o£- U-i ^ CÛ. r> P ^ n o \—- PER P. Fra Josep Pou i Martí y 'W J •v-v->^ j- ^ 1 ?"S î" * 4 * , v^< >» .■i·&Míf'■. ■ ■w i « vx.-..^. r y H ''C <>. '^'-.ir ft.„ .i-.^.r¿: ;.ÍVÍ.Í::Í.-.1;;S-.'- V-^ilíi^y-'í;/.,^ :•■" .Ï.-'ÍÍ-'.·'.v.':r--,ií->:'A'"p.-?:--.- ••'••• •■•■•>••»::'«-<.- > il XMA V í.r *r»>' r íj- r í?*-' -1 4.^ T' ■'-<■ ' fZT^ f-M ^ .X,- .i'.·-Kv'··' 5\ -w T. w;-" , r-:¿- í' ■< ,$í -".i 4--»--Jt- ■■ ^Áiwíi l-·^é·*' ¿í ,„ M î3<^c V 1 r í J Ï iifií. .fC; -wíiítr así-í^i/vcíiv ^IsáPI ■■«?• •-• '- hJ íhrSL I4 í'í^ivr^ ■ ^ *- .- 3·v.·-:«ííTC*->AÍ;Í:''·.,· C: tât; ;í¡ í^-'i-ur ^ w ^ '■¿5.iC„-^'!5¿.,V,'3 s -> .'.'I! 'Z^y - :'-S^^'"' HISTORIA DE LA CIUTAT DE BALAGUER ORRA LLOREJADA AMB EL PREMI DE S. M. EL REI D'ESPANYA D. HLF0NS XIII EK ELS JOCS FLORALS CELEBRATS EN LA METEIXA CIUTAT EN MAIG DE 1912 ESCRITA PEL P. FRA JOSEP M/ POU I MARTÍ O. F. M. LECTOR GENERAL O'HISTORIA ECLESIÀSTICA 1 CRONISTA DE LA PROVÍNCIA MANRESA: IMPREMTA 1 ENQUADERNACIÓ DE SANT JOSEP 1913 i Nihil obstat RAYMUNDUS CORBELLA Censor Imprimí potest Fr. EMMANUEL MARCOS, o. f. m. Min. Prov. Vici 3 januarii 1913. Imprimatur: JOSEPHUS, episcopu.s vicencis .4. — Drets de propietat reservats. — -.^. ^.-.T . • . '■ '-•'fí?tí&íf.i ,.:', ;• '3ii^^¿-.:LS^- _ í^f '^'íp%f^5í--?-;5í?ri'-r ÍW^·'0''·'· S'*£i%ïV' -.'««slyh'^·v^r'ï.í r.'. -V->-»'-V'-'S, : V"' '-■■j^·;0'^'·' ■'--•'~"·x,''.'·':.···' - h ' ■ •' •"• i ■ Jv^í? í "• mmm- f^'T" • i.» , yV ' ; , %)''- .« ■. _ .... ¿ i> ;•■ "2^ , / J"':- ^rw; r;»^- .'," M'·' <\ 41 'i^·".'••'.i-V.^v • ' /<4·'·^-'^(, • ■■•;■' , / f Ê*4 -r^ > V T ' ' ""i ,-. -|%C ·,,-,-.·.,.-iï..;:-; í·&.^fevs'''7^^ààï&u'·' r - 7... L >. „ 7>n '.-íí-■•'*·:r. 4VA-KVi.i:?í,'; ■ ;:.'s/-'>^.X'< Ç■ a' 4 - - ^ _í^'M r'^. '"îSfÎ'^vÇï'i <• ·0íít·. J íAy. i"? n !• !í í r*4«a I &7« •""" * ■ '(- ; v, . . , .,.„ - . '%r"i'mf··'^· "W ^ - Ti^MB IS·S·'»' •■^C^- • ;■'"■'■ -H..^ , "■ -í»,' ,gv ; *'V ,"-*'ï^jiV·T Judici de ï obra en la Memoria del Secretari dels Jocs Florals de Balaguer^ maig 7Q72 ''Premi de S. M. el Rey d' Espanya.— S' otorga per unanimitat al n. QÔ «Historia de la ciutat de Balaguer.» Es una monografia model, escrita baix el sistema analític que 'ns ha ensenyat V escola alemanya: és una historia de Balaguer raonada, científica, exornada d' aquella alta crítica que's I' anima de I' Historia, enriquida aipb multitut de documents, molts d'ells de gian interés per a nostra ciutat i fins ara no citats per cap altre escriptor. Es son autor digne del pre¬ mi i digne ademés de f agraiment de tots els bons fills de Balaguer." -SSf 7* s-:^. - ."!Í'::=»',>„...í>- •' •T·-. 'v '• V r .. ,..,> ^'•':.·v'y^'<§mMè '^-üí?... -fi í *■ .- ip j-frïH ... l I.MSTIi A CI(') M L'MCI l>A t. 57 »del senyor Comte que torn en possessio los prohomens de la » Ciutat, de pahers, los quals pahers foren atorgats daver et de »tenir en la dita Ciutat continuament tro quelo senyor Comte »Nermengol, qui ara es, contrasta los dits pahers com los dits » pahers entenen a aver e tenir a profit de la Ciutat et a bon »governament daquela e dels altres senyors qui en la dita Ciu- »tat an alcunes senyories o drets» (1). Se veu, doncs, que Er- mengol X posà tals obstacles al funcionament de la Paería, que feu impossible 1'existencia dels membres d'aquesta cor¬ poració, lo qual se verificaria tal vegada al atribuir-se la nomi¬ nació dels mateixos i restringint-los-hi llurs facultats. Aixís ho practicà a Lleyda el Rei i és versemblant que passés també a Balaguer amb el Comte. El Comte, vista la suplicació del poble balaguerí, prengué consell de Fra Bernat Pintor, Guardià dels Francescans de Lleyda; de Fra Pere Oliva de 1' ordre de Predicadors, de la mateixa ciutat; de l'honrat Mestre Ramón de Vilalte, canonge d' Urgell i de Lleyda; Bernart d' Ortoneda i Berenguer Solà, savis en Dret; després manà a Guillem Samora i Bernat Me¬ llada que fessen la declaració favorable al poble, que 1' aprovà en Consell General (2). Segons aquesta concessió de 25 de juliol de 1311 Balaguer tots els anys en la diada de Sant Bar¬ tomeu havia d' elegir quatre paers i després vint i quatre con¬ sellers, la qual nominació sembla que era pública, donant els electors els vots [en alta veu, costum de que 'n vingueren desagradables conseqüències que tractà d'evitar l'insaculació posada en pràctica al temps dels Reis Catòlics, com ho veurem en son lloc. Abans d' entrar en municipal, els paers ha¬ 1' administració vien de pronunciar el següent jurament: «Jo (naytal), tocats »los sant Evangelis davant la presencia mia posats, ab bona fe, »jur mi esguardar, guardar e felment governar e defendre se- (1) Arxiu num. Balaguer, n. 14. (2) Arxiu mun. Balaguer, n. 7. 58 TAPÍTor, n »gons la mia bona conciencia la Ciutat e lo poble de Balaguer »e los bens daquells dins e defora a honor e utilitat de la nostra » Ciutat e de tot lo poble, salva feeltat, en totes coses de Se- :^nyors.» (1) Els consellers juraven amb aquesta forma: «Jo »(naytal) tocats los sants Evangelis jur que donaré ajuda, con- »seyll e favor als Pahers ordenats e constituïts en Governadors íe Defensors damunt dits, a bona fe e a bon enteniment, se- »gons que dessus es expresat».— Aquest era el Consell Parti¬ cular, ja que en les coses de major interès continuà intervenint el General que solia congregar-se, a sò de trompeta, a 1' esglé¬ sia de Sant Joan del Mercadal i també alguna volta a Sant Salvador, la qual entitat no tingué mai nombre fixe de conse¬ llers; a voltes constava de 40, de 60 i fins arribà a 170. L' oc¬ tubre de 1341 se juntaven a dita esglesia de Sant joàn 3 paers i 161 consellers per a vendre un censal (2), mentres que 60 anys més tard ne contracten un altre els paers, 74 consellers i 167 habitants de Balaguer (3); i per major varietat trobem en el temps del darrer Comte d'Urgell quatre prohomes delegats del Consell de la ciutat per a tractar les coses que perteneixíen a la mateixa corporació (4). El Consell Particular arribà a tenir, cap a la fi de 1' Edat Mitjana, 30 membres dels quals se 'n canviaven 10 cada any. El dia mateix de 1' elecció dels paers, aquestos devien escollir, segons els diplomes de l'Infant Jaume d' Aragó donats r any 1346 (5), dos obrers o vehedors que 's cuidessen de les vies públiques, places, pedriços, clavegueres, terrats, finestres i altrescoses per al servei de la ciutat. Aquest mateix Comte, catorze anys abans, confirmava el privilegi del rei Alfons de 29 de maig de 1332, en virtut del que podien els mustassafs exa¬ minar el pes dels flaquers, imposar multes als falsificadors, i (1) Arxiu niun. Balaguer. «Llibre de les consiietuts e ord. de la ciutat de Balaguer». (2) Arxiu mun. Balaguer, n. 25. (3) Arxiu Catedral Lleyda, sac. Balaguer. (4) Arxiu mun. Balaguer, n. 35. (5) Arxiu mun. Balaguer, n. 26 i 27. ADMIOISTRCIÓ MI'MCIPAL 59 també devien guardar els camps i fruits (1). En aquest temps eren dos els mustassafs, però més tard volgué la ciutat que fos elegit sol; en el segle xvi tornem a trobar-ne dos (2), qui, un segons el privilegi de Felip III (3), foren igualats, respecte a la jurisdicció i a I' insignia, als de Barcelona i Lleyda; se 'Is hi concedi que poguessen castigar als malmetedors de les cullites amb 60 dies de presó i bandeig del terme de Balaguer, i els hi foren assignades déu lliures de sou. Hi havia també altres oficials elegits pels paers i que esta¬ ven sots la jurisdicció dels meteixos: eren els verguers, (4) vinyolots o messeguers (5), dos administradors de molins (6) dos mestres de cases (7), quatre vehedors de fora mur (8)^ dos clavaris (9); dos advocats de la ciutat (10)^ ei racioner (11), dos administradors del S. Hospital de pobres (12), els oïdors décomptés (13) el síndic (14). Els missatgers foren creats l'any 1418, i aquest ofici està contingut en la demanda a l'Infant Joan «ítem que placia al Infant e dits procuradors statuir decernir et »atorgar a la dita Ciutat que 'Is paers e consell de aquella cas- »cun any puxen crear e fer un missatger o dos a manera de »vergue[r]s als quals puxen manar e donar plen poder de fer «penyores et manaments e altres actes tocants los fets de la (1) Arxiu mun. Balaguer n. 16 i 24. (2) Arxiu mun. Balaguer, n. 51 i 65. — Arxiu Cor. Aragó R. 4887, fol. 12 i 15. (3) Arxiu mun. Balaguer, n. 65. (4) Arxiu muii. Balaguer, ii. LXXl. (5) Id. ibid. n. 7 Llibre de consells, segle xviii. — Arxiu mun. (6) Balaguer. Id. ibidem. (7) Id. ibidem. (8) (9) Id. ibid, elecció de 1703. Devien portar els comptes del municipi i presentar-los al racioner. (10) Id. ibid. (11) Arxiu mun. n. 51 El racioner portava la comptabilitat i intervenia en tots els contractes de la Raería. (12) Llibre de consells de Balaguer, 11. e. (13) Eren els que comprovaven els comptes, donant son parer sobre 'Is mateixos. (14) El síndic zelava la conservació dels furs i bones usances de la ciu¬ tat; a vegades ne trobem dos. 60 ('.APÍTOL II »pahería de Balaguer» (1). De 'Is altres oficials no podem fixar r any de llur institució. Per ff direm quelcom del escrivà de la ciutat, puix és digne d'observació per les disputes que causaren ses prerrogatives no poques vegades. Fins a últims del segle xiii se poden veure diverses concessions reials de 1' escrivania de Balaguer (2), més r any 1311 el Plebà de la ciutat, que s' anomenava Ramón de Vilalta, molestat d' alguns, escrigué al Rei defensant el dret que tenien sos predecessors sobre dita escrivania, en conformi¬ tat al privilegi del comte Ermengol; i obtingué aixis declaració favorable del monarca qui afegi que 1'escrivà de la cort del Comte podia despatxar les escriptures judicials o que d'alguna manera pertenesquessen al Comte, i que solzament tocava al escrivà o notari de dit Plebà, o Rector lliurar les escriptures públiques (3). Malgrat 1' oposició d' alguns de la ciutat, enèrgi¬ cament manifestada (4), els Rectors continuaren en la posses¬ sió de dita escrivania per espai de moltes centuries; 1' únic que obtingueren els paers fou que no 's pogués arrendar a un es¬ tranger, de la meteixa manera que havien assolit del Rei que '1 veguer, assessor, batlle i tots els que a Balaguer exercien la jurisdicció reial o comtal fossen nadius de Catalunya (5). En quant a 1' administració eclesiàstica d' aquesta ciutat, es¬ tava la mateixa subjecta, com avui, al bisbe d' Urgell, el qui, aixis que fou bastant crescuda la població, hi posà un oficial eclesiàstic que representava aquell prelat en els afers curials de Balaguer i dels pobles comarcans (6). Hi havia també des¬ de '1 segle XII dos Rectors, un a 1' Acuda i un altre a Almatà, com ho notarem al tractar de les esglesies. Posaren sempre els dominadors de Balaguer una diligencia (1) Arxiu mun. Balaguer, n. LXXI. (2) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 49 (9 de Pere II), Alf. l.er, fol 545. fol. 94. Reg. 59 (Lloct. (3) Arxiu Cor. Aragó. — Reg. 3 300 fol. 128. (4) Doc. de Joan 11 (1454). Arxiu parroquial de Balaguer. (5) Arxiu niun. Balaguer n. 46 i LXXl. (6) Arxiu d' Ager, n. 1085 i 870. CASTELL DE liALAGÜER 61 especial en fortificar bé el castell, grandiosa fortalesa que tenia unes 460 passes d' àmbit o circumferència, 150 de llarg i 94 d'ample, voltat molt bé de fortíssims murs. Confrontava, diu una escriptura de I' any 1116 (1), per orient amb els termes de Camarasa, a mig-dia amb els de Lleyda, per occident amb el de Tamarit i a septentrió amb el de Santalinya. En la part baixa que dóna al torrent d' Alcarraç i a la ciutat s'alçava ma- gestuós «el gran palau», com I' anomena el rei d' Aragó en Pe¬ re, el del Punyalet, que hi nasqué; era tot adornat de materials exquisits de molt preu, com marbres, jàspis, pòrfits i altres pedres especials, i aixís pel palau com per la riquesa del cas¬ tell podia aquest justament ésser designat amb el nom de castell ertnós. En el claustre superior del monestir de Poblet, segons Monfar (2), estan les columnes que després del setge de 1413 se tragueren d' aquest castell, i les pedres de les fines¬ tres del palau reial del mateix Poblet perteneixien, en sentit del mateix historiaire, an aquest castell de Balaguer, lo qual ens donaria una petita idea de sa magnificencia. Per sa situa¬ ció i per r art amb que estava construit el castell de Balaguer era dels més forts i segurs de Catalunya, «castell per natura i art fortissim com el deixà descrit l'humanista Val'la (3)» de manera que sempre que esclatava una guerra an aquest pais no 's considerava un perdut mentres posseis aquell castell. Per les parts de sol-ixent, mig-dia i ponent era poc menys que im¬ possible assaltar-lo, i, si bé per la part d' Almatà se trobava casi a nivell d'aquella serra, no obstant per aquesta banda es¬ tava molt fortificat amb una gegantina muralla de I' extensió de 90 passes amb una torre o baluart en cada cap i un altra en el bell mig, la qual fortificació, en temps en que no s' esmerçava r artilleria, feia que fos inexpugnable dit castell i que s'hagues- Arxiu d' Ager, n. 962. (1) Hist. C. Urg., pàg. 340. Havent visitat Poblet ens sembla que 's info- (2) namentada aquella suposició de Monfar: lo meteix ens digué una persona que coneix ben bé 1' historia del cèlebre monestir. (3) Ferdinandi, Reg. Arag. llib. I., c. I. 62 CAPÍTOL II sen de retir els assetjats soizament per fam. No és versemblant lo que ha dit algun inconsiderat escriptor sobre 1' existencia de 100 torres en dita fortalesa. Ens consta que terminava el castell amb punta en la part de mig-dia, on s' hi veia sa porta principal, que quatre homes ne podien impedir l'entrada. Darrera'l castell i voltant la ciutat per totes parts, menys un troç a la banda del riu, s' hi havia construit forta muralla que encara en el dia d'avui se pot veure, per més que reconstruida i renovada moltes vol¬ tes (1). Tenia en la punta que fa angle, que dóna al torrent anomenat d' Alcarràç, una torre tant ben fortificada que en un document és anomenada el segon castell i era coneguda per la torre den Gill. En aquesta llarga muralla que anava desde'1 castell i torrent fins a 1' altra part de la ciutat hi havia dos por¬ tes principals, la de la Jueria, o del torrent, i la de Lleyda, no mancant-n' hi tampoc d'altres menys importants però regular¬ ment tapiades (2). En la punta de mig-dia, que mira cap a Llei¬ da, s' hi alçava una gran torre quadrada; d' allà venia baixant el mur fins al portal de Lleyda; seguia fins al riu, on, prenent la direcció del Segre, continuava envers el pont, acabant amb l'ampit del riu. Per a defensar l'entrada al pont s'havia cons¬ truit un gran portal, el portal de Sant Miquel, anomenat aixis per L estatua de dit Sant que '1 coronava; junt al pont, a la banda de la ciutat, s' hi edificà una ben formada torre, de la qual avui dia no n resten vestigis. Fer fi impedia 1' entrada als que venien de la part d'Ager un altre portal construït prop del pont. La possessió d'aquest castell estava confiada a diver¬ sos carlans; el principal entre ells devia prestar jurament al Comte 0 an aquell a qui era entregat el domini de la mateixa fortalesa. El primer que'l tingué enfeudat fou Arnau Beren¬ guer d' Anglesola, qui el rebé de mans del vescomte Guerau, (1) En temps de Joàn II. (Arxiu Cor. Arag. R. 2386 fol. 72) i en temps de Jaume el Desditxat., i posteriorment. (2) Hi ha la creencia per a mi infonamentada, de que fins a l'altra part, desde '1 castell, s' hi podia anar per una mina tota sota'l riu. po.mt de ftalafiueh 63 en 1106, amb certes condicions qu'eren les que ordinàriament se feien constar en possessió dels castells. (1) la presa de Assegura en Monfar (2) que 'I pont de Balaguer existia ja en el segle x, però segurament el primitiu seria tant feble que se'l emportaria una riuada, puix que 1 actual, que dóna entrada a la ciutat, és certament de temps posterior i construit en dues èpo¬ ques diferentes; les tres arcades primeres de punta d' ametlla, o sia les immediates als camins de Camarasa i molí del Comte, semblen del segle xii o xtii i presenten ben marcat l' es¬ til ojival 0 gòtic: les altres semblen fetes un segle després. Su¬ poso que '1 riu, aleshores molt decantat cap a la part del cas¬ tell, amb sa corrent arrastrarla la major part del pont del segle xii 0 xiii en una de les inundacions que hi hagué en el segle següent, això és, a últims de l'any 1328 i en 1380, quals riuades foren tant crescudes, que '1 rei Alfons IV, en un privilegi que concedeix als ciutadants de Lleyda (3), diu sobre la primera que enfonsà els dos ponts que aquella ciutat tenia sobre'l Segre i que durà la inundació molts dies; i de la segona, assegura '1 Rei en Pere IV que altra vegada la corrent derrui el pont de pedra que havien edificat els lleydatans sobre '1 meteix riu (4). Que en el segle xii se feren alguns esforços o per a construir un nou pont (5) o per a reedificar 1' enrunat sembla indicar- ho el testament de Pere de Tartereudel'any 1156 (6), iqueaxò fou realitzat en el segle següent tal vegada podria deduir-se de les donacions de Bernat Rosell el 13 de septembre de 1270 (7) i la testamentaria de Saurina de Fontdepou en juliol de 1274 (8), en que donen un morabati (3) el primer i dotze diners els al tres dos per al pont de Balaguer. (1) Cf. el pergamí de l'arxiu d' Ager, n. 350. (2) Hist. C. Urgell. I pàg. 311. Arxiu reservat de Lleyda n. 94. (3) Arxiu reservat de Lleyda n. 144. (4) (5) Eu els documents del segle xi se 'ns parla de les barques de Balaguer; especialment en la donació feta per Ermengol de Moyeruca al vescomte Gue- rau. — Arxiu d' Ager, n. 972. (6) Arxiu d' Ager, n. 315. (7) Arxiu de la catedral de Lleyda, arm. F, caixó O, n. 378. (8) Arxiu d' Ager, n. 477 (Cf. el doc. esmentat de Lleyda). 64 capítol ii ¿De quin temps ve la costum de cobrar alguna imposició pecuniaria als que passaven pel pont d' aquesta ciutat? Quan se 'n aterrava algun no era una cosa rara reconstruir-lo mitjant- çant un emprèstit que fàcilment concedien els jueus per un interés per cert ben crescut, i aixís que era acabat cobrava la població un tant de totes les persones i animals que hi transita- f Clixé den Juli Vintró Pont del Segre i montanyeta del Sant Crist ven. En els esmentats privilegis concedits a Lleyda per Al¬ fons IV i Pere, el del Punyalet, amb motiu de la destrucció dels ponts d' aquella ciutat se senyala dita imposició. D. Alfons manà que a Lleyda s' hi edifiquessin tres ponts; i desde '1 dia en que 's facilitaria el trànsit fins que haguessin passat dos anys diu que pagarà homo pedes obulam jaccense et pro animait carricato solvatur unas denarius dicte monete et pro quolibet I'OXT DE ÜALAGL'ER 65 capite bestiani grossi obulus tantum detur et pro centenario capitum bestiani minuti daodecim denariiJaccense... et si ma- gis aut minas fuerit ipsum bestiarium soivatar pro eodem ad eamdem rationem; pro predictis tamen inteliigimus semei in die debere persoM et non amplias proat saperias est taxatam. Havia de resultar aquesta contribució molt beneficiosa a la ciu¬ tat quan, passats dos anys, el Rei allargà el temps d' aquest tribut (1); nosabem quan cessà. Fa pocs anys que encara se pa¬ gava en passant pel pont de Lleyda. Podria, doncs, haver succeït lo mateix amb el pont de Balaguer. Però sembla més natural deduir aquest tribut d' un altre origen. Ja en el segle xii se pagaven a Balaguer els drets de por¬ tes, com ens ho manifesta la donació del Comte a Pere Beren¬ guer feta el 2 de març de 1116 (2). Tenim datos més concrets sobre '1 mateix pont, però abans d'indicar-los hem de notar que existia a Catalunya el dret de passatge (passaticas) (?>), que se pagava pel trànsit d'animals, entre 'Is quals s'hi comp¬ tava als sarraïns, com hem deixat apuntat, dret que algunes vegades se carregava sobre tot lo que havia de passar pels ponts; 0 millor dit, que entraven en la ciutat, fossen homes o animals. El 20 de maig de 1433 escrivia el rei Alfons IV que son germà 1" Infant en Joan, de Navarra, tenia per concessió seva el pont de Balaguer amb tots els drets i entrades, que eren un obolani per cada home de peu i un diner per quiscuna ca- valcata (4). Diu que ja li havia concedit abans aquest privilegi per cert temps, més ara 1' hi confirma perpetualment per a si i sos hereus, afegint-hi un altre diner per cada animal. (5). (Ij Arxiu reservat del municipi de Lleyda, rabetí cf. n. 96. — Sobre la paraula mo- Propagador del Sto. Cristo, març de 1912. (2) Arxiu d' Ager, n. 962. (3) Cf. Balari. «Orígenes hist. Cat. pàg. 514. El Comte de Barcelona rebia en 1151 pel passatge de Llívia: «Fer un sarraí, 12diners=Per bestia car¬ gada, 6:= Per ase carregat, 4= Per bestia sense carga, 6 = Per colerón, 12. —Arxiu Cor. Arag. Ber. Ramon, B R. IV n. 233. (4) Arxiu Cor. Arag. Reg. 2777 fol. 143-144.—Un altre, Reg. 2772, foli 140. (5) Cf. llocs esmentats. El document a qui fa refencia no 1' he trobat en — 1' arxiu. 66 CAPÍTOL II Finalment aquest dret el traspassà el rei en Joan II (abans Infant, Senyor de Balaguer) al municipi balaguerí, com se lle¬ geix en un privilegi del 18 de décembre de 1458: «Terce- »rament supliquen vostre real Magestat que sie de sa merce Clixé de J. de Romero, de G. Enderrocat portal de S. Miquel o del Pont ^confirmat e de nou donar a la dita ciutat e als habitants an »aquella presents e sdevenidors, amplament e bastant, totes »Ies imposicions e pontatge de la dita ciutat perpetualment r.EQUIES AMKiUES 67 »essens condicio ni retenció deguna. R. Plau al senyor Rei» (1). Aixís ha continuat cobrant dit impost la ciutat fins al primer de l'any 1912. Ja hem dit que sobre '1 pont hi havia el portal de Sant Mi¬ quel, que per sa respectable antiguetat i rics detalls ojívals bo hauria estat perpetuar-lo encara que fos estat precis traslladar-lo a una altra part, si és que feia nosa allà ont era. No pensà d' aquesta manera qui decretà sa desaparició en líTQd a con¬ seqüència d' una desgracia. (2) La població en els segles xii i xiii estava en gran part enclavada dins els murs; les cases que hi havia dalt de la serra d' Almatà anaren desapareixent talment que en el segle xiv i XV sols hi trobem l'esglesia, el monestir i la casa de la Confra¬ ria (3). A r horta, no obstant, hi havia algunes cases i princi¬ palment al Corp, on s' hi formà un poblet que depenia de Ba¬ laguer en lo civil i eclesiàstic. Lo mateix podem dir dels po- blets de Ció, Vilanova i Merita que surten amb freqüència en els segles xii i xni i de quins avui no 'n queda vestigi. (4) L' horta, en dits segles llunyans, se regava casi tant com ara. El dia 31 d'octubre de 1155 la ciutat de Balaguer junta¬ ment amb sos comptes n' Ermengol i na Dolça, reunits en con¬ sell general, (in unam eum omnes (sic) séniores et onines et omnes homines balagarii tam magni quam parvi) dona a Ber¬ nat Despuy, a Bernat de Tàrrega, Pere Moliner, Bernat de Bochcenich i Conill, Bernat Isarn, Bernat Carvi i Pere Moria, la cequia de 1' horta de Balaguer amb la condició que 'Is donguin tanta aigua que puguin regar desde '1 torrent de la Geronella, (1) Arxiu niuiiic. de Balaguer, n. 51.—Arxiu Corona Aragó, Reg. 3353, fol. 28-34. (2) Sobre aquest portal publicà dos articles 1' Associació d' excursionistes catalans.—Barceíona, (1879) I, p. 21. (3) Sobre la confraria d' Almatà i les altres antigues de Balaguer Cf. «El Propagador del Santo Cristo de Balaguer», Març i Febrer de 1912. (4) Arxiu d' Ager, n. 964.—Arxiu Mun. de Balaguer n. 19 i altres. Merita desaparegué en les guerres que mogué el Comte de Foix per a obtenir la Co¬ rona d' Aragó a la mort del rei Martí 1' Humà.—D' aquest poble sols ne resten actualment algunes parets de 1' esglesia. 68 CAPÍTOL II extra murs, fins al de farfanya» (1). Prometen que «reguer desde la muralla fins al Farfanya faran un altra cequia i que si hi construissen molins en aquella cequia i l'aigua vingués minvant no molràn blat ni olives fins que F horta sia ben regada. En aquesta cequia del Cup hi havia molts molins que eren realment aleshores una riquesa per a la ciutat (2). En juny de 1170 el Comte donava a Joàn Albesa, a Bernat Escrivà i a llur descen¬ dencia tots els molins que poguessin construir a la «cequia de Balaguer» desde la sortida de la ciutat fins al terme de Menàr¬ guens i aixís mateix tots els que edifiquessen en la «cequia de Farfanya». Gran part dels molins que hi havia a Balaguer en el segle XII passaren després en propietat al monestir de les Avellanes, fundat per Ermengol de Valencia en 1160 o en 1166 (3), i un altre monestir poderós, el de Poblet, adquirí el domini que tenia abans Joàn d'Albesa sobre algun altre i una part de F horta de Balaguer; d' aqui venen tantes qüestions so¬ bre 'Is molins i el regadiu, la descripció de les quals ocuparia un gros volum, i aquesta es la raò perque les passem per alt re- mitint al curiós als pergamins que existeixen a F arxiu de Casa Ciutat (4). Solzament direm que a Menàrguens se concedí en el se¬ gle XIV el privilegi de tenir aigua abundant de la cequia de Balaguer i de fer tancar els molins del Cub en cas de que fos insuficient F aigua que 'Is arribava. Prova d' aquesta asserció la tenim en la sentencia que contra Balaguer donà el comte en Pere desde'1 Castell de Farfanya el 15 de maig de 1395, manant al veguer de Balaguer que, baix pena de 500 florins d' or, quan se li queixessen els de Menàrguens per difidencia d' aigua, anés a treure les parades i portelles dels molins consignant-les Arxiu Mun. de Balaguer, n. I. {i) Sobre 'Is molins cf. Arxiu mun. n. II fins a IX. (2) Alguns volen que fos fundat en 1160 i altres en 1166. — Sobre la do¬ (3) nació de la cequia cf. Arxiu mun. n. L. (4) Ns. (Perg. llatins i catal). LXXX, LXXXI, XCII, XCIll, XCV.=C: CXIX, 133,140, 181, 158, 174, 186, 187, 190, 193, 195, 202, 206, 210, 212,213,214, 215, 219, 220, 221, 223, 224, 226, 227 i 259. IJÎQI IES AXTKil ES 69 als d' aquella població, amb la qual sentencia se conformaren els prohomesde nostra ciutat (1). En quant a la cequia del molí del Comte, devem fer notar que ja estava començada a princi¬ pis del segle xiii, puix que Jaume I donà en l'any 1218 a la ciu¬ tat de Balaguer la <ícequia i aigua per a regar I' horta de Bala¬ guer en els termes de Camarasa i Merita»; i afegeix el Rei que «ja s' hi treballa» i que ell I' allargarà fins a la vinya del Sauló Aquest privilegi comença In Xrí nomine amen. Notum sitcanc- ti. (2) Més tard apareix aquesta cequia amb el nom de «cequia del molí del Comte. La descripció de les cequies ens porta a examinar una tradi¬ ció que hi està íntimament relacionada: ens referim al luctuós succés de les mines. El dia de I' Anunciació se celebra tots els anys una festa solemne en el Sant Crist amb sermó i assis¬ tència del clero parroquial i nombrós concurs de poble presidit per les autoritats. Fins ara fa pocs anys, acabada la funció, se cantava una Absolta General pels difunts que, segons tradició, moriren en les mines de la cequia del molí del Comte. Es molt probable que antiguament en dit dia se celebrés la festa titular de Balaguer i que el dia següent se cantés l'Absolta per a les víctimes d' aquell infortuni. Més, al canviar Balaguer de Patró, puix que abans tenia la Verge Santíssima, i al traslladar-se la festa major al novembre, en un mateix dia (25 de març) se con¬ tinuà cantant una missa i se resà I' Absolta que abans se feia en dia diferent (3). En quant a la realitat de la desgracia supo¬ sada no sabem què dir, puix per més que hem indagat els do¬ cuments per a veure si trobaríem quelcom sobre aquest particu¬ lar, n' havem surtit amb I' èxit negatiu. Solzament en I' arxiu parroquial d' aquesta ciutat hi veig un document partit en qua¬ tre 0 cinc troços en el qual els Paers de Balaguer diuen al rei en joàn en I' any 1454 que la ciutat ha fet una cequia o mina (1) Cf. Arxiu munie, de Balaguer.—Pergamins llatins, n. L. (2) Arxiu munie, de Balaguer.- Perg. n. 19.—Cf. n. XXVll. (3) Tal és el parer autoritzat del Rut. Roea «Historia del eonvento de Al- matá.»—Manuserit p. 18 seg. 70 CAPÍTOL II nova «Item com [/7e]cessitat haie hagut a fer la dita ciutat per »una Ciquia o mina nova tota quasi dejus terra, e aço per la »gran destrucció que les algues han donada hun any e mitx ha »passats en.... rs e pexeres diversos contractes han hagut »amanllevar entorn Mil e Cinchcents florins». Però res s' hi diu en aquest document de les desgracies ni tampoc podem preci¬ sar a quina mina se refereixen els que escrigueren aquesta ex¬ posició a Joàn II. Abans de donar fi al present capítol parlarem de les esglé¬ sies antigues de Balaguer. Conquistada la ciutat s' afanyaren els cristians pobladors a pendre possessió de les mesquites que havien destinades al culte catòlic els conqueridors (1), comen¬ çant per la d' Avimoni que, segons hem vist en documents dels arxius de la Seu i Solsona, havia sigut donada amb totes les terres adjuntes a F esglesia de Solsona. La següent escriptura ens demostra que dita mesquita és F esglesia actual de Sant Salvador (2). Es una concordia celebrada entre Bernat Roger, bisbe d' Urgell i el Prebost de Solsona, firmada F any 1163; en ella se diu, entre altres coses, f-dixerunt enim Mesquitam avi- momi quce modo est Ecclesía Sanctí Salvatoris cum omnibus pertinentiis suis ad celsonensem Eclesiam jure transationis perpetuo pertinere excepto quod cimiterium et baptisterium Ecclesiae Sancti Salvatoris non habeat {à)... Lo mateix ens fa notar un altre conveni entre '1 bisbe Arnau de Prexens i el mateix administrador de Solsona en F any de F Encarnació 1178, on se determina F esglesia de Sant Salvador, que «abans mesquita d' Avimoni», passi a la mitra d'Urgell, però que 'Is delmes, primícies i possessions que F esglesia de Solso¬ na posseia en la «vila i territori del castell de Balaguer» les continués tenint Solsona i sa Esglesia. (1) Arxiu de Seu d' Urgell.—Cart. I, fol. 24, doc. XXXI. (2) Hi havia molta tirada en aquells segles a dedicar les esglésies o a Sant Salvador (Sort, Breda, Gerp, etc.) o a Sta. María (Bellpuig, Ager, Mcyà, Alguai¬ re, Franqueses, etc.) o a Sant Miquel, Castelló, Balaguer, La Sentiu. (3) Arxiu de Seu d' Urgell.— Cart, i, fol. 10, doc. Vili. ESíil.líSIKS I (;0-\VENTS 71 Dalt d' Almatà hi establiren els baiaguerins, segons lo que hem notat, 1'esglesia parroquial (1), o 1'esglesia major, com és anomenada en una sentencia expedida 1' any 1170 per 1' Ar¬ quebisbe de Tarragona (2); esglesia que era regida per alguns clergues, puix molt aviat s' hi fundaren capellaníes De 1' any següent, 1171, trobo un testament d' un tal Pere Joàn, qui deixa una peça de terra que posseía en el «Puche del Con- seyll» a l'esglesia d'Almatà (3), i en 1172 ne feu un altre el prevere Alegret disposant fos soterrat a Almatà (Santa Maria d'Almatà) a la que deixà son llit, l'alodi de la Geronella, la terra que posseía prop de 1' hort d'Almudafar i un altre troç de r horta de Vilanova (4). Era coneguda aquesta esglesia amb el nom de Santa Maria perque s' hi venerava una imatge de la Verge que avui les religioses Clarises conserven amb molta devoció en el chor baix de F esglesia (5). Jauen soterrats en aquesta esglesia el comte en Pere, pare de-Jaume el Desdit- xat, i reposen ses despulles en una caixa davall del camaril del Sant Crist; també na Cecilia, sa mare, dos fills seus, Tadeu i Joàn, i altres persones nobles hi establiren llur repòs mor¬ tuori (6), Baix la mateixa invocació de Santa Maria s'hi construí en 1101, al castell de Balaguer, una capella que fou concedida, ja abans d'esser acabada, al monestir de Sant Pere d" Ager pel Vescomte en Cuerau (7). Els bisbes d' Urgell volgueren donar col·locació al capellà del castell, i d'aquesta pretensió ne sorgí una violenta controversia entre 1 bisbe Bernat i Ramón, abad d'Ager, que hagué de definir el Papa mitjançant algunes but- (1) Encara avui se veu part d' aquesta iglesia que no és altra que la cape¬ lla fonda: la porta principal i el gran finestral de la faixada estan tapiats. (2) Arxiu d' Ager, n. 79. (3) Arxiu d' Ager, n, 105. (4) Arxiu d' Ager, n. 347. (5) Aquesta imatge sembla del segle Xll. Per sa construcció és molt sem¬ blant a altres imatges d' aquest segle. (6) Vegi 's Monfar «Hist. Cond. Urg. ll»,.pàgs. 119, 191, 222, 248,265, 270, 278.—Arxiu d'Ager, n. 347 i 135. (7) Arxiu d' Ager, n 977 i 984. 72 CAPÍTOL II lles de les quals s'en conserva una dirigida per Alexandre 11 al poble d'Àger i de Balaguer (1). Finalment l'Arquebisbe de Tarragona, en novembre de 1170, declarà, després de firmar una amigable concordia entre les dues parts litigants, que restava a favor d'Ager la capella de ï Açuda amb totes les ofrenes i la terça part dels delmes, primícies i defuncions de les demés esglesies de Balaguer, exceptats els dret de bateig i de sepultura que devien perteneixer a l'esglesia major i al Bis¬ be. Els abats d'Ager tingueren sempre la jurisdicció d' aquesta capella i el dret d'instituir-ne els rectors (2): més sabem que '1 20 de febrer de 16181'arxiprest Geroni Roure, havent pujat al castell per a visitar l'esglesia de 1" Açuda, la trobà derruida; per ço manà posar una creu en senyal de que allà hi havia existit una esglesia. Aleshores, n' obstant, ja havien perdut el dret de patronat els abats d' Ager per raó d' exercir-lo els reis d' Espa¬ nya, qui continuar-en en llur privilegi fins a 1' any 1689 en que, obtingut el beneplàcit apostòlic, fou unida aquella dignitat a r esglesia de Solsona. Aquest Rector de l'Açuda, que era anomenat Rector in parte Agerís, tenia jurisdicció en una part de la ciutat, açò és, en els carrers immediats al castell; l'altra part de la població estaba baix el règim eclesiàstic del Rector d'Almatà i del clero parroquial, constituït per sis preveres, un diaca i un subdiaca. Al bell cim de la montanyeta en que està la ciutat, en el lloc ocupat avui l'esglesia de Santa Maria, havien edificada per els Comtes capella a Sant Miquel al qual aquells caràc¬ una ters guerrers professaven una tendre devoció, essent aquest Arcàngel, segons sembla. Patró del Comtat. En el Corp existia una altre capella dedicada al mateix princep angèlic i ostentava sa imatge i nom la principal porta de la ciutat. Allà on era abans la Casa de la Ciutat, al Mercadal, s'hi (1)Appendix II. (2)En r arxiu de la catedral deLleyda, cax. O. arni. F., hi ha un perg. en que 's descriu la forma curiossíma amb que'ls rectors prenien possessió d' aquesta esglesia en presencia del Prior de Castelló de Farfanya. ESGLKSIES I CONVENTS 73 alçava un temple bastant capaç, que 'n deien l'església de Sant Joan, com consta de moltíssims documents, v. gr. del decret del bisbe urgellés Nicolau Capoccio, en que senyalant a na Cecilia de Comenge, muller del comte n' Ermengol, les obres en que s'havia d'invertir el diner deixat per son marit en tes¬ tament, entre altres coses determina que 's donguin a l'obra de Sant joàn de Balaguer 200 sous barcelonins (1). En el segle XVI el canonge Matines, (2) natural de Balaguer, hi construí una capella dedicada a l'Epifania de Jesús i també hi deixà una missa perpetua. En el segle xviii no restava ja en peu aquesta esglesia, però subsistia encara una peça llarga que 's on se reunia el Senat i el Consell General de Balaguer sem¬ pre que no tenia lloc aquest acte a Sant Salvador, (3) com ho fa notar en Caresmar (4). Al costat d'aquesta esglesia estaria 1" hospital de Sant Joàn, que surt en alguns escrits del segle xiv. En 1344 tenia dit hos¬ pital una propietat en el Corp (5), i Berenguer de Torquesa, hospitaler i donat de S. Joàn de Balaguer, amb consentiment dels regidors d'aquesta població ven a l'abat d'Ager una peça de terra en el terme de Covet (Menàrguens) a fi de comprar un cens per a dit hospital. Aquest contracte se feu en 1346 (6), Tal vegada al principi era propietat i fundació dels Juanites, els quals, a faiçó dels Templaris, tenien grans possessions a Catalunya: aquestos últims posseien a Balaguer, en 1289, no pocs molins que foren venuts pels vocals de llur capítol gene¬ ral a Bernat de Torà (7). Se parla en una declaració de l'any 1202 de l'esglesia del (1) Pergamí original existent en l'arxiu de les monjes del Sant Crist, n. 13. (2) Arxiu parroquial de la ciutat. (3) Arxiu catedral Lleyda, sac. Balaguer. —Hi ha diverses escriptures sens numeració. (4) Ms. VI, p. 361. (5) Arxiu d'Ager n. 1362. (6) Ibi n. 1325. (7) Arx. mun. Bah, n. Xll. Cf. Manel Magallón «Templarios y Hospitala¬ rios». Primer cartulari en Archivo Històrica Nacional, tom. XXXIll, 1898, pàg. 257.—Ms. (Cuaresmar) t. XIV, 337. — Vegi 's també Boletin Real Aca¬ demia Historia, XXXIl, 1898, pàg. 451. 74 CAI'Í'I OL II pont de Balaguer (1), però no tenim cap altre indicació, ni so¬ bre'1 temps en que 's construí, ni del lloc que ocupava; sembla, no obstant, que's devia trobar situada allà ont és avui el con¬ vent de Sant Domingo, puix que del document se 'n desprèn que estava a fóra la ciutat i prop del pont. Tal vegada 1'exis¬ tencia d'aquesta esglesia fou la causa de que 'Is Comtes fun- dessen allà el convent de Predicadors en el segle xiv. De r esglesia del Miracle no trobo cap noticia fins als se¬ gles XVI i XVII, i molt més tard apareix la tradició pietosa que rodeja l'imatge titular. Aquestes eren les esglesies de Balaguer. Dependentes de la ciutat, però un poc llunyanes, estava la capella de Sant Mi¬ quel del Corb a uns set kilòmetres de la ciutat i a la meitat de aquesta distancia, Santa Maria de les Franqueses i Santa Ma¬ ria de les Parrelles, amb les quals està Íntimament relacionada la fundació de les Cistercienses i dels Trinitaris en aquesta ciutat. A tres quarts de Balaguer,al cami de Menàrguens, un cap poc mes envers el riu, s'hi veu avui dia, malgrat l'acció des¬ tructora del temps, un gran casal negrós mig romànic i mig gòtic, que encara porta el nom de Franqueses, nom que segu¬ rament ve de franquissa (franquicia) (2). Desitjant la comtesa na Dolça, viuda d' Ermengol de 'Valencia, fundar a Balaguer un monestir de religioses dedicades al obsequi i veneració de la Verge Maria, comunicà el propòsit a son fill, el Comte d'Ur¬ gell, vuitè d'aquell nom, qui no sols aprovà dit projecte sinó que prometé donar per a sa fundació terra suficient a 1' horta de Balaguer i també 10.000 sous pagadors en déu consecutius anys, açò és mil en quiscun any, com aixis se desprèn de l'acta de maig de 1186, firmada pel dit comte i pel bisbe d' Ur¬ gell, Arnau de Prexens (3). Si bé en el referit document no (1) Arxiu d'Ager, n. 378. (2j Tal vegada está relacionada aquesta fundació amb el monastir de Po¬ blet que tenia molts drets i franquícies a Balaguer. (3) A principi del segle passat se trobava aquesta acta a la casa Portolà, però segons me diu D. Calixte Alòs, propietari de la casa, fou cremat l'arxiu Portolà. ESOLESIES I CONVERTS 75 s' expressa de quina religió havien d' ésser les expressades monges, ni com s'havia d'anomenar dit monestir, és cert que fou de Ciscertensienses o Bernardes i que prengué el titol de Santa Maria. Consta tot açò d'una obediencia canònica que r abadesa d'aquest monestir, Giulca, prestà al bisbe d'Urgell, Arnau de Prexens, i que 's del tenor següent: Ego soror Giul¬ ca abbatíssa Sancíe Mariae de Franquesas promitto obedien- tiam tibí Arnaldo Episcopo et ecclesie Urgellensi secundum regulam beati Benedictí et institucione fratrum cisterciensium, etc. (1). En agost de 1187 el comte n' Ermengol concedeix a la abadesa de dit monestir, anomenada Quillerma, els sots, terra de r horta i de secà amb les confrontacions en dita donació es¬ pecificades, i ademés dóna a Pere Rubió 1' hort d' Almudafar amb la condició de que quiscun any en el dia de Pasqua hagués d'entregar a l'abadesa de les Eranqueses 500 ous. Alguns anys més tard, en març de 1206, la mateixa Quillerma^ abadesa; Raimonda, priora; Hermenesendis, etc., i altres concedeixen als habitants de Térmens aigua de la cequia per a regar les ter¬ res situades davall dels molins del monestir, amb algunes con¬ dicions; entre altres, l'haver d'entregar tots els anys a dit mo¬ nestir 70 sous acrirnontesos. En 1' arxiu d'Ager trobo els se¬ güents testaments en favor de les Franqueses: el de Guerau de Cabrera, en febrer de 1204, que li concedeix el castell de Ba- hells, «la honor» tenia de Camarasa, el cens de Vernet i el que delme d' Os (2); el del mateix, renovat en 1223, en que deixa 1000 sous al dit monestir (3), i un altre en 1208 (4), De 1' any 1256 existeix un pleit entre l'abat d" Ager i 1'abadesa deles Franqueses (5); del 1267 se'ns conserva una donació al mateix convent feta pel comte Alvar de Cabrera (6). (1) Villanueva «Viaje literario por las iglesias de España», XII, pàg. 36.— Diu aquest autor que 's aquesta I' única noticia que va trobar sobre dit mo¬ nestir. (2) Arxiu d' Ager, n. 3 del procés signat 2498. (3) Ibi n. 6 del proc. 2498. (4) Ibi.—Ms. Caresmar, t. XIV, p. 377. Arxiu Cor. Aragó, perg. de Pere I, n. 303. (5) Arxiu d'Ager, n. 532. (6) Arxiu d'Ager, n. 2498. 76 CAI'Í IOL II Envers 1220 la comtesa na Elvira feu donació a les Fran¬ queses de 150 morabatins pel vestuari de les monges; trenta anys més tard una altra comtesa d'Urgell, na Cecilia, per indi¬ cació del bisbe Nicolau, entrega en 1350 al mateix monestir 2000 jaquesos dels 19.000 que per a beneficencia havia sous destinats son marit difunt (1), puix estava aleshores dit con¬ vent en un estat runós. Pel mateix motiu, o per altres circuns¬ tancies, envers 1470, després d'haver-ne tractat d'aquest mo¬ nestir en diferents Capítols i Congregacions Cistercienses, se resolgué acudir a la Santedat de Sixte IV, qui expedí la butlla de supressió de dit monestir i manà que totes les rendes i rè¬ dits fossen entregats a 1' abat de Poblet.. Fou donada la butlla a 8 de juny de 1479. En vista doncs de lo previngut en la referida butlla disposà dit abat que alguns de sos subdits passessen a habitar a les Franqueses, que desde aleshores fou priorat; i encara s'hi mantenien allà els frares Cistercienses el 26 d'abril de 1579. En l'actualitat és desaparegut el monestir, però I' esglesia, tota de pedra picada i molt ben treballada, se conserva en molt bon estat; llàstima que solzament servesca per a habitació d' una fa¬ milia i per a magatzem d' aufals. En la part de ponent, a mig hora de Balaguer, se venerava en una capella romànica, noticies (2), l'imatge de la segons Verge Santíssima anomenada de les Parrelles; i per a que tin¬ gués culte continuat aquesta imatge com també per devoció a r Ordre dels Trinitaris, que ja en la primera meitat del segle xiii tenia una casa a Lleyda, els prohomes de Balaguer donaren al P. Arnau de Guardiola, Ministre del convent d'aquella ciutat, algunes terres i finques per a que fundés un monestir prop de dita capella. El comte n' Ermengol a 31 de març de 1293, se¬ gons un privilegi que havem trobat a 1' arxiu de la Corona d' Aragó (3), aprovà aquesta bona voluntat del poble balaguerí; (1) Arxiu de les monjes del Sant Crist, ,n. 13. (2)Cf. Barraquen «Las casas de religiosos en Cataluña.» Barcelona 1906, pàg. 373, 4. (3) Reg. 382, fol. 12-13. CREMIS I COiNFRARÍES 77 permeté als religiosos que paguessin rebre fins a la quantitat de 2,500 sous d'Agramunt; senyalant al ensems les posses¬ sions dels frares de les Parrelles-i concedint-los'hi altres mercès. Aquest privilegi fou confirmat el primer de febrer de 1314 per r Infant n' Anfós estant en el castell de Balaguer. Al principi de la guerra de 1'Independencia els Trinitaris d'aquest monestir se traslladaren dins la ciutat de Balaguer. Durant dita guerra sofrí tant 1' edifici de dits religiosos que aquestos determinaren no tornar-hi, sino que compraren una casa dins la ciutat, al carrer de Santa Maria, ont habitaren fins a 1835; solzament a les Parrelles hi havia algun religiós durant la recol·lecció dels fruits. Amb la pedra del' esglesia i convent de les Parrelles en 1854 fou edificada la Casa de la Ciutat i un altre immediata, i alguns particulars també se 'n aprofitaren per a reparacions. Avui ni rastre se conserva de dit convent i es¬ glesia (1). Ha ditalgun autor que dalt d' Almatà hi hagué ja en el se¬ gle v un convent de canonges regulars i que abans del xiii se n' hi edificà un de monges benedictines, però aquestes dues opinions, que no 'ns entretindrem en refutar, no poden sostenir l'examen d'una bona crítica, ni 'Is manuscrits antics de Bala¬ guer fan esment de dites fundacions, ni les coneixen les ma¬ teixes cròniques i anals de les Ordres de pertenencia. Sufrí, doncs, un lamentable error el cronista francescà P. Batlle (2). S' haurà pogut observar de les pàgines que portem escrites que a Balaguer, i lo mateix podríem dir de les altres ciutats, durant el temps mitjevals, 1' element religiós informava totes les costum i, com un fluit vital, s'infiltrava en tots els organis¬ mes. Dues eren les aspiracions del Edat Mitjana representa¬ des amb aquelles dues paraules «llibertat i religió», com deia Joàn de Salisbury; aquesta defensava la llibertat, el bé del po¬ ble, i la llibertat trobava en aquella un fre per no degenerar en (1) Vegi 's Barraquer, 11. e.—Camós, «Jardín de Maria» pàg. 252-3. (2) Ms. de la biblioteca universitaria de Barcelona. 78 CAPÍTOL II llibertinatge. Manifestació d'aquesta armonía entre ambdós sen¬ timents són principalment els gremis, germandats o confraries. En els segles xii i xiii en que els catalans, després d'arrabaçar una per una les fortaleses de les mans dels sarraïns, se dedi¬ caven a millorar les mateixes poblacions mitjantçant l'indústria i el comers, solien els obrers juntar-se en gremis o confraries que posaven sots la protecció d'algun Sant, obligant-se al en¬ sems a guardar determinades prescripcions o estatuts. En algunes poblacions existia una confraria encarregada de la fàbrica i guarda dels ponts, essent molt probable que a Ba¬ laguer se n'hi constituís una de semblant, com la veiem a Lley- da, segons documents que hem vist en l'Arxiu Reservat de di¬ ta capital. -Amb aquesta confraria s'expliquen molt bé les dei¬ xes de Pere de Tartareu, l'any 1156; de Bernat Rosell en la següent centuria i altres de que ja n'havem parlat. Es molt antiga també la confraria dels ferrers denominada de Sant Aloi i Santa Llúcia, instituida «per bé i utilitat de Bala¬ guer i dels poblats circumveins», com diuen els confrares en demanant la confirmació dels capítols en part ja aprovats el 6 de maig de 1426 pel 'Vicari General d' Urgell. S'instituí aquest gremi sots invocació d'aquells dos Sants en la capella que'Is estava dedicada en el monestir de les Parrelles; tenia ses re¬ unions en la Paeria. Al restaurar-la l'any 1605 en l'esglesia de Sant Salvador demanen els ferrers que a dita confraria «sien »agregats argenters, serrallers, calderers, menescals, espasers, »daguers, pedrenalers, sailers, e altres menestrals e officials »que treballen de ferro» lo qual els concedeix el rei Felip III, aprovant llurs capítols el 4 d'abril de dit any (1). Tretze anys més tard (2) fou renovada també la confraria dels teixidors de lli i de llana que tingué principi, en temps inmemorial, a l'esglesia de Sant Salvador a honor de Jesucrist, (1) Arxiu de la Cor. Aragó. Reg. 4890, fol. 87. (2) Arxiu de la Cor. Aragó. Reg. 4899, fol. 237 (aixís ho posa el catàlec, més en realitat és fol. 238-252). C.ItKMIS I CO.M'IlAllÍES 79 de María i de la gloriosa Santa Agna, i que fou traslladada des¬ prés a Santa María,a la capella de la mateixa antiga Patrona. Perduts els antics estatuts de la confraria, els teixidors ne pre¬ senten d' altres al Rei per a que 'Is aprovi estatuts que són molt semblants als dels ferrers. Demanen que al dit gremi sien juntats els «barreters, sombrerers, aboxadors y perayres. ítem »que ningú puga tenir botiga ni obrador parat ni altrament dels »dits officis 0 de algú de aquells per fer compte ni treballar en íla dita Ciutat ni son terme que primer no sia examinat y pas- »sat mestre per los Majorals examinadors y confrares de dita »confraria, o no tingues llicencia de dits majorals y examina- »dors y qui lo contrari fara incorrega en pena de seixanta sous »ço es [dèu] peral acusador, deu peral official fara la execució »y los restants per augment de dita confraria.» El qui s'havia d'examinar pagava a la confraria cinc lliures de Barcelona i un dinar de quatre lliures, si no era fill de mestre, puix en aquest cas ne pagava solzament dos i un dinar de quatre: i si era con¬ siderat digne per la major part dels mestres i confrares se'l de¬ clarava mestre. La vigilia de Santa Agna se feia elecció de dos majorals i el dia següent eren escullits dos vehedors, un aban¬ derat i dos examinadors. En els mateixos capítols se dicten pe¬ nes contra Is qui manquessen a la justícia en la mida de la roba que s'assenyala, contra 'Is qui pendríen feina sense ésser exa¬ minats, contra'ls qui no acudirien a les reunions o a la festa de Santa Agna, els sobornadors, els que no assistien al Viàticdels confrares malalts, no 'Is vetllaven o no concorrien a llur sepul¬ tura. Són molt dignes d'ésser lloades les disposicions referents a les viudes dels confrares i als qui mancaven de treball. Als primers anys del segle xv s'instalà en el convent de Sant Domingo el gremi o confraria de la Verge Maria i Sant Pere Màrtir; sos estatuts són molt curiosos i dignes d'estudi. Comencen d'aquesta manera: «En nom de jhesu chist et honor »e gloria sua et de la Regina Imperial madona sancta Maria et »del benaventurat sant pere màrtir ded orde dels frares preyca- »dors et de tota la cort celestial.» Segueixen les ordenances 80 CAPÍTOL II tocant als majorais, soterrament de confrares, culte diví espe¬ cialment en la festa principal de Sant Pere Màrtir, dia en que després dels Oficis se juntaven aquells per a fer «pitansa ge¬ neral», que havien de pendre sense dir cap paraula. D'igual manera que en les confraries de mestres ferrers i teixidors, se senyalava una lliura de cera com a pena dels que no's presen¬ taven a les funcions, i se determinaven altres penes contra Is que mancaven als actes de germano. Els Procuradors de la confraria presentaren al rei Alfons IV (V) aquestos estatuts qui els confirmà el primer de març de 1418 (1). Els «boters, cellers, fabricadors d'espases, moliners, fus¬ ters, mestres de cases, pedrepiquers» formaven la confraria de Sant Joan Degollat, constituida tal vegada al mateix temps que l'anterior en l'esglesia de Santjoàn d'aquesta ciutat, si bé s'ha de notar que alguns dels que integraven aquesta corpora¬ ció se passaren després a d'altres, com se pot deduir dels es¬ tatuts de que havem parlat. Foren aprobats els capítols d'aquest gremi per Felip II, el 10 d'octubre de 1548, essent encara Príncep d'Astúries (2). Recordaré per fi la confraria de Sant Vicens, de mestres sabaters, i les de Santa Bàrbara i Sant Miquel del Corp a les que hi perteneixien els pagesos. Tocant a la primera hi ha a Casa Ciutat un «Memorial del preu de les sabates de la confraria de »Sant Vicents, dient que, amb beneplàcit de la ciutat, no s dei- »xés entrar sabates forasteres i ells se comprometien a ven- »drer-les als de la ciutat i forasters a determinats preus que 's ^detallen.» Dels pagesos d'aquesta ciutat podem assegurar que 's trobaven ja en el segle xvi, i tal vegada algunes centu¬ ries abans, constituint la confraria de Santa Bàrbara (3). Felip II, (1)Arxiu Cor. Aragó, Reg. 2589, fol. 17-21. (2)Arxiu Cor. Aragó, Reg. 3995, fol. 157. (3)Molts són els indicis que 'ns demostren haver professat aquesta co¬ marca una gran devoció a Santa Bàrbara. El Museu Nacional de Barcelona obtingué ara fa cinc anys una- bonica estatua d'aquesta Santa, procedent de Qerp, que verament és una de les millors artístiques obres de 1' escultura gò¬ tica. —«Anuari del Institut d' Estudis Catalans» Barcelona 1908, pàg. 30 i 570. (¡IIEMIS I Cd.M'HAliÍES 81 de Madrid estant, ei 21 de desembre de 1588, concedeix als re¬ gidors de Balaguer, li havien demanat, la confirmació dels que estatuts de la dita associació (1) examinats ja pel síndic de la ciutat i que nosaltres no 'Is extractarem per ésser massa exten¬ sos. Avui dia encara en l'altar de sol-ixent del creuer de nos¬ tra parroquial de Sant Josep s'hi veu un antic retaule de tres pisos i el més alt ostenta en son centre una bona estatua de Santa Bàrbara, que segurament estava abans al mig, on avui s'hi venera la de Sant Isidre. Aquest altar, que foutrasportatde Santa Maria fa uns cinquanta anys, poc ça poc lla, era tot de pedra i encara en sos pedestals s'hi veuen a cada costat grava¬ des aquestes paraules Santa, a l'esquerra del visitant; Bàrba¬ ra, a la dreta, i devall les lletres hi ha algunes eines d'agri¬ cultura. L'actual confraria de Sant Isidre rebé doncs I' herencia d'aquell antic gremi, però no abans de 1666, puix que s'escri¬ gué encara aquest any el «Llibre dels affers y negocis de la «Confraria dels honorables pagesos de la ciutat de Balaguer, «sots invocació de la humil verge y màrtir Sancta Barbara« (2). Contemporània amb aquest gremi era la confraria de Sant Mi¬ quel del Corp, anomenada aixis perquè s' establí en la capella consagrada a dit Arcàngel situada a uns set kilòmetres d'aques¬ ta ciutat, en mig del poblet que allà existia. Els pagesos del Corp, juntament amb alguns de la ciutat, formaven dit gremi, del qual s'es conservat un llibre en l'arxiu municipal, i entre'ls membres de la mateixa corporació se repartien les terres del Corp per a conreuar-les, privilegi que, com molts altres, con¬ servaren escrupolosament els Prohomes de la confraria, en¬ cara que aquesta i semblants associacions fossen disoltes per reials decrets. Fou autoritzada de per decret del Reial nou Acord el 18 dejuny de 1770, però d' aquest temps ençà funcio¬ na com simple confraria religiosa, com ho foren 1' antiquissima de Santa Maria d'Almatà, a la que perteneixia ja el comte Er- (1) Arxiu Cor. Aragó, Reg. 4318, fol. 56 i 60. (2) Arxiu niun. de Balaguer. Llibre, n. 87. 82 Capítol il mengol de Cabrera T 1314 (1), la del Sant Crist (2), del any Cordó de Sant Francesc (3), dels Dolors, de la Pietat i la de Sant Pere, que s'anomenava el gremi o confraria major (4). Aqueix tractat, que perteneix a les costums de Balaguer, bo seria completar-lo amb nous detalls, però per més que s vul¬ gui resultarà sempre un estudi deficient mancant tants docu¬ ments com se són perduts: no obstant, en el decurs de l'Histo¬ ria ja havem notat quelcom sobre aquest punt i altres particu¬ laritats s'aniràn veient en els altres llocs corresponents; solza- ment senyalarem aqui els privilegis de Jaume I el Conqueridor, concedint que 'Is acusats a Balaguer no haguessen de sofrir la prova de l'aigua freda i calenta, sinó solzament purgar-se amb jurament (5); que cap balagueri pogués ésser reptat fora la ciutat per causa civil o criminal, sinó que la querella s'hagués de sostenir davant el veguer d' aquesta ciutat (6). Esmenta¬ rem també la pena donada contra els perpetradors d'adulteri, que consistia en posar als culpables a la pública vergonya, puix havien de correr nus per la ciutat, quina pràctica ja s' ob¬ servava a Lleyda, mentres que a n'altres parts s'hi afegien altres càstics. Hi havia a Balaguer de temps antic el privilegi de portar armes i fins el comte Ermengol de Cabrera estengué aquesta facultat, però més tard, donant aquesta costum ocasió a moltes baralles sagnoses, s'ordenà que ningú portés armes es- ceptades algunes persones principals i els qui havien de vet¬ llar per r observancia de la justicia. Els paers, vegent que no's cumplia aquest decret, es dirigiren al rei joàn II qui, en confor¬ mitat amb lo que aquells demanaven, proibi portar armes a ningú que no fos cavaller (7). Era costum bastant general que els béns dels que morien intestats fossen a parar a les mans (1) Monfar «Hist. Con. Ur.» II. pàg. 50. (2) Vegin-se els documents originals de I' arxiu del Santuari i alguns de Casa Ciutat. (3) Arxiu mun. de Balaguer. Llibre, n. 88. (4) Arxiu parroquial de Sant Josep. (Sj Arxiu mun. de Balaguer, n. 1. (6) Arxiu mun. de Balaguer, n. 51. (7) Arxiu parr. de Balaguer. E.N'CU.NYAC.IO.NS 1)K MO.MiDKS S3 dels Senyors; contra aquest abús ja l'any 1174 determinà Er- mengol de Valencia que a Balaguer aquestos béns fossen con¬ vertits una part en sufragi del difunt i I' altra passés als pa¬ rents. En el decurs d' aquest llibre veurà el llegidor escampades algunes noticies sobre les monedes que corrien en nostre Com¬ tat. Com observa en Ferràn de Segarra (1), el batre moneda ordinàriament era considerat prerrogativa del sobirà, i sol- com zament per privilegi fou estesa aquesta facultat a algunes po¬ blacions de les més principals, al revés del segell que vingué a generalitzar-se. No és avui encara una cosa ben clara i determinada quan i on començaren els Comtes d'Urgell a fer encunyacions: Bala¬ guer i Agramunt se disputen la gloria d'ésser respectivament el lloc primitiu de les monedes del Comtat. Tal vegada en temps d' Ermengol VI foren fabricats a Balaguer els diners que en Monfar (2) identifica amb els comtals (comitales) urge- llencs, de que 'n parla el testament del comte en Pere (3), aixís com d'Agramunt surtíen els acrimontenses; peró és ben cert que després fou Agramunt la vila senyalada per a les encunya¬ cions de tot el Comtat. Cosa especial és de I' Urgell haver-s'hi fabricat bracteades 0 monedes de llautó encunyades d' una sola cara, de les quals ignorem el valor. Esmentarem ací les monedes urgellenques conservades, se¬ guint r estudi del diligentíssim Sr. Botet en I' esmentada obra (4). (1) Memorias R. Acad. B. L. Barcelona, tom. IV, pàg. 131 seg. Vegi's també tom. VIII, pàg. 184 seg. (2) Hist. Con. Urg. II, pàg. 296. Diu que a1' Urgell hi corrien al principi dos monedes, una de metall i un poc més grosseta que'l ral català, i J'altra molt petita i molt fina, que era d' argent. Ibi. pàg. 295. ElSr. Botet i Sisó «Les monedes catalanes» t. 1 (Barcelona 1908) pàg. 152, opina que fins al present és injustificada la creencia d' haver-se encunyat monedes comitales a Bala¬ guer. Sembla que 'Is diners d' Agramunt i comitales d' Urgell eren del mateix valor que 'Is jaquesos. (3) Monfar, 11. e. pàg. 296. (4) «Les monedes catalanes» 1. pàg. 153 i seg. 84 r.AI'ITOI, II 1. Am. PETRVS COMES, entre dos cercles de punts, al camp; creu equilateral patada. Rev. + VRGELLODVS,entre dos cercles de punts; al camp, lletra T entre alpha i omega. Diner de bilió: pes, 0'98 gr. 2. Una altra descrita per n'Artur Pedrals, que tenia per tipu a r anvers una creu patada i a l'entorn, entre dos cercles de punts, el nom d' Ermengol Comte; i al revers el crisma, de tres pals creuats, amb I' alpha i omega. Diner de bilió. 3. Anv. + ERMENGO COMES, entre dos cercles de punts; al camp, creu equilateral patada, cantonada, als espais se- gón i terç d'un trifoli. Rev. ACRIMONTVRGI, entre dos cercles de punts; al camp, bàcul qual part inferior se divideix en dos estelles descansant damunt una V. Diner de bilió; pes 076 gr. 4. Anv. PETRVSCOME, entre dos cercles de punts, al camp, creu equilateral. Rev. VRGEL, en disposició horitzontal, sobre arbre moneta¬ ri d'Aragó. Diner de bilió. 5. Anv. GERARD us COMES, entre dos cercles que sem¬ blen linials; al camp, bàcul qual part inferior se parteix en dues estelles descansant damunt una V quals extrems afecten una forma semicircular. Rev. -j- VRGELLENSIS, entre dos cercles de punts, al camp, creu equilateral patada. Diner de bilió. 6. Anv. AVREMBIAX, entre dos cercles de punts, al camp, creu equilateral patada, cantonada al primer i quart de tres punts 0 bessants en disposició triangular i al segón d'una mitja lluna. Rev. COMTES AVRCE, entre dos cercles de punts; al camp, bàcul. Obol de bilió; pes, 0'48 gr. 7. Anv. -j- PONCI us COMES, entre dos cercles de punts, al camp, bàcul entre dues branques inclinades acabant en tres punts o fulles; a cada costat del bàcul un punt. Rev. + VRGELLESIS, entre dos cercles de punts, al camp, creu equilateral patada, cantonada, amb un punt als quatre espais buits. Diner de bilió; pes, O'TO gr. líNClI.WACIONS Dlî IIOMÎDKS 83 8. Am. Igual F anterior. a Rev. a F anterior. La llegenda, + VRGELLENSIS. Igual Diner de bilió; pes, l'20 gr. 9. Anv. + ERMENGAVDVS, entre dos cercles de punts, al camp, bàcul, com al n. 7. Rev. + COMES: VRGELLI, entre dos cercles de punts, al camp, creu cantonada, com al n. 7. Diner de bilió; pes, 0'66 gr. 10. Altra igual a l'anterior. Sense punts la llegenda del revers. Obol de bilió; pes, 0'40 gr. 11. Anv. Al camp, escut apuntat amb els escacs d'Urgell; a F esquerra en lletres gòtiques TE; damunt C, i una flore¬ ta; a la dreta, OM; dessota una floreta. Rev. No 'n té. Llautó; pes, 0'39 gr. 12. Iguala F anterior, però amb l'escut arrodonit per baix i la llegenda TE..R i floreta. CO. Llautó. 13. Igual a l'anterior. La llegenda gòtica TE..RC..OM. Llautó. 14. Agual al 11. La llegenda TE, RC, OM. n. 15. Anv. + PETRVS: DEl GRACI, entre dos cercles de punts; al camp, bàcul damunt de linia horitzontal i com al n. 7. Rev. + A COMES: VRGELLI, entre dos cercles de punts al camp, creu cantonada com al n. 7. Diner de bilió; pes, 0'95 gr. 16. Iguall'anterior. La llegenda diu PETRVS. a 17. Anv. + PETRVS: DEL GRACI, entre dos cercles de punts, al camp, escut tetragonal partit en pal amb les ar¬ mes d'Aragó i d'Urgell; un punt a cada un dels quatre segments que resten buits. Rev. AVICOMES VRGELLI, entre dos cercles de punts, al camp, creu cantonada com al n. 8. Diner de bilió. 18. Altra: la llegenda de l'anvers és -f- PETRVS: DEL GRA¬ CIA, i la del revers, -H COMES VRGELLIETVI. Diner de bilió; pes 0'63 gr. 86 CAIMTOI. II primers anys del segle xiv n'Arnau de Cervera i, En els després d'aquest, el dia 1 de juny de 1228 (1), en Pere de Cor- velles obtingueren facultat per a fer a Balaguer moneda page¬ sa, com an en Ramón Costit, fill d'aquesta ciutat, n'lii havia otorgat el mateix Alfons 111 per a la vila d' Ager (2). Mentres durà la guerra de Catalunya contra Joan II foren encunyades an aquesta població les monedes d'argent conegu¬ des amb el nom de sisens (3). Més tard, tal vegada, ne fabricà de les anomenades «senyals» (4), i pot-ser pallofes (5). En el regnat de Felip IV ferem esment de les monedes que encu¬ nyà Balaguer en aquella ocasió. (1) Arxiu Corona de Aragó. R. 475, fol. 84-85.—Arxiu mun. de Balaguer, n. 12 i 19. (2) Arxiu Cor. Aragó, Reg. 475, fol. 108. Vegi's en Monfar 11. e. pàg. 300 i 301. (3) No se Balaguer; sembla que ha¬ 'n conserva cap de sisè encunyat a vien d' ésser canviat tant sols el nom de la iguals als de Lleyda i Barcelona, població.—Botet i Sisó «Les monedes catalanes» II. Barcelona, 1909, pàg. 288. (4) Botet i Sisó, 11. e., II. pàg. 384. (5) El Sr. Panó, esmentat per en Botet i Sisó, 11. e. tom. 111 (Barcelona 1911) pàg. 215, creu haver trobat pallofes encunyades a Balaguer i Castelló de Farfanya. CHPfTOL TERC ( Presa de Balaguer en 1211, 1228 i 1280 Posseía el comtat d' Urgell, quan la ciutat de Balaguer fou arrencada del poder dels moros, l'any 1105, Ermengol VI, el de Castella, qui, en arribant a sa major edat en 1119, s'encarre¬ gà del govern; aquest fou qui, juntament amb Ramón Beren¬ guer de Barcelona, s'inmortalitzà en la conquista de Lleyda l'any 1149 (1148). En morint en 1154 aquest comte, li succeí son fill Ermengol, de Valencia (1154-1184), fundador del monestir de les Avella¬ nes, on trobà sepultura amb sa muller na Dolça, deposats amb¬ dós en magnifies sarcòfacs que encara eren visitats ara fa pocs anys abans que fossen ignominiosament venuts a l'extranger. Obtingué r herencia del comte n' Ermengol de Valencia son fill del mateix nom i vuitè segons l'ordre de successió (1184- 1208), de qui havem fet freqüent esment en el decurs d'aques¬ ta monografia. Va morir aquest comte en 1208 sense descen¬ dencia masculina deixant solzament una filla anomenada Au- rembiax a la quehavia declarat successora en sos estats; circumstancia que motiuà greus revoltes. El comte n' Ermengol de Valencia tenía una filla, de nom Marquesa, que contragué matrimoni amb en Ponç, vescomte de Cabrera, senyor de 1' il·lustre noblesa de Catalunya, qui donà a sa núvia el castell de Balaguer (1). D' aquest casament ne provingué un fill, en Que- (1) Arxiu d'Ager, procés 11, n. 2498. 88 cai'íroi, III rau de Cabrera i d'Ager (puix posseía ambdós vescomtats), el qual pretenia heretar, després de la mort d'Ermengol VIII, el comtat urgellenc, al·legant que les dònes no podien succeir i Clixé den Juli Soler. Monestir de les Avellanes. — Absis de l' esqlesia que per açò devia ésser preferit n' Aurembiax. Amb aquest a pretext prengué les armes i entrà en el Comtat, apoderant-se de les poblacions que li fou possible; prengué el titol de Com- riíA.NSFF.líLME.MS l)KL COMTAT D' I'lKlELL 89 te d'Urgell i se feu gravar dos segells, 1' un amb les armes de aquesta Casa i l'altre amb les del vescomtat de Cabrera (1). N' Elvira, mare de n'Aurembiax, considerant que ses for¬ ces no eren prou poderoses per a resistir a les den Guerau, Clixé den Juli Vintró. Sepulcre d' Ermenqol VII, en les Avellanes veient ademés que moltes poblacions del Comtat, particular¬ ment Balaguer, Agramunt i Linyola, s'havien declarat per ell; (1) Cf. En Ferran de Segarra «SiglFIografía dels Comtes d' Urgell». Bar¬ celona. 90 CAI'Ú'OI, III va baix la protecció de! rei d'Aragó Pere II, a qui posar-se donà el comtat d'Urgell i tot quant en ell li perteneixía. EI Rei ho accepta, dóna a n' Elvira els castells de Ciurana i Se¬ rós, durant sa vida, i promet entregar-Ii cada any, el dia de la Candelera, 5000 morabatins. Declara també que amb aquesta donació se consideraven intactes els drets de la filla de n' El¬ vira, n' Aurembiax. Fou firmat aquest document en la ciutat de Lleyda el dia 31 d'octubre de 1209 (1), i en virtut del mateix el Rei obtingué el comtat d' Urgell, que '1 6 de novembre del any següent comenà a Guillem de Cardona i a Ramón Foie, son fill, per a que '1 tinguessen i defensessen per espai de cinc anys, i en cas que en Guerau de Cabrera o altres no volgues- sen subjectar-se a n' Elvira o li moguessen guerra, promet el monarca donar-los'hi protecció i favor (2). Sapigué Guerau tot lo que havía passat entre '1 Rei i la en comtesa Elvira i sa filla n' Aurembiax, però no obstant açò, junta ses tropes i amb elles s'apoderà de Balaguer, capital del Comtat, de son castell i de molts altres, però el rei en Pere, prenent com a propia la causa d'aquelles senyores, en juliol de 1211 posà setge a l'esmentada ciutat, com se prova amb un document en que "1 Rei concedeix als habitants de Tremp fran¬ quicia de leuda, peatge, tolta i consuetut. Dada en el setge de Balaguer 111 kal. any 1211 (3). Prengué la nostra ciutat amb el castell i també el de Llorenç, on estava fortificat en Gue¬ rau amb sa familia, la que apresonada que fou hagué d' experi¬ mentar r enuig reial en el castell de Loarre mentres que Gue¬ rau era aviat a la ciutat de Jaca on no obtingué la llibertat fins que firmà un pacte sumament favorable al Rei. Pere 11 prengué d'aquí en avant el títol de Comte d'Urgell i aixís ma¬ teix el conservà son successor Jaume el Conqueridor (4), en però no per ço, en Guerau, encara que desposseit del com- (1) Arxiu Cor. Aragó, n. 343 (Pere I) i 345. Monfar, I, 440. (2) Arxiu Cor. Aragó, n. 374 (Pere I). Monfar, I, 441. (3) Arxiu tnun. de Tremp, Bol. R. A. B. L. B., IV, pàg. 25. (4) Ms. Avellanes, IX, 275.—XIV, 451 i 361. ■| liA\.SI"liKlME>TS DEL COM I AT D' CRCEI.L tat, deixà de portar-ne el títol; aixís foren dos qui s' anomena¬ ven simultàniament Comtes d'Urgell. Però havent mort l'any 1213 el rei en Pere lluitant en favor de sos parents albigen- ses a Muret (França), restà en estat crític el reialme d'Aragó, puix en Jaume el Conqueridor era un infant, circumstancia de que se 'n aprofità en Guerau apoderant-se de tots els cas¬ tells i pobles d' Urgell que pogué. Els nobles i procuradors de les viles i ciutats d'Aragó i Catalunya, que's reuniren a Mon- çó, aconsellaren que "s prengués alguna determinació enèrgica per a extirpar els mals que se seguien de la guerra que feia en Guerau. Tractà aquesta qüestió Guillem, vescomte de Cardo¬ na, i obtingué, el 19 de juny de 1217, una concordia (1), en virtut de la qual en Guerau restituí els castells i poblacions de Balaguer, Albesa, Agramunt, Linyola i tots els demés cas¬ tells i viles que tenia del comtat d'Urgell, sense resistencia al¬ guna, però tot açò ho havia de tenir el Rei en penyora i segu¬ retat de 24.000 florins i 50.000 sous fins al dia de Sant Miquel de r any següent i després dos anys més, però amb condició de que pagant n' Aurembiax dintre 1 dit terme 1' expressada quantitat, pogués el monarca donar-li el Comtat, sense consen¬ Diner de bilió atribuit a n' Ermengol VIII Pes: 076 gr. (Porta T encuny d'Agramunt) timent del Vescomte. Fou també concordat que, si dintre 'Is dos anys dits, no venien a la regió ni la Comtesa ni sos fills i volgués el Vescomte, passat dit terme, pagar al Rei aquella crescuda quantitat, el sobirà li tornaria en franc alodi tot lo que'l Vescomte li havia donat, i que satisfent n' Aurembiaix l'ex¬ pressada suma an en Guerau aquest, en cobrant-la, la posa- (1) Arxiu Cor. Aragó, n. 78, perg. Jaume I.—Monfar, I, pàg. 454. 92 capínil. iii ría possessió de tot lo que tingués de dit comtat; altrament en havia d'ésser tingut per perjur. En realitat el Vescomte s'obli¬ gà a donar al Rei les tenencies o potestats de vuit castells, Agramunt, Balaguer, Pons, Linyola, Oliana, Albesa, Menàr¬ guens i Albelda. Ço que volia el Vescomte era surtir aleshores del pas i des- Seqell den Ouerau de Cabrera (1223) fer-se del Rei, aixís ésque demorà amb gran quietut en el comtat d' Urgell i d'aquesta manera passaren uns cinc anys; però en 1228, essent el sobirà a Lleyda, n'Aurembiax acu¬ dí a sa presencia representant a don Jaume l'ofensa que rebia del Vescomte, tenint-li ocupat el comtat d'Urgell. Manà'I Rei reunir son consell, i aquest determinà donar un advocat a la Cointesa per a sostenir el pleit contra en Guerau; però, abans de ¡^començar-lo volgué e! Rei que n' Aurembiax li donés la (illKIillA Dlî JAUME I Q3 ciutat de Lleyda, que 'Is Comtes d' Urgell posseíen des de sa conquista, rebent el comtat d'Urgell en feu i amb obligació de donar acollida als Reis d'Aragó i a sa gent armada, així en temps de pau com de guerra, en nou castells que eren els d'Agramunt, Balaguer, Linyola, Menàrguens, Albesa, Pons, Oliana, Calaçanç i Albelda. Tot ho prometé n' Aurembiax i ho feu constar en públic document (1). Veient el rei en Jaume que'l Vescomte, citat tres vega¬ des, no compareixia a presentar les presumptes raons i que son Consell havia declarat que la justicia estava de part de n'Aurembiax, determinà pendre amb les armes els castells que tenia l'intrús, i al efecte adreçà una lletra als de Tamarit, que era una vila molt important i molt bel'licosa, manant que to¬ ta la gent possible se presentés davant d'Albesa amb provisió per tres dies i escrigué també a Guillem de Moneada i a Gui¬ llem de Cervera que amb tota la força armada que poguessen juntar vinguessen a socórrer-lo en aquella guerra. Prengué en Jaume Albesa amb molt poca dificultat, els de Menàrguens espontàniament li entregaren la fortalesa, i després d'un vale¬ rós combat, en que hi prengué personalment part el Rei, barre¬ jat entre'Is soldats, entrà victoriós a Linyola. Preses aquestes poblacions, s'en anà el sobirà a assetjar la ciutat de Balaguer, on s'esperava que 'I Vescomte havia de sostenir tot el pes de la guerra, puix estava ben proveida de bones municions i gent armada. Arribat el Rei a Balaguer, se dirigí amb son exercit allà on és avui Sant Domingo; després trasportà sos reials dalt d'Almatà des de qual punt era més fଠcil combatre'l castell i la ciutat sense gran exposició; i des- seguit que s' hi plantà, feu construir un gran fenèvol, que era una màquina per aterrar muralles i cases mitjantçant grosses pedres que llençava i ajudada també de bones catapultes per a disparar sagetes. Quan s'estaven armant aquestos artefactes (1) L'original d'aquesta donació està en l'arxiu Corona Aragó, perg. de Jaume I, n. 35Á Q4 CAI'Í IOL III bèl'lics per adonar 1' assalt al castell i ciutat arrivaren Guillem de Moneada, vescomte de Bearne, i Guillem de Cervera amb quatrecents homes de cavall i dos mil de peu. Eren ja passats vuit dies de 1' arribada den Jaume el Conqueridor a Bala¬ guer, quan vingué un síndic de Menàrguens amb en Pere de Palau, qui era dels principals d'aquell poble, els quals signifi¬ caren al Rei que si volia acabar ràpidament l'afer de Balaguer manés a la cointesa n'Aurembiax, que aleshores era a Lleyda, que 's presentés davant de Balaguer i ella mateixa demanés aquesta ciutat a sos habitants, puix coneixien que'Is de Bala¬ guer no s'atrevien a posar-se en parlament amb el monarca per por al Vescomte que manava dins la ciutat i sempre n'esta¬ va al aguait. El Rei realment feu venir la Comtesa, però men¬ trestant continuà el bloqueig de la ciutat (2). Durant el setge succeí que la gent del Vescomte s'arriscà a una sortida per a calar foc als fenèvols de l'enemic, qual cus¬ todia havia comenada el rei en Jaume a Ramon de Monea¬ i da, amb qui estaven Sanxo Pérez de Gomar, Guillem Bordell, batlle de Castellserà, i A. de Rubió. Obert un forat en el mur, sortiren per ell més de dos cents homes, passaren el fos i amb (1) Fotografia treta de la «Historia de la Casa de Lara» pel Sr. Manel Pro¬ fitós Fontà, de qui són també les dels segells de Ponç de Cabrera i de Jaume el Desditxat. (2) Cf. Monfar, «Hist. Cond. Urg.» 1, pàg. 485. ÜUKUItA DK JAUME 1 05 feixos de llenya seca cremaren els fenèvols, lo qual havent vist el Rei donà ordre d' arrasar les masies i cremar-ne les els danys que 'Is hi ocasionava cullites. Els de la ciutat, veient la guerradel Vescomte, determinaren entregar la ciutat a Au- rembiax, que feia dies era arribada a Lleyda i estava en el cam¬ pament del Rei; i al efecte pogueren, malgrat la vigilancia den Guerau, fer arribar llur embaixada al Rei i a n' Aurem- biax. Determinà el monarca que la Comtesa anés davant el mur a demanar la ciutat als de dins, a lo que se manifestà estar preparada aquella senyora amb tal condició que '1 Rei la defen- Obol de bilió d'Aurembiax Pes: 0'48 gr. sés de les sagetes i pedres que 'Is del Vescomte li poguessen tirar. El Rei manà a cinquanta cavallers que armats amb sen¬ gles escuts anessen amb ella i la guardessen amb tal cura que no la toquessen les sagetes. Arribada la dita n' Aurembiax a la muralla, uncavaller cridà amb veu forta que allà estava la Comtesa que 'Is volia parlar, però que haurien d'atansar-se bas¬ tant perqué tenia poca veu. Sortiren els de dins al mur i ales¬ hores els digué n'Aurembiax: «Balaguerins: vosaltres saveu molt bé que en altre temps fóreu vassalls de mon pare, els as¬ cendents del qual també eren Senyors d' aquest comtat d' Ur¬ gell i ciutat de Balaguer, i aixis com a mon pare el veneràveu com a vostre senyor Comte, jo so també vostre Comtesa per ésser sa única filla i successora, per lo que vos prec i us mano, tal com la senyoria que tinc sobre vosaltres, que 'm puc, per restituïu la ciutat deBalaguer, aixis com hi sou obligats a vos¬ tra Senyora natural.» Aquella mateixa nit enviaren els de la ciutat un estudiant, qui era el mateix que 'Is servia en semblants ambaixades, al rei en Jaume i n'Aurembiax, assegurant que eren contents de 96 CAi'ÍToi, n poder entregar la ciutat a la Comtesa, però que no s'atrevien a fer-ho perquè ei castell era ple de gent i municions i temien que, si entregaven la ciutat a la Comtesa, el Vescomte des de'l castell, que estava molt més elevat, no'ls destruis la ciutat amb ses armes; per lo tant eren de parer que convenia fer surtir al Vescomte del castell, puix obtingut açò, ells posarien al mo¬ ment la ciutat en mans de la Comtesa. Mentres estaven en aquestos parlaments succei que's trobaren un mati els del Con¬ sell de la ciutat reunits en un terrat tractant dels afers de la ciutat, sense pensarque'Is observés el Vescomte, qui tement no 's reunissen per atrair-lo manà a un cavaller que 'Is enge¬ gués una ballesta. Aleshores, indignats els de la ciutat, envia¬ ren dos del Consell al Vescomte representant-li sa ingratitut, puix que exposant-se ells contínuament al perill de mort i a les ires del Rei per a sostenir-lo, no solzament no 'Is agraia llur comportament, sinó que 'Is feria amb sagetes; afegien també que, si continuava en son procediment, ells pendrien una altra rosolució. El Vescomte aleshores, confiant molt poc en els pai- sans, veient-se perdut, escrigué al monarca declarant-li que era prompte a entregar-li el castell de Balaguer amb tal que, a satisfacció d'ell (del Vescomte), se resolgués a qui tocava el Comtat. Els de la ciutat, aixi que sapigueren la proposició del Vescomte, aconsellaren al rei en Jaume que 1' acceptés; lo què convenia era que '1 Vescomte surtis del castell. En Guerau veient-se abandonat de la ciutat determinà entregar el castell a Berenguer d'Ager, semblant-li que aixis restava sa causa amb alguna reputació, i, disfrassant-se de caçador, surti pel pont, deixant al Rei i son exercit a Almatà. Els de la ciutat, al ente- rar-se de que '1 Vescomte era ja fóra, enviaren a dir al sobirà que'Is donés son penó reial, que ells el plantarien al bell cim del castell; aixis se cumpli, i quan Berenguer d' Ager se dispo¬ sava a posessionar-se 'n, girà els ulls envers el castell i restà espantat al veure '1 ja en poder del Rei. Després de vint anys de turbulencia pogué Aurembiax entrar de nou a Balaguer, re¬ cobrà el comtat d'Urgell i dins sa capital fou admesa i jurada GL'ElíllA DE JAE.ME I 97 per Senyora. Al cap de poc temps s'entregaven a la Comtesa les viles d'Agramunt, Pons, Oliana i les demés que eren abans ocupades pels amics den Guerau de Cabrera, qui, desenga¬ nyat de r inconstancia de les coses del món, va entrer en l'or¬ dre dels Templaris. Segell de Ponç de Cabrera (1) N'Aurembiax tingué el Comtat desde l'any 1228 i con¬ tragué matrimoni amb l'Infant Pere de Portugal, a qui, mo¬ rint en agost de 1231 en el castell de Balaguer, deixà el ma¬ teix comtat d'Urgell (2). El rei en Jaume no fou content d' aquesta donació, puix temia que l'Infant transferís el Comtat a Ponç de Cabrera, i pretenia que ni la Comtesa havia pogut dexar-lo a I' Infant ni aquest el podia retenir en perjudici seu: aixis doncs el monarca, preveient lo que podia venir, determi¬ nà unir-lo a la Corona d'Aragó, i per lo tant exigi un conveni amb r esmentat Infant en Pere, en virtut del qual aquest trans¬ feria perpètuament al Rei i a sos successors el comtat d'Urgell, amb tots sos drets, reservant-se solzament Valladolid i, accep¬ tada la donació per l'Infant, el Rei li senyalà per a que les pos¬ it) Fotografía treta de «Sigil·lografía dels Comtes d' Urgell» del senyor Ferràn de Segarra. (2) Text arxiu Cor. Aragó, perg. de Jaume I, n. 431. L' hi havia donat en 1288. Perg. de Jaume I, n. 381. 9Ô (¡APÍTOL III seis mentres durés sa vida les illes de Mallorca i Menorca. Se firmà aquest pacte a Lleyda el29 de septembre de 1231 (1). En morint l'Infant en Pere en 1235, veient que d'Aurem- biax no 'n restava successió, li va semblar al vescomte Ponç de Cabrera, fill den Guerau, que tenia el cami preparat per a obtenir el comtat d'Urgell per quant era nét de Maria Miracle, germana d' Ermengol Vlll; per tant judicava se 1' havia de pre¬ ferir a Guillem de Cardona, cosi d'Aurembiax, aliegant que debia ésser invàlida la donació d'Aurembiax i de son marit. Representà al Rei les raons en què 's fundava, esperant que aquest li donaria dita senyoria, però, veient que don Jaume no Diner de bilió den Ponç de Cabrera cumplia aquest son desig, resolgué pendre dita possessió amb la força de les armes, de que 'n segui per espai de quatre anys una guerra de devastació en el nostre Comtat fins que, tenint el Rei assetjat amb fort exèrcit el castell de Pons, els bisbes Pons de Vilamur i Berenguer dEril, d'Urgell i Lleyda respecti¬ vament, obtingueren ques posés fi a tanta calamitat mitjant- çant una concordia. Fou aquesta otorgada a Tàrrega el 21 de janer de 1235, en la qual el Rei declarava que les ciutats de Balaguer i Lleyda passaven en propietat i franc alodi del Rei i de sos successors, i don Jaume donava a Ponç de Cabrera els castells i viles de Linyola, Menàrguens, Albesa i Albelda, però en feu reial i franques les de Calaçanç, Tartareu, Pinsà, Ager i Casserres (2). El Rei li reconeix en dita concordia el ti- tol de Comte d'Urgell sense que ell s'en desprengués; per (1) Arxiu Corona Aragó, n. 438 den Jaume I. Monfar, 11. e., I, pàg. 509. (2) Text Perg. de Jaume I, n. 624. Arxiu Cor. Aragó. la Casa de caereka 9Q consegüent, com en temps den Guerau de Cabrera, foren dos els qui portaren aquest títol. El fill primogènit de Ponç de Cabrera, Ermengol IX, pocs dies pogué disfrutar del Comtat que li deixà son pare. Son ca¬ davre fou depositat a l'esglesia de Castelló de Farfanya. Don Alvar de Cabrera prengué possessió del Comtat des¬ prés de l'inesperada mort de son germà n'Ermengol, i malgrat que, segons el testament de son pare, el successor devia ano- Seoell de Cecília de Foix, Comtesa d' Urgell (1265) menar-se Ermengol, volgué no obstant contravenir a la costum inobservada solzament per son pare i avi i després pels dar¬ rers Comtes d' Urgell. Essent n' Alvar d' edat de 14 anys con¬ tragué matrimoni amb na Constanza de Moneada, que 'n te¬ nia poc més de 10; enllaç que va ésser la causa de totes ses desgracies. Al'legant després que en sa unió amb Constan¬ za hi havia impediment de nuliitat, tractà de casar-se amb na Cecilia, germana de Roger, comte de Foix; però d' aquest fet s'en segui un escandalós pleit en què intervingué per una 0 altra part tota la noblesa catalana i provenzal. Aques¬ ta causa matrimonial s'anà allargant a pesar d' una declaració papal ben terminant i categòrica; i per açò, enfadat el rei en 100 CAPÍTOL III Jaume, volent també domar l'orgull del Comte, li demanà les tenencies dels castells de Balaguer, Agramunt, Linyola i Olia¬ na, que eren les poblacions més importants i més fortificades del Comtat i els llocs on se refugiaven els adietes al Comte. Don Alvar les hi va entregar, ja que tal era l'obligació de tot feudatari. Aquestes possessions dels castells de part del Rei o senyor feudal duraven déu dies no més, finits els quals, se¬ gons les usanses de Catalunya, essent-ne el Senyor suplicat, tenia obligació de restituir-les. Passat aquell temps, el Comte feu demanar per Bernat Ramón de Ribelles al Rei que li re¬ tornés el castell de Balaguer i els demés, a lo que, contra jus¬ ticia, se negà don Jaume, de que '1 Comte se 'n sentí apenat i ho manifestà aixís al sobirà dient-li que declinava sa obedien¬ cia adreçant-li la carta de deseiximent (1). Els privilegis i usatges de Catalunya eren en aquell temps vigorosament de¬ fensats per la noblesa de la terra; així és que, pensant el Rei humiliar i apaciguar al Comte, son tirànic procediment sublevà a tots els barons catalans; per tant la guerra, que ja bullia en el comtat d'Urgell, s'escampà per tot el Principat. Els qui més adietes se mostraven al comte d' Urgell eren Ramón Folc, ves¬ comte de Cardona; Berenguer d'Anglesola, Jaume de Cerve¬ ra, Ramón de Cervera, Guillem de Cervelló i Hugus, son ger¬ mà; Guerau de Cabrera, germà del Comte; Bernat Ramón de Ribelles, Guillem Ramón de Josa, Arnau de Jug i molts altres: tots donaren llur deseiximent al Rei. Aquest se'n anà a Lleyda amb el pensament de fer guerra al Comte i als nobles sos adie¬ tes, però abans volgué atraure-se 'Is amb bones paraules; però tot fou inútil perquè '1 Comte d'Urgell havia començat la gue¬ rra amb veritable coratge contra les poblacions que militaven de la part del Rei. Aixís continuaren les hostilitats fins a la mort den Jaume el Conqueridor en 1276 (1275). En quant a la causa matrimonial de n' Alvar de Cabrera, (1) Deseiximent era un bitllet que enviava el senyor feudatari al rei o se¬ nyor de tota la regió, en el qual hi declarava que se surtía de son servei. — Vegi 's Balari, Orig. Hist., pàg. 22. LA CASA DE CAItliEKA 101 el papa Alexandre IV despatxà sa butlla de 20 de febrer de 1263, que enel següent septembre fou intimada al Comte a la ciutat de Balaguer en occasió que surtía a caçar acompanyat den Guerau de Cabrera. An aquesta butlla ne seguí un altra de semblant contingut (1); en va el subdelegat papal, açò és, el Prior de Santa Eularia del Camp, per instigació de Sant Ramón de Penyafort, cità al Comte, deixant les lletres conminatories sobre l'altar de Sta. Maria d'Almatà de dita ciutat: fou inflexible n'Alvar i novolgué subjectar-se a la sentencia de Climent IV que li manava tornar-s' en amb na Constanza, sa legítima mu¬ ller, baix pena d' excomunió i interdicte en sos estats; n'Alvar, trist i melancòlic per tants disgustos com li causava aquesta qüestió, se retirà a Foix amb na Cecilia i allí morí al cap de pocs dies, probablement en març de 1268. D'aquest Comte assolí la ciutat de Balaguer moltes grଠcies. En septembre de 1252 li concedí alguns privilegis i ne confirmà totes les llibertats i usos existents (2). A l'any següent reduí algún impost (3) i en els successius li feu altres mercès, com ho pot veure el curiós en l'arxiu municipal (4). Mort n' Alvar de Cabrera, el comtat d' Urgell restà tant decaigut com mai s'hagués vist. El rei en Jaume d'Aragó, després d'haver pres les tenencies dels castells de Balaguer i demés poblacions, que hem esmentades, tenia ocupada la part millor del Comtat i els pobles i castells principals. N' Alvar morí pobre, carregat d'innombrables deutes i obligacions. En Guerau de Cabrera, que tenia aleshores 24 anys, deia que ell era Senyor d' Urgell, que, pel testament de son pare, li tocava el Comtat, puix que sos germans, Ermengol i Alfons, no eren legítims; però com per altra banda el Rei era tant poderós i son pare, don Alvar, havia mort amb tants deutes, no continuà (1) Segons l'actual manera de comptar morí l'any 1275. Se seguia encara en aquell temps, i se continuà fins al segle XIV, els anys de 1' Encarnació que començen en el 25 de març, com deixem notat en altra part. (2) Arxiu mun. de Balaguer, n. 19, privil. 28. (3) Ibi privil. 17 i 24. (4) Ibi privil. 5, 11, 18 i 29. 102 CAPÍrot, m en sa pretençió, per tant que'I Rei al consolidar-se en el domini d' Urgell donés satisfacció a lo què era just i anés pagant els deutes del Comtat que pujaven a més de 250.000 de sous. Estant en poder del Rei el comtat d' Urgell i vescomtat de Ager, succeiren les guerres civils o deseiximents que enviaren al sobirà el vescomte de Cardona i sos nombrosos amics; re¬ voltes que refereix amb gran riquesa de detalls l'insigne ana¬ listad'Aragó, Zurita, i el mateix Rei en sa historia (1). Aques¬ tes guerres varen perturbar d'una manera imponderable al nos¬ tre Principat. El comte Ermengol, fill d'Alvar, i n' Alvar, ger¬ mà d'aquell, al declarar-se pel Vescomte, donaren les cartes de deseiximent: el Comte firmà en la del Vescomte, que 's va des¬ patxar a Solsona, on s'eren ambdós fortificats, el 2 de juliol de 1272; n' Alvar dictà la seva el septembre següent i a l'octubre hagueren resposta del monarca (2). D'aquesta actitut ne resul¬ tà una guerra contínua durant els darrers anys de la vida de don Jaume i alguns del regnat de son il-lustre successor. El rei en Jaume el Conqueridor morí, com s'és dit, l'any 1275-1276 de 1' Encarnació; i li succeí son fill Pere (II) III (3)' a qui r Historia ha donat justament el títol de Gran. Quan don Pere estava ocupat en la guerra contra 'Is moros del regne de Valencia els barons de Catalunya cridaren a Roger Bernat, comte de Foix, qui era molt poderós i ric, per a dirigir la lluita armada contra el Rei. Se juntaren amb el Comte de Foix, n'Er- mengol, comte d'Urgell, i son germà n' Alvar; Arnau Roger, comte de Pallars; Ramón Roger; Ramón d'Anglesola; Ramón Guillem de Josa; Guillem Ramón, vescomte de Vilamur; Pere de Moneada; Berenguer de Puigvert; Guerau Alemany de Cer¬ velló i son germà, Ponç de Ribelles; Hujus de Trajà, Guerau i Berenguer Despès, Guispert de Guimerà, Guillem de Bellera, Ferrer d'Abella, Ponç Çacosta, Ramón de Boxadors, Ponç de (1) Anales de Aragón, Llibre IV, cap. V, fol. 231. (2) Arxiu Cor. Aragó, Reg. Jacob! 1 (1237), 74 i 75.—Monfar, 11, 16. (3) En Bofarull, cHistoria de Cataluña» 111,67-68 n., poden veure's les raons perquè alguns li diuen Pere 11. (Pere 111 d'Aragó i II de Catalunya). GUEKUFÎS DE LA NOBLESA CATALANA 103 Oluja, Joan de Ponç, Guerau de Meyà, Guerau de Aguiló, Jau¬ me de Peramola i altres molts. La causa perqué feien la gue¬ rra al Rei era perquè aquest, després de sa coronació, no con¬ vocava a Corts als catalans ni 'Is confirmava amb jurament les lleis, privilegis i llibertats que'Is Reis d'Aragó i Comtes de Barcelena els hi tenien concedits, puix no ignoraven que la cau¬ sa de no confirmar açò el sobirà consistia en sa ferma voluntat d' anuliar alguns privilegis que li semblaven venir en perjudici de la Corona. Els barons catalans, ressentits de la resistencia del Rei, li enviaren llurs cartes de deseiximent, a lo què res- Segell d' Ermenool X (1282) pongué el monarca prometent atendre-ls en lo què fos just, però sentint-se elis poderosos no volgueren escoltar tals pro¬ meses. Començà la guerra contra del bisbe d'Urgell, qui era del partit del Rei, per ço aquest li envià en son auxili al Go¬ vernador d'Aragó amb sa gent armada, i manà que I' aidessen els batlles de Ribagorza i de Pallars i els veguers de Cervera i d' Urgell, els quals además havien de lluitar contra els comtes Ramón Pole i Ermengol. Obligà també el Rei en Pere als Con¬ sells de Lleyda, Tamarit, Almenara, Cubells, Camarasa i Mont- gay que se juntessen per a resistir als sublevats i escrigué a tots els barons, que tenien feus a Catalunya, que 'I març se- 104 CAPÍTOL 111 güent fossen preparats per a fer la guerra contra de tots sos enemics. Deixà entretant el Rei els afersd'Aragó i Valencia; se diri¬ gí Catalunya i, amb les hosts que havien acudit a sa veu, a se'n vingué al comtat d'Urgell precisament quan el Comte de Foix havia preses Pons i Monmagastre i s'hi era resoltament fortificat. El Comte d'Urgell, els Vescomtes de Cardona i de Ager i altres se reforçaren a Balaguer i en altres castells. En Pere prengué Pons i Monmagastre, i passant a Agramunt, posà setge a la vila i al castell; però, mitjantçant les gestions de l'ar¬ quebisbe de Tarragona i l'abat de Poblet, se començaren des- seguit els preparatius per a la pau amb condicions ventatjoses per al Comte de Foix, qui, amb la realització del contracte o conveni de la pau, convertit en amic del Rei, demanà al mateix que restituís el Comtat a n' Ermengol d'Urgell, i don Pere, que no desitjava sinó tenir-los a tots contents, trobant-se a la vila d'Agramunt, donà a n' Ermengol enfeudats el comtat d'Ur¬ gell i vescomtat d'Ager, obligant-lo a acudir a les Corts Ge¬ nerals del regne d' Aragó (1) lo qual prometé Ermengol amb la cerimònia del jurament i homenatge que prestà a Pere III el dia 17 de décembre de 1278. Però quan menys s'ho pensaven fracassà la concordia i la pau de 1278. S'havia determinat en ella que '1 fill de don Pere, Jaume (més tard rei d'Aragó), se casés amb la filla del Comte de Foix; el Rei en virtut d'aquest casament feia donació a l'In¬ fant de totes les terres de Ribagorza i Pallars, i el Comte do¬ nava a sa filla el vescomtat de Castelló. Però no havent-se por¬ tat a efecte el matrimoni convingut—no sabém la causa que ho impedí,—el Comte de Foix pactà una aliansa amb els demés se¬ nyors de Catalunya, que eren fortament queixosos del Rei, per¬ què, segons l'autor de FlosMundi (2), no celebrava Corts Ge¬ nerals, perquè no'Is confirmava les llibertats, anç bé els hi (1) Arxiu Corona Aragó, n. 117, Pere II. Vegi's Monfar, II, 20-22. (2) Cf. Monfar «Historia Condes Urgel» II, pàg. 25. (¡rERIlES DE LA AOliLESA CATALAXA 105 demanava molts serveis; ademés volien que '1 sobirà els hi lliurés en havent-l'hi demanat per con¬ franc alodi llurs béns, i ducte d' ambaixadors, s' hi rotundament. Se juntaren negava contra '1 Rei els Comtes de Foix, Urgell i Pallars, els Vescom¬ te de Cardona i Vilamur i demés senyors que ja hem esmentat en r anterior guerra, els qui enviaren altre volta llur deseixi¬ ment en febrer de 1280. El Rei respongué que estava disposat «a pendre e de fer dret e tot ço que deguessem a vos e an »R. Folch e al comte de Paillars e a tots altres a qui nos dema- »nassen res»; però al dia següent escrigué a son germà, Jaume rei de Mallorca, suplicant-li l'aidés per a sufocar la rebel·lió, i ordenà al ensems als oficials del Rosselló, Cerdanya i al Ve¬ guer de Girona que 's preparessen per a la defensa. Els suble- vats refugiaren a Balaguer on se fortificaren i on hi tenien, se com diuen en Monfar i altres (1), ja al més de maig, 300 ca¬ vallers i 7000 infants; lo que arribat a noticia del monarca, amb gran diligencia i amb l'intenció de trobar desprevinguts a sos Lleyda; aqui pren¬ enemics, caminà de dia i de nit fins entrar a gué altra gent que, reunida amb la que portava, formà un nom¬ brós exèrcit, que en Monfar (2) fa arribar a 3000 cavallers i 100.000 infants, nombre certament exagerat; però que era sens dubte una lluidissima tropa en la qual hi formaven els Reis de Aragó i de Mallorca. Des de Térmens, el dia 24 de maig, el rei en Pere adreçà una lletra als de Balaguer per a que com- plissen els deures de vassalls (3), lletra que fou rebutjada, com ho diu el mateix Rei als prohomes d'Agramunt, justificant el mal que causava a Balaguer «et jassia que aiam fet mal a Balaguer »avem ho aut a fer per ço cor lo Comte de foix et la major apartida dels altres enamichs nostres eren layus et agens da- »cort dassetjantlos; et encara per ço cor enans que nos possa- (1) «Historia Condes Urgel» II, pàg. 26. (2) Ibi pàg. 27. (3) Appendix II, n. XII (Arxiu Cor. Aragó reg. 44, fol. 180 i 184).—Elqui millor ha tractat d'aquesta guerra és en Carreras i Candi en «Boletín Real Academia de Buenas Letras» Barcelona, VIII, pàg. 68, etc.—Cf. Bofarull «His¬ toria de Cataluña» III, 323-335.—Victor Balaguer «Historia de Cataluña». 106 Capítol m »rem al dit setje lur tremetezem carta que ells que atesessen a »nos ens regonegesen lo deute de la fe et de la naturalea en »quens eren tenuts la qual carta ne volgren pendre ans respo- »seren alguns dels Cortits que manas ais homes de leyda que »a ells no havía re que manar etc. Datum in obsidione balagarii »VII idus junii. S. P. marches.» (1) Arribà el fornit i molt valerós exèrcit del Rei davant de Ba¬ laguer molt de matí, quan encara els de dins estaven dormint, i posà setge a la ciutat, i amb cinc brígoles, especie de trabuc molt gros, de dia i de nit s'activà la demolició dels murs i expugnació de la ciutat. Però els de la ciutat, que eren d' allò més valents i pràctics, se defensaven molt bé, i de nit redre- Obol de bilió d' Ernengol X Pes: 0'40 gr. caven lo què durant el dia havía enfonsat la bateria de l'asset- jador i lluitaven amb extraordinari valor, sense que 'Is espantés el nombrós exèrcit enemic. El sobirà hagué de experimentar la manca de diner per a expedició tant colossal i contra una senyors tant poderosos, però els pobles, que li prometien di¬ ners en abundancia en lloc d'homes (2), els Templers amb llurs riqueses i els jueus amb llurs abominables usures el tra¬ gueren d'angunia i pogué continuar favorablement el setge. El dia 31 de maig ordenà a les Corts de Prades, Barbastre i Sa¬ badell que acudissen al campament reial, i el 7 i 9 de juny ma¬ nava que comparaguessen a Balaguer els homes de Pallars i Ribagorza, açò és dels pobles següents que esmenta el decret: Castellsent, Talarn, Viacamp, Estopanà, Lorenç, Falç, Casta- nesa, Benasque, Sos i sa vall, Pahuls, Valabriga, Sadanuy, (1) Arxiu Corona Aragó, Reg. 43, fr. 39. (2) Vegi 's el capital enorme que recollí cl Rei dels pobles que 's redimíeu. Carreras, 11. e. SEI'.ÍE I>E PERE III 107 Valdelierp, Sant Esteve de Bahil, Cornudella, Areny, Monta- nyana. Tremp, Llimiana, Monesma, Benabarre, Elius, Castellol- bena, Jusseu, Capella, Güell, Alasquarre, Fontova, Erdol, Fe¬ Diner de bilió d' Ermengol X Pes: 0*66 gr. rma, Sent, Alastre, Vall deTerraca, Laguarres(1). Mentrestant feia venir Pere III màquines de guerra i fletxers de totes parts, com se pot veure en les lletres reials que, per no allargar-nos desproporcionadament, no volem extractar (2). En el campa¬ ment hi havia obrers que fabricaven municions sense poder-ne donar l'abast, i a Lleyda escrivia el Rei an «En Mahomet, fa¬ bricant de Barbastre, per a obtenir quants instruments de ferre¬ ria hi trobés per a fer cayrells o puntes de fletxa» (3). Pere III rebé un auxili poderós el més de juny amb la subjecció deu Bellera, qui trametia al moment a sos antics companys, ara re¬ bels, la lletra següent; «Aquest acuyndaments trames en G. de »bellera als nobles et als Cavallers qui eren en Balaguer la for- »ma quals acuyndaments es aytal. Al noble et honrat A. dels »roger per la grada de deu Comte de paillars de mi en G. de »bellera Saluts. Fem vos saber quel senyor Rey mostra a nos »lo tort que pren sobre'l fet del Comdat Durgell et el tort et les «injuries per vos et per altres barons a ell fetes et als seus ho- »mens et a la sua terra sobre porfeta de dret et contra usatges »de barchinona per les quals raons et per ço cor nos som ten- »guts daindar et de valer al dit senyor Rey qui es nostre se- »nyor natural et per qui tenim gran re de so que avem dese- «ximnos de vos que de mal que fassam a vostres homens ne a (1) Arxiu Corona Aragó, Reg. 48, fol. 34. (2) Arxiu Cor. Aragó, Reg. 48, fol. 44 i 46. (3) Arxiu Cor. Aragó, Reg. 48, fol. 44. 108 CAI'ÍTOI, 111 »a vostres cozes ne a vostra terra siam tenguts. Datum nous en •¡>el setje de balaguer X Kalendas Julii. Raymundi fulchi — »sibi et hominibus et terre sue.—Comiti urgellensis.—Raymun- ■fdo de angalaria.—Poncio de Ribellis.—Bernardo rogerii da- ■»rUl.i> (1) Però els assetjats no feren cas d'aquest advertiment, anç bé continuaren amb més constancia la defensa. Un socors els hi arribà als de dins, qual noticia, per sa curiositat, trac den Monfar (2), què's l'autor de qui ho transcrigué en Bofarull (3). RamónRoger, germà del Comte de Pallars, Ramón d'An¬ glesola, Ramón de Marxa-Fava (de Quasconya) i Squiu de Miralpeix (de Tolosa), amb seixanta ballesters i quaranta ho- mens de cavall, se juntaren a Agramunt per a entrar a Bala¬ guer a fi de socórrer als assetjats, i des de aquella vila enviaren un correu molt diligent amb lletres per als de dins de Balaguer, dient-los'hi com estaven a punt d'entrar per aidar-los, però que, per a assegurar-se 'n bé, era precís que 'Is senyalessen el mo¬ ment que tindrien l'entrada expedita. Per indicar-ho devien col' locar dues feixines enceses en lo més alt del castell i després devien deixar-les caure en la fossada; fet aquest senyal, ells, amb 60 soldats i 40 cavalls, acudirien la nit següent a la porta de la ciutat. Però el correu fou pres i presentat al Rei, qui, llegint les lletres, s'enterà de la secreta astucia dels d'Agramunt; per açò manà que des de lo més alt de l'esglesia de Nostra Senyora d'Almatà, on estava el propi Rei, aquella mateixa nit tragues- sen les feixines enceses i les deixessen caure, i com que era de nit i l'esglesia d'Almatà hi era tocant i a la mateixa alçada del castell, pensaren els d'Agramunt que'Is del castell de Balaguer havien rebut la carta i que tenien ja l'entrada segura; per tant, marxaren precipitadament cap a Balaguer. El Rei no donà cap altra providencia, perquè 's pensava que vindria el socors el Arxiu Cor. Aragó, Reg. 48, fol. 51. (1) (2) «Historia Condes Urgel» II, 27, seg. (3) «Historia de Cataluña» 111, 336.—Diu en Bofarull que Monfar tal ve¬ gada ho tragué de les «memòries que 's conserven a Balaguer».—Jo no les tro¬ bo aquestes memories. (íRA.N setge de l'EllE UI 109 dia següent, conforme ho deia la carta; però aquells, qui ja eren a d'Almenar, al veure el senyal caminaren tant que a la torre mitxa nit eren ja prop de Balaguer i, passant pel costat del riu, arribaren al pont on tenien els de dins la ciutat llurs centinelles, els quals, pensant que eren els soldats del Rei que volien pen¬ dre la ciutat, tocaren alarma, lo qual sentint-ho els de la ciutat acudiren a les muralles. Els cavallers que havien d'entrar, per no perdre temps i tement algun perill en el pas del pont, se ti¬ raren al riu i nadant cridaven jjFoix i Cardona!! per a donar-se a conèixer i per a que no 'Is engeguessen fletxes els de la ciutat. Els soldats del Rei, que oiren aquestos crits, els persegui¬ ren amb bellestes i fonades, però no pogueren impedir que passessen. Un dels nadadors passà a l'altra part i demanà pel Comte de Pallars, dient-li que acudis a socórrer son germà i als demés que, per a socorre 'Is s'havien tirat al riu i que temia, per la fondaria que portava aquest, no s' haguessen ofegat. El Comte, molt entristit amb aquesta noticia, acudí a la porta on trobà a son germà i als demés cavallers i peons, exceptats qua¬ tre cavallers i vint i cinc dels demés que s'havien ofegat. Un dels que hi mancaven era Squiu de Miralpeix; aquest, trobant-se davall el pont, on és més forta la corrent, va perdre el cavall i ell aixis com pogué va lograr agafar-se a un pilar del pont; els cavallers de la ciutat surtiren per a recullirlo an ell i als altres, i amb una barca se posaren davall del pont per a que s' hi deixés caure; però com era tant alt, no volgué arriscar-s 'hi per por de fallar en el salt i ofegar-se; aixis el deixaren per a cercar als de¬ més, puix que la corrent no 'Is permetia estacionar-se davall del pont. En començant a fer-se de dia, els del Rei, veient a Montes¬ quiu en aquell lloc, el despenjaren i el dugueren pres a la pre¬ sencia del monarca, qui el desarmà i el retingué en sa compa¬ nyia. Per a impedir altre vegada als assetjats el secors de fóra, diu en Monfar (1), que'l Rei manà fer dos altres ponts, un de (I) «Historia Condes Urgel» II, pàg. 30. 110 (lAI'írOL III estaques, més amunt de la ciutat, i i'altre de barquetes engan¬ xades amb cadenes, més avall; i aquestos ponts els feu guar¬ dar de dia i de nit. D'un d'aquestos ponts diu el procés que 's feu després de la presa de Balaguer: «Lo rei en Pere levà lo »setge de Balaguer, lexà un pont de fusta que havie feyt en lo »setge, en poder de Pere de Palau amb encarrech de que ven- »gués la fusta, claus i demés materials, a profit del Sobirà.» El Rei, volent pendre desseguit la ciutat, va escriure a Li¬ nyola el 21 de juny per a que I" aidés; també se dirigí el 22 als de Tamarit manant-los'hi que vinguessin a Balaguer baix pena de mort i confiscació de béns (1). Finalment, el 24, cridà tot Catalunya per a que, segons l'obligació del estatut Princeps namque (2), vinguessin tots els homes aptes per a la guerra al setje de Balaguer. Aixís ho escriu a l'arquebisbe de Tarragona, als bisbes d'Urgell, Barcelona, Lleyda, Girona, Tortosa, Capí¬ tol de Vich, Prévost de Solsona, als abats de Poblet, Santes Creus i Sant Cugat, als Mestres Templers i Joanistes, a Gui¬ llem de Sant Vicens, procurador de Gastón de Foix, als ho¬ mes de Tarragona, Alcover, Reus, La Selva, Valls, Escornal¬ bou, Tortosa, Seu d' Urgell i Sanahuja; a Berenguer de Puig- vert, Berenguer d'Anglesola, Vich, Moneada, Sabadell, Sant- manat, Torelló, Orís, Parnés, Castellar, Tona, Malla, Voltregà, ' Martorell, Castellvell, Bàscara, La Bisbal, La Granada, Vilarro- dona, Montmell, Vallmoll, a Ramón de Cervera, Ramón de Pe¬ ralta i als homes de Fuente i de Conxol. L'edicte reial és del tenor següent: ^Petras del gratia Rex aragonis Ffidelibus ^suis... Salutemetgratiam. Ben sabets com nos tenim asset- »gats lo Comte de foix et els altres enemics nostres en Bala- »guer. F avem hoit que alcuns comtes et cavalers et servents »daltres terres venenen nostra terra en ajuda daquels contra »nos. Hon com enlusatge de. Barchinona sia contengut: Sil »Princep per nengun cas assetgat sera o ell metex sos enemics (1) Arxiu Corona Aragó, Reg. 48, fol. 47. (2) Solzament en els casos més aparats s'acudia al Prínceps namque, es¬ tatut de Barcelona. liiiA.x Setge de pere iii 111 »assetgats tenra o hoyra aicu Rey Princep contra si venir a o «combatre. E sa terra a secorrer et el amonestara axi per letres >>com per missatges o per costums per les quals terra sol esser «acostumada ço es assaber per fars o per alimares. Tots els »homens axí cavalers com peons qui aien edat et poder de com- «batre aitantost com aço oiran o veuran com pus tost pusquen »a el socorrer. E si nengu falra a ell daiuda que en aço a el fer »pora aperdre deu per tots temps totes coses que per aquell ha. »E qui per ell honor no tenirà esment a el lo faliment et la des- »honor que a el haura feit ab sagrament et ab aver juran ab «pròpies mans per ço cor nengu non deu falir al princep a tan «gran obra o a tan gran necessitat. Deim et manam a vos et a «cadaun de vos sots la pena en lusatge contenguda que segons «la tenor del dit usatge vistes les presents vingats a nos en «aluda de nos et de nostra terra ab cavalers et ab homens vos- «tros dels vostres lochs et ab tot vostre poder. Datum IX Ka- «lenda julii.» (1) Restaren elsassetjats tant oprimits veient la creixent força del Rei, mentres la llur anava minvant, que determinaren en- tregar-se al Rei, puix que 'Is balaguerins estaven cansats de la guerra i de les tristes conseqüències que experimentaven en els sembrats i havien menaçat que, si dintre poc no venia un conveni entre 'Is cavallers assetjats i el Rei, ells donarien entra¬ da al sobirà. Encara que l'haver-se d' entregar en mans del Rei era per Ramón Roger, Ramón d'Anglesola i Ponç de Ribelles una cosa intolierable, puix desconfiaven d'obtenir-ne el perdó i temien ésser-ne castigats amb pena capital, no tingueren altre remei que fer-ho. Surtiren els cavallers vençuts de la ciutat i postrats als peus de don Pere li demanaren que 'Is tractés amb pietat, però el Rei sense escotar-los va manar a son fill n' Al¬ fons que 'Is posés presos, deixant anar als demés. La capitula¬ ció de la ciutat sembla que fou el dia 10 de juliol, car fins alesho¬ res sempre firmava el monarca ses lletres in obsídíoní Balaga- (1) Arxiu Corona Aragó, Reg. 48, fol. 52. 112 CAPÍTOL 111 ra, però aquell dia ja hi posa in Balagarío; lo qual demostra contra Monfar (1) que la retició de Balaguer no tingué lloc fins al juliol. Com a fi de l'expedició a Balaguer volgué el Rei que 'Is balaguerins, els d'Agramunt i Ponç li prestessen home¬ natge, que fou del tenor següent: «Yo aytal per mi et per los »meus promet a vos senyor meu en P. per la gracia de Deu »rey Daragó datendre e cumplir a tot mon poder totz los dretz »que vos avetz e aver devetz per qualque reo se sia en (bala- »guer) et en ses pertinencies. E de ço vos fa homenatge a cos- »ta sua de barchinona et o jur sobre los sens evangelis de te- »nir et de complir axi com damunt es dit.» Aixís acabà la guerra de 1280 (2). Als Comtes de Foix i de Pallars, com a principals autors de la rebel·lió, manà el Rei que se'ls formés procés, però els de¬ més obtingueren la llibertat. Fou el sobirà en gran manera be¬ nigne i solzament exclogué del perdó general als clergues que havien predicat contra d'ell dins de Balaguer (3). Al Comte de Urgell li exigí les potestats de molts castells dels quals n' Fr- mengol li era feudatari, entre ells Monmagastre, Tiurana, Vila¬ plana, Ager, Os, Tartareu, Montosor de Millà, Claramunt, Ca- mals, Peramola, Pinell, Madrona, Biosca, Taltahull, Josa, etc. (4) Finalment, el 30 de juliol de 1281, en la capella del castell de Lleyda, se feu la reconciliació entre 'Is nobles vençuts i el Rei, qui donà a tots llibertat completa. (1) Arxiu Corona Aragó, R. 48, fol. 78.—Carreras 11. e. (2) Arxiu Corona Aragó, R. 44, fol. 184. (3) Arxiu Corona Aragó, R. 48, fol. 112. (4) Arxiu Corona Aragó, R. 49, fol. 182 seg. CAPÍTOL QUART Balaguer durant el govern dels últims Comtes De la descripció feta de les guerres de Jaume I el Conque¬ ridor i son fill Pere el Gran se veu clarament que les discòr¬ dies i les lluites ensagnaren el govern del comte Ermengol de Cabrera. El castell i la ciutat de Balaguer passaven contínua¬ ment d' senyor a un altre; en un 1278 el Rei donava en comen- da el castell de Balaguer i els d'algunes altres poblacions al comte de Foix, Roger Bernat; després de poc, els entregava a Ermengol d" Urgell; T any següent Pere lli venda als rebels i se quedava amb Balaguer, però en maig de 1286 ja era tornada aquesta possessió al mateix n' Ermengol juntament amb tot el comtat d' Urgell (I). Aquest comte Ermengol de Cabrera portà i manifestà un gran afecte a sa terra senyorial i Balaguer li déu molts benefi¬ cis. A Casa Ciutat se conserva preciós pergamí d' aquest un comte en cl que 12 de janer de 1283 confirmà les consta que a llibertats, franquícies, immunitats i bones usances de la pobla¬ ció (2). Amb aquesta acció feu altra no cosa, per çò, que se¬ guir les petjades de sos antecessors, de la comtesa Maria, na el 1 de febrer de 1219 (3); de Ponç de Cabrera, en 8 de dé¬ cembre de 1227 (4); del rei Jaume el Conqueridor, el 1 de març (1) Montar. (Hist. Coud. Urgell, il, p. 36-7) porta el text d' aquesta do¬ nació. (2) Perg. n. 19. (3) Perg. n. 19 (privil. 27). (4) Perg. n. 19 (privil. 12). 114 CAPÍTOL IV de 1232 (1). Tant gelosos eren els baiaguerins i els demés súb¬ dits del comte d'Urgell de llurs privilegis, i tant entranyat esta¬ va en aquells pobles l'esperit de la llur autonomia, que, en prenent llurs senyors possessió dels estats per ells heretats, ha¬ vien de jurar guardar-los'hi totes les llibertats i bones costums. El comte n'Alvar, al comunicar, en 17 d'octubre de 1252, que surtía de l'edat pupil'lar i prenia la senyoria del Comtat, promet conservar totes les immunitats de Balaguer; i més tard Ermen- gol de Cabrera, en 25 de juny de 1311, declarava que tots sos successors, abans de rebre 1' homenatge (fe liqiiia) i jurament de llurs súbdits, vindrien obligats a jurar i fer constar en públic document que confirmaven, volien conservar intactes totes les llibertats de llurs súbdits, i manava que abans de practicar aquest acte i formular aquesta promesa no 'Is hi donessen possessió de la terra (2), lo qual se feu i s'observà a Balaguer amb escrupulosa exactitut per lo menys fins al segle xvi; i quan els procuradors del Rei o del Senyor de la ciutat se pre¬ sentaven per a pendre 'n possessió, eren detinguts fora del portal del pont fins que en nom del delegant juraven mantenir els furs de la mateixa població, dictant a l'efecte un rescripto que firmaven, des de '1 segle xiv, en l'esglesia dels frares Pre¬ dicadors (3). Quan ne prenia possessió el mateix Rei, o el Comte, realitzaven aquest acte a 1' esglesia d' Alamatà (4). Ermengol de Cabrera prometia ademés, en 1286, als pro- homes de Balaguer que 'Is eximiria d' alguns serveis personals, tant dins com fóra la ciutat (5); i alguns anys després, çò és, en 1310, els deslliurava del tribut de lezda (6) en el terme de Seró (7). Favori en gran escala el comerç de Balaguer, proibint que (1) Arxiu mun. perg. 19 (privil. 13). (2) Arxiu Corona Aragó. Reg. grat. Alton., Reg. 474, fol. 25. (3) Arxiu mun. de Balaguer, n. bXXIl. (Abans del segle XIV tal vegada se feia açò en l'esglesia del pont. (4) Arxiu mun. de Balaguer, n. 12. (5) Ibi. n. 9 (privil. 32). (6) Cf. sobre la lleuda lo que deixem notat. (7) Arxiu mun. de Balaguer, n. 9 (priv. 15). 115 ningú portés vi estrany a la ciutat des de Tots Sants fins a Pasqua (1), i el dia 4 de juny de 1309 allargà aquest temps fins a dos mesos després d' aquell terme (2); privilegis que foren confirmats i aixamplats per ï Infant n'Anfós, comte d'Urgell, i més tard, rei d'Aragó (3). He vist un diploma del mateix comte n'Ermengol, expedit el dia 11 de septembre de 1290, cu que, considerant (son parau¬ les seves) els grans i agradables serveis que els prohomes de la ciutat de Balaguer havíeu fets an ell i a sos predecessors //- beraliter et gratanter, «per aument del nostre honor e incre¬ ment de dita ciutat», concedeix (¡ue cada any se celebrin en dita ciutat segones fires, que, començant per Sant Martí, duressen sis dies continuus; confirma també la fira que ja tenia lloc, des de l'any 1211, per Sant Bartomeu i els següents déu dies; i per a fomentar el concurs de gent declara que en dites fires no s' haurà de donar al batlle ni als del castell sinó la meitat de la lleuda que s" acostumava a cobrar a Balaguer, eximint de 1' al¬ tra meitat a totes les persones eclesiàstiques o seglars, jueus, sarrains i altres que vinguessen a dites fires (4). Des de aquest moment se celebraren, doncs, en aquesta població dues fires, la de Sant Bartomeu i la de Sant Martí, a les quals s' hí afegi¬ ren més tard la de Carnestoltes i la de Sant Pere Màrtir; la primera durava per espai de vint dies a causa de la gran con¬ currencia, començant el dimarçs abans de Carnaval segons privilegi den Ferran el Catòlic concedit cl 19 de juny de 1510 (5); i la segona, la de Sant Pere Màrtir, fou otorgada per 1' em¬ perador Carles V, o millor dit, per son fill Felip, qui després fou rei d' Espanya (6). El mercat del dissabte i la fira de Sant Bartomeu els obtin¬ gué Balaguer del rei Pere II. segons consta del document reial (1) Arxiu dc Balaguer, 38. iinin. (2) Ibi. 35. n. (3) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 3Q0 foi. 235 i arxiu mun. Balaguer, ii. 17. (4) Arxiu mun. de Balaguer, n. 5. Apèndix II, n. XX. (5) Arxiu mun. de Balaguer, n. 55. Appedix II, n. LXIV. (6) Arxiu munc. de Balaguer, n. 59.'Appendix II, n. LXVI. 116 CAi'í rui. IV de 16 d'octubre de 1211, que presento als lectors en 1' Appen¬ dix(1), privilegi confirmat per la comtesa Maria i son fill n Er- mengol el dia 1 de febrer de 1219 (2); el mercat del dimecres Clixé den Juli Vintró Sepulcre d' Ermenool i na Dolça Monestir de les Avellanes. el concedí el comte d' Urgell, en Pere. en 19 de març de 1387 a favor dels jueus de Balaguer «o6 favorem vestrí aljame Judeo- (1) Arxis mun. de Balaguer, n. 1. Appendix II, n. X. (2) Arxiu mun. de Balaguer, n. 9 (priv. 27). I·IÍIVILEÜIS ÜE liALAíil ER 117 ram Balagarih. (1) En 21 d'agost de 1216 expedí el civitatis comte n'Ermengol un privilegi, en virtut del que ni el Comte ni els seus poguessen «fer a Balaguer inquisició general» (2). En 1308 dóna aquest comte dos documents curiosos; pel pri¬ mer, 5 d' abril, dirimeix un pleit que hi havia en aquesta ciutat entre 'Is prohomes i els carnicers (3) fallant que la ciutat puga construir lliurement i a son gust les carniceríes que, per altra part, mana sien ben proveides (4); pel segón, del 30 de juny, feu tancar la trinxería de Balaguer, si bé després donà un decret regulant els jocs il·lícits (5). Se veurà l'ingenuitat d'aquells temps i la llibertat de que gaudia el poble amb lo que anem a referir. El Comte havia publicat i fet predicar a sos súbdits que li representessen els danys i perjudicis que 'Is hi hagués pogut causar ell i sos predecessors. Els prohomes de Balaguer se re¬ uneixen i li diuen en un llarg memorial tot lo que ha de resti¬ tuir a la ciutat i, després d' unes fortes expresions, acaben amb aquestes paraules «ítem diuen los prohoms de la universitat 'damunt dita que vos molt alt senyor comte damont dit avets '^confermat e atorgat e renovelat e a els ab carta vostra publi- »ca ab segell vostre pendent feyta per ma den Ramon dez »moyll publich notari vostre ça ab enrere tots privilegis, cartes, «donacions, atorgaments, franquises e libertats feytes a els per «los honrats predecessors vostres, comte e comteses durgell e «encare totes bones usanses e costums lurs per que senyor ^sots pus deveíz miyls tenir per tengut de tenir e obligat eus >dobservar e aquels e aqueles et de restituir e de fer observar "desmenar a els tot ço que contra les damont dites libertats e «franquises dels ayats haut majorment com lo damont dit privi- «legi feyt per vos sia jurat.» (6). (1) Arxiu mun. de Balaguer, n. 31. (2) Arxiu mun. de Balaguer, n. 9 (privi!. 25). (3) Arxiu mun. de Balaguer, n. 6 i n. 9 (privil. 34). (4) Sobre els carnicers cf. document publicat en «La Falç» (Balaguer) n. 2.on i 3.er (5) Appendix II, n. XXI. Arxiu mun. Balaguer, n. 9 (priv. 33). (6) Arxiu mun. de Balaguer, n. 14, 118 CAI'ÍTOL IV Però lo que honora sobiranament an aquest comte és la con¬ cessió de paers a Balaguer, l'any 1310, i Thaver fundat el mag¬ nífic convent de Sant Domingo. Sobre"! primer privilegi devem notar que Balaguer el demanà al Comte. «Item demanen los dits »prohomes que sie placia del senyor Comte que torn en posses- »sio los prohomes de la Ciutat, de pahers, los quals pahers fo- »ren otorgats daver et de tenir en la dita ciutat continuament »tro que lo senyor Comte Nermengol qui ara es contrasta los »dits pahers, com els dits paers entenen a aver e tenir a profit »de la Ciutat et a bon governament daquela e de son terme e »a honor del dit senyor Comte e sens prejudici del e dels altres «senyors o drets......« ( I). Diuen els prohomes i el Comte en la carta de concessió que abans foren concedits aquestos paers, però jo 110 "n trobo rastre en els documents anteriors. Amb un document posterior mana al batlle de Balaguer el fidel compli¬ ment d'aquell privilegi. Encloc aquest document en I'Appen¬ dix II, n. XXII. L' any 1314 s'era retirat el comte n'Ermengol de Cabrera a la vila de Camporells, en el comtat de Ribagorza, per a res- tablir-se en sa salut, però s'agrava de tal manera sa malal¬ tia que expirà a mig més de juliol d'aquell any. Abans de mo¬ rir, el dia 10 del mateix més, otorgà son testament a Arnau de Girona, notari de Balaguer, en cl qual disposa que sos marme- sors fundin a I' horta de Balaguer i al cap del pont un convent de l'Ordre de Sant Domingo per a un Prior i dotze religiosos a quins mana entregar ornaments. Vestuaris, llibres, càlzers de plata, creus i demés coses necessaries i que de I' aigua de la cequia amb que 's regava I' horta se 'Is donés la necessària per llurs usos. Disposa que dits marmesors comprin un censal de 1,500 sous acrimontesos i que 'Is majorals de la confraria de Ntra. Sra. d' Almatà cobrin el dit censal cada any entregant-lo al Prior i convent de Predicadors; finalment concedeix franque¬ ses, exempcions i immunitats a les terres, horts i finques exis- (1) Arxiu mun. de Balaguer, n. l·l. ku.ndackí dei, cdivvem de i'redicadoks 119 tents i a les que en 1' esdevenidor per qualsevol causa adquirís dit convent (1). Aquesta fundació no tingué efecte ni 's posà en execució fins a r any 1323, en que el rei en Jaume II d'Aragó, pare del comte d'Urgell n'Anfós, obtingué la corresponent butlla de Claustres del convent de Sant Domingo. joan XXll, que inútilment he recercada en el Bullarium Ro- manum i en els Anales de l'Ordre de Sant Domingo. Ens cons¬ ta que en 1333 ja hi habitaven els religiosos de dita Ordre; això no aleshores estés tot terminat, inclosa l'esgle- vol dir que sia, puix que '1 2 de juliol de 1350 el bisbe d' Urgell, Nicolau, se queixa de que no sia acabada 1' esglesia, malgrat el testa¬ ment de 1314, i mana que donguin, de la deixa de l'Infant en Jaume, 5.000 sous per a acabar el cap de la mateixa (2). Sofrí molt aquest monestir en el setge de 1413 fins al punt (1) Després de no poques diligenries he pogut trobar aquest privilegi que Í03-104. Appendix II, n. XXIII. transcric de l'arxiu Cor. Aragó. R. 2393, tol. (2) Vegi 's aquest document original en el convent de les Clarises del Sant Crist d' aquesta ciutat. 120 CAPÍTOI. IV que, per a restaurar-lo, manà en Ferran d'Antequera que entre- guessen al Prior 2100 florins d'or d 'Aragó; i son successor, el rei Alfons V, feu donació al mateix monestir de la Casa de la Com- tesa a fi de compensar-lo dels danys del setge, com ho veurem en son lloc. En Monfar, en el segle xvii, deia d'aquest convent; «Es un edifici molt sumptuós i ben acabat, tot de pedra picada, molt gran i capaç amb nombroses i bones capelles i dos claus¬ tres molt grans i espaiosos; hi ha molts dormitoris i tots els quartos i oficines necessaries a tant gran convent, un dels mi¬ llors de la Corona, ja que Is marmesors volgueren que surtís aquest edifici tant erinós com si hagués dirigit 1' obra el ma¬ teix fundador. Hi ha en 1'esglesia molts sepulcres de cavallers de la ciutat de Balaguer i comtat d Urgell; en la capella de Sant Pere Màrtir s' hi veu una caixa de marmol molt ben tre¬ ballada, i en la pedra que la cubreix dues figures, que denoten ésser fills de rei amb les corones al cap i espases a la ma; els coixins que tenen davall de llurs caps estan sembrats d escuts molt petits, amb les barres catalanes, altres amb les armes uns d" Entença, senyal certa de que són fills dels Infants n" Anfós i na Teresa d' Entença. (1). Són surtits d' aquest monestir de Sant Domingo insignes religiosos en santedat i lletres, per exemple Fra Bartomeu de Panadés, Lector de Sentencies en el Sacre-Palau i més tard Provincial de la Corona, i Fra Bartomeu de la Ràpita, que tam¬ bé fou Provincial. S'han celebrat en aquest convent cinc Capí¬ tols Provincials i sis Congregacions (2). MoríErmengol de Cabrera, i, no deixant successió, el com¬ tat d'Urgell passà al rei d'Aragó en Jaume 11, qui el donà a (1) Hist. Con. Urgell, il, p. 52. — La capella de Saut Pere Màrtir està de¬ dicada actualment al Sagrat Cor de Maria; la cai.\a mortuoria ha desaparegut i sols se veuen les armes de la familia comtal gravades en una pedra de la paret. (2) Manuscripte de Fr. Pere Vidal «Annales O Praedicat.» Bibliot. Univ. Barcelona. = PP. B. Rais i Navarro «Hist. Prov. Aragón». Saragossa, 18Q1, p. 111. I.' IXFAN |- >' AM'ÚS I)' AIlAUi'l 121 son fill n'Anfós (1314-1336) (1). Fou aquest tal vegada el com¬ te que més aimà la ciutat de Balaguer, on residía constantment, habitant el gran palau del castell, des de on concedí moltíssi- mes mercès an aquesta ciutat, d' alguna de les quals ja hem parlat. Se casà amb na Teresa d' Entença i d'ella tingué alguns fills, com ho diu amb infantil candidesa llur fill el rei en Pe¬ re 111 [iv| ei del Punyalet en la Crònica que deixà escrita: «Los » damunt dits pare e mare nostre (Nanfos e Theresa) entre tot s>temps de la llur vida hagueren daquell matrimoni VII fills, es »a saber cinc mascles e dues famelles. Lo primer dels mascles »hac nom Alfonso e visqué hun any solament e morí en Bala- »guer e fou soterrat en la dita vila en la esglesia de sancta Ma- ^ria Dalmata. Apres nasquem Nos^ etc. (2). Quan el comte i Infant n' Anfós emprengué 1' expedició i conquista de Sardenya, nomenà procurador general i governa¬ dor del comtat d' Urgell a Pere de Colom, canonge de la Seu de Lleyda i Rector de Balaguer, qui tingué dit encàrrec per es¬ pai de molts anys amb gust i satisfacció del Rei, dels Infants i del poble fins al 1332 en que va ésser preconitzat bisbe d'aque¬ lla ciutat (3). El dia 14 de novembre de 1314, al pendre possessió del Comtat, n'Anfós extengué un honorífic diploma que firmà en r esglesia d'Almatà en favor dels usos i privilegis de Bala¬ guer (4). Es interessantíssima la facultat que el 1 .«"■ de juny de 1328, essent ja rei d'Aragó, donà a Pere de Corneylles, d' aquesta ciutat, per a que pogués fer moneda a Balaguer «mo- netam pictariim seu pugueses de métallo erls dum taxat^, com estava concedit abans a Arnau de Cervera, ciutadà també ba- laguerí (5). (1) El text en I' arxiu d' Ager, u. 2498. (2)«Chronica de Pedro IV o del Punyalet». — Barcelona 1850, c. 1, p. 29. (3) En r arxiu de la Corona d' Aragó s' hi troben alguns documents a fa¬ vor d' aquest Rector. (4) Arxiu de la Cor. Aragó. Grat.Alfs. II. e. Arxiu mun. de Balaguer, n. 12. (5) Arxiu Cor. Aragó. Reg. 475, fol. 84 i 85.—Vegi's en Monfar «Hist. Cond. Urgel,» t. 11, pàg. 296 seg. on s'hi troba una erudita disertació sobre les antigues monedes. 122 C.AI'ÍTOI. IV També són importants els privilegis del 29 de maig de 1322, que eximia a la nostra ciutat de tota lezda, peatge, pas¬ satge, pes, usatge (1) i mesuratge en tot el comtat d'Urgell i vescomtat d' Ager (2), i el de juny següent manant que no 's donessin morabatins per a béns parafernals (3). Als paers de la mateixa població concedia el 29 de maig de 1322 que ells, juntament amb els prohomes, pugnessin examinar el pes dels fla- B 1^ Moneda de llautó atribuida a na Moneda de llautó atribuida a na Teresa Teresa d'Entença. Sense revers. d'Entença. No té revers. quers i posar-los hi multes quan manquessin a la justicia comer¬ cial (4), i, per aprevenir aquest dany, cinc anys després regu¬ lava el poder dels dos mustasafs encarregats de vigilar les mesures i pesos (5). Per a aumentar encara més el concurs a fires de la ciutat, lo mateix que als mercats, posa baix sa protecció a tots els que hi acudissen (19 febrer 1327) (6) i vol que puguin els de Balaguer allargar la fira els dies que 'Is paers i prohomes creguin convenients (7). L'any 1322 va donar n'An- fós la ciutat de Balaguer enfeudada a Ramón Mur a qui també concedí ad vitam les possessions que tenia en el pla d' Al- matà (8). El dia 12 de juny de 1334 escriu n' Anfós, ja rei d' Aragó, al cavallers i feudataris del comtat d' Urgell manifestant-los 'hi (1) Significa: dret, delme, cens, tribut o impost. Hi havia un altre usatge. Balari, «Orig. hist. Gat.» p. 454. (2) Arxiu mun. de Balaguer, n. 19 (priv. 45). (3) Arxiu mun. de Balaguer, n. 19 (priv. 45 bis). (9) Arxiu mun. de Balaguer, n. 23. (5) Arxiu mun. de Balaguer, n. 9 (priv. 43) i 24, segona part. (6) Arxiu mun. de Balaguer, n. 18. (7) Ibi. n. 9 (priv. 16 i 31 ). (8) Més tard en Ferran d' Antequera donava part d' aquesta possessió que havia estat de Jaume el Desditxat, KODACIÓ DEL CUWE.Vl' DE LES CLAIILSSES 123 que devien prestar sagrament i homenatge a son fill Jaume, se¬ gons costum de la terra; i en aquest sentit escrigué també el dia 13 a la ciutat de Balaguer i viles d'Agramunt, Ager, Linyola, Al¬ besa, Pons, Cartelló de Farfanya i altres; per tant els deslliga del jurament que li havien prestat an ell, quan prengué posses¬ sió del Comtat. El comte Jaume contragué matrimoni amb Cecilia de en Comenge, senyora de gran virtut. An aquestos comtes se déu la fundació del monestir de les religioses Clarisses de Balaguer. Vol r analista Feliu (1) que aquest monestir de monges fos fundat ja en 1257, i el cronista francescà P. Coll (2) diu que en r arxiu de la Provincia Seráfica s' hi trobava un manuscrit que assegurava haver-se començat 1' any 1260, i, seguint a son pre¬ decessor P. Batlle (3), atribueix la fundació a un gran i senya¬ lat favor d'un comte d'Urgell, assolit per revelació divina. Jo no trobo cap document sobre aquesta fundació. Al morir r Infant en Jaume a Barcelona el 15 de novembre de 1347 otor¬ ga son testament, en que deixa ordenat que sos marmesors, que eren la Comtesa sa muller. Bernat de Camporrells i Ber¬ nat de Castelló, fundessen a Balaguer un convent de 1' Ordre de Santa Clara per a tretze monges, i que e'n 1' esglesia de dit convent s' hi fabriqués un sepulcre per a traslladar-hi ses des¬ pulles, que interinament foren dipositades a Sant Francesc de Barcelona (4). Se trobava aleshores la Comtesa seguint la Cort, quan sapigué la trista noticia de la mort de son marit; per lo que se'n anà a Balaguer, on visqué retirada tenint cura de son fill, en Pere, i de sos estats. Aposentada en el castell pensà en posar en execució el testament den Jaume, son marit, i amb aquest (1)Anales Catal. Tom. II. Lib. II. Cap. 2, p. 56. (2)Chronica Seráfica, 1, p. 311. (3) Ms. de la bibl. univ. de Barcelona. (4) L' original del decret de la fundació se conserva en el monestir del Sant Crit, on s' hi trobaràn molts document que il·lustren I' historia d'aquest convent. Alguns pergamins del monestir ens manifesten que aquest tingué domini sobre Ribelles i altres punts. 124 CAl'iroL IV fi cridà i convocà ais altres dos marmesors i, veient que no podia realitzar son projecte, que era donar a les religioses Clarisses 1' esglesia d ' Almatà, sense ei consentiment dei Ciero i Paeria de ia ciutat, resolgué convocar Guillem Julià, rector d Almatà, Jaume Rius, vicari perpetuo; Arnau Seguí, Pere Meal i Francesc Bertran, canonges; Bernat del Castillo, com a batlle, i els 26 subjectes que formaven el Concell de la ciutat. Tractat r assumpte en dit consell o junta, se resolgué i deter¬ minà que, amb certs pactes i condicions, se fabriqués el referit convent i habitació per a les Clarises en la casa de la confraria d' Almatà, que era al costat de 1' esglesia parroquial. El pacte que s' estipulà fou que, al donar 1' esglesia d'Almatà a les mon¬ ges, s'havia de construir una nova parroquia, que 's l'actual esglesia de Santa Maria, de que parlarem després. També se determinà que en aquesta permuta no s' hi entenien ni anaven compresos els llegats i fundacions deixats a l'esglesia d'Almatà, ni 'Is llibres i ornaments. Però considerant na Cecilia que la quantitat donada per son espòs no seria suficient per a 1' ordi¬ naria manutenció de les monges, coneixedora de la marmesoria existent del difunt comte d' Urgell Ermengol de Cabrera, sol' licità del bisbe d'Urgell, Nicolau, que's trobava a Guissona, alguna partida, suposant que serviria per a obra pia; a la qual sol'lidtut contestà aquell prelat, enviant-li el 2 de juliol de 1350, uns 842 sous jaquesos de censal per a dita fundació. La Comte- sa feu enllestir les obres i al cap de dos anys ja era terminada la fundació. Però durà poc la satisfacció de la Comtesa, perquè, havent succeït al cardenal Capoccio (Bernat) en el bisbat d'Urgell, Fr. Hugus de Vacco, no tingué aquest per canònica dita funda¬ ció i per això no volgué aprovar-la ni ratificar la permuta de la parroquial. Se mantingué tant ferm el Bisbe en aquesta deter¬ minació que passà a excomunicar a l'abadessa de dit convent (que era Sor Marguerida de Moneada, neboda de la reina Eli¬ senda), i també llençà censures contra'ls principals de la ciutat. En vista d'això, per interposició d' algunes persones de pres- AM' CItlSI' Dli liAl,A(il lili 125 tigi, se convingué entre ambdues parts litigants deixar I' afer a dos jutges àrbitres, qui foren Ramón Gene, capiscol d' Urgell i Ramón Dusay, de Barcelona, a fi de que, escoltades les raons d' una i altra part, definissen la qüestió; però no puguent con¬ venir se "n elegiren dos més, çò és, en Pere Glascuerri, ar¬ quebisbe de Tarragona i en Pere Solmella. Vistes i oides pels referits jutges àrbitres les raons aplegades per ambdues parts, sentenciaren i definiren per ben fet i disposat tot quant s'era executat durant la Sede Vacant de conformitat amb el decret del Vicari General, i que per conseqüència devia en aquell ma¬ teix dia el bisbe Fr. Hugus de Vacco aprovar la fundació i per¬ muta, com ho executà a Barcelona el 15 de febrer de 1361, segons consta en el document original, que conserven les mon¬ ges del Sant Crist. En 1408, a 20 de maig, el comte en Pere feu son testament al palau del castell d'aquesta ciutat, en que disposava que s'au- mentés en déu el nombre de les tretze religioses d'Almatà, a les quals deixà cent lliures, i disposà i encarregà a son hereu que obtingués del Papa la competent facultat per a posar PP. Fran¬ ciscans a Almatà, traslladant les mateixes monges a un altra part, çò es, a Y Acampado, on s'hi havia d'edificar un mo¬ nestir per a elles. No 's realitzà aquesta permuta. En 1474 se trobava aquest monestir molt derruït, tal vega¬ da per les guerres den Joan II, qui obligà al bisbe d'Urgell a dirigir una circular als rectors i fidels per a que amb almoines socorreguessen aquesta necessitat; però l'any 1612 se trobava en pitjor estat en lo material i en verdadera crisis personal, puix que hi residia una sola monja, a la que manà el bisbe que aban¬ donés el monestir. aquell temps, havent-se difundit per Espanya, per Sici¬ En parts la devoció al miraculós Sant Crist d" aquesta lia i altres ciutat venerat en r esglesia d' Almatà, determinaren els paers i Consell restaurar i engrandir el dit santuari i traslladar a 1' al¬ tar major la cèlebre imatge; i, afi de que aquesta fos venerada amb culte solemne i continuu, convingueren també eh recons- 126 CAPÍTOL tV truir el monestir. El dia 21 de març de 1622 s' instaiava en aquest convent la nova comunitat de mongesCiarisses detina- des per a fer la còrt ai Sant Crist d' aquesta ciutat (1). En parlant de la fundació del monestir del Sant Crist, la materia me porta naturalment a dir quatre paraules sobre I' er- mosa tradició popular de que gaudeix F imatge del Patró d' aquesta ciutat; però, al fer-ho, me limitaré a transcriure les pa¬ raules del cronista P. Coll, esperant que una ploma més auto¬ ritzada que la meva ens dongui aviat 1' historia crítica de tan cèlebre santuari i imatge: «A últims de 1300 succeí la miraculosaaparició de F imat- :»ge del Sant Crist, que 's F esglesia del convent venera en »i sols en les mans de l'abadessa volgué entregar-se. S' apa- »regué una nit en el riu, pujant contra corrent, amb unes res- »plandents llums a les extremitats de la creu, sentint-se al en- »sems càntics d'àngels pels aires que amb lo celestial de les »veus sospeníen els oits; i vingué a parar a una roca que's dins »el mateix riu. Vista aquesta celestial maravella, se commogué »tota la ciutat, i determinaren la clerecia i magistrat surtir amb íben ordenada processó per a cercar aquell preciós tresor; »però estant ja aprop deF imatge, se'n tornà aquesta riu avall a »vista de tots. La nit següent se vegé venir altre vegada amb »les mateixes llums i resplandors que la nit anterior acompa- »nyant-la els àngels amb celestial música que escoltaven els de »la ciutat. Havent-se aturat a la mateixa roca, surti el poble »en processó, però volguent el principal del Capítol eclesiàs- »tic apropar-se a la santa imatge, aquesta se n torna riu avall »com la primera vegada. Confosos i atònits els sacerdots i ma- »gistrat, jutjant-se indignes, acordaren pujar al convent i dema- »nar a l'abadessa i religioses que, si a la nit següent tornava a » aparèixer la miraculosa imatge, baixessen al riu per a veure si »era la voluntat del Senyor que aquell manadet de mirra des¬ tí) Sobre'! convent de Santa Clara, además de 1' arxiu de les monges de Balaguer. Dep. Ill est. P. cf. arxiu mun. SAM (.KISI DE llAI.AGf El! ^cansés en els braços de ses esposes. L' abadessa i demés de »]a comunitat esmerçaren aquel! dia en oracions i penitencies, i Veneranda imatoe del Sant Crist de Balaguer, 128 CAI'ÍIOI. IV «arribada la nit pujà de la mateixa manera l'imatge; aleshores la clerecia, magistrat i tot el poble anaren a cercar al convent «ales religioses. Surti l'abadessa amb totes ses súbdites a «peu descalç, amb gran compostura, i en ben ordenada i devota «processó se 'n baixaren a la vora del riu Segre, i posada da¬ vant de tots la venerable abadessa, la sagrada imatge se'n «anà cap ont aquesta estava, la qual amb moltes llàgrimes de «tendresa i devoció la prengué en ses mans i la tragué de I' ai- «gua com si fos una molt lleugera palla. A vista d" aquest nou pròdigi se desfeia tot el concurs en llàgrimes de devoció i ale¬ gria; i resolgueren tots que aquest celestial tresor fos col'locat •en l'esglesia de les monges, ja que aixi donava a entendre el Cel ésser aquesta sa voluntat (1 ). Hi ha en I' historia del Sant Crist de Beirut o Berito tres punts probats amb documents: a) que existia fins al segle xiii en aquella ciutat assiàtica una imatge del Sant Crist, (objecte de molta veneració), atribuida a Nicodemus, la qual, segons una relació del segle iv o mif, (2) els jueus profanaren sacrile- gament. Que encara era a Beyrut aquella imatge en el segle xiii ho prova un catàlec de relíquies publicat fa pocs anys pel se¬ nyor Batiffol en Revue Biblique (3). h) Es també cert que en aquell mateix segle, quan els creuats perderen les últimes for¬ taleses de Palestina, desaparegué aquella Santa Imatge; i c) que per lo menys des de 1 segle xvi hi ha a Balaguer la creen¬ cia de que son Sant Crist s'identifica amb 1' antigua imatge de Beirut i que miraculosament vingué a parar an aquesta ciutat. Un document del 15 d'octubre de 1576, que's conserva, per cert ben destroçat, en el municipi d' aquesta ciutat ens demos¬ tra evidentment aqueix terç punt. L' ll'lustrissim Fr. Francesc üonzaga, historiaire franciscà (1) Coll «Chronica Seráfica» t. Ill (V) cap. 16. (2) S' hauria d' explicar millor quin és 1' autor i quin el temps d' aquesta relació, carta forma en que existeix actualment enclou un anacronisme. (3) Revue biblique. 1892. Appendix, p. 199. Es un còdex de la biblioteca nacional de París. savi a .maría 129 del segle diu d'aquesta memorable imatge i-quœque innu- xvi meris coruscat miraculis, ob quœ a quamplurimis devote ve- neratun (1). En el regnat de Felip IV parlarem de la traslla- ció de la Santa Imatge. Clixé den Lluís Olalde. Interior de l' esolesia de Santa María (1) Amb moltíssims documents que tenim en cartera podríem confirmar les paraules de Qonzaga. 130 CAi'íroi, VI S'havia determinat en feren la comtesa Cecília el pacte que de Comenge i els paers i Consell d'aquesta ciutat que, donant- se a les Clarisses l'^esglesia parroquial d' Almatà, se construís una nova esglesia parroquial, però, sobre "I lloc on s' havia d' edificar, ne nasqueren moltes controversies; mentres uns vo¬ lien que fos dins el poble i prop del Mercadal per a comoditat de tots els Veins, als quals convenia evitar la molestia d' acudir a una esglesia fabricada en lloc elevat o apartat, puix en temps d'inclemencies del temps, en ocasió de les plujes, fang i vent no havia d' ésser certament agradivola I' assistència a la matei¬ xa; altres eren de parer que s construis en el lloc i paratge en que s'alçava la capella de Sant Miquel, expressant que amb aquesta nova esglesia restaria molt ermosejada aquella part de ciutat gaire bé despoblada; i portaven com exemple d'haver estat edificada la parroquial en el cim de les serres la ciutat de Lleyda, les viles de Castelló, Ager i altres. Prevalgué el dic¬ tamen i opinió d' aquestos últims i se va convenir i concordar que 's construis en el lloc en que avui la contemplem majestuo¬ sa i servint de principal ornament a Balaguer. Determinaren incloure dins la nova esglesia la capella de Sant Miquel i esta- tuiren també que dels 2,500 sous que la Comtesa oferia per a la fàbrica se 'n pagarien 5,000 en cinc anys consecutius; final¬ ment fou acordat que 'Is patrons dels benifets fundats a Alma¬ tà restessen amb el mateix patronat. Mentres no fos acabada la nova esglesia, el clero parroquial devia residir a Sant Salvador. Constava aquesta Comunitat de vuit Canonges i un Plebà que, per decret del rei Joan II de 9 de maig de 1460 (1), fou suprimit després d'obtenir-ne l'auto¬ rització apostòlica. ■Volgueren edificar una parroquia verament sumptuosa, però prompte hagueren de lluitar amb la manca de recursos per a tant magna obra. A fi de socórrer aquesta necessitat el rei Pere IV [iii], que portava un gran afecte a Balaguer, sa (1) Arxiu de la Corona d' Aragó. Reg. 3442, fol. 87-88. Datat a Bell-lloch. SANTA «AltlA 131 ciutat natal, ilocum nativitatis nostrce in quo etiam per ali¬ quot tempus pueritiœ nostrœ viximus-» (1), concedí 30,000 sous barcelonins per a 1' absis de dita esglesia, però amb la condició de que aquest temple portés el nom de son patró Sant Pere: « Tenore presentis damns et concedimus hujus serie operi seu fabrice ecclesie majoris, que jam incepta est in dicta dutate in loco üocato pia seu sant Miquel, 30,000 sol. barchinonenses qui convertantur in capite ejusdem ecclesie; ipsam vero eccle- siam esse volumus sub imocatione dicti beati Petri apostoli et clavis principalis capitis ecclesie ipsius ecclesie fiat ad sig- num Regnum nostrum, de quibusquidem 30,000 solidis asig- nationem facere promittimus dicto operi in loco unde absque difficüitate haberi poterunt^ (2). No 's realitzaren aquestos de¬ sigs del rei en Pere, puix que I' esglesia fou dedicada a Santa Maria i no an aquell apòstol, ni 's veuen tampoc en I' absis les armes reials d' aquest sobirà. La causa d' ésser dedicada l'es¬ glesia a la Verge Santíssima no pogué ésser altra que com per la gran devoció dels balaguerins i forasters al Sant Crist d' aquesta ciutat I' esglesia antigua parroquial anés perdent el títol de Santa Maria d' Almatà, aquesta imatge de la Verge passà en son mateix temple a ésser secundaria en el segle xv i xvi; per açò, al ésser dedicada la parroquial nova en 1558, volgueren els balaguerins que la Verge tornés a tenir un san¬ tuari propi on fos especialment venerada. Causa veritable admiració el veure que, des de 'I dia en que 's posaren els fonaments de Santa Maria fins a sa consa¬ gració, passessen dos segles, ni puc explicar-me com el fill de na Cecilia, el comte en Pere, en tants anys com governà aquest comtat d'Urgell, posseint tant fabuloses riqueses (3), no tin- (1) «De origine Religionis Franciscana.» Conv. Bal. (2) Arxiu de la Corona d' Aragó. Reg. 1360, fol. 169. (3) Llorenç Val·la refereix («Hist. Ferdinandi» Regis. 1. I) que en Pere tenia a Castelló de Farfanya una gran caixa plena de monedes, però ficades de cairell i apretades amb un martell; als que'l visitaven els convidava a que 'n prenguessen i veient que no les podien arrencar ne rebia singular com¬ placencia. 132 C,AIM TOI, VI gués el zel de sos pares en la construcció d'aquesta esglesia. Després de! comte en Pere vingué en Jaume el Desditxat i amb ell la destrucció del Comtat; des de aquest moment, doncs, ja no és estrany que anessen a poc a poc les obres de Santa Maria, car la ciutat de resultes d'aital tragedia restà pobre i sens r auxili de sos Comtes. generosos En1413, abans de posar-se el comte en Jaume en poder den Ferran d'Antequera, convocà aquell als principals de sos valents defensors per a tractar de son crític estat i de la reso¬ lució que convenia pendre; el lloc on els reuní fou aquesta es¬ glesia, la construcció de la qual era ja avençada. Fou consa¬ grada r esglesia nova el 24 de febrer de 1558, però no sabem per quina causa no s verificà la trasllació de la parroquial de Sant Salvador a la mateixa fins al 24 de juny de 1575, confor¬ me al pacte firmat entre la clerecia i la ciutat a primer de no¬ vembre de 1562. Des de 1575 fins a I' any 1836 I' esglesia de Santa Maria ha estat sempre la parroquial de Balaguer (1). Amb alguns anys de posterioritat al monestir de les Claris- ses i a la construcció inicial de Santa Maria sembla que hagué lloc la fundació dels Franciscans a Balaguer. L'analista Feliu de la Penya (2) vol que 'I primitiu convent dels Fra Menors, que ell anomena de Santa Maria de Jesús, tingués principi en 1227, però certament no és ben fonamentada aquesta opinió. El testament den Pere, comte d' Urgell, en 1408 fa constar que és son desig de que a Almatà, en lloc de les monges hi passin a habitar religiosos de I' Ordre de Sant Francesc; però no sa¬ bem de cert si al·ludia a un convent ja fundat a la ciutat de Ba¬ laguer, 0 si solzament volia fer constar sa voluntat de que vin- guessen d' una altra part. No obstant, consta que cinc anys més tard, en el setge de 1413, fou derruït el monestir o con¬ ti) En r arxiu municipal de Balaguer (Depart III. Estant P. n. 39 (3) s' hi troben documents interessants a l'historia de Santa Maria des de 1562 fins a 1884. (2) «Annales Cat.», tom. II, llib. XI, cap. VII, p. 34.—Cf. Gonzaga, «De orig. R. F.», III part, ps. 1111 i 1112. CO.VVIÍ.N I- DE SANT FKA.XCESr, 133 vent dels Franciscans, i que, per a compensar-los dels danys que'Is hi ocasionà sa artilleria, manà en Ferràn d'Antequera que 'Is hi fessen donació de tot lo que havia deixat al Real de Almatà (1). Això sembla indicar-nos que o ja existia el con¬ vent en 1408, o que ja en aquell any començaren amb gran in¬ crement les obres. No fou suficient lo que'Is donà el Rei, aixis és que hagueren d'abandonar la ciutat fins a l'any 1443 en que'l papa Eugeni IV, amb data de 9 d'agost, expedi sa butlla auto¬ ritzant als Observants per a que fundessen el convent de Santa Maria de Jesús (2). L' anterior tenia I' advocació de Sant Fran¬ cesc i baix aquest nom encara segui la gent anomenant-lo i fins avui dia és aixis conegut. L'Infant en Jaume, comte d' Urgell, concedi moltes mercès a la ciutat de Balaguer, que li era molt addicta. A 14 de juliol de 1334 confirmava en'favor de dita població un privilegi de fran¬ quesa de lleuda i en donava un altre sobre l poder dels mostas- safs i del batlle (3). De Tàrrega estant, el 7 de maig de 1346, aquest Infant concedi a Balaguer que en el jorn de l'elecció de paers poguessin també designar-se dos obrers o vehedors perqué tinguessin cura de les vies públiques, plaçes, pedri- ços, clavegueres, finestres, etc. (4). A l'any següent expedi un altre privilegi sobre "Is drets que aquesta ciutat posseia en el terme d' Assentiu (5). Mori aquest comte, en Jaume, a Barcelona I' any 1347 i fou soterrat en el convent dels Franciscans d'aquella capital amb r intenció de trasportar-lo després a Balaguer, segons ell ho havia ordenat, però no's compli aquest desig de l'Infant. Sa mu¬ ller na Cecilia mori en el castell d' aquesta població, capital del comtat d'Urgell, i trobà sepultura en l'esglesia d'Almatà. Succei a I' anterior comte son fill en Pere, de carácter paci- (1) Monfart «Hist. Cond. Urgel», II, pàg. 538. (2) Wadding «Anuales Minoriini ad 1443».—Coll «Cliron. Seraf.».—Prov. Gat. Conv. Balaguer. (3) Arxiu mun. de Balaguer, n. 24. (4) Arxiu mun. de Balaguer, n. 27. (5) Arxiu mun. de Balaguer, n. 28. 134 CAPÍTOL VI fie i molt retirat,qui visqué sempre a Balaguer, puix era enemic de seguir la còrt dels reis i molt dedicat a reedificar mones¬ tirs i esglesies: an ell i a sa muller na Margarida se dèu la construcció de la famosa Casa de la Comtesa. Era aquesta casa una finca d'esbargiment que na Margari¬ da feu edificar a l'altra banda del riu, molt aprop del convent de St. Domingo. En una donació que'l rei Alfons V feu als Pre¬ dicadors, se dita Casa terminava per la part de llevant diu que in quodam troceo terre Mathei Alios et a meridie cum eodem troceo terre, a septentrione cum troceo terre predicto et via qua dur ad civitatem Ilerde (1). En un altre document datat a 29 de maig de 1469 «Miquel Martí Cerdó i sa muller Catarina venen a Romeu Guixós, batxiller en arts i medicina, i a Joan Anarcha, mercader de Balaguer, tot el casal o pati de la Casa de la Comtesa^ que aquells tenien per donació del Consell General de la ciutat, i en l'escriptura hi afegeixen ^et termina- tur a duobus partibus cum vinea honorabilis Johannis de la brecerola domlcelll, ab alia sloe alio patio vestro restantl de dicta domo Egregie domine Comitisse ac fonte cos Ciuitatis et ab alia cum vico publico per quod dur al moll del Comtes i donen altres indicis amb els quals se pot demostrar que dita Casa no estava situada entre'1 camí de Camarasa i el riu, com alguns. Allà hi hauria alguna altra fortalesa, que suposen seria laprimera torre per a defensar el pont; però no poden convenir an aquesta les indicacions que'ns donen els documents esmentats (2). Tenim, doncs, que la Casa de la Comtesa s'al¬ çava al costat del camí del molí del Comte, que encara existeix, antic camí de Lleyda, i precisament vora l'hostal que hi ha abans d' entrar al pont, conegut per La Fassina. Aquella casa comtal fou donada en 1417 al convent de Sant Domingo (3), que segurament la vendria al municipi, com se dedueix del do- (1) Arxiu de la Corona Aragó, R. 2586, fol. 153. (2) Arxiu mun. Balaguer, n. Gili. — A Ager hi havia també davant del castell la Casa de la Comtesa. (3) Arxiu Corona Aragó, R. 2586, fol. 144-145.—Append/x, II, n. LVIII. PlUVir.EGIS DEL COMTE E\ PERE 135 cument recordat més amunt (1). Més tard l'edifici fou enderro¬ cat i en son lloc s' hi construí una capella de la Verge que, per estar dins l'horta de Balaguer, s' anomenava la Mare de Deu de r Horta (2). Balaguer dèu al comte en Pere, com deixem apuntat en al¬ tra part, el mercat del dissabte (3) i molts privilegis que enu¬ mera aquest senyor en sa carta del 1376 (4). A 24 de décembre de 1394 concedia amnistia general als balaguerins, demanada per la ciutat; anul'là, doncs, tots els procesos i altres causes que s' anaven tramitant en sa curia, que segons ell mateix diu, «si's portessen fins a I' última exigencia de la justicia, posarien en perill a la ciutat» (5). Tal vegada feu a Balaguer aquesta am- plissima mercè i otorga ademés a 18 d'abril altres franqueses, per a poguer obtenir de la mateixa grans quantitats de diner, segons deduim d' un pergamí de 4 de juliol de 1407 (6); però si la ciutat ara doblegà el cap i 's prestà a ses exigencies, no li perdonà aquesta injusticia després de mort (7). A 20 de maig de 1408, residint en el castell d'aquesta ciutat va fer son testa¬ ment que 's en veritat una prova palpable de son noble cor i pregona pietat. Mori al mateix casteli i jau sepultat a I' esglé¬ sia d' Almatà o Sant Crist. Les despulles reposaren a la capella dels Dolors fins a l'any 1787 en que foren traslladades i col·lo¬ cades devall del camaril del Patró de la ciutat. Morint r any 1408 el comte en Pere deixà el Comtat a son fill Jaume, però reservava per a sa esposa dos castells i al¬ en gunes viles a sa elecció, mentres no fossen Balaguer ni Agra¬ munt. A vegades, durant el govern del comte en Pere, trobem alguns diplomes en que 's fa constar la dependencia de Bala- (1) Arxiu mun. Balaguer, n. CHI. (2) Monfar, 11. e., tomo II, pàg. 481, i arxiu mun. Balaguer, llib. d' estima. (3) Arxiu Balaguer, n. 31. mun. (4) Arxiu Balaguer, n. 29. mun. (5) Arxiu Balaguer, n. 32.—Ne trobo sovint d' aquestes amnisties a mun. favor d' aquesta ciutat. (6) Arxiu mun. Balaguer, n. 33 i 34. (7) Vegi's el document en que són contingudes les suplicacions de la ciutat a r Infant en Joàn.—Arxiu mun. Balaguer, n. LXXIl. 136 CAI'ÍIOL VI guer del rei en Pere IV, qui tingué sempre una sol'licitut espe¬ cial pel bé de la ciutat de la que cobrava algún impost, com ho veiem en els registres del mateix sobirà. A 19 de juny de 1352 enfeudà dit monarca al Comte Balaguer, Agramunt^ Albesa, Menàrguens i Linyola amb la jurisdicció dels castells de Cama¬ rasa, Florejachs, Sitjes, Espallargues, Concabella, Hosta- franchs. Ratera, Orco, Montcalé. Castellserà, Bellester, Bell¬ vís, Tarrasó, Almacor, Besaldú, Fuliola, Vallvert, Castelladral, Tornabous, Cespígol, Bal, Parapteniç, Cafureix i Gaten. La muller Cecilia el mateix dia prestava homenatge al monarca pels castells d' Agramunt, Albesa, Menàrguens, Linyola, per la ciutat de Balaguer i per les jurisdiccions civils i criminals de Samorana, Florejachs, Sitjes, Pallargues, Concabelta, Hosta- franchs, Dratera, Ossó, Montalat, Castellserà i alguns altres. En aquest temps la ciutat i comarca balaguerines foren per¬ torbades pel soroll de les armes, pels efectes de crudel guerra. Ja hem vist com des de la segona meitat del segle xiii la Casa de Foix intervé i juga un paper molt interessant en els afers de la nostra terra i en particular d'aquesta regió (1). També en aquest període que historiem se 'ns presenta amb ses pre¬ tensions. ja al morir el rei n' Anfós d' Aragó, F any 1336, Gas¬ tó, comte d'aquella familia, soFlicitava la possessió del comtat d'Urgell, esperança injusta que li surti defraudada sense que, per fortuna, esdevinguessen an aquesta terra els efectes d'una violenta devastació com tot-hom temia. Seixanta anys més tard ocorregué la mort del rei d'Aragó Joan I, a qui succeí, per no deixar descendencia masculina, son germà Martí F Humà, acla¬ mat pels catalans els quals no permeteren ésser governats per cap de les filles del difunt monarca. La primogènita d'aquestes, Joana, era casada amb Maties, comte de Foix, qui, pretextant F existencia d'un pacte fet amb el rei en Pere, el del Punyalet, en virtut del que, no tenint Joan 1 fills, havia d'heretar la filla (1) De les relacions entre la Casa de Foix i Catalunya n'ha tractat amb profusió de noves Mr. Baudon de Mony «Relations politiques des Comtes de Foix avec la Catalogne.» Paris 1896. GÜEItKES DEL COMTE DE FOIX 137 gran del darrer, determinà pendre possessió de la Corona amb la força de les armes i, al efecte, juntant un fort exèrcit en el vescomtat de Castelló, que era possessió seva, baixà cap Or¬ ganyà i envià també varies forces a les terres del marquesat de Camarasa, les quals per espai de tres dies lluitaren per a pendre el castell d' aquella vila on s'hi eren refugiat tots els habitants. El Comte i la Comtesa de Foix arribaren alguns dies després a Artesa, i, marxant contra Camarasa, ne pren¬ gueren el castell i la vila després de barbres devastacions que per molt temps ploraren sos naturals (1). Mentres son capità Hue d' Anglesola entrà a Balaguer, on se trobava la Comtesa d'Urgell na Margarida amb ses filles, trescents francesos pas¬ saren el Segre i, recorrent els termes de Castelló i Vilanova, arribaren fins a la Figuera, però no pugueren pendre-la; per lo que, veient queen el vescomtat trovaven tanta resistencia, se^n tornaren cap a I' Urgell. El Comte de Foix, havent deixat Ca¬ marasa, se dirigí a Castelló, puix era '1 seu objecte entrar a r Aragó i fortificar-se a Monçó o a Barbastre, lo que sapigut per en Pere d' Urgell, surti de Tàrrega i dividí ses forçes de manera que una companyia anés fent camí en direcció de Lley- da per avençar-se a l'enemic i una altra des de Balaguer el se¬ guís; finalment determinà que Hue d'Anglesola, que era a Balaguer amb 150 bacinets, se posés davant del comte en Ma¬ ties (2). No tingué dita guerra altres conseqüències per a aques¬ ta terra i finí ben aviat, obtenint el rei en Martí la segura pos¬ sessió de la Corona. (1) El perg. n. 7 de 1' arxiu municipal de Camarasa ens pinta els horrors d' aquesta guerra a efecte de la qual restaren despoblades algunes poblacions, i també la mateixa capital del marquesat anava pel mateix camí gravada com estava per El document és del 14 de juiol de deutes i altres infortunis. — 1396. — Camarasa amb tot el marquesatson nom (Cubells, Llorenç, Mon- de gay, Vilanova de Avellanes, Santalinya, Alòs, Vilanova de Meyà, Fontllonga, Liminyana, Vernet, Castelló de Meyà, Anet, Fabregada i altres) dos vegades, en 1363 i 1396, havia de tornar a formar part del comtat d' Urgell, però contra justicia se'l retingué aquest marquesat el Rei, qui en dit últim any el venia a la ciutat de Lleyda que'n hagué el domini fins a 1424 en que fou de nou jun- tat a la Corona. (2) Monfar «Hist. Con. Urg.» II, pàg. 238 i 239. CAPÍTOL QUINT Jaume el Desditxat.—Compromís de Casp. El comte en Pere d'Aragó havia contret matrimoni dos vol¬ tes, la primera amb na Beatriu de Cardona i, morta aquesta senyora, se casà amb na Marguerida, filla den Joàn, marqués de Montferrat, i descendent per via legítima dels emperadors Pa- leòlegs de Constantinopla; d' aquest segón matrimoni nasque¬ ren set fills dels quals solzament n' esmentarem un, çó és en Jaume d' Aragó a qui 1' Historia pels infortunis i calamitats que amargaren la segona meitat de sa vida ha donat justament el distintiu de Desditxat. En virtut del testament de son pare entrà el comte en Jau¬ me, l'any 1408, en possessió del comtat d'Urgell i vescomtat d'Ager juntament amb un explèndid capital, car el comte en Pere era considerat com un dels senyors més opulents de Ca¬ talunya i fins de tot el Reialme. Sense el comtat i vescomtat expressats posseïa les baronies de Cervelló i Sant Vicents, les viles de Granollers, Caldes, Piera i altres; en el regne de Va¬ lencia hi tenia les baronies i els llocs de Bunyol, Mecastre, Set- aigues, Jatava, Alborrave, Benibonet, etc.; a l'Aragó, ademés de les baronies d'Entença i Antillo, li reconeixien'subjecció Era- ga, Vallobar i altres poblacions. A Lombardia la ciutat de Aque li fou donada com a dot de sa muller na Marguerida; Girona li pagava un censal de 8.000 sous de pensió, d' altres ciutats ne rebia 155.000 diners, que en aquell temps era una suma consi- 140 CAPÍTOL V derable;en fi, dèu de sos castells eren tan proveïts i amoblats amb tanta magnificencia que s'hi podía allotjar tota la Còrt Reial (1). I si a 1' envejable patrimoni heretat per en Jaume hi afegim lo que li pervingué de son matrimoni amb l'Infanta Eli¬ sabet, filla del rei en Pere, el Ceremoniós o del Punyalet, el capital que li portà com a dot; i si finalment tenim en compte el cor magnànim i elevades qualitats que distingien al nou (1) A fí de que's veja la riquesa del mobiliari i servei del Comte indico aquí amb les textuals paraules del document els objectes que li foren confis¬ cats d' un sol colp per en Ferràn d' Antequera: «Una gran copa dargent ab son sobrecop ab smaits dintre de corones blaves e un smalt ab un pinyó de smalt blau sobre lo cobertor ab una garlanda de fulls en lo dit seu cobertor pesant X mardis, quatre onzes e miga. Item un barrai smalta ab ses corretges dar¬ gent pesant XVlll mardis, 111 onzes, 1 quart. Item un altre barrai d'argent daurat ab una carrega de seda vermella platonada pesant XLl mardis, V onzes, un quart. Item un pitxer daurat smalt e senyalat ab un pinyo de flor de 11 pe¬ sant 1111 mardis, VII onzes, IIll quarts. Item una copa daurada gallonada ab son cobertor, reparada ab una garlanda de fulls pesant VI mardis, 1 onze mi¬ ga. Item altre copa daurada fora a forma de calzer, snialtada. Item un altre ab III peus daurada ab smalt en lo mig ab senyal durgell e Montferrat. ítem altre copa daurada ab son cobertor ab una corona orlada ab dos smalts dintre ab un pinyo blau. It. dos canalobres dargent daurats en la 1 dels quals ha tres snialts ab armes durgell daurats en la I deia quals lia tres smalts ab armes durgell e en altre no ha algun. It. un pitxer rodon ab son cobertor smaltat. It. un scalfador de mans daurat rodon picat. It. un sotabaci blanc ab armes din¬ tre de Montferrat e durgell. It. un pitxer daurat ab Xlll smalts ab cobertor ab son pinyo blau. It una fontana daurada ab 1111 lehons en los peus e ab un ori- fany sobre en lo cap lo qual porta un castell ab diverses besties ab los smalts durgell. It. una copa ab son cobertor dargent daurada ab dos senyals durgell ab corona e angels entorn ab son pinacle en la sumitatdel qual es sent Mi¬ quel. It. un saler ab XI peus fet a Oallens cubert ab pinyo blau. It. un pitxer daurat ab un griu e griffo e sobre en lo sobrecop es un àngel ab un castell. It. altre copa ab son cobertor daurada ab un garlanden e de sobre un agulla c ab 111 angels en los peus. ítem un altre copa daurada ab son cobertor ab 111 torres en los peus ab son garlanden ab angels sens pinacle. It. dos copes dau¬ rades dintre ab tres lebres en caseu peu. It. ducs copes daurades dintre ab 111 peus cascuna. It. altres dues copes semblants dels prop dites. ítem quatre bu¬ lles de adarga cascuna ab senyal de Muntferrat. Ítem quatre platers petits dar¬ gent blanch. Ítem una copa dargent daurada ab peu larch smaltada ab diver¬ ses pedres menudes de diversos colos. It. un pitxer daurat ab diverses smalts e ab diverses pedres. It. dos peus' de confiters en alguna part daquelles dau¬ rats. It. una caçola dargent blanch. Ítem una copa dargent daurada ab cober¬ tor, los quals copa e cobertor son smaltats en alguna part. It. un gobell dargent daurat ab son cobertor.» A Burdens D. Antón de Luna «venia joyells ques dehia que li havia trames lo comte Durgell e que vene un cadena daur per CL scuts et un collar daur per CCCC scuts ct que posava venals certs joyells de dit comte dels quals pri¬ merament ne demanava XV millia scuts.»—Col. doc. inéd. Cor. Aragón (Com¬ promis. de Casp. tom. III, App. pàg. 76-77). ESI A I' DEL liE(i.\E E.N EL SEOI.E .W 141 comte, tot acó ens donarà una idea de 1' alegría amb que sería salutada l'inauguració de son govern i quantes esperances po¬ sarien en el! sos súbdits. Però vingué la controversia so¬ gran bre la successió a la corona reia! i el Compromís de Casp que començaren a eclipsar aquella grandesa, la guerra contra en Ferran li consumí tots tresors i, per fí, a l'entregar-se ven¬ sos çut a les mans de son rival perdé la llibertat per tota la vida: un home menyspreuat i oblidat completament fins de sos antics vassalls, una mare, una esposa i unes febles criatures reduides a la miseria; veus aquí en que vingué a parar la grandesa de aquell que des de Balaguer brillava com un sol per tota la Co¬ rona Aragonesa. Per ésser Balaguer la capital del comtat d'Urgell i la còrt deu Jaume, per ésser el lloc de la tragedia del 1413 i que 'n lo material experimentà tant greument les conseqüències de la guerra i setge, de son Comte, l'historia de la successió és una Moneda de bilió den Pere d'Aragó part de l'historia de Balaguer, i per açó és necessari tractar de lacausa o pretext de la guerra, que fou el compromís de Casp; del desenrotllament de la mateixa, o sia el setge de Balaguer; i finalment per a completar-ho direm quatre paraules provant que en Jaume el Desditxat morí assassinat, com s'ha vingut sos¬ no tenint fins al present, sinó que sa mort fou natural. «Un monarca just i pietós, de les millors condicions i més »suau carácter, de complexió dèbil i ja de bastanta edat, sense »fills, germans, ni descendents legítims que 'I succeissen, im- »portunat continuament amb pretensions violentes de parents »ambiciosos i de gran poder, rodejat de cortesans que's valien 142 CAPÍTOL V »de totes lesintrigues; el país devastat per mortífera pestilen- »cia i r Estat desgarrat per dissensions i per un espantos cisme »que dividía 1' unitat de 1' Església Catòlica tal és el tris- »tíssim quadre que presenta la Casa Reial d'Aragó en els pri- Moneda de bilió den Pere d'Aragó. «mers anys del segle funest era el pervindre que 's podien xv, «prometre els regnes d' aquella antigua i respectable Corona »que ara reposava sobre '1 cap del desventurat en Martí 1' Hu- »mà>> (1). Es aquesta una justa apreciació de 1' excel·lent histo- riaire en Pròsper de Bofarull. L'únic fill que tenia aquell monarca, Martí el Jove, rei de Sicilia, morí sobtadament el 25 de juliol de 1409 en l'illa de Sardenya. Abans de que morís Martí el jove poc se pensava en la suc¬ cessió del regne però, desaparegut éll, foren tantes les dili¬ gencies que 's feren per a resoldre a qui tocava la Corona des¬ prés de la mort que d' un moment al altra amenaçava acabar r existencia de Martí l'Humà, el malaltiç i neguitós sobirà, que no 's parlava d'altra cosa ni 'Is lletrats semblava estudies- sen altres materies. Veient els de la noblesa i de l'estament eclesiàstic que amb la mort no llunyana del Rei sos estats ha¬ vien d ésser disputats de molts, tement les conseqüències d' aquesta inevitable situació, ja que '1 Rei se negava a elegir successor, li aconsellaren, principalment Benet XIII, que ales¬ hores en aquestes terres era tingut per veritable papa, i Sant (1) «Colección de documentos inéditos del archivo de la Corona de Ara¬ gón» I, pròleg. ASPIRANTS A LA CORONA D' ARAIiÓ 143 Vicens Ferrer, el apòstol d'aquell segle, que contragués gran segon matrimoni (1). Realment després de dubtar i fluctuar moltíssim se casà amb Marguerida filla den Pere, comte de Prades, la qual cerimònia hagué lloc el jorn 16 de septembre de 1409; 1' Antipapa beneí 1' unió i Sant Vicens ne feu la prèdi¬ Moneda de bilió den Pere d' Aragó. ca. Però la qüestió capital restà en son mateix aspecte ja que '1 rei Martí moria el 31 del maig següent en el monestir de Vall- donzella. Foren aleshores set els senyors de sang reial que 's presen¬ taren aplegant tenir dret a rebre la Corona, l.er; Jaume, comte d' Urgell, bisnet, per linia directa i viril, del rei n'Anfós IV [iii]. — 2.on; Alfons, duc de Gandia, nét, per part de pare, del rei Jaume 11.—3.ei": El germà d'aquest duc, en Joàn, comte de Prades.—4.rt : Lluís de Calabria nét, per part de mare, de Joàn 1. — 5. "t; Fadric de Sicilia, fill natural de Marti el Jove.— 6.sè; Elisabet, filla del rei Pere IV el del Punyalet 1 muller den Jaume, comte d'Urgell. — 7.tè : Ferràn d' Antequera nét, per part de mare, de Pere IV i nebot dels últims dos reis d' Aragó. Dels pretenents a la corona d'Aragó n' hi havia quatre que descendien de la familia reial per linia viril, çò es: Jaume d'Ur¬ gell, Alfons de Gandia, Joàn de Prades, Fadric, el nét bort del rei Marti. Els altres tres, Ferràn d' Antequera, Lluís de Cala¬ bria i Elisabet venien per linia femenina. Per a la més fàcil intePligenda d' aquesta qüestió, poso a continuació el quadre genealògic. (1) Arxiu Cor. Aragó, 2252, fol. 110. 144 CAPÍTOL V — Scnm&âia' Pclroncüd.. reina cÍ \^ra^o Jll^ons // m, cí Cast I Pere // Tt e¿ Catèà'c t/âU.PPlC' /, ^ Cc>n^i¿eru¿cr ^eià D'Jirago- . Pere /// fnj. e¿ Gran //I "n. Jaume Jl, d' JÍrago (Peí) Jilfoos /V fun Pere, Cemle e¿e PiJaocrza Jllj^cns I, de Gandía Joan €¿e ePrnder (ílApwA»\t^ |vTW «. f mXíUí íU ÍMIÍ) idy^VlUyxt) J/LpflS II, des Gandía {CCs jwUíAvC' ÁlOfil ÙL mctC ÁA) iotv ^ÜM/ ) {Pet ) Jíire/Vnnj, del PunyaleC JáUeíTtC I Gomtc de 9íroe¿¿ I Pcre, Convié' e¿ 2¿r£eC¿ JiluniC- y/, €¿ jOoj'eííCx.aC ( CAûjsfUïW^-1 (peí/) Joan/, ( Pex) .Pclr/ù. ¿ Humh, ^'á/ieneG PL·sílÒet, mu/íer e/e t/ûMme/I e¿ ûesdeCxaC Mi\o ('yr4caWm'll&2) t/n, \ i ¿UjíiA^mííX,i ü^- VíoLant Perrím d ^nteynera \ ít^jDtUi/nX ) . I L·Lu/s de Cúloírtü ( %a m 0< 12 ) t ChpiuvnC ) A(artt. eíjcre "fítcvO frtv Íhc*\ JâcirtC e/e Siciélü j rioXwud/) I ílttjJVUl/H.t- j ASI'IltAMS A LA COIIO.NA D' AUAOÓ 145 No ns entretindrem en llarga discussió o diatriba so¬ una bre els drets presentats pels set candidats al ceptre aragonés; però sí que farem alguns advertiments, algunes considera¬ cions que havem déduit de la lectura dels documents contem¬ poranis al Compromís de Casp i de l'estudi imparcial dels es¬ criptors antics i millors historiadors, segons l'unànim parer dels doctes, sense apartar de la nostra vista fins els autors moderns que han tractat aquesta qüestió. Si a principis del segle xv a l'Aragó hagués estada en vi¬ gor la llei Sálica tal com fou practicada a França i després tam¬ bé a Espanya des de Felip V fins a Ferràn VII, çò és que per una llei existent fossen estat apartades les dones del tron, i entre els descendents de sang reial fos estat preferit per llei constant aquell home que, devenint per Unia recta i masculina, era el més pròxim parent de 1' últim monarca, de la qual familia era, puix tenia els mateixos ascendents; en aquest cas certa¬ ment en Jaume 11, el Desditxat, comte d' Urgell, devia segons justicia ésser coronat a la mort de Martí 1' Humà, ja que '1 pare d' aquest sobirà i 1' avi patern den Jaume eren germans. Si, pel contrari, les dones podien succeir en la Corona,—suposat el testament del rei Joàn I, germà de Martí l'Humà, que privava del regne a les dues seves filles Joana i Violant,—en aquest cas la corona reial, ja que 'Is bords com en Fadric no podien reg¬ nar, tocava a na Leonor, la germana gran de Martí 1' Humà, i per consegüent, morta ella, a don Ferràn d' Antequera. Però a Casp se seguí un tercer camí i fou: declarar que les dones eren realment inhàbils per a regnar personalment, però que tampoc calia que 1' elegit vingués directament dels reis passats per linia masculina; amb altres paraules: que, mort el rei sense descendencia masculina, devia donar-se la corona a l'home que estigués unit amb més pròxim paremia de consanguinitat amb r últim monarca, i en aquest cas se trobava Ferràn d' Anteque¬ ra, fill de la germana gran den Marti l'Humà; per aquesta raó fou preferit als demés pretenents entre 'Is quals ocupava lloc preferent en Jaume comte d' Urgell. 146 CAi'í roi, V Hi ha autors que en aquesta declaració de Casp de 1412 no hi veuen més que una «infame intriga»,—són paraules dels ma¬ teixos,—de r Anti-papa Benet XIII i de Sant Vicens Ferrer i en tot cas una evidentíssima claudicació de la justicia. Penetrem un poquet en I' historia d' aquell conflicte. Convocat el Parlament Català I' any 1411 a la vila de Mont- blanch, i havent-se començat a reunir en sessions, per raó d' un contagi i per altres causes fou traslladat a Barcelona, on inútilment se cercà una solució per a conseguir un rei que fos acceptat unànimement. AI cap de moltes disputes i d' examinar les raons presentades pels pretenents, l'Arquebisbe de Tarra¬ gona, qui era de les persones de més prestigi d' aquella assam- blea, explanà en la sessió del 4 de novembre açò que, a son entendre, era un medi per a arribar al fi desitjat, i consistia en adreçar embaixadors a l'Aragó i a Valencia per posar-se d'acord a fi d' elegir el rei de les tres regions. Amb aquest objecte se reuní el Parlament de Tortosa, lloc pròxim a les fronteres de les tres regions, amb l'intent d' enllestir aquest afer capital. Feia casi dos anys que la nostra terra estava experimentant la privació d' un rei que la dirigís, i per açò l'Anti-papa aragonés escrigué al Parlament Català animant a sos membres a reunir- se tots, a deposar les passions i miseries humanes a fi d' evitar els mals de la patria mitjantçant I' elecció d' un rei (1). Els aragonesos se reuniren a Alcanyiz i els valencians a Trahiguera el 24 de décembre (2). Però veient que hi havia (1) Són aquestes les paraules de Benet XIII: «Quid ergo tardatis, quid procrastinastis, dilectissimi, formidanda vestri maxima corporis cum jactura? Omnis enim membrorum decor et decus in ipsius capitis integritate consistit. Quid si tandem ejusdem corporis membra discordent?... Studeatis vos insuper, regregii viri, quos non imbuit litterarum scientia juri et veritati redite pa¬ tienter, passiones deponite affectuosque terrenos quoniani pacem patrie ci- vimque salutem private commoditati tam divinis quam humanis legibus quam etiam moralibus exemplis illustrem esse nom ambigitis preponenda; neque tandem vestra prudentia patiatur rem tantam more dispendiis procellari num- quam enim diuturna regnorum vacatio absque multorum dispendio esse po¬ test.» Per a obtenir açò els hi promet ses oracions. (2) En la Colección de doc inédit. Cor. Aragó, II. 337-338; III. 26,276, hi ha lletres del Comte d' Urgell al Parlament de Tortosa. r. ( ) >■ s 11) K H A CI o N s I ' H E VIK s 147 gran desavinença entre'Is parers dels tres parlaments sobre les persones arbitres que segons acord era convenient que trac- tessen i fallessen el pleit de la Corona, el Governador i el Jus¬ ticia d' Aragó proposaren nou persones, tres de cada una de les regions que integraven el reialme aragonés, i aquestes nou persones foren presentades als 24 comissionats del Parlament de Catalunya, els quals acceptaren a 13 de maig de 1412; al dia se¬ güent ho feu el d' Alcanyiz i s' hi conformaren els valencians. Foren aquestos compromissaris: Pere Sagarriga, arquebisbe de Tarragona; Domingo Ram, bisbe d'Osca; Bonifaci Ferrer, Prior General de la Cartutxa; Vicens Ferrer, O. Pr.; Francesc d' Aranda; Guillem Vallseca; Berenguer de Bardaxi; Bernat de Gualbes i Giner Rabaça. L' Arquebisbe de Tarragona, Guillem Vallseca i Bernat de Gualbes representaven Catalunya. Per in¬ capacitat de Giner de Rabaça el altres vuit el subtituiren per en Pere Bertran (1). Ningú podia dubtar de la competencia i honorabilitat dels nou compromissaris; la major part d'ells havien gaudit de la plena confiança del rei difunt i eren verament persones esti¬ mades en les regions respectives (2). En quant a Sant Vicens podem afirmar que era objecte de tant general simpatia que després de comunicar el Parlament Català als Concellers de Barcelona I' elecció dels nou personatges afegeix aquestes pa¬ raules: «Per a traure tot escrúpol de sospita pot cada qual pen- »sar i sens dubitació creure que Deu i sa justicia i veritat pre- »sidiràn certament aquella elecció en el que intervindrà aquella »santa persona, el mestre Vicens Ferrer, que és norma, exem- »ple de tota religió, justicia i veritat Calculeu, doncs, molt «honorables senyors com haurà d'inculcar dit mestre a les tals «persones molt singularment i amb gran constancia la fermesa (1) Zurita «Anales de Aragón». LI. XI, cap. LXXX, fol. 62. (2) Cf. Col. doc. inèd. Cor. Aragó, I. 39-45.—Ibi p. 209, HQ i 192.—Sant Vicens fou I'encarregat de participar la mort de Martí de Sicilia al Rei i de predicar en el casament d' aquest. Cf. «Compromiso de Caspe» III. (Col. doc. ined. Corona de Aragón, tom. XIX. pàg. I07-III. 148 CAI'ÍTOL V »de la virtut ¡ justicia.» (1). 1 els mateixos amics més íntims del Comte d' Urgell eren tant persuadits de la recta intenció e im¬ parcialitat del Sant que, com ho fa notar 1' autor de 1' Historia dels Comtes d' Urgell (2), a 24 de març de 1412 el Comte de Cardona i altres partidaris den Jaume recomanen a l'Arquebis¬ be de Tarragona i a Bernat de Qualbes, els quals al dia se¬ güent havien d' empendre el viatje cap a Casp, que no fessen res sense Vicens Ferrer i Guillem de Vallseca. No passarem per alt unes paraules de Zurita que sembla són les que més impresionaren al Sr. Bofarull (3). Sòn les se¬ güents, que traduïm del cap. LXXl dels Anals d' aquell gran escriptor. «1 encare que aquestes amonestacions [de Benet X1I1| »eren tant fundades en raó i prudencia, i semblaven ésser pro- » postes per bé de la justicia; al Papa, segons la comú opinió, »res li convenia tant com que fos l'Infant de Castella [en Fer- »ràn] preferit en la successió, per la seva persuassió i consell; »puix que per aquell medi semblava que havia de tenir certa i »segura 1'obediencia d'aquestos regnes i dels de Castella, i »com que la disputa consistia en definir qui era el qui havia de »regnar, els bons desitjaven que fos preferit el millor i el més »modest i aquell que si no regnava els hi semblava que resta- »ría el Regne perdut.» (4). Però, ademés de que aquestos mots de l'Analista no tenen la força que'ls hi volen donar certs escrip¬ tors, no tenim cap prova ferma per a demostrar que a Casp fessen les paraules d' aquell papa gran pressió en els compro¬ missaris encara que admetessem els treballs clandestins de r astuciós Benet de Luna. S' examinaren Casp les raons que aduien els aspirants a a la Corona entre els que fou admesa V Infanta Elisabet, muller del Comte d'Urgell. «En la comú opinió de la gent [i en sentir »del vulgus], cap dels competidors tenia més clara i fonamenta- (1) Cf. Bofarull «Hist. de Cataluña.» Tom. V, 189.—Zurita, «Anales», 11. e. (2) Pàg. 425 del tom. II. (3) Hist, de Cat., V. p. 204. (4) Lib. XI, cap. LXXl, fol. 50. IM'OKMACK) 1)E.\ JAUME I)' UlifiEEE 149 »da sa justicia que'l Comte d'Urgell, per venir de linia legítima ->masculina de la Casa Reial, i per açò declaraven sos defen- »sors que,després de la mort del rei en Martí, era ell el veri- »table rei, com a més pròxim parent per recta i legítima suc- »cessió; que s' havia fet examinar son dret per excellents i fa- »mosos lletrats del Regne, de França i d'Italia, els quals definien »que per dret diví, civil i canònic, pels testaments dels reis an- »tics i per costum de la patria tots els pobles tenien per cosa «incontrovertible, que venint aquest cas, la successió de la Co- »rona tocava a la Casa d'Urgell i no pas a altra. Afirmaven que »açò s'era mostrat amb evidencia en diferents fets, senyala- »dament quan el rei en Pere, no tenint fills, s' esforçà aquest «monarca en que sa filla na Constança fos rebuda com pri- «mogènita i successora en el Regne i realitzà grans provi- «dencies per a que fos jurada com a tal; els pobles s' alçaren «armats, de manera que '1 sobirà ho hagué de revocar tot per »la contradicció que ademés li feu l'Infant en Jaume, son ger- »mà, avi del comte d' Urgell: aquestos regnes convingueren «constantment que no podia succeir en la Corona una dóna. «Ademés, quan el rei en Joan morí sense descendencia mascu- «lina, estant en Sicilia el rei en Martí, son germà, que era ales- «hores duc de Montblanch, tots els regnes i terres de la co- «rona reial tingueren com a cosa molt natural i certa que en «Pere, Comte d' Urgell, pare de l'actual, devia ésser preferit a «tots els de la Casa Reial, i que fos Lloctinent i Capità Gene- «ral, aixís com tocava al més pròxim parent del monarca reg- «nant; i havent entrat el Comte de Foix a Catalunya i a 1' Ara- »gó per a vindicar el dret de l'Infanta na Joana, sa muller, fou «expulsat de la terra i l'Infanta apartada de la successió, tenint- »se per cert i notori que no podia regnar cap dóna. Després «veient-se el rei en Martí sense fills, amb gran solemnitat no- «menà al Comte d'Urgell, son nebot. Governador General, «que era el major ofici que hi podia haver després del rei i que «solzament s'acostumava donar als fills primogènits o al qui «perteneixia la successió, i li va conferir aquest càrrec amb tant 150 CAPÍTOL V »poder com a un fill primogènit de! Rei en lo que tocava a »r administració de la justicia; també el constituí son Condes- »table, dignitat que s' havia de donar a fill de rei o a la perso- »na de més pròxim parentiu amb la Casa Reial. Finalment ídeien els mateixos representants den Jaume que era cosa ma- ^nifesta que'Is Reis d'Aragó volgueren que'l Regne restés '>sempre en llur familia, en llurs fills legítims i en llurs néts i ^descendents per linia masculina, un després de 1' altre, a fi de »que llur memoria i dignitat se conservessen sempre en la pro- »pia familia i el Reialme fos ben regit pels naturals de la Casa »d' Aragó, a la qual perteneixíen tant solzament els de descen- »dencia masculina, puix aquestos conserven el cognom, les ar- »mes, la celebritat, l'honor, la dignitat, l'origen, afició i poder »paterns i retenen la memoria i en part la naturalesa de llurs »antecessors etc.» (1). Tant clars li semblaven al Comte aquestos seus drets que fins en vigilies de la declaració de Casp considerava que '1 Parlament Català el cridaria al tron; i aixís li escriu «pregant- vos molt affectuosament que nostra justicia quin és estada tant retardada, mitjantçant vostra diligencia prestament sia di¬ vulgada (2)». Informaren després els legats den Ferran d' Antequera, In¬ fant de Castella. «Per a millor fonamentar llur intenció els hi ^convenía pendre el principi de molt amunt; i com a punt prin- »cipal proposaven que calia declarar si la reina na Petronel'la, »filla del rei en Ramir i muller den Ramón Berenguer, comte »de Barcelona, mare del rei n'Alfons, pogué de dret succeir »en el reialme d' Aragó i donar durant sa vida dit regne o dei- »xar-lo en testament a son fill. Se dubtava també si el rei n'Al¬ stons tingué aquest regne per pertenèixer-li o per la donació »que li feu la reina sa mare, d' aquella mateixa manera que per »successió de son pare li pertoca el comtat de Barcelona. Tin¬ ti) Zurita «Anales de Ar.» 11. e., cap. 72, fol. 64. (2) «Comprem, de Casp. (Col. doc. inéd.)» III, pàg. 276-277. I.M'OKMACÍÓ DE KEIUÍÁ.N D' ANTEQUERA 151 »gueren com a certa la determinació que na Petronelia de dret »comú no succeí en el regne ni fou capaç de la mateixa suc- »cessió, ni '1 rei n' Alfons, son fill, obtingué dret per aquella :^donació de la mare, sinó que aquest dret li venia d' ell mateix »com a més pròxim parent i de la mateixa familia del rei en »Ramir son avi i del rei en Sanxo, son vesavi. Se proposà »un altre dubte: si valia l'institució del rei n' Alfons, fill de na «Petronel'la, que per son testament, i en cas de que no deixés ^descendencia masculina, substituía en el regne d'Aragó, com¬ ptat de Barcelona i en els demés estats a sa filla; i tingueren »els lletrats per cosa molt certa que no valia, puix que'l dret »contradeia la taldisposició. Amb aquest preàmbul resolgueren »com a cosa indubitable que l'Infanta na Joana, comtesa de »Foix, filla primogènita del rei en Joan d' Aragó, ni per raó del »testament ni sens ell podia succeir en el regne d' Aragó ni en »el comtat de Barcelona ni en els demes senyorius en que te- »nien els Reis-Comtes jurisdicció i imperi, ni per dret comú, ni »per raó d'institució que contradeia al dret.» »Per la mateixa consideració determinaren que !a reina na »Violant, filla segona del rei en Joàn i muller del rei Lluís de »Sicilia no devia ésser admesa a la successió del rei, son pare, »perque com a dóna estava incapacitada d'aital transmissió, i que »per aquesta causa no s' havia cridat a l'Infanta na Joana a la «successió del Regne per la mort del rei son pare; sinó que fou «admès i per llei de costum entronitzat l'Infant en Marti, l'Humà, »duc de Montblanch, com a parent transversal, però masculí, «major i legítim successor, preferit als demés fills [homes] «transversals més apartats. Així, deien, des de que tingué dret «al Regne, restà vagant aquest per mort del rei en Joàn i no per «mort de la comtesa de Foix, [filla primogènita den Joàn], ni «per altra disposició o donació inter vivos; que per aquesta cau- »sa, per cap motiu competia la successió de la Corona a la rei- »na na Violant ni a cap altra dóna de la Casa d'Aragó ni per «privilegi, ni per llei, estatut o costum...» »... D'açò se'n seguia que l'Infanta n'Elisabet, filla del rei 152 CAi·iroL IV »en Pere, [del Punyalet oCeremoniós], muller del Comte d'Ur- »gell i germana de part de pare dels reis en Joan i en Martí, no »podía ni devia esser admesa en la successió, per més que fos »legítima; ni '1 comte d' Urgell ni '1 rei Lluis de Sicilia [casat »amb na Violant] per raó de ses mullers podien assolir el Reial- »me. I encara que que Lluis d' Anjou [de Calabria], fill del rei »del mateix nom, fos nét del rei en Joàn i bisnet del rei en Pere, »no devia ésser cridat a la successió de son avi, puix que, mort »el rei eri joàn i essent excloses na Violant i na Joana [Comte- »sa de Foix], com a dones, incapaces segons el dret, començà »a regnar en Marti quan el fill del rei Lluis [i de na Violant] no »era nat ni concebut, i aixi, ni per la representació de sa mare, »ni per si mateix pogué presentar cap dret a la successió, perque »1'Infant en Ferràn el precedia en grau, puix estava en el se- ïgón 0 primer i Lluis en el terç o quart Afirmaven aixi ma- »teix que ni'l Duc de Gandia, ni en Joàn, comte de Prades, son »germà, ni llurs descendents, els qualsDuc i Comte eren oncles, »majors en el quint grau dels reis en Joàn i en Marti i cosins »del rei en Pere IV, fills de dos germans per totes parts, enca- »ra que fossen transversals i majors d' edat no podien ésser ad- >mesos a la successió perque en Ferràn era parent més pròxim »al rei en Marti; i havent estat ocupat el Regne pel rei en Pere, »com primogènit, se desfeu i restà sens valor el dret de suc- »cessió dels demés germans i dels successors d' aquestos, i per »açò romangueren apartats de la Corona l'Infant en Pere amb »sos fills, el Duc de Gandia, el Comte de Prades i també l'In- »fant en Jaume, comte d'Urgell, amb llurs descendents, i el Reg- »ne passà al rei en Joàn, com a primogènit del rei en Pere, i »del rei en Joàn a son germà en Marti com a parent més prò- »xim. D' aqui, doncs, inferien que, mort en Marti, de la matei- »xa manera la Corona passava a 1' home més pròxim parent »seu legitim, en qual condició estava en Ferràn, fill de sa ger- »mana d'ambdues bandes, no essent admesos a la successió els »que una volta ne foren rebutjats, ni tampoc llurs descendents, »com el Duc de Gandia i el Comte de Prades, mentres hi ha- SK> TK.NCIA DKI'I.M I IVA 153 »gués descendents del rei en Pere, que 'is n' havia exclòs. Per » aquesta raó i aquest dret sostenien que '1 Comte d' Urgell, »que era fill del comte en Pere, qui fou cosi germà dels reis »en Joan i en Marti, era allunyat del tron pel Duc de Gandia i »aquest per l'Infant en Ferràn, el qual adquiria la corona d' »Aragó per esser el parent [home] més pròxim al rei en Mar- »ti puix que '1 Rei al morir havia deixat el Regne al que to- »qués de dret, amb lo qual havia volgut que aquest afer se ju- »diqués segons el dret comú, i aquest prescribía que 's donés al »parent [home] unit amb més pròxim parentiu de consanguini- »tat amb el darrer monarca'> (1). Consumi aquesta qüestió molt temps i ocasionà no poques disputes, perque, com nota en Zurita, «aquesta causa apareixia plena de dificultats amb la substitució de testaments de dife¬ rents princeps i el vigor del dret comú i costum de la patria que té en aquest cas la mateixa força.» Finalment, veient els grans perills que se seguien a la nació de la demora en l'elecció d'un cap que la governés, els nou compromissaris s'ajunta¬ ren per a terminar aquest afer. Parlà St. Vicens i digué; «que, »segons son judici, els parlaments, súbdits i vassalls de la co- »rona d' Aragó devien prestar fidelitat al inclit i magnifie se- »nyor en Ferràn, Infant de Castella, nét del rei en Pere |1V] »d'Aragó, pare del rei en Marti, com a home, de legitim ma- »trimoni, unit amb els dos monarques en grau més pròxim de »consanguinitat, i per tant el devien tenir per verdader rei i »senyor per justicia, segons Deu i la conciencia.» «El Bisbe d' Osca, Bonifaci Ferrer, Bernat de Gualbes, Be- »renguer de Bardaxi, i Francesc d'Aranda en son respectiu »vot no deien altre cosa sinó que 's conformaven amb el pa- »rer i intenció del Mestre Vicens Ferrer: (in omnibus et per somnia adherere volo intentioni predicti domini magistri Vin- »centi); essent ells quatre dels més assenyalats i excelients »lletrats que hi hagué en aquells temps. Fou la decisió de l'Ar- (1) Zurita «Anales de Aragón» LI. XI, cap. LXXXIII, fol. 65 i 66. 154 CAPÍTOL V »quebisbe de Tarragona que, segons el seu enteniment i lo que »podía ell capir, F Infant en Ferràn, considerades moltes coses, »era el més útil pel govern del Regne, entre tots els competi- »dors; no obstant segons Deu, justicia i bona conciencia creia »que el Duc de Gandía i el Comte d' Urgell, com homes legí- »tims i descendents per linia masculina dels Reis d'Aragó, eren »millors en dret i que a un d' ells perteneixía la successió de la «corona del Regne; però per ésser iguals en grau de parentiu »amb F últim rei creia que podia i devia ésser preferit aquell »que fos més apte i útil a la república... Guillem de Vallseca se «conformà amb el parer den Sagarriga, afegint no obstant que «en el cas que l'Arquebisbe expressava, çò es, que devia ésser «preferit aquell que més convingués a la república en igualtat «dels dos, tenia per més idòneu al Comte d' Urgell, i que de- «via ésser preferit al Duc; que aixis li semblava a primera vista «perque des de que era a Tortosa no havia pogut enterament «examinar-ho com la qüestió requeria a causa d'impedir-li una «greu malaltia de gota i altres dolors. El darrer votant, que fou «Pere Bertran, se excusà de donar son parer en cosa tant capi- «tal i de tanta dificultat dient que des de '1 18 de maig que era «arrivât a Casp, encara que havia treballat quant pogué huma- «nament per a aclarir el dret, no obstant, en tanta multitut de «tractats i d' escriptures com havien presentat els competidors i «en tant breu espai no li havia estat possible discernir amb se- «gura conciencia ont era la justicia ni desfer les dificultats que «s' oferien.» (1). El dimarç següent, que fou 28 de juny de 1412, tingué lloc la solemne plocamació del nou Rei davant d'una inmensa multi¬ tut de poble. El Parlament de Catalunya al saber F elecció es¬ crigué una circular als prelats, nobles, universitats, etc., en¬ carregant que per espai de tres dies continuats se fessen solemnes processons de dia i grans il·luminacions de nit i se (1) Zurita «Anales de Aragón» 11. e., cap. LXXXVII, fol. 69-70. — Montar, «Hist. Gond. Urgel.» Il, pàg. 439-440. SF.>TIÎ\riA DKFI.MTIVA 155 toquessen les campanes en senyal d' alegría (1), i immediata¬ ment fou enviada al 'novell elegit una ambaixada en que hi figurava gran part de la noblesa catalana (2). Al disoldre 's el Parlament de Catalunya el 5 de juliol de 1412, per haver-se ja reconegut a en Ferràn, escrigueren els membres d' aquella assamblea an en Jaume d' Urgell i li tra¬ meteren la lletra per conducte del cavaller Galceràn de Rosa¬ nes, al qual li deien: «Feta la lectura de la credencial li dirà »de part del parlament les coses següents: Primerament que »ja que s'ha fet saber o publicar al Principat i demés terres de »la Corona Reial, en concordia, qui és el seu rei, príncep i y>senyor per justicia, que li plagui sofrir-ho amb paciencia i por- »tar-se amb gran sabiduría, conforme acostumaren a fer-ho els »seus egregis antepassats i correspon a la seva senyoria i que »no sia per ell elegit ni de cap manera acceptat cap camí que 'I »desvíe del comú acort de dits regnes, Principat i terres, anç »amb nostre Senyor Deu i amb el dever de justicia se vulgui »consolar. ¡En segon lloc, li dirà que 'I Principat per a major »consol de dit senyor Comte ha fet especial encàrrec als mes- »satgers que ha enviat al senyor rei, de dir an aquest que li ^recomanen la seva persona de part del Principat i al mateix »temps li dirà també totes aquelles millors paraules que li sia » possible a l'objecte de consolar-lo i de retraure'l de tot medi i »partit escandalós que fos perjudicial a ell o a la terra, lo que »espressarà dit messatger sens variar un àpice, certificant-li ^ademés que si altre camí prengués, la terra no 'I tindria per » recomanat.» (3). Esmentem podríem portar aquestos texts i altres ne per a presentar i deixar expressat el veritable estat d' aquesta qües¬ tió sobre 'I Compromís de Casp; a fi de que 's vegi que no és «la rutina històrica», de qui som tant enemics com el Sr. Bofa- (1) Els textos se trobaràn en la «Colee, de doc. inédit, de la Cor. d' Ara¬ gó,», t. Ill, passim. (2) Zurita, 11. e. fol. 73. (3) Cf Bofarull «Hist. de Cat.» tom. V, pàg. 201. 156 CAI'fldL V rull, la que guía els nostres passos i dicta les nostres paraules, anç bé l'autoritat dels documents originals i les lluminoses pa¬ raules de nostres més ilMustres i antics historiaires de qui tant s' ha servit gaire bé a cada plana 1' autor de la Historia Civil, Eclesiástica, etc. de Catalunya. Cal avui més que mai inspirar- se en els documents contemporanis o les més autoritzades histo¬ ries al tractar del Compromís de Casp, puix que,—convé notar- ho,—en els nostres temps se són enconades tant les passions i les divergencies polítiques ho han saturat tot de tal manera que alguns se n' aprofiten cercant no poques voltes alguns pun¬ tals 0 plataformes per a promoure campanyes queobtinguin algun ressò, que en va l'assolirien si barrejessin en les con¬ no troversies alguns noms, venerats en altres temps per tot-hom, r impugnació dels quals en els temps presents pot donar triste celebritat an alguns escriptors buits d'idees o portats més pel prurit de novetat que del desig de fer veritable historia. Lo més sensible del cas és que d' aquesta corrumpuda atmósfe¬ ra n' han participat alguns autors benemèrits de qual rectitut no 's pot dubtar. S' ha presentat a Sant "Vicens Ferrer i als de¬ més, que d'una manera o altra procuraren 1'entronitzament den Ferran d' Antequera com enemics de Catalunya, i són anome¬ nats traïdors els que li donaren llur vot a Casp; però lo què volem nosaltres és que se sia conseqüent, perquè si va ésser traidor Bernat de Gualbes, com l'anomena Bofarull (1), perquè va donar el vot a l'Infant de Castella, prestant-se «a l'intriga de Casp»; que 's tingui com a traidor al Parlament Català que elegí «aquells traïdors» i que en document solemne diu «que Catalunya ha d' obeir an en Ferràn perque és elegit segons justícia^; que 's tingui com a traidora la noblesa catalana que amb tanta alegria acceptà aquella sentencia: en fi, seguint aquest camí, tindríem que gaire bé tot el Principat fou traidor. (1) Bofarull «Hist. Catal.» tom. V. pàg. QO. — Sense el català Oualbes no hauria triumfat en Ferràn d' Antequera, puix segons acord l'elegit havia de tenir al menys un vot de cada regió. CONSIDIÍEÍAC.IOXS SOliUK LA SEATK.VCIA DE CASI' 157 I ara, preguntem: ¿si era tant clar en aquell temps el dret den Jaume a la Corona, cóm és que, en sentit de l'insigne arxiver de Barcelona e historiador infatigable Montar (1), al rei en Martí li semblava en les públiques disputes que en Ferràn tenia més dret que tots els altres? Si tant evident era la preferencia que s' havia de donar al Comte d' Urgell; ¿cóm és que per espai de dos anys els lletrats i juristes no fan altra cosa que examinar i discutir les raons al·legades pels pretenents? ¿Cóm és que dels nou compromissaris de Casp, tant eminents en lletres, després de tant temps d'estudiar aquesta qüestió, solzament n'hi ha un que dona son vot absolut an en Jaume, açò és, en Guillem de Vallseca? 1 encara se conforma amb el parer de 1' Arquebis¬ be de Tarragona de que '1 Duc de Gandia i el Comte d' Urgell tenien iguals drets a la Corona, discrepant solzament d' aquell en que aixis com en Sagarriga creia que '1 més útil pel Regne era en Ferràn d'Antequera, Vallseca declarà que «a primera vista, puix que no havia pogut examinar la qüestió com con¬ venia» li semblava que era més apte el Comte d' Urgell. De lo que acabem de dir se dedueix la vacil·lació de 1' Arquebisbe Sagarriga que no sab distingir qui tenia més dret, el Duc de Gandia (que posa en primer lloc) o el Comte d' Urguell (2). Finalment, en Bertrán s' excusa de votar perquè no veu clara la qüestió. Que 's llegeixin les paraules del Parlament Català abans i després de l'elecció, que 's tinguen en comte els solemnes ju¬ raments que 'Is compromissaris fan devant del poble, agenollats avans de començar les sessions de Casp, prometent de proce¬ dir segons justícia en 1' afer de la successió, i que 's consideri la força immensa que tenia el jurament en aquells religiosos temps, i si no volem tractar de perjurs an aquells que '1 Regne tenia per rectissims jutges, haurem de confessar que en aques- (1) Hist. Cond. Urg., 11, p. 322 i 339. (2) Diem açò parque, quan els hi convé, els nostres adversaris pujen fins al cel an aquest arquebisbe. 158 CAIMTOL V ta qüestió fallaren segons els hi sembla ésser justicia. Podien equivocar-se els compromissaris, però això d' ésser traidor a la Patria amb llur vot donat al que savíen no tenir dret i amb aquesta acció voler la destrucció de Catalunya és una calum¬ nia, una màcula injustament atribuida an aquells insignes per¬ sonatges. Confessem, no obstant, que no temeríem carregar amb un estigma d' ignominia la memoria dels mateixos si 1' His¬ toria no'Is fos favorable (1). Ni 'ns vinguin amb compara¬ cions entre 'Is penitents Sant Pau, Sant Agustí i Sant Vicens, com si la vida de l'apòstol valencià 1'haguessem de dividir, com la d' aquells dos primers sants, en dues èpoques, abans i després de Casp; com si Sant Vicens s' hagués penedit mai del fall de 1412. Entre la multitutd'escriptors que han partat en favor o en contra del Compromís de Casp no alçaré la meva pobre veu pre¬ tenent definir la qüestió en un o altre sentit; he examinat tot lo que és estat publicat sobre aquest punt i confesso ingènuament que no veig aquesta materia tant clara per a que's pugui donar avui un judici categòric sobre la declaració dels compromissaris, i segons aquest criteri dec fer constar les equivocades opinions d'alguns escriptors. No procedeixen rectament els qui, defen¬ sant els drets del Comte d' Urgell a la corona d'Aragó, portats més pel desitg conciliatori i de fer obra apologètica que per r únic just mòvil de l'Historia, que's la sinceritat, declaren també justa la sentencia de Casp, per haver donat al reialme aragonés la persona més apte i virtuosa. Tals són els principis per on se regeixen alguns antics i alguns moderns, entre'ls que recordaré solzament an en La Fuente (2), an en Gimenez Fagos qui acaba de publicar l'opuscul «FI Compromiso de Caspe» (3); Els qui han llegit nostres modestos treballs en diverses revistes hau- (1) ràn pogut veure la nostra imparcialitat tractant-se de fets humans en que in¬ tervingueren homes de gran santedat i ciencia. (2) «Estudios críticos sobre la Historia y el derecho de Aragón» por don Vicente De la Fuente. Madrid, 1886. (El Compromiso de Caspe), pàg. 283. (3) «Monografía històrica premiada en los Juegos Florales de Lo Rat- Penat.» Valencia, 1912, pàg. 70-72. CO.NSIDEKACIO.WS SOBKE LA SENTENCIA DE CASI' 159 però haurien de fixarse aqueixos autors en que tant Sant Vicens com el Parlament Català expressen d'una manera ben evident que la declaració de Casp fou donada segons justicia i l'Histo- riaire dels Comtes d'Urgell també clarament afirma que «lo que menys se va mirar a Casp foren els mèrits i demèrits de.les persones i sols se tingué en compte llur justicia» (1). Que's de¬ cideixin per una part o per un altra o que deixin com a dubtosa aquesta qüestió, però açó de voler donar raó a tot-hom me sem¬ bla incongruent i també inútil. Els punts que m' he proposat deixar ben fonamentats són dos, ço és l'imparcialitat i rectitut dels.compromissaris de Casp i r error dels qui 's pensen que actualment està definitivament resolta la qüestió jurídica que 's tractà a Casp. Sobre 'I primer no afegiré aquí pas noves observacions, puix crec que 's més que suficient ço que acabo d'escriure, i respecte a l'altre ex¬ trem, sens declarar-me partidari dels drets den Ferràn d'Ante¬ quera, diré solzament que compta avui amb grans defensors. No poden segurament els aimans de Catalunya tatxar d'im¬ parcial i poc aficionat a les coses de la nostra terra al savi bis¬ be de Vich, Dr. Torres i Bages, benemèrit de les lletres cata¬ lanes; i per açò transcriuré aquí son auroritzat judici sobre la materia de què tractem. «Dos punts de vista, diu en la Tradició Catalana (2), se poden pendre en I' estudi d'aquesta qüestió.... »i són; l.er El parlament de Casp en sí mateix; 2.on Conse- »qüencies d'ell. Quel' parlament de Casp fou una gloriosa »gesta en la vida política del nostre poble, no sols se prova per »les raons damunt aliegades, que tal volta són sospitoses per a »la gent poruga de la llibertat popular, sinó per la consideració »de que fou la realització d' un acte necessari. Que 'I dret era »dubtós en concepte del rei Martí i de totes les justicies 1 parla- »ments de la terra, apar evidentment a qualsevol que estudíi la (1) Monfar, 11. e., t. II, pàg. 265. (2) «Estudi del valor ètic i racional del Regionalisme català», Vich, 2.^ ed. 1906, pàg. 369-372. 160 CAI'Í IOI, V «qüestió. ¿Per què tantes instancies pel segòn matrimoni del »Rei, per què tantes súpliques, quant estigué pròxim a la mort, «de que declarés successor, sinó perquè aquest era dubtós? No «existia llei de successió ni consuetut legal, fins en un país «tant avençat políticament com el nostre; la regla general era «el testament del rei, per lo qual, en defecte d'aquest, el nom- «brament de jutges àrbitres fou l'òptima solució de la dificul- «tat.... ¿Fou just el vot de Sant Vicens Ferrer? Per nosaltres és «indubtable. No parlem ja subjectivament, és a dir, si en el do¬ mini íntim de la conciencia el Sant cregué obrar rectament, que «no's pot suposar altra cosa en un home de virtut claríssima i «universalment reconeguda; però fins objectivament, és a dir, «que ni de fet trencà la lley establerta, per preocupació o igno- «rancia, que açò és possible fins en l'home més sant de la te- «rra. No podia trencar una llei de successió al tron perquè «aquesta no existia; no hi havia consuetut legal tampoc, puix «perquè aquesta existesca ha d'ésser reconeguda, i el Rei en «Marti, no obstant l'indubtable amor que portava a Catalunya, «i els parlaments de la corona i els homes influients del país «demostraren tots estar en verdaders dubtes; i aixis se comprèn «que 'Is jutges de Casp, homes se pot dir tots ells eminents en «la ciencia jurídica, algú d'ells, com en Bonifaci Ferrer, germà «del Sant, famós en tota la cristianitat, deixeble en Italia de l'in- «signe jurisconsult Balbo, després doctor de la nostra Universi- «tat de Lleyda...., la majoria d'aquells distingits juristes tro- «bant-se en defecte de llei que determinés la successió al tron, «s'emparessen de la llei de successió intestada romana i di- «guessen per boca de Sant Vicens Ferrer, convinguts abans «tots unànimement en que '1 regnar devia considerar-se ofici «civil, que '1 tron se devia propinquiori masculo ex legitimo ■nmatrimonio procréalo. D' altra banda a l'identificar la succes- «sló de la corona amb la successió privada no introduïen els «jutges de Casp un principi estrany en les costums polítiques «del pals, puix sabut és de tot-hom que rei i nació acceptaven «el testament com a instrument de trasmissió del tron, i el tes- CONSIDEItACIO.N.S SOBHE I,A SE.NJ ENCIA I)E CASI» 161 ■»iamer\t (lex prbata) és per antonomassia una institució del »dret privat.» 1 no's crega que el Dr. Torres i Bages és 1' únic dels bons escriptors modems que pensi d' aquesta manera, puix que en aquest mateix any són estats publicats diferents treballs defen¬ sant r obra del Parlament de Casp; me refereixo als articles de r il·lustre i diligentíssim historiaire, Or. Andreu Giménez Soler, Rector de 1' Universitat de Saragossa, i dels catedràtics doctors Minguijón i Izquierdo (1). Digne és també d'esment baix aquest respecte el llibret de Mossèn Gayetà Soler (2) i també podríem presentar altres crítics moderns de gran nota que surten en de¬ fensa del Parlament de Casp i de sa sentencia; per exemple Florenci de Janer (3), Alcalà Galiano (4), Pleyàn de Porta (5) i baix cert aspecte, com hem dit, també Vicens La Fuente (6). Tots confirmen el comú sentir dels antics Zurita (7), Abarca (8), Carbonell (9), Monfar(lO), Diago (11), Blancas (12) i molts al¬ tres fins el mateix davanter dels Bofarulls, en Pròsper. El nebot d'aquest últim n'Anton de Bofarull en 1'«Historia de Catalu- nyr» i en «L'Orfaneta de Menàrguens», i Victor Balaguer en 1'«Historia de Catalunya» inicien la corrent d'oposició que, amb conjectures i hipòtesis insostenibles han portat fins a un (1) Vegi's «El Noticiero de Zaragoza» 29 de juny de 1912. Nombre ex¬ traordinari o suplement. El Dr. Giménez havia escrit abans sobre aquest par¬ ticular en «Revista Crítica» i també en la monografia «Jaime de Aragón, ulti¬ mo Conde de Urgel.» Mem. R. Acad. B. Letras. Barcelona, 1899, p. 144 i 158. (2) «El fallo de Caspe.» Barcelona 1899, qui fa notar (pàg. 20) que sos ad¬ versarisno han portat nous datos. (3) «Examen de las sucesos y circunstancias que motivaron el Compromi¬ so de Caspe y juicio critico de este acontecimiento y de sus consecuencias en Aragón y Castilla.» Obra premiada per la Real Academia d' Historia. — Ma¬ drid 1855. (4) «Historia de España» tom. II, pàg. 122-122. (5) «Apuntes de historia de Lleyda» pàg. 160. (6) «Estudios críticos sobre la Historia y el Derecho de Aragón.» p. 281. (7) Zurita «Anales» 11. e. 11. XI, cap. LXXX. (8) «Historia de España.» Interregno II, cap. 2. (Diu que'l dret era incert). (9) Chronica d' Espanya, fol. CCX. (10) «Hist. Cond. Urg.» II, II. e. (11) «Vida de S. Vicente Ferrer.»—Barcelona 1600, pàg. 272-282. (12) «Coronaciones de los Serenísimos Reyes de Aragón.» Llibre I.—Sa¬ ragossa 1641. 162 CAi'ÍTOI, V punt inconcebible en Josep Sorribas i Riera (1) i altres que, com nota un autor, mideixen llur amor a Catalunya segons el grau d' òdi quetenen a Castella. Diran tal vegada alguns que'l regnat den Ferran fou fatal per a les llibertats i cultura catalanes. Ens manca un punt de comparació al judicar an en Ferràn, puix no sabem com hauria sigut el regnat den Jaume d' Urgell, si a Casp hagués estat elegit; a Vallseca li semblava que aquest era més apte que el Duc de Gandia; en canvi den Sagarriga podem afirmar, perque ell ho confessà, que, a son entendre, en Ferràn era el més con- nient de tots els competidors, i reialment^ si mirem els antece¬ dents de r Infant de Castella, veurem que era verament reco¬ manable (no direm preferible al Comte d' Urgell, com ho volen tots els historiadors antics Zurita, Carbonell, Monfar, etc.); ell fou el vencedor dels moros a Antequera i el que universalment era tingut com bon regent del reialme castellà. Jaume d'Urgell, no 's pot negar, tenia algunes bones quali¬ tats, però fou fatal son govern a Saragossa fins al punt que per les discòrdies i turbulències sangnoses que 'n seguiren l'exo¬ nerà d'aquell càrrec el rei en Marti (2); i en quant a sos súbdits, essent aixis que disposava de tantes riqueses (3) els oprimia amb tributs insoportables fins a I' extrem que la ciutat de Bala¬ guer, la capital de sos estats, sis anys passats el setge fatal de 1413, quan encara trigà vint anys a morir en Jaume i gemega¬ va postrat en triste presó, deia a l'Infant en Joàn aquestes pa¬ raules que transcric del pergamí n. LXXI de Casa Ciutat: «F [com] sie cert que en temps passat ab força de persones ^[presons] e exilis e amb imposicions e violencia que no pot per- »petuar^ testant lo philosoph, fonch un contracte entre don Jay- »me, la donchs comte durgell, e la dita ciutat per lo qual contrac¬ ti) «Lo Compromís de Casp.» (Premi de la Lliga de Catalunya. — Barce¬ lona 1898. (2) Cf. «Colección doc. inédit. Cor. Arag». tom. I, pàg. 206-208. (3) Per a judicar de les immenses riqueses del Comte d' Urgell llegexi 's el doc. de 1' Arxiu Cor. Arag. R. 2403, fol. 45. CONSIDERACIONS SOliRE EA SENTENCIA DE CASI' 163 »te (1) convenie et !a dita Ciutat era forçada donar e respon- í'dre al dit don Jayme de Quinze milia sol[idos] de les imposi- ^cions e encara per força fer altres coses impertinents e injustes »ab qualsevol ficció de beles paraules lo dit contracte firma »del dit don Jayme sots kalendaris diverses quorum primum »est 23.^ die Aprilis et sub vigessima sexta die dicti mensis »Anni a nativitate domini millessimo Quadringentenssimo No- »no [1409] dits Quinze milia sol[idos] e o coses altres ^qualsevol en lo dit contracte forçat et fet ab imposició de ca- »denes, terror de forques, dogalls, destrals, pilons et altres »intruments de penes et mort contengudes ítem que los » 10000 sous introduits per lo comte don Pere e exigits per son »fill don jayme tres o quatre voltes al any etc. exigits ab presons «etc.» Demanen els balaguerins que sien tretes aquestes impo¬ sicions i declaren que en Ferràn, veient que eren injustes, no les volgué cobrar, i aixís no les han pagades «des de'l setí de dita Ciutat. T> (2). A r arrivar aquí hem de fer algun advertiment a favor den Jaume, i és d' ésser una fábula lo del assassinat de son germà Joan, que algun escriptor li havia atribuit, i que també s'ha de¬ mostrat que no tingué cap part en la sacrilega mort de l'Arque¬ bisbe de Saragossa, sinó que tota la responsabilitat d'aquest últim crim recau sobre son general n' Antón de Luna (3). El regnat d'Alfons V és gloriós per ala Corona: ell fou qui conquerí el regne de Nàpols i en l'interior fomentà la cultura catalana. Si després decau el comerç i minva l'importancia ma¬ rítima de Catalunya, açò se déu principalment al descobriment de l'Amèrica en el mateix segle xv, el qual succés portà cap a l'Atlàntic el moviment del Mediterrà; i si en temps den Ferràn i sos successors sovintejen infraccions dels privilegis i llibertats (1) Vegi 's aquesta concordia en el doc. 35 de 1' arxiu mun. de Balaguer. (2) Arxiu mun. de Balaguer, perg. n. LXXl. Açò no vol dir que en Ferràn no cometés cap injusticia amb la nostra ciutat i menys amb la familia comtal. (3) Poden veure 's els documents en la Colecció doc. inèdit. Cor. Arag. tom. II, pàg. 146 i seg. 164 CAI'ÍTOI, V catalanes, abús que ja '1 trobem en els regnats del mateix Jau¬ me elConqueridor i son fill Pere el Gran, en part s'ha d'atri¬ buir, és veritat, al caràcter de la nova dinastia castellana, però també s'explica tenint en compte que ja en aquest temps, per tot arreu, s'anava introduint la tendencia centralitzadora i casi absolutista del segle posterior, del segle xvi. Els homes són fills dels temps i en el decurs d' aquest s' hi filtren tendencies que no poden deixar de fer-se sentir.