LA PINTURA GaTIcA A CATALUNYA , sTlTi.rro ;�A:'\ TLLER DE ARTE HISI"Ar lIeo '--"--- MONOGRAFIES D'ART HISPANIC LA PINTURA GOTICA A CATALUNYA-I JOSEP GUDIOL RICART I I I I , I • A. D. A. C. BARCELONA MCMXXXVIII - ..... ARTS GRAFIQUES THOMAS, INDUSTRIA COL·LECTIVITZADA. BARCELONA. - FOTOTIPIA MISSE LA PINTURA GOTICA A' CATALUNYA ESTIL FRANCO - GOTIC. pintura m�dieval, creadora de tantes de tal�tes escoles, troba Cata­ f6r,n:ulesi ,a LA lunya, un camp nucli central fertilissim. del Les conglomerat politic que relacions politiques, els constituta canvis de la Corona domini i els d Arag6, corrents religiosos hi deixaren l' empremta profunda de 11ur influencia. Els obradors de pintura, formats a cornencos del periode rornanic, seguiren amb extraordinaria facilitat les diver- . I ses tendencies que successivament exerciren 11ur hegemonia en l'occident id'Europa. Pero l'adopci6 dels estils estrangers, ni en els casos personals de contacte directe, no assoli d' eliminar mai el caracter pastat amb tantes generacions. En totes les pintures de' la Catalunya medieval sorgeix l' esperit racial sota les vestidures que li prestaren les escoles francesa, italiana i flamenca. Podem situar al darrer quart del segle XIII les primeres pintures que cal classificar com a gotiques. La tradici6 romanica esdevingue un filtre espessissim a traves del qual traspuaven amb molta dificultat les noyes f6rmules vingudes d'Italia i de Franca. E1 pas de l'esti1 rornanic a1 go tic es produi 1entament per 1a incorporacio successiva d'e1ements que accentuaven el naturalisme: per 1'abandonament dels esquemes d'estilitzaci6, per la introducci6 de noyes exigencies iconografiques i per canvis radicals en 1es estructures de l'arquitectura i del mobiliari. Les que facilitaren semb1ant transformaci6 foren causes els viatges, la tramesa de manuscrits ilIuminats i les in finites manifestacions que ajuden internacionalment a l'evo1uci6 de les modes. 5 \ A comencos del corrent italo segle XIII un bizanti, que deixa marcades influencies - en diverses pintures rornaniques escampades per Catalunya i pel Rosse1l6, importa l'esperit de l'escola de Roma i el terreny per a la florida prepara posterior de les in­ fluencies italianes. Pero aquesta tendencia si be italianitzant, no deixa mai de subsistir (sobretot en els obradors de la regi6 occidental de Catalunya), fou of a amb la vin­ egad guda de l' estil franco - gotic. Aquest estil, que fou adoptat rapidarnent per totes les escoles de l' occident d'Europa, d6na la impressi6 d' esser fill de les limitacions decoratives exigides per les estructures g6- tiques sobretot com a consequencia de la tecnica de les vidrieres historiades. En efecte, una pintura d' estil franco-gotic es sempre, com una vidriera, una composici6 d' elements monocr0!l1s de tonalitat brillant disposats en una f6rmula plana. Les complicades estilit­ zacions rornaniques foren substituides per un expressionisme espontani, viu i nervi6s; el colorit s' afina amb la introducci6 de noyes gammes; la rigidesa rornanica fou subs­ titurda per formes vincladisses d'accentuada mobilitat i les draperies esdevingueren folgades amb plecs naturalistes. lniciada la indicaci6 del clar oscur, les composicions - tendiren a copiar models del natural, elements de paisatge i detaIls anecdotics. La miniatura francesa fou, sens dubte, un dels vehicles naturals de la importaci6 de 1'estil franco gotic; pero cal tenir en compte, per a explicar la seva popularitat en les - comarques del sud i occident de Catalunya, comarques impregnades de la infiuencia italo bizantina, el contacte amb Navarra a traves d'Arag6. Navarra, politicarnent i geo­ - graficament mes unida amb Franca que la resta de la Peninsula Iberica, rebe la influencia de l'estil franco gotic molt abans que Catalunya. Els frescos, dintre el canon d'aquest - estil, relativament abundants a la provincia d'Osca, tocant a Lleida, mostren sobre llurs contemporanis catalans una maduresa sols explicable pel seu veYnatge amb Navarra. No coneixem noms d'autors del periode franco gotic amb obres identificades. - L' estil fou adoptat en tots els centres im portants de Catalunya, i els obradors comarcals, ja existents des del periode rornanic, continuaren llur obra amb el nou estil. Es dificil, en aquest perlode, d' establir caracteristiques especials de cada obrador, tant com es fkil d'analitzar les obres rornaniques i les que foren pintades sota els estils posteriors. En realitat, 1'estil franco tic go malgrat d'haver produrt a Catalunya obres importants, no - arriba mai a prendre un caracter definitivament racial ni una unitat estilistica, pero pre para admirablement el terreny per a l'aclimataci6 definitiva de l'estil italo gotic. - Podem proposar el seguent esquema general com a tempteig per a explicar les fases de la introducci6 i evoluci6 de les influencies franco gotiques en les diverses cornar­ - ques de Catalunya. I:f Pintures essencialment rornaniques amb elements de l'estil franco - gotic, produrdes quasi totes als obradors del nord de Catalunya entorn del 1300. Grup de la . Vall de Boi, seguidors immediats dels frontals am b fans de pastillatge en relleu: frontals 6 de Taull i Erill la Vall (M. A. C.) (*); dintre el mateix grup estilistic les pintures murals de la sala capitular de Roda d'Isabena i, paral·lel aquestes, com a pintura a una sobre taula del Museu de les Arts Decoratives de Paris. Grups d'U rgell, Cerdanya i Ripolles ; pintures murals de la catedral de la Seu d'Urgell (M. V. i M. A. C.); balda­ quins del Museu de Vic i Sant Roma dels Bons eM. V.); frontals de Surriguerola (M. A. C.) fig. II. Ars (M. V.), Noves de Segre (M. V.) i probablement el de Santa - Eugenia del ja citat Museu de les Arts Decoratives de Paris; plafons de M untanyana (coHecci6 Costa) i Santa Llucia de Mur (M. A. C.); costats d'altar del Museu de Vic - fig. I i Toses (M. A. C.). Grup central molt complexa, que marca un estil mes avancat al de les pintures dels grups anteriors, malgrat la persistencia dels elements �om�ll1ics: pintures murals de Sant Pau de Casserres i Terrassa; elements de baldaqui de Toses (M. A. C.) i de Crutlles (M. G.); frontal de Sant Cebria de Cabanyes (M. V.) fig. VI, el de Sant Jaume de. Frontanya (M. S.) fig. VII, el de Sant Cristofol- (M. A. C.), de procedencia desconeguda pen) tipologicament paral·lel a l'anterior, el de Santa Perpetua de la Moguda (M. A. C.) fig. VIII, el de Santa Cristina (M. V.) - fig. X, i el de Bolvir (M. A. C.); costats d'altar de Gombreny (M. V.) fig. V. - 2�n Pintures de tradici6 romanica amb elements italo g6tics i franco g6tics. Les - - obres d'aquest grup s6n les continuadores de la influencia italo bizantina. Entorn - del 13°O, aquesta tendencia estilistica rebe un reforc intensissim, acusat per les pintures murals del monestir de Sixena; frontal del Museu de Lleida fig. IV, absolutament - paral·lel ales esmentades pintures; retaule de Sant Dornenec, de Tamarit de Llitera (M. A. C.) fig. III, i, dintre una fase cronologicament mes avancada, els frontals de - Vallbona (M. A. C.) fig. XI, i el retaule de la Verge (M. L.) fig. XII. - - 3c:r Pintures totalment franco g6tiques, totes de la primera meitat del segle XIV: - Pintures murals de l'absis de la catedral de Lleida; coHegiata de Cardona fig. XVI, i - Sant Dornenec de Puigcerda; poliptic de Sant Marti Sarroca (M. A. C.) fig. IX - i porta del reliquier de Tortosa; retaules de Vilobi d'Onyar (cremat) fig. XIV, i AI­ - cover (M. T.) fig. XVII; - cadira de Sixena (M. L.) fig. XIII; pintures sobre tela de - la catedral de Tarragona fig. XV, i la decoraci6 - d'alguns enteixinats de fusta entre els quaIs sobresurten els de I'esglesia de la Sang, d'Alcover, i el de la tresoreria de la cate­ dral de Tarragona. La tecnica de les obres catalanes del periode franco g6tic segui una transformaci6 - A I paraHela a l'evoluci6 de l'estil. En les obres del primer periode la tecnica te totes les caracteristiques de la pintura rornanica: colors opacs de tonalitat viva em prats en capes consistents i uniformes sobre la preparacio llisa i incolora de la taula enguixada; dibuix (*) Per a simplificar el text utilitzarem les segiients sigles: M. A. C. _ Museu d'Art de Catalunya; M. V. _ Museu de Vic; M. G. _ Museu de Girona; M. T. '_ Museu de Tarragona; M. A. _ Museu de Lleida; M. S. _ Museu de Solsoria; M. M. _ Museu de Manresa. 7 , I acusatamb ratlles seques, generalment negres, i campers monocroms. En les pintures de cornencos del segle XIV apareixen tres modalitats interessants: la tecnica dels cam­ pers decorats amb temes vegetals 0 geometrics, lleugerament incisos amb punxo abans de l'aplicacio de la tonalitat del fons, derivada de les obres de metal·listeria del segle XIII; la tecnica coneguda amb el nom de colradura, que consisteix en una cap a de color trans­ parent aplicada a superficies cobertes de fulles metalliques, generalment d'estany 0 de plata; i els campers d'or, decorats amb temes vegetals deixats en silueta sobre un fons picat uniforme. Quasi tota la pintura es a base de trem p d' ou, pero en alguns casos, rars, apareix una pintura pastada amb un ingredient inalterable i insoluble, possiblement a base d' oli. Les pintures murals no son mai al bon fresc, sino al tremp de cola facil­ ment soluble 0 be preparades amb l'ingredient insoluble que creiem d'oli. El pas de l' estil franco gotic marca unes transformacions radicals en el mobiliari - liturgic: la desaparicio del frontal, 0 almenys el pas d'aquest a segona categoria, i I'exal­ tacio del retaule, el qual passa del tip us aparsat, caracteristic de la fi del periode romanic, a la gran taula rectangular, amb figura central ben acusada, que creix fins ales mes grans altures a mesura que avanca el periode gotic. ESTIL ITALO - eOTIe. Lapopularitat creixent de l' estil italo go tic e11 les' escoles pictoriques de l' occident - d' Europa s' estengue tam be per Catalunya, la qual posse'ia ja una predisposicio tradicio­ nal a assimilar les formules estilistiques d'Italia. Ja hem vist que l'art italia no deixa mai de tenir contactes amb els obradors catalans. De les dues escoles italianes, la fiorentina i la sienesa, que es disputaven l'hegemonia sobre les escoles europees, la segona assoli una area mes gran i una major intensitat d'influencia. Els seus models, mes estilitzats que els florentins, s'adaptaren amb mes facilitat a la manera rudimentariarnent indus­ trialitzada de la majoria d'obradors de pintura. L'establiment de Simone Martini i els seus seguidors ala cort papal d'Avinyo feu que aquesta esdevingues, durant el segon quart del segle XIV, un .centre d' expansio de gran eficacia, Catalunya, ultra la influencia de l'escola d'Avinyo, tingue, com a vehicles d'impor­ tacio de l'art sienes, les relacions comercials amb Italia i el domini de Mallorca. Aquesta ill a, que mes tard esdevingue una colonia pictorica dels obradors de Catalunya i Valen­ cia, cornenca essent un punt de contacte entre Siena i Barcelona. Les seves primeres obres, datables poc abans del 1300, son dintre el canon sienes anterior a Simone Mar­ tini, i la influencia italiana hi es tan marcada (vegeu, entre altres, el gran retaule proce­ dent de Santa Clara de Palma), que evidencia un intercanvi de pintors. Poden contri­ buir explicar aquest intercanvi les a relacions familiars entre la cort mallorquina i la de Napols, en aquells moments la mes fastuosa d'Europa i centre internacional on conver- 8 gien els millors artistes. Es tarnbe molt que alguns dels artistes catalans visi­ probable tessin Italia i coneguessin a fons les grans obres dels mestres sienesos i florentins. Es impossible d'explicar satistactoriament 1'art de Ferrer i Bassa, el maxim representant de la pintura italo-gotica de l' escola de Barcelona, ni el del mestre anonim autor del retaule d'Estopinya, sols com a consequencia de la importacio de pintures i manuscrits italians. FERRER BASSA, citat documentalment entre 1324 (en que pintava miniatures per encarrec d'Alfons V) i 1348 (any de la seva mort), fou un pintor de gran qualitat, creador del tipus pictoric que inspira 1'esperit de 1'escola catalana durant tota la resta del segle XIV. Les pintures a l' oli dels murs de la capella de Sant Miguel del Monestir de Pedralbes (1345-1346), amb el cide de la historia de Crist, figuracions de les virtuts i divers os sants, es I'unica obra d' ell identificada amb certesa fig. XX. Les cornposicions - i figures, d'un gran equilibri entre la ironia i el dramatisme, amb conjuguen, paleta rica i calida, les formes tradicionals indigenes i 1'idealisme estilitzat d'ascendencia francament italiana. Els models fonamentals son sienesos, pero llur caracter racial, ames d'allunyar tota sospita de plagi, li dona un vigor introbable en les obres italianes de la seva categoria. Malgrat la importancia artistica de la capella de Pedralbes, 1'obra de Ferrer Bassa ens queda malauradament molt incompleta. Eis arxius ens han llegat una serie impor­ tant de referencies documentals que permeten d'imaginar la transcendencia del seu pas per l'escola catalana. Entre les atribucions fetes a Ferrer Bassa cal esmentar com a molt probables un fragment de, retaule dedicat Sant Bernat de Claraval (M. V.) a - fig. XIX, la taula de la Coronacio de la de les A vellanes), Verge (cremada BeHpuig a un triptic (colleccio Parcent a Ronda) i una composicio mural del claustre del monestir de Santes Creus. Les obres de Ferrer Bassa mostren tendencia sintetitzar volums i i una a plecs a accentuar el dinamisme i l'expressio de l'esperit sienes, Aixi mateix, els elements de paisatge inclosos son francament naturalistes i coI-locats en �lgunes composicions seves sempre per subratllar detaIls anecdotics. En general, acusen una tecnica fugada, sense vacillacions, sense abus de la superposicio metodica de veladures tan tipica de la majo- I ria de seguidors de l'estil italo-gotic, Es sense cap dubte, una de les figures cabdals en la historia de la pintura catalana. Les testes del malaguanyat retaule de Bellpuig poden esser considerades entre les obres genials del segle XIV. La tecnica de Ferrer Bassa es la sienesa: testes i mans pintades sobre una preparacio llisa de color verdes que actua per transparencia ; robes de color viu sembrades de flors i i brocades, campers d'or His amb discretissims filets i marques gofrades i franges de separacio amb moti us geometrics; al pintura tremp d'ou, quan e.s sobre fusta, preparada am!:> capes de guix. Cal remarcar en les pintures de Pedralbes la persistencia de la tecnica a l'oli tipica de les decoracions murals catalanes del periode franco-gotic, 9 El retaule de Sant Vicenc, procedent d'Estopinya (M. A. C.) fig. XXIII, - influtt intensament per l'escola de Florencia, ens d6na a coneixer una altra de les grans figures de l'escola catalana, un mestre anonim contemporani a pac posterior a Ferrer Bassa, menys correcte i menys intens que ell pero mes ric de color i molt mes esponta­ ni. Dintre l'area d'aquest pintar cal situar el retaule francisd de Castell6 de farfanya (M. L.) - fig. XVIII i la taula de Iii Coronaci6 de la coHecci6 Muntadas. Possetm un grup de pintures que ens marquen la italianitzaci6 dels obradors con­ temporanis de Ferrer Bassa. El retaule de Lled6 (M. A. C.) fig. XXVIII; el d'Esti­ - mariu (M. A. C.) fig. XXV i les pintures del char de la catedral de Tarragona - fig. XXII marquen la primera fase del proces; les partes del poliptic de la catedral de Tortosa fig. XXI i el retaule de - Montmajor (cremat) fig. XXIV, la plenitud de l'es­ - til sota la influencia directade Ferrer Bassa en torn de l'any I350. Com a tempteig sub­ jecte encara a detingudes revisions, propos em l'agrupament estilistic de les segilents pintures de mit jan segle XIV, derivades de l'escola sienesa a traves de la influencia de Ferrer Bassa. Predel·la dels Sants Cosme i Damia (M. V.); predella de la Passi6 (M. V.); retaule de Santa Oliva del Penedes (M. A. C.) fig. XXVII; taula de Sant Vicenc dels - Harts (M. A. C.) fig. XXVI. Aquesta ultima es l'obra mestra del grup. - MESTRE DE SANT MARC, autor del retaule de Sant Marc de Manresa (M. M.), es un dels pintors mes importants de la segona meitat del segle XIV, seguidor de l'esco­ la de Ferrer Bassa i filial directa del grup del mestre de Sant Vicenc dels Harts. Entorn del retaule que li d6na el nom s'agrupen estilisticament els compartiments d'un retaule dedicat a Maria, procedent de la coHegiata de Cardona (M. A. C. i coHecci6 Santa Crane Nova York) fig. XXXV; taula central del retaule de Sant Jaume, procedent del - convent de Junqueres (M. A. C.) fig. XXXVI; compartiments d'un retaule de Sant - Esteve (colIeccio 1 unyent) i altres de menys evidents. La caracteristica mes esclatant del mestre de Sant Marc, un dels artistes mes importants de l'escola, es, ultra la gran correccio de conjunts i detaIls, la impressi6 de miniatura que donen sempre les seves obres. Aquesta impressi6 ens condui a cercar paral-lels en les miniatures contempora­ nies. En efecte, les obres del mestre de Sant Marc s6n tecnicament i estilisticament l'ampliaci6 de les miniatures d'un grup molt important de codexs de la segona meitat del segle XIV, entre els quals es compta el Llibre Verd de la Ciutat de Barcelona, iHu­ minat per ARNAU DE LA PENNA l'a�y I380. Arnau de la Penna eFa un miniaturista fam6s, documentat des de l'any I356 fins el I390, en que consta haver pintat el cartell6 del ciri pasqual de la catedral de Barcelona. L'extraordinari paralIelisme de tipus, compos i­ cions, detaIls, elements ornamentals i indurnentaria que existeix entre les obres del mestre de Sant Marc i les d'Arnau de la Penna inclinen a creure que, si Arnau no es el mestre de Sant Marc, almenys es un miniaturista seguidor fidelissim de les obres del formidable autor del retaule de Manresa. Pero queda encara una altra dada per a refor- 10 ----------- , , car aquesta teoria, A la Morgan Library (Nova York) existeix un poliptic amb diver­ ses composicions pintades sobre fusta. Es un veritable retaule en rniniatura que tant pot esser obra del mestre de Sant Marc com d'Arnau de la Penna. De totes maneres, mal­ grat el nostre convenciment intern, no ens atrevim a fer l'afirmaci6 concreta de la uni­ personalitat deis dos noms fins que nous descobriments documentals no ho corroborin, En tot cas l'activitat com a miniaturista era corrent entre cls pintors de l' escoia ca­ talana. Ferrer Bassa i Bernat Martorell altres, reberen encarrecs , entre irnportants com a ilIuminadors. MESTRE JOAN DE TARRAGONA pinta 1359 el retaule de Paret en Delgada (M. T.) fig. XXIX, obra interessant malgrat el seu infantilisme i que acusa la persistencia de l' estil franco-gotic. Aquesta persistencia es una caracterlstica dels obradors tarragonins de mitjan segle XIV, puix que la trobem en les pintures murals de la capella baptisteri de la catedral de Tarragona i en les obres del pintor anonim mes representatiu d'aquesta escola, l'autor dels retaules de Sant Bartomeu (catedral de Tarragona) i dels Sants Joans procedent de Santa Coloma de Queralt (M. A. C.) fig. XXX. Les dues obres - s6n absolutament contemporanies i estilisticament molt semblants a la del mestre Joan. L'interes del grup tarragoni, grup anterior ala influencia dels germans Serra, radica sobretot en el seu naturalisme, viu i espontani, que s'avanca genialment a l'obra de Is seus contemporanis. Cal esmentar tarnbe, tot i que la manca de bones fotografies no ens permet d'aven­ turar cap judici precis, la taula dedicada a Santa Catarina, sign ada per Marc de Vilanova, oferta en 1387 al Monestir de Mont Sinai pel consol catala a Damasc. La colleccio J unyer posseeix una taula pro cedent de Torroella de Montgri, obra anonima de carac­ ter marcadament sienes, amb la representaci6 de Maria alletant Jesus, tipus iconografic mediterrani popularitzat a Catalunya per les obres dels Serra i seguidors fig. XXXI. - GERMANS SERRA. Les noticies documentals ens donen el nom de tres germans, Jaume, Pere i Joan, pintors tots tres, que contractaven independentment l'un d'altre 0 que treballaven junts en una mateixa obra. Jaume era, ja en 1361, un pintor de fama. Rebia coman des de fora de Catalunya i treballava per la cas areial. En aquesta data pinta el retaule del del Sant convent Sepulcre, de Saragossa, unica obra d' ell perfectament documentada (Museu de Saragossa). Consta que en 1395 era mort. Pere, des del 1363 a 1370, pintava colIaborant amb Jaume, pero ja en 1368 contracts en nom propi. En 1394 cobra el retaule del Pentecostes, de Manresa (M. M.), i en 1395 el dels Sants Bartomeu i Bernat, tambe de Manresa (M. V.). La darrera referencia d'ell es del 1399. Aquestes obres documentades, i a les que per comparaci6 han estat atriburdes als germans Serra, formen un conjunt hornogeni que obliga a creure en I'existencia d'un obrador familiar organitzat rnetodicarnent. Ho corroboren tarnbe les qualitats comunes a totes les del tecnica constant de veladures sobre fons verd6s, pintures grup, 0 sia, una II tractades sempre amb igua1 minuciositat, la utilitzacio d'uns mateixos ferros en el gofrat dels campers daurats i la repeticio constant no sols dels mateixos models iconogd.fics, sino tambe del tipu d'estructura en fusta. L'art dels Serra supleix la genialitat per la correcci6 i el metode, No hi ha mai cap detall deixat a la improvisaci6 ni cap element introdurt pensant en un efectisme de pri­ mera impressio, i, en can vi, hi resplendeixen la dolca graciositat de les figures i l'harrno­ nia de color de les composicions, sempre ben equilibrades. Malgrat que Jaume Serra es el pintor mes sienes de l' escola catalana, no dona mai la impressi6 d' un contacte directe - -r amb les obres que la inspiraren, sino la d'una relaci6 espiritual incorporada amb intensi­ tat pero convertida en estil propi per la qualitat dels seus dots racials. Pere segui el cami tracat pel seu germ a, i, malgrat la seva innegable habilitat, produi una obra menys salida i sobretot de tipus mes industrial. Els cartons utilitzats en les seves composicions s6n els que ja utilitzava Jaume. Tambe u'aprofita les f6rmules de tots els elements, el procediment i motius de brocats i teles, utilitzats sempre amb riquesa i profusi6, sern­ brats de flors i ocells. El cas dels Serra es un. dels problemes mes dificils en l'historia de la pintura gotica de Catalunya. Ateses les poques obres conservades amb documentaci6 perfecta, es difl­ cil de precisar amb certesa quines s6n les obres d'un germa i de l'altre. Ames, el pro­ blema es complica pel nombre crescut d' obres anonimes cronologicament i estilistica­ \ I ment agrupables a llur entorn. Es impossible d'enumerar en poques ratlles tots els ele­ ments d'aquest problema, la soluci6 probable del qual esquematitzarern tot seg.uit. � A Jaume Serra, per comparaci6 amb el retaule 'del Sant Sepulcre, li poden esser atributts el retaule de Palau de Cerdanya, i, amb menys seguretat, el de Gualter (M. A. C.), el de Castellar del Valles (cremat), dos p1afons de la coHecci6 Soler i March i un fragment de la colleccio Cirera. A Pere Serra, per comparacio amb el retaule de Manresa, se li adjudiquen el de Santa Clara de Tortosa, (M. A. C.) fig. XXXIV; taula de Crist davant Pilat (M. V.); - retaule de Sant Julia i Santa Llucia, del convent del Sant Sepulcre, de Saragossa; el de Sant Llorenc de Morunys; taula del Pentecostes, de Santa Anna, de Barcelona (crerna­ da); Anunciaci6, de Mila (Galeria Brera); Resurrecci6 del Tibita, de Pisa (col-leccio Schiff); retaule de Santa Clara i Santa Eulalia, de la catedral de Segorb; el de Sant Pere de Cubells (M. A. C.); una 'predeHa amb diversos sants (M. A. C.); un calvari de la colecci6 Abadal;dos plafons de Vilafranca (M. A. C.); Verge de la Llet, de la colIeccio Garcia Faria, i el retaule de la Curullada (M. S.). Moltes de les anteriors atribucions s6n acceptables comptant amb la collaboracio de deixebles i ajudants. El retaule de Tots els Sants procedent del monestir de Sant del Valles Cugat (M. A. C.) fig. XXXIII, u�a de les obres mes delicioses de I'escola catalana, es evi­ - dentment, fill de l' obrador de1s Serra. Pero una analisis detinguda hi acusa elements de 12 la tecnica de Jaume conjugats sobre una massa essencial obra indubtable de Pere. Aquest retaule i el d' Abella de la Conca (M. L.), de caracteristiques semblants alpri­ i ell de les obres del XIV, formen mer com una mestres segle un petit grup que podria 'esser el resultat de la coHaboraci6 dels dos germans Jaume i Pere 0, mes probable­ 0 merit, una mostra de l'obra de la primera epoca d'aquest. Ames dels esmentats, existeixen una serie de retaules intimament relacionats amb l'obra de Jaume Serra. La absoluta de documents manca obliga a mantenir amb ca­ ens racter de tempteig classificaci6 feta base de una a comparacions d'estils i tecniques. El retaule de Santa Marta d'Iravalls (Rosse1l6) va al cap d'un grup format amb el de les Santes Marta i Eulalia i la predel-la de Sant Onofre de la catedral de Barcelona, el de Sant Vicenc, procedent de Sant Celoni (M. A. C.), les tauletes de Sant M�tias i altres Sants (M. A. C. i Museu de Lille), i la tauleta amb el Pentecostes (M. A. C.). El retaule de la Passi6 de l'esglesia de Sant Nicolau, de Saragossa, lliga estilisticarnent amb el de Sixena (M. A. C.) fig. XXXII, - el de Moia (Museu de Moia), el calvari de Balenya (M. V.) la Nativitat de la colIeccio Oppenheim (Frankfurt) i el retaule de Sant Nicolau, de la coHecci6 Amatller. A aquest ultim grup caldra afegir probablement el fam6s re­ taule de Tobet (colleccio Roman Vicente, de Saragossa). Aquests dos grups, formats per obres de gran qualitat, mostren una proporci6 de detalls amb el retaule documentat de Jaume Serra. identi­ enorme comuns Ames, la tat absoluta dels ferros dels grofats d'aquest i els retaules del _grup obliga a plantejar el problema sobre la base de la producci6 d'un i altres en un mateix taller. Tenint en compte que el caracter dels grups d'Iravalls i de Sant Nicolau els data amb arcaitzant anterioritat al retaule del Museu de Saragossa, cal acceptar 0 be que els grups d'obres en questio constituten el treball de dues etapes arcaiques de J aume Serra, 0 l' existencia d'un artista de gran classe treballant a l'obrador dels Serra durant el seu primer periode, o be que els germans Serra serien els continuadors d 'un obrador mes antic del qual haurien heredat la tecnica i les f6rmules icon<;>grafiques. La serie de filials directes de l'obrador dels Serra continua encara amb una serie de retaules, entre els quaIs cal esmentar el de Sant Antoni, de la colleccio Oppenheim (Frankfurt); el del Museu de les Arts Decoratives (Paris); el de Sant Antoni Abat i Sant Francese (M. L.), i una taula de Maria i Jesus, de la coHecci6 Muntadas. L'obrador dels Serra fou el deixa en l'escola pictorica catalana de la segona que meitat del segle XIV una influencia mes profunda i permanent. El record del seu estil es troba amb persistencia moltes de les obres en avencades de l'estil internacional. Entre les obres de deixebles i cal seguidors assenyalar les pintures murals de la tomba de Clasqueri (t 1380) a la catedral de Tarragona; el retaule de Sant Bartomeu d'Ullderno­ lins (M. T.) fig. XXXIX i el de Maria, Sant Pere i Sant Joan (Cau Ferrat), que - acusen l'art d'un gran colorista amb tend en cia a accentuar actituds i sentiments; e1 del l3 Salvador, d'Alsina de Ribelles (M. L.), ja influtt per 1'estil internacional; les taules de la vida de Maria eM. A. c. i Museu de Terrassa) - fig. XXXVII, obres de bon mes­ tre ; el retaule de Vilamur de tipus barbar arcaitzant ; els retaules produrts per I'anonim autor del retaule dels Sants jeans, de Cubells (M. A. C.), d'una extraordinaria rusticitat; . el retaule de Castellfollit eM.A.c.); el frontal de Maria (M. V.); testa de Maria (M.V.) i molts d'altres. Mereixen citaci6 a part el MESTRE DEL PENTECOSTEs DE CARDONA, del qual coneixem un cert nombre d'obres interessants iconograficament saturades d'un pri­ mitivisme graciosissim, i DOMENEC VALLS, pintor de Tortosa (I366 I398), un dels que - contributren a estendre per Arag6 i Valencia l' estil dels Serra. Ames d'esser el nucli central inspirador 0 francament model de la majoria de pintors de Barcelona i comarques de Catalunya, l' obrador dels Serra presta la seva tipo­ logia iconografica i la tecnica a moltes de les obres conternporanies que es troben al Rosse1l6, Mallorca, Valencia i Arag6. Sembla com si els artistes formats en contacte di­ recte amb els Serra s'haguessin anat escampant i establint en aquests parses. A Mallorca la tecnica i la iconografia derivades dels Serra eclipsa les llavors rebudes directament -d'Italia. El Rossello, que artisticament presenta molts punts de contacte amb Mallorca, a mes de posseir obres certes dels germans Serra, te tot un periode marcat per llur in­ fluencia. A Valencia les obres emparentades amb el gran obrador barceloni asseguraren els fonaments del que aviat esdevingue escola independent de primera categoria. A Arag6 rivalitza avantatjosament amb l' escola castellana. Per tant, a rnes de la seva im­ portancia intrinsica com a artistes, als germans Serra pertany 1'honor d'haver imposat, en un periode determinat, una unitat estilistica en totes les escoles de la corona cata­ lana - aragonesa. ESTIL INTERNACIONAL. Durant la segona meitat del segle xrves produi a la majoria d'escoles pictoriques europees un moviment estilistic que s'ha convingut qualificar d'internacional, resultat a de la transformaci6 de l'estil sienes en un sentit realista, com a consequencia de la intro­ ducci6 d'elements racials de cada escola. Els capdavanters del moviment foren els palsos del centre i del nord d'Europa, pero la reacci6 s'estengue rapidament, i en I400 1'estil internacional era el cornu denominador de tots els artistes i de tots els obradors. Les obres del nou caracteritzen per un expressionisme accentuat i per estil es una major llibertat en 1'estructura de llurs composicions. La tendencia naturalista crea un sistema rudimentari de perspectiva, utilitzant amb profusi6 elements anecdotics i detaIls d'humor; reprodui acuradament les modes, detalls arquitectonics, mobiliari i paisatges. Amb ell desaparegueren totes les herencies d'estilitzaci6 forrnularia i els artistes reprodurren francament models del natural cercant els elements determinants d'una tercera dimensi6. A Catalunya la tendencia troba embri6 nova ja es en en algunes obres dels Serra i del mestre de Sant Marc, pen) els artistes que donaren el pas definitiu corresponen al entorn del 1400� periode any que marca un dels moments culminants de 1'escola de Catalunya. Barcelona esdevingue un centre importantissim on obradors divers os pro­ durren una guantitat veritablement fantastica de retaules que l'evoluci6 de la liturgia fent mes grans cada vegada. Aixi mateix s' anava opera una remarcable renaixenca artis­ tica en els obradors cornarcals, que portaren als llogarrets mes apartats un reflex de l' estil internacional. En aq uest periode les escoles de Tarragona, Lleida i Girona compe­ tiren amb la de Barcelona i li cedi en elements: cas de Lluis Borrassa. Eis pin tors de primera categoria veritables caps d'escola amb collaboradors i deixebles que mes eren tard esdevenien mestres. Eis artistes mes remarcables els que d'aquest periode, marcaren el canvi d'estil, forenl'anonim mestre de Guimera i Lluis Borrassa, fundadors de dues tendencies que multitud d'imitadors contemporanis de popularitzar. EI mestre de Guimera curaren representa la tradici6 i Lluis Borrassa la nova tendencia internacional, portada amb una vitalitat que sob repass a la de multiples pin tors contemporanis iposteriors ja influ'its per l'escola flamenca. L'interes maxim del de grup pintors de l'estil internacional radica en el resultat formidable obtingut amb la combinaci6 de les f6rmules coloristiques d'ascen- . dencia rornanica i el desenrotllament de la forma. L'evoluci6 artistica dels esmentats mestres fou seguida paral'Ielament per altres pintors dotats, menys quals entre els cal considerar Jaume Ferrer, Jaume Cabrera i al­ guns anonims importants, influtts encara per les tradicions italo gotiques, Grau Janer, - mestre de Penyafiel, Mateu Ortoneda, Ramon de Mur, Jaume Cirera i altres, tots actius durant la primera meitat del segle xv, derivats 0 influrts dels grans mestres de l' estil internacional. EL MESTRE DE GUIMERA, autor del retaule de Guimera, pintat entre 1402 i 1412, figs. XL i XLI, i de la taula de Cervera (M. A. C.), es un pintor molt original, que pel seu arcaisme, pot esser considerat l'introductor com a Catalunya de l'estil internacional. Intensament arrelat ales tradicions sieneses, conte totes les troballes dels germans Serra diluides d{ntre la formula del estil. Les nou seves composicions s6n una maravella de ritme i de color, pero del seu menys dinamiques que les contemporani Lluis Borrassa. S6n molts els tempteigs proposats per a establir el nom real del mestre de Guirnera. EI paralIelisme entre les seves obres i altres de Valencia i Arag6 ha indurt a identificar el mestre de Cuimera amb Llorenc Saragossa, pintor fill de Carinyena, documentat entre 1364 i 1402, fam6s per les seves obres executades a Valencia i a Barcelona i pels elogis prodigats per Pere In. La recent identificaci6 d'un retaule de Jerica com a obra documentada de Llorenc Saragossa ha fet allunyar la possibiIitat de la teoria. Entre els seus seguidors cal comptar a Ramon de M ur i una serie d' anonims. 15 LLUfs BORRASSA era fill de Guillem, pintor de Girona, documentat per les apoques de diversos treballs fets per a la catedral d'aquella ciutat entre 1360 i 1390. En 1380 Lluis Borrassa cobrava UllS adobs fets ales vidrieres de la mateixa catedral; en 1388 Juan I l' esmenta com a pintor de Barcelona i el fa treballar per ales festes de la seva coronaci6Saragossa. Es conserven, ames dels contractes 0 referencies docu­ a mentals d'una trentena de retaules, una gran. serie de papers notarials sobre els afers del seu taller i els pactes amb deixebles i collaboradors. Seguint cronologicarnent la serie de retaules de Borrassa, filiats per document, podem establir la seguent llista: 1404, Guar­ diola (M. A. C.); 1408, Manresa (M. M.); 141 I, Terrassa; 1415, Vic (M. V.) fig. XLIII; - 1416, Santes Creus (catedral de Tarragona), amb colIaboracio amb Grau Janer; 1417, Gurb i Seva (M. V.). Els retaules atriburts son: Sant Antoni i Santa Margarida (M. V.); Sant Francese i escenes de la Passio (colIeccio Oleguer Junyent i altres); Sant Miquel de Crutlles (Museu de Girona) fig. XLII; Sant Andreu (M. V. i M. A. C.); predella - amb diversos (colIeccio Mateu i Fogg Art Museum); Sant Joan (Museu de les sants Arts Decoratives de Paris); taula amb tres sants (colIeccio Brusi); Sant Jordi (Museu de Vilafranca) i una predella amb tres sants (colleccio Junyer). L'estil de Borrassa es intensament naturalista dintre el canon de l'estil internacional. Copia els personatges del natural vestint-los segons la moda del seu temps i procurant d'exagerar la impressio de moviment en unes cornposicions integrades sempre per un gran nombre de figures. En aquest aspecte s'avanca a la majoria de pintors conternpo­ ranis. La seva tecnica en el modelat de earns i robes, per be que conserva encara la 1 superposicio de veladures sobre preparacio verdosa, substitueix la minuciositat calligra­ fica dels Serra per la pinzellada espontania i ben acusada. Utilitza amb profusio els models d'indumentaria luxosa i les teles brocades, cerca d'aconseguir major profundi­ tat amb elements arquitectonics. Els campers de les seves obres son materialment coberts amb temes florals picats sobre or. La seva millor qualitat es la de colorista no superat per cap dels seus coHegues de l'escola catalana. Nemes possetrn obres datades del segon periode borrassania. Manca, per a poder estudiar a fons el proces estilistic del mestre, no sols el seu periode gironi, sino la tota­ litat de la seva produccio barcelonina anterior al 1400. A manera de tempteig, proposem com a obra d'aquest periode, despres de detingudes comparacions, el retaule de Sant J ordi de Vilafranca. L' estil de Borrassa s'hi troba amb totes les seves caracteristiques, l'art dels Serra. per be que en una forma incipient, influtt amb intensitat per lAUME FERRER. Despres d'una serie de comparacions i estudis fets a conciencia, Post el que els retaules dels dos grups establerts per hem arribat la sota a conclusio, nom de MESTRE D'ALBATARREC i MESTRE DEL So PAR DE SOLSONA, corresponen a un sol artista: Jaume Ferrer, fundador d'un obrador important de la ciutat de Lleida, obrador que fou seguit per un fill seu d'igual nom. La igualtat de noms no permet d'assenyalar 16 amb la data que el fill ocupa el lloc del pare·. Aquesta hipotesi recolza precisio en es en l' existencia d'un Jaume Ferrer, pintor de Lleida, ben identificat i documentat entre 1436 i (anomenat per Post Mestre de la Paheria) el qual sed, estudiat mes 1457 endavant. Les seves obres segueixen una orbita estilistica que arrenca sense contrast de les que hem agrupat sota la paternitat de Jaume Ferrer I. La posibilitat de que aquest i Jaume Ferrer II siguin una sola persona, be quasi anullada pel salt estilistic entre els retaules d' Albatarrec i Solsona i el retaule d' Alcover pintat per Jaume Ferrer en 1457. A mes per a sumar en una sola les dues personalitats proposades caldria asignar a 1 Jaume Ferrer I mes de 60 anys d'activitat artistica, L'estil de Jaume Ferrer I en la 1- seva una primera fase, que cronologicarnent deu correspondre a l' entorn del 14°°, dependencia directa de les formules dels Serra, modificades amb els DOUS ele­ acusa I ments de l' estil internacional, i inclou els retaules d' Albatarrec (M. L.), Estopinya (M. A. C.), Castello de Farfanya (M. V.) fig. XLIV, Cranadella, Albelda i Tamarit - 1 � de Llitera (cremats), Museu de Lleida, Benabarre, colleccio Abels (Colonia), i colleccio Lucas Moreno (Paris). Les obres de la segona fase, integrada pel fames I Sopar de Solsona (M. S.), el retaule de Montso (M. L.) i les taules signades de la I ' Vida de Jesus (M. L.), mostren una major tendencia internacional i una lleugera , influencia de Borrassa, La taula de Solsona acredita a Jaume Ferrer I de pintor natura­ 1 lista d'una gran forca, lAUME CABRERA. En possetm dades documentals des del 1399 fins a 1427, pero les uniques obres perfectament documentades son el retaule de Sant Nicolau de Man­ resa (1406) (M. M.) i la decoracio d 'un sostre de la Cas a de la Ciutat de Barcelona (14°°). Amb aquestes obres com a base de comparacio, li han estat atributts una taula de Maria i Jesus voltats d'angels musics (M. V.) fig. XLV, el retaule de Sant Marti Sarroca - (M. A. C.); un calvari de la colIeccio Carreras; un altre (cremat) a Santa Anna, de Barcelona, i unes taules darrerament ingressades al Museu d'Art de Catalunya. El seu art, filial directe de 1'obrador dels Serra, esta completament revestit de 1'estil interna­ cional amb accentuada influencia de Borrassa. Les dades documentals parlen ens dedeixebles, aprenents i collaboradcrs de Lluis Borrassa. Un dels mes importants es GRAU JANER, documentat des del 1390 i autor en 1401 del retaule de Santa Isabel de la catedral de Barcelona fig. XLVII i que en 1416 - havia deixat comencat al retaule major de Santes Creus i que fou acabat per Borrassa, I Mes tard treballa a Valencia, on colIabora amb Concal Perez. LLUc BORRASSA, Italia i a " esclau tartar que mes tart esdevingue pintor de Mallorca on consta ja mort en 1434, fou r tambe un collaborador important, per be que la seva obra sigui desconeguda. Entre els seguidors de Borrassa, interessants pel nombre d'obres que se'n conserven mes que no pas per la seva categoria artistica, es compten el MESTRE DE LES FIGURES ANEMIQUES (M. V.) fig. XLVI i el MESTRE DEL RETAULE DE SANTA MARGARIDA (M. V.). Entre les - 17 obres del cercle de Borrassa sobresurten els retaules de la Secuita (M. T.) - fig. LII i Cabaces (M. T.), i un Calvari (M. S.). Al Rossello han estat conservades dues obres comternporanies de Borrassa, i, din­ tre un estil absolutament paral-lel al d'elI, influtdes tambe per l'italianisme sienes del mestrede Sant Marc i germans Serra. S6n el retaule de Sant Andreu (Metropolitan Museu de Nova York) i el de Sant loan Baptista de l'ermita d'Evol- XLVIII. Si be fig. la tecnica es menys espontania, les seves composicions menys dinamiques i el colorit mes agrisat que en les obres de Borrassa, acusen una major correcci6 i una qualitat artistica , que les situa en un 1I0c preeminent entre les obres catalanes de l' estil internacional. Cal obres anonirnes de gran interes artistic que assenyalen variants esmentar tres molt remarcables en el panorama de la rnodalitat catalana de l' estil internacional, conservades a la catedral de Barcelona. N'hi ha una, el retaule de Sant Gabriel fig. XLIX, malgrat el lamentable,estat es una veritable obra que, seu mestra, de ten­ dencia molt italianitzada, tot i les caracteristiques internacionals. Recorda certes seves pintures mallorquines contemporanies sense que s'hi pugui. agermanar. No coneixem tampoc a Catalunya una sola obra que es pugui considerar de l'autor del retaule que ens ocupa. L'altra es una tau leta deliciosa fig. L, una de les millors escenes de genere - produtdes per l' escola catalana, amb elements de tecnica italiana pero amb un sentit profundament borrassania. Mostra, aixi mateix, un record del dinamisme del gran pintor de Girona la restant de les tres obres, una taula dedicada a Maria, que recorda les composicions paralIeles pintades a Valencia. Podria esser un record de l'intercanvi d'artistes les dues escoles germanes. entre MESTRE DE PENYAFIEL. Sot a aquest serie de nom s'agrupen una pintures de co­ mencos del segle xv, totes obra de I'anonim autor dels dos retaules de Penyafiel (M. A. C.), seguint ordre derivat del que, un cronologic seu aspecte, s6n: retaule de Sant Jaume Apostol (M. T.) retaules de Anunciaci6 de la col-lee­ fig. LIIl, - Penyafiel, ci6 Mateu, retaule de Sant Joan de la colleccio Carreres Candi, predella de la col'Ieccio Lateccere (Tolosa), retaule de Sant Marti i Sant Arnbros de la catedral de Barcelona, taula dels Sants loans, unes taules del museu de Cagliari, retaule de Santa Margarida (abans colleccio Homar) i taula de l'Enterrament (catedral de Girona). La composici6 d'aquest ultim, derivada d'altres de Borrassa i Cabrera, es identica a la d'un fragment de taula procedent de la Generalitat (M. A. C.). Malgrat el salt cronologic i tecnic que hi ha entre els retaules del del grup mestre Penyafiel i aquest fragment, gosem atributr­ los a un sol autor. Pot servir possiblement d' orientaci6 per a descobrir el seu nom el fet que entre els temes decoratius emprats amb profusi6 per l'anonim mestre es troben lletres a r. El mestre de Penyafiel es un gran artista que en els seus cornencos rebe influencies del mestre de Guimera i que mes tard es decants cap al realisme borrassania, 18 MATEU ORTONEDA, pintor tarragoni, documentat entre 1417 i J 433 (any en que condiciona una apoca de Ramon de Mur), signa dues obres: el trip tic de la colleccio Soler i March i el retaule de Solivella (M. T.) fig. LIV. Les dues pintures mostren una - dependencia molt acusada envers l' estil de Lluis Borrassa, i, dintre una exagerada rusti­ citat i primitivisme una mica anacronic, tenen una torca expressiva poc corrent i sobretot una gran origin alit at de color. RAMON DE MUR, pintor de Tarrega, contracta en 1420, el retaule de Sant Pere per Vinaixa (M. T.) fig. LV. En 1432, domiciliat a Montblanc, contracta un retaule - dedicat als Sants loans per ala mateixa esglesia, obra que probablement Ramon de Mur no arriba a pintar malgrat haver-ne firmat una primera apoca en 1435. La pintura proce­ dent de Montblanc que ha estat identificada com a taula central d'aquest retaule, mostra una tecnica absolutament a la del retaule de Sant Pere i coincident en tots els oposada seus elements am b la del obrador de Bernat Martorell a l' entorn del 1445. La tecnica i l'estil del retaule de Sant Pere de Vinaixa d'una manera tant evident amb s'agermanen 1'estil i tecnica del retaule de Guirnera (M. V.) figs. XL - XLI, que no podem menys que proposar com a tempteig que un i altre son obres d'un mateix autor. Per tant si Ramon de Mur es realment 1'autor del retaule de Sant Pere hauria estat finalment descoberta la personalitat del Mestre de Guimera i podriem fixar la seva activitat artis­ ticaalmenys entre els anys 1400 i 1435. Podem atribuir a Ramon de Mur una predella i una taula amb la Presentaci6 al Temple (M. V.) una taula de la colleccio Weissberger, i una taula dedicada a Sant Llorenc (M. T.) obres gue acaben de lligar al retaule de Sant Pere de Vinaixa amb els de Guimera i Cervera. lAuME CIRERA. Es un dels darrers representants de l'estil internacional. Te refe­ rencies documentals entre 1425 i 1452, com a pintor de Solsona primer i despres de Barcelona. En 143 I cobra el retaule de Ferrerons (M. V.) - fig. LVI, que acusa un estil derivat de Borrassa, de qualitat artistica mitjana, amb una remarcable influencia dels pintors valencians de cornencos del segle xv. Amb evidencia estiHstica, poden esser atribuIts a Jaume Cirera una gran quantitat de pintures, una de les "quaIs, el retaule de Santa Anna (collecio Muntadas) fig. LVII, esta signat amb l'anagrama bmt·mnt·s - reconstrurt a caprici per una restauraci6 moderna. Creiem gue sols el primer grup de lletres d'aquest anagram a realment es antic. Per tant, si es tracta de la signatura d'un pintor, aquest es deia Bernat. Una de les altres obres del grup estiHstic de Cirera, la predeHa del retaule de Cornet (M. V.), presenta, pintada en negre, la lletra b. Amb tals dades gosem proposar la hipotesis que aquestes lletres poden esser la signatura de BERNAT PUIG, pintor barceloni associat amb Cirera divers os anys. En aquest cas cal acceptar la collaboracio constant i intima dels dos pintors en totes llurs obres malgrat que aquestes fossin contractades individualment. Al grup Cirera-Puig cal atribuir a mes de les dues esmentades el retaule de1s Sants loans de Sant Llorenc de Morunys, el de Sant Miguel de la Seu (colleccio Muntadas), el de Santa Eulalia (M. V.), el de Sant Marti de Teia (M. A. C.), el calvari de la colleccio Harris (Londres), la Taula de Sant Fran­ cesc i Sant Bernat (Kunshaus Walrnede, Colonia), el trip tic de Poblet (Pobletj, el retaule de Sant Francese (coHecci6 Mila), una tauleta de Sant Llorenc de Morunys (M. S.), una altra de semblant de Sant Pere de Vilamajor (cremada) i unes taules d'una col-leccio particular de Paris. RELACIO DE LES LAMINES COBERTA. - PERE SERRA. Detall del retaule de Santa Clara de Tortosa (Museu d' Art de Catalunya). Obra de I'ultim quart del segle XIV. Fig. I. - l'arcangel Gabriel i el diable (Museu de Vic). Obra de la Costat d'altar amb de la primera fase de la incorporacio segona meitat del segle XIII caracteristica de l'estil franco go tic en els obradors del nord de Catalunya. Pintura al tremp - d' ou sobre fusta. . II. Detall d'un frontal d'altar amb diverses escenes, procedent de Surriguerola Fig. - (Museu d'Art de Catalunya). Obra de finals del segle XIII, d'estil franco go tic - amb rerniniscencies de la tradici6 rornanica. Pintura al tremp d' ou sobre , fusta, amb colradura sobre plata. III. _: Detall d'un retaule dedicat Sant Domenec, procedent de Tamarit de Lli­ Fig. a tera (Museu d' Art de Catalunya). Obra de finals del segle XIII que conserva la tradici6 indigena amb influencies dels estils franco gotic i italo gotic. Pintura al- - amb punx6. tremp d'ou sobre fusta, amb colradura sobre plata i campers gravats Jesus i els de Sixena Fig. IV. - Detall d'un frontal d'altar dedicat a Apostols, procedent (Museu de Lleida). Obra de finals del segle XIII derivada directament de les obres de l'escola romana. Pintura al tremp d'ou sobre fusta tallada i daurada. Fig. V. - Detall d'un costat d'altar dedicat a Sant Pere, pro cedent de Montgrony (Museu de Vic). Obra de comencos del segle XIV tipica de la forma rural de l'estil franco - gotic al nord de Catalunya. Pintura al tremp d' ou sobre fusta. Fig. VI. � Detall d'un frontald'altar dedicat a Sant Cebria, precedent de Sant Cebria de Caban yes (Museu de Vic). Obra entorn del 1300, d'estil franco-gotic adaptat ales f6rmules tradicionals. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb colradura sobre plata. VII. DetaIl d'un frontal d'altar dedicat Sant Jaume, procedent de Sant Jaume Fig. a - de Frontanya (Museu de Solsona ). Obra de finals del segle XIII, d' estil franco gotic modificat per les tradicions rornaniques. Pintura al tremp d'ou - sobre fusta, amb colradura sobre plata i campers gravats amb punx6. :JO Fig. VIII. - Frontal d'altar Perpetua, procedent de Santa Perpetua dedicat a Santa de la Moguda (Museu d'Art de Catalunya). Obra de finals del segle XIII, d'estil franco go tic. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb colradura sobre - i plata campers gravats amb punx6. - Fig. IX. - DetaIl d'un poliptic dedicat a Maria, procedent de Sant Marti Sarroca (Museu d' Art de Catal unya). 0 bra de finals del segle XIII, d' estil franco gotic. Pintura - al tremp d' ou sobre fusta. Fig. X. - DetaIl d'un frontal d'altar dedicat a Santa Cristina (Museu de Vic). Obra de finals del segle XIII, d'estil franco gotic. Pintura al tremp d'ou sobre - fusta, amb colradura sobre plata i campers gravats amb punx6. t- Fig. XI. - DetaIl d'un retaule dedicat a Maria, procedent de Vallbona de les Menges (Museu d'Art de Catalunya). Obra de cornencos del segle XIV, d'estil franco-gotic amb infiuencia italiana. Pintura al d'ou sobre fusta, amb colradura sobre trernp plata i campers gravats amb punx6. Fig. XII. - Detall d'un retaule dedicat a Maria (Museu de Lleida). Obra del primer quart del segle XIV, d'estil franco gotic amb influencia italian a molt accentuada. - "Pintura al tremp d'ou sobre fusta amb campers daurats i picats ambpunx6. Fig. XIII. - DetaIl de la cadira abacial del Monestir de Sixena (Museu de Lleida). Obra del primer quart del segle XIV, d'estil franco Pintura al tremp d'ou gotic. - sobre fusta amb detaIls gravats amb punx6. Fig. XIV. - DetaIl d'un retaule dedicat a Santa Margarida (cremat a Vilobi d'Onyar). Obra de cornencos del segle XIV, d'estil franco go tic. Pintura al tremp d'ou - so bre fusta. Fig. XV. - DetaIl d'una Crucifixi6 (catedral de Tarragona). Obra del segon quart del segle XIV, d'estil franco gotic. Pintura al tremp d'ou sobre tela. - Fig. XVI. - DetaIl d'una Crucifixi6 procedent de la collegiata de Cardona (Museu d'Art de Catalunya). Obra del primer quart del segle XIV, d'estil franco - gotic. Pintura mural a l' olio XVII. DetaIl d'un retaule dedicat als Sants loans Fig. Baptista i Evangelista, proce­ - dent de I'esglesia de la Sang d'Aleover (Museu de Tarragona). Obra de la pri­ mera meitat del , segle XIV, d'estil franco gotic amb influencia italiana. Pintura - al tremp d'ou sobre fusta. Fig. XVIII. - DetaIl d'un retaule Francisca, procedent de Caste1l6 de Farfanya (Mu­ seu de Lleida). Obra de mitjans del segle XIV, d' estil italo gotic. Pintura al - tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i picats amb punx6. ;\ 21 XIX. FERRER BAssA. DetaIl d'un retaule dedicat a Sant Bernat de Claraval Fig. - (Museu de Vic). Obra del segon quart del segle XIV, d'estil italo - gotic. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. XX. FERRER BASSA. Composici6 central de la decoraci6 de la capella de Sant Fig. - Miquel del Monestir de Pedralbes. Obra dels anys 13.45 -46, d'estil italo - go tic. Pintura mural a I'oli. Fig. XXI. - DetaIl de la decoraci6 de l'altar major de la catedral de Tortosa. Obra d'estil italo gotic, entorn - de l'any I35o.0bra al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. XXII. DetaIl de la decoraci6 de la tanca del chor de la catedral de Tarragona. Fig. - Obra d'estil italo del segon quart del segle Pintura mural al tremp. - gotic, XIV. Fig. XXIII. - Detall del retaule dedicat a Sant Vicenc, procedent d'Estopinya (Museu d'Art de Catalunya). Obra d'estil italo - gotic, de mitjans del segle XIV. Pintura al tremp d' ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. XXIV. Retaule dedicat Sant Silvestre, procedent de Sant Sebastia de Fig. a - Obra d'estil italo gotic, de mitjans del segle XIV. Pintura Montmajor (cremat). - al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. XXV. MESTRE D'EsTIMARIU. DetaIl del retaule dedicat a Sant Vicenc, proce­ Fig. - dent d'Estimariu (Museu d'Art de Catalunya). Obra d'estil italo-gotic de mitjans del segle XIV. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. XXVI. MESTRE SANT VICENC; HORTS. DetaIl del retaule dedicat a Sant Fig. DE DELS - Vicenc dels Horts (Museu d'Art de Catalunya). Obra Vicenc, procedent de Sant Pintura al tremp d' ou sobre d'estil italo gotic del tercer quart del segle XIV. - fusta, amb campers daurats i gofrats. XXVII. MESTRE SANT VICENC; HORTS. DetaIl del retaule dedicat a Santa Fig. - DE DELS de Santa Oliva del Penedees (Museu d'Art de Catalunya). Oliva, procedent al tremp d'ou Obra d'estil italo - gotic del tercer quart del segle XIV. Pintura sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XXVIII. - DetaIl del retaule dedicat a Sant Jaume, procedent de Lled6 (Museu d' Art de Catalunya). Obra d' estil italo - gotic de mitjans del segle XIV, una de les mostres mes arcattzants de la influencia italo-gotica, Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats. XXIX. MESTRE JOAN T ARRAGONA. DetaIl del retaule dedicat a Maria, pro­ Fig. DE - cedent de Paret Delgada (Museu de Tarragona). Obra de l'any 1359, d'estil italo - gotic. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats. 22 Fig. XXX. DetaIl del retaule dedicat als Sants Joans Baptista i Evangelista, - proce­ dent del castell de Santa Coloma de Queralt (Museu d'Art de Catalunya). Obra d'estil italo-gotic pintada entorn de l'any 1360. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XXXI. - DetaIl de la taula amb Maria i Jesus voltats d'angels musics, procedent de TorroeIla de Montgri (coHecci6 Junyer, Barcelona). Obra d'estil italo-gotic del tercer quart del segle XIV. Pintura al trem p d' ou so bre fusta, amb cam pers daurats i gofrats. Fig. XXXII. _ DetaIl del retaule dedicat a Maria, procedent de Sixena (M useu d'Art de Catalunya). Obra de mitjans del segle XIV, d'estil italo - gotic, atributda a l'obrador dels Serra. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XXXIII. _ Retaule de Tots els Sants, procedent del Monestir de Sant Cugat del Valles (Museu d'Art de Catalunya). Obra de la segona meitat del segle XIV d'es­ tilitalo-g6tic, atribuida a l'obrador dels germans Serra. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XXXIV. _ PERE SERRA. DetaIl del retaule dedicat a Maria, procedent del convent de Santa Clara de Tortosa (Museu d' Art de Catalunya). Obra de l'ultim quart del segle XIV, d' estil italo-gotic, Pintura al tremp d' ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XXXV. MESTRE SA NT MARC. DetaIl del retaule dedicat la DE Verge, proce­ _ a dent de Cardona (Museu d'Art de Obra de la Catalunya). segona meitat del segle XIV, d'estil italo-gotic. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XXXVI.-_ MESTRE DE SANT MARC. DetaIl del retaule dedicat a Sant Jaume, pro­ cedent del convent de J unqueres, de Barcelona d'Art de (Museu Catalunya). Obra de la segona meitat del segle XIV, d' estil italo-gotic, Pintura al tremp d' ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XXXVII. _ DetaIl d'un retaule dedicat Maria (Museu d'Art de a Catalunya). Obra del darrer quart del segle XIV, d' estil italo-gotic, derivada del taller dels Serra. Pintura al d'ou sobre fusta, amb campers daurats. tremp Fig. XXXVIII. MESTRE DEL PENTECOSTES CARDONA. Naixement de Maria (Museu - DE d'Art de Obra-del darrer quart del segle XIV, d'estil Catalunya). italo-gotic, Pin­ tura al tremp d'ou sobre fusta amb campers daurats. I .: ,> Fig. XXXIX. - DetaIl del retaule dedicat Bartomeu, procedent d'Ulldemolins a Sant � (Museu de Tarragona). Obra del darrer quart del segle XIV, d'estil italo-gotic, de­ rivada del taller dels Serra. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats. Fig. XL. - MESTRE DE GUIMERA. DetaIl del retaule procedent de Guimera amb l'ex­ pulsi6 d'Adam i Eva del Paradis (Museu de Vic). Obra de cornencos del segle XV, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i franges puntillades. Fig. XLI. - MESTRE DE GUIMERA. DetaIl del retaule procedent de Guimera amb una escena d'infern (Museu de Vic). Obra de cornencos del segle XV, d'estil internacio­ nal. Pintura al tremp d'ou sobre tusta, amb campers daurats i franges puntillades. Fig. XLII. - LLUfs BORRASSA. DetaIl del retaule procedent de Cruilles amb la caiguda de l'Anticrist (Museu de Girona). Obra de cornencos del segle xv. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i franges puntillades. Fig. XLIII. - LLUfs BORRASSA. DetaIl del retaule procedent de Santa Clara de Vic amb la Verge de l'Esperanca (Museu de Vic). Obra de l'any 1414, d'estil internacio­ nal. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats, decorats amb temes vegetals puntillats. Fig. XLIV. - JAUME FERRER. DetaIl d'un retaule de la Pietat procedent de Castell6 de Farfanya (Museu de Vic). Obra de cornencos del segle xv, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XLV. -IAUME CABRERA. DetaIl d'una taula de Maria i Jesus voltats d'angels mu­ sics (Museu de Vic). Obra de comencos del segle XV, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats, decorats amb temes puntillats. Fig. XLVI. - MESTRE DE LES FIGURES ANEMIQUES. DetaIl d'un retaule dedicat a Sant Marti amb l'escena d'una borratxera (Museu de Vic). Obra de cornencos del segle XV, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. !, Fig. XLVII. - GRAU JANER. DetaIl del retaule dedicat a Santa Isabel i Sant Bartomeu, de la catedral de Barcelona. Obra de l'any 1401, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i decorats amb temes puntiIlats. I: Fig. XLVIII. - DetaIl del retaule dedicat a Sant Joan Baptista de l' ermita d'Evol (Cerdanya Francesa). Obra de cornencos del segle XV, d'estil internacional. Pin­ tura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i gofrats. Fig. XLIX. - Taula central del retaule dedicat a Sant Gabriel de la catedral de Barce­ lona. Obra de cornencos del segle XV, d'estil internacional, dintre la tradici6 Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i puntillats. italo-gotica. , Fig. L. - Detall d'una tauleta amb la representacio de Maria cosint ajudada per angels, de la catedral de Barcelona. Obra de cornencos del segle xv, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats. Fig. LI. - Detall d'un retaule dedicat a Maria i Jesus, de la catedral de Barcelona. Obra de comencos del segle xv, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats. Fig. LII. - DetaIl d'un retaule dedicat a Maria i Jesus, procedent de la Secuita (Museu de Tarragona). Obra de comencos del segle xv, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats. Fig. LIlI. - MESTRE DE PENYAF1EL. DetaIl d'un retaule dedicat a Sant Jaume, proce­ dent de Vallespinosa (Museu de Tarragona). Obra de cornencos del segle xv, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats. Fig. LIV. - MATEU ORTONEDA. DetaIl d'un retaule dedicat a la Verge, procedent de Solivella (Museu de Tarragona). Obra firm ada, del primer quart, d'estil interna­ cional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats. Fig. LV. RAMON MUR. Detall d'un retaule dedicat Sant pro cedent de Pere, - DE a Vinaixa (Museu de Tarragona). Obra de l'any 1420, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i decorats amb temes puntillats. Fig. LVI. - JAUME C1RERA. DetaIl d'un retaule dedicat a Sant Pere, procedent de , . Ferrerons (Museu de Vic). Obra de l'any 143 I, d'estil internacional. Pintura al tremp d'ou sobre fusta, amb campers daurats i puntillats. Fig. LVII. - BERNAT PU1G (?). DetaIl del retaule dedicat a Santa Anna (ColIeccio Muntadas). Obra de la primera meitat del segle xv, d'estil internacional. Pin­ al tremp d'ou sobre fusta, amb tura campers daurats i puntillats. 1 j ]5 '. 'I LAMINES III IV v " \ VII VIII x XI xv I I j . . I I I I I I ,. XXVI XXIX t I I I If • i. 'J..) r 1/ i.) I v, I , ,I L lCI( DE AR1 t n'..);-'hl-JICO XXXII XXXIII XXXIV (} t I I. XXXVIII XLII ----�--- --��---------------------- - I I XLVI I I ,I { I XLVII XLVHI XLiX · ) I I I I I I .1 LUI I I J MONOGRAFIES D'ART HISPANIC .: VOLUM EN PREMSA. LES TERRACUITES CARTAGINESES D'EIVISSA. JOSEI: COLOMINES ROCA. VOLUMS EN PREPARACIO. LA DISTRIBUC[6 GEOGRAFICA DELS OBRADORS CATALANS DE PINTURA ROMANICA. JOSEP BARDOLET. ELS SARCOFAGS CRISTIANS TARRACONENSES. PER.E BATLLE HUGUET. EL MOBILIARI CIVIL A CATALUNY A. GERARD CARBONELL PINYOL. L'ESCULTURA GOTICA A CATALUNYA. AGUSTI DURAN SANTPERE. L'ESCULTURA ROMANICA A CATALUNYA Y ROSSELLO. GEORGES GAILLARD. LA CERAMICA VIDRIADA A CATALUNYA. JOSEP GIBERT BUCH. LA PINTURA GOTICA A MALLO RCA. JOSEP GUDIOL RICART. L' ARQUITECTURA CIVIL A CATALUNYA. JERONI MARTORELL TERRATS. ELS PORTALS ROMANICS DE CATALUNYA. PERE PUJOL CASADEMUNT. L'ESCULTURA ROMANA TARRACONENSE. JOSEP C. SERRA RAFOLS . PUBLICA TS. . VOLUMS L'ART GREC A CATALUNYA. DR. P. BOSCH GIMPERA. LA PINTURA GOTICA A CATALUNYA - I. JOSEP GUDIOL RICART. -I P..569 INSH7UT ,:.:i,i/, TI.l:ER D'A[({ l-ilSPA}·.JC