ELS PREVERES INSTITUÏTS indialgunes XIII vidualment — per famílies d'últims del XII, — despoderoses, tal principis del quotidia¬ per que nament celebressin a l'intenció llur, els Preveres de Montserrat no tardaren gaire a constituir una petita Comunitat integrada, als millors temps, per dotze Sacerdots. Aquests Preveres sense fer professió monàstica s'incorporaven al Monestir mitjançant la promesa solemne d'obediència feta al Prior o a l'Abat de Montserrat. En una provisió atorgada al segle XIV, hom remarca, entre les obligacions inherents al càrrec, la fidelitat i obediència en complir els manaments del Prior. L'Abat Cisneros encapçala les breus Constitucions dels Preveres, amb aquests mots traduïts textualment: «Els Capellans, tot just d'ar¬ ribats al Monestir i abans de tota altra cosa, prometran fidelitat i obediència a mans de l'Abat». La subjecció al Prelat, indispensable per la disciplina i bon govern de la Casa, conferia a aquests Preveres una posició semi- monàstica que els unia a la Comunitat dels Monjos i, al seu costat, intervenien en els afers importants del Santuari. Bernat de Borrodà, Francesc Clar, Antoni de Fàbrega, Francesc Canudes, Pere Boixó, Jaume Prats, Ramon Vidal, Nicolau Vidal i Perpinyà Caragol, signaren al 1417 les ordenacions establertes per l'Abat Marc de Vilalba, reguladores dels sufragis pels difunts de les 18 274 HISTÒRIA DE MONTSERRAT diverses seccions montserratina. Pere Dauder, de la Comunitat Arnau Guillem Samuntada, Francesc Bisbal, Bernat Déu, Jaume Prats, Guillem Famada, Antoni Rostoy, Berenguer Savall, Joan Osset i Lluís Montó, assistiren,a la Constitució de la nova Co¬ munitat en temps de l'Abat Antoni Pere Ferrer; i Francesc Rosella, Pere Agassó, Pere Cosconera,Antoni Cosconera, Llo¬ renç Ninot, Andreu Sagrera, Lluís Ballit, Francesc Pons, Benet Solivella, Berenguer Fuster, Pere Joan Oller i Garsias Vailló, al 1484 ratificaren solemnialment, junt amb els Monjos, Ermi¬ tans i Donats, la Institució de la Confraria de Madona de Mont¬ serrat. La vida domèstica d'aquests Preveres tenia molts punts de contacte amb els Monjos. Menjaven plegats a la segona taula del Refetor la primera, després de la presidencial, era reservada — als Pares i la tercera als Ermitans quan assistien al Monestir—, junts freqüentaven el Chor i recitaven l'Ofici diví, de dia i de nit. Fins suplien els Monjos en els exercicis de la predicació, confessió i assistència als pelegrins, i de vegades ocuparen càrrecs importants, com és ara el de Sagristà segon al segle XV, el d'Estatjador de romeus i Prefecte de l'Escolania a principis del segle XVI. Un Prevere celebrava diàriament la Missa Matinal vers el 1456, mentre que la Conventual la cantava sempre un Monjo. Com elsMonjos, ultra l'assistència al culte, també els Pre¬ veres esmerçaren els moments de lleure en l'estudi, i han deixat mostres de la seva actuació literària. L'hàbit d'aquests Preveres res no tenia d'especial; vestien com els Clergues del temps llur. Les Constitucions dels AbaK CUSTODIS DEL SANTUARI : ELS PREVERES Ferrer i Cisneros ordenaven que mai no eixissin a l'Església ni a la plaça del Santuari sobrepellis. sense Sembla que aquests Preveres restaren a Montserrat fins al segle XVII. Molt temps abans la seva residència al Monestir era ja innecessària. Les obligacions de Misses podien ésser satisfetes de sobres pels Monjos molt nombrosos des del començament del segle XVI. L'esperit conservador de l'Abat Cisneros els incorporà a la nova Reforma, i al principi prestaren bons serveis en les relacions amb l'exterior poc avinents als val·lisoletans que igno¬ raven la llengua de la terra. Més tard s'extingí aquesta antiga petita Comunitat presbiteral. A últims del segle XVII cap refe¬ rència no trobem al·lusiva als Preveres; llurs serveis prestats al Santuari són acomplerts definitivament i únicament pels nostres Monjos. ELS SERVENTS LTRA les cinc seccions de la Comunitat montserratina, de residència fixa a Montserrat, la vida complexa del Santuari reclamà sempre el servei de multitud de gent laica que auxi¬ liava els Donats en les tasques confiades, o s'esmerçava en tre¬ balls poc adients la professió religiosa. Del període ¿'Emanci¬ a pació coneixem oficis interessants i fins el nom d'alguns oficials. Un document del 1388 parla de l'home encarregat dels cap¬ taires. Demana per aquest càrrec una persona devota, la qual no tindrà altra feina sinó la cura dels pobres, sans i malalts. Els pararà taula i els donarà bon recapte de menjar i de beure, com és de consuetud a cambrera prop de Montserrat. Dormirà a una l'escala d'ingrés al Monestir, per tal de poder rebre els pobres a qualsevol hora del dia o de la nit que arribin al Santuari. Pallador, o l'home de la palla. Ofici important al Montser¬ rat del segle XIV. L'Almoiner atenia els mendicants, el Pallador proveía els romeus de les coses indispensables. A l'evolució de l'hospitalitat oferta pel Monestir als pelegrins, l'ofici de la palla representa un pas notable. L'administració estava a càrrec dels Subprior de Montserrat, el qual, segons les ordenacions vigents a aquesta època, havia de triar cada any «un bon hom, que no haja muller, e que sie de bona fama e honesta, e sie hom avist CUSTODIS DEL SANTUARI : ELS SERVENTS 277 e treballant. E aquest aital servesca e administre lo dit ofici bé, e diligentment e lleial, e venga, ni carestiosament ni excessiva, la palla e altres coses acostumades als romeus a mellor mercat que no's vendran per los hostals dels veïnats de la Muntanya de Montserrat, en tal manera que los romeus ne sien consolats e ben edificats...» Aquesta venda de palla iniciava la solució del greu problema de l'allotjament nocturn al Montserrat d'aquesta època mancat d'edificis adequats. Els romeus, segons hem dit, vetllaven tota la nit a l'Església, i aquí i als Claustres els era lícit de reposar embolicats amb mantes prestades també pel Palla- dor. La palla no podien dur-la als llocs esmentats, però amb ella, en indrets arrecerats, s'arranjaven jassos on les persones febles o excessivament fadigades passaven la nit menys incòmo¬ dament. Sanxo de Vallterra, exercí molts anys l'ofici de Pallador. Sembla que el Prior Jaume de Vivers li concedí l'ofici per tota la vida. Al 1377, però, el nou Prior Rigalt de Vern el destituí. Pere el Cerimoniós, poc afecte a aquest Prior estranger, li escriví una lletra severa i li demana que retorni l'ofici de la palla al susdit Sanxo a qui el Rei anomena fidel nostre, o altrament proveirà ell, segons reclamaran justicia i raó. El Prior de Vern atendria la demanda reial. Mestre Major d'obres. Jaume de Vivers, tan pròdig en cons¬ truccions, es preocupà del sojorn constant a Montserrat d'un bon Mestre de cases que portés la direcció de totes les obres que es realitzessin al Santuari i a la Muntanya. El primer que sabem d'aquest càrrec, és Berenguer Duran, de Monistrol. L'escriptura el lloa de « bon Mestre, lo qual sap bé e és expert en fer les 278 HISTÒRIA DE MONTSERRAT obres damunt dites: trencar e picar pedra, e paredar e fer calç». Hom assenyalà al Mestre d'obres un jornal de quaranta quatre lliures, vint sous anuals; encara el Monestir li feia la vida i li pagava el calçat. Traginer. Al 1311, Arnau de Lladernosa promet a Pere de Santpere que servirà un any de traginer, menarà dos muls i amb ells o sense farà el que solen fer els traginers de Montser¬ rat. Cobrarà deu quarteres d'ordi bo i net, mesura de Monistrol, i vint sous. Barber. Al segle XV el barber rebia una pensió anual amb obligació d'afeitar i fer les corones als Monjos i Preveres, de vuit en vuit dies des de Pasqua de Resurrecció fins al 29 de setembre, festa de Sant Miquel, i de quinze en quinze la resta de l'any. Més tard el nombrós i continuat concurs de fidels exi¬ gí dos barbers que residien sempre al Monestir. Del 1433 hom coneix el nom d'un forner de Montserrat, Tomàs Camps, que en morir fundà un aniversari. Generalment, però, el forn del pa era confiat a un o dos dels nostres Germans. Segles més tard, augmenten les clarícies dels oficis i nombre de servents ocupats al Santuari. A últims del segle XVI consta l'existència d'un metge, dos barbers, dos farmacèutics, cerers, fus¬ ters, ferrers, paletes, traginers. Aquests eren nombrosos, car de les dues centes el Monestir, cent vuitanta mules que posseïa eren emprades per traginar provisions al Santuari. A principis del segle XVIII cal afegir Vargenter, el carnisser, el sastre, l'adro¬ guer, etc. etc., els quals sumats amb llurs ajudants, donaven la xifra de vuitanta persones laiques constantment dedicades al ser¬ vei del Monestir i dels romeus. CUSTODIS DEL SANTUARI : ELS SERVENTS 279 No cal citar noms ni detallar minuciositats d'aquests oficis, fàcilment endevinables ; mereix, però, una excepció el conegudis^ sim escriptor Joan Carles Amat, gairebé tota la primera meitat del segle XVII metge del nostre Monestir. Nasqué a Monistrol al 1572; acabats els seus estudis de medicina a València, retornà al poble nadiu, i aviat ocupà el càrrec de metge del Santuari. A Montserrat mateix escriví gran part de les seves obres. La més coneguda de totes : Los quatre cents aforismes catalans, lli¬ bret amarat de seiiy racial, en el qual els nostres besavis i avis aprengueren de llegir i de pensar. Aficionat a la música i guitar¬ rista excel·lent, escrivi un interessant i avui raríssim tractat sobre l'art de tocar la guitarra. Les aficions artístiques no li feren oblidar la seva professió; publicà diverses obres de medicina en llengua llatina, per exemple : Fructus medicinae ex variïs Galeni locis decerpti, i d'altres, algunes de les quals foren traduïdes a diverses llengües. Altres servents tenia el Monestir que no residien a Montserrat; els Acaptadors 0 Baciners. Llur ofici era aplegar les almoines que els devots de diverses contrades solien fer al Monestir de Montser¬ rat, especialment al de les collites. Molts Santuaris i fins temps Ermites de poca anomenada tenien llurs Acaptadors, però a Montserrat aquest càrrec assolí una importància excepcional, de primer per la intensa devoció que arreu hom professava a Madona Bruna, i després pels privilegis extraordinaris que fruïen els d'a¬ quest ofici. L'hospitalitat montserratina admirada i lloada de Reis i Papes, obria arreu les portes als nostres aplegadors que retor¬ naven al Monestir curulla la sàrria de la mula de tota mena 28o HISTORIA DE MONTSERRAT de provisions. Princeps estrangers atorgaven facultats de poder captar en llurs terres, i els Reis d'Aragó, i més tard els Àustries, concediren als Acaptadors de Montserrat privilegis remarcables. Eren constituïts sota la protecció, salvaguarda i guiatge reials; francs de pagar pont, barca i barra ; podien dur de nit i -de dia armes defensives malgrat les severissimes prohibicions; eren afranquits també d'host, cavalcada reial i veïnal; mentres anaven i retornaven de les captes no podien ésser empresonats, ni pe- yorats, ni molestats, de paraula o d'obra en llurs persones o béns; no podien obligar-los a acceptar cap mena de càrrec ni ofici a la ciutat o vila de llur residència; eren exempts d'allot¬ jar tropes i podien ostentar a casa seva les armes reials en pe¬ nyora d'aquests privilegis. Les captes en gran escala, començarenal temps dels nostres Priors. Bartomeu Mariés i Berenguer de Torrabruna foren no¬ menats col·lectors de les almoines a la diòcesi d'Urgell amb facultat deperseguir els falsos qüestors que acaptessin a nom de Montserrat, ja l'any 1308. A un registre de les entrades del Monestir del 1392, és consignada com a partida notable, «els acaptes que es fandiverses parts del món, així dins los reg¬ per nes e terres del Rei, com fora d'aquells, en nom e per senyor part del dit Monestir de Madona Santa Maria de Montserrat». El 24 de juliol del 1393 el Rei Joan I signava un guiatge a favor dels aplegadors o qüestors de Montserrat, en el qual parla de la consuetud d'aquestes captes: «Maestre, sapiats que en lo vostre maestrat van missatgers e procuradors qüestors, així Cler¬ gues com Llecs per lo Monestir o devota de Madona Santa Maria CUSTODIS DEL SANTUARI: ELS SERVENTS 281 de Montserrat, per predicar, acaptar, demanar, collir, llevar blats, censes, bacins, lexes, diners e altres emoluments o drets perta- nyents o acostumats de dar al dit Monestir o devota e al seu acaptiri; perquè us pregam que aquells e cascun d'ells hajats per recomanats, e a aquells donets consell, favor e ajuda sobre les coses dessus dites». Tots aquests privilegis i recomanacions esdevenien sovint necessaris i, de vegades, encara no eren prou. L'ofici d'Acaptador, que alguns prenien per devoció i d'altres pels beneficis i privilegis esmentats, oferia perills i contratemps greus. A les penalitats ordinàries a una vida de vagabundeig constant, calia afegir les amenaces i maltractes rebuts en certes cases i viles, i fins l'oposició d'autoritats locals, eclesiàstiques o civils. La Reina Maria pregava, al 1422, al Bisbe d'Osca que revoqués l'ordre per ell donada als Acaptadors montserratins de passar una sola vegada l'any a la seva diòcesi. Al 26 de setem¬ bre del 1568 un Acaptador de Montserrat deposava a la Seu d'Urgell contra un tal Ribó, el qual, en passar per casa seva per tal d'aplegar les captes, l'agredí armat. L'eixida de bandolers al camí ral sovintejava, i més d'una vegada es constatà la pro¬ tecció prodigiosa de la Verge de Montserrat a favor d'aquests pacifies servents seus. En iniciar les captes a una nova contrada, la feina es dupli¬ cava. Calia divulgar la devoció de la Verge, predicar-ne les excel- lències, recontar alguns miracles i detallar l'hospitalitat que els romeus rebien a Montserrat. De vegades, sobretot al segle XIV, rAcaptador era acompanyat d'un Clergue o Prevere encarregat d'aquesta missió. Aviat, però, els freqüents romiatges divulgaren arreu les meravelles del Santuari i els Acaptadors trobaven el 282 HISTORIA DE MONTSERRAT terreny ben preparat. Es bastien Altars a la Verge Bruna; Esglé¬ sies o casesdeterminades tenien bacins on es depositaven les almoines en metàl·lic; els Confrares de Montserrat es constituïen zeladors, i tot plegat facilitava molt la tasca no sempre planera dels Acaptadors. Vers el d'aquests servents, només els desti¬ 1600 el nombre nats a les captes del Reialme d'Aragó, passaven d'un centenar. Les almoines recollides en metàl·lic i en fruits de la terra eren quantioses, i bé calien, car segons estadístiques de l'època, com¬ putats uns temps amb altres, es mantenien diàriament al Monestir mil dues-centes persones. Les rendes de Montserrat eren migra¬ des; sense la caritat dels innombrables devots de Madona Bruna, i sense l'abnegació d'aquests servents, que si fruïen de privilegis i percebien un percentatge dels acaptes fets, no els mancaven àrdues fadigues i greus perills, hauria estat impossible la gene¬ rosa acollida als visitants del Santuari. CULTURA LS Custodis del nostre Santuari mai no oblidaren llur filia¬ ció benedictina. Malgrat les tasques primordials tan absor- bidores, semprefidelíssimament acomplides, els Monjos trobaren temps per lliurar-se a l'estudi de les ciències i de les arts. El capítol de la Cultura montserratina, avui amb prou feines esbos- setable, serà dens de sorpreses inesperades. Hom pot encetar-ne alguna, tot apomellant les activitats culturals dels Monjos de Montserrat a l'entorn del Scriptorium, Biblioteca, Arxiu, Imprem¬ ta, Taller d'orfebreria, de pintura. Escola de música. Scriptorium. Tot Monestir benedictí posseïa, a l'edat mitja, una Cel·la destinada a la còpia de Manuscrits. Els primers Mon¬ jos de Montserrat procedien de la gran Abadia de Ripoll, el cen¬ tre cultural, aquells dies, més fort de la nostra terra i que podia sostenir la comparació amb qualsevol altra Abadia, europea. Els deixebles montserratins de l'Abat Oliva, per bé que pocs en nombre i aqueferats amb les tasques imposades pel Santuari, no trigarien a cercar una petita cambra i reproduir en petit el Scriptorium de Ripoll. Els còdexs que existeixen de la gran Aba¬ dia catalana poden donar una idea de com s'escrivien i miniaven els llibres a Montserrat, puix els amanuenses eren eixits de la mateixa Escola. 284 HISTORIA DE MONTSERRAT Pocs són els manuscrits montserratins que han escapat al doble estrall del temps i de les passions humanes. Còdexs dels segles XI i XII no abunden, ni procedents de centres de pro¬ ducció intensa. Als de casa nostra, però, els calgué suportar encara un sever escrutini a la vinguda dels Monjos val·lisoletans i el luctuós incendi del 1811. Així i tot, posseïm alguns Manuscrits treballats al Scriptorium montserratí i un d'ells, per bé que de data no massa antiga, honora altament els nostres Monjos, escrip¬ tors i miniaturistes, del segle XIV. Escrit damunt de grans fulls de pergamí, lletra caligráfica, a dos colors, belles inicials poli¬ cromes, exquisides miniatures, marges folgats, treballat amb cura minuciosa, tot ell respira la grandesa del Monestir al període d'Emancipació. Als treballs de transcripció de Manuscrits intercalaven els nostres Monjos produccions originals. L'obra més antiga que avui es coneix redactada al nostre Monestir, pertany al segle XII. Es un recull de belles narracions de miracles obrats per intercessió de Madona Bruna, escrit en un llatí flexible, més del que hom podia demanar a correcte aquella època. No consta el de l'Autor, però la seva proce¬ nom dència és indiscutible. En el gentil Pròleg, diu : « Si amb tanta diligència llegim els miracles que mai no hem vist, i els estimem apassionadament, i els creiem amb fermesa, com no haurem d'es¬ criure i de llegir, d'estimar i de predicar aquells prodigis que nostre Senyor Jesucrist obra, a honor de la seva Mare, a la nostra presència, als nostres dies, a la nostra Església de Santa Maria, a la Muntanya de Montserrat ? » Les meravelles realitza- CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 285 des perMadona Bruna posaren la ploma als dits del primer Monjo escriptor qui ha consignat, en obra literària, dades me¬ morables de la devoció montserratina. Més endavant l'ascetisme, tan escaient a la nostra Munta¬ nya, impulsava un Ermità, el P. Rocacelsa, a confiar al pergamí els favors excepcionals que Déu li havia atorgat i les visions profètiques que havia merescut del cel. El Llibre Vermell, copiat al segle XIV aprofitant anteriors Manuscrits montserratins és, ell sol, tot un monument de l'an¬ tiga cultura del nostre Monestir. Els miracles de la Verge de Montserrat; els sermons que s'adreçaven als pelegrins en arribar al Santuari; nocions de Doctrina Cristiana i breus tractats de confessió; corrandes, lletra i música, que cantaven els nostres romeus; privilegis concedits als Confrares de Montserrat, i diver¬ ses confirmacions d'aquesta institució; tractats teològics; oracions i lletanies marianes, ocupen molts folis d'aquest preadíssim Ma¬ nuscrit que continua una enciclopèdia dels coneixements de l'època: Astronomia, amb sistemes planetaris dibuixats; Geogra¬ fia, amb un curiós Mapamundi; tractat d'Història Natural, parla de diverses espècies de peixos, aus, feres, rèptils, arbres, pedres, metalls, etc; monstruositats humanes, il·lustrades amb quinze figures ben dibuixades; nocions d'Història Universal; descripció de les Esglésies de Roma, etc., etc. Providencialment aquest còdex per motius d'estudi s'havia prestat al Marquès de Lió poc abans de la vinguda a Montserrat de les tropes napoleòni¬ ques; així s'arrabassà de les flames que tan esplèndids testimonis de la vella cultura nostrada destruïren. 286 HISTORIA DE MONTSERRAT En el període de la Independència, una escriptura singular, signada per l'Abat Marc de Vilalba a Monistrol el 5 de maig del 1430, i l'endemà pels Monjos al Monestir, en poder del -Notari de Barcelona Bernat Vendrell, mostra la Comunitat de Montserrat interessada en l'estudi de la Biblia. Marc de Vilalba, profund coneixedor de la Sagrada Escriptura, com ho proven les abundoses i escaients citacions bibliques que floregen els seus discursos de Diputat de Catalunya, oferi a la Comunitat — digne present abacial — un superb volum de pergamí, relligat en cuir, amb manelles d'argent que contenia el text integre de la Biblia; unes Concordantiae del text bíblic ; tres magnífics volums — l'ac¬ tual Biblioteca de Montserrat en posseeix alguns folis — també en pergamí. Comentari a la Sagrada Escriptura de Nicolau de Lira; una Tabula super Nicolaum de Lira i un Catholicon. L'escriptura esmentada concreta que l'Abat fa la donació d'aquests llibres per tal d'intensificar l'estudi i el coneixement de la Biblia entre els seus Monjos. Aquests, agraïts, signen també l'escriptura de donació. El Catholicon era un llibre molt llegit a Montserrat. A la Biblioteca del nostre Monestir n'hi hauria en aquest temps, més d'una còpia. Feia uns quants anys que el Rei Marti l'Humà, a petició dels nostres Monjos, havia demanat a Poblet l'exemplar que tenia procedent de la biblioteca del Cerimoniós, per tal de treure'n una còpia al Scriptorium montserrati. Són sumament interessants les relacions culturals del Mones¬ tir de Montserrat amb la familia reial,. iriaugurades en temps de Joan I, el qual demanà als nostres Monjos un exemplar del CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 287 llibre de Sant Gregori Magne titulat Diàlegs; l'exemplar lliurat al Rei, probablement estaria escrit en llati. L'esposa del Rei Joan, Mata d'Armenyach, també es cartejava amb els Monjos per obte¬ nir llibres, i posseïm d'ella una lletra gentil adreçada al Prevere montserratí Arnau Saplana, en la qual el regracia d'una obra re¬ buda. El susdit Rei Martí s'interessà encara per un Psaltiri d'un Ermità de Montserrat. Maria, la malaltissa muller del Magnànim, és, però, la persona reial més relacionada amb els nostres escrip¬ tors i erudits. La seva correspondència, junt amb altres dades, revela que del 1420 al 1440, el Scriptorium montserratí tingué un període d'activitat intensa en la còpia material de llibres i en la redacció original de diverses obres. Entre els Monjos que firmaren l'escriptura citada de l'Abat Vilalba, figura la signatura del P. Bernat Vilalta, un dels erudits montserratins d'aquests dies. La Reina Maria, aprofità l'avinen¬ tesa d'un viatge a Nàpols del nostre Monjo, per fer-se portar un exemplar del Spechio delia Croce, que traduí al català un altre Monjo benedictí, Pere Busquets, de Sant Feliu de Guíxols. El P. Vilalta és autor d'un llibre escrit en català al 1433, que s'ha salvat per miracle, i és l'únic autògraf que resta dels nostres antics Autors. Els primers folis són dedicats a la narració dels fets més importants dels vells Priors montserratins, sobretot refe¬ rents al culte; la resta del llibre conté les fundacions perpètues fetes al Monestir, riques en noms de benefactors i en dades aprofitables. El Monjo Vilalta era amic i company de Scriptorium dels Preveres montserratins Guillem Ramon i Jaume Prats. De Tortosa, en data del 11 de febrer del 1420, la Reina Maria 288 HISTÒRIA DE MONTSERRAT signava una lletra adreçada a Guillem Ramon, en la qual li feia gràcies d'un llibre que des de Montserrat li havien tramès, i demanava amb instància el tractat de De vicis e de virtuts. El mateix dia escrivia a Jaume Prats, el qual feia redactar a Mont¬ serrat un Libre de Confessió destinat a la muller del Magnànim; aquesta urgia l'acabament del llibre «car lo temps d'açò en què és fondât s'acosta», vol dir que era a prop la Quaresma, i volia utilitzar el llibre que aquells dies s'ultimava. Al mes següent eixia de Montserrat un altre còdex també regalat a la Reina : El libre de Consolació probablement la versió catalana — del conegut llibre de Boeci — puix el 29 de març regracia aquest «libre tramès, del qual havem haüt singular plaer». Guillem Ramon prometé encara una altra obra a la Reina, el títol de la qual havia d'ésser molt interessant quan era esperada amb tant delit : « segons per diverses lletres vos havem escrit, ab gran desig speram lo libre que ens havers promès, car creem que en llegir aquell trobarem gran plaer». El Scriptorium de Montserrat no donaria l'abast; el llibre no arribava i la Reina, impacient, tra¬ meté Pere Caselles al nostre Monestir per tal d'obtenir-lo més aviat. A aquest període cal datar, sembla, el Libre d'Amoretes que el savi P. Villanueva atribueix a un Ermità de Montserrat. Seria la poncella literària més exquisida collida a la Muntanya Santa. Ardideses lul·lianes i galanies de l'Auzias, en un estil de dolçor inefable; hom diria Sant Bernat parlant el pus bell catalanesc dels començaments del segle XV. SMdMoconettsin/ertarsl.lr d¡ibeotcla Actual CUSTODIS DEL SANTUARI CULTURA : 289 Un altre Ermità de Montserrat, conegudíssim, el P. Bernat Boil, imprimia al 1489 el De Religione. És la primera vegada que Montserrat es posà en contacte amb l'art d'estampar llibres, deu anys abans d'existir la Tipografia montserratina. Un interès especial té la llarga correspondència d'aquest personatge publicada recentment. Mestre Rosembach, al 1521, estampava a Barcelona la Vita Christi del seràfic doctor sanct Joan Bonaventura, traduhït de latí en romanç per un devot religiós del Monestir de Montserrat, de la Orde de sanct Benet. Aquest devot religiós, probablement el P. Mateu de la Penya, escriví aquesta versió del pseudo Bonaventura, amb oracions i introduccions originals, a liltims del segle XV. Al 1499 el Scriptorium de Montserrat sofria una transforma¬ ció essencial, millor dit, deixava d'existir, malgrat algunes mos¬ tres ben apreciables de còdexs elaborats al principi del segle XVI. La cel·la silenciosa dels pacientosos copistes i il·luminadors, fou substituïda de cop per la sala movimentada dels caixistes i premsistes. Ja no calia passar anys corvat damunt els fulls de pergamí per treure la còpia d'un llibre: es conjuminaven uns trossets de ferre, es col·locaven al plat de la premsa, es tinta¬ ven; un full de paper, premsada vigorosa i, com per art una d'encantament, eixien un de planes nítidament escrites. munt L'invent meravellós, fantàstic pels nostres copistes del XV, s'em¬ prà a Montserrat amb notable prioritat damunt de moltes Aba¬ dies benedictines. Aquest fet transcendent, l'orientació donada al Monestir per l'Abat Cisneros i les monografies especialitzades sobre la produc¬ te 290 HISTORIA DE MONTSERRAT ció literaria de Montserrat al segle XVI i següents, valoren diversament les manifestacions literàries i permeten un comen¬ tari més folgat. Les activitats literàries dels Monjos de Montserrat durant els segles XVI-XVIII, foren múltiples i s'expandiren més enllà de les disciplines estrictament eclesiàstiques. Al tractat De regimine Principum, feia costat el de farmacologia del G. Castell, i el d'agricultura del P. Blasco. A les versions dels Clàssics, sobretot de Sèneca, de Ciceró, de Boeci, etc., s'hi ajuntava el De Gram- maticae Praeceptis del P. Gonçal Sojo, o la Reglamentació dels captaires del P. Medina. No mancaren Poetes. Antoni Brenach versificava correctíssimament en llatí, i escrivi un llarg poema titulat Saxia, descripció de la Muntanya de Montserrat, Apollus DeificuSj Epithalamium Salomonis, i dos himnes a les santes Eulଠlia i Madrona. Tot en VEpithalamium que és exàmetres, llevat en versos falèutics. Avui coneixem 11,182 versos elxits de la fecunda ploma del P. Brenach. En el període castellà, cal esmen¬ tar el P. J. de Figueroa, autor clàssic, el P. Alfons Truxillo, lloat de Lope de Vega, i el P. Anselm Forcada, simpàtic gongo- rista que posava en vers els seus sermons. Als temps més recents els PP. Joana, Ametller, etc. escriviren monografies científiques. Els estudis predilectes dels nostres Monjos, però, foren els històrics, els bíblics i els ascètics. Al 1514 s'estampava a Barcelona el Libro y Milagros hechos a invocación de nuestra Señora de Montserrat. Es la primera Història del Monestir impresa. Escrita per l'Abat Pere de Burgos, assolí un èxit no superat per cap altra Història montserratina. En CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 291 coneixem una vintena d'edicions, algunes d'elles en francès, en italià i alemany. L'antic Arxiver, P. Pere Gener, es lliurà en als estudis històrics a base de documents; treballà llarg temps al nostre Arxiu, i redactà un índex complet de les jurisdiccions i possessions del Monestir de Montserrat. Els Arxivers successors del P. Gener, imitaren l'exemple i superaren el Mestre. El P. Mi¬ quel Solsona, expert enla lectura de documents antics, revisà sàviament i amorosa el vell Arxiu, i redactà un aparell nostre crític de la Història de Montserrat, dissortadament desaparegut al 1811. Encara escriví Documents per : la Història benedictina ; De les assenyalades del Principat de Catalunya, etc. Joan coses Guerin, francès de naixença, però viscut a Montserrat des d'Es- colanet, succeí al P. Solsona. La fecunditat d'aquest home és meravellosa, i la capacitat de treball admirable. Les seves setze obres conegudes sumen un gran nombre de volums. Uns curts fragments que ban romàs fan més sensible la pèrdua d'aquests manuscrits, especialment els dedicats a biografiar els montserra- tins il·lustres, treballats amb tota cura i abundosament docu¬ mentats. Dos Monjos francesos escamparen el coneixement de la història de Montserrat a llur Pàtria: El P. Mateu Olivier publicava la seva obra Lyon al 1616, i el P. Lluís Montagut a la Histoire de N. D. du Montserrat a París al 1697; existeix una versió d'aquest llibre en llengua flamenca, i quatre o cinc reedicions franceses, impreses a Tolosa al segle XVIII. Tres Ar¬ xivers d'aquest segle es relacionaren amb obres de caràcter his¬ tòric: El P. Reventós, el P. Hermosilla i el P. Ribas. El pri¬ mer, amic de Serra i Postius, al qual facilità les notes de l'Arxiu de Montserrat emprades al seu Epitome, i autor d'una Història 292 HISTÒRIA DE MONTSERRAT de Montserrat perduda al 1811; el P. Hermosilla escriví un Ca¬ tàleg documentat dels antics Priors i Abats del Monestir, que fullejà i lloà el P. Villanueva; el P. Benet Ribas, Arxiver, exper- tissim col·laborador de les obres dels PP. Méndez, Caresmar i Pasqual, i autor de treballs històrics notables. Restarien encara a esmentar, ultra la Història de Montserrat escrita per l'Abat Fil- gueira, les anònimes, dues en llati i una en castellà, trameses des del nostre Monestir als Benedictins de França, en resposta a la petició de Mabillon. Més apassionadament lliuraren els Monjos de Montserrat es al conreu desig del P. Marc de Vi¬ dels estudis bíblics. L'intens lalba consignat en l'escriptura de donació de la Bíblia amb Comen¬ taris i Concordàncies, restà amplament satisfet. Des del seu temps fins a l'època moderna, els nostres Monjos han mostrat predilec¬ ció pels estudis escripturistics. La càtedra d'aquesta assignatura establerta al Monestir des del segle XV, els Professors que l'en¬ senyaren a Montserrat mateix i a les Catedrals de Barcelona i de la Seu d'Urgell, els Catedràtics de Grec, Hebreu, Siríac i Àrab a Salamanca, i sobretot les obres escrites, són un testimoni fidel. Un quart de segle abans que Fr. Luis de León publiqués la cèlebre versió espanyola del Càntic dels Càntics que tan vivament abrandà la controvèrsia sobre la licitud de les versions en vulgar dels Llibres Sants, eixia dels obradors de Carles Amorós a Bar¬ celona un llibre titulat Arpa de David, versió parafrasejada dels cent cinquanta Psalms. Malgrat l'extensió de l'obra — més de sis centes planes — fou reeditada diverses vegades i no preci¬ sament a Barcelona, sinó a Medina del Campo, a Burgos, etc. CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 293 L'autor era el P. Benet Vila, nascut a Barcelona a últims del segle XV i profés a Montserrat al 1509. El Ms. H. 1. 4, de la Biblioteca de l'Escorial conté una ver¬ sió acurada i Comentari eruditissim dels un Evangelis.quatre La versió ha publicada recentment a Madrid, conceptuada estat superior a la de Valera. Es obra d'un Monjo de Montserrat, contemporani de Fr. Luís de León, P. Joan de Medina, anome¬ nat de Robles. El Comentari, redactat al període àlgid de la controvèrsia esmentada, no fou publicat per decisió de la In¬ quisició. El llibre bíblic més famós escrit a Montserrat és, sens dubte, la Sylva Allegoriarum totius Sacrae Scripturae. El P. Jeroni Lloret, antic Escolà de Montserrat, esmerçà trenta sis anys en la seva redacció. Conté totes les paraules de la Bíblia amb l'explicació del sentit literal, al·legòric i místic, amb innombrables cita¬ cions de Sants Pares i Autors eclesiàstics. Es obra d'una eru¬ dició formidable. En volum gruixudíssim, aparegué a Barcelona l'edició Princeps l'any 1570. Cinc anys més tard eixia la segona edició a Venècia. Fou reimpresa a París al 1583 amb èxit tan sorprenent, que en menys d'un any s'esgotà l'edició i a París mateix s'estampà la del 1584. Al 1587 Venècia llençava una nova edició al mercat. Lyon publicà la seva al 1622. Colònia, que havia iniciat la impressió de l'obra mestra del P. Lloret al 1612, baté el record de les edicions successivament eixides a la ciutat alemanya al 1630, ió8i, 1701, 1744. Els elogis tributats a l'obra i a l'autor són quasi ditiràmbics. Bucellini, anomenava al P. Lloret «Príncep dels Escriptors del seu segle». Sant Carles Borromeu recomanava als eclesiàstics aquesta obra que qualificava 294 HISTORIA DE MONTSERRAT d'útil i gairebé indispensable. A la portada de l'edició de Lyon, es deia que aquest llibre equivalia a tota una biblioteca eclesiàs¬ tica. Una altra obra publicà encara aquest autor, on aplegà la història i referències de tots els personatges esmentats en la Bíblia. El P.Jeroni Lloret amb el seu exemple i el seu mestratge fou l'orientador i el patriarca dels estudis escripturístics a Mont¬ serrat. Un dels seus deixebles més eminents, el P. Josep Cape¬ llades, model perfecte de paciència benedictina, deixà escrits tres volums d'addicions a l'obra del Mestre. Un contemporani ator¬ gava un valor extraordinari a aquesta obra, i judicava que amb aquestes addicions la Sylva Allegoriarum assolia una perfecció insuperable. Dissortadament el P. Capellades no trobà cap Mece¬ nas— com el P. Lloret havia tingut en l'Abat Garriga — i la seva perdut. Resta únicament la Onomatologia B. Vir- obra s'ha ginis Mariae que conté set mil sis cents quaranta epítets donats pels Sants Pares i Autors eclesiàstics a la Verge Santíssima. El portuguès Francesc Sánchez, és un altre excel·lent Co¬ mentador de la Bíblia eixit de Montserrat. Traduí í comentà extensament els Job, Càntic dels Càntics, Psalms, Llibres de Eclesiastès, etc. D'aquest darrer n'existeix una edició barcelonina del 1619. Profund coneixedor de les llengües orientals, sobretot de l'hebreu del qual redactà un Diccionari, traduí de l'original directament; el seu Comentari té un sabor de treball modern, i es decanta amb preferència per la interpretació literal. A la Biblioteca del Monestir de Montecassino es conserven tres volums infòlio manuscrits, esplèndid Comentari als primers llibres de la Bíblia, doblement interessant per uns dibuixos a la ploma il·lustratius del text, impecables. Són deguts al gran artis- CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 295 ta polígraf montserratí P. Joan Andreu Ricci, fill i germà res¬ i pectivament dels coneguts pintors italians, Antoni i Francesc. Joan, nat a Espanya, professà a Montserrat vers el 1627. Ultra la seva admirable obra pictòrica, es lliurà a l'estudi de les cièn¬ cies eclesiàstiques i escriví diversos tractats ; els més notables són els destinats al Comentari de la Sagrada Escriptura, primer intent montserratí d'un Comentari il·lustrat a la Biblia. Al moment d'arribar les tropes napoleòniques, es redactava a Montserrat un altre Comentari a la Biblia. Arrabassats a les fla¬ mes, resten un centenar quaderns d'exer¬ de fulls, junt amb uns cici de llengua àraba, escrits de la mateixa mà del Comentarista. L'estudi seriós de les Sagrades Escriptures, iniciat pels nostres Monjos del començ del segle XV, continuà amb amor fervent i constant fins a la destrucció del Santuari. Hem fet ja coneixença de l'obra mestra, fundadora de l'Es¬ cola ascètica de Montserrat : L'Exercitatori de la Vida Espiritual del P. Cisneros. Aquest llibre assoli una difusió extraordinària; junt amb el Compendi, hom coneix avui una cinquantena en d'edicions impreses a: Montserrat, Barcelona, Sevilla, Medina del Campo, Valladolid, Salamanca, Ingolstad, Paris, Cracòvia, Lisboa, Douay, Colònia, Munich, Regensburg, Nàpols, Londres, Roma, Florència, Salsburg, etc. Per bé que abunden les edicions llatines, no en manquen d'espanyoles i existeixen versions ita¬ lianes, franceses, angleses, alemanyes, portugueses i catalanes, aparegudes des del 1500 en què eixí l'edició Princeps a Mont¬ serrat, fins al 1929, que s'ha estampat, també al nostre Mones¬ tir, la versió anglesa del Professor E. Allison Peers. Aquestes 296 HISTÒRIA DE MONTSERRAT dades geogràfiques, lingüístiques i cronològiques proclamen l'esti¬ ma que ha merescut sempre i arreu el llibre auri de l'Abat Cis- neros; no calen comentaris. A l'entorn d'aquesta obra s'acoblà la producció ascètica dels Monjos montserratins. Encara en vida del Mestre, l'Ermità Alfons de Vizcaia donava a l'estampa, 1508, un tractat místic intitulat Matrimoni Espiritual. Joan de Sant Joan escriví un pul- quèrrim llibre De Spiritu Sancto, sortosament conservat a la Biblioteca de l'Escorial. Uns quants anys més tard el P. Pere de Chaves editava l'obra altament mística i de sabor clàssic: Conversión de la Magdalena que poc temps després era traduït a la llengua italiana. Pere Alfons ba estat un dels deixebles més notables de l'Es¬ cola cisneriana. Al 1536 professà a Montserrat la vida de Ceno¬ bita, però anhelés de més alta perfecció obtingué permís de retirar-se a una Ermita de la nostra Muntanya on passà la resta de la vida meditant i escrivint. Home de cultura superior, espe¬ rit selecte, redactà en llatí elegant, una série de tractats ascètics, en els quals hom endevina la lectura assídua de la Bíblia, de la Regla de Sant Benet i de l'Exercitatori del P. Cisneros. Posseïm els següents: Immortalitat de Vànima, La Misericòrdia de Déu, Els Beneficis divins, L'Eucaristia, Lloances a la Verge Maria, La Vida solitària. La Religió i els tres Vots, Preparació a la mort; tots estampats a Barcelona, 1561-1562. Aquest Monjo ba estat un dels més fecunds i originals escriptors místics de Montserrat. El seu Tractat sobre l'Eucaristia és interessant per la defensa de la Comunió freqüent, al seu temps molt discutida i combatuda; cal retenir el seu nom com un dels gloriosos defensors capdavanters CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA de l'opinió als nostres dies ha merescut l'aprovació més que explicita de la Santa Seu. Abans d'arribar a la meravellosa producció mística del Germà Josep de Sant Benet, la nostra bibliografia ascètica s'enriquí d'obres escrites de Monjos de Montserrat, com és ara; Compendi breu Exercicis Espirituals, divers de l'obra de Cisneros, Floresta Espiritual, Advertències selectes. Tractat d^apectes, etc., etc. Les obres del nostre Venerable aparegueren per primera ve¬ gada a Madrid al 1725. Molt abans, però, s'havien extès per França, Itàlia i Alemanya, en còpies manuscrites que eren àvida- ment cercades, com diu concretament el Censor de la primera edició i corrobora l'Abat Benet Argerich en remarcar que molts estrangers, en vida del Venerable, venien expressament a Mont¬ serrat a consultar amb l'humil Germà Hec greus dificultats teolò¬ giques i escripturístiques. Cinc edicions assoliren aquestes obres escrites en llatí i espanyol, publicades a Madrid i a Girona. Frag- mentàriament aquests tractats s'han donat també en portuguès, alemany, català, etc. Josep de Sant Benet és una de les figures més interessants del misticisme del segles XVII-XVIII. Ella clou dignament el cicle dels nostres escriptors-místics. Val la d'esmentar alguns erudits i professors il·lustres pena que ha tingut Montserrat. Gaspar Tàpies, ingressà al Monestir el 4 d'agost del 1618; ensenyà Teologia Moral i Sagrada Escriptura a Barcelona. L'Ar¬ quebisbe de París, Pere de Marca, a la seva llarga estada a Bar¬ celona, després de la guerra dels Segadors, tractà familiarment el P. Tàpies i admirà tant el seu saber, que arribà a dir que en el 298 HISTORIA DE MONTSERRAT curs de la seva vida solament tres homes havia conegut dignes del nom de savis, i un d'ells Monjo montserratí; un era aquest altre erudit afegia que en companyia del P. Tàpies no calien llibres, car ell era una biblioteca ambulant. Vers el 1660 es donà a Montserrat el cas notable del Monjo Dídac Solà, natural de Ripoll, tan versat en la llengua i mètrica llatines, que dictava a la vegada versos a tres amanuenses en metre i assumpte distints; arribà a parlar amb més fluïdesa i correcció la llengua d'Ho- raci que la materna. Josep Montellà, Doctor en Lleis, Rector i Professor de Dret a l'Universitat de Lleida; Josep Capellades, Professor de Sagrada Escriptura a la Seu d'Urgell; Antoni Es- caules Doctor en Teologia per Salamanca, ensenyà a Salamanca mateix les llengües grega, hebrea, siriaca i àraba; Jaume Vidal, deixeble del P. Escaules, expertissim en les llengües grega i hebrea; Benet de Sala, Professor de Filosofia a l'Universitat de Salamanca; Pere Lluís de Santa Fe, Professor de Teologia a l'U¬ niversitat d'Hirache, Navarra; Francesc Salvador, Catedràtic de Teologia a l'Universitat d'Oviedo; Alfons Monfages, Doctor en Teologia i Professor de Moral al Rosselló; Francesc Crespo, Doctor en Teologia i Professor d'aquesta assignatura a l'Univer¬ sitat de Lleida, etc. etc. ; i no citem els Professors dels Col·legis de la Congregació de Valladolid, especialment els que ensenya¬ ren a Sant Pau del Camp de Barcelona, Sant Benet de Bages i Sant Genis de les Fonts, per tal de no allargar excessivament el capítol de Cultura. L'antiga Biblioteca de Montserrat era notabilissima Biblioteca. pel nombre de volums i la qualitat de les obres impreses i ma- CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 299 nuscrites contenia. Es reputava la primera de Catalunya que després de la de Santa Catarina de Barcelona. Abundaven els llibres de ciències eclesiàstiques : Teologia, Sagrada Escriptura, Patrística etc. No s'ha conservat cap Catàleg especificat d'aquesta antiga Llibreria; però el lot considerable que hom salvà de la destrucció general, les llistes facilitades per Cisneros en distribuir a la Quaresma els llibres als seus Monjos; els petits catàlegs de Manuscrits i d'Incunables redactats del P. Benet Ribes, destinats a completar les obres dels PP. Pasqual i Méndez; les al·lusions d'alguns erudits, com el P. Villanueva, que visitaren aquesta Biblioteca abans de l'incendi del 1811 i, sobretot, el nombre prodigiós d'Autors citats a les obres dels PP. Lloret, Capellades G. Castell, etc., etc., assabenten la quantitat i qualitat de l'antic fons de la nostra Biblioteca. No mancaren donacions importants que ompliren ràpidament les lleixes de la Llibreria. Hom ha es¬ crit que Carles V lliurà de cop dos mil escuts per a l'adquisició de llibres. Al 1579 Antoni Jordà, Rector de Sallent, donà al Monestir la seva llibreria que els contemporanis reputaren com un donatiu notable digne d'agraïment. Els antics montserratins gaudiren, doncs, d'un poderós instrument de cultura que, segons acabem de veure, no desaprofitaren pas. Al 1811 aquesta Biblio¬ teca fou incendiada. En retornar els Monjos salvaren quelcom entre els munts de paper fumejant. La Biblioteca actual de Mont¬ serrat posseeix encara algun volum de fulls mig cremats. Arxiu. L'antiguitat del Monestir, el nombre vertaderament copiós d'escriptures de donació, de Privilegis i Concessions reials, de Butlles i Breus pontificis que es servaven a l'antic Arxiu de 300 HISTORIA DE MONTSERRAT Montserrat, el dotaren d'una riquesa immensa que augmentaren els Arxius d'algunes famílies nobles i d'altres Abadies que per motius de compra de Castells, dipòsit o anexions de Monestirs, havien anat a parar a Montserrat. Era notable l'Arxiu de Santa Cecília, més vell encara que el nostre. Ultra la documentació, font insubstituïble per a la redacció definitiva de la història de Montserrat, es servaven en el nostre Arxiu les joies bibliogràfi¬ ques de més preu : Manuscrits antiquíssims, alguns procedents de Santa Cecília, escrits al segle X, Còdexs il·luminats. Incuna¬ bles i llibres rars, especialment els estampats al nostre Monestir. Asseguts davant la taula de treball d'aquest redós amable, s'es¬ colaren tranquil·lament les hores als nostres venerables Arxivers que amb paciència benedictina i amb cura amorosa revisaren aquell tresor documental i transcriviren escrupolosament les es¬ criptures més importants; algunes d'aquestes còpies preadíssimes, escapades al vandalisme destructor, han prestat i prestaran serveis inapreciables en escriure documentalment i crítica la història del nostre Monestir, car, abrusats pel foc napoleònic o amagats en lloc desconegut, els documents originals no compareixen. Impremta. Més d'una vegada en el curs d'aquest petit llibre hem al·ludit a la Tipografia Montserratina d'iiltims del segle XV i principis del XVI, una de lesculturals més simpàtiques notes del Monestir. Al desembre de l'any 1498, Montserrat contractà el Mestre estampador Joan Luschner el qual instal·là una Premsa al Monestir mateix. El 16 d'abril del 1499 es tirava el colofó del primer Incunable imprès a Montserrat. Més endavant, al 1518, imprimia al Santuari Mestre Rosembach. En conjunt es CUSTODIS DEL SANTUARI ; CULTURA 301 publicaren unes obres, amb una summa de 12,000 volums, 27 sense comptar més de 200,000 fulles d'Indulgències dels Con¬ frares i diverses Xilografies amb Imatges de la Verge i de Sants; nombre en aquells temps extraordinari, i que ja feia dir al P. Méndez que cap Monestir ni Cabilde ni Corporació eclesiàstica d'Espanya no havia igualat aquestes dades. Alguns dels nostres Incunables : el Directorium Horarum Canonicaruni, l'Hymnorum Intonationes i el Procéssionarium, estampats a dues tintes, i alguns exemplars sobre vitela, són d'una nitidesa exquisida i d'una per¬ fecció impecable. Rosembach superà encara Luschner en. presen¬ tació. El Missal i els Lectionaria, monuments tipogràfics, són el luxe de la Impremta de Montserrat. Taller de relligadura. Complement de la Impremta, existia al Monestir, des de finals del segle XV, una oficina on es relliga¬ ven els llibres eixits de les nostres Premses. Els volums de for¬ mat petit, eren sovint relligats en pergamí; pels llibres grans s'emprava el cuir gofrat a mà. El taller posseïa una col·lecció típica de ferres per l'ornamentació de les orles, cantoneres i centres, i petits gravats: Madona de Montserrat, les Munta¬ uns nyes, Sant Benet, etc, que combinaven artísticament, com encara podem admirar en els rars exemplars que posseeix la nostra actual Biblioteca. Orfebreria. Als segles XVII i XVIII el Monestir de Montserrat muntà un Obrador d'orfebreria, en el qual es treballaren les joies més preades que possei el Santuari : la Corona de diamants de la Madona, la de maragdes del Nen, la Custòdia d'or, etc. La 302 HISTORIA DE MONTSERRAT riquíssima Corona imperial de la Verge, es començà al Taller del Monestir l'any 1605. Un dels nostres Monjos esmerçà vint-i-set anys a la elaboració d'aquest joiell que cap argenter d'època no gosà valorar. Al 1639 fou començada la preadíssima Custòdia que servia a la processó del Corpus Christi; amb alguns inter¬ vals hom hi treballà una vintena d'anys. Encara abans d'acabar la Custòdia, a l'Orfebreria de Montserrat s'executava un altre joiell admirable i riquíssim ; la Corona de maragdes del Nen Jesús, igual a la que els devots montserratins de Mèxic havien ofrenat a la Verge, i una altra pariona a la imperial de la Madona. Altres arts menors es conrearen al Monestir, que és impossi¬ ble de detallar. Esmentem de pas les habilitats d'un Germà, excellent brodador, que vers el 1640 ultimà un esplèndid esten¬ dard, mostrat com un dels objectes remarcables de la Sagristia. Pintura. Una Escola de Pintura no ha existit mai a Montserrat, però alguns Monjos es dedicaren a l'art del pinzell. A últims del segle XIV vivia a una de les nostres Ermites Antoni Verjús o Verins, que alternava el res i la contemplació amb la pintura de temes espirituals. Joan I, en lletra adreçada al Prior de Mont¬ serrat el 26 d'abril del 1392, es meravella de la traça pictòrica de l'Ermità Antoni que ell havia tingut de scrivà i coneixia bé. Diu el Rei que li han estat presentades dues històries pintades; la una representava les armes de Nostre Senyor Jesucrist i l'altra la imatge de la mort. « E ens meravellam com tan bé és entrat en aquesta art, car abans no 'n solia saber. » Antoni Verjús aprendria de pintar al Scriptorium del Mones¬ tir. Aquests mateixos dies s'il·luminaven les miniatures del Llibre CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 303 Vermell, la primera de les quals era, precisament, una imatge de la mort. Més interessant i reveladora d'una mà d'artista expert és la miniatura que encapçala el foli 30, de 14 X 22 centíme¬ tres. Al fons, de dreta a esquerra, hi han les Muntanyes, una Església i arbres ; al centre la Imatge de Maria amb el Nen a la falda; ocupen la part inferior del quadret onze figures de fidels de tots els estaments que s'encomanen a Maria. Ella, asseguda en un relleix de roca, vesteix ttinica rosada i airós mantell blau; el Nen cabells rossos, túnica vermella ramejada d'or — estén — la mà dreta vers els fidels. Ambdós són rosats de cara i duen aurèola d'or. Als segles XVI i XVII tenim noms de Monjos que excel·liren en l'art d'escriure i miniar els monumentals llibres de Chor, com és ara Onofre Cabell a últims del segle XVI, i Joan Vilo¬ mara vers el 1650. En aquests mateixos anys eren demanades amb gran instància pels fidels intel·ligents les cintes de la Verge, pintades de mà del P. Pau Prats el qual també gravava creus de boix amb més art del que solien els Ermitans. Una gran figura d'artista, isolada, sense precedents a la his¬ tòria del nostre Monestir, és el P. Joan Andreu Ricci, polígraf, arquitecte, escultor i sobretot pintor. La universalitat del talent artistic d'aquest home, de producció intensa, d'execució genial, recorda les grans figures del Renaixement italià. Avui les teles del P. Ricci es troben escampades als Monestirs de Sant Domingo de Silos i de Sant Millàn de la Cogolla, a la Catedral de Burgos, i a Sant Martin de Madrid; als Museus del Prado i de l'Acadè¬ mia de San Fernando, Madrid; Barnard Castle, Anglaterra; Museu Reial de Bucarest; Museu Ermitatge de Leningrad; col·lecció 304 HISTÒRIA DE MONTSERRAT Fuller a New-York; coliecció Carvallo, VillandiA', Tours, i a d'altres col·leccions particulars. August L. Ma5'er, el prestigiós critic d'art, escriu del P. Ricci: «En els temes religiosos acon¬ seguí una vertadera monumentalitat, sense sacrificar el color a la grandiositat del dibuix. És sumament enèrgic i d'una ampli¬ tud vertaderament pictòrica, la qual cosa Zurbaràn mai no assolí en el mateix gènere. Joan Ricci ha tractat de faisó original pro¬ blemes que preocuparen a Velázquez; capir la veritat de la llum, reproduir a la tela l'encís misteriós de l'atmosfera». Manel d'Espinosa, Beda Pi i molts altres Abats completaren r ubérrima col·lecció artistica acumulada al Monestir durant segles, amb adquisicions i importacions d'objectes d'art especialment d'Itଠlia. A remarcar: un Rubens o un Tizià, uns busts d'Empera¬ dors romans, sis Sibil·les, delicioses estatuetes de vori, esmalts finíssims, xilografies, gravats al coure i a l'acer, etc. Alguns in¬ drets del Santuari, com és ara, les tres petites cel·les del Cambril, mereixien el nom de Museus d'art, sense oblidar la fastuosa sala de la Colació d'artesonat riquíssim, amb els disset esplèndids qua¬ dres pintats al 1575 per Benet Galindo, i la monumental taula del Judici finalj executada per Pere Serafí al 1554. Escola de Música. De capdisciplina eclesiàstica, de cap acti¬ vitat artística ni espiritual hom no pot parlar amb tanta precisió d'Escola montserratina, com de l'Escola de música vinculada a l'Escolania de Montserrat. En ella el mestratge ha estat més eficient, la filiació més directa, el conreu més intensiu, complert i ininterromput, les manifestacions més brillants i l'actuació més profundament incorporada a la vida del Santuari que no CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 305 pas en les altres manifestacions culturals, del nostre Monestir. Els resultats d'un estudi crític d'aquesta Escola, dels seus Mestres i deixebles, i de la producció llur seran una revelació. Constitueix un dels més alts prestigis del nostre Cenobi. Fins a l'estat d'investigació actual, amb la documentació que ha romàs, migrada i tot com és, es poden adreçar bells elogis als nostres músics. Un dels Patriarques d'aquesta Escola fou el P. Joan Marquès, Mestre de Capella insigne, famós Organista i excel·lent Compo¬ sitor. Els vells catàlegs montserratins l'assenyalen com un dels músics més notables de la seva època. Molts dels seus deixebles esdevingueren Mestres de Capella de Montserrat i d'altres Esglé¬ sies de la Península. La seva fama s'estengué aviat, i el Monestir de nobles de Sant Marti de Madrid l'obtingué una llarga tempo¬ rada d'Organista. Pere Roca, deixeble del P. Marquès, excel·lí com a Organista i Compositor. Entre altres produccions seves era molt estimat un Responsori de Difunts que cantaven Monjos i Escolans a l'Església vella en el funeral de cada Monjo. Joan Cererols és una altra simpàtica figura musical de Mont¬ serrat. Un manuscrit del vell Arxiu especifica. « Fou un dels millors Directors de Capella del seu temps; estimat i lloat dels Mestres de música d'Espanya, tots ells li deien el Mestre, el Músic, el Compositor per antonomàsia. Tenia do i gràcia d'ensenyar i eren els tants alumnes, que amb prou feines existia Esglé¬ seus sia al Principat el Mestre de Capella de la qual no fos deixeble del P. Cererols». Escriví moltes i excel·lents partitures, algunes de les quals es conserven encara. Deixà tan bona memòria al Mo- 20 3O6 HISTÒRIA DE MONTSERRAT nestir i especialment a l'Escolania de la qual fou Mestre més de trenta anys, que un segle després de la seva mort encara els Escolans li cantaven un Responsori el dia de l'aniversari. Per esmentar només les eminències musicals montserratines caldria citar el P. Miquel Pujol, expert Organista; el P. Joan Garcia, Organista i Compositor; Miquel López que deixà escrits tres grans volums sobre l'art musical, titulats Eisagoge ad Mu- sicen i Miscelània musical-, Joan Rocabert, Compositor notabi- líssim; del segle XVII, i al segle següent el P. Benet Julià; tots el P. Anselm Viola, famós al seu temps, les nombroses compo¬ sicions del qual eren executades a la Capella reial, i el P. Narcís Casanoves, Organista admirable, improvisador fàcil i Compositor delicat, un dels últims representants de l'Escola musical mont- serratina. Entre els músics de fama eixits de l'Escolania no cal oblidar el P. Antoni Soler de l'Escorial i l'eminent guitarrista Ferran Sor, deixeble del P. Viola. L'educació musical dels infants, l'execució quotidiana amb un repertori compost, cantat, tocat i dirigit per Monjos i extens Escolans, ha fet del nostre Monestir, almenys durant tres segles, un centre musical remarcable, dotat d'elements que han contri¬ buït meravellosament als esplendors del culte a Montserrat, i han marcat el nostre Santuari d'un encuny inconfusible. Cultura actual. La reconstrucció de Montserrat restaria mutilada sense l'intent de restaurar la vella cultura. Refets els edificis, reintegrada la Comunitat nombrosa, ateses les exigències inelu¬ dibles del Santuari, s'ha desvetllat espontàniament l'activitat intel¬ lectual. No ha calgut perdre temps en orientar-se. Les fites CUSTODIS DEL SANTUARI : CULTURA 307 amonjoiades per una tradició gairebé mil·lenària, han assenyalat les sendes a seguir. Modestament, humilment, a l'exemple dels antics pacients Arxivers, hom aplega la documentació necessària per a la redacció definitiva de la Història de Montserrat i dels Monestirs benedictins de Catalunya, en les publicacions aperiò¬ diques Analecta Montserratensia i Catalonia Monàstica. L'amor als estudis bíblics que encomanava als Monjos el primer seus Abat de Montserrat, perdura abrandat al cap de cinc cents anys en la Versió dels textos originals. Comentari i Il·lustració a tota la Sagrada Bíblia; en la publicació de gramàtiques de llengües orientals, llibres de viatges i fascicles de divulgació topogràfica de Terra Santa ; en la instal·lació dels Museus Bíblic i Egiptològic del nostre Monestir. Les obres dels Ascetes benedictins i mont- serratins són estudiades, traduïdes i divulgades en les col·leccions : Biblioteca Monàstica, Místics de Montserrat ; la producció musical dels nostres Monjos es dóna a conèixer en els fascicles Mestres de l'Escolania de Montserrat. A les diverses seccions del Museu montserrati, hom ha reunit i estudiat els monuments que resten del Montserrat prehistòric, arqueològic i natural. Als moviments gregorianista i liturgista dels nostres dies, Montserrat ha contri¬ buït amb la publicació d'un Mètode i Paleografia gregorians, amb la versió dels textos litúrgics del Missal i Breviari i amb altres diverses obres i articles de propaganda i divulgació. També a les obres cabdals en curs de publicació a Catalunya, com és ara la Fundació Bernat Metge, presta el nostre Monestir la seva mo¬ desta col·laboració. Un Butlletí mensual, il·lustrat, assabenta als amics i devQts de Montserrat el desplegament de la vida actual del Santuari i aplega les manifestacions de veneració i amor que 3O8 HISTÒRIA DE MONTSERRAT hom tributa a Madona Bruna a la nostra terra i en països es¬ trangers. La Biblioteca, F Arxiu, la Impremta, el Taller de relligació, el patrimoni artistic tan important i ric al Montserrat antic, completament anorreat al 1811, s'instauren a poc a poc. La Bi¬ blioteca actual, gràcies al mecenatge munific del P. Abat i a l'activitat inlassable del P. Bibliotecari, pot comparar-se, i en alguns caires fins excel·leix, a la Biblioteca antiga. Notables adqui¬ sicions documentals, sobretot referents a Monestirs benedictins de Catalunya, van omplint les lleixes del nostre Arxiu. L'any 1918, quart centenari de la vinguda a Montserrat del Mestre impressor Rosembach, es reinstalà la Impremta montserratina amb un Taller de relligadura anex, i l'actual Museu d'objectes artís¬ tics, remarcable pintures, fa menys dolorosa la desaparició de en antiga. Altres iniciatives, avui en germen, són pro¬ la col·lecció metedores, en un avenir no llunyà, de la restauració integra de la vella cultura del Monestir de Montserrat. EXPANSIÓ DE MONTSERRAT LS Últims anys del període de Creixença s'inicia la franca expansió «de Montserrat més enllà de les fronteres de Ca¬ talunya i de la Península Ibèrica. La llavor sembrada per troba¬ dors i pelegrins narradors dels miracles de Montserrat, germinava generosa. Sovint arribava al Santuari gent estrangera vinguda a posta de llunyes terres, per tal de comprovar la veracitat dels pro¬ digis recontats o per retre gràcies a Madona Bruna dels rebuts. A l'any 1343, acompanyat de la seva clerecia, es presentà a Montserrat un Bisbe de Languedoc. Declarà que molts anys jagué al llit, paralític, perduda tota esperança de guariment. Di¬ verses vegades sentí recontar miracles de Montserrat; de poc hom li havia narrat la curació d'un paralític; llavors de tot cor s'encomanà a la Verge i féu la prometença de visitar el Santuari si li atorgava la salut : el mateix dia abandonà el llit, i ara, amb un seguici de Capellans els quals meravellats havien volgut co¬ nèixer el portentós Monestir, complia el vot fet a Madona. Molt abans la fama de Montserrat i dels Monjos s'havia seus expandit més lluny. El 20 d'octubre del 1311, moria a Marsella — de camí a Vienne cridat per Climent V per tal d'assistir al Concili General decididor de la sort dels Templers — Robert, 312 HISTORIA DE MONTSERRAT Abat del Monestir de la Cava. La famosa Abadia italiana vivia dies poc falaguers amb les revoltes constants de catalans i fran¬ cesos que lluitaven per la possessió del Reialme de Nàpols. La mort sobtada de l'Abat Robert, qui amb seny i fermesa portava el timó del Monestir en aquells moments tempestejats, angunià la Comunitat que no albirava un digne substitut entre els seus membres. Aplegada en Capítol elegí per unanimitat — cosa ad¬ mirable a Bernat Escarrer, « Prior — diu — un 'manuscrit de la Cava — del celebèrrim Monestir de Santa Maria de Montserrat». El cas és remarcable posatels Monjos eren anjovins, i que aquells dies la sort de les armes afavoria la Casa d'Anjou. Bernat Escarrer, un dels bons Prelats de què ha fruït el nostre Cenobi, acceptà, en principi, l'elecció, i nomenà Procurador, Vi¬ cari General a Joan de Haya. De Montserrat estant s'interessà i aconseguí del Rei Robert d'Anjou, la restitució a la Cava de les antigues possessions: San Pietro di Polla, San Georgio, San Ar- senio i Aquabella, però retardà sempre l'hora d'abandonar el seu Montserrat, ni que fos per posar-se la mitra d'una Abadia insigne amb territori exempt i jurisdicció episcopal. Malgrat les ambaixa¬ des i les lletres insistents trameses, s'escolaren cinc anys sense decidir-se; darrerament el Papa Joan XXII anul·là l'elecció a petició, sembla, del Prior Escarrer, i promogué Abat de la Cava a Felip de la Haya, germà del Procurador susdit. El romanticisme cavalleresc medieval aporta nous documents a l'expansió de Montserrat, amb els romiatges de Doniells, pele¬ grins d'amor. A l'any 1422, pujava la Muntanya Santa un joven¬ cell que venia de terres de l'alta Alemanya a suplicar a « Madona EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 313 se pugacol·locar en orden de Matrimoni ab una fort bella don¬ zella». Aquests originals romiatges no eren infreqüents. Al 1419, a les Crides d'Igualada es llegeix la partida següent: «Crida del Donzell pelegrí qui va a Montserrat per amor d'una donzella. Ara oiats que us fa hom a saber de part d'un donzell domiciliat en lo regne de Castella, amorós d'una fort bella e formosa donzella, lo qual per amor a la dita donzella ha votat a nostre Senyor Déu e a la gloriosa Verge, Madona Santa Maria, e al Apòstol, mossèn Sant Bartomeu, per reverència e honor llur e gloriós per amor de la dita donzella, venir al Monestir de la Cambra angelical de Madona Santa Maria de Montserrat, per suplicar a la gloriosa Verge Maria que li vulgui recaptar gràcia ab lo seu benaventurat Fill que ell la dita donzella puga haver e aconseguir». Terres d'Europa endins — Espanya, Portugal, França, Països Baixos, Itàlia, Alemanya — molt abans dels segles de la gran expansió de Montserrat, era ben conegut aquest nom, i la intensa devoció a Madona Bruna es traduïa fins en dedicacions d'Altars, i construccions de Capelles i Temples. Al 1350 el Prior Jaume de Vivers fundava una Casa depen¬ dent de Montserrat al Regne de València. Semblava natural que l'Església d'aquest petit Monestir es dediqués a la Verge Bruna; però el titular era Sant Benet. A l'escriptura de fundació sorprèn una clàusula en la qual hom ordena severíssimament que mai ni a r Altar, ni a les parets, ni pintada damunt de fusta, no serà exposada en el nou Temple la Imatge de la Verge de Montserrat. Aquesta prohibició inintel·ligible de primer antuvi, és l'argument 314 HISTORIA DE MONTSERRAT més eficaç de la devoció intensa que en data llunyana aquesta havia ja penetrat en terres no catalanes. Més tard, en temps de Lleó X i Climent VII, el Monestir obtingué de la Santa Seu pena d'excomunió pels que sense llicència de l'Abat de Mont¬ serrat erigien noves Capelles o repartien imatges i candeles amb l'escut del Monestir. Consciències poc escrupoloses explotaven la devoció dels fidels, i les abundoses almoines que aquests oferien per tal de subvenir les despeses de l'hospitalitat i del culte a Montserrat, no pervenien al destinatari. Ara, a la meitat del segle XIV, l'adopció insospitada d'aquests radicalismes, en tractar-se d'un Priorat dependent del Monestir, palesa la intensitat de la devoció a Montserrat, puix l'afany de lucre il·lícit podia espe¬ cular amb les Imatges de la nostra Verge. Aquestes disposicions, especialment en publicar-se 1'interdicte pontifici, minvaren els Altars que hom hauria dedicat a Madona Bruna; així í tot el nombre de Capelles, Esglésies i fins Santua¬ ris, Basíliques i Abadies posats sota la invocació de la Mare de Déu de Montserrat en terres estrangeres, és remarcable. L'àrea topogràfica és molt extensa, i per bé que en el mapa els punts indicadors delsTemples montserratins s'espesseeixen a les terres intervingudes per les Corones d'Aragó i de Castella, no en manquen en països d'influència ibèrica migrada o inexistent. Deficientment documentats repetir la dita que Colom per dedicà a Madona Bruna la primera Església cristiana construïda al nou Món, podem assegurar que a Amèrica, molt abans de l'anada dels Benedictins portuguesos al Brasil, existien almenys dos Temples, un a la ciutat de Mèxic i l'altre a Lima, a invoca- EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 31S ció de Montserrat. Els Monjos lusitans podien oblidar que els no Reformadors de llur Congregació foren Benedictins eixits del nostre Santuari, i en arribar, de bona hora, a Amèrica tributaren homenatge de gratitud al Monestir pairal de Catalunya, tot con¬ sagrant l'Església i l'Abadia al nom de Nossa Senhora de Montser- ratCj pròspera encara el dia d'avui. Més endavant, a últims del s. XVI i principis del XVII, l'anada dels Monjos de Montserrat a diverses contrades americanes, on establiren nombrosos Prio- rats i Cases-procures, augmentà intensíssimament la devoció a la Madona, que culminà en l'ofrena imperial d'aquella superba co¬ rona d'or, amb dues mil cinc centes maragdes, treballada a Mè¬ xic a despeses dels devots montserratins americans, els quals després d'inscriure's a la Confraria, de trametre amb freqüència importants almoines per fomentar l'hospitalitat del Santuari i d'erigir Capelles i Esglésies, per palesar el seu amor a la Santa Imatge, la coronaren amb les riqueses de la terra llur. Itàlia ha batut el record en construccions montserratines. De Milà a Catània, existeixen notícies històriques de més d'un cen¬ tenar entre Capelles i Esglésies — a Sardenya alguna amb honors de Basílica i d'altres vertaders Santuaris —. Milà, Venècia, Gè¬ nova, Florència, Roma, Nàpols, Palermo el seu Altar consagraren a Madona Bruna; i alguna d'aquestes ciutats més d'un i més de dos. Palermo, per exemple, en el transcurs dels segles ha aixecat quatre Esglésies i vuit Capelles a la nostra Madona. El Regne de Nàpols excel·lí encara en el culte a Montserrat. Ultra la gentil Església, diversos Altars i fins Capelletes en els murs de les cases de la Capital, es dedicaren Altars a la Verge de 3I6 HISTÒRIA DE MONTSERRAT Montserrat a Aveline, Montefusco, Cagli, Santa Àgata, Benevento, Santa Sofia, Saponara, San Giovanni Ingaldo, Palma, Jupone, Suoli, Vallata delia Baronia, Castelló delia Baronia, V'annolli, Terra Carife, Puzzuoli, Celencia-Balforte, Terra Formicula, Tre- vico, Mirabella, Montefredanio, Eboli, Gesualdo, Lecce, Tramonti, Castrovillari, etc., etc. Tots fundats en el decenni 1580-1590, els quals regla amb el Priorat, sense comptar-ne d'altres estaven en fundats abans després, i d'altres, encara, no adherits al Priorat o montserrati. No tan nombrosos, podríem citar-ne en altres in¬ drets d'Europa : a Marsella, a Tolosa, a Lyon, a Paris, a Ruan, a Mons, a Brussel·les, a Madrid, a Lisboa, a Viena, a Praga, a Hirschberg, a Bezdez, a Sitzgras, etc., etc. Les causes immediates motivadores d'aquestes fundacions eren l'establiment de petits Priorats o Cases-procures dependents de Montserrat, la devoció d'algunes famílies, especialment catalanes, les prometences per gràcies rebudes i l'admiració al nostre San¬ tuari. Els Priorats montserratins escampatsabundosament per terres d'Espanya, Portugal, França, Itàlia, Països Baixos, Amèrica Lla¬ tina, etc., tenen llur origen exclusiu en l'hospitalitat que el San¬ tuari oferia als romeus. Les rendes del Monestir no bastaven a cobrir les despeses d'aquesta caritat gairebé excessiva; enormes hom acudí als Monarques de les terres que més freqüentaven el Monestir per obtenir permis, generalment atorgat, de fer captes a favor de Montserrat. Sense el control, però, dels Aplegadors tan llunyans, les almoines no arribaven íntegres al Santuari. Llavors s'ideà l'erecció de petits Priorats en el centre de cada EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 317 contrada, on un o dos Monjos de Montserrat, els quals residien de l'una part fomentaven la devoció a Madona Bruna i de l'altra vetllaven per tal que el Monestir no fos defraudat en les almoi¬ nes ofertes pels fidels estrangers. Les fundacionsd'Esglésies a Madona de Montserrat comencen als primers temps de l'expansió de Catalunya per la Mediterrània. Els catalans portaren arreu el record de la Verge tan estimada que alguns estrangers en deien la Verge dels catalans. A últims del s. XIII i principis del XIV, els habitants de Palermo conei¬ xien per Santa Maria dei Catalani la Capella bastida per la nostra gent, a la qual més tard fou col·locada la magnífica taula del Sirena amb les Muntanyes, la Verge damunt d'elles, i dessota Sant Vicens Ferrer, Santa Eulàlia i una altra Santa. Després de l'engrandiment de l'Església, es venerà a una Capella lateral encara una altra Imatge de Montserrat pintada per Gerardo As- torino. Les dues Imatges es conserven avui a l'Església dita dei Catalani. Fundacions catalanes foren l'Església de Montserrat a Messina, aprincipis del s. XV ; la de Girgenti construïda damunt el mont Vulcanio, a les ruïnes d'un antic temple gentille dedicat al déu de la forja, tal vegada en data més remota que la de Messina. Al 1475 Mateu Pujades encomanava a l'escultor Di Martino una Imatge de la Verge de Montserrat en marbre, d'un metre d'al¬ çada, per l'Església de Girgenti. A aquesta època els Catalans allunyats de la Pàtria veneraven la Imatge de la nostra Madona a la vila d'Adernó, a la qual la familia Moneada ofrenà una preada perla al 1509. Al 10 d'abril del 1521, Galzeran de Re- 3I8 HISTÒRIA DE MONTSERRAT quesens i la sevamuller Laura contractaven l'Arquitecte Filippo dei Bertolini per tal de restaurar la Capella de la Mare de Déu de Montserrat, a la Gancia, i al 1528, tal vegada a despeses dels mateixos devots montserratins, era col·locada a l'Altar la bellis- sima Imatge d'Antonello Panormita, una de les teles més per¬ fectes que hom ha pintat de Montserrat. A l'any 1350 vivia a Roma una noble i pia Dama de Bar¬ celona que es lliurava a l'obra caritativa d'estatjar a casa seva els pelegrins catalans que visitaven la Ciutat Eterna. En morir, al 1385, legà la casa i els seus béns per la institució d'un hospital sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat. A últims del segle XV la família Desguanechs de Vilafranca del Penedès, emigrada de poc a la illa de Malta, erigí una Capella de Montserrat a la Catedral de Medina, antiga capital de la illa, la qual posseïa un altre Altar dedicat a Madona Bruna, de la família Guevara, devotíssima de Montserrat, que al 1462 fundà una petita Església a la vil·la Vittoriosa sota la mateixa advo¬ cació. Sense eixir de la simpàtica illa de Malta, a últims del segle XVI, trobem un cas rar d'erecció d'un Altar i Capella de Mont¬ serrat. Tomàs Gargal, fill de Collbató, educat a l'Escolania del Monestir, governava sàviament la Seu episcopal de la Illa de Malta (1578-1614). Home d'excel·lents qualitats gaudia de fama entre els Prelats de la seva època, però era notat d'excessiva¬ ment enèrgic i autoritari. Al 1584 el Bisbe ordenà als seus Canonges d'assistir a una determinada Església, els Canonges desobeïren, i el Bisbe els hi conduí per força lligats a la seva carrossa. El Cabilde apel·là a Roma, i Roma reprovà la conducta EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 319 del Prelat. El Papa,reparació, li imposà un romiatge de pe¬ en nitència a Montserrat. Gargal es penedí del seu excés i acceptà la penitència imposada, només que, per mor de la seva edat, demanà commutació. La Santa Seu consentí i permutà el romiatge en la construcció a Malta mateix d'un Altar a l'Església princi¬ pal i en l'erecció d'una nova Església. El Bisbe féu una Capella a la Parròquia de Sant Llorenç amb un quadre magnífic que representa la Verge de Montserrat i ell agenollat als peus de la Imatge, i després bastí el més gran Temple de la Illa. A l'Al¬ tar d'aquesta Església, que cedí als Jesuïtes per ell intruduïts a la illa, col·locà una altra Imatge de Madona Bruna. En morir al 1614, fou enterrat en aquesta Església, però el seu cor, per volun¬ tatdel finat, es deposità a la Parròquia de Sant Llorenç a la Capella de la Verge de Montserrat. Les fundacions imposició són molt clares; per contra, per abunden extraordinàriament les fetes a ple cor en agraïment a gràcies rebudes. Triem per exemple la de Sitzgras, per ésser d'un país llunyà, notable i poc coneguda. Bartomeu, Cavaller de Tan- nazoll-Zill a la Moràvia, s'incorporà a l'exèrcit que lluitava als Països Baixos. Al 1634, en combat caigué ferit; els un aspre metges li reconegueren catorze ferides, algunes mortals. El Cava¬ ller, que havia sentit recontar els miracles de Montserrat, s'enco¬ manà de cor a la Verge i prometé de visitar el Santuari. Guarí miraculosament i complí la prometença. De retorn a la seva terra volgué perpetuar el seu agraïment, i en un muntanyol de la Parròquia de Sitzgras, a uns quatre kilometres de la ciutat de Zlabing, construí una esglesieta a la nostra Madona. La fama de 320 HISTÒRIA DE MONTSERRAT la Imatge miraculosa s'escampà aviat per les rodalies, i la Capella esdevingué un Santuari molt venerat. Al 1785, a causa del mal estat de la petita Església, la Imatge fou traslladada processional- ment a la Parròquia en la qual augmentà encara la veneració i el culte. Refeta l'obra del Cavaller Bartomeu, la Verge ocupà un altre cop el seu Altar, i continua encara avui essent un venerat Santuari de la Moràvia. El recordd'aquest noble cavaller fundador d'un petit Santuari montserrati al 1634, suggereix el record d'una gran figura his¬ tòrica que al 1632 projectava a Bohèmia la construcció d'un gran Santuari, reproducció fidel de Montserrat : Albert de Waldstein o Wallenstein. Era el dia 28 de Juny del 1632. El Duc de Friedland assolia els cimals de la seva glòria. Vençut l'excel·lent General Tilly aLeipzig per Gustau-Adolf el Gran, l'Emperador Ferran II nomenà generalíssim dels Exèrcits imperials a Wald¬ stein amb facultats amplissimes. En el campament mateix, mentre preparava el combat que costà la vida de Gustau-Adolf, Wald¬ stein concebé el projecte de fundar una Abadia montserratina a la seva estimada Bohèmia. Hom li comunicà que un Monjo de Montserrat era a dut una Imatge de la Verge. Viena, i que havia «No serà inútil respongué el Duc de Friedland — car jo vull — edificar un ermitatge de Montserrat. A set milles de Praga tinc una propietat, Bezdez de nom, amb muntanyes i valls, boscos i fontanes. Havia estat dels Templets, ara hi ha religiosos de Sant Agustí; és lloc escaient per Madona de Montserrat. Donaré cent mil florins per la construcció que encomanaré al meu expert Arquitecte. » Dos mesos més tard parlava amb el Monjo mont¬ serrati vingut expressament de Viena per ultimar el gran projec- EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 321 te. Waldstein s'informava minuciosament de totes les particula¬ ritats del nostre Santuari, a cada nou detall proposava tot seguit d'imitar-lo a la nova fundació. En parlar-li dels nostres Ermi¬ tans, deia el Duc : Farem el Monestir al peu de la Muntanya, i « a la part alta bastirem dotze Ermites com les de Montserrat». En fer-li menció de l'Escolania, afegia: «També vull que el nos¬ tre Monestir tingui Escolans». No acabaven aquí els propòsits del Duc. Un dia el que nostre Monjo li digué: «L'Abadia de Montserrat serà la mare i la de Bezdez la filla », « No replicà •—■ Waldstein—, és més just que digueu: Montserrat serà l'àvia i Bezdez la mare, puix tinc la ferma intenció d'erigir moltes Aba¬ dies de Montserrat pels meus estats; aquestes seran les filles». Finida la terrible batalla de Lutzen, 15 de novembre del 1632, a la qual restà mort Gustau-Adolf de Suècia, l'implacable adversari de la Casa d'Àustria, Waldstein refermà: «Mantinc la paraula donada, i ara no me'n desdir de cap manera. En puc aquest paorós combat m'he vist en imminent perill de mort; m'he encomanat a la Verge de Montserrat, i he fet la prometença de construir immediatament el Monestir projectat si eixia amb vida ». Albert de Waldstein no home de paraules. En presentar era l'Arquitecte diversos plans, el Duc escollí el més sumptuós. Hom indicà que la realització del pla triat costaria molts diners; Waldstein replicà que estava disposat a donar cent mil florins més. Les obres es començaven amb gran empenta, quan el punyal d'un vil assassí acabà traïdorament amb la vida d'aquest home llegendari. Un dels nostres Monjos escrivia l'endemà a Viena: «Albert de Waldstein ha caigut. Ambició pròpia? Enveges d'al- 21 HISTORIA DE MONTSERRAT 322 tres? Sols Déu ho sap! Com sigui, Montserrat li deu agraïment etern. Tal volta mai ningú no l'ha estimat de faisó tan munifi¬ cent i desinteressada». Es veritat. Madona Bruna havia esguardat amb predilecció i complaença el petit muntanyol de Bezdez que sorgeix a l'alta plana de la Bohèmia del nord, arran de la frontera alemanya. Corona el seu cim un ha lliurat abundós material a la his¬ castell medieval que tòria de la terra;damunt les seves ruïnes ha somniat a pier la fantasia popular. Sense la magnificència projectada pel Duc de Friedland, hom construí a Bezdez un Monestir Benedictí de Mont¬ serrat, que esdevingué un dels més grans Santuaris de Bohèmia. La Imatge de Madona Bruna prodigà les seves gràcies als bons fidels d'aquella terra, i començaren les pelegrinacions i els ex-vots al nou Santuari. Al 1722, s'estampà en llengua alemanya un llibre dels miracles obtinguts per mediació de Madona de Mont- serrat-Bezdez ; pocs anys més tard es reimprimía i es traduïa en txec. També s'estampaven nombroses Imatges de la Madona i fulles d'indulgències que es repartien als romeus. Hom preferia les festes del 15 d'agost i del 8 de setembre. Els romiatges de l'alta Bohèmia i fins de l'Alemanya actual que visitaven proces- sionalment el Santuari de Bezdez, eren uns cinquanta a l'any. El nombre de pelegrins, segons dades fidedignes, fou extraordi¬ nari.L'any 1778, malgrat la guerra amb Prúsia, els nostres Monjos distribuïren la Comunió a 27.000 romeus. En anys normals s'atansaven a rebre la Sagrada Eucaristia unes 40.000 persones; al 1766, centenari de la fundació, passaren de 60.000. A la supressió de les Ordes religioses per Josep II, la vida del EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 323 Santuaris'esllanguí. La Imatge miraculosa fou traslladada a l'Al¬ tar Major de l'Església parroquial de Hirschberg, i al Santuari abandonat bom col·locà una petita Imatge de la Verge Bruna encara avui visitada romiatge. en Resultaria excessivament llarg de parlar en aquestes planes de la fundació del Priorat, més tard Abadia de Montserrat, erigit a Viena per l'Emperador Ferran II; de l'important Monestir de Praga restaurat i donat als nostres Monjos per Ferran III, Rei de Bobèmia, posat sota la invocació de la Verge Bruna a la qual la Capital de Txecoslovàquia tributa encara culte fervent; i, sobre¬ tot, de la Congregació Benedictina de Montserrat, un dels capí¬ tols més brillants i suggestius de l'expansió montserratina, argu¬ ment vàlid de la difusió del nom de Montserrat i de la veneració a la nostra Madona. Han romàs memòries de festes excepcionals dedicades en terres estrangeres a la Imatge de la Verge de Montserrat, ultra els actes de pietat i devoció acostumats als seus Altars, Capelles i Esglé¬ sies: inscripció a la Confraria, ofrena de presentalles, almoines i ex-vots, adquisició d'estampes, medalles i candeles amb l'escut del Monestir, etc. Entre aquestes solemnitats primeregen els tras¬ llats de la Santa Imatge. Fa pocs anys que el Rector de Sitzgras recontava amb llàgrimes de goig als ulls, la proces.só organitzada a. la seva Parròquia per tal de retornar la Santa Imatge al petit Santuari del muntanyol proper a Slabing. Cap vell de les roda¬ lies no recordava una festa semblant. El dia 8 de sètembre del 1672, a espatlles dels quatre personatges més distingits de l'alta Bobèmia, acompanyats d' una munió de fidels innombrable, de 324 HISTORIA DE MONTSERRAT molts Sacerdots i dels nostres Monjos, una bella Imatge de Ma- dona Bruna pujava la Muntanya de Bezdez per prendre possessió del nou Santuari. La solemnitat més fastuosa, però, tributada a la Mare de Déu de Montserrat, eclipsadora de totes les altres, fou la processó cele¬ brada a Viena el 21 de novembre del 1633. Un edicte imperial declarà festiu aquest dia, que s'escaigué en dilluns. El Governa¬ dor de la Capital austríaca, en previsió de les pluges freqüents en aquesta època, per tal d'evitar el fang que feia poc transita¬ bles els afores de Viena on era situat el nou Temple, féu em- postissar amplament el llarg trajecte que seguiria la processó des del Monestir benedictí dels Schotten. La cerimònia s'organitzà en la forma següent: Obrien la processó les nombroses confra¬ ries de Viena amb llurs tipies estendards, seguien els membres de les Ordes religioses per ordre d'antiguitat, a continuació la clerecia de totes les parròquies de la Ciutat; músics i cantors precedien la Santa Imatge portada en triomf per cinc Monjos Benedictins; darrera d'Ella el Princep-Bisbe de Viena, també Benedictí, revestit de Pontifical. Immediatament, amb tot l'es¬ clat de la Cort imperial vienesa, l'Emperador Eerran II i l'Em¬ peradriu Elionor; el Rei d'Hungria i Bohèmia, hereu de l'Im¬ peri, Ferran III amb la Reina Maria ; els Prínceps Leopold, Cecília i Mariana, aquesta Duquessa de Baviera; el Cardenal Rochi, Nunci del Papa; Mons. Crimaldi, Delegat extraordinari de la Santa Seu; el Cos Diplomàtic resident a la Cort, presidit dels Ambaixadors d'Espanya, Comte d'Oñate i Marquès de Cas¬ tañeda; el Príncep de Dietrichtein al cap dels Majordoms Majors de les Cases Imperial i Reial; els Presidents de Guerra i d'Estat EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 325 amb els Consells respectius; les Dames, Guardes d'honor i Cam¬ breres Majors de l'Emperadriu i de la Reina; un seguici inaca¬ bable de nobles, personatges importants i, a l'entorn, tot el poble de Viena que aclamava i aplaudia a Madona Bruna. Aquests homenatges oficials tributats a una Imatge d'invoca¬ ció estrangera, serien incomprensibles sense les gràcies extraordi¬ nàries conferides per la nostra Verge en terres ben allunyades del Santuari català. Una altra vegada els miracles montserratins actuen de pern central en l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat. Ferran III quan ja desconfiava de tenir descen¬ dència, obtingué el primer fill a intercessió de Madona Bruna. L'infant nasqué el dia de la festa patronal del nostre Monestir, 8 de setembre, segons havia predit un Monjo de Montserrat un any abans. Més tard, a punt de morir la Reina del part de la Infanta Maria, la invocació de la Verge de Montserrat salvà la mare i la filla. En el terrible setge de Nordlingen fou l'Empe¬ rador que es trobà en perill de vida; una prometença feta a la Reina de les nostres Muntanyes l'alliberà de la mort, segons ell mateix recontava al Papa en un document oficial. No és estrany, doncs, que la devoció a la Verge sota la invocació de Montserrat fos la preferida de la familia imperial austríaca, ni que a la Capella del Palau presidís la Imatge de Madona Bruna, la qual Ferran III s'enduia sempre al camp de batalla. Hom s'explica perfectament les fastuoses ofrenes trameses al nostre Santuari, com és ara el superb calze, patena, platet i canadelles, tot d'or esmaltat amb robins, i els sis estendards arrabassats a l'exèrcit de Gustau-Adolf el Gran. HISTORIA DE MONTSERRAT 326 La devoció a Montserrat tenia a l'Àustria antecedents. MaxL milià. Hereu de l'Imperi, en vida del seu Pare l'Emperador Ferran I visità el nostre Santuari i oferí l'almoina de dues centes seixanta corones d'or, una llàntia d'argent i preats ornaments pel servei de l'Altar. El record i la devoció a Montserrat perdurà en el cor d'aquest piadós Monarca. Disset anys més tard, ja Emperador amb el nom de Maximilià II, trameté al Santuari tretze estàtues d'argent que representaven ell i els seus dotze fills. Demanà que fossin col·locades ben a prop de la Santa Imat¬ ge, sota la protecció materna de la qual posava tota la seva famí¬ lia. Poc temps després pujaven la Muntanya Santa dos d'aquests Prínceps: l'Hereu, més tard Rudolf V, i el seu germà Ernest. De retorn a Viena parlaren tan elogiosament de Montserrat, que llur germana, la piíssima Infanta Margarida, es delia de visitar el Santuari. El Venerable Palafox ha escrit una plana emocionant de l'estada de la Princesa Margarida a Montserrat, vinguda amb la seva Mare, l'Emperadriu Maria. Mentre pregava davant la Imatge de Madona Bruna, en preguntar-li, en un moment d'a¬ bandó filial, si l'acceptava per Esposa de Jesús, la Imatge amb el cap signà que sí. Arborada d'amor diví la Infanta es ferí el pit amb un coltell, i escriví aquestes paraules : « Amb sang del meu cor m'ofereixo a Jesús per Esposa, i demano a la Verge Maria que em faci de mitjancera. En testimoni signo. Margarida». Lliurà a mans de Madona el document de les seves divines es- posalles i, en arribar a Madrid, prengué l'hàbit al Convent de les Descalces Reials i en ell mori en olor de santedat. Fins a Josep II tots els Emperadors d'Àustria restaren bene¬ factors insignes del Santuari, especialment, després dels esmen- EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 327 tats,Leopold I, el seu fill Josep I i la famosa Emperadriu Maria Teresa, filla de Carles VI, l'Arxiduc a favor del qual combaté Catalunya a la de Successió. Per bé que en temps de guerra competència per la Corona tots els rivals, per simpatitzar amb els catalans, es mostraven fervents devots de Montserrat, sembla que la veneració de l'Arxiduc fou sincera. Visità el Santuari diverses vegades, oferí un magnífic calze amb el qual l'Abat celebrà a la seva presència; s'inscriví personalment com a Con¬ frare, proclamà la Verge de Montserrat Generalissima dels seus exèrcits, i li lliurà un espasí amb pom d'or i diamants. La seva muller, Isabel Cristina, acompanyà l'Arxiduc a Montserrat, i des de Barcelona trameté al Santuari un ric servei de Pontifical. Una vegada Viena, continuaren la devoció i presidiren més d'una a solemnitat al Temple de Madona Bruna d'aquella Capital. L'Imperi germànic, amb Àustria i Bohèmia, no monopolitzà pas les gràcies de Madona Bruna ni la seva devoció. La conei¬ xença de Montserrat s'expandí per les principals nacions d'Eu¬ ropa i arribà a tots els soils. Serà tasca llarga, reservada a la Història documental de Montserrat, consignar els Monarques, Prínceps i nobles relacionats amb el nostre Santuari. Heus aquí un resum sumarissim. Els Reis dePortugal veneraren la nostra Imatge des de la Reina Joana que, vídua als set mesos de noces, s'esmerçà en obres de penitència i feia presentalla a Montserrat dels finissims treballs de les seves mans, ornaments esplèndids, dels millors que ha posseït el nostre Santuari, fins a Josep Manuel, benefactor i Confrare de Montserrat; sense oblidar la Reina Isabel, que al 328 HISTÒRIA DE MONTSERRAT 1495 lliurà al Monestir tres terns de seda, cinc capes, dues ca- sulles, tres catifes, un reliquiari d'or i dues plàteres d'argent; el Rei Manuel donador al Santuari al 1521 dels productes més rics de les seves Colònies; l'Infant Enric que ofrenà i dotà una llàntia d'argent que nit i dia cremés davant la Santa Imatge; la Princesa Maria, devotissima també de Montserrat, com una gran part de la noblesa lusitana. A França, que de temps antics comptà molts devots mont- serratins, s'accentuà la devoció des de Francesc I, que presoner a Pavia trametia el seu anell a la Verge de Montserrat, fins a Lluís XIY, que l'Arquebisbe d'Auch, Senyor de encomanà a La Mothe Haudancourt, de venir al Santuari en nom seu, i d'ins¬ tituir una fundació de Misses perpètues en sufragi de l'ànima de la Reina mare, devota fervent de Madona Bruna. L'Arquebisbe compli la comanda reial, féu celebrar cinc centes vint Misses i fundà sis Aniversaris perpetus amb una dotació digna del Mo¬ narca. L'Abat Plàcid Riquer col·locà una làpida a la Capella de Sant Lluís dels Francesos, commemoradora d'aquesta fundació. Les Reines de França, particularment, estimaren el nostre Mones¬ tir; Maria de Mèdici oferí un preadíssim reliquiari de cristall i una llàntia d'argent; Anna d'Àustria, de primer, un vestit de preu inestimable ornat amb nou centes perles i, més tard, un Pontifical amb tela d'argent i flors de lliri d'or; Maria Teresa sis grans floreres d'argent, exquisit treball d'orfebreria. Madame de Bourbon, muller del Príncep Tomàs de Saboia, presentà un vestit preadíssim. Caldria citar encara com a benefactors il·lus¬ tres moltes nobles famílies franceses: el Mariscal de la Châtre i EXPANSIÓ DE MONTSERRAT sa muller; Caterina de Gramont, Comtessa de Lausun; el Duc d'Epernon; el Senyor de Barri; el Duc de Bellegarde; la Mar¬ quesa de Suse; el Sen3mr de Jaubert, Comte de Barraut; el Mariscal de La Motte ; la Comtessa de Villars ; el Senyor de Gon- drin; el de Mondar; els Ducs de Lorena, etc. A Itàlia no era solament la gent del poble laque venerava Mare de Déu de Montserrat a les innombrables Capelles i Es¬ glésies esteses per tota la Peninsula; les famílies principesques dels Estats independents rivalitzaren en oferir presentalles a Ma- dona Bruna: El Duc de Calàbria al 1518 presentà un tern, un frontal d'altar i dues albes finíssimes. Els Ducs d'Urbino visita¬ ren amb freqüència Montserrat. Francesc Maria delia Rovere al 1537 enriquí el nostre tresor amb una esplèndida cadena d'or. El Duc Guidobaldo II oferí una forta almoina al Santuari al 1569, i Francesc Maria II calze d'or al 1629. La Princesa de un Salerno al 1557, Vittoria Colonna al 1559, el Príncep Dòria al 1589, i Margarida, muller de Carles Colonna, al 1618, trameteren a Montserrat riques presentalles. Carles Manuel el Gran, Duc de Savoia, al 1586 visità personalment el Monestir i deixà una bona almoina, i al 1593 trameté dos mil tres cents cinquanta du¬ cats. Els Prínceps Vittorio Amadeu i Filibert de Saboia, oferiren respectivament al 1613 i 1615 dues mil lliures i una credença d'argent. Vicens Gonçaga, Duc de Mantova i de Monferrato ofrenà un reliquiari de cristall ornat d'or, de valor de dos mil ducats, al 1604 ; dos anys més tard uns canelobres d'argent, i al 1608 una mitra ornada de pedreria. Al 1710 la Marquesa de Monferrato lliurà una papellona d'or esmaltat amb brillants. Al 330 HISTORIA DE MONTSERRAT 1636 la Marquesa d'Esté, un frontal d'Altar i preats ornaments. Cosme II de Mèdici, Gran Duc de Toscana, i la seva muller donaren al Santuari un frontal i una casulla guarnits amb sis mil pedres fines. Al i668 el Príncep Pròsper de Mèdici visità Montserrat i obsequià els Escolans. Ranucci II, Farnese, Príncep de Parma, oferí al 1670 ornaments per valor de més de set mil lliures. Céssar d'Este, Duc de Mòdena, al 1609 féu presentalla d'un copó d'àgata amb incrustacions d'or i de pedres fines, etc. La Cort de Madrid no les Corts estrangeres li permeté que fessincompetència. Carles V, el més montserratí dels Monarques espanyols, visità freqüentment el nostre Santuari. L'historiador Sandoval remarca la devoció de Carles a la Madona de Montser¬ rat i als seus Monjos, amb els quals li plavia de conversar i volia menjar a llur Refetor. Se sap de cert que pujà nou vegades la Santa Muntanya, però Sandoval creu que foren moltes més, puix sempre que arribava o partia de Barcelona solia visitar Mont¬ serrat demanar la protecció o fer gràcies a la Verge. Hom per ha dit que al nostre Monestir rebé l'Ambaixada dels Electors d'Alemanya que li oferiren la Corona Imperial, i més tard, també a Montserrat, li fou comunicada la descoberta de Mèxic per Hernán Cortés. Durant la seva vida, se celebrà quotidiana¬ ment una Missa a l'Altar de la Madona per ell. Malgrat la manca de diners, que tant li calien per sostenir les guerres, mai no acceptà el tribut que pertocava al Monestir; al contrari, fou molt generós en les seves almoines que en conjunt passaren, sembla, de vint mil ducats. Molt temps abans de morir no abandonava una candela amb la Imatge i escut de Montserrat, EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 331 que desitjava tenir a les mans al momentde l'agonia. De fet, traspassà plàcidament el 21 de setembre del 1558 amb aquell record de Montserrat als dits. Felip II recollí amb veneració la candela a mig cremar, i la en una capseta dins d'un servava petit escriptori, inseparable en els seus viatges. Al 1585 la mostrà al seu secretari particular, Ruiz de Velasco, amb manament de posar-li a les mans quan li arribés l'hora. El P. Nirenberg escriví del Rei: «Tuvo en su muerte la vela de Nuestra Señora de Monserrate en la mano, tan firme, que aún después de muerto, apenas se la podían qui¬ tar». Felip el Prudent, per bé que no es prodigà a Montserrat com a r Escorial i a d'altres Monestirs, fou un Benefactor il·lus¬ tre, sobretot pel superb retaule de l'Altar Major construït a les seves despeses. Felip III vingué al Santuari a l'ocasió memora- rable del trasllat de la SantaImatge; a imitació del seu pare i del seu avi, volgué que un ciri de Montserrat il·luminés la seva agonia. Felip IV visità dues vegades Madona Bruna. La pri¬ mera, al 1626, oferí un preadíssim joiell de diamants, obsequi de la Ciutat Comtal. Com els seus avantpassats, visità detinguda¬ ment les Ermites i conversà amb els nostres Ermitans. Sembla que el seu fill Carles pujà a Montserrat. A la Setmana Santa no i Pasqua del 1702, el Monestir tenia d'hoste la Reina Maria Lluïsa de Saboia, muller de Felip V. El Dissabte Sant vestí la SantaImatge, i s'emportà a Madrid la clau del Cambril, com a Cambrera de Madona; des de la Cort trameté a Montserrat una rosa d'or amb diamants. La nit de Nadal del mateix any, Felip V confessà, combregà i oi dues Misses al Cambril i, al matí 332 HISTÒRIA DE MONTSERRAT següent, assistíal Pontifical. Partí el dia 26 cap a Igualada i Cervera; deixà d'almoina dues centes dobles d'or. La Guerra de Successió estroncà les visites reials a Mont¬ serrat.Felip V, irat amb Catalunya, no pujà més al seu Santuari. La tradició restà rompuda. Sembla que ni el seu fill Lluís, ni Ferran VI, ni Carles III no visitaren Montserrat. Els Borbons no heretaren dels Àustries la devoció al nostre Monestir. Carles IV al 1802 acompanyatd'un gran seguici arribà al Monestir en carruatge. Era la primera vegada que els Monarques d'Espanya abandonaven el camí de Collbató i utilitzaven la carretera de Can Massana. La família Reial restà quatre hores al San¬ escasses tuari, aprofitades en admirar aquells tresors que tan aviat havien de desaparèixer. Vint-i-cinc anys més tard, en retornar, Ferran VII no sabia avenir-se que aquell amuntegament de runes fossin les despulles del Santuari que ell havia contemplat quan era Príncep d'Astúries. Com hem vist, Ferran VII s'interessà sincerament per la restauració del Monestir. Isabel II, amb el seu fill Alfons, pujà a Montserrat el 30 de setembre del i860. La rebuda fou tan solemne permetia la penúria d'aquells dies de reconstrucció com inicial. Madona portava el vestit ofrenat feia tres anys per la Reina, quan sol·licità el títol de Cambrera Major de la Santa Imatge. També pagà tribut de veneració a Montserrat el Rei Amadeu de Savoia en el seu breu regnat. Al maig del 1888 visità el Santuari la Regent Maria Cristina i, al 1904, el Rei Al¬ fons XIII revisà 16.000 sometenistes. Diverses vegades ha repetit el Monarca la visita al Santuari. Al 1908 vingué acompanyat de la Reina Victòria, i al 1929 ofrenà a la Imatge el Mantell que duia Maria Cristina el dia que hom el proclamà major d'edat. EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 333 De la noblesa d'Espanya cal commemorar els dos Joans d'Àustria, Caterina d'Aragó, Clara Eugènia, Margarida d'Àustria; els Conestables de Castella; els Ducs de Gandia, d'Alba, d'Os- suna, d'Alburquerque, de Nàjera, d'Hijar, de Sesa, de Segorbe, de Medina Sidonia, de Monte León, de Turcis, d'Escalona, de Frias, de Sexto, de 1'Infantado; els Marquesos de los Velez, de Lara, d'Astorga, de Puñoenrostro, de Leganés, del Campo, de la Cruz, de Mortara, d'Almazán, de Mina; els Comtes de Mon¬ terrey, d'Oropesa, de Peñaranda, de Trastamara, d'Haro, de Lemos, de Cifuentes, d'Aranda, de Clariana, de Benavente, i d'altres, els quals es mostraren generosos devots de Montserrat. L'estament eclesiàstic ha superat la noblesa al San¬ en amor tuari montserratí. Es extraordinari el nombre de Sacerdots, Bis¬ bes, Arquebisbes, Patriarques, Legats a Làtere, Nuncis Apostòlics, Cardenals i Papes relacionats amb Montserrat. Als Nuncis d'Es¬ panya i Portugal i les dignitats eclesiàstiques estrangeres a totes que passaven per Barcelona, el romiatge a Montserrat era tradi¬ cional i indispensable. D'algunes d'aquestes visites, com és ara la del Nunci de Portugal Mous. Nicolini, han restat descripcions detalladíssimes que narren des del cerimonial emprat a la recep¬ ció, fins al menú servit a taula. Dels Cardenals que han manifes¬ tat particular devoció al Santuari, cal esmentar el Cardenal de Joyeuse, el qual instituí unes lletanies lauretanes cantades diària¬ ment pels Escolans, i oferí uns ornaments riquissims; el Carde¬ nal Mellini, que al 1607 donà a la Verge un artistic aiguamaner d'argent; el Cardenal Francesco Barberini, devotíssim de Mont¬ serrat, en visitar el Monestir deixà com a presentalla una casulla 334 HISTORIA DE MONTSERRAT de seda finament brodada, i a l'Escolanet que li ajudà la Missa li regalà una cadena d'or. Al 1629, els Cardenals Sandoval i Espinóla ofrenaren valuoses almoines; tres anys més tard el Cardenal Infant Ferran presentà quatre grans canelobres d'argent. A últims del segle XVI pujà la Muntanya Santa el Cardenal Riario, i lliurà al Santuari un magnífic tern. Al principi del XVII el Cardenal Ascani Colonna oferí una casulla ricament brodada. Un altre Cardenal de la mateixa il·lustre família ita¬ liana vingué a Montserrat al 1664 i, en besar la Santa Imatge, li deixà a les mans un collar d'or. El Cardenal Antoni d'Aragó féu presentalla d'un servei d'Altar, i un altre Cardenal Mellini d'un anell d'or amb diamants. Al 1687 el cèlebre Cardenal Aguirre deixà al Cambril el capell cardenalici que li acabava de trametre el Papa Innocenci X. Dels Pontífexs de l'Església Catòlica, des de Bonifaci IX als nos¬ tres dies—fins a Pius IX que personalment arranjà la situació de Montserrat amb l'elecció de l'Abat Muntadas; a L·léo XIII, Procla¬ mador del Patronatge de la Mare de Déu de Montserrat a Catalu¬ nya ; a Pius X i Benet XV dels quals el Monestir posseeix preats autògrafs ; a Pius XI que ha concedit indulgències als fidels de tot el món que invoquin la Verge de Montserrat i s'ha associat a les festes amb les quals tot Catalunya, amb la benedicció i cooperació de l'episcopat català, especialment de l'Emm. Sr. Cardenal Ar¬ quebisbe de Tarragona i de l'Il·lm. Sr. Bisbe de Barcelona, cele¬ bra l'Any Jubilar 1931, atorgant gràcies extraordinàries a tots els fidels que visitessin el nostre Santuari—seria tasca més fàcil comp¬ tar els Papes no relacionats amb Moritserrat, que 110 pas assenya¬ lar els que l'han enriquit de gràcies i Privilegis. Recordern que al EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 335 1397 Bonifaci IX estengué a Montserrat el Privilegi de la Por- ciúncula no pas dos dies, sinó tota T octava del Naixement de la Verge. Des de 1499 fins gairebé als nostres dies, els Papes han exceptuat Montserrat de la suspensió d'indulgències guanyadores durant els anys de Jubileu ; sovint han concedit que al Santuari de Montserrat hom pogués obtenir les mateixes grଠcies que visitant les Basíliques i Estacions de Roma, fins durant els anys Jubilars. Quan en temps de Lleó X s'interdiren totes les almoines no destinades a la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà, també s'atorgà excepció a favor de Mont¬ serrat. Benet XIII, Nicolau V, Innocenci VIII, Alexandre VI, Juli II, Lleó X, Adrià VI, Climent VII, Pau III, Pius IV, Gregori XIII, Climent VIII, Pau V, Gregori XV, Urbà VIII, Alexandre VII, Climent X i tants altres Papes confirmaren i novament concediren multitud de Butlles, Breus i Motu-propis a favor de Montserrat, A voltes fins i algun record personal del Papa es filtra tot en el cancelleresc, i dóna flexibilitat als rígids formulismes text protocolaris. Alguns Papes afegeixen, com a justificant de les gràcies concedides, l'afecte especial i la singular devoció que professen al Monestir de Montserrat. Gregori XIII és molt explí¬ cit Breu datat al en un 1627: «Nós sabem que a l'Església del Monestir de la beatíssima i gloriosíssima Verge Maria de Mont¬ serrat existeix una devotíssima Imatge per intercessió de la qual l'Altíssim es digna freqüentment concedir innombrables miracles. A aquesta Església aflueixen de diverses parts del món cristià un nombre extraordinari de fidels amb afecte sincer de devoció, i Nós mateix, abans d'ésser Pontífex, mentre fruíem de la dienitat 336 HISTORIA DE MONTSERRAT cardenalicia, de viatge per Espanya, el visitàrem personalment...» Aquest Papa recordà sempre amb fruïció la visita a Montserrat, i sovint encomanava al Monjo Procurador del nostre Monestir a Roma que, escriure, saludés en nom seu l'Abat i d'altres en Monjos que l'havien obsequiat. Adrià VI, Papa electe, en anar de Tortosa a Roma significà el seu desig de visitar Montserrat; l'epidèmia que aquells dies infestava Barcelona no li ho permeté, però féu trametre una esplèndida llàntia d'argent, dos cents ducats d'almoina, i atorgà especials gràcies i indulgències. Juli II servà un sincer afecte pel Monestir del qual havia estat Abat Comen- datari. Calixte III i Alexandre VI, que probablement visitarien Montserrat abans d'ésser Papes, mostraren amb obres llur predi¬ lecció singularissima pel Santuari català. Únicament en fullejar l'ubèrrim Diplomatari pontifici servat als Arxius Secrets del Vaticà, en constatar l'abundor i la qualitat dels privilegis atorgats a Montserrat pel Cap Suprem de l'Església, i en establir la comparació amb els concedits a d'altres Santuaris, pot hom tenir una idea aproximada de la importància del nostre Monestir. penetració de Montserrat al món intel·lectual començà de- La jorn. Als primers temps de la Impremta, hom havia editat llibres referents al Santuari. A Lisboa, a Tolosa, a Lyon, a París, a Yprés, a Friburg, a Viena, a Roma, a Palermo, a Douay, Munic, a etc. etc.; als segles XVI i XVII eixiren llibres, narradors de les belleses i grandeses de Montserrat, alguns d'ells reeditats cinc i sis vegades. A Europa la gent amiga de lletres coneixia bé el nostre Monestir. La Iconografia montserratina d'aquesta època, EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 337 és d'una abundor prodigiosa a l'estranger. Els boixos i els coures que reprodueixen la Madona, les Muntanyes, les Ermites i els miracles de Montserrat formen una sèrie interessantíssima. Sorprèn de veure emprats motius montserratins com a decoració tipogràfica, en llibres que no diuen referència a Montserrat. Per exemple al segle XVII hom usava a Itàlia, Alemanya, etc. diversos alfabets — inicials fins de més de cinc centimetres juguen les — on nostres Muntanyes, la Serra, Madona Bruna, l'Infant i Àngels serrant, pelegrins agenollats davant la Imatge, etc. No solament de l'alfabet llatí: del grec i fins de l'hebreu s'han gravat a l'es¬ tranger lletres capitals amb els emblemes montserratins. Ni man¬ quen frisos, orles i acabaments de llibres amb motius i decoracions de Montserrat. Altres reproduïren amb freqüència la Madona i les Mun¬ arts tanyes en argent, esmalt, vori, cristall, marbre etc., com indiquen els exemplars escampats en Museus i col·leccions particulars, des de la superba tela del P. Ricci al Museu de Barnard Castle fins al delicadîssim baix-relleu en marbre al Victoria-Albert de servat Londres. La franca filtració de Montserrat en els cenacles intel·lectuals és, però, més recent. La descoberta de Montserrat per literats i filòsofs és moderna; data d'últims del segle XVIII. El Cristòfor Colom d'aquesta troballa, fou Guillem d'Humboldt. Montserrat havia estat minuciosament descrit, profundament sentit, Íntimament viscut, però hom no havia encara filosofat amb la Muntanya-miracle. Les descripcions primitives, saboroses malgrat l'eixutesa d'estil, enfocaren el Montserrat extern. L'alçada 22 338 HISTÒRIA DE MONTSERRAT gegantina de les roques insegures, els camins sinuoses al caire d'abismes xucladors, la gerda vegetació brostada a les clivelles àrides del conglomerat, les Ermites arrapades als penya-segats, l'Església mirífica construïda en paratge agrest, els ocells mansois que refiats prenien becada de mans dels penitents, exhauriren la vena descriptiva dels primers intel·lectuals que sentiren fretura de lliurar al paper les impressions copsades a Montserrat. Aviat, per damunt de la natura hom remarcà el fet espiritual del Santuari: els miracles, els romiatges, l'esplendor del culte. El contacte amb els Ermitans esflora tímidament l'aspecte psicològic. Münzer al 1494, insinua que l'home contemplatiu, decantadís a la vida solitària, cercaria inútilment un indret més propici al seu anhel que l'Ermitatge montserrati. Tolmezzo, al 1514, resta colpit de la conversa mantinguda amb aquells «Eremiti aífabili». A Besteiros al 1546 se li encomana la vocació per aquest llinatge de vida beata. La sensació inefable que Carles V constatava a la nostra Església, una cierta deidad que no se como expresar, eixida del Temple irradia en cercle més ample cada vegada, fins a atènyer tota la Muntanya ; tota ella acaba per exhalar aquest baume difícil de definir. La frase consueta un no sé qué, sovint emprada en parlar de Montserrat del temps de l'Emperador ençà, no és un banal recurs retòric, és l'expressió de la impotència experimen¬ tada en voler concretar una impressió nova. El temps que passa aporta als cultes visitants de Montserrat un coneixement més ric i complex de la Muntanya Santa. Les descripcions monòcromes esdevenen policromes; la polifonia subs¬ titueix el cant pla, Linzmayer, Peyron, Swinburne, Baretti, ope- EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 339 ren amb una abundor d'elements desconeguts a Rieter, Nuñez, Münzer, Besteiros, Oertel. Montserrat lliurapaulatinament el seu secret. Thicknesse — protestant, però profundament religiós—l'aferrà amb mà vigorosa i el signà amb insistència quasi violenta. La Muntanya-prodigi és per l'autor anglès una revelació de la Divinitat. Mai cap escriptor no lloarà dignament aquesta meravella única, caldria posseir una guspira de l'Omnipotència que l'ha creada. Déu es fa present a cada revolt de la Muntanya; el sentiu més a prop vostre que en altres indrets de la Creació. Cap altre tocom de la terra no ofereix un recer més convidador a l'ascetisme i als exercicis de pietat, a la solitud i al recolliment. Aquests penyals formidables que atenyen alçades fantàstiques, empenyen l'esperit a l'oració, a la comunicació directa amb Déu. Ticknesse, amb la imatgeria generosa que li dicta el seu fervent misticisme, glossa amb exu¬ berància els conceptes que segle més tard formularan Maragall un i el Bisbe Torras : « Montserrat és un temple », « Una Muntanya litúrgica». L'escriptor anglès no ho diu, però del seu llibre traspua l'emoció intentíssima rebuda en constatar que feia segles, molts segles, que hom havia tingut la visió justa de Montserrat, i una Comunitat benedictina oficiava nit i dia a la Basilica —l'altar Major d'aquest Temple—i de les dotze Ermites escampades per la Muntanya litúrgica, dotze encensers constantment abrandats, d'ençà d'un milenni que els fumerols aromosos de l'oració pujaven en espirals inintermitents a l'Altíssim que els odorava en perfum de suavitat. Thicknesse s'agenollà en aquest Temple, i adorà. Més a prop de la Divinitat, ho era també de la Veritat. Les tèrboles creences heretades dels seus pares començaren a tronto- HISTÒRIA DE MONTSERRAT 340 llar en el seu cor. de l'ànima commoguda i De les profunditats turmentada, eixí el crit suprem : « Si haig de renunciar la meva fe, serà a Montserrat que em convertiré al Catolicisme ! » La narració d'aquest viatge, minuciosa i suggestiva, il·lustrada encara amb un prospecte general de la Muntanya i d'altres gravats montserratins, portà el coneixement precís i just de Montserrat a tots els cercles intel·lectuals d'Anglaterra. L'èxit d'aquest llibre fou remarcable; aviat hom el reedità i el traduí a l'alemany. Al món germànic, però, Montserrat hi penetrà amb la lectura d'Humboldt. Guillem d'Humboldt — filòsof, filòleg, literat, diplomàtic i home d'Estat, una de les intel·ligències europees més poderoses dels principis del segle XIX — pujà a Montserrat a la primavera de l'any 1800. Segui l'itinerari tradicional: Barcelona-Martorell- Collbatò. L'aparició de la Muntanya el colpí de lluny estant. En començar l'ascensió per la senda sinuosa, l'emoció i l'admi¬ ració s'empararen del seu cor. Quin contrast amb el seu conter- rani Geroni de Münzer que feia tres cents anys trobà fatigant i interminable aquell cami que en res no havia canviat; els ma¬ teixos còdols que trepitjava coratjós el nostre viatger, feren relliscar el lassat metge nuremberguès. A la segona colzada, Humboldt tingué un pressentiment. Aquella senda li era coneguda. On havia vist, on havia llegit quelcom d'igual ? Ah si ! En Geheimnisse, els versos profunds del seu amic Goethe. Al seu esguard les estrofes prengueren relleu, forma corpòria. Veia ben clar el Pelegrí de Goethe, el Bruder Marcus que a la recerca d'un refugi al seu anhel de solitud, de pau d'esperit, munta penosament el corriol pedregós d'una muntanya, i quan ja extenuat defallia, el dring EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 341 sonor d'una campana el conforta; arriba al cim, i albira a la vall verdejant Roscfikreu^er, el monestir acollidor. Quan Humboldt, immergit en aquestes visions, sentí, en arribar a Sant Miquel, la campana del nostre Santuari, i pocs moments després contemplava el Monestir, cregué que somniava. «Vostre Brndcr Mamisj escri¬ via a l'autor del Faust, tot el camí m'ha anat al davant». Més exactament diria « dintre meu », car ell mateix era aquest Marcus, cobejós de la pau suprema de l'ànima enlloc no trobada. La realitat aportava una variant al poema, rica en simbolisme. El refugi de l'esperit fondejava la vall ufanosa, les demores no a de la beatitud anhelada torrejaven a mig aire del cel blau. L'ad¬ miració d'Humboldt a Montserrat, fou per les Ermites i la Na¬ tura. Les característiques, però, del nostre Santuari, no passaren inadvertides a l'observació penetrant de l'il "lustre viatger. Protes¬ tant i racionalista, té la sinceritat d'escriure a Goethe : « Els divins oficis Montserrat, remarcables per una solemnitat espe¬ a cial, són acompanyats d'una excel·lent música d'Església. A l'institut d'infants Cantors que té aquest Monestir, s'han format Artistes també de música profana». Humboldt lloa amb mots cordials l'exquisida acollença que l'Abat i Monjos tributen als hostes. Passà el primer dia visitar l'interior de l'Església i Mones¬ en tir. Esmenta l'ampla volta del Temple, les famoses llànties d'ar¬ gent, les belles escultures del Clior, les riqueses del tresor, on remarcà de Medusa meravellosament esculpit •— diu — un cap damunt d'una pedra ònix. De la vella Pinacoteca admirà una tela que representava el judici final, d'un realisme vigorós. No tingué temps de visitar la Biblioteca, però sap que és molt rica. HISTORIA DE MONTSERRAT 342 especialment en manuscrits. Parla ràpidament de la Imatge, dels Benefactors il·lustres de Montserrat, etc. L'endemà d'haver arribat al Monestir, Humboldt pujà a Sant Jeroni. La ploma sòbria i serena de l'escriptor germànic es desbrida davant l'espectacle que en aquell deliciós matí prima¬ veral presentava al esguard la Muntanya inefable. Hom diria seu acabada de sorgir ara mateix de la plana florida, tenuissimament embolcallada d'un polsim humit i daurat; les mil sagetes de pedra arborades cel amunt, i els cabdells de vegetació exuberant casca- dejant flancs avall, tota ella immergida en la pau augusta, en la quietud solemnial impertorbada. A l'horitzó, il·limitat, blanquegen les neus pirenenques. A banda i banda de Muntanya planen dues mars: verdeja l'una en el silenciós onejar de les prades i els turons quasi imperceptibles, albeja l'altra feta de boira esponjosa i inestable que es gonfla i s'eleva lentíssimament, invadeix les afraus i no para fins a guanyar els cims. Quan les filagarses capdavanteres assoleixen el cimal de Sant Jeroni, Humboldt davalla i volenterosament enfonsat en el tou de boira, segueix el fil de les seves meditacions. Els penyals que la blanca fumera adés embolca amb vel transparent, adés amaga del tot o mostra com esculls surants a la mar irrequieta; aquelles creus que mans sagrades i ardides, diu ell, plantaren als cimals inaccessibles a la resta dels mortals, evoquen, plantegen o solucionen una sèrie de problemes psicològics en l'esperit d'Humboldt qui mai no havia sentit la intel·ligència tan desperta, la imaginació tan férvida, el cor tan vibrant com en aquest paratge encisat i enciser. Heus aquí existent el lloc beatific tan somniat de Goethe, d'ell mateix, de tants d'altres pensadors per lliurar-se, lluny del traüt del r EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 343 món, a la faç de la natura, en presència de Déu, a una vida de contemplació. Heus aquí feta realitat la fantasia insinuant. L'evo¬ cació de Geheimnisse és més intensa que mai; però l'emoció i la tensió d'Humboldt toca el limit màxim en Ermita penetrar a una de Montserrat i trobar-se davant per davant d'un Bruder Marcus de carn i ossos que, com els altres Ermitans, escàpol del naufragi del món, més matiner, expert i sortós que els savis del segle, havia aconseguit per sempre la vera pau de l'esperit en aquest recer incomparable. Humboldt davallà la Muntanya portant al cor una de les impressions més fortes de la seva vida. Alguns mesos més tard, en destriar-se i perfilar-se idees concretes del tumult de sensacions rebudes, sentí fretura d'expansionar-se amb una ànima germana, i escrivi a Goethe un munt de planes de les més admirables que hom ha dedicat a la nostra Muntanya. La descripció esquelètica d'altres temps vesteix turgències pletòriques de vida. La línia melòdica dels primitius és, ara, brillantment orquestrada pel geni d'Humboldt, amb tots els recursos d'una tècnica perfecta al ser¬ vei d'una ploma alada. Goethe llegi la lletra amb emoció i comprengué els senti¬ ments de l'amic. Montserrat s'incorporà definitivament a la seva vida de pensador. El manuscrit d'Humboldt de mà en mà passà per tots els primats de la intel·lectualitat germànica que compartiren l'admiració de Goethe. Schiller féu petites reserves literàries; quant a la impressió rebuda, declarà: «Montserrat xucla r home del món exterior al món interior». La visió del poeta era justa. Aquest és el Montserrat d'Humboldt. Thicknesse tot seguint el camí que assenyalen els dits gegantins de pedra, fità 344 HISTÒRIA DE MONTSERRAT l'esguard al cel i adorà Déu, Creador de tanta bellesa; Humboldt, menys religiós, més naturista, el contacte amb Montserrat li re¬ plegà l'ànima. Identificà la visió amb les aspiracions supremes de la seva existència, proclamà la nostra Muntanya Arcàdia bea¬ tifica de pensadors, i l'erigí en simbol de la pau augusta de l'esperit. Consagrat per Goethe, el símbol féu fortuna. Solament així és entenedora la perdurabilitat del record de Montserrat en aquests homes. Humboldt trenta anys després del seu pelegrinatge encara dedicava Montserrat, i en les sonets a lletres íntimes plavia d'evocar voluptuosament la visió de la li Muntanya inefable. Goethe al 1816 anotava al començament dels seus versos Geheimnisse: «El lector imaginarà d'ésser conduït vers un Montserrat ideal » ; i cap a les seves velleses, a la maturitat del seu talent, escriví aquesta frase memorable : « Enlloc no tro¬ barà l'home la felicitat i la pau, sinó en el seu propi Montserrat». El nom de la nostra Muntanya passà al lèxic culte de l'alemany, com a sinònim de superació espiritual. Davallada d'aquestes altures, l'admiració de Montserrat filtrà ràpidament arreu de l'Alemanya intel·lectual; pocs esperits selectes de l'època el desconegueren. Seria interessant esbrinar la impressió produïda per la lletra d'Humboldt en homes allunyats dels cercles literaris: Beethoven, per exemple, tan enamorat de viure reclòs en l'augusta solitud del seu Montserrat, que diria Goethe; als últims anys de la seva vida aquest nom no podia ésser indiferent al gran Compositor, puix visqué prop de la Capella de la Verge de Montserrat i morí a la Casa, antiga propietat dels nostres Monjos. La literatura alemanya fou invadida de contes i novel·les montserratines. Artur Farinelli ha escrit: «Montserrat, idealitzat. EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 345 esdevingué la Muntanya de moda dels alemanys, el somni dels solitaris». L'eruditíssim escriptor italià, al qual devem les infor¬ macions de primera mà de la vinguda d'Humboldt a Montserrat, ha aplegat en diverses obres, interessants i nombroses dades biblio¬ gràfiques de publicacions alemanyes relacionades amb Montserrat, que corroboren la seva afirmació. La identificació possible de Montserrat amb el Montsalvat de la llegenda del Parsifal, ha servat viu l'interès de la nostra Mun¬ tanya en els actuals erudits de terres germàniques. Laborde visità Montserrat, també als primers del 1800. an}'s Amb el llapis, més àgil que la ploma, descriví les seves impres¬ sions. Esguardà Montserrat amb ulls d'artista, però endut del corrent filosòfic del seu temps, prefereix el fet humà al pintoresc, l'interessa més l'edifici que el paisatge, estiiua més la forma que el color. En els seus magnífics dibuixos de Montserrat, la natura passa a segon terme. Totes les seves devocions les reserva pel iMonestir i les Ermites. La plaça del Santuari, el Monestir vist des de Sant Miquel i de Sant Iscle, els Claustres, l'interior de la Basílica, Ermites de dins i de fora. Ermitans, etc., han estat transportats fidelissima- ment al paper per gràcia del llapis correcte, delicat i minuciós de Laborde. L'aparició d'aquests gravats en el llibre monumental «Voyage pittoresque et historique de l'Espagne», causà sensació a Erança on el nostre Santuari era ben conegut per tantes altres publicacions, i en molts països en els quals penetrà l'obra fran¬ cesa o fou reeditada en format manual. Les últimes paraules del text, concís i encertat, explicatiu dels gravats de Laborde : — 346 HISTORIA DE MONTSERRAT «Filòsofs, homes d'Estat, artistes, viatgers de qualsevol estament, veniu, féu unpelegrinatge a Montserrat, i tots hi trobareu, segons vostres predileccions, motiu de retre homenatge a aquesta mera¬ vella » — atià en moltes persones el desig ardent de visitar el nostre Monestir, com sabem de l'espiritual Princesa Carlota Lluïsa de Weimar, la qual declarà poc abans de morir que una estada a Montserrat era l'ambició suprema de la seva vida. capítol de V Expansió i difusió de Montserrat, resta encara En el parlar de l'estament que més s'ha endinsat en les pregoneses de l'ànima montserratina, i que més s'ha beneficiat de la vinguda a la Muntanya: Els Sants. La percepció espiritual ultra-sensible d'aquests esperits privi¬ legiats ba copsat amb una intensitat i amb una puresa insospitades les intimitats del Santuari. Llur ànima amarada d'aquests efluvis, els ba irradiat en una extensió i eficàcia incontrolables. Llàstima que l'expansió més espiritual i més intensa del Montserrat sigui la menys bistoriable. La magnificència dels Altars, Esglésies, Basiliques construïdes dels fidels, l'esclat de les joies presentades pels potentats, la prodigalitat de privilegis i gràcies atorgats per Monarques i Pontífexs, l'elegància de les obres literàries, la beutat de les produccions artístiques exhibides a la llum del dia, són fàcilment albiradores a tots els esguards; però les operacions anímiques dels Sants es realitzen, portes tancades, a la sola pre¬ sència del Pare celestial, a la cel·la evangèlica impenetrable a les investigacions històriques. De primer, qui comptarà el nombre de Sants que ban pele¬ grinat a la nostra Muntanya ? No solament són sants els inscrits EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 347 al Martirologi. En fronts d'humils romeus inadvertits de quants tothom, els Àngels Custodis del nostre Santuari contemplarien joiosos l'aurèola de la santedat? Ni dels mateixos Sants cano- nitzats no és fàcil assenyalar tots els que vingueren, i menys encara esbrinar les íntimes impressions rebudes al Monestir. Cap historiador no gosaria, per exemple, indicar l'emoció de l'angelical Lluís Gonçaga en venir a Montserrat al 1582 al costat de la pia Infanta Margarida, la que escriví amb sang de les seves venes les místiques esposalles amb Jesús, ni l'influència exercida pel Santuari damunt la seva ànima virginal; ni de Sant Francesc de Borja que al 1522 acompanyà l'Emperadriu Isabel, muller de Carles V a regraciar Madona Bruna de la salut atorgada; ni de Sant Benet Labre, passat per Montserrat com un captaire; ni del Beat Dídac de Càdiz, del qual hom ba escrit que restà en oració davant la Santa Imatge dos dies sencers; ni de tants i tants d'altres. Per l'eflcàcia de l'expansió montserratina, són més remarcables els Sants fundadors d'Ordes religioses vinguts a Montserrat. Al 1289 Sant Joan de Mata pujava expressament per a demanar la protecció especial de Madona Bruna per l'Orde de la Santíssima Trinitat de poc fundada. Pocs anys després Sant Pere Nolasc, en compliment d'una prometença feta a la Verge de Montserrat, vingué a peu al Santuari i entrà al Temple a genollons; nou dies passà en oració al Monestir. L'exemple de la vida santa que portaven els nostres Monjos i Ermitans l'invitava a restar a Mont¬ serrat tota la vida, però el Senyor li revelà que no era aquesta la seva voluntat, i a Montserrat tingué el primer pensament de la fundació de l'Orde de la Mercè. Al 1586, en calitat de Secre- 348 HISTORIA DE MONTSERRAT tari del VisitadorApostòlic, convisqué molts dies al Santuari Sant Josep de Calasanç, Fundador, més tard, de les Escoles Pies. El lector troba a mancar aqui el nom d'un Sant, però ende¬ vina que no serà omès: Ignasi de Loyola. Montserrat i Sant Ignasi, heus aquí dos noms gloriosos, evocadors de polèmica. Es dolorós i lamentable. La responsabilitat d'aquesta anomalia cau damunt els defensors ultrancers i els impugnadors intransigents de la influència de 1' « Exercitatori de la Vida Espiritual » de r Abat Cisneros damunt els « Exercicis Espirituals » del Funda¬ dor de la Companyia de Jesús. Als primers anys del segle XVII, cordialment. Benedictins i Jesuïtes plantejaren aquesta qüestió. Més endavant s'hi barrejaren d'altres elements, i aviat s'abrandà una controvèrsia apassionada que degenerà en combat aferrissat i personal. La Santa Sèu posà a y Index un llibre de cada partit, i la lluita s'apaivagà. Al segle XIX la intervenció de Dom Besse orientà el debat vers la critica textual literària, però no tardà gaire a reaparèixer l'atac virulent. De poc, hom ha publicat un petit llibre a Alemanya, en el qual dir que Sant Ignasi no féu més que corregir les es ve a proves d'Impremta de l'Exercitatori de Cisneros, la qual cosa si no és mala fe, indica que l'Autor no ha llegit cap dels dos llibres i que desconeix la personalitat del guerrer de Pamplona. Un home del tremp de Sant Ignasi no esdevé plagiari de ningú. L'exuberància espiritual d'aquesta ànima ignorà la vida parasitària. Empesa la discussió a aquests extrems, hom comprèn que l'altra part es decanti excessivament en sentit contrari : nega o posa en dubte si Sant Ignasi veié l'obra de Cisneros — malgrat de cons- EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 349 tar per testimonis jurats i fidedignes en el procés de Beatificació del Sant—i en tot cas minva la influència de l'Exercitatori amb el record dels llibres predilectes de Sant Ignasi que foren, diuen, no precisament F Exercitatori, sinó les vides de Sants, la Imitació de Jesucrist, etc. ; sense parar esment que la lectura assídua d'aquestes obres no Sant Ignasi la publicació d'un suggerí a Flos Smictorum, ni d'un llibre de sentències a l'estil del seu admi¬ rat Gersoncito, i en canvi després de llegir un llibre d'Exercicis, escriu i edita un llibre d'Exercicis, per bé que en ell hi adollà, naturalment, el fruit de lectures, d'experiències personals, d'il- lustracions divines que encunyen als seus Exercicis una fesomia pròpia. Com tota controvèrsia interminable que les passions enterbo¬ leixen, també aquesta ha acabat acarada a un carreró sense eixida. De l'una banda i de F altra han estat dits i redits mil vegades els mateixos arguments. Sense l'aparició de nous elements de judici, és del tot inútil remoure aquest fòssil. Montserrat — ho constatem amb joia — mai no ha intervingut a la lluita dels Exercicis. Ha restat absent i ha fet bé, perquè també ell era absent en dels combatents. l'esperit i en el cor Llevat admirades però clares excepcions, el desig de vindicar una glòria legítima del Santuari no posà la ploma als dits dels defensors de Cisneros. Hom endevina, més aviat, una certa pro- ïja de mortificar la Institució fundada per Sant Ignasi. Aquesta disposició i la reacció provocada en l'adversari, han obstaculat l'estudi de la vertadera influència de Montserrat damunt Sant Ignasi, més noble i profunda que la còpia possible d'unes quan¬ tes frases. 350 HISTÒRIA DE MONTSERRAT L'Exercitatori de Cisneros i els Exercicis de Sant Ignasi han estat els dos batents de la finestra que dóna al panorama igna- sià-montserrati decorats d'exquisides incrustacions. Amb els ba¬ tents ajustats hom ha malversat tres segles en l'examen i discus¬ sió de la similitud o dissemblança entre els dibuixos d'aquestes incrustacions, sense esma ni coratge d'esbatanar la finestra i lliu¬ rar-se a la fruïció serena del magnífic espectacle. Alguna vegada, sense obrir, hom explorà l'exterior; però la visió, anòmala a travers d'escletxes, produí efectes divergents. Els del batent cis- nerià veieren moltes coses: Sant Ignasi vestit no de sac, sinó de Germà Benedictí; Benedictins que a Montserrat li donaven l'hàbit i el Llibre dels Exercicis, ja fets; a Montmartre el feien professar; a Montecassino li escrivien les Constitucions, i ell mateix davant d'unes autoritats civils que temien no fos un es¬ pia, per sincerar-se es declarava Germà Hec de Montserrat. Els del batent ignasià, mai no veieren res. Autors moderns, alguns dotats de sentit històric, de finor crítica, als quals no podia ocul¬ tar-se la transcendència de l'estada al nostre Monestir després — de narrar amb luxe de detalls els fetsepisòdics del canvi de ves¬ tit i de la vetlla nocturna fan passar Sant Ignasi pel Santuari — de Montserrat com per la Capella de la « Virgen de Arànzazu » ; tot, de por de donar arguments als partidaris de l'Exercitatori. Tanmateix caldria descartar d'una vegada l'obstacle d'aquests llibres i, alliberats d'exaltacions fantàstiques i de susceptibilitats malaltisses, cercar, amb noblesa i sinceritat, la veritat de les rela¬ cions existidos entre Montserrat i Sant Ignasi. La tasca no és difícil. Cal, únicament, no interceptar la llum que reflexen els fets. EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 351 Sant Ignasi, convertit, abandona la casa paterna amb F alineí d'emprendre un viatge de penitència a Jerusalem. Amb l'ardor que empeny les seves resolucions, s'adreça a Barcelona per tal d'embarcar-se i, de pas, vol visitar Montserrat. Aquest desig no s'explica únicament per devoció a la Verge. Passa per Saragossa, i Y Autobiografia ni tan sols esmenta el Pilar. Hom li hauria parlat del nostre Monestir o, tal vegada, hauria llegit l'edició del 1514 del «Libro de la Historia y Milagros». Sant Ignasi roman a Montserrat tres dies, és a dir, el temps màxim que era concedit aleshores restar al Santuari i, en davallar de la Muntanya, es decanta de la ruta amb tant de fervor empresa, abandona el somniat pelegrinatge a Jerusalem. Hom ha negligit l'explicació d'aquesta virada inatesa, o n'ha donat excuses tan minses com la de la pesta de Barcelona, sense pensar que és fer poc honor al Cavaller que en servei dels homes plantava cara a la mort, creure que de por d'un contagi hipotètic retrocedirà d'una empresa que ell tenia per servei de Déu. No és aquest el caràcter de Sant Ignasi, ni abans ni després de la conversió. Quan més tard decidirà el viatge a Jerusalem, el perill de pesta, no d'una ciutat sinó de tot un regne, no fermarà pas els seus passos des de Roma a Venècia. L'explicació és una altra i ben òbvia. Rivade- neira escriví que al P. Xanonés «fué el primero a quien como a Padre y Maestro Espiritual descubrió Ignacio sus propósitos e intentos». El Confés, ple de seny i prudència els desaconsellà. Massa fresca la seva conversió, poc fonamentada la seva virtut, deficient la seva instrucció religiosa, «sin lumbre de cosas espi¬ rituales», com deia el P. Lainez, era prematur emprendre aquell llarg viatge. Calia abans fixar-se, passar el Noviciat de la nova 352 HISTORIA DE MONTSERRAT vida. Ignasi obeeix i s'aliun}'a de Montserrat. Davalla a Man¬ no resa, la ciutat méspropera on podrà viure sense treballar — sol¬ dat, ignorava oficis manuals. Solament Déu sap què hauria estat de Sant Ignasi i de la seva obra, si de Montserrat hagués passat a Jerusalem. L'histo¬ riador no pot judicar els fets amb ciència divina, que no té, sinó amb els coneixements i l'experiència humanes; i humanament parlant Montserrat pesà poderosament en la vida de Sant Ignasi als principis de la conversió. Neòfit, en els moments de les seves màximes indecisions, sense el Noviciat de Manresa, abans d'escriure els Exercicis, abans de conèixer i formar els pri¬ mers companys, el viatge a Palestina marcava una trajectòria divergent a la seguida. L'expert guarda-agulles que obturà la via d'Orient i deixà pas franc cap a Manresa, exercí una in¬ fluència transcendent a la vida del Fundador de la Companyia de Jesús. SantIgnasi, des de Manresa, tornà de tant en tant a Mont¬ serrat. Esdiu en el procés de beatiflcació ; encara que no es digués era fàcil endevinar que ell tan assedegat de coses espiritu¬ als no menysprearia la deu abundosa que brollava tan a prop. Sant Ignasi arribà a Montserrat als dies culminants del seu asce¬ tisme, als dies que Carles V, Antoni de Guevara i d'altres, gent bregada, culta, espiritual no saben expressar la intensa i devotís- sima sensació que els emociona al Santuari únic. Cisneros, mort de poc, deixava florentíssima l'Escola ascètica fundada en el seu sistema d'oració metòdica. El P. Xanonés fou un dels deixebles memorables de l'Escola cisneriana. Mestre d'esperit notabilíssim, els Monestirs de Castella i Portugal se'l disputaven per formar dDllpeoaaicnr", iBpiboluteacr "CdInusltteiura Monset. ICd'apeela ddeDéeu Mare iTdelMr'oneamtssihral".d'Au "dVeragnlitbercuós jSdupaalrienòàqui San tori Sab del, EXPANSIÓ DE MONTSERRAT 353 llurs Novicis. Home auster, d'una vida exemplarissima, era l'edi¬ ficació d'una Comunitat fervorosa. En aquest ambient de santedat penetrà Sant Ignasi, i a un home d'aquesta talla espiritual confessà no sols els seus manca¬ ments, sinó « sus propósitos e intentos », i la confessió durà tres dies, tot el temps que podia restar al Monestir, i després tornà altres vegades... Sense gaires coneixements psicològics, hom endevina l'influència enorme, decisiva de Montserrat i dels seus homes en la plasmació espiritual d'aquesta ànima ardent i neòfita, tot just desclosa a l'oreig de la gràcia divina. Que lluny resten les petites disquisicions literàries! Què valen, enfront d'aquests fets transcendents, les filtracions possibles d'una dotzena de mots, de frases, de pensaments de l'Exercitatori da¬ munt dels Exercicis? La serenor d'aquestes altures anestesia 1'epi¬ dermis espiritual més susceptible. La vinguda a Montserrat en res no entela la diafanitat de la glòria de Sant Ignasi, com l'anada a Casa d'Ananias a saber la Voluntat de Déu gens no enfosqueix la de l'Apòstol de les Nacions. I Montserrat és per Sant Ignasi la Casa d'Ananias, com Pamplona fou el seu Camí de Damasc. Que el lector amable no trobi excessives, en un esbós d'His¬ tòria de Montserrat, les planes dedicades a Sant Ignasi; les té ben merescudes. Ningú no ponderarà equitativament l'extensió i la profunditat de la més pura expansió de Montserrat realitzada a travers de l'obra portentosa de l'Autor insigne dels «Exercicis Espirituals ». MONTSERRAT A CATALUNYA Al costat de l'penetrado expansió dede Montserrat remarcar Montserrat Catal la unya enfora, Catalunya endins. cal Montserrat i Catalunya són indesglossables. La historia llur tan Íntimament fusionada, no permet destriaments. El Santuari català ha intervingut amb eficàcia a la plasmació espiritual de la gent nostrada. Molts hereus catalans podrien repetir amb Enric Prat de la Riba : El fang moridor del meu cos tingué origen a Montserrat. A la visita tradicional dels nuvis, el prec més ardent, més íntim dels nous esposos a Madona Bruna ha estat la benedicció de llur amor; i, en fruitar, han pujat altra vegada la Muntanya santa amb la preciosa càrrega, i la mare joiosa ha aixecat enlaire el fill de les seves entranyes perquè el veiés ben bé la dolça Verge a la protecció materna de la qual l'encomanava. Les visites a Montserrat de les famílies catalanes eren ja fre¬ qüents en temps antics. « Qui són llegim en un — còdex del segle XIV — aquells aquelles que pugan qui no desigen visitar, e almenys una vegada a l'any, aquesta devota Cambra de Madona santa, e demanar-li ab ferma fe aquelles gràcies que volran, e fer-li gràcies d'aquelles que rehabudes hauran ? » L'anada a Mont¬ serrat era un esdeveniment pels nostres avantpassats, la il·lusió de llurs infants. La manca de facilitats, les penalitats i llargada 358 HISTÒRIA DE MONTSERRAT del camí esperonaven encara de la la impaciència pia dels devots Mare de Déu. Els abans, preparatius del viatge començaven mesos i mesosdesprès encara duraven els comentaris. L'estampa de la Madona portada del Santuari presidia la casa, el rosaris beneïts de Montserrat penjaven del capçal del llit, els brotets de boix i de romaní collits a la Muntanya Santa, senyavenles portes i les finestres de les nostres masies. A la fantasia i al cor d'aquells bons catalans restaven inesborrables les emocions rebudes: el re¬ colliment i fervor de l'Església incomparable, les veus argentines dels petits cantaires de la Verge, la direcció d'esperit rebuda al Confessionari, l'exemple i els consells dels admirables penitents de la Muntanya, la diversitat i multitud inimaginable de gràcies concedides per la Verge, gràficament escrites en els ex-vots in¬ nombrables i, sobretot, el contacte amb la Santa Imatge, aquella sensació de tebior materna en besar la mà estimada, aquella mirada dolça, clement i pia, tan acollidora... A les hores de dol i d'angoixa, la invocació a Madona de Montserrat — Àngel tu¬ telar de la gran família catalana — era a tots els cors, a tots els llavis, i en els moments suprems el petit ciri beneït i segellat amb la santa Imatge cremava a les mans dels que traspassaven, penyora i símbol de la llum indeficient que aviat per ells eter¬ nament resplendiria. La crítica més subtil mai no teixirà una xarxa de malles tan arribi a copsar el polsim imponderable de l'actuació fines que espiritual de Montserrat damunt la massa anònima de la gent nostrada a travers dels segles. Eficàcies inintermediàries atenyen directament l'esperit. No se n'aixequen actes notarials, ni es re¬ gistren en pergamins, ni s'esculpeixen a la pedra. En aquest ter- MONTSERRAT A CATALUNYA 359 reny la documentació tangible falla. Per contra les fonts d'infor¬ mació són nombroses en tractar de les relacions externes, revelado¬ res d'una devoció fervent entre el Monestir i les famílies nobles catalanes. Escriptures públiques, inscripcions de Confrares, catàlegs de Benefactors il·lustres, llistes d'Infants ingressats a l'Escolania, llibre d'Aniversaris, lloses sepulcrals, a tot arreu del Montserrat antic hom llegeix els cognoms catalans més insignes. Tota la noblesa catalana, sense excepcions, ha estat devotíssima del nostre Santuari. En el curs d'aquesta història hem esmentat alguns noms; aci caldria inscriure'ls tots, des dels Vescomtes de Barce¬ lona que a últims del segle XI oferien a l'incipient Monestir l'Ermita de Sant Miquel, fins al Comte de Peralada que al 1728 demanava en testament queel seu cor fos al Monestir i portat col·locat als peus de la Santa Imatge. Dolpoder-se entretenir no a comentar les mostres de devoció generosa que els Moneada, els Recasens, els Cardona, els Tamarit, els Vilamarí, els Boixa- dors, els Pinós, etc, etc, han donat a Montserrat durant moltes generacions; els límits d'un esbós històric no ho comporten. És, però, imprescindible insistir un moment en les relacions que Montserrat ha mantingut amb la família reial catalana, més ex¬ tenses, més íntimes, més cordials del que hom podia sospitar. «Honrat Pare en Crist — escrivia Pere III al Bisbe de Tor¬ tosa, Ambaixador a la Santa Sèu digats al Sant Pare que Nòs, — per la gran devoció que havem a Madona Santa Maria de Mont¬ serrat, e perquè és una de les pus notables coses de nostre Regne, havem fort a cor que el dit Priorat sia proveït a persona a Nòs coneguda». El concís i bell elogi de Montserrat que el Cerimoniós comunicava a Urbà VI, el podien subscriure molts HISTÒRIA DE MONTSERRAT dels seus antecessors. Cert, des dels temps de Pere I, i sobretot de Jaume el Conqueridor, Montserrat era ja una de les pus no¬ tables coses de Catalunya. Molt de temps abans era objecte de predilecció a la família comtal de Barcelona. Històricament és cert que Ramon Berenguer IV, en fer testament al 1131, legà al Monestir de Montserrat una de les millors possessions que ell tenia. Alfons I des de Manresa, al mes de Març del 1176, con¬ firma les magnifiques possessions cedides a Santa Maria de Mont¬ serrat pel noble Ramon de Copons. Pere I al 1202 afranqueix de tributacions els vassalls de Santa Maria; al 1209, per remei, diu, de l'ànima seva i de la dels seus pares cedeix al Monestir de Montserrat la vila de Malcavaller, i al 1212 signa la confirma¬ ció de les deixes de Girald Alemany. del Conqueridor, ultra diverses confirmacions Durant el regnat a favor de Montserrat,dispensa de tributs, permís de posar mercat a la Vila de Monistrol, etc., cal remarcar dos documents impor¬ tants. A Barcelona, el 20 de juliol del 1218 el Rei Jaume sig¬ nava— presents com a testimonis : Guillem de Moneada, Guillem de Cervelló, Ramon Galseran, Pere Arnau de Cervera, Uc de Mataplana i d'altres personatges — escriptura pública en la qual declarava que prenia sota protecció especial «el venerable Mo¬ nestir i Monjos de la gloriosa Mare de Déu, Santa Maria de Montserrat, que Déu exorna i il·lustra amb continuats miracles, i a totes les seves Viles, vassalls, honors, possessions, mansos, alous i terres amb tots els béns mobles i immobles». Al 1271 signava document a favor dels pele¬ a Saragossa un grins de Montserrat. Tots, homes i dones, mentre aniran, ro¬ mandran o retornaran del romiatge à Santa Maria de Montserrat, MONTSERRAT A CATALUNYA 361 resten sota la ferma custodia i protecció del Rei ; ningú no podrà molestar-los en llurs persones o en llurs béns, sense incórrer en la indignació reial i l'obligació de satisfer un fort tribut. Pere en II i Alfons II diuen que per amor i reverència a Madona Santa Maria de Montserrat dispensen els vassalls del Monestir de pren¬ dre part a la guerra. Al 1288 Alfons II al·ludeix, confirma i ma¬ na observar tots els privilegis pels seus antecessors i per ell ma¬ teix atorgats al Monestir de Montserrat. Des de Jaume II, els pri¬ vilegis i gràcies concedits a Montserrat pels Reis d'Aragó són molt abundosos i prou coneguts. Abans i després de grans esdeveniments politics o militars, era freqüent la vinguda a Montserrat dels Reis del Casal Català. Les referències que tenim, quasi totes pervingudes accidentalment, in¬ diquen que són moltes les vingudes dels Comtes i Reis que igno¬ rem. De Jaume el Conqueridor, del qual fins ara es desconeixia la seva visita, avui sabem que estigué a Montserrat abans del 1218, i vingué, explica ell mateix, per pregar a Madona Santa Maria. No seria la única vegada. Pere II, fill del Conqueridor, segons hem dit en altra banda, als moments més crítics del seu regnat, mentre el Rei de França i el Legat Pontifici invadeixen Catalu¬ nya amb un poderós exèrcit, es decanta del camí, puja a Mont¬ serrat i passa tota la nit vetllant davant l'Altar de Madona Bruna; fervorosament li demana protecció, i de bon dematí, oïda Missa i ofertes les presentalles, de va cara a l'enemic. El record de Mont¬ serrat l'acompanyà a l'expedició afortunada. Des del famosíssim Coll de Panisars, el 27 de maig del 1285, escriu al Veguer de Manresa que de cap manera no obligui els vassalls de Montser- 362 HISTORIA DE MONTSERRAT rat d'assistir a la guerra, car ell per amor i devoció a Madona de Montserrat els ho ha dispensat. Pere III, al abans d'emprendre la campanya contra 1343, Jaume de Mallorca, pujà la Muntanya Santa i en besar la mà de la Verge es posà un dels anells que portava la Imatge en penyora de protecció. Reeixida la campanya contra l'Illa i a punt d'em¬ prendre'n una altra contra el Rosselló i la Cerdanya, «Dijous, 29 d'abril ( 1344) — diu el Rei — partim cavalcant, e anam entró al peu de la costa de Montserrat, e aquí descavalcam, e manam que les bèsties anassen per lo cami pla a Monistrol, e aqui espe- rassen. E nós, amb nostres companyies muntam la dita costa a peu; e, aquella pujada, fórem a una Església apeldada Sant Mi¬ quel. En vista del Monestir de Montserrat isqué a Nós a carrera lo Abat de Montserrat, e rebé'ns reverentment e convidà'ns aquell dia. E ensems anam a fer reverència a nostra Dona Santa Maria, e feta aquella entram a dinar. E, après dinar ab lo Abat ensems, anam presentar a la dita Verge una galera amb totes ses exarcies d'argent en reverència de la victòria que ens donà lo dia que prenguérem terra a Mallorques, la qual (ga¬ lera) bi havíem feta portar ans de dos dies que Nós hi fóssim». Després d'encomanar als Ermitans que preguessin per l'èxit de l'empresa, Pere III davallà la Muntanya per les escales dites avui de les Monges. La campanya del Rosselló fou favorable al Rei Pere. L'infor¬ tunat Infant Jaume, vençut, vingué pocs mesos després a Mont¬ serrat a cercar consol prop de la Mare de tots els Catalans. Al mateix any 1344, l'Infant assistí a la solemnitat celebrada al MONTSERRAT A CATALUNYA 363 Monestir amb motiu de la festa Patronal de la Madona, el dia 8 de setembre. El dia 20 d'agost del 1393, el Rei Joan I escrivia als Con¬ sellers de Barcelona : « Prohòmens : Fem-vos saber que Nòs de camí anam a nostra Dona de Montserrat, alli algun vot per retre nostre, per tal que nostre Senyor Déu per mig de la sua glori¬ osa Mare, nos endreç victoriosament en aquest nostre benaventu¬ rat passatge de Sardenya; e d'allí anirem aqui per fer reverència al Cos de Jesucrist e de Santa Eulàlia, segons que en semblant cas és acustumat alts predecessors de bona memòria». per nostres No oblidaria el costum Martí I, quan abans d'ésser Rei em¬ prengué la cèlebre expedició a Sicília. De retorn, sabem de cert que oterí a Montserrat com ex-vot el superb retaule commemo- rador de la gran gesta. Sense l'incendi del 1811 avui podríem contemplar els retrats del Rei Martí encara Duc de Montblanch, el del seu fill Martí, Rei de Sicília, i de la plana major dels prohoms catalans que formaren part de l'empresa: l'almirall Ber¬ nat de Cabrera, Berenguer de Vilaragut, Bernat de Pinós, Felip Dalmau Vescomte de Rocabertí, Ramon de Moneada, Guerau de Cervelló, Ramon de Bages, Pere de Fonollet Vescomte d'Illa, Pere de Queralt, Ferrer d'Abella, Ramon de Perellós Vescomte de Roda, etc., galeria d'homes il·lustres exposada, durant centú¬ ries als Claustres Gòtics montserratins. A la mort sense successió de Martí l'Humà, la nova dinastia inaugurada per Ferran d'Antequera imità l'exemple de la dinas¬ tia extingida. Ferran, al setembre del 1413, pujà a Montserrat abans d'emprendre el setge de Balaguer, refugi del malaguan3'at Comte d'Urgell. 364 HISTORIA DE MONTSERRAT Magnànim, que en un document signat el 3 d' Abril Alfons el de 1420, nomena la Verge de Montserrat Patrona i Advocada seva, i pocs dies després, en altra lletra, diu que professa a la Mare de Déu de Montserrat «ingentem et singularem devocionem », s'en¬ comana fervorosament a Madona abans de partir cap a Sardenya i Sicília al mateix any 1420. Durant la guerra contra Joan II, el Príncep de Viana, el Prín¬ cep Ferran, Pere de Portugal i Joan de Lorena fill de Reyner d'Anjou visiten el Santuari a implorar la protecció de la Ver¬ ge de Montserrat. Més interessants que els Privilegis i excepcions reials, i que les suara esmentades manifestacions públiques, són les lletres reials privades. Sovint hem assenyalat la correspondència familiar dels Reis i Princeps amb els membres del nostre Monestir. Les rela¬ cions literàries, les recomanacions de Monjos, Ermitans, Donats, Preveres, Acaptadors, Servents, la intervenció en petits afers del Monestir, augmentaren l'epistolari reial. Llevat d'algunes reco¬ manacions de Sibilia de Fortià, dictades pel nepotisme, d'altra seu banda noacceptades, les peticions o intervencions reials són sempre fetes amb el desig de beneficiar el Monestir o de prote¬ gir algun servent fidel. De vegades és la recomanació d'un seglar que vol fer-se Monjo : « Sapiats que el feel nostre, Ramon Bernat de Bonafont, Llicenciat en Lleis, volent fugir a les faenes mun- danals, se vol donar al servei de la dita Verge e pendre hàbit de Monge del dit Monestir». La seva admissió, «considerada la sua bonesa e aptesa en lletres, serà pus profitosa que onerosa ». D'altres vegades es tracta d'un Prevere : « Prior : sapiats que Ramon de Senyechs, Prevere de Vilafranca de Penadés ha gran MONTSERRAT A CATALUNYA 365 afecció que servís a Déu e a Madona Santa Maria en lo vostre Monestir de Montserrat. E Ramon sia home fort com aquest devot e de bona vida al qual Nòs som molt tenguts en espe¬ e cial en ço que toc servei de Déu, prcgam-vos, tan afectuosa- ment com podem, que el reebats en Monge del vostre Monestir». Sovint l'interès del Rei és a favor dels mateixos Monjos: «Prior: bé creem que us recorda que vós a pregàries nostres atorgats l'any proppassat a Pere Codina, Monge del Monestir vostre de Montserrat, dementre Nòs érem en lo dit Monestir, que pogués anar estudiar en alcun estudi general; per tant, Nòs reduïm-vos a memòria, en cas que no us record l'otorgament dessús dit». Podríem anar transcrivint fragments de lletres semblants a favor de Monjos i dels altres membres de la Comunitat montserratina. Generalment les peticions eren atorgades, com consta de les res¬ postes : « Molt alt Senyor : — escrivia el Prior al Rei — vostres lletres he rebudes ab deguda reverència, en les quals vostra Se¬ nyoria me prega que dega reebre en Monge de Montserrat Ramon de Senyechs, Prevere de Vilafranca, als quals precs, que a mi són manament, he obeït de grat e em plau molt de reebre lo dit Ramon en mon Monestir per Monge». La devoció de la casa reial a Montserrat era profunda i sin¬ cera. Les Reines i Infantes tenien singular predilecció en visitar el Santuari, passar la nit en oració i restar-hi novenes senceres. D'anar a Montserrat ja en deien anar a vetllar a Santa Maria. Elionor de Sicília, muller de Pere III, fou singularment de¬ vota de Montserrat. Al 1360 pujà la Muntanya acompanyada de la seva fillastra la Infanta Joana; vetllaren diverses nits, i en partir deixaren almoines per « Misses que elles havien fetes dir a Mon- 366 HISTORIA DE MONTSERRAT jos de Madona Santa Maria de Montserrat». Al mes de juny del 1363 la Reina restà al Santuari des del dia tres al vint-i-cinc; creiem que és Testada reial més llarga feta al nostre Monestir. Esmerçà aquests dies en obres de pietat i caritat; féu la Novena a la Mare de Déu i alimentà cada dia tretze pobres. La Reina Elionor, greument malalta, prengué el darrer comiat de Madona Bruna el març del 1375. Eixí de Barcelona cap a Montserrat el 28 de febrer. El viatge durà cinc dies i restà una setmana sen¬ cera a Montserrat aprofitada en satisfer la seva devoció i prepa¬ rar-se per la mort que li arribà a Lleida un mes després d'aban¬ donar Montserrat. A Toctubre del 1373 tres Infantes d'Aragó passaven la vetlla a T Església de Santa Maria ; Joana, filla de Pere el Cerimoniós, Comtessa d'Ampúries, l'Infanta Elionor, més tard Reina de Castella i la Comtessa de Luna que amb el seu matrimoni amb l'Infant Martí esdevingué Reina d'Aragó. Maria, Reina de Sicilia, totjust d'arribada a Catalunya, vol emprendre el romiatge i fer la vetlla a Montserrat. Pere III l'encomana a un fidel servent seu en lletra del 2 de setembre del 1385 : « Mossèn Guillem : nostra cara néta, la Reina de Sicília, nos ha escrit que vol anar a Montserrat; e Nós, ab nostra lletra, rescri- vim-li que ens plau...; per què us manam fort expressament que, jaquint-li complir lo dit romiatge, la acompanyets anant, estant e tornant, e la guardets bé é la tingats a prop segons se pertany e de vós confiam ». A la Reina escriví Pere III : « Molt carà néta : Vostra letra rebuda, vos responem que ensplau que anets a Montserrat, e satisfent la vostra devoció compliscats el vostre romiatge...» Moltes altres Reines i Infantes vetllaren a Montser¬ rat fins la Reina Maria, muller del Magnànim tan intensament MONTSERRAT A CATALUNYA 367 devota del nostre Monestir. Al generdel 1419 hi passà tres dies, i al 1421 tota r octava de la Mare de Déu de setembre. Pels llibres de Tresoreria reial sabem algun detall de l'estada de la Reina a Montserrat : « a l'Almoiner de la Senyora Reina són degudes les quantitats dejús dites, les quals de manament de la dita Senyora distribuí en lo Monestir de Montserrat, aon la dita Senyora partint de Barcbinona era anada en la setmana de Santa Maria de setembre. Primerament li són deguts—los quals foren dats per amor de Déu a diverses pobres, axí per mans de la dita Senyora, com per mans de l'almoiner — cent trenta un sous. ítem li són deguts — los quals per vigor del dit manament foren mesos per ell, present Majordom e mi, en la caixa d'almoina de la Sglésia del Monestir — cent seixanta cinc sous. E més, li són deguts per vint e vuit fils de pater nosters de boix que comprà, qui a rabó de dotze diners lo fil, fan ab sis sols vuit diners que li costaren quranta senyals d'estany e plom ab l'em¬ premta de Sancta Maria en cascú de aquells a rabó de dos diners la peça, trenta quatre sols vuit diners». Sovint les anades dels Reis i de les Reines a Montserrat eren en compliment de prometences fetes, o amb motiu d'oferir pre- sentalles i ex-vots. La Reina Elionor, per tal d'obtenir de Madona una protecció especial pel seu marit, manà fer «una image de cera gran, a semblança del Senyor Rei, daurada, ab diversos colors, ab un tabernacle; la qual, la dita Senyora ba manada donar e posar en la capella de Madona Santa Maria de Mont¬ serrat ». Les presentalles de cera promesa durant les malalties dels membres de la família Reial eren abundoses. En Jaume 368 HISTÒRIA DE MONTSERRAT Bosc, Candeler de Barcelona, cobrà certa quantitat del Batlle de Barcelona « per dos ciris de cera pesants cinquanta lliures, los quals tramès a Montserrat en la Festa de la Madona d'agost, per ordinació del Senyor Rei en Jacme, de bona memòria. E així apar per comptes el Batlle de Barchinona és tengut passats que de pagar e trametre cascun any al Monestir de Madona Sancta Maria de Montserrat, quatre ciris de pes de cent lliures de cera entre tots, a la festa de Madona d'agost». Alfons III trametia també anualment quatre grans brandons de cera que feien a Vi¬ lafranca. La Duquessa de Bar, muller del Primogènit de Pere III escrivia al 1380: «Com Nós hajam promès a nostra Dona de Montserrat, per rahó de la bona sanitat que s'és seguida de l'ac¬ cident que lo senyor Duch e marit nostre molt car ha hagut, un brandó de cera blanca, de valor de quranta florins d'or d'A¬ ragó, per ço us diem e manam que encontinent façats fer lo dit brandó, com pus bell e més gros se puga, senyalat de les nos¬ tres armes, fins a la dita quantitat de quranta florins». Joan I, al mateix temps que la seva esposa feia la prome¬ tença del brandó, prometia a Montserrat uns rics canelobres que volia oferir ell personalment. Des de Manresa, a la vigília de pujar a la Muntanya, escriu a un servent : « Sapiats que Nós, ab la gràcia de Déu, ja serem anit a Montserrat, per què volem que encontinent nos trametats los canelobres, de manera que ans que nos partam d'aquí los haiam haüts». Tres anys abans tam¬ bé havia volgut presentar un preat calze, prometença feta a Madona, i passava ànsia que arribés a Montserrat al temps de la seva visita: «Nós e la Duquessa partim d'ací lo dimecres propvinent, e anam-nos dreta via a Montserrat a vetllar; per què volem e us MONTSERRAT A CATALUNYA 369 manara que aportets^ si fer se poii, lo calze que havets fet fer». La raare del Rei Joan I vers el 1350 oferí a Montserrat un altre calze d'argent daurat, arab esmalts, obrat per l'argenter de Bar¬ celona Francesc de Coraabella. La muller de Martí l'Humà, com a prometença, portà al Monestir una galera de fusta de set pams de llargada per dos d'amplada, i el seu marit lliurà un magnífic retaule d'argent fet a Barcelona per Francesc Vilardell, al 1383. Com a ex-vots notables, cal esmentar el de Jaume II, que al 1307 donà una gran Imatge de la Verge tota d'argent, i el del seu germà, l'Infant Pere, que oferí una preadíssima draperia de porpra. La lamilla reial catalana estimava relíquies els objectes com a vinguts del Santuari estimat. Hem fet esment de la Reina Maria que adquiria a Montserrat mateix rosaris de boix treballats dels Ermitans, i medalles de la Madona. Encara, la pia muller del Magnànim demanava sovint al Monestir objectes de devoció i recordatoris. Existeixen lletres en les quals regracia els Monjos del compliment de les demandes fetes: «vos certificara que per n'Arnau Fonolleda havem rebudes les candeles, e après havem rebudes una dotzena de culleres d'argent d'aquesta Muntanya.», etc. La ReinaElionor, al 1356, fa donar una certa quantitat al Monjo Oliver, Sagristà del Monestir «per rahó e per preu d'al¬ guns anells d'or e de pedres precioses menudes, de la Image de Madona Santa Maria, les quals la dita Senyora ha pres del dit Monestir per devoció». Ja sabem que el Cerimoniós, en penyo¬ ra de protecció, emprengué la conquesta de Mallorca portant al dit un anell de Madona de Montserrat. La seva nora. Mata d'Armanyach, un pensament supersticiosa, demanà a Montserrat 24 370 HISTÒRIA DE MONTSERRAT una cinta que tingués set vegades la llargada i set l'amplada de la Santa Imatge, damunt de la quai s'hi celebressin set Misses. Els nostres Monjos són informats dels esdeveniments de la familia reial. En tenir un fill el Primogènit de Pere III, escriu tot seguit als amics de Montserrat; aquests contesten, i lla¬ seus vors és la novella mare,joiosa i agraïda, que regracia el Prior: «Havem hagut plaer e us graïm molt, car havets feta oració a nostre Senyor Déu e a la Verge Madona Santa Maria, del fill que havem hagut, e de tot ço que es contén en la dita vostra lletra. E pregam-vos que vós ah los Monges e ermites con- tinuets la dita oració, e que nostre Senyor Déu salv lo dit nostre fill e que el fassa bo, a profit e honor de la Corona e del Regne ». V Aimador de la gentilesa, el més montserratí dels Reis cata¬ lans, preparà amb temps el seu viatge de nuvis, quan al 1380 es casà amb Violant, Duquessa de Bar. Alguns detalls d'aquests pre¬ paratius són deliciosos. Ell sap que a la núvia li plau una certa mena de vi d'ús corrent a França, i prevé el Monestir: «Prior: sapiats que Nós e la Duquessa, nostra cara companyona. Déu volent, serem al Monestir de Montserrat dins breus dies, per què us pregam vós façats per manera que hi baja compliment que de ço que menester hi sia, especialment que hi baja bon vi tot e clar, axí com a França..». Els nuvis reials acordaren de visitar Madona Bruna el dia de la seva festa, vuit de setembre. A últims d'agost assabentaren al Príncep Joan que a Montserrat havien mort dues persones de pesta. Precipitadament s'informa de l'estat sanitari de la Muntanya i dels seus voltants; esvanida tota por de contagi es realitza l'excursió al Monestir. MONTSERRAT A CATALUNYA 371 La princesa que visitava Montserrat per primera vegada, restà fondament emocionada i prengué Madona Bruna per especial Pro¬ tectora. En moltissimes ocasions demostrà la devoció al Santuari. Al 1387, ja Reina, prometé a la Verge de pujar descalça la Muntanya si donava salut al Rei, gravíssimament malalt. Joan I guarí de la malaltia. També ell havia promès de visitar el Santuari, però Violant no tingué espera; convalescent encara el marit, el dia 19 d'octubre de l'esmentat 1387, la Reina d'Aragó complia coratjosa el vot penosissim. En arribar a Montserrat escriví al Rei ansiós aquesta lletra gentil: «Molt alt e molt excel·lent e molt poderós Príncep e senyor marit, senyor meu molt car: De la vostra gran senyoria he rebuda una lletra molt graciosa, de la qual. Senyor, he rebut plaer en recreació molt gran, majorment com per aquella he sabut vostre bon estament a mi singular¬ ment molt car. Part açò. Monsenyor, notifie a la vostra molt gran Senyoria, com anit a hora de Completa, arribí a Collbató, e avui matí, partent d'aquí som arribada a Madona santa Maria de Montserrat, on. Senyor, me som trobada sana e en fort bona disposició de ma persona, gràcies a nostre Senyor. A la qual devota (Església), ab humil reverència he presentades. Senyor, les joies que la vostra Senyoria sap... Jo, molt alt Senyor, entén a partir d'ací dilluns,anar-me'n. Déu volent, per Monistrol, e jaure a Terrassa, e depuix continuar lo camí a la vostra Senyo¬ ria, la qual nostre Senyor Déu conserve per molts anys ab crei¬ xement de salut e ab exalçament de la sua reial corona. E sia guarda vostra. Senyor, la santa Divinitat, que us faça prosperar longament, segons que vós. Senyor, e jo desitjam. Dada en lo Monestir de Montserrat, sots lo segell de mon anell, dissabte, a 372 HISTORIA DE MONTSERRAT hora de les llums enceses, a dinou dies d'octubre de l'any 1387. Senyor: vostra humil companyona, la Reina». El Rei Joan no oblidà la prometença feta a Madona. Encara convalescent, abans i tot que la Reina Violant pugés la costa, es preocupava de la seva anada a Montserrat. Preveia que aquesta no seria possible fins a principis de primavera, i com que recordava que a la cam¬ bra reial del Monestir no hi havia calefacció, encomana que es facin dues xemeneies : una de gran a la cambra i una de petita al menjador, i que els fumerais siguin ben amples per tal que el tiratge sia perfet i no entri fum a les cambres. El Prior respon felicitant-lo en nom de tota la Comunitat de la salut recobrada, i indica que tal vegada mancarà temps per a fer les obres que ell desitja, si la visita reial es realitza « dins breus dies » segons li escriu. El Rei fa de contesta: «Prior: vostra lletra havem rebuda, a la qual jatsia que Nòs vullam anar vos responem que visitar aqueix sant lloc, axí com havem promès e som tenguts, emperò no ho entenem a fer deçà Pasqua, e bé porets haver proveït de fer fer les xemeneies de què us havem escrit; les quals volem que sien fetes, una en la cambra que Nòs havem acostumat a dormir quan som aquí, e l'altra en lo menjador petit que li és a prop, on aixi mateix solem menjar. E recomanat- nos a vostre Convent e als Ermitans que preguen Déu per nos¬ tra prosperitat e salut; regraciant-los de part nostra ço que han fet; de què, jatsia meresquen nostra retribució condigna, emperò lo major guardó devets presumir que n'hauran d'aquell sobiran Rei a servei del qual vós e ells sots lloablement dedicats». Diverses altres vegades visitaren Montserrat aquests Reis. La Reina Violant, el 2 d'agost del 1393, en compliment d'una MONTSERRAT A CATALUNYA 373 altra prometença pujava la Muntanya a peu, no sabem si des¬ calça com al 1387; el dia 20 del mateix més Joan I anunciava altre un romiatge. En un moment de greu perill féu vot d'en¬ terrar-se a Montserrat. A la seva mort el cadàver restà a la Sèu de Barcelona, puix Poblet el reclamava. El Rei Martí, germà i successor del difunt, es decantà a favor de Poblet, i demanà i obtingué de la Santa Sèu la dispensa del vot fet pel Rei Joan. Ferran d'Antequera, en partir precipitadament de Barcelona cap a Castella el dia 9 de març del 1416, es decantà del camí i pujà Montserrat. Com Elionor de Sicília, sembla que sentí la a mort propera. Al Santuari passà quaranta vuit hores, es confessà i combregà; al cap de pocs dies moria a Igualada. D'aquesta vila estant Alfons el Magnànim escriu a l'Abat de Montserrat que ell personalment i tots els Monjos disponibles vagin a Igualada, car desitja que vetllin les despulles del seu pare i celebrin les Misses de cos present. Aquestes dades espigolades a l'atzar entre la documentació publicada de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, palesen elles soles la fervent veneració de la família reial a Montserrat, i permeten fàcilment endevinar la intimitat i extensió de llurs relacions, no totes, és evident, consignades en lletres i documents. Verdaguer deia a Madona Bruna : « Els Sants de nostra terra/ passen per vostra serra/ quan pugen cap al cel». Sabien bé el camí. Pelegrinaren tantes vegades a la Muntanya els sants per¬ sonatges catalans, des del Bisbe Oliva, Patriarca espiritual de la 374 HISTORIA DE MONTSERRAT Catalunya vella, Fundador del nostre Monestir, fins al Bisbe Torras, Patriarca espiritual de la Catalunya nova, que apadrinat per l'Abat de Montserrat rebia al nostre Santuari la consagració episcopal i ha deixat escrites aquelles invocacions a Madona Bru¬ na tan amarades d'espiritualitat i de catalanitat! Hom ha dit que el Beat Ramon Llull visità diverses vegades Montserrat. És molt possible; fins avui, però, no creiem que històricament es pugui afirmar. La documentació montserratina, sempre tan migrada, escasseja més encara en tractar-se dels Sants, els quals defugien tota exhibició i popularitat. Aixi, per bé que és cosa probabilissima, no consta documentalment la vinguda de Sant Josep Oriol. Altres Sants no reeixien sempre d'amagar-se. És remarcable el cas Taumaturg: el Beat Salvador d'Horta. Sovint havia del gran pujat la Muntanya desconegut; però vers el 1540 els malalts que el seguien arreu, el descobrireu a Montserrat. La nova es divulgà aviat i els hospitals es buidaren. Hom mai no havia vist tants de malalts al nostre Monestir. En eixir el Sant a la Plaça del Santuari, la pobre gent l'assetjàdemanant a crits la salut. Salvador d'Horta imposà silenci i els digué graciosament: «Te¬ niu tan a prop la deu abundosa de totes les gràcies, i veniu a mi que no sóc més que un degotis d'aquesta font? Déu no per¬ meti que a Casa de la Mestressa vulgui ésser jo més que ella! Farem una cosa. De primer us anireu a confessar; després jo vindré amb vosaltres i tots plegats pregarem a la Verge per la vostra curació. Hom assegura que cap miracle no féu a Mont¬ serrat, però que tots els malalts que ell encomanava a Madona Bruna restaven guarits. MONTSERRAT A CATALUNYA 375 El gloriós Sant Pere Claver visità el Monestir abans d'em¬ prendre la seva missió apostòlica. Era consuetud de tots els Novicis de la Companyia de Jesús de la Província Tarraconense, en recordança de la vinguda de llur Eundador Sant Ignasi. S'ha conservat la transcripció de les lletres testimonials impreses que l'Abat lliurava als esmentats Novicis en retornar a llur Casa: «Nós, l'humil Abat del Reial Monestir de Santa Maria de Mont¬ serrat, de l'Orde de Sant Benet, Bibliotecari Major del Rei, etc., etc. Per les lletres presents assabentem i donem fe, que els nos¬ tres molt estimats en Crist NN., per precepte d'obediència han vingut en romiatge al nostre reial Monestir. Han presentat les lletres comendaticies, han prestat obediència, i Nós, amb l'acos¬ tumada caritat paterna els hem acollit i els hem adreçat al No¬ viciat del nostre Monestir, per tal que el reverend P. Mestre de Novicis els exortés al compliment dels preceptes divins. Totes aquestes coses acomplertes, han rebut els Sagraments de la Peni¬ tència i Eucaristia i han reemprès el cami de retorn cap a la Casa de la seva Orde a Tarragona, etc.». No han estat els PP. Jesuïtes els únics religiosos devots de Montserrat. Al 1578 els fundadors dels PP. Caputxins a Cata¬ lunya restaren a Montserrat els tres dies tradicionals, que empra¬ ren, segons els Cronistes de l'Orde, en oració i penitència. La nova Provincia fundada es posà sota el patronat de Madona Bruna; els PP. Caputxins catalans han perseverat constantment devotissims de Montserrat. Un decenni més tard, les filles de Santa Teresa de Jesús i deixebles seves, venien a Catalunya a establir la reforma car¬ melitana. També llur primera visita fou a la Verge Santíssima 376 HISTORIA DE MONTSERRAT de Montserrat. Sabem que durant els tres dies d'estada al San¬ tuari, la Priora Caterina de Crist i les seves companyes visita¬ ren les Ermites i restaren sumament edificades i instruïdes de les santes converses amb els nostres Ermitans. Del Venerable P. Claret hom ha dit que als peus de la nos¬ tra Verge concebé la fundació dels Missioners fills del Cor Im¬ maculat de Maria, i a Montserrat s'inspirà el Servent de Déu Enric Ossó per fundar les Germanes de Santa Teresa. Seria llarg de referir el nom de Congregacions i institucions pies que tenen llur fundació i desplegament relacionat amb Montserrat. Com els individus i families particulars, com els nobles, els Reis, els Sants, així els pobles col·lectivament — tot el nostre Poble — han estimat i venerat sempre el seu Santuari, i en les angoixes i tribulacions han cercat remei a Montserrat. Un ràpid escorcoll dels Arxius de les Viles i Parròquies catalanes, demos¬ traria que no són exagerades les nostres paraules. A obli¬ Martorell, per exemple, tots els caps de casa estaven gats a fer el romiatge a Montserrat cada any per la Quaresma. Així es llegeix en el llibre d'Ordinacions de l'esmentada Vila: « Ordinació que tot cap de casa haja a confessar i anar a Mont¬ serrat en temps de Coresma. A ty de març, any 1517, fou con¬ gregat lo Consell general y los honrats jurats de la Vila de Mar¬ torell ensems ah l'honrat Batlle lo Senyor en Jaume Almirall dins laEsglésia Mayor de dita vila, y fonc ordenat per dit consell que tot cap de casa sia tingut i obligat en confessar y anar a nostra Dona de Montserrat en temps de la Coresma tots anys, lo dia que li tocarà sa tanda y per los honrats jurats li serà MONTSERRAT A CATALUNYA 377 manat. E qui el contrari farà sia incorregut en pena d'una lliura i mitja de cera, confiscada a la luminaria de la Verge Maria de dita Església ». Tota la Comarca de Manresa patí extraordinàriament de man¬ ca d'aigua a l'any 1337. Reunits els Consellers de la Ciutat, resolgueren, per tal d'aconseguir del cel la pluja tan necessària, que tots els habitants de Manresa fessin un romiatge de penitència a Montserrat. Freqüentíssimament la il·lustre ciutat de Manresa acudia a Montserrat en les seves necessitats. Es notable el cas esdevingut l'any 1628. Una altra vegada la secada colpia els voltants de Manresa amb tanta de persistència, que hom donava per perduda tota la collita. A petició dels Consellers de la ciutat es cantaren a la Sèu els Goigs als Cossos Sants, i es practicaren altres devocions per impetrar la pluja per mitjà dels Patrons de la Ciutat. L'aigua desitjada, però, no venia. Llavors fou ordenat un pelegrinatge de Sacerdots manresans a Aíontserrat. Els preve¬ res, després d'haver dit Missa, eixiren en processó de la Sèu, a les quatre del matí. El Capítol i els Consellers acompanyaren els Romeus fins a la Capella de Sant March a la qual es cantaren algunes antífones. A la mateixa Capella l'endemà a la tarda, ei¬ xiren a rebre els sacerdots els Consellers i gran romeus multitud de poble, i processionalment els acompanyaren a la Sèu. El dia següent Madona Bruna els concedia l'aigua demanada. També contra el flagell de la pesta acudia fervorosament i conflada a la Verge de Montserrat el poble de Manresa. Al primer de juliol del 1515 els Consellers deliberaren « que sien fetes les processons e dites Misses e donatius o presentalles a la Verge de Mont¬ serrat». Al 1522 per tal d'evitar el contagi de la gran pesta que 378 HISTORIA DE MONTSERRAT invadía «feren vot a nostre Catalunya, els Consellers manresans Senyor Déu y a la sacratíssima Verge Maria de tots anys, una vegada l'any, anar la ciutat y lo clero ab professé a visitar la santa Casa de Montserrat i principiar-hi un ciri de cera de vàlua de cinc lliures de moneda, y tots anys augmentar aquell de dites cinc lliures, y assò perquè nostre Senyor Déu nos hage miseri¬ còrdia». Ultra aquest vot, ordenaren que dos pelegrins pugessin a Montserrat i fessin celebrar set Misses ahonor dels set goigs de la Mare de Déu, i cinc a honor de les cinc plagues de Jesu- crist, i tres a honor de la Santíssima Trinitat. «E més, delibera¬ ren e feren vot de dejunar tres divendres de l'advent i fer dejunar a tothom que de edat sia, y que les dites coses sien publicades perquè així sia notori a tothom». Madona escoltà els seus fidels; l'Àngel exterminador passà de llarg per Manresa. L'esmentada epidèmia del 1515 colpí greument molts pobles de Catalunya. Molts d'ells organitzaren romiatges de penitència a Montserrat, i s'obligaren a mantenir un ciri perpètuament al Santuari. Triem per exemple les disposicions preses pel Consell general i particular d'Igualada el dia 8 de Desembre de l'any susdit: «E primerament volgué i ordenà lo dit honorable Con¬ sell, que tots anys sia ordonada una devota professo a la Verge Maria de Montserrat, la darrera festa de Pasqua, e de fet la or- donaren en dit any. Que tots los caps de casa axí homes com dones hagen d'anar a la dita professo. Los honorables Consellers hagen d'anar ab ses xies de grana y ses gramalles, e los prohò- mens lo més aternats que poran y axi mateix los altres. Que si per cas restava ningií, que no tingués justa ocasió de no poder anar, que haja d'estar vuit jorns a la presó o pagar cinc sous MONTSERRAT A CATALUNYA 579 per lo ciri. Que de cosa ninguna de la gloriosa no emprassen Verge Maria de Montserrat, ni de pa, ni de vi, ni de carn, ans que los senyors oficials e Consellers hagen a fer la provisió necessària. Que sia fet un ciri nou a la Verge Maria de Mont¬ serrat, y quehi sia posat lo senyal de la vila reial. Los qui ces¬ saran y no aniran a la dita beneita processó, que no gosen fer faena nenguna, ni obrir botigues fins que la processó sia torna¬ da, sots pena de cinc sous guanyadors al ciri, etc». No solament de les viles veïnes Montserrat: a d'Igualada, Piera, Martorell, Manresa, Sabadell, Terrassa, sinó de tots els indrets de Catalunya arribaven pelegrins en compliment de vots col·lectiusde poble. Cervera, per exemple, acordava trametre pelegrins per la pesta del 1523, a la secada del 1541, del 1549, del 1583, etc. Es interessant la narració servada de l'anada a Montserrat de set preveres cerverins per obtenir pluja : « A treze del dit fonc proposat mes — gener — per ses magnificències que ocorregueu a la Verge Maria de Montserrat, com aquella que en nengun temps falta a sos devots, de fer pelegrins a dita casa, e per lo dit Consell fonc deliberat, com a catòlics cristians, anas- sen pelegrins e que fossen preveres y anassen ab sobrepellissos, ab un ciri de dues lliures en las quiscú, e dos hòmens ab mans dos cavalcadures que los acompanyassen e los donassen recapte y pagassen tot lo que se despengués per compte de la Vila. Lo dimecres, que comptava divuit del dit mes de gener, ab grandís- sima professó davallaren tot lo clero i tot lo poble fins a Sant Salvador, i dita que hagueren una Salve Regina, partiren tots los set pelegrins a peu ab los sobrepellissos vestits, i ciris en les mans. E partint-se de la professó tots cridant a grans crits de miseri- 380 HISTORIA DE MONTSERRAT còrdia!, la professo s'entomà y dits pelegrins tiraren son camí, y fins a nostra Senyora tingueren devoció de dir una Salve Re¬ gina a cada lloc en la Església, i a cada Creu que trobaven deien una oració a dites Creus. E arribaren lo dijous a cinc hores a dita Casa de Mon serrat. E los dits pelegrins encengueren los ciris a Sant Sebastià fins al Monestir, dient lo salm Miserere; i essent a del portal reixat, foren alli en professó los Ca¬ la porta pellans i Donats i Escolans de la Casa, i allí los reberen, i ana¬ ren fins a l'Altar de Nostra Senyora, i essent allí començaren a cantar la Salve i presentaren los set ciris. Lo divendres de matí sis Preveres peregrins digueren en lo Altar de Nostra Senyora quiscun la Missa d'un goig, i après d'haver dita los Monjos la Missa parroquial, lo setè Prevere digué lo darrer goig ab Missa cantada ab gran solemnitat i so d'orgues, i abans de començar la Missa, los Monjos i dits pelegrins feren professó per los Clos- tres i davant lo Chor. Lo dissapte matí digueren cinc pelegrins les cinc Misses de les cinc plagues, i après partiren del dit Mo¬ nestir seguint l'orde de ses devocions com havien fet a l'anar. E dits pelegrins arribaren a Cervera diumenge a cinc hores, e lo Clero ab professó e los Senyors de Pahers ab tot lo poble i molts minyons e tots los estudiants, que estime eren més de 250, ab ciris e candeles a les mans anà dita professó per rebre dits pelegrins, e axí arribaren a l'Església e cantaren la Salve Regina, i fonc una de les majors professons que molt havia s'hagués fet e vist». Datada a Tortosa el dos de febrer del 1495, el Prelat de Montserrat rebia la lletra següent : « Senyor Prior, de molta reverència : En aquesta ciutat, per nostres pecats e dels singulars MONTSERRAT A CATALUNYA 381 d'aquella, Nostre Senyor Déu per sa gran potència e prudència, perquè los pecadors de sa mala vida s'esmenen, nos ha tramès l'Àngel percucinet ab lo qual molts de la pesta són estat ferits e morts, e de cada dia moren. E per ço deliberadament aquesta ciutat recorre a l'advocada dels pecadors, la gloriosissima et intemerada Mare de l'Omnipotent Déu, la Verge Maria del sa¬ grat e devot Monestir de Montserrat, amb cinc pelegrins trame¬ sos per part de dita ciutat ab un ciri e cert nombre de cantis d'oli, ab los quals la dita Mare de Déu impetradora de gràcies, en aqueix Monestir sia il·luminada; e que humilment e ab la major devoció que poran, presentant-li lo dit donatiu e oracions la supliquen sia intercessora ab lo seu gloriós Fill Jesús que la dita pesta sia totalment relevada, e en la primitiva sanitat reduï¬ da e tornada. E a vós. Pare reverend, afectadament pregara e reportara los dits nostres pelegrins vos sien recomanats, e lo dit ciri oli, part de la dita Mare de Déu, dels pe¬ e en nom e per cadors advocada, per il·luminació de la .sua Imatge, en aqueix devot Monestir accepteu; e que en les Misses, sacrificis, oracions vostres e dels vostres Monges, Frares, Ermitans e altres súbdits per impetrar la dita gràcia a aquesta Ciutat, ciutadans singulars d'aquella, de qualsevol condició sien, vos plàcia tenir en memò¬ ria, e ben recomanats, a fi que nostre Senyor Déu placat de la sua ira, aquesta Ciutat obtinga la gràcia que demana. E sia, senyor molt reverend, la Santíssima Trinitat vostra especial cus¬ tòdia. De Tortosa, e a dos de febrer 1495. A tota ordinació de la reverència vostra. Los Procuradors de la Ciutat de Tor¬ tosa ». 382 HISTÒRIA DE MONTSERRAT Aquests exemples són fàcilment multiplicables ; ens resta, però, encara parlar de la veneració dels catalans a Montserrat als temps actuals. L'antiga devoció de tot Catalunj'a a Montserrat, es serva fer¬ vent als nostres dies. Pensar que les facilitats de comunicació i el relatiu confort hodiern han minvat la devoció al nostre San¬ tuari, argüiria una miopia espiritual lamentable i un coneixement deficientissim de la Història de Montserrat antiga i moderna. majoria dels primitius fidels montserratins pujaven La gran la a peu perquè mancava tot altre mitjà d'accés al Muntanya Santuari. En arranjar-se el Cami de Collbató hom utilitzà ani¬ mals de bast; aviat fou establert un servei ptiblic que vers el segle XV cobrava set sous per persona. Més tard, l'eixamplament del Camí de Can Massana permeté el trànsit rodat, i els bons pagesos dels pobles veïns i dels pobles llunyans no s'hi pensaren gens en venir a Montserrat amb carro. Ahir la carretera de Mo¬ nistrol facilitava el servei de diligències — que alguns vells encara enyoren — avantatjosament substituïdes per la ferrovia dentada ; avui, ultra el Cremallera, hom aprofita els automòbils i les cabi¬ nes suspeses a l'aire; demà, en inaugurar-se el servei d'aeroplans, els fidels volaran a Montserrat. El mateix cal dir amb referència al confort. Els romeus del segle XII feliços d'aixoplugar-se a l'Església, la qual cosa eren els evitava passar la nit a la intempèrie. En l'evolució dels temps llurs fills acceptaren agraïts, sense minves de devoció, les flassa¬ des ofertes pel Monestir que els preservaven dels freds intensos a les nits hivernals; els petits matalassos per jeure, menys incò¬ modament, sota les voltes dels Claustres; els braçats de palla MONTSERRAT A CATALUNYA 383 estesos en recons arrecerats i, més endavant, els llits en sales col·lectives, les cel·les de família individuals; és a dir, totes o les millores de l'albergament montserrati des dels temps primi¬ tius fins els nostres dies en els quals les persones benestants, poden fruir a Montserrat de les comoditats a les quals s'han avesat, puix existeixen cambres confortablement instal·lades amb bany anexe, calefacció central, telèfon, etc. Es una evolució perfectament normal. Aquesta adaptabilitat perfecta, sincrònica amb el progrés de tots els temps, és la prova palesa que la devoció de Catalunya a Montserrat no és un ca¬ nelobre apagat que el temps ha envellit i que cal arreconar a un Museu arqueològic, sinó una flama vivent, inextingible, que no es deixa esmortuir per cap vent de cosa nova, ans amb vitalitat poderosa l'assimila i la colltorça al seu servei. Mai cap historiador no provarà amb documents a les mans que la pietat, la devoció, la veneració a Montserrat hagin estat en relació inversa amb l'adaptació i utilització dels avenços de les èpoques respectives. Les crisis de la devoció montserratina a travers els segles no han estat provocades pel progrés sinó per la barbàrie. Les lluites fratricides, les discòrdies civils, les guerres amb l'estranger, els aldarulls politics, les estúpides escomeses sectàries, interceptaren sovint les vies al Santuari, privaren els fidels de visitar francament i segura la Muntanya Santa; expo¬ liaren, abrusaren, arruïnaren completament el Monestir. Ha estat amb l'auxili dels avenços moderns que el coratge dels Monjos coadjuvat eficaçment per la pietat dels fidels, ha aixecat el San¬ tuari d'aquell munt de ruïnes. 384 HISTORIA DE MONTSERRAT Hom diu : els mitjans ràpids de comunicació porten a Mont¬ serrat molta gentimpiadosa. Certament. Però donaria mostres d'una candidesa infantina qui cregués que segles passats, quan calia pujar la Muntan}^ a peu, tothom anava a Montserrat amb esperit de devoció. La prohibició terminant de passar a Mont¬ serrat més de tres dies, fou mantinguda durant segles, per tal d'evitar que hom explotés la caritat del Monestir. Després, se¬ gons hem ja remarcat, els Monjos de tots els temps són cons¬ tants en indicar com un dels principals i més freqüents miracles de la Mare de Déu de Montserrat, les conversions fulminants de gent descreguda o desvagada que visitaven per curiositat el San¬ tuari. És innegable l'excursionisme, el turisme, el desig de que divertiment, exacerbat als nostres dies fins al paroxisme, porta a Montserrat molta gent no devota, damunt el nombre de curiosos i desvagats de segles anteriors; però no cal oblidar que el cap¬ teniment d'aquestes persones és correcte, almenys en el clos del Santuari, i que la seva presència en res no ha minvat el concurs dels fidels sincerament devots de Montserrat, cada dia més nom¬ brosos. Hom diu encara: les comoditats presents ban destruït l'es¬ perit de sacrifici amb què els nostres avantpassats pujaven la Muntanya Santa. Avui ja ningú no bi va a peu, ni descalç; ningú no intenta l'ascensió a genoll nu. Els que així parlen obliden que la pietat cristiana és una, però que les seves mani¬ festacions externes són diversíssimes, que varien segons els graus de latitud, i es modifiquen amb el curs del temps. No bi ba MONTSERRAT A CATALUNYA 385 pas cap dubte que avui no sovintegen tant aquelles demostra¬ cions fervents dels antics devots montserratins, però solament una visió molt migrada de les coses pot atribuir les causes d'a¬ quest fet a la construcció d'unferrocarril, a la instal·lació d'aigua corrent, a la implantació d'un Restaurant confortable. La minva d'aquestes emocionants exaltacions externes de fe i de pietat, és un fenomen de caràcter universal que es regula per una com¬ plexitat de motius que no cal escatir en aquestes planes. N'hi ha prou en remarcar que no es tracta d'un fet privatiu de Mont¬ serrat; més aviat hom pot dir que Montserrat és una excepció d'aquesta llei general, puix no són tan infreqüents, com molts es pensen, les anades a peu a Montserrat des de diferents pobles, fins de Barcelona, i sobretot des de Monistrol, en compliment de prometences fetes a la nostra Madona. També als nostres dies hem vist pujar la Muntanya a peu descalç des de Collbató pel camí avui quasi abandonat, molt més de mal seguir que quan hi pujà descalça la coratjosa Reina Violant de Bar. Són moltes les persones que davallen a encara peu nu el camí de la Cova. En escriure el present llibre hem fet una breu estadística. En un mes han baixat del Monestir a la Cova vint-i-dues persones de tota edat, sexe i estament, algu¬ nes de les quals han reprès la pujada sense calçar-se. De poc, un home de bona posició social, descalç i amb una consolació d'esperit que es reflexava al seu rostre, pujà i baixà tres vegades seguides tot el cami de la Cova. Per tal de defugir exhibicions i d'evitar preguntes indiscre¬ tes el compliment d'aquestes prometences sol verificar-se a les primeres o a les darreres hores del dia; no es pas per respectes 25 HISTÒRIA DE MONTSERRAT 386 humans, car aquests actes exciten l'admiració i són l'edificació dels que els presencien. Narrarem un fet recentíssim. Un dia, mentre un grup de joves i donzelles es deportava honestament a la petita plaça davant la Cova de la Verge, entrà, inobservada, a la Capella una bona dona amb un parell de ciris. Al cap de pocs moments eixi amb els braços extesos i un ciri encès a cada mà. El gest insòlit diduixà una rialla als llavis del jovent que la seguí amb l'esguard encuriosit. En arribar al cancell de ferre, la dona s'agenollà devotament i a genollons s'adreçà a la Cape- pella. Les rialles es fongueren, les converses s'estroncaren. Pregà una estona al peu de l'altar, s'alçà i altra vegada es dirigí al cancell i retornà a la Capella a genollons. En reemprendre per tercera vegada aquella via dolorosa, dels ulls de tots els especta¬ dors lliscaven llàgrimes d'emoció devota per l'escena presenciada que no oblidaran fàcilment. La intensa veneració a Madona de Montserrat exterioritzada fins amb aquestes manifestacions vibrants, grat sigui a Déu, no és pas extingida, com suposa el pessimisme de persones indo¬ cumentades. Tal vegada el futur historiador de Montserrat asse¬ nyalarà els nostres dies com un dels períodes àlgids de la devo¬ ció de Catalunya a Madona Bruna. Alguns indicis permeten de formular l'auguri precedent. Unes deu mil dones catalanes responen avui al nom de Montserrat, la qual cosa fou desconeguda en segles passats. Ora¬ torisparticulars. Capelles semipúbliques, fins Esglésies parroquials es dediquen a la Mare de Déu de Montserrat en profusió mai no vista fins ara a Catalunya. Les agregacions a la Confraria de la nostra Verge es multipliquen diàriament; les medalles, les MONTSERRAT A CATALUNYA 387 estampes de la Madona, els petits ciris amb la seva venerada Imatge, es difonen amb una prodigalitat consoladora. Associa¬ cions piadoses, institucions socials, centres de cultura, de la im¬ portància, per exemple, de la meritíssima «Lliga Espiritual», del ben organitzat Sanatori antituberculós de Terrassa, del prestigiós «Institut de Cultura i Biblioteca popular per la Dona», s'han posat sota la protecció de Madona Bruna, i exterioritzen ben sovint llur devoció efectiva. En el nostre Santuari mai no s'havien donat tantes benedic¬ cions nupcials com en els temps actuals i, sobretot, mai no s'ha¬ via repartit tan abundosament el Pa Eucarístic. Els vells Monjos de Montserrat, sobretot el F. Pere Alfons, acèrrim propugnador de la Comunió freqüent, exultarien en veure distribuïdes anual¬ ment més de cent mil Formes consagrades als fidels montserra- tins que s'atansen a la Sagrada taula devotíssimament i amb una freqüència queells no conegueren. El capteniment de les romeries actuals, ben nombroses per cert, és altament edificant. Avui no cal pas que hom suggereixi cants espirituals per tal d'evitar cançons profanes com calia que fessin els Monjos dels segles XIII i XIV amb els Pelegrins d'a¬ quells temps. La «Salve Regina», el «Rosa d'Abril» i d'altres càntics piadosos brollen contínuament dels llavis dels nostres bons Romeus, que constitueixen un dels més preats encisos del Santuari de Montserrat als nostres dies. Emociona d'observar el fervor amb què tota mena de fidels puja al Cambril besar la mà de la Madona estimada; el reco¬ a lliment amb què tothom assisteix al Sant Rosari i al cant quoti¬ dià de la tradicional Salve Montserratina, executada alternament 388 HISTÒRIA DE MONTSERRAT per Monjos i Escolans; l'admiració intel·ligent i devota amb què són presenciats els solemnissims Pontificals en les grans festivi¬ tats; l'exemple admirable d'un bell estol de fidels que, íntima¬ ment compenetrats amb els sentiments de l'Església, segueixen amb pietat profunda els impressionants Misteris divins de Set¬ mana Santa. El testimoni de sobre la pietat del personatges estrangers nostre poble a Montserrat, no pot ésser més afalagador. Sovint en acompanyar altes dignitats eclesiàstiques, monàstiques i fins seculars vingudes al nostre Monestir, hem escoltat elogis com aquest: «Venim de visitar els principals Santuaris d'Europa; a tot arreu hem trobat coses a admirar, però una devoció tan sin¬ cera i profunda, tan ardent i ponderada com la que aquests fidels professen a la vostra Imatge venerada, mai no l'hem vist enlloc ». La veneració que els catalans del segle XX tributen a la Mare de Déu de Montserrat, és' mereixedora d'aquests mots ponderatius. EPÍLEG SBÓs migrat d'una gran història, aquestes planes, prematu¬ rament escrites, no donen, no poden donar la visió justa del desplegament i de l'actuació del nostre Monestir. Uns quants anys d'intens escorcoll documental han de precedir a la redacció relativament definitiva de la història de Montserrat. Les investi¬ gacions fins avui realitzades ens donen només les línies gene¬ rals, la qual cosa, però, ja permet de situar globalment el nostre Santuari. Entre els insignes Monestirs de l'Orde Benedictina, a la qual pertany fa nou centtiries, Montserrat ocupa un lloc preeminent. No resta diluït en la grisor de milers d'Abadies, la història de les quals podria hom escriure en sèrie si canviava els noms pro¬ pis i les dates. La silueta poderosa emergeix a gran alçada, seva i es destria netament de la dels seus gloriosos germans als quals fa bell costat. Montserrat no és Montecassino, no és Bobbio, no és Farfa, no és Cantorbery, no és Cluny, no és Saint-Germain- des-Prés; és... Montserrat. La seva personalitat precisa, massissa és inconfusible i incomparable. Al Catàleg de les grans Abadies benedictines, Montserrat resta inscrit com el Monestir-Santuari per excel·lència. 392 HISTORIA DE MONTSERRAT A la historia de Catalunya primeregen tres Monestirs: Ripoll, Poblet, Montserrat. Ací un amic de simbolismes i al·legories fantasiajarà pier. Atribuirà a Ripoll la intel·ligència, a Poblet a la potència,Montserrat l'amor; en altres mots: Ripoll li re¬ a presentarà el cervell, Poblet el braç dret, Montserrat el cor de Catalunya. La ciència, però, dirà, evoluciona i emigra; el poder sofreix les inconstàncies de l'atzar; solament l'amor, el cor, serva una joventut immarcible. El Portal meravellós de Ripoll, les ruïnes venerables de Poblet evoquen les grandeses transitòries de la Pàtria; la vitalitat perenne de Montserrat proclama les seves grandeses immutables. Fugim divagacions estèrils, però confessem que cap dels nos¬ tres grans Monestirs no ba penetrat tan profundament Catalunya endins com el de Montserrat. La causa d'aquesta convivència ín¬ tima del Poble amb Montserrat, cal cercar-la en la prerrogativa d'baver esdevingut el Santuari cabdal de la nostra terra. Les causes eficients de la gran història d'aquest Santuari, per complexes que semblin, es redueixen a tres : La Imatge de Madona Bruna, la situació topogràfica del Monestir, la Comunitat bene¬ dictina que ba presidit els seus destins. Hem escrit al principi i al mig d'aquest llibre — l'amic lector ens permetrà de repetir ara, en acabar—que la Imatge de la Mare de Déu de Montserrat que avui venerem a l'Altar Major de la nostra Basílica ba estat, per mitjà dels seus miracles, la causa ini¬ cial i efectiva de tota la nostra història. Abans d'Ella, la Capella de Santa Maria de Montserrat resta immergida en les tenebres de l'oblit; llevat del nom res més no EPÍLEG 393 en sabem. Sense Ella el nostre Monestir hauria menat una vida migrada, equiparable, si hagués arribat a tant, a l'Abadia de Santa Cecília construïda a la mateixa Muntanya, de la qual, sense la Capella romànica, encara en peu, i alguna dotzena de documents, fins els aciençats n'ignorarien l'existència. Amb Ella s'inicià i es desplegà tota la glòria de Montserrat. Tot just aquesta Santa Imatge prengué possessió de la Muntanya, foren inaugurats els romiatges particulars i col·lectius de fidels cada vegada més nom¬ brosos i vinguts de Comarques més llunyanes. Paral·lelament, la fama dels Miracles obrats per intercessió de la Mare de Déu de Montserrat s'escampà cada vegada més lluny, més enllà de les fronteres de Catalunya, fins a passar l'Oceà; i la devoció a la nostra Madona filtrà arreu, a una profunditat que tal vegada no ha conegut cap altra invocació mariana local. La situació topogràfica del Monestir, edificat al mig d'una Muntanya prodigiosa, ha contribuït amb eficàcia a l'elaboració de la seva història. Per bé que la degustació reflexa de les belleses naturals s'ha desenvolupat en temps relativament recents, narracions i referèn¬ cies primitives demostrenque a totes les èpoques la silueta fan¬ tàsticad'aquesta Muntanya única, ha fet alçar l'esguard meravellat i encuriosit de l'home, i l'ha arborat en desig d'atansament, d'ascensió. L'anhel de contemplar d'a prop l'espectacle magnifie, ha conduït molta gent a Montserrat; i la sublimitat de la Mun¬ tanya accentuà els sentiments vivissims, i s'incorporà a les emo¬ cions profundes experimentades al Santuari. La visió restava ines¬ borrable i indestriable als ulls, a la imaginació, a la intel·ligència 394 HISTORIA DE MONTSERRAT dels romeus, els quals mai no podien recordar la Imatge venera¬ da, el Santuari admirat, sense reveure a l'entorn d'ell els formi¬ dables blocs de pedra que tan colpiren llur fantasia, ni mai no somniaren aquest superb retaule gegantí, sense que llur esguard no cerqués anhelos el punt central, insubstituïble, la santa Imatge. Laposició del nostre Santuari dóna, d'altra banda, una valor especial a les visites realitzades. Als romeus, ultra la fatiga de la pujada, els ha calgut anar-hi expressament. Montserrat és una es¬ tació de terme; la qual cosa el diferencia de molts altres San¬ tuaris i Monestirs. Per Poblet, per exemple — hostal reial a mig camí de les dues Capitals de la Confederació Catalano-Aragonesa — s'hi passa. Per Montserrat no s'hi passa, s'hi resta. Es i ha estat sempre fita termenal del pelegrinatge constant de tot un Poble. La influència, però, més remarcable de la topografia del San¬ tuari damunt la nostra història, cal cercar-la l'obligació que en imposava als romeus de almenys una nit, a Montserrat. restar, Llevat dels fidels veïns a la Muntanya, per tothom resultava im¬ possible, fins quasi als nostres dies, l'anar i venir en un dia. Aquesta necessitat i la manca d'espai a l'entorn del Monestir, bastit entre la roca i l'abisme, impulsaren una sèrie d'activitats i motivaren alguns dels trets característics del Santuari, notòria¬ ment l'hospitalitat als pelegrins i l'expansió del culte de Madona Bruna a l'estranger; puix per tal de subvenir les despeses ini¬ maginables que ocasionava l'allotjament i la manutenció de mi¬ lers de romeus, hom implantà a Europa i a Amèrica nombroses Cases-Procures que vetllaven la transmissió fidel de les almoines aplegades. Aquestes Cases, administrades per Monjos montserra- tins, amb llurs Capelles a la Madona Bruna, amb les agregacions EPlLEG 395 a la Confraria, amb la publicació d'estampes, fascicles, etc., amb les medalles i candeles beneïdes del Santuari, servaven arreu viva i fervent la devoció a la Mare de Déu de Montserrat. L'hospitalitat montserratina, d'altra banda, esdevingué famosa. Pocs són els Privilegis reials, les Concessions pontifícies que no l'esmentin elogiosament; i moltes d'aquestes gràcies foren ator¬ gades en premi d'aquesta caritat insòlita. En fi, poseu aquest Santuari amb el mateix Monestir, la ma¬ teixa Imatge, els mateixos miracles en un pla, accessible, amb bo¬ nes vies de comunicació, i la seva història canviarà essencialment. Un altre element importantíssim en la plasmació del Mones- tir-Santuari, han estat els Benedictins que el fundaren ara fa nou centúries. La Comunitat benedictina dotà Montserrat de la característica més notable: el culte magnificent tributat a la Verge, el qual, sobretot durant els segles de la «Laus perennis», excel·lí entre tots els santuaris marians. íntimament relacionada amb el culte de la Madona, els Mon¬ jos instituïren molt aviat la famosa Escolania, una de les notes més simpàtiques del Santuari montserrati. La discreció benedictina no solament féu viable sinó que man¬ tingué en estat florentíssim, durant centenars d'anys, la vida ere¬ mítica a Montserrat que perfumà la Muntanya amb olors de san¬ tedat. El temps sobrer — en haver exercitat amb cor generós totes les obres de misericòrdia amb els pelegrins—fou esmerçat en el conreu de les arts i de les ciències; i els fills de Sant Benet, ul- 396 HISTORIA DE MONTSERRAT tra la direcció i el cuite, emmarcaren el gloriós Monestir-San- tuari, ja situat a la Muntanya meravella de l'Omnipotència di¬ vina, amb una garlanda de flors de cultura, perfectament d'acord amb la tradició catorze vegades secular de l'Orde Benedictina. L'avenir està a mans de Déu. Si hom minuciós estu¬ gosés pronosticar el futur, després d'un di del passat i d'una atenta observació del present, el vaticini seria plenament favorable al Montserrat que admiraran les genera¬ cions a venir. A la vigília de cloure's deflnitivament el període de Reconstrucció, hom endevina l'inici d'un nou període — que potser el futur historiador de Montserrat qualiflcarà de Plenitud, d'Eclosió —en el qual el Monestir-Santuari podrà atènyer esplen¬ dors encara no assolides. Cal només que resti fidel al seu destí : això és, que abansde tot i per damunt de tot sigui, com fins ara, el Santuari per excel·lència de la terra catalana, en el qual amb tota la magnificència i amb el concurs de poble més nom¬ brós possible es tributi culte perenne a la Patrona, Mare i Subi¬ rana de Catalunya, la Verge Bruna de Montserrat. Dedicatòria 7 Advertiment 9-10 La Muntanya de Montserrat. Situació i dimensions. — Formació geològica. — L'avenir de la Muntanya. — Hidrología. — Flora. — Fauna. — Vies de co¬ municació . . . . . . . . . . . II-18 EL MONESTIR Orígens, (s. xi). Antiguitat de la primitiva Capella de Santa Maria a Montser¬ rat. —És convertida en Monestir benedictí pel gran Abat de Ripoll, Oliva. — Construcció de F Església romànica. — El segle XI és decisiu en la història de Montserrat. — Primeres notícies del culte. •— Primeres vocacions i oblacions personals. — Prime¬ res peticions d'enterrament al Monestir. —• Donacions de béns immobles. — Inicis de la Confraria. Primer intent d'expansió — montserratina. — La Imatge de la Mare de Déu, punt central 1 eficient de tota la història de Montserrat . . . . . 21-32 Creixença, (ss. xii-xiii). Comencen els Miracles a invocació de la Madona. — S'extén la fama d'aquests prodigis. — En parlen elogiosament Jaume el Conqueridor, el Bisbe de Vich, F Arquebisbe de Tarragona, els Papes Climent III i Bonifaci VIII. — Aquests fets augmenten els pelegrinatges individuals i col·lectius a Montserrat. — Imprès- 400 HISTORIA DE MONTSERRAT sió dels Ronieus en entrar al Santuari. Les vetlles a 1' Esglé¬ — sia. — Els pelegrins s'inscriuen a la Confraria. — Funden llàn¬ ties que nit i dia cremen davant l'Altar. — Multitud d'aquestes fundacions. Fundacions de ciris perpetus. — Fundacions de •— Misses perpètues. — Institució de Preveres que resideixen habi¬ tualment al Monestir i celebren les Misses perpètues. Devots del Monestir que es lliuren com a vassalls. —• Com a Oblats. — Que volen ésser-hi enterrats. Nobles famílies catalanes, la Casa — reial, Prelats i Pontífexs atorguen llurs favors a Montserrat. . 33-46 Emancipació de rifoll^ (s. xiv). Crisi del Monestir a últims del s. XIII. — Intervenció del poder reial. — El Prior Dom Bernat Salvador ; les seves grans qualitats. — Planteja a Roma, contra Ripoll, el poblema de la independència de Montserrat. — El Prior Bernat Escarrer continua el plet que no és resolt favorablement. — El Monestir ha arribat a major d'edat ; F emancipació de Ripoll no tardarà. Les petites pertorbacions ocasionades a les eleccions dels Priors no entreban¬ quen el camí ascensional del Santuari. — Els miracles i els romiat¬ ges augmenten sempre. — El greu problema de F allotjament dels pelegrins. —No caben a l'Església. .— Els fidels continuen les oblacions personals i materials, les fundacions de llànties, etc. com als segles passats. — Els augments de la Comunitat. — Els Mon¬ jos. — La vida eremítica a la Muntanya. — Els Preveres. — Els Escolans. — Primers indicis de la « Laus perennis ». Els Prelats il·lustres d'aquest segle. — Jaume de Vivers. — Adquireix els Castells situats a l'entorn de la Muntanya. — Castells d'Esparra¬ guera i de les Espases. — Vila d'Olesa i Sant Pere de Sacama. — Castell de la Guàrdia i Parròquia del Bruch. — Castell de Collbató. — Jaume de Vivers funda un Priorat benedictí depen¬ dent de Montserrat al Regne de València. — Les seves construc¬ cions a Monistrol i a Montserrat. Mort d'aquest Prior. . . 47-68 Independència, (s. xv). El segle més tempestejat de la nostra història. — Benet XIII erigeix el Monestir de Montserrat en Abadia. Martí V i Eugeni IV confirmen l'erecció i Fexempten absolutament de Ripoll. — Mont- ÍNDEX ANALÍTIC 401 independent inter%'é en els serrat afers principals dè l'Època. — Montserrat i el Cisma d'Occident. La guerra contra els Turcs. —■ — La descoberta d'Amèrica. La descoberta de la Impremta. — El Renaixement. Intervenció política de Montserrat a la Cata¬ — lunya del segle XV. L'Abat Marc de Vilalba, Diputat, Ambaixador i del Consell de Regència de la Reina Maria. — Montserrat a favor del Príncep de Viana. — L'Abat Antoni Pere Ferrer, contra Joan 11. — Cerca recursos a Portugal a favor de l'Infant Pere. — És nomenat Conseller reial i Canceller de Catalunya per Reyner d'Anjou. — La seva caiguda. — La Comunitat al segle XV : estat florent als temps de l'Abat de Vilalba. —Decadència a la mort i seva vinguda dels Monjos de Montecassino. — Fondes pertorbacions. — Actuació brillant de F Abat Ferrer. — Recupera possessions i jurisdiccions civils i eclesiàstiques. — Reorganització de la Comunitat. — Administració. — Observança. — Cultura. — Gravíssima crisi material i moral després de deu anys de guer¬ ra. — Julià delia Rovere, Abat de Montserrat. — Redreçament del Santuari en temps del P. Llorenç Marull, Vicari del Cardenal. — El Jubileu del 1475. — La construcció dels Claustres Gòtics. — Estat de Montserrat en perdre la seva independència. . . 69-89 Subjecció a Valladolid, (ss. xvi-xviii). Ingerència de Ferran el Catòlic en F expulsió dels Monjos catalans de Montserrat i vinguda dels de Valladolid. — Divergèn¬ cies jurídiques. — Divergències nacionals. — Finalitat política de la subjecció de Montserrat a Valladolid. — Doloroses conseqüèn¬ cies a la vida íntima. Elecció providencial del P. Cisncros. — — Obté de Roma la dignitat abacial pel Monestir. — No ha estat el Reformador, sinó el Continuador de les glòries de Montserrat. — La seva obra constructora al Monestir. — L'educació de la Comunitat. —La formació espiritual. —Publica F « Exercitatori ». — És estimat dels seus Monjos. — Dels pobles veïns. — Dels Reis Catòlics. — La seva Mort. — Pere de Burgos, deixeble i Suc¬ cessor de Cisneros. Segueix l'exemple del Mestre. — Construc¬ — cions i millores. Cultura ; represa de la Impremta montserratina. — — Escriu una història de Montserrat. Pere de Burgos mort — amb la recança de no poder encabir els fidels a F Església, massa petita. — L'Abat Bartomeu Garriga. — D'Escolanet proposa 26 402 HISTÒRIA DE MONTSERRAT construir una gran Església a — En ésser Madona de Montserrat. Abat compleix la promesa. Construcció del Temple actual. — — Altres activitats de l'Abat Garriga. El seu mecenatge. — L'es¬ criptor. — La seva autobiografia. — El P. Garriga, l'últim dels grans Abats montserratins abans de la destrucció del Monestir. — Fins ben dotats, els Abats triennals no tenien temps d'actuar un programa. — El Santuari continua prósperament. — Augmenten els Miracles ; s'intensifica la devoció a la Madona ; culmina l'ex¬ pansió de Montserrat. ........ Destrucció, (s. xix). Montserrat arriba a la destrucció sense decadències. — Es Arxidbadia. — Cultura intensa. — Construcció de F obra nova. — L'Abat Argerich. — Guerra de la Independència. — Actuació de Montserrat ; Orienta els Sometents. •— Estableix al Monestir un hospital de Sang. — Lliura a les autoritats el tresor de la Verge per subvenir les despeses de la guerra. — El Comandant Desveaux perquissa el Santuari. — La primera vinguda dels fran¬ cesos a Montserrat és pacífica. — La Junta Provincial de Defensa comet el gravíssim error de declarar Montserrat «Plaza de armas». — Monjos preveuen la destrucció i expedeixen cap a Mallorca, Els F Arxiu, part de la Biblioteca, paraments litúrgics, etc.; la Junta fa retornar per força totes les caixes al Monestir. — « Corpus Christi» del 1810, F última solemnitat celebrada al Santuari. —El Monestir convertit en Caserna. — Inèpcia dels fortificadors i de¬ fensors de Montserrat. — El General Suchet s'apodera del Mones¬ tir en tres hores. — El combat. — El saqueig. — L'incendi — Vessament inútil de sang innocent. — Tercera vinguda dels fran¬ cesos. — Ruïna total del Santuari. ...... Reconstrucció, (ss. xix-xx). Intents de reconstrucció als anys 1811-1920. — Període de desolació; 1820-1844. El «Crédito público» de Barcelona — s'incauta de les poques joies salvades. — Es dispersa la Comu¬ nitat. La Santa Imatge és portada a Barcelona, 1822. — Nou — intent de reconstrucció. Vinguda i almoina del Rei Ferran — VIL Calamitats dels anys 1834-35. — La Santa Imatge és — ÍNDEX ANALÍTIC 403 amagada. — La Comunitat abandona el Monestir. — Un Monjo, un Llec i Escolà continuen un d'amagat el culte a la Madona absent. — Reapertura del Monestir al [844. ■— Festa solemnis- sima. — Dificultats materials i de personal per la reconstrucció. — Visita dels Ducs de Montpensier. — Pius IX nomena Abat vitalici de Montserrat al P. Muntadas. Comença seriosament — la Reconstrucció. —Biografia d'aquest Abat. —L'Abat Deàs continuador de l'obra del seu Antecessor. — La Reconstrucció als nostres dies. 127-138 0 DEVOCIÓ AL SANTUARI La Santa Imatge. Descripció. Perquè és negra. — Els vestits postissos. — Vi¬ — cissituds de la Imatge : Solemne trasllat de l'Església vella a la nova. — Èxodes de la Imatge durant la Guerra de la Inde¬ pendència. — Anada a Barcelona al 1822. Retorn a Montser¬ — rat al 1824. —Restà amagada del 1835 al 1844. —Les proces¬ sons del 1880 i 1881. Transcendència d'aquesta Imatge — a la Història de Montserrat. ........ 141-152 < Miracles i ex-vots. Comencen al iioo. El llibre més antic que — en parla. — Els escampen Pelegrins i Trobadors. — Les cantigues montser- ratines d'Alfons el Savi. Són els — esmentats en Privilegis reials i Butlles pontifícies. — Són escrits i estampats pels Monjos. — Nombroses edicions. — Divulgació gràfica : boixos, coures, aigua¬ forts. ■— La narració dels miracles montserratins al s. XII ; al s. XIV ; al s. XVI. — Els Miracles de la Mare de Déu de Mont¬ serrat als nostres dies. Ex-vots : Ex-vots a Montserrat al segle : XII. — Testimoni del segle XIV. — Diversitat de presentalles. 1 — Els ex-vots d'argent. — Aviat no caben a l'Església i inva- deixen els Claustres. Els Llangardaixos. — Tots aquests ex- ■— ' vots foren cremats al 1811 153-166 404 HISTÒRIA DE MONTSERRAT Romiatges. Ei nombre dels antics romeus. — Vies de comunicació i es¬ tadístiques. — L'arribada al Santuari. —Romiatges de penitència. — Hom puja la Muntanya a peu descalç ; a genollons. — Ceri¬ monial d'entrada. —L'allotjament; evoluciona durant els segles. — L'hospitalitat del Santuari. — Pobres ; malalts. — Distribució del temps durant els tres dies de permanència al Monestir. — Partença dels Romeus. . . . . . . . . 167-180 El Tresor. -1 El Tresor montserratí al s. XIV. —Preocupa al Rei Pere III. Inventari de s. XV. — A la descoberta d'Amèri¬ joies del — ca l'or augmenta considerablement en el Tresor de Montserrat. — Descripció del Tresor abans de la vinguda dels francesos. — Els vestits, el soli d'argent, els joiells de la Santa Imatge. — L'antic Cambril Museu d'art. — Certitud de l'existència de totes aquestes joies. —■ Solament ha restat als nostres dies un calze i unes canadelles d'or. . . . . . . . . 181-190 «Laus Perennis». El culte a la Mare de Déu, és el títol més gloriós de la His¬ tòria de Montserrat. —• Sumptuositat del Temple. — Riquesa dels paraments litúrgics. — Il·luminació profusa. — Les llànties d'ar¬ gent. — L'Església preparada nit i dia pels Oficis Divins. — Fundacions de Misses cantades. Aniversaris perpetus, Trentena- ris, celebrats per Monjos i Preveres. — L'aportació de L'Esco¬ lania al culte. — Les execucions musicals del Chor d'Infants. — La Capella de Música. — Els Instruments. — L'Orgue i els Mon¬ jos Organistes. — Ermitans i Romeus se sumen als Monjos, Preveres i Escolans en el Culte a la Madona. —L'horari del culte ininterromput ......... 191-202 La Confraria. Origen d'aquesta Institució. —La confirmació al 1223. — Les confirmacions dels Abats : Marc de Vilalba, Antoni Pere Ferrer i Joan de Peralta. — Llibre de la Confraria. — Confrares il·lustres. Les gràcies i privilegis pontificis 203-210 índex analític 40s CUSTODIS DEL SANTUARI Els Monjos. Els Monjos de Montserrat han estat sempre Benedictins. — L' Orde de Sant Benet. ■— Els Benedictins Custodis de Santuaris marians. — Austeritat i Observança deis Monjos de Montserrat abans de ia vinguda deis de Valladolid. — Mestratge ascètic de l'Abat Cisneros. Testimoni d'un Visitador Apostòlic. — L'ho¬ — rari. — Ei Ministeri. — Confessors. — Direcció del Santuari ; Custòdia de ia Santa Imatge. — Monjos il·lustres : Cardenals, Arquebisbes, Bisbes, Abats. — Ambaixadors, Diputats, Presidents de Corts. — Monjos traspassats en olor de Santedat. 213-233 Els Ermitans. Primitius custodis de i' Ermita de Santa Maria. — Les Ermi¬ tes de Montserrat. Descripció i — parament. — Els Monjos fan viable ia vida eremítica. ■— Els Ermitans súbdits del Prior del Monestir. Nombrosos Candidats. Els Reis — — d'Aragó n'enco¬ manen algun. — Noviciat dels Ermitans. •— Presa de possessió de l'Ermita. —Horari. —Vida austeríssima. —isolament. — La fama dels Ermitans. — Ascetes i místics. .... 234-250 Els Donats. Daten del segle. XL De bona hora foren incorporats — a la Comunitat. Les vocacions eren abundoses. Donats al — — segle XV. Fórmula de Professió. Donats il·lustres per — — dots de govern, talent i santedat. — El Vble. Josep de Sant Benet, glò¬ ria dels Donats montserratins. ....... 251-257 Els Escolans. Orígens de 1' Escolania. — Els Escolans al segle XIII. — nom¬ bre i habillament. Referències al — segle XIV. — Les Constitu¬ cions de l'Abat Ferrer al segle XV. Els Escolans lectors i — 4O6 HISTÒRIA DE MONTSERRAT servidors a la taula dels Monjos. — Quan foren dedicats al cant. — Educació religiosa donada als Escolans. — Educació intel·lec¬ tual. — Educació musical. — El nombre d'Escolans en diverses èpoques. Escolans de famílies catalanes nobles. — Cerimonial — d'entrada d'un d'aquests Infants. — Escolans-Monjos il·lustres. — L'Escolania al període de Reconstrucció del Santuari. Els Preveres i els Servents. Institució de beneficis presbiterals a Montserrat. — Situació jurídica al Monestir. — Subjecció al Prelat. — Vida domèstica. — Ocupacions. — Hàbit. — Desaparició del Monestir. — Servents del Santuari: Rallador. —Mestre Major d'Obres. —Traginer. — Barber. Altres Oficis. — El Metge Joan Carles Amat. — — Acaptadors o Baciners. ........ Cultura. Scriptorium. — Obres transcrites, redactades i impreses per Monjos de Montserrat. — Monjos erudits i professors il·lustres. — La Biblioteca antiga de Montserrat. — L'Arxiu. — La Impremta als segles XV i XVL — Taller de Relligadura. — Orfebreria. — Pintura. — Escola de música. — Cultura actual. EXPANSIÓ DE MONTSERRAT Expansió de Montserrat al segle XIV. — Testimonis. — El romanticisme cavalleresc medieval. — Un Priorat de Montserrat al Regne de València al 1350. — Expansió universal de Montser¬ rat. Construcció de Capelles i Esglésies a Madona de Mont¬ — serrat a Sicília, Península Italiana, Malta, Moràvia. — Les grans fundacions a Bohèmia i Àustria. — Waldstein i Montserrat. — Bezdez. Praga. —■ Viena. — Solemnitats dedicades a Madona — Bruna l'estranger. —La gran processó a Viena al 1633. — a Emperadors, Reis i Nobles devots de Montserrat, a ; Àustria, Portugal, França, Itàlia, Espanya. — L'Estament eclesiàstic. — Cardenals i Pontífexs relacionats amb Montserrat. — Montserrat ÍNDEX ANALÍTIC 407 en el món intel·lectual : Llibres, la Iconografia, pintura i al¬ els tres arts. •— Els Viatgers insignes ; Thicknesse, Humboldt, Labor- de. — Els Sants a Montserrat. — La influència de Montserrat damunt Sant Ignasi ......... 309-353 MONTSERRAT A CATALUNYA Montserrat i Catalunya indesglossables. — La noblesa catala¬ na i Montserrat. — Devoció de la lamilla reial. — Le seves múl¬ tiples manifestacions. Els nostres Sants a Montserrat. — Les — Ordes i Congregacions religioses. ■— Les Viles i pobles de Cata¬ lunya recorren oficialment a Montserrat en totes llurs necessitats. — Devoció de la Catalunya actual a la Verge Bruna. 355-388 Epíleg 389-396 ÍNDEX DE GRAVATS 1. parcial de la Muntanya a la banda de Santa Cecilia. Montserrat. Vista Bancs de conglomerat seccionats verticalment. 2. Detall de la part alta de la Muntanya. Formes capricioses esculturades per r obra secular dels agents atmosfèrics. 3. Fragment del portal de l'Església romànica de Montserrat ; obra del segle XII, posterior d'un segle a la construcció de l'Església i del Monestir primitiu. 4. Capitell romànic. Un dels vestigis més antics que resta de les primitives construccions montserratines. Representa la temptació dels primers pares al Paradís terrenal. 5. Claustres de l'antic Monestir. Al mig els del Prior Jaume de Vivers; a l'esquerra els Gòtics, i al fons, al costat de l'escala per pujar a la clausura, els Claustres actuals. Dibuix de Laborde. 6.1 Escut del Prior Ramon de Vilaragut. 6.^ Escut del Prior Jaume de Vivers. 7. Entrada principal de l' antic Monestir després de la destrucció napoleó¬ nica. El portal fou construït pel Prior de Vivers. Les finestres són del temps del Prior Vilaragut. Les dues columnes servien de pedestal a les estàtues de Sant Benet i Santa Escolàstica. 8. Ala del Claustre conegut amb el nora de Romànic construït pel P. Llo¬ renç Marull en temps de l'Abat Comendatari Ciuliano delia Royere, que més tard fou el Papa Juli 11. Encara els angles conserven el roure, emblema de la seva família. 9. El Temple de Montserrat pocs anys abans de la destrucció del Mo¬ nestir, segons un dibuix pres del natural vers l'any 1800 per Laborde. 10. Portal, estil Renaixement, situat abans al fons dels Claustres anome¬ nats dels Llangardaixos, i que donava a la Clausura. Avui està col·locat a índex analític 409 F interior del Monestir, i comunica un deis corredors amb les tribunes altes de l'Església. 11. Els Claustres gòtics i els del Prior de Vivers després de F incendi i de la destrucció del Monestir al 1811. D'un dibuix pres del natural per Langlois. 12. Vista parcial del Santuari al 1830, després dels primers intents de reconstrucció, acabada la Guerra de la independència i les revoltes polítiques dels principis del segle XIX. D'una litografia de Langlois. 13.^ El Santuari vers l'any 1895. 13.'' El Santuari a l'estat actual de reconstrucció, any 1931. 14. Detall dels nous Claustres, construïts recentment a F interior del Mones¬ tir sota la Direcció de l'Arquitecte J. Puig i Cadafalc. 15. La Imatge original de la Mare de Déu de Montserrat, sense els ves¬ tits postissos. 16. La Imatge original de la Mare de Déu de Montserrat amb els vestits postissos, la corona i el ceptre. 17. Reproducció dels ex-vots, que amb més freqüència eren penjats als Claustres del nostre Santuari als segles XV-XVIII. Dibuix de F. Tramulles, fet cap el 1750. 18. Sala actual d'ex-vots, coneguda amb el nom de «Biblioteca de la Verge ». 19. Cake d'or, esmaltat i ornat amb robins. Ofrena de l'Emperador Fer¬ ran III d'Àustria al Monestir de Montserrat per agrair a Madona Bruna una gran victòria obtinguda. 20. Plata i canadelles d'or esmaltat, amb robins, que fa joc amb el calze precedent, ofrena del mateix Emperador. Úniques joies que han romàs de l'immens tresor montserratí, lliurat en part per les despeses de la Guerra de la Independència, i en part confiscat al 1822. 21. Madona de Montserrat, voltada de les diverses seccions de la Comunitat Montserratina ; Monjos, Ermitans, Donats i Escolans. D'una tela existent al Monestir atribuïda al P. J. A. Ricci, Monjo de Montserrat. 22. Interior d'una de les velles Ermites montserratines, sorprès pel llapis fidelíssim de Laborde, que es pot dir una fotografia. Els inventaris que es con¬ serven d'aquestes Ermites revelen F exactitud del present gravat. 23. Exterior d'una de les nostres Ermites. Era dedicada a Sant Benet. Hom veu F Ermità conreant el seu hortet. 410 HISTÒRIA DE MONTSERRAT 24. Indret on estaven situades les Ermites de Sant Joan i Sant Onofre. Totes foren dibuixades del natural per Laborde i donen una idea aproxima- díssima de la realitat. 25. Part inferior d'un antic gravat de Montserrat, en el qual als peus de la Verge hi han els Escolans que canten i toquen diversos instruments. 26. L'Escolania de Montserrat. Fotografia treta al brollador dels Claus¬ tres nous, 1930. 27. Miniatura d'un Còdex d'últims del segle XIV, eixit del Scriptorium de Montserrat. Representa pelegrins de tots els estaments que visiten la Ma- dona. 28. Actual Biblioteca del Monestir de Montserrat. Sala central. 29. Imatge de la Mare de Déu de Montserrat que des del segle XVII fins als nostres dies es venera al Monestir de Montserrat-Emaús de Praga. 30. Altar Major de l'Església de la Mare de Déu de Montserrat molt vene¬ rada a la ciutat deNàpols. 31. Capella de 1' « Institut de Cultura i Biblioteca popular per la Dona », dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. 32. Sanatori antituberculós «Verge de Montserrat», edificat als termes de Terrassa i Sabadell, Parròquia de Sant Julià d' Altura. ESMENES A la llegenda del gravat immediat a la p. 81 i al n.o 8 de r índex de gravats p. 408, on diu : « conegut amb el nom de Romànic», ha de dir: Gòtic. A la p. 151, on diu: 9 de setembre, ha de dir: 11 de setembre. NIHIL OBSTAT IMPRIMATUR D. COLUMBÀ CüCURELLA, O. S. B. f Maur Etcheverry, o. s. b. CENSOR abat general D. Pau Van Calter, o. s. b. Cons. a Sbcr. Subiaco, 1} de Gener de ipsi. NIHIL OBSTAT IMPRIMATUR Agustí Mas Folch, c. o. f Manuel, Bisbe de Barcelona censor Per manament de Sa Sria. Il·Ima. Dr. Ramon Baucells Serra Camcsllbr Secretari Barcelona 20 de Gener de i^ji. DECLARACIÓ De conformitat amb les disposicions d'Urbà VIII i els decrets de la Sda. Congregació de Ritus, l'autor declara que els mots Sant i Venerable, els de Mira¬ cle, Revelació, etc. emprats en aquest llibre, no tenen altre significat ni autoritat que la purament hu¬ mana, llevat els casos de confirmació de la Sèu Apostólica, de la qual es professa fill obedientissim. aauesta «història de montserrat» s'ha acabat d'estampar a la impremta del monestir de montserrat, avui 3 de febrer, festa de la dedicació de la basílica de la verge bruna, de l'any jubilar montserratí m • cm • xxxi. - is yaaBiaaBsags KVÍ i5Sfiggatasi^§r^5a;auag^irii^