MONTBLANCII 91 provinent de Sant Francesc, i el Reliquiari gòtic de Sant Macià, que tanca la barra del Sant, portada de Roma per un religiós Benedictí, fill de Montblanch, En 1687, amb mo¬ tiu d'una epidèmia que delniava la vila, la parròquia i el municipi elegiren a dit Sant per patró de la vila, fent vot de celebrar anyalment la festa. Damunt de la Sagristia, s'hi obrà, com ja hem dit, VSclio- la Caniorum, avui convertida en Arxiu, La documentació fou cremada durant la guerra de Catalunya contra Felip IV, Les existències actuals són de poca importància, i son ar¬ xiver, el diligent Mossèn Pau Queralt, ja n'ha tret la subs¬ tància, A més, s'hi guarden munió de llibres, la seva majo¬ ria salvats de la crema de Sant Francesc, però no tenen cap valor bibliogràfic. Les capelles que segueixen fins a la del Santíssim, mos¬ tren altars d'estil compost, i no ofereixen cap particularitat digne d'esment. Solament apuntarem que l'altar de la Purís¬ ima Concepció va daurar-lo de 1638 a 163g Bernat Tapies, daurador de Montblanch, a preu fet que concertà amb e'l Rvt, Salvador Vidal, beneficiat, i l'ajudà Joan Olives, pin¬ tor de Reus, El retaule barroc de Sant Joan data del segle XVITL En la capella de Sant Macià s'hi veu l'escut nobi¬ liari de la família de Merlès, La capella del Sagrament, és espaiosa i d'estil barroc, com totes les que s'obraren a Catalunya durant els segles XVII i XVIII. Per a, bastir-la fou suprimida una capella. Com totes, té la planta en creu grega i la cúpula hemisfé¬ rica, amb la consabuda llanterna. Penjant dels murs són de veure, tres pintures amb passos del Nou Testament en dues, i la imatge de Sant Francesc en l'altra. Aquesta capella mi¬ rada per fora resulta un estimbori. Els sacrificis pecunia¬ ris que feren els montblanquins, haurien estat més ben es¬ merçats en proseguir les obres de T'església, Tal vegada haurien bastit una altra secció, i a hores d'ara poc hi man¬ caria per a son definitiu acabament, A continuació d'aquesta capella, i en el llos on baixen les escales de la porteta, avui tapiada, s'hi ha fet l'altar de la IMare de Déu de Lourdes ; i arrimat al mur un altar de¬ dicat al Sagrat Cor de Jesús, CONCA DE BARBARA 93 És del cas recordar que l'espaiosa nau de Sant.a Maria, guardà el cos difunt del Rei Joan II, durant la nit del di¬ marts. 9 de febrer de 1479. El portaven de Santes Creus, i a l'endemà fou transportat a Poblet per a rebre digne se¬ pultura. En 3 d'agost de 1643. es celebraren funerals en honor del Rei de França Lluís XIII. Segons un document coe¬ tani. les autoritats sortiren de Casa de la Vila. atravessaren la Plaça, i pels de la Draperia. Quatre Cantons, i carrers Santa Maria, dirigiren a l'església vestits de dol. es En 1893. els tradicionalistes celebraren exèquies en su¬ fragi de Donya Margarita de Borbó. Part de fora. adossada a l'absis, existia VAbadia, amb colrats paraments i portal adovellat. Era obra del segle XVI i d'escasa vàlua arqueològica. Segons documents publicats per Mossèn Pau Queralt, en 22 d'octubre de 1548 el Plebà de Santa Maria, que era ademes Canonge de la Seu de Llei¬ da, concertà capitulació amb mestre Joan Moix. mercader de Montblancb. sobre l'arrendament per tres anys de les rendes i emolument de la Rectoria de Santa Maria. Dit Moix, s'obligà recollir 75 lliures cada any, i bestreure i a pagar "tota cosa que sia menester per la obra de la badia de dita iglesia". L'arrendament, començà i acabà de i de maig de 1549, fins a darrers d'abril de 1552. que foren els anys que havien de durar les obres de la Plebania. També servi de presó i fou enderrocada vers 1900. El poi'tal adovellat serveix avui d'entrada al Celler Corporatiu del Sindicat de Vinyaters, junt al cami de ferro. L'habitació del Plebà s'alça actualment junt a la paret de tanca de l'església i entre aques¬ ta i l'edifici del Jutjat. Darrera l'absis, i en el carrer dit avui de l'esculptor Be- lart, és de veure la primitiva escrivania, amb portal adove¬ llat i escut. Ja en 1194, Alfons concedí a l'església de San¬ ta Ajaría l'escrivania de la parròquia, i també de la vila. De manera que la cúria eclesiàstica, també exercia jurisdicció en lo civil. Fou confirmat aquest privilegi en 1250, i fins a 1307 no s'establiren les dues Cúries separadament, reli¬ giosa i civil. Els notaris i plebans de què tenim esment són els següents ; conca 94 de barbara Notaris : Berenguer de Tàrrega. 1194; Bernat Marçal. 1254; Bernat de Riaria, 1264: Ramon de Monmajó de Cer¬ vera. 1285 : A. G. de Monells. (.11 1289; Pere Marçal. 1295: Joan Sabater. 1297 : Pere Fuster. & 1325; Pere Monté. 1333: Mi¬ <^7 quel de Bordello. 1358; Guillem fk f:í)\ de Vic. 1359; Pere de Sant Joan. 1385 ; Armengol Sabater. 1399: Ramon Carter. 1412. Francesc Bartomeu. 1432; Be¬ renguer Desclergue. 1438; Pere Desclergue. 1499: Nicolau Ga¬ valdà. 1597; Vicens Torroella. 1601 : Pere Gavaldà. 1622; Joan Alba. 1628: Joan Lluna, 1632: Geroni Alba. 1654; Josep Ca- beça. 1693; Pere Joan Murtra. 1715: Castelló. 1720; Ignasi Buñol. 1770: Macià Catlialà i Roig. 1772: Salvador Alba, -f- 1781: Manuel Berenguer. 1844; Jaume Ramon y Vidales. 1872. Rectors i Plebans : Ramon Pedrol. 1322; Simó Salvador. 1413: Pere Cervera. 1428: Francesc de Remolins. 1516; Lluís Mascarell, 1529: Rafel í Pasqual. 1628: Diego Baella. rri 1632; Francesc Murtra, 1712; : Jit'.' 1H [(¥- Josep Recasens i Baldric, 1719; -_li- J Mossèn Montaner. 1741 : Anto¬ ni Civit. 1798; Josep Canye¬ lles. 1809: Jaume Mercadé. 1864; Ramon Jové. 1908; Josep Agulles de Santa Miaría Vinyes. 1909. Sant Miquf.i.. — S'edificà junt al cami reial, en lloc es- paiós i rodejada d'hortes. Son frontis senzill, i del més pur MONTBLANCn - duiers'\ En 1346 s'hi fundà un Benifet a Santa Creu. Sant Bernat, i Santa Elena. En 1376, un Benifet a Sant Bartomeu Apòstol. En 1399 i 1596 altres sota la mateixa ad¬ vocació. En 1397 a Sant Sadurni, i altres que, en el segle XVII. es traslladaren a l'església de Sant Miquel. Aquest Hospital era de la vila, i establert ja el de Santa Magdale¬ na, s'acordà abandonar-lo. La Universitat, en 7 de desem- hre de 1535, vengué l'edifici hort alli tocant, i un a Fran¬ cesc Renyer, la quantitat de 130 lliures barceloneses. En per '^57, en un altre document, s'arrenden unes terres en la par¬ tida de Vinyols, propc ecclesiain Sancti Bartolomci, afron- tades a Orient amb Carles de Calders i Vilafranca, a migdia 1 o 2 con'ca de bari5ara amb dita esf^lésia. a ponent amb el camí reial de Tarragona, i al nord amb el referit Calders. En 1727 ja no existia. En el lloc de l'Hospital, hi hagué el Mcsson que antes se nam- brava de Jacques, segons un document de dit any. Després s'hi edificà el gran Casal que avui en diem Hostal de més amunt. Seria aquest el primitiu Hospital de Pobres de Hont- ¿ blanch esmentat en un document reial datat a Barcelona en desembre de 1291 ? En dit document ordena al Comanador de Barbará, suspenguin les obres de la peixera i de la ce¬ quia, que distreuen el curs de les aigües del torent anomenat Forat Micho o Mico, les aigües del qual aprofitaven des de temps immemorials el Monestir de Santes Creus, els veïns de La Guàrdia, i la vila iHospital de Pobres de ÏMontblanch. ;Quin seria aquest torrent? També hem trobat la denomi¬ nació de Forad Micho, en una partida del terme de Guisona. segons un document de 1203. Convent de i,a Mercè. presenta proves de — És el que vila. Primer fou una major ant.igüetat. entre els tres de la església sota l'advocació de Santa IMaria del iNIiracle. Fe¬ liu de la Penya diu que fou fundada per Jaume I en 1240. Sabem que els prohoms de Alontblanch hi posaren Capellà en 1246. Hi feren donacions Pere d'Alugia en 1265, Ra¬ mon de Sala en 1266. Guilleuma de Mirambell en 1269. En 1271 era Capellà Pere Esteve. Els prohoms, en 1253. pensaren cridar als frares 0 cava¬ llers de l'Ordre de Santa Eulàlia dels de la Misericòrdia Cautius. fundada a Barcelona vers de 1218. Però fins a 6 les kalendes de març de 1287. no es firmà a Barcelona l'es¬ criptura de donació a favor de Fra Pere d'Amer, Mestre general, i F"ra Ferran de Torrent: donació que confirmà el Rei .-Mfons H. Cal suposar que la nova Comunitat convertí l'església en un Convent. Foren Comanadors Fr. Domè¬ nec de Xach. 1303; Fr. Guillem Poch. 1304: Fr. Joan Gi¬ labert Jofre, gran orador sagrat, 1386; Fr. Guillem Bo. 1421 : Fr. Jaume Climent, i Fr. Clement Payssa. 1493. Si els cronistes no van errats, sembla que Sant Pere -Ar¬ mengol fundà un altre Convent sota l'advocació de Sants Maria dels Prats, prop del poblet de La Guàrdia, en 12'p· MONTBLANCII Segons Fr. Bernat de Vargas en la seva Crònica de l'Ordre de la Mercè, Palermo, lóiç, a l'efectuar-se a Barcelona el Capítol general de l'Ordre s'hi trobaven representats amb¬ dós Convents. És del cas suposar que Santa Maria del Mi¬ racle i Santa Maria dels Prats, formaven una sola Comu¬ nitat. i de consegüent, un sol Convent dit de la Mercè. En 1585 en Cook el trobà quasi tot caigut de vell. Els frares l'abandonaren i anaren a viure a Tarragona. Però es refé, i en el segle XVIII mantenia 260 pobres. Alguns dels seus monjos adquiriren celebritat en les Missions Mercedàries. Respecte a la Imatge de Nostra Senyora del Aliracle, ofrena de Sant Pere Armengol, Camós diu en son Jardín de Maria, que la vegé al costat del retaule major, en la part de l'Epístola, a considerable alçària, i tancada dins un rei- -xat de ferro. Afegeix que era d'una matèria semblant a es¬ corxa d'arbre, i mesurant-la en tres cjuarts i mig d'alçària, .\mb els braç esquerra aguanta el Jesuset, qui apoia la mà dreta en el pit de la Verge, i mostra en la mà esquerra una poma. Es compten d'aquesta imatge moltes meravelles, entre elles la cjue realitzà en el mes d'abril de 1652, amb motiu d'una sequedad que delmava els conreus del terme. Fou por¬ tada en processó fins al Convent de la Serra, i al començar a cantar-li la missa, malgrat que el cel estava serè, es formà una nuvolada per damunt de la muntanya Pasquala, que pro¬ duí la pluja suficient per a deixar ben saonada la terra, i satisfer el veïnatge, meravellat del prodigi. En virtut de la persecució de les Comunitats religioses ™ i835. el Convent fou abandonat en 4 d'agost, essent els seus monjos dels darrers fugitius. Com que a Montblanch les Comunitats de Sant Fran¬ cesc i de la Mercè foren respectades per els veïns, aban¬ donaren voluntàriament llurs respectives Cases. Els merce- daris Ramon Piñol, Bonaventura Serret. i Antoni Espi- nach, continuaren els Divins Oficis en l'església de la Mer¬ cè. fins que a 1854. el govern cedí el Convent a l'Ajuntament, per a Escoles. En 1880 s'hi allotjà una Comunitat de reli¬ giosos francesos. Mentre es reedificà el Seminari de Tar¬ ragona. es donaren les classes en les grans dependències de la Mercè, 1887. Després de servi de carabiners. caserna Fi- conca de barbará iialment, de 15 de febrer a 7 de juny de 1899, s'hi establí una Comunitat de Pares Franciscans, els quals obriren novament l'església al culte. En els horts del Convent, de 1846 a 1887, hi hagué el Cementeri ; i en 1888 s'inaugurà l'act.ual. El gran edifici del Convent de la Mercè, poc interès ofe¬ reix avui. S'entra a l'església per una porta de mig punt amb pestanya. Tots els paraments exteriors són llisos. L'inte¬ rior. d'una sola nau. refeta i pintada, mesura 82 palms de llargada per 50 d'amplada. Als costats s'obren tres capelles per banda de 12 palms de fondària. L'altar major, del re¬ naixement. ostenta colaterals les estàtues del Sant Patriarca de la Mercè, i la Santa del Socós, presidides per la Verge Mercedària. ricament vestida. En els altres altars, d'escàs mèrit, s'hi conserven algunes esculptures del célebre Belart. El primer de la part de l'Epistola, dessota el Chor, està de¬ dicat a la Verge de la Pietat; el segon, en temps de clausura soplujava el Santíssim, avui dedicat a Sant Francesc, i el tercer, neo-clàsic, a Sant Ramon. Altres dos retaules, en temps antic, representaven el devallament de la Verge a Barcelona: Sant Pere Nolasc i Santa Maria de Cervelló. La Sagristia, de abast, ostenta la data de 1789. El gran Claustre és senzill, obrint les arcades de mig punt, nues de tot ornament. Les demés estàncies són espaioses, peró sense interès artistic. Durant l'any 1930, s'ha format una plaça davant l'església, amb jardins, seients, peixera, etc., tot pre¬ sidit per una imatge de Sant Francesc. Convent de Sant Francesc. ■— S'ignora la data exacta de la seva fundació. En l'Arxiu de La Guàrdia, actualment a Tarragona, s'hi conservava el Testament d'Elisenda de Falçs, castellana de la Guàrdia, fet en 1253, on es parla del Convent de Sant Francesc. Feliu de la Penya diu que fou edificat a despeses dels veïns, de 1286 a 1287. El cronista francescà Uvadingo, en el volum dels Anals de la Ordre. apunta que en 1387, l'Infant D. Martí, éssent ja Duc de Montblanch. concedí un Privilegi a favor d'aquest Convent. Durant els segles XIV i XV pertenesqué a la custòdia de Lleida, i quan en el segle XV s'introduïren en els Convents Francescans de Catalunya, els abusos i corrupcions contra la perfecta observancia de la regla, es disposà que els reli- lob CONCA DE BARBARA giosos de Montblanch fossin substituïts pels claustrals : per¬ severà aixi fins el pontificat de Pius V, en què foren ex- poliats, tornant a ocupar el Convent els menorets, rigorosos observadors" de la regla. Les rendes que els claustrals havien adquirit, considerant que afectaven a l'estat de pobresa pres¬ crita per la regla francescana, foren per autoritat apostò¬ lica consignades i apropiades al Convent de Clarisses de la Serra, de la mateixa vila. Un amic de Montblanch conserva un document, in fol." 2 fulls, datat en 13 d'agost de 1597, en el qual, el guardià de Sant Francesc, P. Bernat Oliva, fa avinent al notari de la vila, Nicolau Gavaldà, la Comunitat del Convent, con¬ que vocada a toc de campana, acordà nomenar-lo Síndic i Ad¬ ministrador, de tots els béns, comprar, vendre, baratar, etc. Tot redactat en català, ocupa plana i mitja, i amb el segell que ostenta les armes de la vila. Segueix, en llatí, el registre per el regent de l'Escrivania pública, Vicens Torroella, i els noms de tots els testimonis, 14 d'agost de 1597. Els cronistes de l'Ordre, P. Mochales, i Josep Batlle, vi¬ sitaren aquest Convent durant els segles XVII i XVIII, res¬ pectivament, però els seus escrits restaren inèdits en el Con¬ vent de Barcelona, on segurament foren devorats per les flames. El P. Erancesc Aragonès, en sa obra "Los Frailes Fran¬ ciscos enCataluña", Barcelona, 1833, i 1896, explica deta¬ lladament els sofriments d'acjuest Convent durant la guerra de la Independència, i les revoltes intestines de 1822. Els francesos el saquejaren, estallant les portes i destrossant els altars. Després d'apropiar-se dels objectes de vàlua ar¬ queològica, hi pegaren foc. A l'abandonar les tropes la po¬ blació, les flamerades feien estralls. El poble procurà remeiar-ho, sigui perquè perillaven les cases veïnes, com per conservar l'edifici. Malgrat els bons, desitjós dels veïns, l'obra quedà tan mal parada, que es ne¬ cessità molt temps i moltes despeses perquè els frares po¬ guessin ocupar-lo altra vegada. Sort es tingué del seu guar¬ dià, el P. Er. Mariano Texidó, predicador general, varó de moltes prendes, protector de les arts, qui amb generositat, esmerçà tots els seus estalvis i esforços a refer aque.st mo¬ nument. M()NTIiLA^■CII 1 oy Tornaren a ressonar els cants dels monjos dessota ses voltes g-òtiques, però bentost les lluites civils posaren a l'a¬ guait la Comunitat. Quan el Govern amenaçà al Monestir de Poblet de suprimir-hi la vida monacal, el Guardi.à de Sant Francesc y la Comunitat, del Convent, invitaren a l'Abat i a tots els monjos a refugiar-se a Sant Francesc, on serien rebuts i assistits amb la millor bona voluntat. Des de l'any 1822, tots els convents visqueren plens d'in- quietut i angoixes, per les desenfrenades antipaties políti¬ ques de què eren objecte, però en 1821 i 1822 s'enverinaren les coses de tal manera, que el Convent que ens ocupa fou un dels més castigats. A Montblanch uns quants constitu¬ conspiraven contra persones de re¬ cionals dels més exaltats putació coneguda. Entres aquestes, senyalaren varis fran- cescans, que els feien nosa, i que tractaven d'eliminar cos¬ tés el que costés. Començaren per acusar-los de traïdors al Govern, i després de certs embolics i combinacions, logra¬ ren que es decretés la presó de tres monjos de Sant Fran¬ cesc. Es presentaren al Convent amb gran ostentació d'ar¬ mes, exigint en nom de la Nació que els fos entregat el Pare Joan Compte, a qui prengueren com a un bandoler, passe¬ jant-lo per la vila, entre sabres i baionetes. Però, presentat al tribunal, fou declarat innocent, i restituït al Convent el mateix dia. Els altres dos, que eren els Pares S, Domènec i J, Barta, foren tancats a la Mercè, convertida en presó. Allíestigueren prop d'un any, fins que ben entrat el 22, vin¬ gué a lliurar-los el célebre Trapense, Peraquell temps fou invadida la vila per forces dels constitucionals, coma-nades per el general Haro, les quals foragitaren a tots els realistes, no solament de Montblanch, sinó de tota la comarca. Els frares també es vegeren obli¬ gats d'abandonar Sant Francesc, deixant-lo a l'aguait d'un religiós vellet, qui junt amb un moço, volgueren quedar-se a tota costa. Els milicians els forçaren a obrir les portes, i s'emportaren al desconsolat frare amb propòsit de fuse- llar-lo. Gràcies a un compadí familiar del general que es d'ell i avisà ,al seu superior, el capitost protegí al vellet men¬ tre es mantingué allí l'exèrcit. Malgrat tot, no s'evità el que fossin saquejades les cel·les del Convent, i la destrucció de la Copa de les Sagrades Formes, Els desenfrenats es re- CONCA DE BARBARÁ partiren els troços entre ells, amb la idea supersticiosa que mai no serien ferits per les bales. Al referit saqueix en seguiren d'altres, fins que en el mes d'agost del propi any 1822, alguns fanàtics formaren el projecte d'entregar a les flames vàries cases de la vila i el Convent que ens ocupa. Amb aquest objectiu, sortiren furiosos de Valls; quan en tingué esment la Comunitat aban¬ donà l'edifici. Arribats els incendiaris a Montblanch s'a- braonaren dins el Convent, i agafant tots el mobles i fustes que trobaven a l'abast, hi prengueren foc. Després cremaren les cases de la vila que ja tenien senyalades, i s'entornaren cap a Valls, Mentrestant, un dels frares que es mantingué amagat, al veure que els incendiaris es retiraven, acudi junt amb uns quants veïns, per a deturar les flames. Els de Valls, al és.ser informats d'això destacaren una partida, per tal de fer oposició, i allí estigueren fins a comprendre que el mal no tenia remei. No obstant, els veïns, amb bona voluntat i grans treballs, lograren salvar Sant Francesc d'una total ruïna. Al saber-ho els enemics determinaren abolir la Co¬ munitat. cosa que lograren durant el mes de novembre del propi any. S'expulsaren a tots els frares, llevat de tres molt vells i un Hec, que respectaren a pregs de l'Alcalde, però poc després es rebé una ordre terminant del cap polític de Tarragona jjer a transijortar-los a Reus, Cinc frares que vivien amagats per la Comarca, foren agafats el diumenge, de Carnaval de 1823, i tancats en el Convent de la Serra, el qual, després de treure a les monges, convertiren en pre¬ só, A l'endemà foren portats a Tarragona, i d'allí passaren desterrats a Mallorca, El Convent, amb son gran hort, (juedà en poder del Crè¬ dit públic, i l'agost de 1823 s'bi allotjà l'exèrcit d'En Mi¬ a lans. Aquesten vuit dies acabà de fer més completa la ruï¬ na. Ademés, cremaren tot quant trobaren; els objectes i mobles inventariats per el Crèdit, terns i casulles amaga¬ des, etc. De llibres carregaren els que pogueren per a fer cartuxos. L'any 1835 posà fi a tot, A 20 d'agost d'aquell any, la Comunitat Francescana abandonà el Convent per a no tornar-hi més. Avui encara l'excursionista pot visitar les runes de Sant Francesc, convertides, per vergonya de no.stra generació, MüKTlil.ANCH loe) en fàbrica d'alcohols.L'església, pertany al gòtic primari, especialment el seu frontis. La portada, lleugerament apun¬ tada, encara guarda les tradicions de l'estil romànic, visibles en el cos rectangular i un xic ressortit on és enquadrat. Les arquivoltes en degradació formen dues seccions, i ve acu¬ sada la primera per quatre columnetes colaterals, de Ijases llises i capitells esculpturats. Damunt d'aquests corre una canya, en la qual reposen els quatre baquetons degradats en Sajít Francesc en iSSS el gruix del ressortircos indicat. Com formant part del pa¬ rament. es desplega un arc adovellat sense ornamentació, en els intrados del qual s'hi destaquen tres columnetes iguals a les ja dites, i d'on surten altres tants baquetons, formant així, la que es pot qualificar de segona secció. Els capitells ostenten fullatge i ornaments peculiars a l'art ojival. I-a porta està tapiada. Damunt del descrit cos el barroquisme lli obrà un nínxol per aixoplugar una imatge de mal .gust. ^és amunt, i al bell mig del parament nu. hi ha un. gran fi¬ nestral de notable bon .gust. també tapiat. Ve tripartit per dues delicades columnetes, que sostenen tres seccions de tre- pats, d'un treball pulcre, i que encjuadra la part superior una lio CONCA DE BARRARÁ simple pestanya. La façana termina amb teulat a doble ves¬ sant. L'exterior presenta la banda del Claustre (avui desapa¬ regut) desembragada, i la banda que dóna a la via pública, tapada per la capella barroca del Santíssim, i cases novelles. De l'absis queda a la vista un gran fragment. Els murs vé¬ nen reforçats per feixucs contraforts, i entremig dels ma¬ teixos s'obren finestrals de traça gentil. Entre els colrats paraments, es noten dues bases de torre-campanar sense Kiglésía de Sant Francesc en i885 acabament. El cloquer existeix, malgrat recordar que ara les formes romàniques, amb els cintrats ventalls, i res¬ seus sortit teulat, sembla refet, car presenta el basament, de pe¬ dra de fil, i el restant bastit a correcuita. de tàpia. Els murs mesuren 2'84 metres d'amplada, i o'92 de gruix. L'es¬ cala interior té l'io metres de llum. L'interior és d'una sola nau i correspon a son origen. La volta és apuntada amb sis arcs d'aresta. Al visitar-lo en 1885. els àmbits estaven plens de botes i altres objectes (|iie dificulaven les nostres investigacions. En la part de l'Epístola, quatre capelles i tres en la part de l'Evangeli. En la segona capella de la dreta hi vegéreni MONTBLANCH 111 un magnífic sepulcre adossat en el parament, sostingut peí¬ dos monstres, que enquadren dos pinacles i un frontó delica¬ dament trepat. .Segueix el pas al Claustre. A l'esquerra, la tercera capella dedicada a Sant Antoni, en temps del bar¬ roquisme s'eixamplà per a servir d'altar al Santíssim. L'in¬ terior d'aquest temple és d'un efecte majestuós, malgrat els murs fumats pels diferents incendis que el monument ha IA. I:.. 1.-. .1 1 1. 1. L. I... L lA. i:,-. Ic, Claustre desaparescut de Sant Francesc ressistit. Hi ha qui el compara a Sant Just de Barcelona. Coll en sa Crónica, 1738, diu que hi havia una capella dedi¬ cada als Sants màrtirs Cosme y Damià, l'altar dels quals gosa¬ va de molts privilegis. Segons Butlla autèntica del Papa Gregori XIII, que es guardava a l'Arxiu del Convent, de cada missa que es celebrava en dit altar, es salvaven ànimes del purgatori. L'abat de Poblet Simó Trilla, en 1606, féu donació de les relíquies de les .Santes Maria i Gràcia, germanes de Sant lernat d'Alcira. Es salvaren de les flames i es guardaren a 'església de Santa Maria, lia CONCA DU iJAlUiARÀ Adossat hi havia el claustre, i el gran hort ; de tot això 110 en queda rastre. En 1840, visità el claustre en Pi i Mar- gall, qui en l'obra Cataluña retreu els bons records de sa es¬ tructura típica i gentil. Al veure'l nosaltres en 1885, encara existien enderrocs, fragments de columnes i capitells, sepul¬ cres. etc. Amb altres rastres que hi ha escampats per la po¬ blació comprovàrem que les quatre ales estaven formades per arcs trilobats, sostinguts per quatre columnes en feix, de liases llises i capitells, rublerts de fullatge i altres ornaments peculiars al .gòtic català. Més enllà vegérem rastres de les habitacions del Convent, i l'hort ensamentat d'enderrocs. Al davant de la façana hi havia la plaça amb una creu de pedra al mig. Després es posà en son lloc una font. Durant la Dictadura es modernitzà la plaça, canviant de lloc la font i l'abeurador, s'hi plantaren arbres, i s'hi posaren bancs. -Antigament aquest lloc estava rodejat de murs, que s'unien amb els de la vila, restant així el Convent resguardat de tota escome.sa traïdora. Al tractar de Sant Francesc cal recordar una tradició que encara corre per la vila. A primers del segle XV, vestia l'hàbit francescà en aquest Convent Fra Anselm Turmeda, que alguns han cregut fill de Montblanch. Gràcies als es¬ tudis dels Aguiló, Asin, Bordoy, i altres, es pot certificar (jue Turmeda és nat a Mallorca. Aquest lligà fermes amis¬ tats amb Fra Pere Marginet, monjo de Poblet. Inspirats ambdós per mals pensaments, en 1412, determinaren abando¬ nar la clausura, i vagaren per terres forasteres, fent vida des¬ enfrenada, Al cap de dos anys, Marginet es convertí alt,ra ve¬ gada al catolici.sme, i purgà sos pecats en el bosc de Poblet. Purmecla decidí passar a terra de moreria, fins arribar a Tu¬ nic, on predicà el Koran per carrers i places, convertit en ma- hometà. Fs diu que un dia li aparegué miraculosament el seu ex-company Marginet. el qual amb veu espantosa l'amonestà per la seva mala conducta. Turmeda es convertí, i per a ex¬ piar la seva mala vida i els seus grans pecats, començà a predicar l'Evangeli entre els mateixos moros, però aquest canvi no agradà al bey de Tuniç, i sense altre averiguació manà que li tallessin el cap. Fs suposa que això fou en I4i9. Aixi acabà la vida aquell home neguitós, el nom del qual s'ha perpetuat gràcies al ,seu Fra Anselm; llibre que gosà MONTIîLANCH del privilegi de fer-se llegir durant cinc centúries en les nostres escoles. Les primeres edicions d'aquest text català s'estamparen a Barcelona a començaments del segle XVI. i una de les més antigues figura en la Biblioteca Colombina de Sevilla. No solament exercí el Fransdm una saludable influència en l'educació pedagògica del nostre poble, sinó que bentost s'eixamplà fins a l'estranger. A Itàlia el text clàssic de la Dotfrina dcllo Schiavo di Bari, no és altre que el del nostre Tunneda. Entre altres escrits que ens llegà el monjo de Sant Fran¬ cesc,figura la Disputa del ase, escrita a Tuniç l'any 1417,. i estampada a Barcelona en 1509. Aquesta primera edició existia en la Biblioteca Colombina, d'on fou robada, i ac¬ tualment no se'n coneix cap exemplar. Tot seguit es traduí al castellà, i el fill de Cristòfol Colom comprà un exem¬ plar 1527, el qual es troba en la seva Biblioteca de Se¬ en villa. Més tard es posà en francès, donant-se a llum per pri¬ mera vegada Lyon, 1544. Segueixen; sense data i amb pa¬ a per més bast, Lyon, 1548, Paris, 1554, i Pampelnne (però París), 1606. Acjuesta darrera, cque hem tingut a la vista, és in. i6.° i comença amb Advertencia del editor, ig planes, on es remarca la manca d'exemplars catalans i diu valer-se d'un de molt defectuós, i d'un manuscrit en alemany, i afegeix : "Aixis i tot, m'he permès retocar molts passatges, endolsint li duresa del seu llenguatge, i canviant mots incomprensi- liles,.,". Segueix el Pròleg del traductor G. L., 9 planes, uns versos, 4 planes, el text 168 planes, la Profesia del Ase, en vers, 16 planes, i la Festa dels animals, en 1418, 6 planes. El llibre, ple d'enginyoses especulacions filosòfiques, es llegeix amb gust, més, el seu llenguatge es considerà perillós, i el posaren en Vlnde.v de llibres prohibits, Madrid, 1587. Abans Ocasionà la publicació de La- Revanche et con,tre-dispnte de frcre Anselm Tunneda contre les bestes, par M. Maurice, Paris, 1554, En nostres temps, la Disputa ha estat del fran- Ks re,stit,uida al català per Faraudo de San German. En l'Escorial existeix del propi Tunneda un poema ma¬ nuscrit : De les coses que ha de sdevenir segons alguns pro- kes. En la Biblioteca de Carpentras guarden altres ma¬ nuscrits. L'escassetat de les obres de Turmeda, és la causa lue no siguin llegides com es mereixen. Nostre amic En Ra- conca dë Barbara mon Miquel i Planas té el projecte de publicar totes les co¬ negudes. Tan debò sigui aviat! Convent de la Serra. — El seu origen es basa en una tradició, amb personatges històrics. Ja en el segle XVII, els cronistes referien el mateix que avui dia el poble. Reg¬ nant en la Corona Aragonesa Jaume II, una princesa ano¬ menada Irene Lascara, filla de l'emperador de Grècia, atre- Convent de la Serra ' ta per la gran devoció que sentia per la ÏMare de Déu del Pilar de Saragossa, desembarcà en un port de Catalunya, • probaldement el de Salou. La data del desembarc no se sap ; amb exactitut. Zurita diu que fou en 1278. Hem vist docu¬ ments que fixen l'any 1290, tal vegada el més encertat. El cert és que la princesa grega volia fer ofrena a Saragossa d'una bella imatge de la Verge esculpturada amb bon ma¬ terial, i a Tefecte, des de Salou emprengué el viatge, anih nombrosa comitiva. A l'arribar aquesta al lloc de la Serra, on hi havia una ermita prop del camí reial, el carro que portava la imatge s'aturà. Malgrat l'augment de mules i els desesperats esforç dels carreters, no es logrà avançar m poc ni molt. Bentost comprengueren que era voluntat de Déu que restés allí la imatge. La princesa determinà edificar-hi un Convent digne de venerar-hi la imatge de l'ermita, i la que ella portava. A l'e- MONTlil.ANCH '0- iecte, escrigué al rei Jaume II, qui es trobava a demanant-li llicència i terreny Barcelona, per fundar un Convent de : Religioses de Santa Clara. El monarca rebé la nova amb «a I goig, i tot seguit despatxà un reial decret manant al II. i Cònsols de Veguer Montblanch, senyallessin lloc a posta per a !g- edificar el Convent, junt a la Capella, i ajudessin en tot a 10' la devota Irene Làscara. re- Desseguida es posaren els folia¬ ments, i en 1292, segons diu Feliu de la Penya, una creu de pedra amb imatge de la Verge esculpturada començà a do- Montl·lanch des de la Serra gar-se a una i altra banda, entre llums que baixaven del tel. La nova d'aquest prodigi s'escampà per terres foraste- 'K, i atregüé gent de tot arreu. També hi acudí l'Arquebis- tde Tarragona, qui manà desenterrar els fonaments de dl¬ 's creu i descobrireu unes calaveres, que es judicaren de '»nts Màrtirs, sacrificats al servei de la fe cristiana. La Uteixa creu, segons, refereix Camós en el Jardin de Ma- ■w, 1657, obrà molts prodigis. Diu que en un llibre manus- |"it guardat en el Convent, còpia feta en 1554 d'una es- COKCA DË BARBARA criptura .signada en 1359. per Jaume de Conesa, secretari del Rei. i Miquel Bordello, síndic de la vila, s'hi compten fets meravellosos. Entre altres, diu que sovint descendien unes llums fins al pedestal de la creu, i quan això esdevenia, els malalts quedaven curats de sobte. A l'escampar-se les noves, compareixien gent de Catalunya, València, Múrcia, Ara,gó, etc. Quan la dita imatge fou soplujada per l'esglé¬ sia, també continuaren els miracles, i molts vi.sitants li feien ofrenes de gran vàlua. Elpropi Camós refereix, amb la característica bona fe dels ecriptors religiosos dels segles XVII i XVIII, alguns fets, c|ue especialment els nostres compatricis suposem lle¬ giran ami) .gu.st, tractant-se del cèlebre Santuari de la Ser¬ ra. Troba-nt-se un devot a l'església s'adonà que la llàntia no cremava, i tot seguit ho féu avinent al sagristà, nomenat Rossell. Aquest, s'encaminà als allotjaments dels peregrins, per a ])ortar llum, i el tornar, trobà la llàntia encesa, això causà a admiració. tots una gran Una nit, aparegué res,glésia il·lumi-nada, i s'oí cantar una missa amb solemnitat, i a l'acabar-se la cerimònia, resta fosca com abans. En altres ocasions curà a un hidròpic, fo- ra.gità les llagostes que malmetien els camps, tornà la vista a un cec, ressucità a una criatura de set mesos. En 1362, guarí a un altre cec, i tornà la vida a una -nena de pocs dies (|ue batejaren dcsseguida. En certa ocasió, a mitja nit, Do¬ mènec Carnicer, clergue de la Verge, vegé com tres llums sortien de la muntanya de Sant Joan per a devallar al San¬ tuari, Tres anys abans, un home de iMiravet, tot venint de Tarrés, també ho notà de la mateixa manera. Considerant aquests fets, concediren privilegis al San¬ tuari els Papes: Clement VI, des d'Avinyó, 9 de juliol de 1345 ; de desembre de 1362, i 29 de maig de 1363: Urbà \', 7 Benet XllI, en i Clement XI, en 1707. També molts 1395, prelats otorgaren indulgències als que visitessin l'església, especialment per les Octaves de Sant Macià, i l'Ascenció. Mentrestant, no es deixava de mà la nova construcció, es combinà de la creu dels miracles restés a la manera que part de l'Evangeli, exactament com encara avui es veu, Ire¬ ne Lascai'a sol·licità dels Pares Provincials algunes religio¬ ses per a fundar la Santa Casa, No sabem d'on sortiren 'f MüN'J'BLANCH V aquestes, però en Coll les suposa ¡del Convent de Santa Clara de Tarragona, per ésser el més proper. No consta tampoc si la princesa es quedà a vestir l'hàbit de l'Ordre, o Creu de la Se si s'entomà a Grècia. Tal és, alguns cronistes, l'o- segons ri.gen del Convent de la Serra. Camós al referir-lo s'afina més amb la tradició popular. Il8 CONCA DE BARBARÁ Constata que el carro que portava la imatge s'aturà a Mont- ve blanch de retorn de Saragossa, i no anant-hi, com diuen de Coll i Mochales. El poble afegeix, que quan els de Saragos¬ rò sa no lograren fer moure el carro, tallaren un dit de la imatge i el guardaren. Encara existeixen allí, prop l'una de CO l'altra. dues creus de pedra, senyalant, respectivament, els i I llocs on es deturà el carro, i on s'alçava la creu miraculosa fa dita avui verda. qu T^a primera, al mig de la plaça, ;és reformada i no ofe- rei.x interès artístic. La segona, situada a baix, prop del de camí ensorrat, és de la decadència gòtica, amb pedestal tronc, de i xapitell vuitavat. Ostenta senzills ornaments, i una imatge la de la Verge esculpida en baix relleu. ob A l'arxiu de la Serra existia una escriptura de 20 de ex gener de 1295, i signada per Mateu Benanchasa. Jaume de ne Conflent. Berenguer March, i Bernat Peyronet, síndics de Ml la Universitat, per la qual acjuests cedeixen a pregs del Rei, a ! el lloc de Santa Maria de la Serra a la Infanta Irene Bàs¬ qu. cara. tal .d'edificar-hi un monestir de monges francis¬ per de canes. En el propi arxiu existia una acta autoritzada per Pere Marsal, notari de Ja vila, i signada en 13 de febrer de 13' 129s, on consta l'arribada a Montblanch, amb carta de re¬ comanació del rei Jaume II, de la filla de l'Emperador Teo¬ i c dor Làscaro II. Segons consta en un document guardat en se^ l'Arxiu de la Corona d'Aragó, en març del mateix 1295, la de imatge de la Mare de Déu de la Serra ja es venerava en es¬ glésia pròpia. En i de març de 1296, Jaume II, desde Sa¬ nv; ragossa, manà al /Batlle Berenguer de Jorba, que faci res¬ Pe pectar els drets de les ofertes depositades al lloc de la ces Serra, al Rector de la vila, Ramon Pedrol. En 7 d'agost de per 1298, l'Arquebisbe de Tarragona, .Roderic Tello, atorgà la XI primera concessió d'indulgències a la Serra. esc És de creure que en les obres del monestir s'hi treba¬ tec llaren molts anys, per quan en altre document, datat al se¬ pèt tembre de 1311, el Rei concedeix a les monges per l'obra pit; del Convent, fustes, pedres i demés, de les runes de la Sina¬ leg goga que els jueus posseïen en el seu barri. Des d'aleshores la devoció per la Serra anà creixent. Les nombroses deixes net i ofrenes que tot sovint rebia el monestir alarmaren al Ple- bà i Clero de Montblanch. els quals es queixaren diferents Sei MONTBLANCH 119 vegades al Rei, fins que aquest ordenà al Batlle, Berenguer de Jorba, de transigir, a fi i efecte de no perjudicar la Par¬ ròquia, ni allunyar d'ella els devots. En 1313, Jaume II es declarà protector de la Serra, re¬ comanant al Batlle, favoreixi en totes ocasions a l'Abadesa i monges del Convent. El propi Rei, en 4 de maig de 1322. fa donació a la Serra d'un tancat o corral que li pertanyia, i que fins aleshores havia tingut a cens el Castlà de, la vila. Com era de preveure, la protecció reial, i la prosperitat de la Serra, tornaren a ocasionar forts contratemps al Clero de Montblanch. El plebà Ramon Pedrol ostentà públicament la seva indignació, i fins arribà a molestar a les monges, obligant a queixar-se al Rei. Jaume II envià una aquestes a extensa lletra al Batlle, ordenant-li no permeti de cap ma¬ nera tals rivalitats, i en 2 de juliol de 1323, trobant-se a Montblanch, signà un privilegi, pel qual eximia per sempre a les monges de tributs, qüesties, i contribucions ; privilegi que confirmaren els reis, Alfons IV en 1331, i Pere IV des de Poblet en 1341. Es té (notícia d'una consagració de l'es¬ glésia, per Pere, Arquebisbe de Pandora, en 10 d'agost, de 1365. Ultra la protecció reial, la Serra tot sovint rebia favors i ofrenes de nobles families. Durant la primera meitat del segle XIV, són molt,s els llegats, conservats en els Arxius de les esglésies de la Conca. La celebritat anà creixent, de tal manera, que a Catalu¬ nya solament es podia comparar amb la de Montserrat. Per això visitaren el Santuari gent de tot el món ; íou ne¬ cessària la construcció junt al Convent, d'un Hospital de peregrins, qual edifici ja sabem acabat a darrers del segle XIV. ,Estava servit per un majordom, dos sacerdots, i dos escolanets. El rei Martí l'Humà, que també es declarà pro¬ tector del Convent,data 27 de juliol de 1397, admet per¬ en pètuament entre els seus familiars, als dos sacerdots de l'Hos¬ pital de la Serra, i els concedeix totes les llibertats i privi¬ legis que gaudien els altres capellans i familiars seus. En 1393 el Cardenal Pere de Luna (anti papa Be¬ net XHI), favoresqué la Serra amb almoines. D'aquesta època són els nombrosos Benifets fundats a la Serra per il·lustres devots. Recordem : Santa Maria per Ma- 1 2 o CONCA DE BARDARÁ cià Alenyà, vers 1362; Santa Llúcia, Pere de Banyeres, per en 1384; Sant Abdon i Senent, Jaume Bertran; en 1401, per Sant Clement i Santa Cicília, per Bernat Cistelló, en 1403; les Onze mil Verges, per Bertran Torroella, en 1427; Santa Clara, etc. També el nomenament per l'Abadessa, de procu¬ radors i col·lectors encarregats de recollir els donatius que els devots senyalaven en vida o per testament. ¡ Tants i de tant diferents llocs, eren els llegats per la pia obra de la Serra ! 1 D'una visitapastoral efectuada en 22 de febrer de 1450, resulta que hi havien els altars: Major, Santa Clara, Santa Llúcia, Santa Creu, Onze mil Verges, Sant Clement, i San¬ ta Cecilia. De la capella de Santa Llúcia ja se'ii parla en 1384- En 1463 fou renovada la Comunitat: per aquest fi, vin¬ gueren religioses clarisses d'Aragó; i en 1594, els Prelats de l'Ordre Francescana, ordenaren a quatre religioses la re¬ forma del Convent de la Serra. Margarita Garret, monja i escriptora morí e-n 5 de desembre de 1397. En 1611, la Comunitat disfrutava d'una renda anyal de 210 lliures, 13 sous, i 6 diners. El dot que havien de portar les monges era de 500 lliures. En 8 de setembre de 1627 Sor Teresa Aran llegà 50 lliures per a pintar el retaule de l'altar major, A la Comunitat deixà 500 lliures per a portar aigua al Convent. Francesc Amorós, mercader, deixà en testament 10 lliures per el retaule damunt dit. En 8 de setembre de 1643 s'instaurà la diada principal del Santuari, Se suposa que durant les guerres entre Catalunya i França, 1653-1659, la Comunitat de la Serra no es portà prou bé. Sembla que el Prelat de l'Ordre en aquesta pro¬ víncia, Fr, Francesc Figueres, assabentat de certs desordres introduïts a la Serra, intentà reformar el Convent, per tal que les monges la Regla, Aquestes es res- visquessin segons sistiren a dites disposicions. Alguns oficials i soldats, que s'allotjaven en la vila les defensaven; els quals, sense cap mirament, sostenien amb elles llargues converses. Els sol¬ dats prengueren la defensa amb tanta punya, que arribaren a fer amenaces de mort contra el Provincial i demés religio¬ sos si no abdicaven del seu intent i deixaven les monges MONTIiLANCII 1 a 1 amb tota llibertat. El Provincial, en vista de tais escàndols, i el perill que corrien ell i els seus companys, determinà juntar els Pares del Definatori, per a resoldre el que con¬ venia fer en un cas tan estrany i de tant descrèdit. Els re¬ units acordaren que el Provincial abdiqués del seu càrrec, i deixés les monges a la direcció de l'Ordinari, suprimint- los-hi el confessor, i l'assistència de religiosos. Així s'efec¬ tuà, essent aleshores Arquebisbe de Tarragona Francesc de Rojes; des de llavors viuen les monges de la Serra subjec¬ tes a dit Arquebisbat, En i8 de maig de 1775 el Dr. Josep Ignasi Castellví, és- sent notari Ignasi Buñol, firma escriptura per tal de fun¬ dar un Quinari en la Serra. Moltes filles d'aquesta familia professaren en el Convent. Hem llegit el Testament del Magnifie senyor Joan de Josa de la vila de Montblanch, pres per el Doctor Antoni Civit, Plebà i Notari reial, en 3 de maig de 1798. Dictat pel propi Josa, estant al llit malalt, i de 70 anys d'edat. El Testament del seu pare Pere Joan de Josa, ciutadà de Bar¬ celona, natural de Fulleda, fou fet en 1739. La seva mare, Gerònima de Dalmau, era de Montbrió del Camp, El Josa era un fervorós devot de la Serra, on deixà 1000 lliures per una corona de jjlata destinada a la Imatge : i a la seva ger¬ mana, deixa 30 lliures anuals. Clara Josa, monja del Convent, També vol que es fundi un Benifet, Capellanía, o Priorat, dotat amb 8320 lliures. Al fi vol que se l'enterri com Gene¬ ral, El propi Josa deixà cabals per a refer el cambril, el qual quedà llest en 1803, A casa Montblanch Antoni Rosselló, de l'amic i vei de hem documents, datats en 28 de desembre de 1840, llegit 3 21 de febrer, i 28 de març de 1841, en els quals, Ramon Al¬ fonso, comerciant i hisendat, demana a l'Ajuntament per¬ mis per a construir un altar a la Serra, sota d'advocació de Sant Ramon de Penyafort, Se li concedí el segon altar de la dreta del Presbiteri, Les Abadesses que tenim esment des de la fundació de la Serra, són les següents ; Aldonça Masdovelles, 1296, Raimunda de Masdovelles, morí en 24 de juny de 1302, Ramona Ricart, 1321, I 2 2 CONCA DE BARBARA Annès, 1330-1347- Constan ça de Llobets, 1349-1374. Blanca Nuch, 1382-1392. Blanca Alenyà, 1396. Annès Moliner. 1397-1399. Aldonça de Vilafranca. 1412. Esperança Daniel. 1594-1599. Caterina Segura. 1599-1605. Isabel Ossorio, 1606. Paula Agramunt, 1630. • Lluïsa de L·lordat i d'Alenyà, 1638. Cecilia de Potau, 1707. Maria Alberta Folch, 1725. Maria Teresa Aixelà, 1798-1813. .Sebastiana Grau. elegida en 7 de novembre de 1921. De l'estructura del primitiu Convent no en sabem res. L'obra de l'església i clausura ha estat restaurada vàries ve¬ gades, aprofitant sempre alguns elements antics, fins arribar a l'estat actual. Exteriorment, no presenta cap particulari¬ tat remarcable a l'artista. Un cos rectangular de llisos para- o o vi o o r» o o Escuts Je la Sevra ments, surmontât per marlets, amb dues portes, és tot quant abarca la mirada. Al darrera, en dos cossos, el gran edifici del Convent, tancat per murs també refets. Antigament s'u¬ tilitzava per a entrar a l'església la porta que mira a la po¬ blació, ombrejada per xiprés. Actualment, aquesta porta resta tancada, i s'utilitza la del frontis, arrecerada a la por¬ teria. L'interior consta d'una sola nau, amb volta apuntada, i reforçada per cinc faixes de pedra que estriben en repises I MONTHLANt:ri 120 d'estil jònic. A la part de l'Epístola, hi ha tres capelles. La primera, a l'entrar, està dedicada al Sant Sepulcre. Es subs¬ tituí el seu ventall ojival per un de plateresc, pobre en ma¬ terials, però ric en exornació. L'interior, amb sa volta pri¬ mitiva. està enlletgida per pintures modernes. Conté el Se¬ pulcre del Salvador, rodetjat, per les tres Maries, Nicodemo. i Josep d'Arimatea, tot esculpturat i de tamany natural. En la segona capella, de volta igualment gòtica, amb quatre arcs que s'uneixen en la clau corresponent, es veu, en l'altar neo-grec, una esculptura representant la flagelació de Je¬ sús, obra de Ramon Belart, i que la població admira i res¬ pecta. En la capella que es trobà a continuació, és de veure- hi refundit en el mur, un sepulcre gòtic, on destaquen en mig de tres nimbes alguns escuts, bastant borrosos. A la part oposada, la imatge d'un Sant Crist d'ogival primari, en ve¬ ritat digne d'estudi. A la part de l'Evangeli, hi ha dues capelles amb detalls del període ogival, i en el pany de mur de l'una i de l'altra s'hi veu un sepulcre-ossari probablement del segle XIV com¬ pletament desfigurat. Apenes es distingeix en els plafons una làpida flanquejada per dos lòbuls que enquadren uns es¬ cuts. Tot això ve soplujat per un arc amb frondari i pina¬ cles, ocupant els ànguls dos escuts de la família Alenyà. En la part inferior ressurt Ja figura d'una abadessa en alt re¬ lleu. també entre escuts iguals als damunt dits. Es diu que guarda les despulles de Raimunda de Masdovelles, segona abadesa, enterrada en 1305. Dalt del presbiteri, i dins la ca¬ pella, hi ha altres ossaris. amb imatges d'abadeses i escuts. Les obres restaurant el primitiu temple es portaren a cap a principis del segle XVI. La volta del Chor fou bastida per Pere Joan Llagostera, qui esmerçà 250 lliures, p'agant-ne 200 l'Arquebisbe de Tarragona Pere Copons, i les restants el plebà Josep Montaner i el síndic M. Francesc Mirassó. Dalt del presbiteri, en el mur, i ha empotrades dues fi- ,gures de pedra en relleu, representant abadesses amb bàcul i rodejades d'escuts. En l'arrancada de l'arc de la volta hi ha esculpit l'escut heràldic de la família Torruella i consisteix en un toro i una torre. Els graons i l'empedrat del presbiteri, segons una ins- i CONCA DE BARBARÁ cripció que allí es veu, es construiren en 1505. En els graons, lli ha dos petits altars Darrera del de la part de l'Evangeli, ressurt el fust de la famosa creu dels miracles, l'ob¬ jecte arqueològic de més vàlua que presenta la Serra. És de pedra verda, i policromada, L'estructura acredita una remo¬ ta edat, i la fa digne de les llu¬ nyanes tradicions que l'avalo-' ren. Al mig del fust destaca en alt relleu, la Imatge de la Ver¬ ge asseguda en una trona i amb el Divi Fill a la falda, esculp- tura primitiva, i de marcat estil romànic. Els murs del presbite¬ ri ostenten unes grans pintures representant l'origen del Con¬ vent. També és de remarcar un banc esculpturat del se¬ gle XV ri. L'altar major és neo-clàssic, i fou treballat per Ramon Be- lart, a despeses de la vila, que pagà 1350 lliures. Guarda le- dues cèlebres Imatges de la Ma¬ re de Déu de la Serra; la gran, en sa Cambra Angelical, i la reproducció petita al mig de l'altar. Considerem més antiga la de tamany' natural, d'àla- bast,re massís i brunyida. És ■ ; I; obra del segle XIII, i romp amb les tradicions bizantines, Creu Vertía de la Serra ja declarada¬ per a preseiitar-se gòtica. Que a l'inaugurar- ment se el primitiu Santuari de la Serra, ja estava esculpturada, ho demostra la Mare de Déu de la Salut, de Forés, la qual, se¬ gons consta, tingué per model la de la Serra, i fou -encarre¬ gada en 1306, i acabada en 1324. 126 CONX'A DE liAknARÀ L'actual Cambril s'inaugurà en 17 de maig de 1779. Era l'endemà de la Festa Major, i es retornà a la tarda la relí¬ quia de Sant Macià a l'església parroquial. El decorat es portà a cap en 1798, mercès a les deixes del fervorós devot del Santuari, senyor Josa, qui també erigí el benifet del Prior o Custodi, el qual fou aprovat 26 de febrer de 1802. en I per el Vicari general, Manuel de las Fuentes. En 1887 i I anys successius s'efectuaren algunes reformes en el Cam¬ bril, sota la direcció dels pintors i dauradors Martí, i Oliva: en els àngles es col·locaren les efígies en esculptura de les quatre matrones Rebeca, Raquel, Judit, i Ester, obrades per Joan Flotats. La Mare de Déu de la Serra és tinguda per patrona de la Conca, i en tot temps, quan la Comarca ha estat afectada per pestes,flagells als aixuts, etc,, tothom ha implorat la seva protecció. De consegüent, tot sovint ha estat passejada en processó, i venerada entre sumptuoses festes. En 7 de juny de 1687 es baixà la Imatge petita a .Santa Maria per a fer pregàries contra la llagosta, que delmava l'encontrada. A l'endemà, fou baixada la gran Imatge, i el dia 17 del propi juny exposada al Pla de Santa Bàrbara, i' desaparegué tot seguit el flagell de la llagosta. En 14 de juliol de 1706. també fou baixada, car la im¬ ploraven molts malalts de la vila. En 1738 es tragué nova¬ ment per implorar la pluja. En vista d'altra sequedat, a ig d'abril de 1750 es baixà la Imatge, essent retornada en son lloc el 9 de mai,g. En 18 d'abril de 1762, es tragué a la pú¬ blica veneració per a salvar a la vila d'una epidèmia, resti¬ tuint-laen .son lloc a 27 del propi mes. L'estiu de 1764 es presentà tant calorós i sec, que alarmà els pagesos de la vila. Aquests donaven la collit,a per perduda ; en virtut d'això, del 3 al 9 de maig, s'exposà públicament la sagrada barra de Sant Mpcià, i es feren rogatives, A'Ialgrat tot, el cel conti¬ nuava ras, sense un núvol. Aleshores fou invocada la Verge de la Serra, i tot seguit caigué la benèfica pluja. La vila, agra'ida, acordà celebrar solemnes festes a honor de la seva patrona, el diumenge després de l'Ascenció, o sigui el ma¬ teix dia i següent de la Festa Major, que aquell any s'es¬ queien a 3 i 4 de juny. D'aquestes fe.stes escrigué la relació Fr. Sebastià Coll. estampada a Barcelona, Jolis, 1764, 4." 1^8 CONCA DË liAliBARÀ 76 pàgs. Diu que cl 3 de juny al dematí es celebrà Ofici amb el corresponent Sermó a la Serra, i acte seguit es tragué la Imatge en processó, acompanyant-la el clero, municipi i gran gentada. .Fou portada a l'església de Santa Maria, e.s- sent aquesta adornada i il·luminada amb ri(]uesa. Aquella tarda es cantaren Completes, seguides d'un Tc- Detim. Per tots els carrers i places es dispararen escopetes, coets i tronades. Les campanes no paraven, i els músics de la vila. amb els de Tarragona i Valls, alegraren els àmbits de la població. Aquella nit segurament ningú aclucà l'ull. Qui més qui menys tothom contribuí a les il·luminacions d'at- xes. candeles, fanalets. globus, i altres enginyoses combi¬ nacions. Els altars dels barris també s'engalanaren. L'F.s- glésia no es tancà en tota la nit. i tothom es disputava per constituir-se en guardià de la Imatge. Al despuntar el dia 4. els trets, i el repic de campanes ompliren els carrers de gent. El brugit venia engrossit pels forasters, que en gran nombre acudiren dels pobles ve'ins per a disfrutar de les.fe.stes. A les deu es-celebrà missa can¬ tada. amb assistència de l'Ajuntament, i de tanta gentada, que malgrat el gran aba.st de l'església major restaren fora més de la meitat. A Glòria es dispararen morters. Del Sermó .se n'encarregà el mercedari Fr. .Sebastià Coll. A l'acabar l'Ofici, i entre dotze i una. es reuniren a la Plaça uns 1400 pobres, els quals relreren de mans de l'Ajuntament, Plebà. i Clero, dos pans i una abundant ració de carn. tocino, mon- .getes i arroç. Després de dinar, tot foren preparatius per a la sump¬ tuosa processó que devia cloure les festes. S'engalanaren tots els carrers del curs. Les façanes es cobriren de domas¬ sos, i el terreny es veia cobert de flors i fullatge. La casa de Francesc Sabater, havia construit una muntanyeta, sur- montada per la Mare de Déu de la Serra, amb un sortidor, i una poesia en català. Al mig de la Plaça s'enlairava una pi¬ ràmide de verdor, amb flors, i presidida per Sant Jordi, un dels més antics patrons de la vila. Els quatre cantons, esta¬ ven atapeïts de ginesta i brancatge. Seguia el carrer River, amb finestres i balcons guarnits, i amb l'altar de la Mare de Déu dels Angels ricament adornat. Els carrers de la Font, i Santa Tecla, igualment engalanats amb cartells que osten- CONCA DE BARBARA taven poesies alusives, i un altar. El carrer de Sant Cris¬ tòfol, presentava dos altars, i no cal dir que els de Sant Roc, Plaça de Sant Miquel, Bonaire, Vilanova del Mercadal, Font del Vall, Sant Marçal, fins el Portalet, de la Serra, es¬ taven igualment ornats amb capelletes, on cridaven l'atenció llegendes i poesies. Al cap de la processó les timbales de la vila amb sa ban¬ dera. Seguien 17 penons de damasc, guarnits de seda i or. Després 14 tabernacles, que eren els del Rosari, Santa Cla¬ ra, la Mercè, Sant Francesc, Sant Antoni, Jesús Nazare¬ no, Sant Isidre, Santa Llúcia, Santa Anna, Santa Tecla, Sant Cristòfol, Sant Jordi, Sant Roc, i Sant Josep, acompa¬ nyats de ses corresponents confraries. Seguien els religio¬ sos dels Convents de Sant Francesc i la Mercè, i vàries creus presidides per la parrocjuials. Després la comunitat amb molts preveres i religiosos forasters, tots revestits amb capa pluvial o angèlica. Era tanta la cera que cremava en obsequi a la Verge, que es tingué de recórrer a Valls per ciris i candeles. Després de les músiques, seguia el taber- nable de la Imatge de la Serra, i la relíquia de Sant Macià, sota tàlem rodetj at de sacerdots ariíb alba i estola. Tancaven la processó els Gremis eclesiàstics i seculars, comprenent totes les autoritats. Durant el curs,les músiques tocaren fent parada davant de tots els altarsimprovitzats ; les Comunitats i Capella en¬ tonaren l'Aire Maria Stella; els coets i morters atronaven l'espai. En arribar a Sant Miquel es posà a ploure, i fou precis refugiar-se dins l'antiga església. Dues hores durà la pluja. Mentrestant, dessota la nau de Sant Miquel es dedicà a la Verge, el Rosari, la Salve, i la Lletania. Finalment, acompanyada de la comunitat, autoritats, músiques, i munió de gent, fou restituïda la Imatge a la Serra i col·locada en la seva Cambra Angelical. En 28 de maig de 1787 es celebrà processó de pregàries, i es baixà la Imatge a l'església parroquial on fou vetllada. També en 11 d'abril de 179S, fou treta, per a fer pregàries amb motiu de la guerra contra França. En 8 de maig de 1796, començà la Festa Major. A la tarda es devallà la Imatge petita, i es retornà l'endemà. En 8 de maig de 1808 es baixà la Mare de Déu perquè MONTBLANCH el nou monarca Ferran VIT tingués un regnat feliç. El ma¬ teix dia fou retornada al Santuari. En 24 de febrer de 1809 el plebà Josep Canyellas retirà la Imatge petita per temor als Írancesos, que havien invadit la vila. Les monjes deixaren el Convent a entrada de fosc del mateix dia, i fins al 4 d'octubre del propi any no tornaren a recluir-se a la Detall de la Imatge Serra. A darrers de març de 1810. la Comunitat es dissolgué definitivament, i cada monja buscà alberg on,li fou possi¬ ble. En maig de 1811. els francessos determinaren forti¬ 2 de ficar el Santuari de la Serra. Munió de veïns es dirigiren al Mariscal Suchet, pregant-li els deixés treure la Imatge grossa. Obtingut el permís, i com que l'esculptura pesa I32 CONCA DE BARBARÁ molts quintal's, es vegeren apurats per a traslladar-la. Mer¬ cès al capitost dels eng'inyers que treballaven en la forti¬ ficació es logrà portar a terme tasca tan difícil. El sapa- dor disposà que amb ferms barrots de fusta, i rellevant- se sovint, fos passada la Imatge per la reixa de les mon¬ ges i la porteria, car tot l'edifici era ja barrat. Amb grans fatics arribaren a l'església major, depositant-la a l'altra banda de la porta d'ingrés, sota la direcció sempre del sa- pador. Naturalment, durant aquest temps el Convent de la Ser¬ ra. quedà molt mal parat. Al desatllotjar-lo els francesos a darrers de l'aiTv 1811. s'acabà d'enderrocar perquè no tor¬ nés a servir de fortalesa a l'enemic. En 21 de febrer de 1813. les divuit monges de la Comu¬ nitat s'aplegaren a casa de Baltasar Tapies (avui Gabriel Vilalta), al carrer Major. En juny de 1815. es refeu l'església i convent, a despe¬ ses del beneficiat jM. Maties Jover, qui esmerçà 5000 duros trets de la Rifa de Áladrid. El P. Pere Nolasc Casanovas, refereix en un fullet estampat a Barcelom, 1817, 4.°, 36 pଠgines. les festes celebrades de ro a 13 d'agost de 1816. amb motiu del trasllat de la Imatge junt amb la Comunitat, al nou' edifici. S'hi descriuen les dues processo-ns, les llumi¬ nàries, els balls populars, les poesies en català i caste¬ llà. etc. La Imatge grossa, que estava en la Capella de Jesús, avui de les Animes, de l'església parroquial, fou pujada a son Cambrilen 11 d'agost. En 24de març de 1822, es deposità per molts anys la Imatge a Santa Maria. En 12 de maig de 1824. fou passe¬ jada en processó, junt amb el Sant Crist de la Sang, per tal de fer pregàries. A ó de maig de 1825 fou pujada a la Serra, junt amb la relíquia de Sant Macià, i a l'endemà, se¬ gon dia de la Festa Major, es retornà a l'església parro¬ quial. En 1826, tornà a sofrir el Convent els estralls semblants als de la Guerra de la Independència. La Comunitat aban¬ donà l'edifici, i els constitucionals profanaren el lloc sagrat. En 26 d'ago.st de 1834. bavent-se extès el còlera per tot el Camp de Tarragona, es feren solemnes pregàries, í fou tre- CONCA DE BARBARÁ ta la Imatge petita. En ii d'agost de 1835, foren tretes les monges del Convent, per ordre d'un capità de Miquelets, i soplujades a Casa Alba del carrer Major. En aquesta oca¬ sió, els revolucionaris malmeteren les dues Imatges sagra¬ des. Més endavant fou restaurada la grossa per l'artista Jo¬ sep Miró i Martí. En 8 de desembre de 1840. es retornà la Imatge petita, junt amb les religioses al Convent; i en 1841 tornà a ésser venerada la Imatge gran completament restaurada. En 6 de maig de 1830, es baixà la Mare de Déu per tal d'implorar la pluja; i en 16 de setembre de 1854 es baixà la Imatge petita amb motiu del còlera, essent retornada en I d'octubre del propi any». En 1855, mercès als molts protectors de la Serra, entre els quals la reina Isabel II. i el seu fill Alfons XII, es fe¬ ren millores en l'edifici, senyaladament la restauració de l'altar major per Antoni Miró, esculptor de la vila, i Felip Pasqual, daurador de Barcelona. A casa l'amic Rosselló, hem vist un Memorial dirigit a Isabel II, des de Montblanch, en 27 de gener de 1864. Se li recorda que tots els primers fills del rei, o sigui, els Prín¬ ceps d'Astúries, són Ducs de Montblanch, al qual nombren obrer major de la Serra, per tal d'ajudar a les despeses que contínuament es necessiten per el manteniment del San¬ tuari. Subscriuen, el plebà Jaume Mercadé, Fr. Ramon Pinol, i Miquel Alfonso, obrer. Agraïda la vila de la protecció de la Mare de Déu que salvà la Comarca del còlera, celebrà una festa solemnissinia. baixant la Imatge, i passejant-la en processó, en 5 de desem¬ bre de 1885. En 4 de maig de 1893, es portà la Imatge petita a Santa Maria, per tal d'implorar la pluja, i una vegada aconseguit l'objecte es retornà en processó, el 15 del propi maig, segon de la Festa Major. Altra vegada fou baixada en 14 de maig de 1905. per mor de l'eixut. Aconseguida la pluja desitjada, fou retor¬ nada en S de juny, segon de la Festa Major. En 7 de setembre de 1906, fou baixada la Imatge gran al presbiteri de Santa Maria, per tal de procedir-se a la co¬ ronació canònica. Es celebraren grans festes i hi acudi ima MONTBLANCH «i munió de gent mai vista. El dia g celebrà Missa pontifical l'arquebisbe Tomàs Costa i Forneguera, per delegació del ' Capitol Catedral de Sant Pere del Vaticà, de Roma. i acte seguit coronà a la Mare de Déu i al seu Diví Fill. Repre¬ sentava al Rei d'Espanya, el tinent general Excm. senyor D. Lluís de Castellví i Villalonga, i feren els honors un piquet del regiment d'Almansa, amb cornetes i música. Amb la processó vespertina foren retornades les dues Imatges, gran i petita, a sa Cambra Angelical. En 20 de març de 1912, es solemnitzà el setè centenari de la fundació de l'Ordre de les Menoretes, o Filles de Santa Clara d'Asís, amb una Missa cantada a la una de la matinada. En 7 de setembre de 1913, després de cantar la Salve VOrfeó Tarragoní, es baixà en processó la Imatge petita a l'església de Sant Miquel, i des d'allí, junt amb l'an¬ tic Sant Crist, es passà a l'església major, on l'endemà es celebraren els Oficis Divins, per a commemorar la diada de I la Mare de Déu, i les festes Constantinianes. La Imatge de la Serra, i la del Sant Crist foren retornades en sos res¬ pectius llocs en 15 de setembre del propi 1913. Del 8 al 10 commemorà el cen¬ de setembre de 1916, es tenari de la restauració de la Serra, i el primer decenari de la coronació canònica, coHocant-se com a record la creu de pedra al mig de la plaça, i en front a l'antiga porta d'in- grès. En 12 de febrer de 1922, amb concurrència de força gent forastera, es celebrà la festa d'entrega i benedicció de la Senyera de l'Orfeó Montblanquí. La visita a la Serra és molt interessant, en hores soli¬ tàries, quan solament trenquen la seva quietud, els religiosos cants de les monges. Al sortir, plau delectar-se contemplant el panorama que des d'allí s'albira; quadre ple de poesia i de repòs, a vegades torbat per la campaneta del Convent, el so metàl·lic de la qual retruny més enllà de la Conca. Posarem de relleu la importància eclesiàstica de la vila en els bons temps, manifestant que comptava amb 86 Be- seus nifets fundats en les vàries esglésies de Montblanh. Segons l'Edicte de l'Arquebisbe de Tarragona, Joan Lario i Lanzis, 20 de març de 1770, foren suprimits 54 dels dits Benifets. CONCA DE BARBARÁ Els 31 de Santa Maria a: Santa es reduireu Margarita, fun¬ dat per Arnald Forès amb els seus units: Espec- en 1390, tació de Nostra Senyora, fundat per Coloma Solivella en el segle XV ; Santa Catalina, per Maria. Vidua de Ferré Co¬ lom. també en el segle XV; Tots els Sants, per Jaume Co- ' nesa en Ascenció de Nostra Senyora, per Pere Mir 1353 ; (alies Ribé) en el segle XV. Patrons: La Comunitat de Preveres, i Administradors de la Confraria del Santíssim Sagrament (El tenia el difunt Mossèn Joan Domènech). Benifet de Santa Catalina, fundat per Pere Colom i sa muller Margarita amb els units de Sant Antoni, en 1313. fundat per Antoni Carnicer: Santa Álaria la Major, per Guillem Espanyol en el segle XIV; Sant Martí i Sant Hi¬ lari. per Pere Marti i Raimuiida sa muller, en el segle XV; •Ascenció de Nostra Senyora i Sant Benet, en el XVT. Pa¬ trons: el Plebà i els successors dels fundadors. Benifet de la Concepció de Nostra Senyora, fundat per •Arnau Gasull en 1404. i els units: Sant Simon i Sant Judas, fundat per Torroja, muller de Jaume de Sant Joan. i per Simó de Toreno. i muller, en 1323; Sant Antoni, per Gui¬ llem Homdedeu en 1393. Patrons : Successor dels fundadors, i la Comunitat. Benifet de Sant Nicolau, fundat per Bartomeu Alegre, en el segle XV, i l'unit de l'Ascenció de Nostra .Senyora i Santa Isabel, per Felip de Sant Joan. i muller Bartolomé, en el XIV. Patró: Successors dels fundadors, i l'Abat de Santes Creus (El té Àlossèn Murtra). Benifet del Sant Esperit I, fundat per Guillem d'.An- glesola isa muller Bernardona en 1348. amb els units: Sant Esperit II. per Margarita, vidua de Guillem Aliralles en el segle XIV ; Sant Esperit 111, per Pere d'Anglesola. Rector de Cabra en 1348; Santa Agueda i Santa Eulàlia, i Ascen¬ ció del Senyor, per Guillem Janer. en el segle XIV. Patrons: els quatre primers Barons de Solivella, i cinc successors de .Sberti de Vilafranca. Benifet de Sant Bernabé i Sant Bernat, fundat per Leo¬ nor, vidua de Bernat Alenyà, en el segle XIV^ amb els units: Sant Pere. per de Berenguer en Vilafranca 1234; Sant Fèlix i Sant Jaume, Arnald d'Alenyà en el se¬ per gle XIV : Ascenció del Senyor, per Albert Rodon, i sa mu- MONTIiLANCH Her Ferrera en el segle XIV. Patrons: els successors dels fundadors. Benifet de Tots els Sants, fundat per Tomàs Sanjoan. en el segle XV. Units: Espectació de Nostra Senyora, per ' Joan Ninot en el segle XVIT : Ascenció de Nostre Senyor, per els Ascendents de Teresa de Calders i Vilafranca, en el segle XV; Sants Innocents, per Pere Olivé lalies Mir), en el segle XV ; Sant Domènech i Sant Pere Màrtir, per els ascendents de Bernat de Termens {El primer el té Mossèn Pau Queralt). Per decret de l'Arquebisbe Lario, 8 d'octubre de 1774. foren incorporats, els següents : Santa Llúcia, fundat per Pere Ramon d'Anglesola olim, dit Pere de Benviure, en el segle XIV, Patrons: Abat de Poblet i Ajuntament de Mont- blanch (el té Mossèn Farriol) ; San Miquel, per Pere Bel¬ tran, en el se.gle XV, Patró : Comunitat de Santa Maria fel té Mossoen Josep Rosselló), San Miquel, per Pere Portell, en el segle XVI, Pat.ró : el Plebà, Santa Quitèria, per Ar¬ nold Barrai, en el segle XV, Patrons: la Comunitat, i l'.A- juntament (el té Mossèn Ramon Amorós), Benifet de la Puríssima Concepció, en l'Església de l'Hospital, fundat .per Francesc d'A, Alirassó en 1785, Pa¬ trons: Casa Pellissó i Vives, i marmessors de Joan Josa, que són : el Plebà, Procurador de la Comunitat, i el P, Co- inanador de la M'ercè (el té Mossèn Pere Delgado), ¡Monuments, — Altres rastres existeixen en la vila que donen fe de la importància medieval. Entrant pel Por¬ seva tal de Bové, i se,guint el carrer River, es veu a la dreta, la Imat,ge de la Mare de Déu dels Angels, patrona del barri, i d'estil barroc. Al bell costat, s'hi empotrà, provinent de Prenafeta, una inscripció rectangular que diu : Anno, D, AL CCCCLXXXVI, Reg, F, (Any del Senyor i486, Re,g- nant Ferran el Catòlic), Hi campeja l'escut, de l'abat de Po¬ blet Joan Payo Coello, amb el lleó rampant. Tot seguit ve la Plaça dels Angels, amb el tipie Hostal de rònecs murs, i finestrals gòtics de,strament restaurats, A l'entrada del pin¬ toresc carrer dels Jueus, i fent àngle a la Plaça, es veuen uns porxos tapiats. En un document de 1529 es diu que el carrer River s'anomenava abans de'V Viu, o dels Jueus, i la i38 CONCA Dlí HARUAKÀ Plaça dels Angels, del Pes Vell, per haver-hi el Pes. Allí comença el carrer del Forn de la Vila: aquest forn antiga¬ ment era propietat del Comú, i encara existeix allí mateix. El Major s'anomenava antigament, segons els carrer barris, tM com segueix: A l'entrar per Sant P'rancesc, de Framenors, de la Mare de Déu del Carme, de Sant Roc, i de Spnt Cristòfol, i al sortir fins baix al pont. del Raval. Aquest carrer va perdent son primitiu aspecte. La instal·lació dels Bancs, i ara una sucursal de la Caixa de Pensions per a la vellesa, ha desfigurat alguns casals. Resten encara, les ca¬ ses Alba, Chaparro, habitada antigament, per la distingida família Molins ; i dues façanes malparades, però almenys del segle XV. En la Plaça de Sant Miquel hi ha la Casa Monfà, que fou palau del Castlà, i presons de la vila. És un gran casal, amb portal adovellat, però molt diferent de sa primitiva estructura. Al darrera tenia el gran Hort que arri¬ bava fins al Portal del Cast,là. També tocant aquest lloc hi havia lel cementiri de Sant Miquel, i el troç convertit eii Hort, Davant de l'església hi ha l'antiquissim Hostal, l'o¬ rigen del qual es remonta al segle XIV, Consta que en 1418 fou venut a Tomàs Blanch, En 1495 era de Macià Montserrat,, apotecari. En el segle XVII fou refet, i actual¬ ment està molt modernitzat. Al darrera d'aquest Hostal hi ha el de Ferreró. també molt antic, i que per sort encara serva molt de sa típica fi¬ sonomia, senyaladament en els seus arcs apuntats de gran volada. Els dies de mercat es veu molt concorregut. En laplaça Major, quadrada i espaiosa, hi van a raure vuit carrers. Crida l'atenció la Casa Desclergue, anomena¬ da Cal Petrus, amb porxos, i cos ressortit. Es diu que feu l'antiga residència del Veguer. Avui està convertida en cafè públic. Encara ostenta en la façana un bell escut amb lam- Irrequins. Enfront,, a l'altra banda, la Casa de la Vila, a tot estirar del segle XVII, amb l'escut de Montblanch esculpit en la façana. En els baixos de Cal Malet, encara es retallen els porxos, avui tapiats, amb el Repès de l'Ajuntament, 011 es veuen uns ben tallats boisons, i els corresponents ganxos de ferro. En el curt de Pere Berenguer de Vilafran¬ carrer ca, a cal Jolis davant del Banc de Barcelona, són de veu- MONTBLANCII re dos balcons del Renaixement. Semblen del segle XVIII, un d'ells amb insígnies sacerdotals. Després de contemplar el bonic aspecte del carrer d'Hor- talans, tot Alajor, tocant a la Pla¬ esgraonat, i el de la Font ça, cal entrar al carrer de Vilanova del Mercadal i tombar a la dreta pel de Guillem de Llordat. Desseguida es troba com una plaçeta on resta gairebé oblidat, l'antic Palau Reial, cúbica construcció d'estil gòtic, amb sos ben tallats carreus, Porxos sota la Casa Desclergite i colrats ])araments. Una mal entesa restauració ha desfi¬ gurat els bells finestrals, i tot l'interior. Després dels reis, fou habitat ¡Jer la noble família de Llordat. A darrers del segle XIX, serví de local a VAssociació Catalanista. És co¬ negut per Cal Garxct, i l'edifici adossat, per Cal Francisquct del Mas. Al\í hi ha la Plaça de Castellví, amb la Casa pairal prop de tan ilustre família, edifici neoclàssic i de gran abast. Té cúpula-llanterna sobresortint del conjunt. A l'enfront, l'an¬ tiga casa nobiliària Garden,y i també Ca l'Anima, avui Cal Foraster, amb escut i finestrals gòtics cegats. 1 CONCA DE BARBARA Ava cal anar al carrer de Sant Josep, on existeix encara C( un dels casals nobiliaris més notables de la vila, conegut per su Casa cremada d'Aguiló. A primers del segle XIX íou ve¬ nuda per el Comte d'Oñate. Tot, el seu aspecte lés del se¬ pe gle XIV. i en els seus paraments, enfosquits per la patina al del temps, s'hi obren gentils finestrals tripartits. L'interior el ha perdut sa vella estructura. Durant la segona meitat del pc segle XIX, fou residència de la Societat La Azucena, i de,s- ta prés La Artesana. Avui és Cafè del Badà. Al davant un al¬ ge tre casal crida l'esment, si fa no fa. de la matei.xa època. Al Més amunt, fent cantó al carrer del Forn de la Vila. exis¬ so tia un altre edifici enderrocat envers 1876. 16 Altres rastres deturen l'excursionista. a .Apuntarem: Cal Cendrós, i Cal Jacques, avui de Colom. Després, casals i e amb arcs adovellats. finestrals, balcons barrocs, portals amb pe dates, o emblemes del treball, etc. ti .Sortint de la vila pel Raval es troba el Pont Vell. els an pr tal M Pont Vell pr fonaments del qual es posaren segurament al fundar-se la tai vila. Però amb el transcurs dels segles s'ha refet vàries ve- .S^ .gades. Es diu que l'Arquebisbe de Tarragona concedia in- ri diligències als (pie treballessin en l'obra. En 1585. segons montblancii Cook, constava de cinc ulls.Sembla que un d'ells ha quedat suprimit l'atapaiment de terres i runes. Aleshores, se¬ per gurament s'alçaven a l'entrada i sortida del pont dos arcs de pedra, amb esculptures. Segons tradició molt vivent encara, al refer-se aquest pont vers 1634, es derrocaren dits arcs i els seus materials s'aprofitaren per les parts superiors' del pont, i per la façana de Santa Maria. Pels rastres a la vis¬ ta, en dits arcs figuraven : la Imatge de Santa Maria, àn¬ gels, guerrers, aligots, victors, trofeus, l'escut de la vila, etc. Alguns vells recorden que en el, cos ressortit (part esquerra, sortint de la vila) existia una grossa pedra amb la data de 1634, desapareguda durant l'ai.guat de 1874. Des d'alli es veuen el pont nou de la carretera d'enllaç, i el del cami de ferro. El primer, començat en 1870, es sus¬ pengué en 1873. ' '«I riuada de 1874 l'arrasà. En 1880 es bas¬ ti l'actual. Darrera el Convent de la Mercè hi ha el Cementiri nou. amb munió de xiprers. El Cementiri, com ja havem dit, era primer darrera Santa Maria. Després de 1333 fou al cos¬ tat de Sant Aliguel; de 1846 a 1888, junt al Convent de la Mercè; i l'actual fou inau,gurat en 1888. Fills il-lustres. —■ Primer de tot devem fer esment de I la Familia Vilafranca, fundadora de la vila. Foren els pri¬ mers Castlàs. assumint tota l'autoritat: Joan Vilafranca fou militar al servei de Jaume I. Lluís de Vilafranca professà en la Cartoxa de Scala-Dei 27 de març de 1501, honrant a amb ses virtuts la Comunitat. Després fou Prior de les Car- toxes de Montalegre, i del Paular. Vestí els hàbits 32 anys i morí a Scala-Dei en 1539. El seu .germà, Gregori, professà en |la pròpia Cartoxa a 3 d'abril de 1503, distingint-se també per ses yirt.uts. Fou Prior de las Cuevas de Sevilla i al cap de 49 anys de serveis religiosos morí en 1552 a la Cartoxa de Montsant. La Familia Alenyà, durant tot el segle XIII. es declarà població, i ben alt ho proclamen els escuts de protectora de la tan noble Familia empotrats en Santa Maria. Sant. Miquel. Sant Marçal, Sant Francesc, la Serra, i al,gun casal senyo- rial. Segueix la Família Uliola. Arnau, fou Abat de Poblet 1^2 COtJCA DE BARBARÁ de 1268 ,1276. Jaume, i Guillem, foren monjos del propi a Monestir. En el mateix segle XIII trobem a Guillem de .So¬ res, abat de Santes Creus, i Berenguer March, jurisconsult. En el segle XIV. Jaume Conesa, notB.ri de la vila i se¬ cretari dels Reis Pere, i Alfons. Després. Pere Ramon de Biure, secretari de Joan I: Bernat Alenyà, el Franc o Ge¬ nerós, capellà del Papa Urbà V. Tant aquest com el seu fill Bernat el Venerable, mereixeren els honors d'ésser en¬ terrats a Poblet. En elsegle XV trobem a Pere Perull. mestre cii Arqui¬ tectura. 1403. i a l'argenfer Mestre Francesc Joan. Pere Degui o De Gui. fou cridat en 1481 a Mallorca per Donya Annés Quint, fundadora de la Càtedra Llullista. Allí es dedicà a l'ensenr-ança. publicant la célebre obra "Janua Artis Mag. Ra. Lulii". Barcelona, 1482, i 1488: Ro¬ ma, 1485; i Sevilla, 1491. Publicà a més; "Tractatus for- malitatum". Sevilla, 1491 : "Aretaphisica". Barcelona. 1489. i Sei·llla, 1491. "Dé differentia''. Sevilla, 1500. En la Bi¬ blioteca de Montserrat existien, abans de l'incendi fet per els francesos, els dos següents volums: "Incipit liber (|ui vocatur janua artis niagistri Raymundi Lulii editus a do¬ mino Petro Degui villae Montisalbi presbitero". i "Incipit opu^... videlicet nietaphisicam... logicani. etc. distinctionem editum per magi.strum Petrum Degui presbiterum et catha- lanum villae Montisalbi sequentem veritatem artis niagis¬ tri Raymundi Lulii 1489". Els diu que mori a Sevilla. 1500. essent capellà major dels Reis Catòlics. Dins el propi segle X\'. devem recordar a Guillem Ti¬ mor. esculptor. qui en 1345 obrà una imatge de Sant Andreu que es conserva en la Selva del Camp. Del segle XVI és el Pare Geroni Torres, que entrà en la Companyia de Jesús en 1551, i en 1553. desempenyà a Roma una qual, l'ocupà alguns Càtedra de Filosofia, la tasca de la anys. Després passà Ingolstat, per ensenyar Teologia; alli a escrigué vàries obres, senyaladament la cèlebre "Confessió .\ugu.stiniana". Morí en 1611. A Fr. Pere Serra, de l'Ordre de Sant, Geroni. A Francesc Aguilar, de l'Ordre de Sant Agustí, i de llinatge noble. Fou Catedràtic de Sagrada Es¬ criptura en la Universitat de Lleida, i Prior del Convent de Sant Agustí. Publicà: "Indulgencias y gracias concedidas CONCA DE barbará por los Sumos Pontífices a los cofrades de la correa de N. P. S. Agustín'^ Barcelona, 1584. Del segle XVII, a Cels Moclolell, abat de Santes Creus, 1668-1672, reelegit, de 1673 a 1676, i per tercera vegada en 1680, fins a sa mort, ocorreguda en 1681. A Hermenegildo de Montblanch, caputxí en el Convent de Santa Eulàlia de Sarrià, 1652. A Fra Rafel Rosell, qui prengué l'hàbit de franciscà en el Convent de Santa Maria de Jesús de Barce¬ lona. Del propi segle XVII és Bernat Vidal, pintor, nomenat en documents de 1624, Molta glòria han donat a la vila, les nobles famílies d'A- .guiló, i de Cast.ellvi. De la primera, provinent de Torres de .Segre, i entroncada en les Cases Jori i Llordat, recordem a Francesc Aguiló, Doctor en lleis, ciutadà de Barcelona, i assessor del General de Catalunya, Visqué a començaments del segle XVTl, i publicà: "Memorial en el qual se justifica la queja que clan a S. M. los diputados del General de Ca¬ taluña por el perjuicio grande que resulta a las constitucio¬ nes y otras leyes de dicho Principado de no ponerse en eje¬ cución la real sentencia promulgada contra los Inquisido¬ res de dicho Principado por el Lugarteniente de S. M. y real consejo, a instancia del fisco real y del sindico de la ciudad de Barcelona". Francesc Castellví i Obando, varó molt intel¬ ligent, el qual mori a Viena en 15 de setembre de 1757, i fou enterrat en l'església de Santa Maria. A Viena es con¬ serva "Narraciones históricas de España desde el año 1700 al 1725; motivos que precedieron a las turbaciones de Es¬ paña, en particular a las de Cataluña ; estado, resoluciones, y fuerzas de las potencias interesadas en esta guerra : sitios de plazas, sorpresas, defensas y condiciones, batallas, com¬ bates y reencuentros c(3n su resumen, a la fin de cada uno de los sucesos acaecieron en España, singularmente del que último bloqueo y sitio de Barcelona en 1713 y 1714. Motivo.s, resoluciones, defensas, asaltos y rendiciones : abolición de los fueros, honores y antiguas leyes, plan de nuevo gobier¬ no : confirmado todo en documentos auténticos". Manus¬ crit en 6 gruixuts volums, in. 4." major. Aquesta important obra, potser la més extensa de totes les que tracten de la guerra de successió, iou manada copiar per Salvador San- pere i Miquel, qui se'n servi per publicar "Fin de la Nación MONTBLANCH Catalana", i en 7 de febrer de 1916, fou cedida dita còpia perla família del difunt senyor Sanpere, a la Biblioteca de Catalunya. Allí l'hem examinat. Consta de 6 toms en 17 Sant Jordi, ohra de Bclart volums (manca el primer), in. 4.° major, dels quals. 2 de Documents, i d'índex. Els documents són en francès i i en castellà. Es fa constar que la Ciutadella de Barcelona es co¬ mençà a edificar en 7 de maç de 1716. i en 7 de març de 10 146 CONCA DE BARBARA 1717 s'acabaren els cinc baluarts que miraven a la ciutat, i 18 els tres que miraven al camp. En Francesc Castellví també pe deixà manuscrit un Atlas Universal, amb 292 mapes, en 2 tr( volums in. fol. Castellví finà quan anava a estampar ses obres, m( i tenint, en sonpoder una ¡aprobació molt honrosa del Conce¬ toi ller Imperial de Viena, D. Francesc Pérez de Segarra, sig¬ Ce nada en 12 de juliol de 1748. rel En Josep Castellví i Ferran fou Corregidor de Mont- ra blanch, a mitjans del segle XVIII. Traduí del francès les en obres de l'Abat de Saint-Real. Escrigué : "Vida de Jesucrist", cu amb el text de la Sagrada Escriptura i notes històriques; ge "Método para impugnar a los Deístas". I també sobre els Es Esenios, Saduceos, Fariseos, i Terapeutas. un Durant el propi segle XVIII, figurà Fra Albert Vidal, qu religiós i franciscà, de privilegiat enteniment, sobretot per Mi l'oratòria sagrada. Predicà en vàries Catedrals per la Qua¬ cè, resma. Deixà alguns Sermons estampats, i un "Diccionari ble Català", manuscrit en 2 volums. Ca També és nat del segle XVIII el cèlebre Jacinto Vinyas i Sanromà. conegut per Cinfcf dc Fonûll. D'adroguer passà vic a la defensa de Ferran VII. Després a la de Carles de Bor- Fi¬ bó. i darrerament dels Carlistes als Isabelíns. Mori en un ní i parany. pal La familia Belart ha donat bon nom a Montblanch. Tuta una generació recorda encara, el cèlebre cantant, que recor- del regué en triomf els principals teatres del món. En Així mateix al destre esculptor Ramon Belart i Miquel. els Nasqué en 1789. El seu pare, intel·ligent pintor a la tela, ob¬ tòr servant la marcada afieló del seu fill al dibuix, i a la cons¬ trucció d'imatges de pasta i guix, determinà portar-lo a la fin Llotja de Barcelona, a fi i efecte de perfeccionar-lo mit¬ se jançant bons estudis i professors en l'art que per afieló, Co més que per necessitat, havia elegit. Cursà amb tant d'èxit, que al determinar els mestres de dita assignatura, a instàn¬ caí cies de l'Ajuntament de Barcelona, celebrar oposicions d'a¬ Fi-i lumnes per a costejar un viatge i residència a Madrid, per un: tal de prendre part en el Concurs Artístic convocat per la ¡ E Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, resultà proclamat el nostre compatrici per aprobació unànime del Jurat qualificador, A Madrid e.stigué de 1805 a mitjans de ten MONTÈLANCIÍ 1810, cobrant 16 rals diaris. L'Acadèmia de Sant Ferran, per a premiar la seva aplicació li concedí una medalla de tres unces d'or en Junta de 24 de setembre de 1808. En 1814 morí el seu pare, i vista de l'avançada edat de sa mare. en tornà a M'ontblanch. En 8 de gener de 1818 acudí a altre Concurs de T'Acadèmia de Sant Ferran, i el 12 de febrer rebé ordre d'executar : Sant Pere a la porta del temple cu¬ rant un paralític, obra que es creu no portà a cap, per tenir entre mans encàrrecs de més urgència. Morta sa mare, cuidà sa modesta hisenda, i es dedicà a la confecció d'imat¬ ges de Sants. Citarem el Crist del costat del Chor de nostra Església Major, i el d'Albió. En l'ermita del Roser de Reus, un Sant Jordi. Algunes de les esculptures dels tabernacles (|ue es treuen en (la processó del Dijous Sant que celebra Montblanch, i el gran Sant Ramon del Convent de la Mer¬ cè, també són obra seva. Llegà treballs al Alonestir de Po¬ blet, a les ciutats de Valls, i Eigueres, i alt,res poblacions de Catalunya. Mori en 1840, deixant un sol fill, dit Manel. Devem fer esment de Fra Ramon Masabas, mercedari, i vicari general de l'Ordre. De Fra Magí Català, de l'Ordre Franciscana, missioner, mort a Califòrnia, i del qual se'n tra¬ mita procés de beatificació. Ha publicat sa vida el seu com- patrici el P. Pere Sanahuja. Ramon Cantó i Espinac, nasqué a les onze de la nit del 27 de juliol de 1844 i finà en 1892, a l'edat de 48 anys. En 1877 sorti de Montblanch per no tornar-hi més. Durant els quinze anys que estigué a Barcelona, escrigué la His¬ tòria de Montblanch, en 3 volums fol. Joan Poblet i Teixidó, nasqué en 26 d'agost de 1877 i finà a 20 d'octubre de 1918. Estudià a Barcelona, llicenciant- se en 1893 i 1899. Escrigué varis articles històrics sobre la Conca, i publicà un fullet tractant l'origen de la Serra. El P. Pere Sanahuja, de l'Ordre de Fra Menors, està en¬ cara ple de vida. Ha publicat una traducció de la Vida de Fra Magi Català, obra del P. Ceferí Engelhardt, i suara una monografia de "L'Antiga ciutat de Balaguer", Lleida, i Barcelona, Barcino. 1930, 8." 207 pàgines. 4 fulls. CoNFR.vRiES. — La gran població de Montblanch, i sa in¬ tensa vida durant els segles XIII, XIV, i començaments del CONCA DE BARBARA 1^8 XVi, ve palesada les Confraries d'Arts i Oficis, conver¬ per tides avui en Germandats de socors mútuos. Per un docu¬ ment en llatí publicat per Francesc de Bofarull, tenim es¬ ment que en 1371 s'originaren algunes qüestions entre els 80 membres que componien la Confraria de Fusters i Pica¬ pedrers de Sant Joan Baptista. Per aquell temps es tracta¬ va de posar un signe de la Confraria, consistent en la imat¬ ge de Sant Joan, en la bandera, caixa o calaixera, retaule de la Capella on es reunien en Sant Miquel, i altres propie- tat3 de dita Confraria. Alguns s'oposaven, qualificant de vanitats mundanes l'ostentar signes de propietat, i remar¬ cant que menys de 18 confrares no eren prou per a pren¬ dre acord. El Batlle de la vila Jaume de Termens, convocà capítol per el mes d'agost de 1371 a l'església de Sant Mi¬ quel, on es resolgué pintar la imatge de Sant, Joan Baptis¬ ta i l'escut de la vila, als objectes propietat de la Confraria, i ;recórrer al Rei per l'autorització. El Rei Pere, des de Bar¬ celona, en 26 d'abril de 1372, ordenà al Batlle, posés en i obra l'acord pres en l'església de Sant Miquel. La Confraria del Preciós Cos de lesucrist, fundada per els mestres sastres, els capit,ois de la qual confirmà en Mont- çü el Rei Pere en 16 d'agost de 1383, tenia per principal ob¬ jecte acompanyar els combregars per l'interior de la vila. En els seus Capítols conservats en l'Arxiu de la Corona d'Aragó, es fa constar que al primer toc de campana, sigui de dia, sigui de nit, els Confrares havien d'acudir tot seguit a l'església de Santa Maria la Major; quedaven, però, exi¬ mits d'aquesta obligació els malalts, i els que es trobessin fora vila. En la dita església tenia la Confraria una caixa on guardaven dos brandons. Aquesta caixa s'obria mitjan¬ çant dues claus. Guardaven dites claus dos Confrares, i si aquest^ no podien comparèixer, tenien obligació d'entregar les claus a altres dos, els quals no podien excusar-se, sota j pena d'ésser exclosos de la Confraria. Solament eren adme- : sos de nou, després de graus penitències. Els Confrares ve¬ nien també obligats tots els dissabtes a entregar un diner per a despeses i sosteniment de la institució, on hi havia bos¬ ser i secretari. Els nous Confrares pagaven dos diners per dret d'entrada. També hi havia quatre Majorals per a dirigir, dos dels münïblanch quals sastres, amb condició de canviar-se tots els anys. Si un Confrare es posava malalt, tots els altres venien obli- ,a;at3 a visitar-lo, però d'una manera ineliudible els quatre Majorals. Durant la malaltia, el Confrare tenia dret a 'l'a¬ juda moral i material. A l'enterrament d'un Confrare o de la seva muller, havia d'assistir-hi tota la Confraria amb ciris ; i durant la cerimònia, resar deu parenostres i avema¬ ries. acabant amb el salm de Miserere mei Deus. Es fundà també la Confraria dels Pagesos, sota l'advo¬ cació dels Sants Isidre, Abdon i Senent. De la Confraria de la Llum, existeix la Creu feta en 1628. De la Confraria de la Concepció, se'n té esment en 3 de maig de 1658. També de la Confraria de Sant Francesc i Sant Antoni. La de Ip Congregació de la. Sang encara subsisteix a Sant Marçal, i en 1928, publicà un estat de comptes. En 1877, es fundà el Monte-pio del Pendón del Santísimo Sacramento, el quE^l estampà una ^Memòria i estat de comptes en 1929. Costums. El patró de la vila és Sant Macià i d'ell es — .guarda, apropiat reliquiari, la barra. en Segons un manuscrit que guarda l'amic Roselló, el Mont.blanqui que portà aquesta relíquia de Roma era fill del Comte Armado, i també es deia Armado com el seu pare. Aquesta família diu el manuscrit que habitava al Casal co¬ negut per Casa Cremada d'Aguiló. La Festa Major de la vila és per Sant iMacià, 24 de febrer. No obstant, per tro¬ bar-se aquest dia inclòs en la Quaresma, es celebra el Diu¬ menge després de l'Ascensió, en el mes de maig, quan la Primavera tot ho alegra. Per tal diada, es porta en processó a la Serra la reliquia del Sant Patró, en virtut del vot fet per la vila en 10 de maig de 1687, Una altra diada senyalada és la de Sant Miquel, que de petita festa de barri, ha esdevingut una segona Festa Major. Per acord popular, des d'aquest any 1931, s'han refós amb¬ dues Festes, en una sola, que començarà el 8 de setembre. Aquest any coincideix amb el XXV aniversari de la coro¬ nació de Nostra Dona de la Serra. També hi ha en la vila vuit barris que celebren festa el dia del Sant Patró. Són : Sant Cristòfol, Sant Roc, la Mare de Déu del Carme, i Sant, Miquel, en el carrer Major; Mare CONCA DE BARBARÁ de Déu dels Angels, carrer River; Sant Domènec, Plaça Á'Ilajor; Santa Anna. i Santa Tecla, en llurs barris. Aquestes festes es remonten a temps molt llunyans. Se sap que el M.aceít d'argent de VAjuntament vot de Montblanch per honorar la diada de Sant Roc amb festes i processó anyal, data del segle XVI. Per les ceremonies santes, vegis el nostre fullet: La Set¬ mana Santa a Montblanh. El Diumenge que segueix la diada de Corpus surt la processó de Sant Miquel. L'ermità de Sant Joan al davant amb la bandera de la Confraria de Sant Isidre, seguixen creus, penons, cumies de nois, les Filles de àlaria, CONCA DE BARBARA personalitats, música, custòdia, etc. Va fins a la Plaça de Sant Marçal, i torna per la Plaça de Castellví, on hi ha un altar guarnit. Allí, després d'una cerimònia d'acatament, torna a l'església. Per la Mare de Déu d'Agost, també es celebra processó. Es treu el tabernacle de la Verge jacent, seguida de creus processionals. Comunitat, de Santa Maria, veïns d'ambdós sexes, etc. Les cèlebres Fires de Bestiar es celebren en 6, 7 i 8 de desembre. Des de 1926, es celebra festa la nit de Sant Ramon en ei Mas Carions, situat a un quilòmetre de la vila, darrera la Serra. Castell de focs, música, ball. Com que és temps de I nits serenes i de lluna, resulta un aplec poètic. En la nostra obra "La Conca de Barbará", Barcelona, j 1912, donem més detalls de les festes de Montblanch, i tam¬ bé de les corrandes populars. Ara les augmentarem amb unes cançons de pandero, publicades en el periòdic "La Co- pona", Barcelona', 1898, per el nostre malaguanyat amic J. Poblet i Teixidó. El pandero és quadrat de dos palms i mig, amb doble pell i cascabells. La capella del barri és engalanada amb sàlzer, olm. freixa, flors, i llums. A un propietari : A Barcelona aniria amb aigua, fanc i lleveig i alabances cantaria de vos, oh Mossèn Josep. A Barcelona aniria, més enllà m'allargaria. Més enllà m'allargaria amb aigua, fanc i lleveig, i alabances cantaria de vos, oh Mossèn Josep. A un solter granat que vol prendre muller : Cavaller, poseu-hi guardas al castell del vostre cor sinó n'hi ha prou de trenta CONCA DE liARliARÀ posareun'hi trentados. Cavaller poseu-hi .guardas, poseun-hi de nit i dia, poseu-hi la vostra amor que per ningú 's rendiria un castell tan perillós si no n'hi ha prou de trenta posareun-hi trentados. Al hisendat, o a l'hereu que concorren a la Festa mudat,s Que dit,xa tindrà la mare qui us darà una filla a vos, podrà dir que la ha donada al rei de totes les flors. Que ditxa tindrà la mare molt més en tindrà la filla : podrà dir que ha enmullerat al més maco de la vila. Al més maco de la vila. que us darà una filla a vos, podrà dir que la ha donada al rei de totes les flors. Si jo fos endevineta i sabés d'endevinar, diria que 's diu Roseta la que us fa morir i penar. Diria que 's diu Roseta qui us fa patir nit i dia ; qui us fa pat.ir nit i dia la que us fa morir i penar diria que 's diu Roseta, si jo fos endavineta i sabés d'endevinar. A una galana fadrineta : Si les roses del roser, fossen com aquesta nina, els fadrinets del Urgell baxarien a cullirles. M0NT13LANCH i55 Si les roses del roser i els clavells del claveller. fossen com aquesta nina, els fradinets del Urgell baxarien a cullir-les. L'ha feta d'àngels els dits donzella, la vostra cara. l'han feta d'àngel els dits, i la Verge la ha pintada. L'han feta d'àngels els dits dels àngels del Paradís. Dels àngels del Paradis donzella, la vostra cara l'han feta d'àngels els dits i la Verge la ha pintada. A la somhra d'un roser donzella us haveu criada, a la somhra d'un roser de roses tota voltada. A la sombra d'un roser, sens veurens cap jardiner .Sens veurens cap jardiner donzella us haveu criada, a la somhra d'un roser de roses tota voltada. A una noia orfe : Donzelleta honicoia, i si vostra mare os vegés ! sembleu les més riques perles que venen els argenters. Donzelleta honicoia, de colors de llet i rosa. De colors de llet i rosa. ¡ si vostra vegés ! mare os Sembleu les més riques perles (jue venen els argenters. CONCA DE BARBARÁ Si la fadrina no deixa almoina en la bacina de la majo- rala, ,però ho fa el seu promès, li canten : Poseu-li tota la amor donzella al vostre galan. poseu-li tota la amor perquè és bon cristià i honrat. Poseu-li tota la amor i doneu-li tot el cor: i doneu-li t,ot el cor donzella al vostre g-alan ; poseu-li tota la amor perquè és bon cristià i ho-nrat. Donzelleta quan hi aneu amb dos cantis a la font, si al anar sembleu la lluna, al tornar, aneu amb el sol, Donzelleta quan hi aneu no'n torneu soleta, no, que'n torneu acompanyada i al costat del aimador ; i amb dos cantis a la font : si al anar sembleu la lluna, al tornar aneu amb el sol, A una mare, i al seu fillet en braços : No 's penseu que sia vostre aquest angelet de Déu : no 's penseu que sia vostre (jue és de la Mare de Déu. No us penseu que sia vostre aquest bé tant estimat, que és de Crist,o Senyor Nostre ; i el teniu encomanat. El teniu encomanat aquest angelet de Déu, no us penseu que sia vostre que és de la Mare de Déu, MONtIîLaNCH La cantadora i Ies majorales, dirigint-se al senyor Rec¬ tor : Quines mans que té més blanques el nostre senyor Rector, ¡luines mans que té més blanques per tocarNostre Senyor. a Quines mans que té més blanques, Déu li don-hi zel i gràcia. Déu li don-hi zel i gràcia al nostre Senyor Rector ell que té les mans tant blanques per tocar a Nostre Senyor. .Si escau amb el Rector un altre sacerdot : Qui pogués tenir la ditxa que tenen els capellans, una volta cada dia tenen Jesús a las mans. Qui pogués tenir la ditxa que els àngels envejarien: i tenen els capellans : una volta cada dia tenen Jesús a las mans. A un Capellà : La sotana du d'escot aquest Pare Capellà, que si Déu li dóna vida. la durà de tafetà. La sotana du d'escot però sota d'armini hermós. Però sota d'armini hermós, aquest Pare Capellà, prou si Déu li dóna vida la durà de tafetà. Al Predicador de la Festa ; Dalt; del cel té una cadira, el Pare Predicador; dalt del cel té una cadira i58 conca de barbará per a predicar el sermó. Dalt del cel té una cadira que els angelets li lian guarnida devant de Jesús i Maria al Pare Predicador. Dalt del cel té una cadira per a predicar el sermó. Terme.—En la Carta de població de Montblanch. 1162. el seu terme abaixava quasi tota la Conca, i per Llevant s'estenia fins al torrent de Fonscaldes i el poble de La Riba. En un Privilegi Reial de 1728. consta que Blancafort. Lilla, i Rojals, són dins el terme de Montblancb. Actualment afronta amb els de La Guàrdia. Prenafeta, Vilavert, Rojals, i L'Espluga. Les seves partides s'anomenen ; Les Talaveres, Parellada de Dalt, Parellada de Baix, Plana de les Forques. Plans de Jori, Collet Roig, Vilasalva. Les Roquetes. Vinyols, La Vall, Amalgué. Coll de Noguera. Pinatell, Cabana, Pla¬ na d'Anguera, Mitja lluna, Plà de 1'Asele, Cantarruella. Font de les Alonges. Mas cremat. Sol de l'horta. Serreta de Sant Jo.sep, La Canal. Arcades, Horta del Miracle. La Tossa, Coma del Castlà, Cost^ de Sant Joan, Coma del Dia¬ ble, Recó del Hospital. Coma d'Alandó. Rocas Rojas, Ro- miguera, Pasquala. Plans de la Vila, Solana. Font de Llo¬ rac. Samonttir, Viver, Campmagre. Riber, Fontanet, Ciscà, Devesa. Aíartí, Sobirana. Plana d'Aguiló, Font de Vinyols. Cent Parades, i Sali ida. Quasi tot el terme està conreat, i regat per nombroses fonts, i pels rius Anguera i Francoli. Els molins i masos ja els hem citat més amunt, i en quant als camins i viaranys són els següents : Excursió a La Vall. — Es surt, per la carretera de Reus, feta de 1841 1843, entre marges i horts. A un quilò¬ a metre. es troba la Creu de les Roquetes. És de pedra i d'estil barroc. En l'esgraonat pedestal hi descança un curt tronc cilindric. coronat per un xapitell de sis cares, on hi ha es¬ culpides les imatges de Sant Jordi, Sant Bartomeu. Sant Joan, Sant Erancesc, Sant Onofre. i l'escut de la vila amb CONCA DE BARBARA l'any 1610. Ací cal deixar la carretera, i seguir el cami de carro de la dreta. Bentost es .passa per damunt de les roques que donen nom al terme, deixant a la dreta altre cami de carro que en- Ci •eu de les Roquetes mena Vinyols. A l'esquerra es troba el Pilar de l'Aigua, a que es recull al Mas Soler, per a portar-la a jMontblanch. Baixant al llit del torrent, amb un altre quilòmetre, s'arriba a VEstret de La Vall. És un lloc gemat, distret per les remors de l'aigua, la qual s'escola per diferents indrets, atapaïts de MONTELANCH ifai verdor. Pa.ssat YEstret, es deixa a la dreta el camí, que vo¬ reja la vessant; i a l'esquerra el costarut camí de Rojals. Tot seguit es troba el gran Molí de la Vall, i passant per da¬ vant del inat,eix, el camí es fica dins l'ombrívol racés de la Fowl Jesús; lloc deliciós, on s'hi troba una gran mola de molí per taula. Durant el bon temps sempre hi acut la gent. Al damunt de la font hi ha paisatges molt bonics. Aigua, verdor, prats, boscos de pins, el camí de Rojals, ser¬ pentejant. i remuntant la penosa costa. Des de l'aiguat de Sant Lluc, i8 d'octubre de 1930. s'ob¬ serven algunes variants en el paisatge. Així com es remon- tava el Molí, cal empendre el barranc de el camí passant per Rojals i decantar ala dreta. El lloc de la Font de Jesús sofrí un gran trasbals pels efectes de les aigües. Per tenir bona idea d'aquesta vall, cal tornar enrera, i empendre el camí que va per la vessant dreta. Primerament s'enfila, donant ocasió d'apreciar el paisatge. Les cingleres de la dreta, fosques i ferrenyes, corprenen. A la mitja hora es troba el iMas de Ponet. El camí segueix vers el Mas de Soler, però abans es troba a la dreta un camí que va a raure 11 CONCA DE liARBARÀ a la Font de la Sibina, ara de propietat particular, i apro¬ fitada per mitjà de conductes especials, per a les necessi¬ tats de Montblanch i de La Guàrdia. Cal remontar fins al més enesprat recó de La Vall, per a gosar d'un especta¬ ble digne de VInfcni del Dant, Ens referim al la Roqué de Sibina. De Montblanch fins al Roque hi ha dues hores de cami. El Roqué de la Sibina és sublim, Cünsistei.x en una mun¬ tanya de pedra viva, esmicolada per llunyana conmoció geo¬ lógica, Els blocs s'apiloten desordenats, i presenten a cada pas aspectes fantàstics i esgarrifossos, l'er a tenir-ne exacte coneixement, cal <|ue el geòlec i el curiós s'endintzin per a(|uelles gegantesques runes, i ara arrapant-se per assolir els cimals, ara evitant els i avenes, sempre considerant a((uest fenomen nat.ural, tant estrany com admirable. Da¬ vant d'aquells enderrocs diriem sobrenaturals, hom es sent corprès i aturdit per una admiració incomprensible. En aquest tei.xit de muntanyes, dites de Prades, els geòlecs po¬ dran fer-bi tasca llarga. No en va es consideren de les pri¬ meres terres que aparegueren del immens mar que tot, ho invadia, en els més remotissims períodes geològics, per a formar el terreny de Catalunya, L:i Vall que d'aquí es domina ja era habitada en el se- ,gle XI V, i era cone.guda per Val de Larrons. Recomanem a l'excursionista, retorni a Montblanch, seguint remontant el Roqué. Deixarà a l'esciuerra la Font de Guasc, i a la dreta el majestuós cingle de Marrainpau, i trepant entre l'oques, s'arriba amb fatic, dalt dels Plans. Després es devalla per las vessants de La Pasqiiala, passant per la Font de la Teula, i la Cova del Lladre. l'er aquésts indrets existien dipòsits de neu, els (juals ya es citen en el segle XVTl, amb motiu de transportar-ne a Valls i a Vilavert, Des de iMontblanch hi ha altre cami un per anar a La Vall, tant o més interessant. Passat Sant Francesc, i abans d'entrar a la carretera de Reus, cal prendre el viaranv que comença a la,dreta de l'Hostal de més amunt. Primer va en¬ caixonat, després, entre runes, aljubs, i prats, fa cap a un tossal, on es divideix en dos. El de la dreta va .a l'ermita de Sant Josep, i el de l'esquerra a Vinyols, Primer anem a Sant Josep, tot donant el tomb al tossal. Des de Montblanch MONïBI.AiNXII 0- .j_ S empra un quart llarc. L'ermita és una construcció sense interèsarqueològic, i blanqueja al peu de la Serreta de Saut Josep. Damunt de la porta adovellada s'hi veu esgrafiat la l'interessant símbol de la .Sagrada Família. Fa anys que l'er¬ mita resta tancada i les habitacions abandonades, fent més •solitari el lloc. l'iau descansar en els set.ials de pedra recolzats conca de barbara al frontis i a l'ombra dels set xiprers i una palmera. Des d'allí es veu tota la Conca. Cal tornar enrera, i anar a Vinyols (8 minuts de camí). Alli és de veure el Molí, i l'Aljub, el més gran de l'encon- trada, construït 1623, El camí passa pel mig d'ambdues en obres, i amb alt,res 8 minuts bifurca amb el primer de la Vall ja descrit. Excursió a Sant Joan, — Hi ba dos camins, d'hora i mitja, tant l'un com l'altre. Es surt pel Portalet de la Serra, es passa per dessota dels Arcs de l'Aqüeducte de la Serra, i es segueix el camí carreter que, per la Tossa, va a la Santíssima Trinitat,, camí que cal deixar al cap d'un quart llarc, per un altre, també de carros, que s'enfila per l'es- j querrá, fins la carena de la muntanya, i a les envistes de a l'Ermita, Aquest camí és millor de baixada. És costum pu¬ jar pel que sortint igualment, pel Portalet de la Serra i pel Rmot; es deixa als cinc minuts per un altre que s'encaxona a l'esquerra, fins a entrar a una vall. A la mitja hora llarga es troba el Mas del Organista, i passant per darrera del mateix, es remonta la vessant, en giragonses, fins arribar a la carena en un quart més. Cal caminar en¬ vers ponent i en direcció a l'ermita, Prinier el camí és fres¬ sat damunt de lloses de pedra, després s'estreny i per la ves¬ sant arriba a les envistes de l'Ermita, Aquest Santuari, que ja es cita en documents de 1412, és célebre per baver-lo habitat Na Elionor, filla de D. Pere. Comte d'Urgell, i germana de Jaume el Pcsditxat. Monfar, i Finestres conten el .fet detalladament. El cronista de la Casa d'Urgell constata que quan caigué presoner el seu germà, ella encara era donzella, malgrat el dot del seu pare (30,000 florins d'or, dels qual 5,000 per a vestits i gales), i d'baver- la pretesa molts nobles i cavallers. Na Elionor, de temperament bondadós i .de sentiments delicats, sofrí molts disgustos i desenganys, sobretot per les persecucions de què fou .objecte quan empresonaren el seu germà. Part de ses penes les consolava amb els col·loquis que sost,enia amb Fra Pere Marginet, el qual purgava sa esgarriada vida en una cova, prop de la Pena; i amb Fra Pere Cerdà, predicador i deixeble de Sant Vicens Ferrer, Retaule de Sant Josep CONCA IJE BAKHAKÀ De tal manera fortificaren aquests dos varons el cor d'a¬ quella dama,,que aquesta menyspreà totes les riqueses, i aban¬ donant les pretensions que tenia contra el Rei Ferran, que li havia confiscat la seva hisenda, i el dot que li llegà el seu pare, en companyia de dues criades velles i dues donzelles que la volgueren seguir, es refirà en aquestes soledats, so- plujant-se en una cova, coneguda encara avui per Cova de Nialó, corrupció de Na Elionor. Es diu, que després fundà l'ermita sota la invocació de Sant Joan Baptista, i allí observà una vida consemblant als primitius anacoretes. Vestida amb aspres vestidures, apre¬ tada la cintura amb cèrcol de ferro, amb argolles en les cames, descalça t,ot temps, sofria resignada, i aplicant-se dis¬ ciplines amb una cadena de ferro rublerta de claus. Aquests trofeus de penitència, Monfar els vegé a Poblet, damunt la tomba de Na Elionor. Malgrat viure retirada en lloc tan sol·litari, Na Elionor rebé proposicions de casament ; i qui ho sol·licità amb més afany fou un cavaller portuguès de reial llinatge, el qual determinà visitar-la en sa pròpia soledat. A l'efecte, arribà en ple estiu a Montblanch, i al senyalar dia per a pujar a l'ermita, un canvi sobtat de temperatura produí una nevada que deixà els camins intransitables. El cavaller ordenà als seus sirvents, els treballs necessaris per tal d'obrir pas, lo- grant així arribar a les portes del Santuari. Naturalment, allí no se li donà entrada, ni foren escoltades ses pi-eten- cions. Convençut de inútil empresa, resolgué devallar la sa muntanya per a no tornar-hi més. Na Elionor en 1430, fou ferida per la pesta que assolà llavors aquella encontrada, morint el 28 de maig del mateix anys, als 52 anys d'edat, després d'haver viscut a Sant Joan 16 anys. En el seu testament, signat pel notari de Mont¬ blanch, Pere Belliceu, disposà que el seu cos fos enterrat al Monestir de Poblet, i en la Capella dels Evangelistes. Al dia següent de la seva mort, es complí sa voluntat, deposi- tant son cadàver en una caixa de fusta, forrada de drap vermell, amb escuts i emblemes d'Aragó i d'Urgell. Monfar constata que Na Elionor fundà l'Ermita, en canvi, Einestres diu que solament la reedificà. Si això últim resulta cert, l'advocació de Sant Joan en aquella ermita ja MONTBLANCH 1 existiriaen el segle XIV. El Santuari és buidat en un gran penyal, que li serveix a la vegada de peanya i de sopluig: de consegüent, no presenta estructura arquitectònica, que ens permet,i aventurar una dada ni tan sols aproximada. La pri¬ mera vegada la visitàrem, en 1885, l'ermità, que era un ve- que llet de més de 70 anys, però fort encara, ens aparegué per aquells penyals, trescant bo i descalç per damunt la brossa i el pedregam. Li preguntàrem si tenia documents o altres WvÉ- Ermita de Sant Joan objectes dignes d'estudi. El bon home respongué amb natu¬ ralitat, que els que hi havia foren sustrets pels visitants del Santuari, i que solament quedava la Pau de Parròquia, car el vellet pretenia que l'ermita havia estat parròquia d'u¬ na població, que antigament existia en aquells cims, anome¬ nada Miravet, de la qual. assegurà haver vist rastres. En do¬ cuments dels segles XII i XIII hem llegit que aquesta regió enlairada se la denominava efectivament Miravet. L'ermita, la qual mira a migjorn, està ombrejada'per una renglera de quinze altíssims xiprers. Es puja a l'entra¬ da mitjançant una escala obrada en la pedra viva. Primer hi lla el Santuari cavat ,a la roca, amb chor enlairat. A l'esquer¬ ra de l'entrada, esculpides a mig relleu hi ha les armes de ja ib8 CONCA DE BARBAKÀ vila i l'any 1746. En l'altar es venera un relleu de pedra amb l'escena de Jesús batejat en el riu Jordà per Sant Joan. Els devots peregrins s'emportaren troçets d'aquest relleu, considerats com a relíquies ; i per tal d'evitar tals profana¬ cions es el paviment resguardà dit relleu dins un vidre. En es llegeix: Sepultura deJoseph-Pedrol y Torruella, y aquí està eut. dia 7 Ochre. de 1816. En la campana es llegeix: St. Antoni pregan per z/ostres dcz'ots any 1778. No sabem quina fou la primera campana que tingué l'ermita, però en l'Arxiu de Santa Maria, existeix una Concòrdia sobre la fabricació de la campana de Sant Joan, 18 de gener de 1536. aprofitant la que hi havia. Signen : Bernat Vidal i Antoni Joan com a procuradors de l'ermita, i Joan Roca mestre cam¬ paner, halntant a les Piles. Aque.st, promet tornar la carn- MüNïBLANCH pana de la mateixa forma i pes, amb l'escut de la vila. Pe¬ sava abans de refer-la 67 arrobes i 7 unces. Es conserven encara unes imatges barroques d'escàs mè¬ rit artistic. Les habitacions són en dos pisos, lligades per una escala, són espaioses, però quasi del tot abandonades. Ja fa anys que l'ermità no habita el Santuari, restant aquest tan¬ cat sempre. Té sortida per damunt de la roca. però el descuit i les filtracions de l'aigua malmeterán el que resta de l'e¬ difici. Té una cisterna natural i buidada en la roca viva. que suministra l'aigua necessària. Al fons hi ha la cuina. Des de 1885 hem pujat moltes vegades per aquests ci¬ mals. En 1911 notàrem en el Santuari i en lloc visible, la següent inscripció: Ací feu anys seguits dura penitència la geriimna del inmortal Jaume d'Urgell, darrer hereu de la dinastia real de Catalunya, Na Elionor d'Aragó, qui visqué a Sant Joan e hi morí santament en 1430 y fou enterradas a Poblet. Aquesta làpida s'havia de posar en la Cova de Nialó (cor¬ rupció de Nà Elionor), on de primer es refugià la germa¬ na del Desditxat, però tement que seria malmesa per gent mal educada, s'hi afegi : Aquesta làpida destinada a la cova de "Nialó" fou per a sa major perennitat col·locada en aques¬ ta ermita per la Associació Catalanista de Moiitblanch, a 29 de maig de 1906. La Cova de Nialó, és a cinc minuts envers ponent i seguint els cingles. Camí dolent, i que cal fer amb precaucions. També s'hi ve pel camí que passa per des¬ sota envers les Cent fonts, i la Pena. Allí. en la primera recolzada cal enfilar-se amb cautela i fatig. Des d'ací dalt es disfruta de la vista de la Conca; i tots els anys per la vigília de Sant Joan. els veins de Montblanch, i antigament els de L'Espluga, tenen costum de pujar a en¬ cendre la foguera, i després de passar la nit en vetlla oir missa a trenc d'auba. ¡ Poètiques costums dignes de perpe¬ tuar-se ! Fer a més detalls vegi's el nostre fullet : La vespra de Sant Joan a Moníblmich. Remontíuit la vall. per erms i pedregals, bentost s'arri¬ ba als Plans, altures de gran superfície plana que s'estenen des de Rojals al bosc de Poblet, i a la Pasquala. Són pla- núries plenes de brossa i pedruscall, i l'Ajuntament de Montblanch les cedeix gratis a qui vol cultivar-les. L'aspec- conca de barbara te que presenten, amb son caràcter d'estepa, és molt monò¬ ton. Malgrat tot, interessen als excursionistes, per contem¬ plar l'immens panorama que des del mar a l'Urgell s'albira. Excursió a les fonts de La Pasqu.ala. — Per anar a la Font de la Gruta, cal sortir per el Portal de Sant Jordi, tot dret en direcció a les muntanyes. A cosa d'un quart llarg es deixa a la dreta un cami ben marcat, i al baixar al bar¬ ranc. cal seguir l'ample cami de la dreta, que remonta la ves¬ sant del mateix indret d'una vall, fins arribar a la reconada. Total mitja hora llarga. Hi ha un altre cami. A l'ésser al susdit barranc, un corriol porta a l'alt,ra ves¬ sant de la vall, on hi ha la Font de l'Amistat. El camí se¬ gueix per entre una vegetació tan espessa, que repetides ve¬ gades cobreix el pas. La Font de la Gruta era amagada en un racés ombrívol i d'atapaïda vegetació. Actualment el pro¬ pietari ha tingut la mala pensada de deixar aquest lloc sense res de verd, despullant-lo de son bell aspecte pintoresc. Per aquesta vall hi ha les Fonts del Pellissó, i del Xarpa. Des de la Gruta, i remontant-se mig quart envers ponent, i entre conreus, es troba la Font de la Mare de Déu, conver¬ tida en font de jardí modern, amb pretensions monumentals. L'aigua d'aquestes fonts brolla amb abundància, molt bene¬ ficiosa pels conreus. Per anar a la Font del Reboll, tres quarts d'hora, cal se¬ guir el mateix cami, però a l'ésser al susdit barranc, es dei¬ xa a la dreta el descrit curriol de la Font de la Gruta, i es puja camí de carro. Aviat es deixen a l'esquerra dos per camins, i quan s'harriba a dalt i a les envistes de la fita de l'aigua a la dreta i junt a un safreig hi ha la Font del Re¬ boll, una de les més visitades i la més fina i saludable de l'en- contrada. Per allí prop hi ha les Fonts de la Teula, i la de la Pasquala, Entre la Font de la Teula i la Cova del Lladre, brolla l'aigua que alimenta les fonts públiques de Montblanch. Consta en una inscripció existeix en el mateix lloc i que diu : "Dia i8 Mars de 1804 se començà, y a 15 Agost del me- teix any conclogué la obra de la font de la Plassa, compo¬ nent Magnifich .Ajuntament D. Ajusto Sabau, Alcalde Ma- müntblanch 171 jor: los Srs. D. Francisco de Aguiló, D. Ron. Sala ausent. D. F. Avià, D. F. Masias, D. F, Cendrós y D. Joseph Pedrol y Miró, Regidors: Francisco Solà, D. Ramon Foraste, Dipu¬ tats : D. Joan Foguet,, Sindich, Pror. Gl. y D. Nicasi Thomas Sindich Personer. Essent Impressari de la obra Francisco Forçades Aíaijó fill de la present vila de Montblanch. Portan lo poble los Canons y Harena". Des d'aquí segueix l'aigua so¬ terrada, senyalant el seu curs algunes fites o pilars. Més avall es reparteix en tres ramals ; dos dels quals van a rau¬ re a les fonts de la vila. i l'altre. salva el desnivell del ter¬ reny. mitjançant l'aqüeducte de la Serra. Excursió .\ l.\ F.\rg.v — Pot fer-se per dos camins di¬ ferents amb tres quarts d'hora. Es surt per la carretera de Valls, feta de 1820 a 1821, però destruïda per les guerres, es refé en 1847. .'V un quart es troba la via del carril, que cal seguir, tot endintzant-se ben tost en la Roca Sancha, on brolla una font. Al sortir, a la dreta es troba una casetp., que fins fa poc restava abandonada. Ara està refeta amb el seu hortet. Cal salvar el riu Francoli per un pont, i tot seguit tombar a l'esquerra per un cami que s'enfila al bosc de la Farga, gran, at,apaït de pins, i estenent-se per tota aquella vessant, per on s'escola el torrent. No fer cas dels viaranys que es veuen a l'esquerra. Al sortir del bosc. ja es veu el Molí a l'esquerra. Cal devallar per aquest indret, i als cincminuts s'arriba al molí. L'altre camí, que és el més utilitzat, és per la mateixa carretera de Valls, fins al Pont de la Fusta en mitja hora. .^quesl; pont és obra de 1879. L'anterior fou arrastrat per l'aiguat de 1874. Es creu que el pas del riu era en el cami de la Sallida, formant després els antics de Lilla i Prenafe- ta. A la dreta es veu el Molí del Saldoni, amb els seus col- rats paraments, i rodejat de rocam. Passat el pont, als tres minuts cal enfilar-se a la dreta per un camí de carro, que deixant dos embrancaments a l'es- quera. aviat devalla dret al fons del Francolí, a la vora es¬ querra .del qual hi ha el Molí de la Farga. Aquest lloc és pintoresc. El Molí, rodejat de verdor, té al davant un pont de pedra antic, que salva un torrent, pas.sat el qual, es tro- conca de barbará ha.una cisterna de gust barroc, i una gran mola que serveix de taula, rodejada d'un banc de pedra. És un fondo ple de poesia, que convida a les fardes de primavera i d'estiu, al be¬ renar o el sopar en companyia de persones volgudes. Per variar de camí pot retornar-se per .la carretera de Valls, seguint la torrentada. que aviat es fica espès per un bosc de pins. Però és un camí dolent, i pedregós, solament recomanable a excursionistes joves i forts. Excursió als Molins de la Vila. Cal sortir pel car¬ — rer d'Aguiló, atravessar la via del carril, baixar al Fran¬ colí, cinc minuts, i assolir el Molí del Pas, a l'altra banda del riu. antic edifici amb portal adovellat i colrats paraments. Allí mateix es veuen rastres d'una creu de terme que lligava els antics camins del Pinatell i de Prenafeta. Aquest darrer ha estat substituït per la nova carretera, que és menester seguir. Per allí prop passa el camí dels Esmoladors, un dels més antics de l'encontrada. Comunicava amb La Guàrdia i L'Espluga, travessant les noves carreteres, i prop del Molí del Castellví, segueix la vorera del riu fins a L'Espluga. Se¬ guint la carretera de Prenafeta, a les envistes del riu An¬ guera, i poc abans de passar-lo a gual, cal desviar-se a la dreta per un camí molt marcat, i amb cinc minuts s'aconse¬ gueixen els enderrocs dels antiquissims Molins de la Vila, tocant a la vorera dreta del riu Anguera. Allí es veu una construcció ferma, consistent en un cos quadrangular, amb portal adovellat. volta de canó. i quatre espitlleres obert.es en el mur de l'esquerra. Els murs mesuren uns tres metres de gruix, els carreus són marcats en signes ; tot revela els rastres de l'antiga Vilasalva, el record de la qual perpetuen aquelles ruïnes, i el mateix nom de la partida que les rode¬ ja. Al damunt encara hi ha rastres de pous, arcades, i murs. -Als envoltants troços molt ben conreats, i fins jardins. A l'altra banda del riu, hi ha les partides del Ciscà, i de Fon¬ tanet. L'antic camí de Barcelona. Per regla general, les —• grans comitives reials, venien pel Coll de Cabra, i entraven pel Portal, dit avui de Bové. Però en certes ocasions també s'utilitzà el cami del Coll de Lilla, on era costum en l'Edat montblanch Mitjana de posar-hi guaites. Aquest cami, dit avui de la Sallida, venia a raure al davant del Portal del Castlà, avui de Barcelona, però suposem que per certes persones es des¬ viava fins al Portal de Bové, car essent el Portal del Castlà d'ús particular, no s'ohrien les seves portes per tothom. Al sortir, doncs, d'aquest darrer portal, encara es segueixen rastres de l'antic camí, i passada la via del carril, a l'es¬ querra, esgraons d'una creu de terme. Aquest, cami resten els a Francolí, devia salvar-lo mitjançant el pont, l'aribar al construït segons concessió del Rei en 13 ,de març de 1282, per els terratinents de Montblanch, En les riberes dels rius An,guera i Francoli, hi hagué molts Molins des del segle XII. Per cert que ara recordem un plet; que originaren en 1616, les competències dels Molins de particulars, i els de la vila. En l'alegació jurídica impresa es diu: "Que 'Is molins de Montblanch son tres: molen per¬ pètuament,.. may els falta aygua... per lo contrari los molins delsparticulars, no tenen tanta abundancia d'aygua, que la major part d'any los falta... Que IMontblanch t,e molta po¬ licia en los seus molins, y lo anar a moldrer... es de molta utilitat... perque Montblanch contínuament te moltes perso¬ nes, que ah animals van per la vila vehent qui vol donar son blat pera moldrer, lo que no fenen ni may han tingut dits particulars... Que a aquests los hi es mes ventatjós anar als de la vila que als seus, etc.". Un xic més avall dels Molins de la Vila es troba l'aigua¬ barreig dels rius Anguera i Francoli. Tant Tun com Taltra abans de 1874, eren un veritable paradis. Ambdós es mu¬ nyien enfre tupida vegetació : a cada pas brollaven fonts : la cantúria d'ocells no parava mai ; i en ses voreres les om- brivoles arbredes, eren lloc d'esbargiment per als veïns de la Conca, Els aiguats que des d'aleshores s'han succeït, han desfigurat el paisatge. Excursió a Llorac, ■— de Es surt per la carretera Reus, i a poc Creu de les Roquetes, de deixar a la dreta la cal seguir el cami carreter de l'esquerra, que t,ot passant per una pedrera, baixa a la Font, També es pot seguir la car¬ retera de Reus, i abans de trobar un pont, prendre a l'es¬ querra un camí de carro que baixa a la Font. Passada aques- conca de üakiíarà ta Font, bentost s'arriba al llit del Francolí, on hi ha llocs agradables i rodejats de verdor i de rocams. Per allí és de veure l'aiguabarreig del torrent, de la De¬ vesa amb el Francolí. Aquest torrent recull les aigües que de la Vall, i s'esmuny entre enlairades cingleres, devegades es presenta enfurismat. Excursió al Molí Castellví. A de —• mitja hora en¬ vers Fonent. Es surt per la carretera de Lleida, feta en 1841. A un quart es troba un camí a l'esquerra que en cinc mi¬ nuts mena a la Font dc la Seba, molt cuidada, amb seients de rajola de València i bell paisatge. A pocs passos corre el Francolí, .entre sembrats i arbredes. Cal retornar a la carretera, i un quart més amunt a l'es¬ querra es troba el Molí de Castellví, gran, í ben situat. Amb poc temps, es devalla al riu Francolí. A l'altra banda s'ai¬ xeca l'ermita de Sant; Joan, i envers llevant es domina Mont- blanch rodejada de verdor. Al Mas Cari.ons. — Un quilòmetre. Es surt pel camí carreter que comença a les parets de la dreta de la Serra, i serpentejant i enfilant-se entre vinyes, t,ot tenin a la dreta el Francolí s'arriba al Mas Carions. El terreny allí és un xic írencat. El camí segueix fins a juntar-se amb el de la Tossa i Santíssima Trinitat. Es pot tornar per aquest, i passant per dessota les arcades de la Serra, entrar pel que era Por- talet de la Serra, Del Pinatell, La Guàrdia, i altres llocs propers a Alont- blanch, se'n parlarà en la Guia de la Conca, BIBLIOGRAFIA PER ORDRE CRONOLÒGIC 1. Informació jurídica de Guillem de Vic, notari públic de Montblanch, en 22 de maig de 1359, sobre els miracles obrats per Nostra Dona de la Serra. Manuscrit original que s'ha conservat en l'Arxiu del Convent. Ilaventse fet altres informacions 1576, i 1707, es redactà en el següent manuscrit in->fol. que incomplert d'algunes fulles està en nostre poder : 2. Tres informacions sobre los Prodigis que ha obrat la Divina Magestat invocació de Nostra Senyora de la per Serra de la vila de Montblanch en los anys 1359, 1576 i 1707. Les tros primeres pàgines vénen ocupades per la súplica que Sor Cecília do Potan i demés religioses del Convent de la Serra, eii- dressen en 18 de febrer de 1707 a Francesc Tibau. Rectoir ide Vi- lavert, i degà de la vila i deganat de Montblanch. per a qué sigui re¬ buda nova informació dels miracles obrats per la Mare de Déu de -la Serra. En la mateixa siipiica es fa constar que la primera in¬ formació es féu a precs de Sor Coustanqa de L·lubet. Abadessa, i essent degà Pere Egidi ((íil). Rector d'Avellano. En 17 de maig de 1559, el noble .Taume Conesa, so^cretari del rei Pere III. iMiquel do Bordell, notari de Montblanch. i demés testimonis, signaren dita informació, que fou confirmada per Cuillem de Vich. notari de la vila, en 17 d'octubre de 1502. En 1570 s'obrí nova informació que durà fins a 1590. Segueixen les actes dels testimonis. Francesc Joan Sahuix de¬ clara en 22 d'octubre de 1570. que fa dotze anys. trobant-se a Bar¬ celona, passà al Monestir de Sant Geroui de la Vall d'Hebron, per tal de visitar a Fra Pere Serra, natural de Montblanch. La oon- versa els portà a parlar del Convent do la Serra. El frare mont- blanquí. constatà que havia sentit a dir a la seva mare. 'que un dia de bon matí. dos veïns, nomenat un d'ells Tibau Morell, espe¬ raven a Pere Bové, sacrista de la Serra, amb intent de matar-lo. S'amagaren a la volta de Mossèn Calbis. car :d'allí els era fàcil veure sortir a Bové de casa seva, situada a la Plaça de Rossell. Abans de ipuntar el dia, sortí el Sa^gristà. encaminant-se vers la Ser¬ ra. Els que estaven a l'aguait, observaren amb sorpresa, que a l'ar¬ ribar al Pou de Serrans, dit també de Queraltó. Bové s'esva^. CONCA DE BARBARA Moroll i oi sou company compi'cnííiioron «1 miracle de la Vei'íïe, i totsegiiit demanaren perdó al Sajrristîl. Kl propi Saliiiix refereix (jue tots els diumeníçes i festes de pre- c<«j)te. es cantava missa matinal en la Serra. Un cantor li donà a entendre que os devia arreglar la perla d'un dels ulls de la Imat^re. K1 capellà es dirijíí a Antoni Horras, pintor i veí de !MontblancIi, i ambdós pujaren al cambril amb les eines convenients. Al prepa¬ rar-se por a comenQar la tasca, notaren amb admiració que l'ull estava ja arreglat. Aleshores comprengueron que la Verge no vol- guen tocada obi'à el prodigi. Siiliuix diu després, que en un ésser llibre antic on consten diferents miracles obrats per la Verge, copià els noms dols següents testimonis: Janot Oller, teixidor de llana; Joan Bellver i Ba-ells, Rector de Vilanova ; Pere Sitjes, i (íalceran Klies, corders ; Caterina Pallerols; Montserrat Juncà, etc. Scguei.xen altres miracles del segle XVI. Es detalla com la Ver¬ ge de la Serra, curà a un (jue 'patia del cor : lliurà a un devot ^de certa temptació diabòlica : ressucità a un infant. Un dia que tres noies estaven la porta de casa Catarina Pallareis, s'es¬ jugant a caigué a passar ple do pedra per l'obra dol Castlà. A un carro l'ésser prop del cantó dit La tíalfjuedO', una de les rodes passà per damunt la filia de dita I'allarols. Galceran Elies tornava del Molí. i al veure la desgraciada, invocà a la Verge (bí la Sorra. La noia corregut; als bragos de sa maro sana i salva. Stígueixen altres i)rodigis, referits en llatí ; les continues pere¬ grinacions que acudien a la Serra de tot el món; les presentallos ; les declaracions de Sibila í^larena. Joan Naves, Jaime de Mediona, I'erona Oliver. Margarita Elvira Camps, Barttuneu Man¬ Albert, resa, Pere Jovei\ Mateu Magraner, Jaume de Bordell, Doctor Ar¬ nau Mallol. Sor Constanga do L·lubet, Uvt. Bernat Cistelló, etc. Fi¬ nalment, es detalla eom curà les llagues que una dona tenia en les cames ; com tornava la vista als cecs : com salvava als hidrò* pics; com allunyava a la llagosta dels camps; com foragitava els mals esperits; com alleujava les febres; com ftda caminar als coi¬ xos; com ressucitava als morts, etc. També explica el descubriment d'ossos humans en el pedestal de la creu vorda, la fundació do FIIos- pital de Peregrins, les visions angelicals, etc. -\1 fi signen el manus¬ crit Francesc Castelló, i Josep Cabega. notaris, a Montblanch, 8 de maig de 1707. 3. Història de la Vida, milagros, muerte, y discípulos del Bienaventurado Valenciano S. Vicente Ferrer, por Fran¬ cisco Diago. Barcelona, Gabriel Graells, y Giralda Dátil, Año M. DC. (1600), 4,", 6 fulles, 539 pagines, 4 fulles. En los pàgines ->(51 i .'102, es refereixen els miracles ar<*elona. 9 Desembre 1017.—Sigan denunciats a Jeroni Pujades tots aquells de la Vegueria de M'ont- blanch, a son despatx de Sarreal, que tinguin pati, casa, casals, recs. rescloses, molins, aqüeductes, regadius tant d'horta, verne- des, deveses, aigüaleixos, masos, etc. en lo Capbreu de Sarreal. Al¬ trament, seran considerats com a usurpadors del Patrimoni Reial. Iigualment les persones de i'ontblanch que posin taulells per les plaçes i estant els pals en el terreny que és del Rei. És me¬ carrers nester idorrocar'els dits taulells i pals sinó han pres llicència a Sarreal davant de Jeroni Pujades. Així mateix els que tenen fe- nw'rs en els valls dels murs, i en els camins reials, basses per omplir, les (pials prenen les aigües pluvials i espatllen els camins. Es prega arreglar els camins reials a despeses de qui el$ ha es¬ patllat, sota pena de 5 lliures barceloneses. Crida manada publicar por .Jeroni Pujades a Sarreal, a instàncies del I*rocurador fiscal de la B'atllia de Catalunya, a 9 de febrer de 1018. l*rivilegi de Ramon Berenguer a Pere Berenguer do Vilafranca dels terrenysDuesaigües, .ilontblanch, i Vilavert, 3 de imaig de de 1155; i Confirmació del Rei Alfons en 31 de maig de 1103. Capbreu de censos, 1085. Llorens Vidal de Rojals, una pleta de bestiar al Pas de la Vall. Ha restituït la Pineda, a la vila enfront 12 CONCA DE BARBARÁ (le la dita Vall, amb el Vedat de Rojals i ami) la Font de Na Jor- daua, 1085.—^Es cita la Amalgué—Un troç de terra a les Cent Pa¬ rades. Era de la muralla establerta 1503.—Venda de la vila pel Comte de Trastamara.—Compra de la quistia per la vila, molins, i forns, 1304.—^En 5 de maig de 1618, es fa declarar a varis testi¬ monis de 60 a 80 anys d'edat, i de bona mem()ria, els quals ban sentit a dir que mai no es pagà al Rei, i que els drets pertanyen al Conwl de la vila. Es parla del Fossar dels Jueus, convertit des¬ prés en vinya. Acaba amb la Sentència de 11 de maig de 1618 a favor de la vila, signada per Francesc Vilella, i Josep Cabeça, no¬ taris. Suplicaciô Pere Roca, notari causídic de Barcelona, síndic i per procurador de Montblanch, 1657, dirigida a la Iloctinència de la Batllia de Sarreal, recordant els Privilegis Reials, possessió inme¬ morial. i sentència a favor de la vila per el Batlle general de Ca¬ talunya, antecessor del litre. Sr. D. Josep de Rocaberti. (En ca¬ talà). 1 Juliol 1675. Requesta del Síndic de Montblanch sobre els ca¬ mins, i el terme de Rojals. Alegació 1 sentència del Noble Francesc Desclergue sobre els Molins de Montblanch.feu i directe domini. ^631. Se¬ que té en gons document de 1364, confirmat i>el rei Pere i el Comte de Tras¬ tamara, signat per Miquel de Bordell, i per sa possessió de temps inmemorial de les aigües i molins de la vila 1 son terme, es senten¬ cia a favor de Desclergue, 11 Maig 1638. Signa Acacio de Ripoll. V. Xammar. Recibí siete sueldos y seis dineros por esta Copia. Ju¬ lià. Aquests documents formen un quadern in-fol. manuscrit en lletra clara, del segle XVII. i està conservat en una Biblioteca particular de Montblanch. També es cita un Manuscrit de 1700. que no hem vist, amb cl següent títol : Trata del dominio que tiene la villa de Montblanch y sus habi¬ tantes, sobre las aguas del río Francolí (Pleito de Desclergue hecho en 1637). 5. Per D. Francesc de Gilabert sobre el plet aporta amb don Carles de Caldes sobre la Carlania de Montblanch (Principis del segle XVIII). Fol. 2 fulls. Joan de Vilafranca, castlà de Montblanch, al contraure matri¬ moni el seu fill I). Francesc amb Isabel de Montserrat, li féu dona¬ ció de tots els seus béns. Aquest és el motiu del plet. Segueixen : Per don Miguel de Gilabert, 2 fulls. Ix> fet del procés dels comptes es demana a don Miguel Cal¬ des. 4 fulls. Constitució d'observància 2 fulls. Aquest recull és en nostra Biblioteca. 6, Ivris allegationes in favorem Universitatis villae MONTBLANCH Montis Albi Contra Universitatem & singulares villae Al- baefortis. (Al fi:) Barcinpne, Laurentij, Dev, 1621, íol. 4 fulls. I En el quadern (lue posseïm d'aquest plet, segueixen els següents f ullets : Ivris responsum pro TJniversitate oppidi Montisallu. Contra Uni¬ versitatem vlllae Albaefortis. (.VI fi :) Barclnonc, Laurentij Deu, 1021, fol. 2 fulls. Pro Universitate Montis -Albi Contra Universitatem de Blanca¬ fort. (.Al fi :) liarcinone, Laurentij, Deu, 1028, 4 fulls. Discursus lacti, et ivris pro Syndlco Unlversltatis villae de Mont- blaneh. Contra Syndicum... Blancafort. (.Al fi:) Barcinone, e® P^'ae- lo Petri Lacavalïcria in via de Arlet iuxta Bihlio'ipolas, 1029, 7 fulls. -Aquests plets dits dels Menjadors, es remonten a principis del segle XIV, originant-se imr un Privilegi donat a Montblanch per cl rei Jaume en 1.315. /. Capbreu de les rendes de l'Hospital de Santa Mag¬ dalena de Montblanch. 1624. Manuscrit in. fol. l/anuncià la Llibreria Batlle en un dels seus Catülegs de 1918. 7 bis. Dimarts a 14 de novembre de 1627. En presència de Joan Cramona. Gaspar Carreres. Pere Garcia, y Cli¬ ment; Galceran, mercers proomens, lo any present, de la Confraria de Sant Julià, etc., ab intervenció de Bernat Bas y Miquel Miret, mercers examinadors lo any present del offici de mercer fonc examinat Joseph Montaner natural de la vila de ^lontblanch del dit offici de mercer y feu per son examen ço es plegar una pessa de bocaram, un mas de fil. un quartaró de pintes, y un drap de agulles de cosir. Los quals, los dit3 examinadors li fou estat desplegat, que es lo que se acostuma de fer en semblants examens, y aquelles torna en son propi plec y fou trobat àbil y suficient, y se li donà llicencia y obri botiga, y paga son examen lo que es acostumat que son cinch lliures. (Document en nostre po¬ der). 8. Memorial per lo doctor Salvador Vidal sacerdot as- sesor de la Deputació local de Montblanch. Contra lo Doctor Francesch Morera, Francesch Busquets Not,. lacintho Lla¬ dó Procurador Fiscal, loan Pedrós porter. (Al fi:) Barci¬ none, apiíd Gabrielent\ Nogués, in vico Sancfi Dominici, 1634, fol. 6 fulls. Aquest Memorial, que està en nostre poder, refereix el plet del CONCA DE BARBARÁ sacer^at Salvador Vidal, contra els Visitadors de la Collecta de Tarragona i Montblancli. Els f-ets ocorregueren en Novembre i De¬ sembre de 1632. Vidal, qui durant trenta anys exercia d'assessor de la Diputació, fou sospès del seu cilrrec per els Visitadors; i em¬ presonat a Cal Castlà. Carles Caldes i Vilafranca. Els Visitadors habitaven en la Posada de Balcells, i els testimonis foren, el noble Geroni de Merlès, Jaume Valnmnya, Imtiguer de teles, i Macià Cu- llarer. rector de l'Espluga de Francolí. El sacerdot Vidal recorre- gué a la Keial Audiència, contra els Visitadors, demanant una gran quantitat en concepte de danys i perjudicis, i a més, les costes del plet, resultant guanyador del plet. En el Memorial es detallen els fets, i es citen les autoritats en matèria de jurisprudència civil i eclesislstica. 9. Responsum ivris pro nobili Don Francisco Descler- gue et alliis villae Montis Albi. Contra Universitatem dic- tae villae. 10 Maij 1639. Fol. 2 fulls. ÉS un fullet dels varis que s'estamparen referent al Plet del noble Desclergue contra l'Ajuntament de Montblancli. L'Ajuntament preten que els particulars que tenen Molins, es resignin a moldre en els Molins de la Vila, a fi de descarregar de deutes a l'Ajun¬ tament. (En nostre poder). Història delia famiglia Blanch, per Gamillo Tuti- 10. ni. In Napoli. MDCXXXXI. Nella Stamperia di Ottavio Bcltrano (1641), 4.°, 2 fulls, 131 pàgines, i gran arbre genea¬ lògic. L'autor assegura que la família Blanch, donà nom a la vila de Montblanch, i exerciren el càrrec de Castlà. però en el llibre no re¬ sulta comprovat. Hi ha documents en llatí, català, i castelbi. Es féu una segona edició, Xapoli, Lud^vico CavalU, 1670, 4.® 308 pଠgines. Jesús, Maria, Joseph. Juridica allegatio pro Mag¬ 11. dalena Civit et Lluna,uxore Mattjiaei Civit, Agricola Mor¬ tis Albi. Contra Joannem Palau eiusdem Villae. (Se¬ gle XVII). Fol 26 pàgs. I full blanc. El matrimoni Pau i Caterina Palau, tingueren i educaren a la Magdalena Civit i la consideren la seva afiliada. Per aquestes cau¬ ses pledejeu contra els qui volen negar-los-hi els drets naturals. íBi- blioteca Soler i Marc. de Manresa.). Jesús, Maria, Joseph, cum divis Tutelaríbus. Me¬ 12. morial fet y en dret per lo Syndich del Lloch de Rojals en (Barcelona, 28 Febrer 1678). Fol. 42 pàgs. L'autor és l'advocat Pere de Potau. i es publicà en mèrits 'una causa de possessari sumaríssim començada entre dites parts el 24 d'octubre do 1624 en la Reial Audiència de Catalunya. Comprèn: MONTBLANCH Capítols favorables al Batlle i Syndic de Montblanc en la Reial pro¬ visió e qua.—^Capítols perjudicáis al Batlle, Syndic i Universitat de Montblanc, en la Reial provisió de Jlamitenció.—^Article I, Els llocs de Rojals, CoguHons. Plnatell, La Bartra, i sos Masos, son dins del terme, i son del terme de la Vila i Ducat de Montblanch.— ■Vrt. II. Ijes set Pretensions del Batlle de Montblanc en la present causa, etc.—Art. III. Les cinc Pretensions del Syndic, Cònsols, i Universitat de Montblanc en la present causa, etc.—Art. IV. Res¬ posta les deduccions que la adversa objecta contra les dites pré¬ tendons.—-Art. V. Resolució 1 conseqüència del present Memo¬ rial. És la que s'afirma en el Art. I. (Biblioteca de Soler i Marc de Manresa). 13. Mémoires pour l'histoire de Navarre et de Flandre contenant le droit du roy au royaume de Navarre, et aux duchez de Pegnafiel, de Gandie et de MUntblanch... usur¬ pées et détenues par les Roys d'Espagne depuis 1512. Paris, 1648. 2 parts en un vol. fol. 14. Memorial a la Reina (Imprès segurament a Barce¬ lona, i segons nota manuscrita en 1673). Fulla, fol. Document redactat per la vila en castellà, i que hem estudiat a la Imprenta Requesens. Montblanch abatut se dirigeix a la Reina, doleutse que el pitjor mal es la destrucció de la Casa de Deu per el General Don loan Palavezino "aviendo derribado la parte de su mayor architectural por ser Ja de dicho Templo, despues de las Ca¬ tedrales, la de mayof primor, y yrandeza entre todas las del Prín- eipad-o". Per a la celebració dels Divins Oficis calia utilitzar una Cape¬ lla petita. Els Diumenges hi cabia la gent. La Universitat vol no intentar la restauració, però es troba sense cabals, per les despe¬ ses de les guerres. Refereix els serveis de 1639 a 1659. Les obliga¬ cions d'allotjament, causaren la ruïna econòmica. En conseqüència, la vila suplica, que mentres durin les obres de l'església major, li siguin suprimides les despeses d'allotjaments. Es fa esment de les mines que volaren el clos murat. i el frontis de Santa Maria en 16 de tjuliol de 1651. 15. Crónica de la Orden Franciscana en Cataluña, por Fr. José Batlle. 1715. ^Manuscrit en 2 vols. fol. Existia en cl Convent de Barcelona, Fra Josep Batlle, fill d'Al¬ cover. fou nombrat cronista de l'Ordre Franciscana en 1694. Acte seguit, recorregué totes les Cases de l'Ordre existents a Catalunya, regirà els arxius, prengué notes, i en 1715, entregava el j-esultat dels seus treballs en aquests 2 vols. Esmentava l'origen de 44 Con¬ vents d'homes i 20 de dones, edificats en terra catalana, les bio¬ grafies dels seus fills més distingits, i les glòries històriques de rOrdre, 182 CONCA DE BARBARA 16. Villancicos que se cantaron en la Iglesia del Impe¬ rial Convento de Nuestra Señora de la Sierra, Orden de Santa Clara de la Real Villa de Mont-Blanch, en la solem¬ nidad de la vestición e ingreso de Sor María Francisca Al¬ ba y de Foraster, siendo abadesa la muy reverenda madre Sor María Alberta Folch y Giner. Cantólos el licenciado i\Iatt,ías Ferrer Glim, Maestro de Capilla y Organista de la Parroquial Iglesia de dicha Real Villa de Mont-Blanch, con su Capilla, Día 24 de Julio de 1729. Barcelona, Viuda J\4ar- tí (1729), 4." 6 pàgines, en vers. (Biblioteca de l'autor). 17^ Villlancicos para la 'fiesta de la Purísima Concep¬ ción de M'aria. En la Iglesia- Parroquial de Santa Maria la Mayor de la Ilustre Villa de Montblanch, Arzobispado de Tarragona, en su dia 8 de Diciembre de 1731- Siendo Pro¬ curadores el Reverendo Francisco Molner Presbytero, y el Dr. en Medicina Juan Coscollana. Cantólos la Capilla de di¬ cha Iglesia, siendo su Maestro el Reverendo Mathias Ferrer. Cert/era, Int. de la Universidad, por T. Scnant. (1731), 4-' 8 pàgs. (Biblioteca de l'autor). 18. Storia delia vita, e del cuito di S. Vincenzo Ferrei- ro, per Fr. Antoni TeoH, Roma, Caporali, 1735- 4° §34 pଠgines. Ull los pòfíiuos o40. 415 1 411) es parla cle Moiitblaueli, amb mo¬ tiu lloïs iiiiraclcs obrats -por Saiit Vicens Ferrer. i8 bis. Chronica sera'fica de la Santa Província de Ca- tlialuña de la regular observancia de nuestro padre S. Fran¬ cisco. Barcelona, Marti, 1738, fol. 436 pàgs. En pàgina 346 -es refereix la funclacit) ilel Convent de Saiit la Francesc Montblaiicli, en la pagina 347 la vida de Fr. Anselm de Turineda. i en la 356 s'estudia cl Convent de la Serra. 19.Villancicos que ban de cantarse en la solemne Pro¬ fesión y velo, de la Sra. Sor Mariana de Bellver y de Pu¬ jol, en el religiosísimo y Real Convento de Nuestra Señora de la Sierra (Orden de Santa Clara) extramuros de la Villa de Montblancb. Cantólos la Capilla de la misma Villa, sien- do su Maestro el licenciado Mathias Gassol. Dia 26 de Ju¬ lio 1741. Barcelona, Piferrer (1741), 4.° 8 pàgs. (Biblioteca de l'autor.) 20. Vida, virtudes y prodigios de la venerable señora MONTBLANCH l83 Doña Gertrudis Anglesola, religiosa cistercience, por Josep Vicente Ort,i y Mayor. Valencia, J. Thomas Lucas, 1743, 4.° 8 fulls, retrat, 473 pàgs. i fulla. Gertrudis Anglesola, és originària de Montblaneh. i la seva fa¬ mília hi tenia Casal. El nostre exemplar d'aqnest llibre diu en les cobertes de pergamí : "Eti mans de la SrO'. Sor Maria Alberta Folch, Abadesa del Real Convent de A*.» SA de la Serra de Montblaneh^'. 21. La piedra cortada del Monte que baxando a los va¬ lles derriba la Estatua del mundo.Villancicos, que en la so¬ lemne profession y velo de Sor Maria Josepha de la Con¬ cepción, Religiosa de Madres Minimas Descalzas de la In¬ signe Villa de Valls, en el siglo Josepha Thomas y Alba. Natural de la Ilustre Villa de Montblaneh. Dia 16 de Di- ziembre 1754. Barcelona, Nadal (1754), 4.', 8 pàgs. (Biblio¬ teca de irautor). 17. Relación de las fiestas que en 1756 dedicó la villa de Montblaneh, etc. {Barcelona, 1756). Hem trobat citada aquesta Relació, però no l'hem vist. Supli¬ quem més detalls. 18. Relación de las fiestas que a Nuestra Señora la Virgen Maria de la Sierra dedico 'la Real Villa de Mont- Blanch, En los dias 3. y I4. de Junio del presente año de 1764. En acción de gracias por el beneficio Recibido De La Lluvia. Con el Sermon eucharistico-gratulatorio que dixo el R. P. Maestro Fr. Sebastian Coll, del Real y Militar Or¬ den de nuestra Señora de la Merced, etc. Barcelona: En la Imprenta de los Herederos de Juan Jolis, por Bernardo Pla Impressor, a los Algodoneros (1764), 4.° 2 fulls, 75 pàgs. (Biblioteca de l'autor). 21 bis. Sepasse por esta publica Escritura: Como el Se¬ ñor D. Pedro de Saravia. Dr. en Derechos, Abogado de los Reales Consejos, Alcalde Mayor y Theniente Corregidor por S. M. de la Villa de Montblaneh y suPartido, etc. 1770, fol. II fulls. Escriptura mitarial, signada per el notari de Montblaneh, Ijg- naci Knriol. i l'abat de Santes Creus, Fr. Kaiinnndo Bnrset, 20 (de novembre de 1770. Es tracta de la reclamació d'nns dentes contrets per Francesc Sabater de la Torre dels cinc cantons, a Francesc .Vntoni Oopons, .hisendat de Tàrrega. El representant d'aquest, és Tomàs Voltas, organista de Montblaneh. Per cobrir dits dentea CONCA DE BARBARA s'acorda la venda en i)úblic encant d'una pessa de terra d'uns tres jurnals, del terme de Íax Criiàrdia dels l^rats, partida del Pinatell, que Isidro Cendrós i Jaume Joan Ivorra, afronta per L·levant amb del dit lloc de La Cimrdia:por Migdia amb la Cèqiiia ; per Po¬ nent. amb Francesc K'uada de La (íuàrdia : i por Tramontana,, amb P>autista Buada de Montblanc. (Biblioteca de l'autor). 22. Soberana Emperatriu de cels y Terra Maria San¬ tíssima, sempre Verge y Mare, y baix lo títol de la Serra, Patrona, Tutelar, y Amparo dels fills, de esta Ule, y Real Vila de Mont-Blanch, y defensora en totas nostras necessi¬ tats, A vossoberana Verge, Particular Protectora mía De¬ dico, Tributo, consagro (si hos dignau aceptarlo) est^ obse¬ quiosa voluntad, curta expressió, a la servitut y devoció, per tants Beneficis, te rebuts de la ma Lliberalissima de vo.st,ra humil Servent y esclau Josep Nogués, Prebere, altre dels del gremi de la Rnt. Comunitat de Preberes de dita Vila de Mont-Blanch, any 1780. Quadern in-fol. de 13 fulls útils, i I full blanc. Sembla incomplert. Aquest quadern, examinat en la Impremta Keqiieseiis de Mont- blancb, comprèn manuscrit un extracte del Jardín de Maria, per el P. Camós; una fulla de 1706, amb estampa i tres Ooigs ; i la cò¬ pia manuscrita de la Jfelací/) de Fr. Sebastuí Coll, (pie acabem d'es¬ mentar. 23. Apuntaments dels miracles de Nostra Senyora de la Serra de la yila. de Montblanch, per Fr. Joseph Gifreu de la Palma, mercedari. Manuscrit, fol. Conté' els Privilegis de IMontblancli, concedits per els Ueis d'A¬ ragó. K1 cita Aguiló en 1S26, aífegínt que existia en el Convent de la Mercè de Barcelona, i que era còpia d'altre més antic. No sa¬ bem on i)ara en l'actualitat. 24. Novena a la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanch per un Sacerdot de la mateixa vila. Reus. 1787. No hem vist mai aquesta primera edició, que si no estem mal informats, es reproduí altre vegada a Reus. Nosaltres posseïm la següent : Devota Novena de Nostra Senyora de la Serra venerada eu el... Monestir de Clarises de la Vila do Montblaneb. La dóna< al pu- blich... un Sacerdot Franciscano Observant, any 1787. BarcelO'na. En la Imp. de Pere Batlle, carrer de la Llihreteria (Vers 1700)i, 12.« í5S piigs. Fncara que anònima, Mossèn Ramon Sabaté, publicà la següent: Novena a la Mare de Déu de la Serra, etc. Montblanch,, Estampa de Jfaria Recasens, 1022. 8.® 43 pàgs. Resum de les princi- MONTBLANCH l85 pals efemèrides pertanyeiits al Santuari i Monestir de la Mare de Déu de la Serra, XTV pàgs. 25. Goigs de Ntra. Sra. de la Serra. Fulla, fol. Confessem tenir poques dades d'aquesta publicaclé popular. Cal¬ culem íjueja es devien estampar en el segle XVII. K1 més antic (¡ue hem vist és de 1706. També els de Lleida, Hucnavcntura Coromines (Vers 1810), amb gravat a la fusta. Aquest es reproduí amb altre gravat en Barcelona, Tassó, de 1872 a 1875. Vàries tirades. 26. Virgo Serreiisis. Rens, Sabater, (Vers 1800). Fulla, petit in-fol. És la reproducció d'uií gravat en fusta, que tal vegada es re¬ monta als darrers del segle XVII. Representa la Imatge de la Ser¬ ra, i la vista de Montblancli al dessota. Relación de las fiestas que en los dias 10. 11. t2. y 27. 13. de Agosto de 1816, hizo la villa de Montblanch en la translación de la imagen de su augusta patrona la Virgen Snia. de la Sierra a su renovado Convento, junt,o con las Re¬ ligiosas que moran en el. En donde se da una exacta noti¬ cia de lo mas substancial que pasó en esta Villa, y a las mis¬ mas Religiosas, en esta pasada guerra contra la Francia, con algunas particularidades dignas de atención y nota, por Fr. Pedro Nolasco Casanova. Barcelona. M. DCCC. XVIL Por Francisco Generas, Impresor y Librero (1817), 4.^ 36 pàgs. I làmina. Es descriuen les festes amb les dues processons ; les il·lumiíia- cioiïs ; les daiKH>s populars : les poesies en català i en castellà (de mals poetes) ; la destrucció del Convent por les tropes franceses, etc. També es refereix detalladament, la roodificació del Convent; per .Matias fill i sacerdot de la vila .qui amb 40 rals que jugà. .lové, a la Rifa de Madrid, conseguí la primera sort, esmersant tots els cabdals en tan meritòria obra. Ei Paro Casanova, autor d'aquesta curiosa Rela·eió, nasqué en Barcelona l'any filosofia i teologia en el Seminari 1778. Estudià de Montblanch,i ingressant en l'Ordre de la Mercè vers 1798. Pren¬ gué l'hàbit a Barcelona i tot seguit tornà a Montblanoli, Iconsa- grant-se a la tropa i al oonfessonari. Predicà pels pobles de la Conca, essent durant molts anys l'Apòstol de la Comarca. Escriví i publicà poesies, morint a, (îirona en 1829. 27 bis. Comisión para idear la carretera de Tàrrega a Montblanch. Año 1820. 2 documents, 4.' 16 pàgs. (Biblio¬ teca de l'autpr). 28. Breu relació del origen y prerrogatives de 'la vila a86 CONCA DE BARDARÁ de Montblanch. per Joseph Aguiló. 1826. Manuscrit, citat per Ramon Cantó. 29.Elements de Gramatica castellana-catalana, por Jo¬ sé Domènech y Circuns. Profesor de primera educación en la villa de Montblanch. Barcelona, Viuda e hijos de Brií- sú, 182g, i6.°, IV.-325 pàgs. 30. Novena de Nt,ra. Sra. de la Serra por ePR. P. Jub.° Axalà. Es publicà abaus de 183] ,1 confessem no haver-la vist. Es su¬ pliquen detalls. 31. Novenario que obsequio y veneración del glo¬ en rioso aposto! S. Matias, insigne reliquia de la mandí¬ cuya bula inferior se venera en la Iglesia parroquial de la Real villa de M'ontblanch. Barcelona, Impr. de J. Torner, calle de Capellans, Mayo de 1831, i6.° 36 pàgs. Diu (lue en 1330 hi havia aitar dedicat a Haut Macià en eí Convent de Sant Francesc, lín 16.37, existien en la yarròiiuia dos Keniíets dedicats ai propi Sant, i a precsdei mateix es conseguiren plujes en 1670 i 1687. Durant aíiuest darrer any el taba,rdillo, i la llagosta feren estralls a Montblanch. S'exposà la relíquia de Sant Macià a la Serra, on fou iuvoicat tota la primavera. 32. Tres documents, fetxats en 28 de desembre de 1840, 21 de febrer de 1841, i 23 de març de 1841. En aquests documents, llamón Alfonso, comerciant e hisendat de Montblanch, demana a l'Ajuntament, com Obrer de la Serra, a permís per a construir un Aitar dedicat a Sant llamón. Se at con¬ cedí el segon de la dreta del I*resbiteri. (En poder d'Antoni Iloseiià de la vila). Milacres del Loco y el Baldat ; que obrà el Pare 33. San Visent Ferrer anant a predicar a Montblanc el any 1398. Representat,s en l'altar del Tossal en l'any 1857. Per V. S. R. Rusafa; empr. de Manuel Piles, '(1857), 4.', 27 pàgs. 34. Libro que contiene el tratado del hombre y el de los Sacramentos en general, por Salvio Sala y Montblanch. Año 1862. Manuscrit que figura en ei Catàieg de Joan Bta. Batiie, 1013. 35. El foll de Montblanch. Milacre que obrà el pare Vicent Ferrer en la Vila de Montblanch. escrit per R. R. y T. Valencia, 1866, 4.' 20 pàgs. MüN'OLANCn 1 Sy 36. Seres humanos. (Estudios de mujer). Por García Ramon. Fa'rís, Biblioteca de la Europa y America, 1884. 8." 312 p. Dií la pfiífina 20') a la .'100, dementa, episodi novelese, (pial aeeio té lloc a Montblanch. elementa i Miquel són í^ermans òrfens. Ml- (jiiel, protoírit per el Pare Calbet, i subvencionat per rAjuntaniciit de Barcelona, passa a enllestir els seus estudis de pintor a Roma. elementa, rellogada en casa de L·lurba. cerraller. viu al costat; de cal Pere Pedrol. nebot de .Taume Pedrol, siibjeete molt mal curat. Ks compte que per defensar-se de les mofes (pie els .xicots feien a d'ell, en certa ocasió n'a-írafà aín per les cames, i tot voltejant-lo, el tirà contra una paret, deix'ant-lo quasi mort. Pere Pedrol, heretà del seu oncle aquest maljxènit. i una gran fortuna, vivint sol. roser gat per l'avaríína. La seva casa era un misteri : rebia tothom a l'en¬ trada. i d'allí ningú passava. L'habitació de Llurha i Clementa era d'ell, i una vegada que L·lurba no pagà el llogué a l'acte, l'a¬ menaçà de treure-1 de casa. L·lurba, desesperat, li engegà un tret, encastant-li una bala al cap. Clementa ho veu i calla, car estima l>ojament al seu germà. Miquel abusa d'aquest carinyo fraternal, i li demana diners sovint. Clementa. per correspondre al seu germà, pensa que si es casés amb Pedrol disposaria de la fortuna d'a- (piest. Pedrol cau malalt, i durant algunes setmanes és cuidat per Clementa. Agra'it, la pren per criada. Clementa és guapa i ben feta. Es dóna manya per enamorar a Pedrol. "Un dia d'estiu, vestida amb roba lleugera, lluint ses formes excitants, Pedrol s'hi abraonà, peto- nejant-la amb selvatge frenesí. Ella, que ja s'ho esperava, l'empeny amb força gegantina, prometent-li ésser seva, però una vegada ca¬ sats. Pedrol la a la Cúria. Miquel, que ja ha pintat el qua¬ porta, dro Martiri de Ciprià i Justifia-, que actualment figura en la Col- leció de Lord Howard, vingué a Montblanch a oferir-lo al seu pri¬ mer protector, el Pare Call)et. Fou obsequiat amb un àpat en la Societat CJavcUina, i un l>all en La Alhacena. A la seva germana li féu entendre que li calia viatjar i visitar les grans capitals. Clemen¬ ta, per tal de complaure a Aliquel, escudrinyà fins a descobrir l'a¬ magatall l'avar guardava els seus on tresors. No gosant demanar res al sou marit, moltes vesprades, li administrava barrejat en la beguda, un narcòtic que el feia dormir com un tronc. Aleshores bai¬ xava al soterrani, i premia a grapats les monedes, que tot Keguit lliurava al seu germà. Fna nit. fou descoberta per Pedrol, qui al veure-la acotxada a l'amagatall, caigué mort de feridura. Cle^ menta, en possessió de tota la fortuna (35,240 duros), es reuní amb el seu germà, i ambdós anaren a viure a París. L'autor cons¬ tata quo Miquel pintà ; Jocs de hoxas eti cl segle XVIII, quadro que l'enibaixador de França volia comprar per LI Louvre, oferint 40,000 francs, però Miquel preferí donar-lo a l'Ajuntament de Barcelona. 37. La Comarca de Montblanch. Semanario político in¬ dependiente, literario, de intereses locales, avisos, noticias i88 CONCA DE BARBARÁ y agricultura. Reus, Imp. Bofanill, i Tarragona, Ramies, 2 Agost i88g ¡a i M'arç 1890, fol. st llibi'ot. ple de d.ades liistfirHíues, és Vincuiiahte de Moiile ;l>lanch. 52. Coronació de la Mare de Deu de la Serra en Mont- MONTBLANCH 1^1 blanch. Montblauch, La Conca de Barbará, 13 Setembre de igo6, fol. S'hi descriuen les sumptuoses festes celebrades eu la vila ducal • de 7 a 0 de -setembre de 1906. 53. La Exposició comarcal d'Art Antich de la A^so- ciació Catalanista, per J. Poblet i Teixidó. Montblanch, La Conca de Barbará, 28 Setembre, i 6 Octubre 1906, fol. 54. Assaig de monografia de la Iglesia de Santa Maria la Major de Montblanch, per J. Poblet i Teixidó. Treball premiat en el Certamen celebrat a Montblanch, durant les Fe.stes de 1906. (Inèdit). 55. Pies fundacions del segle XV, per J. Poblet i Tei¬ xidó. Montblanch, La Conca de Barbará, 5 Gener 1907, fol. S'iil transcriuen dos documents en català referents a la vila ducal. ^ 56. La Conca de Barbará, per Antoni Palau y Dulcet. Montblanch, Arthur Monmany, 1907, 8.°. No més es pu¬ blicaren 16 pàgs. .tquesta monografia s'imprimí complerta en Harrcloiiu, Altes, 1912, 4." 2G4 pAgs. Tirarla de 300 exemplars. 57. La mina o acueducto de la Sallida, prop de la Pa- rellada de Dalt i de Baix, Fontanet, i Vilassauva. Peixera prop la Guardia, per Josep Guarro. Montblanch, La Conca de Barbará, 4 Maig 1907, fol. És un document de 27 d'abril de 1702, per continuar i acalrar le.s obres que per aquells llocs es feien. 58. Mestre Bernat, Vidal, pintor montblanqui. 1624. Per Mossèn Pau Queralt. Montblanc, La Conca de Barbará, 19 Octubre 1907, fol. Tingué tracítes amb el Rector de Pont d'Armentera, i en el poble de SaJínellà. 59. Historia de la llustre y Real Vila Ducal de Mont¬ blanch, per Ramon Cantó y Espinach. Barcelona, 5 vols. fol. Manuscrit interessant, il·lu-strat amb nombroses vistes, plànols, i detalls arqueològics. El seu autor abandonà Montblanch en l'edat viril, després de consagrar-se en l'ensenyança pedagògica. A Bar¬ celona prompte s'apoderà del seu temperament romàntic, l'anyoran- ça dels temps passats en sa vila nadiua. Aleshores fou quan es do¬ nà a escriure aquesta Història, ocupant de 1892 a 1907. Els cinc volums redactats amb gran entusiasme i llargues digresions, com- CONCA DE BARBARA 1^2 preneií munió de dâdes. T^es que fan referència als temps recordats i viscuts per el seu autor, son de gran vîllua. El bon Ramon Can¬ tó, montres visqué a Barcelona, covst l'esperança de reveure son es¬ timat .Montblaiich. i fer estampar la ílistòria que rtl bavia escrit amb tants La mort anul·là els seus bons desitjós. El seu afanys. fill cedí els 5 volums a l'Ajuntament de ilontblancb, per 500 pes¬ setes. D'allí foren retirats, sota pretext d'estudiar-los, per una per¬ sona avui difunta. Els hereus, amb excusa d'ésser menors, els rete¬ nen indegudament. És menester que el Manuscrit torni al seu llegí- tira pro'pietari. I si es considera la Casa de la Vila de Mont- que blanch. no és lloc adecuat per la consulta, proposem es de- seva positin els cinc volums a la Biblioteca de Catalunya. 60. The Holy Man of Santa Clara, by Fr. Zepherin Engelhardt. V. F. M. San Francisco dc California, The Ja¬ mes H. Barry Company, igog, 8.". És la vida del fill de Montblanch, Fra Magí Català, que altre co.mpatrici de la mateixa ordre, posà en castellà sota la següent portada : P. Engelhardt. Un Misionero Santo o sea Vida. Vir¬ Ceferino tudes Milagros del I'. Magín Català, natural de Montblanch. hijo y de la Seráfica Prov. de Cataluña y misionero de Santa Clara en California. Traducida del inglés por Pedro Sanahuja, O. P. M. Bar- orlona, Jo^sé Vilamaía, 1924, 8.", 320 pàgs. 2 fulls, 28 il·lustracions a tota pàgina. 6o bis. Gazeta de la Conca. Setmanari social i agrícola. Montblanch, A. Monmany, 8 Abril 1911 a 12 Abril 1913, 106 núms. fol. (Biblioteca J. M. Poblet). 61. El Poble. Periòdic defensor i propulsador dels in- int,eressos generals de Montblanch. Tarragona, Impr. de Francesc Sugrañes, 16 Octubre a 11 Desembre. 1915. 7 nú¬ meros, fol. {Biblioteca J. M. Poblet). 62. Noticia històrica del cerco amurallado de Mont¬ blanch, y hechos históricos con que se relaciona, por Emi¬ lio Morera, Treball premiat en cl Certamen de Montblanch, 1910, 1 publi¬ cat en el .nûm. ],'! del Boletín Anjiicolóf/icio (le Ta(rrai/ona, Setembre- Denembre, pjlírs. 5.3-66, 62 bis. La Elauta, Periòdic humorístic, Montblanch, Viuda Monmany, 21 Agost, 1915, 3 números, fol, 62 L'Escut, Periòdic, Montblanch, bis, bis, i Gener 1916 a 28 Desembre 1918, 163 núms, fol. MONTBLANC!! 63. Donzell qui cerca muller. Follia amorosa en un pre¬ ludi y tres act,es, per Adrià Gual. Barcelona, Baxarias, 8." !94 igio, pàgs. I/í»sceua del i)i'eln(U és a Montblancli durant In primera meitat del senile XVTT. En la pagina IT, Cebrisl es de«pedeix de la vila : Aden 'Camp ió i rcb (juantitats de comerciants de Limojíes, 76, Montblanc, Varis articles i 5 il·lustracions, Barce¬ lona, La Veu de CataLinya, 7 de maig de 1921, fol, 77, Sorpresas del amor, Dos actes de comedia, per Jo¬ sep M," Poblet i Guarro, Montblanch, Vídua de Monmany, 1921, 8," 86 pàgs, 77 bis, La Nova Llevor, Portaveu mesal dels Pomells de Joventut, Montblanch, J. Reguesens, 20 Octubre 1922 a 20 Juny 1923, 9 números fol, IHusracions (Biblioteca de J, M, Poblet), 77 bis, bis, 19 Postais, representant les Pestes amb mo¬ tiu de l'entrega de la Senyera a l'Orfeó, i cesió del Portal de Bové a'la Mancomunitat, Febrer de 1922, 77 bis, bis, bis, Catalunya gràfica, Barcelona, 20 de fe¬ brer de 1922, Número 5, Les Festes de Montblanch, amb 7 vistes, 78, Ramon Belart i Miquel, de Montblanch, per César Martinell, Barcelona, Rcznsta dc Calakinya, Octubre de 1924, 4,' retrat, i el Sant Christ de l'església major, 78 bis, Montblanch, per Fèlix Duran, Barcelona, Atrac¬ ción, de Forasteros, Núm, XLIV, año 1924, 4,°, 33 pàgs, 43 vistes, 78 bis, bis. Butlletí de la Juventut Nacionalista (Socie¬ tat disolta ,per la Dictadura), Montblanch, Vídua de Mon¬ many, Juliol a Setembre de 1923, fol. CO^·C.\ DE BARDARA 78 bis, bis, bis. El Seny Gros. Tocarà cada dissapte. Montblanch, J. Rcqncscns, 7 d'abril a 19 de julio! de 1923. 16 números. A(iiiest sotinaiuiri tainhó fou supriiiiit .por la Dictadura. Da col- lecció dols dos descrits os conserva on la Kibliotoca do .1. Poblet. 79. L'Estel. Butlletí mensual d'Esports. Montblanch, Recasens, Agost 1924 a Octubre 1926. 25 números, 4 gra¬ bats. 80. Esclats de Llum. Poema en sonets, per Ramon Pi¬ nyes. Pròleg d'Antoni Rovira i Virgili. Barcelona, Siic. de Joan Gili (Estampat a Montblanch per Recasens), 1924. 8.°, 91 pàgs. 6 fulls. 81. Aires de la Conca. Periòdic quinzenal. Montblanch, Recasens, 26 Gener 1925, fol. En curs de pul)licaei<'). Dos de maij: do lO.'D. ós setmanal. 82. Barcelona de l'Orfeó Mont- Poesia sobre l'anada a blanquí, per Raimond Cantó Alfonso. Barcelona, Febrer de 1925. Fulla, fol. 83. Joventut Catalana. Núm. 41. Barcelona, 24 Setem¬ bre 1925, 4.' major, 4 articles, i 7 fotograbats de Mont- bl anell. 84. Creus de la vida. Novel·la, per Joan Tborra i Farré. Il·lustracions per J. Escayola. Montblanch, Viuda de Mon- many, 1926, 8." major, 35 pàgs. 84 bis. Montblach, por Matias Poblet. Barcelona, Atrae- ción de Forasteros, Mayo, 1926, 4.' major, 2 pàgs. i 4 vistes. 85. El cor errant. Poesies, per Carles Monfar. Mont¬ blanch, Imp. Recasens, 1927, 8." 120 pàgs. 3 fulls. 85 bis. Germandat de socors mutuos. Monte-pio del Pendón del Santísimo Sacramento de la vila de Montblanch. {Montblanc, Recasens, 1927), gran 8.°, 38 pàgs. 86. La Mare de Déu delà Serra. A Vos! Poesia per Joan Iborra i Farré. Barcelona, La Dona Catalana, núme¬ ro 91, I Juliol 1927, amb un gravat. 86 bis. Partido Judicial de Montblanch. íMotivos rela¬ cionados con la subsistencia íntegra del Partido. (Al fi:) MONTÜLANCH Moiitblanch, i6 Enero 1927. El Alcalde Jesús Hernández, fol. 6 fulls. 87. Fiestas de conmemoración del Cincuentenario de "La Atlàntida". Aladrid. Año 1927. Mossèn Cinto Verda¬ guer. Montbîanch, Viuda de Mownany, 1927, 8.° 29 .pàgs. I full. Poesies en català-castellà. 88. La Vespra de Sant Joan a Montbîanch, per Antoni Palau i Dulcet. Barcelona, Ràfols, 1927, 8.° quadrat, 13 pàgs I full. 89. Als Germans de la Congregació de la Sang i aimants de la tradicional Processó del Dijous Sant. Mont¬ blanc, Recasens, 1928. Fulla, fol. 90. La Setmana Santa a Alontblanch, per Antoni Pa¬ lau i Dulcet. Barcelona, Ràfols, 1928. 8.° quadrat. 15 pàgs. 90 bis. Congregació i Germandat de la Purissima Sang de Nostre Senyor Jesucrist deia Vila de Aíont,blanch. Mont¬ blanc, Recasens, 1928, gran 8." 41 pàgs. 90 bis, his. Festa eucaristica de les espigues, 27 i 28 maig 1928, a l'església arxiprestal de Santa Maria la Ma¬ jor. {Montblanc, Recasens, 1928). 4.* 4 pàgs. 91. La Riuada. Revista quinzenal. Aiora d'Ebre, 1928. (Estampat a Montblanc, Recasens), 4.' major. Hom vist varis luimoros fins oi 1!). 92. Memoria de la Junta Directiva del Sindicat de Vi¬ nyaters de Montblanc. Montblanc, Recasens, 1929, 8." 14 pଠgines. 93. Festa Aíajor de Barbará, i, 2, i 3 Setembre. Mont¬ blanc, Recasens, 1929, gran 8." 18 fulls. 94. Germandat de Socors mutus. Monte-Pío del Pendón del Santísimo Sacramento de Montbîanch. Montbîanch, Re¬ casens (1929), gran 8." 32 pàgs. 95- Recull de postals Montblanquines. Edició Baldric (1930), 2 sèries, de 10 postals quiscuna. K1 propi Ilaldric iia publicat 3 postals mé« numerades de 21 a 23. Representen : 1. Escalinata i perspectiva de la Serra. — 2. Vis¬ ta paircial des del carrer d'A^^uiló. — 3. Placeta de Santa Maria. — 1^8 coxca de barbara 4. Escorxadors. — .'. Plaça d'tMi Prat do la Ulba. — í>. Verse do la Serra. — 7. Carrer dols .liions. — S. Carrer Major. — 9. Torro dels Cinc Cantons. — 10. Convent do la Mercè. — 11. Hospital i Ar¬ rabal.—12, Vista des dol Pont Voli.—18. Carrer d'AsnilO-—14. ,Tar- diiLS i frontis de la Mercè. — 15. Fàbrica de gomes. — 10. Façana de Santa Maria. — 17. Església de Sant Miquel. — IS. Casa Ale- n.yà. — 10. Plaça de St. Francesc. — 20. Pujada a la Sorra. •— 21. Tres Ponts. —■ 22. Portal do Bové. — 28. Pont vell. 96. Renovació. Quinzenal d'esquerra. Montblanc Vda. Monmany, 5 abril, 1931, fol. 97. Mossèn Josep Rosselló ha publicat, en el periòdic La Crua de Tarragona els següents articles: Las Reliquias de Sant Francesc Xavier. Explica l'origen de les relíquies, i presenta testimonis.—Organistes de Montblanch. Comença en 1782 fins ara, remarcant els Voltas nissaga d'organistes. Fr.\ Anselm IY'rmed.^ Per professat on oi Convent do Santi Francesc de ^Slont- haver blanch. alguns havien cregut que Tunneda era fill de la mateixa vila. Ulteriors estudis han demostrat que nasqué a Mallorca. Xo obstant, por els rastres que el seu nom ha deixat en ,1a ducal vila. considerem del cas estampar ací una brou Bibliografia. 98. Disputa del ase contra frare Enselm Turmecla so¬ bre la natura et noblesa dels animals, ordenat per ^1o dit Enselm. Barcelona, 1 de Maig de 1509. 4}. Primera edició. .Vctualment no os coneix exemplar onllo-c. Sa¬ bem perlícfjiMrum Coïou, que el fill del descobridor americà. el D. Ferran, comprà el llibre a Lleida por 20 ma'ravedisos. Do la Bi¬ blioteca Colombina ha desaparegut fa ja molts anys. Callardo vc- gé altra edició catalana de Barcelona. Duran Balranyach, 1527, 8.0 gòtic, 16 fulls. També s'ha perdut por la Bibliografia, la traducció castellana, publicada en 1524. 8." gòtic, i citada en ois Index de llibres prohi¬ bits. Aquest text s'utilitzà por a publicar la següent traducció fran¬ cesa ; —Disputation de r.\sne contre frere Anselme Turmeda, sur le nature & noblesse des Animaulx. faicte & ordonnée par ledict frere .\nselme. en la cité do Tunics. L'an 1417. En laquelle ledict frere •Vnselme preuue comme les onfaiis de nostre ipere Adam sont de plus grand noblesse & dignité, que ne sont tous les aultres animaulx du monde & par plusieurs & vives preuves & raisons. Traduict de vulgaire llispaignol. en langue Bh'ançoise. .1 Lyoii„ Chez \Iaume loqiiijen rue Tomassin. (A pagina 7 :} De Lyon ce premier îour de yfay^ 1544, 16.". 185 fulls, gravats. MONTBLANCH 101 mateix text reproduí a Lijon. Par Laurens Buysón Pape¬ tier & JAhraire, en rae Merciere, 154.S. 10.® 144 fulls. —La dispute d'un asne contre Pere Anselme Tiirmeda, touchant la di.irnit^, noblesse & preeminence de l'homme par deuant les autres animaux, etc. .4 Pampciune (Pero Lynn) Par Guillaume Buis¬ son. 1006. 10.® 12 fulls. 190 pass. Eltext de Lyon-j 1544, es roprodui a Xew-Yorl'.—Paris, Pevue lUspoAiique^ 1011, sran 8.®. 122 pàgs. ITn bibliòfil refinat, el senyor Faraudo de Sangerman. descon¬ solat per la pèrdua del text de Turmeda. i posant al: servei de les lletres els seus coneixements de filologia medieval, el restituí del francès, en sa llengua original, sota la següent portada : —L·libre de disputaciò de l'Ase. Essaig de restauració del text cataia por Lluís Destany. Barcelona, Babra, 1022, 8.® menor quadrat, XXrTI-184 pàgs. 99. Libre de bons Amonestaments compost en Tuniç per fra Eiícelm Turmeda (en altra manera apellat Abdala) nadiu de Mallorca. Abril del any mil tres cents noranta vuyt. (Estampat segurament a Barcelona vers 1510), 8."* gòtic. lia estat molt popular en Mallorca i OataUinya Aíjuest llibret durant segles XVI a XIX, Les .primitives edicions s'han perdut. els I.ies més antigues que hem vist vsón del segle XVII. Uecordem : Bar¬ celona, Joseph Forcada, IOTS. 8.®, 82 pAgs. Barcelotuí, Joan Paw Marti, 1718; Cervera, Estampa de la Universitat, 1741. 1707. 1778 : i per Joseph Barber, sens any; Vich, 1747 ; Gerona, Fermí Nicolau; Manresa, Abadal; Manresa, Trullas; Barcelo^na, Miquel y Tornas^ Gaspar, baixada de la Presó; Barcelona, Agustí Boca, al canter de laLUbreteria, sense any; Cervera, Universitat, 1821; Vich. Valls, 1887. i 1851; Manresa, Roca, 1842; Cervera, Maria T. Ibarra; Bar-* velona, M. Texero, en la Rambla, sense any. El nostre amic senyor Bulbena i Tosell reproduí el text Junt amb el Venturós Peregrí en una petita i gentil edició, Barcelona, P. Riera, 1801, 04 pàgs. Aquesta obrcta existeix en castellà des del segle XVI, però les primeres edicions resten ignorades. El distingit i erudit valencià se¬ nyor Vicens Castañeda ha vist la següent : —Libro de consejos. Valencia, Junto al Molino' de la Borella, (per Francesc Mestre), 1088, 8.® 10 fulls. Es coneix altra tirada amb el mateix peu editorial. 1088, 8.» 12 fulls. —'Doctrina provechosa. Valencia. Bordazar, 1710, 8.®. Salvà vegé la de Valencia, en la Imprenta de Juan Gonzalez, junto al Molino de la Rovella, 1738, 8.°. X'hi ha Valencia (Segle XVIII), 12." 24 pàgs. un altra de pox^ularitzà en les següents pul)licacions : Itàlia també es —Incomenzano li proverbii de lo schiavo de Baro : e l'a-b-c dis- posto, etc. (Segle XVI), 4.® gòtic, a dues columnes. 12.00 CONXA DE BAKDAKÀ —El saA'io romano ^.t lablci disposta (Sejíle XVI), 4.". 4 fulles, a dues columnes. Corren altres tirades sense lloic d'estampa ni fetxa. També: Firvnze all' im^egna delia testuggim'. 4.°. Darrerament amb prefaci de Francesc Zambrini : —Lo seliiavo di Bari. Bologna, Ronnignoli^ 1862, 8.o. .ôO exem¬ plars. i 2 «ngran paper, 4.". La tercera edició per el mateix Romagnoli, és de 1865, 8.°, 24 pàgines, 102 exemplars. En la Biblioteca de Carpontras es conserva un còdex rotulat : Rimof! dci Trobadors, 2 volums in-fol, on bi figura : —Llibre compost en Tunis per frara Encelm Turmeda, en altra manera apellat Abdeyla. de alguns bons ensenyaments, etc. Consta de 107 quartetes. Les tres darreres diuen: E si volets salMíi* mon nom. Frare Encelm me deya hom K Turmeda per sobre nom Mi .Toban Asso fo fet el mes d'Abril, temps de primavera gentil, XCVIII CCC e mil Lavors corríem. Jo precb a Deu omnipotent Qui creats nos a de nient Que lo nostre babitament En lo cel sia. 100. Com per alguns honestes mercaders de Mallorques sia stat pregat qui facs et ordenas un tractat de la divisió del dit regne, supos que lo meu enteniment es grosser e no soptil en Tart d'atrobar ; empero per dar alguna satisfaci,io a lurs prechs, he fet algunes cobles groseres en parla català, segons que veurets. Manuscrit que figura en el mateix còdex de Carpentras. Consta de 12:> octaves, i diu la darrera : Scritta dins lo palau MCCC VIII e noranta, etc. 101. Profecies de Joan de Rocatallada, de Lasa, de An¬ selm Turmeda, etc. Afanuscrit, in-4.* de 200 JuUs. També es conserva en la Biblioteca de Carpentras. El text de Turmeda ocupa 8 fulls. Acaba parlant de Barcelona en els següents termes : Cobles de Profecies de Fra Encelm O Babilon ! A tu Barcelona ! En tu florint l'arbre de supèrbia. MONTIJLANCIT 201 102. Fra Anselmo Tunneda, por Estanislao de K. Agui¬ ló. Palma de Mallorca, M.nseo Balear, 1884 4.^ Aqu-est toxt os traduí al catalñ. liarcclona, La Jlnstradó Cata¬ lana, 1884. fol. Després os tirà apart amb el títol: Fra Auselmo Tiirmoda. Apuntos bl-bibliojrràfioos, Palma, Gela- hert, 1885, 4.®. 44 pàgs. 103. Ensayo sobre la vida y escritos del mallorquín Fray Anselmo Turmeda, por Pedi'o Mártir Bordoy y To- rents. Madrid, Revista Ibero-Americana de Ciencias Ecle¬ siásticas, 1901-1902, 4.'. 104. Lo llibre de Bons Amoiiestamens de Fr. A. Tur¬ meda, P. M. Bordoy y Torrents. Barcelona, Calendari per Català, 1902, 8.°. 105. Las profecías de Fra Anselm Turmeda. Fragments inèdits d'un manuscrit del Escurial, per P. M. Bordoy y Torrents. Barcelona, La Renaixensa, diari, 5 juny de 1902. 106. Una visita a la tomba del escriptor català Fra An¬ selm Turmeda en la tintat, de Tuniç, per Joaquim Miret y Sans. Barcelona, Butlletí del Centre Excursionista, núme¬ ros 180-181, Generi Febrer, 1910, 4.' 25 pàgs. 4 grabats. Existeix, d'aquest ti-eball, tirada apart en reduït número d"e- -xeinplars, Barcelona, L\\ renç. 1910, 4.». .30 pSgs. 4 grabats. 107. Vida de Fray Anselm Turmeda, per J. Miret y Sans. París-New York, Revue Hispanique, 1911, gran 8." 38 pàgs. 108. Les profecies de Fra A. Turmeda, publicades per Ramon d'Alòs, segons un Manuscrit de la Casa Dalmases. París-New York, Revue Hispanique, 1911, gran .8." 17 pଠgines. Tirada apart d'un article publicat en el número 24, de la Itevue HispatUque, -pàgines 4S0 a 490. 109. Un text català de la "Profecia del Ase" de Fr. An¬ selm Turmeda, per Jordi Rubió. Barcelona, Estudis Uni¬ versitaris Catalans, 1913, 4.' pàgines 9 a 24. 110. La Disputa del Ase de Fra Anselmo Turmeda. Estudio critico. Barcelona, La Vanguardia, 12 de marzo de 1913, fol. 111. Fray Anselmo Turmeda, heterodoxo español, por 2 o 2 CONCA DE îi.'lMîADÀ Agustín Calvet. Barcelona, Estudio, 1914. 8." 240 pàgs. 7 ü- lustracions. 112. Profecies de fra Anselm Tunneda (1406), per F. Bohigas Balaguer. B. Estudis Universitaris. Vol X, 1915. 4-' 113. Dos ediciones desconocidas del libro de "Bons ainonestainents" de Fray Anselmo Tunneda. Madrid, For- ta-nct, 1919, 4.' 21 pàgs. 114. "La disputa del ^sno", de Tunneda, por Ramón Miguel y Planas. Barcelona, La Publicidad, 4, 11, 13, 18 i 25 de juny, 1922, fol. .tqiu'.sts iirtiolcs foreii publicats am.1) motiu de ia reconstitueiô (ici text català de la Jl·iuputü del Ane per Lluís Destaiiy (Faraudo de Saiigeriuan). PLÀNOL DE MONTBLANCH 1 LLEGENDA CARRERS i PLAÇES 1 Carrer d Agulló 3^ Carrer de Duesaigües 2 Portal de Bové 35 Carrer de Solans 3 Carrer del Taronger 36 Carrer del Plà 4 Muralla de Jaume II 37 Carrer de VilassauLa 5 Carrer de Carles Monfar 38 Carrer de Sant Marçal 6 Carrer de la Fusteria, avui 39 Carrer de la Pleta ilson ^o Carrer del Degà 7 Carrer de Corts Carrer del Castell 8 Carrer de Pere Degui ^2 Carrer de Regina 9 Carrer River ^3 Carrer de l'Estudi Mlajor 10 Plaça dels Angels Plaça de Santa Viana 11 Carrer Pere Berenguer de ^5 Carrer de Josa V ilafranca ^6 Carrer d Hortolans 12 Carrer de la Civaderia ^7 Carrer del Ducat i3 Plaça de Castellví 1 carrer ^8 Carrer de Sant Josep <3e iSant Isidre i^9 Carrer del Forn de la Vila 1^1 Carrer de Vilanova del 5o Carrer dels Jueus Alercadal Míura lla d'Alfons II 15 Carrer de Guillem de Llor- 52 Portal de la Tresona dat 53 C arrer del Rei En Jaume 16 Carrer de Fra Magí Català Carer d'Alanyà 17 Carrer de Fra Anselm Tux- 55 Plaça de Santa Tecla meda 56 Carrer de Santa Tecla 28 Carrer de Parlaments 57 Carrer de Merlès 19 Carrer de Bonaire 58 Volta de Sant Cristòfol 20 Carrer de PoL·let 1 Teixidó, 59 Carrer de la Pletania 1 Portal de Sant Jordi 60 Carrer de MLolins 21 Escorxadors 61 Carrer de Dalt Carrer de la Font del Vall 62 Carrer de l'EsculptorBelart 23 C arrer dels Xollad ors 63 Carrer de la Pedrera Carrer de Ramon Cantó 64 Plà de Santa Bàrtara 26 Carrer de Guinirós 65 Carrer del Mur 26 Font 66 Carrer del Joc de la Pilota 27 Carrer de la Font Major 67 Volta o Travessia dels 28 Plaça de Sant Marçal Canters 29 Portalet de la Serra 68 Carrer de 1Acequia 30 Carrer d Irene Làscara 69 Carrer del Raval i Pont 3t Carrer de Leonor J'ürgell Vell 32 Carrer del Mur Carrer de l'Hospital 33 Carrer del Portalet 71 Torre del Cinc Cantons EDIFICIS NOTABLES I Esglé Sia de Sant Miquel VIII Església de Santa Ma¬ II Casa Mionfar na III Convent de St. Francesc IX Església de Sant Josep IV Palau Reial (casa Guer- X Casa Aguiló 1 Alanyà xet) XI Església de Santa Tecla V Convent de la Serra XII Hospital VI Casa de la Vila XIII Convent de la Mercè VII Jutjat XIV «El Serrallo. Sortida Al Al Al TSeacnlta Urgel SJoarndit IJaume ASannta IJaume camp camp caril dePlaça campdLeonor dePortal deMurala deBaluard Major deMurala Pedrea Castel Civaderia Al VLILAA(') idldGd'vt'aaepruveqeUmmsuoliameuctnIpssAótció, CDAREE5 Entrad Ar abal dePortal dePortal Sant dePlaça dePlaça Major Fusteria dePlaça Vilanova dePlaça Major Regina Plaça Nom 5ant iSant deiSant JVLonfar Acequia Afoerels Aguiló Alenyà deAr abal Baluard Bonaire Carles Castel Civaderia Corts Dalt Degà Mtraldmeéicuosn.pgNVG'Of-èó,vhàAjxtCdocmeasbúlrçnpi Frances Ana. Ana. MSPdbrtalió,fAPjqeoanruaslénétsóPRXdOoeccIimVg.t,CERPoalgurbeçuzs?lN'treecoa-imhxrxeíaf,dqlponqçrà,bepmsdnidro'fpnoféiscieúttaèbócblàmrqseuaiet,sadòcçpçaoronlv AniSaan.t Frnces. Ana. Ana. MSaannt. dMeercadll MSiaqune.tl Major de Sant Bové JosepSant Sant 1(1) ja vila. l ldoageut ldae trobesnMsè Opàtria. de ctqoisuoe, Desclrgue Al'acbr heenms dc'aalgruenss cqaruees Vdoleta l'històra émqsuées vuainmlaab aquest de tolà. iço En en Ln a dFVoeanltCs PMçjoarldJiectPSManç -rlPdeçnçaatRivrSJoasepMAIulfrnNtoéMJaurImledFVontPSMaçridAlnetBu CorsHlanRiuotEscpdBSAaluenrtr Sortida Entrad Mercadl MSaanrti ^lajor Angels Parlments SMaiqunetl Major Major SAannta lSaera Angels lSaera deilanovla V de dels de Plaça deArabal dePujada River ■Major dels dePujada F-t 'ot Major Plaça Regina Plaça fio aire Rtaot Plaça Bonaire Plaça Plaça Plaça I^^lt Nom Llordat Don Durat Estudi Font Font Font Fornde . dGuileem Dosaigües EBsceullaptrotf Major Major delVal delVaila lVaila TAtnirmseeldma. MC^ataglíi Fusteria Guimrós Hortlans Hospital Euscar Conesa lPailota dUrgel Fra Fra Irene Jaume J osa Jueria de Leonor Joc Ravl dPoertall Vilas uba íSdraPncoestlTnAartEpASdnBaelurFrPcost BdPoevtèalVFnJdPreioASdPnaletçurCMaglíPdJioetcMajTrinpetNéolSdPareçBE.scupto Castel ASnanat ISranacenst Belart JSoardnit FSranacenst JSoarndit Bové JSoardnit TdeSeacnlat Bové IAlfons Major BSaarbnt Sldeeara Tecla MSaarçnlt dePlaça jJVtajo. dePlaça JVlajor Escilptor dePortal dePlaça dePortal dePortal dePortal M-ural dePortal Mural Castel Plaça Major de Portalet Santa dePlaça Pla Frances. Ana. Tecla. Vlarnc Alfons IcrAlfons lAfoins IJaume IPer iSant JorjSdaint Sant Sant Parlments dBerngu Degui Sleara jMaor jMarlés M.iquel M^olins Murala dMurala deMurala deM^ural deM^ural deM^ural deMurala deMurala Pedrea Pere Pere dePujada Pletania Pleta Portalet Mur Pla Tecla Sortida TVenlAcampSM.rçtlTaAecanlyàSTuecladPBoertvaélMJIum PCasçevíRluotdPSMaeçrçlAIjfiunsAclampPorteNénCortsSTec.FCartlà seJPicFdVoeanlt Sauta Entrada Font Jordi Plaça iSant M.ajor Fra Major Font Sant Sera I Major dePSoartanlt Míajor MdeSuraanlta Josep Fusteria CMa.taglàí Major JosepPdeluajada Hortlans MdeJuaruamlae Alajor Març l TVlajor Major River Major Sant Font Nom Cantó Reliol. Jaume Carles Cristòfol Isidre Josep -Marçl Tecla Seralo Kanion Rcgnia En Riuot River Sant Sant Sant Sant Sant Santa Solans Taronger Trinquet Traves ia Vilanova Rei d'Alta dAleercadl ilasub Xoladors V Volta SERVEI D'AUTOS PÚBLICS (E n el Portal cle Bové i Posada del Centre) HISPANO IGUALADINA Aíontbla tich a Santa Coloma Hores Hores Preu Monttlancli 11'— 17'15 Pira iri5 17'50 l'05 ptes. Ollés 11'25 17'40 l'40 > -Sarreal 11'55 17'50 l'70 > Rocafort 11'45 18'— 2'55 » Les Piles 12 05 18'05 5'65 » Santa Coloma 12'50 18'45 4'50 » Santa Coloma a Alonthlanch Santa Coloma 6'50 14'45 Les Piles 6'50 I5'05 l'05 » Rocafort 7'15 15'25 2'05 » Sarreal 7'20 15'55 2'90 ^ Ollés 7'50 15'45 5'20 » Pira 7'45 15'55 5*55 » MontUancL 7'55 16*10 4'50 » HISPANO TARGARINA Alonthlanch a Tiirrega Hores 1.= 2." 5.» AIontL·lancli 10'50 Solivella 10'45 1*55 1*55 Bell tall 11'15 5*05 2*90 2'75 Ciutadilla 11'55 4*80 4*55 4*50 V erdií 11*50 5 75 5*45 5*10 Tàrrega 12 6'70 6*55 6*00 Tàrrega a Alonthlanch Tàrrega 6*50 V erdú 6*45 0*95 0*80 0*75 Ciutadilla 7 1*90 1*75 1*55 Belltall 7*50 5*65 5*45 5*25 Solivella 7*45 5*15 4*90 4*60 AIontL·lanclr 8*15 6*70 6*55 6*00 14 CONQUEiSA Barbará a ValJs per Monlhlanch Hores Hores Preu 7 16'45 7'50 17'50 1 '50 ptes. Valls 8'15 18 2'60 » Trails a Barharà per Mo nthiancji Valls lO'ôO 16'45 ll'IS 17'50 1 '50 » 11'45 18 2'60 » AlontL·lancJt a Solivella 10'50 11 1 '50 » 11'50 1 '50 » SoJlueJla a Monlhlanch 7'50 18'50 7'45 19 1 '50 » IVLontL·lancli 8 19'50 1 '50 » Hi lia que advertir que els autos de Solivella tenen comliinacid amb Vallfogona de Riucorp. Pels autos particulars, notarem que a Rocafort comença la carretera de Cervera, i que atans d entrar al Coll de Deogràcies? líifurca a la carretera de Santa Coloma un ramal per a Vallvert. n • ii A Montlîlancli lii lia els Garatges Masalles i Garriga, que llo¬ guen autos al servei dels excursionistes. TRENS QUE PASSEN PER MONTBLANCH JVtoiittlaiicl·i a Lleida; 7*51 — I8'40 — 22'10 — 25'15. MoiitUancli a Picamoixoiis i Tairagoiia; 8'47 — 1 rso — 16'57 — 19'29 — 22'02. INDEX EM: EM La Coxca de BautîauA ... 5 CoxvEXT de Saxt Frax- Moxtblaxch. Història. ... 17 cesc 104 Segle XII IT coxvext de la Serra ... 114 Segle XIII 21 Benifets de la vila 135 Segle XIV 25 Moxumexts 137 Segle XV 35 Fills il·lustres 141 Segle XVI 13 coxfraries 3 47 Segle XVII 45 Costums 149 Segle XVIII 4S Terme 158 Segles XIX i XX 51 Excursió a la Vall 158 Descripció 55 Excursió a Sant Joan ... 164 Fondes 58 Excursió a les Fonts de la Fonts 58 Pasquala 170 Indústria i Comerç 00 Excursió a la Farga 171 Servei religiós 03 Excursió als Molins de la Comunicacions 02 Vila 172 Carrers 03 L'antic camí de Barcelona. 3 72 Fo liT 11'-10 A c IoXs 08 Excursió a Llorac 173 Castell 77 Excursió al Molí de Cas¬ Saxta Maria 71) tellví 174 Notaris 94 Al Mas Carions 174 Rectors i Idebans 94 Bibliografia per ordre cro¬ Saxt Miquel 94 nològic 175 Saxt Marçal 98 Fra Anselm Turmeda 198 Saxt Josep i Saxta Tecla 99 Plànol de Montblanch i lle¬ Església i Hospital de genda 203 Saxta Magdalexa 99 Carrers de la vila 205 Església i Hospital de Servei d'autos públics ... 209 Saxt Bartomeu 3 01 Trens que passen per Mont- coxvext de la mercè ... 102 blancli 210 IL-LUSTRACIONS Em Escut de Montldanch Coberta Escuts nobiliaris ... 39 Montblanch en 1642, segons Beaulieu 47 Montblanch a darrers del segle XVll, segons una estampa de Tèpoca 49 MontI)lancli des de la Herra 55 Torre dels cinc cantons des del Molí dels Capellans oC Estació ciel carril '>7 Plànol indlcaclor cle Fondes ñ'J Font Major 00 Perspectiva de Santa Maria 01 El Baluard i el Raval 0,1 Placa Major Oo Carrer de Civaderia, dibuix de M. Palau 00 Carrer dels Jueus, dibuix de Miçiuel Palau ... 67 Portal de Sant Jordi ' 00 Torre dels Cinc Cantons '0 Portal de Sant Jordi, dibuix de Miquel Palau 71 Portalet de la Serra '^0 El Baluard Torres del Baluard '0 Torres de la muralla de Sant Jordi, dibuix de Miquel Palau 77 Església de Santa Maria 10 Façana de Santa Maria Mare de Déu del Cher Oo Frontal de Sant Bernat i Sant Bernabé 87 Sagrari de la Relíquia de Sant Francesc Xavier 88 Imatge de Sant Francesc Xavier 80 Carrer de la Plebania. dibuix de Miquel Palau 0:í Agulles de Sauta Maria 04 Església romànica de Sant Miquel 07 Església de Sant Margal i Portalet de la Serra en 1014 08 Església i Hospital de Santa Magdalena 00 Claustre de l'Hospital 100 Antic Convent de Sant Francesc 10"' Sant Francesc en 188.7 100 Església de Sant Francesc en 1883. Dibuix de l'autor 110 Claustre desaparescut de Sant Francesc. Dibuix de l'autor ... 111 Convent de la Serra HI Montblancli des de la Serra 115 Creu de la Serra. Dibuix de l'autor HI Escuts de la Serra 122 Creu verda de la Serra 121 Mare de Déu de la Serra 123 Des quatre Matrones de la Serra 127 i 120 Detalls de la Imatge 131 Imatge petita de la Serra 133 Porxos sota la C.asa Desclergue. Dibuix de Miquel Palau 180 Pont Vell 113 Casal gòtic dels Aguiló 113 Sant Jordi, obra de Belart 113 Maces d'argent de l'Ajuntament loO Els Gegants de la vila 131 Dia de Mercat 1®3 Pantà de la Creu de les Roquetes. Dibui.x de M. Palau 100 Pàg. Aljub de Vinyols Idl Font de Jesús Ketaulo de Sant Josop 105 Krmita de Saut Joan 107 L'ermitJ de Sant Joan 16S Torre dels fine cantons 202 Ks.ulcsia de Sant Miquel Coberta LAMINES Casa (l'Aguiló 1 d'Alanyó 5:1 Custòdia 80 Retaule de Saut Francesc Xavier 00 líelúiuia de Sant llaclà 96 Ermita de Sant Josep 164 Plànol de la vila 204 Aquesta Guia> en nombre Je 760 exemplars, s'acabà d'estampar a Barcelona en I'Oficina Romana del carrer del Hospital, 97, el 5 d'Agost de 19Ò1, tres dies després de votar¬ se l'Estatut de Catalunya.