A■ ■: :■ -v• 'r- ■' • \ • • 1^>- • ■;<' Frecuente es leer en las Actas de los Mártires —testimonio entre mil, las de San Policarpo—los conatos de los perseguidores en des¬ truir sus cuerpos o sustraerlos a la veneración de los cristianos, y por otra parte, la diligencia que empleaban éstos en recoger la san¬ gre de sus héroes caídos por Cristo y el culto que les tributaban, orando sobre sus sepulcros —junio a los cuales deseaban enterrar¬ se—, erigiéndoles altares y celebrando perpetuamente su memoria. Desde los principios de la Iglesia, las reliquias se envolvían en preciosas telaS, se guardaban en riquísimas urnas, se hacían arder lámparas ante ellas y se les dedicaban ofrendas votivas. Sagrado tesoro de la Comunidad creyente, las reliquias son en aquellos siglos de robusta fe las preciosas gemas que la floración del genio incrustara en los inmortales himnos de Aurelio Prudencio: Ta tribus gemmis diadema ¡mlchriim Of feres Christo genitrix piorurn Tarraco, intexil cui Fructuosus Sutile vincliim. (Hgmnus IV Peristephanon) No bahía cristiano que no procurase hacerse con alguna de esas reliquias, las cuales—al igual que el sacro libro de los Evangelios— llevaban colgadas al pecho y metidas en un estqcbe más o menos vistoso, de dimensiones muy pequeñas. Estos medallones, llamados encolpios (encolpia), en uso desde el siglo iv, de diferentes formas y materias llevaban representaciones religiosas en su parte exterior, algunas el monograma de Cristo acompañado de las simbólicas alfa y omega. Verdaderos relicarios portátiles, se hicieron muy comunes y repe¬ tidos en la época románica toda la edad y en media. Su forma es variadísima: desde la modesta cajita metálica o de madera, hasta la torre o templete de metal precioso, adornado con esmaltes y cua¬ jado de pedrería. Pero donde más se acumularon las reliquias fué en las grandes iglesias y monasterios. Es cosa sabida que ellas eran sus tesoros más 83 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO preciados, sus amigos, familiares y protectores; de ahi el gran y afán que se tenía para reunir muchas y muy notables—especialmente para cuando se dedicaba la iglesia—, en tal forma que las casas reli¬ giosas se consideraban tanto más ricas cuanto más grande era la abundancia de las sagradas reliquias que en ellas se veneraban. El Monasterio de San Esteban de Bañólas superó a muchos en su afán de poseerlas; su iglesia llegó a ser —no es hipérbole— un inmenso relicario. Diferentes Sacristía, especialmente de los Inventarios de su años 1663, 1793 y 1815, consignan—aparte de las insignes reliquias de San Martirián, San Tirso, Santa Isabel y Santa Ursula — «Un reli- quiari de plata en lo qual hiá mollas reliquias (Ap. XVI) y Una caixeta (no de plata) ah mollas reliquias. 1 Arch. Cor. Aragón: Llibre de Visitas. Barraquer y Roviralta: Los Heligiosos en Cata¬ luña, etc., I, págs. 69 y 70. 84 VI EL RELICARIO ANONIMO 1. Reliquias que atesoraba el cenobio bañolense en la alta edad media Domingo, 17 de julio de 1289. Allá, en el fondo del Presbuteriiim, dos hileras de monjes, rígidos como hieráticas figuras, cuyas sombras hace danzar en los muros la luz, amarillenta y vacilante, de unos candelabros. Arriba, las diminutas gotas de oro innúmeras, de lámparas y coronas, que oscilan y tiem¬ blan ante la majestad de Dios. Y mientras una nube, de odorífico tymiama, blanquecina y tímida, va a perderse en la penumbra de las altas bóvedas, las pétreas naves del templo resuenan, cual enorme caja sonora, al ritmo grave de la salmodia. Frente al altarmayor, Arnaldo, el venerable abad bañolense, revestido de todos los hábitos pontificales, traslada una por una con sus manos, temblorosas por un santo estremecimiento, a nuevas urnas de madera, al efecto construidas, las sagradas reliquias que de antiguo atesorara el cenobio carolingio y que el tiempo, impla¬ cable, y la negligencia de los hombres hablan relegado al olvido en el fondo de unas arcas enmohecidas, consumidas por la carcoma y el bollin. Realidad tangible, aunque nos cause estupor: Facta est trans- tacio sanctissinü corporis patris nostri ¡)eati martiriani albigenensis episcopi et confessoris christi ac pretiosariim paradisi gemmarum i/inumeralñtinm sanctorum de cbaxiis vetustissimis in qaibus propter diiüiirnitatem temporis et vite hominiim brevitatem incògnite et indecenter ac negligenter jacebant in cbaxiis novis. Asi rezaba el pergamino original, de que se trató más arriba y que detalla la anterior Traslación (Ap. III). No es, pues, de extrañar la afirmación del que fué ilustre conser¬ vador del Museo Episcopal de Vicb, Mu. Gudiol, al decir que basta principios o mediados del siglo xvi no se observa en las iglesias cata¬ lanas poner el debido cuidado en la custodia de las reliquias, ex- 85 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO puestas casi a merced de lodos, dentro de cajas sin cerrar o sencilla¬ mente en bolsas de tela, sin pararse en dudas por lo que se refiere a asegurarse de su autenticidad. Documentos verdaderamente auto¬ rizados sobre la procedencia de reliquias son rarísimos hasta el siglo XV; y en la mayoría de ellos nótanse los más grandes contra¬ sentidos y extravagancias cuya explicación se hace difícil. Para demostrar su autenticidad y valor había la costumbre de probarlas, por medio de prodigios y aun puestas al fuego (per ignem), porque en viendo que no se convertían en cenizas se cono¬ ciera que en ellas bahía algo de sobrenatural.^ En las consagraciones de altares, las reliquias iban contenidas dentro de una bolsa de lino o .seda (Fig. 39) en medio de granos de incienso y encerradas en una cajita de madera o botellita de cristal (Lipsunotecha). Los relicarios, generalmente, se ponían en los testeros de las igle¬ sias. Los de escaso valor material colocábanse sobre el altar en la predela o en los retablos o se suspendían sobre el altar dentro de botellas o cruces que bacian las veces de los clamacterii de las coro¬ nas basta el siglo xvi, mientras los demás quedaban cerrados en los armarios o cajas. Y únicamente en determinadas ocasiones se exponían en el altar u otro sitio a la vista de los fieles. Muchas veces ni se mostraban a así fueran más reverenciadas viéndolas envueltas los fieles para que en ejemplo, y de las que luego el misterio. Las de San Martirián, por nos ocuparemos, documentalmente nos consta sólo haberlo sido cinco veces en un milenio, es decir, desde el siglo x, en 1289, 1599, 1854, 1917 y 1944. 2. ¿Cuyas eran las rei.iqüias trasladadas en 1289? El Acta en pergamino, de que se hace mérito, las enumera con este orden: amén del cuerpo sacrosanto de Martirián, que se con¬ signa en primer lugar, las de los santos siguientes: Félix de Gerona; Perpetua, v.; Legión de San Mauricio; Cucufate, m.; Tecla, v.; Severo, ob. ; Flaminiano (¿Flaviano?), ob.; Severo, m.; Hilario, m.; Nazario, m.; Tirso, Germano, Paulino, Justo v Sicio, ms. de m.; Gerona; Saturnino, m.; Sebastián, m.; Marcos y Marceliano, ms.; Hipólito, m.; Zenón, ob.; Nabor, m.; Escolástica, v. y Lucia, v. y m., y de otros muchos santos cuyos nombres i)or la mucha antigüedad de sus títulos no pudieron leerse: Quorum nomina inventa non sunt 2 Gudiol y Ci'xill: Ob. cit., II, 277. 86 EL ARCA DE PLATA DE SAN MARTI RI AN Fig* 39.^Fiola, boisa de reliquias y Agnus Dei antiguo et quorum tituli pre nimia vetustate legi non posaunt nec cognosci. Al final añade el pergamino estas cortas palabras: «Item, varios sudarios tintos en sangre de muchos santos qne la piedad y devoción de los fieles para la protección de este santo lugar y remuneración de sus bienhechores bahía aquí llevado, v guardado v conservado» (Ap. 111). Mas, ¿cúyas eran las reliquias que el tiempo no perdonó horrando los nombres de sus filacterias? Si los cronistas no pudieron transmi¬ tirnos esos nombres, un sencillo cotejo de la anteriormente descrita lista de santos con otras dos que trae una nota manuscrita del siglo xv al detallar las consagraciones de los altares de San Esteban (1086) y de Nuestra Señora de l'Escala (1089), va a descubrirnos este secreto, reconstruyendo perfectamente el catálogo de las reliquias que en la alta edad media atesoraba la iglesia cenobial de Bañólas. Señalamos con letra cursiva aquellas cuyos nombres no constan en el Acta de 1289, a saber, colocadas en el altar mayor, consagrado el año 1086: amén de las reliquias de la Vera-Cruz, del Pesebre y Sepulcro de Jesucristo y de los vestidos de la Virgen, las de los santos Esteban, protomártir; Pablo y Jaime, aj)óstoles; Vicente, Eélix de Gerona; un diente de San Saturnino, oh. de Tolosa; Tirso, m.; 87 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO Legión de San Mauricio, Germán, Paulino, Justo y Sicio, mártires de Gei'ona; Auspicio, Donato, Florencio, Rómulo, Eulalia y Cristina, Martin de Tours, Tro fimo, m.; Lamberto, Uberto y Martirián, ob. y m. Colocadas en el altar de Nuestra Señora de l'Escala, el año 1089: reliquias de los santos Juan y Pablo, ms. ; Esteban, Gamaliel, Nico- demus, Nereo y Aquiteo, Narciso, Nabor, m.; Hipólito, Valentin, pres- bitero; Sebastián, Marcos y Marcelino, Pancracio, Mauricio, Esteban, papa; Marcos (?), Marta, Urbicio, Victor, Ftamdian (?), Silvestre, pp.; Zenón, ob. de Reims, San Maior, quinnidio, ob. y m.; Nari (?), Lucia, Escolástica y Felicola. Recordamos que los cuerpos de San Urbino, m.; Santa Felícula, San Victor y San Zenón se veneraban en el monasterio de Santa Maria de Serrateix.'' Y termina el viejo pergamino con esta anotación: Encara del Monastir de sent Coged foren aportades relíquies dels cors de sent Cogat! e de Oculte martire/ e de sent Sever Bisba/ e de sent Ilari infante mártir/ e de les sáneles Vergens senta Juliana e senta Pro¬ mana. A juzgar por lo que se dice y se escribe los dos documentos, en anteriormente comentados, puede colegirse las primitivas reli¬ que quias colocadas en los altares románicos, al igual que las trasladadas a nuevas cajas el año 1289, coincidentes en los nombres—circunstan¬ cia que corrobora la autenticidad de la discutida nota cuatrocen¬ tista—, son las mismas que ho}^ se conservan, con los mismos titulos escritos en fdacterias de pergamino de los siglos xni-xv, en un reli¬ cario de metal bronceado (Fig. 38), estilo neoclásico y al que llamamos Anónimo—por llamarlo de alguna manera—, construido, al parecer, en la segunda mitad del siglo xviii. Son muchas y algunas de importancia, entre las cuales cabe men¬ cionar un cráneo fracturado, que perteneció, quizá a santa Isabel de Scbonau, de la que hablaremos en breve. Unas pocas llevan en el mismo envoltorio de tela sendos titulos de pergamino que indican los santos a quienes pertenecieron, a saber: san Tirso, m.; san Félix de Gerona, santa Tecla, santa Perpetua, Legión de san Mauricio, san Severo, m.; san Plácido, ab. y m.; san Cugat, san Hilario, m., y san Nazario, m. En confirmación de nuestro supósito nos place reproducir, par¬ cialmente, un Acta escrita en 1740 por el Secretario del Capítulo Monacal, que en aquellas calendas lo era fray José de Copons y de 3 Villanueva: 01). cit., VIII, pág. 12."). 8S EL ARCA DE PLATA DE SAN MARTIRI AN Cordelias, quien describe por menudo la demoli¬ ción de la vetusta y agrie¬ tada ábside de la iglesia románica del siglo xi. Al desmontarse, el día 9 de mayo, el altar de Nuestra Señora de l'Esca- la, sito en el fondo del presbiterio, y al exami¬ narse el pilar votivo que sostenia el ara, «dins un nincho de dit pilar—diet el mencionado religioso— se encontrá una olla de terra, dins de ta quat y aine diferents ossos, un Bahiiíet de pedra de Sa- ç/aro al) la porta o ober¬ tura a ta part collateral de dit Bahut et etohent aquella un taneador de bronse dorai, y demostra que dit t anead or en son temps fou eneastat de pe- dras preeiosas, de. tas quais se ne ha eneontrat una de petita: un vas o FIg. 38.—Relicario Anónimo Got de pedra btanea ab son taneador, en la superfieie del dit vas, se eom prenen varias llet ras, que per sa antiguitat no poden llegir- se, dins del qual y del sobredit Baluilet se y han eneontrat varias Reliquias, y entre altres un queixal o dent que segons la auléntiea que se troba dins to Arehivo del present Monastir y al peu de est eertifieat se traduhirá, es de saut Sadurni Bisbe de Tolosa, també se trobà dins del nineho del pilar una ampolla de eristall, pero sens rosa alguna dintre». El día 13, continuando el susodicbo derribo, desprendióse al azar un sillar de la bóveda y con tan mala fortuna, que dando contra el altar mayor o de san Esteban rompió el ara magna encontrándose entre los escombros—al igual que en el caso anterior—varias reli¬ quias en dos lipsanotbecas. «Pero—termina su prolija narración el 89 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO ya citado fray José de Copons—no se tocó cosa de dita olla ans be passí jo lo dalt dit secretari en pendrer totas las cosas dalt ditas y aportantlas en lo Archín del present Monestir se recondiren dins ta theca Comuna Monachal per los Clavaris de aquella» (Ap. XV). 3. Otros objetos llamados reliquias Desde la paz de Constantino, al paso que en Oriente se prodi¬ gaban y repartían las reliquias para enriquecer con ellas muchos lugares, en Occidente—como quiera que estaba prohibido, y sobre todo en Roma, sacar de los sepulcros cualquier parte del mismo cuerpo—se dió en llamar reliquias, y se contentaron con llevarse como a tales, a los vestidos u objetos que les hablan pertenecido en vida, a los pañitos que bacian tocar al cuerpo o a la tumba del santo, al aceite de las lámparas que ardían junto al sepulcro, al polvillo del mismo y de la iglesia donde se encontraba, a la tierra del Coliseo, a los instrumentos de penitencia o del martirio y a las llamadas en Cataluña pastes deis Sants Màrtirs—que no liaj^ que confundir con los Agnus Dei—, ciertos panecillos de cera que de antiguo se confec¬ cionaban en Roma con cera del cirio pascual y a los que se mezcla¬ ban cenizas de los Mártires."* Muy natural y, por ende, espontáneo. Y lo contrario seria oponerse al sentimiento natural del amor, que no se limita a amadas, sino que se extiende a todas las las personas cosas que les pertenecieron y con las que es inevitable encariñarse. En el Relicario Anónimo, que nos ocupa, se conserva un frag¬ mento de tela a la que está cosida otra de color rojo, recortada for¬ mando una cadenilla de rombos. Se trata de una tela de fabricación arábiga probablemente del siglo xiii. El Acta de 1289 consigna: ítem reliquie sánete Tecle virginis el de veslimcntis ipsius; ítem de ínfula beali nicolag (de la mitra de san Nicolás).'* Con los mismos se guarda también un pedazo de cuero con la inscripción: De caligabiis see. Cecilie (De las sandalias de santa Cecilia). Por otra parte, las peregrinaciones a lugares consagrados por acontecimientos relacionados con la religión o en los que se vene¬ raban las reliquias de un santo más celebrado, introdujeron la cos¬ tumbre de llevarse los peregrinos, como recuerdo, ciertas botellitas •í Mansi: 8, 428. Grcg. M. Keg., 420; Greg. Tur., De glor. mart., c. 25, 55. 5 siglo xiii, el nombre de Infula ea más genérico que concreto, pues asi se da a la En el casulla como a la mitra y otras de cobertura. «Casulla, quae alio nomine planeta vel Infula dicilur» (Estatutos de las iglesias de Tudela, Chaors y Ruthc, s. xiii). «Presbyter canonicus indutus Infula, scrinium rcliquiarum portabit». (Escritura de S.* M.» de Soissons). Puiggarl: Ob. cit., pág. 143. 90 KL ARCA DE PLATA DE SAN MARTIRI AN o frasquitos, llamados fiólas (Fig. 39), de vidrio, mármol, barro o metal, conteniendo aceite o algodón empapado en aceite qne babia servido en las lámparas, junto a los sepulcros de los mártires o a dichos lugares y al que se atribulan virtudes milagrosamente cura¬ tivas, Este aceite se bendecía y se distribuía como reliquia.® En el citado Relicario, aparte de unos pedacitos de tela untuosos con las inscripciones: de oleo saiieli Demetri y Oleum de sepulcro sancti Nicolai, se guarda una botellita de cristal, berméticamente cerrada, de la que pende una tirilla de i)ergamino muy antiguo que dice: De oleo ubi ignis celeslis diuinilus accensus fuil in sepulcro domini. Entre las reliquias del primitivo monasterio bañolense, el Acta de 1289 cita también las siguientes: balsumus ubi accensus est ignis diuinilus ad sepulcrum domini; Hern oleum ubi fuil accensus ignis diuinilus in ipso sepulcro domini; Hem, oleum quod emanauit de monumento bea'.i Nicolai. Coincidencia que es muy de notar. Dióse en llamar también reliquias a los conocidos Agnus Dei (Fi¬ gura 39), cera bendita que hubieron de inventar los papas y prodigar como precioso donativo en los siglos iv y v para eliminar con ellos otras figuras supersticiosas, talismanes, amuletos y filacterias, resa¬ bios todos ellos de paganismo, que muchos fieles empleaban contra los maleficios. Son unas bulas de cera—en forma de medallones desde el siglo VI—de .tres veinte centimetros, a que tienen la figura de un corderino (Cordero mistico) tendido (Figs. 40 y 41), por regla general, sobre el libro de los siete sellos y llevando una banderola o una cruz con la aureola símbolo de la divinidad. Según Martigny, el origen de los Agnus Dei arranca de la cos¬ tumbre que tenían algunos fieles de tomar el Sábado Santo frag¬ mentos de cera desprendidos del cirio pascual, de los se servían que como de preservativos contra el demonio, y en tal caso se remontaría por lo menos al siglo iv, lo projiio que el cirio pascual. En sentir de Baronio seria una imitación de las bulas de oro que llevaban los jóvenes romanos; la Iglesia, según él, quiso contrarres¬ tar la costumbre pagana de colgar del cuello de los niños las llama¬ das bulas, verdaderos amuletos, con la práctica de regalarles los Agnus Dei. Añade Gudiol que al moldearse éstos con los desperdicios del cirio pascual, se mezclaban con ellos, los residuos del Oleo Sa¬ grado que quedaban del año anterior, al menos desde el siglo xi. Después se usó cera pura que se mezclaba con agua bendita, se bendecía y ungia con bálsamo y óleo del Crisma. Los más antiguos 6 P.Naval: Elementos de Arqueologia Sagrada. 91 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO Figs. 40 y 41.—Agnus Del. (Clemente IX, 1667-1669). Anverso y Reverso (tamaño natural) que se conocen datan, al parecer, de principios del siglo xiv y sola¬ mente presentan en sus caras eldescrito Cordero de Dios con la consabida bandera o cruz; después ofrecieron un asunto variable en el reverso. En su contorno antiguamente se leia, con variantes: Agnus üei miserere met qui crimina iollis y después el Ecce Agnus Dei qui tallis peccata miindi. También habia alguna indicación sobre el pontificado y a veces el año de que databan. Acostumbraban ir decorados en colores y dorados basta los tiempos anteriores a san Pío V. Los Papas ban sido siempre los encargados de bendecir y dis- trilmir estospiadosos objetos, lo que efectuaban los sábados in albis del primer año de su ¡lontificado, y después cada siete años. En el Relicario Anónimo, que venimos describiendo, se conservan uno antiguo y otros relativamente modernos (Figs. 40 y 41). Durante el periodo románico fueron prodigándose las reliquias. Para conseguirlas usábase de todos los medios, incluso algunos reñi¬ dos con los preceptos de la religión; a este fin se emprendieron las más arriesgadas peregrinaciones, principalmente a Roma y Jerusa- lén, en medio de los más terribles trabajos para poder poseer reli¬ quias, llegando incluso a aprovechar los mismos fragmentos de las 92 EL ARCA DE PLATA DE SAN MARTIRIAN piedras u hojas de les vegetales que se encontraban en los lugares donde había sucedido una memorable escena para el cristianismo.' Según la ya citada nota cuatrocentista, en la solemne consagra¬ ción de la basilica de 1086 «posaren en la ara del dil altar P capsa de cristall del fust de la vera eren/ e de la maniadora en que Jhesu Xpsl. fo posat/ e de, sepnlcra de Jliesn Xpsl. — E posaren axi matex en lo dil aliar relíquies del propi cors de Sent Steuan/ e de las peres ah que fon alapidal. También sabemos por el Acta de 1289 que varias piedras—basta el presente encerradas en el Relicario Anónimo—fueron depositadas, como reliquias, en las nuevas arcas, en aquella sazón construidas, a saber: lapis mire sanctilatis de sepulcro beate. virginis marie; item, lapides de sepulcro domini noslri Jhesu Xristi el de presepio ipsiiis; item, de sepulcro sancli Lazari; item, lapis de sepulcro sancti jacobi aposloli; item, lapis de sepulcro sancli joannis baptiste; item, lapides quibus bealus slephanus exlitit lapidatus; item, de lapidibus sepulcri sancli ilaris. f Enciclopedia Universal Espasa: Art.® Reliquias. 93 V UNA MANO DE S. TIRSO Y OTRAS INSIGNES RELIQUIAS 1. Dos BUSTOS DE PLATA todo, merecieron, CON ser muchas las reliquias que atesorabael Monasterio benedictino de Bañólas, cuatro, sobre por su importancia, especial predilección: el Cuerpo de San Martirián, Patrón de Bañólas y su comarca, la ca¬ beza de santa Isabel de Scbonau, una mano de san Tirso las reliquias de la famosa virgen santa Ursula. y De todas ellas preciábase sobremanera. Un inventario del año 1663 registra «mig cos de plata de santa IsatTct» con esta inscripción: Caput beate Elisabet uirginis (Ap. Xlll). Suponemos insigne reliquia se refiere a la virgen benedictina que tan de Scbonau Esconagia, célebre por la observancia de la vida mo¬ o nástica; puesto que en sus famosas revelaciones se balda de santa Ursula, de la cual se veneraban también, como se lia indicado, unas reliquias en el cenobio bañolense. Nacida en las márgenes del Bbin, a fines del siglo xi, a los once años entró en el monasterio de Scbonau, diócesis de Tréveids, distinguiéndose por sus austeridades y sus vir¬ tudes. Murió siendo abadesa el 18 de julio de 1129. Nos quedan de ella cinco libros. Se conservaba todavia en 1815.® ' En otro inventario de la Sacristía monacal, de fecha 1793, se re¬ gistra otro busto de plata llamado de santa Ursula (Ap. XIX). Desde el siglo XII se enviaron gran número de reliquias de esta santa desde Colonia por todo el Occidente cristiano. Según una tradición—plagada de lej'^endas—la célebre virgen, bija del rey de Inglaterra, navegaba por el Bbin con sus compañeras —algunas de las cuales llevan el honroso título de «prometidas del cielo»—; asaltadas por los hunos acabaron sus vidas con el martirio cerca de Colonia, en 452. Han desaparecido tan importantes reli¬ carios. 8 Barraqüer: Ob. cit., I. 94 EL ARCA DE PLATA DE SAN MARTlRIAN 2. El relicario de San Tirso Con ocasión de la apertura del cofrecillo de madera, llamado de san Marfirián, practicada en 1599 por el Prelado Diocesano, doctor Francisco Arévalo de Zuazo, fué hallada dentro del mismo una cedu- lita en pergamino, la cual después de atestiguar del Santo los ser restos humanos que en ella se contenían, a continuación y casi al horde inferior de la misma nota manuscrita, añade cuatro palabras casi borradas—hasta el presente no descifradas o al menos publi¬ cadas—([ue hemos dado en leer: item mamis sancti (irsi (Ap. II y Fig. 43). Luego, es de suponer que tan preciosa reliquia fuese encerrada en una misma caja con el Cuerpo de. san Martirián cuando la tras¬ lación de 1289. Por otra parte, el P. Vicente Domènech, que la hahia contemplado con sus propios ojos en su visita al Monasterio de san Esteban, es¬ cribía en 1630: «cuya preciosa reliquia tenida es en gran veneración por los religiosos de aquella ilustre casa»." lAiego, por aquellas calendas hahia sido extraída ya de la caja del santo Patrón de Bañólas. Y creemos que ello ocurriría con ante¬ rioridad a la apertura de 1599, puesto que el acta de la misma escrita por el Secretario del Común de la Villa se silencia tan importante detalle; omisión inexplicable quien se en un escribano a le antojaba legarnos una narración larguísima que trasciende a nimios detalles, algunos inexplicables, que no nos parece oportuno ni necesario recordar. Un hecho, empero, no ofrece lugar a dudas: el hecho de estar muy arraigada en el monasterio benedictino la devoción al escla¬ recido mártir hispano. Más de un argumento lo testimonia, y en primer lugar los mismos términos encomiásticos con que se consignan en el Acta de Trasla¬ ción de 1289 sus reliquias: item reliquie mire sanctitatis et mire uirtiitis sancti tirsi martiris; palabras que, en verdad, no se emplean en la enumeración de las demás. Bien se lo merecía el Santo. El P. Juan de Bulando trató del combate de este atleta de Cristo con singular predilección, dedicándole 24 páginas.'" Sus Actas, junto con las de los santos Lenco y Calinico, las con¬ tienen, entre varios, los códices de los monasterios de san Martin 9 Historia de los Sanios de Cataluña, 28 enero. 10 Acta Sanctorum, II,^.págs. 808-832. 95 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO de Tournay, sania Maria de Ripatorlo (cerca de Troyes) y san Ma¬ ximino de Tréveris. Tirso, «cuyaconstancia fué al tiempo de su pasión el asombro de los paganos, asi como ha sido después su memoria la admiración de los siglos», fué español y natural de Toledo. Joven aun, pasó a Cesárea de Bilinia, ciudad de la Propóntide marítima (Mar de Már¬ mara), primer lugar de su pelea. Sanctus Tirsus ciuis toletanus —escribe Juliano, Arcediano de Toledo—cathc.ciimenus Toleto egre- difiirA^ Sufrió doloroso martirio (dislocación de miembros, arras¬ trado por las calles, quebrados los brazos, plomo derretido, azotes, carrucha, soltado a las fieras y, finalmente, degollado) en Bitinia, en Nicomedia, en Ai)amea de Frigia y en Mileto de la Caria. De¬ gollado en 28 de enero de 250. San Tirso es un mártir «espontáneo» : non giiaesitus. Y esto era precisamente lo que ensalzaba san Eulogio en el siglo x en su obra Memoriale Sanctorum. Canta también tal hazaña el himno del «Bre¬ viario Gótico» (s. vi), compuesto por san Isidoro. Santo famoso. Según Luitprandro, cronista de Otón 1, en su Anfe- podeseos edificóse en Toledo el templo de san Tirso'^ que el arzobispo Cixila le dedicó en 77-1. Alfonso 11 el Casto dedicóle otros dos, uno en Braga y otro en Oviedo. Fué tan popular el santo toledano, que, según dice Alfonso de Villegas en una epístola a Felipe 11, del nombre de este santo, Tirso, se derivó el divulgadisimo en España de Teresa.'^ Por lo que hace a Bañólas, sabemos que en 1651 el canónigo F. Bassedas, hijo de la misma, promete al Convento del Real Monas¬ terio construir a sus expensas un retablo dedicado a san Tirso en el interior y a mano derecha de la antigua capilla de san Martirián (fondo de la nave del Evangelio).'^ Enel citado inventario de la Sacristía, de 1668, se señala un relicario de plata con una mano del ilustre mártir de Toledo, reli¬ cario que hasta a mediados del siglo pasado se veneró en su propia Capilla terminada en 1706 y construida en la nave lateral izquierda y con los fondos de la fundación que para tal efecto estableció en 1680 otro de los hijos de la honorable familia Bassedas, el doctor don Juan de Bassedas y de Biure, Canónigo de la Santa Iglesia 11 Cronicón, núm. 73, fol. 252. 12 Monumenta Germanícn Histórica; Scriptorcs, X. III, págs. 264-209-339. 13 AA. SS., t. IIÍ, pág. 208. 14 A. C. M. BÑ. — L. 5. iV. B.. I, fol. 58 v. 96 EL ARCA DE PLATA DE SAN MARTI RI AN Catedral de EIna, dejando mandado que se sepultara su cadáver en la misma capillad'^ Dos años más tarde, en 1708, se inauguró solemnemente la colo¬ cación del retablo figurando en el zócalo las armas de la familia Bassedas. Presidia el retablo una bornacina central con la imagen de San Tirso, flanqueada por los cuadros en tela de santo Tomás de Aquino y san José y separados por columnas salomónicas ba¬ rrocas, obra del escultor barcelonés, maestro Jerónimo Escabatreres por el precio de 280 libras barcelonesas." Una Consueta del año 1766 recuerda que la fiesta del mártir tole¬ dano se celebraba solemnemente todos los años el dia 28 de enero. Por concesión apostólica radicaba en su Capilla la Cofradía del Santo. Posteriormente a la exclaustración de los monjes en 1835, la imagen de san Tirso, sobredorada, fué sustituida por la no menos popular del Nazareno, la cual, al igual que todo el retablo, desapa¬ recieron en medio del turbión revolucionario de 1936. La devoción a san Tirso, antaño tan popular en Bañólas, se ha extinguido totalmente, ignorándose incluso el nombre de tan escla¬ recido Mártir. Como recuerdo de tiempos mejores, consérvanse en el Claustro superior de la Casa Misión dos telas del antiguo retablo —de ningún valor pictórico—y varias pequeñas reliquias del Santo en el Belicario Anónimo. 13 A. C. M. BS. -L.S.il.tí., I, fol. 107 V. 16 A. C. M. BÑ. -LL. RS. C. .1., I, pág. 2. 97 9 VI LOS RELICARIOS DE SAN MARTIRIAN Adrede liemos dejado ¡lara este lugar tratar de este glo¬ rioso Santo y de su famosísima arqueta, jJuesto que a una lo requieren la importancia de sus reliquias y el valor arqueológico de sus relicarios. 1. El Santo Patrón de Bañólas Conocida, aunque menos de la cuenta, es la historia de nuestro Santo. Martirián vió la primera luz en la riente ciudad de Florencia, fué abad del cenobio de Magdale obispo de Albenga, siendo, por y fin, sacrificado a los Ídolos en la segunda mitad del siglo iv, proba¬ blemente durante la persecución de Juliano el Apóstata, según la opinión del eminente arqueólogo e historiador P. Fidel Fita, S. J. Los datos que anteceden son un brevísimo comi^endio de las «Acta Sancti Marlijriaiii Episcopi el Mariijris» insertas en las Leccio¬ nes de los antiguos Breviaidos de la Catedral de Gerona y de los Monasterios Bañolense y Vállense (Ap. VI). F1 P. Vicente Domènech en 1630 publicó por extenso, en su libro «Los Santos de Cataluña» la vida del Patrón de Bañólas, advirtiendo haberla sacado de las citadas Lecciones de los Maitines del Monas¬ terio de San Esteban. «Pasados muchos centenares de años—añade—, fué trasladado el sagrado cuerpo a Bañólas, cuya traslación no se baila por otro escrito antiguo, sino por el que se ha sacado de la pintura de un retablo antiquísimo, y de la tradición de gente antigua de dicha villa y se colige, y dícese haber acontecido desta suerte, según la he go sacado de un memorial que tienen alli los capuchinos» (el autor se refiere, como diremos, al convento que extramuros de Bañólas edificóse en el siglo xvi). 98 EL ARCA DE PLATA DE SAN MARTIRI AN Y a continuación relata con tòdos sus detalles y portentosos pro¬ digios la vieja tradición. Dos mancebos florentinos llevan, por man¬ dato del Santo, escondidos en un taleguito y sobre una mula, los restos del Santo a una villa del Principado de «en Cataluña que mana una caudalosa fuente»; la bestia se para en una colina a corta distancia de la población; las campanas doblan por si solasal entrar y salir, de los jóvenes italianos, por las puertas de la villa; el uno Abad se entera y se organiza una procesión, que aquél preside, tras¬ ladando solemnemente el cuerpo de San Martirián a la Iglesia del Monasterio; a la mañana siguiente aparecen las Reliquias en la men¬ cionada colina resistiéndose a ser trasladadas de nuevo al monas¬ terio basta baber prometido su Abad y pueblo de Bañólas edificarle una capilla en el lugar del arribo, etc., etc. Hasta aquí la tradición contenida en el Memorial del Convento de Capuchinos y que fija la susodicha Traslación en el dia 17 de julio del año 1290 (Ap. \TI). ¿Copfundiriase la traslación de Florencia a Bañólas con la tras¬ lación—descrita más arriba—de las reliquias, de arcas viejas a otras nuevas? Mas, documentalmente, ¿en qué año qué siglo pudo Bañólas o en hacerse con los restos venerandos del Mártir florentino? No hay dalos ciertos que den la fecha. No obstante, opinamos—sin parcia¬ lidad ni doblez—, con el P. Fita, liaber ocurrido tan memorable e histórico evento alrededor del siglo x. Precisa no olvidar que los prelados consagrantes de la basílica de San Esteban, del año 1086, consignan en acta iiaberla santificado «con sagradas reliquias», que no especifican. A suplir, empero, tal deficiencia—que eu aquellos foscos dias del medioevo se creería in¬ necesario o tal curiosidad»—viene la arriba citada nota vez «vana manuscrita del siglo Villanueva publicó con el título Notifia xv, que consecrationis ecclesiae s. Sicphani de Balneolis (ex archiv. mon. BalneoDN' y aludió I.a Canal,'® y de la cnal sólo se conserva una coi)ia en el Archivo de la Casa Misión. Precioso documento, que, des])ués de enumerar las reliquias que se colocaron en el altar del protomártir, termina con estas harto explicitas palabras: e de sent Martirian/ del eual to sea sant cors en aquesta esgleia es collocat. Luego, los restos humanos de san Martirián se veneraban ya en Bañólas, no sólo con anterioridad a aquella fecha, siuo de tiempo Viaje Literario, t. XIV, pág. 319, Ap. XXVII. 18 España Sagrada, t. XLIII, pág. 336. 99 DOS ORRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO inmemorial. Luego, es autentica la nolitia consecratioms ecclesiae sane Steplumi de Balneolis y muy acertada la opinión del eminente arqueólogo de feliz i'ccordación. \o hay que olvidar que el siglo x es la época clásica en que tauti- simos monasterios de allende y aquende los Pirineos procurábanse, con religioso afán, sus famosas reliquias. Ya a mediados del siglo ix dos monjes de san Germán de I^aris llegan a España en busca de las de san Vicente, diácono, que recogen en Córdoba. En el año Maria de Arles, consigue 968, Arnulfo, abad de santa del Papa Juan XIII monasterio—por mediación de su com¬ para su pañero de viaje, Oliva Cabreta, Conde de Cerdaña—, los cuerpos de los santos Abdón y Senén. Por entonces, que a principios de 967 ó 968, son trasladados fué los de Primo y Eeliciano de la Iglesia de Agen (Erancia) al cenobio benedictino de san Pedro de Besalú. A su vez, y en el mismo siglo, dos monjes ripollenses llevan al monasterio de Wifredo los despojos de san Eudaldo, mártir de la persecución arriana.^® Einalmente, la misma historia tiene a bien recordarnos cómo en esa época, y coincidiendo con la última y más formidable acometida de los árabes contra la Catalunya Nova, eran muchísimas las reli¬ quias que en plan de refugio se retiraban de las planicies trans¬ alpinas a los monasterios de la vieja Marca, salvándolas de las manos necrosificadoras de los corsarios sarracenos, que en su afán insaciado de exterminio como un alud hablan caído sobre la Rivera de Poniente y otras costas de la Galla. 2. Culto de San Martirián Según el Breviario Gerundense, el dia 24 de noviembre el Abad depositó honoríficamente el Cuerpo del Obispo-Mártir en una capilla que a tal efecto construyóse sobre un altozano a corta distancia de Bañólas, vulgarmente denominado «Puig de Sant Martiriá» o «Con¬ vent Vell», donde la referida tradición localiza la entrega de aquél por dos mancebos ñorentinos. «Fonc portat a lo loe alwnt está dedicat la sua Casa y Capela y après dins lo Monastir de Monjos Banets de la 19 Riber, LI.: Els Sanis de Catalunya, t. Il, pág. 77. 100 EL ARCA DE PLATA DE SAN MARTIRIAN Vila», dice un Acta de 1599 (Ap. VII). En una carta de Jaime II el Justo, de fecha 7 de junio de 1326, al Subveguer de Besalú sobre el liurto de unos bueyes cometido contra un vecino de Bañólas en un campo situado en la parte baja de la ladera de la mencionada er¬ mita, el Monarca la llama «Iglesia» : subtiis Ecclesiam de Sánelo Maríiriano infra terminas dicte ville de Balneolis (A. C. A. Beg. 189, f. 41). Mas, según el documento de 1289—anterior a la tradición po¬ pular—los restos humanos del santo itálico guardábanse de «tiempo inmemorial» en el referido Monasterio. Por otra parte, en un dii)lo- ma de D. Pedro IV de Aragón, expedido el año 1368, el que con¬ y en cede las Ferias de San Martirián duraderas por cuatro dias, dicese que éstas deberán empezar «en la víspera del santo, cuyo cuerpo bo- norificante se guarda en dicho monasterio y es venerado con piadosa devoción por mi y por los fieles de Jesucristo» (Ap. IV). Y por un ma¬ nuscrito de 1540 sabemos que todos los años llevábase procesional- mente, según costumbre, las reliquias del Patrón de Bañólas desde la Iglesia de San Esteban a la ermita del «Puig de Sant MartiriíhA" El P. Vicente Domènech afirma que el susodicho «Memorial» de los Capuchinos—léase: Vida de San Martirián según la tradición— babia sido entresacado de la «pintura de un retablo antiquísimo», que en aquellas calendas—^1630—vió el ilustre escritor (suponemos en la Capilla extramuros). Ahora bien, un retablo al que se califica de «antiquísimo» en el primer tercio del siglo xvii y, por ende, de «tablas pintadas, que contenían las varias escenas narrativas de las Lecciones del Breviario, más las de la traslación todo el con ropaje de pormenores de que la revistió la tradición; un retablo tales con caracteres, decíamos, debía de ser de fines del siglo xiv, época de la exaltación del retablo, que del tipo apaisado, característico del úl¬ timo periodo románico, se convirtió en una tabla rectangular, con la figura central destacada. Por un manuscrito de 1358 venimos en conocimiento de que la citada capilla foránea estaba al cuidado de un sacerdote secular —en aquella sazón, el Bvdo. Berenguer Çanoguera—, haciéndose constar que el pequeño ermitorio ya existía desde lejanos días: est et fuit de antiguo construct a. Nuevo argumento en pro del arribo de las santas reliquias muy antes del año 1290. Refiere dicho docu¬ mento que en aquel año, 1358, se efectuó la unión del antiquísimo Beneficio fundado bajo la advocación de San Jaime en el altar de la 20 A. C. M. B5Î. — GHI)., fols. 63-69: Institutio Cause pie. 101 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO Santa Cruz de la Iglesia monacal por el honorable Ramón de Car- tellá, militar (f 1297), con la capellanía de San Martirián; ordenán¬ dose al obtentor del nuevo dotado Beneficio celebrar, los días festivos, una misa mañanera en la capilla del «Puig de Sant Martiriá» a fin de que tuviese tiempo de asistir a la procesión y Misa Mayor del Monasterio. (A. CM. BÑ. — Legajo pergaminos.) En el anterior docu¬ mento, al igual que en el Acta de Visita Pastoral de 1599, se observa un mismo extraño silencio respecto al Altar del Santo en la Iglesia monacal. En cambio, por una partida de defunción del año 1614, sabemos que el Beneficio de San Martirián radicaba en el Altar del Corijus.^^ Y nótese que en 21 de sei^tiembre de 1400 era establecido aquel Beneficio, llamado de la «Cofradía del Santísimo Cuerpo de Cristo y de San Martirián» (Ap. XI). En el año 1583, dada la creciente devoción de innumerables fieles del dintorno que en peregrinación constante acudían al excelso Mártir, el Común de la antigua Villa y el Real Monasterio acuerdan de consuno entregar la diminuta Capilla a los frailes Capuchinos, quienes edificaron a su vera un Convento,^^ basta que, en 1638, son traspasados ambos a los Padres Servitas^'' que de ellos cuidaron con denodado celo reedificando el Convento en 1689" y constriu'endo una nueva y más espaciosa iglesia en 1725.^'^ Derribados por orden del Gobierno, en agosto de 1810, a fin de que las huestes invasoras de Napoleón no se aprovecharan de su estratégica posición," desapa¬ reció para siempre de aquel montículo el venerable y antiquísimo santuario, monumento histórico de un pueblo tenazmente adherido a las tradiciones religiosas y patrióticas de sus mayores. A mayor abundamiento e inteligencia de los liecbos, cabe recor¬ dar que basta el penúltimo año del siglo xvi celebrábase la fiesta de San Martirián el dia 24 de noviembre, coincidiendo con ella las ferias concedidas por el diploma de Pedro IV de Aragón (Eig. 42), expedido a 10 de noviembre de 1368. Mas, considerando los Jurados de la antigua Universidad ser mu¬ chos los vecinos que con ocasión de las dichas ferias excusábanse de acudir a los religiosos cultos que a honor del Santo se tributaban 21 A. P. BÑ. — Llibre de Obits. 22 A. M. BÑ. — Llibre de memories, fol. 1 d. 23 A. C. M. BÑ. - MS. Legajo 1. 24 A. M. BÑ. — Llibre de Secretariat de la Universitat de la Vila, fol. 41 v. 25 A. M. BC. — Llibre de Secretariat, etc., fol. 133 d. 26 A. C. M. BÑ. — MS. Legajo 1. 102 EL ARGA DE PLATA DE SAN MARTIRIAN .■9, ■- ^ 'yv&ü .-.tr.ft?. t .\ p>' • vfÇ. " í wre V' v- •T). íÇ. IHf .■jc^xe -mtatfo •>> _ yttrQiiuoeiij-dtMyr " ■ ' | gatfemmi cpi«gt1nj -5^-- Î1: jgdaiittgeapB. FIg. 42.—Necrologlo del Monasterio de Bañólas. ¿1387-1401? Mes de Noviembre 103 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO el ya citado día 24 de noviembre, suplicaron, con el venerable Abad Fr. Bartolomé de Montagut y de Vallgornera, al señor Obispo de la Diócesis, doctor don Francisco Arévalo de Zuazo, que en aquellos dias—10 de febrero de 1599—practicaba la Santa Pastoral Visita en la Iglesia del Monasterio, se dignase trasladar la fiesta del Santo a otro dia. Atendiendo el Prelado las justas razones de los suplicantes, accedió gustosamente a la petición, trasladando la festividad litúrgica ai 24 de octubre. Es más. El mismo dia 10 de febrero de 1599, hallándose el citado Obispo en la Sacristía de la Iglesia monacal mandó que le fuesen presentadas, para su canónica inspección, todas las santas reliquias que en el Monasterio se veneraban, entre ellas las de San Martirián. Mas, habiendo preguntado por la autenticidad o seguridad de las mismas y serle contestado no tener otro testimonio que una creencia inmemorial, apoyada «en lo que se llegia de las llisons de las Malinas del Sant g de alguns miracles antichs», ordenó abrir violentamente la caja de los santos despojos, que estaba fuertemente clavateada y sin cerradura. Observaron los presentes que el no haber ellos nunca abierto la antiquísima urna de madera, obedecía a un santo temor fundado en una tradición, según la cual, un Abad, queriendo, en tiempos idos, abrirla, quedó ciego no recobrando la vista sino des¬ pués de haber prometido al Santo construirle una arqueta de plata —«una cubería de plata»—para cubrir la caja de madera que guar¬ daba los huesos sagrados del Mártir itálico. Abierta aquélla, fué bailado con éstos un jjequeño pergamino, escrito con caracteres del siglo xiii (Fig. 43), cuyo contenido, tradu¬ cido del latin, era del tenor siguiente: «Aquí descansa el cuerpo santísimo del bienaventurado martirián obispo de albenga y confesor de cristo quien con cristo en los cielos reina y en la tierra protege y defiende este lugar y a los que con devoción imploran les alcanza de dios misericordia y a los que humildes confiesan les obtiene el perdón de sus pecados y la vida eterna». A continuación, y casi al borde del precioso manuscrito, se añaden estas cortas palabras: «Item una mano de san tirso mártir», famosísimo santo español, como dijimos, natural de Toledo; precioso detalle, que nos confirma en la convicción de que el descrito pergamino, no fué depositado en la caja o taleguito cuando la «pretendida» traslación desde Italia en el año 1290, sino en la arqueta de madera, juntamente con los restos de los santos Martirián y Tirso, cuando la traslación—docu- mentalmente cierta—de las Reliquias del Monasterio a otras cajas nuevas efectuadas el 17 de julio de 1289 (Ap. III). 104 EL ARGA DE PLATA DE SAN MARTIRIAN ^ 'C ptwu cpir xSâHÎmtC4 4*^ Í Í0(úiítú ptcffir T Tàniùtc pùtmxbcmt X femwm tmtti ^ÍUCtllTí %6 Llihre Exides, pág. 7. Kn la parte interior de la Arqurta y grabadas al — fuego sobre la madera del armazón léeiise las dos siguientes inscripciones: La primera fon feta en ¡o any 1053. FONCH. UFNOBADA. KN. LO. MKS. DK. ACOST. TKMS. DK. CALOR. MOLT. FORT. 1754. ALKBORAS. CORRKNT. 133 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO su derecha, y una tercera, sobre la cadera del mocetón a su izquierda y cuya presencia en el mencionado recuadro nos revela — según opi¬ nión del culto Director del Museo de Arte Moderno de Barcelona, don Juan Ainaud, en su recientisima visita a Bañólas—, que la in¬ teresante pieza fué ejecutada en aquella ciudad y en fecha posterior a la del conjunto del relicario. De otra parte, unpaciente y detenido examen de la riquísima Custodia del Corpus, nos confirmó en la idea de que la joya haño- lense bahía salido del famoso taller de Artau y seguramente de las manos del gran joyero. Ahi están los caracteres inconfundibles en ambas obras; el estilo de su construcción, la elegante sencillez de sus botareles, las mismas tracerías, el nudo del pináculo central, las facciones y las vestes de las imágenes, etc. Estas, empero, las del Arca, sobrepujan en perfección a las del riquísimo ostensorio. El artista gerundense, a quien una Consueta de la Sacristía de la Catedral llama Francesc Artau, es una figura destacada entre los orfebres de su época. En 1416 labró las joyas destinadas a la coro¬ nación de Alfonso V, habiendo trabajado con otros orfebres de Gerona la vajilla de plata, «lo parament (te tanta», que esta ciudad regaló a la familia Beal cou motivo de las fiestas en ella celebradas ))or el nombramiento del pnmer Príncipe de Gerona, D. Alfon¬ so (1414), que después fué el quinto de su nombre en dicho reino. A los 16 de agosto de 14,40, en cuya éimca residía en Bareekma, firma contrato con el Cabildo Catedral para la construcción de la Custodia por el precio de 149 marcos y media onza, fijándose el plazo en tres años, pero basta 1448 no dió remate a la obra. Según opinión del arquitecto húngaro Eerenz Scbnlez, que la compara con las de las Catedrales de Palma de Mallorca y Barcelona, la Custodia gerun¬ dense es de las mayores dimensiones (0'85x0',56) la más notable ar¬ tísticamente que el arte de joyería baya producido en su género en la edad media. Einalmente, en 1442, Artau completaba una cruz para el cemen¬ terio de San Pedro de Galligans." El estado de conservación de la famosa caja tiene mucho que desear, pidiendo a gritos una urgente y muy delicada restauración. No es ello de extrañar sí se tienen en cuenta los incesantes traslados .■íT CiUDioL Ricart: Oh. Fita: Jaís Rcys de Aragó y la Sen de Girona; cit., t. 51, pág. ¡lóS ; 2." Llibre de las Deliberacions del Cabildo (í379-í-'i6i) ; E. C. Girhal: Serie, p,'ig. 28 y XCIII; La Custcdia del Corpus de la Catedral de Gerona, iiublicado en La Renaixensa, t. I, a. Î, i'y juny 1871; Ferejiz Schulez: Monumentos de Arquitectura inéditos. Gerona-Leipzig, 1869; Villanueva: Viaje lit, t. XIV, p. 34. 134 EL ARCA DE PLATA DE SAN MARTIRIAN Fig. 61-Busto de San Martirián al Monasterio de San Cugat, a que la sujetaron los azares bélicos del antiguo Principado y otros innúmeros trasiegos sufridos durante las públicas perturbaciones del pasado siglo (Ap. XVII). En 1806, cuando los Administradores del Santo Patrono de Ba¬ ñólas y su Comarca mandaron limpiarla y restaurarla, confiaron tan importante operación a José Puig, platero de Gerona, autor del Sepulcro de San Narciso y de la Urna de aquella Seo, operación que en aquellas calendas costó 260 libras barcelonesas.'^^ Es, empero, de lamentar que se dislocaran, como anotamos, algunas inscripcio¬ nes o imágenes. La famosa Arca es, en realidad, un tesoro por la calidad del metal de que está construido, por su antigüedad y por su arte. Curioso es bacer constar que en un inventario de 1822, presentado al Crédito Público Nacional—que intentaba apoderarse de las alhajas de plata pertenecientes a la Cofradía de San Martirián y que no tuvo efecto 58 A. C M. BÑ.t Llih. Ex. Confr S. M., pág. 57. 135 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO por la oposición enérgica de sus Administradores, Bañólas y pueblos comarcanos en 1821—los Pabordes del Santo tasan en 240 libras barcelonesas el valor material de aquélla.®" En cambio, con ante¬ rioridad a la Exposición Internacional de Barcelona del año 1929 —en la que figuró—habla sido peritada en más de un millón de pese¬ tas i)orcompradores extranjeros que manifestaron sus apetencias por poseerla. Entre los contadisimos autores que se han ocupado, aunque de paso, del Arca de San Martirián, recordamos a Ada Marshall John¬ son su reciente libro sobre orfebreria española, publicado que en en Nueva York (1944): Hispanic Silverwork le dedica tres repro¬ ducciones fotográficas (núms. 27, 34 y 35) y dos páginas de comen¬ tario (41 y 42). 3. El busto de plata Uno de los relicarios más curiosos es el conocido con el nombre de chef, el cual no solamente contenia el cráneo o parte del cráneo del Santo, sino que tenia la forma de cabeza, probablemente intento de retablo, constituyendo preciosos bustos. El de San Martirián es un bello ejeniplar de plata, cuya mitra está engarzada en piedras semiíinas (Eig. 61). «En lo anij í6'd4-^dico una nota manuscrita—fon acabat lo cap de plata del glorias Sant Marliriá ab mitra de Bisbe y sa peunya a tot punt y pagat de Captiris del Bad del Sant per dit efecte posat a tots bops de guarnir ta testa del cap del glorias Sant Marliriá trastadat to dia 24 de At)rit del any 1776»M Cuando la apertura de la arquilla de madera en el año 1599 se separó el cráneo para encerrarlo en un busto que debia construirse con destino a la patente manifestación de la reliquia en la Iglesia del venerable cenobio bañolense. Conservábase todavia en 1815. Asi se declara en el «Inventario de la plata» copiado el Acta de la Visita girada al Monasterio en de San Esteban por la Congregación Benedictina en los días 16 y 17 de octubre.®^ Posteriormente desaparecida tan insigne reliquia, vené¬ rase, en la actualidad, encerrado en un broche del busto, un huesecillo del Santo (Eig. 62). 50 A. C. M. BÑ.; Llib. Ex. Cnr.fr. S. M.. pág. 60. 60 A. M". BÑ.: Llibre de memories, fol. 15 v. 61 milíj cos oh la testa de St; Martirià». (Arch. Cor. Arag. : Llibre de Visitas), publi¬ «í/h cado p.or Barraquer y Hoviralta en «Los ReliQÍosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo xix, t. -I, págs. 69-70. - ' 136 À/o. complacemos en manifestar nuestro particular agradecimiento a cuantos amigos nos han prestado, en uno u otro aspecto, su valiosa colaboración, en especial los señores a D. José M." Gudiol, D. Juan Ainaud y D. Juan Subías, a quienes como autor debemos varias e importantes consultas. A la vez, damos las más expresivas gracias, en nombre del Centro de Estudios Comarcales de Bañólas y propio, a los distinguidos señores D. José M. " Butiñá, D. Antonio Gimferrer y D. José M. " Goromina, a cuyas orientaciones y generoso desprendimiento se debe la pu¬ blicación del presente trabajo monográfico. Luis G. Constans, M. ü. Del Centro de Estudios Comarcales, Sección de Historia. Bañólas, 7946. i APENDICES I I Bañólas, 108(1 i; 1080. NOTITIA CONSECRATIONIS ECCLESIAE S. STEPHANI DE BALNEOLLS «Nota treta del Archiu del present Monestir de las Reliquias se posaren en los altars consagrats lo any 1081)». — Per que en lo esdevenidor se tinguie alguna noticia de las Reliquias que se tragueren dels altars dalt dits (en el año 1740), jo lo infrascrit Secretari passí en lo Archiu de dit Monestir y entre los molts papers y actes solemnes de aquell, encontri en un pergami vell una nota que es ad pedem littere del tenor següent. —«A VI de setemhra del any de la encarnatio de Nostre Senyor M. e LXXXVI fou feta la consecratio de la esglesia del Monestir de Sent Stevan de Banyoles en aquesta manera. Vengueren aci en lo dit Monastir los Bisbes quis seguexen: Primerament en Dalmau Arca- bisbe de la Seu de Narbona, Berenguer Bisbe de Gerona, Berenguer Bisbe de Osona, P. Bisba de Garcassona, Jofre Bisba de Magalona, en Bertran Bisba de Barcelona, ensem])s ab en Bn. Comta de Busulum e ab molts daltres nobles e ab gran multitut de pobla. Los demont dits Bisbas consecraren laltar maior a lonor de Sent Stevan primer mártir, de Sent Lorens e de .Sent Vicens e de e Madona Sancta Maria e de tots Sancts: e posaren en la ara del dit altar en una capsa de cristall del fust de la vera creu, e de la maniadora en que .Tbesu Xpst. fo posat, e de sepiliera de Jbesu Xpst., e de les vestadures de Madona Sancta Maria mare de Jbesu Xpst. E posaren axi matex en lo dit altar relíquies del propicors de Sent Stevan, e de les peres ab que fou alapidat, e de les osses de Sent Paul, e de Sent Jacma Apostol, e de Sent Vicens, e de Sent Feliu de Gerona, e I dent de Sent Saturnin Bisba de Tolosa, e de les Osses del glorios mártir Sent Tis, e de la Legion de Sent Maurici, e dels Sants qui son apalats masse, e dels Sants màrtirs de Gerona Sent German e Sent Paulin, e .Sent Justin, e Sent Ausici, e de Sent Donat, e de Sent Florens, e de Sent Bemol (o Reniol), e de les glorioses vergens Senta Eulalia e ,Senta Cristina, e de les relíquies de Sent Martin confessor e Bisba de Tos. e de Sent Troftimi, e de Sent I^ambert, e de Sent Ubert, e de Sent Martirian, del qual lo seu Sant Cors en aquesta esgleya present es collocat. Axi mateix foren aqui posades moltes relíquies de molts Sants, dels quals lo lur nom no foren trobats. Apres III anys que fou feta la dita consecratio, torna aci lo demont dit Dalmau Arcabisba de Narbona, e posa sota la dita ara de .Sent Stevan a part de mig iorn I alt-ar petit, lo qual fou consecrat per Sent Gregori Papa a honor de Madona Sancta Maria e de Sent Joban e de Sent Pau màrtirs, eran en lo dit altar, dels cors e dels de Sent Stevan primer màrtir, e de Sent Gamaliel, osses e de Sent Nicodemus, e dels Ignoscents e dels .Sants màrtirs Nerey et Acbiley, e de Sent Narsi, e de Sent Naborí màrtir, e de Sent Ypolit, e de Sent Valentin Pvra, e de Sent Sebastian, e de Sent March, e de Sent Marcelliam, e de Sent Paneras, e de Sent Maurici, e de Sent Stevan Papa, e de Sent Mar, e de Senta Marte, e de Sent Urbici, e de Sent Victor, e de Sent Flamdian, e de Sent Silvestre 141 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO Papa, de Sent Zeno Bisba de Rems, e de Sent Maior, e de Sent Qninnidi Bisba e e Confessor,e de Sent Narí confessor, e de Senta Llucia vergen, e de Senta Scolastica e de Senta Felicola. Encara del monastir de Sent Cogat foren apor¬ tades relíquies dels cors de Sent Cogat, e de Oculte martire, e de Sent Sever Bisba, e de Sent Ilari infante mártir, e de les Sanctes Vergens Juliana e Senta Proniana». Dita Relació de las Reliquias dalt expressadas fou copiada del dit — Pergami y posada per mi en lo present llibre, y per memoria vui 30 de maitg del any 1740. Sent Abat del pre.sent Monastir Fr. Dn. Joan Baptista Descallar y de Ford. = De quibus. = Fr. Dn. Joseph de Copons y de Cordelias Camarer y Secret. (A. C. M. BÑ. —L. S. M. BÑ., 111, pág. .394.) II Siglo XIIl NOTICIA DE LAS RELIQUIAS DE S. MARTIRIAN requiescit corpus sanctissimum beati martiriani episcopi et albigenensis Hic et confessoris christi qui cum christo in celis regnat et in terra locum istum protegit et deffendit et devote petentibus misericordiam et peccatorum veniam humiliter confitentibus obtinet a deo et vitam impetrat sempiternam. Item manus sancti tirsi martiris. (De un pergamino original encerrado con las Reliquias del Santo en la urna de madera.) Ill 17 de julio de 1289. ACTA DE LA TRASLACION DE LAS RELIQUIAS DEL MONASTERIO DE BAÑOLAS «Testimonio autentico de cierto documento en pergamino que se baila cus¬ todiado entre los papeles de la .4.dmon. del culto de San Martirián de la villa de Bañólas, librado por Dn. Ramón Lagrifa Not" Publ" del Numero y Colegio de la Ciudad de Gerona, a instancia de los Señores Pabordes y Administradores de dicho Culto.» «Dn. Ramón Lagrifa y de Bono Not" Publ" del Numero y — Colegio de la Ciudad de Gerona, substituido por el Heredero de Dn. Juan Sa- rriera y de Gurb en el tiempo que vivió también Not" Publ" en dicha Ciudad, Bailla, Vegueria y sus pertenencias. — Certifico: que por parte e a instancia de los Señores Martirián Trull, José Tarafa, Joaquin Puig y Pedro Tarafa todos vecinos de la villa de Bañólas de esta provincia como a Pabordes o adminis¬ tradores del Culto de San Martirián de dicha villa, se me ha exihido y presentado para que les diese testimonio auténtico un documento en pergamino que se halla custodiado entre los papeles de aquella administración, el cual no viciado ni cancelado, ni en ninguna de sus partes sospechoso, es en idioma latin como sigue: — Ad honorem sánete et individué trinitatis patris et filii et spiritus sancti et totius curie celestis. Ab incarnationis misterio ac sacramento ipsius 142 APÉNDICES Salvatoris et redemptoris mundi. Auno millesimo ducentésimo nonagésimo die dominica que fuit décimo sexto kalendas augusti facta est translació sanctisimi corporis patris nostri beati Martiriani Albigenensis episcopi et confessoris christi ac preciosarum paradisi gemmarum inefabili sanctitate reliquiarum in- numerabilium sanctorum de chaxiis vetustissimis in quibus propter diuturnita- temtemporis et vite bominum brevitatem incognite et indecenter àc negligenter jacebant in caxiis novis in quibus in monasterio balneolensi vita vivunt eterna ac in multis miraculis coruscant ad nostram ac omnium tidelium christianorum devote postulantium protectionem corporum et salutem animarum ad laudem et gloriam domini nostri Jesu-Christi et glorióse Virginis marie matris ejus ac alrnifici patris nostri beati Stephani et omnium civium supernorum. Recondite sunt autem in predictis caxiis ipsa eadem die ut dici possit quod scriptum est per prophetam in memoria eterna erunt jusíi reliquie scilicet balsamus ubi accensus est ignis ad sepulcrum domini. ítem oleum ubi fuit accensus ignis divinitus in ipso sepulcro domini — Item; oleum qnod emanavit de monumento beati Xocolay. — Item; lapis mire sanctitatis de sepulcro beate virginis m.arie. — Item; oleum quod processit de sepulcro...—Item; lapides de sepulcro domini nostro Jesu-Christi et de precepto ipsius. — Item; de sepulcro sancti Lazari.— Item; de virga Aaron. — Item; de Ínfula beati Nicolav- — Item; reliquie sánete perpetúe virginis. — Item; reliquie de legione sancti maurici. — Item; reliquie sancti cucufatis martiris. — Item; lapis de sepulcro sancti jacobi apostoli.— Item; reliquie sánete tecle virginis et de vestimentis ipsius. — Item; reliquie sancti severi episcopi. — Item; reliquie sancti flaminiani episcopi. — Item; reliquie sancti severi martiris.— Item; lapis de sepulcro sancti Johannis bap- tiste. — Item; lapides quibus beatus stepbanus extitit lapidatus. — Item; reliquie sancti ilaris martiris et de lapidibus sepulcro ejus. — Item; reliquie sancti na- zari martiris.— Item; reliquie sancti felicis gerunde. — Item; reliquie mire sanctitatis et mire virtutis sancti tirsi martiris. — Item; reliquie pretiose et sanctitate venerande sanctorum martirum et confesorum et virginum iiuorum nomina inventa non sunt et quorum tituli pre nimia vetustate legi non possunt nec cognosci. — Item; sudaria et vestimenta in sanguine plurium sanctorum intincta que fidelium devotio et ortodoxorum pietas pro loci istius protectione et benefactorum remuneratione hue attulit et recondidit et servavit. — Item; reli¬ quie de Sanctis martiribus qui cum beato narciso invente fuerunt in civitate gerundensi scilicet sancti germani, justuri paulini et citii. — Item; reliquie sancti saturnini martiris. — Item; reliquie sancti sebastiani martiris. — Item; reliquie sanctorum martirum marci et marcelliani. — Item; reliquie sancti ipoliti martiris. — Item; reliquie sancti: Zenonis episcopi et confesoris. — Item; reliquie sancti naboris martiris. — Itefñ; reliquie sánete scolastice virginis.— Item; reliquie sánete lucie virginis. — Quorum orationibus adjuti ad vitam per- veniamus eternam et cum predictis ac aliis Sanctis in celis vivamus féliciter in eternum prestante domino nostro iesu-cbrislo qui cum eterno patre et spiritu sancto vivit et regnat deus per omnia sécula seculorum Amen.» = La precedente copia del expresado documento, por mi el dicho y bajo escrito Notario librado y autorizado, está enteramente conforme con el que me han exihido, y presentado los referidos Señores Trull, Tarafa y Puig en la calidad predicha; y que certi¬ fico y doy fe yo el ya dicho Notario; Y para que conste libro el presente Testi¬ monio auténtico a requisición e instancia de los mismos interesados, en este pliego del Rl. Sello Quarto, que Signo y firmo de mi mano, en dicba Ciudad de 143 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO Gerona a los Veinte y tres Noviembre de mil ocho cientos cuarenta y cuatro; En testimonio de Verdad Ramon Lagrifa y de Bono.» (A. C. M. BÑ. —Legajo 1.) Nota: Del P. Fila son las siguientes observaciones criticas. = 128Í) Letra dominical B. XVI Kal. Aug. 17 julio. 1290 Letra dominical A. XVII Kal. .'\ug. 16 julio. Asi, pues, el documento transcrito sigue el Cómputo Pisano. IV Barcelona, 10 de noviembre de ISfíS. PRIVILEGIO CONCEDIDO POR EL REY DON PEDRO IV DE ARAGON A LA VILLA DE BAÑOLAS PARA CELEBRAR LAS FERIAS DICHAS DE SAN MARTIRIAN Nos petrus etc. Attendentes illustrissimum dominum Jacobum recolende memorie abavunculum nostrum concessisse abbati et Conventui Monasterii sanctistepbani ville de Balneolis nundinas celebrandas in villa éadem annuatim in illaseptimana tota in qua celebratur fe.stum sancti Martini si vero fe.stum Beati Martini celebraretur in die dominica dicte nundine lièrent in septimana tota sequenti post dictuin festum, ut hec et alia in Carta inde facta que data fuit apud Calidas. XII. Kalendas angustí, auno domini. M." CC." XL" tercio lacios continetur. Attendentes eciam pro parte vestri venerai)ilis Religiosi et dilecti nostri poncii abbatis eiusdem Monasterii fuisse nobis humiliter súpplicatum, ut nundinas predictas ampliare de sólita bénignitate Regia dignaremur. vestris itaque supplicationibus benignius inclinati, ob Reverentiam Beati stepbani, sub cuius invocatione dictum Monasterium est fundatum Et ad quorumdam fami- liarium et domesticorum nostrorum humiles intercessus. Tenore presentis con- cedimus vobis dicto abbati et vestris successoribus quod celebratis nundinis predictis per dictum dominum abavunculum nostrum ])redecessori vestro concessis, ut est dictum, si, et prout fieri hactenus usitatum iterum alie cele- brentur nundine anno quolibet que incipiantur in vigilia beati Mártiriani cuius corpus in eodem Monasterio lionorifice custoditur et inibi pia devocione a christi fidelibus venerator. Et durent per .1111. dies inantea subséquentes in quiinis includatuf dies vigilie supradicte. volentes et concedentes, quod bmnes et singuli cuius cumque legis et condicionis existant ad dictas nundinas venientes cum rebus et mercibus quas secum detulerint sint salvi et securi in venîendo, stando, ac eciam redeundo, et sub nostri .speciali protèccione et guidatico constituti, sic quod non possint capi, detineri, pignorari, marcari, seu aliquatenus impe- diri, culpa, crimine, vel debitis alienis, nisi ipsi in eis principalès fuerint 11- deiussores nomine obligati, nec eciam in hiis casibus nisi prius in eis faticha inventa fuerit de directo. Excipimus tamen ab hiis, et excludimus proditores, falsatores monete, violatores itinerum, sodomitas, latrones, crimen lese mages- tatis comiserint et alios malefactores quoscumque. Mandantes per presentem, tamquam pater et legittimus administrator Gubernatori nostro generali eiusque vices gerentibus, ceterisque oficialibus nostris vel eorum loca tenentibus presen- tibus et futuris, quatenus huiuscemodi concessionem nostram quam diu nobis placuerit durare volumus, firma habeant, teneant et observent et non contra- veniant, nec áliquem contravenire pefmittant aliqua racione. Quicumque autcm 144 APÉNDICES ausi temerario ductus contra premissa venire pressumpserit, iram et indigna- cionem nostram, et penam mille aureorum, nostro Erario applicandorum, se noverit absque remedio aliquo incursum, dampno illato premitus et plenarie restituto. In cuius rei testimonium presentem cartam nostram fieri et sigillo no¬ stro appendicio jussimus comuniri. data Barchinone décima die Novembris anno a Nativitate domini. M.° CGC." LX.° VIII." nostrique Regni Tricésimo tercio. Petrus. — dominus Rex mandavit michi Bernardo Michaelis. (A. C. A. Reg. 916, f. 125 v. Copia. E. Girbal — Rano/as. Traducción castellana, Ap. VIII.) 1387 - IMP.' CALENDARIO LITURGICO-NECROLOGICO DEL MONASTERIO DE BAÑOLAS (ENERO) 1. m. a. Kals. Januarii. Circumcisio domini. 2. b. IIII nonas. Octava beati Stephani. 3. XI. c. III. Octava Sancti Johannis. 4. d. IL Octava Innocentium. 5. XIX. e. nonas. Constancia uxor. 6. VIH. f. VIII idus. Epiphania domini. LXX. Uxor pétri olive. 7. g. VIL .luliani et basilice. cla¬ vis. 8. XVI. a. VI. fr. Arnaldus depalacio- lo prior de monte signo. 9. V. b. V. 10. c. IIII. pauli heremite. 11. XIII. d. III. 12. IL e. IL fr. petrus de martinis camerarius. 13. L idus, Octava epiphanie. Si. Ilari. 14. X. g. XIX Kals. felicis in pincis. Arnaldus de castlario sacrita. 15. .'1. XVIII. s. Mauri abbatis. Guillelmus de dozrius textor et uxor eius et constancia eorum nora. 16. XVIII. b. XVII. Marcelli pp. et S. hono- rati. 17. VIL c. XVI. s. antonii monachi. 18. d. XV. prisce virginis et mar¬ tiris. francisciis desprato presbiter. XX. 145 12 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO 19. XV. e XIIII. fraier bern. de mansio- ne Camerarius et fr. arnaldus de monsione canoniqus. 20. IIII. f. XIII. fabiani et sebastiani. 21. g. XII. sánete agnetis virginis. 22. XII. a. XI. sci. vicentii martiris, 23. I. b. X. emerenciane virginis. Raimundi cabissonis textor. 24. c. IX. sci. timothei. franeiseus de serra- quela. 25. IX. d. VIII. conversio pauli apostoli. 26. e. VII policarpi martiris, martina corrageria. 27. XVII. f. VI. emerii abbatis XL. Brunissendis uxor Joan- nis de novis et uxor Bertholomei de po- diolo. 28. VI. g. V. sánete agnetis. Clavis. 29. a. IIII. 30. XIIII. b. III. 31. III. c. II. (FEBRERO) d. Kals. Febr. ignaei epise. et marts, 1. XI. e. IIII. nonas. ypapanti domini 2. XIX. f. III. blasi episeopi et marti¬ ris. 3. VIII. g. II. A- Petras vila et uxor ejus. 4. a. nonas. agathe virginis. 5. XVI. b. VIII. idus. 6. V. c. VII. Elene. 7. d. VI. fratr. arnaldus de vales- piranis abbas. 8. XIII. e. V. octava ste. marie. ste. polonie. 9. II. f. IIII. seolastiee virginis. 10. 8- III. saneti benedieti abbatis 11. X. a. II. Eulalie virginis barehi- none. 12. b. idus. brunissendis uxor quondam petri fignari. 13. XVIII. c. XVI. Kals. sti. valentini mar. 14. VII. d. XV. bernardus de recho et eius uxor R. 15. e. XIIII. petrus depirario semellator et G. 16. XV. f. XIII. franeiseus de pavo. 146 APÉNDICES 17. IIII. g. XII. Elicsendis uxor pétri joffre et sibilie de anglade et margarite roselli. 18 a. XL 19. XII. b. X. brunesindis uxor ber rtardi alberti blanque rii. 20. I. c.. IX. 21. d. VIII katedra sci. pétri apos- toli. 22. IX. e. VII. vigilia. berengarius soler sartor et berengaria eius uxor. 23. f. VI. Mathie apostoli. 24. XVII. g. V. guillelmi de guixeriis et agnetis eius uxoris. 25. VI. a. IIII. 4- pétri baropi et berenga- rii de rupë- 26. b. III. Guillelmi baneti ebdo- medarii beate marie. 27. XIIII. c. II. Brunessendis uxor Rai- mundi deulofeu. (MARZO) 1. III. d. Kals. Marcii. 4* 2. e. VI nouas. 3. XI. f. V. 4. g. IIII. Raimundus clericus de savarresio. 5. XIX. a. III. berengarius textor. 6. VIII. b. II. 7. c. nonas. bonanata gostar fuster 8. XVI. d. VIII idus. Guillelmus de turri. 9. V. e. VII. Raimundus cerdani. 10. f. VI. Dmus. fr. Johannes de prato abbas. 11. XIII. g. V. Petrus vilana psbr. de capitulo gerund, 12. II. a. IIII. Gregorii pape. bernardus roderii qui dimissit XII solidos. Annivers. venerabilis pétri Vilar. 13. b. III. 14. X. c. II. 15. d. idus. fr. Johannes de casellis prior de monte signo. 16. XVIII. e XVII Kls. Apr. Gemine uxoris nicholai de valle bajuli. 147 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO 17. VII. f. XVI. barchinona uxor beren- garii gifredi sartoris. Bernardos calvera cape- 18. g XV. Ilanus beate marie, 19. XV. a XIIII. bernardos de raxacho. 20. nil. b XIII. berengarius de ponte pro missis x sol. 21. c. XII. benedictí abbatis. d. XI. ffr. poncius de soviliis 22. XII. camararius. 23. I. e. X. Raimundos Stephani Monachus. 24. f IX. berengarius de rieria clericus de celrano. 25. IX. g VIII. annunciacio dominica. 26. a. VII. hriinisendis millier dén banyoles. 27. XVII. b. VI. 28. VI. c. V. 29. XIIII. ci nil. Nalandrigua. 30. XIII. e. III. 31. III. f. II. hernardiis de saguriis. (ABRIL) 1. g. Kals. Aprilis. pétri soler sacrista beáte marie. 2. XI. a. IIII nonas, 3. b III. Maria sparga pro missis VI solidos VI denar. 4. XIX. c. II. ambrosii episcopi. 5. VIII. d nonas. Guillelma uxor pétri de Robere. et berengaria bernardi et sibilia uxor baji'.li de por- chariis. 6. XVI. e. VIII idus. 7. V. f VII. Brunissendis uxor jo- hannis lapart. g. VI. 9. XIII. a. V. 10. II. b IIII. ❖ 11. c. III. berengarius de conda- mira. 12. X. d. II. idus. Sibilia baiulissa de 13. e porchariis. 14. XVIII. f. XVIII Kals. tiburcii et valeriani. Claves rogacionum. Sclarmonda ux. bertran- 15. VII. g. XVII. di de valle. 148 APÉNDICES 16. a. XVI. Margarita ux. castilio- nis laurencii. 17. XV. b. XV. Jacobus de ermedanis presbiter. 18. JIII. c. XIIII. Giiilleliniis johan de pridee (?) 19. d. XIII. Arnaldus de condamina et sibilia iix. eius. 20. XII. e. XII. ^ 21. I. f. XI. 22. g X. brimissendis ux. quon¬ dam paratoris el uxor Petri camnnibus. 23. IX. a. IX. Georgii martiri.s 24. b VIII. 25. XVII. c. VII. marcbi evangeliste. framciscbus de brugue- riis presb. 26. VI. d. VI. 27. e. V. Johannis sovail. 28. XIIII. f. IIII. vitalis martiris. petrus de fonte textor et Sibilia ux. eius. 29. III. g. III. Claves penthecoste. 30. a. II. Guillelmus de lauro. (MAYO) 1. XVI. b. Kals. Maii. apostolor. philipi et iacobi. 2. c VI Scti. atanasii episcopi. nonas. petrus iuliani bracerii et pétri masoni. 3. XIX. d. V. inventio sánete crucis aleya. eve. et teo. ^ 4. VIII. e. IIII. Raimundus de cartilia- no miles. 5. f. III. Sci. Ilari episcopi. Guitlelmus cerdani sa- cerdos. t;. VII. g. II. Johannis ante portam latinam. Raimundus de stagno clericus. 7. V. a. nonas. Raimundus bret et , cilia eius uxor. 8. b. VIII idus. revelatio sci. Michaelis. Narcisus bret et Marga¬ rita eius uxor. 9. XIII. c. VII. 10. II. d. VI. Gordiani epimacbi martirum. Margarita ux. ffrancisci pangaterii Catarine masdeu. 149 dos obras maestras del arte gótico 11. e. V. poncii mart, et sti. eudalli. 12. X. f. un. Nerei et Achilei martirum. 13. g. III. Margarita borrelti et be- rengarlas de petri sicca. 14. XVIII. a. II. 15. VIT. b idus. 16. c. XVII Kals. 17. XV. d. XVI. Torthosa de raxacho. 18. HIT. e. XV. Raimundus se ffabrega 19. f. XIIII. Potenciane virginis. 2Ü. XII. g. XIII. bciudili et sci. bernardi- . í , ni cfs. petrus de ¡fabrique et ¡francisca mater dus. 21. I. a. XII. 22. b. XI. 23. IX. c. X. Sibilia de podiata. 24. d. IX. 25. XVII. e. VIII. urbani pape et mrs. ^ 26. VI. f. VII. Guillelmi de colle. 27. g. VI. 28. XIIII. a. V. 29. III. b. IIII. 30. c. III. Jacobi de ville de millo. 31. XI. d. II. Germani justurii et paulini. (JUNIO) 1. e. Kals. Junii. 2. XIX. f. IIII nonas. scorum. marcelli et petri. fr. petrus de rupe prior de fenestris. Jacobi lavas panyaterii. 3. VIII. g. III. 4. XVI. .a. II. brunissendis radulfa. 5. V. b. nonas. bernardos de ffonte eb- domedarius. beate marie. 6. c. VIII idus. Guillelme uxor bonana- tisignarii. 7. XIII. d VII. bernardos capellanus de basso. 8. II. e. VI. 9. f. ,y. Sanctorum primi et feliciani. 10. X. g. IIII. ❖ Guillelmus de Cartilia no abbas. 150 APÉNDICES 11. a. III. Sel. bernabe apostoli. ffrancisci baurti et Sau¬ re eius uxor. 12. XVIII. b II. Nazarii et celsí. 13. VII. c. idus. 14. d. XVIII Kals. 15. XV. e. XVII. üuillelme de manso et bernardi coqui. et bertrandi pelliparii. 16. nil. f. XVI. Scorum. cirici et iulite mrm. 17. g. XV. Elissendis uxor pétri de turri. 18. XII. a. XIIII. Marcí et marcelliani mrm. Jacobus de mansione. 19. I. b. XIII. Scorum. gervasi et protasi. 20. c. XII. Herengarius sale presbi- ter. 21. IX. d. XI. Petri baurti et ffranci- sce et .Sibilie eius uxor et perentum eius. 22. e. X. 23. VII. f. IX. vigilia sci. Johannis baptiste. 24. VI. g. VIII. Nativitas si. Johannis baptiste. 25. a. VII. Sancti helodi confeso- ris. t. Guillelmus de cistella camerarius. 26. XIIII. b. VI. Johannis et pauli. Margarite uxr. Guillelmi robini. 27. III. c. V. Bernardus de lauro et Margarita eius uxor 28. d. nil. vigilia sci. leonis pp. blancha uxor venerabi- lis Raimundi dalma- cii. 29. XI. e. in. apostolorum pétri et pauili. 30. f. 11. S. pairli et sti. marcialis^ episcopi. (JULIO) 1. XIX. g. Kals. Julii. Octava si. iohannis hte. 2. VIII. a. VI nonas. procesi et martiriani mrm. fr.berengarius de avi- nione prior. 3. b. V. berenguer sevall baylle. 151 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO 4. XVI. c IIII. Translació soi. martini Johannis de villa carni- cerii. 5. V. d. III. Guillelmus sacrista et Raimunctas medicas G. e. II. Octava apostolorum. 7. XIII. f. nonas. 8. II. g. VIII idus. Raimundus de vilalba 9. a. VII. 10. X. b. VI. septem fratum et felicitatis. petri oliva. 11. c. V. translació sti. benedictí abbatis. 12. XVIII. d. IIII. ffrater franciscus de bátelo. 13. VII. e. III. Margarite virginis 14. f. II. bernardus de figuerollis presbiter. 15. XV. g. idus. Geraldus de podio pa- rat or. IC. IIII. a. XVII Kals berengarius de Seguriis presbiter. 17. b. XVI. ffr. Poncius de casana- tallo abbs. ist. Mona- sterii. 18. XII. c. XV. Octava sancti benedictí 19. I. d. XIIII. juste et rufine bernardus de malayani- co fabri. 20. e. XIII. bernardus de codina- cho. 21. IX. f. XII. praxedis virginis et sti. victoris mr. petrus de bacho. 22. g. XI. marie magdalene -«ít 23. XVII. a. X. cassiáni ab. et sti. apol- linarii. jachobus de podio iuri- speritus. 24. VI. b. IX. cristine v. et Vigilia. Johannes masoni pres¬ biter. 25. c. VIII. jacobi apostoli et cucu- phatis et sti. cristo- 26. XIII. d. VII. Raimundus de pavo. 27. III. e. VI. felicis episcopi nolen- sis. Sibilia de sella. 28. f. V. nazarii et celsi mrm. Johannes de barraria. 29. XI. g. IIII. Octava. Marie Magd. et felicis simplici. 30. XIX. a. III. abdon et senen mrm. arnallus de martinis tex¬ tor et uxor eius. 31. b. II. Gervasii episcopi. 152 APÉNDICES (AGOSTO) 1. VIII. c. Kals. Augusti. vincula sti. petrl et sti. felicis 2. XVI. d. [III nonas. Sel. Stephani mr. Guillelmus trobati ca- pellanus bte. marie. 3. V. e. III. invenció S.Stephani prothomartiris. 4. f. II. Raimùndus de cursavel- lo abbas. 5. XIII. g. nonas. Sti. narcisi epi. et mr. 6i II. a. VIII idus. transfiguratio domini iesuchristi et pas- toris. b. VII. donati epi. et mr. Philipus de planis presbiter. 8. X. c. VI. Octava, sti. felicis et sti. ciriaci mr. Bartbolomeus de ripis altis. d. V. vigilia. johannes frigola escrip¬ tor et ermessendis eius mater 10. XVIII. e. IIII. sci. laurencii mr. filippî ■ de planis pres¬ biteris pro missis celebrand. 11. VII. f. III. Tiburcii mr. berengrs. de fraxino camararius 12. g. II. Jobs, de ripis sacrista see. marie de turarlo, 13. XV. a. idus. Sci. ypoliti mr. fr. bernardus de colle sacrista maior. 14. IIII. b. XIX Kals. eusebii episcopi et cfrs, vigilia. Margarita de columba¬ rio bospitaleria et brunessendis uxor bernardi martini. 15. c. XVIII, assumptionis beate marie. 16. XII. d. XVII. Raimundos de colle abbas. 17. I. e. XVI. Octava sci. laurencii. Brunessindis uxor Nico- lai bret. 18. f. XV. acapiti martiris. Arnalli bordoner. 19. IX. g. XIIII. Galcerandiis de mate. 20. a. XIII. Sancti bernardi Ab. et of s. Johannes scriptor. 21. XVII. b. XII. privati episcopi et mr Francisai de briiges presbiter. 153 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GOTICO 22. VI. c. XI. Octava sánete marie et scorum. timothei et simphoriani. Johannes de... 23. d. X. vigilia. Bertrandus de valle licenciatus. 24. XIIII. e. IX. S. bartliolomei apostoli 25. III. f. VIII. S. genesii et s. genesii. Sibilia uxor berengarii de valle. 26. g. VII. Arnaldus pastor et eius uxor. 27. XI. a. VI. RutTi mr. et soi. cesarii episcopi. Berengarius gifreu sa¬ crista minor et petrus oler sacrist, de sánete marie. 28. XIX. b. V. Augustini epi. 29. c. IIII- decollacio sancti iohan- nis et sánete sabine Guillelmus de fonte. 3Ü. VIII. d. III. felicis et audacti. Petri ollarii sacriste ste. Marie. 31. e. II. Raimundus de pavo. (SEPTIEMBRE) 1. XVII. f. Kals. Septemb.Egidii abbis. et ■ sti. prisci. 2 V, g. IIII nonas, antonii mr. Guillelmus Raimundi camerarius. 3. a. III. Arnaldus de valespira- nis et ux, eius. 4. XIII. b. II. Berengarius de nogeria presbiter. 5. II. c. nonas. Margarida vilardeyll et francisca uxor pétri textorii. 6. d. VIII idus. 7. X. e. VII. jacobus de brugueriis et berengarius gifreu. 8. I. VI. Nativitas sánete marie. Tortosa de merquatallo 9. XVIII. g. V. Sti. Gorgoni martiris. fr. Guillelmus terrades sacrista maior. 10. VII. a. IIII. Salvi spiseopi. 11. b. III. proti et iacinti. 12. XV. c. II. ffrater petrus de inayatio. 13. IIII. d. idus. 14. e. XVIII Kals. Exaltatio sánete crucis et sti.^. cornelii et ci- prianii". 154 APÊNVICES 15. XII. f. XVII. Nicodemis mr. et octava beata marie. Sibilia de colle. 16. I. g. XVI. Lucie eufemie et geminiani. bertrandus de valle baiulus. 17. a. XV. lamberti episcopi. 18. IX. b. XIIII. ferrioli martiris. 19. c. XIII. barchinonus de merca tallo. 2Ü. XVII. d. XII. vigilia. 21. VI. e. XI. Mathei apostoli. 22. f. X. Maurici cum sociis. 23. XIIII. g. IX. Tecla virginis. 24. III. a. VIII. 25. b. VII. Sci.raphaelis archangeli. Petrus de ruppe samel- lator. 26. XI. c. VI. 27. XIX. d. V. Cosme et damiani. .28. e. nil. berengarius de mieriis sacerdos. 29. VIII. f. in. dedicatio sti. michaelis 30. g. n. Geronimi presbiteri. berengarius arnalli ca- nonicus pro missis hodie celebrandis. Ill sol. VI. denrs. (OCTUBRE) 1. XVI. a. Kals. Octobris.Remigii et germani. Dnus. G uillelmus de mansíone domicellus. 2. V. b. VI nonas. Guillelmus de rieria tex uxor eius et frater. 3. XIII. c. V. ❖ 4. II. d. un. francisci confessoris. 5. e. ni. 6. X. f. II. Octava sti. michaelis et sánete fidei. Jacme plasse. 7. g. nonas. Marchi apulei julii ser- gi bacci. Petrus de rupe miles. 8. XVIII. a. Vin idus. 9. VII. b. VIL sti. dionisii rustici et eleuterii. 10. c. VI. arnallus de mercatallo 11. XV. d. V. Guillelma de folgos . 12. nil. e. un. 13. f. ni. Geraldi confesoris. 14. II. g. n. Calixte pape. Deus lofeu de prato ele ricus. 15. I. Nicolaiis bret 155 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO 16. b. XVII Kills. 17. IX. c. XVI. bernardus de soviliis domicellus. 18. (I. XV. Luce evanveliste. 19. XVII. c. XIIII. barchinoni sabaterii et Guillelme eius uxor et domine antonie. 20. VI. f. XIII. L.aprasii mr. 21. g. XII. sti. ylarionis et XI mi¬ lium virginum. 22. XIIII. a. XI. berengariiis gordiolla legiim doctor. 23. Till. b X. Teodorici mrs. Petriis aiiglada notary. 24. c. IX. berengarius de frexene- to clericus, 25. XI. (1. VIII. Bartholomeus de brenys clericus. 26. XIX e. VII. perpinianus cathalani coquus. 27. f. VI. vigilia. Johannes de ses Rieres Rustices. 28. VIII. g. V. apostolor. Simonis et iude. 29. a. IlII. Narcisi episcopi et confessoris. 30. XVI. b. III. Sclarmonda de merca- tallo. 31. V. c. II. Quintini ms. Et vigilia. (NOVIEMBRE) 1. d. Kals. Novembr.Festivitatis omnium sanctorum et sti. cesarii episcopi. 2. XIII. e. nil nonas. petrus benedictus abbas. 3. II. f. III. bernardus de prato boino. 4. g. II. petrus de lauro et uxor eius Raimundo. 5. X. a. nonas. ❖ Guillelmus de ermente- ria. 6. b. VIII idus. 7. XVIII. c. VII. 8. VII. d. VI. Octava omnium sancto¬ rum et IIII martirum coronatorum. 9. e. V. passio ymaginis domini et sti. teodori marti¬ ris. 156 APÉNDICES 10. XV. f. mi. Discreti Petri vilar capellnni. 11. mi. g. m. Martini spiscopi et menne mr. 12. a. II. Margarite uxoris poncii mayóles et Guillelme den ilafreda. 13. XII. b. idus. brisci episcopi. 14. I. c. XVIII Kals. Guillelmus de raxacbo. 15. d. XVII. petrus obrador et uxor eius. 16. IX. e. XVI. 17. f. XV. aciscli et \ictorie. bernardiis serre nota- rins. 18. XVII. g. XIIII. Romani mr. et octava sti. martini. Guillelmus de merca- lallo. 19. VI. a. XIII. bernardos paschalis. 20. b. XII. fr. arnallus de martinis prior claustralis. 21. XIIII. c. XI. petrus serviani bracerii 22. III. d. X. Cecilie virginis. el uxor eius el Agnetis uxor bernardi pasca- lis el berengaria re- dollfa. 23. e. IX. Clementis mr. et ste. felicitatis. 24. XI. f. VIII. Martiriani et grisogoni t. d. 25. XIX. g. VII. Catarine v. et petri alexandrini. Johannes de raxacbo t. d. 26. a. VI. Petrus viaderii clericus. 27. VIH. b. V. Maximi- episcopi. 28. c. mi. A* 29. XV. d. m. Saturnini epi. Et vigilia 30. V. e. II. Sci. andree apostoli t. d. (DICIEMBRE) 1. f. Kals. Decembr.Grisanti mauri et darle 2. XIII. g. IIII nonas. brunissendis uxoris pe¬ tri boneti. 3. a. III. Guillelmus de plendiure. 4. X. b. II. Petrus de fexiis et eius uxor. 5. c. nonas. berengarius de aravegio. 6. XVIII. d. VIII idus. Nciholay episcopi et confessoris. 7. VII. e. VIL Guillelmus de mansione. 157 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO 8. • f. VI. zenonis episcopi. Petriis oler. 9. XV. g. V. Leocadie virginis. GiiUlelmus de anglagada Sacrista de sentengs. 10. nil. a. nil. Eulalie virginis et iulia. Bernardas soler. 11. b. in. pauli narbone. 12. XII. c. n. Raimundus cerdanii et eius uxor. 13. I. d. idus. Lucie virginis. 14. e. XIX Kals. Nicholay de valle baiuli 15. IX. f. XVIII. petrus de berga. 16. g. XVII. Rs. festina, 17. XVII. a. XVI. frater Raimundus de matha. 18. b. XV. berengarius de boxols. 19. c. XIIII. 20. XIIII. d. XIII. vigilia. Guillelini vilar et ber- nardi vilar et johan¬ nis vilar. 21. II. e. XII. Soi. thome apostoli. 22. f. XI. berengarius sancii cle- ricus. 23. XI. g. X. bernardus fferragut et guillelme uxor den canet. 24. XVIII. a. IX. vigilia. 25. b. VIII. Nativitatis domini. 26. VIII. c. VII. Stephani prothomarti- ris. 27. d. VI. Johannis apostoli et evangeliste. 28. XVI. e. V. Sanctorum innocen- cium. 29. V. f. nil. thome episcopi et mar¬ tiris. obiit fr. bernardus dç valespiranis abbas istius monasterii a. dni. MCCCXXXII. 30, g. in. 31. XIII. a. 11. S. silvestri pape. (A. C. M. BÑ. GRD., seis primeros folios, s. n.) NOTA.-Para mejor inteligencia del transcrito Calendario, recordamos que los números (añadidos) de la 1.'columna corresponden a los Días del mes, según el cómputo actual; las cifras romanas de la 2.* señalan el Número Aureo (que servía para calendar las fiestas movibles); las letras minúsculas de la 3.' indican la Letra Dominical', la 4.* columna contiene el Calendario Romano', la 5.*, el Santoral, y la 6.', el Necrologio (aniversarios y pioB sufragios que para los difuntos en él registrados, en tal día habían sido fundados o se celebraban en el Monasterio de San Esteban de Bañólas). - Las inscripciones con letra bastardilla son de época posterior. 158: APÉNDICES VI ACTA SANCTI MARTYRIANI EPISCOPI ET MARTYRIS (Ex lectionibus Breviarii Gerundensis) I Martyrianus natione Italus, ex urbe Florentia in Hetruria oriundus, Zelopum patrem et Eufragiani matrem ex nobilibus, etsi idoloiatris, originibus productos habuit. A primis, ut aiunt, unguiculis signa futurae sanctitatis exhibuit. Mortuis autem parentibus cum ad Ecclesiam Christianorum accederet, illud Evangelium audivit: Si vis perfectiis esse, vende omnia quae habes, et da patiperihus, et sequere me. Qua voce perterritus cum aliquando in oratione pernoctaret, vocem audivit dicentem: Martyriane, nisi fidem Christi snsccpcris, nequaqnum gloriae bonorum particeps efficieris. Stupuit juvenis, et sequenti nocte ei Angelus Do- mini apparuit et dixit: Surge et ad urliem Magdalem vade, in qua invenies senem habita religionis indutum, qui tibi, quid fdcturum es, cdLcct. Qui surgens et ad nominatam urbem pergens senem, sicut acceperat, invenit nomine Fruso- rem multorum monachorum abbatem, qui povmlum illum a gentilitatis erroribus liberaverat, cui Martyrianus dixit quae Angelus proeceperat. Tunc Frusor abbas ilium sacro baptismatis fonte tinxit, ef ei monasticam regulam dedit, in qua Martyrianus perseveravit donee sacerdotium accepit; et mortuo Frusore, licet renuens, Abbatem egit. II Erat illis temporibus insula nomine Albigauna, a monasterio Frusoris LXVII milliaribus distans, in qua Juncius episcopus, qui per quinquaginta annos fidem Dominipraedicaverat, et tamen quinqué viros et duas faeminas converterat, residebat. Qui cognita per famam sanctitate Martyriani ad illum Judaicum diaconum consolatum misserat, et ipse beatissimus Abbas Juncium episcopum postmodum visitare promittens, insulam perrexit, qua cum sancto episcopo diversatus est, et ad eos faemina a Doemone obsessa cum traheretur, uterque flexis genibus pro eadem oravit ad Dominum, qui precibus Martyriani, ut ipse Doemon proclamavit, faeminam liberavit. Post haec cum per idem tempus sanctus Juncius episcopus ejus consummationem praevidisset, beatum Martyrianum rogavit, ut nullatenus ab insula recederet donee morti debitum persolveret, quod factum est post triduum et sancti proesulis corpus tumulatum est. Tunc inter insulae cives contentio maxima exorta fuit circa' personam in episcopum eligendam, et eo tempore Angelus Domini apparuit circumstantibus, qui Martyrianum deberi in proesulem nominari monstravit. III Audita Angeli sanctus voce Abbas, licet invitus, Ínfulas episcopatus accepit, et protinus fidem Christi miraculis intervenientibus praedicare coepit. Quibus cognitis Eutropius illius insulae dominus cum filiam a doemone obsessam ha- beret, cum eadem ad sanctum antistitem properavit, et se fidem catholicam suscepturum cum omni populo promisit, si a corpore filiae doemonem ejiceret. Annuit Sanctus Proesul, et super virginem facta oratione doemonen expulit. Eutropius eiusque filia et omnes insulae cives nomina Christo dedere. Cum tur Martyrianus per triennium in insula igi- permaneret, ad desertum AEgipti pro- 159 DOS OBRAS MAESTRAS DRE ARTE GÓTICO per aliud triennium vitam eremiticam egit donee ab Angelo nio- flciscitur, ubi nitus adpropiam sedem reversus est. Erat tunc temporis insulae dominus alius ab Eutropio qui cum eius fdia matrimonium inierat Florentiae dynasta: hie idolum nomine Esteriol adorabat et omnes insulares ad eius adorationem per- Quod videns Martyrianus coepit eorum errorem miraculis patefacere, verterat. idolumque doemonem esse praedicare. IV Cum ergo baec ad domini insulae pervenirent auditum, Martyrianum jussit suis conspectibus proesentari, qui cum ad idolum accedeiet, statim Esteriol linguam et oracula perdidit. Hinc, ira commotus dux sanctum Episcopum variis tormentis excruciatum morti tradidit. Tunc Deus ducis crudalitatem plectere constituens, ilium sic turpissima lepra foedavit; ut ab omnibus etiam familiari- bus despice'retur. Qui praeteritum cognoscens errorem ad se reversus et ad Do- minum conversus, sanitatem per mérita sancti Martyriani humilter postulabat. Tandem ad sepulcrurn sancti Martyris adductus, multis intercedentibus precibus et promissionibus dux ille ab aegritudine liber evasit. Tunc ipse et omnes insu- lani Christo iterum crediderunt, et corpus sancti Proesulis hononifice condidere donee postmodum ad Florentiam urbem translatum est. V Sed cum martyri minime debitum per- cives Florentini sancto Antistiti et solverent honorem, ille duobus iuvenibus apparuit, quibus praecepit, ut corpus suum tollerent, illudque in Hispaniam ad Gotholanam provinciam perferrent, et in eo oppido reponerent, ubi fons foecundus supra illud perennibus undis emanaret. Annuunt juvenes et acceptis pignoribus sácris illa intra cavum lig- neum absconderunt, et apud Balneolos oppidum Gerundensis dioecesis sistentes cognitis signis, abbati sacrum corpus offerunt, qui veritate intellecta illud die vigessima quarta Novembris honorifica collocavit. In capella, in loco ubi illud iuvenes tradiderunt, extra oppidi moenia condidit. (De «La venjança del Martre», del P. F." Butinyá, S. J., págs. 166-169.) VII MEMORIAL DE LOS CAPUCHINOS QUE DETALLA LA TRASLACION DEL CUERPO DE SAN MÁRTIRIAN A BAÑOLAS Passados muchos centenares de años fue trasladado el sagrado cuerpo a Bañólas cuya traslación no se halla por otro escrito antiguo sino por el que se ha sacado de la pintura de un retablo antiquísimo, y de la tradición de gente antigua de dicha villa, y se collige y dixese aver acontecido desta suerte según la he yo sacado de un memorial que tienen alli los capuchinos. Un dia estando en oración dos virtuosos mancebos, les fué revelado por el glorioso San Martryano, que le tomasen y llevasen á España á una villa de Cataluña sobre la cual nace una grande fuente, y esso queria el Santo, y per¬ mitió Dios, porque en florencia no le honrasen, obedeciendo los dichos mancebos al mandamiento del mártir tomaron el cuerpo, y pusiéronle por mas disimular en un tonel como los que traen atún, y traxeronlo hasta la entrada de España por los montes Pirineos, y por la montaña de canigon y perpiñan andando por 160 APÉNDICES todas las villas del Obispado de helna. yaunque allí se hallan muchas fuentes, conocieron no haver llegado allá, donde yvan y huscavan. Entraron en el Obis¬ pado de Gerona haziendo las mesmas diligencias, y lleváronle á un hosquecito, que és.taván un quarto de legua de la villa de Bañólas, del cual salen cinco sequias grandes de una illustre fuente, que allí nace. Entendieron los dichos mancebos ser la fuente esa, que les fue revelado y quedándose uno de ellos en guarda del cuerpo santo, el otro haxo a la villa, y compro algo para comer. Ynformase alli, que villa era, y de la causa y origen de tan grande estanque, Dixeronle, que era una grande fuente, que nacia allí, y estando hablando toca¬ ron las campanas por si mesmas, desde que entro el mancebo, hasta que salió. Viendo esto el pueblo maravillado de ver una cosa tan miraculosa como aquella, pusieron guarda por los portales para ver quien entrava, y salia, y volviendo el mesmo mancebo otro dia a la villa entrando por el portal todas las campanas començaron a teñer. Prendiéronle pues y le lleveron al Reverendo Abad del monasterio, dicha villa de padres de San Benito. que ay en Y contando al Abad algunos del pueblo lo que passava, y que las campanas por si teñian las vezes que aquel mancebo entrava en dicha villa: rogole mucho que si acaso nuestro Señor les quería revelar o mostrar algun bien, o castigo por medio suyo, que no se les encubriese. El devoto mancebo teniendo sus ojos fuentes de lagrimas de contento por ver que Dios por honra de su glorioso y vienaventurado mártir, los avia traido á la villa, que huscavan, dixo al Abad la Obligación que tenia con todo su pueblo de dar gracias a Dios por el beneficio que les azia en darles un tan grande Santo y patron como el glorioso San martiriano, y que el traya su santo cuerpo desde Florencia por aver sido reve¬ lado a el, y á otro compañero, que quedava en guarda de dicha santa reliquia, que lo traxessen allí. En esto ordenaron una muy devota procesión, y el Abad con sus Religiosos clero y todo el pueblo fueron cantando Himnos y cantos devotos al lugar, donde estava el cuerpo santo y al quererlo tomar el Abad, y sacarlo del tonel en que venia, sucedió que no queriéndose dejar tocar del, se subió a vista de todos por el aire a un roble que alli avia, por lo cual se postraron todos por el suelo llorando y pidiendo a Dios perdón de sus pecados. Alegróse desto el mancebo que le traia, y tomándolo con toda facilidad, lo traxeron con mucha alegria, y dipositaron en el dicho monasterio en un lugar muy devoto. Legado el dia, hallaron menos el dicho santo cuerpo en el monasterio, porque se havia vueko adonde le hallaron el dia antes. Vuelto sobre si el clero, confesaron y comul¬ garon en el pueblo, y volvieron, y tomándole con nueva alegria le traxeron al mesmo monasterio, y alli hizieron voto de edificarle una capilla (donde le hallaron) a su invocación y nombre, en la qual todos los años, a 24 de noviembre celebrarían su fiesta, y el dia antes por la tarde llevarian allá su santo cuerpo con procesión, y hasta la otra parte del dia estarian alli implorando su auxilio. A sido Dios servido que en año mil quinientos ochenta y dos fue la dicha capilla dada por monasterio a los padres capuchinos donde el glorioso santo les aze cada dia muchas gracias y mercedes supliquemosle todos nosotros al- canze la gracia de nuestro Señor que de tal manera vivamos en esta vida que merescamos gozar su compañia en la eterna. El mui Illustre y Reverendissimo Señor don Francisco de Arévalo y suaso, vino para confihnár á Bañólas Martes a 9 de Febrero 1599, y en el Juebes á los onze del dicho mes determinó abrir la arca del glorioso mártir San Martiryano: en la qual fue aliado su santo cuerpo DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO y mando que lo mostrasen a todo el pueblo, y assi lo hizieron y lo aliaron con un escrito que dezia que era el Cuerpo de San Martiriano obispo y mártir natu¬ ral de Florencia. (A. C. M. BÑ. — Legajo 1. Ms. Copia de la Vida de S. Marti- rián escrita por el P. Domènech extraída del Memorial original.) VIII Septiembre 1523. BENEFICIOS FUNDADOS EN LA IGLESIA DEL MONASTERIO DE BAÑOLAS Sancti Michaelis Tertio idus octobris anno Millessimo centessimo Nonages- simo quinto fuit fundatum beneficium Sancti Michaelis per berengarium de Savarresio clericum et voluit et mandavit quod sacerdos interssit assidue matutinis aliisque divinis offlciis et celebret missas in altari sancti Michaelis et quod donet et offerat medietatem omnium bonorum suorum que habeat et habiturus sit rettento tantum usuffructu que li¬ bera vertantur ad utilitatem predicti altaris sive in lampa- dibus ardendis vel aliis necessariis arbitrio tamen domini abbatis et Monachorum et instituât eum abbas cum mo- nachis. Solet quater in ebdomada celebrare sicut alii be- neflciati eiusdem valoris. Reate Marie Séptimo idus angustí Millessimo ducentessimo quadrages- de la scala. simo Séptimo beneficium beate Marie de scala fundatum per Galcerandum de Cartiliano voluit quod institutio et destitutio sit domini abbatis et quod celebret per quator dies in qualibet septimana scilicet lune mercurio venere et sabbato in dicto áltari et quod intersit omnibus horis canonicis. Sancti Petri. Qqarto idus Junii anni Millessimi Ducentessimi Quinqua- geçsimi Secundi Beneficium Sancti Petri ffundatum per ffratepi Guillermuin de Cartiliano abbatem. Institutio per- tijiet domino abbati cum consensu sui capituli et voluit quod sacerdos dictum beneficium obtinens intersit horis canonicis et continue cantet in dicto altari et deserviat ibi et ministret et serviat tam in pannis lineis quam cereis et in omnibus aliis eidem necessariis et de bonis ipsius sacer- dotis habeat dictum altare tertiam partem quam sacerdos succedens ponat in commodum et honorem altaris de dua- bus vero partibus restantibus possit condere testamentum Solet quator in ebdomada celebrare sicut alii beneficiati eiusdem valoris. Sancti Nicholai. Décimo quinto kalendas Septembris anni Millessimi Du¬ centessimi Quadragessimi noni Beneficium sancti Nicholai fundatum per Anglesiam de villa de millio et voluit quod sacerdos quator in ebdomada celebret in dicto altari et 162 APÉNDICES qiiod intersit omnibus horis canonicis Institutio pertinet domino abbati. Sancti Johannis. Nonas ffebrnarii Millessimi Dncentessimi Nonagessimi Oc¬ tavi Beneficium Sancti Johannis fnndatnm per Gnillelmnm de Cistella chamerarinm qni vòlnit qnod sacerdos celebret qnator in qnalibet ebdomada in dicto altari et intersit om¬ nibus horis dinrnis pariter et nocturnis. presentatio debet fieri per chamerarinm domino abhati qni presentatnm in- stitnere tenetnr et si sacerdos predictns non fecerit servi- cinm vel se a dicto Monasterio absentaverit snbstrahantnr sibi sex denarii de redditibns qnalibet die. Beate Marie Séptimo idus madii Millessimi Trecentessimi dnodecimi Capelle. Beneíicinm Beate Marie in capella edinm abbacialinm ffnn- datnm per ffratem Bernardnm de vallespiranis abbatem et volnit qnod sacerdos intersit omnibus horis dinrnis pari¬ ter et noctnrnis et celebret qnator in ebdomada in dicto altari. Et faciat ardere imam lamp'ai^em die noctnqne. Et teneat dictum altare ornatum in pgunis cereis et lino et aliis etiam ornamentis necessariis ad '"cognitionem domini abbatis vel prioris. Institntio et destitntio pertinet domino abbati. Sancti Martini Octavo kalendas jannarii M.CCC.XXXIII. beneficinm Sancti et pii patris Martini et pii patris benedicti fnndatnm per enmdem fra- nostri benedictí. tem bernardnm de vallespiranis abbatem Et institnit qnod ipse sacerdos intersit omnibus horis dinrnis pariter et nocturnis. Et celebret misshs qnater in qnalibet ebdomada in dicto altari Sancti Martini et pii patris benedicti. Et volnit qnod institnatnr et destitnatnr per dominnm abbatem. Sancti Antonii. Décimo séptimo calendas septembris M.CCC.XXXX. benefi¬ cium Sancti Antonii fnndatnm per fratem Raymnndum de colle abbatem. volnit qnod sacerdos intersit omnibus horis et qnod celehret ter in qnilibet ehdomada in dicto altari et faciat ardere unam lampadem continue. Et si non faciat continnam residentiam snbtrahatnr sibi sex denarii pro qnalibet die de redditibns beneficii et dentnr hospitali pan- pernm. institutio pertinet domino abbati. Sancte Crucis Vigessima quarta aprilis M.CCC.LVIII. nnio facta de bene¬ et Sancti Marti- ficio sancte crncis olim per raymqndnm de cartiliano in- riani. stitnti cum capella sancti martiriani sic qnod de cetero sit nnnm beneficium et conferatur per dominnm abbatem. Et qnod sacerdos ipse intersit divinis horis dintnrnis pariter et noctnrnis. Et celehret ter in qnalibet septimana acilicet in altari predicto sancte crucis dnas missas et nnam matn- tinalem quolibet die dominico in dicta capella Sancti mar- tyriani que dicatur mane et tali bora qnod dictus clericns possit et teneatnr processioni et misse maiori dicti mo- nosterii intéressé. 163 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO Ben'eficium Secunda junii M.CXC.LXXl. beneficium fundatum i)er guil- den oix. lermum de uxio militem, voluit quod sacerdos intersit in ecclesia predicti monasterii divinis ofiiciis prout alii sta- biliti in dicto monasterio. Et quod celebret tres missas in qualibet se))timana: quas dicere solet in aitari Sancti .lo- hannis. CoNFR.^TRiE. Vicessima prima septcmbris M.CCCC. beneficium confra- trie precossissimi corporis domini nostri hiesuxpisti et beatissimi martiriani. Sacerdos tenetur dicere tres missas qualibet ebdomada et interesse omnibus horis diurnis et nocturnis. Et si non faciat continuam residentiam nichil percipit. hodie non tenetur dicere nisi duas videlicet do¬ minica die et feria III. vel V. vel in die festivo si occurrat. donee redditus attingatur valorem viginti librarum. anno M.L.XXV. XVII. Septembris. Diaconi. Duo diachoni in loco mandati stabiliti tenentur dicere evengelia in omnibus missis conventualibus alternatim per ebdomadas: et etiam legere lectionem omelie in matutinis. unus abbatis: et est de coro ipsius: alter est ad collationem est ad presentationem elemosinarii et collationem domini abbatis: et est de coro prioris. De ordine Dicti beneíiciati servant hune ordinem inter se quod anti- precedentie quiores precedunt alios: sic quod ille qui prima bora obti- i.xTus ecclesie. uuit beneficium precedit ilium qui secunda hora, nee re¬ ferí si unus est presbiter et alter adhuc est diacbonus quia non curans de ordinibus quo ad bee. (.\. C. M. BÑ. — GRD., fol. 47-48.) IX 25 de octubre de 1599. APEBTURA DE LA CAJA DE SAN MARTIBIAN Y CERTIFICACION DE SUS RELIQUIAS Lo M. 111. Dn. Francisco consell de sa Magestat Arévalo Bisbe de Gerona del arribat en la present Febrer del any 1599, vila de Banyolas a 10 del mes de per visitar las Iglesias del Monastir y Santa Maria, las visità y confirmà en la Yglesia de la Verge Maria dels Turers gran multitut de gent, que per causa de la grant part de temps havia que los Bisbes passats no Habian fet ells propis visita. Y visitat que hagué sen anà en lo Monastir en casa del Sr. Abat Fra Bartomeu Montagut haont ell posaba, y per intervenció y per dit Sr. Abat y convent tornà á confirmar en lo dit Monastir, y estan en la Sacristía demaná que li tragguesin totas las Reliquias que tenían en lo dit Monastir, las quals li tragueren y las hi posaren devant y demaná quina era la certitut que tenían del gloriós Cos Sant St. Martiriá. I de com lo dit Sr. Abat y Convent de la cer¬ titut del gloriós Cos Sant non podían donar certitut ninguna sino era per rabo de aver oit dir dels passats, mogut lo Sr. Bisbe que la rabo que li donaban no era suficient y bastànta y no podentne dit Sr. Abat amostrarlin actas ni cal- 164 APÉNDICES ricias ningunas sino tansolament lo ques trova deis antichs de avero oit dir y refarir los uns als altres, y en lo ques legia de las lisons de las Matinas del dit Sant y de alguns Miracles antichs se resolgue lo dit Sr. Bisbe de obrir la Caxa del glorios Sant Martiriá Cos Sant de esta Vila natural de la Ciutat de Florensa about estava en dita Caxa depositat des del dia y ora que foncb aportat en lo loch abont esta dedicada la sua Santa Capella en ela vui un Con¬ vent de Pares Caputxins, en lo quai locb aportat per revelació de Deu per dos Sludiants, y volent lo dit Sr. Bisbe obrir per dit Sr. .-Mjat y Convent li foncb dit que la causa que els mai seran determinats de feria obrir per tenir certi- tut del Glorios ,Sant ne foncb la causa que havien entes i old dir que en algun temps algun Abat del dit Monastir se resolgue de voler obriria dita Caixa abont esta depositat lo seu Sant Cos y en lo temps que la volgué obrir lo dit Sr. Abat perde la vista per lo qual, perduda que ague dita vista promete que si Deu era servit y el glorios Sant de tornarli la vista que li faria una coberta de plata que li cobriria la sua Santa Caxa. Yaxi Deu Nostre Sr. per medi del glorios Sant cobra la vista; y lo dit abat li feu la Cuberta de plata no dubtant ni re¬ parant lo dit Sr. Bisbe send)lants paraulas que per dit Abat y Convent li foren referidas y conciderant dit Sr. Bisbe que de una part dit Abat y Convent en part recusaven de que no se obris y de altre part o desitjaven, y considerant quant convenia per (pie lo Poble tingues certitut del dit glorios Sant desitjan los Magnificbs y Srs. .lurats lo Sr. Bisbe los fes merce de la certitut y certiíi- casio del glorios Cos Sant y de poderlo els veure y lo Poble de la Vila de Bañólas determinà lo Sr. Bisbe sens reparar en cosa ninguna de fer obrir y desclavar la Caxa del glorios Cos Sant per un Fuster de dita Vila anomenat .loan Vilar fdl de altri .loan Vilar fuster la qual desclava lo dit Vilar ab molta paor per lo que avia oit dir y referir, y donantli animo lo dit Sr. Bisbe dcs- clavá la dita Caxa y desclavada y del tot uberta que foncb la dita Caxa trobà lo dit Sr. Bisbe laossa del Glorios cos Sant St. Martiria embolicada molt be ab duas telas blava y altre de blanca. La blavà era la primera abont stava la dita Santa ossa embulicada après estaba la tela blanca tota encerada sobre de tela blava abont estava la Santa ossa del glorios Sant, se trobá un escrit que deia de aquesta manera. Hic requiescit Corpus Santissimi beati Martiriani Flpiscopi Albiginensis et Martiris Cbristi qui Cum Cbristo in Celis Regnat et in terra locum istum protegit et défendit, et devote petentibus Misericordiam et peccatorum vcniam bumilter confitentibus obtinet a deo et vitam impeírat sempiternam. Las quals paraulas advertidas en nostra lengua vulgar volan dir, .\ci està y reposa lo Cos santíssim de Sant Martiriá Bisbe de Albengara y Màr¬ tir de Jesucbrist, el qual ab ell regnà en los cels y en la terra guarda, ampara y defensa aquest sant llocb, y als qUiC devotament demanan misericordia, y confesan devotament sos pecats, los alcansa perdo de Deu Nostre Senyor y també juntament alcanza la vida eterna. Aquest escrit se troba esser escrit de ma dels dos Jovens Studians qui per revelació de Deu Nostre Sr. foncb portat en lo locb abont està dedicada la sua Casa y Capela y après dins lo Monastir de Monjos Banets de la present Vila lo qual escrit se troba esser escrit lo any 1290 que comptant des del dia que lo dit scrit se escrigue, y del any que per dits dos jovens foncb aportat en dita Vila de Banyolas y en Ipcb abont sta dedicada dita Casa del Glorios Sant a fins lo dia vui que dit Sr. Bisbe foncb obrir y desclavar la dita Caxa avie 300 y 9 anys que dit Cos Sant foncb apor¬ tat en dita Vila y dit bitllet scrit. Uberta que foncb la Caixa y sertifleats y en- 155 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO tesa la nova per los Abitaps de la Vila no se pot explicar lo contento y regosig y alegria tingeren totí» los particulars de la Vila corrent per los Carres al que Monastir a veure, lo Glorips Sant. Sertificats lo Sr. Bisbe lo Sr. Abat convent y Senyors Jurats que tots eran presents de la obertura de dita Caixa y de la ossa del Glorios Sant determinà lo Sr. Bisbe fer tocar las campanas Majors del Monastir en señal de gran Jubileo, alegria y contento, y bestit de puntifical en lo Monastir devan lo Altar Major ahon hfibia feta parar una taula amostrá a tot lo Poble que estaba congregat y ajustat en lo Monastir de ossa en ossa lo Cos Sant llevant acte autentich per lo Notari de la obertura de dita Caixa com de la manifestado á tot lo Poble del dit Cos Sant posant paraula per paraula lo escrit trobat, dona y concedi lo dit Sr. Bisbe 40 dias de perdó als que farien oracio devant del glorios l^ant, y sertificats que foren lo Sr. Abat y Convent del Monastir y los Srs. Jurats y tot lo Poble alli ajustats determinaren lo Sr. Abat i Convent a petició dels Srs. Jurats que sils y parexia be que del dit Glorios Sant se fa festa y se solemnisa ja antigament acostumat per als 24 No¬ vembre que per esser dia de fira, o refira, y no poderse per lo dit dia sollem- nisar la dita festa ab tota la pompa y regosig qual se devia y se deu al Sant per dexar molta part o per millor dir la Vila de acudir als divináis Oficis i solemnisar dita festa com se deu per causa de las ganancias cobdicias i in- teresos que tenian los particulars en traurer robas a la Plasa, fer aparatos de aparaments per posar las provisions de robas per vendra dexavan de oir Mis¬ sa, y anar als divináis Oficis del Glorios Sant stimant mes las ganancias tem¬ porals que las ganancias de la Anima molt al dessarvei de Deu Nostre Senyor y del glorios Sant determinaren los Jurats suplicar al Sr. Abat que junt amb ells supliquen al Sr. Bisbé nos vulguia fer merce consendir los que per aquella dita festa del Sant se puga millor solemnisar y festejar, y perque lo Poble puguia acudir als Divináis Oficis a honra y gloria del Sant se servesca fer mercè y caritat de consentir y donarlos llisensia que pugan solemnisar y fer festa del Sant en altre dia: vist que lo Sr. Abat Convent y Jurats demanaban una cosa tant jústa y petició tant agradable al servey y honor de Deu y del Sant un mes antes de la festa que se feya so es que axi com se feya als 24 No¬ vembre se fes als 24 Octubre, y que la festa del 24 Octubre fos de precepte y manament y altre dçl 24 Novembre que se dexaba llibert á cada hu y axi lo dit Sor. Bisbe consenti y otorgá la festa per lo dia 24 Octubre cada any manan sot pena de pecat mortal que tots los dell terme y Vila lo haguesen de guardar y honrar axi com si fos lo dia de Nadal y de Pascua, y lo Sr. Ahat y Jurats votaren que per lo dia 24 Octubre cada any ferian solemne ofici y per la Vila solemna professó del Glorios Sant no llevanli cosa alguna de la Professo que se li fa en portarlo á la sua Santa Capella quiscun any la Vigilia de la sua festa antigament per los 24 Novembre y dexarlo alli una nit com sempre se ba acostumat y lo mati selebrar alli missa y tornarlo á la Vila y axi mateix dexarlo en la Iglesia de Santa Maria dels Turers y en dita Yglesia dirli Missa cantada y baixa y despues portarlo en lo Monastir ab lo Talam conforme sem¬ pre se ha acostumat y dirli ofici major y axis determinaren fer lo dit vot y concedit per lo Sor. Bishe dita petició de la sua festa fou determinat per lo dit Sr. Ahat y Covent y^ per los Senyors Jurats ferli de nou una caixa de fusta de ciprés conforme antiguamente;, tenia la qual per lo metex Joan Vilar major fuster de la Vila fetá que fou y arribat lo dia 2i4 Octubre pròxim vinent se feu gran festa i solemne Ofici i abans de començar Missa Major lo Ille. Sr. Abat 166 APÉNDICES Fra Bartomeu de Montagut vestit de Pontifical amostra tota la ossa del glorios Cos Sant a tot lo poble alli present, y ajustat ans de comensar la Missa Major fenthl tocar molta multitut de rosaris, grans, creus y medales y acabat que foren de tocar los dits rosaris y grans y medales lo dit Cos Sant, lo dit Sr. Abat embolica la ossa del glorios Sant ab duas telas de orlanda prima, V après ab una tela de tafata vermell sobre la tela de orlanda dins de las quals telas posà lo acte de la obertura del Sr. Bisbe de Gerona y tambe altre acte de com se es tornat encerrar y depositar dis de una Caxa per lo I. Sr. Fra Bartomeu de Montagut Abat de dit Monastir posanti dedins lo mateix scrit y billet per los dos Studians que en dita Vila lo aportaren. I axi après enserrât y posat y tancada que fou la caxa se digue la Missa Major. De la quai obertuia per lo Sr. Bisbe y encerradura i dipositacio del dit Sant en la Caixa son tes- timOnis = 10s Honorables D. Anticb de Barutel Procurador General del Sr. Abat y Pere Seraquela Balla del Sr. .\bat, los Honorables Pere Perpinyà Jurat en Cap Pere Sglesias Jurat Segon Monsarat Viñas Jurat entercer grau e Banet Anglada Apotecari Clavari de la dita Vila, .\ntich Perpinyà Mercader, Miquel Negra Scrivent en la dita Notaria de Banyolas los quals tots testimonis estan escrits en Actas que estan dins la Caixa del Sant y dels actes que estan con¬ tinguts en la Notaria de la Vila de Banyolas lo any 1599. De quals reliquias del glorios Sant Martirià sen reservaren la Testa del Cap per guarnir y posar ab un Cap de plata de argent que prometé se faria de acaptiris per posari dita testa per adorar lo dia de la sua festa, y un dit de la ma pera tenir, y guarnir ab un reliquiari a la sua Capella ahont vui habitan un Convent de Pares Caputxins del Ordre de St. Francesch, lo qual é reli¬ quiari está fet y dins del guarnit la reliquia del dit, del glorios Sant Martirià; lo qual memoria fai y escric jo Benet .Anglada Apotecari de dita Vila Clavari lo dit any de la Vila per csser tot present tant en lo de obrirhi la Caxa com de Tornarlo enserrar a la Caxa feta de fusta de nova siprer vui a 25 Octubre de 1599. (A. M. BÑ. — Llibre de notas de diferents assumptes, fo¬ lios 152 y siguientes. Original.) X Bañólas, 24 de octubre de 1599. ACTA NOTARIAL DE LA CLAUSURA DE LA NUEVA CAJA DE SAN MARTIRIAN In Nomine Domini Amen Per Hoc Publicum Presens Instrumentum Evi- denter Cunctis Pateat et Sit Notum quod Anno a Nativitate Ipsius Domini Mil- lessimo quingentessimo nonagessimo nono die vero dominica vigessima quarta Mensis Octubris nuncupata, qua die jussu Illmi et Rmi. domini Gerunden. Episcopi celebrabatur festum Beati Matyriani Martyris Infrascriti ossa omnia excepta calvaria, quam Infrascriptus dominus Abbas servavit et servare se dixit pro patenti reliquia monasterii Infrascripti Sanctissimi Corporis Beati Martyriani Martyris Episcopi Albigenen. que per ipsum dominum Episcopum die décima mensis februarii proxime preteriti Indutum et ornatum Vestibus mitra et aliis ornamentis pontificalibus presentibus Infrascripto domino Abba- 167 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO te et multis monachis etecclesiasticis secularibus et regularibus monasterii Sancti Stephani presentis Ville Balneolarum et aliis fuerunt abstracta a qua- dam arca antiqua In dicto Monasterio fideliter et devote custodita cum quibus Ossibus fuerat inventa quedam acriptura que Incipit. Hic requiescit corpus Sanctissimum Beati Martyriani etc. Cuius tenor est inferios insertos; fuerunt posita et dimissa cum magna Reverentia ac Solemnitate In alia archa lignea cupressea odoritica noviter fabrícala et in ea Inclusa per Illrem. et admodum Rdum. dominum fratem Barttiolomeum de Montagut et de Vallgornera Del et apostolice Sedis gratia abbate dicti monasterii Indutum vestibus, mitra et aliis ornamentis pontiflcalibus cum Societate Omnium Monachorum ac plurium ecclesiasticorum Regularium et secularium ecclesie Ipsius Monasterii et alia- rum ac multorum Laycorum cum magna Pompa Luminaria ac Solemnitate et precibus ad dominum nostrum lesum Christum et precibus Sanctissime Ma- tris Virginis Marie et Ipsius Sancti Martyriani Martyris et aliorum Sanctorum concédât nobis remissionem Peccatorum et gratiam in vitta presenti ac in alia \ittam eternam, Amen. = Tenor vero dicte Scripture Sequitur in hune mo- dum Hic requiescit corpus Sanctissimi Beati Martyriani episcopi Albigenen. = et Martyris Christi qui cum Christo in celis Regnat et in terra locum istum pro¬ tegit et deffendit et devote petentibus misericordiam et peccatorum veniam bumiliter confitentibus optinet a Deo et vitam Impetrat Sempiternam. De et Super quibus omnibus et Singulis Supradictis dictus dominus Abbas unum et plura publicum et publica consimilia Instrumenta fieri et sibi et eut intersit dari et tradi a me notario infrascripto petiit, fecit et requissivit. Que fuerunt acta gesta et Sequuta In dicta Villa Balneolarum Intus dictam ecclesiam mo¬ nasterii memorati ante altare malus ad honorem Sancti Prothomartyris Ste¬ phani consecratum die mense et anno predictis presentibus pro testibus Illustri ac nobili domino d. Antico de Barutell et de Bestracá domino Castri de Uxio Honorabilibus Petro Seraquella regente Baiuliam Petro Perpinyà et Petro Igle¬ sias .luratis hoc dicte ville Balneolarum Antico Per Pinya mercatore anno Benedictí Anglada apotecario et Michaele negra .Scriptore eiusdem ville ad premissa adhibitis et assumptis ac me hieronymo Sagalas notario Publico Ville jam dicte Balneolarum Infrascripto qui premissis Interfui eaque recepi et con- tinuavi rogatus et requissitus prout Superius Continetur. = Ego fr. Bartbolo- meus de Montagut et Vallgornera Abbas indignos approbo. = Hieronymus Sa¬ galas auctoritate Illustris Admodum Rdi. domini Abbatis Monasterii sancti Stephani ville Balneolarum diócesis Gerundensis ordinis Sti. Benedictí nota¬ rios públicos substitutusque áb herede Magnifici Antici Perpinyà quondam Domini utilis et propietarii notarle et scribanie publicarum dicte ville suarum- que pertinentiarum bec quibus una cum prenominatis testibus presens interfui subscripsi et publicavi requisitos et constat mibi de supra posito scribi feci in décima quarta linea ubi legitur et secularium. = (Pergamino original encerrado dentro del cofrecillo de madera que guarda las reliquias del Santo.1 168 APÉNDICES ' XI Gerona, IS de octubre de 1599. TRASLACibN DE LA FIESTA DE SAN MARTIRIAN A LOS 24 DE OCTUBRE CONCEDIDA POR EL OBISPO ARÉVALO DE 7.UAZ0 Nos, don Francisco Arévalo de Çuaço per la gratia de Deu y de la Santa Sede apostólica Bisbe de Gerona y del consell de sa niagestat. Considerant lo quant Deu omnipotent en la sagrada escriptura encarrega y mana que los dias de festa dedicats per lo seu sanct servey y de sos sancts sian guardats, cessant en ells de totes obres servils y empleanse en obres sanctes y spirituals, y axi mateix quant pia y sanctament los sagrats canons disposen y ordenan que las testas, specialment de precepte sian per tots en las Isglesias solernnitzadas hoint ab atencia y devoció missa complida y procurant de assistir als altres divináis oflicis. E com quisciun á 24 de novembre la Iglesia baja celebrat y ceelebre la any festa del glorios y beneventurad Sant Martiriá, Cors Sant y festa de precepte en la vila de Banyolas del present nostre bisbat de Gerona y de temps inme¬ morial ensá, per via de privilegi ó altrament, sia introduit que lo mateix dia en dita vila se baja tinguda y tinga fira o mercat, acodint alii moltissima gent de totas parts ab mollas y diversas maneras de mercaderia, uns per comprar, altres per vendre y altres per tractar, negotiar y effectuar altres negocis pro¬ fans, no tenint respecte ni consideració al dia de la festa, dexant per causa de dita fira los officis divináis y ocupantse tot lo dia en comprar y vendrer i altres tractes predits, pecant mortalment y offenent gravissimament á Deu nostre senyor; Per ço, volent obviar á tots estos inconvenients, moguts tambe de la supli- cació que per part del molt Rnt. Abbat y convent del monastir de St. Esteva de la dita vila de Banyolas acerca de asso nos es stada feta, statuim y orde- nam: que tant en dita vila de Banyolas com en los altres llochs del present nostre bisbat de Gerona, lo present any dita festa del glorios St. Martiriá sia anticipada celebrada y guardada á 24 del corrent mes de Octubre, de la ma- texa manera que abans à 24 de novembre tant en la dita vila com en los altres llochs se acostumava is tenia obligatio y devotio de celebrar y guardar; en lo qual dia 24 Octubre del present any lo cos del beneventurad St. Martiriá ab solemnitat se encerrará y tancara en la caxa que per nos, a vint del mes de febrer proppassat, per visitar y regonexer dit Cors Sant fonch liberta, y dès- près succesivament quiscun any sia axi matex celebrada á 24 de Octubre, transferint y anticipant por los inconvenients dalt dits dita festa de 24 no¬ vembre als 24 de Octubre, absolvent los habitants y presents en dita vila de Banyolas y de altres llochs, hon dita festa ses acostumada guardar, de la obli¬ gatio de guardar aquella en lo dia 214 de novembre, dexantbo á la devotio de cada qual. I perque ab major devotio dita festa lo present any y despres successiva¬ ment quiscun any lo dit dia 24 de octubre sia solemnitzada, confiats en la misericordia de Deu omnipotent y dels beneventurats apostols sanct Pere y sanct Pau á tots los faels christians, qui ab proposit de confessar sos pecats y combregaç en lo temps statuit per sancta Mare Isglesia assistiran en lo en¬ cerrar y tanfíar dit cos sanct y als offisis y professo, qui quiscun any en dit dia se fara, y pregaran á nostre sant per la exaltatio de la santa Mare Isglesia, 169 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO extirpatio de las heretgias y pau y concordia dels reys y princeps christians, quranta dias de perdo (concedim): en fe de las quals cosas havem manat per las presents Dates en Gerona á XVIII del mes de octubre de MDLXXXXVIIII. (A. D. G. Liber notulariim (1596-1599) s. f. fol. 13 ante finem.) XII 28 de junio de 1655. NOTICIA DEL ASALTO DE LAS TROPAS FRANCESAS Y DESTRUCCION DE LA IGLESIA DEL MONASTERIO DE DAÑOLAS Memoria dels qui vindran com en lo any 1655 als 28 juny per causa de la guerra fou bolat lo campanar del Present Monastir la capella de N" S" del Roser y un tros de Bovada de des del Portal maior flns lo cor y en lo mes de Abril de 1663 quatre manobras comensaren a traurer lo Rebla donantlosne quaranta sincb lliuras moneda Barsalonesa, y als 3 fabrer de 1664 quatre Paletas co¬ mensaren de Picar Pedra per tornar ba fer dit campanar y als 24 Abril de dit any 1664 Posaren la primera Pedra del campanar los mestres y manobras guanyaven quatre reals Plata lo jornal ço es los mestres, los manobras sincb Sous als 22 Novembre 1666 tres paletas y quatre manobras comensaren a fer la paret del cor Perque estigues la iglesia mes closa y la vigilia de Nadal de dit any la acabaren de fer alsantla'Tins a la horada. (A. C. M. BÑ. — GRD., fol. 78, r.) XIII Bañólas, 31 de octubre de 1663. INVENTARIUM SACRISTIAE MONASTERII SANCTI ESTEPHANI VILLE BAL- NEOLARUM DIE 31 MENSIS OCTOBRIS ANNO A NATIVITATE DOMINI 1663 Primo Una Caxa de ,St. Martiriá de plata sobredorada. — Item mig Cos de plata de St. Martiriá. — Item mig Cos de plata de Sta. Isabel sobradorát. Item — una Creu de plata sobredorada gran. — Item una Custodia de plata gran. — Item un reliquiari de plata en lo qual bia mollas reliquias. — Item un reliquiari de plata ab un dit i ma de St. Tirs. — Item quatre bordons de plata ço es dos de grans y dos de mes petits. — Item quatre candeleros de plata dos de grans y altres xicbs. — Item dos ensensers de plata uns de molts grans y altres xicbs.— Item una vera Creu de plata sobredorada. — Item sincb calsers de plata tres de dorats lo major te lo peu de bronso y la copa dorada. — Item una Creu petita de plata sobredorada. — Item una Creu de plata ab que enterrar los al- bats. — Item una corona de plata sobredorada de nostra Senyora de la Escala y una de petita per lo Jesuset. — Item tres crismeras de plata. — Item un sal- paser de plata. — Item una Crossa de plata sobredorada. — Item quatre Jesu- sets de fusta, una n^' Sr^ de fusta. — Item un vericle de plata sobredorát. — Item una Cadena de cristall ab un fil de coral ab peu dorat y dos angelets. — Item un ambulicb de randas y puntas de or. — Item uns rosaris de llambra ab los paters nosters de Cristall. Item de la Caxa de St. Martiriá 23 pessas de plata doradas. — Item 2 pans de plata petits. — Item una Creu gran de Cristall 170 APÉNDICES espallada. — Item dos trossos de Coral. — Item una creueta xicha guarnida y cuberta de plata per tres parts. — Item la custodia de la reserve y un pectoral doral. (A. C. M. BÑ.—L. S. M. B., I, fol. 72, hoja aparte.) XIV Bañólas, 18 de ¡alio de 1688. PROCESION DE ROGATIVAS LLEVANDO EL CUERPO DE S. MARTÍRLAN DURANTE UNA PUBLICA CALAMIDAD Dia y any atras escrit de 16 de Juliol 1688 Resolgue la Vila a suplicar al litre.Capitol de la present Vila tesen pregarlas a nostre senyor Deu que per sa divina clemencia y per los merits de sa Santíssima Mara y noátre patró y mártir St. Martirià nos deslliuria esta Vila y terme de la plaga de la- llagosta que nos amanassa y la tenim tant vehina a nostra terma axis qUe se determi¬ na que en lo matex dia se tes un oflci al glorios nostre patró y mártir St. Mar¬ tirià y que lo diunienja mes prop que fou a 18 de dit se fes altre oflci a Sta. Maria del tures de la present vila tenint nostre senyor Patent que pera sempre sia alabat y que a la tarda se fes al dit Monastir una Professo general la qual fou molt devota qui anava composta de la forma següent. Professo = Primerament anava lo pendo de la Sanch de nostre senyor Jesuchrist que lo aportava lo Conseller en Cap ab dos Consellers acompanyadors ab ses ves¬ tas de bocaram ab multas atxas quey feya anar la Vila y les aportaven los del Consell de dita Vila. de aqui anava lo Sant Cristo gros que lo aportaven la Confraria dels parairas ab molta Reverencia y multas atxas, de aqui se seguian les donsellas blancas en cabells llensats y a peu descals ab molta de¬ voció. de aqui venian les viudas que aportaven devant una Creu verda ben pesada y grossa y les demes qui caps de difuns qui quadros de la mare de Deu dels dolors qui ecce homos ah molta devoció, de aqui se seguia lo misteri de la mare de Deu de la soletat qui sen cuidaven los pahordres de la Sanch de Cristo nostre senyor ab multas atxas y devoció, y últimament se seguia sota talam y ab molta abundancia de Iluminaría de atxas lo glorios Cos de Nostre patro y Mártir st. Martirià cantant tot lo Clero de la present Vila y los pares Servitas del Convent de St. Martirià la lletania ab veu molt devota y piadosa nostre senyor sie servit per la divina bondat apiadarse dest nostre pobla y dels demes en que no esprimentem lo castich es servit enviar de la llogasta y qualsevols altres chalemitats nos pot donar y deslliurarne als qui avuy te¬ nen y patexen dita chalemitat y plaga per mes gloria sua y de sa sentissima Mara y de nostre Patro y Mártir St. Martirià Amen. Sea de Advertir que dita professó segui Rodant la plasa major com acos¬ tuma en les demes Professons pero se allarga mes que Rodant dita plasa isque per lo portal del tures y arriba al oratori del glorios patro y Mártir St. Mar- tlria en los tores y alii posaren un Rato dit St. Cos y li cantaren sa conlecta y tornant lo pendrer prosessionalment Roda dita professo lo dit oratori unpoch de lluny y torna a posarse al matex cami que era vinguda y torna a entrar per dit portal que era exida y per lo cami acustumat torna al Monastir de dita Vila. (A. C. M. BÑ. —Llibre de Secretariat de ta Universitat de ta Vita de Bunijotes, fol. 4, r. - 5 r.) 171 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO XV Mai/o de 17M. DERRIBO DE LOS ALTARES DEL ABSIDE ROMANICO Certilico y fas fe Jo Fr. Dn. Joseph de (Mpons de Cordelias Caniar. del y Impl. Mons. de S. FNteve de Bañólas del Orde del P. S. Benet de la Congre- gació Claustral Tarraconense y Ceraugustana y Secret, del M. 1. Capitol de dit Monastir: De com lo dia 9 de Maig 1740 Desfent lo Altar anomenat de la Verge Mana de la Escala de la Iglesia del dalt dit Monastir y dcrruhint la Mesa de aquell per continuar la obra de dita Iglesia, segons la resi)lució presa per dit M. I. Capitol als 17 décembre l739. En presencia dels llustres Srs. Joan Roig y de Malla, Cabiscol y Comisari de dita obra y dels Srs. Fr. altre Comisari de aquella F"r. Mariano Gallart y de Pastor, Fr. Joseps Plana y Circuns, Rt. Joan Deu, Rt. Jaume Fanes, Rt. Josep Hospital Preveres y Beneficiats de dita Igle¬ sia y Monastir, Mariano Ballescá altre dels Impressaris de dita obra, Geroni Prat Apotacari de la present Vila de Bañólas, Pere Rabassa Moliner del terme íle dita Vila, y Banet Castany manobra y un dels que desleren la dita Mesa, baix la ara Magna de dit Altar que era de jaspe fi blancb de Genova qual ara se mantenia sobre un pilar de pedra forta del pais, y en la part superior de dit pilar inmediatament a la dita ara, y dins un nincbo de dit pilar se en- contrá una olla de terra, dins la qual y avie diferents ossos, un Babulet de pe¬ dra de Sagaró, ab la porta o obertura a la part collareral de dit Babulet clobent aquella un tancador de Bronse dorat, y demostra que dit tancador en son temps fou encastat de pedras preciosas, de làs quals se ne ba encontrat una de petita; Un Vas oGot de pedra blanca, ab son tancador, en la superficie de dit vas se y comprenen varias lletras, que per sa antiguetat no poden Regirse, dins del qual, y del sobredit Babulet se y ban encontrat varias Reliquias, y entre altres un queixal o dent que segons la Autentica que se troba dins lo Archivo del present Monastir y al peu de est certificat se tradubirá, es de S. .Sadurni Bisbe de Tolosa, també se troba dins det nincbo del pilar una ampolla de cristall, pero sens cosa alguna dintre. .-Ms 13 de Maig de dit any continuant a deniolir la Iglesia Vella, y special- mcnt la Bolta que cloie lo Presbiteri, avent provingut los Srs. Comissaris a Me. Mariano Vallescá altre dels impressaris que cuidas de posar los deguts reparos per lo entorn y sobre de la Mesa del Altar Major a II de guardar la ara magna de alguna fatalitat, avent dit Vallescá posât algun reparo, pero molt fregui, com se veu, caigué desde dita Bolta part de blocbs que romperen dita Ara Magna ab special sentiment de tots los individuos del Monestir y de molts particulars de la Vila, y fou eixa desgracia lo dia 12 a las 7 de la tarde, y desitjant los individuos del present Monastri recullir las Reliquias que se su¬ posava avert en dit altar passá lo dalt dit Secretari junt ab FT. Josep Plana, Me. Mariano Vallescá, Agusti Scrramitjana manobra, Rt. Josep Hospital Preve., Fr. Miquel Bonavia Apotecari y Geronim Prat Apotec. qui tots presents eren al traurer los trossos de dita Ara Magna de sobre lo pa que formaba lo Altar, y trets aquells se encontrú sobre dit Pa y a la part del Evangeli un nincbo de palm y mitg de llarcb mitg de ample y mitg de fondo pocb mes o menos a proporcionada distancia del mitg del ."Mtar al collateral del dit Altar, y se en- contrá dins de dit nincbo uns fragments de un Babulet de fusta del qual sols se y conservaven enteres las francisces de ferro, y mesclats ab dits fragments se 172 At'ÊNDiCfJS y trobaren diferents ossos que foren vistos per los dalt sobredits; en la part de la Epístola altre nincho del modo y forma del expressat, se y encontraren di¬ ferents fragments de fusta, pero sens rastre ni senyal de ser Bahulet o Caixeta, y en mitg de dits fragments se y encontrá una pedra de color verd desmayat de un quart de llargaria poc mes o menos, y de mitg quart de amplaria y dita pedra demostra en si, y de son natural diferents crehuetes de color un poch blanques, poderse conexer de que specie de pedra es aquella, qual fou sens vista per tots los dalt expressats y tots dos ninchos eren enmediats a la Ara Magna sens altre tapador de aquells, ni tansolament dita Ara Magna. Continuant lo manobra a demolir lo Pa que sostenia dita Ara Magna, en la qual estaban formats los dalt dits ninchos se descobrí un pilar de pedra forta de forma rodona, y descobrint al cap demunt de dit pilar treta una rajola de pam y mitg de llarch y pam de ample poch mes o menos se descubrí un nin¬ cho a poca diferencia de la ami)laria y llargaria de la rajola, y de fondo un palm, dins del qual se y trobà una olla de terra tapada ab guix, pero fácil de obrirse aquella per estar separat dit tap de la olla, pero doble aquella dins de la qual se y veren diferets ossos, y una ampolleta de cristall, pero no se tocà cosa de dita olla ans be passi jo lo dalt dit Secretari en pendrer totas las cosas dalt ditas y aportantlas en lo Archiu del present Monestir se recondiren dins la tbeca Comuna Monachal per los Clavaris de aquella. Als 20 Maig de 1740 desfent la Mesa del Altar de Santa Creu, fui jo lo dalt dit Secretari cridat per Grau Pla fadri Mestre de Casas qui desfeya aquella, dientme que en dit altar y avie reliquias, y passant jo a reconexer lo que ere en presensia de Me. Simeon Ferrer Me. de casas, y de Pere Rabassa Moliner del terme de dita vila, encontri en un nincho que se formaba al cap superior de un pilar de pedra, una tassa de vidre comú, tapada en part de un vel de ceda lligat aquell en lo mitg de dita tassa en la part exterior ab una lligadura, advertint empero que dita tassa per la part inferior ere algo trencada pero sens que pogués derramar una reliquia que dins y avie que ere, segons apar un os de spinada, y passí a recondir dila lassa en lo Archiu de dit Monestir que desprès fou posada per los Clavaris ab las denies com esta dit y pera que con,stie en lo temps esdevenidor fas la present çertiíicatoria firmada de ma propia y buidada en lo present llibre de Sacretari vuy als 21 de Maig de 1740 Fr. Dn. Josep de Copons y de Cordelias Cam. y Secret, predits. (A. C. M. BÑ. — L. S. M. R., Ill, págs. 392-3.) XVI 22 de abril de 1775. TIPICA PROCESION DE ROGATIVAS A SAN MARTIRIAN, VULGARMENTE DENOMINADA «PORTAR SANT MARTIRIA A L'ESTANY» Modo y forma de com se arregla la Professo de Pregarlas (ahont se aporte loCos de St. Martiriá al Estany per pluja) per lo Capiscol del Monestir de Bañólas i Secretari de la Vila per part del ajuntament de ella, aportant en la professo lo dit Sr. Cabiscol una vara en la ma, feta dita professo als 22 Abril de 1775 a las 4 de la tarde. Per son ordre: Lo Andador de la Confraria de la Sanch. Los Ganfarons de Porqueras. Los 173 DOS OBRAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO Ganfarons de Miánegas. Los Ganfarons de Serinyà. Los Ganfarons de Mata. Los Ganfarons tots de la Bafllia de Cornellà, la Vandera de St. Martiriá. lo Pandó negra de la Vila ab 4 atxas. la Creu de Porqueras, la creu de Miánegas. la Creu de Serinyà, la Creu de Mata, las Creus de la Batllia de Cornellà per ordre, la Creu del Pares Servitas. la Creu Major del Real Monestir, la Comu¬ nitat dels Pares Servitas que han de convidar los Srs. Regidors de la Vila, lo Clero y Sors. Monjos, que cantan la lletania, i se adverteix, que los Capellans, Curais i Rectors, que venen ab professé dels Pobles, i que no estan ocupats o empleats en portar la vera creu de sas respectivas Parochias, se ban de po¬ sar interpolais ab los SS. Monjos, comensant los dits Capellans, i han de cloure la fila los dos antiquiors Srs. Monjos. Las atxas de las Contrarias deis Gremis, las atxas de las Contrarias de Sa. Maria, las atxas de las Contrarias del Mo¬ nestir. las atxas totas de devoció, las atxas totas deis Pobles que han vingut abprofessé, i se adverteix que a! mitg i acompasáis se posan los Sis. Christos que han vingut ah las protessons, esto es. lo St. Christo de Serinyà, lo de Ca¬ mós, los Sts. Christos de la vall de Cornellà i anal al devant lo de Mata, i lo de Palol, las atxas de la Contraria deis Paraires, i dos atxasaportan los que obrers de la present vila, i se adverteix que per dita professé, han volgut no venir los Paraires ni aportar las atxas ni lo ,St. Christo, i haventho demanat un Devot suplir la present falta se executà de la mateixa manera com si ha- guessen vingut los Paraires. lo Christo major de la Sanch. las atxas de la Contraria de St. Martiriá. lo Cos del gloriós St. Martiriá sota talam, i se adver¬ teix que est lo portan los Batlles i Regidors forans de la manera que ho dis¬ posa lo ajuntament de la present vila per medi de son comisionat. i tras lo talam van de tres en tres los Barrochos ah sas respective creus, i clohent la professé lo Gremial del Monestir ab Diaca i Subdiacá. i finalment va lo ajun¬ tament de la present vila ab los demes SS. Batlles i Regidors forasters anant uns i altres interpolatsa fi de evitar Ceremonias i demes cosas que porta un comú, observantse lo mateix ordre en las funcions de la Iglesia per qual fi se baixa lo Ranch dels Regidors i se posan dos filas de banchs en lo mitg de la Iglesia i seacentan los sobre dits. Se pasà la professé per los Turers i seguida¬ ment arribà cerca lo estany, se feu alli la benedicció de la aigua aportant fins a ella lo Cos de ,St. Martiriá, i luego sen tornà la professé fins a la Plassa Ma¬ jor, alli estaban preparats banchs i fet un clos ahont se predica ab gran con¬ curs del Poble, tornada la Professé àl Monastir lo Preste diu las oracions acos- tumadas, retira a son destino lo Cos de St. Martiriá, i procesionalment se se acompanyan las demes Professons fins a la hera del Sr. Abat (en la professé pero que se porta lo Cos St. al Convent se acompanyen las Professons fins al Portai de Sant Martiriá). Si empero dura i continua la necessitat se aporta lo Cos de St. Martiriá al Convent ab la mateixa solemnitat que al estany, ab la diferencia que si va a la tarde, se deixa al dit Convent, se disgrega la pro¬ fessé, i lo endemà se baixa àl Monestir ab totas las professons ahont se diu un Ofici solemne al St. i tot va ab lo mateix ordre, com àb la anterior relació, tot lo que se executà lo die 5 de Maig à la tarde, i se baixà lo Cos St. als 6 de dit de 1775 = Prim, Cabiscol. = (X.C.M.BÑ.—L.S.M.B., VI, pàg. 107.) 1-74 APÉNDICES XVII 11 de noviembre de 1793. RELACION DE LAS ALHAJAS Y DEMAS QUE SE RETIRARON AL MONASTERIO DE SAN CUGAT DEL VALLES CON MOTIVO DE LA GUERRA CON FRANCIA Nota de tot lo que se ha portat en lo Monastir de S. Cugat del Vallés, propi del Monastir de Banyolas, per motiu de la invasió o entrada dels Francesos en diferents parts de Catalunya; Ab resolució del Capitol de la propdita Vila I manat executar per los Illustres Srs. Presidents de la Congregació; Executat als 11 Novembre de 1793. = Primo lots los actes, axi de pergamí com altres; Llibres de Diflnicions; entrades y exides de la Caixa Comuna, i Decrets del Capitol General; collocats C" CA estos en tres caxas sobre escritas o retuladas de est modo Bañólas Item tots los papers dels Aniversaris, so es. Actes de pergamí; Llibres de Diflnicions; Actes en paper comú, i sellat; col·locat endos caxas sobre escritas An"« o retuladas axi = Bañólas Ítem una de plata dorada; Mitg cos de plata de Sant Martirià; Creu grossa Un mitg cos de plata de Santa Ursula, tots ab sas respectivas coronas; Un reliquiari de plata; un parolet de plata; Un Calis ab sa patena dorât; La Caixa de plata de Sant Martirià; La Fuente de plata; Un Globo petit de plata, ab sa borsa; Sis canadellas, tres candeleros grans de plata; Uns incensers, i barquilla de plata; Dos paus, i una coroneta; Lo varíele o Custodia gran de plata dorada; Una Imatge de S. Cbristo tot de plata; Tres Casullas bonas, ab tot lo corresponent menos lo blancatge; posat ab 5 caxas, escrit sobra Bañólas. Nota de lo que ba quedat en dit Monastir de Banyolas. Primo Quatre Calis; Lo Peu y la Vera Creu; Lo sol petit de la Custodia; Lo salpasser de plata; Uns incensers, ab barquilla; La Patxina del Baptisme; tres Globos que ser- vexen; La Creu grossa dels Morts; Una de petjtà; I una Imatge de S. Cbristo en lo Altar de Santtirs, ab lo bagulet de la Cbrismeras. Nota = quatre Burdons quedan al Convent de Sant Martirià, guardats, Los per no baverse de desfer. Mes se ban portat dos caixas ab tots los papers de la Abadia i una Caixa ab los papers de la Camarería, i un calaix de papers del ofici de la Sacristía a San Cugat. (A. C. M. BÑ. — Legajo 3, Ms.) 175 DOS OBfíAS MAESTRAS DEL ARTE GÓTICO XVIII 26 de noviembre de 185'f. MANUSCRITO lîN PAPEL ORDINARIO, SELLADO CON EL DEL SR. ORISPO LORENTE Y MONTON, ENCERRADO EN EL COFRECILLO DE LAS RELIQUIAS DE SAN MARTI RIAN Hac in theca benedicta el decorosa Extant Sancti Martiriani Pontif. et Mart, ossa, Ex alia veteri in banc novam translata Palamque fidelis populi venerationi oblata Die XXVI. mensis Novemb. anno 1854 labente. Al)infrascripto hujiis Dioecesis Prelato Visitationem expíente. Ora, B. Martiriane pro me ac populo utrisque commisso; Tibi in oevum validissimo Patrono; mihi autem pro tempore Pastori infirmo ac remisso. Florentius Lorente, ac Monton Episcopiis Geriindensis. XIX 26 de noviembre de 185i. INSCRIPCION GRABADA EN LA ARQUILLA DE MADERA DE SAN MARTIRIAN .4nno á Nativitate Domini millessimo octigentessimo quinquagesimo quarto sub die vigésima sexta Novembris, Exemus. ac Ilmus. D. D. Florentius Lorente et Monton Geriindensis Diócesis Episcopus in Ecclesia Sancti Stephani antea Monacbali ordinis Benedictorum Balneolarum Sanctae Visitationis muñere defungens, adstante ipsius Oppidi, una cum Magnifico ejusdem Senatu magna necnon Finitimorum Populorum Frequentia, Sacras sub hac arcilla, post ipsas in publicum plene videndas ac venerandas expósitas, condidit Divi Martiriani reliquias. XX 18 de octubre de 1939. DATOS FISIOLOGICOS DE LAS RELIQUIAS DEL GLORIOSO SAN MARTIRIAN El día 18 del mes de octubre de 1939 los Drs. en Medicina de ésta, D. Cán¬ dido Corominas Illa y D. .luán Mascaró Roura, reunidos en la Casa-Misión de esta localidad de Bañólas, procedieron a un examen detallado de las Reliquias del glorioso Patrón, San Martiri.4n, midiendo y clasificando varios de sus huesos. Para la medición de los mismos siguieron el procedimiento indicado por Broca. 176 APÉNDICES La talla aproximada del Santo en el vivo era de 1'66 metros. Derecho; 445 Falta un trozo de la par¬ Fémur te anterior del fémur Izquierdo : 450 derecho. Altura: 45 Dos rótulas Anchura: 44 Derecha : 380 Tibia Izquierda: 382 Derecho: 370 Peroné Izquierdo: 372 Dos calcáneos Longitud : 87 Cubilo Izquierdo: 270 Dos escafoides. Dos cuboides. Tarso Dos primeros cunoiformes. Un segundo cunoiforme. 6 metatarsianos (2 dedo gordo). 2 primeras falanges primer dedo. Dedos pie 2 segundas falanges primer dedo. 1 segunda falange. 2 escafoides. Carpo 2 ganchosos. Piramidal trapodoide. 4 metacarpianos. Dedos mano 3 primeras falanges. 2 segundas falanges. Hay, además, mal conservados, trozos de costilla, un sacro, trozos de hú¬ mero, radio, etc., etc. Los expresados Drs. en Medicina firman de su propio puño y letra este documento en Bañólas, el dia 18 de octubre de 1939. , C.vndido Corominas. — Juan Mascaró. (A. C. M. BÑ. — Legajo 1. Original.) 177 14 m II if i« m m if ^ g^ ifgj 2^m3S 'ilf f -,£tf5r«aiS3Msb»^ y y y al cd aj nc y sla nc aM sonuaif uercnv arAov íCoçab àrtne oreP soiují alcujrs aruaS olínhC crlfov éugnetrp sonuaif )cria rnehcv óicarmd cu]t hcitbf acrjfcC ucnfic sonual( »cv royneS aynrlfc ,aynaf arcalam :snrac ,neracilp ;netalbodc ,snariT led sol .c& led al sue q q narg -«S rolod ne - fí»milíc il a ol »t sodiec 'retni roma :nerugyac nçtev ,írsaçiofc $c led rilcnoM YVC ^olg A rop 3:| ^||p .D ésoJ ,eltaB ^&gSg ^ç?^ I atsinocel y T ref euq sov ]ed rep led led ledsopi ebsiB stilfP uerbt sled tni et ueífof ¿(e)o;cp troM itfcv ?oí tF tykam riguf tiuomjJ aelifcp sneb atrom ucr qlan seiaP tnemagid ueD y,tefr p elp mufe¡ A eD uetof eD uertocül airyciM eD t n a T o i u c r b e lec cd y cade led uof ihtryaMn'X ijMnoreh^(,Í¡o!saán»;i:lB^ .c& soc i .C& ed ,fulínaS ^anoreG ,seloynaB tnas .S ron .ta¿e9rf nc ne y ed n« ba ne ol fcp xiup idraj uof dabA anid uart col aiytaM labert òdao uscilpoi engiD atla soxieD tuan c sovnchart ,snort set om aloc tncbot òsfeorp cnaxtd rep lauq aliV .c-ú ,tnedalp nvedsiatfcl al sE slA ol led uof stoc repjay,lic rép aíñpmoc cd , ,sioif rinet elbop crtfov narg soC soju M silato setam elcarim iAct ol ol mu oD t*Uáir¿tfinoa¡líatB reP i la sol ne seclÍOD aid ,soluidja ncstoued cdïO y ba .tin orcte sled tajup slef uuí ba »itUalm .ADNROT tev e( ,soper aísleM senaS uiolg narg ,tònmol aiuqr teG snoarrgt %c]oÍv ,òriaP ,iov ainatel caiftgm afolucirtm :ncratul sepmo spmiB lat y ed tnup clom y *irgela sal a y al ed , ed ol .c&,soirp y fcA .8á6i murljon -raM .mureat asrolp yCfS »iüalthC .ct8 *ecI lifotep ,talfcpme tícer lC neracot sanpmc .e&soxid liromc -fcloynaB * tonav -om ,ebsib ADDENDA Cuando la impresión del presente libro tocaba a su fin, una afortunada investigación en el Archivo de la Corona de Aragón puso al descubierto una escritura notarial de primero de febrero del año 1279, inserta en un manual en pergamino, llamado L'Avi, la cual vino a confirmar documen- talmente la opinión que habíamos ex[)uesto en el capítulo VI (párrafos 1 y 2); es decir, que la existencia de la Capilla de San Martirián y, por consiguiente, la veneración de sus Reliquias, constan ciertamente con anterioridad a la pretendida traslación del Cuerpo del Santo a Bañólas en el año 1290. En efecto, el documento, que principal transcribimos, es en su parte una de lasmúltiples confesiones de Cabrevación ordenada en el año una 1279 por el abad Arnaldo de Vallespirans, y por la cual Besalú d'Arveig, de la Parroquia de Bañólas, reconoce al citado abad el deber de jjrestarle — entre varios derechos dominicales, que acostumbraban satisfacer sus an¬ tepasados, — tasca y media de las tierras que tenía en arrendamiento por el Monasterio sobre el «Mas Arveig» frente a la Cuesta de San Martirián de Lió (actual Luitj de Sant Martiriá o Convent JAU). = Notum sit omnibus quod ego bisuldunus de araveg, parrochie de bal- neolis, in veritate confileor sub fide juramenti corporaliter a me recognosco et prestiti vobis domino meo Arnaldo, dei gracia abbati balneolensi et conventui vestro, quod ego debeo facere et dare vobis et monasterio vestro ut mei ante¬ cessores semper facere consueverunt pro manso meo vocato Mas d'araveg, quern pro vobis et monasterio vestro teneo, singulis annis, etc. Et de terris que sunt super mansum versus costam sancti Martiriani de Leo dare fideliter unani tascham et mediam, etc. — Actum est hoc kalendas februarii anno do- mini M.CC.LXX nono. Sig f- num Arnaldi de Campo, clerici, subnotarii jurati Bernardi de lle.caco, publici notarii balneolensis, qui hoc de mandato eiusdem scripsit. (A. C. A. - Monacales. Vol. 9.06, f. 5, r.) 179 TERMINÓSE DE IMPRIMIR EN LOS TALLERES TIPOGRÁFICOS ARIEL, S. L., DE LA CIUDAD DE BARCELONA, EL 30 DE JULIO DE MCMXLVII, DÍA DE LOS SANTOS ABDÓN Y SENÉN