CAPÍTOL TERCER Comença el segle XVI 133. De mossèn Gabriel Caselles. 134. De la mongia de La Garriga. — 135. De l'església de La Doma, segons la interessantissima visita pasto= ral de l'any 1508. — 136. Dels sacerdots de la parròquia, i dels parro= 'quians, en 1508. — 137. De les capelles de La Garriga en 1508. — 138. De les visites dels anys 1511 i 1513. 133. De mossèn Gabriel Caselles Mossèn Gabriel Caselles el trobem mencionat com a vicari de La Garriga a 29 d'octubre de 1492 ^ ; a 6 de maig de Gabriel Caselles, prevere, vicari per lo rector, dictà una sen¬ 1495 l'esmentat tència arbitral ^ ; l'hem trobat en la visita de 4 de maig de 149S de vicari, i de servidor del benefici de Santa Mariadel Camí ; continuava essent vicari del rector de La Garriga a 6 de desembre de 1499 ^ ; amb una intermitència a 28 d'octubre de 1500 tornem a trobar Gabriel Gaselles, vicari i notari sustitut del Reverend Jaume Cristòfol Esta¬ nyol, Rector de La Garriga ® ; continuava, com a vicari, autoritzant testaments, a 6 de desembre de 1500, i a 11 de juny de 1501 ® ; a 11 d'agost de 1501 el trobem amb títols anàlegs ^ ; a l'arxiu de can Poy hem trobat aquesta referència : presos los dits testaments per Gabriel Gaselles, beneficiat de Rosanes, regint les escriptures del Rector de La Garriga; el primer, en ig octubre de 1301, i lo altre, als 26 octubre. 1. Llibre Registre de l'arxiu de can Terrés, pergamí 831. 2. Arxiu de can Poy, número 21. 3. Arxiu de can Terrés, pergamí 453, establiment. 4. Vegeu la visita del primer de març de 1500. 5. A l'arxiu de can Dachs. 6. Arxiu de can Terrés, pergamins 832 i 833. 7. Rúbrica de l'arxiu de can Terrés, número 23. m XX. - 1. Detall de les cresteries i de la polsera superior del retaule de La Donia [128] (clixé Mas). — 2. Sant Miquel Arcàngel ; fragment de la predella muti¬ lada del retaule de La Doma [125] (clixé Benítez). 3. Sant Macari, abat (?) ; — ,.22 un altre fragment de la mateixa predel·la mutilada [125] (clixé Benítez). COMENÇA EL SEGLE XVI S69 també 1501; autoritza un debitori a 2 de novembre de 1501 i un tes¬ tament a 24 de desembre de 1501 A 9 de març de 1502, Gabriel Caselles era rector d'Aiguafreda, i, trobant-se malalt, atorgà testament a Aiguafreda mateix ; entre altres coses, diu que vol ésser enterrat a La Garriga ; llega al seu germà Pere Caselles uns censáis i deu lliures ; llega a la seva neboda Rafaela quinze lliures i, pels serveis prestats, els mobles del testador ; llega tres sous i sis diners al bisbe ; i, finalment, institueix hereus els pobres de Jesucrist L'acte número 44 del Calendari de iSij, de l'arxiu de can Ter¬ rés, refereix un acte clos en pergamí i rebut poder del Reverend en Jaume Cristòfol Estanyol, prevere i rector de La Garriga, a 26 de gener de 1504: Establiment fet per Salvador Gol, àlias Rosselló de Munt; Justina, sa muller, hereva del Mas Rosselló de Munt i Pere Rosselló, fill dels dits cònjuges de La Garriga; al Reverend Gabriel Caselles, prevere, beneficiat del benefici de Sant Joan de Rosanes, de La Garriga, com a llega i privada persona, i no de diners de la Iglesia; de una peça de terra erma, situada en La Garriga, en lo lloc dit La Ventosa: Termena, a orient, amb Mallol i part amb dit Rosselló de Munt; a migdia, ab lo mateix Rosselló de Munt; a occident, ab lo mencionat Rosselló, mediant torrent, i part ab honor del Doctor Valentí Tuixones, prevere i monjo de la Iglesia de Sant Esteve de La Garriga, a la mateixa mongia establert per los dits Rosselló de Munt, i a tre- muntana ab la mateixa mongia i part ab dit Mallol; ab entrada de tres lliures; a cens anual, en lo dia de la Circuncissió del Senyor, de dos sous El mateix Gabriel Caselles apareix encara com a vicari a 20 d'oc¬ tubre i a 21 de novembre de 1504 " relativa a ; en una ressenya 26 de maig de 1504 es diu que Gabriel Caselles era beneficiat de Sant Joan i Sant Macari, i que més tard fou rector d'Aiguafreda ; intervé titu¬ lant-se beneficiat de Sant Joan de Rosanes, en una venda de 18 de març de 1505 i amb anàleg títol, però precisant que actua ab lli- 8. Arxiu de can Terrés, pergamins 1187 i 834. 9. Arxiu de can Xerrés, número 886. 10. Una nota posada després d'aquest resum de la Ri'ibrica, diu : en lo Llibre de rebudes de 1571 a 1607 se encentra haver-se pagat lo mencionat cens, quan ja la peça de terra era de can Caselles. 11. Arxiu de can Dachs. 12. Arxiu de can Xerrés, pergamí 475. 18. Arxiu de can Xerrés, pergamí 941. ^70 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA ■cència del rector de La Garriga, autoritza testaments a i6 i 19 d'oc¬ tubre de 1505 ; apareix en una venda de 20 de setembre de 1507 En l'acta de la visita pastoral de 31 de juliol de l'any 1508 trobem ■el reverend Gabriel Caselles substituint el domer i el beneficiat de Santa Maria del Camí, i servint personalment el seu benefici de Sant Joan de Rosanes ; el bon senyor no era gaire ben vist en el poble, car de Gabriel l'acta de la dita visita diu que el visitador trobà la persona Caselles, servint la doma, suficient honest, molt notat i maldit en el poble i la seva mala opinió es de veure en el llibre secret En les visites dels anys 1511 i 1513 es repeteix que Gabriel Caselles era beneficiat de Rosanes ; que estava absent i que el substituïa «1 clergue Pere Vila. Tornem a trobar el reverend Caselles a La Garriga autoritzant una venda a de 1515, com a regent de la escrivania de la 8 de gener rectoria de La Garriga i en una venda atorgada a 8 d'abril de 1516 ; es titula beneficiat de Sant Joan de Rosanes en uns establi¬ ments autoritzats a 6 de març i i de maig de 1520 ; és esmentat com a vicari a 3 de desembre de 1520 i com a beneficiat de Sant Joan «de Rosanes, a 25 d'octubre de 1521, i a 10 de gener de 1522, en un establiment ; finalment el trobem en un testament a 25 de juliol de 1522 Ací va bé de providència presa pel visitador de la remarcar una parròquia de La Garriga, a 8 de setembre de 1562 : Aiximateix ordenà que Antic Caselles, de dita parròquia, el qual té en el seu poder les escriptures autoritzades per Gabriel Caselles, com a vicari que fou de la dita parròquia, i en nom del rector de la dita església, que dintre de XL dies retorni dites escriptures al rector, 0 al seu vicari, que actual¬ ment són de la mateixa església; sots pena d'exconmnió 14. Arxiu de can Poy. 15. Del mateix arxiu Poy. 16. Vegeu número 187. 17. Vegeu número 138. 18.- Arxiu de can Terrés, pergamí 943. 19. Arxiu de can Poy. 20. Arxiu de can Terrés, pergamins 486 i 485. 21. Número 19 de l'arxiu de can Dachs. 22. Arxiu de can Terrés, respectivament, números 30, 838 i 1198. 23. Arxiu de can Poy. 24. Vegeu número 145 ; Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, volum 40, full 212 girat. COMENÇA EL SEGLE XVI 271 134. De la mongia de La Garriga Concordant amb el que diu l'aeta de la visita pastoral de l'any de setembre de l'any 1500, després de llarg temps 1500, a 12 d'estar vacant, va conferir-se el benefici perpetu i simple, o mongia, sota la invocació de Santa Maria, a Guillem de Comerma ^ ; per mort d'aquest va conferir-se a Joan Riera, a 27 d'agost de l'any 1501, en la quai col·lació es diu que l'esmentat Riera era del genere del fundador de l'esmentat ofici de la mongia, però està equivocat, car en la presentació precedent a dita coUació no es refereix tal cosa; potser la veritat fou que Joan Riera era garriguenc, de can Riera, i, per tant, del gènere dels patrons del benefici A 2 d'agost de l'any 1503 Pere Valentí Toixones, fou nomenat beneficiat del benefici o mongia instituït en l'altar de Santa Maria, per haver-lo renunciat l'esmentat Riera. En les col·lacions del segle xvii s'aclareix quins foren els patrons del benefici, però s'enterboleix la nomenclatura, car si fins aleshores es parla sempre de la mongia de l'altar de Santa Maria, ara es parla del benefici de Sant Esteve, anomenat mongia de l'església parroquial de Sant Esteve de La Garriga. A 17 de febrer de 1603, després de llarg temps d'estar vacant, havent estat provist, per autorilat apos¬ tòlica, a favor del clergue Miquel Soliva, aquest prestà l'obediència canònica. Al cap de poc l'esmentat Soliva renuncià el benefici i fou con¬ ferit, a 31 d'agost de 1607, a Miquel Boïgues, clergue, i s'anomenà, tam¬ bé, mongia sots invocació de Sani Esteve en l'església parroquial de La Garriga; però diu que aquesta col·lació es féu sense el consentiment dels patrons i que, per això, la precedent col·lació nc tingué eficàcia i fou nomenat Damià Casanoves per al benefici anomenat de la mongia sots invocació de Sant Esteve, fundat en dita església. Per mort de l'esmentat Casanoves, fou feta col·lació a 3 d'abril de 1634, ^ favor de Pere Puig, prevere, domer menor de dita església per presentació dels jurats de dita parròquia, que es diuen patrons i 1. Hem vist enel número 124 que el vicari Valentí Toixones autoritzà el testament del monjo Guillem Comerma, estant aquest malalt, a 26 de juliol de 1501. 2. Vegeu número 89. 272 LA RENOVACIÓ DE L A. PARRÒQUIA defensors del benefici anomenat mongia; per mort de Pere Puig, fon feta collació a favor de Bartomeu Roger, prevere, per presentació dels procuradors dels Cònsuls, Batlle i Obrers de dita parròquia; havent mort l'esmentat Roger fou feta col·lació a lo de gener de 1653 a favor de Jaume Blancafort, prevere, de Barcelona. En arribar a aquest punt, Campillo ^ diu : Vistos els índexs- de¬ ies col·lacions, no he trobat cap altra col·lació de l'esmentada mongia i és de notar que ni en les antigues ni en les modernes visites no es- fa cap menció de tal mongia ^ i per això es presum extingida o aban¬ donada. No obstant, hi ha un procés començat a 22 de juny de i6j8 entre Jaume Serra, prevere, i Antoni-Joan Blancafort, clergue, en el qual encara que fou articulat, tanmateix no es troba cap sentència ni provisió. Nosaltres hem estat mes afortunats que Campillo i hem tro¬ bat major notícia de la dita qüestió ®. 135. De Tesglésia de La Doma segons la interessantís- sima visita pastoral de Tany 1508 Sembla que des del temps del bisbe Ferrer d'Abella, l'any 1336, cap bisbe de La practicà personalment la visita pastoral a la parròquia no Garriga durant el restant del segle xiv i tot el segle xv. En 1508 -regia la diòcesi de Barcelona Enric de Cardona ^ ; i el dilluns XXXI de juliol de l'esmentat any MDVIII, l'esmentat Il·lustríssim i Reverendíssim Senyor Electe, prosseguint la seva visita tantes vegades esmentada, pujà personalment a l'església parroquial de Sant Esteve "de La Garriga". L'acta de la visita és molt llarga i mo-lt detallada Exposarem primerament les coses interessants relatives a l'església parroquial. 3. El qual hem anat seguint en les notes d'aquest número, extretes del seu .Speculum de l'Arxiu de la Seu de Barcelona. 4. Això no és del tot exacte, car solament deu referir-se a les visites posteriors la collació últimament esmentada. a 5. La publicarem més endavant. 1. Per no comptar l'edat necessària no pogué ésser consagrat bisbe e bastant bona grandària, que és admi¬ nistrat de certa bacina que els prohoms de Sanl Macari passen per l'església i pel cementiri el dia de tots els difunts; també trobà X ciris petits, en dos. brando'ners, els quals es mantenen d'un bací i d'altre cert dret que acostuma de servir per dits ciris. Entre els llibres menciona un llibre missal imprès en paper, nou. És molt interessant de constatar que el bisbe electe trobà quatre cam¬ panes, dues de grans i dues. de petites, enel campanar, i una canvpaneta en de dintre l'església; aiximateix un rotlle amb Villi campa¬ la paret netes; aiximateix una campaneta portàtil. Consta que el visitador manà de reparar les dites campanes del campanar. Finalment hi ha esment d'una llanterna, d'un salpasser, d'un hostier i d'unes canadelles de vidre. 5. Macip, segons el Diccionari Aguiló, pot significar : un jovençà que es troba encara en edat de créixer ; un home que està al servei d'altri, un criat ; i el que té cura d'alguna capella i capta pel Sant en les misses dels diumenges. COMENÇA EL SEGLE XVI 275 136. Dels sacerdots de la parròquia, i dels parroquians, en 1508 A. — En la visita pastoral de l'any 1508 consta que el rector és el venerable Jaume Estanyol, beneficiat de Barcelona en absència del qual serveix per ell el discret Gabriel Picó, de la diòcesi de Vic. Al final de la visita consta l'opinió que meresqué la persona d'aquest, dient : Trobà que la persona de Gabriel Picó, vicari, no era molt capaç per a tenir la cura d^ànimes, però era suficientment honest B. — Hi ha en dita església un altre curat, anomenat domer, el qual és Joan Castell absent, i per ell serveix el discret Gabriel Case¬ lles En aquest temps ja s'havia perdut la noció d'estar vinculada la Doma menor a l'altar de Sant Martí ; car parlant d'aquest altar, diu l'acta de la visita : No hi ha benefici ; diu també que l'altar és sense ara i sense corporals. C. — En canvi torna a aparèixer esmentat el monjo, dient : Hi ha ■un monjo en dita església, diu Valentí Toixanes que es present i servint per sí mateix; al bisbe electe no li semblà gaire hàbil l'esmentat Toixanes. És d'observar que en visitar l'altar de Santa Maria es diu que no hi ha benefici; emperò, després, es fa constar que el Senyor manà que els prohoms de âita parròquia li portessin la insti¬ tució de dia mongia, que diuen que té el títol en el mateix altar, i que ■mostrin les capitulacions fetes per ells, a fi que, un cop vistes, pugui deliberar per a confirmar-les 0 per invalidar-les. És molt de notar també que en aquesta visita trobem la confirma¬ ció plena de l'existència d'unes edificacions que s'anomenaren la mongia, en les quals vivia el monjo, car, ultra de constar que el bisbe electe visità la fàbrica de la casa del rector i altres cases del domer i del monjo, 1. Vegeu números 124 i 133. 2. En els arxius locals hem trobat esment d'un vicari anterior anomenat Pere Noguera ; el qual, a 9 de juny de 1505, autoritzà un testament, ressenyat amb el número 96 en la Rúbrica de can Caselles, i amb el pergamí núm. 478, de l'arxiu de can Terrés ; el trobem encara a 10 de de autoritzant març 1508, un establiment, segons referència de l'arxiu de can Poy. 3. Vegeu número 138. 4. Vegeu número 133. 5. Vegeu abans número 124. 276 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA diu, parlant de la fàbrica de l'església parroquial de Sant Esteve, que trobà ditafàbrica suficientment competent, i per això no manà res, sinó que en el portal on hi ha l'escala del campanar hi posin una porta, pany i frontisses, perquè no es pugui entrar des de l'església a la casa del monjo, ni de la casa del monjo a l'església. D. — Una altra novetat important és la següent: Visità l'altar de Sant Jaume; trobà dit altar— en el qual no hi ha beneficial —, de pedra, amb les estovalles ja descrites, sense pal·li ni cobertor, i està despullat; i ara fou eregit de nou; i ara es fa un retaule nou en ell E. — Com cada vegada que la visita pastoral era feta personal¬ ment pel bisbe, aquesta fou també molt detallada ; evidentment amb el sant propòsit d'inquirir tots els mals i de posar-hi remei. Així consta que el bisbe electe visità els parroquians de dita església parroquial. Convocat Pere Caselles, batlle, i Rafael Perera, àlias Pilicer, i Joan Noguera, jurats, i Joan Blancafort i Bartomeu Bressó i altres prohoms de dita parròquia, va trobar alguna cosa a notar contra els preveres i contra els seglars, però féu consignar les seves declaracions en un llibre secret. 137. De les capelles de La Garriga en 1508 A. — Amb una respectable agrupament urbà clara al·lusió a un edificat al voltant de la deu d'aigua termal, consta que, en 1508, el bisbe electe de Barcelona visità la capella de Sant M acari, dintre de la vila de La Garriga. Cal dir que la trobà un xic descurada ; no era tancada amb clau ; el beneficiat era el rector Jaume Estanyol, però, com que aquest estava absent, ningú no servia el benefici ; hi havia, encara, la creu de fusta, i una campaneta penjada a les parets de dita capella; dos candelers de fusta ; i una llàntia que cremava per devoció. El visita¬ dor assignà un terç de les rendes al vicari del rector, perquè servís en la capella de Sant Macari. Més avall, en l'acta de la visita pastoral, consta que l'esmentat senyor també manà, un cop vista la relació que se li féu de la manera de regir-se l'hospital de dita vila, que els fruits, rèdits i collites de dit 6. Potser és d'aquest retaule el fragment conservat fins avui, esmentat en el número 132. COMENÇA- EL SEGLE XVI 27r hospital romanguessin segrestats en poder del Degà del Vallès, mentre no se li mostrin la dotació i la institució âe dit hospital i se li doni raó de la seva administració, a fi que pugui còmodament proveir de saludable remei; i que s'intimi als censalistes.; i així tot seguit fou intimat a tots els censalistes que constaven. B. — Per primera vegada visita pastoral consta que es en una visità la en el veïnat de Sant Ger- capella dels Sants Gervasi i Protasi, vasi de dita parròquia. Traduïm a continuació tot el que diu Pacta referent a aquesta antiga capella : Trobà dita capella, apta; en la qual ■no hi ha beneficiat; hi ha l'altar de pedra, amb l'ara, sense corporals, ■unes esiovalles, sense cobertor, amb un pal·li de tela estampada; hi ha una llàntia de vidre; hi ha dues esquelles en la part superior de l'es¬ glésia, l'una molt antiquíssima ^ ; hi ha una casulla de "fustaneo" ■blanc, amb estola i maniple; hi ha una arca; en la qual hi ha un missal antiquissim, de cap valor (!). Manà extreure les bigues i la llenya, que hi havia a âintre, i tan¬ car-la, sota pena de L sous, dintre de sis dies; i que fessin una porta decent i que sigui tancada amb clau, perquè no sigui ocasió d'alguna malifeta, i que es faci dintre de VI mesos; i que no es posi res més en dita capella que pugui ésser inconvenient en un lloc sagrat, sots pena de V sous. C. — En la visita ade Santa Maria del Camí es parla de la capella Taltar major de Santa Maria, en el qual, diu, hi ha un benefici que •obtingué Joan Vall, clergue, en absència del qual, serveix el discret Gabriel Caselles prevere. Com a novetat cal esmentar que hi havia, sobre la teulada, una petita campana. D. — Finalment l'esmentat bisbe electe visità la capella de Sant Joan Baptista, dita parròquia, en el castell de Rosanes. Trobà la dita en capella ben conservada i ornada; el beneficiat era, segons hem dit Gabriel Caselles, prevere, servint per si mateix; potser per aquesta raó el visitador trobà bé totes les coses ; és de notar que hi havia una cam¬ paneta, l'església, i, sobre de la teulada, una petita campana; hi ha a un ciri de bona grandària i tres de petits, tots els, quals manté el senyor del castell de Rosanes; hi ha una llàntia de vidre, per a la qual un tal 1. Vegeu número 204. 2. Vegeu número 133. 3. Vegeu número 133. LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA Setmanal de Caldes paga un quarlà d'oli, i l'esmentat senyor del castell rep el dit oli i fa cremar-lo en dita llàntia els dissabtes a la nit i els diumenges i dies de festa de precepte. 138. De les visites dels anys 1511 i 1513 a. — A lo d'abril de 1511 ^ visità la parròquia de La Garriga el senyor Jaume Valls, visitador, el qual trobà que el rector 0 domer major és el discret Jaume Estanyol, prevere, beneficiat en la Seu de Barce¬ lona ^ i per ell serveix el discret Bartomeu Canut, de la diòcesi d'Ur¬ gell; i domer menor és el discret Joan Castells ^, absent, i per ell no- serveix ningú en aquests dies; i el monjo de la dita església és el discret Valentí Toixanes, prevere, absent i per ell serveix el discret La Vila. Diu que gairebé totes les coses les trobà tal com l'anterior visita i que s'havia complert el que es manà en aquella; així trobà feta la cortineta i reparat el peu d'un calze. En la visita de l'altar de la Mare de Déu diu : en el qual altar no hi ha benefici, però l'ofici de la mongia de la dita església diuen que té el títol en dit altar; manà que els pro¬ homs de dita parròquia tinguessin la diligència deguda per a fer con¬ firmar 0 anuUar els capítols fets sobre la dita mongia, dintre de dos mesos, sots pena de V sous. Més important és el que diu a continuació : A iximateix visità els altars de Sant Martí i de Sant Jaume, en els quals no hi ha benefici; manà que en l'altar de Sant Martí fessin una ara i un cobertor; i en l'altar ófe Sant Jaume es fes un cobertor; que ho fessin dintre d'e VI mesos sota pena de XX sous; i també manà que, amb concòrdia de tota la parròquia, es fes una bona capella en dit altar de Sant Jaume, a fi que no ocupés un altar en dita església, dintre d'un any, sots pena de V sous. Heus ací l'origen de la bonica capella fonda de La Doma Diu que en la capella de Sant Macari, en la vila, el beneficiat con¬ tinuava essent el reverend Jaume Estanyol i que per ell servia el vi- 1. Continuava en el govern de la diòcesi el bisbe electe Enric de Car¬ dona ; vegeu número 135. 2. Vegeu 3. Vegeu 4. Vegeu 5. Vegeu COMENÇA EL SEGLE XVI 279 cari esmentat ; de la capella de Sant Gervasi diu que està en bon estai; de la capella de Santa Maria del Camí esmenta que el beneficiat con¬ tinuava essent ® Joan Vall, clergue; i serveix per ell el discret Pere Vila, prevere, monjo de la dita església, segons assegura; de la capella de Rosanes diu que també continuava com a beneficiat Gabriel Case^ lles, prevere, absent, i per ell serveix el discret Pere Vila \ El visitador trobà l'església parroquial, en general, en bon estat; ■manà fer robes encerades per a les finestres útils de dita església ®; i que es. fes una capella decent de Sant Jaume, segons s'ha dit abans ; al rector li manà que fos reparada una porta mitjana, sobre Ventrada del celler, entrant a la coberta, i altres, reparacions necessàries; manà alguna reparació a la domeria ; i, en la mongia, manà que es fes la deguda reparació en la porta del mig i que es fes pany i clau per a tancar la porta novament feta per la qual es va des de la casa del monjo a les campanes. També visità l'hospital de dit lloc, el qual trobà com en la visita precedent; exhortà els parroquians perquè tractessin bé i misericordio- sament els pobres de Crist b. — Al cap de poc temps, a 3 d'octubre de 1513, visità l'església de La Garriga Andreu Pujalt, prevere, beneficiat en L'església parro¬ quial de Sant Esteve de la vila de Granollers... en virtut de la co¬ missió ell feta pel visitador general Joan Guasch a Es molt poc interessant l'acta d'aquesta visita, que contínuament es remet a l'an¬ terior ; repeteix que encara era indecís si la mongia tenia per títol l'altar de Santa Maria ; diu que el domer major i beneficiat de Sant Macari continuava essent el reverend Estanyol, absent; per ell ser¬ veix Miquel Valls prevere; és en blanc el nom de la diòcesi d'aquest vicari i el nom del domer menor ; en lloc d'aquest diu que servia el prevere Gaspar Santesmasses, i també està en blanc el nom de la 6. Vegeu número 137. 7. Vegeu número 133. 8. Segurament perquè fessin el servei de vidrieres. 9. Vegeu número 136. 10. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, volum 32, full 135. 11. Des de l'any 1512 era bisbe de Barcelona Martí Garcia ; havia estat professor de la reina Elisabet la Catòlica ; vell i malalt, el Papa li concedí bisbe auxiliar el mateix any de prendre possessió ; va retirar-se a Casp, la seva terra, on morí en 1521 ; bisbe auxiliar fou Guillem Ramon, de Vic. el seu Bol. Of. del Obisp. de Bare. Juny 1943. 12. Vegeu número 136. m LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA diòcesi d'aquest ; no diu res de la capella de Sant Gervasi ; de la del Camí diu que el beneficiat continuava essent Joan Vall " i que per ell servia Pere Vila, monjo; finalment, esmenta que el reverend Ga¬ briel Caselles, beneficiat de Rosanes, era absent, i que per ell també servia Pere Vila, monjo 13. Vegeu número 137. 14. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, volum 32, full 285. c API TOL QUA R T Constatant la prosperitat material de la Parròquia 139. MisceUànía parroquial. — 140. Del notari apostòlic Miquel Mar^ tines. — 141. Intervenció personal del bisbe Jaume Cassador. — 141 bis. Bertran Felip, constructor La Doma. a — 142. Construccions afegides a la nau central de La Doma. — 143. De la nau de Fepístola 1 altres coses adjacents. — 144. Dels interessants accessoris de I'es= glésía de La Doma. 139. Miscel·lània parroquial A. No hem trobat — de les possibles visites pastorals a cap acta la parròquia de La Garriga des de l'any 1514 al 1550. D'aquesta època els arxius locals esmenten un vicari de La Garriga anome¬ nat Bernat Pomer, a 26 de febrer de 1516 ; 15 de març i 16 de desembre de 1517 ; 10 de febrer de 1519 ; 9 de gener, 17 de febrer i 2 de desem¬ bre de 1520 ^ ; de 13 juliol de 1521 ; 12 d'abril de 1525 ; 31 d'agost de 1526 ; i encara a 4 de maig de 1533, autoritzant un establiment a favor del notari Miquel Martines, i a 23 d'agost de 1539, autoritzant un tes¬ tament ^ ; a 4 d'agost de 1541, trobem mencionat Mossèn Bernat Pa¬ rnés, arrendador de la rectoria i doma de La Garriga En el mateix any, a 16 de gener, trobem a La Garriga, com a monjo, mossèn Guillem 1. Aquesta darrera data és extreta del número 31 del Llibre Estret de l'arxiu de can Dachs. 2. Totes les dades relatives al vicari Pomer, llevat de l'esmentada del 2 de desembre de 1520, són extretes del Llibre Registre de l'arxiu de can Terres, successivament, pergamins números 946, 948, 950, 487, 490, 952, 492, 188, 489, 510 i 846. 3. Vegeu número 171. t-23 -m LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA Burgès, 1 dos sacerdots francesos anomenats mossèn Joan Forcada i mossèn Joan Menrial B. — Ès molt interessant un pergamí, aprovat, per la acte clos en Il·lustre Vicari General, Capitular, vacant de la Sede Episcopal, a z d'agost de 1527 en el qual, s'atorgà establiment fet per Joan Onofre de Junyent, clergue de Barcelona, obtentor de la Iglesia Parroquial de Sant Esteve de La Garriga a Jaume Sants, àUas Caselles, ballester, de La Garriga, de tota aquella peça de terra campa, ab sis oliveres, sL tuada en La Garriga, en lo lloc vulgarment dit lo Camp de la Iglésia, sota i bastant prop de la referida Iglésia de La Garriga, ds tinguda cinc quarteres; termena, a orient, ab la Riera del Congost, a migdia^ ab Joan Vilanova, àlias Rosselló de Sant Gervés, alou de la mateixa Iglésia, a ponent, part ab les feixes de terra de dita Iglésia, marge i cami mediant, i part ab la Doma de la mateixa Iglésia, de la qual és Domer lo Honorable Rafel Ubac, i a tremuntana ab Lluís Vilanova,, de la dita Parròquia de La Garriga, alou de dita Iglésia, que fou de Rafel Pau, de la mencionada Parròquia, mediant cami o rasa. Del qual establiment se segueix més profit a la Rectoria, que de cultivar-lo a pròpies expenses, per quant, per una part, les freqüents aigües que baixen de la muntanya, que allí és, lo destrueixen, i per la part de orient debasta lo mateix camp la Riera del Congost . Aquesta peça de terra és doncs, encara avui dia, perfectament ubicable per raó dels límits que s'esmenten. C. — Pot ésser cosa oportuna de mencionar ací una serie de se¬ nyories i censos de la rectoria de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, que, anys a venir, foren reunits en el patrimoni de can Terrés. Aquesta casa pagava al rector de La Garriga, per una peça, dita la Ramadera, a 29 de setembre, 6 diners, la qual peça de terra havia establert el rector Sarrovira, a favor d'En Caselles ® ; pel camp 4. Vegeu número 173. а. En realitat era bisbe de Barcelona Lluís de Cardona, 1520-1531. El resum publiquem és del número 47 del Calendari de 1817 de que l'arxiu de can Terrés, corresponent al pergamí 495. б. Trobem Onofre Junyent com a rector de La Garriga, a 8 de maig ia 2 d'agost de 1527. Vegeu que a 6 d'agost del mateix any era el seu substitut de notari Miquel Martines, Rúbrica de can Caselles, número 3. Vegeu nú¬ mero 140. 7. Una nota que segueix la relació diu que la part occidental d'aquest camp el posseïa, en 1816, en emfiteusi, Maties Fàuria que té la casa en lo Carrer Nou. 8. Vegeu número 133. PROSPERITAT MATERIAL de la Iglésia, a 2 d'agost, 7 sous, el qual camp és el que hem descriï en el paràgraf anterior d'aquest mateix número ; per la peça dita les Tries, a prestació de deltne; per la peça en los Horts, la major part de la rectoria de La Garriga, a prestació de delme; pel prat d'En Rosse¬ lló de Sant Gervasi, a prestació de delme; i per la peça de cinc quar- teres a Fontanelles, a prestació de delme D. És de notar que ja des de molt antic es troben a La Gar¬ — riga manifestacions de la devoció a la Mare de Déu de Montserrat. Heus-ne ací alguns exemples : a 4 de maig de 1449, Margarida, vídua de Bartomeu Sa Illa, de la parròquia de La Garriga, trobant-se a punt de morir, ordenà en el seu testament: Aiximateix deixo per a una llàntia de Santa Maria de Montserrat, dotze sous ; a 12 d'octubre de 1432, en poder de Bernat Camps, vicari de La Garriga, Narcisa Torró, trobant-se malalta, atorga testament i llega a la Santíssima Verge Maria de Montserrat i al seu monestir quatre sous ; a 10 de gener de 1528, en poder del notari Miquel Martines, atorgà testament Pere Geroni Vinyals, pagès, senyor del mas Vinyals de La Garriga, trobant-se malalt, i deixa a Santa Maria de Montserrat VIII sous ; a 8 de març de 1565 Pere Pellicer ordena, en el seu testament, que sia celebrada una missa en lo altar maior de la Verge Maria de Montser¬ rat, i altre tant ordenà el seu fill Francesc Pellicer a 24 de juliol de 1598 " ; i cosa semblant succeí en molts d'altres cassos parions als que hem esmentat. 140. Del notari apostòlic Miquel Martines a. — Procedent de l'arxiu de can Pellicer de La Garriga posseïm en el nostre arxiu particular uns plecs d'un manual notarial que conté les notes d'escriptures, intervivos i mortiscausa, autoritzades per un notari de La Garriga des de l'any 1495 al 1518. 9. Vegeu número 202. Les dades que hem transcrit literalment en el darrer paràgraf d'aquest número les hem extretes del Calendari de 1817 de l'arxiu de can Terrés ; en el qual hi ha una nota dient que consta que els dos primers censos esmentats resulten haver-se pagat de 1.573 a l'any 181.5. 10. Vegeu número 209. 11. Acte 822 de l'arxiu de can Terrés. 12. Acte número 841 de l'arxiu de can Terres. 13. Vegeu el capítol V de la setena part. -284 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA h. — El número lo de la Rúbrica de l'antic arxiu de can Terrés -parla de lo doctor Miquel Martines, notari apostòlic per tot lo Uni¬ vers habitant en lo lloc de La Garriga; el número 34 de l'arxiu de can Noguera parla també de Miquel Martines, com a notari apostò¬ lic, amb data de i de juny de 1532 ; i el número 3 de la Rúbrica de can Caselles parla del mateix Miquel Martines, regint les escrivanies del Reverend Joan Onofre Junyent, rector de La Garriga ; l'exercici de la funció notarial era, doncs, una de les fonts d'ingressos del rec¬ tor de La Garriga D'aquestes expressions es dedueix clarament que l'esmentat Notari era un notari eclesiàstic, però que exercia també les funcions notarials civils, per mor de la confusió de jurisdiccions ales¬ hores existents. En efecte: venda de 8 de gener de 1515 apareix Miquel en una Martines, notari a La Garriga ; torna a sortir a 13 de febrer de com a 1518, en una altra venda ; a 22 de gener de 1527 autoritza una venda i una donació ; a 18 de maig i a 9 d'agost del mateix any autoritza uns «establiments ; consta que a 10 de gener de 1528, Miquel Martines, prevere, i notari de La Garriga, autoritzà un testament ; a 28 de febrer, una permuta ; a 11 de maig, un altre testament i a 23 de juny, un censal Posseïm en el nostre arxiu un document datat a 4 de desembre de 1528, el qual apareix signat en llatí per Miquel Martines, habitant en dita parròquia de Sant Esteve "de Garigia" per autoritat apostò¬ lica notari públic per tot l'orbe de la terra, regint l'escrivania pública de l'honorable cúria de dita Garriga per l'honorable batlle de la ma¬ teixa; d'on es veu que Mossèn Martines exercia també d'escrivà, notari o secretari del batlle. d'octubre de 1529 el trobem, autoritzant una venda ; tornem A 19 a a 3 d'agost en una sentència, i a 8 de juliol, 4 d'agost i 17 trobar-lo d'octubre de 1531, en tres vendes ; a 31 de maig de 1532 el trobem en una altra sentència, i a 24 i 25 d'octubre del mateix any, en dues ven- 1. Amb aquest pompós títol vol indicar-se que se l'havia nomenat notari per l'autoritat eclesiástica i que podia exercir la funció pertot arreu. Ambdues especialitats no eren pas infreqüents en aquell temps. Vegeu número 88. 2. 3. Arxiu de can Terrés, pergamins números 944, 942, 956, 1189, 498, 507, 841, 742, 844. 4. Arxiu de can Busquets, número 99. PROSPERITAT MATERIAL 28S des ; a 22 de febrer de 1533 en altra venda ® ; a 7 d'abril i a 4 de maig del mateix any 1533 s'establiren dues peces de terra, a favor del notari Martines, davant del vicari Pomer ® ; en una apoca i lluïció de censal, de 19 de gener de 1534, apareix Miquel Martines, habitant i Notari de La Garriga; en un altre document ' es parla d'un censal mort rebut i clos en pergamí per lo doctor Miquel Martines, notari real, habitant en lo dit lloc de La Garriga; a 19 de març de l'any 1534 autoritza una ven¬ da ; a 11 de maig del mateix any, un establiment ; a 20 del mateix mes, un censal ; i a 16 de novembre, de 1534 una renúncia i una apoca ® ; i, des d'aleshores deixem de trobar el notari Miquel Martines, de La Garriga. c. Els notaris eclesiàstics formaven — també, com els notaris ci¬ vils, els seus protocols o manuals dels documents que autoritzaven. Així consta en una nota al número 81 del Calendari àe i8ij de l'arxiu de can Terres, que diu així : En un manual que se encontra en la Rec¬ toria de La Garriga, que conté vàries escriptures, públiques de la cen¬ túria de mil cincents i tants... De totes maneres, al cap de pocs anys els documents comencen a esmentar insistentment un altre notari de La Garriga, anomenat Joan Mallol, com a notari civil i exercint so¬ lament funcions civils i no eclesiàstiques 141. Intervenció personal del bisbe Jaume Cassador A. — Des de l'any 1546 fins a l'any 1561 governà la diòcesi de Barcelona el bisbe Jaume Cassador, gran amic de Sant Ignasi de Lo¬ yola i apòstol de la comunió freqüent. Sabem que a i de juny de 1551 l'esmentat Senyor bisbe vingué personalment a visitar la parròquia de La Garriga, i trobà que el rector era l'honorable Martí Caper, ar¬ diaca de la Seu de "Barrazi" de la dHòcesi de "Sogorp", absent, i per ell serveix l'honorable Ramón Guillera, vicari ^ ; hi ha també un altre curat que s'anomena domer, el qual és l'honorable Joan Sant 5. Arxiu de can Terrés, pergamins números 961, 811, 958, 960, 959, 814, 963, 962, 965. 6. Arxiu de can Terrés, Llibre Registre, número 501. 7. .A.mbdós de l'arxiu de can Poy, números 23 i 24. 8. Arxiu de can Terrés, pergamins números 964, 505, 190, 770 i 1196. 9. Vegeu número 176. A part que en 1540 tenim també notícia del notari Pere Gener ; vegeu número 171. 1. Segons el pergamí número 400 del Llibre Registre de l'arxiu de ca» Terrés, a 23 d'agost de 1551 apareix aquest vicari autoritzant, com a notari, un. contracte a I.a Garriga. S86 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA Joan^ prevere, absent i per ell serveix l'honorable Pere Aristas (^), prevere, del Regne de França. L'acta de la visita és poc interessant i va referint-se contínuament a la visita anterior Com a coses a sub¬ ratllar direm : Que ara es precisa que la pica baptismal és de pedra de Girona i que està tapada amb una bona cobertora, nova; que en parlar dels ornaments, tot d'un plegat, l'acta deixa d'ésser ledactada en llatí i diu literalment en català : Hi ha de més una capa de vellut carmesi, db la vellut carmesí, ab la fresa fresa d'or, nova ^ ; item una casulla de d'or encar,posada nova; item dues dalmàtiques de xamellot vermell En parlar en general dels altars de l'església parroquial, diu ; En els quals no hi ha cap benefici, però es mantenen de devoció, d'on es de¬ dueix que es consideraven desvinculats la mongia i l'altar de Santa Maria. capella de la Mare de Déu del Camí diu que hi ha En visitar la nn benefici que obtingué el Reverendíssim Senyor Llorenç Viader canonge, de la Seu de Barcelona, absent; i per ell serveix el dit vicari; hi ha un altar sots la invocació de .Santa Maria del Camí, ornat tal com es digué l'anterior visita; manà que fossin fets uns ornaments com¬ en plerts, i tela encerada, dintre de tres mesos, sots pena de L sous. una En canvi no es parla per a res de les altres esglesioles de La Garriga '. B. — interès té la llicència d'ampliar l'església Però molt major parroquial de Sant Esteve de La Garriga, concedida per a construir la nau de l'epístola de La Doma. Diu així : Jaume Cassador, per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica, bisbe de Barcelona. Als dilectes en Crist, honorables obrers de l'Obra de l'església i als prohoms i parro¬ quians de Sant Esteve de La Garriga, de la diòcesi de Barcelona: Salut en el Senyor. Comença amb unes frases més aviat literàries expressant el desig episcopal d'atendre les súpliques de les persones devotes de Déu i amants de l'Església, i segueix dient : 2. Vegeu número 145. 8.Que segurament no era pas la de l'any 1513, sinó alguna altra de més recent, però de la qual no tenim esment. 4. Fresa és la vora, sanefa, perfil. 5. Ja hem vist que el xamellot és un teixit fort i impermeable que abans •es féu amb pèl de camell i avui es fa amb llana. 6. El número 44 de la Rúbrica de can Terrés ens parla de la intervenció de Pere Viader, clergue, obtenint el benefici de Nostra Senyora del Camí, en ïin acte atorgat pel mes de maig de l'any 1559. 7. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, volum 34, full 227. PROSPERITAT MATERIAL 887 Com que, segonsafirmeu, per la glòria i l'honor de Déu omnipo¬ tent i de la gloriosíssima Mare Maria i per reverència al gloriós seva Sant Esteve, amb evident devoció, desitgeu i tracteu i penseu, entrant en la dita església, a la part dreta, ampliar i acréixer les estructures de dita església parroquial i del seu cementiri, a fi que els dits parro¬ quians, quan vinguin a sentir i a interessar-se per coses divines, més bé puguin i els sigui possible de romandre-hi i estar-hi; la qual cosa no voleu fer sense haver-nos consultat. I Nòs, l'esmentat bisbe de Barcelona, escoltant benignament la vjostradevoció, a tenor de les presents us. alonen llicència i facultat per¬ què pugueu i us sigui possible d'ampliar i acréixer, segons s'ha dit, la dita església i el seu esmentat cementiri. En testimoni de les quals coses hem manat que us fgssin fetes les presents, conmunides amb el nostre segell penjant. Donat a Barcelona, el dia XVIII del mes de febrer, de l'any, de la Nativitat del Senyor, mil cinc-cents cinquanta-nou 141 bis. Bertran Felip, constructor a La Doma ' Efectivament, els obrers de la parròquia s'afanyaren a executar els projectes. Ens ho confirma un preciosíssim document seus ritzat auto¬ pel notari de Barcelona Pau Mallol, el dissabte dia 4 d'oc¬ tubre de l'any 1561, que diu així: De i sobre lo acabament faedor de la parroquial església de Sant Esteve de La Garriga; per i entre Antoni Rosselló de Bellsolà, Pere Pellicer ' i Antic Ros, lo any present •obrers de la universitat de La Garriga, de una part, i Bertran Felip, mestre de casas, ciutadà de Barcelona, de part altra, és estada feta la present capitulació i concòrdia en lo modo que's segueix: Primerament los dits obrers donen la dita obra faedora de la dita parroquial iglésia, al dit mestre Bertran Felip, a preu fet, i a costes i despeses així i tal sues; en manera que li haien de donar tot lo que necessari serà per a fer la dita obra; que li haien aportar la manobra, 8. Arxiu Diocesà de Barcelona, Reg. Grat. 1559-1566, full 7. 1. Quan aquest llibre ja estava en premsa, l'infatigable recercador de no¬ tícies històriques, Josep Maria Madurell i Marimon ens comunicà l'existència del document que a continuació intercalem en el text. Agraïm cordialment la gentilesa del senyor Madurell. 2. Arxiu Històric de Protocols del Col·legi Notarial de Barcelona. Pau Mallol, lligall 11, Llibre Comú 6, any 1560-1561. 3. Vegeu número 245. m LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA ço és: cal, i pedra, justa i tai lo que serà necessari per a la dita arena obra; ab tal empero que lo dit mestre Bertran se haia de trencar la pedra a costes i despeses sues. Item lo dit mestre Bertran Felip ascepta lo dit preu fet i obra; i convé i en bona fe promet que acabarà la dita obra juxta forma de la traça o modelos que és estada començada *; fent tres personatges sobre^ lo portal conforme estan los personatges de la església parroquial de Sant Esteve de Palautordera ®; i ab tres claus i ab los personatges que los obrers volran i ab son comunidor qui sobrepuig Vesglésia ab quatre finestres en aquell i ab un caragol de guix o verola de part de dintre ® ; i ab una arcada per entrar en lo cor de l'església ; la qual obra haia de donar acabada a tota perfecció de la dita universitat de La Garriga, dins espai de sis mesos, comptadors del dia que co¬ mençarà a fer faena en avant en la dita obra; per preu de la qual obra los dits obrers li haien de donar i pagar doscentes i vint lliures, moneda barcelonesa, per aquestos termes i pa¬ gues, ço és: que a festa de Sant Luc propvenidora li haien de donar i pagar seixanta lliures de dita moneda, en la present ciutat e les restants cent i xexanta liures li haien de donar en aquesta manera, ço és a saber: de dos en dos mesos cinquanta lliures, fins a tant. que tot lo dit preu sia pagat, exeptat que la darrera paga li haien de donar seixanta lliures de la dita moneda; entès emperò que la darrera paga, que serà dites sexanta lliures, no les pugue rebre fins a tant que tota la dita obra sigui acabada al compte que deu. 4. Les ja havien estat fetes en 1560, a La Doma, apareixen obres que constatades portal de la sagristia. Vegeu número 142 paràgraf 3. en l'escut del 5. En el timpà del portal de La Doma actualment tan sols hi ha una figura. Vegeu número 143. 6. Heus ací, doncs, el model de la portalada de La Doma. 7. Vegeu la descripció de les tres claus de volta de la nau de l'epístola, en el número 143. 8. Comunir les tempestats, els núvols, el temps, és conjurar el mal temps amb oracions ; comunidor és el lloc proper a l'església o dintre d'ella ou es conjuren les tempestats ; tocar a comunir és el toc de campana que indica el moment d'exposar Nostre Senyor quan la tempestat és al seu fort. Vegeu el Diccionari Aguiló. 9. El comunidor de La Doma existeix encara en l'angle sud-oest de l'edi¬ fici, en el qual encara es veuen les restes de l'escala de cargol per a pujar- hi ; vegeu número 143. 10. Deu referir-se a l'arc que comunica l'estança aixoplugada pel co¬ munidor amb el de l'església, travessant les gruixudes parets cor d'aquesta- 11. I.a festa de Sant Lluc es celebra el dia 18 d'octubre. 12. De Barcelona. PROSPERITAT MATERIAL 289 Per seguretat de la qual obra és convengut entre dites parts que aquella sia vista i reconeguda per 'tres persones expertes de cada pari, les quals veien i reconegueu si la dita obra estarà al compte que deu; i, feta la dita judicatura, encontinent li haien de donar les dites sei¬ xanta lliures; e perquè no puga haver qüestió entre ells., és convingut que la dita adiudicatura se haia de fer dintre espai de un mes, comp¬ tador del dia que haurà acabada, lo dit mestre Bertran Felip, la dita obra; e si lo dit mes passava, restant per culpa de dits obrers, que no res manco li haien de donar les dites seixanta lliures. ítem lo dit mestre Bertran Felip, per maior tuició i seguretat de la dita obra i dels diners se li bastreuran i pagaran, ne dóna per fer- mances mestre Esteve Calmelles, sastre, e mestre Joan Huguet, imagi¬ naire i mestre Jaume Coldoliver, també imaginaire i lo senyef En Martí Girot, carnicer, ciutadans de Barcelona; les quals fermances. 13. Que no res menys. 14. Tenim nombroses noticies relatives a la familia de l'escultor Joan Huguet A 17 d'abril de 1543, Huguet d'Artés contractà un grup escultòric : del Sant Sepulcre per a l'església de Sant Jaume de Barcelona ; a 24 d'agost del mateix any s'esposà Huguet d'Artés, imaginaire, burgunyó ; a 23 de gener de 1544 es pagà a mestre Huguet, imaginaire i entretallador, per sis ales de fusta que féu als àngels que son sobre de la tomba de Santa Eulàlia; a 18 d'octubre de 1563 es satisféu per la sepultura del cos de mestre Joan Huguet, imaginaire o entretallador. A 29 de desembre de 1566, Joan Huguet Artés, imaginaire, fill d'Huguet Artés, imaginaire, difunt, ciutadà de Barcelona, contragué esposalles ; a 8 de desembre de 1567, es satisféu a aquest Joan Huguet per unes peces que s'han de buidar a les reixes de Sant Olaguer i per un Sant Agustí ; a 2 de juny de 1576, en poder del notari Pau Calopa, es contractà amb Joan Huguet la construcció del misteri de Crist lligat a la columna per a l'església del Pi de Barcelona ; i a 4 de març de 1579 es satisféu per dret de sepultura de capital del còs de Joan Huguet, imaginaire. Joan, Gaspar i Melcior Huguet eren tres germans, que adoptaren per cognom el nom diminutiu del seu pare Hue d'Artés. També es tenen notícies dels germans Gaspar i Melcior. Sembla que el fiador del nostre Bertran Felip fou precisament Joan Huguet, fill d'Huguet d'Artés. Vegeu Mossèn Josep Mas : Notes d'esculptors anÜchs a Catalunya, publicat al Butlletí de la Reial •Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, gener-març de 1913, pàgs. 122, 124 i 126. Vegeu Josep Maria Madureu, i Marimon : Pedro Nunyes y Enrique Fer- nandes pintores de retablos en els Anales y boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 1944, pàgs. 8, 55 i 174. El mateix senyor Madurell ens ha facilitat la nota de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, relativa el notari Pau Calopa, lligall 3, manual 1576-1577. 15. Mossèn Mas, en dites Notes d'esculptors..., pàg. 123, menciona que a 5 de març de 1560 es satisféu a Jaume Caldo Aliver, imaginaire, per haver pintat imatge de Nostre Senyora que està sobre del portal que surt al claustre. En canvi no hem trobat cap altra notícia relativa al mestre de cases 890 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA acceptant en si de bon grat lo càrrec de dita fermança, convenen i en bona fe prometen que, ab lo dit principal i sens ell, seran tinguts i obligats a totes les demunt dites coses, tant a la restitució de dits di¬ ners se li bestreuran, en cas dita obra no sigués al comptû degut, com a perfecció de la dita obra; e per ço fer e complir, així principal com la fermances, ne obliguen tots e sengulars béns seus i de quiscú d'ells "in solidum", ab totes renunciacions i ab jurament. Segueixen després unes clàusules d'estil, en llengua llatina ; i un altre document, també redactat en llatí, donant fórmula protocolària a les esmentades estipulacions, facta et ordinata in materna lingua et vulgari ydiomate. Els testimonis foren Pere Fuster, mercader, i Jaume Pellicer, escrivent, habitants de Barcelona. Una nota marginal del document transcrit diu, en llatí, que en fou donada còpia als obrers. Una altra nota diu també, en llatí, que l'àpoca de cancel·lació d'aquestes capitulacions és en poder del notari infrascrit, al dia ii del mes d'agost de MDLXIII; i, efectivament, encara protocol molt deteriorat hem trobat l'esmentada can¬ que en un cel·lació i carta de pagament,atorgada pel propi Bertran Felip, a favor de Joan Nualart, Esteve Cassart i Joan Palau, agricultors, en l'any present obrers de la parroquial església de Sant Esteve de La Garriga; però mestre Felip diu que les darreres quantitats les rebé precisament per mans de Pere Blancafort, un dels jurats del municipi de La Garriga. L'obra, doncs, havia ja estat realitzada per l'esmentat mestre de cases ; i no d'estranyar que els escultors Joan Huguet o Jau¬ seria gens me Coldoliver hi haguessin intervingut. 142. Construccions afegides a la nau central de La Doma I. — FI cor abans de de La Doma fou construït probablement l'any 1561 ^ cegant l'arc de ponent dels tres que existeixen a la paret nord de l'església ; el paviment del cor primitivament seria de fusta i Bertran Felip. A l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Miquel-Joan Riera, lligall 9, plec d'inventaris anys 1530-43, al 22 de març de 1536, hi ha un inventari dels béns de l'herència de Joan Bertran, pintor, oriünd de Per¬ pinyà, però domiciliat a Barcelona en la data de la seva mort. 1. Vegeu número 141 bis. PROSPERITAT MATERIAL 291 estava sostingut per bigues, les quals descansaven sobre les fileres de carteles de pedra que avui encara surten, una filera en la paret del fons de l'església i les altres dues en l'arc de pedra que sosté el cor. 2. — En el primer quart del segle xvi ^ es construí la bonica ca¬ pella fonda, del costat nord de l'església ; és la construcció més polida de La Doma ; a l'exterior presenta una senzilla cornisa de pedra pica¬ da ; a l'interior s'ajunta amb la nau de l'església a través de la sego¬ na de les ogives que existeixen en la paret nord de La Doma ; la volta de la capella fonda és de pedra, molt ben repicada ; en l'encreuamení dels nervis de la volta hi ha una bonica clau de volta que representa, en relleu, la figura tradicional de Sant Jaume, pelegrí i amb com a una garlanda anular de flors i fruites ; les mènsules dels quatre angles de la capella representaven bonics relleus dels símbols dels evangelis¬ tes ; d'ells es conserven el brau i el lleó ; els altres dos símbols foten destroçats per a instal·lar altres accessoris de l'església. A l'exterior de la capella i en posició descentrada hi ha senyals d'una finestra que, internament, devia obrir-se al centre de la paret del fons de la mateixa capella, car part de la volta i paret de llevant de la capella tenen a sobre les parets de les construccions superiors. Internament aquesta capella amida quatre mètres setanta centímetres de profunditat, nord-sud, per quatre metres seixanta-cinc centímetres d'amplada, est-oest. 3.— Entre la capella fonda i la sagristia hi ha l'escala de cargol, per a pujar sobre la sagristia i a les golfes de l'església i al campanar ; tocant a l'escala hi ha una petitíssima estança, de planta quadrangular, que comunica directament amb la sagristia ^ ; en el presbiteri de l'es¬ glésia s'obre una portalada que mostra un escut coronat i sostingut per dos lleons, en relleu ; en l'escut hi ha la següent inscripció : any 1560 - sagimon blancafort - pera pelliser - toni rossello - obres ; per aquesta porta, i a través d'un passadís fortament esbiaixat, s'entra a la sagristia ; a la volta de la sagristia hi ha nervis d'estil gòtic, en l'en¬ creuament dels quals es troba una clau de volta amb l'anagrama de 2. Vegeu número 136. 3. El Pare Jaume Garcia, Estampes i Oracions, Barcelona 1947, pàg. 98, diu, referint-se a Sant Jaume : No us veuré muntant un blanc corser, disfres¬ sat de cabdill d'host homeiera... Vostra figura em plau de pelegrí —carbasseta, bordó, dues petxines l'amor fent-vos de guia en tot camí... —, 4. Les parets exteriors d'aquestes construccions no presenten cap solució de continuïtat amb les de la sagristia i no sembla que es tracti de cap cons¬ trucció antiquissima, ni de cap sagristia, ni primitiva església, ni basament de cap campanar, com insinuava Gallardo, loc. cit. pàg. 110. 292 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA Jesús, IHS, en relleu ; el finestral de la sagristia sembla de la mateixa pedra que la volta de la capella fonda ; des de la sagristia una escala condueix per sota terra a la domeria ; també des de la sagristia una porta condueix a una petita estança edificada tocant a la paret de llevant Planta de l'església de La Doma. La part indicada en negre massís és la corresponent a la nau del primitiu edifici. (Plànol d'Alfons Iglésías.) de l'església ; aquesta estança servia de pas per a dur el Santíssim a l'ostensori de l'altar major, a través d'una portalada, que és gairebé un esvoranc, oberta al capçal de l'esglésa, darrera l'altar major ® ; aquesta estança no s'estén a tota l'amplada del capçal de l'església, car externament té tan sols sis metres d'ample, de nord a sud, per dos metres i mig de llarg, de llevant a ponent. 5. Vegeu número 17, on diem que la finestra descentrada que hi ha en l'estança de darrera l'altar havia estat traslladada a aquest lloc des d'un altre lloc. Creiem que Gallardo, loc. cit., pàg. 110, s'equivocà en atribuir a aquesta estança el caràcter de sagristia vella. XXIII. -1. Picabeneitera, de marbre blanc, de La Doma [144] (clixé Ruaix). — 2. El lleó de l'evangelista Sant Marc ; ménsula de la capella fonda de La Doma [142] (clixé Benítez). — 3. Sant Jaume, apòstol ; clau de la volta-de la capella tonda de La Doma [142] (clixé Ruaix). — 4. Sant Antoni, abat ; clau de la capella del Roser de la nau de l'epístola, de l'església de La Doma [143] (clixé Ruaix). PROSPERITAT MATERIAL 893 Sobre de la sagristia s'edificà la mongia, consistent en una 4- — habitació de dos pisos, amb finestrals ; alguns dels quals tenen feste¬ jadors ® ; sobre de l'església es construïren unes espaioses golfes, ta¬ pant els merlets de les parets i aixecant la teulada ; en aquestes golfes hi ha senyals d'un forn de pa i d'haver servit d'amagatall i de lloc de defensa en temps de guerra. El primitiu campanar d'espadanya es transformà, edificant 5. — tot un cos,de planta quadrangular, sobre el presbiteri, deixant ober¬ tures per a les campanes, dues de grans a llevant i dues de petites a migjorn, i cobrint l'espai amb una bonica teulada piramidal, molt aguda, rematada per un antic penell. Abans de la guerra hi havia dues campa¬ nes del segle xviii \ En 1948 ha estat substituïda l'encavallada de fusta, que sostenia les teules, per una volta d'obra 143. De la de Tepístola i altres nau coses adjacents a. Hem vist com des de 1559 a 1563 — ^ es construí la nau de la banda de l'epístola de l'església de La Doma ; externament té, en total, dinou metres quaranta centímetres de llargada per tres metreç cin- quanta-cinc centímetres d'ample ; forma quatre compartiments, dels quals, el que està situat més al ponent, forma a la planta baixa una estança, molt poc reeixida, que aixopluga el baptisteri i l'escala de pujar al cor ; al primer pis estatja una altra estança, des de la qual s'en¬ tra al cor i en la qual es veuen les restes de l'escala de cargol mitjan¬ çant la qual es pujava al segon pis d'aquesta construcció, on estava ins¬ tal·lat el comunidor. Els altres tres compartiments d'aquesta nau lateral tenen voltes amb nervis encreuats ; la clau de volta del tram corresponent al portal d'entrar a l'església porta, en relleu, l'escut de Catalunya ; la clau del tram immediat presenta una ruda figuració de Santa Cateri¬ na aguantant els instruments del martiri ; la del tram de damunt l'altar 6. Vegeu la visita pastora] de l'any 1508, número 135, i la de 1511, nú¬ mero 138. 7. Diu que una de les antigues campanes grosses de La- Doma era la que, ans de la revolució de 1936, estava instal·lada en el finestral del sud-est del campanar de l'actual església parroquial de La Garriga, 8. A les parets del campanar, per la part interior, hi ha uns rudimen¬ taris dibuixos de barques de vela. 1. Vegeu el permís concedit segons el número 141 i els documents men¬ cionats en el 141 bis. I-2i 294 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA del Roser té un bonic relleu amb la imatge de Sant Antoni Abat entre flames, amb el llibre, el bastó rematat amb la tradicional tan, el porquet i un travesser sostingut per muntants, del qual pengen els ex-vots ; cabalment, les imatges de Santa Caterina i de Sant Antoni Abat són també les venerades en les dues fornícules laterals del retaule del Roser. En la paret exterior, corresponent a les claus de Santa Caterina i de Sant Antoni Abat, s'obren dues petites finestres ogivals ; en la ma¬ teixa paret els nervis de les voltes vénen a morir sobre unes mènsules, en les quals s'agrupen un seguit de relleus sobre pedra ; a saber : una testa d'àngel en el recó sud-est ; una testa d'àngel amb un casc, i dues testes d'àngels, a cada costat d'ella, en la ménsula següent en direcció a ponent ; una testa barbuda i dues testes d'àngels, a cada costat d'ella, en la ménsula següent ; una testa barbuda tocant al portal de pujar al cor ; en la banda oposada, els altres extrems dels nervis van a morir sobre uns pilars octogonals excessivament gruixuts ; aquests pilars són de pedra picada ; tenen sòcol i cornises, arran de les quals hi ha una série de relleus en pedra ; aquests representen una fulla i dos caps, en la pilastra de l'angle nord-est ; en el pilar immediat al presbiteri hi ha successivament, una testa d'àngel, una testa ornamental, altra testa semblant, una d'àngel, un motiu ornamental barroc i altres tres testes ; en el pilar següent, cap a ponent, es succeeixen un àngel, un cap, un motiu ornamental barroc, un cap, un àngel, un motiu ornamental i un cap ; en el pilar irregular de sota el cor hi ha solament un relleu re¬ presentant una fulla i, a cada costat, un cap ; els' relleus de les pilastres són més perfectes que no els de les mènsules. En construir-se els actuals arcspels quals comuniquen les naus central i lateral seguí pas el traç que ja marcaven els arcs que no es existien a la paret corresponent, semblants als existents encara a la paret oposada, o sigui a la del costat de l'evangeli. de migjorn de la nau lateral s'obre la porta d'entrada A la part a l'església de La Doma ; aquesta portalada és, també, una obra bas¬ tant rude ; la llinda està situada en posició més elevada que el pavi¬ ment de l'església ; el dintell és rectangular, però al seu damunt hi ha un timpà, un xic irregular, en el qual es venera una rústega imatge de Sant Esteve, agenollat, amb una pedra al cim del cap ^ ; l'estructura 2. Gallardo, loc. cit., diu que aquesta imatge va ésser obrada el segle xv per un artífex que cobrava un jornal de dotze cèntims ; però no diu d'on ex¬ treu aquestes dades ; ens sembla que son errònies. Vegeu el número 141 bis. PROSPERITAT MATERIAL 295 de laportalada és gòtica, amb els corresponents feixos de motllures, amb els sòcols geomètrics i els capitells esculturats ; els capitells immediats al dintell presenten a la banda de ponent dues cares i dues serps lliga¬ des pel coll ; els de la banda de llevant, dos ocells que mosseguen una cara ; els capitells que recullen les ogives més exteriors de les que em¬ marquen el timpà presenten, els de ponent, una testa femenina tota ornada, amb una estrella sobre el front, un coll alt i un collaret amb una creu ; al costat d'ella hi ha tres petites testes alades i un rudimen¬ tari ocell ; els capitells de llevant presenten, fent simetria amb les es¬ mentades testes, altres tres petites testes d'àngel, un ocell i una gran testa d'home barbut fora de les ogives hi ha set relleus ; en pedra representant estilitzacions de vegetals. Les parets exteriors de la de l'epístola són més gruixudes en nau la part baixa que en la part alta ; car s'alcen a una alçada convenient per recollir el vessant de la teulada de la nau central, deixant sobre les voltes un gran espai que no té cap utilitat ; a la part de migjorn de l'angle sud-est exterior de les esmentades parets hi ha, pintat en vermell, un rellotge de sol datat en 1699. És de notar ací també que les parets del capçal de ponent de la nau central demostren haver estat restaura¬ des en una longitud lateral de cinc metres, aproximadament. b.Modernament, quan es construí la voravia de la façana de — migjorn de l'església de La Doma, s'utilitzaren lloses sepulcrals de l'an¬ tic fossar; en una d'elles es llegeix: Vas del Noguera; en una ... altra es diu: Vas den Pareras de Pimar 1615; una altra diu: Pere - Pau Burc ® ; i en una altra es llegeix la data de 1854. En refer-se l'es¬ calinata que puja cap a La Doma, per davant de la domeria, s'utilitza¬ ren també antigues pedres, uns fragments de columnes, etc. c. Més avall, tocant al — típic camí de La Doma, no lluny de la domeria, s'aixeca una petita capella dedicada al Sant Crist ; té un me¬ tre i mig de costat ; les parets donen als quatre vents ; la teulada és a dos vessants, i el carenar remata amb de ferro ; a una creu l'interior hi ha una imatge del Sant Crist, que es salvà de la destrucció de l'any 1936. 3. Per l'arxiu de can Terrés sabem que Pere Pau Burc era sastre a 3 de març de 1625. 296 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA 144. Dels interessants accessoris de Tesglésia de La Doma 1. — pica beneitera de La Doma és de marbre blanc ; és d'estil La gòtic, possiblement del segle xv ; sobre d'un pilar poligonal s'aguanta la pica externament cairejada ; en aquesta hi ha dues primàries i ru- díssimes figures que representen la Verge i l'àngel de l'Anunciació 2. —• pica baptismal és un xic més moderna ; cal atribuir-la al La segle XVI és un treball en pedra de bon dibuix ; imita l'estil gòtic ; ^ ; sobre d'un peu treballat s'aguanta la copa ; en la part frontal d'aquesta hi ha esculpits toscament, dintre d'uns incipients nínxols, uns relleus representant, el central. Sant Esteve Protomàrtir, i els laterals, la Mare de Déu i Sant Jaume Apòstol ; és de notar la seva semblança amb la gran pica beneitera de la parròquia de Granollers. Després de la guerra civil la pica baptismal de La Doma va instal·lar-se en el nou baptisteri de l'església parroquial de La Garriga. 3. — El retaule plateresc de la Mare de Déu del Roser de La Do¬ ma, instal·lat al capçal de llevant de la nau de l'epístola, consta de tres pisos, separats entre sí pels corresponents frisos amb relleus en fusta, de motius renaixentistes ; cada un dels tres pisos estan subdividits ver¬ ticalment en compartiments, mitjançant pilastres, columnes i ca¬ tres pitells, també amb ornamentació del renaixement, en talla. El pis infe¬ rior, damunt l'altar, de pedra, té tres plafons rectangulars omplerts per tres pintures sobre fusta ; en el central hi ha una taula molt interessant, entre altres coses perquè, sobre un curiós fons paisatgístic, es troba minuciosament pintada una Pietat, que és una còpia de la meravellosa Pietat de Miquel Àngel ® ; en el costat de l'evangeli hi ha una repre¬ sentació de la meitat de les figures dels sants metges Cosme i Damià i en el del costat de l'epístola hi ha la meitat de les figures de Santa 1. Durant la guerra emigrà al Museu de Granollers ; posteriorment la recuperàrem ; avui està instal·lada en el passadís que condueix al baptisteri de la nova església parroquial. 2. Vegeu la visita de l'any 1551, número 141. 3. Recordem que Miquel Àngel va executar el seu cèlebre grup escultòric de la Pietat durant els anys 1499 i 1500 ; vegeu l'opinió de Vasari en el llibre Vaticano, dirigit per Fallani-Escobar, Barcelona 1949, pàg. 97. PROSPERITAT MATERIAL m Bàrbara i de Sant Eloi, totes elles pintades amb una minuciositat i un fons paisatgístic anàlegs al de la Pietat. En el pis del mig hi ha tres escultures dintre dels tres nínxols ■corresponents ; en el central hi ha una bonica imatge de la Mare de Déu del Roser, amb el Fill als braços ; en el del costat de l'evangeli hi ha una figura, més tosca, que representa Sant Antoni Abat ; en el •del costat de l'epístola hi ha una figura d'una santa amb un llibre obert sobre la mà esquerra ; representa Santa Caterina d'Alexandria En el pis superior hi ha tres plafons, també amb pintures ; en el central, coronat pel corresponent frontó, hi ha una representació del Calvari ; el Crucificat obre els seus braços entre una gran corona de núvols ; als seus peus, la Mare de Déu, Sant Joan i la Magdalena en actitud adolorida ; novament paisatge anàleg al de la Pie¬ apareix un tat Les dues taules laterals, formant gairebé triangles rectangles, componen, d'una manera molt curiosa, una sola escena : l'Anunciació ; en el de la part de l'evangeli hi ha l'àngel, amb boniques vestidures ; en el de la part de l'epístola hi ha la Verge. En total, el retaule, sense ésser cap obra de primera fila, forma un interessant conjunt de molt bon veure. Ja estava construït quan es féu la visita de l'any 1582. Però, quina diferència entre aquest retaule i el de Sant Esteve! Es que una nova concepció del món i de l'art ha •arribat fins a La Garriga ; és l'esperit renovador del Renaixement ! 4. — Sota un arc construït arran del cor, en la part de l'evangeli hi havia un finíssim retaule de petites dimensions ; era en forma de quadre, franquejat per columnes salomòniques ^ ; s'hi notaven mol- 4. Vegeu el número 148. 5.J. Camón Aznar, en La Pasión de Cristo en el Arte Español, Madrid 1949, pàgs. 56 i 67, comenta la diferència de les representacions del Calvari segons els diferents estils ; compareu la descripció del Crist del segle xv, que hem copiat en la nota 1 del número 126, amb la següent : Con el Rena¬ cimiento, su cuerpo, aun conservando los estigmas de la Pasión, se modela, según puros cánones de belleza, con armonía de proporciones y criterios es¬ téticos. El desnudo se independiza en cierto sentido de su destinación piadosa y se concibe con perfección apolínea, resumiendo en su belleza su calidad divina. Fa remarcar que a Espanya els artistes, en representar la crucifixió, ■eviten el dramatismo multitudinario, con que otros países agitan la terrible escena, y centrando en la imagen alzaaa sobre el mundo toda la compasión humana la adoración religiosa de que es capaz el hombre. y 6. Vegeu Galpardo, Del Mogent al Pla de la Calma, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, maig de 1938, pág. 111. 298. LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA tes modificacions ; al centre hi havia una petita imatge, en talla, repre¬ sentant Sant Joan Baptista ; a cada costat hi havia un plafó pintat re¬ presentant, l'un, el del costat de l'evangeli, la Immaculada ; l'altre, el del costat de l'epístola. Sant Joan Evangelista. Aquest retaule va ésser construït abans de la visita de l'any 1567 ; fou desmuntat durant la darrera guerra civil ; un cop acabada aquesta, recuperàrem ' solament la imatge de Sant Joan Baptista 1 el plafó de la Immaculada. 5. — També La Doma un petit grup escultòric de es venerava a Sant Llucià i Sant Marcià, màrtirs, de Vic, semblant a les escultures que d'aquests sants es veneren a la ciutat de Vic ; estan despullats, vol¬ tats de flames, lligats a una columna, sobre la qual el bust d'un àngel aguanta les corones del martiri ®. Formen un graciós grup escultòric. 6.Entre els altres objectes de La Doma dignes d'esment ací, — i que es salvaren de la devastació de la darrera guerra civil, figuren : El marc del retaule del Sant Crist, en forma d'armari, en el qual es llegeix la següent inscripció: Adoremus te Cliriste 16 JHS 67 et he^e- dicimus tibi; la mesa de l'altar, barroca, i una columna i un frontó,, d'un retaule que sembla haver estat en altre temps dedicat a Sant Mar¬ tí ; una senzilla creu la trona ; un bonic banc de confraria ; de ferro ; una bonica caldereta d'aram, amb dibuixos " ; una senzilla llanterna de llauna ; un missal de difunts editat en 1686 ; i dos relleus sobre fusta en forma de medalló, representant Sant Pere i Sant Antoni Abat. 7. — es conserven dues claus de ferro, Al Museu Episcopal de Vic d'obrir panys, amb un petit ull al mànec ; amiden 0,215 i 0,25, res¬ pectivament, de longitud ; probablement són del segle xvi ; provenen de La Doma En el mateix Museu de Vic es conserva, inventariada amb el número 1259, una taula dipositada allà pel reverend Jaume Collell ; la qual taula hom dubta si provin gué o no de La Garriga. Re¬ presenta Jesús en la institució del Santíssim Sagrament ; mostra en la mà esquerra la Sagrada Forma i beneeix amb la dreta ; sobre la mesa En el Museu de Granollers. .7. 8. venerava abans de la guerra civil a un costat de l'altar de Sant Es Josep, de La Doma. Després de la guerra el recuperàrem en el Museu de Granollers. 9. Tenint en compte la mitra que en ell apareix pintada. Abans de la guerra de 1936 estava dedicat a la Puríssima Concepció de Maria. 10. Potser és la que s'ordenà que fos feta en decret de la visita de l'any 1562. 11. Estan inventariades amb els números 3253 i 3254. PROSPERITAT MATERIAL 299 hi ha un calze de dues nanses ; serviria per a la reserva del Santíssim Sagrament ; és pintura efectista i, encara que exagerada, té un una intencionat misticisme ; està força malparada ; probablement és del se¬ gle XVI ; amida 0*78 per 0*53 metres ; és de l'escola de Juan de Jua- 12. De l'Arpa, un antiquari que residí a La Garriga, sembla que procedei¬ xen un brodat d'or i seda representant la Mare de Déu del Roser, de finals del segle xvi o primers del xvii, inventariada amb el número 6380 del Museu de Vic ; i nombrosos fragments de pasta d'Agnus, datats des de 1692 a 1857, i inventariats amb els números 6009 a 6018 i el 6023 del mateix Museu. CAPÍTOL CINQUÈ Continuant el progrés espiritual de la Parròquia, durant la segona meitat del segle XVI J45. Belles mostres de pietat en la visita de 1562. — 146. De la visita de l'any 1567. — 147. Continuava la reforma parroquial segons la visita de 1574. — 148. Increment de la vida parroquial segons la visita de 1586. — 149. De l'acta de la visita de l'any 1588.—150. Un interessant decret de la visita de l'any 1591. — 151. Brillant colofó de les visites del segle XVI. 145. Belles mostres de pietat en la visita de 1562 PER a emmarcar i capir en tota la seva intensitat el renovellamentdel parroquial que palesen les visites pastorals de la segona meitat segle XVI cal recordar que, en l'ordre general de l'Església, des de l'any 1545 al 1563 es celebrà el Concili de Trento, que havia de produir una enèrgica, profunda i profitosa reforma en tota l'Església Catòlica. En un ordre més immediatament viscut a Catalunya cal tenir en compte que per ací desfilaren figures de tal relleu com Sant Ignasi de Loyola, Sant Francesc de Borja, Sant Miquel dels Sants i Sant Josep de Cala- •sanç ; en un altre ordre, cal també esmentar, per exemple, l'existència del Tribunal de la Inquisició i del govern del rei Felip II. Finalment, cal advertir que des de l'any 1561 fins al 1570 regí la Diòcesi de Bar¬ celona el bisbe Guillem Cassador, que havia estat auxiliar del seu oncle i antecessor el bisbe Jaume Cassador ; va assistir personalment al Con¬ cili de Trento i en suscriví les decisions. El dia de la festivitat de la Nativitat de la Gloriosissima Verge Maria, 0 sigui el dia vuitè del mes de setembre de l'any MDLXII, •el visitador, reverend Joan Udet, visità la parròquia de La Garriga, (d'eptnèí¬iR1cul4axé8)s.] [USI1D2oigníms■-.a,db[ldDd11'e4eappcuoore4iirt8ln—aassm]r.lt DLdEsglaeéia 3[1e4tSa—.]l. X ]V. tola « :6 '^ji ' *'■"* ' V »•>-= , w^!*rtfiV'> ,í- . -' ■" Sf^'vnAi ,v"-'* fï;• r-·'ï-• v, / 'VifTv™^n> 4Í¿.VÍ i ^í A i^>rt /:.r-t , «>' M P R o G R Ë s ESPIRITUAL 30Î de la qual l'honorable Hipòlit Cibill, prevere, beneficiat en era rector l'església de Barcelona, absent, serveix per ell el discret Pere No¬ guera ^ ; hi ha també un altre curat, que es diu domer menor, que és Joan Flor ens, prevere, present, servint per si mateix ^ ; però més avall diu, la mateixa acta, que el domer menor continuava essent Joan Sant Joan resident a l'església de Tarragona; el visitador manà que repa¬ ressin les coses necessàries de la domeria, sots pena de X lliures, i que, mentrestant, es segrestessin els fruits i els rèdits de la dita doma, en poder dels emfiteutes de dita doma, fins que siguin fetes les coses es¬ mentades. En un altre lloc de l'acta de la visita, parlant de l'altar de Santa Maria, de La Doma, diu que és de devoció; està decent; hi ha. una capellania que posseeix Jaume Guilla, prevere, en la dita parròquia, present, servint per si mateix. Menudegen arreu en aquesta acta les mostres d'un augment de la pietat en general i en particular. Heus ací una bella mostra ; Feta una breu oració, visità el Santíssim Cos de Nostre Senyor Jesucrist; i el sagrari, on és guardat, està decentment ornat; amb una custòdia ro¬ dona, daurada per sobre, al capdamunt de la qual hi ha una creu petita del mateix; dintre de la qual custòdia fou trobada una capsa rodona à'argent, on està el Santíssim Cos de Crist; manà que es fes una tova¬ llola de seda, ben ornada, per a portar el Cos de Crist; i que la porta de dit sagrari es repari en el necessari, dintre d'un mes, sots pena de X sous. Encara que trobà les crismeres decentment, manà que fos feta una capsa d'estany per guardar els sants olis; manà que es fes una ara. a més ampla la que hi ha a l'altar de Santa Maria ; manà també que ara que es fes una tovallola de seda per a portar el Cos de Crist als malalts i una licaldereta» per a portar l'aigua beneita. Diu que trobà bé els al¬ tars de l'església. Aiximateix visità els vasos sagrats; primerament la creu gran d'argent; després una creu petita, també d'argent, daurada per sobre. 1. El pergamí número 852 de l'arxiu de can Terrés és un testament autoritzat pel vicari Pere Noguera, a 14 d'abril de 1557 ; a l'arxiu de can Dachs hem trobat noticia del vicari Pere Noguera, a 28 de febrer de 1568. 2. A l'Arxiu Diocesà de Barcelona, Gratiarum, de 1560 i 1561, fulls 85, 134 i altres, poden veure's noticies relatives als esmentats Hipòlit Cibill, Pere Noguera i Joan Sant Joan ; en ells es diu que Joan Florens era de la diòcesi de Cominges, del Sud de França. 3. Vegeu número 141. 30é LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA amb la Veracreu; aiximateix quatre calzes d'argent, amb les seves pateneS...; aixímateix una custòdia sobredaurada; i un reliquiari, d'ar¬ gent; tot està decent. Mes avall, en la mateixa acta es diu que ordenà que els obrers de la dita església, quan extraguessin els diners de dita obra, de l'arca, que de la meitat de dit diner trobat en l'esmentada arca, es doni i pagui a Esteve Bover, procurador de dita parròquia "de Garrigia", el que sigui, fins sigui pagat d'aquelles vuit lliures i que trenta sous,bestrets pel mateix Bover, per a fabricar la petita creu d'argent amb la Veracreu, feta per l'obra de dita església parroquial; i portant això en si pena d'excomunió. Restà eu blanc el nom de beneficiat de l'altar de Sant Macari dels Banys, fora de dita església parroquial; també restà en blanc el nom de fons del beneficiat de Santa Maria del Camí, anomenat Bou, clergue, resident en la vila de Perpinyà; el seu procurador és una altre Bou, notari, ciutadà de Barcelona. Finalment parla de la Capella eremitana de Santfoan de Rosanes, de la dita parròquia: Aiximateix visità l'es¬ mentat visitador la dita capella, de la qual és beneficiat Antoni-foan Riambau, de la parròquia de Llerona, i ordenà que fos reparada i que es fessin els ornaments necessaris 146. De la visita de Tany 1567 El dissabte, dia 22 de febrer de l'any 1567, fou visitada, però 110 pas nuava pel mateix de rectc.r senyor Bisbe, la parròquia de La Garriga. Conti¬ Hipòlit Cibill, prevere, beneficiat en l'església de la Seu de Barcelona, però en aquella avinentesa residia a La Garriga, i per això no tenia vicari que el substituís. Com a particularitats a destacar en l'acta de visita esmentarem les següents : Que s'ordenà fer un armari, prop de les fonts baptismals, per a guardar-hi els sants olis ; que visità el retaule, que està decent; que, entre les coses d'ar¬ gent, hi havia una corona per a la Verge Maria, d'argent sobredaurat, umb tres pedres verdes i amb XIII estrelles; hi havia també "dos por¬ 't. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, volum 40, fulls 211 i 212 girat ; essent d'advertir que, per evident equivocació, restaren en blanc els folis 211 girat i 212 ;també pertany a l'acta de la visita de 1562 el fragment relatat al final del número 133, que parla dels documents autoritzats pel prevere Gabriel Caselles. PROGRÈS ESPIRITUAL 303 tapaus" i un mantell de la Verge Maria, de domàs blanc; aiximateix visità les llànties, el rellotge amb ''''campanello", estan decents. Diu, de l'altar de Santa Maria, que és de devoció i que hi ha una c:apellania, unida a la mongia, que obtingué Jaume Illa, prevere, de dita parròquia Repeteix que són de devoció i que estan decents els altars de Sant Martí, de Sant Jaume i de Sant Joan, aquest esmentat per primera vegada si bé ja no tornà a ésser esmentat en tota la resta del segle. Atenent que un brandoner, en el qual es posen els ciris, és un a impediment per a que es pugui veure el Cos de Nostre Senyor Jesu- crist, quan s'eleva pel sacerdot, proveí que es tragués del lloc on ara és i que fos posat en altre cantó, vers migjorn, dintre de dos mesos, ■Sots pena de X sous. Aiximateix proveí que es fessin dos confessionaris ^ dintre de quinze dies, sots pena de X sous. Manà també que es reparés el faristol, que es fes un vel del temple i que es reparés la domeria menor. El domer menor continuava essent el senyor Sant Joan, resident en la Seu de Tarragona. Visità aiximateix l'altar de Sant Macari i Sant Sebastià, que és a la Sagrera de "Garrigia"^ ; diu, inexactament, que la capella és de devoció, com si no hi hagués cap beneficiat. El benefici de Santa Maria del Camí continuava detentant-lo Pere Bou. clergue, resident a Barce¬ lona, i diu que el valor del benefici era de dotze lliures, segons el cap- breu; el visitador duplicà les penes imposades en una altra visita, per no haver-se complert el que es manà. A la capella de Rosanes hi havia encara el beneficiat Joan Riambau, beneficiat també de Llerona ; el vi- 1. Portapau és l'objecte que es dóna a besar als fidels, durant la missa, •en lloc de l'òscul de pau litúrgic. 2. Vegeu número 147. 3. Vegeu número 144. 4. Per primera vegada són anomenats aquests mobles. Fins aleshores el confessor utilitzava un seient corrent. Cal notar que el reclamar l'ús dels confessionaris denota una major freqüència de sagraments. 5. Probablement es refereix al vel que cobria el retaule major ; del qual hem parlat en el número 132. 6. El guerrer màrtir Sant Sebastià obtingué una extraordinària populari¬ tat, per la fama de miracler, particularment contra les epidèmies. La tradició garriguenca invocava ferventment Sant Sebastià, junt amb Sant Roc, per a que ens lliurin de fam, pesta, guerra, foc, lladres, males bèsties i males persones. 302 LA REN O V A CI Ú DE LA PARROQUIA sitador manà fer reparacions en la capella No es parla de la capella de Sant Gervasi. 147. Continuava la reforma parroquial segons la visita de 1574 A 25 de maig de 1574 un visitador visita la parròquia de La Garriga^ la quel diu que trobà dos domers : el major continuava essent en Hipòlit Cibill, present, i personalment resident ^ ; l'altre do- mer era Pere Carnicer, clergue de Tarragona, absent i servint per ell un tal honorable Joan Taisses ('■?), prevere, d'una diòcesi forastera, però aleshores present i personalmente resident. Més endavant diu, em¬ però, l'acta, que el visitador proveí que l'esmentat Pere Carnicer, domer menor de dita església, resideixi personalment, a l'efecte d'exercir la- cura d'ànimes, tal com està obligat, o bé presenti les justes raons i causes per les quals no estigui obligat a fer les coses esmentades, din¬ tre d'un mes, sots pena de XX sous; en altre cas que es segrestin els fruits de Vesmentada doma. Heus ací les novetats a esmentar : que el copó la reserva per a del Santíssim Sagrament estava cobert amb un conopeu o pavelló, 0, tal com diu literalment l'acta : "cum suo pavallono de vel de glassa viat de or"; que a les fonts baptismals hi trobà un armari tancat amb clau; que manà fer un nou cobertor per a la pica baptismal, que com que les crismeres eren d'estany, proveí que se'n fessin unes d'argent, dintre d'un any, sots pena de XX sous; diu, literalment, que la creu. major està mcum sua tovallola de seda de granas. avall, barrejant també les paraules en llatí amb les catala¬ Més nes, hi havia dos candelers i dos bordons de fusta argentada. diu que Ornaments de l'església: Aiximateix visità XII estovalles, estan de- manera decent; aiximdteix visità sis camises, "ab sos amits i cinyells"r estan de manera decent; també visità tres "capes de fustani estampat 7. Arxiu Episcopal de Barcelona ; Visites, volum 42, full 29 de la segona foliació. 1. En la sessió VI del Concili de Trento, celebrada a 13 de gener de 1647, s'aprovà un decret de reforma en el qual s'urgeix principalment l'obligació de residència de bisbes i clergues. XXV. Portalada de l'església de La Doma ; obra del mestre Bertran Felip ; anys 1561-1563 [141 bis - 143] (clixé Ruaix). PROGRÈS ESPIRITUAL 305 deservint" pels vius i pels difunts, novament fetes, estan de manera decent; també visità casulla de seda "de domàs blanc", feta nova, una amib estola i maniple, estan decentment; també visità una casulla "de xamellot vermell", que és dels confrares de Sant Roc està decentment amb l'estola i el maniple; aiximateix visità els ganfarons, tres llàntieí de davant de l'altar major, amb els seus bàlsams; aiximateix visità el mantell de Santa Maria "de vellut vert". Mes avall diu que també visità el vel del temple, de tela. Repeteix que a l'altar de Santa Maria hi havia una capellania unida la mongia, que la servia Jaume Illa, prevere, de diía parrò¬ a quia; parla de l'altar de Sant Martí ; i diu respecte a l'altar de Sant Roc: Aiximateix visità el dit altar, de pedra, amb unes estovalles, amb cobertor de cuiro, i pal·li d'oripell està de manera decent. Per pri¬ mera vegada es menciona aquest altar de La Doma. Proveí que els obrers comprin dos missals romans nous, dels no¬ vament impresos, dintre de dos mesos des de que es venguin a Barce¬ lona amb pena de XX sous Més avall diu que proveí que els obrers i baciners de dita església jurin, sots pena de lliures, d'on es dedueix 3 que les confraries estaven en marxa i els corresponents administradors recaptaven i guardaven els diners recollits. L'actaparla breument de la capella de Sant Macari i Sant Se¬ bastià; de la de Santa Maria del Camí, que diu que encara tenia per beneficiat Pere Bou, resident a Barcelona, al qual ordenà que es fes un calze ; relata que a la capella de Sant Joan de Rosanes hi havia de beneficiat Joan Ros, prevere, de la dita parròquia, vicari de Sant Genií de L'Ametlla. En canvi no es parla tampoc per a res de la capella de Sant Gervasi 2. Per primera vegada es menciona una confraria garriguenca, en una visita. Les confraries assoliren l'edat d'or en el segle xvii. Des del segle xv Sant Roc esdevé un dels sants més populars ; la seva història és meravellosa ; la seva vida sembla una llegenda ; heroi de la caritat en temps de pesta, fou el símbol de la dolcesa i de la beneficència ; no ha tingut rival en el cel dels pobres. Vegeu Gillet, El arte religioso..., pàg. 161. 3. Oripell o guadamecil és un cuir cobert d'ornaments d'or o d'argent, usat per entapissar sales i mobles. 4. D'acord amb els decrets del Concili de Trento, el papa Sant Pius V féu publicar en 1568 el Breviari Romà reformat i en 1570 el nou Missal Romà. 5. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, volum 44, full 85. Aleshores era bisbe de Barcelona Martí Martínez del Villar ; havia estat inquisidor a Sardenya i arquebisbe de Sàcer ; governà la diòcesi des de 1572 a 1575. 1-25 306 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA 148. Increment de la vida parroquial segons la visita de 1586 SEMBLA que l'any 1582 fou visitada la parròquia de La Garriga, car en del volum 46, dels llibres de Visites de l'Arxiu el full 35, Episcopal de Barcelona, es menciona la parròquia de Saut Esteve de La Garriga, però a continuació restà en blanc l'acta corresponent. A 2 de setembre de 1586, fou visitada novament ^ la parròquia garriguenca ; com a notes a destacar de l'acta extraiem les següents ; Que menciona els dos domers, curats ; el major era el Reverend Damià Andreu, prevere, present i servint personalment; el domer menor era, encara, Pere Carnicer, absent, i per ell resident phonorable Joan Ros, prevere ^ ; no es parla del monjo. L'acta d'aquesta visita continua palesant la renovació de moltes de particularitats de la parròquia ; entre altres coses consta : que el copó del sagrari tenia el pavelló de tafetà carmesí; que proveí que a dins del sagrari, en la part anterior, es faci una cortina de tafetà; a co¬ neixença dels obrers, dintre de dos mesos, sots pena de X sous; aixi- mateix visità les crismeres, d'argent, i les ampolles dels olis, d'argent. Una novetat m.olt important és que per primera vegada es diu que foren visitats els llibres-registres parroquials de matrimonis, baptismes i defuncions També per primera vegada, trobem la descripció del re¬ taule de l'altar major : Aiximateix visità el retaule de dit altar ma¬ jor, el qual es pintat i daurat, i al mig hi ha pintada la imatge de Sant Esteve i altres imatges. En mencionar el tresor parroquial, diu, així mateix, per primera vegada, ultra la creu processional major hi havia una altra creu que d'argent, mitjana; afirma que el reliquiari de la Veracreu era daurat ; proveí que les. patenes siguin adaptades a la costum romana, dintre de 1.Arxiu citat, Visites, volum 48, full 168. 2.Vegeu número 147. 8. Una de les pèrdues més irreparables de la revolució de l'any 1936 fou la crema dels llibres-registres parroquials. De totes maneres solament el primer Llibre de desposorio comprenia notes relatives al segle xvi, car començava en 1512 i terminava en 1693. Els altres llibres-registres de la parròquia, que es conservaven en 1936 a l'Arxiu Parroquial, començaven en el segle xvii. PROGRÈS ESPIRITUAL 307 dos mesos, amb pena de deu sous; trobà també ^^un encenser de argent; item naveta de argent per a tenir lo encens"; les una quais coses són també novetats ; finalment manà que de tot el tresor se'n fes un in¬ ventari i se n'enviés una còpia. Una nova mostra d'activitat de les administracions parroquials és la següent : També proveí "que de ací al devant, tots los diners del bad de les ànimes, de dita església, sien distribuïts en misses o ani¬ versaris per les ànimes, e que no s.e'n despengueu en comprar blat per la caritat, com se acostumava, e açò mana se observe sota pena de excomunicació". Ordenà, també, que els llibres del cor, per a cantar en els oficis, fossin reparats en el necessari ; que es comprés un missal romà i un ordinari, nous. Continuen les interessants novetats : Aiximateix visità tots els altars particulars de dita església, o Vallar de Santa Maria ^ i sigui: l'altar de Santa Maria «del Rosern ® i el retaule, seu novament fet i pintat, amb l'imatge de Santa Maria «de bulton, amb el seu fill beneït, i l'imatge de Sant Antoni i Sarita Caterina «de bulton ® ; aiximateix l'altar de Sant Martí; també l'altar de Sant Jaume i l'altar de Sant Roc. En canvi poca cosa ens explica de les capelles del terme. Diu que a la capella de Sant Macari i Sant Sebastià hi ha un benefici sots dita invocació, però que ara s'ignora per qui és obtingut; de la capella de Sant Gervasi diu que és de devoció i que està decentment ; de la ca¬ pella de Santa Maria del Camí diu que el seu valor és de deu lliures i que el beneficiat és Pere Bou, beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona ; manà que es reparés la porta i que comparegués a rendir comptes. Parlant de la capella de Sant Joan de Rosanes, diu: que el beneficiat és l'esmentat Joan Ros, del lloc de La Garriga; que el valor 4. Aquest seria l'antic altar de la mongia ; en canvi, ara, surt per primera vegada mencionat un altre altar : el de la Mare de Déu del Roser. 5. A 7 d'octubre de 1571 els cristians obtingueren la victòria de Lepant, atribuïda a la intercessió a la Mare de Déu, invocada amb el rosari. Al cap dc dos anys el papa Gregori XIII instituí la festa anyal del Roser, per a celebrar en totes les esglésies on hi hagués eregit un altar sub invocations: beatae Virginis Rosarii. Fou una de les devocions més populars a Catalunya. 6. Vegeu número 144. Al voltant de la Verge i mártir Santa Caterina va formar-se una llegenda àuria ; des de les croades fou una de les Santes més celebrades ; Santa Gertrudis veié en la glòria Santa Caterina voltada de tots els savis que ella havia convertit a la fe ; el seu sepulcre al Sinai ha estat visitadíssim. Vegeu Schuster, Liber Sacramentorum, volum IX, Barce¬ lona 1948, pàg. 228. 308 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA del benefici és de cinc lliures ; ordenà demanés el permís per a que es beneir la campana novament feta i que entretant no s'usi, sota pena d'excomunió ; i també manà que es capbrevés la dotació del benefici. 149. De Tacta de la visita de Tany 1588 El dimarts, 25 d'octubre de 1588, el delegat del bisbemajorque visieltà lela parròquia de La Garriga, féu constar que el domer era Jaume Pellicer, present, i personalment, resident verend senyor re¬ domer menor era Joan Roure, absent, i per ell resideix l'honorable Joan Ros, prevere ^ ; en el copó del sagrari joren trobades moltes for¬ mes consagrades del preciosíssim Cos de Nostre Senyor Jesucrist; el copó estava cobert per un pavelló de tafetà; hi havia, al sagrari, tambi una cortineta de tafetà vermell; les crismeres i les canadelles eren d'argent. En visitar l'altar major fa constar, entre altres coses, que hi havia un palli de vellut carmesí; al mig té la imatge de Sant Esteve, està decentment; aiximateix visità el retaule de dit altar major, el qual és pintat i al mig hi ha la imatge de Sant Esteve, pintada; i davant de dit retaule i s.ota del sagrari hi ha una imatge de la Santa Verge Maria amb el seu Eill beneit; està decentment; amb un mantell de domàs. Aiximateix visità els següents vasos sagrats: major i "La creu la creumitjana, d'argent sobredaurades ® ; aiximateix una Veracrau d'argent sobredaurada; també dos canalobres de plata, ara fets nous; també un encenser de plata ab sa barqueta per a tenir los encerts; tam¬ bé quatre calzes, ab ses patenes; també dues corones d'argent sobre¬ daurades, la una per Nostra Senyora i la altra per lo Jesuset, i en la de Nostra Senyora hi ha cinc pedres; també un reliquiari de argent sobredaurat, manà que sia fet nou; també una custòdia de argent so¬ bredaurada, ab dos àngels i vericle; manà que sien comprats cristalls i una aleta dels àngels sia reparada." 1. A l'arxiu de cariDachs hem trobat una referència del rector Pellicer, relativa a l'any 1587 l'arxiu de can Terrés, acta número 287, el trobem ; a en una escriptura de 20 de novembre de 1589 ; vegeu, però, més amplament el capítol V de la part setena d'aquest llibre. 2. Vegeu número 148. 3. Hi hauria, doncs, una altra creu, la petita, que no seria d'argent, sinó probablement de fusta. PROGRÈS ESPIRITUAL 309 Repeteix ultra l'altar de Santa Maria, hi havia l'altar de que, Santa Maria del Roser, de Sant Martí, de Sant Jaume, i de Sant Roc ; parla de la capella de Sant Macari i Sant Sebastià construïda en la població de dita parròquia, si bé restà en blanc el nom del clergue, resident a Barcelona, que en tenia el benefici ; de la capella de Sant Gervasi repeteix que és. de devoció i manà que la seva teulada fos re¬ parada dins d'una mesada ; a la capella de Santa Maria del Camí en¬ cara veié que era beneficiat el prevere Pere Bou, beneficiat en Ves- glésia de Santa Maria del Mar, resident, a Barcelona Consta que el delegat del bisbe visità la capella de Sant Joan de Rosanes ; de la qual continuava essent beneficiat Joan Ros, prevere, del lloc de Garriga, present; i mitjançant jurament digué que ell no tenia la dotalia; i dit Visitador manà que es fes un memorial dels re- i dits i de les càrregues de dit benefici, amb especials declaracions i especificacions sobre de quines cases i propietats es rebien. Finalment el visitador ordenà que fos reparada la domeria menor ; i que hi fossin despesades vint-i-cinc lliures 150. Un interessant decret de la visita de l'any 1591 Eh dimecres dia 3 de desembre de l'any 1591 el visitador trobà en¬ cara ment de domer major Jaume Pellicer, prevere, present i personal¬ resident ^ ; eldomer menor era, encara, Joan Roure ab¬ sent, i per ell residia el prevere Enric Juyol ; trobà també les crismeres 0 ampolles dels olis, novament fabricades; menciona els mateixos altars 1 capelles que en l'anterior visita i repeteix uns conceptes gairebé idèn¬ tics ; així, deixa en blanc el nom del beneficiat de la capella de Sant Macari i Sant Sebastià en el poble o sagrera de dita parròquia; Pere Bou continuava de beneficiat de Santa Maria del Camí i Joan Ros de beneficiat de Rosanes ; no havent estat feta la reparació de la domeria menor, es donaren les normes pertinents a l'esmentat Enric Juyol ; de 4. Vegeu número 148. 5. Arxiu Episcopal de Barcelona, Visites, volum 49, full 121 girat. 1. Continuem també trobant el rector Jaume Pellicer en un testament •de 21 d'abril de 1593, pergamí número 860 de l'arxiu de can Terrés ; i en una escriptura de 20 de març de 1594, acta 270 del mateix arxiu. 2. Vegeu número 149. 310 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA manera que aquesta visita tindria poc interès si no fos que s'hi va ordenar el següent : Ab manament fet per mon Senyor Reverend en dies passats, és estat manat en la present isglésia se fes una caixa, enla qual estigues- sen recòndits los àiners dels bacins i confraries de dita isglésia; i hagué vist dit Visitador dita caixa feta, i dins de ella los diners de totes les confraries i bacins de dita isglésia, sinó és de la confraria de Sant Roc; per çò, perquè dit manament sortesca tot son degut efecte, manà als administradors de dita confraria, en poder dels quals de present estan dits diners, dins quinze dies primers vinents, hagen de deposar en la dita caixa los diners tindran de dita confraria, de la qual nò puguen ésser trets sense coneguda del rector i altres tenen les daus de dita caixa, per a ops i utilitat de dita confraria i isglésia, sots pena de excomunió; manant al rector de dita is'glésia, si los tais adminis¬ tradors no obeirien dins quinze dies, ho hage de denunciar a dit senyor Visitador; pena de deu lliures. ítem, per quant, en la elecció de obrers, baciners i administradors de confraries de la present isglésia, consta cometrer-se molts abusos, tant per fer-se en lloc indecent, fora de la isglésia, com encara per fer-se dita ellecció a veus, i estar a llibertat dels obrers posar qualsevol persona en dit càrrec, i en les dites coses seguir amistat i .parcilitat, en gran dany de llurs conciències i, moltes voltes, de la isglésia; per çò, i altrament per obveiar a les sobredites coses, i perquè les eleccions fàcien ab tota quietut i sosiego se sens mirar amistat, ni parcilitat alguna, mana dit senyor Visitador dites el·leccions se facen i se hagen de fer de ací al devant, a fort, extraent dits obrers, baciners i administradors confraries, de una o dues bosses. E per çò mana als rector, obrers, baciners i administradors, que ara són presents, hagen de comprar encontinent dues bosses i, dins tres setmanes propvinents, anar a dit Visitador, per fer la insaculació dels que seran bons i aptes per a dit càrrec, i per a rebre, de dit senyor Visitador, complit orde per a les sobre dites coses; e totes les predites coses facen dins dit ter¬ mini, a pena de excomunicació 3. Heus ací un dels primers palesos castellanismes trobats en els ori¬ ginals d'aquestes notes. 4. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 52, full 40 girat. PROGRÈS ESPIRITUAL 3H Probablement donava bon resultat el procediment d'elecició per insaculació, que ja es practicava quant als càrrecs municipals d'ençà de l'any 1576 151. El brillant colofó de les visites del segle XVI La darrera visita del segle xvi, a la parròquia de La Garriga, tingué ment lloc el dimarts dia 12 de setembre de 1595. Fou feta personal¬ l'Il·lustríssim i Reverendíssim senyor Bisbe de Barce¬ per lona, que aleshores era Joan Dimas Loris L'acta diu que aleshores continuava essent domer major l'honorable Jaume Pellicer, present i resident ^ ; el domer menor era Montserrat Bou però per ell servia l'honorable Paulí Tambor, prevere gironí, que lé llicència per a la cura d'ànimes; aiximaleix, també l'honorable Joan Cavalleria, prevere, vigatà. Per aquests tressacerdots i pels rectors de Samalús i de Vallcàr- cara, rectors circumveïns de dita parròquia de La Garriga, fou rebut processionalment segons la forma de l'ordinari barceloní, i entrant a l'església, i feta breu oració, prengué una estola i visità el sagrari; es portà el Santíssim Sagrament sobre l'altar major i fou visitat pel bisbe. E continent el Reverend Pare Llorenç de Sant Joan, rebuda la benedicció de Sa Senyoria Reverendissima, predicà la paraula de Déu i principalment sobre l'explicació del sagrament -d'e la confirmació.. Un cop feta aquesta prèdica. Sa Senyoria ReverendísSima administrà 5.Vegeu el capítol V de la part cinquena d'aquest llibre. 1.Natural de Barcelona. Fou Patriarca de Jerusalem. Fundà el Seminari Conciliar, en l'edifici que havia estat convent de monges de Montalegre, i que avui ocupa la Casa Provincial de Caritat. Bol. Of. del Obisp. de Barcelona, 1 juny 1943. 2. El rector Jaume Pellicer continuà regint la parròquia de La Garriga durant els primers temps del segle xvii ; vegeu, encara, en el capítol V de la part setena d'aquest llibre, les referències als béns del rector Pellicer i a la seva família. 3. El nom de Montserrat fou aplicat sovint als homes ; així, per exemple, en el número 20 dels pergamins de can Illa, del nostre arxiu particular, trobem com a testimoni, a 9 de maig de 1602, Montserrat Solà, pagès, de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent, de la diòcesi de Vic, emperò avui habitant en la parròquia de Sant Genis de. La Ametlla; tenim noticia de Jaume Montserrat Salamó, ciutadà de Barcelona, i notari públic de la vila dc Granollers a 14 de juny de 1588, pergamí número 16 dels nostres de can Illa ; a 6 de maig de 1607, número 6 girat, del Llibre Estret de l'arxiu de can Dachs ; a 24 d'agost de 1621, en l'acte 22 de l'arxiu de can Noguera. 313 LA RENOVACIÓ DE LA PARRÒQUIA el sagrament de la confirmació a molts de dita parròquia, i després donà la benedicció episcopal. Com aparticularitats dignes d'esment especial podem dir que, ultra els tres llibres registres parroquials de baptismes, matrimonis i defuncions, s'esmenta un registre d'excomuniats ; que el senyor Bisbe visità el reliquari d'argent daurat, amb relíquia de Sant Roc; i que en la sagristia trobà, a part alguna altra cosa, un joc de casulla i dues dalmàtiques de domàs blanc, amb la tovallola per a La trona; una altra casulla, amb dues dalmàtiques, una capa, i la corresponent tovallola de vellut vermell ; casulla i dalmàtiques de xamellot negre ; casulla i dalmàtiques de tela negra ; i altres casulles i dalmàtiques de xamellot vermell ; quatre ganfarons de domàs carmesí ; un tàlem de "damas¬ quillo croceo"; sis pal·lis ; tres altres capes pluvials ; dos mantells per a la imatge de la Mare de Déu ; tovalloles de vellut ; sis albes, dotze amits amb llurs corresponents cíngols ; trenta estovalles per als altars, entre noves i velles ; quatre albes, amb amits i cíngols i estoles ; un coixinet per a les processons dels difunts ; una imatge de Santa Maria. I, encara, a l'altar major, beneí algunes efígies, principalment de Santa Maria i dels Sants, aiximateix albes, amits i algun cíngol. També manà a menor que, sots les penes posades pel dit domer Concili Tridentí, tingui la residència personal a La Garriga, tal nom està obligat; aiximateix, que els diumenges ensenyi la doctrina cristiana al poble, àdhuc amb interrogacions, convocant al poble amb toc de les campanes Certament, doncs, que les mostres del progrés de la parròquia es trasllueixen pertot arreu : els sacerdots resideixen o s'urgeix que resi¬ deixin ; l'existència de dalmàtiques palesa un major esplendor de la litúrgia ; les prèdiques fan deduir una major il·lustració de la pietat del poble ; la multitud d'objectes enumerats certifica la prosperitat material de la parròquia. En una paraula : el rector Jaume Pellicer, que era garriguenc, tanca brillantmet el segle xvi i obre el segle xvii, que és el segle d'or de la parròquia de La Garriga. 4. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, vol. 54, full 33 girat. 12 53 1 51 0 15agos3t. 08 1508 153 nov3emb.r 154 127 15 67 159 1563 74 1s5et6mb2r 74d1es5m9b.re 67 15se8tm6br d1es5m9bre 63 1de5s9mbre 160 juliol octubre octubre abril juliol de2 març març octubre 25 3 3 10 26 ans 10 10 3 16 4 agost agost 2 23agost febre febre maig maig febre 22 maig 2 25 8 25 3 22 2 3 juliol octubre 14 3 3 EDXSUERVGALNLTI Rovsicaanre.,CmíMacri Sant del GAR IGA dJoean MSaanrtia Sraecntotr, mviocnajri, monjo monjo vicari vicari domer vicari subti vicari subti vniocatarri, vicari rector domer monjo , del del (francès)Camí subti Cam;.í Rosane subti Rosane (francès) (francès) rector vicari domer subti MSaanrtia vicari rector (francès) monjo MSaanrita dJoaen domer (estranger) dJoaen vicari rector rector domer subti domer subti ^i Sant Sant rvn tn DL'ECSIÀT L ISTA CG1a4sb9erli2VJoèn8E1Ju5mta0-Cnryisoò.flTPexV0íG1u5mlr0,RJinPN1o5eg0ureraG15ibc0ó8lCJo6stenB1ar5nmuP VM1i5aqule3sSGnte1mprMai5qruielsPBoé6tJ1ou5n-Oy2e7frtUR1abeclGBu5i4gm1èsFJorand15n4CM1a5pretíGRumil5o1rnSJa51tAPesrVL1li5oadenrçNP15egur7 IJ1al5um62eBPorRA1nita5m-6Jb2uCPer7c4eT1o5sanR74MJ1a5rut8om6elADndiàPJ1a5u8mcerR8JE1un5yr9oiclBMtse5aTP1m9ubolír ..I1an5C9,vlei-- juliol maig maig maig setmbr agost juny juliol juliol abril abril octubre octubre gen r febre maig agost gen r gen r gen r junyjunyjunyjunyjuny abril 29 4 1 1 12 27 9 31 81 10 10 3 3 8 26 3 2 16 16 16 1 1 1 1 1 14 Cib Florens Hipòlt Joan 1560 1560 8 setmbr setmbr setmbr maig maig maig octubre setmbr octubre octubre desmbr.e setmbr setmbr setmbr 8 8 25 25 25 7 2 25 25 3 12 12 12 CINQUENA PART Del municipi garriguenc fins a Facabament del segle XVI I. - De Tabsència d'Alfons IV i de la guerra amb Joan II. II. - L'injust empenyorament de La Garriga a fa¬ vor d'En Llorenç d'AItarriba. III. - Intervencions dels organismes superiors. IV.- Dels llibres de l'escrivania de La Garriga des de 1540 a 1554. V. - Organització del municipi segons els capí¬ tols de l'any 1576. CAPÍTOL PRIMER De Tabsència d'Alfons IV i de la guerra amb Joan II 152. Alguns batlles de La Garriga del segle XV. — 153. Concessions de la reina Maria, esposa del Magnànim, en 1433. — 154. La Garriga no era el carrer Ample. — 155. Capitols de 1471 durant la guerra de Joan II. 156. Empenyorament reial d'una casa i hort de La Garriga. — — 157. Empenyorament de La Garriga a Carles de Cortès. — 158. Con= flictes per l'aplicació d'uns capítols. 152. Alguns batlles de La Garriga en el segle XV SOTA del títol, en l atí, d'Ofici de la batllia de Sant Esteve de La Garriga, concedii rei Alfons IV el a Magnànim, es conserva una lletra del mateix Bernat de Pla, la qual diu : Com que vós, el nos¬ en tre fidel Bernat de Pla, de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, sou una d'aquelles tres persones que ens foren presentades pels fidels^ nostres, els jurats ^ i prohoms de la dita parròquia de Sant Esteve de La Garriga, segons els privilegis concedits, suplicant que fos nomenat batlle de dita parròquia; considerant la idoneïtat i la legalitat de vós, el dit Bernat, a tenor del present document us confiem o encomanem- l'ofici de la batlUa de la dita parròquia de La Garriga...; el salari seria per cada any deu lliures de moneda barcelonesa i els altres drets...; el document conclou dient que fou dat a Barcelona, a l'últim dia de fe¬ brer de l'any, de la Nativitat del Senyor, MCCCCXIX, i, del nostre regnat, el quart. Rei Alfons. A continuació segueix la lletra executiva de la precedent 1. Nova al·lusió a aquest càrrec, que no apareix clarament establert en els privilegis locals. 2. Arxiu de la Corona d'Aragó, Reg. 2603, fulls 101 i 102. 318 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Tenim notícia de molts altres nomenaments de batlles de La Ga¬ rriga; així, el mateix Alfons IV, a 20 d'abril de 1431, nomena batlle Bernat Mas, el qual, el dimarts, 24 d'abril del mateix any, després d'haver complert amb els corresponents requisits i, entre ells, havent donat per fiadors N'Antoni Vinyals i En Pere Planell, obtingué la lletra executòria del lloctinent general Bernat de Vilafranca Méstard, per raó de l'absència del rei, fou el mateix lloctinent general Bernat de Vilafranca qui, a 12 de febrer de 1434, escollí i no¬ menà batlle de La Garriga En Pere Parés ; aquest, el mateix dia, prestà el corresponent homenatge, donà per fiadors En Pere Planell i En Guillem Blancafort, i obtingué l'executòria Semblantment el lloc¬ tinent general nomenà batlle de La Garriga En Marc Pellicer, a 20 de març de 1437 Anys a venir, durant la guerra amb el rei Joan II ®, continuaren nomenant-se batlles de La Garriga ; així hem trobat una lletra execu¬ tòria adreçada per Arnau Fonolleda, batlle general de Catalunya, al tinent 0 regent de La batllia de La Garriga, i als jurats, i prohoms de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, comunicant-los que Bar¬ tomeu Terrés havia estat nomenat batlle pel rei, per al trienni ara cor¬ rent, amb la seva provisió, signada de mà d'ell mateix i afermada amb el seu segell penjant, dada a Vilafranca del Panades, a quinze dies del mes de març de l'anv de la Nativitat del Senyor MCCCCLXIIII; i, en prova d'haver complert En Terrés les obligacions prèvies, i d'ha¬ ver presentat fermança, el batlle general li expedia l'executòria a Bar¬ celona, a 4 d'abril de 1464 A 16 de març de l'any 1470, obrant com a batlle general de Ca¬ talunya, Joan d'Argentona, de Barcelona estant, nomena batlle de La Garriga Bartomeu Nualart ; el mateix dia s'expedí l'executòria del dit ofici ; i el dissabte, 17 del mateix mes i any, el nou batlle pre¬ sentà per fiadors solidaris En Pere Rosselló de Bellsolà i En Jaume Cassart, àlias Palau 3. Arxiu de la Corona d'Aragó, Batllia General de Catalunya, Classe lA, A, b, 25, fulls 41 i 42, de la segona foliació. És d'advertir que de l'executòria solament es copiaren tres ratlles, deixant en blanc un espai per a copiar la resta. 4. Dits Arxiu, Secció i llibre, fulls 97 i 98 de la segona foliació. 5. Dits Arxiu i Secció, llibre 26, fulls 45 i 46. 6. Vegeu número 154. 7. Dits Arxiu i Secció, Classe 2.®, A c 4, full 186 girat. 8. Dits Arxiu i Secció, Classe 5A, C 2, full 75 girat y 76. DEL TEMPS D'ALFONS IV I JOAN II 319 153. Concessions de la reina Maria, esposa del Magnànim, en 1433 El rei Alfons IV el Magnànim estigué l argament absent i allunyat del govern reina de Catalunya ^ ; en absència del rei, la seva muller, la Maria, governà el Principat fins a l'any 1453 Heus ací traduïda al català una concessió feta per la reina als garriguencs ^ : Nòs Maria, etc. A fi que vosaltres, els nostres fidels prohoms i universitat de la parròquia àe Sant Esteve de La Garriga, pugueu més fàcilment lluir els censáis morts i pagar els deutes a què esteu obligats per raó d'haver tornat al domini reial ^ i per altres motius; a tenor de la present us concedim i us donem plena llicència perquè pugueu i us sigui lícit d'imposar, estatuir i ordenar en dita parròquia taxes 0 impostos en el pa, en el vi, en la carn i en els altres béns, mer¬ caderies i coses que en dit lloc es venguin, es comprin 0 es contractin; en aquella quantitat i en aquella manera i forma que i segons us sem¬ blin faedores; duradores per dotze anys complerts, a comptar des del dia en què, en virtut de la present, es comencin a imposar, exigir 0 cobrar, en endavant immediatament seguidors; els quals impostos 0 taxes, un cop siguin imposats o s'hagin començat de cobrar, pugueu si ho voleu, retirar i tornar a posar, i en ells 0 en alguns d'ells pugueu afegir, treure, moderar, canviar, variar, assumir i novament imposar 1 assignar tantes de vegades com vulgueu, durant el temps esmentat; i que també els pugueu recollir i cobrar 0 fer recollir i cobrar pels qui vulgueu; i aiximateix totes en conjunt i qualsevol of elles per separat pugueu vendre i arrendar, per tot el temps esmentat o més breument, segons arbitri de la vostra voluntat; als quals impostos 0 laxes esti¬ guin obligats a pagar i contribuir, no solament els habitants, i els qui han d'habitar en la dita parròquia, sinó també els forasters que hi vin- 1. A les darreries del seu regnat, en 1454, el cardenal Margarit, bisbe d'Elna, resumia eloqüentment el clam enyorós del país. Vegeu Parlaments a les Corts Catalanes, Barcelona, 1928, pág. 210. 2. El rei marxà cap a Itàlia a 29 de maig de 1432 i ja no tornà més a Catalunya ; el rei morí a 27 de juny de 1458 ; la reina Maria era cosina del seu marit, era filla del rei Enric III de Castella, el Doliente, i germana del rei Joan II de Castella ; la reina Maria no deixà descendència. 3. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3123, full 52. 4. Vegeu ntïmeros 70 i 71. 320 EL MUNICIPI GARRIGVENC FINS AL SEGLE XVI guin, i els compradors i venedors i els que de qualsevol manera hi vinguin a contractar; però que les quantitats que us pervinguin de dits impostos i taxes s'hagin de destinar a lluir i exonerar els censáis i deutes vostres i en altres usos, o sigui a subvenir a les vostres necessitats, segons us sembli convenient; i que estigueu obligats a rendir comptes i altres raons a l'esmentat senyor Rei o a Nós o al seu mestre racional o a qualsevol altre en lloc d'ell o nostre; també retenim per a Nós, i sota aquesta dit Senyor Rei i per a condició fem la present concessió, que la cinquena part de dites us taxes 0 impostos o dels preus que per ells es. rebin, l'hàgiu de rebre per al dit Senyor Rei o per a Nós o per al tresorer seu o nostre o per al que ell vulgui o Nós vulguem, de terç en terç, en cada un de dits dotze anys; emperò les restants quatre parts pugueu assignar-les lliu¬ rement per a les esmentades necessitats vostres i de la dita parròquia. Segueixen les clàusules d'estil i termina dient que fou donat a a XXIIII dies d'abril de l'any, de la Nativitat del Senyor,. Barcelona, MCCCCXXXIIl, i, del regnat de dit Senyor Rei, el divuit. La Reina. El mateix dia, emperò, la reina atorgà un altre document en el qual diu atenent que per raó de retornar al domini reial, us fou que necessari de fer vàries despeses, i que, altrament, els garriguencs no escatimareu d'endeutar-se per a subvenir a les despeses del Rei i dels seus Concedim, remetem i relaxem completament a predecessors, diu : vosaltres els esmentats prohoms i universitat de dita parròquia l'es¬ mentada cinquena part de les taxes o impostos, que s'havia reservat, perquè l'empressin en el mateix fi que les altres quatre parts ; però, per a la relaxació i concessió a vosaltres de dita quinta part, confessem haver rebut de vosaltres vint florins d'or d'Aragó; la concessió, com de consuetud, no era doncs ta'n gratuïta ! ® Tenim també notícia que, a 2 d'octubre de 1445, des de València estant, la mateixa reina Maria nomenà tutor per als fills de Pere Vila, de la parròquia de La Garriga 5. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3171, full 158. 6. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3043, full 34 girat. DEL TEMPS D'ALFONS IV I JOAN II 321 154. La Garriga no era el carrer Ample PER a comprendre bé aquest número i els següents cal recordar que en rei Joan II, en 1462 temps del s'abrandà a Catalunya una civil ^ ; i que, en la data del document que anem a res¬ guerra senyar, al front dels revoltats hi havia Reiner d'Anjou i de Proven- ça el quai envià a Catalunya el seu fill, Joan de Lorena, com a pri¬ mogènit i lloctinent del seu pare En plena guerra, doncs, hi hagué un petit incident que afectà simp¬ tomàticament La Garriga. Es veu que un capità de guerra anome¬ nat Bofill, manà executar a La Garriga algunes providències que con¬ trariaren vivament el Batlle i habitants de La Garriga ; els quals sem¬ bla que recorregueren als Consellers de Barcelona, queixant-se de tal conducta ; el Consell de Cent barceloní, puntual defensor dels privile¬ gis de la ciutat i dels de les viles que eren considerades carrers de Barce¬ lona, entre les quals sembla que hi havia La Garriga degué enviar una lletra a En Bofill, en tals termes, que provocà una contesta d'a¬ quest, verament amenaçadora i despectiva per als garriguencs. Heus ací la lletra d'En Bofill, no molt correcta gramaticalment : Als molt magnifies monsenyors, los Consellers de la insigne ciutat de Barcelona.Mossenyor: Jo he rebuda vostra lletra, en lo fet del Balle de La Garriga, só molt content no haver trobat lo Balle allà, abans que hagués vostra lletra, perquè ab bona Justícia le haueria fet conèsser 1.Regnava des de la mort del seu germà el rei Alfons IV, el Magnànim, en 1458 ;Joan II tingué una sèrie de divergències amb els seus súbdits, durant les quals s'esdevingué la mort del seu fill el príncep de Viana ; Safii Carles, príncep de Viana, com li digueren els coetanis. 2. El rei Joan II va cedir al rei de França Lluís XI els comtats del Rosselló i la Cerdanya, en empenyorament ; els revoltats oferiren primerament la corona al rei de Castella Enric IV, el Impotente, després consideraren sobirà el Conestable de Portugal, que morí a Granollers, a 29 de juny de 1466, amb el nom de Pere IV ; vegeu, per exemple, J. E. Martínez-Ferrando, Pere de Portugal, Barcelona 1986 ; finalment oferiren la corona a Reiner d'Anjou. 3. Era nét, per part de mare, del difunt rei Joan I," l'Amador de tota gentilesa, i era nebot del rei de França Lluís XI. 4. Aquest príncep morí sobtadament a 16 de desembre de l'any 1470, i la seva mort inicià clarament una preponderància dels exèrcits del rei Joan II. 5. Vegeu número 53. 322 EL MUSICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI en tnà de Governador com se prenden la gent, o yo ab previsió del Se¬ nyor Primogènit Yo só cert, segón la lletra que, ^, feta me haveu, no saput assò enteneu lo cas; car, Conselleria de tan insigne sapeut, no creuria, de ciutat, fos eixida tal lletra, ab aquelles paraules que no acostumàveu en haver ab home tant vostre com yo só. De una cosa vos les coses que yo ab bona Justícia prec: Que, a ordenam, no vullau pus creure a un vila que a mi; i, si La Garriga és carrer de Barcelona, no és però lo carrer Ample * ; mas y o só un de los bons fills que haiau com ja la experiència amostranda no és, encara mill hagués i mostrarà per lo devinyidor Mossèn Arnau des Mas és avocat seu, mas yo, ab tot assó, lo tinc per pare Jo envie aquí Mi¬ quel Sala lo qual enformarà vostres senyories; plàcia-vos donar-li bona fe com a mi propi Termina la lletra dient : guàrdia de vosaltres. Nostre Senyor sia en De Sabadell a XX VIII de Juliol de 1468. A vostra ordinació, F. P. Bofill, capità En altres paraules : Si arribo a tenir la vostra lletra abans d'anar 6. a Garriga, hauria ensenyat al Batlle de La Garriga de quina manera el La posava a la presó. 7. Sabut això. 8. Es molt de notarací l'afirmació que La Garriga és carrer de Bar¬ celona ; però la nostra vila no era de tanta importància, segons el capità Bofill, com perquè el parer d'aquella pesés més que el d'aquest ; car La Garriga no era pas un dels carrers més importants, no era pas el carrer Ample ; el carrer Ample a Barcelona, durant moU de temps, fou un dels més impor¬ tants de la Ciutat ; també amb el nom de carrer Ample o de carrer Gran s'ha assenyalat el carrer principal d'altres poblacions. 9. Segons el capità Bofill, el passat i el present demostraven que ell er» un bon fill de Barcelona ; l'esdevenidor també ho palesaria. 10. Encara que el senyor del Mas fos l'advocat dels garriguencs, el capità el considerava com a pare. Després la lletra té un paràgraf relatiu a un afer de Martorell. 11. 12. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Lletres Comunes Originals, 36, des de 1467 a 1469, foli 151. DEL TEMPS D'ALFONS IV I JOAN II 323 155. Capitols de 1471 durant la guerra de Joan II Encara que la guerra contra el rei Joan II continuà fins a l'octubre / de 1472, terminà, emperò, abans quant als garriguencs, d'uns interessants 1 capítols pactats especialment amb el rei per ; raó diuen aixi : Nòs Joan, etc. Com que vosaltres, els nostres estimats, i fidels batlle, síndics i prohoms de la parròquia de Sant Esteve de La Gar¬ riga, desitgeu venir a la nostra obediència i per tant rendir-nos ho¬ menatge i servir-nos com correspon als fidels i probes i per això foren presentats i humilment oferts per part vostra a la nostra majestat la sèrie de capítols següents: "Senyor molt excel·lent: A vostra Majestat humilment supliquen los batlle, síndics e prohomes de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, sia mercè sua fer-los remissió general e particular, de tots crims per ells comesos fins a la present jornada; encara que fossen òte lesa majestat En lo primer capítol, plau al Senyor Rei. ítem li plàcia restituir-los tots lurs béns, censáis, drets e accions, ab revocació de totes donacions .de aquells fins a la present jornada fets. Plau al Senyor Rei restituir-los tots los béns que's troben en fer la dita revocació. ítem més, supliquem vostra Majestat li plàcia confermar-los tots lurs privilegis, libertáis e bons usos. Plau al Senyor Rei, segons d'a¬ quells millor han usat e acostumat usar abans de la guerra ítem, plàcia Majestat fer-los gràcia de tots deutes e pen¬ a vostra sions de censáis que censos e ells en universal e particular deguen a qualssevol persones inobedients a vostra Majestat. Plau al Senyor Rei fer-los la dita gràcia de tots los deutes e pensions de censos e censáis 1. El document comença i termina en llatí, però els capítols estan redac¬ tats català. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3454, full 152 en girat. 2. És a dir, els derivats de la revolta i de la guerra contra el rei Joan. 3. A l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3414, full 12 girat, amb data de 5 d'abril de 1474, en una cautela de Joan de Sant Jordi, regent l'ofici de protonotari, consta Per LX als hòmens de la parròquia de Sant : sous Esteve de La Garriga, per confirmació de llurs privilegis. 324 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI que deguen a qualssevol inobedients a Sa Majestat fins la present jor¬ nada" I fou humilment suplicat per part vostra a la nostra Majestat que^ les contingudes i suplicades en els esmentats capítols, ens dignés¬ coses sim, per la nostra regia benignitat, a vosaltres concedir, signar i aprovar. Nòs., doncs, moguts per la regia mansuetut, perquè el soli reial sigui enrobustit per la benignitat i la clemència, a tenor de la present,, conscientment i deliberadament, concedim, laudem i aprovem les coses contingudes i suplicades en els esmentats capítols i en qualsevol d'ells, d'aCord amb les respostes, per Nòs posades al final de cada un dels dits capítols. De tal manera que la nostra concessió, firma, laudado i aprovació l'enrobustim amb defensa i protecció i que ella tingui força i vigor i volem i discernim que tingui fermesa perpètua i inviolable, segons millor es pugui dir i entendre, en bona, sana i sincera inteUigència vostra i dels. vostres, als quals interessa, i interessava i pugui inte¬ ressar, ara o en el futur, postposada tota sinistra interpretació, sentit 0 cavil·lació. Per laqual cosa, diem, preceptuem i manem, expressament i de certa ciència, a l'Il·lustríssim Ferran ^, rei de Sicília príncep de Cas¬ tella i de Lleó fill primogènit nostre caríssim , governador general en tots els nostres regnes i terres i, després dels nostres feliços dies, inàubitat successor en el principat de Catalunya, sota la benedicció pa¬ terna als capitans, veguers, batlles, subveguers, subbatlles, i a tots 1 cada un dels altres oficials i súbdits nostres., en el principat de Cata¬ lunya i en els regnes i terres nostres, de qualsevol manera constituïts 4. Vegeu el número següent. Des d'ací el text torna a estar escrit en llatí. 5. Es tracta del fill del rei Joan II i de la seva muller, la intrigant Joana Enríquez. 6. Ho esdevingué efectivament, per les armes de Gonçal Fernández de Còrdova, el gran capitán. 7. S'havia casat novellescament a Valladolid, 14 d'octubre de 1469, amb a Isabel, reconeguda hereva de Castella, pel seu germà el rei de Castella Enric IV, a 19 de setembre de 1468 ; en morir aquest, en 1474, els prínceps Ferran í Isabel esdevindran els reis catòlics. 8. Resultà ostentar el càrrec de primogènit havent mort misteriosament el seu germanastre Carles, príncep de Viana. 9. Esdevingué Ferran, el Catòlic, II d'Aragó, V de Castella ; el rei Joan II no perd l'ocasió de repetir que Ferran ha d'ésser el seu successor. DEL TEMPS D'ALFONS IV I JOAN II 335 o que s'hagin de constituir i als seus oficials i lloctinents, presents i futurs; A tots amb l'amenaça de perdre la nostra gràcia i manem que amor i amb la pena de dos mil florins d'or aplicadbrs. al nostre erari, que aquesta nostra concessió, firma, laudació i aprovació i totes i cada una de les coses en ella contingudes, les mantinguin fermament i les observin i facin observar perpètuament a tothom, i que no hi contra¬ vinguin 0 facin res en contra, o que no facin contrafer o contravenir-hi a ningú per cap raó o causa. En testimoni de la qual cosa, hem manat de fer la present, enro- bustida amb el nostre segell comú, penjant. Donat en el lloc de Verges, el dia XXV de novembre de l'any, de la Nativitat del Senyor, MCCCCLXXI i, del nostre regnat de Navarra, el XXXXVI i de tots els altres regnes nostres, el XIIII El rei Joan. 156. Empenyorament reial d'una casa i hort de La Garriga Hem trobat una referència de data 19 de juny de 1472, en la qual el rei mans Joan II diu, en llatí, Nòs empenyàrem i posàrem en les del magnifie dilecte Conseller nostre Pere Torroella, ca¬ valler els rèdits, casa i horts de la parròquia de La Garriga, els quals es deia que eren del noble Crisògon de Centelles, i la baronia de 10. El text del corresponent Registre de l'Arxiu de la Corona d'Aragó posa clarament l'any 1471 ; de totes maneres els documents que l'enronden en el Registre són de l'any 1472. 11. El rei Joan II s'havia casat en 1419 amb Blanca, la vídua de Martí de Sicília, filla del rei de Navarra Carles III ; en morir aquest en 1425, Joan esdevingué, doncs, rei-consort de Navarra ; en morir en 1442 la infortunada reina Blanca, el seu espòs continuà amb el títol de rei de Navarra fins a la seva mort. 12. Car començà a regnar-hi en 1458. 1. No sabem pas a un tal Pere Torrelles, català, però que si es refereix va viure força temps Castilla, a Navarra — en intimitaí amb 'el príncep dií a Viana—, a Nàpols, a la cort del Magnànim. Resultat: que si la major part de la seva obra poètica és en català —^ trenta composicions —, una altra part, la que més fama va donar-li, és en castellà: sis composicions, entre elles el seu "Dezir" contra les dones. També és en castellà la seva oració fúnebre, en prosa, en la mort d'Agnès de Gleves, muller del príncep de Viana. Soldevila, Hist, de Gat. Vol. II, pàgs. 85 i 86. 336 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Cànoves, de Samalús i Vallcàrcara deduït en dit per un cert preu, contracte d'empenyorament dels crèdits dels deutes pertanyents als rebels a la nostra Majestat; per això, volent que sigui lliurada a dit Pere de Torroella, o als seus procuradors, la possessió de dits rèdits, cases, horts i parròquies, mana als funcionaris reials que efectivament el po¬ sin en possessió de tot Pel que ja es veu en aquest document, la guerra civil continuava en¬ cesa ■*. De totes maneres és claríssim que allò que Joan II empenyorà no fou La Garriga, sinó uns béns que ací tenien els Centelles ; per això en un altre document, de 20 d'agost del mateix any 1472, el rei Joan II diu que hom posi Joan Pere Vilademany en possessió del cas¬ tell i de la baronia de Centelles, que li donava el rei, exceptuant la parròquia de La Garriga i la baronia de Cànoves, Samalús i Vallcàr- cara, perquè les havia empenyorades a Pere de Torroella En realitat, però, aquesta darrera menció peca per excés, car, repetim, no era tota la parròquia de La Garriga el que s'havia empenyorat, sinó solament béns que ací tenien els Centelles. Ací escau d'advertir que la qüestió dels béns confiscats pel rei durant la guerra, s'arrossegà encara du¬ rant molt de temps després d'acabada aquella. No gaire més tard, un cop finida la instal·lat el rei a Bar¬ guerra, celona, expedí un document, amb data de 26 de novembre de 1472, en el qual s'exposa, en llatí, que, per part de Pere Galceran i Joan de Cruïlles i d'altres germans fills del noble Martí Giralt de Cruïlles, di¬ funt, i de la noble Damiata, la seva muller, pares d'ells, i de Violant i Isabel de Santa Pau, filles del noble Hue "ad Hemarii" de Santa Pau i dita Damiata, mare d'ells, fills i hereus per parts iguals, fou humil¬ ment suplicat a la nostra Majestat que, com que els mateixos nobles, com a hereus esmentats, tenen el Castell i la baronia de Centelles i el Castell de Bellpuig i el Castell de Manlleu, situats en la diòcesi de Vic, i la casa de La Garriga, el Castell de Cànoves i el Castell de Montmany, 2. Des de la nota anterior, el text que hem transcrit és un afegit fet a la còpia del Registre ; en el text de la qual còpia hi ha esborrades les següents paraules, en llatí : Parròquies de La Garriga, Casanoves i Casauovelles i Aiguafreda que són de la baronia de Centelles. 3. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3455, full 18. 4. Després de la mort de Joan de Lorena, va dirigir la guerra Joan de Calàbria, fill bastard del de Lorena ; el qual va jurar a la Seu de Barcelona, a 20 de juny de 1471. 5. Arxiu de la Corona d'Aragó, Libro de Enajenaciones, vol. II, full 388, número 3. DEL TEMPS D'ALFONS IV I JOAN II 337 situats en la diòcesi de Barcelona, amb tots els seus feus, feudataris, vassalls, cavallers, homes i dones habitants en els mateixos...; fou su¬ plicat al rei Joan II que manés als oficials reials que els en posessin en possessió ; i el rei hi accedí 157. Empenyorament de La Garriga a Carles de Cortès En canvi tenim esment d'un empenyorament que, efectivament, sem¬ i bla que afectava tota La Garriga. La guerra produí moltes despeses engolí l'un rera l'altre tots els ingressos extraordinaris que es procurava Joan IL Heus ací referència d'aquest empenyorament. En Joan, etc. A l'Amat e feel algutzir nostre En Miquel de Montor¬ nès, salut e dilecció. Nòs havem fet empenyorament, al noble e amat nostre Carles de Cortès, de les parròquies de Cardedeu e de La Garriga, e vullam la possessió de les dites parròquies li sia donada; per açò, ab les presents vos diem, cometem e manam que vós, en nom nostre, aneu personalment a les dites parròquies e meteu en possessió de aquelles, lo dit noble o s.on procurador, faent-li prestar los homenatges de fide¬ litat; als quals, puix lo dit homenatge prestat hagen, absolreu qualse¬ vol homenatge que prestat e obligats nos sien; e'ls fareu respondre de les rendes a senyor pertanyents a les dites parròquies; e poreu-los en açò compelíer, per capcions de persones imposicions de penes e exe¬ cucions de aquelles e per tols remeis en açò necessaris, car Nòs manam a tots oficials, vassalls e súbdits nostres, a pena de X mil florins d'or, a nostres còfrens aplicadors, que, en fer e complir les dites coses, vos donen tot consell, favor e aiuda que haureu necessari, cometens-vos, sobre les dites coses, nos,tres veus, ab la present Dat en lo monestir de Pedralbes, a V de setembre de l'any MCCCCLXXII. Ès de notar, que la còpia d'aquesta lletra, que es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó no diu que l'original fos signat pel mateix rei ; esmenta, en canvi, el secretari o escrivà que la redactà. D'altra part, no hem trobat pas el document d'empenyorament mencionat en la lletra que hem transcrit. 6. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3459, full 74. 1. I elspodreu compel·lir a fer tot això, empresonant persones... 2. Comissionant-vos, mitjançant el present document, les nostres facul¬ tats o drets sobre les esmentades coses. 3. Registre 3456, full 92 girat. sas EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Malgrat que, per la referència del dit empenyorament, sembla que aquest no fou solament de la jurisdicció, del mer i mixt imperi, com aquella que es féu en temps de Pere III no degué, emperò, tenir molta virtualitat efectiva, car poc temps després, trobem esment d'una altra alienació de la jurisdicció sobre La. Garriga 158. Conflictes per a Taplicació d'uns capítols La guerra civil s'acabà del tot amb la concòrdia pactada entre el rei Joan II i la ciutat de Barcelona, a 17 d'octubre de 1472 de guerra havien empobrit Catalunya, principalment Bar¬ an3's Deu celona ; moltes de famílies restaren arruïnades per la guerra i no tots els béns confiscats foren retornats ; aquest fet fou causa de malestar durant molts anys Precisament aquesta era una qüestió que afectava els garriguencs per raó d'un dels capítols atorgats a favor seu en 1471. El pergamí número 5 de l'Arxiu Municipal de La Garriga palesa que els garriguencs volgueren fer valdré la concessió del rei, en contra dels creditors perjudicats per la concessió. El pergamí no és sinó una còpia autèntica, expedida a 17 de setembre de l'any 1473, d'un altre document donat a Perpinyà, el dia 28 de juliol de 1473 La còpia diu, en llatí, que és feta a instància i requeriment deLs prohoms i singulars de la parròquia de Sant Esteve de Ea Garriga, en el Vallès, 0 sigui situada en el Vallès, i de la contribució del Vallès; de tal manera que dita parròquia i els prohoms i singulars de la mateixa, conjuntament ■0 per separat, puguin presentar les infrascrites lletres reials, a tots i cada un dels infrascrits; i els mateixos puguin usar les lletres reials en judici i fora de judici, per a la llur defensa, utilitat i interés. 4.Vegeu número bl. 5.Vegeu número 159. 1. En aquesta concòrdia es pactà que tots e.ls actes tealizats pels catalans des de la presó del príncep de Viana eren aprovats pel rei i considerats com a efecte de llur zel i llur fidelitat; era concedit un perdó general, i el rei declarava que ni ell, ni els seus successors, no intentarien causa contra ningú per aquells fets; juraria de nou les Constitucions de Catalunya, com al comen¬ çament del regnat; restituiria a la ciutat de Barcelona la possessió i domini de diversos llocs que li pertanyien. Soldevila, Hist, de Cat., vol. II, pàgines 120 i 121. 2. Soldevila, toc cit., pàgs. 121, 123 i 136. 3. In Itinerum XXIII, fol. LXXVIIII, de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. DEL TEMPS D'ALFONS IV I JOAN II 329 La matriu copiada és una lletra de Joan, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, Navarra, Sicília, València, Mallorques, Sardenya i Còrsega, comte de Barcelona, duc d'Atenes i Neopàtria * i també comte del Ros¬ selló i la Cerdanya, adreçada als oficials i funcionaris. En el cos de la lletra el rei diu el segïent : Ens recordem que en els dies passats, abans que la ciutat de Bar¬ celona tornés a Nos vàrem fer gràcies i concessions als jurats, i pro¬ homs i singulars de les parròquies de Badalona, Sant Andreu d'e Pa¬ lomar i altres termes o territoris del Maresme, i d'Hospitalet, de Sarrià, de "Sent Boi, de Sanç" i altres de IJobregat, de "Sent Vicens de Ma¬ lin de Reig del Vallès", de tots els deutes, censáis, violaris i de les e seves pensions, cenSos i altres quantitats de diners, a les quals esti¬ guessin subjectes i obligats, tant en general com en particular, a favor d'homes, de qualsevol gènere que fossin, aleshores habitants eri dita ciu¬ tat de Barcelona a Nòs desobedients, fins al dia de les nostres conces¬ sions, i ab certes consideracions extensament contingudes en les nostres concessions o privilegis a què ens referim. Però, com querebérem l'humil súplica feta davant de la Nostra Serenitat per part dels dits prohoms i habitants en dites parròquies, viles i en els termes d'elles, que els creditors, censualistes i altres perso¬ nes eclesiàstiques tractaven de compel·lir i obligar, a les predites uni¬ versitats i a les persones singulars, a pagar a les mateixes els dits censáis, violaris i censos, pensions i altres deutes que els fossin deguts, tant amb documents com sense; molestant, vexant i inquietant els ha¬ bitants en les esmentades parròquies, sobre aquells, davant vostre embolicant-los en vàries i innombrables expenses, i, encara, impétrant i fent impetrar lletres monitòries en la cúria eclesiàstica ' i excomuni- cant-los; sense tenir en compte de cap observància i validesa de les nostres provisions i gràcies; i no tement incórrer en les penes posades en les dites concessions nostres, en detriment de les mateixes conces¬ sions nostres i amb greu dany i perjudici de dites parròquies i de qual¬ sevol d'elles i de les persones singulars de les mateixes. 4. Títols ducals que continuaren usant els reis, àdhuc després de lat pèr¬ dua d'aquells ducats. 5. Vegeu número 155. 6. Davant dels funcionaris. 7.És a dir, que es pretengué salvar els crèdits demandant davant dels tribunals eelesiàstics. ■330 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Per part delsquals fou humilment suplicat en la nostra presència que, sobre les predites coses, ens dignéssim proveir-les de saludable remei de justícia; i les altres causes qualssevol, seguides entre les es¬ mentades parròquies i els habitants de les mateixes i els llurs creditors,, per raó de les esmentades pensions, les féssim venir al nostre sacre con¬ sistori, per què Nòs devem conèixer sobre les concessions reials i les llurs interpretacions, principalment davallants de la guerra i per aques¬ ta raó aquests plets han d'ésser decidits i tractats de la nostra cort judicial... El rei acceptà la súplica, manà que es mantinguessin les conces¬ sions fetes per ell i que no s'acceptessin demandes dels deutes ante¬ riors al dia de la rendició de la ciutat de Barcelona. CAPÍTO L SEGON L'injust empenyorament de La Garriga a favor d'En Llorenç d'Altarriba 159. L'empenyorament de l'any 1478. — 160. Precisant alguns dels extrems de l'empenyorament. — 161. Altres clàusules de l'empenyo¬ rament. 162. La conclusió de la carta de gràcia. — 163. Una concessió — de justícia feta pel rei Catòlic, en 1479. — 164. Referències d'uns processos en la Batllia General de Catalunya. 159. L'empenyorament de l'any 1478 Les conseqüències de la guerra civil del temps de Joan II continua¬ renpertorbant durant molts d'anys la vida municipal dels gar- riguencs ; fins a l'extrem que el rei Joan II, novament fent cas omís dels privilegis concedits a la població, venia a carta de gràcia la jurisdicció de La Garriga en 1478. El document corresponent, traduït del llatí, comença així : Que tothom sàpiga que Nòs, Joan, etc. Reconeixent en la nostra ànima, els grans i costosos serveis que Bernat d'Altarriba, noble, di¬ funt, pare de vós, el nostre dilecte Llorenç d'Altarriba, dvnzell, domi¬ ciliat Osona, no va parar mai de fer i emprendre, montres visqué, per a la nostra Majestat, tant en les revolucions subseguidos en aquest Prin¬ cipat de Catalunya S com en altres maneges diverses; i també aquells que vós, l'esmentat Llorenç, féreu i emprenguéreu des de l'adolescència, de manera ininterrompuda, en pro de la nostra Majestat, durant les esmentades revolucions, i que actualment no cesseu de fer-nos; 1. Vegeu número 154. 332 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Considerant també els molt diversos danys que l'esmentat difunt pare vostre i vós suportàreu per servei nostre durant les esmentades revolucions, i, entre altres, no ometem que la casa vostra d'Altarriha, .situada molt a castells vostres, foren prop de la ciutat de Vic, i altres destruïts i cremats pels que aleshores eren desobedients; de manera .que fóreu privat de quasi tot el vostre patrimoni i el perdéreu; Per tant, atenent a les coses predites, no creiem que sense mèrit, sinó que sou benemèrit, per a obtenir les coses infrascritos; i això, tant per alguna retribució dels dits serveis, com per a satisfacció dels esmen¬ tats danys; hem decidit d'empenyorar a vós, l'esmentat Llorenç d'Al- tarriba i als vostres, el lloc de Sant Julià de Vilamirosa o del Pont, amb les seves quadres, el terme de Saderra, el terme de Vilaret, amb les seves quadres i el terme de Cladells, amb les seves quadres, situats a Osona, amb les coses t causes que respectivament els corresponen, per la quantitat de vuit-centes lliures de Barcelona; i el lloc i terme de La Garriga, situat en el Vallès, per la quantitat de quatre-centes lliures de Barcelona. Per això, a tenor de les infrascritos en la present pública, coses que han de valdré fermament, per Nòs i pels nostres hereus i succes¬ sors, de certa ciència, deliberat i consultat, i d'aquelles via, manera i forma, millors, més plenes i més garantides, que millor puguem, segons el dret i el costum del Principat de Catalunya, empenyorem i concedim per títol d'empenyorament i posem en les mans vostres, el predHt Llorenç d'Altarriba i dels vostres hereus i successors i als qui vulgueu, emperò mitjançant carta de gràcia o de redimir, per les esmentades vuit-centes lliures, de Barcelona, els dits llocs de Sant Julià de Bellpuig, amb el seu terme, de Sant Julià de Vilamirosa o del Pont, amb les seves quadres, el terme de Saderra, el terme de Vilaret, amb les seves quadres, situats en dita província d'Osona; i per les esmentades quatre-centes llií es de Barcelona, el dit lloc i terme de La Garriga; confrontats amb els s.eus vertaders termes i límits, amb els castells o cases fortes, tant els que ho siguin com els que puguin dir-se castells o cases fortes; i amb els homes i dones de qualsevol llei, estat, condició i preeminència, que ha¬ biten 0 habitaran en els predits llocs i termes i quadres; i amb tot el mer jurisdicció civil i criminal, i mixt imperi i altra alta i baixa, amb tota la potestat del glavi i altra qualsevol; amb els seus ple exercici i ús; la qual o el qual, Nòs, el governador general o el .lloctinent de dit governador i qualssevol altres oficials nostres en dit XXVIII. Taules del pis inferior del retaule del Roser, de La Doma [144] - 1. Els Sants Metges Cosme i Damià. — 2. La Pietat. — 3. Sant Eloi i Santa Bàrbara (clixés Benítez). í. fi"- lA, \ ' # * í- 'Víí , "'í*. ljj»t ^ "r: •vlSA • 1 >• ísfeOi, m i^\ í #ï8í^ a.îî-:.i-Vt iW m ÍSrtg^KSSS ^ 1 1 -t. ■" ^ f. » • *-ib* '"4%e ->>«?• >« i^.' Î H 'Z> » ttí. »■, \ / fe ?" ,' fe * » X Í?^-SÍ' , ,.- ' - '·:«n A.'^J;;cV·ï.· "• »■*'• - - r ,r V - 'V- -Ca*,d¿L»=¿*'^^ EMPENYORAMENT A FAVOR DE LLORENÇ D'AL'I ARRIBA 33S Principat de Catalunya, tenim i exercim i podem i devem tenir i exer¬ cir, 0 que ens hagi de venir a Nòs i als dits nostres oficials, de qualse¬ vol manera, en dits llocs i en ets termes esmentats, i en qualsevol d'ells: i en els esmentats homes i dones, de qualsevol condició que siguin, que en ells habitin i habitaran; als delinqüents i als que cometin crim o facin. mal en dits llocs i en els seus termes i en les quadres s'obredites; i també amb tots els drets, rèdits percebre i emoluments a que te¬ nim hem i acostumem de tenir, de qualsevol manera, en dits llocs 0 t termes i quadres, per qualsevol títol i causa. 160. Precisant alguns dels extrems de Pempenyorament Iaixí vós, el dit Llorenç d'Altarriba i els vostres i els que vulgueu, d'aquesta manera, mentres duri l'empenyorament, tingueu i tinguin els dits llocs, termes i quadres i altres coses sobredites; i percebeu i tingueu, i percebin i hagin de percebre i de tenir, els rèdits die qual¬ sevol d'elles; i pugueu i tingueu força, i puguin i tinguin força, per aplicar-los a les utilitats vostres, i d'ells; mentre i fins que Nòs, o dits- nostres heretis i successors, paguem, o paguin, a vosaltres, realment Î de fet, les dites mil dues-centes lliures, íntegrament i senSe trossos; els fruits de la terra, això percebeu, de cap manera s'han que per de comptar en pagament; dels quals, amb la present, per cautela, us- fem gràcia i donació irrevocable, intervius, a vós. i als vostres. I aquest empenyorament i tradició entenem fer-los i els fem, a vós,, el ynateix Llorenç d'Altarriba, i als vostres i als qui vulgueu, dels pre¬ dits llocs i termes esmentats, i de les jurisdiccions civils i criminals, altes i baixes, i el mer i mixt imperi, els rèdits provinents i totes les: altres coses esmentades, dels llocs i termes i quadres esmentats, mit¬ jançant dita carta de gràcia de lluir i redimir, segons millor, inés ple¬ nament, més sanament i més útilment es pugui dir i entendre, segorts la bona i sana intel·ligència vostra i d'ells; i segons totes i cada una de dites coses millor i més plenament ens competeixin i ens corresponguin^ exceptuats, emperò, els crims de lesa majestat, d'heretgia, sodomia i falsa moneda i els processos de regalies, la jurisdicció dels quals ens reservem de la manera més especial i expressa. 334 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI I declarant de la mateixa manera, que mentre duri l'empenyora¬ ment i mentre ifins que l'esmentada quantitat de mil àues-centes lliures de Barcelona no sigui pagada i restituida, per Nos o els nostres succes¬ sors, a vós 0 als vós mateix, Llorenç d'Altarriba i successors vostres, els hereus vostres i els esmentats successors, pugueu i puguin usar, en dits llocs i en els termes predesignats, per vós i pels mateixos o pels procuradors i oficials vostres i d'ells, i en les persones, tant homes, com dones, que allà habitin i habitaran i els que hi vagin, i siguin de¬ linqüents 0 cometin un malefici o crim, puguin usar, dic, de l'esmeu- tada jurisdicció, alta i baixa, civil i criminal, i mer i mixt imperi i el ple exercici d'ells; i als quals delinqüents, facinerosos i criminals pu¬ gueu punir i castigar, i amb ells composar, remetre i relaxar, segons millor i més plenament us sembli que s'hagi de fer, a vós i als vostres; i que fer i lliurement exer¬ totes i cada una d'aquestes coses pugueu cir de la maneraNos, i el predit governador general i els seus que lloctinents o qualsevol altre oficial nostre, acostumem i acostumen de fer i d'exercir, i podem i poden, aiximateix, si l'empenyorament no 3'hagués fet; i, a fi que els mateixos i mixt imperi i jurisdicció, civil i mer criminal, alta i baixa, i altres predites, siguin conegudes de tot¬ coses hom, pugueu i us sigui lícit, i dits hereus i successors vostres, puguin i els sigui lícit, mentre no cessi l'empenyorament, segons s'ha dit, per a exercir els predits i a fi que siguin punits els delinqüents i culpa¬ bles, eregir i fer eregir, per la vostra i la seva pròpia autoritat i llicèn¬ cia, que a vós i a ells conferim, i en els llocs i en els termes i quadres esmentats i en els límits al'ells, quan vulgueu i tantes de vegades com vulgueu, forques mitjanes, forques partides castells i altres qualssevol signes que denotin el dit mer i mixt imperi i jurisdicció criminal; i canviar-les i refer-les; de fusta 0 de pedra i ciment; segons plagui a vós i a ells; i en ells punir i castigar qualssevol delinqüents i culpables, fins als termes dels delictes i a l'excés de la qualitat; de la mateixa manera que els barons i altres persones que tenen jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi i omnímoda jurisdicció, poden, acostumen i deuen fer i exercir, en els seus llocs i terres, en dit principat de Catalunya. 1. Vegeu uns conceptes anàlegs en els números 62 i 63. Les forques •eren senyal d'autoritat. EMPENYORAMENT A FAVOR DE LLORENÇ D'ALTARRIBA 335 161. Altres clàusules de rempenyorament I, per causa de tal empenyorament i intromissió i per mentre ell duri i no vós i més enllà, passem i manem, a vós i als vostres esmentats, i en ells transferim, tots els drets i totes les accions, reals i per¬ en sonals, mixtes, útils i directes, ordinàries, i extraordinàries, i altres qualss.evol que a nosaltres ens competen i ens competran en les coses predites, que us empenyorem, i contra qualssevol persones i coses, per raó i ocasió de les mateixes; prometent lliurar-vos i fer-vos lliurar, a vós i als qui vulgueu en lloc vostre, la possessió corporal o quasi possessió de les coses predites ■que us empenyorem; i en ella, a vós i als vostres predits possessors, fer estar com a millor, sense contradicció ni impediment nostre i dels nostres o de qualsevol altra persona; la qual possessió pugueu, vós i els vostres esmentats, prendre-la, per la vostra i la seva pròpia autoritat i amb la llicència que us conferim amb la present; i un cop presa, rete¬ nir-la en poder vostre i d'ells; la qual presa de possessió valgui tant com si, a vós i ells, us hagués estat lliurada per Nòs i pels nostres ofi¬ cials. Emperò, les dites mil dues-centes lliures, per les quals us empe¬ nyorem les coses predites, ens les pagareu d'aquesta manera, això és: que les reteniu en poder vostre, per autoritat i permís nostre, en pagament ■dels esmentats danys suportats per vós Retenim, emperò, per a Nòs i per als nostres esmentats successors, la facultat que resti en opció nostra i d'ells, quan vulgueu o vulguin, lluir i quitar de vós i d'ells el poder dels termes i quadres i les juris.- ■diccions i totes i cada una de les coses esmentades, que han estat em¬ peny orades vós; i Nòs, i els nostres mateixos successors, pagant-vos, a a vós 0 als esmentats vostres, les esmentades vuit-centes lliures, per ■aquells llocs, termes i quadres, esmentades abans, que us hem empe¬ nyorat, 0 les dites quatre-centes lliures, per les quals Valtre predit lloc de La Garriga us emponyoràrem, s'ha Sit; i els mateixos llocs, segons, jurisdiccions i altres, coses esmentades, conjuntament o per separat, un 1. Eti realitat, doncs, la tal venda a carta de gràcia o empenyorament ■era simulat ; en el fons hi havia una donació. 336 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI cop lluïdes i quitades per Nòs, amh les esmentades quantitats, retornin. isiguin tingudes per retornades, a Nòs o a la nostra cúria i a la d'ells, segons que en semblants empenyoraments és acostumat de dret i és degut. Dient i manant en virtut de la present que, en aquesta part, ser¬ veix de lletra, a tots i a cada un dels homes i dones que habiten i habi¬ taran en els esmentats llocs i termes i quadres de Sant Julià de Bell¬ puig, de Sant Julià de Vilamirosa del Pont, de Saderra, de VUaret i o de Cladells i de La Garriga, que, en el successiu, mentre duri aquest nostre empenyorament, que a vós i als vostres us tinguin i hagin pel seu senyor; i que a vós i als vostres se sotmetin i obeeixin, per tant, com si Jossin vertaders vassalls vostres i d'ells i segons els vertaders vas¬ salls acostumen, estan obligats i deuen sotmetre's i obeir el senyor llur; i a vós i ells facin i prestin també el jurament de fidelitat i l'ho- a n\enatge ^ que pels vassalls és acostumat de prestar i de fer, en casos semblants, a llur senyor; per tot aquell temps en tant i en quant duri, d'aquesta manera, el nostre empenyorament. Nòs, també, als homes esmentats i a qualsevol d'ells, quan, de qualsevol prestin jurament de fidelitat i homenatge, des manera us. d'ara per llavors, i llavors per ara, conscientment i deliberada, per la. present absolem, i volem i declarem absolts, de tot jurament de fideli¬ tat amb el qual estiguessin obligats a Nòs; excepte aquell, del qual es¬ tan obligats a Nòs, com a llur suprem rei i senyor. Es ben de notar que aquesta última reserva no es consignà expres¬ sament en l'alienació de l'any 1380 ; és que l'autoritat reial cada cop adquiria una major transcendència. 162. La conclusió de la carta de gràcia PER tant, diem al Sereníssim Ferran, rei de Castel a, Lleó, Sicí¬ lia iprimogènit nostre caríssim, i governador general en tots els nostres regnes i terres, i, després dels nostres feliços dies, hereu i indubitat successor, sota l'obtinguda benedicció paterna i al llocti- 2. Vegeu número 66. 1. Noteu la repetició de les fórmules, comparant-les amb les del nú¬ mero 155. ldL'Anàuecgiaó. BddR[l'DIe1srouse.eop4gtamraéiuoll—]i,,(cenliíxtéz)s. Tdapielissl X IX. LIVLld'Aenuragciaó C3alv—.ri. 2. f » í'- V Z * K V Si- J'-^-w :èí v£ '. 'v.; ;:i. !m ï^ &? '- f::- ^ï-1»} i---' « ./»- i -d ^,g^. ^ 1..' ju. -.^v^-á;- • ÍS^^'^·.' ^;^Í·"·^S*C·»· ^.Tko^WÀL·fKSi^^vSj^·'Ssli^.tr - * ^'ii .•!fr., <5 ít.. y#- *•*■* .-w . -1; A. "íJè »'-ti-' 1''■'■(K.íif -TiTSteli. .it Srf-¿í^iiVí^ _,.»..^.,,;^.,V>.·^WL ■MV-■'•'-■ • '■®*· '^mm * ¿ .* o- SSBy^Ajpq^-.'·'·y V ' îCf^ '. - -'Vïï·..í.'^,'^i· s •w V r ■• .^.a^gaíBgÉgSg^gín^^^s^y .r-ti-:í*J--';~-vj- - EMPENYORAMENT A FAVOR DE LLORENÇ D'ALT ARRIBA 337 nent de dit governador general, al batlle general de dit Principat de Catalunya, als veguers, batlles, subveguers i a tots i a cada un dels nostres oficials de qualsevol jurisdicció i exercint qualsevol potestat, i als lloctinents llurs, presents i futurs, en dit principat de Catalunya, els diem i manem, amb pena de dos mil florins d'or, aplicadors al nos¬ tre erari, que aquest nostre empenyorament i totes i cada una de les coses més amunt contingudes, a vós, l'esmentat Llorenç d'Altarriba, i als esmentats vostres, compleixin fermament i observin i facin complir i observar inviclablement aquells als quals correspongui; i que usposin i indueixin en la possessió de les coses esmentades; i que, un cop posat i induït, us hi mantinguin i defensin contra tot¬ hom; i mirin de no fer el contrari per cap raó o causa, si el dit Serenís- sim Rei i primogènit nostre, desitja fer brostar la nostra condescen¬ dència; i els altres esmentats, si tenen estima a la nostra gràcia i desit¬ gen no incórrer en la predita pena. I així, totes i cada una de les coses esmentades prometem, conve¬ nim i pactem amb vós, el dit Llorenç d'Altarriba i amb els vostres, en mà i poder del secretari i escrivà nostre i notari públic infrascrit, com a pública persona, això, a Nos, per vós i els altres als quals in¬ teressa, legítimament estipulant i rebent. Prometent, en la nostra bona fe i paraula reial, que totes i cada una de les coses predites complirem i observarem, i farem complir i observar inviolablement; i contra elles no vindrem, ni permetrem que pugui venir-s'hi per cap raó o causa. La cosa ha estat feta i donada en la ciutat de Barcelona, el dia tercer mes de juliol de l'any, de la Nativitat del Senyor, MCCCC LXXVIII; del nostre regnat de Navarra, l'any LUI; i, dels altres reg¬ nes, l'any XX i u Signe t de Joan, etc., que això aprovem, concedim i firmem, hem manat posar en aquest instrument el nostre segell comú penjant. Rei Joan. Els testimonis, presents en les esmentades coses, foren els. vene¬ rables i nobles Guillem Ramon de Montcada, bisbe de Vic, Bernat Hue de Rocabertí, castellar d'Amposta, i Pere Falcó, doctor en deis. 2. Vegeu número 155. S38 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI conseller de l'esmentat Sereníssim Smy or Rei. El notari fou Miquel Vidal Una cosa és evident r que aquesta alienació a Llorenç d'Altarriba, com l'anterior alienació a Carles de Cortès, contradeien, no solament els capítols pactats entre el Rei Martí i els garriguencs en l'atiy 1397 sinó també els pactats en 1471 amb el mateix Joan II 163. Una concessió de justícia feta pel Rei Catòlic, en 1479 Tal com s'havia repetidament previst, en morir el rei Joan II va succeir-lo el aviat el nou seu fill Ferran II, el Catòlic ; val a dir que ben sobirà acollí benignament les protestes dels garri¬ guencs l'esmentada alienació a Llorenç d'Altarriba ; vegeu, si no, contra el següent document, escrit en català : Alòs, Don Fernando, etc. Segons de part de vosaltres, arnats e feels nostres los prohòmens, universitat e singulars de la parròquia de La Garriga, a nostra Maiestat és estat humilment exposat: per quant, per la Maiestat de l'illustrtssimo e Sereníssimo Senyor Rei, pare nostre, de inmortal memòria, era estat fet empenyorament del loc de La Garriga, mer e mixt imperi e tota altra jurisdicció e drets reials del dit loc e terme a'n Lorent de Altarriba, donzell; al qual a los homes del dit loc són estats forçats prestar jurament de fidelitat; lo qual empenyorament és estat fet per quantitat de quatre-centes lliures; notícia dels hòmens del dit loc pervengut lo dit empenyorament a e terme, per partde la universitat predita fonc interposada suplicació, al·legant e pretenent que, en virtut de privilegis paccionats, a la dita universitat atorgats, per la prefata ^ Maiestat loats, aprovats e confir¬ mats, lo dit loc e terme, mer e mixt imperi e jurisdicció civil e criminal, eren estats units e agregats a la corona e patrimoni reial, del qual no podien ésser separats, segons en la dita suplicació és-se més largament deduït la qual, per lo obit del dit Il·lustríssimo Senyor Rei, pare 3 Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3392, full 3. 4. Vegeu números 73 i 74. ;>■ Vegeu número 155. 1. Predita, esmentada. 2. Vegeu els números 73 i 155. EMPENYORAMENT A FAVOR DE LLORENÇ D'ALT ARRIBA 339 nostre e absència nostra fins ací s'és poguda prosseguir; e com no ara, per la nostra henaventuvada vengudaen aquest nostre principat de Catalunya, vosaltres desigeu continuar e prosseguir la dita causa de suplicació e aconseguir la vostra justícia, per aquell natural desig que teniu en ésser reduïts sots la nostra reial corona e conservats e mantenguts en aquella e al reial patrimoni; e per a nostra Maiestat haiau humilment suplicat, de nostra ço, clemència benignitat, vos donàssem e atorgàssem licència e facultat e que, per la dita raó, vos poguésseu avistar e congregar e entre vosal¬ tres fer talls e impòsits e constituir síndic e síndics, per prosseguir la dita causa e vostra iustícia, com altrament no'n l'hi haguésseu pos¬ sibilitat: Nòs, veents lo vostre bon zel, afecció e proposat de retornar a la corona e patrimoni reials, la dita aplicació vostra benignament admesa, ab tenor de les presents, de nostra certa ciència, deliberadament e consulta, a vosaltres dits prohoms e singulars del dit loc e terme de La Garriga, donam e atorgam licència e plena facultat que, sens temor ni encorriment de pena alguna, ne infracció del jurament de fidelitat, per vosaltres, al dit Llorenç d'Altarriba, segons dit és., prestat, vos puixau, per la dita raó, congregar e ajustar una vegada e moltes, se¬ gons necessari serà; e fer entre vosaltres talls e impòsits per menar e prosseguir la dita causa de suplicació e reducció a la corona e patri¬ moni reials; e fer e constituir síndic e síndics per aquelles obtenir, a la constitució dels quals síndic o síndics, a l'ara per lavors e lavors per ara, interposam, e volem ésser haguts per interposats, nostres auc- toritat e decret. Segueixen després les clàusules d'estil i termina amb la següent curiositats En testimoni de les quals coses havem manat ésser fetes les presents, ab lo segell nostre, del qual usàvem ans que a la successió del Regne d'Aragó fóssem assumpts, com los altres nostres encara no sien fabricats (En lo dors segellada.) Dada en Barcelona, a XV dies de setembre de l'any de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCC LXXVIII. Yo el Rey \ 3. Joan II morí el 19 de gener del 1479. 4. El rei Ferran arribà Barcelona a pel setembre del 1479. 5. ÊS a dir, que no havent-se fet encara la matriu per als segells del nou rei, el document era segellat amb el segell de quan encara era solament 6. Arxiu de la Çorona d'Aragó, Registre 3545, full 69 príncep, girat, 340 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI 164. Referències d'uns processos en la Batllia General de Catalunya Mai.grat el que s'ha dit en. el número anterior, no hem trobat, encara, el document a acreditatiu d'haver retornat La Garriga Vegeu, però, els indicis que ens donen la jurisdicció reial. les següents notes de referència : a. — El llibre de les alienacions del reial patrimoni ^ conclou la seva enumeració de documents relatius a La Garriga amb una nota que, traduïda del llatí, diu així : En la Batllia General, en els plecs dels processos, número 74, hi ha el procés seguit en la Batllia General, Vany 1533, intitulat: Original de la causa seguida entre els jurats de La Garriga i Joan Terres; i allà, tot seguit, en el començament, s'in¬ sereix el privilegi del rei Martí, datat el 21 de desembre de 13ÇY..., contenint, entre altres coses, la incorporació de la jurisdicció i altres drets reials de la dita parròquia; de la qual jurisdicció i drets els ho¬ mes i la universitat de la dita parròquia i el seu terme, en la vegueria del Vallès, volien fer la llutció amb els seus propis diners; però l'ambi¬ güitat d'aquestes darreres frases fa que no pugui afirmar-se amb se¬ guretat que, en 1533, La Garriga encara no havia retornat a la juris¬ dicció reial ; per a aclarir-ho hem cercat entre els plecs dels processos de la Batllia General de Catalunya però no hi hem trobat pas el pro¬ cés de referència. De totes maneres altra referèn¬ tampoc no hem trobat enlloc cap cia Llorenç d'Altarriba i als seus successors ; la qual cosa fa creure a que, al cap de poc temps d'haver-se atorgat l'empenyorament a favor d'ells. La Garriga va efectivament retornar al govern reial, bé sigui perquè els garriguencs assolissin la revocació o anul·lació de l'empe¬ nyorament, bé sigui perquè fossin pagades les quatre-centes lliures i, conseqüentment, fossin lluïdes i redimides les coses i els drets empe- nyorats. b.—Tampoc no aclareix totalment la qüestió una altra referèn¬ cia, més llunyana a la matèria, del mateix llibre d'alienacions del reial 1. De l'Arxiu de la Corona d'Aragó, pàg. 710, núm. 19. 2. Que actualment són a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. EMPENYORAMENT A FAVOR DE LLORENÇ D'ALTARRIBA 341 patrimoni ^ ; la qual referència, traduïda al català, diu : En la Batllia General, els plecs dels processos, número 6i, hi ha el procés seguit en en la mateixa Batllia, l'any 151Ç, per Lluís de Centelles contra el Batlle de La Garriga; perquè el dit batlle reial de La Garriga exercia la jurisdicció en el terme de Montmany, la qual cosa no podia fer allà, segons afirmà l'esmentat de Centelles, afirmant que ell era el senyor i que posseïa el terme de Montmany, amb tota la jurisdicció civil i criminal; que ell mateix i els seus predecessors acostumaven de rebre i d'arrendar els delmes dels feus i altres coses que allà tenien, en el dit terme de Montmany, per raó de la jurisdicció alta i baixa i el do¬ mini que allà tenia; i que allà es veu que el dit terme de Montmany és de la baronia de Centelles, la qual posseïa el dit Lluís de Centelles; i, en el mateix procés demanà l'esmentat de Centelles que, pel Batlle General, fossin dividits els termes del mateix Lluís de Centelles i els termes de La Garriga. Malgrat les nostres recerques, tampoc no hem assolit de trobar l'original d'aquest procés ; però cal fer remarcar que en aquesta referència es diu clarament que el batlle de La Garriga era reial, com indicant que La Garriga tornava ja a estar sota la jurisdicció del rei. 3. En l'Arxin de la Corona d'Aragó, full 907, núm. 6. CAPÍTOL TERCER Intervencions dels organismes superiors 165. De la Diputació del General de Catalunya. — 166. Unes interven= cions de la Batllia General de Catalunya en matèria d'aigües. — 167. Dels Consellers de Barcelona durant la revolució dels pagesos de remença. — 168. Per unes irregularitats electorals en1518. — 169. Bar= celona reclama la cooperació de La Garriga. — 170. Miscel·lània Municipal del segle XVI. 165. De la Diputació del General de Catalunya Les Corts de Montçó de 1289 crearen, per primera vegada, un orga¬ nisme delegat donatiu votat per amb exclusió dels oficials reials, el per a recaptar, al rei ; organismes semblants es creen posterior¬ ment, fins a esdevenir permanents, amb el nom de Diputació General de Catalunya ; fou estructurada fonamentalment en les Corts de Cer¬ vera de 1559 ; en 1413 Ferran I reconegué el seu caràcter polític, ultra el financer i judicial. Vegeu unes mostres de les seves relacions amb La Garriga ^ : a. — Los deputats del General de Catalunya, residents, en Barci- nona, adreçaren el 17 d'agost de 1434 una lletra a l'honrat senyor lo batlle de La Garrigua ^ comunicant-li que com entre'ls capítols fets en la Cort General de Catalunya darrerament celebrada en Barci- nona sia insert un capítol de la sèrie subsegüent: ítem que algun, de 1. També fou coueguda aquesta institució amb el nom de Generalitat de Catalunya. Soldevila, toc cit., pàgs. 291, 368 ; II, pàg. 26. 2. Altra lletra semblant fou remesa al batlle de L'Ametlla. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre de la Generalitat, número 645, Lletres trameses 1434-1436, full 6 girat. 3. Durant el regnat d'Alfons IV, l'any 1432. INTERVENCIONS DELS ORGANISMES SUPERIORS 343 qualsevol lei, secta o condició sia, pol·lat o heretat en lo dit principat, per si 0 per interposada persona, no gos o presumesca sostenir, o vers si de detenir, ultra tres dies algun esclau o esclava qui, en qualsevol manera seran fugits o absentats...; i En Gaspar de CoStabella nos haia expost que ara, en aquests dies passats, li ha fugit un esclau seu, no¬ menat Antoni de Narro de Rossos, lo qual esclau lo dit Gaspar és informat que serà en casa de un home lo qual ell vos nomenarà e lo qual nosaltres ometem de nomenar ací, a fi que aquests afers se menen pus secretament...; en conseqüència dels diputats del General ordena¬ ren, al batlle de La Garriga, prenats informació en forma secreta e deguda i que les coses investigades après que seran redigides en, los dits escrits, nos trametats aquelles, closes... b. — El pergamí número 7 de l'Arxiu Municipal de La Garriga és una carta de pagament atorgada a favor dels garriguencs precisa¬ ment pels tres diputats del General Diu així, traduït del llatí al català : Sigui a tothom manifest que nosaltres, Francesc Solsona, doc¬ tor en un dret, canonge de l'església de Barcelona, Ferrer de i altre Perúes, donzell, domiciliat a la vegueria de Cervera, i Joan Jordà, ciu¬ tadà de Tortosa, diputats del General del principat de Catalunya, re¬ sidents a Barcelona, receptors i distribuïdors en conjunt dels diners del mateix General, confessem i reconeixem a vosaltres els jurats i prohoms del lloc 0 parròquia de Sant Esteve de La Garriga, que pagଠreu a nosaltres, que rebérem en nom del dit General, aquelles tres lliu¬ res i sis sous de Barcelona que Joan Pau, hostaler de la dita parròquia, ens féu dir i escriure en la taula del canvi 0 dels dipòsits, de la ciutat de Barcelona, per a completar les cinquanta lliures i set sous que al dit General es devien per l'esmentada universitat per raó dels fogat- ges ® imposats; 0 sigui per la resta dels fogatges imposats en les Corts celebrades a la vila de Montçó l'any mil cinc-cents dotze, tres lliures i tretze sous, i pel restant dels fogatges imposats en la ciutat de Lleida, nou lliures i vint sous; i pels sis pagaments dels fogatges. imposats en les Corts últimament celebrades en el Monestir de framenors de la ciutat de Barcelona, quaranta-dues lliures i sis sous; les quals quan¬ titats foren ja pagades en la dita laula de la ciutat de Barcelona, als diputats predecessors nostres, en diversos pagaments i parts, dels. quals 4. Un pel braç eclesiàstic, l'altre pel nobiliari i el tercer pel braç de ciutats i viles. 5. Vegeu número 185. 344 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI fórem certificats per l'honorable Jeroni Margarit, racional del dit Ge¬ neral... El document degué atorgar-se el 21 d'agost de 1528 166. Unes intervencions de la Batllia General de Catalunya en matèria d'aigües Repetidament hem vist la intervenció de la Batllia General de Ca¬ talunya en afers de La Garriga. Ací és l'ocàsió de ressenyar un parell de documents que palesen la seva jurisdicció en matèria dels cursos de les aigües. L'un és de n'Arnau Fonolleda, cavallerj et¬ cétera. A l'honrat En Pere Rosselló de Sant Gervés, habitador de la parròquia de La Garriga, salut e honor: Com vós, segons se aferma, tingau e posseiau, per regar algunes vostres terres e possessions e altres usos, l'aigua qui davalla de Samahis, e vullam saber ab quin títol la posseïu... per això, diu el document, li concedeix un termini de 15 dies per a presentar els esmentats títols. El document és datat a Barcelona el 19 de juny de l'any 1465, o sigui durant la guerra de Joan II h Després de la d'octubre de 1478, Joan d'Argentona, guerra, a 14 obrant com a concessió Batlle general de Catalunya, féu una interessant a Francesc Vinyals de La Garriga sobre un 0 illa en la riera o riu del Congost. En aquest document e.3 diu, en llatí: Ate¬ nent que vós, Francesc Vinyals, pagès, de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, teniu i posseïu, en la dita parrò¬ quia de La Garriga, al costat de la riera 0 riu del Congost, terres, ho¬ nors i possessions que confronten immediatament, en diverses parts, amb el dit riu i amb el mateix «aigualeix-»; el qual riu, en aquell ma¬ teix lloc, amb dos braços del mateix riu dóna la volta a una illa; i ens és precís que us establim a fi de fer, en els esmentats «aigualeixs» i illa· l'obra d'una tanca 0 un prat per a pasturar els vostres animals de pas¬ tura i els del vostre mas Vinyals; per això, diu el document, la Bat¬ llia general establí a l'esmentat Vinyals el dit aigualleix o illa ; la qual illa, segons el document, confinava a l'orient i a l'occident amb ter- 6. Encara que el document digui, equivocadament, que ho fou en l'any 1428. 1. Arxiu de la Corona d'Aragó, Classe 7.", A b, 32, full 189 girat. 2. Aigualeix equival precisament a al·luvió ; el text llatí del document que traduïm conté la paraula catalana aigualex. INTERVENCIONS DELS ORGANISMES SUPERIORS 346 res de diferents persones, a migjorn amb la. dita riera o riu del Congost, i, al nord, també, en part amb la dita rierao riu Vaaigualex o pedregar i salitarn del mateix 167, Dels Consellers de Barcelona durant la revolució dels pagesos de remença Una de les més bullents qüestions del regnat de Ferran el Catò¬ lic, fou la dels van llançar-se els quals, confiats en la protecció reial, remenees, la lluita armada ; llur capitost era Joan Sala. a Els consellers de Barcelona escriuen al rei el 3 de gener de 1485 : Sabem e creem que la sola paraula de Vostra Altesa basta a reposar totes les coses; els pagesos es llançaren a excessos, com l'entrada a Granollers, carrer de Barcelona,que provocà la intervenció enèrgica de la ciutat comtal, que va atacar i vèncer els pagesos, prop de Llerona, amb empresonament de l'esmentat capitost, el 24 de març de 1485 \ Probablement que, amb relació amb aquests afers, els consellers de Barcelona enviaren, entre altres la següent lletra adreçada als batlle e jurats de La Garriga: Honrats senyors: Nosaltres, per certs bons respectes, havem a 60- municar ab vosaltres d'algunes coses concernents al servei de la Ma¬ jestat del Senyor Rei benefici e endreça de tots; pregam-vos per ço que de continent vullau destinar dues persones qui, per part de vos¬ altres, vinguen en aquesta ciutat e sien ab nosaltres, amb les quals pugam comunicar de totes coses necessàries; e no ho metau en dilació alguna. E sia lo Sant Esperit vostre guard. Ue Barcinona a XI de maig, any mil CCCCXXXV. Los Consellers de la Ciutat de Barci¬ nona al pler vostre prests *. 3. Arxiu i Secció citats, Classe 2.^, A a 5, full 12 ; aquestes i algunes altres de les cotes, que ens han servit per a trobar els documents de l'antic Arxiu de la Batllia General de Catalunya, relatius a La Garriga, ens foren amablement facilitades per En Josep Maria Madurell i Marimon. 1. Vegeu Soldevila, Hist, de Gat., vol II, pàgs. 138 i segs. 2. Adreçades als batlles, jurats i prohoms de molts pobles del Vallès i del Maresme. 3. Ferran II, el Catòlic. 4. Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, Segon registre de letres closes desempatxades per mi Joan Sever, notari i escrivà de l'honorable Con¬ sell de la ciutat de Barcelona, estants consellers los honorables mossens Jacme 1-28 346 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Que La Garriga cooperà a l'obra de la ciutat de Barcelona contra les revoltes dels pagesos de remença ho palesa una nota del llibre de la Claveria de la ciutat relativa a les rebudes del tall de les ciutats, vi¬ les, parròquies de fora de la Vegueria de Barcinona són estades tatxa- des ® per lo tall de la bandera treta contra En Pere Joan Sala, ab los pagesos de remença. Consta que La Garriga pagà cinc lliures ; mentre que les altres poblacions sembla que no compliren tan bé llurs obli¬ gacions amb la ciutat Ja és sabut que la qüestió dels remenees fou resolta per la sen¬ tència arbitral de Guadalupe, dictada pel Rei Catòlic, el 21 d'abril de i486 ® ; la qual sentència féu obligatòria per als senyors la redemp¬ ció dels pagesos, els quals, pagant unes quantitats relativament peti¬ tes, abolien els mals usos i obtingueren la llibertat personal ® ; això inaugura una època de prosperitat en l'agricultura catalana en general i, en particular, ací trobem l'explicació inicial de la prosperitat que demostren les cases de pagès de La Garriga durant els segles xvi i xvii. 168. Per unes irregularitats electorals en 1518 l'Arxiu de la Batllia General de Catalunya ^ es conserva còpia d'un document que, traduït del llatí al català, diu així : Citatò- ria i inhibitòria contra el batlle i els síndics de la parròquia de La Garriga. Francesc honorables batlle i síndics de Maymó, cavaller, etc. Als la parròquia de La Garriga, diòcesi de Barcelona. Salut i honor. Sapi¬ gueu que en el dia de la data de la present, en i amb una súplica, que ens ha fet i presentat Joan Mallol, hostaler, de la parròquia de Sant des Torrent, Galceran S'Estrada, Antoni Salvador, Rafel Leopart, Pere Ponic. 1485-1487, full 47. Corresponent a l'any 1487, probablement a març o juny, full 146. 5. Taxades, assignades en el repartiment de les, despeses. 6. 7. A judicar pels pocs que consta que pagaren. Vegeu Carreres Candi, Geografia General de Catalunya, Ciutat de Barcelona, pàgs. 530 i 606. 8. Vegeu número 199. Un dels condemnats per la sentència fou En Vi- nyals de La Garriga. 9. Que a Espanya mateix no havien d'assolir els aragonesos fins a prin¬ cipis del segle xviii, i en molts estats d'Europa fins a les darreries del xviil i començaments del xix. Vegeu sobre aquest paràgraf Eduardo de Hinojosa, El Régimen señorial, pàgs. 311 i següents fins a 318. 1. Avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó ; Secció citada, classe 7.' A b. 86, full 181. INTERVENCIONS DELS ORGANISMES SUPERIORS 347 Esteve de La Garriga, diòcesi de Barcelona fou exposat davant nos¬ tre, a manera de querella, que pervingué a notícia del mateix Joan Mallol, de Joan Cassart, de Joan Terrés, de Marc Ferran i d'altres, del dit terme i parròquia de La Garriga, que, en l'elecció de l'anomenada terna del batlle del dit terme per un trienni, foren acceptats els vots de persones inhàbils per a prendre part en semblant elecció, o sigui d'una dona, vulgarment anomenada "madona Mas", del dit terme, i d'un jove de la seva casa; les quals persones són inhàbils en l'elecció, perquè és ofici viril i les dones no poden prendre part en semblants co¬ ses, i tampoc no pot fer-ho un home, que viu a casa seva, que s'anomena Agustí, perquè no suporta les càrregues de pagar les talles, ni els altres drets del dit terme; suplicant-nos que no escollissim cap persona de la dita terna invଠlida, fins i tant que s'aclareixi la veritat; perquè fou feta contra les disposicions del dret i contra els privilegis de la dita parròquia i dels seus habitants; segons més llargament s'explica, això i altres coses, en l'esmentada súplica; i un cop ens fou feta i presentada la súplica, segons s'ha dit, fórem immediatament suplicats, per l'esmentat Joan Mallol, que devíem fer contra vosaltres la legítima citació i inhibi- tòria. Nòs, emperò, acceptant la citada súplica, com és just; volent cri- dar-vos i oir-vos sobre les coses predites; per això, instant i requerint el dit Joan Mallol; ,de part del dit Senyor Rei i per l'autoritat de l'ofici que exercim; amb el consell del magnífic Romeu Oilers, doctor en un i altre dret, assistent o conseller elegit per Nòs, per a aquestes qües¬ tions; us citem i us diem i manem expressament que, dintre de sis dies, comptats seguits del dia què es faci presentació de la present a vos¬ en altres o a qualsevol de vosaltres, comparegueu, vosaltres o el vostre legítim procurador o procuradors, davant nostre o davant de l'esmentat magnífic assistent o conseller, per a respondre a la dita súplica i a les altres coses que han de prosseguir de qualsevol manera en la causa, i a tots i cada un dels seus actes, fins a la sentència definitiva en ella; 0, en altra manera, un cop transcorregut l'esmentat termdni, que us assignem de manera precisa i peremptòria, si no compareixeu, se¬ gons s'ha dit, es procedirà en la dita causa i en els seus mèrits, segons 2. Seria el pare del notari Joan Mallol ; vegeu números 176 i 196. 348 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI serà de dret i de raó, no obstant la vostra absència, però posats en contumàcia. D'altra part, per raó d'això, us prohibim a vós, el batlle, i reque¬ rim aqualssevulla altres oficials reials, als quals s'hagués de requerir, que, mentre estigui pendent aquesta nostra cognició, no us introduïu, ni us introdueixin, en cap causa; privant, en tot cas, sobre les predites coses, a vós i a ells tot poder de fer él contrari; anib àecret de nul·litat. Donat a Barcelona, el dia vint-i-cinc del mes de febrer, de l'any de la Nativitat del Senyor, mil cinc-cents divuit. F. Maymó, llocti¬ nent. Ho veié Oilers, assessor. 169. Barcelona reclama la cooperació de La Garriga Els atacs previstos o tràgicamentresulta l'esglai a les costes del Principat de Lepant, el 1571 Així no gens slaturcs,victòriahavilaecristiana zats peld'estranyar real^ itmalgrat nsegüent posat lletra adreçada Als honorables lo balle, jurats, prhòmens i obrers de La Garriga. Honorables: Per lo avís cert que ací tenim de cinquanta veles, en que hi sia quinze gal·leres turquesques, inimics de la Santa Fe Catò¬ lica, serien descobertes de Cadaqués enfora i segons ab lo avís ne tenim dels mateixos de Cadaqués, ne restam certs, i ya abans havem tingut algún avís maior nombre; i com lo navegar de la mar sia incert e in- pensadament i repentina, maiorment ab la temporada que ací concorre ésser, trobant-nos descuidats, rebéssem algun dany, lo que Déu no vulla; i així entenem de apercibir tota la ciutat i posar aquella en total fortificació i defensa, en quant a nosaltres és. possible, per ésser dita ciutat la frontera i clau de tot lo regne. 1. En 1527 en sofrí especialment Badalona ; en 1543 totes les costes foren atacades ; Cadaqués, Roses i Palamós foren saquejades, incendiades i llurs habitants morts o captivats ; les Balears en sofriren majorment ; en 1558 fou atacada i saquejada Ciutadeíla. Vegeu Soldevila, Hist, de Cat., vol. II, pଠgines 204 i segs. 2. principal de l'església de Pineda hi ha la se¬ En el fris de la porta güent inscripció : A 1 d'agost de MDXLV a punta d'alba, XI galiotes de turcs posaren la gent en la plaja; cremaren les portes de l'església e moltes cases, e mataren e cativaren LXX ànimes, pujant fins a casa de Palau. A mig¬ jorn se tronaren embarcar. Per reparo dels poblats s'és fortificada esta Església de Pineda. Vegeu Josep Maria Pons Guri en La Notaria 1947 : Aventura de un antiguo Notario de Pineda. INTERVENCIONS DELS ORGANISMES SUPERIORS 349 E com una de les més principals fortificacions de aquella sia i con- sistesca en reculUta la gent de de la qual una, entre altres és aqueixa universitat, de la qual estam molt confiats, pregant-los ^ per ço, molt afectuosament, se apercebesca i fassen promptament ressenya de tota la gent hàbil per a guerra, a efecte, si la necessitat ocorria, lo que Déu no vulla, avisats per nosaltres, acudiren a la dita defensa. Enaçò nosaltres los ho tindrem, per part de la dita ciutat, en es¬ pecial servei. E guard-los Nostro Senyor com desigem. De Barcelona, a XX, del mes de juny, MDLXIII. A la complacencia vostra apare¬ llats: Los consellers de Barcelona 170. Miscel·lània Municipal del segle XVI I. — Tenim esment d'una nominació de síndics i procuradors, feta per vàrios particulars de La Garriga, a favor de Miquel Soler, àlias Nualart, Bartomeu Bressó i Rafel Garriga, de dita parròquia, feta a 3 de desembre de l'any 1510 ^ ; i, concordant amb ella, tenim notícia d'un censal creat i venut per Rafel Garriga, Bartomeu Bressó i Miquel Soler, àlias Nualart, síndics i procuradors de la universitat de La Gar¬ riga, a favor de Joan Garriga, pagès de dita parròquia, de preu i quan¬ titat 50 lliures, ah facultat de redimir; el qual censa' fou atorgat el 14 de febrer de 1513 II. — Els síndics eren més aviat procuradors del municipi per a uns casos obstant, també s'anomenaren síndics els jurats concrets ; no 0 representants permanents del municipi. Els càrrecs de jurats i d'oï¬ dors de comptes s'introduïren per costum i per imitació d'altres muni¬ cipis ; es renovaven cada any el dia primer de gener ; és de notar que en l'esmentada data es feia també l'elecció dels obrers de la parròquia, per un any. Vegeu, en comprovació d'aquestes afirmacions, el següent text d'un Manual de la cort del Batlle de La Garriga ^ : 3. 'Vegeu número 53. 4. Per primera vegada apareix, no el tractament tradicional de vóSi sinó el de vostè. 5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Cartes dels Consellers, 1564, folis 45 i 42. 1. Arxiu de can Busquets, Llibre Registre, número 89. 2. Llibre Registre de l'arxiu de can Busquets, número 91. 3. Vegeu el número 171. 350 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Al gener de MDXXXXI foren elegits los honorables primer de síndics de laparròquia de La Garriga: Lo senyor Antoni Rosselló, per lo braç major; més. lo senyor En Ladó, per lo braç mitjà; més lo se¬ nyor En Erancesc Mateu, peraire *, per lo braç menor. Més per los oïdors de compte: Per lo braç major, lo senyor en Sagimon Pla, àlias Teya; per lo braç mitjà, lo senyor En Jaume Illa; lo senyor En Joan Planel, per lo braç menor. Los obrers: Per lo braç major, lo senyor En Peliser; per los mitjans, lo senyor n'Andreu Ros; per los menuts, lo senyor En Giral. És ben de notar com àdhuc en els càrrecs d'obrers de la parrò¬ quia hi havia representació de cada un del tres braços o estaments dels garriguencs. III. — tingut notícia d'unes qüestions judicials referents a Hem La Garriga, al·ludides en uns documents de l'Arxiu de la Corona d'A¬ ragó de 12 de març de 1568 i de 2 de juny de 1594, respectivament. Laprimera es refereix a una qüestió promoguda entre Jaume Illa, de dita parròquia i terme de "Garrigia", actor, d'una part; i els sín¬ dics de la universitat de "Garrigia", de la Diòcesi de Barcelona, de¬ mandats, per l'altra part. L'altra qüestió es ventilava entre Jaume Torra, Pere-Pau Blan¬ cafort, agricultors de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga i al¬ tres, contra Francesc Pellicer. En aquesta darrera intervingué no menys que el gran jurisconsult Lluís de Peguera En un i altre document es recomana de fer justícia. 4. Cardador de draps. 5. Respectivament en els Registres 4790, full 252 ; i 4837, full 276. 6. Fou assessor del Capità General i Senador primari, o sigui primer ma¬ gistrat de l'Audiència de Catalunya. \ \ CAPÍTOL QUART Dels llibres de l'escrivania de La Garriga des de 1540 a 1554 171. Qüestions judicials del segle XVI. — 172. Unes crides del batlle Joan Poy. — 173. Qüestions més aviat administratives. — 174. Jaume Caselles, batlle de La Garriga. — 175. «cAlbarà» de Tescrivania de La Garriga. — 176. Joan Mallol, notari de La Garriga. 171. Qüestions judicials del segle XVI ' Del Manual de la cúria de la parròquia de Sant Esteve de La Gar¬ riga que comença el dilluns, tretze de setembre de Vany MDXXXX, pertanyent al notari Pere Gener, extraiem les se¬ güents notes judicials : a- — A 13 de setembre, de part de l'honorable en Joan Poy, balle de la parròquia de Sanet Esteve de La Garriga, per la Sacra, Catòlica, Cesárea i Real Majestat ^, feu manament al Senyer ® En Pere Vinyals, de dita parròquia, que, dins deu dies primers vinents, pac '' sis lliures, salvat emperò el dret de costes, a la senyora Mariana Amada, vídua, muller en les darreres núpcies de mossèn Antoni Amat, quondam, no¬ tari de la dita vila; lo qual manament se féu a instància de Joan Mitjà, de la vila de Granollers, procurador de dita senyora Mariana Amada; o 1. En manual notarial que posseïm en el nostre arxiu apareix un Joan Noguera, batlle de La Garriga, actuant com a testimoni en nn document datat a 6 de juliol de 1515. 2. Aquests els títols corresponents eren a l'emperador Carles V d'Ale¬ manya i I d'Espanya. 9. w senyor, 4. Pagui. 3-33 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI hi sia; altrament serà proceït contra pos ^ justes raons per que tingut no ell, justícia mitjançant. A continuació consta, en llatí, que el dia 15 del mateix mes fou lliurat l'esmentat manament al dit Pere Vinyals, per Guillem Conpres, nunci de dita vila. Decididament En Pere Vinyals era un home de qüestions judi¬ cials. El dijous, 4 d'agost de 1541, mossèn Bernat Pomés, prevere arrendador de la rectoria i doma de La Garriga, i Andreu Puig, as¬ saonador ® de la vila de Granollers, firmen de dret en tota aquella empara ^ que s'és feta a-n-En Pere Vinyals, de dita parròquia de La Garriga, en lo delme del binifet del binifici de Santa Maria de Manlleu, en certes peces de terra de dit Vinyals., en les quals no deu pendre delme; i, per major seguretat de aquestes coses, donen per fermança lo senyor En Joan Terrés, pagès de dita parròquia de La Garriga, obligant-se en tot lo que sos principals sien obligats. d'alguns dies, a 18 del mateix mes, de part de l'honorable Al cap En Joan Poy, balle de La Garriga, féu manament al s.enyor En Pere Vinyals que dins deu dies primers vinents pac, als arrendadors de la doma i rectoria de La Garriga i als arrendadors dels delmes de dita parròquia, tot aquell delme de aquelles peces les quals nosaltres, en dit nom, havem emparades; lo qual manament se fa a instància de dits arrendadors; o pos justes raons.îper que tingut no hi sia; en altra ma¬ nera serà proceït contra ell. b. — d'octubre de 1546 és un text el començament del Del dia 5 qual està redactat en llatí, i, traduït, diu que fou feta execució en els béns de Salvador Oliveres, agricultor, de la parròquia de La Garriga, a instància de Joan Mitjà, procurador de Joan Mallol, de dita parròquia, per sis lliures i costes; i foren empenyorats i venuts els següents béns: "Primerament: Un matxo pèl castany escur; Així mateix sis càrregues de vi vermell i una de claret; és.-se venut lo matxo per tres ducats, a deu dies a quitar al procurador; mes lo vi a raó de X sous la càrrega, deu dies de quitar, per tot Vil liures II sous; fonc comenat dit in¬ ventari a Madona Joana Oliveres, muller de dit Oliveres, ab obligació, renunciant al dret hipoteca i a qualsevol lei, presents los testimo¬ nis deval escrits". Els testimonis són Jaume Caselles, ballester, i Fe¬ lip Cucurella, de dita parròquia de La Garriga. 5. Posi. 6. Adobador de pells. 7. Retenció de béns, feta pel jutge competent. Accessoiis de l'església de La Doma. - 1. Pica baptismal [144], — 2. Imat- B Esteve, del timpà de la portalada [143]. — 8. üaptista [144].—4. Talla deis màrtirs Sant Llucià i Talla de Sant Joan Sant Marcià [144] (clixés Ruaix). LLIBRES DE L'ESCRIVANIA (1540-1554) 353 c. — A onze d'octubre féu manament al senyer EnSagimon Perer que, a pena de X liures, no gos ' passar bestiar gros ni menut en les possessions .del senyer en Pere Pelisser, segons se amostra ah una sen¬ tència arbitral. d. — El dia deu de gener de 1541 en el fet de la senyora Marga¬ rida Iberta, de la parròquia de Llerona, d'una part com a actora, i Joan Noguera, de la parròquia de La Garriga, d'altra part, com a de¬ mandat; 0 sigui "que la dita Margarida demana li pac la meitat de les... li deu de un any ha estat en sa casa sa filla; ço és: unes faldilles 0 drap per aquelles i un parell de camises i un capel i un vel; que la resta ja n'ha rebut ço és una gonella ' un parel de calces i un capel"; per tant fhonorable batlle proveí que dintre de deu dies provant que "dita Iberta hage estat sa filla un any en casa de dit Noguera, haga dit a la dita Iberta s'en portàs sa filla" 172. Unes crides del batlle Joan Poy El dil uns dia 7 de febrer de 1541 es féu la següent crida; Ara diu que us balle de la notificam fem saber de part de l'honorable En Joan Poy, e parròquia de Sanet Esteve de La Garriga, per la Sa¬ cra, Catòlica, Cesárea, Real Majestat, que no sia ningú, pena de III liures, de qualsevol grau 0 condició sien, que gos jugar a daus, ni a cartes, per ésser jocs deshonests; de aquesta hora avant; i fent lo con¬ trari, lo que no's creu, vol lo honorable balle, ne sien fetes II parts; ço és: quaranta sous al rei i vint sous al adquisidor ^ ; item vol més, lo honorable balle, ab les sobredites penes; que negú no gos. jugar en altra manera de jocs fora plaça; i guard-s'hi qui gordar-s'hi ha. El dilluns 14 de juny de 1541 es féu un pregó semblant, amb ma¬ jor claredat i sense equivocacions, dient que no gosen ni presumescan jugar a ninguna manera de joc, pena de LX sous, volent, lo honorable balle, trobant nigú en dita pena, ne sien fetes dues. parts; quaranta sous per lo honorable balle i vint sous a l'acusador; e més, los qui juraran 8. No s'atreveixi, gosi.no 9. Vestit anterior antic, mena de faldilles. 10. Totes les notes d'aquest número les hem extretes del Manual mencionat en la nota 1 d'aquest mateix número ; es guarda a l'arxiu de can Terrés. 1. Deu ésser un lapsus de l'escrivà i deu voler dir 20 sous a l'acusador. SBá EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI de Déu incorregueu en pena de V sousj volent, lo honorable balle, ne fetes dues parts; lo terç a l'acusador i Valtra del balle; i guart- sien s'hi qui gordar s'hi ha. Afegeix després, en llatí : Va ésser publicat pels llocs acostumats, de la manera acostumada, per Guillem Conpres, pregoner. D'altres crides tenien, en canvi, un caràcter més aviat judicial, com les que anotem a continuació ; l'una fou feta el diumenge dia i6 de gener de 1541, amb els següents termes: Ara oïu que usnotificam i fem saber, de part de l'honorable En Joan Poy, balle de Sanet Esteve de La Garriga, per la S.C.C.R. Mt., a instància del procurador fiscal de la sua Cort, cita, per benefici de pau, los deval escrits, que dintre V dies primers vinents Compareguen en la sua Cort; altrement, pasSat dit termini, serà proceït contra ells, justicia mitjançant: Primo: En Ramonet Gascó, qui està ab En Case¬ lles; En Eornés, de Samalús; En Macià Eigueres, del Figaró; En Jac- me Riera, de la present parròquia de La Garriga. Fonc publicada la letra del Senyor Inquisidor donada per Fran¬ cesc Jofre de Granollers, com a fiscal de la Casa de la Inquisició ^ con¬ tra Pere de Deu, delat, de la vila de Torroella de Mongrí, i d'altres, en lo loc acostumat de la present parròquia. El dilluns dia d'agost de 1541 es féu la següent crida: Ara oïu 22 que us fem saber, de part de l'honorable En Joan Poy, balle per la S.C.C.R. Mt., a instància del procurador fiscal de la sua cort, ban- detja i per bandetjat haver vol En Jaume Riera, pagès de la present parròquia, citat, i no ha volgut comparer, per certs crims inculpat, ab veu de crida, devant lo honorable balle; i açò fer em tant i tant longa- ment fins altre manament hajam en contrari. El dilluns 13 de febrer de 1542 es féu la següent crida : Ara oïu que us notificam i fem saber de part de l'honorable En Joan Poy, balle de la parròquia de La Garriga, per la S.C.C.R. Mt., a instància del procurador fiscal de la sua cort, bandetja, e per bandetjat haver vol, En Joan Casart i Jaume Riera de la dita parròquia, delats, inculpats, cites, lo qual aquella no han volguda obeir ni obtemperar; per ço no- Vol dir els blasfems. 2. S.Deu referir-se al Tribunal de la Inquisició instaurat en temps dels reis Catòlics. El primer inquisidor general fou elegit en 1483. La seva im¬ plantació motivà conflictes a Catalunya. LLIBRES DE L'ESCRIVANIA (1540-1554) 355 tificam a qualsevol persona de qualsevol grau, condició sien, que'ls sobredits, Joan Casart, Jaume Riera, no donen favor ni ajuda, men¬ jar ni beure, en dita parròquia, ans, si'ls veuran, aquells cridaran: Via fora a bandetjats !; si per lo contrari fet era, per quiscuna vegada, en¬ carreguen en pena de L liures, moneda Barcelona, aplicadores per àues iguals parts: la una a l'acusador, l'altra als còfrens reals; i açò feran tant i tant llargament fins altrament hajen en contrari; i guard¬ s'hi qui gordar s'hi ha 173. Qüestions més aviat administratives ^ A5 d'octubre de 1540 es féu manament al senyer En Joan Vila¬ àlias Roseló i Joan Nualart i Pere Malhivern de Sant Ger- nova, vés, de dita parròquia, que dins cinc dies primers vinents han escurat lo rec qui parteix del seu molí, ço és de dit Caselles, fins a Sant Gervés; pena de LX souS; i açò a instància del senyer En Jaume Caselles, balester, de dita parròquia; altrament, passat dit termini, serà proceït contra ells, justícia mitgençant. El dilluns, a 8 d'agost de 1541, de part de l'honorable En Joan Poy, balle per la S.C.C.R. Mt, a instància del procurador fiscal de la sua cort, pena de X sous, que per a divendres, per tot lo dia, cadaú que sia obligat a cens per obs de escurar dits recs, hagen escurar, quiscú en sa encontrada, lo rec menor: ço és del molí del senyer En Jaume Caselles, fins a casa del senyor n'Illa, de una part, i de l'altra part, fins en la casa del senyor En Joan Terrés; i guart-s'hi qui gordar-s'hi ha, que amor ni gràcia no s'haurà; hoc encara: del rec més amunt de Blancafort. Del dijous, quatre d'agost de 1541, consta la següent nota : Mossèn lo balle: Jo us requir, per lo ofici que teniu, me prengau de jurament los prhòmens de dita parròquia, ço és: lo senyer En Joan Ledó i lo senyer n'Esteve Torra, prhòmens dedicats per Vós, en aquella glan que jo tenia en lo alsiner d'En Jaume Riera de dita parròquia: lo qual alsiner tinc en penyora de dit Riera. Lo honorable balle los pres de 4. Totes les dades d'aquest número també són extretes del Manual exis¬ tent a l'arxiu de can Terrés, esmentat al començament del número 171. 1. Totes les notes d'aquest número són també extretes del Manual es¬ mentat al començament del número 171. 356 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI jurament dits, prhòmens, i dit, segons Déu i lurs consciències, que lo dit Gabriell Olivero és tengut i obligat en pagar dit Gabriel Mas, tots de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, I lliura, moneda de Barcelona, i les despeses de dit glan. També a ii d'octubre de 1540, a instància del senyor En Celoni Queralt, de dita parròquia, que posa ban ^ en totes les sues' vinyes i en la tanca de les vinyes i en les aspres de la vinya ^ i en les aspres del bosc seu, a cinc sous de dies i X sous de nits; fonc feta dita crida en la plaça de la present parròquia per En Guillem Conpres, missatger de la present parròquia Die XXIII Juin MDXXXXI: Treves ® firmades entre En Jaume Riera, Sagimon Riera, de una part; Gabriel Oliveró, Jaume Oliveró, Jaume Blancafort, Toni Blancafort, Bartomeu Blancafort, de part al¬ tra; tots de la parròquia de La Garriga, per temps de sis mesos, ab X dies de tinences, pena de CC sous. Del mateix dia 16 de gener de 1541 són unes treves firmades en¬ tre mossènJoan Forcada, prevere del regne de França, i mossèn Gui¬ llem de Burgès, monjo, tenint la mongia de La Garriga, de una part; e Ramon Reniât, carboner, del regne de França, lo magister Ret, no¬ menat Joan Menrial, del regne de França, prevere de La Garriga, Toni Castel, ferrer de Girona, de la part altra; e Nicolau Figueres de let parròquia de Valcàrcara 2. Ban, edicte públic en el qual es prohibia als veïns d'entrar a fer llenya, a pasturar o a fer coses semblants en les terres d'algun particular o comunitat. Vives, Traducción al Castellano de los Usatges y demás derechos de Cataluña, Barcelona 1832, vol I, pàg. 68. 3. «Aspre» és el pal que sosté una planta tendra. 4. Missatger, persona que porta els missatges, les noves. 5. El que firmava paus i treves amb altre no podia, durant aquelles, causar dany ni en la seva persona, ni en les seves coses, ni seguir els seus enemics, sota pena d'ésser tingut per traïdor, i altres, segons les circumstàn¬ cies. En alguns casos les autoritats podien obligar a signar pau i treva. Vives, op. cit., vol. I, pàg. 144. 6. En els segles xvi i xvii un gran nombre de francesos s'instal·laren a Espanya, fugint del malestar, lluites religioses, etc., régnants en la nació, veïna. Entre els emigrats hi havia molts sacerdots, com ho palesa, entre molts altres, el document transcrit. LLI B RES D E L'ESCRIVANIA (1540- 1 551) 357 174. Jaume Caselles, batlle de La Garriga JAUME Caselles ara novament elegit batl e de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, Segons consta del privilegi, en poder seu del discret Bartomeu Col, a nou del mes de març de l'any, de la Nativitat del Senyor, mil cinc-cents quaranta-dos, prestà caució de ma¬ nera ampla, etc., Joan Vilanova, àlias Rosselló, Pere Vilanova, Antoni Rosselló de Bellsolà... ^ ; El dia XII del mes de març de MDXXXXII foren elegits per los honorables jurats i poble de La Garriga lo senyer En Lois Pau, corder, i lo senyer En Pere Malhivern, de La Garriga, per capitans de sagramental I, encontinent, de manament de l'honorable batlle fou fet el següent pregó: "De part del molt Il·lustre Senyor lo Senyor Don Francesc de Bòrgia, marquès de Lombay, Conseller i Loctinent General de la S.C.C. i Real Mt., en los principat de Catalunya i comdats de Rosselló i Cerdanya, etc.^ Que tothom hage e tingue per balle de la parròquia i terme de La Garriga lo honorable en Jacme Cassettes, e açò per provisió feta i per ell obtinguda del Molt Il·lustre Senyor Loctinent General, segons apar en la provisió patent, dada en Barcelona a Villi dies del mes de Març MDXXXXII * ; per tant, ab veu de la present pública crida notificam a tothom generalment que tinguen i obeesquen per baile de dita parrò¬ quia i terme lo dit honorable En Jacme Caselles, segons los altres balles són estats. 1. Vegeu número 162. 2. Capitosts de sometent,de forces armades. Per un altre Llibre de caps la Cort de la parròquia de La Garriga (vegeu número 176) sabem que a 4 de febrer de 1544 el mestre Miquel loan lunyent, afaitador (?), de La Garriga, jurà regir l'ofici de capità de sagramental, bé i legalment. _ 3. Es refereix a Sant Francesc de Borja, duc de Gandia ; el títol de Mar¬ quès de Lombay li fou regalat en ocasió de les seves noces ; Sant Francesc de Borja, més que Lloctinent General, fou Virrei de Catalunya des de l'any 1589 •al 1542 ; tots els historiadors han elogiat l'exercici del seu c'àrrec a Catalunya. Vegeu Pedro Aguado Bleye, Historia de España, II, Bilbao 1928, pàgs. 259 Î següents. 4. El pergamí número 848 de l'arxiu de can Terrés conté l'expressat nomenament. 358 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Item lo dit honorable En Jacme Caselles, balle damunt dit, ah veu pública crida desîgnia, i per designats haver vol de la present totes qualssevol persones que per los balles passats predecessors seus e fossen estades guiades " de paraula com, encara, per escrits, les ti¬ nences ' de aquells a tres dies del dia de la publicació de la present en avant comptadors. Item mana lo dit honorable balle que no sia ninguna persona qui gos. ni presumesca jurar ® lo nom âe Déu, ni de la Gloriosa Verge Ma¬ ria, Mare Sua, ni de Sants, ni de Santes del paradis.; i això sots pena de V sous, per quiscuna vegada que contrajeran; pagadors, lo terç a l'acusador, e les dos parts al dit honorable balle. sia ninguna persona qui gos ni presumesca portar Item que no niguna de armes, tant ofensives com defensives, sinó espases manera cenyides e ben gornides " i punyals; i açò sots pena de LX sous e de perdre les armes per quiscuna vegada que serà fet lo contrari. ítem mana a generalment habitant en dit terme que, en tothom sentir so i crit de Via for! o brogit de bregues, que ab lurs armes seguesquen lo so e perseguesquen los malfactors e que negú no se'n gos tornar sens licencia del dit honorable balle, sots pena de LX sous. ítem que tots dit terme, en repicar ajustada los habitants en lo vespre, hi hagen d'ésser lo matí; e, sentint repicar lo mati, hi hagen de ésser lo migjorn, en lo loc acostumat sots ban i pena de LXV sous. ítem mana lo dit honorable balle que tots los habitants en dit terme, dins deu dies primers vinents, li hagen aportar pesos i mesu¬ res i adobar rases i camins, sots. pena i ban de X sous. ítem no qui gos ni presumesca jugar a niguna sia niguna persona manera de jocs palesament ni amagada, sots ban i pena de LX sous. ítem que nigú no gos ni presumesca lenyar en bosc ni propietat de altre, sens licencia del de qui és, sots pena de LX sous. 5. Confirma i vol tenir per confirmades. 6. Guia despatx de lliure circulació. ; 7. Tinença, ofici, càrrec. 8- Qui gosi o s'atreveixi a blasfemar. 9. Ben embeinades. 10. Tradicional crit de socors. 11. Les reunions, juntes o ajustades solien convocar-se amb anticipació mitjançant un repic de campanes. 12. Multa. LLIBRES DE L'ESCRIVANIA ( 1 54 0 -1 5 54) 359 Item que nigú no gos metre bestiar en conreu de altre, sots pena de LX sous. Item que qualsevol persona qui vulla convenir qualsevol per¬ sona, sotsmesa a la jurisdicció del dit honorable balle, dimarts de quis- cuna setmana tindrà jut per elV 175. "Albarà" de l'escrivania de La Garriga QUI diu en la escrivania deLa Garriga, la quai se acostuma arren¬ dar per a temps que servirà lo honorable En Jacme Caselles, balle, son trienni ^ que durarà fins les Carnestoltes de. MDXXXXV; i diga hi qui dir hi volà, qui hi diu i quant. Primo: Que qualsevol persona qui arrenda dita escrivania sia obli¬ gat en restituir totes, les escriptures, acabant dit arrendament, als ho¬ norables jurats de dita parròquia, sots ban i pena de deu liures, moneda Barcelona, acquisidores les dues parts, al terme l'altra part a l'o¬ ficial qui'n farà la execució. ítem més, que niguna persona, qui sia en jurisdicció del balle no de la present parròquia, sia pres per dita que no tant en lo encant com en fermança Ítem que, liuraâa dita escrivania, si aparrà ® als honorables jurats liurar aquella al qui la haurà treta ^, estiga a coneguda dels honora¬ bles síndics ® fer liurar aquella. ítem que qualsevol persona qui li serà liurada dita escrivania sia tingut i obligat en donar bones, idònees e suficients fermances, tant en lo preu de l'arrendament, com, encara, en la restitució de les es.crip- tures; dins V dies que la present li serà liurada; a coneguda dels ho- 13. O citar a judici. 14. Les dades d'aquest número són també extretes del Manual que hem e.smentat al començdel número 171. 1. Vegeu número 174. 2. O sigui al municipi de La Garriga. 3. Ls a dir, que no tingui veu ; que no se'l tingui en compte. 4. En la subhasta. 5. Com en sortir com a fiadors. 6. Si semblarà oportú, convenient, etc. 7. Al qui n'haurà ofert més en la subhasta. 8. Resti a coneixement, a parer, dels síndics del municipi. 1-29 360 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI norables ho fa, que los honorables jurats de la dita parròquia; i, si no jurats la puguen tornar a I'encant e vendre a altra persona e, si res s'hi perdrà, se pac de aquell qui no haurà poscut assegurar; pena de X lliures, pagadores en la forma dessús dita. dit arrendador sia obligat en fer tots los actes de dita ítem que parròquia sense interès nigú ço és: talles, sindicats, ajustades i quals¬ sevol altres actes tocant a dita comunitat. ítem que dit arrendador sia obligat lo preu de dita escrivania que li serà liurada, de mig en mig any pagar aquell. ítem dit arrendador sia obligat en donar la meitat dels processos que trobarà fets. per espai de sis mesos que la present li serà liurada al qui s.ervirà dita escrivania I afegeix tof seguit en llatí: I el diu¬ menge, dinou del mes de març MDXXXXII fou lliurada a Joan Mallol, agricultor de la parròquia de La Garriga, per tres anys, a raó de deu lliures per cada any quatre diners 176. Joan Mallol, notari de La Garriga L'arxiu de can Terrés serva una gran quantitat de documentafa¬ció que palesa l'actuació del garriguenc Joan Mallol \ en les tres avui dia solen aparèixer desglossades, i a cetes d'activitats que càrrec de tres distints funcionaris : el notari, el secretari del municipi i el secretari judicial. a. Quant a l'aspecte pròpiament notarial, no cal dir que és — freqüent de trobar esporàdicament molts de documents autoritzats per Joan Mallol. Així posseïm en el nostre arxiu un pergamí autoritzat a La Garriga, a 23 de febrer de 1545 per Joan Mallol, de la parròquia de Sant Esteve "de Garrigia", notari públic, per les autoritats, apos¬ tòlica, per tot l'orbe de les nacions cristianes, i regia, per tot el prin- 9. O sigui : que hagi de fer de franc les escriptures corresponents al mu¬ nicipi. 10.D'on es confirma palesament que hi havia confusió de les jurisdic¬ cions judicials i les extrajudicials o pròpiament notarials. 11. Durant els sis primers mesos sembla, doncs, que es partirien la feina o els guanys judicials entre l'escrivà sortint i l'escrivà entrant. 12. Des dades d'aquest número han estat extretes del Manual que hem es¬ mentat al començament del número 171. 1. Vegeu número 196. LLIBRES LIE L'ESCRIVANIA ( 1 54 0 - 1 554 ) 361 cipat de Catalunya i els comtats del Rosselló i la Cerdanya. A 5 de març del mateix any 1545, el trobem autoritzant una àpoca ; apareix a 14 del mateix mes, en uns poders, i, a 26 del mateix març, en un arrendament ; a 21 d'agost, en una venda ; i, a i de desembre del 1545, en la creació d'un censal. De l'any següent, 1546, hem trobat les se¬ güents referències de l'esmentat notari Joan Mallol : a 30 de gener, en uns poders ; a 5 de març en una venda ^ ; a 10 de maig, en una addició de preu ; a 14 de maig, en una venda ; a 17 del mateix mes, en un es¬ tabliment ; a 19 d'agost, en una venda, i a 15 de novembre, en una addició de preu. A 23 de gener de 1549, el notari Joan Mallol autoritza un testa¬ ment ; de setembre de 1553 autoritza una venda ; en l'any 1554, a 24 autoritza una àpoca a 30 de juliol, i un establiment a 23 d'agost ; a 5 de setembre de 1555, davant d'ell s'atorgà una donació ; l'any següent, 1556, a 15 de setembre, autoritzà uns capítols, i, a 2 d'octubre, una addició de preu En el full 23 del llibre manuscrit de l'arxiu de can Terrés, que hem batejat amb el nom de Minutes de documents notarials i lletres judicials, del segle xvi, pertanyent precisament a Joan Mallol, es parla d'un document firmat en poder de Joan Mallol, notari i escrivà de dita nostra cúria, el dia cinquè del mes de març de l'any del Senyor mil cinc-cents quaranta-cinc; en el full 24 consta una lletra de reclam, feta, a 13 de març de 1546, pel batlle Antoni Rosselló de Bellsolà, i adreçada al batlle de Montbui, a instància de Guillem Compras, habitant de la vila de Granollers, procurador, en nom, de l'honorable Joan Mallol, notari de la dita parròquia de Sant Esteve de Ea Garriga, en la qual lletra es diu que el notari Mallol era fill i successor d'un altre Joan Mallol ; en la primera part del llibre hi ha una interessant sèrie de minutes de documents notarials. En el mateix arxiu de can Terrés hi ha també uns plecs d'un altre llibre de minutes notarials. Es conserva íntegre el quart llibre de notes de Joan Mallol notari 2. Aquesta darrera referència és del número 130 de l'arxiu de can Busquets. 3. Totes les anteriors referències d'aquest número, de les quals no s'üa indicat altra procedència, són extretes del Llibre Registre de l'arxiu de can Terrés ; successivament, per l'ordre en què les hem esmentades en el text, es troben en els números següents del dit llibre : 751, 96, 983, 206, 752, 989, 44, «87, 522, 992, 518, 990, 46, 864, 1010, 53, 401, 248, 1215, 66. 362 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI public per Vautoritat apostòlica i regia * ; conté 150 fulls numerats ; hi ha, encara, un índex, en el qual es relaciona breument la natura- lesa jurídica deis actes, els atorgants dels mateixos actes i el full on es. troba copiat el document. Conté les notes de quaranta-sis documents no¬ tarials intervivos ; el primer és de 12 d'agost de 1550 i el darrer és de 17 de juliol de 1554; però no estan per ordre cronològic. Així, per exemple, trobem entremig documents de l'any 1548 ; no tots són da¬ tats a La Garriga: n'hi ha de datats a Granollers, a Bigues, etc. Al full 75 diu, en llatí. Jo, Joan Mallol notari, regent les escritures del discret Miquel Martines, quondam...^ b. ■— Hi ha també a can Terrés el Libre de la Cort de la parrò¬ quia de La Garriga, lo qual dies del mes de novem¬ comença a quatre bre any MDXXXXIII, essent batlle Jaume Caselles ; s'acaba a 17 d'oc¬ tubre de 1544. La segona part, pròpiament judicial, d'aquell llibre de Minutes- de documents notarials i de lletres judicials del segle xyi ®, abans' es¬ mentat, conté còpia de lletres judicials del batlle de La Garriga Antoni Rosselló de Bellsolà, des de 7 de novembre de 1545. Al cap de pocs dies consta d'una lletra judicial de dit batlle: El nunci Antoni declara i fa fe, que avui dissapte, dotze de l'esmentat mes de desembre, ell presentà personalment l'esmentada lletra a la cort i batlle de Santa Coloma de Centelles ; no gaires dies després, amb referència a una altra lletra judicial. Guillem les Compres, nunci, declarà que ell pre¬ sentà l'esmentada lletra el dimarts XII del mes de gener de l'any MDXXXXVI. Continuen en el dit llibre les lletres judicials de l'es¬ mentat batlle, Antoni Rosselló de Bellsolà, fins a una del 7 de desembre de 1546. Es conserva també en l'esmentat arxiu de can Terrés el Llibre segon de les lletres de reclam i responsòries, tant de la cort de l'hono¬ rable batlle de La Garriga com de la cort de Montmany; del notari Joan Mallol; comença el dia XXII del mes d'abril de l'any de la Na- 4. El títol diu textualment Notular. quartus mei Joannis Mallol aplica, et Regia avctoribus. nat. publici. Abans del títol hi ha els noms dels quatre evangelistes. 5. Vegeu número 140 ; ací deu voler dir que el notari Mallol conservava els documents del notari Martines ; vegeu el capítol de les Corts de l'any 1520 d'actes i escriptures de notaris defuncts. 6. En el mateix arxiu de can Terrés hi ha també uns plecs d'un altre llibre de documents judicials. LLIBRES DE L'ESCRIVANIA ( 1 540-1 5 54) 36S tivitat del Senyor MDXXXXVII; està redactat en llatí. Al comença¬ ment era batlle de La Garriga Antoni Rosselló de Bellsolà ^ ; la darrera de les lletres d'aquest batlle porta la data ii de febrer de 1548 ; a 14 d'abril de 1548 comencen a encapçalar-se les lletres amb el_ nom del batlle Joan Vilanova, àlias Rosselló de Sent Gervés l'última de les quals porta la data de 12 de març de 1549 ; a continuació apareix com a batlle de La Garriga Jaume Illa, des del 10 d'octubre de 1549, fins a una lletra datada a 4 de febrer de 1551. c. — A l'arxiu de can Terrés conserven, encara, algunes de es les lletres rebudes mitjans del segle xvi pel batlle de La Garriga ; a algunes d'elles porten interessants segells ^ ; n'hi ha una que fou tra¬ mesa per la cort del batlle de Caldes de Montbui a 18 de febrer de 1545 ; una altra, per la cort del batlle de Granollers, a 11 de juliol de 1545, que és una lletra de reclam instada contra En Pere Vinyals de La Garri¬ ga ; una altra fou tramesa pel batlle de Mollet, Parets i Gallecs, a 28 de febrer de 1545 ; altres foren enviades, a 16 de juliol de 1539 i a 24 de setembre de 1544, pel batlle del castell i baronia de Centelles, i en nom de Na Toda de Centelles i de Carròs, vídua de Lluís, de Cen¬ telles ; i una altra fou enviada pel veguer del Vallès, a 15 de juny de 1545- 7. El Montmany era Antoni Oliveres ; són poques les lletres batlle de del batlle deMontmany. 8. És des del full 85 girat. 9. Vegeu SigiUografia Catalana, volum II, números 472, 486, 494, 556, 557, 735. Són segells empremtats amb cera vermella i paper, al dors dels documents corresponents. CAPÍTOL CINQUE Organització del municipi segons els capítols de l'any 1576 177. Perquè els síndics de La Garriga presentaren uns capítols al virrei. — 178. Dels jurats i oïdors de comptes. — 179. Origen del consell restringit. — 180. Innovacions quant al batlle. — 181. El clauari i els insaculadors. 182. Capítols finals. — 183. La concessió del privilegi. — 177. Per què els síndics de La Garriga presentaren uns capítols al virrei El pergamí número 20 de l'Arxiu Municipal de La Garriga ^ co¬ mença talà amb una introducció llatina que diu així, traduïda al ca¬ Nòs., Felip, per la gràcia de Déu, rei de Castella, Aragó, : 'etcètera, comte de Barcelona, etcètera Nòs, Ferran de Toledo, prior de Castella de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, de la Sacra, Catò¬ dica i Reial Majestat Conseller, Lloctinent i Capità general en el Prin¬ cipat de Catalunya i en els comtats del Rosselló i la Cerdanya Com que per part vostra, els fidels dels reis, Pere Rosselló i Jaume Blancafort, síndics de la universitat i de les singulars persones de In parròquia i terme de Sant Esteve de La Garriga, de la Diòcesi bar- 1. Es conserva també una còpia d'aquest document a l'Arxiu de la Corona ■d'Aragó, Registre 4704, full 95 girat i següents fins a l'any 107. 2. Es tracta de Felip II, d'Espanya, I de Catalunya, que havia començat -a regnar en 1556 i continuà fins a l'any 1598. En realitat el seu nom en aquest privilegi és una pura fórmula, puix el qui efectivament l'atorgava era el virrei de Catalunya que esmentarem a continuació. Es de notar que ací s'enumera el títol de comte de Barcelona com a justificatiu del poder sobirà sobre La Oarriga. 3. Ja era virrei de Catalunya en 1572 i ho fou fins a l'any 1579. Vegeu íBofarull, Història de Catalunya, Barcelona 1898, vol. 7, pàgs. 184 i 189. CAPITOLS DE L'ANY 1576 365 celonina, foren oferts i presentats per via de súplica els capítols- ens infrascrits; els quals capítols són ordenats del tenor següent *: Considerant los hòrnens i poblats en la Excelentíssimo Senyor. parròquia de Sant Esteve de La Garriga i havent experimentat que de¬ ia elecció que a veus se és feta en dita parròquia, per pràctica i con¬ suetud antiga, de persones per a regir e exercir los oficis tant de jurat i altres, com de halle, han resultats, alguns excessos i abusos perni¬ ciosos i molt periudicials per dits poble i comú, per quant, ab la predita forma de elecció a veus, se dóna gran ocasió que dits oficis sien confe¬ rits a persones conjuntes o molt amigues i sien sempre exercits per hòmens de una voluntat i afecció, lo que redunda en gran dany de la república i acostuma de ser seminari particulars dissensions, males voluntats e inimicicies Desitjants per ço los habitants en dita parròquia tota quietut, pau i concòrdia, ab la qual lo bé públic i les universitats se conserven i reben molt gran augment, i proveir en algunes coses ocorrents i donar forma que dita república, ab policia i bon orde, sia gobernada, e recer¬ car la ocasió que poria causar-los inquietut i desconcert, en la creació de dits oficis i administració de aquells; Supliquen per ço, eo los síndics per dit efecte constituïts en dit nom, a Vostra Excel·lència, sia servit manar-los decretar, auctoritzar i, en virtut de privilegi, concedir los capítols infrascrts., ab la obser- vança dels quals confien que la república i la justícia en dita parròquia serà molt ben regida i administrada. Com a poden fer les següents : observacions de caràcter general es capítols representen una transformació fonamental del règim mu¬ els nicipal de La Garriga ; des d'ara deixaran d'haver-hi eleccions a veus i en lloc d'elles hi haurà nomenaments confiats a la sort ; ja no tots 4. Ací comença el text en català. 5. que acaparessin els càrrecs El fet que es formessin uns partidismes, municipals d'uns partidistes, en perjudici de tota la comunitat, no fou a mans pas cosa única a La Garriga. Vegeu Font i Rius, Orígenes del régimen muni¬ cipal de Cataluña, Madrid 1946, pàgs. 424 i segs. Algunes vegades s'intentà de remeiar el mal prohibint que els cessants fossin novament elegits, i que mai nohagués entre aquests més d'un membre de la mateixa familia. A fi¬ hi nals del segle xv comença a introduir-se una modificació fonamental mitjan¬ çant el sistema d'insnculacic. 366 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI els prohoms tindran intervenció constant en el govern del municipi, sinó solament alguns i seleccionats. Aquests capítols vénen a repre¬ sentar la concreció local del govern absolut dels reis de l'epoca. En un aspecte més extern pot dir-se que els esmentats capítols recullen nombroses pràctiques anteriors però amb un afany legalista que arriba a una previsió excessiva i minuciosa ; resta rebaixada la categoria de la llei fins a la fórmula del reglament. Literàriament aquests capítols apareixen ja netejats de moltes de les enutjoses repe¬ ticions pròpies dels documents dels segles anteriors. 178. Dels jurats i oïdors de comptes PRIMERAMENT : SiípUquem los predits síndics que, així com fins al temps present los hòmens de dita parròquia han acostumat de junctar i congregarse tantes voltes quantes los ha aparegut, per los afers i negocis de dita universitat, així bé puguen, de ací avant, per les sobredites i semblants causes, concernents lo benefici públic •de dita universitat, junctar i congregar-se los hòmens qui seran de consell ab la forma que baix se dirà, en lo lloc acostumat, tantes voltes quantes se oferiran afers i negocis de dita universitat; e que dita convocació e congregació se fasse per lo balle de dit terme i ab assistèn¬ cia o intervenció sua, sempre que serà instat i request ^ per los jurats i li seran notificades algunes necessitats o causes tocants al bé, profit e interès de dita universitat. II. ítem, que com fins ací, per pràctica i consuetut antiga, se — Jeia elecció, a veus, de tres persones del predit terme, per jurats, lo dia de capdany, que per les causes sobredites se facen e constituesquen tres bosses, en cada una de les quals sien insaculades dotze persones, ab rodíolins de cera o de fusta " per exercir lo predit ofici de jurats, les que mes aparran ^ a Vostra Excel·lència, de parer del Magnífic Regent la real Cancelleria, que convindran per la bona administració 6. Vegeu número 170. 1. Vegeu número 179. 2. Requerit. 3. Es a dir, en cada bossa es collocaran uns papers enrotllats en trossos de cera o de fusta, en cada un dels quals papers bi haurà el nom d'una persona. 4. Apareixeran ; semblaran aptes o convenients. CAPÍTOLS DE L'ANY 1576 367 i direcció dels negocis de dita universitat la una de les. quals serà intitulada de mà maior, la segona de mà mitjana, la tercera de mà menor; e que cascun any, dit dia de capdany, faça extracció de un se rodolí de cada una de dites bosses, e, se lija ® i nomenen, obert aquell, en lo consell, que per dit efecte serà congregat, los noms dels qui seran extrets per regir lo ofici de jurats; la qual extracció se hage de fer en la forma i solemnitat que en lo capítol últim se explicarà; e que los qui per a l'ofici de jurats seran extrets, ans que prenguen possessió de aquell, sien obligats a jurar i prestar sagrament i homenatge en mà i poder del balle de dit terme que bé i lealment se hauran en lo regi¬ , ment i exercici de dit ofici i que miraran per la utilitat i bé públic de la predita universitat, deixat apart tot amor, odi, interès o respecte particular. III. — E més supliquen los predits síndics que, après que serà feta extracció de jurats lo dia de capdany, inmediatament de les predi¬ tes bosses de jurats se faça extracció, de un rodolí de cada una de les dites bosses, per altres persones les quals regesquen i administren lo ofici de oïdors de comptes; e sian, per lo semblant, tres en nombre; los quals hagen de regonèixer, examinar i difinir los comptes que lo clauari, qui ha de rebre les pecúnies i emoluments de dita universitat, serà obligat a rebre i donar; e que, per maior descàrrec de llur ofici e indemnitat de dita universitat i evitar tot frau i col·lusió, que los pre¬ dits oïdors de comptes, ans que facen absolució, liberació i difinició dels predits comptes al predit clauari, après de haver ab ell examinats dits comptes, hagen de fer relació en consell de les dades i rebudes., entrades i eixides, i de les causes per les quals dit clauari haurà des¬ pesos los diners que haurà rebuts de dita univers,itat, i, feta dita re¬ lació per dits oïdors, o per u d'ells en presència dels altres, puguen dits oïdors, constant-los que dit clauari haurà donat bon compte, li¬ berar i absoldre'l de la reddició de aquell, i fer-li les àpoques i cau¬ teles necessàries i oportunes; la qual relació i, en son cars, liberació i absolució de dits oïdors de comptes, se hage de continuar en un llibre que, per dit efecte i altres negocis de dita universitat, tindrà lo notari i escrivà del balle de dita parròquia i terme; lo qual llibre hage de 5. Per tant hi hagué selecció d'elegibles. 6. Llegeixi. 7. Es prestava el jurament de fidelitat al senyor jurisdiccional : l'home¬ natge, en canvi era el jurament pel vassall al senyor, per raó d'un feude. 368 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI estar recòndit en la caixa que fera dita universitat, per tenir ben cus- todides les predites bosses i escriptures tocants als afers i negocis de¬ dita universitat. 179. Origen del consell restringit IV. Item, per quant ab gran dificultat se tractaven los afers i — negocis de dita universitat, si tots los poblats ' en aquella se havien de congregar per qualsevol negoci que ocorrerà, i ordinàriament a on hi ha multitut hi ha confusió, que per Vostra Excellència, de parer del Magnífic Regent la Real Cancellarid, sien elegides trenta i sis persones de la predita parròquia i terme, las quals sien ensaculades ab una bossa intitulada de hòmens de consell, en la manera i forma que, ab la ensaculació dels jurats faedora, està dit; de les quals trenta sis persones sien extretes, lo dit dia de cap de any, primerament devuit, les quals, ab los tres jurats, del present any, los quals deixaran dit ofici lo dit dia de capdany, los quals, tots junts, feran nombre de vint-i-ú; e sien nomenats homes de consell; e, en los negocis que en dit consell tractaran, representen tots los de la predita universitat e tinguen poder de tractar, deliberar i determinar los negocis de dita universitat; e lo que per ells serà determinat i deliberat tinga tanta eficàcia i valor com si per tots los de la dita universitat fos estat disposat i ordenat. V. ítem supliquen los cíits síndics los — que, anys subsegüents,, dels predits devuit hòmens que per dit consell se trauran, resten nou d'ells, los més antics, en dit consell, e que es faça extracció de altres- nou; e que de dita manera se observe quiscun any; e per lo semblant, los jurats, qui eixiran i deposaran lo ofici de jurat resten en dit con¬ sell per examinar i ben dirigir los negocis de dita universitat; e que los jurats, qui lo any vinent seran extrets i los qui per avant se ex- trauran, no tinguen vot en los afers i negocis que en dit consell se tractaran, per lo respecte i acato que se'ls acostuma de tenir, i perquè ab més llibertat, los qui seran de consell, puguen explicar son vot i parer; e que, als predits nous jurats que seran extrets i als altres, sols los compatesca lo càrrec de preposar les causes, necessitat i afecte per les quals se és aplegat; al jurat de mà maior, si present serà; sinó, al segon, en absència del primer, i al terç, en absència del segon; de mane- 1. Evidentment vol dir tots els habitants. CAPÍTOLS DE L'ANY 1576 369 ra que com dit és, tot lo que se haurà a determinar per necessitat i afers de dita universitat, se hage de fer ab proposició de Vu dels jurats i ab vot i parer dels dits hòmens de consell, exceptât, emperò, que si se havien de encarregar algunes imposicions, delmes, vintens o altra ma¬ nera de impost o càrrec, se hage de fer ab convocació i aplec de tots los hòmens de dita universitat i ab consell general, així com abans en dita parròquia i terme era acostumat, i no de altra manera, ab inter¬ venció i decret del predit balle o de altre oficial superior. Heus ací, doncs, com la institució dels consellers neix i desen¬ es volupa en detriment de l'antiga assemblea o consell general de tots els prohoms de La Garriga ; el nou consell és nna reducció d'aquell ; els seus components s'anomenen consellers per raó de llur funció pròpia i específica ; eren el cos deliberant de l'organització municipal. Al seu costat, però, cal notar que subsisteix encara el consell general de tots els homes garriguencs, però ja com una cosa extraordinària i momentània ; el mateix text ja té cura d'esmentar les causes que mo¬ tivaren aquesta quasi total supressió del consell general 180. Innovacions quant al batlle VI. —- ítem més supliquen los predits síndics la nominació, que que per Sa Majestat o lo per son loctinent o en absència d'ells per balle general, se acostumava de fer en dita parròquia i terme, pre- ceint ^ elecció de tres persones, per al dit ofici de balle, feta a veus per los hòmens de dita parròquia i terme, en virtut de un privilegi a ells concedit per lo Sere'níssim Rei Don Martí, de gloriosa memòria, dat en Saragossa, a vint-i-u de desembre, mil tres-cents noranta i set per les mateixes causes i raons sobredites, que en la elecció de dit balle, ab maior perill de alguns excessos, e inconvenients, militaven, de ací avant se faça per lo semblant extracció a sort de 1res persones per al dit ofici de balle i no ab elecció a veus, com se acostumava; i que, per dit efecte, sia constituïda una bossa apart, intitulada bossa de ofici de balle, en la qual sien ensaculades quinze persones, nades o domiciliades en dit terme de les que estaran ensaculades als oficis 2. Vegeu Font i Rius, op. cit., pàgs. 398, 29, 434, 439. 1. Precedint. 2. Vegeu números 72 i següents. 3. Segons el privilegi del rei Martí el batlle havia d'ésser precisament hom nadiu de La Garriga. 870 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI de jurats, elegidores per Vostra Excel·lència, de parer del Magnífic Re¬ gent la Cancelleria; de la qual bossa se hage de fer extracció, en lo dia que baix se dirà, quan instarà lo temps que's muden los oficials trienals, de tres rodolins, en lo consell que, per dit efecte, se congre¬ garà; e legits los noms dels predits extrets, i aquells habilitats, se hage de enviar la predita terna a Sa Majestat, si serà en lo present principat de Catalunya o comtats de Rosselló i Cerdanya, o, en sa ab¬ sència, a son loctinent general, i, essent aquell absent, al balle general, per a que prenga i nomene u de la predita terna per a regir i exercir lo predit ofici de balle; e que lo predit orde se serve * tots los trienis venidors, passat que sia lo present, en lo qual ha molt temps se ha feta nominació i elecció de terna, en lo modo i forma que tenien dits hò- mens acostumat, la qual ja dies ha fonc presentada a Vostra Excel- lència; restant los altres capítols del privilegi predit, concedit per lo Sereníssim Rei Don Martí, en quant no seran innovats ab los pre¬ sents, en sa força i valor. VII. — ítem que lo qui serà nomenat per Sa Majestat, o per son loctinent o balle general, per a exercir i regir lo ofici de balle en dit terme, en nom de Sa Majestat, exercesca en dit terme tota jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi, en i ab la forma que fins ací se es acostumat i ab lo predit privilegi del Sereníssim Rei Don Martí los és estat concedit i atorgat; e que lo predit, qui serà nomenat per a regir lo predit ofici de balle, ans que prenga possessió de dit ofici i exercesca aquell, hage de donar bones i suficients fermançes i assegurar la taula, a coneguda dels jurats del predit terme, com per los altres oficials trie¬ nals és observat i conforme a les Constitucions de Catalunya són obli¬ gats, i, fins ací, en los predit terme, per los balles se és practicat. VIII. — ítem que, com exercia lo ofici âe balle fins ací lo que regia també lo ofici de mostassaf per servar la dita consuetut per avant, lo qui serà balle regesca també lo dit ofici de mostassaf, en los casos que són estats reservats i destinats per a la administració de dit 4. S'observi. 5. Oficial que tenia al seu compte els pesos i mesures i vetllava per la bona qualitat dels queviures. Diccionari Aguiló. Vegeu, efectivament, el nú¬ mero 174. Segons Mn. Fortià Solà, Història de Torelló, vol. I, Barcelona 1947, full 341, el mostassà era el funcionari municipal que, entre altres obligacions, tenia la de pesar i mesurar i afinar els pesos i mesures que funcionaven en els mercats, la vigilància de la pública higiene, de les armes prohibides, dels jocs vedats, de la venda fraudulenta de mercaderies. CAPÍTOLS DE L'ANY 1576 S71 mostassaf, en lo moda i forma fins al dia d'avui se és acostumat que i observat en dit terme; si per cars lo balle serà absent de dit e que, terme, que lo jurat en cap, en son loc aporte lo bastó ® i exerces,ca la jurisdicció segons lo ús, pràctica i consuetut de dit terme. 181. El clavari i els insaculadors IX. — ítem supliquen los predits síndics que, de la predita bossa i dels que estaran insaculáis per a l'ofici de balle, se faça extracció cascun any, lo dia que es farà l'extracció de jurats., de una persona per a regir lo ofici de clauari de dita universitat, après que serà feta extracció dels oïdors de comptes; la qual hage de acceptar dit ofici i, abans de exercir aquell, jurar i prestar sagrament i homenatje en mà d poder del balle, que bé i lealment se haurà en lo regiment i admi¬ nistració de dit ofici; i, per quant dit clauari ha de rebre i tenir los diners i emoluments de dita universitat e distribuir, despendre i pa¬ gar lo que per dita universitat serà degut, sia obligat a donar bones i suficients fermances, a coneguda dels jurats i balle de dit terme, les quals se hagen de obligar en poder del notari qui serà de dit terme, de refer i pagar a dita universitat tot lo que per dit clauari serà degut de la recepció de les predites pecúnies i emoluments de dita universitat; e que lo acte de dita obligació del clauari predit i de ses fermances estigue recòndit en la predita caixa, en la qual estaran les dites bosses, per a que estigue prompte i avinent sempre que de ell se tindrà ne¬ cessitat. X. ítem, per que la predita universitat poria rebre molt gran — ■dany per la mala administració del clauari, que sia Vostra Excel·lència ■servit concedir i estatuir que lo predit clauari no pugue despendre i pagar, dels diners que rebrà de dita universitat, sens albarà i pòlissa fermada per los predits jurats o almenys, dos de aquells ab la qual se exprimesca la causa per la qual se han de despendre o pagar dits di¬ ners, per que clarament se entenga si és. per utilitat i profit de dita uni¬ versitat 0 per algun interès particular; e aixibé lo predit clauari, quant rebrà albarans o àpoques de les persones a les quals com a clauari pa¬ garà alguns diners, hage de fer, insertar i exprimir en dits albarans o àpoques la causa per la qual dits diners se són pagats, altrament los 6. És la primera al·lusió a un distintiu del càrrec de batlle. sr3 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI oïdors de comptes no pugnen admetre en decàrrec al predit clauari les predites pagues, ans hé vingué a càrrec del predit clauceri eo dels oïdors de comptes si entre ells hi havia entrevenguda alguna coUusió i frau en dany de dita universitat; e que dit clauari, un mes après que haurà deixat dit ofici, hage de donar compte del que haurà rebut i pagat, o los oïdors de comptes hagen de solicitar la predita reddició de comptes, e, passats i examinats que seran dits comptes, la primera festa subse¬ güent se hage de convocar consell per lo dit balle, en lo qual los oïdors de comptes fassen relació dels predits comptes i los actes necessaris com dalt està ja disposat. XI. — ítem supliquen los predits síndics que sia Vostra Excel- lència servit, per aquesta primera volta, manar rebre sumària infor¬ mació, al Magnífic Regent la Real Cancellaria, de la habilitat e ido¬ neïtat de les persones les quals hauran d'ésser elegides i ensaculades per la administració i exercici de dits oficis; e, rebuda aquella, se faça ia ensaculació i extracció de dites, persones en casa del predit magnífic Regent la Real Cancellaria; e que, feta dita ensaculació i extracció, e lliurades les bosses als predits síndics, que per rellevar a Vostra Ex¬ cel·lència i al magnífic Regent la Real Cancellaria, lo qual està sempre ocupat en negocis graves i de molta importància, de la molèstia i fas- tidi que, ab insaculació de les persones que de nou se hauran de en- sacular en lloc dels predefuncts i altrament, se causarien, sia Vostra Excel·lència servit concedir a dita universitat que, de tres en tres anys, vuit dies abans que's faça extracció de jurats, se hage de convocar lo consell i se faça extracció de tres ensaculadors, és a saber: u de cada bossa de jurats, los quals enconlinent hagen de jurar, en mà i poder de dit balle, que bé i lealment se hauran en la ensaculació per ells fae- dora; e en la hora mateixa, sens divertir-se a altres actes, entenguen, los predits tres ensaculadors. o los dos d'ells, en regonèixer les dites bosses i rodolins, i veure los llocs que vagaran per mort de alguns en- saculats i, en lloc d'aquells, ensacularan en presència dels jurats i del balle, les persones que, conforme a llurs consciències, judicaran ser mes hàbils i convenients per al bé públic i administració de dits ofi¬ cis; i que les predites persones qui han de ser ensaculades, sien na¬ turals del present principat i comtats casades ^, i que sien poblades 1. Per tant,podien ésser-ne àdhuc els que no havien nascut a La Garriga,, mentre haguessin nascut a Catalunya. 2. És la primera restricció que hem trobat contra els solters. CAPÍTOLS DE L'ANY 1576 373 en dit terme per temps de deu anys i en aquell hagen feta sa habi¬ tació continua i la fassen al temps de la llur extracció. 182, Capítols finals XII. — Item que, per posar enbon oi de i policia lo govern i ad¬ ministració dels negocis de dita universitat, i per què no's perden los actes e escriptures de aquella, que's faça una caixa ben reforçada, ab quatre claus; la una de les quals estigue en poder del balle; les tres, en poders dels tres jurats, tenint-ne cada u d'ells una; per què no's pu- gue dita caixa obrir sinó en presència dels dits balle i jurats; la qual es- tiga recondida en la iglesia de dit terme o a on millor els aparrà; dins la qual estiguen les predites bosses, actes i escriptures faents i tocants als negocis de dita universitat. XIII. — ítem més supliquen los predits síndics que, per quant fàcilment se poria succeir que, passats los dos primers anys del trienni en què ser algú dels hòmens del predit terme nomenat per a regir lo ofici de balle, morí's dins lo temps del darrer any, en tal cars se hage de fer extracció de altra terna, ires dies après de la dita mort, ab la forma sobredita; la qual terna hage de ser presentada a Sa Majestat o d son loctinent o, en llur absència, al balle general, i que, de dita ter¬ na, hage de ser proveïda una persona per a l'exercici de dit ofici de balle per lo residuo del dit trienni i per lo trienni subsegüent; si, emperò, no seran passats los dos anys primers del predit trienni al temps de la mort del qui serà balle, que leshores no's puga fer extracció de ter¬ na, sinó que, de la passada, sian obligats los predits jurats a presentar u Sa Majestat, o en son cas a son lloctinent o balle general, los dos de la primera terna, per a que sia la u d'ells proveït de dit ofici per lo residuo temps de dit trienni; e per al dit ofici de balle puguen con¬ córrer qualsevol qui seran extrets a oficis de jurats, clauari, oïdors de comptes i hòmens de consell, los quals, en cars que per Sa Majestat, 0 son loctinent o balle general fossen nomenats i proveïts per dit ofici de balle, hagen a renunciar lo ofici que abans tenien; e així bé que si moria algú dels dits jurats, oïdors de comptes, clauari i hòmens de consell, se proveesca a fer extracció de altra persona en lo lloc ■del predit predefunct, la qual, si serà passada la major part de 3. Heus ací l'adquisició de veïnatge per a ésser elegible, obtingut per la Tesidència de deu anys a La Garriga. 374 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI l'any,ço és de les tres les dos, noresmenys pugue concórrer lo any après següent en altres oficis. XIV. — ítem, per obviar a passions particulars i perquè en la administració dels oficis de dita universitat no's facen parcelitats, su¬ pliquen los dits síndics que no puguen concórrer en la administració de dits oficis e ensemps pare i fill, e dos germans, ni persona que tinga plet ab dita universitat o que sia deutor de ella; e, si per cars tals persones eren extretes, sian encontinent repel·lides com a inhàbils, e sefaça encontinent extracció de altres convenients, e los rodolins i noms dels qui seran impedits sien tornats en dites bosses; e més que,, si al temps que's ferà extracció de terna per a ofici de balle, eixia algú que actualment fes ofici de flaquer, hostaler o carnicer, per ell mateix 0 en companyia de altra persona o que en frau poc abans hagués deixat algú de dits oficis, sols per poder concórrer en dita terna, tenint in¬ tent, après el temps de dita extracció, reassumir i continuar algú de dits oficis, que lo tal extret, com a inhàbil per a ofici de balle, sia repel·lit i lo rodolí sia tornat en la bossa i proceït a extracció de altra persona que no tinga impediment algú. XV. ítem supliquen los predits síndics, per acabar de donar — forma i cumpliment a la extracció faedora per als oficis de dita uni¬ versitat, que sia Vostra Excel·lència servit concedir i atorgar que la extracció, que's ferà de tres en tres anys per a ofici de balle, que's faça lo dia de Santa Eulària, dels mes de febrer quan instarà lo trienni en lo qual se haurà de fer mutació i nova provisió de balle; en lo qual dia solien los hòmens de dit terme fer elecció a veus de terna per a l'ofici de balle; e que la extracció que quescun any se haurà de fer per a ofici de jurats, clauari, e oïdors de comptes i de hòmens de consell, se- faça en lo dia de capdany i com dalt és dit; la qual extracció se hage de fer en la plaça a on han los hòmens de dita universitat acostumat de tenir lo consell, en presència del balle e dels jurats i hòmens de consell, o la maior part de aquell, i del notari del dit balle en pre¬ sència dels quals un minyó de poca edat hage de treure de dites bosses los rodolins, e los noms dels qui seran extrets sien descrits i conti¬ nuats per lo notari en lo llibre que per dit efecte se ha de tenir; e que 1. Es refereix a la festa de Santa Eulàlia, verge i màrtir, patrona de Barcelona, que se celebra el dia 12 de febrer. 2. Actualment plaça de S'anta Elisabet ; no hi havia, doncs, encara una casa del comú. 8. Es a dir, del notari, escrivà o secretari del batlle. CAPÍTOLS DE L'ANY 1Ô76 375 los qui seran extrets a regir dits oficis sien obligats i, si menester serà, compeUits acceptar aquells, si ja no tenien notable i notori impe¬ diment; e per què los predits oficis no sien sempre regits i adminis¬ trats per unes mateixes persones i lo govern de dita universitat s.e dis- tribuesca per tots los habitants de dit terme qui seran ensaculats, que lo qui haurà exercit lo ofici de balle, après del trienni que haurà regit aquell, hage de vagar per a concórrer al dit ofici per temps de sis anys; e los qui hauran administrats oficis de jurats, clauari, oïdors, de comp¬ tes, hagen de vagar un any ans que puguen exercir altre ofici; e los hòmens de consell, los quals han de continuar lo exercici de dit ofici per dos anys, com és dit, hagen de vagar altres dos anys abans que puguen concórrer i entrevenir en lo consell de dita universitat. 183. La concessió del privilegi El document que estem transcrivint acaba, com de consuetud, amb unes frases llatí, que aproven i sancionen els capítols trans¬ en crits, les quals frases, traduïdes al català, diuen així : Per això fou humilment suplicat per part vostra, dels dit; sín¬ ens dics de la dita universitat de la parròquia i terme de La Garriga, que ens dignéssim concedir els capítols preínserts i cada un d'ells, a vosal¬ tres, en dits noms, per a la conservació i augment de la mateixa univer¬ sitat i de la dita parròquia; Nòs, però, volent mirar pel bé públic de la dita universitat, com és convenient; vistos i reconeguts els capítols preins.erts pel Magnífic i dilecte Conseller i Regent la Cancelleria, Bernabé Serra, J. V. D., i feta per ell a Nòs relació de totes les coses concernents a dit afer, hem volgut aprovar les predites súpliques; per tant, a tenor de la present, de certa ciència i per la règia auto¬ ritat que exercim, un cop deliberat i consultat, concedim els dits i pre- inserts capítols i cada un d'ells, tàl i com en ells està contingut, a vos¬ altres, els dits síndics i procuradors, en nom i per part de la dita uni¬ versitat, parròquia i terme, i enrobustint la concessió amb Vemparança règia mentre plagui a la mera i lliure voluntat de Vesmentada règia Majestat i a la nostra i als quals interposem l'autoritat règia i també el decret reial. 1. Per tant, ja no és una llei paccionada, irrevocable com els capítols del rei Martí ; sinó quelcom depenent del lliure albir reial o del del virrei. :376 EL MUNICIPI GARRIGUENC FINS AL SEGLE XVI Per la qual diem i manem, preceptúan! tots els extrems, al cosa, noble Conseller, als dilectes i fidels, gerents pel Rei, vice-governador general en el dit Principat de Catalunya, als veguers, i, encara, als bat¬ lles, sotsveguers, sotsbatlles, i als seus assessors, i, en fi, a tots i cada un dels oficials i persones, tant del Rei com d'altres, als quals afecti, i als lloctinents dels dits oficials, presents i futurs, requerits i per ells requirents — sots encorriment en la ira i indignació reial i en la pena de mil florins d'or d'Aragó, a exigir irremissiblement dels béns dels que ho facin, i aplicadors a l'erari reial —, queels capítols preinserts i tots i cada un dels drets en cada un d'ells a vosaltres els dits síndics i procuradors, en nom de continguts, la dita universitat, parròquia i terme de La Garriga, els mantinguin fermament i els observin, i que els facin mantenir i observar inviola- blement per qualsevol, i que no facin res en contra, ni permetin contra- fer 0 contravenir-hi per cap raó o causa si estimen la gràcia del Rei i desitgen evitar la pena esmentada. En testimoni de les quals coses hem manat de fer la present, en- robustida amb el reial segell comú penjant Donat a Barcelona, el dia primer del mes de gener, de l'any de la Nativitat del Senyor mil cinc-cents setanta-sis; però any vint-i-tres del regnat en els regnes de més ençà de Sicília, però vint-i-u dels de més enllà de Sicília, dels d'Espanya i dels altres Segueix la signatura à'El Prior don Hernando, i algunes anota¬ cions relatives al Registre corresponent de l'Arxiu Reial 2. En el pergamí hi ha encara un tros de cinta, però no el segell que amb ella penjava. 3. En efecte, l'emperador Carles V va cedir al seu fill Felip el regne de Nàpols i el ducat de Milà, en casar-se el fill amb la reina Maria d'Anglaterra ; al cap de dos anys anà renunciant, a favor de l'esmentat Felip II, els altres reialmes ; Felip II fou el monarca més poderós del seu temps. Vegeu Pedro Aguado Bleye, Manual de Historia de España, vol. II, Bilbao 1928, pàg. 130. 4. Vegeu número 177 SISENA PART Dels incipients nuclis de cases de La Garriga I. - Els focs del lloc de La Garriga. II. - Cases de la Sagrera de Sant Macari. Jll. - Engruixint el patrimoni de can Caselles. 3V.- Del veïnat de Sant Cervasi i de ca N'Illa. V. - De la rodalia de Santa Maria del Camí. C A P í T O L PRIM E R Els focs del lloc de La Garriga 184. La Garriga era solament un lloc. — 185. Els primers fogatges, — 186. La més antiga enumeració de les cases de La Garriga. — 187. Els fogatges defectuosos dels anys 1470 i 1483. — 188. Els millors fogatges dels anys 1497 i 1515. — 189. Els maridatges de 1502, 1522 i 1526. — 190. El fogatge de 1553 i del maridatge de 1617. — 191. Classificació de les cases de La Garriga. 184. La Garriga era solament un lloc Es sabut que les vil·les romanes comprenien : una casa, on vivia el terratinent, i els masos aïllats, estesos sidien els treballadors del camp. Durant els primers segles per un de la extens àmbit, on re¬ reconquesta aquella unitat, territori o circumscripció, va fraccionar-se progressivament, amb concessions, donacions, infeudaments, de manera que l'objecte dels contractes ja no era la unitat vil·la, sinó, per separat, els masos \ els prédis, les seves pertinences, el molí, el forn, etc. Aixf es trenca, és cert, aquella unitat jurídica i econòmica, aquella subjecció a un sol senyor, però les diverses heretats separades, els diversos ma¬ sos, troben altres lligams, per raó de la convivència en un mateix ter¬ ritori : els caldrà defensar-se dels estranys, intercanviar els produc¬ tes, etc. Així neixen els locús, els llocs Es dóna el nom de lloc o terme a les formacions locals disseminades,, en contraposició a les viles i ciutats on hi havia una aglomeració, més 0 menys gran, d'edificacions. Els llocs sovint no tenien nom propi £ 1. Aixi, entre mil exemples, anotem el següent, extret de l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, Libri Antiquitatum, III, full, 76, número 206, on cons¬ ta que, l'any 1154, en Pere Bofill, Bonifili, tenia un mas amb algunes peces de terra a La Garriga. 2. Font i Rius, Orígenes, pàgs. 79 i segs. S80 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES prenien el de la parròquia de la qual depenien Els vells documents, quan parlen de La Garriga, gairebé mai no li dotien el nom de vila ; en canvi van repetint amb insistència molt uniforme, lo toc de Sant Esteve de La Garriga. El nucli urbà de La Garriga no es forma fins a l'època moderna. Hi hagué, però, en el curs dels segles, uns rudimentaris nuclis d'edi¬ ficis congriats al voltant de quatre esglésies : de La Doma, de Santa Maria del Camí, de Sant Gervasi de can Nualart i de Sant Macari dels Banys. Els restants edificis de La Garriga, durant molts de segles, foren masies isolades. L'església parroquial de La Doma, però, llevat dels edificis on vivien els domers, no provocà pas una respectable agru¬ pació de cases o sagrera, com en altres poblacions. Tampoc no s'arredos- saren edificis a l'emparança del castell de Rosanes, com s'estilà prop d'algunes residències de senyors feudals. Malgrat tot, sembla que La Doma i Rosanes foren les úniques edificacions on aixoplugar-se en temps de guerra. Dels esmentats nuclis l'únic perdurable és el s'anà construint que prop de la deu de l'aigua calenta ; s'estructurà en forma de plaça, que ha romàs fins als nostres dies ; és l'actual placeta de Santa Elisa¬ bet ; allí vivien els que tenien professions no agrícoles ; o sigui l'hos¬ taler, el ballester, el sastre, el sabater, etc. ; allí s'emmarcaren molts dels esdeveniments importants de la localitat. En aquesta part sisena del present llibre, després de ressenyar tots els fogatges o censos de població que hem trobat — els quals vénen a confirmar el que hem dit en aquest número —, exposem principalment les notes històriques, recollides fins ara, de les principals cases edificades en els nuclis incipients abans esmentats, llevat del de La Doma. major part d'aquestes La confluir, per via d'enllaçaments notes van matrimonials, cap a l'actual arxiu de can Terrés. Hi mancarà però, evidentment, una recerca, que avui ja és del tot impossible, en el desapa¬ regut arxiu de can Nualart. En canvi, la part setena d'aquest llibre estarà dedicada principalment a recollir les notes històriques que hem pogut trobar relatives a les altres antigues masies de La Garriga. Es de remarcar que els fogatges de què parlarem a continuació no acostumen a esmentar la casa de Rosanes ; potser perquè aquesta era 3. Font, loc. cit., pàg. ICO. ELS FOCS DEL LLOC DE LA GARRIGA 381 considerada com una entitat a part ; com una terra de nobles senyors feudals, fora del municipi garriguenc de caràcter burgès o ciutadà 185. Els primers fogatges ' Del Namenament dels focs de Catalunya segons les Corts de Cerve¬ les quals se celebraren en l'any MCCCLIV per lo S. Rei en ra, Pere Terç, sabem que, en el dit any, a la parròquia de Sant Este¬ ve de La Garriga, hi havia 30 cases d'Església e de cavaller, però cap casa de les de ciutadans, aloers i reials Alguns anys després, en 1376, el llibre de Fogatges ^ diu textualment : Sant Esteve de La Garrigar d'església e de cavallers XXXIX focs; és a dir, que es constata un aug¬ ment de nou cases en pocs anys. En canvi, el llibre Fogatges de l'any 1378, ara novellament fet per ordinació de la Cort General de Catalunya diu amb major precisió: Focs de cavaller de parròquia de Sent Esteve de la Guarrigua, III focs; i més avall afegeix : Parròquia de Sent Esteve de La Guarrigua, són d'Església, XXVII focs Aquesta disminució de cases en un terme de dos anys no és pas explicable i sembla que, com que a través dels llibres de fogatges venien impostos, hom va tolerar 0 admetre una dissimulació 0 rebaixa del nombre de focs declarats en 1376, per a tornar al nombre de focs de 1359 1. El fogatge era una contribució que pagava solament el cap de casa. 2. Bofarull, Colección de Documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, vol. XII, pàg. 5. Els ciutadans eren les persones que, lliures del jou feudal, vivien a les ciutats ; fruïen de molts privilegis. Els aloers eren els senyors majors, és a dir, els que no depenien d'altri, llevat del sobirà. Els reials al·ludits en el Fogatge serien les persones que depenien di¬ rectament del rei. 3. Arxiu de la Corona d'Aragó, Secció del Reial Patrimoni, núm. 2590, foli 6, sota el títol : Nombre dels focs qui són en la Ciutat e Vegueria de Bar- cinona e en la Vegueria del Vallès; lo qual nombre és així segons lo nombre de les Corts de Cervera com de Tortosa; així reials, com franquers aloers, de ciutadans, com d'esgleia, e de cavallers, los quals són segons que per orde se segueixen. 4. Arxiu Històric de la Ciutat deBarcelona, pàgs. 817 i 300. 5. No menciona tampoc cap foc d'aloers, ciutadans, reials i barons. 6. Vegeu Elobet, El medio y la vida en el Montseny, pàg. 163, el qual considera les dades d'aquests fogatges solament com a valors mínims. 382 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES Cavaller, segons la documentació de l'època ' era la traducció del llatí miles, referint-se als nobles. Cavallers o nobles de La Garriga eren sens els garriguencs eren senzillament dubte els Rosanes. Però quasi tots homes d'algú ; és a dir, eren persones lligades per vincles de dependèn¬ cia a un altre. Hi hauria els homes propis, subjectes a vassallatge, però no adscrits d'una manera permanent a la terra, i els pagesos de remença, adscrits permanentment a la gleva que conreaven. Uns i altres pogueren redimir-se de llur condició pagant una quantitat al senyor Els homes garriguencs, segons els dits documents, depenien de l'Església, és a dir que tenien per senyor una dignitat eclesiàstica secular o un monestir. ja hem vist en els números 83 i 84 que en el pri¬ De totes maneres, mer quart del segle xv la major part dels focs de La Garriga ja no eren d'església ; aquesta solament n'hi tenia vuit ; els altres dinou focs, segons la carta de pagament de 3 de gener de 1421 i el maridatge de 1427, eren del noble Gilabert de Centelles. 186. La més antiga enumeració de les cases de La Garriga A rArxiu Municipal de La Garriga ^ es conserva memòria autènti¬ ca Pere Cogul, vicari i notari de La Garriga, d'una donada per talla ^ feta d'octubre de 1397, la qual, d'acord amb les ex¬ a 20 pressions del mateix document, ens permet de classificar les cases ales¬ hores existents a La Garriga segons llur importància econòmica. primer lloc, els qui, segons dita talla, haurien Els majors serien, en de pagar 30 Primerament: i. En Pla, que no hem assolit d'iden¬ florins : tificar amb seguretat ; 2, En Noguera ; 3, En Mas des Poy, que no és altra que l'actual masia de can Poy ; 4, En Vinyal, que vivia en el seu mas, situat prop de l'actual carrer d'En Vinyals. També s'inclogueren entre els majors contribuents els qui pagaren 29 florins, és a dir : 5, En 7. Derivant el nom per contraposició a l'home pobre, que va a peu i no a cavall. Vegeu Guillem Maria de Brocà, Historia del Derecho de Cataluña... Barcelona 1918, pàg. 210. 8. Vegeu, per de Hinojosa, El Régimen Señorial y la exemple, Eduardo Cuestión Agraria en Cataluña, Madrid 1905. 1. Pergamí número 17. 2. Avui en lloc de talla diríem : repartiment de contribucions o impostos. A^^egeu abans el número 71. ELS FOCS DEL LLOC DE LA GARRIGA 383 Garriga, que vivia en la masia que més tard se n'ha dit de can Bus¬ quets ; 6, En Jacme Rosselló Jussà, o sigui el de can Rosselló de Vall ; 7, En Guillem Rosselló Sobirà, és a dir el de can Rosselló de Munt ; 8, N'Oliveró ; 9, En Mas, de can Mas, més amunt del torrent de Sant Cristòfol ; 10, En Coromina, que vivia segurament en una de les cases de la placeta de Santa Isabel La casa Coromina fou l'antecedent de can Mallol. Probablement que ja els mitjans, tots aquells que es contaren entre havien de satisfer solament 24 florins ; això és : 11, En Torra ; 12, En Blancafort del Molí ; 13, En Bernat de sa Coma Sobirà, que encara no hem pogut identificar amb seguretat ; 14, En Perafita, que vivia prop ■dels banys ; 15, una altra casa el nom de la qual no hem pogut identifi¬ car per estar deteriorat el pergamí, però sembla que diu Ladern Se¬ guien a continuació els masos, que havien de pagar 20 florins, això és : 16, NTlla, de ca N'Illa ; 17, lo mas Planell, les parets del qual encara s'aixequen en la torrentera que porta el seu nom, prop de la font del Moro ; 18, En Perer de Pimar, prop de can Sous ; 19, En Simon Pas¬ qual, que, segons sembla, vivia en la casa antecedent de l'actual can Burbó. És del tot segur que pertanyien al braç mitjà : 20, En Malhivern, que vivia en el mas, avui desaparegut, que estava edificat en el lloc enca¬ ra avui conegut per Malhivern; 21, En Nualart ; 22, En Vilanova-, 23, Ert Pi ; 24, mas des Palau, o mas del Palau o can Palau ; 25, Na Pas¬ sola, o sigui la mestressa d'un mas situat en la torrentera que encara avui porta el seu nom ; cada un dels quals havia de pagar 19 florins. També s'incloïa entre els mitjans : 26, En Camps, encara que solament havia de pagar 18 florins ; sembla que En Camps vivia en una de les cases de la placeta. És probable que entre els menors s'inclogués : 27, En Poyató, que potser es referia a un fadristern de can Poy, és a dir a un Poyet, que no devia viure molt lluny de la placeta ; 28, En Brasó, que vivia en un mas prop de can Busquets ; 29, mas sa Garrofa, referint-se probable¬ ment al mas que estava edificat en el pla de la riera, prop del torrent de can Busquets ; 30, el mas ses Comes., o más de les Comes, que, per contraposició al mas Sobirà, havia d'estar cap a migjorn del terme, pro¬ bablement als volts de la placeta, i 31, En Capella, que també vivia a 3. Recordeu que conomina o coromina significa pla de terra de conreu o terra baixa prop del riu. 4. Lladern, arbust. 38é INCIPIENTS NUCLIS DE CASES la placeta, tots els quals calia que paguessin 15 florins ; 32, En Joan Terres, vivia en un petit mas, i solament havia de pagar que encara 134 florins; 33, En Tixador, o En Teixidor, que sembla que vivia prop de l'actual masia Busquets ; 34, mas Ledó, antecedent de can Gomis ac¬ tual ; 35, mas des Pujol dels Garrigans, que potser es referia a algun mas, propietat dels Garriga de can Busquets, que estaria situat en un pujol o tossal ; aquests tres darrers masos havien de pagar 13 florins. Els més pobres eren : 36, En Riera, que vivia prop de l'actual font de l'Enrabiada ; En Pellicer, que vivia a can Corts, en l'actual 37, plaça major ; 38, En Pujol des banys, el qual vivia probablement en una casa situada al començament del carrer del Figueral, a la banda de ponent ; aquests tres havien de pagar cada un 9 florins. 39, el pobre home que vivia a sa borda de Salobera havia de pagar 6 florins ; En Sa- llobera el trobarem d'administrador de l'Hospital dels banys ; 40, En Pere de Bigarda, laner, calia que pagués 4 florins ® ; 41, 5a borda des Castalar, potser referint-se borda del turó de can Noguera, calia a una que pagués 3 altre tant pagava En Ramon Sa Verdera. Els florins ; 42, més humils de tots havien de pagar 2 florins, i eren : 43, En Pere Sau- lina, i 44, el mas Sa Garrofa de Sent Gervés, situat prop de Sant Ger- vés de can Nualart. Un altre document del mateix any 1397 ® diu vagament, referint-se a La Garriga, que en ladita Parròquia no ha sinó XXXX focs; però en realitat ja hem vist que eren 44. Es molt de notar que el mateix docu¬ ment, que hem extractat en aquest número, parla ja explícitament de la plasa dels banys, o sigui d'un petit nucli urbà construït al voltant dels banys termals. 187. Els fogatges defectuosos dels anys 1470 i 1483 El l ibre de Fogatges de l'any 1470 o Memorial dels focs d¿ les viles 0 parròquies del Maresme, Vallès e Lobregat, qui són de la Vegue¬ ria de Bardnona ^ diu que la parròquia e terme de La Garriga té solament XXXV focs. En realitat, però, solament n'esmenta 34. Una lleugera comparació amb l'esmentada enumeració de l'any 1397 demos- 5. Llaner, l'home de les llanes. 6. Vegeu número 75. 1. Conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. ELS FOCS DEL LLOC DE LA GARRIGA 385 ira que en el fogatge de 1470 hi hagué ocultació de focs en fer la decla¬ ració: aleshores a La Garriga hi havia més cases. Encara hi va haver major ocultació en un altre fogatge atribuït una al'any 1483 en el qual solament s'esmenten 27 focs sota la rúbrica de Sent Esteve de La Garriga. A continuació reproduïm, ordenats comparativament, pel nostre compte, els focs enumerats en aquests dos fogatges : Any 1470 Any 1483 La Dona major o Rectoria — La Dona menor o Domeria ... — En Mas Benet des Mas En Palau Jacme Gassart, àlias Palau En Ledó Esteve Ledó Blancafort En Blancafort Riera — Olivero Jaume Oliver6 Torra de la Riba Esteve Torra En Noguera Pere Noguera Rosselló de Munt Pere Rosselló Vilanova Pere Vilanova Poy Joan des Poy Perer Bo mas Perer En Garriga Gabriel Garriga Antoni Brassó Pere Brassó En Planell Pere Planell Pau Illa Esteve Illa Nualart Marc Nualart Pere Rosselló de Vall Malhivern . Bo mas de Malhivern Bartomeu Terres Antoni Terrés Lo mas de Santa Maria del Camí . . — Vinyols. Gorguí, àlias Vinyols Meiyol Pere Mayol Teixidor Antoni Viuça, àlias Teixidor 2. Arxiu de la Corona full 28. d'Aragó, Secció del Reial Patrimoni, número 2592, Vegeu Salvador Llobet, op. cit., pàg. 154. 886 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES Ultra les enumerades, en el fogatge de 1470 s'esmenten algunes la majoria de les quals estarien edificades al voltant de la altres cases, placeta: En Caselles ferrer. Pau Sa Torra, VHostal d'En Centelles, La casa d'En Teixidor, lo Sabater, En Merlaos, Pellicer, lo mas Tasau. de 1483, ultra les enumerades, esmenta sola¬ En canvi, el fogatge ment : està mas del senyor(?)..., Antoni Camp, Benet Antoni Garrofa, Pasqual, Salvador Cassart i Gispert Colobrans. 188. Els millors fogatges dels anys 1497 i 1515 MÉS exactes semblen els fogatges atribuïts als anys de 1497 ^ i 1515 El primer comença sense altre títol Gtuirriga. L'altre comença amb aquestes paraules : Lo terme de que el següent : La La Garriga. Dissapte, II d'agost, any susdit, constituïts en la present ciutat de Barcelona, En Bartomeu Brassó, Miquel Soler i Rafel Garriga, jurats de la vila de La Garriga, denunciaren los focs de la dita parrò¬ quia, següents: Heus ací, a dues columnes, i ordenats, pel nostre compte, d'una manera anàloga, els focs de La Garriga en les expressades dates : Any 1497 Any 1515 Mossèn Gabriel Casóles, vicari. . Mossèn Valentí Tuixones, vicari Mossèn Riera, domer Mossèn..., domer francès En Mas La viuda Caterina Mas En Palau . Esteve Palau En Ledó Esteve Ledó En Blancafort Sagimon Blancafort En Riera Lo mas Riera En Pere Trefí està en dit mas amb son gendre En O liver6 Lo mas Oliveró En Torra. Lo mas Torra 1. Arxiu de la Corona d'Aragó, Batllia General de Catalunya, A -4ül, full 79. Està molt deteriorat i és poc llegible. Es troba atribuït a l'any 1497, però amb plena seguretat. no D'aquest darrer fogatge se'n troben dos exemplars, amb algunes va¬ 2. riants en els noms de les cases. L'un exemplar és a l'Arxiu de la Corona d'A¬ ragó, Fogatge 1515, fulls 53 i 64. L'altre Fogatge és a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, assenyalat com de l'any 1516, full 92 girat. Podria ésser que el segon fos una còpia del primer. Vegeu Llobet, op. cit., pàg. 155. ELS FOCS DEL LLOC DE LA GARRIGA 387 En Noguera Lo mas Noguera En Pere Mercer Lo mas Mercer En Rosselló de Munt Lo mas Rosselló de Munt, aloer En Vilanova Lo mas Vilanova En Poy Lo mas Poy En Perer Lo mas Parera En Garriga Lo mas Garriga En Brassó Lo mas Brassó En Planell Lo mas Planell En Illa Lo mas Illa En Nualart Lo mas Nualart En Rosselló de Vall Lo mas Rosselló de Vall En Malhivern Lo mas Malhivern — foan Malhivern En Terrés Lo mas Terrés En Pla ... Lo mas Pla Mossèn Rosanes Senyora Eleanor Rosanes — Sagimon Martí, està al Molí de Rosanes En Vinyal Lo mas Vinyal En Caselles Lo mas Caselles En Mallol Lo mas Mayol En Camps Lo mas Camps En Pellicer Lo mas Pellicer En Cassart Lo mas Cassart Bartomeu Torró Lo mas Torró En Climent Pau Lo mas Pau — foan Pau En Viuça Benet Viuça — Jaume Viuça Pere Joan Oliveres Lo mas de les Comes està En Mi¬ quel Oliveres — Jaume Roig Oliveres Ultra els enumerats, en el fogatge de 1497 s'esmenten també altres uoms pròxims a Pere Muntaner, Esteve Planeó, Pere En Caselles : Bosc, Bernadi Ros, En Dentaravall, En Puig, Jaume Puig, En Liurana. En canvi, elfogatge de 1515 esmenta els següents en la proximitat de can Caselles, Marc Ferran, Joan Vexna, Bernadi Curull, Joan Cas- 388 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES sandells, En Camprodon sastre, Joan Cucurella ; i anomena també lo» mas Pasqual, lo mas Romaní, lo mas Teixidor i lo mas Garrofa. El fogatge de l'any 1497 termina dient que hi havia a La Garriga,, XXXXIII foes. El fogatge de 1515 n'enumera 51. 189. Els maridatges de 1502,1522 i 1526 Heus ací unes paleses demostracions d'ocultaments de cases, amb mires fiscals : En el des del maridatge compte de les pecúnies per raó de les deman¬ de la IHicstrisima Senyora Infanta Dona Ca¬ talina, filla del rei Don Fernando, Nostre Senyor, casada ab lo lUus- trisimo Senyor Príncep de Gales, primogènit de Anglaterra... ^ '.es quals demandes foren començades en març de l'any 1502, consta una enume¬ ració de nou hòmens d'Església, que, a raó de VIII sous per foc, deduïts los X per cent, per los pobres, iuxta la constitució nova munten LXIIII sous, X diners ; a continuació enumera els hòmens que no són d'Església ^ : Pere Riera, hom d'En Pere Noguera molt pobre, VII 1. Com que el rei Catalunya, abans del decret de nova planta, no podia a imposar contribució, tenia certs béns i drets assenyalats ; un d'ells era el cap de poder exigir una quantitat a cada veí per a les despeses de coronació i altra per a les despeses del seu matrimoni i del de les seves filles ; respecte als bles de senyoria eclesiàstica hi po¬ hagué una concòrdia ; el capítol 54 de les corts de Barcelona de 1493, celebrades per Ferran II el Catòlic, establí baixessin deu veïns per cada cent, en raó dels que es re¬ de les corts de pobres i miserables ; el capítol 87 Montçó de 1510, celebrades pel mateix Ferran II, establí l'exacció es fes sempre que segons el nombre de veïns de la darrera estadística o fogatjament. Vegeu Pere Noeasc Vives i Cebrià, na 1834, vol. Traducción, etc., Barcelo¬ III, pàg. 828. 2. exigides per nosaltres Bartomeu Ferrer, ... Regent la Tresoreria en la loctinença de Catalunya, Galceran Bertran, loctinent de Mestre ia Règia Cort, e Racional de¬ per substituts nostres, per virtut de la comissió e Senyor Rei, a nosaltres donat, per tot lo Principat de poder del dit Catalunya, ab Letra sua patent, signada, segellada i despatxada, "more Regiae Cancelleriae et." re¬ gistrada al principi d'aquest llibre. Arxiu de la Corona nent de la Batllia General de d'Aragó, fons provi- ment a la filla dels Reis Catalunya, Registre 2578. Es refereix evident¬ Catòlics, casada amb el que més tard fou Enric VIII d'Anglaterra. 3. Vegeu la nota anterior. 4. Es a dir : els que no depenien de l'Església, i que, per tant, segons s'ha dit en la nota primera d'aquest número, no havien de regir-se per l'es¬ mentada concòrdia. 5. El text diu Novera. Vol dir que En Riera era home propi o depenent d'En Noguera. ELS FOCS DEL LLOC DE LA GARRIGA 389 SOUS, VI diners; Salvador Rosselló, aloer pobre, XXIIII sous; mun¬ tenaquests dos, los quals aiustats ah los LXIIII sous, X, dels. hòmens d'Església, munten XCVI sous; a continuació consta que Hipòlit Riera pagà els esmentats 96 sous, en dues partides, el dia 16 de desembre de 1502. Segons aquest maridatge, doncs, a La Garriga solament pagaren per II focs En el compte del cor onatge de la Cesárea Majestat de l'Emperador ■iRei, Nostre Senyor i del maridatge de la Serenissima Dona Eleanor, germana de la dita Cesárea Majestat, casada ah lo Rei de Portugal començant en lo any MDXXII, consten solament 8 hòmens d'Església, els quals, feta gràcia deu per cent, pagaren IIII lliures, XVII sous, III diners, que foren pagats en diverses partides, en la taula d'En Joan Totesaus, la darrera de les quals és a V de gener MDXXIIII, per mans de N'Hipòlit Riera; a continuació esmenta que es reberen dels hòmens que no són d'Església, de dita parròquia, nou lliures i set sous, les quals VIIII lliures, VII sous, reduïdes a sous, moneda barcelonesa, munten CCLXXV sous, VI diners. En aquest maridatge s'esmenten, ultra els 8 d'Església, altres 7 focs ; en total, doncs, 15 focs Finalment, en el compte del maridatge de la Il·lustríssima Infanta Dona Caterina, germana de la Cesárea Majestat de l'Emperador i Rei, Nostra Senyor, casada ab lo Rei de Portugal començat a exigir en lo any MDXXVI, torna a esmentar nou focs d'Església, que pagaren de manera igual al maridatge de 1502 ; i dels que no eren d'Església diu que hi havia VII focs, ço és un aloer i sis reals; lo aloer és estat compu¬ tat a raó de cinquanta un sou i los reals a raó de set sous per lo dit dret, als quals és. estada feta gràcia de deu per cent, per los miserables, segons la constitució; munten V lliures, VII sous, II diners De manera que . en aquest maridatge constaren solament 16 focs. 6. En Rosselló de Munt, lliure. 7. Vegeu el full 33 de l'esmentat Registre. 8. Carles V d'Alemanya, I d'Espanya. 9. Es tracta d'Elianor, filla de Felip, el Hermoso, i Joana, la Loca, que va casar-se primer amb Manuel de Portugal, mort en 1521, i després amb Francesc I de França ; Elianor morí en 1558. 10. Arxiu de la Corona d'Aragó, Batllia General de Catalunya, Regis¬ tre 2588, full 21 girat. 11. Es refereix a la qui fou muller de Joan III de Portugal, moria en 1577. 12. Arxiu de la Corona d'Aragó, Batllia General de Catalunya, Regis¬ tre 2581, full 36. 390 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES El maridatge de 1502 enumera i classifica els homes d'Església de la següent Hipòlit Riera, àlias Bonhivern, Pau Nualart, Rafel manera : Rosselló, Francesc Mas, tots quatre hòmens de Sancta Maria de Man¬ lleu Antic Vinyal del Monestir de Ripoll, Francesc Ferrer, Jacme Voltà per lo mas Campos, Joan Pla, tots quatre són indicats com a homes de Sant Miquel del Fai; Joan Terrés, per Sancta Maria del Camí. El coronatge i maridatge de 1522 diu solament i de manera impre¬ cisa que els focs d'Església depenien de Santa Maria de Manlleu i de Sant Miquel del Fai ; ací potser només cal notar que no s'esmenten ni En Ferrer, ni En Valtà, ni En Mas, però sí la vídua Caterina Mas.. El de 1526 ve a repetir el de 1502, quant als focs d'Església. Tant el coronatge i maridatge de 1522, com el maridatge de 1526 enumeren són d'Església: Salvador solament els següents focs que no Rosselló, aloer; Esteve Llorenç, Jaume Caselles, Bartomeu Torró, Joan Cwcurella, reals; Llorenç Riera, real; Antoni Bover, està casa d En Marcer, real 190. Del fogatge de 1553 i del maridatge de 1617 zar de La l'any 1553 sota la fogatges ifou elAntoni SEMBLA demostrat que el darrer delsParròquia rúbrica : terme a 15 de juliol 1553, per Garriga, fogatjat realit¬i es Rosselló quede Sant va Esteve Joan Palau, jurats. Però, en el dit exemplar manuscrit hi ha dues classes de lletres: l'una és, evidentment, l'original de l'any 1553, i va enume¬ rant els focs en nombre de 50, més tres focs d'eclesiàstics : l'altra lletra és, també amb tota evidència, d'època posterior. Aquestes addicions posteriors són interesantíssimes, no solament perquè esmenten moltes fluctuacions de la població, sinó, principalment, perquè al costat de quasi cada foc va indicat de qui depenia, quin era el seu senyor segons la terminologia feudal. Sembla que aquestes addicions varen ésser fetes en ocasió del tribut de maridatge de l'any 1617 car consta expressa- 13. Es refereix almonestir de Santa Maria de Manlleu. 14. Vegeu el maridatge de l'any 1427 en el número 84. 1. Arxiu de la Corona d'Aragó, Reial Patrimoni, número 2598, en el full 41. Aparici, en una Desczipción de Cataluña, manuscrit inèdit de la Bi¬ blioteca Central, Arx. 516, diu que el de 1553 fou el darrer fogatge. En les notes següents veurem confirmada aquesta afirmació. 2. Arxiu de la Corona d'Aragó, Reial Patrimoni, número 2601. Si bé cal advertir que les dites addicions no es troben pas en tots els pobles del fogatge. ELS FOCS DEL LLOC DE LA GARRIGA 391 ment que aquest fou tret del llibre de fogatges i que es féu ju$ta la jorma dels fogatges fogaiats en lo any 1553, qne és lo últim. lÍs de notar que, a part els tres focs d'eclesiàstics, encara que es con¬ tin 50 focs en 1553 i dos de nous en les addicions, tant el fogatge coiti en en el maridatge. La Garriga pagà solament per 45 focs ^ ; però el mari¬ datge aclareix expressament el cas, dient... en lo qual són los nombres dels focs pagadors, són en cada lloc, rellevat lo deu per cent, de la grଠcia dels pobres i miserables. És de notar també que, ni en el fogatge ni en el maridatge, no s'es¬ menta la de Rosanes, ni el seu molí ; que en el fogatge no s'esmenta casa tampoc la important masia de can Garriga ; i que, per tant, en l'un i en l'altre, malgrat la seva exactitud, cal concedir-los un petit marge d'error o ocultació, i creure que a La Garriga hi havia alguns focs més que no els computats en els manuscrits originals. Quant al pagament dels impostos corresponents, consta la següent partida doble, referent al maridatge de 1617 : Sant Esteve de La Garri¬ ga: Deu, per lo dret del maridatge i per dits 45 focs, a raó de 17 sous: 38 lliures, 5 sous, en total. Ha de haver, a 18 de abril, que tantes me han pagades, comptants; ço és: a 6 de dit, 20 lliures, i les restants 18 lliures, 5 sous, lo dia present, o sigui, en total, 38 lliures, 5 sous. 191. Classificació de les cases de La Garriga D'acord amb el que hem exposat en el número anterior, heus ací discriminats i agrupats els focs de La mera columna el Garriga, indicant en la pri¬ contingut probable del fogatge de 1553, i en la segona columna les presumptes addicions per al maridatge de 1617: Es tracta de lo dret del maridatge, de la Serenissima Infanta Danya Anno Maurícia, filla del Rei Felip III, Nostre Senyor, vui venturadament regnant, i casada ab lo cristianíssim Lluís XIII, Rei de França. 3. Quant al fogatge de 1553, vegeu Arxiu de la Corona d'Aragó, Sec¬ ció del Reial Patrimoni, número 2599 ; i, quant al maridatge, vegeu el nú¬ mero 2601, fulls 6 girat i 7. 1-31 392 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES Fogatge de 1553 Maridatge de 1617 A.—Preveres Mossèn Francisco, vicari Mossèn domer Mossèn , monjo —Joan Arenys logater; és de cavaler ^ C.—Antoni Rosselló de Munt . . aloer D.—Reials Elianor Torres, viuda, qui està en la casa d'En Riera . ara Joan Riera Salvador Oliveres, peraire ^ Jaume Figueres Pere Pellicer Joan Roig ® Salvador Oliveres, pagès Jaume Caselles 1 , Pere Robi j ^ En Girau, sastre, marit de Na Mateua Pere Font és la casa d'En Cucurella Antoni Bover E.—D'Església, depenents del Monestir de Sant Miquel del Fai Bartomeu Blancafort ... de Sant Miquel des Fai Sagimon Perer és de Sant Miquel des Fai Jaume Romaní àlias Pere Camps, del prior de Sant Miquel del Fai Pere Peraire de Sant Miquel del Fai F.—D'Església, però sense cap altra concreció. Joan Pla Gabriel Mas Joan Vilanova, àlias Rosselló de Vall 1. Vol dir llogater, cavaller. 2. Peraire és el cardador de drap. Sembla que aquest era reial i potser forma un sol foc amb 3. el pagès Salvador Oliveres. 4. Encara que no s'entén bé, sembla que el foc d'En Bover era reial. ELS FOCS DEL LLOC DE LA GARRIGA 393 Joan Nualart Esteve Terrés Pere Romaní Miquel Ribes G.—Pere Malhivern home propi de Mossèn Estanyol de Vic, succeint a n'En Bernat Sacavalleria, que, per' no ser militar, paga com areal; es vui de benefici de Santa Maria de Manlleu H.—Homes propis del comte de Centelles. Rafel Pau és del baró de Centelles per lo mas Pau Joan Teixidor, àlias Viuça. . home propi del baró de Centelles. Joan Brui per lo mas Garrofa és home propi del baró de Centelles Joan Planell del baró de Centelles. Jaume Blancafort del dit baró. Antoni Blancafort, àlias No- és home propi del baró de Cente- guera lles Joan Lledó és home propi del baró de Cente¬ lles Joan Palau és del baró de Centelles. Jaume Oliveró és home propi del baró de Cente¬ lles Antoni Torra és home propi del baró de Cente¬ lles Joan Poy és del baró de Centelles. Jaume Illa és home propi del Centelles Joan Mayol ara Pere Mayol és home propi del baró de Centelles Antic Ros és del baró de Centelles. Esteve Cassart és. home propi del baró de Cente¬ lles I-—Homes propis d'En Torrelles Joan Brassó. és home propi de Mossèn ToTre- lles, cavaller Pere Vilanova és home propi de Mossèn Torrelles, cavaller 394 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES J.—Bartomeu Iglésies .... rònec K.—Aquells dels quals no s'indica la classificació En Borbol, qui està al mas Pasqual ara Pascal. Pere Vinyal Bertran Teixidor Jaume Sagrera La viuda Viuçana, hostalera Antoni Caminer L.—En Xaufés, qui està en lo molí d'En Caselles No ha de pagar; dit Xausés mori i dita casa la de Jaume Caselles, hi paga per altra part LL.—Finalment, en el maridatge de 1617 s'hi afegiren els següents homes propis : Pere Blancafort, és home propi del baró de Cente¬ lles; Joana Garriga, per lo mas Garriga, és home propi del baró de La Roca. 5. Rònec era un mas mort o destruït. Hinojosa, opus, cit., pàg. 315. CAPÍTOL SEGON Cases de la Sagrera de Sant Macari 192. De can Caselles. — 193. Unes concessions a favor dels Caselles. — 194. De l'arqueologia de can Caselles. — 195. Algunes cases dels Ca¬ selles a la placeta. — 196. — De can Mallol. 197. Finques de la — placeta. — 198. Altres velles pedres de la placeta. 192. De can Caselles La casa més important de la placeta fou la casa d'En Caselles ; car ella recollí tota la tradició del vell capella de Sant Macari L'important arxiu de Hospital ' i àdhuc de la mateixa can Caselles anà a parar a l'actual arxiu de can Terrés A 10 de maig de 1466 Antoni Benet Serra, ciutadà de Barcelona, establí en emfiteusi Antoni a Caselles, ferrer de la vila de Granollers, 1. Vegeu el número S3 i el següent. 2. Vegeu el número 35 i el següent. 3. Rúbrica és la primera paraula d'un llibre calendari de actes per núme¬ ros i fet lo dia 10 d'agost de 1783; comprèn més de 300 ressenyes d'ac¬ senyors tes jurídics, relatius, principalment a can Caselles i a can Rosselló de Vall. Quan en el present treball esmentem la paraula Rúbrica ens referim a aquest llibre. Hi ha un Calendari de les notes dels actes pertanyents a Casa Rosselló i Caselles de la Parròquia de Sant Esteve de la Garriga, del Bisbat de Barcelona, ordenada per números en la forma que dins se encontrará, compost per lo Re¬ verend Francesc de Rosselló i Terrés, prevere, obtentor del benefici baix in¬ vocació de Santa Maria, fundat en la Iglésia Parroquial de Canovelles, Bisbat de Barcelona, i per lo Magnífic Francesc de Rosselló i Draper, ciutadà honrat de Barcelona, en la mateixa Parròquia de La Garriga domiciliat, propietari dels Masos Rosselló de San Gervés, Caselles, i Terrés, situats en dita Parròquia de La Garriga; oncle i nebot; finit en lo any 1817. En el present llibre l'ano¬ menem per Calendari de 1817. 4. Arxiu de can Terrés, pergamí número 461 ; Calendari número 67, i Calendari de 1817, número 3. -396 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES totes aquelles dues cases que posseïa dit Serra en pur i franc alou, en la Parròquia de Sant Esteve de La Garriga, en les quals són edificats los banys anomenats banys de La Garriga, en les quals ha un bany ■comú a totes les persones que tenen necessitat; llinden les dues cases, per llevant, amb terres que restaren del mateix concèdent ; a migjorn, amb el carrer i torrent que hi ha allà ® ; per ponent, amb el camí de Vic a Barcelona i, pel nord, amb terres de Pellicer, fins a un marge que és alou del concèdent, i en part amb l'església de Sant Macari. En Caselles hauria de pagar un cens anual de dos florins, equivalents ■a vint sous, el dia de Sant Joan Baptista ; amb pacte que havia de tenir -els banys i les cases netes i arranjades ; que havia de netejar cada set¬ mana les banyeres ; que en les dites cases havia de tenir un hospital on havien d'allotjar-se tots els pobres de Jesucrist que anessin als banys per recuperar la salut perduda, fins el nombre de vint pobres ; que "havia de tractar els dits pobres amb benignitat i donar-los robes, les mateixes que li eren lliurades per a guardar-les, i dos llits que estaven en els dits banys ; que hauria de rentar les robes de lli de l'Hospital ; que restava facultat En Caselles per a traslladar l'Hospital, a càrrec seu, d''un lloc a l'altre, dintre de les dites cases ; i que en garantia del eompliment de tot el pactat varen hipotecar-se les mateixes cases esta¬ blertes i tots els altres béns de Pemfiteuta. Hi ha carta de pagament de lo florins, equivalents a cinc lliures "barcelonines, per l'entrada de la dita concessió ; i es conserva ® l'acta de presa de possessió de les esmentades cases i banys, autoritzada pel vi¬ cari de La Garriga Antoni Balmes, a i6 de maig de 1466. Malgrat tot és ben de notar que ' en ningún dels llibres dk rebudes que comprenen de l'any 1571 al 1784, ni ab rebuda suelta se encentren pagats los dos florins, ni petició d'ells, antes bé, en la coberta de l'acte número 3 diu que's té per alou de Caselles, però se ignora lo fonament. No hi ha memòria ni tradició de la existència de l'hospital, segons digué l'or¬ denador de l'arxiu de can Terrés en el segle xix. A 18 de febrer de 1499 ® el batlle general de Catalunya concedí a Pere Caselles que púguia edificar un p'orxo 0 cases ab tres pilans i teulada de pedres i paret i en la frontera de la mateixa casa... i les pogueu 5. Aquest torrent, que se'n deia de can Caselles, ha desaparegut en ur¬ banitzar el lloc. 6. Arxiu de can Terrés, pergamí número 704, i Calendari -número 63. 7. Segons el Calendari de 1817, nota al final del número 4. 8. Rúbrica, número 64 ; pergamí número 471. CASES DE LA SACRERA DE SANT M AC ARI 39T allargar fins a la capella i no més A 27 de juny de 1499, Benet Serra^ i Francesc Sarrovira, respectivament, l'un patró i l'altrè rector de La Garriga, beneficiat de Sant Joan i Sant Macari, convingueren amb> el mateix Pere Caselles, ferrer, que aquest podria carregar sobre les parets de la capella, a la part de tramuntana, on hi havia un carreró entre can Caselles i la capella ; comprometent-se En Caselles a re¬ parar la teulada de la capella, que estava en molt mal estat, i a conduir les aigües i posar les canals en forma convenient En virtut delscapítols matrimonials, atorgats a 17 de novembre: de 1633, entre Joan Pau de Rosselló i Antiga Bellsoley i Caselles, la casa Caselles s'uní amb la de can Rosselló de Vall. Per això no és d'estranyar que el fill llur, Sebastià de Rosselló, fos condemnat per l'Au¬ diència de Barcelona, en sentència de 12 de desembre de 1698, al paga¬ ment de 880 lliures als administradors de l'antiquíssima causa pia d'En Pere de Noguera per capital i censos endarrerits i deguts per la casa Caselles ; va pagar-los a 29 d'abril de 1700. 193. Unes concessions a favor dels Caselles a.—Consta que, a 19 de setembre de 1364 lo Venerable Superior de Sant Miquel del Fai, establí a favor de Nicolau Rosselló de Munt,, un molí.Aquest molí apareix més clarament ubicat en una escriptura. feta a 28 de març de 1504 a favor de Pere Caselles, ferrer de La Gar¬ riga, en la qual es diu que una peça de terra d'aquest confinava, a orient, part ah dit Molí Subirá del dit Mas Rosselló de Munt; a migdia, ab dit Mas Camps; a ponent, ab la riera del Congost, i, a tramuntana ab dita Riera Doncs bé, consta que, a 16 de juny de l'any 1518, el tinent del Batlle General de Catalunya atorgà un establiment a favor de Jaume- Sants, àlias Caselles, per a poder prendre l.'aigua de la riera del Congost i de la del rec del molí de Blancafort i de can Palau, i fer res¬ closes des del gorc d'En Mas, en avall, i aqüeductes, per al seu molí 9. A 20 de raaig de 1641 encara es confessà l'existència de la dita concessió.. Calendari de 1817, núm. 1. 10. Arxiu de can Terrés, Calendari, número 66, i pergamí número 182- 11. Vegeu número 81. 1. Calendari de 1817, número 52. 398 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES fariner, amb dues moles, bassa, trestallador i casa I concordant amb l'esmentada concessió, consta que a 13 de juliol de 1521, En Bere Ros¬ selló de Munt, hereu del Mas Rosselló de Munt, establí a favor de l'esmentat Jaume Sants, àlias Caselles, aquell molí ah tots sos depen¬ dents, ja derruït, situat en la parròquia de La Garriga, vulgarment anomenat lo molí de Sant Miquel A 16 d'agost de 1639, a 9 d'agost de 1780, i en 1817 encara es parla del molí d'En Caselles ; afegint-se, en el darrer document, que hi havia un camí públic que va al molí de Caselles a la Iglésia Occi¬ dental b. — Consta també que, a 4 de gener de 1527, el Batlle General de Catalunya atorgà a favor del mateix Jaume Sants, àlias Caselles, la facultat de construir una volta sobre el rec, que passava per les cases ■d'En Caselles, en la part de dalt de la placeta ; i de poder construir allà un trull, amb dues moles, una bassa i tot el necessari per a moldre les olives i extreure'n l'oli ; i prendre l'aigua necessària per al trull. Aquesta concessió es troba novament al·ludida a 22 de febrer de 1585, a 20 de maig de 1644 i en l'any 1669 c.—Consta, finalment, que a i de juny de 1576, el Batlle General de Catalunya establí a favor de Rafaela Caselles, vídua de l'esmentat Jaume Sants, el dret d'edificar i construir una ferreria en la dita par¬ ròquia de La Garriga, i de manera que ningú més no pogués construir o establir cap altra ferreria sense el consentiment dels Caselles. Aques¬ ta concessió també es troba esmentada en 1585, 1644 i 1669 ®. 194. De Tarqueologia de can Caselles La vella casa dels Caselles, amb el seu porxo i amb la capella adjun¬ ta de Sant Macari, havia d'ésser probablement un dels millors conjunts d'edificacions de La Garriga. A can Terrés es conser- "ven dues fotografies d'un pati interior de la casa, en les quals apareixen 2. Arxiu de can Dachs, Llibre de notes, pàgina 20. 3. Calendari de 1817, número 51. 4. Calendari de 1817, números 64, 56 i nota. 5. Arxiu de can Terrés, pergamí número 493,actes números 299 i 305. 6. Arxiu de can Terrés, pergamí número 470 i actes números 299 i 305. Segons el difunt Comte de Vilanova, també es troba esmentat l'establiment a TArxiu de la Batllia General de Catalunya, Stabilimentum III, A, classe 2.', Aa, 4, full 93. CASES DE LA SACRERA DE SANT M AC ARI 399 unes columnes, de pedra picada, amb els corresponents sòcols i capi¬ tells ; aquestes columnes sostenien uns arcs molt aplanats ; en l'època de la fotografia no hi havia les voltes corresponents ; la impressió que donen és més aviat de ruïnes. Es conserva a can Terrés quadre un a l'oli d'En Rusiñol representant precisament l'esmentat pati inte¬ rior de can Caselles, i, sortint per damunt de les teulades, el petit campanar de la capella de Sant Macari. També a can Terrés hi ha una magnífica caixa de núvia del segle xvi, bellament esculturada i policromada, i presentant alguns escuts de can Caselles en relleu. Les pedres de Caselles foren dispersades en el segle passat. can Molts dels carreus es troben en les parets que circumden la deu termal i en les que circumden el Balneari Blancafort. En les parets de la casa, confinant amb el solar de la deu, hi ha les pedres de l'actic molí ací installât. En el pati de can Raspall hi ha un gran recipient prismàtic, procedent de can Caselles, buidat en una sola peça ; hom diu que era una de les banyeres de l'hospital-balneari, però també pot haver estat una pica per a l'oli. A la casa número 2 de la placeta de Santa Isabel ^ hi havia una porta amb arc a mig punt, que, en la dovella central, tenia esculpit l'escut de can Caselles, rematat per una enclusa de ferrer, i voltat per una mena de corda o garlanda A can Terrés, a la façana de llevant, s'hi ha instal·lat recentment un dintell d'una vella portalada de can Caselles amb el seu escut en relleu. 195. Algunes cases dels Caselles a la placeta A 19 d'octubre de i486 \ el rector de La Garriga, Francesc Ro¬ vira, actuant procurador de Mossèn Antoni Moixons, be¬ com a neficiat de Sant Joan i Sant Macari, va concedir en emfiteusi a Pere Caselles, ferrer, de La Garriga, un pati o corral on abans estaven construïdes unes cases, aleshores ja enderrocades, situat al carrer, prop de la plaça ; termenava, per llevant, amb l'actual placeta ; al sud, amb altres cases allà "construïdes, alou també del dit benefici ; a ponent, amb 1. Vegeu el número 193, c. 2. Avui la mateixa casa posseeix les dovelles desmuntades. Segons el Comte Vilanova, l'escut de can Caselles és de fons de g^ella, amb una creu de de Sant Antoni, en forma de tau, d'or, superada per una rodeta d'esperó, també d'or. 1. Arxiu de can Terrés, acte número 469, i Calendari, número 65. 400 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES un hort, vulgarment dit d'En Caselles, també alou del dit benefici, i,, al nord, amb terres d'Esteve Mallol. A 20 de 1488 de gener Guillem Ramon de Centelles estableix a parròquia de Sant Esteve de La Garriga, bisbat Pere Caselles, de la de Barcelona, tot aquell pati de terra, situat en dita parròquia, darrera i immediatament ajustat ab lo hostal 0 cases que Pau Climent té, pa¬ gès de dita parròquia, el qual pati confinava a sol ixent amb un camf o terres de Joan Cassart, a migdia ab un pati xic del dit Climent Pau... a ponent ab lo hostal 0 cases del dit Climent Pau, a tramuntana ab un torrent, vulgarment dit lo torrent Cugadell. A 8 de novembre de 1544 Dona Toda de Centelles i Carròs, es.- tableix a descendent de la parròquia de Sant Guillem Saguí, sastre, Joan Bausaos, bisbat de Caors, del regne de França, ara habitant en La Garriga, un pati de terra, de Vabisme fins al cel, per a edificar casa 0 cases, nou canes de llargària de llevant a ponent, i tres canes i dos pams de amplària de migdia a tramuntana; situada en dita parròquia de La Garriga, en lo lloc és, a saber, la Horta; i termena, a sol ixent, part en plaça del lloc de La Garriga, i part ab la carnicería del dit lloc; a migdia, en dita Horta; a ponent, ab los tarongers de dita Horta;^ a tramuntana, ab la casa del Ros de La Garriga. A 21 d'agost de 1545 l'esmentat Saguí ja ven a Jaume Caselles, de dita parròquia, una casa en la plaça, cerca la oarniceria d'En Vilanova, a carta de gràcia; la casa, doncs, havia estat edificada en menys d'un any. A II de març de 1546 ^ Lluís Pau, teixidor de lli, de la Parròquia de Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona i la sua muller, ven a carta de gràcia, per preu de 33 lliures., moneda de Barcelona, a Jaume Caselles, de la Parròquia de Sant Esteve de La Garriga, i dit bisbat, tota aquella casa mia, o cases mies, de l'abisme fins al cel, que tenim en el poble de dita parròquia, en lo lloc anomenat els Banys; i termena dita casa, 0 cases, a solixent ab lo camí real que's va de Vic a Bar¬ celona, a migdia ab la paret de l'hostal de Joan Pau, germà meu...;- més tard es féu una addició de preu per 15 lliures i 5 sous ® i es comprà el dret de lluir i quitar ^ 2. Rúbrica, número 70. 3. Rúbrica, número 40. 4. Rúbrica, número 28. 5. Rúbrica, número 57. 6. Rúbrica, número 58. 7. 2 d'octubre 1582 ; Rúbrica, número 56. XXXI. 1. Capelleta del Sant Crist en el camí de La Doma - [148] (clixé Ruaix).— 2. Façana de can Surell, actualment desapareguda i reproduïda al Poble Espanyol de^ Montjuïc ; en la fotografia es pot veure el fragment de pilastra estriada, d'època romana, aparedat en la casa veïna [8 i 203] (clixé Mas). — 8. Interior actual de la capella de vSant Gervasi i Sant Protasi, de can Nualart [204] (clixé Ruaix). —4. Reconstrucció moderna de can Mallol ; les dues finestres grans del primer pis i les galeries del segon són de l'antiga casa ; noteu a la part baixa de l'edifici les marques de la humitat provinent de les aigües termals existents allà a poca profunditat en el subsòl [196] (clixé Ruaix). CASES DE LA SACRERA DE SANT M A C A RI 401 A 19 d'agost de l'any 1546 en Joan Pau i dementa, muller sua, venen a carta degràcia, per preu de 70 lliures, moneda de Barcelona, a Jaume Caselles, ballester, de Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, tot aquell hostal i pati de terra, ab dit hostal, en vers. lo occident contiguo, ab tarongers i altres arbres de diferents gèneres que allí són, ab dos portals en dit hostal, fora, en la plaça pública de dit lloc, 0 en lo camí real que's va de Vic a Barcelona; en vers orient, ab parets i a detrás un portal; envers a ponent, en dit pati obert... i un altre portal darrera; en vers a migdia, ab un carreró obert entre dit hostal i la casa de Joan Mallol. Després aclareix un xic els termes dient que a llevant hi havia la plaça i el camí, a migjorn el carreró, a ponent una finca d'En Mallol i al nord unes finques d'En Camps i de Lluís Pau ®. L'hostal continuà en poder d'En Caselles, car els números 60 i 61 de dita Rúbrica són àpoca de totes les obres que féu Jaume Caselles, ballester de La Garriga, en les cases anomenades lo hostal de Joan Pau de La Garriga, situades en lo carrer 0 en la sagrera de La Garriga; les àpoques són de 24 d'agost de 1553 i 30 de maig de 1555- 196. De can Mallol a.—L'esmentat Pere Mallol o Mayol a 6 de setembre de 1405, va atorgar capítols matrimonials amb la muller Sibilla, filla de seva Francesc Coromina, hostaler, de La Garriga, i de Margarida, la seva consort ^ ; una germana de la dita Sibilla, anomenada EHsendis, va casar-se amb Antoni Terres, boter de La Garriga Hem vist ^ com el beneficiat de Sant Macari establí dues cases i una peça de terra de la sagrera, a Francesc Mallol. Segons unes referències de l'arxiu de can Terrés ®, Margarida, l'esmentada consort de Francesc Coromina, hostaler, pagà un deute, a 27 de gener de 1420, com a fiadora de Pere de Perafita, hereu del mas Perafita de La Garriga ; i, a 11 de febrer de 1505, Bernat Mallol es titula hereu i propietari de l'esmentat Mas Perafita. 8. Rvbrica, número 62. 1. Vegeu número 114. 2. Arxiu de can Terrés ; pergamí 172. 3. Arxiu citat, pergamí 14, de 14 de febrer de 1422. 4. Vegeu el número 35. 5. LlibreRegistre, números 13 i 477. m INCIPIENTS NUCLIS DE CASES mitjans del segle xvi trobem successivament dos Joan Mallol, A el segon dels quals fou el notari Joan Mallol del qual sabem que l'any 1547, a 18 de maig, comprà una finca ; a 30 de desembre En Pere Vinyals li vengué, a carta de gràcia, dos camps, per preu de 22 juliol de l'any següent, 1548, el mateix Pere Vinyals lliures ; a 24 de li vengué, a carta de gràcia, una altra peça de terra ; i, a 4 de desem¬ bre de 1550, En Joan Mallol comprà una finca algun temps, Antoni Parera, pagès, i el seu fill Salvador Passat Parera, de Granollers, reconegueren a Francesca Mallol, consort de l'esmentat Salvador Parera i filla de Joan Mallol, agricultor i notari, i d'Elianor, la seva muller, vivent a la parròquia de La Garriga, que, per mans de Miquel Mallol i Vidal, també agricultor de La Garriga, havia aportat dues-centes lliures en diner, una calaixera i accessoris, en dot, mitjançant capítols matrimonials. L'àpoca s'atorgà a 25 de maig de 1567. Al cap d'uns Joan Colomer, de Granollers, procurador del anys, monestir de Ripoll, confessa a Pere Mallol, propietari del mas i heredat Mallol, fill i hereu de Joan Mallol, difunt, notari que fou de La Garri¬ ga, que li havia pagat cinquanta lliures degudes a l'esmentat monestir, com a senyor directe, per raó de les mencionades vendes fetes per Pere Vinyals. Aquesta àpoca s'atorgà a 29 de març de 1580 ®. b.—Sembla que el mas Mallol ocupava l'espai on actualment s'aixeca can Raspall, formant l'edifici de la part nord de l'antiga plaça, avui placeta de Santa Elisabet. L'actual edifici és una restau¬ ració modificada de l'antiga edificació, en la qual figuraven ja les galeries cobertes del pis superior i les dues finestres grans del primer pis, mirant cap a la plaça, tot això segons una fotografia feta l'any 1902, conservada actualment a la mateixa casa Raspall. Una de les di¬ tes finestres és canopial ; l'altra és rectangular i a la part de fora de l'ampit hi ha un curiós relleu, que representa successivament, un pa, un home ajegut i en posició horitzontal, una llançadora, un gos ajupit í un pa ; hom ha volgut interpretar el seu simbolisme dient que, quan l'home deixa les eines del treball i les provisions i s'ajeu a descansar. 6. Del qual hem parlat en els números 175 i 176. 7. Totes aquestes dades són extretes de l'esmentat Registre de l'arxiu de can Terrés, números 997, 56, 1001 i 1002. 8. Les dues darreres notícies també són extretes de l'esmentat Registre, números 99 i 77. CASES DE LA S A G R E R A DE SANT M AC A RI 403 aleshores és el gos fidel el qui vigila. En la façana que mira a llevant hi ha una altra finestra canopial que no era a la casa. Els altres fines¬ trals de la casa són moderns 197. Finques de la placeta a.—A 31 de gener de Donya Toda de Centelles i de Carròs 1540, establí a Andreu Ros i muller Joana, filla de Joan Pau, aquell a sa ■com a usufructuari i aquesta com a prapietària... aquelles cases ab un portal fora obrint, que los dits cònjuges, en sos respectius noms, tenen i posseeixen en la plaça de La Garriga; que termenen, a orient ab la plaça de dita parròquia de Lo. Garriga, a migdia ab la horta de Joan Oliveres, a ponent ab lo hort de Mestre Miquel Junyent de dita parròquia, i a tramuntana ab les cases de dit Miquel Junyent, que tot és en alou de la mateixa senyora. A 20 d'abril de 1777 s'atorgà una venda feta per Gerònima Ros, viuda, i Melcior Augé, jove. teixidor de lli, i Tecla Augé i Ros, còn¬ juges, mare, filla, gendre i marit, respectivament, a favor de Jaume Mallol, pagès de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, de tot aquell casalot 0 pati que conté dos casals de casa, situat en la parròquia de La Garriga, en la plaça de baix; i termena dit casalot o pati a ... solixent ab la plaça de baix, a migdia ah honor de Francesc Rosselló i Caselles, ciutadà honrat de Barcelona, i part ab lo Doctor Francesc Oliveres i Torra de la plaça, a ponent ab dit Doctor Oliveres i Torra i part ab honor de Bernat Pla de la plaça, i a tramuntana ab dit Bernat Pla...; Tecla Augé Ros ho havia adquirit del seu pare Sebastià Ros, aquest per herència de l'avi Pau Ros, i aquest, per herència del besavi Andreu Ros, suara esmentat al començament d'aquest número. En el mateix document hi ha una nota que la mitat de dita casa és reconeguda i cedida a Esteve Mallol, son germà, ... com aixis est ho ha declarat lo dia 28 d'abril lySS. En efecte, a 27 d'abril de 1770 Josep Mallol, pagès, féu donació al jove Esteve Mallol d'un tros de terra de la quintana de baix del Mas 9. Sembla que a l'escut de Mallol Êguraven tres falçs de cap per avall. can Vegeu CoMERMA, Els cognoms catalans, pàgs. 117 i 183. Recordem que un Mallol és un cep novell o vinya novella. A la col·lecció de can Pòlit de La Garriga es conserva un capitell molt primitiu i molt rudimentari, que encara que immediatament procedia d'una de les cases de la placeta, no pot pas as¬ segurar-se que hagués figurat en alguna casa de La Garriga. 404, INCIPIENTS NUCLIS DE CASES Mallol ; a 21 de juliol de 1776, s'atorgaren els capítols matrimonials del dit Esteve Mallol, jove, pagès, d'una part, i Rosa Llorens, donzella, de part altra, iots de La Garriga. Per això, a 9 de setembre de 1802 els germans Jaume i Esteve Mallol, havien pagat a Pere Vilardell, prevere i actual ecónomo de la Parroquial església i rectoria de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, del present bisbat, i Esteve Argelés, prevere i Domer actual, un censal que gravava l'esmentada finca que fou de Gerònima Ros ò.—A II de gener Joan Montmany de 1618, Benet Caselles establí a nna casa que afrontava a orient amb la plaça pública de la mateixa parrò¬ quia, a migjorn amb l'horta del Comte, que ara posseeix Joan Pau Torra de la plaça, i a l'occident part amb dita horta i part amb honor d'En Ros de la plaça de la mateixa parròquia i a cerç amb la casa de dit Ros de la plaça. I es té dita casa, juntament amb altres, per mi posseï¬ des, per l'Il·lustríssima Comtesa die Quirra i de Centelles, de la diòcesi de Vic, i sots domini i alou de la mateixa. Una nota del mateix docu¬ ment diu : vui són les basses de la molina de Caselles. A 20 d'octubre de 1706, Dionís Carbonell, pagès, de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, reconegué a Magdalena de Rosselló Caselles que per ella pos¬ seïa l'esmentada casa 198. Altres velles pedres de la placeta a.—A la part de ponent de la plaça hi ha quatre cases. La primera, començant pel nord, i tocant a l'antiga casa Mallol, tingué una porta amb dovelles, i sobre d'ella hi havia la bonica finestra que avui s'ha instal·lat al pis superior de la mateixa casa, però reduint la seva altu¬ ra ; es tracta d'una finestra canopial, de les més antignes de La Garriga. b.—La segona casa, tocant a l'anterior \ tenia també una porta¬ lada amb dovelles,avui està desmuntada en el pati de la casa ; que en la dovella central hi havia esculpit ^ l'escut de can Caselles. La 1. Totes les notes d'aquest número han estat extretes dels documents actualment existents a l'arxru de can Macari Mallol, de La Garriga, el primer dels quals és un pergamí. 2. Les notes d'aquesta lletra b també són extretes de l'arxiu de car» Macari Mallol. 1. Avui propietat del Sr. Genis Garriga, i que abans era de cal Veler. 2. Vegeu número 194. CASES DE LA SACRERA DE SANT M AC A RI 405 mateixa casa bonica finestra que ha desaparegut i no sàbem tenia una on anà a la façana que dóna a ponent, o sigui al pati de la parar ; en casa, hi ha una altra finestra rectangular, presidida par un relleu que representa una flor i remata amb una creu. c.—La casa número tres, que segueix a continuació de l'anterior posseí, també fins fa poc temps, una portalada amb dovelles ^ ; té un finestral rectangular, presidit per una petita creu. d.—La casa número quatre, que ve a continuació, i que, encara, s'estén per totala part de migjorn de la placeta, actualment no presenta cap particularitat arqueològica digna d'esment, llevat del seu nom : can Macari Mallol, que ens recorda la vella casa dels Mallol i la vella devoció a Sant Macari, en la seva capella allà a la vora situada. e.—Davant de Macari, a l'altra banda del carrer Gran, en can l'angle sud-est de la placeta, i formant la cantonada dels actuals carrers dels Banys i Caselles, hi havia edificada l'antiga casa Torra de Plaça ; posteriorment va dir-se'n can Pedral. Ens asseguren que l'arxiu de can Torra de Plaça fou cremat ja fa força d'anys Aquesta casa tindria primitivament una façana cap a ponent, amb portalada amb dovelles i finestral gòtic, partit per una columna, amb el corresponent capitell ; car en enderrocar-se la posteriorment a l'any 1940, en¬ casa, cara varen trobar-se restes de la portalada, de la columna i el capitell íntegre ® ; a la façana de llevant hi havia un finestral rectangular amb la següent inscripció: I H S ANTIC TORRA I58II Posteriorment va avançar-se cap a ponent l'antiga façana, i en la portalada va collo- car-s'hi una porta de fusta on havíem pogut llegir la data de 1726 i el nom de VILLEGAS ; la tradició de la casa contava que els cops de baioneta que s'observaven en la porta havien estat donats per les forces reials anant a la recerca de refugiats carlins ®. 3. Avui anomenada can Figueres. 4. Que eren ja mutilades. 5. Havia anat a parar a can Pedrals de Granollers. 6. Avui es conserva a la col·lecció de can Pòlit de La Garriga. V. Aquesta darrera data vol dir 1582. Avui aquesta pedra es troba sobre la llar de foc de la porteria de la casa. 8. Actualment els solars que ocupava la casa Torra de Plaça, propietat en de la senyora de Pallés, s'ba edificat un gran edifici en la façana del qual s'han fet uns bellíssims esgrafiats representant columnes, frisos, capitells i altres motius ornamentals i, particularment, quatre figures femenines, sim¬ bolitzant les quatre estacions de l'any ; és una de les millors façanes que mai hi hagi hagut a La Garriga. 1-32 406 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES f.—La part de llevant de la placeta estava antigament limitada per la capella de Sant Macari i la casa Caselles És ben de doldre la poca fortuna que han tingut els vells edificis que emmarcaven pels quatre costats aquesta placeta, que havia estat el rovell de l'ou de La Garriga ; però per les restes que hem pogut veure pot fàcilment reconstruir-se imaginativament el seu conjunt urbà, que, sense cap dubte, era el nucli de cases més interessant de La Garriga. 9. Vegeu els números 36 i 194.