AJUNTAMENT DE SITGES - JUNTA DE MUSEUS PATRONAT DEL cCAU FERRAT» MUSEU DEL CAU FERRAT^^ FUNDACIÓ RUSIÑOL GUIA SUMÀRIA BARCELONA MCMXXXIII «CAU FERRAT^ FUNDACIÓ RUSIÑOL GUIA 5UMARIA AJUNTAMENT DE SITGES - JUNTA DE MUSEUS PATRONAT DEL «CAU FERRAT. MUSEU DEL «CAU FERRAT» FUjNDACIÓ RUSIÑOL GUIA SUMÀRIA BARCELONA M G M X X X I I I SANTIAGO RUSIÑOL Santiago Rusiñol i Prats, va néixer a Barcelona un dia de febrer de l'any 1861. Pertanyent a una familia d'industrials, visque al costat del seu avi paterndes de la primera infantesa, encarant-se tota l'educació que rebé de noi cap a ajudar les energies del vell fabricant i cotonaire de Manlleu. La inclinació incoercible del jovenet, no pogué ésser vençuda nî torçada per la voluntat del cap de família, ni per les estretes dis¬ ciplines del negoci de cotons, les variacions de preu del qual i les compres i vendes distragueren alguns anys el futur artista de seguir el seu camí. Bon punt fou amo de les seves accions, es dedicà en absolut a assolir el afany de pintar, essent quasi simultània la manifestació seu de la dèria de col·leccionar objectes artístics i especialment els ferros forjats catalans, que havia admirat pintant els poblets romànics de la Cerdanya. Els ferros reunits feren indispensable d'escollir un lloc on pogues¬ sin exposar-se a l'admiració dels amics, i l'estudi de l'escultor Clarasó quedà designat amb el nom de «Cau Ferrat», defugint la consti¬ tució d'un Niu o d'un taller, segons fou la moda passatgera d'aquells anys. Un dia, en Rusiñol i altres amics Sitges, seguint la passaven per carretera que anava més lluny, i uns sitgetans que havien vist un retrat de l'artista en un periòdic barceloní el conegueren, el cridaren i el feren quedar amb ells. L'acolliment dels sitgetans esdevingué, amb el temps, la causa principal del trasllat del «Cau Ferrat» a la vila de la costa, i des 6 MUSEU DEL «CAU FERRAT» d'aleshores, Rusiñol i les seves col·leccions foren el centre de veritables romiatges a la casa que era ensems el tresor on guardava les joies que estimava, i una mena de santuari per als que seguien el que deia i el que feia l'artista, que ja era un Mestre. L'amor envers la seva estada d'adopció era antic i desinteressat, car, l'arxiu de protocols, hi ha un testament antic on consta segons que Santiago Rusiñol deixava el seu «Cau Ferrat» a Sitges abans de les moltes proves d'inclinació corresposta que li donaren els sit- getans. La catalanitat sempre vigorosament palesada per Rusiñol, com ver senyaler que en fou en les lluites de les arts, queda per sempre cri;taHitzada en el «Cau Ferrat» sitgetà. Per cloure, solament manca transcriure els mots que formen la inscripció encaixada a la façana del Museu, damunt la porta d'ingrés: Aquest Museu del «Cau Ferrat», fundat per Santiago Rusiñol, fou llegat per l'eximí artista a la vila de Sitges. L'Ajuntament de la vila el va rebre de mans de les senyo¬ res vídua i FILLA de SANTIAGO RuSIÑOL el XIII de desembre de MCMXXXII. Fou inaugurat com MuSEU públic el XVI d'abril de MCMXXXIII. Sia aquesta inscripció testimoni de gratitud dels sitgetans. FUNDACIÓ RUSIÑOL 7 EL «CAU FERRATa El Musîu que gran artista hi llegat a la vila la generositat d'un de Sitges, en de Santiago Rus'.ñol com una fita lluminosa fixar el nom en el món de les arts, enlaira i ennobleix la terra nadiua, perquè Catalunya fruirà molt més d'afegir un nom gloriós en les arts de la Pau a la història de les seves gestes, que a les llistes no sempre in¬ discutibles d'apriorístiques coses assenyalades que no han deixat rastre plausible. Pot ésser possible que algú en visitar-lo digui que el «Cau Ferrat» no és un Museu en el sentit estricte del mot. Fins fa poc, els museus es distingien per l'absència de vida de les juntes han decidit coses que el progrés de l'esperit humà, de l'atmòsfera o ambient que ha fet possi¬ bles les obres reunides i arrencades dels llocs pels que foren conce¬ budes i on eren un espectacle delitós i harmònic. El «Cau Ferrat» és el Museu una vida; per això viu. de tota La planta baixa del «Cau Ferrat» és en gran part una modesta casa com tantes n'hi havia a Sitges, habitació d'una família de pescadors, o, quan menys, de gent humil. La visió sempre encertada de Santiago Rusiñol quan intervenia en les seves accions un problema decoratiu, tot depositant els seus ferros, els quadres, les ceràmiques, anava pujant el to de l'estatge, que esdevingué un lloc únic on era possible copsar o induir quines afinitats sentia el mestre i les resultants que podien deduir-se'n. Així creixia el «Cau» i per aquest motiu degué engrandir-se ben aviat, disposant la traça d'un gran saló al primer pis, que fou la cambra on reuní Rusiñol la col·lecció de ferros forjats, que es tornà la primera d'Espanya i una de les primeres del món, incloent-hi les reunides pels museus públics dels Estats més avançats i poderosos. La instal·lació de les adquisicions era cada vegada un problema d'apariència més insoluble. L'encert de Rusiñol i el seu bon gust V 8 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Façana del «Cau Ferrat» FUNDACIÓ RUSIÑOL 9 inlassable, feien enquibir els objectes adquirits, reeixint a posar-los en llocs d'on semblava no s'haguessin mai mogut. El conjunt i els detalls de les agrupacions, semblaven la resultança de llargs estudis, però realment, eren tan sols el fruit d'un do de distribució d'impecable harmonia. Quan només es tractava de posar un clau o una clau més a les panòplies, el treball era senzill, tornant-se d'allò més difícil quan arribava a Sitges una Verge de tamany natural, un quadre de Zuloaga, les antiguitats ebusitanes o el llit de ferro forjat d'origen italià. Com a col·leccionista posseïa Rusiñol tantes i tan grans qualitats com les que demostrava en el de la decoració. Al costat del camp ferro — la matèria més dura que ha estat triada per a tornar-se objecte d'un art plàstic —, junt amb el ferro gairebé indestructible, posà Rusiñol la lleugera fragilitat del vidre. No hi ha pas un maridatge més , encertat. Les rotunditats de les ceràmiques escampen per les parets d'aquell blau ja clàssic els focs d'artifici de flors, sanefes, sants, oficis, embar¬ cacions, peixos i dibuixos geomètrics. Les arques de núvia i les de ferro s'ofereixen com a seients, i tot es presenta en les col·leccions del «Cau Lerrat» amablement, amb elegància, cada cosa al seu lloc, i en uns llocs que tanmateix semblen fets o reservats expressament per als objectes que s'hi enquibeixen. LI «Cau Lerrat», obra absolutament personal del seu fundador, fou realitzada en la part material pel malaurat arquitecte Lrancesc Rogent, identificat amb les idees artístiques del seu temps i refermades per les ensenyances del seu pare, l'arquitecte Llies Rogent. Lora d'aquesta col·laboració, que no és més que externa, tot el Cau Lerrat és una concreció, una cristal·lització, quasi un doble com els de les maslahas egípcies. És fins a un punt tan alt una producció personal de Santiago Rusiñol, que hom pot concebre i compendre la figura del mestre, el seu ambient i les directrius de les seves obres, després de sojornar un cert temps a Sitges, visitant el «Cau Lerrat» a la vora de la nostra mar, variable i en el fons tranquila, com la Vida. 10 MUSEU DEL «CAU FERRAT» LA VISITA AL MUSEU El Museu és visible tots els dies de la setmana, exceptuant el dilluns, per festa setmanal del personal. S'obre a les nou del matí i es tanca mitja hora abans de la posta del sol. També queda tancat els dies de festes nacionals o establertes de caràcter popular, que son les següents. 1 de gener, 6 de gener, 14 d'abril, 1 de maig, 24 de juny, 1 I de setembre, 12 d'octubre i 25 dè desembre. L'entrada serà, qualsevol dia i hora, d'una pesseta per cada persona forastera que visiti el «Cau Ferrat». Els sitgetans podran visitar el Museu gratuïtament, sempre, però que estiguin en possessió d'una targeta signada per l'alcalde de la vila, en la que s'esmenti el nom del sitgetà que la demana. Les visites d'entitats han de soHici- tar-se del Patronat del «Cau Ferrat», el qual disposarà les condicions d'hora i nombre de visitants, segons convingui. No és permès l'ingrés amb bastons, paraigües ni paquets de cap mena. La visita a les diferents cambres de l'edifici i al saló, és conve¬ nient de seguir-la com indiquen les ratlles vermelles dels plànols, mal¬ grat deixar completa llibertat de modificar-la desitgi. Els segons es panys de paret, les panòplies i les vitrines, estan numerades i uns car- tellets clars i visibles donen les indicacions més precises de cada objecte. Així doncs, oficialment, no hi ha més guies que la que s'enclou en el present volum. Restaprivat l'ingrés al Museu amb aparells fotogràfics i, per tant, l'obtenció de fotografies d'objectes i de conjunts. Els guardians indi¬ caran el mitjà d'adquirir exemplars de les fotografies que posseeix el Patronat del «Cau Ferrat». Els guardes del Museu preguen als visitants que en complimeht dels acords del Patronat del «Cau Ferrat» i de la Junta de Museus de Barcelona, i en honor dels càrrecs que els estan confiats, s'abstinguin d'oferir gratificacions de cap mena, que en cas contrari seran rebutjades. FUNDACIÓ RUSIÑOL II El Patronat de! «Cau Ferrat» i la Junta de Museus, en oferir la visita del «Cau Ferrat» als sitgetans, als amics, als forasters seus i als estrangers,esperen que tots es camportaran com cal, considerant inútil i ofensiva la col·locació de rètols coercitius i autoritaris, que sobren per als ciutadans assabentats de llurs deures i de llurs drets. 12 MUSEU DEL «CAU FERRAT» LA PLANTA BAIXA La planta baixa del «Cau Ferrat» no està dividida en cambres ben definides ni tancades. Les divisions són molies vegades estructu¬ rals, depenent d un canvi de nivell, del pas d'un arc o d'un requadrat de les parets. Sigui comsevulla, la visita del pis baix del «Cau Ferrat» es pot realitzar amb la més gran facilitat i claredat, seguint en les seves línies generals el plànol esquemàtic. Alguns objectes no consten en aquesta guia, per haver estat donats al «Cau Ferrat» després d'en¬ trar en caixa la publicació. Primera cambra. Vestíbul. — Es compon dels panys de paret a, b, c i d, i encara, de l'escala que puja al gran saló. Pany de paret És el primer de l'esquerra, en entrar. a. — Conté vint-i-una obres deSantiago Rusiñol, essent sens dubte la més notable La casa de préstecs, pintada a París, en el barri de la Cité, veí de la casa que habità l'autor, al Quai Bourbon. Són inte¬ ressants els dibuixos dels músics sitgetans, de l'època en què Rusiñol arribà a Sitges, i els dels anarquistes detinguts a Montjuïc, que pu¬ blicà un diari barceloní. Molts dibuixos negres o colorits són altres tantes fulles d'àlbum croquitzades a Andalusia, Consuegra o Sitges. Pany ds paret designat amb la lletra (i FUNDACIÓ RUSIÑOL 13 Ip- nHr^ f-||f Pany de paret lletra ò També són de Rusiñol els quadres a l'oli Palau abandonat, de Viznar, prop de Granada, i La noia de les clavellines, pintat a Sitges. Del pintor Clapés és la pintura a l'oli La filíela rossa, i de Joan Llimona La caria (núm. 3 de l'esquema). De Ramon Casas, La dama blanca, retrat d'una sitgetana, i de M. Utrillo, un esbós a l'oli de l'absis de Notre-Dame de París. Zuloaga, Ibels i Ramon Pichot, estan representats per dibuixos, en llur majoria fets per a il·lustrar el llibre de Santiago Rusiñol Fulls de la Vida. Damunt arquimesa espanyola del segle una XVIII hi ha una calla policromada també espanyola, del segle XVI. Pany de paret b. — £s el que recau en la paret interior de la façana i que naturalm.ent no es pot veure fins ésser ja endins del vestíbul. 14 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Damunt una arca aragonesa, un ostensori de pisa de Manisses i dos pots de farmàcia catalans, sota un quadre de rajoles dites de València, són la primera mostra de la ceràmica que contenen les col·leccions del «Cau Ferrat». Els plats catalans i de Manisses que decoren aquest pany de paret, sols compleixen una ñnalitat senzilla¬ ment decorativa. Les dues brandoneres de ferro forjat català, perta¬ nyen a les col·leccions que en dipòsit ha portat al «Cau Ferrat» la Junta autònoma de Museus de Barcelona. De les obres de pintura, deixant de banda un fragment de taula aragonesa (La Marc de Déu del Roser) i un dibuix al llapis carbó, de Rusiñol, cal fer remarcar la post pintada per Ramon Casas, re¬ presentant un carro traginer, inspirat del que fou el vehicle del viatge a través d'una part de Catalunya realitzat per l'autor i en Rusiñol. Un retrat del pintor tarragoní Francesc Ferran, per Rusiñol, presenta aquest company del fundador del «Cau Ferrat», a qui encarregà moltes de les còpies que figuren a la col·lecció. Pany de paret c. — És el que està a l'esquerra en entrar al vestíbul. D'ell arrenca l'escala que va al primer pis. L'embigat és el que hi havia a la primera casa adquirida per a instaHar-hi el «Cau Ferrat». La porta amb tirants del segle XIII, martell de picaporta del se¬ lf Pany de paret lletra C FUNDACIÓ RUSIÑOL Morter de pedra numulxtica gleXVI-XVII 1 escut de pany coetani, pertany a la Junta autònoma de Museus de Barcelona, i tanca l'habitació del lavabo. La pintura a l'oli (núm. 20 del croquis esquemàtic) que repre¬ senta o és un estudi d'un hort, és deguda al pintor francès Giran Max, gran amic i d'acadèmia de Santiago Rusiñol, en els anys company de París. La còpia de la Villa Médicis, de Velazquez, la féu Ferran (núm. 4) i la de Tadeo Gaddi, Santiago Rusiñol. Un curiós entreteniment de Ramon Casas, el constitueix Intimitat, pintat damunt un mirallet de col·legiala (núm. 5). Els ferros més dignes d'esment són els tornapuntes (un dels tres, el del mig, pertany a la Junta de Museus de Barcelona) ; la reixa ovalada de la paret del lavabo i el coronament de brandonera cata¬ lana del segle XVII, posada al pom de l'escala. Els plats són de Ta¬ lavera, Terol i algun altre lloc d'Aragó. Damunt una arca i una caixa castellanes, hi ha un fragment de Crucifixió, talla hispano- germànica del segle XV. 16 MUSEU DEL «CAU FERRAT» El tros de de paret de l'escala que figura en el croquis es¬ pany quemàtic, conté canelobre de paret del segle XVII i tres un pintures a l'oli de Rusiñol: El gravador Ramon Canudas, malall; del pintor malagueny Guerrero, Paisatge; i Un gitano, obra primerenca de Ramon Casas. Els dibuixos són de Rusiñol, i ofereix interès ico¬ nogràfic croquis per a un re¬ un trat d'Albert Rusiñol, essent molt jove. És millor deixar l'examen d'aquest pany de paret, del tram d'escala en pujar al pis alt. Pany de paret d. — Format pels carcanyols de l'arc que limita el vestíbul, en el lloc oposat a l'entrada. Al fons, ja es veu la cambra del brollador, amb el gran finestral que dóna a la mar. Les pintures d'aquest pany, només enriqueixen l'aspecte del mur. Un pati de Montmartre (num. 1 ) i un esbós, aquest de Ramon Pichot i de Rusiñol el primer. En un marquet acuradament fet de planxa de ferro, hi ha un Cadell d'orangutan, dibuixat a la ploma per R. Casas. Els altres dibuixos són en llur majoria per a il·lustrar l'obra de Rusiñol Fulls de la Vida, i són de Ramon Pichot. En la mena de taulell on es lliura la base de l'arc, que és apuntat segons és constant les construccions antigues en sitgetanes, hi ha un morter de pedra numulítica gironina, amb curioses escenes de la vida monacal, per bé que siguin bucòliques. És una obra del segle XVIII. Els altres dos morters del costat, són de laboratori d'adroguer i un o d'ells (el núm. 14), el més gran, pertany a la Junta autònoma de Museus de Barcelona. Els plats són de les cofurnes de Puente del Arzobispo (núm. 3) i d'Alcora (núm. 4). La Mare de Déu de talla, procedent del nord d'Espanya, és del segle XIII, així com la testa de Verge de l'altra banda de l'arc. Finalment, la llanterna de combregar, de planxa de ferro, és donatiu del senyor M. Lftrillo, i el drac del qual penja el fanal, és una obra moderna. FUNDACIÓ RUSIÑOL ,17 Cran cambra, formant cl menjador i la cuina. Pany de paret e. — £s l'altra cara de l'arc descrit amb ei nom de pany de paret lletra d. Mirant-lo, es veu al fons la porta d'ingrés, i, a l'esquerra, el co¬ mençament de l'escala del primer pis. Marcant l'arc, hi ha setze plats (dos d'Alcora, sis de Terol, quatre de manufactura aragonesa, un de Talavera, altre de Puen¬ un te del Arzobispo, i un plat i una fruitera catalans). La testa de Sant Joan Baptista, talla caste- Pany de paret lletra e llana del segle XVI, és notable, essent d'una procedència semblant l'estatueta del mateix Sant posada en pom del replà de l'escala. El drac modern (núm. 1 7) és obra del un forjador català Gerard Alegre, de Barcelona. A la dreta de l'arc hi ha uns càntirs catalans, i a l'esquerra una gerra d'aiguamans, posada damunt una conca, de Manisses. Fora de pany de paret, hi ha una creu de terme, obra de forja catalana del segle XVI. Pany de paret f. — Deixant a la dreta l'escala i anant cap a lamar, hi ha el pany de paret lletra f. Al mig hi ha un escalfa- panxes, format amb una finestra provinent del castell de Sitges, que s'aixecava on ara hi ha la Casa de la Vila. Per això hi ha la creu del blasó del capítol de la Seu de Barcelona. Els plats que es destaquen sobre el fons blau pur de les parets, són en exemplars de les manufactures de Manisses (nú¬ aquest pany mero 2), Puente del Arzobispo (núms. 3 i 32), Paterna (núm. 31 ) i d'alguns llocs d'Aragó. A la dreta hi ha dos canastrons de balança i una romana. El canastró més gran és de la col·lecció Rusiñol, i l'altre més xic i la romana, pertanyen a la Junta autònoma de Museus de Barcelona. La caixa de cabals també és un exemplar pertanyent a la Junta de 18 MUSEU DEL «CAU FERRAT» 0®© CÍ1« 0 Pany de paret detignat amb la lletra f Museus de Barcelona. Les dues gerres d'aiguamans, són catalanes, i el bloc de bastiment que serveix de suport és una llinda de finestra o de porta del derruït castell de Sitges, de la que són les armes del blasó, la torre o castell de tres torres, el tot emmarletat i surmontât de la creu de la Seu barcelonina. Els pots de farmàcia són de manufactura catalana, i el centre de tinell o de taula parada, és d'Alcora. Els ex-vots humorístics, s'expliquen ells mateixos. Els dibuixà l'Ignasi Vilarrassa. La bacina de captiri del mantell de l'escalfa- panxes, és de la sèrie del raïm de Canaà i procedeix, com la majo¬ ria de dinanderies, dels obradors valons. Les canadelles són fran¬ ceses i el candeler (núm. 23) és talaverenc. Detall del fogar del escalfapanzes, amb Dintre l'escalfapanxes, hi ha i canelobres mosses una placa de ferro fos, igual a una placa de guix existent en la part alta del pati dels lleons, del palau de l'Alhambra, de Granada. Les ortigues d'espillera adapta- FUNDACIÓ RUSIÑOL 19 Pany de paret lletra cf des a una reixa d'escalfapanxes i un parell de mosses de caballet, són els únics ferros d'aquesta part que no estan en dipòsit enviat per la Junta de Museus de Barcelona. A l'esquerra del escalfapanxes hi ha un fragment de taula navarresa. Pany de paret g. — Format per l'arc i les agulles o panys laterals, que marquen la separació amb la cambra del brollador i el lloc de treball de Santiago Rusiñol. La reixa forjada, que és un treball castellà-aragonès, és un exemplar força curiós. Damunt es veu un gall, d'un coronament de grua de llàntia. A sota hi ha un elm alemany i un de francès, dels usats durant la guerra del 1914-1918. El francès és l'emprat per Miquel Utrillo en les seves visites als fronts de combat, i l'alemany, recollit per Santiago Rusiñol, està foradat pels projectils. La baioneta era una de les usades per les tropes colonials alemanyes en el front del Camerun. Aquests estris guerrers estan posats damunt una caixa de cabals, del segle XVIII, que pertany a la Junta autònoma de Museus de Barcelona. La còpia d'un quadre de Domenico Theotocópulos, El Greco, és de F. Ferran. Elsplats damunt l'arc, són exemplars d'Al¬ tres cora (núm. 2), Manisses (núm. 3) i Terol (núm. 4). El plat de 20 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Manisses, que és modern, està dedicat a Santiago Rusiñol i el pintà el crític valencià Chavarri. Damunt la divisió baixa que separa aquesta cambra de la del brollador hi ha gerres i gerros per a oli i d'aiguamans, de Terol, Ma¬ nisses i Catalunya. És exemplar escollit el llantió de vidre; també ho és força el un penell de ferro del segle XV-XVI, dipositat per la Junta autònoma de Museus, de Barcelona. Penjant del trespol, hi ha al centre una corona de llum, obra catalana del segle XVII-XVIII. Cambra del brollador. Pany de paret h. — Seguint la visita, el plànol ad¬ segons junt, es baixa a la cambra del brollador pels tres graons que hi ha a l'obertura del pany de paret lletra g. És sens dubte la més alegre i bonica del «Cau Ferrat», pel doll de llum que ve de la banda de la mar, el blau fort de les parets, l'esclat de l'esmalt de les peces de ceràmica i la garba flonja d'una mena de capiUera que creix ufana a la conca del brollador. Aquest prové de l'hort de l'ermita del Vinyet, de Sitges. D'altra banda, entre els objectes ací exposats n'hi ha del més gran interès artístic i arqueològic, i, els més, decoratius per llur bellesa. A dalt de tot, hi ha tres plats de porcellana francesa. Més avall cinc gravats alemanys, del segle XVII, amb vistes de Kassel, Fritzlar, Bronn, Eschwege i Marcoduri. A la dreta de la vitrina central hi ha una pintura de Santiago Rusiñol, El cementiri de Montmartre, o més ben dit, el de Clichy. El quadre de l'esquerra és del mateix artista i és un estudi d'un pati sitgetà. Damunt dos permòdols de fusta, obra moderna reproducció d'una talla germànica, hi ha dos albarellos o pots de farmàcia, de Manisses. Sota, damunt uns pilans o regrui- xos del mur hi ha, dintre un fanal de vidre. Les tres Maries, escul¬ tura d'alabastre, obra castellana del segle XV, i L'adoració dels Reis de l'Orient, escultura d'alabastre, obra dels imaginers anglesos de Nottingham. Els nou dibuixos a l'aiguada, són de la filla de Santiago Rusiñol, Maria Rusiñol de Planàs, quan era noia. Damunt la vitrina, alguns gerros, una ampolla i un tinter (de Talavera). El brollador 22 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Cambra del brollador. Vitrina del pany de paret Conté nombrosos objectes de h. — vidre i de terra cuita, procedents llur gran majoria de les necròpolis en púniques i greco-romanes d'Eivissa, la cronologia dels quals data de la primera dècada de segles abans de l'era cristiana. Alguns exem¬ plars, molt pocs, procedeixen d'Empúries. Les balsameres, del segle V fins a l'època romana, són segons la forma de tipus d'àmfora, alabastro, tub (lacrimatori), figueta i ari- baUó. Els collars s'han compost ajustant-se tot el possible a la forma que tenien en l'antiguitat, i les són de diferents formes i matè¬ peces ries, havent-hi amulets i grans de vidre, terra cuita, os i bronze. Hi ha, ultra els grans esfèrics i les fusaioles, exemplars de la deessa Isis (tipus faraònic) ; Istar o Tannit (tipus fenici-cartaginès) ; del déu Horus (tipus faraònic) ; del déu Bes (tipus faraònic) ; de Falcó, l'Horus faraònic; de testa de xacal, l'Anubis faraònic; l'ull Udja, de tipus faraònic; el Nilòmetre i el Grifó, ambdós faraònics, i una sèrie de mascarons masculins i femenins, de tipus hel·lènic i hel·lenístic. Hi Cambra del brollador. Pany de paret líetra h (í vhrtna) FUNDACIÓ RUSIÑOL 23 ha, encara, peces de tipus animal, d'amforeta, de raïm, de cam¬ paneta i de forma fàl·Iica, tots pertanyent al grup hel·lenístic. Algunes d'aquestes peces estan muntades amb fil d'or. Poden compendre's també entre les peces d'orna¬ mentació els pseudobotons (nú¬ mero 25) ; l'escarabeu (núme¬ ro 27) ; l'arracada (núm. 28) ; els pseudobotons segellats (nú¬ mero 29) i, finalment, les re¬ produccions en vidre dels ossets de joc(núm. 30) i el dau d'os (núm. 31). Vasos ceràmics. Són grecs i del segle V abans de C. els núms. 32 i 33, de tipus aribaHoidi. Els hel·lenístics (núms. 34, 35 i 36) daten del segle IV- II a. de C. Els vasos neo-púnics, es classifiquen com dels segles v-ii a. de C. i són del tipus Bazzuola o biberó (núms. 37 i 38). Dos (núms. 39 i 40) són de tipus amforoidià. Cal incloure entre els exemplars ceràmics la llàntia de tipus segle II-I a. de C. Vasos de vidre. Sant Pau, talla castellana, segle X'T Són greco-romans i del se¬ gle V-I les urnes per a queviures (núms. 42 i 43). Les ampolles-figuetes (núms. 44, 45, 46, 47 i 48) i el plat (núm. 50). 24 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Estatuetes de dos dels tres reis,talla germànica del segle XV Estatuetes de terra cuita. Formen un grup de divinitats ctonianes, que acostumaven acom¬ panyar els cadàvers amb la finalitat de posar el difunt sota la seva guia i protecció. Les carotes, caretes o mascarons, probablement vo¬ lien recordar les faccions del traspassat o quan menys distingir el sexe. Amb elles es cobria el rostre del cadàver o bé es dipositava a la tomba i tenia un caràcter votiu o representatiu. Els tipus artístics. FUNDACIÓ RUSIÑOL 25 són: troiado-ciclàdic (núms. 51, 52 i a. de C. ; 53), del segle IX-VIII el fenici C. ; egiptisant (núm. 55) , (núm. 54), del segle VIII-VII a. de segle VI segle VI a. de C. ; neo- a. de C. ; grec arcaic (núm. 56), púnic (núms. 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63 i 64), representant les di¬ vinitats ctonianes Demeter i Coré, són del segle V-II a. de C. Són de tipus grec-heHenístic dues estatuetes (núms. 65 i 66). La plaqueta funerària (núm. 67) és del segle IV a. de C. i les plaquetes- bustos funeraris (núms. 68 i 69) són del segle IV, sempre d'abans de Crist. \ Fíibules de bronze. Són d'origen neo-púnic (núms. 70, 71, 72 i 73) i del segle V-II. El mirallet de mà (núm. 74) és del segle IV-III abans de l'era cris¬ tiana. En la part baixa de la vitrina, hi ha una sèrie de sis vasos de ceràmica americana, dels «mayas»* Pany de paret i. — És el que recau en la façana que dóna a la mar, el qual hi ha una porta a la dreta per la que s'ix a la en terrassa de la casa. Per aquest fet i el de venir la llum a dolls, cal suavitzar la claror. Només cinc ob¬ jectes decoren l'arc rebaixat de la paret : tres grups de rajoles, de Ma- nisses els dos dels extrems i de Ta¬ lavera el format per nou rajoles, que és al mig. Els plats de porce¬ llana, són francesos. Al centre d'aquesta cambra hi ha el brollador del Vinyet, que li Pany de p.ret ik.ra'i dóna nom i que és del segle XV. Damunt el brollador, penja del sostre un bergantí, obra de l'art popular català del segle XIX. Pany de paret J. — És el de l'esquerra de la cambra del brollador, mirant cap a la mar. Des del punt de vista de la bellesa FUNDACIÓ RUSIÑOL 27 Oejiâ? Q®0^5''' "¿) tSi '^9o 0® ®©„ ©0© ^íftxb°-^ ®©@^ Ô (6)#|)#|)«|0 ^ □□□□□□□□ (O w Oso 710 .4 □□□□□□□□ □□□□□□□□ 75 »! 7Î Cambra del brollador. Pany de paret lletra J decorativa, és undels més atractius. El conjunt està constituït per setanta-una peces de ceràmica, molt ben penjades, encara que estiguin seriades. Dos quadres escollits de Santiago Rusiñol flanquegen l'espai de les ceràmiques, i fent un fris escalat que corre per damunt una socolada de rajoles vernissades dites de València, hi ha les vint-i-vuit il·lustracions de r.^uca del senyor Esteve, dibuixades per Ramon Ca¬ sas. Damunt uns pilans i dintre un fanal de vidre, hi ha quatre escollides talles. El grup es descompon en vint-i-quatre plats, en la de ceràmica següent forma ; un de Puente del Arzobispo (num. I ), sis de manu¬ factura aragonesa indeterminada (núms. 2, 12, 14, 15, 18 i 57), tres de Terol (núms. 20, 56 i 70) deis segles XVII i XVIII, cinc de Manisses (núms. 6, 7, 49, 52 i 54), tres de Montelupo (núms. 5, 1 1 i 48) que són dels segles XVII i XVIII, i sis de catalans (núms. 1 3, 16, 17, 19, 58 i 61). Les escudelles sumen trenta-tres exemplars, tots ells manufactu¬ rats a Manisses, lloc del qual eixiren també vuit dels nou bols que posseeix el «Cau Ferrat» (el que té el núm. 25 del dibuix esquemàtic. 28 MUSEU DEL «CAU FERRAT» és de Paterna). Fer completar l'enumeració de la ceràmica d'aquest a pany de paret, afegir tres fruiteres aragoneses (núms. 3, 4 i manca 55) i una conca catalana del segle XVII (núm. 47). Les figures de talla són: les del fanal de l'esquerra, dos del tres reis d'Orient; són obra germànica del segle XV. Les talles del segon fanal són: un àngel d'una Anunciació, talla hispano-flamenca, i un Sant Pau, obra castellana, ambdues del segle XV. Les dues obres pictòriques de Santiago Rusiñcl, són: una processó de Via-Crucis, a Xàtiva, i una cambra d'un palau existent a Viznar (Granada). Pel que fa a les il·lustracions de Ramon Casas per a l'Auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, no cal fer cap aclariment posat que la lletra que les acompanya és prou explícita. Nu, per Ramon Casas FUNDACIÓ RUSIÑOL 29 Pany de paret k. — És l'arc que separa la cambra del brolla¬ dor la cuina-menjador. Se¬ de gueixen l'arc, damunt les dove- lles, onze plats, dues conques i un gibrell. Entre aquestes peces n'hi ha de catalanes (núms. 7, 9, 10, 11, 12 i 14), d'arago¬ Ptny de paret lletra fc neses (les conques núms. 2 i 6), de Talavera (núms. 3, 5 i 8) i un sol plat (el núm. 4) de Gènova. El gibrell és terolenc. Damunt el mur que separa aquesta cambra de la del men¬ jador, hi ha un grupet de terra cuita, modelat per l'escultor rossellonès Gustau Violet; una escultura guix, obra de de Manolo Hugué (Maternitat) ; una testa de Júpiter, en mar¬ bre, i una segona obra també en terra cuita fosca, de Violet. Els dos estudis de nu de Ramon Casas els pintà l'artis¬ ta a Barcelona i són excel·lents exemplars que demostren la seva facilitat de dibuix i pin¬ zellada. Fora del pany de paret hi ha dos canelobres catalans del segle XIV-XV, que formen part dels vuit-cents objectes deixats en dipòsit per la Junta autò¬ noma de Museus de Barcelona. Pany de paret 1. — És el primer a la dreta, un cop a Angel de l'Anunciació» taíla hisp. -flam., s. XV 30 MUSEU DEL «CAU FERRAT» dins de la cambra de treball de Rusiñol. Com que hi ha un arc que divideix el trespol i marca una separació, s'ha senyalat cada tros amb lletres diferents. A dalt de tot i en silueta sobre un fons clar, hi ha un relleu de bronze de l'escultor Enric Clarassó. La pintura, còpia d'una obra d'escola toscana, és de Santiago Rusiñol. L'esbós per al decorat de La nit de l'amor, de Rusiñol, és pintat per Maurici Vilomara. El dibuix al llapis plom és d'un àlbum de Rusiñol, i és també seva la quimera sucant la ploma en un tinter, que l'autor posava a totes les seves obres, motiu pel qual el Patronat del Museu Rusiñol del «Cau Ferrat», ha adoptat el ma¬ teix dibuix per al seu segell. Danlunt un faristol de ferro, del segle XVII-XVIII (dipòsit de la Junta de Museus de Barcelona), hi ha les cobertes d'aram repussat, cisellat i esmaltat, del diploma no¬ menant fill adoptiu de Sitges en Santiago Rusiñol, ofert l'any 1913. És obra de Marian Andreu. Pany de paret m. — Comprèn des del faristol fins al recó del finestral sobre la mar. Al mig, hi ha la taula de treball on escrivia Rusiñol quan era aSitges. Damunt la taula, que té un calaix i tres calaixets, hi ha un tinter i un especier de Talavera. Al mig, un Sant Jeroni, talla policromada espanyola del segle XVII, i darrera del Sant, una reproducció fotogràfica de La Primavera, de Botticelli, del Museu dels Oficis, de Florència. AI centre del mur, i sota una reproducció fotogràfica de la cèlebre Cantaria, de Donatello, està posat el retrat al carbó de Rusiñol, dibuixat per R. Casas. A dalt, a dreta i esquerra, es veuen dues obres jovenívoles de Hermen Anglada Camarasa: Nocturn parisenc i Papallones de nit. Sota de la primera obra hi ha un pastel d'Arcadi Mas i Fontdevila, La Pubilleta, i a la dreta del retrat de Rusiñol, una còpia d'un quadre de Velàzquez, per 32 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Pan7 de paret lletra Tíl F. Ferran. Sota el pastel de Mas i Fontdevila, hi ha La matinera, de R. Casas. Els altres dibuixets són de Picasso (núms. 9, 14, 15, 25, 26 i 27), Zuloaga (núms. 7, 8 i 39). De Rusiñol n'hi ha quatre, dibuixats a Andalusia (núms. 19, 20, 22 i 28). D'Utrillo és un dibuix aquareHat (núm. 31). Una estampa de la Mare de Déu de la Caritat del Coure i dues reproduccions japoneses completen la de¬ coració del mur, ultra dues cadires, una reproducció reduïda de la Venus de Milo i una llumenera, que estan damunt dues petites llibreries. Hi ha també un retrat fotogràfic de la senyora Rusiñol. Pany de paret n. — A l'altra banda de la cambra s'escau el panydesignat amb la lletra n. Contra el recó de l'arc, hi ha un rellotge francès, comprat a Normandia quan Rusiñol, Utrillo i Ramon Pichot anaren a veure l'abadia de Jumièges. Dalt de tot, estan penjats els quadres Coves del Drac, de Manacor, pel pintor belga Degouwe de Nuncques; Nu, obra capdal en aquest gènere, de Ramon Casas; Retrat del pintor Ricard Planells, per S. Rusiñol, i una litografia d'Odilon Redon. La renglera de sota es compon de les obres: Retrat (o millor estudi) de dona, per R. Casas; La pidolaire, dibuix per Isidre Nonell; FUNDACIÓ RUSiÑOL 33 El pintor Uranga, dibuix d'Ignasi Zuloaga; Enric Borràs, estudi per R. Casas per al retrat a l'oli que posseeix el gran actor; Retrat de Santiago Rusiñol, dibuix a la sanguina, per M. T. Muller, fet ■ t F]□ ^8 L a París el 1892 ; Pati de la pri- Rusiñol habità 0r mera a casa París, per aue P. Vernet. Esbós s l·l ■ 14 ■■ de paisatge, per Darius de Re- goyos; il·lustració de Les pirଠII. 0 mides del llibre Oracions, de Rusiñol, dibuix de M. Utrillo, Pany de paret lletra n i un retrat fotogràfic de San¬ tiago Rusiñol, obtingut Fernández, conegut per «Napoleón». per Més avall, en la ésser la tercera renglera d'obres, co¬ que ve a mença amb Estudi a l'oli, pintat per la senyora Lluïsa Denis de Ru¬ siñol, a la Font de la Verge, de Xàtiva; La matança dels indiots, per Daniel Urrabieta Vierge, guaix, així com els Llogadors de cadi¬ res per als patinadors i Pels vols de Nadal. Un dibuix a la ploma. El pollastret, és de mà de R. Casas, i la pintura d'un poble granadí, de Mas i Fontdevila. Dos quadrets petits, sota de tot, contenen un retrat de Rusiñol, fet amb paper retallat, i un retrat fotogràfic de la senyora Rusiñol abans del seu ca¬ sament amb el gran artista. Una otomada folrada de pana, era el seient de l'auditori escollit que admetia Santiago Rusiñol quan llegia alguna de les seves obres. Pany de paret o. — És el del piano, en el que tocaren obres se¬ Pany de paret lletra 0 ves — alguns en compongueren — els Albèniz, Chausson, mestres Falla, Guidé, Granados, Isaye, Millet, Morera i altres. Damunt, i al mig, hi ha un mirall del segle XVIII. A l'esquerra i a dalt, un dibuix a la ploma de M. Utrillo, La Malagueta, per a il·lustrar el llibre de Ru- Autorretrat de Ramon Casas» pintat l'any Í886 FUNDACIÓ RUSIÑOL 35 siñol Impresiones de Arte. Sota, un esbós a l'oli, de R. Casas, Dona llegint. Seguint, sota el mirall, un dibuix de La Gioconda, per Ignasi Zuloaga, un retrat de Rusiñol, per R. Casas, i un retrat de la pintora francesa Suzanne Valadon, a la sanguina, per M. Utrillo. A la dreta, i a dalt, hi ha l'autoretrat pintat per R. Casas i ofert al «Cau Ferrat» per M. Utrillo. Sota, hi ha Un poble cantàbric, oli de Darius de Regoyos, i sota de tot. La lliçó de música, pintat per R. Casas. A l'intrados de l'arc figura un plat de captiri, obra de dinanderia valona del segle XVI. Dues cornucopietes del segle XVIII, un dibuix d'un sarcòfag, per Ignasi Zuloaga, i dos elements decoratius de bronze, de fabricació francesa del segle XIX. El retratet és el de Maria Ru¬ siñol quan era nena. Damunt el piano, de lacasa barcelonina Bernareggi, hi ha una figureta imperi. Una branca de llorer de ferro forjat, oferta per l'Ajun¬ tament de Sitges a Santiago Rusiñol amb motiu de celebrar-se el 25 aniversari de la fundació del «Cau Ferrat», i una branca de políper. Pany de paret p. — Format per la gelosia que separa la cam¬ bra de treball de la llar del menjador. A la paret formada per la reixa de fusta, hi ha les cintes de les corones ofertes per l'Ajunta¬ ment de Barcelona, el Círcol Artístic, l'Ajuntament de Sitges i l'Ignasi Zuloaga, el dia 13 de juliol de 1932, en què s'inaugurà el monu¬ ment alçat en el «Recó de la cal¬ ma», i la llaçada de la corona oferta dos dies després per l'Ho¬ norable President de la Generali¬ tat de Catalunya, que vingué a Sitges expressament. Creuant-se amb aquests re¬ cords, figura la branca de llorer i Pany dc paret llcua p alzina oferta a Santiago Rusiñol en l'homenatge celebrat a Barcelona en 1926. És obra de forja, de Muñoz Morató. 36 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Damunt i l'esquerra, hi ha un plat de ceràmica francesa, d'estil a japonès; al costat hi ha un paravent japonès amb figures de roba i paper. A l'empit de la divisió amb la llar, estan posades quatre obres ben diferents: un lleó de terra cuita, de manufactura centre-asiàtica, una Mare de Déu de l'Espe¬ rança, ceràmica del segle X!X, un porta torreta aragonès i una estatueta de bronze, titulada Senza Uccello poverino! Pany de paret q. — Sor¬ tint de la cambra de treball, tot seguit a la dreta forma aquest pany de paret, la llar del fogar i el banc d'escó. Projectant-se ençà de la llar, hi ha la campana amb el pres¬ Dibuix a l'aiguada, per Maria Rusiñol tatge o palmar, que suporta setze peces de ceràmica i cris¬ tall i del que pengen tretze llums d'oli o de ganxo. Els quatre pots de farmàcia són catalans i del segle XVIII. Els plats, començant per l'es¬ querra, són de València (humorístic), Wegdwood, Alcora (el quart i el cinquè) i de Manisses. Encara hi ha una bacina d'afaitar, un saler i cinc copes de cristall, estampat i daurat al foc, de manufactura francesa. La col·lecció Rusiñol del «Cau Eerrat» posseïa ja cinc exemplars de llums d'oli (els núms. 4, 7, 8, 1 1 i 1 3) ; els altres provenen del dipòsit aportat per la Junta autònoma de Museus de Barcelona. Els tres primers, de l'esquerra, són de minaire. Pany de paret q. Dins el fogar i damunt la llar. Pengen — del mur del fogar uns clemàstecs, obra de forja catalana grans del segle XVII-XVIII que pertanyen a la Junta de Museus de Barce¬ lona, així com un suport per a recipients, la planxa d'escalfapanxes flordelisada i algunes mosses o suports de barres i de llenya (núms. 5, FUNDACIÓ RUSIÑOL 38 MUSEU DEL «CAU FERRAT» 9, 10 i 12). Altres es trobaven ja al «Cau Ferrat» (núms. 6, 7 i 11). Les dues grans graelles, una de quadrada i l'altra rodona, són donatiu del senyor Planell, de Santa Coloma de Queralt. La gerra damunt del banc, ésaragonesa; les pinces o molls de braser, són donatiu del senyor Artur Ramon, de Sitges. La petita peça del mig, damunt la llar, és un arrambador d'olles, per a fer-les entrar més endins de les brases o del caliu. £s del segle XVII. La brandonera catalana del segle XVI-XVII, és del dipòsit de la Junta de Museus. Pany de paret r. Des de la separació del fogar fins al — recó de l'esquerra, els fogons i l'aigüera de la cuina. comprenent Un palmar o prestatge va de banda a banda, essent d'un nivell més baix a dreta i esquerra on hi ha una llàntia de terrissa envernissada figuerenca i una llumenera de quatre llums, de fabricació catalana. A la part més alta de la paret, estan penjats sis plats, i començant per l'esquerra, són de Manisces (pintat per la senyora Denis de Ru- Cuina. Pany de paret lletra FUNDACIÓ RUSIÑOL 39 siñol, en ceràmic) ; català és el següent, i el que visitar aquell centre està posat també és de Manisses. El després del central i més gran, cinquè fou pintat per Santiago Rusiñol. També hi ha plats damunt el palmar o prestatge, i exceptuant el que fa tres, que és anglès tots provenen de la manufactura d'Al¬ cora. Davant aquests plats hi ha: una gerra-pitxer aragonesa ; una ampolla-cantimplora, catalana; una ampolla setrill aragonesa; una d'Alcora ; un gerro sopera d'aiguamans, de fabricació valen¬ ciana; un gerro decoratiu d'Al¬ cora i un pot de farmàcia, català. Damunt el pla dels fogons de la cuina hi ha : un càntir català ; una gerra aragonesa ; una fruitera d'Alcora, un gibrell terolenc ; una marcerina d'Alcora i una gerra de dues nanses, aragonesa. Els ferros prims i recargolats i molt decoratius, penjats arreu, damunt els fogons, són tots de ma¬ nufactura castellana, encara que es troben a Andalusia, Extrema¬ dura, Baix Aragó i Castella. En¬ tre ells hi han atuells força en¬ Penjador d'eines de cuina i forquetes torrapa ginyosos. Alguns exemplars for¬ men part dels ferros dipositats per la Junta de Museus de Barcelona (núm. 25, 26, 27, 28, 32, 33, 33, 42 i 44). En el penjador d'eines de cuina del recó esquerre, que prové de la Junta de Museus de Barcelona, hi ha una forqueta torrapà, giratòria, i uns molls plegadissos perfectament resolts. Davant la cuina un parell de brandoneres catalanes (de la Junta FUNDACIÓ RUSIÑOL 41 de Museus de Barcelona) i quatre mosses o suports de llenya per a cremar, formen amb una cadena una mena de separació. Pany de paret s. — Va des del recó dels fogons fins a l'arc que dóna al vestíbul. Damunt una porta de punt rodó, tancada amb dos fulls moderns amb lligades de ferro del segle XIII, hi ha posada en de la Verge portant un la dovella de la clau una imatge clavell. També és del segle XIII. per la paret, Escampats amb ritme, hi ha posats vint-i-set plats, de Paterna (mims. 1, 6, 7, 16 i 29), Manisses mims. 2, 8, 9, 10, 17, 28, 29, 31 i 32), de ma¬ nufactura aragonesa indeterminada (mims. 3, 24, 25, 27, 34 i 43), de Terol (mims. 5, 36 i 42) i d'Alcora (mims. 35, 37, 38 i 44). Els bols, o tasses quasi sempre sense nansa, són de Paterna (mims. 11, 20, 21, 26, 40 i 41) i de Manisses (mims. 4, 12, 15, 18, 19 i 33). Sota la ménsula en què descansa el cap de la biga mestra, hi ha una mascareta de guix, francesa, que porta al coll un penjollet d'argent del segle XVII. A la dreta de la porta encara està posat un penjador d'eines, de ferro, una gerreta aràbiga provinent d'Eivissa, una llàntia de terra cuita, una ampolla en forma de figura 42 MUSEU DEL «CAU FERRAT» femenina i gerret d'aiguamans, en forma d'au. Un fragment de un rajol amb porró pintat clouria l'enumeració dels objectes, als quals un cal afegir dues conques de Pa¬ terna (núms. 22 i 23). Salela. Pany de paret t.— Entrant a la saleta per la porta de punt rodó, és el de la dreta. Es guar¬ da ací unapalma treballa¬ gran da, de les del Diumenge de Rams ; unes cornucòpies amb imatges pintades, un diploma honorífic de l'Ajuntament de Sitges, adreçat a Santiago Rusiñol, per tal d'haver establert el «Cau Ferrat» (I8'94) i un altre, de to humorístic, ofert pels obrers de «L'Avenç» a Rusiñol, amb motiu de la publicació del llibre Oracions. Els mobles d'aquest salonet són isabelins. Les dues pintures a l'oli són del pintor sitgetà Joaquim Miró. Pany de paret u.—Entrant a l'alcova d'aquesta habitació, s'escau aquest pany de paret, a la dreta. La decoració és senzilla: dues cornucòpies amb una Dolorosa i una Mare de Déu del Roser, pintades sobre vidre ; un mirall ovalat, isabe- lí; dos dibuixos de R. Pichot per a il·lustrar el llibre de Rusi¬ Pany de paret lletra u ñol Fulls de la Vida; un dibuix de Bonnin i altre de M. Utri¬ llo imatge de Sant Domènec de Guzman, flanquejada de dos ge¬ ; una rros amb flors de curculles i caragolins, i una senzilla calaixera de caoba. 43 FUNDACIÓ RUSIÑOL Pany de parel v. — £s el del fons de l'alcova. Conté dues copies, una d'escola pisana i l'altra gòtica, fetes per Santiago Rusiñol; una cornucopia del segle XVIIl amb mirall ; una Santa Rita pintada à. ( damunt vidre, i dues gerres d'ai- 0 m guamans, l'una a dalt d'un renta¬ i l'altra dintre la reconada 0 mans Q que forma el lavabo. m Pany de paret x. — És molt Pany de paret lletra V heterogeni; ultra el llit estil Car¬ les IV, en el que dormia Santiago Rusiñol en els seus sojorns al «Cau Ferrat», hi ha un crucifix es¬ panyol del seglí XVII, una espin¬ garda marroquina, i un «frare» o escalfallits d'aram, donatiu de M. Utrillo. Pany de paret (suplementa¬ ri) X.. — Es refereix a la part de l'alcova vista per dintre. Hi ha un plànol de Duisburg, del segle XVII, un dibuix de R. Pichot per a il·lustrar el llibre Fulls de la Vida, de Santiago Rusiñol diploma humorístic ; un nomenant a Rusiñol soci honorari de la «Penya» del seu nom, i un dibuix de Mas i Fontdevila, Els xiprers granadins. Pany de parel (suplementari) lletra x HI mateix pany de paret vist per fora 44 MUSEU DEL «CAU FERRAT» En aquest mateix pany de paret, vist per fora, hi ha dues cor- nucòpies amb Sant Bartomeu i Sant Josep, pintats en el vidre, i una figureta de bescuit, de manu- ¿íi factura germànica. Pany de paret y. — Al mig, un vargueño espanyol, del segle XVII-XVIII. Damunt un Sant Miquel d'alabastre, d'origen llevantí - espanyol. Pany de paret lletra y Dos gerros xinesos de por¬ cellana clivellada i plà- dos nois, l'un d'Aquisgran i l'altre d' una ciutat austriaca fortificada. Pany de paret z. — £s el de la porta de sortida de la saleta, vist des d'aquesta peça. Damunt la porta hi ha un dibuix colorit, fet Rusiñol per a un pes¬ per sebre ell i els seus com- que panys feren l'any 1 898. A dre¬ ta i esquerra, dues cornucò- pies (del segle XVIIl) amb mirall, dos gerros decoratius de la manufactura sueca de Ròrstrand i dos diplomes ho¬ Pany de paret lletra Z norífics tarragonins, l'un de la societat coral «L'Ancora» i l'altre de la secció excursionista de 1 Ateneu de la classe obrera, ambdós nomenant soci honorari San- tiago Rusiñol. FUNDACIÓ RUSIÑOL 45 EL GRAN 5ALÓ En pujar l'escala hi ha a la paret de l'esquerra sis picaportes d'anella, que pertanyen a la Junta de Museus de Barcelona. Els mar¬ cats amb els números 3 i 4 són obres de forja catalano-valenciana, i els quatre restants són catalans. Aquestes peces recauen sota del pany de paret marcat amb la lletra A, que és el que comença el curs de la visita indicat per la ratlla vermella del plànol. Picaportes d'anella (Dipòsit dc la Junta de Pany de paret A. — Conté Museus de Barcelona). Pany dc paretllctra A els dos joiells més preuats de les col·leccions del «Cau Ferrat». Són els dos quadres pintats per Theoto- cópulos, conegut després de la seva estada a Toledo amb la denomi¬ nació de Creco. Representa el primer la Magdalena penitent, i el segon. Les llàgrimes de Saní Pere. És el Sant Pere la representació genèrica d'un tipus mediterrani, tan abundós a la nostra terra com en tot el llevant espanyol, italià, grec i fins en terres d'Asia. Un gran crucifix de talla policromada, del segle XIV, està flanquejat per dos retratspintats per San¬ tiago Rusiñol. El pri¬ mer (núm. 2) és el del que fou director de La Vanguardia de Barce¬ lona, Modest Sánchez Ortiz, i l'altre el d'un sitgetà anomenat Pan¬ xó Xicarrons. La testa de noia sitgetana, és la de la filla del que fou fidel majordom del gran artista. Genis Muntaner. Els picaportes núms. 5, 6 i 8, la grua de llàntia i el candeler de paret, pertanyen FUNDACIÓ RUSIÑOL 47 I I I. I r 11 1Z 15 15 16 17 18 19 2o 21 22 ¿5 Dibuir esquemàtic del pany de paret designat amb ía lletra A a la Junta hi ha tretze pica-, de Museus de Barcelona. Formant fris, portes 10, 13, 14, 16, d'anella i de martell, obres catalanes (núms. 17 i 18), catalano-aragonesa (núms. 11 i 15), castellanes (núms. 12, 21, 22 i 23) i castellano-aragonesa (el núm. 19). Els claus destinats a l'ornamentació i reforç de les portes de fusta, formen un llarg fris que en conté trenta-un de tipus quadrats, de roseta, cassoleta, creu i trèvol. Suportats per la barana de l'escala, hi ha sis florons de reixat i dues creus. (La peça núm. 1 pertany a la Junta de Museus de Barcelona.) Les llàgrimes de S«nt Pere, per Domenicos Theotocópulos, dit El Greco FUNDACIÓ RUSIÑOL 49 Clau que fou de l'esglésía municipal de Sant Miquel Fora de la barana estan posats dos canelobres amb corona de llum, una cadira de braços i una brandonera. Els tres objectes de ferro són obra de forjadors catalans. Panòplia núm. /• — Formada per disset objectes, entre els quals hi ha quatre estreps, tres esperons, un cranequí de ballesta, un pany de porta i un de vargueño; un bàcul, un cap de porra de macer, dos escuts de pany d'arca i una estrella d'esperó. Penjant davant la panòplia hom veu un portallàntia, i, a terra, una cadira de boga de balea, moble català del segle XVIII. i5 Panòplia N.° I Clau per a ferrissar portes, tipus de cassoleta 4 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Corona de ílum, segle XVI 52 MUSEU DEL cCAU FERRAT» 1 12 Í5 16 1-7 1€ 15 20 21 22 ¿i ¿4- ¿5 26 Dibuix esquemàtic del pany de paret lletra B Pany de paret B. — L'objecte principal és un retaule català de la primera meitat del segle XV. Altres obres pictòriques són el retrat del sitgetà Lluís Marcet i el del escultor tarragoní Carles Mani. Més avall, està posat el retrat del sitgetà Ricard Roig, tots tres obra de Santiago Rusiñol. Un estudi d'un boulevard parisenc, és de R. Pichot. Al centre del fris de quinze picaportes i martells, hi ha l'obra cab¬ dal d'aquesta mena d'instruments. És el picaportes que fou de la «Casa FUNDACIÓ RUSIÑOL 53 Retrat de l'escuítor Carles Mani, per Santiago Rusiñol de l'ardiaca», de Barcelona, avui Arxiu Històric de la Ciutat. És una obra de finals del segle XV o començaments del XVI. Els braços de llum, les corones de canelobre i la grua de llàntia, obra castellana del segle XVIII, arro¬ doneixen l'aspecte de¬ coratiu d'aquest pany de paret, davant el qual penja un llam¬ pant drac policromat, del segle XVIII, obrat Clau císellada, segle xvii a Castella. Un fris de vint-i-un claus de porta, va augmentant el valor didàctic d'aquesta sèrie de peces forjades. Al peu i fora del plafó està posada FUNDACIÓ RUSIÑOL 55 l'arca del segle XV amb un escut pon¬ tifici que's creie el de Benet XIII, el famós papa d'Avinyó. Damunt l'arca hi ha diferentsobjectes, entre els quals sobresurten alguns dracs i altres coro¬ naments de grua, una cantina de tra¬ dició germànica, canelobres, brandone- res i una mossa o suport de mànecs (que pertany a la Junta de Museus de Barcelona). Panòplia núm. II. — Conté una de les més notables de la col·lec¬ peces ció, puig que no es coneix més que un exemplar semblant. És el morrió de ^8 Panòplia N." 11 cavall, obra de forja germଠnica del segle XVI. També és digne d'esment el forrellat amb passador, un pany d'arca amb lleva i ganivet de molla, un acuradament forjat (segle XVl). Fora de panòplia hi ha penjat un suport de llàntia, i al seu lloc, a terra, una cadira catalana de boga de balea. Pany de paret C. — Per les seves dimensions i qualitat de pintura, és l'objecte més no¬ table i visible d'aquest pany de paret el quadre d'Ignasi Zuloa- Croyante, per Darius dc Regoyos FUNDACIÓ RUSIÑOL 57 ga La pari del vi. El que fou gran amic i company de Ru- siñol, envià la pintura en lloc de l'obra Abans de la corrida, que fou adquirit pel Museu Modem de Brussel·les en 1900. Les altres pintures són una còpia de l'Eva pintada per Lorenzo da Credi i una al¬ tra, l'original de la quai la pintà Lluc Cranac, represen¬ tant també la primera dona. Les dues còpies les pintà Ru- siñol. Entre els quinze pica¬ portes i martells de picaporta formant fris, hi ha el que re¬ presenta Jesús i el maligne, procedent de Vic. Més avall, un altre fris més estret conté vint-i-dos claus de porta, dels quals dotze són del tipus de creu; tres del de roseta ; qua¬ tre , quadrats ; dos, de mostat- xoni o rombe, i un, hexago¬ nal. Fora del pany Picaporta de martell, representant de Jesús i el maligne. Procedeix de Vic paret, està posa¬ da una arca del segle XVI, que serveix de suport a alguns objectes de ferro, entre els que hi ha un penell i dos canelobres de dotze llums. També es troba en aquest nucli un canelobre amb corona FUNDACIÓ RUSIÑOL 59 de llum. Damunt del prestatge hi han nou canelobres de formes di¬ verses. Panòplia núm. HI.-—Formen els objectes d'aquesta panòplia: quatre panys d'arca, amb lleva; sis escuts de pany; una lleva d'arca; PanòpliaN.® III una pala de braser i un forrellat amb passador. Pengen de la biga uns clemàstecs castellans i a terra hi ha una cadira semblant a les dues ja esmentades. Pany de parel D. — Dalt de tot, tocant les mènsules de l'em- bigat que sosté l'enteixinat, es veu un quadre molt gran. El toc d'oració, pintat per Santiago Rusiñol a Santa Cecília, en el curs d'una estada 60 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Díbuíz esquemàtic del pany de paret designat amb la lletra D que féu a Montserrat en companyia de Joan Maragall i d'un altre amic. Els altres quadres són: El novici, de Rusiñol, i Croyante, de Darius de Regoyos. Una panòplia penjada a sota del quadre de Montserrat, conté trenta-quatre objectes pertanyents a la Junta de Museus de Barcelona, entre els quals es veuen tisores, tirablens, rascadors de pe- drenyal, una sinfoina o gaia, trencapinyons, marcadors, una ganiveta FUNDACIÓ RUSIÑOL 61 de taula, un desconegut, un gran compàs curiós objecte l'ús del qual és de puntes i una serra de cirurgià, donatiu del senyor Artur Ramon, de Sitges. Entre els altres, foren donats a la Junta de Museus de Barcelona per don Hermenegildo Giner de los Ríos, els marcats Morrió per a cavall» forja germànica amb els núms. 1, 3, 4, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 28, 29, 31, 32 i 34 del cartellet explicatiu. Llit sicilià i panòplia d'objetes diversos FUNDACIÓ RUSIÑOL 63 Malgrat el mèrit i vàlua dels objectes esmentats, sobresurt per la sevararesa i dimensions, un llit complet de ferro forjat, d'origen sicilià, adquirit a París, ciutat on forma part de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives del Pavelló de Marsan, del Louvre, l'únic exemplar semblant que es coneix. Damunt el llit hi ha un angelot de talla policromada, un fris de reixa, dipòsit de la Junta de Museus de Barcelona, i un borló de veracreu. És un excel·lent exem¬ plar de forja castellana, un canelobre de paret que Rusiñol adquirí del senyor Osma a canvi d'una panòplia de magnífiques espases. AI costatdel llit, hi ha una tauleta de nit, tipus modern del segle XVI. Un altre moble a l'altre costat del llit és també una reproducció fran¬ cesa moderna d'un model del segle XV. Completa aquest pany de paret una Verge d'alabastre, un'altra de talla i una arqueta d'os i vori. Cran pany de parel E. — En els monjos del gran finestral, hi ha vint picaportes disposats en sèries de cinc, pertanyents a la Junta de Museus de Barcelona. A la dreta i a la vora del llit esmentat hi Pany dc paret lletra A' 64 MUSEU DEL «CAU FERRAT» ha una panòplia amb una tarja d'armes o de torneig castellana i trenta-sis claus de porta, duplicats. A l'esquerra, una Pusíssima està posada damunt una pilastra d'altar, al costat de la boca d'incendi. Dues atxeres de ferro estan posades en els dos monjos centrals de les finestres que donen a la mar. CUu per a ferríssar portes, tipus de roseta Pany de paret F. — Els quadres són: La darrera recepta i Amor místic (un novici als peus Santiago Rusiñol. d'un Crucifix) pintats per Le Moulin de la Galette, una de les obres cabdals del gran amic de Santiago Rusiñol, Ramon Casas, i un curios paisatge en el que es veu pintant, en primer terme, Rusiñol, pintat per R. Casas, i més lluny, el darrer pintor, pintat per Rusiñol ; i per aquesta raó signen la tela els dos pintors amics. Encara hi ha un estudi de l'absis de l'ermita de Nostra Dona del Vinyet, deSitges, on es veu el brollador que aradecora agradablement la cambra que recau damunt la mar, a la planta baixa del «Cau Ferrat». És una de les obres sitge- tanes de Rusiñol. També és de Rusiñol la còpia d'Orcagna, del mateix pany de paret. FUNDACIÓ RUSIÑOL 65 Entremig dels quadres, i si¬ mètricament fixats, hi ha grues de llàntia, canelobres de paret, i més avall, formant una part del fris que volta tot el saló al mateix nivell, hi ha trenta-sis claus. Da¬ munt d'aquest fris hi ha un assor¬ timent de picaportes (set de mar¬ tell i nou d'anella). Fora de pany, damunt i al costat d'una arca tallada, hi ha canelobres i brandoneres i una arqueta de pergamí vermell, guar¬ nida de ferro. Pany de piret lletra F Santiago Rusiñol i Ramon Casas, pintant-ic mútuament 66 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Saló ds balí de l'antic Moulin de la Galette, Montmartre (Paris), obra cabdal de Ramon Casas FUNDACIÓ RUSIÑOL 67 iít ¿Í3 2.8 « 7í5 , ZT / ¿9 Panoplia N.® IV Panòplia núm. IV. Gran figura cimal i — de reixat, de ferro repussat; obra de forja cas¬ tellana. Tot voltant, hi ha un assortiment de quaranta-cinc claus de pany, degudament repar¬ tides. Fora de panòplia, instruments de tortura. Pany de paret G. — Fis quadres pintats per Rusiñol, són els següents: La senyoreta de Nan¬ tas, retrat d'una cèlebre model parisenca ; El mestre Enric Morera, dirigint un cor compost pels amics sitgetans, els retrats dels quals són co¬ neguts. Retrat de Miss Mac Flower, L'hivern de l'artista i Ramon Canudas, malalt. Un fris de picaportes i martells conté sis picaportes d'anella i quatre de martell, més sis martells de picaporta. Un dels picaportes d'anella (núm. 1 6) procedeix de la porta de l'església de Sant Cugat del Vallès. El fris de claus en conté vint, rodons, Figura cimal de ferro repussat estrellats, de petxina, lanceolats i de creu. Al 68 MUSEU DEL «CAU FERRAT» prestatge, sota el fris de claus, hi ha una selecció de capsetes, cane¬ lobres i arquetes. Damunt d'un arca, està posatun bust reliquiari i dos arquetes. Dalt del pany, hi ha un fris de vint-i-dos claus de porta. Panòplia núm. V. — Conté un aligot d'un C'mal de grua de llàntia. Altres cimals de reixa, claus de porta molt notables, nansa d'arca, gavinets i un plat. Fora de panòplia, hi ha una corona de llum i una cadira catalana, semblant a les ja esmentades. i 2. l if 5 6 7 Ô 9 10 11 i2. 13 16 17 18 19 ¿0 ¿1 ¿2 Fris cíaus per a ferritsar pr>rtcs^ del mateix pany de paret lletra G FUNDACIÓ RUSIÑOL 69 El gravador Ramon Canudas, malalt, per Santiago Rusíñol FUNDACIÓ RUSIÑOL 71 Panòplia del pany de paret lletra G (N,° 8) 25 Panòplia N.° V 72 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Cíau de ferríssar portes, tipus de creu Clau de fcrrissar portes, tipus dc petxina Reixa de volutes 75 FUNDACIÓ RUSIÑOL ' ÍÉÍi vi tables, com són : Picaportes de martell la porta ferrada amb grapes de ferro, procedent de la Cerdanya; les grues de llàntia i la mostra de botiga, probablement d'un hostal francès. Els panys d'arca i els escuts de panys d'arca, són d'excel·lent factura i delicadament detallats. Panòplia núm. VL — Està composta per un àngel de talla, d'una coronació; claus, panys i escuts de panys. Penjat de la biga, hi ha un vaixell de tres ponts, de mitjans del segle XIX. Fora de plafó estan exposats bons exemplars de reixes, brandoneres i canelobres. Pany de paret I. — Una gran panòplia posada a dalt de tot, està combinada amb cimals o florons de reixa, eixint d'una darga (o escut) castellana. Els altres ferros són grapes de ferrissar portes. Les pintures són unes còpies de fragments de Benozzo Gozzoli, per Ru¬ siñol; UExtasi, original de Rusiñol; un fragment d'una pintura d'es¬ cola sevillana i una Dolorosa com les que es pintaven a Castella rl segle XV. Damunt el fris de picaportes hi ha un arc de cim de FUNDACIÓ RUSIÑOL 77 ZI ZZ ZÒ 25 l& ¿1 28 25 30 31 32 33 Dibuix esquemàtic del pany de paret designat amb la lletra I reixa, i aquell conté nou picaportes d'anella i tres de martell. Els dels dos extrems foren portats de Consuegra, per Santiago Rusiñol, on anà a repartir el producte dels donatius reunits a Barcelona. La sèrie de claus té vint-i-un exemplars i dalt del pany n'hi ha un altra amb trenta claus. Fora pany, damunt una caixa, hi ha dos canelobres, dues creus, i al mig una estatueta de frare franciscà. Al prestatge, dos canelobres i dues caixetes. Clau de ferrissar, tipus de mostataonl o romboidal FUNDACIÓ RUSIÑOL 79 26 27 25 I25A56 789 10 11 12 15 1A1S1&17 18 19 2O2I222S2<(25 2« 5C Fris de cíaus de porta» del pany de paret lletra I Pany de paret J. — £s el pany de paret format per les arcades del costat del saló dóna al carrer. En el macis o agulla del recó que de la dreta, hi ha la bandera del «Cau Ferrat», dibuixada per Josep Pascó amb motiu de l'arribada a Sitges dels dos Grecos. També sortí figurant en la gran manifestació de Solidaritat Catalana. El quadre, és una gitana de Granada que serví de model a Rusiñol durant la llarga estada que féu a la ciutat andalusa. A sota, hi ha una còpia d'un fragment del Naixement de Venus, de Sandro Botti¬ celli, que es conserva al Museu dels Uífizi, de Florència. Finalment, a terra hi ha un escambell modern de model germànic, damunt hi ha una arqueta i, posada a sobre, una imatge d'un frare, policromada. Darrera, corre el fris de claus de porta, amb sis exemplars. Per damunt els arcs, hi ha bells exemplars de grues i canelobres de paret, i davant de les columnes, dos magnífics i grans canelobres flordelisats. 80 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Pany de paret K. — És petit, per bé que és més ample que el que recau en el gran saló, designat amb la lletra J. Els objectes ex- Pany de paret ííetra K posats es componen de dos collars de gos, dipòsit de la Junta de Museus de Barcelona, i dues creus de cimbell. Panòplia del pany de paret lletra K A terra hi ha una maleta o cofre petit per a dur al rera d'un carruatge (segle XVIIl). FUNDACIÓ RUSIÑOL 81 Al costat, un faristol castellà (també del segle XVIIl). Les panòplies contenen cent divuit claus de pany, d'arca, arqueta, de porta i de vargueño. La d'aquest pany té més de cinquanta-nou claus, i un martell de picaportes. Les dues panòplies, i el seu contingut, pertanyen a la Junta de Museus de Barcelona. Pany Je parel L. — És el que hi ha entrede paret de el pany les arcades i el de la façana de l'edifici. L'objecte principal és una Mare de Déu de talla policromada, procedent d'una vila valenciana. Clau de pany de porta. Panòplia dcl pany de paret lletra L posada sobre un sòcol format per tres taules de predeHa. També formen en el conjunt decoratiu canelobres de paret, picaportes d'anella, i una creu terminal castellana. Fora de paret, una corona de llum del segle i dues brandoneres catalanes de la mateixa centúria. Una XVI cadira de braços, francesa, pertany a la Junta de Museus de Bar¬ celona. Les dugués panòplies amb claus de pany de porta, contenen exemplars curiosíssims, especialment la d'esquerra. Pany de M. — És el que es troba a la paret de la façana, paret dividit, major claredat dels que visiten el «Cau Ferrat», en dues per a seccions. La primera, lletra M, fins a la finestra, i la segona, lletra N, que comprèn tota la finestra gran fins al reco davant l'escala. La pintura del timpà representa La Poesia i fou pintada a Paríis, per San¬ tiago Rusiñol. També és obra seva La Morfina, axí com Mansuetud. Dintre una caixa tancada per una reixa hi ha una creu pectoral. 0 82 MUSEU DEL «CAU FERRAT» Caíza i obiectes del pany de paret lletra M Una altra amb un crucifix toscament treballat, en la que apareix per primera vegada la figura del Crucificat i que és del segle XIII, és l'antecessor de les creus processonals i de terme, dels segles XIV, XV i XVI. Aquest curiós exemplar procedeix de Sant Martí Sarroca. Els La morfina, per Santiago Rusiñol FUNDACIÓ RUSIÑOL 83 altres objectes són uns tirablens, un lleó, un porta-pau i una naveta; un bressolet per a una imatge d'un Infant Jesús i un llum d'oli, treball Pan 7 de paret íletra J\I persa del segle XIV. La creu processonal d'aquest tros de pany de paret, és del segle xvi. Damunt d'un banc, hi ha una Verge de talla policromada, castellana. Pany de paret N.El timpà damunt el finestral, representa La — Música, obra executada París per Santiago Rusiñol. En el tercer a timpà, representa la composició de Rusiñol La Pintura. Davant la finestra, en l'empit interior, estan posades dues creus amb Crucificat. Una creu d'improperis, o veracreu, i floró, dos canelobres per a vuit candeles, i un braser litúrgic, per a escalfar-se les mans tot dient missa. Sota l'empit interior es veu una barana de balcó molt deco¬ rada, del segle XVII o XVIII. Encara formen part dels objectes exposats en aquest pany de Panòplia del pany de paret lletra N Vidre amb lacticínis FUNDACIÓ RUSIÑOL 85 paret dues panòplies deixades en dipòsit per la Junta de Museus de Barcelona. Formen la una vint-i-cinc escuts de Els núms. 3, pany. 12, 14, 19, 20 i 22 foren donats als Museus de Barcelona per don Hermenegildo Giner de los Ríos. El núm. 19 procedeix de Sant Martí Sarroca. L'altra panòplia es compon d'una sèrie de frontisses, braços de balda, planxes de tirador, nanses, descansos de balda, retenidors de ParòpUa delpanv de paretlletra N Panòplia ccl pany de paret lletra N porta o de finestra, candaus i cantonares d'arca, objectes entre els quals foren donats per l'esmentat senyor Giner de los Ríos els núms. 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 13, 14, 15, 16, 18, 20, 26, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 37 i 38. Una tercera panòplia de més reduïdes dimensions, conté: un Cru¬ cificat, figura d'una creu processonal, o de terme (segle XVl) una ; figureta d'Orant; una altra de Calvari; aplic de martell de pica- un porta ; Dimes, el bon lladre ; Sant Miquel, probablement un accessori de penell ; un Manaia ; una altra figureta de Calvari i un martell de picaporta de forja castellana, ultra un aplic del segle XVI o XVII. Barana de balcó, segle XVIIT FUNDACIÓ RUSIÑOL 87 Pany de paret O. £s de reduïdes dimensions, i compren l'espai — entre façana del carrer. l'escala d'accés al saló i el recó esquerre de la Tanmateix hi cap una imatge de la Verge amb l'Infant, talla poli¬ cromada del segle XIII, i una panoplia (de la Junta de Museus de Pany de paret lletra O Barcelona) amb baldes de cop, panys, entrades de forrellat, planxes de picaporta i escuts de pany. Els núms. 14, 16, 18, 19 i 24, foren donats pel senyor Giner de los Ríos. Hi ba a terra un canelobre de forja catalana i un gran lleó de ferro repussat, fermat a la paret per una cadena. Vitrina I (Cran saló). — Com sia que aquesta vitrina conté cent cinquanta-sis objectes, posats en diferents plans, i de mides i for¬ mes heterogènies, ba calgut, per a la major comoditat dels que visiten el «Cau Ferrat», dividir-la en estants o prestatges, degu- 88 MUSEU DEL «CAU FERRAT» dament numerats, en lloc de l'empleu dels cartells esquemàtics amb la numeració de cada cosa exposada. Estant o prestatge núm. /. — Entre les trenta-nou peces de vidre que conté, ultra els dinou vidres plans esmaltats, no n'hi ha cap que sobresurti pel valor artístic, dimensions i originalitat; però les copes, joiers, la sucrera, el got afacetat o polièdric i les tasses, són d'un gàlib tan elegant i senzill, que ultra rivalitzar amb les obres ve¬ necianes, ofereixen qualitats característiques de lleugeresa i justes pro¬ porcions. Entremig d'aquestes obres de la vitrària catalana dels se¬ gles XVI i XVII, es veuen alguns menuts objectes de fantasia, figurant una barca, paons, cistells i àdhuc un pitxer. Són bibelots, mallorquins, del segle XIX. Les peces de vitrall amb testes de sants, són del se¬ gle XV. Estant o prestatge núm. 2. — Són els objectes més notables d'aquest prestatgeels sis càntirs, els quals, llevat el clivellat, que és de manufactura espanyola, són fets per vidriers catalans dels se¬ gles XVII, XVIII i XIX. Entre les ampolles n'hi ha una, dita de ma¬ trimoni, per tenir dos dipòsits, que permeten fer rajar dos vins o qual- sevulla altres dos líquids diferents, barrejar-se. sense Completen els vint-i-cinc vidres de l'estant, uns pitxers, tres salers, una bombonera i uns caps de fus elegants i ben resolts. Les dues peces de vitrall i el fragment són del segle XV-XVI i del XVII, respectivament. Estant 0 prestatge núm. 3. — En aquest departament, tots els vi¬ dres són catalans, qualitat ben acusada per les dues morratxes, una de peu i una altra de mà, l'abundància de càntirs (set exemplars) i els pitxers de mà realçant senzilles fruiteres, un plat de tinell i un curiós aparell de destil·lació. Són dignes d'esment les irisacions d'alguns dels objectes, degudes a la interferència de la llum en moltes plaques d'un gruix que es pot qualificar de micròscòpic. Estant o prestatge núm. 4. — De tots eh estants de la vitrina, és aquest el principal, ultra la situació central, seva per la pre- FUNDACIÓ RUSIÑOL 89 sència d'un dels objectes més atraients i bells del «Cau Ferrat». És un bust reliquiari d'una santa, obra catalano-valenciana de la primera meitat del segle XV. Els vidres que l'acompanyen són importants i realcen decorosament la beutat del bust de la santa, el nom de la qual no és fàcil d'esbrinar. Davant el reliquiari hi ha un cérvol de vidre, treball de passantia, de ma¬ nufactura espanyola, semblant en les dues qualitats als galls de vidre del mateix estant. Els porrons catalans són de boniques irisacions i un d'ells és de doble dipòsit. Cinc fragments de vitrall, del segle XVI, acompanyen els dotze vidres posats l'entorn del bust reliquiari central. En el sòcol del bust a hi ha un collar de vidre daurat, de procedència hispano-aràbica, del segle XIV. Estant o — D'aquesta divisió, totes les obres prestatge núm. 5. són de manufactura espanyola, llevat, entengui's bé, el porró. Les canadelles, el saler, la gerra i el gerro de dues nanses, la cistella decorativa i una figueta, són del segle XVII i en alguns casos de co¬ mençaments del XIX. Estant o prestatge núm. 6. — Constituït per vint-i-cinc objectes» dels quals sol, el marcat amb el núm. 15, és català. Són els altres un cinc gerretes, dos flascons, un got pla, un setrill, un vas de tinell, una copa, un «pyxis», dos llums d'oli i tres fragments de vitrall, del se¬ gle XVI. Els vidres núms. 1, 3 i 5, foren manufacturats a Cadalso i són del segle XVIII. Estant prestatge núm. 7. — Divuit vidres i tres fragments o d'or¬ naments de vitrall, formen la divisió setena. Fora d'una gerreta (nú¬ mero 5) que és de fabricació catalana del segle XVIII i de tres objectes de Cadalso (núms. 8, 16 i 18), un plat fruiter, una gerreta són de manufactura pitxer i una altra més antiga, tots els altres vidres espanyola indeterminada. Són curiosos els flascons i un barrilet en forma de quadrúpede; boniques les compoteres i elegants el plat fruiter i les gerretes-pitxer. Dels vidres plans, és el més interessant el que conté els símbols dels apòstols. FUNDACIÓ RUSIÑOL 91 Estant o prestatge num. 8. — Quinze vidres integren els objectes d'aquest estant. El plat de tinell (núm. 3) és de Cadalso i tots els altres de manufactura espanyola imprecisa. És cl rnés curiós el setrill d'influència oriental (núm. 7), que és també l'objecte més antic de la secció (segle XVI-XVIl). Les canadelles, gprretes, la sucrera, el centre de tinell i la bombonera són del segle XVII i la resta d'objectes (el llantió, les dues copes i els dos gots) del sçgle XIX. Damunt la vitrina núm. /. — Hi héí penjada, a la clau de l'armadura del sostre, una corona de llum, pbra de forja catalana del segle XVII, i damunt mateix de la vitrina, quatre grans fragments de vitrall, de la fi del segle XVI, i una reixa molt fina, obra catalana del segle XIII. A l'entorn de la mateixa vitrina hi ha dues brandoneres castella¬ nes (del segle XVIl), una catalana (del segle XV-XVl) i un canelobre amb corones de llum (obra de forja catalana del segle XV-XVl). Fi¬ nalment, sota la vitrina hi ha un braser català del segle XIII. Vitrina núm. II. — Dividida en sis estants, conté majorment vi¬ dres de manufactura estrangera, sense exceptuar, però, alguns exem¬ plars espanyols i catalans, que per una o altra raó han hagut d'ésser posats a aquesta vitrina. Estant núm. /. —Es compon de nou vidres, set dels quals són gots amb decoració d'esmalt o de lacticinis, un flascó decorat amb esmalt i un gerro de semblant enriquiment, de fabricació espanyola del segle XIX. El got núm. 1 és de fabricació francesa, el núm. 8 de manufactura veneciana i els altres obres germàniques del segle XVIII. Estant núm. 2.—Hi ha onze vidres. Els núms. 1, 4, 8, 10 i 11, són de manufactura espanyola. Els que porten els núms. 2, 5 i 7, són venecians, i els classificats amb els 3, 6 i 9, són catalans. Els primers són: un gran got de tinell, una copa veire, un altre got de tinell de decoració diferent del primer, una canadella i una copa. Els vidres de Venècia o de Murano, són la canadella, una copa veire i una copa de tinell. Imatge de It Verge amb l'Infant, obra espanyola del segle XY111 FUNDACIÓ RUSIÑOL 93 Estant num. 3. — Format per la reunió d'onze vidres, un dels quals és francés, el num.1, que és un got amb nanses, del segle XVIII. Els núms. 5 i 7 són d'origen germànic; són un vas del segle XVII i una copa del XVIII. Els núms. 8 i 9 són catalans: el primer és una copa, copiant un model venecià, i el segon és una sopera del segle XIX. Finalment, són de producció espanyola els núms. 2, 3, 6 i 11. Per llur forma, són dos gots, un setrill i una bombonera. Estant núm. 4. — Dels nou vidres de qué es compon aquesta divisió, el núm. 2 és espanyol, per bé que copiant un model venecià, i els altres vuit són venecians. £s curiós un barriló litúrgic molt elegant, i les dues gerres enforma d'àmfora. La fruitera, d'acuradíssima execu¬ ció, és obra dels forns de Murano. Estant núm. 5. — Entre els onze vidres de l'estant, només un és espanyol. És el núm. 9, que és un got del segle XVIII. Un altre, un got de butxaca (donatiu de M. Utrillo), és un producte de l'antiga Bohèmia. Tres són obra germànica, els núms. 4, 8 i 19 — dos gerros i un got — i els altres sis són vidres francesos del segle XIX, gots de diferents formes i decoració. Estant núm. 6.—Tots els vidres ací exposats són de manufac¬ tura germànica, exceptuat el got núm. 1 3, que és obra espanyola. Els exemplars més escollits són els quatre gots de tinell, els dos salers i la florera. Tots els vidres de l'estant són obres del segle XVIII. A l'entorn de la vitrina hi ha quatre brandoneres catalanes dels segles XV-XVI i damunt penja, de l'ente'xinat, una corona de llum del segle XVII. Vitrina núm. III. — Conté una sèrie d'escultures de petites di¬ mensions, quasi totes de talla policromada. L'enumeració és la següent: Imatge de la Verge Maria, amb la inscripció Nuestra Señora del Trem (potser es refereix a Tremp). És obra catalana del segle XVIII. — Sant Joan evangelista. Talla espanyola del segle XVII.—Sant Joan Baptista. Obra catalana del segle XVIII. — Imatge de la Verge amb l'Infant. Talla espanyola del segle XVIII.—Sant Cristòfol. Talla FUNDACIÓ RUSIÑOL 95 espanyola del segle XVII. — Cavaller armat. Talla espanyola del se¬ gle XV. — La Mare de Déu de Montserrat. Talla catalana del se¬ gle XVII. — La Verge amb l'Infant. Talla francesa del segle XVI. — Una santa. Alabastre. Obra espanyola del segle XV. — La Pietat. Talla espanyola del segle XVII. — Imatge d'una santa, d'alabastre policromat.—La Verge Dolorosa. Talla policromada espanyola.-— Capitell corinti per a la decoració d'un moble. Segle XVIII. — Mare de Déu del Raïm. Talla policromada espanyola. ^—Santa Àgata. Talla policromada castellana. Segle XVI. — Estoig de cuir repussat, per a calze, a l'estant a flor de terra. En el tabernacle, damunt la viir.na núm. III, hi ha: una imatge d'un sant, bisbe. Talla policromada catalana del segle XVIII. — La Mare de Déu del Carme. Talla policromada espanyola.—Sant Miquel, arcàngel. Talla policromada catalana del segle XVIII. — La Verge i l'Infant. Escultura d'alabastre policromat, obra andalusa del segle XVIII. Per acabar la visita, sols falta esmentar l'estàtua que posada al bell mig del saló sembla presidir el que conté. Representa un forjador amb el martell i el davantal de cuir de l'obrer que maneja el ferro calent, davant l'enclusa. El pedestal està cobert en les seves quatre cares per rajoles de les sèries dites dels oficis, acusant-se així encara més el caràcter de monument al treball que ofereix el conjunt. Volten la figura quatre brandoneres i un llum, obra de forja catalana, i pen¬ jant del trespol hi ha una gran corona de llum. L'estàtua del forjador, bellament fosa pels antics obradors Masriera, fou modelada per l'es¬ cultor Enric Clarasó, gran amic i company de Santiago Rusiñol. St-IX I UARKAL GbRMASS INDEX Habent estat redactada aquesta Guia Sumària, tenint com a base de referència els cartellets explicatius donen detalladament la que relació de tots els objectes exposats, s*ha considerat inútil la for¬ mació d'un índex de matèries, que fóra una repetició. En canvi, es' creu d'alguna utilitat, l'índex alfabètic de noms geogràfics i de cog¬ noms. Els primers, són en cursiva. A Agata (Santa) 95 Albèniz 33 Alcora 16, 17, 18, 19, 36, 39, 41 Alegre (Gerard) 17 Andalusia 12, 32, 39 Anglada (Hermen) 30 Andreu (Marian) 30 Aqutsgran 44 Aragó 15, 17, 39 Asta 45 ^vini;o 35 B Barcelona ... 5, lO, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20. 29. 30, 35, 36, 39, 41, 45, 47, 53, 55. 60, 61, 63, 77, 80, 81, 85, 87 Bartomeu (Sant) 44 Benet (XÍII) 55 Benozzo Gozzoli 76 Bohèmia 93 Bonnin 42 Borràs (Enric) 33 Botticelli 30, 79 Bronn 20 Brussel·les 57 INDEX C Cadalso de los Vidrios 89 Camerun 19 Canaà 18 Canudas (Ramon) 16, 67 Carles IV 43 Carme (Mare de Déu del) 95 Casas (Ramon) 13, 14, 15, 16, 27, 28, 29. 30, 32, 35, 64 Castella 39. 53, 76 Caía/uni;a 7, 14, 20, 35 Cerdany^a 5, 76 Chausson 33 Chavarri 20 Clapés 13 Clarassó 5, 39, 95 CUch^ 20 Consuegra 12, 77 Cranac (Lluc) 57 Credi (Lorenzo da) 57 Cristòfol (Sant) 93 D Dimas 85 Degouwe de Nuncques 32 Denis de Rusiñol (Lluïsa) 33, 38 Donatello 80 E Eivissa 22, 41 Empúries 22 Eschwege 20 Espanya 7, 16 Eva 57 F Falla 33 Fernández 33 Ferran (Francesc) 14, 15, 19, 32, 76 Florència 80 Friizlar 20 INDEX G Gaddi (Tadeo) 15 Genova 29 Giner de los Ríos (Hermenegildo) 61, 85, 87 Granada 13, 18, 79 Granados 33 Greco 19, 45, 76, 79 Guerrero 16 Guidé 33 Guzman (Domènec de) 42 H Hugué (Manolo) 29 I Ibels 13 Isaye 23 J Jesús 57 Joan (Sani) 93 Josep ( Sant 44 Jumièges 32 K Kassel 20 Li Llimona (Joan) 13 M Mac Flower 67 Madalena (Santa) 45 Manacor 32 Mani (Carles) 52 Mantsses 14, 17, 19, 20, 25, 27, 36, 38. 39, 41 Manlleu 4 Maragali (Joan) 60 INDEX Pàgs. Marcet (Lluís) 52 Marcoduri 20 Mas i Fontdevila (Arcadi) 30, 32, 33 Masriera 95 Millet (Lluís) 33 Miquel (Sant) 44, 85, 95 Miró (Joaquim) 42 Montelupo 27 Montjuïc - 12 Monimarire 16, 20 Montserrat 60, 95 Morera (Enric) 33, 67 Moretó (Muñoz) 35 Muller 33 Muntaner (Genis) 45 Murano 91, 93 N Nanlas 67 Napoleón (Vegi's Fernández) Nonell (Isidre) 32 Normandia 32 Nottingham 20 O Orcagna 64 Osma 63 P París 12, 13, 15, 33, 63, 81 Pascó (Josep) 79 Paterna 17) 28, 41, 42 Pere (Sant) 45 Picasso (Pau Ruiz) 32 Pichot (Ramon) 13, 16, 32, 42, 43, 52 Planell 38 Planells (Ricard) 32 Puente del Arzobispo 16, 17, 27 INDEX R It Ramon (Artur) 38, 61 Redon (Odilon) 32 Regoyos (Darius de) 33, 35, 60 Rita (Santa) 43 Rogent (Elies) 9 Rogent (Francesc) • 9 Rusiñol (Albert) 16 Rusiñol (Maria) 20, 35 Rusiñol (Santiago) 5, 6. 7, 9, 12. 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 27, 28. 30, 32, 33, 35, 36, 39. 42, 43. 44, 45, 52, 57, 59, 60, 63, 64, 67, 76, 77, 79, 81, 83, 95 5 Sánchez Ortiz (Modest) / 45 Sania Cecília (Montserrat) 59 Santa Coloma de Queralt 38 Sani Cugat del Valies 67 Sant Martí Sarroca 82, 85 Sitges 5, 6, 7, 9, 12. 13, 17, 18, 20, 30, 35, 38, 42, 61, 64, 79 T Talcn>era Í5, 17, 20, 25, 29, 30 Tarragona 76 Terol 15, 17, 19, 20, 27, 41 Theolocòpulos (Vegi's Greco) Tremp 93 u Uranga 33 Urrabieta Vierge (Daniel) 35 Utrillo (Miquel) 13, 16, 19, 32, 33, 35, 42, 43, 93 V Valadon (Suzanne) 35 València 14, 27, 36 Velázquez 15, 30. 76 Venècia 91 Vernet 33 Vic 57 INDEX Pàgs. Vilarrassa (Ignasi) 18 Vilomara 30 Violet (Gustau) 29 Viznar 13, 28 w Wegdieood 36 X Xàtiva 26, 33 Xicarrons (Panxó) 45 Zuloaga (Ignasi) 9, 13, 32, 33, 35, 55 ERRATES IMPORTANTS Fàg. 14. — Pany de paret c, diu està a VesQuerra; deu dir esíà a la dreta. Pàg. 64, — Pany de paret E. diu Pustssima; deu dir Puríssima. Q/ < > PLANTA BAIXA il