270 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Hoc Mathevs AGENS hominem generaliter implet. marcvs-vt alta fremit vox per deserta leonis. More volans aqvila verbo petit astra Johannes. IvRA sacra Domini Lvcas tenet hore jvventa. Una orla serpentejant d'estilització vegetal espaiava la composició per la part de fora, i altra faixa amb un mo= tiu de greca tancava la composició interiorment, i poc més 0 menys a l'altura del semicilindre absidial. En la part superior d'aquest bi havia representat el Col'legi Apostòlic en figures dretes, repartides en agrupa= cions de quatre personatges en els extrems i dues parelles en la part mitgera, entre les tres finestres absidials. Les figures estaven per aquest ordre, segons demostraven les inscripcions acompanyatòries de cada personatge i par= tint de l'esquerra de l'espectador: Sant Jaume, lACOBVS, Sant Felip, FILIPVS, Sant Simon, SIMON, Sant Tadeu, 1VDA5 [Fig. 91], Sant Bartomeu, BÀRTOLOMEV5, Sant Pau, PAVLVS, [Fig. 92], Sant Pere, PETRVS, Sant Andreu, ANDREAS, [Fig. 93], Sant Jaume el Menor, lACOBVS, Sant Joan, lOHANNES, Sant Tomás, TOMAS i Sant Mateu, MATHEVS [Fig. 94]. Tots aquests benhaurats apòstols vestien mantell i túnica, portant sengles volums a la mà 1es presentaven a peu nu. Sant Pere portava el distin= tiu de les claus. Les tres finestres ja al·ludides oferien en els seus pa= raments abocinats una decoració d'arestes, obrint=se en forma de ventall sobre l'arcuació semicircular, quedant en els paraments laterals espai per unes figures en actituds violentes de les quals eren regoneixedores, segons les ins= cripcions acompanyatòries: Adam i Eva, Cain i Abel ofe= rint, amb l'escena de la immolació d'aquest darrer. Qna altra orla inferior sota les finestres, que passava a separava les figuracions ja indicades de un fris historiat més estret que quedava més avall. El motiu de decoració de l'orla donava una cinta caragolant=se en ziga=zaga. Aquí bi anirien representacions al·lusives a l'Encarnació i Infàn= eia del Salvador, bavent desaparescut el primer espai en el (Clixé Mas) Fis. 91. — QUATRE 5ANT5 APÒSTOLS De£all de les pin£ures murais de Mur (Clixé Mas) Fie. 92. —EL5 5ANT5 APÒSTOLS DeÉall de les piníures murals de Mur ELS PRIMITIUS 281 qual hi devia haver segurament grafiada l'escena de l'Anunciació, la que seguiria i era encara visible, la de a la Visitació, amb la Verge, 5. MARIA, abraçant a la seva cosina, ELISABETH [Fig. 95]. Féia costat aquesta representació la del Naixement a de J esus, de la qual és ben coneixedora la Verge ajeguda en el seu llit i posat son cap sobre un coixí. Una llegenda adjunta dèia: SALVE SANCTA PARENS ENIXA PVERPERA REGIS; i també: NASCITVR INTER PROLES ERANT DE CRIMINA MORTIS. Més enllà, s'bi troba la representació del patriarca Sant Josep, assegut i en actitud de repòs [Fig. 96], per més que presentant els ulls oberts, fent=se ben coneixedor per les llegendes: IOSEPH=IVSTVS; trobant= se més enllà la història de l'anunciació del Naixement del Messies a dos pastors, que restaven admirats davant l'apa= rició de 1 àngel, que voleiava en la part superior, no £al= tant=bi el corresponent epígraf, que sembla poder=se transcriure així: VIDENT PASTORES PASCENTEM CVNCTA VIDENTEM. Pot conjecturar =se que ocuparia l'últim espai la gràfica exposició de l'Adoració dels tres Peis Màgics a 1 Infant Jesús, endevinant=se l'agrupació de Maria amb 1 Infant Jesús a la falda i rebent l'homenatge d'adoració dels tres representants del gentilisme. Entre aquestes figures bi anava una inscripció avui per nosaltres indexifrable. D aquestes escenes, la de la Visitació, anava inclosa dintre una espècie d hornacina d'arbitrària arquitectura. No es conservava la cortina que indefectiblement de= via formar la socalada. En les pintures murals de l'absis bi domina molt el color vert. El decorat de l'església de Mur sembla posterior a la dada ja apuntada de consagració del temple, corresponent a ben entrat el segle XII. * * * En la mateixa església de Mur bi ban restes de deco= ració, conservada en son lloc en l'absidiol de la part de l'Epístola, decoració de difícil estudi a causa de restruc= 282 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA tura del lloc on se troba. El Museu de Barcelona ne té una còpia, la qual s'bi veuen dues figures de Sants en dempeus; d'elles, la de la dreta més ben conservada una que l'altra, anant=hi entre mig la finestra atramujada que en sos paraments resulten entreveure=s'hi dues altres fi= gures de menor tamany ^ [Fig. 97]. SANTA CECÍLIA DE GRANERA. - A una hora i mitja de Moyà, bi ba la parròquia i castell de Gra= nera, veient=se a poca distància de l'església moderna altra construcció religiosa de una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. Es una petita església, que estigué de= dicada Santa Cecília, i que, quan la visitàrem nosaltres en a 1913, estava destinada a guardar els mals endressos i sobre= tot les eines del cementiri proper. La volta era clivellada i en perill d'enrunament, estant destinada a desaparèixer si no es cuidava ben radicalment. En l'absis semicircular i en una finestra central s'bi podien veure despulles de una an= tiga decoració mural, que produïa la impressió de datar del segle XII. Dintre una auriola ametllada o apuntada bi apareixia la figura del Pantocrator segut en un soli encoixinat, be= neïnt amb la seva destra i, segons sembla, presentant el lli= bre dels Evangelis sobre el genoll Els peus nusos esquer. de la imatge reposaven estava consti= sobre 1 auriola, que tuïda per dues faixes que corrien parallelament al voltant de la figuració de l'Omnipotent, la qual era de una mag= nitud relativament tal, que ocupava bona part de la cúpula absidial, no quedant pas gran lloc per manifestar=hi noves imatges, més que en la part baixa, en dos espais gairebé triangulars, que es veien ocupats per quatre àngels, dos a (1) El Doctor Josep Rius i Serra, Prev., ens dóna notícia també de unes figures traçades en negre prop del portal d'entrada de la mateixa església de Mur, les quals dataran del segle XVII, i que semblen fer re= ferència a la consagració de l'edifici per un bisbe, en presència de un cavaller de Sant Joan de Jerusalem o de Malta, de un noble senyor i de dos clergues. À Farxiu també s'hi noten restes de pintura mural. ELS PRIMITIUS 287 dos, els uns drets i els altres flectat un geiioll, tots amb les ales exteses i les mans alçades, en actitud de sostenir la gloriosa auriola que circumdava la figuració del Déu Omni= potent, Mestre i Senyor de totes les coses. Indicis de una orla o franja decorant la part alta del semicilindre absidial, deixava endevinar uns motius vege= tals estilitzats, no podent=se pas precisar, si més a sota, hi hauria alguna altra història o hé els acostumats vels, tant en úsen les decoracions romàniques, al voltant de l'altar. Tota aquesta decoració, que era de grandissim carácter imolt aposta per omplir maj estàticament la conca absidial, semblava indicar la mà de un artista modest, qui, si en veritat sabia compondre o almenys imitar el que havia vist en algun altre lloc, no podia pas esser presentat com un veritable dibuixant i menys com un colorista. Tot el di= buix era dur, com de còdex i més d'escriptor que de mi= niaturista, pintat, el que podia veure's aleshores, sols en en els dos colors més plebeus que podien trobar=se, que semblaven els vulgars ocre i mangra dels nostres embruta= parets. Veritat és que de la pintura gairebé sols ne restava la part de campers i primera coloració, havent desapares= cut tot el que era retoc i detall. La intenció de fer=bi una obra imponent, bi era tro= bada a còpia de l'exageració del gest de les figures. ' SANT PERE DE CASSERRES. - La vella i malhaurada església monacal de Sant Pere de Casserres, que s'alça sobre uns espadats que gairebé rodeja comple= tament el riu Ter, fou de frares benets cluniacencs, co= neixent=se d'ella una acta de consagració que dóna la dada de 1006. S'admeti o no aquest document com a pertocant a l'actual construcció, el cert és que l'església tenia tres folgades naus amb els seus corresponents absis, dels que (1) BuíUed del C. E. de Vich. - N." V, gener^març de 1913, v. I, pà^s. 76 i 77. 288 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA no en gairebé res del de la part de l'Evangeli, que resía segles ba fou enrunaf, a l'esfondrar=se la nau que ell en= capsava. Els fres absis devien haver esfaf pinfafs, demosfranf= bo el laferal dref, en el qual anys endarrera s'bi entreveia una formosa composició, en la que bi bavia la figura de rOmnipofenf, presidint des de la conca en quart d'esfera, la qual per la part de davant resultava espaiada per una gran faixa amb imatges de Sants, en compartiments su= perposats, Fis. 98. - UNA SANTA Detall de la decoració mural de Sant Pere de Casserres (Museu Episcopal de Vich) Com que a l'enderrocar=se la casa que bavia fet d ba= bitació monacal, un guarda que bi sojornava restà sens hostatge, aquest traslladà a l'interior de l'església, tenint se l'abominable idea de convertir en llar de foc 1 absidiol que bem indicat que portava decoració mural. No té, doncs, de trobar=se estrany que en poc temps la pintura s'omplis de sutja, perdent tot son esclat. Al fer=bi una excursió, al cap de poc temps que això passava, no deixàrem de notar tal destrucció i aixi, pensant que la poca cosa que aleshores bi restava també no tarda= 36 ELS PRIMITIUS 291 ría a perdre s, vàrem arrencar un íroç de l'arrebossat que constituïa la franja, recollint un fragment de pintura [Fig. 98], en la qual s'bi veu bé el bust de una santa, vestida amb toca que li cobreix la testa, i que ofereix la particularitat de lluïr una creueta en la part que li tapa el front. La figura és de bon dibuix i pintada només que amb terres vermella, groga i negra, donant la impressió de cosa ja pertanyent la dotzena centúria. Pot admirar=se a aquesta pintura en el Museu Episcopal de Vicb. En una de les parets que tanquen la nau principal de l'església, en la part de la nau derruida, bi queda també encara avui una ampla orla, que va en sentit horitzontal i que bem de suposar ja feta en època posterior a la que ens ocupa, encara que en ella bi apareix un record de ro= manisme, amb un entortolligament de vegetació estilitzada, corrent entre dos trenats i tot fet amb vives coloracions. QINESTARPE- — Aquesta església proporcionà al Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona altra curiosa mostra de decoració mural de un absis [Fig. 99], que té una amplada d'escassament tres metres. ^ En ella s'bi veu, presidint el conjunt, dintre una gran auriola apuntada, la representació del Pantocrator, qui està assegut en un arc, tenint un mig cèrcol subpedani per a posar=bi els seus peus, beneint amb la dreta i alçant amb l'altra mà el llibre obert de la Santa Llei. La mages= tuosa figura llueix nimbe crucífer, vestint túnica i mantell, aquest sobretot decorat amb amples orles, reproduïnt fas= tuoses franges d'orfebreria. Acompanyen a la sacra repre= sentació els símbols dels quatre Evangelistes, repartits segons la norma ordinària, en la que s'bi troben l'àngel i el brau a la dreta del Creador i l'àguila i el lleó a l'esquerra. De les llegendes esplicatives sols n'bi ha conservada la re= ferent a MÀTHEVS i la pertanyent a MÀRCVS EVANGE» LISTA. (1) Sala I, núm. 7; Catálogo, pág. 49, £ig. 52. 292 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Una orla, amb una cinta pleguejada en dents de serra, separa la absidial de I'bemicicle, que té en la part conca superior un ample espai, en el qual hi apareixen diverses figures dempeus, les quals sobresurten sobre camper re= partit en altres zones de diferent color, el mateix que la composició anteriorment descrita. Quatre són les imatges [Fig. 100] que es troben a la part de l'Evangeli, éssent la primera d'elles l'Apòstol Sant Felip, com ho demostra la sigla F F-, que acompanya a la santa figuració, la qual ademés de l'acostumat vestit i nimbe aixeca un rull o volum cilíndric en la seva mà esquerra. Li fa costat el Deixeble estimat de Crist, repre= sentant més jove que les demés figures, el qual té la seva dreta posada plana sobre el pit i amb l'esquerra reverent= ment amagada sota el plec del mantell, presenta altre rull. Prop d'ell hi apareix abreujat el mot SÀNCTVS lOANNES, Sant Pere, SANCTV5 PETRV5, presenta el tipus iconogrà= fic tradicional, amb la tonsura al cim del cap, alçant la seva destra en actitud benediccional i la seva esquerra en la qual bi mostra les místiques claus. Immediata a la finestra biva la figuració de la Mare de Déu, MARIA, la qual va vestida amb mantell clos i vel que sols li deixa veure la cara, alçant la seva mà dreta a l'altura del buste, i més amunt encara amb sa esquerra velada pel mantell un curiós càlzer ançat, a manera de caníhams. A l'altre flanc de la finestra s bi veuen també quatre figures [Fig. 101], totes ben conservades, les quals re= no presenten l'Apòstol dels gentils, SANCTVS PAVLV5, el qual està aixecant amb la seva esquerra velada un volum, fent=li costat la representació de Sant Bartomeu, apenes visible, i la d'altre Apòstol, que presenta com a distintiu una creu astada, i que deu esser Sant Andreu, veient=se en darrer lloc Sant Jaume, SANCTVS lACOBVS. La finestra de què bem fet menció presenta en els seus xamfrans laterals un brot serpentejant d'estilització floral, mostrant en sa part arquejada un motiu de ziga= zaga, pleguejat a manera de ventall. Una orla semblant= t. t (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fifi. loo. — LA MARE DE DÉU i TRE5 APÒSTOLS Defaii de la decoració mural de Ginesfarre (Museu d Aré i Arqueologia de Barcelona) i (Clixé Mas) Fig. 102. - AB515 DE SANT MIQUEL D'ÀNGULASTERS (Abans de ingressar en el Museu d'Ar£ i Arqueologia de Barcelona) (Clixé del M,us. d'A. i A. de Bar.) Fie. 103. - AB5I5 DE 5ANT MIQUEL D'ANGULA5TER5 (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fie. 104. - EL PANTOCRATOR De£all de la decoració mural de San£ Miqueld'Anguîasters (Museu d'Arf i Arqueologia de Barcelona) (Clixé Mas) Fie. 105. - ELS EVANGELISTES SANT LLUCH i SANT MATEU Detall de la decoració mural de Sant Miquel d'AnguIasters (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) (Clixé Mas) Fi«. 106. — ELS EVANGELISTES SANT JOAN i SANT MARCH De£all de la decoració mural de Sant Miquel d'Anijulasters (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) ELS PRIMITIUS 305 mení a la ja dita, separa el lloc on hi van les santes figura= cions de la socalada, on hi ha conservat quelcom de la fol= gada draperia que és de consuetud. Tota aquesta decoració acusa ja la dotzena centúria; essent deguda a una mà massa feixuga, per a produir una obra tinga el mateix valor artístic que iconogràfic. Els que colors adoptats són el blanc, negre, ombra, groc, vermell i blau, aquest darrer, avegades, de un to clar i poc intens que es confon amb el vert. SANT MIQUEL D'ANGULASTERS. - Dintre la collecció riquíssima de pintures murals que posseeix el Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona hi ha la proce= dent de l'església andorrana de Sant Miquel d'Angulas= ters, ^ petita edificació religiosa dalt de un tossal, prop de les Escaldes. El senyor Comte de Carlet, al publicar en 1906, la sevaGuia de la Vall d'Andorra, feu conèixer una bona fotografia, que donava idea de la importància de la de= coració mural que decorava l'absis, petit però graciós de proporcions, que podia veure's en l'església d'Angulasters [Fig. 102] i que midava .3T0 metres de diàmetre. Anys més tard, al tractar=se d'arrencar les al·ludides pintures per tralladarles a Barcelona, va trobar=se que la pintura deco= rava una secció de ravant=absis i el tester d'aquest, sota la volta de l'església [Fig. 103]. La petxina absidial, en quart d'esfera, ostentava la figura del Pantocrator [Fig. 104] dintre auriola apuntada, ^^■seguda en arc, imitant fulgurant pedreria i al·ludint a la glòria del cel, imponent representació de l'Omnipotent factor de totes les coses. Aquest vesteix túnica i mantell, pleguejat l'últim segons la costum romana, alçant la destra en actitud benedictória i ostentant en l'altra mà el llibre obert i ple de senyals d'efecte alfabètic, però illegibles. Les lletres primera i darrera de l'alfabet grec pengen unides, i la segona més enlaire que l'altra, en l'espai que (1) Sala I, num. 10; Catálogo, pàg. 59, figf. 59. 306 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA esíava en la seva part El Senyor posa sos peus esquerra. sobre un arc de menor diàmetre que el que li serveix de seient, i que aquí deu al'ludir el món. Fan costat a aquesta figuració els símbols dels Evangelistes, que aquí presenten detalls inusitats en la nostra iconografia. À la part dreta del Pantocrator bí troben les representacions dels s Evangelistes Sant Lluc i Sant Mateu [Fig. 105], la pri= mera constituïda per un àngel qui està dret i aguanta amb ses mans estandart o vexillum, que té àstil terminat un en flor de llir i drap quadrangular, que en son centre bi porta un disc i del qual pengen agrupacions de tres bo= letes. La llegenda 5ANCTVS LVCHA no dóna lloc a dubtar del significat del personatge, qui vesteix túnica i mantell, aquest enrotllant sos braços i penjant llargament. L'altra al'lusió, de l'evangelista Sant Mateu, està constituïda per un àngel que volèia molt inclinat i té en ses mans un gran cercle on s'bi troba el brau, significador de l'escriptor evangèlic. À l'altre costat de l'Omnipotent [Fig. 106] bi ba 1 àguila del Vident de Patmos, la qual té el llibre entre ses urpes i del qual pengen dos draps blancs, potser alludint els registres del volum. La llegenda SANCTVS IOANNE5 té ses lletres repartides en el camper. Un altre àngel, de po= sició simètrica al de Sant Mateu i oferint també un disc en el qual bi apareix el lleó alat, significa a Sant Marc, confirmant=ho les lletres SANCTVS MARCVS que es troben aprop d'ell. Totes aquestes representacions dels quatre pregonadors de la doctrina de Crist ostenten el cap nim= bat circolarment i sobressurten en camper repartit borit= zontalment en tres de color plom, vermell i groc. zones Sota d'aquest conjunt bi les representacions anaven de set Apòstols en figures enteres, de les quals només cinc són conservades, i que fora Sant Pere que ostenta les claus corresponents a la seva dignitat, les demés aixequen amb sa dreta cuberta per un extrem del seu mantell sen= gles, rulls o volums [Fig. 107]. Les llegendes al'lusives a aquests personatges són gairebé totes esborrades ve= M(Calixsé) Fig. d'Ançulasíer ATPÒRSTEOLS MSddiaeqcunoemrau£riló BdAadrqricu'eeAollorngi£a) 10—7. delDeaíali (Museu f (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fic. 109. - UN SANT De£all de la decoració mural de 5an£ Miquel d'Anqulasíers (Museu d'Art i Arqueoloçia de Barcelona) Fie. no. — UN ÀNGEL De£ali de la decoració mural de Sand Miquel d'Ansjulas£ers (Museu d'Ar£ i Arqueolocia de Barcelona) ■il i ELS PRIMITIUS 315 genf:=se bé en moltes d'elles el mot SANCTVS i sols en una el nom ANDREAS [Fig. 108]. Aquestes representacions del Collegi Apostòlic anaven repartides en una agrupació de quatre, d'entre les quals Sant Pere disfrutava el lloc més proper al centre de l'absis, a la part de l'Evangeli, i al costat esquerre de la finestreta que deixava il·luminar el fons absidial, quedant dues d'elles, entre les quals la de Sant Andreu, constituïdes entre la finestra central ja in= dicada i altra que bi bavia la part de l'Epístola, restant a altre espai per la última isolada figuració. Aquesta no po= dia esser entera originàriament, perquè, en el lloc que li corresponia, bi era de temps antic oberta una cavitat rec= tangular per contenir les canadelles usades en el Sant Sa= crifici [Fig. 109]. D'aquestes figuracions sols bi ba la de Sant Pere que ostenti al cim del cap la tonsura clerical; sobressortint totes sobre grans faixes dels mateixos colors que els de la conca absidial. L'avant=absis, que dóna un espai més aixamplat que la conca, porta, ademés de les corresponent? i ben senzilles orles, indicis d'baver contingut uns enquadraments, dos per part, en les bancalades verticals, dintre els quals bi anaven mitges figures per l'estil de les ja indicades dels apòstols i de les que principalment és visible una de su= perior de la part dreta. Així és possible que en la idea a què obeïa la decoració hi anés vinculada la figuració de tretze apòstols o sigui els onze fidels seguidors de Crist i Sant Pau i Sant Matbies o Macià. E'arcd'aquesta mateixa secció presentà dues figures d'àngels [Fig. 110], les quals aguanten sobre son cap un disc circular, amb la representació triomfal de l'Anyell Diví, al·lusiu a la segona Persona de la veneranda Santi= ssima Trinitat. La socalada de l'absis no ba conservat res de la seva decoració. Els colors que integren aquestes composicions són el negre, el blau, el vert, el vermell, el porpra, el groc i el blanc. 316 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA En conjuní aquesta pintura dóna la impressió de feta en ple segle XII, per un artista que no era pas un veri= table mestre ^ SANT MARTÍ DE FENOLLAR. - Una antiga i petita església rossellonesa, alçada en el terme municipal de Morellàs i dedicada a Sant Marti, conserva en ses pa= rets una interessant decoració mural. Es la de Fenollar. Fia. 111, - r.A VERGE ORANT Detall de les pintures murals de Fenollar (De un dibuix publicat per D. Josep Pijoan) Gairebé en tota la integritat de la part més antiga i primitiva d'aquesta construcció, s'ofereix interessant deco= rat en colors i no sempre en bon estat de conservació. En el pla tester del fons, en el lloc on bi bavia bagut l'altar, avui tralladat a l'altre tester de ponent, bi ba el decorat, donant les línies i distribució de l'absis corvat, avui desgraciada= ment en mal estat de conservació, tota vegada que allà (1) Parla de la decoració d'Angulas£ers el segon quadern de hes Piniures Murals Qaíaïanes, p. 24. Fio. 112. - EL PANTOCRATOR De£all de les pin£ures murais de Fenollar (De un dibuix publicat per D, J. Pijoan) 318 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA s'obrí el portal d'entrada. Així sols ba arribat als nostres dies la part superior de la composició, amb la figura de la Mare de Déu [Fig. Ill], amb els braços estesos en actitud d'oració, la qual vaposada dintre de una mena d'auriola gemada i oferint les línies de un cairó losangeat. La inte= ressant representació de la Madona porta la testa nimbada i cuberta per rica corona sobre la toca, venint figurada se= gons la posa primitiva en la qual s bi regoneix la interce= ssora envers Déu pel poble cristià. La gràfica figuració del Pantocrator [Fig. 112] va a ocupar tota la volta de l'oratori, oferint=se dintre auriola ametllada i presentant=se majestàticament seguda en un banc encoixinat, beneint amb la seva destra i sostenint sobre son genoll esquerre el llibre segellat del qual parla 1'Apocalipsis [Fig. 113]. Rodegen a la santa representació quatre àngels amb els símbols dels Evangelistes, l'àguila i àngel en la part superior, i el brau i lleó prop dels peus de l'Omnipotent. Unes inscripcions expliquen la signifi= cació d'aquestes figuracions. La corresponent a Sant Joan diu: MORE VOLAN5 AQVILA VERBO PETIT ASTRA IOHANNE5. La de Sant Mateu s'expressa d'aquesta faisó: MATHEV5 NATVS DE VIRGINE PREDICAT ALMVM. Sant Lluc va significat per les paraules: IVRA SACRA DOCENS LVCAS TENET ORE IVVENCII; llegint=se amb referència a Sant Marc: MARCVS VT ALTA FREMIT VOX PER DESERTA LEONIS. Sots la representació de la Madona, constituint una ampla cenefa que corra per tota la part superior de les pa= rets que constitueixen l'església, bi han uns frisos decora= tius per entre els quals s'bi troben les representacions dels vintiquatre ancians de l'Apocalipsis, lluint corones en ses testes, citares en una de ses mans i oferint el càlzer a l'Altíssim, que és aixecat per l'altra mà. Van seguts en lu= xosos sitiáis, proveïts de coixí i sembla que anuncïin les paraules de regoneixement [Fig. 114]. Una inscripció inintelligible pel seu mal estat, completaria la significació del què veié Sant Joan. Fig. 115. - ELS ANCIANS DE L'APOCALIPSIS i EL CICLE DE LA INFÀNCIA DE JESÚS Detall de les pintures murals de Fenollar (De un dibuix publicat per Don Josep Pijoan) P Mas) (Clixé FEL'CDNAiNAURTCIIESLÓ denmpoinutulrraeaslsr 1 —7, Fie. deles Detal M(Claixsé) 138. Fiç. FenoIar L'EPIFAN ldempseinuturarelss — deDetal ELS PRIMITIUS 329 Entre l'orla de la qual hem fet al'lusió i que va po= sada sota els ancians, i una altra més ampla posada encara més avall, s'hi trohen les variades escenes evangèliques referents al Naixement i manifestació del Déu fet Home [Figs. 115 i 116]. Hi ha entre aquestes l'Anunciació, amb l'àngel senyalant la dona escullida i comunicant=li el celes= tial missatge, mentre ella en actitud de sorpresa s aixeca del seu seient, veient=se en la seva mà esquerra un capdell de fil, amb el qual s'al'ludeix a les ocupacions de la Verge Maria, segons detall consignat en els llegendaris apò= crifs [Fig. 117]. Al costat, sota una mena d'edicol arquejat i proveït de cortines, s hi veu un llit en el qual està dormint Maria, al donar=se compte dels indicis de la seva maternitat, no compresa encara per son espòs. Més enllà s'hi troba la Nativitat del Messies promès, éssent ben coneixedora la figura de Sant Josep seguda i en actitud de repòs, mentre al seu costat hi ha la Mare i l'In= fant Jesús. Ella posada en el llit i el Jesuset escalfat pel bou i la mula. En l'altra representació, mal conservada, s'hi troba el Diví Infant segut a la falda de sa Mare i dirigit envers els tres Reis que li ofereixen els místics dons de l'or, encens i mirra. Hna inscripció repeteix el text evangèlic: VIDIMVS 5TELLÀM EIVS IN ORIENTE ET VENIMVS CVM MVNERIBVS ADORARE DOMINVM. També s'hi troba el nom de un dels ofertors i adoradors: MELCHIOR [Fig. 118]. En un darrer espai s'hi entreveu el retorn dels tres Reis Màgics cap a son país. En la socalada hi queden fragments de la pintada dra= peria que ocupava tota la part inferior de les parets. Els colors d'aquestes composicions són els de sempre amb un blau clar. ^ (1) En Joan August BrUTAILS escriu, amb referència al colorit d*aquestes pintures murals: Els colors són poc variats, mancant=hi el color de borell, éssent=hi com a dominants el vermell i el negre. El vert Fi». 119. — CROQUIS DE LES PINTURES MURALS DE LA CLUSA {De un dibuix publicaí per Don Josep Pijoan) ELS PRIMITIUS 331 La iconografia del cicle de la Infància de Crisf indica amb molfa propiefaf que les pinfures de Fenollar corres= ponen a la dotzena centúria. LA CLUSA. Prop de r església de Sant Marti de - Fenollar, al mateix Posselló, en el lloc on una vall s'es= treny, i al que la seva configuració ha donat lloc al nom de La Clusa, hi ha una esglesieta dedicada al culte cristià i que té característiques per a atrihúír=la al segle XII. ^ Era de tres naus aquest edifici, però ha sofert moltes reformes, éssent en hon principi una església romànica del tipus usual en el país. La conca ahsidial de La Clusa [Fig. 119] ha conservat pintures murals, que cada dia són més perdudes. En el quart d'esfera hi hauria la figura del Pantocrator, asseguda i en actitud de heneïr, posada dintre auriola ametllada i presentant sohre l'espatlla dreta en el camper un floró monogramat amh VAlpha i Omega. Aquesta auriola aniria flanquejada per dos àngels en actitud reverent i tributant el seu homenatge a l'Autor de totes les coses. Un camp estrellat contribueix a fer sohressortir 1 esperit angèlic que queda dissenyat a l'esquerra del Senyor. Una orla geomè= trica rodeja per la part superior la conca ahsidial, lligant=se més a sota i a l'altura del semicilindre ahsidial on no hi falta una orla ziga=zaga. Més ahaix hi hauria represen= en tacions al·lusives al Naixement de Crist, ja que s'entre= veuen les siluetes de la mitga figura dels Peis adoradors. Es conserva també d'aquestes pintures part de la de= coració de l'arc exterior de l'absis en el gruix del mateix, endevinant=s'hi els símbols dels Evangelistes, dels quals és raramen£ emplead. El blau de cel s'bi íroba una sola vegada, com a fons a gairebé sempre foscos i el l'auriola del Pare Efern. Els fons són fo general, sobreéof en les parefs laterals, és calent, sostingut i agrada¬ ble a la vista. (Moía sobre l'Ari Religiós en el Rossellô, pàgs. 151-152.) (1) Josep Pijoan: Les Piníares Murals Catalanes, p. 17. 332 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA són ben obiradors l'àguila de Sant Joan i el brau de Sant Lluc. Aquestes simbòliques representacions van entre es= pais de senzilla decoració geomètrica, que fan venir a la memòria enteixinats amb sos casetons rectangulars. uns (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fie. 1Í20. — PINTURA MURAL DE L'ABSIDIOL DE MARCÈVOt, (De una còpia existent en el Museu d'Art i Arqueolotjia de Barcelona) S'afirma el color de les figures de La Clusa és que més pobre el de Fenollar, no bavent=bi més que els que colors negre, blau i vermell, dient=se encara que la mala trassa del dibuixant és la mateixa que la de l'autor de les figuracions de Sant Martí de Fenollar, produint la ELS PRIMITIUS 335 impressió com si el piníor volia esíalviar=se els colors que havia prodigaos en l'alíra capella. MARCÈVOL.—En la diòcessi d'Elna, en l'any 1147, va ser=lii fundaé el monestir de canonges regulars de l'or^ de del Sant Sepulcre, de Marcèvol, avui mig enrunat, ^ en el qual hi ha un ahsidiol amh restes de decoració po= licromada que l'Institut d'E. C. cuidà de fer copiar en una reproducció que avui figura en el Museu d'Art i Arqueolo= gia de Barcelona [Fig. 120], pintura de la qual n'hem oh= tingut fotografies directes [Fig. 121], i que semhla refe= rir=se a l'època mateixa o poc després en què es feu la fun= dació. Hi ha en aquesta decoració hen visible l'auriola amet= liada, però una mica quadrangular, ja que fa àngul ohtús en els costats, la qual conté la figura del Pantocrator he= neïnt i amb el llibre amh VAlpha i Omega, i el fons cons= tel'lat de florons a manera d'astres crucifers [Fig. 122]. Li fan costat quatre àngels adoradors, separats els dos supe= riors dels dos d'abaix per una franja decorada, en forma de serpentina. Els àngels primers sostenen l'auriola, no com= prenent=se d'on els pengen els encensers de forma esfèrica que els Els àngels inferiors, molt mal conser= acompanyen. vats, semblen alçar els braços [Fig. 123]. A sota hi ha un ample fris geomètric escaquejat diagonalment. SANT PERE D'AGER. L'important edifici de — l'església dedicada a Sant Pere, quals ruines s'aixequen en el clos del castell d'Ager, sembla construït en plena cen= túria del mil cent, no corresponent pas als temps de sa fundació, que se sah fou per allà l'any 1056, a despeses d'Arnau Mir de Tost i de sa muller Arsendis ® (1) Pere Vidal: Guide fiisforlque eí Pltíoresque des Pyrenees Orien= íaïes, 240. •— En VAnuari p. de ïlnsíifuí d^Esñidis Caíalans^ 1915-20, p. 774, s'hi fa referència. (2) Puig Falguera Goday: L'arquiíecíura romànica a Catalunya, V. Ill, p. 436=440.—Ei fesfamenf del cifaf Àrnau, aforgaf als 10 d'agosf 336 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA L'absis principal de l'esfondrada església [Fig. 124] s'ba conservai dreé, presenfanf fres bornacines i dos para= menfs laterals; separats graciosament per columnes adossa= des i enriquides per cornises. En aquest lloc de la sump= tuosa construcció bi bem vist restes de decoració mural, que la inclemència dels temps va menjant=se cada dia. Sembla que s'bi veien rengleres de sants i decoració geo= mètrica rodant les columnes, els arcs i els petits ninxos. ^ El canó o fust de una de les columnes adossades ofe= ria un motiu reticulat, amb cabotes de clau simulades a clar=obscur, mentre que l'altre presentava un motiu esca= quejat, que incloia línies curves oposades entre sí, repetint un motiu de decoració que es troba en altres edificis. SANT PERE DEL BURGAL.-L'església de l'an= tic monestir benedictí de Sant Pere del Burgal, del qual n'bí ba documentació des de mitjans del segle IX, avui està esfondrada i gairebé del tot reduïda a runes. En la part d'Orient bi tenia tres absis i, per estranyesa, un altre en la part de ponent. El central dels tres orientats és 1 únic que ba guardat en part la seva decoració policroma, de la qual bi ban dades per dir que invadia totes les parets interiors de l'església. L'absis principal de l'església tindria dalt de la volta l'acostumada representació del Senyor, amb els signes dels Evangelistes, que avui no és pas visible a causa de una emblanquinada de cals. La secció semicilíndrica, en la qual s'obren tres finestres, contenia una sèrie de imatges de sants [Fig. 125], figurats asseguts en un banc comú que semblava dongués un tom a tot el vol de l'altar. D'aquelles de l'any 1071, al·ludeix a l'església ageresa que ego eí uycot mea cai sií tequies simul edificavimus. (Revisía de Catalunya, any III, n." I, p. 37.) (1) Id.Id. p. 861. £n 1911 la Jun£a autònoma encarregada dels Museus de Barcelona £eu enviar a Ager al pinéor 5r. Vailhonrat per a què reproduí's lo visible de tal decoració mural. (Anuari de ïlnsü£u{ d'E. C. 1911=12, p. 690.) 42 CsWo.k) W.(Clixé ÀNQGUiPEÀANTLTOCRSAR E12L-. Fie. Mdarcèmevuoralls Pintures H» -y— CW.W.5o.k) (Clixé ^ -V M(Claixsé) 5TDMÀiRNAÈERESU BPSdueargrnaél L12A-5. ddel'esQéiu Fie. Absis ELS PRIMITIUS 345 figures només n'tii fian hagudes quatre de visibles, posa= des en finestrals, que anaven decorats amb els espais entre particularitat de presentar en sa orles interiors i tenien la part baixa una mena d'estovalles amb rica decoració, les quals, penjaven cap endintre, fent més venerable el san= tuari. En el primer espai o siga el de la part esquerra de l'espectador, bi apareixien les imatges de Sant Pere, 5ANCTV5 PETRVS, amb l'acostumada tonsura clerical, ves= tint túnica i mantell, i aixecant amb la seva esquerra em= mantellada les claus del Cel, en les quals s'bi veuen dents de complicada disposició. Li féia costat la representació de SANCTA MARIA, Mare de Déu, vestida amb mantell clos que li cobria la mà esquerra, amb la qual soportava un ge= rret d'elegant silueta. En l'altre espai simètric bi havien les figures de Sant Joan Bta. SANCTVS IOANNE5, i la de un Apòstol que sembla esser el Deixeble estimat. Aquell mostrava sobre el pit i com sostingut per ambdues mans, un disc o auriola circular, dintre la qual bi apareix l'Anyell Diví, portant la Creu a coll. Sota la filera dels personatges seguts bi corre un bonic fris amb una greca formada per dues cintes que es combi= nen, motivant dues creus que es repeteixen simètricament, deixant uns espais en els que s bi troben corones de rica orfebreria. Aquesta orla la trobem encara en les parets de l'església i en els absidiols dels costats de l'absis major, donant la impressió de què corria per tot el llarg de 1 edi= fici, per enquadrar les composicions pintades, que dona= rien vida a les parets del bastiment religiós. ' Xals pin= tures ban sigut suposades de la mateixa mà que les de Cinestarre. 5ERRABONA.—En l'any 1082 fou fundat el priorat agustinià de Serrabona, en el Rosselló, en una de les con= trades avui més posades en oblid d'aquella regió. La es= (1) Vegi's Les Pinfures Murals Catalanes, fas. III, p. 43=47. 346 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA glésia fou consagrada en 1151, consfifuïnf avui encara un dels monuments més curiosos de la diòcessi d Elna. ^ La vella construcció religiosa, avui molt aperduada, debia haver anat ornada de pintures murals, veient=se'n encara un fragment, vora el portal de ingrés, en el qual sembla endevinar=s'hi [Fig. 1Í26] la representació de 1 Anas= íasis dels grecs, o sia la lliberació de les ànimes dels Sants Patriarques de l'Antiga Llei, del lloc on estaven detin= gudes, esperant que el Salvador les bi dongués entrada al Cel, després de la seva Pesurrecció. Jesucrist sembla esser figurat a la dreta, anant babillat amb un senzill man= teli que deixa veure nusos els seus braços amb els quals atreu cap a si a una agrupació de figures núes de les quals s'entreveuen els cossos fins a cintura. Encara que molt deteriorada, aquesta pintura presenta caràcters per fer=la contemporània, o poc posterior a la dada de consa= gració de l'església. SANTA EULÀLIA D'ESTAHÓ. - El Museu de Barcelona posseeix un que havia pertenescut absis pintat a aquesta església, dita també d'Estabó, de la qual sabem l'existència en l'any 1062 [Fig. 127], Aquesta decoració pictòrica té coses en realitat ben interessants. La figura del Pantocrator que presideix el conjunt, des del mig de la conca en quart d esfera, està posat dintre auriola ametllada, servint=li de seient un cèrcol complet i tenint en sos peus, fent=li de subpedani, un arc apuntat. Les lletres Alpha i Omega estan posades en la part dreta del Pantocrator, com si l'artista s'bagués vist forçat a encabir=les en el lloc on li capiguessin. Així la darrera sembla penjar de un nimbe crucífer prop de la testa de la imponent figuració, mentre la primera sembla (1) Pere Vidal: Guide Historique et Pittoresque dans le département desPyrénóes=Orientales, segona edició, p. 227. (2) Gaseta de les Arts, n.® 10,—Vegi's també el Catàleg de la part romànica del Museu de Barcelona, pàgs. 96=99, fig. 125, n.® 43. (Clixé W. W. 5. Caok) Fiu. 126. - LA LLIBERACIÓ DE LES ÀNIMES DELS PATRIARQUES Detall de la decoració mural de Serrabona > f (Clixé del Mus. d*A. i A. de Bar.) Fie. 127. — AB5I5 DE SANTA EULÀRIA D'ESTAHÓ (Museu d'Ar¿ i Arqueoloeia de Barcelona) ELS PRIMITIUS 351 penjar del braç amb què la divinal imatge està be= neïnt. En ambdós costats de la conca absidial s'bi troben dos símbols dels Evangelistes, immediatament tocant l'auriola (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fiç. 128. - EL5 EVANGELISTES SANT MATEU i SANT LLUC Detall de la decoració mural d'Estahó (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) ametllada de què ja hem parlat. Com de costum, a la dreta del Creador bi ba l'àngel i el brau [Fig. 128j, corresponents a Sant Mateu i a Sant Lluc, segons espliquen les llegen= des: SÀNCTVS MÀTEVS EVANGELISTA i SANCTV5 LVCAS EVANGELISTA amb els que fan joc a l'altra part l'àguila de 352 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Saní Joan, 5ANCTVS lOÀNNES EVANGELISTA i el lleó de Sant Marc, 5ANCTVS MARCVS EVANGELISTA [Fig. 129]. El pintor procurà disposar de lloc per encabir=lii dos alats esperits, amb sis ales cada un, plenes de ulls, con= (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fig. 129. — EL5 EVANGELISTES SANT JOAN i SANT MAKC Detall de la decoració mural d'Estahó (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) forme es Sagrats Llibres, esperits angelicals descriu en'els que apar no tinguin més que buste, mans i peus, i que re= peteixen el mot SANCTV5 5ANCTVS SANCTV5, segons ma= nifesten les llegendes consignades aprop d'ells. El que va 44 dde'EcsomÉraauhrióól BAqirecoelgoiana) delDeatal (Miuseu d'ÀrÉ ELS PRIMITIUS 355 a la dreéa del Paníocrator deu poríar la representació dels querubins, CHERVBIM; i el de l'altre costat la deis sera= fins, RAFIM. Encar restava lloc perquè figuressin en la composició els arcàngels Sant Gabriel i Sant Miquel, ambdós amb les llegendes esplicatives, 5. GABRIEL a l'una part i 5ANCTVS MICHAEL a l'esquerra del Diví Factor. Tals arcàngels donen siluetes simètriques, veient=se'ls ri= cament babillats amb túnica i sobretunical, aquesta més curta que l'altra, oferint també un riquíssim pali a manera d ampla i rígida orla que els rodeja el coll i baixa en un dels seus extrems fins a la vorada de la sobretúnica, que= dant l'altra part lliure després d'baver passat per sobre un dels braços. Una llarga toga completa la indumentària de l'arcangelical figuració, la qual llueix també diadema i ric calçat, ostentant ales exteses i erigint una creu astada, co= rresponent=bi un rull plegat a l'altra mà. En aquest volum s bi llegeix el mot PECICIVS, en el que va a la mà de Sant Gabriel, i POSTVLACIVS, en el que va amb l'altre arcàngel. Una vorada ondulant va en la part inferior de la com= posició, sobre una franja ornamental en la qual s'bi mani= festa una cinta pleguejada en dents de serra, franja que divideix i separa la part en quart d'esfera de la de rbemis= cicle absidial. Aquest, que té una amplada de 4'35 ms., té per es= tranyesa dues finestres, la una al mig del parament i l'ab tra reparteix en dues porcions iguals la secció de la part de l'Epístola. Ambdues obertures són atramujades i porten una ornamentació pictural amb temes de flors estilitzades, verament interessants, sobretot en l'obertura lateral. La part inferioro socalada de l'absis ostenta l'acostu= mada draperia blanca, figurant abundosos plecs i alguna mostra decorativa somerament dissenyada. L'espai comprès entre la socalada i la faixa separadora de la conca absidial llueix, sobre camper a diferents colors posats en amples zones horitzontals, una sèrie de repre= sentacions de les quals procurarem donar una idea. Co= mençant per 1 esquerra de l'espectador l'absis en altre 356 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA temps ostentava les figures dues santes verges, de de una o les quais sols és visible part de d'elles. La imatge que una segueix és de pensar que donaria el tipus iconogràfic de lo que avui bem de plànyer com a perdut. La figura aquesta, que creiem típica, vesteix llarga túnica i mantell clos a manera planeta, ademes de un vel al cap de sacerdotal sobre el qual bi destaca pomposa corona de tres florons. La llegenda 3ÀNCTA EVLÀLIA serveix per senyalar que la figuració correspon a la verge i màrtir emeritesa, titular de l'església d'Estabó [Fig. 130]. La figura no està pas en es= tat de conservació suficient per a expressar amb certesa com estaria collocada la mà esquerra de la benaurada Patrona. Li fa costat la representació de la Mare de Déu, la qual es presenta babillada semblantment a 3anta Eu= làlia, encar que sense corona, la qual cosa no deixa de pro= duïr=nos estranyesa, ja que si a algú convé el distintiu de la reialesa suprema és a la dona escullida per mística Esposa del Sant Esperit. Maria té sa mà dreta posada plana sobre el pit, mentre que amb 1 altra mà aixeca, sos= tenint=lo per la part inferior, un càlzer del que surten raigs de foc. El mantell li vela el braç esquer. Prop d'aquesta figura s'bi distingeix la llegenda SANCTA MARIA. L'espai que resta fins a la bordura exterior de la fi= nestra deixa l'escena del Baptisme de Crist. Aquest veure està del tot nú i ficat dintre les aigües del riu Jordà, les que li munten fins al genoll, rebent amb el cap acotat l'aigua que li vessa el Sant Precursor des de la riba del riu, vestint mantell i túnica, mentre descendeix sobre el cap nimbat del Fill de Déu l'Esperit Sant en forma de colom. Fa simetria amb la figura delBaptista, a l'esquerra de res= pectador, un àngel amb les ales exteses i dret, habillat també amb túnica i mantell, el qual fa les vegades de mi= nistre assistent i servidor del Déu bumanat, ja que li guarda les vestidures. Les llegendes SANCTV5 lOANNlS BAPTISTE i lORDANVS, resulten de clara interpretació, però no així les lletres E R X, que semblen esser confusió del ELS PRIMITIUS 357 pintor illetrat, que deuria volguer consignar X R E, expre= siu del nom Chrisíe. El parament constituït entreles dues finestres porta dues figures exactament iguals la de Santa Eulàlia a [Fig. 131], amb llegendes indicadores de fer al'lusió a les (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fiç. 131. - 5ÀNTA AGNÈS i SANTA LLÚCIA Detall de la decoració mural d'Lstahó .(Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) verges. Santes Agnès i Llúcia, SÀNCTA ÀNNES, SANCTA LVCIA, les quals tenen sa dreta plana davant del pit, mentre que amb l'altra mà velada pel mantell aixequen un càlzer a manera de gerreta al'lusiu potser a la lucerna de les Verges Prudents. 358 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA El darrer paramenf de l'Lemiscicle resuléa esser el de més dolenía conservació, disÉingin£=se solamení en el lloc immediaé a la finestra una figura de clergue [Fig. 132], amb pel la i tonsura al cim del cap, el qual apar ves= a cara tiria ornaments sacerdotals. Com que va nimbat no cal suposar=lo representatiu de un personatge vivent al temps en què £ou feta la pintura. Prop d'ell hi ha les lletres S E C O P B R, que sembla cal llegir Sancíus Eco Presbihr. = ¿Serà això indici del culte, especial a un Sant Enecus, Enec o Diego? La pintura de l'església d'Estahó s'extenia quelcom fora de l'absis, conservant=se'n mostra en les dues arcua= cions concèntriques la conca absidial, que engrandien a 1 espai fins a la nau de 1 església. El primer d'aquests arcs llueix curiosa ornamentació descendent dels epígrafs al= fabètics arabs, baixant fins a terra per les bancalades on s bi troba un altre motiu de trenats. L'altre arc, més ex= terior i deparaments més amples, deixa veure part de la figura de un sant sacerdot [Fig. 133], amb rica casulla or= nada de franges posades a manera de pallium, el qual alça ses mans a l'altura del pit, personatge de impossible iden= tificació a causa d'esser mancat de sa part superior i infe¬ rior. Li féia pendant la part de l'Epístola altra represen¬ a tació de personatge babillat com a militar, recordant un a les figures biçantines orientals de Sant Jordi o Sant Sergi, en el qual li manca del tot el terç superior. Sembla pertenesqué ja a lo que podríem dir=ne el presbiteri de la mateixa església estabonesa altre plafó, en el qual s'bi arriba a veure un motiu ornamental a finies diagonals entrecreuades, el qual ofereix una ampla franja amb la part superior de una figura femenina, per l'estil de les benbaurades verges de què fiem parlat, amb el distin¬ tiu de un volum o rull aguantat amb sa mà esquerra. Àltre plafó de pèssima conservació sembla deixar distin¬ gir un personatge ricament babillat amb fastuoses vesti¬ dures. La decoració de la que fiem procurat donar una idea (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fie. 132. - UN SANT PREBERE Deéall de la decoració mural d'Estahó (Museu d'Ar£ i Arqueologia de Barcelona) ELS PRIMITIUS 365 no és pas de les més inferiors en mèrif enfre les pinfures murals catalanes. Sembla correspondre a ben entraé el segle XII, a una època de un marcat influx orientalista en l'art català. El pintor usà els colors blanc, negre, ombra, groc, vermell i blau, combinant aquests tons amb una certa destresa. ^ ESTERRI DE CARDÓS.—El Museu d'Art i Ar= queologia de Barcelona té en la seva collecció de pintures murals la de l'absis principal de l'església d'Esterri de Cardós. Sense ser una obra de les que pugan donar renom a la pintura mural catalana, no per això deixa de tenir un gran interès, principalment iconogràfic, no poguent=se pas fer més antiguad'avançada la dotzena centúria [Fig. 134]. Presideix en la conca en quart d'esfera una gran fi= gura de l'Omnipotent, circumdat per auriola a punta d ametlla, sentat sobre un arc i reposant sos peus sobre subpedani. Va babillat de mantell i túnica, beneint amb sa destra i ostentant amb l'altra mà sobre el propi genoll el volum de la Santa L·lei. Li fan costat els símbols dels Evangelistes, regoneixent=se en sa part dreta l'àngel de Sant Mateu, SÀNCTV5 MATEVS EVANGELISTA [Fig. 135], que volèia la part alta, i el brau de Sant Lluc, en 3ANCTVS LVCAS EVANGELISTA, que ocupa la part baixa. Estan disposats simètricament en l'altre costat l'àguila [Fig. 136] SANCTVS JOANNES EVANGELISTA i el simbò= lie lleó, SANCTVS MARCVS EVANGELISTA, que aquí bi va grafiat de tal manera que ningú podria conèixer volgués donar les característiques del rei del desert. Resten encara en la conca absidial espais per un se= (1) Féu referència brevíssima a la pintura d'Eséabó don JOSEP Pijoan en la pàgina 40, quadern III de L·es Piníures Murals Catalanes.— Disertà sobre la iconografia d'aquesía pintura el mateix senyor Pijoan en X Anuari de F Instituí d'Estudis Catalans de 1911-12, p. 686=689. Entre els desperfectes soferts per aquesta decoració pictòrica hi ba innumerables ratlles grafites, amb les quals alguns curats o encarregats de l'església d'Estabó bi portarien el compte de la celebració de misses. 386 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA rafí i un arcàngel, piníalis a cada cosíaL del Pantocraíor. El primer presenía rostre l·iumà amb sis ales, dues disposades superiorment, dues inferiorment i les altres voleiant al mig (Clixé del Mus. d'A. i A. de Bar.) Fig. 135. - ELS EVANGELISTES SANT MATEU i SANT LLUC Detall de la decoració mural d Esterri de Cardós (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) de totes. La llegenda SERAFÍM, no dóna lloc a dubte res= pecte a la significació. Els arcàngels són Sant Miquel, 3ANCTVS MICHAEL i Sant Gabriel, SANCTVS GABRIEL els quals presenten llarga verga crucifera, vestint túnica sobre ELS PRIMITIUS 367 la qual l·ii va un ric loros posat a manera de distintiu consu= lar i d homophorion o pallium característic de les altes digni= tats de 1 Església Catòlica, ademés de un mantell molt llarg i estret que es combina amb la mà que ambdós ar= (Clixé del Mus. d'À. i A. de Bar.) Fie. 136.-ELS EVANGELISTES SANT JOAN i SANT MARC Detall de la decoració mural d'Esterri de Cardós (Museu d'Art i Arqueoloeia de Barcelona) càngels presenten ocupada en sostenir un rull o volum. Aquestes dues figures arcangelicals tenen un gran sabor biçantinista, amb tot i que no demostren pas esser pro= ducció de una mà molt delicada. 368 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA En la part inferior del quart d'esfera absidial, sota el lleó de Sant Marc i la representació de Sant Gabriel, el pintor bi dibuixà una sèrie de presentades de les que an= tigament era costum oferir a les esglésies. Aquestes estan disposades en suspensió, essent tals com orifanys o corns de caça, un càlzer o copa, un encenser, un llantió i altre càlzer. Espaiava tot lo descrit fins ara una orla, amb greca formant uns pleguejats d'ampla cinta. De la secció semicilindrica de l'absis, que presentava tres finestretes en forma d'aspitllera atremujada, pot dir=se que sols se n'ba conservat la meitat de la part de rEpis= toia, que ostentava representacions de l'Apostolat, amb figures dretes i disposades sense separació entre si. Lle= gendes indicadores del nom d aquestes santes figura= cions anaven prop de les nimbades testes, resultant baver=bi l'Apòstol dels Gentils, SANCTVS PAVLV5, el Dei= xeble preferit per Crist, SANCTVS JOANNES, i Sant Bar= tomeu, SANCTVS BARTOLOMEVS, que constitueixen una agrupació entre dues finestres; trobant=se més a la dreta, entre la pròpia finestra i l'aresta final de l'absis, les per= sonificacions de Sant Tomàs i Sant Bernabé. Com bem dit, de lo demés de l'absis ne resta ben poca cosa visible, podent=se suposar que troç de cap que, amb tonsura un clerical, s'entreveu en la part migera de l'altra secció absi= dial, faria referència al Príncep dels Apòstols. El pintor de l'absis d'Esterri de Cardós usà en sa obra els colors blanc, negre, ombra, vermell, groc i blau i les combinacions d'aquests tons. Els campers sobre els quals dissenyà les figuracions els disposà amb franges al= ternades de les predites tonalitats. Es digne d'atenció el que en aquest absis, en la conca, s'bi repeteixi la mateixa iconografia que es veu en la volta absidial de Santa Eulàlia d'Estabó. Mideix uns 4 metres de diàmetre. 46 ELS PRIMITIUS 371 L'església d'Esterri de Cardós és citada en documents dels anys 1095 i 1112. ' ESTERRI D'ANEU.—L'Institut d'Estudis Catalans tépublicades, entre les que ban de constituir el corpus de lespintures murals catalanes, la que bi bavia en l'església de Santa Maria d'Esterri d'Aneu. El senyor Pijoan, que ha tractat d'elles, ba escrit que són potser les més impor= tants de les pintures murals romàniques de Catalunya. ^ Avui aquestes pintures formen part del Museu de Bar= celona. L'església de Santa Maria d'Aneu tingué ascendèn= eia antiquíssima, anteriorals documents de més abans a la primera meitat del segle IX, poguent=se=la suposar d'orí= gen visigòtic. Ha arribat fins a nostres dies no conservant tan solament la seva disposició romànica, éssent es= trany que de les repetides modificacions se'n salvessin les pintures murals de l'absis que, de totes maneres, amb tot i sensibles mutilacions, són de lo millor que tenim en nos= tra terra [Fig. 137]. En el quart d'esfera absidial bi apareixia dintre au= riola apuntada la figura de la Mare de Déu, sentada en magnífic sitial d'orfebreria, vestint túnica de porpra i mantell blau, encaputxat i tancat a la moda bizantina, el qual és recollit sobre la seva espatlla dreta a fi de deixar passar el braç amb què sosté al seu Diví Fill. La santa agrupació de Mare i Fill ressalta sobre camper groc, rego= neixent=se els peus de Maria, calçats per rica sabata blava amb franges de pedreria i reposant sobre subpedani bonorificament. Feien costat a la representació de la Deipara, un a (1) Gase/a de les Aris. Any I, n.® 10. — Caéàleg, de la secció romànica del Museu, n° 44, íig. 126, p. 99. (2) Les Píníure (Clixé }. M. G.) Fig. 146. — CREACIÓ D'ADAM Còpia de un deíall deia decoració mural de Sant Sadurní d'Osormort (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) 1 (Clixé J. M. G.) Fis. 147. — INTRODUCCIÓ DEL PRIMER HOME EN EL PARADlS (Còpia de un de£all de la decoració mural de 5an£ Sadurní d'Osormor£ I (Museu d'Ar£ i Arqueologia de Barcelona) ? i" ¿i J ELS PRIMITIUS 395 que sens dubte al·ludeixen al prop parent de Crist, fill del Zebedeu. En la zona inferior bi ha sens interrupció un seguit d'escenes referents als primers capítols del Gènessi. Co= mençant per l'esquerra, o sigui per l'extrem de la part de (Clixé J. M. G.) Fig. 149. — EL PECAT D'ADAM i EVA Còpia de un defall de la decoració mural d'Osormorf (Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) l'Evangeli, bi és la creació del primer home, expressada pel Creador alenant sobre la faç d'Adam, que s'alça de la terra on bi està agenollat i va del tot nú [Fig. 146], Ea llegenda; ..AVIT DOMINV5 HOMINEM DE, que va en sentit borit= zontal sobre les figures, se completa amb els mots que van escrits sobre el cap d'Adam: LIMO TERRE ET INSPIRAVIT 396 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA IN FACIEM EIVS. À1 costai, s'hi regoneix de faisó del toi gràfica al Senyor iníroduïni; a Adam a un portal, que deu ser el del Paradís [Fig. 147], conforme pafenfifza la lle= genda: VBI DOMINVS MI5IT ADAM IN PARADISO. Segueix el Divi Factor mostrant a l'fiome, ADAM, els arbres del (Clixé J. M. G.) Fig-. 150. — ADAM i EVA DESPRÉS D'HAVER PECAT Oòpia de un defall de ]a decoració mural de San£ Sadurní d'Osormord (Museu d'Ar£ i Arqueolocía de Barcelona) lloc de delicies i prohibint=li toqués el fruit de l'arbre del bé i del mal [Fig. 148]. En l'arbre vedat s'hi distingeix la serp enroscada, fent referència a l'escena venidera, en la que hi surt Eva tastant la poma i oferint aquesta fruita al seu marit per a què la provés, fentdi referència una ins= cripció dient: VBI DIÀBOLVS TEMTAVIT ADAM [Fig. 149]. Finalment bi ba arbre sots el qual bi estan com arrau= un ELS PRIMITIUS 397 liés i amagats els primers pares, ^ conegut ja el seu pecat i nuesa [Fig. 150], apareixent=Ios en lo alt la representació de Déu amb nimbe crucífer qui els repren per sa desobe= diència. Les llegendes: VBI DIXIT DOMINVS AD ADAM VBI ES, i també el text: VBI ABSCONDERVNT ADAM ET EVA completen el significat. Els colors que intervenen aquesta pintura són ben en pocs. Amb la cals que donava el blanc i servia de vebícol als demés, que són el vermell o mangra, el groc d'ocre i el negre, podia el pintor fer=bi combinacions que li servissin per donar riquesa i una certa brillantor al con= junt. Es d'advertir que les figures van posades sobre una representació de la terra, en la que s bi distingeixen algu= nes plantes, restant lo demés del camper de una tonalitat uniforme, quasibé negra. La pintura de Sant Sadurní d'Osormort demostra un cert avenç de 1 art de la decoració. Per això creiem que deu posar=se entre les de finals del segle XII. SANT MARTÍ DEL BRULL. - En el repeu del Montseny, mirant a la Plana de Vicb, s'bi troba l'antiga parròquia de Sant Martí del Brull. L'església romànica, consagrada a mitjans del segle XI, entre els anys 1047 i 1062, tenia l'absis principal semicircular flanquejat per dos de més petits, que s'obrien en els costats de la nau. Consta que els tres altars que bi corresponien eren dedicats a Sant Martí de Tours, el preeminent, i a Sant Joan i Sant Miquel, els dos laterals. (1) Els caps d'Adam i Eva, avui són del £oé esborrats, havent sigut objecte de un intent de robo, que de tota manera donà per resultat la mutil'Iació d'aquesta part de la pintura. Vegi's Pàgina Aríisíica de La Veu de Catalunya, n.® 569, (2) Veure l'article titulat: Uesglésia del 3rull i les seves pintures, en Estudis Universitaris Catalans, v. III, pàgs. 325=330. Juliobagost de 1909.—S'hi fa també referència en Y Anuari d'Estudis Catalans, 1909=10, p. 714. La Gazeta Montanyesa ne publicà també unes notes, que reproduí el Boletín de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, v. II, p. 142. ]yIaig=agost de 1909. 398 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Uns excursionistes, que baixaven de una forada al Montseny, en la primavera de l'any 1909, es fixaren en què bi bavia indicis de decoració mural en l'absis que res= ta va amagat darrera el retaule major. El rector. Mossèn Jaume Vilaró, començà la feina de desencrostar l'arrebossat de guix i cals que tapava la policromia, resultant=ne així la troballa que motiva les presents ratlles. L'absis de Sant Martí del Brull interiorment resul= ta força mogut de línies, tota vegada que després de la volta en quart d'esfera i un espai semicilíndric llis, pre= senta unes hornacines obertes en el gruix de la paret, cinc de elles encara conservades i que es pot judicar que anirien acompanyades de una altra a cada part de la bor= nacina central i les que bem de judicar serien segona i sexta, estaven perforades per unes finestres d'aspitllera, abocinades cap a l'interior i cap a l'exterior. Aquest conjunt del tot decorat amb pintura. anava Refent amb la imaginació lo que resta d'aquella, pot dir= se que en la conca superior bi havia la figura de l'Omni= potent assegut en soli solemnial, presentant un llibre sobre son genoll esquer, mentres beneïa amb sa dreta. Algun indici permet suposar que el rodejava una auriola i que al seu costat hi anirien els alats símbols dels Evange= listes, veient=se encara en part el corresponent a Sant Joan. En l'espai recte i vertical que quedava entre la volta i les hornacines bi són ben visibles algunes escenes del Naixement i Infància del Salvador [Fig. 151]. Es de supo= sar començant per la part de l'Evangeli no bi falta= que rien les històries de l'Anunciació i Naixença del Messies, devent admetre s que a aquesta bi correspondria el cap nirnbat de un home, qui estaria sentat i representaria Sant Josep, com a protector de la primera infantesa del Re= demptor [Fig. 152]. Més visible resulta esser l'escena de l'Anunciació als pastors de la vinguda de l'Infant Jesús. L'àngel amb sa testa nimbada sembla dirigir la paraula a tres joves, dels quals el darrer porta cubert el cos amb ELS PRIMITIUS 399 una capell alt [Fig. 153]. Seguia l'epi= espècie de mitra o sodi de l'Adoració dels tres Reis, en els quals Li és ben coneixedora la corona quadrangular que cenyeix la seva testa, els que ofereixen sos dons a l'Infant Jesús, qui està assentat la falda de Maria. La història següent sembla a fer referència a la Circumcisió o Presentació del Fill de Déu al temple, tota vegada que d'ella se'n conserva part de la figura de la Mare, la qual està en actitud d'entregar el seu Fillet a un personatge del qual no es distingeixen més que els braços. Tot indica que encara bi hauria alguna Fis. 151. - CRÒ0U15 DE LA DECORACIÓ MURAL DE 5ANT MARTÍ DEL BRULL (De un dibuix existent en el Museu d'Art i Arqueologia de Barcelona) altra figuració, avui del tot introbable. Es de notar l'es= tranyesa de què tot aquest cicle de imaginería relatiu a la vinguda al món del Messies promès, ressalta sobre camper que té pintades unes ratlles horitzontals que es creuen amb altres verticals, donant un fons a la semblança de un enreixat, que ostenta un toc o punt de color al mig de cada quadro. Les bornacines presentenescenes dels primers capi= tols del 0ènessi, resultant paralellisme entre aquestes un i les superiors de què hem parlat, tota vegada que les unes fan referència la caiguda de l'bome pecador i les altres a a la dignificació de la humanitat pel Déu Home Redemptor. Els cinc ninxos actualment visibles i que donen tanta 400 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA gràcia l'absis fan referència a la creació dels primers a pares, el pecaf d'aquesfs, l'acusació feta per Déu a Adam i Eva per baver mancat al precepte divi, el Senyor casti= gant al primer matrimoni despedint=lo del Paradís, des= prés d'baver vestit a l'bome i a la dona amb llargues túniques de pells, i finalment un àngel vetllant la porta de la mansió de delícies, mentre Adam treballa la terra i Eva està guanyant=se el pa filant. Tals cinc representa= cions ocupen les bornacines disposades de manera que les que tenen finestra no mutilin les figures, que mideixen cosa de l'í35 ms. d'alt. Sota les mencionades representacions pintades en l'absis de la parròquia montsenyenca, bi resta una soca= lada que el pintor la proveí de una cortina blanca, for= mant amples plecs i amb quatre motius ornamentals dife= rents. Les columnes d'entre les bornacines i els espais plans són també decorades amb colors i faixes d or= nament. La conservació de tota aquesta pintura mural és des= graciadament molt aperduada; els colors són rebeguts per les empastades de l'arrebossat, notant=se que donen encar una gamabastant extensa, en la que bi dominen el vermell, el groc,el blau, el gris, el blanc i el negre. El dibuix i el mateix color fan formar bon concepte de l'artista que posà en obra tal decoració monumental, que si bé no és del temps immediat a la dedicació de l'església, no sembla pas anterior als darrers anys del segle XII. Són de notar certes coincidències de dibuix entre aquesta decoració mural i la de Sant Sadurní d'Osormort. Sobretot els caps de les figures ofereixen punts de con= tacte innegables. 50 BdAMidauer.s..) d(Cleixél PASTOR BAL'NSNiUAATCINLÓITCBdMSdrldaeuecanomelueairiló dAarqrcueeollongia) dEL- efuanl 152. Fia. deCòpia d(Mi'Ausreu ELS PRIMITIUS 405 BUADA. - rural ampur= En l'aníiquíssima església danesa de Buada, que construcció amb arcs éé parÉ de la de ferradura ' i que res demostra millor les mudances que ba sofert en el transcurs dels segles, que els canvis d*ad= vocació (que en l'actualitat és la de 5ant Julià, i abans fou la de Sant Feliu i també la de Sant Joan) s'bi ban regone= gut vestigis molt poc visibles de una antiga pintura mural, que ornava la volta i paraments laterals de la seva navada que sembla més antiga. gironí Rafel Masó i Va= Ha tractat d'ella l'arquitecte lenti, ^ el qual, amb raó, ba comparat la religiosa icono= grafia buadenca amb la de Sant Marti de Fenollar. Com en aquesta, ocupa la part mitjera i més enlairada de la volta la figuració del Pantocrator [Fig. 154j, sentat en arc de glòria, cenyit per una auriola apuntada, i de la qual es veu la seva destra en actitud benedictòria i el seu mantell que forma grossos plecs; deixant veure també la túnica. S'endevina que li farien homenatge, posats en els trian= gles inclosos dintre el rectangle que tanca tota la compo= sició, els animals al'lusius als Evangelistes, dels quals s'entreveuen els dos inferiors. Farien costat a la representació de l'Omnipotent unes amples faixes que baixarien aparellades en el costat, éssent versemblant que, en dues tòries de sis cada una, fessin relació amb l'Apostolat, que fóra representat per fi= gures vestides amb mantell i túnica, les quals estarien assegudes en un banc amb coixins i tindrien sengles llibres a la mà i el corresponent nimbe al voltant de la testa. En la faixa inferior, a la part de l'Evangeli, s'bi ba volgut regonèixer l'Anunciació als pastors de la Nativitat de Crist i l'establia de Betlem, amb el llit on reposa la Mare del Salvador. Cinc bornacines ornen aquesta part de (1) Puig Falguera i GODAY: UarguHedura romànica a Catalunya, vol. I, 374.—Gómez Moreno: Iglesias Mozárabes, p. 51. p. (2) Pàgina Artística de "La Veu de Catalunya", n.® 495, corresponení al 10 d'oc£ubre de 1919.—Existía l'església de Buada, en 1017. 406 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA la pintura en la qual, si realment s'hi té de veure la pro= mulgació de la bona nova als pastors, aquesta resultaria indicada per un àngel dret, al qual presten homenatge d'adoració dues figures agenollades i amb nimbes, una a cada costat. En la part de l'Epístola, l'espai en que resta lliure, abans que una finestra, s'bi ba volgut regonèixer una es= cena relacionada amb la Nativitat del Salvador, de impo= ssible precisació, i l'Encarnació del Verb, de la qual es fa visible la mà de l'arcàngel Sant Gabriel i una ombra de la Verge escollida, qui està dreta i en actitud de humil con= formitat amb el missatge de l'Angel. Hi ba indicis de què espaiava totes aquestes composicions una gran orla en sentit transversal, de la qual se'n distingeixen quatre me= dallons circulars, en els quals bi van bustes de imatges santes. Es difícil precisar més aquestes històries i també poder bastir sobre d'elles una opinió raonada respecte a l'època en què foren fetes pels pintors. El senyor Masó les atribueix a finals del segle XI, però nosaltres no podem deixar de manifestar la sospita de què es tracta de una pintura mural posterior almenys de un segle i deguda a un bon artista, molt influit per una corrent bizantinista. Els colors dels quals queden vestigis són el vermell, el groc, el blanc, el negre i el blau. Els campers són en amples faixes. MARMELLÀ.- En 1' església dita el Castellet ' bi ba restes de pinturesmurals que semblen obra de un artista, molt apte, la qual cosa unida a la pèssima con= no servació fa de mal classificar=les. La part pintada és l'absis i una secció de la volta de canó. En el primer s'bi entre= veu, dintre una auriola elíptica gairebé rodona, una figura asseguda amb els braços alts, i al dessota, sens alineació possible, alguns personatges indexifrables. En la volta (1) Vegi's Els Trescenfisíes, vol II, p. 93. f ) 1 (Clixé Mas) t'ig. 155. — ABSIDIOL DE SANTA MARIA DE TERRASSA ELS PRIMITIUS 411 s'hi veuen figures de diferent famany, alades com àngels, en quatre zones, dues per part superposades, trobant=s'hi també un arbre que podria donar indici de una tosca representació del pecat d'Adam i Eva. SANTA MARIA DE TERRASSA. - Aquesta església, si bé d ascendència més antiga, fou refeta al co= mençament del segle XII, éssent consagrada en 1112, sa= bent=se que tenia decoració mural en el seu absis. En aquest bi ba restes de decoració gòtica tres= una centista, que deixa veure en la conca la Coronació de la Mare de Déu, després de la seva gloriosa Mort i Assump= ció, episodis que estan més avall, veient=se entre les fi= gures un personatge pregant, que és possible que fos l'ofertor de la pintura. Va servir de base a aquesta, no= tant=se'n els indicis, altra decoració mural de la qual sols es pot constatar l'existència. ' Al practicar=se, 1917, treballs per a la restauració en oportuna de l'església mateixa de Santa Maria, una de les de l'agrupació interessantíssima de Sant Pere de Terrassa, s'bi trobà en el fons del creuer de la part de l'Epístola i no pas ben al centre, una espècie de ninxo o absidiol obert en el gruix del mur i de molts anys aparedat. Aquesta ca= pella, de disposició menor que un semicírcol, va vorejada per un petit espai pla que en la part superior s'aixeca bon xic sobre la conca en secció d'esfera [Fig. 155]. En aquest marc exterior s'bi nota, allà on ba estat conservada, que solament 1 arcuació decorada amb va un enfilall de cèrcols que s'interrompen per donar lloc a la presència de dos angelons en actitud de volar, els quals aguanten un drap blanc, al centre del qual s'aixeca un nim= be circular, que en el seu camper bi té una mitja figura bu= mana en deficient estat de conservació, però a la qual se li veuen distintament els braços extesos en actitud de pregar. (1) J.P. i C. Anuari de YInsíiíuí d'E. C.—1915=20, p. 773. 412 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Aquí, doncs, Ki tenim una representació de una ànima santa a la qual els àngels duen a la glòria perdurable. La conca absidial mostra la representació de rOmni= potent, assegut en banc ricament encoixinat [Fig. 156], babillat, comde costum, amb túnica i mantell i posats sos peus sobre un altre coixi. Aquesta representació va ficada dintre auriola elíptica, ornada interiorment d ondulacions de glòria, sebressortint en el fons algunes estrelles i les lletres alpha i omega. El Pantocrator no està aquí de la manera acostumada, beneïnt amb sa dreta i sostenint el llibre del'Evangeli amb l'altra mà, sinó que aixeca els seus braços sostenint dos llibres oberts, els quals posa sobre el cap de les dues figures que, en actitud reverend, estan dre= tes una a cada costat, les quals ressurten sobre camper a grans zones de diferents colors. La figura de sa dreta porta tonsura clerical i pel a la barba no molt llarg, vestint tots els ornaments sacerdotals d'àmit al coll> alba, tunicel'la, amb ampla faixa inferior, estola, maniple i casulla sobre la qual s'bi troba, amb tots els detalls, el pal·li arquebisbal blanc sembrat de creus. Es especial que aquesta figura i també la de l'altre costat, que va babillada de diaca, no duen pas la testa nimbada. Potser tingui això una expli= cació en no tenint=ne de portar la segona, el el fet de què, pintor cregués podia prescindir=ne en 1 altra. En els que espais lliures, entre les tres figuracions damunt dites, hi apareixen com posats a terra set canalobres amb sos corres= ponents ciris acabats en punta, dels quals tres són a la dreta de Crist i els demés a 1 altre costat. Aquests cana= lobres són del tot semblants als que avui dia veiem en mu= seus i col·leccions, fets de ferro i constituïts per tres peus amb genollera, tija de tres nusos i arandela superior. La seva presència en aquest lloc està motivada per una refe= rència al text de 1'Apocalipsis, que descriu els set canalo= bres d'or posats davant el soli de l'Omnipotent. ^ La com= (1) IS Apocalipsis, I, 12, 13, 20 i II, 1. M(Calixsé) Fig. TMderasi PÀNTOCR Sdldd'aebcnosmerei£auroiaól E15L-6. dela De£al M(Calixsé) TCDATSNDOOAREBNEÀEYS MedSdraasnemitural dMART—I ecoraió 158. Fi«. lDaeîtlaeil ELS PRIMITIUS 421 posició esia, closa en la seva part inferior per una alfra faixa, en la qual s'hi veuen indicis de Ilefres que es con= finuen en fof l'arc posterior de l'absidiol. Al dessota, en la part vertical, s'hi refereix gràfica= ment el martiri de un sant, desenrotllant=se la gràfica na= rració per tres episodis, que no van pas amh solució de continuïtat, ni separació de cap mena. Començant per l'es= querrá de l'espectador, s'hi troha un benhaurat pontífex amb mitra, bàcul, casulla i demés ornaments, el qual va seguit de un seu diaca i al qui escometen tres soldats, dos dels quals el signen amb gest de insolència, mentre que l'altre està en actitud de desenvainar son glavi [Fig. 157]. Es de notar el pontífex porta mitra de dos corns, col= que locada de que aquests s aixequen pels costats de manera sa cara. En la part mitjera hi va altra història, en la qual hi apareix el mateix sant bisbe al qual tres saigs estan immo= lant [Fig. 158], havent=n'bi un al davant que branda sa es= pasa mentre que un altre de un tall li lleva el coll, i un tercer el subjecta posant=li brutalment les mans sobre el pit. ^ Ea mitra del prelat volèia per l'aire, distingint=se en ella les fimbries o infuies, que baixen de un dels corns de la mateixa, veient=se també el bàcul que li escapa de les mans i rodola per terra. E'espasa que sega el coll del màr= tir resta torçada pel contacte i la força que ba de fer al se= parar la testa veneranda. Finalment, l'últim episodi reconta el sepeli del sant confessor de Crist [Fig. 159], portat a cap per dos clergues, que vesteixen hàbits talars i una mena de capeta curta, els quals posen reverentment les santes des= pulles dintre una caixa, que es presenta ornada d'arcua- cions i té sa obertura vorejada per una orla de pedreries, i la qual sostenen enlaire uns peus a manera de columne= (1) No és ben clar si aquest resulti esser el diaca qui així sostin» dria el del màrtir, rebent a la vegada ell una ferida en el braç es= cos querrá. La testa quan cau sembla que ja tenia tallada la part superior del crani, per la qual cosa el cervell va per terra. 422 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Íes d'aspecte metàriic. Sobre les santes relíquies amorta= Hades s'aixeca, sostinguda per dos àngels, una figureta indi= cadora de l'ànima benaurada, la qual munta cap al cel po= sada sobre un llenç, que és aixecat pels dos esperits ric angelicals. Una llegenda espàia interiorment aquest con= junt, deixant llegir solament: THOMAS BON NVS 5ANCTA PLV5 VALET ARTE SVA. La capella presenta encara un fris ornamental, en cinta pleguejada en dents de serra, veient=se també més avall la figuració de un drap blanc ricament orlat i abundós de pleguejats el qual, al simular en sa part superior les arcua= cions de la seva suspensió, deixa llegir: ...M ...PRO XPRO... 5POLIARI NON DVVITAVIT VIVIT CVM MAS QVEM SEMPER AMAVIT. Aquesta interessant iconografia està plena de detalls de gran importància. Àdemés dels babillaments clericals, que li són representats amb gran exactitud i veritable ri= quesa, bi ha els vestits dels butxins els quals resulten al= tament pintorescs i poc usats. Aquests darrers no porten pas un armament defensiu de malla de ferro o metall, sinó túniques curtes, de una de les quals penja fins a terra un ample sarrell de cintes, que en la realitat debien esser força inconvenients per a facilitar el moviment corporal. Les armes ofensives són també reproduïdes amb luxe de detalls, respecte a la seva suspensió, empunyadures, vai= nes i fulles, éssent també important la forma i decoració del sarcòfag, on és reclosa la reliquia del màrtir. Les llegendes copiades, encar que no siguin completes, donen el nom de un Sant Tomàs, que no és altre que el qui fou bisbe de Cantorbery, anomenat Tomàs Becket, qui fou assassinat pels sicaris del rei Enric II d'Anglaterra, als 29 de desembre de 1170, mentre pstava en la seva catedral assistit de son diaca Eduard Qruin. Els assassins foren quatre, seguits de gent armada, la qual no figura pas en la composició. El culte al sant màrtir cantorberyés fou propagat arran de la seva mort per tot el món cristià, i més encara ( r (Clixé Casanyas) Fig. 161. - VISTA PARCIAL DE L'ABSIS DE BARBERÀ ELS PRIMITIUS 427 desprès d'haver=lo canonièzaé el papa Alexandre IIÍ, en març de 1173. Aixi consía documenlalmení que, als 29 de desembre de 1186, ja bi bavia aliar dedicat a Sant Tomàs, màrtir, en la catedral de Barcelona, bavent=lo consagrat en tal diada el prelat barceloní Bernat de Berga, a precs del canonge Pere de Pipollet, qui establí també aleshores un benefici, constant diferentes donacions i ofertes, sobretot en els anys que anaven des d'aquella dada fins a la fi de la dot= zena centúria. ^ Prova d'aquesta devoció que el món cristià posà envers el sant màrtir, és l'estima en què foren tingudes ses relíquies, de les quals se'n disputaren l'adquisició moltes esglésies, originant=se d això la creació de repetides arque= tes d'aram esmaltat i daurat, fetes a Limoges, i de les quals n'ba donades a conèixer varies l'Ernest Rupin. ^ D'aquest entusiasme primerenc de devoció envers Sant Tomás n'és també demostració la pintura de rabsi= diol de Santa Maria de Terrassa, la qual creiem que pot bé atribuïr=se a finals del segle XII. En ella el pintor s'bi mostrà més intencionat que correcte, emprant=bi amb profussió els colors blanc, negre, ombra, vermell, groc, blau i vert. (1) Josep Mas, PREV.: Rúbrica dels hibri Aníiquifaíum, núms. 2174, 2188, 2214, 2219, 2220, 2222, etc. EI testament d'Àníós I de Barcelona, dictat en desembre de 1194, £a un un càlzer i de un encenser també d'argent i de lletrat de un pixis del mateix metall a l'església londinenca de Sant Tomàs de Cantorbery: Sanció Thomao de Caniaurio ecuum caÍiceum ei iuríbulum de ocio marchis argentí ei pixidem de una marcha. (PRÓSPER DE BofARULL: Los Condes de Barcelona vindicados, vol. II, p. 221. (2) L'Ceuvre de Limoges, p.. 396 a 399. (3) Estudiàrem aquesta decoració mural en la Pàgina Ariísiica de "La Veu", n.° 406, corresponent al 29 d'octubre de 1917, havent=ne tractat també aleshores Don josep soler i palet en la Secció Ariísiica de "La Vanguardia" i en la Revista Museum, v. V. pàgs. 295 i següents, i íïnah ment en el Buí. del C. E. de Caíalunya, 1919, pàgs. 24=36 i 45=58. També donà la deguda importància a tais pintures En joan sacs en Vell i Nou i Don Josep Puig i Cadafalc en VAnuari de Vins. d'E. C. 1915=20, pàgs. 772 i 773. 428 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA BARBERÀ.—En la regió del Valles prop de 5aba= dell, s'hi óroba l'església de Barberà o Barbará que sembla resultar una vella construcció romànica del segle XI, de una nau amb creuer a manera de nau transversal a la qual s'obren els tres absis. ^ En el creuer o transcepte i en els absis s'hi ba desco= bert priíiiitiva decoració pictòrica, al darrera dels retaules i sota arrebossat i pintures modernes. La decoració de 1 absis principal, en la part que ha estat possible fer reaparèixer, s'bi veuen interessants de= talls de sagrada iconografia, que provarem d'exposar breument, valentinos principalment de uns estudis donats a l'estampa pel Director del Museu Diocessà de Barcelona, Rnd. Llic. Manel Trens ^ [Fig- 160]. La conca enquart d'esfera gairebé no conserva més que indicis de la vella pintura, en la qual s'hi entreveu l'auriola de costum rodejada dels simbols dels quatre Evangelistes, dels quals bi són visibles els dos inferiors, amb el brau i el lleó, símbols de Sant Lluc i Sant Marc. Vora el primer s'hi llegeix: LVCAS. Dintre l'auriola s'bi ha cregut regonèixer la representació del Pantocrator, per més que creiem que bi deuria haver hagut la Tbeotocos, amb el Nen Jesús sobre la falda, tota vegada que la fígu= ració del Senyor ja presidia en altre lloc de la mateixa es= glésia. (1) Puig Falguera i Goday: Varguiíecíura romànica a Cafalunya, vol. II p. 248=50 i 51. (2) Veginf«se els aréicles que reíerenés a les pintures de Barberà inserta la Pàgina Arfísíica de "La Veu de Caíalunya", n.® 469, dia 17 de fe= brer de 1919 i en la revista Vell i JSÍou, època 2.®, any I, vol. 1, n.® 9, desembre de 1920, p. 318 i següents. Pot veure s també el resum degut a Don Josep Puig i CaDAFALC, en VAnuari de Vins. d'E. C. 1915-20, p. 772.—Últimament n'ha tornat a tractar, completant la descripció amb nou descobriment, el Pnd. MANEL TRENS ja esmentat, en la Gasela de les Arts, 15 de juliol de 1925, any segon, n.® 29. La revista Tloslra Gomarca, butlletí del Centre Excursionista del Vallès, de Sabadell, dedicà el n,® 2 vol. 111 del seu Butlletí, coücresponent a setembre de 192.5 a les pintures murals de Barberà, donant algunes notícies històriques d'aquesta església i reproduint l'article de Mossèn Trens insert en la Gasela de les Aris. ELS PRIMITIUS 429 A.1 dessota d'aquesta representació Ki Ka un meandre o forma de senzilla cinta espaiant la composició. greca, en La part absidial semicilíndrica anava repartida en tres amples faixes horitzontals i continues de cosa de l'45 ms., Fie. 162. - CROQUIS PARCIAL DE LA DECORACIÓ MURAL DE BARBERÀ d alçada cada una d'elles, de les quals la inferior do= nava la típica imitació de draperia que tantes vegades bem anotat en altres absis [Fig. 161]. La faixa superior, pel que es veu, donava una sèrie d'escenes relatives al Naixement de Crist. No es veu pas la primera, que deuria esser l'Anunciació, que és de creure no faltava en aquest conjunt, que ara s'inicia amb la Visi= 430 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA Éació [Fig. 162], exposada miljançanl les figures de la Verge i Sania Elisabeili, liabillades amb llargues iúniques, abra= çades i pe£onejani=se. Segueix la figuració del Sani com Naialici, degué ienir lloc dinire un cuberi amparai per que encabellada iriangular, emniarlaiada de igual manera que les dues paréis que la volien. Soia aquesia edificació s'bi veu un llii en el qual bi esià ageguda la Verge Maria, del ioi vesiida [Fig. 163], però iambé iapada per les robes de un llii en el qual no bi falien el coixi i els quaire peiges ierminais en sengles boles o esferes. La Verge presenia sa mà esquerra, que li fa de sosienimeni a la iesia, al ma= ieix iemps que amb l'alire braç esiirai senyala al seu es= pós qui esià assegui vora sos peus, apoiani sa iesia Sobre la mà esquerra. El Diví Nadó resia fora cuberi, però sobre una de les paréis de què s'és feia menció, ficai dinire una mena de cove semiesfèric, vora del qual no bi falien els caps del bou i la mula. El Jesusei osienia nimbe crucifer i va embolcallai dinire els amples plecs de una draperia, més que no pas reclòs dinire uns enfaixais. Passada una finesira, que va vorejada de unes peces en forma de quadrànguls i presenia en la seva escaixada un moiiu geomèiric de línies curves, s'bi continua alire episodi de la Naiiviiai o sigui el reniaige del Diví Infani [Fig. 164], per dues dones que se servei= xen de una mena de cubell encesclai i aixecai de ierra per ires peiges. L'escena aquesia ié lloc soia una mena d'edicol de coberia semicircular [Fig. 165], emmar= laiada i arquiirabada. Ens irobem aquí en plena influèn= eia dels Evangelis apòcrifs que iania imporiància ienen en l'exposició del cicle iconogràfic refereni al Naialici del Senyor. Les dues dones, Zelemi i Salomé, renien dinire la conca, en la qual s'bi ba volgui enireveure un símbol del Baptisme, al Jesús Infani, qui esià drei, nú i amb nimbe crucifer. Una mena de iorra, amb un porial en el qual s'bi veu oberia una de les venialles, en la que seves s hi noien els perns iravessers de ferro, limiia aquesi epi= (Clixé Cassanyas) Fi«. 163. - EL 5ANT NATALICI Oe£aII de la decoració mural de Barberà ELS PRIMITIUS 433 sodi, el qual va seguit de l'anunci del Naixement del Messies als pastors. Compon aquesta escena la figura del diví missatger sembla portar en una de ses mans la que verga dels embaixadors, mentre amb l'altra es dirigeix a una agrupació de cinc persones, veient=se al davant Fie. 164. - CROQUIS PARCIAL DE LA DECORACIÓ MURAL DE BARBERÀ d'aquestes i a sos el remat d'anyells, un dels quals peus aixeca cap i s enfila quan pot, per menjar a un arbrissó son que bi ba entremig de uns i altres. Es aquest l'únic detall de caràcter pintoresc i de color popular que es troba en una escena a la qual era costum donar un aire eminent^ ment naturalista. Els pastors en la pintura de Barberà 434 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA semblen més uns personatges ciutadans, que escolten un embaixador imperial, que no pas uns pastors ocupats en les feines pròpies del seu ofici. No es veu pas res més en aquesta primera part, quesuperiorment espaiada anava per un fris en el qual bi bavien inscripcions al·lusives a aquestes escenes. De la inscripció se n'ba pogut llegir algun fragment que diu: QVI REGNÀ VBIQVE (Bet) HLEEM PASTORES BETHLEEM VENERVNT (of) FERRE Al dessota, en l'altra faixa historiada, s'bi continua en part el cicle iconogràfic referent a la Nativitat del Senyor. Primerament, sota una mena d'edicol rematat en arcuació emmarletada, s'bi distingeix en deplorable estat de conser= vació un personatge assegut en pompós soli de tisora, [Fig. 166] del qual se'n veu bé un dels braços rematant en figura de drac, personatge qui vesteix mantell i túnica curta, sots la qual es distingeixen els peus entrecreuats i reposant sobre un subpedani o banquet també en forma de doble drac, qui té la mà esquerra dirigida envers el lloc on bi ban els Tres Reis que acudiren a adorar al Messies nascut aBetlem, dels quals sols un sembla parar=li atenció. Aquí tenim una referència a la intervenció d'Herodes en l'episodi evangèlic dels Màgics que anaren desde llunya= nes terres d'Orient a fer son homenatge a l'Ungit del Senyor, oferint=li els seus dons d or, encens i mirra. A l'altre costat del tirà de Judea, sembla entreveure=s'bi l'extremitat inferior de un personatge que devia esser un dels Reis, ja que en l'escena que estem descrivint no sem= bla pas que puguen esser en aquesta part de l'absis. Els tres Reis porten grans conques a la mà, descoberta, fent referència als seus dons, vestint tots ells mantell desco= bert sobre l'espatlla dreta, túnica fins als genolls i corona rematant en triangle, tal com acostumen a portar els mo= narques carovingis representats en les velles miniatures. L'agrupació de la Mare de Déu amb el Fill als braços, re= bent els presents dels adoradors estan tots ells drets, que és ben poc conservada, ja que ocupava un lloc sota la fines= tra, la qual fou antigament allargada, a fi de què dongués I (Clixé Mas) Fíy. 165. — EL LAVATORÍ DE JE5Ú5 INFANT DeÉall tie la decoració mural de Barberà L M(Claixsé) TREHiELROISDS Bdaderbceomerauàraiói Í6- . Fíe. ldeDaetal i % M(Calixsé) BAJCEDERRNUTSIRASLATM ddaercbomerauàriaól 16_7. fig. ldeDaetal ELS PRIMITIUS 441 més claretaé a l'interior de l'església. De tal agrupació de Maria i el Jesuset sols se'n pot constatar l'existència pel que del braç en actitud resta dels genolls de la primera, i de beneir del segon. Segueix la mateixa faixa donant la bistòria de l'entrada de Jesús a Jerusalem el dissabte abans de la Pasqua. Es curiós que, contra el ques'acostumava en la pintura antiga, l'artista bagi donat tanta importància als Dotze Apòstols que segueixen a Crist, babillats amb mantell i túnica llarga [Fig. 167], llibres a les mans i nimbe en testa. Jesús, que llueix nimbe de major diàmetre, va sa muntat sobre el pollí, distingint=se vora el cap d'aquest una palmera en la qual bi ban dos nois enfilats i ovirant=se a terra una draperia que devia posar algú més per a què servis de catifa al Fill de David. La composició s'inte= rromp en el lloc on devia baver=bi la ciutat i els seus lia= bitants que acudiren a presenciar el triomf de l'Ungit del Senyor. Amb això queda exposat tot allò que es veu en rab= sisprincipal de Barberà. Farem notar que les històries so= bressurten al damunt del camper a amples zones de divers color, i que la finestra té pintades les vores i el gruix del mur. L'absis aquest té una secció que forma el presbiteri de l'església, més ample i alt que no pas aquell, element que anava també decorat per pintures que avui estan en deplorable estat de conservació, distingint=se no obstant, a cada cantó, un personatge assegut de tamany natural. Vora del costat de l'Evangeli s'bi llegeixen aquestes paraules: FECITAVERNACVLVM i també HAIVM, i a l'altre costat HAIN. Potser aquestes figures representaven Moisès i David, els quals estarien col·locats simètricament al costat de una corona honorífica que devia fer referència a l'Arca de l'Aliança. En la part vertical d'aquest mateix presbiteri hi ha la figuració d'Adam i Eva, menjant la fruita de l'arbre probi= bit [Fig. 168]. Adam està en actitud parada i Eva arrenca la fruita de l'arbre del Bé i del Mal, arbre en el qual bi va 442 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA enroscada la serpent diabòlica. El demés que bi bavia in= feriormené està en tan mal estat de conservació, que és del tot indesxifrable el seu significat. Fig. 168. - El, PECAT D'ADAM i EVA Croquis de una de les pintures murals de Barberà El creuer punt que segueix la navada té volta de mig única de l'església. Les pintures que ornaven aquesta part del transcepte, estan molt mal parades, però pot dir=se quin era el seu significat. Ocupava el centre la represen= (Clixé Mas) f Fi«. 169. - E[.S ANCIANS APOCALÍPTICS Detall de la decoració mural de Barberà ELS PRIMITIUS 445 éació, major que de Lamany humà, del PantocraLor qui sèia en sitial encoixinat dintre unes aurioles circulars en les quals s'hi reminiscències de l'arc de Sant Martí. veuen Aquesta imponent representació vestia túnica i mantell, posat aquest com una toga, circumdant la seva testa nimbe crucífer i sens dubte devia hene'ír amb sa destra i mostrar també el llibre de la Llei sobre genoll esquer. La son triple auri ola mostra, arran mateix de la circumferència exterior, unes línies ondulants que tenen la significació de núvols. Al voltant prestaven homenatge a la Divinitat els Vintiquatre Vells de 1'Apocalipsis, que alcen una copa en forma de càlzer i sostenen un instrument musical de cor= des, semblant a un violí. No es veuen pas totes les vinti= quatre figures, ja que les de la part de l'Evangeli desapa= regueren a causa de la humitat [Eig. 169]. De les deu que són visibles pot formar=se idea de la llur col'locació, adver= tint=se que les dues figures que el lloc sota els ocupaven peus del Creador i les dues que sobre el cáp, res= anaven taven encarades, mentre que les deu de cada costat ana= ven dispostes la una darrera 1 altra. Aquesta al·lusió als Ancians de 1'Apocalipsis té de curiós la indumentària de les figures que llueixen corona i nimbe en el seu cap, i mantell i túnica curta la qual deixa veure en els braços una espècie de camisa estreta i ratllada. Pestava encara espai per altres figuracions que avui dia no existeixen, arribant=se a veure vers la part de 1 Evangeli un àngel fins a mig cos, amb les ales exteses i brandant un glavi, la qual cosa potser féia referència a l'Arcàngel Sant Miquel, el qual debia tenir, fentdi joc a l'altra part, la figuració de Sant Rafael o Gabriel. També es veuen restes de l'espai fronter pintures en de damunt de l'absis, entre la semicircumferència d'aquest i la de la navada a què acabem de fer referència. Aquí s 'bi troben dos personatges agenollats en actitud d'adoració davant de quelcom invisible. En l'altra elevació entre la volta absidial i la del presbiteri bi havia motius d'oma= mentació vegetal estilitzats. 446 LA PINTURA MIQ-EVAL CATALANA Ben digne d'esment és també la decoració de 1 absi= (Clixé Mas) L Fi». 170 -CONJUNT DE L'ABSIDIOL DE LA PART ^ DE L'EPÍSTOLA DE BARBERÀ dir=se devia estar dedicada als Apòstols Sant Pere i Sant Pau. La volta en quart d'esfera apenes deixa formar=se idea ELS PRIMITIUS 449 de què allà hi havia haguíuna gran figura asseguda que seguramení devia el Paníocraíor, del qual se'n veu el esser peu dreí, que haixa fins a passar el límií ordinari de íal represenéació. À cada costaí de la gran figura s'hi veu un arhre, que un no poí pas dir si és fení referència a les oli= veres de què parla l'Apocalipsis. En la franja inferior hi resfa algun indici de una inscripció referenf al Príncep dels Apòsfols, de la qual sols s'ha poguí llegir: I5TE CE LVMINI SOLÍS PETRVS HIC Soía la inscripció la parí vertical de 1 absis, comença que no ofereix pas ordinació simèírica, com era de una cosíum. A la mà esquerra de l'especíador s'hi írohen dues escenes. En la superior s'hi veu el 3aní Príncep dels Apòsíols, harbaí i sosíeniní una gran clau. Al cosíaí de l'Apòsíol hi ha alíra persona nimbada i eníre els dos un alíre personaíge. En lloc proper s'hi obra una mena de poríal, del qual ixen seí figures d'homes i dones. [Fig. 171]. Un es pregunía si podria veure=s'hi aquí el miracle de la curació del coix davaní de la poría daurada de Jerusalem, o hé algun episodi de la llegendària punició de Simó el Màgic. Al dessoía s'hi veu alíra escena gairebé del íoí per= duda, quedaní=se només dues figures nimhades, les quals van sobre un fons de railles blanques ondulaní sobre un verí fosc, la qual cosa s'acuí desseguida si podria significar l'aparició de Jesús sobre les aigües i Saní Pere, diriginí=se vers el seu mesíre, caminaní per damuní de les ones del mar. Una finesíra ocupa lloc en aquesí absidiol dividinído en dues parísdesiguals, de les quals la menor és la que va a ocupar=nos. Tal finesíra aíramujada ofereix íambé indicis de policromia en els seus paramenís, desenrollaní= s'hi un hroí serpeníejaní, formaní rínxols i voluíes. Les paréis ahsidials esían ocupades per les figuracions del martiri dels Apòsíols Saní Pere i Saní Pau. En la parí su= perior hi ha el martiri del Príncep dels Apòsíols [Fig. 172] el qual vesíeix íúnica, i esíà clavaí de cap per avall en una creu, donaní una escena del íoí desproveïda de pers= 450 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA pectíva, ja fa l'efecée de què l'insLrumené del suplid que resta penjat l'aire. Hi han també els dos butxins que en estan ocupats en la feina de fixar=li els peus amb uns claus, baventdos el pintor col'locat de manera que ocupen en la part superior, ais costats de la creu, un espai lliure, veient=se'ls enfilats sobre la creuera on estan fixats els braços del fidel servidor de Crist. Aquests butxins estan en actitud de mostrar=se aferrissats en la seva sinistra feina, alçant un grosmartell, vestits de túnica curta que deixa veure bé els gambals i les sabates. Sota de la creu i de la finestra ja indicades s'bi troba grafiada la degollado de Sant Pau [Fig. 173]. L'Apòstol dels gentils vesteix túnica i mantell que embolcalla el seu cos, presentant resignadament la testa vers el lloc on bi ba el butxí qui, vestint cota de malla des del cap, cobert per belm punxagut i previst de nasal, que li arriba fins gairebé als genolls, el qual amb sa dreta branda una colossal espasa i amb sa esquerra aguanta els cabells o l'extrem del drap que tapava els ulls de l'Apòstol, el qual sembla que té els braços lligats a l'esquena. Al lluny i més cap a la dreta s'bi distingeixen tres figures que contemplen el martiri de Sant Pau. Aquelles llueixen túnica curta i la del davant una mena de triangle damunt del cap [Fig. 174], el que sembla al·ludir a l'emperador Neró i personatges del se= guici imperial. S'ba pogut estudiar encara l'altre absidiol o siga el de la part de l'Evangeli, que per cert ofereix unstipus icono= gràfics no menys interessants que els descrits fins aquí. En tal absidiol les pintures constitueixen una nove= tat dintre la nostra iconografia, ja que tracten gràficament del tema de la Invenció i Exaltació de la Santa Creu, tema genuïnament grec i que pot dir=se que sols en terres orientals bi gaudi de una predilecció i de un desplegament enlluernador. A Barberà s'bi exposa amb concisió aquest tema, potser per l'esquifitment del lloc on bavia d esser representat. ELS PRIMITIUS 455 En la parÉ al£a de l'absidiol hi Lrobem desenrof:= llaé simuléàniamené el Lema de la Invenció i ExalLa= (Clixé Mas) Fis. 174, - NEKÓ ORDENANT EL MARTIRI DE SANT PERE i SANT PAU ció de la SanLa Creu. En el centre de la composició bi apareix la creu gemada o ornada de pedres precioses de color groc, que vol donar una idea de l'or. La forma del 456 LA PINTURA MIG-EVAL CATALANA senyal de Redempció és la que s'anomena paíada, o sigui de braços que s'aixamplen en els extrems. La creu està apoiada a terra i arriba fins al Cel, el qual es mostra obert en un fons vermellós, on bi volen dos querubins de cap humà i de grans ales. Del cel, limitat per unes faixes de núvols estilitzats, en descendeix una resplendor damunt de la veneranda senyal de la redempció cristiana. Dos per= sonatges, que deuen esser 1 emperador Constantí i Santa Elena, amb ses testes ornades pel nimbe de santetat, sos= tenen amb llurs mans la creu pel travesser. L'emperador ocupa la part esquerra, vestint túnica curta de color blanc i mantell purpuri fermat sobre l'espatlla dreta. La seva mare Santa Elena va babillada amb llarga túnica grisa i mantell fosc. Els noms CONSTANTINVS i ELENA son ben llegid ors prop dels dos personatges, sens que sia visible el mot sancíus i sancía que confirmi l'expressió de santetat que els atribueix el nimbe. Completant aquesta decoració, es veuen agenollades, al peu de la Creu i de dimensió més reduïda, tres figures d'bomes a la part de Constantí, í tres fembres a prop de Santa Elena, personatges que representen la humanitat que junt amb els àngels adora la creu, que aquí ens apa= reix gloriosament exaltada. Devall de la creu, en el que en podríem dir la zona mitgera de la composició, s'hi fa referència a la Invenció del fust sagrat, des del qual Crist regnà al morir. L'assumpte està extractat i réduit a una sivira, bajart o llit portàtil damunt del qual hi ha un home extès, la qual cosa al·ludeix a la miraculosa curació de un malalt al que es feu tocar les creus del Bon Lladre i del Mal Lladre, sens que experimentés la curació, la qual no faltà indefectihle= ment a l'aplicar=se=li la Vera Creu de Crist [Fig. 175]. Tant al costat de Constantí com al de Santa Elena hi ha altra figura molt borrosa, que és versemblant que co= rrespongués a Sant Macari, bisbe de Jerusalem al fer=se la santa Invenció, o al seu successor Sant Ciril, qui, segons la tradició, també va intervenir en el faust succés. 57 ELS PRIMITIUS 459 Finalment, sota de tot això s'hi tr£ ben altres representacions en un estat de conservació tan deplorable que es fa impossible descriure.amb"certitud. A la banda esquerra s'hi entreveu una figura asseguda en un bancal encoixinat tenint al davant un personatge dret. Al'altre costat s 'hi distingeix un fragment de f_i gura acotada, o agenollada i restes de u- na inscripció indesxifrable. Aquí s'ha volgut interpretar el martiri de Sant Ci ril qui havia estat jueu i havia recollit la tradició del lloc on jeia enterrada la Vera Creu. Una vegada convertit i fet Bisbe de la ciutat santa, sofrí el mart_i ri per ordre de Julià 1'Apóstata. En la part baixa de l'absis hi devi# anar l'a¬ costumat vel, del qual no en queda res.^ Les pintures de Barberà semblen del ple segle Xlll i no totea de ja una so¬ la mà, ja que les dels absidiols potser acusen divers artista, que no tenia pas les facultats del pintor de 1 'absis cen¬ tral . Els coLors són els de el sempre, inclus blau i el vert. POLlNtÀ.- L'església vella de Poli¬ nyà, vora la ciutat de Sabadell, restà com una dependència de l'església nova a la qual estava adossada, havent-se pretingut convertir-la en escola de pár vuls en 1919. La vella construcció roma"- nica, de una sola nau, devia haver estat tota ella interiorment pintada, havent- se descobert sota un vulgar areebossat interessants fragments de decoració croma en el tester del poli¬ presbiteri i en (Ij Seguim la descripció que féu el DrMa nuel Trens en la citada GASETA DE LESAiTS 45o LA PINTUrtA MIG-EVAL CATAI.ANA la volta de cano immediata a aquell.^ , En el centre del mur de l'absis hi devia haver una de finestra surmontada un cercle, en el qual s'hi veien rostes de una creu que dividia el conjunt, do¬ nant lloc a quatre compartiments, que e- ren els del l'Anun¬ costat de 1'"Evangeli ciació o -encarnació del Verb i la Visi- tació de Maria 5arjtissima a sa cosina Santa Elisabeth, corresponent al costat de l'Epistola la Nativitat del Senyor i l'Anunciació dels pastors. La volta en el primer tram de la nau presentava restes de una gran auriola anb ondulacions simulant núvols, dintre la qual hi deuria haver una representació del Senyo# assegut en soli al voltant deL qual, en els quatre espais triangulars, hi devien haver els autre animals simbò¬ lics dels Evangelistes, dels quals sols era possible veur'n els de la part de 1' Epistola, que eren l'àguila de Sant Joan i el brau de Sant Lluc, portant els cor¬ responents llibres. Entremig d'aquestes dues figuracions evangèliques el pintor hi traçà com tres edificis de fantasiosa arquitectura, tots ells acabats en cuber ta apuntada, sobre la qual anava una pe¬ tita creu, construccions sens dubte re¬ presentatives de les Esglésies de l'Assia de què parlen els primers capítols del 1 llibre apocalíptic, óssent de creure que a l'altre costat, entre els símbols de Sant Mateu i Sant Marc, hi navien hagut (l)Ha parlat d'aquestes pinture Josep Puig i Gadafalch i també nosíPL tres arran del seu descubriment.Vegis ANUARI LE L ' INSTITUT D'ESTLLIS CATALANS any 1915-20 pag. 773-74 i"Pag.ArtístiGa de LA VEU -DE CATALUNYA ns 492, 14 de Setembre de 1910. ELS PRIMITIUS' 460—469- quatre altres edificis per l'estil, amb els quals es completaria el nombre de les set Usglésies, les quals fa al.lusx)' el citat llibre del Vident de Patmos.Les composicions Gontinuaven pels dos cos¬ tats d'aquesta, que era la principal,di_s tingint-se ¡bá solament les de la primera part de l'Epístola, de les quals la fai¬ xa superior desenrotllava igualment te¬ mes de 1'Apocalipsis. Al mig hi anava l' Anyell Diví amb els set ulls, mostrant una ferida al pit de la que sortien fia-, mes, el qual ostentava amb les potes del davant el llibre dels set segells, en el 'qual s'hi llegia una inscripció concebu¬ da en aquests termes: AGRUS DEI-QVI ES IMO-LATVS-PRO SALVTE N(ostra) Als costats de la simbólica (Fig. 176) Crist hi apareixen els set figuració de amb els ciris canelobres, cónics, llegint-se també entre ells: SEPTEM CANDELABRA. A un cos¬ tat i altre s'hi entreveien també dos àngels muntats sobre cavalls de divers color, els quals vestien túnica curta i capa fermada sobre l'espatlla dréta, penjant dels seus braços sengles esto¬ les, fent al.lusió als set àngels dels quals es parla en el capítol VI del ma¬ teix sagrat llibre. Sota un d'aquests corcers s'hi distingia un cérvol perse¬ guit ^per uns cans (Fig. 177)u Més avall hi havia una na franja amb u- greca, constituïda per una -cinta guejada, la qual separava el conjunt ple^ del que acabem de donar notícia, de una composició de caràcter històric i més a asequible, en la qual s'hi manifestava"' Jesucrist presentat al tribunal de Fi¬ lat, el qual tenia la dreta alçada i es tava en- actitud de dirigir alguna pre- 469-470 LA PINTUR/v MIG-EVAL CATALANA gunta al Redemptor, que era ben coneixe¬ dor nimbe crucífer, vestint tán¿. per son ca i mantell(Eig»178). En aquesta escena hi figuraven també dos saigs que estaven darrera del Senyor, al qual un d'ells te nia presa la mà dreta, divisant-se prop de la figura del president interrogador altre personatge amb vestidura de malla, helm, broquer i llança. L'arC toral, que separava aa^J-'-st pri¬ mer compartiment de la nau del x'estant de l'edifici religiós, presentava en aa cur^a un brot serpentejant amb flors de lis, veient-se en el pilar vertical, tam bé de la part l'Epístola, una gran f_i de gura de benhaurat bisbe, ricament hàbil llat amb apla casulla sobre la qual hi fi gurava el pali sembrat de creus diagonals personatge que tenia sa dreta en actitud benedictòria i mostrava sa esquerra sobre el pit, sostenint una mena de còdol de di. fícil interpretació, causant estranyesa que tal rei^resentació de un pontífex ofe¬ rís descalços els seus peus. (Eig. 179). decoració mural de Polinyà sembla La que hagi de relacionar-se amb la de Bar^; berà, sobretot amb la de l'absidiol de¬ dicat a Sant Pere i Sant Pau, essent pos sible que siguin degudes a una mateixa mà; ostentant la mateixa gama de colors, corresponent també a ple segle aIII. BIGUES.- En'la porta, de timpà semi¬ circular espaiat inferiorment per una llir\ llinda sense cap mena de treball, es ve¬ uen en l'església dedicada a Sant Pere, que primitivament s'obria vers la part de mig dia i avui es aparedada, uns ind_i cis de decoració mural molt esborrada.En , ella s'hi regoneix en color vermell ].'Ar