lo segon arquet del dit primer octau, e lo arquet del croer de dita Capella, e lo dit arch. E que lo dit arch sie de tal hobra com es l'arch de la dita Capella de Sanet March, a la part davant de dita Capella de Sant March. Plau al dit mestre, fer dita Capella, com és la de les Animes. Capella nova .XVII. Item, en la altra part vers la Capella de les de mossèn Ber¬ Animes, en lo primer octau, vers la dita Capella de nat, vers les les Animes, lo dit mestre farà una altra Capella, tant Animes, en lo gran, com lo spay del octau comportarà, la cuherta primer octau de la qual, e tota dita Capella nova, farà axi com stà la dita Capella de Sanet Miquel, e ah aquelles sem¬ blants hohres, que en dita Capella son, exceptada la sepultura. Empero hage fer, lo dit mestre, en aquesta Capella un altar, tal com sie necessari, e alli bon los dits marmessors volràn, e ah la loza, o euherta de una peça. E més, hage a fer lo dit mestre en aquesta Capella, y en la prop dita, que li stà al encontre, finestres perque pugnen haver lum, e aquelles farà allí bon millor staràn a voluntat dels dits honorables còn¬ sols, marmessors, eohereus. La qual Capella serà e aquella, la qual lo dit mossèn Bernat Texidor, quon¬ dam ha manat fer. Diu lo dit mestre que farà la Capella ah sine claus de la grandària que stà l'altra Capella nova que ha de fer al davant de aquella, y lo altar com demanen. Arch de la Ca- .XVIII. ítem, al davant de dita Capella vers lo altar pella de mos- maior, ço és, del pilar de la .B. tant com te lo spay sen Bernat vers del octau, lo dit mestre farà areh, tal un com és la sglésia aquell de la Capella de Sanet March a la part davant. Plau al dit mestre fer l'arch, segons és lo de la altra Capella davant. Parets foranes .XVIIII. ítem, lo dit mestre, farà totes les muralles o parets foranes eircumcirca de les dites quatre Ca¬ pelles novament fahedores, e dels dits octaus, e com- phrà les parets necessàries sobre tots los arehs damont dits, e de quiscú de aquells, tant coin la hohra require, e segons buy stàn los semblants arehs de dita sglésia. Diu lo mestre que farà segons diu dit capítol. 301 Tres octaus e .XX. Item, lo dit mestre tomarà, e reffarà, los tres anjuhes octaus qui resten, ço és, lo del mig, e hu a quiscun costat ab totes ses anjuhes, y dels altres octaus, axi com buy stàn. Plau al dit mestre fer segons diu dit capítol e re¬ querra la bobra. « La clau, ar- .XXI. ítem, mes farà e tomarà en son ésser, axi com quets e voltes buy stàn, la clau del cap del altar, ab los sis arquets y totes ses voltes, tot de pedra picada, en la forma e manera que buy stà. Plau al dit mestre. Si serà quadrat .XXII. ítem, si los dits honorables cònsols, mar- que messors, e la sglésia cobereus volràn que lo cap de stigue quadrat al fil del octau del mig, y dels dos oc¬ taus primers aver scayre, que lo dit mestre bo hage a fer, pus los arquets no's moguen de sos lochs. Diu lo dit mestre que farà lo cap octavat com stà buy. Sacristía com .XXIII. Item, lo dit mestre, hage a desfer la sa¬ ura és cristià que ara hi és, e tomar a fer una altra sacristía, ab son croer, arcb e voltes, e finestra, tot a tal com ara és de present. E que la porta de la dita, sacristía fahedora, sic en lo costat del altar, vers la Capella de Sanet Miquel, en lo segón octau. Plau al dit mestre, fer la sacristía segons stà buy da grandària y largària. Sacristía qua- .XXIIII. Item, si los dits honorables cònsols, que drada marmesors, e que lo cap del altar cobereus volràn síe quadrat, e a scayre, e volràn que la sacristía vage al fil de la paret de les capelles, per semblant scayre, que lo dit mestre sic tengut de ferbo, e de la largària que buy és, e mes, si mes volràn. Diu dit mestre, que farà segons dalt és dit. Rexes .XXV. Item, que lo dit mestre, sic tengut de fer, e levar totes les rexes de ferre que buy son, y de aquelles quant la sglésia serà acabada, o a la hora que síe mester, bage a complir, e tornar a son loc, axi corn buy stàn, o segons que als dits honorables còn¬ sols, marmessors o cobereus, serà vist, e plaurà, ço 302 I és, a la part davant del pilar de la .A. fins al pilar de la .B., y davant les capelles que son dins los oc¬ taus. E que los dits marmessors hagen a dar les rexes, e plom, e lo que sic necessari, pus lo mestre hi mete les mans franques, e façe los forats, e pose dites rexes. Plau al dit mestre fer corn diu dit capítol, pero que li tinguen prestes, dits marmessors, les rexes e plom, e lo que menester hi serà, mentre que ell farà dita hohra altrament que no fos tengut a tor- narhi. Retaule e sa- .XXVI. ítem, que lo dit mestre hage a levar lo re- crari taule, e sacrari del cap del altar maior, ah totes ses hohres, e après tornar-lo a posar, axí com ara stà, en res no guastat ni pijorat. Diu dit mestre, que li plau fer com diu dit ca¬ pítol. Cloure .XXVII. ítem, hage, lo dit mestre, a cloure davall lo dit retaule, a quiscuna part del altar, e tornar la porta, e tancadura axi com huy en dia stà. Plau al dit mestre. Si lo retaule .XXVIII. E si ere cars que lo retaule, sacrari, e pren dany hohres predites, en res prenien dany, sie tengut lo dit mestre, e hage a reffer tot lo dany de dit retaule, e coses predites, e tornarho tot axí com ara stà, en res no pijorat. E aço síe fet a tot càrrech e despesa del dit mestre. Plau al mestre. Altar maior .XXVIIII. ítem, lo dit mestre hage a mudar lo altar maior, e posar e reedificar aquell, en lo loeh ne¬ cessari, alli hon per lo reverendissimo senyor hishe, o; per sos officials, serà manat. E que lo dit mestre hage a fer heneyr o consagrar lo dit altar a tot son càrrech. Diu lo dit mestre, que farà lo altar, hi'l posarà, e los dits marmessors, o cònsols, qu'el se façen he¬ neyr' o consagrar, ço que he 'Is vingué. Pahiment .XXX. ítem, que lo dit mestre hage enlosar y em- pahimentar, tota la hohra nova que farà en dita sglésia, de la forma, e manera que huy stà, e sem- 303 blant de aquella, e tornar lo pahiment que és dins los sinch octaus, axi com vuy stà, alt y baix. Plau al dit mestre. Grahons .XXXI. ítem, hage a fer, lo dit mestre, los grahons, tants com ara ni hà o més, si més ni volràn los dits honorables cònsols. E que hagen exir dits grahons, fins a la arquada, allà bon les rexes seran posades, o mes, o manco, a ordinació del dits honorables cònsols. Plau al dit mestre, axí com és posat. Quatre ons o .XXXII. Item, hage a fer lo dit mestre sobre les finestres dites quatre capelles noves, quatre ons o finestres, o mostres, afusades, ço és, una .0. o finestra sobre quiscuna capella, perque puxen dar lum a la dita sglèsia, o capelles d'aquella, E hage dit mestre mon¬ tar la paret de quiscuna, fins a la volta com ara stàn. • Diu lo dit mestre que farà les finestres, axi com stà la de les Animes, o la .0. axi com dará l'art. Teulada .XXXIII. ítem, lo dit mestre, hage a desfer, e tor¬ nar a fer la teulada, de de les Capelles dita sglèsia, e que farà. E que ho hage fer, axi com ara a tomar a stà; e fer la hobra nova, semblant de aqpiella que ara hi és, y cloure dalt los octaus, axí com ara stàn. Diu lo dit mestre, que cobrirà la dita hobra, y en- lozarà, de la manera que buy stà. Cobrir les .XXXIIII. E aximateix, hage a cobrir les capelles capelles noves noves, e la sacristía ah tot son compliment. Plau al dit mestre, ferho com ha dit en lo prop dit eapitol. Repilogació de .XXXV. ítem, finalment, lo dit mestre, sie tengut des- tota la obra fer los dits sine octaus, e la sacristía, segons damunt és dit, e tomar a refiler aquells, e aquella axi com buy stàn. E fer novament la altra hobra nova que s'ha a fer. En axi que tant la hobra nova, com aquella que ell desfarà, e tornarà a fer, axi com de teulades, com de retaule, sacrari, altar, rexes, grahons e pabiments^ e losats alt i baix, picadura de pedres, de arquets, arcbs, e voltes, portals, portes, clavadures, armaris, e totes altres coses, que s'hagen a moure, o desfer, e tomar a refiler, o novament fer, lo dit mestre les hage 304 a tomar, tais quals ara son, e axi com ara stàn, a tot son càrrech y despeses del dit mestre, sens excepció alguna. E hage lo dit mestre a restituhir e posar totes les dites coses, a deguda proporció, segons huy stàn, y en la forma, e segons los spays necessaris, juxta lo patró que de dita hobra fahedora, és donat per ori¬ ginal al notari dels presents capítols, fet dit patró de voluntat de totes les dites parts. Diu dit mestre, farà tot lo menester, e necessàri en dita hobra. Scombre e .XXXVI, ítem, bage a fer lo dit mestre lo scombre fonaments e fonaments de dita bobra, bons e sufficients, y en¬ trar tant pregón com sic necessari, a conexença de mestres experts en semblants bobres. Plau al dit mestre. Traure deffora .XXXVII. ítem, sie tengut lo dit mestre a tot son lo scombre, càrrecb y e despesa, traure tot lo scombre, e manobra, manobra que sobra,rà de dita bobra, e posar aquell, e aquella, fora la dita vila, en locb que no façe noza ni dany a nengú. ' Diu lo dit mestre, que la scombra que serà dins la sglèsia les capelles, e que ell la farà levar. E axi- matex tota la scombra que farà lo dit mestre. Assegurar que .XXXVIII. ítem, lo dit mestre, a tot son càrrecb, la hobra nova riscb, perill, e e despesa, síe tengut de assegurarse, e ni vella, no posar en fermetat la bobra vella, que és en dita sglésia, faça moviment ço és la part que no se ba de moure. Plau al dit mestre, fer segons diu dit capítol. « .XXXVIIIL E tambe se bage assegurar, e posar en fermetat la bobra novament fabedora. Diu lo dit mestre que farà segons diu dit capítoL Si la obra .XXXX. ítem, si ere ears que la dita bobra vella vella ja o nova fa feta, la qual no se ba a moure, o la bobra novament, moviment fabedora, en res prenie moviment, o dany, que lo dit mestre bo bage a reffer e tornar en lo modo, e for¬ taleza, que buy és, a tota despesa e cost, axi la bobra nova com la vella. Plau al dit mestre. 305 20 Desfer les cases .XXXXI. Item, lo dit mestre, hage a desfer a son comprades per càrrech la part que se haurà a desfer de les cases o lo spay de la patis, que serán comprades e comprats per los dits sglèsia marmessors, per causa de dita hohra, ço és, que hage a desfer lo dit mestre tant quant serà menester per la dita hohra e pèr lo spay del carrer que serà ne¬ cessari, voluntat dels dits honorables cònsols, mar¬ a messors,. ecohereus, e tant com los dits marmessors volràn, e no pus. Empero és concordat que lo dit mestre se pugue servir de la pedra, teula, clavahó, e de tota altra manohra de ço que ah voluntat dels dits marmessors desfarà. La qual pedra, teula, fusta, cla¬ vahó e altra manohra predits, reste e sie pròpia del mestre, a tota sa disposició e voluntat Plau al dit mestre. Cloure lo que .XXXXII. hage a cloure de ítem, que lo dit mestre, restará de dites paret lo qpie restarà de les cases, e patis, que seràn cases compra¬ presos per dita hohra, ço es, lo que no servirà per dita des sglésia, e sacristia, e carrer, en axí que lo que restarà de dites cases, e patis, remangue clos vers lo carrer, e allí on síe menester. E síe tengut lo dit mestre, tornar tota cosa al stament degut e axi com huy stà, o millor, e en res no pijorat Plau al dit mestre. Port de mano- .XXXXIII. ítem, que lo dit mestre, hage a pagar, bra, carreteres, de la manohra e carreteres, e haverse patis tot lo port patís per posar la dita manohra, a tot son càrrech y despesa, salvo que 's pugue servir de tots los patis, qpie los dits marmessors comprarán, sens empero dany, ni lesió de aquells. Diu lo dit mestre, que sino li bastaven los patis comprats, per los dits marmessors, que li hagen a donar loch ahon ell pugue posar dita manohra, y li hagen a donar carreteres per passar lo que mester sie per dita hohra, que dit mestre pagarà los interessos que judicaràn dos homens; y si parets se desfahien, les tomarán a son càrrech. Pagar los pcL·· .XXXXIIII. ítem, és concordat que los dits cohe¬ tis comprats reus, e marmessors hagen a pagar los preus dels patis La manobra que seràn necessaris per lo spay e loch bon la obra sie del mestre fahedora de dita sglésia serà constmhída. E altra cosa no hagen a dar los cohereus damunt dits, e mar- 306 messors. E lo restant, sens tot excepció alguna, hage a pagar lo dit mestre, e fer tota la dita hobra a tot son càrrech. En axí que pedra, calç, arena, fusta, clavahó, e tota altra manobra e for de aquella, des¬ peses,salaris de mestres, e manobres, e tota altra cosa, e despesa, necessària per dita bobra, tot vingué a cà- rrecb del dit mestre, y no res a càrreeb de la dita marmessoría. Plau al dit mestre, com ba dit damunt en lo pre¬ cedent capítol. Calç, arena, y .XXXXV. ítem, bage a fer lo dit mestre tota la dita y argamassa bobra, lo que sobrarà^ en dita sglésia, de bona ar¬ e tot sie bona gamassa, o morter, ben fet, e fet de bona calç, e de bona arena, q mesclar a la proporció deguda, e de bona fortaleza, com se pertany, e és necessari, per semblant bobra. E que la dita argamassa, stigue fort e reposada per lo temps degut, e competent, tant com és mester, per ésser bona e fort. Diu lo dit mestre que farà segons requer l'art. Lo preu de tota .XXXXVI. ítem, és concordat que los dits eobereus, la hobra e marmessors, per paga, satisfacció e preu de tota la Primera paga dita bobra, e de totes e sengles coses, dependents de aquella, sien tenguts pagar e burar al dit mestre, per preu de totes les coses sobredites, per tot, vuyt eentea cinquanta lliures barcbinonines, pagadores segons és respost al present capítol, ço és, dos centes lliures dins spay de dèu dies, après que la present capitulació serà fermada e jurada per lo reverendíssimo senyor bisbe de Urgell, senyor in spirituabbus et temporalibus de la dita vila, e per les dites parts. Les quals descentes lliures, seràn girades al dit mestre, en la Taula de la Ciutat de Barcbinona, juxta, e segons és respost al present capitel. Plau al dit mestre. Segona paga .XXXXVII. E quant la dita bobra serà pujada dues canes de Barcbinona en alt sobre terra, prenent la mida del pabiment que buy és en dita sglésia en amunt, en axi que tota la bobra tot entorn, e en totes les sues parts, puig a dret livell de dues canes, midant com desús, sien girades en la dita Taula de Bar¬ cbinona segons és respost al dit capítol. Plau al dit mestre, e vol que H sien girades dos centes lliures. 307 Tercera paga .XXXXVIII. E quant la dita hobra serà muntada, per totes les sues parts, altres dues canes, en axi que diste del pahiment de dita sglésia, quatre canes de Barchinona, seràn girades al dit mestre en la dita Taula, en e segons és respost al present capitel. Diu, e vol lo dit mestre, que com haurà acabades de cloure totes les capelles xiques, li sien girades dos centes lliures. E tota la resta a compliment de les dites vuyt centes sinquanta liures com sie acabada toda la obra. Quarta paga .XXX^XVIIII. E quant la dita bobra será pujada, al¬ tres dues canes, y es quela sumitat de aquella diste del dit pabiment en totes les parts de dita bobra, a dret bvell, per altitud de sis canes, midant com des- SÚS, bagen a ésser girades al dit mestre en la dita Taula, en e segons és respost al present capítol. Plau al dit mestre, com ba dit damunt en lo mes prop capítol. •L. E acabada tota la bobra y desfetes totes les cin- dries e bastides, e dat tot compliment a la dita bo¬ bra, y a tot lo dit mestre és tengut en vigor de que la present capitulació sien girades al dit mestre en la dita Taula, totes les restants dos centes sinquanta lliures, en e segons es respost al present capítol. Plau al dit mestre lo que ba dit en los .XXXXVIIII.e.XXXXVIII. capítols. .LI. Les quals quiscuna de aquellas prome¬ pagues, e ten fer e tenir, complir, los dits marmessors e cobe- e, reus, sots obbgació dels bens de la marmessoria, e de la herència del dit mossèn Bernat Texidor, quon¬ dam. Diu lo dit mestre, que y obbguen lo que be 'Is vingué, sols ell stigue a segur, y ben pagat sense danys ni despeses sues. Empero los dits cobereus, e marmessors, no ente¬ nen a obligar per aço en res llurs bens propris, sino sols los bens, que foren e son, de la herència del dit mossèn Bernat Texidor, quondam. Acabar la ho- .L.II. ítem, lo dit mestre Joan de Gausia, promet ba- bra en dos ver acabada tota la dita bobra, dins spay de dos anys anys, qui començaràn a córrer, lo jorn que les dos 308 i centes liures de la primera paga li seràn girades en dita Taula, e del dit dia en avant continuament comp¬ tadors. La qual hobra hage haver acahada ah tot com¬ pliment he, e degudament, com se pertany, sens algun deffalliment, ni falta. Diu lo dit mestre que acaharà la dita ohra en dos anys. > Si no es acabat .LIII. E si ere cars que, lo dit mestre dins los dits dins dos anys dos anys, no havia dat compliment, a tota la hohra damunt dita, vol lo dit mestre que ultra la pena de- vall scrita, lo dit reverendissimo senyor hishe de Ur¬ gell, e los dits cohereus, o marmessors, o encara los dits honorables cònsols de Sanahuja, y quiscún d'ells, y en cars de concurs, los dits marmessors assoles, pu- xen fer, o fer fer, e acabar la dita hohra, a tot cost e messió del dit mestre. Diu lo dit mestre que si al temps no la havie com¬ plida, que a cost y despeses sues se façe, cessant tota pena. .LIIII. E més avant, vol e promet lo dit mestre, que passats los dits dos anys, si la dita hohra ah tota per¬ fecció no serà acahada, que en tal cars, ell hage a res¬ tituir, e restituyrà e tornarà als dits marmessors, e cohereus, dos centes liures de aqpiella quantitat que ell haurà rebuda per rahó de dita hohra. Diu lo dit mestre, quq si manque en dita hohra, que a despeses sues yde dites fermançes, se faça fer, y que no entén en restituir les dites dos centes lliures en dit capítol nomenades. Que y hage a .LV. ítem, si ere cars que dins de un any, compta¬ I estar un any dor del dia en avant, que ladita hohra serà acahada, I de totes coses, e levades les síndries, e tomades totes I coses, axí com ara stàn, la dita hohra nova, o vella, farà moviment algun que sie, o denote lesió de la ho¬ hra, e de la dita eglésia, que en tal cars lo dit mestre hi hage a star. E que en tal cars, dit mestre, dins spay de tres mesos, del dia que de aço serà request, en avant continuament comptadors, hage e sie tengut, refFer, e reparar la dita hohra, e moviment, segons sie menester, a conexença de mestres experts en lo art de Architectura. Plau al dit mestre. 309 Reparar, dins E si dins los dits tres mesos, lo dit mestre, no ho re- ires mesos pararà, vol que en tal cars, los dits marmessors, cohe- reus, o cònsols, o lo dit reverendíssimo senyor bisbe, bo puxen fer reparar, a tot dany e despesa del dit mestre Joan, y de ses fermances. Pagar lo que .LVI. E en tal cars, lo dit mestre, bage, e promet dé¬ los cònsols tat- continent que sie request, pagar als dits marmessors, xaràn e altres dessus dits, o a < qualsevol de ells,' qui farà la instància, tota aquella quantitat, que per los dits ho¬ norables cònsols serà tatxada, e tot lo que sie neces¬ sari per fer dita reparació, yj per pagar les despeses per occasió de aquella fetes, e fabedores. La qual re- questa se bage a fer al dit mestre, si personalment serà en la vila de Senabuja, o en la ciutat de Bala¬ guer. E en absència sua, se puxe fer dita requesta, ab veu de pública crida, en la dita vila de Senabuja, o en dita ciutat de Balaguer. E valega tant con si dita requesta fos stada feta personalment al dit mestre. Diu lo dit mestre, que és content de reffer, o de pagar lo que costarie dita bobra, e que b bage a ésser intimat en la ciutat de Balaguer, a ell, o a ses fermançes. Pena de .CCC. .LVII. E si serà cars que lo dit mestre, no compbrà lliures totes les coses damunt dites, per ell promeses, e cascu- na de aquelles, en tal cars, lo dit mestre vol ésser inco¬ rregut, e que encorregue en pena de tres centes bures barcbinonines, acquisidora per meytat al dit reveren¬ díssimo senyor bisbe de Urgeb, o sos officials, o a lo cort del honorable veguer de Barcbinona, o de Leyda, o de altre qualsevol official ecclesiàsticb o secular, qui farà la exequció. E per la altra mitat als dits e cobereus, e a marmessors qualsevol d'ells, qui ins¬ tarà la dita execució. La qual penaj tantes vegades, eíe comesa, quantes serie contrafet. E la qual pena comesa o no, pagada o no, graciosament remesa, no resmenys lo dit mestre sie tengut fer, e compbr, totes les coses en los presents capítols contengudes. Diu lo dit mestre que farà les obbgacions degudes e segons és contengut en dit capítol. Done .LVIII, E per maior seguretat, e tuyció, dels dits co- fermançes hereus, e marmessors; e per attendre, e compbr, to¬ tes les coses, per lo dit mestre damunt e devaU prome- 310 ses, e quiscuna de aquelles ;e per fer attendre, e com¬ plir, tenir, e servar, totlo que dit mestre, en vigor dels presents capítols, e de quiscú de aquells, és ten- gut fer, e complir, ell dit mestre done per fermançes e principals pagados, ço és, los honorables, n'Anthoni Joan Rebo, notari, Michael Coll, Pere Miquel Guitart, mercaders; Joan Salvador, argenter; Joan Amador, botiguer; Pere Cardoner, soguer; Jacme Fiter, farrer; Antboni Ormella, Franci Lobet, e Pere RosseU, tots de la ciutat damunt dita de Balaguer habitants. Los quals accepten de bon grat, la dita fermance- ría, e prometen que ensemps ab lo dit principal seu, e sens ell seran tenguts als dits cobereus e marmessors, e altres damunt contenguts, de totes les coses, per lo dit mestre, damunt e devaU promeses. Diu lo dit mestre, que donarà, axí com ara de pre¬ sent done, les fermançes ja nomenades, y mes si mester seran en la ciutat de Balaguer. Ohligctdó .LVIIII. E axi tots los dits principal e fermançes, e quiscun d'ells insolidum, e per lo tot, prometen als dits marmessors, e cobereus, e a quiscún d'eRs, de attendre, e complir, tenir, e servar, totes les coses damont, e devall contengudes, e per lo dit mestre pro¬ meses. E pagar e restituir totes les quantitats que lo dit mestre hagués a restituir. E pagar les dites penes, e fer, e complir tot, ço, e quant lo dit mestre en vigor dels presents capítols és tengut fer, e compRr. Faran les obligacions degudes, e com se acos¬ totes tumen en semblants contractes, segons se conté en dits capítols. Caució presta- .LX.E les dites coses, e quiscuna de aquelles, pre¬ da per lo prin- los dits principal, fermançes, e quiscun d'ells meten cipal e ferman- insolidum, attendre e complir, tenir, e servar, sots ces, pena del terç, gonyadora al dit reverendíssimo senyor Sots pena del bisbe de UrgeU, e al balle de Senabuje, o al senyor terç rey, o als seus veguers de Barcbinona, de Leyda, de Submissió de Urgell, de Cervera, de Tàrrega, e de Balaguer, e a for quiscún de ells, e altre qualsevol cort, y official ecle- Salari de pro- siàsticb o secular, davant lo qual los dits cobereus, o curador .X. marmessors, los volràn citar e convenir, sotsmetentse sous per dia, allur for, e jurisdicció, ab rénunciació de propri for» Pena de fer- largament, e ab salari de procurador, de deu sobdos per mar de dret, quiscun dia. E ab promissió de no fermar de dret, ni 311 allegar guiatge, ni privilegi de elongament, ni sobrese- himent, ni impetrar gracia ni rescripte, ni dilació algu¬ na, sots pena de sinccentes liures barchinonines, etc., Hostatges. largament. E ab hostatges tenidors dins la vila de Senahuja, dins spay de deu dies après serán re¬ quests, etc., largament, a conexença del notari, sots pena de deu solidos, per quiscun día, e per quiscu qui recusarà servar lo dit hostatge. E ab sagrament, e homenatge, largament. E ab obligació de tots llurs bens, e de quiscún d'ells insolidum, mobles e inmobles, haguts e bavedors, ab totes les renunciacions solites e pertanyents. E; de sobre açò, tots los dits, principal, e fermançes, constituhexen procurador seu, lo dit Pena de deu so¬ mestre Joan de Gausia, principal, per fermar scrip- lidos per dia, tura de terç, en la cort del veguer de Barchinona, ab Scriptura de tota obligació largament. E ab jurament. Volent terç que la present carta, e obligació ad parte sie stipu- lada, e allargada, per lo notari dels presents capítols, ab totes les clausules degudes, e oportunes, a cone- xensa del dit notari, substància no mudada. Diu lo dit mestre que faràn totes lest obligacions degudes e com se acostumen en semblants contractes, segons se conté en dits capítols. Tenir sis niar- .LXI. ítem, és concordat que, lo dit mestre, dins telis continuos spay de quinze dies, après, que les dos centes liures en la hobra de la primera paga li serán stades girades, en la Taula de la Ciutat de Barcelona, hage a començar de hobrar en dita hobra. E que y hage a tenir conti- nuament sis martells que hobren, e les manobres ne¬ cessaris. E que lo dit mestre, tots mesos, dues vegades, hage a visitar personalment la dita hobra, e residir en aquella, dos dies, o mes, quiscuna vegada. Diu lo dit mestre que començada la hobra, ell hi donarà tal diligència, que al temps que ha ofiEert, ella haurà compliment. Pujar la hobra .LXII. ítem, més, és pactat que, lo dit mestre, abans nova tochar a desfer la bobra vella, hage a pujar la hobra nova, fins al peu dels arcbs, fahedors en dita hobra, a fi que la dita sglésia, no reste molt temps rompuda. Diu lo dit mestre que farà tota la dihgència que ferse pugue, en que la sglésia stigue closa, seguint la hobra que se ha de fer y desfer en dita hohra. 312 Cloure la .LXIII. Item, que a la hora que la dita sglésia se sglésia hohrirà, lo dit mestre, hage a cloure de fusta, lo restant de dita sglésia, a eonexença dels dits honora¬ bles cònsols, e dels dits marmessors e cohereus. Plan al dit mestre, fer tota la diligència que ferse pugue, en que la sglésia stigue dosa, seguint la hohra que se ha de fer, y desfer en dita hohra. Picar la pedra .L.Xllll. Item, que, lo dit mestre, ahans de toear res, a desfer la hohra vella de dita sglésia, hage e sic tengut picar, e fer picar tota la pedra necessària J; ' per a total los archs, e voltes que se han de fer de pedra nova. Diù lo dit mestre, que piearà la pedra que serà necessari, segons les altres pedres, son picades de dita sglésia, que açò ve a són càrrech y no dels marmessors. Fer portalet .LXV. Item, que, lo dit mestre, hage a fer, e hohrir un portalet en la dita sglésia, en aquell loch bon los dits honorables cònsols volràn, y ordenarán. Diu lo dit mestre que és content desfer lo portal si lo senyor hishe ho manarà. Fer lo senyal .LXXVl. Item, lo dit mestre, hage a fer en totes les de mossèn Ber- clans de la dita capella, la qual lo dit mossèn Bernat nat Texidor, quondam, ha manada fer, lo senyal del dit mossèn Bernat Texidor, quondam, tal qual li serà dat pinctat. E mes lo hage a fer en la paret de dita capella, en aquells lochs, que al dit mestre serà vist, degut, e necessari, y que stigue millor. E mes, hage a fer lo dit senyal, en la clau del croer maior, que farà nou, y deçà y dellà, alli hon millor starà. Diu lo dit mestre, que farà les armes en les claus si les hi volràn, sino faray lo que millor li parrà. La pedra ab lo .LXXVll. Ítem, hage a fer, lo dit mestre, en la dita epigrama capella de mossèn Bernat Texidor, quondam, una pe¬ dra encastada, en la paret, en loe eminent, e que 's puxe ben legir. En la qual pedra lo dit mestre hage a sculpir de letres grosses, e deguda proporció la scrip- tura seüent : ANNO A NATIVITATE DOMINI, MILLESIMO QUINGENTE- IN VILLA CERVA- 313 RIE, OBIIT VENERABILIS BERNARDUS TEXIDOR, PREBITER,. QUÍ LEGAVIT PRO OPERE HUIUS ECCLESIE, VIGINTI DUOS MILLE SOLIDOS BARCHINONENSIS. ANIMA ILLIUS REQUIES- CAT IN PACE. AMEN. Diu lo dit mestre que farà segons en aquell és contengut. Auctorització y Item, lo illustre y reverendíssimo senyor, lo se- decret, del re- nyor don Pedro de Cardona, per la gracia de Déu,, verendissimo bisbe de Urgell, attesa la pía disposició, del dit vene- senyoT bisbe rabie mossèn Bernat Texidor, quondam, intuitu cha- ritatis, ab tenor de la present autoritze, e decrete, e pose sa autoritat ordinaria e decret, en la present ca¬ pitulació, y en totes y sengles coses, en aquella con- tengudes. Licencia de E no resmenys, annuint al pío propòsit del dit trencar les testador, ab tenor de la present scriptura, done sa parets reverendíssima senyoria liberament bcència, e facul¬ tat de rompre les parets, de la dita sglésia, e reffer aquella; e de mudar lo altar maior, desfer aquell, e tomarlo a edificar en lo locb oportú. E de fer altre portal, en dita sglésia, e constmir altar, en la capella novament fabedora, en la qual lo benefici per lo dit testador ordenat en son testament, ba de ésser ins- titubit. Autoritze lo Lo qual benefici, ab tenor de la present, sa re- benefici verendíssima senyoria auctorize, e o fer auctoritzar, tota bora que per los marmessors, o patrons, o altres a qui pertangue, serà suplicat. Sepultura E més, reverendíssima senyoria, de gràcia spe¬ sa cial otorgue la sepultura als dits marmessors, e co- bereus, e successors seus, y a la ossa del dit mossèn Bemat, si en degún temps bi porà ésser transferida dins la dita capella per lo dit mossèn Texidor, quon¬ dam, ordenada ésser feta, e construbida. Beneir lo altar E més, sa reverendíssima senyoria, de gràcia special offer beneyr, e sagrar lo dit altar maior, o dar licència, a qualsevol altre bisbe, de fer la dita benedicció e sacració. E tot açó sens despesa alguna de la dita: marmessoria y cobereus predits. 314 Satisfacció de Item, més, lo dit reverendíssimo senyor, attenent que la hobra de les en la dita hobra, e per la proporció de dita sglésia, dues capelles de necessitat los dits marmessors, han hagut de fer vers sant tres capelles mes avant que lo fundador no havie Miquel manat, jat sie que per expressa disposició del dit tes¬ tador, los dits marmessors tinguen facultat, lo que restaríe del dit legat. E perçò, de onanament, e ordi- nació de sa reverendíssima senyoria, los dits mar¬ messors, hagen ampliada la dita hohra, de la qual re¬ sultan les dites tres capelles vacues. Per tant, per provehir a la dita indempnitat de dits marmessors, e pia causa, lo dit llur marmessoria, e reverendíssimo senyor, atorgue de gràcia special als dits marmessors e cohereus, que si per avant en al¬ gun temps, alguna persona, o persones, volien fundar benefici, o beneficis alguns, en les dues capelles que son vers la capella de Sant Miquel, ço és, que lo qui fundarà benefici, en la capella maior, qui és dret lo primer octau del altar, bage a pagar als dits mar¬ messors, o marmessoria, buytanta lliures. E lo qui fundarà benefici en la capella petita, que és al costat de dita capella de Sanet Miquel, quaranta lliures barcbinonines. Que servesquen Les qual quantitats se bagen a convertir en fer retaule, per ornaments calze de argent, libre missal, vestiments, e tots altres ornaments necessaris a ops del benefici per lo dit mossèn Bernat Texidor, quondam, ordenat en son testament, e instituidor en la dita capella per ell or¬ denada. Que sens con¬ ítem, atorgue sa reverendíssima senyoria, que en la sentiment lur capella de dit mossèn Bernat Texidor, quondam, ni no sie fet be¬ en la altra petita, que és al costat de la capella de las nefici ni altar Animes, en algun temps, no pugue ésser fet altre en la capella altar, ni fundar altre benefici algú, en deguna manera, de mossèn Ber¬ sens exprés consentiment dels dits marmessors, y de nat, ni en la la dita Catberina Guardiola, y dels seus successors, e del costat dels altres cohereus del dit mossèn Bernat, quondam. Que lo senyor ítem, lo dit reverendíssimo senyor, se té per content, e cort son sa¬ e satisfet de tots los drets a sa reverendíssima senyoria tisfets de sos e cort sua, e ministres de aquella pertanyents, per rabó drets de totes e qualsevols lexes pies, e altres, per lo dit mossèn Bernat, quondam, en son testament fetes, e per totes e sengles coses en la present capitulació con- 315 tengudes. Remetent de gràcia special tot lo que mes avant sa reverendíssima senyoria e cort sua, o minis¬ tres de aquella, poríen haver e demanar de sos drets, per rahó de qualsevol cosa en los presents capítols contenguda en qualsevol manera. Cònsols ítem, los dits honorables cònsols de la dita vila de Senahuja, en nom de la universitat e singulars de aquella consenten en totes les coses sobre dites. Aquest capítol E de gràcia special atorguen al dit mestre, gràcia e no plau als franquesa de totes imposicions de cam, de pà, de vi, cònsols de totes altres coses, que servirán per dita bobra,^ e mestres y bobrés de aquella, axi com los eclesiàsticbs ban llur franquesa de totes coses. La qual franquesa dur per tant temps, com la dita bobra durarà, e fins sie acabada de fer." ACU. Legajo de contratos. 35 (Sin fecha.) Memorial de los gastos ocasionados por la obra de la iglesia de Santa Maria del Plà de Sanahuja. "Memorial de les despeses son fetes en la bobra de la sglésia de Senabuja. Memorial de les cases comprades a ops de la obra de la ecclesia de Senabuja pagades per los hereus e marmessors del venerable mossèn Bernat Texidor, quondam. 1 Primo, per la! casa d'en Joan Pi¬ nyes, foren pagades per mana¬ ment dels honorables consols .. .XXXVI. Riures. 2 ítem, per la casa d'en Pere Cas¬ tellar .XXXIIII. lliures. 3 ítem, per lo corral comprat d'en Joan Torrents .VIL Riures .X. sous. 4 ítem, per la casa de mossèn Pinyes .XXII. Riures. .LXXXX.VIIII. Riures .X. sous. 316 Altres despeses per rahó de dita obra pagades. Primo, a mossèn Valls, notari, per nostra part del salari de la capitulació feta ab mestre Joan .LXV. sous. ítem, a mestre Joan Gaucía, mestre de la obra, los quals ban volgut los con¬ çois li fossen dats per la obra del portal. .1. lliura .XII. sous. ítem, a'n Vüasaló, ferrer, per golfos ai ops de dit portal .LX. sous .IIII. Item, per fer la caxa de la barra de dit portai .II. sous. Item, per .L.XX.IIII. lliures de plom comprat a Falcet, e .X. lliures be mitja, d'altra part, costa tot II. lliures .II. sous. III. Suma tot V. lliures .1. sou VIL los marmessors y hereus del venerable mossèn Desliurades fetes per Bernat Texidor, quondam, prevere de Senahuja, de aquelles mil e cent lliures, les quals lo dit mossèn Bernat ba lexades per la obra de la ecclésia de dita vila. Primerament, po¬ sen en data, les quals han pagades al reve- rendíssimo senyor don Pedro de Cardona, bisbe de Urgell, per dret de la dita lexa .. .CX. lliures. ítem, ban pagat a mestre Joan de Gau¬ cía mestre de dita obra, per preu fet ab ell per .D.CCC.L. lliures. ítem, ban pagat per los preus de les cases comprades a ops de dita obra, se¬ gons apar per memo¬ rial, entre tot .LXXXX.VIIII. Uiures .X. sous. Item, ban pagat als extimadors de les dites comprades cases a de dita obra ... ops .1. lliura .XI. sous .II. Item, ban pagat al dit mestre Johan, per albarà dels honora- 317 L·les cònsols, per adop de una paret per rahó de dita obra .VII. lliures .IIII. sous. ítem, han pagat per altres despeses fetes a ops de dita obra segons apar per memorial .V. lliures .1. sou .VII. Summa tot I™. .LXXIII. lliures .VI. sous .VIIII. Reste a compliment. .XXVI. lliures .XIII, sous. .III. ítem, reste a la vila lo que procehirà dels patis que resten de les cases comprades." ACU. Legajo de contratos: documento sin fecha, anexo al con¬ trato. 36 Barcelona, 26 diciembre 1522. Capítulos matrimoniales entre el pintor urgelense Pere Mates, y Joana Paula, hija del pintor y portero real Joan Lluch Roca. "Die veneris .XXVI. mensis decemhris anno a Nativitate Domini mi- Uesimo .D.» XXIIL« [1522]. En nom de Nostre Senyor Déu Jhesucrist e de la gloriosa Verge Madona Sancta María, Mare sua. Amen. Tractat es stat, e per gracia del Sperit Sanet concordat, que matri¬ moni sie fet, per e entre, en Pere Mates, pintor, fill del senyer en Johan Mathes, ciutadà de la Seu d'Urgell, e de madona Johana, muller sua, defuncts, de una part; e na Joana Paula, donzella, filla dels senyer en Johan Luch Rocha, pintor e porter real, ciutadà de Barchinona, e de madona Elizahet muller sua, vivints, de la part altra, sobre lo qual matrimoni son stats fets, tractats e concordats los capítols e pactes se¬ güents : E primerament, lo dit senyer en Johan Luch Rocha, e madona Eli¬ zahet, muller sua, per contemplació del present matrimoni, lo qual la dita na Johana Paula, donzella, filla lur, de voluntat e exprés consen¬ timent dels dits pare e mare seus, o de alguns altres parents e amichs seus, ha desliherat fer ah lo dit Pere Mates, sdevenidor marit seu, per sa part de legítima paternal e maternal, esimplement de aquella, e encara per la part a la dita na Caterina pertanyent e pertànyer de- 318 vent en lo screix o donació per noces per lo dit senyer en Joan Luch Rocha, a la dita madona, Elizabet, muller sua, fet en temps de lur matrimoni; àltra manera per aquella amor paternal, e maternal, e en que porten vers la dita na Joana Paula, filia lur, sots los pactes, empero, vineles, e condicions, deius scrits, donen, e per causa de donació irre¬ vocable entre vius, atorguen a la dita na Joana Paula, fiUa lur, sin- quanta liures barcbinonines, las quals li donaran a ella e per ella al dit Pere Mates, sdevenidor marit seu, sis mesos abans de la celebració del present matrimoni, faedora en fas de Sancta Mare Sglésia, sens di¬ lació alguna, etc., ab restitució de totes despeses, la qual donació fan los dits Joban Lucb Rocba, e madona Ebzabet, muller sua, a la dita na Joana Paula, fiUa lur, axi com millor dirse pot, etc., sots los pactes, empero, vincles, e condicions següents; çó es, que si la dita Joana Paula morra quant que quant ab infant, o infants, bun o molts, de legítimcarnal matrimoni procreáis, en tal càs, la dita na Joana e Paula, bage les dites sinquanta liures a totes' ses voluntats liberament fabedores. Si emperò, la dita na Joana, morra quant que quant sens tal infafit, o infants, çó Déu no vulle, en tal càs la dita na Joana que Paula, bage a ses voluntats .XXV. liures de les dites sinquanta liures dotais, e les restants .XXV. lliures sien' e tornen als dits senyer en Joban Lucb Rocba e a madona Elizabet, muller sua, si -viuràn e si no viuran a lurs hereus universals, o a n'aquell, o a n'aquells, al qual, o als quals, ells bauràn volgut ordenat de paraula, o ab testament, o en e altra qualsevol manera, o a qui la lur successió se pertanyerà. E sots los dits pactes, prometen, los dits senyer, en Joban Lucb Rocba, e madona Elizabet, donar, e pagar les dites sinquanta liures, segons dessus es dit. E prometen baver per agradable, e no revocar per causa de ingratitut, inopia, ofensa, o qualsevol causa. Renunciant, etc.. Jurants, etc., E la dita na Joana Paula, accepte la dita donació per los dits pare, e mare seus a ella feta, ab los pactes vineles e condicions dessús dits, als quals consent e ab refferiment deí moltes gràcies e ab besament de mans. E per que és menor de .XXV. anys, maior emprò de .VIIII. anys re¬ nuncie a benifet de menor edat, etc. E bo jure, etc.. Item, ab altra carta la dita na Joana Paula, donzeUa, per contem¬ plació del present matrimoni, lo qual de voluntat e exprés consenti¬ ment dels dits pare e mare seus, e de altres parents e amicbs seus, ba desRberat fer ab lo dit en Pere. Mates, sdevenidor marit seu, consti¬ tueix e aporte en dot, e per dot, de dot sua, al dit en Pere e en nom Mates, sdevenidor marit seu, les dites sinquanta liures a ella dessús en los precedents capítols donades, ab los pactes, vincles e condi¬ cions li son stades donades. En axi que lo dit, en Pere Matbes, sdeve¬ nidor marit seu, tingue e possebesque les dites sinquanta liures, tot lo temps durant lo dit matrimoni, e los fruyts de aqueUes seus propis face per supportar los càrrecbs de dit matrimoni. Finit empero lo dit matrimoni, les dites sinquanta liures sien e tornen a ells dits senyer en Joban Lucb Rocba, e madona Elizabet, muller sua, si viuràn, y si no 319 viurán lurs hereus universals, a o a qui ells hauran volgut e ordenat, de paraula, o ah testament, o en altra qualsevol manera, o a qui la lür successió se pertanyerà, seguint empero reservats los pactes, vincles e condicions li son stades donades. La qual constitució fà, la dita na Joana Paula, al dit Pere Mates, sdevenidor marit seu, axí com millor dirsei pot. etc.,. E les quals sinquanta liures dotais li dar e promet pagar, per los tèrmens, e pagues que en lo dehitori deius continuador, seran expressades, etc.. La qual constitució dotal promet haver per agradable, e aquella no revocar, etc. Renunciant, etc.. Jurant, etc. E perque és menor de .XXV. anys, maior empero de anys, renuncia a henifet de menor edat, etc., e a restitució ah íntegre. ítem, ah altra carta lo dit en Pere Mates, fa e ferme carta dotal, o d'espoli la dita, na Joana Paula, sdevenidora muller sua, de les dites a sinquanta liures per ella a ell en dot constituydes, per les quais li fà creix, o, donació per noces de .XXV. liures harchinonines. E axi que son entre dot e creix, setanta sinch liures harchionines, les quais dot e creix, lo dit en Pere Mathes li salve, assigne e assegure a la dita na Joana Paula, sdevenidora muller sua, en e sobre tots e sengles hens seus, mo¬ bles e inmobles, haguts e per haver, etc.,. E les quals dot, e creix, li promet restituir e tomar en tot càs que hage loch restitució de dot. E les quals dot e creix, tingue e possehesque la dita na Joana Paula, tot lo temps de la vida sua natural, axi ah marit com sens marit, e axi ah infants com sens infants. Après òhit empero de la dita na Joana Paula, les dites sinquanta liures dotais, hage la dita na Joana Paula, segons li son stades donades. E les .XXV. liures del screix sien e tomen a infant o infants per lo dit en Pere Mates en ella, dita na Joana Paula, procreats, si n'i haurà, per donació pura perfecta e irrevocable dita entre vius, qu'els ne fa ara per lavós ella vos per ara en mà e poder del notari dels presents capítols per aquells rebent y stipu¬ lant. E si no n'haurá tais infants, çò que Déu no vulle, lo dit creix síe e toma ad dit senyer en Pere Mates, si viurà, e si no viurà a son hereu universal, o a qui ell haurà volgut e ordenat de paraula, o ah testa¬ ment, o en altra qualsevol manera. E per ço attendre e complir, etc, ne obligue, lo dit en Pere Mates, tots sos hens, mobles e inmobles, haguts e per haver, etc. E ho jure, etc.,. Item, ah altre carta, los dits senyer en Johan Luch Rocha, e madona Elizahet, muUer sua, e la dita na Joana Paula, donzella, filla lur, fan e fermen carta dehitòria al dit en Pere Mates, sdevenidor marit de la dita na Joana Paula, de les dites sinquanta liures per la dita na Joana Paula al dit en Pere Mates, sdevenidor marit seu, en dot constituydes. E les quals li prometen dar e pagar en dinés comptants, sis mesos abans de la celebració del present matrimoni en fas de Sancta Mare Sglésia fahedora, sens dUació alguna, etc., e ah restitució de totes despeses, etc.,.. E per çò, ne obliguen tots lurs hens, e de quascun d'ells insolidum, e per lo tot, etc., ah totes les renunciacions pertanyents, etc., E ho ju¬ ren, etc., E perque la dita na Joana Paula, es menor de .XXV. anys, ma- 320 ior empero de .Villi, anys, renuncien a benifet de menor edat e restitu¬ ció ab integre, etc., E ho juren, etc. Item, ab altracarta és pactat, e avengut, entre dites parts, que fets efermats los presents capítols, d'aquí al davant tots hagen star e cohabitar endesemps en una casa a treballar lo que porán, çó és, lo dit senyer en Joban Luch Rocha ab lo offici de porter, e com porá e volrà també ajudar a pintar al dit Pere Mates, son gendre, si serà molta necessitat de fabena. E lo dit Pere Mates, per lo semblant ab tota aquella diligencia, e cura, que a ell serà possible, trebaUarà en lo dit son offici de pintor, e en altra manera en gonyar lo que porà; e del que dit Pere Mates gonyarà, deduydes les despeses de les colors, e altres coses a ops de dit offici necessàries despendre, donarà, e hage baver la meytat lo dit senyer en Joban Luch Rocha, de la quai meytat lo dit senyer en Joan Luch Rocha, hage a fer la despesa, e alimentar a tota la casada e familia, axi a la sua com del dit Pere Mates, gendre seu. E l'altra meytat de dit guany de pintar, dedubídes les despeses dels colós e altres coses necessàries per el dit pintar, com dessùs és dit, síe del dit Pere Mates, per a son calçar, e vestir, e per al que volrà. ítem, es concordat, entre dites paris, que si per ventura per temps crexíen les faenes de pintor, e síe necessari haver jovens pintors per aydar a pintar e obrar, que per lo semblant del dit guany se hage a levar la soldada per a dits obrés pintors qui ajudarán a obrar, la resta se hage a partir a miges, com dessùs es dit, entès però que lo dit senyer en Joban Luch Rocha, de la sua part hage a fer la despesa a tots, axi com dessùs és dit e als dits obrés, que baurán per pintar. ítem, ab altra carta, lo dit, en Pere Mathes, de una part, e na Joana Paula, sdevenidora muller sua, fent aquestes coses .de voluntat e ex-, prés consentiment dels dits pare e mare, e altres bons parents e amichs seus, de la( part altra, convenen e en bona fé prometen, la una part a l'altra, e adinvicem que faràn sposalles per paraules de present, abtes y sufficients a contractar dit matrimoni de assí a un any pri¬ mer vinent, e celebrarán aquell en fas de Sancta Mare Sglésia, de assi quatre anys primer vine[n]ts, e aço per quant la dita Joana Paula, és vuy sòls de edat de .X. anys pocb mes o mancho. E que entretant no faràn ni darán ni tractaràn fets ni paraules algunes ni matrimoni algú, per los quals lo present matrimoni se pogués perturbar, retrac¬ tar, o en altra manera desfer, sots pena de .L. liures barcbinonines, la qual pena graciosament se imposen, e la qual pena sia comesa tota hora e quant serà contrafet per quascuna de les dites parts, e adqui¬ sidora per les dues parts a la part volent fer e complir dit matrimoni, e per l'altra terça part al official o cort qui'n farie la execució, etc.,. E per ço les dites parts ne obliguen tots lurs bens, etc., e de quascu d'els per lo tot, etc.. Renunciant, etc.. Jurant, etc.,. E la dita na Joanai Paula, per que es menor de .XXV. anys, maior emperò de .VIIII. anys, renuncie a benifet de menor edat, etc. 321 21 Mes avant, volen dites parts, que le temps de sposalles e noces pugue ésser alargat e acursat a coneguda del honorable mossèn Joan Çotorres. Ultimadament, volen les dites parts, que dels presents capítols e de quascùn de aquells pugue ésser feta una carta e moltes, e tantes quantes per les dites parts ne serán demanades e per altres persones de qui sie interés. Et ideo nos dicte partes, lauda [n] tes, approhantes, ratificantes et con¬ firmantes preinserta capitula et omnia et singula. Testes firme omnium predictorum sunt: honorahiles lacobus Mont- pahó, botiguerius et lacobo Via, sutor, cives Barchinone". AHPB. Antonio Mur, leg. 10, pliego de capítulos matrimoniales. 37 Barcelona, 20 agosto 1527. Dehitorio otorgado por Lluc Roca, pintor de Barcelona, a favor de su yerno el pintor Pere Mates, por razón del dote de la hija del pri¬ mero. "Die martis .XX. proxime dictorum mensis et anni licet hic conti- netur [agosto 1527]. Ego, Luchas Rocha, pictor et portarius regius, civis Barchinone, attens me Barchinone, fecisse et firmasse vohis Petro Mates, pictori civi genero meo, debitorium instrumentum de quinquaginta libris pro dote quam Joana, fillia mea, sponsaque per verba de presenti vestra, prout in capitulis matrimonialibus inter vos et dictam loannam, filliam meam factis et firmatis, de quibus fuit receptum instrumentum apud nota- rium suhseriptum die et anno in eis contentis. De quibusquidem quin¬ quaginta libris vobis iam solvi et satisffeci viginti libras barcinonensis in raupis et sumptu, cibi et potus, et iliis alimentis per me factis et prestitis usque in presentèm diem pro vobis dicte loane, fillie mee, sponseque vestre sis quod pro nuncb non restant vobis ex dictis quinqua¬ ginta lil3ris mibi tamen triginta libre ad solvendum vobis quasquidem triginta fibras, Promitto vobis solvere aut cui volueritis loco vestri per soluciones sequentes: videlicet, sex fibras barcinonensis bine ad unum annum primo et continue venturum, et bine ad duos anuos primo et continue venturos alias sex fibras barcinonensis. Et sic in quolibet anno alias sex fibras donee et quousque dicte triginta fibre sint vobis inte- griter pre solute sine dilacione, cum salario procuratoris .V. solidos, etc. Quoque restituam missiones, etc. Super quibus, etc.. Obligo vobis omnia et singula bona mea, etc, luro, etc. Sub pacto tamen et condicione quod vos teneamini accipere benediccionem in facie Sánete Matris 322 Ecclesie cum dicta loanna, sponsa vestra, filliaque mea, hinc ad festum Natalis Domini proxime. Intelligatur tamen pro huiusmodi instrumen- tum non fiat preiudicium novacio seu derogació tacite vel expresse dicto instrumento debitorii per me in dictis capitulis matrimonialibus vobis fírmate ymmo volo quod sit in suo robore et valore quo ad prioritatem temporis el; prioritatem temperis et aliis in eis contentis, etc. Fiat, large iuxta cursum ad cognicionem notarium. Testes sunt: magnificus Petrus de Relat, domicellus, Barcbinone domiciliatus et Bartbolomeus Luch, causidicus, cives Barcbinone". AHPB. Juan Savina, leg. 1 "manualetum sive reportorium" 18, año 1527. 38 Barcelona, 11 mayo 1530. Inventario de los bienes rebctos del pintor Pere Mates, practicado a instancia de su suegro, el pintor Lluc Roca. "Die mercurii .XI. mensis may anno a Nativitate Domini. M°D.XXX°. Memoria de les coses e robes, que tinch, jo Luch, comanades, que eren de mon gendre, les quals son per lo dot de ma fila uxor Joana, Petri Mathes, quondam pictoris, cives Barcinone, lo qual prengi diluns a .11. del mes de maig de l'any M.D.XXX., los quals bens mobles son trobats en una casa en la qual stan dits Rocha, e sa fiUa. Primo, en la botiga de la casa. .111. botes de una somada cada una, e una altra de miga somada. E més un enbut de mesurar vi. Mes, dos bugades, la un gran, l'altro petit de tera. Mes, un banch de pintar. ■ E mes .VIII. bares de telés. E mes, un armari molt sóptil. Mes, un cofre de tomba. Mes .III. moles de moldre colós. Mes .1. tauleta en cajrxó, ab clau. Mes .1111. pedres de bronirles dins dit cayxó. Mes .IIII. picados de picar or. Primo, a la cambra del cap de la escala. Un lit posts e banchs e márfega e matalaf de lane sardesqua. E mes en dit lit a .III. coyxins e un parel de lançols molt sóptils. Mes una vanova de tela blava. E mes .II. cayxes de tomba de alber de volta ab ses claus. En la una cayxa avie dos capusosde Contray, la un soptil e l'altra bo. E mes un sayyo de Contray folrat de drap groc ab rivet de velut de passayya ab porta e sens màneges. 323 E mes un altro seyyo sóptil, lo qual portava a tot dies. E mes un gipó lo qual ere de fustani, lo qual portava a tot dies. Mes un gipó de setí negre, lo qual tenia les manegues esqueyxades. Mes en l'altra ca3rxa de tomba, en la dita caix[a] .IIII. paréis de lansols migensés, e mes .IIII. tovales. Mes .X. torcaboques. Mes, en un banqual, en lo quai dit banqual a mostres dita cambra de paper en la un cayxó. E mes en l'altro cayxó un mantell de Contray bó e un sayet de sayo negra folrat de pell d'ovelles. • E mes, un gaguet de sayya ab mànega rodada folrat de pel raonable. E mes, .III. camises d'ome, la una bona, les dues miganes. Mes, una gonela de mescla. Mes, unes calses queel aportava a tots dies, negres d'estamenya. Mes, en la cuyna i a .II. cantes de aram, la un gran, l'altro petit... ansa, la un bó, l'altra sótil. Mes, .VIII. canalobres. Mes, una cavalcadura petita sótil. Mes, en lo mengedor: Primo, I. una estrade ab tres cayxons, les dues ab cuberta, la una sens cuberta sótil. Mes, en dit mengedor un altra estrada ab tres cayxons ab sos cu- bartós. Mes, .11. mig cofrens, la un gran, l'altro petit. Mes, .11. cadires de euyro. E mes, una altra cadira de fusts. Mes, una taula ab frontisses e ab sos capitals. Mes, .1. canalobre en mig del mengedor ab sis branques de leutó. Mes, una copa petita de coure en dit mengedor. Mes, .II. asts de ferro. Mes .II. mortés de pedra, lo un petit, l'altro migenser. Mes, una ab un sadàs e fernedor. pastera Mes .II. paeles de aram,'la una gran, l'altra petita. Mes, .II. astis petychs. Mes, una copeta petita de aram de taula. Mes, una basineta petita de lautó. Mes, .II. plasts grans de Mélica. Mes, una estrada verda e leonada ab cayxons ab cubertós. Testes sunt: loannes Forment, passamanerius, civis, et Baltezar Cam- pells, mercator, cives Barcinone." AHPB. Juan Savina, leg., man. año 1530; bolsa. 324 j iv,vT¡rí/r™Arf 1 • m » ■ 11 ■ ■ I 39 La Seo de Urgel, 27 noviembre 1534. Contrato para la pintura del retablo de la capilla de Santes Creus, de la catedral de Urgel, firmado por el pintor de J aca, Ciprià Roiç. "Sobre la pinctura faedora del retaule, ymatges, portes, e parets de la capella de Santes Creus, construida al costat de 1'altar maior de la ecclésia e seu, cathedral de Urgell, son stats fets, e concordats, per y entre, lo reverend Capítol de Urgell, de una part, e lo honorable mestre Cipriàn Royç, pintor, vebí e habitant de la ciutat de Jaea, de la part altra, los capítols següents: E primerament, lo dit mestre Ciprià, prèn a son eàrreeh la dita pinctura, çò és de daurar totes les obres de maçoneria y de bossell, y tots los campers, sobre los quals dites obres de maçoneria fetes a la romana y los bossells y copades estan. E sobre los campés daurats, hage a posar adzur o carmini, e gratar aqueU de manera que reste lo camper pintat degudament de or, e de adzur o carmini. E aximateix, en totes les planicies dels pilars, e obres embotides, en qualsevol manera. E aximateix hage a daurar totes les ymages, y encarnar les testes, e divisar les vestidures, y encarnar lo Jhesús, segons mester, ab tota per¬ fecció. E la dita dauradura, e pintura de adzur, sic feta de or fi, y lo adzur molt fi, e carmini. ítem, més sia tengut, lo dit mestre, pintar la part plana, e liza de dit retaula, que està detrás les ymages, segons serà divisât de colors fines e de dauradura. ítem, mes sie tengut dit mestre, pintar les portes se faràn per cobrir dit retaule, de drap de tela cosit sobre lo bastiment neeessàri, e aqueUes pintar dins e de fora, de pinctura fina e a l'oli. ítem, més síe tengut pintar la paret de la dita capella, despuys parteix del retaule, fins a defora a mig del plà qui es en lo pilar de dita capella qui en entre ella e la capella de sanct Jaume. Emperò lo reverend Capítol és tengut fer reparar de guix, molt lis, tot lo que dilj pintor, tinrà de pintar fora del retaule. ítem, lo dit reverent Capítol, síe tengut" dar e pagar al dit mestre Ciprià Ruyç, per lo salari de ses mans e de l'or e totes altres coses ne¬ cessàries e eondecents per dita pintura, descentes e dèu lliures bar- chinonines. E més, síe tengut lo dit reverend Capítol, dar casa francba al dit mestre Ciprià Royç, en la cual hage loch competent per poder pintar les parts del dit retaule, e portes. E més, síe tengut lo dit reverent Capítol, en haver fuster que desface lo dit retaule, e après lo torn a posar, quant serà daurat e pintat. 325 empero que lo dit hi hage de ésser present axi al desfer com mestre al tornar a senyalar cascuna peça, segons és necessari. posar e E més, síe tengut lo reverend Capítol, de fer fer les bastides neces¬ sàries, per desfer e tomar a posar dit retaula, e per pintar les parets a cascuna part de la capella. ítem, és concordat que lo dit mestre Cipria Royç, hage e sie tengut de dar suficients fermances al dit Capítol, de fer hé e complidament la dita ohra e pintura, dins spay de un any primer vinent. E si dit mestre no farà o no acabarà dita obra dins lo dit any, que lo dit Capítol puxe fer fer a altres mestres, a cost y despeses del dit mestre ... la dita obra, e les fermances sien tengudes restituir lo que dit mestre haurà rebut. ítem, que lo dit mestre síe tengut fer la obra predita bé e molt complidament, e si al reverend Capítol aparíe algún defecte en la obra,, que síe remès a conexensa de mestres en la art de la pinetura. Die sabbati .XXVIII. mensis novembris anno a Nativitate. Domini .M.D.XXX.IIII. in palacio episcopal! civitatis Urgellensis, fuerunt fir- mata et iurata buiusmodi capitula per dictum Ciprianum Royç, picto- rem ex una, qui pro omnibus et singulis per eum adimplendis dedit in fideiusores, etc., bonorabiles Joannem Carles, et Matbeum Geloncb,. mercatores, eives civitatis Urgellensis. Qui acceptavemnt, etc., et omnes obligavemnt insolutum Renunciantes,... ... Testes magnificus dominus loannes de Aragues, secretarius reveren- dissimi domini episcopi Urgellensis, et Antonius del Amicb, Castriboni. ítem, cum alio instramento, dictus Ciprianus Royç firmavit instm- mentum indempnitatis dictis fideiusorribus. Et similiter- reyerendissi- mus dominus Franeisci de Vives, Dei et Sedis Apostolice gracia epis- copus Urgellensis, firmavit similem indempnitatem dictis fideiussoribus ibidem presentibus etc., promisit, etc., obligavit, iuravit, etc. Et dictus reverendus dominus episcopus ad obligacione bona propria et sue ... Mensem: Testes predicti." ACU., 365, manual del notario Pedro Tragó, años 1532-37, reg. f. 162. Cfr. P. Pujol Tubau, "Documents d'art antic català", "El pintor aragonés Ciprià Roiç contracta la pintura del retaule de la capella de Santes Creus de la catedral d'Urgell", en "Butlletí dél Centre Excur¬ sionista de Catalunya", Barcelona, 31 (1921), pp. 179-180. 40 La Seo de Urgel, 8 junio 1536. El cerrajero de Puigcerdà, Perris Moren, contrata la obra maestro de unasrejas de hierro para la capilla de los santos Cosme y Damián,, del templo monasterio de los frailes predicadores de la Seo de UrgeL 326 "Capítols fets entre lo magnífic mossèn Joan Damià Guilla, mer¬ cader, ciutadà de la Seu d'Urgell, de una part, e mestre Ferris Moreu, sarraller, habitant en la vila de Puigcerdà, de la part altra, sobre la obra de les rexes faedores la capella de Sanet Cosme e Sanet Damià. en Primo, lo dit mestre Ferris bagea fer les rexes necessàries davant la dita capella de Sanet Cosme e Sanet Damià, ab quatre pilars e una portalada e dues portes; e ab le obres e poms, axi com és la rexa de Sanctes Creus, ab sa clavadura e clau. ítem, bage a fer les dites rexes seanyades, exceptât los pilars e carxofes, e les dites rexes de alçaria de dues alnes e mig palm de alna, e darlo posat. ítem que lo dit mestre bage a baverse lo ferre o tot lo que síe mester cumpliment de dita obra; e lo dit mossèn Guilla darà lo per a plom e farà fer los forats ont ba de ésser posat y encastat dit rexat. ítem, lo dit mossèn Guilla bage a pagar al dit mestre Ferris per preu del dit rexat, vint ducats de or, ço és, deu ducats de present, e lo restant qpian lo dit rexat serà acabat de posar ab compliment. E mes, lo dit mossèn Guilla bage a fer la despesa al dit mestre e son moço, tant quant estarán en posar e assetbiar dit rexat. E lo dit mestre Ferris sic tengut baver acabat e posat lo dit rexat d'ací a la festa de Tots Sancts primer vinent o quinze dies après. Testes sunt: frater Franciscus Torner, de Puigcerdà, et frater Fran- ciscus Robi, dicti monesterii. Dic veneris .VIII. iunii .M.D.XXXV. in civitati UrgeUensi, fuerunt firmata buiusmodi capitula per dictos loban- nem Damianum Guilla, ex una, et magistrum Fetrum Moreu, sarralle- rium, ex alia partibus, premissa, obligando, etc. Testes predicti fratres Franciscus Torner, monasterii Fredicatorum Fodiiceritani, et frater Franciscus Robi, monasterii Fredieatdrum civitatis Urgellensis." ArchivoCapitular de la catedral de Urgel, "Liber VII. Notarum Petri Tragó, ineeptus anno 1532, fol. 193. Publicado por A. D[urán] S[anpere] y comunicado por mossèn Fere Pujol Tubau. "Documents d'Art antic català", en "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya", Barcelona 32 (1922), pp. 101, 102. 41 La Seo de Urgel, 16 septiembre 1536. Capitulaciones convenidas entre los cónsules y prohombres de la Seo de Urgel y el pintor mudo de Cervera, Joan Pau Guardiola, sobre la pintura del retablo de san Joan Evangelista y san Ot. "Anno a Nativitate Domini miResimo quingentésimo tricésimo sexto. Die sabbati, .XIV. mensis septembris, anni predicti, in civitate Urge- 327- llensi. Instrumentum capitulorum inter partes subscriptas conventorum et per eas íirmatorum et iuratormn, quorum tenor talis est: En nom de Déu. Sobre la pintura faedora del retaule dels gloriosos sanct Joan Evangelista e sant Od, bisbe de Urgell e patró nostre, possat en la ecclésia de Urgell, son stats fets e fermats, entre los magnífics cònsols e prohomens de la ciutat de Urgell, de una part, e mestre Joan Guardiola, alias dit lo Mut, de la vila de Cervera, de la part altra, los capítols davall scrits en e per la forma següent: Primerament, lo dit pintor pren a son càrrecb de pintar e daurar lo dit retaule, ço és, que hage a daurar tota la obra de talla e de menuzería, y en los campés de la dita obra de talla o romana pintar de adzur^ e si ops serà de dauradura gratada y molt be obrada a la ro¬ mana; e tota la pinctura de les colors sie al oli. Item, en lo plà de dit retaule, en lo hun spay, hage a pinctar la image de sanct Joan Evangeliste, e a la altra part la image de sanct Od, en lo modo que deuen star, a jubi de mestres. Item, en los spays dels costats y extrems baurà en cascuna dos spays, y en cascun spay, lo dit pinctor, pintarà les històries que als dits senyors de cònsols e prohomens serà vist. Ítem, lo dit pintor daurarà la pexina del mig, e les pexines dels costats, y si mester hi haurà atzur, perque stiguen ab deguda pro¬ porció. Ítem, pintarà lo plà del retaule, ço és, los spays dels extrems, e posarà la història del sanct mateix que son les històries sobiranes. E lo spay del mig hage a pintar ab la image de sanct Od, segons deu star. Ítem, hage a pintar los costats dels pilars a la romana, de bona pinctura e de adzur, e al oli, com se pertany. Ítem, los dits magnífics cònsols e prohomens, prometen dar e pagar al dit pinctor per les mans e obra de dit retaule, cent lliures barcbelo- neses, pagadores en la forma devall scrita. Ítem, és convengut que lo dit mestre hage de començar la obra de dit retaule per tota la Quaresma primer vinent, e d'aquí avant con¬ tinuar dita obra fin síe acabat de pintar, y finida tota la dita obra, y en lo mig no pence ni obrar obra altra alguna. E que a la hora que dit pintor començarà la dita obra, los dits senyors cònsols, li hagen a dar e pagar quaranta lliures, y comprar or y colors. E les sexanta lliures en tres eguals pagues, e tres anys lavors primer vinents. Ítem, los honorables cònsols assignen per pagar dita obra dotze ducats que son en poder de mossèn Alexandre Ros, cònsol; e altres dotze ducats daràn de comptants los dits magnífics cònsols, los quals vint y quatre ducats daràn a la primera paga que serà a Carnestoltes. E mes, en la darrera paga dels dits tres anys la dita ciutat darà les vint Riures en la manera ja deliberada per lo concell de dita ciutat. Ítem, los honorables en Joan Piquer e Pau Balitran en noms lurs propis prometen pagar les restants cinquanta una Riures, quatre sous en les pagues predites, e per aqueRes se obliguen ensemps; y si algun • 328 inconvenient se seguie a ells o al altre d'ells, que cascù d'ells sie obligat la mitât de dites cinquanta una lliures, quatre sous. per Die sabbati, .XVI. septembris, anno a Nativitate Domini .M.D.XXX." sexto, in civitate Urgellensi, fuerunt firmata et iuratai huiusmodi ca¬ pitula per magníficos Berengarium Sentmarti, Geronymum Artedo, Antonium Condor et Alexandrum dels Senyors, alias Ros, cónsules, nomine civitatis, et eciam loannem Piquer et Paulum Balitran, no- minubus propiis et insolidum, ex una; et honorabiles Petrum Tru- llar, paratorem et Laurencium Boquet, argentarium, dicte civitatis, vice et loco dicti loannis Gordiola, pictoris muti, de cuius facto, etc., promiserunt teneri, etc., promissum tenere et servare, etc.; et dicti Trullar et Boquet obligantes insolidum bona propia, etc., et omnes obligaciones inris, etc. Testes: Antonius Mora, Villenove Mediani, et Bartolomeus Bol- dis, ville Castribonis." Archivo Capitular de la catedral de Urgel. Manual de Pedro Tragó y Vicente Gaça, años 1527-1546, f. 319. Publicado por A. Durán y Sanpere. "Documents d'Art antic català. El pintor Joan Pau Guar¬ diola. Segle xvi" en "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya", 31 (1921) p. 18. 42 La Seo de Urgel, 26 febrero 1540. Capitulaciones para la pintura del retablo de Santa María de Guils, firmadas por el pintor de la Seo de Urgel, Joan Garí. "Jhesús. En nom de Déu. Sobre la pintura fahedora, e fer lo retaule de Sancta María de la ecclésia del lloc de Guills, del vescomdat de Castellbò, posat ab tot compliment en la dita ecclésia de Guills, son stats fets e fermats, entre los honorables en Andreu Mir, cònsoU, y en Andreu Civis, prohom del lloch predit de Guills, de una part, e mestre Joan Garí, pintor ha¬ bitant en, la ciutat de Urgell, de la part altra, en e per la forma següent : E primerament, lo dit mestre Joan Garí, pintor, prèn a tot son càrrech de fer fer lo dit retaule de bona fusta, e de bon[s] mestres de axa, y pagarlos de tot lo que hauràn menester, tant en fusta, com de clavahó, y de lo necessari fins síe acabat. Lo qual retaule hage tot de tenir vuyt palms de altària, e sis palms de ample, ab sos arxes de talla o, a la Romana, e fet síe dit retaule de la fusta dit mestre Garí promet pintar aquell de la istòria de la Verge Maria,, çò és prime- 329 rament la Anunciació, e après les altres istòries consequtive, e síe ten- gut de fer la obra de talla daurada de bon or, e les altres pin¬ tota tures de molt bones e vives collors, e lo dit retaule promet fer, lo dit mestre Joan Garí, a tot cost y despeses sues, e donar aquell ab tot compliment segons demunt és dit. ítem, és convengut que acabat síe de fer lo dit retaule, e pintat ab tot compbment, segons demunt és dit, los dits Andreu Mir e Andreu Civis, sien tenguts de venir a cerquar dit retaule en la Seu de Urgell, e portarlo en [lo] loch de Guills e lo dit mestre Garí anirà en lo dit locb ab un criat seu, per posar y assentar lo dit retaule, als quals prometen dits Mir y Civis (pie faràn la despesa de francb tant com staràn en lo dit loch de Guills per lo dit retaule. ítem, los dits Amdreu Mir y Andreu Civis, en lur nom pròpri, e en nom de tota la universitat de dit loch, prometen donar y pagar al dit mestre Joan Garí, per la dita obra de fer fer dit retaule, quant per ses mans de pintar y fer aquell ab tot compbment, vint y tres ducats de bon or, y de bon pès, dels quals li prometen donar y pagar vuyt ducats de or inmediatament que lo dit retaule serà obrat per lo mes¬ tre de axa; e la restant quantitat après que lo dit retaule serà de tot acabat de obrar, e pintar ab tot compliment. ítem, lo dit mestre Joan Garí promet de acabar y haver acabar ab tot compliment lo dit retaule, de assí a sia mesos del dia present inmediatamaat següents. ítem, és concordat que si lo dit mestre Joan Garí, entre lo dit temps farà lo dit retaule haurà alguns diners per bestreta menester donant lo dit mestre Garí, bones ydònes fermances per la dita obra. e Ics dits Andreu Mir e Andreu Civis b prometen de donar, y ferli alguna bestreta de diners o dinerades prenentles lo dit mestre Garí al for e preu se valdrán. Die iovis .XXVI.® mensis febroarü anno predicto millessimo quin¬ gentésimo quadrigesimo, in civitate Urgellensis fuerunt firmata et iurata huiusmodi capitula per dictos Andream Mir et Andream Civis nomine universitatis dicti loci de Guils, ex una, et dictum magistrum loannem Gari, pictorem, ex alia partibus,promittimus tenere et servare, obligando adinvicem pars parti bona, etc. Renunciantos, etc. Testes: Stepbanus J offre et Petrus de Lanalonga, textoris bni ci- vitatis Urgellensisj habitatores." ^ ACU, reg. 363, manual de los notarios Pere Tragó, GuiUem Mir y Pere Portella, años I53I-1548, f. 351 v." 330 43 La Seo de Urgel, 1540 (?). Nuevo contrato del retablo del Rosario de la iglesia de los frailes predicadores de la Seo de Urgel, estipulado con el pintor portugués Pedro Nunyes, establecido en Barcelona. "Capitulació feta e fermada entre lo abbat de Malgovern, procu¬ radors y confrares de Nostra Senyora del Roser, de una part, ab in¬ tervenció dels honorables cònsols, e mestre Pedro Nuyez, pintor, ha¬ bitant de la ciutat de Barchcelona^ de la part altra, sobre lo retaule fahedor de Nostra Senyora del Roser en lo monestir dels frares Prey- cadors de la present ' ciutat. E primerament, lo dit mestre Pedro Nuyez, promet, que de Pascha primer vinent a dos anys, e de aquí avant comptadors, sí abans no, do¬ narà lo dit retaule bo y acabat y pintat e posat, a totes ses pròpies missions e despeses, axí de colors, or e totes altres coses sien menester per dar compliment a dit retaule. Lo qual retaule és tengut y obligat lo dit mestre Pedro de pintar de molt bones y riques y acabades collors y or, al oli, ab tanta per¬ fecció y acabament com ferio pugne, a conexença de bons pintors. E hagen facultat los dits abbat, procuradors y confrares de dir, ele¬ gir y specificar les històries y personatges que en dit retaule se ban de pintar, tota hora que hen vist los serà, y pus síe ah ans no fos ja pintat. E volen los dits ahhat y procuradors y confrares que la dita capi¬ tulació se pugne penre a tota utilitat y helesa del dit retaule; e lo que serà ordonat, lo dit mestre Pere, sie ohligat en complir y acahar al temps que desús es dit. ítem, lo dit abhat, procuradors y confrares prometen donar al dit mestre Pere per lo dit retaule, acahat y compht, quoranta ducats de or; pagadors al principi de la ohra .X. ducats, altres deu acahat y complit y posat sie ah perfecció dit retaule; e los restants .XX. du¬ cats un ayn après que dit retaule serà molt acahadament posat y com¬ plit ah tota perfecció. E prometen los dits ahhat, procuradors y confrares al dit mestre Pedro que, acahat y complit sie dit retaule y posat, si serà vist als senyors de cònsols y a ells que merex lo dit mestre Pedro smena y strena més avant del que és promès del dit retaule, per ésser molt eomplidament y perfectament acahat, que de les almoynes que hic troharàn lo renumeraràn y '11 satisfarán lo millor que a eRs sie pos¬ sible, así que no perde lo dit mestre en la dita ohra de dit retaule. En lo quai retaule pugnen los dits ahhat, procuradors y confrares 331 afegir de fusta dues tribes sens las qui ja buy hi son, en loc de les xambranes, una pastera y tabernacles y lo que ben vist los serà de pasta. E axímateix lo ditpintor per lo matex preu és tengut y obligat de pintar les dites tribes, xambranes, la pastera y tabernacles, y tot lo que de fusta hi hauran mes afegit del que buy és. E la image de Nostra Senyora, fa a pintar, y del Jhesús." Archivo histórico de la ciudad de Urgel, pliego rotulado "Confra¬ ries". Publicado por mossèn Pere Pujol Tubau en "Homenatge a An¬ toni Rubió i Lluch. Miscel·lània d'estudis literaris, històrics i lin¬ güístics", II. Barcelona 1936, pp. 488-489, en su estudio "Notes i do¬ cuments sobre la construcció de retaules en l'Alt País d'Urgell". 44 La Seo de Urgel, 30 mayo 1542. Capitulaciones para las obras de reparación de caminos firmadas por el picapedrero francés Joan Trancó. "En nom de Déu sia y de la Verge Maria. Amen. Capitulació feta y fermada entre les parts davall scrites, e entre les quais foren fets y concordats los capítols següents: Primerament, és estat tractat y concordat, entre lo reverent Ca¬ pítol de UrgeU, y la ciutat de Urgell, y singulars de aquella, de una part, y mestre Joan Trancó, pedrapiquer, del regne de França, de la parròchia de Deganya, del bisbat de Cohors, de altra part, sobre la reparació dels camins que van de la dita ciutat de Urgell, fins al Pont que vulgarment se diu de Oliana, comensant empero al Portal de dita ciutat de Urgell. ítem lo dit mestre Joan Trancó, age e, sic tengut de reffer a son càrrech y despeses, lo dit cami, comensant al ditj Portai fins al dit Pont, de tal manera que per tot consecutivament lo camí age de ample e tenguda de una alna, que son quatre pams mesura de la Seu de Urgell. Item que lo dit mestre Joan Trancó, age e síe tengut en lo loch lo lochs ont sic menester per lo trànsit de dit camí e seguretat de aqueU, rompre roques y arbres, y adobar los graus e lochs perillosos, y empe¬ draraqueUs, ont serà menester, en los quals lochs perillosos sia tengut e age de fer empits y parets a pedra y calç, de forma que sens perill pugnen passar los viandans, axi persones a peu com de cavall, y ani¬ mals carregats y descarregats, axi càrregues de llana, de olles, vidre. 332 y altres qualsevol càrregues. Y que le's parets yempits farà agen de altària fins a correga, allí on serà necessàri; yallí ont no serà me¬ nester conexença, y dels qui son a sa estats elegits per a veure y - regonèxer dits camins. Item, que lo dit mestre Joan Trancó, age e síe tengut, en tot loch que age alguns torrents, axi grans com petits, de fer paret ah los scorredors necessàris en tot loch ont serà necessari, de pedra y calç; y allí ont no serà necessari de pedra exuta, a conexença de dit mestre y dels qui son estats elegits per veure y regonèxer dits camins. ítem, que lo dit mestre Trancó, síe tengut davant lo Priorat de sent ■ Andreu de Tres Fonts, de mudar lo cami que va, de dalt bax, on ja y passa la gent de peu, segons li és estat mostrat per los vehedors que son estats elegits per veure dit camí. ítem, que lo dit mestre Trancó, age e sie tengut de fer tres piles, una sobre la rocha ferma, y altra en mig del torrent que passa davall lo Coll de Nargó, entre lo Coll de Nargó y lo Coll del Bura, nomenat ...,y a l'altra part una altra de manera que si pugueu posar quatre bigues per les quals pugueu passar, en càs de necessitat, axi persones de cavall com de peu, y bestias, carregats y descarregats, y de dita pila de la rocha fer camí fins al camí ont passe vuy, axi de la una part com de altra. Item, lo reverent Capítol y Ciutat de Urgell, vol- que en cars que guessen fer palanca de la Font dels Plonius avall fins al un pont o grau nomenat de Desferramuls, pars dita palanca o pont, tingue un cap dins lo terme de Capítol quq dit mestre Trancó age de fer lo camí encara que no ni age, del cap de dit pont o palanca, de part l'aygua deversi Oliana, fins al cap del Pont de Oliana, de la matexa amplària y modo que estarán y an de estar los altres camins, entès empero que dit mestre Trancó, no sie tengut, si ere càs que's feye dit pont a palanca, de fer ninguna paret, ni enbocador de dit pont o palanca,! ni forniment ni gorniment de aquelles. Item, es concordat, entre dites parts, que lo dit reverent Capítol y Ciutat de Urgell, donen facultat al dit mestre, de tallar les lenyes que seràn necessàries, tant per a cals, com per lo que serà necessari per a rompre roques y altres coses, ço és lo reverent Capítol, en son terme, y la Ciutat en lo terme del reverendíssim senyor bisbe y Seu, y dit reverent Capítol y Ciutat, junts en lo terme del Vescomdat, pus síe comú y no particular en tots dits termes, franques y quities, ont se vulle que's trobarà y li seràn necessàries. ítem, és concordat, entre dites parts, que attés que lo dit reverent Capítol y Ciutat de Urgell, volen demanar y suplicar a la Sacra Catò¬ lica Cesárea y Real Magestat, o a altra qualsevol persona que pogués y tingués facultat de consentir per la reparació de dits camins algun impòsit, si dit impòsit no se pogués impetrar, que dit reverent Capítol y dita Ciutat, agen de paguar al dit mestre Joan Trancó, la fahena havia feta per la reparació de dits camins a conexença de dos mestres 33Î de cases o havia fet, y qpie dit reverent pedrapiquers, fins allí aont Capítol y Ciutat, tinguen facultat si poràn impetrar dit impòsit de no fer dexar dit mestre de dita fahena y reparació, allí ont ben vist los serà, y pagarlo segons ès dit del (jue haurà fet. ítem, lo dit reverent Capítol y Ciutat de Urgell, prometen donar per lo preu de dits camins y reparació de aquells del dit Portal de la dita ciutat de Urgell fins al dit Pont de Ohana descents xixanta ducats de hon or y de hon pes, los quals age de rebre de vint y sinch en vint y sinch ducats, y dits vint y sinch ducats age de rebre lo senyor canonge Bosch, o altra persona per ell, los quals li done al dit mestre Trancó, del modo li parrà, pus no li done més diners que no valrà la faena havia feta, sino en cars agues feta dita obra, y fos vista y reconeguda. ítem, és concordat, entre dites parts, que lo dit reverent Capítol y Ciutat prometen donar al dit; mestre Trancó, encontinent la pre¬ sent capitulació serà fermada, dèu ducats, de hon or y de hon pes, per los quals dèu ducats lo dit senyor canonge Bosch li entre fer- mança fins a tant age feta fahena valent los dits dèu ducats, la qual ara de present ferma per dita fermança. ítem, és concordat entre dites parts que lo dit senyor canonge Bosch, li fà fermança al dit mestre Joan Trancó, ço és, al dit reverent Capitol Ciutat de vint y cinch ducats qüe rebrà per lo dit mestre y Trancó, vingué a sa mà, ah les obligacions y renunciacions neces¬ pus sàries a conexença del notari deius scrit. ítem, és concordat, entre dites parts, de observar la present capi¬ tulació y quada qual capítol de aquella, en pena de cent ducats de hon or y de hon pes, la qual pena les dites parts graciosament se im- posenj volent que en eàs sie fet lo contrari, sia la mitat de la dita pena de la part obedient, y l'altra del officiai que farà la execució. Dic tricésima mensis maii, anno .M.D.XXXX.II., fuit laudata, fir- mata et iurata huiusmodi capitulació per magnificos dominos Petrum de Castellarnau, lacohum Ferrús, Anthonium Condor et loannem Bon- joch, cónsules anno presenti. Testes: fratres laeohus loannes Vidal, et Anthonius Gatuelles, Mo- nasterii fratrum predicatorum. Dictai die, in domo capitulari ecclesie Urgellensi, fuit firmata huius¬ modi capitulació. Capitulo congregato, in quaquidem congregacione fuerunt presentes, reverendos domini Petrus Spin, archidiaconus maior; lacohus Piquer, Berge archidiaconus ; Bernardos Piqpier, loannes Quin¬ tana, Franciscos Boquet, loannes Capdevila, Guillermos Bosch, Antho¬ nius Monich, Bernardos Bianya, Antonios Mahul et Antonios Guiu, omnes canonici ecclesie Urgellensi, ex una, et loannes Trancó, predic- tus, per sua parte. Testes sunt: Guillermos Texidor et Petrus Tor, alias Majoral, pres¬ biteri, in eeclesia Urgellensi heneficiati." ACU. Legajo de contratos. 334 La Seo de Urgel, 2 mayo 1548. Capitulaeiones para la fábrica del sepulcro de Nuestra Señora para la capilla de la Piedad de la Seo de Urgel, firmadas por el maestro imaginero Jeroni Xanxo. "Capitulació y concòrdia feta y tractada entre los venerables Ra¬ mon Puja, mossèn Hierònim Spes, mossèn Perot Molins y mossèn Jaume Sparsa, preveres hi beneficiats en La Seu d'Urgell, a les coses devall serites, per la venerable Comunitat dels preveres simples bene¬ ficiats de la dita ecclésia, tenint comissió y deputats, de una part, e lo honorable mestre Hierònim Xanxo, sculptor, de la ciutat de Urgell habitant, de part altra: en e sobre lo sepulcre de Nostra Senyora, lo qual lo reverent mossèn Andreu Ponsclaus, canonge de Urgell, en son testament ha volgut hi manat fer dins la capella de Nostra Señora de Pietat, de la dita venerable Comunitat, en lo modo següent: Et primo, los dits comissaris hi deputats de la venerable Comunitat donen a fer al dit mestre Hierònim lo dit sepulcre de Nostra Señora en lo modo devall scrit fahedor,' per lo qual li prometen donar hi pagar, xeixanta lliures barceloneses, és a saber, trenta lliures de pre¬ sent, bi les trenta lliures fins a compliment de les dites xixanta, éssent lo dit sepulcre, en lo modo devall scrit, acabat, pagadores. ítem, lo dit mestre Hierònim accepte de bona voluntat, per lo preu bi dessús dites, de fer dit sepulcre en la forma següent: pagues Et primo, promet donar dos personatges de bulto, conforme a la Maria, complits, la hú per al cap, hi l'altre per als peus del sepulcre, ítem, donarà sinch ho sis personatges de bulto de cintura en amunt, hi mes si menester ni haurà, conforme al loch; y los que restarán fins a compliment de dotze personatges dels apòstols, farà de tal art hi posarà com millor poràn parer ésser complits a la vista, entesos los dits personatges de fusta blaneba. ítem, donarà dit sepulcre bó bi assentat, hi tot de bona fusta de teli, he també promet fer lo eneaixa- ment necessari per al dit sepulcre. E tot lo susdit promet haver com¬ plit ah effecte del dia de la ferma de la present capitulació en un any hi mig en avant comptador, sots obligació de sos bens. E per major seguretat promet donar fermanses, com de present dona bi nomene, na Catbarina, sa muller, y lo venerablej mossèn Joan Capella, abas, Albarells, prevere hi beneficiat en La Seu d'UrgeU, los quals se obli¬ garán en fer tenir hi complir lo susdit. ítem, es tractat que lo dit mestre Hierònim no hage ni pugne dei¬ xar totalment la obra del retaule de la Comunitat per la obra de dit sepulcre, ni per altre qualsevol obra, abans promet sempre en lo dit retaule de la Comunitat obrar fins a tant tingue son compliment. 335 Item, és tractat que la dita venerable Comunitat no pugne ésser forçada ni compellida, si ja donchs no u fehie de bon grat, en donar bi pagar les. dites trenta lliures restants a pagar a dit mestre Hierònim quan haurà acabat, com damunt és dit, dit sepulcre, fins a tant la dita Comunitat les hage rebudes dels marmessors de la ánima del dit mos¬ sèn Andreu Ponsclaus, canonge; be que promet ditaj Comunitat fer, encontinent que lo sepulcre serà acabat, tota diligència per a cobrar hi exhigirles, so és, que dita Comunitat no sie tenguda en mes, sino en fer loch hi cessió hi procura de exhigir dits diners al dit mestre Hierònim. ítem, prometen dites parts hi quiscuna de elles totes hi sengles coses predites tenir hi servar sots pena de cinquanta ducats de or. Que quidem capitulació et omnia et singula in eadem contenta, die secunda madii .M.D.XXXX.VIII., nos dicti Raymundus Puja, Hie- ronimus Spes, Perotus Molins et lacobus Sparsa, nomine dicte Co- munitatis, ex una; Hieronimus Xanxo, principalis, Catherina, eius uxor, et venerahilis lacobus Capella, presbiter, fideiussores, ex altera. Testes firme dictorum Puja, Spes,,Molins, Sparsa, dicto nomine, ex una; Hieronimi Xanxo, principalis, ex altera, qui firmarunt et iura- runt dicta die, intus claustrum sedis Urgellensis, sunt: venerabilis lacobus Quintana, presbiter, et Antonius Martí, agrícola, loci de Alàs. Testes firme dicte Catherine, uxoris dicti Hieronimi Xanxo, et lacohus Capella, preshiter, qui firmarunt et iurarunt in civitate Urge- llensi, dicta die predictorum mensis et anni, sunt: honorahiles loan- nes Gregori, caligarum sartor, et loannes Gari, pictor, civitatis Urge¬ llensis hahitatores." Archivo Capitular de Urgel, pliego de contratos, publicado por P. Pujol Tubau. "L'església de la Pietat de la Seu d'Urgell", en "Ana- lecta Sacra Tarraconensia", Barcelona, I (1925), pp. 341-343. 46 Tarragona, 27 febrero 1572. El maestro imaginero Jeroni Xanxo, escribe al cabildo capitular de Santa Maria de Urgel, ofreciendo sus servicios. "Al molt reverendíssim senós lo senyés canonges y Capitol de la catredral de Urgell. Molt reverendíssims senyés. La present no e per mes ciño per bessar les de vostres mercès mans y persuplicar; com e sabut bona fi la hobra del que a tengut a tan paiment de la sua catredral, me so atrevit que ci quas an menester algun mestre del meu art, que recebería molta mercè que's servisseii 336 de un servidor de vostres mercès, que ara stà tan desconsollat per aver perdut un fill que tant estudiava per servir a vostres mercès, me faran tanta de mersè que yo per forsa aquí per complir e de anar lo que convé al profil] de un fill que 'm resta a collocar; y no mès a dir cino que Nostre Senyor Déu la vida y honra y estat de vostres reverendícimes senyories en lo seu sant servey prospere per molts anya y conserve. De Taragona .a.XXVII. del mes de febrer de .M.D.L.XXII. Es del molt servidor de vostres mercès, mestre lerònim Xanxo, esculptor." Archivo Capitular de Urgel; phego de cartas. Publicado por P. Pujol Tubau. "L'església de la Pietat de la Seu d'Urgell", en "Analecta Sacra Tarraconensia", Barcelona, I (1925), pp. 339-340. 47 La Seo de Urgel, 7 febrero 1573. Inventario descriptivo del altar mayor de la catedral de Urgel, tomado con motivo del nombramiento del portero mayor mossèn An¬ toni MajoraL "ANTIPENDI. Dins dita foncb trobat lo peu de lo rexa altar mayor, çò es, lo davant, parat de argent, está compartit en tres que peces, de posts, en les quals stant tapades [empotrades] les images de argent. La pessa de mig es Déu lo Pare, ab los quatre Evangelistes, ab losi animals de bulto, de argent. En les altres dues pesses, que stant dessà y dellà, bi ba .VIII. personages de sancts, de bulto, de argent. En la pessa de mig, de Déu lo Pare, ba .L.XVIIII. pedres encas¬ tades, dq diverses colors, entre grans y xiques. En la pessa del un estrem, bont bi ba un sanct Miquel, bi ba un encastat de argent sens la pedra. Son! entorn, de dit sanct Miquel, quatre smalts, ab la creu y una clau pintada, y .XXII. pedres encas¬ tades de moltes collors. En lo restant de dita pessa estremera bi ba .VIIII. pedresi encastades, de ' diverses colors, y quatre costats sens pedres; y tanbé bi ba, ultra dels personatges, que dalt són mencionats, dos àngels de argent ab dos smalts en cada un, ab les armes de creu y clau pintades en los smalts. En la pessa del altre estrem bi ba .VIII. pedres encastades, de di¬ verse^ collors, y totes son en la imatge de sanct Joan Baptista, bon també bi ba tres encastats sens les pedres. RETAULE. Al retaule de argent sobre l'altar mayor [mesa de l'altar], foncb trobat que stà en tres peces, una en mig, y les altres 337 22 dessà y dellà. La pesaa de mig és una rexa de fusta, cuberta de launes de argent, feta a la moderna. En l'altra pessa, que stà a ma dreta, anant vers lo altar, ha quatre misteris, so és, la Ascensió, la missió del Sperit Sanet, la Assumpció y la Coronació de Nostra Senyora, ab sos personatges de bulto, de ar¬ gent; y en la image de la Coronació hi és' Déu lo Pare ab un ceptre de argent, y dalt ha .VIII. serafins de bulto, de argent. L'altra part està també partida en quatre misteris, so és, la Anunciació, la Nati¬ vitat, la Adoració dels Reys y la Resurrecció. En la image de la Anunciació és lo següent, so és. Déu lo Pare ab son pom en la mà, daurat, y uns raigs de argent sobredaurats, y un Jesuset ab la creu al coll, y lo Sperit Sanet a modo de una co¬ lometa; y també és lo archangell sanct Gabriel, y Nostra Senyora, ab ses diademes sobredaurades, y un jarro flors de argent. ab unes En la image de la Nativitat ha tres personatges, grans, de argent, so és. Nostra Senyora, sanct Joseph, y una altra sancta; més, hi ha moltsj altres personatges petits, so és, pastors, bestiars, lo bou, y lo asse, y ovelles, cabres, montanyes y arbres de argent, tot de bulto; y un pressebre, y lo Jesuset en mig, y al cap de la image ha un raig de argent, sobredaurats; y Nostra Senyora y sanct Joseph tenen ees diademes sobredaurades. En la image de la Adoració [dels Màgics] ha set personatges, so és. Nostra Senyora y lo Jesuset, ab ses diademes de argent, sobredau¬ rades, y sanct diadema; los tres Reys ab sos vasos de ar¬ Josep sens gent, sobredaurats, y un catín, negre, que té dos medaxis que no traben sinoi lo cap, perque es al estrem de la image. També hi és la estela sobredaurada. En la image de la Resurrexió hi son los personatges següents, so és. Cristo ab sa diadema y la creu. Falte y una bandereta de argent que havie en dita creu, que ara no hi és. Ay tanbé un sepulcre ab los caps y dos brassos de dos personatges de les guardes, so és, un bras en cada un, que tenen ses guisarmes ; falte y, emperò, la una guisarma, que estave a la part esquerra de Cristo. Item, tres altres personatges sensers, que son guardes, los dos tenen ses lanses, y la hun té un punyal, l'altre no'n té, y tenen als peus sos elms de armadura blanca; y l'altre personatge està ayagut ab lo elm al cap, y a la una mà té lo punyal, y a l'altra té un bastonet, tot de argent, de bulto. En la image de la Asseneió, que dalt stà tocada, és lo Cristo, ab sa diadema, y un núvol tot entorn d'Ell; y Nostra Senyora; y la mon- tanya, y los Apòstols; que tot axó, fora del Cristo, està de una pessa Uevadissa. En la missió del Sperit Sanct, dalt mencionada, hi ha lo Sperit Sanct a modo de colometa, ab uns raigs y un nùvol, so és, vuit raigs a cada part, entre grans y xichs. Tanbé hi ha( Nostra Senyora, ab sa diadema sobredaurada, y la cadira ab los Apòstols; y tot axó, fora del Sperit Sanct y dels raigs y del núvol, està tot de una pessa levadissa. 338 En la dita image de la Coronació de Nostra Senyora, dalt especi¬ ficada, són los .Vim. serafins, que dalt estant tocats, y Nostra Senyora, sens diadema, y Déu lo Pare ab un ceptre en la mà y la corona real al cap, y un troset de corona en la mà per coronar Nostra Senyora; una caxa banch y unes torratxes a cada cap, y dalt ha tres sobrecels, entretallats a la, moderna, tots de argent. En la imatge de la Assumpció de Nostra Senyora, dalt mencio¬ nada, hi ha, so és. Nostra Senyora ah son lit, y .XI. Apòstols; y tot se té ab una pessa levadissa. Tot aquest retaule està tancat, ab ses portes de fusta, ab una clau. Al cap del retaule, dalt, és Nostra Senyora, de argent, ab son Jesuset, de argent; y lo Jesús no té diadema. Nostra Senyora té una diadema gran, de argent, sobredaurada, tot entorn, ab uns raigs so- bredaurats, grans y xicbs; y al cap del raigs grans, que són .XII., hi ha al cap de cada raig, un stel, de argent sohredaurat. Tanhé hi ha .XII. pedres, tot entorn de dita diadema, encastades en argent, de diverses collors, y una altra pedra al mig, que fa .XIII. ítem, hi ha altra Nostra Senyora, de fusta, antiga, ah una diadema de argent, petita, ab sos raigs, entre grans y xicbs, hi ha .VI. a .V. estels petits, so és, un al cap de cada raig larch; però los stells ne són fora, que no n'i a negú sino hu. Vestida de seda, texida de groch y hlau, ab unes flos y fullatges. Al graó més baix del peu de dit altar mayor hi ha dues columnes de fusta, grans; en la una, és Nostra Senyora, de fusta, y en, l'altra lo archàngell sanct Gabriel, de fusta, y són les images daurades. ítem, fonc trobat sobre dit altar mayor una creu de argent, sobre¬ daurada, ab un Crucifici, de argent, sohredaurat; en la qual ha, entre la una part y l'altra, .XIII. pedres encastades, de diverses colors. Està ah son peu y torraxos. BALDAQUl. En lo frontispicio y cancell de dit altar mayor, al davant, foren trobades vuit peces de argent, sobredaurades, ab san- ticons y misteris dels goigs de Nostra Senyora. Als costats de dit altar [baldaqui], dessà y dellà, foren trobades sis peces de argent, so és, tres dessà y tres dellà; tanbé ab sos santicons y angelets de bulto, de argent; lo qual argent se tanca ab unes portes de fusta, ab tres claus, les quals té lo porter mayor. En la vora del altar, so és, en lo frontispicio del cancel de dit altar, dalt mencionat, hi ha .XXIII. pedres encastades, de diverses collors, y dos encasts sens pedres. En los dos estrems del dit frontispicio del altar hi ha .XX. pedres encastades, de diverses collors; y quatre encasts sens pedres, en lo im estrem vers la sacristía baixa. És ver que de les dites pedres ni falte algunes, que no y són, sinó los lochs bon estaven encastades." ACU. "Liber illustris et admodum reverendi Capituli Urgellensis, a 1572 usque ad 1577", f. 19 y ss. Pubhcado por Pere Pujol Tubau, en 339 "Homenatge a Antoni Rubió i Lluch. Miscellània d'estudis literaris, històrics i lingüístics". Barcelona 1936, pp. 474-478, en su estudio "Notes i documents sohre construcció de retaules a l'Alt País d'Urgell". 48 La Seo de Urgel, 27 julio 1573. Acta de la deliberación de la comunidad heneficial de Santa Maria deUrgel, sobre la elección de un pintor que se encargase de policro¬ mar el retablo de la Virgen de la Piedad. "A .XXVII. de juliol 1573. Congregada" la venerable Comunitat en la casa sua about altres vegades per semblants y majors coses se aeostume congregar, al sò de la campana, foncb proposat per lo pro- curadoí major, mossèn Laudes que en la ciutat havia vengut un pintor, segons bavie entès, home consumat en son art, y que tenint avinentesa de tant bon artifice fora bo se entengués en ferli pintar lo retaule de Nostra Senyora de la Pietat, que avíe mes de vint y quatre anys es¬ tava ayxi, y que per so entenguessen y deliberassem lo fabedor; foncb votat aqüi mateix y conclòs seguint lo parer de la major part que se fes elecció de dos beneficiats pera fer en aqueix negoci lo que mes convingués, y axi ad alias non divertendo actus, dit procurador maior nomenà y elegí als venerables mossèn Francescb Poluges y mossèn Babtista Roures." Archivo de la comunidad de la catedral de Urgel. "Llibre de con¬ sells", f. 86 v.° Pubbcado por P. Pujol Tubau. "L'església de la Pietat de la Seu d'UrgeU", en "Analecta Sacra Tarraconensia", Barcelona, I (1925), p. 345. 49 La Seo de Urgel, 28 julio 1573. Acta de la deliberación de la comunidad de beneficiados de Santa Maria de Urgel, para encargar al maestro Antoni Peytaví, la pintura de una pieza del retablo de la Piedad, a fin de que diese una muestra de su arte. "A del mateix [jubo 1573], los venerables mossèn .XXVIII. Polugues mossèn Roures, elegits per al negoci del retaule, feren y relació a la venerable Comunitat congregada davant la capeUa de Sant Od,