CA T ALUNY A ART1STICA LA CIUTAT [ DE MALLORCA SEIXANTA QUATRE IL-LUSTRACIONS AMB TEXT DE MIQUEL FERRA LLIBRERIA VERDAGUER (A. DOMENECH, S. EN C.) RAMBLA DEL CENTRE, 5.-BARCELONA 1930 r D'aquesillibre se n'ha fet un tiratge de 50 evemplars numerats amb especial at text, paper holandes De Haesbeck per iamb paper' Nanquin superior per als la uenda, i 5 exem­ grauats, destinats a plars no numerats fora comerc. r IMPREMTA ALTEs. - ANGELS, 22 I 24 FOTOGRAVATS «PASSOS» LA CIUTAT·DE MALLORCA ciutat de Mallo rca, capital un temps d'aquest reialme catala L'antiga Palmaria dels el actual de i que prengue mes tard, de la romans, seu nom r Palma, dreca al fons d'una ampla badia, al S. O. de la Balear major. es La circumda una planura que Iimita a Llevant eI puig de Randa, con­ sag rat per la penitencia de Ramon Llull, pel Nord la serra de Vallde­ mossa i de Soller, amb el Puig Major, que sovint blanqueja a I'hivern, i les muntanyes de Lluc, perdent-se enfora, i a Ponent., a poes quilometres de la la de Bellver i les de Genova (*), que baixen en suaus ondu­ capital, lacions fins a la costa i deixen guaitar per damunt d'elles l'enasprada silueta de Galatzo. EI lIit de la Riera, petit torrent desviat fa segles, separava abans, segu int e1 curs de les actuals principals avingudes, els dos costers damunt els quais la poblaci6 s'assenta. EI viatger que arriba per mar no oblida mes aquella visio de Palma, matinal la trencada silueta dels seus teulats, pal­ estargint damunt el eel meres i dominats per la massa de la Seu amb sos contraforts carnpanars, i pinacles, sobre la muralla de Mar, i pel palau de l'Almudaina, antiga residencia dels Reis deMallorca.Quasitocantlesaigiiesdeiport.la bella galeria renaixement del Consulat, i el prodigi de gracia de la Llotja ; i a }'esquerra, flanquejat per un davassall de xalets que sabre un turo baixen fins ribera, i vestit, des de mig pendent, d'un pinar magnific, a Ia el castell de Bellver, bastit per J aume II de Mallorca a comencarnents del XIV segle, i als del XIX famosa pres6 de Jovellanos, s'aixeca amb els seus murs circulars i ses torrelles, el seu pont llevadls damunt la fossada i la seva superba torre de l'Homenatge, unida al cos principal per un esveltissim arc apuntat. Es aquest un dels monuments de la ciutat la visita delssimposa, no solament per I'interes que ofereixen el quaIs gran pati circular i la disposici6 de les carnbres i dependencies, sino pel panorama que des d'alll dalt es con tempi a, comparable nornes al del golf . de Napols, La ciutat, plena de rerniniscencies moresques i medievals, ve caracte­ ritzada principalment pels casals dels segles XVI, XVII i XVIII, que s'aIcen (*) Nom d'un llogarret dependent de Palma. v a cada banda dels empedrats carrerons, netissims i recollits de I'Almu­ daina, aom de l'antic recinte fortifica:t, entorn de l'antiga Zwd« dels valis mallorquins, del qual resta encara un arc 0 porta d'entrada damunt del carrer que duu aquell nom (Almudaina). Aquest arc i els petits Banys arabs, son les dues reliquies mes visibles de Ia dominaci6 musulmana dins b ciutat que es digue Medina Maiurka. EI monument mes important de Palma es la catedral -Ia Seu-. Co­ mencada en el segle per J aurne- II, forma, dominant tota Ia ciutat, una XIII massa gegantina de pedra, que el sol coloreja meravellosament amb encesors d'uo or taronja, i s'assenta, amb Ia mar als peus; veina del palau de l' Almu­ daina, sobre el terraple superior dels dos que forma alii la muralla, LaIacana, obra del XIX segle, es, fins ales torrelles superiors que la coronen, i en les quals es veu a primer cop d'ull una rna mes discreta, d'un fals goticisme de lamentable Indigencia, Es l'absis, i els contraforts, i el massis campanar quadrat amb eIs seus finestratges, i les dues partes laterals, la del Mirador i la de I' Almudaina, allo que presenta un vertader interes ell I'exterior de la catedral mallorquina. Poques arcades gotiques igualen en esveltesa la que, oberta en el mur encarat a la badia, dona ingres al portal del Mirador, el mes ric dels tres. (EI principal, que respectaren quan es va alcar la nova f acana, es de les darreries del XVI). Decorat aquell amb calats, relleus i estatues, des de fa alguns anys hi manea Ia peca que mes l'avalorava i que, per millor conservar-Ia, fou substituida per una molt mediocre imitaci6 moder­ na que res no evoca d'aquella admirable imatge alabastrina de la Verge amb l'Infant. Obra italiana del segle xv, de la mes classica bellesa, la guard a avui el Palau Episcopal al Museu Diocesa, fundat fa mig segle amb un altre els auspicis de la Societat Arqueologica Lul-liana. nom sota L'interior de 1a Seu es d'una impressionant grandesa. Les seves naus, meravelloses en l'hannonia de lIurs proporcions, recorden les de Santa Maria del Mar a Barcelona, separades com aquestes per dues fileres de columnes de secci6 octogonal, pero mes altes i atrevides. .EI gran roseto, de deu metres de diametre, es eI major del mono Les voltes de la nau central es clouen a una alearia de 44 metres, .no ate sa per les de cap catedral de la Peninsula. L'ef ecte- que produeixen a totes hores, pero sobre­ tot a entrada de fosc, es d'estupor veritable; encara que els banalissims vitratges que recentment s'hi ban installat en destorbin la contemplacio amb una nota agra i of enosa, EI cor ha estat remogut del 1I0c que ocupava al centre de les naus, i els seus rics cadirats, adossats als murs de la capella maj or que pres i­ deix la catedra episcopal, tallada en pedra. AI damunt mateix d'aquesta i al fons de la capella, que te, 'ella sola, les proporcions d'un temple gran, VI' s'obre Trinitat, amb els sepulcres de Jaume II i de Jau­ I'absidiola de la me III de major resta isolat al mig del cor, sota un Mallorca, L'altar baldaqui que penja de les voltes (*), i les estatues de l'antic retaule gotic, sobre el portal de que es pot veure collocat, cobrint un pany de paret, sortida del Mirador, decoren avui els murs d'aquesta capella reial. D'altres dossers forma pedra s'hi adossen a I'arrenc dels soplujades per en en arcs, de pinacle, Dues tribunes pels cantors uneixen el presbiteri amb les prime res columnes de les naus, a les quals venen ados sa des, no sense treure'Is es­ veltesa, les dues trones de pedra. Tot aquest ar-ranjament es obra del gran arquitecte catala Antoni del de reforma, avui discutidissirn. Les vidrieres Gaudi, autor pla encara dels dosfinestrals, oberts per ell, un a cada banda de I'altar major, riques de dihuix ide tons bellissims, d'una suavitat solemniosa que casa inefa­ encert admi­ blement amb la color blau cendra de la pedra antiga, son un rable. No dir el mateix del capricios tornaveu de la trona de es pot pas ni del provisional damunt la de I'Evangeli, que es d'una I'Epistola, son dues obres del Renaixement de sobirana revoltant lletjor. Les trones bellesa. Cal assenyalar encara a I'atencio del visitant, alguns sepulcres gotlcs el retaule dins Ia -en primer terme, el del bisbe Galiana, ocult darrera la Romana, de capella de la Verge de la Corona+-, i el del marques de primers del segle XIX; l'are d'ingrc!s a Pantie cor, avui collocar davant la sagristia de Vermells, dins una capella lateral; l'antiga. sala capitular, que guarda al bell mig" la tomba del darrer anti papa, Gil Sanchez Munoz, suc­ cessor electe i dimissionari amb el nom de Clement VIII, de Pere de Lluna, i que fou despres bisbe finalment, els retaules barrocs de Mallorca; i, i platerescos de moltes capelles. EI de Sant Marti, amb la imatge del sant a cavall, es un dels mes sumptuosos, com tambe ho era el de la capella de Sant Bernat,. substituit despres d'un incendi per un modern pastitxo neogotic en alabastre. EI palau de I' Almudaina, edificat, com el castell de Bellver, per J au­ me IT deMallorca.almateixllocons.al�ava la residencia dels el tirat que1com de moresc, evocador valis, conserva encara en tot seu dels seus origens, EI prestigi historic s'uneix a una suggerent poesia en de certa '(*) La gran corona de llanties que el circumda, no exenta bellesa en l'entonaci6 apagada de les colors i en alguns detalls, pero enorme i de forma general massa arbitraria, es un model que hi fou collocat pro­ visionalment. VII les seves torres quadrangulars -coronades de marlets i del vetllades, des cim de la teulada, per I'angel d'aram que abans rematava la mes alta-, e11 ses volades de fusta damunt els amples balconatges i la en graciosa galeria ogival que mira a la badia. Posseeix aquest palau, que avui allotja l' Audiencia, Ia Capitania gene­ ral i la Majordomia del Reial Patrimoni, una bella i espaiosa capella gotica, dedicada a Santa Anna, amb un retauIe del segle xv. Hi dona ingr es un portal romanic en marbre verme1l6s, obert dins el pati d'honor, que es, dins Mallo rca, la mostra mes important i quasi I'u nica d'aquell estil arqui .. tectonic. Interessant, a mes de l'esmentat pati, un altre d'interior, amagat venturosament per restaurar, que te un singular caracter, EI palau de I'Alrnudaina ha conservat el seu a traves de les reformes i restaurabions efectuacles diferents epcques, la IDeS desencertada de en les quais ha estat Ia darrera, amb el pueril i deplorable pastitxo enganxat a la facana Sur, arran de les escales que pugen, fent-hi joe, de la muralla de Mar. EI mur que tanca pel Nord el vast edifici, emmantellat d'eures i coro­ nat per una discreta imitacio de la del castell torre dels Reis de Mallorca a Perpinya, voreja Ies escales que munten del jardinet de la Glorieta, on s'alca la font commemorativa dedicada al poeta Joan Alcover. La " . figureta allegories que la corona es obra de l'escultor catala Enric Casa­ novas. Des del repla superior de les escaIes es domina una de les mes belles perspectives interiors de la ciutat, amb el buc i el punxagut cam­ panar de Santa Creu alcant-se enfront per sobre els arbratges de la Glo­ rieta i del passeig del Born, i al lluny el cim rocos de Galatzo, guaitant darrera les muntanyes de Valldurgent. La Iacana de I' Almudaina que mira a Ponent i que es, despres de la de Migjorn, la rnes interessant, ha estat malanradament cegada per Ia caserna de la Cavalleria i pel rengle de banals construccions que voreja el carrer de la Marina i obstrueix la visio del palau quasi totalment. La Llonja, Llotja de Mar, d'un gctic harmonics, banyat en serenors 0 classiques, -planta quadrada, torres i eresteria de marlets, gran portalada i finestrals calats, elegants estatues als angles (n'hi falten algunes)-, es un dels mes bells exemplars mediterranis d'aquitectura civil del segle xv, obra de Gillem Sagrera. L'interior, allotjant un modest museu provincial de pintures, es format per una gran sala, amb voltes nervades, sostingudes per eolumnes de trone en espiral, que simulen un veritable bose d'esveltes palmeres. Monuments d'art ogival dignes de visitar-se son Santa encara Eulalia, bella esglesia de tres naus (facana moderna), dins Ia qual es pot veure, VIII entrant a rna dreta, un retaule go tic Iorca interessant, dedicat als quatre .Sants Coronats (*),templeel de Sant Francese i el portal major de 10. parroquia de Sant Miquel, que fou abans mesquita, si be no hi queda res que ho recordi, primer Hoc on es celebra el sant sacrifici despr es de Ia conquista, i on es guard a encara avui Ia imatge de la Verge de la Salut, esculpida en marbre, que, segons tradicio, portava dins la seva nau el . Rei En J aume, i davant 10. qual feu vot de consagrar-li el temple que havia desser Ia catedral. Dins l'esmentada esglesia de Sant Francese, que obre al fons de la placa d'aquest 10. esplendida portalada barroca, i adossat 0.1 nom seva mur lateral de la capella de Nostra Dona de la Sapien cia, alla on comenca l'absis, hi ha el sepuIere de Ramon LIull, pertanyent ales darreries de l'art gotic, ricament cisellat en la part que fou acabada, amb inscripcions i allegories (**) del Trivi i el Quadrivi en el seu cos inferior, i a dalt l'urna alabastrina amb I'estatua jacent del gran rnallorqui, que 110 pot contemplar se sense una pregona emoci6. ... El fames c1austre d'aquest convent, que ocupa una vasta area at costat del temple, dominat pel gentilissim campanar, semblant a un minaret, es un dels monuments mes exquisits que estotja 10. capital de I'illa. Un altre bell i oblidat edifici gotic es J'esglesia del convent de Santa l\Iargarida, avui Hospital Militar, a I'extrern del carrer de Sant Miquel, que implora, convert ida en magatzem, la seva redernpcio. Tarnbe, sota l'altar major de la parroquia de Santa Creu, mereix VlSl­ tar-se la cripta dedicada a Sant Llorenc, fa poc intelfigentment restau­ rada, amb voltes i pilars que recorden la bibioteca de Poblet. Hauriem de parlar encara dels temples de Sant J aume, de l'Hospital, de Sant J eroni i d'aIgun altre, per no ometre cap monument interessant en l'estil gctic. D'epoca posterior son la majoria d'esglesies conventuals -Santa Cla­ ra, Santa Magdalena, les Caputxines, les Tereses, la Concepcio, Santa Caterina de Sena-, obra totes elles del Renaixement, amb voltes, cupu­ Ies i cimboris de sobria bellesa, on resplendeix la noblesa de 10. pedra. De la "Casa de la Ciutat, cal names la remarcar majestuosa Iacana del segle XVI la monumental vol ada de fusta amb escultures que I'eixopluga. Pobrament instaJ.lats al peu de I'escala, s'hi troben els restes de la (*) Un altre retaule gotic no menys bell es guardat, entrant tambe a rna dreta, a l'esglesia de Montession dels PP. Jesuites, notable pel seu portal barroc. (**) Hi manquen les estatues, IX colleccio d'estatues romanes que integra el museu de Raixa, fundat pel cardenal Despuig, Avui aquestes peces, algunes prou importants, son pro­ pietat de I' Ajuntament de Palma. A Raixa, l'aristocriLtica villa que les guardava, al peu de les muntanyes de Soller, es pot visitar encara la bella escalinata italian a, flanquejada de vasos i d'escuItures i ombrejada de pins i de xiprers, que feu construir dins eIs seus jardins eI procer cardena!' La casa senyorial mallorquina, segles XVI) XVII i XVIII of ere ix, dins un .. estiI italia que evoca el dels palaus fiorentins, un tipus autoctori perfec­ tament caraoteritzat per l'aplicacio de totes les formes i elements deco­ ratius del Renaixement damunt l'estructura gatica, que dona lloc ales mes elegants i gracioses solucions. Exceptuant algunes Iacanes plateresques (palaus Olesa i del marques del Palmer), la de ca En Berga, amb: el seu escut barroc i la seva formidable balconada de pedra, i la fina galeria de casa el marques de, So!leric, que mira al Born, caracteritza els exteriors d'aquests palaus, i Ia majoria -dels interiors, una eixuta austeritat': names I'alcada dels sostres i l'amplada dels portals, els volades, i, sobretot, dels grans patis d'entrada, balcons i Ies revelen lIur D'aquests patis, que constitueixen un de Ilurs importancia, aspectes mes notables i caracter istics, son dignes d'esmentar singularment els de ca N'Olesa, de ca En Morell (marques de Solleric), i de ca el marques de Vivot, aquest darrel' rnenys pur que els dos primers, perc d'una vastitud magnifica. En el de ca En Morell, I'escala i la gale ria que guaita dins el pati rna- - teix, son un prodigi de gracia, Perc el de ca N'OIesa es, potser, dins la seva sobrietat, el mes bell de tots: Delicios de proporcions, tots els details hi son I'encimerat eridernes escaients: el brocal de escut de pedra, les finestres la cisterna, eI fanal darnunt I'escala, plateresques i els portalets tarnbe plate­ I rescos dels dos estudis a banda i banda de portal d'entrada, de mig punt i J 1 amb dovelles, com tots els d'aquests casals. grans Aquests patis SOI_l tots descoberts, amb columnes jaspiades d'un mar­ bre del pais, rogenc i avellana, i grans arcs rebaixats, segons un canon robust. Abunden dins els barris aristocratics de la ciutat vella, com el que circumda catedral, i constitueixen la sorpresa i I'adrniracio continues la del visitant. Fora lIarg drecar-ne ia llista. Per la restauracio exemplar de que recentment ha estat objecte, mereix esser assenyalat el de ca En Font, dins el carrer de Sant Francese. Fins deixant a part les monumentals, una multitud d'altres entrades i patis empedrats, amb passamans de ferro forjat i grans poms de Ilauto lIuent, contribueix a donar a la poblacio un noble segell. Res no iguala la pulcritud i la pau d'aquells carrers senyo ri­ vols i levities. x L'interior de Is casals, amb llurs altissims magnes enteixinats, llurs parets blanques cobertes de retrats i altres teles a I'oli iamb mobles ados­ sats de cuiro i de noguer, ricament entapissades i Hluminades a peresplen­ dides aranyes -veritables museus amb aires de convent i de palau-, impressiona per les vastes proporcions, tant com per la seva magnificen­ cia, reveladora d'un passat de riquesa, A la irnportancia i qualitat artistica d'aquests palaus corresponen les granges 0 alqueries senyorials que s'alcen en molts d'indrets del pla i de la muntanya i participen del i de la italianesca, a voltes amb mas villa rerniniscencies orientals en els seus harts i jardins, amb pergoles i jocs d'aigues. Raixa, Alfabia, La Granja d'EsporIes, paden f"cilment visitar-se des de Palma. I encara mes filcilment Son Berga, a I'extrem de la Iinia del tramvia d'EstabIiments, dins un dels mes bells paisatges dels voItants de la ciutat, La part d'nrbanitzaci6 moderna de la capital mallorquina, d'una bana. litat desconsoladora, ha est at molt mal dirigida, MIQUEL FERRA. XI LA CIUDAD DE PALMA La arrtigua Ciudad de MalJorca, que tome de la Palmaria de los roma­ nos su nornbre actual de Palma, se alza en el fonda de una ancha bahia, al S_ 0_ de la Balear mayo r, La circunda una llanura que limitan, hacia el Este el monte de Randa, consagrado por la penitencia de Ramon Llull, por el Norte, la sierra de - Valldemosa y de Soller, con el Puig Mayor, que las nieves blanquean en el invierno con f recuencia, y las montafias de LIuch perdiendcse a 10 lejos, y por el Oeste, a pocos kilometres de la capital, la de BeUver y las de Genova (*), que bajan en suaves ondulaciones hastaIa costa, dejando asomar por encima de ellas la silueta aspera y azul de Galatz o. EI cauce de Ia Riera, pequefio torrente, desviado haee siglos, que baja de aquel lado, separaba antes, siguiendo el curso de las actuales principales avenidas, las dos laderas donde se asienta poblaci6n. la El viaj ero que llega por mar no olvida nunca aquella vision de mas Palma, recortando sobre el cielo matinal la quebrada silueta de sus teja­ dos, palmeras campanarios, dominados por la y mole de Ia Sea con sus contrafuertes y pinaculos, sobre la muralla de mar, y par el palacio de la Almudaina, antigua residencia de los Reyes de Mallorca. Casi to cando las aguas del puerto, la bella gale ria renacimiento del Consulado y el prcdigio de gracia de la Lonj a ; y a la izquierda, sabre un colina flan .. queada por gran numero de chalets que bajan hasta la ribera, y vestida des de la rnitad de la pendiente, de nn pinar magnifico, el castillo de Bellver, construido Jaime II de Madlorca a principios del siglo XIV, Y por en los comienzos del XIX famasa prisi6n de J ovellanos, se levanta can sus muros circulares y sus torrecillas, su puente levadizo sobre el foso y su soberbia torre del Homenaje, unida al cuerpo principal por nn esbeltisimo apuntado. Es este uno de los rnonumentos de la ciudad arco cuya visita se impone, no solamente por el interes que afrecen el gran patio y la disposicion de las habitaciones y dependencias, sino tambien por el panorama que des de aJJi se contempla y que _trae el recuerdo del golfo de Napoles. (.) Nombre de un pueblecito dependiente de Palma. XII I La ciudad, llena de reminiscencias morunas y medioevales, viene carac­ terizada principalmente por las casas solariegas de los siglos XVI_. XVII y que blanquean los tranquilos, limpios y empedrados callejones de XVIII, la Almudaina, nombre del antiguo rccinto fortificado entorno de la anti­ gua Zwda de los Walles mallorquines, del cual aun queda sobre la calle de aquel nombre (Almudaina), un arco 0 puerta de entrada. Este arco y los reducidos Banos arabes, son las dos reliquias mas visibles de la domi­ nacion musulmana en la que fue Medina Mayurka ... EI monumento mas importante de Palma es la catedral -Ia Seo-; empezada en el siglo XIII por Jaime II, forma, dominando toda la ciudad, una masa gigantesca de piedra que colorea el sol maravillosamente con f uegos de oro rojizo, asentada, con el mar a sus pies y vecina del palacio de la Almudaina, sobre el terraplen superior de los dos que forma alii la muralla. La fachada, obra del siglo XIX_. basta los torreones superiores que Ia coronan y en los que se nota a primera vista una mana mas discreta, es de un falso goticismo de lamentable indigencia. Lo que presenta un ver­ dadero interes en el exterior de 1a catedral mallorquina, son los contra­ fuertes, el tlbside, el macizo campanario cuadrado con sus g6ticos ventana­ jes, y las dos puertas laterales, del Mirador y de la Almudaina. Pecos ojivales igualan en esbeltez al que, abierto en el muro arcos que mira a bahia;: da ingreso al portal del Mirador, el mas rico de los la tres. (EI principal, que respetaron al edificar la nueva fachada, es del Renacimiento). Decorado con calados, relieves y estatuas, falta en el desde hace algunos aiios la pieza que mas 10 avaloraba y que, para mejo r conservarla, Iue sustituida por una muy mediocre imitaci6n moderna que nada evoca de aquella admirable imagen alabastrina de la Virgen con el Nino. Obra italiana del siglo xv, de la mas cliisica belleza, la guarda hoy el Museo Episcopal, fundado hace medio siglo con otro nombre bajo los auspicios de la Sociedad Arqueologica Luliana, EI interior de la SeQ es de una grandeza impresionante. Sus naves, maravillosas en la proporcicnes, recuerdan las de Santa armenia de sus Maria del Mar en Barcelona, separadas, como estas, por dos hileras de column as de secci6n octagonal, pero mas altas y atrevidas, EI gran rose­ ton, de IO metros de diarnetro, es el mayor del mundo. Las bovedas de la nave central se cierran a una altura de 44 metros, no alcanzada por. catedral de la Peninsula. EI efecto que producen a todas las de ninguna hcras, pero singularmente al anochecer, es de estupor verdadero; aunque las banalisimas vidrieras que recientemente se han instalado alIi vengan a nota agria of ens iva. turbar su contempIaci6n can una y el centro de las EI coro ba sido removido del lugar que ocupaba en XIII naves, y su rica silleria muros adosada de la capilla real, que a los preside la catedra episcopal tallada piedra. Encima de esta "!( en el en fondo de la capilla, que tiene ella sola las proporciones de un templo, se abre la absidiola de la Trinidad, con los sepulcros de Jaime II y Jaime III de Mallorca, EI altar mayor (*) queda aislado en medic> del caro bajo un baldaquin suspendido de la boveda, y las estatuas del anti guo retablo gotico, que puede verse colocado sobre el portal de salida del Mirador, decoran hoy los muros de la cap ilia real, enriquecidos, ademas, can otras en piedra en el arranque de los areas. Dos tribunas para los can­ tares unen el presbiterio can las primeras column as de las naves, a las cuales vienen adosados, no sin quitarles esbeltez, los dos pulpitos de piedra. Toda esta composicion obra del es gran arquitecto catalan Antonio Gaudi, autor del plan de reforma, hoy mismo aun discutidisimo. Los cristales de los dos ventanales abiertos por.01, uno a cada lado del altar mayor, ricos de dibujo y de tonos beIIisimos, de una suavidad solemne que casa inefablemente co-n el azul ceniciento de la piedra anltigua, son un acierto admirable. Nose puede decir 10 mismo del caprichcso tornavoz del pulpito de la Epistola ni del provisional sobre el del Evangelio, que es de una des­ concertante fealdad. Los pulpitos son dos obras del Renaci'miento de soberana belleza. Debemos sefialar aun a la atencion del visitante algunos sepulcros goticos, en primer terrnino el del Obispo Galiana, oculto tras el retablo en la capilla de la Virgen de la Corona, y el del marques de la Romana, de primeros del siglo XIX; el area de ingreso al antiguo cora, que hoy da acceso a la sacristia de Vermells en una capilla lateral; la antigua Sala Capitular, que guarda en su centro el sepulcro del ultimo anti papa, Gil Sanchez Munoz, sucesor electo y dimisionario de Pedro de Luna, con el nombre de Clemente VIII, nornbrado despues obispo de Mallorca; y, final mente, los retablos barrocos Y> platerescos de muchas capillas. EI de San Marti!" con la imagen del santo a caballo, es uno de los mas suntuosos, corno . era otro el de la capilla de San Bernardo, sustituido despues de su incendio por un moderno pastiche neogotico en alabastro. EI palacio de la Amudaina, edificado, eI castillo de como Bellver, por Jai;"e II de Mallo rca, en el mismo lugar en que se alzaba la residencia (*) La gran corona de Iamparas que 10 circunda, no exenta de cierta belleza en la entonacion apagada de sus colore. y en algunos detaIles, pero enorme y arbirtraria en su forma general, es un modele se que coloco ani provisionalmente. XIV de los Walies, conserva tsdavia en el aspecto de su conjunto algo de moro, evocador origenes, El prestigio hist6rico se une a una sugerente de sus poesia en sus torres cuadrangulares -coronadas de almenas y vigiladas desde el vertice del tejado por el angel de bronce que antes remataba la mas alta-..., en sus aleros de madera sabre los anchos balcones y en la graciosa galeria oi ivai que mira a la bahia, Po see este palacio, que hoy aloja la Audiencia, la Capitania general y la Mayordomia del Real Patrirnonio, una bella y espaciosa oapilla gotica, dedicada a Santa Ana, con un retablo del xv. Se ingresa en ella por un portal romanico en marmol berrnejizo, abierto en el patio de ho-nor, que es, en MalIorca, la muestra mas importante y casi unica de aquel estilo arquitect6nico. Interesante, ademas del mencionado patio, otro interior, ocuHo y venturosamente por restaurar, que ofreee singular caracter, EI palacio de la Almudaina ha conservado el suyo a traves de las reformas y restauraciones efectuadas en el en diferentes epocas, la mas desacertada de las cu-;'Ies ha sido la ultima, con el pueril y deplorable pastiche pegado a la Iachada Sur, junto a las escaleras que suben, ha- ' ciendo juego con' el, desde la muralla de mar. EI muro que cierra por el norte el vasto edificio, cubierto de yedras y coronado por una discreta imitacion _ de la torre del castillo de los Reyes de Mallorca en Perpifian, flanquea las escaleras que suben del jardincillo de la Glorieta, donde se alza la fuente conmemorativa dedi­ cada al poeta Juan Alcover, figurita alegorica que la corona es obra La del escultor catalan _Enrique Casanovas. Desde el rellano superior de las escaleras se domina una de las mas bellas perspectivas inter'iores de la, ciudad, con 1a nave y e) puntiagudo eampanario de Santa Cruz levan­ tandose enfrente por encima de las arboledas de la Glorieta y del paseo del Borne, y a 10 lejos la cumbre rocosa de Galatzo asomando tras los montes de Valid urgent. La fachada de la Almudaina que mira a Poniente y que es, despues de la del Mediodia, la mas interesante, ha sido desgraciadamente cegada por el cuarte! de Caballeria y por la hilera de hanales construcciones que bordea la calle de la Marina, ohstruyendo la vision de! palacio casi totalmente. La Lonja, 0 Lonja de Mar, de un g6tieo armonioso, bafiado en clasicas serenidades, ·-p1anta cuadrada, torreones y cresteria de almenas, gran portal y ventanales calados, elegantes estatuas en los angulos (faltan algunasl-, es uno de los mas hellos ejemplares mediterraneos de la arquitectura civil del siglo xv, obra de Guillermo Sagrera. EI interior, donde se cobija un modesto museo provincial de pinturas, 10 constituye una gran sala, XV con bovedas nervadas, sostenidas por columnas de tronco en espiral, que fingen un verdadero bosque de palmeras. Monumentos de arte ojival dignos de visitarse son aun'i.Santa Eulalia, hermosa temple de tres interior puede naves (fachada moderna), en cuyo verse, entrando a mana derecha, gotico muy interesante, dedi un retablo .. cado a los Cuatro Santos coronados (*); el templo de San Francisco y e1 portal mayor de la parro quia de San Miguel, que antes fue mezquita, si bien no hay nada que 10 recuerde, primer lugar donde se celebre el Santo Sacrificio despues de la conquista, y donde se guarda aim hoy la imagen, esculpida en marrnol, de la Virgen de la Salud que, segun tra­ dicion, l1evaba en su nave Jaime I y ante la eual hizo voto de consagrarle· el templo que habia de ser la catedral. En la mencionada iglesia de San Francisco, que abre en el fonda de la plaza de este nombre esplendido portal barraco, y ados ado al muro su lateral de la capiIIa de N uestra Senora de la Sapien cia, alli donde em­ pieza el abside, se encuentra el sepulcro de Ramon LluIl, obra del ultimo periodo del arte gotico ricamente esculpida la parte que se rerrrrino, con , inscripciones y alegorias (**) del Trivio y del Cuadrivio, y encima, la urna de alabastro can la estatua yacente del gran maIlorquin. EI famoso claustro de este convento, que ocupa una vasta area junto a la iglesia, dominado por el esbeIto campanario semejante a un minarete, es uno de los monumentos mas exquisitos que encierra la capital de la isla. Otro hermosa y olvidado edificio gotico es la iglesia del de Santa Margarita, hoy Hospital Militar, al extremo de la caIle de San Miguel, que implora su redencion, convertida en almacen, Tambien, bajo el altar mayor de la iglesia de Santa Cruz, merece visitarse la cripta dedicada a San Lorenzo, hace poco restaurada Intel i­ gentemente, can bovedas y pilares que recuerdan los de Ia biblioteca de Poblet. Tendriamos que hablar, en fin, de las iglesias de San Jaime, el Hos­ pital, San Jeronimo y alguna otra, para no omitir ningun monumento interesante en el estilo g6tico. De epoca posterior son la mayo ria de las iglesias conventuales =-Santa Clara, Santa Magdalena, las Capuchinas, las Teresas, la Concepcion, Santa Catalina de Sena�, obra todas eIlas del Renacimiento, can bove- (*) Otro retablo gotico no menos beIlo se guarda entrando tambien a mana derecha, en la iglesia de Montesi6n, de los PP. Jesuitas, notable par su port.al barroco. (**) Faltan las estatuas. XVI das, cupulas y cimborios de sob ria belleza, en que resplandece la nobleza de la piedra. En la Casa de la Ciudad es de notar solamente la majestuosa fachada del siglo XVI con el monumental alero de madera tallada que la corona. Pobremente instal ados al pie de la escalera, se encuentran los restos de la colecci6n de estatuas romanas que form6 el museo de Raixa, fun­ dado por el cardenal Despuig, Hoy, estas piezas, muy importantes algu­ nas, son propiedad del Ayuntamiento de Palma. En Raixa, la aristocratica villa que los guardaba, al pie de las rnorrtafias de S61ler, se puede visitar aun la hermosa escalinata italiana, fianqueada de vasos y de escultums y sombreacla por pinos y cipreses, que en sus jardines hizo construir el procer cardenal. La casa sefiorial mallorquina, siglos XVI, XVII Y XVIII, of rece, dentro de un estilo italiano que evoca el de los palacios florentinos, un tipo autoctono perfectamente caracterizado por la aplicacion de todas las for­ mas y elementos decorativos del Renacimiento sabre la estructura gotica, dando Iugar a las mas elegantes y graciosas soluciones. Exceptuando algunas fachadas platerescas (palacios Oleza y del Mar­ ques del Palmer), la de casa Berga, con su escudo barroco y su fermi­ dable balc6n de y la fina galeria del palacio del Marques de piedra, Sollerich que mira Borne, caracteriza los exteriores de estos palacios al y la mayor parte de los interiores, una noble austeridad: 5610 la altura de y la amplitud de los portales, balcones y aleros y, sobre los techos todo, de los gran des patios de entrada, revelan su importancia. De estos patios, que constituyen uno de sus aspectos mas notables y caracteris­ ticos, son dignos de mencionar especialmente los de las casas Oleza, Morell (Marques de Solie rich) y Marques de Vivot, menos puro este ultimo que los dos primeros, pero magnifico en S11S vastas pruporciones, En el de la casa Morell, la escalera y la galeria que mira al interior del mismo patio son un prodigio de gracia. Pero el de casa Oleza es quiz .. dentro de su , sobriedad, el mas bello de todos; delicioso de pro­ porciones, todos sus detalles son, ademas, adecuados y , sugestivos: la cisterna en el fondo, el fanal de la escalera, el escudo de piedra que corona una cimera, las ventanas platerescas y los pequefi�s portales, tam­ bien en ese estilo, de los dos estudios 0 entresuelos, en el interior, uno a cada lado de la puerta de entrada, que es de medio punto y con gran des dovelas, como todas las de aquellos caserones. patios son todos Estos descubiertos; can columnas jaspeadas, de un marmol bermejizo del pais, y can grandes areas rebajados, segun un canon robusto. Abundan esos patios en los barrios aristocraticos de la ciudad XVII vieja, el circunda 1a constituyen 1a como que catedral, y sorpresa y Ia adrniracion continua del visitan.te. Serian largos" de enumerar y describir. POT 1a restauraci6n ejemplar de recientemente ha sido que objeto; merece sefialarse el de la casa Font, en la calle de San Francisco. Hasta dejando a un lado las monumentales, una multitud de entradas mas reducidas y de sencillos patios ernpedrados, con pasamanos de hierro forjado y grandes pornos de laton, contribuyen a dar a la poblacion un noble sello. Naaa iguala Ia pulcritud de estas calles sefioriles y leviticas, El interior de las principales casas, con sus altisimos artesonados, sus paredes encaladas, cubiertas de retratos y otras tel as al oleo y con mue­ bles adosados de cuero y de nogal, a ricamente tapizadas e iluminadas por esplendidas arafias -.verdaderos museos con aires de convento y de palacio-, impresiona por las vastas proporciones, tanto como po r su magnificencia, reveladora de un pasado de riqueza. A la importancia y caIidad artistica de estos palacios, corresponden las granjas alquerias sefioriales que se levantan en muchos sitios del llano a y de Ia montafia, participando de la granja y de la villa, a veces con reminiscencias orientales en sus huertos y jardines, con pergolas y juegos de agua. Raixa, Alf abia y la Granja de Esporlas, pueden facilmente visi­ tarse desde Palma. Y todavia mas facilmente Son Berga, al extremo de I la linea del tranvia de EstabIiments, en uno de los mas bellos paisajes de los alrededores de la ciudad. -I La parte banalidad 'desconsoladora, de urbanizacicn ba moderna ·sido muy de mal la capital mallorquina, dirigida. de una XVIII LA VILLE DE PALMA La vieiJie Cite de Majorque, autrefois capitale du royaume catalan du meme nom, prit, plus tard, de Ia Palmaria des Romains, son nom actuel de Palma. Elle se dresse au fond d'une large baie, au S. O. de la plus la grande des Baleares, Elle est Iimitee : a I'E., par Ie Puy de Randa, que de penitence de Raymond Llull a rendu celebre; au N., par les montagnes Valldemossa et de S6Iler -avec Ie Puig-Majo r souvent caparaconne de neige en hiver-, et par les montagnes de Lluc qui se perdent dans Ie les collines de Bellver et de lointain; a 1'0., a quelques kilometres, par Genova descendent doucement vers la cote et laissent voir, au (*), qui dessus de leurs cretes, la silhouette abrupte du Galatz6. Le lit de la Riera, petit ruisseau gui en descend, devie depuis des siecles, separait auparavant, suivant Ie cours des principales arteres actuel­ les de la ville, les deux coteatix sur lesquels elle est batie, Le voyageur qui arrive par mer n'oublie jamais la vision de Palma. Elle apparait, sous Ie ciel matinal, avec ses to its, ses palmiers et ses tours, domiries la silhouette de la Cathedrale -c-dont les contreforts et les par pinacles se dressent sur la muraille, face au large=-, et ·par le palais de l' Almudaina, ancienne residence des rois de Maj orque. Pres des quais, se refletarst dans les eaux du port, voici la belle galerie Ren:aissance du Consulat et ce prodige de grace qu'est la LIotja; it gauche, sur une colline dont les pentes sont couvertes de viIlas qui s'etagent au dessous d'un bois de pins magnifique, le chateau de Bellver, bati par Jacques II de Major­ - que au debur du XIV siecle, Ce chateau, illustre par la captivite qu'y subit }ovel1anos au commencement du XIX siecle, y dresse ses murailles circulai­ res, -ses tourelles, son pont-levis sur le Iosse et sa belle tour de l'Hommage, unie au corps principal par un arc en ogive d'une grande sveltesse. C'est un des monuments de la viIle dont la visite est obligatoire, non seulement a cause de l'interet presentent sa grande cour circulaire et la dispo­ que sition de ses appartements et dependances, mais en raison du panorama qu'on y decouvre, auquel seul Ie golfe de Naples pourrait se comparer. La ville, pleine de reminiscences mauresques et moyenageuses, est des et siecles principalement caracterisee par les maisons XVI, XVII XVIII (*) Nom d'un petit village dependant . de Palma. XIX qui se dressent dans lea ruelles pavees, prop res et recueillies de l' Almu­ daina. Ce nom est celui de I'enclos forrifie autour de I'ancienne Zuda des Walis majorquins, Sur la rue de I'Almudaina subsiste encore l'arc de l'un des portai!s de cet enclos. Cet arc et les petits Bains arabes sont les deux vestiges Ies plus visibles de la domination musulmane sur la ville qui s'appela Medina Maiurka. Le monument le plus important de Palma est la Cathedrale -Ia Sew-s-. Elle fut batie au XIII siecle par Jacques II et forme, au dessus de la ville, une gigantesque masse de pierre que le solei! colore mervei­ lleusement de tons d'or orange. La mer a ses pieds, elle est situee aupres du palais de I' Almudaina sur un terre-plein, Ie plus eleve que forme en co' point la muraille. La facade n'a ete construite qu'au siecle ; sauf Ies deux XIX petites tourelles superieures qui la couronnent ou l'on de suite et apercoit tout l'intervention d'une main discrete, elle est d'un faux gothique la­ plus mentable. Mais c'est I'abside, ce sont les contreforts, c'est la tour carree, avec ses fenetres, ce sont les deux portails Iateraux, celui du Mirador et celui de l' Almudaina, qui font le veritable interet de la_ partie exterieure du monument. Peu d'arcades gothiques ega lent en sveltesse celle qui, s'ouvrant sur Ie mur qui regarde le golfe, encadre Ie portaiI du Mirador, Ie plus riche des trois qui donnent acces a la Cathedrale. (Le principal de ces portai!s, -r'espect e quand on construisit la nouvelle facade, est de }a fin du XVI siecle), Celui du Mirador est aj oure et decore C,e bas-reliefs et de statues. Depuis quelques annes, V cependant, it y manque ce qui lui donnait Ie plus de valeur, une image de la Vierge avec l'Enfant Jesus, rernplacee par une imitation moderne qui ne rappelle mullement Ia sculpture authentique. Cette derniere est une oeuvre italienne du xv siecle, d'une beaute toute classique ; elle est conservee au Palais Episcopal, dans le Musee Diocesain Ionde, voici un demi-siecle, sous un autre nom, par la Societe Archeologique Lnllienne.'. L'Interieur de la Cathedrale est d'une grandeur impressionante. Les nefs, merveilleuses par I'harmonie de leurs proportions, rappellent celles de ,Sainte Marie de la Mer a Barcelone; elles sont separees, comme celles-ci, par deux rangees de colonnes octogonales, mais plus hautes, plus elancees, La grande rose, qui a dix metres de diametre, est la plus large du monde. Les voiites de la nef centrale atteignent 44 metres, hauteur it laquelle ne parvient aucune cathedrale de la peninsule, L'effet qu'elles ne manquent jarnais de produire, surtout au declin du jour, est une veritable stupeur, en depit du trouble qu'apporte it la contempla­ tion du visiteur l'acre et offensante note des vitraux banals qu'on y a recemrnent installes, XX du de la grande nef au it eta it auparavant, Le choeur, transfere centre appuie ses riches stalles chapelle royale. Ces stalles sont aux murs de la taillee en pierre. Meme au dessus de presidees par la chaire episcopale les propor­ chaire et au fonds de la chapelle qui, a elle seule, a cette Trinite, au sont gardes tions d'une eglise, s'ouvre la petite abside de la de Majorque. Le maitre les tombeaux de Jacques II et de Jacques III autel est isole au milieu du choeur, sous un baldaquin qui pend des vofrtes (*). Les statues de I'ancien retable gothique, que I'on voit couvrant un pan de mur a I'interieur du portail du Mirador, decorent aujourd'hui D'autres pierre, surrnon tees de les murs de la chapelle royale. statues en sont adossees a Ia retombee des arcs. Deux tribu­ dais en forme de pinacle, les premieres colonnes des nes pour les chantres unissent au presbyterium s'adossent les nef s, sur Iesquelles, non sans, leur enlever de leur sveltesse, deux chaires en pierre. Tout cet arrangement est l'oeuvre du grand architecte catalan Antoni d'un de reforrne de la Cathedrals encore aujourd'hui Gaudi, auteur plan discute. Les vitraux des deux Ienetres ouvertes par lui de chaque fort tres riches des sins et aux tonalites d'une har­ cote du maitre autel, aux ineffablement a la couleur bleu cendre de la monie solennelle qui s'allie admirablement reussis. pierre ancienne, sont On ne peut pas en dire autant du capricieux dais de la chapelle de la chaire de l'Evangile et qui est I'Epitre, ni du dais provisoire qui couvre chaires elles-memes sont deux ouvrages de d 'une laideur revoltante. Les I. Renaissance de to ute beaute. On doit signaler encore it I'attention des visiteurs: plusieurs tombeaux cache derriere Ie retahle de la gothiques, --,<\'abord eelui de I'eveque Galiana, et celui du marquis de la Romana, chapelle de la Vierge a la Couronne,-- des debuts du XIX siecle ; l'arc d'entree de l'ancien choeur, lequel sert actuellement d'entree a la sacristie de Vermells dans une chapelle late­ Ie Capitula ire, au centre de laquelle on conserve rale ; l'ancienne salle et demis­ tombeau du dernier antipape, Gil Sanchez Munoz, successeur elu de Clement VIII,' et qui fut sionnaire de 'Pie rre de Luna so us Ie nom les retables baroques et plate­ plus tard eveque de Majorq�e; finalement, Celui de Saint Martin a cheval est I'un des resques de plusieurs chapelles, I'etait aussi celui de la chapelle de Saint Bernard plus sornptueux, comme tard pastiche moderne detruit par un incendie et remplace plus par un neo-gothique en albatre, entoure Ie baldaquin pas n'est (*) Le grand cerceau de lampes qui des couleurs et par certains details; exempt de beaute, par Ie ton efface C'est forme trop bizarre. 11 est tout de meme enorme et affecte une d'ailleurs un modele qu'on a place 13. provisoirement. XXI Le palais de I'Almudaina, bati, comme Ie chateau de Bellver, pat Jacques II de Majorque sur I'emplacement meme 011 s'elevaii jadis la residence des Walis, garde encore, dans son aspect, quelque chose de mauresque qui evoque ses origines. Le prestige historiq.ue s'allie a la : poesie devant ses tours quadrangulaires, -couronnees de creneaux et sur­ veillees, du baut du tait, par range en bronze qui surmontait auparavant la tour la plus elevee-s- ses auvents en bois qui couvrent de larges balcons et sa gracieuse galerie ogivale qui fait face a la baie. Ce palais, 011 logent aujourd'hui l'Audience (Tribunal de Justice), la Capitainerie Generate et I' Administration du Patrimoine Royal, possede une belle et grande chapelle gothique, dediee a Sainte Anne, avec un retable du xv siecle, On y entre par un portail roman en marbre rougeatre qui s'ouvre sur la cour d'honneur; ce portaiI est, dans Majorque, I'echan­ tillon Ieplus important et presque unique du style roman. Interessante, en outre de Ia cour susdite, une autre cour interieure, plus cachee et heureu­ sement non restauree, qui a beaucoup de caractere, Le palais de l' Almudaina a conserve son cachet malg re les refcrrnes et Ies restaurations qu'il a subies a. des epoques diff erentes ; la plus malheureuse de ces restaurations a ete sans doute la derriiere, avec le pueril et deplorable pastiche qu'on a adosse a la facade Sud, pres des escaliers qui montent de la rnuraille qui regarde la mer. Le mur qui ferme Ie vaste edifice du cote du Nord -tapisse de lierre et couronne par une discrete imitation 'de la tour du Chateau des Rois de Majorque, a Perpignan-, touche a I'escalier qui monte du petit jardin "de Ia Glorieta", ou se dresse la fontaine commemorative dediee au poete Joan Alcover. La petite figure allego rique qui surmonte cette fontaine est I'oeuvre du statuaire catalan Enric Casanoves. Du deg re Ie plus eleve de l'escalier on a I'une des plus helles perspectives urbaines. On voit se detacher sur I'ensemble des edifices la tour pointue de I'eglise de Sainte Croix qui se dresse au dessus des arbres de la Glorieta er de T'allee du Born et, au loin, Ie sornmet rocailleux �du Galatz6, qui s'eleve derriere les montagnes de Valldurgent. La facade de l'Almudaina qui regarde vers 1'0ccident et qui est, apres -celle qui regarde au Sud, Ia plus- interessante, a ete facheusement masquee par la caserne de cavalerie et pat; l'ensemble des constructions banales qui forment la rue de la Marine et qui cachent presque totalement la vue ORT: CLUB DES REG.'\TES. PORT! REGATTA cdl'B. ct. Tmyol. o . H H 0:0: "' 0 Po. o. CAMPAN.\R I PLAI,;:\ DE LA SEU. CAMPANA RIO Y PLAZA DE LA CATEDRAL. PEACE DE LA CATHEDRALE ET CLOCHER. CATHEDRAL SQUARE WITH BELL TOWER. 4 II L'·ALMOINA; CATEDRAL: CASA DE LA ALMOINA". CATEDRAL: CASA DE· CA,HEDRAL: ALMS HOUSE. CATHEDRALE: MArSON DE I/AuMONE. 5 f CATEDRAL: PORTAL DEL MIRADOR. CATEDRAL: PUERTA DEL MiRADOR. CATREDRALE': PORTAIL DU uMrRADOR": CATHEDRAL: DOOR OF THE "MIRADOR". CATEDRAL: DETALL DEL PORTAL DEL l\iIRADOR. CATEDRAL: PUERTA DEY. MIRADOR. DETALLE. .. CATHEDRALE: PORTA1L DU �fIR:\DOR". DETAIL. CATHEDRAL: DOOR OF THE "MTRADOR". DF.TAIL. '-��""""+J;";; ,..,.�.� ...... , CATEDRAL: PORTA DEL lVliRABOR. DETALL. CATEDRAL: PUERTA DEL l\iIRADOR. DETALLE. CATHEDRALE: PORTAIL DU "MIliADOR". DtTAl1 f"-ATHEDRAL. DOOR OF "l\iIRADOR�'. DETAIL. Cl. Vi.·ascca. �rJ""'__-"""'_""__-" :: -� k- �- -- - . FAI;ANA D£-- LA CATijjRAL. C:\TEDRAL; FACHADA. CATHEDRALE: FAC;;;ADE. CATHEDRAL: FRONT. r» '" F.<\i,;ANA DE LA CATEDRAL: TORRELLA. FACHADA DE L\ CATEDRAL: TO·RREOK. F.'.<;", DE DE LA CATnF.DR: LE: TOlrRELLE. t'RONT OF THE C:\THEDRAL: SMALL TOWER. �o .CATEDRAL: PORTAL poE L'AL�WINA. C."'TF.DRAL: PU�RTA DE LA "ALM01NA". CATHEDRALE: PORTE DE .L'AuMONE. CATHEDRAL: AJ�MS}DOOR. CATEDRAL:' PORTAL MAJOR. CATEDRAL: PUERTA PRINCIPAL. CATHEDRALE: GRAND PORTAIL. CATHEDRAL: 11AIN DOOR. 12 CATEDRAL: DETALL DEL PORTAL M..-\]OR. CATEDRAL: DETALLE DE LA PUERTA PRINC1PAL. CATIIEDRALE: DETAIL DU GRAND PORTAIL. CATHEDRAL: MAIN DOOR. DETAIL. 13 I NTER COR DE LA CUEDRA L. CATEDRAL: INTERIOR. CATHEDRALE: IN'rE�IEUR. CATHEDRAL: INTER10R. I I CATEDRAL: CAPELLA RI:.:IAL. CATEDRAL: CAPILLA REAL. CATI"IEDRALE: CHAPEJ;.LE l�OYALE. --.CATHEttR!\J�: ,ROYAL CHArEL. CATEDRAL: COSTAT DE LA CAPELLA REIAL. - CATEDRAL:· DETALLE DE LA CAPILLA "REAL, CATHEnRALE: DETAIL DE LA CHAPELL"E ROYALE, CATHEDRAL: DETAIL OF THE ROYAL CHAPEL. 19 t>. CATEDRAL: VOLTES. " CATED.RAL: B6vEDAS. . CATHEDRALE: VOUtES. . _ CATHEDRAL: VAULTS • I r � r : Cb.-r?D"RA��-- -ANTIC, RETAULE. CATEDRAL: RETABi..O ANTIGUq. CATHEDRALE; ANCIEN RETABLE. CATHEDRAL: ANTIQUE REREDOS. CATEDRAL: 'fRON:\ OF. L'EVANGELI. CATEDRAL: PULPJTO DEL EVANGELIO. CATH.EDRAL..:: CHAIRE. CATHEDRAL: PULPIT. ,'_ '" "\ CATEDRAL: ANTIGA PORTA DEL COR. CATEDRAL: ANTIGUA PUERTA DEL CORO. CATHEDRALE: ANCIENNE PORTE DU CHOEUR. CATHEDR.\L: OLD DOOR OF THE CHOIR. 20 CATEDRAL: PORTA DE LA SALA CAPITULAR. CATEDRAL:' PUERTA DE LA SALA CAPITULAR.· CATHEDRALE: PORTE DE LA SALLE CAPITULAIRE. CATHEDRAL: DOOR OF CAPITULAR HALL. ct. r. ruyol. CATliDRAL: C.h�ELOBRE' DE PLATA. CATED·RAi.: CANDELABRO DE PLATA, CATHEDRALE: ,CAN.DELABltE EN.. ARGENT .... CA�HE-DaAL: SILVER CANDELABRUM, �.2. PALAU EPISCOPAL: CAPELLA DE SANT PAU. PALACIO EPISCOPAL: CAPILLA DE SAN PABLO. PtfLAIS EPISCOPAL: CHAPELI.E SAINT PAUL. EPISCOPAL PALACE: ST. PAUL'S CHAPEL. Cl. Viiaseca. 25 LLOT)A DE l\IAR: PORTA POSTERIOR. LONJA DE Mxn : PUERTA POSTERIOR. :'LONJA DI� MAR": PORTE POSTERIEURE. "LONJA DE 1\[AR": REAR DOOR. CONSOLAT: PORTAL DE LA CAPELLA. CONSULADO: PUERTA DE LA CAPILLA. CONSULAT: PORTE DE LA CH:\PELLE. CONSULATE: DOOR OF THE CHAPEL. 27 , 28 ",= 0", I:G :=: �< 29 ) PALAU DE L'ALMUDAINA: FACANA SUR. PALACIO DE LA ALMUDAINA: FACHADA SUR. PALATS DE L'Au.IUDAINA: FAC;ADE SUD. ALMUDATNA PALACE: SOUTH FRONT SUD. 3.0 I PALAU DE L'ALl\llJD.-\JNA: PORTAL DE SANTA NNA, PALACIO DE LA ALUUDA1:-iA: PVERTA DE SANTA ANA, PAL"IS DE L�ALMUDAINA: PORTE SA[NTE ANNE. ALMUDAT:,,{A P,\l:\CE: SAINT ANNA'S DOOR, 31 .;.� ... _.. .... -i-.-----=:; � • ,---...__..",�---, l�,_ PALAU DE L' ALMUDAINA: PA"f! n'HONOR, PALACIO DE LA AL?o.lUDAINA: PATIO DE HONOR. PALAIS DE L' AT.MUD;\TNA: COUR n'HONNEUn.. AT.MUDAINA PI\LACE: COURT OF HONOUR. C/. Duran, �--�- --- �I"-----� I, CARRER DE LA PORTELLA. CALLE DE LA PORTELLA. RUE DE LA PORTELLA. PORTELL.\ STREET. C/, Pif 'W ,w l t C--\RRER DE MOREY: CA N'OLEZA, CALLE DE MOREY: CASA OLEZA. RUE MOREY: �L'ISON OLEZA. �rOREY STREET: OLEZA HOlJSE. REc6 DE CAN FORYIGUERA. CASA FORMIGUERA. ?\!AISON FORYrGUER.�. FOR!.{JGUERA HOUSE. 35. CARRER I ARC DE L' ALMUDAINA. CALLE Y ARCO DE LA ALMUDAINA. RUE ET A-RC DE· L'ALMUDAINA. STREET AND ARCH OF THE ALMUDAINA. ARC DE L' ALMUDAIN".' Aaco DE 'LA ALMUDAINA. ARC L'ALMUDAINA. ALldUDAINA. DE A!RCFi OF THE Cl. Trwyo], ESGLE:SIA DE SANTA CREU: CRIPTA DE SANT LLOREN<;. ·IGl.ESIA ·DE: SANTA CRUZ: CRIPTA DE SAN LORENZO. - EGLISE LA SAINTE CROIX: CRYPTE SAINT LAURENT.' . CHURCH OF TIIE HOLY CROSS: CRYPT OF ST. LAWRENCE. C/. Escalas. �" ESGLESIA DE SA NT FR \NCESC: SEPULCRE DE RAMON LLULL. .. IGLESIA DE' SAN FRANCISCO: SEPULCRO DE R'MON LULL. EGLTSE SAINT FRANGOIS: TOMBEAU DE RA'i""MOND LULiE. CHURCH OF S1'. FRANCIS: TOMB OF RAYMOND LULL. Ct. ·'R·"J.l'(L�£ .. '. I 4 .I I PORTAL DE L'ESGLESIA DE SANT FRANCEse. IGLESIA DE SAN FRANCISCO: PUERTA. I EGLISE SAINT FRAN,OIS: PORTAIL. CHURCH OF ST. FRANCIS: DOOR. Ct. Trwyo], 40 I 1 I , ESGLESIA DE SANT FRANCEse: CAMPANAR I CLAUSTRE. SAN FRANCISCO: CAMPANARIO Y CLAUSTRO. SAINT FRANCOIS: CLOCHER ET cLo1TRE. ST. FRANCIS: BELL TOWER AND CLOISTER. 41 CLAlJSTRE DE S/\NT FRANCESC. SAN FRANCISCO: LAUSTRO. ShlNr FR"NeOIS: CLoiTR8. ST. FRANCIS: LOHfrl!R. C/. Vi/as eta. FATl DE CA EL l{ARQUES DE LA CENI.A. PATTO DE CASh Et,.. MARQUtS DE LA CENIA. - c.:OUR DE loA MAlSON' DU MARQUIS DE LA CENIA. COURT OF THE HOUSE OF THE 1V[ARQUIS DE LA CE " :'\ :.,t ",< [:l '< 5� < o .-l 4.5 46 47 48 49. PATI DE CAN BERGA. PATIO DE CASA BERGA. COUR DE LA MAISON BERGA. COURT OF THE BF.RGA HOUSE. Cl. Escalas. 50 PAT1 DE SANT ANTONI DE VIANA, PAT10 DE SAN ANTONIO DE V1ANA, COUR DE SAINT ANTOINE DE V,ANA. COURT OF ST, ANTHONY DE VIAN,l,. 51 <0 �c; ....... M> ..... 52 Ii. :. . i \ CASA DE LA CrUTAT: VOLADA DE FUSTA. CASA CONSISTORIAL: ALERO. HOTEL DE V,LLE: AUVENT. TOWN HALL: EAVE:S. C/. Tswyol, 53 r �SGLESIA DE .SANT N1COL\U: CAMPANAR. IGLEs�k· DE SAN NICOLAs:" CAMPANARIO, EGL'�E SA1NT N ,COLAS: GLOCI):!'R. CHURCH OF'ST. NICHOL/\S: BF.LL TOWER, CI. Duran. 5io ESGLESIA DE 'St\NT NICOLAU: PORTAL. • JG'(:'ESI:\'-1)E SAN' NICOLAS: PU£RTA, El:l�['SH SA1NT NrCHOr...-AS:- POR::I":\lt. ·-E}I.U-RCI'!'·OF-· S'P. -NT€-HOl>AS: -DoOR. ESGd:SIA DE· MONTISSI()N: PORTA. IGLESIA DE �1:0NTESION: PUERTA, EGLIS� DE MONTESION: PORTE. MOUNT SION' CHURCH: DOOR. Ct. Tmyot. 56 ESGLi:SIA DE SA NT MIQUEL: PORTAL. IGLESIA DE SAN MIGUEL: PUERTA. EGLISE SAINT MICHEL: PORTAIL. CHURCH OF ST. MICHAEL: DOOR: 57 ESCALES DE LA SEU. ESCALE.RAS DE LA CATEDRAL. ESCALIERS MENANT A" LA CATHEDRALE. STEPS LEADING TO CATHEDRAL. Cl. Dura". ESCAT:'J!:S DE LA SEU. ESCALERAS DE LA CATEDRAL. ESCALIERS MENANT A LA CATHEDRALE. STEPS LEADING TO GATHEDRAL. . ( 'Ct. Tm 18 JARDf DE loA' 'GLORi�TA':' MONU�iENT" AL"POETA .. . TARDiN ...... D.E LA, .. GLoiU,ETA: 1vloNUMENTO .. AL- POETA JOAN ALCOYER." JUAN ALCOYER." 'JARDiN "GLORIETA": MONUMENT AU POETE f DE LA . GARDEN OF THE GLORIETA: !vloXu,kEXT 'TO THE JEAN ALCOYER. POET JOHN ALCOYER. SOLLERICH: GALERIA. PAI->'I_CIO DEL MARQUES DE SOLLERICH: GALERIA. PALAU DEL lVIARQuES DE PALAIS DU MARQUIS DE SOLLERICH: GALERIE. PALACE OF THE l\1ARQUIS DE SOLLERICH: GALLERY. Ct. Tru �. I I PAT! DEL PAL.o\U DEL l\IARQuES DE SOLLE.RICH. PATIO DEL PALACIO DEL MARQuis DE SOLLERICH. COvR DU PAUlS DU MARQUIS DE SOLLERICH.. I COURT OF THE PALACE OF THE M...J\RQ01S DE SOLLE1UCH. CASTELL DE: BF.L'LVER. CASTILLO DE BELLYER. _,CH.ATEAU DE BELLVER;'�' .' CASTLE OF BELLY]".",. ct. Trwyol, 'r .. _)