«•ir "* 'H^» f yh ■••^== <" » 'J|ÍH ,'V XV * Sí- %í- I 1 ■' ¿-r í . ■> 1 ~t %jf*- £ ^>■»^■ . '". v7í- ■s-J. 35 igi® «-•*¥? .*v. '"*"^1 iC3f* t ^ • H^V JB "Wrf,"'. ^-g '^y< * ■p— % 1 i V «t ^ àSS®5®wJíní»ii?" ,mr';;fs- 4: ^ .ÍÏ-' ,vAV--'''*^''V~ "te Ctf^v'S^È^í·r ■'- à 3ïVv?.'' 4 f ^#4 :k '-^ ■►: •Jt v-i* I .'1. 'i <(-#', .r>^v: \t? t." iA, »/ ^-ï L'V:^ ' K t ^'' '-^ .< t. • í» t \ T* j-" "-I i n^v.--^- -i J' 'fx'^ - ■'.>■" ^:\ >1^»- 5-C 3/* f' - «í.^i·.·s^^.· •íl'··Ci • -\á''í" "iia- ' '3* í ""i ^K^AX'é 'V'', m; VÍ» 'íCV. >; ç- >1^ _,. í 'M . s*5CS?^ t< T, *- ^ t,^ P^^.-s,? V.-"» N^sí í * —■•Av ÍS?»» 1^ --«J . . . --■» iJ''''r/• .» li it '" ' ' » í^ 'íSè-wl ítÍí -->"vr. K• •'", o -• ·,-:a «a -r» aei-ft a í ,'7,. t j.·'-t, ►.':.,j 2. í-" -%* ' o ; í ' , ■■-:■'O" ■r; r^'-i v'^m. "'■ c;"-' ft i-' "te ^-■> s - "i' #j. !«■-- t.'-. t-^Í- *,- 'V '^jÜitávW aW'íJaf ?jTv·íít>.·nobfi.>'Gt:3 •-.' "f •f*- ^ - ÍT..'* '"í? "5 •■ " ^«^'-«'•ÏÍ.J 'i; •íUf-'·: vs^fí,"'ïr'^..t·í-íí'^4aï^t ·^^/'as." J-'í- ^BftprTjUítíeííi ' Wf. iv»*-* i ^ V ** *■ • PRIMERA PART L'antic municipi va arribant a la maduresa I. - Del segle XVI al segle XVII. II. - Del municipi durant el regnat de Felip IV d'Espanya. III. - Del regnat de Carles 11 fins a 1680. IV. Es va construint la vila de La - Garriga. I"" W''" ti..\>. •" -t-'-^-.-' ' ■"',. '''' c .i i'\ V '-JÍB-; í-.í,, íi' r ;. - . . • / . ' K- :r, ' - -.-..-.ir '• . »-- •■•v''-' - '-'is-l ^":iSB£--ù . ' .wt'-- •^'" ''t^. v-r-' •. 3f^' -SI 'Vv-VÍ+XJ-" » . . ^ '!« * - - - ■ "sí . ..y - .».. ''h>'rsikiif^^ ' ',-.>1^;. ' -r. y « •i» *»í '¿^¿ff^¿g^ ■' -•¿W·-'''V?V' ■ f ^ >» »► , r *•* • ^rj C A P í T O L P RIMER Del segle XVI al segle XVII 251. Del més vell llibre de comptes del municipi. — 252. Dels més an° tics inventaris de l'Arxiu Municipal. — 253. Noticies de l'escrivania del terme el en segle XVI. — 254. Inversions en favor de l'església en el segle XVI. 255. Anotacions del segle XVI en el llibre del clavari — — 256. Tancament de la vila per raó del «morbo». — 257. Carretejant fusta per a les drassanes de Barcelona. 258. Del primer quart — del segle XVII. 251. Del més vell llibre de comptes del municipi DESPRÉ.S dels noms JHS i Maria, comença el Llibre vell ^ de l'Arxin Municipal de La Garriga, amb la següent notícia: A XXVI dies del mes de març de l'any mil DXXVII fou oït de compte En Sagimon Tem, Mias Pla, de La Garriga, per los honorables terme de la parròquia de. La Garriga; e, tots comptes fets, li fonc tprna- dor h terme síis lliures, dic VI lliures; les quals li foren donades per mans d'En Andreu Ros, llevador de la talla del terme; e foren-li donades dit dia, mes i any damunt dits, per manament de l'honorable En Pere Rosselló, balle, i dels honrats Joan Cugarella, ferrere Joan Pau, major de dies, teixidor de li, síndics de dit terme Van seguint després les anotacions, relatives al clavari, als oïdors de comptes i als jurats, quasi sempre indicant concretament el motiu 1. Unes quantes de les notícies de les que publiquem el present ca¬ pítol, Sigui les anteriors a l'any 1576, per causes alienes a la nostra vo¬ o luntat no van aparèixer en la cinquena part del primer volum de la Història de La Garriga. Anomenarem amb el nom de Llibre vell o Llibre dels comptes, el més antic dels llibres que es guarden a l'Arxiu Municipal de La Garriga. 2. A. M. de L. G. Llibre vell, foli 1. 6 L'ANTIC MUNICIPI de la nota, per exemple, d'aquelles tres lliures sis sous que los fogagers 0 receptors del fogatge de Leida e fra menors demanen a dita parròquia dè La Garriga por ròssecs de dits fogatges, a 13 d'agost de 1528 " ; a XVII de febrer de MDXXXV fonc o'it de compte En foan Garriga, llevador de la talla que ha llevada per les adzemibles que són anades a. Monteó, que llevava e sumava XVI lliures V sous VI diners de maig de 1544 En Joan Brasó, menor de dies, hereu de düa A 3 casa Brasó, atorgà rebut de 33 sous, els quals lo terme li i béns de dit devia per una anada féu a Montçó per portar La roba de Sa Majestat a continuació En Segimon Blancafort atorgà semblant rebut de 33 sous los quals me devia lo terme de l'anada de Montçó " ; a 26 de desembre de 1545, En Pere Pellicer n'atorgà un per raó de un bocoi de vi lo col me prengueren per los soldats V primer de març de 1551 En Joan Poy restà pagat de la roba que A lo terme lo féu anar portar del príncep de Hongria en què estigué deu dies, levaven trenta i cinc sous; i lo dit Poy se té per content de les dites deu dietes, mes resten a pagar, de la talla que En Poy levava per lo plet de l'escrivania, trenta i un sou. A 24 d'abril de 1561 fonc passat compte a Esteve Terrés per Joan Pla, Gabriel Mas i Rafell Parera, o'idors de comptes lo any present, de tots los set anys que ell era estat llevador del fogatge del dit terme de març de 1566 es feren constar els albarans d'En Poy " per A 14 dietes que ha posades com a síndic per anades a Barcelona per a fermar la unió ; a 15 d'octubre de 1568 es mostra ab un altre albarà que ha pagat a mossèn Bpu, notari de Granollers, I lliura IIII sous per portar lo procés al juge de les talles del terme; i més mostra que ha pagat quinze sous per intimes del procés de dites talles als missatgers de Gra¬ ti. A. M. de L,. G. 4. Sobre los fogatges, vegeu el núm. 185 i el 165 b. 4. Id. id. 9. L'emperador Carles V havia convocat corts a Montçó, on es celebraren 1534. Vegen Constitucions en de Cat-, epitome preliminar. 5. A. M. de L. G. Llibre vell, fol. 12 gir. vS'a Majestat l'emperador residí llargament a Barcelona ; en 1542 va celebrar les seves quartes corts catalanes a Montçó. Vegen el dit epítome. 6. A. M. de L. G. Llibre vell, full 6. 7. Id. id. 13. Col vol dir qual. 8. Id. id. 15 g. 9. Id. id. 18. 10. Id. id. 19 g. Probablement es refereix a la Unid contra els bandolers, els quals en aquell temps infestaven Catalunya. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 7 nollers; i més mostra ha pagat a micer Montaner lo advocat del term^ cinconia i sis sous... A I d'octubre de 1570, jo mossèn Jaume Sansesj prevere i vui vicari de dita parròquia, passí los comptes i he igualat les parts per voluntat de tots, faç lo present albarà en testimoni, dit dia i any sobredit ; semblant albarà féu el mateix vicari a 27 de març de 1571 ; a 23 de setembre de 1573 el vicari Bernat Tries i Roig féu una cautela al senyor En Antic Poy, pagès de dita parròquia, per lo temps és estat síndic de dib terme, que lo dit sindicat ha començat a ç de maig 1^62 i ha finit a 23 de març 1572; el qual ha pagat aixts salaris i donatius i presents i les dietes que dit Poy ha posadds los negocis en anar per de dit terme, conforme a memorial que Ip dit Poy ha donat, comptades les dietes a 3 sous per dieta,, vist i mirat tot molt bé, troba que lo dit Poy ha rebut sis-centes i trenta i quatre lliures i sis sous i tres di¬ ners... A 7 de març de féu memòria dels comptes, per mà de 1574 es l'esmentat vicari Tries aquest temps els mateixos interessats ; en subscriuen les anotacions del llibre, amb fórmules com la següent : Jo Pere Rpsselló de Bellsolà lou lo damunt dit i escrit A 28 de febrer de 1576 el terme restà devent a dits jurats tres-centes dietes de les quals han posades per lo plet qtd's portOnia cuantre Antic Poy y A^itic Caselles i altres de La Garriga, ço és per la terna de balle A 30 de juny de 1577, es féu constar que a Joan Palau se li deu lo terme dietes per anar a Barcelona per lo coronatge i nou més avant se li deu dos sous i dps per un porter que vingué a casa d'En Pellicer Vui que comptam a XXVIII del mes de febrer any 1580, en consell congregat i aplegat en lo loc de on se acostuma tenir consell, dita la aulivera del consell, definiren los honrats lo senyor En Jaume Illa e lo senyor En Esteve Bover i lo senyor En Toni Poy, tots oïdors de compte l'any present, definiren els comptes dels clavaris de l'any i del passat i es féu el traspàs del saldo resultant 11. A. M. de L. O. 20 g. 12. Id. id. 22 g. 13. Id. id. 25. 14. Id. id. 26. 15. Id. id. 28. Lou o loo o lloo o aprovo. 16. Id. id. 30. Vegeu el número 180. 17. Id. id. 30. Sobre els coronatge.s, vegeu el número 189, nota primera. 18. Id. id. 31 g. 8 L'ANTIC MUNICIPI A IIII de març poder de Antoni Vicents Rosa, 1Ô02, ah acte rebut en notari, lo consell de la universiat de La Garriga difíni lo compte a Antic Poy, clauari; i és estat trobat que ha rebut de diners de la uni¬ versitat io¿ lliures, II sous, S; i ha pagat de sos diners ç8 lliures, 4 sous, comprès son salari; entra en mans de Segimon Blancafort 252. Dels més antics inventaris de TArxiu Municipal Probablement que ja es refereix a un l ibre, de ful s en blanc, per a talles, la següent nota, extreta del Llibre vell, de dos spus les llibre que jo he comprat per lo terme, diu Joan sis diners per un Pau, i per lo ver, per quant jo estic ocupat i no hi veis per escriure, vos fas fer lo present de mà de Miquel Martines, notari, escrit a XIII de gener MDXXXIII \ Els dipositaris dels documents municipals anaven succeint-se : Vui que comptam vuit del mes de febrer any mil cinc-cents cinquanta- vuit per lo honorable En Joan Pau, per la Sacra Cesárea, Catòlica i Real M-ajestat balle de la parròquia i terme de Scmt Esteve de La Garriga, fonc lliurat Una carta 0 privilegi real, concedit a dita parrò¬ quia i terme, als honorables En Joan Lledó, Rafel Parera, "olim" jurats de dit terme; e dit dia, que comptam vuit de febrer any dit mil cinc-cents cinquanta-vuit, fonc lliurada dita carta p privilegi per dit Lledó i Parera als honorables Sagimon Blancafort, Joan Nualart i Salvador Garriga-, lo any present juratsde dit terme i lo present libre i lo libre de les talles Per l'arxiu s'engruixia, i l'inventari s'allargava: altra part, Vui, comptam a XXV del mes de febrer any MDLXI, per lo que honorable En Sagimon Blancafort, balle del terme de La Garriga, per la Catòlica i Real Majestat fprdn acomanats als honorables En Jaumie Illa, Antpni Torra i Esteve Cassart, jurats de dit termé 19. Id. id. 35 g. 1. A. M. de L,. G. Llibre vell, full 8. Sobre el notari Martines, vegeu el número 140. 2. Id. id. full 17. El privilegi ací alltidit deu ésser el que va concedir el rei Martí en 1397 ; vegeu els números 72 i segs. 3. Aleshores el rei era Felip II d'Espanya, I de Catalunya. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 9 de La Garriga, lo present libre ah los actes devall escrits: Primo tres actes cartes de privilegis concèdits a la univetsitat del dit terme de o La Garriga; item deu cartes de perganH faents per la dita universitat; item un llibre de talles del dit terme i un quern de albarans de la ditd universitat i altre quern en què hi ha coses faents per dita universitat, lo qual quern és d'En Vinyals de La Garriga; item una caixa de fusta de àlber ab sa tencadtira i clau, la qual és de dita universitat i la qual vui té En Rosselló de Munt. Encontinent dit dia, per los dits honora¬ bles En Jaime Illa i Esteve Cassart, jurats sobredits, foren acomanades dita caixa i actes sobredits a l'honorable En Antoni Torra jurat so- bredit A XXVIII de març any MDLXIII per los honorables Esteve Terrés i Gabriel Mas, jurats lo any propassat foren restituïdes totes les coses predites... e encontinent dit dia... foren comanats totes les dites coses a tots tres jurats nous ® ; a 9 de novembre de 1564, ultra els documents esmentats, es restituí un altre llibre los cols hi posen tots los comptes que passen al jurats i los inventaris; semblant resti¬ tució es féu a 14 de març de 1566 Vui a XIII del mes de abril 1370, en' presència de mi Antic Eont, prevere i vui vicari de La Garriga i delís del honorables fiïdors de comptes, es lliurà als jurats totes les cartes, escriptures, libres, albarans pertanyents a la comunitat i universitat de La Garriga, i és lo que està dins un sac blanc, enumerant cada cosa per sí; segueix la llista de les esmentades coses, afegint-hi : i més un libre de un trallat de procés; i més alguns altres albarans de paper volant que se són fets per molts particulcws de la present parròquia de La Garriga, per obs i menester de la parròquia; i més les balances ab tot sos pesos necessଠries A 15 de gener de 1587, es pagaren per ordre dels jurats sis sous per unllibre que ha comprat En Caselles per continuar los actes de corusell per tenir en la caixa " ; però si aquest llibre fou un llibre d'actes de les reunions del consell no ha pas arribat fins a nosaltres. 4. A. M. de L. G. Llibre vell, f. J7 g. 5. Id. id. 18. 6. Id. id. 19 g. Cols vol dir quals, com ia hem dit. 7. Id. id. 22. 8. A. M. de L. G. Llibre estret, full 10. 10 L'ANTIC MUNICIPI A i6 d'abril de 1595 En Bernat Surell, fuster, atorgà rebut al clavari, lliura 13 sous, los quals ha pagat per una caixeta i tanca- per i dures per tenir les escriptures del terme i de les bosses 253. Notícies de rescrivania del terme en el segle XVI JA éssabut com l'escrivania del terme de La Garriga era qüestió muni¬ ren cipal l'arrendament de la qual reportava uns ingressos al munici¬ pi ; d'aquí ve l'interès que despertava i les despeses que s'arrisca¬ per a defensar el dret del municipi ; així sabem que, a dos d'abril de 1536, fonc acceptat les dietes i lo que ha pagat per lo plet de la escrivania i comprenent-se en les XVIII lliures V sous, la carta de l'establiment, que costà II lliures VIII sous e XX sous que he donats, ço és XII sous per la entrada e VIII sous per los notaris A I de novembre de l'any féu el rebut de 7 lliures i mitja, 1540, es les cols ha pagades lo senyor En Lois Pau, de dita Gariga, per l'es¬ crivania té arrendada de dit terme per preu de cinc lliures per any ' ; a 3 d'agost de 1541, en passar comptes, feren constar aquels desavut sous tenia de l'escrivania, los cols li ha donats en Joan Malol; a 24 de juliol de 1542 es féu àpoca d'aqueles set lliures i mitja havia de pagar En Lois Pau de l'escrivania... i més me donen, a mi dit Gaseles, desavuit sous, los cols he pagats per tres anyades a la ballia general a mossèn Saragossa, notari de dita ballia ; a 26 de desembre 1543 el mateix Joan Caselles declara haver rebut sis lliures manco sin diners... no's ha donades En Malol de la mitja anyada de l'arrendament de l'escrivania té arrendada- del terme ' ; a 26 de desembre dè 1544 es féu constar que En Mallol havia pagat sis ducats i vuit sous també per l'escrivania ; hi ha també el rebut corresponent a l'any 1545 ®. 9. A. M. de Iv. G. full 28. Les bosses referides són les que s'usaven per a l'extracció dels noms dels que havien de servir els càrrecs municipals. 1. Vegeu, per exemple, el número 76, IV. 2. A. M. de L. G. Llibre vell, full 10. 3. Id. id. 11 ; vegeii els números 171 i segs. 4. Id. id. 11 gir. La Batllia General de Catalunya tenia la seu a Bar¬ celona. 5. Id. id. 11 gir. Sobre Joan Mallol, notari de la Gaíriga, vegeu el nú¬ mero 176. 6. Id. id. 12. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 11 De 23 de febrer de 1548 consten les condicions de l'arrendament de l'escrivania de mà de Joan Fen, menor de dies, notari ' ; hi ha un altre albarà de l'escrivania fet de mà mia pròpia Pere Vilanova, de dita parròquia, jurat de dit termte, a XXVIII de febrer de 1551 A 28 de desembre de 1556 es féu constar haver pagat En Joan Poy tres liures de l'arrendament de l'escrivania ' ; a 17 d'octubre de 1558 va consignar-se haver pagat sis diners los quals pagà al corredor per fer cridar l'escrivania de dit terme ; és de 20 de gener de 1563 una nota de mà de Lorenç Guillamiet, notari i escrivà de la, Ccrrt del balle ; lletra d'aquest últim és el següent albarà : Encantats e al més donant venets i lliurats per temps de tres anys l'escrivania de la parròquia i terme de La Garriga, i que l'arrendador sia tingut i obligat, satisfet de son salari condecent, a servir lo hono¬ rable balle si e íegons és acostumat. E més sia tingut i obligat de fer tots los actes, que necessari seran per lo terme, de franc e més que sia. tingut i obligat lo dit arrendador de tornar los actes qüe seran fets en lo trienni alls jurats de dita parrò¬ quia, ço és a saber lo libre de la cort i processos i enqudstes. E més,vingué en la elecció lo trienni vinent faedora de balle, com estigue en libertat delís jurats de pendre lo notari que ben vist Ifis. serà e que sia obligat lo arrendador, 0 qui dita escrivania Servirà, que hage de pagar lo dit notari. E més que haia de donar fermances del terme a coneguda delís jurats. E més que sia tingut i obligat de pagar de mig en mig any lo arrendament. E més quesia tingut i obligat de donar de les enquestes fins ací fetes, qui cancel·laran dins mig any primer vinent, la meitat a l'ar¬ se rendador passat e, que dit notari qui dita escrivania arrendarà, que haia de fer tantes execucions en un dia com lo balle volrà i, si net 7. A. M. de L. G. 38 gir. Sobre les condicions de l'arrendament de la no¬ taria de La Garrig.r l'any 1542, vegeu el número 175. 8. Id. id. 40. 9. Id. id. 16 gir. 10. Id. id. 17 gir. 11. Id. id. 18 gir. u L'ANTIC MUNICIPI s'en feran en un dia sinó dues, que li sien donats X sous, ço és qui són V sous; emperò si's feran més execucions que los dits X sous se haien a pagar per egualls parts alls qui seran fetes dites execucions. ítem volen los dits jurats que, de respondre a íetres de reclam, que no puga h-awer entre la resposta i execució sinó VIII sous. E més volen los dits jurats que si lo dit notari no ix de sa casa que no puga guanyar dieta, encara que ministre'n veus. ítem volen dits jurais que de quiscuna provisió haia lo notari quatre diners. E més volen dits jurats de pendre ninguna manera de sagra¬ que ment i homenatgg ni fermances, que haien executar no puguen haver sinó dieta de V sous. E més volen los dits jurats que Iç notari haja coern, diner per liura, delís inventaris qui's vendran a X dies a quitar, si doncs dita venda no passa. E més volen dits jurats que lo arrendador de dita escrivania que haja de pagar lo corredor de continent que serà liurada; e liurar se ha al qui més hi donarà; i que lo arrendador se puga aturar còpia de totes les escriptures de dita escrivania i en esdevenidor fer-ne fe. ítem volen dits honorables jurats que, totes hores que se haia de tenir ajustada, que lo notari o arrendador haia ésser en dita ajtvs- tada personalment, lo que serà menester, denunciant-li emperò la tornada; i a,çò sense salari nengú Al cap trobem les anotacions relatives a un altre de vint anys notari Jo Antoni Vicens Rosa, notnri, tinc rebut de vós senyer En : Antic Poy, clauari de La Garriga, trenta sous i són per dos sindicats trets autèntics, la un per fermar la unió i l'altre per dematvar una carniceria i fleca i taverna i altres coses, feta gràcia de dévuit sou>s; per lo ver, fas lo present .escrit de mà pròpia, vui a XXX de desembre 1582 El dia 22 de febrer de l'any 1588 fou feta la memòria en lo consell per mi, Antoni Vicens Rosa notari ; l'any següent, a 12 12.Id. id. 19. 13. A. M. de L. G. Llibre estret, full 4. 14. A. M. de L. G. Llibre vell, full 34. En el full 33 d'aquest Llibre, amb data del 18 de novembre de 1583, trobem que la nota dels comptes fou feta de mà de loan Blancafort, estudiant. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 13 de febrer, fonc difinit lo compte... en poder de mossèn Rosa notari " ; el mateix mossèn escriví la nota del 13 de febrer de 1590 per pagar lo censal d'En Draper i altres mals del terme i los gastos fets per la custòdia del terme per oausa del morbo ; hi ha nota del mateix mossèn a i de febrer de 1591 i segueix encara altra nota d'ell de 12 de febrer de 1596. Ah acte rebut poder de mossèn Antoni Vicens Rosa, notari i en escrivà del terme d.e La Garriga, a XII de febrer de 159g, fou feta liquidació dels comptes del clavari ; i el mateix dia fonc donada facul¬ tat per los honorables jurats i consell als oïdors de cçmptes per fer una talla per a pagar lo censal d'En Draper de La Amella, de quantitat de 6 lliures, 10 sous ; a 28 de gener de 1600, en poder del referit mos¬ sèn va atorgar-se la liquidació corresponent ; anàloga actuació tingué a 29 de gener de 1601 i a 4 de març de 1602 La darrera nota del Llibre vell o dels comptes diu; a 2 de febrer 1604 ab acte rebut enpoder de mossèn Jaume Pellicer, prevere i rector de sant Esteve de La Garriga, notari de dita parròquia,... 254. Inversions en favor de Tesglésia en el segle XVI En segles de tanta fe les despeses de la parròquia i l'interès per les seves coses eren tants del considerats com a poble i afectant àdhuc l'organisme municipal ; heus ací recaient sobre tots els habi¬ algirnes notes ho confirmen : a 22 de maig de 1527 s'anotaren en el que llibre municipal de comptes, 16 sous, per teules que posaren a la capella de sant Jaume ^ ; 21 sous, per una carta que ha pagada per la mongia «Dicta die» featura Lois Vilanova, de la ialla que llevà dit Ros, XXI sous, los quals diu que li eren deguts per raó de les demandes que el feia al terme. Està en veritat que nòs, Luis Vilanova e Miquel 15. Id. id. 84 gir. 16. Id. id. 34. Sobre el morbo, vegeu el número 250. 17. Id. id. 35 gir. 18. Id. id. 35 gir. S'obté mossèn Pellicer, vegeu el número 246. 1. A. M. de L. G. Llibre vell, full 1. Vegeu al número 142 la descripció de la capella de Sant Jaume de la Doma. 2. Id. id. 1 gir. 14 L'ANTIC MUNICIPI Lledó, obrers, e Joan Miquel Junyent e Sagimon Teia àlies Pla e sín¬ dics de La Garriga, havem pres de vós, Andreu Ros, llevador de la talla de la present parròquia vint-i-set los quals havem presos sous, per a fer una truga per lo seny ' de dita església de La Gariga, e per què és ver, que havem haguts de vós dits XXVII sous de la talla, ne fem lo present recort e albarà, en lo present libre, escrit de mà de Miquel Martines, fet a VIII de setembre, any MilDXXVII A 3 Joan Noguera, els oïdors de compte li d'octubre de 1528, a demanen tma talla, de la obra de la capella de sant Jaume, que eren XXXIII sous los quals dit Noguera diu que ja U són estades posats en compte per los oïdors de compte ®. A XII de octubre MDXXVIII, de manament de dit síndics ha donat dit levador de tàlles a En Case¬ lles XXIIII sous és degut a dit Caselles e és per resta dels càlzers A 18 de setembre de 1530,Jo Joan Pau, teixidor de drap de li, de la peròquia de sent Esteve de La Garriga, confés tenir en pura co¬ manda ' dos quintars i mig e onze lliures de cera, rebatudes ® IIII lliu¬ res per quintar, dels obrers de la parròquia, l& qual té comprada de vosaltres damunt dits obrers lo discret Rfibió, candeler ciutadà de Bar¬ celona..., e per lo ver, en fe e testimoni de les coses damunt dites, volem que la present comanda sia escrita e possa en lo libre dels comp¬ tes del terme de la dita peròquia. de La Garriga l'import de la cera es pagaren 19 lliures a Sagimon Pla, el De qual les havia prestades per anar comprar la casula i pàlits; i qive és la veritat fem la present memòria a XVI del mes de gener, any mil DXXXI; Antoni Traví, vicari de La Guariga. A 25 de març de l'any 1532, està en veritat que jo, Rafel Parera, àlias Pellicer, boter de la. parròquia de Sant Esteve de La Garriga, he haguts i rebuts de vós, Sa.gimon Teya, àlias Pla, de dita Gariga, que me haveu- dats i pagats aquells trenta sous los quals lo terme me devia per obres per 3. Deu voler dir el batall de la campana. 4. A. M. de L. G. Llibre vell, full 2. 5. Id. id. 4 gir. 6. Id. id. 5 gir. 7. És a dir en dipòsit. 8. Rebaixades. 9. A. M. de L. G. Llibre vell, full 6. 10. Id. id. 6 gir. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 15 mi fetes la església de La Garriga, en ço és per adobar los senys i es¬ quelles A IT MDXXXIII rebé En Joan Terrés, obrer Se dita iglé- gener sia de Sant Esteve de La Gariga, XV so-us d'En Joan Pau per una part de pedra que l'hi havien venuda per dit obrer, de XV sous; los quals dóna a En Benet Gual, ferrer, per lo reixat de ferro que han mes a la sacrestia dit dia e hora; dit dia e any pagp En Joan Pau per la casulla que pregueren per a soterrar a mossèn Joan Pagès, prevere, vint sòus Hi ha nota de XII sous per la despesa de fra Gaspar Pi, comissari de la croada, amb data de de gener de 1533 13 ; i una altra de 20 d'octubre de 1544, dient que En Jaume Caselles atorgà rebut de coran- ta i nou sous los cols lo terme devia per raó de la capa, havia- cornprada, professional Jo Joan Mallol de la parròquia de Sent Esteve de La Garriga, per quant en ma casa se havia perdut un càlzer d'argent de molta vàlua, l'any MDXXXV, havent arribat a un acord amb les autoritats locals, diu, per la veritat ha benvolgut vos fes en lo present libre lo present albarà, lo qual fou fet i escrit de ma propia mà, a XX del mes de març any MDXXXXVI Vui dilluns a XVIII de desevnbre any MDLXIII lo senyer En Joan Illa, Miquel Noguera, Esteve Bover, obrers l'any present, fer¬ maren àpoca al senyer En Gabriel Mas, jurat, de cent lliures barce¬ loneses, és en poder de mossèn Noguera vicari de La Garriga, i de altra part de deu lliures i deu spus les quals són dels diners de la talla darrerament feta per obs de la església; item de altra part consta dia i any sobredit com los sobredits obrers tenen rebudies de dit Esteve Terrés i Gabriel Mas de coranta i vuit lliures i setze sous les quals eren dels diners del censal manllevat i a obs de la obra de la església 11. A. 11. de L. G. 7. Aci sembla distingir-se entre campana i esquella; aquestes poden denotar molta antiguitat ; vegeu Gudiol, Arqueologia Sagrada Catalana, pàg. 500 ; recordem l'esquella de la capella de Sant Gervasi, de la qual parlàrem en el número 204. 12 A. M. de L. G. Llibre vell, 8. 18. Id. id. 8. 14. Id. id. 13. 15. Vegeu el número 176. 16. A. M. de L. G. Llibre vell, 18. Vegeu la notícia de les obres feren que es a La Doma en els números 141 i 141 bis. 16 L'ANTIC M U N I G I P I L'any 1587 s'anotaren 4 lliures, 7 sous i mig per la despesa que han feta los prohòniens per la anada de Barcelona per a donar raó al senyor bisbe per la qüestió de la Doma i per actes per dit efecte " ; a Madó Margarida deu sous són por los treballs ha posais per los pre¬ dicadors A 16 d'abril de 1595 atorgà rebut en Montserrat Breviac, per sis sous per portar al frare de Torelló, cfnnessari, porti fins a les Canes, per mandato dels jurais i balle 255. Anotacions del segle XVI en el llibre del clavari EI. dia 6 de maig de 1581, en temps del clavari ^ Joan Cassart va comprar-se anomenat i va començar a utilitzar-se ^ el que LAibre eslret de l'Arxiu Municipal de després hem La Garriga ; s'hi anotaren els rebuts, firmes, de les quantitats pagades pel sense clavari. Hi ha anotacions curiosíssimes, com les que van seguint: A 8 de féu l'albarà per raó dels avocats per útil de la uni¬ maig es versitat ; es féu rebut de la pensió d'un censal de la el mateix dia rectoria de Samalús ; a 17 de juliol de 1581, pel censal de can Draper ^ ; a 2 de gener de l'any 1582, de VIII spus i són per portar la caixa de les bosses en lo consell i per tornar-les a son loc i també per los xics que treien los rodolins per lo dia que se feia Vensaculació i per lo dia que se treien jurats de dit terme Hi ha un rebut de i lliura, 6 sous, i són l'os vint per a pagar lo salari del privilegi de la unió a Don Luís de Peguera ■* i Ips s's per 17. Id. id. 11 gir. Noteu que és la primera vegada que surt el 110111 de La Doma, però creiem que ací no s'usa pas en cl sentit topogràfic actual, sinó referint-se a l'especial institució jurídica que regia per setmanes la parròquia ; vegeu el númefo 38. 18. Id. id. 11 gir. 19. Id. id. 28. Deu referir-se a haver transportat el dit frare fins al molí de les Canes d'Aiguafreda. 1. Vegeu el número 181. 2. A. M. de L. G. Llibre estret o del clavari, full 2. 8. D'aquests dos censáis, el de la rectoria de Samalús i el de can Draper de l'Ametlla, van trobant-se les successives anotacions del pagament de llurs pensions. 4. A. M. de I.. G. Llibre estret, 2. Anotacions anàlogues a aquesta van trobant-se també cada any. Vegeu el número 178. 5. La unió de referència deu ésser la Santa Unió 0 Santa Germandat contra els bandolers ; iniciada en 1565, reorganitzada a començament del se¬ gle XVII, no. donà, però, els bons resultats que eren d'esperar ; vegeu Soi,- \ bo ilLtoinesrcvectamauao·ómsvdlcrí.d[2s7bu43]., Gaecvorn•sitrgui-Cdepdl, GCIda,rraaeeuiBcanrleysss El dels I. >5bm^ 'v*·»·>'s}' DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 17 la despesa i per que és així la veritat vos fem fer lo present albarà de voluntat nostra fet de mà de Joan Ros, prevere, vui a 5 del mes de juny 158^ De 10 de juny de 1584 és la notícia de dar a mestre An¬ toni per lo fer de la creu de Gaiüicant cincúnta sous ^ ; de i de juliol per dar a mossèn Lotart per fer cercar un acta a profit del terme; en¬ cara hi ha nota de 46 sous per pagar a mestre Antoni per lo fer de la creu de Galicant, a 20 de setembre de 1584 ® ; tenim esment d'haver estat pagats els advocats e procuradors e notaris e despesa de menjar pagades per les anades fetes... fent franquesa de les dietes Jo Miquel Noguera balle de La Garriga tinc rebut de vós Joan Illa, aolimn cla.uari del dit terme de La Garriga, tres liures tres sous barceloneses; i són per tants ne bestreguí per lo terme en los gastos feren en anar a Via fors a moros! a Badalona, dos anys ha, poc més o manco i per lo ver faç lo present escrit de mà de Antoni Vicens Rosa, nptari de Granollers, a VI de maig de 1856 ; el mateix dia es féu constar haver-se pagat 2 sous per la despesa fiu a, Barcelona en detenir-me en fer un testimoni per lo terme en la causa de la senyora de Rosanes i Don Dalmau de Rocabertí; a 15 de maig es va anotar d'haver pagat a micer Ferran e a mossèn Col, procurador e advocat del terme, tres liures i dotze sous Entre altres anotacions, l'any 1587 trobem les següents: a 15 de gener divuit diners al ferrer per adobar la creu de dit lloc; del ma¬ teix dia quinze de gener de 1587 és una anotació per lo plet que's porta contra los familiars del Sant Ofici de la Inquisició, perquè no devien voler pagar ; hi ha nota per a portar les mesures i pesos a Barcelona DEVILA, Hist, de Cat., II, pàg. 262. E^n Eluís de Peguera fou el gfan juris¬ consult català del segle xvii, assessor del capità general i primer magistrat de l'Audiència de Catalunya. Brocà, Hist, del Derecho Civil de Cataluña, pàgs. 415 i segs. 6. A. M. de L. G. Llibre estret, 4 gir. Mossèn Ros era beneficiat de Rosanes. 7. Id. id. 5 gir. 8. Id. id. 6. 9. Id. id. 6 gir. 10. Moros a la costa és expressió viva, de caràcter avui meta¬ encara una fòric ; però hi hagué en el segletràgica successió d'incidents que la xvi una feren real ; cabalment a les corts de Montçó de l'any 1585 els Cònsuls de la Llot¬ ja de Mar de Barcelona feren insistència sobre el perill dels corsaris infidels ; soedevila, loc. CÜ-, pàg. 229. 11. A. M. de L. G. Llibre estret, full 8 ; vegeu el númefo 263. 12. Id. id 9 i 9 gir. Hi ha altres anotacions relatives al plet esmentat. IS L'ANTIC MUNICIPI per manament de Sa Majestat l'acia de la presentació de una ; per requesta que dit Poy, com a clauari del terme de La. Garriga, ah inter¬ venció de mon substitut, diu el notari Albanell de Granollers, presentà als jurats de La Garriga a vint de març de 1588 Del'any 1589 és la nota que diu ; Jo Guillem Mas, nuncio del terme i parròquia de La Garriga... per crides he cridades en la plaça pública de dit terme i manaments per útil de la comoditat, rebé una quantitat però, per no saber d'escriure faç fer de voluntat mia lo present albarà a vós Toni Molerá, mestre de dita parròquia, vui a 22 de agost A 19 de novembre del mateix any En Pere Camps i Romaní confessà haver rebut 8 sous per la romana i balances, que paguí a l'afinador de la ciutat i un sou per la crida de Sani Esteve i dos per lo mig carter de oli lo qual portaren a Barcelona Consta amb dada del 8 de juny de 1594 haver-se pagat a Jaume Reduix, nuncio, per dieta vingué a executar los qui no volien una pagar la talla, 3 sous, i per lo ver faç lo present de mà de Pere Bosquí, escrivent ; aquest sabem que era escrivent jurat de mossèn Rosa, notari A 20 de maig de 1597 Pere Pau Blancafort va escriure el rebut de 4 lliures que havia bestretes per los soldats... i deu són per un parell de gallines ; a 12 de juliol fou En Francesc Pellicer qui féu albarà per lo que el terme me devia de dar a menjar als soldats per manament del balle i dels jurats ; a 10 de desembre de 1597 en féu un altre Benet Caselles pel que havia bestret per la companyia de Gerònim Armengual ; també consta haver-se donat sis reals, dic XII sous, als soldats lo dia de la festa de dnquagesma, aruy i¿g8 13. A. M. de L. G. 12 gir. 14. Id. id. 13. 15. Id. id. 14. 16. Id. id. 15. 17. Id. id. 23. 18. Id. id. 26. 19. Id. id. 30. 20. Id. id. 81. 21. Id. id. 32. 22. Id. id. 32 gir. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 19 256. Tancament de la vila per raó del «morbo» Les epidèmies han constituït un gros flagell per a La Garriga ^ ; sovint donen la de impressió d'una tragèdia, en la qual el poble està, indefensa, subjecte a un destí implacable. El cólera manera morbo ^ fou una de les pestilències contra la qual calgué prendre ex¬ traordinàries prevencions, segons podem confegir amb les notes dis¬ perses de rArxiu Municipal. A 30 de juliol de 1589 Antic Poy rebé III lliures II sous i són per raó de tres dotzenes grosses de lates que han servit per fer les portes i tencar per lo morbo, t los dos sous per les crides; del mateix any consta: jo Pere Mijans, fuster, tinc rebut de vós Pere Mallol, que'm pagau com a clauari l'any present, vint-i-cinc sous, los quals són per jornals de fer les portes de cada cap de carrer; i perquè és així, faç fer lo present albarà a vós Toni Molerá, mestre en La Garriga, per no saber d'escriure; també a 30 de juliol Jaume Puig, ferrer, cobrà per feina feta per les portes per tencar los carrers, ço és golfos i claus i baldons A 4 d'agost es pagaren 30 sous a Montserrat Massó i són per guarda del morbo, per vint-i-quatre dies he servit en guardar lo portal de sol d'avall del carrer; l'endemà Jaume Bona, sabater, rebé per anàlegs conceptes per guardar lo portal del capdamunt del carrer; a 5 de setembre Joana Vila Robuix cobrà la tancadura del portal del cap¬ damunt del carrer i, l'endemà, Huguet, sastre, cobrà la del capdavall ; a 5 de setembre En Bona cobrà un altre mes de guarda i a 23 de setembre En Massó en cobrà dos ; a 29 d'octubre en Bertran Giol, ferrer, cobrà per dues mesades ha servit, lo portal de sol d^avall del 1. Vegeu, per exemple, el número 50 i, sobre la pesta bubònica de l'any 1348, el número 224. 2. Gravíssima malaltia, que es caracteritza per vòmits i per refredament de les extremitats. 3. A. M. de L. G. Llibre estret, full 13 gir. 4. Id. id. 14. so L'A NTIC MUNICIPI carrer ® ; a 19 de novembre En Gallart, barber, cobrà -per soterrar un home que's trobà mort en la teuleria d'En Illa ®. A 8 d'abril de 1590 s'atorgaren dos rebuts, l'un Segimon per Blancafort, i l'altre per Pere Trui, ambdós de tres lliures i dos sous i mig i són per les guardes del morbo me havien manat fer los jurats de La Garriga ' ; hi ha esborrats dos altres rebuts per anàloga qües¬ tió atorgats durant el mes de gener de 1591 ; en canvi resta encara clar un altre rebut de Pere Maians, fuster, per adobar les portes del morbo. Del mateix gener de l'any 1591 és el rebut per soterrar un pobre morí sota casa d'En Mas A 15 d'octubre de En Pau Caselles cobrà per guardar el 1599 capdevall del d'En Cucurella, per lo morbo; a 18 carrer, nomenat casa d'octubre Guerau Bosch confessà haver rebut sis lliures, per guarda del morbo, 0 golfos, o claus; a 24 d'octubre fou Francesc Poy qui cobrà per deu dies ha guardat lo portal de devait, per lo morbo ' ; a i de novembre, per anàlegs conceptes, cobrà En Pere Torres ; a 3 de gener de 1600 es pagaren per dos-cents claus per clavar les lates dels portals; a 8 de gener del mateix any 1600 es pagaren per dues lates per fer Los portals per tencar los portals dels caps del carrer, del morbo ; Fran¬ cesc Romaní rebé 18 sous i són per fer lates de pi me prengueren los jurats passats lo any Sel morbp, ço és a saber: sis sous per les set lates i dotze sous per segells de bólleles, lo dit any del morbo, vui al primer de gener 1601 A 15 de febrer de 1611 fou tramesa una carta als jurats de La Garriga, de part dels consellers de Barcelona, donant-los avís de algunes desganes de mala espècie hi havia en dita ciutat, i, per la curació dels malalts que's trobaven a Catalunya, manaren portar-los' en lloc cert i destinat... 5. A. M. de L. G. 15. 6. Id. id. 15gir. Hi ha notícia del Tedeum general per la cessació de la pestilència enl'any 1690, 28 d'abril-5 de maig, en Mossèn Sanabre, El Ar¬ chivo de la Catedral de Barcelona, Barcelona 1948, pàg. 198. 7. A. M. de L. G. Llibre estret, full 16. 8. Id. id. 17. 9. Id. id. 83. 10. Id. id. 83 gir. 11. Id. id. 85. 12. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1611. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 21 157. Carretejant fusta per a les drassanes de Barcelona Jo Miquel Noguera atore haver rebut de vós lo senyer En Antic Poy, sis lliures i mitja, dic 8 lliures lo sous, les quals són denou jornals he posats com a jurat en raonar lo de las carretes i és per dieta tres reals per quiscuna i lo restant doní un escut als advocats i per que los tinc rebuts de vós sobredit, com a clauari l'any present, faç per lo present albarà per mans de. Antic Juyol, prevere, a 25 de juliol 1^82. Segueixen albarans de set sous; per dieta del porter de la unió; i deu sous al notari de les bolletes; i tres dietes de Barcelona,anar a per lo adobar dels camins reals i deu reals micer Agustí, tot per lo a adobar los caminS; tots a 19 de desembre de 1582 ; del mateix dia és un altre albarà per cinc dietes, les dues per lo traginar de les carretes, les tres per anar ab Ip balle per lo adobar los camins Jo Pau Romaní, estudiant, en la parròquia de La Garriga, confés haver rebut de vós Pere Illa, clauari l'any present, un real que me haveu donat per los trevalh de copiar i escriure una talla pet les carretes ^ ; a 28 d'abril de 1584 es pagà per la anada a Barcelona per lo efecte de les carretes per manament de Sa Excel·lència per à obs de la fàbrica del Senyor Rei El dia 15 de gener de '1587 es féu un albarà per la carreta tragina fusta del rei. De l'any 1588 és la notícia de lo carreter qui tragina fusta per obs de la fàbrica de la drassana de la ciutat de Barcelona De 26 de juliol de 1592 és el rebut de 3 lliures fet per Bernat Marí per compliment de paga de la carretada portí a la drassana i per los soldats; del 6 d'agost, de 23 lliures, per lo tirar de unes carretes que han tirat per lo dit terme un mes. En Vicenç Riera de Mollet ® ; el 1. A. M. de L. G. Llibre Estret, full 8. Ü. Id. id. 5. 8. Id. id. 5 gir. Recordem la insistència de les corts perquè es cons¬ truïssin galeres. 4. Id. id. 12 gir. A mitjans de l'any 1588 fou destruïda l'armada Inven¬ cible. 5. Id. id. 19. L'ANTIC MUNICIPI mateix Riera torna a firmar rebut pel dit concepte a 17 de setembre ® ; de l'any 1592 són també unes notes relatives a Bernat Marí per lo dany que rebé del bou i de Jaume Ferrer per unes clàvies se trencaren de la carreta ^ que anà a Barcelona. De l'any següent és el rebut d'En Bernat Illa per la anada 1593 de los bous a A 3 de juliol de 1594 es Barcelona per la fusta del rei pagaren 2 lliures i 14 sous per los gastos de anar a concertar les carretes i bestrets fets per alguns que no havien pagats; a 7 d'agost es pagaren 12 lliures per louer de les carretes " ; i segueix altra anotació del carreter per dos anades ha fetes per dites carretes, menjar i beure; vénen dues noves consignacions per raó del carreter, la darrera diu que a Pau Verdaguer de Sant Andreu de Palomar, carreter, li donen quatorze Hures i mija, las quals són lo salari nos dóna la dita univer¬ sitat per lo portar 0 tirar la fusta per la fàbrica, de les galeres N'hi ha una altra d'aquest darrer carreter, per la tercera mesada; altra per tres anades he feies, jo dit Torra dues, i Pere Pla una, per los ases de les carretes; encara a 27 de desembre de l'any 1594 firmà un altre rebut el carreter Torra segueixen anotacions d'En Pau Verda¬ guer de l'any 1595. A 2 de juny de 1595 el jurat Antic Poy atorgà rebut de 4 lliures i vuit sous per set dietes he vügat per los afers del terme i per lo manament al balle i jurats de Montmany i a Tagamanent i per fer-los intimar dit manament que aidassen a tirar la fusta del rei, i vint sous que doní per los peatges al vocat A 27d'abril de 1597 Benet Caselles estengué rebut de tres lliures que havia bestretes per una carretada de fusta.; l'endemà En Joan Cebrià, de Llerona, atorgà rebut de 12 lliures per cuaíre carretades de fusta, que jo he tirada a la aderessana de Sa Majestat en la ciutat de Barcelona, per orde dels jurats de la dita universitat de La Garriga " ; des del mes de maig del mateix any 1597, és En Pau, pagès del lloc de Corró, qui atorga els rebuts de les tragines de fusta 6. A. M. de L,. G. 19 gir. 7. Id. id. 20. 8. Id. id. 21 gif. 9. Id. id. 25. 10. Id. id. 25 gir. 11. Id. id. 26 gir. 12. Id. id. 28 gir. Aleshores devien talar-se els boscos d'aquests paratges. 13. Id. id. 29 gir. 14. Id. id. 80gir. i segs. Es veu que, en lloc de carretejar la fusta els mateixos garriguencs, pagaven un traginer que els fes aquesta feina. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 83 A i6 de febrer de 1600 encara lliures al dit Pau, es pagaren 20 però aquesta vegada es pagès de la parròquia, de fa constar que era Llinàs ; a 26 d'octubre és Francesc Pujada qui cobra 6 lliures, 12 sous, per lo port de dos carretades de fusta que per lo terme de La Garriga he traginat a les adrassanes de Barcelona " ; a 4 de febrer de 1601, es féu el rebut de Joan Cebrià Alrani, de Llerona, per dues carretades de fusta havia portades^ i semblantment a 25 de febrer i à 29 d'abril A 2juny de 1605 es féu albarà per Bernat Porta per raó de de sis carretades de fusta que ha portades en la drassana ; a 9 de juny, per lo sopar i dinar que férem donar a l'ofecial de les carretes A 18 de gener de 1609 un altre per Joan Anglada, carreter de Sant Andreu, ...per quatre carretades ha traginades per dit terme; a 8 de maig, per l'esmentat Joan Cebrià Alrani, per altres 4 carretades ; a 28 de gener de 1610, surt un altre cop Joan Anglada, per tres carretades 258. Del primer quart del segle XVll A. — Heus ací unes notes relatives al canvi d'autoritats munici¬ pals: Jo Pere Pellicer, hostaler, atore haver hagut i rebut de vós Pere Malol, clauari l'any present, dues lliures vuit sous, dic dues lliures S sous que són degudes de.menjar que han fet los jurats i balle i ensa- culadors, i, perquè és la veritat que'ls tinc rebuts, faç lo present albarà de mà mia pròpia, vui que comptam a vint-i-vuit de desembre 1601. L'any 1602, Antic Roca i Planell havia rebut 3 lliures per sis dietes he vagat en aportar la terna a Barcelona i ser ver i no saber d'escriure ne faç lo present de mà de Rafel Sadorní, escrivent de Granollers, vui a 4 de març \ Del dia 20 de desembre de 1617 és la súplica feta per lo síndic de La Garriga., a'l duque de Alburquerque per alcançar llicència de poder 15. A. M. de L. G. 34. En les corts catalanes de 1599 es permeté a la Dipu¬ tació del General tenir 4 galeres per a la defensa de les costes. 16. Id. id. 34 gir. 17. Id. id. 36. 18. Id. id. 40 gir 19. Id. id. 41. 20. Id. id. 43 i 43 gir. 1. A. M. de L. G. Llibre estret, fulls 34 i 38. 24 L'ANTIC MUNICIPI consell jurat i lo batlle tantsolament, per haver-hi dos jurats im- un pedits; lo qual se alcançà per tenir-se dos vegades tan solament, per fer la extracció de jurats i demés oficis per lo govern de dita univer¬ sitat B. — El dimecres i6 d'octubre de l'any 1602, Francesc d'Agu¬ llana, obrant del rei Felip III d'Fspanya, confessà i reconegué en nom al reverend Simó Rialp, rector de Granollers, i a la universitat i sin¬ gulars del terme de la parròquia de iSant Esteve de La Garriga, de la diòcesis de Barcelpna, que, del preu del censal mort de cent sous de pensió aniuil i de cent lliures de capital, creat, a 13 del mateix mes d'octubre, a favor del dit reverend Rialp, per Joan Busquets, Antic Planell, pagesos, i Joan Huguet, sabater, jurats, del present i corrent any, de la universitat del dit terme de La Garriga, l'esmentat d'Agullana n'havia rebut les cent lliures, en satisfacció de les que, el dia 4 del darrer mes de març, els garriguencs prometeren de pagar al rei C. — A 15 de desembre de 1601 Fn Francesc Romaní féu albarà per 6 lliures que havia bastretes per uns soldats que no vinguessen al terme; però a i de gener de 1602 fou Fn Pere Mallol qui en féu un per vuit quintars de palla que los soldats se'n han aportada per los cavalls que tenien a l'hostal d'En Oliveres ® ; del 12 de desembre de 1601 és un altre albarà d'Fn Pere Pellicerlos gastos que he fet per los soldats ® ; a 12 de febrer de 1602 es feren constar tres sous a Jaume Vilafreser per portar la farda al soldats fins a Llissà L F'any 1603, a l'hostaler Fn Pere Pellicer li foren pagats els diners li'n són deguts de menjar i beure a Mossèn Ferreres, comissari 2. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1617. 3. Potser és aquesta una ocasió avinent per a dir que un censal és el dret redimible de cobrar una pensió anyal a càrrec de determinada persona o dels seus successors, com a remuneració d'un capital lliurat a aquella ; ge¬ neralment és assegurat amb garantia d'una finca ; com que en 1720 es reduí la pensió del censal al 8 per cent, van anar caient en desús els censáis ; ve¬ geu Borrell, Dre>t Civil vigent a Catalunya^volum II, pàgs. 481 i segs., Bar¬ celona 1923. 4. A. M. de L. G., pergamí número 13. 5. A. M. de L- G. Llibre estret, full 37. 6. Id. id. 37 gir. 7. Id. id. 38. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 85 real, en temps de somatent, i composició ah ell feta i no haver de eixir los del terme fora de son terme en lo sometent, fet avui a i de ge¬ ner 1603 En l'any 1610 Pere Fillol, hostaler, cobrà i lliura i j8 sous de los soldats de caval que me aposentaren en ma casa A primer de novembre de 1611 En Pere Fiol, hostaler, confessà haver rebut 3 lliures i 7 sous, ço és vint reals me devien los jurats vells, lo restant he donat a menjar i beure a Bernat Garriga i a sos soldats A 2 de juny de 1613 torna a sortir un compte per lo que havia bestret per los soldats i a 13 de novembre en surt un altre per pilotes i pólvora i metxa, A 18 de novembre del mateix any En Jerònim Armengol, sabater i nuncio, atorgà albarà d'unes quantitats que se li devien A 12 de desembre Jaume Vilafreser, hostaler de La Garri¬ ga, n'atorgà un altre per haver donat menjar i beure a soMats A 31 del mes d'agost de 1614 s'atorgà albarà per raó de tres dietes de concertar-se ab los carreters del rei i per fer pendre informació a mossèn Pinyol; i a 10 de gener de 1615, per lo gasto han fet los soldats per raó del terme a casa de l'hostaler Vilafresser D. — Del dia de maig de 1606 és una carta que envià lo duc 20 de Monteleó en lo present poble de La Garriga, que, per ser fiels de Sa Real Magestat, i que per posar en execució la unió i germandat que dit poble té firmada per perseguir la. mala gent encarregà i manà que, junt ab lo batlle, anomènien així lo trentaner, com< lo desener i 8. A. M. de L. G. 38 gir. 9. Id. id. 44. 10. Id. id. cap a la fi. L'imperi espanyol sostenia moltes guerres a l'ex¬ terior. 11. Id. id. 46. 12. Id. id. 47 gif. 13. Id. id. 48. 14. Id. id. cap a la fi. 15. Es refereix als bandolers que infestaven, encara, Catalunya. És el temps dels nyerros i els cadells, d'En Perot Roca Guinarda, d'En Joan Sala Serrallonga ; aquest darrer era fill de Viladrau, s'havia casat amb la pubilla del mas Sala ; el Montseny fou cau de les seves actuacions ; la tradició diu que àdhuc va viure a can Valls de Sant Cristòfol de Montegües ; va morir l'any 1634. EI duc de Monteleón fou un dels virreis que més enèrgicament actuà contra els bandolers. Vegeu Soldevila, Hist, de Cat., II, pàgs. 254 i segs. Recordem que a Cànoves ha arribat fins als nostres dies el ball d'En Serrallonga. 26 L'ANTIC MUNICIPI soldats que sien més a propòsit; o no més que trentaner i desener idesprés cada desener anomènia deu persones de sa desena; per alcan- çar los bons efectes que desitgen per estar lo dit poble purgat de mala gent E. — A 7 de setembre de 1616, el procurador del batlle general de Catalunya, després d'al·ludir a la concòrdia feta entre Francesc Pellicer i altres garriguencs a 11 de maig de 1594 i als establiments fets per a conseqüència de la concessió feta a ell Benet Caselles com a de juny de 1518 7 digué, adreçant-se als jurats i prohoms de La Garriga, que tenint en compte també que per vosaltres i pels vos¬ tres antecessors esteu en possessió llarga i antiga, per temps de més de tres-cents anys, de prendre l'aigua, durant dos dies de cada setmana 0 sigui els dimarts i dissaptes, amb les seves nits, de la riera pública vulgarment dita del Congost i de les fons del dit terme, que discorren cap a la dita riera, incloent les de diversos molins de dita parròquia, que són alou del Senyor Rei, i també, en temps de phija, dels torrents 1 camins públics de dita parròquia, per a regar totes i cada una de les vostres terres i possessions, situades en la dita parròquia, de les quals coses resultaba molta utilitat per al senyor Rei, tenint en compte la dita vostra possessió pel dit senyor Rei... Atenentaquests antecedents, l'esmentat procurador del batlle a general de Catalunya ratificà i novament concedí en emfiteusi els esmentat drets, als dits jura.ts i prohoms i singulars de la universitat de la dita parròquia 0 sigui per ells a Antoni Rosselló de Sant Gen- vasi i Protasi, agricultor de dita parròquia, síndic i procurador i actor de la dita universitat i dels singulars de la mateixa, segons consta del seu sindicat i poder en instrument atorgat devant del Reverend Miquel Deneres, prevere i rector de l'església de Sant Esteve de La Garriga, el dia quatre de setembre de 1616. Es de la dita concessió es refereix ja no solament notar que en a la riera sinó també expressament al rec Monar; que les aigües 16. A. M. de L. G. Llibre registre, en l'any 1606. 17. Vegeu el número 2Í45. 18. Vegeu el número 193. DEL SEGLE XVI AL SEGLE XVII 37 sobrants s'havien de reconduir a la riera; que per Nadal havien de pagar un cens de deu sous i altres cinc raó d'ésser la dita sous per universitat una mà morta ; que es reservava la firma i fatiga i lluïsme favor del rei ; es a pagà entrada i es consignaren les clàusules d'estil en tals concessions 19. S'anomena mà morta aquella entitat que no pot vendre els seus béns, o la que de fet quasi mai no els ven. 20. Lluïsme és la part aliquota del preu o valor de les finques establertes amb domini, a la qual part té dret el que cobfa el cens quan no usa del seu dret de fadiga. 21. Bs la quantitat que cobra el censalista en fer l'establiment emfitèütic ; equival a una part del preu de la cosa acensada. 22. Del document de precari abans esmentat se'n conserva una còpia au¬ tèntica, document número 34, a l'Arxiu municipal de La Gaïriga, i dues cò¬ pies simples, catalogades com a document número 31 del mateix Arxiu. II.4 CAPÍTOL SEGON Del municipi durant el regnat de Felip IV d'Espanya 259. Del preu d'alguns objectes i feines. — 260. Contribucions i allot- jauients. — 261. La guerra del Rosselló, de l'any 1639. — 262, Els excessos de l'any 1640. — 263. De la guerra i la fam consegüents. — 264. La pesta del 1651 i l'acabament de la guerra. — 265. Altres notí= cies de la vida garriguenca 259. Del preu d alguns objectes i feines En un vell l ibre de l'arxiu de Can Dachs consten notes tanpilo¬cu¬ rioses a com Lo m-ateix any de i62¿¡. comprí pólvora les següents : que'n pagava a dos reals la lliura, dic 4 sous; ... Barcelona tes ^ i perdigons de Barcelona, que'n pagava a nou diners la lliura; ...un pedrenyal ^ que em costà lo pany 6 lliures, lo canó 2 lliures, lo cep I lliura;... dos panys de xispes, que'n pagava, de cada pany, 2 lliu¬ res, 4 sous; item lo mateix any provi que costaven les pdces de un pendrenyal: primo, la roda 8 sous; més la molla grossa, 10 sous; més la molla del dragó, 8 sous; lu molleta del cobrifoc i del punt, 2 sous cada una; lo dragó, 10 sous; la pessa de dalt del dragó, 6 sous soin; lo fogó, 6 spus; l'arbre, 6 sous; lo portaarbre, 6 sous; la pessa del punt, 6 sous; la cadeneta, 2 sous cada pessa; lo caragol de estrènyer la pera, 2 sous; los altres caragols, cada u 1 sou. 1. La pilota era una bala de pedra, plom, etc., amb què es carregaven els arcabusos, mosquets i altres armes de foc. 2 Arma de foc curta que es disparava amb pedra foguera. Més avall, en el text, s'esmenten les diferents parts d'aquesta mena d'armes. REGNAT DE FELIP IV 29 Lo anyde 162^ fiu adobar cànem, qu'en paguí, i és aquest lo ús de molts anys ençà, de pagar-ne de cada quinta ' y -J 1 'í'-Î. 'M IS ,ï :HÍ;^:q :íí;'5 M. £^S R E G N A T D E F E LI P I V 33 pinyà; i que no pugen ser trets del present principat; i per tres mesos tant solament. De 28 de juny de 1639 és una carta que lo doctor Pau Martí, pre¬ vere, envià a est poble, als jurats, dient que lo síndic li comunicà de part dels jurats, que lo doctor Berart ' volia que dit terme fes més sol¬ dats, a més dels quatre tenien al servei del rei; dient-li si podia jorça/r a fer-ne més; i dit prevere li respongué que lo virrei i lo real consell declararen general per tota Catalunya, esto és, per aquells somatent que serien resistents en no voler fer aquells soldats apareixerà al minis¬ tre del rei; i digué que diguessen a dit doctor Berart, ah bpnes raons, los soldais que tenien al servei del rei, i que manllevaren los diners per fer-los, i que ara ferien lo que podrien èn fer-los dos més; que si no feien aixís tots hi haurien d'anar; i representant-li gran pobresa. Però els consells de mossèn Martí servir no varen pel que es pro¬ posaven, car hi ha notícia d'altra carta del dit doctor Pau Martí, pre¬ vere, dient que dos jurats se conferiren ab ell per fer quatre (soldatst més; los quals, junt ab lo dit doctor Pau, anaren a encuentrar al senyor Berart i li participaren la pobresa i necessitat del ppble i que ne farien quatre més; lo qual se alterà en tanta manera que, sinó per lo dit doctor Pau, no los haguera oït més; i digué que li donassen vint soldats, i encara los feia cortesia, per tenir carta del virrei que anassen tots ab somatent general, per la necessitat que tenien en Rosselló; i ab ses súpliques quedaren de fer-ne només que deu, a demés dels quatre i estos sens falta, que altrament hagueren hagut de anar tots a Perpinyà ab somatent alçat. A 16 de juliol s'ordenà al batlle i jurats del present lloc de La Garriga, baix pena de 10 anys de galeres i altres majors, fins a mort natural inclusive, que lo dia 20 del corrent tinguen a la vila de Grano¬ llers dos hòmens naturals del present principat que s'els donarà a cada u sis sous cada dia; del 4 d'agost és una carta del senyor Gabriel Berart avisant-los, dë part de sa excellència, fassen un soldat, per haver fugit un dels que oferiren a sa real majestat per socorro del comtat de Ros¬ selló; lo qual fugi Pere Joan Vinyoles. 3. Aquest doctor Gabriel Berart era jutge de l'Audiència ; era un sig¬ nificat reialista ; més tard, en l'avalot del dia 22 de maig d'e 1640, varen cer¬ car-lo per a occir-lo, precisament perquè s'havia distingit a Granollers en la imposició de bagatges i altres obligacions ; en el Corpus de sang, dia 7 de juny del mateix any, la seva casa fon Saquejada i ell mateix morí a mans dels amotinats ; vegeu Soldevila, loc. cit., pàg. 803. 34 L'ANTIC MUNICIPI Alld'agost del mateix any és el canonge Pau Claris ^ el qui co¬ munica que a los diputats del General de Catalunya, en Barcelona re¬ sidents importava saber, per raó de la campanya del Rosselló, el nú¬ mero de soldats, noms i cognoms dels capitans i oficials de la primera plana ab que lo present poble fa dit servei i del socorro que'ls donaren i quin dia partiren de Rosselló; per una nota del 17 del mateix mes sabem que els soldats foren tretze, a ç lliures quiscun, i a Vúltim és lo import dels aroabusos i altres armes necessitaren; hi ha també notícia d'una carta que los jurats de est present poble¡ ^reberen de un notari de Perpinyà, quant tornaren de pprtar los diners dels sobredits soldats; en la qual declara que n'hi ha vuit de malalts i lo que gastaren en ses ma¬ lalties, posant també en notícia los queviures cars, que espanta, i lo socorro de dos reals cada dia; el total de les despeses fou de 121 lliures i 19 sous. Amb data de 13 d'octubre, el regent la vegueria de Barcelona manà als batlle, sagramentals, obrers i jurats de dit poble, baix pena de cinc-cents ducats de or de cada u de ells exigidors i altres majors, fins a mort natural inclusive, que per adilluns, 17 del corrent mes de octu¬ bre, ab tot efecte se tròbien en la vila de Granollers tots los habitants en lo dit terme de La Garriga aptes per a pendrer armes, de edat de 18 anys fins a 55 anys, tant militars com exemps, i altres de qualsevol grau 0 cpndició sien, ab ses armes, a fi de anar, ab dit noble regent dita vagueria, al comtat de Rosselló i camp de Salses, per expel·lir lo enemic de tot aquell comtat; i luego de rebut lo present, manar tocar les carrtr panes del somatent i continuar lo repicar fins, ab tot efecte, se partirà de est present poble a la. dita de GranpUers. Hi ha nota de 9 de gener de 1640 certificant que Joan Mas, batlle de la present parròquia i alk- tres, en virtut de la declaració de somatent declarat, han acompanyat al senyor veguer de Barcelona, des de Sant Celoni fins al camp i sitt de Salses. 4. Era canonge de la Seu d'Urgell ; va ésser elegit diputat del braç ecle¬ siàstic per al trienni de 1638 a 1641 tal exercia el càrrec de president ; com a de la Diputació del General ; va morir a 27 de febrer de 1641, al cap de poc d'haver començat la guerra dels segadors. REGNAT DE FELIP IV 36 262. Els excessos de Tany 1640 En acabar-se la guerra del Rosselló l'exèrcit reial remangué allotjat al Principat ; els soldats, refiats de la seva superioritat numèrica i armada, s'atreviren a molts abusos ; La Garriga fou una de les poblacions que més en sofriren. En un summari i breu resolució de les informacions que a instància del prpcu/rador fiscal del General se han rebut de les contribu¬ acerca cions i nous vectigals ^ que los cabos, capitans, soldats i altra gent de guerra han imposat als provincials de Catalunya, en los trànsints i alotjaments dels llocs per on han passat i han estat alotjats, i los delictes i excessos que han comesos obstant les generals constitucions començant als últims de gener de 1640; de 'les quals informacions au¬ tènticament consta entre altres coses, el següent : Que la vila de La Garriga cometeren semblants fracassos, per¬ en què, per triar los millors vins fiblaren bótes hi havia en les cases d a on se aposentaren, rentant Ips cavalls ab vi; que hi hagué cases que mataren passades cinquanta gallines; que ab una nit i una matina¬ da, entre lo menjar i beure, las composicions, robos i lo que malmete¬ ren, donaren dany de més de mil i cinc-centes lliures; i que de una' casa a on estaven los ornaments de una iglésia, robaren los candelerps, casulla, camis, estovalles i altres ornaments. Els qui testificaren foren Antoni Pruna, sa muller, Josep Saborit, Gabriel Gilabert, -Baptista Giró, Josep Alòs, Jaume Vidal i sa muller. 1. Sobre la Diputació del General, vegeu el número 165. 2. Tributs, impostos. 3. L'any 1680 nna junta de jurisconsults havia declarat, d'acord amb les constitucions, les obligacions que, respecte als allotjaments, tenien els catalans. La junta, formada per grans jurisconsults, com Càncer, Fontanella, Xammar, va dictaminar que estaven obligats a aposentar i allotjar els soldats en llurs cases, però distribuint les posades els regidors de les poblacions ; i que aquest allotjament, més sal, vinagre, foc, llit, taula i servei, havien d'ésser donats gratuitament, conforme a la possibilitat de cadascú ; a part d'això, els soldats havien de pagar tot el que despenguessin. Vegeu les anteriors frases en Ferran Soldevila, loc. cit., II, pàg. 286. 4. Arxiu de la Corona d'Aragó, fons procedents del General, Dietari del trienni de 1638 a 1641, part 3.'-, foli 414. 3f, L'ANTIC MUNICIPI Estàsia Poy, viuda, Antoni Poy, Joana Fillol, Maria Fillol, Joan Mon- tanya i muller, Joan Pau Puig, Salvador Puig, Joan Terrers, Fran¬ sa cesc Borrell, Caterina Parera, Josep Fillol i sa muller. Magdalena Ter¬ rers, Pere Pau Oliveres, Damià Bohena i Benet Caselles ; diu el docu¬ ment que aquests testimonis que testifiquen lo sobre dit són tots naturals o habitants en dita vila de La Garriga. L'esmentada informació està unida al dietari de la Diputació del General de juliol de 1640 ; però abans, amb data del 21 de febrer de a 4 1640, apareix, en termes literalment iguals, en un sumari fonc donat a Sa Excellència ah embaixada lo dia present feta a dita 'Sa Excel·lència, el comte de Santa Coloma, virrei del Principat En canvi, en un me¬ morial imprès que l'esmentada Diputació envià al rei Felip IV, el qual està unit en el dia 19 de maig del mateix any 1640 del dit dietari, es diu el següent : En Garriga de soldados que allí se alojó una noche, ade¬ una trppa más de haber sacado del — fuera del gasto suyo y de sus caballos — lugar mil y quinientos escudos, por medio de exquisitas extorsiones, de com¬ posiciones violentadas, executaron en su templo las mismas violencias sacrilegas, con la misma impiedad y irreverencia També s'esmenta el nom de La Garriga, entre les poblacions afectades pels excessos dels sol¬ dats, en altres documents de l'època relatius a la matèria. 263. De la guerra i la fam consegüents El tumult popular esdevingut a Barcelona el 7 de juny de 1640, diada de Corpus, en ocasió de l'habitual entrada dels segadors, l'esca que abrandà l'incendi de la guerra civil. Richelieu entrà va ésser en tractes amb els revoltats ; el rei de França Lluís XIII fou procla¬ mat comte de Barcelona i, mort ell, ho fou Lluís XIV. Seguí la caiguda del comte-duc d'Olivares, però la guerra continuà ; i cal recordar que la guerra acostuma a tenir dos terribles aliats : la fam i la pesta. 5. Vegeu el mateix Arxiu i Dietari esmentats en la nota anterior, però en la part 2A, foli 308 girat. 6. Arxiu i Dietari esmentats, part 3A, foli 372, full cinquè. REGNAT DE FELIP IV 37 Hi ha proves documentals ^ de la participació de La Garriga en la lluita : a i8 de juny de 1643 era batlle En Pere Pau Oliveres ^ ; i en aquest any trobem un rebut de 75 lliures que rebé Antic Planell, jurat, deJoan Nualart, per pagar los gastos de un batalló; en 1646, Antic Ros pagà 96 lliures per una contribució de un batalló i pagues de gener, fe¬ brer i març; en 1649, a 29 de maig, lliuraren 61 lliures i 17 sous a bon compte per la. contribució de la cavalleria del batalló, i a 8 de juny 61 lliures més i 5 sous per qüestió anàloga ; en 1651, el prevere Jaume Blancafort pagà altres 84 lliures i Macià Rosselló de Bellsolà 224 lliu¬ res, totes per Ip present terme, per la contribució del batalló. El dilluns dia22 d'agost de l'any 1650, Nosaltres: Jaume Terrés, Tomàs Busquets i Antoni Blancafort, jurats del present any de la uni¬ versitat de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga; Pau Vinyols, jurat vell; Antoni Casals, Macari Rosselló, Antic Planell, Sebastià Poy, Antoni Poy, Jaume Nualart, Pere Pau Blancafort, Jaume Arenys, Pere Pau Oliveres, Francesc Arenys, Gabriel Fortuny, Pere Surell, Joan Pau Fsparagueró, Jaume Morera, Jaume Torra de Plaça y Joan Pau Pla, tots de dita parròquia de La Garriga i del Consell ordinari de la universitat de la. mateixa parròquia; essent convocats i congrega.ts, a so de timbal, prèviament tocat, segons és costum, en la capella de Sant Macari construïda i edificada en el carrer parròquia; amb manament, llicència, i presència de de dita l'honorable Batlle, per la Sacra, Catòlica i Règia Majestat, de la dita parròquia i terme; assegurant ésser la major i millor part i més de dues parts dels homes del dit honorable consell ordinari de la mateixa uni¬ versitat, en força dels privilegis reials concedits a la dita universitat, fent, celebrant i representant; sabent i atenent a: que la dita universitat fretura de la quantitat de diner infrascrita per a comprar blat per a provisió de la dita universitat i dels singulars de la mateixa; no havent trobat altra manera d'obtenir la dita quantitat, i d'acord amb l'original del llibre de les deliberacions i determinacions del dit honorable consell, crearen a favor d'En Bernat Caselles, de 1. En el Llibre registre de l'Arxiu Municipal de La Garriga. 2. Acte número 679 de l'arxiu de can Terrés. 33 L'ANTIC MUNICIPI La Garriga, vint-i-cinc lliures de pensió anual de censal mort per preu de cinc-centes lliures. Aleshores era batlle de La Garriga Antoni Illa ; el cual conti¬ nuava essent-ho quan, a 24 de febrer de 1652, encara durant la guerra, s'atorgà un altre censal mort a Jaume Terres, Jaume Arenys i Jaume Galceran i Torra, el present any juTats de la universitat de la parrò¬ quia de Sant Esteve de La Garriga, de la diòcesi de Barcelona; Antoni Poy de Plaça, jurat vell; Antoni Joan Blancafort, Pau Queralt, Joan Pau Rosselló, Jaume Torra de Plaça, Pau Busquets, Pau Bulbena, Antic Planell, Sebastià Poy, Jaume Nualart, Joan Pau Pla i Jaume Rosselló, del consell ; reunits també a la capella de Sant Macari, en presència del batlle Antoni Illa, s'acordà substituir un anterior debi- tori de 50 trentins d'or, que Maria Vilaret havia deixat a la universitat de La Garriga, davant del domer Geroni Ferrer ; ara es creà un nou censal a raó de setze lliures lo trenti En el document intervingué Jaume Fillol, hostaler de dita parròquia de La Garriga. 264. La pesta del 1651 i racabament de la guerra A. A 31 de gener de 1651 fou tramesa una carta als jurats de part dels consellers de Barcelona, en la qual declara alguns malalts trpbats en dos cases en lo carrer nou de Barcelona ^ i temerosos del dany que de açò se podien suscitar, suplicaren als jurats encomanar esta necessi¬ tat a Senyor; però a 12 de febrer el marquès d'Aguilar comunicà Nostre lo estat de bona salut de Barcelona, i que, per tant, podia est ppble tornar lo comerç que havien prohibit; en canvi a 21 d'abril els conse¬ llers de Barcelona altre cop donen avís de l'augment de les malalties 3. Fonamentant-se en la duració indefinida dels censáis, els notaris va¬ ren anomenar-los censáis morts;alguns, però, substituïren aquesta paraula per la d'immortals; vegeu Beocà i Amell, Derecho Civil..., vol. II, Barce¬ lona 1886,, pàg. 206. 4. Arxiu Municipal de La Garriga, acte número 24, autoritzat pel notari de Granollers Esteve Vergada ; la còpia, però, és del notaïi Maspons. 5. Acte 48 de l'Arxiu Municipal de La Garriga ; amb els mateixos nota¬ ris esmentats en la nota 4. 1. Efectivament, la pesta féu estralls terribles a Barcelona i arreu de Catalunya ; va fer-hi diverses aparicions ; hom calculà en molfs mils el nom¬ bre dels difunts ; vegeu Soldevila, loc. cit., pàg. 329. REGNAT DE FELIP IV 39 de Barcelona, que al pie de la Il'una, se aumentaren, avisant vagen ab lo cuidado sia possible per np caure en elles, avisant i assenyalant los puestos en dita ciutat per a què los pobles, ab seguretat, apòr- tien los viures i provisions que podran B. Pot ésser interessant de constatar ací que el dilluns dia 20 de desembre de l'any 1651, Macià Rosselló de Bellsolà i Antoni Poy de Plaça, jurats de La Garriga, atenent que Joan Oliver, difunt, pagès de la dita parròquia, ha canviat la vida per la, mort, a causa de la malaltia del contagi de la pesta; per la qual cosa, per alimentar a ell i a la seva familia i per a pagar les despeses de la seva, malaltia de contagi; nosaltres, en el dit nom i en nom de la dita universitat, hem pagat certes quantitats de diners; per a recuperar les quals, a nostra instància, en el dit nom, henA fet pregonar, pels llocs acostumats de la vila de Granpllers, el dijous, nou del mes de novembre pròxim passat, pel corredor públic i jurat de la dita vila, un pregó del tenor següent... Segueix la crida convocant a qualsevol persona qui pretenga tenir dret algú en les cases, horts i eixides que Joan Oliver i altre posseïen a La Garriga, per tal que compareguen davant los senyors jurats de dita parròquia, a efecte de amostrar lo dret tenen en dites cases, horts i eixides; altrament, aquells passats, los dits senyors jurats los ven¬ dran, en lo encant públic, al més donant. Sabent i atenent que Josep Cavaller, porter reial, de la dita parrò¬ quia de La Garriga, de nostre manament, va encantarr i subhastar pels llocs acostumats de la dita parròquia la casa i la eixida infrascrita, durant més de trenta dies...; no hi va haver cap comprador que oferís més que En Salvador Ribas, pagès, de La Garriga, que oferí cent deu lliures. L'esmentat Josep Cavaller havia anunciat que la finca era en lo capdamunt del carrer de dita parròquia, la qual casa i eixida termenOi a solixent, ab Ip honor de Macià Rosselló de Bellsolà, pagès de dita parròquia de La Garriga, de pertenències del qual fonc la dita casa i eixida; a mig dia ab les cases i eixida die Esteve Beranger, trevalla- dor, en dita parròquia de La Garriga habitant, de pertinències de dita 2. L,es notes d'aquest paràgraf les hem extret del Llibre registre de l'Arxiu Municipal de La Garriga. 40 L'ANTIC MUNICIPI casa i eixida, a ponent db lo cami real, qui va de la ciutat de Barcelona a la ciutat de Vic, i a tramuntana ah la casa i eixida de Jaume Company. Pagava cens a can Rosselló de Munt de 24 sous ; i la finca pertanyia al dit Oliver per establiment que li havien fet els Rosselló de Munt de l'espai de terra en lo qual està dita casa i eixida construïdes, ah acte rehut a 13 de març de 1646 ; la casa, doncs, s'havia edificat feia pocs anys. En virtut d'aquests antecedents, i per l'acord del con¬ sell municipal de 6 de novembre de l'esmentat any de 1651, els jurats vengueren la dita casa a En Salvador Ribas C. Es conserva a envià lo marquès l'arxiu municipal notícia que de Aguilar, ah un estampat, als jurats, de Haver-se'n anat lo senyor Marcin ^ i deixada, la ciutat de Barcelona en ocasió que per mar i terra estava de l'enemic assitiada, i haver-se'n Sa Excel·lència tornat a Fran¬ ça; esperant del present pohle se serviria alentar-se en continuar, ah lo fervor que la ocasió demanava, les fineses que en les dJemés ocasions! havien experimentat; la lletra era de 9 d'octubre de 1651. Al cap de dies, a 15 d'octubre, els consellers de Barcelona pocs comuniquen com lo enemic ja dos mesos tenia assitiada la dita ciutat, ah circumvalació de la terra i ma.r, tenint en ella vaixells i galeres ® ; i, per a debilitar del tot les forces de l'enemic, se ha tingut a hé escriure a totes les ciutats, viles i llocs del present principat que, ah lo major esfprç los sia possible, ajúntien la gent podran per dit efecte, ah les provisions i municions necessàries per quinze dies, tenint-les a punt per lo dia se avisarà. L'atac exterior que preveu el text no va produir-se i amb la rendició de Barcelona en 1652 va acabar-se la guerra. Les con¬ dicions foren ben favorables a Barcelona i al Principat, però el Rosselló i part de la Cerdanya restaren, des d'aleshores, en poder dels fran¬ cesos. 3. Posseïm còpia, en el nostre arxiu, de la dita escriptura ; procedeix del fons de can Cors-Pellicer. 4. Joan Gaspar, comte de Marchin, virrei del Principat, era un mariscal partidari del príncep de Condé, i, efectivament, va abandonar Barcelona amb la major part de la cavalleria francesa i alguns peons-, a pretext d'una acció de guerra, i va tofnar-se'n a França l'octubre de 1651, per anar en ajut de Condé ; vegeu Soldevila, loc. cit., pàgs. 329 i 331. 5. Efectivament, més d'un any va durar el Setge de Barcelona, no gaire feeixit, ámb l'intent d'impedir la introducció jie queviures. REGNAT DE FELIP IV él 265. Altres notícies de la vida garriguenca A. A 15 de maig de 1639 ^ els administradors d'una causa pia del rector de Malla, Gaspar Font, retrovengueren a la priora de les carmelites descalces de Barcelona un censal de dues-centes lliures de capital i deu lliures de pensió anual, pagadores el dia 6 de desembre de cada any, que havia creat Benet Caselles, pagès, hereu del mas Caselles de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, en nom seu propi i com a síndic i procurador de la universitat i singulars de la dita vila i terme de La Garriga, a 6 de desembre de 1520. B. Des de 12 de juliol de 1637 fins a 30 de juny de 1641 trobem notícia, en els arxius garriguencs, de Pere Antic Torres i Romaní, notari de Granollers, però natural de La Garriga C. De l'any .1657 posseïm una nota curiosíssima ; en efecte: hi ha notícies de un bon nombre de rebuts de les quantitats que paga¬ ren los contribució a Don Francisco de Luxan, cavaller jurats per una de la ordre de Calatrava i cavalleriço del Rei Npstre Senyor ^ ; però hi ha també notícia d'una carta que los jurats reberen del sobredit Don Francisco de Luxan, dient-los que ja havia rebut les 112 lliures- que se li estaven devent del mes passat; i digué que li matassen un porc ben gran i li fecen les botifarres i llamgonissés a costa sua Es la pri¬ mera al·lusió a les botifarres de Ea Garriga. D. De l'any 1663 és una nota de 12 ducats pagats per haver hagut de portar 12 carretades de fusta per lo rei, i una altra de 396 lliu¬ res per donatius de fortificacions ® ; de 1644 és Vavís que envià lo veguer de Barcelona, de part de Sa Excel·lència, al batlle i jurats per¬ què dins deu dies acudissen a pagar la segona paga del servei que 1. A. M. de L,. G., document número 12 del lligall antic. 2. Arxiu de can Terrés ; venda número 1074, de 12 de juliol de 1637 ; acte 577, de 14 d'agost de 1689 ; àpoca 109, de 24 de maig de 1640 ; venda 1071, de 23 de novembre de 1640 ; venda 1077, de 16 de desembre de 1640 ; establi¬ ments, números 579, 580 i 581, del dia 2 de juny de 1641 ; establiment, número 584, de 30 de juny del mateix 1641. 3. A. M. de L. G., Llibre Registre, any 1657, manuscrit 2. 4. Id. id. id. manuscrit 3. 5. Id. id., 1663, 3 i 5. L'ANTIC MUNICIPI oferiren a Sa Majestat, per ajudar als gastos de les fortificacions de les fronteres i de Puigcerdà ® ; i consta que, per això, es pagaren 66 lliures en 1664 i altres 66, en 1665 i en i666 ; encara continuaren pagant per fortificacions en 1667 i en 1668 ; de l'any 1669 és una tatxa feta al poble de La Garriga de 3 lliures anuals per no haver de contribuir al carretejar lo llenyam per la fàbrica de les galeres . 6. A. M. de L. G. 1664, 1. 7. Id. id., 1669, 3. CAPÍTOL TERCER Del regnat de Caries II fins a 1680 266. Deis ingressos de la hisenda municipal. — 267. Alguns paga¬ ments de l'erari municipal. 268. Conflictes amb un familiar de la — Inquisició. — 269. De la guerra amb França, de 1673 a 1679. — 270. La primera casa del comú de La Garriga. — 271. El privilegi de 1677, per a poder-se reunir en la casa del comú. 266. Dels ingressos de la hisenda municipal La hisenda del municipi de La Garriga es nodria principalment de les talles repartiment de contribucions entre els veïns, i de l'im¬ o port que s'obtenia dels arrendaments o concessions d'alguns ser¬ veis o activitats municipals. Heus ací reunides algunes notes generals relatives als tals ingressos. A. L'antic Llibre de talles ^ porta el següent encapçalament : Llibre de talles de la present parròquia de-La Garriga, feta per los oïdors de comptes Pere Pau i FrancescBlancafort Arenys i Antoni' Poy, per dels senyors jurats i savi consell de la dita manament parrò¬ quia, los quals jurats són Antic Planell i Jaume Rosselló i Jaume Morera, vui als ii de gener de l'any 1648. Segueixen els noms dels contribuents, classificats segons les quan¬ titats a pagar ; a la fi consta que suma. la dita talla iiç lliures, clauari Pau Busquets. Segueix una altra talla de 118 lliures 8 sous. En ve després una altra feta als 12 d'abril de l'any 1648, de 117 lliures 7 sous ; una de 124 lliures 13 sous ; una altra de les mateixes quantitats, i una 1. Es guarda a l'A. M. de L. G. 44 L'ANTIC MUNICIPI de lo sous menys ; la següent torna a portar data : de 24 de febrer de 164Ç; i van seguint les talles fins a la feta el 2 de maig 1660. Més avall es troben, però, encara, tres curtes anotacions d'unes petitles talles; heus-ne ací una: Talla feta i ordenada per los senyors jurats i savi consell de La Garriga, essent oïdors de compte Francesc Torra de la Riba i Pau Queralt i Jaume Poy de la Plaça, feta als 6 de març de l'any i66ç; i dita talla se és feta per pagar la contribució als soldats que estaven allotjats en dit lloc; i summa 23 lliures ig sous. B. De l'any 1664 és una declaració en la qual declara que los jurats, per poder vendre la Pere Vilanova en la carniceria, se carn regesquen de la tatxa que se féu en lo present any 1664, als 10 de abril... esto és: lo moltó a 3 sous 6 diners, la lliura; la. ovella a 2 sous 6 diners, la lliura; i i sous ç diners la lliura del castrat Al cap de dos anys, en 1666, s'havien apujat els dits preus ; com hagués tatxat dita universitat lo preu de les carns, ço és: a, 5 sous, 4, la lliura de moltó, la lliura de la ovella, crestat i tocino, a 2 sous la a 3 sotis, 11, lliura de cabra; i, per pagar los mals de la present universitat, hagués' imposat vuit diners a cada lliura de moltó, set diners a cada lliura de ovella., crestat, tocino i altres, i tres diners per quiscuna lliura de cabra, intimant esto a dit Pere Vilanova, est reusà de tallar les carns a dit preu tatxat en dita deliberació; no obstant, lo present poble ordenà dit preu, rellevant-ne un diner, volent se venga al preu que la talla la vila de Granollers, inseguit Ip que tots anys han acostumat fer, de pendre lo preu medià de les tres viles de Mataró, Granollers i Caldes de Montbui C. Als 24 de juny 1668, en poder de Jacinto Maspons és lo acte de l'arrendament del blat, lliurat a Sebastià Martí, ciutadà de Vic, per preu de 178 lliures; el mateix dia s'atorgà el document de lo arrendament del tabaco i aiguardent, lliures, pagadores ab ter' per 42 ces a-n-el clauari; vui als set de octubre 1668 s'és fet lo acte del trentè del vi, per 296 lliures ; vui als 16 de desembre 1668, en poder de Jar cinto Maspons, notari, és lo acte de la fleca i taverna i glaç de Esteve Puig, per preu de 117 lliures, pagadores a sant cogesma ^ ; lo arren- 2. A. M. de L. G., Llibre registre, any 1664, manuscrit 3. 3. Id. id., 1666, 2. 4. Curiosa interpretació de la paraula cinquagesma, o diumenge imme¬ diat anterior al començament de la Quaresma. DE CARLES li FINS A 1680 dament del cànem, per preu de 44 lliures Després es menciona lo arrendament de la pesca i oli i demés coses pel any lóóy i 1668 per preu 156 lliures ®. Van seguint les notes dels arrendaments dels anys successius ; de vegades es precisa que amb l'oli hi va la sal ; que amb el blat hi van els demés grans ; que la pesca és seca i salada ; l'any 1677 surt l'arren¬ dament de les espardenyes i claus, 8 per lliures, i sou ; més el sisè de la carn puia cent setanta-quatre lliures, i nou sous i set diners Ja¬ cinto Fortuny hostaler comença el dia dels morts lo hostal, en paga trenta dos lliures i mitja; lo acte en poder de Jacinto Maspons, als 22 de desembre ib'jS ®. D. Compte del blat que entreguen los senyors jurats de Sant Esteve de La Garriga a Pau Surell i Fillol, clauari de dit lloc, per la discurs de l'any 1678. Primo, a 14 de gener 1678, xeixa, 8 quarteres. Prova de dita xeixa, i la que serà baix, a raó de sis lliures i un sou franc per lo terme, per cortera. Item a 28 de febrer 1678 i finí fins a g de maig, xeixa coranta dues corteras ab la damunt dita prova de dalt, 42 quarteres. Primt) a 14 de gener 1678, mcstall tretze corteres, a raó de cortera cinc lliures tres sous per lo terme franques. I van seguint altres anotacions semblants, i alguna quartera de faves 267. Alguns pagaments de Terari municipal En un memorial de les pòlisses se són fetes al clauari Terrés de l'any 1664 consten, entre altres, dats 3 lliures 4 sous; a Joan Gros, hostaler, per gasto de sol¬ item dit dia a dit Gros per soldats, j lliures 10 sous; item dit dia a Josep Arenys, per soldats, 16 sous; item a 16 de novembre pagues al senyor batlle per acompanyar la moneda i sol- 5. A. M. de L. G., Llibre llarg, full B. El que, per relació amb el nom d'altres antics llibres de l'Arxiu Municipal, vàrem batejar amb el nom de Llibre llarg, conté els comptes des de l'any 1673 fins a finals de segle. 6. Id. id., D. 7. Id. id., 9. 8. Id. id., 62 gir. 9. Id. id., 93 gir. 46 L'ANTIC MUNICIPI dats, 4 lliures lo sous. Pau Surell i Cassart té rebut per lo lloguer de la casa, que lo terme li té llogada, 2 lliures, 17 sous 11 diners De l'any 1666 són les pòlisses a Joan Brunet, nunci, als 31 de maig, 10 sous^ ; item als 6 de juny 16Ô6, dos lliures S sous, per dietes, més dotze sous, per treure lo procés d'En Vilanova, 3 lliures Del'any 1672 hi ha nna anotació de plats i estovalles per lo se¬ nyor tinent ; n·'hi ha una altra de tovallons i tovalloles i estovalles, plats i plates ; i encara una altra del senyor tinent, sis lliures, del que se li ha promès per son servei; del mes de maig n'hi ha una altra per ferratge prengué al senyor tinent ; van seguint les pòlisses del tinent durant el juny i tots els altres mesos següents fins que als 31 de desembre se ha feta pòlissa al senypr tinent, per lo compliment de tot lo mes de desémbre i de tot lo any de 1672, 12 lliures. Del mateix any hi ha pòlisses per los gastos dels bagatges quan anaren a Gurb, dos lliures; pel que se pagà quan pujà lo mesGe de camp general, 3 lliures, 16 sous, 8 diners; per lo adobar lo matalàs; al nunci per cridar lo trentè del vi lo paSsat any ; a 19 de novembre per un trànsit i dos bagatges anant i tornant; a 17 de desembre a Jpsep Arenys per set bagatges i gasto a Vhostal ; a 30 de desembre a Pau Pons, nunci, per lo lloguer de la casa. Al primer de gener ha feta pòlisSa. al clauari Fortuny, 1673 se pagues a mossèn Jacinto Maspons, notari, per tot lo any passat, 8 lliu¬ res; item dit dia se ha feta pòlissa a mossèn Joaquim Parra, apotecari, per lo trebali de assentar lo trentè del vi 2 lliures i una altra pòlissa absolutament anàloga/. Del 26 de juliol de 1674 és concòrdia feta i firmada per los una tudors i curadors de les persones i béns dels pubills i hereus de Isidro Terrés, quondam, pagès de la parròquia de La Garriga, de una; i los jurats i consell de dita parròquia dé La Garriga, de part altra; ab la quai dits jurats se han encarregat a pagar a dits tudors i curadors quinze dobles de or de pensió de censal, lo dia de sant Joan de juny ®. 1. A. M. de L. G., Llibre llarg, full 102 git. 2. Id. id., 102. 3. Id. id., 101 gir. 4. Id. id., 95 gir.j 96 i 96 gir. 5. Id. Plec de documents antics, núm. 40. DE CARLES II FINS A 1680 47 En les polisses de l'any 1675 se'n troba una, a josep Mandri ser- raller per los pesos ha presos lo senyor batlle per lo terme, de 14 sous ; altra de Pau Pons, nunci de dit terme, de preu de cinc lliures A 2 de maig de 1677 es féu pòlissa al nuncio del nostre lloc per anar a Mataró i a Caldes per los preus d)e la carn; a 10 de agost se ha feta pòlissa pagues a Feliu Baucells, nuncio, per la mitja anyada de servir lo terme, 7 lliures, comença lo dia de sant Marc proppassat; a 19 de setembre a Josep Arenys per un refresc donà, 15 sous Hi ha esment de 16 sous pagats a Angela Rafart, viuda, per lo aparellar lo sopar de la insaculació De l'any 1679 és una pòlissa de Josep Puig, sastre, per dos ana¬ des Barcelona, i per posar la passera ® ; als 6 de novembre de 1680 a per una sort de fusta i frontises i anella per un armari de la casa del terme, de dues lliures, tretze sous 268. Conflictes amb un familiar de la Inquisició JA és sabut ' que els de Blancafort del Molí eren familiars del Tribunal de la Inquisició ; aquesta funció de vigilar semblava que conferia especials excepcions ; això provocà alguns conflictes amb els jurats de La Garriga ; ho palesen a bastament els dos fets següents : A. El dia 20 d'agost de l'any 1671 aportas Uta i causa com se en lo tribunal i audiencia civil de la Sancta Inquisició del present Prin¬ cipat de Catalunya; per i entre la universitat i singulars persones de la parròquia i terme de sant Esteve de La Garriga, de una part agent; i Pau Joan Blancafort del Molí, pagès, de la mateixa parròquia, de part altra-, perquè En Blancafort, a 12 d'abril de 1651, havia promès a dita universitat, eo per ella a son clauari, donar i pagar les talles i demés càrrecs que los singulars de la dita dita universitat de La 6. A. M. de L,. G., Llibre llarg, full 6. 7. Id. id., 10. 8. Id. id., 12. 9. Id. id., 69. 10. Id. id., 70 gir. 1. Vegeu elnúmero 239. 48 L'ANTIC MUNICIPI Garriga paguen, amb tal que el nom d'En Blancafort fos inclòs en les bosses del consell de la universitat. En Blancafort al·legava que ell havia estat exclòs de les dites bosses per ser ell familiar del Sant Ofici o Inquisició ; a la qual cosa la universitat responia allò era per culpa d'En Blancafort, per que haver deixada sapàtria i haver-se"n anat a la obediència del rei de França ^ ; i sobre aquestes qüestions la Inquisició havia dictat sen¬ tència a 22 de juliol de 1671 fent complir el que s'havia pactat en 1651. 1 com los plets sien de si odiosos i apòrtien gran gasto per cascuna de les parts, per ço los honorables Isidro Terrés, Francesc Terrés i Jaume Poy, Ifi corrent any jiirats, previ acord del consell, de '19 d'agost de 1671, d'una part; i d'altra part Jaume Blancafort, procurador del seu pare Pau Joan Blancafort, ab intervenció de algunes honrades per¬ sones, lo bé, pau i quietut de dites parts zelants, són vingudes a la transacció de renunciar al plet, complir els pactes de 1651, i En Blan¬ cafort pagaria, a plaços, 180 lliures, per nou anyades atraçades dels trentens que dita universitat ha imposat B. Al cap de temps, a 11 de gener de 1672, els honorables Fran¬ cesc Torra de la Riba, Antic Joan Blancafort de Plaça i Esteve Parera de Pimar, en l'any present i corrent, jurats feren aixecar acta notarial perquè constés que inseguint lo orde del noble Don Joan de Mari¬ mon, regint la Real Cancelleria, vui... havem allotjat en dita parrò¬ quia i terme de La Garriga dos companyies de soldats de infanteria del tercio del compte Frexisianor, que van de guarnició en la plaça de la vila de Puigcerdà; que en dites dos companyies hi havia vuitafn- ta places; i vist que eren tant soldats, aleshores, tant lo senyor balle i nosaltres jurats, com també Bernat Oliveró, altre fqmïliar del sanct Ofici, habitant en dita parròquia, que's aquí present, nos ne havem aportats soldats i ne tenim tots de present allotjats en cases nostres; i havent feta bolleta el dit Blancafort, familiar predit de la Inquisició, per un alferes, anomenat Don Alonso de Quiroga, i un soldat criat seu, no'ls ha volgut, dit Blancafort, tenir-los ni allotjar-lçs en sa casa 2. Ja són sabudes les freqüents qüestions guerreres amb França durant elsegle xvii. Cabalment pel maig de l'any 1668 es firmà la pau d'Aquisgran, que posà fi a l'anomenada guerra de devolució, promoguda per Lluís XIV ; aquesta fou la primera de les guerres amb França del regnat de Carles II. 3. A. M. de L. G. Lligall dels antics documents, núm. 44. 4. Id. id. 41. DE CARLES II FINS A 1680 é9 C. Del mateix any 1672 és una carta vinguda de Don Jeroni de Magarola, jutge i fiscal del real consell de Barcelona, dient als jurats que Pere Pau Blancafort li havia dit no podia exercir algun ofici d'esta vila per causa de sa poca salut, continuant emperò a pagar los mals\ i càrrecs del terme com los demés; i també en tenir allotjament. Del mateix any és una caria de Pau Joan Blancafort suplicant als jurats li accéplien la dita renunciació de dits oficis 269. De la guerra amb França de 1673 a 1679 El 17 de setembre de 1665 havia començat el regnat de Carles II ; l'infeliç sobirà presidí durant trenta-cinc anys l'accentuació de la, decadència de la monarquia espanyola ; a l'interior cap regent ni cap ministre no sabé suplir la ineptitud del pobre rei ; de cara a l'exte¬ rior cal subratllar ací que en el seu regnat hi hagué disset anys de guer¬ res ; tres d'elles foren contra França ; la primera, fou la que terminà amb la pau d'Aquisgran l'any 1668 ; la segona va començar pel se¬ tembre de l'any 1673 Heus ací uns reflexos d'aquesta darrera guerra en l'Arxiu muni¬ cipal, principiant per una breu memòria dels. bagatges són anats, co¬ mençant al 10 de setembre 1673; segueixen després altres notes, com les següents ; Compte de les pòlisses se han fetes al clauari Nualari lo any 1674: Primo per dptze bagatges anaren a Centelles, i lliura 4 sous; item a 12 de gener, altra pòlissa a Josep Cúberta per 20 lliu¬ res; altra pòlissa per al capità teníem allotjat al 15 de gener, altra 41 lliures 2 sous ^ ; item a 22 de abril, altra per los soldats petf ... 44 lliures 10 sous; item a 25 de abril altra per lo sargento, per 11 lliu¬ res; item altra al halle per quant anà per los bagatges, per. senyor 13 lliures 6 sous Pel de maig l'exèrcit d'Espanya travessà la mes frontera i començà d'ocupar alguns pobles del Rosselló. 5. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1672, papers manuscrits, nú¬ meros 2 i 8. 1. Vegeu Soldevila, Hist, de Cat., II, pàgs. 243 i segs, ; Aguado Bleve, Hist, de España, II, pàgs. 193 i segs. 2. A. M. de L. G. Llibfe llarg, fulls 99 i 2 gir. 3. Id. id. 3. 60 L'ANTIC MUNICIPI De l'any 1675 és un manament fet per Sa Excelencia perquè se enviàs una persona en Barcelona luego, ah lo socorro de un mes per 10 sargento féu est poble, per fer lo dipòsit; són comp¬ i tres soldats que tes i recibos dels diners que's treien de la caixa i se dpnaruen als sol¬ dats per entrades i socorros i per fer-los adobar les espases i demés que se oferia gastar per dits soldats *. Hi ha també una pòlissa feta al sargento mayor Pere Guancer de preu de dobles Recordem que pel maig de 1675 foren els francesos els que travessaren el Pirineu i envaïren Catalunya. Lo concert del senyor alferes comença a córrer als 13 de gener de lôjô, i per ell i tres places se li dóna 16 sous cada dia; més als 21 de febrer de dit any se relleva una plaça de la qual se li dóna 2 sous cada dia; més per lo soldat que és pres, se li dóna 22 lliures cada mes; més lo primer dia de abril arriba un soldat ab cavall i se li relle¬ varà 3 lliures per mesada; més als 8 de abril relleva un cavall i fa lo compliment de les 3 lliures per ^nesada de las dos lliures del pres; mes als 21 de abril arrivaren dos spldats i se rellevarà cada dia 4 sous; ... al senyor alferes tenien ajustat lo compte per tot lo temps que ha estat act, per ell i les places i li tenim donades 12 lliures, iS sous, 4 diners Després del primer d'abril de 1676 es pagaren a Jaume Oliveres, per lo gasto dels bagatges a la tornada de Sant Julià de les Olles, 3 lliures, 7 sous; a Josep Arenys, per lo gasto que li feren uns soldats, 14 sous ^ soldat, algunes gallines, cansalada, palla, oli, can¬ ; per un deles ; per lo transi del comissari general, 2 lliures 10 sous; per civada, per Ip comissari general, 15 lliures, 16 sous, 4 diners Esmentem ara que pel maig de 1676 la vila de Figueres va caure en poder dels fran¬ cesos. l'any 1677 és una pòlissa de 5 sous 2 diners per unia mesura de De 011 perlos soldats; a 112 d'abril a Pau Noguera per quatre dietes, 2 per lo portar los diners del batalló, 2 per a portar la terna del balle, 4 lliu¬ res, 16 sous " ; a 26 de juliol, de quatre sous per soldats Tenim no- 4. A. M. de L. G. Llibre Registre, any 1675. 5. Id. Llibre llarg, full 6. 6. Id. id. id. 7. Id. id. 7 gir. 8. Id. id. 8. 9. Id. id. 9 gr. 10. Id. id. 10. DE CARLES II FINS A 1680 SI ticia d'una pòlissa d'Angela Puigferrer per galUnes i per lo senyor comissari general; altra per civada ; a Francesc Mallol per dos barralons de vi prengueren per un tercio de spldats; a Benet Claus per oli se li prengué per lo senyor comissari general; per carn d'ovella i moltó, pa blanc i moreno, pesca; a Pau Surell per galMnes de Rosanes, escaroles i ous, per lo comissari generall quan estigué en est lloc. Perun bagatge a Olesa; per lo lloguer d'un matxo dos dies; a Fran¬ cesc Mallol per tants ne gastà quan tingué lo senyor capità que anà a Olesa; per bagatge; per la saladura se prengué per lo senyor capità; al dit Blancafort per pa, vi i espècies, quant estigué lo senyor dapità en sa casa; hi ha altres anotacions de semblant tarannà. A 20 de desembre es féu pòlissa al senyor balle, per lo aparell del dinar i vi i una sàrria perdé cont lo senyor mestre de camp generall passà, i lliura 8 sous hi ha pòlisses de gallines i polles ; a Pere Vilanova per un moltó es pren¬ gué quan passà lo senyor mestre de camp generall, 4 lliures 10 sous/. n'hi ha d'altres per civada, faves i palla. Pel de maig de 1678 la vila de Puigcerdà caigué en poder dels mes francesos ; aquesta vilai les altres poblacions de la Catalunya estricta, però no les del Rosselló, foren retornades a la corona d'Espanya, per la pau de Nimega, firmada pel gener de 1679. De totes maneres, com és natural, durant l'any 1679 es van trobant anotacions de despeses de caràcter militar. Així, de l'any 1679 són unes pòlisses per lo tinent, de tres dobles; a PauNoguera del Bosc per lo gasto li féu lo senyor tinent en sa casa; Maria Poy, viuda, per tenir lo senyor tinent en sa casa, al. quatre sous per cada dia; al senyor tinent Bernardo, per lo cumpliment de mes de gener, de dos lliures, nou sous; al senyor tinent, de preu sis lliures H sis sous, a bon compte del mes de febrer; a Jacinto Fortuny de quinze sous, per haver donat a menjar a soldats, ab tres partits, per ordre dels senyors jurats; per pa de miunició 11. A. M. de L. G. 11 gr. Cont equival a quan. 12. Id. id. 69 i 69 gir. 52 L'ANTIC MUNICIPI 270. La primera casa del comú de La Garriga Hguenc tot 5€guit hi hagué de realitzar, igual que en una altra que vila o comunal de La Garriga i a les obres que tot seguit hi hagué de realitzar, igual que en una altra que guenc el municipi garri- tenia arrendada ; deixem al marge ^ la història anterior de la dita casa de la vila. Ade setembre de 1676 lo En Francesc Blancafort del Molí, per a retornar el dot de la seva primera muller i per a quitar tres censáis morts constituïts a favor del rector de La Garriga, l'un de 40 lliures, creat del rector Pere Boix a 18 de juliol de 1674, l'altre de 40 lliures creat pel mateix rector a 17 de gener de 1670, i l'altre de 55 lliures, creat també pel doctor Boix a 18 de febrer de 1675, vengué als hono¬ rables Jaume Oliveres, Pau Torró i Josep Fortuny .i Busquets pagesos, i actualment jurats de la universitat de la parròquia i terme de La Gar¬ riga, comprant en nom i per compte de ta mateixa universitat, en vigor de la delegació feta per l'honorable consell prdinari de la mateixa par¬ ròquia de La Garriga, el dia 15 d'abril de 1676, totes aquelles cases amb dos portals obrint en la via pública 0 carrer, l'un "de pedra picada i la linda de sobre de fusta" i l'altre "de obra cuita ab un badiu", i la terra on són, situades en el lloc que s'en diu "a ses figueres"; i limita- 1. A 17 de març de 1580, Jaume Vila-rubia, ferrer de La Garriga, i Joana, la seva muller, vengueren a carta de gfàcia a Susanna, muller de Pere Vinyals, i per .tant feservant-se aquells el dret de lluir i quitar, aquelles ca¬ ses, que després descriurem, que tenien, de llevant a ponent, una llargada de deu canes raó de vuit pams per cada cana, i, de sud a de Barcelona, a nord, una amplada de sis i tres pams. canes A 18 de novembre de 1595, Francesc Vila-rubia, hereu del dit Jaume Vila- rubia, amb consentiment del batlle de La Garriga, Pere Camps, vengué a Jaume Puig, ferrer de La Gafriga, l'esmentat dret de lluir i quitar ; i a 23 de novembre del mateix any, l'esmentada Susanna retrovengué el seu domini a carta de gràcia, també al ferrer Jaume Puig ; així, reunits ambdós drets, restà ple pro¬ pietari de les dites cases. A 15 d'abril de 1681, Sebastià Puig, també ferrer de La Garriga, i hereu de l'esmentat Jaume Puig, vengué a l'honorable Pere Pau Blancafort, pagès, les cases de referència ; les quals després, per títol d'herència, passaren al seu fill Francesc Blancafort del Molí. Vegeu la cota que donem en la nota següent. 2. A. M. de L. G. Carpeta Títulos de hienes comunales, 4, plec 1 dels documents que conté. DE CARLES II FINS A 168 0 ven a orient... amb el celler d'En Bure, a migjorn amb les cases del dit Bure, a occident amb la via i camí públic de La Garriga, i al nprd amb la via i camí públic que va des de La Garriga a Samalús i a altres parts; pagaven un cens de 34 sous als successors d'Antoni Rosselló de Bellsolà ; el preu de la venda va ésser de 583 lliures ; el notari autorit¬ zant fou Jacint Maspons, de Granollers ; la vídua tenutària de can Ros¬ selló de Munt posà la firma corresponent. es veu ben clar que la primera casa del terme Pels límits transcrits de La Garriga feia cantonada entre els actuals carrers dels Banys i de Samalús, precisament allà on ara hi ha Can Busquets. Probablement en relació amb la casa del terme són les pòlisses de l'any 1676 aFrancesc Blancafort, per la casa, 3 lliures; una altra del mateix any per compte de la casa que quaranta tres lliures; n'hi ha dues més de 20 i 27 lliures, però no s'indica el concepte ; a Casa^rubies de Tona, per compte de la casa, 75 lliures; item a l'apotecari, per les medicines del cavall, 1 lliura; item a Joan Pau Torró, per lo gasto de veriguar los cellers, 3 lliures 5 sous. A Gabriel Fortuny, per Ip arrendament de la casa, 7 Mures; a Jaume Garriga, per calç, sis corteres, i lliura 16 sous; a Joan Carami- net per les llosses dels mestres de casa, 8 sous; a Josep Fortuny, per quatre jornals del matxo, i lliura 27 sous; a Jaume Oliveres, per lo que ha pagat del guix, 5 lliures 14 sous, ç; a Joan Pau Torró, per jor¬ nals del matxo, 3 lliures 4 sous; per compte de Jaume Oliveres, 78 lliures 8 sous; a Pau Queralt, per calç, bigues i jornals, 6 lliures 13 sous; a Llogari Saver, per posts, 2 lliures 10 sous. A Pau Bolvena, per deu corteres calç, 3 lliures; a Esteve Areny, per vuit corteres de calç, 2 lliures; a Jaume Morera, per lo Jer de regonèixer lo cellers, i lliura; a Benet Claus, per oli de vetllar los mes¬ tres i untar les molles, dues mesures, ç sous, 4 diners ; a, Bernat Pla, per un barraló de vi i dotze maitadelles de vi, i lliura 2 sous; a Puigsiu- lens, de traginar sorra i pedra, 2 lliures 3 sous; a Pau Fiol, per lo tra¬ ginar del guix, I Mura iç sous, 6 diners ; a mestre Ramisa, per lo adobar la casa, 22 lliures 16 sous; a Isidro Moret, fuster, per lo que ha treballat a la casa, 12 lliures; a Isidro Moret, per lo mateix, i Mura. A Gregori Pallac, per claus i aiguacuit, 1 lliura 6 sous; a Joan Caramihent, per un iornal del matxo, ç sous, 7 diners ; a Esteve Fran- 54 L'ANTIC MUNICIPI càs, per carbó, 7 sous; a Jaume Oliveres, per lo que ha pagat de guix, 5 lliures 14 sous, ç diners ; a Jaume Oliveres, per dues posts i trecentes setanta i cinc re joies, 4 lliures i sou; a Jaume Oliveres, per una dieta en anar a Barcelona per lo terme, i lliura. 4 sous Semblen de l'any 1677 la pòlissa de 3 lliures 6 sous pagat als mes¬ tres de per lo acabar les Jinestres; la d'una lliura al jurat Bohena, cases per calç; a 12 de Jebrer se ha feta pòlissa al clauari Casals pagà a Jau¬ me Garriga per tres anyades de censos de la casa del terme, 5 lliures 2 sous; a 3 de març a mestre Pere i mestre Ramon, mestres de cases, per una paga de fer la casa de Francesc Blancafort^ 50 lliures; a mestre Giralt, serrador, per una paga per h fusta ha de fer per la casa de Francesc Blancafort, 22 lliures; a 21 de març al curadors dels pubills de Joan Tena,, serrador, per varamenta per les finestres de la casa del terme, 2 IKures, 6 sous; a 3 d'abril, a Pere Vilanova per lo lluisme de la casa del terme, 50 lliures; a 18 d'abril, als mestres de cases, per la segona paga, 16 lliures, 14 sous, 3 diners ^ ; encara hi ha altres pò¬ lisses als mestres de cases ; a 12 de desembre pagues a mestre Ra¬ mon, per adobar los golfos de la casa del terme En fi hi ha notícia d'altres pòlisses, per fusta ; per 50 cor- teres calç, 500 maons, teules, 500 cairons, toL suma 22 lliures; 50 per un miller de rajoles, 4 lliures; a Moret, fuster, per lo que ha¬ via treballat; als mestres d'obres ; al fuster de La Amella, per tants jornals havia trevallat en la casa del terme...; al guixer per una cortera de guix per posar los golfos de la casa del terme 271. El privilegi de 1677, per a poder-se reunir en la casa del comú Heus ací el darrer dels privilegis concedit expresamentiredactat ga ; a La Garri¬ el traduïm lliurement del text llatí en què està ; co¬ així : Nòs, Carles, per la gràcia de Déu, rei de Castella, mença Aragó, etc. i comte de Barcelona, etc.; es refereix a l'infortunat rei 3. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 8. 4. Id. id. 9. 5. Id. id. 10. 6. Id. id. 11. DE CARLES II FINS A 1680 55 Carles II d'Espanya ' ; en realitat, però, el veritable atorgant del document està identificat, a continuació, de la següent manera : Nòs, Alexandre Farnesio, príncep de Parma, de la insigne ordre del toisó d'or, lloctinent i capità general en el present principat de Ca¬ talunya i en els comtats del Rosselló i la Cerdanya i capità general del reial exèrcit del mateix principat Com que per part vostra, els dilectes i fidels dels reis, els jurats, veins i habitants del lloc de La, Garriga de la ddòcesi de Barcelona, ens fou exposat que la dita universitat, en vigor dels reials privilegis a ella concedits pels excel·lentíssims senyors lloctinents generals predecessors nostres té facultat i concessió de congregar el consell dels singualrs dé la mateixa universitat, quan convé per als negocis llurs; i He fer i ex¬ treure jurats per al dit lloc de La Garriga, cada any, el primer dia de l'any; i que totes aquestes coses fossin fetes en lloc públic; Y cpin que aleshores la universitat del dit lloc de La Garriga no tenia una casa comunal per a reunir-s'hi el consell dels singulars, solia la dita universitat tenir el consell i fer les altres funcions, extraccions 0 creacions de jurats i altres negocis similars per al govern i règim de la mateixa universitat, en un camp ras, sota d'una olivera; i l'experiència demostrà que això és en greu perjudici de. da dita universitat i dels singulars, tant en temps de pluja i d'altres incle¬ mències dels temps, com també perquè els consells de la dita universi¬ tat de La Garriga no es poden celebrar amb aquell silenci necessari, que convé en benefici llur. Y que per evitar les dites incomoditats i danys, els jurats i com singulars del dit lloc de La Garriga compraren una casa i la feren casa comunal i pública del dit terme * ; per això ens supliccuren humilment 1. ÊS de notar que ací es menciona especialment el títol de comte de Barcelona per a subratllar la sobirania del rei Carles sobre L,a Garriga. 2. Cal advertir de bell antuvi que aquest Alexandre Farnesio no és pas el cèlebre personatge homònim que es distingí en temps de l'emperador Car¬ les I ; ambdós pertanyien a la mateixa família italiana que senyorejava en el ducat de Parma ; ara parlem d'un Farnesio que havia estat nomenat virrei de Catalunya a 25 de juliol de 1676 ; la seva activitat més destacada fou la d'adreçar-se a l'Empordà per a defensar-lo de les invasions de les tropes fran¬ ceses ; el seu virregnat terminà el 25 de maig de l'any 1677 ; ignorem els motius de la destitució. 3. Vegeu el número 177 i següents 4. Vegeu el número 270. 56 L'ANTIC MUNICIPI els dits singulars del lloc de La Garriga, que ens dignéssim jurats i concedir llicència i facultat de reunir el consell de la. dita universitat i fer extraccions o eleccions de jurats i per tractar dels altres negocis ne¬ cessaris al recte govern de la mateixa universitat, en la dita casa pú¬ blica i cpmunal de la dita universitat. Per això, nòs, volent-nos portar graciosament i desitjant el major benefici, utilitat i comoditat a la dita universitat del lloc de La Garri¬ ga i dels seus singulars, a tenor de la present, de nostra certa ciència, deliberadament i consulta, i per la règia autoritat que tenim, concedim i donem a vosaltres els jurats i universitat del dit lloc de La Garriga, presents i futurs, lliure INcència i plena facultat que pogueu i lliura¬ ment us sigui lícit de reunir i tenir els consells dels singulars de la mateixa universitat, i fer extraccions o eleccions dels jurats i tractar dels altres negocis necessaris i oportuns per al règim i go¬ vern i per al major benefici llur, en la dita casa, vos¬comprada per altres al dit efecte que des d'aleshores fos casa pública i comunal de la dita universitat; la qual casa des d'ara la posem i constituïm sota l'es¬ pecial prptecció i salvaguarda reial. qual cosa manem als reverends, admirables, nobles i mag¬ Per la nífics consellers; als dilectes i fidels reials canceller, regents la can¬ celleria i tresoreria; als doctors de la reial audiència, al vice-governador general, al mestre racional, al batlle general; als veguers, batlles, sots- veguers, sots-batlles, agutzils i als macers i porters i a tots i cada un dels altres oficials i súbdits reials, en el dit principat de Catalunya i en els seus comtats, constituïts o per constituir, sots incorriment en la indignació i en la ira reial i en pena de mil florins d'or d'Aragó, apli¬ cadors a l'erari reial, que de totes passades, aquesta gràcia i concesàió i totes i cada una de les coses que hi són contingudes, les mantinguin fermament i les observin i les facin mantenir i observar inviolablement per tothom; i que no sigui intentat res en contrari per cap raó o causa, si, ultra incórrer en la ira i la indignació reial, detsitgen evitar l'es¬ mentada pena. En testimoni de la qual cosa hem manat de fer la present, commu- nida amb el reial segell comú penjant Dada a Barcelona, el dia vintè del mes d'abril de l'any, de la Nativitat del Senyor, mil sis-cents se- 6. En el pergamí original hi ha encaTa la cinta dels colors reials, però hi manca el corresponent Segell que la cinta sostenia. DE CARLES II FINS A 1680 57 tanta-set, i dels regnats del rei el tretzè. Alexandra Farnece; segueix, la rúbrica i les altres signatures acostumades Tenim nota a l'Arxiu municipal ' dient : és lo compte del que importà lo privilegi de llicència concedit al present terme, eo los gastos- causats en ell, per poder congregar consell en una casa que compraren; i que importaren 21 lliures 13 sous; a 2 de maig del mateix 1677 es féu una pòlissa a Baleta Cassart, vídua, pel que havia pagat a Baltasar Oriol, notari, per los gastos del privilegi de la casa del terme 6. Arxiu Municipal de La Garriga, pergamí núm. 1. Hi ha la nota, cor¬ responent l'Arxiu de la Corona a d'Aragó : in diversorum locumtenentiae XIII fot. XVII. 7. Llibre registre, any 1677, núm. 1. 8. A. M. de La G. Llibre llarg, full 10. c A P í T O L QUA R T Es va construint la vila de La Garriga 272. Construcció de les cases «del carrer». — 273. Vicissituds d'uues finques «del carrer». —274. Velles pedres del «carrer grau» — 275. Els altres antics carrers de la vila. — 276. Cases de fora vila edi* ficades tocant al camí de Barcelona a Vic. — 277. Les altres velles cases del terme. — 278. Llista de totes les cases de La Garriga en 1650. 272. Construcció de les cases «del carrer» cases tocant a , s'anarenVic.const Durant els segles xvi i xvn, principalmentdirecció plaça, avui placeta de Santa Elisabet, en ruint l'antiga l'antic camí de Barcelona a Vic, des Aquestes a de cases espontàniament una línia quelcom sinuosa, seguint la prengueren traça al vell camí ; ellesconstituïren el carrer de La Garriga, i, com en altres poblacions, a còpia d'anys, han esdevingut el carrer gran o artèria fonamental del nucli urbà garriguenc. La construcció de les dites cases ve palesada d'una banda pels documents dels arxius, d'altra banda per les pedres que llueixen en les portes i finestres. Heus ací, l'atzar, una sèrie d'aquelles notícies documentals. ara, a Es evident que unes referències anàlogues podrien trobar-se per a cada una de les antigues cases dels carrers dels Banys, del Centre i de Calà- bria, denominacions oficials actuals de tres trossos distints del mateix carrer gran. Així, per exemple, tenim notícia ^ d'un establiment fet i firmat al 20 d'agost de 1562, per Antic Bellsoley, àlias CaseUes, ballester de la 1. Pergamí número 129 de l'arxiu de can Dachs. ES VA CONSTRUINT LA VILA 69 parròquia de Sant Esteve de La Garriga, a favor de Grau Tarran, sas¬ tre de La Garriga, de una peceta de terra, de 2 cartans de sembradura^, situada en la terme de La Garriga, en la llac dit la Carrer de La Gar¬ riga, en la plaça del mate-ix pable, és a dir, en l'actual placeta de Santa Elisabet ; i afronta dita pessa de terra, a salixenL ab hanprs de Esteve Cassart de La Garriga, a migdia ab una casa que la hereu del mas Vi¬ lanova allí posseeix, i part ab les cases de Marquesa Mateua, muller vostra, a panent ab la dit cami real i plaça de La Garriga, i a tramun¬ tana ab la hostal, npmenat la hostal d'En Centelles, i part ab honor de I'esfabilient. De manera semblant ens ha arribat esment d'un acte de censal de preu 100 lliures i pensiólliures tots anys pagadora als 2 Octubre, 5 venut i creat al 2 Octubre de l'any 1578, per Jaume Vinça, hpstaler de La Garriga, i Eleanor, sa muller, a favor de Joan Nualart, hereu i possessor del mas Nualart de la parròquia de La Garriga, ab especial obligació de dos pesses 0 patis de terra contiguos, a saber lo un de am- plària, de migdia a tramuntana, 27 palms, a la cana de Barcelona, i de llargària, de solixent a ponent, 18 canes barceloneses, situat en la par¬ ròquia de La Garriga, al costat del camí real que va de Vic a Barcelona, junt amb les cases en aquell construïdes; i se termina, a solixent, ab lo dit cami real, que va de Vic a Barcelona, a migdia i ponent ab honor de Pere Camps, sastre de La Garriga, i a tramnntana, ab honor de Pere Puig, sastre... ; l'altra peça de terra contigua tenia à'amplària, de mig¬ dia a tramuntana, 23 palms, i de llargària, de solixent a ponent, 18 canes barceloneses, junt amb les cases en aquella construïdes, situat al cpstat del predit cami real, i termina... a tramuntana ab lo primer pati sobredit. Per altra part^ hem hagut coneixement d'un establiment fet per Pere Camps, senyor útil i propietari de la heretat i mas Camps de dital parròquia, a favor de Miquel Noguera, .pagès de dita parròquia, de tot aquell pati 0 troç de terra, de amplària, desde migdia a tramuntana, de quaranta sis palms de cana, de Barcelona, entre parets i tot, i de llar¬ gària, de llevant a ponent, de divuit canes de Barcelona... siÜtuada al costat del camí real que va de Vic a Barcelona; amb el pacte que dit> 2. Pergamí número 123 del mateix arxiu de can Dachs. 8. Acte número 20 de l'arxiu de can Noguera. 60 L'ANTIC MUNICIPI Noguera, dins un any propvinent... hagués de fer casa o cases en dit pati de terra fins a ser cobertes de teulada, així i de tal manera que s'hi pogués fer foc i habitar. L'acte s'atorgà a 28 de juny de 1576. Al cap d'uns anys, a 6 de setembre de 1607, la casa. que vui és en dit pati fonc empenyada per los tudors i curadors dels pubilh, fills i hereus, de Sebastià Noguera, per a pagar alguns dèbits, a faume Vilafreser, pa¬ gès d'esta parròquia, per preu de cent lliures. I després, una filla hereua del dit Vilafreser, "quondam", casada amb Pere Mprera, pagès i hos¬ taler d'esta parròquia, veneren també a carta de gràcia la mateixa casa i pati a Jaume Oliveró, pagès d'esta parròquia, per lo mateix preu de cent lliures, a 27 d'agost de 1621. Però en 1632 la casa fou restituïda als pupils de Sebastià Noguera Hi ha també ^ un especial d'una venda perpètua feta esment per lo Noble Don Antoni Gallart i de Calders, en Barcelona populat, i Lloctinent del batlle general i procurador dels feus reals, a favor de, Francesc Noguera, pagès i hereu del present Mas Noguera, comprant, com a més donant en lo encant, de tota aquella casa, amb un portal obrint i amb un pati 0 eixida, situada en dita parròquia de La Garriga.,. que afronta, a solixent, amb la casa i hort de J. Pellicer... a migdia amb la casa i terres de Antoni Camar ans... a ponent amb la casa i terra de I. Busquets, mitjançant lo camí públic... la qual casa i pati o eixida era de Joan Rius, francès, pagès de dita parròquia de La Garriga, abintestat defunt, el qual els havia comprat. Els béns vacants foren adquirits abintestat pel fisc, i després alienats, a 6 de febrer de 1647. A 18 de novembre de 1626 s'atorgà lo acte de la venda de la casa i ferreria del capdamunt del Carrer de La Garriga, que se deia la Ferreria d'En Morera, i lo mateix dia se féu lo acte com me donaren possessió i me feren dita venda Pau Marí, de Llerona, i Angela Marí, hereva de dita casa i ferreria, a mi, Antoni Blancafort del Molí 4. Acte número 23 de l'esmentat arxiu de can Noguera 5. En el número 50 de l'arxiu de can Noguera. 6. Arxiíí de can Dachs, en llibre vell, full 84 giraf. ES VA CONSTRUINT LA VILA 61 273. Vicissituds d'unes finques «del carrer» UNES notes de la Rúbrica de l'arxiu de can Terrés^ ens permeten da confegir la història d'unes peces de terra de La Garriga ; història que resulta ésser solament un exemple que podria també repe¬ tir-se, mutatis mutandis, per a moltes de les cases de la població. Consta que a La Garriga hi havia un tros de terra, que a llevant confinava amb el camí reial i ponent amb el rec Monar ; aquesta a peça de terra havia estat d'Antic Rosselló de Bellsolà, o Rosselló de Munt, pagès, el qual l'havia establert a Damià Bulbena, a cens de 5 lliures i lo sous, a pagar el dia 15 d'agost, restant, però, en senyo¬ ria i franc alou del mateix Rosselló. Temps a venir, pel mes d'abril de l'any 1649, Pau Bulbena, pagès, emfiteuta d'aquella finca, n'establí diferents trossos, tots ells fent façana a orient amb lo camí real que's va de Vic a Barcelona i a ponent amb el moliner, amb obligació de pagar a 15 d'agost censos al dit rec Bulbena" ; restant, però. En Bulbena obligat a pagar l'esmentat cens inicial a En Rosselló. Els actes s'atorgaren davant de Pere Colomer, Notari de la Vila de Granollers; l'un a favor d'Agustí Arenes, ferrer, de la parròquia de Sant Joan de Sanata i ara habitant en la parrò¬ quia de La Garriga, a cens de 32 sous, en nuda percepció, però ab em¬ para de 5 sous; l'altra peça de terra fou establerta a favor de Joan Duran, mestre de cases, habitant en la parròquia de La Garriga, a cens de 36 sous, també percepció ; aquest cós confinava a en nua tramuntana amb el tros de l'Arenes, i a migdia ab lo camí que's va a la Iglesia parroquial de La Garriga; de manera anàloga fou establerta a Antoni Mas, treballador, habitant en dita parròquia, tot aquell tros de terra per a fer cases, a cens de 32 sous ; encara, finalment, establí a Pere Domènec, treballador, de la Parròquia de La Garriga, tot aquell trost de terra de sembradura un cortà de forment, a cens de 24 sous en nuda percepció. Llevat de la darrera peça, totes les altres tenien de amplària 28 palms a la cana de Barcelona. Als J de març de l'any del Senyor ibTJ, Pau Bulbena, pagès, de la Parròquia de La Garriga i sa muller Agnès, vengueren a carta de 1. Números 80, 81, 82, 83 i 84. 62 L'ANTIC MUNICIPI gràcia, als curadors dels fills d'Isidre Terrés, els expressats censos ; és a dir, primerament, aquells que li pagava en Bernat Arenes, ferrer, pel tros de terra en que és la casa edificada anomenada d'En Arenes, i per l'altre traç de terra del dit Bernat Arenes, com a succeint a Joan Duran, "quondam", mestre de cases; i, els Bulbena, vengueren també aquells dos censos que li pagava Esteve Francàs, ferrer, de la parròquia de La Garriga, posseint dos trossos de terra que foren de Pere Domènec i Antoni Mas, treballadors de dita Parròquia. I heus ací que s'atorgaren capítols matrimonials, al 24 de febrer de l'any del Senyor de Isidro Bacs, de la Parròquia 1771, entre parts de Sant Genis de La Ametlla, de part, ab Catarina Arenes, de la una Parròquia de Sant Esteve de La Garriga; el qual Isidro Bacs, per causa de núpcies, ha entrat a la casa que fou de Agustí Arenes, ferrer, obligat a pagar el cens de 32 sous. En canvi, a 24 de desembre de 1779 s'atorgà venda perpètua, i per execució de Cort, per rebel·lia de Francisco Francàs, pagès i ferrer, de la parròquia de La Garriga, a favor del Magnifie Francesc de Rosselló i Caselles, domiciliat en dita parròquia, de una casa composta de dos cossos que dit Francesc Francàs tenia i posseïa en lo carrer del lloc i parròquia, de La Garriga, i termena a solixent ab lo carrer, a migdia ab la casa de Isidro Bacs i Arenes, a ponent, part ab los hereus de Francisco Montpart, i part ab la acèquia del Moli, i, a tramuntana, ab la casa i eixida de Joan Vorgunyés, teixidor de lli. Finalment, a 18 de desembre de 1782, s'atorgà la venda de un dels cossos,feta per dit Francesc de Rosselló i Caselles, a favor de Pere Fàuria, per preu de iio lliures; es tractava d'aquell cos que en 1649 havia estat establert a Pere Domènec. 274. Velles pedres del «carrer gran» CAL ara veüre palesada l'antigaèpoca de la construcció d'algunes cases del carrer gran, en els muntants, en la pedra picada que encara apareix en els llindars o en el ampits de les obertures de llurs façanes. Tenen antics marcs de pedra, més o menys senzills, en algun dels seus finestrals les següents cases del carrer: la casa número 30 del ES VA CONSTRUINT LA VILA 63 carrer dels Banys, coneguda per can Pere Fuster o can Dulcet, en posseeix dues ^ i, en la principal, hi ha la inscripció JOAN SALAMÔ 1660 ; fins fa molt poc temps en tenia la casa número 24, can Tarra- des ; en posseeixen, encara, les cases número 20, can Pòlit ; número 17, can Torrents ; número 15, can Marc ; número 8, antiga casa d'En Cinto baster. A can Fàuria, número 7 del mateix carrer, hi ha dos finestrals, emmarcats en pedra, a la façana principal i a la llinda d'un, portal hi ha un relleu amb l'anagrama de Jesús i la data de l'any 1511 ; a l'interior, com una servitud sobre la casa veïna, hi ha un finestral en la llinda del qual es llegeix: f JESUS MARIA JO¬ SEPH - PAU FARIA 1707. Can Gesa, número 5 del dit carrer, conserva els senyals de tres antigues finestres a la façana principal i altres dues en el pati interior, les quals estan presidides per una inscripció que diu : A 10 de abrilj però no esmenta l'any. En la façana de la nova casa Tricaté, número 3 del carrer dels Banys, hi ha un relleu en pedra, representant eines de ferrer, amb la inscripció 1572. A la casa número 2 del mateix carrer, sobre les dovelles mutilades de la seva façana hi ha un escut, amb l'anagrama de Jesús, dues flors i un altre relleu ; té dos finestrals amb marc de pedra ; és notable la proporció de línies de la més petita. En el tros del carrer gran, conegut avui oficialment amb el nom de carrer del Centre, ultra la gran façana de can Dachs ^ i de casa la Vila cal esmentar altres antigues construccions : la casa número 3, can Serra, que presenta en la seva façana principal una finestra amb la inscripció MIQUEE SERRATACÓ 1711, dues altres finestres amb marcs de pedra picada i una gran porta amb dovelles ; mirant a ponent, en la seva façana posterior hi ha una interessant finestra conopial, flanquejada per dues testes ; posseïa també un antic test amb un relleu representant una testa masculina, que ha estat posat a La Doma en 1952. Hi ha antigues mostres de pedra picada a la finestra i al portal de la casa número 4, que confina amb can Dachs ; a les finestres de can Màrius, número 9 ; a ca l'Oliveres, número 11 ; n'hi havia a la finestra i al portal de can Cruells, número 13. A ca l'Aymerich, número 17, del mateix carrer del Centre, hi ha una gran portalada, amb les dovelles 1. A la mateixa façana hi ha una portalada i un gran finestral, amb marcs de pedra, però de construcció moderna. 2. Vegeu els números 242 i 24S, que parlen de can Dachs. 3. Vegeu la història d'aquesta casa als números 527 i 528. 64 L'ANTIC MUNICIPI mutilades ; en la central hi ha una espècie d'escut en relleu, amb una T massissa ; completen la façana una correcta finestra rectangular i els esgrafiats de les parets. Les cases números 25 i 27 del mateix carrer del Centre — si bé avui donen directament a la plaça — sembla que formaren en conjunt una sola casa amb una façana esplèndidament distribuïda ; una gran portalada amb dovelles, que avui serveix d'entrada a la farmàcia ; al primer pis, entre dues finestres rectangulars, un elegant finestral de grans dimensions ; pis hi ha tres altres finestres rectangulars ; al segon actualment aquesta presenta molt modificada. A l'estanc de la façana es plaça, en la casa que corresponia al número 37 del carrer del Centre, hi ha una bonica finestra rectangudar, i a la llinda del portal diu que es llegia la següent inscripció : SI EN TA CASA HI HA BONANÇA — NO HI SERÀ SI FAS FIANÇA, 1783 ( ?). A can Sans, casa núme¬ ro 3 de la plaça, la qual fa cantonada amb el carrer del Centre, té marc de pedra picada al portal i a la finestra de la façana principal. Hem vist, encara, vells finestrals de pedra a les cases números 41 i 47 del mateix carrer del Centre. oficialment per carrer de Cala¬ En el tros del carrer gran, conegut bria, ultra les interessants cases d'En Giralt Cerdà ^ i d'En Ramon Alsius ambdues del segle xvii, cal esmentar que posseeixen algun marc de pedra en llurs finestrals les cases número 10, antigament anomenada can Eàuria ® ; número 19, abans dita can Parra, i can Torra, avui can Salvador ; en tenia la casa número 34, antigua casa Mauri ; en té la casa següent, número 36, can Tordera, i la barberia instal·lada al número 52. De dir-se ' que l'aspecte extern més freqüent d'aquestes cases pot mostraven el parentiu amb les cases de pagès en la blancor de la seu façana i en la petitesa de llurs finestres ; aquesta semblança els venia del fet que, tant les unes com les altres, havien de defensar-se de l'esclat i de la xardor del sol mediterrani mitjançant l'emblanquiíia- Vegeu el númefo 310. 4. Vegeu el númeto 310. 5. 6. Hi hagué un temps que algunes processons tenien per limits extrems aquesta casa i la de can Fàuria del carrer dels Banys i per això és deia que anaven de Fàuria a Fàuria. 7. Amb Pau Vila, en Resum de Geografia de Catalunya II, aspecte hu¬ mà, pàg. 60, Barcelona 1029. III. 1. Can Queralt, la masia construïda arran del vell camí. — 2. L'an¬ tiga carretera, flanquejada pel rec Menar, condueix al carrer de Querol [276] 5 ~ (65) -.'.«i-, :• 'i-v ' ; ij-- , í.T ' H' '.X' à'^- * "-'XZi-' \^ -''. Havien de pagar una lliura i deu sous les del quart grup: 20 Francesc Fortuny. la torra de Rosanes, el ma¬ 27 21 Mas. sover. 22 Tpmàs Busquets. 28 Gabriel Fortuny. 23 Corts i Pellicer. Rocabaiera. 29 24 Jaume Morera. 30 Parera de Pimar. 25 Pere Sur ell. 31 Poy del Bosc. 26 Antoni Casals. 32 C assart. 33 Pla de Rosanes. Correspongueren una lliura i dos sous als del grup cinquè : 34 Pere Burc. 37 Pere Pau Blarvcafort. 35 Jaume Fillol. 38 Sebastià Ppy. 36 Poy de Plaça. 2. A. M. de L. G. Llibre de talles. n-7 73 L'ANTIC MUNICIPI Solament una lliura pagaren els de la sisena categoria : 39 Vilaret. 43 Canal de Gallicant. 40 Blancafort de Plaça. 44 Bolvena. 41 Esperança Rossa. 45 Ros de Plaça. 42 Pau Cassart. Els de la setena pagaren una lliura i quatre sous : 46 Joan Pau Pla. 54 Jaume Rosselló. 47 Torró. 55 Vinyals. 48 Sumet. 56 Ribes dels Còdols. 49 Antoni Pruna. 57 Esteve Puig. 50 Esteve Pi. 58 Pere Parera. 51 Francesc Arenys. 59 Jaumira. 52 Roig dels Còdols. 60 Caramineig. 53 Francesc Costa. Als de la vuitena categoria corresponien vuit sous : 61 Tristany Senac. 69 Jaume Guilla. 62 Sebastià Oliveres. 70 Pere Masacs. 63 Bar ona. 71 Agustí Vidal. 64 Ullar 72 Miquela. 65 Puig de Gallicant. 73 Fàuria. 66 Antoni Noguera. 74 Cprona. 67 Pere Carbonell. 75 Boget de la Iglesia. 68 Jaume Arenys. 76 Pla de Plaça. Als classificats en novè grup correspongueren sis sous : 77 Pere Poy. 85 Gabriel Vinyoles. 78 Josep Alòs. 86 Josep Sabater. 79 Montcaví. 87 Gabriel Poy. 80 Pau Romaní. 88 Salvi Gili. 81 Josep Garriga. 89 Antoni Joan Huguet 82 Joan Dalmau. 90 Eulària Vargas. 83 Antoja. 91 Huguet Comes. 84 Na'Pla. 92 Joan Boter. ES VA CONSTI lU I N T LA VILA 73 Segueixen els que pagarien quatre sous, que formen el grup desè : 93 Francesc Terrés. 102 Miquel Pruna. 94 Casa d'En Balins. 103 Puigfarrera. 95 Pere Pujpl. 104 Joan Salamó. 96 Esteve Splamó. 105 Arnau Sernac. 97 Francesc Vidal. 106 Cortada. 98 Felip Barrera. 107 Na Blasi. 99 Bertran Carreres. 108 Caussó. 100 Bellsoley. xog Joan Romaní. 101 Joan Rossell. En l'onzena categoria trobem els que pagaven tres sous ; ço és : no Coromines. 123 Pere Domènec. 111 Murifdi. 124 Joan Noguera. 112 Pere Sala. 125 Na Castellar. 113 Joan Roger. 126 Antoni Mas. 114 Pau Costa. 127 Pere Boget. 115 Giralt dret. 128 Jaume Joan, matalasser. 116 Joan Mauri. 129 Casa d'En Camarans. tiy Esteve Boget. 130 Joan Boter, menor. 118 Agustí Arenes. 131 Pau Trull. 119 Antoni Espinassa. 132 Josep Masvidal. 120 Jpan Pellicer. 133 Giralt Vermell. 121 Joan Mataló. 134 Pau Fetget. 122 Jaume Riquer. Finalment, tan sols pagarien 2 sous els següents : 135 Esteve Terrés. 146 Pau Gotanegra. 136 Joan Castras. 147 Joan Tatareus. 137 Na Giró. 148 Duran. 138 Fermí Ferrers. 149 Jaume Vinyoles. 139 Coloma Parra. 150 Andreu Serra. 140 Na Rossfelló. 151 Jaume Vinyoles. 141 Na Pagès. 152 Jaume Carner. 142 Anna Parra. 153 Guitó.- 143 /nan Serra. 154 Maria Costa. 144 Glaudis. 155 Gaspar. 145 Berenger. 156 Sunyera. 74 L'ANTIC MUNICIPI Al cap de deu anys, a 2 de maig de u66o, la talla que es féu ^ va çsser molt semblant la que hem transcrit ; un centenar de noms a concorden completament, però varia bastant llur col·locació ; són molts els que passen d'una categoria a total el nombre de cases l'altra ; en disminueix de més d'una desena ; hi ha desapareixen i altres noms que que presenten novetat; heus-los-ací : Queralt, Pau Fillol, Miquel Casals, Pere Fortuny, la casa d'En Maltes, Vinyals, Pere Ribes, Guillem Canal, Josep Felip, Jaume Joan Torrents, Pere Pau Antic, Antoni Canal, Giralt Gadal, Mas Garroja, Guindola, Josep Puig sas^ tre. Na Vila, lo Molí de N'Oliveres, Josep Canal, la Vidriera, la Pinyonera, Pau Gurgui, Batista Bou, Arnau Prat, Joan Nualart, Gaspar Taldoreig, Joan Torra, Antoni de Om, Andreu Punsic, Arnau bracer, Miquel Subirá. Des de Na Vila, tots els noms nous són de la darrera categoria. Noteu que algun dels noms nous pot ésser d'algun fadristern de les velles cases de La Garriga. 3. A. M. de L. G. Llibre de talles. SEGONA PART Comença l'edat d'or de la parròquia I. - La parròquia durant el primer quart del segle XVII. II. De la parròquia - cap a mitjans del segle XVII. III. A les ordres de grans - eclesiàstics. IV. - Del «Llibre de confraries i administracions» de 1665 a 1699. V. - La primera embranzida en la construcció de la nova església parroquial, de 1685 a 1693. CAPÍTOL PRIME R La parroquia durant el primer quart del segle XVll 279. De la visita pastoral de l'any 1600. — 280. Deis cinc altars de la parroquial. — 281. Completant la llista dels objectes del culte. — 282. De les visites dels anys 1604 i 1606. — 283. Decrets del bisbe Rafael Rovirola. — 284. MisceUània parroqnial. — 285. Reunions sota l'olivera del consell, per als «ous de Nostra Senyora». 279. De la visita pastoral de Pany 1600 El dimarts dia 3 d'octubre de l'any 1600 visità personalment la parròquia de La Garriga el bisbe Alfons Coloma hi havia de domer Aleshores major o rector el reverend Jaume Pellicer ^ i de domer menor Montserrat Bou ^ ambós residents ; de vicaris hi havia els reverends Pere Periques i Joan Pau Gual. Del pobre mossèn Periques consta que no fou trobat hàbil ni idoni per exercir la cura d'ànimes i per això U fou revocada la lUûència pel senyor bisibe. En canvi l'acta de visita diu que Sa Senyoria Reverendíssima va demanar públicament si alguns dels parroquians tenia alguna queixa contra els 1. Alfons Coloma era fill dels comtes d'Elna ; terminà les greus dissen¬ sions que temps ha hi havia entre els bisbes de Barcelona i el seu capítol ; promogué la canonització de Sant Oleguer i de Sant Ramon de Penyafort ; morí en odor de santedat a la diòcesi de Cartagena, on havia estat traslla¬ dat ; governà la diòcesi barcelonina des de 1599 a 1603 ; vegeu el Boletín Oficial del Obispado de Barcelona, juny de 1948. 2. Sobre la família i els béns de mossèn Jaume Pellicer vegeu el núme¬ ro 246 i els altres números pròxims a ell. L'acte 871 de l'arxiu de can a 14 de setembre Terrés, de 1605 menciona el dit rector. En el nostre arxiu particular posseïm unes notes manuscrites, procedents de l'arxiu de can Pellicer-Cors 78 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA domers, i ningú respongué i tots callaren. Diu també que el senyor bisbe manà al rector de dita isglésia que d'esta hora en avant, sots pena de deu sous per cada volta que deixarà de fer, tots los diumenges, après de vespres, faça senyal ab una campana i conmoque lo poble a la isglésia i ensenye allí la doctrina cristiana, segons està manat en les constitucions de nostre sínodo diocesano. És ben de notar com cada vegada va creixent la importància donada parròquia, i com, per altra part, van perdent interès ks a la antigues capelles del terme. En la visita que estem explicant no es parla per res de la capella de Sant Joan de Rosanes ; la de Sant Gervasi solament es menciona ; de les altres dues es diu que els beneficiats no comparegueren i que llurs rendes foren sagretades ; el beneficiat de Santa Maria del Camí continuava essent Pere Bou Quant als parroquians, consten les següents notes interessants: Sa Senyoria Reverendíssima administrà el sagrament de la confirmació a molts de dita parròquia, en una gran multitud que no eren confirmats... Foren interrogats els domers si tots els parrpquians s'havien confessat el present any i van dir que sí, per grada de Déu; i si hi havien vicis públics en la preset parròquia, i digueren que no, que ells' sabessin; de les quals coses varen ésser interrogats els obrers, els quals donaren una resposta semblant. Concordant amb tot això consta que fou visitat un gran llibre, en el qual s'inscriuen els noms dels difunts, dels batejats, dels esppsats, dels confessats i dels confirmats. Heus ací qüestió de comptes : Manam- a Joan Mas que dins vuit. dies pròxims, sots pena de excomunió vaia ... a donar compte, a nosire Auditor de la Taula dels testaments, de la causa pia de Gabriel Puig ®. de L,a Gafriga, acreditatives que el reverend Pellicer va pagar la contribució dita de l'escusado des de 1598 a 1606, i l'anomenat subsidi de la quarta des de l'any 1600 al 1607. L'escusado era un tribut concedit al rei del papa Pius V, per a prosseguir la guerra contra el turc, consistent en els delmes i dfets d'una casa i heretat de cada parròquia del regne ; vegeu Soldevila, Hist, de Cat,, II, pàg. 239. 3. Ja era domer menor quan la visita de l'any 1595. Vegeu el núme¬ ro 151. A l'arxiu de can Terrés l'hem trobat mencionat a 8 d'octubre de 1601, essent vicari Pere Isern. Vegeu les visites des de l'any 1562, números 145 i següents. 4. 5. En virtut de la Concòrdiacelebrada entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç, de Barcelona, encara avui, en determinades circumstàncies pot inter¬ venir, conèixer, decidir i executar el referent als llegats piadosos, el jutge eclesiàstic. La concòrdia fou atorgada en 1315 ; forma el títol 2 del llibre 6, volum 11, de les Constitucions de Catalunya. PRIMER QUART DEL SEGLE XVII 79 Així mateix visità els comptes de l'església i manà obrir una arca, tencada amb tres claus, de les quals la una la té 'el rector i les altres els obrers; en la qual foren trobades les següents quantitats, a saber: en el bací del Roser, 6 lliures, 14 sous, i diner ; en el bací de les ànimes, 10 lliures, 14 sous; en el bací de l'obra 4 lliures, i sou, i diner ; en el bací de les candeles, lliures, 16 sous; en el bad dels vells, 4 lliures, 2 14 sous; en el bací de Sant Roc, i lliura, cap sou, 6 diners ; en el bací dels pobres vergonyants, cap lliura, 11 sous, 8 diners; en el bací de Sant Sebastià, i lliura, 4 sous. Per primera vegada és arrenglerada com una administració la de Sant Sebastià. El senyor bisbe manà que l'edicte de la visita sia ficat a la paret, dins la dita isglésia, en lloc patent, i de la publicació de aquell ne certifiquen ' a nostre notari • 280. Dels cinc altars de la parroquial En començar el segle xvii, en l'acta de la visita pastoral de l'any 1600, trobem el primer tents a inventari detallat dels objectes exis¬ La Doma. Val la pena, gran doncs, de reproduir el seu contin¬ gut majorment tenint en compte que, per una banda, palesa l'extraor¬ dinari progrés de la parròquia durant el rectorat de mossèn Jaume Pellicer, i per altra banda, servirà de punt de referència comparativa per a més endavant. A. — A l'altar major hi havia tres estovalles, les unes són encoto- nades i guarnides de serrells a l'entorn; item son cpbrialtar de cuiro, de seda catalufa blanca i groga ab una imatge de Nostra Senyora en lo mig del pàUit ^ i és de brocat; item, dessota, altre pàllit de cuiro; item una tovallola parador, 0 a modo de doser, i és del mateix que és lo devant del altar sobredit; item lo mig del retaule en un imatge de Nos¬ tra Senyora, ab un mantell de seda vert i groc, ab una corona de plata sobredaurada, ab dotze esteles del mateix entorn de dita corona. 6. Les notes d'aquest número i dels dos següents de les quals no s'in¬ dica altra procedència les hem extret de l'Arxiu Diocesà de de Visites, Barcelona, Llibres any 1600, número .59, full 129. 1. Catalufa era una tela de seda o de fil i cotó. 2. Palli o antipendi és la part davantera de l'altar. 80 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA i loJesús té altra corona de plata petita i damada; item sobre lo altar un parador, ab dos graonades, cobert de telilla de llistes blanques i daurades; ítem dos candeleros de coure. ítem, al devant de l'altar maior, dos candeleros grans de ferro per fer encendre candeles; item tres llànties, ab ses bacines de llautó; item dos rollos de tenir ciris; item a la trona un ferro pintats per a pàl·lit de fil de cotó blau; item dos bacines, de llautó, per a captar; item lo ciri pasqual. Item al costat de l'altar major una caixa ab sa tancadura i clau; dins dita caixa ha dos missa.ls romans, un ordinari de Barcelona i un "vademécum"; la qual caixa serveix per tenir tencats los olis, missals i altres coses necessàries; item unes crismeres de plata per a portar als malalts; item una caixeta de fusta, ab tres ambolletes de plata i la crisma, ab son pany i clau. Va bé ací d'esmentar que el senyor bisbe manà als obrers de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga que, dins un mes pròxim, sots pena de X lliures, facen fer unes crismeres de plata, majors que les vui tenen, i una casseta ^ de plata per llençar l'aigua baptismal al cap de les criatures. B. — Continuant l'inventari, foren trobades en lo altar de Nostra Senyora del Roser tres estovalles, les del mig són ab cotó i guarnides a l'entorn de serrells; item un pal·li de cuiro daurat a les vores i al mig lo imatge de Nostra Senyora; item altro pal·li de domàs blanc, ab lo imatge de Nostra Senyora i als costats de dit imatge dos gerros, tot de brocal; item son tobrialtar de cuiro; en lo retaule ha tres imatges de bulto, ço és Nostra Senyora, ab una cadena de plata daurada i un ftl de cristalls al coll, lo imatge de Sant Antoni i lo imatge de Santa: Caterina; item en dit altar un parador de fusta pintat de vermell i groc ab dos candeleros de llautó petits. ítem al devant de dit la mateixa capella, dos ciris grans altar, en de cera item en dita capella una caixa, ab blanca i cinc de cera groga; son pany i dues claus, on la qual tenen los administradors de la confra¬ ria del Roser los llibres i altres coses tocants a dita confraria. C. — Seguidament foren inventariades les següents coses refe¬ rents a qual són tres estovalles. l'altar de Sant Roc: Primo lo altar, en lo 3. Cassa és un recipient metàl·lic, amb un mànec llarg. PRIMER QUART DEL SEGLE XVII 81 les encotonades i guarnides a la vora ab unes puntetes de jiloca- unes dura; altre lloc diu que el corresponent retaule era pintat ; item en un un cobrialtar de cuiro; ítem un devant de altar de cuiro; item un altre devant de altar de domàs vermell, ab lo imatge de Sant Roc, de brocat, i a l'entorn guarnit de serrell de or i seda; item un parador cobert de unes tovalles blan-ques, llistades de cotó blau i, en dit parador, dos candeleros de llautó petits. Al costat de l'altar de Sant Roc un armari gran, en lo qual ha dos estàncies, en la més alta és un imatge, de bulto i de fusta, de Sant Roc, i altra de Sarít Sebastià, per aportar a les professons ab lo taber¬ nacle; itemi, en dit altar de Sant Roc, un candelera gran de ferro, per encendre candeles; en la part més baixa de dit armari se té oli per a la llàntia del dit altar. Al costat de dita capella una caixa ab una tenca- dura i dos claus, de la qual los administradors de la confraria de Sant Roc i Sant Sebastià tenen los lUbres i altres coses tocants a dita con¬ fraria, i, en particular, una bulla gran de pergamí, de molts perdons * per lo Summum Pontífice concedits i atorgats a dita confraria. Ítem, en dita capella, una llàntia ab sa bacina de llautó. D. — També consta que el retaule de Sant Jaume era pintat ; i, encara, que a l'altar hi havia tres estovalles; item son cobrialtar de cuiro; Hem un pàliit de cuiro daurat, ab lo imatge de Sant Jaume pintat; item devant dit altar una llàntia, ab sa bacina de llautó. E. — Heus ací el que consta referent al vell altar de Sant Martí : Primo, lo altar, lo qical són tres 'estovalles, les unes llistades de cotó en blau; ítem son cobrialtar de cuiro; item son pàl·lit de cuiro, ab lo imatge de Sant Martí pintat; item, sobre lo retaule pintat de Sant Martí, altre retaule de Sant Jacinto Estem per creure que aquesta darrera nota és equivocada 4. Vol dir indulgències. El nom de perdons és encara viu en aquest sentit, per exemple a Lloret de Mar ; el segon diumenge de Quaresma, es celebra l'aplec dels perdons al santuari de Santa Cristina. 5. Vegeu la nota final del número 279. Potser el retaule de Sant Jacint no era més que una de les taules del retaule de S'ant Martí, col·locada a la part més erflairada. 82 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA 281. Completant la llista dels objectes del culte ésser^ lloc on una es enumeració de trobaven a limita ela L'inventari de l'any 1600, que estem reproduint, no esubicant coses, sinó que encara va La Doma. Heus ací el complement de les dites enumeracions : A. — Hi havia al capdavall de dita iglesia dos ganfarons 0 banderes de quiscun lo imatge de Sant Esteve, de dom-às vermell, a la una part ab unes carxofes de or de brodador a l'entorn i, en l'altra part, lo imatge de Nostra Senyora, també de or de brodador. També es trobaren al capdevall de l'iglésia una caixa, ab son pany i clau, dins la qual és lo següent: primo, unes teles pintades per al manhnent; item una cortina gran per a devant lo altar maior, per a mostrar la V'eracreu, a la quaresma.; item unes cortines per a cobrir tpts los altars a la cor esma. Sota del cor, les fonts baptismals de pedra de Girona, ab portes de fusta, tancadura i clau; desobre dites portes unes tovalles blanques i una coberta de cuiro. B. —En lo corprimo: un faristol gran ab sos armaris hi havia: per atenir los llibres, dins del qual són los llibres següents: primo, un llibre gran, d'e pregamí, en lo qual estan los oficis de totes les dominiques i festes; item altre llibre de cor estampat, en ell los res- ponsoris i antífones de les dominiques i festes; item un psdlmer estampat; ítem altre llibre estampat dels oficis de les dominiques i festes; item un missal romà. C. — It'em trobaren una caixa al costat del portal de la sacristía,, ab son pany i clau, dins de la qual és lo següent: primo, nou estovalles grans, sens guarnició a les vores; item sis estovalles grans, ab serrells i aliages (?) ; item tres estovalles encotonades, ab flocadura a les vores; item cinc estovalles petites per a les fonts baptismals; item sis camits de bri de cànem; item vuit estovalles per als altars; item dues estovalles llargues per donar a combregar; item tres tovalles per al pa PRIMER QUART DEL SEGLE XVII 83 benei; item vint garnatges ^ petites per als minyons; item tres gar- natges grans. D. A la sacristía o armari de l'argent — Primo, una Veracreu gran de plata daurada, en la quai hi ha un "lignum crucis"; item una custòdia de plata daurada, ah relíquies de Sant Roc i sobre una creu en la qual ha "lignum crucis"; item tres càlzers de argent daurat, a.b ses paten'es; item altre càlzer de argent sens daurar; item dos portapaus de plata daurats; item un encenser, ab sa barqueta de argent; item dos candeleros de plata; item dos bordons de plata; item una creu gran de plata daurada ab moltes imatges de bulto petits a l'entorn del peu; item altre creu de plata daurada. A aquest tresor cal encara afegir un copó o custòdia d'argent i una capseta d'argent per a la reserva; ambdues coses eren dintre el sagrari de l'altar major. E. — A la sagristia hi havia dues grans calaixeres, o taulells, en les quals es guardaven els ornaments litúrgics ; en el taulell gran hi havia cinc calaixos, i, en lo més alt hi havia els ornaments negres ; casulla, dues dalmàtiques, tres estoles i dos maniples, tot de xamellot negre ab aigües, la fresa groga; un pàl·lit negre de tela; un drap de morts de xamellot, ab quatre imatges, ço és de Npstra Senyora, Sani Esteve, Sant Roc i Sant Sebastiài un cap de mort; item tres capes de xamellot negre, noves, ab sos escuts en lo qual està brodat un cap de mort; item una tovallola de tafetà negra, guarnida ab flocaidura a l'entorn i un cordó de seda par a lligarda a la creu ab sos botons i floc. Al segon calaix hi havia principalment els ornaments blancs, de domàs, és a dir : una casulla amb la fresa vermella ab dos imatges, en lo devant, de Sant Joan, i, en lo darrera, de Nostra Senyora, de or de brodador; dues dalmàtiques ab paraments de seti vermell, tres estoles i tres maniples. Els ornaments més rics i més nombrosos eren els vermells ' ; eren de vellut vermell casulla ab cinc una imatges de or de brodador a 1. Garnatja, toga o gramalla és una vestidura llarga fins als peus, usada antigament ; una mena de sotana. 2. Podria ésser que aquesta sagristieta per al tresor fos la petita estança que encara avui existeix a ponent de la sagristia, tocant a l'escala de pujar al campanar. 3. Aquest és precisament el color corresponent la a les festes del patró de parròquia. Saní Esteve protomàrtir. S4 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA la fresa; dues dalmàtiques amb la guarnició setí vert i passamans de or fi; lluïa a la capilla un Sant Esteve de or de bro- una capa que dador i a Ventorn molts sants del mateix; un pal·li ab un Sant Esteve al mig i als costats les armes de Barcelona, de or d'e brodador, a la fresa. Hi havia una tovallola per a la trona ab lo imatge de Sant Esteve de or, de brodador, fi; i, encara, dues altres tovalloles, de vellut vermell per a la trona. De xamellot vermell eren una casulla ab aigües, la fresa de xamellot groc, ab un Sant Roc de brodador, unes dalmàtiques, estoles i maniples. Hi havia també sis tovalloles de tafetà vermell, guarnides a l'entorn de flocadura. Així mateix foren inventariades dues dalmàtiques de vellut vert, la guarnició de setí vert i passamans de or fi; una casulla de setí morat, nova, la fresa Ileonat i vert, ab flocadura a l'entorn i un passamà de or, estola i maniple; una casulla de seda ab unes flors veTmellas, estola i maniple, guarnide ab un passamà de or fals; un tàlem de seda groc i morat ab los entorns de domàs vermell; tres cobricàlzers de tafetà ; una bolsa per a corporals; un mantell de domàs blanc per a Nostra Senyora; sis corporals, disset purificadors, sis cinyells, molts àmits i quatre 'estoles i quatre collars pels qui porten lo tabernacle de Sant Roc a la professó. Finalment en dita sacristia ha lo taulell petit, dins del qual és lo següent: primo tres capes velles de diverses colors; item una casulla, estola i maniple de vellut vermell, la fresa blava, ja usada; item áltra casulla de cotonina vergada, ja usada, ab estola i maniple; item una caixa verda, ab una imatge de Nostra Senyora per a portar ab lo ta¬ bernacle a les professons; item sobre lo taulell un crucifix gran de bulto sens pintar *. 282. De les visites dels anys 1604 i 1606 Durant els anys de pau, que transcorregueren sota el pontificat del bisbe de Bareelona Rafael de Rovirola tes a la parròquia de La Garriga. Heus-ne ací dues, sovintegen les visi¬ efectuades mitjançant comissionats : 4. Vegeu la darrera nota del número 279. 1. Havia estat canonge de Barcelona ; obtingué de la Santa Seu els oficis propis dels Sants de la ciutat i del Principat. Vegeu Bol. Of. del Obisp. de Bar,, juny 1948. PRIMER QUART DEL SEGLE XVII 85 A. — Simó deRialp, rector de Granollers i degà del Vallès, en nom del dit bisbe, practicà la visita el dimecres dia lo de novembre de l'any 1604 Continuava de rector Jaume Pellicerj prevere, present i resident, junt ab l'honorable Joan Cucurella, pYevere i vicari, amb cura d'ànimes, i l'honorable Francesc Foy prevere, domer menor, també amb d'ànimes, present i resident. Consta que a l'altar del cura Roser hi havia benefici, el qual havia obtingut Miquel Salina, un clergue i monjp No es menciona la capella de Rosanes ; l'acta diu que la de Sant Gervasi és de devoció ; no diu quins eren els beneficiats de les capelles del Camí i de Sant Macari, aquesta construïda a La sagrera 0 vila de La Garriga. En el cartell de visita fou ordenat que ningú no s'atrevís de puiar ni entrar, per encendre candeles, ni altrament, sobre lo graó és devant lo altar maior de dita iglésia, ni delsaltres altars, sots pena de excomu- níó maior, excepto, emperò lo balle, jurats i obrers i altres que tenen càrrec de encendre dites candeles, mentre los oficis estan celebrant; e, sots la mateixa pena, nianam que no hi hage ninguna persona se pose, ni puga posar, ni fer, ni arreconar-se a la. barana del cor de dita iglésia, atès ocupen los eclesiàstics celebren los oficis. ítem diem i manam que los cantars de ànimes i de aniversaris, que se celebren en la dita iglésia, se hagen de amonestar i assnyalar lo diumenge abans del dia se hauran de celebrar i a la hora acostumada que és entre les vuit i nou hores; e que los actes, així de baptismes, testaments, com de altres que pendrap. i rebran, així per lo domer menor, eo per altres capellans, í rebuts que sien, aquells haien de donar i lliurar a dit rector; e tot, respe>ctive, sots pena de excomunió. Ordenà també que els baciners hagen, quiscun diumenge 0 festa manada, de donar compte i raó, del que proceirà de aquells bacins, a dit rector i hagen de posar los diners dins la caixa que hi havia a l'església. 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 52, full 131. 3. A l'arxiu de can Terrés, acte 555, d'l de juny de 1610, es troba un establiment autoritzat pel domer Poy, el qual, segons Tacte 872 del mateix arxiu, atofgà testament davant d'un notari de Granollers, a 31 de maig de Tany 1611. 4. Vegeu el número 134. n-8 36 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA B. — Al cap de dos el diumenge 19 de novembre de 1606, el anys, visitador fou Mossèn Montserrat Canyelles Els domers i vicari eren els mateixos que en 1604 ; el benefici de Santa Maria del Camí, que era d'un valor de deu lliures, el tenia Geroni Tries ; el beneficiat de Rosanes era un tal Belluga. Quant a la capella de Sant Gervasi, manà el visitador que els obrers facen adobar la teulada de la capella de Sant Gervasi i Sant Protasi, de dita ^parròquia, dins dit temps de dos mesos, sots pena de nou sous i de excomunicació. Entre les providències preses pel visitador consten, encara, les següents : Proveïm, ordenam i manam a dits domcrs que tregüen i posen lo Santíssim. Sagrament per la sagrestieta de nou feta d'etràs i derrera lo altar major de dita iglesia, atès per lo costat trobaran se treu ab treball ® ; que els obrers arrangessin el sagrari i l'urna del dijous sant, que sobre les llaunes dels confessionaris facen fer unes creus, que facen pintar, en la paret de tes fonts baptismals de dita iglesia, lo baptismedes Joan baptista, com bateia Nostre Senyor Jesu- crist en Ifi riu Jordà Sembla que el major interès dels clergues per les coses parro¬ quials motivà algunes dificultats en l'exercici de llurs funcions per part dels dos domers ; el resultat conduí a enrobustir els poders del domer major o rector ; així ara s'insisteix que tots los actes que rebien Ip domer menor, com altres capellans, hagen de donar i lliurar aquells a dit rector, sots pena de deu lliures barceloneses, a la Mensa Epis¬ copal aplicadores, i de excomunicació; i es mana que es faci un llibre on, cada setmana, el respectiu domer-setmaner, assenti els baptismes administrats, i que l'esmentat llibre sia comú a dits domers. 5. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 52, full 222 gir. 6. És a dir que, com que es passava difícilment a través de les portes laterals del retaule de La Doma, el visitador ordenà que es passés el San¬ tíssim a través de la construcció feta tocant al capçal de llevant de l'església. Això demostra que encertàrem les afirmacions que féfem en el text del nú¬ mero 142 i, particularment, en la seva nota 5. 7. No s'ha comprovat encara si sota les emblanquinades de calç hi ha a La Doma aquestes pintures ; com que ja no es mencionen més és de creure que no afribaren a pintar-s'hi. PRIMER QUART DEL SEGLE XVII 87 283. Decrets del bisbe Rafael Rovirola Extractem en aquest número uns decrets del bisbe Rafael de Ro¬ virola, abans esmentat, que palesen parròquia de La Garriga. un personal interès per la A. — El diumenge ii de novembre de 1607 el dit senyor practicà personalment la visita pastoral La Garriga \ Aleshores continuava a de rector mossèn Pellicer i de domer mossèn Poy ; el vicari servint dita església era l'honorable Enric Corona ^ ; pot deduir-se d'aquestes ex¬ pressions que el vicari ja no era considerat com un substitut d'un rector absent, com durant els segles anteriors, sinó com un coadjutor adscrit a la parròquia. El senyor bisbe ordenà, entre altres coses, que per a la reserva del Santíssim Sagrament fos feta una custòdia de plata ah son corporals de orlanda i ah quatre pavellons de tafetà, dels diferents colors litúr¬ gics ; facen acabar lo sacrari i après lo facen pintar de la manera que i a la traça i forma que ha resolt Sa Senyoria Rev'erendíssima; que no's pugue dir missa en la capella de Sant Gervasi i Sant Protasi que primer no sia recorreguda i reparada i adornada de tots los ornaments necessaris. Ordenà, així mateix, que els diferents administradors prenguessin inventari dels objectes de llur administració, rendissin comptes al rector 0 vicari i al batlle i jurats ; que no poguessin emportar-se'n els diners fora del'església ; que els guardessin en un banc, de tres claus, una pel rector, l'altra pels jurats i l'altra pel sagristà, i amb dife¬ rents calaixons per cada administració ; que els administradors es canviessin cada any. Ordenà també que tots los diumenges, a hora de l'ofertori de la missa matinal i major, hage de amonestar i publicar tots los aniversaris í demés misses d'obligar; que a l'hora de vespres, els diumenges, s'en¬ senyés la doctrina cristiana als adults i que els pares hi fessin assistir llurs fills ; que els sacerdots visitessin els malalts en perill de mort ; 1. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 68, full 172 gir. Vegeu el número 184 i el 284. 88 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA que no es desposés ningú si no estaran aprofita,ts i destres en la doc¬ trina. Finalment ordenà que es fes un memorial i descripció dels ani¬ versaris i dels testaments i codicils. B. — A 17 de març palau episcopal de Barce¬ de 1609, des del seu lona, el bisbe Rafael de Rovirola expedí decret adreçat als dos do- un mers de La Garriga, en el qual exposa que no s'havia complert tot el que va ordenar el visitador Canyelles en 1608, ni el que manà el mateix bisbe en la visita de 1607 ; que el costum era que, dels tres obrers, dos fossin pagesos i un menestral, i que enguany solament s'havien elegit dos pagesos ; i que havent-se produït inquietud entre els parroquians, ordenava, entre altres coses : Que tots els que havien de passar comp¬ tes amb l'església complissin llur obligació ; que cada diumenge s'es¬ crivís en els llibres de cada administració les entrades i eixidês; i establí les següents normes : Que lo diumenge inmediatament següent després de la festa en de la Circumcissió del Senyor propvinent, de l'any ibio, dins dita iglesia, a la hora acostumada, en presència dels domers, batlle, jurats, obrers, obrers vells i de tots i qualsevol altres, si trobar s'hi volran, i després tots anys continuament en lo mateix dia i lloc, facen, i fer sien obligats, la extracció dels obrers de dita iglésia, en lo modo i forma següent; ço és: Que tinguen dos bolsas per obs de fer la tal extracció, una dita dels pagesos, i l'altra dels menestrals; en la dels pagesos volem i és nostra voluntat hi concorregan, per lo munco, vint pagesos, i, en la dels me¬ nestrals, ací mateix volem i manam hi concorreguen deu menestrals tan solament s'hi seran...; sien primer elegits i aprovats i abonats per los dos domers, balle, jurats i obrers vells de dita parròquia, o la major part de aquells; de la qual bolsa dels pagesos, per dit efecte, ne treuran dos i de l'altra, dels menestrals, u; manant que, los qui seran en dita forma extrets i elegits, hagen de acceptar lo càrrec de obrer, i aquell ppsar per obra bé i lloablement; prohibint expressament, sots les ma¬ teixes penes, no puguen concórrer per lo tal càrrec de obrers, ni per altres de dita iglésia, los qui se trobaran debitors a alguna de-its admi¬ nistracions de aquella. 3. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 63, full 221. PRIMER QUART DEL SEGLE XVII f>9 284. Miscel·lània parroquial A. Als fulls 39 i 40 del Llibre estret de l'Arxiu — Municipal de La Garriga es troben algunes anotacions, que escau d'intercalar en aquest lloc : A 22 de març de 1604 s'atorgà rebut de 6 lliures 17 sous bestretes per lo negoci del baciner de Santa Madrona; a 12 de febrer de 1605 se n'atorgà un altre de 4 lliures 4 sous per lo gasto fet sobre los negocis de la mongia; a 11 de juny, per dues corteres de forment me compraren en la quaresma passada los jurats de dita parròquia per fer la despesa al predicadpr, i a 9 de juny per un parell de pernils per a donar a-n-el predicador, del negoci de la mongia. B. — El visitador de La Doma, a 18 de setembre de l'any 1609 L trobà els mateixos domers i vicari que en manà fer una creu de 1607 ; ferro, de alçada de tres palms, al pedró del cementiri; i manà, també, que fos eniajolada la capella de Santa Maria del Camí. C. — Quan la parròquia de La Garriga fou visitada el dimarts dia 21 de novembre de 1610 ^ encara hi havia els mateixos domers ; en can¬ vi no es menciona el vicari Enric Corona ® ; no diu tampoc els noms dels beneficiats de les capelles de Sant Macari, de Santa Maria del Camí i de Sant Joan de Rosanes. Com a novetat cal esmentar que el visitador va trobar a La Doma una petxina d'argent, probablement per a utilitzar en els bateigs. És molt de notar que en aquesta visita es féu, entre altres la se¬ güent provisió: ítem proveïm i manam als de la casa del mas Nualart i licencia concedim puguen mudar lo portal i portes de la capella de Sant Gervasi i Sant Protasi, sempre que volran dins la paret de dita capella per dintre llur barri, ab tal emperò que la dita capella hagen de adobar i reparar i ornar que estiga bé per a celebrar i no altrament; la qual cosa concorda amb el que diguérem en el número 204 sobre el capgirament de l'antiga orientació de la capella de Sant Gervasi. 1. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 52, full 283. 2. -t.rxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 52, full 350. 8. Vegeu els números 134 i 283. 90 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA D. — Hi ha els arxius entre Antic Corona i En¬ alguna confusió en ric Corona, de manera que no sabem de cert si es tracta d'una mateixa persona. Així a 21 de maig de 1613, en unes esposalles trobem An¬ tic Corona com a vicari de La Garriga ; després trobem mencionat En¬ ric Corona, com a rector de La Garriga, per exemple, a 18 i 22 de desembre de 1616 a 5 de juny de 1619 E. L'afluència de francesos continuava en aquests anys \ com — ho palesen, entre altres, les actes dels desposoris de Pere Riera, mes¬ tre de cases, de França, a 8 de juny de 1614 ; de Jaume Maurandi, de França, bracer, a 14 de juny de 1615; de Jaume Verdier, a 3 de febrer de 1616. En el II Llibre d^òbits de l'antic arxiu parroquial havíem copiat la següent partida referent a l'any 1620: Als vint-i-u de setembre, òbit de tal Blai Palau; rebé tots los sa¬ francès, lo qual havia estat amb En graments de Santa Mare Isglésia; no se sap hagués fet testament; se li digué missa baixa tan solament la eixida al vas ° ; deu per los drets dels olis 3 sous, S diners En aquell mateix any 1620 es constataren les de¬ funcions d'altres cinc estrangers durant el mes de setembre. F. — del mateix arxiu parroquial cons¬ En el llibre I de Baptismes tava una nota 13 de maig de l'any 1623, dient: ingènua, amb data de La campana petita, com indicació que en l'esmentada data fou batejada o beneïda la campana menor de La Doma. 4. En l'acte del desposori de Pau Mauri amb Eulàlia Alrani, Llibre I de Desposoris de l'antic arxiu parroquial, avui desaparegut, juntament amb el restant del dit arxiu. 5. Testament n.° 873 i inventari n." 661 de l'arxiu de can Terrés. 6. Acte de retrovenda, n.° 777 de l'arxiu de can Terrés ; vegeu els núme¬ ros 184 i 283 d'aquesta Història de La Garriga. 7. Vegeu el número 173 ; les guerres civils-religioses entre catòlics i pro- teStants-hugonots havien de produir un profund malestar i pobresa al vei regne de França ; en canvi, la conquesta d'Amèrica i l'expulsió dels morescos l'any 1610, havia de produir una manca de bracers a Espanya ; és de remar¬ car que els gascons nodriren en bona part les colles de bandolers nyerros i cadells que aleshores infestaven Catalunya. Vegeu Ferran Soldevila, His¬ tòria de Catalunya, volum II, pàgs. 255, 257 i 258. 8. Una nota marginal deia : Blai, estranger. 9. Vas equival aci a sepultura ; la frase vol dir que se li digué una missa resada el dia d'enterrat-lo. 10. Aquests drets d'olis es refereixen a l'extremunció. PRIMER QUART DEL SEGLE XVJI 91 285. Reunions sota Tolivera del consell, per als «ous de Nostra Senyora» Tant era considerat cosa del poble tot el referent a la parroquia que ment àdhuc veurem com molts acords que es refereixen gairebé única¬ aquesta foren presos precisament pel consell municipal i a sense intervenció palesa dels sacerdots. A. Així, per exemple, tenim notícia autèntica a l'Arxiu Muni¬ — cipal de La Garriga ^ que en la parròquia de San>t Esteve de La Garri¬ ga, en el lloc anomenat "la olivera del consell", el dilluns, vint-i-quatre del mes d'octubre de l'any, de la nativitat del Senyor, el mil sis-cents setze... cpnvocat i congregat el consell format i ordinari de la univer¬ sitat i terme de Sant Esteve de La Garriga, al so i repicament de tim¬ bals i de les campanes de dita església parroquial de Sant Esteve de La Garriga, per la causa especial que es dirà, en el lloc anomenat "la olivera del consell", on altres vegades acostuma ésser convocat i con¬ gregat pels comuns i semblants actes i negocis de dita universitat, pèr manament i en presència de l'honorable Pere Poy, jurat en cap del dit terme de La Garriga, i en aquest nom regint l'ofici de batlle del dit terme de "Garrigia" ^ ; en la qual convocació i congregació vingueren i foren presents, del dit consell format, els qui segueixen: Pere Poy, regent l'ofici de bat¬ lle; Pere Poy, Joan Arenys, jurats; Pau Miquel Nualart, Joan Pau Blancafort, Antoni Rovira, Joan Ppy, Antic Roca i PlaneU, Pere An¬ tic Ros, Erancesc Poy, Pere Pau Burch, Pau Noguera, Benet Caselles, prohoms del consell, tots veïns, singulars i habitants en dit terme de "Garrigia"; eïs quals convocats i congregats especialment per la causa infrascrita, com a la major i millor part dels jurats i prohoms del con¬ sell de la universitat de l'esmentat terme, i tenint, fent, celebrant i representant el consell de la mateixa universitat, pels esmentats con- 1. Pergamí número 19, autoritzat pel notari de Granollers Jaume Llen- guart el text és en llatí, però té ínterealades en català les frases que repro¬ ; duïm entre cometes ; el pergamí va eneapçalat amb els anagrames dels noms de Jesús, Maria i Josep. 2. Vegeu el número 180, VIII. 92 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA sell, prohoms i jurats de dit terme fou feta la següent proposició, de¬ terminació i conclusió; "Que a ordre i bon punt la caritat que resulta efecte de posar en dels ousque s'apleguen i acostumen d'aplegar a obs de la fàbrica del ciri de Npstra Senyora de dita església parroquial de Sant Esteve de La Garriga, determina lo present conseil que sien elegits dos hòmens, com és pràctiga i costum-, los quals haien de tenir casa i habitació en dit terme de La Garriga; los quals tinguen càrrec d'acaptar los diu¬ menges los ous se dorten per lo ciri de Nostra Senyora de dita iglésia de La Garriga ^ ; e que, si no voir an acceptar lo dit càrrec, incidescan ipso facto en pena de tres lliures; i que la caritat, que resultarà de dits ous, sia posada en un caixa, la qual sia feta a postes per dit efecte; i en dita caixa sien fetes tres claus, la una tingue lo obrer maior de dita iglésia i les altres dues Ips dits aplegadors; e que dins dita caixa haidn de tenir un llibre, en lo qual se tinguen de assentar les entrades i eixi¬ des de dites caritats." Els testimonis foren AntoniRosselló de Vall de La Garriga i Je¬ roni Armengol de Granollers, excepte per a la. firma de dit Caselles; perquè l'esmentat Benet Caselles firmà fora de la reunió, en dit dia, i per aquesta firma hi hagué altres testimonis. B. — qüestió d'aquests administradors dels ous de Nostra Se¬ La nyora devia ésser molt candent, car tenim notícia * d'una altra reunió semblant a l'anterior, celebrada el diumenge dia 27 d'octubre de 1627, essent testimonis Jaume Rius^ estudiant, i Pere Pla, sastre, de la par¬ ròquia de Sant Esteve de La Ga.rriga; diu així el vell' document : Convocada y congregada la universitat dels homes de l'esmentada parròquia de Sant Esteve de La Garriga al conseU, per a tractar de les coses infrascrites i a celebrar, havent primer tocat la trompeta i els timbals, segons és acostumat, en el lloc dit ''la olivera del consell", on altres vegades, segons llarga i antiga, consuetud, sol ésser convocada i congregada la universitat per a semblants i comuns negocis de la dita universitat; S. Vegeu el número 299. 4. Pergamí número 6, de l'Arxiu Municipal de La Garriga, autoritzat pef Esteve Vergada, notari de Granollers ; el text també és en llatí amb intercalacions en català PRIMER QUART DEL SEGLE XVII 93 A la qual convocado i congregado, reunida de la manera predita, varen venir i foren presents del dit consell, els que segueixen; això es: Pere Mallol de Bellsolà, cpm a jurat en cap i també com a lloctinent del batlle, per absència d'aquest; Jaume Vilanova, Pere Lluís, jurats; Se¬ rafí Fortuny, jurat vell; Benet Caselles, clavari; Antic Casals, Peref Canals de GalMcant, Pere Pau Queralt, Pere Trull, Joan Pau Espara- garó. Pau Noguera, Jaume Terrés, Joan Nualart i Francesc Noguera, prohoms de consell; fent, tenint i representant el consell i universitat de dita parròquia, com a la, major i millor part, i com a més de dues parts dels singulars de l'hpnorable consell de la dita universitat, deter¬ minaren, els sobre-nomenats, la determinació següent: ï>Atès que quiscun any, en la festa de Nostra Senyora de setembre, en la present parròquia, se acostuma de elegir dos persones a efecte de aplegar los ous se acostumen de aplegar en la present parròquia i ter¬ me per la fàbrica del ciri de Nostra Senyora; que aquelles tals persones elegides per dit efecte sien i'haien de ser del present principat de Cata¬ lunya, i no de fora del regne tenint, emperò, aquells casa i habitació en la present parròquia i terme; i tinguen poder per a regir lo dit càrrec; per a donar compte de aquell, no obstant qualsevol altra detenminació per dit efecte feta; e los tals elegits haiehi d'acceptar lo dit càrrec, sots pena de tres lliures per cada vegada serà fet lo contrari, la qual pena se convertesca, la una part, a l'oficial qui de dita pena ferà la execució, i lo restant, per la fàbrica de dit ciri; i per dit efecte sia fet un llibre per aportar lo compte del dit càrrec; i, així mateix, los qui seran elegits per la caritat del pa cuit se dóna lo dia de Nostra Senyora de Març» ®. 5. Creiem que aci els trets residents a La anaven adreçats principalment als francesos Garriga. 6. Vegeu el número 320. CAPÍTOL SEGON De la parròquia cap a mitjans del segle XVll 286. Un reguitzell de visites a la parròquia. — 287. Del nou retaule dedicat a Sant Isidre. 288. De la visita — pastoral de l'any 1636. — 289. Erecció de la confraria de Sant «Elm» pel papa Innocenci X, en 1649. 290. Del rector Antoni Mateu i la — universitat de La Garriga. 291. Recull de noticies de la parròquia. 286. Un reguitzell de visites a la parròquia En temps del bisbe Joan Sentís ^ es practicaren un reguitzell de vi¬ sites i a la parròquia de La Garriga, totes elles, però, molt ràpides superficials ; vegeu-ne tot seguit unes notes a elles referents : A. En la visita del 27 de setembre de 1625 ^ trobaren de rector — Enric Corona de domer Pere Puig ^ i de vicari Jaume Mauri, de. la diòcesi d'Elna, que té dimisòries de l'ordinari; més tard diu que el re¬ verend Andreu Soler, del lloc de Santa Maria de Tagamanent, de la diòcesi de Vic, té lUcència per ensenyar els infants: és la prim6ra allu- sió que trobem al mestre d'escola de La Garriga. 1. Havia estat prior de la collegiata de Santa Anna de Barcelona, presi¬ dent del Consell Suprem d'Aragó i almoiner de la reina Anna de França ; fou virrei de Catalunya ; va construir el primitiu edifici del seminari ; go¬ vernà la diòcesi des de 1620 a 1682. 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, vol. 53, full 404. B. Vegeu el número 284. 4. Al reverend Pere Puig l'hem trobat de domer en un testament a 19 de desembre de 1619, segons l'acte 874 de l'arxiu de can Terrés ; i en una carta de gràcia a 22 de juliol de l'any 1635, segons el número 60 de l'arxiu de can Poy ; vegeu el número 134. A MITJANS DEL SEGLE XVII 95 Decau tant l'interès per les antigues capelles rurals del terme, que àdhuc ja deixen d'ésser visitades ; en canvi cada cop va essent més gran l'interès per la parròquia i la intervenció dels parroquians En la dita visita és de remarcar que als administradors de l'altar de Sant Jaume se'ls donà llicència de posar un tabernacle là on lo senyor rector volrà; i pugue passar ningún comptes a ninguns obrers que que no es primer no conste que hauran quiscun any escombrades i netejades les- teulades de la isglésia. ítem dit senyor visitador a quelsevol persona que serà treta o mana nomenada per algún càrrec de la isglésia que, dins vuit dies après serà extret o nomenat, a pena de deu ducats ® i, en subsidi, de excomunió major "lata sententia" ® haja d'acceptar dit càrrec o bé, dins vuit dies, pose justes causes o raons perquè fer no ho dega; les quals no posades, mana al senyor rector lo avise i trega de la isglésia; mana al senyor, balle que, per a dit efecte, li haja de fer assistència sots les mateixes penes de deu ducats. És de notar també que en aquesta visita, entre els objectes d'argent, hi havia a la parròquia : ima Nostra Senyora del Roser de plata; una bacina gran de plata; ab son salpasser; un plat de plata ab ses canade- lles de plata, etc. B. — En la visita feta a i6 de setembre de 1626 ' continuaven els mateixos rector i domer ; es diu que els administradors del Roser eren el reverend Pere Puig, domer, i En Bernat Caselles ; manà el visitador que, en el successiu, en la confraria de Sant faume, així com fins ací són estats vint administradors, ço és deu fadrins i deu casats, estraw gers que, "in posterum", si ajunten altres deu fadrins i deu casats de la mateixa parrôqttia; açò... per a augment de dita. confraria. C. L'any següent, a 24 de setembre de 1627 ", en ocasió de la — visita es que continuaven els mateixos rector i domer ; s'a¬ comprovà fegeix que residia amb el rector, per la cura d'ànimes un vicari de nom Andreu ; els administradors del Roser eren Sebastià Poy del carrer 5. El ducat era una moneda d'or usada en diferents països. 6. Poden veure's per analogia els actuals cànons 2318, 2319, 2327 i al¬ tres del vigent codi de dret canònic. 7. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, vol. 52, full 450. 8. Vegeu el número 284. 9. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, vol. 52, full 499. 06 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA iJacint Blancafort del Molí ; els administradors de Sant Roc eren Pere Pau Oliveró, pagès i Pau Nualart ; i els administradors de Sant Jau¬ me, Joan Bernat Sant Mertori i Joan dels Pans; fou ordenat que es passessin comptes de les administracions i dels cabals cobrats pel rector i que En Joan Pau Torres accepte ¡o càrrec de aplegar los ous D. Seguien els mateixos rector i domer en la visita del 24 de — setembre de 1628 " ; el vicari del reetor era Joan Riera ; els adminis¬ tradors del Roser, Pau Noguera i Sebastià Caselles, fadrí ; de Sant Roc, Joan Illa i Francesc Terrés ; de Sant Jaume, Joan Malla i Simon Enquet (?) ; és trobat haver-hi fundats en dita isglésia. vint aniversa¬ ris fundáis i cent trenta misses; de les quals se troba ser feta la obli¬ gació fins lo dia present; lo bad de les ànimes ha pujat cent i catorza lliures; està feta la obligació. E. — A 26 de setembre de 1629, quan fou visitada la parròquia, hi havia encara el mateix domer i el mateix rector ; amb ell roman el vi¬ cariJoan Riera; els administradors del Roser eren Francesc Pi i Joan Sant Roc, Antoni Joan Blancafort i En Palau ; i els de Caselles ; els de Sant Jaume, En Jaume Cortada i Antoni Barielo ( ?) ; una novetat molt important és la relativa al nou altar de Sant Isidre ; després de passar comptes amb els administradors, com de consuetud, va ordenar-se als obrers que dins un mes hagen de llevar la trona de on està i mudar en altra part de la isglésia. F. —Finalment, constaper Pacta de la visita de 9 d'octubre de 1630 seguien els m.ateixos rector i domer ; que hi havia un vi¬ que cari que eonvivia amb el rector ; que els administradors del Roser eren Antic Ros y Antoni Blancafort ; que els de Sant Jaume eren Joan Tra- munt i Ramon Monat ; que els nous altar i retaule de Sant Isidre havien estat recentment pintats ; que va ordenar-se que d'esta hora en avant, en la isglésia. ni cementiri, no es puga llençar ni tirar aiguarrós a les dones, ni hòmens. ítem mana al monjo quiscun dissabte i vigília de dita isglésia que de festes anyals haja de escombrar i netejar la isglésia sots pena de 50 10. Vegeu el número 285. 11. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, vol. 52, full 567. 12. Vegeu el número 287. 13. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, vol. 52, full 669. 14. L'aiguarrós és l'aigua de roses destillada. 15. Sembla que ara el monjo ja no era un sacerdot, sinó una altra per¬ sona, llega ; com un sagristà. A MITJANS DEL SEGLE XVII 97 SOUS i en subsidi de excomunió major; item a dit monjo mane, en pena de 5 lliures, haja d'estar en la casa de la mongia i fer continua resi¬ dència en aquella; i no res manco, dins de un mes, amòstria a dit senyor visitadpr la fundació de dita mongia, per veure si cumple a les obliga¬ cions de aquella, sots la sobredita pena. 287. Del nou retaule dedicat a Sant Isidre L'any 1622 va ésser canonitzat Sant Isidre l aurador i tot seguit la devoció al sant visita pagès madrileny s'estengué arreu. Ja l'acta de la pastoral de l'any 1629 ^ ens parla de l'altar de Sant Isidre amb tres estovalles, pal·li de vellut vermell, retaule nou "de mig re¬ lleu'', encara no pintat; penja una llàntia; els administradors són Pere- Pau Oliveres, Joan Terres, Rafael Fillol i Pau Cassart. Casualment ^ hem hagut notícia del contracte atorgat davant del notari de Barcelona Salvador Magí, el dia 25 de setembre de 1632 ; diu així : Lo daurar i pintar lo retaule i figures de sancts de bulto del gloriós Sant Isidro de la isglésia parroquial de Sant Esteve de La Garriga, per i entre Pere Pau Oliveres, pagès de dita parròquia, tant en nom propi com encara com un dels honorables administradors de la confraria del dit gloriós Sanet Isidro, fundada en dita església de Sant Esteve de La Garriga, de una part, i mestre Cosme Ripoll, pintor, ciutadà de Barce¬ lona, de altra, és pactat, avingut i concordat lo següent: Primerament és pactat que dit mestre Cosme Ripoll sia tingut i obligat, cpm de present se obliga, en daurar lo dit retaule del gloriós Sanet Isidro, que ja té en son poder, de dita confraria, i pintar en los taulons de aquell la vida i miracles del dit gloriós Sanet Isidro, a sos propis gastos i despeses, bé a ús i costum de un bon pintor de si i per tpt lo mes de octubre pròxim vinent, perfectament sens faltar-s'en cosa alguna, sots poena que, fent lo contrari, dit Pere Pau Oliveres, en los 16. Vegeu el número 142,4. 1. Vegeu la nota 12 del número 286. 2. Cercar solament el document de referència hauria estat cercar una agulla paller ; va passar per les mans del senyor Josep Mafia Madurell en un i va tenir la gentilesa de comunicar-nos la troballa ; és a l'Arxiu Històric de Protocols del Col·legi Notarial de Barcelona, lligall corresponent al notari Salvador Magi, any 1632-33, full 288. 9S EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA dits noms, eo los administradors de dita confraria, lo pugnen fer daurar i pintar a costes idespeses de dit Cosme Ripoll, i descernir encontinent contra dit Ripoll, prompte i rigurosa execució, per pacte així convingut de quoranta set lliures catorze sous, que té rebudes dels obrers de dita confraria, a bon cpmpte de cent lliures ha de recobrar per lo daurar i pintar dit retaule; i també, per lo que haurà costat lo fer daurar i pin¬ tar dit retaule íntegrament, se li puga així mateix fer discernir exe¬ cució rigurosa contra la persona i béns de dit Ripoll. Els administradors es comprometeren a pagar-li 72 lliures i 6 sous, a compliment de les dites cent i vint lliures; de les quals 32 lliures i 6 sous el dia que En Ripoll lliurés dit retaule daurat i pintat bé i estil de bon pintor íntegrament, a Granollers, i les restants 40 lliures al cap d'un any. Davant del mateix notari, a 14 d'abril de 1633, En Ripoll firmà carta de pagament de 15 lliures i 6 sous. Al marge del primer do¬ cument consta,llatí, el dia tretze del mes en de juliol de Vany de la Nativitat del Senyor MDCXXXIIII, aquest instrument fou cancel·lat de voluntat del dit Cosme Ripoll, perquè és totalment satisfet de la dita totalitat. Sembla que aquest retaule fou traslladat a l'església nova el se¬ gle XVIII ^ i que era el mateix que hi havia en 1936. Estava estructurat de la següent manera : la part central l'ocupava un relleu en fusta policromada representant com Sant Isidre, miracle, féu brollar una per font ; a cada costat hi havia dues pintures a l'oli que representaven al¬ tres escenes de la vida del Sant ; aquests tres compartiments estaven flanquejats per quatre cariátides que representaven les quatre virtuts de prudència, justícia, fortalesa * i temperança ®. Més amunt del relleu central n'hi havia un altre de daurat representant dos personatges, pro¬ bablement els sants màrtirs ® Cosme ^ i Damià ; més avall del relleu central, sobre la mesa de l'altar, hi havia una pintura que figurava 3. Vegeu el número 415. 4.Recordem que fortalesa portava a les mans una columna, partida en dos trossos. 5. Temperança, amb dos atuells, significava mesurar un líquid. 6.Vegeu la nota 2 del número 506. 7. Subratllem ací que el pintor del retaule es deia Cosme ; i que a l'es¬ glésia de la Doma hi havia dues representacions més dels sants metges ; l'una del segle xv, al retaule gòtic ; l'altra del segle xvi, al retaule del Ro¬ ser. Vegeu els números 128 i 144. A MITJANS DEL SEGLE XVII 99 l'Últim Sopar ; a cada costat d'aquesta hi havia una altra pintura re¬ present probablement escenes de la vida de Sant Isidre. El seu valor arqueològic i artístic no era pas gens menyspreable ; a l'església nova ocupà la segona capella, entrant, a mà dreta ; sem¬ blava el retaule més antic de la nova església ; fou cremat en 1936. 288. De la visita pastoral de Tany 1636 El bisbe de Barcelona Garcia Gil Manrique ^ vingué personalment a visitar la 1636 ^ ; parròquia de La Garriga a 22 de gener de l'any aleshores era rector o domer major Dionís Grau ® ; el vicari es deia Antoni Casanoves^ ; el domer menor continuava essent el reverend Pere Puig ® ; els administradors del Roser eren Antoni Illa i Francesc Arenys ; consta que s'havien furtat els diners corresponents a la dita administració i que, malgrat les penes d'excomunió fulmina¬ dos, àdhuc contra els encobridors, els diners no eren pas restituïts. De la prosperitat de la administració de Sant Isidre Llaurador nova en dóna fe la següent nota: Així mateix visità el dit altar; de pedra, sense l'ara; les tres estovalles, el cobertor de cuir; el pal·li d'oripell; hi ha un retaule de pintura, daurat, amb la imatge del dit sant, "de bul¬ to"; al mig penja una llàntia. Sembla que s'havia confós l'antiga mongia de l'altar de Santa Maria ® amb una capellania sots invocació de la Mare de Déu del Ro- 1. Gran teòleg de Salamanca ; com a degà va presidir els concilis pro¬ vincials de Tarragona de 1636 i 1637 ; fou virrei de Catalunya ; governà la diòcesi des de 1634. Vegeu la nota 6 del número 289. 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 71, full 88. 3. El rector Dionís Grau el trobem mencionat a 13 de gener de 1637 en l'acte número 891, testament, de l'arxiu de can Terfés. 4. Vegeu el número 134 ; a 30 de juny de 1631 el vicari Antoni Casanoves batejà Gabriel Pau Mauri ; a 21 de juny de 1637 el mateix vicari batejà Joan Francesc Mauri. 5.A 9 d'abril de 1639 mossèn Pere Puig batejà Margarida Cecilia Paula Mauri, essent padrina Margarida Sabatera, donzella de la vila de Cardedeu, habitant en la doma menor de La Garriga; a 15 de gener de 1640 el mateix mossèn batejà Jaume Josep Mauri ;a 14 d'agost de 1642 batejà Maria Espe¬ rança Francesca Mauri. 6. Vegeu els números 39, 134 i 286. 100 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA ser, car trobem la següent provisió; Item manam a l'obtenint la ca¬ pellanía sots invocació de Nostra, Senyora del Roser en dita isglésva instituïda i fundada, que, dins quinze dies pròxims, comptadors des del dia de la publicació del present cartell o mtimació en sa persona, amos¬ tre la dotalia o fundació de dita capellanía, per saber i entendre si cwm- ple a les obligacions i càrrecs de aquella, en pena de 3 lliures, de béns propis pagadores, a obres pies, a nostre arbitre, aplicadores, i, en sub¬ sidi, de excomunió major. És ben curiós de transcriure del llatí la següent nota continguda en l'acta de la visita : El dia vint-i-tres de gener de l'any mil sis-cents tren¬ tasis, en la dita església parroquial de La Garriga, el mateix il·lustrís¬ sim i reverendíssim doctor don Garcia Gil Manrique, bisbe de Barcelona, conferí la clerical tonsura a Joan Bernard Moles, de la vila de Mataró, de la diòcesi de Barcelona, fill de Joan Pau Moles, tenxidor de lli, i d'Àngela, la seva muller, de la vila de Mataró. pastorals d'aquesta època són freqüents les especials En les visites disposicions relatives al compliment de les pies institucions i sufragis ordenats pels testadors en les respectives darreres voluntats ; alguna vè- gada àdhuc se n'urgeix la consignació en els llibres d'òbits i les co- münicacions a les superiors autoritats diocesanes. 289. Erecció de la confraria de Sant «Elm» pel papa Innocent X, en 1649 La Garriga, pel nostre en Elm ab^ va ésSer La confraria de Sant Pere Màrtir ^ i SantInnocendo, Santíssim Pare l'església de Deu venturosament regnant, erigidabe¬a Papa X vui lletres, ses o lles apostòliques, en pergamí escrites i sots forma de breu, ab lo segell 1. Sant Pere Màrtir havia nascut a Vefona en 1206 ; ingressà en l'ordre dels dominics ; el papa Gregori IX va destinar-lo a combatre els heretges maniqueus, els quals varen assassinar-lo en 1252 ; tot morint, mullant els dits amb la pròpia sang, escrivia : credo in Deum. La seva festa es celebra el dia 29 d'abril. 2. Hi ha hagut confusió entre dos sants Telm : Un d'ells, conegut també pef Sant Erasme, era bisbe i fou martiritzat a Fòrmia, a principis del se¬ dia 2 de juny ; vegeu Schuster, Lïber Sa- gle IV ; la seva festa es celebra el cramentorum, vol. VII, pàg. 255, Barcelona 1947. L'altre Sant Telm o Sant Elm o Pere González va néixer cap a l'any 1185 a Fròmista de Plasència ; una mofa popular en el dia d'un seu triomf va moure'l a entrar a l'ordre dels A MITJANS DEL SEGLE XVII 101 del Pescador despedidas ab les sòlites signatures i altres solemnitats requisides; dades en Roma, en Santa Maria la Major, als vint-i-tres del mes de març, any de la Nativitat del Senyor, de mil sis-cents quaranta- nou, i, de son pontificat, l'any quint. Aleshores era bisbe de Barcelona Garcia Gil Manrique, del Con¬ sell de Sa Majestat i en absència d'ell ® governava la diòcesi el Vi¬ cari General, Oficial i Comissari Apostòlic Miquel Joan Boldó, canon¬ ge de la Seu de Barcelona, el qual expedí, a 27 del mateix any 1649, un document enumerant les gràcies concedides ; el qual, per a poder-lo repartir entre els confrares, va ésser imprès al cap d'uns anys sota el següent títol : Jubileu plentssim i remissió de tots los pecats conce¬ dit a tots los confrares i confraresses de Sant Pere Màrtir i de Sant Elm, en la parroquial de Sant Esteve de La Garriga fundada. Per ésser quelcom exclusiu de La Garriga i perquè demostra uüa cara de les preocupacions dels garriguencs d'aleshores, extractem a continuació les esmentades concessions : Que totes i qualsevol persones, de qualsevol grau 0 condició sidn, que entraran i se assentaran ' en la dita confraria, lo primer dia de son ingrés, si, verdaderament penedits i cov>fessats, rebran lo Santís¬ sim Sagrament de la Eucaristia, guanyaran indulgència plenària i re' missió de tpts sos pecats; tant los qui de present, com per temps, s'es¬ criuran en la dita confraria i d'ella són o seran confrares 0 confraresses. parespredicadors de Sant Domènec de Guzman ; fou confessor del rei Sant Ferran III, de Castella ; evangelitzà particularment en terres de Galícia ; mori a Tuy l'any 1246 ; fou gran la seva fama de miracler. L,a festa de Sant Telm a La Garriga es celebrava precisament el dia 2 de juny, la qual cosa sembla, doncs, identificar-nos el nostre sant amb sant Eíasme ; aquest se'l representa amb un navili a les mans, com a patró dels mariners"; però, en canvi altres particularitats, com la seva iconografia garrigenca, ens decan¬ tarien cap a Sant Telm, el dominic. "Vegeu E. Imbert, Llibre de Sant Elm. 3. El papa Innocent X governà l'Església Catòlica des de l'any 1644 al 1655. Coneixem la seva fesomia pel celebèrrim retrat que d'ell pintà Velàzquez. 4. El breu és un document papal més curt que una butlla ; l'anell del Pescador es refereix a l'anell del Papa com a successor de Sant Pefe pescador. 5. Aleshores hi havia la guerra ; però ací es refereix al rei Felip IV d'Espanya, III de Catalunya. 6. Havent fracassat en els seus intents de calmar de la guerra de els_ ànims en ocasió 1640, va abandonar la diòcesi i es retirà a Madrid, on va morir. Bol. Of. del Obisp. de Bar., juny de 1948. 7. En Barcelona, en casa de Rafel Figueró, estamper del Rei nostre senyor, any 17G6. Se'n conserva un exemplar a l'arxiu de can Terrés. 8. Vol dir s'inscriuran. n-9 m EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA Es concedeix indulgència plenària als qui, lo dia de Sant Pere màrtir, que's de abril, tots anys, la capella 0 oratori de dit Sant en a 25 dita parroquial de La Garriga ® visitaran, i allí, de les primeres ves¬ pres, fins al sendemà post lo sol, pregaran a Déu Nostre Senyor per la. pau i concòrdia dels prínceps cristians, extirpació de les heretgies i exaltació de la Santa Mare Iglésia. Semblantment es concediren set anys i set quarentenes de perdó: los dies de Sant Elm, que és a 2 de juny, lo dia de la Invenció de Sant Esteve, que és a 3 d'agost lo did de l'Assumpció de Nostra Sertypra, que és a 15 de dit, i lo dia de la Dominica in Albis. ítem, los confrares i confraresses que a la celebració de misses, oficis divináis i congregacions, tant públiques com privades, assistiran, a on se vulla sien; i aculliran pobres 0 posaran pau i concòrdia entre los enemics, 0 seran causa que algú pose pau i concòrdia entre ells; 0 acompanyaran a la sepultura als défunts, així confrares o confra¬ resses com als que no ho són; i assistiran a les processons se faran ab llicència de l'Ordinari; i acompanyaran lo Santíssim Sagrament quan se aporta a les processons i també quant per viatic se aporta, als nuílalts; 0, assenyalen els combregars, asi estaran impedits, oint la campana, que diran un cinc paternosters i cinc avema¬ paternoster i una avemaria 0 ries per les ànimes dels défunts confrares i confraresses; i si als que van desencaminats los aportaran al verdader camí de la salut eterna; i ensenyaran als ignorants les coses que pertanyen a la llei de Déu 0 se exercitaran a qualsevol altra obra pia, guanyaran seixanta dies d'indul¬ gències a ells injungides. 290. Del rector Antoni Mateu i la universitat de La Garriga Heus ací recollides algunes notes que palesen novament l a inter¬ munici¬ dependència de les activitats de la parròquia i de Antoni Mateu. pi garriguenc ; totes elles es refereixen al rector les del A. — El dia 22d'agost de 1650 va atorgar-se un document on es relata' que el rector de La Garriga Reverend Antoni Mateu, a 17 d® 9. Vegeu el número 303. 10. La qual cosa denota que ja aleshores es celebrava en aquest dia, i no el 26 de desembre, la festa major de la parròquia. A MITJANS DEL SEGLE XVII 103 juny del mateix any \ havia pagat el preu d'un censal mort de dues- centes lliures, que Jacint Blancafort i Mallol, com a síndic de la uni¬ versitat de La Garriga, havia comprat a Farriol Planes ; i, com a con¬ seqüència, ara la universitat de La Garriga creava un nou censal de dues-centes lliures a favor del dit Reverend Antoni MateUj prevere i rector de l'església parroquial de la dita parròquia, que el comprava en nom i obs de la celebració dels aniversaris perpètuament celebradors en l'església parroquial de la present parròquia de La Garriga, per l'à- nim-a d'Antoni Rosselló de BeUsolà, Antoni Pahisses, i d.e les misses' i dels aniversaris perpetus a celebrar per l'ànima de Pere Joan Nanot B. — El mateix rector Antoni Mateu, fou marmessor ^ del testa¬ ment que Bernat Caselles firmà devant del reverend Geroni Ferrer, prevere, domer de la dita parròquia i per aquesta raó, per autoritat or¬ dinària, notari públic * de la dita parròquia, el dia rj de desembre de 1Ó51; en el qual testament ordenà a honor i glòria de Nostre Senyor Déu Jesucrist i de la gloriosa humil Verge Maria i del gloriós proto- màrtir Sant Esteve i de tota la cort celestial, i per salut i repòs de la> mia ànima, de mos pares i altres persones a qui jo só obligat a pregar, instituesc i fundo i perpètuament man celebrar en la iglésia parroquial de Sant Esteve de La Garriga, per Ips reverends rector i domer de aquella quiscun any, tants aniversaris quants se podran celebrar de tots aquells censáis morts ja creats, que la universitat de La Garriga me fan i presten tots anys. En compliment del dit testament, i amb les corresponents llicèn¬ cies, l'esmentat rector fundà els aniversaris a raó de setze sous d'ar¬ gent, de caritat, per cadaún; consignant a tal fi el censal mort de cinc- centes lliures creat l'any 1650 ®, i un altre censal anàleg creat a 29 1. Davant del notari Vergada 2. Arxiu Municipal de La Garriga, acte número 28. 3. Els marmessors són les persones encarregades de complir el testa¬ ment o d'ajudar els hereus a complir-lo ; especialment curende l'enterrament del testador i dels llegats piadosos ; el dret canònic els donà gran impuls. 4. Vegeu el número 88 ; a 1 de maig de 1645 l'esmentat domer Geroni Ferfer batejà Maria Caterina Teresa Reparada Mauri ; a 25 de juny de 1651 batejà Estàsia Maria Anna Mauri ; a 22 d'octubre de 1651 en sa presència es desposaren Joan Mauri i Maria Casademunt ; a 18 de desembre de 1651 auto¬ ritzà un testament segons el número 877 de l'arxiu de can Terrés ; a 26 d'abril de 1654 autoritzà una àpoca, el número 112' del dit arxiu Tefrés. segons 6. Es de notar que aci es diu que l'esmentat Vergada, notari de Grano¬ llers, era escrivà de la universitat de la dita parròquia i terme de La Garriga. 104 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA de juny de l'any 1651 ® ; la consignació la féu el rector el diumenge 30 de maig de 1655, essent testimoni el magnífic Josep Ursul, doctor en me¬ dicina, resident en la parròquia de Sant Esteve de La Garriga. Segui¬ dament es notificà l'esmentada institució als honorables Pere Vilanova, Pau Noguera de la Torra i Francesc Fortuny, els quals digueren que de bona gana accepten, com a jurats i en nom de dita universitat, la dita intima . C. — En el consell celebrat el dia 2 de febrer de 1656, en presència de Jacint Maspons, notari de Granollers i escrivà de Vhonorable con¬ sell de la universitat de laparròquia de Sant Esteve de La Garriga, en la capella de Sant Macari, estigueren presents Jacint Blancafprt i Ma¬ llot, jurat i, per carència del batlle, exercint l'ofici de batlle; Jaume Galceran i Torra, Pau Bulbena, jurats; Pere Vilanova, Pau- Noguera, Francesc Fortuny, jurats vells; Antoni Joan Blancafort, Bernat Pla, Jaume Morera, Jaume Nualart, Antoni Casals, Joan Noguera, Agustí Vidal, Sebastià Poy major, Sebastià Poy menpr, Gabriel Fortuny, Esteve Parera de Pimar, Antoni Poy i Pau Busquets, prohoms del dit consell. De la dita reunió consta el següeant ; Proposen los senyors jurats que, considerant Ip dia present lo reverend Antoni Mateu, rector de la igle¬ sia de la present parròquia de Sant Esteve de La Garriga, he deduït en lo present consell que, attès perpètuament, en quincuna de les mis¬ ses funerals se celebren en dita iglesia, los drets parroquials se és ob¬ servat i acostumat pagar sempre en esta forma; ço és: ' i parroquiatge Dret de terratge quatre sous; més per dret de actoria, quatre sous; més perdret de creu, un sou; més per dret de ma¬ joria de missa un sou; més per dret de la caldereta i oférta, un sou; sempre que vullen diaques, un sou per cadaú i un sou per cada ca- 6. També en poder del notari Vergada. 7. L'acte fou autoritzat pel notari de Granollers Joan Marquès, i consta, com a número 25, à l'Arxiu Municipal de La Garriga. 8. El document consultat porta el número 22 a l'Arxiu Municipal: de La Garriga; se'n conserva una còpia simple a l'arxiu de can Tefrés en el lligall de les capelles. 9. Terratge, enterratge, dret de sepultura. 10. Parroquiatge o parroquianatge, emoluments que cobren els rectors de les parròquies. 11. Per la missa major o cantada. A MIT)/ANS DEL SEGLE XVII 105 biscol ; més un ardit peir cada cctpcobert i £¡ent de dol; més un ardit per cada capellà; són per ço de vot i parer, per evitar algunes qüestions, sia observat ab la mateixa forma dita, suposat se éd fet fins ací en eixa\ manera. I així fou acordat per unanimitat. 291. Recull de notícies de la parròquia A. — Tenim notícies de Pere Bertran, prevere i vicari de la par¬ roquial isglésia de Sant Esteve de La Garriga, de 20 d'agost de 1646 de 3 de gener de 1657 de 18 d'octubre de 1661 ^ i de 24 de febrer de 1664 ^ ; el clavari municipal va anotar l'any 1666 una pòlissa dient : Pere Bertran, prevere, al 23 de maig, 6 lliures Sabem, però, que a 16 d'agost de 1654 era vicari de La Garriga mossèn Martí Pere B. — A 14 de desembre de 1657 ^ el degà del Vallès visità, en nom del bisbe la parròquia de La Garriga. El rector era encara Antoni Mateu ; de domer continuava Jeroni Ferrer " ; els obrers eren Miquel Esparagaró, Sebastià Pou i Gabriel Fàuria. L'aeta de la visita fa cons¬ tar que a l'altar del Roser cada dissabte, pels confrares difunts, es ce¬ lebra un aniversari ; diu també, entre altres eoses, manam al reverend rector que tots los diumenges i festes anyals ensenye al poble la doc¬ trina cristiana si i conforme disposa lo Sant Concili Tridentí en la ses¬ sió 5, capítol 2; ordena al rector que face un memorial dels testaments no seran definits i aquell entregue a l'auditor de causes pies. Una de 12. Dignitat eclesiàstica, xantre. 13. Diu el Diccionari Aguiló: Lo ardit que valia dos diners en Bar¬ celona, etc., als 24 de novembre de 1654 lo baixaren a un diner, fent crides reals. 1. En la qual data batejà Maria Magdalena Mauri. 2. Testament número 880 de l'arxiu de Terrés de La can Garriga. 3. En la qual data batejà Bertran Macià Francesc Mauri. 4. En aquesta data foren desposáis Feliu Baucells amb Maria Mauri. 5. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 102. 6. Car ell aleshores batejà Maria Caterina Eulàlia Coloma Gertrudis Maufi. 7. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 52, full 716. 9. Aleshores era bisbe de Barcelona Ramon de Sentmenat i de Lanuza, natural de Barcelona ; regi la diòcesi des de 1659 a 1663. 9. El qual, a 8 de desembre de 1658, batejà Maria Magdalena Paula Ca¬ terina Mauri. 106 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA les disposicions generals a totes les visites d'aquell any és una exhor¬ tació a la continència prematrimonial. C. En el llibre dels comptes municipals consten les següents -— pòlisses: l'any 1665, als 11 setembre, pòlissa al rectpr, 57 lliures, 15 sous; l'any 1666, per lo compte els campaners, als 4 de maig, 13 lliures, 5 sous; vui als 12 octubre 1666 tinc jet pòlissa a l'administra¬ ció de Nostra Sonyora, del Roser, 10 lliures A 10 d'octubre de 1667 era rector de La Garriga mossèn Francesc Martí D. En començar el tercer Libre d'òbits del destruït antic Ar¬ — xiu parroquial, el qual contenia nota de les defuncions ocorregudes des de 1654 1696, algú va matar el temps escrivint-bi aquesta ampullosa a i irònica lloança de La Garriga : No se puede negar que aquesta libro- lo es de los ditxosos que mueran en la presente iglesia de San Esteban de la villa de La Garriga 0, por mejor decir, de el lugar de La Ga¬ rriga, calle de la excelentísima sciudad de Barcelona; sciudat a quien compite armas, honras y demás perfecciones que pueden competir con otra mejpr del mundo; y dicha Garriga tiene sus debidas preeminen¬ cias, como los otros lugares de Cataluña, y aún algo más. A desgrat del lloc i del caràcter despectiu aquest fragment no deixa de coadjuvar a l'afirmació d'baver estat La Garriga carrer de Barcelona E. Encara, en els llibres de l'Arxiu parroquial desaparegut, ha¬ — víem llegit fragments manuscrits de versificacions, com les següents: Environat d'esmai \ plorant mos ulls \ i rompent mos cabells. 10. A. M. de L. G. Llibrellarg, fulls 101 i 102. 11. En aquesta data batejà Maria Anna Raimunda Mauri. 12. Vegeu els números 53, 154, 167 i 169. C A PÍTOL TERC E R A les ordres de grans eclesiàstics 292. La visita pastoral de l'any 1668. — 293. Manaments del bisbe So- tomayor. — 294. L'empremta del gran rector Pere Boix. — 295. El tresor de la parròquia en 1680. — 296. Dels antics registres parro¬ quials. — 297. Del mestre de minyons fins al 1689. 292. La visita pastoral de Tany 1668 A 23 de maig de l'any 1668 vingué a visitar personalbanda tomayor ^ ; en l'acta de la visita ment lamoltpa¬ rroquia de La Garriga el bisbe de Barcelona Fra Alfons de So- que per altra és interessant i detallada, oblidaren de consignar quins eren els sacer¬ dots de la parròquia ; en canvi din que els obrers eren Miquel Espar- garó, Pau Bulbena i Francesc Pi. És de subratllar que, per primera vegada, es menciona l'altar del Sant Crist ^ ; diu l'acta : Aiximateix visità el dit altar i fou trobat bé Per celebrar-hi; concedí Sa Senyoria Reverendíssima i Il·lustríssima a indulgències devant de la dita imatge del Sant Crist celebrant i dient juntament Voració dominical i l'angelical «toties quotiesv Consta que a l'altar del Roser es celebraren dotze aniversaris d'una missa, cada primer dissapte de cada mes; i set aniversaris que es cele- 1. Havia estat ministre general dels mercedaris 1 arquebisbe d'Oristan ; establí el toc d'oració per les ànimes del purgatori ; governà la diòcesi de Barcelona des de 1664 a 1682 ; vegeu Bol. Of. del Obisp. de Bar., juny de 1943. 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 54, full 96. 3. Vegeu el número 144, 6. 4. O sigui tantes de vegades com es practiqués aquest acte. 108 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA bren després de les festes de la Mare de Déu i després del dia de. la Commemoració de tots els fidels difxmts; a l'altar del Sant Crist, tres aniversaris un després de la festa de la Invenció de la Santa Creu, l'altre després de la festa de l'Exaltació de la Santa Creu, i el tercer després del dia dels morts ; en els altres altars, això és, en els de Sant Martí, Sant Pere Màrtir, Sant Isidre, Sant Roc i Sant Jaume, es cele¬ braven dos aniversaris, l'un després de la festa del titular, l'altre, des¬ prés del dia dels morts ; en els dos últims, encara, es celebrava una mis¬ sa després de la m-ort de cada un dels confrares. Diu també l'acta de visita que devant de cada un dels altars crema una IMntia tots els dies festius mentres es celebren els divins oficis; i en cada altar també cre¬ men dos candelers mentres es celebra la missa matinal i la missa major dels dies festius. Es féu un inventari de lesd'argent de la parròquia i, a part coses de la cicstòdia d'argent, de forma piramidal que hi havia al sagrari, és mencionen les següents novetats en comparació amb l'inventari de l'any 1600 ° : Diu que en el reliquiari de Sant Roc hi havia també una relí¬ quia de Sant Pere Màrtir ; una casseta petita per portar lo combregar als mallalts; una Nostra Senyora ab son rosari de plata dorada; dos capees de plata per los olis; una caixeta ab tres olletes per anar a cer¬ car los olis; un Sant Esteve de plata ab una relíquia del Sant; una bacina i salpasser de plata; un platet i dos canadelles de plata; una pal¬ matoria. En canvi, potser per oblit, no es menciona la Veracreu; i tampoc un calze d'argent sense daurar. En l'inventari de la roba del culte es mencionen : 24 tovalles gros¬ ses, més de tela ; 6 lavabos; més 3 de tela ; 14 garnatxes entre xiques 9 i grans; 7 albes de tela ; 6 àmits de tela ; una sort de purificadors; 5 corporals ; 3 bosses de corporals ; 6 cingulos ; un tern i una capa de domàs blanc ; un tern i 2 capes de vellut vermell ; un tern xamellot vermell ; 2 casulles de tafetà vermell ; un tern de seda negra ; 3 capes i 2 dalmàtiques negres ; una casulla de tafetà verd, una altra de setí blau amb la sanefa groga, una de xamellot morat i una de tafetà par¬ do ; una capa de tafetà morat ; una capa de telilla ® naronjat ; i cobri- càlzers de tots els colors, àdhuc un de blau. 5. Vegeu el número 281. 6.La telilla d'or mencionada durant el segle setze seria semblant a la nostra flama d'or, segons mossèn Güdiol, Nocions d'Arqueologia Sagrada Ca¬ talana, II, Vic 1933, pàg. 547. DE GRANS E C L E S I A S ■! 1 Cs 109 Hi havia també un pavelló del sagrari de tafetà vermell ; una to¬ vallola negra per la creu, i dues de vermelles ; un tàlem de domàs ver¬ mell ; 4 gamfarons ; un pendó de tafetà vermell ; tres banderes de ta¬ fetà, blanca, una vermella i la tercera blava ; 14 pal·lis : 3 d'ells de una domàs blanc, 3 de vermell, 2 de tafetà vermell, un de catalufa blanc i vermell, un de xamellot negre, un de tafetà morat, un de brocat de Venècia noronjat i blanc ' i dos amb unes flors prempsades. Finalment, hi havia 3 missals ; 2 ordinaris grans i un de xic; tres llibres de cor, çoés: un antifonari, un salmista i altre de misses; una quartina de bocaram ® a Valtar major, altra, per lo Rosér, de cotó, f, per Sant Isidro, altra de bocaram; un "velum templi"; al Sant Cristo, dos quartines, una de sangala negra i l'altra de glassa.; i tres taberna¬ cles, un del Roser, un altre de Sant Roc i l'altre de Sant Jaume. Al final del segon llibre de baptismes de l'antic Arxiu parroquial de La Garriga figuraven les següents notes ; Vui a 23 de maig mil sis- cents seixanta vuit, Don fra Alonso de Sotomayor, arquebisbe-bisbe de Barcelona, ha confirmat, en la present parròquia de Sant Esteve de La Garriga; a continuació seguien inscripcions, anàlogues a la següent : Bernat Mauri, fill de Joan Mauri, padri Esteve Francàs; Marianna Mauri, filla de Joan, padrina Maria Baucells. Al vint-i-cinc del mes de maig, hi hagué una nova tongada de confirmacions ; car ens consta que hi fou confirmada Maria Mauri, filla de Joan i de Mariàngela, padrina Margarida Palau 293. Manaments del bisbe Sotomayor La visita pastoral del bisbe Alfons Sotomayor fou verament útil a la la vida parròquia i deixà una fonda petjada, que durà dècades, €n garriguenca, mitjançant els seus decrets o manaments, fets en la iglesia de La Garriga, en la present visita de l'any 1168 7- Segons el mateix mossèn Gudiol, el drap d'or de Venècia i el brocat daur de Venècia, eren de tela de fons d'or o d'argent, amb ornamentació feta de sedes. 8i Diu mossèn Gudiol, ibidem, sembla que era de cotó molt fi pàg. 549, que el boçaran o boquefan ; es diu que rebé aquest nom per haver-se fabricat a Bokkara. 9. També hi havia nota de les confirmacions administrades en 1680. 1. Vegeu al número anterior la nota 2. no EDAT D'OR DE LA PARROQUIA Primo: manam sien observades totes les constitwcions. Item que's lUge la doctrina al poble, al peu de l'altar, en pena de lo lliures i excomunió major. Item los sacerdots no celebren sens creu a l'altar que i que los administradors, dins de un mes, ne hagen de comprar, en pena de 3 lUures i, en subsidi, de excormmió major. Manà també que els sacerdots anotessin les misses celebrades ; que es rendissin els comptes endarrerits ; que els marmessors complissin les pies volun-' tats ; que els administradors assentessin els comptes en els llibres i que al cap de l'any, dintre dels quinze dies d'haver extret els nous, rendissin comptes detallats al rector i als obrers ; que mentrestant els nous administradors no acceptessin el càrrec ; o que el sobrant de les administracions es guardés en una caixa forta de l'arxiu. Prohibí queningú no gosés canviar de lloc els bancs de l'església ; i manà a particulars de la present parròquia qui pretendran tots los tenir bancs 0 escpns particulars en la iglesia: 0 aquells renuncien a la obra; 0 se'ls ne aporten a llurs cases dins tres dies. Ordenà després alguns extrems relatius a la romeria a Montserrat ^ ; i altres decrets curiosíssims que diuen literalment així : Per quant se'ns és estat notificat que se acostumen fer professons quan/t fan lo Roser, per la festivitat del Corpu>s i per la festa de la Invenció de Sant Esteve, en los quals dies no se diuen vespres, i se fa la professà ans de l'ofici, partint de la iglesia los sacerdots ab molt poc acompanyament; i que los reverents rector i preveres no cumplen ab la consuetut de dir les vespres totes les dominiques de quaresma; per ço estatuim, manam i ordenam als reverends rector i domer de la present iglesia, que totes les dominiques de quaresma, festivitat de la Pasqua Florida, dia del Corpus, festivitat del Roser, Pasqua d'Esperit Sant i dia de Sant Esteve de agost i festa de tots Sants, diguen vespres cantades solemnes, i les professons que acostumaven a fer de l'ofici del dia de Sant Esteve, del Roser i del Corpus les facen a l^eixir de les vespres; volent, estatuint i ordenant que, si en dites diades tindran mú¬ sica, sien obligats en acompanyar i tprnar la professà a la iglésia; i que los administradors, los tindran llogats, no puguen fer-los sonar per ballar, en los carrers ni altramerít, en balls aplegadissos de cares (f), 2. Vegeu el número 314. DE GRANS ECLESIÀSTICS 111 tocades les avemaries, en pena de excomunió major "lata sententia", la qual tant solament volem que cpmprenga los administradors los tin¬ dran llogats. Per quant havem tingut noticia que en les professons de Nostra Senyora de BellkUla Sant Cristòfol de Monteugues * i Nostra Senyo¬ ra de Tagamanent va lo sacerdot, que aporta la Veracreu, a peu, cosa indecent quant casi los demés de la professà van a cavall; i que en les demés altres professons de la parròquia trevallen la gent del poble, estant la Veracreu fora de la iglésia; per ço estatuim i ordenam, en virtut de santa obediència, en vir¬ tut de les presents, no's trevalle, en los dies de les professons, fins .na tornada la Veracreu a la iglésia; i qué lo sacerdot aportarà la Vera¬ creu, en les tres professons de Tagamanent, Sant Cristòfol i Bellulla, la aporte a cavall. Estatuim i ordenam resten los salaris de les funeràries si i segons que, en lo acte de la present visita, havem trobat se pagaven; exortant en- lo Senyor als reverents rector i domer que, ah tot amor i caritat, enterren als pobres al matí i ab missa baixa si serà menester; per quant los pobres és també menester se enterren com a pobres; i és de major profit i utilitat lo oferir sacrifici de llaor i alabança a Déu Nostre Senyor per les ànimes, que lo molt tocar de les campanes que's fa quant se mpr algun pobre, essent veritat que no's fa per amor de Déu; per ço estatuim i ordena,m al monge mitigue los tocs en dits enter¬ res de gent que se haurà de enterar "amore Dei", a fi i efecte de que se face diferència en los tocs i, del que paguen del tocar, se puguen fer celebrar més sacrificis per les ànimes dels defuncts. Finalment, exhortà al rector i al domer que curessin diligentment de llur ofici i que visitessin els malalts moribunds ; que es facin dos confessionaris i es posin en lloc decent; que es facin "asperges" a mis¬ sa major ; que es tregüen los rollos dels ciris de la voradœ de la iglésia i, en lloc de ells, facen fer un salomó de dotze ciris; que els obrers reparessin la custòdia del sagrari i paguessin al domer menor lo lliures del pare predicador que ha predicat la quaresma. 3. Vegeu el número 321. 4. Vegeu el número 322. 5. Vegeu el número 318. 112 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA 294. L'empremta del gran rector Pere Boix rriga, per autoritat apostòlica, a 20 r de La Ga¬ EI, doctor Pere Boix fou nomenat rector o domer majol'auy de setembre de En els arxius locals trobem freqüents referències a les seves ac¬ 1668 tivitats com a notari des del 24 de novembre de 1668 fins a primer d'abril de 1689 A l'antic Arxiu parroquial la seva petjada era im- portantíssima no solament en els llibres registres de baptismes, matri¬ monis i òbits, sinó principalment en el Llibre de confraries i adminis¬ tracions, en el qual s'anaren inserint els resultats dels comptes de les confraries i administracions ; aquest darrer llibre és el que usàrem per a redactar quasi totes les notícies que publiquem des del número 298 al número 307 ; fou cremat amb la resta de l'antic Arxiu parroquial. En aquest temps, en els llibres de comptes del municipi, trobem notícies d'una pòlissa de Bernat Nualart, de setze lliures, les quals 1. Arxiu de la Catedral de Barcelona, llibre de la visita al Deganat del Vallès, efectuada en 1632, full 22. 2. A 24 de novembre de 1668, número 55 de l'arxiu de can Noguera ; 12 d'agost de 1669, establiment, número 1243 de l'arxiu de can Terrés ; a 8 de setembre de 1669, segons el número 27 de l'arxiu de can Noguera ; en una venda de 20 de juliol de 1674, número 1082 de l'índex de can Terrés ; en una creació d'un censal, a 16 de febrer de 1676, número 309 de l'arxiu de can Terrés ; a 3 de novembre de 1677, en el Llibre estret de l'arxiu de can Dachs ; a 16 d'abril de 1681, en una donació, número 42 de l'arxiu de can Poy. A 26 de setembre de 1681, establiment, número 606 ; a 2 de març de 1682, venda, número 1083 ; a 21 de novembre de 16&2, àpoca, húmero 121 ; a 25 de desembre de 1683, venda, número 1105 ; a 16 de maig de 1685, venda, nú¬ mero 1056 ; a 10 de setembre de 1685, certificació, número 314 ; a 25 de novem¬ bre de 1685, venda, número 1084 ; a 9 de febrer de 1686, capitulacions, nú¬ mero 316; a 16 d'agost de 1686, poder, número 760 ; a 30 de maig de 1687, testament, número 884 ; a 10 de desembre de 1687, establiment, número 607 ; a 1 d'abril de 1689, debitori, número 423 ; tots aquests números són del llibre index de l'arxiu de can Terrés. 3. A tall d'anècdota anotem ací que en el Llibre II de Baptismes, en el full 128, sembla que el rector Pere Boix escriví la següent enèrgica admonició al domer o al vicari : Tonto, no escrigués en lo marge noms de fonts, sinó de casa, puix no saps quin nom- pendran. L'al·ludit, ressentit potser de la pri¬ mera paraula insultant, continuà en el seu criteri d'escollir un dels noms imposatsa la criatura batejada, sense tenir en compte el nom que efectiva¬ ment usaria ; però el rector Boix insistint en la seva opinió, esborrà o féu esborrar els noms de fonts que es posaven al marge ; amb el temps triomfà el criteri del rector Boix. V. Nucli urbà de La Garriga, segons un plànol de l'any 1879, poc distint del nucli urbà de finals del segle xvii. [274, 275, 278 i 363] 8 — (113) DE GRANS ECLESIÀSTICS 113 pagà per despatxar lo negoci de nostra isglésia que pagà a Barcelona lo secretari del senyor virrei i del senyor regent... i per quatre dietes ha vagat per lo terme, a 12 de maig de 1680; pòlissa feta a Joan An>- dreu, courer de Barcelona, de dues lliures quinze sous, per lo preu de' una campana feren fer dits senyors jurats per acompanyar lo Santíssim Sagrament, diem 2 llAures, 15 sous, 15 de setembre 1680. Pòlissa feta a Esteve Francàs, ferrer de nostre lloc, de quatre lliures per haver fet lo batall de la campana de Sant Esteve. Del següent any 1681 són tres pòlisses, l'una a Pau Surell, obrer, de quatre lliures, per comprar tafetà per tovallola per nostra isglésia, per no haver-hi diners a la obra; l'altra, del mateix Surell, de quan anà a Barcelona per a comprar tafetà per la iglesia ^ ; i l'altra, del boter Antoni Antoja, de 8 lliures, al 20 del mes de abril, per enllistonar el moniment.. A 23d'octubre de 1682, sede vacante, va ésser visitada la parrò¬ quia de La Garriga ® ; el canonge visitador hi trobà el rector Pere Boix, el domer Pau Bosch, i el vicari Josep Pallarès, de la diòcesi de Solsona. La novetat més important de la visita és la que ens fa saber que, ultra el sagrari de l'altar major, hi havia un nou sagrari a, la capella del Sant Crist: Visità també d'aquesta manera el sagrari; i el trobà bé, car hi ha una custòdia d'argent, en forma de piràmide, dawrada per dintre, amb el degut número d'hòsties, també bé i decentment, il·luminat amb una llàntia. Entre els manaments donats pel visitador figuraren els següents : que es fessin : cpbertors de guadamacil ® a tots los altars i també a les fonts baptismals; dos roquets de tela ' ; dos boises de corporals, que facen quatre cares; una tovallola morada per descobrir la Veracreu i anar a les professons; una casulla de tafetà morat ab sa estola i maniple; i que es comprés un missal. Manà així mateix que es fes adobar lo calze trencat i los candeleros de plata, vells; los llibres d,el cor; i facen enllistonar los pàl·lits; i que pels cabals de les administra- 4. A. M. de L. G. Llibre llarg, fulls 70, 70 gir. .i 71 gir. 5. Vegtu la nota primera d'aquest número. 6. Diu mossèn Gudiol, opus cit., pág. 663, que en les parròquies i en les esglésies pobres hi havia casulles senzilles obrades de llana i fins de lli o de pell daurada o gonfrada, coneguda amb el nom de guadamacil; però aquest s'usà més en cobrialtars i paUis. 7. Segons mossèn Gudiol, loc. cit., pág. 669, els roquets, a manera de túnica curta amb mànegues, varen admetre randes i fusons a la part inferior, a les mànegues i al coll. 114 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA cions es fes una caixa los tinguen recòndits. Finalment urgí el a on compliment dels llegats pietosos. Trobemtambé, en aquesta visita, una clara al·lusió als conflictes que havia de produir l'existència de dos domers governant la parròquia de La Garriga, i, alhora, hi trobem una nova demostració de com s'anaven acreixent les facultats del rector o domer major, en perjudici del domer menor. Després de fer esment dels decrets de les visites de ¡1614, 1632 i 1633 diu l'acta de la visita que ressenyem : Diem i ma- nam al domer menor de la dita iglesia parroquial de Sant Esteve de' La Garriga que, sempre i quan lo rector de dita iglesia estarà absenti 0 malalt i per qualsevols pcasions altres, tinga son vicari totes les ac¬ cions, ministracions, govern, precedencies i veus que té lo dit rector, per quant dit vicari representa la persona de dit rector, "tam in onere, quam in honore'' '. Item que no se pose en setmanes, sinó que lo govern de dita, iglesia reste sempre en mà i ppder del rector de aquella, fent lo que lo rector li ordenarà. Item no se inmiscuesca el dit domer menor ah les obres tocants al ministeri i jurisdicció de dita iglésia parroquial de La Gar¬ riga i deixe la administració de dita iglésia totalment a dispo¬ que sició del rector; i que obeesca al dit rector, tant en lo dir los oficis, com en lo demés tocant al govern de aquella. I encara afegeix que seguint un decret de la visita de 1633, quant als aniversaris o sufragis per les animes, faltant lo domer en Lo nocturno i laudes, se li lleve lo terç de la distribució tindrà en dita sunctio; i, aixímateix, faltant fins a mitja missa, inseguint lo mateix orde, en los aniversaris i novenaris i demés oficis de dia iglésia. Però no solament la figura del rector creixia enfront de la del do¬ mer, sinó que també creixia enfront de les antigues capelles, que con¬ tinuen perdent la seva antiga importància. Així, un decret de la visita que estem explicant diu que, d'acord amb el sínode de 20 de maig de 1680, per a celebrar-se misses en les capelles del terme de La Garriga es necessitava la prèvia llicència "inscriptis" del rector ; s'amonesta als parroquians que no oiguen missa que es celebrés sense la dita lli¬ cència, sinó que ho denunciïn al rector, per a aplicar-hi l'esmena cor¬ responent. 8. És a dir, tant en les càrregues i obligacions com en els honors. DE GR A>N S ECLESIÀSTICS 115 Heus ací una nota relativa al consell ordinari del municipi garri- guénc : A primer de gener de 1687 se determina per dit consell que los senyors de jurats novament extrets miren ab lo senyor Rector la co- hrança dels drets vol fer dels particulars de la present parròquia, dei¬ xant-ho a llibertat dels senyors de jurats ' En aquests anys no són pas rares les pòlisses del clavari relacionades amb afers de la parròquia ; així, de l'any 1688 són les pòlisses : al nostre rector, de 5 lliures, 15 sous; als obrers de la iglesia, 16 lliures; als baciners de ànimes, I lliura 10 sous Però la constitueix la principal glòria del rectorat del cosa que doctor Boix és l'haver-se començat aleshores les obres de la nova es¬ glésia parroquial de La Garriga ; afegim tot seguit que per impuls del municipi les obres prosperaren llargament 295. El tresor de la parròquia en 1680 PERQUÈ serveix de punt de comparació amb l'inventari de l'any 1600 ^ i, especialment, perquè constava en un document que fou cremat junt amb la resta de l'arxiu parroquial, reproduïm a continuació un memorial de les peces de plata que inventariaren els obrers de l'any 1680 : Primo, una creu gran de plata sobredaurada, ab sa tovallola de ta- fetà carmesí, guarnida ab puntes de or i cordó de seda i or. ítem, altra creu menor, també de plata spbredaurada, ab altra to¬ vallola de tafetà carmesí guarnida ab puntes de or i cordó de seda. ítem, una imatge de Sant Esteve, ab una relíquia del sant posada al pit de la imatge, que és de plata blanca, ab algunes presentalles, també de plata blanca i la palma que porta a la mà. ítem, una custòdia de plata també blanca, feta a la antigalla, ab un verigle petit sobredaurat i un poc esmaltat. ítem, una imatge petita de Nostra Senyora del Roser de plata dau¬ rada. 9. A. M. de L. G. Llibre medià, full 20. 10. Id. Llibre llarg, fulls 77 i 77 gir. 11. Vegeu el número 308 i següents. 1. Vegeu el número 281. 116 edat d'or de la parroquia Item, sis candeleras de plata; los dos són vells, del peu rodó; i los quatre són nous, ab los peus a modo de triàngul al uao. Item, dos portapau de plata daurada, lo un ab la figura de un "Ecce Homo" i lo altre ab la de sant Esteve. Item, dos bordons de plata blanca ab los poms rodons. Item, una bacina o fuente de plata blanca ab son salpasser, també del mateix, ab los caps del hisopo de pèl. Item, un incenser ab sa barquilla també de plata blanca, i la cu- llareta és de bronze. Item, una creu de albats, també de bronze. Item, una palmatòria. ab ses espaviladores de plata blanca. Item, tres càlzers; que los dos són de plata, daurada, ab ses patè¬ nes; i lo altre, de bronze, exceptât la copa, també daurat. Item, una custodia per donar combregar, o pítxide de plata blan¬ ca, ab spn casco de plata dintre, i daurat dintre. Item, crismeres de plata blanca, ab llur creu, també de plata. Item, unes urceolos (?) o canadelles ab son plat de plata blanca. Item, una caixeta de fusta, ab son pany i clau, ab tres vasos de plata, ab llurs taps del mateix, per portar los olis sagrats. Item, dps corones ço és: una de Nostra Senyora., i altre del Ninyo Jesús, de plata, ab algunes pedres encastades i una petxina de plata. ítem, una capsa o vas de plata daurada dintre, per portar lo San¬ tíssim Sagrament als malalts, dins una bolsa de domàs carmesí. ítem, altre vas, ab sa creu petita de plata blanca, per portar a- dits mulalts lo Sagrament de la extrema.unció, dins altra bolsa. Item una Veracreu feta a la antigalla, de plata sobredaurada. Item un reliquiari, ab sa vidriera i relíquies, de plata daurada. 296. Dels antics registres parroquials Donarem a continuació una notícia dels més antics l ibres registrEles que es conservaven a l'Arxiu parroquial, cremat en 1936 primer Llibre de baptismes comprenia les notes dels baptismes administrats des de l'any 1636 fins als de l'any 1652 ; el segon llibre anotava els baptismes de 1653 a 1696 ; el tercer comprenia des de l'any 1697 al 1734. Heus ací una de les notes d'un baptisme: 1. Vegeu el número 424, parcialment coincident amb les notícies que donem en el present número. DE GR A, N S ECLESIÀSTICS 117 Al primer de maig, any mil siscents quaranta i cinc, per mi, Gerani Ferrer, prevere, damer de La Garriga, fonc batejada Maria, Caterina, Teresa,, Reparada, filla de Joan Mauri, treballador, i de Maria, muller sua; foren padrins Jacinta Vilanova, pagès, i Catarina Rosselló, muller de Macià Rosselló de Bellsolà, pagès, tots de dita parròquia. Al final del segon Llibre de baptismes es consignaven les notes de les confirmacions dels anys 1668 i 1680. El primer Llibre de desposoris comprenia les notes dels matrimonis contrets des de l'any al 1693 el 1512 ; segon es referia als matrimonis celebrats des del 1694 al 1776. Aleshores es celebraven primer les espo- salles i després el matrimoni ; vegeu, si no, la següent acta : A catprze de maig de Vany mil siscents vuitanta-sis,en lo carrer de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, per paraules de present, servada la forma del Sant Concili Tridentí, i ús de la Iglésia, obtingudes les llicències de la Cort del Deganut det Vallèsi, per mi lo Doctor Pere Boix, prevere, rector de dita parròquia, foren esposats Jaume Puig, fadrí, pagès de la parròquia de Sant Andreu de Gurb, bisbat de Vic, fill legítim i natural de Bernat Puig, també pagès de dita parròquia de Gurb, i de Maria., cònjuges vivervts, de una part; 1 Marianna Mauri, donzella, filla legítima i natural de Jpan Mauri, bracer, i de Marianna, cònjuges defuncts, lo dia de llur òbit en dita parròquia de La Garriga habitants; i a quinze de dit mes i any foren beneïts per mi mateix; foren testimonis Feliu Baucells, i Pau, son fill, bracers, i altres habitants en dita parròquia i carrer de La Garriga. Al marge diu : Los capítols són en poder del rector de La Garriga. El primer Llibre d'òbits devia acabar als primers anys del se¬ gle XVII, car el segon Llibre d'òbits començava anotant defuncions anteriorsa 1620 fins a les de 1653 ; el tercer llibre comprenia les notes de les defuncions des de l'any 1654 a 1696. Heus ací una mostra de les esmentades anotacions: óbit de Pau Mauri: Als 14 de a.gost 1646 fonc lo enterro del quondam Pau Mauri; morí rebuts tots los sagra¬ ments; feren un ofici; donaren, de caritat, 4 sous; assistiren: preve¬ ies 5, capcuberts 2. Deu de drets: Primo, m.° major, i sou; dret de preveres, 10 diners ; majoria, 2 sous; actoria, 4 sous; terratge, 4 soua; dret de creu, i sou; caldereta, oferta i encenser, 3 sous; caritat de olis, 2 sous, 8 diners ; capcuberts, 4 diners; en total, doncs, i lliura,, 2 sous, 10 diners. n-10 118 EDAT D'OR DE LA PARROQUIA Més senzilla és l'anotació quan es refereix a un infant : A 24 de juny 1650 fou lo enterro de un fill de Joan Mawrí, albat. De vegades la nota de l'òbit és completada amb una anotació al marge, com la següent : Als vuit de gener de mil siscents vuitanta-sis, en dita isglésia parroquial de La Garriga foren celebrats los oficis de novenari i cap de any, per ànima del dit quondam Joan Mauri, amb assistència de- quatre sacerdots, a cada u dels quals foren donats deu sous per cada ofici; foren la gent del dol deu persones; deu-se per los drets funerals, junts: I lliura, 18 sous, 8 diners. Va bé d'esmentar ací que en la reunió del consell ordinari del municipi de La Garriga del dia 6 de novembre de 1684 s'acordà que es pàrlia ab lo senyor degà acerca de fer um. arxiver; i en la reunió del 14 de gener de 1695 es diu que en virtut de la proposició feta acerca de fer arxiver per la iglésia fou elegit Jaume Blancafort del Molí 297. Del mestre de minyons fins al 1689 al mestre ic municipToni UN capítol prestigiós de l'antnotícia segle xvi. Així tenim del de guenc és el relatiu i garriMolerá, d'infants, que estava a sou del municipi, almenys des mestre, a 30 de juliol i 22 d'agost de 1589 ^ ; del mestre Narcís Sabenya, a 22 d'oc¬ tubre de 1592 ^ ; de Jaume Alsina, mentre de minyons de La Garriga, a 8 de maig de 1597 ; i del clergue mestre de minyons Andreu Soler, des de 27 de setembre de 1625 a 24 de setembre de 1627. De una pòlisSa de 10 lliures per pagar una terça del l'any 1663 és mestre deminyons^. Més tard trobem notes semblants; Vui als 12 de novembre de 1668 comencen les terces dél senyor mestre i són de quatre en quatre mesos dos dobles que ve ha ser sis dobles lo any; i això li té promès la universitat ab que ensetnye bé els -minyons; lo dit. mestre no té de pendre cap mesada de ningún minyó del lloc i dels forasters si 2. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 6 i 8. 1. A. M. de L. G. Llibre estret, fulls 18 gifat i 14. 2. Id. id. 20. 3. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1663, número 1. 4. A. M. de L. G. Llibre llarg, full A. DE GRAiNS ECLESIÀSTICS 119 En un memorial de les pòlises de l'any 1670 consta haver-se'n fe't una a Josep A lòs per quatre capitells de Usi taules velhs de Vestudi, la suma de .3 lliures, 4 sous, a 13 d'abril; item pòlissa a lo senyor mestre, la suma de 11 lliures. Més tard, als 28 de març de l'any lóji se ha feta pòlissa a Jaume Vila, mestre, la suma canditat de onze lliures, dic II lliures, les quals se li paguen per la ter ça caiguda, als 12 del mes corrent ®. Del mateix any 1671 és un rebut de 5 lliures 10 sous, de la mitja terça de mestre de minyons del treball de ensenyar-los i notícia, de la sua desgana ®. L'any 1672 es féu pòlissa a mossèn Jaume Vila, mestre, de la suma i quantitat de 14 lliures 14 sous, feta. a 22 de febrer ' ; a 30 de desembre a mossèn Sebastià Gochs, mestre, suma 26 lliures Vui als ly de febrer de 16^3 comença lo senyor mestre a tenir estudi i li dóna lo terme trenta y tres lliures lo any, ço és de quatre en quatre mesos onze lliures. Al cap de poc, a 30 d'octubre de firma rebut del 1673, sou cobrat Joan Poy, mestre de. La Garriga ; en firmà un altre per l'octubre de 1674, d'haver cobrat fins al primer de dit mes de l'any 1675 " ; altre al 17 de febrer de 1675 per la terça caiguda a dit dia Hi ha notícia del d'abril de 1680 d'una 21 pòlissa de 16 lliures 10 sous, del reverend Francesc Puig, mestre del nostre lloc, les quals són en descàrrec de dit mestrat ; al 20 de maig del mateix any tenim notícia de 24 lliures que se retingué el senyor rector i paga lo que Bartomeu Boix, prevere, dels diners del mestrat que tenia de nostre lloc ; a 23 d'agost hi ha una altra pòlissa del reverend Francesc Puig Abans del juny de 1681 el mestre cobrà 33 lliures per la mitja piga ; a 7 de novembre del mateix any se'n pagaren 23 més per com¬ pliment del salari del de minyons ; al final de l'acta del senyor mestre consell municipal del d'abril de 1692 consta en llatí : són testimonis 14 el reverend Francesc Puig Ferrer, prevere, mestre de minyons, i Jo¬ sep Boix, professor de gramàtica, de la parròquia de La Garriga ; a 24 de juny al dit mestre se li pagaren altres 33 lliures per mitja anyada. 5. A. M. de L. G. Llibre llarg, fulls 98 i 100. 6. A. M. de L,. G. Llibre registre, any 1671, manuscrit 10. 7. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 95 gir. 8. Id. id. 96 gir. 9- Id. id. full 2. 10. Id. id. 6. 11. Id. id. 70. m EDAT D'OR DE LA PARROQUIA A 25 de setembre de 1683 se li pagaren 10 lliures i 10 sous, a comp¬ te de salari ; a 7 de desembre cobrà altres 3 lliures i 10 sous i, sou a la fi del mateix mes se li douà compliment de dotze dobles que li dóna lo terme o siguin 66 lliures. A 25 de juliol de 1684 es pagareu 5 lliures i 10 sous al reverend Francesc Puig, mestre, a hpn compte per la mitja anyada caiguda de una dobla ; més tard li foren pagades 33 lliures. De l'any 1685 éspòlissa al senyor mestre, 16 lliures 10 sous : una més tard se'n troba una ; de l'any següent és una pòlissa altra d'igual a Francesc Fuigferrer, mestre de minyons, de setze lliures deu sous per son salari, per primera paga de l'any 1686 ; després es troba una altra pòlissa al senyor mestre de minyons, mossèn Francesc Fuigfer¬ rer, 27 lliures 10 sous En l'acta del consell ordinari del dia 12 d'octubre de 1686 consta que són estats de vot de què se li dónia cinquanta lliures al senyor mestre que vindrà " ; en el consell de 15 de novembre de 1687 fonc proposat per los senyors de jurats que, atès lo Fare Joan, trinitari descalç de Vic, haver énviat a dir a dits senyors de jurats que ell sabia un mestre apte i suficient per a ensenyar a la present parròquia, i s'a¬ cordà qvp Se li torne resposta que face que vingué dit mestre, donant facultat als dits senyors de jurats per a conduir aquell, si és cosa con- vingue notícies, trobem que de l'any 1687 és Concordant amb aquestes una pòlissa a-n-el senyor nou, 16 sous mestre ; l'any 1688 es féu una pòlissa a-n-el senyor mestre, de 10 lliures, per 50 misses per la mon- gia; pòlissa al senyor mestre, de 6 lliures; el senyor mestre de mi¬ nyons rebé quaranta rals de mans de Francesc Mallol, que eren per palla que dit Francesc Mallol prengué de la del terme, 4 lliures ; pò¬ lissa al senyor mestre de minyons de trenta quatre lliure's' i són a com¬ pliment de aqueles cinconta lliures que se li donen pdr any S&mbla de 1' any 1689 una pòlissa al senyor mestre per les misses del terme, per la caritat de 50 misses, 10 lliures ; hi ha encara altres pòlisses, vagament relacionades amb el mestre. 12. A. M. de L. G. Llibre llarg, fulls 24, 25. 13. A. M. de L. G. Llibre medià, full 17 gir. 14. Id. id. full 28 gir. 15. A. M. de L- G. Llibre llarg, full 26. 16. Id. id. full 77 i 77 gir. 17. Id. id. full 81.