MONE5TIR DE Sania Maria de FEstany Història ciocumentada amb 50 amlï un resumen en castellà, francès i anglès |>er JOAN CODINA PUIGSAULENS amb un J^ròleg d'Eji Joac^uim Folcb i Torres Director del Museu Arc^ueològic de Barcelona. segona edició corregida i augmentada ¥ BARCELONA Qráficas "Perpectl's" - Travesera, 32 1932 liIMBÉfiDB MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY Història documentada amb 50 gravats ami» un resumen en castellà, francès i anglès {)er JOAN CODINA PUIGSAULENS amb un {Dròleg d'E,n Joacjuim Folcli i Torres Director del Museu Arq[ueològíc de Barcelona. segona edició corregida i augmentada ¥ BARCELONA Gráficas "Pekfectus" - Travesera, 22 1932 ÉS PROPIETAT. L'autor es reserva tots els drets. Amb les degudes llicències. AL LLEGIDOR Havent-se exhaurit la primera edició de l'Història del Monestir, es publica la segona, corregida i augmentada, en la qual el llegidor hi trobarà nous elements d'informació, referents al Monestir embolcallat, fins ara, en les boires de la incertesa. Cal fer remarcar que tan bon punt apa¬ regué l'Història del Monestir, rebi moltes felici¬ tacions d'escriptors remarcables i de patricis il lustres, a tots els quals el més afectuós remer- ciament, com també al poble de l'Estany que'm pagà a bastament, lliurantme el dia 8 de setembre de l'any 1926, el valiós i artistic per¬ gamí, la reproducció del qual veurà ací el llegidor, avalat amb la signatura de totes les autoritats locals. Mercès, i que la nostra Madona els ho paguí. «covfr te íbouicnalge popular tvibxilataen JOKNCOMNR PVIÇSTLVL^NiS perelsscus compatricw amb motiu be la puMicacióbelál¿istoriabeiíDonestir I ie^anta íEaria be l'fstaivp S anta (Baria be l'e,staup i'setembrebe loaû. PRÒLEG Els que per una rahó o altra, interve¬ nim en l'administració i conservació del patrimoni artístic, sabem millor que els altres, com és profitosa al bé públic la feina de donar a conèixer els antics monuments i les obres d'art que constitueixen aquest, car la base de totasalvaguarda de les obres d'art del passat, és l'amor a elles, i aquest amor no hi és si no es coneixen, per¬ què estimar vol dir conèixer. Hem vist pels pobles de Catalunya cassos de trista ignorància i exemples d'a¬ fectuós coneixement, i hem pogut observar d'una manera directe la relació d'aquests citats amb el dels monuments que en aquests pobles hi havia. Allí on en saben l'història, i el que en el seu passat representa, i el que representa en el passat de la pàtria i en el de la cultura del món, veureu com les gents estimen les velles pedres, i es senten orgullosos de tenir-les, i curen de les ruïnes, amb amor, perquè la gent de Catalunya, assenyada i pràctica, tenen al costat d'aquestes característiques un «botet» d'ideal que Déu n'hi dó. En cambi. en els cassos d'ignorància —que gràcies a Déu ja es donen poc—el monument antic es un rescós inútil o una pedrera del comú. Per això l'autor d'aquest llibre, que ha reunit les dades i notícies, que fa l'història del Monestir de Santa Maria de l'Estany i l'ha escrita de manera senzilla i entenedora al poble, mereix la reconeixença de tots els catalans, i el premi mellor que podrà rebre, pel seu traball, serà l'eficàcia; una eficàcia major que en altres cassos si es té en compte la mena de batec afectuós, que corre de dalt a baix del llibre, i que prové sens dubte, de que l'autor és fill del petit poble de l'Estany; que ha nascut i ha passat els primers anys desa vida, a l'ombra de les grises muralles del Monestir, sota els teulats humils de les casetes, que s'amunteguen arrapades el llaç del vell cenobri. L'autor d'aquesta monografia, encara, té el mèrit d'haver-se adaptat admirablement a l'estil i a l'estructura que convé a obres d'aquesta naturalesa. Mestre d'ense¬ nyament públic el pedagog s'hi troba per moltes bandes. Així sab voltar els monu¬ ments que descriu i estudia, d'ambient històric, i vesteix els seus ossos de pedra noble, amb la túnica de lo humà, i els presenta vius, a n'aquest gran infant que diuen que és el poble, de manera que prengui als seus ulls l'interès indefectible de les coses que palpiten. |Ah, si a cada poble hi hagués un fill del poble o un mestre que expliqués els monuments així!... Tot l'enfarfec de les lleis salvaguardant les ruïnes ens sobraria; tota vigilància i fiscalització sobre les deixes del passat, seria sobrera. Aleshores els monuments antics de la terra serien com les flors del jardí de la nostra història, i Catalunya seria un Museu curosament cuidat pels dos guardians fidelíssims j indefectibles, que són l'amor i el noble orgull de les glòries pairals. Joaquim Folch i Torres INTRODUCCIÓ Joies arquitectòniques de l'època delsmonjos són aqueixes esglésies i monestirs que, millor o pitjor conservats, s'admiren en moltes encontrades de Ca¬ talunya, davant de les quals, l'esperit del creient i de l'artista es veu obligat a descobrir-se i a dirigir-se a regions ultra-terrenes. Sant Pau del Camp, Ripoll, Poblet, Santes Creus, Sant Cugat, Sant Pere de Galligans, Sant Benet de Bages, Besalú, etc., són una prova d'això. Però, tots ells han arribat a la nostra generació, gairebé mig mal¬ mesos, si no enrunats del tot pel temps o pel picot revolucionari, trobant-se els aimants de les glòries pଠtries obligats a fer grans esforços per a llur restaura¬ ció. Pocs n'hi ha que es puguin presentar intactes als nostres ulls, tal com sortiren de les mans d'aquells genials artífexs, els quals mentre amb l'escarpa i el martell modelaven la basta pedra, llur cor s'aixecava a les regions de la Divinitat d'on els venia la inspiració. Entre les poques obres bastant ben conservades. n'hi ha una de les més dignes d'estudi, per l'admirable conservació i riquesa artística dels seus claustres. Em refereixo al monestir de Santa Maria de l'Es¬ tany, que tinc el propòsit d'estudiar, segons les dades que m'han subministrat els historiadors que se n'han ocupat, com són En Pujades en les seves "Crónicas de Cataluña", el FF. Flórez, Camós i Villanueva, de temps ja un xic llunyans, i, modernament, els Srs. Ca¬ rreras i Candi. Fuig i Cadafalch, Mr. Michel, el But¬ lletí del Centre Excursionista de Catalunya, el Butlletí de l'Arbre Fruiter, de Moià i els sacerdots Doctor Fortià Solà i Moreta i Mossèn Josep Trassera. Apart d'això, m'han guiat en els meus estudis els historiadors Antoni de Bofarull i Víctor Balaguer en llurs respecti¬ ves Històries de Catalunya que, junt amb les notes recollides en l'Arxiu del Monestir i en el de la Corona d'Aragó he pogut fer aquesta Història. Tant de bo la seva lectura suscités una bona ànima qui, amb sa influència i mèrits, conseguís la restaura¬ ciócomplerta que ja havia començat el difunt Dr. Mor- gades, bisbe de Vic. (Cal fer remarcar que s'ha donat un pas gran des de la publicació de la primera edició, perquè a l'any 1931, essent ministre d'Instrucció Públi¬ ca i Belles Arts, el Sr. Marcelí Domingo, fou declarat Monument Nacional el nostre Monestir.) Que la verge de l'Estany, patrona, de temps im¬ memorials, del poble, vulgui acceptar aquest petit treball que li dedico, que si bé és petit i indigne de tan excelsaSenyora, és gran per l'amor amb què està fet per complaure-la i fer-la conèixer, a fi que s'es¬ tengui més i més la seva devoció a tota la comarca. I tú, poble de la meva infantesa, d'on els atzars de la vida m'allunyaren, d'ençà dels meus tendres anys, accepta amb benevolença aquesta prova d'amor que et dedido i aprècia pel que val el petit gra de sorra que hi porto per a l'engrandiment moral i material del teu gran Monestir. Barcelona, diada de la Mare de Déu de Setem¬ bre, 1925. L'AUTOR CAPITOL 1 Situació Topogràfica i història del poble de Santa Maria de l'Estany. El poble de Santa Maria de l'Estany (així anome¬ nat d'un estany que hi havia al seu entorn), reuneix, segons l'últim Cens de població d'aquesta localitat, aprovat per la Direcció General d'Estadística, 449 habitants de fet, i 452 de dret; dista 28 Km. al N. E. de Manresa,son cap de Partit. Té 850 m. d'altitud, dintre d'una petita vall, voltada d'altes muntanyes, entre Manresa i Vic, en la comarca coneguda pe! Llussanès, limítrofa del Moianès. Es del bisbat de Vic, d'on dista uns 20 Km. L'anti¬ ga Abadia, més tard Col'legiata, és convertida en Església parroquial d'Ascens, dedicada a Santa Maria, servida per un Rector i un Vicari. Hi ha un convent de religioses dedicades a l'ensenyança, una escola mixta i un col·legi particular de nois. Celebra la Festa Major el dia 8 de setembre, i una Fira el 8 de desem¬ bre, que cada any és més concorreguda. Pel seu ter¬ me passen els torrents "Fondo", "Riusech" i "Molí"í hi ha moltes fonts d'aigües gemades, sobretot la de "Canaletes", "Molí del Castell", "Oró", "Pedrosa" i "Sant Antoni". S'hi cull blat, patates, blat de moro, llegums; s'hi fa molta mel, i en els seus contorns s'hi 16 SITUACIÓ TOPOGRÁFICA cultiva, també, la vinya. S'hi cria molt de bestiar de llana, boví i porcí.. Els boscos plens de roures i pins són rics de caça, sobretot de conills, llebres i perdius i s'hi troben qualque vegada el toixó i el senglar. Ultra això, hi ha dues fàbriques de teixits que contri- buiexen a donar vida al poble, i fa poc temps que es SANTA MARIA DE L'ESTANY 17 feu rinstal'Iadó de la Ilum elèctrica i de l'aigua. Limita al N. i a rO. amb el terme d'Oló; a l'E. amb Mun¬ tanyola i al S. amb Moià. Dolmen i sepulcre de Puig-Rodó Institut d'Estudis Catalans 18 SITUACIÓ TOPOGRAFICA D'ençà dels temps antics és habitat aquest terme. En efecte: en una de les meves excursions estiuen¬ ques a l'Estany, vaig pujar a un dels puigs més alts. al Puig Rodós, que té d'elevació 1,050 m., des d'on es veu el Montserrat, la muntanya Santa de Catalunya, amb ses dentades serres i escarpades cingleres; Sant SANTA MARIA DE L'ESTANY 19 Llorenç, on la cova Simanya guarda la tradició de prodigis i desconeguts misteris; el venerable Montseny, coronat gran part de l'any perla neu, i la gran serrala¬ da pirenenca, tomba d'antics titans. ¿Podria jo imagi¬ nar que, en aquelles solituds, havia de trobar despulles de l'home primitiu? 1, malgrat d'això, allà, a la vora de vells roures i tofuts pins, resta quasi sencer un dels Dòlmens que, fins fa poc, era dels més b"en conservats de quants es coneixen. Algunes excavacions fetes en son interior han donat per resultat trobar molts objec¬ tes prehistòrics, collars, armes de pedra; alguns com exemplars en guardo en el meu petit museu, i d'altres es troben en l'Arqueològic de 'Vic. Ran mateix del Dòlmen de referència, s'han descobert vàries tombes de l'home prehistòric, com també en la muntanya anome¬ nada "Serrat dels Jueus del Soler" i en les de "Ro- cabruna" en quiscuna de les quals, demés de vàries Dòlmen als voltants de l'Estany 20 SITUACIÓ TOPOGRAFICA tombes, es trobaren runes de primitives habitacions. A l'any 1927, descubrí un altre sepulcre prehistòric, es al costat de l'Església, i avui es pot veure en el mateix lloc, per bé que un xic separat; però en la mateixa dis¬ posició com se va trobar. L'Història no pot donar-nos detalls de la manera de viure dels pobles primitius; són anteriors a l'Història escrita, i per això en diem prehistòrics; sols podem conèixer llurs costums pels objectes trobats. ■ En aquelles edats, els costums dels nostres avant¬ passats eren molt diferents dels d'ara. Acostumats els homes a lluitar amb els elements de la naturalesa i amb els animals feréstecs salvatges, o llur vida es reduïa a una Com que no guerra contínua. tenien les necessitats d'avui, no pensaven en luxes i diversions que formen part de la nostra societat. Vi¬ vien en cabanes o baumes de les muntanyes i portaven, els homes, per únic vestit una pell dels animals que mataven, i les dones, bates de llana o espart que elles mateixes teixien, i en llurs braços mostraven munió de braçalets de ferro, í en llur coll penjaven grans collars de petxines, de vori i d'os. Tant els homes com les dones deixaven créixer llur cabell amb tota llibertat. Eren, en extrem, supersticio¬ sos: adoraven el Sol, la Lluna i els estels, i consultaven llurs negocis a aquests astres; tenien per mal auguri els eclipsis, el cant de l'òliva etc Moltes vegades, per saber si llurs guerres serien pròsperes o adverses, escorxaven les noies més distingides, i dels batecs del cor de les víctimes, auguraven els resultats. Era el niés gran sacrifici que ofrenaven a llurs déus, els quals SANTA MAPIA DE L'ESTANY 21 assedegats de sang, es compla'íen a veure-la vessada damunt dels altars a ple aire, i el poble sanguinari i ignorant, cantava i dansava a l'entorn de la víctima, verge i innocent, immolada per aquells fanàtics. Les Una de les casesmés antigues del poble, laquai data dels temps dels Abats Fot Valldaura 22 SITUACIÓ TOPOGRÁFICA dones s'ocupaven en els quefers casolans, a llaurar la terra, a guardar el bestiar, mentre els homes es de¬ dicaven a caçar, a robar i a la guerra. Ja en els temps històrics, no seria desconegut aquest terme dels romans, car pels seus voltants s'han trobat ferros de llança, i, en fer-se la carretera, es trobà en les excavacions, un cap de moltó de pedra, l'escultura del qual, al primer cop de vista, indica art romà i que, mercès al zel del capataç de la carretera, no fou colpejada com tantes d'altres que s'hi trobaren. Avui es pot veure, per bé que molt esmotxada, en una cuneta que hi ha darrera l'església. Però quan es comencen a conèixer detalls del poble és a l'època dels monjos, en el segle XI. Llavors es formaren vàries cases, al volt del Monestir, els habi¬ tants de les quals treballaven les terres que els monjos els arrendaven. D'aquell temps, restan, encara, dues cases situades l'una al carrer Fosc, i l'altra a la plaça, conegudes per câl Terrissaire i câl Verdaguer. Aques¬ ta darrera, sembla devia ésser una veritable fortalesa, car en sa part de ponent, es noten vestigis dematacans. En aquestes cases hi ha uns grans soterranis que, en temps de revoltes, servirien per a guardar els tresors del Monestir. De la mateixa època, o tal volta anterior, data l'anomenat carrer delaSagrera, al costat mateix de la primitiva Església de Santa Cecília. Se l'anome¬ na Sagrera de la paraula llatina Sacrarium, per indicar que aquell lloc era sagrat i devien ésser respectats tant les persones com les coses que allí es refugiessin (1). (I) Geografia General de Catalunya. Carreras Candi. SANTA MARIA DE L'ESTANY 23 L'Abat era el senyor de tot el poble, i tots els habi¬ tants estaven sota la seva jurisdicció. Inseguint normes i tradicions dels temps antics, subsisteix en tota l'Edat Mitja l'esclavitud a Catalunya. Els eclesiàstics, convents, monestirs, hospitals, etc., també tenien esclaus. Començaren per ésser-ho quasi tots sarraïns presoners i hi acabaren de totes procedèn¬ cies, així de nacions cristianes orientals, com d'altres més inmediates. Els permès de tenir peculi propi. era Molt sovint eren llogats com a jornalers; el salari era dels patrons. Si entre ells, n'hi havia algún de verament artista, solien ocupar-lo als monestirs en treballs artís¬ tics de les esglésies i claustres, com direm després en estudiar els Claustres. Als esclaus moros que es con¬ vertien, els donaven la llibertat. Es probable, doncs. Làpida que es troba sobre l'arc de la font Fot. Valldaura 24 SITUACIÓ TOPOGRAFICA que el poble de l'Estany es formés de persones del país, de cristians d'Orient i de moros. Més tard, quan el poble passà de la jurisdicció dels Abats a la civil, estigué sota la dels veguers de Man¬ resa i sotsveguers de Moià, els quals, amb la conformi¬ tat dels veïns, nomenaven l'alcalde. L'escut del poble, que era el del Monestir, es canvià per un castell, que és el que té avui encara. Dit escut, tal volta, provin¬ gui de la família del Castell, car el veiem gravat en ■; la làpida mortuòria que aquesta família té a l'altar del Roser, i que porta la data de 1662, i un segle més tard, el trobem en la làpida commemorativa del portal de la font que hi ha en entrar al poble, que és quan ja el po¬ ble tenia escut municipal. Molt curiosa és la dita làpida; tota ella sembla un jeroglífic. A la dreta de l'escut, hi ha un cor amb una creu, coronat amb un bonet de ca¬ pellà; al mig una mà plana voltada de les lletres CA r- I A, i a l'esquerra un castell, i dessota el nom del Dr. Fernando Egâ i l'any 1756. Segons les regles d'heràldica, l'interpretació sem¬ bla que haurà d'ésser la següent: La mà plana indica obra especial realitzada i les lletres volen dir: Comen¬ çà aquesta Obra i Acabà el Dr. Fernando Egâ, l'any 1756. Aquest Dr. tal volta, seria un capellà regent de < l'Església o bé de la família del Castell, molt devot del Sagrat Cor de Jesús, i per això adoptà aqueixa mena d'escut, consistent en un cor i un bonet; i el castell representa el poble de l'Estany. El poble de l'Estany s'ha distingit sempre per la seva hospitalitat envers els forasters. De molt antic, daten unes cases que hi ha al començament de la vall SANTA MARIA DE L'ESTANY 25 i que en diuen el carrer dels Caputxins. Aquestes ca¬ ses eren abans un gran hostatje que l'Abadia mantenia per a hostatjar els peregrins que, a munions, pujaven a visitar la Mare de Déu, i més tard, els PP. Caputxins de Manresa, quan feien la recapta pel terme, hi diposi¬ taven les captes llurs, i per això el poble gaudia dels béns espirituals que l'Ordre dels Caputxins concedia als seus benefactors (1). CAPITOL II Església L'embadaliment més gran que podem tenir els aimants de l'arquitectura cristiana són aqueixes esglé¬ sies romàniques que la fe dels nostres pares aixecà a l'Altíssim, en èpoques en què, tan aviat manejaven les eines, com empunyaven l'espasa per a conquerir i defensar els bocins de la terramare que ens arrabassà la morisma. Cert que la Seu de Barcelona deixa pasmat qualsevol que tingui una mica de sensibilitat. Jo em postro d'admiració i no sé què em passa en front de les catedrals de Lleó, Burgos i Tarragona; emperò no deixa hom de sentir una certa interior voluptuositat en trobar-se amb aqueix art romànic, bàrbar, però ingenu; barroer, però més vertader i condorós, si voleu, que les més refilades i admirables gosadies del gòtic. Bella i majestuosa és l'església romànica quan aixeca els seus cimboris, cloquers i absis en les grans poblacions; més bella és encara quan pobla les solituds, quan els seus cimboris ensenyoregen les capçalades dels pics o es destaquen sobre els cims de les muntanyes junt al murmuri de les florestes i junt al bramar dels torrents, sota l'ombra de penyals oberts on tots els invasors s'han estabellat. ¿Qui, en tramuntar la serra i albirar una església 28 ESGLÉSIA romànica, a la vall, no se sent commogut d'emoció, i no encamina llestament els seus passos vers aquell roig i quadrat campanar amb el finestral semi-romà, des d'on la veu sublim de la campana regna sobre el concert de les boires, de les aus i del murmuri del bosc? Heus ací perquè l'Església romànica del Monestir de Santa Maria de l'Estany amagada entre les solituds de les boscúries i al fons d'una vall, trau totes les nos¬ tres simpaties i de quants, ja per devoció, ja per gust artistic, pugen a visitar-la. Les primeres notícies que tenim d'aquesta església daten de l'any 990. Un dels fills d'Adolf II de la casa de Cervelló, anomenat Sendred (Sendra), Senyor de tota l'encontrada de l'Estany, Oló, Rodós i Terrassola, i de la comarca de Gurb, en la plana de Vic, féu donació d'una petita església anomenada de Santa Cecília, prop de l'actual Santa Maria, al bisbe de Vic Froila, per tal de reparar certes injustícies que contra aquell prelat havia comès (1). Aquesta injustícia, tal volta sigui haver contribuit Adolf a l'elecció del bisbe intrús Gua- dald, i arrepentint-se cedia a Froila les terres. Guadald intrús mogué gran avalot, féu assassinar Froila, com també un un parent del germà i vertader bisbe. Llavors, el comte Borrell i Armengol d'Urgell elegiren bisbe Arnulf. L'intrús anà a Roma a trobar al Sant Pare Gre¬ gori V. Molts senyors catalans, amb Armengol d'Urgell, també hi anaren i el Papa logrà que Guadald confessés ses crims i llavors, el Papa decretà fos deposat, li tragué l'anell, li trencà la crossa i elfeuageure a ses peus (2). (1) Crónica de Catalunya. Pujades. (2) BofaruM. Tom. V., pàg. 7ü, Història de Catalunya i «España Sagrada» tom. XXVIII apènd. VII, SANTA MARIA DE L'ESTANY 29 Aquella església de petites dimensions i de grollera arquitectura,era semblant a aqueixes antigues ermites isolades que s'aixequen en les solituds de les buscúries. Encara avui pot un hom veure, més o menys, el plànol Façana de l'Església i al costat el vell cementerí avui Ja desfet, per passar-hi la carretera 50 ESGLÉSIA de l'antiga església en les tres cases aixecades més tard, la qual església sembla que devia ésser de creu llatinaprecedida d'un atri que encara es pot veure en part. Per cert, que en una de les cases on era l'esglèsia fou trobat per l'actual propietari, En Joan Vila, un antic capitell romànic, molt ben conservat i que guarda amb molt d'interès. N'hi ha que diuen que el bisbe Froila féu donació de l'església i dels llocs comarcans als monjos benedic¬ tins, la missió dels quals era convertir els terrenys erms en terres de cultiu, tallar a favor de l'agi icultura els roures centenaris, aixugar els aiguamolls i estanys, al mateix temps que predicar la llibertat i les treves con¬ traposades l'opressió i a les venjances crudels del a feudalisme. No he pogut esbrinar quant de temps hi estigueren els benedictins, ni perquè abandonaren aquells llocs, car l'arxiu del Monastir fa molts anys que és incomplert, degut a l'afany que molts tenen d'apro¬ piar-se documents de valor històric o artístic. A un tal grau arribà aquest abús, que el Sant Pare, l'any 1618 amb butlla especial, que es conserva (1), prohibia absolutament treure cap objecte de valor del Monestir i manava que fossin tornats quants documents haguessin estat sostrets. Només se sap que la primera preocupació dels mon¬ jos fou d'edificar un monestir i una església sota l'ad¬ vocació de Santa Maria, la qual cosa enllestiren ràpida¬ ment, per bé que l'església restava tancada als fidels, qui sols podien visitar-la dues vegades l'any, ço és, el (1) Trasserras. Ressenya Històrica del Monestir i Claustres de l'Estany, SANTA MARIA DE L'ESTANY 51 dia de la Candelera i el Diumenge de Pasqua Florida, i l'entrada eraper la part on és avuil'escala de! Cor (1). Ara, el que sabem de cert és que els Canonges Agustins hi eren ja establerts en el segle XI, car l'any (1) Arxiu de l'Estany. 52 ESGLÉSIA 1099, ei bisbe de Vic, Berenger I, nomena Prior dels Canonges de Manresa Bernat, qui ho era ja de l'Es¬ tany (1). Aquests religiosos agustins construïren l'església actual, aprofitant les despulles de la primitiva, com pot observarse per les inscripcions molt incompletes que es llegeixen en certes pedres, degut a què els cons¬ tructors no sabien apreciar el valor que avui nosaltres hi donem; i així col·locaven les pedres allà on els con¬ venia, sense fixar-se si les inscripcions quedaven o no malmeses. En un angle del creuer que toca a la carre¬ tera, s'hi llegeixen fragments, segons sembla, d'uns versos en lloança de la Verge, i en els quals hom li prega que no desampari mai aquella casa, VE NIES ORARE VELIS...VIRGO DECUS GENEROSA FERTILIS RADIX.HUIG INDEPENSE DOMOS DIGNARIS SEMPER ADESSE... (2). EI plànol de l'església és de llatina amb tres absis, els dos la¬ creu terals ja aterrats, i és d'una sola nau, amb volta que recolza sobre arcs de mig punt i les transversals d'ares¬ ta perpendicular a la nau central. Els finestrals oberts a les parets, són decorats, i amb gran munificència el d'absis central que té una columneta en els portells, amb doble arc damunt, i amb una faixa sortida, amb ornaments quadrats. Amida 30 m. de llarg per 22 d'am¬ ple en els creuers. Una volta acabada l'església, es féu amb molta solemnitat la seva consagració. El nostre (1) Bofarull. Historia de Catalunya. (2) Crónica de Catalunya. Pujades. SANTA MARIA DE L'ESTANY 55 bisbe de Barcelona i, més tard, arquebisbe de Tarrago¬ na, Sant Olaguer, conseller del comte Berenguer III el Gran, era de la mateixa ordre dels Canonges Agus- Arc del finestral de l'Absis Arxiu Mas 54 ESGLÉSIA tins, i com era estat abat de Sant Ruf a Provença, anava moltes vegades al Monestir de l'Ëstany a reposar en la solitud d'aquella abadia, de les múltiples obligacions O — O CO Vi crç 3 fôt 2 S£. ? 3 O O ^ O. o a s; Vi n o* ^ « c« 3 3 — a 3 ^ o o ta — ït ta 2 M S* 2 » ® anexes al seu carree. Ell fou qui, amb Ramón, bisbe de Vic i Berenguer de Girona, consogra l'església en mig 13 SANTA MARIA DE L'ESTANY 55 de moltes i devotes festes, com ho conta TEpiscoiogi de Vic. Dita consagració fou feta ei dia 3 de novem¬ bre de l'any 1133. Î 36 ESGLÉSIA En l'apèndix, trobarà el llegidor íntegra l'Acta de la Consagració, l'original de la qual pot veure's en l'ar- xiu episcopal de Vic, i que ací sols en faig un extracte. S'ordena en primer lloc, que els Canonges de l'Es¬ tany guardin sempre la Regla del Gran Pare Sant Agustí ique perseverin subjectes iobedientsa laMatriu. I com a prova de la gran olor de Santetat en què es tenia la dita església, el Sant Pare mana que no hi hagi mai en ella Entredit, i que els canonges puguin cele¬ brar sempre, no sols en l'església llur, sinó també en qualsevol de la cristiandat i admetre a les funcións re¬ ligioses tots els fidels qui vulguin, per m.enys d'estar excomunicats per culpa pròpia. S'admet l'Abat o Prior germà i canonge de la com Seu de Vic, i tots els altres Canonges són considerats com a germans i familiars, així com els canonges de Vic són declarats participants dels béns temporals i espirituals del de l'Estany, i que tot això s'estengui també als difunts. S'ordena que l'Hospital de Vic esti¬ gui sota la direcció i administració de l'Abat i Prior de l'Estany. Es confirman, tot seguit, els béns de Santa Maria de l'Estany i quants podran adquirir en la diòcesis Vigata- na; i per últim, es refereix tot el que pertenyia a l'Abadia. Es mana que tot quant l'Abadia té de present i podrà tenir en l'esdevinador, ja sigui per la munifi¬ cència dels Sants Pares, ja per la lliberalitat dels Prín¬ ceps o per donació dels fidels, pugui fruir- ho tranquila- ment, i que tots quants fassin donacions al Monestir, o bé el defensin en els seu drets, siguin participants dels SANTA MARIÀ .DE L'ESTANY 57 beneficis i oracions dels canonges i mereixin ésser re¬ compensats per Crist Nostre Senyor, i si algú volgués violar els drets del Monestir i, després d'advertit no es penedís, sigui excomunicat. La dita Acta porta la data del 3 de les nones de novembre, de l'any de la encarnació MCXXXIII, any XXVI del regnat de Lluís. Signen: Olaguer, arquebis¬ be; Ramon, bisbe ausonenc; Berenguer, bisbe de Giro¬ na. Signen també, l'Ardiaca, el Sagristà, l'Arxilevita, i dos levites i altres prelats que confirmaren després aquesta Acta. En el segle XVL sofrí l'església vàries transforma¬ cions; s'aterraren els dos absis laterals, s'edificà la nova Sagristia, derrera de l'absis del costat de l'Epís¬ tola, s'alçà més el cibori que, d'aleshores ençà, ser¬ veix de cloquer. Aquest cloquer quadrat, gran i massís recolza sobre els arcs torals i guarda bastant de relació amb el caràcter de l'església. Més tard, l'any 1638, es féu l'Altar Major, de pur estil barroc, ien 1721, el Camaril enrejolat amb boniques rajoles de molt de mè¬ rit. Darrerament, allò que era Sala Capitular, es trans¬ formà en capella del Santíssim. Els forts esperons que hi ha a la paret exterior de l'església, foren fets en el segle XVI, car degut als terratrèmols, s'esquerdà el mur del costat del'Evangeli,- D'ençà de la consagració de l'Abadia, les peregrina¬ cions hi foren molt freqüents, i els cavallers la dotavan amb moltes rendes i llur desig era de poder ésser ente¬ rrats al monestir sota les ales protectores de la Verge. El noble cavaller, Ramon d'Olost designa en son testa- 58 ESGLÉSIA El Comte Berenguer III el Gran qui feu moltes deixes a l'Església del Monestir D'un antic pergamí de Tarragona.—Arxiu Mas ment fet l'any 1155, que sigui enterrat en l'església de Santa Maria de l'Estany i mana que el seu cos sigui portat allà del lloc on mori (1). El comte Berenguer III el Gran li dona mols privilegis, li cedeix entre altres coses l'església de Moià, amb els seus delmes, alous, (1) Arqueologia Romànica. Catalunya; Puig i Cadafalch. SANTA MARIA DE L'ESTANY 59 ètcetera, car es sabut que aquesta església era propietat dels Comtes sobirans de Catalunya. Es de notar que els tres bisbes que el Comte nomena ses marmessors, foren no-res els tres qui consagraren l'Esglèsia menys de l'Estany. En agra'íment a tal favor, la comunitat de canonges cantava cada dia un Ofici solemne por Tàni- ma del gran Comte (I). En 1123, Gelabert de Centelles, feu donació ala Canònica de l'Estany, del casal conegut, avui encara, pel Canal de Tona, juntament amb altres béns (2). En 1200, un tal Saurina d'Oló, cedeix uns terrenys al Monestir. En 1267, Ramon de Mata funda un benifet, amb l'obligació de dir, totes les festes una missa a l'altar de la Mare de Déu i fer cremar caudeles durant la cerimònia, i a més, 10 cargues d'oli per les llànties (3). La devoció que inspirava l'església de Santa Maria era gran, per tal com el mateix Sant Olaguer la qualifi¬ ca de molt devota, i els Papes, com he dit ja, l'excep¬ tuaren de l'Entredit. La seva les fites de la comarca, i el fama traspassà nom de Santa Maria de l'Estany essentí a l'alta mar en mig de les tempestes, i fins els marins genovesos i pisans en desembarcar a les costes catalanes s'interes¬ saven per aquell santuari. Molts cavallers, en tornar de la guerra contra els sarra'íns, pujaven a l'Estany a do¬ nar les gràcies a Santa Maria per haver-los ajudat en Qui quotidie pro anima istius Raimundi Berengarii missas (I) sine decantant et Dominum exorare non cessent. intermissione (Pujades). (ü) Episcologi de Vic. (3) Trasserras. Res. Hist. 40 ESGLÉSIA les batalles, i allà reposaven, tranquils, de llurs fatigues. I com s'hi trobaven feliços aquells nobles senyors, ens ho diu una inscripció fins fa que poc esllegia en les parets dels claustres superiors, i que desgraciada¬ ment, una mà ignorant féu esborrar: OH FELIX COE- TUS QUIBUS INTEGRA VIRGO STAGNEM SEM¬ PER ADEST HOC VENERATO LOCO. Ço que vol dir que eren feliços els qui vivien en aquell lloc, prote¬ git per la Verge de l'Estany. 1 encara avui, a aqueixa divina Mare, acuden els pobles veïns quan es troven amargats per qualsevol malastrugança, i, sobre tot, la invoca amb fe la dona, en les hores doloroses en que ha d'ésser mare. El viatger que en veloç carrera passa en auto fre¬ gant quasi les parets d'aqueixa església, no pot com¬ pendre que la que és, avui, una humil parròquia de poble, fos famosa en els anals de la història pàtria, \ que en les seves grades es prosternaren bisbes, abats, comtes i tot el més noble de la niçaga catalana. CAPITOL III El Monestir Segles d'ignorància i tenebrosos han estat motejats els de l'Edat Mitja, i, tan mateix, en aquells segles, quan l'home no gaudia,encara, de lloc segur per les contí¬ nues lluites ja amb els serraïns, ja amb els propis pai- sans; quan, segons expressió del Sr. Maura (I), senyors i vassalls, eclesiàstics i seglars es veien obligats a con¬ centrar totes llurs energies en la lluita diària i ferotge per la vida animal, veiem en tots els gèneres, obres mestres, dignes d'admiració i que serveixen de guia a les modernes generacions. Eji aquells segles, la filosofia arriba al zenit de la ' perfecció amb Albert el Gran, Tomàs d'Aquino, Duns Scot i Ramon Llull; les matemàtiques aixequen el vol amb Ató, bisbe de Vic, qui introduí, a Espanya la nu¬ meració àrab que aprengué a les aules de la musulma- ma Còrdova; les universitats de Còrdova, Metz, Fulda i Lió foren famoses per l'ensenyança de les ciències mèdiques; els "Usatjes", el "Fuero Juzgo" i les "Decretals" són avui, encara, fonts de jurisprudència (1) HistoYia de España. Opisso. 42 EL MONESTIR i de dret canònic, inspirats poetes i escriptors delecten els nostres sentits amb llurs trobes i narracions; gene¬ rals insignes menen llurs soldats a la victòria, com el Cid i Roger de Flor; reis grans i magnànims, com Sant Ferran i Jaume el Conqueridor, orgull de la raça, saben SANTA MARIA DE L'ESTANY 45 agermanar Tautoritat reial amb la llibertat de llurs po¬ bles; homes abnegats que es sacrifiquen per llurs ger¬ mans fins a l'heroïsme, molt a Tinvers del nostre segle, exageradament egòlatra. El poble mateix, malgrat de tot el que 's digui, devia tenir una educació molt fina; car del poble sortiren aquells obscurs artífexs que aixe¬ caren aquestes grans catedrals, monestirs i castells que han arribat fins a nosaltres. Visiteu les superbes cate¬ drals de Lleó, de Burgos, Toledo, Tarragona i Barcelo¬ na; passejeu-vos pels monestirs de les Huelguas de Burgos, a Castella; pel de Piedra, a Aragó; pels de Ripoll, San Cugat, Poblet i Santes Creus a Catalunya i, quan més gran serà el vostre geni artístic, més us descobrireu davant d'aquells obrers que en la grollera pedra saberen enmotllar els sentiments més nobles del cor humà. Des de la cort de Carlemany, gran protec¬ tor de les lletres, qui en son propi palau, criava esco¬ les; des de la cort de Borrell II, de Barcelona, qui, malgrat les continuades lluites contra Almançor, pro¬ tegia i encoratjava els savis, fins al monestir més humil, veureu una munió de savis, escrivents i miniaturistes ocupats a redactar, copiar i il·luminar llibres. No és, doncs, d'estranyar que un monestir com el de Santa Maria de l'Estany, que tenia propietats i feus en moltes encontrades de Catalunya, i al qual acudien fills d'il·lustre niçaga catalana, cofois d'estudiar en les aules d'aquella que podríem dir-ne magna universi¬ tat, (1) fos també un model d'arquitectura medieval, per bé que avui s'ha transformat tant, que gairebé no pot un hom formar-se idea del que abans era. (1) Crónica de Catalunya. Pujades. 44 EL MONESTIR Elplànol del Monestir és el d'un paralelògram d'uns 60 m. de llarg per 30 d'ample; s'aixecaven en tres dels seus angles alts miradors que, en cas de necessitat, ser¬ virien com torricons de a defença. Tots ells foren esmotxats; els perquè s'enrunaven, i els altres per uns a edificar en els angles, cases particulars. La fàbrica del Monestir en part, és de pedra picada: tot el referent l'església, sagristia i sala capitular; la a resta és de mà d'obra; sinó que en les pedres es nota una certa uniformitat en el tallat, que fa que hom tingui la sensació que certs panys de paret són com de pedra picada. Hi ha dos closos; al primer s'entrava pel portal ano¬ menat de Sant Qeroni (1), desaparegut avui del tot, que pels vestigis que encara hi resten deuria tenir la forma del adjunt gravat. Encloïa, aquest primer clos, l'hostat- Portal de Sant6eronl í entrada al Monestírtal com seria en >'£dat Mitja. Les línies grosses senyalan la part que encara resta; les de punts, ei desaparescut. No fa pas encara molts anys que es podia veure el mirador de la dreta, enderrocat per por de què s'enfonsés i en la part esquerra, restaven clavats a la paret, els golfos de les portes del portal i que al edificar* se la casa que hi ha avui, desaparegueren, com també es feren fonadissos els grillons i argolles del lloc que servia de presó. (í) Trasserras. SANTA MARIA DE L'ESTANY 45 geria i les habitacions dels treballadors, guàrdies i conversos al servei del Monestir Ara hi ha instal lades Portal d'entrada al recinte interior del Monestir Arxiu Mas 46 EL MONESTIR la casa del Comú, les escoles nacionals, un convent de monges i quatre cases particulars. Al mig del pati, existeix encara la gran cisterna utilitzada pel poble. Al clos interior s'entra per un majestuós portal d'arc romà, damunt del qual es destaca clarament l'es- SANTA MARIA DE L'ESTANY 47 cut abacial que consisteix en un arbre arrelat a un troç de terra, traspassat el tronc per una fletxa, aguantat per' dos àngels, vestits de monjos, i ornen l'escut la mitra i el bàcul (1). Dintre ja del clos interior, on hi ha els claustres, es noten moltes portades, algunes poc perceptibles, degut als arrebossaments que s'han fet a les parets. A l'ala de Llevant es veuen els portals que donaven a la primitiva església, a la sagristia i a la sala capitular. A l'ala Nort, el portal lateral de l'església d'estil gòtic secundari i un aitre, també gòtic, que co¬ municava amb el cementiri dels monjos. A les restants ales n'hi ha d'altres, el més important dels quals és el del palau dels abats; encara s'hi observa llur rscut. Qui els ho havia de dir, a aquells abats, que llur palau s'hauria de veure transformat en corral de gallines i conills! En el segle XVI, es féu l'escala per pujar als claus¬ tres superiors i al Cor. En aquests claustres hi ha els portals que comunicaven amb les habitacions del canon¬ ges i amb les dels cavallers que a l'hora romanien al Monestir; ara són destinades a dependències de l'esglé¬ sia i de la rectoria. Entorn del Monestir, obriren els canonges diferents pous durant els anys 1420 a 1437, amb motiu dels te¬ rratrèmols que tantesdefectes causaren en molts mo¬ numents. El Monestir de l'Estany sofrí també molts perjudicis, com en sofriren també algunes cases que s'anaven formant al seu redós. Els pous foren oberts (n La fletxa era insignia pròpia de les Canòniques A gustinia- nes. (li lustríssim Dr. Ramon Riu, Bisbe que fou de Solsona.) 43 EL MONESTIR perquè la trepidació fos menys violenta, i es taparen en fer-se la carretera de Moià a Calaf. ■ L'estil predominant del monestir és el romà en el seu període de perfecció, com també s'hi nota el de transició al gòtic, la qual cosa prova que degué comen¬ çar-se a principis del segle XI i acabar-se en el Xlil. No hi ha cap dubte que els abats que més contribuï¬ ren a l'embelliment del monestir foren: Ramon de Gurb, Guillem de Rocabruna, Jaume de Rocafort, Berenguer de Valls, Berenguer de Riudeperes, i Carles II de Cardona. Els papes, reis, bisbes i nobles dotaren esplèndida¬ ment el monestir de privilegis i rendes, car era un dels més famosos que l'Ordre Agustiniana tenia a Catalu¬ nya (1). L'Abat mitrat tenia sots la seva jurisdicció les pa¬ rròquies de Moià, Castelltersol, Ferrerons, Terassola, Sant Pere d'Arquells, Rubinat, La Garriga, Montanyo- la, Olzinelles, Sant Llorenç de Buoda, Sant Iscle de Tolosa, Sant Julià d'Uxols, Santa Maria de Segur, Santa Maria de Caselles, Manlleu, Santa Maria i Sant Esteve de Sabadell. Ademés, era l'Abat, Administrador i Prepòsit de la ciutat de Manresa; tenia moltes propie¬ tats en diferents llocs de Catalunya, i la ciutat de Sa¬ badell i la vila de Caldes de Montbuy pagaven al Mo¬ nestir, un determinat nombre de lliures catalanes. De totes aquestes esglésies, n'era administrador l'Abat de l'Estany, curant ell que les servissin i aten- (1) «Fué tan honrada la dignidad abacial de este convento, que en cuanto he leido, no he visto otra de su orden y regla parecida y tan digna de estimación.» (Pujades). SANTA MARIA DE L'ESTANY 49 guessin a l'assistència dels fidels, els monjos o sacerdots anomenats per l'Abat, al compte del qual anava el mante¬ niment llur. Els pavordes de Casselles i el vicari de San¬ ta Anna de Barcelona es signen Canonges de l'Estany. Degut al poc mirament del canonges, es perd aviat la dignitat abacial, que resta per alguns anys reduïda a un simple Priorat; però la molta importància que adquirí en el segle XIII, unida a les íntimes relacions amb l'església de Vic, fa que en 1264, el bisbe Bernat de Mur restablexi la prelació abacial a l'Estany, amb obligació de prestar al Sr. Bisbe la reverència canònica deguda (1). D'aleshores ençà, l'Abat de l'Estany exercí les funcions del bisbe de Vic, en defecte d'aquest; per aquesta raó, rebé de la Catedral ausetana dues pagues canonicals diàries. Ultra això, tenia l'Abat veu activa i passiva enel Capítol i era el primer que votava en totes les coses i en particular en la elecció dels Bisbes (Pujades) (2). La influència que, en tots sentits, exerceix la Co¬ munitat d'Agustins en el poble de l'Estany i en tota la la rodalia no és per ésser ponderada. Senyora de bona part de les terres d'aqueixes encontrades, ella comença d'explotar-les segons els sistemes de conreu pràctica¬ ment més segurs els avenços dels temps, i fa amb els terrassans contractes d'establiments ja temporals, ja perpetuus, fent cobrar així més afecte a la terra pròpia, i arribant paulatinament a la formació del poble actual arrecerat platxeriosament a l'ombra beneita del campa¬ it) Butlletí de l'Arbre Fruiter de Moià Dr. Fortià Solà. (2) Pujades. 60 EL MONESTIR nar. Així com dependeix d'ella la direcció espiritual de la parròquia, està igualment en possessió del poder civil; trobant sempre en els conflictes i necessitats locals, soluccions raonables i avantatjoses per als seus súbdits. El Divendres Sant, l'Abat rentava els peus a dotze pobres; a més, devia donar un pa i un vas de vi, atots els pobres de la població. Hi havia una fundació per a protegir les doncelles, i consistia en una renda de deu lliures catalanes, que eran repartides a les doncelles pobres i de bona conduc¬ ta, el dia que's maridaven (1). La calamitat de les febres quartanes amb què tant sovintment és castigat el poble, per causa de les aigües que s'estanyen en aqueixa fondalada, desapareix com¬ pletament amb la canalització subterrània de dites aigües, començada i terminada pels monjos amb sacrifi¬ cis incalculables. La mina de les aigües és deguda a l'Abat Carles II de Cardona, que a 26 de febrer de l'any 1554 signà contracte amb Joan Budó de Torelló, perla seva construcció (2). A últims del segle XVI la canònica Regular Agus- tiniana de les províncies de Catalunya, Cerdanya i Rosselló fou esfíngida per una butlla del Papa Climent VIU (13 d'agost de 1592), que cuidà executar l'Arque¬ bisbe de Tarragona en 1595. D'ací que la Comunitat de l'Estany restà secularitzada, passant l'església d'aba- cial a simple col·legiata. En 1626, concedeix el Sant Pare al Sr. Arxipestre i a sos successors, pugan usar (1) Arxiu del Monestir. Llibre de Costums \ Visites.(SegleXVI), (2) Arxiu del Monestir, Pergamí 162. SANTA MARIA DE L'ESTANY 51 de mitra i bàcul, com feien abans els Abats, tant en la dita Església, com en altres llocs subjectes a sa juris¬ dicció, i que cap autoritat pretengués impedir al dit Arxipestre i successors, sota les penes i censures en les lletres apostòliques especificades. (Vegis l'appèdix). I dos segles més tard, això és en 1775, l'H Im. Sar- mentero, bisbe de Vic, la reduï a simple parròquia ser¬ vida per rector i un vicari (1). (1) Butlletí de l'Arbre Fruiter de Moià. Dr. So\k. CAPITOL IV Claustres L'obra que més ens meravella del Monestir de l'Es¬ tany són els magnífics claustres que, si és veritat que no tenen les proporcions dels de Ripoll, Sant Cugat i Poblet, tenent però, • uns capitells més rics de detalls. Sembla estrany que en recó de món tan poc conegut, l'art hi tingui una de ses joies més preuades- Aquests claustres són un dels exemplars més purís- sims de l'art bizantí empleat en les construccions monacals de l'Edat Mitja. La vista queda encisada davant de tanta delica¬ desa; l'imaginació gaudeix, a la vista dels capi¬ tells, sense fatigar-se mai, degut a la varietat d'as¬ sumptes, a la ingenuïtat de l'expressió eh les figu¬ res, a la complicació dels arabescos, a l'originalitat i bellesa de l'elecció i a la combinació dels motius decoratius, units a la més fina execució. Se composa el claustre de nou parells de co¬ lumnes en cada una de les quatre ales, això és, setanta dues, fetes de pedra rogenca molt forta. En cada un dels quatre angles del claustre, hi ha una pilastra moderna, on es veuen els capitells SANTA MARIÀ DE L'ESTANY 55 diu el Sr.Puig i Cadafalch (1), els del tipus de Sant Cugat del Vallès i els usuals a Catalunya, els uns amb tota llur composició, i altres sols en (1) Arqueologia Romànica. Catalunya. SANTA MARIA DE L'ESTANY vida usual; a la de l'E., els temes són trets cla¬ rament dels voris i teixits orientals, com ocells afrontats, al costat de l'àrbre simbòlic, lleons, ho¬ mes, etc.; també s'hi barrejen els temes de la vida civil; a la del 8., la més moderna, malgrat de con¬ servar la forma cúbica dels capitells, s'hi desen¬ rotllen els temes geomètrics i heràldics. Capitell de l'ala Nord. La fugida a Egipte. Clixé Torres 58 CLAUSTRES REPRESENTACIONS RELIGIOSES. A l'interior de l'ala N., més propera a l'església, tots els capitells representen temes bíblics, entre la Creació i el Judici Final,això és, entre els dos extrems de la vida del món, es desenrotlla la vida dejesucrist, la Nativitat, Adora- Capitell de l'ala Nord que representa la temptació de Jesús quan ei dimoni li presenta les pedres per a que les converteixi en pa. Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona SANTA MARIA DE L'ESTANY 59 ció deis pastors i deis Reis, Degollació deis Innocents, Fugida a Egipte, la Presentació al Temple, el Baptisme de Jesús, les Bodes de Canaan, la Temptació, la Trans¬ figuració. Capitell de l'ala E. Pantocrator, rodejat dels símbols dels Evangelistes. Mas Arxiu L'entrada a Je/usalem, la Passió amb tots els seus detalls, la Crucifixió, l'Enterrament, La Ressurecció i finalment, la Ascenció. Afegint-hi el capitell de l'ala E., que representa el "Pantocreator" rodejat dels símbols dels Evangelistes, tal com s'acostumava figurar-lo en els absis de les esglésies, tindrem tot el cicle d'Histò- CLAUSTRES riaSagrada, que juntament amb les representacions grotesques del diable a l'ala O., que també era molt comú figurar-lo a les darreries del segle XII tindrem tots els temes religiosos (1). L'escultura d'aquets capitells religiosos, més que Capitell de l'ala Est representant la Dança Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona (I) Puig i Cadafalch. SANTA MARIA DE L'ESTANY 61 una obra escultórica, sembla una obra literaria, un ser¬ mó escrit en la pedra, que com diuen el Sr. Arabia i Solanas i Mn. Josep, Trasseras, podria compendiar-se amb aquestes paraules; "L'home entrebancat per les passions, efecte del pecat original, fou redimit per Déu fet home, notant-se en tot la traça i delicadesa de l'ar¬ tista, el qual procura aixecar gradualment els cors a Capitell de l'ala Est representant el prometatje Donatiu del iW. A de Barcelona 62 CLAUSTRES Déu, com més s'acosten al sant temple. Per això, el gràfic poema de Crist redimint l'home caigut en el paradís, ocupa l'ala de Llevant adossada a l'església i termina en l'angle N. O. amb una al legoria del Judici Final que cau davant mateix d'un portal aparedat que era, abans, el d'entrar al cementiri," Capitell de l'ala Est representant la toilette i el matrimoni Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona SANTA MARIA DE L'ESTANY 6S REPRESENTACIONS CIVILS. En les ales E. G. S., hi ha una varietat de capitells que representan les gran costums i manera de vestir en aquelles èpoques. En Tala E. n'hi ha que representen dames vestides amb Capitell de l'ala O. representant la caça Donatiu del Museu Arqueològit de Barcelona vestits interessantíssims, com el de l'escena de la dan- ça, de l'agençament i de l'amor. En alguns de les ales 64 CLAUSTRES O. i S. es representa la caça i !a vida camperola, esce¬ nes de la lluita de l'home amb la fera, i la representació dels mesos de l'any, encara que sols hi trobem el mes de març, representat per la caça; el mes d'agost, per la batuda, i el mes de desembre per la matança del porc i els treballs de salar la carn per l'hivern. REPRESENTACIONS GEOMETRIQUES. Un Capitel! arabesc de l'ala S. Donatiu del M useu Arqueològic de Barcelona SANTA MARIA ;DE L'ESTANY 68 altre grup és el dels temes amb decoració geomètri¬ ques, com les volutes simètriques semblants a les dels capitells dels claustres de Manresa. En l'ala E. són de Capitell heràldic de l'ala S.amb l'escut dels Cardones Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona notar els temes de combinacions de cercles que omplen tota la cara d'un capitell i la palmeta central dintre d'una cinta que es desenrotlla en cercle, que recorda 66 CLAUSTRES els ¿rodats i teixits orientals.En l'ala S., la més mo¬ derna, els temes prenen una extraordinària importància, lligaht-se i relligant-se, com en les miniatures d'un manuscrit irlandès (I). REPRESENTACIONS HERALDIQUES. Res no ens demostra tant la noblèsa del Monestir, com els escuts heràldics gravats en alguns capitells de l'ala S. Allí es veuen els blasons de les famílies Vilanova, Cer¬ velló, Cerdà, Pinós. El de la Cardona és represen¬ casa tat per un cavaller que porta en l'escut les armes d'a¬ questa noble família i que es repeteixen en les gualdra- pes de son cavall. Allí hi ha les peres, senyals heràldics de l'abat Berenguer de Riudeperes, que morí el 16 d'octubre de 1339, segons inscripció del seu sepulcre, ornat amb els mateixos senyals. Segurament l'Abat, a qui tal honor es feu, contribuiria a l'obra dels claustres. CRONOLOGIA. Es bastant incert de poder preci¬ sar quan es feren els claustres. Fixem-nos en els assumptes desenrotllats i en el vestuari que porten les figures esculturades en els capitells, i probablement podrem deduir, més o menys, l'època de la seva cons¬ trucció. La part més antiga és la de l'ala N., més propera a l'església, i tot seguit, venen les de l'ala E. i O., i és, fi¬ nalment, la del S. la més moderna. Els assumptes religiosos representats en l'ala N. són elspropis del segle XII. En els capitells que re¬ presenten escenes amoroses, com la dança acompanya¬ da del violí, una dama en el seu tocador, una parella (1) Arqueologia Romànica. Cafo/£//z>'a. Puig i Cadafalch. SANTA MARIA DE L'ESTANY 67 donant-se Ies mans i l'escena del matrimoni, veiem que el cavaller vesteix una túnica i una sobrecota fins als genolls, i la dama porta un vestit molt ajustat al cos i la falda ampla amb un mantell que arrossega El vestit del cavaller i el de la dama, recorden els usats a les derreries del segle XIII. En un capitell de l'ala S. hi ha l'escut de l'abat Berenguer de Riudeperes qui, com he dit, morí l'any 1339 i en l'inmediat el del de Cardona, on es veu representat un cavaller muntat en son cavall, portant, tant en l'escut com en les gualdrapes del cavall les armes d'aquella noble casa. Les armes dels cava¬ llers, dibuixades en les gualdrapes dels cavalls, co¬ mençaren a usar-se en la primera meitat del segle XIII fins a meitats del XIV (1). Tenim, doncs, que la primera data de la construc¬ ció dels claustres, comença en el segle XII i acaba en el XIV. ARTISTES. Quant als artistes que intervingueren en l'escultura dels claustres, crec que podríem admetre el següent: els capitells d'assumptes religiosos, sembla que deurien ésser fets per monjos e.scultors, car tots ells denoten inspiració i fe cristianes en l'artista, i per altra part, sabem que els monjos agustins del Monestir de Sant Ruf, a Provença seguien la mateixa Regla que els de l'Estany i, ambdós, eren els més importants que l'Or¬ dre agustiniana tenia a Catalunya, i que els monjos de Sant Ruf eren enviats als altres monestirs de la seva (I) Arqueologia Romànica. Catalunya. Sr. Piiîg i Cadafalch. 68 CLAUSTRES Capitell de l'ala E. imitació de texits orientals Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona ordre per treballs artístics(l). Els capitells d'assumptes copiats de brodats i teixits orientals, podrien ésser fets (1) Mr. Michel SANTA MARIA DE L'ESTANY 69 per cristians d'Orient que els monjos tindrien com esclaus, segons s'acostumava en plena Edat Mitja. Els capitells que representen temes domèstics i costums del Imitació de teixits orientals Donatiu del Museu Arqueològic de Barcelona país, serien fets per artistes de la terra; això és: pels Magistrí domorum, com se'ls anomenava. Als capi¬ tells geomètrics, on es nota una gran perfecció de línies 70 CLAUSTRES hom troba clarament la mà d'artistes moros, car en aqueixa classe de treballs eren excel·lents mestres, perquè com que els era prohibit, per la religió mahome¬ tana, l'escultura de figures humanes, es dedicaren amb tota l'ànima al dibuix geomètric i arabesc. Quin doll de místiques sensacions, exclama el Dr. Fortià Solà i Moreta, no experimenta ací l'ànima extasiada per la fe i l'art, en passejar-se sota les ales d'aqueix claustre. Jo em transporto a aquells segles quan els nostres pares conquistaven, pam a pam; les be¬ lles terres que ens han llegat per patrimoni. Jo veig desfilar, d'un a un, els sants monjos qui al matí maneja¬ ven l'espasa o l'aixada i al vespre es recollien, aquí, a pregar per l'estabilitat de la Pàtria naixent, de la Pàtria bressada amb el cant de monjos i al so de roncs clarins. Abracem aquestes columnes i adorem religiosament les pedres que els monjos santificaren amb llurs petjades! No permetem mai que els claustres siguin objecte de profanació, perquè ells i el Monestir són, per nosaltres, un títol de glòria, la credencial de nostra grandesa històrica, la raó per la qual el nom de Santa Maria de l'Estany, figura en els àlbums de les preciositats arqueo¬ lògiques catalanes. CAPITOL V Sarcòfags Els claustres del Monestir no sols servien per al passeig i esbargiment dels monjos; eren, més que tot, llocs sagrats on es guardaven les despu¬ lles de les persones illustres de la Comunitat i els dels seus grans benefactors. 1 si bon compte tenien els monjos a omplir de detalls artístics els arcs i capitells,ningú no els guanyaba a ornar de filigranes els sarcòfags. ¿Qui de nosaltres no s'ha passejat, alguna vegada, pels corredors d'aqueixos antics claustres de l'Edat Mitja voltat el pis de laudes mortuòries i de sarcòfags adossats a les parets, amb llur estàtues jacents, que no hagi experimentat una profunda barreja de temor i de recolliment religiós, causats per la solitut i el silenci allí régnants? Els genis s'inspiraren, sens dubte, per a realitzar llurs grans concepcions. Sant Tomàs d'Aquino en el silenci dels claustres, concep la seva obra gegantina la "Summa Theològica"; Dante, la seva "Divina Comedia"; Miquel Angel, veu animada la seva estàtua de Moisès; Colom, en els claustres de la Rábida, pren forces per empendre, 72 SARCÒFAGS sens defalliments, ei descobriment dei Nou Món, i l'abat Berenguer 11, la quietud dels claustres del en Monestir de Santa Maria de l'Estany, concebí i manà escriure aquell llibre sublim, compendi de alta filosofia, on es descriuen els atributs de Déu, de com venim en son coneixement, de l'origen del mal, dels Angels i dels homes, etc., i tot això escrit amb tanta divina unció i tal amas de proves que un el llegeix i el torna a llegir, sense jamai fatigar-se. Es un dels manuscrits desconeguts del tot del segle XIV que convindria de fer públic i que molt bé podria posar-se al costat de nostre gran Llull. En els claustres del Monestir que estudiem, hi ha també molts sarcòfags, encara que molts d'ells estan entaforats a les parets fetes en el segle XIV. La paret de l'església, que dóna al claustre, descansa sobre grans arcades dintre de les quals i a nivell de terra hi havia sepulcres; totes aqueixes arcades són ara tapades, per assegurar la fàbrica de l'església, d'ençà dels terratrèmols haguts en el segle XVI. En l'arcada que resta descoberta al costat de la porta lateral de l'església, hi ha un gran sepulcre que guarda les des¬ pulles d'algun cèlebre cabdill de la familia dels Cen¬ telles, segons es dedueix per l'escut de la noble casa gravat allí. Aquest sarcòfag té una llargada d'un metre i mig, tapat amb dues lloses: una gran i petita l'altra. Al mig de la gran, hi ha un forat tapat que en altre temps serví per empotrar-hi una creu funerària de pedra. Dintre el sarcòfag, hi ha tres esquelets; dos d'home i «n de dona. Un dels d'home, té la particularitat de SANTA MARIA DE L'ESTANY 75 tenir el fémur trencat, però soldat en el punt de la trencadura notan-s'hi encara la senyal del tall. Es probable que aquest cavaller resultaria ferit a la guerra, ja contra els moros, ja contra algun senyor feudal, i ho fa sospitar més encara, el cràni del mateix, perquè mentre el dels altres dos són sencers, el d'aquest té un gran forat en el parietal. Escampats per dintre del sarcòfag, hi ha trossos de fusta negra molt groixuda, amb claus de ferro llargs, gairebé oxidats del tot, com també grossos grans com de rosari, i una creueta a ; faisó de les que porten les dames al coll, oxidada també. Com s'explica que els Centelles tinguessin una sepultura en el Monestir de l'Estany, essent així que, ' a unes quatre hores, s'alça el famós castell d'aquesta família? Fàcilment es compondrà això, si es té en compte que en aquelles edats el Monestir de Santa Maria de l'Estany era el Santuari més cèlebre de la comarca: era el centre de grans romiatges, on hi pujaven els romeus en compliment de prometences fetes en temps d'aflicció, i els cavallers hi anaven a depositar als peus de la Verge els llorers guanyats en les batalles. Moltes famílies nobles, l'escut de les quals està gravat en els claustres, feren grans dona¬ cions, pregant ésser enterrats allà. Ja hem vist com el noble Gelabert de Centelles feu grans donacions al Monestir en el segle XII. Es probable» doncs, que aquest sarcòfag guardi les despulles de Ge¬ labert i sa familia. Sols dos altres monestirs de Catalu¬ nya serven les armes dels Centelles. El de Montalegre en una lauda sepulcral de Donya Blanca de Centelles, 74 SARCÒFAGS JS . B » S-'flfQ W g s 3. ® 3 Of? _ g 5 g-™ Ç/) <3 ^ E. "• o — 03 03 CL o o ■* — 0 I? 1 j n» =5" ? 2 i -• = I 2 « O* M ■□ íí " 2 33 (D O Cft O • D3 »-» O morta a I any 1349, i el de Sant Cugat en el sarcò¬ en fag de I abat Lluís de Cervelló mort en 1573, essent son pare Arnau de Cervelló i la mare Estafania de Centelles. Però els sarcòfags que realment absorbeixen tota SANTA MARIA DE L'ESTANY 75 l'atenció, són els tres adossats a la paret de l'ala E. a una alçada de dos metres, d'un gòtic florit i dessota d'arcs no acabats, o bé destruïts pels que no sabien apreciar el tresor artístic que allò representava. Tal com se desprèn de la disposició i plan dels mateixos, la idea de l'arquitecte seria voltar les tres sales restants dels claustres amb sarcòfags, lo qual si s'hagués realit¬ zat, haurien estat els claustres de l'Estany un monument artístic no superat per cap més. Eis tres porten una inscripció amb caràcters gòtics i ais dos costats dels sepulcres, gravat l'escut de l'abat, les despulles del qual serven. El primer de més aprop a la porta de l'església, diu el següent: VII kalendas Novembris anno domini MCCCXI obiii Jacobus Dei gratia abbas ecciesiae Stagnen- sis qui banc ecelesiam in Spirituaiibus quam- piurimum decoravit et in temporalibus incaducis optime subiimavit cuius anima ceíestia gaudia valeat feliciter possidere. La traducció és: Al dia set de les kalendes de Novembre (26 d'octu¬ bre) de l'any 1311 morí Jaume, per la gràcia de Déu, en abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials. L'escut de dit abat és el que usava la família Roca¬ fort, consistenten tres pedres a faisó de castell (1). (1) Pujades es de parer que aquest Abat es de la família i noble casa de Rocaverti, no solsament per el nom molt freqüent en dita casa, sinó també per l'escut d'armes posat en son túmul que són les tres roques. 76 SAPCÓFAGS Estàtua jacent d'en Peguera Arxiu Mas El segon porta la inscripció següent: Quarto idus Mayi anno Domini MCCCXVl .—Obiit domunis Benedictas de Vail bone memoriae abbas istius eclesiœ cuius animee ceiesti solio coiocetur. —L'escut cTaquest abqt és un lieó rampant amb corona. t SANTA MARIA DE L'ESTANY 77 La traducció és: Als quatre idus de! més de maig (ei 12) de l'any 1316, morí el senyor Benet de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·lo¬ cada en el celest soli. El tercer diu així: III. XVII Ka Ien das Novembrís anno Domini MCCC... obiit Berengarius, Dei gratia abbas is¬ tias Ecciesiae, qui de novo construxit aitare Sacti Antoni, sacerdote in perpetuum, et duo aniversaria in eadem funda vit, ac propiam Ec- c/essiam in spirituaiibus temporaiibusque quan- piurimum deeoravit, qui sit sane ta requies. La traducció és: IIL A XVII de les Kalendes de novembre de l'any del Senyor 13 (16 Nov.) morí Berenguer, per la gràcia de Déu, abat d'aquesta església, qui feu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en espiritual com en el temporal. Descansi en pau. Aquest Abat era de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes. El seu escut con¬ sisteix en tres peres d'argent sobre camp d'or. Però el sepulcre més admirable és el del senyor de Peguera qui amb les armes, defensà els drets del Monestir que va dotar esplèndidament. Els Pegueres eran nobles cavallers d'il·lustre niçaga catalana i 78 SARCÒFAGS descendian de la casa Peguera, de Berga. Un tai Ber nat de Peguera ajudà a Borrell II en la conquesta de Barcelona, amb molts peons i cavallers a ses costes, i en premi, fou declarat Home de Paratge, que era la més alta distinció d'aquella època. A l'any 1198, Hue de Peguera ajudà a Berenguer IV en la presa de Tortosa, i el Comte li donà en feu la ciutat de Berga i tota sa comarca i el confirmà tot quant ja tema. en El Monestir de Llussà confià als Begueres el cobro dels feus. Extingit el Monestir de Llussà, aquesta baro¬ nia passà a la casa Peguera, qui la conservà fins l'any 1396, que passà a ésser propietat de la Corona, mitjan- sant l'entrega a D. Ramon de Peguera de 3000 florins. A l'any 1280, Jaume de Peguera fou abat de l'Estany en qual govern, progressà molt el Monestir. Es natural, doncs, que els Begueres tinguessin un sepulcre al Monestir. Aquest sepulcre, segurament, era en un altre lloc del que en l'actualitat ocupa, i la tapa amb el noble cava¬ ller és separada del sepulcre i en posició vertical, al costat mateix de l'escala de pujar als claustres superiors. L'estàtua, vestida amb cota de malla, amb l'espasa en mig del pit, i sota els seus peus un gos, ha fet que la fantasia del poble la bategi amb el nom de Sant Mi¬ quel, qui, està al costat de la porta, aixafant el dimoni, i guardar l'imatge de la Verge miraculosa. Heus ad com defensà el Monestir aquest cavaller, segons es desprèn d'un document molt antic i que con¬ firma Pujades en ses Cròniques (1). (0 Crónicas de Cfl/a/«/?a. (Pujades) i un document a la Masia Rodoreda (Trasserras). SANTA MARIÀ DE L'ESTANY 79 Governant el Monestir l'insigne abat Berenguer de Riudeperes 1329, hi hagué una gran renyina entre en el Monestir i el Senyor del castell d'Oló, qui ajudat pels habitants d'Avinyó, es revoltà contra l'Abat per raó de feus, alous, censos, etc..., car tots ells estaven sota la seva jurisdicció. S'embrollaren de tal manera les coses, que no hi- hagué més solució que acudir a les armes. Es feren, per les dues parts, grans prepara¬ tius: l'abat Berenguer hi assistí personalment i manava les forces de l'Estany en Bernat de Peguera. Arribaren els de l'Estany a Oló, i després de molts esforços, s'apoderaren del castell, i s'hi feren forts. En l'endemig, arriben les forces d'Avinyó qui, plegats amb el fugitius d'Oló ataquen de nou el castell i el volten, i poden, fi¬ nalment, apoderar-se'n, i allí mateix es desenrotlla una sagnant batalla en la qual, el cabdill Peguera és cosit a punyalades en l'escala mateixa del castell. Feren preso¬ ner l'Abat al qual lligaren amb cadenes, i llavors, els ven¬ cedors pujaren a l'Estany, on es lliuraren al vandalisme i robaren les joies més preuades del Monestir (1). El mateix Sant Pare i el rei d'Aragó hagueren d'interve- nir-hi per apaivagar els ànims i restituir l'Abat asa primitiva jurisdicció. Per això, el Monestir edificà (1) «Se entregaron al saqueo y robo sin perdonar ni los clavos de la pared; de lo qualresultó la total y lamentable ruina de aquel insigne santuario. Durante un año tuvieron al Abad encerrado en du¬ ra cárcel con cadenas y esposas, hasta que pudo huir a Manresa, en donde los ciudadanos y el clero le recibieron con muestras de cari¬ dad y amor». (Pujades). 80 SARCÒFAGS l'important sepulcre al defensor de ses prerrogatives, enterrant-hi no sols Bernat, sinó també els seus ger¬ mans Ramon i Guillem. Diu així la llosa sepulcral: Anno Domini MiHesimo CCCXXX quinto fuerunt in hoc tumuio transíati venerabiies R. G: et Bn. de pregaria milites quam et quidem aiii de eorum genere de reditibus et aliis bonis suis banc ec desiam optime ditaverunt et inter alia quemdam presbiterum dictus Quiiterm us instituit in eam- dem quorum anime in ceiestibus soliis colocen- tur. La traducció és: Enl'any del Senyor 1335 han estat traslladats en aqueix vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera, nobles militars i altres deia seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria. CAPITOL VI Imatge de la Mare de Déu. Sa tradició Hi hagué un rei a Israel qui anà a consultar als morts les veritats queli negaven els vius, veritats que, enca¬ ra que doloroses, tingueren llur exacte compliment en les muntanyes de Gelboé. Els savis moderns, en veure la incertitud de les no¬ ticies transmeses pels Historiadors antics, anaren a re¬ moure les runes dels monuments desapareguts ja de la Història, llur emplaçament convertit en cau de feres. I amb el treball d'aquests incansables arqueòlegs, han aparegut Nínive, Susa i Babilònia amb llurs reis Sal- manasar, Senaquerib i Nabucodonosor; Heliopolis, Mentis i Tebas amb llurs Faraons; Herculano i Pompeia amb llurs Cèsars i Emperadors. Aquestes ciutats de- senterrades, ens mostren el poder dels assiris qui amb aire de conqueridors enrunen els països i s'emporten captius llurs habitants; la grandesa i civilització dels antics Faraons qui aixecaren colossals temples i immor¬ tals piràmides; l'esplendor i corrupció dels romans. 82 IMATGE DE LA MARE DE DEU Altar Major amb la Mare de Déu tal com se venera avui Donatiu del Dr. Fortià Solà i Moreta. SANTA MARIA DE L'ESTANY 85 amos del món. I així aquestes ciutats son muts, i alhora vius ieloqüents testimonis de la manera d'ésser i viure d'aquells pobles. I que passa amb la història de l'Edat Antiga, ens succeeix amb la història de l'Edat Mitja amb infinitat de monuments i obres tant artístiques com religioses. Faltats de documents autèntics i vertaders, en què poder basar la Història, deixades de banda com a fabuloses les diverses tradicions que respecte al par¬ ticular han arribat nosaltres, transformades i cap-, a girades per anteriors generacions, quasi no ens resta ni un raig de llum per a guiarnos en l'estudi històric de tals obres. Amb semblants dificultats ens trobem els qui volem esbrinar l'origen i la història vertadera de la infinitat d'imatges de l'Edat Mitja. Aquestes dificultats augmen¬ ten en voler fer la història de la imatge de la Mare de Déu que, de temps inmemorials, es venera en el Monestir de Santa Maria de l'Estany, car no hi ha cap document antic ni modern que ens il'Iustri. Però ja que els documents històrics vius callen, sobre l'origen d'aquesta imatge, consultem, també, com els arqueò¬ legs, les pedres i aqueixos testimonis, malgrat d'ésser muts i morts, ens li lustraran per a poder fer la història vertadera d'aqueixa obra d'art, digna d'ésser estudiada. Però, abans d'entrar en el terreny arqueològic, i conèixer pels seus detalls l'època, i per qui fou escuiturada, seria una falta imperdonable de no contar les diverses tradicions que, respecte del seu culte, són arribades fins a nosaltres. 84 IMATGE DE LA MARE DE DEU Una d'elles i la més general és la següent: Quan els cavallers de la Fama, ajudats per Llluís el Piadós, davallaren de les cingleres del Montgrony i s'apoderaren de Barcelona, lliuraren de serraïns tot el territori de la Marca, començant llavors una era de pau que fou aprofitada pels cristians per a fundar esglésies i monestirs. Els monjos que s'establiren a les vores de l'Estany, edificaren un Monestir i una església consagrada a Santa Maria, la imatge de la qual havien portat de Gènova i a la que professaven molta devoció (1). Però poc havia de durar la tranquilitat d'aquells monjos. Vivia a Còrdova el jove ministre de Hixem II, anomenat Almançor, fanàtic serrai, qui volgué reco¬ brar per a l'islam els territoris de la península que els cabdills cristians reconquerien. A tal efecte, predicà la guerra santa i enlairant la bandera verda del profeta, abocà ses tropes al comtat île Barcelona, cada dia més ric i poderós, i, en la plana de Matabous, sota mateix del castell de Montcada, fou batut el comte Borrell que menava l'host dels ferrenys catalans. Almançor s apoderà de Barcelona i d'altres ciutats,sembrant, per tot arreu, l'esglai i desolació en les famílies i profanant el més sagrat pel cristianisme. Els monjos, temerosos de veure trossejada llur Imatge aimada, pels fanàtics serraïns, cuitaren abans d'abandonar el Monestir, a amagar-la en un camp da¬ rrera de l'església. Així passaren molts anys i en el (1) Jardín de Maria. SANTA MARIA DE L'ESTANY 85 segle XII, quan els canonges agustins posse'íen amb to¬ ta tranquilitat el Monestir, succeí, segons conta la tra¬ dició, un cas insòlit i miraculós. Un pastor que guardava els bous d'una casa, que es creu que seria la que avui es diu EL GRAU, molt devot de la Mare de Déu, passava estones en oració^ mentre sos mansos bous pasturaven pels camps ve'íns del Monestir. Feia alguns dies que observava que un dels bous de son ramat, el més manyac de tots, s'ajeia sempre en el mateix indret, gratant amb les seves po¬ tes la terra. Curiós de saber el resultat de semblant aventura, començà el bon pastor a cavar la terra amb una aixada i al cap d'una estona, trobà una pedra que, en examinar-la, veié que era un braç que acabava de trencar a una imatge de la mare de Déu alli soterrada. Avisat l'Abat d'aital troballa, i comprovada la narració meravellosa del pastor, anaren els monjos a cercar-la, i fent solemne processó, la portaren al temple per a ésser adoradadeIsfidels.Paalguns anys, es podia veure encara un gros roser que creixia en el mateix lloc on, segons la tradició, fou trobada la Mare de Déu i que arrencaren, en rebaixar el terreny per a fer més vistos l'absis de l'església, com també hom pot veure, que el braç dret de la imatge està enganxat a causa d'algun cop que rebria. Però arribaren temps de prova per als monjos: les lluites entre els senyors feudals molt comunes en aque¬ llesèpoques, feren fugir a la desbandada els religiosos i l'Abathagué de viure algun temps a Manresa, sota l'ampar dels canonges d'aquella Seu. Abandonat el Mo¬ nestir i robades ses principals joies, el clergat de Moià 86 IMATGE DE LA MARE DE DEU (alguns diuen el de Vic i d'altres el de Manresa) temen per la sort de la Mare de Déu, volgueren portar-la a aquella població. En devota romeria anaren a cercar-la; però, en arribar a l'altra part de la vall, passada la qual ja no es veu el i^onestir, la imatge es féu tan pesada, que els qui la portaven hagueren de parar-se; en va ho intentaren altres i altres; impossible porder-la moure fcomprenent, llavors, que era voluntat de la Mare de t3éu de no moure's de l'Estany, decidiren tornar allí, 1 sense cap dificultat ni esforç, .pogueren aixecar-la i portar-la l'església. Tornats l'Abat i els monjos al a Monestir, en senyal d'agraïment i per a testimoni per¬ petu de tan gran miracle, posaren una gran creu de pedra en el mateix indret on la Verge es féu pesada. Molta gent, en passar per davant d'aquesta Creu, que es troba al costat de la carretera de Moià a l'Estany, des d'on comença a veure's el monestir, es detura i diu \ma Salve a la Mare de Déu. , Aquesta és, com he dit de í)oh principi, la tradició Dés general que roda entre els pacífics habitants. Amb "fués variants és, com es veu, la mateixa tradi- 0 menys *è1í3 que tenen totes les Mares de Déu trobades. Hi ha (Jui diu, per haver-ho sentit als seus avis, T|ue uns marlÂefs "^enevesos la portaven en llur barco, i que havent-los salvat d'un naufragi, la regalaren als ínonjos de l'Estany, per ésser alli adorada. Contades les diverses tradicions que roden respec¬ te aquesta imatge, estudiem-la en sa part arqueològica ^ue, segurament, ens iVlíiminarà més per a saber l'èpo¬ ca i per qui fo)iesculturada à^uesta preciosa obra d'art Veligfe^. CAPITOL VII La Imatge de la Mare de Déif. Estudi arqueològic de la mateixa Tres escoles d'estatuària dominaren en l'Edad Mitjai la Bizantina, la Romana i la Gòtica, anomenades també escola de tipus hieràtic, de transició i humà. Cada un d'aquets tipus, té un caràcter, tan propi, que es impossible de confondre'l amb cap més altre, car, com molt atinadament fa observar el senyor Puig i Cada- falch en sa obra "Arquitectura romànica a Catalunya", cada un d'ells era com un llenguatge engendrat p^ fot elpoble i que tot el poble usava; tot ho compenetrava: eltemple, la casa, el moble i fins el vestit estonia en una unitat d'estil, com si no fossin possibles altres ma¬ neres ni formes. Els caràcters de les imatges del primer tipus 'Són: aspecte seriós, rigit, estan assegudes en una cadira de braços o en una banqueta i amb el vestit de plecs Vec- tes, sense doblar-se el mantell. En les imatges de les Mares de Déu, el Nen està entre éls dos genolls i aixe¬ cant els dos dits índex i mig de la mà en posició dè beneir, i amb la mà esquerra sosté un llibre que siiíf- 88 LA IMATGE DE LA MARE DE DEU bolitza l'Evangeli. La Mare presenta, amb sa mà dreta, al Nen, una poma, símbol del pecat o un pomell d'olor, emblema de les virtuts. Imatge de la Mare de Déu avans de sa restauració Del Dr. Fortià Solà i Moreta SANTA MARIA DE L'ESTANY 89 Quasi sempre són de fusta i de petites dimensions; a Catalunya i a Aragó se'n troben alguns exemplars de marbre o alabastre, decorades molt poc. Exemple; la Mare de Déu del Claustre de Solsona. Se'n feren moltes imitades de les bizantines en el segle XI i part del XII. Les variants, consisteixen en la dalmática que porta el Nen i la Mare, i en el mantell, que a manera de capa romana, es corda davant del pit amb un joiell. Les del tipus de transició, tenen expressió més dolça i més humana, més tendència al moviment, no són bas¬ tes, àdhuc quan conserven alguna reminiscència hieràti¬ ca. El Nen recolza sobre el genoll esquerre de la Mare i es torça una mica i es daleix per obsequiar-la. Els plecs són més naturals i menys simètrics; el mantell es doblega quasi sempre i la túnica forma plecs ben mar¬ cats als genolls. La decoració és més rica, les dimen¬ sions majors i millor el material. Seu sempre sobre un escambell o banqueta. Porta sempre els atributs propis de sa advocació. Pertany als segles Xll, XllI, i part del XIV, i quasi totes són fetes de marbre o alabastre, sobretot a Catalunya i Aragó. Les del tercer tipus, això és l'humà, estan dretes, el Nen sentat al braç esquerre de la Mare, mirant-se tots dos amb gran afecte. El piegat del vestit és més gallard, més natural i gens simètric; es cerca més e] realisme. Correspon als segles XV i XVI, durant el període ogival flamíger (1). Basats en aquests principis de la més pura arqueo- (I) Arqueologia y Bellas Artes. P. Francisco Naval del Sagrat Cor de Maria. 90 IMATGE DE LA MARE DE DEU logia extrets de l'obra "Arqueología y Bellas Artes", del savi arqueòleg P. Naval, autoritat indiscutibles en matèries d'art, fàcil ens serà d'esbrinar l'època en què fou construïda la imatge que estudiem. La imatge de Santa Maria de l'Estany és d'alabas¬ tre, està sentada escambell, també d'alabastre, en un té un metre d'alçada, i el Nen descansa en son braç esquerre, inclinant-se una mica al dret, i el conjunt és fet d'una sola peça. Sense ésser de forma hieràtica, com les del primer tipus, conserva d'ella, no obstant, qualque regust, sobretot a les mans. Apareix en una posició de dignitat, i l'expressió de son rostre revela sa maternitat divina. El gentil partit de son vestit i la delicadesa dels seus accesoris li donen al mateix temps una valor tant important com crescuda en arqueologia. Coberta fins al genoll amb sa túnica i fins el cap amb el vel, segons estil bizantí, i coronada amb reial diade¬ ma del mateig alabastre, atrau les mirades de tothom qui la contempla. Tant en el semblant del Fill, com en el de la Mare, resplandeix la bellesa moral més adecua¬ da als tipus creats per la litúrgia a la intel·ligència dels artistes. El Nen, amb una gràcia singular, beu el néc¬ tar delectés del pit de la Mare, per la qual raó es co¬ neix aquesta Verge per la Mare de Déu de la llet, i hom la considera advocada de les dones estèrils i par- teres, com ens ho pregonen els Goigs que en sa lloança es canten en aquella església. Per tot això, no hi ha el més petit dubte que aques¬ taimatge pertany a les del grup de transició, i segura¬ ment fou feta al segle XIII. Més difícil t^ volta,'és Nd'iiibrhiar qhii íou l'escultor SANTA MARIA DE L'ESTANY 91 que va emmotllar en la pedra una imatge tan encisadora; car ens trobem sempre amb la manca de documents, i, si acàs existeixen, ens són enterament desconeguts. No obstant, podem entreveure que l'escultor que donà forma a l'alabastre, havia d'ésser, a més d'expert artis¬ ta, un home de grans sentiments religiosos. Basta mirar la imatge per veure que tota ella respira majestuosa religiositat, molt al revés d'altres modernes amb cares que més aviat semblan retrats d'artistes que imatges divines. No estariem equivocats en afirmar que l'escul¬ tor deuria ésser algun monjo. En efecte: Es ben sabut que en l'Edad Mitja, els Monestirs no solament eren centres de cultura intel·lectual, sinó també grans vi¬ vers d'artistes, i que aquests recorrien els diversos Monestirs de llurs ordres peresculturar imatges i ornar els capitells del claustres (1). La gran revolució de Constantinoble promoguda per Lleó Issauri, Constantí Cropónim i altresemperadors que esproposaren acabar amb tota clase d'imatges pintades o esculpides, exercí una gran influència en les arts cristianes. Aquell nou vandalisme, en lloc de dur ruïna, impulsà la propagació de les arts a Europa i llur completa regeneració. El furor dels iconoclastes forçà els artistes bizantins, en llur majoria monjos, a refugiar-se a les regions occiden¬ tals. La generosa hospitalitat que per tot arreu troba¬ ren, fou recompensada per aquells homes coronats amb la doble aureola de la persecució i del geni, i la multi¬ tud d'obres que portaren a cap, infongüé riou alè de '(1) Mr. Micfièi. 92 IMATGE DE LA MaRE DE DEU vida à les arts del cristianisme romà. Ben aviat, una nova generació d'artistes aprengué, sota llur direcció, Imatge de la Mare de Déu restaurada Del Dr. Fortià Solà i Moreta SANTA MARIA DE L'ESTANY 95 no solament la teoria material aplicada a les arts, sinó la inspiració d'aquells tipus, d'aquells símbols místics que la pintura i escultura cristiana havien de reproduir molt prompte, sota mil formes en els segles successius. Per altra part, l'estat cada vegada més potent de Ca¬ talunya i Aragó, impulsava els pobles a afermar les relacions comercial i artístiques amb elles; els regnes cristians i mahometans d'Espanya cerquen llur amistat • i la nostra terra veu obertes les seves portes als co¬ rrents d'Europa (1). El comerç, com diu el senyor Puig i Cadafalch, ens porta gents de tot el Mediterrani; comerciants de la Grècia, naus d'Itàlia, moros de l'Afri- ca, jueus de Síria. Les croades i altres grans fets de la Història, introdueixen a la nostra pàtria les ordres del Cistell i les mendicants. Amb la incorporació de la Provença, mintjançant el casament de Berenguer III A amb Na Dolça, fundan els monjos del Cistell multitud de Monestirs; els monjos i abats de Sant Ruf ocupen les Seus episcopals de Catalunya i les arts d'aquells convents s'escampen per tot arreu. Sabem molt bé, diu l'arqueòleg francès, Mr. Michel, que els monjos de Sant Ruf a Provença, tenien un estudi d'escultors molt cè¬ lebres que enviaven als Monestirs de la seva mateixa ' ordre per a diversos treballs arquitectònics i estatuària. Ara bé; essent els monjos de Santa Maria de l'Estany de la mateixa religió dels de Sant Ruf, havent-hi entre els dos Monestirs tan freqüents i íntimes relacions, car els dos eren els més principals que hi havia ales (1) Arqueologia Romànica. Catalunya. Sr. P\\\^ '\Ctíáai^\ch. 1 94 IMATGE DE LA MARE DE DEU terres catalanes, no és gens arriscat d'admetre que els artistes de Sant Ruf esculpissin la imatge de la Mare de Déu el mateix que els capitells religiosos dels claus¬ tres, i m'inclina més a creure-ho l'observar en un dels capitells de l'ala N. del claustre, esculpida una Mare de Déu que dóna de mamar al seu Fill, i pel vestuari, faccions i moviments de la Mare i del Fill, sembla ésser còpia0 inspiració l'una de l'altra. De tota manera, la imatge que es venera, de temps immemorials al Monestir de Santa Maria de l'Estany, és dels exemplars més un importans d'Iconografia de l'Edat Mitja que tenim a Catalunya, i d'haver-se venerat en poblacions de major importància que l'humil poble de l'Estany, seria avui la seva fama tan gran com ho és la de les nostres Verges anomenades. CAPITOL VIII Les Creus Els pobles no solament consideren sagrats els re¬ cintes dels temples; la influència divina s'estén, també, a tota la rodalia on aquells s'aixequen. Era molt co¬ rrent de creure, entotal'Edad Mitja, que el dimoni, àngel del mal, exercia extraordinari poder a tots els llocs on la creu no els protegia amb ses braços. El ma¬ lèfic poder de Satanàs es fèia sentir en els animals domèstics, estimbant-los pels cingles de les muntanyes; en els aires desencadenant furioses tempestes acom¬ panyades de trons i llamps que destruïen les collites que el pagès amb tanta de cura havia sembrades; en els cossos de les persones arrastrant-los a cometre tota mena de bogeries. Per a deslliurar-se, el pobles, d'ai- talscalamitats, té l'Església els exorcismes; beeneix els animals domèstics, i una vegada l'any, el dia de Santa Creu, de llocs enlairats estant, beneeix els termes i or¬ dena, per la virtud de Déu, als espirits diabòlics que no s'atreveixin a apropar-se, car estan sota la protec¬ ció divina, i els commina que s'escampin als llocs fe¬ réstecs i deserts on no puguin fer dany a les persones, als animals i a les plantes ni a res que els sigui útil. Sempre s'ha cregut en la influència dels genis del 96 LES CREUS mal, i per a guardar-se'n, s'inventaren els amulets, i es creia que aquell que els portava damunt restava lliure de tot parill. Els egipcis, grecs i romans, força super- ticiosos, a tot arreu posaven petites estàtues de llurs déus; a les cases, als camins, als boscos, als camps i fins als sepulcres per a deslliurar-se dels genis malas¬ trucs, però el Cristianisme s'emparà a l'ombra protec¬ tora de la Creu. I així veiem que als voltants dels san¬ tuaris, s'aixeca el LABARUM sagrat, per indicar que tot aquell indret està sota la protecció del Déu de la llum. La llegenda del Gegant Encantat, tan bellament contada pel senyor Carreras Candi (1), ens explica com el Gegant, símbol del mal, amo en altres temps de la muntanya de Montserrat, fuig al més desert dels seus abismes, on restà petrificat en aparèixer en aquelles crestes el signe de la Creu. Per això, els monjos de Santa Maria de l'Estany, curaren de posar tota la vall sota la protecció de Déu, foragitant l'esperit del mal d'aquells llocs sagrats i llençant-lo als fons de les muntanys veïnes, i és creença entre els habitants del poble que, a mitja nit, s'apareix en forma de cabra que va seguint les petjades al poruc viatjant; però que en arribar prop de la vall on s'albira ja la creu, desapareix tot seguit el fantasma. Un altre era, també, el motiu perquè prop dels santuaris, s'enlairava la creu. La gent que en devots romiatges feia llargues jornades per a complir els vots que en temps d'aflicció havien fet, distrets durant el camí per les diversions a les quals acostumaven lliurar- se, en àlbirar la creu que els indicava que es trobaven prop del terme de llur viatge, es paraven i es col "lo- SANTA MARIA DE L'ESTANY 97 caven ordenats en processó, i, entonant piadosos càn¬ tics, entraven al santuari. Per tres camins diferents s'entra a l'Estany, el de Moià, el de Vic i el d'Oló, i en tots ells s'enlairava la creu. La més antiga i de més mèrit artístic, és la creu que es troba arran mateix de la carretera de Moià, a un quilòmetre del Monestir. Sobre una escalinata de tres esgraons, s'aixeca una columna octavada de dos metres i mig d'alçada, d'una sola peça i acaba en un capitell quadrat en dos costats del qual, es veu un es¬ cut que, a causa de la molsa i la pols. no es pot distin¬ gir bé que és el que hi campeja. Sobre el capitell hi ha una creu molt ben treballada i una de les cares té el Crist crucificat i l'altra, la imatge de la Mare de Déu, asseguda i que sembla ésser còpia de la mateixa que en l'església es venera. A primer cop de vista, sembla ésser aquesta creu d'estil gòtic; però, examinant-la atentament, es veu que és un exemplar romànic de l'últim període. No hi ha cap aimant de l'art que no es pari a contemplar-la. Avui està una mica torta, i fóra molt lloable que les autoritats del poble s'interessesin per a posar-la dreta, car el dia menys pensat, acabarà per caure i fer-se malbé una joia de tanta estima. Aquesta és la creu que assenyala el lloc on la imatge de la Mare de Déu es féu pesada, quan la clerecia de Moià la traslladava a aquella església. A l'altra part de la vall, això és, en el camí de Vic i en l'indret on aboquen el camí vell de Sant Feliuet í el de Collsuspina, a uns set minuts del Monestir, hi ha un padró d'uns tres metres d'alçada sobre el qual és 98 LES CREUS feta una capelleta que té, dins un alt relleu que repre¬ senta el Calvari, Crist, les dues Maries, elsdos Lladres i al fons s'albira la ciutat de Jerusalem. Fa perdre molt de sa valor artística, la capa de calç que la cobreix. Creu de Pedra d'on, segons la tradí ció, no volgué passar la Mare de Oéu SANTA MARIA DE L'ESTANY 99 L'origen d'aquest padró és, també, miraculós (1). El 21 de març de l'any 1668, tornava de Barcelona en Guillem de Rocafort, i com fos de nit, va caure en un barranc obert per a aixugar l'estany. Ple d'espant, ens diu aquest senyor, en un pergamí signat per ell i que es conserva a la casa senyorial de Rocafort, vaig invocar la protecció de la Mare de Déu de l'Estany, prometent- li la celebració d'un Ofici i eregir un monument que perpetuí la memòria del greu perill de què Ella m'havia deslliurat i del qual havia sortit sense el més petit dany. A l'altra part del Padró que acabem d'historiar i, en el mateix camí de Vic, hi ha una carena coneguda per Creu trencada. Aquest nom degueren donar-li a causa d'haver existit allí una creu que es trencà, per qualse¬ vol circumstància. Convençut de què en mig d'aquell pedregam havia de trobar-se algún vestigi de la creu, es remogueren les pedres d'aquells marges, i un veï de l'Estany hi trobà un capitell, unit a un troç de colum¬ na cilíndrica. En la base del capitell, s'hi nota un forat que servia per a empotrar-hi la creu. Dit capitell que és de forma cúbica, és un exemplar molt curiós d'estil romà. En les quatre cares del capitell hi ha un escut de contorns una micq apuntats per la part interior, molt menys que en el gòtic. En el camp de 1' escut, en ses quatre cares, estan representats símbols de la Passió, com el martell que va des de l'ex fins a la punta de l'escut, i en tots dos costats, s'hi nota la corda que va des d'el mànec del martell fins els cantons dret i esquer, con també les fletxes, les puntes de les quals tocan els (1) Mossèn Josep Trasserras. 100 LES CREUS ànguls inferiors del martell. Les fletxes simbolitzen la jurisdicció de les Canoniques Agustinianes. Els quatre ànguls inferiors del capitell apareixen adornats amb Padró del Pontarró Fot. Valldaura SANTA MARIA DE L'ESTANY 101 quatre cares humanes que representan abats, ja que tots porten, sobre el cap, la mitra en la punta de la qual hi ha una creu. Llàstima no haver trobat la que rematava el capitell. Aquest capitell fou portat al Monestir, on es pot admirar. Aquesta creu, seria sens dupte, la més antiga, més que la Creu de Pedra del camí de Moià; perquè així com en la de Pedra es vislumbra el gòtic, en la creu trencada tot és romà pur, í arqueològicament parlant, seria de molta més importància. En el camí d'Oló, en el mateix indret on es comença de veure el Monestir, i des d'on es veuen les crestes del Montserrat, s'aixecava, fins fa pocs anys, una ca¬ pella sota l'advocació de Sant Pere. El camí que porta de la capella al Monestir, era el passeig dels monjos, i davant de la mateixa, baixaven els abats de llurs cava¬ lleries, quan tornaven de viatge i allí demanaven la be- nediccíó a la Mare de Déu, abans de davallar al Mones¬ tir. Aquesta capella, ja molt malmesa, fou aterrada, emportant-se son altar a l'església particular de la ma¬ sia de Postius. Moltes de les pedres de la capella de Sant Pere estan escampades a la vora d'una de casa de pagès; algunes són força interèssants per les ins¬ cripcions que porten, com si esperessin alguna bona ànima que les trasl'ladés a algun altre lloc més apropiat a llur valor artística. En fi, tota la vall i les muntanyes que la volten, semblen llocs sagrats, car per tot arreu trobem recordances de la devoció a la Mare de Déu de l'Estany. La muntanya més alta, del cim de la qual es divisa un panorama encisador, se'n diu Puig de la Cari¬ tat, perquè els abats, acostumaven de pujar-hi, una ve¬ gada a l'any, a beneir la comarca i repartir als fidels un 102 LES CREUS tros de pa i un vas de vi. Un altre se'n diu el Serrat dels lliris de la Mare de Déu, perquè en aribar la pri¬ o mavera, quan el fred és encara ben fort a aquelles al¬ tures, apareix la muntanya tota sembrada de lliris blancs, amb la particularitat que tots s'inclinen cap al santuari de Montserrat i al de l'Estany. Les noies i nois, en arribar el mes de maig, hi pujan cada dia a collir lliris per a ornar l'altar de Maria. La gran varietat de flors que creixen a la vall tenen noms d'alló més ex¬ pressius, com botonets, sabatetes, ditets, etc., de la Mare de Déu, i, fins i tot, el cantar dels ocellets que a milers xerrotegen pel voltant, la gent els tradueix per himnes a llur Verge estimada.' Totes aquestes refle¬ xions m'han suggerit aquella bona gent que viu arrece¬ rada al costat del Monestir, protegida per l'ombra be¬ nèfica de la Mare de Déu i que consideren com llur principal joia. CAPITOL IX Arxiu La Història de les famílies de noble niçaga es guarda amb escrupulosa cura en arxius, la clau dels quals, com si fos un tresor, serva el senyor que ha he¬ retat els títols nobiliaris dels seus progenitors. Es l'ar- xiu de la casa senyorial el lloc sagrat, el Sanefa Sanctorum, on en vells i enrotllats pergamins, es regis¬ tren i consten els grans fets, portats a cap, per tot un estol de barons i dames il·lustres que es feren dignes de les més altes distincions. Són aquells pergamins de lletra quasi il·legible, l'espill on es miren quants per llurs venes corre sang de nobles i herois que es vanta- ren dels títols concedits pels reis. I ens plau de fer constar que molts dels arxius particulars, estan molt ben conservats, i és sens dubte, el més interessant que pot hom admirar als castells i palaus de vells llinatges. Però, no succeeix el mateix, tractant-se d'antics monestirs, e's arxius dels quals resulten molt incom¬ plets. Vàries són les causes que hi han influït. La poca afieló als estudis arqueològics i paleogràfics, que féu que es donés escàs valor a allò al qual avui nosaltres n'hi donem de molt gran; les guerres i trastorns socials. 104 ARXIU aprofitats pels sectaris, per destruir sistemàticament, documents interessants, i, més que tot, la cobdícia de molts particulars que, per unes pessetes, no han tingut escrúpol a fer desaparèixer documents i objectes de va¬ lor arqueològic, i que, avui, forment part de museus es¬ trangers. L'arxiu del Monestir de Santa Maria de l'Estany tenia, en les èpoques del esplendor, multitud de seu pergamins i llibres on es registraven els fets més im. portants. El principal era l'anomentt llibre de Postes o Taules, avui desaparescut de l'Arxiu. De tants perga¬ mins, llibres i documents poca cosa podem avui apre¬ ciar, i és perquè el Monestir ha passat por una sèrie de ■ contratemps ben de plànyer. Ja veièrem con els partidaris del senyor del castell d'Oló després de vèncer l'abat de l'Estany, ran mateix del castell, pujaren al Monestir, i allí es lliuraren a un vandalisme impropi de cristians, no respectant les per¬ sones ni coses sagrades. Més tard, en l'alçament del poble contra les tropes de Felip V, les tropes borbòni¬ ques exigien allotjaments i imposaven fortes multes, a- compànyat tot això del saqueig i de l'incendi. A l'any 1710, el comandant Malafaja, manà segar el blat de moltes cases, per a forratge dels seus cavalls, llençant a perdre, contra tota llei, el blat dels pobres (1). No hi ha perquè dir com anirien els objectes del Monestir ser¬ vint els claustres i patis de quadres per a l'exèrcit. El 17 d'abril de 1809, durant la guerra de la inde- 0) Masia de Rocabruna. Resum Histçric. SANTA MARIA DE L'ESTANY 105 pendència les tropes franceses arribaren a l'Estany per la banda de Collsuspina, cremant moltes cases de pa¬ gès que trobaven al llur pas; però el sometent del poble, ajudat pel deTerrassola i el de Prats, capitanejats per en Jaume Pujol, les escopatejaren sense parar, fins que les forçaren a abandonar el poble i anar vers Oló, on, durant tres dies, hi hagué grans aldarulls, fins que aconseguiren treure'ls fora. El probable és, també, que fessin algunes malmeses al Monestir, com era costum de l'exèrcit francès. Totes aquestes calamitats, acoblades amb el desig de molts particulars de sostreure llibres i documents de l'arxiu del Monestir, han estat la causa de trobar-se avui tan pobre. Ja veiérem que el Papa, l'any 1635, tingué de prohibir que ningú s'emportés cap document ni objecte del Monestir, i manà que fos retornat tot el sostret. El Dr.Morgades, Bisbe de Vic, en fundar el Mu¬ seu Arqueològic, s'emportà moltes de les antiguitats, entre elles, la mitra que usaven els abats, i un gran nombre d'estàtues de sants que geien arreconades i ple¬ nes de pols a les dependències del Monestir. Al Museu de Reproducions del Parc de Barcelona es pot admirar un ric teixit procedent del Monestir de Santa Maria de l'Estany i que forma part de la col lecció Pascó, digne d'ésser estudiat per la varietat i riquesa de llurs di¬ buixos. Uns dos cents pergamins conserva avui l'arxiu; en¬ tre ells, algunes butlles papals amb segells de plom, molt ben conservats; un d'en Jaume el Conqueridor, j 106 ARXIU unaltre d'en Pere IV, amb llurs segells, molt trencats. Demés, té, l'arxiu, dos feixucs cantorals amb tapes de noguera. Són escrits amb molta pulcritud, en lletra gò¬ tica, i les lletres cabdals il·luminades amb tinta blava i vermella. Aquests llibres, segurament, daten del segle XVI. Mitra que portaven els Abats i que es conserva al Museu Bpiscopai de Vic. SANTA MARIA DE L'ESTANY 107 Teixit oriental procedent del Monestir. Es troba al Museu Arquelògic i de Reproducions del Parc de Barcelona i forma part de la coliecció Pascó. 108 ARXIU Un altre llibre, el més important de tots. és el titu¬ lat Llivre d'Oro Isídorus, compost pels monjos, sota Un dels cantorals guardats al'Arxiu del Monestir Fot. Valldaura la direcció de l'abat Berenguer II. De desitjar fóra que algú que disposés de temps, afició i estudis paleogrà- fics el fes conèixer al públic, car en ses planes, pel que he vist sitperficialment, hi ha dotrina en gran manera SÀNTÀ MARIA DE L'ESTANY 109 important. Al final del llibre hi ha una nota de l'Abat manant que, per cap motiu, surti del Monestir el llibre. El mateix cantoral overt Fot. Valldaura Fora d'això, conserva, l'arxui, multitud de relíquies de dirversos Sants que serien, en altres temps, objecte de veneració; però avui jeuen arreconades i cobertes de pols, sense que ningú en sàpiga l'existència. ¡Quants de sacrificis no haurien fetaquells monjos per aconse¬ guir aitals relíquies, algunes regals de Sants Pares, altres de Reis o de Croats quan tornaven de Terra San¬ ta! Molt guanyaria el Monestir si alguna bona ànima desempolsava aqueixes joies santes, i les exposava al- 110 ARXIU tra volta a la veneració dels fidels. 1 no seria difícil de classificar-les, car cada una d'elles porta escrit el nom del Sant del qual és la relíquia CAPITOL X Conclusió L'art es ungeni amantíssim, disposat a embellir tot quan a l'home es refereix; és el far de la Historia que la guia en l'estudi dels pobles i llurs civilitzacions. Les memòries escrites acaben per pedre's, i les més de les vegades, d'una generació a l'altra, mutilades de passen tal manera que és difícil de formar-nos una idea de la societat a la qual es refereixen. Solament l'art que ha informat els monuments, és el que perdura, i que sense passions ni enganys, ens manifesta els costums i mane¬ ra d'ésser dels pobles. Per això, l'Arquelogia ha pres tanta volada en aquest temps, i, per tot arreu, s'han obert càtedres per a l'ensenyança de la ciència dels monuments antics. Per tot arreu, el patriotisme ha vol¬ gut examinar la terra on reposen els seus avantpassats; no hi ha regió, on no es rebusquin, amb afany, les anti¬ guitats nacionals i nombrosos museus s'han fundat, per a guardar, com a venerades relíquies, tot quant d'antic es pot trobar. 1 jo, que en aquestes planes he descrit un Monestir que en altres èpoques era un floró de la nostra terra, desconegut, encara, per un gran nombre de persones. 112 CONCLUSIÓ m' adreço a tots els obligats a conservar les nostres joies artístiques, per dir-los que el Monestir de Santa Maria de l'Estany, val la pena de conservar-lo, i no solament conservar-lo, sinó de restaurar-lo com bona¬ ment sigui possible. L'antic historiador Pujades en sa "Crónica de Ca¬ taluña", apreciant la importància històrica-artística d'aquest Monestir, li consagra tres llargs capítols i en¬ tusiasmat, diu: "No había caballero en Cataluña que no se tuviese por muy honrado de tener un hijo canónigo del Estany." Els historiadors mariòfils dels segles XVII i XVIII en parlen, també, molt, del Monestir i de la seva Mare de Déu. .Modernament, no li han faltat apologistes. L'il lus¬ trâthistoriògraf. En Francesc Carreras Candi, en sa monumental Geografia de Catalunya, entres moites i belles coses del Monestir diu: "Hi ha aquest poble un en antic Monestir quin clautre romànic és digne d'ésser visitat detingudament per la gran varietat d'ornamen¬ tació dels capitells i per llur bon estar de conservació." Els principals capitells dels claustres sòn tècnicament historiats pel Sr. Puig i Cadafalch en sa obra "Arqueo¬ logia romànica de Catalunya". El "Centre Excursionis¬ ta", de Barcelona, en varis nombres del seu Butlletí en tracta molt, del Monestir, i dels claustres. Mossèn Jo¬ sep Qudiol, Conservador del Museu Arqueològic de Vic, se n'ha ocupat mantes vegades i el Dr. Fortià So¬ là i Moreta, company de jovenesa, i de qual guardo tan cars records de nostres primers anys d'estudi en el col·legi de Sant Josep de Vic, escriví, fa alguns, anys. SANTA MARIA DE L'ESTANY 115 una ben estudiada memòria del Monestir de l'Estany en el Butlletí de l'Arbre Fruiter de Moià, i en els claus¬ tres, amb motiu d'una vetllada literària, hi donà una conferència sobre el mateix assumpte. El Rvd. Mossèn Josep Trasserras, va escriure, fa uns anys, una Resse¬ nya històrica del Monestir, amb dades molt importants extretes dels pergamins de l'arxiu. Fora d'això, són molts els aficionats que, especial¬ ment a l'estiu van a visirtar-lo, i no es cansen de ponde¬ rar les belleses que per tot arreu es veuen en el Mones¬ tir; planyent-se que una obra d'art de tan gran mèrit si¬ gui tan poc coneguda, i, per afergidura, tal mal conser¬ vada; perquè condol de veure les parets arrebossades amb una capa de calç, que amaga les ben picades pe¬ dres; tapats molts dels arcs de valor artístic; el palau dels abats convertit en corral dt galjines, i que, amb poques despeses, podria ésser utilitzat com a museu; per bé que quasi tot ha anat a parar al de Vic i d'altres- Amb tot, s'hi podrien guardar alguns sepulcres molt curiosos trobats al cementiri dels monjos en fer la ca¬ rretera, ran mateix de l'església, i que avui serveixen de guarda rodes. Semblant profanació no deuria con¬ sentir-se: primer, perquè estan exposats a fer-se mal. bé, i segon, perquè passen desconeguts dels turistes. Si es fessin algunes excavacions en els claustres, sens dubte, veuríem sensacionals descobriments. Per lo que vaig deduir per una petita excavació, tota l'ala N. i E. está plene de tombes. Prenguin nota de tot això, les Corporacions de la nostra terra encarregades de vetllar pels monuments 114 CONCLUSIÓ Sepulcre trovat al fer-se la carretera, propi dels primers segles del Cristianisme fins al segle XII Fot. Valldaura artístics i curem tots que un Monestir que podria ésser orgull de Catalunya i d'Espanya, fins ara tan poc cone¬ gut, i quasi abandonat, es pugui presentar amb tota l'esplendor i riquesa dels seus temps antics i així me-, reixerem l'agraïment de les actuals y futures gene¬ racions. ACTA SOLEMNE DE CONSAGRACIÓ DE L'E5GLE5IA DE 5TA. MARIA DE L'ESTANY Feta el dia 3 de novembre de l'any del Senyor I133. * NOTA: L original és a 1 Arxiu E/jjiscojaal de Vie. Clixé J. Nonell Consagració de l'Esélésia de l'Estany >^î^utenthicum et ratum habemus ex utriusque tes- tamenti serie, Christum Dei virtutem et Dei sapientiam Ecclesiam sibi spoiisam perenniter elegisse, eamque fidei anniilo subarrasse quam Ipse suo formatam ex la¬ tere proprio redemit sanguine, sacro purificavit baptis- mate decore elegantia et pulcritudine. Ipse in epitalamio ait: Pulchra es amica mea suavis et decora sicut Jerus- salem. Et item: Tota pulcra es amica mea et macula non est in te. Et rurssus: Hortus conclussus, soror mea. 117 sponsa, hortus conclussus, fons signatus, emissiones tuae paradisus. Hanc etiam quidem de paraninphis ejus sponsam Dei non habentem maculam aut rugam Deique gloriosam uniuscolumnam ac firmamentum apeilat; Dum certissimo constat ex Theologiae archivis, tandem interdum et pec. catores templum esse reconciiiationis, domum Dei ac domum orationis. Quapropter: EgoRaymundus Ausonensis Ecclessiae matricis Episcopus videns Ecclessiam Beatissimae Ma- riae de Stagno Sedis nostrae Sufraganeam pauperam ac religiosam sub Sancti Augustini regula constitutam proposai una cum Venerabili Ollegario Tarraconensi Metropolitano in eadem Eclessia diem celebrare dedi- cationis ex debito pastoralis sollicitudinis ex more antiqua Religionis ut antiquitus prefiguratum est in templo Salomonis. In cujus dedicationis die primo ac principaliter constituimos ut pretaxata (prefata) Ecles¬ sia sub beati Augustini regula quam vovit perseveran- ter maneat, sua, que matri ausonensi Sedi canonice atque irrestabiliter obediat nullamque occasionemrecal- citrandi adversos eam aliquo modo inquirat. Egoenim Raymundus Ausonensis Episcopus hanc praerogativam eidem ecclessiae cum universsi Captituli nostri assen- su et approbatione concedimos et donamos ut nunquam interdicatur nec a Divino cessetur officio, nisi ipsa ausonensis mater Ecclesia cessaverit vel nisi ab eadem sede interdicta fuerit. Concedimos etiam pretaxatae Ecclessiae de StagnO et Abbati vel Priori vel clericis ipsius ut ad quascum- que ecclesias in nostra Dioecessi pervenerint etiam si 118 interdictae fuerint ipssi habeant licentiam divinum ofi- cium celebrare et intro mittere quos voluerint exceptis his qui sua culpa propria excommunicati fuerint et ut recipere omnes ilios qui eidem ecclesiae sit eis licitum de Stagne se voverint tam in vita quan ad mortem exceptis propria culpa excommunicatis, persoluta tamen illarum laxatione suis parochianis Ecclesiis. Addimus insuper ut Abbas vel Prior ipsius loci semper sit noster fraterac Canonicus; ceterique clerici sint fratres et familiares nostri. Canonici vero Ecclesiae nostrae simi¬ liter sint participes ipsorum tamtem poralis quam spiri- tualis beneficii: idemque quod pro suis acturi sunt obse- quium pro nostris agant defunctis. Praelerea statuimus ut paupeream domum hospita- lem quae est in Vico sub ordinatione et regimine Abba- tis vel Prioris jam muncupatae Ecclessiae ^e Stagno permaneat ad egenorum recreationem ac beneficentiam; ita scilicet ut ipse Abbas aut Prior cum consilio nostri capituli illud stabiliat atque disponat. Insuper etiam auctorizamus ac donando confirmamos eidem Ecclessiae de Stagno omnes ecclesias quas in nostra Diócesi vel adquisivit vel juste adquisitura est cum omnibus ad easdem ecclesias pertinentibus, cas¬ tris, alodiis, possessionibus movilibus sive inmovilibus. Inter quas prima est Ecclessia Sti Petri de Archellis cum suis sufraganeis ecclessiis scilicet sta Maria de Rubinato et ecclessia Sti Salvatoris quae infra idem castrum sita est. Secundario pronuntur ecclesia Sti Stephani de Saliente cum suis sufraganeis et cum eccle¬ sia Sti Jacobi de Olzineles cum omnibus ad se perti¬ nentibus, Ecclesia Sti Fuctuosi de Genebreda cum om- 119 nibus sibi pertinenlibus, Ecclesia Stae Mariae de Mo- ; deliano cum suis sufraganeis, ecclesia Sti. Felicis ro- turensis, ecclessia Sti Aciscli de Terrassola cum suis sufraganeis, Ecclessia Sti. Laurentii de Buada, ecclesia Sti Aciscli de Tolosa, salva tamen in omnibus sedis reverentia auctoritate et justitia cum suis hebdomadis atque censualibus debitis. Ad ultimum vero prenuntiatam Ecciesiam Stae. Ma- i riae de Stagno cum omnibus ad se pertinentibus sub li¬ bértate ecclesiastica ponimus et confirmamus et statu- tum cuniterium secundum sta canonum sibi concedimus et auctorizamus, videdicet ut omnia que hactenus jure adquisivit vel in posterum recte adquisitura est vel be- neficentia Pontificum vel libereralitate principum vel j oblationefidelium tam mobilia'quam inmobiliainconcusse I habeat libere ac tranquille possideat. Î Quicumque vero eidem Ecclesiae de suis rebus con- : tulerunt sive qui in futuro collaturi sunt, sive illi qui ' eamdem ecciesiam vel honores ipsius ecclesiae vel ae quae sunt juris ipsius bene defenderint, omnium bene- ficiorum et orationum sint participes atque in futuro a ^ Dno. J. Cto. remunerari mereantur. Si quis e contra j quod absit contra banc dotalem paginam ac libertatem }■ ecclesiasticam venire tentaverit eamque violaverit, nisi admonitus penitendo resipuerit anatema sit. Facta dotis carta anno ab Incarnatione Dui. 1333 ño¬ ñis Novembris anno 26 regni Ludovicis Regis. Raymundus Dei Gratia Aus. Ep. Oliegaruis Ar- chiepis. Petrus Dei grat Ausonensis Epis. Signum Pe- j tri Aus. Epis. Raymundi Dei grat. Aus Epis. Berenga- 120 rius gra,Dei Qerun. Epis. Quiliemus sacerdos et Ca- pelianus Stae Mariae.—Scriptisfavet archidiaconus is- tis. hoc Primicherius íirmavit nomine Petrus.f hoc sig- navit ita Bernardas que levita. Berengarius sacrista qui hoc confirmo. Guillieulmus levita qui hoc firmo, q'scris- pto resonat signis guillielmus adornat.- t Sigmun Qui- lielmi Gramatici Bertrandi Levita f Signum Guiiielmi Barchinonensis episcopi. t Ego Bernardas Dei digna- tione tarraconnensis . archiepiscopus. qui supra dicta laudo et confirmo, f Ego Geraldus urgellensis archi¬ diaconus laudo et confirmo, f Petras subdiachomus. Ego fanz petrus celsonensis propositus hoc laudo. Petras diaconus qui hoc scripsit cum litteris suppo- situs in XI et XIII ac XX linea videlicet ubi dicitur abbti vel et de Stagno nec non. et ecclesia Sti Jacobi de olzinellas cum omni¬ cum bus ad pertinentibus Die et anno que supra. se Raymundus levita qui hoc translatum fideliter trans- latavi cum litteris suprapositis in 8 et in 7. 10 et in 28 linea scilicet ubi dicitur firmatum vel irrefragabiliter atque loci dieque et anno ab incarnatione Dni 1203, 6 Kl. julii die et anno quo supra. 2453..——JBGuurmilaeentmgur Llista cronològica dels Priors, Abats, Arxiprests, Ecònoms, i Rectors de Santa Maria de l'Estany, segons el P. Villanueva, el Butlleti de l'Arbre Fruiter de Moià i Mossèn Josep Trasserra. PRIORS 1.—Bernat. Fou elegit prior de la Ca¬ nònica de Manresa 1091-1121 1130-1150 1159-1183 1191-1204 1206 6. —Ramon de Gurb 1217-1222 7.—Guillem de Rocabruna Institueix l'ofici de distribuïdor d'ous i llet als monjos dies determinats. en Durant el seu govern, visita dues vegades l'Abadia el bisbe de Vic, Sant Bernat Calvó 1224-1258 ABATS 8.—Ferrer. Es nomenat Abat pel bisbe de Vic Bernat de Mur (Apèndix) 1264-1279 9.—^Jaime de Peguera. Celebra un capítol molt important 1280-1301 10.—Berenguer del Riu. Va fer un regla¬ ment 1303-1305 125 11. —Jaume de Rocafort. Es enterrat en el claustre 1305-1312 12.—Berenguer de Valls. Enterrat en el 2190.—-MRBaemrcongu claustre 1312-1315 13.—Jofre de Rocaberti. Priva de portar armes en l'església 1317 14.—Bernat de Rovira 1326 15.—Berenguer de Riudeperes. Es enterrat en el claustre 1329 16.—Ramon Ferrer 1339 17.—Berenguer 11 de Riudeperes Aquest Abat tingué un govern d'allò més important. Assistí al Concili cel lebrat en 1339 i presidit pel Cardenal de Rodas, Legat Apostòlic, amb assistència de l'Ar¬ quebisbe de Tarragona, dels bisbes de Barcelona, Lleida, Vic, Urgeil, Elna i Cuenca i alguns Abats mitrats. Al mateix any. al fer se la trasl lació de les despulles de Sta. Eulària, des de l'església de Santa Maria del Mar a ia catedral de Barcelona, a la qual hi formaban part 2 reis, 3 reines, 4 princeps, 2 princeses, 1 cardenal,? bisbes, 12 abats mi¬ trats, 9 magnats de Catalunya, 64 barons i no¬ bles, hi assist í també el nostre Abat, edificant a tothom pel bon exemple de santetat 1340-1358 (Capmany) 18.—Francesc de Codinas. Fou abat su¬ plent de l'anterior 1341-1358 1361-1369 1371-1372 21.—Carles de Cardona 1372-1378 1378-1390 23.—Bernat de Corominas 1393-1413 24.—Guillem Ramon. Morí retirat en el Mas Togores 1414-1428 32.—Ramon 124 25. —Ramon Pinosa. Havia estat Cambrer de Sta. IVlaria de Saragossa 1428-1461 26.—Ramon de Buada 1461-1480 27.—Gabriel de Rovira 1480-1494 28.—Pere Rovira 1507-1521 29.—GLiillem Pinosa 1521-1523 30.-Bernat Rovira 1524-1540 31.—Carles II de Cardona. Eixuga les ai- | gües de l'Estany 1543-1561 • 1572-1595 33.—Jaume Cluseila ... 1572-1595 í ''í S; f í- COL·LEGIATA En 1595, s'extingeix la Canònica Regular Agusti- niana, resta reduïda l'Abadia a simple Col·legiata i governada per Arxiprests ARXIPRESTS 34.—Antoni Marcet 1596-1622 35.—Miguel Fauri 1622-1623 36.—Joan Botardigas 1623-1626 37. —Pere Vidal 1626-1641 38.—Jeroni de Lientas Va beneir el santuari de Nostra Dona de la Tosca de vioià. Vaobtenir del Sant Pare poguer portar mitra i bàcul tal com era costum dels Abats (vegis Apèndix) 1641-1652 39.—Salvador Rocafort 1652-1666 40.—Fermi Duràn 1666-1672 41. —Maties Armengol. Era beneficiat de la Catedral de Barcelona 1672-1675 42.—Jacint Rovira 1675-1685 43.—Francesc Vilar 1682-1699 44.—Josep Pia 1699-1712 45 —Jaume Baixeras 1712-1721 46.—Josep Padrós 1712-1721 47.—Dr. Francesc Senties 1721-1722 48.-Ramon Serrarrica 1722-1723 49. —Francesc Bofill 1723-1725 50. —Manuel Tio. Frare Dominic 1725-1728 51.—Joan Corominas 1728-1730 126 52.—Josep Febrer 1730-1734 53.—Jaume Soler de Terrades 1736-1739 54.—Dr. Josep Espinal 1739-1740 55.—Dr. Bernat Font 1740-1742 56.—Josep Espina 1742-1743 57.—Dr. Bernat Fontordera 1743-1757 58.—Jaume Soler de Terrades (segona ve¬ gada) 1757-1764 59.—Macari Torrents 1764-1785 PARROQUIA El bisbe de Vic, Sr. Sarmentero, redui la Col legiata a simple parròquia l'any 1775, servida per Rector i Vicari 60.—Miquel Soler de Terrades (Ecónom) 1786-1790 61.—Dr. Francesc Bassas E 1790-1796 62.—Víctor Faura E 1796-1804 63.—Dr. Jaume Puig E 1804-1814 64.—Francesc Plans E 1814-1818 65.—Dr. Antonio Vilaseca (Rector). 1818-1840 66.—Francesc Canals E Carmelita descalç i Superior del Carme de Vic Exclaustrar 1840-1850 67.—Pere Abel R. Es enterrat a l'Església. 1850-1884 68.—^Josep Camps E 1885-1887 69.—Francesc Monteys R 1887-1904 70.—Josep Pont E 1904-1908 71.—Josep Riera R 1908-1922 72.—Marcelí Mestres E 1922-1924 73.—Antoni Picas R 1924 MONASTERIO ác SANTA MARIA del ESTANY Entre los monasterios y claustros mejor conserva¬ dos de la Edad Media, son, sin duda alguna, los claus¬ tros del Estany. Monasterio y claustros que tanto los historiadores, como viajeros y artistas han fijado ape¬ nas su atención, a pesar de ser, sobre todo, los claus¬ tros, una de las obras más dignas de estudio, por la ad¬ mirable conservación y riqueza artística que encierran. A principios del siglo X, según cuenta la tradición, los monjes benedictinos edificaron un pequeño monas¬ terio y una pequeña iglesia al lado de un lago que, en ca¬ talán se llama "estany", en un valle situado a 900 metros de altitud, rodeado de altas montañas entre las ciudades de Vich y Manresa. Estos monjes, a causa de las luchas de la época, se vieron obligados a abandonar aquellos lugares, y a principios del siglo XI, fueron a estable¬ cerse allí, los Canónigos Regulares de San Agustín quienes ensancharon el Monasterio y la iglesia, de tal manera, que el Monasterio de Santa Maria del Estany, junto con el de San Ruff en Provenza, eran dos de los más principales que la Orden Agustiniana tenia en Ca¬ taluña y los demás eran filiaciones del de Santa Maria del Estany, según nos dice Pujades, en sus Crónicas. El Obispo de Barcelona, San Olegario, monje agus¬ tino que antes había sido Abad de San Ruff, consagró 128 la iglesia, bajo la advocación de Santa Maria cuya imagen invocada y venerada por todos los habitantes dé la comarca, es, tal vez, el ejemplar único en Catalu¬ ña que reúne,a su antigüedad, la belleza de sus ras¬ gos, la grandiosidad de sus proporciones y el valor de su materia; pues ella es de alabastro y en su rostro se refleja con toda la exactitud de líneas, la maternidad divina, y a ella, acuden todos lo8 pueblos vecinos cuan¬ do se ven en algún peligro y, sobre todo, la invoca con fe la mujer en las horas angustiosas en que ha de ser madre. Según la tradición, esta imagen fué hallada por un buey que pacía en un campo vecino al Monasterio; pero, siguiendo las reglas de Iconografía cristiana, pa¬ rece pertenecer a la escuela romana, o sea, a las del ti¬ po de transición, y, sin duda, fué esculpida por alguno de los monjes de San Ruff, porque, como dice Mr. Mi¬ chel, estos monjes poseían en el siglo XI y XII un gran taller de escultores muy célebres, los cuales eran en¬ viados a todos los monasterios de su Orden para los trabajos de arquitectura e iconografía. Los Abades del Estany eran mitrados, y los papas, obispos y caballeros se esmeraron por que ese reyes, Monasterio fuese de los más célebres de la Orden Agustiniana. La Abadía delEstany tuvo bajo su jurisdición mu¬ chas parroquias, como Moyá, Castelltersol, La Garriga Santa María y San Esteban de Sabadell, etc., etc— Eran, además, los Abades, Administradores y Prepósitos perpetuos de la ciudad de Manresa, y las ciudades de Sabadell y de Caldas de Montbuy pagaban al Monaste- 129 rio un número determinado de libras catalanas. En de¬ fecto del Obispo de Vich, el Abad del Estany hacía las de aquél, por cuya razón el Cabildo vicense veces contribuía con dos pagas de canonicales al Monasterio. Varias veces, los Abades fueron consejeros de nues¬ tros Condes y Reyes. Viendo los monjes que las aguas estancadas en el lago eran causa, a menudo, de epidemias, construyeron una mina muy sólida para el desagüe; mina que aun hoy puede verse en muy buen estado y que, todavía sirve para los mismos efectos porque fué construida; y así, lograron dejar seco el valle, que, desde entonces, fué la riqueza del pueblo, por su fertilidad, convertido en campos de cultivo y huertos de regadío. Pero la obra que llama más la atención en el Monas¬ terio, son los Claustros, que, aunque no revisten la grandiosidad de los de Ripoll, San Cugat y Poblet, son, sin embargo, más ricos en detalles. La vista queda encantada delante de una magnifi¬ cencia tan grande; la imaginación se deleita contemplan¬ do sus capiteles, sin cansarse jamás, a causa de la va¬ riedad de ios asuntos, ingenuidad de las figuras, com¬ plicación de los arabescos, originalidad y belleza de Iq elecciónypor la combinación de los motivos decorativos, junto con la más fina ejecución. El Claustro forma un cuadrado de unos 12 metros por lado y se compone de 9 pares de columnas en cada una de las alas, o sea, un total de 72, hechas, todas, de una piedra rojiza muy fuerte. Se estudian cuatro asuntos en los capiteles; el religio¬ so, que empieza por el Pantocreator, seguido por la Crea- 150 ción y los misterios de nuestra Religión y acaba por el Juicio Final. Estos capiteles ocupan el ala más cercana a la Iglesia. Más que una obra escultórica, parecen un Sermón, escrito en la piedra. Muchos de los capiteles del ala E., representan temas copiados de tejidos orien¬ tales, y otros de esta misma ala y de la del O., repre¬ sentan costumbres del país. En el ala S., se pueden ver los escudos heráldicos de muchas casas nobles, como el de los Cardonas, etc... y además, en varios de los ca¬ piteles, hay desarrollados temas geométricos y arabes¬ cos. Estos Claustros fueron construidos, seguramente, durante los siglos doce, trece y parte del catorce. En las paredes de los Claustros hay muchos sarcó¬ fagos que contienen los restos de algunos Abades céle¬ bres y de caballeros protectores del Monasterio. Muchos aficionados al arte, visitan todos los afios estos Claustros y quedan maravillados ante tantas ma¬ ravillas. Quiera Dios que un Monasterio del cual Ca¬ taluña, y España misma deberían estar orgullosas, pue¬ da presentarse con la grandiosidad de los tiempos me¬ dioevales. MONASTERE DE NOTRE DAME SAINTE MARIE DE E'ESTANY Parmi les monastères et cloîtres mieux conservés du moyen-age, il faut citer, ceux de l'Estany, Monas¬ tère et cloîtresauxquels les historiens, ainsi que les ar¬ tistes et voyageurs, ont à peine prêté leur attention malgré qu'ils soient (surtout les cloîtres) des monu¬ ments les plus dignes d'etude par l'admirable conserva¬ tion et richeses artistiques qu'ils renferment. Au commencement du X siècle, les moins benedic¬ tins, selon raconte la tradition, édifièrent un Monastère et une eglise au bord d'un petit lac, appelé en catalan "estany", dans une vallée située a 900 m. d'altitude et entouré de hautes montagnes entre les villes de Vich et Manresa. Ces moines, à cause de luttes de l'epoque, furent constreints à abandoner lieux, et au commen¬ ces cement du XI siècle, s'y établirent les moines augus- tinsqui agrandirent le Monastère et l'Eglise de telle manière, que le monastère de Sainte Marie de l'Estany le même que celui de Saint Ruff en Provence, étaient des principaux que l'Ordre augustinien avait en Ca¬ talogne, et lesautrès étaient des filiations de celui de l'Estany, selon dit Pujades dans ses "Crónicas". L'évêque de Barcelone, Saint Olaguer, moine au- 152 gustin, qui avait été, auparavant. Abbé de Saint Ruîf consacra l'église sous l'invocation de notre Dame Sain¬ te Marie dont l'image invoquée et vénérée par tous les habitants de la contrée, est peut être, l'exemplaire uni¬ que en Catalogne, unissant à son antiquité, la beauté de ses traits, la grandeur de ses proportions et la va¬ leur de sa matière, car elle est d'alabastre et dans son visage se reflettent, avec toute exactitude des lignes, la maternité divine et, à elle, recourent tous les villa¬ ges voisins, quand ils se trouvent dans quelque danger, et surtout l'invoque, avec foi, la femme enceinte. Selon la tradition, cette image fut trouvée par un beuf qui paturait dans un champ voisin à l'eglise; mais suivant les règles d'Iconographie, il semble appartenir à l'école romaine du type de transition, et sans doute elle fut façonnée par quelque sculpteur, moine du Saint Ruff,car comme dit Mr. Michel, ces moines possédaient, au sié- clé XII, un grand atelier de sculpteurs assez renommés et qui étaient envoyés à tous las monastères de leur Ordre pour les travaux d'architecture et Iconographie. Les Abbés de l'Estany étaient mitrés et les papes, rois, évêques et chevaliers firent en sorte de que ce Monastère fût un des plus célèbres de l'Ordre Augus- tinien. Les Abbés eurent sous leur jurisdiction, beaucoup de Paroises comme Moyà, Castelltersol, La Garriga, Sainte Marie et Saint Etienne de Sabadell, etc., etc. En outre, les Abbés étaient administrateurs perpétuels de la ville de Manresa, et les villes de Vich, Sabadell et Caldas de Montbuy payaient au Monastère, un chiffre determiné de monaies catalanes. 155 Plusieurs fois, les Abbés avaient été conseillers de nos Comtes et Rois. Voyant les moines que le lac, était très souvent la cause de maladies, ils firent en sorte de faire sortir l'eau du lac, en ouvrant tunnel qu'on peut voir enco¬ un re, aujourd'hui, laissant ainsi toute la vallée sèche, la¬ quelle, par sa fertilité fut désormais la richese de tout le village. Mais les ouvrages qu'on admire le plus dans le Mo¬ nastère sont les Cloîtres qui tout en n'ayant pas la grandeur de ceux de Ripoll, Saint Cugat et Poblet, sont cependant plus riches en détails. Les yeux restent en¬ chantés devant une magnificence si grande; l'imagina¬ tion s'amuse en contemplant ses chapiteaux, Sans se las¬ ser jamais à cause de la variété des sujets, l'ingénuité des figures la complication des arabesques, l'originalité et la beauté de l'election et la combinaison des motifs décoratifs, et tout cela avec la plus fine exécution. Le Cloître, forme un carré de prèsque 12 m. de cha¬ que côté, il se compose de neuf paires de colonnes, c'est à dire, de soixante douze, faites d'une pierre rouge très forte. II y quatre sujets devoloppés dans les chapiteaux: le religieux qui commence par le Pantocreator et la Creation suivis des mystères de notre sainte religion et terminés par la Jugement Final. Ces chapiteaux occupent le coté N. plus prochain a l'Eglise. Plus qu'un ouvrage sculptural ils semblent un sermon écrit sur la pierre. Les chapiteaux du coté S. sont représentés les écussons de plusieurs familles nobles et aussi des sujets arabesques. 154 Ces Cloîtres furent batis aux XII et XIII siècles. Dans les murs des Cloîtres il y a beaucoup de tom¬ bes qui contiennent les restes mortels de quelques Ab¬ bés célèbres et ceux de quelques chevaliers protecteurs du Monastère. Plusieurs amateurs de-l'art, visitent ces Cloîtres et tous restent étonnés devant une telle merveille. Plaise á Dieu qu'un Monastère dont la Catalogne et l'Espagne même pourraient être fières, puisse se montrer à tous les amateurs de l'art, avec la même grandeur du moyen- age. THE MONASTERY OF ST. MARY OF THE ESTANY. Among the mediaveal monasteries and cloisters the bestpreserved are without doubt those of the Estany, to which neither the historians nor the turists or artists have paid much attention in spite of the cloisters part- ticularly being of a workmanship worth studying on account of their extraordinary preservation and artis¬ tic value. The legend tells us, that in the beginning of the X century, the benedictina monks build a little Monastery and church near a lake called in catalan "Estany", in a valley situated at an altitude of 900 meters and su¬ rrounded by high mountains, between the towns of Vich and Manresa. Owing to the then existing strug¬ gles the monks were forced to leave this place and in the beginning of te XI century it was taken by the Regular Canons of St. Augustin, who enlarged the Monastery and the church, so that the Monastery of St. Mary of the Estany and the one of St. Rufus in Pro¬ vence, became the principal Monasteries owned by the Augustin Ordez in Catalonia, and as Pujades says in his Cronicles the other Monasteries where no more than branches of the former. 158 St. Olegario, bishop of Barcelona, who had been formerly abbot of St. Rufus, consagrated the church to St. Mary, whose image venerated by the inhabi¬ tants of the region, is perhaps the only one in Ca¬ talonia which adds to its antiquity the beauty of its lines, the greatness of its proportions and the balue of the material of which it is made, this being alabas¬ ter, and its face reflects the divine mortherhood with all the preciseness of its lines. To it come all the pe¬ ople of the neighbourhood when the are in danger and to it prays with faith the voman during the anxious hours when she is to become mother. legend says that this image was found by an ox The which pastured in a field near the Monastery; but goign by the principles of the Christian Ikonography it may belong to the Reman school and without doubt it was sculptured by one of the monks of St. Rufus, because, as Mr. Michel says, these monks had in the XI and XII centuries a large studio of very famous sculptors, who were send to all the Monasteries of their Order to do architectural and Ikonographyc work. The abbots of the Estany had the bishops dignity, and the popes, kings, bishops and knights endeavoured to make this Monastery one of the most famous of the Augustinian Order. The Abbey of the Estany had under its jurisdiction many comunities such as Moyá, Castelltersol, La Garriga, Santa Maria and San Esteban de Sabadell, etc. The abbots where also administrators of the town of Manresa, and the towns of Saba¬ dell and Caldas de Montbuy paid to the Mo- 159 nastery a certain contribution in catalan paunds. The abbot of the Estany substituted the bishop of Vich during the absence of te latter, and for this reason the church of Vich paid to the Monastery double can- 140 non wages. Many times the abbots have been councelors to our Counts and Kings. Seeing that the stagnant waters of the lake where frequently the cause of epidemics, the monks build a very solid canal for the draining of the lake; this canal can be seen to day in very good state and stills servin the purpose it was build for; so the valley became dry and from this time on it was transforme into cul¬ tivated fields and irrigated orchards, which owing to thier fertility provided wealth to the population. But of the works particularly atracting the atten¬ tion in the Monastery are the cloisters, which do not have the majesty of the ones of Ripoll, San Cugat, and Poblet, and yet whose details are much more perfect. The eyes are enchanted by this magnificence; the imagination contemplates with delight their capitals and never tires owing to the variety of the subjects, the ingenuity of the figures, the fineness of the ara¬ besques, the originality and beauty of the ornaments and the artistic execution. The cloisters have the shape of a rectangle of 12 meters each side, and are formed of 9 pairs of columns to each aisle, so that theré are in all 72 columns, made of very hard reddish stone. The capitals represent four subjects. The religious one, begins with the Pantacreator, followed by the Creation and the Sacraments of our religion, and ends with the Last Judgement. These capitals occupy the aisle nearest to the church. They give more the impression of being a sermon writen on stone then a sculptural work. Many of the capitals of the eastern 141 aisle represent subjects copied from oriental rugs, and others of the same aisle and of the western aisle re¬ present customs of the country. In the southern aisle one sees the heraldic coats of arms of many noble houses, like the Cardonas &. and there; arealso capitals adorned with geometrical figures and arabesques. These cloisters were build without doubt the during XII, XIII and part of the XIV centuries. In the walls of the cloisters are noumerous sarcofa- gues with the remainders of once famous abbots or knights, protectors of the Monastery. Many amateurs of art visit each year these cloisters and are delighted by so much beauty. May God help that this Monastery which could be the pride of Ca¬ talonia and also of Spain be preserved in its mediaveal greatness. APÈNDIX Pergamí on el Liste de Vic, Bernat de Mur, restaura la dignitat ALacial en el Monestir Hoc est exempluin bene et fideliter in Monasterio Stagní sumptum a quodam publico institutionis ins¬ trumento quodam libro pergamino qui reconditur in a archivo modum Rdi. ad Capituli et conventus Canonicorum Regularium Ordinis Sti. Augni. Monas- terii B. Mae. de Stagno licet satis antique cum comportis fusteis pergaminei copertis intitúlate, "liber constitutionum privilegiorum et inmunitatum ac donationum Monasterii. Stagni" magna cum custodia recondendus autentico reperto non vitiate non cancellato nec in omni aliqua ejus parte suspecte sed prorsus vitio et suspectione carente cujus tenor de verbum sequitus et est talis: "Solicitude pastoralis requirit oficii prelati Ecclesiarum comodis cum omni diligentia intendere debeant et honorem et dig¬ nitatem augere conservare et deîendere earumdem. Cum igitur Nos Bernardus Dei G. Vicen. Ep. ex- tenore multorum antiquorum instrumentorum libro- rumque Stagniae Ecclesiae atque nostrae etspecia- liter ex tenore dotalium ejusd. 144 Eccl. Stang. et ex conservatione baculi pastoralis quem in sacristía ejusd. Eccles. publiée et con¬ tinue conservatum invenimus et ex aliis multis apertissimis documentis manifeste appareat quod in dicta Stag. Eccl. consueverit esse dignitatis Abbaciae et sub Abbaciae nomine addicta Vicen. Eccl. fundata fuit et dotata et sub Abbatis olim regimine constituta quod quidem Abbatiae nomine transiera!. Attendentes quod dicta Eel. Stag, per Dei gratiam magnum recepit in temporalibus incrementum; et status ejusdem Eel. continue prosperatur; et quod propter comunem et ordinatam subjectionem qua Viccen. subest Eel; est eidem multa familiaritate conjuncta ut pote cum in absentia Epi. in precipuis festivitatibus habeat dictus Abbas vice ejusdem Epis, divina oficia in Vicen. Eel. celebrare ac quando presens est duas in dicta Eel. cotidianas recepit portiones; propter que magis debemus et tenemus honorem et utilitatem ejusdem Eel, Idcirco Nos dictus Berriardus Dei prcurare; grat. Vicen. Ep. cum capitulo ejusdem humilime et justam suplicationem canonicorum ejusdem Eel. Stag. expandiré volentes, plena deliberatione habita et tractatu nomine et dignnitate Abbatiae in eodem Monasterio renovamos conservamus ac restauranius: statuentes et ordinantes quod vice et loco illius qui antebanc ordinationem Prior in eodem nuncupaturmonasterio alius eligatur qui nomine et dignitate habeat Abbatiae sicut solemni fundatione et dotatione ejusdem ordinatum re- perimus et statutum. Dictus autem Abbas et Mo- 145 nasterium cum Ecliis. et membris suis nobis et Vic.. Ed. sint subjecta; Et Abbates qui in eodeni Monast. pro tempore fuerint nobis et successori bus nostris canonicam obedientiam et debitam reverentiam repromittant. Ei nobis et successoribus nostris sicut suo diocesano sint pleno jure subjecti. Quam ordinationem ad perpetuam rei memoriam in scripturam publicam redigere fecimus et subs- criptione nostra ad canonicorum Vicen. Ecí. et sigiilorum nostri et dicti capituli munimine roborari. Quod est factum séptimo calendis novembris anno Dni. 1264. Signum Bernardi Dei grat. Vic. Ep. Ego A de Geralba Viccen; Archidiáconos. Segueixen les firmes dels demés capitulars. Es còpia autoritzada per Antic Comes de Moià i escriptor del Monestir de l'Estany feta en 14 de desembre de 1589 ab autoritat del Vicari general Jaume Font. NOTA: Per aquest document, veurà ei llegidor la gran importància del Monestir; la llum que ens donaria per a conèixer la Història, possei el llibre de les Constitucions, Privilegis etcètera, del qual parla; com també el Bàcul què es guardava avans en la Sacristía. .Butlla en la c|ual el Sant Pare concedeix l'ús de la mitra i tàcul al A rxifDrest Geroni Llentes i a ses successors, tal com era costum en tem|3S dels Atats Hoc est exemplum bene et fideliter in villa Modilia- ni vicens. dioccessis sumptum a quibusdam monitorio sive executorialibus appostolicis litteris in pergamino scriptis quodam sigiiio in qnadam capsula stagnea pen- denti impressa als more Romanae Curiae expeditis sanis siquidem et integris non vitiatis non canceilatis nec in aligna earum parte suspectis sed omni prorsus vitio et suspectione carentibus tenoris sequentis: Joannes Dominions Spinola Prothonotaris Apos- tolicus utriusque signaturae SSmi. Dni. Ntri. PPae. Referendarius Curiaeque Causarum Camere Aplicae . generalis Auditor Romanaeque Curiae Judex ordina- rius Sententiarum queque ac causarum tam in eadem Romana Curia quam extra eam latarum ac litterarum Apostolicarum quarurncumque universalis ac merus executor ab eodem SSmo. Dno. ntro. PPa. specialiter 147 electas et deputatus. Universsis et smguiis RR. DD. Abbatibus, Prioribus, Prepositis, Decanis, Archidia- conis, Scholasticis, Cantoribus, Custodibus, Thesau- rariis, Sacristis, tam Cathedralium quam Collegiatarum Ecclesia Canonicis parochialium Rectoribus Curatis et non Curatis, Altaristis,Coeterisque in dignitate Ecclesiastica quomodocumque constitutis et quacum- que auctoritate et dignitate fungentibus et functuris, ceterisque presbiteris, ciericis, notariis tabeliionibus quibuscumcumque iilique seu illis ad quem seu ad quos praesentes mostrae Litterae pervenerint seu praesentabuntur, Salutem in Dno. et nostris hujusino- di imo verucs apostoiicis firmiter obedire inandatis. Noveritis nuper pro parte et ad instantiani ill. ac Rdi. Domini Praepositi et successoruni Coliegiatae Eccl. oppidi de Stany Vicen. Dioc coram Nobis exhi- bitum Decretum Sacrae Rituum Congregationis tenoris infrascripti vicelicet a tergo «Alla Sanctita di ntro. Signore per Giovanni Comettes» «Intusvero» «Vicen 6 ca. Decembris 1624» Sacra Rituum Congregatis petioni Hieronuni Ltidovice LIentes Archipresbiteri Coliegiatae Eccl. oppidi de Stany vicen. dioc. diligen- ter nossemel atque iterum examinata censuit memine lllim DD. discrepante eidem Praeposito successoribus- que pro tempore usum mitrae et baculi tam in dicta Col·legiata quam in locis ipsius jurisdictionis subjectis esse .concedendum.—Franciscas Maria Cardinalis a monte.—Joan. Baptista Rinucci Secretarius.... Se¬ gueix.... EDICTE DE L'ARDIACA DE VIC De part litre, y molt Bnt. Sr. Joan Barnera pbre. Dr. en Sgda. Theologia diaca y Canonge de la seu de Vich y per raó de sa dignitat portantveus de Bisbe de Vich, seu vagant, a instancia del Rnt. Logari Gomina pbre.monge de la Iglesia de Manresa procurador del Molt Ant. Sr. Hieronym Lluis Llentes y Graner Archi- preste de la Iglesia del Stany y en virtud de unas lletras apostólicas del Em. y Rem. Sr. Joan Domingo Spignoia prothonotari apostolic en quiscune signatura de ntr. llum. Pare, Referendarj y Jutge Ordinari de la Cort Romana y Auditor Ceneral de la Bma. Cambra Apostólica primer y universal executor de las Sen¬ tencias y Censuras en dita Cort Romana y fora de aquella proferidas y de qualsevol lletras apostholicas elegit y députât per notra. llum. Pare dades en Roma a 26 de febrer de 1625 a dit Sr. Archipreste concedidas y a dit Sr. Ardiaca lo dia presenty devall scrit per dit Instant en dit presentades se diu y notifica a tot¬ nom hom generalment que la Sagrada Congregació de Ritus ha determinat que lo dit Sr. Archipreste de la Iglesia del Estany y sos successors pugan usar de mi¬ tra y Bàcul tant la dita Iglesia del Estany com en altres llochs subjectes a la sua jurisdicció. Per lo tant ab tenor de las presents se diu y mana que no sia algú qui gose ni presumesca impedir al dit Sr. Archipreste ni sos successors en dit exeicici sots las penas y cen¬ suras las ditas y procalendadas lletras apostólicas y en contengudas y especificadas. Dat. en Vich a 15 de Dé¬ cembre any de la Natividad del Sr. 1626 Aquest Edicte va ésser fixat a les portes de les — Esglésies de Moià i de l'Estany. DONACIÓ DE CASTELLTERSOL Omnibus sit manifestum atque futuris quod ego Raymundus Au. Ep. cum consensu et volúntate archi- diaconi et sacristae et primicherii et omnium clerico- rum illius loci damus Stae. Mariae de Stagno et Gui- lleimi Priori et conventos ejusdem loci Ecciesiam Sti. Fructoisi de Casteltercioli et omnes ecclesias suas su¬ fragáneas cum omnibus suis pertinentibus et decimis et primiciis et omnibus suis paradis et retimentis sicut melius dici vel intelligi potest, ita quod nihil ibi reti¬ nemos ad nostrumpropium, salva tamen reverentia et obedientia ausonensis Eccl. Insuper damus ipsam eccl. Sti. FelicisRoturensis cum omnibus illorum pertinenti¬ bus et possessionibus et utilitatibus, omnia et in omni¬ bus quae ejusdem Ecclesiis pertinent vel deinceps perpetim donationem dono (vel donando) perlinebit. Si quishoc irrumpere attemptaverit nihil valeat sed exco- municationi subjaceat donec recipiscat et postea hoc donum in perpetuum maneat firmum. Facta dicta charta donationis 17 Kai. Septembris Rég¬ nante Rege Ludovicus An. 23. Raymundus Dei Grat. Aus. Epis. Hocsignavit ita Bernardos de Archita Berengarius sacrista scrivanus, Bertran'dus levita Berengarius sacrista qui hoc firmo Bernardos sacer- dos qui hoc scripsit et hoc nom fecit die et anno quo supra. EL NOSTRE MONESTIR Les pedres de! veí! claustre, talment semblen daurades. Es or de la vellúria, la pols dels capitells. Jo els veig, com un bosc d'arbres, de rigides brancades, quan sobre les arcades hlcanten els aucells. Els rics sarcòfags, guarden les cendres venerades D'Abats que duien mitra, lluïen rics anells. Aquell guerrer d'espasa, de cotes emmallades, apar que encara sigui un guarda gelós d'ells. L'església encar conserva forma de Creu Llatina; l'altar barroc escampa sos rams de flor divina. Al Camarll s'albira un bell bust de marbre blanc. Es la nostra Patrona; ta Mare iota pia; ta Verge més formosa d'aquesta rodalia, que estimem joiosos, com sang de nostra sang. Felip Qraugés i Camprodon ÍNDEX PAGINES Al llegidor 3 ; Pròleg 7 ' Introducció • ] j ! Capitol 1: Situació Topogràfica i història del poble de Santa Maria de l'Estany 15 í Capítol II: Església 27 ( » III: El Monestir 41 í » IV: Claustres 53 : » V: Sarcòfags. 71 í » VI: Imatge de la Mare de Déu.-Sa ! tradició 81 f Capítol VII: La imatge de la Mare de Déu.—Es- |f tudi arqueològic de la mateixa 87 j Capítol VIII: Les Creus 95 » » IX: Arxiu 103 I » X: Conclusió Ill ' Consagració de l'Església de Sta. Maria de i l'Estany 115 ^ r Llista cronològica dels Priors, Abats, Arxiprests, Ecònoms i Rectors de Santa Maria de l'Es¬ tany 122 j Monasterio de Santa Maria del Estany . . . . 127 í t i PAGINES Monastère de Sainte Marie de l'Estany ... 131 The Monastery of St. Mary of the Estany . . 136 Apèndix: Pergamí on el bisbe Bernat de Mur res¬ taurà la dignitat abacial en el Monestir . . . 143 Butlla Pontificia per la qual es concedeix l'ús de la Mitra i Bàcul a l'Arxiprest Geroni Llentes . 147 El nostre Monestir 151 FE D'ERRADES ♦ PuANA LÍNIA DIU HA DE DIR 5 8 rebi rebi 32 1 Berenger Berenguer 37 27 dotavan dotaven 51 5 appedix apèndix 95 14 beencix beneeix 131 7 richeses richesses a 132 31 monaies monnaies 135 28 soni reprsentés représentent 138 3 turists tourists