IM FOLCH Y TORRES fRESOR ARTISTIC CATALUNYA LA CAPELLA DE SANT JORDI AL PALAU DE LA GENERALITAT LA CAPELLA DE SANT JORDI AL PALAU DE LA GENERALITAT Edició de 570 exemplars, numerats del 1 al 20 amb paper Imperial del Japó, del 21 al 70 amb paper de fil de la casa Ll. Guarho Casas, i els restants amb paper Offset EL TRESOR ARTISTIC DE CATALUNYA LA CAPELLA DE SANT JORDI AL PALAU DE LA GENERALITAT PEH JOAQUIM FOLCH Y TORRES DIRECTOR DELS MUSEUS DE BARCELONA INDUSTRIAS DEL PAPEL, S. A. Barcelona mcmxxxi LA CAPELLA DE SANT JORDI AL PALAU DE LA GENERALD^AT iNS el conjunt monumental de l'antic palau de la Generalitat deCatalunya, la capella de Sant Jordi hi pren un interès particular i constitueix amb el que avui resta encara del seu antic tresor, com un petit monument apart, reliquier sumptuós on es guarda la reliquia preciosa del Sant Cavaller patró de Catalunya. Reunir en un volum EL Tresor Artístic de Cata¬ lunya en recull monogràfic tot el que és i conté la Capella de Sant Jordi, ens ha semblat oportuníssim i molt ajustat els objectius de divulgació de la publi¬ cació nostra. 5 L PALAU DE LA GENERALITAT. — La «DiputaClÓ G Gc- neral de Catalunya» fou una institució fundada a la meitat de la xiii® centúria, en la qual venia a con¬ cretar-se la representació del poble català. Aquesta representació era plena en les Corts, que des del temps de Pere el Cran foren instituïdes amb repre¬ sentació dels tres estaments, civil, militar i eclesiàstic. No però permanent la reunió de Corts, calia essent una delegació d'elles amb permanència i així les Corts nomenaven aquesta comissió o Diputació, que al cos¬ tat del Rei vetllava pels acords d'aquelles. .Monarquia paccionada, el Rei, davant les Corts jurava la fidelitat a les llibertats del poble i el poble, en disoldres les Corts, tenia al costat del Rei, una de¬ legació d'aquelles. No és ací el lloc d'esmentar les funcions exactes i compleixes organisme assumí, i donades que aquest les nocions precedents, direm que amb la vida i de- senrotlle de l'organisme, va créixer la casa on exercia aquelles funcions, fins a arribar als esplendors del Palau que avui admirem. Ja molt extenses les obres de la partgòtica de l'ac¬ tual edifici, en 1432 els diputats elevaren a les Corts el desig noble de dotar de Capella l'edifici. Aquest de¬ sig cristal·litza en una proposició que ens transcriu el Llibre de Deliberacions i que diu: «En après dilluns ques lo noue die del mes de Fa- brer de dit any... (1433) convocada e ajustada la dita Cort en la forma e manera dessus dites en la dita casa del Capitol per Jo reverend frare March, ahbat del mo¬ nastic de Montserrat un dels deputats del General de Catalunya en nom e veu sues e del noJjJe Mossen Ber¬ nat Galzeran de Pinós vescomte de Ylla e de Ganet e del honorable en Francesch Desplá ciutadà de Bar- chinona deputats seus en la dita casa de capitol con presents, fou exposat a la Cort que com ells dits de¬ putats ah voler e assentiment de les nou persones en dies passats per la dita Cort deputades a regonexer lo stament del dit general de Gathalunya e de la casa de la Deputació de aquell, hagen comprat 1. alherch qui era dels hereus de Micer P. Paschal quondam, a la part de tremontana de la casa lion s'exercex lofici de la dita deputació e aço per ampliar la dita casa de la deputació la qual en algunes parts es freturant de ca¬ saments necessaris e maiorment per mudar en alguna part separada e remota les letrines qui stant en lo loch bon son donen gran fetor e corrupció als negociants e concorrens en la dita casa; e hagen pensat e cogitat los dits deputats que seria molt propri e decent que en lo dit alberch fos construhida e edifficade una ca¬ pella en la qual casc un dic personalment se cantas una missa per que fos donada ocasió e avinentesa als de¬ putats e altres en la dita casa concurrents de hoir missa e regonexer lur Grehador; e que certa renda fos assignada a un prevere qui celebras cascun dia la dita missa, per çó suplicaren los dits deputats a la dita Cort que volgués donar licencia e facultat als dits de- putats de les pecunies del dit General puxen fer cons¬ truir e obrar la dita Capella amb tots arreus e forni- inents e altres coses a deguda perfecció de aquella necessaris e assignar al prevere celebrant la dita missa certa anual pensió per caritat de la dita celebració». La proposta fou aprovada per les Corts, decidint que la Capella de la Generalitat, fos dedicada a Sant .Tordi. L'edificació de laCapella, doncs, fou decidida en vistes l'aixamplement que permetia la nova casa ad¬ a quirida a Micer Pascbal i fou edificada en l'àngol de tramuntana de la porxada superior o galeria de l'antic pati do Sant .lordi; el més antic dels dos que hi ba al Palau, i en el lloc on bi bavia alçada la torre d'una do les cases antigues, unides a l'edifici ja des del 1425. El mestre de l'obra fou Marc Çafont, ciutadà de Barcelona. En llibre d'albarans de un l'any 1434, a 28 de Juliol consta: «Com a vos en Marc Çafont, ciutedá de Barcbinona, ordenat per deputats passats en mestre maior en les obres que lo dit General fa així en la casa buy se exercex loffici de la deputació del on dit General com fora aquella, nos sia stada donada una suplicació ab la qual nos demanats que com per ordinació nostra haiats construida e acabada una ca¬ pella en la casa de la dita deputació e sia de loable costum e práctica anticada en quiscuna arç que feta e acabada una obra nova per lo dit General o per la -8- ciutat de Barchinona altres singulars es feta o per alguna remuneració el mestre maior de aquella dita obra e com axí mateix haiats carrech de regoneixer tots anys les cases e altres edificis qui son del General demunt dit sens salari... a^os otorgan X florins dor Daragó...» Així, en 28 de Juliol de 1434, consta com acabada la Capella començà que es per acord de les Corts de 9 de Febrer de 1433. Mestre March Çafont és gratificat en finalitzar Fobra que venia a exornar la reconada de la galeria alta del pati, amb la bella portada que avui admirem. L'art exquisit de l'època de la encara decadència del gòtic, predomina en son frontal, tractat com un parament de mur al qual s'entrega de manera bella i enginyosa, un dels arcs que sostenen la cober¬ ta de la porxada del pati. El frontal o façana de la Capella és disposat en una arcada de tres arcs; porta el central i finestres els dos laterals. La porta i les finestres bellament motllu- rades son flanquejades per quatre pinacles que enqua¬ dren i divideixen en tres parts tota la composició. L'intradós dels tres arcs és decorat de claraboies lobu- lades de molt fina traça, i els espais des del que van damunt dels al fris superior, el qual resolt l'entre- arcs ga del parament o portada, amb el sostre, són decorats d'un tema d'òbols apuntats de la més gran finesa, re¬ cordant com a concepte, els decorats murals en relleu d'estuc de tradició moresca. A l'interior la Capella en sa part primitiva és co¬ berta amb volta gòtica, formada per dos arcs en creu, que en el centre lliga una clau mestra; bell exemplar d'escultura del temps, en alt relleu, on és representada l'imatge de Sant Jordi a cavall, amb un floto d'àngels entorn. Els quatre espais triangulars de la volta que deixen els arcs mestres, són a son torn decorats d'un altre sistema d'arcs secundaris, proveïts de claus be¬ llament esculpides, en una de les quals s'inscriu l'es¬ cut d'Aragó, sobre-muntat de l'elm, la corona reial i la cimera del rat-penat. Obres posteriors en el segle xvii, probablement, i sobre les quals no consta documentació, aixamplaren la Capella en profunditat, dotant-la d'un còs, dividit en un espai central cobert de cúpula, altre en profun¬ ditat, al fons del qual s'alça l'altar i altres laterals, constituint com una mena de creuer. Tresor de la Capella. — Es molt poc el que resta del Tresor de la Capella de Sant Jordi, si es com¬ para amb les riqueses d'obgectes del culte i ornament que descriuen en els antics inventaris. L'enumeració d'aquestes obres d'art desaparegudes, invadiría l'espai que ací hem de reservar a n'aquestes breus notes de divulgació. Terns de teixits preciosos, draps d'Arràs, brodats sumptuosos, imatges d'argent del Sant Patró, reliquiers, canalobres, càlzers, maces d'argent, cana- delles, blandoneres, etc. -10- Algunes d'aquestes belles obres però, han arribat lins a nosaltres i d'entre elles el tem principal i el fa- iviosíssim frontal d'altar, obra mestre de l'art del bro¬ dat de l'època gòtica Europa. També s'ba conservat a i reb avui culte la Capella, la gentilíssirna estatueta en de Sant Jordi en argent, un reliquiar del segle xvi de li'adició gòtica, un altre del segle xviii, i el més impor¬ tant del segle xvii que es col·locat en l'altar com ostentori de les santes relíquies del gloriós Cavaller. Amb aquestes obres, es poden comptar com restes de la esplendorosa dotació mobiliària, alguns frontals d'al¬ tar modestos i algunes peces d'us litúrgic de baixa època i d'escassa importància artística. Donarem a coneixer ací, aquestes principals obres. El Tern. — Al Museu de la Ciutadella es conserva en la seva Sala de Brodats, el magnífic tern de la Ca¬ pella de Sant Jordi, que consta de casulla, dues dal- màtiques i una capa pluvial. Es tot ell brodat al relleu en sedes, argent i or, contenint una sèrie numerosa de figuracions en les orles, les quals constituint una seguida entre les diverses peces que el composen, dona una detallada descripció de la llegenda de Sant Jordi, el noble cavaller capadoccia. La roba és de vellut venecià del segle rellevat xv de filetsd'or, brodats, resseguint el tema del dibuix teixit. El tema d'aquest preciosíssim vellut, é& el del card estilitzat; mostra d'origen persa traduïda a l'art occidental pels teixidors venecians del segle xv, que -11 - devingué corrent, a tota l'Europa i que repetiren les ma¬ nufactures tèxtils de la Toscana, i a la fi del segle x\ i principis del xvi les espanyoles establertes a Toledo, Un document conservat, dona noticia de l'adqui¬ sició d'aquest vellut per a fer el tern, que els Diputats del General, fan a un mercader florentí, dels molts (jue en aquella època residien a Barcelona, segura¬ ment fent el comerçde teixits i altres coses precioses de robes, joiells i perfums. Aquest mercader florentí s'anomenava Vanni Rossillay, al qual la Diputació, en 16 de Novembre de 1442, paga 462 lliures com a preu de 14 canes de «vellut vellutat carmesí brocat d'or» que es diu destinat a fer casulla, capa i altres ornaments. L'any següent, en 14 d'Agost de 1444, l'obra del brodat i confecció dels ornaments litúrgics, encara durava i eren pagades al dit Vanni Rossillay 52 lliures, preu d'una peça de «azeytoni ras de color vert» de 22 canes i 5 palms, destinat a forrar casulla capa i dal- màtiques. l^l Frontal. — El preciós frontal de la Capella de Sant .lordi, és aproximadament de l'època matei¬ xa del tern abans descrit i és possible que fos obra del mateix brodador, cosa que la perfecta igualtat de la tècnica i la similitut entre determinats detalls del di¬ buix de les figures semblen comprobar. L'obra s'atri¬ bueix a Mestre Antoni Sadurní, brodador descendent de bródadors, de familia oiàginaria de Montblancb. -12- Aquest mestre bi-odador, Antoni Sadurní, és no¬ menat en Hd8, brodador del General. Seria aquest nomenament^ honorífic, en mèrits de les belles obres que havia fet per la Capella? El document que nomena a Mestre Sadurní, bro¬ dador de la Dijjiitació diu que en -3 de Març de 1458. «los molt honorables deputats provehiren Tofici de brodador del general, n'Antoni Sadurní brodador, assí que dequinavant ell hagués carrech de bro¬ dar totes e segles coses que lo general hagués necessa¬ ries pera brodar». Sabem encara per documents, que en aquest any de 1458, Sadurní contractà un broda¬ dor venecià anomenat Gil i que en 1462 tenia a tre¬ ballar en el seu obrador a un brodador anomenat An¬ toni de Llongue, fill de Villena de Saboya al Bisbat de Turin, artista del qual en tenim noticia encara a l'any 1516. De si aquests brodadors italians treballen amb Sadurní, a l'hora que es confeccionaba el tern i el frontal de Sant Jordi, no en tenim noticia, però, la presència de les orles del frontal, totes elles inspirades en temes renaixentistes, enquadrant l'escena central, ben gòtica, pel seu dibuix i la seva composició, fa pensar en la possible col·laboració d'un artista local i altres vinguts d'Itàlia. En el brodat de les dalmàti- ques, casulla i capa que componen el tern, es pot ob¬ servar també en moltes parts, l'aparició de temes re¬ naixentistes, al costat de coses de caràcter gòtic ben marcat. -13- El frontal ens dona en lacentral, una seva part bella figuració de la llegenda del Sant Cavaller de Capadoccia. Sant Jordi apareix a caball, armat de llança lluitant amb el terrible monstre en forma de dragó i que baixa serpejant d'un roquicer, damunt un terreny sembrat d'ossos i cranis d'homes i bèsties que bavia devorat. Entre el Sant Cavaller i el Drac, a se- gón terme apareix la figura de la Princesa, genollada i en actitut orant, tenint al seu costat un anyell mort, símbol de sa ignocència. A la part dorsal del Sant, apareix un castell o Palau, voltat de muralles i torre- lies amb terraces i porxades on avença la Cort amb el Rei i la Reina, pares de la Princesa, i els cortisans que assisteixen ansiosos a la lluita. Dessota la terrassa on lli ba la Cort, corre una fossada plena d'aigua on neden uns ànecs. Al fons paissatge amb arbres, roquicers un llunyans i una ciutat encimbellada. Una orla corre tot a l'entoi-n, portant els escuts del General. A cada cos¬ tat una franja bellíssima de traça grotesca italiana es motiva per un escut central, amb la Creu de la Generalitat. L'obra és feta amb primorosa minucia o amb un esplendor de materials poccomú i una perfecció de dibuix rara en els brodats de l'època. y ^'Imatge Jordi de Sant Jordi. - La bella imatge de Sant argent que avui es venera en la Capella en i és colocada vora l'altar en una columna, és un be- -14- llíssim exemplar de l'orfebreria castellana de les pri¬ mícies del segle xvi i ima de les escasses obres d'imat¬ geria en argent d'aquella època, que hagi arribat fins als nostres dies. L'imatge era esmentada en un inventari, i els senyors Puig i Gadafalch i Miret i Sans, en l'estudi que feren del Palau de la Generalitat, la pogueren identificar a base del pes esmentat en el document de compi'a, de manera que sabem segurament que es tracta de l'obra que esmenta el document de 19 de Desembre de 1536, i que diu: «Com a vos molt ho¬ norable Mossèn Joan Brauo de Sarauia donzell domi¬ ciliat en la ciutat de Soria del regne de Castella, sien degudes cent vuitanta lliures y deu sous, per la venda a feta als deputats a obs del General per la festa dc Sant Jordi d'una estatua d'argent de Sant Jordi armat, matant lo dragó y en certes parts daurada amb son peu daurat de pes de uiqnze marcs i mitja onsa». Així, doncs, es tracta d'una obra castellana del 1536, adquirida a un ai'genter de Sòria, que en seria possiblement l'autor. J^lsdeReliquiaris. - L'ostentori que guarda les relíquies Sant Jordi d'istil goticitzant del segle xvi que es guarda a la Sacristio, no té documentació. Tampoc en té el reliquiari ostentori que hi ba en l'altar. Pel seu traç no sembla ésser obra catalana. Sobre la reliquia del Sant, que conté aquest ostentori, sabem -15 - que l'ou donada a la Capella per I'embaixador de Ca¬ talunya a la Cort dels reis d'Espanya Felip II i Felip III. que era Guillem de Sant Climent. El tipus de l'ostento- li sembla castellà i és evidentment obra del segle xvit, en forma de piràmide claraboiada a base d'un dibuix renaixentista contenint tres rengles de figures de Sants sobre-muntades de la més bella obra de cisell. Amb aquest obgecte, tenim complerta la descripció de les peces més importants que resten del tresor de la Capella de Sant Jordi, on les generacions dels Dipu¬ tats i de fidels devots, tantes belles obres d'art acomu- laren. .loaquim Folch i Tohhis Bibliografia: Puig i Ca