sant Tomàs [Figs. 39, 40 i 41], Formaria part d'aquesta sèrie de sacres representa= cions la figura de Sant Felip, avui perduda i a la qual co= rresponen les lletres 5 FIL La meitat inferior d'aquests Sants intercessors pel poble fidel estava del tot cai= guda, no conservant=se tampoc ni indicis de la socalada general. Un camper faixat de groc i blau féia ressaltar els sis personatges benbaurats, en els quals no bi ba dubte de què la seva posa era dreta. El Museu barceloní conserva bons paraments dels dos arcs que acompanyaven a la predita decoració absidial. Un d'aquests portava, en el lloc més alt de l'arcuació, dintre un cèrcol honorific, la representació de l'Anyell de Déu; segons la descriu el vident apocalíptic, amb la testa nim= bada en creu i proveïda de set ulls [Fig. 42]. L'altre arc lluïa com a motiu eminent, també dintre un cèrcol triom= fal, la mà de l'Omnipotent actitud benedictòria; amb en la qual cosa s'bi al'ludia respectivament a les Persones Divines, Fill i Pare [Fig. 43]. Formarien part d'aquesta mateixa decoració unes composicions quadrangulars, en una de les quals s'hi nota un personatge segut i en actitud de dormir que, per això que és característic en la iconografia cristiana com al'lusiu al Patriarca Jacob, és de pensar que donaria una repre= sentació del qui fou pare de les dotze tribus de Israel [Fig. 44]. En altre composició quadrangular, s'bi regoneixen dues persones aparellades, que podrien representar espe= rits angèlics, com sembla demostrar una llegenda, totjust visible, que bi ba en els seus peus. Aquesta té al dessota altra figuració ja més fàcilment intel'legible, tota vegada que l'acompanya la llegenda: LATZARVS, éssent=bi coneixe= dor un bome mig=nú amb son cos tot llagat i com extès a terra, sostenint en sa mà dreta un bàcul terminat en tau, a qui llepa les nafres, que té en ses cames, un gos que sem= bla sortir de unes portes curiosament previstes de perns i ferrollats. A tot això correspon la paràbola del ric] Epuló ' aJ BAMdiua'Àesr...) del (Clixé Fis- Barcelon) SMLD'EAVNGREITC A(TCSMdddrqialiuam'hemoseeun—lugrtta.l S3ÍM6.B-EOLL dlecaoraió de Detal Uj BAdaer..) Mddieu'Àsl. (Clixé SEDÍMBLEOL 37.- Fie. ABdrqauecolin) L'SELVANGUICT CSdTd(lMdmaiameuhi'uernA—slter.t dlecaoraió de DeÉal 0-1 AdBae.r.) Mddiue'Àsl.. (Clixé C/rvt€/uvlS TSOAMNÀ. SAN-T 38. Fi«. deles Deíal ABdrqaueoclgin) BVLAREiTROMGUCSTddld(paiamiMmnhit'euunAeurr—essltsre.t J_) -4J BAdaer..) Mddiu'eAsl. (Clixé JSJAOiUANMNTE SA-NT 39. Fis. BA(TCMddraqialium'hecoseu—lnst.nt) Sdpaimnetuunrrelsst deIes Detal (Glixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fi«. 40. - 5ANT JOAN EVANGELISTA Deíall de les pintures murals de Sant Climent de Tahull {Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) (Clixé del Mus. d'À. i À. de Bar.) Fie. 41. —5ANT JAUME Detail de lespintures murals de Sant Climent de Tahuli | (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) ^ i , -1^3 (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fie. 42. - L'ANYELL IMMACULAT De£all de les pin£ures murals de Sant Climent de Tahull (Museu d'Art i Arqueoloeia de Barcelona) ELS PRIMITIUS 185 exposada Jesucrisé [Fig. 45]. També aquestes composi= per cions ressaltaven sobre campers colorits i a faixes trans= versais, vermelles, blaves, blanques i grogues. Un no es cansaria mai de ponderar la riquesa de color ('Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fi«. 43. - LA MÂ DE L'OMNIPOTENT Detall de les pintures murals de Sant Climent de Tahull (Museu d Art i Arqueologia de Barcelona) ila fantasia decorativa amb què està feta i desenrotllada aquesta composició, acreditadora de tot un artista. La brillantor i varietat de tons, que tenen matissos diversí= ssims a base de blau, vert, vermell, porpra, negre, ombra. 186 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA groc i blanc, la riquesa de les orles, la fastuositat de les folgades draperies i la magestat de les figures, fan d aquest absis, que mideix ben aprop de 4 ms. de diàmetre, una obra en tot punt remarcable i digna d'esser comparada (Clixé del Mus. d'A. i*A. de Bar.) Fíç. 44. — EL PATRIAI^CA JACOB Detall de les pintures murals de Sant Climent de Tahull (Museu d'Art i ArqueoIo«ia de Barcelona) amb el millor que es coneix en pintura mural romànica. Avalora més aquesta decoració la circumstància de poguer= se datar l'obra, tota vegada que en la columna més imme= ELS PRIMITIUS 187 diaéa a l'altar major de l'església de Sant Climent, en la part dreta, l·ii havia inscripció pintada amb els ma= una teixos colors que els de l'absis, en la qual es podia llegir el que segueix [Fig. 46]: ANNO AB INCARNACIONE DOMINI MCXXIII-IIII IDVS DECEMBRIS VENIT RAYMVNDVS EPISCOPVS BARBASTRE NSIS ET CONSACRA VIT HANC ECCLESIAM IN HONORE SANCTI CLEMENTIS MARTIRIS ET PONENS RELIQVIAS IN ALTARE SANCTI CORNELII EPISCOPI ET MARTIRIS. Àixi r església fou dedicada als 10 de desembre de 1123, corresponent a la mateixa dada aquesta obra mestra de decoració mural. No té pas aquestes condicions de bellesa el que es conserva de la decoració pictòrica de un dels dos absidiols laterals del mateix edifici religiós. Constitueix aquesta una filera d'àngels drets i actitud de pregonar l'bonor en degut al lloc on es celebrava el Sant Sacrifici [Fig. 47]. Aquests àngels, dels quals se'n exposen en el Museu de Barcelona i en estat més o menys fragmentari, sis d'ells, no tenen pas la importància per a què puguin comparar=se amb allò que bem descrit abans. La mà que els dibuixà i colorí resultava seca i dura, no tenint pas la trassa per simular esclats de color ni prodigar la bellesa que bavia sabut infundir en ses obres l'autor de l'absis principal. Les figures dels àngels destaquen sobre fons a faixes boritzon= tals en blau, groc i vermell, colors que amb el negre i l'om= bra donen la tònica general d'aquesta composició que, si no és contemporània, té d esser poc posterior a la dada de la consagració de 1 edifici. De la decoració del restant de l'església, si pot asse= gurar=se nla seva existència, no és possible senyalar=ne els assumptes, ni la seva importància artística. ^ (1) Ha donat la deguda importància a la decoració de Sant Climent de Tahull, D. JOSEP PiJOAN, en el quadern II de sa obra: Les Pintures murals catalanes, pàgs. 27=30. (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fig. 45. — LLÀTZER A LA PORTA DE LA CASA DE L'EPULÓ 5ant Climen£ de Tahull Deíali de les piníures murais de (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) — ■1g3 i (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fie. 46. - INSCRIPCIÓ DEDICATÒRIA Detail de les pintures murals de Sant Climent de Tahull (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) ELS PRIMITIUS 191 SANTA MARIA DE TAHULL.-En la vall pire= nenca de Bohi, a poca disíància de l'església de Sané Climent de Taliull, n'hi ha una altra dedicada a Santa Maria, que li fou en tot semblant en disposició arquitec= tònica i en decoració. I així consta que fou consagrada l'endemà mateix d'aquella. Com ella avui es presenta em= pobrida i desolada, baver=ne estat arrencada la seva per decoració mural, salvà de què emigrés a l'estranger la que Junta de Museus de Barcelona, formant actualment part preeminent del Museu d'Art i Arqueologia de la Ciutat Comtal. ' E'església de Santa Maria de Tabull bavia sofert re= lativament grans modificacions, a causa de què sempre bavia estat destinada als serveis parroquials. Això bavia fet que les naus laterals es tanquessin, constituint tres capelles per part, a més de una mena de do= creuer que nava entrada als dos absis laterals. Aquestes modificacions foren potser la causa de què es conservessin les pintures que decoraven les parets i testers d'entrada, poguent=se admirar part per sobre les capelles laterals i especiab en ment les de la part dreta. E'absis major oferia una decoració de la qual totes les paraules d elogi que se li tributin resultarien dignes de la bellesa que ella tenia [Fig. 481. El diàmetre de l'absis féia uns 3'40 ms. En la conca en quart d'esfera bi ressaltava la grandiosa figura de la Mare de Déu, seguda en ric soli encoixinat, posat al davant de l'auriola ametllada, la que trencava interiorment i també en sa part superior [Fig. 49]. El soli era a tons de ivori, éssent pro vist de subpedani en el qual s'bi rego- neixien els esclats de variada pedreria. Ea Verge Mare vestia túnica rosada i blau mantell clos a manera de pla= neta, presentant franja sobre el pit i vestint tam= una rica bé folgada toca del mateix color que el mantell [Fig. 50], la qual estenia sos plecs sobre les espatlles de la Dispensa= (1) Sala VI, n." 68=76; Caíálogo, p. 127=133. 192 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA dora de toi bé. Aquesia, a la vegada, soli vivent de era l'Infant Diví, el qual reposava sobre falda, ricament sa babillat amb túnica i mantell, cenyit aquest a manera de la noble toga [Fig. 51]. Les mans de la Mare anaven posades sobre els genolls del Jesuset, com protegint=lo amorosa= ment. Aquest ostentava els peus nusos, a diferència de Maria que calçava noblement elegant sabata provista de franges. El Diví Infant beneïa amb sa dreta i en sa esquerra hi portava enrotllat el volúm de la Divina Llei. Nimbe cru= cífer honorava la testa del Fill de Déu, mentre que la de la Mare quedava circumdada per un disc de tonalitat dau= rada. Camper llis de coloració verdosa restava dintre 1 au= riola, fent ressaltar l'agrupació de les dues persones que més ban ennoblit la carn humana. Amb el Fill i la Mare es relacionaven les demés flgu= res pintades en la petxina absidial. Eren aquelles les dels tres Reis dels quals l'un, el més ancià [Fig. 52], restava sol a la part dreta, mentre que sos companys ocupaven l'altre flanc [Fig. 53]. Així en conjunt la composició des= enrotllava la història de l'Epifania, o la manifestació del Crist Humanat a tots els pobles, que tenim significats pels tres Reis orientals que tingueren coneixement de la Nati= vitat del Messies, per l'estrella misteriosa que se'ls apa= regué. Aquesta és doble en la composició, quedant simè= tricament repartida en la part alta dels dos costats supe= riors de l'auriola ametllada. Els tres Reis figuren les tres edats de l'bome, tota vegada que un d'ells està baix l'apariència de un ancià [Fig. 54], l'altre en la de un home de mitja edat, i el darrer simula una plena joventut [Fig. 55]. El de la dreta té sobre son cap el mot STELLA, al lu= dint a la de l'aparició ja profetitzada per Elias, estant en actitud reverent i mig postrat i oferint el seu dó inclòs en plat d'or que presenta amb ses mans velades pel mantell, segons era costum entre els orientals. El nom MELCHIOR indica la denominació baix la qual l'ban designat els es= crits apòcrifs de l'Orient. Els altres dos reis porten també 24 (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fig. 49.— LA DEIPARA De£all de les pintures murals de Sanéa Maria de Tahull (Museu d'Ar£ i Arqueologia de Barcelona) (Clixé del í*lus. d'À. i A. de Bar.) Fie. 50. - LA DEIPAPA Deénll de les pintures murals de Santa Maria de Tahull (Museu d'Art i Arqueologia dc Barcelona) (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fiç. 51. — L'INFANT JESÚS Deíall de les pintures murals de Santa Maria de Tahull (Museu dArt i Arqueologia de Barcelona) (Clixé del Mus. d*À. i A. de Bar.) Fig. 52. - EL REI MENCIOR murals de Santa María de Tahuil Detall de les pintures (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) r (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fig. 53. - EL5 reís GASPAR i BALTASSAR De£all de les pintures murals de Santa Maria de Tahull > (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) 'r r (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fi«. 54. — EL REI MENCIOR murals de Santa Maria de Tahull De£nll de les pintures (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) r (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fia. 55.— ELS REIS GASPAR i BALTASSAR Deíall de les pin£ures murais de Sania Maria de Tahuil (Museu d'Art i Arqueclogia de Barcelona) ? f f h I i i r (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fig. 56.-SANT PERE. SANT ANDREU i ALTRE APÒ5TOÍ. Deúall de les pintures murals de Santa Maria de Tahull (Museu d*Àr£ i Arqueologia de Barcelona) h Deéaii de les pintures murals de Santa Maria de Tahull (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) i r i r* ELS PRIMITIUS 207 els seus dons a la mà, com si per ells no hagués arribat el moment de l'ofertori, ans que l'Infant Diví bagués accep= tat el do de l'ancià. Els tres personatges vesteixen túnica curta fins al genoll i mantell tambéllarg, fermat sobre el poc pit, cenyint les seves reial i lluint dos d'ells testes corona en ses cames, mitges de divers color, mentre que l'altre les porta negres, no faltant=los luxós calçat. Els dos magnats del costat esquer van denominats: GASPAS i BALDÀSAR, ressaltant sobre camper faixat de negre, groc, vert i blau. Una ampla orla espaia interiorment la composició epifànica, apareixent en ella un motiu de grega en ziga= zaga, matitzada de variada coloració. El semicilindre absidial presentava repartit en uns es espais, formant altres tantes bornacines separades per ele= ments arquitectònics, basamentes de fantasia, fust o cano motllurat i capitell 1 estil de les bases. per No tots aquests espais estan en bon estat de conser= vació ja que, si aquesta és notable en els detalls mitjancers als costats de la finestra central, no bo és tant en els ex= trems [Fig. 56]. Partint d'aquella envers la part de l'Evangeli, s'bi troba ocupant el lloc preeminent la figura de Sant Pere, mostrant amb sa dreta la clau de porter ce= lestial, quealça amb l'altra mà velada pel mantell, caracte= ritzant=se la seva testa per la blanca barba curta i la clerical tonsura, no faltant=bi tampoc el nimbe=circular, i més amunt encara la indicació totjust visible del nom PETRV5 [Fig. 57]. De la representació que li féia costat totjust n és visible la silueta del cap i la indicació de una creu que faria referència a la vida del personatge, la qual cOsa po= dria servir de indici per dir que s'bi representaria Sant Andreu. No és gaire més lloable l'estat de conservació en què ba arribat a nosaltres l'ocupant de la tercera compar= tició. No obstant, resulta alviradora la figura de un jove apòstol que amb sa destra senyala un llibre que sostindria alçat amb 1 altra mà. Del demés que bi bavia en la ma= teixa part res pot dir=se'n, a causa del seu estat de des= trucció. 208 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA El primer ocupant de l'iiornacina de 1 altra part de la finestra pot assegurar=se que correspondria a Sant Pau, conforme expressa la llegenda que acompanya a la figura= ció: PAVLVS [Fig. 58 i 59]. L'Apòstol dels Gentils alça també amb sa velada pel mantell un llibre clos, esquerra que amb raó li pertoca, com a distintiu de l'escriptor ecle= siàstic. La seva calva testa resulta proveïda de llarga barba acabada en punta. Li fa costat, en posa del tot semblant, la representació de Sant Joan Evangelista [Fig. 60], sots els trets de un adolescent a qui encara no ha florit el pel en la cara. Al damunt d'ell bi resten petits trassos alfa= bètics, que en altre temps donarien entera la llegenda: lOHANNES. I d'aquesta mateixa part sols en resta un fragment de la figura extrema, que correspondria a un altre apòstol, de qui sols pot assegurar=se que estaria dret com els demés i mostraria del tot descalços els seus peus [Fig. 61]. Dessota d'aquesta mena de galeria destinada al Col= legi Apostòlic, se'n els elements necessaris per conserven a donar una fantasia amb què seria idea de la riquesa i ornat aquest conjunt absidial. Tota la basamenta aniria ocupada per una pintura reproduint riquissima estofa que, en sa franja superior, portaria un ample fris que tin= dria com a peces decoratives uns grans medallons circulars a manera de clypei, que contindrien reproduccions de la fauna imaginària que els teixidors orientals prodigaven en sos draps de seda i or, que tan estimats eren pel món llatí. El pintor reproduí un exemplar dels famosos pallia roíaía, de què parlen els documents vells, contemporanis d'aquesta pintura. De les fantàstiques representacions aquí presents és possible parlar de una àguila esplaiada i amb el bec dirigit vers sa part esquerra, fent=li costat una espècie de cigonya i més enllà un quadruped que bé podria resultar un lleó; i finalment un dragó mig peix, tota ve= gada que sa part anterior és com de una mitja fera proveïda de dues potes en les que no bi falten les urpes, a la qual va juntada mitja figura ictiológica [Fig. 62], 3ota d'aquesta 26 (Clixé del M.US. d'À. i A. de Bar.) te Fig. 59. - 5ANT PAU ' Detail de les pintures murals de Santa María de Tahull (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) I (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fie. 60. - SANT JOAN EVANGELISTA Deéall de les pintures murals de Sanéa María de Tahull (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) (Olixés del Mus. d'A. i A. de Bar.) Figs. 61 i 62.-DETALLS DE LES PINTURES MURALS DE SANTA MARIA DE TAHULL (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) BdAMia'eur.s.). d(Cleîxél IML'AANCUYLET 63.- Fîg. BdAa(TrqM1dMcua'eohls—eungrilti) Sdanmepuitnrtulrses delDeetsal I r r (Clixé del Mus. d*A. i À. de Bar.) Fig. 64.—EL JU5T ABEL Deéall de Ies pinúures murals de Santa Maria de Tahulí (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) f i r r ELS PRIMITIUS 215 orla riquíssima, lii penja una imiíació de draperia, formo= sament dibuixant plecs, i qual part superior va enriquida per mitjos florons circulars. L'absis de Santa Maria de Tabull va acompanyat de dos espais que s'escalonen amb ell, oferintdi més ample ingrés. El més immediat a la conca fins ara descrita, pre= senta com a tester la repetició de un motiu ornamental, en el qual s bi regoneixen els trassos guardant la tradició de les llegendes cúfiques. De l'arc avençat en forma de volta a mig canó se n conserva la part superior i més enlairada, en la que s'hi veu un cèrcol hostatjant una representació de 1 Anyell Divi, que aguanta una creu astada i orna la seva testa amb nimbe crucífer [Fig. 63]. Una imitació de núvols amb dues estrelles acompanyen a la santa representació, que resulta prou ben coordinada amb referència al que debia baver=bi a sota. D'aquesta part de la decoració sols és possible parlar de una representació curiostssima, en la qual s'hi fa coneixedor un personatge en actitud d'oferir un xaiet, que és alçat envers el cel per ses mans púdica= ment velades [Fig. 64]. Encara que no bi hagi llegenda que aclareixi el significat d'aquesta representació, sembla poder assegurar=se que significa el just Abel oferint al Senyor la part preeminent del seu remat. A tal representació del fill just d'Adam, bi ha indicis de què bi corresponia a l'altra part de l'Anyell una figura en actitud oblatòria, la qual dirigia son esguard vers la representació del Fill de Déu, presentant una mena de plat. Es possible que aquesta nova representació al·ludís al sacrifici de Melquisedec, re= produint així un tema que, al segle VIII, havia estat expo= sat pels mosaïstes de Sant Vidal de Ràvenna. Els dos pa= raments verticals que acompanyaven aquest arc sembla que portaven una arcuació cada un amb una figura d'apòs= tol, dreta, per l'estil de les descrites en el cilindre absidial. Més avall, fins a terra, pot suposar=se que no bi faltaria la continuació de la fastuosa estofa de què hem ja parlat i que trobarem encara més endavant. De l'altra secció de ravant=absis se n conserva única= 216 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA mení el que correspon a son parament vertical de la banda de l'Evangeli. En la part superior d'aquesta secció s'bi re= goneix un inici del coronament, amb la indicació de la sec= ció inclinada, corresponent a l'encaballat de fusta que os= tentava l'església primitivament. Sota d'això s'bi veu un ample espai amb quatre grans figures dretes {Fig. 65], la primera de les quals corresponia al simbolisme al'lusiu a l'Evangelista Sant í&u; tota vegada que resulta expres= sat gràficament per un àngel alat mostrant el llibre de l'Evangeli i que, si té el cos en figura humana, no és així la testa que resulta la de un brau. Li fa costat una represen= tació de un serafi, i més enllà encara la simbòlica al·lusió de l'Evangelista Sant Joan, també figurat per un àngel amb testa d'àguila. Queda encara lloc per altra represen= tació de un Príncep de les categories angèliques, que ves= teix riquíssim habillament i al qual fa ben coneixedor la llegenda GABRIEL. Es de pensar que tals figuracions ani= rien semblantment a l'altre costat de l'absis, en correspon= dència al·ludint als Evangelistes Sant Mateu i Sant Marc, a un querubí i a l'Arcàngel Sant Pafel. A sota del parament que ens ocupa bi anirien representacions de personatges benaventurats, dels quals s'en veu un amb el cap cubert de toca blanca. Més interiorment encara, bi continuaria la reproducció de l'estofa, de què bem parlat en l'absis i de la qual fa de bon veure un dels motius cir= culars que ostenta un cérvol. Ja hem indicat que la nau de l'església, que en els pa= raments laterals té a la vora de 10 metres de llargada, es= tava tota decorada de pintures. Al costat de l'Evangeli s'bi trobava exposada gràficament la història del Judici Universal que, si bé avui la contemplem amb sensibles mutilacions, no per això deixa d'oferir un alt interès iconogràfic [Fig. 66]. Un primer extens parament, en el qual bi ba una gran arcuació també pintada, oferiria en sa part central la re= presentació terrible del Jutge de vius i de morts, el qual aniria dintre una auriola ametllada i de qui n'és totjust 27 f r Fis. 65. - PARAMENT LATERAL A L'ABSIS DE SANTA MARIA DE TAHULL (Museu d'Ar£ i Àrqueoloçia de Barcelona) W i (Clixé del Mus. d'A.gi A.jde Bar.) Fig. 66. - EL JUDICI FINAL Detall de les pintures murals de Santa María de Tahull (Museu d'Art i Arqueología de Barcelona) ELS PRIMITIUS 219 visible un fragment de la part dreta, figuració a la qual feien costat agrupacions de tres personatges a cada flanc. A la seva dreta s'hi veu un varó amb una gran creu al coll, posada la creuera vers la seva esquena, qui podria al·ludir ala passió de Jesucrist, ^ seguint=lo un benaventurat amb un llibre a la mà esquerra i senyalant a la representació del cruciferari; la qual cosa creiem versemblant que faci referència a Joan Baptista, pronunciant les paraules: Sant Veu s=aqut l'Anyell de Déu qui esborra els pecáis del món. Completa l'agrupació un àngel amb les ales exteses. À l'al= tre costat, fent joc amb l'agrupació indicada, bi ba la repre= sentació de dos àngels, en mig dels quals está la ]y[itjan= cera del cristians, Maria Santíssima, com intercedint encara envers el Jutge Suprem per la humanitat, que li fou donada per filla en el Calvari. Més avall, s'bi troba la representació de Sant Miquel Arcàngel, SANCTVS MICHAEL, amb la balança que, se= guint una llegenda oriental, indica 1 ofici de judicador de les ànimes, de les quals ne recull les bones obres i deci= deix sobre si serveixen de contrapès als pecats comesos per aquelles. El sant arcàngel va seguit per una figura de dona, i amb llibre a la mà, la qual porta nimbe circuïnt la seva testa. A l'altra part de l'arcuació indicada, bi ba la ressurrecció dels morts, significada per quatre figures, unes de les quals, la meitat, expressen el contentament de les ànimes justes, i l'altra meitat el desconbort dels pecadors. Sobre l'arc bi ban dues figures més, també la una de les quals es dirigeix envers Sant Miquel Arcàngel per a esser judicada, i la segona voleia vers l'altra part, una vegada demostrada la seva iniquitat. En el timpà de l'arc, que, més que un portal, sembla esser indici de una capella oberta al gruix del mur, s'bi veu un personatge segut i amb la testa nimbada, el qual alça en una mà un càlzer i en l'altra un vas o copó. (1) No volem amagar la circumsíància de què el qui poría la creu al coll, no dú pas nimbe crucífer. Per significar un àngel poríador del símbol de la Pedempció, subsisteix la dificultat de què tampoc llueix ales. 220 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Potser en aquesta representació s'hi signifiqui l'oblació del pa i del vi en el Sant Sacrifici. Un altre gran parament servia per completar la deco= ració de la mateixa part de tramontana de l'església de Santa Maria de Tahull. En ella el pintor hi donà proves de la seva fantasia en representar=hi l'infern, amb gran estranys i lletgíssims dimonis, atormentant les ànimes re= provades... [Fig. 67]. Allà bi abunden les incoherències d animals estravagants i de impossible descripció, els quals torturen de mil maneres les ànimes de figura humana, a a les quals el Diví Jutge ha dictat sentència de maledicció [Fig. 68]. Entortolligament de cossos, monstres de cent caps que aferrissadament i algunes vegades mosseguen amb un cert aire bufonesc; allà també ventres en els que s'bi obren boques d'borrible mueca; allà tot contribueix a significar el lloc dc l'borror i cruiximent de dents. Les parets de la part de l'Epístola tenen també deco= rat amb sensibles mutilacions, però de tota manera resulta en millor estat que les parets del seu davant. En conjunt aquest immens plafó va dividit en tres zones, separades per franges ornamentals en ziga=zaga. La superior està repartida en varis comparti= zona ments exposant assumptes, en els quals costa de veure=bi una [Figs. 69 i 70]. Començant per resque= il'lació lògica rra de l'espectador, en el primer quadro, s'bi veuen dos personatges drets, un dels quals senyala vers el cel. Se= gueix una molt mutilada història en la qual apareixen dos personatges en una barca que solca les aigües de la mar. La tercera divisió la lluita de un home amb una exposa espècie de fera, que potser sigui un bou, a la qual el per= sonatge fereix al coll amb una llança. El quart comparti= ment potser al·ludeix a l'assumpció d'Elias cap al cel, bavent=bi el seu deixeble Eliseu que recull el mantell del gran profeta. Si aquesta realitat eixa escena té en significació, bem de dir que no està exposada de la ma= nera tradicional bíblica, tota vegada que aquí bi manca el carro de foc. Segueix finalment una ampla compartició. J r !ï (Clhió del Mus. d'À. i A. de I3ar.) Fig. 67. — L'INFERN De£ali de les pin£ures murais de San£a Maria de Tahull (Museu d'Ar£ i Arqueologia de Barcelona) i i- liateD ed seI serutnip .giF slarum .86 - ed atnaS airaM STNEMRO ed SLED luhaT STANMEDOC — uesuM( A trA'd NREFI'L i aigoleuqrA ed )anolecraB éxilC( )saM i ■i BAMdiau'Àe.sr..) del (Clixé MDLDTDMSECUAOAHRENERAUILILÓ PLAARTMEERNT 69.— Fig. ABddrqiau'erAcoelrlcotan) (Museu (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fiç. 70. -PARAMENT LATERAL DE LA DECORACIÓ MURAL DE SANTA MARIA DE TAHULL (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) r ELS PRIMITIUS 225 quasi de íriple àrea que les fins ara descrites, en la qual s'hi veuen àngels empunyant llances i presentant grans adargues, semicirculars en sa part superior i acabades in= feriorment en punta. La segona faixa és d'alguna major alçada que la pre= cedent, ja que en ella les figures bi són de mida més gran que la natural. Comença per la part esquerra, dibuixant un pòrtic amb quatre comparticions separades per colum= netes, les quals aguanten arcuacions, cada una de les quals abriga a un personatge babillat amb els distintius reials. El qui es troba en primer lloc sèu en bancal encoi= xinat i fa referència a Herodes, al qui pregunta el Rei que li fa costat sobre el naixement de l'Infant Jesús. Els altres dos Reis que, com els que hem notat en 1 absis, exposen les diferentes edats de la vida, semblen dirigir=se a la part oposada a Herodes, lloc que formant una nova divisió ex= pressa dintre una auriola bessona, de doble secció elíptica, la representació de la Mare de Déu amb l'Infant Jesús posat sobre son genoll esquer, mentre descendeix un àngel del Cel que ofereix, no pot dir=se si una creu o un lliri al seu Déu bumanat. Fa costat a aquest assumpte una altra mena de pòrtic amb doble obertura, separada per columneta, en la qual s'hi veu un personatge nimbat, pre= sentant la seva destra apoiada en el cap, notant=se al costat altre personatge que li mostra un llibre obert i una mena de ploma d'escriure o estilet. Aquest nou per= sonatge llueix tonsura clerical, i un no pot pas assegurar si faria referència a quan Zacaries, marit de Santa Elisa= bet i pare del Precursor, recobraria l'ús de la paraula a l'indicar per escrit el nom que debia imposar=se a son fill Joan. Aquí la zona s'interromp per donar lloc a la por= talada, que primitivament s'obria envers la part de mig dia en l'església de Santa Maria de, Tabull. Aquesta por= talada resta ornamentada per una faixa de dibuix geomè= trie que contorna el semicírcol del portal, deixant un llu= netol que queda ocupat per una mena de serpent. A l'altra 226 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA part del portal hi resta un compartiment de defectuosa conservació, en el qual s hi regoneix un sacerdot posat davant de un altar, sobre el que hi va un càlzer cubert pels corporals, apareixent des del cel ángel turiferari que un està encensant. Es de notar que el sacerdot celebrant no sembla lluïr nimbe, mentre que en porta un altre perso= natge que completa l'escena, qui en actitud d'admiració, assisteix l'espectacle. Aquí potser s'bi pot veure l'ange= a lical promesa de un fill al sacerdot Zacaries, relacionant=se així l'episodi aquest amb el que ja hem dit anava en altra part del portal. La zona inferior del gran plafó descrit simula una ta= pisseria blanca sospesa formant abundantissims plecs. El tester de l'església, on modernament s'bi havia obert un portal, conserva la decoració que féia àngul amb la de la part de l'Epístola. De les diverses zones de tal de= corat que bi ba a Barcelona, la del cimal, és triangular ja que debia seguir la disposició obligada per les encaballades que bi havia en el teulat de l'edifici. Sembla purament ornamental el que figura d'aquesta secció, en la qual s'bi veu un gos perseguint una daina i aucells, una estrella i diversos tocs circulars sembrats en els espais que restaven entre les figuracions [Fig. 71]. El compartiment que li va a sota és quadrangular, semblant al·ludir la victòria de David sobre el gegant 0oliat; estant aquest en la part superior de la composició, en actitud de caure i posat horitzontalment, aguantant encara la llarga llança i una grossa rodella i vestint camisol amb capiró i gorgnera de cota de malla. Sota el seu braç esquer s'bi troba la daga o espasa curta que li havien completat les seves armes ofen= sives i les defensives. En la part inferior de la compartició s'bi troba un personatge, dret ivisible, que podria poc esser David llençant la pedra ferí a Qoliat; éssent que també representat per la decapitació del gegant per obra del pastor, qui agafa el cap del degollat i 1 alçà triomfant, sostenint=lo pels llargs cabells. Si aquesta història té el significat que acabem d'exposar, resulta del tot mancada (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fie. 72. - DOS PAONS ABEURANT.SE EN UN CÀLZER Detall de les pintures murals de Santa Maria de Tahull (Museu d'Art i Arqueología de Barcelona) í ■ÍBMéi ELS PRIMITIUS 231 de perspectiva, notant=se en son camper la representació de una la qual sinó al'ludeix a les aus de rapinya que au, sentiren la farúm de mort, no s'en acaba de compendre la significació. Del compartiment que es trobaria sota la història davídica, sols n'hi ha un cap d'àngel. Entre els diferents fragments pictòrics de la mateixa església n'hi ha un, que potser anava sobre l'absis de la part de l'Epistola [Fig. 72], en el qual s'hi troba una mena de vas en forma de gran càlzer, amb dos paons en actitud d'aheurar=s'hi, llegint=se la paraula PAVO, per no deixar dubte sobre el significat de les dues aus. Una ampla orla amb un brot serpentejant espaia per sa part superior la composició, tallantda en sentit diagonal, la qual cosa in= dica que seguia la direcció obligada per l'encaballada de l'edifici. Els arcs que separaven les naus de l'església de Santa Maria de Tahull, anaven primitivament sostinguts per columnes cilíndriques, també pintades, de les quals el Museu barceloní en conserva el que pogué extreure'n de una d'aquelles que anava adossada a la paret [Fig. 73]. La seva pintura oferia ratlles de diferent color, baixant en hèlice des de la part superior, que en lloc d'ofrenar capi= teli s expandia, convertint la seva secció circular en un perfecte quadrilàter. La decoració d'aquests elements re= sultava en gran manera banal i de cap mèrit artístic. El mateix Museu té recollides algunes seccions de la decoració que ostentaven en sa amplada els mateixos arcs formers, que pel que aquelles deixen entendre mostraven les figures de cos enter representatives dels profetes, se= gons demostra una d'aquestes figures que es presenta gairebé completa, la qual porta adjunt el mot ISAIE [Fig. 74]. La testa d'altre de tals profetes deixa llegir la paraula GEREMIA [Fig. 75]. En un d'aquests arcs la par= tició de les figures corresponents a cada costat ostentava, dintre un círcol a una manera d'auriola, a l'Anyell Diví que sostenia dreta una creu. Totes les figuracions de què hem procurat donar 232 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA compte es presentaven sobre camper dividit en faixes bo= ritzontals dels colors preeminents en la decoració. Aquests eren: el negre, vermell, groc, terra=ombra i blanc en les composicions de les naus de l'església. principal les pintures llueixen major esclat En l'absis i puresa de colorit, no mancant=hi amb tota certesa la co= loració blava, ni una major varietat de tintes intermitges. Això és un indici més per confirmar en la creencia de què en la decoració de l'església de Santa Maria de Tahull, bi intervingueren, com hem dit al referir=nos a l'església de Sant Climent, dues mans diverses, si bé que poc dessemblants en qüestió del temps en què s ocuparen de l'extensa composició decorativa, qual possessió és honor pel Museu Barceloní. SANTA MARIA DE BOHÍ. — La consagració o dedicació de l'església parroquial de Santa Maria de Bobí no l'bem vista en lloc esmentada, encara que el caràcter i disposició primitiva d'aquest edifici indueix a pensar que devia esser aproximadament contemporània de les dues de Tabull. Aquesta construcció resulta avui terriblement trans= formada encara que, a l'estudiar les seves característiques, s'ba vingut a deduir que en la dotzena centúria era un edifici que conservava la forma basilical llatina amb ses tres separades per columnes que sostenien arcs naus, sobre els quals reposava la cuberta de fusta, Dels tres absis primitius, el primer ba desaparescut, quedant l'es= glésia transformada en una sola nau amb capelles laterals, nau i capelles totes cubertes per voltes de tipu renaixe= mentista. Les pintures, primitivament, invadien els tres absis i tots els paraments interiors de l'església, apareixent en part visibles per sobre les voltes de les capelles, una sec= ció de les laterals, bavent estat precís cercar la seva con= tinuació sota els arrebossats de les capelles, quan es tractà de treure=les dels llocs per on havien estat fetes i trella= 29 BAMdila'uàe.sr..) del {Clixé BDNLOAEHUÍ LDSPMPREINIUCMTAREAIÓAL 76.- Fis. ABddrqiau'erAcolerlgoian) (Museu BAMdiau'esr...) del (Clixé BINBDPLDTOERRAEHOTÍ Adraqurceoellonia) TIMP—À 77. Fie. i<*Ar£ (Museu Ji ELS PRIMITIUS 237 dar=les al Museu Barceloní. ' Aquest avui posseeix, en un relatiu estat de bona conservació, les de la nau de la part de l'Evançeli, en les quals s'bi noten elements iconogràfics de difícil interpretació. Discorria per sobre el conjunt pictòric de l'església, espaiant=lo superiorment, un ample fris, ocupat per una gran serpentina amb fullatges d'estilització vegetal. Sota d'aquest fris, en la secció que anava des del tester de la part de ponent de l'església i el portal d'entrada de la mateixa, bi debia baver desenrotllada una escena en la qual intervenien dos personatges, de mida major que la natural i posats l'un enfront de l'altre com si estiguessin discutint [Fig. 76]. D'aquesta representació sols se'n veu la part inferior de les figures humanes, que anaven vesti= des amb l'bàbit talar, éssent especial que en la secció dreta de 1' espectador bi resti un espai ocupat per traços ondu= lats, posats horitzontalment, que donen la impressió de simular muntanyes. Més avall i fent socalada amb el que acabem de descriure, bi apareixen dos compartiments, se= parats per unes torres, en un iiels quals es distingeix una mena de drac amb cua acabada en flor, i en l'altre la representació de un dromedari grollerament dissenyat. El portal d'entrada a l'església de Bobi actualment resta tapiat, substituïnt=lo una obertura que escaixà el tester de l'església, en la part de sol ponent oposada a l'absis. Aquell antic portal, que corresponia a l'època de la construcció de l'església, anava interiorment vorejat per cenefes, reproduint un motiu senzillissim amb una cinta formant plegats a manera de crestetes. La porta era qua= drangular, però anava cimejada per un timpà semicircular en el qual s bi veu encara un gall, que produeix una certa estranyesa trobardo en tal lloc [Fig. 77]. Entre aquest portal i l'absis de la part de l'Evangeli J- (1) Sala IV, núms. 55 al 61; Caíàlogo, pàgs. 110 a 117. 238 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA lli havia un parament en el qual s'obrien dues finestres a manera d'espitlleres, que s'aixamplaven envers l'interior de l'església. Entre una d'aquestes finestres i l'antic por= tal a què hem fet referència, s'hi desenrotllava una com¬ posició integrada per dues grans figures humanes, dretes, vestides amb llarga túnica i mantell i amb testes nimba= des, de les quals la més visible estava en actitud de dirigir l'esguard i senyalar amb la mà dreta a l'altra personalitat de més difícil apreciació, ja que era del tot invisible en sa meitat superior [Fig. 78]. Entre la finestra fa poc indicada i l'altra posada gai= rebé a l'extrem del parament, s'hi desenrotllava una estra= nya representació, en la qual intervenien tres figures amb indumentària poc usual, tota vegada que vestien túnica curta que deixava veure des dels genolls avall una mena de bragues o calçons acampanats interiorment. El pri= mer d'aquests homes està penjat cap avall, portant una espasa en la boca i oferint els braços extesos amb els quals empunya dues altres espases, agafades gairebé per la punta i fentdes acostar per la part de les empunya= dures de creuera. Acompanya a aquesta figuració un altre personatge que mostra un glavi en sa mà dreta i està en actitud de jugar amb la punta de 1 arma, com si pretingués enfilar=bi dues pilotes o fruites que llença enlaire. Aquesta figura està posada sobre una mena d'escambell, el mateix que la que té al seu darrera, la qual està en actitud de polsar el psalteri. Per aquestes indicacions ja pot veure's com té de resultar estranya i inusitada l'escena que el pin= tor desenrotllà en l'església de Bobí. Aquesta correspon a una representació de caràcter popular en la qual s'bi ex= posa gràficament algun joc d'enginy, de joglars i ministrils. ^ (1) Poí:=ser deguin repor£ar=se aquestes figuracions a episodis na= rrafs en els capítols II i III dela profecia de Daniel. Resulta molt in= teressant confrontar l'escena de joglaneria i de ministrils treta de Bohí amb la que hi ha dissenyada en la Bíblia dita del Marescal Noai» lles, existent en la Biblioteca Nacional de París, procedent del monestir ampurdanès de Sant Pere de Roda. (vol. III, fol. 64 vers.) BAdMdi'uaÀesr...) d(Cleixél BDNLMUOAREHÍ DSSPLEEINGCTOAUNRIÓAA 78.— Fie. BAdraqurceoellognia) d(Mi'Ausre£u ELS PRIMITIUS 243 Entre la finestra, que va decorada per motius segona d'estilització vegetal en forma de brots serpentejants, i l'espai absidial, bi restava un pla, en el qual el pintor bi dissenyà una figura humana barbada, vestint túnica i man= teli, la qual té al costat de la testa unes lletres incoordi= nables, de les que sols se n distingeixen una 5, una L i una I. Sota d'aquestes composicions, que qualificarem d'es= tranyes i indesxifrables per nosaltres, hi anava una orla de motiu igual a la que bem notat en la portalada, restant sota aquella franja ornamental un espai llis, que primiti= vament contenia un llarg epígraf del qual avui se'n veuen sols algunes lletres incoordinables, devent=nos plànyer de què no s'bagi conservat aquesta llegenda, que potser ens donaria la interpretació justa de les escenes de què hem volgut provar de donar una idea. ' El Museu de Barcelona conserva, ademes, altres de= talls d'ornamentació pictòrica de Bobí. Gairebé tots aquests elements es troben en un deplorable estat de mu= tilació que els fa indescriptibles i, per tant, inexplicables. Corresponien aquests elements, gairebé tots, a la decoració dels arcs que separaven la nau central de la de cap a tra= montana. Començant per la més propera als absis, apuntarem que en ella s'bi entreveu un fragment al'lusiu a l'infern, tota vegada que sembla exposar un mal esperit trepitjant a un condemnat, que està revolcant=se entre el foc [Fig. 79]. Segueix a aquesta una composició en la qual bi són de notar tres persones dintre una embarcació que solca el mar. Correspon al segon arc una ben estranya fi= gura de drac, amb la cua acabada amb testa de serpent, la qual ofereix en la seva boca una floració a manera de llir. (1) EI Conservador del Museu d'Ar£ í Arqueologia de Barcelona, don Emili Gandia, copià, a Bohí mateix, les lletres que pogué vesllum= brar d'aquesta inscripció, en la que hi ha el mot PREGO, usat en el Ca¬ pitol III, vers 4 de la Profecia de Daniel. 244 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA noíané=s'lii al damunt d'aquest animal fantàstic una ampla orla d'estilització vegetal [Fig. 80], Més important resulta esser la composició que anava envers l'altre arc de l'església. L'escena desenrotllada en aquest plafó quadrangular està treta del sagrat llibre dels Fets Apostòlics, en el qual s'bi conta la lapidació i mort de (Cli clel Mus. cl'A. i À.