ot �-" Q ..l ..J ; U ::c: :t � J)J � ..<. e. 23 Ii':. "'" ..: 0 ..: � ::.. r: CA T ALUNYA ARTISTICA VOLUM I CATALUNYA ARTISTIC--A -- CATEDRAL DE BARCELONA SEIXANTA QUATRE IL-LUSTRACIONS AMB TEXT DE - FRA�€ESC_ MARTORE1L LLIBRERIA VERDAGUER (A. DOMENECH S. EN C.) RAMBLA CENTRE, N.o 5.-BARCELONA - DEL 1929 D'aquest tlibre se n'ha fet un. tiratge especial de 50 exemplars numerats amb paper holandes De Haesbeck per al text, iamb paper Na_nquin superior per als gravats, destinats a la uenda, i 5 exem­ plars no numerats fora comerc. EXEMPLAR N. 0 MONTANER y SIM6N, ARAG6, 255 ,,- ,':�. LA CATEDRAL DE BARCELONA La Catedr al actual es la tercera de les construides, de proporcions i orien­ tacio diverses, en el mateixIloc, la part alta" del Taber mons Barcinonensis, centre de la vida religiosa i civil de la ciutat roman a i de la ciutat medieval. Resten encara a Hoc, en la casa del Centre Excursionista de Catalunya, tres columnes del yell temple roma: grans trocos de muralla romana i les torres d'una de les portes subsisteixen ben prop de la Catedral, En el mateix pIa d'a­ questa, al costat del Palau Episcopal, de les cases canonicals ide J'Almoina, hom basti el Palau Reial, la Casa Municipal i el Palau de la Generalitat, la vella institucio encarregada de realitzar els acorts presos per les Corts Cata­ lanes. Una esg lesia deuria haver-hi ja en el segle III, en temps del bisbe i mart ir barceloni, Sant Sever. Es segura.la seva existencia, en I'any 559, data de Ia reuni6 d'un concili a la Seu de Barcelona, posada ja aleshores sota la ad voca­ ci6 de la Santa Creu que, junt amb la de la verge i marttr barcelonina Santa Eulalta, L'esglesia visigbtica travessaria, mes 0 menys ha conservat fins avui, malmesa, la dominacio musulmana, menys que secular a la nostra ciutat. Es segurament a n'aquesta esgIesia que fan reterencia diversos preceptes caro­ lingis, dels segles VIII i IX, i la lletra, tan singular, de Carles el Calb als barce­ lonins, anunciant la tramesa al bisbe Frodoi de deu lliures d'argent per a la reparaci6 del temple. Res no ha quedat d'aquesta primera construccio, llevat d'una inscripci6 mutilada, conservada avui al costat dret i darrera la segona columna de la porta que dona al claustre, i dels dos capitells corintis, d'un ti­ pus esquematitzat i simplicissim, que serveixen de suport a J'ara de l'altar major. En ell046 comencava la consrrucclo de la segona catedral. Feia una sei­ xantena d'anys que Almancur havia pres la clutat (985) I destruit una gran part dels seus monuments. La Seu mateixa havia patit prou en aquesta incur­ si6. Ho testimonia J'acta de dedicaci6 del nou temple, que parla de J'anterior "que queia per vellesa de J'obra, en part destruida pels barbres, es a dir, pels -musulmans, La nova consagraclo fou feta el18 de novembre de J'any 1058. Les obres havien dons estat portades amb una gran rapidesa per a fer possible en a .v dotze anys la utititzacio del temple nou. Hi contribui la llarga.generositat del comte Ramon Berenguer el Vell i la d'Almodis, la comtessa, les cendres dels quais reposen, a vui piadosament en sengles caixes adossades a la paret del costat de l'epistola,-entre la porta del claustre i la de la sagristla, L'esg'lesia romanica era orientada en un sentit oposat a l'actual. La porta corresponia al primer intercolumni de la nau, i l'absisreposava damunt la muralla, on avui hi ha la placa de la Corribia Els fonaments de la porta han estat trobats .. i la porta mateixa que va esser transportada. Es la que avui comunica I'esgle­ sia amb el claustre. Era primitivament de mig punt i amb la pilar.cen�ral; en adaptacio fou reduida, I'arc rodo transformat en arc apuntat i hom hi afegi una ar quivolta gctica que te al centre la representacio del Crist amb els atributs de la passio i un tirnpa amb una gentilissima estatueta de la Verge; el pilar fou suprimit. Aquesta porta es l'unlc element conservat de la Seu romanica -, Delclaustr e antic, situat a la banda oposada a l'actual, es a dir, cap elca rrer dels Corntes, i del Palau Episcopal que hi comunicava, no n'ha quedat rastre. A principis de segle xnr s'introdueix a Catalunya, vingut del-Nord, un noucor rent d'arquitectura religiosa, el goficisme, portat per 15's 'ordres men­ dicants, la de Sant Fr'arrcesc i la-Dominicana. Eis dominics funden a Barcelo- .na en 1219, els francis cans comencen en:12321a seva esglesia consagrada el15 de juny de 1297 I dedicada a Sant Njcolau de Bari. Els dos co�vents son avui destruits, pero tenim prous elements per al seu estudi; els temples, enter�ment . concebuts l'estil gotic, d'una sola nau, amp capelles laterals, tal dintre eren com seran despres la major part de les esg lesies gotiques catalanes. -Aquest " estil s'extenraptdament per Catalu_nya, des de mitjans del segle XIII, 1 elseu prestigi mou, segurament, l'esperit del's barcetcnins per a.InlciarIa construe­ 'cio d'un nou temple, la tercera Catedral, Sota el pontificat del bisbe Bernat Peleg r i i el govern del rei Iaurne II el Just, eJ- ,iia primer de maig de I'any 1298, com testimonia una lap ida posada-a+cosrat i a l'exterior deIa pot:ta-ne Sant Iu, cornenca Pobra nova. Hom hague de captenirse prinrerament dels.me­ dis economics: les fonts d'[ngressos les almoines, axi com, eren estimulade_s, Ies captes que esieien pel bisbat, amb la concessio d'Indulgencies cspecials: pe­ nttencies pecunlaries; una part de les rendes nels benifets vacants: donatius, ,I sovint molt quantrosos, dels reis i dels seus familiars, de Is bisbes, de les Corts, del Consell Municipal, dels Gremis que hi esfabl-ien el seu altar corporatru, -dels particulars per a conseguir un dret de sepultura: d'altres medis foren en­ cara arbitrats per a dur a terme aquesta construccio, gran i -costasa. EI nom del primer arquitecteque vatracar el pia general de I'obra no ens ha pervin­ gut. Fins una vintena d'anys despr es de comencats els treballs no trobern mes= tre Jaume Fabrev.vingut en 1317 _de MaUorca; on havia construit el convent VI dels dominicans. En 1338 els treballs. dirigeix encara Despres, d'altres'mestres i fins simples picapedrers el succeeixen en Ia direcci6 de Ies obres. Aquestes comencen per l'absis, i segueixen per Ies pa rets laterals. Es d'aquesta primera cpoca la porta que comunica la Catedral amb el carrer de Is Comtes, dita porta de Sant Iu, per Ia imatge del Saat posada el Es d'una construccio en timpa. poderosa i ferma, pens ada ja des dels fonaments, com la seva pariona de .l'al- - tra banda del creuer , per a servir de suport la mole del campanar que reposa a damunt d'ella. Es per aix6 que sobresurt cosa d'un metre del parament de la pareto La seva disposici6 habi! i ben resolta treu, pero, en quant es possible, la sensaci6 feixuga i pesada que semblaria inevitable. Damunt una so colada de cine cossos en relleu s'alcen a banda i banda cine feixos 'de columnes 11i­ gats els quatre externs per una cornisa acabada en uns caps d'animals; da­ munt els dos interiors, mes baixos, reposa el dintell. Seguint el motlluratge de les columnes es curva I'are simplicissim que porta en el tirnpa, sora un dosseret, Iafrgura de Sant Iu, amb dos capers, simplernent decoratius, als cos­ tats. Separat d'aquest per una cornisa hi ha cl segon cos, decor at amb !lar­ gues columnetes lligades per arcuacions iamb un tr ilobulat en els espais in­ terns, arnb figures tocant instruments musicals, -La clau de I'arc es mes alta quela motllura que termina aquesta part, la diferencia es resolta per un grao­ nat que dona al conjunt mes i elevacio, El Ileugeresa cos superior es compost d'una seri e de dosserets i mensules, com disposats a rebre les corresponents , escultures, tots d'una matejxa mida. Al.centr e un arc, mes ample i obert, fent i de finestra. Una corn is a damunt mensules Lformes curvades com baculs clou aquesta porta severa i simple, Als montants exteriors de cada costathi han esculpides escenes de !a lluita de l'home amb el drag6, la vella representacio oriental que pass a despres, amb divets significat simbolic, a la iconograna romanica i gbtica. Sota d'aquests relleus les dues Iapides bessones con me­ morant I'inici de I'obra de la i mes ala Seu, dreta, una altra Iapida, del 1329, _ d6na la data d'aquesta part de la construccio. Les obres avancaren lentament iamb freqUents interrupcions. La prime­ ra voltano es acabada fins en 1379,_lasegona en 1380, la tercera, Ia del creuer, en 1381; la part construida es closa aleshores per una paret provisional, mentre les obres continuen, des de la quarta volta comencada a darrers del segle XI" fins la darrera, davant la 'porta principal, closa 1417. La I'any facana r esta sense edificar. Un mestre frances, de Carli, dibuixa un nom en projecte en 1408, conservat a l' Arxiu, pero que no fou executat, ni ha estat tin gut en compte pels que, amb no massa encert, han dirigit el frontispici modern. Tampoc no iou acabat e1 cimbori, disposat, per una rara singularitat de Ia Seu de Barcelona, en el inmediat a Ja porta princlpal, l'extrem de ;ram a ViI l'esglesla. Estava en obra en 1417 i en 1422 eren interromputs els treballs, arribava mitja alcada dels grans finestrals. Hom havia quan la construcci6 a i les trompes que converteixen en vuitavada bastit els grans pila nsvel arcs la galeria circular, continuaci6 del tritor! de la nau laplanta quadrangular; finestres; hi fou posada aleshores una cobert a central, la barana i part de les fins els nostres que ha estat acabada la que ha durat temps, en "provisional fortuna. construcci6, amb poca el tram intermedi entre el iel presbiteri, s'obre Ala nau central, i en creuer que baixa a Iacrlpta de Santa Eulalia, obra segurament de I'esrnen- ��escala �Jaume una Fabre. Fa arquivolta decor ada d'una d'ingres ser ie un arc de capets i extremadament que-te al fmb rebaixat, amb centre el bust d'un I I volta, gaire be plana, bisbe, potser Sant Oleguer. La cripta es coberta clau hi ha figurada la divldida per dotze arcs que clouen amb una enorme on d6na la volta a l'altre extrem dels arcs. coronaci6 de la Santa. Una galerla reliquies, i al cant6 Ala dreta hi ha l'urna de pedra que havia conservat les oposat la tapa que les cobria. Al mig, el sepulcre esculturat, amb representa­ del i la Hi ha quatre cions del martiri d'Eulalia, Ia invenci6 cos tra�laci6. angels als extremsfigura de Ia Verge al mig. Es d'alabastre i rep os a I una damunt vult columnes de capitells corintis, les dels angles amb bases de d'un mestre pisa lleons I figures. Un document del 1327 demostra que es obra que hi treballava en aquesta data:La traslacio solemnissima de la reliqula fou feta el10 de juliol de 1339.' La construcci6 de la cripta exigi l'aixecament del presbiteri, un metre fons, damunt I'Intercolumni mes alt que el sol de l'esg lesia. Al tres graons, en central, hi ha la catedra episcopal, obrada en temps del bisbe Pere de Planella (1371-1385) i ornada amb el seu escut. Al centre l'altar major, integrat per l'al­ tal' proprlament dit I el retaule, En 1327 paden els documents de la construcci6 de obra de marbre de tres metres de llargada, consagrada en 1337 pel I'ara, bisbe Ferrer d' Abella; li fan de suport els dos capitells esmentats, procedents feu posar un de la prlmera Seu. En 1430 el bisbe Francese Climent Sapera hi frontal de marbre, amb el seu escut I els instruments de la Passl6, esculpit pel mestre Llorens Reixach. EI retaule es obra d'un mestre Inconegut del se­ Es format per tres a banda i banda del cos central mes gle xv. cossos estrets, ample, dins del qual hi ha el sagrari 0 tabernacle. La part baixa seguelx la mateixa dlstribuci6, amb tres ninxcls a cad a costat I espai quadrangular un al mig, dins del qual, protegit per una reixa, hi ha el reliquler de Sant Sever. La part posterior del retaule mante la mateixa disposlci6, llevat del centre, absis. L'obra acaba amb agudissimes disposat en furma poligonal, com un Dimas Loris dona major elevacl6 al retaule formes triangulars. EI bisbe Joan Y)II en posar-Io damunt una socolada, poc adient, d'obra estacada, que porta la data de la retorrna, any 1596. L'any 1390 cornenca l'obra del chor actual, situat al mig de la nau major. Subvingueren ales despeses el bisbe Ramon d' Escales y el Capitol, I 11urs es­ cuts figuren en les parets finament treba11ades que clouen late raiment el re­ cinte. En 1394 l'escultor Pere Ca Anglada, que havia estat a F'landes, treba­ !lava en l'obra de fusteria que deixa en!lestida en 1399. EI chor fou profunda­ ment modificat despres. EI chor primitiu tenia segurament un sol rengle de cadires. Des de 1456 fins els vols del 1462, el mestre Macia Bonate esculpeix un nou cadirat, els quaranta vuit seients inferiors actuals, mentre l'antic es disposat darrera d'aquests, formant aixi un doble ordre. Del temps del bisbe Pere Garcia (1493-1505) son els banes i respatllers de pedra que clouen el cap­ sal i que portenesculplda la garca del seu escut. EI 5 de mary de es reuni � al chor de la Seu de Barcelona el Capitol General del Toiso d'Or. Fou una assemblea de gran solemnitat i magnificencia que aplega junt amb Carles, I'ernperador els reis de Franca, Ang laterra, Portugal, Hong ria, Dinamarca , i Polenta, amb d'altres princeps i cavallers de l'ordre, EI chor fou encara ales­ hores modificat: uns plafons de fusta, amb els escuts pin tats dels cavaliers, ioren posats de dosser ales cadi res altes; son segurament d'aquest temps les columnetes i cornises plateresques del cadirat superior com les talles .amb escenes de la vida de Jesucrist deIs extrems de les ales. Novament foualterat cl- chor en 1562 en construirse la parer posterior, ornada amb les escultures de Sant Oleg uer Sant Ramon, Sant , Sever i Santa Eulalia, alternant amb bai­ xos relleus del martiri de la Santa Patrona de la Ciutat, obra comencada per Bartomeu Ordoiio icontinuada i acabada per Pere ViJar. Adossada a la paretdel chor hi ha l'escala de la trona, closa per una porta de ferro Iorjat, obra sobtilissima, entre dos montants de pedra rematats per les figures de I' Anunciaclo. La barana, rica d'escultura, es ornada amb una serie de flors de lliri, tambe obra de forja.La trona, exagonal, te a cada cost at tres figuretes de sants sota dosserets i acaba amb unes arcuacions amb caps d'angels als angles. Precisament damunt els arcs del creuer i de les portes laterals, la del claustre i la de Sant Iu, s'aixequen els dos campa_nars. Es disposiciouna I atrevida i les original. quais son trencades Son dues no tor res mes per octogonals i llises, les ratIles verticals de una motllura i una serie d'arcuacions en �. arribar al cos superior, en el qual s'obren les llargues finestres, sobriament ornades. Una barana amb calats, damunt una segona motIlura i les gargoles inspirades en el bestiarf clouen l'obra simple i severa, com la Seu mateixa. L'un _i l'altre campanar tenen adossats un cos octogonal, per I'interior del IX quat puja claustre, acabat rra germana. l'escala de en caragol, 1386; poe Primerament fou construit el despres, en 1393, era pujada la carnpana del canto_ del a la to­ l ,t-. El claustre fou construit en dues ctapes. La mes antiga es l'ala adossada a l'csg lesia, les capelles de la qual son esmentades a mitjans del segle XIV. Continua l'obra per l'ala corresponent al carrel' de la Pietat, dintre del matelx Els treballs son aleshores interromputs i no es fins a la mort delbisbe scgle. .1 Barcelona, que 1431. En Sapera, gran protector de la Seu de es reprenen, en 1448 hom celebrava solemnement I'acabarnent de les obres. El claustre qua­ drangular es voltat de capelles en tres del seus costats. Moltes d'aquestes ca­ pelles avui son tan cades i sense altars; la major part, pero, conscrvcnenca­ ra les reixes de ferro forjat, obra meravcllosa d'aquest art que havia t1ngut i conserva cncara a Catalunya un singular esplendor, Es sorprcnent de veu­ els mestres barcelonins del XIV i del xv saberen donal' a Ia Te com �orjadors rig ides a del ferro tota la suavitat de les formes vegetals mes variades, plenes de movimcnt i de vida, combinaut-Ies amb formes animals grotesques iamb temes estilitzats amb singular rlqucsa d'imag inacio i una ha­ geometries una -bilitat manual insuperades. En l'angleinterior del claustre, entre la porta del temple i la de la Pietat, hi ha el gcnt if issim templet amb el brollador , perrnanencia del velliavatori acostumat en els monestirs t canoniques. En el quart-costat del claustre hi haTantiga Sala Capitular, avui capella de S5,Sacrament, comencada cn-1405, utilitzada en 1417 i acabada en 1454, .La Sala de la Capbrevacio, avui Museu Capitular, i-Ia Sala Capitular actual, antigament aula dels escolans, ornada amb pintures d'En Juncosa iamb el ret an le de la Pietat, obra de Bartomeu Bermejo. Al centre de la sala Ia llosa .sepulcral de l'ardiaca Lillis Despla. A l'extrem del claustre una petita porta comunica amb la capella romanica de Santa Llucia, comencada sota 01 ponti­ - ficat del bisbe Arnau de Gurb i acabada ell 1272, La decoracio escultor-ica de la porta exterior mostra ja la flora gotica, Influencia de I'estil nou. A mes de la porta que comunica el claus ere amb el temple hi ha dues portes extei'Iors: la de la Pietat, ornada d'un bell relleu obra d'un mestr e germanic de finals del xv, i la porta de Santa Eulalia que pren el de la tina escultura - seu nom posada en el timpa. No podem fer rues que esmentar, per memoria, el valor extraordinari de I' Arxiu i de la Biblioteca Capitulars, rics en veIls pergamins i en manuscrits antics iamb explendides miniatures. L'Interes singular del mobiliari Iiturglc, "encara a lIoc en .part; el dels sepulcres esculturats, com el de Sant Ramon, el de Sant Oleguer, el del bisbe Escales i tants d'altres; el de les pintures conserva- x.l des en l'avant sala capitular, i el del tresor, mes important "encara per la call­ tat artistic a i arqueolbgica dels seus objectcs que per la seva matcixa r iquesa. Retraiem no mes la magnifica custodia d'argent daurat, obra del segle xv, 01'­ nada amb la garlanda comtal iamb el collar del Tolso, incrust ada de pedres precioses, donatius de reis i de Dishes i de privats que han deixat aixi testi­ moni de devocio i d'amor a la Seu barcelonina. Examinada en conjunt la Catedral de Barcelona representa un moment curios dintre l'evolucio de l'art gotic a Catalunya. Es una esglesia de tres naus, amb creuer assenyalat no mes a la planta, amb capelles laterals com­ preses entre els contraforts i absis amb girola i nou capelles. El clima suau permet la coberta horftzontal, la molta llum la reduccio de les finestres, i f 1 aixo influeix que deixa no en mes tota l'estructura. un breu espai als El trttort e� simplement oculs que Il-lumincn la una nau. galeria Damunt les alta capelles laterals, una galeria corre aillarg de Ies naus i es en aquesta galeria que s'obren les grans finest res "exterfors , la llum de les' quais arriba aixi mi­ tigada a l'interior, i dona ai temple una gran profunditat, que haurta estat d'haver-se continuat la solucio adoptada en -els dos primers major encara trams, inmediats a la porta de Sant 'Iu, en els quais aquesta galeria es divi­ dida per una doble arcada, Eis arcbotants son reduits a una minima expres­ sio, La combinacio de Ilums, tan afinada i pensada, la proporci6 divers a dels pilans i_ dels trams, la manera de resoldre la relaci6 entre l'amplada i I'alcada i la profunditat, la traca las parers Iaterals, la austeritat i la sim­ en allunyar plicitat de "Ia decoracio donen certament una bellesa singular a n'aquesta obra, la construccio de- la qual fou Ilarga i costosa, pero que essencialment ha sapigut mantenir Ia seva unitat i la fidelitat al pla que en el segle XIII pensava un mestre inconegut. F, MARTORELL. Xl LA CATEDRAL DE BARCELONA La Catedral actual es Ia tercera de las construidas, de proporciones y orientaclon diversas, en el mismo sitio, 0 sea la parte alta del Tabel'mons Barcinonensis, centro de la vida religiosa y civil de la ciudad roman a y de la ciudad medieval. Quedan aun en su Iug ar , en la cas a del Centre Excursionis­ ta de Cataltinya, tres column as del antiguo templo romano; gran des trozos de de la ruura lla romana; las torres de una de las puertas subsisten muy cerca Catedral. En el mismo llano de esta, allado del Palacio Episcopal, de las Ca­ se edificaron el Palacio Real, la Casa sas de los Canonigos y de la Alrnoyna, Municipal y el Palacio de la Generalidad, la antigua Institucion encargada de realizar los acuerdos tornados por las Cortes Catalanas. Va en el siglo III, en tiempo obispo y mar til' barcelones San Severo, del debia haber alli una ig lesia, cuya existencia es segura en el ano 559, fecha de Ia reunion de un concilio en la Seo de Barcelona, puesta ya entonces bajo la advocacion de la Santa Cruz, la de la virgen y martir barcelo­ que, junto con nesa Santa Eulalia, ha conservado hasta hoy. La Iglesia visigotlca presen­ secu­ ciaria, ,mas 0 menos rnalparada, la dominacion musulmana, men os que lar en nuestra ciudad. Seguramente a esta Iglesia hac en referencia varios de los Y IX, Y la carta, singularisima, de preceptos carlovlngios siglos VIII Carlos el Calvo a los barceloneses anunciando el envio al obispo Frodoino de diez libras de plata para la reparacion del templo. Nada subsiste de esta primera construccion, si se exceptuan una inscrlpcion mutilada, conservada actualmente allado derecho y detras de la segunda columna de la puerta que da al claustro, y los dos capiteles corintios, de tipo esquematizado y sencilli­ simo, que sostienen el ara del altar mayor. En 1046 cornenzo la construccion de la segunda Catedral. Hacia unos se­ senta an os que Almanzor habia tornado la ciudad (985) y destruido gran parte de sus monumentos. La Catedral habia sufrido mucho en esta incursion. Ates­ tigualo el acta de dedicacion del nuevo templo, que habla del anterior, que se desmoronaba por vetustez de la obra, en parte destruida por los barbaros, es decir, por los musulmanes, La nueva consagr acion tuvo lugar ellS de no­ viembre del ano 1058. Las obras, pues, se habian efectuado con gran rapidez XIJI para hacer posible en doce anos la utiHzaci6n del nuevo temple. Contribuy6 a ello la larga gener osidad del conde Ram6n Berenguer el Viejo y de Almodis, la condesa, cuyos restos descansan hoy piadosamente en sendos ataudes ado­ sados a la pared dellado de la Epistola, entre la puerta del claustro y la de la Sacristia. La iglesia rornanica tenia la orienta cion en senti do opuesto a la ac­ tual. La puerta correspondia al primer intercolumnio de la y el abside nave, se asentaba sobre la muralla, en donde hoy esta la plaza de la Corribia. Se han encontrado los cimientos de la puerta, y aun esta misma, que fue trasla­ dada y mente el arco es era la que comunica al presente la de medio punto y redondo transfonnado con en arco Iglesia apuntado, y con se el claustro. Primitiva­ pilar central, yen la adaptaci6n fue reducida, Ie anadio una arc hi volta I gotica en cuyo centro esta representado Jesucristo con los atributos de la Pa­ r si6n, y un timpano con una gentilisima estatuilla-de la Virgen; el pilar Iue su­ primido. Esta puerta es el unico elemento que se conserva de la Seo romanica, Del antiguo claustro, situado allado opuesto al actual, es decir, hacia la calle de los Condes, y del Palacio Episcopal, que con el comunicaba, no ha queda­ do rastro. A comienzos del siglo XIlI se introduce en Catalufia, procedente del Norte, una nueva corriente de arquitectura religiosa, el g oticismo, traido por las or­ denes mendicantes, la de San Francisco y la Dominicana. Los dominicos se establecen en Barcelona en 1219; los franciscanos dan' principlo en 1232 a su [ iglesla, consagrada el15 de junio de 1297 y dedicada San Nicolas de Barl. ·1 a Los dos conventos estan hoy destruidos, pero quedan suficientes elementos '&r para su estudio; los templos, enteramente concebidos dentro del estilo g6tico, eran de una capillas laterales, tal como seran despues la rna­ sola nave, con I yoria de [as iglesias gottcas catalanas. Este estilo se extiende rapidamente j por Cataluna, desde. mediados del siglo y XIII, su prestigio mueve, segura­ ! mente, el espiritu de los barceloneses para iniciar la construccion de un nue­ vo temple, la tercera Catedral. Bajo el pontificado del obispo Bernardo Pe­ � legri y el gobierno de1rey Jaime II el fusto, el dia L? de mayo del ano 1298, como testifica una lap ida pucsta allado y al exterior de la puerta de San Ivo, comienza.la nuevaobr a. Fue preciso para ella reuntr primeramente los me­ dios econoniicos: las fuentes de ingresos eran las Iimosnas, estimuladas, asi como las cuestaciones que se realizaban en el obispado, con la concesion de indulgencfas especiales; penitencias pecuniarias; una parte de las rentas de los beneficios vacantes; donativos, frecuentemente muy cuantiosos'- de los re­ yes y de sus familiares, de los obispos, de las Cortes; del Concejo Municipal, de los Gremios que en la Seo establecian su altar corporative; de los particu­ lares con miras at derecho de sepultura; y otros medics se arbitraron para XIV Ilevar a su termino esta construccion , grande y costosa , El nombre del primer arquitecto que traz6 el plano general de Ia obra no ha llegado a nosotros. Hasta un os veinte aiios despues de comenzados los trabajos no encontramos al maestro Jaime Fabre, venido en 1317 de Ma!lorca, en donde habia construi­ "I do el convento de los Dominicos, En 1338 dirige todavia las obras, Despues I, otros maestros y simples picapedreros Ie sucedieron en la direcci6n de aun aquellas. La construccion comienza por cl abside y sigue por los muros late­ I rales. Pertenece a est a primera epoca la puerta qne comunica la Catedral con la calle de los Condes, Ilamada puerta de San Ivo por la imagen del Santo co­ locada timpano. Es de construcci6n poderosa y firme, calculada ya des­ en el de los cimientos, como su pareja del otro lado del crucero, para servir de 50S' t j ten a sale cosa la mole del de un campanario metro del para men to del que descansa sobre ella. Por este motivo sobre­ rnuro. Su -disposici6n habil y bien resuelta evita empero, en 10- posible, la sensacion cargosa Y pesada que pare­ ceria inevitable. Sobre un z6calo de cinco cuerpos en relieve se elevan a uno y otro lado cinco haces de columnas; ligados los cnatro exteriores por nna cor­ nisa terrninada en cabezas de animales; sobre los dos InterIores, mas bajos, descansa el dintel. Siguiendo el moldurado de las column as se curva el arco senciltisimo que Ileva en el timpano, bajo un doselete, la figura de San Ivo, 1 con dos por una cabezuelas, simplemente decorativas, a corriisa hay.el segundo cuerpo decorado los lados. con largas Separado columnillas de este Hga­ ,I das por arcuaciones y taiiendo instrumentos con un trilobulado musicos. La clave del en los espacios Interiores, rnas alta que la mol­ con figu­ 1t. ras arco es dura que termiria esta parte: la diferencia esta esuelta por escalonado 1 r un que da al conjunto mas ligercza y elevacionvEl cuerpo superior se com pone de una serie de doseletes y mensulas, como dispuesjos a recibir las correspon­ dientes esculturas, t;_odos de una misrna medida. En el centro, un arco, mas ancho y abierto, haciendo de ventana. Una cornisa ericima.de mensulas y for­ mas curvadas como baculos clerra esta puerta severa y simple. En las jam­ bas externas de cada lado hay esculpidas escenas de la lucha del hombre con oriental que paso despues, con diverso - el drag6n,_la antigua representaci6n Significado simbolico, a la iconografia romanica y g6tica._-Debajo de estos re­ lieves las dos lapidas gemelas conrnemorando el comienzo de la obra de Ia Seo, y mas it Ia derecha otra lapida, de 1329, da la fecha de est a .parte de Ia construccion. Las obras avanzaron lentamente y con frecuentes interr upcio­ nes.' La primera b6veda no se terrnina hasta 1379, la segunda en 1380, la terce­ ra, la del crucero, en 1381; la parte construida se' cierra entonces con una pa­ red provisional, mientras las obras prosiguen, desde la .cuarta b6veda empe-' zada a lines del siglo XIV hasta la ultima, frente ala puerta principal, cerrada xv en 1417. La fachada quedo sin edificar. tin maestro frances, [lamado Carli, dibujo un proyecto en 1408, que se conserva en el Archivo, pero que no se eje­ cute, ni se tuvo presente por los que, con escaso acierto, han dirigido el fron­ tispicio moderno. Tampoco fue terminado el cimborio, dispuesto, por una rara singularidad de la Seo de Barcelona, en el tramo inmediato a la puerta prin­ cipal, al extreme de la Iglesia. Estaba en construccion en 1417, y en 1422 se interrumpieron los trabajos, a media altura de los grandes ventanales. Se habian construido los los con vier ten grandes pilares, arcos y las trompas que en ochavada la planta cuadrangular; la galeria circular, continuaci6n del triforio de la nave central; la baranda y parte de las ventanas; se le puso en­ tonces una techumbre provisional que ha durado hasta nuestros dias, en que se ha terminado la construccion, con poca fortuna. En la nave central y en el tramo intermedio entre el crucero y el presbi­ terio se abre la escalera que baja a la cripta de Santa Eulalia, obra segulCa­ mente del cit ado maestro Jaime Fabre. Hace de ingreso un arco extremada­ mente rebajado, con una archivolta decorada con una serie de cubiertas, y que tiene en el centro el busto de un obispo, tal vez San Olegario. La cripta esta cubierta con b6veda, casi plana, dividida POl' doce arcos que convergen a una enorme clave en que esta figurada la coronacion de la Santa. Una gale­ ria la rodea por el otro extremo de los arcos. A la derecha hay la urna de piedra que habia conservado las reliquias, y allado opuesto la tapa que las cubria. En el centro el sepulcro esculturado con representaciones del marti­ rio de Santa Eulalia, la invenci6n de su cuerpo y su traslaci6n. Hay sendos angeles en los cuatro angulos y una figura de la Virgen en medio. Es de ala­ bastro y descansa sobre ocho columnas con capiteles corintios, las de los an­ gulos con bases de leones y figuras. Un documento del 1327 demuestra que es obra de un maestro de Pisa que trabajaba alli en aquella fecha. La solemn i­ sima traslacion de la reliquia se efectu6 eilO de julio de 1339. La construccion de la cripta exigto la elevacion del presbiterio un metro mas alto que el piso de la Iglesia. En el fondo, encima de tres escalones, en el intercolumnio central, hay la catedr a episcopal, construida en tiempo del obispo Pedro de Planella (1 principiada en 1405, utilizada en 1417 y conclui-_ da en 1454; la sala de la Cabrevacion, actualmente Museo Capitular, y la Sala Capitular actual, antiguamente aula de los monaguillos, ornada con pinturas de Juncosa y con el retabJo de la Piedad,' obra de Bartolome Bermejo En el ... centro de Ja sala esta la losa sepulcral del arcediano Luis Al extreme Despla. del claustro una pequei'\a puerta comunlca con la capilla romanlca de Santa Lucia, comenzada bajo el pontificado del obispo Arnaldo de Gurb y concluida en 1272. La decoraci6n escult6rica de la puerta exterior muestra ya la flora gotlca; influenc!a del nuevo estilo. Ademas de la puerta que comunica el XVlII claustro con el templo, hay dos puertas exteriores, la de la Piedad, ornada con un bello relieve obra de un maestro aleman de fines del siglo xv, y la puerta de Santa Eulalia, a la que da nombre la fina escultura existente en el timpano. No podemos hacer mas que mencionar, para memoria, el valor extraordl­ nario del Archivo y de la Biblioteca Capitular, ricos en viejos pergaminos y en manuscritos antiguos esplendidamente miniaturados. ElInteres singular del mobiliario Iiturglco, aun en su lugar en parte; el de los sepulcros escultu­ rados, como los de San Ramon y de San Olegario, el del obispo Escales y tantos otros; el de las pinturas conservadas capitular, y el delen la antesala tesoro, mas importantepor la calidad artistica y arqueolcgtca de sus objetos que por su misma riqueza. Mencionemos tan s610 la magnifica custodia de plata dorada, obra del siglo xy embellecida . con la guirnalda condal y con el collar del Tolson, incrustada de piedras preciosas, donativos de reyes y de, obispos y de particulares, que- han dejado asi testimonio de devoci6n y de amor a la Seo barceloriesa. Examinada en conjunto la Catedral de Barcelona, representa un momento curioso en la evolucion del arte g otico en Catalutia. Esiglesia de tres na­ una ves, con crucero indicado·s610 en la planta, con capillas Iaterales comprendi­ das entre los contrafuertes, y abside girola y capillas. La con nueve suav_idad del clima permite Ia cubierta horizontal, la mucha luz la reduccion de las ventanas, y esto influye en toda la estructura. EI triforio es simplemente una galeria alta que deja 1>610 un breve espacio a los oculos que iluminan la nave. POl' encima de las capirlas laterales corre una galeria a 10 largo de las naves, y-en est a galeria se abren las grandes ventanas exteriores, la luz.de las cua­ les llega asi mitigada al interior y da al templo una gran profundidad, que hubiera sido maY0r todavia a haberse proseguido Ia soluci_on adopt ada en los dos primeros tramos, inmediatos a la puerta de San Ivo, en los cuales esta galeria esta dividida por un doble arco. Los arbotantes estan reducidos a una minima expresion, La combinaci6n de luces, tan afinada y meditada, la proper cion diversa de los pilares y de los tramos, 1a manera de resolver la anchura y la profundidad, la traza alejar las par edes la austerl­ en lat�rales, dad y la simpJicidad de la decoraci6n, dan ciertamcnte una belleza singular a est a obra, la construccion de la cual fue larga y costosa, pero que esencial­ mente ha sabido mantener su unidad y la fic1elidad al plano que en el siglo XIII trazara un maestro ignorado. XIX Precisamente encima de los arcos del crucero y de las puertas laterales, la del claustro y la de San lbo, se yerguen los dos campanarios. Sl1 disposicfon es atrevida y original. Son dos tones octagonales lisas, cuyas lineas verti­ y cales estan s610 interrumpidas por una moldura y una serie de arcuaciones al Uegar al cuerpo superior, en el cual se abren las largas ventanas, sobr iamente o rnadas. Una baranda con ca1ados, encima una segunda moldura y las gargo­ las Inspira das en el bestiario, cierran la obra, simple y severa como la propia Seo. Ambos campanarios tienen ados ados sendos cuerpos octagonales, por el interior de los cuales sube la escalera de caracol. Primeramente se construyo el dellado del claustro, terminado en 1386; poco despues, en 1393, era subida la campana a la tone gemela. j El claustro se construy6 en dos etapas. La mas antigua es el ala adosada a la iglesia, cuyas capillas son mencionadas a mediados del siglo xrv.T'rosl­ gui6 la obra por el ala cor.respondiente a la calle de la Piedad, en el mismo si­ glo. Quedan entonces interrumpidos los trabajos, para reanudarse ell 1431, al morir el obispo Sapera, gran protector de la Catedral de Barcelona. En 1448 se celebraba solemnemente la terrnlnacion de las obras, EI claustro, cuadran­ gular, esta rodeado de capil las tres de sus lados. Muchas de estas en captllas estan actualmente cerradas y sin altares, pero conservan aim en su mayoria las rejas de hierro forjado, obra maravtllosa de este arte que habia tenido y conserva todavia en Cataluna singular esplendor. Es sorprendente -ver como los maestros forjadores barceloneses del .xIV y del xv supieron dar ala ri­ gidez del hierro toda la suavidad de las tormas vegetales mas variadas, Uenas de movimiento y de vida, combinandolas con form as anirnales grotescas y con formas geometricas estilizadas con singular riqueza de imaginacton y una habilidad manual no superadas. En el anguto interior del claustro, entre la puerta del temple y la de la Piedad, hay el gentilisimo ternplete con el surtidor, permanencia del antiguo lavatorio usual en los monasterios y canonicatos. En el cuarto lado del claustro estan la antigua Sala Capitular, hoy capi­ lla del Santisimo Sacramento, principiada en 1405, utilizada en 1417 y corrclui­ da en 1454; la sala de la Cabrevacion, actualmente Museo Capitular, y la Sala Capitular actual, antiguamente aula de los monaguillos, ornada con pinturas de Juncosa y con el retablo de la Piedad, obra de Bartolome Bermejo En el .. centro de la sala esta la los a del arcediano Luis sepulcral Despla, Al extreme del claustro una pequeila puerta comunica con la capilla rornanica de Santa 1 Lucia, comenzada bajo el pontificado del obispo Arnaldo de Gurb y concluida en 1272.- La decoraci6n escult6rica de la puerta exterior muestra ya la flora g6tica, Influencia del nuevo estilo. Adernas de la puerta que comunica el XVIII t claustro con el templo, hay dos puertas exteriores, la de la Piedad, ornada con un beJlo relieve obra de III maestro aleman de fines del siglo xv, y la puerta de Santa Eulalia, a la que da nombre la fina escultura existente en el timpano. No podemos hacer mas que mencionar, para memoria, e.J valor extraordi­ nario del Archive y de la Biblioteca Capitular, ric os en viejos pergaminos y en manuscritos antiguos esplendldamente miniaturados. EI -interes singular del mobiliario Iittirgico, aun en su lugar en parte; el de los sepulcros escultu­ rados, como los de San Ramon y de San Olegario, el del-obispo Escales y tantos otros; el de las pinturas conservadas en la antesala capitular, y el del tesoro, mas importante poria calidad artistica y ar queologica de sus objetos que por su misma riqueza. Mencionemos tan s610 la magnifica custodia de plata dorada, obra del siglo xy, embellecida con la gutrnalda condal y con el collar del Tolson, incrustada de piedras preciosas, donativos de reyes y de obispos y de particulares, que han dejado asi testimonio de devocion y de amor a la Seo barcelonesa, Examinada en conjunto la Catedral de Barcelona, represent a un momenta curioso en la evoluciori del arte gotico en Cataluiia. Es una iglesia de tres na­ ves, con crucero indicado-solo en la planta, con capillas Iater ales comprendi­ das entre los contrafuertes, y abside con girola y nueve capillas. La suavidad del clima perrnite la cubierta horizontal, la mucha luz Ill. reduccion de las ventanas, y estoinfluye en toda la estructura, EI trttorio es simplemente una galeria alta que deja solo un breve espacio a los oculos que i1uminan la nave. POl' encima delas capiIIas laterales corre una galeria a 10 largo de las naves, y-en esta galeria se abren las grandes ventanas exteriore_s, la luz de las cua­ les lIega asi mitigada al interior y da al templo una gran profundidad, que hubiera sido mayor todavia a haberse proseguido la solucion adoptada en los dos primeros tramos, inmediatos a la puerta de San Ivo, en los cuales esta galeria est" dividida por un doble arco. Los arbotantes estan reducidos a una minima expresion, La combinacion de luces, tan afinada y meditada, la proporcion diversa de lospilares y de los tramos, la manera de resolver la anchura y la profundidad, la traza en alejar las paredes laterales, la austert­ dad y la simplicidad de la decoraci6n, dan ciertamcnte una beJleza singular a est a obra, la construccion de la cual rue larga y costosa, pero que esencial­ mente ha sabido mantener su unidad y la fidelidad al plano que en el siglo XIII trazara un maestro ignorado. XIX LA CATHEDRALE DE BARCELONE La Cathedrale actuelle est la trolsieme Cathedrale que 1'on ait construite­ sur la meme place, Ie sommet du Taber mons Barcinonensis, centre de Ie vie religieuse et civique de la ville a l'epoque romaine et au moyen age. Ces trois Cathedrales successives ont eu des proportions et des orientations differentes. Il reste encore debout, dans Ie maison du Cerc!e Touristique de Catalogne, trois colonnes de l'ancien temple remain; il reste egalement des grands pans des remparts remains les tours de l'une des anciennes portes de la ville sub­ et sistent aussi tout pres de la Cathedr ale. Sur Ie msme plan oil. celle-ci fut edi­ fiee, a cote du Palais Episcopal, des maisons des chanoines et celle dite de l' Au­ mone, on batit Ie Palais Royal, I'Hotel de Ville et Ie Palais dit ede la Gene­ r alitat,» la vieille institution chargee d'accompltr les decisions prises par leg. .Corts. catalanes, soil 1'ancien Parlement catalan. Au troisieme siecle, deja, il devait exister la une egIlse. C'etait aux temps de I'eveque et martyre barcelonais Salnt Severe. L'existence de cette eg lise est certaine en 1'an 559, date de Iareunion d'un concile dans la Cathedrale de Barcelone, laquelle etait deja placee sous Ie vocable de la Sainte Croix. La Cathedrale a conserve jusqu'aujourd'hui ce vocable, avec celluf de Sainte Eulalie, vierge et martyre barcelonaise. L'egllse visigothique dutsubir, avec plus ou moins de dommage, la domination musulmane, qui a Barcelone ne dura pas meme un siecle. Et c'est sarement a cette premiere egllse que se­ rapportent plusieurs preceptes carolingiens des VIII." et rx.e siecles, ainsl que la lettre, si singujiere, de Charles le Ch auve aux Barcelonais annoncant l'envoi a l'eveque Frodoi de dix Iivres d'argent pour la reparation du temple. Rien n'est reste de cette premiere construction, en dehors d'une inscription mutilee que 1'0n conserve a droite et derriere la aujourd'hui deuxierne colon­ ne de la porte s'ouvrant sur Ie clottre et de deux chapitaux corinthiens, d'un type schematise et tres simple, servant de support a l'aire du maitre-a utel, En l046·commen<;ait la construction de la deuxierne Cathedrale. 11 y avait quelque soixante ans qu'Almansour avait pris la ville (985) et detruit une grande partie de ses monuments. Le temple meme avait ete bien endomage par cette incursion. On en trouvc un temoignag e dans l'acte de dedicace de Ia, a* XXI nouvelle eg lise, ou l'on parte de 1a precedente qui s'ecroulait a cause de son anciennete. Elle avait ete en partie detruite par les barbares, c'est a dire, par Ies musulmans. La nouvelle consecration eut lieu le 18 novembre 1058. Les tr avaux avaient done ete menes avec une grande rapidite, puisque l'on ne mit temple etat d'etre uttllse., Cela que douze annees pour laisser le nouveau en _fut possible grace ala generosite du cornte Ramon Berenguer, dit le Vieux, et a cel le d' Almodis, sa femme. Les cendres de ceux deux protecteurs sont pieusement conservees dans deux tombes adossees au murdu c(ite de I'epitre_, lise etait orientee entre la porte du cloitre et ceUe de Ia.sacr'istie. L'eg romane dans un sens oppose au sens actue!. -La porte correspondait au premier inter­ columnaire de la nef et I'abside s'adossait It la muraille, sur I'emplacement ac­ tuel de la de la Corr ibia. On a retrou ve les fondements de la porte et la place =por te eUe meme, qui fut transportee. C'est celle qui aujourd'hui fait commu­ niquer I'eglise avec Ie cloitre. Elle.etalt. prfmitivement id'un demi point, avec: I'adaptation, elk fut reduite et l'arc rond fut transforrne en un .piltcr central; a -arc en pointe; on yajouta une archivolte gothique au centre de laquelle le Christ est represente avec les attributs de la passion.ret un tympan avec une statuette de la Vierge: Ie pilier fut supprime. Cette porte est Ie tres gracieuse seul element du, temple roman qui ait ete conserve. Quant a l'ancien cloitre, si­ I'actuel, c'est la des et Palais tue du cote oppose It It dire, vel'S rue Comtes, au episcopal, quf-communlquait avec �e clottre-Ia, il n'en est reste aucun vestige. Aux debuts du XIII. c steele on introduisait en Catalogne, venaiit du Nord, un nouveau type d'architecture religieuse: le gothique; il etait Intro­ duit par les ordres mendiants de Saint Francois et de Saint Dominique. Les dominicains s'etablrrent, a Barcelone, en 1219, et IesIranciscains commence­ rent en 1232 leur eg lise qui fut consacree le 15 juin 1297et_dediee a Saint Nicolas de Bad. II ne reste plus rien aujourd'hui_des deux c;_ouv_!;nts, mais nous avons assez des documents pour les etudier ; les temples, entierement concus dans le style gotnique.retaient II une seule nef, avec des chapelles laterales� comme le serout plus tard la plupart des egltses gothiques catalanes..Ce style se.repand r.apidement en Catalogue vel'S le milieu du XIII.6- siecle et son prestige .en­ courage certainement I'esprit des Barcelonais a entreprendre Ia construction - d'un nouveau temple, qui sera Ia troi�ieme Cathearal� Sons Ie pontificat de l'eveque Bernat Pelegri et so us leregne de Jacques II le Juste, le I.e,' mai 1298, comme l'atteste une inscription iapidaire situee a I'ex­ terleur et sur un cote de Ia porte de Saint Yves, les nouveaux travaux sont commences. Ont eut It se preoccuper, d'abord, des ressources economiques: les en aum6nes que Eon encourageait, comme les quetes l' evsche, par Ia concession d'indulgences speciales; en penitences ·pecunfail'es, en revenus procedant de benefices vacants; en dona; tions, parfois considerables, des rois et de leurs familiers, des eveques, des «Corts,» du Conseil Municipal, des «Gremis» ou corporations des metiers, lesquels etablirent dans le temple leur autel corporatif, et des partlculiers qui acquerraient ainsi Ie droit it y etre enterres: on arbitra encore d'au-. tres ressources pourmener it bonne fin=cette grande et coftteuse _construc­ tion. Le nom du premier architecte qui dressa le plan general de l'oeuvre ne nous est pas reste, Nous ne trouvons maitre Jaum-e Fabre, qui vint en 1317 de­ Majorque, ou il avait construit Ie couvent des Dominicains, qu'une vlngtaine d'annees apres Ie commencement des travaux. En 1338 fi les dirige" encor�. D'autres maitres et meme de simples ouvrters lui succedent dans la direction de I'oeuvre, Les travaux sont commences par l'abside et sont poursuivis par les murs Iateraux, La porte dormant sur Ie.rue des Comtes, que 1'on appelle de Saint Yves _it cause de Eimage du Saint qui est au tympan, apparrient it cette premiere epoque, C'est construction puissanfe et sulide, concue des les une fondations, comme celfe de 1'autre cote-du transept, pour servir de support it la tour qui repose eUe. C'est pour cela sur qu'elle s'avance depresque un metre sur 'l'alignement du mur. Sa disposition Ingenieuse et reussie ne pro­ duit pas I�_ sensation-jie lourdeur qui semblait inevitable. Sur un socle de cinq corps en relief il se dresse, de chaque cote, cinq faisceaux de colonnes. Les faisceaux exterieursvau nombre de lies parune corniche que quatre, son. terminent des tetes d'animaux; Ie Iinteag.repose sur les deux autres faisceaux plus bas. En suivant. Ie moulage des colonnes l'arc tres simple se courba; iL porte sur son tympan, sous un petit linteau, la figure de Saint Yves, avec deux petites tetes; simples et decoratives, sur les cotes. Une corniche separe ee corps du deuxieme; celui-ci est decore par de petites colonnes allongees, Iiees par des arcuations et par un trilobele dans les spaces interfeurs, avec des figu­ res qui-jouent des instruments musicaux. La clef de l'arc est _ plus haute que la moulure qui termine cette partie; cette difference est comblee par une petite marche qui donne it l'ensemble. plus de legerte et d'elevation, Le corps supe­ rieur est compose d'une serte de petits dais et de consoles, dispos� comme pour recevoir les sculptures correspondantes, toutes de la meme grandeur. II y a, au centre, un arc plus large et ouvert servant de tenetre: Une corniche sur des consoles et des formes courbees comme des batons, termirie cette porte, sim­ -nle et severe. Aux meneaux exterteurs de chaque cote on voit, sculptees, des scenes de la lutte de l'homme Ie vieille orien­ avec dragon, cette representation tale qui, avec une autre signification symbolique, passe dans I'Iconog raphte romane et gothique. Sous ces reliefs, les deux inscriptions jumelles qui com­ mernorent le commencement des fravaux de la «Seu» et, plus it droite, une au- XXIII tre inscription, de 1329, nous donn entia date de cette partie de la construction',' Les travaux n'avancerent que lentement et avec des Irequentes interrup­ tions. Le premiere vofite n'est terrninee qu'en 1379; Ja deuxieme en 1380; la troisieme, celle du transept, en 1381; la partie construite est alors fermee par une clotture provisoire, cependant que les travaux coritinuent, des la quatrie­ me vofite commencee vers la fin du XIV.e, jusqu'a la derniere, devant la porte principale, terminee en 1417. La facade ne fut pas construite. Urr maitre fran­ cais, appele Carli, dessina en 1408 pour la facade un projet qui est conserve dans les Archives; maisce projet ne fut pas execute et on n'en a pas tenu comp­ te lorsque, sans trop de bonheur, on a construit la facade moderne. La cou­ pole non plus ne fut pas terrninee; elle est disposee, ceo qui est une rare singu­ Iarite de la «Seu» de Barcelone, dans Ie troncon contigu a le porte princtpa­ Ie, dans l'une des extremites de l'cglise. On y travaillait en 1417; en 1422 les travaux etaient-Interrompus, alors que l� construction n'atteignait pas la mol­ t tie de la hauteur des grands fenetr ages. On avait bati les grands piliers, les arcs et les trompes qui rendent sur huit faces Ie plan quadrangulaire, la galerie circulaire, suite du triforium de la neLcentrale,. la balustrade et une partie des on' y mit alors une .couverture .provisoire qui a du­ f.enetres; re jusqu' a nos jours, OU la construction a 'He finie; sans beau coup de grace. Sous la nef centrale, dans Ie troncon intermediaire entre le transept et le trouve l'escalier descendant la-crypte de Sainte Eulalie, presbytere, on vers oeuvre due surement au maitre deja nomme, Jaume Fabre. Cet escal'ier ise glisse sous un extrernement reduit, avec une archivolte -decoree d'une _ar-c serle de La crypte petites qui 'se rejoignent est tetes et couverte par dans ayant une au une centre le buste d'un vente presque enorme clef ou le eveque, Saint Oleguer. plate, divisee couronnement de la Sainte en douze arcs est r figure. Une galerie fait Ie tour a l'autre extreme des arcs. A droite on voit la I -t chasse de pierre ayant conserve les reliques. Le couvercle de la chasse est a l'endroit oppose. Au milieu, Ie tombeau sculpte, avec des representations du martyre d'Eulalie, l'invention du corps et la translation. II y a quatre anges aux coins et une figure de la Vierge au milieu Le .. tombeau est d'albatre; il repose sur huit colonnes It chapitaux corlnthiens.rcelles des angles ayant des pattesde lion, Un document de 1327 dernontre que c'est l'oeuvre d'un artiste Pisan qui y travaillait a cette date; La translation solennelle de la relique eut lieu le 10 juillet 1339. 'La construction de la cry pte exigea l'elevation du presbytere a un metre au dessus du sol de l'eghse. Au fond,.sur trois marches, dans l'entrecolonne­ ment central, c'est la chaire episcopale, oeuvree aux temps de l'eveque Pere de Planella'(1371-1385l-et ornee deses armes. Au centre.de maitre-autel, forme. XXIV -per l'autel ,proprement dit et Ie retable. Des documents de 1327 parlent.de hi construction de l'autel de marbre de trois metres de-long, lequel fut consacre en 1337 par le eveque Ferrer d' Abella; cet autel a, comme supports, les deux chapitaux nornmes proven ant de la premiere cathedrale, En 1430 l'eveque Francese Climent Sapera y fit construire un front on de marbre avec ses ar­ moirtes et les instruments de Ia Passion; ce fut I'oeuvre du maitre Llorenc Relxach. Le retable, dft a un maitre inconuu du xv.e siecle, est forme 'par trois corps etroits places a chaque cote du corps central, qui est plus large et qui gar de Ie sagraire ou tabernacle. La partie basse suit la meme distribution, avec trois niches a chaque cote et un espace q.uadrangulaire au milieu, dans le­ quel, protege par une grille, est conserve Ie reliquaire de Saint Sever. La partie posterteure du retable conserve la rneme disposition, Ie centre excepte, Ce cen­ tre est dispose dans une forme polygonale, comme une abside. L'oeuvre se ter­ mine par de formes triangulaires tres accusees, L'evsque loan Dimas Loris fit donner plus d'elevation au retable en Ie .placant sur un socle peu seyant, d'oeuvre stuquee, oil est inscrite la date de la reforme, an 1596. En 1390 commencerent les travaux du choeur actuel, situe au milieu de la grande nef. Les frais de cette oeuvre furent Ii la charge de l'eveque Ramon d'Escales et du Chapitre; leurs arrnes sont gravees sur les parois finement oeu­ vrees qui ferment Ie clos par les cotes. En 1394 Ie sculpteur Pere Ca Anglada, qui avait ete en Flandre, travaillait a la boiserie qui Iut terrninee en 1399.- Le clroeur fut par la suite profondement modifie. Le choeur primitif n'avait su­ rement qu'une rengee de chaises. Des 1456 et jusqu'aux environs de 1462 le I maitre Macia Bonate sculpta de nouveaux sieges, les quat-ante huit sieges inferieurs actuels; les sieges prlmlelfs etaient disposes derriere les nou­ veaux; on etabllt ainsi une double ran gee de chaises. Les banes et les dos de pierre qui terminent Ie choeur sont de l'epoque de l'eveque Pere Garcia (1493- J Le 5 mai 1519 1505); on y voit la pie de ses arrnes, se reunit au choeur de la Cathedrate de Barcelone Ie chapitre general de Ta Toison d'Or. Ce fut une assemblee de toute solennite et de toute magnificence qui reunit, a cote de I'cmper eur Charles, les rois de France. d' Anglaterre, du Portugal, de la Hon­ grie, du Danemark et de Pologne, ainsi que d'autres princes et chevaliers de l'ordre, Le choeur subit alors de nouvelles modifications: on. placa au dos des sieges eleves des boiseries peintes aux armes des chevaliers; on peut assurer que les petites colonnes et les corniches plateresques ainsi que les tailles des extremites des ailes du choeur representant des scenes de la-vie de lesu-Christ sont aussi de cette epoque, En 1562 Ie choeur fut encore rernanie lorsqu'on cons­ partie posterieure. ornee des images de Saint Oleguer, Saint Ra­ truisit la mon, Saint Sever- et Sainte Eulalie, lesquelles alternent avec les bas-reliefs du 'xxv martyre de la Sainte Patronne de la Ville, oeuvre commencee par Bartolome Ordofio et terminee par Pere Vilar. Adosse au mur du choeur, I'escalier de Ia chaire est Ierme par une gri­ lle en fer forge, tres subtilement ouvragee, placee entre deux supports de pier­ re surrnontes par les figures de l' Annonciation: La balustrade, richement sculptee, est ornee d'une serle de fleurs- de Iys, egalement en fer forge. La chaire, octogonale, posse de a chaque cere trois petites figures de saints sous des dais et se termine par des arcs ornes de teres d'ange, Juste sur les arcs du transept et sur les portes laterales, celle du clottre et celle de Saint Yves, se dressent 1es deux clochers. C'est la une disposition OSee et originale. Les clochers sont deux tours -octogonales et Iisses dont les aretes verticales ne sont coupees que par une moulure et une serie d'arcs qui atteignent Ie corps superieur ou s'ouvrent de longues Ienetres, sobrement or­ nees, La balustrade ajouree d'une deuxierne moulure et les gargouilles ins­ pirees par Ie bestiaire completent cette oeuvre, simple et severe comme la Ca­ thedrale eUe meme. Les deux tours ont, adosse a eUes, un corps octogonal; I'escalier a calimacon passe a I'interieur de ce corps. Le premiere tour cons­ truite fut celle du cote du clottre, qui fut terminee en 1386; peu de temps apres, en 1393, on montait la colche a 1'autre tour. Le cloitre fut construit en deux etapes, La partie la plus ancienne est eel­ Ie du cote de l'eg lise; les chapelles de ce cote furent commencees au milieu du XIV." siec�e. Les travaux continue rent dans 1'aile de la rue de la Piete, au du merne Les travaux sont alors interrompus_et n'est cours _siecle. ce qu'en 1431, a la mort de l'eveque Sapera, grand protecteur du temple, qu'ils sont re­ pris. En 1448 on tetait solennellement la 'terminaison. des travaux, Le clottre quadrangulaire est entoure de chapellesdans trois de ses cotes, La plupart de ces chapelles sont actuellement termees et n'ont pas d'autel: mais elles conser­ vent presque toutes leur grtlle de fer forgee, oeuvre merveilleuse de cetart qui a eu et qui conserve encore en Catalogne tant d'essor. C'est surprenant de constater comment les maitres de forge barcelonais des XIV.e et xv.e siecles snrent preter a la rtgldite du fer toute la suavite des formes vegetates les plus variees, pleines de mouvement et de vie, en les combinant avec des formes animales grotesques et avec des formes geometrtques stylisees avec une sin­ guliere r ichesse d'imagination et une habilite manuelle non surpassee, Sur I'angle inter ieur du clottre, entre la porte de I'egtise et celle de la Pie­ - te, se dresse un tres gracieux templcte avec un jet d'eau, qui est une 'perma­ nence du vieux lava to ire des monasteres et des eg lises capitulaires. Au quatr ieme cote du cloitre se trouve I'ancienne Sale capitulaire , con­ vertre. aujourd'hui, en, cbapelle du Tres Saint Sacrement, Elle fut commencee XXVI t en 1405, utihsee en 1417 et terminee e� 1454.� La Salle de .Ia «Capbrevacio,» au­ jourd'hui Musee Capitulaire, et la Salle Capitulaire actuelle, anciennement loge des enfants du choeur, est rehaussee par des peintures de Juncosa et 'par un ret able de la Piete, oeuvre de Bartolome Bermejo. Au centre de la salle.Ta del'archidiacre Lluis Despla. A I'extrernlte du clortre iJ est pierre tombale une petite porte dormant acces lila chapelle de Sainte Lucie, commeucee sous et terrninee 1272. La decoration Ie pontific at de I'evsque Arnau de Gurb, en exterieure de cette chapelle montre deja la flore go­ sculpturale de la porte thique, influence du.style nouveau. Outre la porte unissant Ie cloitre et Ie tem­ ( ple, celui-la possede deux portes exter ieures: celle de la Piete, surmontee d'un beau relief d'un maitre germanique de la fin du xv .e siecle, et la porte de Sain­ te Eulalie, ainsi nommee par la fine sculpture qui est au tympan. Nous ne ferons mentionner la valeur extraordinaire des Archives de 9ue vieux et en manuscrits an­ la Bibliotheque Capitulaire, riches en parchemins et I'Interet singulier du mobiliaire Iythurgi­ ciens, splendidement enlumines, des tornbeaux ceux de que, presque tout sur sa place; celui sculptes, comme de l'eveque Escales et quelques autres, Saint Ramon, de Saint Olaguer et ainsi que Ies- peintures conservees au vestibulle de la salle capitulaire et le tresor, plus important par le qua lite artistique et archeologique des objets que lons seulernent, comme appartenant ace tresor, par Ieur richesse merne. Signa le magnifique ostensoir en argent dor'e, oeuvre du xv .e siecle, orne de la guir­ lande corntale et du collier de la Toison d'Or avec des pierres precieuses ill­ , et des per sonna lites qui ont ainsi crustees, donnees par des rois, des eveques et d'amour it la Cathedr ale barcelonaise. Iaisse un ternoigrrag e de devotion Examinee dans son ensemble, laCathedrale de Barcelone represente-un l'ev�lution de I'art gorhique en Catalogne. C'est, une moment cunieux dans eg!ise a trois nefs, avec un transept determine seulement sur Ie pjan, des cha­ pelles laterales comprises entre les contreforts et I'abside, et neuf chapelles. -Iumier e Ia r eduction Le climat suave permet Ie toit horizontal et l'exces de des ienetres, ce quiinfluence toute son structure. Le triforium est simplement ouvertures illuminant la haute galerte nelaissant qu'un bref space aux . nne nef. II est, sur les chapelles laterales et tout Ie long des nefs, une galerie; c'esr sur cette galerie que les fenetres exterieur es se font jour; de la sorte, leur lu­ mier e arrive adoucie a l'Intericur et donne au temple une grande- profondite; cette profondite aurait ere plus grande encore si l'on avait continue a emplo­ a la porte yer la solution adoptee pour les deux premiers troncons contigus de Saint Yves, oil cette galerie est torrnee par une double arcade. Les arc­ bout ants son reduits a leur minime expression .. La combinaison des lumieres, proportion diverse des piliers et des si inteltigemment et finemen, reussie, la XXVII troncons, la tacon de resoudre Ie rapport entre la largeur, la hauteur et la profondeur, l'adresse aveclaqueUe les murs Iateraux sont elotgnes, I'austerl­ ·te et la simplicite du decor preterit certainement une singuliere beaute a cette oeuvre, dont la construction fut longue et couteuse, mais qui a su maintenir essentieltement unite et rester fidele maitre inconnu du son au plan qu'un xnr.e siecle s'etalt trace. t XXV1Il BARCELONA CATHEDRAL The Cathedral of Barcelona is the third of those, which, with varied proportions and orientation have been erected in the same place at the most elevated point of the Taber mons Barcelonensis the centre of the religious and civil life of the in and mediaeval times. In known city roman the.building as the .Centre Excursionista de Catalunya» there still exist three columns of the old roman temple which existed on the same site. Large fragments of the Roman ramparts and the towers above one of the gates may still be seen in proximity to-the Cathedral, and bnill at the same level were the Episcopal Palace, the House of the Canons and that of the Almoyna as well as the Royal Palace, the Municipal buildings and the Palace of the cG .... neralidad,» the latter an ancient institution which ...-as responsible tor the en­ forcement and administration of the la...-s adopted by the &Cortes Catalanas>' (provincial Deputation) of Catalonia.. As Car back. as the third centu.ry and during the life of Saint Severo, Bishop and martyr, a church is supposed to have existed on this same site. This supposition is supported by the fact that in the year 009 a -Council was held in the Cathedral and the church was de­ signated as that of theHo1y Cross. A church of this name still exists there as well that of Saint Eulalia (virgin and as martyr of Barcelona). The visigoth chnrch was in existence, in a state of deterioration, during the moslem rule. Some of the Carlovingian precepts of the eigth and ninth centuries certainly refer to that church as also the extraordinary letter from Charles the Bald addressed to the people of Barcelona announcing the re­ mittance of ten silver pounds to the Bishop of Frodoino for the restoration of the church. Nothing remains of that first structure mutilated except a inscrip­ tion preserved behind the second pillar to the right of the door leading to the Cloister and the two Corinthian Capitals of schematic and simple type which support the base of the high altar. The construction of the second Cathedral was commenced in 1046. Some sixty years previously Almanzor had taken possession of the city (985) and destroyed a large proportion of its monuments. The Cathedral had suffered severe damage from this invasion, testimony is given to this in the act of consecration of the new te.mple in which the former is mentioned as being XXIX ein a crumbling condition on account of the antiquity of the fabric parfially destroyed 1:>Y the barbarians> (the Moors). The consecration of the new building tonk place on the 18 of November 1058. The, works were accomplished with considerable speed which made it possible for the building to be utilized within twelve years. The relatively short time employed in the construction of this edifice was due, in a larg� measure, tothe generous liberality of the Count Ramon Berenguer (el Viejo) and of Almodis, the Countess, and their remains are piously preserved in two coffins fixed to the wallon the Epistle side of the nave between the door of­ the Cloister and that of the Sacristy. The orientation of the Romanesque Church was quite contrary to that whicfi=actua lly exists. The door- was placed at the first intercolumniation of the nave and the presbytery was situated by the ramparts in the part now known as the Plaza de la <:Corribia. The foundations of the door were disco­ I vered as welt as the door itself and it is now placed at the entrance to the J cloister. Originally it was a half pitched arch with a centre pillar and in tile adaptation it was reduced, the circular arch being transformed into � a pit­ ched arch and a gothic archivolt was added, in the centre of whieh a fignre -of J esns Christ is represented with the symbols of the Passion and a tympa­ num with a graceful little statue of the Virgin. The pillar was cut out, � This door- is t]]._z sole relic of the Romanesq.ue Cathedral. 'Of the old Clois- The Dominicans TUe Franciscans came in 1232 and their church was conse�rated on the 15th of June 1297 and dedicated to Saint Nicholas of Bari: Both monastrtes have long since been, destroyed but sufficient traces remain tor forming the ob­ ject of a most interesting study. The temples were constructed in pure go­ thic style with a single nave and lateral chapels in a way that the majority of gothic churches were built in Catalonia at subsequent epochs, and this sty­ le extended rapidly Catalonia during the thirteenth and t�roughout century � undoubtedly in-spired the authorities of Barcelona In.the construction of this, the third Cath-edral. King Jaume II (the just) en the first of May 1298, as testified by a memorial tablet affixed to the outer wall of the Cathedral at the side of St. Ivo's door ; the foundation of the new building was laid. The first necessity was to obtain funds for proceeding with this work' and the main sources of revenue were alms; "collections made in the Episco­ pate and stimulated by the concession of special privileges and indulgencies; pecuniary part of the income due during the vacancy of benefices; penances, gifts, often of Importance, proceeding from the kings and their househ0l 1 '" � -e ,.. f- Z -e ::: <: 1/2 tr: '" � Q 0 ." ,.. ,.. 0. c, I>< c:: 0: 0 0 '" -e ::; ::; " --1. .., .., p p "" W "" r: .. z z .. <: a: m '" '" Q Q "" '" .. f- 0.. 0.. >- � c:: U 0 ---- I SF.PULCRE DE SANTA EULALIA SEPULCRO DE SANTA EULALTf TO;!BI!AU SAINTE EULALIE SEPULCHRE OF SAINT EULALIA "' DE . I r' CJ.TEDRA RPISCOPAL DEL PRESBITERI CJ.TKDRA EPISOOPAL nsr, PRESBI'fElllO CHAIRE EPISCOPALE DU PREBBY1'ERE EPISCOPAL CATHEDRA OF THE PRESBYTERY 12 { t' I INTERi'OI� DES DF.L Punsnrrnur INTERIOR DESDE EL PRESBITERIO IN'fERIEUR, VU DU PHESBY'l'ELLK IN'l'liRIOR OF THE PRESBY'l'EHY 13 NAU LA.TERAL DEL COS'rAT DE L'EVANGEL! NAVE LATERAL DEL LADO"DEL EVANGELIO , N!!F LATERALE DO COTK DE L'J<;VANGILK LATERAL NAVE,GOSPEL SIDE Clixe Carbonell TRASCHOR I CIMBOllI Dl(S DE LA GALERiA TRASCORO Y CIMBORIO DESDB LA GALERiA ARRIERE-CHOEUR ET COUPOLR VUS DE LA GALRRIR RETRO-CHOIR AND CUPOLA FROM THE GALLERY 16 '-INTERTOR�D1rL� (TtiLERfA'--��' ,. �'-INTERTOR DE 'LA G-ATERTA .. - - INTlllllEl1R DE LA GAT�EIlIE INTERIOR OF THE GALLERY -I CAPITELL DE SOT A L'ALTAR MAJOR CAPITEL DEBAJO DEL ALTAR MAYOR CHAPITEAU DESSOUS DU �IAiTRE AUTEL CAPITAL BENEATH 'IHE HIGH AurAR i:> -.0 SEPULCRE DEL BISDE ESCALES SgPULCRO DEL OBISPO ESCALES 'fOMBEAU DE L'EytQUE ESCALES SEPULCHllEOF BISHOP ESCALES ,,- ,_', 'lo'''''�====== � ��---�-�-.-------- - --1' � 4-� DE1'ALL nm, CHOn, Escurs DE CAYALLERS D&L 'I'oiso DETA'lJliE·DEl;>COno. ESCUDOS DIl'LOS'CABALLEHOti DEL-l'OI80'" ."'" po DEl'AIL DU CHOEUH. AIlMES DES CHI,VALIEHS DE LA TOlSON n'Ou DETAIL OF CHOW. SHIELDS OF 'J'H,; Kl>IGHTS O�' THE 'I'orsox D'OH DETALL DEL COR DETALLE DEL CORO DETAIL DU CHOEUll DETAIL OF CHOIR ·24 DIITALL DEL COR DllTALLE DEL COllO DETAIL DU CHOEUR DETAIL OF CHOIR I' I I i Er.s DOSS�llS D�L CaDIIU'L' DIlL.CI;!QLl j)bS�;LETES DE La SILLELl[A DEL CORO . .PErI'lTS:DossrELlS OI(S OHAI;;ES'DD. CHOKDR CANOPIES UF sr.u.r.s IN 'rHE CHum I I f 1 !)EI'ALL DEL Cnun, CAUIltA EPJSCOP,\L D';TAf.[;E DI':L CORO. SILLA EPISCOPAL" P]i:NIJ;. DU .CI;IOWlt. CBAI!UI.lWJ.SCOP4LE '. DErAIL OF CHOIR. EPISCOP.\L CH.\lR� Arxiu Mas DETALL DEL COR DETALLE DRL CORO DETAIl, DU CHOEUR DETAIL OF CHOIR 28 j DETALL DE LA PORTA DEL CAMPANAR bETALLE DE LA PUERTA DEL CAMPANARIO . 'DETAIL DE LA PonTE bE tA 'I'OUti DETAIL OF B�;LPRY DOOR DETALL EXTEIlIOR DEL CHOR' DE'rALLE EX'!'ERI.OR DEL CORO " I' DETAIL EXTERIEUR DU CHOEUn .: E�TE'll'l�R;�K��IL O�' CHOIR 30 t DETArLL:PE 'I,A ,(,HONA I DE r:llXTEI\IQH':PEL.9HOR DETALLE DEr" PULPITO Y DEL,EX'l'ERIOR D�L C01\O DETAIL DF. LA eHA mE Kr DI': 1:F.X1'ImnitJll'Du·CHOEun DE'I'AIL O�' PULP!'r AND (1F 'rHE EXTERIOU OF' CHOIR I I 1 EL'p6r;PI'I'O' , LA TRONA CiJ.AIRE .. ,POLP.JT 82 ESCALA DE LA TRONA ESCALEIlA DEL PULPITO ESCALIER DE LA CHAlRE STAlKS OF PULPIT d 1'l '" 0:: s: >'l '>:l ..., t> }� "- .., .., "- � I Q 0 H to ..J ., '" .., :;; ... .., I 0:: A A '" ." '" � 0 0: :;; tIl u ., -e . ...:l ..., 0:: ce c; >< ..., .., H ... '" ec 3 -cc .:: A I � ,.0 t ,<» CLAUS1'R� DET'ALT" DEL BANC DE LA CAPELLA DELS ARQUITECTES •. CLAUSTRO. DETALLE DEL BAKCO DE LA CAPILLA DE LOS ARQUITECTUS CLo1TRE. DETAIL DU BANC DE LA CHAPELLE DES AnCHITECTES CLOISTER. D�;'l'AIL OF PEW AND OF THE CHAPEL OF THE ARCHITECTS ...........__..---�......_-���-- _'-.....I(l.. � ._._ �- -.--- ......... '>-�� --- � ..... �--'-'-�--- . ....:{bot�-.....;. �� -......... '�� -'----"'--'-__,;_-"'0- " RELl!,'];US"DE LA ,Po'R'lJA DE S.U';T lu Rm.1EI-ES DE LA PUER'lJA DE' S:AN Ivo ce . RELIEF DE LA PQllTE DE SAINT YVES RELIEF OF SAIN1' lBO'S DOOR . J 0 LA SAN1f ItT SAN Ivo " :pARr ALTA DE PARTlE SUPERlEORE PORTA DE DE LA PORTE DE SAINT Yvxs I PARTEUPPER SUPERIOR DE LA PUEHTA DE PART OF SAINT lBO'S DOOR �-�-----';-'-'- -_)&- �'- .I,�-, .�')' , \ EXTERIOR DE LA CATEDRAL DES DEL CARRER DE LA ItUENERIA EX'I'ERIOIl DE LA CATEDRAL DEBOE LA CALLE-DE LA FRENERIA EXTERIEUR DE LA CA'I'HEDRALE VU DE LA RUE DE LA FREN.KRfA EXTERIOR OF CATHEDRAL FROM THR CALLE DE LA FRENERiA '40 ,EXTERIOR DP: [(ABSIS EXTERIOR DEL ABRIDE EXTEBIEUR DE L'ABSIDE EX'l'ERIOR OF .<).PSB 1,' .1 I I I t t PORTA DE LA PlETA'I' PUERTA DE LA 'PIED AD P'ORTE:DE LA Pllhll Doon OF THK PnmAD I I t I 1; I I i I- t , GARGOLA. UN CA VALLER G,A.RGOLA. UN CABALLEIIO . (. GAl,tGOUILL_E. UN _CHEVALI�1l GARGOYLE. A KNIGHT I I . � I t PORTA R'OMANiCA DliL OLA'USTRE PUERTA ROMANWA: 'DEL 'CLA USTRO POR'fE ROMANE DU CLOfT'RE: ROMAN DOOR OF OLOlSTER , 44 Arxiu Mas , ANGLE DEL CLAUSTRE, DAVANT LA PORTA DE LA PIETA�' ANGULO DEL CLAUSTRO FllONTEUO A LA PUER1'A DE LA PIEDAD ANGl:E DU CLOITRE EN lo'ACI� DE LA POll'I'E ·DE LA PlETE ANGLE OF THE CLOISTER IN FRONT OF DOOR OF 'fHE PIED,ID 45 � ANGLE DEL CCAUSTRE I DES DE' LA 'POR'rA:DE L'A PJE:J'A1" ',ANGULO DEL- CL:>\USTRO DESDE LA PUERTA DE LA PIEDAD ANGLE mT"cLOiTRF: VU DE LA PORTE DE LA PJIlTE ANGLE OF CLOIS'I'EH FROM 'I'HE DOOR OF 1'HE PIED. D 46 Clixe Carbonell TEMfLE'r DE S,INT JORDI I 13ROLLADOR TEMPLBTE D)l �AN JORGE Y SURTIDOR «TEM;pr,E'l:II» PIl SMNT GEORGES ET JET,p'EA(J 'l'EMPLE OF SaINT GEORGE AND FOUN1;AiN Clixe Carbonell CLAU DEL 'I'EMPLET DE SAN'f JORDl CLAVII usr, 1'EMPLETII DR S,IN JORGE CLEF DE.VOUTII DU . «'l'EMPLETI�» PE SAINT GEORGES -. KEYSTONII OF SAINT GE�'RGE'S VAUL�'" 48 SAFAREIQ DEL CI1A'USTRE ·ZAFARECHF. 0 ESTANQUE DEL CL4USTRO BASSIN llU CLOiTRs BASIN OF CLciISTER E_L CLAUSTR1,; DES DI� LA POHTA DE SAJ:l,TA EULA,LIA EL CLAUSTRO DESOE LA PllEHTA DE SANTA EULALIA LE Cr.OiTRE, VU DE LA POR1'E DE SAINTE E'ULALIE' CJ:,OI8TER FROM SAINT EULALIA'S DOOll 50 I REIXES UE LKS CA PELLES DEL CLAUS'! RE RiJAS DE LAS CA P!LLAS DEL CLA nsrao GR!LLES DES CHAPllLLES- DU CLOI'rRll, GRATINGS AND CHAPELS OF CLOISTER 51 I, f J. CLAUS1'RE, DE1'ALL DB LA HE1XA DE LA CAPELLA DELS ARQUl'J'EC'l'F.S CLAUSTRO. DETALLE DE LA RI!:JA DE LA CAPILLA DE LOS ARQUITIiCTOS CLOiTRK, DETAIL DE LA GRILLE DE LA CRAPELLE DBS ARCHl'rECTES CLOISTER. DETAIL OF GRATING AND CHAPEL OF THE ARCHl'l'ECT� 52 CLAUSTRE. PORTA DE L�ANTIGA SALA CAPITULAR CLAUSTRO. PU�RTA DE LA ANTIGUA SALA CAl'l'l'ULAR CWITRE. PORT� DE L'ANCIENNE SALLE CAPI'EULAIRE .f CLO·[S"fER DoOR OF 'fHE ANCIENt' UaAPT,;a HA t.r, •. Olixe Carbonell 53 -POR'rA DE LA SALA CAPITUliAli PURRTA SAL .. CAPITULAR ('ACTUAL) DE LA POR'fE L'ACrUELLE SALLE CAPITULAiRE' DE DOOR OF ACTUAL CHAPTER HA1LL 54, �� ���-----. -"t- _� _. .....:...,l._ -'" WL._ SAL A DE LA CAPBl1EYACIO SALA DE LA CABllEVAqON SALLE DE LA «CABllEVACIO» HALL OF THE «CAUllEVACION» (REGlSTEllS REFEllRlNG TO THE CATHEDHAL PROPERTY AND LANDS� g: " CLAUSTRE. PORTA DE LA SALA CAPITULAR CLAUSTRO. PUERTA DE LA SALA CAPITULAR CLOiTRE. PORTE DE LA SALLR CAPITULAIRE CLOISTER. DOOR OF CHAPTER HALL I PORTA DE SANT Iu PUERTA DE SAN Ivo PORTE DB SAINT YVES SAINT IBQ'S DOOR . 57 t PORTA DE SANTA·EuLALIA PUERTA DE 'SANTA' EULALIA PORTII DE SAINTB EluLALIR SAINT EULALIA'S DOOR POR�A DE l,A OAPELLA DE SANTA I,LDOIA_ PUERTA-D1;: LA PAPILLA DE S�NTA LUOIA. PORTE DE:LA OHA.PELLE DE SAINTE LUo.IE DOOR OF SAINT LUOIA'S OHAPEL- Arxill Mas 511 CAPELLA DE SANTA LLUOlA. SEPULCRE DEL CANONGE FRANOESC DE SANTA COLOMA CAPILLA DE SANTA LUC�A. SIiPtJLOHO D�L CANONIGO FR.!iNCISCO DE SANTA COLOMA CIIAPELLE DE SAINTE LUCIE. 'rOMBP:&U DU CIIANOTNE FRANCESC DE SANTA-COLOMA SAINT LUOIA'S CEiAPEL. SEPULCIIIlE OF CANON FilANCISCO OF SANTA-COLOMA 60 iS�;PULCR� DEL BISBE PONg DE GUALBA SEPULCBO DEL OBISPO PONCIO DE GUALBA TOJIIllEAU DE L'f,dl:QUE PuNg DE GUALllA SEPULCHRE OF BISHOP PONOJO DE GUALBA 61 j COBERIES D-E L_\ CA'I EDRAL 1'�l'HUMBR� DE LA CA'l'IlDRAL TOlTURE DE LA CA'I . FiEDRALE I . . Rom' OF CATHEDRAL, '62 EL CAMPANA It DE'LES HQRI�S EL CAMI'ANAHIO DE LAS HQnAS LA TOOH. DES HEURES ·CLOCK TOWER INSTtTUT A'MATLLER O'AAT HISPANIC 10. BIB: .A-=l6�'i NUM.REG; so • 'h .. . , "or " . . -t. Z 0, pj ; U . J .. r: . � tlJ Q .:l. .e, .. � "" . . ,..