CAPIT O L S E G O N L any 1380 és cedida la jurisdicció de La Garriga a N'Eimeric de Centelles 59. El pas deis ducs per La Garriga. — 60. El noble N'Eimeric de Cen¬ telles — 61. El perquè de Talienació. — 62. L'alienació a favor d'En Centelles. — 63. Puntualitzant algunes de les facultats cedides. — 64. Clàusules d'estil. 59. El pas dels ducs per La Garriga Tenim notícia d'una curta estada a La Garriga de l'infant Joan i la seva muller Iolanda, ducs de Girona ^ Sabem, en efecte, que l'any 1380, dimecres, a XI dies del mes de juliol, lo Se¬ nyor Infant: dinar a ^'Granoiles"; sopar e jaure a "ha Gariga". Venien de Barcelona i anaven a Vic. Hom pot fàcilment imaginar-se la bri¬ llant comitiva. En primer lloc, la figura del príncep, cavalcant un àgil corser. Tot seguit la seva decidida esposa, la duquessa, també ca¬ valcant. Després tot l'estol d'acompanyants i de servents Portaven amb ells una relíquia de la Veracreu davant la qual feien cremar cera ; 1. Arxiu de la Ctórona d'Aragó, Secció del reial patrimoni. Inventari E, número 84. Registre 441 del Mestre Racional. L'infant Joan era fill del rei Pere III i de la reina EHanor. Havia nascut a Perpinyà, el 27 de desembre de 1350. En 1363 fou nomenat lloctinent general del rei ; aquest creà per al prín¬ cep el títol de Duc de Girona. Joan havia contret segones noces, a Pey)inyà, amb una bonica joveneta francesa, anomenada Iolanda o Violant, fiUa del Duc de Bar i neboda del rei de França. 2. bern.tt Metge, en Lo Somni, pàg. 17, descriu Joan -I com un hom de mitja estatura, ab reverend cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de co¬ rones dobles d'aur, ab un barret vermell en lo cap--- ; entorn d'ell havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, qui cridaven e udolaven fort llejament. De Iolanda diu, a la pàg. 145, la sua casa és ístada e és encara temple de. lliberalitat e molt pus ocupada en donar que en recebre. De subtilitat singu- 120 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA car tenim dues notes idèntiques, dels dies ii i 12, dient: estadals ^ a la Veracreu, II, que pesen VI unces, costen XII diners. Enparlar del pa que despengueren durant el dia 12, hi ha una nota que diu així : Pans en cort, XII sous, XI diners, item pans del Senyor Infant, ab XIII a la Senyora, II almorzar a majordom. III a la cam¬ bra, XXXI pan; costa lo forn d'escalfar VIII diners, fou despès, ab IIII sous, VIII diners, a l'almoina, XII sous, a l'escola X diners, a la lavanera X, a l'hoste, IX diners a la Senyora, II sous, I diner, a V racions, VI diners, als cans, XIX sous, I diners. La darrera anotació, relativa als gossos, ens demostra com l'infant Joan, anome¬ nat més tard el Caçador, aprofitava els viatges per a dedicar-se al seu esport preferit, la cacera, fins al punt que, sense menysprear les peces petites avinents, sovint s'allunyava del camí, a posta per a perseguir els senglars i altres peces majors Venien també, amb els joves esposos, el sobrecoc, el panicer, el boteller, el reboster, el cavallerís, el sobreatzembler, el levador, el ma¬ jordom el comprador Jacme Verdes, en Palau, el Museu,... Hi havia les dames de companyia de la duquessa, car consta, del vespre del dia II : vingrec, a les dones, a col·lació, I ferada ® costa XXII di¬ ners. També venien IX bèsties de casa, volent dir les cavalleries i animals de bast. El diaII done, per la posada a on cuinaren al Senyor Duc, II sous; polls al Senyor Infant, ab III perells; a la Senyora, IX perells., mig, qui, a raó de V sous per per ell, costen XLVII sous. Es men¬ cionen també un parell de coloms, un altre de gallines ; llenya, cols, julivert, agraç, sagí, olles, espinacs, carn salada, moltó, potatge, pe¬ bre, gingibre, clavells, canyella, safrà, figues, ab port, qui vengueren de Barcinona, melons, cogombres, taronges, avellanes, sal, nous ; cos¬ ta, I cabasset per aportar la sal, II diners: candeles a majordom; etc. lar, d'entendre, de compendre, e de gosar empevdre, grans fets, no pens que persona vivent li en port avantatge... ; d'amor conjugal... poques en nombre són a ella estades eguals. 3. Candeles cargolades. 4. Bernat Metge diu que Joan i Iolanda estaven disposats a escoltar amb gran pler xandres eministrers. 5. Deu referir-se a la bugadera. 6. Daniel Girona. Itinerari de l'infant Joan. València 1928. 7. Vegeu el número 91 sobre la significació d'aquestes paraules. 8. Una mesura. ÊS CEDIDA LA JURISDICCIÓ A N'EIMERIC DE CENTELLES in Dijous, a XII dies del dit mes de juliol, lo Senyor Infant partí de "La Garriga", e anà's dinar a Figueret; sopar e jaure a Sancta Co¬ loma de Vinyoles...; foren donats a I hom qui ha duit I vedell e moltons de La Garriga al mas de Figueret, ab I altre hom que anà cercar polles, III sous, VI diners... Així s'esfumà el pas dels Ducs per La Garriga. 60. El noble N'Eimeric de Centelles UNA figura de relleu en la cort del duc de Girona era precisament N'Eimeric de Centelles. A 9 de setembre de 1371 el trobem Joan, quan aquest anà a Perpinyà per mullerar-se amb l'infant amb Iolanda de Bar ; a 21 de setembre de 1372, el duc li escriu per¬ què li enviï un llebrer per a caçar ; a 31 d'octubre de 1380, l'infant escriu una lletra adreçada al majordom del Servyor Duc, N'Eimeric ■de Centelles, dient-li que vagi a la cort del Duc ; a 6 d'abril de 1386, altre cop, escriu el duc al noble Eimeric de Centelles, camarlenc del Senyor Duc, perquè estigui amatent per a quan l'infant arribarà a Catalunya Quan l'infant esdevingué rei, amb el de Joan I, continuà nom N'Eimeric de Centelles essent persona de confiança del nou so¬ una birà. Coneixem unes lletres, datades a 22 de febrer i 14 i 27 de març, de l'any 1390, en les quals el rei escriu al seu germà Martí, duc de Montblanc, dient-li que li envia l'esmentat Eimeric de Centelles per informar-lo ; hem vist altres lletres, datades a 17 de març i 4 de juliol, del mateix any 1390, en les quals eErei demana al seu germà que digui a N'Eimeric de Centelles que retorni a la Cort ; altres lletres, finalment, foren adreçades al propi N'Eimeric de Centelles, manant-li el retorn a la cort del rei, a 29 d'octubre de 1390 i 19 d'octubre de 1392 L En canvi, les coses ja no rutllaren tan bé per a En Centelles, quan morí el rei Joan i començà el regnat de Martí I. Posseïm còpia d'una 1. Arxiu de la Corona d'Aragó. Registres 1738, full. 42 ; 1735, full 103 ; 1746, full 112, i 1673, full 97. Vegeu també Daniel Girona, Itinerari de l'infant En Joan. València 1923. 2. Arxiu de la Corona d'Aragó. Registre 1957, fulls 63, 122, 159 i 179 ; Reg. 1958, full 120 ;Reg. 1949, full 71 ; Reg. 1874, full 152 ; Reg. 1963, full 162. Vegeu també : Daniel Girona, Itinerari del r&i En Joan I, Barcelona 1931. m L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA lletra testimonial, precisament datada a La Garriga, a 24 de maig de 1400, en la qual la reina Maria de Luna certifica que : après mort del Senyor Rei En Joan, de bona memòria, Nòs, com a Loctinent Ge¬ neral del Senyor Rei, marit e senyor nostre molt car, qui laidoncs era en lo Regne de Sicília, induïdes a açò per certes justes raons, manam a Mossèn Galceran de Rosanes algutzir del dit Senyor, en nostra presència constituït, que anàs a Gerona, on era lo cors del dit Senyor Rei En Joan, ab los cimals seus i de la Reina Dona lolant, miuilef sua, e, de part nostra, manàs a Mossèn Bernat de Vilademany, ladoncs Veguer e Batle de Gerona, que prengués certs del dits curials,, en- tre'ls quals li anomenam mossèn N'Eiximèn Pereç d'Arenós e mossèn N'Eimeric de Centelles e tots altres que certs missatgers de Barcinona li anomenarien D'altra part, la família dels Centelles es distingí sovint per la seva fogositat bèl·lica la qual, a València, conduí a una veritable guerra civil. Així, a 11 de maig de 1401, el rei Martí hagué de fe¬ licitar els jurats de València per la bona manera que havets tenguda en foragitar d'aqueixa ciutat les parts de les bandositats dels Cente¬ lles i Solers; a 9 de setembre de 1403 continuava la brega a València atiada per Gilabert de Centelles, pare de N'Eimeric ; a 14 de gener de 1404, les coses arribaren a tal punt que el rei Martí ordenà al Governador General de Catalunya que, si fos necessari, prengués amb grossa cadena N'Eimeric de Centelles ; i, finalment, ZuRiTA explica que a 21 d'abril de 1404 fué desbaratado don Gilabert de Centellas, por sus contrarios, junto a Lombay y murió en la pelea don Aimeric de Centellas ®. 3. Vegeu númeio 29. 4. Registre 2887, full 151 girat. 5. Ja en el segle xiii figuraren en la bandositat deis cadells, dels Mont¬ eada, contra la bandositat deis nyerros, del bisbe de Vich, particularment en Taferrissada lluita de l'any 1296 al 1800. 6. Registres 2241, full 110 ; 2249, full 87 ; 2245, full 178. Zurita, Anales, libro X, cap. 79. Soldevila, Història de Catalunya, I, pàgs. 328, 403, 406, 457, 468, 470, i II, pàgs. 56, 170, 163. Les baralles i lluites sagnants continua¬ ren àdhuc després de la mort de Gilabert de Centelles, el 20 de setembre de 1409. En aquestes lluites, a València, els Centelles representaven més aviat el partit aristocràtic, i, més tard, el de Ferran d'Antequera ; els seus contraris més aviat representaven el sentiment popular, i més tard, la part de Jaume d'Ur¬ gell, el Dissortat. En les lluites es distingí per la seva crueltat En Bernat de Centelles, germà de N'Eimeric. Ê5 CEDIDA LA JURISDICCIÓ A N'EIMERIC DE CENTELLES 123 61. El perquè de Talienadó La consumació, en 1380, de la venda de la jurisdicció de La Garriga, altres vegades havia estat projectada sense èxit, significà un que important retrocés en l'elaboració que venia fent-se de l'especial règim de llibertats de la municipalitat de La Garriga. Heus ací com comença el document de la venda, traduït lliurement del llatí al català ^ : En nom de Déu. Que tothom sàpiga que NòSj l'Infant Joan, primogènit del serenissim Senyor Rei i governador general dels seus regnes i terres duc de Girona i comte de Cervera; i nòs, Berenguer de Relat, mestre racional de la Cort reial '' ; Pere de Vall, tresorer, i Pere Sa Costa, batlle general de Catalunya consellers del dit senyor Rei i procuradors constituïts, tant pel mateix senyor Rei, com també pel senyor Duc, en la carta 0 document públic, provist del segell de la majestat del dit senyor i del segell comú del dit senyor Duc, dkitat Tfet a Barcelona el dia 6 de juliol de l'any present, i autoritzat per Bernat Miquel, secretari del dit senyor Rei i, per autoritat d'aquest, notari públic per tota la seva terra i dominis: A continuació exposa les següents causes llunyanes de la venda : a. — perquè el dit Rei i Nòs, el dit Duc, per restaurar el senyor regne de Sardenya, infantat amb molta sang i innombrables despeses i treballs, pels predecessors del mateix senyor Rei i nostres, del dit Duc; del qual regne, mentre estigué fora del torb de la guerra pervenia abundància de blats i d'altres béns, a les altres terres nostres; i el qual regne està a punt de perdre's si no el socorrem en breu ® ; b. —i per altres afers grans i urgents que toquen a l'honor i a l'estat de la corona del dit senyor Rei i a la cosa pública seva i nostra; 1. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 1699, full 97. 2. Vegeu número 59. 3. El governador general era cap de la jurisdicció ordinària ; represen¬ tava la terra en els interregnes, i era el primer magistrat, comparable al pretor de Roma. Diccionari Aguiló. 4. El mestre racional era el cobrador de rendes ; pagava el salari ads empleats i portava compte dels interessos públics. Diccionari Aguiló. 5. Procurador i tresorer de les rendes reials ; oficial de la casa del rei i en son nom expedia provisions, manaments i edictes. Diccionari Aguiló. 6. Efectivament, la guerra de Sardenya fou una de les principals preocu¬ pacions del regnat de Pere III i una de les causes de la penúria econòmica de la Cort. .124 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA c. — diverses altres necessitats del mateix i per senyor Rei i nos- ires, del dit Duc ' ; Però la pròxima fou explicada dient que, pels dits motius, causa diem emmanllevat grans quantitats de diner a mogubell les quals En Pere des Cansi N'Andreu d'Olmella, banquers de Barcelona, van obte¬ nir per nosaltres de diverses persones; la suma de les quals quantitats ha augmentat de tal manera fins ara i ha crescut cada dia per la vorà- .gine dels dits mogubells, que, si no són pagades de pressa les mateixes quantitats de diner, el dHt mogubell absorbiria tots els béns del dit senyor Rei i els nostres, el dit Duc, i els que podríem procurar-nos ■dels nostres, súbdits; Per la qual cosa l'esmentatRei i Nòs, el dit Duc, enduts senyor per un consell més sà, amb ple acord i madura deliberació, a fi de pagar les dites quantitats de moneda, i els mogubells deguts per les mateixes, i també per utilitat de la cosa pública, vam decidir de vendre i alienar perpètuament els nostres castells, viles i llocs, àdhuc els insignes, i així mateix els feus i altres béns del nostre patrimoni, per aquells preus que es poguessin aconseguir d'ells. I, aquesta vegada, el torn a La Garriga i a altres pobla¬ va tocar cions de prop de Vic, seguidament. Valgui, però, de dir ací com veurem que aquesta alienació, encara que es fes solament a carta de gràcia, •violava obertament el privilegi concedit pel mateix rei Pere III en 1358 ' 7. És de notar ací que, a'nys a venir, Joan I presidí una cort fastuosíssima. Acabem de veure que, en 1380, la casa de l'infant Joan i la seva muller Iolanda despengué a La Garriga 314 sous i 11 diners, el dia 11 de juliol, i l'endemà 237 sous, 2 diners ; veurem, en canvi, que la casa de la seva cunyada Maria de Xuna, tota sola, quan ja era reina, en 1400, despenia a La Garriga, cada dia, uns 150 sous, més o menys. 8. Mogubell és una antiga paraula catalana reportada pel Diccionari Aguiló: A nòs plau molt que façats la venda pus hi ha carta de gràcia, car .. sens dubte fa més a fer això que no pagar los mogubells. Ha comesa usura o fals mogubellf 9. Vegeu els números 54 i 55. ÊS CEDIDA LA JURISDICCIÓ A N'EIMERIC DE CENTELLES 125 62. L'alienació a favor d'En Centelles Per això, nosaltres, el Duc i els, mencionats procuradors reials, 0 sigui: Nós, el mateix Duc, tots en el nostre propi nom, els hereus i successors, i nosaltres, els dits procuradors reials, per Nòs i per en nom del dit senyor Rei, i per Vautoritat de la dita procurado i en virtut del poder que se'ns hi atribueix i concedeix pel mateix senyor Rei i per tots i qualsevol dels seus hereus i successors, de bon grat i die- ciència certa i amb enteniment deliberat i amb espontània voluntat, i per les causes esmentades. A. — venem i, per causa i títol de venda, concedim a vós el Noble- Eimeric de Centelles, dilecte conseller i majordom- nostre, del dit Duc, i als vostres i a qui voldreu, perpètuament, per propi, lliure t aquells a franc alou el mer i mixt imperi ^ i qualsevol altra jurisdicció, alta i baixa, civil i criminal, i qualsevol altra que exis.teixi de qualsevol naturalesa o espècie, i tot l'exercici d'aquelles mateixes, que el dit senyor Rei o Nòs, l'esmentat Duc, i els dos o un de nosaltres, tenim i exercim, i devem i podem tenir i exercir, o que al mateix senyor Rei t a Nòs, l'esmentat Duc, i als dos o aun de nosaltres, pertanyi o s'esperi, de qualsevol manera, en la parròquia de Sa Garriga, situdda en la vegueria del Vallès, i en aquelles parts dels termes dels castells de- Manlleu i de Sa Meda, situats en la vegueria d'Osona, de les. quals parts els termes són dintre d'aquella llegua de la ciutat de Vic, la qual ja algun temps fou limitada i termenada en la partició del comtat d'Osona, és a dir en els voltants de la dita ciutat; i en els homes i alones- que hi hagi, de qualsevol llei, estat o condició, tant en els privats, o- sigui els que habiten i han d'habitar en les dites parròquies i en les parts dels termes dels dits castells i en els límits d'elles, com en els altres forasters i qualssevol persones que romanguin o quasi ® en les dites parròquies i en les parts dels termes i en els límits d'elles, tant en els 1. És a dir, sense gravamen, sense subjecció a altre senyor. 2. Vegeu número 54. 3. La paraula quasi, en termes jurídics, d'acord amb la seva significacic^ gramatical, indica una institució o figura jurídica anàloga o semblant a una. altra. Ací es refereix al quasidomicili; seguidament es parla dels quasi con¬ tractes. Que tontractin o quasi. 126 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA camins i vies públiques, com en altra part, o que en aquests llocs vinguin 0 es quedin, de qualsevol manera. B. — mencionats noms i autoritat, a vòs i Venem, també, en els als que vulgueu, perpètuament, per lliure i franc alou, la pau i la guerra la host i la cavalcada que el dit senyor Rei i Nòs, l'esmen¬ tat Duc, i els dos. o un de nosaltres, tenim o hem de tenir en dita parròquia de Sa Garriga, i en dita part del terme de Sa Meda, que és dintre de l'esmentada llegua de la ciutat de Vic, i en els homes que habiten o han d'habitar en la mateixa parròquia i en les parts del terme i en els confins llurs. Es de notar que en aquest document no es menciona per a res la carta és a dir, el dret de lluir i quitar que es de gràcia-corresponent, reservà a favor del rei. Certament que, al final de la còpia del document que estem transcrivint hi ha una nota que esmenta el lloc on hauria de trobar-se el document en el qual N'Eimeric de Centelles s'obligava a retornar al sobirà els drets que adquiria, en el cas que li fos retornat el preu de la venda ®. Segons l'esmentada nota, el document de refe¬ rència fou signat per N'Eimeric de Centelles, a Barcelona, a 7 de març del mateix any 1380. Es cosa sabuda ^ que estendre l'àm¬ els senyors feudals desitjaven bit de la seva jurisdicció, l'administració de la justícia, per mor que per exemple, no era considerada com una funció que cal complir, sinó com un dret útil o guany, alienable per l'Estat als particulars. Amb la Tenda, però, el rei no desmembrava la sobirania sinó que únicament cedia la jurisdicció i consegüents utilitats, reservant-se el dret de recu¬ perar-ho. 4. Sembla indicar el dret de fer la pau i la guerra. 5. Un cert dret feudal ; exèrcit i cavalleria. Aquest servei feudal és es¬ mentat fallierit, vol. I, pàg. 320. Sembla que la host és una ja en l'Usatge Qui expedició de molts dies, fora del terme, potser en guerra del sobirà contra l'es¬ tranger ; mentre que la cavalcada es refereix a l'.expedició d'un sol dia, dins ■del terme, i en guerra civil o entre particulars. Fortià Solà, Història de To¬ relló, Barcelona 1947, I, pàg. 158. 6. Segons l'esmentada nota hauria de trobar-se en el full 75 del mateix Registre 1699, però allà no hi és pas, ni l'hem sabut trobar en altre lloc. 7. Hinojosa, opus cit., pàgs. 124 a 126. ËS CEDIDA LA JURISDICCIÓ A N'EIMERIC DE CENTELLES 127 63. Puntualitzant algunes de les facultats cedides a. — I, amb aquesta mateixa venda i per d'ella concedim, causa en els noms i autoritats esmentats, a vós i als vostres que, en la dita parròquia i parts dels termes dels castells i en cada una d'elles, puguin ésser sostinguts, qualssevol dels que són o siguin desterrats ^ pel dit senyor Rei o per Nòs, el dit Duc, o pels successors d'el mateix senyor Rei o els nostres, de l'esmentat Duc, o els seus oficials o els nostres del dit Duc, o d'ells; I queels qui estiguin dintre dels termes de les dites parròquies i parts, puguin ésser presos per part del senyor Rei o nostra, del dit no Duc, o dels successors llurs o pels oficials dels mateixos, ni d'allí ésser extrets; i per haver defensat els dits desterrats., vós, el noble Eimeric de Centelles, o qualsevol persona habitants o que han d'habitar en dites parròquies i en les parts dels termes dels castells, no pugueu o puguin incórrer en cap pena, ni ésser castigats., ni inquietáis d'altra manera. b. Emperò, per la present venda o per alguna altra cosa con¬ — tinguda el present document, cap perjudici no es produeixi a vós, en N'Eimeric de Centelles, o als vostres en la jurisdicció civil, que vós dieu que teniu en les dites parts dels termes, i en la host i cavalcada que dieu tenir, en els vostres homes de la dita part dels termes del castell de Sa Meda. c. Emperò, en els noms predits, us fem aquesta venda i con¬ — cessió per causa i títol de venda, a vós, el dit noble i als vostres i a qui voldreu, perpètuament, per lliure i franc alou, de totes les coses pre¬ dites i de cada una d'elles, purament, lliure i absoluta, i sense cap altra condició ni retenció i segons pugui millor ésSer dit i ésser entès, per salvament i bona intel·ligència de vós i dels vos.tres. d. — De manera d'ara endkivant vós, N'Eimeric de Cente¬ que lles, i els vostres successors perpètuament, i els oficials vostres o d'ells, pugueu i us sigui lícit, a vós i a ells, en força de la present venda, usar dels dits mer i mixt imperi i tota classe de jurisdicció civil i cri¬ minal, en la dita parròquia de Sa Garriga i en les dites parts dels termes 1. Traduïm banniti per desterrats ; excomunicats, exiliats, proscrits, castigats. Vegeu Du Cange, Glossarium, París 1733 128 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA dels castells de Manlleu i de Sa Meda; i, per la mateixa total jurisdioció, lliurement i impune, pugueu, així mateix, declarar i manar la host i cavalcada dels homes habitants i que han d'habitar en la dita parròquia de Sa Garriga i en la dita part dels termes del dit castell de Sa Meda i pugueu conduir-los en les mateixes., i fer pau i guerra dels mateixos, de la mateixa manera que el dit senyor Rei o Nos, el dit Duc, podia o podíem fer, abans de la present venda; e. — i, així mateix, per l'exercici de la dita jurisdicció, pugueu eregir i fer eregir perpètuament, una vegada o moltes i tantes vegades com vulgueu, en les dites parròquies i en les parts dels termes, en elles 0 en els. llocs de les mateixes, que a vós, N'Eimeric de Centelles, i a ells us sembli, forques " i guardes, pals i altres signes que denoten el mer i mixt imperi i tota classe de jurisdicció, a fi que hi siguin castigats els culpables i a fi que, també, sigui palès a tothom el mateix mer i mixt imperi i altra jurisdicció. f. I, en altra part, castigar fustigant amb efusió de sang o tamibê —' empresonant, travessant, penjant i amb altra mort natural ® anihilant 1 matant; tallant i truncant orelles, mans, peus, nassos i altres membres; privant., relegant, exiliant, i castigar amb altra qualsevol classe de càstig i condemna; g. — i fer, fer fer qualsevol execució, tant en els cossos com en 0 els béns, civilment o criminalment, per qualssevol excessos o causes; i, així mateix, remetre i perdonar i també composar dels crims o delic¬ tes; i el que pervingui dels emoluments d'això, aplicar-ho a utilitats vostres i dels vostres; h. — i fer, i lliurement exercir, totes les altres coses que pertanyerà al mer i mixt imperi i omnímoda jurisdicció i exercici, ús i execucAó d'elles, de la manera que sigui ben vist per vós i els vostres i els seus successors i pels oficials vostres i d'ells., i de la manera que puguin i acostumin de fer i també d'exercir qualssevol barons i qualssevol.altres que tenen el mer i mixt imperi i total jurisdicció en els seus llocs i castells dintre de Catalunya; i. — sense cap apel·lació, provocació, súplica o recurs que hi hagués, al dit senyor Rei o als seus successors, o a Nòs, l'esmentat Duc, o als 2. L'erecció de forques permanents, per a penjar els malfactors, era cosa freqüent. Recordeu encara l'expressió barcelonina la quinta forca. 3. Hi havia la mort civil, que sense privar de la vida, privava de drets. ËS CEDIDA LA JURISDICCIÓ A N'EIMERIC DE CENTELLES 129 nostres successors oficials del mateix senyor Rei o nostres, del dit o Duc, 0 en nom d'ells, i aquella o aquell que l'esmentat senyor Rei, 0 Nòs, el dit Duc, o els mateixos, tingui o tinguem. Nós, l'esmentat Duc, 0 tinguin en altre cas contingent, de qualsevol manera. j. — Declarant, en els noms precontinguts, entendre i comprendre en la present venda, no solament els futurs crims, excessos i delictes, sinó també els ja comesos en la dita parròquia i en les parts dlels termes dels esmentats castells, mentre no siguin finits i decidits per sentència 0 composició; fi que per això es tregui tota intrincació i alteració a 1 tota manera de qüestions entre el dit senyor Rei i Nòs, el dit Duc, i els seus oficials i els nostres, i vós i els sucessors i oficials vostres i d'ells 64. Clàusules d'estil En arribar a aquest punt, aquest document de la venda o alienació a favor de N'Eimeric de Centelles s'allarga copiosament, inserint una multitud d'interessanls clàusules d'estil, que anem a resumir breu¬ ment a continuació : Mana als funcionaris que no s'immiscueixin ni impedeixin la juris¬ dicció cedida, encara que fos per delictes comesos en camins públics ; extreu, les coses venudes, del domini reial i les transfereix al lliure domini de N'Eimeric de Centelles ; promet donar-li la possessió imme¬ diata, amb prioritat de temps i millor dret, i el faculta per prendre-la per pròpia autoritat, restant constituïts els venedors, entretant, en possessors precaris ; cedeix tots els drets i accions corresponents ; constitueix l'adquirent com a senyor en el lloc dels cedents ; i afegeix Però, pel preu de les predites coses que us hem venut, ens vàreu donar i pagar, en els esmentats noms, i nosaltres confessem en els mateixos noms, haver hagut i rebut de vós, de la manera suscrita, mil dos-cents florins d'or d'Aragó, els quals lliuràreu a mi, l'esmentat Pere de Vdll, diputat solament per aquesta cosa pel dit senyor Rei, en l'esmentat document de poders; pagant-se, per mi, als dits ban¬ quers, en pagament de les esmentades quantitats de diner degudes i dels seus mogubells 1- Efectivament, el Libro de Enajenaciones, vol. III, full 709, núm. 5, diu que en l'oficina del mestre racional, en el còmput de Pere des Valls, del diner de les alienacions reials, hi ha el rebut del preu de la dita venda. 130 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA A continuació renuncia a les excepcions i altres proteccions jurí¬ diques ; preu que poguessin tenir les coses cedides ; cedeix el major promet no promoure cap qüestió per la dita cessió ; s'obliga a evicció ; promet de no donar audiència als qui promoguéssiu qüestions contra là cosa atorgada, i, en el cas que s'intentés, promet d'oposar-s'hi en- continent, el Rei, a expenses pròpies, i que el de Centelles pogués oposar-s'hi per si mateix, sense necessitat d'ésser citat, obligant-se el Rei a pagar les expenses, danys i perjudicis, tant en el cas de guanyar, com en el de sucumbir, encara que sigui per impericia o negligència, creient, sobre els danys i interessos, la confessió jurada del de Cen¬ telles ; restaren obligats en evicció tots els béns del Rei i del Ehic ; juraren tenir-ho tot per ferm ; considerar com a no posades les coses contràries al comte i com a insertes les coses favorables que no hi fossin, suplint el Rei tot defecte ; volent que tingués força de llei sobre tota disposició contrària ; i prometent complir-ho fidelment. gual fou dat i fet, firmat i jurat, pel dit senyor Duc i pels dits El Berenguer de Relat i Pere de Vall, en el lloc de Sant Feliu de Llo¬ bregat, el dia XIIII de setembre, i pel dit Pere Sa Costa, a Barcelona, el primer dia d'octubre, de l'any de la Nativitat del Senyor, MCCCLXXX. Segueixen les signatures dels esmentats atorgants, les dels testi¬ monis i la del notari Guillem Oliveres. En un altre document, els ma¬ teixos atorgants i en les mateixes dates nomenaren procurador cert i especial, del dit senyor Rei i nostre, l'esmentat Duc, a vós Guillem Gorc, porter del dit senyor Rei, per a trametre, pel dit senyor Rei i per Nòs, el dit Duc, la possessió corporal o quasi, al noble Eimeric de Centelles, dilecte conseller i majordom de Nòs, el dit Duc, de totes les coses concedides en l'altre document que hem minuciosament ressen¬ yat ^ 2. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 1699, full 103 CAPÍTOL TERCER Sota la jurisdicció de N'Eimeric de Centelles, de 1380 a 1397 65. L'alienació efímera de l'any 1382. — 66. L'homenatge del senyor de La Roca. — 67. Augment de la carta de gràcia a N'Eimeric de Centelles. — 68. Alienació del dret de Unir i quitar la jurisdicció de La Garriga. — 69. Gestions realitzades per En Marc de Vilanova. — 70. Contra la voluntat de N'Eimeric de Centelles. — 71. La talla de l'any 1397. 65. L'alienació efímera de Tany 1382 En el volum V del Libro de Enajenaciones del Reial Pairimoni consta que, en sous que eren I'oficina del Mestre Racional, es reberen els 30.000 el preu de la venda a carta de gràcia, feta a 8 de març de 1382, pels procuradors del Rei Pere III, a favor de Pere Arnal Marquès, del mer i mixt imperi del castell i lloc de La Roca ; i diu, també, que allà són designats els termes en les parròquies de Vilano¬ va, de Llerona, de Sa Garriga, de Santa Agnès, d'Orrius, de Grano¬ llers i de la vall de Riolf ; i del mer i mixt imperi i tota jurisdicció de la casa i quadra de Sant Leir Concordant amb ell, un altre llibre 1.Arxiu de la Corona d'Aragó, full 124í, número 18. 2.En el mateix llibre i foli, número 19, es diu textualment : Eí chatia de gratia est in armaria Barçinona, extta saceos, número 51. Ara bé, hem cer¬ cat diligentment aquest document original però po hem assolit de trobair-lo. No és el pergamí número 3100, únic, dels de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que porta la data de 8 de març de 1382. Tampoc és el pergamí número 3122 del ma¬ teix Arxiu, malgrat que aquest sembla ésser l'antic número 51, suara esmentat. H2 132 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA del mateix Arxiu ® diu que en l'esmentada data s'atorgà la promesa que Pedra Arnal hizo al Señor Rey de Aragón, de que, siempre que le pagase 30.000 sueldos barceloneses, le restituiría las jurisdicciones del Castillo de La Roca y sus Parroquias y de la Cuadra nombrada San Ley. Concretant més encara la qüestió, consta que va ésser l'in¬ fant Joan, en nom del seu pare, el qui va posar el decret de la ven¬ da a Tarragona, a 27 de març de 1382 ; però en aquest document no es menciona pas expressament La Garriga. Consta, finalment,que, al cap de poc temps s'atorgà la retroven¬ da, feta de juny de 1383, per Pere Arnal Marquès, al Rei Pere,, a 5 del mer i mixt imperi i tota la jurisdicció del castell de La Roca i dels seus termes, en els llocs i parròquies dintre dels seus termes consti¬ tuïts i esmentats al començament d'aquest número De tots aquests documents pot deduir-se, amb tota seguretat, que amb ells no es vaalienar la jurisdicció sobre La Garriga, en ge¬ pas neral — aquesta ja pertanyia a N'Eimeric de Centelles —, sinó car que solament va alienar-se la jurisdicció sobre aquelles parts o termes situats a La Garriga, però subjectes al castell de La Roca. Probable¬ ment que aquests termes eren solament els de can Garriga i can Brassó ®. 3. Arxiu de la Corona d'Aragó, Indice del Antiguo Armario: Barcelona, nú¬ mero 51, saco Jesús. Escritura hecha en Barcelona a 8 de marzo de 1382, ante Pedro Jaime, escrivano... 4. Arxiu de la Coron d'Aragó. Libro Enaj., vol V, full 1245, número 20. A continuació el número 21 diu textualment : In armario Catalonia, extra sac- cos, est charta proxime dicte venditionis facta per procuratores regis Petri 3, die 8 martins 1382, número 118; i, concordant amb aqiiesrs textos, en el mateix Arxiu, en VIndice del Antiguo Armario; Cataluña, diu, amb alguna inexactitud : Es¬ critura hecha en Barcelona, a 8 de marzo de 1382, ente Pedro Jaime, escrivano, que contiene la venta que el Señor Rey Don Juan ''rimero de Aragón hizo a fa¬ vor de Pedro Arnaldo Marqués...; dentro la cual van inclusas tres cartas de pago como parece de dicha escritura escrita, en dicho Armario, saco San Pedro, nú¬ mero 118. Hem trobat la còpia de l'esmentat document en el mateix Arxiu, Re¬ gistre 1704, full 55, girat. 5. A. C. A., Liuro En., V, full 1245, número 25. 6. Actualment de can Busquets de pagès. Vegeu números 217 i següents. LA JURISDICCIÓ DE N'EIMERIC DE CENTELLES 133 66. L'homenatge del senyor de La Roca PERÒ es dóna el cas que el senyor del Castel de La Roca i els seus de l'expressada efímera jurisdicció sobre part de La termes, a part Garriga, tenia,en part d'aquesta, altres drets, per mor dels quals estava subjecte al Rei, com a senyor feudal. Es podria suposar que els termes de La Garriga afectats per aquests drets serien els ma¬ teixos que estigueren transitòriament sotmesos a la jurisdicció de l'esmentat senyor. Consta, en s'atorgà escriptura, feta a ii de novembre efecte que ■de 1381, de l'homenatge fet per Pere Arnal Marquès, al rei Joan, pel Cas¬ tell de La Roca i els seus termes, entre els quals hi ha la parròquia de Sant Sadurní de La Roca, Sant Esteve de Vilanova, Sant Andreu ■d'Orrius, i en part de la parròquia de Sant Esteve "de Garriga", i part de la parròquia de Sant Genis de l'Ametlla i part de la parrò¬ quia de Santa Agnès de "Malamanyechs", que avui té en feude reial. Hem trobat un dels dos originals de l'esmentada escriptura Heus- ne ací una traducció parcial : príncep i senyor Joan, per la gràcia de Déu Rei A l'excel·lentíssim d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, el Rosselló i la Cerdanya; personalment constituït en el palau reial major de la ciutat de Barcelona, en presència de l'ínclit i magnífic senyor l'infant Martí, germà de l'esmentat senyor Rei, Duc de Mont¬ blanc i Comte d'Eixerica i de Luna, i Governador General de tots els ■regnesi terres del mateix senyor Rei, tenint plens poders del mateix senyor Rei per aquestes coses; comparagué Pere Arnal Marquès, ciuta¬ dà de Barcelona, el qual té en feude, pel mateix senyor Rei, el Castell de "Sa Roca", amb els seus termes, sota els quals termes hi ha els que segueixen... i en part la parròquia de Sant Esteve de La Garri- 1. Arxiu de la Corona d'Aragó, Libro Enaj., y. full 1246, número S3, ou diu ■enllatí que en l'armari de BarceJona, fora dels ssci, lii ba l'escriptura que es¬ tem ressenyant. 2. Que és el pergamí, número 81, del regnat de Joan I, de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Solien fer-se dos exemplars en un sol pergamí que després es partia, un cop escrites lletres o senyals en el lloc de la partió, per tal de poder comprovar posteriorment si coincidien els esmentats exemplars. Així podia restar exemplar autèntic en poder de cada part. Sembla que l'exemplar que un hem vist és el que va correspondre al rei. 134 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA ga...; i féu sagrament i homenatge pel dit feude rebent-lo el mateix senyor infant, en nom del senyor Rei 67. Augment de la carta de gràcia a N'Eimeric de Centelles No necessita gaires comentaris un altre document que relacionem a continuació ^ En nom : de Crist. Que a tothom sigui evident que Nòs, Joan, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, etc. A. — Preveient que ens serà expedient i també necessari de pro¬ curar diner, a fi que de diner que hern puguem pagar aquella suma de dar a raó del dot l'illustre Lluís rei de Sicília i de Jerusalem, per de l'ínclita infanta Iolanda, filla nostra caríssima, la qual. Déu volent, ha de prendre per muller ^, cerquem tota via i ma.nera amb les quals puguem haver l'esmentat diner, segons convé; i com que ara no se'ns presenta més fàcilment una altra via tan prontpta, per haver el diner per les coses esmentades, com la via i manera que més. avall s'explica; B. — Considerant, encara, que vós, el noble i dilecte conseller i camarlenc nostre, Eimeric de Centelles, cavaller, ja teniu i posseïu per títol de pura i perfecta venda, a vós feta, per lliure i franc alou, per Nòs., aquell temps en què, constituït en Duc, i també per Beren¬ en guer de Relat, Pere de Vall i Pere Sacosta, difunts, constituïts i ordenats procuradors per aquesta cosa, pel dit senyor pare nostre, de recolenda memòria, per preu de mil dos-cents florins d'or d'Aragó, mit¬ jançant carta de gràcia, tant el mer i mixt imperi, com les altres coses esmentades en els números 62 i 63 d'aquest llibre ; 3. En la cerimònia el súbdit pronunciava el iurament agenollat i amb les mans posades entre les del senyor ; el qual romania assegut, en senyal de su¬ perioritat ; seguia un bes a la galta, que era correspost pel senyor, en testi¬ moni de fidelitat recíproca ; després el sagrament es repetia a l'altar, amb les mans posades en els Evangelis ; vegeu MossÈv Fortià Solà, Història de To¬ relló, I, pàg. 183. 1. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 1931, full 159. 2. En efecte, en 1390 es pactà el matrimoni de Lluís II d'Anjou, aspirant a la corona de Nàpols, amb la Infanta Iolanda o Violant, filla del Rei Joan I. D'aquest matrimoni nasqueren : Lluís, duc de Calàbria, un dels aspirants a la corona, a la mort del rei Martí ; i Renat d'Anjou i de Provença, que fou proclamat rei en la revolta contra Joan II, el sense fe. Soldevila, Hist. Cat., I, pàg. 394. LA JURISDICCIÓ DE N'EIMERIC DE CENTELLES 135 C. Advertint, posteriorment, que fou convingut i portat a pacte, — entre Nos, d'una part, i vós, dit noble Eimeric, de Valtra, que, do- nant-nos i pagant-nos vós mil cinc-cents florins d'or d'Aragó, per al cas i necessitat de l'esmentat dot. Nos faríem a vós i als vostres la concessió infrascrita d'aplicar i incorporar, del mateix diner, la dita quantitat de diner, en i sobre la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi i sobre totes les altres coses per Nòs venudes a vós, segons s'ha dit; A tenor del present document públic, que ha de valdré fermament, moguts per les esmentades cauSa i necessitat, les qual's considerem suficientment urgents i necessàries, confessem haver rebut de N'Eimeric de Centelles els esmentats 1.500 florins, per afegir als 1.200 florins rebuts l'any 1380, les quals quantitats de diner, que pugen a la suma de dos mil set-cents florins, volem que sigui el total preu de Vesmen¬ tada venda; de manera que, en qualsevol temps en què Nòs 0 els nostres successors volguéssim lluir 0 redimir, de vós 0 dels vostres, les pre¬ dites coses ja venudes a vós, segons és dit, tinguem necessitat, per lluir 0 redimir — les del pagament únic i restitució íntegra dels ma¬ — teixos dos mil set-cents florins. Segueixen les clàusules d'estil ; és a dir : Que la concessió es féu de la millor manera ; que el rei. responia d'evicció ; que s'obligaven tots els béns del rei ; que es manava a tots els funcionaris, i, entre ells, a l'ínclit infant Martí, caríssim germà i governador general, que complissin el document ; que jurava complir-lo ; que es reservava el dret de recuperar les coses cedides a carta de gràcia... La qual cosa és dada i feta a Saragossa, el dia 8 d'abril, de l'any de la Nativitat del Senyor MCCCXC i u, cinquè del nostre regnat. T segueixen les signatures del rei, dels testimonis i del notari. 68. Alienació del dret de lluir i quitar la jurisdicció de La Garriga En l'esmentada addició de preu feta en 1391 pel rei Joan I, a favor de N'Eimeric de lluir i Centelles,pactà clarament el dret de es quitar, propi d'una carta de gràcia ; en els següents termes : 1. Vegeu número 67. m L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA Retenim, emperò, per a Nós i per als nostres successors, que en qualsevol temps en què Nós, o els nostres o altres per nosaltres, pa¬ guem a vós 0 als vostres, en moneda comptada i en un sol pagament, segons s'ha dit, dos mil set-cents florins, sense cap deducció ni con- tradició, des d'aleshores dita venda i la present nostra concessió, apli¬ cació i incorporació, i les altres coses per Nòs més amunt dites i pro¬ meses, es tinguin enterament per no fetes i totes les mateixes coses retornin íntegrament al nostre domini, com abans. Però les despeses de la cort del rei Joan eren molt grans i calgué àdhuc cedir l'esmentat dret de lluir i quitar En efecte, a València, a 14 de març de l'any 1393, el rei Joan I signà un llarg document, en el qual, entre altres coses que ací no interessen, després de referir-se a la carta de gràcia atorgada en 1380, i a l'addició de 1391, diu el Rei, parlant en primera persona i adreçant-se a Eimeric de Centelles : A tenor del present, deliberadament i de certa ciència, renunciem enterament i vós perpetuem les esmentades cartes, en de gràcia i qual¬ sevol retenció i tots els drets, de lluir 0 redimir lesesmenta:des coses venudes, fets aleshores; i volem i concedim a vós, l'esmentat noble Eimeric, que vós i els vostres i els que vulgueu, que totes i cada una de les coses predites, que foren venudes, per l'esmentat Senyor, pare nostre, i per Nòs i per altres, segons més amunt es conté, ho hagueu, tingueu i posseïu, en el successiu, en ple domini, perpètuament i irrévo¬ cablement, i també que de les mateixes coses pugueu fer la vostra omní¬ moda voluntat; Renunciant, conscientment, sobre això, al benefici de restitució "in integrum" i a qualssevol altres beneficis, dret 0 llei, pel qual 0 per la qual Nòs, 0 els nostres successors, poguéssim contravenir a les dites co¬ ses; volent i manant, amb el present, a qualsevol persona en poder de la qual estiguiri les esmentades cartes de gràcia, que les anul·lin i cancel·lin, tal com Nòs també formalment les anul·lem i cancel·lem... Però no tot passà amb la irrevocabilitat amb què s'expressen aquests documents 2. Arxiu de la Corona d'Aragó, Libro Enaj., IV, full 907 i Registre 1902, fuU 212 i següent. En el mateix document es parla d'altres vendes a carta de gràcia, de la jurisdicció dels castells de Montmany, Gallifa i Cànoves. 3. Vegeu número 72. LA JURISDICCIÓ DE N'EIMERIC DE CENTELLES 137 69. Gestions realitzades per En Marc de Vilanova SIGUI por mor del caràcter turbulent que tingués N'Eimeric de Centelles, sigui per seguir el pensament general que tendia a sor¬ tir de lajurisdicció feudal, per anar a raure en la jurisdicció reial, tinguda sempre per més benigna i més justa ; el cert és que els gar- riguencs desitjaven retornar al règim reial. En efecte : hi ha una lletra del rei Martí, donada a Barcelona, a 2 de juny de 1397, adre¬ çada, segons fórmules purament protocolaries, al noble i dilecte nos¬ tre, Eimeric de Centelles, cavaller, i als altres qualsevols que posseei¬ xi el mer i mixt imperi i jurisdicció, sobre la parròquia de Sa Gar¬ riga, i el Castell de les Medes i de Manlleu, i als oficials dels matei¬ xos, salut i dilecció. A continuació el rei explica que els prohoms i universitats dels esmentats llocs volien recollir el diner necessari per a la redempció del mer i mixt imperi i jurisdicció i altres drets en altre temps venuts a carta de gràcia a l'esmentat N'Eimeric de Centelles, o sigui que, estant els dits prohoms i universitats disposats a reunir el preu que s'havia pagat i a retornar-lo al Centelles, no volien, emperò, fer-ho sense llicència i permís ; per això, el rei assenyalava a N'Ei¬ meric un breu, d'avui fins al dissabte vinent inclusiu, perquè terme concedís plena llicència i lliure facultat als dits prohoms i universitat, per tal que, junt o per separat, poguessin convenir entre ells i crear procuradors, fer censáis i violaris, emmanllevar diners, i atorgar altres coses que fossin oportunes i útils per a dur a terme i compliment l'ex¬ pressada redempció ; i, afegia el rei, que si N'Eimeric no concedia la llicència dintre de l'esmentat terme, aleshores ho faria el mateix rei 1. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 2295, foli 1. Un exemplar del dit document es troba a l'arxiu de can Poy i apareix ressenyat en la lli¬ breta Registre, amb el número 4, i amb les següents paraules : Privilegi del Serenissim Senyor Rei Don Martín de Aragó en favor dels del dit terme de La Garriga i demés llocs atrás mencionats per a que, segons lo atràs men¬ cionat, puguen agregar-se debaix del domini i jurisdicció reial i eximir-se to¬ talment del domini i jurisdicció del dit Senyor Don Eimeric de Centelles, Baró de Centelles; i dit privilegi los concedí ab totes condicions i clàusules necessଠries i ordinàries i en semblants privilegis posar acostumades ; en Barcelona, a 2 del mes de Juny de l'any 1397. I tot seguit afegeix el següent ; Es lo acte de la presentata de dit privilegi, rebut i clos en pergamí, per lo Rnd. Vicari i Notari, regint la Escrivania de la Rectoria de La Garriga per lo Rnd. Rector de aquella, als 4 del mes de Juliol de l'any 1397. 13S L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA Però calia un home d'empenta per a dur a terme aquest afer, i l'home va trobar-se en la persona d'En Marc de Vilanova pubill de can Poy de La Garriga. En efecte, tenim notícia " d'un Sindicat fet i firmat per los par¬ roquians i habitants del present terme i parròquia de Sant Esteve de La Garriga i castell de les Medes i de les quadres, del terme i vila de Manlleu, a favor de Marc de Vilanova, de dita parròquia de La Garriga, per a què, en nom de tots los naturals i habitants de dits ter¬ mes, castell i quadres, i per lo bé i estat públic de tots ells, alcançà 's de la Real Majestat del Rei d'Aragó, Don Martí, un privilegi i lli¬ cència real per a que poguessen comprar del molt Il·lustre Eimeric de Centelles, Senyor de Centelles, tota la jurisdicció i domini que sobre de ells hauria comprada de mà i poder del Sereníssim Senyor Rei Don Joan de Aragó, per preu de mil i dos-ceríts florins de or fi de Aragó; i que dit Senyor Rei, Don Martí, los redimís, ab llurs propis diners, del... domini i senyoria del dit Senyor de Centelles; i, emparant-los i acceptant-los debaix son domini i vassallatge real, .com ja lo dit Vilanova havia tractat ab dita Majestat; i que, per dit efecte, pogués, lo dit Vilanova, manllevar a qualsevol interès, fins a la quantitat de dits mil i dos-ceríts florins, 0, per ells, tretze mil i dos-cents sous de moneda barcelonesa, obligant-ne, per seguretat de ells, tots llurs béns,... El document fou autoritzat pel rector de Llerona, a 25 de juny de 1397. 70. Contra la voluntat de N'Eimeric de Centelles Era cosa freqüent que els senyors feudals dificultessin amb violèn¬ cies i reial amenaces El cas els actes dels que és que a volien retornar a la jurisdicció N'Eimeric de Centelles tampoc no li semblà bé la cOsa, car tenim esment ® que el rei li adreçà una altra lletra, en la qual, referint-se a la que li havia tramès a 2 de juny, i després de dir que aquella li havia estat presentada, afegeix, emperò vós, al- legant que les esmentades jurisdiccions s'havien fet perpètues en vós i en els vostres, i al·legant altres coses, per les quals dèieu que no hi 2. Vegeu números 79 i 223 i següents, i, entre ells, el 228. 8. Arxiu de can Poy, pergamí número 8, segons relació del Registre. 1. Hinojosa, Op. cit., pàg. 125 i 126. 2. Arxiu de la Corona d'Aragó, Reg. 2295, full 4 ; força deteriorat pels coros. LA JURISDICCIÓ DE N'EIMERIC DE CENTELLES 139 havia lloc per a l'esmentada lluició o redempció, pretenguéreu que no estàveu de cap manera obligat al contingut en dita lletra emperò, el rei replicà que oi sobre l'esmentat assumpte el nostre procurador fiscal i el nostre Consell, i que foren de parer i declararen que N'Eimeric de Centelles estava obligat a complir el que se li demanava en l'esmentada primera lletra ; i que, per tant, afegeix, us requerim i amonestem a què, des d'ara al pròxim dia cinquè inclusiu, doneu plena execuciá a les llicències expressades en la mateixa lletra, que s'han de conferir als esmentats prohoms i universitats... i repeteix el rei que, si N'Ei¬ meric no bo feia, sabés que el mateix rei els donaria les llicències. La lletra fou signada a Barcelona, a 19 de juliol de 1397. I, efectivament, al cap d'un mes, a 20 d'agost del mateix any *, el rei Martí signà altre document en el qual exposà que el pro¬ un pòsit de la constant fe i naturalesa de vosaltres, universitat i prohoms de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, de la vegueria del Vallès, de què la host i la jurisdicció de dit lloc, en altre temps alie¬ nades, siguin retornades a la nostra reial diadema, mitgençant el vos¬ tre tracte i subvenció pecuniària, era cosa digna de la lloança del rei ; i que, estant presents 0 constituïts en nostra Cort En Simó Pascal i En Pere des Pi, síndics i actors i procuradors vostres, us concedim- que, per vosaltres, la dita universitat i singulars, 0 pels esmentats síndics i procuradors 0 per altres, pugueu vendre i alienar, amb l'en¬ cant públic o sense, conjuntament o per separat, censáis morts o al¬ tres, pel preu que vulgueu i que pugueu convenir amb el comprador ; però que la quantitat no excedís dels mil cinc-cents florins ® per aplicar al preu de la lluïció o redempció esmentada i no en altres usos ; i, afe¬ geix, el rei, que aprovava : els sindicats 0 procuracions que haguessin fet o que haguessin de fer, i les vendes, confessions judicials, escrip¬ tures de terç ® i altres contractes i el contingut dels documents correS- 3. Vegeu abans, números 67 i 68. En Centelles degué al·legar que havia comprat àdhuc el dret de lluir i quitar ; però els garriguencs, 1 amb ells els consellers del rei pogueren replicar que tant la venda a carta de gràcia, com la venda del dret de lluir i quitar, s'havien atorgat violant el privilegi concedit pel mateix rei Pere III, en 1358. Vegeu els números 56 y 61. 4. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 2295, full 10 girat. 5. Vegeu número 62. 6. Perquè els deutors restessin subjectes a pena de presó, com a deu¬ tors al fisc, els creditors enginyaren el pacte que en el cas que els deutors no paguessin el deute en el terme prefixat, incorressin en la pena d'una ter¬ cera part aplicadora al fisc. Es legislà sobre la matèria en el capítol 11, de les corts celebrades a Perpinyà per Pere III, en 1351. Vegeu Vives i Cebrià Traducción, libro I, pàg. 309. 140 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA ponents ; i que manava als funcionaris, i àdhuc als notaris, que ob¬ servessin el document que ressenyem. Probablement que ja fou una conseqüència d'aquesta concessió reial un censal que van atorgar els garriguencs a 27 de setembre del mateix any 1397 ^ 71. La talla de Tany 1397 Açò és tralat ben e felment près ^ de aquela taia ^ qui fo feta en la parròquia de Sant Esteve de La Garriga; la qual taia fo feta a XX dies de octubre de l'any MCCCXC e set; la quantitat de ^ita taia féu vuit-cents e dos florins d'or d'Aragó; e açò per la rempçó de la jurisdicció de la dita parròquia del noble Senyor Monsenyor N'Es- meric de Centelles, e tornant-se al Senyor Rei; la qual taia fo feta per En Pere des Mas e En Bonanat Garriga, aquests dos dpeUats per los majors En Pere des Camps e En Guillem Nualart, per los mijans, e Pere Poyetó, e'N Pere Pelicer, per los menors qui tots aquests han feta la taia per manament de l'Honrat Baile En Marc de Vilanova, ü requesta dels prohmes ° de la parròquia de La- Garriga demunt dita; 7. Constava en el pergamí número 2 de l'Arxiu Municipal de La Garriga ; però avui dia sembla que aquestpergamí s'ha perdut i únicament hem trobat en el dit Arxiu una nota extractada, segons sembla amb no gaire precisió i exactitud ; en els papers inèdits del difunt comte de Vilanova també vàrem trobar una referència imprecisa al susdit document. 1. Es a dir : Això és un trasllat, una còpia, bé i fidelment fet. 2.Taia, és l'equivalent fonètic de talla. Els municipis, per a fer front a llurs despeses, tenien l'import de les multes, però es nodrien principalment amb les aportacions o impostos de tots els ciutadans, en proporció a llurs béns. La recaptació es feia pel sistema de taxes o talles ; o sigui per repar¬ timents fets per persones comissionades a tal fi, en les quals solien haver-hi representants de tots els estaments o mans, per évitai arbitrarietats. Font i Rius, Orígenes, pàg. 310 i 457. 3. És a dir, aquests dos foren escollits i delegats pels majors propietaris de La Garriga. 4. Es a dir, que hi havia altres dos delegats elegits pels garriguencs de fortuna mitjana i altres dos elegits pels menors o de menor fortuna. Malgrat la uniformitat general en l'ordre jurídic i social dels habitants dels municipis, aviat es diferenciaren per les condicions de fortuna, consideració social o professió, formant-se els tres estaments o mans, maiores, mediocres et mino¬ res, que tingueren diferent representació en els consells i assemblees populars. Font i Rius, Orígenes, pàg. 141. 5. És de notar que ací s'esmenta el Batlle i no el lloctinent de Batlle. Vegeu números 57 i 79. 6. Que vol dir : per manament del Batlle i a requeriment dels prohoms. LA JURISDICCIÓ DE N'EIMERIC DE CENTELLES 141 e amb alcuns dels ditsprohmes qui pagaren de present, així com apar per cartes publiques que ells tenen, les quals los féu En Pere Maioly així com a síndic, per los dits prohmes, elegit. A continuació el document va enumerant els caps de casa de La Garriga i els florins cada un corresponia de pagar ^ ; i termina que a així : En testimoni de veritat, los prohmes de La Garriga manaren a mi Pere Cugul, Vicari de la dita església, que'ls-en fees aquesta pre¬ sent carta, per tal que milor ne fos trobada memòria per temps esde¬ venidor: e pos ací mon senyal de art de Notaria, perquè així com a Notari, jo'n fas fe e fui present demetra que la dita taia los feia. ítem tots aquests dessus escrits han pagat; primerament. En Mas, item lo Palau, item En Blancafort, item N'Oliveró, item En Co¬ mas ramina, item en Capela, item en Rosseió de Sent Gervés, item en Plan; e tots aquests han pagada tota la quantitat, així com apart per carta que tenen cada un. E laqual taia fou denunciada per lo dits damunts faedors e per mi, Pere Cugul, vista, en la Plaça dels Banys, en presència de tots., lo dia e l'any demunt dit. E tots loen e aproven la Mta taia. Per quèy tots aquells que han pagat, han request a mi, Pere Cugul, Vicari de la dita parròquia de La Garriga, que'n faés aquesta carta pública, per remembrança per temps esdevenidor, la lur part pertanyent Concordant amb aquest document, sabem per altres que, a i6 d'oc¬ tubre de l'any 1397, va atorgar-se procuració o sindicat a favor de Pere Mallol ; i aquest, en nom de la municipalitat de La Garriga, firmà les corresponents cartes de pagament a favor de Jaume de Rosselló, a 18 de novembre 1397 i a favor de Pere Oliveró, a 24 de novembre del ma¬ teix any Per aquesta darrera sabem que alguns no varen pagar en el seu degut temps els florins corresponents i que aquesta fou la causa d'haver d'emmanllevar diners amb censáis ; i que, per tant, l'Oliveró entenia que no havia de contribuir a pagar les despeses i rèdits dels dits censáis. 7. Vegeu número 186. 8. És a dir : els que van fer la talla varen publicar-la. 9. Els testimonis foren lo Senyor En Benet Sacot, ciutadà de Barcelona, e En Joan Sacot, de Corró Subirá, e'N Ponç de mas Ponç, de la parròquia de Boixaleu, del Bisbat de Gerona, que en aquestes coses foren com se denuncia. El document es conserva a l'Arxiu Municipal de La Garriga, pergamí núm. 17. 10. Arxiu de can Terrés, pergamí número 8. 11. Arxiu Municipal de La Garriga, pergamí número 16. CAPÍTOL QUART Capítols pactats en 1397 entre el rei Martí i La Garriga 72. La reincorporació a la corona reial. — 73. Una garantia amb condi° «ió suspensiva. — 74. Altres garanties. — 75. Capítols relatius al batlle de La Garriga. — 76. Les concessions dels capítols V al VIII. — 77. Ca= pítols complementaris ; del IX al XII. — 78. La conclusió del document. 72.' La reincorporació a la corona reial La introducció l atina del document ^ diu així, traduïda al català: En nom de Déu. Que tothom sàpiga que Nòs, Martí, etc.; atès que per part vostra, els nostres fidels prohoms, universitat i Singulars de laparròquia de La Garriga i del terme d'ella, situada en la vegueria del Vallès, ens foren presentats els capítols que segueixen. Efectiva¬ ment, a continuació, en llengua catalana segueix el següent títol : Capítols fets e concordats entre lo Senyor Rei, d'una part, e los prohòmens, universitat e singulars de la parròquia de La Garriga, de 1. Del document de la redempció de l'any 1397 n'hem vist la còpia autèntica existent a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, registre número 2295, fulls 15, 16, 17 i 18, per ambdues cares ; té una mutilació que impedeix de llegir part del seu. contingut, però, sortosament, hem pogut omplir el buit, amb una còpia del document registrat, que existeix a l'arxiu de can Terrés, acta número 235 ; aquesta còpia, encara que sigui de segona mà, també és auténtica i va expedir-la el Notari Francesc Miquel Carbonell, a 18 de gener ■de 1524, abans que fos mutilat el dit registre ; un altre exemplar del dit docu¬ ment, potser l'original, es guardava a l'Arxiu Municipal de La Garriga, pergamí número 4 ; encara hi era al segle passat, però avui dia no hi és. 2. Els anteriors privilegis a La Garriga, encara que en el fons eren comprats- com els que ara ressenyem, tenen més aviat una redacció de conces- CAPÍTOLS PACTATS EN 1397 143 Valtra sobre la reempçó ^ del mixt imperi, jurisdicció civil e mer e criminal e altres drets reials de la dita parròquia, en temps passat ^ venuts e separats de la Corona reial, al noble N'Eimeric de Centelles e als seus, migençant carta de gràcia; la qual jurisdicció los dits pro- hòmens han atorgat de reemher de lurs drets e de tornar aquella a la senyoria reial, sots los pactes e cépitols següents: Primeramént, lo dit senyor rei, un cop reemuts los dits, mer e mixt imperi e tota altra jurisdicció civil e criminal e altres drets, de la dita parròquia de Sa Garriga, venuts e transpostats ® o alienats en lo dit noble, Eimeriç de Centelles, e los seus, per los senyors reis d'Aragó, de bona memòria, o quahevol d'ells o per lurs procuradors, e ara per lavors atorga per ell e per sos succeïdors, perpetualment, als dits prohòmens, universitat e Singulars dessus dits, presents e esdevenidors, e a cascun d'ells, que'ls dits mer e mixt imperi, jurisdicció e altres co¬ ses. dessus dites, seien perpetualment unides e inséparablement incor¬ porades a la Corona reial e al Comdat de Barcinona; Així, e en tal d'aquí avant, lo dit Senyor Rei o suc¬ manera, que ceïdors seus altre qualsevol persona en nom, veu o aucloritat lur, 0 no'Is puixen vendre, empenyorar, donar, partir o separar en alguna manera, escrita o no escrita, en dret o en altre guisa, en tot o en par¬ tida, de la Corona reial e del dit Comtat, o fer-ne alcun altre llinatge de separació, alienació, transportació, per causa alguna ® necessària, voluntària o urgent, pos.at, encara, que fos per raó de heretament maridatge passatge cambra, reenes o guerra, o per extrema ne¬ cessitat; sió d'una gràcia reial ; en canvi, els capítols que ara expliquem tenen una redacció democràtica de llei paccionada o pactada amb el rèi. 3. És a dir, redemptio, retrovenda, retracte ; desfer el tracte, 4. Vegeu número 61. 5. És a dir, els prohoms estan d'acord a pagar el preu de la retrovenda amb llurs propis diners. 6. O traspassats, alienats. 7. Ara per llavors. 8. Ací comença l'esmentat esquinç a la pàgina del registre. 9. És a dir, a títol universal o d'hereu. 10. Tribut per raó de matrimoni. Vegeu número 84. 11. Viatge, expedició per mar, dret de pas. 144 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA 73. Una garantia amb condició suspensiva si locontrari, ço que Deus no vulla, era fet o atentat, quant que quant per lo dit senyor rei o sos succeïdors o altres qualsevol havents d'açò lur autoritat, assentiment o poder, e dins quinze dies, après que'ls fos — per part dels dits prohòmens e universitat, o alcú 0 alcuns singulars de aquells —^ intimat o denunciat, a tenor de la present carta, e suplicat e request que la dita alienació e transpos- tació tornas al primer e degut estament, e lo dit senyor reialment e de fet non des feia tot ço e quant serie estat atentat o fet ^ encontrari, lo dit senyor Rei, per si o per tots sos succet- que, en aquest cas, dors, per lavors, e lavors per ara, "ipse facto" e "jure", fa e ara donació, adjúñcció e unió dels dits mer e mixt imperi, jurisdicció e altres drets dessus dits, perpetualment e irrevocable a la dita ciutat de Barcinona e als consellers de aquella, en nom e veu de la dita ciutat; e lo dit senyor rei, ara per lavors e lavors per ara, per sí e per tots los seus succeïdors, per privilegi perpetual o pacte e gràcia especial, en e dóna e la dita ciutat e consellers de aquella, los dits mer transporta, en e mixt imperi jurisdicció e altres coses dessus dites; e sia patrimoni de la dita ciutat, ah tots profits, honors e emoluments de les dites coseS; transportant, ara per lavors, en la dita ciutat totes accions, veus e locsy al dit senyor e als seus, pertanyents en la dita jurisdicció; Així que los dits prohòmens, universitat e singulars los quals, ara per lavors, en lo dit lo dit senyor rei absol, e ha per absolts, cars "ipso facto" e "jure", de tota fe e naturalesa que li fossen estrets no sien tenguts d'obeir e respondre, d'alliavant, dels dits mer e mixt imperi, jurisdicció e altres coses dessus dites e emoluments, al dit senyor rei, succeïdors, procuradors o oficials llurs, sinó tant solament a la dita ciutat e consellers, en nom e veu d'aquella; ans en lo dit cars de requisició dessus dit.a puixen resistir e con- trestar ® impune, ab armes o en altra manera, aquells oficials e perso- 1. Es a dir, en qualsevol temps. 2. Ací termina l'esquinç abans esmentat. 3. Cas. 4. Obligats. 5. És a dir, un cop fet l'esmentat requeriment. 6. Contrariar, impedir, fer front, resistir. IX. Reproduïm el segell majestàtic del rei Martí I, l'Humà. La figura central, el rei, està molt ben conservada, llevat de les prominències del nas i dels ge¬ nolls, esmolades pel fregadís. Són ben apreciables els trets de la fesomia i els cabells, llargs i rinxolats. Porta al cap la corona reial, amb cinc murons visibles. Vesteix una túnica llarga i un folgat mantell, que deixa amplament descobert el coll, es subjecta sobre el pit amb un fermall i davalla amb plecs bellíssims per sobre els braços i les cames. .\mb la mà dreta sosté la verga florida o ceptre, i amb l'esquerra el pom amb una creu de doble travesser. Està assegut en un tron riquíssim, compost de filigranes gòtiques en el dosser central, en els muntants, en les fornicules laterals i en l'escambell. El fons està entapissat d'escuts en cairó, que representen alternativament la divisa de les barres i una estrella ; el seient està cobert pels bonics plecs d'un tapís ; a l'escambell hi ha novament l'escut de les quatre barres, sostingut ara per dues figures humanes. Sota els dossers laterals hi ha sis figures, ïíparellades, tres per banda, dues de les quals semblen guerrers ; les dues principals, immediates al sobirà, represen¬ ten dos àngels : el de la dreta del rei sosté una llança amb bandereta i l'escut reial, i el de l'esquerra sosté l'elm. Es, doncs, aquest segell un exemplar pre- ciosíssim per a la indumentària. La llegenda, escrita cu lletres minúscules gòti¬ ques, a l'entorn del segell, diu : f Diligite iusticiam qui iüdkatis terram et oculi vestri videant equitatcm '. 1. «Lstinieu la justícia els qui judiqueu la terra, i els vostres ulls vegin l'equitat.» Com una mena de lema o divisa del rei Martí. Vegen la làmina X. CAPÍTOLS PACTATS EN 1397 145 ties, de qualsevol llei, condició o estament fossen, qui volguessen pen¬ dre la possessió, exercir e usar, dels dits mixt imperi, jurisdicció mer e e altres coses dessus dites, en la dita parròquia e habitadors de aquella, exceptât la dita ciutat e oficials de aquella, qui seria vera senyora de les dites coses; e que de la dita resistència e insult, en cars que's faés, així als dits oficials, com a altres persones, nulltemps pusque ' ésser feta, per lo senyor rei e los dits succeïdors o oficials, inquisició o pro¬ cés, civil 0 criminal, algú o alguna, ans la dita forisfactura o delicte fos, "ipso facto" e "jure", per pacte exprés, remesa o remès ® ; Es evident que, el caràcter merament condicional de l'atribució de la jurisdicció de La Garriga a la ciutat de Barcelona, no solament no constitueix cap argument favorable a l'afirmació que La Garriga fos carrer de Barcelona, sinó que àdhuc podria fer pensar que efecti¬ vament La Garriga no tenia tal privilegi de carreratge 74. Altres garanties ULTRA la garantia condidional expressada en el número anterior, encara anar s'establí contra el una altragarantia per al cas que algú intentés privilegi d'incorporació de La Garriga a la corona reial. Heus-lo ací : E, noresmenys, ara per lavors lavors per lo dit senyor rei, e ara, per si e per los succeïdors lo àit regne, vol, declara, mana e seus en ordona e encara hi posa bena de cinc mília florins d'or d'Aragó, amb la present, a aquell o aquells, lo qual o los quals, los dits mer e mixt inuperi, jurisdicció o altres coses dessús dites, o alcuna d'aquelles, com¬ praran 0 en qualque manera, contra la forma dessús dita, tindran o posseiran o volran tenir, adquirir o posseir, anhelants absorbir o des- trouir lo patrimoni e regalies del dit senyor Rei e de la sua corona, 0 donaran, sobre aquelles, consell, favor e aiuda; e d'aquells e de d'ells e de lurs béns, el rei manarà e ferà cascun de fet, encontinent que lo contrari fos atentat, ço que Deus no vulla, exigir e levar la dita pena; sens alguna remissió, gràcia, o dilació, que 7. Jamai pugui. 8. Es a dir, perdonat, dispensat, absolt. 9. Vegeu número 53. H3 146 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA no puixa fer lo dit senyor rei, ne oficials e procuradors; de la qual pena fos la meitat guanyada als hòmens de la dita parròquia e a lur univer¬ sitat, e la romanent meitat fos guanyada a aquell oficial quPn faria execució; Emperò la pena de 5.000 florins solament serà imposada enconti- nent com concessió, secció o la dita alienació, transportació, donació, separació seria feta 0 atentada, si, doncs, requests 0 requerits conve¬ nientment, per part dels dits compradors, adquiridors, posseïdors 0 detenidors de fet, no renunciaran e definiran ^ ah carta pública, e's deseixiran e, encara, absolran la possessió, compra, adquisició 0 qual¬ sevol detenció ^ dels dits mer e mixt imperi, jurisóHcció e altres coses dessus dites, dins X dies seguidors continuament après que'n seran requests, segons que dessus és sentat Aquest capítol I del privilegi termina amb les paraules : Plau al senyor Rei, que són precisament la fórmula de ritual amb què el mo¬ narca aprovava els capítols que les Corts li proposaven II. — feta la propdita requisició ítem que, serà feta 0 no los dits mer e mixt imperi, jurisdicciócoses dessus dites tornen, en cars e altres de la dita alienació e altres coses damunt expressades, a la dita ciutat e passen e sien en proprietat e perpetual regiment de aquella ciutat, sens alguna coneixença 0 declaració així que, d'aqujavant, sien fetes e fets inseparables de la dita ciutat. E lo dit senyorrei, per si e per tots sos succeïdors en lo Regne, haurà, tindrà, e ha, e té, e declara, e sentencia, ara per lavors, e lavors per ara, perpetualment, per cars va e nullen " tot ço e quant fet, dit, tractat, acabat 0 atentat serà; però per açò no romangue que la dita adquisició no's faça a la dita ciutat de Barcelona, pusque de fet, lavors, lo dit senyor, 0 sos succeïdors, no ho revocassen, suplicats 0 requests 1. O posaran fi. 2. És a dir, qualsevol detentació o possessió. S. És a dir, segons ha estat exposat abans en aquest mateix document. 4.Vegeu Brocà, Història, cit. pàg. 263. 5. És a dir, que, tant en el cas que es requereixi els contra ven tors del privilegi, com en el cas que no siguin requerits. 6. És a dir, que, sense necessitat d'un acte especial, la jurisdicció sobre La Garriga sigui unida a Barcelona. 7. Anul·lat, romput. 8. Nul. CAPÍTOLS PACTATS EN 1 3 9 7 147 en la forma que dessus hem vist, e dins los XV dies Plau al senyor Rei. No és pas gens d'estranyar que els antics garriguencs proposessin tantes de garanties per a l'observança d'un privilegi, car ja hem vist i veurem encara el constant perill d'alienació de la jurisdicció. 75. Capítols relatius al batlle de La Garriga III. ítem és deduït en passen que lo senyor Rei, crea, ara de — nou, e fa eregeix, de la dita parròquia, batlia ^ la qual dur e s'estena ^ e tant quant la dita parròquia e térmens de aquella duren e s'estenen. Plau al senyor Rei. IV. ítem, atès que en la dita parròquia no ha sinó entorn — XXXX e hom estranger no's poria sustentar del regiment de la, focs dita parròquia és convengut que lo senyor Rei hage a metre batle en la ditaparròquia e térmens de aquella, que sia trienual; ço és, en aquesta manera, que de trienni en trienni, hagen ésser elegits per los prohòmens e singulars de la dita parròquia, tres prohòmens habitadors de aquella; e aquells tres promès així elets sien presentats al dit senyor rei, ell present en Catalunya, e, ell absent de aquella, al batle general de Cata¬ lunya, qui hage elegir e triar aquell qui li plaurà dels dits tres presentats e anomenats; e aquell, així elegit e anomenat, sie batle per un trienni de la dita parròquia; Heus ací una llista de condicions i obligacions del càrrec de batlle de La Garriga : 1.—pus sia flaquer, hostaler, carnicer, o taverner ® ; no 2.—e hage assegurar, en poder del batle general de Catalunya, de tenir taula, segons que fan tots los oficials reials; 9. És a dir, que, encara que es fes una alienació de la jurisdicció de La Garriga, això deixi d'adquirir Barcelona la dita jurisdicció, i això -no per encara que aleshores el rei no revoqués l'alienació després d'ésser requerit ■de fer-ho. 1.Batllia, districte governat per un batlle ; tribunál del batlle. 2.És a dir : duri i s'estengui. 8. Vegeu, però, el número 186. 4. És a dir, que amb el que podia rendir la batllia de La Garriga no n'hi havia prou per a mantenir ací un funcionari foraster. 5. Algun d'aquests oficis era de monopoli. us L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA 3.—e que lo dit baile sia e hage ésser hom nadiu e poblat dins la parròquia; 4.—e puixe crear saig e saigs ® a l'exercici de la dita batlia neces¬ saris; 5.—e que no sia batle jamés hom de peratge, ne generós ne fla¬ quer, hostaler, carnicer, ne taverner, segons és dit. 6.—entès, emperò, que lo dit batle no hage bando ® amb alguns de la dita parròquia] Segueix, a continuació, en el document una enumeració de facul¬ tats o poders de batlle de La Garriga : a.—lo qual batle puixe e hage poder de exercir, en la dita par¬ ròquia 0 térmens de aquella, tota jurisdicció, així civil com criminal, e de mer e mixt imperi, plenerament; b.—e hage per salari de la dita batlia, per cascun any del trienni, deu lliures de Barcinona; c.—e especial prerrogativa e gràcia, lo senyor Rei, âe present, per per lo trienni que ve, fa e crea, en la dita parròquia, batle En Marc de Vilanova, de la dita parròquia, per esguart del servei que ha fet en la dita reempçó ®; d.—e que del juhí del batle de la dita parròquia, qualsevol sia, per tots tenups, null hom, de la dita jurisdicció, no's pusca apel·lar sinó al senyor Rei 0 a son primogènit, estant lo dit senyor Rei 0 son. primogènit dins lo principat de Catalunya, e, en absència lur, lo go¬ vernador de Catalunya, 0 al veguer de la vegueria dins la qual és la dita parròquia e no altre, Plau al senyor Rei. De totes maneres la reintroducció de la jurisdicció del veguer fou eliminada al cap de poc temps Ô. Saig o saió o oficial o agutzil. 7. És a dir, que no podia ésser batlle de La Garirga cap noble o gentil¬ home. 8. Guerra, enemistat, partidafge. 9. Vegeu número 69. 10. Judici. 11. És a dir, que no es pugui recórrer. 12. L,a vegueria del Vallès limitava per... Gallifa, e transversa per les muntanyes e ix al Congost de ses Codines, entró a Aiguafreda, e puf a per la serra de Tagamanent, e serra a serra va tro sus al riu de Gualba, e comprèn la muntanya del Montseny... Vegeu Diccionari Aguiló. 13. Vegeu número 80. CAPÍTOLS PACTATS EN 1397 149 76. Les concessions dels capítols V al VIII V. — ítem, lo dit senyor remuneració de la quantitat que Rei, en los dits prohòmens han a pagar, per fer la dita reempçó, la qual los dits prohòmens, de lur substància e béns propis, per gran fervor de naturalesa e afecció cordial que han a la prosperitat del dit senyor, atorga a aquells la meitat dels emoluments los quals pervendran de l'exercici de la jurisdicció, així civil, com criminal, e de mer e mixt imperi, de la dita parròquia, dins espai de sis anys primer vinents, e de la altra meitat dels dits emoluments, sia respost al tresorer del dit senyor o a qui ell volrà. Plau al senyor Rei. VI. ítem, que lo dit batle, que, per lo dit senyor o, en sa absèn¬ — cia, per lo dit batle general, serà mes e posat en la dita parròquia, abans que ús e regesque l'ofici de la dita batllia, sia tengut de fer sagrament e homenatge en poder del batle general, e de dar fermances de respondre bé e lealment als dits emoluments, qui eixiran dins lo dit temps, dels esdeveniments de la dita batlia, en qualsevol manera. Plau al senyor Rei. VII. — ítem- que, ne en la dita parròquia, ne en los térmens de aquella, no puixe, ne gos exercir alcuna de les dites jurisdiccions, o fer exercir aquella, sinó tan solament lo dit senyor Rei, o son primo¬ gènit, 0 governador general de Catalunya, o veguer de la Vegueria dins la qual és la dita parròquia e no altres; ans los dits mer e mixt imperi e jurisdicció se hagen de exercir per lo dit batle de la dita parròquia, e no per altres, en absència dels dits senyor primogènit, governador e veguer; e que dit senyor primogènit, governador o tots los escrivans del veguer, hagen de leixar, partiran de la dita parròquia com totes es¬ criptures judicials, que hauran preses e fetes dins aquella, però dels fets que dins de la dita parròquia serien cullits 'e finats, a la escrivania 1. Gosi, s'atreveixi. 2. Vegeu número 72. En aquests capítols s'esmunyiren unes paraules que reintroduïen a La Garriga la jurisdicció del veguer del Vallès, en contra del privilegi garriguenc de l'any 1873 ; més endavant veurem que fou esme¬ nada la inadvertència. Vegeu número 80. 8. Hagin de deixar, en marxar de La Garriga. 150 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA del batle de la dita parròquia, pus, emperò, faessen per los habitadors de la dita parròquia tansolament * o per alguns d'ells, exceptades aque¬ lles escriptures qui's farien per los usatges de "auctoritate et rogatu"^ "simili modo" e "princeps narríque et camini et strate", o los proces¬ sos de aquells o de algú de aquells devallats. Plau al senyor Rei V... Item, lo dit senyor Rei dóna licencia i píen poder als dits prohòmens universitat e singulars que ells se puixen avistar una ve¬ gada e moltes; e ordonar entre ells, e posar, talles, delmes, redelmes, quints, vintens e qualssevol altres drets; e aquell levar ' per tant temps que basten a pagar la quantitat de la dita reempçó, e que los. fruits una vegada qui n'eixiran, se hagen a convertir en aquella; e que pui¬ xen fer sindicat o sindicats, una vegada o moltes, per manlevar, a censáis o violaris o en qualsevol altra manera, ço qui necessari e haurà costat o costarà la dita reempçó, e per qualssevol coses dependents dels dits fets; e obligar lo dret o drets que hauran posats per la dita raó, e en¬ cara los béns de la dita universitat o de sos singulars a aquells qui los diners los prestaran, així universalment, com particular; e que lo dit senyor Rei farà fermar, o fer fermar, e contribuir en les dites coses, tots aquells de la dita parròquia, així masovers, com borders e mas rònecs e terratinents en la dita parròquia; e los dits prohòmens los puixen tatxar e levar la talla o tatxa. Plau al sertyor Rei. 77. Capítols complementaris: del IX al XII IX. ítem, lo dit senyor Rei, la dita parròquia se sia reemuda com d'altres vegades, amb lo present loc loa, aprova e confetma a la 4. Però solament els documents relatius als garriguencs. 5. L'usatge Auctoritate et rogatu, és el 76, ^ parla de la irrevocabilitat de les donacions als descendents i de la manera feudal de donar-los fermesa ; és la sanció dels típics heretaments del dret català. L'usatge simili modo, és el 65 ; parla de l'obligació de servar la treva o l'emparament ordenats pel príncep ; si bé aquest usatge es troba de vegades unit totalment o parcial amb el 66, moneta autem, que comença parlant de la falsificació de monedes. L'usatge princeps namque és el 68 ; parla de l'obligació de socórrer el príncep en cas de guerra. Finalment, l'usatge camini et strate, que és el 62, després d'afirmar que els camins pertanyen al poder públic, declara les penes en què incorrien els que delinquien contra els vianants. 6. ÊS a dir, i exigir i cobrar les esmentades contribucions. 7. És a dir, podran obligar o donar en garantia del compliment de l'obligació tant els béns de cada garriguenc com els béns comuns a tots. 1. Amb la present aprovació ; amb el present document. CAPÍTOLS PACTATS EN 1397 151 dita universitat e singulars de aquella tots qualsevol privilegi, e libertáis, franqueses e béns, coses, e'ls restitueix en aquelles, suplents, de son poder, que aquest loament valle tant com si los dits privilegis e libertáis e coses eren ací expressament posats e insertes. Plau al se¬ nyor Rei, tant com toquen los privilegis de no ésser separats dels al¬ tres, si e segons que mils n'han usat. X. ítem promet lo dit senyor Rei, per si e per tots sos succeï- dors, les damunt dites coses tendrá e observarà perpetual- que totes ment als dits prohòmens, universitat e singulars, així com si en Corls generals eren fetes e vol e mana lo dit senyor, que aquelles, als dits prohòmens e altres dessus dits, sien tengudes e observades, així com a lei paccionada per tots sos succeïdors, sotmeses e oficials en lo dit Regne, de qualsevol estament, lei, condició o dignitat sien. Encara ordona, vol e mana, to dit senyor que, les coses dessus o deiús especificades, no puixen ésser interpretades, raonades e decla¬ rades per lo dit senyor, ne per sos succeïdors, oficials o altres qualsse¬ vol, sinó a tota utilitat dels prohòmens, universitat e singulars dessús dits e de lurs béns succeïdors; abdicant tot poder, ara per lavors e e viceversa,- aquells o aquell qui faria o acceptaria de fer encontrari a la dita coneixença; la qual, freturós de tota substància e valor, e «.ipso facto eí jurev, ara per lavors e lavors per ara, sia cassa ^ e nulla e feta així com per privada persona, e noresmenys, «ipso facto e furet), remanguessen tals jutges, e oficials privats de lur oficis, vulles aquells haguessin a vida o a beneplàcit si, certificats, del pres,ent privilegi e lei paccionada, lo contrari atemptarien per alcuna raó. Plau al se¬ nyor Rei. XI. ítem com lo dit noble Eimeric de Centelles, hage rhés avant, sobre la dita jurisdicció, ultra lo preu que's donà comptant, alguna quantitat en cauteles que la dita parròquia e singulars, per res. 2. Les Corts generals eren aquelles a les quals concorrien els tres braços o estaments ; i també aquelles en què es reunien les Corts de dos o més estats de la confederació catalano-aragonesa. 3. És a dir : com a llei pactada ; com si fos un contracte ; com una llei aprovada en les Corts. 4. Cassada, anul·lada, derogada. 5. És a dir, tant els càrrecs vitalicis com els que depenien de la voluntat del nomenador. 6. Vegeu números 67 i 68 ; cautela: resguard, document justificatiu ; cobrar cauteles, quedar-se un rebut o resguard. U2 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA jatnés, no donar res per les dites, cauteles e per la quantitat hagen a que'l dit noble Mossèn N'Eimeric hi ha en cauteles; ans la dita juris¬ dicció sia e estiga reemuda per lo preu que's troba que fou pagat comptant; e que'l dit senyor Rei se avengue amb lo dit noble per les dites cauteles. Plau al senyor Rei. XII. — açò, lo dit senyor Rei, sentint cordialment la gran Part naturalesa afecció de la universitat e singulars dessús dits., volent- e se haver, vers aquells e lurs béns, graciosament e benigne, e prosse- guir-los de tota gràcia e favor, per esguard de les dites coses, feta la dita reempçó, e ara per lavors e lavors per ara, absol, defeneix, perdona e remet, perpetualment e graciosa, a la dita universitat e singulars de aquella, en general e especial, e a quescun d'ells e lurs béns, tota acció, qüestió, petició e demanda, e encara tota pena civil e criminal, e altra qualsevol, en les quals la dita universitat e sin¬ gulars de aquella e lurs béns, en general e especial, fossen tenguts al dit senyor o a la cort o fisc, fins el dia de la ferma dels presents capítols; e al dit fisc imposa, sobre açò, callament perdurable ^ ; ex¬ clusió e foragitats de la present remissió e gràcia, bans traïdors, trencadors de camins, fabricadors de falsa moneda, heretges e sodo¬ mites e aquells qui han comès crims de lesa maiestat e tot altre crim de què's meresqués mort o mutilació de membre. Plau al senyor Rei. 78. La conclusió del document XIII. ítem, lo dit senyor prometbona fe reial, e jura en sa sobre los sants quatre evangelis, que totes les dites coses e sengulars, dessús, en los dits capítols e cascun de aquells, contengudes e ex¬ presses, tendrá e observarà, e tenir e observar ferà, per ell e succet- dors oficials e sotsmeses seus e altres qualssevol, e contra aquelles, o alcuna de aquelles no vindrà, ne venir ferà, o consentirà que algú per ell 0 per altres dessús dits o qualssevol altres hi contravinguen, o faça, per alguna causa, cars, necessitat o manera. 7. Era el callament una fórmula en virtut de la qual els processalistes salvaren, de vegades, llur principi que hi havia d'haver una part condem¬ nada el procés. en 9. Els que eren d'una bandositat, d'un partit. Recordeu que les bandosi- tats sovint degeneraven en guerres civils. capítols PACTATS EN 1397 153 E vol que totes esengulars cartes e letres e los presents capítols, proceints de la dita reempçó, sien franques de dret de segell. Plau al senyor Rei. XIIII. ítem, que, per tal que les dites coses sien meses en per¬ petual recordado e memòria, lo dit senyor mana que, dels, dits capí¬ tols, ne sia feta carta pública, segons que de semblants coses és acos¬ tumat fer. Plau al senyor Rei. En arribar ací el document torna a ésser redactat en llatí ; i, tra¬ duint el text al català, diu: A tenor del present instrument públic; vistos i reconeguts i entesos plenament els esmentats capítols i cada un d'ells; informats plenament del nostre dret; acceptant la donació liberalment oferta, a Nos, per vosaltres, els esmentats prohoms, uni¬ versitat i singulars, de V'esmentada parròquia de La Garriga, en els mateixos capítols; per vostra humil súplica, laudem, aprovem, conce¬ dim i firmem, de certa ciència i expressament, els mateixos capítols i cada un d'ells i totes i cada una de les coses continguiâes en ells...; i jurà complir-los i observar-los ; posà en garantia tots els béns del rei ; manà que els oficials i súbdits els complissin ; volent i manant que, d'aquestes coses, sigui fet i lliurat a vosaltres, un i més, públic i pú¬ blics, documents semblants, pel secretari i notari infrascrit. Laqual cosa fou dada i feta a Saragossa, a vint-i-un dia de de¬ sembre, de l'any MCCCXCVII, de la Nativitat del Senyor, i segon, del nostre regnat. Segueixen les signatures del Rei, dels testimonis Francesc d'Aranda, Joan de Pla i Pere Torrelles ; i del notari Gui¬ llem Pons. Com a comentari afectant la totalitat del document, podem dir que amb ell resta ja clarament estructurada la municipalitat garri- guenca : el Batlle, president de l'entitat ; els prohoms o conjunt de caps de casa, o assemblea democràtica del poble ; i la universitat o municipi o conjunt de tots els habitants de La Garriga, destinataris dels privilegis i concessions. També resta ben clara l'autonomia admi¬ nistrativa de La Garriga ; la seva possibilitat de moure's i governar-se dintre les lleis i sota el poder del rei, però sense intermediar cap altre organisme ni autoritat, llevat del veguer, que aviat fou novament eliminat CAPÍTOL CINQUÈ Complements i conseqüències de la reincorporació a la jurisdicció reial 79. Elprimer batlle de La Garriga fou En Marc de Vilanova. — 80. La rectificació de l'any 1398. — 81. Aprofitant l'estada del rei Martí a La Garriga. — 82. Una concessió temporal atorgada pel rei Marti, en 1408. —83. Dels homes propis dels Centelles. — 84. Contribució a un maridatge en 1427. — 85. Conflicte entre La Garriga i un Centelles. 79. El primer batlle de La Garriga fou En Marc de Vilanova Concordant amb el capítol IV de l'esmentat document de re¬ dempció, s'atorgà un altre document exclusiu per al nomena¬ ment del primer batlle de La Garriga. Traduït lliurement al català diu així : Nòs Martí, etc. A tenor de la present — de la juris¬ dicció de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, situada en el Vallès, la qual fa poc redimírem del noble i dilecte nostre Eímeric de Centelles, cavaller, que la tenia obligada en penyora, fent-la nova bat- llia —, encarreguem o encomanem a vós, el nostre fidel Marc de Vi¬ lanova ^ de dita parròquia, que tingueu, regiu, i exerciu, per vós ma¬ teix, l'ofici de la batllia de la mateixa parròquia i dels seus termes, per mentre sigui de beneplàcit de la nostra voluntat; i de tal manera sigueu batlle de la dita parròquia i dels esmentats, termes, que apli¬ queu el dret i la justícia als subordinats a l'ofici de la dita batllia, mantenint i defensant els drets i les regalies. 1. Vegeu números 75 y 69. COMPLEMENTS I CONSEQÜÈNCIES 155- I cada any feu i rebeu quelcom pel vostre salari i treball; la qual cosa taxem, a tenor de la present, com a salari, en dos-cents, sous bar¬ celonins, i, encara, amb els altres drets que racionalment s'hdgin de donar i atribuir per l'esmentat ofici. Manem per la present al mateix veguer i als altres oficials de la. ciutat de Barcelona, i als altres als. quals correspongui, com tamfbé als subordinats de la dita parròquia, que a vós, l'esmentat Marc, us tin~ guin i respectin com al batlle esmentat, i us responguin i facin res¬ pondre del salari i drets esmentats; i que el o els oficials esmentats,, que siguin requerits sobre aquestes coses, us posin en possessió de l'esmentat ofici, i, un cop presa la possessió, us hi mantinguin i de¬ fensin, i les altres concessions, de tal manera complertes, les tinguin, per grates i fermes, i les respectin i observin i no hi contravinguin,, ni permetin que altre hi contravingui, per qualsevol causa. Emperò vós, abans que useu de l'esmentat ofici, hàgiu id'assegu- gurar, idòniament, en poder del batlle general de Catalunya, que tin¬ dreu taula i fareu les altres coses a què estigueu obligat per l'esmen¬ tat ofici, segons les Constitucions Generals de Catalunya; i també hàgiu d'assegurar amb idonis fiadors, abans que entreu en Vexercici del dit ofici, que dintre de quatre mesos després d'acabar de regir l'esmentat ofici, rendireu competent raó, del que hagi estat fet i admi¬ nistrat per vós per raó de l'esmentat ofici, en poder del Mestre Racio¬ nal de la nostra Cort; i que retornareu i lliurareu el que tal vegada hàgiu de retornar per raó de l'esmentat ofici; i que fareu íntegres i sense cap deducció els rebuts i les composicions que hàgiu de fer en oficina del dit càrrec. En testimoni de la qual cosa s'ha fet la present i hem manat que sigui enrobustida amb el nostre segell penjant. Donat a Saragossa a XXII dies de desembre de l'any MCCCXCVII, del Naixement de Jesu- crist, i segon del nostre regnat. Matias, vice-canceller. El senyor Rei ho mana a mi. Guillem Pons 2. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 2217, full 37 girat. 156 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA 80. La rectificació de Tany 1398 N el s'esmunyiren unes breus paraules su¬ privilegi de l'any 1397 jurisdicció del veguer del Vallès ficients per a reintroduir la sobre La Garriga, en contra del privilegi de l'any 1373 ; però ■els antics garriguencs, amatents a la defensa de llurs privilegis, ins¬ taren i aconseguiren la pertinent rectificació. Heus ací, traduïda al català, la part interessant del corresponent document ' : Com que ens va ésser humilment suplicat per part vostra, els nos¬ tres. fidels prohoms i universitat de la parròquia de La Garriga, de la vegueria del Vallès, que, com que entre els capítols que Nòs us concedírem en la redempció que férem de la jurisdicció de la par¬ ròquia supradita, a 21 de desembre de 1397, va ésser inclòs el capí¬ tol VII ' i en ell es conté i existeix el permís que el veguer del Va¬ llès pugui i li sigui lícit d'entrar a l'esmentada parròquia, per a exercir jurisdicció en ella i en tots els seus habitants; i, en l'acte de la redemp¬ ció, així com realment vàreu pagar, dels vostres propis béns, el preu de la redempció, us fou prom>¡és, pels fidels consellers nostres Bernat Serra, batlle General de Catalunya, Bernat de Gualbes, doctor en lleis, i Ferrer de Marimon, ciutadà de Barcelona, que tenien per aquestes i altres coses plens poders de Nòs, que fora del batlle de la predita parròquia, cap oficial no s'atrevís a entrar-hi per a exercir jurisdicció, sinó solament Nòs i el nostre primogènit i el governador general de Catalunya, ens va ésser, doncs, suplicat, que ens dignéssim proveir sobre això de manera ■justa i deguda; inclinats benignament a una sú¬ plica de tal naturalesa; informats plenament, per lletres del dit Batlle general, de la promesa feta pels esmentats, en nom nostre: Froveïm, declarem, ordenem i volem, l'esmentat veguer i al¬ que tres qualssevol oficials, no pugui ni s'atreveixi de cap manera d'entrar en Vesmentada parròquia, per a exercir-hi jurisdicció, sinó Nòs, el nostre primogènit i el governador de Catalunya, tal com us fou pro¬ mès, pels anomenats més amunt; 1. Arxiu Municipal de La Garriga, pergamí número 9. Arxiu de la Co¬ rona d'Aragó, Registre 2295, fulls 28 i 29. 2. Vegeu número 76. COMPLEMENTS I CONSEQÜÈNCIES IST I que qualsevol home de l'esmentada parròquia no pugui ésser citat pel veguer o altres qualssevol oficials, sinó per Nòs, el nostre primo¬ gènit 0 dit governador, segons s'ha dit; I que, revoquem i treiem qualssevol paraules posades o contingu¬ des en el capítol esmentat, tota vegada que es vegi haver d'ésser dero¬ gades així mateix per l'esmentada provisió i declaració. Per tant, manem, amb aquesta mateixa declaració, a tots, i cada un oficials nostres i als seus lloctinents, presents i futurs, que dels mantinguin fermament i observin perpètuament les presents, provi¬ sions, declaracions i ordinacions, i per cap motiu no contravinguin ni per¬ metin que altre hi contravingui. En testimoni d'això, manàrem fer la present carta i communir-la amb el nostre segell penjant. Donat a Saragossa, el dia 7 de març de l'any de la Nativitat del Senyor, mil tres-cents noranta-vuil, i del nos¬ tre regnat, el tercer. Matias, vicecanceller. Martí, rei. El senyor rei ho mana a mi. Guillem Pons. 81. Aprofitant Testada del rei Martí a La Garriga / Es cosa de molt notar, en aquesta monografia, que els garriguencs aprofitaren l'avinentesa de l'estança del rei i dels secretaris reials La Garriga L per a donar la major solemnitat possible a un do¬ a cument municipal. Així consta que, in loco de La Garriga, die XX" madii, anno a Nativitate Domini, M° CCCC, fou portat al rei, per¬ què fos per ell signat i segellat, un document, redactat en llatí, per Francesc Fonolleda, escrivà del rei i notari per autoritat reial, en el qual constava que els garriguencs, reunits en el lloc on solien congre¬ gar-se, constituïren síndics i actors En Jaume Rosselló i En Bernat des Mas, de dita parròquia, perquè resolguessin determinats afers del muni¬ cipi. L'esmentat document lluí, doncs, el Sig f de Martí, per la gràcia de Déu rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, el Rosselló i la Cerdat^ya, el qual afegí al seu decret i autoritat a l'acte i manà al seu Canceller, Nicolau de Canye¬ lles, que hi afegís el segell reial. 1. Vegeu la part tercera d'aquest llibre. 2. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 2134, full 29 girat. 158 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA Sembla que fou el mateix Marc de Vilanova, batlle de La Garriga, el que sollicita l'audiència o el favor del sobirà, car encara hi ha un altre document, fet a La Garriga, el mateix dia 20 de maig, que diu així, traduït al català: Martí, per la gràcia de Déu, Rei Aragó, etc. Al nostre fidel escrivà Bononat Egidis, salut i gràcia: Com que el Bat¬ lle de la parròquia de La Garriga assegura que estan t^n el nostre poder les provisions i privilegis concedits per Nós, als homes de la mateixa parròquia, en el temps de la lluïció per Nòs feta i reiMegració a la nostra corona reial, de la mateixa parròquia, i, en canvi, als prohoms de Vesmentada parròquia els manca tenir aquells privilegis, per tant, us diem i us manem molt expressament que lliureu aquells privilegis i altres documents que facin referència als mateixos, que existeixen en nostre poder, als- nostres fidels Bernat del Mas i Jaume "Rossell", síndics de dita parròquia, 0 a qualsevol d'ells, un cop ens hagin sa¬ tisfet en allò que la dita parròquia ens està obligada. I això no ho dilateu per més temps. Donat en el lloc de La Garriga, sota el nostre segell secret, a XX dies de maig de l'any, de la Nativitat del Senyor MCCCC. Dalmau ho veié. El document el redactà Francesc Fonolleda 82. Una concessió temporal atorgada pel rei Martí, en 1408 Heus ací, traduït al català, el text d'una nova concessió atorgada pel rei Martí molt favor dels garriguencs : Volent-nos comportar a graciosament amb vosaltres, els nostres fidels prohoms i universitat i singulars de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, de la Diòcesi de Barcelona, per raó dels gravàmens que us fou i us és neces¬ sari de suportar, tant per raó de la redempció, que féreu, amb els vostres propis diners, per a reduir-vos i retornar-vos al nostre suau domini, com també per altres raons 0 causes; A tenor de la present us donem i concedim llicència i plena facul¬ tat que pugueu i us sigui lícit, sense incórrer en cap reprensió 0 pena, de posar, estatuir i ordenar, a vostra lliure voluntat, en la dita parrò¬ quia, tributs 0 impostos en el pa, en el vi, en les carns i els altres béns i mercaderies i en les coses que aquí s'hagin de vendre 0 comprar 0 en 3. Arxiu de la Corena d'Aragó, Registre 2168, full 53. COMPLEMENTS I CONSEQÜÈNCIES 159 altra manera contractar, en aquelles quantitats i sota aquelles maneres i formes que us sembli convenient de fer-ho; les quals duraran per deu anys complerts, que seguiran a continuació, del dia en què fossin po¬ sades completament en vigor o en què es comencin a cobrar o exigir. Els quals impostos o tributs, un cop siguin imposats i cobrats, si us sembla bé, pugueu suprimir-los i posar-los altra vegada, i també augmentar-los i disminuir-los, a vostra lliure voluntat durant el temps esmentat; i recaptar-los i cobrar-los o fer-los recaptar o cobrar per altres, als quals vulgueu; i també venère o arrendar els mateixos, junts 0 qualsevol d'ells per separat, per tot el temps predit o més breu, se¬ gons arbitri de la vostra voluntat. Als quals tributs o impostos estiguin obligats a contribuir i sa¬ tisfer, no solament els particulars habitants o que han d'habitar en dita parròquia, sinó també els forasters que vinguin a la mateixa, i els que hi comprin o venguin o de qualsevol altra manera hi contractin. Emperò el diner que us pervingui dels dits impostos o tributs l'heu d'invertir a pagar els vostres deutes, o en altres usos o també neces¬ sitats vostres, que us sembli convenient o provident; i haureu de donar 1 rendir comptes i qualsevol altre informe, a Nòs o al nostre Mestre Racional o a qualsevol altre en nom nostre. Així mateix manem a tots i a cada dels nostres, oficials als quals un correspongui pugui correspondre, que us mantinguin inviolablement o 0 observin aquesta nostra llicència o concessió, durant l'esmentat temps, i que no facin o vinguin res. en contra, per cap raó. En testimoni de la qual hem manat fer aquest document, en¬ cosa robustit amb el nostre segell penjant. Dat a Barcelona, a XXX dies de març de l'any de la Nativitat del Senyor MCCCC vuitè, i, del nos¬ tre regnat, el tretzè. Marti, rei. El Senyor Rei ho manà a mi Salvador de Puig 1. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 2205, full 134. 160 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA 83. Dels homes propis dels Centelles Cai. tenir ben en compte que una cosa era la jurisdicció reial so¬ bre La de les Garriga i cases de La altra la dependència feudal de cada una una un major caràcter de Garriga. Aquella tenia dret públic ; aquesta tenia una major matisació de dret privat, més apropada a l'emfiteusi o als establiments actuals. La majoria dels focs de La Garriga eren originàriament d'homes propis de l'Església segons ens ho certifiquen als més antics fogatges ^ ; però cap a les darreries del segle xiv o primers del segle xv, la major part d'aquells passaren a ésser homes propis dels Centelles Vegeu, si no, el que de¬ talladament ens explica, traduït al català, el pergamí número 8 de l'Arxiu Municipal de La Garriga : Parla primerament de l'egregi Joan Ramon òte Folch, comte de Cardona; el qual comte té, — en lloc i cessió i insolutumdació feta * pel sereníssim senyor Alfons, per la gràcia de Déu Rei d'Aragó, ara fe¬ liçment regnant,... ® el dret de cobrar aquells vint sous barcelonins per cada foc dels vassalls de l'Església, promesos al senyor Rei pels pre¬ lats i altres eclesiàstics del Principat de Catalunya i dels Comtats del Rosselló i Cerdanya, o d'aquells que els mateixos prelats convingue- ren, amb el dit senyor Rei, haver de pagar per les anteriors demandes 0 altres, per cada un dels focs dels dits vassalls de l'Església; la qual convinença va ésser feta en la Cort dels catalans novellament celebrada pel mateix senyor Rei en la vila o monestir de Sant Cugat del Vallès ®; els quals 20 sous s'havien de pagar en tres plaços de mig any cada un. Afegeix l'esmentat document, amb data de 3 de gener de 11421, que Guillem del Castell, mercader, ciutadà de Barcelona, obrant com 1. propii et solidi eren els homes subjectes a senyoria d'altri Els homines però adscrits a la gleva ; havien de prestar homenatge al senyor i estaven no subjectes a la seva dependència. Quan se'ls afegeix la paraula affocati, s'entén generalment, però no sempre, que es refereix als pagesos de remença, de manera que la paraula affocatus indicaria l'obligació de residir en un predi ; o sigui que tenien una dependència personal i, encara, l'obligació de resi¬ dència. Vegeu Hinojosa, El Régimen, pàgs. 83 i seg. 2. Vegeu número 185. 3. Vegeu número 191. 4. A 30 d'octubre de 1419. 5. Es tracta d'Alfons IV, el Magnànim, que regnà des de 1416 a 1458. 6. Es tracta de les Corts Catalanes de l'any 1419. X. Al dors del segell reproduït en la làinina IX hi ha la figura del rei muntat acavall ; va vestit amb armadura ; a la testa porta un poderós elm que remata amb una figura alada ; a la cara porta una celada protectora ; al braç es¬ querre, l'escut amb les barres reials ; amb la mà dreta branda l'espasa ; duu al ecs una curta vestimenta, també amb les barres de l'escut reial. El cavall marxa a galop cap a l'esquerra del segell ; porta uiies boniques gualdrapes i una rica sella. Al fons del segell hi ha un dibuix de filigrana de vegetals estilitzats. Al voltant hi ha, amb moltes abreviatures, la següent inscripció ; !• Martinu. Dei Gra. Rex Aragon. Valenc'. Maioric. Sardin. et Corsice, Co- mesq' Barchine. Rossilion. et Ccrltan h 'Ks un segell de cera vermella, rodó, de 125 mil·límetres de diàmetre ; penja, amb unes cintes de seda groga i ver¬ mella, d'un pergamí que conté la confirmació d'un privilegi, atorgada pel rei Martí al monestir de vScala llei, a Saragossa, a 9 d'abril de l'any 1399. Avui es guarda a l'Arxiu Històric Xacionai de àladrid. Ferran de Sagarra ^ creu que l'esmentat segell és obra de l'argenter valencià Bartomeu Coscolla, i, molt justament, prodiga els elogis per aquesta bellíssima obra, verament artística, model de bon gust i esplcndidesa i treball delicat i meritissim [86]. (Aquest clixé i el de la làmina IX són de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.) 1. O sigui : Martí, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya 1Còrsega, i comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya. 2. Sigil-lografia Catalana, Barcelona 1915, volum I, pàg. 218 ; del qual extraiem principalment aquestes notes i les de la làmina IX. 1-14 COMPLEMENTS I CONSEQÜÈNCIES 161 aprocurador substitut de l'esmentat comte de Cardona, declarà : Con¬ fesso i reconeixo a vosaltres, vuit prohoms d'Església, habitants en la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, de la Diòcesi de Barcelona, que per mans d'Antoni Vinyols de dita parròquia, em donàreu i pa¬ gàreu, per la meva voluntat, en dit norr}, rebent i comptant, 1res lliures i dotze sous de moneda barcelonina "de terno", o sigui nou sous bar¬ celonins per cada un dels vostres focs, per completar els vint sous que per cada un dels vosres focs, devíeu pagar en els tres esmentats pla¬ ças, en vigor de l'avinença i concòrdia esmentades; admetent en el compte de cada un de vosaltres els onze sous barcelonins de les deman¬ des de la coronació dels sereníssims senyors Rei Ferran i Regina Elio¬ nor, muller seva en tant com, per les mateixes demandes, cada un de vosaltres, abans de la mateixa concòrdia i avinença, pagàreu aquella certa quantitat des d'aleshores convinguda als rebedors de les matei¬ xes, segons es conté en una àpoca que se us féu aleshores i que per vosaltres ha estat exhibida. Emperò cal saber dita parròquia acostumava haver-hi vint- que en i-set focsd'Església, però dels mateixos, segons s'afirma, n'hi ha dinou que ara són del noble Gilabert de Centelles, cavaller, el qual assegura que estan exceptuats de les coses predites. 84. Contribució a un maridatge en 1427 D'acord amb el que s'ha exposat en el número anterior, el per¬ gamí número i8 de l'Arxiu Municipal de La Garriga diu, tra¬ duït al català : Sigui a tothom manifest que jo, Joan de Font, de la Tresoreria del senyor Rei, ciutadà de Barcelona, receptor dels diners de les demandes fetes per dit Senyor Rei ^ en el principat de Catalunya, per raó del matrimoni fet entre la ínclita Infantessa Elio¬ nor, filla del Sereníssim Senyor Rei Ferran, de gloriosa memòria i germana de l'Il·lustríssim Senyor Alfons, rei d Aragó, ara regnant; i l'inclit Eduard, primogènit de Portugal 7. Es tracta del rei FerranI, el d'Antequera, elegit en el compromís de Caspen 1412 ; morí a 1416 ; la seva esposa era Elianot d'Alburquerque. 1. Recordeu que des de la mort del rei Ferran I, el d'Antequera, eia 1416, regnava el seu fill Alfons IV, el Magnànim. 2. Ferran, el d'Antequera. 3. Efectivament, l'infanta Elianor, filla del rei Ferran I, contragué ma- 162 L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA En dit nom confesso i reconeixo a vosaltres, Jaume Malhivern, Guillem Nualart, Jaume Rosselló, Bernat de Mas, Antoni Vinyal, Pere Perer i Antoni Camp, de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, de la Diòcesi de Barcelona, que per vosaltres, mateixos i pel mas "des Pla", rònec ^ de dita parròquia, m'haveu donat i pagat, per la meva voluntat, rebent en el nom esmentat, per raó de la subvenció de dit matrimoni o maridatge, seixanta-quatre sous, de moneda barcelonina "de terno"; que sou vuit focs o homes, juntament amb dit mas rònec, de dita parròquia i que sou focs o homes d'Església o sigui a raó de vuit sous per cada home o foc, segons la transacció i avinença feta entre el Senyor Rei i els clergues de Catalunya; i que sou d'aquells vint-i-set focs 0 homes de la mateixa parròquia, que eren d'Església, dels quals, dinou focs 0 homes avui dia són del noble Gilabert de Centelles, per raó de cert traspàs fet d'aquells a favor del mateix, segons el mateix noble m'ha demostrat autènticament. això, renunciant a l'excefpció de la moneda no comptada i I per no a dol mal i a l'acció "in factum" i a tot altre dret, raó i pagada i consuetud que en ells escaigui ®, us faig en l'esmentat nom, la present àpoca de rebut dels esmentats seixanta-quatre sous. Això fou fet a Barcelona, el dia setze de desembre de l'any de la Nativitat del Senyor, Mil quatre-cents vint-i-set. Segueixen les signatures de l'atorgant, dels testimonis i del notari, que fou Giralt Basset 85. Conflicte entre La Garriga i un Centelles POTSER per no haver tingut en compte la distinció apuntada al comen¬ çament del número 83, anys encara confirmada en el número 84, al cap de molts hi hagué un conflicte entre un Centelles i els garri- guencs. Ens el reporta un interessant pergamí, número 3 dels de l'Arxiu trimoni amb el que fou el rei Eduard de Portugal ; un de tants enllaços matrimonials entre les cases régnants en els estats peninsulars, adreçats a unir totes elles en una sola corona. 4. Vegeu número 42. 5. Vegeu número 84. 6. Allusions que en realitat no passen d'ésser clàusules d'estil en el document. 7. El Registre dels papers vells de l'Arxiu Municipal de La Garriga esmenta el pergamí' número 11, com a datat a 21 de novembre de 1429. No hem pas trobat aquest pergamí en el dit Arxiu, malgrat les nostres repetides recer¬ ques. L'esmentat Registre porta una nota, molt vaga i evidentment poc exacta. Sembla que es tractava d'una talla o reparto, com diu el Registre. COMPLEMENTS I CONSEQÜÈNCIES 163 Municipal de La Garriga. Són interessants els seus detalls ; heus-los ací, traduïts al català : Que tothom sàpiga que el dimecres, prop de l'hora de les vespres, que en comptàvem vint-i-vuit del mes de juliol de l'any, de la Nativitat del Senyor, mil quatre-cents quaranta-cinc; davant del molt honorable Senyor Galceran de Requesens, cavaller, conceller del Sereníssim sen¬ yor Rei ^ i Governador General de Catalunya en nom éel mateix Senyor, i també davant de l'honorable Pere "Letonis", doctor en, lleis, regent: de la seva assessoria; personalment estant i rebent en un depar¬ tament del palau reial menor, de la ciutat de Barcelona, en el qual posa l'esmentat molt honorable senyor Governador; constituïts personalment, d'una part, el noble Crisògon de "Cen- teilles", domiciliat a Osónia, en nom propi i d'alguns dels seus homes de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga; i d'altra part, Antoni Terrés, síndic, actor i procurador de la universitat i singulars de dita parròquia, segons consta en un document públic fet en el lloc de l'oli¬ vera, de la dita parròquia, el dimecres, que en comptàvem onze del mes de febrer de l'any, de la Nativitat del Senyor, mil quatre-cents trenta quatre,... Diu que davant notari i testimonis, una parí i altra portaren i presentaren al procés el que els interessava, en els noms esmentats, i el mateix honorable regent de l'Assessoria portà i presentà un rotlle, es¬ crit en paper, el qual ells mateixos pregaren i requeriren que fos llegit públicament, del tenor següent: El dit noble Crisògon de Centelles, senyor de la baronia de Cente¬ lles, en relació amb el manament que féu de cobrar una contribució de cinquanta lliures, segons assegura el senyor Jaume des Poy, senyor útil del mas des Poy; contra el qual manament el Síndic de la dita Parròquia va presentar una reclamació, davant del molt honorable Sen¬ yor Governador, afirmant que va ésser fet en perjudici de la jurisdicció reial, que té el senyor Rei en dita parròquia; dit noble diu que no creu que ell hagi fet l'esmentat manament, emperò, on i en el cas en què per ell hagués estat fet, el revoca i vol que sigui tingut per revocat i per no fet; i que no vol ni intenta perjudicar en qualsevol cosa la ju¬ risdicció reial; i que diu les coses esmentades sens perjudici de la juris- 1. En aquella avinentesa el rei era encara Alfons IV, el Magnànim. 16á L'ANTIC MUNICIPI DE LA GARRIGA dicció i dels drets del nostre senyor Rei, i del dret que el mateix noble té en el dit mas ^ ; i el dret d'un i altre, tant del que en tot cas dit nostre senyor Rei, com del dit noble, romangui salvat per a cada ú, com ho era abans de l'esmentat precepte o manament, que es diu que va ésser fet per dit noble; i requereix que d'aquestes coses, en dit pro~ cés, se'n faci un públic document pel notari del governador. I, així mateix, sobre la súplica feta per dit noble, presentada da¬ vant de dit senyorgovernador, en nom d'alguns dels seus homes so¬ bre la contribució de les talles, a la qual talla foren compellits altres homes de dita parròquia pel Batlle de l'esmentada parròquia; diu, tam¬ bé, el noble que vol tenir dita súplica per no feta i ella i totes les coses del dit procés revoca i vol tenir per revocades. I, el síndic de La Garriga, atenent a les declaracions d'En Cente¬ lles, renúncia la instància de' la súplica per ell portada a l'audiència del senyor governador, i a la seva continuació, sota les mateixes po- testes que foren portades i presentades, segons s'ha dit, en una cèdula de paper; com que el notari volgués llegir-les l'esmentat honorable regent de l'assessoria prengué el paper amb les seves mans i les llegí paraula per paraula... i manà mencionar-les en el procés i que se'n fessin còpies per a les parts, si en volien. 2. Vegeu número 223. 3. Vegeu número 83. TERCERA PART Estada La Garriga del rei Martí I, a LHumà, i de la seva muller, la reina Maria de Luna I. - Dels reis i llur seguid. II. - De les despeses de la Cort dels reis. III. - De la religiositat dels sobirans. IV.- De la governadó dels Estats. V. - De les anades i vingudes a la Cort. * «•» ■ m v-* •«aiEÍarrHj^Sl^ ?•: "'-j: i- J?-> m ^ -rir- .%V i íí«: 'S- -e "'î**^ ■•t· £ h4 -«í f^^l í.·'^'.. '>.; -í> ^ m.«« íf-íÀV'V^ -'>-'m>f-»^ï4,-;;Aí···dl.'■«;' >*^"* '^'· v"»*;!: * • ' * . í - •. •... %/ "^^4,"^ Mi 1^5^ '' ^ _• »- l- n ï.-'®. Vt »Í. ■•> v' í *-{-^,f.'^¡:.y : - - •'■ .H-*-, ^ »?• « -'í- '" -- T^--^ ^ ,"?'¡. ^ MW fe? ^ís'' ÁJiy «fi ;&ii'-k!.'^ñ i ¿fí ' >íl£ - »! 4 '?■■!£«'•'tí" '^Mf'· 'í »«■« V í'^'?;»■ Í't tVí' íi -i»' .'í-ati ^■í»;: CÍ4^Í'5 ^V·'ï'Ík"- »í?í^ .■ — ví -'--vv-r . »*. > •*" '^ ' ^,'ÍÍ*.í, ...-4 -^**-'nv'v-fv ' * *" ï^'f·í·i fêû «kUT *> • *i í- ^ .íT: • Wí - '",Í *?-,♦■/,<« 'í Í'í'"*''''* ^''^'< f'■'«?:• « 'tií ï . * ' íl •<» f '*^*"4''. Ks.'' .,íí^ Si ' • -.-"■ ■''· '<£■ *»-';8íil 7iSa>V>i>;,-j^*'· > /■>',..«», í4? í i» j¿*, . --^ñ • cí íJÍ ■> m j. ^ ^ ijív/- ^ Í :ï -Oí-^ÍÍ* I#^ç ■>..v ','?í% '«5^; ¿^'^Xw. ^«,4. . - ««s.VÏ4^'^Í4„,MíSAflliSaífmffl txíi- íílSi?^ ;-*í* >i., l'-ï ^ 'fí'l"' «,: ?■ ' ' Í»,- V 1^ jíí·^''^ i'l F. -"íï CAP í T O L P R I MER Dels reis i llur seguici 86. La vinguda del rei. — 87. També vingué la reina. — 88. L'estatge dels reis. — 89. Els de la casa del rei. — 90. Dels escrivans reials. — 91. De casa la reina. — 92. La salut del rei. 86. De la vinguda del rei La pàgina d'or de la història de La Garriga és la de la vinguda del I, l'Humà rei Martí Des de l'any 1397 el rei residia a Sa¬ ragossa, on caigué malalt. El metge Josep Maria Roca ^ assegura que el rei patia d'artritisme en diverses de les seves manifestacions, especialment en les de caràcter reumàtic. El cert és que, entrat en convalescència, tot seguit cobejà de venir a La Garriga Ho confirma la següent lletra : 1. El seu pare fou el rei Pere III, el Cerimoniós, i la seva mare la reina Elianor de Sicília ; l'infant Martí nasqué a Girona, l'any 1856 ; succei en el tron al seu germà Joan I, l'Aimador de tota gentilesa, que morí el dia 19 de maig de l'any 1396. Martí, l'Humà, era de mitjana estatura i de grossa com¬ plexió ; fou torturat freqüentment per les malalties ; era de cor noble, de caràcter tranquil i placèvol ; inclinat a la clemència i digne fins en els mo¬ ments de justa ira ; honest en la seva vida privada i pública ; ple d'amor per a la seva família i els seus pobles ; defensor dels injustament vexats, encara que fossin jueus o sarraïns ; cristià ferventíssim, fins al punt que algú l'anomenà l'eclesiàstic ; esperit molt cultivat, amic dels llibres i de les belles arquitectures ; orador eloqüent ; enamorat de Barcelona i de Catalunya ; com a governant fou superior a alguns dels seus antecessors ; regí molt jus¬ tament els seus reialmes ; poc amic de les guerres, donà als seus pobles una llarga tongada de pau ; la seva opinió pesava i era respectada en les cance¬ lleries d'Europa... En fi, un home que mereix tota la nostra simpatia, peíò que, com a rei, particularment als finals de la seva vida, en l'afer de la seva successió, va tenir aquella manca d'energia i de decisió que portà tan gravís¬ simes conseqüències. 2. La Medicina Catalana en temps del Rei Martí, Barcelona, 1919. 3. A 13 de març de 1400 escriu a Barcelona que arrangin els estables per les bèsties, car els necessitarà en la seva estada de pas cap a La Garriga. 168 EL REI MARTI A LA GARRIGA Lo Rei. Reverend Pare en hi trobarets Crist: Perquè sabem que plaer gran vos certificam que, per gràcia de Déu, Nòs estam en molt bo estament de nostre accident, e havem en Déu esperança que, tantost que siam fora d'aquesta ciutat, serem del tot e perfetament guarit. Demà, Déus volent, sens tota falla, partirem i'aci e irem dret camí al bany de La Garriga, per a continuar aquell tro * a recuperació de perfeta sanitat, plàcia al Creador, per sa infinida clemència la'ns vulla atorgar... Dada en Saragossa, sots nostre segell secret a VI dies d'abril de l'any MCCCC. Rex Martinus. Dirigitur Archiepiscopo Tarracone. Dominus Rex mandavit mihi, Guillelmo Poncii Encara que la lletra digui que el rei partirà l'endemà, dia 7, en una altra lletra seva diu: Som partits de Saragossa, de la qual partim lo dijous ans de Rams... i el dijous de la sfetmana de Passió de l'any 1400 fou el dia 8. Deixem queles mateixes paraules del rei ° ens descriguin el per¬ què i la manera del seu viatge a La Garriga: ... per ço com per l'acci¬ dent de la quartana ' no poguérem bonament caminar per terra, ha¬ vem fet nostre camí per lo riu ® avall, tro a Mora ®. E d'aquí, per terra, passants per Falset, v.enguem-nos-en a Tarragona... El viatge per terra el rei va fer-lo, sens dubte, en llitera, car ni la seva com¬ plexió ni la seva malaltia no li devien permetre de cavalcar. El rei pensava passar pel Monestir de Poblet, però va canviar de ruta per¬ què ara, per alguns afers, qui'ns són sobrevenguts, e així ma¬ ... teix per necessitat de nostra persona, no puixam fer aqueix camí...; li- calia estar aviat a La Garriga i així ho comunica a l'abat. A altres persones els diu : après havem acordat de aturar ací, en la 4. Aquesta frase equival a la següent : per a continuar aquell estament fins... 5. ÊS a dir, que la lletra era dirigida a l'Arquebisbe de Tarragona i que, per manament del senyor rei, va escriure-la el seu secretari Guillem Pons. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 2243, full 90. 6.A. C. A. Reg. 2352, full 43, interessant carta dirigida als seus am¬ baixadors prop del Papa. 7. Heus ací la primera al·lusió que trobem a la malaltia del rei. La febre quartana es presenta acompanyada de fred i es repeteix de quatre en quatre dies. 8. Ebre. 9. Daniel Girona i Llagostera, en el seu Itenerari del Rei Martí, Anua¬ ri de l'Institut d'Estudis Catalans, 1911-1912 ; 1913-1914 ; pàg. 553, es planyia deno haver pogut trobar cap document ni cap lletra del rei... que parli del punt on saltà a terra. El document que nosaltres hem trobat aclareix que aquest punt fou Móra d'Ebre. 10. Arx. Cor. Ar., tres lletres en el Registre 2241, folis 53 i 54. DELS REIS I LLU R SEGUICI 169 ciutat de Tarragona, tro al dimarts après festa de Pàsqua, e lo dit dia de dimarts,partim d'ací e irem a Vilafranca e a Martorell e, passant per Sant Cugat, anar al bany de La Garriga. La reina Maria, que havia sortit, de Saragossa en barca, el mateix dia que el rei, anà alentint-sé durant el viatge de manera que el seu espòs li escriu així, el dimarts dia 20 d'abril, des de l'Arboç del Penedès : Per tal que haiats pler e consolació vos fem a saber que, mercè de Nostre Senyor, Nòs som bé trobats en lo camí; e sapiats que, jatsia vos haguésSem fet a saber que us esperàvem a Vilafranca, però per consell e gran cuita de Mestre Bernat entenem a partir de Vila¬ franca dijous, e continuar nostre camí als banys, e tro allà que no us esperem; pregant-vos que'ns certifiquets contínuament de vostra bona salut, car gran pler n'haurem Sembla, però, que la reial parella cele¬ braren junts la festa de Sant Jordi a Vilafranca ; a la tarda partiren cap a Sant Sadurní ; el dia 24 dinaren a Martorell ; el dia 25, diumenge de Pasqüetes, el passaren al Monestir de Sant Cugat. El Manual dels Novells Ardits diu així: Dilluns, XXVI: aquest dia entra loSenyor Rei en la ciutat qui venia de Saragossa, lo qual Senyor s'en anava als banys de La Garriga; e, per çò, venc ací abans que anàs als dits banys, que audiència sic posqués tenir. Dimarts, XXVII: aquest dia partí lo Senyor Rei, que s'en anà als banys de La Garriga Tot això concorda amb les paraules del rei a Barci- ... nona on entram diluns, a XXVI d'abril, e per necessitat de nostra persona l'endemà convengue'ns partir d'aquí per anar als banys de Sa Garriga... 11. Vegeu àueea jAviERRE Mur, Maria de Luna, Reina de Aragón, Ma¬ drid, 1942, pàg. 151. 12. Potser es refereix al metge Bernat Oriol que, eom diu Josep Maria Roca, toc. cit., pàg. 106, tingué la confiança dels dos fills de Pere III, i sem¬ pre era cridat a la més lleu indisposició que pogués sofrir un dels membres de la reial família. 13. Dit Arxiu, Registre 2241, full 53. 14. Dietari de l'Antic Consell Barceloní, volum XII, pàg. 732. 15. De Barcelona. 16. El mateix dia signa algunes lletres a Monteada i a Granollers. 17. A. C. A. Reg. 1352, full 43. 170 EL REI MARTI A LA GARRIGA 87. També vingué la reina SEMBLA que junt amb el rei Martí arribà a La Garriga la seva esposa la reina Maria de Luna \ Però la seva sinó per acompanyar vinguda el seu espòs durant la temporada de banys no degué ésser Això no vol pas dir que ella no aprofités l'avinentesa per a fruir les qualitats medicinals de les termes garriguenques. Cabalment sabem ® que també la reina patí de forts atacs de reumatisme articular, i que freqüentment tenia mal de cap. Hom podria dubtar que la reina arribés a La Garriga juntament amb el seu espòs, car la sèrie ininterrompuda de lletres de la dita 1. Maria López de Luna era filla i hereva del Comte de Luna i Senyor de Segorb i de Na Brianda Agassunt. En 1372 s'havia casat amb Martí, ales¬ hores Infant ; constituïren una família modèlica ; varen tenir quatre fills, però solament un va arribar a la pubertat ; es deia, també, Martí, i proba¬ blement havia nascut en 1376 ; aquest era la nina dels ulls dels seus pares i dels seus pobles ; va morir en plena joventut. Les excellents condicions de Na Maria varen palesar-se en els difícils moments en qnè el seu marit pujà al tron. Bernat Metge, Lo Somni, Barcelona, 1924, pàg. 147, parla de La saviesa, e industria, e bons tractaments de la dita Senyora. Eduard d'Hino- josa, El 'régimen señorial..., pàgs. 300 i 301, comenta com a cosa notabilíssima la carta de la reina Maria al seu parent, el papa d'Avinyó, Benet Xlll. Cen¬ surant el luxe dels seus cunyats, Joan I i Iolanda de Bar, diu Na Maria que aquell tenia muller francesa e era tot francès. El rei Martí tenia tal estimació a la seva esposa que, referint-se a una néta llur, en saber que físicament s'assemblava a l'àvia, escriu que per això l'amam sap Déu pus cordialment. El cèlebre Fra Francesc Eiximenis va dedicar a ella dues de les seves obres ; Scala Dei i Tractat de contemplació; i, parlant de la reina, escriví així al rei : sapiats Senyor, que, ella, viu així com se pertany a dona excel·lent e sàvia e de muller de tan gran Senyor, en molta honestat e bonesa e per aital se fa tenir devant Déu e devant hòmens. Garcia Silvestre, HistòHa Sumària de la Literatura Catalana, Barcelona, 1932, pàgs. 139 i 140. Recentment àurea de javierre i Mur ha publicat, a Madrid, un llibre titulat Maria de Luna, reina de Aragón, llibre documentadíssim i molt meritori, però que, en parlar de les relacions de Na Maria amb la nostra població, incorre en alguna inexactitud, deguda potser deficient apreciació geogràfica ; car diu que, de pas cap a una a Barcelona, ...la Reina se detuvo en La Garriga para tomar sus baños. Per¬ maneció en esta ciudad hasta el 26 de mayo... No és cert que la reina es detingués a La Garriga de pas cap a Barcelona, sinó que va venir expressa¬ ment per a passar una temporada a La Garriga. Per sort o per desgràcia tampoc no és cert que La Garriga hagi estat una ciutat, com diu Javierre. 2. Es curiós d'observar que, copiant-se els uns als altres, molts autors han mencionat la vinguda de la reina a La Garriga i, en canvi, ignoren la vinguda del rei, quan precisament aquella no sembla sinó un incident en l'episodi de la cura d'aigües del rei. 3. A. C. A. Reg. 2350, full 27, en tres lletres datades de l'any 1402. DELS REIS I LLUR SEGUICI m senyora datades a La Garriga fins al dia 14 de maig. no comença Però cal tenir compte que era freqüent, quan els reis vivien prop en d'una població important, de datar les lletres des d'aquesta ; com passà en el nostre cas, que continuen datant-se lletres a Barcelona fins al mateix dia 14 de maig. Això no vol dir, però, que esporàdicament no en trobem alguna de datada a La Garriga ; així, en el mateix mes d'abril, per exemple, en trobem una de datada, per marit i muller, a La Garriga, el dia 30 *, que comença així : Nos Martinus, Dei gratiam Rex Aragonum, et cetera; Et Nos Maria, eadem gratiam, Regina reg- norum et Comitisse comitatum predictorum... i acaba així: Data in loco de La Garriga XXX die Aprilis, anno a Nat. Domini MCCCC. Rex Martinus. La Reina. Aquesta major precisió ja inclinaria l'opinió a favor de la major exactitud d'aquestes darreres lletres, si no decidís to¬ talment la qüestió el Llibre del Comprador^, on consta textualment: Dimecres, a XXVIII dies del mes d'Abril, la Senyora Reina partí de Granollers e venc-se dinar, sopar e jaure a La Garriga; i en els detalls corresponents a tots els dies successius, fins al 26 de maig següent, consta també clarament : La Senyora Reina en La Garriga. 88. L'estatge dels reis PROBABLEMENT que al matí del dia 28 d'aValència, La Garriga, no menys que el rei d'Aragó, ny 1400,Sar¬els bril deBarcelona, l'aMallorca, garriguencs veieren, doncs, pujar, pel camí de cap a denya i Còrsega, Comte de Barcelona, del Rosselló i de la Cerdanya. Eí bon rei devia arribar en un ric baiard, i potser en una altra llitera venia la reina. Ambdós anirien precedits, enrondats o seguits pels seus familiars i domèstics. A La Garriga devien atendre els reis el Batlle Marc de Vilanova, els Jurats i Obrers de La Garriga ; el Rector o el Vicari de la parròquia, el Domer i potser els beneficiats ; i els garri¬ guencs d'aleshores, nobles i pagesos, grans i xics ; contents, admirats, astorats o simplement badocs, més o menys llunyans de les coses que veien. 4. A. C. A. Reg. 2287, full 169. 5. A. A., fons provinent de l'Arxiu del Reial Patrimoni, C. número 430, E. 23. En el Llibre del comprador, de la Reina, es portava un control detallat de les despeses de la casa de la reina. 172 EL REI MARTI A LA GARRIGA Algú ha afirmat la reial parella va instal·lar-se a can Surell que on es conservaven majòliques que, segons la tradició de la casa, unes representaven retrats dels dos il·lustres personatges. Creiem més encer¬ tat de suposar que els reis varen allotjar-se a les cases construïdes al volt de la placeta de Santa Isabel, i, més concretament, en l'hostatgeria i hospital construït en aquell lloc, en la que fou casa d'En Centelles i l'hostal d'En Centelles. No seria d'estranyar que també s'haguessin ins¬ tal·lat unes tendes per als subalterns. De totes maneres calgué acondicionar quelcom la posada : així consta mateix dia 28, fou àonat a II hòmens per obrir I portal, ^ que, el II sous; i, a mes de maig, entre els exraordinaris que foren finals del satisfets per En Garcia Cosida, sots-comprador de la Casa de la Reina, consta el següent: li són deguts per I ramada que féu fer en lo loc de La Garriga, devant la porta de la posada de la Senyora Reina, amb lo loger dels mestres e de la fusta, segons que per menut n'ha donat compte, LUI solidos, X diners. El dia 13 de maig, el rei escriví així a Ramon de Sentmenat : Manam-vos que tantost manets, de nostra part, a Tomàs de Berbegal, que compre quatre canes de tela encerada, e aquella liure d'econtinent a'N Moragues, fuster; al qual, aiximateix, manets, de part nostra, que d'econtinent, ab la dita tela, venga ací. E per res no hi hage falla Però hi hagué, encara, insuficiència de coses, car una lletra de 30 d'abril ^ diu així: Manam-vos que tantost nos trametats dos mata¬ lassos e una márfega per metre en lit de paraments e així mateix dos cadenats de ferre El sots-comprador de la Reina, els primers (Mes d'estada a La Garriga, va haver de comprar moltes olles ; més tard va comprar també alguna cassola. Àdhuc trobem la següent nota, senyal d'estalvi : VIII solidi que's perderen en I estora que havia comprada, el sots-comprador, la qual après fou revenuda, per ço com no fou necessària; nota contrapesada per una altra petita nota, de luxe : dos ventalls de ploma de pagó ®, los quals en lo dit mes ha comprats 1. Vegeu el número 203. 2. Arxiu de la Corona d'Aragó, Llibre del comprador de la Reina, full 23. 3. A. C. A. Reg. 2243, full 106 girat. Josep Maria Roca creia que tot això era perquè es volia construir una porta. 4. A. C. A. Reg. 2243, full 98. 5. És a dir, dos panys, dels que s'enclouen entre dues anelles, per a tancar portes, finestres, caixes, etc. 6. Serien dos vanos fets amb plomes de pavo real? DELS REIS I LLU R SEGUICI m a obs, ço éSj la I per servir en la taula de la Senyora Reina e l'altre en la cambra. En relació amb el pa trobem la següent nota de final del mes de maig: XV solidi que costà forn d'escalfar, en lo dit mes, en lo loc de La Garriga, e per laguer de la posada on han pastat... 89. Els de la casa del rei Entre els qui acompanyaren el rei durant la seva estada a La Gar¬ riga podem comptar els nobles N'Olf de Pròxida, Camarlenc del rei En Ramon de Clavis, En Pere de Sentmenat, En Galceran de Sentmenat, uixer d'armes del rei, i particularment En Pere de Tor¬ relles, un dels homes de més confiança de Martí I ; car els trobem tots signant com a testimonis una interessant lletra datada a La Garriga el dia 14 de maig. Amb el rei arribà també a La Garriga el seu conseller i major¬ dom ® Pere de Cervelló, car, l'endemà d'arribar a La Garriga, el rei escriu així... donets e liurets d'ecordinent al noble e amat Conseller e Majordom nostre, Mossèn Pere de Cervelló, portador de la present, tro en quantitat d'e dos-cents vuitanta florins... *. Home molt necessari en aquell temps seria el sobreatzembler ® Dalmau de Biert. El mateix dia d'arribar el rei La Garriga l'envià a a Barcelona, portador d'una carta, on diu... donats plena fe e creença a tot ço que de part nostra vos dirà, sobre les coses dessus dites, lo feel sobreadzembler de casa nostra. En Dalmau de Biert, lo qual ne havem plenerament de nostra intenció informat... ® El dia 5 de maig el rei escriu així : Mossèn Bertran: Com Nòs sobre algunes coses tocants los negocis del bisbe Dachs, quondam, trametam aquí lo feel sobreadzem¬ bler nostre. En Dalmau de Biert, portador de la present, manam-vos que a tot ço e quant lo dit Dalmau vos dirà de part nostra sobre los 1. O cambrer reial. 2.Vegeu, més endavant, número 114. 3. Aquest càrrec, en els palaus, tenia cura de la taula del rei ; s'encar¬ regava de distribuir les persones convidades i d'elegir els menjars. 4. A. C. A. Reg. 2243, full 95. 5. El cap de les atzembles ; el cap de les cavalleries de palau. 6. A. C. A. Reg. 2243, full 94 girat. 174 EL REI MARTI A LA GARRIGA dits fets donets plenera fe e creença així com si Nos personalment vos ho deiem e allò complits, e finalment, per obra Una altra lletra del rei, adreçada a Bartomeu Rotllan, de la Tre¬ soreria Reial, el dia 8 de maig, ens assabenta d'altres servidors del rei : Manam-vos, tan expressament com podem, que tantost paguets, o façats pagar l'amat de casa nostra Mossèn Dalmau de Darnius ® a aquells cent florins d'or d'Aragó los quals ara li havem donats ab nostra letra; e per res no hi haia falla, n'el façats aquí romanir ® per aquesta raó, car, per servei nostre, Nòs lo havem ací de gran necessitat. E creets sobre açò l'amat cavallerís nostre Mossèn Simon Miró, lo qual ne havem plenerament de nostra intenció informat Es possible que també vinguessin amb el rei els caçadors que ell anomena feels munters de peu de Casa nostra, ço és, Mingolet de Bell- lloch, Joan Sard, Joan Berlanga, Jacomi Buquimaqui, lo cavaller Gon¬ zalvo de Molina e Joan, lo mut, car més tard, a zo de maig, el rei escri¬ ví al Tresorer dient-li : Manam-vos espressament e de certa sciència que, remoguda tota excepció, acorregats de la messió de un mes als dits caçadors los quals per aquesta raó vos remetem També va ministren o joglar ; l'apotecari o especien venir En Colí, de cambra En Pasqual Lledós ; l'escrivà Antoni de Font ; i d'altres cavallers, familiars, domèstics, servents, guardes i escuders, amb els seus bagatges i amb els corresponents animals de sella i de bast. No sabem del cert si amb el rei vingué a La Garriga la Infanta Isabel. El Llibre del Comprador de la reina diu : ... per la missió " de la Senyora Infanta, la qual lo dit comprador, en absència del Senyor Rei, li ha feta en lo camí que, en lo dit mes d'Abril, partent de la dita ciutat de Saragossa, e vinent als banys dessus dits, CLXXII s.o- lidi^'^, VIII diners, I obolum. A 4 de maig el rei escriví a Tomàs Berbegal ordenant-li que fes folrar un cot d'atzentoni negre vellutat 7. A. C. A. Reg. 2243, full 102 girat. 8. En altra lletra del dia 7, A. C. A. Reg. 2173, full una 85 girat, el rei anomena al dilecto domestico nostro Dalmau de Darnius, militi. 9. I no el feu romandre aquí. 10. A. C. A. Reg. 2173, full 87. 11. És a dir, subvenir a les despeses d'un mes. 12. A. C. A. Reg. 2241, full 59. 13. Missió, messió o mesió, despeses, cost. 14. Obolum, oboli, òbol. Solidus, solidi, sou. 15. D'atzentoni era una tela d'Orient. DELS REIS I LLUR SEGUICI 175 de vermell, de la Infanta Isabel, de bais apurais " perquè en breu pogués tenir-lo. A 25 de maig el mateix rei escriu al custodi del seu palau menor de Barcelona : Manam-vos que tantost liurets a Ferrando Garcia, ajudant de la Cambra de nostra molt cara sor VInfanta Dona Isabel, un lit de posts, per parar aquell en la cambra de la dita Infanta 90. Dels escrivans reials PER a la història en general resulta d'importància capital la presència dels secretaris dels fets escrivans, prop dels reis. Ells ens narraren molts o esdevinguts. Es clar, però, que alguna vegada les mateixes lletres ens diuen que el rei envià alguna lletra escrita per la seva pròpia mà ; mes la quasi totalitat de les que el rei i la reina enviaren des de La Garriga foren redactades i escrites pels seus secretaris, i signades, des¬ prés, per un o altre dels consorts. De totes les lletres se'n tregüé còpia, que ens ha estat servada als Registres de l'Arxiu de la Corona d'A¬ ragó. Això, naturalment, exigia la residència a La Garriga de més d'un escrivà i dels corresponents copistes Inicialment vingué amb el rei l'escrivà Antoni deFont, o de Fonts, però aviat hi va haver necessitat d'altres així, a 3 de maig, el rei ; escriu als seus secretaris Guillem Pons i Berenguer Sarta, i els diu : Manam-vos que tantost nos façats ací venir dos bons e endreçats escri¬ vans de registre e aiximateix un correu 0 dos ^ per a servir e ajudar en nostres afers; e per res no hi haja dilació alguna ®. En conseqüència trobem menció de l'estada a La Garriga dels propis Guillem Pons i Berenguer Sarta, i encara d'altres escrivans del rei : Antoni Sarta, Bartomeu Gras, Jaume Bossegaiys... En la secretaria de la reina hi trobem En Francesc Fonolleda i En Francesc Pujada. Les còpies per aquests escrivans han estat la font primordial d'a¬ questa part del llibre ; car si bé el Llibre del Comprador de la reina, 16. Bai : de color grogosa, amb reflexos rogencs. Apurât : purificat, de¬ purat, refinat. 17. Soror, germana. 18. A. C. A. Reg. 2241, full 77. 1. N'hi ha prou amb dir que solament en dos Registres, el 2241 i el 2243, hi ha notícia de més de 200 lletres enviades pel rei Martí des de La Garriga. 2. Fàcilment hom s'imagina el tràfec de genets i cavalleries portant i duent-se'n lletres i encàrrecs. 3. A. C. A. Reg. 2243, full 98 girat. 1-15 176 EL REI MARTI A LA GARRIGA provava a bastament l'estada d'ella a LaGarriga, calia en canvi asse¬ gurar-se de l'estada del rei i provar-la històricament i, per això, no n'hi havia prou amb trobar una lletra, car ja sabem que, com en el nostre cas, alguna vegada les lletres reials vénen datades en la pobla¬ ció onresidien els curials, propera al poble on residien els reis ; calia, doncs, confirmar els fets amb vàries lletres. Posseïm, doncs, còpia al¬ menys d'una lletra de cada un dels dies de l'estada del rei a La Gar¬ riga ; llevat del diumenge, dia i6 de maig, de l'any 1400, car no hem pogut trobar cap lletra d'aquesta data signada a La Garriga. Laquasi totalitat de les lletres reials que emprem en aquest tre¬ ball, són de les de segell secret, que, per ésser més íntimes, ens donen més detalls interessants per al nostre objecte. Gairebé totes les rela¬ tives al rei terminen d'una manera anàloga a la següent : Dada en lo loc de La Garriga^ sots nostre segell secret, a XX dies de maig, de Vany MCCCC. Rex Martinas. Les referents a la reina terminen de manera semblant a de La Garriga, sots lo aquesta : Dada en lo loc segell de nostre anell, a XXII dies de maig de l'any MCCCC. La Reina 4. Heus ací una llista força completa de les lletres del rei que indiquen haver estat signades per ell a La Garriga, durant l'abril i el maig de l'any 1400 : Dimecres dia 28 d'abril, 7 lletres en català i 3 en llatí, en els Registres de segell secret, núm. 2243, Curia, folis 93 i 94, i núm. 2173, Comuni, folis 80 girat i 81. Del dijous, 29, 11 lletres en català, Reg. 2298, full 135 girat. Del divendres, 30, 22 lletres en català, Reg. 2243, fulls 96, 97 i 98 ; Registre 2173, fulls 81 girat, 82 girat i 90 ; Reg. 2298, fulls 135 girat i 136 ; del mateix dia 30 hi ha una lletra llatina, conservada en el Registre 2247, full 169, que correspon a la secretaria de la reina. Dissabte dia primer de maig, Reg. 2243, fulls 97 i 98 ; Reg. 2173, full 82 ; Reg. 2291, Papale, .f. 5 ; Reg. 2352, f. 43. Diumenge dia 2, Reg. 2243, f. 98, i Reg. 2173, f. 80 gir. i 82. Dilluns dia 3, 18 lletres, de les quals 11 són escrites en català, 5 en llatí i una en castellà ; Reg. 2243, f. 98 gir. 99, 100 ; Reg. 2173, f. 82 i 83 ; Registre 2291, f. 5 gir. ; Reg. 2211, f. 13 gir. Dimarts dia 4, 21 lletres, i d'elles 18 en català i 3 en llatí ; Reg. 2243, f. 99, 101 i 102 ; Reg. 2173, f. 83 í 84 ; Reg. 2291, f. 5 gir. i 6. Dimecres dia 5, set lletres, 6 en català ; Reg. 2243, f. 102 i Reg. 2173, f. 83 i 84 ; i una en llatí, Reg. 2168. Dijous dia 6, 12 lletres en català, Reg. 2243, f. 102 i 103 ; Reg. 2173, f. 84, 85 i 96 ; Reg. 2291, f. 7 ; i una en llatí, Reg. 2173, f. 84. Divendres dia 7, 7 lletres en català, Reg. 2243, f. 103 i 104 ; Reg. 2173, f. 85 i 86 ; 3 en castellà, Reg. 2241, f. 57 ; Reg. 2173, f. 85 ; i una en llatí, Reg. 2193, f.,202 gir. Dissabte dia 8, 8 lletres en català, Reg. 2243, f. 104 ; Reg. 2241, f. 60 ; Reg. 2174, f. 86 ; i 4 en llatí, Reg. 2241, f. 7 i 8 ; Reg. 2168 ; Reg. 2173, f. 86. XI. 1. Bellíssim segell de la reina Maria de Luna - dís ; quelcom esmolat pel frega- és molt d'admirar l'esvelta figura de la reina, amb els seus vestits, d'am- plíssimes mànigues, i amb els atributs de la reialesa. Dos costat de la reina, sostenen el seu escut àngels, un a cada ha les barres reials i a l'altra meitat una partit, a la primera meitat del qual hi mitja lluna i un angle inferior d'escacs. Quatre àngels més, en compartiments especials, toquen diferents instruments musicals.—2. A sota, al mig, reproduïm el dors del reina [87]. — 3. Ferran de segell amb l'escut de la Sagarra publicà dos escuts de la batllia de La Gar¬ riga. En un d'ells hi ha les quatre barres i està voltat de motius ornamentals no porta ; llegenda ; consta al dors d'una lletra adreçada per Bernat Pla, batlle de La Garriga, al sots-veguer de Vic, a 18 de desembre del 1421 ; es guarda a l'arxiu de can Terrés [152]. — 4. L'altre segell presenta les barres reials, dintre d'un quadrilobat ; no duu la col·lecció llegenda ; consta en un document de l'any 1594 de Ferran de Sagarra [180] (clixés de l'Arxiu Històric de la ciutal de Barcelona)'^. 1. Vegeu Sigil·lografia Catalana de Ferran de Sagarra, Barcelona gina 236, 1916, vol. I, pଠgravat 163 ; vol. II, pàg. 48, gravats 489 i 490. DELS REIS I LLU R SEGUICI 177 Dium€Bge dia 9, 7 en català i á en llatí, Reg. 2243, f. 104 i 105 ; Reg. 2173, full 87 i Reg. 2211, f. 6 i 7. Dilluns dia 10, 10 en català i 4 en llatí, Reg. 2173, f. 87, 88 i 89 ; Registre 2241, f. 66 ; Reg. 2317, f. 183, 184, 186, 187, 188, 190 i 193. Dimarts dia 11, una sola lletra en català, Reg. 2173, f. 87 gir. ; i altres sis en llatí, Reg. 2173, f. 89 í 96 ; Reg. 2243, foli 110 ; Reg. 2193, f. 200 ; Reg. 2210, f. 12 i Reg. 2211, f. 162. Dimecres dia 12, d'aquest dia és del que més lletres hem trobat escrites a La Garriga ; n'hem trobat 35 ; d'elles 19 en català, 14 en llatí i 2 en castellà ; Reg. 2241, f. 57, 103, 105 i 106 ; Reg. 2173, f. 90, 91, 92 i 96 ; Reg. 2291, f. 7 i 9 ; Reg. 2211, f. 14 ; Reg. 2256, f. 97 i 100 ; Reg. 2317, f. 183 i 194. Dijous dia 13, 8 en català i una en llatí ; Reg. 2243, f. 106 i 107 ; Reg. 2291, f. 9; Reg. 2173, f. 92, 93 i 94. Divenûres dia 14, 12 lletres ; Reg. 2243, f. 99, 107 i 110 ; Reg. 2173, f. 94 ; Reg. 2253, f. 36 ; Reg. 2241, f. 74 ; i Reg. 2298, f. 136 i 137 ; d'aquest dia és també una lletra de la reina, copiada al Reg. 2337, f. 167 gir. Dissabte dia 15, 4 en llatí, 3 en català, 3 en castellà i 3 en italià — en^ víades a Sicília ; Reg. 2243, f. 107 ; Reg. 2173, f. 81 i 95 ; Reg. 2241, — f. 56, 67 i 84 ; Reg. 2298, fulls 137 i 138 ; Reg. 2298, f. 143. Ja hem dit que del diumenge dia 16 de maig no hem pogut trobar cap lletra que reportí haver estat signada pels reis a La Garriga. Dilluns dia 17, Reg. 2243, f. 108 ; Reg. 2173, f. 96 ; Reg. 2241, f. 54, 55. 56, 57, 62, 66 i 84 ; Reg. 2302, f. 42 ; Reg. 2317, f. 186 ; corresponen també a aquest dia tres lletres de la reina, Reg. 2349, f. 96 girat ; des d'aquest dia es succeeixen regularment la sèrie de lletres de la reina datades a Lâ Garriga. Dimarts dia 18, 17 lletres, 8 en català, les altres en llatí ; Reg. 2241, f. 57, 58, 59, 60, 61, 62, 64 i 66 ; Reg. 2168, f. 46, 47 i 51 ; també posseïm d'aquest dia una lletra de la reina, Reg. 2337, full 152 girat. Durant la revolució de l'any 1936 varen desaparèixer les minucioses notes que pacientment havíem recollit relatives a les lletres dels reis en¬ viades des de La Garriga, començant el dia 19 d'abril fins el 28 del mes de maig de l'any 1400. Heus ací, però, unes notes incompletes relatives a les dates esmentades. Dimecres dia 19, Reg. 2241, f. 58 gir. i 62, relatiu al rei ; i Reg. 2337, f. 153, relatiu la reina. a Dijous dia 20, Reg. 2241, f. 59, 63 ; 63 gir. i 75 ; Reg. 2134, f. 29 gir. ; Reg. 2168, f. 53, relatius al rei ; i Reg. 2337, f. 152 gir., relatiu a la reina. Divendres dia 21, Reg. 2241, f. 70, 71 gir. i dues lletres al 77 girat, relatives al rei ; i 5 lletres de la reina, en els Reg. 2237, f. 155, 155 girat i 156, i Reg. 2349, f. 97. Dissabte dia 22, Reg. 2241, f. 68 al 72, 7 lletres al full 69, relatives al rei ; i una, Reg. 2337, f. 155 girat, relativa a la reina. Diumenge dia 23, Reg. 2241, f. 71 girat, 72, 73, dues al 79 i una al 80, relatives totes al rei. Dilluns dia 24, Reg. 2241, f. 73, 74, en aquest dues lletres, totes referents al rei ;i Reg. 2337, f. 151 girat, per la reina. Dimarts dia 25, Reg. 2337, f. 156, relatiu a la reina ; i Reg. 2241, relatiu al rei, tres lletres al full 75, dues al 76, dues al 77 i dues .al 78. Dimecres dia 26, Reg. 2241, f. 76, 77, dues, 79, 80, dues, 81, 82 i 83, re¬ latives al rei ; i Reg. 2337, full 165 girat, relatiu a la reina. Dijous, festa de l'Ascensió, 27 de maig, en el Reg. 2241, del rei, tres lletres al full 81. Divendres dia 28, una lletra al full 82, del Reg. 2241, del rei. EL REI MARTI A LA GARRIGA 91. De casa la reina El Llibre del Comprador de la reina, incidentalment ens fa saber quines eren les dames de la seva companyia durant l'estada a La Garriga ; car, parlant dels animals estabulats, diu així ; Civada en Cort: a I cavall, a I mula^ a I haquanca ^ e a III adzembles de la Senyora Reina, XXVI almuds ab VIIII almuds, en racions, ço és a I mula de Dona Joana de Prades, a I mula de Dona Brianda de Luna, e a I altra mula de Madona Elianor de. Santapau; són VIIII bèsties e XXXV almuts de València, qui, a raó de IIII diners, obulum, e V quarts oboli mes, el tot costa XIII solidi, VII diners. Es de notar que Na Brianda cada dia solia fer personalment una compra d'aviram per a la reina ; a finals de mes consta que el sots-comprador ha donats a Dona Brianda de Luna, per algunes necessitats de la sua cambra, dotze sous ; el dia ii de maig consta que va donar-se V, mija, ferrades a Dona Joana de Prades. També hi havia Garriga l'honrat En Jacme Pastor, rebedor e a La administrador de les monedes pertanyents a la Cort de la Senyora Reina; En Francesc Pujada, escrivà de ració ^ de casa de la dita Se¬ nyora; el qual, però, quan couvingué també féu de correu, portador de lletres de la reina, i, entre elles, I de La Garriga a Vic; En Garcia Cosida, sotscomprador de casa la Senyora Reina, és a dir el substitut de la persona que estava encarregada de fer cada dia les compres de les coses necessàries per a la casa ; el sobrecoc, o cuiüer en cap ; el panicer, que era el flequer o forner que tenia cura de proveir de pa el palau ; el boteller, és a dir l'home que té cura de proveir de begudes ; el reboster o especier, que tenia al seu càrrec el proveïment i guarda del rebost ; i el sobreadzembler de casa la Senyora Reina. Els cinc darrers domèstics cada dia rendien comptes, per separat, al sots-comprador. Hi havia també En Berenguer Ferran, pastador d'e casa la Senyora Reina, però aquest estigué absent algun temps, en lo qual 1. Haca. 2. Almud és una mesura per a grans. 3. Escrivà, notari ; l'escrivà de ració depenia del mestre racional o cobrador de rendes, pagador de salaris ; portava compte dels interessos pú¬ blics. w DELS REIS I LLUR SEGUICI 179 temps ell féu donar recapte ^ en l'ofici de pastador. Es parla també del lavador, que devia ésser el rentaplats. Hi havia, finalment, a La Garriga, els de la guarda i els de l'escuderia, és a dir, els guardians i patges. Ultra els servidors permanents, sovint fou necessari de llogar tem¬ porers ; així, el dia 29, fou donat a alguns homes per escombrar la posada de la Reina, III solidi, VIII diners i fou donat per loguer de 1 adzembla que portà algunes coses de Granollers, II solidi, VI di¬ ners; el dia 30, costa de mudar la botellería e d'adobar les portes II so¬ lidi; el dia 23 es diu... costa port d'arena a obs de la botellería...; durant el mes hi va haver un extraordinari de III solidi, VI diners, que costa de port la farina de Barcinona a La Garriga; al sots-compra- dor Garcia Cosida li és degut per loguer de IIII bèsties qui portaren IIII somades de vin d'Alella a La Garriga e amb XV solidos que cos¬ taren, de port, farina e altres coses necessàries, e cera, de Barcinona a La Garriga, fan XXXXVIII solidos; i XI solidi que donà a alguns homes qui anaren cercar moltons e altres viures a obs de la dita Se¬ nyora, de La Garriga a n-altres Iocs. En el Llibre del Comprador encara es mencionen altres persones, esporàdicament. Així trobem VEstiuré el dia 28 d'abril i el 8 de maig ; a I®"" de maig es pagaren III diners a Na Françoia, per lur ració de carn i quatre diners per concepte anàleg els dies 7, 8, 14, 15, 22, 24 i 26 ; el dia 6 de maig es parla d'En Porter i que fou donat a'N Joan Canoer, que bestragué, a la Porreta, II solidi, VI diners; el dia 15 fou donat quelcom a Francesc de la cambra, per carbó e altres coses; el dia 16 surt la menció de Mossèn Borra; el dia 17, a micer ® Bernat Miquel va donar-se-li IIII diners de pa i 7 ferrada de vi ; el dia 21, per vi varen pagar-se II diners a durons. Els darrers dies d'estada de la reina a La Garriga trobarem En Reforçat i els seus escuders. 4. Es a dir, va proveir que una altra persona el substituís. 5. Títol què es donava als lletrats, advocats ; equivalent també a senyor. 180 EL REI MARTI A LA GARRIGA 92. La salut del rei A 30 d'abril escriu el rei al seu primogènit ' : Nòs bem que . .per çola comReina,sa¬ haurets plaer, vos significam que e mercè de Déu, en bona disposició de. nostres vostra mare, som, persones; pregant-vos que, de la prosperitat e estament vostre e del dit nostre car nét, vullats certificar, com pus soven purets, per vostres letres, e serà cosa de què'ns complaurets singularment... ^ Tenint bona salut, no calia que cap dels metges del rei visquessin amb ell La Garriga. El metge de confiança del sobirà era el mestre a Guillem Sa Garriga A ell envia el joglar Colí, que vivia amb el rei a La Garriga : Maestre Guillem: Pregam-vos que, per servir nostre, haiats per recomanat Coli, ministrer de casa nostra, qui se'n va a vós per raó que, mitjançant la divinal ajuda, lo curets de certa plaga que ha en lo braç En canvi, una lletra del dia 4, dirigida al propi Sa Garriga, diu així : Maestre Guillem: Com Nòs vos hajam necessari, manam-vos que encontinent, vista la present, vingats a Nòs; e açò per res no mudets. I afegeix: Així com Nòs hajam necessari lo maestre maior de la Obra de la Seu, manam-vos que lo façats venir amb vós ensems ®. relacionar, amb la possible recepta del metge Sa Gar¬ Potser cal riga, la següent lletra dirigida a Pere de Reixach, el dia 6 de maig : Com a Nòs, per necessitat de nostra persona, convenga usar per alguns dies carn de francolins e adés no'n puixam bonament haver tant 1. A. C. A. Reg. 2298, full 185 girat. 2. El mateix dia escriu esperançadorament al metge del seu fill : Ma- gistro Blasco, fisico Regis Sicillia. A. C. A. Reg. 2298, full 186 girat. 8. El qual feia pocs anys que havia entrat al servei del rei, amb la promesa de rebre anualment un salari de deu mil sous. Malgrat tot. Sa Garriga no segueix la Cort en els seus viatges, sinó que roman a Barcelona per atendre als seus clients burgesos ; car el lamentable estat de la hisenda de la casa del rei ho permetia la puntualitat en el pagament dels honoraris dels servidors de la Cort, ni tan solament els d'una persona tan necessària a un rei malalt, com el metge Sa Garriga. Vegeu Josep Maria Roca, La Me¬ dicina Catalana en temps del rei Marti, Barcelona 1919. 4. A. C. A. Reg. 2178, full 80 girat ; diumenge dia 2 de maig de 1400. 5. A. C. A. Reg. 2248, full 101 girat. 6. Au del tamany de la perdiu i semblant a ella, amb la gorja i el ventre negres i les potes roges ; ni adés ni ara no es troben francolins a La Garriga. DELS REIS I LLU R SEGUICI m prest de algun loe com de aqueixes parts, pregam-vos que tantost nos trametats uns tres parells per lo portador de la present ^. Al cap de quinze dies d'esïar a La Garriga, però, les coses anaven de diferent manera, com ho certifica la següent lletra, tan interessant per a la història balneària de La Garriga : Lo Rey Mossèn Ramon: Vostra letra havem rebuda e entesa la creença que de vostra part nos ha espUcada Pere de Sant, vostre escuder, vos responem que Nòs, mercè de Nostre Senyòr, nos trobem molt bé amb los banys, e, jatsia que no siam del tot quitis ® de la febre quartana, però estam-ne molt mills que no feiem ®, e som ben guarits de algun§_ acci- âents que havíem en nostra persona Per què us pregam que no us mogats per venir a Nòs, car creem que no seria sens vostre treball e hauríem desplaer si us en seguia algun sinistre. Dada en lo loc de La Garriga, sots nostre segell secret, a XIIII dies de maig de l'any MCCCC. Rex Martinus. Dirigitur Domino de Sant. Dominus Rex mandavit mihi Antonio de Fonte Finalment, a 27 de maig, el rei envià la següent lletra, dirigida a Magistro Guillermo Ça Garriga, medico sirurgico Domini Regis: Mestre Guillem: Vostra letra havem reebuda; e responem-vos que us trametem la letra, que demanats, de manament, que's dreça a Aîgutzir de la Mar, que us liure al for de la Cort aquells serradors que master hajats per serrar les nostres fustes que són en la drassana. Per què US manam que encontinent donets bon recapte a la obra segons vos havem manat 7. A. C. A.Reg. 2243, full 102. 8. Vol dir : guarit, deslliurat. 9. Estem molt millor que no estàvem. 10. Probablement es refereix a haver-se guarit del reuma. 11. A. C. A. Reg. 2243, full 99 vol. 12. Cedeixi. 13. Que necessiteu. 14. Vaixells. 15. A. C. A. Reg. 2241, fuU 82. CAPÍTOL SEGON De les despeses de la Cort dels reis 93. El compte de les despeses d'un dia. — 94. Per a la taula de la reina. 95. Les despeses dels compradors. — 96. Emmanllevant amb — fiances. 97. De les despeses de la coronació. — 98. Els vestits dels reis. — 93. El compte de les despeses d'un dia que ga. que menj Encara avui jwi reconstruir-se detal adîssimament eldiari, El Llibre del Comprador ens forneix un control à i el La Garri¬ despengué la casa de la reina durant la seva estada a segons un ordre que es repeteix a cada pagina ; heus ací, a tall d'exemple, i sense comentaris ^ la primera pàgina corresponent al dia 28 de maig : Primer. Menuts.: ^ Lenya, III sumades costa III solidi II drs Mel, II lliu¬ res, costa VIIII diners.. Vinagre blanc, costa I solidus, VIII diners. Juivert e herbes, costa II diners. Olles de terra II, costa III diners L Ous, LXXXX, costa IIII solidi, V diners, obulum ®. Gallines, VII parells, ab I parell a brous ''el parell a Dona Brianda, costa XXXI solidi, VI diners. Polls, I parell, costa II solidi VI diners. Aigua, II solidi. Lavador, I solidus. Menuts de port, VIII diners. Són de menuts ® : LI solidi, II diners, obolum. 1. Perquè el lector ja podrà fer-se'ls, molt gustosos, pel seu compte. 2. Petits, menudalla ; al detall. 8. Sumada és la càrrega de llenya o de carbó que pot dur una bèstia. 4. Denarios, o diners. 5. Ací intercala la nota d'obrir un portal, per dos sous, vista abans, en el número 88. 6. És a dir, cap. òbol. 7^. És a dir, per a fer brou. 8. O sigui : petites despeses de transports. 9. En total. DESPESES DE LA CORT DELS REIS 183 Segon., Carn en Cort Moltons II, pesaren XVII lliures, mitja terça, a raó de XII diners la lliura, costa XVII s:olidi, II diners. Carn- salada, I quart, pesa XI lliures, mitja terça, a raó de XIIII diners la lliura, costa XIII solidi. Moltó, amb XII pernes ( ?) en racions, XXX pernes, mig. Són, de carn: XXX solidi, II diners. Tercer. Pan Cort, qui fou despès ab I soUdus, XI diners, en. en racions i X diners, als plàters de la Senyora Reina, e a tast en la cui¬ na; IIII diners als de la escuderia VI diners extraordinari, és, per tot, X diners; a III dones pobres, és per tot III solidi, V dme.rs. Pans de la Senyora Reina, amb XVIII, en racions, XXVI. Són, de pan, IIII solidi, VI diners. Quart. Vin en Cort, qui fou despès ab VII ferrades mig, en racions; mig ferrada a la cuina; II ferrades a les III dones pobres; mig ferrada als de Vescuderia; mig ferrada, abeuradors II ferrada, mig, I quart, a la Senyora Reina als pitxers " de la sua cambra e a torrades; és per tot XII ferrada mig I quart, costa VI solidi, I diner. Vin grec de casa. Aigua, I solidas, HI diners. Ampolles II, costa, II solidi, II diners. Cànters II, costa II solidi. Embut I, costa I soli- dus, III diners. Són, de vin, XII solidi, VIIII diners. Cinquè. Rebost: Pebre, III onces, costa X diners. Gingebre I unces, mig, costa VII diners. Safrà, I quart e mig, costa I solidus, IIII diners, obolum. Canel·la, I unça, mig, costa VII diners. Clavells, I quart e mig, costa V diners. Cireres, que foren comprades a Barci- nona, costa VIIII solidi, VIII diners. Roses, IIII diners. Candeles, en racions, III lliures, XI unces. Item als oficis a la guarda , a la 10.És a dir : carn comprada per a la Casa de la Reina. 11.L'escuder, criat, servidor ; escuderia, quadra, estable. 12. Ferrada, mesura antiga de líquids ; al Pallars vol dir galleda, sense tapadora, amb argolles, que serveix per a transportar aigua ; a Tordera vol dir poal de coure. 18. Piques per a donar beure. 14. Pitxer o pitxella és un vas de llosa, de boca i coll amples, amb una o dues nanses. 15. El vi de gust asprei de poca fortalesa que fan a Biscaia. 16.Gingebre, planta aromàtica de l'índia de gust acre i picant, usada com a espècia i com a medicament. 17. Funció religiosa, missa major, missa cantada ; els divins oficis ; les hores canòniques segons el ritual eclesiàstic. 18. Guardians, sentinelles, vigilants. m EL REI MARTI A LA GARRIGA barca, a Estiuré, VIIII unces, mig. Estadal " e brandonet a la cam¬ bra, pesen V unces. Es tota la cera VII lliures, I unça, mig, a raó de II solidi, II diners, la lliura, costa XI solidi, II diners. Són, de rebost: XXIIII solidi, XI diners, obolum. Sisè. Civada en VI bèsties, de la Senyora Reina, cort: A les. dites e a III bèsties en racions, XXXV almuts, de València, segons lo dia passat, costa XIII solidi, I diner, obolum. Són, de civada: XIII solidi, I diner, obolum. En total, les despeses són, d'aquest dia, CXXXVI solidi, VII di¬ ners, obolum. 94. Per a la taula de la reina No hi ha gaire varietat en el Llibre del comprador. Es van repe¬ tint diàriament els conceptes de menuts, carn, pan, vin, rebost i civada d'una manera molt anàloga als del dia 28, però es troben també algunes petites variants. Així, per exemple, referents al dia 29, extraiem les següents particularitats : Sal, II quarts, costa II solidi, IV diners. Formatge d'aspa, VIII lliures, III unces, costa VI solidi, VIIII diners. Codonys, III diners. Oli, IIII quaritans, costa, ah lo port, V solidi, III diners. Cabrit, I, costa V solidi, VI diners. Sucre, I unça, costa III diners; hi ha, també, aigua per refredar i brandonets II a la taula. extraiem les següents particularitats; Arròs, II lliures, Del dia 30 costa Formatges frescs, VIII diners. Leit de cabres, costa VIII diners. III, costa II solidi, III diners. I bacó pesa XXXXVIIII lliures, II terces, mig, a raó de XIIII diners la lliura, costa LVIII solidi II diners. Peix fresc: Tonyina, I, pesa VIII lliures, II terces, cos.ta XIII solidi; lan- gostins LXXXIIII, e sardina, costa XII solidi, VIII diners.; pagells VII, costa VI solidi; costa, de port, tot el dit peix, III solidi. 19. Bs una candela de cera enrotllada que, desfeta, té una cana de llargada. 20. En les anotacions dels dies anteriors es parla ja de les cavalleries usades en la Cort. 21. Ací sembla referir-se a les tres cavalleries que no pertanyien a la reina. DESPESES DE LA CORT DELS REIS 185 Parlant del pa, Pasta a flaons '■ e de coure, VIII diuers. diu : Sucre, a la cuina, a la cambra e a malalts, I lliura, II unces, costa IIII solidi, XI diners. Paper, I ma, costa I solidus, VI diners. Del dia de SentFelip i Sent Jacme, primer de maig, copiem com a especial Espinacs, costen XII diners. Taronjes, XII, costen cosa: IIII diners. Brandonets a la capella pesa VI onces. Brandons grossos a la cambra IIII pesen XXVIIII lliures. El diumenge, dia 2, anotaren, com a cosa diferent : Carbó, costa VI soUdi. Oruga ^ e formatge de casa. Fideus, II lliures, costa I solidus, VIII diners. Brots de vinya, costa IIII diners. Vedell, mig, e I espatla, e los peus, e los ventres, costa XXII solidi, IIII diners. Esquenes de porc, I, costa I solidus. El di¬ lluns, dia 3, festa de Sancta Creu, també va emprar-se cera als oficis divins ; varen menjar cols, que costaren I solidus VI diners, i figues. Heus ací algunes notes espigoladesen els dies successius : El dia 4 van comprar, per vuit diners, una cassola ; el dia 5, dues lliures de fil d'empalomar, que costà tres sous ; juivert en fulla, i no mòlt, com en altres dies ; pagà ^ I, costa XXIII solidi. Taronjes L, limones L, e confits d'Alexandria, I pot, que fou comprat a Barchinona, costa, ab 10 port, VI solidi, VI diners. El dia 6 compraren Oruga picada. Anotem en el dia 7 : Comins III diners; Amellons, I lliura, costa VIII diners; Pagó, I, de present, és a dir d'un obsequi. El dia 8, trobem: Taronjes e escombres, I, costa IIII diners; cabrit II quarters e la freixureta, costa III solidi; port de carn, III diners. Una nota d'higiene per al dia 9: Costa I drap, per cobrir la fruita, II solidi. Sabem del dia 10 : Alatria 11 lliures, que foren comprades a Barcinona, costa II solidi, VIII di¬ ners; també varen comprar-se a Barcelona, per al dia 11, cermenys ( ?) € prunes. Al dia 12 : Pèsols tendres, costa XII diners; al dia 14 anotem : Cebes, IIII diners; conills VI, costa 11 solidi; costaren, X cànters de vin vermell que foren portats de Ealcet, XXIII solidi. El dia 15 un cabàs de palma costà VII diners, i el dia 16, quatre lliures de forment picat costaren un sou i vuit diners. A 18 de maig trobem el següent : 1. Espècie de panada dolça ; bescuit de forma semicircular farcit de crema. 2. Com que era festa d'oir missa, els bons reis degueren oir-la ; potser a la capella de Sant Macari. 3. Deu referir-se a la sansa o pinyola ; residu de l'oliva després d'extreu- re'n oli ; s'aprofita per als brasers. 4. Pavó, indiot, galldindi. 5. Comí, herba aromàtica usada com a condiment. 6. Alatxa, peix semblant a la sardina, però més gros i menys estirat. 186 EL REI MARTI A LA GARRIGA Maquarrons, II lliures, costa I solidus, VIII diners; Mostalla ^ II lliu¬ res eI olla, ab lo port de Granollers, costa Villi solidi, V diners; bou 7, que fou comprat a ull, abatut ço que s'en hac " del revendre la meitat, e abatuts els menuts e la pell, costa XXXVI solidi, I diner; III ferrades a bullir edra Amb data de maig es diu : Mig ferrada a l'hom qui 20 portà lo vin d'Alella; vingrec, II ferrades, mig, que fou comprat a Caldes; el dia 21, durons tendres, costa VIII diners; peix fresc, costa I solidus, 7777 diners; maduixes, que foren comprades en Barcinona, costa, e prunes, III solidi; el dia 22, formatges de Mallorques, VI pes- ses, V lliures, mija, cosla 7777 solidos, 7777 diners; el dia 23, vedell, I quarter, qui fou comprat en Barcinona, amb I tela de lenç en que fou cobert, costa XXIIII solidos; el dia 24, ventrells de gallines, costa I solidus, II diners; melses de moltons, costa 7777 diners; carnsala- da; I bacó e I pernil, pesaren XXXVIII lliures, II terces, costaren XXXXF77 solidi, VIII diners; vin grec, que fou comprat en Caldes, II ferrades, mig, costa VIIII solidos, VI diners; el dia 25, nous, costen 7777 diners, pinyons costen VI diners, cassola I, costa V diners; i, el dia 26, carabasses VI, costen XXXVII, i brandonets, a la taula e a la capella, 7777 pesaren I lliura 95. Les despeses dels compradors / Es evident que l'estada dels reis a La Garriga havia de portar moltes despeses. L'endemà de la als tresorers reials : arribada, el rei escriu així Manam-vos que seva d'econtinent donets recapte, a nostre comprador, de diners e altres coses necessàries a messió de nostra casa; e guandets-vos que per res no hi haja falla 0 tarda, car vejats bé que e per disposició del loc e en altra manera sia sobiranament necessari A 5 de maig escriu a Bartomeu Rotlan, de la tresoreria, molt con¬ trariat de veure que encara no han pogut ésser lliurats al comprador 7. Mostassa. 8. Abatre, rebaixar. 9. Es a dir : rebaixant el que se'n va treure, l'import. 10. Eura. 11. Tros de roba de fil o de cànem. 12. El dia 26 de maig de l'any 1400 era vigília de la festa de l'Ascensió. 1. A. C. A., Reg. 2243, full 94. DESPESES DE LA CORT DELS REIS IST els 500 florins que havia manat que li fossin lliurats. El dia 6 li torna su escriure dient : Pus veemque tan mal recapte donats a nostre compra¬ dor, manam-vos, com pus espressament podem, que, vista la present, cavalquets e vingats a Nos, de manera que demà, a mitja tercia ^ siats ací I, encara, el mateix dia 6, hagué d'escriure una altra carta, per¬ què es pagués a Bartomeu Bonany el que havia bestret i se li donés. recapte per a les bèsties. Al cap de quinze dies, a 23 de maig, torna a escriure a Bartomeu Rotlan : Molt som meravellats del mal recapte que donats a nostre com¬ prador; apar anets cercant que s'hi proveesca per altra forma no a Nòs profitosa. Per què, si volets sàviament usar, suplits d'econtinent a let. necessitat del dit nostre comprador que, veets, és molt gran e molt cuitada. En altra manera, manam-vos. com pus estretament podem, sots incorriment de nostra ira, que tantost vingats Nòs qui a us havem per la dita raó molt necessari S'ha perdut el corresponent llibre del comprador de la casa del rei. En canvi, el Llibre -del Comprador de la reina ens explica amb tot de¬ tall que les despeses de la casa d'aquesta pujaven cada dia fins als volts, de 150 sous. Heus ací les despeses ordinàries d'una mesada: Munta ofici de sobrecoc del mes de maig .... 2.752 sous Munta ofici de panicer del dit mes 120 » 9 diners Munta ofici de boteler del dit mes 463 » 2 » Munta ofici de reboster del dit mes 760 » 5 » Munta ofici de sobradzembler del dit mes . . . 391 » 8 » Són de la missió ordinària del mes de maig, segons que largament és escrit e sumat per me¬ nut en la fin de cascun dia 4.488 sous Entre els extraordinaris del mes de maig consta el següent : Pri¬ merament degut a'n Garcia Cosida, sots comprador de casà la Se¬ es nyora Reina, per DCCCCL pans, de pes X unces cascun, de pan cuit, los quals, en lo dit mes de maig, foren pastats a obs de la senyora Reina e de la sua Cort, de VIII quarteres e mija de forment candeal, mesura de Barcinona, qui, a raó de XX solidos, III quarteres, e les restants 2. A dos quarts de vuit del matí. 3. A. C. A. Reg. 2248, full 102. 4. A. C. A. Reg. 2241, full 72. 188 EL REI MARTI A LA GARRIGA ■a solidos, fan, ab X solidos, XI diners que donà a pas¬ raó de XVIIII tador per feedures ® del dit forment e ab XV solidos de lloguer del forn i pastador, e ab X solidos que costà leit de cabres, en los 11 mesos pas¬ sats, per fer CXX pans letossos ® a obs de la dita Senyora Reina, en total, CC solidos, V diners. despeses extraordinàries del mes de maig, entre les quals es Les contaren els dits pans, pujaren en total 463 sous i 3 diners ; però, cer¬ cant l'estalvi, es revengueren caps de brandons grossos i altres coses, i el seu import rebaixa el total de les despeses extraordinàries a 424 sous i I diners. El total de les despeses ordinàries i extraordinàries del mes de maig, solament de la casa de la Reina, fou de 1111 mil DCCCC Xll solidos, 1 diner, de Barcelona, dels quals per mi, diu el Llibre, Jou fet a'n Garcia Cosida semblant albarà, i a l'honrat En Jacme Pas¬ tor, etc. faç-vos saber... 96. Emmanllevant amb fiances rei des reial Eh grup més nombrós de l etres enviades peltresoreria precisament les adreçades a la el formen més d'una. El dia 9 de maig, per solia enviar-ne una, o Garri de Laexemple, ; ga, cada dia va trametre'n quatre. La hisenda del rei era en estat de tal penúria que sovint el rei hagué de recórrer al préstec i a l'empenyorament d'objectes per a obtenir els diners que necessitava. Heus ací, en confirmació del ■que diem, una lletra del dia 17 de maig : Tresorer: Bé creem nos record que, quant Nòs partim de Saragossa, vos encarregam, e vós nos pro¬ metés, que'ns quitariets e'ns duriets en vostra venguda, lo fermall ^, lo qual l'amat uixer d'armes nostre Mossèn Galceran de Sentmenat havia mes aquí per Nòs penyora a'n Bertran Coscó, mercader de Sa¬ ragossa, per noranta florins d'or d'Aragó; e, com Nòs vullam haver en tot cas lo dit fermall, manam-vos expressament que aquell quitets e .sens falla vo' esportets dementre que us en vendrets a nostra Cort Probablement que es refereix a una qüestió anàloga una frase d'una 5. Es a dir : per manipulació, elaboració, coses fetes. 6. Lletosos. 1. Desempenyoraríeu ; deslliuraríeu del gravamen. 2. Conjunt de dues peces, d'or, d'argent o d'altre metall, una de les quals té un ganxo per a encaixar amb l'altra. 3. A. C. A. Reg. 2241, full 55 girat. DESPESES DE LA CORT DELS REIS 189 lletra enviada des de La Garriga, el dia 22, a Bartomeu Bonany... així mateix hauríem plaer si podíem ací veure la barca de cristall i altres joies que té de Nòs En Leonard de Sorts, per què tenits manera que^ si és possible, Nòs les veiam ací segons és dit Àdhuc la figura del jueu usurer apareix retallada en aquesta mo¬ nografia. Heus ací la lletra adreçada el mateix 17 de maig al Governa¬ dor d'Aragó : Nos. havemos feito venir delant nostra presencia al sogre de Samuel Nageri, per que nos debia dar e liurar aquell nostre ba- laix ® de grand valor, el qual el dito Samuel nos tenía por certa razón; e aquella debia fer a Nos liurar per el dito su sogre; la qual cosa no ha cumplida, antes el dito sogre suyo mete el dita feito por füulas e dila¬ ciones vanas e follas. Per que vos mandamos, el mas expressament que podemos, que luego encontinent, el dito Samuel enviades a Nos preso e bien guardado; e en esto no pongades dilación alguna si servir nos deseades ®. Fos pel que fos, el balaix va retornar-se, i el rei, a 26 de maig, des de La Garriga mateix, revoca l'ordre que havia donat, i escriu : com agora Nos bajamos recebido el dito balaix, maridamos que'l dit Samuel, en persona o bienes, no tocades, ne en otra manera molestedeS; per la dita razón . Però el mal estat de la hisenda era endèmic ; per això, a 21 de maig, escriu així al tresorer : Ja per altra letra, escrita -de. nostra propia mà, vos manam l'altre jorn que'ns trametéssets mil florins, los quals havíem, així com encara havem, fort necessaris, e no'n havets res fet, de què'ns meravellam. Per què, altra vegada, vos manam, com pus es- pressament podem, que, si de res nos desitjats servir, nos trametats d'econtinent los dits mil florins; E si, per ventura, no'ls podets haver aquí comptants, fets que Benvenist de la Cavalleria, 0 altre, los prengus a mi meses sobre les demandes que fets en aqueix Regne les quals, segons havem entès, tenen molt bona via, e no s'en faça dita aquí en Barcinona, de manera que comptants los puixam tantost haver. E farets-nos-en així gran plaer com de res que al present sapiam Quasi 4. A. C. A. Reg. 2248 full 106. 5. Balaix és un robi moradenc. 6. A. C. A. Reg. 2241, full 56. 7. A. C. A. Reg. 2241, full 79. 8. Deu voler dir que les emmanllevi, donant per garantia el que havia de cobrar el rei de les aportacions o contribucions que esperava que li fossin concedides. — 9. A. C. A. Reg. 2241, full 73 girat. M6 190 EL REI MARTI A LA GARRIGA «xactament escriu, el mateix dia, al Governador d'Aragó... si de algo nos cobdiciades servir, fagades en todo caso e dedes manera con el dito nuestro tesorero, al qual asimismo n'escrivimos que Nos bajamos pres- tament buen recaudo de la dita cuantía 97. De les despeses de la coronació 9 de maig el rei escriví a Romeu Pallarès que fes el reccr'.'ite total de les despeses que ocasionaren les festes de la coronació de la reina. L'endemà, escriu la següent lletra, que envia al Bisbe de Barcelona : Honrat Pare en Crist: Com per raó de les. grans ■despeses e missions que'ns ha convengudes fer e sostenir necessària¬ ment per la coronació de la Reina, nostra cara muller, ja, segons sabets., henaventuradament celebrada, hajam necessària vostra bona e presta subvenció e en aital cas, vós e los altres pre¬ de vostres hòmens; la qual lats naturals e podets ne devets esquivar; pregam sotsmeses nostres, no e requerim-vos que la dita subvenció nos façats liberalment, en tal ma¬ nera que puixam complir en ço que, per raó de la dita coronació, siam tenguts e obligats, especialment a algunes persones de les quals havem fetes manleutes per la dita raó, de diverses quantitats de moneda, e farets ço que devets e loablement havets acostumat, e a Nòs, per con- ^egüent, agradable servei, que us agrairem molt e us ho darem a sentir per obra en son cas e loc. E sobre açò donats plena fe e creença als feels de nostra Tresoreria En Bartomeu Rotlan e En Romeu Pallarès de ■tot ço que us diran de nostra part sobre los dits afers e ho complits per obra així com si Nòs personalment vos ho deiem Una altra lletra, anàloga a l'anterior va adreçar-la al Capítol dels Canonges de Bar- celona. Escrupolós respecte als drets dels súbdits demostra la bella lletra que segueix, conseqüència de les anteriors, adreçada a Bartomeu Rot¬ lan, el dia II de maig: Devant Nòs són venguts los amats nostres En Bernat de Brugueroles e En Guillem Vallès, Canonges de la Església de Barcinona, per part del Bisbe e Capítol de la dita Església e han a Nòs humilment suplicat que, com les demandes que, de nostre mana¬ ment, se fan als homes de la dita Església e de la almoina d'aquella, 10. A. C. A. Reg. 2241, full 73, girat. 1. Manllevar, emmanllevar, prendre en préstec. 2. A. C. A. Reg. 2317, full 185 girat. DESPESES DE LA CORT DELS REIS 191 per raó de la coronació de nostra molt cara muller, la Reina, sien con¬ tra privilegis e libertáis de la dita Església e, en altra manera, contra forma acostumada, volguéssem sobre açò, per justícia proveir; e Nòs, volents proceir degudament en les dites coses, 'a vós manam expressa¬ ment e de certa sciència que, ab sobirana diligència e cura, vos informels si en altres coronacions passades los dits hòmens han pagat o contri¬ buït 0 no; e de tot informels plenerament e distincta. Entretant nos sobreseïts o fets del tot sobreseure en les demandes dessús dites, tant que'n toquen los dits hòmens, e no en altra manera El dia 12 escriu a Bartomeu de Bonany sobre les dites qüestions: Molt nos maravellam havets hauts d'En Pere Pallarès los con no comp¬ tes d'açò que ha rebut e administrat dels diners de les demandes de nostracoronació; creem que hafa més estat per vostra negligència que per contradicció del dit Pere. Per què us manam, com pus expressa¬ ment podem, que, ab sobirana cura, entenats e füçats que los dits comp¬ tes venguen d'econtinent a vostres mans, qui aquells reconeguts e exa¬ minéis diligentment 98. Els vestits dels reis El Llibre del Comprador de la reina, referint-se al dia 6 de maig, diu que, per pa, es pagaren VI diners a'n Clapés, lo sastre, e cos- turers, i que, de vi, es lliurà I ferrada a'n Clapés, lo sastre; dç l'endemà consta el següent : de pa, VIII diners a'n Clapés, lo sastre, e a costurers, i, de vi, I ferrada als sastres; semblantment es féu el dia 8. Relacionada potser amb aquestes notes hi ha nna lletra del rei, signada el dia 7, dirigida a Ramon de Sentmenat, camarario del rei, perquè lliuri a En Pere Saragossa, mercader de Barcelona, dues peces d'adzentonis blancs El divendres dia 14, el rei escriu al Tresorer : Segons nos ha dit maestre Pere, nostre sastre. En Pere Brunet no ha donat encara bon recapte a la peça de l'atzentoni carmesí vellutat, lo qual sabets que 3. A. C. A. Reg. 2173, full 87 girat. 4. A. C. A. Reg. 2243, full 106 girat. 1. L'adzentoni setí de o era una mena tela, d'Orient ; de teixit llis, fet de seda, amb una de les cares molt fina ; té una sola tinta. Vegeu Gudiol, No¬ cions d'arqueologia sagrada catalana, pàg. 545. 193 EL REI MARTI A LA GARRIGA havem tant e necessari que tota cuita es triga, atesa la breu- així prest tat del temps. E meravellam-nos-en molt, car ja dissapte proppassat signam la letra que havia necessari e aquella li trametérem decontinent espatxada. Per què us manam, tan estretament com podem, que tanfòst procurets e façats amb lo dit Pere Brunet que hajam en tot cas bo e prest recapte de la dita peça d'adzentoni, e haiats-vos així curosament en açò, que no'ns en colega d'aquiavant escriure Al mateix Tresorer escriu, el dia disset, dient-li : Manam-vos que en tot cas nos trameíats vuit canes de malines ^ blanques, les quals Nòs havem molt necessàries; e per res no hi hage falla Les presses semblen originades perquè el rei devia preparar la seva indumentària per a la pròxima entrada a Barcelona. Per altra part, també la reina preparava els seus vestits. Vegeu, si no, la següent lletra, dada el dia 21, Ea Reina: En Guillem Mulet: Nòs escrivim per nostra lletra a VAdministrador ® que do e pag a^n Ma¬ nuel de Carsi, CCCXV florins, per X canes e mija de vellut blau bro¬ cat ' de anelletes d'aur ® que li havem compraaes, e del qual volem sia feta una cota que entenem a vestir entrats en Barcinona. E aiximateix que do bo compliment al pellicer ' de ço que necessari sia a forniment de ta dita cota, segons en la dita letra se conté. O.n, com açò no sofirà di¬ latació e'ns duptem que lo dit Administrador hi do aquell prest recapta que és necessari, vos pregam, que en comptant, e en úitu sati,s]açats lo dit Manuel en la dita quantitat que munta lo dit vellut. E, en altra manera, per honor nostra, donets bon compliment en fer acabar la dita cota. E sobre les dites coses havem informat largament de nostra: inten¬ ció lo feel escrivà de casa nostra En Francesc Pujada, lo qual volem que 2. A. C. A. Reg. 2241, full 74. 3. Es refereix a les cèlebres puntes que es fabricaven a Flandes, a la ciutat de Malines. 4. A. C. A. Reg. 2241, full 55. 5.Efectivament, amb aquesta mateixa data, la reina escriu a Jaume Pastor, Administrador. A. C. A. Reg. 2349, full 97. En Guillem Mulet, al qual va adreçada la lletra que transcrivim en el text, tenia l'ofici de tresorer de la reina. Pecúnia, ací equival a diners, tresor. 6. Roba de seda teixida amb or i argent ; el fons era d'or 7. o argent i les ornamentacions vellutades, amb pèl. 8. D'or ; daurar, daurat. 9. O pellaire ; que adoba pells o en ven. 10. No sofrirà retard ; es necessitava sens falta. 11. Es a dir : al comptat. DESPESES DE LA CORT DELS REIS 193 creegats de tot ço que us dirà de nostra part sobre aquelles La lletra dirigida l'Administrador ens assabenta que la reina va comprar el a vellut per preu de XXX florins la cana; i afegeix : e ultra açò li paguets, a Manuel de Carsi per raó de la hulla XV florins o aitant com mun¬ tarà. Aiximateix manam-vos que donets bon compliment, al pellicer, de la pelliceria que a acabar la dita cota sia necessària, tota dilació remoguda, en tal manera que, per tarda vostra, la dita nostra entraida en alguna manera no se'n puixa dilatar. Finalment, molts de conceptes és interessant la següent lletra : per Lo Rei. Mossèn Francesc: Pregarri-vos que per esguard e servir nostre nos vullats prestar aquells tres murons que vos tenits de la nostra corona, de manera que puixa Servir a nostra cara muller la Reina en la bona venturada entrada, la qual ara breument deu fer en aqueixa ciutat; car, d'econtinent celebrada la dita festa, vos prometem aquells restituir plenament e íntegra, sens alguna disminució e contrast 12. A. C. A. Reg. 2349, full 97. 13. Pot referir-se al segell que posaven antigament als teixits per indicar llur procedència, o a un dret de consum que pagaven certs articles. 14. Ornament com de flor en les corones ; una mena florón, «Diccionari Aguiló». 15. Teniu en penyora. 16. Porta la data de 25 demaig ; va adreçada a Francesc Bertran, cavaller ; es troba copiada al Registre 2241, full 76. CAPÍTOL TERCER De la religiositat dels sobirans 99. Caritat amb el proïsme. 100. La fe cristiana dels nostres reis. — — 101. Sobre el cisma que dividia l'Església. — 102. Un afer delicat. — 103. Qüestions de polidesa. — 104. Les lectures del rei. 99. Caritat amb el proïsme A quatre dies de maig el rei envia a Barcelona una carta dient : Manam-vos que almoiner donets aquí cascun jorn, a aquell que nostre ferà saber, los quinze sous de pa acostumats de vos donar per almoines en la porta de nostre palau. Aiximateix vos ma- nam que donets, cascun jorn als quatre sards ' orbs quatre racions de vi e de carn caritat de la reina s'exercí ací mateix a La Garriga. Consta que la Així, exemple, el dia 28 es donaren 10 diners de pa a III dones po¬ per bres; el dia 30, a V dones pobres. III solidi. III diners; el dia i de maig, a Vil dones pobres, IIII solidi, VIII diners; el dia 7, a F dones pobres, III solidi, IIII diners; el dia 8, a VII dones pobres, IIII solidi, VIII di¬ ners. Del dia 11 tenim la següent nota : Sucre, II unces, a malalts, costa VIII diners. Altra vegada el dia 14 es donaren a V dones pobres, III so¬ lidi, IIII diners; el dia 15, a VII dones pobres, IIII solidi, VIII diners; el dia 21, a F dones pobres. III solidi, IIII diners; el 24, a VII dones po¬ bres, IIII solidi VIII diners. Com a cosa extraordinària trobem el se¬ güent : XI solidi que, de manament de la Senyora Reina, foren donats a Pedro de Naya, orat 1. És el nom dels habitants de l'illa de Sardenya, aleshores unida a la Confederació catalano-aragonesa. 2. A. G. A. Reg. 2243, full 99. 3. Persona que ha perdut el seny ; boig. LA RELIGIOSITAT DELS SOBIRANS l'JÔ Gairebé cada dia era admès algun hoste a la casa de la reina. Així, el dia 29, consta que va donar-se I ferrada de vi a l'hoste; el dia 30, de pa, III diners, a l'hoste, i de vi, I ferrada, a l'hoste; el dia i, de pa, a l'hoste, X diners; i, en els dies successius gairebé sense inter¬ rupció, es continua parlant del vi i del pa donat a l'hoste. És ben curiós de notar que, el dia 6 de maig, va proveir-se a Sor Tamarida de vi i de candeles ; semblantment es paga el dia 7, el dia 8 i el dia 9 a Sor Tamarida. A 25 i 26 de maig, com a hoste, hi hagué un capellà romà. A 18 de maig, el rei escriví així al veguer de Barcelona : Manam- vos encontinent deliurets e leixets anar, amb tots sos béns, fran¬ que cament '' on se volrà, en Lufzrac ®, lo qual vós tenets pres en nostres càrcers. E per res no hi hage falla, car Nòs haiam lo dit relaxament, 0 deslliurament, a suplicació de nostra cara muller, la Reina, graciosa¬ ment atorgat Mireu quina bonica lletra trameté el rei Martí, al comte d'Em¬ púries, des de La Garriga, a 17 de maig: Molt car nebot: Per lo feel nostre en Berenguer Cridyll nos és estat humilment suplicat — que, passats ha IIII anys que vós li havets cessada e presa la rendhq, d'aquells C florins que vostre pare li donà sobre l'estany de la vila de Castelló d'Empúries, ab letra que havem vista escrita de sd pròpia mà, oc, encara, havets obligat lo dit estany e les fruits d'aquell a altre, en perjudici del dit Berenguer, com a ell seria primer obligat, que a aquells, a qui vós l'havets obligat; e, jassia que, per lo dit Berenguer, e altres de part sua, vos ne haien pregat, vós, emperò, no havets volgut res fer —, nos plagués que sobre açò vos volguéssem escriure. Per què us pregam que vós haiats en memòria, per vostra honor mateixa, con lo dit Berenguer és lo pus antic servidor que lo comte, vostre pare, havia, e qui l'ha servit en estremes necessitats, e singularment en lo desliurament de la presó del Castell Nou, a què ell treballà singular¬ ment, segons que vostre pare fa menció en la dita donació, e Nòs qui 4. Lliurement. 5. Era En Jaume Lufzrac un alquimista francès que Joan I envià a Ma¬ llorca per a continuar en la torre de l'Angel l'obra major d'alquímia; la pedra filosofal. Martí I continuà protegint-lo fins que, passat un temps, es convencé que totel que deia En Lufzrac era veritat mesclada amb gran temeritat, J manà que l'enviessin presoner cap a Barcelona. Vegeu Josep Maria Roca, loc. cit. 6. A. C. A. Reg. 2241, full 63. 196 EL REI MARTI A LA GARRIGA ho sabem qui érem presents, vós mateix; e d'altres servirs que vos¬ e tre pare e vós havets reebutsd'ell e de sa muller en cosa lur; oc, en¬ cara, ha servit lo dit Berenguer a vostre pare ara darrerament en la sua presó, e ha fet ço que bon servidor deu fer; e vós l'en deuriets mes amar e cobeiar, si ben hi volets atendre, per vostre descàrrec. E, en tot cas, vós fets que de jet tornets en sa possessió, lo Berenguer o procurador seu, dels dits C florins, segons que devets e sots tengut, e en temps de vostre pare ell ho posseïa; e d'aquíavant lo mantingats en aquella, sens tot empatxe e contradicció; e, d'altra part, de fet e per obra, paguets, a ell o a son procurador, tot ço que degut U sia, fins al dia de hui, de pagues cessades; e de ço fere'ts ço que devets e sots tengut, e'n farets a Nos plaer e servei gran. E Jets-nos de ço saber, per vostra letra, final intenció 100. La fe cristiana dels nostres reis EUS ací com la ballíssima carta enviada pel rei el dia 5, comença a Prades, tia del rei: Creem certament vos errar en la comtessa de los manaments de Déu, car així com aquell peca mortalment qui separa matrimoni, així erra dampnadament la muller qui's separa de son marit e no serva la unitat, fe e companyia marital. E com lo marit e la muller sien una carn, necessari és que unitat sia en lur ha¬ bitació, e lur ànima e voler sia una; ne la muller no serva condició de natura, ne manament de l'Apòstol, ne lei de l'Evangeli, qui no's té per sotsmesa al marit, qui és son cap, al qual per disposició divinal es sotsmesa... El dia 6, escriu al seu parent el papa Benet XIII, d'Avinyó, sobre impediment de consanguinitat... Suplicant-vos, Pare Sant, un humilment, que, per esguart nostre, vullats en lo dit matrimoni benig- nament dispensar. E serà cosa que us tendrem a especial gràcia. La santa vostra persona conserve e faça prosperar longament nostre Se- 7. Malgrat tot, quan ja els reis eren fora de La Garriga, a 16 d'agost del mateix any la reina escrivi al comte d'Empúries una lletra ressenyant la que hem transcrit i afegint : E jassia que'l dit senyor rei pregà's que del dit fet li faessets final resposta, vós emperò, res no n'havets fet; per què lo senyor rei vos-en escriu ara per sa letra altra vegada. On, molt car nebot, conti la muller del dit Berenguer sia estada nostra especial servidora, e Nós nos tingam molt per tenguda a ella, per ço us pregam tan afectuosameni com podem... A. C. A. Reg. 2337, full 165. LA RELIGIOSITAT DELS SOBIRANS 197 nyor Déu, al regiment e unitat de la sua Santa Església...^ Acompanya¬ va dita lletra una altra de semblant adreçada al cardenal de Tiraçona en la qual li diu :Reverend pare en Crist e car amic... us pregam afec- tuosament que, per reverència nostra, vullats treballar per tal forma en les coses dessus contengudes, que'l portador de la present, lo qual va aquí per aquesta raó, s'en puixa ah bon recapte prestament retornar El dia 12 envia al mateix cardenal una altra carta concebuda en aquests termes Reverend Pare en Crist, e car amic: Una letra vostra : reebérem Nòs estants en Saragossa sobre lo fet del nostre Col·legi, a la qual no havem curat respondre, car Nòs, Déu volent, après que la fun¬ dació del dit Col·legi serà mesa en execució, entenem trametre aquí certa persona que parlarà largament de part nostra ab lo Pare Sant e ab vós de totes aquelles coses que seran necessàries en lo dit Col·legi. Mas pregam-vos afectuosament qu'ens donets recapte als dos privilegis que havem necessaris, traslat dels quals vos havem ja tramès; e en açò us pregam no haia falla, segons de vós confiam. Lo Sant Esperit sia en vostra guarda Aquesta lletra ve aclarida per una altra datada del dia primer de maig dient : Vostra letra havent reebuda sobre'l fet dels celestins a la qual vos responem que, pus que lo Provincial de lur Orde no vol dar loc que lo president del nostre Col·legi, qu'ente'nem a fundar, usés de insígnies episcopals, tenits manera, aldemenys, que IIII monjes de lur Orde, d'honesta vida e conservació, üb licència del Pare Sant, vin- guessen a Nòs, no esperada la licència del dit Provincial, segons que en un memorial signat de nostra mà, que de nostra part vos mostrarà lo feel nostre En Jacme Cases, batxeller en Decrets, lo qual per aqueixa raó havem aquí tramès, largament por ets veure... ^ El dia 7 escriu a l'amat capellà nostre, preste Arnal de Sarta: Com Nòs vos haiam, per alscuns afers, fort necessari, manam-vos que encontinent vingats a Nò.s ®. El dia 13 escriu al Mestre Racional ma- 1. A. C. A. Reg. 2291, full 7. 2. A. C. A. Registre 2291, full 7. 3. A. C. A. Reg. 2291, full 9. 4. Es refereix als monjos benedictins que seguiren la referma duta a terme per S'ant Pere de Monte Burrone, que fou papa amb el nom de Celestí V, si bé renuncià a la tiara al cap de cinc mesos de pontificat, any 1294. BernardI LroRCA, Manual de Historia Eclesiástica. Barcelona 1942, pàg. 881. 5. A. C. A. Reg. 2248, full 98. 6. A. C. A. Reg. 2248, full 104. m EL REI MARTI A LA GARRIGA nant-li que pagués als xantres si és que fan Vofici. A 17 del mateix mes escriu al vicecanceller que en la qüestió, la qual lo Prior de les Cases de Sant Joan fa en lo jus patronat del benifet constituït sots invocació de Nostra Dona Santa Maria, en la Capella de nostre palau menor d'aqueixa ciutat, sobreseïscats tro ' Nòs hi siam personalment A 25 de maig la reina escriu a Micer Luis de Vallterra, vicari ge¬ neral de l'arquebisbat de Tarragona: Com lo Senyor Rei, marit e se¬ nyor nostre molt car, a suplicacíó nostra haja dats graciosament, a la honrada religiosa e amada nostra l'abadessa de Vallbona, dos-cents flo¬ rins d'or d'Aragó; e aquells li haja assignats en e sobre les. pecúnies que pervindran per raó de les demandes, que, per part del dit Senyor, se fan, e's deuen fer, per raó de nostra coronació als vassalls de l'Arquebisbe de Tarragona, manam-vos fori Expressament que aquells, de ço que'ls dits vassalls daran, vos retingats e donets a la dita aba¬ dessa, segons en la dita assignació se conté pus largament. E lo dit Senyor e Nòs hajam molt a cor que la dita abadessa haja los dits CC florins... E açò no mudets si'ns desijats servir e complaure; certificant- vos que, en pagar aquells, farets a Nòs gran plaer e servei e del con¬ trari desplaer, los quals, cascú en son cas, haurem a memòria 101. Sobre el cisma que dividia TEsglésia El cisma d'Occident dividia els fidels de l'Església Católica : els uns obeïen el obeïen el Papa Bonifaci IX, que residia a Roma ^ els altres Papa Benet XIII, que tenia la residència a Avinyó Heus ací com pensava sobre aquest punt el rei Martí, segons lletra que envia des de La Garriga a Guerau de Cervelló, el dia primer de maig ; 7. Sobreseieu fins que. 8. A. C. A. Reg. 2241, full 55 girat. 9. Vegeu número 97. 10. A. C. A. Reg. 2237, full 156. 1. Pontificà des de l'any 1389 al 1404. 2. Fou elegit en 1394 i es considerà Papa fins a la mort, en 1422. El Papa Benet es deia Pere de Luna, era aragonès i parent de la reina Maria de Luna ; el rei Martí fou el seu més important aguant civil ; llur amic comú. Sant Vi¬ cenç Ferrer, fou el seu principal aguant entre els eclesiàstics. La conducta del Papa Benet demostra l'alt concepte que tingué de la seva dignitat papal. Anys a venir, quan als seus partidaris, per tot Europa, se'ls anomenava catalans, va fixar la seva residència a Barcelona, en el palau del Rei ; quan el rei Martí — aclaparat per la dolor de la pèrdua del seu únic fill vivent — contragué matri- LA RELIGIOSITAT DELS SOBIRANS 190 Mossèn Guerau: Vostra letra havem reebuda; per la qual havem vist los fets que havets fets ah vostra gran justícia, en favor del Pare Sant a París les e raons que havets fets formar així per la una part com per l'altra, la qual cosa par que és eixida de bon mestre e del vostre bon e savi avisament; bé que som fort duplosos d,e la gran obli¬ gació que volen del consell, especialment guardant les. excepcions que hi fan; ço és: De no consellar-li la renunciado sinó en cas que altri renunciés ítem que no li conselleria per res que fes vicari; item que no li conselleria per res que prengués adjuncts en Padministració de son ofici, ni, en summa, altres coses que fossen perjudicials e darrupno- ses a la Església; de la qual cosa som fort meravellats, que açò tocartt a tan gran generalitat, volen la obligació de son consell; però, per tal com Nòs ací no podem compendre los negocis tan bé com vosaltres, qui'ls havets. manejats, remetem la determinació d'aquells a 'JSÍostre Senyor Déus, al qual plàcia, per sa infinida clemència, dar-hi tal con¬ clusió que sia profit e bé avenir del Pare Sant e de la sua Església... ® El mateix dia u escriu A nostres ambaixadors en Cort Romana, — referint-se a la Cúria del Papa Benet —... Us manam que continua¬ dament certificats de tols los negocis Segons se succeirà, especial¬ nos ment de la determinació que'l Pare Sant ferà sobre son fet... ® Sembla que el portador d'aquestes i altres lletres fou el Pare Jofre de Blanes, segons declara una altra lletra, també del dia i, enviada als mateixos ambaixadors, dient : Com h religiós e amat frare Jofre de Blanes, de l'Orde de Cartoixa, vage de present, per alguns afers, ab letra escrita de nostra pròpia mà, al Sant Pare, pregam-vos, e us manam, tan ex¬ pressament com podem, que haiats per recomanat lo dit frare Jofre en totes e singulars coses que'us haurà necessari; procurets e facets, en tot moni, estigueren presents a l'acte el Papa Benet XIII i Sant Vicenç Ferrer. Pot consultar-se sobre aquests temes, PüiG, Pedra de Luna, Barcelona 1920 ; August Casas, El Papa Luna, Barcelona 1944. 3. La Universitat de París fou el punt de confluència dels esforços fets per solucionar el cisma. 4. Varen proposar-se alguns camins o maneres de solucionar el cisma. L'un era la via concilii, suposant que un Concili General de l'Església podia resoldre la qüestió ; altre era la via compromissi, o sigui deixar la solució a un àrbitre ; altre era la via cessionis, o sigui que renunciessin ambdós papes, i en fos elegit un de nou ; i encara hi havia altres vias. Vegeu Llorca, toc. cit., pàg. 468. 5. A. C. A. Reg. 2352, full 43 girat, que explica altres qüestions molt interesanls. 6. A. C. A. Reg. 2352, full 43. 200 EL REI MARTI A LA GARRIGA cas, que ell haia liberal entrada al dit Sant Pare, e en altra manera, ab lo dit Fare Sant, li aidets e'l endrecets, de manera que ell s'en puixa retornar ab bon e ple coneixement de ço per què va. E nores- menys, donats plena fe e creença a tot ço que lo dit frare Jofre, — lo qual Nòs havem, sobre alguns afers., de nostra intenció, informat —, vos dirà de part nostra, e complits-ho per obra de tot vostre poder; havent-vos sobre les dites coses en tal manera, que lo dessus dit frare Jofre conegue ésser a ell estats nostres manaments e precs fructuosos 102. Un afer delicat Heus ací una qüestió que vingué a neguitejar l'estada del rei a La Garriga : Lo Rei. Segons havem entès, lo bisbe Dachs, quondam, hadisposat que son cors sia portat e soterrat a Montserrat honora¬ blement; per què és necessari e us manam expressament que, de les robes e béns queforen del dit bisbe, sien preses, e migençant inventari, meses en poder del feel Conseller nostre En Erancesc 'de Casasaia, tants que s'hi puixen manlevar CCCC florins d'Aragó, los quals, sien de conti¬ nent, migençant àpoca, Uurats al Reverent Pare en Crist e amat Con¬ seller nostre En Eelip, Arquebisbe de Mecina; de manera que, de aquells, sien fets, a disposició del dit Arquebisbe, bé e honorablement les exèquies del dit cors, e'n sien alimentadles ses famílies, tro que lo dit cors sia soterrat. Part açò, vos manam expressament que restituis- cats als servidors del dit bisbe... qui eren en lur companyia, totes bèsr ties, robes e altres béns, les quals, a coneixença del dit Reverend Ar¬ quebisbe, serà cert ésser sues; faent fer inventari, present^ lo dit Arque¬ bisbe e dos familiars del dit bisbe, de totes e sengulars robes e altres béns qui foren del dit bisbe quondam. E certificam-vos que a Nòs plau e volem que avui s.ervets ço és: Que una hacanea ^ blanca, qui fo del dit bisbe quondam, sia e romangue en poder del damunt dit Arque¬ bisbe de Mecina, e a ús e servir seu, dementre a Nòs plàcia. Era el dia 28 d'abril, i la lletra, escrita per Antoni de Fonts, anava adreçada Als amats e feel Mossèn Erancesc de Vilamarí, nostre Conseller e Algutzir, e En Ramón die Sentmenat, donzell. Cambrer nostre 7. A. C. A. Reg. 2291, full 5 girat. 1. És a dir : volem que compliu tot seguit. 2. Haca. 3. A. C. A. Reg. 2243, full 94. LA RELIGIOSITAT DELS SOBIRANS 201 Però el primer d'ells i En Guillem Tallat ja havien fet quelcom en aquest afer, car el mateix dia el rei els escriu : Vostra letra havem reehuda; e responem-vos que us graïm molt la bona cura e diligència que havets hauda en inventariar e, en altra manera, en conservar los béns qui foren del bisbe Dachs; i els envia, ben informat. En Dalmau de Biert El mateix dia escriu llargament sobre la mateixa qüestió al vice-canceller, dient-li : Ara és veedor si lo salconduit ® per Nòs Val¬ tre jorn fet al dit bisbe e a sos béns, com fos personal e vivent ell, pot valer e deu ésser servat après sa mort, a sos béns... i si en vi'ctut del dit salconduit o en altra manera, — posat que'n hagués licencia, de aquell lo qual Nòs pretenem no ésser ver papa ® — lo dit bisbe ha pogut fer testament o disposar de sos béns.... e veiats ab vós mateix, sens dir-ne res a alcú, de bon expedient, que s'en deu fer, e ab letra escrita de vostra pròpia ntà nos-en certifiquéis secretament A 29 i 30 d'abril escriu a En Ramon de Sentmenat que enviï l'in¬ ventari, alguns diners i els papers del bisbe, i vingui ell mateix que a La Garriga A i de maig, en una interessantíssima lletra, altres vegades esmentada en aquesta monografia escriu a Guerau de Cer¬ velló : Mossèn Guerau: Sapiats que lo bisbe Dachs, qui era a Barci- nona, és mort, per la qual cosa lo Collector del Papa volia gitar la mà als béns qui del dit bisbe se són romases E los servidors del dit bisbe, sentints açò, són recorreguts a Nòs, e han-nos request ab gran instància, que Nòs deguéssem pendre a mans los dits béns; e Nòs, veents que aquest hic era per l'intrús de Roma, e per ço que escàndel no s'en pogués seguir en Sicília per l'intrús àe Roma havem pres a nostra mà los dits béns, i, un cop fet el que abans hem explicat, són hi ro¬ mases algunes coses de poca valor; per què volem, e us manam, façats e tingats manera ab Nostre Senyor lo Papa que per descàrrec de nostra consciència, nos faça donació del béns que romases, hi són del dit bisbe; e d'açò fets que, ab letra privada. Ell mos n'escrisca, 0 vós, en cas que Ell no ho pogués fer. 4. A. C. A. Reg. 2243, full 94. 5. Ara cal si el salconduit. veure 6. Bonifaci IX, el papa de Roma. 7. A. C. A. Reg. 2243, full 93. 8. A. C. A.Reg. 2243, fulls 95 i 96. 9. Vegeu números 101, 110 ; A. C. A. Reg. 2352, full 43 girat. 10. Han romàs ; han restat, ha deixat. 11. Bonifaci IX. 12. R1 papa d'Avinyó, Benet XIII. 1-17 m EL REI MARTI A LA GARRIGA Encara a 3 de maig torna el rei a escriure a Ramon de Sentmenat i al veguer de Tortosa perquè s'informin curosament ab los traginers de la ciutat de Tortosa, qui l'altre jorn portaren la roba del bisbe Dachs de la dita ciutat a la ciutat de Barcinona, quantes càrregues eren, e quants e quins cofres e trossells hi havia, e trametets-nos tantost la informació closa e segellada per lo portador de la present Finalment, a 13 de maig, el rei ordena a En Ramon de Sentmenat que donés i lliurés tots els béns restants del bisbe Dachs a la tudora del més pròxira parent de dit bisbe. 103. Qüestions de polidesa DIU el rei, en l'esmentada l etra dirigida a Mossèn Guerau de Cer¬ velló, referint-se als béns del bisbe Dachs: ...partida dels quals havem fet distribuir per mà de Mossèn de Mecina, així en fer la sepultura del dit bisbe, com en satisfer sos servidors i parents. Aquests serveis no eren pas perquè sí : hem vist ja com el rei va prestar a l'ar¬ quebisbe de Mecina l'haca blanca del bisbe Dachs. I, posat a obsequiar l'illvi&tre prelat sicilià, sabem que el mateix rei escriví així a Tomàs de Berbegal : Manam-vos que leixets lo nostre lit de paraments ^ qui està mes ^ en lo nostre palau maior d'aqueixa ciutat, al Reverend pare en Crist e amat Conseller nostre. En Felip Arquebisbe de Mecina, e a son ús. e servir dins lo palau dessus dit Al mateix temps escriví a l'escrivà de ració: Segons havem sabut vós no havets donat recapte a l'arquebisbe, de una posada de aquelles que us havíem manat, de què'ns meravellam molt. Per què us manam que, havent en açò maior cura e diligència que tro ara no havets, fets en tot cas que'l dit Arquebisbe haia de fet tal posada... * L'arquebisbe vingué visitar el rei a La Garriga, amb tanta de a complaença pel sobirà, seguit, a 7 de maig, escriví perquè que tot els encarregats del palau reial de Barcelona li assignessin aquelles cambres del dit palau menor que l'altre dia, dementre vinent a Nòs, 13. A. C. A. Reg. 2243, full 100, dues lletres. Altra lletra, del dia 5, sobre aquesta matèria, l'hem mencionada en parlar dels servents de la casa del rei. 1. Us manemque deixeu el nostre llit de paraments ; llit amb ornaments ; llit amb cortinetes. 2. Participi del verb metre. Mès equival a parat, posat. 3. Lletra del 28 d'abril ; A. C. A. Reg. 2243, full 93. 4. A. C. A. Reg. 2243, full 93. LA RELIGIOSITAT DELS SOBIRANS 203 e posant en lo dit palau, li foren assignades. E així mateix, si sens derogació e enuig de les bèsties de nostra molt cara muller la Reina, les quals deuen aquí estar, se por à fer, li assignem estables per les sues bèsties. E vós liurats-li fets liurar tanta roba per son ús e o empriu ^ e de sa companya que per semblant raó li fou liuradu en Saragossa. E per res no hi Haia falla . Però la polidesa tenia un límit, i a 12 de maig el rei escriví a l'arquebisbe dient-li que li retornés l'haca blanca del bisbe Dachs, car la volia enviar al rei Martí de Sicília, - fill primogènit del nostre rei ; però el prelat es negà a retornar-la, al·legant que havia de trametre-la al papa. El rei li féu la següent resposta: Lo Rei: Reverend Pare en Crist: Vostra letra havem reebuda, sobre lo fet de la haqua, la qual Valtre jorn vos comanam retenidora a nostra volentat. E responem^vos que lo papa no acostuma a cavalcar haques, e, on ne cavalcàs e hagués haver la dita haca, siats cert que Nòs seria de raó la hi trametríem per nostre cavalleriç; al qual volem e us manam que la liurets d'econlinent, com Nòs no'l trametam aquí per altre raó sinó per haver la haca dessus dita Heus ací, però, també hom tingué gentileses per al rei. Vegeu, que si no, el la següent lletra dirigida al Governador de Cata¬ que ens reporta lunya : Mossèn Ramon: Vostra letra havem reebuda e aiximateix unes canadelles de cristall e dos capons de Gerona, de què us fem moltes gràcies certificant-vos que, en tot ço que vós nos trametrets, penàrem plaer gran, així com tols temps havem, e podets-ho bé haver conegut. Per En Guillem Ribalta, de vostra casa, vos havem respost e feta saber clarament nostra intenció, així sobre vostres letres, que lo dit G. nos portà, com sobre la creença que en virtut de aquelles nos ha explicada de part vostra 5. Dret d'aprofitar alguna cosa. 6. Vol dir la seva companyia, els seus acompanyants. 7. A. C. A. Reg. 2248, full 103. 8. Dia 17 de maig, Reg. 2241, full 57 girat. 9. Lletra del dia 12 de maig, Reg. 2243, full 106 girat. 204 EL REI MARTI A LA GARRIGA 104. Les lectures del rei el d'humanista, qualificatiu d'Humà, en el sentit especialment dedicat a les cultures hom li hatestimonis, palesa queTenim La cultura del rei Martí esdevingué tanclàssiques. o persona assidocta, gnat escrits a La Garriga, de les seves preocupacions literàries ; així, a 28 d'abril escriu a Mossèn Ramon: Meravellam-nos fort en qual estudi havets après, com tantes al·legacions de Dant fets en vostra letra. A 10 maig escriu al bisbe d'Elna : Honrat pare en Crist: Ja per de altra letra havem escrit que, en tot cas, haguéssets amb vós, e vos despús nos trametéssets, un libre apel·lat Cassià, "De Collationibus Patrum" lo qual és en la librería del Carme de Perpenyà e no n'havets res fet. On com Nòs haguéssem plaer gran e desigem molt haver lo libre, pregam-vos, tan afectuosamént com podem, que aquell haiats amb vós e puis nos enviets, com pus prest porets, certificant- vos que Nòs farem pagar, per la valor del dit libre, tot ço e quant vós ordénerets. Però, no refiant-se massa del que faria el bisbe, escriu a Pere de Barga : Com Nòs desigem molt haver un Ubre, apel·lat Cassianus, "De Collationibus Patrum", lo qual vós havets, pregam-vos afectuosa- ment que aquell nos trameiats per alguna certa persona; certificant-vos que'ns-en farets plaer e servei lo qual vos grairem molt El dia 12 escriu a Pere de Pont: Com Nòs vos haguéssem encar¬ regat, ans de vostra partença, que'ns haguéssets del Cardenal dfAlvèr- nia 1 libre apel·lat "Vitis Patrum'', e no'ns haiats certifrcat quin recapte hi havets donat, manam-vos tingats maneres amb lo dit Cardenal, que 1. A. C. A. Reg. 2298, full 185. 2. Cassià, erade nació escita ; vingut a l'Occident, fundà el Monestir de Sant Víctor de Marsella ; per assabentar-se de la vida dels monjos d'Egipte i Palestina, anà expressament a visitar-los ; de retorn escriví dos llibres me¬ ravellosos sobre el que havia vist ; l'un es titula Institutiones, l'altre duu per nom Collationes o Conferències, en el qual reconta amb gran verisme les converses que sostingué amb els prelats egipcis ; és una obra mestra ; té per objecte tot el que fa referència a la vida interior dels monjos ; apud Pijoan, Historia del Mundo, volum III, pàgs. 216 i 21V. 8. Es a dir : en la Biblioteca del convent de carmelites de Perpinyà, ciutat mesa sota la jurisdicció del bisbe d'Elna. 4. A. C. A. Reg. 2241, fulls 66 i 66 girat. LA RELIGIOSITAT DELS SOBIRANS 205 Nòs haiam lo dit Ubre, car plaer nos-en farets, que molt vos grairem; e, si haver-lo podets, trametetSrlo'ns d'econtinent A 15 de maig el rei escriví al batlle de Barcelona, parlant-li de la festa de la Gaia Sciència que havia de celebrar-se en la diada de Pen- tacosta, 7 de juny del mateix any 1400 ®. 5. A. C. A. Reg. 2291, full 9. 6. En 1398 el rei Martí es féu afavoridor dels Jocs Florals de Barcelona, obligant-se a contribuir la festa amb 40 florins d'or, a condició que ell fos a qui nomenés els mantenedors ; en 1399 nomena mantenedora En Jaume Marc i En Lluís Aversó. Vegeu Rubió i Lluch, Documents per l'història de la cultura catalana mig-eval, volum II, i Manuel Garcia Silvestre, Història Su¬ mària de la Literatura Catalana, Barcelona 1932, pàg. 171. CAPÍTOL QUART De la governació dels Estats 105. Missatges i ambaixades. — 106. Del govern de Catalunya. — 107.València, Rosselló i Cerdanya. — 108. El govern del reialme d'Ara¬ gó. — 109. Del regne de Sicília. — 110. El fill, la nora i el nét. 105. Missatges i ambaixades / Es. bonic de veure com La Garriga durant una mesada hostatjà la capitalitat d'un imperi mediterrà. Així, per exemple, a 30 d'abril. Hem trobat una lletra que diu així : Reverendes e honrats pares en Crist: Los missatgers de la vila de Perpenyà són estats-vui ací amb Nòs per alguns afers, en los quals, com Nòs no hi puixam bonament entendre, vos remetem; pregant-vos que oiats aquells e los dits afers reconegats e après nos-en escrivats per vostres lelres En una lletra del dia 4 de maig es diu que els missatgers, de pas cap a Barcelona, s'havien aturat una hora a La Garriga. Una altra lletra del dia 30 d'abril explica que ha rebut els ambai¬ xadors del rei de Sicília, fill del nostre rei : Rei, molt carprimogènit: Rebuda havem vostra letra e entesa plenerament la Nòs de creença a vostra part explicada per los religiós e amats nostres, Frare Alemany de Foixà, comendador de Montçó, Mossèn Miquel d'Ambu, e Mossèn facme Campo, missatgers a noslra excel·lència per Vós ara trameses, e, així mateix, vists e oïts los capítols de lur embaixada... ^ Confirma aquesta lletra una altra adreçada pel rei al duc de Gandia, di'entrli : 1. A. C. A. Reg. 2243, full 97. Va adreçada al cardenal de Catàüia, al bisbe de Barcelona i al vice-canceller del rei. 2. A. C. A. Reg. 2298, full 135 girat. DE LA GOVERNACIÓ DELS ESTATS 207 Molt car oncle: Segons havem entès, los -Bardaxins, perseverant en lur perversa iniquitat e dampnat propòsit, fan gran amassament de compa¬ nyes, per dampnificar la Comanda de Montçó, lo Comendador de la qual és, segons sahets, en servir nostre e de nostre molt car primogènit lo Rei de Sicília, e ui, com ambaixador per lo dit Rei a Nòs tramès, és present en nostra Cort... ^ Els primers dies demaig, els Consellers de Barcelona feren una visita al rei, a La Garriga. Encara es conserva la nota de l'albarà i de l'àpoca dels diners en vianda que despesaren los dits Consellers, companys ^ i cavalcadures llurs, en una anada, que feren I dia del mes dessus dit, a visitar lo Senyor Rei, que ladoncs era als banys de La Garriga. E cobren l'albarà dels Consellers eScrit a XIII de maig de l'any MCCCC El mateix Llibre del Consell ® anota qu'e haia cautela de les XVII lliures, III sous, VI diners que donà al macip ' d'En P. Dusay, qui féu la missió als Consellers que anaren a veure lo senyor Rei als banys de La Garriga. El diumenge, dia 2 de maig, el rei va servar el precepte del des¬ cans dominical. Solament hem trobat quatre lletres d'aquest dia, totes en català ; una d'elles va adreçada a Ramon de Sentmenat, donzell i cambrer del rei de qui hem parlat abans, i que, probablement, ha¬ vent estat solament dies a La Garriga, ara ja tornava a estar uns a Barcelona. Sabem queel rei va entrevistar-se amb Arnau de Santa Coloma, missatger del comte de Eoix, e per ell loctinent- en lo vescom- tat de Castelló, qui és estat amb Nòs... En una lletra del dia 6, a Francesc de Foix li diu que han vingut a La Garriga, missatgers de mossèn Francesc Joan de Santa Coloma, lloctinent del Governador General de l'illa de Sardenya, en petició de cabals per a pagar els soldats. Però la més curiosa de les ambaixades fou la d'un metge jueu enviat pel bei de Tunis: Com mestre Ben Juha Bòn Daví, jueu, físic, sia a Nòs vengut per missatger del rei de Tunis, manam-vos que, ni'ell ne 3. A. C. A. Registre 2241, full 60 ; porta la data del 18 de maig. 4. Vol dir els acompanyants o servents. 5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Claveria 212. 6. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Llibre del Consoli, any 1399 fineix 1412, full 140 girat. 7. Home de pocs anys, fadrí, bastaix. 2G8 EL REI MARTI A LA GARRIGA dos altres jueus qui l'acompanyen, façats aportar lo capero vestit, ne aportar la roda groga e vermella, segons novellament és estat ordo- nat, ni aquells, en no portar-los, façats novitat alguna 106. Del govern de Catalunya Tot sovint escriu el rei a Ramon Alemany de Cervelló, aleshores Governador General de Catalunya. Heus ací Governador: Responents a vostra letra, la qual nos havets ara una de les lletres: darrerament tramesa, així sobre lo fet d'En Torruella, dels Scruços 0?), d'En Ramon de Julià, com altres, en la dita vostra letra nomenats, vos certificam Nos plau e volem, manants-vos expressament, que que a no contrestants los manaments o provisions en la dita vostra letra no¬ menats, proceïscats en los dits fets, e aquells, per justícia, executets, en tal manera que, per la vostra bona provisió e indústria, aqu^eixa ciutat e vegueria, quíties de mals hòmens, remanguen en estament pacífic e vós merescats, de premi de laor, ésser digne En posseïm una altra, en la qual, després d'esmentar que laciutat ^e Girona no ha complert el tracte que feren amb el rei, els seps missat¬ gers, diu que no seria raonable cosa la dita ciutat se alegràs de nostres gràcies, si no'ns atenia ço que, per aquells, fer-noS es estat promès, de sa part A i8 demaig escriu el rei al vice-canceller : Manam-vos que, en la qüestió és o s'espera moure entre la universitat de la vila de Gra¬ que nollers, d'una part, e certes persones a les. quals, per lo feel Conseller nostre, en Bernat Serra, Batlle General de Catalunya, son estats fets establiments de algunes carniceries en certes parròquies del Vallès, de l'altra, façats — apel·lat lo dit Batlle e les parts entre les quals serà qüestió e altres qui seran apeüadhrs, e lurs raons a ple oïdes — sola 8. A. C. A. Reg. 2243, full 99, i Reg. 2173, full 83, dia 3 de maig de 1400 ; les ordinacions de Barcelona havien prescrit que els jueus, que eren tinguts com a persones l'esperit, per al cos o per als béns, havien de perilloses per a portar un senyal exterior distintiu de llur condició, considerada infamant ; és a dir, que el rei volgué correspondre a la visita, atorgant-los un privilegi, una mena de salconduit. 1. A. C. A. Registre 2241, full 55. Datada a 17 de maig. 2. A. C. A. Reg. 2241, full 56 ; fambé datada a 17 de maig. DE LA GOVERNACIÓ DELS ESTATS 809 justícia, preteïnt-hi sumàriament e de pla, totes malicioses excepcions apart posades La reina també s'interferia en la resolució de determinades qües¬ tions ; com ho palesa clarament la següent lletra : Per l'amat nostre mossèn Riambau de Corvera, uixer de casa del Senyor Rei, marit e senyor nostre, havem entès que, com entre ell, d'una part, e En Pere Mora, de la parròquia de Collsabadell, del terme del Castell de Far, qui és del dit Mossèn Riambau, die Valtra, per raó del sagramental ^ queH dit Pere o sos amics l'altre dia convocaren contra ell e per altres raons, se sia menat e's men una qüestió ^ devant lo veguer de Barcinona; E d'aquella semblants se pertenga la coneixença a Nòs, per vigor de e la comissió, per lo dit Senyor Rei, a Nòs feta, qui en aquelles, segons sabets, devem proceir e decidir de consell de vosaltres; Per ço us manam que lo procés, de que'n començar a vostres mans hajats e d'aquells, fets liurar a nostre protonotari e secretari. En Bartomeu Sirvent, e, apel·lats los demunt dits e los qui apel·lar hi fan en aquell, proceïts e breument espatxats, totes malicies foragitades, segons que per justicia trobarets ésser faedor. La lletra fou tramesa per la reina, a 22 de maig, als reverend pare en Crist e amats nostres, los Senyor Cardenal de Catània, Micer Macià Castelló, Micer Pere Çacàlm, e n'Esperendeu Cardona, jurista Encara podríem reproduir unes lletres de la reina recomanant la resolució de determinades qüestions ; per exemple : la lletra tramesa a l'Amat Conseller e Regent de nostra Cancelleria, Micer Bernat Miquel, sobre un afer de la vila de Caldes de Montbui ' ; o l'adreçada al seu molt car nebot don Pere d'Empúries, recomanant-li justícia en una qüestió relativa a la vida de Verges ; aquesta lletra termina dient : E d'açò que'n farets, 0 n'haurets en cor de fer, vos pregam, aiximateix, hajam vostra resposta per lo portador de la present, lo qual enviam per aquesta raó 3. A. C. A. Registre 2241, full 58 girat. 4. Ací sembla usar-se precisament en la seva accepció de sometent. 5. Es dir, que hi ha un plet pendent entre les parts esmentades. a 6. A. C. A. Registre 2837, full 155 girat. 7. A. C. A. Registre 2337, full 156, datada a 21 de maig. 8. A. C. A. Registre 2337, full 153, amb data del 19 de maig. 210 EL REI MARTI A LA GARRIGA 107. València, Rosselló i Cerdanya A3 de maig el rei envià una l etra al bisbe de València, partici¬ pant-li deixar els banys de La Garriga ^ anirà a aquella que en ciutat. A i8 de maig escriví al Vicecanceller: Remetem-vos un procés clos e segellat e certes letres obertes, les quals ara havem reebudes del Governador del Regne de València e dels Jurats de la ciutat de Xàtiva, sobre algunes bregues, morts e nafres, ara novellament, entre los dos bandos de la ciutat, subseguides; manant-vos expressament que en les dites coses façats totes aquelles provisions que veurets ésSer necessàries, expedients, e útils, de manera que los malfaitors sien dre- tament punits per lurs mals actes, e la dita ciutat romangue quitia de tot perill; e en açò entenets ab aquella maior cura e diligència que al món puixats A 19 de maig escriu altra volta a Hue, bisbe de València; Honrat pare en Crist: Pregam e manam-vos que prestament proveïscats per justícia en lo fet d'En Nicolau de Neriono, venecià, patró de nau, per lo qual lo Duc e Comú de Venècia nos escriviren l'altre jorn, e Nós vos remetem lur letra, de manera que ladoncs proveïscats degudament en aquell e per res no ho dilatets A 17de maig el rei escriu a Matias Castelló, Pere Çacalm i Espe- rendeu Cardona, jurista : Plau-nos e volem apuntéis tot lo negoci del procés de les reempçons de Rosselló e de Cerdanya, així com Nòs havem comanat e però en determenar e revocar alguna cosa dels avan¬ manat, çaments o proceïments fets en lo dit negoci, no avançets tro Nòs siam aquí e, dels mèrits del dit negoci, Nòs plenerament informats. E açò no mudets, com haiam deliberat, per més bé avenir del fet, que així's faça ^ ; car en altra lletra diu que Nòs volem entendre personalment e dar bon compliment dits afers 1. El mateix dia envia una lletra a Lope Pérez Davalar, adelantado del Regno de Murcia. 2. A. C. A. Registre 2241, full 66. 3. A. C. A. Registre 2241, full 62. 4. A. C. A. Registre 2241, full 55 girat. 5. Lletra del mateix dia 17, adreçada a Pere Rodon, burgès, i a Francesc de Puig, jurista, de la vila de Perpinyà. Reg. 2241, full 55. DE LA GOVERNACIÓ DELS ESTATS 211 La reinaintervingué en la qüestió, com ho demostra la següent lletra, adreçada Als Reverend Pare en Crist e arnats nostres los Carde¬ nal de Catània, i als esmentats Castelló, Çacalm i Cardona : Segons, havem entès, per part dels barons e cavallers dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, vosaltres — en la qüestió que's mena devant vosaltres, com a consellers nostres en aquests fets, entre ells, d'una part, e los missatgers de la vila de Perpinyà e los procuradors ordenats a reem- bre ® lo patrimoni reial alienat en los dits comtats, de la altra, — pro- ceints lentament, los dilatats fer les provisions que per justícia fer deuríets, e, ço qui pijor és, per tant que los dits fets sien posats en major dilació e defugi, havets perm'ès, e permetets, que lo fisc hi enter- venga, de què'ns meravellam; com nostre enteniment sia estat tothora, e sia avui, que ço que per justícia fer los siam tenguda, breument vu- llam que'ls sia atorgat. Per què us manam, de certa ciència, que, tot ço que atrovarets que per justícia fer los. dejam, los facets, e'ls hi pro- veïscats on pus breu porets, tota dilació, malícies e defugis apart po¬ sats; en tal manera que per ells dilació e defugi de justícia, en Nòs o vosaltres, no sia trobada, ne hagen raó de recorre altra vegada a Nòs per açò. Dada en lo loc de La Garriga, sots lo segell de nostre anell, a XXI dies de Maig de l'any MCCCC. La Reyna . 108. El govern del reialme d'Aragó No descurava pas el rei Martí el govern particular del regne d'A¬ ragó. Heus ací rau de un fragment d'una lletra enviada a Mossèn Gue- Cervelló, a i de maig ^ des de La Garriga : Per tal com sabem que haurets plaer, vos certificam que Nòs havem finades les Corts en Aragó, a gran profit e honor nostra, per gràcia de Déu, e del dit Regne. En les quals Corts nos han donats CLXXX mil florins per quitament de nostre patrimoni; al qual quitament són eletes dues persones per part nostra, e altres dues, per pari de la terra, en aquells Iocs que Nòs los assignarem, foragitant tota solemnitat de fUr, sinó atesa la veritat del fet. Així mateix havem mès en orde la defensió de la terra, la qual servesca així en Catalunya, com en lo Regne de Va- 6. Redimir. 7. A. C. A. Registre 2S37, full 155 1. A. C. A. Registre 2.1.52, full 43. EL REI MARTI A LA GARRIGA això, havem fetes, treves generals en Uncia, si necessari serà. Part lo Regne d'Aragó, amb voluntat de la cort... ^ Quina altra bella mostra de govern paternal és, per molts conceptes, lasegüent lletra adreçada al Governador del Regne d'Aragó ! : El Rey. Gobernador: Vuestra letra habernos recibida, e entendida la creencia que por virtud de ladita letra nos ha explicada el fiel nuestro Martín d'Asó, escrivano de vuestra gobernación, vos respondemos que habernos placer e solación singular de vuestro bueno e sabio regimiento e de las execuciones que por justicia habedes feitas e en tal día facedes en aques¬ te regno; porqué vos rogamos e mandamos que, si cobdiciades nuestra gracia e mercé, ho continuedes, así en los mayores corno en los esiguos que lo merecerán, fuera toda excepción. E trametemos vos, por el dito vuestro escrivario, las letras a los alcaides de los castellos de que nos havedes escrito. La lletra porta la data del dia 15 de maig Però en Martí d'Açó degué restar encara alguns dies a La Garriga, car, a18 del mateix mes de maig, la reina envia una lletra a l'esmentat Governador d'Aragó, en la qual, referint-se a una qüestió pendent en¬ tre Lucia del Corral, d'una part, e Joan de Cosida, savio en dreito, de la ciutat de Çaragoça, filio suyo, de la otra... li diu: vos rogamos e mandamos que, todas malicias e caviïlaciones de cualquiere de las ditas partes foragitadas e no admetidas, fagades, en la dita cuestión o causa, justicia espachada, dando su dreito a d'a quien hi es, todo favor, odio e rancor apart puesto. E d'aquesto s.atisfaredes a justicia e faredes a nos placer, el cual muyto vos agradeseremos. E d'esto havemos de pa¬ raula encargada al fiel nostro Martín d'Açó, escrivano vuestro, el qual más largament vos lo dirà de nuestra part 2. Posseïm dues lletres, escrites en castellà : l'una datada a 7 de maig, va adreçada al Justícia d'Aragó ; l'altra, que porta la data del 12 de maig, va adreçada a Gil Roiç de Liori, Governador del Regne d'Aragó i a Joan Desplà, Conseller del Rei. Registre 2241, full 57. 3. Registre 2241, full 67. Éls alcaides al·ludits eren els del castell de Ro- denes i el de Pedra, als quals recomana que tinguin ben custodiats els presos. 4. Registre 2337, full 152 giraf. DE LA GOVERNACIÓ DELS ESTATS 213 109. Del regne de Sicília Es sabut que regnava a Sicília el fil , únic vivent, del rei Martí, anomenat també Martí. Però el nostre rei continuava preocupat pel govern de l'illa. Així, en una lletra, signada a 30 d'abril, Martí, el vell, escriu al de Sicília : Nòs havem haüt gran e singular consolació e plaer, així de vostra bona sanitat e estament e de l'infant En Pere, nostre molt car nét, com per ço com obeïts plenerament a nos¬ tres manaments, e aquells metets en prompta e deguda execució; e nores- menys de la bona e sàvia manera que tenits en vostre regiment, de què e vós e la cosa pública d'aqueix Regne prospera, e, per gràcia de Déu, va tot jorn de bo en millor. Pregam-vos, Rei, molt car primogènit, que així ho vullats continuar d'aquí avant; certificant-vos que Nòs, sobre dits capítols entenem fer prestament tals e tan bones provi¬ sions, que tornarà, mijançant la divinal gràcia, en segura utilitat e bon estament de vós i d'aqueix Regne... E sia. Rei, molt car primogè¬ nit, tots temps, en vostra guarda, la Sancta Trinitat El dia 28 d'abril el rei escriví així: Mossèn Ramon: Vostra letra havem reebuda, e graïm-vos molt les coses que per aquella nos havets fet saber, pregants e manants-vos que de l'estament del Rei, nostre fill, d'aqueix Regne, nos certifiquéis, tot sovint per vostres letres,- car plaer nos-en farets molt agradable. D'açò que'ns fets saber de la letra, vos responem que Nòs, estants malalt, jaquim en I estudi ® la dita letra oberta, en lo qual estudi, mentre Nòs jaguem, trafegaren algunes per¬ sones que pogueren legir la dita letra; per què d'ací avant ríos guarda¬ rem, Déus volent, que semblants coses no'ns esdevendran. En açò que'ns fets saber de les previsions, Nòs, Déus volent, hi proveirem per tal forma, que serà honor e bé avenir del dit nostre fill e d'aqueix Regne *. A primer de maig, entre altres coses escriu als embaixadors en Cort Romana, és a dir, als seus ambaixadors prop del papa Benet... convengue'ris partir d'aquí per anar als banys de Sa Garriga, on som 1. Els presentats pels ambaixadors, a La Garriga. 2. A. C. A. Registre 2298, full 185 girat. 3. És a dir : deixàrem en un lloc destinat a estudiar els afers. 4. A. C. A. Reg. 2298, full 135 girat. 1-18 214 EL REI MARTI A LA GARRIGA ara de present. Hui, data de la present havem haudes noves com lo Duc de Milà deu haver Gènova mà, segons que per aquesta cèdula ° a sa porets veure, per la qual cosa, si ell la ha, podets esmaginar quant de dan ® seria en lo fet de Sicília, esguardant la sua intenció; perquè, segons noves que havem de Roma c Mossèn de Mecina ' que'n ha haü~ des letres, perquè l'intrús de Roma ab' la Liga que Venècia e Flo- rença e altres ciutats de Itàlia fan contra- lo dit Duc. E com per açò, com per altres negocis tocants los fets de Sicília, vos havem enviat a Roma ° volem que parlets ab lo Pare Sant, que ab licència sua e ab son plaer, Nòs puixam fer missatgeria al dit intrús, tota vegada guar¬ dant nostra fe, la qual totslemps entenem a servar com a vertader cris¬ tià; car no voldríem que nostre fill se perdés, ne lo Regne de Sicília, així com lo Rei Luís ha perdut lo seu, sens que negun profit no n'ha seguit al Pare Sant. Per què vosaltres parlats estretament d'aqueixa matèria ab lo Pare Sant, servant-hi aquelles bones maneres que us serà vigeres E fets per manera que en breu n'hajam sa licència e vostra resposta, car perill és gran en la triga A 14 de maig el rei envia quatre missives a Sicília sobre la provi¬ sió de l'arquebisbat de Palerm ; una d'elles anava adreçada a Martí, el jove 110. El fill, la nora i el nét A 15 de maig ^ el rei escriví a Mossèn Joan, conseller i camar- lenc del rei de la Sicília, dient-li : vostra letra havem rebuda, a referents al qual vos responem que havem plaer que les coses estiguin en bon estat ; bé creem que vós servits en tal forma fill del rei a Nòs, e nostre molt car primogènit lo rei de Sicília, que us en serem tenguts a fer gràcia e mercè. Es cosa curiosa d'esmentar la lletra es- 5. Tros de paper. 6. Podeu imagiuar-vos quant de dany. 7. Vegeu número 103. 8. El papa Bonifaci IX era considerat pel rei com intrús, sense dret, en la seu de Roma. 9. Vol dir a la Cort papal, del Bisbe de. Roma. 10. Que semblaran millors. us 11. A. C. A. Reg. 2352, full 43. 12. Registre 2298, fulls 136 i 137. 1. A. C. A. Reg. 2241, lull 56. DE LA GOVERNACIÓ DELS ESTATS 316 crita en italià, adreçada al Re e multu caru figlu i datada in lu locu de la Carrica a 15 de maig Heus ací la següent lletra, enviada per la reina des de La Garriga, a 17 de maig, A l'amat nostre Mossèn Joan Ferràndeç d'Heredia, Con¬ seller e Camarleng de nostre molt car primogènit lo Rei de Sicília: Vostra letra havem reebuda, e aquella entesa, vos regraciam ço que per aquella nos fets saber, tan bé de la sanitat e estament de noStre molt car primogènit lo Rei de Sicília, com de nostra cara filla la Rei¬ na, sa muller, e de lur fill nét nostre, com encara de les altres coses de què'ns havets escrit; pregant-vos que, com pus sovint porets e n'ha- jats avinentesa, nos certifiquéis de la salut dels dits Rei e Reina e fill e del estament d'aqueix regne, com serà cosa de què'ns farets gran plaer. A açò que per la dita letra nos escrivits de les paraules qui ací son estades dites de vós e de vostre frare ^ vos responem que està en veritat que sic són dites, emperò Nòs atès ço que en la dita letra vostra se conté e ço que per altres havem sabut, no donam fe a açò qui dit és estat de vós ne del dit vostre frare. Per què us pregam que, no curant d'aquelles, e continuants, vós e lo dit vostre frare, lo bon servei del dit nostre primogènit, vos haiats en tal guisa, en tots afers tocanls ell e l'estament d'aqueix regne e llur profit e honor, que, no solament lo dit nostre primogènit, mas encara lo senyor Rei, marit e senyor nostre molt car, e Nòs, qui los dits serveis havent per propis, vos sia, e siam, tenguts de ampla remuneració e gràcies Semblantment, el mateix dia, la reina escriu al feel nostre Maestre Pere Torrelles, físic de casa de nosre molt car primogènit lo rei de Sicília ®, en la qual lletra es refereix als serveis que Maestre Blasco ha fet al dit nostre primo¬ gènit i dels afanys que ha sostenguts per son servei. Tan interessant com les anteriors és la següent lletra de la reina, datada el dia 20 de maig Rei molt car primogènit: Vostra letra de : creença havem reebuda per micer Jacobo Campió, e explicada a Nòs largament la creença, ab la vostra letra per vós a ell comanada, e entès ço que ell nos ha, de vostra part, dit, vos responem que, com lo dit micer Jacobo s'en tornarà aquí, vos entenem a respondre largament per ell. A açò que'ns fets saber. Rei molt car primogènit, d'e l'ofici 2. A. C. A. Reg. 2203, full 137. 3. Germà. 4. A. C. A. Reg. 2349, full 96 girat. 5. A. C. A. Reg. 2349, full 96 girat. 816 EL REI MARTI A LA GARRIGA cíe què havets proveït en Bartomeu Russu, e us duptats que per lo Se¬ nyor Rei, pare vostre e marit e senyor nostre, no us. sia escrit que'l comanets a altre, vos responem que Nòs, per contemplació vostra, ente¬ nem a suplicar lo dit Senyor Rei que, havent la concessió del dit ójici, per vós feta, per plascent, no us escrive del contrari, ne'n sia proveït a altre; e, tantost que'l dit Senyor Rei nos haja atorgat que li plau vostra provisió, Nòs vos escriurem e farem que'l dit senyor aiximateix vos en escriurà per sa letra. E lo Sant Esperit, Rei molt car primogè¬ nit, sia guarda vostra ®. L'avi rei Martí començava a trenar l'esdevenidor de l'esmentat nét, infant de pressentir que, al cap de poc temps, pocs mesos, sense el nét hauria deixat d'existir.Així, a i de maig, entre altres coses, escriu a Guerau Alemany de Cervelló: Al fet del matrimoni de nostre molt car nét l'infant En Pere e de la néta del Duc de Burgunya, vos responem que per una scèdula, que us trametem dins la present inter- clusa vos certificam largament de nostra intenció, responentsr-vos a tots los duptes que'ns havets enviats., loant fort la sàvia manera que amb lo Duc de Burgunya havets tenguda sobre aquest fet. 6. A. C. A. Reg. 2337, full 153 girat. 7. Pot veure's, copiada després de la dita carta, en el Registre 2352, full 44. CAP I T O L C I N Q U E De les anades i vingudes a la Cort 111. El rei manà que vinguessin a La Garriga. — 112. De jurisdicció criminal. — 113. Dels que vingueren a demanar. — 114. Establiment de banys afavor d'En Mallol. — 115. Fineix l'estada dels reis a La Garriga. — 116. Recordant l'estada a La Garriga. 111. El rei manà que vinguessin a La Garriga A 29 d'abril, el rei envià una l etra a Berenguer des Cortel i Pere Ballistans, dient-los que, gran cuita, vos manam, tan expressament com per alguns afers qui requeren podem, que tan- tost vista la present letra, cavalguets e vingats ací, a Nos. E per res açò no mudets ne dilatets. E si per ventura. En Guillem de Montbui és aquí \ fets en tot cas que venga amb vós, car Nós li haguérem ja escrit que vingués sinó queens dubtam que encara no sia a Vilafranca A 30 d'abril escriu, secament, a Pere Brocons, de la tresoreria : Manam-vos tan espressament com podem que d'econtinent partiscats e vingats a Nos. E no hi metats per res dilació alguna i a Ramon de Sentmenat : Com Nos hajam sabut que l'inventari dels béns del bisbe Dachs, quon¬ dam, és acabat, manam-vos que, ensemps amb l'escrivà qui ha pres lo dit inventari, vingats a Nós d'econtinent, portant-nos tots e qualsevol encartaments, que fossin del dit bisbe, closos e segellats en I sac A 3de maig escriu al noble Pere de Queralt : Com Nòs, vos ha¬ jam, per alguns afers no poc urgents, necessari, pregam e manam-vos. 1. Noteu la contraposició entre ací i aquí. 2. A. C. A. Reg. 2243, full 95 girat. 3. A. C. A. Reg. 2243, full 96. 4. A. C. A. Reg. 2243, full 96. í¡18 EL REI MARTI A LA GARRIGA tan expressament com podem, que tantost partiscats e vingats a Nòs; e per res no haja falla Més encara necessitava el rei de parlar amb Nicolau Moritoni, car el dia següent, 4 de maig, li escriu així: Com Nòs, per alguns afers, vos haiam fort necessari, manam-vos que tantost vingats a Nòs, leixats tots els altres afers, car Nòs. guiam e us assegurant ®, venint e vos estant en nostra Cort e tornant-vos-en de aquella e d'aquí avant, a nos¬ tre beneplàcit, amb tots e singulars vostres béns, de tots deutes que leixats a qualssevol persones, violaris, censáis morts, e cartes de co¬ manda ' solament exceptats L'endemà, dia 5, escriu també a Pere de Coll, jurista de Caldes, com Nòs sobre alguns afers, vos haiam ne¬ cessari, manam-vos que encontinent, vista la present, vingats a Nòs., tota dilació apart posada; que açò per res no mudets A 18 de maig escriu al Muntesic : Honrat maestre: Com vos haiam necessari per alcuns afers tocants a Nòs, pregam-vos, molt afectuosament que encon¬ tinent, leixats tots afers, vingats a Nòs, e no curets al present de me¬ nar molta companya per millor espassament dels dits afers A 22 de maig escriu al seu secretari Petro Bracxieti: Manam-vos que demà, que serà diumenge, siats ab Nòs sens falla Però no tothom complia puntualment les ordres del sobirà. Heu's ací la lletra dura i amenaçadora, enviada el dia 30 d'abril, a un ceri fra jassia per altres nostres letres vos haiam s.ovén escrit e ma¬ menor : nat fort expressament que vinguéssets a Nòs qui us havem sobirana¬ ment necessari, però vós no havets volgut res fer, ans per vostra sim- plesa dilatats e donats torb a alguns afers, los quals no's poden sens vós bonament espatxar; per què us manam altra vegada, sots lo deure de fe e naturalesa a què'ns sots tengut, que, tantost, remoguda tota excusació, vingats a Nòs. En altra manera siats cert que, com a Nòs 5. A. C. A. Reg. 2243, full 99. 6. En altres paraules : us donem salconduit. 7. Violari, obligació redimible de pagar una pensió vitalícia a canvi del lliurament d'un capital. En el censal l'obligació no és vitalícia. Comanda, dipò¬ sit, custòdia. 8. A. C. A. Reg. 2243, full 101. 9. A. C. A. Reg. 2243, full 102 girat. 10. I procureti de no venir amb molts acompanyants. 11. A. C. A. Reg. 2241, full 58 girat. 12. A. C. A. Reg. 2241, full 69. ANADES I VINGUDES A LA CORT 219 torn ja en enuig vostra contumàcia manifesta, convendrá'ns pendre altre cap, per lo qual sia de vós a nostre voler satisfet Amb major vehemència escriví Als feels nostres, En Joan encara Mora, donzell. En Bertran de Pens, savi en Dret, de Leida, e En Jacme Soslena, del loc de Cubells. Salut e gràcia: Com Nòs, per alguns afers, vos haiam fort necessaris, manam-vos tan expressament com podem, sots pena de mil florins d'or, dels béns de cascú de vosaltres, qui corl·· traferà, havedors, e aplicadors a nostres cofres., que, dins X dies après aquesta vos serà presentada, remoguda tota excepció, vingats a Nos Finalment, a 20 de maig escriu amenaçadorament a Guillem Blanc, tinent del Castell de Bar, que vingués tot seguit a La Garriga,, i si en altra manera non feiets, la qual cosa no creem, si sàviament vo¬ lets fer, siats cert que Nòs ferem exegir e levar de vós e de vostres béns, la dita pena, de mil florins d'or, e altres proceïments farem fer contra vós e vostres béns, per los quals vos dolrets no haver a nostres ma¬ naments obeït. E sobre la presentació, a vós 0 en lo dit castell, faedora, de la present, estarem a relació del feel porter nostre Antoni Ferrer, qui ha jurat, en nostra vicecancelleria, fer vertaderament aquella. 112. De jurisdicció criminal del que , agutzil Del 20 de maig hi ha una l etra a Francesc de VilamaríNòs, diu així; Lo Rei. Mossèn Francesc: Com rei, nostra Cort molt necessaris,, haiam mester ací En. alguns fets a per Francesc Canyadell, qui aquí és; per ço ús manam, de certa sciència e expressament, que encontinent lo dit Francesc, ab dos de nostre ofici ben guardat, ací trametats. E açò per res río dilatets si nostra ira cobeejats esquivar. La lletra, en lloc de la signatura del rei, diu : Dal- macius vidit Tampoc no fou signada pel rei, sinó que portava solament la nota Dalmacius vidit, una lletra, escrita en llatí, datada a 23 de maig, que va dirigida al fideli nostro bajulo de Montebovino o al se.u lloctinent ; al qual mana que, sots pena de cinc-cents florins d'or, determinats mal- 13. A. C. A. Reg. 2173, full 81. 14. A. C. A. Reg. 2243, full 101. 15. A. C. A. Reg. 2241, full 63. 1. A. C. A. Reg. 2241, full 63 girat. EL REI MARTI A LA GARRIGA factors, ad Nos hic, ad locum de La Garriga, sub fideli custodia, remi- iatis, hocque non mutetis seu diferatis aliqua ratione, si, ultra pendm predictam, iram et indignationem nostram cupitis evitare No resistim la temptació de reproduir la següent lletra, tota no¬ vel·lesca, adreçada als Administradors del bisbat de Tortosa : La Reina. Administradors: Bé creem sapiats com, per ocasió de la mort perpretada sn persona d'En Guillemó Regina, carnicer de la vila de Falset, de ís qual foren inculpats Antoni d'Alcoriça e I macip del dit mort, són .estats, los dits inculpats, sentenciats, e d'aquells és estada feta dura execució corporal; e En Domingo Solvana, carnicer de Tortosa, per .consell e tracte del qual, segons se diu, dita mort fou perpetrada, és estat rodat e posat vituperosament en l'escala e noresmenys a càrcer perpetual condempnat; en tant que la dita mort, en via de justicia, és ■assats, per execucions corporals, estada venjada; e ara, segons havem entès, està aparellada matèria de seguir de grans escàndels entre los parents e amics de cascuna de les dites parts; mas lo nostre molt car cosí, lo compte de Prades, desitjant que més mal no's seguesca, ans sia, entre ells, bona pau, concòrdia e unitat, renovada, ha tractat que lo dit En Solvana do e pag de sos béns mil florins a dites filles del dit Guillemó Regina, en aiuda de maridar; e d'açò cascuna de les parts se contenten, e son prests de fer pau, ab què per vós sia feta remissió, al dit En Solvana e a tots sos béns, del dit crim. Per què us pregam, tan afectuosament com podem, que, així per servei nostre, a qui'n com- plaurets fort singularment, com per esguard del dit nostre oncle, qui ha molt treballat en açò, e ha fort singularment a cor que, entre les dites parts, se faça pau e ces ^ tota matèria de escàndels; com, encara, havent esguard a les filles del dit mort, qui's poran, dels dits mil florins, honestament maridar, e altres profits qui, per esguard de la dita pau, se seguiran, vullats remetre ® al dit en Solvana lo crim dessus dit, e sobre açò atorgar-li totes previsions necessàries e útils. Dada .en lo loc de La Garriga, sots lo segell de nostre anell, a XIIII dies de Maig de l'any MCCCC. La Reina 2. A. C. A. Reg. 2241, full 71 girat. 3. Al·lusió a penes infamants. 4. Cessi, termini, acabi. 5. Perdonar. «. A. C. A. Reg. 2387, full 167 girat. ANADES I VINGUDES A LA CORT 113. Dels que vingueren a demanar JA hem vist en el número 8i com els garriguencs aprofitaren l'ocasió' de l'estada del rei Martí nitat a La Garriga per a donar la major solem¬ possible a uns documents municipals, probablement presentats pel batlle En Marc de Vilanova. Tenim esment de moltes altres persones que vingueren expressa¬ ment a La Garriga per demanar vènia al rei ; així, el dia 3 de maig, el donzell Ramon Marata s'emportà el nomenament de ve¬ guer i batlle de Cervera, que havia vingut a demanar. L'endemà sortiren de La Garriga un parell de monges : Devant nostra presència son vengudes les religioses e amades nostres N'Ermessenda Montpalau, prioressa, e N'Ermessenda de Vilamari, piatesa, conventuals del Mo¬ nestir de Sant Daniel de Gerona, e han a Nos suplicat fos nostra mercè volguéssem proveir a donar tota endreça que's faés justícia en Ice qüestió qui és entre les dues eletas abadesses del dit Monestir... ^ A 7 de maig va partir Pere Çacalm, cap a València, amb una carta de recomanació ; el dia 8 el rei escriu al seu fill, el rei de Sicília,, que En Joan Rodríguez, lo qual s'en tornaservir-vos, haiats favora¬ a blement per recomanat en tots sos afers, de manera que haia raó de ésser pus fervent en nostre servei. E sia Rei, molt car primogènit, lo Sant Esperit en vostra guarda El mateix dia 8 escriu als devots nostres los mercaders florentins e pisans, mercadejants sots nostre guiatge, dins nostra senyoria, manant-los que compleixin el que els dirà Frosino de Sant Joan. A 19de maig escriu el rei al Vicecanceller: Devant nostra presèn¬ cia es vengut lo noble e amat nostre mossèn Francesc de Caramany, e ha a Nòs humilment suplicat que, com nostre car cosí, lo comte d'Em¬ púries, faça a ell e son fill, diverses periudicis e greuges, li volguéssem aquells degudament proveir; per què us manam expressament que veiats et diligentment reconeguts diverses cartes e altres títols que ha sóbre¬ les coses les quals li són estats fets dits periudicis, de manera que^ 1. A. C. A. Reg. 2173, full 83 girat. 2. A. C. A. Reg. 2241, full 60. 322 EL REI MARTÍ A LA GARRIGA Aiists et reconeguts aquells, nos en puixats rescriure o fer relació, e Nos hi puixam mils e pus deliberadament proveir A 21 de maig escriu a Bartomeu Rotllant, de la Tresoreria, que doni recapte de lur provisió als fills del Comte Antoni de Vinti- milla e a En Joan Rotlan e a un lur servidor, los quals, per l'accident ■de Francisco de Vintimilla, havem ordonat que vagen aquí; e per res no hi hage falla 114. Establiment de banys a favor d'En Mallol a la història de La Garriga, la més important de les lletres ER, expedides pels sobirans durant la seva estada al nostre poble és una, que està ^ redactada en llengua llatina i sota el següent tí¬ tol : Petri Mayol; licentia construendi balnea. Heus ací l'anàlisi i lliure traducció al català d'aquest document, d'una estructura perfecta i lògica : A. — Comença, amb la tradicional capçalera dels actes importants, dient: Nòs Martí, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, València, Ma¬ llorca, Còrsega i Sardenya, Comte de Barcelona, el Rosselló i la Cer¬ danya. B. Segueix l'exposició d'antecedents: i. Creient que per la — ■mateixa concessió es satisfà certament la utilitat de la cosa p·ública, la qual és preferent a la privada; 2. Com que molts malalts i dèbils vénen sovint als banys del poble de Sa Garriga, per recuperar la desitjada salut; 3. Els quals., per raó de la petitesa dels banys que actualment hi existeixen, poden, amb prou feines 0 rarament, benefi¬ ciar-se dels esmentats banys per a guarir-se en tot cas de les seves malalties... C. — A continuació comença la part dispositiva, en la qual es distingeix clarament : a) Un primer paràgraf, on es troben ordenades les següents con¬ cessions :Amb el present tenor, concedim a vós el fidel nostre, Pere 3. A. C. A. Registre 2241, full 58 girat. 4. A. C. A. Reg. 2241, full 71 girat. 1. • A 1' A. C. A. Registre 2195, full 17. ANADES I VINGUDES A LA CORT 223 Mayol, habitant de l'esmentada població i als vostres, perpètuament: I. Que pugueu rebre, a vostre beneplàcit, lícitament i impune, sense perjudici del dret d'altri, l'aigua que s'escapa o s'escorre dels banys comuns població; 2. I que la pugueu conduir per sota terra al de la dita vostre hospital qualsevol altre lloc; 3. I que pugueu construir banys 0 a que siguin propis vostres; 4. I que els banys pugueu installar-los, tant ■amb aquella aigua, com amb altra que pugueu trobar, amb el vostre enginy i treball, en el dit poble o en els seus confins, 0 altra, que amb ells sapigueu fer néixer; 5. I que una vegada construïts els esmentats tanys, pugueu també retenir-los per un temps perpetu; 6. Per ús i empriu de la gent que vénen a la dita població i d'altres; 7. I pugueu rebre unes gratificaciones compet£nts pels mateixos serveis de banys ; 8. 1 així mateix pugueu conduir qualsevol aigua que derivi dels vostres esmentats banys; 9. I que pugueu juntar-les als més antics cursos de les dites aigües vives calentes. b) El segon paràgraf de la part dispositiva del document enumera elsrequisits o modalitats amb les quals es féu la concessió : I certa¬ ment fem la mateixa concessió a vós, l'esmentat Pere i als vostres, amb tal pacte, forma i condició: i. Que tingueu els mateixos banys per domini i alou nostre i dels nostres successors; 2. I pagueu, per cens i reconeixement dels mateixos banys, cada any, en la festa de Pentecostes, dotze diners de Barcelona, a Nos i als nostres, 0 per Nòs i per ells, al Batlle General de Catalunya; 3. Haureu de pagar també el lluisme del preu de les vendes i alienacions que es facin; 4. I que es facin aques¬ tes alienacions amb la firma i consentiment nostre o dels nostres 0 de l'esmentat Batlle General; 5. Que, per això, sobre les mateixes aliena¬ cions, puguem, i puguin, els nostres i el dit Batlle, usar perpètuament la fatiga de trenta dies, segons és acostumat en la dita població en les altres coses aUodials. D. — Segueix continuació la solemne sanció de l'establiment ; a Així mateix manem, de certa ciència i expressament, a tots i a cada un dels oficials i súbdits nostres i d'altres, presents i futurs, als quals correspongui, i als lloctinents dels esmentats oficials, que mantinguin i observin perpètuament i facin observar als altres inviolablement, la nostra mateixa concessió i les altres coses abans contingudes., sota pena de dos-cents florins d'or; i que no facin res en contra, ni que de cap manera no impedeixin l'execució, de vós 0 d'ells, sobre les mateixes co¬ ses, si desitgen evitar la pena esmentada. 2U EL REI MARTI A LA GARRIGA E. — Finalment es clou el document amb la corresponent autorit¬ zació : En testimoni de lesquais coses s'atorgà l'esmentat document que manàrem fos assegurat posant-hi el segell de la nostra majes¬ que tat. Donat en el lloc o poble de La Garriga, el dia 14 de maig de l'any, de la Nativitat del Senyor, mil quatre-centèssim; i, del nostre regnat, el cinquè. Sigfne Martí, per la gràcia de Déu, Rei d'Aragó, etc.. Rei Marti. Els testimonis son: Olf de Pròxida, Ramon "de Clavis", Pere de Sentmenat, Pere de Torrelles i Galceran de Sentmenat, nobles. Sigfne Antoni de Font-, escrivà del dit Senyor Rei, que, per manament d'ell, ha fet escriure això i autoritzar-ho. 115. Fineix Testada dels reis a La Garriga En el Llibre del Comprador de la reina a partir del dia 21 de maig comença a esmentarse En Reforçat; nom que potser seria del cap dels escuders ; així, el dia 21, es donaren en racions ab un àlias V almuts a les bèsties de Reforçat Dagont; a 22, per pa es donaren VIII diners als escuders de Reforçat; i encara se'ls donà una ferrada de vi, i cera, 1 gra per a les bèsties ; semblantment a 23, 24 i 25 ; tot això podria fer suposar que En Reforçat Dagont i els seus escuders havien vingut a La Garriga per arranjar i traginar els bagatges de la reina, car, finalment, trobem la següent referència : Dimecres, a XXVI dies del mes de maig, la .Senyora Reina partí, après dinar, de La Garriga, e venc sopar e albergar a Granollers. El dia 27 era la festivitat de l'Ascensió del Senyor ; el 28 la reina era a Montcada, des d'on anà cap a Badalona ; restà ací i a Valldaura fins al dia 12 de juny, esperant fer l'entrada a Barcelona. Coincidint amb aquestes afirmacions trobem esment, en el dit Llibre, que el sots- comprador ha donats a diversos correus, que han portades letres de la Senyora Reina, ço és... de Montcada, al senyor Rei, a La Garriga, cuítadament; e altra de Badalona a Barcinona, al dit En Pujada; e- amb VI solidi que ha donats a II hòmens que'ns mostraren lo camí, en lo dit mes de maig, XXV solidi, VI diners. La partida del rei, en canvi, no pot reconstruir-se amb tant de- detall. Ja a 17 de maig comença anunciant la seva marxa dient; ... tantost que siam en aqueixa ciutat de Barcinona, en la qual, Déua volent, serem dtns breus dies,... per què us pregam, afectuosamenty ANADES 1 VINGUDES A LA CORT 225 e manam, d'aquí no partiscats, ans nos hi esperets tro Nòs hi que siam, car tantost, Déus volent, darem bona conclusió e fi als afers pendents A 24 demaig escriu al vice-canceller : Manam-vos expressament e de certa ciència que d'econtinent sohreseiscats en tot procés e avença- ment fet, 0 d'aquí avant faedor, en e sobre lo cas 0 qüestió, qui's mena en la nostra audiència, entre frare Francesc Balaguer, Comanador de la Comanda de Centre de l'Orde de Sent Antoni, d'una part, e frare Guillem de Fretiça e altres del dit Orde, de l'altre, tro que Nós per¬ sonalment siam en la Ciutat de Barcinona, on Déus volent, entenem ésser en breu. E açò per res no mudets, car Nós, a cautela, vos tol·lem tot poder de fer lo contrari Hi ha lletres datades La Garriga en els dies successius ^ fins a al dia 28, en què trobem, signada a La Garriga, una lletra adreçada al rei de Navarra : Kei muit caro e muy amado hermano ^ : Una letra vuestra havemos recebida, por la cual nos havedes rogado, que por honra e contemplación vuestra, e por otres rezones en la dita letra contenidas, faciésemos carta nuestra de segura a Sancho de Buytrón... De manera que el dia 28 o el 29 de maig de l'any 1400 va terminar l'estada del rei Martí a La Garriga. Sabem que el dia 29 el rei ja era a Granollers i que durant els dies 30 i 31 era a la Casa de Valldaura ®. 116. Recordant l'estada a La Garriga La bona recordança de l'estada a La Garriga perdurà l argament en ment la Cort del Rei Martí. Ho del palesa una rei, a València, a 27 d'octubre de 1403, sobre ço qu'En relació feta per mana¬ Leonart de Sos, d'ofici Maestre Racional de la Cort del Senyor Rei, deu dir als Consellers e als ciutadans e altres de la ciutat de Barcinona... demanant que per la dita ciutat sien comprats certs albercs, qui estan 1. A. C. A. Registre 2241, full 55. 2. Es a dir : De tot el que s'ha dit no canvieu res, car, en previsió, us treiem la facultat de fer res en contra del nostre manament. A. C. A. Regis¬ tre 2241, fuU 74. 3. A. C. A. Registre 2241, fulls 77 i 82. 4. Germà en Crist i en ofici, no pas germà en el sentit estricte de la paraula. 5. A. C. A. Registre 2241, fulls 83 i 82 girat. ne EL REI M A RT t A L A G A RRI G A e són devant lo ditseu palau, e aquells sien enderrocats, per manera que, devant lo dit seu palau reial, puixa ésser feta gran plaça. Doncs bé, heus ací que un dels arguments a e,sgrimir era precisament que, residint el rei en el palau de Barcelona, tindria a prop els banys de La Garriga ; vegeu-ho : Per habitar en la ciutat de Barcelona, en lo palau de la dita ciutat, qui és casa pròpia del dit senyor rei, se seguesca, a la persona del dit senyor, curació d^algunes passions que ha e pre¬ servació de maiors e conservació de tota bona disposició, lo dit senyor lei continuament imagina, les prop dites coses., a sa persona esdevenir per la habitació faedora en la dita ciutat, car a les dites passions sien molt necessaris los banys de Caldes de La Garriga o altres circumveïns a la dita ciutat de Barcelona. Afegeix el document que si es fa, devant lo seu palau maior de Barcelona, gran plaça no seria forçat de molt treballar per eixir del seu palau, per mirar juntes e torneigs com en aquella serà avinentesa de exercir aquelles, lo qual treball es dampnós a sa persona per les dites passions És ben curiós d'esmentar relació, un dels avan¬ que, segons aquesta tatges de la residència del rei en una població és s'en seguiran grans que utilitats als singulars de la dita ciutat e assenyaladament als mercaders e menestrals, qui, per la presència del dit senyor e de la senyora reina e d'altres assenyalades persones, dels quals l'estament reial es acom¬ panyat, poran vendre draps d'aur e de sOda e de lana, pells, veixella d'argent, frens, selles e altres moltes coses necessàries a l'honrament d'aquelles; i, encara, afegeix, se seguirà a la bossa del públic de la dita universitat gran utilitat com sia evident raó que, habitant lo dit senyor en la dita ciutat, les imposicions prenen creixement per la concurrència de les persones que, la Cort del dit senyor, segueixen per varis afers Poca cosa, però, de tot això, pogué referir-se a La Garriga. I, com a cloenda d'aquest capítol daurat, reproduïm parcialment la següent lletra, tan interessant per tants de conceptes: Lo Rei. Tre¬ sorer: A Nos són estades moltes e diverses persones d'aquesta ciutat amb gran clamor, dient que per nostra Cort los són degudes diverses quantitats, per la messió de nostra taula del temps que fom en los 1. Vol dir : guarició d'alguns patiments, mals o malalties del rei, 2. Es tracta de l'actual plaça del Rei. 3. Festes i combats entre cavallers. 4. Es a dir, que els viatges i desplaçaments eren perjudicials a la salut del rei. 5. Registre 2245, full 191. ANADES I VINGUDES A LA CORT banys de La Garriga, tro que partim per anar al regne de València; de què som fort meravellats, com aquests deutes, així carregosos e ver¬ gonyosos a nostra Cort, són romasos de lavors ençà a pagar, car a Nos recorda bé que lavors, com partim per anar al dit regne de València, e après, jaem certes assignacions de rnonedes per satisfer los dits deu¬ tors, e tota vegada som estats de intenció que ja eren pagats tots o la maior partida. Per què Nòs, valents proveir a alcuna partida dels dits deutes, en especial a aquells als quals lo feel de la nostra Treso¬ reria, En Bartomeu Rotlan, és tengut e obligat, de'im e manam-vos que, de qualssevol diners que a vostres mans sien pervenguts o pervendran de nostra Cort en aqueix regne, trametats per via de canvi o en altra manera mil florins al dit Bartomeu Rotlan, los quals ell pagarà, segons ordenació e manament nostres. E en açò no mudets res, car no us en pendríem escusació alcuna, majorment com aquests deutes romanen a pagar en gran càrrec nostre... Dada en Barcinòna, sots nostre segell secret, a XVI dies de desembre de l'any MCCCCIIII. Rex Martinus. Anava adreçada a Joan de Plana, doctor en lleis, tresorer del rei 6. A. C. A. Registre 2248, full 90 girat. Una lletra anàloga fou tramesa ■a Pere Torrelles, Registre 2248, full 91. M9 QUARTA PART renovació de la parròquia, preludi del segle d'or I. - Del marasme parroquial del segle XV. II. - El retaule de La Doma, dedicat a Sant Esteve. III. - Comença el segle XVI. IV. - Constatant la prosperitat de la parròquia. V. - Continuant el progrés espiritual de la parrò¬ quia, durant la segona meitat del segle XVI. CAPÍTOL PRIMER Del marasme parroquial del segle XV 117. De la parroquia la visita de 1413. — 118. Els beneficis de la en parròquia en 1413. 119. La parròquia a l'any 1421. — 120. Els be¬ — neficis de la parròquia en 1421 i 1425. — 121. De la parròquia en 1446. — 122. A mitjans del segle XV. — 123. De la visita de 1492 i del rector Sarrovira. — 124. De les visites dels anys 1498 i 1500. 117. De la parroquia en la visita de 1413 El dimarts, 14 de novembre de l'any 1413, sota l'episcopat del bisbe Sapera La i delegació del Vicari General, visità la parròquia de per Garriga el discret Jaume Marquilles, prevere, batxiller en de¬ crets, degà del Vallès. Com de costum visità l'altar de Sant Esteve i els seus accessoris ; el cementiri ; els olis consagrats i les fonts baptismals ; els ornaments, llibres i tresor... Es de remarcar que visità el Santíssim Cos de Crist, el qual trobà en el sagrari, tancat amb clau, bé i honoríficanlent, en sis formes que encara no feia quinze dies que havien estat consagrades, segons digué el Rector, que estava present; manà que abans de Pàsqua fossin relligats el ^'Santorale legendum", el salteri i un "quinterno", i que, en tant que el dit salteri no fos relligat, es fes Vofici de Santa Ma¬ ria que se celebra durant Vany, els dissaptes ^ i, finalment, manà que es 1. Sapera o Çapera era l'àlias del bisbe de Barcelona Francesc Climent. Fou un fermpartidari del papa Luna ; assistí al parlament de Casp ; donà exemple de pietat i penitència durant els terratrèmols que sofrí Barcelona en el seu temps ; governà, per primera vegada, la diòcesi barcelonina des de 1410 a 1415. Bol. Of. Barcelona 1 juny 1948. 2. Curiosa derogació o dispensa litúrgica. 232 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA fessin tres cobertors per als tres altars : de Sant Esteve, de Santa Maria i de Sant Martí. Així mateix visità la rectoria de dita església, el pòrtic de la qual necessita reparació i per això manà a dit Rector, que era present, que "lo badiu" ^ de dit porxo fos tancat amb una paret i que allí fossin fetes dues finestres amb bones portes... També visità la domeria, la qual necessitava reparació; emperò no va ésser provist res sobre això pel dit Venerable Visitador, perquè davant d'ell fou convingut i pactat, d'una part per l'esmentat Rector i d'altra part per Pere Mayol, Jaume Rosselló i Bonanat Garriga, parroquians de dita església, presents en aquesta visita, en nom d'ells i dels altres coparroquians seüs, que entre tots farien dita reparació, per causa de la petitesa de les rendes de la doma... Preguntà als esmentats feligresos si volien dir o proposar alguna cosa en contra del rector o del vicari o d'algun d'ells, tant per raó del servei de dita església, com per altre; els quals digueren que estan contents d'ells i senyaladament de dit vicari, el qual des de fa més d'un any serveix dita església en absència del Rector, perquè quan el dit rector serveix la dita església personalment, aleshores no està obligat a tenir vicari. El rector va declarar que la parròquia tenia 38 cases : té XXXVIII parroquians; el seu valor es de 60 lliures, poc niés 0 menys; els seus gravàmens son 34 sous, entre delmes, visita i sínode, i també ha de pagar per dita església cada any 6 sous al Reverend Abat de l'Estany. El valor de l'esmentada doma és. de 10 ó 11 lliures barcelonines apro¬ ximadament; els seus gravàmens 22 sous i XI diners de Barcelona, entre delme, visita i sínode; i el domer està obligat a donar per l'es¬ mentada doma, a dit rector, en ajuda del seu delme, cada any 10 sous, i al dit senyor Abat, 3 sous- El rector i el vicari digueren que tots els feligresos d'e dita església es van confessar durant la darrera quaresma i que gràcies a Déu no se sabia que n'hi hagués cap que hagués incorregut en excomunió o en delicte públic 3. Porxada, cobert, eixida d'una casa. 4. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, número 11, fulls 67 i segs. MARASME PARROQUIAL DEL SEGLE XV 233 118. Els beneficis de la parròquia en 1413 A. En 1413 el rector de La Garriga era el discret Pere de Canals, — prevere, i, en nom d'ell, era vicari el discret Antoni Gabriel, prevere, amb llicència. El rector explicà al viwsitador que ell pensava traslladar el seu domicili a l'església esmentada de "Garrigia", i tenir allà. la seva residència personal, i com que en la mateixa església ja hi ha l'esmentat vicari Antoni Gabriel, i el rector hagués obtingut uns beneficis a Canovelles, per això suplicà que ell i dit vicari, l'Ametlla i a conjuntament i per separat, poguessin servir-ho tot, l'un en defecte de l'altre ; i els fou concedida la llicència. El visitador proveí també par¬ ticularment sobre alguns fets del vicari. B. — Diu que el visitador visità la doma de dita església, el domer ■de la qual, segons diuen, el discret Pere Bru'guer, prevere, beneficiat, és a l'església de Sant Martí "des Bruy", de la diòcesi' de Vic, absent de dita doma, sense haver obtingut llicència; i que per culpa seva, doncs, la dita doma no té qui la serveixi; emperò, el dit dbmer, a pretext de la seva grossa càrrega, reté la dita doma, segons assegurà l'esmentat rec¬ tor, la qual redunda en gran perjudici, dany i gravamen del mateix cosa rector i de la mateixa església. I es creu, segons fou comprovat sumària¬ ment, que dit domer s'absentà de l'esmentada doma, perquè havia de subvenir i suportar i no podia mantenir-se amb els rèdits i fruits del benefici, atesa la poquedat dels dits rèdits i fruits; per això, el visitador, el mateix dia 14, posà un decret en el qual confereix al rector l'admi¬ nistració i servei de la Doma, amb la cura dels rèdits i drets, perquè no es perdessin. C. — Diu que després visità la capella de Sant Macari, fundada ■en poble d'els banys "de Garrigia", de l'esmentada parròquia de el l'església de Sant Esteve "de Garrigia"; de la qual capella és beneficiat Antoni Ferrers ^ simplement tonsurat, habitant a Barcelona; tanmateix la dita capella està amb totes les seves coses necessàries, bé i ordenada¬ ment ornada; però no té qui la serveixi. Per això el visitador decretà que el vicari del rector i mossèn Bernat Uyar, beneficiat de Santa Maria del Camí poguessin servir la capella i rebre els fruits del 1. Vegeu número 35. 2. Vegeu número 85. 234 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA benefici, fins a la festa de Sant Joan. Diu que aiximateix visita Valberg i l'hospital de l'esmentada capella, els quals trobà de manera conde- cent D. — Després visità també la capella de Santa Maria del Camí, de la qual era beneficiat el prevere Bernat Uyar, el qual servia també a l'Ametlla i a la doma de Llerona. Llevat que hi mancava un cober¬ tor, l'altar era ben ornat. Diu que el visitador així mateix visità l'alberg de dita capella, el qual necessita ésser reparat, per la qual cosa manà a dit beneficiat que fes l'esmentada reparació, amb lots efectes, o sigui que es repari la teulada i també la casa que està a la part de mijorn de- dit alberg. Finalment posà especials preceptes al beneficiat E. — En últim terme consta que fou visitada la capella de Sant Joan de Torruella, fundada en dila parròquia de Sant Esteve "de Gar- rigia", la qual, gràcies a Déu, està ben ornada, amb els ornaments sacerdotals, calze d'argent, missals i votiu; a l'altar, pal·lis o draps i corporals nets i l'ara consagrada i sencera. El benefici estava vacant Notant que mancava el cobertor de l'altar i un sobrepellís, el visitador manà que fossin fets, i posat al servei del dit altar, des d'avui fins al cantar de Quaresma primer vinent. 119. La parròquia a Tany 1421 El diumenge, i8 de juny de 1421, visità la parròquia de La Garriga, en nom diòcesi de del bisbe Sapera el reverend Joan Julià, clergue de la. Barcelona, llicenciat en decrets, familiar de l'esmen¬ tat senyor bisbe. Com de costum donà l'absolució en el cementiri ; visità el salutífer Cos de Crist, en cinc partícules, tancat bé i honoríficament en una cus- 3.Vegeu número 33. 4.Vegeu número 211. 5. Vegeu número 28. 1. El bisbe Sapera deixà la diòcesi de Barcelona per haver estat promo¬ gut a l'arquebisbal de 8 aragossa ; però, quan el papa Martí V anullà aquest nomenament, retornà a Barcelona i governà la diòcesi com a administrador perpetu amb el títol de Patriarca de Jerusalem. Durant aquesta nova tongada de govern, de 1419 a 1429, continuà les obres de la Seu i del claustre ; dictà les Constitucions anomenades Patriarcals. Bol. Of. Barcelona, juny 1943. MARASME PARROQUIAL DEL SEGLE XV 235i tòdia de fusta daurada; trobà bé els olis consagrats i les fonts baptis- mals ; visità l'altar de Sant Esteve, de pedra, amb les seves estovalles,, corporals i cobertora i amb dos candelers; un pal·li de tela negra, pintat, amb pinzells, amb à'iferents pintures; altre pal·li anàleg però blanc ; un calze d'argent, daurat per dintre, amb una patena d'argent, d'un marc de pes poc més o menys, amb el seu "estoig" de cuiro vermell; altre calze i patena semblants ; una custòdia d'argent amb les vores daurades,, amb el seu peu i un "botono" en mig del canó, amb dos àngels d'argent,, amb les seves ales daurades i amb una espiga amb una petita creu d'argent a sobre, i amb una petita "capsieta" d'argent, daurada per dins, dintre la custòdia, que pesa tres marcs d'argent, poc més o menys ^ ; així mateix una creu d'argent, amb les vores daurades, amb el Sant Crist al mig, també d'argent, i en el peu de la qual hi ha un escut, amb el camp daurat, en el mig del qual hi ha un pi pesant dos marcs i mig, poc més o menys, embolicada amb una "tovallola" de tela blanca... D'ornaments sacerdotals trobà una casulla de drap de seda, amb l'estola, maniple, amit, cíngol i l'alba o "camisia", que té parament als peus, de tafetà verd, llistat de llistes de seda de diferents colors;- un altre conjunt semblant de tela blanca i un altre de cotó negrep una capa processional de "fustamo" vermell, crispat de cotó groc, fol¬ rada de tela groga; així mateix una dalmática de tafetà morat, folrada- de tela vermella. De llibres en trobà els següents, tots de pergamí, amb cobertes de fusta : un missal de les col·lectes; un epistolari; un evange- lisleri; una consueta; un llibre ordinari; un missal vell, de petit ta- many; un salteri, amb un calendari al començament; un llegendari do- 2. El marc és pes de 268'848 grams, usat per a l'or i l'argent. un 3. Els ciboris pyxis, generalment anomenats custòdies, solien tenir la o forma d'un sepulcre o capsa quadrangular, amb tapa a quatre vessants i un petit pla al cim, del qual, la majoria de vegades, sortia un espigó rematat amb una creu, que sovint es podia treure a voluntat ; els ciboris pediculars anaven sostinguts sobre un peu semblant al dels calzes ; a l'interior d'aquella capsa solia baver-hi una capseta a propòsit per a posar-hi l'hòstia consagrada ; una de les ornamentacions més freqüents de les custòdies eren dues figures d'àn¬ gels adoradors o amb candeles, posats l'un a cada costat de la conca o capsa. eucarística ; els quals àngels anaven sostinguts per dos braços, que arrenca¬ ven de sobre el nus del peu. Amb aquestes custòdies, que no mostraven l'hòs¬ tia, començaren a fer-se les processons del Corpus Christi. En el segle xv es construïren custòdies amb el propòsit de mostrar l'hòstia al poble, Gudiol, op.. cit., pàgs. 4.Ò4 a 458. 4. En realitat, en lloc d'un pi devia ésser un garric ; car aquest era pro¬ bablement l'escut de La Garriga; vegeu el número 121. .236 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA minical; i altre llegendari dominical i santoral; un altre d'anàleg ; un ■antifonari i responsori santoral i dominical; i un oficiari. Diu que els pròcers de l'esmentada parròquia estaven obligats, ccm a administradors, a fer cremar uns ciris en la dita església ; els quals ciris es mantenien amb l'import d'una quartera de blat que pagava cada any el mas Serra de Samalús i d'una altra quartera, també de blat, que pagava anyalment el mas d'En Bellvespre de l'Ametlla ; hi Eavia aixi mateix tres llànties que cremaven contínuament en dita esglé¬ sia, les quals estava obligat a encendre t proveir el Rector; diu, però, que mancava una llanterna, i el visitador manà que elsi parroquians la compressin abans de Nadal. També manà que fessin portes en els tres portals de la tanca del cementiri de la dita església perquè els animals bruts no poguessin entrar-hi de dia o de nit; comminà amb l'interdicte si no es complia tot el que havia manat als parroquians. En preguntar per aquests, el vicari i el domer contestaren que l'esmentada església té ¿renta parroquians; que el valor de les rendes de la rectoria és de quaranta lliures i les càrre¬ gues són de trenta-quatre sous, entre delme, visita i sínode. El vicari afegí que tots els parroquians, de dita església havien confessat durant la darrera quaresma i que no n'hi havia cap d'excomunicat o que se sabés haver comès cap delicte públic notori o manifest 120. Els beneficis de la parròquia en 1421 i 1425 A. — Encara que aleshores el rector ^ era Andreu Tallades, pre¬ vere, estava absent i residia a Tarragona, i per ell actuava el vicari anomenat Pere Guillem, prevere, del bisbat d'Elna, amb la correspo¬ nent llicència Se sap que la rectoria fou trobada de manera condecent ; 5. Arxiu Episcopal de Barcelona, Llibres de Visites, número 14, fulls 84 i següents. 3. L'Speculum de Campillo fa notar que en l'acta d'aquesta visita se l'anomena rector i no domer major, com seria d'esperar. 2. Concordant amb això, el pergamí número 13 de l'arxiu de can Terrés parla de Pere Guillem, Vicari i com a tal Notari de La Garriga, a 27 de gener de 1420. Posseïm en el nostre arxiu el testament de Constança Pellicer, auto¬ ritzat a 19 d'agost de 1432, per Pere nMonbelh, prevere vicari de la parròquia i notari públic pel discret Berenguer «de Planot, prevere, rector de La Gar¬ riga. En el llibre Registre de l'arxiu de can Terres, que de vegades és in¬ exacte, hi ha la notícia dels següents vicaris del rector de La Garriga ; Bernat MARASME PARROQUIAL DEL SEGLE XV 33T que foren interrogats En Marc Noguera i N'Antoni Vinyals, síndics de dita parroquia, presents en la dita visita, sobre la fama, actes, serveis i residencia de dits preveres — vicari i domer —, els quals., per gràcia de Déu, reportaren una bona testimoniança. Per tot això el visitador concedí aleshores a l'esmentat vicari una nova llicència perquè pogués exercir durant un altre any, a comptar de la data, la cura i el règim de les ànimes i de la notaria en dita parròquia de "Garrigia" i en tot el terme de la seva parròquia. B. — L'esmentat visitador de l'any visità també la Doma, 1421 o, més exactament, la Doma menor, càrrec del domer que estava a Feliu Vigatà, prevere, que residia allà personalment; i declarà que les rendes del seu benefici tenen un valor de deu lliures, poc més 0 menys, i que ha de pagar deu sous al rector de dita església, en ajuda del seu delme, i tres sous al reverend abat de l'Estany. Després visità l'alberg de dita doma, el qual necessitava reparació en una paret de l'hort de dit alberg; i va manar al domer que ho reparés, sots pena de 4 sous. C. — Així mateix visità la capella de Sant Macari, fundada dintre del poble dels banys de "Garrigia"; el beneficiat continuava essent Antoni Ferrers, que aleshores ja era prevere, beneficiat de Santa Maria del Mar, i resident a Barcelona ; sobre l'altar de pedra hi havia l'ara, les estovalles, els corporals i dos candelers de fusta amb "branxis" de ferro ; hi havia un pal·li de tela amb l'anagrama de Jesucrist, al mig, i amb un escut al mig, amb una serra, al mig ® ; un calze d'argent daurat per dins, amb una patena d'argent, de pes un marc, poc més o metiys-; una casulla de cotó blanca, amb estola, maniple, "camisia", amit i cíngol ; una altra casulla de "fustamo albo críspalo"; un missal vo'tiu i un vell breviari, ambdós de pergamí i amb cobertes de fusta. El visitador manà de posar un cobertor a l'altar, sota pena de 20 sous ; li digueren el valor de les rendes del benefici era apro¬ que ximadament de 20 lliures de Barcelona ; que els patrons de dit bene¬ fici són els hereus del difunt Bernat Serra, ciutadà de Barcelona; i Camp, a 12 d'octubre de 1432, pergamí 822 ; Guillem Cortina, a 21 d'agost de 1436, pergamí 825 ; Guillem Narbons, a 9 de desembre de 1436, pergamí 823. A l'arxiu de can Poy, acta número 10, trobem notícia del vicari Pere «Rego- mir», en 1440, i hem trobat esment del mateix vicari Pere «Argemí», a 9 de setembre de 1440, a l'Arxiu de Protocols Notarials de Barcelona, en un capbreu de rendes de la baronia de Centelles referent a can Poy de La Garriga. 3. Segurament la serra al·ludia a l'escut dels fundadors de la capella. Vegeu número 35. ■S38 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA 'que l'esmentat beneficiat estava obligat a tenir i proveir d'oli una dlàntia, cremant devant dit altar, i un ciri. Després visità l'alberg i d'hospital de l'esmentada capella on tot ho trobà condecentment. D. Després visità la capella de Santa Maria del Camí, de la — •qual continuava essent beneficiat el prevere Bernat Uyar, servint allà mateix, però era resident a la vila de Granollers; sobre l'altar hi trobà l'ara massa petita, les estovalles, els corporals, i un drap de sobre, en lloc de cobertor, i dos petits candelers de fusta; un pal·li en ús i un altre d'antic una mica "squinsato", un calze de peltre amib una patena també de peltre ; un missal vell i un oficiari, ambdós de per¬ gamí i amb cobertes de fusta ; una casulla blanca de "fustamo" amb els altres ornaments complementaris per a la missa. Diu que visità l'alberg de la capella i notant que requeria reparació, ordenà que aquesta fos feta, sota pena de 50 sous ; i que mossèn Uyar composà, .sobre alguns fets, pagant 2 florins ® E. — de Sant Joan de "Turricella", Finalment visità la capella de la qual era beneficiat el prevere Antoni Restacis (?), domer menor de Llerona, el qual presentà la corresponent llicència ; l'altar era de fusta ; hi trobà l'ara, estovalles, corporals i dos candelers, de fusta amb "branxis" de ferro; un pal·li de tafetà ; calze d'argent, daurat ■per dintre, i amb una patena d'argent, tot plegat pesant aproxima¬ dament un marc ; un missal votin de pergamí ; i dues casulles. Or¬ denà, sota pena de 20 sous, que es posés un cobertor a l'altar. F. — És molt poc interessant l'acta de la visita de 31 de juliol de l'any 1425 ® la majoria dels seus detalls es limita a dir que les ; en coses estan com durant la visita de l'any 1421 ; ara el visitador fou Pere Coloma, prevere, l'acta diu que en 1425 no hi havia rector, però ■que servia la parròquia un prevere anomenat Pere, absent ; en canvi, mossèn Vigatà continuava vivint a La Garriga, com a domer ; sembla -que Antoni Ferrer encara era beneficiat de Sant Macari, però estava absent, i, per això, el visitador facultà el domer Vigatà perquè po- ,gués servir també el benefici de Sant Macari ; el beneficiat de San¬ ta Maria del Camí era Ponç Roca, absent, serveix per si mateix el 4. El peltre és un aliatge de zinc, plom i estany. 6. El número 14 de Rúbrica de can Terrés menciona en 1422 mossèn Eernat Uyar, beneficiat de la capella de Santa Maria del Camí. prevere, 6. Arxiu Episcopal de Barcelona, llibre 15 de Visites, full 96. MARASME PARROQUIAL DEL SEGLE XV 239 benefici ; finalment, de Rosanes, continuava essent beneficiat Antoni Restacis ( ?)■, que estava present i servia personalment el benefici. 121. De la parròquia en 1446 Abans de ressenyar la visita de l'any 1446, convé esmentar que el bisbe Simó Salvador ^ tors de a 10 de març de 1434 ordenà als rec¬ Llerona i de L'Ametlla del Vallès que visitessin i ins¬ peccionessin la casa rectoral de La Garriga, que, segons els prohoms garriguencs, necessitava de grans reparacions ; es conserva encara la resposta, datada a La Garriga, a 15 del mateix mes, relativa a l'es¬ mentada comanda El divendres dia 14 d'octubre de 1446, en nom del bisbe de Bar¬ celona Jaume Girad ^ visità la parròquia de La Garriga el reverend Francesc Guotet. Per l'acta de visita sabem que el rector era Beren¬ guer Pla, absent, resident en la cúria romana, però el seu vicari, el discret Nicolau Menestral, prevere, de la diòcesi d'Urgell, exercia la cura i el règim de les. ànimes. El domer era també absent. La visita es desenrotllà de manera anàloga a la de l'any 1421, però són de notar les següents novetats : El copó ja no era de fusta sinó que era una custòdia de "llautono", rodona, daurada per dins i per fora; els sants olis estaven guardats en un estoig de fusta amb nampolletisD d'estany; es precisa que a l'altar de Sant Esteve hi havia un cobertor vermell, dos gran candelers de ferro i una petita cortina de tela morada; concreta també que en la creu de plata hi havia un esmalt amb l'escut de La Garriga, i no amb un pi, com havia dit l'acta de la visita de 1421. Entre eL ornaments s'esmenta una casulla 1. Fou d'obscuríssima naixença ; assistí al concili de Florència ; governà la diòcesi de Barcelona de 1433 a 1445. 2.Vegeu Ferran de Sagarra, Sigülografia Catalana, volum III, pàgi¬ nes Barcelona, Litterae Visoriae de 1432 a 1439. 21 i 266. 3. Durant algun temps fou partidari de Fèlix V, l'últim antipapa de la història, del qual fou camarlenc. Aquest antipapa fou elegit, en el mes de juny de l'any 1439, pel sínode de Basilea, rebel al papa Eugeni IV ; el qual governà l'Església des de 1431 a 1447. E'antipapa i el sínode desaparegueren en 1449. L'esmentat Jaume Girad governà la diòcesi barcelonina des de 1445 a 1456, si bé a les darrerries visqué al Monestir de Poblet. Es ben de notar, doncs, que €l rector de La Garriga, com veurem, estigués in curia romans. Vegeu Ber- nardí Llorca, Historia Eclesiástica, Barcelona 1942, págs. 472 i segs. 24G LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA de seda negra, una altra de vermella, una de morada i una altra de cotó negra ; el visitador manà reparar la darrera i fer-ne altra. una Diu que també hi havia quatre tovalloles dos ganfarons de franges grogues i vermelles amb figures de Sant Esteve; nou llibres de per¬ gamí ; els altars de Santa Maria i de Sant Martí, amb els correspo¬ nents cobertors i pal·lis de tela pintada ; l'alberg del domer el trobà bé ; en canvi, hagué d'ordenar que la rectoria fos reparada abans d'auri any, segons sembli a dos prohoms. Interrogà els parroquians sobre la vida, honestedat i conversació del dit vicari i de la diligència quant a l'administració dels sagra¬ ments i a la celebració dels oficis divins.; i digueren que bé, en totes les coses. I no pogué interrogar el dit vicari, ni el domer, per raó de la seva absència. Quant a la visita a la capella de Sant Macari, s'ha de resse¬ nyar que el beneficiat es deia Granyena i estava absent ; per la qual cosa el visitador manà a dit beneficiat des d'ara fins a la festa que, de Pàsqua, fes fe de la dotació, títol i capbreu de dit benefici, ..ota pena de privació del benefici. Visità l'hospital situat en dit poble de La Garriga, del qual és administrador Pere Serra, ciutadà de Bar¬ celona, en el qual es trobaren dos llits amb els seus paraments, i manà a dit administrador i arrendador de dit hospital que, des d'ara fins a la festa de Pàsqua, fes fe de la dotació de dit hospital, sota pena de privació de l'administració, A la capella del Camí sabem que el beneficiat era Pere Fuster, però estava absent ; i, cosa nova interessant, hi havi-^ un altar de Sant Macari en dita capella, el qual es trobà de pedra i consagrat; amb cinc llenços i una casulla de tela blanca amb el seu parament. De la capella de Rosanes no en diu res, car l'espai dedicat a ella restà en blanc 4. Pot leferir-se les petites tovalloles a que des del segle xiii anaren se- parant-se dels corporals, per a fer l'actual servitud dels purificadors i de les anomenades animetesj per a administrar la comunió es prenia el copó o ci- bori amb una d'aquestes tovalloles ; es guardaven amb els corporals sobre l'altar o en estoigs a propòsit. Gudiol, op cit., pàgs. 452 i 453. 5. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, 19, fulls 180 i segs. MiSE2CMiDaoeasl;—ntm.glà,(claixsé). dld[dtDL1aso2urueepmt6aluio]l.[1mreeat2ulilx8] D1.etal XVI-I. dfrlaegrp;emoilaselnsrts escuts 1403 140 25 142. 25 1425 147 147 4 1467 1479. |2 149 8 152 4set9mb7.r 153 23 abril abril juliol juliol 23 4 31 3setmbr juliol juliol juliol octubre octubre octubre octubre 31 31 31 15 15 15 15 10maig setmbr juliol juny maig juliol 6 29 27 4 25 13 3 octubre MiSCaaacmnrití. SEDGLDXAURGEVLINT Sta. Sant Camí Rosane Cdemíl Joan Cdaemlí doer Macri Cdaemlí vicar dCaemlí Mari rector do;vmicearr Mac ri rector vicari domer dMaeril vicari rector domer dJoean Mari rector vicari vicari vicari do;vmicearri Sa;vicnarti vicari Mac ri Mari dsuebtil vicari vicari vicari ;vreiccatorr vicari Mac ri S'laecntotr,domer Mari Jo;an vicari Mari Sta. Sant Santa Sant Santa S'ant Santa Sant Santa Granyea Llorad. Gurian.s SdGaolceelerarn F ers Canls Gabrie.l Bruge Uyar Guilem Talde.s Vigatà Restaci. Roca PdBernlegaue.r Monbeli CampCortina. Arboné.s Argemi Menstral Fuster Pradel Roca BalmesPBaritnomóe.su CBartoomleu Jaumr Moixn.s SFraarnocveis Fcanter. Vinyes Casel. 1Pom.er Valès D^ECLSIÀT L ISTA Bernat Bernat Antoni Pere Antoni Pere Bernat Pere Andreu Feliu Antoni Ponç Pere Bernat Guilem Guilem Pere Nicolau Pere 1376 1403 1403 1412 1412 1412 1413 1413 1420 1421 1421 1421 1425 1432 1432 1432 1436 1436 1440 1446 1446 1446 1447 1451 1462 1467 1469 1481 1485 1485 1492 1492 1492 1496 1498 Jaume Bernat Antoni Jaume Antoni Miquel Pere Gabriel Bernat Joan desmbr.e abril abril setmbr novembr novembr novembr novembr çenr junyjunyjn v juliol agost agost octubre agost desmbre setmbr octubre octubre octubre octubre novembr maig octubre març octubre octubre juliol juliol juliol abril maig 8 15 15 13 12 .... 12 14 14 27 18 18 18 31 14 14 12 21 9 9 14 14 14 ,.15 12 3 12 8 19 19 29 29 29 19 i LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA 122. A mitjans del segle XV (I- — A 15 d'octubre de 1447 el mateix Francesc Gotet, que ja havia visitat la parròquia de La Garriga l'any anterior, tornà a visi- tar-la. Per l'acta de la visita sabem que continuava essent rector Be¬ renguer Pla, prevere, que seguia en la cúria romana; de vint anys ençà serveix per ell i regeix la cura d'ànimes el discret Nicolau Me¬ nestral. El domer era Guillem Arbonés, prevere, absent, i per ell exercia el benefici el discret Jaume Pradell, amb llicència. El resultat de la visita l'església parroquial i anexes és molt a igual al de la visita de l'any anterior ; solament podem destacar que la custòdia dels àngels diu que era Jeta a manera d'un monument, i que encara no s'havia fet la reparació de la rectoria. Quan el visitador preguntà als parroquians sobre la conducta del vicari, contestaren que era bona ; en canvi, quan interrogà al Vicari sobre els parroquians,, digué bé de tots, excepte En Planell, Joan Camps, Francesc Illa, Pau Illa i En Palau i En Viusa i En Garrofa, els quals estan excomunicats; per això manà que fossin amonestats perquè es fessin absoldre, tant d'heretgia com de suspectes en la fe \ I l'esmentat Visitador trobà conflicte entre l'esmentat un cert vicari i l'esmentat servidor de la doma petita; i per això concordà i, amb voluntat d'ells, manà a un i altre, que l'esmentat Vicari tingués XXXIII sous pel servei que havia fet en l'esmentada doma en temps passats, pagat de la prorrata que retingué en poder seu amb voluntat de l'esmentat servidor, XX sous que està obligat a donar-li en la prò¬ xima festa de Nadal, i els restants XIII sous dit servidor restà obli- 1. El text que traduïm no és molt clar, però sembla que la traducció del sentit és la que liem donat. Recordeu que en aquell temps hi hagué el cisma provocat pel sínode rebel de Basilea i el antipapa Fèlix V ; d'altra seu banda, encara cuejava l'heretgia dels fraticelos o franciscans espirituals, ex¬ tremats rigoristes ; de totes maneres també podia ésser que les excomunions fossin un producte del malestar social de l'època, car aleshores estava en plena efervescència el moviment d'emancipació dels pagesos de remença ; una mena de revolució que culminà amb la sentència arbitral de Guadalupe, en 1492 ; els senyors eclesiàstics feren valdré tota llur força per defensar els seus drets i àdhuc fulminaren excomunions, sense altre motiu que la falta de pa¬ gament dels censos i prestacions que els devien els pagesos. Vegeu FJinojosa, op. cit., capítol VIII ; Soldevila, Hist, de Cat., II, pàg. 77. MARASME PARROQUIAL DEL SEGLE XV 243 gat a donar-los al Vicari dintre X dies. I l'esmentat Visitador manà al Vicari que,dintre X dies, donés i lliurés a l'esmentat servidor la part dels fruitsque li toqués, per raó de dita doma i amonaxian. Bs ben de notar que, després de llarg temps de silenci, ara torni a sortir mencionada la mongia. Consta, en l'acta de visita, que varen visitar-se els altars de Santa Maria i de Sant Martí ; en canvi restà en blanc l'espai destinat a ano¬ tar el relatiu a la capella i hospital de Sant Macari i a la capella del Camí. En referència la capella de Rosanes, diu que el beneficiat a encara era Pere Argemir, prevere, rector de l'església de Sant Llo¬ renç de Vall. Finalment consta que dit visitador concedí llicència a l'esmentat discret Jaume Pradell per a servir la dita doma, juntament amb el benefici de Sant Macari, durant un any des d'ara b. — En els arxius trobem notícia del vicari Bernat Roca, a 12 de novembre de 1451 del reverend Antoni Balmes, com a prevere ; vicari, a 3 de maig de 1462 ; tornem a trobar Antoni Balmes, pre¬ vere, vicari en l'escrivania de la cúria major del rector de La Garriga, per lo rector, des de 7 d'abril de 1466 ® fins a 10 de maig de 1467 ° ; a 12 d'octubre de 1467 trobem ja de vicari Bartomeu Pinós En una llista relativa a una taxació feta l'any 1469, consta que Bartomeu Coll, rector de la Guarrigua, havia de pagar tres sous i sis diners ® ; a i d'abril de 1474, menciona, com a vicari, l'esmentat 2. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, número 16, full 275. 3. Arxiu de can Terrés, pergamí 827. 4. Arxiu Històric de Protocols del Col·legi Notarial de Barcelona, Cap- hreu de rendes de la baronia de Centelles, relatiu a can Poy. 5. Arxiu de can Poy, número 16 ; a 16 de maig de 1466, acta 204 de l'ar- xiu de can Terrés i Rúbrica de can Caselles, número 63. 6. Arxiu de can Noguera, nrimero 9. 7. Número 97 de la Rúbrica de can Caselles. 8. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre de la Generalitat número 692, full 26 girat. En aquesta relació es menciona La Garrigua entre les parròquies de lo Deguanat del Vallès; la llista acompanya una lletra signada per l'Abat del Monestir de Sant Salvador de Breda, president de la Generalitat, de la qual extraiem els següents fragments : Al discret senyor En Pere Rocha, solicita¬ dor de les pecúnies de la subvenció. Bon Senyor: Segons experiència ha mos¬ trat, lo memorial de la taxació dels eclesiàstics, qui fou fet en l'any passat, no té lo compliment degut; e per çò és estat novament ab gran diligència en¬ tès en habilitar, modelar e verificar aquell, del qual, dins la present, vos trametam còpia ab lo original comprovada... Dada en Barcinona, a XVIIII de setembre de l'any MCCCCLXX. M. Abad de Sent Salvador. Los députais del General de Catalunya residents en Barcinona. 244 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA Bartomeu Coll i se'l torna a mencionar com a vicari a 6 de setem¬ bre de 1479 123. De la visita de 1492 i del rector Sarrovira a. — El dilluns dia 29 practicà altra visita de juliol de 1492 es a parròquia de La Garriga \ Com a coses interessants o novetats a la remarcar de l'acta de la dita visita, esmentem les següents : El domer major era Francesc Sarrovira, absent, de manera que per ell servia el vicari Jaume Jaumar ^ ; el domer menor es deia Miquel Picanter, pre¬ sent a La Garriga A la pica baptismal es guardava un vas, probablement apte per a batejar amb major comoditat ; diu que dkivant l'altar major hi ha dos grans candelers de ferro; parla de l'altar de Santa Maria i del de Sant Martí, el qual diu que estava sense res ^ Es molt interessant la següent nota que sembla que ens permet de precisar la data del retaule gòtic de La Doma ® ; Condemnà el Rector o domer major, perquè havia deixat de prestar el servei referent a una llàntia, a pagar cinc lliures, aplicables al retaule 0 a les obres de la dita església; i com que de les altres dues llànties solament en crema una, interpel·lat sobre la seva diligència, manà que totes tres llànties les fes cremar, segons estava obligat... 9. Al Llibre Estret, número 9, i en el document número 28 de l'arxiu de can Dachs. 10. Arxiu de can Terres, pergamí número 829. Era bisbe de Barcelona Pere Garcia, doctor en arts i teologia per la 1. Universitat de París ; no prengué possessió del bisbat fins al cap de tres anys. d'haver estat nomenat tal pel Papa Innocent VIII ; governà la diòcesi fins l'any 1505. 2. A can Terrés trobem mencionat el vicari Jaume Jaumar, l'arxiu de a 8 de març de 1481, pergamí 454, í a 18 de juliol de 1485, pergamí 830. En canvi, trobem mencionat un altre vicari anomenat Bernat Pomer a 15 de juliol de 1490 ; en l'arxiu de can Dachs, a 19 d'abril de 1496, en el pergamí 934 de can Terrés, í a 13 de setembre de 1497, en el pergamí 24 del mateix arxiu, com a vicari i notari de Ea Garriga. 3. Encara el trobarem en la visita de 4 de maig de 1498. 4. El text corresponent a aquesta visita. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, número 20, full 204, esmenta les visites fetes anteriorment pel senyot Jaume i per Pere Vinyes. 5. Vegeu número 131. MARASME PARROQUIAL DEL SEGLE XV 245 De la era el mateix capella de Sant Macan el beneficiat, absent, Francesc Sarrovira ; la capella hi havia una creu és de notar que a de fusta ® ; el visitador decretà que l'esmentat domer menor servís el benefici de Sant Macari, cobrant una terça part dels rèdits correspo¬ nents ; l'acta porta també el següent títol ; visita a Vhospital de La Garriga, però a sota no hi ha res. De lacapella del Camí era beneficiat el magnífic Senyor Pere àe Vinyes, absent, i, com que temps ha que no es complia el servei del benefici, el visitador el condemnà que aquelles vuit quarteres de for¬ ment, mesura de Granollers, que paga Joan Terrés, siguin embarga¬ des i es venguin; i el preu de les. quals s'inverteixi en compra d'orna¬ ments per a dita capella; i assignà al discret Jaume Jaumar el servei, consignant-li per salari quaranta-vuit sous, que paga al dit benefici l'es¬ mentat Terres. De la capella de Rosanes era beneficiat Miquel ^ Caselles., absent, i per elí el serveix el 'discret Jaume Jaumar; li manà que fes un capbreu dels rèdits del benefici i que el llmrés al discret Jaume Bosquets. b. — Çarrovira el trobem mencio¬ El rector Francesc Sarrovira o nat com apoderat d'Antoni Moixons, beneficiat de Sant Joan i a Sant Macari, a 19 d'octubre de 1485 ® ; acabem de trobar-lo com a domer major, absent, i beneficiat de Sant Macari en la visita de 29 de juliol de 1492 ; torna a ésser mencionat com a rector de La Garriga a 18 d'agost de 1492 ® ; en la visita de 4 de maig de 149S tornem a trobar-lo mencionat, com a beneficiat de Sant Macari i rector, absent ; a 27 de juny de 1499, amb els mateixos títols atorgà un establiment fet per lo Reverend Francisco Sarrovira, prevere, en Dret licenciât. Rector de Sant Esteve de La Garriga, a Pere Caselles, ballester, de La Garriga, de una peça de terra boscosa, situada en La Garriga, en lo lloc anomenat "La Remadera" a saber sota del Pou qu'es diu d'En Camps i limita a migdia ab un torrent, que alii és, anomenat de Sant Marti; de manera que la terra establerta restava en senyoria del Re¬ verend Rector de Sant Esteve de La Garriga Una nota que segueix 6. No es parla de la creu de ferro ; vegeu número 36. 7. Deu referir-se a Gabriel Caselles. Vegeu número 138. 8. Pergamí 469, del llibre Registre de l'arxiu de can Terrés. 9. Document 21 de l'arxiu de can Dachs. .10. Pergamí 182, de l'arxiu de can Terrés. 11. Calendari de 1817, número 46; la data, però, sembla equivocada; correspon, però, al llibre Registre de l'arxiu de can Terrés, pergamí núm. 474. ua LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA la dita referènciaprecisa més la situació de la peça, dient que a mig¬ jorn limita part amb el torrent de Sant Martí i part ab lo torrent de Pedres Blanques. 124. De les visites dels anys 1498 i 1500 a. — El divendres dia 4 de maig de 1498 es comença la visita a les esglésies de La Garriga Primerament es visità la capella de Sant Macari, de la qual continuava essent beneficiat Francesc Sarrovira, absent, de manera que com que ningú no servia el benefici, el visitador assignà una tercera part dels rèdits al discret Gabriel Caselles, vicari de l'església de La Garriga. Després visità la capella del Camí ; la qual, com que el beneficiat Joan Vallès era absent, estava servida per Gabriel Caselles, vicari. Finalment es visità la capella de Sant Joan de Torruella. L'endemà, dissabte dia 5, va visitar-se l'església parroquial. Es de notar que, després de visitar l'altar major, visità els ciris i llànties que estan davant de dit altar i trobà que es mantenen de devoció,, llevat d'un ciri que ha de mantenir Blancafort; al costat del l'altar hi ha dos grans, candelers de ferro; parla finalment d'un missal de pergamí, d'un salteri i d'una casulla blanca. Parlant de l'altar de Santa Maria, diu simplement que en l'esmentat altar no hi ha beneficiat. En darrer terme visità l'altar de Sant Martí, on, diu, tampoc no trobà beneficiat, £ per això manà als prohoms que fessin fer estovalles, cobertor i pal·li per al dit altar. El visitador manà que els parroquians que tenien les escriptures d'aquest benefici, que dintre de dos mesos les posessin en poder de la cúria del degà del Vallès. També manà que dins de dos mesos comprin un missal mixt...; que empavimentessin l'església dintre de sis me¬ sos...; que fessin una "capsa" d'argent on fos. guardat el Cos de Crist, en el sagrari ^,... l'argent de. la dita església no pogué visitar-lo- per raó de l'absència dels parroquians... 1. Continuava regint la diòcesi de Barcelona el bisbe Pere Garcia. També seguia el mateix bisbe quan es féu la visita de l'any 1500. Tant l'una visita com l'altra foren fetes per un delegat del bisbe. 2. Fins ara les darreres visites van dient que el Santíssim Sagrament era reservat en un copó de llautó. MARASME PARROQUIAL DEL SEGLE XV S47 El rector de la ditaesglésia és el discret tráncese Sarrovira, ab¬ sent; serveix per ell el discret Gabriel Caselles. Hi ha també en dita església cert domer, que s'anomena menor^ la qual obtingué el discret Miquel Picanter present, i que serveix personalment. Així mateix visità la casa de dita rectoria, la qual trobà molt deteriorada; per això adjudicà quaranta lliures per a la seva reparació: vint en el primer any i les restants vint dintre dels dos anys primer vinents; i manà em¬ bargar els fruits; intimà el dit Gabriel Caselles perquè els arrenda¬ taris no responguessin de les esmentades quaranta lliures sinó al degà de Granollers \ b. — El divendres, primer de maig de l'any 1500 tornà a ésser vi¬ sitada la parròquia de La Garriga. Com a dades interessants o no¬ vetats esmentades en l'acta corresponent, direm que el rector era Jaume Estanyol, clergue, absent ® i per ell serveix Valentí Toixones, pre¬ vere, amb llicència ® ; hi ha esment d'un missal estampat, és a dir d'un llibre incunable; parlant de l'altar de Sant Martí diu: com que no hi ha rèdits no es féu menció de reparació; quant a l'altar de Santa Ma¬ ria, diu que en dit altar hi ha un títol anomenat mongia, el qual, segons asseguren, constituïren els prohoms de dit lloc; per això manà, l'esmentat senyor visitador, sota pena á>e deu lliures, que els dits pro¬ homs presentessin la institució de dit benefici dintre de sis mesos; manà al rector que despengués vint lliures en la reparació de La Doma ; de la capella de Sant Macari diu que el beneficiat era Jaume Cristòfol Es¬ tanyol, absent, i que ningú no servia el benefici, per la qual cosa donà llicència a l'esmentat vicari Valentí Toixanes, per a servir-lo i rebre un terç de les rendes ; i, finalment, és de remarcar que no es diu res ni del clergue Gabriel Caselles, ni de la capella de Santa Maria del Camí, ni de Sant Joan de Rosanes 3. Ja hi la visita de 29 de juliol de 1492. era en 4. Arxiu Episcopal de Barcelona. Visites, 25, fulls 115 i següents. 5. Jaume Cristòfol Estanyol el trobem encara esmentat com a rector, a 28 d'octubre de 1500, a l'arxiu de can Dachs ; a 26 de gener de 1504 el tro¬ bem a La Garriga autoritzant un establiment a favor del reverend Gabriel Caselles ; vegeu número 133. 6. Pere Valentí Toixanes o Toixones, el trobem esmentat com a vicari autoritzant él testament del monjo Guillem Comerma, que estava m.alalt, a 26 de juliol de 1501 ; pergamí número 835 de l'arxiu de can Terrés ; el tro¬ bem essent beneficiat de la mongia, a 2 d'agost de 1503, vegeu número 134 ; el tornem atrobar esmentat en un establiment d'il de febrer de 1505, per¬ gamí 477 de l'arxiu de can Terrés ; vegeu, més endavant, número 135. 7. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, volum 27, full 8. CAPÍTOL SEGON El retaule de La Doma, dedicat a Sant Esteve 125. La predeHa í Ies portes laterals. 126. El tauló central del retauló. — — 127. Els taulons laterals del retauló. 128. Les polseres i acces^ — soris del retaule. 129. De l'escola Huguet=Vergós. — 130. L'opinió — deis mestres d'arqueologia. — 131. Qui féu construir el retaule. — 132. Dels perills que han amenaçat el retaule. 125, La predel·la i les portes laterals El retaule de La Doma es compon de dues parts desiguals, clara¬ ment dir : segons la manera comuna als retaules gòtics ; és a separades, la part baixa, que comprèn la predel·la i dues portes laterals ; i la part alta, que comprèn el retauló i les polseres. Les anirem descri¬ vint detalladament Les actes de les visites pastorals del segle xvi semblen confirmar el que direm La predella o bancal, que és la partcentral inferior del retaule, seria prolongada i poc alta, car no acostumava a tenir ni un metre d'alçada ; probablement descansava sobre la mateixa mesa de l'altar. Al mig de la predella és probable que hi hagués un sagrari, com un cos sortint, a manera de prisma semipoligonal, amb trepats i calats ; el qual s'obriria probablement pel darrera o retroaltar, on s'aniria a 1. Per aquesta descripció seguim, sovint emprant les mateixes paraules del mestre, la descripció genèrica que dels retaules gòtics fa mossèn Josep Gü- diol cunill, prevere, en la seva obra Nocions d'Arqueologia Sagrada Cata¬ lana. Vic 1933, pàgs. 442 i següents. 2. Vegeu Pacta de la visita de l'any 1508. EL RETAULE DE LA DOMA 249 través de les dues portes laterals, de les quais parlarem tot seguit A cada costat del sagrari hi hauria dues figures isolades, dintre de compartiments separats i rematats amb relleus daurats a manera d'arcs i fullatges gòtics. Aquests compartiments serien més estrets que el •sagrari, car tenen uns trenta-dos centímetres d'amplada, i restava així nn espai central més ample destinat al sagrari. De la predella, dissorta¬ dament, no ens resta més que la part superior dels dos compartiments laterals extrems i uns petits fragments dels altres dos immediats. La resta fou mutilada, com veurem En un dels esmentats compartiments, el de l'extrem del costat de l'epístola, apareix una figura anciana viril, amb llarga barba i bàcul ; sembla que es tracta de la representació de Sant Macari, abat L'altre fragment conservat, que és el de l'extrem del costat de l'evangeli, ens presenta el bust de Sant Miquel Arcàngel, com un àngel guerrer armat. Prescindint dels arquets superiors, aquests fragments no passen de trenta-tres centímetres d'alt. Els fons són estofats d'or, d'un dibuix menut i molt sortit, anàleg al de les portes laterals ; és. distint de l'es¬ tofat d'or de la resta del retaule Quant al centre de la predella, ara ocupat per la figura del Crist Sofrent o Ecce Homo, els compartiments immediats representaven la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista en actitud adolorida, contem¬ plant Jesús. En canvi, en el retaule de La Doma, els compartiments immediats al central, si hem d'atenir-nos als petits fragments que en resten, no representaven pas ni la Mare de Dén ni Sant Joan. En un d'ells surt una petita banderola amb una creu vermella ; en l'altre, que és el de la banda de l'evangeli, es veuen uns objectes que bé podrien ésser els finals d'un manat de sagetes. Això sembla, doncs, confirmar que al mig de la predella hi havia el sagrari. 3. Mossèn Gudiol fa notar que els sagraris gairebé sempre eren interior¬ ment pintats de blau amb estrelletes blanques, i, algunes vegades, també en carmí amb estrelletes. daurades. Precisament des de finals del segle xv és quan el sagrari ocupà el mig de la predella ; en aquest lloc solia representar-se La Pietat, o sigui Jesús sofrent, una mena à'Ecce Homo, com en el retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla de la Catedral de Barcelona. Vegeu més endavant número 129. 4.Vegeu número 132. 5. També pot representar Sant Antoni Abat i així bo afirma PoST en l'obra que mencionarem en el número 180. 6. Vegeu número 180. ^50 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA A cada costat de la predelîa i de 1'altar hi ha dues portes, també flanquejades i rematades per talles gòtiques en fusta daurada. En la porta de la banda de l'evangeli hi ha tota la gran figura de Sant Pere^ sostenint amb la mà dreta una clau descomunal, i amb la mà esquerra un llibre, on es poden llegir perfectament dues dites evangèliques rela¬ tives a Sant Pere En la porta de la banda de l'epístola hi ha repre¬ sentada tota la figura de Sant Pau ; les inscripcions del llibre que sosté l'Apòstol i, en general, la figura estan molt desgastades, principalment pel frec d'empènyer la porta, car a través d'aquesta porta es podia fer servir la corda d'una de les campanes del campanar de La Doma. El fons de les portes és d'eslofat d'or, semblant al de la predel·la. La part pintada de les portes amida un metre setanta centímetres d'alt per quaranta-nou cefitímetres d'amplada. 126. El tauló central del retauló Dels tres cossos del retauló o part superior del retaule, el pany més representatiu és el superior central, de la crucifixió. Sobre un que fons estofat d'or representa l'escena presideix, en el cen¬ tre de la composició, el Crist crucificat, rígid, sense contorsions, amb una divina serenitat ; tot molt d'acord amb les representacions anàlo¬ gues del segle xv ^ ; a la dreta del Crist crucificat s'agrupen els per¬ sonatges que podríem anomenar els bons; a la seva esquerra hi ha els dolents i la Magdalena. Aquesta, agenollada al peu de la creu, coberta amb estudiades vestidures, lluint lliurement la rossa cabellera, abraça la creu ; prop d'ella quatre soldats, armats, es sortegen la túnica pel procediment de les palletes; un d'aquests soldats té la boca oberta, gai¬ rebé somrient ; un altre sosté la túnica morada ; tots ells van ricament armats ; més amunt el mal lladre, de pell obscura, i amb les cuixes 7. Són els versets 18 i 19 del capítol XVI de l'Evangeli de Sant Mateu, com era freqüent ja aleshores. 1. Josep Camón Aznar diu bellament que : En el siglo XV, el Cruci¬ ficado mantiene la misma expresión de éxtasis sufriente, pero con los múscu¬ los rígidos, seco y alto como una saeta, sin apenas contorsiones, pero dramᬠticamente descarnado de todo músculo que no haya sido herido y de toda mueca que no haya congelado una angustia. Cristo el más espiritualizado, convertido casi únicamente en esquema patético, alargado, en una distensión que es la de la muerte y que al mismo tiempo quiere alcanzar magnitudes di¬ vinas. Vegeu pág. 56 del seu llibre La pasión de Cristo en el Arte Español, Madrid 1949. EL RETAULE DE LA DOMA 261 trencades, ret la petita ànima, que se li escapa per la boca, a un seva petit diable ; prop d'ell un altre personatge, bru, està muntat sobre un cavall negre ; més enllà, Caifàs, vestit de bisbe, amb la cara poc afaitada, escolta el que li comunica un altre personatge, que amb la mà assenyala el Crist, i que està muntat sobre un cavall blanc. Fent sime¬ tria amb aquests dos personatges, a l'altre costat del Crist, n'hi ha dos més ; un d'ells, muntat en un cavall roig, armat amb una llança, i en actitud suplicant ^ ; més endavant, en posició simètrica a la del mal lladre, hi ha el bon lladre, Dimas, morent i lliurant la seva petita animeta a les mans d'un petit àngel ; els dûs lladres, en lloc d'estendre els seus braços, que dificultarien la composició, els tenen doblegats, per sobre del pal travesser de llurs creus respectives, i lligats al dors ; darrera del bon lladre un soldat es colpeja el front amb la mà, com penedint-se del que ha fet ® ; i finalment, fent simetria amb el grup de soldats i la Magdalena, trobem en el costat dret del Crist el grup de les santes dones i de Sant Joan Evangelista ; tots ells coberts amb folgats mantells ; una de les dones està en actitud suplicant, de cara a la creu ; altres dues dones i Sant Joan sostenen i aconhorten la Mare de Déu ; aquesta apareix en actitud dolorosa, amb els braços baixos i les mans juntes. Sens dubte aquest quadre és el millor del retaule, particu¬ larment per la seva composició tan ben estructurada. Amida, la part pintada, un metre vint-i-vuit centímetres d'amplada per un metre cinquanta-quatre centímetres d'alçada ; però, comptant la part tapada pels dossers i altres talles, amida un metre quaranta-cinc centímetres d'ample per dos metres deu centímetres d'alt. A sota del pany descrit hi ha el plafó principal del retaule ; podria titular-se l'exaltació de Sant Esteve pels apòstols. La part pintada i els marcs laterals tenen la mateixa amplada que la taula de la crucifi¬ xió ; però amida uns dos metres dotze centímetres d'alçada, si bé la part inferior central posteriorment fou retallada formant un ample quei¬ xal de mig metre d'alt per un metre cinc centímetres d'amplada * ; amb 2. Segons una pietosa explicació, Longí va guarir de la seva ceguera al mullar-se-li els ulls amb la sang i aigua que brollà- per la llançada del costat de Jesús. 3. En el retauló anàleg del retaule de Granollers, el centurió és aquell soldat que hem vist assenyalant el Crist, car allà és identificat per la dita evan¬ gèlica dels seus llavis, en llatí : cVerament Aquest era el Fill de Déu». que surt Vegeu Camón, opus cit., làmina 161. 4. Probablement aquesta mutilació féu incórrer Post en una lleugera inexactitud, car afirma, en contra de la realitat, que aquest plafó de l'exaltació .«5g LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA aquesta mutilació desaparegué el pedestal pintat, sobre el qual estaria Sant Esteve ; creiem que existia en aquest lloc un pedestal, perquè, ultra d'indicar-ho el capdavall de l'alba de Sant Esteve, aquesta espe¬ cialitat iconogràfica és la solució que es troba en el retaule de Grano¬ llers, el plafó anàleg ® ; la figura del jove diaca té la testa tonsurada, en va revestida amb alba i amb una rica dalmática d'or i vermell, i sosté un llibre amb la mà esquerra i una palma amb la mà dreta ; en la seva aurèola daurada es llegeix en relleu : Sant Esteve Protomàrtir. A cada banda del sant hi ha sis apòstols ; a la seva esquerra ocupa gairebé tot el primer terme la figura, de costat, de Sant Bartomeu^ segons resa la corona corresponent ; Sant Bartomeu sosté, amb les dues mans, el braç esquerre de Sant Esteve ; entre aquests dos sants surt la jovenívola testa de Sant loan Avagelista i la seva mà esquerra ; més enrera surten quelcom quatre testes, amb les següents inscripcions en llurs aurèoles : Sant Andreu, Tomas, Falip, Macias; es evident que aquest darrer nom equival al de Sant Matias, de manera que Post fa notar ® que hi ha ací una exactitud bíblica poc corrent en aquella època, en po¬ sar Matias ocupant el lloc que hauria correspost a Judas. A mà dreta de Sant Esteve, fent simetria amb la figura de Sant Bartomeu, apareix en primer terme, sostenint Sant Esteve, la figura barbuda de Sant Mateu beneit, segons diu la seva aurèola ; en posició simètrica a la de Sant Joan apareix, de cara, la testa de Sant Pere; darrera la figu¬ ra de Sant Mateu es retalla parcialment la de Sant Jaume menor; des¬ prés sobresurt una mica la testa de Sant Simon, coberta amb un capell vermell ; finalment, surten dues aurèoles que diuen, respectivament : Tadee i Sant Jaume. El fons del quadre, a cada costat, és en estofat d'or ; al centre és pintat ; el sòl representa un ric enrajolat. Les franges de les vores dels vestits dels sants figurats en les dues parts del tauló central apareixen quasi sempre en relleu daurat ; sem¬ blantment les aurèoles llurs. de Sant Esteve no és de majors dimensions que els altres, com seria d'esperar, diu. Vegeu A history, pàg. 418. Vegeu el número 182. 5. Precisament, d'aquesta coincidència de les dues taules, Rowland de- •duïa que la del retaule de Granollers estava col·locada en la mateixa posició relativa del seu conjunt. Post presenta sèries objeccions a la hipòtesi de Rowland en reconstruir la disposició del retaule de Granollers a base del re¬ íanle de Ea Doma. A history, pàg. 417. 6. Op. cit., pàg. 477. EL RETALLE DE LA DOMA 263- 127. Els taulons laterals del retauló Els taulons laterals del retauló representen, en una disposició ben- lògica, quatre escenes relatives a la vida de Sant Esteve criurem segons la successió cronològica dels fets que s'hi represen¬ ; les des¬ ten. El quadre superior del tauló del costat de l'evangeli és una mena d'aplicació popular del verset 8, del capítol VI, dels Actes dels Apòs¬ tols : I Esteve, ple de gràcia i fortitud, feia prodigis i grans miracles en el poble. Podria titular-se ; Sant Esteve exorcista. A l'interior d'una casa. Sant Esteve apareix en actitud de beneir un infant endi- moniat ; aquest està assegut en un bressol i porta urpes i ales de rata pinyada ; darrera del bressol hi ha una dona en actitud d'admiració í un dimoniet que s'escapa ; al fons de la porta deixa veure una cambra amb un llit de paraments ; a través d'una finestra es veu un trosset d'es¬ tofat d'or ; estan presents a l'escena, darrera de Sant Esteve, sis ho¬ mes i dues dones, amb toques i capells i vestits de l'època del retaule. La part pintada amida un metre quaranta-cinc centímetres d'alçada per vuitanta-dos centímetres d'amplada ; però el tauló té encara qua- ranta-vuit centímetres més d'alçada, que resten darrera del dosser del quadre ; i si a l'amplada s'afegeix la part tapada pels muntants de la talla, resulta que l'amplada total d'aquest pany és d'un metre amb- deu centímetres. El quadresuperior del tauló del costat de l'epístola és una espècie de glossa dels versets g i lo de l'esmentat capítol : Però s'alçaren alguns- dels de la Sinagoga dita dels Afranquits i dels Cireneus i dels Alexan¬ drins i dels de Cilícia i Asia, discutint amb Esteve; i no podien resistir a la saviesa i a l'esperit amb que parlava. Podria titular-se ; la predicaciá de Sant Esteve. Representa l'interior d'una sinagoga, al fons de la qual, sota un rosetó, apareix un objecte daurat, posat sobre un sòcol, en el qual es simulen lletres hebrees. A un costat del quadre. Sant Es¬ teve, sobre una tarima amb baranes, estàen actitud de predicar ; al seu davant, asseguts en bancs, onze homes apareixen en posicions in¬ tranquil·les, com si discutissin entre ells ; les seves mans són molt expressives. Les mides d'aquest quadre són iguals a les del pany de Sant Esteve exorcista. 554 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA El quadre inferior del tauló del costat de l'evangeli és una repre¬ sentació plàstica dels versets 55 al 60, del capítol VII, del llibre dels Actes dels Apòstols : I com Esteve fos ple d'Esperit Sant, fixant la ■vista én el cel, veié la glòria de Déu i Jesús dempeus a la dreta de Déu; i digué: Heus aquí, veig els cels oberts, i el Fill de l'home dempeus a la dreta de Déu. Llavors, clamant amb gran cridòria, es taparen les orelles, i envestiren unànimement contra ell. I havent-lo tret fora de la ciutat, l'apedregaven: i els testimonis dipositaren llurs mantells uls peus d'un minyó, que s'anomenava Saule. I apedregaven Esteve que invocava i deia: Senyor Jesús, rebeu el meu esperit. I flectant els ge¬ nolls, clamà amb forta veu, dient: Senyor, no els imputeu aquest pecat L'escena, doncs, podria titular-se : el martiri de Sant Esteve. El sant està agenollat ; una pedra romp la coroneta del crani ; la testa està encarada cap al cel, on unes petites figures representen el Pare Etern i el Fill, dret a la seva dreta ; totes dues figures estan voltades per uns dibuixos exòtics que representen la glòria ; darrera de Sant Esteve sis homes estan en actitud d'apedregar-lo ; dos d'ells porten els rocs a la falda ; darrera dels testimonis hi ha les muralles i les cases de Jeru¬ salem ; prop de les muralles el jove Saule aguanta els vestits ; en el paisatge hi ha alguns petits pins i altres plantes ; al fons hi ha esto¬ fat d'or. La part pintada d'aquest tauló amida també vuitanta-dos cen¬ tímetres d'ample per un metre quaranta-vuit centímetres d'alçada. Finalment, el quadre inferior del tauló lateral del costat de l'epís¬ tola representa l'escena de la invenció del cos de Sant Esteve A primer "terme apareix mig descolgat el cadàver del sant, voltat de flors ; sota del seu cadàver se'n veuen altres tres ; dos peons estan desen¬ terrant-los, excavant la terra amb aixades ; el bisbe Joan, de pontifical, beneeix ; al seu davant un acòlit aguanta un llibre obert, un clergue 1. Tots els textos dels Actes dels Apòstols, citats en aquest número, -són extrets del volum- XIII de La Sagrada Bíblia, de la «Fundació Bíblica Catalana», Barcelona 1929. 2. Explica Dom Guéranger, O. S. B., en L'Année Liturgique, que un dels més cèlebres esdeveniments del segle fou la troballa del cos de Sant Esteve v Protomàrtir. Tingué lloc a Cáfarmagala, junt a Jerusalem, el dia 5 de desem- ber de l'any 415. El prevere Lluciá fou avisat en somnis del lloc on es trobava el cos. El bisbe de Jerusalem, anomenat Joan, havent convocat els bisbes i preveres de les ciutats veïnes, anaren al lloc designat ; i, un cop excavada la 4;erra, trobaren l.a tomba del protomàrtir Sant Esteve, de Gamaliel, de Nicode- mus i d'Abibas, de les quals sortia suavíssim perfum ; el poble, assabentat del fet, concorregué al lloc esmentat i molts malalts guariren per intercessió •del Protomàrtir. EL RETAULE DE LA DOMA 255 sosté el bàcul, altres cinc formen en el seguici episcopal ; dar¬ persones rera d'ells surt un fons estofat d'or ; al costat del seguici, uns altres personatges, joves, però tonsurats, revestits de capes pluvials, aguanten nna creu processional, dos ganfarons, amb una creu blanca sobre drap vermell, i dos cirials ; i, encara, abans de les muralles de Jerusalem que tanquen aquest costat del quadre, surten altres tres caps. Les mi¬ des del quadre són les mateixes que les del quadre del martiri de Sant Esteve. És de notar que l'escena de la invenció del cos de Sant Esteve es troba també de manera semblant en les taules del retaule de Gra¬ nollers. 128. Les polseres i accessoris del retaule a. Els esmentats tres taulons de la part — o superior del cossos retaule, estan emmarcats verticalment per obres de talla daurada, re¬ produint unes construccions calades, prismàtiques, de planta triangu¬ lar i rematades cogulles. Hem vist que cada un dels tres taulons està en subdividit dos compartiments, panys o eases, superposats ; els quals en es troben separats entre sí, transversalment, per capcers o dossers, de fusta daurada, representant unes filigranes d'arcs lobulats i tallats amb molta finor. Els tres cossos rematen, per dalt, amb un bell i complicat fris d'arcs canopials, pinyes de fusta, o cogulles, tallats en fusta i dau¬ rats ; constitueixen una fronda o xambrana de califat. b. D'acord amb — l'especialitat dels retaules gòtics de Catalunya, el retaule de La Doma està emmarcat per polseres, guardapols o para- pols, que formen una mena de marc, fet per unes posts inclinades, que segueixen les parts superiors del retaule i baixen pels costats del retau- ló, acabant, abans d'arribar a baix, mitjançant un treball de talla dau¬ rada. Les polseres tenen trenta-tres centímetres d'amplada ; sobre el seu bonic estofat d'or hi ha diferents figures. A la part superior central hi ha una petita escena de l'Anunciació ; amb la Verge i l'Àngel age¬ nollats i lluint amples mantells ; al mig de l'escena un gerro aguanta un pom de lliris ; i no hi manca el petit colom representatiu de l'Espe¬ rit Sant A la part superior transversa] del costat de l'epístola hi ha representat el bust d'una santa màrtir ; a cada costat d'ella hi ha l'escut 1. Es de notar que també es troba en una situació semblant l'escena de TAnunciació en el retaule de Santa Tecla i S'ant Sebastià de la Catedral de -Barcelona. 256 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA reial o : les barres vermelles sobre fons daurat ; l'escut està rema¬ sigui tat per diadema reial. A la part superior transversal dei costat de una l'epístola hi ha el bust de la figura del Sant Àngel Custodi del Regne, portant una espasa en la mà dreta i una corona reial d'or a l'esquer¬ ra ^ ; a cada costat de l'Àngel hi ha altres dos escuts reials. A cada un. dels fragments del guardapols, que pugen des dels dos fragments supe¬ riors últimament esmentats fins al fragment superior central, hi ha un altre escut reial. Les dues grans polseres laterals presenten una estruc¬ tura anàloga : al capdamunt un escut reial ; després una de les figures dels Sants Metges, Cosme i Damià, sobre un pedestal simulat ; a sota segueix un altre escut reial ; més avall una altra figura sobre un pedes¬ tal figurat ; i, finalment, a sota, un altre escut reial. El Sant Metge de¬ ia polsera del costat de l'evangeli porta un pot a la mà ; el del costat de l'epístola porta una capsa amb compartiments i una espècie de mà de morter ; ambdós van ben abillats i duen coberta la testa amb curiosos; capells. Les altres dues figures de les polseres laterals representen dos bisbes de pontifical ; el del costat de l'epístola porta un llibre ^ ; el del costat de l'evangeli no porta cap llibre, i al costat dels seus peus surt la testa d'un drac Cada una d'aquestes polseres laterals està com¬ posta de dues parts ; la superior amida un metre seixanta-vuit centí¬ metres d'alçada ; la inferior un metre vuitanta-cinc centímetres d'al¬ çada. c. — El retaule de La Doma els sis és construït en fusta d'alba ; plafons del retauló són construits totalment independents, en unes posts d'un centímetre i mig de gruix reforçades, pel darrera, amb marcs de mitges mosses i travesses emmetxades amb codornelles ; els plafons superiors es lliguen amb els inferiors mitjançant tascons de fusta ; i, tot el retauló es sostenia dret per estar clavat a tres grosses bigues transversals, clavades pels caps a les parets laterals de l'església Els junts de les fustes són coberts amb tela encolada ; el pintat ve després de diverses capes de guix ; sembla que la pintura és al tremp d'ou seguint la tècnica italiana de pinzellades fines de color espès ; es És de remarcar que el Conestable de Portugal, rei dels 2. Catalans, amb el de Pere IV, fou molt devot del Sant Àngel Custodi del nom Regne. Vegeu, el número 154. 3. Podria representar Sant Sever. 4. Podria representar Sant Narcís, d'acord amb la descripció que en fa Mossèn Gudiol, opus, cit., pàg. 615. 5 I.a biga més baixa fou mutilada juntament amb el retaule. ' < ' iV5i'*^V - '* ^":"