îrsifTîf SJ V 7v<"?iiiii^^' PSpMI yïHilíi -i- V ...• • V.VV ••♦ ^ . .-IPft .-?r / EP ÂRSiH STR QÇ/fN RSLLTAMA OTUTITSNI f H 6 CONCA DE BARBARA I GUIA DE MONTBLANCH INSTITUTO AMATLLER CONCA DE BARBARA I DE ARTE HISPÁNICO Guia de Montblanch PER ANTONI PALAU I DULCET BARCELONA Impremta Romana - Ho.spital, gy igòi LA CONCA DE BARBARA En la Província de Tarragona, i en el bres ol del rill Francolí, s'hi forma unci gran dotada cone¬ guda per Conca de Barbara. Limita amb els con¬ fins de Lleida pels sens murs naturals de la, Serra del Tallat, que va des del Coll de Tarrés fins al de Deogràcies, comprenent les comal-ades de Senant, Soli¬ vella i Vallvert. De Nord a Llevant la limiten les serres de Comavert, Coll de Cabra, el Tossal Gros, el Cognllô de Mi¬ ramar, el Coll de Prenafeta, Coll de Lilla i Coll de la Riba. A migdia mort sota els massissos de les muntanyes de Pra¬ des, la Serra de Roquerola, els Plans, Rojals, la Pena, Sant Joan i la Pc ^uala. Segueixen, el Base de Poblet, presidit per la Baltasana, i al fons la Serra de la IJena fins a tro¬ bar el Coll de Tarrés. En un document antic els límits de la Conca hi són se¬ nyalats així: "La Serra de Coniaz>ert va de Puigcabré a Coll de Cabra; al costat del Coll de Lilla, els cingles de Samontà, cl Coll de la Sibina i Puigcabré. A l'altre costat la Serra de la Riba, la Tossa, Roca Estelada i Roca Roja'". Junt amb la provín,cia de IJeida, la rodejen les comarques del Camp de Tarragona, Segarra, Garrigues i Serres de Prades. La posició de la Conca sobre el nivell del mar és bastant enlairada {es ealcula amb un promig de 500 m.). El seu terreny és trencat per rabundáncia de tossals, barrancs, torrents i xaragalls. De les aigües que davallen de la Serra de la Elena i del Bosc de Poblet es formen, els rius Seek i Milans, els quals, unint-se prop de l'Espluga, originen el Francolí. Les vessants de la Serra Comavert, les aigües de Forés, Vallvert i part de la muntanya de Sant Miquel, for- 6 CONCA DE BARBARÁ men cl riu Anguera. Aquest, al seu pas per la Conca, en¬ goleix les rieres de Montbrió, Rocafort, Surreal i Prcna- fcta fin,s a l'aiguabarreig amb cl Francolí prop de Mont- hkinch. Des d'aqni cl Francolí s'csnituny de la Conca pel pintoresc Estret de ta Riba per dcsgnassar al mar prop de Tarragona. Les muntanyes que rodcjcu la Conca presenten variats aspectes geològics: estudi a fer pel qual cus declarem inep¬ tes. Fixant-nos en, cl seu conjunt pintoresc, cal remarcar que el massís de les Serres de Prades es presenta fosc, as¬ pre i enlairat. En els seus afraus .s'hi amaguen les més be¬ lles i gemades valls de Tcncontrada, A Tentorn de Rojals corprenen els cingles, nius d'àligiues i ducs. abocats a les valls, plenes de verdor, de fresques i saludables fonts, i de pen.yals llençats en desordre, mostrant a l'excursionista un espectacle feréstec, testimoni milenari de commocions geo¬ lògiques. Envers la Pena, Castellfullit i la Baltasana. cl Pose de Poblet, encara mostra la sera antiga grandesa. L'ex¬ cursionista pot gosar-lo tot recorrent la -moderna carretera de l'Espluga a Prades. Les siluetes dels comellars de Vall¬ clara, Serra dc la Llena i les Garrigues, són tri.stes -i apla¬ nades. Igualment podem dir de la Serralada de Tarrés, Ta¬ llat, i Forés, però amb suaus ondulacions. Allí comença la ' Segarra, comarca dc -muntanyes baixes, de migrats boscos de pins i d'aspecte trist. La cordillera que del Coll de Ca¬ bra va- fins a J^'ilavert. també és bastant aspra i plena dc bosc. pobles dc la Conca, quasi tols es formaren dalt d'un j Els tossal. Montblanch tingué el .seu nin al redós del Pla de ' Santa Bàrbara i arrecerat en Ics fosques muntanyes dc -mig¬ dia: Barbara s'esglaonà al Puig- Barbaranus; Espluga en el Capuig, Pira coronant un penyal abocat al riu; Sarreal, La Guàrdia, Solivella. Oilers. Rocafort, Montbrió i Vim¬ bodí. enlairats, com vigilants de la comarca; Forés, penjat com un nin d'àligues en el punt més elevat de la carena. Després vénen Scuant. en -una gentada vall: Blancafort, amagat entre els rcpeus del Tallat: Vilas'ert. Ulla i Prcna- feta, escampats per les faldes dc Llevant. La Conca pot creuar-se, des dc qualsevol indret, en quatre MONTBLANCH y hores de camí aproximadament, car mesurada pels sens ex¬ trems més separats, dóna una distància màxima de i8 qui¬ lòmetres. Els seus productes naturals consisteixen en, nom¬ brosos conreus, mines, boscs, i pedreres, entre les q/.ials és de remarcar les de marbre de Sarreal. Apuntem entre les seves principals vies de comunicació el camí de ferro de Lleida a Tarragona, el qual, entrant per Z'Estret, de la Riba, creua la comarca per desaparèixer pel túnel de Tarrés di- reció Lleida; les carreteres de Reus a Lleida, passant per Montblanch i Espluga; la de Montblanch a Valls pel Coll de Lilla; la de Montblanch aPrenafeta; la de Montblanch a Santa Coloma de Queralt per Sarreal, la qual, davant de La Guàrdia, bifurca amb la de Tàrrega, quina, abans d'ar¬ ribar a Solivella, té un ramal que condueix a Blancafort ; la d'Espluga a Senant; Ici d'Espluga a Prades per Poblet; i per líltim, la de Sarreal a Valls pel Coll de Cabra, on poc aban.s enllaça amb la que passant per Barbará mort en la que va de Montblanch a Santa Coloma. A més, munió de camins carreters i corriols llisten tota l'encontrada. ■Poca cosapodem dir de la història primitiva de la Conca. Els temps prehistòrics i els primers segles del cristianisme HO presenten testimonis prou verídics. Les obres humane.·i més antigues de la Conca que hem estudiat, es remonten al segle XI, centúria en que comença la història positivament coneguda de la mateixa. S'esmenta vagament l'estada en ella dels Ilergetes i dels Ausetans. En temps dels Romans es parla de la Conca de Barbará i del riu Tulcis (avui Fran¬ colí), celebrat per collir-s'hi en les seves voreres el lli i altres plantes tèxtils. Es diu haver-hi hagut també la Via Aurèlia que vcn,int de Tarragona, travessava la Conca per Vilavert, Espluga, Riudabella i Tarrés, aconseguia els plans d'Urgell, per acabar a Lleida. A més s'han fet excavacions a IL-enafeta, Barbará, Sarreal i Riudabella, on s'han trobat rastres que se suposen ésser uns de l'Edat de Pedra i al¬ tres dels temps dels romans. Alguns pretenen que donà nom a la comarca el Pia de Santa Bàrbara, inclòs dins els murs de Montblanch. Per això sostenen queha de dir-se Conca de Bàrbara. La topo¬ grafia i la tradició, però, proclamen que el Puig de Bari)a- 8 CON'CA DE BARBARA rà fou habitat per un poderós de la raça dels romans, anome¬ nat Barbaraiius, el qual es féu amo, i senyor dels terrenys que des dels cims del Tallat s'estenen fins al Francolí. Dalt del Fuig construí el seu Casal, i com- que en aquell temps el més fort era el més poderós, és natural que dominés els pocs habitants que devian poblar l'encontrada. No ha d'es¬ tranyar-nos, doncs, que fa en temps dels romans s'anomeni la comarca Conca de Barbara, dernatiu de Barbaranus, nom ben romà i que per tradició antiquíssima s'ha vingal perpetuant. L'estada dels la Conca ha deixat arrels en la moros en tradició i en les populars. Enamorats i atrets peí- creences Ies boscúries que cobrien els terrenys occidentals de la Conca, allí aixecaren llurs refugis i fortaleses. Encara pot senvalar-se on foren Castellfollit i Castellsarrahí. El record dels moros ha traspuat tant de generació en generació, que cl poble creu tots els monuments antics obra dels mateixos. Moltes partides de terreny s'anomenen encara avui Coma del moro. La veritat és que en tota la Conca no hi ha cap rastre arquitectònic dels sarrams. Hem de suposar que per haver de portar allí una vida nòmada i guerrera, llurs cons¬ truccions no tingueren, ni de bon tros, les proporcions ar¬ quitectòniques dels edificis de Andalucia, i que el poble, por¬ tat pel seu odi contra els alarbs, ho enderrocà tot fins a no quedar-ne rastre. A les darreries del segle X veiem els Comtes de Bar¬ celona fent la als moros, per tal d'eixamplar els seus guerra dominis i per completar la restauració cristiana amb tant d'afany començada. Aqní apareixen, les primeres notícies certes i documentades que tenim de la Conca. En efecte, en looó el Castell de Barbará era ja del Comte de Barcelona. El propi sobirà facilitava la repoblació d'aquelles terres, tot concedint a vassalls seus extensos terrenys, sota condició d'edificar castells i foragitar els pagans, segons apunten, els documents coetanis. Així veiem que a mitjans del segle XI ja existien Forés, Montbrió, La Guàrdia, Oilers, Solivella, Prenafeta, Espluga, etc., in plano de Barbarano. Per aquest temps fou quan Raman Berenguer i el seu germà Berenguer Ramon, portaren els exercits a la conquesta de gran part de la Conca. Un segle més tard, o sigui, en 114S, l'esforçat carn- MON'TBLANCIÍ 9 pió Pons de Cervera, sota el guiatge de Ramon Beren¬ guer IV., reconquista l'Espluga i la confia als seus fills. Tot- seg.uit foragità els moros ûc Castellfollit, Vimbodí i Tarrés, seguint la seva ruta triomfant fins a Tortosa. Mentrestant, altres guerrers enviats pels sobirans harcelonesos empaita¬ ven els alarbs per les cintes de la Pasquala i plans de Ro¬ jals, acorralant-los en el cor de les Serres de Prades. Mentre els soldats realitzaven la seva obra entre el so¬ roll de les armes, un eixam d'anacoretes, dominats per la fe cristiana i despreciant la mort, fundaven els seus oratoris entre els desolats cims del Tallat, i dins dels boscos de Cas- tclfoUit. Els terrenys que rodegen Castellfollit són desig¬ nats per Les Ermites. Entre els màrtirs, molts d'ells anò¬ nims, del cristianisme, hi figurava el venerable Poblet, les miraculoses virtuts del qual li valgueren la donació del ter¬ me de Les Ermites, que des d'aleshores s'anomenà Hort de Poblet. Foragitats els moros, tranquiliitsada la comarca de llui¬ tes ferotges, el penó creuat, símbol de la restauració cris¬ tiana, onejà per tot arreu. Aleshores fou quan el Comte Ramon Berenguer IV, comprenent el titànic esforç que re¬ clamava la repoblació dels terrenys, concebí les Cartes de Població, preades escriptures que a força de franquícies i privilegis, animaren a refer les runes, i a fundar noves vi¬ les. Així veiem- entre els rius Anguera i Francolí, la pobla¬ ció de Duesaigües, refugi tal vegada de escamots nòmades, convertir-se, per disposició reial, en Vilasalba; abandonada després per a refondres en Montblanch. En ple segle XII, ja fou esmentat en documents Lilla, Vilavert, Pingtell, Anguera, Miralpeix, Montornès, Senant, Pira, Blancafort, Rocafort, Vallvert, i dues esglésies soli¬ tàries de Sant Bartomeu. En una Butlla del Papa Celestí III, datada en iiç4, es citen Ripa, Vil-la viridis, Pinefracta. Bar- baranus, Vombodi, Espluxa, Mens Albus, Rocafort, Avinai- xa, etc.. El Comte segueix incansable la repoblació de la Conca, i funda el Monestir de Poblet. Arreu s'aixequen es¬ glésies i ermites; es refan, els enrunats castells, s'obren ca¬ mins, s'enllacen amb ponts de pedra; i al finar la XII cen¬ túria, l'obra civilitsadora de Ramon Berenguer i del seu Conca de barbara fill Alfon II, d'eixamplar les fifes de la pàtria, en la Conca quedava del tot enllestida. En redactar el Rei Alfons la Carta de Població de Mont- blanch a favor de Pere Berenguer de Vilafranca en 1162, tingué en compte els privilegis de la nova Vegueria que dit sobirà instituí, per convenir a la seva política. La il·lustre família dels Vilafranca, fills i veins de la capital del Pene¬ dès, foren els primers representants de la Vegueria de Moutblanch, i el nom de tan noble llinatge figura sovint en els anals de la Coiica. L'Art es manifestà bentost. L'arquitectura romànica, adaptada pels primers oratoris, lluïa les seves gales, i mal- \ grat que les seves formes intrínseques eren iguals per tot el ; món cristià, l'enginy dels constructors aconseguia tal va- ' rietat en les combinacions i jocs de llum sempre escaients, ; que el seu estudi es fa interessant. Així veiem que mentre es bastia l'església abacial de Poblet, rigorosament subjecta als cànons artístics de la reforma benedictina, promoguda per Saut Bernat en el Císter, Barbará, Surreal, Forés i Se- nant, construïen les seves parroquials, en, les que el romànic | florit mostrava llurs historiats motius, a la vegada que a ' Montblanch i a Preuafeta, el propi estil les despullava de tot iconisme. : D'ara endai'ant la història de la Conca es concentra en cl Monestir de Poblet. Tantost acabades les dependències més precises a la comunitat, aconseguí tal abundància de | privilegis i concessions, que ben aviat es convertí en ric i poderós dominador de la comarca. Si bé és cert que per es¬ pai de més de set centúries Poblet tingué a jou la Conca, I tot originan,t plets i lluites, no ho és menys que promogué , la vida i riquesa dels seus habitants. Ja fos per les visites \ que rebia sovint de reis i nobles, ja fos per les intermina- ; bles obres del monestir, el cert és que el treball mai no mancava, resultant de tot plegat el manteniment del pobre veïnatge. Durant cl segle XIII els Franccscans i les Monges de i Santa Clara s'estableixen a Montblanch. i l'Ordre de la 1 Mercè a La Guàrdia. D'Fspluga i Barbará se'n possessió- ' naren elsTemplcrs. anant-hi després els Cavallers de l'Or¬ dre de Sant Joan de Jerusalem, Fis Tem piers bastiren els montblanch sens Castells i Oratoris, confoniic als estatuts inspirats en la Regla de Sant Benet i els preceptes de Sant Bernat. La transició roniànico-ojival ens llegà vàries obres a Poblet, l'església d'Espluga, i l'absis de Santa Mar'm de Montblanch. La importància civilitzadora de la Conca anava en aug¬ ment. Les Corts celebrades a Montblanch, contribuïren a que fos enva'ida la vila per foresters. Molts d'ells enamo¬ rats del terrer i de les seves bones condicions estivals, de¬ terminen establir-se en diferents pobles de la comarca. Els escuts nobiliaris encara broten dels paraments de pedra, re¬ cordant el llitiatge d'IHnstres famílies. La fe cristiana en¬ fonsava les seves arrels, bastint no'ves ermites i aixecant creus de terme. Desapareix la primitiva església de Santa Maria de Montblanch per a donar lloc a la construcció d'un sumptuós temple d'estil gòtic. La vila ultrapassa les z'es- sants del Pla, i s'estén per Vilanova del Mercadal i pel barri de Sant Miquel. El rei Pere IV mana que tota la creixent població de Montblanch sigui rodejada de nous murs, i de 1367 a 1373, es fortifiquen, a la vegada, Mont¬ blanch i Poblet. També Pere ¡V, en 1359, manà formar un Cens gene¬ ral a Catalunya. Mercès a tan curiós document, sabem que la poblaeió de la Conca era d'uns 24.000 habitants. De ma¬ nera que arreu ensamentaren el terrer viles, poblets, masies, ermites. Aquesta crcixensa féu necessari l'augment de znes de comunicació ; per això veiem els cònsols de Montblançh. en 1398, fer totes les gestions possibles perquè la carretera de Tarragona ofereixi les millors condicions de trànsit. El ve'inatge també contribueix a l'augment d'obres públiques i camins de cavalleries. Elsegle XV és el més floreixent per la Conca. Revestit el cenobi de Poblet de tot el seu poder i grandesa, albergant nobles famílies els casals de Montblanch, Barbará, Sur¬ real, Espluga i Forés, acabats els temples i fortificacions, l'agricnltura es desenrotlla i els oficis manuals ocupen els Z'e'ins pobres. La religió catòlica continuava enfonsant les seves arrels, aixecant nous santuaris, i en els camps soli¬ taris, prop dels poblats, 0 a dalt de les muntanyes, plantava les creus de terme: aquests senzills i poètics símbols de pe¬ dra, que aturen el vianant tot invitant-lo a flectar els genolls CONCA DE BARBARÁ i acotar el cap en torra. Veritat és que a les acaballes de la pròpia eentiiria, les guerres que sostenia Catalunya contra Joan II, malmeteren els més preats monuments de la Conca. Tant Texèreit de la Diputació, com el del Rei, es portaren tan malament, que en juliol de 1462, el Vicari de Poblet cs veié obligat a queixar-se de la desmoralitsaeiú dels matei¬ xos, i manifestar que considerava preferible no ten.ir cap guarnició que el defensés, a ésser custodiat per uns soldats que tot sovint saquejaven el Cenobi i degollaven el bestia del terme. Tota la Conca en gemegà de valent durant aque¬ lles guerres. Sarreal, atacat per tots costats, cau rendit al Rei, i més tard Pere de Urrea, arquebisbe de Tarragona, foragità les tropes reials i torn.a a fer-se seva la vila. El Rei pren Barbará i Espluga, i poc després el Mestre de Montesa entra triomfant en aquesta última vila. A Barbará esclata una lluita desesperada, essent una altra vegada la població vençuda pel Rei. Forés es revolta contra Joan II. Els soldats d'un i d'altre partit s'entreguen al saqueig, cau¬ sant doloroses pèrdues en tols els pobles de la Conca. La sotregada és tan gran., que tota la, comarca queda en la ma¬ jor misèria. A primers del segle XVI, gosant la Conca de relativa quiiut, es fundaren noves ermites, i el gòtic florit terminà el Priorat del Tallat, el Castell de Solivella í l'Hospital de Santa Magdalena, de Montblanch. Amb aquests mon,unien.ts es clou l'empenta creadora de la Conca, amb ells acaben les millors manifestacions so¬ car cials i artístiques de la comarca. Tot quant amb grans des¬ peses i temps fou construït per generacions passades anava a ésser enderrocat. En efecte, les guerres de .separació i successió, foren fatals per Catalunya, ja que tots els exer¬ cits, tant d'un partit com de l'altre, malmeteren nostres joiells artístics, no sak'ant-se els de la Conca de semblants profana¬ cions. Aleshores fou quan. cs cremaren els ar.vius, es vio¬ lentaren les esglésies i s'aterraren les fortificacions, i quasi es despoblà del tot la Conca. Quedaren abandonats els po¬ bles de Pinatell, Montornès, Anguera, M iraipeix, i l'antic de Prenafeta. Caigueren, en runes, santuaris solitaris i creus de terme. I quan arribà l'hora de posar una mica de remei a tanta vergonya, els venerables joiells de Tart eren refets MONTBLANCH avib mai gust, i sense cap mena de criteri. Aquí, com a tot arreu, els nous estils arquitectònics, Renaixement, Barroc, i Plateresc, tan impropis per als temples de Déu, on tot re¬ quereix gran elevació de sentiment estètic, s'havien ensc- yorit de tot quant s'edificava. De m-anera que les destruc¬ cions totals o parcials produïdes per les guerres, venien em- pitforades per el mcd gust dominant. És més: un cop aca¬ bades les obres, el poble, emportat pel seu esperit apassionat i fantasiós, substituí els antics altars i retaules, per verita bles enginys barrocs, que si bé alegren la vista amb tants daurats i recargolades motllures, entristeixen, l'ànima i dis¬ treuen el sentiment. Així i tot, lafesomia pintoresca i monumental de la Conca era massa secular perquè tais sotregades la desfigu¬ ressin totalment. La pitjor ruïna estava destinada per a més endavant. Al principi del segle XIX, encara conserva¬ ven els pobles un aspecte medieval. Els monuments oferien idea del que foren, i la naturalesa es presentava per tot arreu fèrtil i verge. Els llops criaven entre l'atapeït bran¬ catge dels boscos centenaris ; els enlairats cingles servien de niu a les aus selvacges; les fonts brollaven per tots in¬ drets; les baixes terres es veien amorosament conreades: una impenetrable espessor d'albins, pollancs, i matolls, mar¬ cava el CiUrs del Francolí. Aquest riu sempre era ombre- jat, i mantingut per munió de dolls d'aigua que brotaven de son llit. Els cants dels ocells no hi paraven mai; i a l'ho¬ ra baixa de les tardes d'estiu, els habitants dels pobles ribe¬ rencs, cansats del cotidià treball, cercaven en les seves vo¬ reres convertides en jardí, repòs i delitosa estada. El Monestir de Poblet encara constituïa un museu de preciositats, de tota mena. Apart de la grandesa arquitectò¬ nica, encara guardava íntegres les seves riqueses biblio¬ gràfiques, diplomàtiques, i litúrgiques. Els cants del monjo blanc del Cister resonaven en les voltes de l'església aba¬ cial, i les campanes brandant de temps en temps, remembra- ven les consuetuts de l'ordre. A l'entorn dels colrats murs, s'extenia el cèlebre bosc, els arbres seculars, quals troncs esmossaven les destrals més ben trempades, L'atapeïda ver¬ dor enfilant-se serra amunt ostentava sa virginal bellesa; en una paraula, allò era un paradís terrenal, CONCA DE BARBARA A l'altra banda, el Priorat del Tallat alçava als quatre vents els seus colrats murs:els castells medievals dominaven Vencontrada : els santuaris i les creus de terme, senyalaven la proximitat del Cenobi populetà, a l'ensems que mante¬ nien les tradicions i la fe cristiana del poble. Començat el segle XIX, els francesos convertiren en for¬ talesa els Santuaris. Seguiren les lluites intestines del 22 i ?5, que ocasionaren la destrucció de Poblet, el Tallat, i tot quant indicava origen monàstic. Al mateix temps, els an¬ tics castells, esglésies, convents, i ermites, es convertiren en fortaleses, on es vessava la sang a dolls, i els germans es mataven els uns als altres, consumint-se així la ruïna d'o¬ bres grandioses, que solament a força de centúries s'havia lograt edificar. A^o para aquí tot. Els elements naturals tam¬ bé, per dissort, contribuiren al desastre, car en els anys 43 i 74, el riu Prancoli, sortin,t-se de mare, arrasà vegetació, cases, persones i tot quant s'oposà a la seva fúria. El pai¬ satge i les belles perspectives quedaren desfigurades De i8¡o a 1880 els llibres de Poblet, i els objectes ar¬ queològics que en la Conca subsistien, foren malvenuts a forasters, sense cap mena d'escrúpols. Si se'n salvà algun, fon, segons confessió dels propis detentors, perquè no hi "hagué avinença en. el preu". Per sort de nostra generació, que tant ha destruït, re¬ neix de sobte l'amor a l'estudi i a conservar tot quant sin- tetitsa la manera d'ésser dels temps passats. L'afany d'in¬ vestigar, de recollir dades, de refer les runes, i d'escriure la veritable història dels pobles, serà tasca nostra. És me¬ nester que tots hi posem la pedreta. Avui, que tant s'arrela' l'excursionime, cal publicar Guies per Comarques. Existei- xen ja el Pirineu català per Céssar August Torres, La Vall d'Aran per J. Santaló, les Serres de Prades per J. Iglésies, y J. Santasusagna, i les publicades pel Centre Excursionista. Resta molt que fer encara. La Conca de Barbará, és fàcil de recórrer 'actualment, tant a peu com a cavall. Apart del camí de ferro, hi ha mol¬ ies carreteres i viaranys que enllacen els llocs més notables. En tots els pobles conviden a l'hostatge el bon tracte dels setis ve'ins, generalment de caràcter sensill, posat pacífic i llenguatge pintoresc. Encara que en alguns poblats no hi ha MONTBLANCII hostal, sempre trobareu alguna casa que us donarà sopluig. Les llegums són bones i de aliment; gran les aigües saludables; el clima sà. Per més que al cor de l'hivern es presenteu dies durs, sobretot quan la boira d'Urgell cobreix les serralades, són de curta durada. Ès un lleu sofriment que aviat ve recompensat pel bon temps. És de remarcar qtie al més fort de la calor, suavitsa la marinada els raigs del sol. La marinada és aquell aire agradable, tan peculiar en la Conca, que fins la eorranda popular poetitza : Al demati, vent serè, a deu hores, marinada, a mig dia, vent de dalt, i a la tarda, garbinada. MONTBLANCH HISTORIA Segle xii. — Entre els rius Anguera i Francolí, i en el lloc conegut avui per Molins de la Vila, existia, durant la Reconquesta, poblat dit Dues-Aigiics. En març de 1155, un el Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, lliurà des de Narboná, un document a favor de Pere Berenguer de Vila¬ franca, disposant que aquell poblat s'amoneni Vilasalba. Al mateix temps, erigeix en Batlle al propi Pere Berenguer de Vilafranca, i li fa donació del terme "que va de Pinatell, prop Peramec, a Serra Grassa, i a Pujol Roig, de Serra de Penyafita a M'atarrodona, i arriba i descendeix per la ma¬ teixa Serra al Torrent de Fontscaldes, i del mateix torrent al Coll de Corset. D'aqui baixa al Francolí, ifins al Roch d'en Bruda, puja per aigües del Riu Brugent, fins al pas de Farena. De tercera part, en la mateixa Serra alta, fins a Cogullons, i vaal Coll de Camell per aquelles penyes altes fins a la part de Miravet, i baixa al torrent de l'Amalguer fins al Francolí directe a Portella Roja, i a Rochasa Bol- terera. A quarta part, en Serra del Tallat de Barbará. D'a¬ qui al Coll de Pedra de Llamps, i baixa per el roure de forat mico, i directe a les aigües del Anguera". Set anys després, febrer de 1162. el (Rei Alfons II, el Cast, lliurà des de Barcelona una nova Carta de Població, en la qual mana al mateix Pere Berenguer de Vilafranca que traslladi la vila la l'altra banda del riu Francolí, cap a ponent i al redós d'un tossal, donant-li el nom de Munt- blanch, i confirmant de nou el Privilegi del terme concedit per el Comte de Barcelona. Aquest document es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, és llatí. Ací va un ex¬ tracte traduït: "Sigui a tothom manifest, que jo, Alfons, 2 l8 CONCA DE BARBARÁ Rei d'Aragó, i Comte de Barcelona, amb consell de la meva Cort, disposo que la vila anomenada Vilasalva, per mana¬ ment del meu pare, sigui mudada de lloc. A tu, Pere Be¬ renguer de Vilafranca, mano que traslladis la dita vila en el munt de ponent, i que hi edifiquis i el poblis, i mano que per el munt sigui anomenada Muntblanch. A tu, Pere Be¬ renguer de Vilafranca, et dono la mateixa Vicaria o BatUia de què gaudies ; de manera, que tu i els teus, l'un després de l'altre, disfrutaren del mateix càrreg, a causa de la po¬ blació que alli fareu. També et concedeixo els censáis de tot el territori, les hortes, prats, regadius, marges, etc., i et do¬ no la quarta part de tot ço que en els propis terrenys em perteneix, per raó natural o per justicia; els delmes i usufruit de forns, i mercats, i de tota la meva propietat, exceptuant els drets que tinc en els molins. Ademés, et concedeixo en el terme ja dit de Muntblanch, terra per treballar tres pa¬ rells de bous, un dels molins situat damunt la sèquia, i un al¬ tre dessota la mateixa sèquia, en franc alou i dins el terme de Tarragona. Tot quant queda escrit, dono a tu li els teus descendents, perpètuament, venint obligats a jurar-me fide¬ litat a mi, i a'ls que em succeiran. I si algú volgués desfer aquesta donació, no intenti res sense consentiment d'amb¬ dues parts; la donació continuarà en ferm i perpètua". El propi Rei, en 3 de las Idus de Maig de 1163, lliurà un privilegi al Veguer de Montblanch, ordenant el lliure i ab¬ solut domini de les aigües del Francolí. El denominatiu de Vila sa alba, a nostre entendre és sim¬ bòlic; Vila d'alba, de blancura, pura; i després Montblanch, muntanyeta que no tenia ni té res de blanc, però simbòli¬ cament blanca, neta, pura. Per això l'escut de la vila té les quatre barres sobre camp daurat, i al mig un munt sur¬ montât per una flor de lliri blanc. En el segle XVI trobem una mesura anomenada alva dc Montblanch És del creure que totseguit el veïnatge de Vilasalba, cas abandonà aquelles terres baixes que no permetien fortifi¬ cacions, i posant-se a les ordres del seu primer Veguer, pro- vinent d'una noble familia del Penedès, començà a bastir alguns albergs a la falda llevantina del Pla de Santa Bàr¬ bara. A la vegada que les cases, tenim proves verídiques, es montblanch 19 bastiren l'esglesia sota l'advocació de Santa Maria, i el Cas¬ tell al cim del tossal. És curiós observar que els origens de Montblanch es per¬ petuen en la tradició a travers dels segles. En el llibre de Fr. Esteve Barellas : Centuria o Historia de los famosos he¬ chos del Gran Conde de Barcelona D. Bernardo Barcino, etc. Barcelona, 1600. fol. diu l'autor : "Vino a mis manos el año de mil y quinientos setenta y seys, harto estragado y rom¬ pido, lo que trabajó el Rabino Capdevila, hijo de padres nativos christianos, naturales del lugar Duas Ayguas. mo¬ rador en la villa de Momblanc". El primer poblador de la vila estava casat amb Arsenda. de la qual tingué dos fills, Bertran i Berenguer. El primer prengué per muller a Laura, de qui tingué una filla anome¬ nada Arsenda, com la seva àvia. Aquesta família, senyora d'altres llocs en la província de Tarragona, romangué en nostra vila fins al segle XVII, refonent-se amb els Cal¬ ders. En 1170, ço és. vuit anys després de fundada la pobla¬ ció. ja existien, l'Església romànica de Santa Maria, el Ce¬ mentiri, el Castell, i el Mercadal. En el Document núm. 350 del Cartoral de Poblet "Arnau de Montalt ven a consta que Donat i sa muller Astruga Montblanch. la qual una casa a "affrontât ab Oriente in domos de Petro Francigine, a me- ridie in via publica, ab occidente et a septentrione in cimi- terium Sanctae Marie". Porta la data de VIU kalendas De- cembris (24 novembre), anno dominice Incarnacionís M. C. LXX, et Ludovicus rex juniore régnante in Gallia XXXII l annis. En el Document 351; "affrontât autem iam dicta kasa... de alia superius in via qui exiit de ecclecia sancta Maria Montis Blancii et vadit versus ipso sola. V nonas februarii (i febrer) M. C. LXXXIII". Per el contingut d'aquest iiltim document, sembla que l'Església estava orientada tenint l'absis i el cementiri en¬ vers llevant, i l'entrada mirant a ponent. Davant d'aquesta sortia el camí que passava per la solana del Pla, on avui encara existeix el carrer de Solans. En el Document de 15 d'abril de 1171. també es cita el Cementiri, i en el Document 353, Arnau de Montalt ven a 20 CONCA DE BARBAKÀ Donat i sa muller una casa, la qual "habet affrontaciones. ex unaparte in domum P. Francehe, ex alia vere parte in cimitterio et in ecclesiam Sánete Marie, et ex alia vero par¬ te in carrera publica, qui pergit ad Mercadalem. XVI ka- octobris, anno al) Encarnasionis dominice. M, C, lendas LXX" (i6 setembre ii/o). En 1186, aquestes dues cases, i els demés béns de Donat i Astruga passaren, per voluntat del matrimoni, a ésser propietat de Poblet, Ja abans, Bertran de Vilafranca, i Laura sa muller, i llurs infants, ferendonació, en 14 d'abril de 1172, a l'abat Hugo i al mo.iestir de Poblet, de la part que els tocava de dos molins de prop del Erancolí, que Ferrer de Llimdars portava a cens, o regentava en nom d'ells; quals molins eren a la vora del riu, dessota del IMoli de Guillem de Vila¬ grassa, És de creurela primitiva població, era rodejada de que murs. Nosaltresimaginem el seu perímetre així : Des ens de la Plaça de Mercadal, tot el llarg del que avui és carrer Major, amb el Portal de la Pedrera, Al remontar el Plà per ponent s'unia amb el Castell. Pel carrer de .Solans baixava cap al riu Regi-na (Riuot) i tombava fins al Mercadal, El Plà servia de Pedrera, on es tallaven els boisons per a edi¬ ficar la vila. primer Rector que tingué la vila fou Bernat de Tér¬ El mens, i el primer patró Sant Jordi, Segons un document del segle XVII "lo dia de Sant Jordi se fa festa, y professo, per ser Vot de la Vila: la professó bix de la Iglésia Parro¬ quial va tot carrer Major fins al portal de Sant Antoni, puge per lo Baluart amunt y entra en la Iglésia de nostra Senyo¬ ra baixa per lo empedrat y entra a Sant Mar¬ de la Serra, y çal, la font del Vall y Carrer deir Daroca, y sen y sen va a torna a dita Iglésia Parroquial". Montblancb quasi sempre fou del domini reial, governa¬ da pel Castlà, 0 capità de la vila, el qual, habitava primer al Castell, i quan s'abandonà aquest, residí en el gran Casal, conegut avui per Can Monfar. El 18 de gener de 1174. c'I rei D. Alfons, al pendre per muller a Donya Sanxa, filla d'Alfons VII de Lió, entre altres pobles, li féu dona¬ ció del de Montblancb, amb tota la rodalia. En 6 de les idus de febrer, trobant-se el rei a Tarragona, concedí en feu els MONTELANCH castells de Montblanch i La Riba a Gerau de Jorba i als seus, en calitat de Castlans. El propi Gerau de Jorba i sa muller Saurina en 1187, empenyoraren al rei Alfons, per 1300 moraijatins, la vila de Montblanch, amb els seus ter¬ mes, inclòs La Riba. En l'Arxiu Prierai, de Catalunya, existia un document, copiat per el P. Pasqual, consistent en una Donació feta per el Rei Alfons, octubre de 1190, d'un home de Montblanch, nomenat R. Geraldo de Riba, amb tota la servitut, host i cavalcada que d'ell rebia, a favor de la Religió dels Tem- plers. En H94, Alfons I, concedí l'església de Santa Maria a l'escribania de la vila i de tota la parròquia. Obtingué el càrrec per primera vegada Berenguer de Tàrrega, després de jurar fidelitat en presència de quatre prohoms de la vi¬ la. Aquest privilegi fou confirmat en 1250, i en 1307 es re¬ forçà, tot fent constar que el notari de l'església també ho fos de la vila. Segle xiii. — Al començar aquest segle, la població de Montblanch, s'eixamplà considerablement. Se formà la Vi¬ lanova del Mercadal, on els Reis d'Aragó bastiren llur Pa¬ lau, Els jueus formaren en el seu barri, i s'edificaren alguns casals junt al camí reial. L'església de Santa Maria es considerà petita; calia en¬ derrocar-la, i en son lloc bastir un gran temple, digne de la importància que Montblanch anava assolint. Aleshores fou quan es posaren els fonaments de l'església de Sant Miquel, t|ue si bé mentre duraven les obres de Santa Maria era un petit temple romànic, així que es pogueren celebrar els Ofi¬ cis Divi'is en l'església major, s'aixamplà en gran manera, sota ¡el gust gòtic del segle XIV, Al segle XIII també es deuen les fundacions dels Con¬ vents de Sant Francesc, la Mercè, i la Serra. També, la fun¬ dació d'Hospitals, l'Estudi, conducció d'aigua, ponts, i l'o¬ rigen del Municipi, En 1202 i 1207, visità la vila Pere II el Catòlic, En en 6 de febrer de el rei Jaume I, celebrà les seves 1221, esposa¬ llas amb la Infanta Elionor de Castella, filla del difunt Al¬ fons III, i en l'escriptura promet, entre altres propietats, el •2 2 CONCA DE BARBARA castell i vila de Montblanch. El propi Jaume I, a lo de les kalendas de juin- de 1226, nombrà feudataris i senyors de la vila als germans Ramon Folch i Guillem de Cardona. Però de febrer de 1246, el rei donà a sa muller Vio¬ en 5 lant, entre altres viles, la de Montblanch. En 1238. el rei Jaume ordenà des de València que cap veí de Montblanch, cedeixi en vida o per testament, els seus bens a militars, a eclesiàstics, i a comunitats religioses. Aquest manamente reial que tant afavorí el patrimoni familiar, es confirmà en Lleyda, 9 març 1313. En un document existent a l'Arxiu de la Corona d'Ara¬ gó (vers 1258). Ramon de Cardona es queixa a Jaume i, dels malts tractes que fa als rics homes de Catalunya "e per so com nos trencats nostres costums... que contenets que yo no port foneuol nen trage, e a auets feta paredar la porta de cal del castel de Muntblanch...". Segueix dolent-se de haver-li privat la llibertat d'entrar i sortir per la porta del castell. Jaume I respon en documait datat a Osca, VI idus Decembris 1259. Es dóna per enterat de l'acusació d'a¬ temptar contra les costums dels rics-homes de Catalunya, majorment del Comte d'Urgell, "et a vos, car nos uedaueni que no tiressetz ab foneuol, e car nos auien feta tancar una porta en Muntblanch". Diu que és de tot rei no deixar tirar amb fonevol en sa terra a ningú. S'admira de la tossu¬ deria de Ramon de Cardona en voler desaparedar la porta del Castell, "manam nos que donets postât de Monblanc de tots.,. Iocs que tenits per nos al infant don Pere nostre fil o a (jui el manam en son loc e non mudats per nulla ma¬ nera". Motius tindria Jaume 1 de fer tancar la porta del Cas- ! teli, per quan en 4 de juliol de 1258, trobant-se a València, ordena la Pedrera. s'edifiqui el Portal públic anomenat de En 5 el Rei Jau¬ de maig de 1260 trobem a Montblanch, me I. D'aqui passà a Vilarrodona. Per tal de concedir a P. Adam la Batllia de Montblanch i La Riba. Després restà a nostra vila del 18 al 28 de juliol de 1260. A 5 kalendas Agost, el propi Rei, des de Tarragona, donà als jueus de Montblanch i d'altres llocs un Privilegi, que ratificà en 13 de setembre de 1261, autoritzant-los de vendre el blat, grans, oli i demés mercaderies al preu que ells senyalessin. MONTBLANCH 23 í El propi Jaume I, signà document, un a L·leyda, 27 de setembre de 1262, confessant deure 734 sous, que havia manllevat al Batlle de Montblancli Joan Pere, per necessi¬ tats de la seva casa, i per despeses fetes pels- seus fills, i per Na Teresa Gil de Vidaura. câp gyj. En 19 de novembre de 1264, el propi Jaume I, també ggg des de L·leyda, atorga a Ramon de Cardona l'enfeudació de Montblancb, amb el Castell, castlà, i militars, retenint-se el Rei l'host i cavalcada dels homes de la vila i 50 moraba- tins anuals, etc. ] El Rei, 25 de febrer de 1265, concedí als jueus de Mont- ííg blanch i d'altres llocs, que cap oficial reial els pogués retenir lets presoners dins llurs Sinagogues. [- Encara el Rei Jaume I, en 10 de març de 1269, escriu al t-se Batlle de Montblanch y Veguer de la Conca de Barbara, per jj-ta ^ Què no sia malmesa la peixera ni l'aigua dels molins que YJ el Monestir de Poblet, tenia a l'Espluga de Francolí. A 13 ¿'a- kalendes d'Octubre (19 de setembre), el propi Batlle rep una lya, altre ordre reial, prevenint-lo que si els veïns d'Espluga, causen danys a Poblet, els tem castigui severament, una En octubre de 1275, Joan Pereç Sabata, Batlle de Mont- xar blanch, rebé ordres de Jaume I, de no permetre que els Tem- 5SU- plers de l'Espluga, junt amb son comanador i els veïns, mo- orta lestessin a Poblet, gaudint de l'aigua dels molins, que dit ; de Monestir posseïa a Espluga. No havent estat obeït aquest fil manament, i estant molt gelós el Rei de les inmunitats i ma- prerogatives de Poblet, repetí l'ordre al Batlle, manant-li que executés sense cap contemplació tot quant era llei. En Zas- ! conseqüència, el Batlle, en nom del Rei, dictà sentència de- icia, finitiva contra Fra Galceran de Josa, comanador de l'Ordre era. del Temple. fan- En 1281 s'establi la primera fira; i es designà el dia de ir s Sant Martí per a celebrar-les. En el Privilegi signat per el esta j^ei En Pere, es fixà com a duració màxima deu dies se- idas guits. En 1297 el Rei En Jaume II concedí una altra fira ' de qyg començaria tres dies després de Pasqua i tindria igual ' ^3 duració. En ambdós documents reials s'estableixen les con- ans, dicions per als veïns i forasters, i els impostos i preus de les mercaderies. CONCA DË BARBARA 24 Envers1284, el Rei Jaume I passa per Montblanch, per tal de lliurar el Comte de Foix, empressonat a Ciurana. En 1283 fou creat el Municipi de Montblanch. En el Privilegi que el Rei atorgà a la vila, s'adverteix que tots els anys, en la diada de la Circumscisió del Senyor, es nomenin setze jurats de la següent forma: sis entre els més rics, cinc menestrals, i els demés jornalers. En el mateix any es dic¬ taren regles pel compliment ; en 1298 se confirmà dit Pri¬ vilegi. L'ús d'armes per els representants de la vila en les ceremonies oficials, és en virtut d'un Privilegi reial de 1396, ratificat en 1495. El Rei concedi l'escrivania de la Cúria a Ramon de Mon- majó de Cervera en 1285, i l'escrivania de la Vegueria, a Joan i Antoni Sabater, pare i fill, en 1297. En 1286, els veïns de Montblanch es veieren obligats a recaptar 1000 sous barceloneses, per tal de sufragar el sopà i allotjament del Rei i el seu seguici. Bofarull publicà qua¬ tre documents. En el primer es dóna compte de la gran quantitat de pa, vi, peix, espècies, cera, etc., que es necessi¬ taren, i en els altres (1287 a 1302) el Rei condona el tribut als montblanquins per pagar anualment 50 maravedises al Monestir de Vallbona de les Monjes. En 1320, el Rei Jaume també eximeix a Mtanblanch de les despeses de sopà i allot¬ jament a l'Infant hereu de la Corona i al seu seguici. Amb motiu de fortes qüestions jurídiques, a fi de senya¬ lar alguns territoris terminals entre Valls i Cabra, el Veguer de Montblanch, Guillem de Castellvell, en nom del Rei, i d'Arnau Roger, Comte de Pallars, intervingué junt amb els demés senyors jurisdiccionals de Montblanch, absolvent i j condonant els jurats de la vila de Valls, 11 d'octubre de ] 1287. Més tard, els Veguers de Tarragona i de Montblanch ' motivaren sèries discusions, a causa de pretendre jurisdic- j ció eiiiCl terme de Valls. On. és indubtable que exerciren ju- risdicció dits Veguers, fou en els llocs de Picamoixons i | 1 Fonscaldes, situats en les vessants dels monts Carbonaris, ! segons resen els documents de l'època. La vila de Mont¬ blanch pretenia la possessió absoluta de dits llocs, cosa que logrà, obtenint del Rei Jaume I, un Privilegi, en què s'aui- toritzava al Veguer per a exercir jurisdicció en ambdós ! poblats. Més tard, Jaume 11 en una comunicació dirigida a montblanch Berenguer de Plegamans jurisconsult, i Guillem Miralles, a els hi mantenia la mateixa ordinació. Per dissort, el propi Jaume II anul·la totes les predites concessions en un reial proveït, dat a Barcelona, ii de desembre de 1299, en el qual puntualitzava que a Picamoixons i Fonscaldes, el Veguer de Montblanch no hi tenia cap dret, per ésser del terme de Valls. La jurisdicció es concedí als Vicaris de Tarragona. L'Universitat de Montblanch, acudi a la Reial Audièn¬ cia per demostrar que el terme de Vilasalba, el qual abans s'anomenava de Dues-aigües, per concessió otorgada en març de 1155 als seus pobladors i als de Vilavert, extenia sos lí¬ mits fins al torrent de Fonscaldas, i de consegüent, devien acabar-se les disputes sobre el domini dels terrenys que van des del cim dels monts Carbonaris fins a dit torrent. En 30de desembre de 1288, celebren Co·nsell en l'Es¬ glésia de Sant Miquel, P. de Cardona, representant del Rei. .Mestre Tomàs Romeu Metge, Guillem Bordell, i Arnau (l'Agramunt. La vila de Montblanch promet complir amb el Rei d'Anglaterra i Comte de Provença. les íclàusules del Tractat d'Oleron. A 16 de les kalendes de Gener de1289, el Rei mana res¬ tituir a A. G. de Monells l'escrivania de la Vegueria de .Montblanch, la quai H fou sequestrada, pagant 2 morabatins or al Rei cada any. En 1291 es parla de THospital de pobres de la vila, amb motiu d'unes obres que pretenia fer el Comanador de Barba¬ ra en un torrent anomenat Forai Micho, que sortia d'aigua a La Guàrdia i a dit Hospital. En el segle XII ja es parla d'una partida de terra nomenada Forat .Mico o Micho prop de Pira, i d'altre prop de Gtiissona. Finalment, el Rei Jaume concedeix permís a Guillem Ar- nao de Monte Corballo per a ensenyar gramàtica llatina a Montblanch, en 2 d'octubre de 1293. Segle xiv.—Fou el més floreixent per a la població. A 2 de les kalendes d'Agost de 1303, el Rei encarregà al seu tresorer Pere Boy), la construcció de Banys i Presó a Mont¬ blanch, sota un cens, creat a l'objecte a la Cúria. En 3 de les kalendes d'Octubre de 1303, es rep el nomenament d'Es- carceller i Agutzil sota les ordres del Veguer. En la matei- CONCA DE lîARBARÀ xa data es donen els Banys a Joan Figuera, al qual, en 1322, es fa avinent que ha de pagar cens al Monestir de Santes Creus. A 27 d'abril de 1304, rebé la visita del Rei Jaume II. El propi Rei tornà per a presidir les primeres Corts que tin¬ gueren lloc en la vila l'any 1307, en les quals es tractà de la conquesta de Sardenya, de l'acusació contra els Teinplers, i de defensar l'autoritat reial contra les pretensions dels ecle¬ siàstics. Els Templers, a instàncies de l'Arquebisbe de Tar¬ ragona i per ordre del Rei, foren portats a Montblanch i a Barbará, on devien esperar el fall del Concili Provincial senyalat per Ja Festa de Sant Lluc de 1312. El barri dels jueus pagava tribut a la Corona Reial. En 1305, la reina Donya Blanca concedeix a Bertrand Jorba, llicència per a montar una taula en la carnisseria de la vila, per tal de proveir de carn a tots els jueus. Els altres car¬ nissers, consideraren que dit privilegi els causava un gros perjudici, i acudiren en queixa al Rei. Aquest respongué que no tenien raó ; però ells refermaren sos planys fins a lograr l'anul·lació del privilegi, que s'efectuà en 1306. Malgrat ple¬ dejar uns i altres amb tossuderia, definitivament, en 1321 s'establi una taula especial per als jueus en la mateixa car¬ nisseria. En1311 concedeix el Rei als jueus de Montblanch, a precs dels mateixos, permís per a vestir-se igual que els de Barcelona, Tarragona i Vilafranca, ço és, amb vesta o tú¬ nica talar. En1316, Jaume 11, ordena al Batlle de Montblanch, que respecti els privilegis concedits per els seus antecessors als jueus, lliurant-los de l'obligació d'allotjament, tant dins el Call com en les seves habitacions. Sembla que no es féu gran cas de les disposicions reials, per quant en 1320, els jueus es planyen a Jaume II, dels mals tractes que els feien els Jurats i els Prohoms, fins aconseguir del Rei l'or¬ dre de què no se'ls causi cap dany ni se'ls molesti en res. Aquesta constant protecció dels Reis a favor dels jueus, exal¬ tà l'odi del poble contra la raça, i de consegüent, se'n suc- ceiren les matances i exterminis prou coneguts. Mes els Reis, considerant de bona llei la seva política, seguiren pro¬ tegint-los. Els Ducs de Montblanch, En Marti i Na Maria, MONTBLANCH ^7 322, 1392, dictaren un privilegi, en el qual, prohibien que s'o- bligués als jueus a fer-se cristians per força: i ordenaven se'ls tornessin els béns confiscats. En 1399 el propi Rei Marti permet que els jueus formin part de la vida civil, a fi d'acréixer la població i el comerç de la vila de Montblanch, g, Els jueus tingueren llur barri, amb tres portals i una sina- -g j goga; i a fora del clos, abans d'arribar al Francolí, un ce- g]g_ mentiri propi, el qual amb el temps ha desaparegut ; i ara el seu lloc és cobert de vinya. Trafiquejaven en tot, tenien ta- j lent, i eren molt trassuts. Recordem haver llegit en un do- gjgj cument, que tot passant per Aíontblanch una comitiva reial, a la Reina se li espatllà part de la vaixella de plata, i li apa- rià un jueu de la vila, |.|j^ S'ha publicat un document, pel qual sabem que el correu de Montblanch a Barcelona, en anar i tornar empleava qua- tres dies. També s'hi detallen les despeses de cavalleria, men- jar i hostatge, qyg Montblanch i Sarreal eren viles reials i ambdues s'atri- Tar bulen certs drets per a exercir jurisdicció. El Rei Jaume TI pjg_ en 1308, publicà un Decret fixant els límits d'ambdues ju- 22J risdiccions, -ar- E'S plets entre el Monestir de Poblet i Montblanch so¬ vintejaren durant el segle XIV, I a Trobant-se el Rei Jaume II en la vila el 14 de setembre ; de 1313. l'Abat de Poblet li posà en coneixement que els ' jd. Jurats de Tamarite de Litera d'Aragó, impedien al Mones¬ tir detreure el blat de la Granja de Viverol, el qual el Rei Alfons II els havia concedit en 1194, Totseguit el Rei des- .Q,.g , patxà un Reial Decret, manant als dits Jurats no molestessin als servidors de Poblet al treure el blat de les seves propic¬ es tats, ¡20, En 1315 es féu el següent Pregó: "Ordena lo Consell gig general de Muntblanch ab actoritat del batlle del Senyor ■qj.. Rey et de la altre Senyoria que nuyl hom de la Vila ne del |.gg^ terme de Muntblanch qui aia bens fore lo terme de Munt- blanch no gos metre neguns fruyts dins la Vila an lo terme de Muntblanch si doncs aquels bens de qui aura los fruyts gig ne pagauen questa el Senyor Rey et vehinal a la Vila de n-Q, Muntblanch, E qui contra farà pach de ban centum moraba- tins dels quals sien guanyats al Senyor Rey et a laltre Sen- ^8 CONCA DE BARBARA oyria les dues parts. E a la tersa al acusador ho denuncia¬ dor, etz.". Eli 1315, cobrava les rendes i esdeveniments de la vila Na Elienor, muller de l'Infant En Jaume. En 1316, Jaume II era a Montblanch. En 1317 foren morts en el bosc de Poblet, pels guardians que hi tenien els frares, dos veïns de Montblanch. Això mo¬ tivà que el poble sortís a só de guerra durant la nit del 21 de desembre. A l'arribar a la Pena, cremaren la Granja, i ma¬ taren al seu guardià, Fra Pere de Basarots. Al matí següent hi tornaren, ficant foc a les Granjes veïnes al Monestir, i s'emportaren tots els animals i les eines de conreu que tro¬ baren. El M,onestir donà part a Jaume II de les malifetes dels veïns de Montblanch, suplicant-li no vessés cap gota de sang, ja que s'acontentava amb la satisfacció dels danys. En conseqüència, a 24 de maig de 1318, es dictà la sentèn¬ cia reial, obligant a pagar a la Universitat de Monblanch, com a indemnització a Poblet, 40,365 sous barcelonesos. En 1320 el Rei donava ordres per tal de cobrir el torrent anomenat Riu Regina i actualment Riuot, cau d'inmundícies, i molt perjudicial per a la salut pública. Des de Poblet, en maig de 1320, ordenava al Batlle de Montblanch, que, en virtut d'un aiguat, que destruí unes edificacions del lloc conegut per Vilasalva, essent en ter¬ renys del domini reial, que alguns veïns de la vila tenien a cens, si es vol reeedificar, el Castlà haurà de contribuir a les despeses. En 1322 era castlà Ramon Berenguer de Vilafranca. En el mateix any el Rei concedí permís a Francesc de Riusech per establir un forn de pa en la .casa que havia comprat l'In¬ fant En Pere, sota el cens anyal de dos capons, que entrega¬ rla per Nadal. La introducció dels habitants de la Conca al bosc de Po¬ blet, motiu de repetides i interminables qüestions. En era 1330 reberen els veïns de Montblanch un manament del Rei, prohibint-los caçar i posar paranys en tots els dominis del Monestir. Enmaig de 1320, l'Infant Alfons era a Montblanch. En 8 de febrer de 1321, trobant-se el Rei a Tortosa, atorgà a Montblanch, el privilegi d'exempsió del tribut de MONTBLANCH lleuda, peatge, i pontatge ; i poc després concedí la ' prerro¬ gativa de no celebrar fires a tres llegües a la rodona de la vila. Ull any després s'eximeix als veïns del pagament de les lleudes, quals rendes constuïen el dot de la Reina Maria de Xipre. En 15 de les kalendes d'Abril, 1322, el Rei Jaume, re¬ solgué a favor del Veguer de Miontblanch, les rivalitats amb el Batlle de les Muntanyes de Prades, referent a l'e¬ xercici de la jurisdició al redós del Monestir de Poblet. El Rei puntualitza que el Veguer de Montblanch manarà, en les muntanyes, bosc, caça i les granges de la Pena, Castell¬ follit, Titllar, Riudabella i Mitjana. En juliol de 1323, a l'entrar a la vila el rei Jaume II i sa muller Elisenda, els jurats i prohoms de Montblanch, en concepte de convit els feren donació de 800 sous barcelo- nesos. En 2 de novembre de 1327, mort a Barcelona Jaume II; i aixi que fou enterrat en el Monestir de Santes Creus, Mon¬ taner ens informa que fill Alfons IV "ab tots sos ger¬ el seu mans e tots los prelats richs homens cavallers e ciutadans, e sen vench a la vila de Montblanch, e en aquell lloch tench son Conseyll, en qual part yria, o en Aragó o al regne de Va¬ lencia, o si sen tornaria a Barcelona, quell volia retre son deute en cascuna daquestes provincies, segons que ses an¬ tecessors faeren. E aqui principalment fo determinat, que per reebre homenatge de prelats e richs homens e cavaliers e ciutadans e homens de viles e de tots los seus qui per ell se tenen en Cathalunya, que anas a Barcelona, e que lla hagués parlament e colació ab tots los cathalans". El Rei Alfons visità la vila en 3 de desembre de 1327, 18 de maig de 1330, 30 d'abril i 9 d'agost de 1333. En 1333 se celebraren Corts en l'Església de Sant Mi¬ quel. En 6 de juliol comparegueren davant del Rei Alfons IV d'Aragó els Sindics-Procuradors de Barcelona, Manre¬ sa, Vich i Montblanch, on decidiren exposar els seus acords al Rei el pròxim divendres 8 de juliol. El Rei en son Pa¬ lau de prop la Plaça, fou atacat per l'epidèmia, això l'obligà a retirar-se a Poblet. Restablert, convocà novament Corts pel dissabte 29 de juliol en l'Església de Sant Miquel, on acudiren aquesta vegada molts més representants de pobles CONCA DE BARBARA (le tot Catalunya. Allí s'aprobaren uns Capítols d'auxili en¬ tre Alfons IV d'Aragó i varis Municipis de Catalunya, en els quals aquests, obligant-se a ajudar al Rei en les guer¬ res contra els moros de Granada i contra els genovesos, es comprometien durant deu anys a enviar, de llurs costes, de 10 a 13 cavallers anyalment. Es posaren contribucions als industrials, comerciants, venedors ambulants, etc. Tot això llagué de treballar-se a Poblet i es si.gnà Montblanch i a davant del Notari Pere Monte i de tots elsSíndics, que eren seixanta, en 19 d'agost de 1333. L'acta acabà amb aquests termes: "In generalis et celebri curia villa Montisalbi in cimiterio ecclesie majoris ejusdem loci tertio décimo kals, julii anno Dni, M, CCC, XXXIII", Mentrestant lapoblació de iMontblanch anava eixamplant- se envers llevant. En aquestsegle el castell quedà abando¬ nat i es bastiren grans casals al redós de Sant Miquel, Tam¬ bé s'inaugurà l'església de Sant Marçal, El Cementiri en aquesta època seguia arrecerat a l'absis de l'església ma¬ jor i junt a l'Escrivania, el frontis de la qual, encara pot veure's, i ocupava tot el terreny de la casa que avui es Cal Portuguès. El Rey Pere IV d'Ara,gó, tingué en molta consideració la vila, per quan hi disfrutà de molts estius, i el morir, l'e- regi en Ducat, essent el primer Duc son fill i successor, jMar- ti YHuiiià, i després, fins el present, tots els primogènits de la Corona d'Aragó i de Castella, Sabem que Pere IV visità la vila en 1340, 1341, 1347, 1366, 1370 i 1371- Es coneixien segells de la Vegueria de 1341, i un altre que diu : "Cort de la Vegueria 'de Montblanch, 1483", La Infanta Na Maria, filla del Rei i de sa primera mu¬ ller Maria de Navarra, mori a Montblanch en 3 de juny de 1348, En l'Església Major es celebrà l'Ofici de difunts, es¬ sent totseguit transportat el seu cos a Poblet, En 1349 era Veguer de Montblanch, Albert Zotallada, el qual rebé en 12 d'a.gost una ordre del Rei perquè s'apo¬ derés i retingués el lloc de Vallclara, Motivaren aquesta dis¬ posició, les acostumades qüestions del bosc de Poblet, El cas és que el Monestir sostenia fortes disputes amb Berenguer de Jorba, sobre el Castell i lloc de Vallclara, En juliol de MONTBLANCH 1349, els guardaboscs de Poblet agafaren un veí de Vallcla¬ ra, qui sense permís feia llenya en els dominis del cenobi. En virtut d'aquest fet. els criats del sobredit Berenguer, acudi¬ ren armats, i entrant sobtadament en la Granja de Riuda- bella, la cremaren, i s'endugueren sis parelles de bous i les eines de treball. En arribant a Vallclara feren burla de l'Abat i del Monestir. L'Abat acudi queixa al Rei, i en aquest disposà com s'ha dit, que el Veguer de Montblanch s'apoderés de Vallclara, fins que Pol)let quedés plenament satisfet. TroI)ant-se el Rei la vila d'Ulldecona, a despatxà en 14 d'octubre, una nova ordre al Veguer, al qual prevenia que im cop feta averiguado contra Berenguer de Jorba i els seus partidaris, referent a les injúries fetes al Monestir, re¬ metés el procés a son reial Consell per a la deguda justícia. Però, ja sigui el temor al descrèdit, o a un mal resultat, el cert és que l'al·ludit Berenguer, en 13 de desembre de 1349, venia al Monestir el lloc i castell de Vallclara, junt amb els seus termes i propietats, pel preu de 8000 sous, Totseguit D. Pereç d'Anglesola, procurador de Berenguer, donà pos¬ sessió a l'Abat. Això forçava als veïns de Vallclara a prestar jurament de fidelitat al nou senyor natural. Conegut és el període de la història en el qual hagueren les lluites entre els dos reis, Pere el Cniel de Castella, i Pere el Ccreinoniós de Catalunya, Aquest darrer monarca, per conveniències polítiques, s'alià amb Enric de Trastamara, .germa bord del Rei de Castella; i jjer tal d'afa!agar-lo li adjudicà molts feus, propietats i viles. Entre aquestes fi,gu- ra Montblanch, en 8 de novenil)re de 1356, Els habitants s'indignaren de veure tjue el nou senyor era foraster i bord : i alguns abandonaren la vila, i fixant sa residència a Llei¬ da, Tarragona, o als llocs veïnals. El poble mirava com les tropes castellanes i extranjeres es lliuraven al pillatge, i com es modificaven els privilegis disfrutava la reial vila. que El Rei donà tota mena d'excuses, i prometé tornar les coses al seu primitiu estat. Així es passaren quatre anys, fins que el de Trastamara fou Rei de Castella, i perdé aleshores tot el que tenia de la Corona Aragonesa, Però ja abans la vila se rescatà ella mateixa, pagant 9,000 florins d'or (unes 48,700 pessetes). 52 CONCA DE BARBARÁ En 31 d'octubre de 1360, En Pere confirmava els pri- : vilegis, consuetuts, franquícies, etc., de Montblanch, i el Ve¬ guer ordenava als veïns absents el retorn a llurs cases. Per el Cens que Pere el Ceremoniós manà fer en 1359, sabem que la vila tenia 457 focs o cases, o sigui uns 3,000 ■ habitants. Es citen els carrers de La Raval. Entrant a la Vila, Mossèn Vilafranca, N'Ortolà. Vilanova del Merca¬ dal, Pobla de Guimros, Font del Vall, d'En Roca, Sant Mar¬ çal, del Solà. Grasses de Santa Maria, Forn Nou, Santa Tecla, i Plaça del Mercadal. El Veguer o Vicari, era el re¬ presentant del Rei en la jurisdicció civil i criminal, i la Ve¬ gueria comprenia llavors 71 pobles i després fins a 98. Mentrestant, les guerres inquietaren al Rei d'Aragó, i, hagué de fortificar molts llocs de Catalunya, senyaladament el Monestir de Poblet i la vila de Montblanch, Sembla que les obres començaren en ambdós llocs vers 1366, Com que en documents de l'època es diu : fortificar de nou l-a vila de Montblanch, alguns han cregut que els murs| ja existien en el mateix lloc d'ara. Com ja hem dit més, amunt, el primitiu clos a nostre entendre era petit ; solament rodejava el Plà de Santa Bàrbara. Quan s'abandonà el Cas¬ tell, sobrepassant la població l'antiga tanca, hagué de bastir- ; se una nova fortificació, que és la mateixa que avui sub¬ sisteix. Les obres duraren uns deu anys, no sense inconve¬ nients en lo referent a les contribucions. El 27 de febrer de' 1367 la Universitat de Blancafort declarà que no tenia' obligació a pagar ni contribuir en res. Al mateix temps el Castlà de Montbrió de la iMarca, es dolia dels 300 .sous que li havien pres a violari per contribuir als murs i valls. Sembla que s'hi treballà sense parar; d'aquesta activitat' se'n queixà Poblet al Rei, ja que mentre a Montblanch es feia tasca de valent, en el Monestir mancava quasi semprCj gent, cosa que retardava les obres dels seus murs d'una ma-i liera alarmant. Al Prior Fr, Guillem de Guimerà, estaven encomenades les obres de Montblanch i de Poblet. I Envers 1377 el plànol de Montblanch quedava definiti-| vament llest, i en més o en menys vicissituts, s'ha conservat igual. Quedaven al defora dels murs, els convents de la Ser-j ra. Sant Francesc i la Mercè ; i en el segle X V es començà MONTËLANCH 33 el Raval. Encara avui son contades les obres que s'han fet fora del clos murat. En 3 de desembre de 1370 tornaven a celebrar-se Corts a Montblanch. En 12 de març de 1384 es publicà una ordre reial contra uns estudiants de Montblanch que injuriaven als jueus. El ReiPere, des de Tamarite de Litera, en i d'abril de 1384, dóna llicència a Bernat, i Joan d'Uïzinelles, i a Gabriel Mayol, per fer a Montblanch una obra d'or i argent desti¬ nada a manipulacions d'alquímia. En 1384 trobem la vila pledejant amb el Monestir de Poblet. El terme de Prenafeta era de la jurisdicció del ce- nobi populetà, i els veïns de Montblanch pretenien pasturar els remats, i pernoctar amb tota llibertat, dins dels terrenys vedats. El procés passà a Ja Reial Audiència, on foren obligats els culpables a pagar les despeses del plet. En 1386 es firmà concòrdia per ambdues parts, i comprometent-se els habitants de Montblanch, de no fer pernoctar llurs re¬ mats dins el dit terme de Prenafeta . En1387, regnant Joan I, Montblanch fou erigit en Du¬ cat a favor de Martí Y Humà. El llarg document en llatí, da¬ tat a la vila de Granollers de la Vegueria del Vallés, en 16 de gener de 1387, estableix detalladament els drets jurisdic¬ cionals sobre la Vegueria de Montblanch i sos habitants. A niés, puntualitza que els Ducs seran els primers fills varons dels Reis d'Aragó. Totseguit foren presentades per la Universitat de Mont¬ blanch al Rei i al nou Duc, unes Capitulacions, recordant els privilegis que la vila gaudia, i suplicant no modificar¬ ies per cap raó. L'erecció del Ducat, i les citades Capitula¬ cions són dos documents publicats per Bofarull, i dignes d'es¬ tudi. En 1389 el Rei Joan I estigué a Montblanch, En l'Arxiu de la Corona d'Aragó existeix una lletra datada en 15 de desembre de 1390, de Marti VHimià al Bat¬ lle de Montblanch, ordenant-li impedir que els Inquisidors i lels Bisbes procedeixin contra els jueus de dita vila, car ell, d'acord amb els jurisconsults, els negà tot dret per a exercir coacció amb els que viuen fora de VEsglésia, actes que sols pot exercir el seu senyor temporal. De consegüent. 3 34 CONCA DE BARBARÁ ni els Bisbes ni elsInquisidors tenen res que veure amb els'; |j^ jueus de Montblanch. Aquests podran dirigir-se a ell, que si' tenen raó, procedirà amb justícia. En T392 s'originaren greus qüestions entre els rics i menestrals, amb motiu de les eleccions municipals. Es dicta- ' ren vàries ordinacions i el Rei deixà la resolució al criteri d'una Junta formada per l'Arquebisbe de Tarragona i al- guns savis de Vilafranca, i de Tarragona de la confiança de la Universitat de Montblanch, Les qüestions no acabaren ' fins que la Duquesa Maria, muller de Martí l'Humà, des¬ patxà ordres: primer en 16 d'octubre de 1393, i després, ja com a Reina, en 19 de juny de 1396, dient: "Com nos | haiam deliberat e vullam que en la Vila de Muntblanch e i g-,- sos termens tots los actes qui abans de la mort del Senyor ci( Rey en Johan de bone memoria se acostumauen de fer en Ca nom del dit Senyor Rey en Martí així com a duc se façeii ■ a daqui avant axi en crides com en totes altres coses en nom ' na del dit Senyor Rey per ço volem e us manam expresament ; hi que daci avant vosaltres exerciscats la jurisdicció e façats el tots altres actes descendent daquella en la Vila et termens on dessus dits de part del dit Senyor Rey qual se vulla provi- ' gii sions nostres et altres les quais ab la present revocam no bn contrastants en alguna manera", IT' , En 25 de maig de 1394, el Rei Joan I disposa el trasllat I del cos del seu pare Pere el Cercmoniós, a Poblet, tot orde- el liant ctue es faci nit a Montblanch, i que el cos es dipositi a l'Església Major, o al 'Convent de Framenors, 'en En I'Arxiu Municipal de Valls es conserva la Reques- 'U' ta donada per el Batlle de Valls al Veguer de Montblanch, amb motiu d'un procés de sometent contra quatre homes que mogueren brega en el terme de dita Vila i s'aculliren a Valls; 23 de desembre de 1396, També l'Acta de protest i requesta feta per la Universitat de Valls, contra Francesc Cuquetes, ''' batlle de la Vila, per raó d'haver entrat el sometent de Mont- ■ SI ' blanch en el terme de Valls; 19 de gener de 1397, I per fi, la Carta d'absolució donada per la Reina Maria, Lloctinent , del Rei Martí, a favor de diversos homes de Valls i son terme, per la resistència que feren al Veguer de Montblanch; 18 de maig de 1398, Seguida de l'Acta de remisíó de de- IVfONTHLANCII 55 lictes feta per el Veguer de Montblanch a favor d'alguns singulars de la vila de Valls; 21 de juny de 1398. En 29 de desembre de 1396, els bandolers, capitanejats per Poca. i els d'En Sardina, reberen una ordre reial, en la , qual els fa saber que corrent per la comarca el Comte de Foix, amb gent armada, per tal d'evitar danys en vides i bi- sendes, procurin ajuntar-se amb el Comte i oposar-se als fo- , rasters. Segle xv,—En 31 de maig de 1410, morí el primer Duc de Montblanch i Rei d'Aragó, Marti ÏH-iiiiià, sense successió ! directa al trono. Munió de pretendents presentaren diferents graus de parentesc. Per a tractar d'aquesta qüestió, i solu¬ cionar-la de la millor manera possible, el Governador de Catalunya, Gerau Alemany de Cervelló convocà Parlament I a IMontblanch pel dia 31 d'agost del propi 1410, El Gover¬ nador escrigué als Consellers de Barcelona per recodar-los- hi que convenint al Principat celebrar Parlament, acudeixin el dia assenyalat a Montblanch, tot tenint en compte que on es reuneix molta gent hi ba diversitat de criteri i s'ori- .ginen escàndols, procurin éssers els menys possible en nom¬ bre, i presentar-se de manera senzilla i honesta, a fi de lo¬ grar major benignitat, unió i amor. En efecte, fou molt escassa la concurrència al Parlament, el qual celebrà es en l'Església de Sant Miquel, A més, en les reunions, que tingueren lloc del 31 d'agost al 25 de se¬ tembre, s'originaren algunes disputes. La majoria opinava que no era el lloc propi per semblant acte, ja que Mont- blancli era invadit per la pesta, que el més encertat, deien, era la Capital o població que confinés amb altres regnes, . Altres, sostenien la preferència per la nostra Vila, remar¬ cant les raons havia donat el Governador a l'escullir- que la, més que res, per a evitar la preponderància que semblava exercir sempre la Municipalitat de Barcelona, resolguent per si sola certs casos jurisdiccionals; i en fi, aquests al·legaren no valer la raó de la pesta, per quant la Capital estava i.gualment atacada per ella. Així i tot, el Parlament es tras¬ lladà a Barcelona, En 1412, quan el Parlament es reuní a Tortosa, i en la .sessió del 22 de juny, el Bisbe de Girona proposà continuar CONCA DE BARBARA el Parlament a Montblanch, raó de troljar-se dita vila per més ben situada. La idea fou acceptada per molts i fins es redactaren les condicions, les quals ordenaven principalment, entre altres coses, que mentre es celebaran les sessions a iVEontblanch, tota persona que entri a la vila, sigui qui si¬ gui, deixi les armes, especialment llances i espases, en poder dels guardes dels portals. Una vegada hostatjats, podran rependre les armes, sota condició de no ostentar-les per la vila, sinó guardar-les fins que abandonessin Montblanch. F.l Governador de Catalunya s'oposà al projecte; i en la sessió , del 5 d'agost els estaments eclesiàstic i reial desistiren de l'empresa, cosa a què el bras militar s'oposà. Però llavors s'escaigué la notícia de l'elecció de D. Ferran. El d'Antequera regnà quatre anys : A i d'octubre de 1412, ja el trobem en la nostra vila, donant a Joan de Bor- dexi, son camarlenc, per haver-lo ben servit en el setge de Balaguer, el lloc i castell de Grado, que era de 70 focs i pertanyia a les baronies que tenien els Comtes d'Urgell en Aragó. Per aquest temps, el Rei despatxà des de Montblancli algunes lletres manant a Joan Mongay, de I^leida, i Batlle general del Comtat d'Urgell, que procurés informar-se de certs nobles, complicats en qüestions polítiques d'importàn¬ cia, A 5 d'octubre de 1412, féu donació a Jofre de Bacero- la, cavaller i secretari de la Reina, del feu dels llocs de Cu bells, Montgay, i torre de Bondia. També dels feus del lloc de Camarassa, que fou dels antics Comtes d'Urgell, Tenia aquests feus, Ramon Berenguer de Fluvià, a qui foren con¬ fiscats per haver estat un dels partidaris i aliat del darrer | Comte dUrgell, Jaume el Desditxat. El propi Rei Ferran, trobant-se a la Vila a 27 de no¬ vembre de 1414, donà a En Pere Mazó de Sizona, son con¬ celler i majordom, per haver-lo ben servit en moltes oca¬ sions, tot i sacrificant-se del seu patrimoni, el lloc d'Alba- lete, que pertanyia a les baronies que el Comtat d'Urgell te¬ nia Aragó, en En 3de desembre de 1414, es celebraren Corts en la Sa¬ la Refetor de Sant Francesc de Montblanch. En les quals, segons Toniic: "foren Prelats, Barons, nobles e cavallers, ciutats e viles del dit Principat de Catalunya, les quals de¬ manaven alguns capítols al rey en les dites corts. Los quals MONTBLANCH 37 capítols lo Rey se dexà dir algunes paraules, en presència de totes les corts assats carragoses als Regnes e Principats, les quals paraules no vull açí recitar. Però al dit Rey fou respost per lo honorable mossèn Ramon Desplà, síndic, Con¬ celler en de la noble Ciutat de Barcelona, així com se cap pertanyia respondre, segons les paraules dites per lo rey, a tota feeltat guardada el dit senyor. E per aquestes paraules les Corts romperen, e lo Rey sen anà a València". En aquesta ocasió, i per urgent necessitat, el Rei vengué a l'Abat de Poblet D. Joan Martínez de Mengucho, en lliu¬ re i franc alou, tota la jurisdicció civil i criminal, i qualse- vulla altra que tingués o pogués tenir el Rei en el territori del Monestir i en els llocs de Vinaixa, Homells de Tàrrega, Terres, Senant, Fulleda, Montblanquet, Prenafeta, Mon¬ tornès, Miramar, Mas d'en Moxa, i en tots els termes dels mateixos, per el preu de 1500 florins d'or. L'escriptura fou atorgada en la mateixa vila, a 6 de desembre de 1414, essent signada per D. Ferran i els seus dos fills, els Infants D. Al¬ fons i D. Joan. Foren testimonis, l'Arquebisbe de Tarrago¬ na, el bisbe de Jaén, i Fn Joan Ramon Folch, Comte de Car¬ dona. Després, a 15 de febrer de 1415, es coronà a Saragos¬ sa, amb molta concurrència de nobles. Fn aquesta ocasió nomenà cavaller al seu fill l'Infant D. Joan, i li donà el tí¬ tol de Duc de Montblanch. A 15de desembre de 1415, trobem el Rei a Montblanch, venent al Monestir de Poblet, per 13,500 florins d'or d'Ara¬ gó, el Castell i Vila de Menargues, amb totes les rendes i drets que hi tenien els Comtes d'Urgell, a la vegada que la jurisdicció d'altres llocs del propi Comtat. Mort Ferrant I; el succeí Alfons V d'Aragó, IV de Ca¬ talunya, dit el Magnànim. Fn abril de 1416 era a Mont¬ blanch, on encarregà l'Oració fúnebre del seu pare a Felip de Malla. En 1412 ja parla de l'ermita de Sant Joan, i en 1418 es de l'Hostal de SantMiquel, un dels més antics de la vila. Es diu que en 1415 predicà a Montblanch Sant Vicens Ferrer. Fn 1418 rebroten les llargues qüestions entre els veïns de Montblanch i el Monestir de Poblet, sobre el pastoratge en el terme de Prenafeta. L'Abat es queixava de malifetes 38 CONCA DE BARBARA comesespels remats de bestiar. De totes maneres, l'Abat D. s Joan Martínez de Mengucho, desitjós de pau i d'unió entre d el Monestir i els veïns de Mo-ntblanch. féu amb els matei¬ xos una amigable concòrdia, i els autoritzà pasturar els re- ti mats en el terme de Prenafeta, des de posta de sol, fins a n l'hora en què a la vila era costum tocar la campana de re- s; tiro. En aquesta ocasió Poblet redactà unes Ordinadons en el Castell de Prenafeta. 1459. les quals reglamentaren els terrenys del domini de Pobleten els termes de Prenafeta, ^ Miramar, Figuerola i Montornès. Aquestes Ordinacions, re¬ visades i afegides diferents vegades, corrien en còpies ma¬ nuscrites. Ara nosaltres les férem imprimir per'primera ve¬ gada a Montblanch, Rcques'ens, 1930, petit 4.°. En 1456 era Veguer de Montblanch, Lluís de Comellés, qui lliurà de la presó del Castell de Prenafeta i de la juris¬ dicció de Poblet, a Bartomeu Pallarès, veí del Plà de Ca- à bra. detingut pel delicte d'haver ferit el seu germà Arnald i en el terme del dit lloc de Prenafeta. D'aquest fet,, informà i, al Virrei de Catalunya, Fra Bernabé, monjo de Poblet i bl Majoral de Prenafeta. Totseguit el Virrei manà al Veguer f( que tornés el pres adit Majoral. El Veguer obeí, i en 21 de d' maig de 1456, acompanyà el pres fins al terme de Prenafe- d( ta, on l'enfregà al dit Majoral. Ir En aquesta data Montblanch aconseguí el seu més gran d' floreixement. La podem considerar quasi tan poblada com f' en l'actualitat. El plànol venia a ésser el mateix d'ara, menys . la barriada de Sant Vliquel, que tot eren horts. A més del L Palau Reial, hi havia munió de cases senvorials, els escuts ' I I de les quals, pregonaven el seu noble llinatge. El Castlà. se- nyor feudal de la vila. deixà la seva residència del Plà 'i bastí el seu Palau-Castell, junt a Sant Miquel, i es féu obrir Jj' ^ un portal especial en la muralla de la vila. L'església de San¬ ta Maria, malgrat no ésser acabada, enlairava al cel la seva esbelta nau i ostentava sa bella portalada lateral, una de les més riques i delicades de l'estil gòtic de nostra terra. La pro- ximitat del Monestir de Poblet, els renomenats mercats, les nombroses Confraries, les Arts i els Oficis, etc., donaven vida i moviment a la població, éssent, en aquell temps molt ca MONTBLANCH superior a Reus i Valls, i una de les més ben considerades de Catalunya. Però vingueren com un reguero de pólvora les guerres i turbacions de Joan II, 1462 a 1466, i Montblanch restà tan mal parada, que mai més recobrà els seus bons temps pas¬ sats. És sabut que la Reina Joana Henriquez i Pere d'Urrea. Arquebisbe de Tarragona, declararen la guerra a Catalunya i a 'la seva Diputació. Doncs bé, el dimecres, 5 de maig de 1462, els oficials de Montblanch, d'ordre de la Reina, pu¬ blicaren una crida manant a t.othom que ni a peu ni a cavall formessin part de l'exèrcit del Principat. A la mitja hora d'haver-se cridat per els llocs acostumats, el diputat local de Montblanch. rebia contraordre de la Generalitat, de Cata¬ lunya, per fer pregonar el contrari. El següent dissabte. 8 de maig de 1462, la Generalitat manà al propi Diputat, de fer cridar per el pregoner, acompanyat per un trompeta, els noms dels ciutadans de Barcelona que conspiraven a favor de Joan IT, i contra Catalunya. A primers de juny de 1462, quan Joan II entrà a Cata¬ lunya, envià un correu des de Balaguer, per demanar a la nostra vila, el nombrament d'un representant. Hi anà el Bat¬ lle, Joan Salgueda, dimecres 3 de juny. Després, arribà a Aíontblanch, Ramon Berenguer de Llorach, senyor de Çal- inellà, portant altra lletra del Rei, en la qual es demana a la vila, vulgui obrir les portes a gent sua, i a ningú del Ge¬ neral ni del Principat. Per endavant, volia fer-se seva la voluntat de la vila. Els veïns no estaven avinguts ; s'origi¬ naren algunes disputes. De moment es negaren a rebre 100 cavalls que el Rei tractava d'introduir, però el Consell en cap, a n de juny, parlamentà amb En Vilafranca, qui junt 4o CONCA DE BARBARÁ amb el Comte de Prades i l'Arquebisbe, resolgueren que la vila no es declarés partidària per uns ni per altres. La Generalitat s'aprofità d'aquesta indecisió, i en 13 de juny transmeté una crida contra els partidaris de Joan II, que incitava als veïns a fer armes contra els que passessin per la Comarca. També trameteren lletra a Guillem Carnicer, diputat local de Montblanch, fent-li saber que estaven al corrent de tot el que a la vila passava. Abans de publicar la crida, anaren a Barcelona, en concepte d'embaixadors, Mi- cer Hue de Mitjavila, doctor en lleis, i N'Antoni Ferrer, menestral. Allí els demostraren que altres Universitats de Catalunya ja havien acceptat la crida, i convençuts tornaren a Montblanch per a fer-la pública. Després de tot;, Montblanch sempre defensà la causa de la terra. La seva fidelitat es constata en 24 de juny de 1462, a l'enviar a Micer Hue de Mitjavila, a Barcelona, portador d'una lletra demanant ajuda. A l'oferir-se a les autoritats de Barcelona, remarcava la vila les congoixes i calamitats que sofria. La Generalitat acordà trametre 100 homes a Montblanch, i 25 a Poblet. Era el 26 de juny, i els exèrcits reials ja s'apropaven. En I de juliol, rebé Montblanch 50 homes en lloc dels 100 promesos. El mateix dia En Pere Lluís de Vilafranca, castlà de la vila. demanava diners a la Generalitat per tal de pagar als 150 homes que capitanejava. A primers de juliol, Joan H avança a travers la Sagarra vers la Conca de Barbará i Camp de Tarragona. Al tenir-ne coneixement l'Abat de Poblet, s'espantà de tal manera, que abandonà el Monestir, donant tota potestat, a un religiós, mestre en sa¬ grada teologia. Malgrat l'afany d'escapar-se, al passar per Montblanch caigué presoner del Bord de Cardona. Dins la clausura de Poblet es produïren rivalitats entre el Vicari i el Prior i es féu precís la intervenció de la Ge¬ neralitat en 8 de juliol. Per aquest temps Poblet treballava per socórrer a Cas- telldasens, on Mossèn Agulló, rodejat per els soldats de Joan II, es trobava en greu perill. El Monestir escrigué a la Diputació, que amb els homes enviats a Montblanch, els quals hi sojornaven contra la voluntat de la vila, i els de l'Espluga de Francolí, i d'altres que disposava, formaria un I MONÏBLANCH ue la total de 500 homes, amb els quals podria ajudar als de Cas- telldasens. Els de l'Espluga, es mostraren envalentonats i 3 ds pagats de si mateix; i en 9 de juliol En Hue de Passanant, n II, capità dels homes de Montblanch, manifestà que aquests 100 essin no es sentien amb suficient coratge, i que preferien no mou- licer, re's de la vila. Però en 13 de juliol de 1462 el Capità Hue m al de Passanant es decidí sortir amb la seva gent a la defen- ar la sa de Poblet,, i s'apoderava brutalment del bestiar d'alguns Mi- vassalls del Mlonestir. Naturalment, els frares exposaren als ;rrer, Diputats que aquella gent, en lloc d'ajudar, causava pèrdues is de i molèsties. Poblet es planyia, ademés, de les propietats con- laren fiscades'per Joan H. Aquest, en 16 de juliol i 13 de setem¬ bre, s'incautà d'altres béns, senyaladament dels de Joan de ;a de Vilafranca de Montblanch. 1462. En 10 de setembre de 1462, per sortir a la defensa de ;ador Catalunya, Poblet es vegé atacat pel Bord de Cardona i els ritats seus partidaris de Prades. Tres dies després, 29 genets i 55 litats homes, es posaren a l'aguait per tal de tirar-se damunt, del les a bestiar del Monestir. Però foren perseguits pels servidors ircits de Poblet i els de l'Espluga, rescatant-los dos remats d'o¬ velles, vuit rocins, dos presoners i molts ferits. Els de Pra- dels des mat,aren a un monjo de 70 anys, que estava sol en una anca, granja. Al dia següent, prengueren un frare Hec, i el volien r tal penjar, i el qual pogué salvar-se gràcies als pregs de perso- s de nes influents. nuca El dia de Santa Tecla, els defensors de Poblet determi- ment naren atacar als del Comtat de Prades. Reunits amb la gent là el de l'Espluga i Montblanch, formaven un exèrcit de 8 cava¬ ll sa- llers, i 300 peons. Quan es dirigien a Prades, foren desco- berts pel cami, i solament, pogueren endur-se algun bestiar. ■ per El dissabte següent, 28 de setembre, 45 homes de Poblet, entre seguits d'alguns traginers, es dirigiren novament contra Ge- Prades, però els sorti al pas el Bord de Cardona amb 5 ca¬ valls i 50 peons. En la lluita mataren el cavall del de Car- Cas- dona, i aquest, malferit i tot, es féu escàpol ; a més, quedaren s de al camp 5 morts i molts ferits. Els homes del Valosell i ué a Vallclara, vassalls de Poblet, també atacaren durant cinc 1, els dies als de Prades, fent-los pressió i no deixant-los sortir, is de Això animà a Poblet a demanar 100 homes més, per comen¬ ta un çar l'ofensiva en 29 de setembre, ja que com declarà el Mo- ^2 CONCA DE líARüARÀ nest,ir: "Encara que nosaltres siam religiosos no es cosa il- lícita treballar per deffenció deis nostres bens qui son pa¬ trimoni de la Verge Maria". Alguns ban dit que Montblancb es féu del partit de Joan II, i que aquest, després d'haver pres Tarragona, en dirigir-se a 6 de novembre envers Montblanch, una delega¬ ció de la vila Ji féu entrega de les claus pel camí. No hem pogut comprovar aquest fet en documents verídics. Sola¬ ment, en Morera i Llauradó, en el seu estudi sobre el Clos aiil·iiraüat de Montblanch, diu tjue el Cònsol en cap Joan de Vilafranca, fou titllat de ])artidari del Rei, i en conseqüèn¬ cia la Diputació ordenà la confiscació de tots els seus béns. El cert és, que Joan II en 1464, tornà de Navarra a Ca¬ talunya, per dirigir personalment la guerra en el mes d'a¬ bril, En a.gost es trobà en el setí del castell i vila de Barba¬ ra, la qual rendí. En 13 d'agost de 1464 i en 10 de març de 1465, Joan II era a Monblanch, En I de maig de 1466 era a la nostra vila el Príncep En Ferran, fill del Rei Joan I, el qual escrigué a l'Abat de Po¬ blet per tal d'avistar-se ambdós. El dia següent,, tingué lloc l'entrevista. Es tractà de resoldre la lluita que feia prop de cinc anys durava entre el seu pare i D, Pere de Portugal, Per aquest temps comença la decadència de Montblanch, Les guerres i les epidèmies que seguiren la deixaren tan delmada, que segons un document de l'època, feia basarda contemplar els carrers deserts i les cases caigudes. També les muralles (|uedaren malparades. Un document reial, con¬ servat en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i despatxat en Ja vila de Montsó, 26 de gener de 1470, d'una manera extracte diu: "Tenint les muralles tanta extensió i havent decaigut la vila per causes de les guerres, com per mortalitats, i con¬ siderant que els murs nopoden resistir l'artilleria i enginys de la guerra dels temps, s'autoritza construir una gran for¬ talesa en el munt que hi ha en la vila, en el qual antigua- ment solia haver dos Castells, i per antiguitat són vinguts en total ruïna, en tal manera, que avui solament aparen els fo¬ naments d'aquells. S'autorisa als Cònsols de la Universitat, a construir el fosso i muralla de bona Argamassa de Pedra, Cal i Arena i altitud necessària per a poder-se defensar". Es donen llargues disposicions: "Mossèn Joan Vilafranca, muntblancii 43 era Capità de Castra, i també sia Capità de la dita fort¿ilesa. ^lort ell. sian els Cònsols Capitans. Els veïns poden edificar cases dins la fortalesa francas de cens." Aquest clos murat, •110 tingué mai efect,e, i com més temps passava, menys objecte tenien les muralles i els seus portals. De manera que els valls o fossos es convertiren en llocs de pastures, fins que en el segle XVIII. les torres fo¬ ren llogades per l'Ajuntament, a particulars. Després de tants plets haguts entre Montblanch i Poblet, respecte el terme de Prenafeta. el Rei féu donació a la vi¬ la, del Castell i lloc de Prenafeta. però Mossèn Joan de Vi¬ lafranca i els Cònsols de la vila. se'ls vengueren en 1472 al mateix Monestir per 5869 sous i 4 diners. En g de febrer de 1479, arribà a ¡la vila, provinent de Vilarrodona i Cabra, el cos reial de Joan II. el qual, des de Barcelona, on mori. era transportat per a enterrar-lo a Po¬ blet. A Montblanch. fou acompanyat a la parroquial de Santa Maria per els Cònsols i la Noblesa. Allí es celebraren les ceremonies religioses de consuetud. Els Diputats de la Generalitat, o sigui el Govern de Ca¬ talunya. estigueren a Mpntblanch en diverses ocasions, se- nyaladament en 5 de juny de La pesta de la granóla 1490. els féu fugir de Barcelona, i com que solament podien ha¬ bitar viles reials, passaren a Vilafranca del Panadés, d'on també els tragué l'epidèmia, essent empenyuts fins Mont¬ blanch. Aqui també feia estralls la pesta i causà la mort del Porter de la Diputació, Antoni Ferrer. En conseqüència, els Diputats resolgueren, en 3 d'agost, domiciliar-se definitiva¬ ment a Cervera. Segle Altra vegada en 1501 es declarà la xvi. — glànola a Barcelona, i el Consistori de la Generalitat, en 18 de juny, fugia cap a Montblanch. Damià Forment, el cèlebre escultor de l'altar major de Poblet, tingué una casa llogada a Montblanch ent,re els anys '527 a 1535. El marbre emprat per la construcció de l'al¬ tar era transportat en carros de Sarreal i Oilers, passant per La Guàrdia. A Montblanch. PVrment tenia gent llogada per obrar el retaule. Per cert que en les condicions que s'es- tabliren per a les mesures del retaule es diu: "De ample de 44 CONCA DE BARBARÁ quaranta palms d'alva de Montblanch fins les polzeres, y de sol de terra fins ait cinquanta palms d'alva de Montblanch, se es fins al peu de la punfa del retaule". Malgrat que a principis d'aquest segle es forma el raval entorn de l'Hospital de Santa Magdalena, la vila continua¬ va en la seva decadència. Vegi's la descripció que en fa En¬ ric Cook, el qual acompanyava el Rei Felip II en son viatge a Saragossa, Barcelona i València, en l'any 1585. El dijous II d'abril la comitiva arribà a Montblanch amb objecte de fer-hi nit, i Cook diu; "Es Montblanch una villa de 100 ve¬ cinos. poco mas o menos, y pertenece al Príncipe heredero del reino de Aragon de patrimonio, el cual tiene della el titu¬ lo de Duque de Montblanch. Está situada entre sierras a la ribera de Francolín, que passa por levante della, y hay una puente de piedra con cinco ojos, donde el rio pasa en el nor¬ te. Está de Tarragona 4 leguas, de Poblet, i legua, de Mont¬ serrat 9 leguas. Los ciudadanos todos son de una parroquia y esta está al norte de la villa y plaza ; y no acabada. El monasterio de San Francisco, está al mediodía de la villa : el de Santa Clara a poniente fuera de la villa en un otero. El tercero de los mercedarios se cayó de viejo y no tiene más que las paredes ; y sus religiosos por no morir de hambre se fueron a vivir a Tarragona. La República se gobierna por 3 cónsules y un baile que administra la justicia en nombre del Principe. Su casa es en la misma plaza, y la plaza está en medio del lugar y es cuadrada. Los ciudadanos todos por falta de la cogida que tuvieron cinco años, son muy pobres ; de otra manera tienen harto pan. vino, y aceite en la Campa¬ ña. porque los demás ciudadanos son labradores. En tiempo de las guerras civiles que tenía el principe don Carlos con su padre don Juan, sufrió grande quantitat de enemigos, de lo qual sacó muchos privilegios y libertades. Tiene muy bue¬ nas iuentes y acequias y un monte en que cortan piedra los ciudadanos para hacer sus casas dentro de la villa, por¬ que muchas de sus casas, o están caídas o se quieren caer. Las armas de la villa son las de Cataluña con un collado blanco y una azucena encima dél." Malgrat l'estat decadent i trist que ens fa de Montblanch Cook, deu anys més tard, el Papa Clement VIII, en Butlla montblancii 45 promulgada en Roma, Març de 1595, l'anomenà vila de les ■més insignes de Catalunya. A darrers del segle XVI morí el Castlà Joan de Vila¬ franca, i deixava vidua a Anastàsia de Mariés. L'hereu d'a¬ quest matrimoni, Francesc, prengué per muller a Elisabet de Montserrat de La Selva, i fou el darrer de -la Família dels Vilafranca, fundadors de la vila. Seglexvii. Com ja hem dit, Francesc de Vilafranca, — per successió del seu pare Joan, era el Castlà de la vila a principis del segle XVII. A poc es cregué en dret a la Cast- lania En Carles de Caldés, qui, junt amb Francesc de Gila¬ bert començaren a pledejar en la Reial Audiència. Resultat d'això que En Miquel Caldés hagué de pagar les costes de tot el procés. En l'Arxiu de la Corona d'Aragó existeix un document que constata de novembre de 1607. En Josep Janer que en 4 alias lo Frare de Montblanch, fou gitat de Pau i Treva, a instàncies del Procurador fiscal de la Regia Cort. per haver entrat de nit a la dita vila. acompanyat de gent armada i tot fent resistència al Veguer, el noble senyor En Josep Lordat. En 1613, vuit bandolers de la companyia dels Voltors, caigueren en poder de la Justícia. Tres d'ells eren de Mont¬ blanch, i foren tancats en una granja de Poblet, i després penjats a la forca." De 1636 a 1639 el noble Francesc Desclergue entaulà un plet contra la Universitat i vila de Montblanch. Desclergue pretenia cobrar drets d'uns molins del Francolí, i alega va que les aigües corrents eren del domini públic. El Municipi remogué tots els privilegis concedits a la vila. especialment el de 3 de les Idus de maig de 1163, el qual concedeix a la Universitat el lliure i absolut domini de les aigües del Fran¬ colí. També el rescat de la vila d'Enric de Trastamara en 1460, amb totes les qüesties, dehnes, i drets sobre els molins, forns, i hortes. En fi, el Municipi volia que els particulars que tenien molins, anessin a moldre als molins de la vila, per tal de descarregar de deutes a la Universitat. Durant la famosa guerra dels Segadors, també sofrí la nostra vila. En i d'abril de 1641, Mr. La Motte, nombrat CONCA DE BARDARÁ general de Catalunya per la França, sortí de Barcelona cap a Montblanch, per tal de formar l'exèrcit; i en el següent de 1642, també hi féu una estada per qüestió de la guerra. En el predit any 1641, Francesc Cabanyes, amb ses forçes de catalans, establí son quartel a Montblanch, defensant en vàries accions el Coll de la Riba. A 13 de gener de 1642 figura així mateix en la vila l'e¬ minent català Josep de Margarit i de Biure, que tan gloriós paper desenrotllà en aquella guerra. En dita data escrigué a la Diputació per donar compte d'alguns fets d'armes ocor¬ reguts contra els exèrcits castellans en el Camp de Tarra¬ gona. En 22 de setembre de 1642, foren cremats els Ar¬ xius de l'Ajuntament i de Santa Maria. Durant les revoltes de Catalunya i França contra Cas¬ tella, Montblanch era considerada una plaça d'armes forta i ben situada. Per això fou molestada contínuament per una i altra part. Tanto.st era l'exèrcit francès-català, com el cas¬ tellà, prenent i deixant la vila. El veïnatge vivia amb l'etern esglai, tant per els allotjaments com per el poc respecte a per¬ sones i coses. La gran la rebé la vila en 27 sotregada més de setembre de què fou assaltada per les tropes 1649, en castellanes comanades pel General Garay, composta de 7000 homes i 3000 cavalls. Els veïns foren expoliats i reduïts a la misèria. En 29 de desembre del propi any, el Santíssim Sa¬ grament, custodiat en la Serra, fou retornat a l'església de Santa Maria. En 1652 ocuparen la vila els exèrcits d'Espanya, amb soldats francesos, comanats pel general Joan Palavicino. Fou un any terrible per a Montblanch. Segons el Llibre de la Confraria del Gremi de Sastres, Notaris, Pellicers i Merca¬ ders de la vila, a 21 de maig, d'ordre del Governador de la plaça, fou portat el Santíssim a la Capella de Sant Jo¬ sep i Santa Teresa, que s'acabava d'edificar, i aquell dia ma¬ teix beneïda, per tal de convertir en fortaleza l'església de Santa Maria. El propi exèrcit abans d'abandonar la vila, tingué pensada diabòlica. Despi'és de saquejar, cremar una i malbaratar el patrimoni familiar, obligà als veïns a treba¬ llar per la destrucció de l'església major i murs de Mont- blancb. El Procurador de la dita Confraria, que tots els diumenges passava la capta per la vila, s'escusa de no fer-bo montblanch 47 en els següents termes; "ítem. A i6 de dit terser diumen¬ ge no se a captat per esser la major part de la gent de 'la vila a derrocar les muralles y fer les mines per a volar la Iglesia y Torres les quals jugaren y volaren dita iglesia y Torres lo present dia a mitja nit per orde del Sr. don frei juan pelevesin general de la artilleria de la armada despa- nya". Al marge diu: ''Volades eo derrocar la iglesia y mu¬ ralles que fou a i6 de juliol a la nit de 1652". MonthîiijicJî en 164^3 segons Beanlieu En 1658 les tropes castellanes s'hostatjaren a la vila i en càstig d'haver defensat la causa de Catalunya, obligaren als veïns a pagar les despeses. Per aquest temps, Montblanch abatut, endressà un me¬ morial a la Reina per exposar-li (¡ue des de 1639 venia fent molts sacrificis, i estava aclaparada per les enormes despe¬ ses queli reportava el manteniment dels quartels, A la ve- .gada es dol de la destrucció de la casa de Déu pel general Palavicino, la qual obliga a celebrar els Oficis divins en una capella massa petita, per quin motiu la Universitat ba co¬ mençat la reedificació del temple. Finalment, suplica que 48 conca de barbará mentre durin les obres siguin suprimits els allotjaments i els impostos. Per aquest mateix temps, el municipi arrendà les pastu¬ res dels valls, ofosses. En 1684 es feren rogatives en l'es¬ glésia de Sant Miquel, davant la relíquia de Sant Macià, per tal de deslliurar la vila de malalt,les. Sembla que llavors encara no s'oficiava en l'església major i es celebraven les ceremonies religioses a la de Sant Miquel. En 16 de juny de 1685, implorant per la pluja sortí una processó de dita església, presidida per la relíquia de Sant Macià, envers la Serra pel Portal de Sant Jordi, i tornà rpel Baluart i carrer Major. Segle xviii. — Durant la guerra de Successió, Mont,- | blanch fou una de les moltes viles que es declararen a favor de l'Arxiduc Carles d'Austria, el qual es dignà venir des de Valls a la vilaen 5 de juliol de 1706. Per cert que el ric propietari Alaties Mestre, veí de Montblanch, aixecà un bon nombre de gent armada a favor de Felip V, però els mont- blanquins li saquejaren i li cremaren la casa. | En el manuscrit d'En Castellví i Obando, i parlant d'a¬ questa guerra, es diu, que Salvador Alva, fill de Montblanch. comanava cent homes des del Camp de Tarragona em¬ i que, prengué el camí del seu poble. Quan en tingué esment el Ve¬ guer Torres, adiete a Felip V, hagué d'escapar de Mont¬ blanch. '! Constatem que en 23 d'abril de 1714, els Miquelets ata- i caren Ja vila pel port,al de Sant Francesc, en el qual foren , derrotats, però entraren pel Portal de la Font de la Vila (avui Bover) i mataren el llavors Veguer Joan Serra, servi- i dor de Felip V. En aquesta ocasió era Notari de la vila Fran¬ cesc Castelló, el qual en 1719 encara hi actuava; el Plebà era Joan Requesens i Baldricli. En 1714 s'imposaren a Aíontblanch les contribucions senyalades pel nou rei Fe¬ lip V. En 1708, el comte Staramberg, general de les tropes de l'Arxiduc, establí son la vila. En setem¬ quarter general en bre de 1714, allotjaren els veïns la brigada de Geroni de So¬ lís i en l'hivern del propi any, el regiment de Guàrdies Es¬ panyoles; del g de maig al 9 de juny de i/iSi el regiment de MONTBL.VNCIÎ iVlilGO SERRENSIS'ORA PRO NOglS Mo ntiîancJi a darrers del segle JCVII Droulot : i t|uasi tot l'any de 1716 al regiment de Dragons del Comte de Pezuela. Durant el segle XVIII. distreuen les contínues angoi¬ xes de la vila els elogis que fan d'ella la majoria d'escrip¬ tors de Catalunya. En Jaume Coll. en la Crónica Seráfica, Barcelona, 1/27, diu: "Es la villa de ÍMontblanch una de las villas mas antiguas de Cataluña, y en tiempo de los reyes 4 5o CONCA DE BARBARÁ de Aragon la mas ennoblecida ; pues que de ella tomaba el título de Duque y después de Príncipe el hijo segundo de los rej'es de Aragon. Kst.á esta villa sita en un lugar mu_\' ameno y saludable, y es tan abundante en aguas que se riega la mayor parte de su dilatado término". En l'Arxiu del Convent de la Serra, hi ha un manuscrit redactat en el segle XVIIl. on es llegeix: "que .siendo la envidia de muchas villas de Cataluiba, se miraba casi señora de tedas : villa (pie fué distinguida y honrada habitación de varios reyes ; los cuales en ella celebraron cortes, y la de- | jaron envanecida con especiales gracias y privilegios, por cuyo motivo no dudó la Santidad de Clemente VIH llamarle: I)K h.\S M.\S INSIGKES DE CAT.\I,UÑ.\". En 23 de març de 1752, l'Ajuntament acordà la cons- ' trucció de les mesures del pallol. Després de tractar amb el mestre de Josep Badia, i de senyalar l'emplaçament cases junt a la del Rvt. Josep Llopis, fins al carrer (¡ue dóna casa :il de la Regina. l'Ajuntament es comprometé a pagar 300 lliures per les obres. En 1766. els dos mercats setmanals eren el dimarts i di- ' vendres, com ara, i les dues fires en 28 d'agost i 21 de de¬ sembre. refoses ara en la del 8 1 9 de desembre. La vila dis- frutava encara d'algunes regalies del Comú i del Clero. En les afores tenia 2 ponts públics i 10 molins. En 1764. quan Fr. Sebastià Coll visità la vila. també parla de la decadència i compta de 400 a 500 veïns. Caresmar. en la Carta sobre la població de Catalunya al Barón de la Linde, Barcelona, 1780. diu: "Alontblanch té , ara 400 cases, i en temps dels Reis d'Aragó passava de 800. Se veuen carrers sencers arruïnats. Hi havia 15 Gremis de diferents oficis, una bona fàbrica de pergamí, i tres hospi¬ tals". (Serien els de Sant Bartomeu, la .Serra, i .Santa Mag¬ dalena). Felip V. amb el decret de Nova Planta, suprimí les Ve¬ gueries i establí a Catalunya el règim en Corregiments i par¬ tits de Castella. El Corregidor de Tarragona tenia a les se¬ ves ordres dos Batlles majors; un amb residència a Tarra¬ gona i l'altre a Montblanch. L'establiment de la batllia ma¬ jor de la vila va produir-se en 8 de novembre de 1774. En 1787. constituí en el Partit de Alontblanch, tots els poble» i {INSTITUI'^ DE / . i' - '¡LiERj ^CO de l'antigua Vegueria; Aleixar, Arboli, Albi, Blancafort, Barbará, Biure, Belianes, Belltall, Bisbal, Bellprat, Conesa, Cornudella, Sarreal, Ceballà, Capafons, Ciurana, Cabra, Ciutadilla, Cirera, Cabacés, Cervià, Espluga de Francolí, Es¬ pluga Calva, Earena, Febró, Falcet, Forés, Figuera, Figue¬ rola, Guialmons, Gratallops, Garcia, Guàrdia dels Prats, Lilla, Llorens, Llorach, Maspujols, Musara, Montreal i Ca¬ brera, Morera, Montbrió de la Marca, Maldà, Maldanell, i\Iarçà, Margalef, Miralles, Masroig, Nalech, Omellons de Nagaya, Olles, Prades, Pradell, Poboleda, Pira, Pontils, Passanant Porrera, Piles, Pratdip, Pont d'Armentera, Ro¬ jals, Riba, Rocallaura, Rocafort, Rocafort de Queralt, Rau- rich, .Saniunta i la Plana, Sa.gué, Santa Perpètua, Salmella, Segur, Solivella, Tivisa, Torroja, Torre del Espanyol, Ull¬ demolins, Vilaplana, Vilanova de Prades, Vallbona, Vilama- jó o Vilet, Vilaret, Vilella Alta, Vallfogona, Vinebra, Va- llespinosa, Vilella Baixa, i Vallvert, Aquesta gran Vegueria s'ha convertit actualment en Par¬ tit Judicial amb 29 pobles. En II de juliol de 1792, de quatre a set de la matinada, cai,gué una mànega d'aigua en la Conca de Barbará. A Montblanch s'inundà la Plaça i el Carrer Riber, L'Anguera baixà amb tanta fúria que s'endugué les baranes del Pont de la Fusta, i el Moll de la Comunitat. A Vilavert s'emportà una rècua d'animals amb llurs càrregues, i el que és més de doldre, els seus propietaris, junt amb dos veïns més de dit poble. Més avall, una casa amb set persones, i el Pont de la Riba, Arrossegà molins, i cases amb tota la gent que hi havia. La carretera de Reus quedà totalment destruïda. Per ordre de D. Josep Ignaci de Castellví, els Prohoms feren infor¬ mació dels danys, que estimaren en 300,000 lliures. Segles xix i xx,—A principis del segle XTX, era Alcal¬ de corregidor de la vila D. Antoni Becerril i Hinojosa, el qual féu bastir les Fonts, Major, i de Sant Francesc. En les Efemérides de España, del divendres 22 de febrer de 1802, núm. 211, es llegeix que l'Ajuntament de Mont¬ blanch anuncià la provisió de Càtedres de Gramàtica i Re¬ tòrica sota el salari anyal de 300 lliures catalanes, descomp¬ tant 10 lliures per habitació i aula. Els estudiants forasters 52 CONCA DE BARBARA de Gramàtica ii lliures i els de Retòrica 15. Els de la vila no res. Signa: Salvador Alba i Molins, Notari i Secretari de l'Ajuntament. Els anys que durà la Guerra de la Independència foren de prova per la nostra vila. 1 En 24 de febrer de 1809, el General Reding comanar.t I 10,000homes hi celebrà consell de guerra, a l'objecte de de¬ terminar si lliuraria batalla als francesos o es retiraria a Tarragona. S'acordà fer oposició a l'enemic, i sortir de Montblanch el dia següent. De la Comunitat de monjes de la Serra, en sortiren 19, i el Plebà Josep Canyelles pujà al Convent per advertir la conveniència d'abandonar-lo del tot. La batalla lliurada prop de Valls, i en el lloc conegut per Font dc Goy, fou desastrosa per l'exèrcit que sortí de Mont¬ blanch. Ferit el capdill Reding, fou transportat a Tarrago¬ na, on morí dies després. En 27 del propi febrer de pocs 1809, entren Montblanch, els francesos vencedors de l'ac¬ a ció del Pont de Goy, i s'hi queden durant tres setmanes. En el 26 d'agost i 30 de novembre tornaren els francesos coma- nats per Macdonald. Les tropes foren allotjades i mantin¬ gudes per els veïns. A la caiguda de la tarda del 23 d'abril de i8io, la vila vegé arribar derrotat l'exèrcit del General O'Donell, el qual en el propi dia lliurà una desastrosa batalla contra Suchet, a Margalef, prop de Lleida. En 25 d'agost de 1810, fugint Macdo-nald de Reus cap a Lleida, tingué de sostenir un combat prop de Montblanch amb la brigada Georget ; i un altre en el Coll de les Moles, contra les tropes de 'Pere Sars- field, que li causaren la baixa de 400 homes entre (morts i ferits, i més de 100 presoners. En 17 de gener de 1811, els francesos eren altra vegada a la vila. Durant aquest any el blat es vengué a 22 duros la quartera. En s d'abril de 1811, el General Harispe, anant de Bar¬ celona a Lleida, hagué de sostenir un combat prop de la vila amb el guerriller català Josep Manso. En 28 célebre j del propi abril els francesos encara eren a Montblanch, ocupant el Convent de la Serra, que anaven a fortificar. A l'objecte de molestar contínuament als francesos que sitiaven Tarragona, una columna de Miquelets amb Soma- II MÜNTBLANCH 53 tens de la Comarca, el 6 de maig de 1811 atacaren a Mont- blanch, ocupat per un destacament francès, i si bé no lo¬ graren apoderar-se del Convent de la Serra, obligaren als francesos a demanar nous reforços. A 23 de maig de 1811, es dirigí Pere Sarsfield a la vila, i posà molt apurat a Auné, capdill d'un batalló francés. Acudí Suchet per a salvar-lo, però es vegé forçat a abandonar aquell lloc per ésser cons¬ tantment atacat. En 27 de juny de 1812, els francesos s'emportaren a Tarragona el Plebà Josep Cañellas. i els veïns, Josep Borda, Llorenç Sanromà. Joan Jover, Ramon Guarro, Jaume Pui- gené. Pau Giol. Martí Oller, Serafina Pedrol i el seu ma¬ rit Agustí, els quals foren rescatats després per 2500 duros. En 27 d'agost de 1812, quatre pagesos de Passanant fo¬ ren penjats pels francesos a la Plaça de Montblanch, des¬ prés d'escurar els diners i les mercaderies d'aquell poblet i amb promesa de salvar-los de la mort. En 1821 es dividí Catalunya en 25 partits judicials; un d'ells constituí es a Montblanch, que comprenia tots els po¬ bles de l'antiga Vegueria. Esclataren després les doloroses lluites entre lliberals i absolutistes. En 1822. el General Manso es veu obligat a convertir altra vegada el Convent de la Serra en fortalesa; i el propi any, Montblanch fou pres de les flames. Més tard. en les lluites de la guerra dels set anys, a més de cremar els Convents de la Mercè, i Sant Francesc, s'ori¬ ginaren a Montblanch escenes ferotges. El batalló pri¬ mer lleuger de Valls, fundad en i de gener de 1834, i com¬ post de més de 700 places, estigué de guarnició a Mont¬ blanch de 1834 a 1835. Aquest batalló sostingué un notable fet d'armes en 26 de maig de 1835, contra 300 facciosos del Llarch de Copons, i de Griset, que s'introduïi-en secretament i de nit, a la vila, sorprenent al guardià de la presó, a qui mataren d'una descàrrega. No obstant, cinc milicians, aju¬ dats per set soldats malalts del regiment de Saboya. des del pis alt de la presó combateren els 300 homes, causant-los-hi moltes baixes. El subtinent D. Antoni Gavaldà i Martí fou mort a punyalades. Els defensors lograren sostenir-se més d'una hora. el temps necessari per arribar nous reforços, dispersant així la facció. Entre les baixes d'aquests, figura conca de bardará 54 la ^del facciós de Moiitblanch Josep Baliu, la del capdill Cis- quet de l'Espluga, la d'un oficial del Pont d'Armentera, i molts ferits. El destacament del batalló de Valls, tingué, a més de les del tinent Gavaldà, i el centinella Josep Alsina, altres sensibles pèrdues. Molts records guarda la vila d'aquelles lluites intesti¬ nes, Alguns d'ells seran esmentats al descriure els Convents de Sant Erancesc i de la Mercè, Una data trista per la vila fou la de Sant Bartomeu de l'any 1843. La pluja torrencial d'aquell dia motivà la inun¬ dació de la Comarca, arrebassant arbres, sembrats, cases, i munió de persones. També fou molt trista la inundació del dia de Santa Tecla de 1874. Tot fou ^rrassat, i les víctimes foren en major nombre. Les viles que més gemegaren foren Montblanch i l'Espluga, Aquestes tristes jornades són co¬ negudes per Aiguats de Sant Bartomeu, i Santa Tecla. En 1863 arriba el primer tren a Montblanch, L'edifici del Jutjat fou inaugurat el 23 de setembre de 1890; i la Presó el piateix any. El Govern de Madrid el su¬ primí en 1893, afectant a la vila en el seu moviment i in¬ teressos materials. El poble logrà instaurar altra vegada el Jutjat, en setembre de 1926 i fa poc el Govern tractava d'a¬ nul·lar-lo definitivament ; però la voluntat ferma de totl·iom s'hi oposà, i la cosa no es tirà endavant. El segle XX ha vi.st a Montblanch les Prestes de la Coro¬ nació de la Mare de Déu de la Serra (1906) ; les de l'entrega de la Senyera a l'Orfeó, febrer de 1922. Del 12 al 19 d'a¬ gost de 1928 es celebrà en la casa Josa, la primera Exposi¬ ció del Llibre, En 27 d'abril de 1930 les Festes d'Homenat¬ ge a Prat de la Riba, i al sortir aquesta Guia tal vegada es pelebri la fusió de les dues festes Majors, i de Sant Mi¬ quel, en la de la Mare de Déu de Setembre, patrona de la Serra. Acabarem fent esment de VAiguat de Sant Lluc, dissabte 18 d'octubre de 1930. També delmà tota la Conca, destruí camins j carreteres, i ofegà dues dones a Solivella, conver¬ tint-se a Tarragona en veritable catàstrofe. DESCRIPCIÓ Montblanch, com ja havem vist, fou vila reial, erigida en ducat ,i de les més il·lustres de Catalunya. Situada a 30 quilòmetres de Tarragona, a la vorera dreta del Francolí, i a 350 metres d'altura, exten caseriu per son les faldes de llevant del toça! de Santa Bàrbara. La població des del seu origen ha passat per moltes vicissituds. El primer cens és de su- in- el i d'a- lorn 31-0- •ega d'a- lOSi- Aíontiíancli Jes Je la Serra nat- ^•ada Mi- de l'any 135g, ([uals 457 focs o famílies donen un total d'uns e la 2300 |habitants. En el primer terç del segle XV suposem seria major el nombre d'habitants. La despoblació començà abte després de les guerres de Joan IT, senyaladament a primers itruí del segle XVI, quan la pesta delmava la Conca. En 1585 ver- contava unes 100 cases (uns 500 habitants). En 1764, de 400 a 500. En 1780 no tenia més enllà de 400 cases, que a raó de 5 habitants serien uns 2000 escassos. Segons Espinalt. en el seu Atlante Español, en 1781 contava amb 900 veïns. 56 CONCA DE IÍARKARA En 1832 .unes 625 cases, i en1848 igual amb prop de 4000 habitants. El cens de 1877 i el de 1887 és d'un promedi de 4700 habitants. De 1889 a 1892 uns 4900. El cens de 1930 suma unes 1000 cases anib 4694 habitants. L'Ajuntament, compost d'Alcalde, 2 tinents d'alcalde i 13 regidors, té agregats els poblets de Lilla, Prenafeta, Guàrdia dels Prats i Rojalons. En 1905, es contaren en tot el domini de l'Ajuntament 5,328 habitants. El terme municipal afronta al Nord amb els de Blan¬ cafort, Solivella, i Pira. A Llevant amb els de Barbará, Ca¬ bra, Figuerola, Miramar i Fonscaldes. A Migdia, amb els de Picamoixons, La Riba, Vilavert i Rojals. A Ponent amb l'Espluga de Francolí. Dins d'aquest terme hi ha els Masos de Foraster Belart, Adrogué nou, Monfà, Coronel de Voltas, Pedrolet, Joan Torre dels cinc cantons des del Afo/t dels Capellans Gassol, Francisquet del Mas, Palleta, Gurdiós, Sabatera. Co, Madí, Josep Gassol, Cassimiro, Catau, iMagrané, Paella (Joan Sanromà), Pauet Manuel, Paula, Fustera, Port, An- dreuet. Magí, Mestres, Portuguès, Eduard Xalapeira, Mi¬ rona, Senyor Pere, Pataca, Lluiset, Miret, Organista. Vellet, Maginet, Petrus, Nou, Vell, Pasquala, Llort, Ponet, MONTBLANCH ^7 Fam, li Poblet. Els Molins de Furió, Castellví, del Sala o del Pas, Pont de la Fusta, Vent, Farga,, Llorach, Vall, Vinyols, i Malet. Hostal del Pobre, Caseta del Biscarri, Caseta del París, Cases del Drapaire, Pallisses del Jové, Carions, Francisquet del Mas, Paula Fustera, Malet, Benito, Anima (Farriol), Jant, Paleta, Guerxet, i dessota la Serra. ¡Rajo- leria del Moles, Forn de guix del Boada, Caseta de l'Hort del Portuguès, Caseta i Hort del Calderé, Casilles dels Fer¬ rocarrils, i de Peons de Carreteres, Caseta i aljub de l'A¬ nima (Farriol), Teuleria del Diablo, Caseta de la Pasqua- la,(Pou de Neu), Teuleria del Mentides, Torreta de l'oncle. Casalot, Torreta del Bellvé, Catau, Ermites de Sant Joan i Sant Josep, Ruines dels Molins de la Vila, del Can de la Sallida, i del dessota les Basas de Fau, Estació El Jutjat de primera instància és d'entrada, amb un se¬ cretari o actuari. Hi ha caserna per a la guàrdia civil ins¬ tal·lada al carrer de Santa Tecla, amb residència d'un tinent. ■\ la Plaça Major, hi ha l'Administració de Correus; la de Telèfons és a la Plaça de Sant Miquel. L'antic Estudi Major es traslladà a Lleida durant l'Edat Mitja, però la vila sempre ha tingut escoles. Actualment l'Ajuntament paga les despeses de personal i material de l'ensenyança de nois i noies. Les Religioses Carmelites de la Caritat, obriren classes de nois i noies, primer a l'Hos¬ pital, i en I de setembre de 1928, en el Casal dels Josa. 58 CI)N"CA 1)K ÜAKIiAKÀ Fondes. La de YEstació, i Noi'a, el — en carrer d'Aguiló, tocant al ferrocarril. La de Sant Miquel, davant de l'Església del mateix la de Palan la nom. a Plaça IMajor. A més. l'Hos¬ tal de Farreró o Colom, en el carrer ..de la Civaderia. a vint passes de la Plaça IMajor; l'Hostal dels Angels en la Plaça del propi nom, i la Posada del Centro en ,1a Muralla de San¬ ta Tecla, i enfront del Cinema. En 1880 existien els Hostals del Conchas en la carretera de Reus; del IMesnàs. tocant a Sant Francesc: de iMasalles al Portai de Sant Francesc; del Casaca, en la Plaça tocant a l'à. Font Major; del Portuguès, dalt de l'empedrat de la Plaça; i la Casa IMagret. .Aquesta familia caritativa, donava posada gratuïta als pobres que es trobaven de pas. La il·luminació pública és elèctrica, i té conducció d'ai- ,gua per les cases. Des del seu origen, la vila sempre lia estat rica en fonts. La Font del Vall (el fosso de la muralla), una de les més antigues, situada al començar el carrer del propi nom i a il'encreuament amb el de Ramon Canto, desaparegué en 1872. essent substituïda per la Font de Sant Marça', po¬ sada en la placeta del mateix nom. Fou inaugurada en 1892 essent alcalde D. Ramon ;Rïba i Borràs. Altre de les antigues era la Font de la Vila, situada a la sortida del riuot de la vila, dessota l'Hort del Malet i a pocs passos del Portal de Bové. Eren tres canelles en un fons, on es devallaba per deu esgkions. Desaparegué vers 1886 i ha estat substituïda per la del Portal de Bové, amb rajoles de València, i setials. Ostenta la data de 1923. També de les primitives era la Font del Comú, situada fora muralla, en el cami carreter que devalla al ^lolí del Pas, en el marge de la dreta, i d'una sola canella, i abeura¬ dor de pedra bastant gran. Desaparegué vers 1880. La Font Major, situada junt a la Plaça, i a .l'entrada del carrer que porta aquest nom, ostenta en son ampla parament un escut amb les .armes d'Espanya i la data de 1804. L'abeu¬ rador és de grans dimensions. La Font de Sant Francesc consisteix en un obelise qua¬ drangular. amb els quatre corresponents dolls. Fou inaugu¬ rada en 1828. Era rodejada de pilars enllassats amb cadenes de ferro, i l'abeurador al costat ; però al reformar-se la Pla- 1 y y (/ta^Tec/a 1. Fonda de TEstació 2. Fonda Nova 3; Fonda de Sant Miquel 4. Hostal de Farreró 5. Fonda del Palau 6. Hostal dels Angels 7. Posada.del Centro ferroccLrril Indicado de Fonde; 6o CONCA DE BARBARÁ ça, en 1928, es posà (Solament l'obelisc al mig, i l'abeurador ?. un extrem. La Font de l'Arrabal, a la sortida del carrer Alajor, i el començament del Baluart de Santa Anna. També fou inau¬ gurada en 1828, i no té cap particularitat .artística. Font Major La indústria venia representada per 15 Confraries 0 Gremis. Fou famosa la Fàbrica de pergamins, que segons els nostres avis. estava situada al costat de l'Esglesieta de Sant Josep. Cal recordar que envers 1499, Joan Luschner, impres¬ sor. comprà a Francesc Medina de Montblanch una gran partida de pergamí per les estampacions que es feren en el Monestir de Montserrat durant el dit any, i el de 1500. Actualment, el comerç és important, centralitzat en el Carrer i Plaça Major, on poden proveir-se de tot tant els I i I MONTBLANCH 6l rador veïns de la vila com els dels pobles de la Comarca, Es cele- i bren Mercats els dimarts i divendres ; i per atendre les ne¬ i «1 cessitats de l'economiapública i del comerç, hi ha sucursals inau- dels Bancs d'Espanya, de Rens, de Valls, Espanyol de Crè¬ dit, i de Roma, en el carrer Major, També del Banc Co'- inercial de Barcelona en el carrer Pere Berenguer, i Du¬ cat, Actualment es construeix en el carrer Major una Caixa d'Estalvis, Perspectiva de Santa Ttíaria A més, lli ha Fabriques de teixits, de gomes, d'alcohols, de vi, i d'aiguardents, sabó i d'altres productes. La indústria de l'espardenyeria, que havia estat molt ;s 0 floreixent en la vila, en aquests darrers anys ha quedat qua- gons si extinguida. El terme està sembrat de blat, cibada, llegums, a de vinyes, avellanes, trumfes, pins i alsines. En molts llocs hi ha caça abundant, jres- El comerç d'exportació de vins és considerable. Davant gran 'a Torra dels cinc cantons, i junt a la via del carril, hí, ha ;n el l'edifici del Sindicat Agrícola de Montblanch i de la Conca, El servei religiós resulta atès per les dues parròquies de el Santa Maria, i de Sant Miquel, i l'església del Convent de t els l'·' Mercè. Les de Sant Marçal, Santa Tecla, Sant Josep, i ¿2 CONCA DE barbará Santa Magdalena, oficien inolt poques vegades a j'any. El Rector de Santa Maria, ostenta el tito! honorific de Plebà, i antiguament el de Deganat, amb cúria pròpia. L'escriva¬ nia de l'Església, instituïda en l'origen de la vila, també lio era de la vila. La comunitat consta de lo preveres. Sant Aíiquel, que és parròquia des de 1878, té un Rector i dos Vicaris. De Montblanch surten molts camins i carreteres, que fan de la vila un bon centre d'e.xcursions. De Sant Francesc 1 parteixen en Y .grega, per la dreta, la carretera de Reus (28 quilòmetres), i per l'esquerra, la de Valls (17 quilò¬ metres), Al començar aquesta, i davant de la Caseta dels peons, lli ba el ramal que passant per fora la vila. i salvant el Francolí per un pont va a raure a una altra Y grega. A la dreta la carretera de Santa Coloma de Queralt (26 qui¬ lòmetres). la (jual davant de La Cuàrdia té el ramal que va! a Belltall (18 quilòmetres). Abans d'arribar a Solivella eiii- liranca la de Blancafort. A l'esquerra, la de I.,leida, la qual passant per l'Espluga i Vimbodí, als 13 quilòmetres dei.xa la Conca. ! El ferrocarril fou inaugurat el 15 d'abril de 1863. I Del Carrer d'Aguiló i junt a l'estació del ferrocarril surten els automòbils de les Empreses ; Coiiqiicsa, Hispano Tarcjarina i Hispano Ignaladina (les bores de sortida i preus van al final d'aquesta Guia). De lluny i des de qualsevol lloc, la vila de Mo-ntblancli presenta pintoresc aspecte. Si es ve del costat de Tarragona, destacjuen en primer terme, el Convent de Sant Francesc, les torres i fragments de murs del clos fortificat i en bigarrat conjunt el caseriu, presidit pel cloquer de Sant Miquel, i el .gran massís de res,glésia de Santa Maria, que ocupa el lloc més enlairat. Si es ve de Lleida, sorprenen els murs i torres; (jue formen el Baliiaii, ijue tanca el barri rònec de cases, i' surmontât tot per les parets colrades de l'Es.glésia Álajor, És l'aspecte més bel·l, i sembla que Alontblancb visqui en plena Edat Mitja. Si es ve de Santa Coloma es veu la po¬ blació estesa en tota la seva llar.gària, tot confonent-se ami) r les serres negres de Rojals. Al mi.g, el Portal de Bové; a la dreta, la Torre dels Cinc Cantons; i al darrera, el Plà de, el MOKTBLANCH 63 El Santa Barbara, amb les edificacions de la seva falda, sem¬ 'lebà, pre dominades per l'Església. riva- I^a vila consta de 52 carrers. La majoria conserven el )é ho nom primitiu. Altres que no «1 tenien o s'han obert de nou, Sant fa uns vint anys, l'Ajuntament acordà posar-hi rètols que (los recordin coses relacionades amb la població. Per a recor¬ re'ls tots caldrà situar-nos a la Flacha de Sant Francesc, i (lue icesc1 Reus uilò- clels Ivant a. A 51"'" ■ le va I cm- (juai I xa la :arril ■/líïHoj jreus' Kl fíaluard i el Rcivtil entrar pel Carrer Alajor. Antiguament aque.sta via tenia diferents denominacions. Primer era de Framcnors, i suc¬ cessivament, Sant Miquel, Sant Roc, i Sant Cristòfol. La muralla, banda de fora, s'anomena de Sant Francesc, i ban¬ da de dins i antiguament Lo Mpr. Entrem per la dreta, avui Muralla de Jaume II. Desseguida trobem él Portal dit de Barcelona (pertr del Castlà) i a l'esquera el carrer del Ce- incntiri Teli de Sant Miquel o de la Fusteria. Impròpiament s'hi posà el rètol de Carrer de Wilson. Acjuest té una tra¬ vessia sense cases i moderna, anomenada de Sant Carles, o Carles Monfar. Seguint l'interior de la Muralla, ve el car¬ rer de Corts, i el Portai de Bové. Davant d'aquest, la pla¬ ceta Prat de la Riba, amb la moderna Font. Aquí comensen els carrers River, Pere Degui, i Font de la Vila. Seguint 64 CONCA DE BARBARÁ aquest es troben els dels Jueus o Judería, i el Riuot. Segueix la Muralla di Alfons III, que travessa el carrer del Rei cu Jaume, el qual, el à'Alenyà i Plaça de Santà comença en Tecl-a. Al tombar la Muralla d'Alfons III. junt a la Torre dels cine [cantons, es deixa a l'esquerra el llarg carrer de SafUa Tecla i s'aconsegueix el carrer Major. A part de fora tenim la Plaça de Santa Anna i Baluart de Sauta Anna. Seguint per l'interior es puja pel carrer de la Volta, que ve-,a parar al carrer Dalt, deixant a la dreta el del Joc de la I^ilota, atravessat aquest per el de YEsculptor Belart, el qual comença darrera l'absis de Santa Maria. Quan aca¬ ba el del Joc de la Pilota, comença el carrer del Mur, tenint a la dreta petits carrers sense nom i sense sortida per tapar- los la muralla. A la dreta es deixa la bretxa del Baluart dita La Rasa, i tot seguit es baixa al carrer del Castell. Segueix el del Portalct, que té a la dreta un altre que no passa, i a l'esquerra el de Solans. Per aqui es baixa al Riuot, i a la Plaça de Sant Marçal. Entrem al carrer de la Font Major, atravessat per el de Regina, i Font del Vall. A la dreta, un carreró que mena a la muralla, interrom¬ puda pel l'edifici anomenat Lo Fàbrica. Tot seguit es troba el Portal de Sant Jordi, enfront del qual, i a l'esquerra hi ha l'antic carrer de Bongire. Del Portal de Sant Jordi a la Plaça de Castellví, l'anomenen avui de Poblet i Teixidó. Se¬ guint la MíUralla d'Alfons I, es deixen a l'esquerra els car¬ rers de Parlaments, i de Fra Anselm Turmeda. A l'arribar al carrer Major cal tombar a l'esquerra, i es troba també a l'esquerra el de Bonaire, i a la dreta la I^laça de Sant Mi¬ quel. Álirant el frontis de l'església, a la dreta, el de Cemen¬ tiri Vell de Sant Miquel, avui Wilson: a l'esquerra el de Corts. Seguint el carrer Major, a la dreta Pere Degui, i Corts. Desseguida els quatre cantons, tenint a la dreta River, i a l'esquerra Pere Berenguer de Vilafranca, Ducat, i Josa. Enfront d'aquest el carrer de Sant Josep. Segueix a dreta i esquerra el de Plebania. Aviat a l'esquerra Molins, a la dreta els de Sant Cristòfol, i Mariés. A l'esquerra Dal't, i Volta. Sortint pel carrer Major, trobem Plaça i Arrabal de Santa Anna. Al devallar deixem a l'esquerra el carrer 7de VAcèquia, que surt al camp, i a la dreta el de l'Hospital, / que surt a la Plaça de Santa Anna. Passat el l'ont Vell, MONTIÎI.ANXII 65 cal tomi)ar a la dreta i per la carretera d'enllaç dirig'ir-se altra vegada la vila. Ben tost es deixa envers a la dreta Pla¬ ça i Muralla de Santa Anna, i entrant per el carrer de Jau¬ me I, deixen a la dreta els de Sant Josep i à'Alenyà: es a l'esquerra Forn de la Vila. Entrant a la dreta pel de Santa Tecla, es troben: a l'esquerra IHebania, a la dreta J^laça de Santa Tecla, a esquerra Sant Cristòfol, i Mariés. P laça Majo Ara cal situar-se la a Plaça Major, nomenada també de la Constitució, Prat de la .Riba, i República. Mirant la Casa de la Vila, tenim al darrera i al recó de la dreta el carrer de la Civaderia, el qual forma Y una grega. El troç de la Plaça que bifurca amb el que va de Major a Vilanova del Merca¬ dal, l'anomenen de Desclcrguc, però encara hi ha engan- -xat l'antic rètol de Civaderia. Vulgarment també se'n diu de la l'isaire. Sense deixar la mateixa situació en la Plaça tenim a la dreta Pere Berenguer de Vilafranca, i el Ducat. Al davant tenim el d'Hortelans (antiguament les Grasses de Santa Ma¬ na), el qual té a la dreta el de Josa i a l'esquerra el de So¬ lans. 5 'COÑCA "D'È 'BA'K'BAkA A dalt, rodejant l'absis de Santa Maria, el de l'Èsculptoy Bclart. Mirant altra vegada a la CaSa de la Vila, tenim a l'esquerra, Regina, i Font Major. Al darrera nostre, Vila¬ nova del Mercadal, i Guiniró.s (corrupció de Guillem Ros), Seguint el de Vilanova, es deixa a l'esquerra Civaderia, a Carrer de Civaderia la dreta Gnillcin de Llordat, i es surt a Fra Magí Català. que acaba a la dreta ami) el de Paraments. Es troben abaii.s. Font del Vall, Plaça Castellví, i Sant Isidre. Aque,st canvia més avall amb el titol novell de Fra Magí Català. Guimrót desemboca a Font del Vall. Seguint el de la Font Major a l'esquerra trobem Ramon Cantó, i Xolladors. Dreta, Traves¬ sia del Rinot. Al sortir a la Plaça Sant Marçal, s'entra al| MONTELANCIT l'tol- carrer de Font del Vall, que té a l'esquerra Xolladors i Ra¬ ra a iiwn Cantó. A la dreta Muralla de Pere III, qui té a l'es^ üa- querrá Giiiuirós, i Guillem de Llordat : travessa Fra Magi os). Català, i acaba a Bonaire. I, a Carrer dels Jueus 'talà. bans, El carrer de SoIan.i. que comença en el d'Hortelans, ve anvia atravessat per Estudi Major, i Degà, enel qual, desemboca inrós el de la Fleta. Segueixen Vilasauua, Duesaigües, i al fi jar a Portalet. Plaça de Santa Maria. Mirant la façana tenim a aves- la dreta, Esculptor Belart i al davant de la Presó, el de la ra alj Pedrera. A l'esquerra. Estudi Major, i Castell. Seguint 68 conca de barbará aquest, ve la travessia de Vilasanva, on desemboca el carrer del Plà. A l'esquerra. Duesaigües, ¡ a la fi Portalet. A, la sortida del Portalet, Pujada de la Serra. Deixem a l'es- querra la Muralla de Saut Jordi, i a la dreta carrer de I,eo- nor d'Urgell. A esquerra, el camí que en Y grega porta a Sant Joan i a la Santíssima Trinitat. Seguint amunt, a la dreta, carrer d'Irene Làscara. A continuació, travessia sen¬ se nom. Enfront, a l'esquerra. Serrallo, i al fi Plaça de la Serra. seguint per defora la Mu- Cal devallar fins al Portalet, , ralla de SantJordi, i al davant del Portal es troba el carrer del ReboU, Seguint per fora la Muralla de Sant Francesch i Muralla de Santa Anna, es deixa a la dreta el carrer d'A¬ guiló, que va del l^ortal de Bové, fins a VEstació, i més amunt a l'esquera el Portal de la Tresona, avui carrer de Jaume I. Entrant pel Portal de Bové, esquerra. Muralla de Jau¬ me II, enfront River, i dreta Font de la Vila. Seguint car¬ rer River, es troben a l'esquerra, Pere Degui, Trinquet, i Jaume Conesa, A la dreta. Plaça dels Angels, on desembo- ■ (]uenJuderia, i Forn de la Vila. El de Pere Degui és atra- vessat per Jaume Conesa i surt al Carrer Major. Fortificacions. — De les primitives muralles que ce¬ nyiren la vila per el Pla. el riu Regina, Plaça, i carrer Ma- i jor, no en queda res. Les actuals, deuen el seu origen, a les ordres de Pere IV. de fortificar Lleida, Cervera, Tàrrega. Montblanch i Poblet. Sembla que les obres començaren en 1366. per quan el Rei des de Lleida, 19 de febrer de 1367, : diu: "Al feel nostre lo Veguer de Montblanch o a son loch- tinent salut et gracia. Per part del Prior de Catalunya es estat dauant nos proposat que nos per vigor de una letra per nos la Universitat de Montblanch continent en¬ feyta a tre les altres la dita Universitat pusca forçar tots ¡ coses que e sengles lochs dins la dita Vegueria constituits que haien acostumat de recullirse ab lurs bens dins la dita Vila de Muntblanch e qui no haien Castell ne fortalea en la qual se puxen defendre ab lurs bens, que haien a contribuir ab la dita Universitat en les obres dels murs e valls que ara se fan en la dita Vila forçats los homes dels lochs quel dit CONCA DE BARBARÁ yo Trior lia dins la dita Vegueria e los singulars daijuells per preuiment de penyores e en altra manera a contribuir e pa¬ gar en les dites obres deis dits murs e valls jatsia que no sien acostumats james de recudirse dins la dita vila ne de contribuir ab la dita Universitat en les dites coses ne en altres majorment com balen fortalees en les quals se poden ben defendre e son defeses tot temps. Fer que suplicat a nos que sobre aqo deguessem proueir de justícia dehim uos et e.xpressament uos manam fortment et destreta (|ue si los dits homens no son acostumats de recullir-se en la dita Vila en temps de guerra o de perill ne han acostumat de contri¬ buir en semblants coses ab la dita Universitat majorment com halen fortalees on se poden defendre ab lurs bens los dits bomens algun daquells no forcets ne forçar façats ne a contribuir ne les dites obres. E no resmenys res- pagar en tituiscats o restituir façats encontinent totes e sengles pe- nvores que haiats fetes leuar per la dita rabo als homens damunt dits o a aigu de aquells provisio alguna sobre les coses damunt dites a la dita Universitat de Muntblanch pei¬ nes otorgada no contrastant". Foc després, el Trior dels Hospitalers de l'ürde de .Sant Joan formulà queixes til Ve.guer de Montblanch, perquè forçava als veïns de Barbara. Pira. Vallvert, Biure, Ollés, i Álontbrió, a contribuir :i les obres de murs i valls, per tiuant aquests llocs eren ja fortificats i no tenien necessitat de refu¬ giar-se a Álontblancb. Ell Rei obligà al Veguer a re¬ tornar les penyores que dits veïns t.enien depositades i se'ls eximí de treballar en les obres. Aquestes continuaven en 1369 i sembla no quedaren llestes fins a 1372. Torre dels Cinc Cantons Aquest clos murat tenia UllS 2000 metres d'extensió, i es¬ tava bastit de pedra, tàpia, i argamassa. S'alçava a 6 me¬ tres,i fins al camí de ronda, conservava un gruix de i'20 metres, i o'qo fins els marlets. A distàncies equidistants des¬ tacaven 34 torres, totes quadrades i enmarletadcs, excep- MÜNTBLANCH 7^ per tuant una de cinc cares dita deis cinc cantons. Tenen uns pa- 16 metres d'alçada, i solament tres cares, amb dos pisos, ex¬ no ceptuada la del Portal de Bové, té quatre, ,amb habi¬ que en de tacions i escales de pedra, mentres que les altres tenien es- en den it a nos los 7ila itri- lent los çats res- pe- lens les per bant rquè és, i uant ieats •efu- a re¬ dits se'ls bres. 1369 Portal de Sant I Jordi (part de dins) , fins nns cales movibles de fusta corrióla, o pujar d'un trespol . per a i es- l'altre, El de ronda les atravessava mitjansant dues por¬ pas I me- tes, Només hi hagué 4 Portals, ocupant els punts cardinals l'20 de la vila. Venint de Barcelona, el Portal del mateix nom, ; des- tlesprés de la l'ont de la Vila i de Bové. Al cantó oposat, i xcep- per aanr al camp, el de Sant Jordi. Per la banda de Reus, el 7=^ CONCA DE BARBARÁ Portal de Sant Francesc, i a la banda de Lleida el de Sant Antoni. Aquests dos foren enderrocats en 1863. El de Bové i Sant Jordi estan encara en molt bon estat. El Portal del Castlà impròpiament dit ara de Barcelo¬ na, s'obrí per ús particular del Castlà. Aquest era el re¬ presentant del Rei en la vila, i és per això que en la dovella central de l'arc, resalta l'escut de ]\Iontblanch, únic portal que ostenta la insignia reial. El castlà abandonà sa resi¬ dència del Castell per habitar el gran casal dit avui de Mon- far, i mentres hi hagué a Áíontblancb castlà s'utilitzà el seu Portal. Segons documents, en el segle XVII ja estava ta¬ piat, i així restà fins que a 3 de juny de 1917. per acord de l'Ajuntament, es tornà a obrir al públic. Les portes, de tots els portals, al principi, pujaven i bai¬ xaven, però després foren canviades per altres que s'obrien i tancaven. El que avui anomenem Portalet de la Serra, no era altre cosa que un esportell amb reixes de ferro, per donar pas al Riuot; i al costat del Portal de Bové hi havia altre portell igual, avui completament desaparegut. Actual¬ ment aquests dos llocs, donen pas lliure. Dues bretxes més es feren en la muralla: el Portal de la Tresona, o del Dis¬ sabte; i el Foradat en la rasa del Plà, El Portal de Bové, tantost acabat de fer, ocupava l'ex¬ trem del carrer de Barcelona, que tal vegada era el que avui diem de Sant Josep, per ésser ocupat de nobles, com així bo testifiquen els casals que encara existeixen. El cast¬ là de la vila mogut, per influències locals, volia inutilitzar dit Portal, peròel Rei s'hi oposà, escrivint a 7 de setembre de 1374, des de Barcelona : "Al feel nostre en Galceran de Villafrancha donzell capità de la vila de Muntblanch salut et grada. Entes havem ciue vos volets fer tancbar lo portal de la dita vila, lo qual es en lo carrer apellat de Bar- chinona, E que aço . instancia dalguns qui en aço fets a se mouen mes per voluntat E com lo dit portal que per rao, sia dels principals de la dita Vila on ja ha portes et tot son acabament per ço us deim et manam expresament et sots pena de la ira et indignació nostra que los habitadors del dit carrer assegurants que en temps de necessitat ells tencaran lo dit Portal ab pedra de morter aquell no lexets tancar ans si es tancat fets lo obrir feta la seguretat dessus dita". I MONTBLANCII ^3 ant Durant el segle XIV i primera meitat del XV, el clos • ové estigué molt ben conservat, i donà a la vila un caràcter de plaça forta, i un lloc estratègic dels més estimats de Cata- elo- re- ella rtal esi- ^on- seu ta- i de bai- rien , no per IV ia ual- més Dis- 'ex- que com ;ast- tzar fibre 1 de falut irtal Bar- aço irtal Portalet Je la Serra^ ami enderrocat son sots 1 dit lunya. Els de part de fora eren rodejat de valls o fos¬ murs aran sos, menys el Baluart de Santa Anna des del Portal de Sant ans Antoni fins a Sant Marçal. Durant les guerres de Joan II, les fortificacions quedaren mal parades; i a principis del 74 CON'CA DE ÜAKIiAKÀ segle XVII considerant-les de poca utilitat, l'Ajuntament ar¬ rendà les pastures dels valls. No obstant, en 1670 es pen¬ sà en refer-les. En un document que el difunt amic en Ra¬ mon Cantó vegé a Santa Maria, es diu que en 20 de no¬ vembre de 1670, Mossèn Gualda, féu avinent al Bisbe de Barcelona que els Cònsols de Montblanch pretenien que la Comunitat de Preveres ajudessin per torn a la reeclificació de les muralles. El Bisbe aconsellà que es desentenguessin de tot, i que en últimels Cònsols parlessin amb ell. cas En un document dede maig de 1618, consta que al¬ 11 guns veïns s'apoderaren de les torres i fossos de la muralla. Però la Universitat (Ajuntament) s'oposà, i veient una no¬ va font d'ingressos, en gener de 1744, alegant que la Torre del Portal de Bové amenaçava ruïna ,1a cediren per 12 lliu- j res barceloneses, al desener Francesc Sabater, amb condi¬ ció de reedificar-la. L'Alcalde Major i Regidors vitalicis de 1740 a 1754, feren donació als procuradors de la Confra^ ria de la Sang, d'un tros de terra i una torre, prop del Por- | tal de Sant Antoni. En altra document consta que els Re- j gidors, en 8 d'octubre de 1760. "concediren en enfiteusis, MONTBLAN'CH 7^ als consorts Andreu i Teresa Albareda la torre del costat del Portal del Castlà. que avui està tancat, entre l'Hort del I Castlà, la punta d'aquest, i la punta del tros de Sant Miquel". A Francesc Bordell, la torre davant l'Hort de Sant Fran- ! cesc prop del Portal de Sant Jordi, darrera l'oficina d'An- i j toni Molner, apotecari. "Per allí passa un rech que va jal Hort del noble senyor D. Josep de Castellví i de Ferràn". Altra torre anant del Portal de Sant Francesc al del Carià, i altres". Els Regidors es reservaven el dret de senyoria en tots sentits, pagant l'arrendatari, a la Universitat de Montblanch per la festa de Tots Sants, un sou de cens, amb condició de conservar i millorar les dites torres. Encara cediren els Regidors, en 14 de gener de 1781, a Pau Folch, una torre i deu pams de terra al costat i part davant del pou del gel an¬ tic... que afronta "al camí que puja del Joc de la pilota, i va als Corrals dc la Vila". Finalment, de setembre de 1817. l'Ajuntament con¬ en 30 cedí en Josep Gaya "tot aquell pati de terra enfiteusis a pera edificar, junt ab aquella torre contigua al mateix pa¬ ti. que compren desde la muralla, fins a la punta del corral nomenat de la \'ila". Durant les guerres carlistes es féu us de les muralles, tapiant les portes. Malgrat això. en 11 de novembre de 1835 entrà a la vila l'expedició navarra, comanada pel general Guerlé. i en març de 1837. el Llarch de Copons, esbotzà el clos prop del Portal de Sant Jordi, i també entrà amb sos partidaris. \ Avui encara es pot recórrer tota la muralla, per fora i per dins. En alguns llocs es veuen fragments de murs amb el pas de ronda i els marlets. De les 34 torres, solament en re.sten 16, de les quals, 7 són escapçades. El poble explica atjuest escapçament amb la següent tradició : A força de plets amb el Monestir de Poblet. Montblanch logrà un pri¬ vilegi. que permetia a cada vei transportar una càrrega de llenya del bosc dels frares, sota condició que al passar per davant del frare guardià, havia de deixar el tronc més gros. Un montblanqui malhumorat, llençà el primer tronc (|ue li vingué a mà; el frare el reptà per no haver obrat de consuetud i es disputaren amb tanta fúria, que el dç y6 CONCA DE BARBARÁ Montblanch el matà d'un cop de destral. Poblet acudí en queixa al Rei, i el cenobi gosava de tanta conside¬ com que ració en la cort dels nostres monarques, es fallà sentència contra Montblanch. Per castigar l'orgull de la vila, foren escapçades una per altre les torres que guarnien la muralla. Torri'S del Baluard liumillaiit aixi a la vila el poderós Monestir, el qual tenia a ; jou tota la Comarca. ¡ Per dins la vila. dóna bo de recórrer el clos murat. La traiiquilitat i quietud que hi regna, transporta a la veWúria. l Sobretot de Sant Francesc a Sant Marçal pel Portal de Sant Jordi, on la soletat més absoluta corprèn. Tant de dia com de nit, no s'hi veu una ànima : I pensar, que quan escrivim això, l'Ajuntament tracta d'obrir bretxa davant els Escor¬ xadors. Si aquesta barbaritat s'arriba a portar a ca'p, des¬ apareixerà per sempre l'encís de la vila per aquell costat. El tragi dels carros, el soroll de les petjades, i els renecs d'algun pagès, esborraran la tranquilitat que ara s'hi dis¬ fruta. El Portal de Bové, com ja hem dit, és l'únic de quatre cares amb dos pisos i escalinata interior de pedra. El pri- MONTBLANCH 77 mer pis té finestral a la part de darrera, i el segon un mata- cà a la part de davant. Es suposa que s'hi reunia el Con¬ sell de prohoms de la vi'la. En 1921 fou restaurat i en 12 de febrer de 1922. els seus propietaris, J. Maria Rende i con¬ sort, el cediren galantment a la Mancomunitat de Catalu¬ nya, per la qual cosa estengué escriptura davant del llavors President J, Puig i Cadafalch el senyor Francesc Molina, Torres de ïa muralla de Sant Jordi El Portal de Sant Jordi, resta també molt ben conservat i constitueix una bona mostra d'arquitectura militar cata¬ lana medieval. El Portalet de la Serra fou enderrocat precipitadament en 20 de febrer de 1931, malgrat les protestes dels que som amics de l'art vell. Persones de cultura de la vila, amb el pre¬ text d'embellir la rampa que mena al Santuari de la Serra, han desfigurat l'aspecte típic d'aquell troç de muralla i que tant plaia als ulls del visitant, CASTELL,—Al lliurar-se les Cartes de població que se¬ guiren a la reconquesta, es situaven els edificis a les faldes d'un toçal surmontât per el consabut Castell, Naturalment, a Montblanch amb les primeres cases es bastiren l'església de CONCA DE BARBARA Santa Maria, amb el cementiri i el castell. No tenim idea de la ,seva configuració, i encara que en documents antics es parla de dos castells, suposem es refereixen a dues torres o guaites amb murs propis. En 1176 el castell figura en do¬ cuments. Ja hem vist ;més amunt que en 1258 el Rei féu ta¬ piar la .porta del castell, privant d'usar-la a Ramon de Car¬ dona. En 1302 estava en ruïnes. El Rei ordenà a l'Abat de Poblet que no s'oposés al Batlle de Montblanch, si aquest necessitava llenya del bosc per tal de .refer la fortalesa. Sem¬ bla que les obres es portaren a cap, per quan en 1344. per qüestions entre Constança, germana de Pere IV, i el seu marit ^En Jaume, destronat rei de Mallorca, el Ccrcmoniós aconsellà a sa germana no tornés amb son marit, de qui vi¬ via separada, car sols podia esperar misèries i disgustos, i si seguia els seus consell, li donaria 3000 lliures de renda a l'any sobre el Castell de Montblanch. Conceptuem que mentre es bastia el segon clos murat, s'abandonà definitivament el castell, i son capità residí en el gran casalfoi'talesa dita avui de Monfà, disposant per el seu ús particular la obertura d'un por-tal en la muralla. En 1470. ja hem vist més amunt, que es tractà de rode¬ jar el Pla d'una muralla i fossa, per resguardar la pobla¬ ció d'una possible escomesa, i fins s'establiren els plànols i les condicions, però les obres no es dugueren a terme. Les ruïnes del castell subsistiren durant el segle XVI, ja que molts documents el citen. En la venda d'una casa, en 1543, es fa constar que eraon la Plaqeta dels Canters "afron- tatur ex una cum via publica qua itur al castell, ex alia cuni alio vico". En 1567. el Dr. Geroni Picayre confessa fer censal al Convent de Sant Francesc per "quoddam corrale in partita dicta lo .Castell affrontatur ex una cum vico de la Regina ex alia cum camino del Castell". En 1639, un corral de bestiar i pallissa afrontamigdia amb el riu Regina, i al nord amb a el cami del Castell, que ,va -a la Serra. En 1715, un corral afronta el nord amb el cami que ve al Portalet de la Serra. Suposem que les pedres del Castell foren aprofitades, en les obres de l'església major, i també en la construcció de casals. De la fortalesa no queda rastre de cap fonament. En el lloc més enlairat sols es veu un esgraonat de pedra. "IvtO'Ñl'BLANClS 79 RecOmaneril al excursionista 'ñO cleixi cRenfilar-se dalt ■del Plà. Des d'allí disfrutará d'-üñ fjell panorama de tota la Conca, i a son entorn veürà desplegar-se a vol d'ocell el bi¬ garrat conjunt dels ediíidis de la v'ila. Els castlans dels qual t.enim «sment son : Pere Berenguer de Vilafranca, life'; ¡Guerau de Jorba, 1174 a 1187; Ramon Eolch, Vesconite :de ICardona, i Guillem de Cardona, 1226 a. 1259; Beiteitg^üer ;de Rovira, 1240; Ramón Cardona, 1264;: altre Bereitguer de Rovira, 1315; Ramon Berenguer de Vi¬ lafranca, 1322; Enric de Trastamara, 1356 a 1360; Pere Lluis de Vilafranca, 1462; Joan de Vilafranca, 1580 a 1601 ; Francesc de Vilafranca, 1602; Carles Caldes i Vilafranca. 1632, .Sembla que aquest fou el darrer, .S,-\NTA Maria, — De la primitiva, bastida de 1162 a 1164, no en sabem res. És de suposar que seria d'estil romà- Ksglésía de Santa Maria uic, petita, i d'una sola nau. El cementiri, que ocupava l'es¬ pai del que és avui casa Josa, s'arrecerava a l'absis. La por- 'cada mirava a ponent, i el camí que hi menava era part del que avui en diem carrer de Solans, En el segle XVI encara 8o CONCA DE BARBARA existien rastres, i és opinió general que ocupava el lloc on avui es redressa la creu de pedra, quasi al davant de la por¬ tada actual. Al cap de cent anys de celebrar els Oficis Divins a San¬ ta Maria, Montblanch havia crescut ; la seva prosperitat era evident ; calia una església de |gran cabuda. Per a enderro¬ car la primitiva, menester celebrar missa en altra es¬ era glésia. Aleshores bastí Sant Miquel. es j Mentrestant, es posaven els fonaments del temple actual : de iSanta Maria, amb el propòsit de fer-lo un dels més bells i de més abast de .Catalunya, De l'arquitecte que féu el pro¬ jecte no en sabem res. Eduard Toda diu en la seva Guia d'Espana, que fou començada sota plànol i direcció de Ro- dald Fonyol en 1352, .però ,els paraments de l'absis procla¬ men més antiguetat. Nosaltres suposem que s'hi treballà de 1262 a 1420. Les obres es devien portar a cap començant per l'absis, i a despeses dels Reis d'Aragó, i nobles de la vila. Aixi ho fan suposar els escuts dels paraments interiors. En 1397 trobem que dirigien les obres Pere Giroll, i Pe¬ re Perull, els quals vengueren un carro i dos bous a Poblet, senyal de què s'anaven abandonant els treballs. Després vin¬ gueren les calamitats de les guerres. El Rvt. Ramon Saba¬ té ha dit en el periòdic La G rus de Tarragona, que durant el temps que predicà a Montblanch, Sant Vicens Ferrer, 1412, els arquitectes alemanys Ping, d'Ulm, pare i fill. treballa¬ ven a Santa Maria, sota el govern de Simon Salvador, Rec¬ tor. i després Bisbe de Barcelona. Els cabals ja escassejaven. A l'ultima secció de la nau ja no hi, ha escuts, i tot esperant endebades nova ajuda, els devots montblanquins tapiaren la nau i deixaren dues seccions o trams per a bastir, confiant ; en una piillor ocasió, ocasió malgrat les cinc centviries que : transcorregudes encara no s'ha presentat, j És de doldre que , no hagi nascut .un montblanquí milionari, capaç de costejar ¡ l'acabament del gran i esbelt temple de Santa Maria! ¡No en ,va l'Arquebisbe Echenove el calificà de Catedral de lo Muntanya! , El '.Rei Pere el Ccremoniós, en juny de 1346. i des de València, es dirigí al Papa Clement, suplicant per a l'Esglé¬ sia de Santa Maria de Montblanch l'aprobació pontificia, i montblañcií 8a una vegada obtinguda, es redactaren els Capítols i Ordina- cions per el règim de la Comunitat. Aquesta havia d'ésser composta d'un Prior o Rector i dotze preveres, dos dels quals Vicaris, amb les mateixes atribucions que el Rector; cas que ac]uest caigués malalt o fos fora de la vila. Cada prevere cobrava 300 sous barcelonesos per manutenció, i 200 per vestir-se. S'establi el Deganat, amb cúria pròpia i amb la mateixa autoritat eclesiàstica que la de Tarrago¬ na. El Degà podia ésser qualsevol dels dotze preveres. Tam¬ bé es fitxaren les atribucions del Sagristà. Constaven icom a sufregànies de Montblanch, les esglé¬ sies de Blancafort, Lilla, i Rojals, amb un Rector perpetu, nomenat pel Prior, Es disposaren els Ritus per les Festi¬ vitats (de l'any, i es parlà ,de l'altar major dedicat 'a Santa Maria i del presbiteri. Això ens fa pensar que el primitiu altar gòtic, tal vegada, era presidit per la gran imatge de la Verge, que ¡es conserva en el Chor, i que figurà en la dar¬ rera Exposició de Barcelona. És de creure que des de 1346 es celebraren els Oficis Di¬ vins en la nau gòtica de Santa Maria. No tenim notícia de la seva primera consagració. En la Sagristia es guarda -la que suposem segona consagració, verificada en 10 de juliol de 1528, per el Bisbe de .Constança. Alguns diuen, però nosaltres no en tenim proves, que la porta lateral primitiva, que era del més pur estil gòtic, fou costejada per el Rei Martí. Si ,fos cert, resultaria que a les primeries del segle XV es treballava en l'acabament de l'o¬ bra. Malgrat això els Oficis Divins no es suprimiren, per quan existeixen documents, provant que en 1404 Arnau Gaçull fundà un Benifet sota invocació de la Puríssima Concepció, i que de 1428 a 1430 s'hi |0Ïen misses. Com ja hem dit, l'obra de Santa M'aria començà en l'ab¬ sis,. on es situà en la part inferior la Sagristia, i al damunt de la mateixa, la Schola Cantorum, que rebia llum per un bell rc ssetó. A un costat es deixà una escala de cargol, per un campanar, que no tingué efecte. El conjunt de l'obra exte¬ rior és imponent. Situada en el lloc més enlairat de la po¬ blació, |i arrecerada en el Plà, mostra els colrats paraments que acusen les capelles laterals i la nau. Damunt del primer cos, una sèrie de contraforts refermen la nau. Cada contra- 6 83 CONCA DE BARBARA fort mostra el corresponent pinacle destrament esculpit. En¬ tre mig perforen els murs uns severs finestrals bipartits, amb delicats trepats enquadrats per filets i pestanyes. Un improvitzat cloquer damunt l'absis, i l'obra de la capella del Santíssim Sagrament, enlletgeixen la part exterior. En el primer, hi ha el Seny gros, fos per Adjutori Mestres, de Calaf, en 1793. L'única porta que dona accés al temple, és lateral. Era del més pur estil gòtic i d'una bellesa extraordinària. En el Memorial que la vila dirigí a la Reina vers 1653 queixant- se de la destrucció per les tropes espanyoles en 1652, diu: "aviendo derribado la parte de su mayor architectura, por ser la de dicho templo, después de las Catedrales, la de ma¬ yor primor, y grandeza entre todas las del Principado". En efecte, adossades als contraforts de damunt de la portada, destaquen dues estatuetes soplujades per gentils dosserets de talla gòtica. La destrucció d'aquesta part de l'església, suspengué els JDivins Oficis, els quals es celebraren en una Capella petita. Els diumenges no hi cabia la gent. i això féu que el Mu¬ nicipi, ajudat per la vila, es decidís a refer l'obra caiguda, i bastir l'actual frontis, pregant a la Reina que mentre du¬ rin els treballs, suprimeixi els allotjaments, i els tributs de guerra, que pesen sobre la vila. En el timpan de la porta, en els florons i entre els dos àngels, figura la data de 1668: és, doncs, de suposar que les obres duraren de 1653 a 1667. Les portes de fusta ostenten l'any 1684, i per Nadal de 1685 ja s'hi cantava IMissa, La portada és de pedra policromada, i consta de tres cossos. L'inferior té l'entrada semicircular, orlada per una ¡ cenefa en el mig punt. Sobressurten del timpan, la imatge de la Verge, amb el Nen als braços, entre dos escuts de la vila, i dos àngels en actitud de pregària. Donen accés a la porta deu graons, i la flanquejen tres columnes per banda, I de quals dues són empotrades i les quatre p-estants les pronunciadament ressort,ides. El tot descansa sobre un pe¬ destal que s'ai.xeca 3'50 metres de terra. Campejen en les respectivescares de dits pedestals, quatre cariátides treba¬ llades amb pulcritud. En cada intercolumni s'hi vuidaren dos nínxols apetxinats, els quals soplugen les estàtues dels CONCA DE BARBARA 84 dotze apòstols. Les sis columnes són corínties i policroma¬ des. El primer terç inferior del fust, està ricament exornat, de relleus, que representen àngels sostenint guirnaldes : el segon és llis, i el tercer, ostenta igualment testes d'àngel, que amb la boca sostenen volutes, i penjolls. Els capitells són rics en s'ajusten perfectament a les regles del seu estil. Damunt dels mateixos carrega un feixuc entaulament, amb corni¬ ses molt pronunciades; i en el seu plafó hi campejen plaques i arabescs amb ròtuls difícils de desxifrar a simple vista. El segon cos o secció, s'acusa com l'inferior, però és més baix. Les columnes són més esquifides, amb els fusts estriats, i amb els capitells d'ordre compost. En els inter- columnis solament s'hi obra un nínxol, igual als inferiors, i sopluixen els quatre apòstols restants. Al bell mig, surmon¬ tant la portada, s'hi refundeix un nínxol de més abast que i els altres, apetxinat també, i sopluixa la interessant figura del Pare Etern. Un altre entaulament corre per damunt les columnes, exornat amb grifs o daus, igual que el seu parió, pràctica molt genèrica en construccions de l'època. La tercera secció, o acabament del frontis, és un des¬ ordre, i no guarda relació amb les regles arquitectòniques dels dos cossos descrits. Al mig resalta l'escut de la vila, amb una orla. A cada costat un aligot, i al damunt un bust amb casc. A cada costat, resurt una figura atlètica, janib- dues sense cap. Per allí campejen, sense ordre de cap mena, volutes i diversa exornació. Sembla acabat amb precipita¬ ció i aprofitant elements d'altre monument,. El poble diu que provenen del pont vell. A la part oposada existia una altra porta, avui tapiada. S'hi pujava mitjançant graons de pedra; i és de mig punt. Correspont al lloc on hi ha actualment l'altar de Nostra Do¬ na de Lourdes, i en el ferm mur de lo que havia d'éssér en- , lairat campanar. Observant els murs exteriors, munió de boisons osten¬ ten signes lapidaris, semblants als de Taragona i Poblet. Són les marques dels obrers que els tallaren, a fi de puntua¬ litzar el treball de l'un i de l'altre, i tocar la paga corres¬ ponent. Després de donar un cop d'ull a la creu de pedra que es redressa al costat de l'entrada, sobre un esgraonat pedestal CONCA DE BARBARÁ de columna en espiral, i adornat xapitell ; obra, seg'ons sem¬ bla, del segle X\'I i de remarcar el paviment de la plaça pavimentat de codols que ornainentabnent combinats presen¬ ten l'escut del a vila i la data de 1786, entrem a l'interior. Consta d'una sola nau, amb capelles laterals. Mesura iB'qo me¬ tres d'amplada, i la seva elevació atrevida és comparable amb Santa Álaria del Pi de Barcelona, Dels murs, ressurten tres matxons per banda, damunt dels quals carreguen els tres arcs formers, i altres dos encreuats, units per iinitjà de claus ben treballades. De l'absis resurten altres sis mat¬ xons mésprims, dels quals arrenquen altres tants en aresta, que vénen a concentrar-se en una sola clau, tot formant un tabernacle dels més bells que pugui crear l'art ojival. Ca¬ torze finestrals taladren els murs, onze dels quals donen llum a les capelles. Durant les guerres, es tapiaren i malme¬ teren, però de mica en mica es van restaurant. Durant l'es¬ tiu de 1930, i a despeses dels montblanquins, es referen el de les piles baptismals, i un de l'absis, ¡ Llàstima d'usar el ci¬ ment armat en lloc de la pedra ! capitells dels matxons de l'absis, representen : el pri-- Els mer de la dreta, mirant a orient, la Creació del .món. El segon, la temptació d'Adam i Eva per la serpent; el ter¬ cer, la reconvenció de Déu a Adam i Eva, Al mig d'aquest s'hi llegeix: "Domine audivi voce: Adam, Adam, ubi est". El quart, 1'Angel amb una espasa flamejant treu els nos¬ tres primers pares del Paradís, Cinquè, dos compartiments: Esquerra, Abel oferint l'anyell a Déu damunt l'Ara, Dreta, Caí matant a Abel, Sisè, dos compartiments; esquerra, quatre figures, guiades per un colom envers la dreta, on s'hi veu l'Arca de Noè, En els dos de més magnitut, banda i banda de la gran arcada central, que obra l'absis, l'escut de la vila amb dos àngels. En la clau de damunt Ja porta, s'bi veu esculpit Sant Cristòfol, i en la de l'absis, la Santíssima Trinitat, entre columnetes, i dos àngels polsant la lira. El Cbor és obra barroca, i recolzat en el mur que tanca la nau, A dins hi ha la imatge dita Mare de Déu del Clhor, de bella estructura gòtica, i un Sant Crist esculpit per Ra¬ mon Belart, L'altar major, de grans proporcions, és d'estil barroc. Per a fermar-lo no es reparà en maltractar l'obra ojival MONTBLANCH * 87 dels murs.Representa grans despeses. S'hi veuen molts or¬ naments caragolatSj Jesús sopant amb els Apòstols, l'As- cenció, els Evangelistes, etc. Fou restaurat en 1861. El po¬ ble l'aprecia per sa grandesa i elements daurats i execu¬ tats amb fantasia,però nosaltres preferiríem veure allí una ara amb la Mare de Déu del Clior, i un frontal esculpturat, tal com devia estar en el segle XIV. Onze capelles rodejen la nau. En la primera de la part de l'Epístola, dita de les Fonts, s'hi veuen tres quadros a l'oli, al semblar del segle XVII, representen, Jesucrist ba¬ tejat per Sant Joan, La presentació al Temple, i L'adoració dels Kcis. En l'altar arrecerat entre dita capella i el Chor és de veure' un Crist de forma natural, provinent del Con- Frontal de Sant Bernat i Sant Bernabé vent de Sant Francesc, treballat probablement en el se- ,gle XV. Segueix la porta d'ingrés, que ocupa l'espai de dues capelles. Consisteix en un arc rebaixat amb matxons i ba- cjuetons en feix. Damunt hi ha l'orgue, d'estil barroc, amb portes més antigues, les quals ostenten pintures a l'oli molt estimades. Després trobem la capella de Sant Joan amb al¬ tar barroc. En el mur hi ha empotrat un baix relleu de pe¬ dra, espècie de frontal, i d'estil gòtic, molt ben treballat, 88 CONCA DE BARBARA Mesura 3'i2 metres d'am])lada per 2 d'alçària. Es suposa fou el primitiu retaule d'aquesta capella, costejat per la noble familia Alenyà, segons testifiquen els nombrosos es¬ cuts alats que alli campejen. Es divideix en nou comparti¬ ments, quatre d'iguals proporcions per banda, i el del mig molt més espaiós. Aquest, enquadra les imatges de Sant Bernat i Sant Bernabé, amb sos hàbits monacals. En els Sagrari de la Relíquia de Sant Francesc dCavier altres compartiments s'hi representen passos de la vida d'ambdós sants. Per la part inferior corre una sèrie de lò¬ buls ocupats per testes de personatges sagrats. El conjunt ve flanquejat per uns pinacles, d'on resurten dos àngels i dos escuts per banda. És un bon exemplar d'estil gòtic, digne de conservar-se, i mereixedor del respecte de tothom. La capella que segueix no presenta interès, i la següent, dedicada antiguament a l'Esperit Sant, tingué l'honor en el MÜNTBLANCH 8y segle XIV de soplujar tres Benifets, refosos avui en un sota el Patronat del Marquès de Palmerola, com hereu dels Llo- rach, Barons de Solivella. Sabem que en el segle XVII el retaule de l'Esperit Sant, o de Pasqua Granada, com deia el Imatge de Sant Francesc Xavier poble, era en mal estat. Aleshores el Plebà Francesc Mur¬ tra i IMagrinyà, treballà per l'erecció de l'actual retaule a Sant Francesc Xavier, del bcm temps del barroc, amb pin¬ tures representant episodis de la vida del dit Sant. Al mig i en relleu, la i alegoría del mateix. Porta la data de mort 1686. Fou costejat per Simó Vinyes, vei de Lleida i de IMont- CONCA DE DARDARÀ i) o blanch. El retaule enipotrat és de 17 de setembre de 1713. El ninxol que tanca la relíquia del Sant, és obra de l'esculp- tor de Valls, Antoni Veciana, el qual cobrà 180 lliures, més 12 lliures per a esculpir la imatge a tot relleu a la porta del ninxol, el 29 d'octubre de 1712, El daurador Pau Àlo- rales, cobrà en 7 de setembre de 1713, 16 lliures, 16 sous, i el cerraller Pau Bover de Valls, en 22 de maig de 1713, 3 lliures, 6 sous, per dos panys i altres ferros per aquest sa¬ grari, El reliquiari, guardat en l'Arxiu, és de bon gu.st bar¬ roc, rematat per les imatges de Sant Pere, Sant Pau, i j Sant Francesc Xavier; i al darrera. Sant Miquel, Santa Eulàlia, i Santa Tecla, tots a mig relleu. La joia, de plata i or, es terminà en 1712, i fou costejada per el Plebà mont- blanquí, Àlicer Francesc Murtra, Tot fou obrat per l'argenter de Barcelona Antoni Mateu, i les despeses pujaren a 76g lliu¬ res, 3 sous, i 2 diners. En 1710, Àlossèn Àlurtra, ordenà la construcció del Reliquiari, i morint en 1711, manifestà desit¬ jós de què Sant Francesc Xavier fos Patró de la vila. En els murs de la pròpia capella, hi ha empotrats uns grossos medallons barrocs, amb escenes de la vida del Sant, obra de Ramon Belart. En el marc de l'un s'hi llegeix: D. francisco de foraster y de Montaner, i en el de l'altre ¡Soy. Aquest generós patrici era de la Comunitat de la vila, ,Segumt la visita a les Capelles, la del costat no té utili¬ tat,L'absis està ocupat per la Sagristia, amb dues portes de bella traça ojival. La primera amb sos batants de fusta treballats i de l'època, és digne d'estudi. La segona pertany 1 a un armari on s'hi guardaven antiguament els tressors del culte. Els ornaments de-pedra formen joc amb l'altra porta, però els batans antics foren canviats per unes fustes de mal gust. Dins la Sagristia, podrà veure el curiós : la custòdia, d'es¬ til gòtic florit, i de plata daurada ; les següents creus, totes de plata: la de la Confraria de Sant Eloi, i de Sant Fran¬ cesc, obrada al semblar en el segle XVI: de la Confraria de la Llum, en què s'hi llegeix: fonch feta en lo any 1620; altra que diu : Crcn de la confraria de Sant francesc r Sant Antoni de la vila de Montblanch, feta lo any 1733. Ade- més, tres calzes, que semblen del segle XVII, un Reliquiari