-13-i: # :;^VV . ., x. ;,■ -••i; "s" ^ ^ Jtx *" 4V Vk ..t, C. ' -•> Ife, ,wr: , V":, ¿ ., iVA ANGEL SÁNCHEZ GOZALBO ♦►í*— BERNAT SERRA PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA CASTELLÓ DE LA PLANA M . C M . X X X V L'estudi de les florides comarcals d'art es fa necessari cada dia més, per conèixer millor els grans mestres que sovint treballaren per a viles i aldees allunyades de la urb; per veure com arrela¬ ren en terres perifèriques els deixebles, branques esgallades dels troncs dels arbres ciutadans; per se¬ guir, joiosos, la ufanor amb que empeltaren les seues influències urbícoles en els indígenes obra¬ dors vilatans; per acarar llur art amb mostres es¬ parses, amb peces senceres, amb les romanalles dels seus obradors que hi són desperdigades en terres casolanes i estrangeres i deduir-ne aixi pa¬ ternitats, afinitats estilístiques i àrea de dispersió de la manufactura llur; per caminar pels canalats, pels rierols i pels rius per on rellisca aquell esperit que vivifica totes les terres de la nostra llengua i que es pot copsar des de les Corberes franceses fins els palmerars d'Elx, des de les regions orientals d'Ara- 12 gó fins a les daurades illes que surten de dins de la blava mar Mediterrània. Si aquests esplets comarcals radiquen en llocs fronteres; si les collites d'art es recapten dins les mateixes terres de primer calcigades per infants i cavallers animats de bel'licositat conquistadora, plenes després d'una bellugadissa esperançadora que ha de fer grillar les llavors i brostar els arbres plantats arreu de les rodalades benestants i riques; si les eines de treball senyoregen les terres poc abans conquerides per l'espasa, i el viatgers de la sensibilitat i ennoblidors de l'esperit han seguit les mateixes vies que els exèrcits conquistadors, l'estudi del naixement i la gènesi dels obradors d'aquestes terres frontereres tindrà una mès alta valor, tè aixi- mateix un interès ben viu, entre totes les altres florides comarcals d'art. ccSant Mateu,—hem dit en altre lloc— ' la ve¬ lla capital del Maestrat de Montesa, en quines afores s'alçava el palau del Mestre, va ésser la me¬ tròpoli de tota la convivien juristes, comarca on mercaders, manyans, argenters, pintors, ballesters, esmaltadors, vidriers i brodadors.» «Els Vidal i els Valls eren representants à Sant Mateu i Salzadella de la poderosa firma toscana 1 Pintors del Maestrat, Castelló, Imp. Arnieiigot, 1932, pàg. 11. 15 Francesco Datini; les llanes de Sant Mateu, de Sal- zadella i de Cervera se cotitzaven amb llurs noms de procedència als ports de Pisa i Talamone, i el bell catalanesc de tota aquesta contrada era familiar al Garbo florentí, als magatzems de Calimala». Les corrents artístiques seguiren el mateix camí que els exèrcits de conquista. Des de Tortosa, el Comte-rei Ramon Berenguer i els reis Anfós el Batallador i Pere el Catòlic emprengueren incur¬ sions per les terres frontereres del nord del Regne de València. Cervera de la Frontera deien a la vila de Cervera, la capital de la batllia del mateix nom que donà origen al Maestrat i que fins avui es co¬ neguda per Cervera del Maestre. Des d'Alcanyís, alguns anys després, vingué Jaume el Conqueridor a guanyar les terres que el seu pare i el seu avi només ho havien intentat. «Des de les voreres de l'Ebre en Tortosa—ha dit Mossèn Betí ' —fins els aspres ports de Terol, i des de les valls de la gentil Alcanyís fins la glo¬ riosa ciutat de Molvedre, no hi ha en els dies de la reconquista lloc més preeminent, ni fortalesa més cobdiciada, ni castell que gojés de tan grans ter¬ mes com el lloc, la fortalesa i el castell de Morella. Aquest és un castell que val tant com un comtat ab ses 1 Los Sanfalinedy orfebres de Morella^ Castelló, 1928, pàg. 9. 14 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA perlenències, deia davant de les seues muralles el Conquistador al d'Alagó, pocs dies després que aquest l'arravatés als moros. No res menys de cinc- cents pobladors atrets per la fama del lloc i pels furs i franquícies que En Blai els prometés, acudi¬ ren a poblar la vila al començar l'any 1233, quan ja feia tres mesos que onejava en l'alta Celòquia el penó aragonés». ((Els furs privatius del municipi morella, donats per En Blai d'Alagó i confirmats poc després per Jaume I, i les llibertats i franquícies que dels vinents reis rebé, li donaren estabilitat i fama; Morella a les darreries del segle XIIP va veure augmentada sa població i començats la seua indústria i el seu co¬ merç, que assolí gran floreiximent en el feliç i llarg regnat de Jaume II, mercès a les disposicions pro¬ tectores i al prudent govern d'aquell gran rei». De Catalunya i d'Aragó vingueren influències artístiques a aquestes rodalades. Tramoyeres ' senyalà una corrent aragonesa. Nosaltres ^ hem evidenciat l'arrel catalana de la pintura del Maes¬ trat. Morella en la frontera del Castell o territori d'Alcanyís ha estat sempre la capitalitat de la seua comarca valenciana i de les terres dels voltants del 1 L. Tràmoyeres Blasco, La más antigua pintura existente en ei 1 Maestrazgo de Morella en «Archivo de Arte VaIencÍano>, Vol. I, pàg. 43. 2 Pintora del Maestrat^ Castelló, 1932. l'art a les comarques 16 Baix Aragó. L'art mudéixar està empeltat al gòtic civil català que encara es veu a alguns vells palaus dels carrers de Morella. Tortosa, la séu del bisbe, ha estat un centre radiador important. Un centre condensador de les corrents catalana i aragonesa i aiximateix de la corrent valenciana fou Sant Mateu situada al bell mig d'un gran pla en la cruïlla de la via que des de Tarragona anava a Va¬ lència i de la que des de Saragossa baixava de Mo¬ rella per a empalmar, al pla de Sant Mateu, amb el cami de Tarragona a València. «Morella i Tortosa foren altres dos centres co¬ marcals productors de retaules i en llurs obradors es perpetuaren tradicions familiars com les de Pere i Francesc Lembri i Bernat i Jaume Serra, altres Serra distints dels trescentistes barcelonins Jaume i Pere». ' L'intercanvi entre productors aquests centres medievals freqüent. «Els pintors de les tres co¬ era marques—Maestrat, Morella i Tortosa—treballen per a les esglésies dels tres indrets, i cal suposar que els nobles i mercaders acudirien als obradors d'una i altra contrada per exornar cambres i tinells, cercant al més destre i afamat pinzell». ^ Les relacions entre Morella i Tortosa sovinteja- 1 Pinfors del Maestrat^ Castelló, 1932, pàg. 12. 2 Ibidem. 16 ren més i més, afavorides la vila reial i la ciutat bisbal per la seua topogralia. Encara que una bi¬ bliografia poc cabdalosa ho demostra, fonts ma¬ nuscrites inédites—com els Annals del Monestir de Santa Maria de Benifaçcà ' que escrigué el P. Gisbert i que continuà el P. Chavalera—ho corroboren cada vegada més. L'estudi dels fons documentals dels arxius ha de revelar més i més el ens pelegri¬ natge d'artistes que com els Lem'brí, els Serra i els Montoliu els trobem per tot arreu, i que amb obra¬ dor obert a Tortosa, a Morella, a Sant Mateu, deixaren petjades de llur art pel cami de la vida, fent-nos bategar el cor d'emoció avui, davant els retaules que la mà jovençana, la seua mà senil seua i tremolosa immortalitzar, agarrada a un pinzell va que es passejà damunt d'una taula enguixada. I entre la vida d'aquests dos pintors Serra que treballaren a Tortosa i a Morella, per entre la lletra dels contractes i els altres documents aliens a llur vida artística, surt un esperit femení, una dona. Margarida, ànima d'artista, maridada dues vegades amb sengles pintors, que acompanyà en l'èxode de Morella a Tortosa al mestre pintor Pere Lembrí, com va seguir al pintor Bernat Serra al traslladar-se de Tortosa a Morella i que infantà un fill pintor 1 El original d'aquest manuscrit es conservava al Col·legi Màxim de Sarrià. l'art a les comarques 17 Francesc Lembri i dos filles, una, Agnès Lembrí, que es marida amb Jaume Serra, germà del seu segón marit Bernat, i altra, àdolant Serra, que es maridà amb cl famós argenter Bartomeu Santa- línea. Heus ací una llur animada per una artista com Margarida, que Déu si la Verge d'algun retaule sap servarà avui el seu retrat—a nosaltres espectadors freds e ignorants de les intimitats de la llar d'ales¬ hores—pintat a les ribes verdejants i enlluernadores de l'Ebre o en les aspres serralades morellanes en un dia cru d'hivern, a l'ensems que la neu cobria de blancor les fondalades i els cims de les moles. Il Bi cognom Serra ompii un període interessan- Unes troballes d'ar- tissim de la pintura trescentista. xiu lan perllongar aquesta persistència patronímica lins mitjançat el quatrecents. Dos Serra, Bernat i Jaume trobem aveïnats i treballant a Tortosa en 1423. Un altre Serra, Francesc, està aveïnat a Mo¬ rella en 1439; en acte de 22 de març del dit any firmen com a testimonis «ffranciscus serra, pictor, et fores, textor, vicinj ville Morelle». 'Ber¬ petrus nat Jaume semblen germans; de Francesc Serra ja i cap altra noticia més tenim, ni sabem d'on ve ni de quina tàmília és. Un document de Margarida, la muller de Ber¬ nat Serra, datat a àfidéncia, - ens donà a conèixer l'aveïnament d'aquest pintor a Tortosa. 1 A/am/cf/í/e/odw O/v/e. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 2 josiiv Sxricms SiwEUA, Pintores medievales en Valencia^ Barcelona. 19U, pà^. 58. 22 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA 1 DE MORELLA Dins dels murs de l'antiga Dertusa, en el con¬ vent de les monges clarisses hi havia qualque pin¬ tura sobre taula que ha estat atribuïda a Pere Serra, el trescentista barceloní. Aquesta taula de la Verge asseguda amb el Jesús és avui la col·lecció Plan- a diura de Barcelona, que per venda ha passat, amb tota la preuada col·lecció, al Museu d'Art de Cata¬ lunya. L'art dels germans Serra té més d'un con¬ tacte amb l'art d'aquest altre Serra que trobem mu- llerat amb Margarida i essent ciutadà de Tortosa, peró els documents descoberts fins ara no ens ban revelat si bi ba quelcom més que parentiu artístic, si la sang que corregué per les venes dels pintors barcelonins Jaume, Pere i Joan Serra és de la ma¬ teixa nissaga que la que vivificà els cossos de Bernat i Jaume Serra, els pintors que treballaren a Tortosa i a Morella. Els germans Bernat i Jaume estretiren més tard i més les relacions familiars, mullerant-se Jaume Serra amb Agnès Lembrí, la fillastra de Ber¬ nat, i filla de Margarida i de son primer marit Pere Lembrí, pintor de Morella que també treballà a Tortosa ' . La darrera data coneguda per nosaltres de Pere Lembrí és de l'any 1420. Margarida, la vidua del pintor Lembrí, és degué maridar amb Bernat Serra 1 Vegtu Apèiiílix XV. BERNAT SERRA I LA SBUA FAMÍLIA 25 entreels anys 1421 a 1423, probablement a pri¬ meries de 1423. Només uns mesos després, el 25 de setembre \ de València estant, conteria poders ad ■varia—i més que res com fiadora en contractes de retaules—al seu marit Bernat. Margarida, bona mare a la fi, passava llargues temporades a Valèn¬ cia en casa del seu cunyat Jaume Lembrí, apote¬ cari. Per acte de venda de finques feta a 5 d'abril de 1429 ^ sabem l'apotecari Jaume Lembri era que tudor i curador dels Agnès i bens dels seus nebots Francesc, els fills de Margarida i Pere. Ben afectuoses serien les relacions entre els dos cunyats i ben aviat correspondria Margarida a l'in¬ terès de l'apotecari envers els seus fills Agnès i Francesc. Vuit anys més tard moria l'apotecari Jaume Lembrí i en el testament atorgat el 3 de maig de 1431 és anomenada tudriu i curadriu dels seus fills la seua cunyada Margarida Francesc Lembrí fou pintor també, com son pare Pere i son padrastre Bernat Serra, i Agnès es maridà amb Jaume Serra, altre pintor. Del matri¬ moni Bernat i Margarida naixqué una filleta, Vio- 1 J. Sanchis Sivbra, op. cit., pàg. 58. 2 Manual de Pasqua! Ros. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 5 d'abans ens les proporciona acte de 1 d'oclubre de Les noticies 1456, que hi ha als manuals del tantes vegades adu'i't notari de Morella Francesc Pallarès, on consta que Margarida, com a tudriu dels fills de Jaume Lembrí absol a Do¬ mènec Capcir i a Bartomeu Maçanet, d'Herbés, de quatre fatiegues de forment, de censal anual que feien ais fills del dit Jaume Lcmbrf. 24 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA lant Serra, que és maridà amb l'argenter Bartomeu Santalínea ' Heus ad una família d'artistes on els . pinzells i les colors, els cisells, les gúbies, l'or i l'ar¬ gent els eren tan coneguts com el pa de cada dia. Bernat Serra, tenia l'obrador a Tortosa des d'on treballà afanyós per a tota la rodalia, contrades veïnes i terres llunyanes. Des de 1423 ens consta estava aveïnat Tortosa; aiximateix era ciutadà de a Tortosa Jaume Serra, germà i col·laborador seu. Es indubtable que Jaume Serra col·laborà amb Bernat; en 22 de novembre de 1423, de Tortosa estant i ambdós ciutadans de l'antiga Dertu- essent sa, contractaven la pintura d'un retaule per a l'altar major de l'església de Casp '. Bernat a soles, con¬ tracta el 8 d'abril de 1428® la pintura d'un retaule de santa Bàrbara i sant Mateu amb el framenor Miquel Castell per a l'església del monestir de sant Francesc de Morella. Deuria treballar molt per les terres de Morella per aquests anys puix a l'any se¬ güent, el IId'abril de 1429''es comprometia a pintar un retaule sota la invocació de sant Miquel per l'esglesiola de sant Miquel de la Pobla de Ba- llestar i només set anys després, el 30 de juliol 1 Manuel Betí Bonfill, Los Santalinea, orfebres de Morella, Caste¬ lló, 1928, Pàg. 32. 2 Vegeu Apèndixs I, ¡I i fil. 5 Vegeu Apèndix IV. 4 Vegeu Apèndix V. BERNAT SERRA 1 LA SEUA FAMÍLIA 25 de 1436 ' Morella situada se comprava una casa a a parròquia o barri de Santa Maria, casa que era la de Joan Sanç i de sa muller Celestina. Que li sovintejaren els encàrrecs de la rodalada morellana és ben cert al veure com el 19 de març de 1436 ~ constituí procurador seu a Antoni Sanxo «mestre de talla»—l'escultor que féu els alt-relleus de l'escala del chor de l'església de Santa Maria de Morella—per prendre qualsevol retaule o retaules a o altres pintar per aquell fur, avinença o coses a avinences que a ell serà ben vist. Tot açò fa pensar que Antoni Sanxo col·laboraria amb Bernat Serra preparant-li la fusta dels retaules i amb treballs de trepadures, d'arquets, xambranes i de tota mena d'escultura dels retaules que pintaria després Bernat. No tardà gens a traslladar-se a Morella. En 25 de juliol de 1437® pagà del tot la casa que havia com [irat al districte o barri de Santa Maria, l'an}' abans. Pocs mesos després degué instaldarse en la seua casa, car el 8 de març de 1438^ al contractar el retaule de Santa Maria per a l'església de La Mata es diu ja «habitant en la vjla de Morella». Tot fa creure que en tindré pagada per complet la casa, montà l'obrador i s'endugué a Morella, a les darre- 1 Vegeu Apèndix Vi. 2 Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 5 Vegeu Apènaix VI. 4 Vegeu Apèndixs VII, VIII, IX, X, XI, Xil i XIII. 26 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA ries de 1437, a la seua muller Margarida, als fillas¬ tres Agnès i Francesc, al seu germà Jaume Serra i a Violant, la filleta que Margarida havia rebrotat ja, recorregut la meitat del camí de la vida i prop els dies no llunyans de l'eixorquia. A Tortosa degué deixar assumptes a mig resol¬ dre i és a 13 de febrer de 1438 \ des de Morella es¬ tant, que dóna poders a Francesc Menganegues, de Tortosa, iguals als que dos anys abans i des de Mo¬ rella estant, li conferí al mestre de talla Antoni Sanxo. Aleshores era Tortosa el centre de contrac- tacióseu, on tenia la casa, la fiunilia i l'obrador; ara, traslladat a Morella, cuitava a no perdre el nom fet a Tortosa, a mantindré el prestigi guanyat i a la realització dels deutes que no tindria encara cobrats. Aveïnat a Morella era testimoni en acte de 26 de març de 1439 ®i de setembre del mateix en 17 any ® arrendavaper tres anys a Pere Ferraç, veí de Xiva, dues masades que tenia a aquell terme sota l'obligació de donar-li la quarta part del forment que colliren i de pagar la meitat d'alló que pujaren les peites, peró les herbes franques. En 22 de desembre del mateix any 1439 "^són 1 Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 2 Manual de Francesc Borrell. Arxiu Bcleslàslic. Morella. 5 Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 4 Manual de Joan Grife. Arxiu Eclesiàstic. Morella. BERNAT SERRA l LA SEUA FAMILIA 27 testimonis «Bernardus pictor, et ffranciscus serra, osset, arator, vicinj ville Morelle». La fama de Bernat Serra es degué estendre també per tot arreu del Maestrat. A Sant Mateu es trobava el lo de juny de 1439 ' per a cobrar 23 lliu¬ res que li devia el notari Jaume Cogoma, preu d'un retaule de santa Elena i santa Bàrbera que li havia pintat la capella familiar seua, del monestir de per a frarespredicadors. El 22 de gener de 1441 ^ es trobava a La Mata on atorgava àpoca final, solució del preu total del retaule de Santa Maria que contractava en 1438. Atrafegat en els quefers de l'obrador i segurament per no destorbar-se més li conferia poders per a cobrar,firmar apoques, etc., al notari Jaume Maçana el 19 de juny de r44i Torna a ésser testimoni en acte datat a Morella el 3 de juliol de 1441 L Ün altre procurador que tenia a La Mata, el notari Pere Cavall, li paga a Bernat Serra el 31 d'octubre de 1441 ® cent vint-i-un sous que Guia- moneta li havia donat per la pintura d'un retaule que Bernat Serra havia acabat per a l'església de Cinctorres. 1 Vegeu Apèndix XIU. 2 Vegeu Apèndix XVi. 3 Manuai de Llorenç Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 4 Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 5 Vegeu Apèndix XX. 28 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA 1 DE MORELLA El 29 de desembre de 1443 ' encara residia a Morella, on el 14 d'abril de 1445 ^ contractava amb els de Valenceta marmessors Campana, un retaule amb les històries del Goigs de la \'^erge Ma¬ ria per al'església del Salvador, de Xiva. Altra N egada es troba Bernat Serra a la capital del Maestrat. El 22 de gener de 1447 confesa deure a Na Mingueta, muller de Bernat Just, no¬ tari, tots de Sant Mateu, setanta-tres sous per raó de certes robes que d'aquella ha comprat, segons albarà debitori queli féu Francesc Lenibrí, escrit de sa mà; ara promet pagar-li per tot el mes de març propvinent, sots pena de cinc sous sinó cumpleix lo pactat. Sembla que correguda ja més de la meitat de llurs vides, carregats amb algun que altre alifac i menats per una lloable emulació, volgueren tindré vas propi, enterrament familiar. Fra Bernat Gra- dano i tots els capitulars del monestir de sant Fran¬ cesc, en 29 d'abril de 1447 confesen que com la .sepultura que li ha\'ien concedit a Bernat Serra, a Margarida i al seus, estava ja donada amb anterio¬ ritat, ara els la concedeixen dintre l'església del mo- 1 Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 2 Vegeu Apèndix XXI. 5 Manual de Pere Comí. Arxiu Municipal. Sant .Mateu. 4 Ve%eu Apèndix XXII. 29 ncstir entre capelles de sant Cristòfol i de santa les Anna i de sant Amador; faran capella amb ente¬ rrament o vas familiar i amb retaule de la Ycrgc de Gràcia. Bernat i Margarida accepten, comprome- tent-se a fer la capella i a pintar Bernat el retaule sota la condició de que celebre la comunitat un aniversari al dia següent de la festivitat de la Marc de Deu de Gràcia, per l'ànima del matrimoni i dels parents llurs. Molant Serra, la lilla de Margarida i Bernat és una poma madura. Hn 1431 es maridà amb Bar¬ tomeu Santalínea, l'argenter famós que va vindré a empeltar la seua ànima a aquesta família d'artis¬ tes. En març de 1451 ' rep l'argenter l'exovar que .Margarida i Bernat li donen a \dolant. Bartomeu Santalínea es guanyà la confiança del seu sogre; a l'any següent, el 28 de desembre de 1452 ^ Bernat Serra fa procura general a favor del seu gen- cire. ja de durar l'alegria a la llar de Ber¬ Poc hauria nat Margarida, llur filla i el seu marit Serra. Bernat, deurien viure tots junts. Almenys açó fií pensar el veure que Alargarida es posà malalta greu a casa del seu gendre. Allí, a casa de l'argenter Bartomeu Santalínea atorgà testament el 10 de febrer de 1 Betí, Los Santalínea, pàg. 100. 2 Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 50 BEPNAT SERPA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA 1455 ' i alii mori; quatre dies després, cl 14 de fe¬ brer, obriren el testament davant de son Jill Francesc Lembri, del seu gendre Bartomeu Santalinea i de son marit Bernat Serra. Margarida institui hereu universal i general a Bernat Serra i llegà a Francesc Lembri, íill del pri¬ mer matrimoni amb Pere Lembri, cinc sous per Ilegitima; Violant, la filla que va tindré al mari¬ a dar-se amb el segon marit Bernat Serra, una cota, una gonella i un mantell, tot també per Ilegitima. Acceptada l'heréncia per Bernat, a benefici dfin- ventari, requerí al notari el 21 de febrer de 1455 ^ per a que li capbrevàs el primer compte de rebudes i dates. Bernat Serra quedà ferit de mort. La pèrdua de la .seua cara muller Margarida fou una gran dissort per a Bernat; liquida l'heréncia de Margarida i li ven, en 20 de febrer de i4)5 ^.1 seu gendre Bar¬ tomeu Santalinea varies coses, entre elles un tapiç amb una representació de «la storia de Paris». No passà molt de temps, només a primeries de l'any següent moria el mestre pintor Bernat Serra. En 30 d'abril de 1456 '* Bartomeu Santalinea i .sa mu¬ ller Violant Serra, (hereva universal de son pare 1 Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. 2 Vegeu Apèndix XXIIL 3 BbtÍ, Los Santalinea^ pàg. 32. 4 Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella. BBBNAT SERBA I LA SBUA FAMILIA -31 Bernat Serra) fan procurador general a Joan Celi, causídic de Terol, a rebre deposits, comandes i deutes, a ells deguts, per raó de l'heréncia de Bernat Serra, o directament. Tot fa creure als primers dies d'abril de que 1456 s'extingia a Morella la vida del pintor retau- lista Bernat Serra, essent soterrat amb l'hàbit de sant Francesc a la capella de la Mare de Deu de Gràcia de l'església dels framenors de Morella, sota d'aquell mateix retaule que ell hauria pintat feia 8 anys i des d'on farien les ofertes de pa, vi i candeles en les novenes i misses de terç dia i cap d'any i on cele¬ braria tots els anys la comunitat de menorets amb misses i cants litúrgics el traspàs del mestre pintor, el dia de Madona Santa Maria de Gràcia. JAUME SERRA D 3 Ill Jaume Serra sembla ésser germà de Bernat; era ciutadà de Tortosa al primer terç del segle XV i te¬ nia de vint a vint-i-cinc anys. Bernat i ell confessen són menors de vint-i-cinc anys, però majors de vint'. Si Bernat figura en primer terme, si estava ja mullerat amb Margarida, poc després d'haver enviudar del pintor Pere Lembri, i el cap del taller era ell, cal suposar que era el major i que esta¬ ria arrapant el vint-i-cinc anys. Cal pensar que aleshores un aprenentatge de pintor era cosa llarga i mai s'aplegava a volar tot sol amb obrador propi sinó després d'alguns anys d'haver-se llevat la pell treballant per a d'altri. Si conjecturem que Bernat tindria vint-i-quatre anys, a Jaume el farem nàixer per 1401, és a dir, que en 1423, al contractar el retaule per a Casp, tindria vint-i-dos anys. 1 Vegeu Apèndix /. 36 En 1423 ^ pintava amb Bernat un retaule per a la vila aragonesa de Casp. Entre les fiances que donen als jurats i nuncis de Casp, Domènec Ferrer, Jaume Luna i Joan Rovira, figura Margarida «uxor mei dicti Bernardi serra». En altre document datat el mateix dia 22 de novembre de 1423, Bernat, Jaume i Margarida fan indemnitat als fiances Bernat Torner i Miquel Luna. També el mateix dia firmen els dos. Bernat i Jaume, àpoca de 110 florins, pri¬ mera paga dels 200 florins que havia de valdré el retaule per a Tesglésia de Casp. Tots aquests documents ultra ésser descobridors d'una família de pintors ens mostren clarament la col·laboració de Jaume en les obres de Bernat. A més Jaume Serra es mullera amb Agnès Lembrí, filla de Margarida i del seu primer marit Pere ® i a les relacions d'abans vingueren a sumar-se aques¬ tes. Però mentrestant Bernat es traslladà a Morella per l'any 1438, Jaume continuà treballant a Tortosa fins l'any 1440. Es a primeries de 1441 quan con¬ vidat per Bernat se'n anà a pintar a Morella, El II de juny de 1441 Afirma la pintura d'un retaule per al'ermita de sant Pere de Castellfort amb Elicsen, vidua de Pere de Brusca, veïna de Vila- 1 Vegeu Apèndixs /, // i III. 2 Vegeu Apèndix XV. 3 Apèndix XVII. 57 JAUME SERRA franca; cal fer notar que la imatge de sant Pere era l'escultura antiga, a la que Jaume s'obligava a estofar d'argent i or entre blaus d'Alemanya. Quatre dies després, el 15 de juny de 1441 Qs fiador el notari de La Mata, Paulo Pedro, a Jaume de la entrega de 30 florins que Na Elicsen li havia bestret al pintor. El 24 de juny dies després, nou Jaume cobra la primera paga del retaule que havia de pintar per a Termita de sant Pere de Castellfort. Hi ha un període de set anys que no sabem res de Jaume fins que en 1448 el retrobem a Tortosa. És a 3 d'agost de 1448 ® quan cobra 8 sous per pintar el Crucifixe dels evangelis que tenien per a jurar a la casa de la Cort o municipalitat. En 17 de juny de 1451 ''pinta dos brandons o cirialots de cera blanca. aquest any morí Agnès Lembrí, la seua Per muller. La filleta la tenia malalta de la pesta. En 20 juny de 1451 ® cobra 2 lliures per la reparació de que hi féu als «entramesos que te en sa casa e re¬ para aquells quant han menester». I per la data del mateix dia que diu: «al veguer quels hi porta a sa 1 Apèndix XVIlï. 2 Vegzu Apèndix X/X. 5 F. Pastor Luufs, E/nr/e p/ctárico en Tor/osa (1347 a 17G3) en «La Zuda», Any ÏII, n.® 34, 31 desembre 1915, pàg. 246. 4 Clavariat de Domènec Cerdà, Arxiu Municipal. Tortosa. 5 Ibidem. 38 BEBNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA casa per tant com tenie sa filla malalta de granóla e la muller que li era morta», sabem dels angunio- sos moments que vivia el pintor amb la seua filleta malalta greu i plorant la dissort de la pèrdua de la muller. Per la pesta nos'hi celebraren festes i no hi hagué entremesos ni comèdies i es quedà sense sa¬ lari d'allí avant Jaume Serra segons data del clavari Domènec Cerdà de 17 de juliol de 1451 h Però sembla que els anys següents ès altra ve¬ gada pintor del Jurats. A 23 de novembre de 1459 ® cobra del clavari Joan de Pedralbes sis sous per vint-i-quatre escuts o senyals de la Ciutat que havia pintat a sis antorxes. El 24 de desembre del mateix any ® confesa haver rebut quatre diners de dotze senyals argentades que havia fet als tres ciris que portaren els Jurats o procuradors a les pro¬ cessons. Torna a cobrar quatre diners de dotze es¬ cuts argentats que fèu als ciris de cera blanca dels procuradors en 25 de gener de 1460 h Altres sis sous li pagaren el 8 de febrer ' del mateix any 1460 per vint-i-quatre «senyals de torre en los sis bran¬ dons fets per als procuradors, ço es iiij senyals en 1 Clavariaf de Domènec Cerdà. Arxiu Municipal. Tortosa. 2 Vegeu Apèndix XXIV. 3 Vegeu Apèndi\ XXV. 4 Vegeu Apèndix XXV/. 5 Ciavariat de Joan de Pedra/bes, 1459-60. Arxiu Municipal. Tortosa 59 JAUMB SERRA quiscun iij sous per senyal». També per les fes¬ a tivitats de Setmana Santa—segons data de 3 d'abril de 1460 ^ -^pintà vint-i-quatre senyals de torre, és a dir, l'escut de Tortosa, en quatre brandons «a cremar dauant la cors de Jhesu crist» en la Séu i en dos més per a l'església de sant Jaume. Es el 30 d'abril ^ quan rep dos diners i tres sous per pintar «torres e letres en hun tabormo den Tristany mi¬ nistre)). Sembla que es dedicà també a la il·lumina¬ ció de llibres puix 28 de maig de 1465 ® cobra un en sou «per senyals en lo present llibre». En 19 de gener de i466''encara es troba a Tortosa i cobra quantitat per pintar senyals o escuts encarregats per la municipalitat dertosenca. Aquesta és la darrera notícia que tenim del pintor. 1 Clavaríat de Domènec Cerdà. Arxiu Municipal. Torlosa. 2 Ibidem. 5 Clavaríat de Joan Breço. Arxiu Municipal. Tortosa. 4 Ibidem. RETAULES I PANELS QUE ENS RESTEN ' ''ï' ; ■'y·'<ï····""'·:V^y·"·-^' kL¿¿xgrr^??^Tastfss;:gm?fig .gg:^iri8aiaftg?gsg»!^i^;9gy^- ,*~v/¿Pff>!7?STg?^ya3$g!ffl» c··'Su ? *îSR?5?& IV Vuit són les obres documentades del pintor Se¬ rra. Dels set retaules que sabem pintà Bernat Serra, Casp en el que ultra el de col·laborà el seu germà Jaume, rònegament s'ha salvat tot sencer el de l'ermita de sant Miquel de la Pobla que encara és al mateix lloc per on va ésser contractat. Del retaule de Cinctorres,—d'invocació que ignorem i qual existència ens és revelada per la notícia de Pere Cavall, procurador de Bernat, al fer donació de cent vint-i-un sous que li entregà Guia- moneta, vidua d'Aparici Blasco i muller ara de Jacme Mas—ens resten tres taules a l'arxiu de la Parroquial de Cinctorres. De Jaume Serra no ens ha pervingut cap roma¬ nalla del retaule titular de l'ermita de sant Pere de Castellfort ni dels altres que deuria haver pintat i que desconeixem per manca d'investigació als arxius. 44 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA Les capitulacions del retaule de sant Miquel les firmava Bernat el ii d'abril de 1429 essent encara vei de Tortosa. Se compromet amb el rector mossèn Bartomeu Losso i el jurats Francesc Alcanyís i Mi¬ quel Escala pintar el retaule per al dia 20 de se¬ a tembre i tindre-lo posat al seu lloc, a l'altar de l'esglesiola de sant Miquel de la Pobla. ^ No va cumplir el pintor la condició d'acabar-lo per a la data senyalada del 20 de setembre de 1429; les causes ens són desconegudes. Dos anys després el 28 de març de 1431 amicalment corregien la segona condició del contracte on se fixava el ter¬ mini d'acabament i es comprometia Bernat amb els jurats d'aleshores Pere de Brusca i Francesc Trilles a acabar-lo per al 24 de juny del mateix any, fes¬ tivitat de sant Joan Baptista. El mateix dia de la modificació del contracte rep Bernat del rector de Vilafranca noranta sous i 1 Als manuals dels notaris vilafranquins són freqüents els llegats per fer ta pintura del retaule titular. La Pobla de Bellestar o Ballestar és un llogarret fronterer del Pegne de València situat a la vora del riu de les truites, que es¬ menta la Crònica de Jaume cl Conqueridor, al costat mateix per on passava el camf medieval que anava a l'Aragó. Encara avui es conserva el pont trescen- tlsta que creuava el riu de les truites conegut ara per barranco de las viñas, per on passaven les acèmlles i vianants camf de l'BsglesoIa, Cantavella I de¬ més terres d'Aragó. Tot I el córrer dels segles encara pot fruir l'excursionista d'avui, d'una plaça gòtica, però de tradició romànica, d'un poblat que tenia en 1466 un esta¬ dant tan generós com Martt Moliner (tdanuai de Simó Ortí. Arxiu Noiarial. Morella) que al fer teslament deixava 100 sous a «la confraria del Corpus Christ de la Sgleslola>. 45 del jurat, Pere de Brusca, cent trenta set sous, quatre diners que sumen descents vint-i-set sous i quatre diners. El 14 de juny el jurat Guiamó Moliner li dóna al pintor una segona paga de descents vint-i-set sous, quatre diners, i quatre dies després, la vigília de sant Jcran, també el jurat Guiamò Moliner li pagà a Bernat altres descents vint-i-set sous, quatre diners que faltaven per acabar de pagar els siscents vuitanta dos sous, equivalents als seixanta dos florins (onze sous ca¬ da florí), preu fixat al contracte. Cal fer esment per la curiositat i ingenuitat de la confesió que Guiamò Moliner fa al pagar-li els darrers descents vint-i-set sous, quatre diners, que dins aquella quantitat estaven compresos els quatre sous que li havia guanyat Moragrega al joc d'escacs. El retaule es conserva avui afortunadament al mateix lloc per on va ésser pintat. Bernat Serra va seguir les capitulacions sense alterar-les gens ni mica. A la taula del mig pintà a l'arcàngel sant Miquel dret damunt del monstruós dimoni tetracé- fal, amb les ales esteses i al bell mig de les dues muntanyes del fons que el flanquegen i fan reeixir més i més amb llurs acopats arbres dels cims al sant cavaller. A la taula del damunt hi és la Verge Maria asseguda amb el Jesús sobressortint del man¬ tell del fons que aguanten sengles àngels, un a cada 46 costat. A la part dreta hi són rAnunciació, el Naixe¬ ment de Jesús i l'Adoració del Reis, les «tres jsto- ries de la verge maria» que remarca el contracte i que es deixaren a l'albir del pintor. Les «altres tres a la part esquerra de mossèn sent miquel» són de la vida del sant cavaller; re¬ produí el pintor escenes de com sant Miquel fora¬ gita als condemnats a l'infern, quan el sant pesa les ànimes amb la balança a la porta de la Glòria essent rebudes les dels benaventurats pel Salvador que assegut acull amorós l'animeta que li presenta l'àngel i baix el miracle de la dona que lliurà un infant voltada per les aigües al tornar de romeria a l'esglèsia del sant. Al banc hi són representades les figures assegu¬ des de sant Pere, la Magdalena, la Verge adolorida, la Pietat de Crist, sant Joan el deixeble amat, santa Caterina i sant Pau. La Pietat ocupa la casa del centre i és representada en la forma acostumada, amb els improperis de la Passió. Les altres figures tenen totes per fons dues muntanyes com la taula principal de sant Miquel, però així com en aquesta van ornats el cims amb arbres acopats, als requa- dres del banc les pedres o muntanyes del fons es¬ tan ermes de vegetació. Tot fa creure que aquest fons de la taula central i dels requadres del banc, ultra valorar més i més les figures, ultra fer més 47 sobressortints els personatges que figuren en lloc preferent tenenuna valor simbólica i recorden aque¬ lles dues muntan^'es o pedres que va moure com si foren una palla aquell home que va a anar a se- parar-les per manament del bisbe per edificar l'es¬ glésia a sant Miquel, després de tres dies de dejuni i penitència. No hem d'oblidar que al Voivagine és on be¬ vien i es documentaven els nostres pintors medie¬ vals i que Bernat Serra és probable, quasi segur que a la «Llegenda Aurea» i al «Flos Sanctorum» apendria açò i moltissímes contalles de la vida de la Verge Maria per a anecdotitzar les escenes que pintà als requadres de la dreta i esquerra de les taules cen¬ trals i que tant havien d'agradar als habitants de les terres altes de Morella i de les seues rodalies. Altra obra auténtica de Bernat Serra, encara que fragmentària, és el conjunt de taules que es guar¬ den a l'arxiu de l'Església Parroquial de Cinctorres. Les paritats d'estil són tals i tan clares que encara que el document de 31 d'octubre de 1441 no parla de la invocació sota la qual Bernat Serra pintava el retaule ni ens descobrisca el lloc on s'havia de col·locar, si que dóna indicis de que fora per a Cinctorres per estar Guiamoneta maridada amb Jaume Mas «del loch de Cinctorres» i per ésser la Verge de Gràcia devoció molt cara als cinctorrans 48 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA àdhuc arribar a eregir-la en patrona fins als nostres dies. De l'advocació de les altres taules que resten de sant Miquel i de sant Joan Baptista, ultra ésser devocions molt medievals, tenien una especial pre¬ dilecció els habitants d'aquestes altes comarques essent molts encara els retaules que resten als po¬ bles dels voltants com l'esmentat abans, també de la mà de Bernat Serra, de l'ermita de la Pobla de Ballestar, el de Sant Miquel de Saranyana, untríp¬ tic de sant Miquel, sant Cosme i sant Damià en La Mata que fou venut amagatontes en 1924 i altres contractats a Morella, a La Cuba i a altres pobles de la rodalia, l'existència dels quals ens és coneguda només que pels documents que han aplegat a les nostres mans. Es tal la semblança del Patrocini de la à''erge Maria o la Verge de Gràcia, de sant Miquel i del Baptista de l'arxiu de Cinctorres, que els nassos punxeguts, la manera de pintar les orelles, la per- llongació de les celles i les boques petites, revelen és una mateixa mà la del retaule de Sant Miquel de la Pobla i la de les taules de Cinctorres. No cal comparar més que un i altre Sant Miquel per afer¬ mar són de Bernat Serra els dos. La taula de Sant Miquel de Cinctorres que mi- deix d'alt l'yo m. i d'ample o'^2 representa al sant vestit amb armadura de color negre, amb llança 49 rematada per banderola blanca amb creu i nimbe daurat i grafiat, dret damunt del diable pintat de roig fosc. La rossa i rinxolada cabellera, l'orella gran i amb la seua especial disposició, els ulls grossos, el nas punxegut i la boca petita són ca¬ racterístiques que trobem a tota l'obra coneguda de Bernat. grandària és la taula del Baptista De la mateixa que vist pell de color castanya, capa blava de folro color rosa, i porta damunt del braç esquerre llibre roig i de sobre, l'anyell amb banderola crucifera blanca. La barba i cabellera són recaragolades i de color castany. La grandària de l'orella i l'agudesa del nas són iguals a les de la taula de sant Miquel, no així els ulls ní la boca que senyala un progna- tísme accentuat, més encara per ésser la barba llarga i rinxolada. L'altra taula que sembla ésser la central del re¬ taule mideix l'yo m. d'alt i d'ample o'yo. Repre¬ senta el Patrocini de Maria o la Mare de Déu de Gràcia, segons l'iconografia de l'épocaL A dalt està el Salvador de túnica roja, banda 1 L'evolució iconogràfica del Patrocini de Maria es podrà estudiaren P. Pedrizel (La Vierge de la Miséricorde, Paris, 1908, pàgs. 122 I 212) i en Chandler Rathfon Post (.4 History of-Spanish Painting, Cambridge, Massa- chussefs, vol. lli, 1930. pàgs. 218 i 333; vol. IV, 1933, pàgs. 606 1 642 i vol. V, 1934, pàgs. 35, 286 i 313-16). L'historiador americà cerca les concomitàncies d'aquesta advocació, ben valenciana, dins la pintura aragonesa I andalusa. 50 BEBNAT SBBBA, PINTOB DE TOBTOSA I DE MOBELLA blanca i nimbe daurat i grafiat amb dues sagetes a la mà esquerra i una en la dreta, rodejat de tres àngels, desa un costat i un al'altre; visteixen ar¬ madura igual a la de sant Miquel i llueixen sengles banderoles cruciferes, a més de l'espasa que a la mà dreta blandeix l'àngel que està a la dreta del Sal¬ vador. A sota, la Verge Emparadora, flanquejada de dos àngels que sostenen el mantell blau, aixopluga a la seua dreta a un rei i a sant Francesc d'Assis i a l'esquerra a dos Papes i a sant Domènec. Més abaix, arran dels peus de la Verge hi estan a la dreta. Santa Clara i dos dones i un home, al centre, altre grup de tres dones i a l'esquerra, un Cardenal i un Papa. La Verge Emparadora vist túnica blanca mos- trejada de vistosos dibuixos, pareguts als del gipó que porta el sant Miquel del retaule de la Pobla. Els àngels dels costats que sostenen el mantell cobricelador van vestits de túnica rossa el de la dreta i verda el de l'esquerra de la Verge. La cabellera, de color castany, les ondulacions de les rinxolades ca¬ belleres de les altres taules de Bernat, la boca petita, el nas i l'orella gran, tenen les mateixes punxegut característiques ja senyalades abans. Que les tres taules de Cinctorres procedeixen d'un mateix retaule és evident; ho demostraria no 51 solament Ies paritats d'estil que revelen una mateixa mà, sinó l'alçària en totes elles igual i els bastiments de l'inrevés que fan pensar en que el Patrocini de Maria o Verge de Gràcia haurà estat la taula central i les del Príncep de les milícies angèliques i del Baptista, les taules laterals. No devem oblidar que la patrona de Cinctorres és la Verge de Gràcia i si és cert que l'actual Verge és una escultura de marbre de factura renaixentista que regalà a Cinctorres el bisbe de Tortosa Gaspar Punter, fill de Morella \ fa de bon pensar que aques¬ ta devoció té una antiga a Cinctorres, on la tradició iconografia de la Verge de Gràcia ha anat evolu¬ cionant segons les modes dictades a la devoció dels pobles pels gusts i preferències de cada època. Ens sembla que tot fa creure que les tres pin¬ tures avui conservades a l'arxiu de la Parròquia de Cinctorres són tres taules descabalades d'un retaule sota l'advocació de la Verge de Gràcia. 1 P. Antonio Beques, Ou'm geogràfíco-históríco-deseríptiva de la Ciu¬ dad de Morella, Valencia, 1929, pàg, 198. BERNAT SERRA I ELS PINTORS DE TORTOSA I DE -- MORELLA V professor Chandler Rathfon Post, al publicar Ei en el volum III ^ de la seua cabdalosa i ma¬ 1930 gistral obra ccA History of Spanish Painting», des¬ coneixedor del nom del pintor, inclou dins el capi- tul XXXVI, en l'anomenat estil internacional, el retaule de sant Miquel de la Pobla de Ballestar, junt amb altres pintures com el retaule de la Viuda d'Estela, la taula de sant Francesc i santa Catalina del Museu de València, la santa Elisabet d'Hongria de 1'Instituto de Valencia de Don Juan i el retaule de sant Joan Baptista de Rodenas (Terol). Tres an3^s després, al publicar el volum IV, en 1933, coneixedor per nosaltres del nom del pintor del retaule de sant Miquel de la Pobla de Ballestar i de les taules de Cinctorres, les asigna a Bernat Serra així com fa de mà del mateix, el retaule de 1 Post, A Af/s/'ory of Spanish Paintings vol. Ill, pàgf. 135. 2 Post, op. cit.t vol. IV, pàg. 602. 56 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA la Magdalena, sant Antoni Abat i santa Barbera, conservat a l'ermita de santa Maria Magdalena del terme d'Olocau del Rei, que Mossèn Betí ' estima¬ va d'escola aragonesa. En 1934 publicà el volum V ^ i a l'estudiar el retaule de les Albaredes, ermita del terme de Portell, valora els ressons de la pintura borrassiana per les comarques de Morella i el Maestrat, en la taula de la Transfiguració de Xiva, en les tres taules de la Nativitat, Degollació dels Sants Innocents i Cruci¬ fixió de l'església parroquial de l'Esglesola del Cid i davant les paritats d'estil dubta entre Bernat Serra i Pere Çarreal, documentat deixeble de Lluis Bo¬ rrassà ® tot i classificant el Pantocrator de Portell —vistes les resemblances amb el retaule de Guar¬ diola—dins l'escola borrassiana, marcar-lo sense de mà de cap dels dos pintors esmentats. Conegut el taller de Domènec Valls, mercès a Post, amb el retaule de sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista, d'Albocàcer; catalogades cada dia millor les pintures desperdigolades per les terres 1 Bbtí, Por fierras de Morella en Boletín de la Sociedad Casteilonen' se de Cultura, vol. V!, pàg. 264. 2 Post, op. cit., vol V, pàg. 292. 3 A. Duran i Sanpere, Un deixeble de Lluís Borrassà a la Catedral de Barcelona en Vida Cristiana, núm. 163 i 164 (1933) i Dos pintors valencians deixebles de Lluís Borrassà en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, vol. XíV, pàg. 393. BERNAT SERRA I ELS PINTORS DE TORTOSA I DE MORELLA S7 de Morella i del Maestrat i comarques frontereres, i amb les dos obres documentades de Bernat Serra es podrà fitar ben bé la pintura d'aquestos indrets tan influïts pels mestres pintors catalans de l'épo- ca, però tampoc lliures dels mestres valencians, a la fi tots uns, dins la pintura de les terres tributଠries del casal d'Aragó. Que Bernat Serra pogué estudiar una obra de Pere Serra i formar-se en la seua joventut dins el cercle de la pintura sienesa que tant difondiren els trescentistes Serra barcelonins està clar, si pensem en el retaule de santa Clara de Tortosa, La taula principal ^ amb la Verge asseguda amb elJesús, rodejada d'àngels músics i dos taules del bancal passaren de les monges clarisses a la familia Pons avui trobem les romanalles del retaule que compraren els Pons de Tortosa al Museu d'Art de Catalunya per compra de la famosa col·lecció Plan- diura ® que els adquirí fa pocs anys. A Tortosa té taller obert Domènec Valls, pin¬ tor que desenvolupà alli les seues activitats des de 1366 a 1387 i que pintà en Albocàcer i terres 1 J. Matamoros, Arqueologia indígena en La Zuda, num. 45 (1916), pàgi¬ na 163 i Auoust L.Mayer, La pintura española, Barcelona, Editorial Labor, 1926, làm. VIII. 2 E. Tormo. Levante, pàg. 18. 3 J. Gudiol, La col·lecció Plandiura en Gaseta de les Arts, 2.® època, any 1, núm. 2, pàg. 2. 4 J. Gudiol, Eis trescentistes, vol. II, pàg. 215. 58 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA frontereres d'Aragó corn Barranco de San Juan (Terol) Bernat Serra abans decumplir els 25 anys ja estava mullerat amb Margarida. Per aquest temps contractava, amb el seu germà Jaume, el retaule per a l'altar major de l'església parroquial de la vila de Casp. Si no era nat a Tortosa, alli almenys va començar a treballar des de ben jove. Tot fa pensar que fou deixeble de Pere Lembri i que treballaria al seu obrador. Pere Lembri, el trobem des de jove amb obrador obert a Morella; treballà moltíssim per aquelles rodalies i més tard es traslladà a Tor¬ tosa on pintà amuntó per a les esglésies dels pobles de les ribes de l'Ebre i on mori per 1420 o a prime¬ ries de 1421. Després de la mort del mestre fa de bon pensar que Bernat regentaria l'obrador i com el tracte genera afecte acabà per enamorar a la vidua, que es maridà amb el seu primer oficial; aixi afermaren ambdós l'obrador amb la seua clientela tortosina i dels pobles dels voltants, al formar una nova familia, Tortosa, si no va apendre l'ofici de pintor a A Barcelona, s'avearia a veure les obres de Pere Serra i de Domènec Valls. Cal pensar, tot i que cap do¬ cument ho prova, que Pere Lembri també hauria 1 Post, op. cit.^ vol. V, pág. 292. BEfiNAT SBPRA I ELS PINTORS DE TORTGSAJI DE MORELLA 59 begut les tradicions del taller dels Serra barcelonins. Almenys un altre pintor de Morella, contemporani seu, Guillem Ferrer, ens consta treballà al taller de Jaume i Pere Serra. Així és que Bernat Serra, de Tortosa estant, deixeble de Pere Lembrí o sense ésser-ho, cal pensar es va educar dins l'accent que a la pintura sienesa havien donat Jaume i Pere Se¬ rra. Però aleshores el més digne seguidor dels Serra trescentistes, el que arribà a infondre a la seua pin¬ tura una modalitat personal i peculiar, qui aplegà a accentuar més i més un estil propi amb una transparència de color no superada per ningú, fou Lluís Borrassà, el gran capitost de la pintura de les darreries del segle XIV^ i primer terç de la XV° cen¬ túria. Unapersonalitat tan vigorosa havia de tindré una gran influència sobre els pintors d'aquestes co¬ marques de l'Ebre, de Morella i del Maestrat, origi¬ naris gairebé tots de terres catalanes i educats als tallers de pintors tarragonins i barcelonins. La in¬ fluència borrassiana en terres valencianes arriba fins més enllà dels Millars L L'origen predominant de la pintura d'aquestes 1 Lbandrb de Saralequi, Las tablas de la iglesia de Albal, tiratge a banda de Museum, pàg, 11 í Notas sobre ia iconografia valenciana de San¬ tos Lázaro, Marta y Magdalena, tiratge de Archivo de Arte Vaienciano, pàg. 34. Darrerament Post ha anat filant la irradiació catalana en terres valen¬ cianes als volums 111, IV i V de la seua història. 60 BERNAT SERRA,'"PINTOR DE TORTOSA I DE'MORELLA comarques es veu al contemplar les taules que han romàs al través dels segles. Però açò no vol dir que sia absolutament tributària de l'art del Sénia enllà. Pintors con Jaume Çarreal el trobem que treballà a Saragossa ' i que va apendre l'ofici afermat amb Pere Nicolau, ^ a València. L'escola del Maestrat té existència documentada des de 1360 la seua fama arriba a la casa reial i àdhuc per al rei pintava un anònim mestre de Mo¬ rella un retaule de l'apòstol sant Tomàs en 1383, escrivint-li el rei al batlle de Morella en 29 de de¬ sembre de 1383 que el heaocú sia de belles figures, fetes per aquell pintor que, segons deia la lletra reial, li havien loat per han mestre L'arrel catalana de l'escola del Maestrat la reve¬ len els documents i les romanalles dels retaules. El professor Post darrerament ha fitat aquest art i ha descobert per col·leccions i museus nacionals i es¬ trangers, una munió de taules d'aquesta escola on s'evidéncia l'arrel catalana. Domènec Valls, Guillem Ferrer, Antoni Vallserà, Valentí Montoliu, Bernat i Jaume Serra, entre altres mestres pintors, adés 1 M. Serrano Sanz, Documentos relativos a ¡a pintura en Aragón du¬ rante ei siglo XV en Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, vol. XXXVI. pàg. 442. 2 L. Tramoybres Blasco, La más antigua pintura existente en ei Maes¬ trazgo de Morella en Arehivo de Arte Valenciano, vol. I, pàg. 43. 3 A. Sánchez Oozalbo, Pintors del Maestrat, pàg. 16. 4 j. Qudiol, Ets trescentistes, vol. 11, pàg. 182. BBBNAT SERRA I ELS PINTORS DE TORTOSA I DE MORELLA 61 vingueren ca arrelar al Maestrat, a Tortosa, a Mo¬ rella, des de Barcelona, adés vingueren des de Ta¬ rragona. Les obres autèntiques de Bernat Serra ens el mostren dins de la trajectòria borrassiana. Les taules de Cinctorres desproporcionades de dibuix tenen la gràcia lírica de les obres borrassia- nes. El retaule de Vilafranca, d'una major finura de dibuix, però també d'execució poc acurada, en¬ cara té un major lirisme, sobretot les taules dels costats amb les històries de la vida de la Verge i de sant Miquel. Les característiques de la pintura de Bernat Se¬ rra amb les senes figures estirades, allargassades, les cabelleres ondulades i arrufades, el nas punxegut i les boques petites amb el llavi inferior en semicercle i sense aplegar a les comisures, són prou per ras¬ trejar el seu pinzell; ultra açò té una manera de pintar les orelles, dibuixa la corba d'arranc de l'hèlix de faisó tan vigorosa que resta un gran solc entre l'arrel de l'hèlix i el tragus, com si l'orella fos par¬ tida en dues meitats, una superior més gran i una inferior més petita, que gairebé tota sembla formada pel lòbul i l'oquetat determinada pel tragus i anti- tragus. Aquesta disposició anatòmica de l'orella és com la firma del pintor. Té predilecció Bernat Serra en accentuar aquesta modalitat d'orella, sobretot als personatges de les taules centrals. 62 BERNAT SERRA, PINTOR UB TORTOSA I DE MORELLA Com Bernat Serra desenvolupà la seua activitat a Tortosa i a Morella caldrà avançar unes notícies sobre els pintors—molts inèdits encara—que treba¬ llaren uns a la ciutat de les ribes de l'Ebre i altres a la vila reial frontererad'Aragó i molts d'ells a una i altra i perles rodalades llurs. Ultra elja esmentat Domènec Valls i els altres pintors que donà a conèixer el cronista de Tortosa, ja traspassat, Frederic Pastor i Lluís ^ trobem que treballaren a la ciutat bisbal els dos germans' Pere i Guillem Cardona, Domènec Claries i un frare del Convent de santa Catalina que pintà la senyal de la ciutat en la ballesta que oferiren els Jurats per a premiar als corredors de la fira de Tots Sants. El nucli de pintors de Morella conegut per nosaltres el formen Domènec Pelegrí, Guillem Fe¬ rrer, Bartomeu Centelles, Antoni Guerau, Francesc, Pere i Jaume Çarreal, Pere i Francesc Lembrí i Pere Lopiç. FI primer pintor de qui trobem rastre als ma¬ nuals notarials ès Domènec Pelegrí que viu a Mo¬ rella en 1367 sense que tornem a saber res mès d'ell. Guillem Ferrer es trobava en 1372 ^pintant l'enteixinat de la casa consistorial de Barcelona. Fs 1 La Zudat Any ill, núm. 34 (31 desembre 1915), pàg. 246. 2 j. Gudiol, £ís trescentistes, vol. II, pàg. 171, BERNAT SERRA 1 ELS PINTORS DE TORTOSA I DE MORELLA 63 en 1375 ' procurador general de Jaume Serra, des de Barcelona estant, com després ho fou de Pere Educat a l'obrador dels trescentistes Serra degué traslladar-se a .Morella pels voltants de 1377. De 1379 tenim document seu datat a Morella. En 1380 pinta el retaule de santa Maria per a l'església d'Ares del Maestre. En 1383 firmava la pintura d'altre re¬ taule per a Ares dedicat a sant Antoni i sant Mi¬ quel. En 1385 dibuixà els cartons dels vidres dels finestrals de l'església major de Morella Torna en 1387 a fer un altre retaule de santa Bàrbera, també per a Ares. En 1388 contractava el retaule de sant Nicolau per a l'església de l'hospital de Morella. Per aquestos anys degué acabar el re¬ taule de la Verge de l'església major de Morella; en 1388 cobrava la darrera paga que li devien. Un altre retaule de laàArge pintava per a Ràfels (Terol) en 1404 i a l'any següent cobrava part del retaule que contractà amb Na Maria Fulleda, de Tortosa, d'advocació no coneguda. Per a Arenys (Tarrago¬ na) pintava un altre retaule en 1406 i una creu de fusta en 1415 per a Traiguera (Maestrat). Bartomeu Centelles tenia obrador a Morella en 1 J. Gudiol, op. cit.^ pàg/196. 2 Boletín de laSociedad Castellonense de Cultura^ vol. IX, pàg. 49, noia. 3 A. SÁNCHBZ Gozalbo, Maestros vidrieros de Moreda en Cultura Va¬ lenciana, IV, 1929, pàg. 115. 64 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA 1380 i admetia com a deixeble a Arnau Centelles, d'Ortells, per aprendre l'ofici de pintor. En 1385 estava enfeinat amb la pintura d'un retaule per a Terol. El pintor Antoni Guerau es trobava ja en Mo¬ rella 1399. Altra vegada el trobem en 1402 fi en Les dues vegades firma amb el pintor sanmatevà Pere Forner, escriptures alienes a l'ofici. Francesc Çarreal vivia a Morella des de 1388! Encara en 1446 el trobem alli però sense que els documents coneguts ens descobreixen cap actuació seua com a pintor. Pere Çarreal, germà de Francesc i de Jaume, als 17 anys és afermat amb Lluis Borrassà per aprendre l'ofici de pintor. El seu germà Francesc actua com procurador del pare llur en 1423 Jaume Çarreal s'aferma amb Pere Nicolau de deixeble en 1402 Pintava en 1408 un retaule per a Monroig; un altre per a la Ginebrosa en 1409 i un altre per a Vaijunquera en 1414. Sembla que aquest Çarreal pintà molt per les comarques arago¬ neses veïnes. Des de Morella es traslladà a Al- 1 A. SXnchez Gozalbo, Pintors del Maestrat, pàg. 19. 2 A. Duran Sanpere, Dos pintors valencians deixebles de Lluís Bo¬ i rrassà en Boletín de la Sociedad Casteiionense de Cultura, vol. XIV, pàg. 393. 3 L. Tramoverbs, Archivo de Arte Valenciano, vol. I, pàg. 43 1 J. Sanchis SivEHA, Pintores medievales en Valencia, pàg. 37. BERNAT SERRA I ELS PINTORS DE TORTOSA I DE MORELLA 66 canyís en 1431 i després a Saragossa on treballava en 1432 ^ Pere Lembrí vivia ja Morella. Pin¬ en 1399 en tava un retaule de Llúcia per a Canet lo Roig santa en 1400. A l'any següent treballava el retaule de la Verge de l'altar major de l'església de Catí. Un altre retaule sota l'advocació de sant Bartomeu pintà en 1403 per a l'església de Vilanova d'Alcoleja. També de la mateixa advocació de sant Bartomeu pintava un altre retaule per a l'església de Beceit en 1413. En 1415 acabada la pintura del retaule de Madona Santa Maria de Mosquerola (Terol), està enfeinassat amb la pintura del retaule de Santa Maria de l'esglé¬ sia de Castellfort i a l'any següent un altre, també de la Verge, per a Xert. En 1420 acabà de pintar el retaule de sant Miquel, titular d'aquesta església de Morella. Francesc Lembri, fill de Pere i de Margarida, pintava en 1458 dos retaules, un de sant Brici i santa Brígida per al Forcall i altre de sant Cristòfol per al Boxar. Pere Lopiç és un dels pintors que treballaren a Morella i del que no tenim més rastre de que estava allí en 1419. Aquest nucli de pintors, com l'altre del Maes- 1 M. Serrano i Sanz, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, vol. XXXVI, pàg. 442. 66 BEPNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA trat, són tots d'arrel catalana. Solament Jaume Çarreal fa l'aprenentatge amb Pere Nicolau a Va¬ lència. Els altres bé són deixebles i col·laboradors de Jaume i Pere Serra, com Guillem Ferrer, bé els trobem treballant a Tortosa on fan estada per a traslladar-seMorella. a Per la via de Tortosa vingueren Bernat i Jaume Serra i molts altres pintors a treballar a Morella, on visqueren amuntó anys, on arrelaren i on moriren. les taules que resten anò¬ Ultra els documents, nimes i els retaules autèntics revelen paritats d'estil i resemblances tais que cal incloure'ls dins el cercle radiador dels obradors catalans. L'àrea de dispersió de l'art de Morella i del Maestrat que descobreixen els documents és coin¬ cident amb les troballes de noves taules que resten a les comarques frontereres o que han emigrat als museus i col·leccions nacionals i estrangeres per venda a magatontes, que ha fet esborrar els llocs de procedència. L'iconografia i les peculiaritats estilístiques, dis¬ criminades pels estudiosos del nostre art han des¬ cobert i descobriran cada dia més la florida d'aquest art de les nostres contrades, aixi com els docu¬ ments ens sorprenen i ajuden a vesllumar la figura elegant i exquisida de Margarida, muller animadora de la llar del pintor Pere Lembrí, que estroncà la BERNAT SERRA I ELS PINTORS DB TORTOSA I DE MORELLA 67 mort d'aquest i que ella, artista i dona a la fi, fa perllongar amb el seu segon maridament amb el pintor Bernat Serra, nova llar que floreix amb Violant Serra, que es marida, més tard, amb l'ar¬ genter Bartomeu Santalinea i fa perdurar l'art del cisell ben entrada la XV" centúria. ÍÍfsí-"Íy'í^t^iV,5ona mea etc. Et ad tutiorem cau- telam vestr] dicte domine aligsen dono vobis fídanciam qu] mecum et sine me casu exhigente ad restitucionem dicto- rum Triginta fíorenorum dicte monete teneatur paulum pe¬ tri habitator loci de la mata absentem etc. quamquidem fídanciam ego dictus Jacobus serra ut procurator dicti paúl] jmtri ad pi-edictam specialiter constitutus ut de mea procu- 88 BEBNAT SEBRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA racione constat publico jnstrumento per discretum domi- njeum gorcli notarium publicum qujntadecima die jntras- criptorum mensis et anni recepto fació et pro predictis oin- nja bona dicti mei principalis obligo unde dictis nominibus et utroque eoruin jn solidum Eenuncio quo ad bee beneficio dj%qdende accionjs etc. et epistole divj adijanj etc. Eenun- ciacioneet submjssione forj etc. et promissione non ponen- di racione etc. Testes mjchael blascho et Simon orti filius Simonis alias del Eiu. (Manual de Simó O.-ti. Arxiu Notarial. Morella). XX PEBE ÇAVAL, PBOCUBADOR DE BERNAT SERBA, PAGA 121 SOUS PER AL RETAULE QUE AQUEST DARRER PINTAVA PER A CINCTORRES La Mata 31 d'octubre de 1441. Yo en pere çaval, notari, axi coin a sagrista de la esglé¬ sia de Madona sauta Maria del loch de la Matha faç cessió, solucio, donado e paga de CXXI sous Eeals que la dona na guiamoneta, muller quondam, de aparici blascho, quon¬ dam, ara muller de .Jacme mas del loch de Cinchtorres es tenguda a mi en lo dit nom, de semblant e concorrent quantitat que yo deg a vos axi coin a procurador den ber¬ nat serra, pintor, de la villa de Morella, vey per raho de la hobra de hun Eetaule, en axi que do a vos tot aquell poder que yo he e avia ans de la present cessió, donado, solucio e paga, etc., promet vos esser tengut de eviccio lo dit con¬ tracte alias, etc., e aço sots obligado de tots los bens non deia dita sagristania, etc., fon feyt lo derrer dia de octubre any Mill CCCC.XXXXI. Testimonis Anthoni rocafort e vives Çaval. (Manual de Domènec Gorch. Arxiu Notarial. Morella). APÈNDIXS 89 XXI CONTRACTA DEL RETAULE DELS GOIGS DE LA VERGE MARIA PER A L'ESGLESIA DE XIVA Morella 14 d'abril de 1445. Die Mercurij XIIII aprilis [1445] Ego bernardus serra pictor viciíius ville Morelle Gratis promitto facere altars infrascriptum et contentum in capi¬ tulis infrascriptis juxta formam et tenorem capitolorum infrascriptorum etc. Et dare ipsum perfectum et apositum in ecclesia loci Chive in die et testo transffiguracionis do¬ mini nostri Jhesu Christi primo venturo et hoc sub pena C solidorum centesima pars domino Eegi etc. quod flat executòria etc. promitto etc. obligo etc. Testes discretas Guiilermus vilalta notarius et Guiller- mus aguilo et Guiilermus roda vicine Morelle. Cosit al protocol i de mà diferent està' el contracte se- gllent. La lletra no és la del notari. Jhs xps Maria mater ^ En nom de Deu sie e de la gloriosa verge Maria. Amen. Com yo Domingo gari e la dona na Valenceta muler mia, filla del honrat en ramoii campana, tem testament condicional e lexasem ab dos ensems que fos fet un salvador de retaule a la sglesja de sent Chiva dels set Jogs (sic) de la veije Maria a la quai lexa jaquiem quatrecents sous los quals CCCC. sous son a pag'ar de comu, e per amor daço los honrats maestre Johan colteller, maestre en medicina, eu .lohan tores, Juriste, marmesors de la dita defunda e yo ab ells en desems acordam de fer lo dit retaule 90 BEBNAT SERBA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA que a esser de la forma següent, ço es que aje Villi dalt e VII dample e les jstories de la forma següent una Primo que la primera ystoria e principal aje a esser com la verge maria sta aseguda ^en un prat e Jliesus jnfant petit sta en lo prat collint ñoretes e angels stan díivant fent li i-everencia segons es en la capela de santa maria de pietat ques dita den guerra pero que sie pus ampliada e mes angels, ij ítem la segona cine sie sobre aquela e qiie sie de la visió ques lig eu la vida de sant Domingo com Jhesus sta ab tres lances volent destroir lo mon e com la verje Maria sta a senolada e com ab lo seu mantell abrigue natura humana segons es en la subirana part del l'etaide den Jolia. iij ítem après com la verge maria nastque del ventre de santa anna mare sua. iiij ítem com per Joachim c santa anna pare e mare seus fonchpresentada al temple. V ítem com fonch sposada ab .loseji hom vell e com la vei'ga flori en les sues mans. vj ítem com per manament dol àngel .losep e la verje maria fogiren en egipte ai) linfant Jhesns per paor del rey erodes, vij Item com la verge maria degue exir dat[uest mon per mort corporal e com los apostols per virtut divi¬ nal foren plegats de la casa on la verge maria a porta stave e com sant Johan porta la palma, viij Item la verge fonch tinada com e los apostols la portasen a sotarar e los jueus los volguesen tolre lo COS. viiij Item com la verge Maria fonch pujada en cos e anima en lo eel e per tal e per lo glorios till sen fonch coronada regina dels angels e de tota natura hu¬ mana. APÈNDIXS 91 Item en après que totes les dites ystories sien ben acaba¬ des e lo retaule de bona fusta e ben daurat on lo loch on se pertany e bones colors e totes altres eoses necesarios a ben esser del dit retaule segonsde bon maestre se pertany e que lo dit maestre sie tengut de anar a Chiva a posar lo retaule. Testimonis Guillem aguiló, Guillem vilalta e Guillem roda. Després seguit lii estan les èpoques ipre atorgà cl pintor. Pròxima dicta die Xllll"' aprilis. Noverint universi. Quod Bgo bernardus serra pictor vi- cinus ville Blorelle. confíteor et Gratis et ex certa seien eia in veritate recognoscho me habuisse et numerando récé¬ pissé a vobis lionorabilibus Jolianni coltellerii magistro in artibus et in medicina, Jolianni torres jurisperitus et domi¬ nico gari tinturerio vicinis dicte ville presentibus ut mauu- missoribus elemosine institute per lionorabilem dompnam valencetam uxorem quondam dicti dominicii gari omnes illos ducentos solidos monete regalium valencie quos dicta domina valenceta iu suo ultimo elogio dimisserat et lexa- verat una cum dicto viro suo in fabrica et construccionc unius retabuli in ecclesia beati Salvatoris loci chive prout hec in dicto suo elogio lacius videntur contineri. Quare re¬ nuncio scienter omni etc. [segueixen les clausules acostu¬ mades en semblants contractes]. Quod est actum Blorelle die quarta decima mensis aprilis anno a nativitate domini Blillessimo [CCCC.] quinta. Signum mei bernardi serra pre- dicti qui predicta laudo concedo et firmo. Testes hujus rei sunt discretus Guillermus vilalta nota- rius, Guillermus aguilo et Guillermus roda parator panno- rum vici ni Blorelle. 92 BBBNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA El mateix dia atorga Bernat Serra altra apoca «vobis lionorabili dominico gari tinturerio vicino dicte ville pre¬ senti» de dos cents sous. «Actuïn Mo relie die quarta deci¬ ma aprilis anno Millessimo COCO. XXXX.quinto. Testes ut supra. (Manual de Joan Grife. Arxiu Eclesiàstic. Morella). XXII SEPULTURA DEL PINTOR BERNAT SERRA 1 DE SA MULLER MARGA¬ RIDA DINS L'ESGLESlA DEL MONESTIR DE SANT FRANCESC Morella 29 d'abril de 1447. In dei nomine amen. Xouerjnt vnjuersi yuod nos tíra- ter beiTiardus gradanus gardianus Monasterij beati ffran- cisci ville Morelle, magister Jacobus lector ville, marca í'frater Michael torrentVicarius eiusdem monasterij seu con- T'entus, ífrater ïirancisclius armengou, tïrater allTonsus lanquariensis, ífrater petrus de campo presbiteri, ífrater domjnicus monlober, ífrater petrus allepuc magister gra- maticorum, ífrater Johannes de pampilona et ífrater ffran- cischus gil noujcius dicti monasterij anno jiresenti conuen- tuales Omnes simiil congregati in Capella capituli ipsius monasterij Capitulantes idest capitulantes (sic) celebran¬ tes et dictum conuentum representantes ad negocium jn- frascriptum peragendum specialiter congregati prout morjs est in iiostro ordine Capitulum conuocarj, congregarj et tenerj. Omnes simul et quilibet nostrum jnsolidum scien¬ ter et consulte ac mente deliberata unanimjter et con- eorditer nemjue discrepante. Attendentes et considerantes nos dictis nominibus dedisse vobis honorabili bernardo se¬ rra pictoi'j et vestrjs quaudam sepulturam et jllam jnue- njsse aliuin dominum priorem et pociorem vobis jn dicta APÈNDIXS 95 se])u!tura. Ideo cassando et reuocaiido predictam donacdo- iiein concessionem ot assignacionem ]3i'edicte sepulture vt ueiujnj ]oer nos ftiat jnjuria uunch uero de presenti atten- dentes et considoi-airtes affeecionem et seu deuocionem (¡uain vos honorabilis beruadus serra pictor et domna mar¬ garita vxor vostra gesistis et eeiam de presentí geritis erga nos sen ueriits erga dictum monasterium. Idcirco damus, concedimus et assignamus vobis dictis conjugibus et ves- tris et (juibus voluerjtis sepulturam seu locum sine patium sepulture videlicet jntus Ecclesiam beati ffranciscij scilicet in januali (luodexit ad orum secrestie prout conffrontat ex vna parte cum Capella beati xpistoforj Et ex alia cum Ca¬ pella beatorum anne et amatorjs sub tamen tali pacto, for¬ ma et condicione quod pro liujusmodj donacione, conces- sione et assignacione vos dicti cònjuges teneamjnj vestrjs propriis sumptibus et expensis claudere dictum januale aparte orti et ibi in dicto januali oi^erari seu operari facere quandam Capellam cum retabulo fusti sub jnuocacione beate Marie de gracia secundum vestrj deuocionem et ali¬ ter. liane autem donacionem, concessionem et assignacio- nem vobis et vestrjs ffacimus et concedimus sicut melius, plenjus, sanius ac vtilius dici potest scribi et jntelligi ad comodum et saluamentum vestrj et vestrorum promittentes et bona fflde conuenjentes vobis et vestrjs contra predicta non venjre nec aliquem venjre facere palam vel occulte aliqua racione jure titulo siue causa. Ad bec autem nos dicti cònjuges acceptantes diotam sepulturam a vobis dictis ffratrjbus et successoribus vestrjs in dicto Monasterio cum raultiplici graciarum accione ne videamur jngrati nec non attendantes et considerantes quod de bonjs temporaljbus ea solum perpetuo retinentur que pro xpisti nomine et eius seruiciojmpenduntur et omnja pretereunt prêter amare deum jdeo ob reuerenciam dominj nostri jhesu xpisti eius- que genjtricis et beati ffranciscij xpisti signjferj sponte 94 BBPNAT SEPRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA pi'omjttimus operari seu operari facere predictam Capellaiii cum retabulo et altari in dicto loco sine sepultura sub jnuocacione gloriosse vii-ginjs iHarie de gracia secundum nostras deuocionem et paupci-tatera ot non aliter. Ita quod vos dicti t'fratres nee successores vestrj in dicto monasterio possitis nos coniTellere ad majus opus seu pulcrius í'acien- dum nissi dumtaxat quod flacere voluerjmus secundum nostrum deuocionem vt predicitur et non aliter bec vitra. Hec igitur omnja et singula nos dicti cònjuges sponte pro- mjtimus l'acei'e et adjmplere dicto monasterio seu ífratrjbus nomine eiusdem et notario jnffrascripto vt publice persone stipulanti et recipienti pro omnjbus illis quorum jnterest aut jnteresse poterit in tTuturum suplicando humjliter cum illis Reuerencia et honore qujbus possimus quantum vos dieti ffratres et successores vestrj in dicto monasterio dig- nemjnj seu dignentur celebrare annuatim et perpetuo quoddam annjuersarium videlicet jncrastinum beate Marje de gi'acia pi'o animabus nostris parenturn, amjcorum et omnjum ffidelium deffunctorum vt vos et nos vna cum jllis Requjescamus in pace. Nos uero supradicti l'i'ratres nomi- nibus predictis per nos et successores nostros in dicto mo¬ nasterio promittimus vobis supradictis stipulanti et reci¬ pienti vt supra acceptantes cum graciarum accione predic¬ tam promissionem dicte capelle pi'omjttimus celebrare annuatim et perpetuo supradictum annjuersarium dicta die vjdelicet prima die post festum beate Marie de gracia pro animabus vestrorum dictorum conjugum, parentum, amj¬ corum omnjum ffidelium deffunctorum pro vt mos et et eonsuetudo nostrj ordinjs et Religionjs habet et consueujt. Quod est actum Morelle in dicto Monasterio vicessima nona mensis aprilis anno anativitate dominj M".CCCC°. quadra- gesimo séptimo. Sig ^ ¡íí na nostrum ffratrjs bernardj gradano guardianj, magistrj jaeobi marca lectoris, ffratrjs Micliaelis terent vicarij, ffratrjs francisci armengou, ffratrjs 95 alfonsi lunciiiarjeiisis, fi'ratrjs pétri de Campo presbitero- riim, ffratrjs dominjci raonlober, t't'ratrjs pétri allepue ma- jyistri gramatlcorum, ffratrjs johannis de pampilona et ffra¬ trjs francisci egidij predlctorum Qui bec laudamus, conce- dimus et firmamus. Sig ^ gg na nostrum bernardi serra pictorjs et margarite eius vxor predictorum Qui bec lauda¬ mus, promittimus, concedim us et flrmamus. Testes hujus rey sunt bonorabilis airtlionius gil merca- tor et jobannes torres cerdo, vicinj ville Morelle. (Pergamí sense número. Arxiu Municipal. Saní Mateu). XXIII PRIMER COMPTE D-ACCEPTACIO D'HERENClA A BENEFICI D'IN¬ VENTARI PER BERNAT SERRA COM A HEREU DE SA MULLER MARGARIDA, SEGONS ESCRIPTURA PRESENTADA DAVANT EL JUSTICIA EL DIA 19 DE FEBRER DE 1455 Morella 31 de febrer de 1455. Die veneris XXI ffebreoari anno [jVD.CCCC.] Iv". Com per esquivar tot frau etc. En per amor de aço yo en beimat serra, pintor. Morella, axi com a hereu de na Margualida muller quondam raia, ab benefici de inventari etc. requir al notari dejus scrit li face capbreu, etc. bon yo dit notaid etc. REBUDES Primo dix que metie rebuda com altres bens no sapie en de la dita defuncta sino lo dot que ell dit bernat serra li es tengut donar segons apar ab cartes dotais entre ells fetes. 96 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA ! DE MORELLA DATES Primo dix que metie en dates lo que costa de fer la tosa de la de- functa II sous VI diners Item dix que metie en dates ¡jer la X fí de les cofraries que son dues » Item per la tela que compra per a sobre la cara de la defuncta V » III » quant la dugueren a enterrai- Item dix que metie en dates per VIII roves de farina ques pasta¬ ren a les novenes e misses de terç dia e capdany a sent francés e a santa maria XXI » III » Item tres cantes de vi nil » III » Item candeles a totes les misses e novenes V Ill » Item met en dates per la despesa ques feu lo dia que mori la de¬ functa e a les dites misses VII » III » Item loguer e minves de ciris a to¬ tes les dites misses II » VI » Item dix que metie en dates que liavie pagat als preveres per les XXII mi » dites misses e peroliar e candeles » Item dix que metie en dates per la letanía que cantaren los frares e per la profeso quant acompanya¬ XV » » ren lo cors lo dia que fon enterrat Item per les misses de capdany e de XX » terç dia Item per labit ab lo qual fon ente¬ rrat lo cors XXX » APÈNDIXS 97 Item per tres misses que celebraren los frares lo dia que fon enterrat lo cors III sous diners Item per les misses de sent amador ques cantaren per anima de la | defuncta i XXXTIT Item dix que metie en dates que havia pagat al bad major de la verge maria de la dita vila II Item al baci de sent francés de la dita vila I Item al baci de sent Miguel de la dita vila I Item al baci de sent Johan de la dita vila I Item per lo cinquante dix que me¬ tie en dates cinch sous sis diners V VI (Manual de Francesc Pallarès. Arxiu Eclesiàstic. Morella). XXIV JAUME SERRA COBRA EL PREU DE 24 SENVALS DE LA CIUTAT DE TORTOSA QUE PINTA EN 6 ANTORXES Tortosa 23 de novembre de 1459. A XXIII de noembre [1459] dona an Jacme Serra pintor per XXIIII senyals de la ciutat que pinta en VI entorxes que pinta per obs del honorable procurador a for de III di¬ ners per senyals los quals confessa hauer reebuts, VI sous. (Clavarlat de Joan de Pedralbes. Arxiu Municipal. Tortosa). 7 98 BEBNAT SERBA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA XXV JAUME SERRA COBRA EL PREU DE 12 SENYALS ARGENTATS QUE HAVIA FET A TRES CIRIS Tortosa 24 de desembre de Í4S9. ítem a XXIIII del dit mes [desembre de 1459] dona lo dit receptor en Jacme serra pintor per XII senyals argen¬ tats que hauia fets en los tres ciris que foren fets per als honrats procuradors per a portar en les professons a raho de IIII diners per senyal—IIII sous los quals confessa liauer rebuts a mjnotari. (Clavarlal de Joan de Pedralbes. Arxiu Municipal. Tortosa). XXVI JAUME SERRA COBRA EL PREU DELS ESCUTS QUE HAVIA PINTAT ALS CIRIS BLANCS DEL DIA DE LA CANELERA Tortosa 25 de gener de 1460. ítem dona a giner [1460] an Jacme Serra, XXV de pin¬ tor, per XII senyals argentades en los ciris blanchs dels procuradors per portar lo dia de senta Maria canelera a for de IIII diners lo senyal. (Clavaria! de Joan de Pedraibes. Arxiu Mnnicipai. Tortosa). índexs INDEX DE PINTORS I D'ALTRES NOMS Centelles. Arnau, jjíwíor, 64. Alagó. Blai d',14. Centelles. Bartomeu, pintor, Alcanyís. Francesc, 44. Anfós el Batallador, 13. 62, 63. Cerdà. Domènec, 37, 38, 39. Claries. Domènec, 62. Begues. Antonio, 51. Cogoma. Jaume, 27. Betí Bonflll. Manuel, 13, 24, Comí. Pere, 28. 56. Çarreal. Francesc, pintor, Blasco. Aparici, 43. 62, 64. Borrassà. Lluís, 56, 59, 64. Çarreal. Jaume, pintor, 60, Borrell. Francesc, 26. 64. Breço. Joan, 39. Çarreal. 'P&xe, pintor, 56. Brusca. Pere de, 36, 44, 45. Çavall. Pere, 27, 43. Chavalera. P. Joaquim, 16. Calimala, 13. Campana. Valenceta, 28. Datini. Francesco, 13. Capcir. Domènec, 23. Duran i Sanpere. Agustí, 56, Cardona. Guillem, 62. 64. Cardona. Pere, 62. Castell.Miquel, 24. Elicsen, 36, 37. Celestina, 25. Escala. Miquel, 44. Celi. Joan, 31. Estela. Viuda de, 55. 102 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA Lembrí. Vqvq, pintor, 15, 16, Ferraç. Pere, 26. Ferrer. Domènec, 36. 22, 23, 30, 35, 36, 58, 59, Ferrer. Guillem, imitor, 59, 65, 66. 60, 62, 66. Lopiç. Pere, pintor, 65. Losso. Bartomeu, 44. Forés. Pere, 21. Luna. Jaume, 36. Forner. Pere, pintor, 64. Frare del Convent de Santa Catalina, pintor, 62. Maçana. Jaume, 27. Fulleda. Maria, 63. Maçaner. Bartomeu, 23. Margarida, 16, 17, 21, 22, 23, 26, 28, 29, 30, 35, 36, Gisbert.P. Miguel Joan, 16. 58, 66. Gradano. Bernat, 28. Mas.Jaume, 43, 47. Grife. Joan, 21, 26. Matamoros. J., 57. Gudiol Cunill. Josep, 57, 60, Mayer. August Lippmann, 62, 63. 57. Guerau. Antoni, pintor, 62, 64. Menganegues. Francesc, 26. Mestre de Morella, ptviíor, 60. Guiamoneta, 27, 43, 47. Mingueta, 28. Moliner. Guiamó, 45. Instituto de Valencia de Don Moliner. Martí, 44. Juan, 55. Montoliu, pintors ,16. Montoliu. Valentí, pintor, 60. Jaume el Conqueridor, 13, Moragrega, 45. 14, 44. Jaume II, 14. Nicolau. Pere, pintor, 60, Just. Bernat, 28. 64, 66. Lembrí, pintors, 16. Ortí. Simó, 44. Lembrí. Agnès, 17, 22, 23, Osset. Francesc, 27. 26, 36, 37. Lembrí. Francesc, pintor, Pallarès. Francesc, 23, 25, 15, 17, 23, 26, 28, 30, 65. 26, 27, 28, 29, 30. Lembrí. Jaume, 23. Pallarès. Llorenç, 27. INDEX DE PINTORS I D'ALTRBS NOMS 105 Pastor Lluís. Frederic, 37, 17, 21, 22, 23, 24, 25, 27, 62. 28, 29, 30, 31, 35, 36, 43, Pedralbes. Joan de, 38. 44, 45, 47, 48, 49, 50, 55, Pedro. Paulo, 37. 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, Pelegrí. Domènec, 62. 66, 67. Perdrizet. P., 49. Serra. Francesc, pintor, 21. Pere el Catòlic, 13. Serra. Jaume, pintor, 15,17, Plandiura, 22, 57. 21, 22, 23, 24, 26, 33, 35, Pons, 57. 36, 37, 38, 39, 43, 58, 60, Post. Chandler Rathfon, 49, 66. 55, 56, 58, 59, 60. Serra. Jaume, pintor de Bar¬ Punter. Gaspar, 51. celona, 15, 22, 59, 63, 66. Serra. Joan, pdntor, 22. Ramon Berenguer, 13. Serra. Pere, pintor, 15, 22, Ros. Pasqual, 23. 57, 58, 59, 63, 66. Rovira. Joan, 36. Serra. Violant, 17, 23, 26, 29, 30, 67. Serrano Sanz. M., 60, 65. Sanç. Joan, 25. Sánchez Gozalho. Angel, 12, 14, 15, 60, 63, 64. Tormo Monzó. Elies, 57. Sanchis Sivera. Josep, 21, Torner. Bernat, 36. 23, 64. Tramoyeros Blasco. Luis, 14, Santalínea, argenters, 13, 24, 60, 64. 29, 30. Trilles. Francesc, 44. Santalínea. Bartomeu, ar¬ Tristany, 39. genter, 17, 24, 29, 30, 67. Sanxo. Antoni, escultor, 25, 26. Valls, 12. Saralegui. Leandre de, 59. Valls.Domènec, pintor, 56, Serra, píníors, 16, 21, 22, 57, 57, 58, 60, 62. 59, 63. Vallserà. Antoni, pintor, 60. Serra. Bernat, puíor, 15,16, Vidal, 12. INDEX DE LLOCS Albal, 59. Cambi·ldge, 49. Albaredes. Vide Les Alba- Canet lo Roig, 65. redes. Cantavella, 44. Albocàcer, 56, 57. Casp, 24, 35, 36, 43, 58. Alcanyís, 13, 14, 64. Castellfort, 36, 37, 43, 65. Alemanya, 37. Castelló, 12, 13, 14, 15. Aragó, 11, 14, 44, 57, 58, 60, Catalunya, 14. 62. Catí, 65. Arenys, 63. Celòquia, 14. Ares del Maestre, 63. Cervera, 13. Cei'vera de la Frontera, 13. Baix Aragó, 15. Cervera del Maestre, 13. Ballestar. Vide Pobla de Ba- Cinctorres, 27, 43, 47, 48, 50, llestar. 51, 55, 61. Barcelona, 21, 22, 56, 57, 61, Corberes, 11. 62. Barranco de las viñas, 44. Barranco de San Juan, 58. Dertusa, 22, 24. Beceit, 65. Bellestar. Vide Pobla de Ba¬ Ebre, 13, 17, 58, 59, 62. llestar. Elx, 11. Benifaçà, 16. Ermita de Sant Pere (Cas¬ Boxar, 65. tellfort), 36, 37, 43. INDEX DE LLOCS 105 Església del Salvador (Xiva), Morella, 13, 14, 15, 16, 21, 28. 22, 24, 25, 26, 27, 28, 29, Esglesiola de Sant Miquel de 30, 31, 36, 44, 47, 48, 51, la Pobla de Ballestar, 24, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 43, 44, 48. 63, 64, 65, 66. Esglesola del Cid, 44, 56. Mosquerola, 65. Museu d'Art de Catalunya, Forcall, 65. 22, 57. Museu de València, 55. Ginebrosa, 64. Guardiola, 56. Olocau del Rei, 56. Orteils, 63, 64. Herbés, 23. Pisa, 13. La Cuba, 48. Pobla de Ballestar, 24, 43, La Mata, 25, 27, 37, 48. 44, 48, 50, 55. Les Albaredes, 56. Portell, 56. Maestrat de Montesa, 12,14, Ràfels, 63. 27, 56, 57, 59, 60, 61, 63, 66. Regne de València, 13, 44. Riu de lestruites, 44. Massachussets, 49. Ródenas, 55. Mata. Vide La Mata. Mediterrània, 12. Millars, 59. Salzadella, 12,13. Molvedre, 13. Sant Mateu, 12, 13, 15, 16, Monestir de Predicadors 27, 28. (Sant Mateu), 27. Saranyana, 48. Monestir de Santa Maria de Saragossa, 15, 60, 65. Benifaçà, 16. Sarrià, 16. Monestir de Sant Francesc Sénia, 60. (Morella), 24, 28. Sglesiola. Yide, Esglesola del Monroig, 64. Cid. 106 BEBNAT SEBEA, PINTOB DE TOBTOSA I DE MOBELLA Talamone, 13. Valencia, 15, 21, 22, 23, 51, Tarragona, 15, 61, 63. 60, 66. Val junquera, 64. Terol, 13, 31, 55, 58, 63, 6d, 65. Vilafranca del Cid, 36, 44, Tortosa, 13, 15, 16, 21, 22, 61. Vilanova d'Alcoleja, 65. 24, 26, 35, 36, 37, 38, 39, 44, 51, 57, 58, 59, 61, 62, 63, 66. Xert, 65. Traiguera, 63. Xiva, 26, 28, 56. INDEX DE LAMINES La Pobla de Ballestar (Vilafranca). Retaule de Sant Miquel I Bernat Serra. Sant Miquel. (Taula central).... II » » La Verge Maria, el Jesús i àngels. * (Taula cimal) III » » L'Anunciació. El Naixement. (Taules laterals IV » » L'Anunciació de la Verge Maria, per l'arcàngel Gabriel. (Taula lateral) . V » » El Naixement de Jesús a Betlem. (Taula lateral) VI : » » L'Adoració dels Reis. (Taula lateral) . VII I ' » » Sant Miquel foragitador dels condem- nats. (Taula lateral) VIII i » » Sant Miquel sospesador d'ànimes a la ' porta de la Glòria. (Taula lateral) . IX » » Miracle al retorn de visitar a Sant Mi- * quel. (Taula lateral) X » » Sant Pere. La Magdalena. (Taules del banc) XI » » La Mare de Déu. El Crist de Pietat. Sant Joan. (Taules de la pradel·la). XII 108 BBBNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA Bernat Serra. Santa Caterina. Sant Pau. (Taules del . banca!) XIII Arxiu de Cinctorres. EI Patrocini de la Verge Maria. XIV Bernat Serra. La Mare de Déu de Gràcia. (Detall de la taula central) XV » » Sant Joan Baptista. (Taula lateral). . XVI » » L'Arcàngel Sant Miquel. (Taula la¬ teral) XVII » » Sant Miquel. (Detall de la taula la¬ teral) xvni © TAULA GENERAL PàgS. Avant-portada 5 Portada 7 I L'art a les comarques 9 II Bernat Serra i la seua família . . . . 19 III Jaume Serra 33 IV Eetaules i panels que ens resten. . . .41 y Bernat Serra i els pintors de Tortosa i de Morella 53 Apèndixs 69 I Bernat i Jaume Serra donen fiança del retaule de Casp a Margarida, muller de Bernat Serra. 71 II Bernat i Jaume Serra fan indemnitat als fiances Bernat Torner i Miquel Luna 73 III Els pintors Serra reben 110 fiorins i atorguen àpoca d'aquesta primera paga del preu del retaule de Casp 74 IV Contracta del retaule de Santa Bàrbera i Sant Mateu per a l'església dels framenors de Mo¬ rella 74 V Contracta del retaule de Sant Miquel per a l'er¬ mita de la mateixa advocació, de la Pobla de Ballestar 75 110 BERNAT SERRA, PINTOR DE TORTOSA I DE MORELLA Pàgs. VI Bernat Serra es compra una casa a Morella, si¬ tuada dins la parròquia de Santa Maria . . 77 VII Contracta del retaule de Santa Maria per a l'es¬ glésia de La Mata 78 VIII Llegat d'una sort de terra del terme d'Olocau que fan Joan Vilanova i sa muller i Gabriel Vilanova, al retaule de Santa Maria ... 79 IX Apoca de 500 sous que dona Jaume Osset per al retaule de Santa Maria de La Mata. . . 80 X Llegat de 150 sous de Bartomeua, muller d'An¬ toni Rocafort, per al retaule de Santa Maria de La Mata 81 XI Llegat de 33 sous que deixà Francesca, muller de Sanxo Osset, per al retaule de Santa Ma¬ ria de La Mata ; 81 XII Llegat de 6 florins, de Joan Carceller, per al retaule de Santa Maria de La Mata .... 81 XIII Apoca del retaule de Santa Elena i Santa Bàr- bera per al monestir de dominicans de Sant Mateu que atorga Bernat Serra a Jaume Cogoma 82 XIV Llegat d'un eint d'argent de Domingueta, mu¬ ller de Joan Guerau, per al retaule de Santa Maria de La Mata 82 XV Francesc Lembrí atorga àpoca del censal de quatre fanegues de blat que li pagaven uns veïns d'Herbés a son pare, Pere Lembrí, pin¬ tor de Tortosa 83 XVI Solució i paga flnal del retaule de Santa Maria de La Mata que atorga el pintor Bernat Serra al notari Pere Çaval 84 XVII Contracta del retaule de Sant Pere per a l'ermi- TAULA GENEHAL 111 Pàgs. ta de Castellfort entre Na Elisenda, vidua de Pere de Brusca i el pintor Jaume Serra . . 85 XVIII Paulo Pedro es constitueix fiança del pintor ( Jaume Serra en el retaule de Sant Pere de Castellfort . . . 86 XIX Jaume Serra cobra la primera paga del retaule que pintà per a l'esglesiola de Sant Pere de Castellfort 87 XX Pere Çaval, procurador de Bernat Serra, paga 121 sous per al retaule que aquest darrer pin¬ tava per a Cinctorres 88 XXI Contracta del retaule dels Goigs de la Verge Maria per a l'església de Xiva 89 XXII Sepultura del pintor Bernat Serra i de sa muller Margarida dins l'església del monestir de Sant Francesc 92 XXIII Primer compte d'acceptació d'herència a bene¬ ficid'inventari, per Bernat Serra, com a hereu de sa muller Margarida, segons escriptura presentada davant el Justícia el dia 19 de febrer de 1455 95 XXIV Jaume Serra cobra el preu de 24 senyals de la ciutat de Tortosa que pintà en 6 antorxes . 97 XXV Jaume Serra cobra el preu de 12 senyals argen¬ tats que havia fet a tres ciris 98 XXVI Jaume Serra cobra el preu dels escuts que havia pintat als ciris blancs del dia de la canelera. 98 Índexs 99 Index de pintoes i d'altres noms .... 101 Index de llocs 104 Index de lamines 107 Taula general 109 ^1'. '^%¿ - \i V- \ , ^- • : ^ V W ^ "■" *í«tó%á54í s'acabX d'estampar a castelló de la plana, als obradors del fill de j. armengot el dissabte, festa de santa margarida, 50 de març de l'any m.cm.xxxv l -i- d B K' N 7V T S E E E A » f !■ lii'im. 11.—Sant MÍ(¡hcI (Taula centra!) SAERTA UN 10 B GIl'MVAarapccbaire-iegjhlt, V.—¡j'(Aihucdó Tjiun. laterl) (Taula fodracecjointdelmsavt laterl) (Taula VIH.i—Míqaauetl Làm. Mtd>ia(iv:ÍeHteo(lnri X.—M(irtacle Làm. laterl) (Taula ARTSE NA R E B MLagdlen PXÏ.—eHr(iU Làm. bdaencl) {Taules Ht>— Joan Hant EASNAT E E B ild'eafea lapradel·) Crist, d{Taueles El dMXIa.—erL.a.Déu, Làm. AliXIl" DE CINCTOHEES Làm. XIV.—El Fatrocini de la Verge iMaria (Taula centra!) Làni. XV. — La Mare de Déu de (L'àcia {Detall de ¡a taula central) H E NA T S EU R A Làni. XYIÎI.—Saut Miquel {Défait de fa taula latera!)