CAPÍTOL TERCE R Engruixint el patrimoni de can Caselles 199. De Tantic patrimoni de Vinyals. 200. El can — mas Sa Coma o mas Pau. — 201. De Malhivern. — 202. Dels masos Garrofa. — 203. Notícies de can Surell i Cassart. 199. De Tantic patrimoni de can Vinyals As de maig de 1325 En Bernat Vinyals i Simona, la seva consort, juraren, confessaren i reconegueren el que posseïen a La Garriga en domini directe i allodial del monestir de monjos benets de Santa Maria de Ripoll ; és a dir : el mas Vinyals, amb les seves terres, honors i possessions ; les quals confinaven a ponent amb un marge ^ i pel nord, amb un torrent ; una peça de terra, amb arbres i un colomar, prop del mas, la qual peça de terra confinava, a llevant, amb el camí que portava a Sant Celoni ; al sud, amb terres d'En Bernal Serramitjana o Serra de Sant Gervés ; una peça de terra, situada en el lloc anomenat el Roure de l'Hort, sobre la capella de Sant Gervés, que afronta amb terres dels masos Perafita, Pujol i Català ; l'Homas- tell, que afronta amb els masos Camps i Comes ; la Rovira d'En Lledó, que afronta amb terres dels masos Lladrera, Brassó, Pla i Comes ; el Pla de Lledó ; i una altra peça, situada prop de Llerona ; altres terres existents prop del Congost, anomenades el Prat, els Horts ; altra finca entre can Terrés i can Rosselló ; el Camp Llarg situat sobre la ca¬ pella de Santa Maria del Camí, i confinava a llevant, amb el camí 1. Arxiu de can Terrés, pergamí número 171, capbreu, segons el Llibre Registre corresponent. 2. Que segurament és el que encara avui existeix entre el carrer de Sancho Marracó i la carretera de Barcelona. 408 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES públic de Barcelona a Vic, i part amb honors del Mas Malhivern ; una peça de terra sobre Sant Gervés ; el Camp Padrós ; una altra peça que afronta amb els masos Vilanova i Rosselló Sobirà ; una altra que tenia a tramuntana el torrent dels Cendrells ; i finalment el Rouretell. Bs de ben notar que en la sentència arbitral de Guadalupe sota el títol: Los codemnats per la sentència Reial de sa Majestat, són los següents, s'esmenta precisament en Marc Vinyals de La Garriga A 20 de febrer de 1551 s'atorgà un capbreu dels rèdits, censos i drets de la Camarería de Ripoll, que percebeix dit monestir, de les terres, mas i demés possessions del dit mas Vinyals, gairebé idèntic que el capbreu abans descrit. Però tot seguit comença la davallada de can Vinyals: a 24 de setembre de 1551, Pere Vinyals ven a carta de gràcia, per preu 122 lliures i i¡, de Barcelona, a Jaume Caselles, ballester de dita parròquia, divuit quarteres de la finca ; a 18 de no¬ vembre de 1552, el mateix Vinyals ven a carta de gràcia per preu de 60 lliures i 12 sous barcelonesos, a Jaume Caselles, ballester, de dita parròquia, tot lo dret de lluir i quitar, que tinc de Joan Mallol, aquella peça de terra, cultiva, de sembradura 12 quarteres, poc més o menos, situada en La Garriga, sota i bastant prop del mas Vinyals ° ; el mateix dia es completa l'adquisició, car l'esmentat Joan Mallol vengué aquella peça que tenia, empenyada de Pere Vinyals, a favor cíe Jaume Case¬ lles Podeu veure algunes de les qüestions judicials que tingué En Pere Vinyals en el número 171. A 18d'agost de 1586 s'atorgà una venda feta per execució de Cort, a favor de Antic Bellsoley, àlias Caselles, de dues. peces de terra del mas Vinyals, de sis quarteres, en total ; i dites peces de terra limi¬ taven a tramuntana ab les parets del mas Vinyals, a migdia ah les 3. Constitucions i altres drets de Catalunya, volum II, Pragmàtiques i altres drets de Catalunya, llibre IV, títol XIII, De hòmens propis e de ts- mensa, 2, Ferrando segon, en la sentència arbitral dada en Guadalupe a 21 de abril 1486, pàgs. 126 a 137 ; aquesta sentència representa el pas decisiu en l'obra de l'emancipació dels pagesos de remença. Vegeu Eduardo de Hino- josa, El régimen..., pàg. 311 i següents. 4. El rei, per tal d'evitar que els excessos dels pagesos revoltats restes¬ sin impunes, condemnà tots els pagesos, de remença o no, que havien aju¬ dat la insurrecció, a pagar entre tots 50.000 lliures barcelonines, en deu anys, a la tresoreria reial. 5. Rúbrica, -número 124. 6. Rúbrica, número 121. 7. Rúbrica, número 120. DEL PATRIMONI DE CAN CASELLES 409 cases o parets de la casa i corral del dit mas Vinyals i ab lo pou allí construir ® ; a 13 de febrer de 1567 s'atorgà addició de 13 lliures una i 6 sous barcelonesos feta per Antic Bellsoley, àlias Caselles, a Pere Vinyals ' ; i finalment, a 21 d'abril de 1581, s'atorgà una escriptura en la qual consta que els Caselles havien pagat 615 lliures, 10 sous i 10 diners, com a preu de diferents vendes a carta de gràcia, fetes pels Vinyals. El d'un actual nom carrer de La Garriga ha perpetuat fins als nostres dies el record de can Vinyals. 200. El mas Sa Coma o mas Pau A 5 de les calendes de desembre de l'any 1308, Pere, prior de la casa d\e Santa Anna de Barcelona, ab los demés del Convent, de nou estableix Elisenda, muller de Bernat de Vinyals., àlias anomenat a Bernat de Coma, filla i hereva universal de Bernat des Poy, quondam, i Sibila, muller d'ell, vivent, una peça de terra amb oliveres A 8 de setembre de 1399, de manera anàloga, el prior Ribalta establí una altra peça de terra, cerca del mas Sa Coma, a favor de Bernat Sa Coma A 15de desembre de i486 Francesc Gorcs, àlias Vinyals, Miguela, sua muller, mestresa del mas Vinyals, i los fills dels dits cònjuges, de Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, absolen a Elionor, muller de Narcís Pau, de dita parròquia, de aquells cens de 3 quarter es de faves, mesura de dita parròquia, i un parell de gallines, que nos fan per Nadal, per lo mas vulgarment anomenat de la Coma, situat en dita parròquia, posseït per Narcís Pau A 17 de febrer de 1488 Guillem Ramon de Centelles., com a procurador general constituït del noble Lluís de Centelles., aprova i ratifica a Narcís Pau, pagès... lo mas vulgarment anomenat Coma, ab tots los honors i possessions...; el qual limita : a solixent, ab lo camí real que's va de Barcelona a Vic; a mig¬ dia, en honor d'En Rosselló de Sant Gervés i part en honor de Jaume Oliveró; a ponent, ab honors del mas Comas i part en honor de dit 8. Rúbrica, número 119. 9. Rúbrica, número 118. 1. Rúbrica, número 122. 2. Rúbrica número 17. S. Rúbrica, número 101. 410 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES Rosselló; a tramuntana, part ab honors del mas de Perafita i part en honor de Guillem Rosselló de Bellsolà A 25 de gener de 1529, Joan Pau, major de dies_ teixidor de panyos, de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, Bisbat de Barcelona, procurador constituït per Rafel Pau, ven a Jaume Sants, àlias Caselles, ballester, de dita parròquia, tot aquell mas deshabitat, anomenat lo mas Coma, àlias Pau, ah tots els honors i possessions A 28 de juliol de 1531, Joan Pau, teixidor de lli, de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, i Francisco Pau, sastre, descendent de dita parròquia, ara habitant e'n Barcelona, i Joan Bofill, cirurgià de la vila de Granollers, tutors i curadors personals de Joan i Bartomeua Pau, germans i germanes pubills de Joan Pau, teixidor de lli, mort intestat, i Eulàlia, muller sua, vivint en La Garriga, venen a carta de gràcia, per preu de 27 lliures, moneda barcelonesa, a Bartomeua Case¬ lles, viuda, muller de Pere Caselles, ballester, de dita parròquia, un cens de 36 sous ® ; el mateix dia els mateixos atorgants vengueren a carta de gràcia, per 45 lliures, a Bartomeua Caselles, una peça de terra regativa, de sembradura una quarter a i mija i, a 16 de novembre de 1534, és Antoni Pau, fill de Narcís Pau, el qui ven a Jaume Caselles tots els drets del mas Pau Com a conseqüència de tot, a 13 d'octubre de 1539, Dona Toda de Centelles i de Carròs, aprova, testifica i de nou estableix a Jaume Ca¬ selles, fill de Jaume Sants, àlias Caselles, tot lo Coma, àlias Pau, mas ab los honors i possessions assenyalats a Narcís Pau... i, encara, una peça de terra, que termena a solixent en honor de Joan Mallol, mediant lo camí públic que se va del veïnat de Sant Gervasi a la iglésia parro¬ quial de La Garriga, a migdia en honor de Joan Mallol, mediant lo camí que's va de la capella balnear al veïnat del garrigans...; item absol Dona Tod)a de Centelles a Jaume Caselles i los seus de les servi- tuts personals 4. Rúbrica, número 32. 5. Rúbrica, número 36. 6. Rúbrica, número 48. 7. Rúbrica, número 63. 8. Rúbrica, número 34. 9. Rúbrica, número 36. DEL PATRIMONI DE CAN CASELLES 41L 201. De Malhivern A 23 d'abril de 1364 ' s'atorgà una carta precària pels procuradors; del Senyor Berenguer, per la gràcia de Déu Abat, i Venerable Con¬ vent Santa Maria de VEstany, a favor de Bernat Malhivern i Simona, muller, de La Garriga, del mas Malhivern, ab la terra em sa la qual és fundat, ab tots los honors i possessions, pertenències, etc., qual de temps antic havien posseït los predecessors del Mas Malhivern.. En el mes d'abril de 1375 ^ Bernat Malhivern i la seva muller, permu¬ taren unes terres amb Jaume Rosselló i la seva muller. A 29 de febrer de 1516 Hipòlit Riera, àlias Malhivern i la seva muller, Antoni Malhivern, fill dels dits cònjuges, de la parròquia de- Sant Esteve de La Garriga, vengueren a Jaume Sants, àlias Caselles, una de terra, ba.stant prop del mas Pau i la seva coma; semblant¬ peça ment, a 16 de febrer de 1519 i a 24 d'octubre de 1532, els Malhiver» vengueren a carta de gràcia altres peces de terra als Caselles A d'agost de 1542 Pere Malhivern, pagès de La Garriga, bisbat' 12 de Barcelona, procurador constituït per Beneta, viuda, muller de Hipò¬ lit Riera, àlias Malhivern, ven a carta de gràcia, una altra peça de terra; a 30 d'abril de 1545 el mateix Pere Malhivern rebé de Jaume Caselles addició de preu de dita venda ; consemblantment Pere Malhivern vengué- a carta de gràcia una peça de terra a 5 de maig de 1547 ; a 28 de juny de 1550 Pere Malhivern, hereu del Mas Malhivern, ven a carta de gràcia, per preu de 5 lliures i 10 sous, moneda de Barcelona, a Jaume- Caselles, ballester, una altra peça de terra A 14 de juny de 1552 Pere Malhivern, pagès de La Garriga, bisbat de Barcelona, i la sua muller, venen a Jaume Caselles, de dita parrò¬ quia, tot lo mas Malhivern, ab cases, terres, honors i possessions del mateix mas, tant cultives com ermes, situat a La Garriga, en lo lloc anomenat Sant Gervés; i lo mateix mas, ab terres, honors i possessions, és en senyoria i alou de Manlleu, succeint al monestir de l'Estany, amb pagament de cens i delme ; i també se ha de pagar delme de carne- 1. Calendari de 1817, número 146. 2. Rúbrica, números 129 i 182. 3. Rúbrica, números 139, 140 i 141. 4. Rúbrica, números 163, 138, 162 i 137. 412 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES latge, és a saber: un anyell o cabrit, 4 formatges, un belló de llana, ■un poll, un porcell, si en dit mas se cria bestiar; si e-hi ha bous 0 vaques, í':>'> •. _C '"■> 'w •■ »*.• ■ ssr -'¿-i' « sfígàïSfeiíte"; ^i_'•-- 5V*Í ,í,>ft4'-í^'---iSs v-3^ '•sf# 'W^EÍVa «IS3!< f *v SSfr ^ DEL VEINAT DE SANT GERVASI d'agost de 1552 s'atorgà " un precari o nou establiment fet per Narcís Pou, prevere i procurador de l'Illustre Canonge de la Iglésia Catedral de Vic, Don Sagimón Estanyol, llicenciat en Dret, obtentor del bene¬ fici baix invocació de Santa Maria en la Iglésia de Manlleu, fundat per lo quondam Bernat Sacavalleria, prior del monestir de Manlleu, a favor de Joan Vilanova, àlias Rosselló, pagès usufructuari, i Joana, sa muller, hereva del mas Rosselló de Sant Gervés de La Garriga. Pri¬ merament: De tot lo dit mas Rosselló, en el qual se deu fer contínua residència personal; a saber, cases, era, quintana, i demés terres, ho¬ nors i possessions, en quant són cerca les cases de dit mas, que són de tinguda cerca 10 jornals de bous, situat en La Garriga, en lo pou d)e Sant Gervasi: Termena lo referit mas, ab la terra a ell contigua, a orient, ab lo nias Vinyals; a migdia ab lo mas Nualart, àlias Pascal; a ponent amb lo mas Malhivern, i ab un camí públic, i a tramuntana part ab honor de Guillem de Cumbis, que posseeix Joan Nualart, i part ab el mas Vinyals; i d'una sèrie de peces de terra situades en el lloc dit Camp de Sapera, Roatell, Camp de Saulinard, Camp des Torrent, Camp ses Pedrusques, Tascall, Feixa de Cases noves, des Lac, Camp de s'Estrada, Colomer, Feixa de Santa Maria, Vilardell, Pla de Sant Gervés, i dues altres. 206. Enllaços dels Rosselló de Vall amb altres cases de La Garriga L Marc de Rosselló va morir assassinat, i, a 8 d'octubre de Senyor 1527, la sevafilla Joana de Rosselló Riera i el seu marit varen absoldre JoanTerrés, de La Garriga, i Joan Pey, de França, de la inculpació del dit assassinat. La pubilla Joana s'havia casat, com hem dit, amb un cabaler de can Vilanova, anomenat Joan de Vila¬ nova Caselles amb capítols fets a 16 de setembre de 1524, però de manera qtie els descendents portaren, no el nom de Vilanova, sinó el de Rosselló. Va succeir-los llur fill Rafael de Rosselló, que, pel seu mal cap, va ésser declarat judicialment pròdig, a 3 de març de 1568, i varen no- menar-se-li curadors ; els quals a 23 d'agos't del mateix any, amb con- 8. Calendari de 1817, número 143. 1. Rúbrica, número 181. 423 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES sentiment judicial, varen vendre béns del dit Rafael, per valor de dues mil lliures, per a pagar part dels seus deutes. El va succeir el seu fill Joan de Rosselló Rolf, el qual, en el seu testament atorgat a 9 d'abril de 1593, va fundar el fideïcomís de can Rosselló de Vall a favor dels seus descendents. Una filla seva, Eulàlia de Rosselló Alguer, va con¬ traure matrimoni en 1594 amb Jaume Parera Surell ; i per manca de descendents i havent mort també la seva germana Maria, el seu pa¬ trimoni de can Rosselló de Vall, per sentència judicial de 4 de se¬ tembre de 1603, passà al seu oncle i successor Antoni de Rosselló Rolf el qual obtingué capbreu de tot lo mas anomenat Rosselló de Sant Ger- vasi de La Garriga, antigament anomenat Vives, a 27 de setembre del mateix any. Antoni de Rosselló Rolf ésser elegit a 31 d'octubre de 1616 tren- va tener capità de les forces de La Garriga que s'havien d'unir a les o de Barcelona. La seva vídua, Isabel Torra de la Riba, a primer de fe¬ brer de 1628 va obtenir confirmació del Batlle General de Catalunya sobre les aigües dels torrents anomenats Pineda, Alzina Corba i Prat d'En Serra. Va succeir-los llur fill Joan-Pau, el qual, a 10 de desembre de 1640, capitanejant les forces de La Garriga va |ílantar cara, prop del Figaró, a les tropes franceses que baixaven de Vic, comandades pel capità comte de La Serre. En la lluita caigué ferit i presoner en Joan- Pau de Rosselló, però La Serre va consentir en el rescat del ferit mit¬ jançant el pagament de dues mil dobles, a 27 de desembre del ma¬ teix any. Joan-Pau de Rosselló i Torra de la Riba, mitjançant capítols fir¬ mats a 17 de novembre de 1633, va contraure matrimoni amb Antiga Bellsoley i Caselles, pubilla de can Caselles ; conseqüentment, llur fill i hereu, Sebastià, va reunir els patrimonis de can Rosselló de Vall i de can Caselles 'h Aquest, a 9 de setembre de 1655 va obtenir el títol de ciutadà honrat de Barcelona, amb un autògraf del rei Fe¬ lip III ^ ; a 30 d'agost de 1669, va ésser nomenat capità de cent homes d'armes. Un nomenament semblant va obtenir, a 29 de gener de 1686, el seu fill i successor Francesc de Rosselló i Sors, el qual, en la guer¬ ra de Successió lluità per l'arxiduc Carles d'Austria, i contribuí a la causa amb bones aportacions de blat, per la qual cosa va rebre una 2. Rúbrica, número 183. 3. Vegeu número 192. 4. Felip IV d'Espanya. Pergamí número 725 de l'arxiu de can Terrés- DEL VEÏNAT DE SANT GERVASI 423 carta reial, d'agraïment, signada a 5 d'abril de '1705 Va succeir-lo el seufill Josep de Rosselló Umbert, que per sentència de l'Audiència de Barcelona, va haver de pagar als comtes de Vallcabra quatre-centes lliures per pensions endarrerides de can Caselles. El seu fill i hereu, Francesc de Rosselló, va casar-se amb la pubilla de can Terrés, Mar¬ garida Terrés i Antich, a 15 d'abril de 1749, de manera que llur fill i hereu, Josep de Rosselló i Terrés, va reunir en una sola mà els antics patrimonis de can Rosselló de Vall, can Caselles i can Terrés Les ruïnes de la masia de can Rosselló de Vall es troben tocant a de can Nualart, cap a nord-oest. En enderrocar-se l'edi¬ les parets fici, les pedres dels finestrals i portalades varen dipositar-se en un pati interior de can Nualart. 207. De can Nualart Ens asseguren que l'arxiu de can Nualart, que comprenia l'arxiu estricte de can Nrialart i el de can Vilanova va 1936. Els arxius locals, però, estan plens d'al·lusions a aquesta en ésser destruït antiga masia, de la mateixa manera que parlen del veïnat de Sant Gervés. El cognom Nualart apareix citat ja en el segle xi El nucli principal de les edificacions de can Nualart té la seva fa¬ çana mirant migjorn. Sobre un portal amb dovelles hi ha la regina a de les finestres de La Garriga ; va presidida per un escut on es llegeix la següent inscripció: 1558 lOAN NVLART ; segueix després l'es- 5. Precisament l'arxiduc d'Austria, que més tard fou emperador amb el títol de Carles VI, va concedir, a 23 de maig de 1719, el títol de comte de Vilanova a Josep de Vilanova Guitart, tinent coronel dels seus exèrcits. Aquest títol va ésser revalidat per reial decret de 14 d'agost de 1924 en virtut de les clàusules del tractat de Viena, de manera que el segon comte de Vilanova fou don Ramon de Rosselló Donato i, havent estat assassinat aquest, duraut la revolució de 1936, el títol comtal ha passat al seu cosí, l'actual comte de Vilanova, don Carles de Rosselló Roig. 6. Totes les notes d'aquest número, de les quals no s'indica altra proce¬ dència, les hem extretes dels papers inèdits de l'esmentat Ramón de Rosselló i Donato. Vegeu el número 228. 1. Vegeu ■número 228. 2. Vegeu Gallardo, optis cit. Comerma, Els cognoms catalans, pàg. 106, diu que el mot Nualart és compost del cognom feudal Ualart, al qual s'avant- posà, a manera d'article, el mot En, convertit en N', o sigui : En Ualart, N'Ualart. La família possessora del mas Nualart continua duent aquest cognom. 484 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES tructura el·líptica del diiitell de la finestra, amb uns petits arcs finament trepats i acabats amb quatre testes infantils i dues d'àngels ; a tall de capitells hi ha a cada banda de la finestra una testa, l'una baronívola, l'altra femenina ; són molt belles i, sens dubte, les millors entre les semblants que existeixen a La Garriga ; els angles inferiors del fines¬ tral presenten també fins dibuixos ; a la part forana de l'ampit hi ha, encara, una testa alada, entre dues roses. A cada costat d'aquesta fines¬ tra principal hi ha dues finestres rectangulars ; la de la part de llevant presenta l'escut de la casa, que té, én la part inferior, una creu, i en la superior una flor de lis acompanyada de dos besants Al segon pis hi ha una finestra central amb la següent inscripció ; + BERNAT NVA- LART JOSEPH NVALART SON FILL ABRIL ANY 1705. A l'in¬ ferior del mateix segon pis hi ha una portalada, amb marc de pedra picada, en el diutell de la qual es llegeix MARIANA NVALART Y MARIANGELA NVALART FILLA 1705. Hi ha una correcta fines¬ tra rectangular, amb marc de pedra, que mira a llevant. A la casa hi ha una torre, probablement antiga, però reformada. Altres edificacions estan afegides al nucli central de la masia i a la capella de Sant Gervasi La Nualart posseeix també : una bonica i graciosa imatge, casa en alabastre policromat, d'estil barroc, que representa Sant Miquel Ar¬ càngel ; un gran quadre a l'oli, d'estil barroc, de dos metres d'alçada per un metre vint-i-cinc centímetres d'amplada, que representa Sant Es¬ teve Protomàrtir ; dues pintures sobre fusta, atribuïdes al segle xvi, que amiden un metre setanta-cinc centímetres d'alçada per setanta-cinc centímetres d'amplada ; l'utia representa Sant Pere, amb la inscrip¬ ció: Tu es Petrus et supra petram \ l'altra representa Sant Pau, i porta la inscripció : Paule apostolo Doctor Gentium. Hi ha també, una bonica caixa. 208. De ca N'Illa Als 20 de gener de l'any 1368 Berenguer Nualart, de la parròquia de La Garriga, establí a Bernardo de Insula et Sibilie, eius exori de dicta parochia una peça de terra, amb arbres, en el lloc anome¬ nat Sa Illa, que posseïa per Bernat Sa Cavalleria, prior del monestir 3. El comte de Vilanova descriví l'escut de Nualart dient que can és d'argent, amb de güella, i en cap, de güella, una creu una flor de lis d'or, acompanyada de dos besants també d'or. 4. Vegeu número 204. DEL VEÏNAT DE SANT GER V A S 1 435 'T^T Vití^"<>.'r- ï ' *•> ■'* ^ -<'. ,,- 7' . ÎT7-r r' '■)'] -w^S íví■,''^"i ,' i'.·t iv ,fwaí i • .'® íu'^;'i^ .—■ í^ .TM í;% i!¿y' 4íV. ^iàí'SJV ^í" .í ,íí M I ? Ü i·j^.if »rAi > iîMlymÈ^ rn i u 4^- 'tf s®& H-Í|5í■ ' ?< ' ' \ DE LA RODALIA DE SANTA MARIA DEL CAMÍ 137 214. De la gran masia de can Terrés, dels Rosselló Hem vist com, almenys des de l'octubre de 1753, de fet restaren en unes soles mans totes les propietats dels Caselles, Rosselló de Vall i Terrés ; però de dret solament va consumar-se la unitat en mans de Josep Rosselló i Terrés, el qual va adquirir, per herència del seu pare, tot el patrimoni Caselles i Rosselló de Vall, a 2 de setembre de 1794, i adquirí el patrimoni de can Terrés, per herència de la seva mare. El germà del dit hereu, el fadristern Francesc de Rosselló i Terrés, va cursar la carrera eclesiàstica i fou vicari de la parròquia de La Garriga en 1772, i rector del mateix lloc des de 1780 a 1784, en què fou nomenat beneficiat a Canovelles \ Un altre germà seu, també cabaler, anomenat Tomàs de Rosselló i Terrés, fou batejat a La Gar¬ riga, a 22 de gener de 1760 ; va estudiar al Seminari Conciliar de Bar¬ celona ; va actuar de vicari de La Garriga des d'abans del 10 de juny de 1791, fins a 26 de maig de 1793 ; després va ésser rector de la parròquia de Sant Cugat de Barcelona ; va fer testament a Barcelona, a 13 de maig de 1794, a favor del seu germà Josep. Dels fills de Josep de Rosselló i Terrés, l'un, l'hereu, Francesc de Rosselló i Draper, es distingí durant la guerra contra els france¬ sos ; la casa pairal serví sovint d'alberg als soldats ; i la Junta de defensa del Principat de Catalunya va nomenar-lo individu honorari pels serveis que prestà durant la guerra napoleònica. Els seus germans. Bernat, Ramon i Pau de Rosselló i Draper, també exerciren càrrecs militars durant la invasió francesa. El darrer d'ells, Pau-Esteve de Rosselló i Draper, abandonà la carrera de les armes en 1830, per a in¬ gressar en l'Orde de la Trapa ; passà el noviciat a Aigüesbelles del Del- finat ; tornà a Espanya en 1838 ; però va fer un viatge a Roma i ob¬ tingué del papa Pius IX la dispensa de part dels seus vots, i particular¬ ment de la vida conventual ; morí a La Garriga en 1879 1. Vegeu les notes del número 215. 2. La major part de les notes d'aquest número les hem extretes dels papers inèdits del comte de Vilanova, difunt. Vegeu el número 228. La família Rosse¬ lló, propietària de can Terrés, ostenta el títol de comte de Vilanova. 438 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES part les vetu5tíssimes restes romanes, visigòtiques, ro¬ Dèixant a màniques, gòtiques i barroques ® que avui posseeix la masia de can Terres, i fixant-nos solament en les relatives modernes edificacions actuals, caldria, malgrat tot, reconèixer que el mas Terres és la cons¬ trucció rural més opulenta de La Garriga. Els seus edificis formen un grandiós pati interior, flanquejat: al nord, per la masia pròpiament dita ; a ponent, per un doble pis d'arcs i voltes de molt bon veure, on estan instal·lades les. pallisses i les quadres ; a migjorn, per les parets multicolors de la capella de la Mare de Déu del Camí, i a llevant, per una altra construcció que també allotja pallisses i quadres. Per l'ala de llevant s'entra al pati a través d'una gran portalada, en el dintell de la qual, en una gran pedra, apareixen un conjunt d'ei¬ nes agrícoles, en relleu, i la data de 1829. La masia, ultra la seva fa¬ çana de cara al pati interior, en té una altra de cara a l'antic camí, en la qual s'obre una antiga portalada, presidida per un relleu en pedra, on està esculpit l'escut de can Terrés ; és a dir: l'anagrama de Jesús, acompanyat en cap per un besant i un cor, i, en punt, per un dragó ^ Una altra portalada vella ostenta la data de 1774 . Aquesta façana oriental està flanquejada en l'angle nord-est per les restes d'una antiga torre de defensa. La casa té nombroses finestres amb marcs de pedra. 215. De les darreres reformes fetes a la capella del Camí Heus ací com el mateix arxiu de can Terrés relaciona gairebé totes les reformes fetes últimament ria del Camí a la capella de Santa Ma¬ En juliol de 1799 Francesc Rosselló i Terres, subdiaca, obtentor del benefici baix invocació de Nostra Senyora de Gràcia, fundat en la Església Parroquial de Canovelles, bisbat de Barcelona, donà a la Capella de Nostra Senyora del Camí, contigua al Mas Terres, de La Garriga, lo retaule que per dit fi comprà de la Capella de Casa Coll 3. Vegeu números 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 211 i següents. 4. El COMTE DE Vit.iNOVA deia que el fons de l'escut és de güella i le.s altres coses d'or. 5. Vegeu número 194. 1. Llibre de les Capelles de Santa Maria del Camí i de Sant Macaria papers separats. DE LA RODALIA DE SANTA MARIA DEL CAMI 439 de Llissà de Vall, pe'ylo preu de 150 lliures. En aquella ocasió es feren unes reparacions en la capella per a completar el retaule nou ; així es varen espatllar dos meses antiguas de pedra i morter, compondre los tres graons del presbiteri en forma nova; al cap d'un any fou posada la calaixera al costat de l'altar, sobre ella lo retaule vell i compost lo contrapès de la campana de dita capella; en lo any 1804, a expenses del dit Francesc de Rosselló, prevere, se han col·locat en lo altar de dita Capella les imatges de Nostra Senyora del Camí i de Sant Francesc, foren travallades en Barcelona, costaren 55 lliures, 5 sous; item com' pondre en nova forma la finestra de la part de occident, posar-hi reixa i vidres... aquesta darrera desencertada reforma encara és avui visi¬ ble ; l'any 1805, entre altres coses, es va posar en nova forma los graons del portal, car el paviment actual de l'església està en un nivell inferior al de fora de la portalada principal. En la nit del 16 al ij de gener de 1822, lladres cremaren part de les portes de la capella de Nostra Senyora d)el Camí, entraren i robaren algunes robes ; Francesc de Rosselló i Draper féu construir les portes noves, i serví, de les velles, los golfos, pany i balda; en maig de ide'j féu, dit Reverend Francesc de Rosselló, col·locar en la capella de Nostra Senyora del Camí, dos imatges, la una de Santa Ignès, verge i màr¬ tir, i la altre de Santa Teresa de Jesús, fundadora: import de escultor, 18 lliures, 25 sous; import de dorador, 8 lliures, lò sous, 3 diners. lA. les mencionades imatges caldria encara afegir-hi una talla de Sant Miquel Arcàngel, cosa d'un metre d'alçada, que estava instal·lada al cim del dit retaule. En la nit àel 3 al 4 de gener 1830 altra vegada, també amb violèn¬ cia, els lladres entraren a la capella, d'on robaren algunes robes; i, encara, en la nit antecedent a 28 de juny 1830, lladres obriren ab clau falsa la porta de la Capella de Nostra Senyora del Camí per a cometre un robatori sacríleg semblant als esmentats. En lo primer d'octubre de 1830 a expenses del Reverend Francesc de Rosselló, prevere, se posà en la porta de la part de migdia de dita capella una planxa de ferro de pes nou lliures, a fi d'evitar nous robatoris. Lo amo Fran¬ cesc de Rosselló i Draper féu obrir lo antic portal de la part de tra¬ muntana que de temps immemorial estava tapat, i construir la porta ab tots sos dependents. Al peu dels graons del presbiteri, sobre una 2. Així estava, en efecte, el vell retaule gòtic, descrit en el número 211, fins als dies de la revolució de 1936. 440 INCIPIENTS NUCLIS DE CASES llosa de pedra, hi ha l'escut de can Terrés i la següent inscripció : Tomba de la Família de Rosselló 185S. Llevat del vell retaule gòtic tota la resta del mobiliari, robes i retaule, imatges, àdhuc la bonica imatge de la Mare de Déu, desapa¬ regueren durant la revolució de l'any 1936. 216. Miscel·lània de can Terrés A.—L'arxiu de can Terrés bé mereix d'ésser destacat ací en con¬ junt : és el més ric dels antics arxius de la població. A ell confluí el bonic arxiu de can Caselles, l'antiquíssim arxiu de can Rosselló de Vall i, naturalment, l'arxiu de la pròpia casa Terrés ; hi ha també, com hem vist, una bona part de documents de transcendència major que la purament domèstica : són alguns documents 0 llibres pertanyents a la batllia i a la notaria de La Garriga del segle xvi, i un bon nombre de notes i documents relatius a la parròquia, a la capella del Camí, etc., recollits dels antics propietaris de l'arxiu. El nombre de pergamins és verament extraordinari. A mitjans del segle passat es procedí a unificar els arxius d'a¬ quelles tres cases : Rosselló de Vall, Terrés i Caselles. Els documents s'agruparen en onze llibres o carpetes, molts dels quals tenien la pri¬ mera part únicament integrada per pergamins. La llàstima és que aquesta ordenació sigui molt poc encertada i que, encara, l'anònim or¬ denador extractés el seu treball en un voluminosíssim llibre, ple de deficiències. Sembla que aquestllibre-registre va acabar-se a 29 de juny de 1869 i sembla, també, ; fou aquest mateix ordenador el qui, que amb anàlogues deficiències, s'encarregà de classificar l'Arxiu Munici¬ pal de La Garriga. B.— També és molt rica, en antics llibres impresos, la biblioteca de can Terrés la major part són obres de caràcter jurídic i eclesiàstic ; i entre elles cal destacar ací un bell llibre incunable, l'únic existent a La Garriga, que sapiguem ; és un recull de dotze antigues obres de medicina ^ ; va ésser imprès, en llatí, el 13 de les calendes de gener de l'any 1493 8. I de les altres peces mencionades en els números 13 i 194. 1. Heus-les ací segons el mateix llibre : Ista sunt opera que in hoc pre¬ claro libro continentur: Primo est liber Joannitii qui dicitur Isagoge in greco. DE LA RODALIA DE SANTA MARIA DEL CAMÍ 441 C. — En r antic molí fariner de Terrés, edificat no gaire lluny can de la masia, llevant, es troben restes d'antics finestrals. En el cap a dintell de la porta hi ha la inscripció: Fabré lo de 1770. D. No podem tampoc acomidar-nos de can Terrés sense esmen¬ — tar, almenys, el bosc de roures i alzines que durant molts de segles acompanyà la silueta de la casa i de la capella del Camí. El bosc gran de can Terrés no tenia pas molta extensió superficial, però presentava una gran massa d'arbres corpulents, centenaris, d'una bellesa extraor¬ dinària Secundo libellus de pultibus philareti. Tertio est libellus Theophüi de urinis. Quarto sunt Hyppocratis aphorismi in ordinem collecti. Quinto sunt aphorismi eiusdem cum commente Galieni. Sexto liber pronosticorum cum traslatione nova et antiqua. Séptimo liber regiminis acutorum continens quatuor partículas. Octavo est liber epidemiarum Hyp. cum commente VIII particules continens. Nono est libellus Hyp. qui intitulatur de natura fetus. Décimo liber Galieni qui dicitur tegni sive ars parva. Undécimo libellus Gentilis de fulgineo de divisione etc. Duodecimo libellus de lege Hyp. et libellus qui dicitur iusfu- randum. 2.Diu així elegantment el mateix llibre : Impressum Venetus per Bone- tum Locatellum Bergomense Jussu et expensis nobilis viri Octaviani Scoti civis modoetiensis anno intemerata Virginis partus nonagesimotertio supra millesimum et quadringentesimum tertiodecimo kalendas januarias cum benedictione Omnipotentis Dei que est benedictus in sécula seculorum Amen. 8. Vegeu, per exemple, entre mil altres elogis, els apareguts en el setma¬ nari La Veu del Vallès, de 4 i de 30 de març de l'any 1902 ; però la història del bosc de can Terrés en el nostre segle correspondrà a un altre llibre. -V . -^3 ^¡ïC-â^ ^ L>^â - : w .' *it Sfy^ m œ '1^ ^ /i Î t'í v»·> V * ^ i:-^ 'ïB .' ^. w¿- *•' ';;í,J r V,;" ^ *I I •·;.·.·f^;u r-*^-'- ^5 ír^- ;„,•, '' „ i* jL', i Î fc-·j;·^V/· í'·ftyÍJ •. -* '«, ««¡i 1 -î.-S® ï* ■ ■■ -'*-™·'-»■■■■■-• • •-. 'ÍRí i. ·^^* ÍTli" ^ ^ " ."^'T.. '· 'í ' ■^'■'?í% ís í<í, . . 1^ .•',.• Í> % ^ ii.'JS.·i··i^·S'í· í- jí;"^í^¿Ví--%'-J, '^- ■ r- - ,-"■». ■••i«·«K^-ir ..«-a- '■ - ., -<, - • ,t-'"-\* ,.Jt ~ Kjfcfet ' í'íï- SETENA PART Antigues cases disperses del terme de La Garriga I. - De la vella masia de can Busquets. II. - De can Poy i les cases veïnes. III. - Del patrimoni de can Noguera. IV. - La constel·lació de Blancafort. V. - D'altres antigues masies del terme. i T -•! ir- *■ »*f. m -í*•,'«-"U„ ' !« 'r »■ ' '-•«G-"-;f4''îrft-vr"v^. -f» m . •lí • '■ ^ ^ ^t- „ 'í» *^4.^ .i'V--'•"■î V-'<*,'* -v í"- fWt aSSd^ " *í,' I^2«^3É-Í 'tó » 1» V t, !- » z m ^ /'S-'-!""' ■ -Aa, líi, •V .;- ' • xisi^- ' - m 'à'N * J m. $. ' j-. }?- 11 j í i. "im -m ***»!- -■V -HV".- ;>í-Ví, rf ^ ' í-ví^-<» » .<-^1 -í' A* » *# :r " ' Ï • - - » \ ^ .7- -{.^*ft vJí'taLA^^ racaSífe'^^ r ' v\ - *"'%f ' i ^ X' .3í0f*5í teo,?-ji-íj>üíSD síSiíC"!, gyvi>il(i,« ríA ü». » *<, *''' '^m ^ ♦* ¿'"J***1 .f' ^ \*t-' -î.* 5S.'' •• ;"" -■*. ^ï'· • ' ^i.*» - - ' r. ' t- - . .- *■ ^¡tS,^' -^Í^í-'wíVi^' it J w HV i.', -i- i"*-. ïír- ncá'5ü\. n'-f '- i ^ f» m - ^ r Î ' - « ■K- " «a #*4k -^V^Vlr-T? -'■^ííí^í» .ísj \.>i® ^^'^^»ítMC-^'-«>!¿ r*-i^ '-"bií *iVçr AiJíii^^j, _ If» "-ÏÍÏW 'S ' \^ \".-'^^'írftSA.;·^»U- ••»» ^ ^ í * «f'íííí '*Ê » ta F'-i.í" M rt-: -í' V V * «■ vi * * . '•■-íi· , T V 'îis îS^ 'î vï .':v ''-s\j -i'.-'.W ."^-\-^:<^-v7^·^· >î - t» ^ 5"* •» ■^, ' -.tv ' ''•*■1^ ' fiKi H mm ¿¿i"'. -r- Tt* f r iv V. ^ *■"*■ ■* ,„* i f"- " fy '"' /V^isî' Wi A'.'i Vi' -f- /'>» - ■». « -♦ X<' if: ;< 7-.' ' *i, 1 * .< ^ » ■» rf' ■K Í -v.fíí "-Í- 1« ' jAk'vî,- J-»* ..4..' ^ ^ X li, -^"r - 1» V'~' *w*-i^"-s -r L • " '- •^· -' . ?> « I X.. - m ^ :aíí K;--% " - a? SíVV- 5 w. „ ■■ ■• t <·u^ -í- _* , Jíif " ■'-*-»■«• 1. í^·ísíï^wf^r'^' V -.- «■» i "> sf -w"'-r^s í v««f" -S 4 ^ i- íf-' ~í<. . "V .>* K-a^M V. í" ."L- " -í'l ^.;-íVS-J-xííi--é?!ri^-,-' íJSWsBíg < V- feA 'ï »<«. ^ > r % vis *î i. • ^ ^ ««» lVv%' '•· íi^JÍ!l.'*-<'¿>>- "A^S^ *' '^J*' DE C AN P O Y I LES CASES VEINES 461 generacions senceres ; molts restaren abandonats i caigueren en- masos ruïnes. Potser fou com una que els documents ^ ens conseqüència d'això parlen de tres masos destruïts, pertanyents a can Poy : el mansum voca- tum des Puiol des Bays, deshahitatum, el mas Domènech dirrutum i' d'altre mansum vocatum Poyato, dirrutum et deshahitatum: A. — Sembla quèfan referència a can Pujol dels banys tres an¬ tics documents de l'arxiu de can Poy. L'un, de 3 de juny de 1248,, parla d'una permuta de terres atorgada entre Arnaldus de Populo et Saura, uxor eius, d'una part, i Petrus de "Podiolo", Marta, uxor eius, et Guillermus filius eorum, tots de parroquia Sti. Stefani de Gar- rigia, segons la recensió del document ; un altre és una venda, feta en 1315, per Martinus de Turre et Sibiíia, uxor eius, parroquiae Sti. Ste- fania de Garrigia, a favor dels dits Pere Pujol ( ?) i Maria, muller seva el tercer és un establiment, fet en 1326, per Francesc Bernat, de Porta,, canonge del Sant Sepulcre del Senyor de Jerusalem i Prior de la Casa de Santa Anna de Barcelona, a favor de Petro de Podiolo i Guillermo de- Podiolo, filio eius, et Guillerme, uxoris, de set peces de terra ; de les quals, l'una, anomenada Temadela, estava situada devant de la porta dels Mas Pujol ( ?) i, al nord, afrontava amb torrente qui discurrit in balneis, sive banys, dicte parroquiae, segons la dita recensió Al número 12 del registre del mateix arxiu es relaciona la definició, absolució i trasladó feta per Marc de Vilanova, àlias Poy del Bosc, pagès, hereu del present Mas Poy del Bosc, a favor de VEgregi i Noble- Senyor Don Gilabert de Centelles, Senyor de la Baronia i Castells de Centelles, Cànoves i de Montmany, de tota aquella peça de terra que era del dit Marc de Vilanova, situada en la present parròquia de La Garriga, en lo lloc anomenat el Sagrer, i fonc de pertenències del "Mas Pujol'", que fonc unit ab lo Mas Poy del Bosc; i afronta, dita peça de terra, a sol ixent, ab honor del dit Mas Pujol, qui es prop de la dita peça..., a tramuntana, ab lo torrent nomenat del Sagrer i dita definició li féu de dita peça per çò que lo dit Senyor de Centelles, pensant que dita peça era seva, hi havia plantada vinya; i, per a què- lo dit Vilanova la hi donà's i renuncià's, ell dit Senyor de Centelles U 2. Del'any 1488, capbreu del temps de Salvi Poy, nét de Joana Poy, Arxiu Històric de Protocols del Col·legi Notarial de Barcelona, en la caixa 4 del notari Lluís Jorba, major. 3. Vegeu número 33. 4. Sagrera és la part d'una població rural formada al volt de l'església ; ací es referiíia a la formada al voltant de la capella de Sant Macari. 462 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA féu franc per a sempre de dos gallines de cens, de aquelles onze gallines de cens lo dit Vilanova, àlias Poy, feia i prestava a dit Senyor que ■Comte, lo dia de Nadal, per diverses terres que lo dit Mas Poy té i posseeix sots domini i alou del Senyor Comte de Centelles. Va atorgar- se a 13 de gener de 143i. B. — Els pergamins números 3 i 4 del'arxiu de can Terres ® fan referència al dot, en metàl·lic i en una caixa, amb robes i vestits, que Elisenda de Rupit aportà al seu marit Genar Domènech, fill de Pere Domènech, àlias Poy, respectivament a 5 de febrer de 1342 i a 2 de febrer de 1347. Segons el número 11 del registre de l'arxiu de can Poy, a 15 del mes de novembre de 1399, va fer-se reducció de censos vells i .servituts personals de hòmens i dones i de mals usos, feta i firmada per lo Reverend Senyor Prior i Convent de Santa Anna de Barcelona, ■.administrador dels aniversaris, en dita isglésia i convent, fundats, que antes rebia dit Senyor Prior, en dit nom, sobre lo "Mas Domènech", situat en dita parròquia de La Garriga; i dita reducció féu a favor de Marc de Vilanova, àlias Poy, com a tenint posseint dit Mas Dom^ènech i lo dit Mas Poy, com a succeint al quondam Jaume Poy, pagès i hereu de dits masos... C. — Al número 15 del registre del mateix arxiu relaciona Vesta- bliment fet per lo Senyor Baró dels Castells i Baronia de Centelles, a javor àe Joana Poy, hereva i propietària del present Mas del Poy, muller de Pere Cuspí, usufructuari, d'esta Parròquia de La Garriga. Primo: De tot aquell "Mas Poyetó", junt ab la gleva 0 terra en què ■estava construït, lo qual ja leshores dirruit i deshabitat, ab tots los drets i pertinències de aquell, lo qual dit Senyor tenia i posseïa per son libero i franc alou, situat en dita parròquia de La Garriga... i afronta lo dit Mas Poyetó, junt ab totes les predites terres: A solixent, migdia, ponent i tramuntana, ab terres del present Mas Poy. Va atorgar-se a 26 de maig de 1448. 6. Segons la rece-nsió del llibre registre d'aquest arxiu. DE C AN P O Y I LES CASES VEINES i63 ARBRE GENEALÒGIC DE CAN POY 1. - Bernat des Poy — Sibília 1282 •2. - Bernat des Poy — Maria 1348 I 3. -Jaume des Poy — Alamanda Villar 1344 4. Elisenda des Poy I 1380 1348-1355 ■ — Marc de Vilanova, àlias Poy 1395 1444 1390-1440 5. - Joana des Poy — Pere Cuspi Pere de Vilanova 1440 1399-1444 j 1446 1440-1448 [hereu de can Vilanova) «. • Marc Poy — Marca 1462 Salvi Poy j 7. • — Joana 8. Antoni I Poy 1501-1505 1501-1505 1 9. ■ Elianor Poy Francesc Rosselló de Sant Gervés, àlias Poy 1503 I 1563 1514-1522 10. - Joan Poy — Margarida 1532 11. Antic I 1563 - Poy — Joana 1563 1616 1616 12. ■ Pere Poy — Caterina Francesc Poy, prevere 1601 1 1627 1610-1631 1601 13. — Jaume Poy Magdalena 1618 14. Francesca I 1635 — Poy Josep Bertran, de Corró de Munt 1639 1681 15. I 1681 Maria — Jaume Poy Maynou 1681 16. Maria I 1692 — Poy - Joan Partegàs, de Sant Celoni, doctor en Medicina 1729 i 1754 17. ■ Jaume Partegàs Poy Teresa Llovera 1754 18. I 1762 Maria ■ Joan Partegàs Poy - Anna Santpere 1 1800 19.. ■ Antoni Partegàs Poy — Antònia Cerdà 1789 20.. - Joan Partegàs Poy - Josepa Santpere 1820 I 21, — Francesc Partegàs Santpere — Francesca Vives de la Cortada 22. — Cèlia Partegàs Vives de la Cortada — Josep Sallés 1845 I 1927 1916 23. — Maria Sallés Partegàs Josep Volart Caterina Sallés Partegàs 1895 1884 é64 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA 225. Una causa pia de can Poy El número 32 del registre de l'arxiu de can Poy relaciona la institució i fundació feta per lohonorable Pere Poy, Pagès i útil i propietari del present Mas del Poy del Bosc, d'esta- senyor parròquia de La Garriga, del Bisbat de Barcelona, fill legítim i natural de Antic Poy, també pagès i hereu, senyor i possessor del dit Mas i heretat del Poy del Bosc, de un benefici, vulgarment dit personat, sots invocació de Sant Esteve i en son altar construït en la Iglesia Catedral de la Ciutat de Gerona; i, en son cas i lloc devall escrits, sia convertit en una Causa Pia per a donzelles a maridar, filles d'esta casa del Poy del Bosc, com per avant se dirà. I dit personal benefici fundà ab decret i autoritat de l'Il·lustríssim Senyor Bisbe de Gerona i de son Molt Reverent Vicari General i Ofi¬ cial; i lo dit benefici presentà al Reverend Francesc Poy, prevere, germà seu, nomenant-lo per a que obtingués aquell en la forma acostumada..., i lo dit Reverend Francesc Poy, sempre que vuUa, puga, obtenint aquell simplement 0 per causa de permutació i devant de notari i testimonis i en sa última voluntat, en favor de qualsevol prevere 0 clergue, a ell, dit Francesc Poy, ben vist, resignar, cedir i transferir... establint que, el clergue que així obtingués el benefici, pogués, de manera anàloga, traspassar-lo a altri;... pregant i exhortant, a n'ai tal obtenint lo dit benefici de aquell, que pregue a Déu Nostre Senyor per los benefactors de ell dit fundador, vius {i defuncts, i fasse participants a ell i a dits sos benefactors de ses oracions i pius sufragis. Finit, emperò, lo òbit de l'últim obtenint lo dit benefici personal, en tal cas, sia lo dit benefici extinct, subprès i finit. I en tat cas, lo dit fundador reinstitueix i funda una Causa pia... sots la forma següent: Primo:Que sempre i quant succeirà que alguna donzella, filla Ilegítima i natural del dit hereu del present Mas Poy, haurà contractat matrimoni per paraules de present, i no abans, vol, ordena i mana lo dit fundador, que se li sien donades en adjutori de son matrimoni, cent lliures, moneda barcelonesa... I SI lo dit hereu del present Mas Poy no tindrà filles 0 les tindrà, emperò no les casarà, i tindrà fills, u 0 molts, qui estudiaran Gra¬ màtica 0 altres arts liberals, en tal cas vol, ordena i mana que, per DE CAN POY I LES CASES VEÏNES 465 los dits Administradors de dita Causa pia, sien donades a dits fills, u 0 molts, leshores estudiant estudiants, per sis anys continuos^ o igualment si molts seran, dotze lliures de dita moneda, partidores entre ells mateixos, cada any dels dits sis anys, en adjutori de llurs estudis..., ordenant, però, que, si mentrestant es casa alguna filla, es pagui a aquesta el dot, i aquell any no es doni res als estudiants. Però, si succeirà lo dit hereu del dit Mas Poy per molts anys que no tindrà filles per a casar, ni fills per estudiar, en tal cas vol, .ordena i mana que les pensions dels rèdits de dita Causa pia sien deposades en la Caixa de VArxiu de la dita iSglésia par-roquial de Sant Esteve de La Carriga, i que sempre i quant les dites pensions arribaran a fer summa de cent lliures, i no's trobaran de present filles del dit hereu per a casar, sien dites cent lliures esmerçades en lloc tuto i segur, ab autoritat i decret del Reverendlssim Senyor Bisbe, o de son Vicari General, en augment de dita Causa pia. I si lo dit Mas Poy caurà en mans de persones estranyes, que no seran de recta línea del dit Antic Poy, son pare, descendents, en tal cas vol, ordena i mana que, per los administradors de dita CauSa pia, sien instituïts i fundats i dotats tants aniversaris en la dita isglésia de Sant Esteve de La Garriga, per les ànimes dels hereus i altres, persones del llinatge de dit quondam son pare i de ell dit fundador, qui i quants per temps seran, exides del present Mas Poy, perpètuament celebradors, en quant los fruits i rèdits de dita Causa pia leshores poran abastar. Elegeix administrador de dita Causa pia fot lo tenvps de la en seva vida natural a ell mateix fundador i, després de son òbit, elegeix en administradors lo Reverend üomer Major de dita isglésia parroquial de Sant Esteve de La Garriga, a n'ai qual allí vulgarment anomenen Rector, i al honorable Claua.ri de dita parròquia, qui en lo esdevenidor i per temps seran... encarregant-los sobre açò llurs ànimes i consciències. I, per quant qualsevol pia causa mereix ser dotada per sa caritat, per ço lo dit Pere Poy, dotà la institució amb onze censáis. El docu¬ ment, estès sobre pergamí, va atorgar-se a 23 de novembre de 1601. En el mateix Registre, sota el número 41, hi ha una-certificació, feta a 17 de novembre de l'any 1678, relatiu a un censal d'aquesta Causa pia. 466 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA 226. Subemfiteusi amb domini mitjà Broca ^ fa notar l'anomalia d'estilar-se, per un ús que més aviat fou un abús, bliments amb a Granollers i algunes poblacions pròximes, els subesta- de a domini, els quals originaren, com a Barce¬ reserva lona, una sèrie graduada de dominos. Ni en el cas que fos aplicable a La Garriga el dret especial de Barcelona, no podia aplicar-se ací una institució de caràcter tan marcadament territorial com el dret ex¬ clusiu del territori emfitèutic barceloní Que el susdit abús va estilar-se a La Garriga ho demostren, entre altres, les següents referències del registre de l'arxiu de can Poy : el nú¬ mero 6 relaciona una venda feta a favor-de Francesc Llorql, com a més dhnat en lo encant públic, en lo lloc dels banys de La Garriga, de totes aquelles dues peces de terra.,, situades en la dita parròquia... les quals... tenia lo dit venedor sots "domini" de l'hereu de dit Mas Poy a cens de dotze sous moneda barcelonesa, pagadors cada any lo dia de Nadal; i lo dit hereu Poy té aquelles sots "domini" i alou franc de la Casa de Santa Anna de Barcelona de l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem...; és àit acte firmat per raó de senyoria de Marc de Vila¬ nova, àlias Poy... com a pare i legítim administrador de Jaume de Vilanova, àlias Poy, pubill i hereu del present Mas. Poy... als 14 de fe¬ brer de l'any 1397. El número 19, amb data de 16 de juny de 1569, és una relació d'un precari ' fet per los legítims procuradors dels Administradors de la llàntia i candela que crema devant lo altar de Nostra Senyora, construït en la iglésia parroquial de Santa Eulàlia de Ronsana, a favor de Antic Poy, pagès i hereu del present Mas Poy del Bosc, d'esta parròquia de La Garriga, de tot aquell cens de mitja quartera de forment bo, net i rebedor, a la mesura de la vila. de Granollers, pagador cada any en la festa de Sant Pere i Sant Feliu del mes de agost, amb domini, firma i fadiga de 30 dies i altre qualsevol dret a "domini i senyoria mitjana" pertanyent, car l'expressat Antic Poy havia subestablert la peça de 1. Història... cit., pàgs. 339 i 520. 2. Vegeu el nostre treball : ¿ El derecho civil especial de Barcelona, rige en La Garriga?, publicat a La Notaria, Barcelona 1945. 3. Carta precària és el document que ba d'atorgar el censalista a favor del censatari reconeixement dels drets en d'aquest. DE CAN P O Y I LES CASES VEINES 467 terra de referència, situada aLa Garriga, a favor dels de can Vilanova, i dita peça de terra tenen dits Vilanova sots senyoria mitjana de dits hereus del Mas. Poy, a dit cens. Consemblautment va precària per dits Admi¬ atorgar-se altra carta nistradors a favor d'Antic Poy, per una altra peça de terra, contigua a l'anterior, que també va ésser subestablerta pel dit Antic Pov, a favor dels de can Caselles ; i així lo dit hereu Poy reb dels dits Vilanova i dels dits Caselles, mitja quartera de forment de cada u; però el cas és que, segons la susdita relació, en la descripció de la peça de terra que posseïen els Caselles, se comprèn i enclou aquella part de peça de terra per los dits cónyuges Caselles establerta a dits Pere Viusa, sabater de dita parròquia de La Garriga, i aquella altra part de peça de terra per los dits cónyuges Caselles establerta a dits Pere Puig, peraire, de dita parròquia de La Garriga; de totes maneres no diu si els Caselles, en establir, s'havien també reservat un altre domini mitjà. En canvi, el número 17 del registre de l'arxiu de can Poy, diu clarament que la mencionada fundació pietosa tenia domini ; es tracta d'una confessió, per via de capbrevació feta per djts Vilanova, a Administradors de la llàntia i candela expressades suara, favor dels de que tenen i posseeixen sots "domini" i alou de la dita llàntia i de dits Administradors, la dita peça de terra ; la qual peça de terra, alhora, tenen i posseeixen los dits hereus del dlit Mas Vilanova, sots domini de Antic Poy, pagès de dita parròquia de La Garriga, com a senyor mitjà, el qual la posseeix sots "domini" de la dita llàntia i candela i per sos Administradors en nom de aquella. La capbrevació va ator- garse el 6 d'octubre de 1569. 227. Del nom i de la casa de can Poy D'acord amb l'actual manera de fer, que sense excepció vegades el cognom nom de del can pare Poy avant posaal perdut el al de la mare, hauria d'haver-se el d'altres cases — moltes de — com llarg dels segles. Així, ja hem vist que en el segle xv entraren successi¬ vament a can Poy, per núpcies amb pubilles de la casa. En Marc de 4. De cap breu, o capítol on breument el censatari reconeix a favor del censalista els censos que afecten alguna finca. 468 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA Vilanova i En Pere Cuspi. Però aleshores s'estilava que els fills usessin per primer cognom el de la mare pubilla. Vegeu la següent notícia que ens palesa com els noms de les mares prevalgueren al dels corresponents pubills : A 30 de març de 1532, s'atorga sentència arbitral entre Elianor Poy, muller deixada de Francisco Rosselló, àlias Pay, i Joan Por i Salvi Poy, germans, fills dels dits cònjuges, de una part; i Joan Vila¬ nova, àlias Rosselló, i la seva muller Joana RosselloHa, filla i hereva universal de Marc Rosselló, hereu del Mas Rosselló de Sant Cervasi de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, bisbat àe Barcelona, de part altra; feta per Bernat Pomer, vicari de La Garriga, Antoni Con¬ gost, Joan Alrani de la Riera de Llerona, i Jaume Caselles; en la qual es condemna els de can Rosselló de Vall a pagar quelcom als de can Poy Una altra vegada, en el mateix segle xvi havia de perdre's el nom de Poy en entrar a la casa el pubill Josep Bertran de Corró de Munt.. Anys a venir, però, ja no fou la casa la cosa permanent, de la qual variaven els titulars, sinó que, amb pèrdua del sentit institucional del mas, el nom dels individus esdevé primordial i eclipsa oficialment,, encara que no en la nomenclatura local, el nom de la casa. Així, en el segle xviii, entra, per núpcies, a can Poy, lo Dolor en medicina Joan Partegàs, de Sant Celoni La gran masia de can Poy es troba esplèndidament situada en el llom format entre dues torrenteres ; té la tradicional estructura de les masies, amb façana apuntada per la teulada a dos vessants ; hi ha edificacions contigües ; ha estat transformada. En una antiga porta, mirant al nord, hi havia la inscripció INRI 1550, que ara s'ha instal·lat a la façana principal ; en aquesta façana, que mira a migjorn, hi havia tres finestres canopials ; la de llevant és la més senzilla ; la de ponent presenta quatre cares en relleu, dues d'elles amb barba i altres dues imberbes ; la finestra central era semblant la de ponent ; avui a algunes finestres es troben convertides en balcons. Recentment la masia de can Poy va ésser venuda i part de les seves terres parcel·lades i venudes a diferents propietaris 1. Rúbrica de can Terrés, número 181. 2. A Tescut de la família Poy, segons el difunt comte de Vilanova, hi havia una de mena paller o muntanya rematada per una flor de lis. 3. Va adquirir-la Na Carme de la Torre, muller del Sr. Surinyach. [R[Bun2ea—qt.)1]F(o2rcadl5-iGxué0s).] ffldV([aç2ceexv8é]FdirdTnRlaeg'ocuamsirbetenatl RFX1ines-I.Xtra. 3uai—.x). (clixé , V ' W-* TT"^'-W í-*!»"^ - , ">'«.1^ •'••« ' ^'■-^tflU·rtjuflfc TftJ I- r* / ' A." ^ ,- "i ''i'-;;#¿"';'^"í .J¿'^^íí'}.'í'ij'4'>''^"' ,■"?'!'.'■ i-"' '-j-vV^" '•S 'J i--"-y-:* ?<·'-H'<«-''A'■^»·■■?v„■,^^^^^^^ •i*-- » <■> ITi- .íÍ4*V,f't '-í^~f> , ^ , \ ^ \ .'T > *...V 1íV''í-5t,* •> ^ ^ il A " V •„ --w ^ -•^. ï r. !„ ît. >• ' ^ 1 iv: ï -"S*^-.5 - -i:V - o s"'' * -s," ^ ^■fc-'··^'.íí "- '■«S.-··rf, -í+,lt, ÎA^I'K ^ ,i«S^'^*,í·l-_', ,ï.' 'T'. ' V^i^iiïA. .V* ' ..fJL ' , DE CAN PO Y I LES CASES VEÏNES 469 228. De can Vilanova POSSEÏM ^ un pergamí datat el dia abans de les calendes de desembre de l'any Bartomeu de el quai Agnès, muller de Guillem Borra, filla de 1305, en Parets, difunt, de la vila de Granollers, i hereva abintestat en una sexta part de tots els béns que foren del dit pare meu... venc i lliuro a vós. Guillem de Torra, de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga... totes aquelles parts i lots els drets les quals i els quals tinc i rebo... en tot aquell mas de Villa Nova i en tots els honors, possessions i pertinències i tinències i en les oliveres, alzines, ceps i tots els altres arbres existents en terres del dit mas, que és a la parrò¬ quia de Sant Esteve de La Garriga; les quals coses posseeixo per vós, en propietat, i per Martí de Torra, pare vostre, com a usufructuari. I vós teniu totes i cada una de dites coses i dit mas sots domini i alou del monestir de Santa Maria d'Amer. Per aquests drets l'Agnès pagava cada any un cens a l'esmentat Torra. A I de novembre de 1350 Bernat Vilanova, fill d'un altre Bernat Vilanova i de la seva muller Simona Garriga, firmà una àpoca El nú¬ mero 5 de la Rúbrica de Terrés és una venda perpètua per Bernat can de Vilanova i muller, feta a favor de Bonanat del Pla, tots d'esta sa parròquia de La Garriga, d'una peça de terra, el dia lo de les ca¬ lendes de juliol de 1351 Sembla que el fill del cèlebre Marc de Vilanova \ anomenat Pere de Vilanova i Poy, per a posar fi a unes bregues que hi havia amb els veïns de Samalús, per les quals ja hi havia hagut ferits, ambdues parts contendents, a 27 d'octubre de 1427, firmaren compromís arbi- 1. En el nostre arxiu particular. Arxiu de can Busquets, número 36. 2. 3. Totes aquestes dades, entre altres d'esporàdiques, palesen que no són del tot exactes les afirmacions del tantes vegades esmentat segon comte de Vilanova, els en seus papers inèdits relatius a can Vilanova. Segons ells la branca dels Vilanova del Vallès començaria amb l'esmentat Marc de Vilanova ; i el fill d'aquest, Pere Vilanova i Poy, seria el que edificà la casa Vilanova propera a can Poy. Havent-se cremat l'arxiu de can Vilanova juntament amb el de can Nualart, no fiem trobat emperò millor font d'infor¬ mació, en aquest cas, que els susdits papers, els quals seguim, amb molta ponderació prèvia, en el present número, quan no indiquem altra font do¬ cumental. 4. Vegeu els números 69, 79, 223 i següents. 1-37 TJaeurmées dTceeraóns) — 16 -168 {her u PCàPeuli—sroapy,148 Pcaony) 152-7RdVcosaeanlól) MNiquaulerlt Nualrt) NdVuialalenrotv cana) Antiga GCDEVNILAAALNÒONIC ARBRE R o s e l ó Garig dPeosy FRdraonscaeensea Montayà Elisenda JdPoeaonsay d{pubeila 140-146 àVRiJlolaisonaaeo—slvnó, 1524-152 de {dpuCbil Joan Cavler Casel -Joan Marg-ida dcean {her u 1618 Josep {adqueirCnt CCaatseerlin MCaargselid TAenrtiégas MNaogdguleenra Simona — Joana Elisabet Antiga Vdilaneov Vdilaneov 1350-135 Vilanov jlTlO Vilano-v 1437 dVilaenov 1489 Vilanov— 1:547 deVilano—v (premort) Vilanov dVilaenov Vilanov dVilaneov— Vilano—v 172-173 Bernat 1I 307 Bernat de Marc 1896 de I1427 Antoni I deLluís Pere 1464 1510 Benet I de Pere 1573 I Jaume 1582 I de Pere ' 1618 Jaume 1648 I de Pere DE CAN P O Y I LES CASES VEINES 471 tral a favor de Guerau de Santa Coloma de Queralt i del vescomte de Roda, Ramon de Perellós, per tal que dictessin sentència resolutoria de la qüestió, comprometent-se les parts a servar pan i treva fins a la festa de la Mare de Déu d'Agost de l'any següent. El seu fill i successor, Antoni de Vilanova i Rosanes, prengué part en les lluites del temps de Joan II maig de 1489 va obtenir ; a de uns d'aigües i un monopoli de la carnisseria. El seu primogènit drets i successor fou Eluîs de Vilanova i Montanyà. Un fill d'aquest, el fa- dristern Joan de Vilanova i Caselles, va casar-se amb Joana, pubilla de can Rosselló de Vall, però els descendents llurs varen adoptar el nom de Rosselló ·\ A Lluís de Vilanova va succeir-lo el seu nét Pere de Vilanova i Caselles, que va adquirir, drets d'aigües quan encara era menor, uns al torrent de les Toies Mesquita de La Garriga, per concessió 0 de la del Batlle General de Catalunya, a 22 d'abril de 1573. Un altre Pere de Vilanova, nét de l'abans esmentat, entre els seirs fills compta una tal Margarida que va casar-se amb l'hereu de can Nualart, Joan Mi¬ quel, i una altra filla. Antiga, que va casar-se amb l'hereu de can Terrés, Jaume, i d'aquí derivaren els drets que tot seguit al·ludirem. En efecte, Pere de Vilanova Terrés, nebot de les susdites germanes i hereu de can Vilanova, a 23 de gener de 1712 va vendre a carta de gràcia, a Antoni de Magarola i de Sentmenat, el patrimoni de can Vilanova ; la qual cosa, havent mort el venedor, a 28 d'agost de 1713, sense deixar fills, va provocar els plets en què intervingueren els Nua¬ lart i els Terrés, descendents de les dites ties, els quals argüiren que, tractant-se de béns subjectes a fideïcomís, no podien ésser alienats. Del plet varen sortir-ne victoriosos els Nualart i, conseqüentment, ells varen adquirir el patrimoni de can Vilanova ®. 5. Vegeu número 206. En el segle actual, a instància del segon comte de Vilanova, varen rectificar-se les partides parroquials referents als descen¬ dents de Joan de Vilanova, avantposant en totes elles el nom de Vilanova al de Rosselló. Nosaltres, però, hem conservat el que realment utilitzaren les dites persones. 6. L'escut dels Vilanova del Vallès, segons Fèlix Domènech, Nobilia¬ ri..., ni, Barcelona 1928, làmina 126, número 3, és de fons d'or, amb una creu trianellada i pometeada de güella, vermell, i sobre d'ella una altra creu d'or, d'acord amb un segell de l'abadessa Vilanova, del segle xiv, al Museu Episcopal de Vic ; i, segons la làmina 125, número 9, l'escut també és de fons d'or, però la creu es ancorca de güella i sobre d'ella una altra creu d'or. é72 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA A la façana principal de can Vilanova hi ha una finestra cano- pial, la qual hi han dues cares ; entre els festeiadors de la finestra en hi ha una espitllera ; sota la finestra s'obre una portalada amb dovelles. Cara a migjorn hi ha una petita finestra amb una curiosa i pronun¬ ciada ornamentació. 229. De can Rosselló de Munt ES de molt antic, ja el segle xiv s'esmenta la casa d'En Ros¬ en selló de Munt Rosselló sobirà, en contraposició a la casa d'En o Rosselló de Vall o Rosselló jussà. Al primer se l'anomena tam¬ bé, en els vells documents, amb el bonic nom de Rosselló de Bellsolà. En els arxius hi ha freqüentíssimes referències a aquesta casa i, en conseqüència, el nom de Rosselló de Bellsolà surt sovint en aquesta monografia. Recordeu que En Rosselló de Munt era l'ünic aloer de La Garriga \ El mas de can Rosselló de Munt, avui unit a les cases del poble, posseeix una original finestra rectangular, amb un bonic ornament superior i amb la inscripció IHS MARIA 1576 ; sobie una altra finestra rectangular, situada cap a ponent, a la façana principal, hi ha un escut, en la part superior del qual es llegeix l'anagrama de Jesús, i en la seva part inferior hi ha tres petites floracions En una de les habitacions del primer pis de can Rosselló de Munt ha aparegut, en 1947, una pintura al fresc, aproximadament d'un metre quadrat de superfície, la qual representa un calvari, amb unes belles figures del Crucificat, de la Dolorosa i de Sant Joan ; està molt de¬ teriorada. A la collecció de Bòlit hi ha bonic can un capitell gòtic, que ens asseguren que procedeix de can Rosselló de Munt d'acord amb el Nobiliari de Pere Costa. El comte de Vilanova el descrivia com el número 3, però sense la creu d'or sobreposada. Va afegir-se a l'escut la divisa : En eixa fe tostemps, i la corona comtal. 1. L'arxiu de can Rosselló de Munt ja va dispersar-se abans de la guerra ;ens asseguren que, almenys parcialment, anà a parar a Barcelona. 2. Recordeu que l'escut dels Rosselló, segons el comte de Vilanova, és de fons d'or, amb tres roses de güella, vermelles, dues a dalt i una a sota ; segons FÈijx Domènech, Nobiliari..., vol. III, làmina 28, número 1, és d'or, amb cinc roses de güella, en dos, dos i una, però el refereix als Rosselló de Mallorca. 3. Recentment el Mas Rosselló de Munt fou alienat. Va adquirir-lo el Sr. Antoni Noguera. CAPÍTOL TERCER Del patrimoni de can Noguera 230. De la masia de 231. Uns drets de caça. — 232. Quel» la Noguera. — com del patrimoni de can Noguera. — 233. Uns plets dels Noguera — 234. Dels antics masos Riera, Pompià i Passola. — 235. Les recents adquisicions del patrimoni de can Mas i d'altres. 230. De la masia de la Noguera ^ En els números 31 i 32 d'aquest l ibre ja hem que exposat unes notperò,es amb la catedral de Bar¬ relacionen brillantment els Noguera celona. Les notes que exposem a continuació es presenten, amb una solució de continuïtat en referència amb aquelles ; heus-leS ací : A 3 de les nones de juliol de l'any 1296 tingué lloc la cessió de tots drets jeta per Simon Noguera, fill die Giralt Noguera, quondam, d'esta parròquia de La Garriga, a favor de Giralt Noguera, son gernvà i hereu d'esta casa, de tots els drets que podia tenir sobre la casa És molt interessant el precari fet per lo noble Don Gilabert de Centelles, corríte de Centelles i senyor del Castell de Montmany, a fa¬ vor de Bernat Noguera, pagès i hereu del present mas i heretat de la Noguera, d'esta parròquia de Sanet Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, de tot lo present mas de la Noguera, amb ses cases, ho- 1. De l'arxiu de can Noguera ens hem valgut principalment de la Rúbrica de notes i calendaris de actes faets per la casa i heretat del Mas Noguera d'esta parròquia de La Garriga; feta per Pau Noguera, pagès i hereu de dita casa, en lo any 1680; per Josep Almúnia i Casasses, Notari públic, ciutadà de Barcelona i de Vic. Hem utilitzat també nombrosos documents solts del mateix arxiu. 2. Acte número 13. 474 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA nors i pqss.essions universals, cultives i ermes i arbres de diversos géneros L'acte s'atorgà a ii de les calendes de març de l'any 1343. A 2 d'abril de 1365 va atorgar-se donació pura, perfecta, simple e irrevocable, que's diu entrevius, per contemplació de matrimoni, feta per Margarida, vídua relicta de Bernat Noguera,- a. favor de llur fill, de tot lo present Mas de la Noguera, amb ses cases, honors, terres i possessions A de juliol de 1543 ^ va atorgar-se uu precari fet per la Noble 20 Senyora de Centelles, viuda relicta del Noble Senyor Don Lluís de Centelles, senyor del castell i baronia de Centelles, a favor de Antoni Riera, àlias Noguera, pagès, com a usufructuari, i de Gabriela No¬ guera, muller sua, com a hereua i propietària del present Mas i heretat de la Noguera, de tot lo present Mas Noguera, terres, honors i pos¬ sessions universals de aquell, situades tant en muntanyes, com en cultives i ermes; lo qual Mas plans, Noguera se té sots domini i alou de dit Senyor Comte, a cens de un parell de capons bons i rebedors, d'os parells de gallines i quatre sous, moneda barcelonesa, de cens; i per una lliura de cera, un sou i sis diners; i, per los mals usos, tres sous; i vuit sous i sis diners cada any, pagadors lo dia de Nadal. I afronta tot lo dit Mas Noguera, a solixent, part amb una pedra anomenada Pedra Boquera i part amb lo Riu del Congost; a migdia, amb una peça de terra de alou del benefici de Santa Maria de Manlleu, en part, i part amb lo torrent de la Ramadera; a ponent amb lo torrent qui's diu Riera de Pedres Blanques, i part amb una peça de terra de Joan Planell; a tramuntana, amb una peça de terra de I. Oliveró. I dit precari li féu amb los pactes i condicions següents: Primo, que lo dit Noguera isos hereus, tant quan tindran i posseiran lo dit Mas Noguera, com ja són estats sos antecessors hòmens propis, só¬ lidos i afocats, fidels i leals, de cors i de béns, al Senyor del dit Catelï de Centelles. ítem que, per lo dit Mas Noguera i milloraments feran en ell, li fassen i presten los censos, dalt mencionats, en sos i altres censos i coses si acàs se terminis, trobarà legítimament haver-li die i prestar. ítem fer que no reconega, per Senyor directe i alodial de dit Mas, sinó al dit Senyor del dit Castell i Baronia de Centelles; i que li hage de prestar sagrament i homenatge en la forma acostumada. 3. Acte número 1. 4. Acte número 5. 5. Acte número 25. DEL PATRIMONI DE CAN NOGUERA 47S A I d'octubre de l'any 1607 va atorgar-se un precari anàleg, però- aquesta vegada fou fet per la Egregia Senyora Dona Elisabet Blanes i Descatllar, viuda relicta de l'Egregi Senyor Don Joan Blanes i de Centelles, comte de Centelles, a favor de Pau Noguera, pagès i hereu del present Mas Noguera ®. La casa actual de can estructura molt tor¬ Noguera presenta una turada per successives construccions i reformes. Conserva una bonica finestra canopial, molt original, amb quatre cares de persona, dues amb bigoti i dues sense ; en la part inferior hi ha un bonic cordó i un altre ornament, de factura ben delicada. Es conserva també allà una petita casa, amb quatre senzilles finestres amb marc de pedra picada. Hi ha clavades en diferents llocs de la casa restes de finestrals i de por¬ talades per exemple ; una bonica dovella que porta la data de 1650 , i al damunt un medalló barroc amb l'anagrama de Jesús Junt a la casa hi ha l'antiga torre, amb coberta piramidal i boniques espitlle- res d'una sola peça ; la torre recorda la seva anàloga de Blancafort del Molí i el campanar de La Doma ®. 231. Uns drets de caça A.—A 3 de les nones de desembre de l'any 1327 va atorgar-se l'establiment fet per Guerau Noguera i sa muller, a favor de Arnau Palau i de Sància muller sua, tots d'esta parròquia de La Garriga, de tota aquella peça de terra erma, que es diu lo Bosc, situat en la dita parròquia en lo lloc dit Castellar, de pertenències del present Mas Noguera, amb el pacte que se reservaren dits cònjuges Nogueras la facultat de caçar sempre i quan volguessen en dita terra, i, en cas que ell dit Palau, 0 los seus, tinguessen llicència de caçar-hi, los haguessen de donar la tercera part de la caça que hi pendrien, ara sia de auce- llets parant-hi ram, ara sien conills 0 perdius A 6 dels idus de febrer de l'any 1340, s'atorgà un altre establi¬ ment fet per Bernat Noguera, pagès i hereu del Mas Noguera d'esta parròquia de La Garriga, a favor de Ramon Castellar, nte la mateixa 6. Acte número 44. 7. Vegeu número 32. 8. Actualment, la família propietària del Mas Noguera, encara que sigui successora en línia recta dels Noguera, porta el nom de Pareras. 1. Acte número 18. 476 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA parroquia, à'una altra peça de terra, situada en el mateix paratge que l'anterior i que afionta, a solixent, amb aragall qui en temps de un pluges discorre, lo qual aragall és en mig de dos puigs de terra del dit Noguera, a migdia amb terra d'En Gener del Poy... i també se reserva lo dit Noguera, per ell, i per los seus, la facultat de poder ca¬ çar i parar rams en dita terra establerta, amb privació de que no hi 'pogués caçar lo dit Castellar sens llicència i consentiment del dit No¬ guera; i, en cas que hi caçàs, hagués de donar a dit Noguera la ter¬ cera part de la caça que hi pendria A 10 de les calendes d'octubre de l'any 1340, el mateix Bernat Noguera establí altres peces de terra, situades en el mateix veral que les dues anteriors, i amb anàlogues^ reserves del dret de caçar : l'una fou establerta a Guillem Hortolà, reservant-se el senyor Noguera una alzina que hi ha en dita terra establerta; l'altra a Gener del Poy ; i l'altra a Bernat Mascaró B. També els Noguera es reservaren drets de — caça en el vessant oriental del riu Congost. Així, en un precari fet per Bernat Noguera, pagès i hereu del present Mas de la Noguera, d'esta parròquia de La Garriga, a favor de Guillem Torra, pagès i hereu del Mas Torra, de dita parròquia, d'un iroç de terra boscosa, situat dins la present par¬ ròquia de La Garriga, en lo lloc anomenat Torra Ferran, que afronta amb lo torrent de Ferran, i d'una altra peça de terra, amb pacte que lo dit Torra, ni els seus, no puguen caçar, en lo dit Bosc ni peça de terra, caça alguna; emperò li sia lícit i permès, al dit Torra i als seus, caçar amb parany tansolament, en lo dit bosc i peça de terra, amb pacte de la caça que'n traurà parant, ne haja de pagar al dit hereu que Noguera i als seus la tercera part bé i Ilealment; retenint-se, emperò, i salvant peo a sí, lo dit Noguera, que ell i los seus perpètuament puguen caçar en lo dot bosc i peça de terra. L'acte fou atorgat a 11 de les calendes d'agost de l'any 1344 2. Acte número 20. 3. Actes -números 14, 16 i 84. 4. Acte número 6. XL. -1. Capitell procedent de La Doma [17]. — 2. Capitell procedent de can Torra de Plaça [198]. —3. Capitell procedent de can Rosselló de Munt [229]. — 4. Escut de can Caselles [194]..— 5. Escut de can Nua- lart [207]. — 6. Escut de ca NTlla [210]. — 7. Escut de can Terrés [214].—8. Escut de can Rosselló de Munt [229].—-9. Escut de can Blancafort del Molí [241] (clixés Ruaix). ARBRE GENEALÒGIC DELS NOGUERA Pere de Noguera, canonge 1, — Giralt Noguera 1282-tl295 Bernat de Noguera — Maria 2.— Giralt Noguera 1296-1327 I tl305 Bernat de Noguera tl321 3. — Bernat Noguera — Margarida 1887 4. — I 1863 Giralt Noguera 1865 Berenguer de Noguera, canonge t]328 1864-1878 5. — Marc Noguera 1421-1482 6. — Antònia Noguera — Pere Costeny, àlias Noguera 1467 1466-1479 7. — Joan Noguera 1499-1588 8. — Gabriela Noguera — Antoni Riera, àlias Noguera 1548-1552 1548-1552 9. — Miquel Noguera 1576 10. — Sebastià Noguera 1600 11. — I Francesc Noguera — Anastàsia 1629 12. — Pau I 1670 Noguera — Maria 1657 18. — Francesc I 1690 Noguera — Maria Oliveres 1724 I 11. — Jaume Noguera Oliveres — Elisabet Nualart 1759 j 1766 15.—Josep Noguera Nualart Josepa Sala 1.—Jaume Pareras Codina Josep Mas—Tomasa — 1766 16. — Francesc I 11795 Noguera Sala — 1788-1789Prat Rosa Pujol 2. — Josep Pareras Codina — Rosa Mas Parera de Pimar 1791 1791fl852 1795 I tl883 8. I |1S21 Marian Pareras Mas Teresa Oliveres Bosch 17. — Josep Noguera Prat — Maria Agustí Humet — — I 1817 de VAgusti 1817 pubillaCapítols 1839 4. I tl821 Jaume Pareras Mas 1821-1859 i Oliveres 18— Ramona Noguera Agustí — de 6 de juny 1889 — 1889 - 1848 1889-tl894 {hereu de can Mas) 19. — Ramon Pareras Noguera — Josefa Borrell Colomer 1848 I 1913 20. — Lluís Pareras Borrell — Filomena Pujol I 1988 21.—Jesús Pareras Pujol DEL PATRIMONI DE CAN NOGUERA 477 232. Quelcom del patrimoni de can Noguera NTRE les notes referents als Noguera trobem una nova comprovació de l'esglaiadora minva de població produïda per les pestilències del segle >:iv ; també en les seves terres s'aixecaven desolades les ruï¬ nes dels masos que restaren deshabitats ; vegeu les següents notes : A. — L'acte número 3 de l'arxiu de can Noguera, atorgat a 8 de les calendes dejuny de l'any 1344 és un establiment fet per Ber¬ nat Noguera, pagès i hereu del present Mas de la Noguera, a favor de Guillem Cugullada, pagès de la mateixa parròquia... d'un camp i mas dirruït. situat en lo lloc nomenat La Torra, i se diu lo camp de Paiteus..., sots domini i alou del Monestir -de l'Estany; i afronta lo dit camp i amb ses cases en aquell construïdes, a solixent amb mas, terres del dit Noguera, a migdia amb terres de Pere Joan, de dita parròquia, de alou del dit Monestir, a ponent amb los casolots del mas nomenat..., a tramuntana amb lo torrent nomenat de Artigella. B. — Més important, en canvi, és l'acte número 11, atorgat a 18 d'agost de 1552, que és una carta precària feta pel beneficiat de Santa Maria dd Monestir de Manlleu a favor de Antoni Riera, àlias Nogue¬ ra, com a usufructuari, i de Gabriela Noguera, muller sua, com a he- reua i propietària del dit Mas Noguera, de totes aquelles cases, amb dos masos, nomenats, lo un, mas del Bosc, i lo altre, mas del Soler, vui dirruïts i deshabitats, amb totes ses terres, honors i possess.ions, tant cultives com ermes, i tant en pla com en muntanya i arbres de di¬ versos géneros, que confina a solixent amb lo Puig de Rupit... a mig¬ dia amb lo torrent de Ferran, a ponent amb honors del Mas Torra, a tramuntana amb lo torrent nomenat Garriguella. ítem li fa precari de tot aquell Molí dirruït i deshabitat, i aigua de recs, irestallador de dit Molí, la qual aigua reben los dits cònju¬ ges Nogueras i tenen acostumat de rebre de la canal de Blancafort, amb tots tos drets i pertinències d\e aquella; lo qual dits cònjuges te¬ nen i posseeixen i llurs antepassats tingueren i posseïren dins la dita parròquia de La Garriga, en lo lloc nomenat, prop lo dit mas de la. Noguera. Així mateix atorgaren carta precària d'un camp, prop de un camp nomenat del Cornet; d'un altre situat en lo lloc nomenat, camp del 478 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA Prat i afronta a solixent amb la Riera del Congost... a ponent amb lo Puig de Castellar, vui nomenat lo Turó; d'un altre camp que afronta a solixent amb la dita Riera del Congost, a migdia amb la Rovira ^ del dit mas de la Noguera; i, encara, la carta precària esmenta altres béns. C. - ■ Ks interessant l'acte núm.ero 33 en el qual es conté la lli¬ cència concedida per lo Molt Il·lustre Senyor Batlle General de Cata¬ lunya a favor de Pau Noguera, pagès i hereu del present Mas Noguera, per a reedificar lo molí vell que tenia prop de sa casa antiguament, o fer-ne altre de nou; i dita llicència li concedí amb pacte que pagàs a la Batllia General, de entrada, vint sous; i de cens cada any quatre sous, pagadors lo dia present i devall escrit, amb facultat que puga pendre la aigua si i conforme ell dit Noguera ho ha suplicat. Es dita llicèn¬ cia o establiment de dit molí fariner i aigua, rebut en la escrivania major de la Batllia General de Catalunya... als 27 del mes de maig de l'any 1680. 233. Uns plets dels Noguera I. — L'acte número 47 de l'arxiu de can Noguera, és una sentèn¬ cia arbitral feta favor de Bernat Noguera, pagès i hereu del pre¬ en sent Mas Noguera, sobre la causa aportava devant lo Degà del Vallès, contra Pere Camps i Jaume Rosselló, tots pages.os d'esta parròquia, sobre lo pendre aigua eixint del Molí de Blancafort, en la qual posses¬ sió lo trobà lo dit Senyor Degà del Vallès; la qual sentència fonc publi¬ cada per /;■> dit Senyor Degà en lo Palau de la Iglesia Parroquial die Santa Maria de Caldes de Montbui, en les calendes de octubre de l'any 1337. II.Per l'acte número 8 ens assabentem d'una sentència arbitral, — feta virtut de acte de compromís, sobre' la qüestió havien tinguda en Marc Nogíiera, pagès i hereu del present Mas Noguera, de una part, i Pau Torra, pagès i hereu del Mas Torra, tots d'esta parròquia de La Garriga de part altra, en la qual es sentencia que els Noguera tinguen camí, i puguen passar amb bestiar gros i petit, per la rasa del cap de la horta de dit Pere Torra, fins al sol del torrent, i que, de aquí en avant, lo dit Marc Noguera i los seus, munten per ço del seu..., però que no tinguen camí per la porta del Mas de la Torra, amb bes- 1. Rovira és un nom equivalent a Roureda. DEL PATRIMONI DE CAN NOGUERA 479 tiar, ni sens ell, gros ni menut, ni en altra manera... La sentència fou donada a 2 de gener de 1432. Al capde dos-cents anys, a 20 d'agost de 1635 tingué lloc la restitució de lapossessió, feta per Jaume Galceran i Torra de la Riba, pagès, d'esta parròquia de La Garriga, a favor de Francesc Nogue- ra, pagès i hereu del present Mas Noguera, de dita parròquia, del pas 0 passatge que dit Noguera i sos antepassats han tingut i té vui de passar qualsevol género de bestiar per la heretat del dit Torra de la Riba, amb esta forma: Que dit Noguera lo té de passar, 0 sos .pas¬ tors, per lo torrent qui passa per les dues quintanes de dit Torra, i dit torrent dret a un forn de teules de dit Torra, i de aquí a la punta la vinya vella de dit Torra, de part de tramuntana, e de aquí fins a l'altre cap de vinya vella, que confronta, de part de solixent. amb la vinya qui és d'En Poy de Plaça de La Garriga, dret al torrent de dit Torra: de aquí dret per la vora del torrent, amunt, a mà dreta, fins que dit bestiar sia en terra, que dit Noguera té, boscoses, en la Muntanya dita Santa Margarida; per lo qual pas i possessió li d^na dit Torra a dit Noguera, per dit passatge, cinc canes de terra, de am¬ ple, ço és de cana de vint palms, barceloneses... De la qual possessió està amb sentència donada contra dit Torra, feta per lo Doctor Micçr Francesc Magarola, Jutge de dita causa; la qual possessió ha presa dit Noguera, lo dia present i devait escrit, i la hi ha donada dit Torra, 1 ha passat lo bestiar en presència del Senyor Batlle i dels testimonis... III. — A 15 d'octubre de 1760 ^ es publicà una sentència real, feta en Audiència, instant Francesc Noguera, contra Antiga Mallot la Real i Francesc Mallot, mare i fill, pagesos, senyors i possesors del Mas Mallot, tots d'esta parròquia de La Garriga, amb la qual foren con¬ demnats dits Mallots en donar i pagar cens de fruits per una peça de terra del maig de l'any 1675, Puig Castellar. I, a 24 del mes de s'atorgà una concòrdia feta i firmada per i entre Pau Noguera, pagès i hereu del present Mas Noguera, de una part,, i Francesc Mallot... de part altra, sobre de un plet i causa entre los dos vertent en la Real Audiència, a relació del Magnífic i Amat de la Real Majestat, Micer Joan Colomer, en quiscun dret, i de la Real Audiència, doctor, en i amb la qual concòrdia s'acordà que els Mallol, per dita peça de terra del Puig Castellar, paguessin la sisena part dels fruits, finides, emperò. 1. Acte número 29. 2. Acte número 37. 480 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA i extintes .les rabasses de dita vinya, la terra d'aquella ''^rnarà i per- vindrà a dit Noguera... i, encara, es resolgueren altres qüestions re¬ latives a un bosc del Puig Castellar i a una peça de terra de Pedres Blanques 234. Dels antics masos Riera, Pompià i Passola A23 de setembre de 1303 s'atorgà un establiment per Bernat de Noguera, de la parròquia de La Garriga, de Vilar, i de Sibila, sa a favor de ¡Guillem muller, de tota la borda dita de Riera, ab totes ses terres, honors i possessions... i també de la peça de terra situada en lo lloc dit de Pedres Blanques \ ítem se retingué dit No¬ guera en la dita borda que, dins catorze anys, lo dit des Vilar hagués de fer i assignar hereu seu, en dita borda, lo qual fos home propi per¬ pètuament dels hereus d'esta casa d'En Noguera. ítem se retingué que durants dits catorze anys no pogués tallar, lo dit des Vilar, en dita borda, arbres alguns, sinó amb necessitat i a obs de sa casa Més tard, de març de 1372, s'atorgà un establiment fet per a 23 I04 Reverend BernatSacavalleria, prior del Monestir de Santa Maria de Manlleu... a favor de Guillem Riera, pagès i hereu del dit mas Riera, de la parròquia de La Garriga..., d'una peça de terra dita Colltorta. A 16 d'octubre de 1375, s'atorgà un altre establiment fet per Gi¬ ralt Noguera, pagès i hereu del present mas Noguera, d'esta parròquia d)e La Garriga, a favor de Sibila Riera viuda, deixada de Guillem Riera, quondam, pagès i hereu del dit Mas Riera, de la mateixa parròquia, i de Pere Riera, de dits cònjuges fill, de totes aquelles dos peces de terra, l'una situada al lloc dit Muial, i l'altra, devall los horts del Mas Roure El pergamí de número 63, de l'arxiu de can Dachs, és una do¬ nació pura, irrevocable, entrevius, feta i firmada, als 15 d)e maig de 1433, per Constança Cases i Pompià, Vidua de Francisco Cases i filla 3. Acte número 26. 1. Arxiu de can Dachs, pergamí 96. 2. Arxiu de can Noguera, acte número 38, coincident amb el susdit per. gamí 96 de l'arxiu de can Dachs. 3. Arxiu de can Noguera, acte número 40. DEL PATRIMONI DE CAN NOGUERA 481 i hereva de Huguet Pompià, a favor de Marc Riera, prevere, de La Garriga, de tot lo mas Pompià, terres, honors i possessions; i afronta dit mas Pompià, a solixent, part amb tinguda de Jaume Olivero, de la parròquia de La Garriga, i part ah tinguda del mas Riera, a mig¬ dia, ah tinguda del mas Roure, a ponent, ab tinguda del mas Palau, i a tramontana, ab tinguda del mas Passola. A I En Noguera havia comprat a Bartomeu de desembre de 1475, Pasqual, de Corró de Vall, hereu de sa mare Elisendis, tot lo mas Passola, situat en dita parròquia de La Garriga; emperò, a 26 de se¬ tembre de l'any 1477, l'esmentat Noguera reconegué que la veritat del fet és que dita compra féu e'n nom i a obs del dit Pere Riera, i de diners propis del dit Riera... i afronta lo dit mas Passola, ab toteS ses honors i possessions juntes, a solixent, part ab honors d'En Valls de Montegües i part ab honor del mas Plans de Montegües, mitjan¬ çant lo camí mercader i de Sant Cristòfol, i migdia ab honors d'En Olivero de La Garriga, en part, i part ab honors de Jaume Palau de dita parròquia de La Garriga, mitjançant lo torrent de Oriol, a po¬ nent, ab la riera del Congost, i part ab lo camp nomenat Camppedrós, a tramuntana, ab honors del mas Figueres del Congost ^ i part ab ho¬ nors del dit mas Plans; i se té... sots domini i alou del Senyor del Castell de Centelles...; lo preu de dita venda fonc de set lliures, mo¬ neda Barcelonesa En efecte, a 8 de febrer de 1541, es féu un precari fet per lo legí¬ tim procurador de la noble Dona Toda de Centelles, viuda relicta del noble Don Lluís de Centelles, senyor i baró de Centelles, a favor de Jaume Riera, pagès i hereu del dit mas Riera, d'esta parròquia, de tot lo mas nomenat Passola, dÜrruït i deshabitat, ab totes ses terres, honors i possessions universals, situat part en la present parròquia de La Garriga, i part en la parròquia de Sant Cristòfol de Montegües, lo qual mas Passola ja tenia i posseïa dit Riera i sos antepassats... ® El pergamí número loi, de l'arxiu de can Dachs, és una venda a carta de gràcia, feta i firmada, als 21 de Juliol de l'any 1551, per Pere Pellicer i Gabriel Mas, pagesos de La Garriga, tudors i curadors 4. El Figaró ? 5. Arxiu esmentat, pergamí 48. 6. Arxiu esmentat, pergamí 46. 483 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA dels pubills"' fills de Jaume Riera, de la parroquia de La Garriga, precedint llicència de Vhonorable Jaume Illa, batlle de La Garriga, de tota la borda o mas nomenat Riera, cases, terres, honors i possessions de dita borda o favor de Esteve Torra, botiguer de panyos del mas, a lloc de La Garriga, per preu de 115 lliures barceloneses, les. quals prengué lo sobredU Gabriel Mas... de manera que el mas Riera se termina a solixent, ab honor del mas Olivero, part, i part ab honor del dit Gabriel Mas, que fou de pertenències del mas Riera, a ell ve¬ nuda a carta de gràcia per dit Jaume Riera, a migdia, ab honor del dit Olivero, mediant un torrent que allí passa... Encara avui en aquell paratge poden veure's les ruïnes de l'antic mas Riera. Es té notícia d'una sentència per la real audiència feta, ab la qual condemna, als hereus del mas Riera, a pagar 32 sous i una cortera i mija de forment, a nuda percepció, als hereus del mas Noguera; i condemna als hereus del mas. Noguera a pagar dos sous, ab ferma i fa- diga, que vol dir senyoria directa, als hereus del mas Riera. Féu-se publicar dita sentència a quatre del mes de maig de 1581 235. Les recents adquisicions del patrimoni de can Mas i d'altres segle XIX conduí a un considerable augment del patrimoni de L Noguera, mitjançant dos successius matrimonis ; en canvi fou can també en el segle xix quan vingué a perdre's el cognom dels No¬ guera ; en efecte : d'abril de 1817 s'atorgaren capítols matrimonials entre l'hereu A 9 de Noguera, Josep Noguera Prat, amb la pubilla de la casa Agustí de can Tagamanent, Na Maria-Rosa Agustí Humet ; per a calcular la impor¬ tància d'aquesta última heretat basti dir que la seva extensió superficial Sobrepassa de molt la xifra de cinc-centes quarteres ; la successora uni¬ versal d'ambdós consorts fou la filla llur, anomenada Raimunda No¬ guera Agustí. 7. Hauria de dir pupils. Pupil, del llati pupillus indica la persona sub¬ jecte a tutela. Pubill, derivat del femení pubilla, és el que entra en una casa per matrimoni amb la pubilla. 8. Arxiu de can Dachs, Llibre estret, full 11. DEL PA T R I M O N I DE C A Ef N O GU E R A 4M Aquesta pubilla va mullerar-se aiub I'hereu de can Mas, Jaume Pareras Mas, mitjançant capítols matrimonials atorgats a 6 de juny de l'any 1839. Els documents de la casa diuen que l'heretat de can Mas s'integrava de dos antics masos anomenats Mas Sobirà i Mas Jussà, amb les terres que els enronden, que amiden aproximadament unes cent setanta-quatre quarteres ; hi havia també aquella altra casa anome¬ nada Pareras i Codina, situada en dl·lta parròquia de La Garriga, -vul¬ garment dita Gallicant, amb les terres anexes. A tall de curiositat esmentarem ací que de l'amo de can Mas, en 1821, l'inventari dels béns relictes s'enumeren, entre moltes altres en coses, les següents: ítem altra caixa ab pany i clau i dins ella la roba del port de dit difunt son sogre que consisteix: quatre camises bri, dos calces vellut, dos armilles vellut, dos jecs vellut; d)os parells mitges, lo un estam, i la altre seda; uns calçons, dos parells sabates ab dos parells civelles plata; dos rets, dos gorras, un sombrero i un gambeto panyo tot usat. Lapintoresca masia de can Mas, enfilada a mig aire de la serra, té al davant un pati, tancat per una porta, sobre la qual sembla poder-se llegir : AÑO 1724 DEL MAS ; la porta principal de la casa llueix, dintre d'un rectangule, les inscripcions IHS MAR-IOA-MAS-1517 en un rellotge de sol sembla haver-hi la data de 1710 ; i en una altra finestra hi ha, encara, aquesta inscripció : i8to5. Les quatre cases esmentades : Noguera,Agustí, Mas i Parères, coincidiren en un sol titular, Ramon Pareras Noguera, fill dels esmen¬ tats Jaume Pareras Mas i Raimunda Noguera Agustí. Recentment la masia de l'Agustí sortí del patrimoni de can Noguerra ^ 1. Equivalent als anagrames de Jesús i de Maria i al nom de Joan Mas ; any 1517. 2. Totes les notes documentades d'aquest número les hem extret de l'ar- xiu de can Noguera. 1-38 C A P í T O L Q U A R T La constel·lació de Blancafort 236. De Blancafort del Molí. — 237. Del Molí de Blancafort. — 238. Els Blancafort adquiriren la Passola i el mas Riera. — 239. Ca» tolicisme a ultrança. — 240. La capella de Blancafort. — 241. De l'arqueologia de Blancafort. — 242. De ca N'Oliveres de La Garriga. — 243. De can Blancafort a can Dachs. 236. De Blancafort del Molí Hem trobat referència que el 4 d'octubre de 1364 els Blancafort confessaren pagar al prior de Sant Miquel del Fai un cens per raó de la peça de terra dita Cogullada o Ses Oliveres Hem vist pergamí del 4 de novembre de 1434 en què Guillem un de Blancafort i Eidàlia, cònjuges, de la parròquia de La Garriga, creen un censal Però la sèrie ininterrompuda de documents de la casa co¬ mença amb un Precari fet per lo Il·lustre Senyor Comte de Centelles a favor de Pere Blancafort, pagès i hereu de la present casa i mas de 1. Referència del llibre de de l'arxiu de can Dachs, pàgina 100. notes De l'arxiu de can Dachs, ben conservat i ordenat, ens hem valgut d'una Rúbrica de notes i calendaris de actes de la casa i heretat de Blancafort del Moli, d'esta parròquia de Sant Esteve de La Garriga, feta per Jaume Blanca¬ fort, pagès i hereter del dit mas de Blancafort del Moli, als 11 de maig de 1690; d'un interessant llibre allargat, del segle xviii, amb moltes anotacions de molt distint contingut, que sembla iniciat per Antoni Joan Blancafort, però amb anotacions del seu fill, i d'altres, el qual llibre, en el successiu l'ano¬ menaren Llibre estret; d'un llibre de Notes on s'extracten tant els documents de l'antic arxiu de Blancafort, amb referència a l'esmentada Rúbrica, com els de l'antic arxiu de ca l'Oliveres ; i d'una llibreta. Genealogia de les cases Blancafort del Moli, Oliveres i Avançà, ordenada a primeries d'aquest segle, per Salvador Dachs Pous. 2. Aquest pergamí constitueix les cobertes de l'esmentada Rúbrica. (R[MdcB2lulainaxeo4céf)s1í.rt] dtovreela La2. [N2dto3ogcu0reaei]r'na. L1.vae-la XLI. LA C O N sr EL LAC I Ó DE BLANCAFORT 485 Blancafort, vui dit del Molí, d'esta parroquia de Sant Esteve de La Garriga, Bisbat de Barcelona, de tot lo present mas de Blancafort, si¬ tuat en dita parròquia, ah totes ses coses, i també de tota aquella borda, 0 Mas, nomenat del Forn, ja aleshores derruït, ab totes ses terres, ho¬ nors i possessions cultives i ermes, tant camps, com de vinya plantades, 1 tant en muntanyes com en plans., boscs, garrigues, prats, aqüeduc¬ tes. i un molí, ab rec i sota-rec, que és en lo dit mas, i una altra peça de terra que afronta a ponent ab lo camí reial, per lo qual se va de Vic a Barcelona, mitgençant lo marge gros; totes les quals terres i coses té i han tingut sempre de temps antic los hereus d'esta casa de Blanca¬ fort sots domini i alou de dits senyors comtes de Centelles a cens ànnuo âe sixanta sous i quatre diners de moneda barcelonesa, pagadors lo dia 0 festa de Nadal; és de notar que les terres del dit mas del Forn que afrontava a migjorn, part ab lo puig nomenat de Pedres blanques., i al nord, part ab lo torrent de la Albudega, que baixa a la riera del Con¬ gost, foren establertes en part als Blancafort i en part als Lledó ; el precari va atorgar-se el 25 de gener de 1488 El mateix dia el comte de Centelles, que era lo Noble Don Guillem Ramon de Centelles, establir a favor del dit Pere Blancafort les va peces de terra devall escrites que foren del mas Pi, derruït e inhabitat, part ne posseeix lo dit Blancafort i part lo hereu del mas Lledó; legí que posseïen els Blancafort eren la Perellada ^ que afronta a solixent ab lo rec MoUnar, vulgarment dit de Blancafort, i una altra peça de terra situada en lo lloc dit Moranta. Es de notar que el 23 d'abril de 1579 va autoritzar-se altro precari fet per lo legítim procurador del dit Senyor Comte de Centelles, no solament de les dites terres de Blanca¬ fort, Forn i Pi, sinó també del Molí de què després parlarem i de la Passola ®. Ultra això, tenim notícia d'un concanvi i permuta per i entre Pere Rosselló, de Munt, hereu i propietari del dit Mas Rossó d'esta par¬ ròquia de La Garriga, d'una part; i Sagimon Blancafort, pagès i hereu del present Mas de Blancafort de dita parròquia, de part altra; en virtut de la qual el primer cedí al segon tot aquell seu mas nomenat Rossinyol, junt amb una peça de terra, al dit Mas unida, situat tot en dita parrò- 3. Arxiu de cau Dachs, pergamí número 24 4. Una parellada és el tros de terra que pot llaurar un parell de bous en un dia. 5. Arxiu de can Dachs, pergamí número 19. 486 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA quia, afrontant a migdia ab lo torrent dit de la Albudega, i a pcnent amb terres de la parròquia de Montmany ; En Blancafort cedí a En Rosselló una peça de terra situada en dita parroquia en lo lloc dit Fer¬ ran. Va atorgar-se el 8 de desembre de 1521 237. Dei Molí de Blancafort Hem vist referència que a 6 de les calendes d'octubre de 1297 En Bernat Palau establí les aigües abans era d'En Palau per al molí de Blancafort, que El 18 d'agost de 1492 s'atorgà un establiment fet per Jaume Cassart, àlias Palau, d'esta parròquia de La Garriga, a favor de Pere Blanca¬ fort, pagès i hereu del present mas de Blancafort, de tota aquella peça de terra, situada prop de lo mas Blancafort i prop lo molí de. Blancafort, en la dita parròquia; i se té sols domini i alou del senyor del Castell de Centelles, ce cert anuo cens: i afronta, a solixent, ab lo camí real, a migdia, part ab lo dit camí real, i part ab honor del dit Palau, a ponent ab honor de dit Palau, mitgençant un camí, i part ab termes posades prop lo molí del dit Palau; a tramuntana, ab lo dit Blancafort i ab termes allí posades per lo batlle i prohoms de La Garriga El 3 de desembre de 1520 s'atorgà un establiment, fet per Esteve- Jaume Palau, pagès i hereu del mas Palau d'esta parròquia de La Gar¬ riga, a favor de Sagimon Blancafort, pagès i hereu del present mas de Blancafort... de tot aquell molí derruït, blader junt amb una peceta de terra en la qual lo dit molí està construït...; el qual molí se té per lo Senyor Comte de Centelles, a cens de 2 quarteres de forment, les quals se encarregà pagar dit Palau, pero imposà, ab dit establiment, 2 quarteres de forment, de censos, pagadores per lo hereu Blancafort Més tard, el 22 de desembre de 1670, els dits censos, Josep i Maria Illa i Palau los veneren primerament a carta de gràcia a Pau-Joan Blan¬ cafort, per preu de 65 lliures... i després, als 10 de gener de 1702, se 6. Arxiu esnieiitat, pergamí número 02. 1. És una nota de la llibreta de la Genealogia de l'arxiu de can Dachs. 2. Arxiu de can Daclis, pergamí número 21. És de notar ací la inter¬ venció del batlle i prohoms de Éa Garriga en la delimitació de finques. Ve¬ geu Font Rius, Los Orígenes... i 3. És dir : per a moldre blat. a 4. Arxiu de can Dachs, pergamí número 31. LA CONSTEL·LACIÓ DE BLANCAFORT 487 veneren a Francesc Blancafort del molí, lo dret de lluir i quitar lo dalt dit cens de 2 quarter es de forment El 30 de marçde i6ai s'atorgà una confessió feta per Antoni Joan Blancafort del Molí, pagès i hereu d'esta casa, al Molt Il·lustre Batlle General de Catalunya, que, en virtut de precari a dit Blancafort fet per dita Batllia General, ah acte rebut per los escrivans de dita Batllia, a 2 de setembre de 1616, té i posseeix, conforme sos antepassats han posseït de temps antic: i. La facultat d potestat de pendre aigua de la riera del Congost i de la riera vulgo dita de Vallivert, la qual baixa en lo rec monar; 2. I facultat i potestat âe prendre aigim del torrent 0 font, vulgo de Cabrafiguera, i vui de Casa d'En Riera, a obs de regar lo mas nomenat Riera, la qual aigua baixa de la font d'En Olivero, de la dita parròquia; 3. I també un molí seu, situat en dita parròquia al costat de les cases de dit Blancafort, ab dos rodes i demés aparatos. I que dites té per lo Sereníssim Senyor Nostre Rei i per totes les coses laSenyoria de son Batlle General de Catalunya, i sots domini de sa Majestat, a cens de ires sous cada any, pagadors lo dia de Nadal Segons del Llibre estret de l'arxiu de can Dachs, als 31 unes notes juliol de l'any i6g8 és lo acte de la obligació d'En Caselles de mante¬ nir lo rec i resclosa del terme de La Garriga, per quatre mesos lo aruy, i fora. Del 8 de desembre de l'any lòçg és lo acte de concòrdia entre el terme de La Garriga i la casa d'En Blancafort, de haver de mantenir lo rec i resclosa. 238. Els Blancafort adquiriren la Passola i el mas Riera el tuada posseïen jala, qual CONSTA que el 23 d'abril de 1579 els BlancafortPassola, parròquia, en lo lloc nomenat la en dita sotsi¬a aquella peça de terra domini del comte de Centelles, tota en antigament era edificat lo mas Passola de dita parròquia, de divuit quarteres de sembradura, a la mesura de Granollers, poc més o manco, ab tots los drets de aquella i ab arbres de diversos géneros que allí són i seran; i afronta a solixent ab la terra del mas Riera, mitjançant lo tor- 5. Arxiu esmentat, pergamí 19. 6. Arxiu esmentat, pergamí número 30. 488 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA rent que allí és, a migdia i ponent ab lo camí real que va de a Barcelona, a panent ab honor d'En Mas \ A de desembre de i6o¡ Jaume Riera, negociant, ciutadà de Bar. 20 celona, creà un censal de loo lliures ; a 24 d'abril de 1606 l'esmentat Riera atorgà venda a carta de gràcia a Pere Pau Blancafort, pag^s i hereu del present mas de Blancafort, de tot lo mas Riera., de 12 quar. teres de sembradura, alou de dit Jaume Riera, venedor... i de totes aquelles dos peces de terra de tinència de vuitanta vessanes. de terra, de preu de mil lliures monedki barcelonesa... i de part del preu de dita compra se encarrega a pagar lo dit censal de cent lliures... i un altre censal de preu 365 lliures que dit Riera debia prestar a Sebastià Martí, negociant ^ A 14 de maig de 1609 hi hagué una concòrdia feta i firmada per i entre Jaume Riera, causídic, ciutadà de Barcelona, i natural de la par¬ ròquia de La Garriga, i oMm senyor útil i propietari del mas i heretat dita d'En Riera de dita parròquia, i Pere Pau Blancafort, pagès de dita parròquia i vui senyor útil i propietari i posseïdor del dit mas Riera, per raó de venda a carta de gràcia, de una part; i Gabriel Oliveró i Pere Pau Oliveró, son fill, pagesos i hereus del mas Oliveró, de dita parrò¬ quia, de part altra, sobre la lita ^ i causa vertent en la Real Audièn¬ cia..., en la qual transigiren els drets llurs sobre les aigües del toirçnt de can Valls, de manera que, cada setmana, dos dies i una nit podrien regar els Blancafort, i els dies restants podrien regar els Oliveró A I de febrer de 1622 s'atorgà una venda perpètua feta per Jaume Riera, olim negociant, i vui notari, ciutadà de Barcelona, a favor de Antoni Joan Blancafort, pagès i hereu del present mas Blancafort, de tot lo "fus luendi", facultat i potestat de lluir, redimir i quitar tot lo seu mas nomenat Riera, situat en esta parròquia de La Garriga... ab altres masos a ell units i junt ab dos peces de terra unides... si¬ tuades... en la partida vulgo dita de Vallivert i la Passola; lo qual mas Riera i masos a ell units se tenen per pur, libero ® i franc seu de dit Riera i conté en sí, entre terra cultiva i erma i boscosa, dotze quarteres de sembradura de forment, poc mes 0 manco, ultra les esmentades vui- 1. Arxiu de can Daclis, pergamí número 19. 2. Arxiu esmentat, pergamins números 38 i 39. 3. Del llatí litis, qüestió judicial, plet. 4. Arxiu esmentat, pergamí número 91. 5. És a dir : lliure. LA CONSTEL·LACIÓ DE BLANCAFORT 489 tanta vessanes; lo preu de la present venda de dit "jus luendi" jonc de. cinquanta lliures ®. A de desembre de 1649 va signar-se l'àpoca i definició., a favor 2 de Pau Joan Blancafort d'aquell censal de cent lliures constituït el 1605, i computat com a part del preu de la venda de l'any 1696. 239, Catolicisme a ultrança Els l ibres de notes particulars demostren l'autèntica pietat que es respirava el següent el segle xvii en tots els moments de la vida. Vegeu en botó per a mostra, pres del Llibre estret de l'arxiu de can Dachs : A10 de novembre, any 1611, nos esposàrem jo, Antoni Joan Blancafort del Molí, ab Maria Pellicera, tots de La Garriga; en lo nom del Senyor sia, i per molts anys, per més servir-lo. Les fundacions pietoses eren cosa ben freqüents. Així, a 10 de ge¬ ner de 1623, s'atorgà lo acte de una capellanía que jo, Antoni Joan Blancafort, he fundada en la isglésia de la vila de Granollers, a invo¬ cació de Sant Esteve, que és lo altar major de dita isglésia.. reservant- me jo donador, i mos descendents, el dret de patronat de dita capellanía; i ara, de present, la presento a Jaume Blancafort, estudiant, germà meu, i ab la qual capellanía consigno desset lliures de pensió..., que es co¬ brava per raó d'un censal de 340 lliures, que Pere Pau Blancafort, en lo cel sia, havia esmerçades. Més tard, a 24 de gener de 1625, consta ja que Mossèn Jaume Blancafort, prevere, obtenint la capellania segona, sots. invocació de Sant. Esteve, de la vila de Granollers, firma àpoca de la dita pensió La virulència de les sectes protestants i la convivència amb els jueus falsament convertits, havia estimulat el zel de la unitat i puresa de la fe. Una de les seves expressions fou el Sant Ofici o Tribunal de la Inquisició, que aleshores actuava amb la col·laboració dels fidels, els quals àdhuc consideraren honor el fet d'ésser familiar de la dita ins¬ titució Així, Antoni Joan Blancafort escriu: les cases que estan en- 6. Arxiu esmentat, pergamí número 40. 1. Llibre estret,, full 12 i pergamí número 29, de l'arxíu de can Dachs, 2. Da institució dels familiars era una mena de policia de la Inquisició. Per a comprendre les expressions que segueixen basti dir que, en altres llocs, als jueus convertits falsament se'ls anomenà marrarlos. Bernardí Llorca, Manual de Historia Eclesiástica, Barcelona 1942, pàgs. 516 i següents. é90 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA facionades.^, vénen del llinatge de jueus., o de la sang gossa., són les o següents, jo anant àb un comissari del Sant Ofici, que prenien tes¬ que timonis, ho trovàrem lo any 1622... però solament esmenta dues cases de La Garriga A II d'Abril any 1624 trovaran una àpoca con los familiars del Sant Ofici pagaren lo cor onatge 0 fogatge al rei; i eren familiars: An¬ toniPalau, de La Garriga, i Pau Bosquets', i jo, Antoni Joan Blanca¬ fort del Molí, tots de la parròquia de La Garriga; i Pau Busquets i Toni Palau pagaren cada u desset reals; i jo, dit Blancafort, pagí tant solament reals, per estar en alou del comte de Centelles; i dita set àpoca nos féu fer lo Senyor Doctor Francesc Domènec, rector de Gra¬ nollers, comissari del Sant Ofici 240. La capella de Blancafort Heus ací relatada breument la humil història d'aquesta capella : En temps de Pau Joan Blancafort i Jaume, son fill, als quatre d'agost 167b, s'en va a la capella i se beneí dit dia, de Sant Domingo; beneí capella, campana i vestiments de dir missa; la beneí fra Jacinto Albareda, religiós, caputxí, gordià dfe Monticalvari, portant ell la lli¬ cència del bisbe; i visitada per lo senyor rector de La Garriga, per orde del senyor bisbe; s'és feta dita capella ab breu del Papa, ja està en casa; la comencí lo any 1674 fins sobre lo portal, lo any 1675 fins a la teulada, lo any 1676 la cobrir en, i la beneïren per lo dit dalt dit, tenint jo- 64 anys, i mon fill Jaume de trenta i 4 anys. Costa dita capella, sens la fusta, obra cuita, cals, que jo m'ho te¬ nia, i la despesa dels oficials i manobres: L'os serradors, 20 lliu¬ sens res; mestre de cases, 12 lliures; fuster, 13 lliures; mestre de cases, 13 lliures; mestre de cases, 14 lliures, 10 sous; fuster, 4 lliures, 10 sous; per tela de amits i estovalles, 7 lliures, 10 sous; casulla, 11 lliu¬ res., 10 sous; per la benedicció de la capella, missal, calze, patena, 52 lliures; per la campana, 23 lliures; lo pàlit, 7 lliures, 5 sous; puntes de les estovalles i demés, 3 lliures; les estovalles per cobrir l'altar, 6 3. Vol dir infeccionades o infectades. 4. Referint-sé a una casa de Montmeló, diu que se enjacionà lo any de 1615 que casà, a casa. En Farell, cognom d'un jueu. 5. Arxiu de can Dachs, Llibre estret, fulls 30 i 102. LA CONSTEL·LACIÓ DE BLANCAFORT 491 lliures; la llicència i breu del Papa, 23 lliures; los jornals, dels mano¬ bres, ab tot, l'J lliures, 6 sous; los golfos, tencadura, balda, martell i anella, 5 lliures, 12 sous; los claus o clavó de dita capella 8 lliures, 10 sous; cinyell costa 14 sous; los ferros del faristol i reixa, 4 lliu¬ res, 10 sous; lo quadro gros de Maria Santíssima, 40 lliures; tot junt, ab diners, munta: 28g lliures, j8 sous. La atràs dita de Nostra Senyora dels capella és nombrada apellido Misteris Corroborava aquesta afirmació la Consueta de l'any 1699 ^ on es parlava que la capella de Nostra Senyora dels quinze misteris és cerca Blancafort. Abans de la darrera guerra, en dita capella, en un senzill retaule, que recordava les capçaleres dels llits d'Olot, hi havia pintada, al centre, la figura de la Mare de Déu del Roser i al voltant els quinze misteris del rosari ; portava la data de 1700 i la firma : Borrell. En la restauració de després de la guerra s'hi ha ins¬ tal·lat, en una fornícula, una imatge de la Mare de Déu del Roser. La capella camperola de Blancafort està ben situada en la cruïlla de l'antic camí reial amb el que davalla cap a la masia de Blancafort. En la pedià del dintell de la capella hi ha esculpit l'escut de Blanca¬ fort i la inscripció: A N I 1674 PAU JOAN BLANCAFORT. En la finestreta que mira a migjorn es llegeix la següent : 1675 PAU JOAN BLANCAFORT. 241. De Tarqueologia de Blancafort roda de moH i sobre es troba sobre la porta una testa humana ; car d'ella principal de en un que inferiors de la finestra principal i sobre la porta d'entrada a la cape¬ d'una rt és l'eésstelsilitzacidosmotiuó angles SEMBLA que 1 escut de la casa de Blancafla omasia, lla ; en aquest darrer lloc la testa és alada. El conjunt de les edificacions de Blancafort, quelcom complicat, és de les coses més típiques, de La Garriga. Ultra la capella, i alguns finestrals esporàdics, ben interessants, hi ha quatre edificis a remar¬ car : I. La vella torre de defensa, no molt alta, coberta per una teulada piramidal, pariona de les de can Noguera i La Doma. — 2. El 1. can Dachs, Llibre estret, fulls 75 i 76. .A.rxiu de 2. Desapareguda en'l'incendi de l'Arxiu Parroquial; ■493 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA -veil molí, què presenta una porta rectangular amb antigues mènsules i una vella finestra amb marc de pedra picada. — 3. La masia, en la façana de la qual és de remarcar, a part de l'escut de la casa, la fines¬ tra del mig, que és canopial, i té un dibuix molt original ; les finestres laterals presenten uns ornaments horitzontals ; en una finestra, que foll transportada al costat de la porta principal, hi ha l'anagrama de Jesús ; la casa té un celler, amb arquitectura ben interessant. 4. Per •— mitjà d'una escala exterior, resguardada per una muralla amb espit- lleres, es puja al pis principal de la gran casa nova, deshabitada. És ben de noiar com s'ha perpetuat i encara és viva aquesta dar¬ rera denominació. Sobre una de les finestres de la casa nova es llegeix -una inscripció diu així: f IHSI PAU 10AN BLANCAFORT que 1646. En una altra finestra es llegeix també la data de 1646. La tra¬ dició de la casa assegura que fou cremada pels francesos, potser perquè Tiavia servit de lloc de resistència. En els marcs de les finestres encara es veuen clars senyals de l'incendi. 242. De ca N'Oliveres de La Garriga Del vell casal, avni dia conegut per can Dachs, en altre temps va dir-se'n ca N'Oliveres. Sembla que els seus antics propietaris provenien de ca l'Oliveres de Montmany. En l'edifici actual és de notar la seva façana amb sis finestrals amb marcs de pedra picada i una bella portalada amb amples dovelles. El pergamí de número 34, de l'arxiu de can Dachs, és un esta¬ bliment fet, als 9 à'agost de 1519, per Pere Rosselló de Munt favor a de Jaume Oliveres, de un pati de terra, de mitja quartern de sembra¬ dura, i és lo sitial de la casa dita d'En Oliveres, del carrer de La Garriga. El pergamí de número 41 és una venda a carta de gràcia Jeta, al 24 de març de l'any 1522, per Esteve Riera, a favor de Jaume Oliveres, de una peça de terra 0 partida, dita la Passola. El pergamí de número 31 és un establiment fet als 10 de març de 1594, per An- tich Roca i Planell, pagès de La Garriga, a favor de Miquel Oliveres, també pagès de La Garriga, de un tros de terra erma, de 3 quarteres de sembradura. El pergamí de número 32 és un establiment fet als 14 de setem¬ bre de 1617, també per Antic Roca i Planell a favor del Senyor Ca- LA CONSTEL·LACIú DE BLANCAFORT 493- nonge Antic Tomàs Oliveres tudor i curador dels fills i hereus de Miquel Oliveres, d'altres dues peces de terra. Es ben interessant de comprovar com la minoria d'edat dels hereus Oliveres no va menar a. l'esfondrament de la casa, com en altres masos s'és vist, sinó que, gràcies a la cura d'un oncle canonge, encara varen arribar a major edat amb el patrimoni acrescut. Vegeu, si no, la següent història : Bernat Torrents, botiguer de panyos, de la parròquia de La Roca,... morí intestat i sens successió i sos béns, com a vacants, foren aplicats al real fisc; i,- dit Bernat o Benet Torrents fos germà d'Angela, com muller de Pere Oliveres; i Miquel Oliveres i lo senyor canonge Oliveres fossen germans, i fills de la dita Angela i Pere Oliveres, i aixi, de la parentela del dit Bernat o Benet Torrents.; per çò, se oposà lo dit canonge Oliveres i demanà que los béns de Benet Torrents fossen restituïts a ell, dit canonge, com a curador dels fills de Miquel Olive¬ res; per çò, als 13 de maig de l'any 1612, fonc l'universal heretat i' béns del sobrereferit Benet Torrents adjudicada, ab plenitul de drets, al dit canonge Antic Tomàs Oliveres, i als pubills, o pupils, fills de Miquel Oliveres, "in stirpes" I encara, el pergamí de número 10, és una venda per execució de Audiència, precedint los requisits del legítim subast, feta i fir¬ la real mada, als 17 de març de l'any 1621, per Joan Marquès, mer executor i postor favor de Pere-Pau Oliveres, pagès de La Garriga, de¬ final, a ia casa Malloles de la parròquia i heretat i drets del mas nomenat mas de Sant Sadurní de La Roca... la qual venda fou feta a instància de Pere Leotart, sastre, de la vila de Granollers, procurador del canonge- Antic Tomàs Oliveres, tudor i curador dels fills de Miquel Oliveres, i també procurador, aquell, de Pere-Pau Oliveres, per un crèdit que los dits Oliveres temen, de 50 lliures, en i sobre los béns d'Antiga Malloles. El pergamí de número 30, és un establiment fet als 11 d'abril de 162g, per Joan Nualart, hereu del mas Parer de La Garriga, a favor de Pere-Pau Oliveres de una peça de terra, de sembradura 8 quarte- res, de pertenències del dit Mas Parer; i se termina a solixent, ab honor aleshores del dit Nualart, estabilient, mediant un rengle d'Oliveres, a migdia ab un hort que posseïa Sebastià Puig, ferrer, mediant lo camí 1. Havia estat Rector de Sant Feliu del Recó. Fou canonge de la catedral de Vic. A 6 de febrer de 1636, encara adquirí un censal. 2. Arxiu de can Dachs, pergamí núm. 109 i actes que l'acompanyen. CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA que va de La Garriga a Samalús ^, a ponent, ah honor o ah lo hort de detrás casa Oliveres, i, a tramuntana ab honor dels hereus de Ja¬ cinto Pellicer ^ ; i dita peça junt ab tot lo Parer, se té en alou mas del Prior de Sant Miquel del Fai, a prestació d'uns censos ; i als i6 d'agost de 1638 Joan i Jaume Nualart, pare i Jill, establiren a Pere- Pau Oliveres, tot lo mas Parer, a cens d'una tassa de aigua i 2;¡i lliu¬ res d'entrada. A 22 de setembre de 1703 s'atorgà un establiment fet per la Bat- llia General de Catalunya, a favor de Jaume Oliveres, de la aigua de la Font de la Cova i de les Toies. Amb aquest Jaume Oliveres Vila¬ nova s'extingí la línia recta masculina de ca N'Oliveres. La seva filla ipubilla, Margarida Oliveres Torra, casà, a 11 de maig de 1694, amb Francesc Blancafort del Molí, i els descendents llurs uniren les dueS cases. 243. De can Blancafort a can Dachs La gran època de Blancafort del Molí fou en el segle xviii. En pri¬ lloc. En Jaume Blancafort Oliveres, com a hereu de la seva mer adquirí ca l'Oliveres de La Garriga, en morir la susdita se¬ mare nyora a 5 de juliol de 1709 ; i com a hereu del seu pare, en morir aquest a 14 d'octubre de 1734, adquirí el mas Blancafort, restant des d'ales¬ hores, de dret, en poder d'unes mateixes mans les dues propietats. Sembla que el seu germà Miquel Blancafort i Oliveres, en casar-se amb Maria Castanyer, a 23 d'abril de 1747, Jundà la casa o Jamília dita Claricia, en la plassa de la iglésia nova. A Jaume Blancafort Oliveres succeir-lo, a 3 de maig de 1749, va la seva filla Margarida Blancafort Llança, la qual — ultra dos fills que foren sacerdots, un d'ells beneficiat a Santa Maria del Mar, de Barcelona tingué un fill que fou nomenat lo magnífic Jaume Vilar — Blancajort; i aquest contragué matrimoni amb Teresa Argila Avancé, la qual era pubilla de l'antiquíssima casa de l'Avancó Es de notar 3. L'actual carrer de vSanralús. 4. On actualment estan emplaçades l'església parroquial i la plaça. 1. L'interessantíssim arxiu d'aquesta casa es conserva avui formant de l'arxiu de Dachs. Hi ha un llibre : Rúbrica can part dels instruments en pergamí propis de la casa i mas Avanço de ha parròquia de Santa Maria de bisbat de Vic... El document més antic és Tagatnanent, de l'any 1023 ; i en segueixen 5 més del mateix segle xi. OAlnitvice-Tromsàs canoge 162-163, C a s t n y e r Caterina Vales VJielarnònoivma PdTlaoeçra MBlaanrci—fort C(lafucrntacdinà) MBioqugelat dRLTooreacenlts, Vilanov LBdlobroegati Tagmnet) Maria 1747 DCIGLDANCD'MOREHVNOASESLÍ, — Miquel Dailcahsr CDaaschs +1925 1573 JOoliaven—rs 1601 1638 1703 167-tl09 V OJlaivnermse OPleivre-J—roasn AOnligvee—rlas OPleivre-rasn OJliaven—rmse OMlivaergrisd Llanç SdEVasiepnlaotnra, 1754 AAvarngciéla dld('vpAauenebióla tl850 tl81 O l i v e r s 1894 Pau Maria 159- 2 S a l v d o r I1501 I1547 - M i q u e l I 1594 I 1529 j 1670 1750 Per +PBogonnysà 19 CRoaliecth Gduerb - ■{-1760 de Marg ida — — — — — — 8. 1942 7. 1825 6. 4. 1. 2. Pau 1694 Molí Molí DMeasrivnlgàc PDJDoarecssvh—ietla,rp 1789 Teresa 1764 1859 Joaquima Blancfort prev Maria Janme 1623-25, ldjd1'uaenenyy dBJlaaenucmfoert dBMlaanregcfoidrt BV1la2.n—ciJlafanomrter AVRragiml—ialoanr VMariil-Taers VDPaielcarhrs PSDaaolvcuhdosr DDRaaaccmhhossn f l 7 4 9 " 1 - 8 0 6 tl784 fl857 fl896 -¡198 capítols I I 1729 1695 I 1740 1776 I 1803 I 1827 I 1861 1909 DEL 10. — — 11. — 13. 14. — 15.— 16.— 17. — Eulai BDLGAENNCFAOLÒRTIC MdBlaenoclfoírt OMduBiltaèoner—clafíort FMdraBnlcaoeens—clfíort BMdBelanenoc—ltfaoírt CdMaBtlaenoerci—nlfoírt PMedBlaliacoenrc—lífort TBMdeBalarnoebsc—lfoírt MMdBlarneoi—csfloírt MdBlaoenclfíort dValgorreucinto ARBRE Guilem 1. — I1434 Per 2. — M M dBi 60 Segimon tlI 1I 1474 q l au eo nec 490 1I563 1486 —lla f í o r 3. t ( Segimon •— p e m o r t 1520) Fer 4. — Itl579 Per-au 5. — j 1594 I 1594 6. — I 1612 l d i lnc ac ao es pv a ) tl620 Antoi-Ja tl630 Pan-Jo tl67 d{consetru 8.—Janme tIl693 Frances tl734- 7. — 1638 9. — P o n s 1667 Dachs Antoni 186-|189, LA C ON S T E L LACIO DE BLANCAFORT 495 queel magnífic Jaume Vilar i Blancafort morí a 20 de desembre de 1784, a l'edat de trenta-quatre anys, havent tingut, del seu matrimoni amb la pubilla de l'Avancó, catorze fills, el més petit dels quals nasqué pocs dies abans de la mort del seu pare. Va succeir-lo Ramon Vilar Argila, el qual morí a 10 d'abril de 1903, deixant solament una nena de tres anys anomenada Maria-Teresa Vilar i Desvilar ; la qual, a l'edat de vint-i-cinc anys, en 1825, casà amb Josep Dachs Prat, fadristern dels Dachs de Gurb. Completarem aques¬ tes notes dient que un nét llur, anomenat Antoni Dachs Pous, nascut a 10 d'octubre de i860, cursà la carrera eclesiàstica ; fou rector de Vall¬ gorguina, on morí assassinat en 1898. Sembla que l'assassí era un desequilibrat que se sentí contrariat pel compliment dels deures parro¬ quials del bon senyor rector Un germà d'aquest, anomenat Josep Dachs Pous, fou rector de La Roca i morí a La Garriga a 18 de gener de 1932 2. Les notes d'aquest número són tretes, quasi exclusivament, de l'es¬ mentada Llibreta Genealogia de l'arxiu de can Dachs. 8. I,a família Dachs continua actualment el nom i la tradició de la casa. 1-39 CAPÍTOL CINQUE D'altres antigues masies del terme 244. Vells documents de can Pellicer. — 245. L'edat d'or dels Pellicer. — 246. Dels béns del rector mossèn Jaume Pellicer. — 247. Can Pelli¬ cer es transforma en can Cors. — 248. De can Cors fins als nostres dies. — 249. De can Parera de Pimar. — 250. Dels masos Torra de la Riba, Olivero, Lledó i Palau. 244. Vells documents de can Pellicer ^ El dia 7 de l'uliol de l'any 1381 Huguet de Burriana, agricultor, ciutadà de La Barcelona, i oriünd de la parròquia de Sant Esteve de Garriga, dóna a Pere Pellicer, de dita parròquia de La Garriga i a Na Constança, esposa seva i germana de Na Sibila, muller meva... tota la borda meva, anomenada de Burriana de dalt, amb les seves cases, i amb una peça de terra, en la qual fou edificada i cons¬ truïda dita casa amb les oliveres, figueres ^ i roures ; totes les quals coses situades junt i molt a prop dels banys de dita parròquia; estaven les havia acensades En Guillem de "Gurgicibus" del mas Rosselló de Munt, i Na Joaneta, la seva muller; i termenaven per una part, amb, possessions del mas d'En Francesc Parera; d'altra part amb possessions de l'hospital i capella de Sant Macari, construint i construïda, junt i molt aprop de dits banys, anomenats "de Garrigia"; per altra part, amb el camí reial que va de la ciutat de Barcelona a la ciutat de Vic; i per altra part amb possessions de dit mas Rosselló. 1. Totes les notes relatives a can Pellicer de les quals no s'indica altra procedència, les hem extretes de l'antic arxiu de can Cors, que avui està en el nostre arxiu particular. 2. Es tracta del lloc que encara avui dia en diem El Figueral. D'ALTRES ANTIGUES MASIES DEL TERME 497 A 13 d'octubre de l'any 1412 Jaume Marquilles, degà del Vallès, en nom del Vicari General de la Diòcesi, atorgà a favor dels marmessors de Pere Pellicer, un document acreditatiu d'haver complert uns llegats pietosos ; un dels marmessors. era el seu fill Marc Pellicer ; el qual fou també nomenat marmessor i hereu per l'esmentada Constança, en el seu testament, atorgat d'agost de 1432. El dia 14 de febrer a 19 de l'any 1468 En Pere Pellicer, àlias Riera, firma carta de pagament, de les seves Ilegitimes, al seu germà Antoni Pellicer, per raó del mas anomenat Pellicer 0 Barga. L'acte dels censos que fa la casa d'En Pellicer als hereus de la casa d'En Blancafort del Molí tots de La Garriga, de una peça de terra està .situada la casa de dits Pellicers, ah vuit cortans de blat... fou atorgat a primer d'abril de 1474 ^ En qüestió debatuda entre Rafael Parera, àlias Pellicer, i una Salvador Mascorts, àlias Perer, i el seu fill Segimon, del mas Parer de La Garriga, sobre un dret de pas de ramat per un torrent, es dictà la següent sentència: En nom de Nostre Senyor Déu sia e de la sua Mare Madona Sancta Maria, amén. Nos Joan Cucurella, ferrer, Joan Casart, maior de dies, Segimon Blancafort, pagesos, de la dita parrò¬ quia àe Sent Esteve de La Garriga, prohòmens elegits, posats, dat e assignats per lo honorable En Pere Rosselló de Bellsolà, balle de dit terme e parròquia de Sant Esteve de La Garriga, per el Rei Nostre Senyor, en e sobre dita qüestió; vist lo manament per dit honorable balle a nòs fet e vista la pena per ell a nòs posada; oïdes cascunes. de les parts a ple en ço que demanar, dir, proposar e al·legar han volgut... havents Nostre Senyor Déu devant nostres ulls e los seus sants quatre Evangelis devant nostres ulls corporals posats... Considerants nosaltres dits prohòmens lo bestiar menut ésser prohibit que no pot passar per les possessions de ningú, si no hi ha fira 0 mercat; e vist que dit Perer pot passar per assò del seu fins en lo camí real..., sens dany ni perju¬ dici de ningú, ab son bestiar gros e menut;... 'sentenciam, e ab aquesta nostra arbitral sentència, e a dits Perers i als seus condemnam que... no passen per dita peça de terra de dit Pellicer;... a pagar per eguals parts per los nostres trevalls dos parells de cabans bons e vius ab sa ploma. La sentència va ésser pronunciada dintre de l'hort del molt noble senyor Lluís de Centelles,... en la plaça dels banys de dita "Garrigia", seient sobre un escambell de terra 0 banc, com a jutges, a quatre de desembre de 1528. 3. Arxiu de can Dachs, Llibre estret, full 0 498 C^SE5 DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA A 22 de març de 1532, el Batlle General de Catalunya concedí en emfiteusi Rafael Parera, àlias Pellicer, que pogués edificar i tenir en la a riera nomenada del Congost, en terreno vostre de dita riera, a on millor i més útil vos apareixerà, una o moltes cases, i fundar i tenir allí un 0 molts molins de blat i forment, amb una 0 moltes moles, de la manera que a vós i als vostres ben vist serà; i també que pugau pendre de la riera del Congost la aigua que cau de la resclosa del molí d'En Blanca¬ fort, tanta quanta voldreu i pugau recollir per moldre i de dita aigua regar les terres i possessions vostres; i a 27 d'abril de 1566 Francesc Pellicer capbrevà pel dit molí fariner ab dos rodes, moles i tramuses; i a 27 d'agost de 1607 es firmà una concòrdia sobre les dites aigües entre Pere Pellicer i els tutors i curadors dels pupils Torra de la Riba. 245. L'edat d'or dels Pellicer * En Pere Pellicer, hostaler, a 25 d'octubre de 1537, compra un censal mort a Pere Vinyals ; a 14 d'octubre de redimí un cens que 1540, paga\a a ca l'Oliveró per una peça de terra de Moranto; a 29 de juliol de 1557, es firmà carta de pagament del dot de 100 lliures de la seva filla Francina ; a 24 d'octubre de 1555, el notari Joan Mallol li establí, en emfiteusi, una petita peça de terra anomanada la Cogullada, la qual termenava a orient amb el camí pel qual es va des de la sagrera de Sant Esteve "de Garngia" a l'església de dita parròquia, a occident amb possessions de vós, dit Pellicer, en les quals hi ha edificat el vostre molí; i al nord, part amb el rec de dit molí. A 19 d'octubre de 1564 es firma carta de pagament de no lliures donades per dot a Margarida, filla de Pere Pellicer, hostaler, vivent i de la seva primera muller Joana ; finalment, a 9 de març de 1565, el mateix Pere Pellicer, pagès, fill del senyor En Rafel Parera, àlias Pellicer e de Madona Elianor, muller sua, hereva universal del mas e casa d'En Pellicer, atorgà testament, del qual extraiem les següents frases : Ítem deixla confraria de Sant Roc, un sou. ítem vull i man que a sia celebrada una missa en lo altar maior del Monestir de la Verge Maria de Montserrat per caritat sien donats dos sous. ítem vull i man que si En Jaume, fill meu, volrà estudiar per ésser capellà, que li sien 1. Totes les notes d'aquest número de les quals no s'indica altra proce¬ dència, les liem extretes del nostre arxiu, en la part procedent de l'antic arxiu de can Cors. D'ALTRES ANTIGUES MASIES DEL TERME 499 pagats los estudis i la missa i calçar i vestir... ítem- vull i man que En Joan Moliner sia governat, sà e malalt, calçat e vestit, com la mia persona e li sia fet en la hora de la sua mort novenari i cap d'any com a mi mateix; e si los hereus meus lo maltractaven, que los rnar- mesors meus puguen vendre i alienar de mos béris e fer-li la despesa, emperò volent estar en casa; e si s'en volrà anar que li sien dades quoranta lliures, moneda barcelonesa... e vull e man que lo dia de la, sua mort sia soterrat en lo vas de la dita casa mia; i finalment instituí hereu el seu fill Francesc. Al cap de de gener de 1573, es firmà a Marquesa, pocs anys, a 20 filla legítima de Pere Pellicer, boter i hostaler, i de Joana, la seva muller, difunts, la carta de pagament de 130 lliures que lliurava el seu germà Francesc Pellicer, pagès i hostaler de ditg parròquia "de Carrigia"; a 16 de setembre de 1577, el mateix Francesc Pellicer rep la carta de pagament de 200 lliures a Angela, filla d'ell i de la seva difunta esposa Joana; a 25 de juliol de 1590, s'atorga un document semblant per raó de les 200 lliures donades a l'altra filla anomenada Francina, muller d'En Pere Camps. A 24 d'octubre de 1591 l'esmentat Francesc Pellicer confessà ba¬ ver rebut de vós, l'honorable Jaume Pellicer, prevere de Barcelona, germà meu, 120 lliures d'un censal mort ; per dit censal mort obligà el mas i les altres peces á>e terra, contigües 0 aglevades al mateix, tant del vulgarment anomenat Farreginal ^, com les altres situades al voltant de la casa 0 mas, tant les cultives, ermes i boscoses, com les altres, tant al costat d'ençà del torrent, com les d'enllà, amb arbres de diferents espècies com d'altres plantius, de vint-i-quatre quarteres, de me¬ stura de Granollers, poc més 0 menys, també amb l'aigua de regar; les quals... posseeixo en pur i franc alou e'n dita parròquia de Sant Esteve de La Garriga i en el veïnat vulgarment dit de Munt; una altra peça de terra de dues quarteres de regadiu, prop del camí reial, anome¬ nada la Torragassa; i una altra peça de terra, també de dues quarteres, anomenada de Pedres Blanques. En canvi, a 21 d'agost de 1593, Antic Roca i Planell, senyor de can Planell, vengué a l'esmentat Francesc Péllicer, vuit o nou quarteres de bosc situades a La Garriga. 2. Deu ésser un lapsus del copista ; hauria de dir Figueral. 500 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA A de maig de 1594, Francesc Pellicer, pagès, senyor útil i pro¬ II pietari del Molí fariner situat en lo lloc nomenat prop lo hort del pou, concedí llicència i facultat a Pere Pau Blancafort i a Pere Pau Rosselló de Bellsolà, Jaume Torra de la Riba i a Joan Palau, Pere Vilanova, Pere Camps, àlias Romaní i Antic Bellsoley, àlias Caselles, Pere Mallol i Antoni Queralt, Rafel Parer i Pere Pau Torró, tots pagesos de dita parròquia, sobre la aigua que ve i discorre del Congost per lo rec qui comença des de la resclosa que és en la dita riera del Congost sota la casa d'E)n Joan Mas de dita parròquia, la qual va i discorre per lo rec 0 sèquia fins al dit molí, per a poder regar durant tres dies a la setmana Francesc Pellicer féu testament de juliol de 1598, en el qual a 23 nomenà lo Reverend Mossèn marmessors Jaume Pellicer, prevere, rector de la parroquial iglesia de Sanet Esteve de La Garriga, germà, i lo Reverend Mossèn Joan Pau Gual, també prevere, i rector de la parro¬ quial de Sanet Pere de Vallcàrcara, nebot, meus; entre les deixes pieto¬ ses ordenà que se celebrés una missa a l'altar del Roser, una altra a l'altar de Sant Roc i una altra al Santuari de Montserrat ; fundà un aniversari perpetu d'una missa i ofici cantats i absolta ; instituí hereu universal el seu fill Pere Pellicer, amb nombroses substitucions a les quals afegí que lo qui succeirà se haja anomenar i fer anomenar del cognom de Pellicer en qualsevol contracte i actes que faça més avant. 246. Dels béns del rector mossèn Jaume Pellicer ^ A.—A de juliol de 1587 es formà lo acte de la dotalia del per¬ 22 sonal de la pia, fundat pel rector de La Garriga, mossèn Jaume causa Pellicer ; i a 31 d'agost de 1607 s'atorgà lo acte de la commotació de dit personal en causa pia El pergamí de número gç, de can Dachs, és una fundació i dotació de una causa pia feta i firmada, ab autoritat i decret del Vicari General, als 31 d'agost de l'any 1607, per lo Reverend faume Pellicer, prevere 1 rector de la parroquial iglésia de Sant Esteve de La Garriga, bisbat 3. Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Jeroni Oilers, lligall 5, ma¬ nual 1594. 1. De l'activitat i rectorat de mossèn Pellicer, vegeu el número 151. 2. Arxiu de Dachs, Llibre estret, full 7. Posseïm, en el nostre arxiu, can còpia de la dita commutació, procedent de l'arxiu de can Cors. XLIII. - 1. El molí de Blancafort (clixé Forcada-Giicirdis) — 2. La masia de Blancafort [241] (clixé Riiaix). D-ALTRES ANTIGUES MASIES DEL TERME 501 de Barcelona, per a maridar donzelles, filles de Francisco Pellicer, son germà, i filles procreadores descendents dels hereus del àit Francisco Pellicer i fills i filles de ells i no més. Elegeix administradors de la dita causa pia al rector i obrer en maior que és i per temps serà de la Parroquial iglésia de La Garriga, i a Vhereu que és i serà de la casa de Francisco Pellicer, mentres no sia estrany de la parentela; constituint-los per salari i sou per lliura dels rèdits se cobraran de la dita causa pia. Vol que,si en lo espai de j anys no hi ha minyones a casar, la quantitat procetda se esmèrcia per los administradors en augment de dita pia causa, en la compra de alguns altres rèddits perpetuos. Vol que los referits administradors anualment cobren los rèddits de la dita pia causa i los deposítian en lo Arxiu de la iglésia de La Garriga, de on no puguen eixir sinó en dot, augment de dot o per esmerç per augment de dita causa pia, com està dit. Vol que, si los fruits i rèddits de la dita pia causa arribaran a la quantitat de loo lliures, puguen los dits admi¬ nistradors aplicar la mitat per estudiar minyons descendents de la casa de Francisco Pellicer. dels quals fou atribuït a I dotà la fundació amb varis censáis ; un la pia, a 14 de juny de 1613, segons altre acte de consignació que causa féu mossèn Pellicer a la causa pia. A 12 del febrer de 1622, Maria Pellicera i Jaume Cors de mes de Montornès i lo senyor rector de La Garriga i lo obrer major de dÜta iglésia de La Garriga, administradors de la causa pia... feren procura, per a demanar i cobrar i a pagar les rendes de dita causa pia, a mi Antoni Joan Blancafort del Molí A 4 de febrer de 1702 encara hi ha notícia de la causa pia B. — de juliol de 1613 el rector de La Garriga mossèn Jaume A 14 Pellicer atorgà testament estant detingut de malaltia corporal de la qual tem morir... dins una cambra de les cases del mas Pellicer de dita parròquia; en el qual testament, entre moltes altres coses, instituí hereu Jacint Pellicer, neboder meu, fill legítim i natural de Pere Pellicer, difunt, pagès de dita parròquia de La Garriga, nebot meu, i de Joana, muller sua, vivent, induit de pietat envers ell, atesa sa necessitat, orde¬ nant seguidament una substitució a favor de Caterina, germana del dit 3. Arxiu de can Dachs, Llibre estret, fulls V i 50. 4. En el nostre arxiu ; fons procedent de can Cors. 502 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA Jacint, muller de Jaume Cors, pagès de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès. A 27 d'agost del mateix any 1613 els marmessors del rector Pellicer, que eren el sen nebot Joan-Pan Gual, vicari de Sant Just de Barcelona, i Paulí Tambor,, rector de Vallcàrcara, inventariaren els béns mobles del susdit rector que trobaren a l'entrada de les cases de la rectoria; a l'estable, en el qual hi havia una mula de pèl negre, de t.emps de set anys, poc més o manco, amb ella, brida, bast i albarda; al celler, on, a part dels atuells del vi, trobaren unes bregadores de bregar cànem; al graner, on ultra els grans, trobaren cinc quintars de cànem bregat i espadat a la sala, entre altres coses, hi havia una cadAra de repòs, raonable; a la cuina ; en la primera instància anant de la sala a les cambres; en la cambra a on morí dit defunt; en la cambra dita los alcéis ( ?) de dita casa, en la qual, entre altres coses, varen trobar els següents llibres : Quatre parts del FÍos Sanctorum de Villegues; item un llibre gran, que són epístoles i evengelis de tot lo any, en castellà; item tres tomos de sermons de tot l'any de Don Andreu Capella, bisbe de Urgell; item un ordinari del bisbat, dolent; item dos tractats de oració de Don Andreu Capella, bisbe de Urgell; item un compendi de tres .Summes, de Fran¬ cesc Ortis Lussio; item un breviari romà, usat; it^m altre breviari vell; item un llibre sinodal del bisbe Coloma. Després feren inventari del que trobaren en la cambra del costat de la prop dita, en la de la majordona, en la de l'escolà, en la del vicari, en la de sobre lo cup i en la instància dita lo saliner 247. Can Pellicer es transforma en can Cors ^ A 6 de maig de 1607 s'atorgà el testament de Pere Pellicer, en tot semblant al instituí hereu el del seu seu pare Francesc Pellicer fill Pere-Pau i en el qual l'altre en defecte d'aquest fill Jacint, i en defecte de tots dos la filla Caterina. Conservem copia del llibre d'òbits corresponent que diu : Al vuit de juny de mil siscents 5. Bregar el cànem és batre'l per separar-ne la fibra ; espadar és fer caure els riscles, caramuixa o canya del cànem, després de separada la fibra. 6. Les notes'de la lletra B d'aquest número les hem extretes en el nostre arxiu, del fons provinent de can Cors. 1. Totes les d'aquest número de les quals no s'indica altra proce¬ notes dència, les hem trobades en el nostre arxiu, procedents del de can Cors. 2. Vegeu dos números abans. D'ALTRES ANTIGUES MASIES DEL TERME 503 t vuit obit de Pere-Pau Pellicer, rebé tots los sagraments de Santa Mare Iglesia. A 17 de de 161S es firmà una carta de pagament a Joana Pelli- març cera, vídua relicta de Pere Pellicer, difunt, de la dita parròquia, usu- Jructuària, per tot el temps de la vostra vida, segons afirmeu, de tots els béns que foren de l'esmentat difunt marit vostre, i tutora i curadora, juntament amb altres, de les persones i dels béns de Jacint Pellicer, fill i hereu universal del dit difunt Pere Pellicer. Ara bé, l'esmentat hereu, Jacint Pellicer, morí a 2 de setembre de 1624 sense deixar descen¬ dents, i per tant, tingué eficàcia la substitució ordenada pel seu pare a favor de Caterina Pellicer. En efecte, a 6 de novembre de 1625 atorgaren un document Jaume Cors, pagès de la parròquia de Sant Sadurní de Montornès, de la diò¬ cesi de Barcelona, i actualment habitant en la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, diòcesi de Barcelona, i Caterina Pellicera i Cors, còn- iuges: jo dita Caterina Pellicera i Cors, com a hereva universal i Ilegítima successora de l'heretat i casa d'En Pellicer, de dita parròquia de La Garriga, en el cas, que tingués i tingué lloc, de morir Jacint Pellicer, difunt, germà meu i altres germans meus, sense fills, que haguessin arribat a l'edat de fer testament. L'esmentat Jaume Cors ha¬ via estat batlle de Montornès a 23 de febrer de 1612. A de desembre de 1625, el mateix Jaume Cors, en nom de 4 Caterina Pellicer, establí a Pere Pellac un tros de terra del Figueral, que afrontava a migjorn part per la casa o capella de Sant Macari que alia és, i part amb- l'angle 0 cantó de la casa Benet Caselles, de dita parròquia; a occident amb lo camí 0 carrer de dita parròquia. A 20 de novembre de 1649 es firma una carta de pagament a favor de Caterina Cors, vídua deixada per Antoni Cors i Pellicer, difunt, pagès, de dita parròquia de La Garriga, com a tutora i curadora de les persones i dels béns dels pupils, fills i hereus de dit difunt Antoni. una sèrie de notes interessants, amb data de 18 de se¬ Heus ací tembre de 1665 : Venda perpètuament feta i f irmada per lo honorable Melcior Nogués Cors i Pellicer, cirurgià, de La Garriga, usufructuari, i Caterina Cors Pellicer i Nogués, propietària, a Pere Vilanova, pagès de dita parròquia de La Garriga, de un tros de terra 0 pati que lafronw 3. Arxiu de can Daclis, Llibre estret, full 50. 504: CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA tava a Orient l'honor nostre, en vulgarment dit la corteta o galliner de les nostres cases, i part amb un cert camí que va a la era d'En Cors i Pellicer, a migjorn amb la casa d'En Joan Crimineig, ferrer de dita parròquia de La Garriga, que fou de pertinències de les dites cases nostres, a l'occident amb el camí reial que va de la ciutat de Barce¬ lona a la de Vic, i a nord amb altre honor nostre, o sigui amb la dita plaça i cases nostres. El 14 de maig de 1668 era Margarida Pellicer qui estava casada amb el pubill Pere Ribes i d'aquest matrimoni havia nascut Antoni Pellicer Ribes, el qual, a 16 de gener de 1686, vengué la peça de terra en la qual s'edificà l'església nova ; pero l'explicació detallada d'aquest fet el reservem per a una altra ocasió. 248. De can Cors fins als nostres dies El cadastre de l'any 1716 diu així : La casa dita d^n Corts i Pe¬ llicer, posseïda per Pau Cors i Pellicer, és casa de dos cossos; a cadacos hi ha dos sostres; baix del primer cos se troba entrada i pastador; baix del segon cos de dita casa se troba cuina, celler, es¬ table i eixida; dalt lo primer sostre, damunt la entrada, hi ha dos cambres; al sostre primer del segon cos hi ha una sala i una cambra; i al sostre segon 0 últim de dit cos hi ha un terrat. Confronta a llevant ab la Iglesia nova, a ponent amb lo camí real que va de Barcelona a Vic, a tramuntana ab la casa d'e Jaume Ravella. Esta evaluada que s'en treuria de arrendament, per any, 6 lliures. De peces de terra en tenia una de regadiu, dita l'hort del molí d'En Caselles, dista del lloc de La Garriga un tir de escopeta i de la casade son duenyo un tir de fusill; una altra peça de terra dita let Cugullada, dista del lloc de La Garriga un tir de pistola i de la casa de son duenyo un tir de escopeta; hi havia una altra peça de terra dita to Figueral; una altra dita a la Rovira; una altra dita lo Padró; i una altra dita de les Pedres Blanques. L'esmentat Pau Cors i Pellicer, era mestre de cases, atorgà tes¬ tament de novembre de a 23 el seu hereu, Antoni Cors i Pelli¬ 1755 ; cer, morí fadrí, a 17 de juliol de 1762, sense testament; i, com efa d'esperar, vingueren les raons i els plets i hauria també arribat la divisió del patrimoni entre les seves dues germanes Teresa i Josepa, 505 D'ALTRES ANTIGUES MASIES DEL TERME si la mort de Teresa, a 6 de setembre de 1790, no hagués refet la uni¬ tat del adquirir Josepa Cors i Pellicer la part indivisa de patrimoni, en la seva germana Teresa. Les qüestions sembla que foren sobretot en¬ tre el marit de Josepa anomenat Joan Vinyoles i el vidu de Teresa, anomenat Bernat Torra i Cortada. Posseïm els actes del feixos de lle¬ plet promogut entre ells, uns tres particulars molt interessants, enviades durant el procés, estats de comptes, consultes i respostes dels advocats, etc. ; la transacció a què arribaren a 12 de juliol de 1791 ; inventaris dels immobles i dels mobles de les herències ; etc. D'entre els béns mobles criden l'atenció els següents ; Unes bregadores usades una arquimesa usada, una imatge de Nostra Senyora del Roser de bulto, dos anells de or, la un ab pedres violades i lo altre ab jacints, un sobrecel viat una capa blava usada, unes calces de cuiro dolentes. L'esmentat Joan Vinyoles era l'hereu de can Vinyoles, o sigui de tota aquella casa ab un portal obrint, situada tras lo carrer del lloc de La Garriga, a la part de llevant. A dit Vinyoles va succeir-lo el seu nét Pau Vinyoles Gironès, Cors i Pellicer, amb el qual estem ja en el segle XIX, car va atorgar capítols pel seu matrimoni a 8 de juny de 1803 i encara el trobem a 22 de juliol de 1849. Un germà d'ell, anome¬ nat Andreu Vinyoles Gironès, fou mosso d'esquadra La casa de arribar fins als nostres dies en què, en can Cors va urbanitzar la part de tramuntana de la plaça de l'església, desapa¬ regueren quasi íntegrament les antigues parets. Les construccions ac¬ tuals no tenen res a veure amb les anteriors 1. Per 0 bregar el cànem. 2. Per al llit. 8. Ens comuniquen que en els darrers temps va extingir-se la línia recta de Maria Vinyo¬ dels descendents de la família Cors-Pellicer ; heretà el marit les ; a aquest el succeí la seva segona esposa ; aquestafou succeïda per una germana d'ella, morta també sense fills ; va heretar a aquesta el seu marit En Miquel Comelles ; i, havent mort també aquest sense fills, va succeir-lo la segona esposa Na Balbina Blancafort, que és l'actual propietària. seva 4. Les notes documentals d'aquest número les hem extretes també del fons de can Cors, del nostre arxiu. ARBRE GENEALÒGIC DE CAN PELLICER-CORS 1. — Pere Pellicer — Constança 1381 2. — Marc I Pellicer 1381-1432 1412 3. Antoni I 1437 — Pellicer 1468 4. — Elianor Pellicer Rafael — Parera, àlias Pellicer 5. Pere I 1528-1537 — Pellicer, hostaler — Joana 1537 1565 I 6. — Francesc Pellicer, hostaler — Joana Jaume Pellicer, prevere 1565 7. — Pere I 1598 Pellicer — Joana 1565-|-1613 rector de La Garriga 1598 8. — I tl608 Jacint Pellicer 1618 11607-tl624 9. Caterina Pellicer — — Jaume Cors, de Montornès 1607 1625 1612-1634 I 10. — Antoni Cors i Pellicer — Caterina 1634-1648 1649 11. — Caterina Cors i Pellicer — Melcior Nogués, àlias Cors i Pellicer, cirurgià 1660 1660-1667 12. — Margarida Cors i Pellicer — Pere Ribes 1668 1668-1676 j 13. — Antoni Cors i Pellicer i Ribes — Maria Torrent 1668 14. Pau I 1706 Cors i — Pellicer, mestre de cases 15. j 17Í6 p~755 Antoni Cors i — : Pellicer, fadrí |l761-fl762, abintestat 16.—Josepa Cors i Pellicer — Joan Vinyoles 16'. Teresa Cors i Pellicer — — Bernat Torra Cortada 1702"I 1802 Esteve 1764-1805 1762-tl790 1791 Vinyoles i Cors i Pellicer — Teresa Gironès (premort) I 17. — Pau Vinyoles Gironès Cors i Pellicer 1795 1850 j 18. Maria Vinyoles 1.^ Pere — — Camps — Teresa Sempau 2.» fi 888 fl919 19. Rosa Sempau l.a — — Miquel Comellas — Balbina Blancafort 2.» tl931 |1936 D'ALTRES ANTIGUES MASIES DEL TERME m 249. De can Parera de Pirnar ES de La Doma, trobar-se la ruta que condueix cap a ponent, pot a can antiga casa és la més enlairada Parera de Pimar ; aquesta de La Garriga ; és de tipus basilical, o sigui amb un cos central de major altura que els dos cossos laterals ; té quatre vells finestrals amb marc de pedra ; la porta principal, de mig punt, amb dovelles,. presenta la data de 1788 Al nom de Parera se li uní, en el segle xvil, el nom de Pimar per a contraposar el nom d'aquesta antiga casa al de can Parera de la Pi¬ nyonera Can Parera de Pimar està situada prop de can Sous ; pos¬ seeix terres de cultiu, no gaire lluny de la casa, en les quals concorren tres termes municipals : el de La Garriga, el de L'Ametlla del Vallès i el del Figaró. De can Parera de Pimar es conserven, encara, alguns pergamins i altres documents D'ells extraiem, gairebé a l'atzar, les següents notes que vénen a repetir, mutatis mutandis, la història de cada una de les més antigues pagesies de La Garriga. Hi exemple, el desig evident de recollir les dades relatives ha, per a la casa ; Vui que compiam els tres dels mes de agost, dia de Sani Esteve, de 1641, jo, Esteve Parera, pagès, de la parròquia de Sant Es¬ teve de La Garriga, bisbat de Barcelona, començo lo present llibre. Hi ha notícia que els matrimonis es celebraven sempre mitjançant capítols : Los capítols de Na Maria-Angela, germana mia, són en poder de Mossèn Romaní, notari de La Garriga: dita M aria.-.Angela se diu Planes de nom de son marit. La dona adoptava el nom del seu marit en contraure matrimoni. En poder del Rector de La Garriga a 24 de setembre de i66ç, són los capítols matrimonials fets entre Pau-Pere Queralt i Josep Queralt, son fill, pagesos, amb Eulàlia Parera, i aquells reberen, a compte del dot, cent lliures, dos caixes ab ses joies i 'vestits, nupcials. 1. En una restauració recent s'ha instal·lat a la façana principal una imi¬ tació industrial d'un antic finestral gòtic, partir per una columneta. 2. Actualment can Parera de la Pinyonera és coneguda per can Grau. 3. A La Garriga, a casa de la senyora Antonieta Parera, vídua de Tàpies. ■508 CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA Com de categoria no podia mancar-hi la corresponent causa a cosa pia: Als de gener de 1641 servei hereu dels béns i pia causa del 14 quondam Mossèn Pau Parera, rector olim de Santa Agnès de Mara- nyanes, bisbat de Barcelona, jo Esteve Parera de Pimar de La Gar¬ riga; la causa piç. és de pensió, cada any, vint-i-quatre lliures, vuit sous; a I de desembre de 1611 s'havia fet l'acte de dotació de dit personat. Anys a venir, encara, Josep Parera, ciutadà de Barcelona, féu la in- fundació de la causa pia de 500 lliures per les minyones a maridar i minyons per estat sacerdotal, feta en lo any ijoó a 13 de desembre. Heus ací una nota curiosa: A 27 de febrer de l'any ijSç ha mort Miquel Parera de Pimar, mon pare; i té lo testament a la rectoria de La Garriga, en poder del Doctor Anton Roquer, que és lo rector; i pagat de gastos de enterro i bé ^ i misses celebrades als caputxins de, Granollers són cent misses, a La Doma n'han celebrades cinquanta i puja 83 lliures i cap de any, puja set pessetes, rector i tocades del campaner. Vui dia u de gener de l'any ijgo són fet tres establiments per plantar vinya; hi poden fer tres cortans de conreu cada un i estos són ub esta forma: que quatre anys antes âe deixar perdre les vinyes han de sembrar pinyons per tota la peça de terra, cada u la seva, donant- los nosaltres los pinyons; i han de donar una cavada cada any als pins; .se adverteix que lo any iSyo finiran les dites peces, que no són a rabassa morta, sinó per vuitanta anys donades 250. Dels masos Torra de la Riba, Olivero, Lledó i Palau Els antics arxius locals molt sovint es refereixen a aquestes quatre antiquíssimes masies ; precisament per això han estat tan esmen¬ tades en les pàgines d'aquest llibre ; ací solament podem completar ■aquelles notícies disperses amb les següents notes brevíssimes : 4. Noies, donzelles : no les criades. Encara avui és viva l'expressió fer bé en el sentit de celebrar funerals 5. o aniversaris. 6. En època recent, el mas Parera de Pimar va ésser venut. Fou adquirit per Na Carme Raspall Ferrer. D'ALTRES ANTIGUES MASIES DEL TERME 509 A. A la façana de can Torra de la Riba ^ hi ha, sobre el por¬ — tal, d'escut que conté, de dalt a baix, successivament les una mena següents inscripcions.j IHS-1577-IOAN-TORRA ^ ; a la part de mig¬ jorn de la façana principal hi ha una finestra canopial molt antiga, actualment mutilada. Ens asseguren que no es conserva pas l'antic arxiu de can Torra de la Riba B. —La gran masia de l'Oliveró es troba molt ben emplaça¬ ca da a la falda de les muntanyes ; sobre la porta principal, en una mena de medalló, s'hi llegeixen els^ anagrames de Jesús i de Maria : IHS - MA, i, a sota del medalló, hi ha la inscripció JAVMA - 0LI0 = 01i- veró, 1588 ; la finestra principal llueix la següent inscripció : IHS- PERA PAV OLIVARO 1635 ; en la mateixa façana principal hi ha - un rellotge de sol, amb les següents lletres : AÑO 1850. En una finestra que mira a tramuntana, en unes inscripcions que no hem pogut desxifrar del tot, sembla llegir-se: 1613 Olivero. En la llinda d'una altra finestra, a la façana de llevant, es llegeix el nom de JUAN BELLAVISTA ; finalment, en un altre rellotge de sol hi ha les següents lletres ANY D C 11 G 1680 Ens asseguren que l'arxiu de la casa fou destruït ja abans de la darrera guerra C. De l'antiga casa de can Lledó ® es conserven algunes fines¬ — tres que foren traslladades a la façana de tramuntana en construir-se l'actual cos davanter de la casa ; n'hi ha dues de canopials, que donen a l'exterior, i n'hi ha altres dues de rectangulars, que avui dia donen a les habitacions interiors ; en una d'aquestes sembla col·lcgir-se l'ana¬ grama de Maria ; en l'altre d'aquestes darreres hi ha la insciipció CASA L OLIVELLA f ANY 1769. D. — Ens asseguren que l'arxiu de can Palau desaparegué per complet durant la darrera guerra civil. Malgrat tot, a l'Arxiu de Granollers hi ha alguns pergamins relatius a aquesta casa 1. S'anomena can Torra de la Riba, en contraposició a can Torra de Plaça ; vegeu número 198. 2. Si bé cal advertir que les dues darreres lletres, no havent cabut dins de l'escut, es posaren fora. 3. Recentment la fi,nca ha estat adquirida pel Sr. Josep Mas Mauri. 4. Deu voler dir Any de Crist 11 de gener de 1680. 5. En època actual ha estat adquirida pel senyor Gabriel Rius i Torras Que després va dir-se'n can Morull, i avui Bon Retiro, propietat 6. adquirida recentment pel senyor Enric Gomis Cornet. 7. Els extractem segons les notes que ens facilità el senyor Tomàs Bal- beny, de Cardedeu. MO CASES DISPERSES DEL TERME DE LA GARRIGA A 10 de novembre de 1323, Bernat de Palau i Elisenda establiren a favor de Bernat Ledolet i deGuillema, tots de La Garriga, una peça de terra situada en el lloc anomenat Apapalocha. A 9 de juliol de 1528, En Palau reconegué haver-li estat pagades unes pensions per En Poy i En Lledó. A 11 de setembre de 1541 es cancel·là un cens que prestava Miquel Lledó a En Jaume Palau, del qual era senyor al·lodial Joan Poy. A 29 d'abril de 1543 la vídua del baró de Centelles, senyora del castell de Cànoves, firmà precari a l'esmentat Palau, per una peça de terra de regadiu situada prop del Molí de Blancafort. A 8 d'agost de 1591 En Blancafort permutà una peça de terra amb una altra d'Antoni Palau. A 20 d'abril de 1599 En Joan Palau atorgà testament i a 21 d'octubre de 1626 n'atorgà En Pere Palau. A 4 de setembre de 1627 la vídua del senyor de Centelles reconegué haver rebut el lluïsme cor¬ responent per raó dels capítols matrimonials de l'esmentat Pere Palau La d'En Palau sembla ésser la que tanca la comarca del Vallès casa i la que obre la del Congost. En la seva façana hi ha dues finestres ca- nopials i una altra de rectangular rematada per una creu. En el seu celler havíem vist una gran bóta, avtii desfeta, que lluïa orgullosament la data de 1610 ; la fusta tenia tres dits de gruix ; els cèrcols eren també de fusta. 8. Arxiu de Granollers, pergamins 1.51, 159, 147, 137, 152, 155, 59, 5, del Llibre de Cardedeu. Els actuals propietaris de la casa, descendents dels Palau, s'anomenen Torra Rossell. Aquest primer volum de la HISTÒRIA DE LA GARRIGA ha estat imprès als tallers de «Gráficas Marina, S. A.», de Barcelona, d'on ha sortit enllestit el dia 23 de setembre, vigília de la Mare de Déu de la Mercè de l'any del Senyor MCMXLIX v - .- ".'■i v<; -'ît ÍT-jM'wíSnr^ ,v-^^ .- ,o> J.--: -e, i " ■= /1. «"-ï- ii-* , i>i^ - • V i # 'if » ' •.<'-4 "■■& -Í <■ ». -...■>• >^sí^-yí., » i- í-/* * •* * Vi^ ' .í- •- ;s.:'. m^í ..3., 3BfeSSaí«í^«HM® i,. >. ■ -.Sf ^^ca»xi-- -f' -f.tl. §? lir. . •.^S^iSSSSSfe -v-vi .5^' tí- disss'--». 1»^ 'î ~ *^x "f--" V».-* ' - •.%>«», v" .'i .-..u"- y^zr "<•' */— V ^x : ' y ^ »? • t * «f »; .3 * /■» ''•'%** * S«fM ^ -* *•» ¿V tftw i'* cr^- }* - < '•^' '< fc. -=-■ í/Ç ."■4i -v~ , rr ■í-Si '» * •' w " -i-».. .. ''>• '^s r- KS 1, -i'ïí.. - - » - JM % -» TS*- ■•-«'^ " v'·-·rA <* •• T? K; S««- ' f ^· , .-ÍM - « "f^ "*<4- ' * í»- «» MU sy-,, .jjs, i"-',''Si§^ «■ 1 "V.j < "* y -j·^- ,aí."·"í^-'. Suets' ni'i ■fíjí* :.- ^í& x,%.. VTÏ .Ci ! I • . -Í1 -.-'-..'I- ^ vJu • ".íi -Ví'v'^í' a « «"«. C-í ^ -rS '>V.V Í-.H, » ■« >■ >»»* - I.'» 4 ^ *lr ^■V í >, -.Al }■«- .M, '■ -*•. -r·^t "V--^ s i ?.., • ÏS- ■•i;; ^4.« ► i. ~ Jmí rífí; • 2^lK ■ • ^ . <¿U ■Í- -i.1 . uí\' <■;'•/.>►< " í^., ;-p- j.,,. . ....,, , .V..-:' M-. , ^ _ i.'f? •-■-4 K>f3S5Íi»?.»á •>v rf*p i?r .■^-í Î'T-■/ .--- 'f " -: -./ ifp . 1^' J T i,r. d* > ^1 •* -'i-;- "X*y-fcf i. V, % ^X- ##.„ -•■« «Ví^gíESrS' m > '•■ r ' -j"-^ '"t m-m íí^' " i.Mí. i'^'; ye- <*>.; 'mms ^: ^Cl%4 í^-v - V -"Ir J » ' ■ ' :. '- • ■ .•■í^ iit.< «■ í .V-~ >ri-, v' >v * '-C•*«>»'Mí$c? V' --■ '•"•VíV-·i·í^ ■s,'\" '■ ■• ■ V •■*■ cü.v* I- f* -♦**}• t *• */!§ ».-u •ü v --<- - «. 'S ^ . If-i V ^ 1 « J- ». ,■»-.» 1 *'jm jC' '^«d. ri,_' " 3Í~>-fi»',f*'-íí f>- «.r. - .^»8 íiSSíSS;: ■,» JT'-·' .-■•'"^· •S.J'i^ e ' ., "'C- ■" «-I- rf" 1 • ÍM-" - *?>,---.^ , r- - ' -.tp ■• » jj- '\í4vr. - ^y-i ■ : íPSSStt^ •V"^- » f. :#! -Í.J ÍÏJ .... .. -i'íf· .>•■.- . \i-- ' O'W·' ' ^ -•c • iís*^V **'* * ^•« «t< ' , ' b «t- sáív.' .j- ^A^XÍ'aV a" «. ' J? t.-iV-\^.-s?i,-:ï-_ V/- ' « C^í •if .■ *• -:·í:, '• ^-. í7.,^■^ • • i, x V" -c m--- --K A^»ÇÏV *f < f*, , -¿».v • JA**. ÍJ»>».-jBTf •- ' c: