C A P í T o L Q U ART Del "Llibre de confraries i administracions" de 1665 a 1699 298.L'Obra de la parròquia. — 299. L'administració dels «ous de Nostra Senyora». — 300. Els cantars pagats pels baciners de les ànimes. — 301. L'administració de Sant Esteve. — 302. La confraria del Ro= ser. — 303. De la confraria dels solters o de Sant «Elm» i Sant Pere màrtir. — 304. Conflictes en la confraria de Sant Jaume o dels fran-^ cesos. — 305. De l'administració del Sant Crist i confraria del Santís^ sim Sagrament o de la Minerva. — 306. La confraria de Sant Martí i el retaule nou. — 307. De les administracions de Sant Roc, Saní Isidre i Sant Joan. 298. L'Obra de la parròquia' CADA any, totes les administracions establertes a la parròquia, pa¬ gats primerament i satisfets los gas1k>s, com són de cera, oli, misses, cantars i altres coses que en quiscun lloc se trobarà, lliu¬ raven el restant als obrers ; i lo dit diner se deurà recondir en la caixa de les tres claics, per a pagar i satisfer lo que s'oferirà pagar a la Obra de la dita iglésia, que no té molta més cosa, per a satisfer a les> sues obligacions, que lo que resulta de dites confraries i administra¬ cions quiscun any. 1. El Llibre de les confraries i administracions del qual extraguérem gairebé totes les notes d'aquest capítol, va ésser cremat en 1936, junt amb el restant Arxiu parroquial ; n'havíem publicat molts de fragments en El Con¬ gost, periòdic local, des de 27 d'octubre de 1935 fins al juliol de 1936. m EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA Val a dir que l'Obra cada any feia grans despeses ; així, en 1669 fén construir los sagraris de l'altar major ^ ; en 1670 feren fer uns candeleras de plata i aixi mateix se féu un tàlem i tres capes, tot blanc; en 1671 presentaren els següents comptes : Primo, per cera, desset lliures i desset sous; item, per lo oli se ha cremat, quinze lliures; item, per los gastos de palma, crisma, adobar una caixa dels ganfarons, enblanquir la iglésia i altres gastos, 14 lliures, g sous. En 1675 adobaren les campanes i feren fer una corona per a la Mare de Déu del Roser ; en 1676 es daurà l'altar de Sant Pere màrtir, per a la qual cosa el rector Pere Boix va bastreure molts de diners ; a part això, en 1676, s'havien despès 32 lliures, 18 sous i 9 diners, per cera, adobar la creu gran i pintar i daurar lo mànec i adobar un bordó de plata, adobar les campanes i bugada de la roba de la iglésia; en 1677, amb l'ajut de totes les administracions, pagaren 66 lliures per muntar i pintar el nou monument del dijous sant. Sembla que de la caixa de l'Obra, on anaven els sobrants de les administracions, se'n deia irònicament l'arca de Noè ; aquesta arca varen fer-la nova, en 1678, els obrers Pere Vilanova, Pere Parera i Rocabayera i Jaume Garriga, no pas d'acord amb el criteri del rector Pere Boix, com pot deduir-se de la següent nota : Despeses per fer la arca de Noè, que és un escon on se assenten los balle i jurats: primo, per lo fuster, fusta, claus i mans, setanta lliures; per la ferramenta; que no n'hi hauria més en una presó, de claus, vint-i-qua.tre lliures; que sols la tal caixa, que ho devien pagar los jurats, costa noranta-i-qua- tre lliures; més han gastat per oera, enire any, quinze lliures i un sou, i per cordes i adobs de campanes, quatre lliures i dos sous; que junt tot és 113 lliures, 3 sous; i tot ho han pagat les demés adminis¬ tracions, sens haver-ne sinó dany, puix per causa d'estos disbarats de gastar no's celebren los cantars de cap de mes, com s'acostuma i se deu fer dir-se un cantar cada mes per cada administració. Malgrat tot, els obrers que sortiren elegits durant els anys se¬ güents continuaren fent un bon nombre de despeses. Així, en 1679 ad¬ quiriren la campana major ; en 1681 adquiriren dalmàtiques, casulles, estoles i purificadors ; eu 1682 feren llistonar. lo monument i los pàl- lits, un missal i quadern de morts, o.dobar los candeleros vells i lo càlzer, la pau de plata, adobar la campana i la teulada de la iglésia, en 1684, a part moltes altres despeses, hi hagué les següents : per una 2. Vegeu el número 132. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS m verga de ferro i claus llargs per posar la cortina al retaule de Sant Isi^ dro, per fer lo llit dels difuncts, per un. iroç de cadena per la campana, per rentar la roba i llànties de la Obra, i fer bleneres i cotó per blens, més lo salari del predicador, per la palma del dia del ram i anar at cercar los olis sants, fer lo monument i desfer-lo, claus i agulles, etc. Entre els obrers de l'any 1685 sembla que no hi va haver gaire compenetració Jaume Oliveres, Jaume Poy de Plaça i Pere Joan ; eren Pla de Rosanes ; no obstant, ells foren els qui deixaren als jurais, a obs de comprar la terra per edificar la nova isglésia, cinquanta lliu¬ res En 1687 tornaren a ésser obrers els dos primers suara esmentats i En Pau Surell i Cassart ; els quals, a l'hora de retre comptes, han hagut menester una visita de superior per poder-los averiguar i encara no pogué. És de notar que de tant en tant es renovaven els noms de les persones, aptes per a ésser extrets obrers, pel procediment de la insaculació ; hi hagué renovacions en 1671, 1676, 1689 i 1697. En 1692 han comprat lo peu del verigle que és de plata blanca ; en 1695 consta per fer dos candelabros de plata, que costen 39 lliures, 12 sous, i adobar la custòdia petita... i debent a Francesc Arbell, can¬ deler de Vic, 32 lliures. Als 26 d'agost de i6ç6 se donà compte del que se gastà per les obres se feren a la morvgia i se trobà que havien gastat lo següent: per lo mestre de cases 4 lliures, 10 sous; per guix, 10 sous; per jornals de Josep Poy del Bosch, 3 lliures 12 sotís; a Mi¬ quel Serratacó i Pla, per calç, 1 lliura, 5 sous... Els obrers de ï'any 1697 foren els que decidiren la major mutilació del retaule major de La Doma, per tal d'encastar-hi les grades i l'ostensori Finalment, en 1699, els obrers eren Pere Vilanova, Josep Fortuny 1 Pere Palau, els quals tingueren una previsió tan poc encertada que, al cap de l'any, no pogueren retre comptes clars, perquè havien despès l'extraordinària quantitat de 253 lliures, 5 sous, 5 diners, i solament havien tingut ingressos valor de 91 lliures, 3 sous, 2 diners, així per que se veu clarament que han gastat més que lo entrat 162 lliures, 2 sous, 3 diners ; la desproporció fou deguda principalment a una par¬ tida de 138 lliures, 9 sous, de cera comprada-al candeler de Barcelona Francesc Martí. De tot això es queixà el rector Terrés ; malgrat tot, els obrers pogueren arribar a ajustar perfectament el compte de llur administració. 3. Vegeu el número 309. 4. Vegeu el número 182. m EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA 199. L'administració dels «Ous de Nostra Senyora» L'administració dita dels Ous de Nostra Senyora \ no curava de cap festa i de cap culte determinat ; era l'única administració que es¬ tava a càrrec de les dones ; era una mena de fillola de l'Obra de l'església parroquial i contribuïa a l'adquisició de les coses necessàries per al culte de la parròquia en general En 1665, amb el que recaptaren aquestes administradores es féu una cortina de tafetà encarnat per lo doser ; en Í665 s'invertiren les quan¬ titats aplegades a fer ornaments litúrgics ; en 1668 per candeleros ; en 1669 per ornaments i lo pàUit nou del Roser; en 1670 per pagar k> predicador de la Quaresma., deu lliures, i, per los adornos de un tàlem i tres capes de color blanc, tot lo demés ; en 1671, 32 lliures per ajudar a daurar los sagraris. És de notar que en 1671 fou administradora la dona de can Pi del carrer dels Còdpls i l'any següent ho fou la de can Montean del mateix carrer dels Còdols En 1674 per los vestits dels romeus que ana¬ s'invertiren 4 lliures ven a Montserrat lo adob de Les campanes ; en 1675, i quatre per contribuïren a pagar la bandera del Roser i el daurat del retaule de Sant Elm i Sant Pere Màrtir ; en 1676 coadjuvaren a adquirir la co¬ rona de la Mare de Déu del Roser i a comprar el nou monument ; en 1678 ajudaren a fer la caixa 0 banc on se assenten lo batlle i jurats. En els anys immediatament successius el llibre de les confraries es limitava a les administradores havien lliurat als obrers les dir que quantitats recaptades, a fi d'ésser utilitzades per a les obres necessଠries. En 1684 a l'administradora Maria Terrés, un cop retuts els comp¬ tes, li han restat unes polles, que se ha determinat vendre-les vui ma¬ teix, que valdran i IHura, 10 sous ; en lloc de Maria Terrés entrà d'administradora Antiga Parera de la Pinyonera. Des de 1685 a 1689 no consten ni solament el nom de les adminis¬ tradores ; per això, en 1690, es féu notar el següent : En los demés 1. Vegeu el número 285. 2. Vegeu la nota primera del número 298. 3. Vegeu el número 276. 4. Vegeu els números 815 i circumdants. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS m anys no se havia escrit qui entraven administradores, puix que a la massa de la Obra de la iglesia entraven les caritats que anaven aple¬ gant; de les quMls pagaven al predicador per los sermons de la quares¬ ma, cada any, deu lliures, lo demés se retenien els obrers. I, com no's donàs plena satisfacció del diner que resultava de dites caritats, per ço, erv lo any lóço, trobant-se administradores Marianna Esparagaró i Mariàngela Guilla, que havien servit fins als 8 de setem¬ bre de dit any, i desitjant's se empleassen ab ornaments per la isglésia los diners que havien aplegats, dels quals ne havien ja entregáis la major part als obrers de la dita iglesia de La Garriga, los entregaren tots a dits obrers, trobant-se administradores la masovera del mas Busquets, per la dita casa que li tocava de torn, i Agnès Guilla del carrer. I com se trobàs haver-hi dels dits diners, que havien en dits anys passats aplegats, passades de cent lliures, puix també havien gastat los obrers passats, per adornos, gastat alguna cosa; ço és: per amits i unes estovalles de tela, una bolsa de corpprals, purificadors i altres coses que's troben en la sacristía; gastaren dites cent lliures ab les co¬ ses següents, que es compraren dins any ióqo; ço és: Una casulla blanca de domàs ab imatge que té de Nostra. una Senyora, ab la cistella dels ous i gall, com altres coses que's troben fetes, en la sacristía, de dites caritats; més una casülla negra de xa- mellot fi; més un pavelló de primaveres per la pítxide o custòdia de dpnar la comunió; més una casulla negra per difunts; dos àmits, do» roquets i dos estovalles de tela i algunes altres menudències del servei de la sacristía. De l'any 1699 ens consta el que segueix : Dimarts, a. 8 de setembre làçç, donaren compte les administradores de l'any passat i se trobà que havien aplegat: Maria Casals, muller de Feliu Casals, 51 lliura, 7 sous; i Caterina Busquets, 23 lliures, 10 sous; que tot suma 72 lliures, 17 sous; i queden administradores Maria Fillol i Caterina Mas Vidal. Se entregaren estos diners a Pere Josep Fortuny i a Pere Palau, obrers, los quals los' han restituït ui a 28 de maig de 1700. m EDAT D'OR DE LA PARROQUIA 300. Els cantars pagats pels baciners de les ànimes Tots los anys lo diumenge infra octavam Epifania^ després de feta la extracció dels obrers de la iglesia, inmediatament, haver fa extracció de dos obrers baciners de ànimes, hs quals fan se serviiut de acaptar per la iglésia lo pa i diners de caritats que'Is entre¬ guen; i, en lo temps de la collita del blat, van per les eres dels parti¬ culars, acaptant lo blat los donen de caritat, per a fer una almoina., que's fa tots anys en dita iglésia, de pa lo dia que's fa lo cantar general de ànimes, que és tots anys lo divendres de la semmana de passió; en lo qual dia convocant-se molts sacerdots forasters i los de la parròquia. donen dits obrers o baciners lo pa han menester per lo dinar per ells i llur família; i acostumen ésser convidats los obrers de l'any antece¬ dent i també los de l'aleshores corrent; i a tots, après del dinar, se'ls dóna caritat de pa; i a quiscun sacerdot i a qualsevol altre qui porta hàbit clerical, que ha entrevingut i servit als divinos^ oficis, se'ls dóna a quiscú vuit sous barcelonesos i al qui ha cantada o celebrada la missa catorze sous. ítem, tots los diumenges de l'any un dels dits baciners ven lo pa, que ha aplegat aquell dia i altres, si és menester, entre semmana, al més donant; i lo dit rector o son vicari o qui ben vist li és, assisteix à dita venda, per a assentar, tant lo que resulta de la venda de dit pa, com també los diners se troba, haver-se aplegat ab lo bad. De lesquals caritats va celebrant lo dit rector, ab son vicari i lo domer de dita iglésia, juntament ab lo mestre ^ — si fa bé son ofici i a gust del dit rector —, un cantar o dos quiscuna semmana, preceiht un nocturno i laudes a quiscun cantar, i tres si se esdevé haver-hi prou que distribuir, de tal manera se fa que, quant se troba lo cap de any i se ha de fer altra extracció, estiga distribuït tot lo que se ha aple¬ gat, exoeptat les caritats se reserven per los sacerdots assistiran al dit cantar general, que no's paguen del que van aplegant los baciners nous, sinó lo que havien aplegat los vells, com està dit. 1. Fa notar mossèn Ernest Ros, Hoja de Acción Católica de La Garrïga, número 165, que aquesta afluència de sacerdots forasters tenia l'avantatge de facilitar les confessions i consegüent compliment del precepte pasqual. 2. Vegeu el número 297. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS m ÉS la distribució de quiscun cantar, dels que's diuen entre sem- mana, de per quiscun sacerdot; així que lo rector, per sa part nou sous i del que celebra lo rncari, ha haver iS sous; lo donner, ç sous; i el monjo, per lo tocar, 2 sous; i se dóna al mestre, de gràcia, 3 sous; ab què quiscun suma i lliura, 12 sous; i a la fi se fan tres absoltes per quiscun, eixint a la porta de la iglésia. Lo dia dels difunts i lo dia de Sant Miquel de maig se celebren cantars generals, sens capellans forasters; i se dóna de caritat, així com lo altre cantar general, però no's dóna pa. També se fa consem- blani cantar general lo dia de la cendra, donant la mateixa caritat si bé no's criden capellans forasters, sinó lo predicador, que té sempre lo quart llpc. Les quantitats que els baciners de les ànimes recolliren cada diumenge, durant els anys 1665 a 1668, fou al voltant d'una lliura, excepte per Pasqua florida. Festa Major i Nadal, en les quals diades recollien 304 lliures ; e Idia dels morts la capta pujava fins a 20 ó 25 lliures. Des de l'any 1668 cada diumenge es recolliren al voltant de dues 0 tres lliures ; com a cosa extraordinària, el dia de la commemo¬ ració dels fidels difunts de 1679 es recaptaren 35 lliures, 3 sous 1 2 diners ; en un any la xifra total de les captes vorejava les 170 lliures. Des de l'any 1682 deixà de consignar-se les quantitats recaptades cada festa ; únicament constava el total obtingut durant l'any.En 1699 els baciners de les ànimes. Bernat Miquel i Nualart i Francesc Oliveres Gorcs, recolliren 163 lliures i 3 sous 301. L'administració de Sant Esteve No consta quan va erigir-se aquesta administració. Sembla que no també existia cap confraria en dedicada a Sant Esteve, com succeïa altres administracions ; solament cada any s'extreien les persones que havien de curar del culte del patró de la parròquia 3. Les notícies d'aquest número vam exffeure-les com diu la nota pri¬ mera del número 298 ; vegeu el número S^6 i un tall del blat de les ànimes al número 863. 1. Les noticies d'aquest número les vàrem extreure de l'antic Llibre de confraries i administracions ja alludit en la nota primera del número 298. m EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA En 1668 els administradors de Sant Esteve, ajudats per altres administradors, compraren uns candeleras de plata, petits; en 1669 con¬ tribuïen a la fàbrica de uns candeleras de plata que són las majors dels qui són naus; en 1670 ajudaren pecuniàriament a la confecció del tàlem i capes blanques; en 1671 compraren una bóta de tres càrregues i mitja per a posar el que recaptaven, i cal notar que l'administració ja en posseïa una altra, de cinc càrregues i mitja. En les notes del mateix any 1671 deia així el llibre de les confra¬ ries : Per a veurer la facilitat hi havia de perdrer-se algún radalí dels qui estan insaculats a la administració de Sant Esteve a altrament nrndar maliciasament algú, la que na es creu, algun nom dels dits insaculats, així que altre, qui no hi està insaculat, ocupàs llur lloc, per a concórrer a, dita administració, i a la del Sant Cristo i de Sant Isidro, que s'extrauen de la mateixa balsa de Sant Esteve, fonc deter¬ minat, així com se féu de la Obra de la iglesia, que fossen així mateix ací continuats tots las noms i cognoms dels qui se troben vu4 insacu¬ lats en la bolsa de dita administració, la número dels quals és de trenta i sis, hòmens casats i viudos, que na hi entra ningún fadrí. En 1672 els mateixos administradors havien comprat per lo adorna de la iglésia... capa de damàs carmesí; en 1673 es retingueren 6 una lliures, 5 sous i 9 diners per a dorar las pams del tàlem; en 1674 es des¬ pengueren 4 lliures, 2 sous, per una imatge de Sant Esteve per la bacina; en 1675 ajudaren a comprar tela per a fer Ip monument, i l'any següent contribuïren a sufragar les despeses de pintar-lo. L'administració de Sant Esteve era la que més despeses havia de fer. Heus ací la següent relació de les despeses corresponents a l'any 1678, les quals anaven repetint-se anàlogament cada any : Varen re- captar-se durant l'any 79 lliures, i·i sous i 3 diners, de les quals han gastat 22 lliures, 10 sous, per les misses del mig de tots las diumenges i festes entre any fins a lo dia present inclusive^ a raó die J sous de caritat per quisouna. Més 4 lÜures, 17 sous, per los tres cantars se celebren, lo dia dels morts lo u, i los altres dos per les festivitats de Sant Esteve, per los benefactors, i tocs de campanes. M'és 12 lliures, 10 sous, per la cera, se és gastada entre any i lo dia de la festa major- Més ig lliures, 6 sous, que han entregadas, ab tres partits, a dits obrers; ço és: 7 lliures, per adjutori de fer una caixa comuna, que és 2. Vegeu el número 325. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS 129 lo bono de batlle i jurats; i les 12 lliures, 6 sous, per lo cost de un batall de campana i lo port. • En 1681 ajudaren pecuniàriament a fer unes dalmàtiques blan¬ ques; l'any següent contribuïren q pagar el predicador de Quaresma ; des de 1686 a 1689 no sabem res de l'administració de Sant Esteve, car deia l'esmentat llibre: En força de disposició de visita... no han de passar comptes; per ço no se havia tingút cuidado èn escriurer los noms dels administradors. De 1692 constava que han feta fer una, sa>cra de plata, que fins ara costa 0 ne han pagades, quaranta-cinc lliures i no saben justament si costarà alguna cosa miés; i, efectivament, hagueren de pagar altres Q lliures, iç sous, que juntes són 54 lliures, 19 sous, comprenent-s'hi la capsa de fusta dins la. qual han portada dita sacra de plata; en 1693 i en 1694 ajudaren a adquirir ornaments litúrgics ; en els anys succes¬ sius hi havia molt poques notícies ; finalment, en 1699, foren extrets administradors Gabriel Fortuny, Antic Flanell i Francesc Blancafort del Molí. 302. La confraria del Roser SEMBLA que ja en el segle xvi existia la confraria del Roser la més la que important de la parròquia, la que tenia tenia majors ingressos, de manera que ^ àdhuc podia ; era i més activitats con¬ tribuir esplèndidament a les despeses generals de l'Obra de l'església com per exemple en l'any 1669, que destinà 47 lliures i 10 sous per ajudar a fer uns candeleros, i 10 lliures en ajuda de fer el sagrari ; en 1670 contribuí amb altres 10 lliures per ajudar a fer lo tàlem i capes. En 1672 el rector Pere Boix reorganitzà la confraria. En 1675 els administradors, mitjançant col·lectes extraordinàries, varen recaptar 14Ï lliures, 5 sous i 9 diners, tot lo qual han gastat per los aniversaris, cantars i misses de devoció per Ips confrares morts, com és costum; cera i oli per la lluminària de tot lo any; i per la bandera de domàs 1. Vegeu en el número 144 la descripció de l'antic retaule del Roser de La Doma. 2. Les noticies d'aquest número també foren extretes del Llibre de con¬ fraries i administracions al·ludit a la nota primera del número 298. m EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA blanc han feta i daurar la imatge de Nostra Senyora que està alt en la hasta. A l'any següent decidiren d'adquirir una corona per a la imatge de la Mare de Déu del Roser i aleshores foren altres administracions les que cooperaren a satisfer les despeses ordinàries i les extraordinଠries de la confraria del Roser; el total fou de ii8 lliures, un sou i 6 diners, ah les quals s'hi comprenen ii lliures que los donà la Obra de la iglesia; altres ii lliures que valgueren unes presenialles de plaia que hi havia en dita confraria i altra de Sant Eáiteve; g lliures que els donaren els administradors dels Ous de Nostra Se^nyora; i 3 lliures que els donaren los administradors del Sant Cristo; de les quals han gastat: Per la plata de la corona, que ha pesat dinou onces i dos a.rgencos a raó de i lliura i 11 diners la onça... 20 II. 13 s. Per 2g pedres verdes, que han posat, a dita corpna i del Jesús, a raó de 4 sous, 10 diners ^ II. 16 s. Per les mans de fer-la, 13 lliures, 15 sous; i per una capsa per portar-la 10 sous 11 II. s s. Que tot junt posada al punt ve a costar justament... 4g II. 14 s. En 1677, cobertes també les despeses ordinàries, els adminis¬ tradors del Roser contribuïren amb 7 lliures a adquirir un nou monu¬ ment per al dijous sant ; l'ofici del Roser de maig bi va en 1678 en baver cantoria i música; en 1682, per forasters, que no se sap si són morts 0 vius, se han dites 21 misses; des de l'any 1685 al 1693 bi bagué dèficit cada any, malgrat que alguns devots augmentessin llurs dona¬ tius : és que l'administració del Roser, ultra les despeses normals de les altres administracions, bavia de pagar un cantar especial que es feia cada dissabte a l'altar del Roser. Els administradors de la festa del Roser de maig de l'any 1699 varen ésser Josep Miquel i Nualart, Jaume Guilla i Jaume Fortuny; passada la festa, a divendres, 15 de maig de ibgg, foren extrets admi¬ nistradors nous: Pere Joan Torra, Isidre Terrés i Nualart i Jaume Parera de Pinar; dimarts, a g de juny lógg, donaren compte los admi- 3. Un argenç és un pes antic equivalent a la setzena part d'una unça. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS 131 nistradors vells, i se trobà que, havent pagat los cantars i gastos de la confraria, quedaren devent, de cera, a la Obra, i lliura., 5 sous. No és pas cosa especial de La Garriga la situació privilegiada de l'altar i de la confraria del Roser ; arreu de Catalunya aquesta devo¬ ció arribà a ésser la predominant, no solament en el temple, sinó també en la llar. 303. De la confraria dels solters o de Sant «Elm» i Sant Pere màrtir La confraria de Sant Elm i Sant Pere màrtir ^ estava integrada solament pels joves solters. Cada any, en la vigília 0 en el dia de Sant Elm, que s'escau el dos de juny, s'extreien de la cor¬ responent bossa els noms dels que havien d'ésser administradors i abanderado l'any següent Els administradors recaptaven no solament donatius en metàl·lic sinó també en espècie ; per això els administradors de l'any 1670 varen invertir 14 lliures, 19 sous i 3 diners en la compra d'una bóta per a posar-hi el vi que els era donat, el qual vi després era venut. Durant dos anys foren administradors En Pere Joan Pla da Rosanes, En Josep Vidal del carrer i N'Isidre Massacs, perquè, segons digué el rector Pere Boix, eren fadrins devots, los quals, zelosQs pia- merit del mal govern hi havia en la confraria die Scmt Elm i Sant Pere màrtir, han volgut servir sense extracció, i han acomodat molta cosa en dita confraria; i han donat compte del corrent any de 1672, que se ha gastat per cera, misses i cantars: vint lliures i dos sous, i ha restat en caixa per fer un retaule per los Sants..., vint lliures, tretze sous i sis diners. L'any 1673 es féu una col·lecta extraordinària per a fer l'esmentat retaule. ;aquell any es pagaren ja : per les mans de fer dit retaule, q.o lliures; per un partit de fusta, 11 IMures, 4 sous. Els administradors t- Que ja hem vist cóm fou instituïda en temps del papa Innocent X; vegeu el número 289. 2. Com en números anteriors, les notícies del present les vàfem extreu¬ re del Llibre de confraries i administracions que hem esmentat al número 298. 132 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA de l'any 1675 compraren una llàntia. En els anys successius es va pagant als pintors o dauradors del retaule l'import de llurs treballs, fins a l'any 1680, del qual consta que els administradors han pagat al daurador 20 lliures i demou soms, i li han restat a deure 2 lliures i nou sous, per lo compliment de les cent i cinc lliures i nou sous que costava daurar lo retaule. La dita quantitat restant va ésser pagada en 1681. En 1683 despengueren 6 lliures per comprar cobrialtar; l'any se¬ güent foren adquirits los candeleros nous, que eren de bronze ; en 1690 se han fetes unes estovalles de tela per llwr altar, i lo demés, els diners restants, se han retingut per ajudar a pagar lo tabernagle; en 1693 ja es pagaren, al daurador del tabernacle, 13 lliures, i quedaren devent, a dit daurador, 12 lliures. L'any 1698 varen ésser elegits administradors En Joan Rocabaiera, N'Antoni Borrell i En Joan Torra de Plaça, els quals han pagat 6 lliures, 7 SOMS, per la barquilla de plata. Davant dels nous adminis¬ tradors Jaume Olivero, Joan Massacs i Jaume Blancafort, el dimarts, g de maig lóçç, donaren compte los admwistradors vells; i se trobà que, pagats los gastos de la confraria i les quatre garnatxes feren per los que aporten lo tabernacle quedà i sou. Aquests mateixos administradors pagaren, a 26 de juny 1700, per gastà per fer lo armari de posar lo oli; ço és; 14 sous, per lo lo que se mestre de cases; 14 sous, per lo fuster; 11 sous, per lo serraller; 3 sous, per lo jornal de manobre; 4 sous, per guix. Probablement que aquest armari és el mateix que fins als nostres dies va veure's encastat en la paret de llevant de la capella fonda de La Doma. Absolutament no tenia cap mèrit artístic ni arqueològic. 304. Conflictes en la confraria de Sant Jaume o dels francesos COM podrà observar el lector, el desenvolupament de l'admiadminis¬ ció de Sant Jaume apòstol és tot curiós tradors volien comprar una nistra¬ En 1670 els cortina per al retaule del sant, en 1673 el que volien fer era un retaule ; el que compraren, en 1676, 1. Vegeu la nota primera del núinero 298. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS 1S3 fou una bandera ; finalment, en 1678, han gastat 17 lliures, 6 sous, 6 diners, entre cera, oli, fer una cortina per lo retaule i pagar les mans i fer la barreta per dita cortina. tradició, en la confraria de Sant Jaume de La Garriga sola¬ Per ment hi figuraven els nombrosos francesos ací residents ; el nombre d'aquests era curt, en comparació amb el dels inscrits en les altres confraries ; heus ací els noms, alguns ben exòtics, dels esmentats confrares : 1 Giralt Cerdà 7 Giralt Llaurenç 2 Ramon Alsiu 8 Bernat Barximbant 3 Pere Llàcer g Joan Sabater, dit la Flor 4 Pere Morera 10 Bernat Bofill 5 Antoni Ramissa 11 Antoni Malla 6 Bertran Baix eres 12 Francesc Llaurenç En desaparèixer de la llista alguns dels anteriors, foren substi¬ tuïts pels següents, tots ells també francesos : 13 Pere Mas 0 Perris 17 Pere Llàcer 14 Giralt Llaurenç 18 Guillem Aspa 15 Bernat Barxiambant 19 Joan Patuàs 16 Bernat Caluet 20 Joan Vernac L'any 1690 solament en restaven 9; a saber, Cerdà, Morera, Sabater, Francesc Llaurenç, Perris, Giralt Llaurenç, Patuàs, Caluet i Vernac ; fou aleshores quan el senyor Degà del Vallès, en una visita, ordenà que a la bossa de la confraria de Sant Jaume s'hi insaculessin, ultra els esmentats francesos, els següents feligresos : Magí Rosselló i Caselles Josep Arenys i Ros Pau Garriga Josep Poy i Baró Bernat Bolvena Esteve Torres Josep Rodoreda Josep Carreres Francesc Blancafort Benet Claus Esteve Salamó Josep Felip Feliu Casals Esteve Reca i Gili Pau Masvidal ErancCsc Vinyoles Isidro Massacs Josep Vidal i Fetget Josep Crimineig Pere Vinyoles n-u 134 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA Antoni Francàs Bonaventura Casals Pau Vinyals Esteve Francàs, ferrer Sebastià Poy, cirurgià Antoni Donadeu La inclusió d'aquests noms disgustà fortament els francesos ; heus ací com explica el rector Pere Boix, que sembla haver estat l'inspi¬ ho rador de la reforma : Als 2^ de juliol lóçi. En la dita iglesia parroquial de Sant Esteve de La Garriga, havent-se feta insaculado de les perso¬ nes tras escritas, per a concórrer en administradors de la confraria de Sant Jaume, fundada en dita isglésia, inseguint dita disposició de visita tras mencionada, fonc feta la extracció dels administradors qui havien de servir en lo dit any, fins a 25 de juliol de l'any 1612; là primer dels quals fonc Joan Sabater, dit la Flor, de nació francesa, qui ja antigament estava ab los demés francesos insaculat. Però, com tenint-se per malcontents dits francesos que en dita confraria estiguessen insaculados altres persones, encara que fossen naturals i habitants de la parròquia de La Garriga, sinó que tansola- ment volien poder-s'hi insacular francesos i no dits naturals ni habi¬ tants; i veent que lo diumenge antes, que era. als 22 de dits mes i any, havien entregados les ela,us de dita confraria i administració de aque¬ lla al Doctor Pere Boix, prevere i rector de dita isglésia, per a que en fes i disposàs lo que ben vist li fos i de fer la extracció com millor li apareixeria, que era significar voler renunciar lo dret que podien tenir dits francesos en ordre de la administració de la dita confraria; encara més se confirmava puix los administradors extrets lo any passat, que, segons lo ús ordinari, faltaven a la assistència que devien fer dit dia de la festa, tant en lo del alinyo de l'altar, com en lo demés de adminis¬ trar i ordenar la professé i ofici que se acostumen fer i celebrar quiscun any en dit dia. I que, essent, per un dels obrers de düta iglesia, cridats ab veu alta dits administradors de Sant Jaume en la mateixa iglésia., per a que assistissen a dita funció, que'ls tocava d'obligació assistir, i no's donas- sen per entesos, ni menos se trobassen assentats ni posats a l'escon de dita confraria, com solien fer-ho i ho fan los demés administradors en llurs escons respectius; i havent-se extret dit Joan Sabater, i cridat per a veure si volia servir, i tampoc no respongués. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS 13d Per ço lo dit obrer instà se passàs avant en extraurer administra¬ dors; confirmant-se ab açò voler dits francesos renunciar i apartar-se de la administració de dita confraria, puix, essent cridats trobant-se en la isglésia, no volgueren respondrer; i, encara més, puix portaven lo llibre de la confraria, on estan escrits los confrares, i aquell, després de celebrat lo ofici, i feta la processó, entregaren als administradors nous, Iaixis, lo dit Doctor Pere Boix passà avant la extracció, i isque- ren a sort: Pere Vinyoles, Bonaventura Casals, pagesos, i Josep Ros¬ selló i Vilar, fadrí, pagès, tots de la present parròquia de La Garriga, los quals acceptaren lo càrrec de dita administració i confraria; i lo dit obrer los entregà les claus de aquella, que ans de extreure li havia donades dit rector, per a que luego exercissen lo càrrec, com ho feren, tant ab la assistència a. dites funcions de prpfessó i missa o ofici, com també de aplegar lo mateix dia lo sisè que paguen los confrares inscrits en lo llibre de dita confraria quiscun any. I no obstant açò, se restaren insaculats los francesos en la bolsa de la insaculació tras inscrits, inseguint ab açò lo disposat i ordenat ab dita visita tras escrita; restant-los en mans Ikirs Ips actes de la. erec¬ ció de dita confraria, que són dos actes en pergamí, los quals deuen re¬ cobrar dits administradors de dits francesos. De tot lo qual requerí dit obrer s'en llevàs acta, presents, per testimonis. Pau Surell, Pau Boget i molts altres pagesos i la major part del poble de La Garriga. L'any següent constava que els francesos havien lliurat els dos pergamins que tenien ; ço és lo privilegi de la confraria concedit per : Paulo s, datat Roma abril 1613 a a lo item les ordinacions de la con¬ fraria decretades per lo Senyor Bisbe de Barcelona, a 8 de juliol dâ lòiò Els anys successius al de 1691 no constava el nom de cap fran¬ cès com a administrador de la confraria de Sant Jaume. En 1699 els administradors eren Isidre Olivero, Pere Vinyoles i Bernat Terrés. 2. El papa Paulus V, eminent pels seus coneixements lingüístics, fou un home de gran energia durant el seu pontificat s'acabà la construcció de ; la basílica de San Pere del Vaticà ; governà l'Església des de 1605 a 1621 ; vegeu Bernardino Llorca, Manual de Historia Eclesiástica, Barcelona 1942, pàg. 594. 3- En 1616 el bisbe de Barcelona era Lluís de i Còdol Sans de ; governà la diòcesi de Barcelona des de 1612 a 1620. 136 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA S05. De Tadministració del Sant Crist i confraria del Santíssim Sagrament o de la Minerva L'administració que curava del culte al Santíssim Sagrament a l'església de La Doma tenia les despeses ordinàries de les altres administracions ^ : festes, sufragis pels difunts, cera per a l'al¬ tar, oli per a la llàntia, estrenes al campaner, etc. ; ultra aquestes des¬ peses, en 1671, els administradors del Santíssim lliuraren a l'Obra sis sous per un mirall per la sacristía; en 1677 han entregat als obrers de la iglesia, per adjutori de pagar lo pintar lo monument, que se és fet aquest any, sis lliures. De totes maneres aquesta administració tenia una vida molt migrada. Altre tant pot dir-se de l'administració del Sant Crist, que tenia al seu càrrec l'esplendor de les festes de la Santa Creu de maig i de setembre ; els seus ingressos, encara que eren suficients, no eren, però, molt abundants. Des de l'any 1675 al 1674 fou administrador perma¬ nent del Sant Crist, per devoció seva, Y apotecari Mestre Joaquim Parra; el qual continuà essent administrador en 1678, quan, vista la migradesa d'aquesta administració i de la del Santíssim, s'optà per fusionar-les. En efecte, en 1678, els administradors del Santíssim Sagrament, per no haver pogut aplegar bastament per pagar los gastos que aporta la administració, se són valguts de la administració del Sant Cristo, que ha satisfet lo que devien fins vui, als denou de juny de lójS; i per ço han unides les dos administracions, ço és del Santíssim Sagrament ah la del Sant Cristo; així que, de aquí al devant, encara que hi hage dife¬ rents administradors, com han fet fins vui, i, si és menester, com de fet també, caixa a part, ço és, cada administració la sua,, U) gasto d'elles serà comú, com si fos sola una, i tindran uns i altres administradors les claus de totes. Aviat, però, foren uns mateixos els administradors ; de manera que, a partir de l'any 1681, en el llibre d'administracions i confraries no es consignà cap cosa relativa a l'administració del Sant Crist ; en canvi, 1. Vegeu el número SSS, nota primera. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS 187 en parlar de l'administració del Santíssim, en 1683, es feren constar les despeses per adobar la cortina del Sant Cristo, cordeïls, guarnir lo Sant Cristo per anar a la professo de pregàries; per la enramada i guarnir-la per Corpus; per calç per reparar la capella del Sant Cristo, per què no hi entre aigua en temps de pluges; més als obrers donaren per la set¬ mana santa deu rals per portar la crisma; en 1684 s'esmenta la despesa d'itim cortina de glaça al Sant Cristo. Però malgrat l'esmentada fusió i encara que l'Obra ajudava a aquesta administració, no s'arribava pas a recaptar el necessari per a fer front a les despeses ; per això, en lo any i6ç4, esta administració fou eregida en corl·fraria, la qual participa de totes les indulgències, etc., que estan concedides a, la confraria del Santíssim Sagrament de la Mi¬ nerva ^ de Roma, com consta en tes lletres de participació dades en dit convent de la Minerva, al 18 de juliol de i6ç^; les quals lletres foren- expedides a instància mia ^ i a gastos meus; les quals, entre ports i expedido, costaren 30 lliures. Fou fundada la confraria ab decret del Ilustre i Magnífic Reverend Senyor Francisco Riu, doctor en drets, vi¬ cari general i oficial per lo Illustríssim i Reverendíssim Senyor Dori Emmanuel de Alba, bisbe de Barcelona etc.; consta en los registres de la cúria del Vicariat de Barcelona, als 18 de febrer de làgq.. L'any 1699 foren extrets administradors el Senyor Don Francisco Bosch, domer, Antoni Fàuria i Esteve Busquets. 306. La confraria de Sant Martí i el retaule nou L'administració de l'altar de Sant Martí fou erigida, a semblan¬ ça de les administracions dels altres altars, per manament del Degà del Vallès, en la visita de l'any 1674. Abans, però, ja venien curant del culte de Sant Martí, bisbe i confessor, Andreu Bover i Pau 2. Es refereix a l'església de Santa Maria sopra Minerva de Roma, de l'orde dels pares predicadors. 3. A instància del rector Manuel Terrés i de Oriola, que havia arribat a La Garriga pel febrer del mateix any 1693 ; consta que, en el priníer quart del segle passat, la butlla se encentra escrita en pergamí, posat en una post, en la part de L'evangeli, en lo presbiteri de la iglésia oriental de la parròquia, de La Garriga, i se'n féu una traducció que es guarda a l'arxiu de can Ter¬ res, en el lligall de les capelles. 4. Havia estat bisbe de Solsona ; governà la diòcesis des de 1693 a 1697. 138 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA Boget ; el primer d'ells, a petició pròpia, continuava encara d'admi¬ nistrador en 1677, malgrat que els altres administradors es canviessin cada any, a sort. Els obrers de l'any 1677 coneediren als administradors de Sant Martí, el banc del jurats, per a dipositar-hi les coses de l'administració ; en 1678, a part les despeses ordinàries, els esmentats administradors compraren una cortina per la quaresma al retaule; en 1679, tres cande¬ leras de bronze p llautó, i lliura, 15 sous; en 1681, donaren als obrers, per adjutori de la tovallola blanca, casulla i dalmàtiques blanques, tren¬ ta i un real; en 1683, per un pàl·lit de tafetà blanc, guarnit de galó d'or fals...; en 1686, han fet un pàl·lit de tafetà blanc, ab una imatge del Sant a cavall, ab lo pobre en ell cosides; en 1687, han fet un altre pàl·lit de dos cares, enllistonat, de teles pintades, i unes estovalles de tela, més la grua 0 ferro per penjar la llàntia. Heus ací com la devoció garriguenca a Sant Martí prenia nova embranzida : Per causa dels gastos que aportà per la nova erecció de. confraria i altar privilegiat, que és lo dia de dit Sant Martí, alcan·çat a petició del Doctor Pere Boix, que és rector de la present iglésia, a instància dels administradors que isqueren lo any i68ç, que foren Pau Masvidal, foan Bpget i Josep Cervera, i executat per los adminis¬ trad rs de lóço, qui foren Esteve Francès, Josep Rodoreda i Joan Prat; que sols del despatx de Roma ^ gastaren 16 lliures 17 sous; i per la execució dels búllelos i decret de les ordtnacions de la confraria en la cúria eclesiàstica de Barcelona, 5 lliures; per lo llibre de la confraria, 15 sous; sens lo gasto que's féu lo dia que's publicaren los búllelos i confraria, que's féu festa ab professé i ofici solemne, a cant de orga, ab prèdica, que tenien previnguda, que per la inclemència del temps faltà; i se féu dita festa en lo altar de Sant Marti, a 12 de febrer de i6ç2, ab lo demés que's trobarà continuat en lo llibre de la confraria; i com ara, per los administradors del corrent any predit, se face per lo retaule, no's donaran los comptes fins tot estiga llest. Més interessant és el següent fragment : Noto 0 faç memò¬ encara ria jo, lo trasdit Doctor Pere Boix, rector de dita iglésia, que, als 20 t 21 de desembre del dit any i6ç2, fonc assentat lo retaule de Sant Martí 1. Alludeix l'anècdota de la vida de Sant Martí, que a donà, per caritat, la meitat de la seva capa a un pobre. 2. Des de 1689 1691 governà l'església el a papa Alexandre VIII. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS 139 en lo puesto o lloc on estava assentat lo retaule vell de dit Sant Mar¬ tí; lo qual ha fabricat i treballat Jaume Font, mestre esculptor, ciutadà de Barcelona, en virtut del concert, fet a 27 de agost pròxim passat, ço és de dit any iàç2, per los administradors del dit any, que foYen ex¬ trets, cpm tras consta, als 6 de desembre de lóçi, que foren Pere Tey, Isidre Figueres i Joan Boget i Company. Lo preu del qual retaule era de deu dobles, valents 55 lliures, 6 sous; però, hage excedit en la obra del dit retaule, per a fer-la com se més sumptuosa; i, en cas se acabe de fabricar la isglésia parroquial nova al carrer de La Garriga, que està principiada se puga dit retaule transferir i mudar en dita iglesia nova, que ab aqueixa conformitat i pretexto se és fet, se ha deixat, detrás de dit retaule, lo retaule vell de dit Sant, perquè nio falte Sant Martí en la iglésia que vui està * ; i per ço se ha de suplir en donar i pagar, ja que ho tenen promès, a dit mestreFont, lo compliment, han volgut en dit retaule, excedint al concertat, puix que lo concert sols consistia en fer-lo ab la deguda perfecció, que no ha faltat, que sols tingués, des de la mesa de l'altar en amunt, 15 palms, i vui, ab la conformitat està fet, a persuació de' dits administradors, bé ha de tenir, desde dita mesa, vint-i-dos palms de alçada i segons ab la amplària circumcirca; i aixís los toca la obliga¬ ció de pagar lo compliment a dit Font, de la obra que ha excedit. A 23 de maig de i6q8, en poder del Doctor Francisco Bosch, do- mer de l'església parroquial de Sant Esteve de La Garriga, lo Doctor Emmanuel Terrés i de Oriola, rector de dita parròquia de La Garriga, i, en dit nom, prior de la confraria de Sant Martí, junt ab los demés administradors, donaren a daurar lo retaule de Sant Martí a Francisco Bazil, daurador, ciutadà de Vic, per preu de vint-i-dos dobles, pagadores, ço és: vuit dobles lo dia començarà a posar mà a la obra, que ha de ser dintre un mes, i lo restant pagador lo dia. serà acabat de daurar lo re¬ taule; i, en cas que la confraria dit dia no tingués diners, dit Bazil los aguardará fins i tant los tinguen tots. Se concerté de paraula daurat 3. Vegeu els números 308 i següents. 4. Malgrat tot, el vell retaule de Sant Martí 3a no era a La Doma HpI del nostre record, llevat de la mesa de l'altar, de íorma barroca, que conserva avui a La Doma. uo EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA també una capelleta, per posar-hi lo Sant Martí petit, per preu de una dobla; paga la mitja Silvestre Borrell. L'any 1699 els administradors van ésser En Benet Claus, En Joaquim Parra i el Doctor Bartomeu Verde 307. De les administracions de Sant Roc, Sant Isidre i Sant Joan A. — L'antiga confraria de Sant Roc^ i Sant Sebastià des de mit¬ jan del segle xvii no tenia pas una vida molt florida ; les quantitats recollides durant l'any venien prou justes per a satisfer solament les despeses ordinàries de la corresponent administració. Durant vint-i-cinc anys les úniques despeses extraordinàries foren les següents; en 1675 cooperaren amb 11 lliures i un sou a adquirir la bandera del Roser ; en 1676 han entregat a la Obra, per a fer lo monument, 10 lliures; en 1684 es despengueren, per una cortina, 12 lliures, per cobrir lo retaule en la quaresma; en i6çç, dilluns, a 10 de agost de i6gg, foren extrets en administradors: foan Torra de la. plaça, Sebastià Poy i Enric Torra de la plaça. Dilluns, a 8 de setembre de lógg, donaren compte los admi¬ nistradors vells i se trobà que, havent pagat los gastos ordinaris de la confraria i 8 lliures per adobar la líàntia, i 7 lliures 10 sous per unes imatges de Sant Roc i Sa.nt Sebastià per les bacines, quedà al calaix de Sant Roc, 13 sovts, i al calaix de la Obra i lliura 6 sous. B. — A 1673 es canviaren de lloc els altars i corresponents retau¬ les de Sant Isidre ^ i del Sant Crist de l'església de La Doma ; en efecte, 5. Les noticies d'aquest número, semblantment a les dels altres d'aquest Capitol, les extreguérem del Llibre al·ludit a la nota primera del número 298. 1. Sembla que aquesta era la més antiga de les confraries de la parrò¬ quia ; apareix ja mencionada en la visita de l'any 1574 ; vegeu el número 147. 2. La devoció a Sant Isidfe Llaurador s'estengué ràpidament per tot Es¬ panya després d'baver estat beatificat pel papa Pau V, en 1619, a instàncies del rei Felip III, i canonitzat pel papa Gregori XV, en 1622, a instàncies del rei Felip IV ; cal recordar aci la influència de la capital, de Madrid, d'on era i és patró Sant Isidre ; en el nostre arxiu conservem un antic llibfet proce¬ dent de l'arxiu de can CorS-Pellicer, que sembla del mateix segle xvir, titulat Compendi de la vida i miracles del gloriós Sant Isidro llaurador, patró de la heroica vila de Madrit, i advocat por pluja. Manresa: Estampa de Pau Roca; al final dé l'opuscle bi ha impresos els goigs del sant. CONFRARIES I ADMINISTRACIONS 141 el dia de Sant Isidre de l'esmentat any resultaren elegits administra¬ dors de l'altar de dit Sant En Francesc Torra de la Riba, lo corrent any jurat en cap d'esta parròquia, i Josep Carreras i Boget, fadrí pa¬ gès, i ü i6 de dit mes i any, se és treta la fàbrica o lo retaule i escon de Sant Isidre, de la capella de Sant Jaume, i se és col·locat lo retaule al costat de la porta de la iglésia ^, i lo escon o banc de la administració prop lo pilar li està devant; i, a 26 del mateix mes de maig, s'havia pagat lo que ha costat lo mudar los retaules de Sant Isidro i del Sant Cristo, que se ha gastat per açò i lliura 4 sous. Els administradors de l'any 1672 reservaren 5 lliures i 10 sous per a adquirir la bandera de Sant Isidre, que fou estrenada per la festa de l'any 1675 ; l'any següent per aquest motiu encara hi havia deutes. En 1684 es canviaren els candeleras vells ab uns de nous i es comprà un cobrialtar. El diumenge, de maig de lógg, foren extrets administradors a 10 de Sant Isidre Pau Torra de la Riba, Gaspar Ros de Plaça i Josep Bp- get. Dimarts, a g de juny de lògg, donaren compte los administradors vells Isidre Olivero, Magí Caselles i Joan Noguera, i se trobà que, havent pagat los gastos de la confraria i fet daurar Sant Isidro, que¬ daren devent a l'Obra, de cera, 3 lliures, 17 sous. És pagada esta cera. C. No és possible de — ressenyar les activitats dels administra¬ dors de l'altar de Sant Joan, perquè en el llibre de confraries i adminis¬ tracions, del qual extreguérem les notes relatives a les altres adminis¬ tracions, hi mancava el plec relatiu a l'administració de Sant Joan *. 3. Sobre el retaule nou de Sant Isidre, vegeu el número 287. _ 4i Sobre el que ens ha restat del dit altar, vegeu el número 144. Les no¬ ticiés del present número 307 són també de l'antic Llibre esmentat al nú¬ mero 298, nota 1. CAPÍTOL CINQUÈ La primera embranzida en la cons¬ trucció de la nova església parroquial, de 1685 a 1693 308. A 30 de desembre de 1685 s'acordà construir l'església nova. — 309. Començant per la compra del terreny i cercant diners per a les obres. — 310. Dels mestres d'obres de l'església nova. — 311. De les tragines per a les obres. — 312. Per a la construcció de les capelles. — 313. Dels encarregats de la fàbrica de l'església. 308. A 30 de desembre de 1685 s'acordà construir l'església nova El dia 30 de desembre de 1685 convocats los particulars ^ de Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, en les cases del terme, per a tractar les coses devall escrites, dites a. on en sem¬ blants ocasions se acostumen convocar, de orde i manament dels hono¬ rables Bernat Nualart i Miquel, batlle de aquell, i dels honorables jurats de dit terme, en la qual convocado han entrevingut les persones devall escrites i següents: 1. A. M. de L. G. Llibre medià del comú del lloc de La Ganriga, full 12 girat ; on diu 1686 lloc de 1685. en 2. Noteu que es tracta no d'una mera reunió del consell, o sigui de batlle, jurats i consellers, sinó d'una reunió de tots los particulars, és a dir, d'un consell general, com ja s'havia previst a la fi del capítol V del privilegi de l'any 1576 ; vegeu el número 179. CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLESIA DE 1685 A 1693 US Primerament los honorables batlle Bernat Nualart i Miquel; Isi¬ dro Nualart i Terrés, Francesc Torra de laRiba, Esteve Guilla, jurats; Jaume Oliveres, Jaume Garriga, jurats vell's; l'altre jurat vell que no assistí era Antoni Casals. Josep Rovira i Palau, pagès Esteve Erancàs, ferrer Silvestre Borrell, pagès Josep Vilar, pagès Gaspar Ros, pagès Erancesc Ribes, pagès Francesc Sala.mó, pagès Pau Rosselló, pagès Pau Mas Vidal, boter Pau Montcau, pagès Josep Puig, pagès Josep Poy i Cassart, pagès Miquel Pi, pagès Josep Carreres, pa.gès Amador Salada i Tristany, pagès Pere Pau Boget, pagès Salvador Solà, pagès Antoni Guilla, pagès Torra de Plaça, pagès Erancesc Duran, pagès Josep Vidal, pagès Antoni Corts, pagès lo senyor Pere Vilanova, pagès Josep Vinyals i Parera Francesc Guytó, pagès Joan Casals, bracer Domingo Roig, pagès Ramon Sellés, pagès Antoni Antoja Erancesc Duran, pagès Poy de Plaça, pagès Antoni Casals, pagès Bernat Pla, pagès Pau Illa,pagès Gregori Torres, pagès Joaquim Parra, apotecari Joan Pla, pagès Onofre Nualart, pagès Benet Claus, pagès Joan Siulens, pagès Anton Cases, cirurgià Bernat Bolvena, pagès Jaume Morera., pagès Antoni Puig, pa.gès Miquel Gotanegra, pagès Erancesc Caselles i Rosselló Bernat Saluí, pagès Pau Eàuria, pagès Salvador Sunyer, pagès Josep Berenger, pagès Gabriel Fortuny, pagès Josep Arenys, hostaler Joan Camps, masover de casa Pere Eillol, pagès d'En Lledó Baptista Bou, sabater Lo doctor en medecina Bartomeu Josep Eelip, fuster Verde Erancesc Llorens, serrador Pau Noguera, pagès Josep Vinyals, fuster Pere Llobet, pagès Josep Puig, sastre Francesc Mallol, pagès Dionis Carbonell, pagès Pere Vinyoles, pagès Pau Truy, teixidor de llini làé EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA Així que, tots convocats, fonc proposat per dits honorables jurats, en presència del Reverend Doctor Pere Boix, prevere i rector de dita parròquia, com seria de molta conveniència fer i fabricar de nou, en lo carrer de dita parròquia, una nova isglésia, per a que los particulars de dita parròquia, amb molta més comoditat, poguessen oir missa v tenir ocasió de poder freqüentar més a menut los sagraments; perquè la que de present és fabricada ' dista molt del dit carrer, m lo qual hi ha. molt concurs de gertít, per haver-se fet en ell i fabricat, de molts anys a esta part moltes cases i juntament se espera de nou fabricar-s'en més; per què, com avui tot lo concurs de dita parròquia se troba en ell, seria molt del servei de Déu Nostre Senyor fer-se aquella; i, per ço, se suplicàs al senyor bisbe, o altre a qui se degués suplicar, fos servit concedir-los semblant llicència, suposat la major part del poble té tant justificat títol, no sols per lo desordre està dit, sinó encara també per los molts inconvenients tenen en passar en moltes vegades de l'any, en vingudes de aigües, la riera, que hi ha> entre lo poble i la isglésia, dita del Congost, que, per ésser tant cau¬ dalosa, se ha experimentat en moltíssimes de vegades, haver-se de estar sens oir missa molts de dits particulars, morir sens los sagra¬ ments, com de tot açò tots ho tenen previst; per çò vegen lo que deter¬ minen. I los dits particulars, oïda la dita proposició, excepto nou, han resolt i deliberat se face i fabrique de nou dita isglésia. i de la manera està proposat; deixant lo modo ab que se haurà de fer a la disposició del consell de dita universitat. I lo dit reverend Doctor Boix, rector predit, és de vot i parer que se face dita isglésia, ab que se demanc la llicència al dit senyor bisbe. 309. Començant per la compra del terreny i cercant diners per a les obres En el consell ordinari del dia i de gener de 1686 se determina per lo dit consell que sien anomenades set personas de la present parròquia, per aquelles se cuiden, ab lo senyor réctor i a que domer, lo modo ha de tenir lo fabricar la nova isglésia, tant per a 3. ÊS a dir, l'església de La Doma. VI. ^ Una constant de tota la va ésser marcada indeleblement l'han (145) ■ CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLESIA DE 1685 A 1693 145 poder comprar la terra a on se haurà de fabricar aquella, com també los medis elegiran per les dites coses; a les quals se hage de donar facultat que se ha de menester; i les dites persones, per dit consell elegides, són: Bernat Nualdrt i Miquel, batlle, Isidro Nualart i Terrés, Sebastià Caselles, Pere Vilanova, Jaume Oliveró i Jaume Blancafort del Molí \ A i6 de gener del mateix any el notari de Granollers Hsteve Mates va autoritzar l'escriptura de compra de la pessa de terra de sembradura, de tres quarteres de forment, junt ab aquell casal o porxo, per a edificar la isglésia parroquial nova, junt ab lo cementiri; la finca pertanyia a can Cors-Pellicer en domini útil, però es tenia en domini directepel prior del monestir de Sant Miquel del Fai. El preu de la venda fou de 325 lliures ^ ; pel llibre del clavari del municipi podem saber com foren pagades, si bé amb alguna confusió quant als noms : Pòlissa a Antonio Cors i Pellicer, de cent lliures per lo preu de la terra per fer la iglésia; poc després se li pagaren 45 lliures a nom de Antoni Pellicer Ribes ® ; en 1687 es pagaren a Antoni Cors, per la terra li ha comprada lo terme, 40 lliures ^ ; més tard es paguen a nom de Antoni Ribes Pellicer, ço lUures Les restants 50 lliures varen ésser prestades al municipi per l'Obra de la parròquia ® ; però sembla que aviat foren retornades a aquesta, car durant els anys 1686 i 1687 Jaume Oliveres, que era obrer de la parròquia, va rebre del clavari l'import d'algunes pòlisses a obs de la iglésia nova. Valgui a dir que l'elecció del terreny per a construir-hi la nova església fou ben encertada ; constituïa un petit promontori en el qual va poder-se bastir airosament l'edifici ; l'espai era prou desembarassat perquè pogués projectar-se una colossal edificació de planta de creu llatina, probablement amb una cúpula en el creuer ; el projecte, però, ja veurem com no va realitzar-se del tot. 1. A. M. de h. G. Llibre media, foli 14 girat. 2. A. M. de L. G. Llibre petit, fol. 28 gir. ou diu que l'acte notarial fou autoritzat pel rector Pere Boix ; segous el Llibre de les Capelles de l'arxiu de can Terrés, va autoritzar-lo el notari de Granollers Esteve Mates. 3. A. M. de L. G. Llibre llarg, foli 25. 4. Id. id. foli 26. 5. Id. id. foli 76 girat. La confusió dels noms s'explica tenint en compte el que consignàrem al número 2Í47 de la present Història de La Garriga. 6. Vegeu el número a'QS. 146 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA En el mateix esmentat consell del dia i dte gener de 1686 se deter¬ mina, per onze del present consell que los salaris que se acostumaven a donar als jurats, que són 20 lliures ai cada u d'ells, per any, sien dona¬ des per ajuda de cost de la nova isglésia; així que los jurats que nova¬ ment eixiran, servesquen sens salari algú; p'erò sempre que no's posàs dita fàbrica en obra, en tal cas se hagen de donar-los aquelles; i al clauari sols se li done la meitat del salari, donant lo demés a hi fàbrica de la isglésia ®. Al cap de poc es féu un memorial, presentat al m'olt reverend senyor Visitador general, notificant-li los nous fonaments ha obert lo present poble per nova isglésia; i, per necessitar-se de tants diners per la con¬ tinuació de la fàbrica; i per fer-se en la porta de la, iglésia do's caritats, lo any, de pa cuit, de blat que se aplegava entre los parroquians; suplicaren los jurats conmutar lo blat de dites caritats a la obra nova de la iglésict; i al peu del present memorial és lo decret a favor dels jurats, concedint-los lo que demanaren Sembla que es refereix al dit memorial la següent nota del consell ordinari de 10 de març de 1686 : Diu lo honorable Terrés que se demani al senyor degà com se ha de fer atès la. petició. Són estats de vot i parer de que se parli ab l'honorable degà com se ha de fer 310. Dels mestres d'obres de l'església nova Es probable que el projecte inicial de la nova església fos ideat pel mestre de cases Giralt Cerdà; almenys ell és el primer mestre trobem en les obres ; ja en l'any 1686 el clavari pagà amb que Una pòlissa, a n'En Giralt, mestre de cases, 30 lliures; al cap de pocs dies se n'hi pagà una altra de 2 lliures, 9 sous, per treball de la isglésia; i l'any següent se n'hi pagà una tercera de 9 lliures, 19 sous, 4 diners h En Giralt Cerdà era probablement oriünd de la Gascunya, però ja feia anys que residia a Ea Garriga, a l'actual casa número 44 del 7. Els altres cinc degueren votar en contra o varen abstenir-se. 8. A. M. de L. G. LHbre medià, foli 14 girat. 9. A. M. de L. G. Llibre registre, 1686, papers manuscrits, -número 4. 10. A. M. de Li G. Llibre medià, foli 16 girat. 1. A. M. de L. G. Llibre llarg, folis 75, 75 girat i 76 girat. CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÊSIA DE 1685 A 1693 147 carrer de Calabria, que encara s'anomena amb el nom de can Giralt ; sobre de l'arc de mig punt de la seva portada hi havia, fins fa pocs anys, un escrit amb la següent inscripció; JfS GIRALT SERDÀ MESTRE DE CASES i68i. En Giralt era de la confraria de Sant Jaume o dels francesos Semblen relacionades amb l'obra de l'església nova les següents pòlisses pagades durant l'any i686 : Pòlisses de les maces de ferro i de mans de Esteve Francàs, ferrer, 5 lliures, 14 sous, 6 diners; pòlissa,, a mestre Pere rejoler, 11 IMures, is sous; pòlissa, per desenfornar calç, de 10 sous; i finalment una pòlissa a Bernat Nualart, per los remena- dors i llibres, de 4 lliures, 4 sous. També es pagà una pòlissa a Antoni Fàuria, de 4 lliures, 7 sous i 4 diners, per la dita obra En el consell ordinari de de maig de 1688 fonc proposat per los 10 honorables senyors jurats de quins diners se pagarien los mestres de cases per treballar a la iglesia nava; i se és resolt, en lo dit consell, que's cobrin lo senyor clauari cada setmana lo sisè de la carniceria i que de aquí se paguen los dits mestres de cases; i si adàs lo dit sioè no basta, que's tregüen diners de allí de on sia más convenient, a cone¬ guda. dels senyors jurats... Proposen los senyors fiuraUs si se pastarà blat per donar algun poc de pa als pobres quan aniran a treballar a la iglesia novai; i se ha resolt que's done algun pac de pa als dits pobres, lo que los senyors jurats coneixeran hagen menester ^· Sembla que les prestacions personals dels garriguencs no eren del totregulars ; per això en el consell del dia 23 de maig del mateix any 1688, proposen los senyors jurats a l'honorable consell, si volen passar avant la obra de la iglesia, perquè los mestres no poden treballar, per falta de no anar la gent a treballar a dita obra. Se ha resolt que vagen qui li toca; si no poden un dia, que vagen un altre, i que avisen ab temps si no poden anar ®. Altre cop es reuní el consell el dia 20 de juny del 1688 per a arrendar el trentè del blat ' i veure si se entregará per los mestres de. 2. Vegeu el número 304. 3.A. M. de L. G. Llibre llarg, folis 25 i 75. 4. És a dir la sisena part dels de la venda de catn a guanys que s'obtenien amb el monopoli L,a Garriga. 5- A. M. de L. G. Llibre medià, foli 92. 6. Ibidem id. 7. Vegeu el número 346. 148 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA cases per treballar a la iglesia nova; així va acordar-se efectivament En el consell del 28 d'agost següent fonc proposat que per quant se mcessita passar avant la fàbrica de la nova iglesia, i que, per a treballar-se en ella se ha concedit als mestres de cases lo trentè del blat i grans culUts en lo present any; als quals, per lo ajut fet, toca passar-la avant, ab la conformitat concertada, que, entre altres coses, consisteix que la universitat los hage de donar manobre's que sien bastants per a assistir als dits mestres per a fer dita. fàbrica i treure la terra per a fundamentar lo que falta per la dita, obra; que sien elegits Jaume Oliveres, Francesc Torra de la plaça, Joan Pau Torró i Joan Traver i F àuria, per a què puguen tatxar les desenes de les persones qu'hi han de assistir o fer assistir a la manobrería de la dita fàbrica i assistència als dits mestres de cases per a continuar aquella; los quals, "nemine discrepante", han elegits los dits hòm<0ns en dit consell con¬ vocats ®. En el consell de 5 de desembre de 1688 fonc proposat per Jaume Blancafort, jurat en cap, que, per quant los mestres de cases han tingut molt treball en treure terra i altres la fàbrica de la present coses en iglésia, treballant, fóra bo donar-los, a dits mestres que novament se va de cases, alguna cosa competent per dit treball; los quals, "nemhe discrepante", se ha resolt que ho deixen en mans dels senyors jurats Concordant amb aixó consta que en 1688 es pagaren dues pòlisses als mestres de cases ; la una, del preu fet dels fonaments, de 5 lliures; l'altra era d'un total de 128 lliures En els anys següents continuem trobant freqüents mencions a les obres, en les pòlisses que pagava el clavari : així en 1689 eSi pagaren a AntoniLiconet, per la fàbrica de la iglésia, 5 lliures, F per trencar la pedra, 5 lliures, 12 sous; es pagà també una pòlissa, per los forners, per la obra de iglésia, 10 lliures. A l'any següent, 1690, es pagaren tres pòlisses a mestre Pere rajoler, una de 12 lliures, altra de 10 lliures i 12 sous, i altra de 30 lliures. En el mateix any es pagaren a Isidro Figueres, mestre de cases, i lliura, 5 sous; i a Joan Bernada, mestre de cases, i lliura, 15 sous; i a Joan Vernach, mestre de cases, 4 lliures. 8. A. M. de L. G. Llibre medià, full 32 girat. 9. Id. foli 38. 10. Id. foli 33 girat. 11. En el dit arxiu. Llibre llarg, foli 77. CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLËSIA DE 1685 A 1693 149 iç sous Són de notar els cognoms gascons d'En Liconet i d'En Vernach. A 14 de de 1691 proposà lo senyor Planell que avisten tres gener dies antes anar a treballar a la iglésia, i obtingué dos vots en el consell ordinari ; diu lo senyor Blancafort qué avísien lo diumenge per anar a treballar a la iglésia, i va tenir 14 vots. Lo preu dels hòmens de que se han de llogar quan no assistiran en dita obra; diu Miquel Espargueró de que se llogaran en temps de hivern, conforme la concorrença de dit temps, i a l'estiu, de la mateixa manera, que s'éls dóhia lo preu competent; diu lo senyor Blancafort s'els dónia cinc rals; tots los senyors de consell són estats de vot i parer que les personesi llogaran s'els dónia vuit sous quiscun dia Del mateix any 1691 trobem una pòlissa feta als mestres de cases, per trencar pedra, i lliura; en trobem després quatre, de 25 lliures cada una, al mestre de cases que fa la iglésia; segueix una altra pòlissa a fosep Felip, fttster, de 8 lliures, 1 sou; vénen després en plural, als mestres de cases, dues pòlisses, la una de 3 lliures i 10 sous i l'altra de 25 lliures Al'any següent, de 1692, el clavari va ésser més explícit ; pagà una pòlissa de 24 lliures a Ramon Fort, mestre de cases; una altra de 6 lliures i 16 sous, a Pau Fadrí, mestre de cases; i una altra de 18 lliures a Antoni Alsiu, mestre de cases Es probable que aquest Alsiu tingués el seu domicili en la casa número 47 de l'actual carrer de Calàbria, car en l'antiga pedra de la llinda de la seva portalada hi havia l'anagrama de Jesús, la data de 1680, quatre relleus representant una paleta, un martell, un escaire i un pic, i el nom RAMON ALSIU. El clavari pagà també en 1692 una pòlissa de 35 lliures a mestre Pere, rajoler, i una altra de 6 lliures, i sou i 4 diners a l'esparter de Granollers. L'any següent, 1693, pagà 2 lliures i 10 sous a Felip, fuster El consell ordinari de 24 de juny de 1692 acordà que la persona qui admetrà dit vi de fora de La Garriga, hage de pagar una lliura, de pena per quiscuna càrrega, moneda barcelonesa, aplicadora a la obra de la iglésia nova 12. Id. fulls 80, 81, 83 girat, 84, 84 girat i 85 girat. 13. En dit arxiu, Llibre medià, full 49. 14. En dit arxiu. Llibre llarg, fulls 27 girat i 28. 15. Id. full 28 girat. 16. Id. full 30. 17. Del dit arxiu. Llibre medià, full 61 girat. n-12 160 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA 311. De les tragines per a les obres ha fet en per la fàbrica dita, la proposii parer El conseil ordinari del 17 de febrer desón1686 atèsdetreginar isglésia... tots ció quede la pedra la conseil de elegir los desens per esta/ts vot que cada un vage, per part igual, en la fàbrica de dita isglêsia b Per a facilitar el treball el municipi acordà de comprar una carreta, car consta que es satisféu a faume Oliveres altra pòlissa, per la carreta, de setanta sis lliures ^· Emperò, des del de setembre de l'any 1687 actuà de traginer mes per a les obres de l'església nova un tal Antoni Ramissa, carreter ; era oriünd de França i tenia un lloc en la confraria dels francesos ' ; cobrava un sou fix. Durant el mateix any de 1687 cobrà les següents pòlisses : 2 lliures, 5 lliures i 10 sous, 5 lliures, altres 5 lliures i 2 lliu¬ res i 10 sous ; amb aquesta quantitat sembla que restà pagat fins al dia 22 de gener de 1688 ; és a dir que el municipi li pagava 5 lliures mensuals, equivalents a un jornal de 8 diners. L'any 1688, durant els dos primers mesos, cobrà dues pòlisses, una de 5 lliures i l'altra de 15 sous i 10 diners ; pel mes de març en cobrà dues, respectivament de 2 lliures i 20 sous i de 2 lliures i 10 sous ; després en cobrà una de 4 lliures i 6 sous i és pagat fins als 22 d'abril; cobrà després una altra pòlissa de 2 lliures i 10 sous ; hi ha nota que co¬ brà Antoni Ramissa, carreter, 2 lliures, 10 sous, i és pagat fins als vint-i-dos de maig; en segueix una altra també de 2 lliures i 10 sous. Durant el temps del segar i del batre no es troben pòlisses d'En Ramissa ; després tornem a trobar-ne per mitjà de l'agost, 2 lliures, 10 sous; per tot lo mes de agost 2 lliures, 10 sous; segueix altra pòlissa d'idèntica quantitat ; altra per fins a 22 de setembre de 2 lliures, 10 sous; la mesada d'octubre la cobrà d'una sola vegada ; la de no¬ vembre, en dues mitges mesades ; la del mes de desembre, en una sola mesada. 1. A. M. de L. G. Llibre media, full 15 girat. 2. En el dit Arxiu, Libre llarg, full 75. 3. Vegeu el número 804. CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLESIA DE 1685 A 1693 151 Del'any següent, 1689, trobem una pòlissa a Antoni Ramissa de nostre lloc, a 13 de febrer i68ç, 12 lliures, 10 sous; a 27 de febrer cobrà 5 lliures i 10 sous ; segueixen després sis pòlisses, de les se¬ güents quantitats : 5 lliures, 6 lliures i 10 sous, 5 lliures, 4 lliures i I sou, 5 lliures, i altres 5 lliures. Durant l'any 1690 cobrà també sis mensualitats de 5 lliures cada una, i, encara, una pòlissa de 3 lliures i 12 sous i una altra d'una lliura ; sense comptar que En Joan Camp, carreter, en cobrà una de 14 sous En el consell ordinari del 7 de setembre de 1689 proposen los senyors jurats que, atès que la universitat té una mula, i no fa sinó donar gasto a la dita universitat, fóra bé de que se tra¿inás la piedra picada per la obra de la iglésia; els quinze consellers- assistents, "om- nes, nemine discrepante"; diuen que's face la diligència, de traginar dita pedra picada. Encara a 11 de gener de 1690 els senyors jurats proposen qu£ no hi ha gra ni ninguna cosa per a la mula ab que viure; veuran lo que se haurà de fer. Lo senyor Torra diu que face anar a cercar la pedra picada i que se còmpria civada, i el seu parer va obtenir quinze vots ; Jaume Blancafort féu observar que en les tragines la tornada se va perdent; també féu observacions favorables En Francesc Salomó. El consell del dia 2 de març del mateix any 1690 parlà dels danys fets aEn Jaume Poy de plaça per passar la carretera de la pedrera de Puigllunell i es resolgué que, puix aquella se feia per servei de la iglésia, sols se hagués de pagar lo dany que's donaria orí passaria per sembrats 0 vinyes, arrencant ceps, per que pogués passar, i no altra cosa. És de notar que la pedrera de Puigllunell encara avui existeix en un dels costats del Puiggraciós. Al cap de poc, en l'esmentat consell ordinari del dia 7 de juny de 1690, els mateixos jurats exposaren que, suposant la mula terien per a traginar la pedra i altra obra per fabricar ab poc treball i ab breu temps, adobant primerament la carretera per a baixar la pedra picada que vui està tallada, no haurien menester més aquella, evitarít ah açò lo gasto aporta per sustentar-la i pagar lo salari del carreter, puix la demés pedra ho podrien fer ab llurs propis animals dels particulars, i per çò seria millor despedir-la o vendre-la ®. 4. A. M. de L. G. Llibre llarg, fulls 75, 76, 76 girat, 77, 78 girat, 79) 80, 87, 83 girat i 84. 5. En el dit Arxiu, Llibre medià, fulls 55 girat, 40, 44 i 45 girat. us EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA De l'any 1691 trobem solament dues pòlisses d'Antoni Ramissa, totes dues de 5lliures És que s'esdevingué una tragèdia en les obres de l'església ; una pedra cantonera, col·locada en la façana, a la part de migjorn, ho explica concisament : MORI ANTONI RAMISSA FERIT DE AQUESTA PEDRA ESSENT CARRATER D ESTA IGEESIA ALS 17 DE ABRIL DEL ANY 1691. La làpida va presi¬ dida per una creu llatina i sembla rubricada amb l'anagrama de Jesús. Amb la seva mort, En Ramissa deixà orfes Potser per es pagaren dues pòlisses a Rocabayera, una p-er lo això carreter, de preu 5 lliures, l'altra al mateix Rocabayera, per lo carre¬ ter, de preu 5 lliures, paga per lo mes de febrer de i6çi. Tres dies després de la mort d'En Ramissa trobem la següent nota : Vui, a 20 abril de l'any i6çi, comença a vocar la mula Nofre Nualatt, i se li dóna cada mes 6 lliures ®. Probablement que esrefereix a l'obra de l'església l'acord del con¬ sell de 6 de novembre de 1693 : Diu lo senyor Joan Fàuria que se tàtxiai a quiscú quantes pedres hauran de portar i que ho facen los oidors de comptes; i tots els consellers hi estigueren d'acord 312. Per a la construcció de les capelles Al cap de set anys de treballar en l'obra de l'església nova, general estaria prou avançada per a construcció l'ateneió en la sevade poder fixar Consta que a 5 d'abril les construccions laterals. l'any 1693, en poder del rector de la parròquia, les famílies més acabala¬ des de la banda oriental de la riera del Congost, s'obligaren a edificar les sis primeres capelles de la nova església, o sigui tres capelles de cada costat, properes a la façana principal. Segons el projecte de l'obra, elles flanquejarien una part del braç principal del temple ; l'edifici ales¬ hores potser ja arribava fins al projectat creuer. Heus ací els noms dels constructors : Del dit Arxiu, Llibre llarg, fulls 27 girat i 29 girat. 6. L'acte número 829 de l'arxiu de can Terrés conté els capítols 7. matri¬ monials del seu fill Josep Ramissa amb Maria Pellach, atorgats a 29 de març de Tany 1712. 8. A. M. de L G. Llibre llarg, fulls 2'6 i 27. 9. En el dit Arxiu, Llibre medià, full 68 girat. CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÉSIA DE 1685 A 1693 153! I. Una capella restava a càrrec d'Esteve Busquets, Sebastià Poy, Gabriel Fortuny i Miquel Serratacó ; 2. Una altra capella havien de construir-laJoan Fàuria, Francesc de Rosselló i Caselles, Jaume Ollar i Rosselló i Pau Surell ; 3. La tercera havien d'edificar-la Bernat Nualart i Isidre Nualart i Terres ; 4. La quarta anava a càrrec de Francesc Blancafort del Molí i Isidre Oliveró ; 5. La cinquena restava íntegrament a compte de Jaume Oliveres ; 6. La sisena havia d'éssêr obra d'Antoni Antoja, Francesc Salamó, Antoni Antoja i Esteve Guilla \ En el consell ordinari del municipi, celebrat a 22 d'abril de l'any 1693 se proposa si està bé al consell que particulars fàcien les capelles de la iglesia, nova i en aquelles fàcien sepultura los que les feran, per ells i llur casa; que les fàcien acordaren els setze consellers assistents a la sessió En els arxius de les de La Garriga trobem algunes de les cases corresponents concessions d'enterrament dintre de l'església, totes elles concedides, sede vacante, pel canonge Pere Pau Atxer. Així, a 26 de maig del mateix any 1693, accedí a la 'Sol·licitud de Jaume Blancafort ® ; a 15 de setembre concedí la llicència a Francesc de Rosselló i Ca¬ selles d'octubre la concedí a 9 a Jaume Oliveres ® i a Isidre Terres Nualart Les tombes havien d'ésser excavades dintre la nau del temple, però davant de la corresponent capella. Sembla que posteriorment les dues actuals capelles immediates a a la façana principal de l'església, una a cada banda, no foren conside¬ radescom a tais, potser perquè es destinarien a algun ús accessori ; de manera que, descomptant-les, la capella que finalment fou assignada als Blancafort és la tercera a l'entrar a la mà esquerra, que vui se troba titulada del Sant Cristo i que posteriorment fou dedicada a Sau't Ramon Nonat ; la capella corresponent als Oliveres és la segona^ a 1. A. M. de L. nos G., document número 37 del lligall de Documentos lati¬ anteriores al siglo XVII. 2. Del dit atxiu, Llibre medià, full 65 girat. 8. Document de l'arxiu de can Dachs. 4. Acte número 759 de l'arxiu de can Terrés. 5. Document de l'arxiu de can Dachs. 6. Acte número 896 de l'arxiu de can Terrés. 164 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA l'entrant, a la ntà esquerra, que vui se troba titulada de Sant Martí ' i que posteriorment va ésser destinada a passadís cap a la capella del Santíssim 313. Dels encarregats de la fàbrica de Tesglésia En la reunió del consell ordinari del dia i de maig de 1689 diuen los senyors de la jurats que anomènien dos persones per la fàbrica iglésia de la predita, parròquia; són, ço és: lo senyor batlle, Jaume Blancafort del MoK, i Francesc Salamó; i per dita fàbrica donen 200 lliures; «nemine discrepante», los està bé de que se dónia, per ara, dites 200 lliures. Però, en el consell ordinari de 7 de juny de 1690 proposen també dits jurats que, atès per la obra. de la isglésia, qm novament se va fabricant, falten a la assistència alguns dels qui estaven elegits per a portar la direcció i tenir a càrrec la. fàbriàa de ella, i, en particular, Bernart Nualart, per causa del dolor del poagre pateix es proposava de fer elecció de persones per a assistir a dita fàbrica. Són del vot següent: Diu Francesc Torra de la Riba sia elegit Jaume Oli¬ veres i juntament ab los dos que vui ne són, ço és Ja.unre Blancafort del Molí i Francesc Salamó, però solament obtingué tres vots ; en canvi va obtenir deu vots la proposta del propi Blancafort dient que sia Antoni Antoja ab ells dos. Finalment, respecte a les activitats d'aquesta comissió posseïm la notícia del consell ordinari de i de novembre del mateix any 1690, en la qual consta que Jaume Blancafort á Francesc Salamó han ensenyat en el consell lo concert de lat obra de la iglésia; ab què lo consell ha resolt que li estava bé la forma està continuat ab los pactes del paper; però desconeixem el contingut d'aquest paper. Al cap de temps, del consell ordinari del 8 de juny de l'any 1692, consta el següent: ítem proposen los senyors jurats que, per quant Francesc Blancafort del Molí, Antoni Antoja i Francesc Salamó estan elegits per la fàbrica de la iglésia., qué, per sa part, s'en adjunti, se elegesquen tres persones més; hi hagué una munió de propostes sobre quins serien aquests tres adjunts ; finalment, però, triomfà la pro- 7. Aquestes localitzacions modernes les hem extret de l'arxiu de can Dachs. 8. Vegeu el número 493. CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÈSIA DE 1685 A 1693 155 posta de Gregori Terrés i s'elegí el batlle Jaume Oliveres, Francesc Torra de Plaça i Francesc Caselles. En la mateixa sessió s'acordà que lo preu de l'arrendament del trentè del blat se hage de consignar per la fàbrica de dita iglésia \ Des de l'any 1689 els exèrcits francesos havien travessat el Pi- rineu duent el consegüent sobresalt a tota la regió. Aquelles violències tard 0 d'hora havien de repercutir en les obres i, efectivament, des de mitjans de l'any 1693 cessen les notícies sobre la nova església ; pro¬ bablement la guerra féu que les obres es suspenguessin. Cal també recordar que en el dit any 1693 s'instalà a La Garriga el nou rector Doctor Manuel Xerrés i de Oriola Aquest estat d'abandó de les obres sembla subratllat per l'acte del consell ordinari de 17 de juliol de 1695, on consta: Més avant pro" posen dits senyors que, per quant Antoni Antoja i Francesc Salomó, qui tenen lo càrrec de cuidar de la fàbrica, de la iglésia, hem demanat) s'els anyadesquen algunes persones per cuidar de dit càrrec, per quant ells són sols i ningú més s'en cuida; és per ço de parer que vostres mercès anomenen una, dos 0 tres persones que cuiden de dit càrrec, les que a vostres mercès apareixerà; diu lo senyor Nualart que és molt justa la proposició i, després de tota una sèrie de candidatures, preval¬ gué la proposada pel senyor Casals, que anomena al senyor Nualart, al senyor Blancafort, a.l enyor Oliveró i al senyor Terrés i als dx)s mateixos Antoja i Salamó; va obtenir onze vots el mateix any de 1695, es pagà Pel llibre del clavari * sabem que en una pòlissa a Josep Caraminet, ferrer, per la suma de 4 lliures, són per lloses i ferro ha bestret per la obra de la iglésia; i es pagaren 20 lliures al batlle Torra, per la part tocant al jurat Fàuria en favor de la iglésia nova. I, després d'aquestes breus notícies torna a emmudir l'Arxiu, quant a les obres de l'església nova. L'exèrcit francès s'havia ensenyorit de quasi tot el principat de Catalunya ; el consell municipal havia de preocupar-se d'aquelles circumstàncies anormals ® i l'obra de l'església restava paralitzada. 1. A. M. de L,. G. Llibre medià, fulls 34, 45, 47 i 61. 2. Vegeu el número 830. 3. A. M. de L. G. Llibre medià, full 90 girat. 4. En el dit arxiu, Llibre llarg, full 83 i 33 girat. 5. Vegeu el número 373. 156 EDAT D'OR DE LA PARRÒQUIA A 20 de setembre de 1697, amb la pau de Ryswick, Catalunya tornà a ésser incorporada la espanyola a corona però les conseqüències de ; la guerra continuaren pesant sobre els garriguencs. De l'any 1697, per al nostre tema posseïm solament la notícia d'una pòlissa pagada a Mi¬ quel Gotanegra., per lo de la iglesia, 2 lliures, 5 sows ®. 6. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 36 girat. CONSTRUCCIÓ DE L'ESGLÊSIA DE 1685 A 1693 157 LLISTA D'ECLESIÀSTICS DE LA GARRIGA DURANT EL SEGLE XVII 8 setembre 1562 Pere Bou , S.^ M.a Camí .. 3 octubre 1600 25 octubre 1588 Jaume Pellicer rector .. 14 juliol 1613 15 1595 Jaume Puig Ferrer 23 març 1604 agost .. 12 setembre 1595 Montserrat Bou . domer , 8 octubre 1601 3 octubre 1600 Pere Periques vicari 3 octubre 1600 Joan Pau Gual . vicari 3 octubre 1600 Ramos Sant Macari 8 octubre 1601 Pere Isern . vicari 17 febrer 1603 Miquel Soliva . monjo 10 novembre 1604 10 novembre 1604 Joan Cucurella vicari .. 19 novembre 1606 10 novembre 1604 Francesc Poy . domer 31 maig 1611 19 novembre 1606 Gregori Tries . S.3 M.» Camí 19 novembre 1606 Belluga Rosanes 31 agost 1607 Miquel Boïgues monjo Damià Casanoves .... . monjo 11 novembre 1607 Enric Corona . vicari . 21 maig 1613 4 setembre 1616 Miquel Deneres rector 18 desembre 1616 Enric Corona . rector 9 octubre 1630 19 desembre 1619 PerePuig domer, monjo 14 agost 1642 27 setembre 1625 Jaume Mauri . vicari 27 setembre 1625 Andreu Soler i mestre, vicari . 24 setembre 1627 24 setembre 1628 Joan Riera . vicari . 26 setembre 1629 30 juny 1631 Antoni Casanoves .... vicari . 21 juny 1637 22 gener 1636 Dionis Grau . rector . 13 gener 1637 Bartomeu Roger monjo 1 maig 1645 Geroni Ferrer . domer 8 desembre 1658 20 agost 1646 Pere Bertran vicari . 23 maig 1666 17 juny 1650 Antoni Mateu . rector 14 desembre 1657 1651 Jaume Blancafort monjo 10 gener 1653 16 agost 1654 Martí Pere . vicari 10 octubre 1667 Francesc Martí . rector 20 setembre 1668 Pere Boix . rector 1 abril 1689 28 març 1671 Jaume Vila mestre 22 febrer 1672 30 desembre 1672 Sebastià Gorchs . mestre Bartomeu Boix .. mestre 21 abril 1680 Frnsc. 1686 Puig Ferrer .. . mestre 23 octubre 1682 Pau Bosch . domer 23 octubre 1682 vicari Josep Pallarès 1689 Ramon Camps vicari . 19 juny 1691 1691 Francesc Costa . mestre 9 setembre 1692 Francesc Bosch ,. domer 8 novembre 1709 febrer 1698 Emanuel Terrés . rector 1 gener 1704 1 gener 1696 Fra Elias Mir vicari 3 1697 . . maig 2 febrer 1696 Frnsc. mestre 1703 Puig Ferrer .. . 'v^íí. ....'. V TÀ.-Saf,-: ■íi>í·«sç vvíaf* ■íi>í-«SÍ í" .:^ r ' -il lí3?è^ *'"'»^·" "A-Ï A*!îS-SÎt r'-ÎSteS - ■■■■ -r»-'-* ■. .vi ■ -""•^-'f^ ' tz ' "'î ■■*" ' '"'íSiíi'' ' ÍMÍI - ^ .'.4; *v^ < -C ^'r1 - ' ^' t ' . v^Síïí aCîi ''i.í' V ' •""» *' '^- TERCERA PART Esplèndides realitzacions de la vida parroquial I. - Antiga devoció dels garriguencs a la Mare de Déu de Montserrat. II. - La consueta escrita pel rector Emanuel Terres Tany 1699. III. - Efervescències en el trànsit del segle XVII al XVIII. IV. - Segona etapa de la construcció de la nova església, de 1698 a 1712. * -'i- V lfeí'*'·;,.??ò:V'>"·<· "tas'K-ÀSiiBîiair • ''* f ^ f ^ ii. ' p ,. ' r^ * : ■ -k-í .' ' ,--S' -' - rT ^ - _. / • o^. - »v ' „ Íí» ' îî- TZ-^-Í ' . ->'^i',>Á "v' " f---' '«-Ï:;v .V. .■. »t'. - -b^ íu:¿'^w*ís:r' ■ " c' , fc' ' "* fe^í?-r "Tffltfffií f " ^C?"v*' ' V -'V-.t -<< f Z'y^- , -^&;rpg5:; '""yl " » - >t. ^ ^ \v^' 0Î'r " VIL Portalada de la nova església parroquial [308 i segs.]. 11 - (161) iPíSá c A P í T o L PRIMER Antiga devoció dels garriguencs a la Mare de Déu de Montserrat 314. Antiguitat de la devoció garriguenca a Nostra Senyora de Mont° serrat. — 315. El municipi es preocupa del compliment del vot del terme de visitar Montserrat. — 316. De com s'efectuava la romeria segons la consueta de l'any 1699. — 317. Cap a la supressió de la ro° meria a Montserrat en el segle XVIII. — 318. Les romeries a Mont= serrat i a Tagamanent han estat substituïdes per l'ofici dels garri¬ guencs a Puiggraciós ? — 319. El garriguenc Llorenç Verde, monjo músic de Montserrat. 314. Antiguitat de la devoció garriguenca a Nostra Senyora de Montserrat En començar el segle xvii la devoció dels garriguens a la Mare de Déu de Montserrat comptava ja molts segles de subsistència ; una sèrie de símptomes ho palesa a bastament : Tenim esment de deixes testamentàries a l'església de Montserrat ja en els segles xv. 1 xvi ' ; ací residiren alguns homes que es deien Montserrat de nom de fonts ^ ; i es guardaven a La Garriga alguns documents ^ que es referei¬ xen a l'anada de pelegrins individualment a Montserrat. 1. A part del fet del bisbe Dachs que volia ésser enterrat a Montserrat, número 102, vegeu algunes de les esmentades deixes en els números 139 d, 209 i 245. 2. Per exemple, vegeu el número 151, i la nota 8 del mateix número. 3. Procedents de l'arxiu de can Cors-Pellicer. Els oferirem a l'Arxiu del Monestir de Montserrat. Violant Cors,Lope d « T/' Navarro, donado de Nuestra Señora de Monsarrat, recebi viuda, XII sueldos; i son por una misa cantada se ha dichò 163 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL el segle xvi a D'altra banda tenim notícia d'uns censáis creats en favor del Monestir de Montserrat, que pervingueren als Blancafort de La Garriga * ; heus-ne ací una succinta notícia : En poder de Jacinta Pareja, notari de Barcelona, a jo de gener de iô2S, se firmà la con¬ còrdia, per los frares de Nostra Senyora de Montserrat, amb Toni Joan Blancafort del Molí, pagès de La Garriga, de la casa d'En Marí de Llerona; a 8 de març de 1625 se féu la àpoca de 100 lliures, que fa ... Antoni Corona, monjo i procurador dels frares de Montserrat, a Anto¬ ni Blancafort del Molí, pagès de La Garriga, per llmció de un censal tenim a casa En Marí de Llerona ; a j de abril de 1625 és la àpoca ... que féu dit Corona al dit Blancafort, de 20 lliures, per lluïció de altre censal que tenia lo dit convent de Nostra Senyora de Montserrat, a la casa de dit Marí... ®. por ta ánima de Joan Cors, de la parroquia de San Satornin, condan; y por la verdad hago el presente altaran en Nuestra Señora de Monsarrat, a XVI del mes de mayo 1566. Vegeu el número 247. Des de 28 de juny de 1493, els monjos de la Con¬ gregació de Valladolid estigueren en possessió de Montserrat; vegeu el Pare Anselm Albareda, Història de Montserrat, Montserrat 1935, pàgs. 70 i següents. Palesa també les anades individuals de pelegrins a Montserrat un altre dels documents esmentats ; el qual no és sinó un passaport del cònsol d'Avi¬ nyó, de França, certificant que un veí de la dita ciutat estava bo i sense mals contagiosos, i que anava a Montserrat, a 28 de desembre de 1608. 4. Vui que contam a 18 de Abril de 1600, en poder de Joan Antoni Alta¬ nen, Notari de Granollers, se féu lo acte de la venda que feren los frares de Montserrat a Bernat Guasc i Mari, de la casa i mas Moyà 0 Novial, situada a laparròquia de Llerona, per preu de 400 lliures. Sembla, però, que el com¬ prador no tenia tot aquest import, ja que el mateix dia i davant del mateix notari, va atorgar-se lo acte de censal venut i creat per Bernat Guasc i Marí, pagès de Llerona, a l'Abat i Convent de Nostra Senyora de Montserrat, de preu de 100 lliures, pensió 5 lliures. Heus ací, esquemàticament, com intervingueren els Blancafort de La Gar¬ riga en aquest assumpte : En poder de mossèn Llenguart, Notari de Grano¬ llers, a 11 de març de 1610, se féu la concòrdia entre Pere Pau Blancafort de La Garriga, de una part, i Bernat Guasc i Marí, de part altra; aquest, sa muller i llur fill prometeren que, dins dos anys, quitarien 0 millorarien la seguretat del censal, i que l'acte seria ratificat quan el noi tindria vint-i-cinc anys. A 29 de juny de 1613 els esmentats Guasc crearen un altre censal a favor dels Blancafort, de 85 lliures de capital i 4 lliures i 5 sous de pensió. Finalment, de 26 d'agost de 1623, és lo acte de venda a carta de gràcia feta per lo batlle de Les Franqueses a Antoni Joan Blancafort del Molí, pagès de La Garriga, de tota aquella casa i mas Moyà, Novial i Marí de Llerona, per preu de J60 lliures. Aquestes notes i les que segueixen en el text, les hem extret de l'arxiu de canDachs, en el Llibre vell, folis 33 i 34. 5. I, encara, a 35 de gener de 1635 és la àpoca que féu lo dit Corona al dit Blancafort, de 80 lliures, per les pensions dels dits censáis. DEVOCIÓ A MONTSERRAT 163 A mitjans del segle xvii de sobte trobem notícia de les peregrina¬ cions anuals de La Garriga a Montserrat. Ignorem encara el perquè d'aquests pelegrinatges ; bé podrien ésser conseqüència d'un vot fet durant la guerra dels Segadors ; però també és possible que, en ocasió de les epidèmies que aleshores delmaven el país ®, el poble sentís la necessitat d'invocar de manera solemne i votiva la Mare de Déu de Montserrat. Heus ací literalment la primera referència que en posseïm, extreta de la visita pastoral del bisbe Alfons Sotomayor, en 1668 ' : Per quant s'sns ha notificat que, per tradició, consuetut 0 vot de laparròquia, acostumen tots anys, lo dilluns de pasqua florida anar set romeus a visitar Nostra Senyora de Montserrat, amb un sacerdot, lo obrer primer i un fadrí; i, per dit camí, ajustar i aplegar per lo lloc algunes caritats per fer dit peregrinatge, lo dia de pasqua, temps, a la veritat, curt per aplegar dites caritats; Per ço, estatuïm i ordenam- que apleguen dites caritats quinze dies 0 tres semmanes antes, lo qual feran en virtut de santa obediència i, en subsidi, de excomunió major; i més avant diem, estatuim i manamf, en pena de tres lliures, i, en subsidi, de excomunió, que no se atrevesca ni gose ningún obrer a gastar, per lo menjar i dispensa de les profes¬ sons, ningún dmer de les caritats de la iglesia. Ítem, per quant s'ens és notificat que se acostuma anar ab los peregrins un sacerdot ab cura, per confessar los peregrins, i dir-se ofici antes de anar-se'n, i acompanyar lo reverend rector 0 domer los pere¬ grins ab professé fins més avall del Sant Cristo que és desota dita^ iglésia junt al departiment dels camins, i exortar dits peregrins de llur obligació en dit viatge i peregrinació; Per ço estatuim i ordenam face en la. forma sobredita, ço és: se dir-se lo ofici, acompanyar i exortar los peregrins a la devoció requereix tant sancta peregrinació; exortant i pregant, quant encaridament se pot, per les entranyes de la misericòrdia de Nostre Senyor Déu, al sacerdot, vage allà, use de santa conversació_ tot lo camí i no sufre que per los peregrins facen coses que no sien molt del servei de Déu Nostre Senyor. 6. Vegeu el número 264. 7. Vegeu els números 292 i 2Í93. 8. Deu referir-se a la capelleta del Sant Crist que encara avui dia s'ai- XKa en el camí de La Doma ; vegeu el número 143, lletra c. 1H3 164 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL 315. El municipi es preocupa del compliment del vot del terme de visitar Montserrat El dia 25 de març de 1671 el clavari pagà a Bernat Olivero, membre de l'Obra de la pòlissa que importava 10 lliures, parròquia, fent constar que se li donen per anar un los romeus a Nostra Senyora de Montserrat ^ ; aquesta nota és modesta si es té eu compte que una nota referent al mateix any diu que totes les professons de Montserrat, Bilhtrlla, San Cristòfol i Tagamanent, pagats tots los gastos, pugen 46 lliures, 2 sous A 24 de abril de l'any i6j2 se ha feta pòlissa al clauari Mallol, pagués Antoni Casals, obrer, per la anada de Nostra Senyora de a Montserrat, de vint lliures ® ; de l'auy 1676 és una pòlissa d'una lliura, 16 sous, a Rafel Ravella per espardenyes de Montserrat * ; més precisa és la nota de l'auy següent a 18 d'abril per haver-se pagat a Ravella, corder, per les espardenyes per los romeus 8 parells, 7 per los romeus i un parell per lo traginer, 1 lliura 16 sous ® ; a 15 de maig de 1677 el clavari es retingué per la professo de Montserrat 24 lliures, ig sous, 8 diners. En 1679 el juratVidal bestregué 5 lliures i lò sous al clavari Jaume Blancafort per a pagar la anada a Montserrat. Del mateix any 1679 constà que es pagà una pòliça a Rafael Ravella, per les espardenyes per los romeus per a anar a Montserrat, de una lliura i setze sousi A l'any següent el clavari Blancafort pagà una altra pòliça a Rafel Ravella, corder, de dues lliures, les quals són per les espardenyes dels romeus de anar a Montserrat. L'any 1681 es féu una pòlissa a Fran¬ cesc Torra, major de dies, de quinze lliures per a anar a Nostra Senyora de Montserrat ® ; una altra a Rafel Ravella de 2 lliures, 6 diners, per nou parells d'espardenyes per anar a Montserrat; i altra de 6 sous per un gayato que féu per los romeus. 1. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 100. 2. Id. Llibre registre, any 1671, número 14. 3. Id. Llibre llarg, 96 girat. 4. Id. id. 7 girat. 5. Id. id. 10. 6. Id. Llibre llarg, foli 69 girat, 70 i 71 girat. DEVOCIO A MONTSERRAT 165 A II de setembre de 1684, l'acta del consell diu que los consellers també són estats de parer que es vaja. a Montserrat^ ah la forma acos¬ tumada ha dit Sa Il·lustríssima el bisbe de Barcelona. Amb el fi d'es¬ talviar despeses, i a proposta del jurat Torra, el consell ordinari del 15 d'abril de 1685 acordà que solament anés a Montserrat lo clauari 0 altra persona i que se diga allà un ofici, com se acostuma, sense pro¬ fessà; i se li donarà, per tres dies, per cada dia un real de vuit; i lo dit ha de menar un criat, lo qui anirà, per dit efecte, lo dilluns de pasqua primer vinent En 1686 es celebrà també l'ofici Montserrat aperò sembla que aquest any i el següent tot es féu com 1685, car el consell ordinari en de 4 d'abril de 1688, rectificà aquell acord determinant ara que es torne ¡a consuetut i devoció de anar a Nostra Senyora de Montserrat, ah los set romeus, conforme anaven los anys passats, gastant de béns de la universitat allò que en consuetut anava fent-se; anant los honorables jurats, clauari i demés persones que tenien costum- de anar-hi El total de les despeses, incloent l'ofici a Montserrat i un altre que es celebrà a La Garriga, de nou sous de caritat, tot junt puja if lliures, ç sous, 3 diners Amb el mateix ritme generós va celebrar-se la romeria durant els anys successius, car el clavari pagà en 1689, 20 lliures, 10 sous, per los romeus ; en 1690, 17 lliures, 14 sous ; i en 1691, 20 lliures, 6 sous, 2 diners Es d'advertir que en aquest darrer any el consell ordinari de 4 d'abril aprovà per 15 vots, '''nemine discrepante", com diu l'acta corresponent, la proposta del jurat Antic Planell que la romeria a Montserrat es faça conforme se feia los demés anys Dia 20 de abril de i6ç6, consell ordinari: Propasa lo senyor jurat segon que, per quant se acostuma de anar los romeus a Montserrat los dilluns de pasqua; són de parer hi vagen: IIIII; és a dir hi hagué 5 vots a favor; diu Torra de la Riba. hi facen anar u home, i que's face dir loofici: IIII; o sigui que obtingué solament 4 vots per aquella mateixa proposició que ja havia fet triomfar en 1685 ; diu Salamó que 1- A. M. de L. G. Llibre medih, foli 9. 8. Id. Llibre llarg, foli 25. 9. Id. Llibre medià, foli 31. 10. Id. Llibre gros, foli 23 girat ; Llibre llarg, foli 77. 11. Id. Llibre 12. llarg, foli 79. Id. id. full 83 girat. 13- Id. id. full 28. 14. Id. LUbre medià, full 50 girat. 166 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL si tenen diners que hi vagen: 1111; diu Busquets que no s'hi vage si no sia vot; diu OUveró que no s'hi vage és que ; aquests dos darrers argüiren sense cap èxit. Ha decorrespondre a l'any 1697 una pòlissa feta a Fàuria, clauari, per lo gasto dels romeus, 26 llhures, 16 sous, 11 diners 316. De com s'efectuava la romeria segons la consueta de Tany 1699' 98. — Lo dilluns de pasca de Resurrecció van a visitar a. Nostra Senyora de Montserrat de la muntanya per ser vot del terme, un sacerdot i set romeus, los quals són los tres jurats, los tres obrers seculars i lo clauari; paga tot lo gasto lo dit clauari, exceptât la caritat de la missa se celebra en Montserrat, que se paga del bad de les ànimes. — Los dits romeus se han de acompanyar ab projessó fins a la 99. creueta de baix ^ ; estes i altres coses es tenen de esta projessó foren ordenades i disposades per lo Il·lustríssim i Reverendíssim Senyor Don Fray Alonso de Soto Major, de bona memòria, arquebisbe, bisbe de Barcelona, en sa visita féu a esta iglésia a 25 de maig de 1688; consta en lo llibre de visites, foli 13, número 12 100. — Los aporten la imatge del Sant Cristo és al cor; romenis lo qual cada un aporta una lleuga i lo altre aporta la llanterna ab son ciri encès, lo qual se paga de la obra de la present iglésia. Recordem haver llegit a l'antic Arxiu parroquial que hi havia unes túniques especials per als romeus que portaven el Sant Crist ; recordem també haver llegit que s'havia comprat un vel per a cobrir la dita imatge durant la romeria, per a resguardar-la de les inclemències del temps. 101. — A l'entrar a Monistrol, a Montserrat quan arriven i quant s'en van, quant se passa a Caldes a la tornada, i quant se arriba a esta 15. A. M. de L. G. Llibre medià, full 96 girat. 16. Id Llibre llarg, full 36. 1. Vegeu els números 320 i següents. 2. Sembla que aquesta creueta era la que es venerava en l'antiga capella del camí; vegeu la nota 8 del número 314. 3. Vegeu el número 314. El llibre de visites de la parròquia de La Gar¬ riga fou cremat, amb el restant de l'arxiu, en 1936. DEVOClû A MONTSERRAT 167 iglesia, lo sacerdot, vestit ab son roquet i estola, va al costat del que aporta la imatge del Sant Cristo, a. mà dreta. 102. — Quiscun de dits romeus ha de resar cada dia quinze parts de rosari; a Montserrat ha de confessar i combregar; i cada vespre, junt ab lo sacerdot, resar una part de rosari. 103. — Antes de partir los romeus se canta en esta iglesia un ofici en lo altar de Nostra Senyora del Roser, lo qual se ofereix per sos confrares; i se distribueixen les caritats com en lo cantar dels dissaptes del número 77 ^ ; en esta missa se fa lo ofertori ab la Veracreu; les misses que ha de celebrar lo sacerdot, mentres està fora ab los romeus, les dirà per ses obligacions, si no és la que cantarà lo dimecres de pasca a Montserrat, per lo qual exigirà del bad de les ànimes, com en los demés cantars generals; al sacerdot va li fa lo gasto, a ell, a son criat i a la cavalvadura, lo dit clauari; lo dit sacerdot ha de anar ab' los és lo curat que aquell any haurà anat. a les demés professors, romeus com sobre se ha dit en lo número 17 ® ; és a dir que un any hi anava el domer i dos anys el rector ; li era necessari un criat per a curar de la bèstia de muntura. Sembla, doncs, que el dilluns de Pasqua devien parar en alguna població del trajecte, per a pernoctar-hi ; a Terrassa potser trobarien estatge adient, recordant que aíjuesta ciutat és aproximadament a mig camí. Probablement que arribarien a Montserrat al captard del dimarts de Pasqua el dimecres el gran dia de l'estada ; era a Montserrat ; els darrers dies de la setmana serien emprats en el retorn a La Garriga 317. Cap a la supressió de la romeria a Montserrat en el segle XVllI En la reunió del consell ordinari, del dia 9 d'abril de 1702, fou deliberat per la major part del consell que, atès acostuma anar tots anys, la segona festa de pasqua ^ a la professo de la present universitat, a visitar a Nosra Senyora de Montserrat de la Muntanya, 4. Vegeu el número 325. 5. Vegeu el número 321. 6. Vegeu una altra mostra de la devoció a la Mare de Déu de Mont- sefrat al número 321-16. 1. 0 sigui el dilluns de Pasqua. 168 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL en avant s'hi vage dita diada, com és costum; onze vots varen ésser favorables a la proposta. En canvi, solament obtingué 5 votsla reinci¬ dència de l'Oliveró : Diu lo senyor Olivero que no hi vage, atès los gastos de la iglesia de la present parròquia ^ ; és a dir que creia que ja eren prou grans les despeses que es feien per a construir la nova església parroquial Malgrat que en 1705 començava la guerra de Successió al tron d'Espanya, el vot del terme continuà complint-se ; així, en el consell ordinari del dia 29 de març de 1708, proposa dit senyor jurat, quant la universitat té fet vot de anar a Maria Santíssima de Montserrat de la muntanya, si volen que s'hi vage; Francesc Noguera és de vot i parer dit vot i que s'hi vage i que s'hi diga la missa per lo comú; els vint consellers presents votaren unànimement perquè es complís el vot De 1709 consta, amb no gaire encert gramatical, que en el consell ordinari del dia 10 de març proposa lo senyor jurat en cap que, atès tots los anys se acostuma, per la pasqua de la Resurrecció, anar a Nostra Senyora de Montserrat de la muntanya, com vostres mercès saben; per ço vegen si gusten de que s'hi vage i si no, com se ha acos¬ tuma, si no s'hi anava, fer dir un ofici a Maria Santíssima; vegen si volen que's face 'dir, si no s'hi va; i, del demés que sobrarà, vegen si ho volen aplicar a la obra de la iglésia nova. Isidro Oliveró és de vot i parer que, si poden alcançar que la obra ne pàguia la meitat, que s'hi vage; i si no, que lo terme hi face dir lo ofici; i lo que coneixeran sobrar-hi ho aplíquien a la. obra de la iglésia nova, per si se pot passar en fer-hi dir dit ofici; el parer de l'Oliveró obtingué sis vots ; en canvi va triomfar i va obtenir 11 vots la següent opinió de Gregori Torres: És de vot de tant de un modo com de altre, qu£. s'hi vage La guerra de Successió continuava destroçant la terra ; el consell municipal havia votat algunes contribucions extraordinàries a causa de la guerra ; per això no és d'estranyar que en el consell ordinari del dia 4 d'abril de 1711 lo honorable jurat en cap, de consentiment de sos companys, ha proposat si los romeus anirien a visitar Nostra Senyora de Montserrat, acostuma los demés anys; que no tenen com se diners 2. A. M. de L. G. Llibre medià, foli 128 girat. 8. Vegeu el número 885 i els següents. 4. A. M. de L. G. Llibre medià, foli 152 girat. 5. A. M. de L. G. Llibre medià, foli 156 girat. DEVOCIÓ A MONTSERRAT 169 per lo gasto importava i com se ha. de fer; Josep Nualart és de vot que s'hi vage; i catorze consellers votaren amb ell. En canvi Sebastià Pay és de vot que si lo terme no té obligació i no hi ha diners, que solament s'hi face dir lo ofici com se acostumava; i obtingué solament dos vots Durant la guerra el compliment del vot devia resultar difícil. Per això, en el consell ordinari del dia i8 de setembre de 1712, proposa lo senyor jurat que lo senyor rector té que fer alguna proposició, que és lo que ell va dient, i és que lo Visitador no vol que les professons que se fan a Montserrat i altres parts, la obra de la isglésia no hi pàguia cosa; i aixis, si volen, dit Visitador ho commutarà en altres parts: Esteve Guilla és de vot que se revoquen les professons de Mont¬ serrat és: la de Montserrat vàgia ab tota forma i de Tagamanent; ço a Puiggraciós la mateix diada; i la de Tagamanent, a la capella de , Blancafort, en la mateixa diada, i ab tota forma; i que se dtguia un ofici a Puiggraciós, pagant lo terme i lliura, 11 sous, que és lo que s6 donava a Montserrat; dotze vots foren a favor de la proposta d'En Guilla. En canvi, solament obtingueren un vot cada una de les següents proposicions : Francesc Caralt és de vot que continuïn la de Montse¬ rrat i la de Puiggraciós; i la de Tagamanent no. Pau Fàuria és de vot que se míria si ab una a Puiggraciós bastàs per totes dues; i se fes un ofici i se digués altra missa. Gregori Torres diu que és de vot del senyor Esteve Guilla però se fàcia un ofici a Montserrat Aquestes són les darreres notes que hem trobat relatives a les romeries, del vot del terme, a Montserrat. 6. A. M. de L. G. Llibre petit, foli 7. 7. Per primera vegada trobem mencionat en aquesta Història el santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. Vegeu el nostre llibre Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, Barcelona 1952. 8. A. M. de L. G. Llibre petit del lloc, foli 28. 170 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL 318. Les romeries Montserrat i a Tagamanent a han estat substituïdes per Tofici dels garriguencs a Puiggraciós? Tenim velles notícies ^ de la devoció dels garriguencs a la Mare de Déu de Tagamanent ^ : Vui que comptam XXII, jo, Jaume Case¬ lles i Francesc Mateu, àlies Torra, vui obrers de dita església de Sant Esteve de dita Garriga, esmerçaren onze lliures, les cols onze liures prestarem al senyor En Joan Pony a for de censal, la. pensió són onze sous cascun any, pagadors a la festa de pasqua; i ha donat per fermança lo senyor En Joan Ladó de dita parròquia; les cols onze liures són de aquel ciri dita parroquia téla Verge Maria de Tagamanent; lo a col ciri és obs de dit ciri té dita a. parroquia de Sant Esteve de La Gariga té en dita Verge Maria de Tagamanent; és la presta de dit. censal en poder de mossèn Bou, notari de la vila de Granolers, tenint i regint l'escrivania de N'Antic Mateu, fermata per Joan Pony, com demunt és dit, a XXII de noembre any MDXXXXIII. 1. A. M. de L. G. Llibre vell, full 64. 2. Es característica la silueta de Tagamanent que, a l'extrem del Mont¬ seny, tocant a la fossa del Congost, s'aixeca agudament a 1.055 metres d'al¬ çada. Ja l'any 866 apareix el nom del castell de Tagamanent en el comtat d'Osona ; des del segle xi posseïen el castell els Vescomtes de Cardona ; el fei intentà de recobrar-lo en el segle xiii ; és de suposar que el castell estaria situat al cim del Tagamanent, junt a l'església romànica i al monestir que allà existien en el segle xi ; un document de 9 idus d'octubre de 1098 parla de ecclesiam castri Tagamanentis, ut ihi fieret habitatio monachorum sub prie- ratu abbatis Sancta Fidis Conchensis... Vegeu Marca Hispánica. Externament, el conjunt d'edificis de Tagamanent està presidit per un robust campanar que corona la façana ; l'església té la nau lleument apuntada ; el santuari i parrò¬ quia de la Mare de Déu de Tagamanent va tenir una època de prosperitat, que era palesada pel tresor artistic que posseïa l'església ; ultra la imatge de talla de la Mare de Déu, de bones dimensions, asseguda en un setial, i les nombroses pfesentalles, hi havia un magnífic retaule barroc ; recordem tam¬ bé unes belles majòliques del diminut cambril de la Mare de Déu ; fou des¬ truït en 1936. Da decadència de la parròquia de Tagamanent ja ve d'antic ; la mun¬ tanya havia estat relativament poblada de masies disperses, però des de 1515 ha augmentat molt poc ; de totes maneres gairebé totes les velles cases sub¬ sisteixen actualment més o menys abandonades ; des de 1860 la despoblació ha estat molt gran ; l'antiga església sufragània de Santa Eugènia del Con¬ gost ha absorbit l'antiga parroquial ; la casa del municipi també s'ha tras¬ lladat a Santa Eugènia ; últimament el santuari ha estat venut per l'Església DEVOCIÓ A MONTSERRAT 171 Ja hem vist ' com a mitjans del segle xvir els garriguencs pujaven al turó de Tagamanent en processó ; ho confirmen altres referències : així, a ió de juny de 1672, es féu constar haver pagat a Esteve Puig, obrer, per Lo que ha gastat per la professà de Tagamanent, la suma de 4 lliures, 10 sous, 4 diners ^ ; el dia 26 de juliol de 1677, conta que al clavari se li ha feta pòlissa se retingué per la professà de Tagamanent 6 lliures 4 diners La dita processó es celebrava el dilluns de la segona Pasqua ; les notes de la part de la consueta de 1699 ® que explicava aquesta romeria a Tagamanent ens van desaparèixer l'any 1936. hem escrit al final del número 317 sembla que les romeries Pel que a a Tagamanent varen deixar de celebrar-se conjunta¬ Montserrat i ment ; sembla que la proposta del consell degué ésser aceptada, i l'obli¬ gació de les damunt dites romeries fou commutada per un ofici a cele¬ brar al santuari de la Mare de Déu de àdhuc és posible Puiggraciós ; que ací hi hagi l'origen del tradicional ofici dels garrigans a Puig¬ graciós Aquesta suposició ve reforçada parcialment pel fet de celebrar-se l'ofici dels garriguencs a Puiggraciós precisament poc després de Pasqua iadquirit per Josep Porter, llibreter de Barcelona. Vegeu Salvador Llobet, El medio y la vida en el Montseny, Barcelona 1947, pàgs. 144, 146, 148, 150, 189, 190, 264, etc. La llegenda àuria explica la troballa de la imatge per un bou del Mas Bellver i els miracles que palesarien la voluntat de la Mare de Déu de residir alpuig de Tagamanent ; la festa major es celebrava el dia 8 de setembre. Vegeu el llibre del Pare Camós, Jardín de Maria, Girona 1772, pàgs. 219 i Següents. 8. Vegeu els números 315 i 317. 4. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 96. 5. Id. id. 91. 6. Vegeu el número 327. Vegeu l'esmentat llibre del Pare Camós, pàgi¬ na 320, on diu : La visitan con procesión de La Garriga el lunes de Pente¬ costés. 7. Sobre l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany, en el terme de la qual radica el santuari de Puiggraciós, vegeu el nostre llibre Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, Barcelona 1952. El terme parro¬ quial de Montmany comprèn el sot del Prat, el sot de Montmany, el serrat de l'Ocata, el sot de Sant Bartomeu de Montràs i el sot de Bellubí, i el Puig¬ graciós. Ramon Caselles situa en aquests paratges l'acció de la seva novella Els sots feréstecs; vegeu-ne la cinquena edició, Barcelona 1947. La imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós és un excel·lent exemplar d'es¬ til gòtic, de talla, de 69 centímetres d'alçada ; la seva cara blanca i benigna està voltada dels cabells obscurs, que, després, baixen compactament per l'es- quena ; vesteix túnica de grana ; la circumda un mantell blau decorat amb m ESPLENDIDA VIDA PARROQUIAL florida ; segons uns es pujava a Puiggraciós sempre el diumenge de Quasimodo, capvuitada de Pasqua, vulgarment dit Pasqüetes; segons altres, l'ofici a Puiggraciós es celebra sempre el darrer diumenge d'abril que, d'altra part, tot sovint s'escau ésser el diumenge de Pasqüetes. En canvi, una nota escrita al marge del número 98 de la consueta de 1699, amb lletra evidentment posterior a aquesta data deia : Vui se va a professà a la capella de Blancafort a Nostra Senyora dels quinze misteris; la qual cosa sembla contradir l'esmentat origen de l'ofici dels garriguencs a Puiggraciós. De totes maneres, el costum de l'ofici a Puiggraciós ha perdurat fins els nostres dies. Des de 1936 ha pres un major increment i són molts els que pugen al veí santuari en ocasió de l'ofici dels garriguencs; després de l'ofici i besamans de la imatge, i abans o després de resat el rosari, els romeus solen dinar dalt la muntanya ®. estrelles daurades ; la imatge robusta de l'infant Jesús está sostinguda, segons l'estil popular, per ambdues mans de la Mare ; el Jesús té les seves mans sobre el pit esquerre de la Mare, descobert per damunt l'escot. La tradició conta la bella llegenda de la troballa de la del Mas Miquel i un dels bous del seu ramat imatge pel pastor ; ve després la devota pugna entre els feligresos que baixaven cada dia la seva imatge al temple parro¬ quial, i la imatge que cada dia tornava miraculosament a dalt de la collada, on, per això, s'hi hauria edificat l'ermita. Els ex-vots i els llibres de l'arxiu de Puiggraciós narraven ingènuament els favors i prodigis atribuïts a la in¬ tercessió de la Mare de Déu de Puiggraciós. L'ermità de Puiggraciós recorria el Vallès amb una capelleta captant almoines per al santuari ; una gran cam¬ pana convidava a pujar-hi ; una bonica església barroca, amb un bell retaule del mateix estil, emmarcaven la venerada imatge. El dia 25 de març es celebra Vaplec; és costum de repartir als concur¬ rents panels beneïts ; la festa major se celebra el diumenge següent al dia 8 de setembre ; els del Figaró i de L'Ametlla del Vallès concorren principalment a aquestes festivitats. Els de Bigues pugen a Puiggraciós el dilluns de Pas¬ qua florida, per demanar bona collita ; hi tornaven per Sant Esteve de Nadal, per donar gràcies de la collita rebuda. Puiggraciós ha sentit les urpades de les guerres ; les del segle passat varen deixar-hi una torre òptica, castell de moros segons la dita popular ; la guerra civil del nostre segle va destroçar quasi tot el que hi havia a l'ermita, i gairebé solament varen salvar-se la imatge de la Mare de Déu, documentació i les parets dels edificis. 8.Entre altres coses ara s'ha restaurat el cant dels Déu de Puiggraciós, goigs de la Mare de Segons la bonica lletra de Mossèn Ramon Garriga i la bella melodia de Josep Aymerich. Vegeu-los reproduïts a la nostra Història del Santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós. 173 DEVOCIÓ A MONTSERRAT 319. El garriguenc Llorenç Verde, monjo músic de Montserrat Durant l'últim quart delambseglBartomeu casat metge ; estava trVerde; e xvitali esEulàlia, riga la família del doctor una estel asenyor obavanatural a La Garera¬; bled'Argentona rta Verde és segur que el doctor era casa llogant, car no es menciona el seu nom en la talla de l'any 1692 i, per tant, degué considerar-se'1 inclòs en el taW dotzè o dels llogaters. En 1699 tenia prou arrelament a La Garriga per a formar part de l'administració de Sant Martí, junt amb En Benet Claus i l'apotecari Joaquim Parra. Doncs néixer a La Garriga, en 1685 ó 1686, bé, d'aquesta família va un noi quemés tard seria Dom Llorenç Verde. Es probable que el noi tingués altres germans més grans, que viurien amb els pares llurs, car aquests palesaren un particular interès a dedicar-lo a Déu des de la in¬ fantesa, portant-lo a Montserrat, per tal que formés part de l'escolania ; En Verde restà al monestir fins a l'edat disset anys, en la qual va vestir, allà mateix, l'hàbit dels monjos benedictins, a 2 de febrer de l'any 1703, essent abat de Montserrat el Reverendíssim Pare Gaspar de Paredes. L'any següent, a 11 de febrer de 1704, Sota el govern del mateix abat, va fer la seva professió monàstica. Sabem que Dom Llorenç Verde havia estudiat música al mateix Montserrat ; que va ésser un cantor notable ; i que, durant les hores d'esbargiment, seguint el bell exemple d'altres monjos músics, s'ocu¬ pava escrivint llibres del cor, dels quals n'hi havia de mèrit gran ; entre ells consta que fou el P. Verde el autor del de San José y otro de Lau' des !• Vegeu número S68. 2. Vegeu Baltasar Saldoni, Diccionario de Músicos Españoles, vol. Ill, Madrid 1880, pàg. 304. Saldoni va copiar la seva" notícia succinta d'un antic llibre de l'escolania de Montserrat. En el llibre Efemérides de Músicos Es¬ pañoles, Madrid 1888, pàg. 99, pretén Saldoni que ábans que ell ningú no havia parlat del nostre músic. En canvi és cert que avui dia, destruïts els an¬ tics arxius de Montserrat i de la parròquia de La Gafriga, tot el que sabern de Dom Verde ho hem extret dels llibres que va publicar Saldoni. Es de notar que el mateix Saldoni en la seva obra Reseña Histórica de la Escolania, Ma¬ drid 1856, no diu res del nostre Verde. 174 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL Dissortadament no ha arribat fins a nosaltres cap composició de música original del Pare Verde. L'incendi que va destruir el monestir de Montserrat en el segle passat, degué devorar totes les seves obres. Lamentant aquest fet, hem d'afegir, en honor de la veritat, que, tenint en compte les curtes notícies que tenim de la seva producció, sospitem que el P. Verde no va assolir molta d'anomenada. D'altra banda, ha¬ vent-se format la seva personalitat en el recinte monàstic de la santa muntanya, és de suposar que caldria catalogar-lo com a un dels músics que seguiren les ensenyances i els procediments propis de l'escola mu¬ sical de Montserrat Dom Llorenç Verde va morir al monestir de Montserrat, el dia 8 de novembre de 1755, a l'edat de seixanta-nou anys. Va ésser enterrat en la sepultura que duia el número 7 8. Vegeu com Dom Anselm Albareda O. S. B., en Histèria de Montser¬ rat, Montserrat 1935, pàgs. 248 i segs., descriu i lloa l'esplèndida escola mont- serratina de música ; certament, però„ que no esmenta el Pare Verde entre els caps de brot de la dita escola. 4. Algunes dades d'aquest número ens iian estat facilitades amablemeBl pels mateixos monjos de Montserrat. CAPÍTOL SEGON La consueta escrita pel rector Emanuel Terrés Fany 1699 320. De com la consueta explica els actes del primer trimestre de l'any. — 321. Per l'abril; la processó de Bellulla i la de Sant Pere màrtir. — del mes de maig i la romeria a Sant 322. Les processons Cristòfol. 323. Durant els quatre mesos de calor. — 324. Del quart — trimestre de l'any. — 325. Dissabtes i diumenges de l'any. — 326. Quaresma, Setmana santa i Pasqua. — 327. Dels números finals de la consueta. 320. De com la consueta explica els actes del primer trimestre de Pany Reproduïm a continuació la quasi totalitat ^ d'una deconsuet quial de l'any 1699 ; perquè és com un resum l'alt a parro¬ acabar el vida parroquial a què havia arribat La Garriga en de grau se¬ gle xvii, un dels més alts de la seva història ; perquè és la primera explicació ordenada dels actes parroquials ; perquè servirà de punt de referència per als anys posteriors ; i, especialment, perquè la dita con¬ sueta fou cremada en 1936 ^ ; deia així : Consueta dels oficis i cantars se celebren i de totes les funcions se fan i acostumen fer en la iglesia, parroquial de Sanet Esteve de La 1. Vegeu El Congost, La Garriga, any 1935 i 1936, números 65 i segs. ; recordem que s'anomena consueta el llibre que, en forma de calendari, asse¬ nyala les consuetuds i pràctiques usuals d'una corporació. 2. Juntament amb el restant de l'Arxiu Parroquial. 176 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL Garriga, bisbat de Barcelona; disposada per Emanuel Terrés i de Orio¬ la de Vila, prevere, en filosofia i en drets doctor, rector i domer major de dita isglésia parroquial; començada divendres a iS del mes de setem¬ bre, any de la Nativitat del Senyor de lóçç. Al primer de gener. i. —La Circumsició del Senyor; se canta loofici a missa, matinal; se trau tota la plata hi ha incenser i se fa lo ofertori ab lo ninyo Jesús o ab la Veracreu. A 6 de gener. 2. — La Epifania del Senyor; se celebra lo ofici a missa matinal, com en lo número antecedent. A 20 de gener- 3- — se celebra un cantar Sanet Sebastià màrtir; per los confrares de Sanet Roc i Sant Sebastià, en la capella de Sant Macari edificada en lo lloc de la present parròquia; acabada la missa se canta una absolta ab les 3... 4. — Se distribueix per raó del present cantar 10 sous per lo que celebra la missa; 5 sous per cada sacerdot assisteix; i 2 sous per lo campaner per tocar. A 2 de febrer.5. — La Purificació de Nostra Senyora; antes de missa major se fa la benedicció de les candeles, com en lo missal romà; a l'ofici se trau tota la plata; hi ha incenser; i a totes les misses se fa lo ofertori amb la imatge de Nostra Senyora del Roser, de plata. A 12 de febrer. 6. — Santa Eulàlia, verge i màrtir; se celebra una missa iglesia nova, i, fins sia acabada, en la capella de Sant a la M'acari, per los cònjuges Francesc i Maria Oliveres i Gorchs; de ca¬ ritat 8 sous. A 14 de febrer. 7. — Sant Matias apòstol; se canta la missa ma¬ tinal; se trauen los sis candeler os de plata i se fa lo ofertori ab la Vera¬ creu. A 3 de març. 8. — Est dia se comença lo novenari de Sant Fran¬ cisco Xavier; se fa com en lo llibret, a hora de missa matinal, després se canten los goigs i luego se diu una missa o se canta un aniversari ''ad libitum rectoris"; les festes se esdevindran dins lo novenari se podrà fer la novena eixint de missa ma.tinal. En el mateix manuscrit apareix esborrat tot aquest paràgraf 8, indicant que s'havia suprimit aquesta novena. 8. Vegeu el número 295. Vol dir que a l'altar es posaven tots els objectes litúrgcs d'argent pertanyents a la parròquia ; canelobres, creu, etc. ANTIGA SACRISTÍA SACRISTIA ACTUAL VfAPElLA,,. >0[ .-ÍANTiSSlM--- SAGRAMENT SANT RAMÓN i i : I :' MARE i ' Sx Ofu OE \^NKRÍ5rFI T' \NOU I ' SANT I' JOSEP DAPllsilRI A SAN^lSiORt" ! ^ cz 'ÍNnACUAU llanta de la nova església parroquial, amb afegits i retocs d'èjroca actual [309, 810 i 312]. (170- ■B) . <■ 1 , t i'. ■" i í" « "^r ^ ' "'.:t'*"·>·4 f'¥ ïi J.-./ ■-mf 1^1-^ á " ^ ' ' Í4 ' 'Î v ■ - j. «í ~ -; ..Jj^ '"' • .'•■ .in. * -^ \. •* ^»»l ... J *•■**« P í M í ^ • A ¿f,, tsíejàvHí < V " t.;.. n. ^^«-,,i l-fj . .• ,' Ví.íüf ''cniï.' è«^ ' -Í^í " Jrf CONSUETA DEL RECTOR TERRES 177 A 19 DE MARÇ. Q. Sant Josep, confessor; — se canta la missa ma¬ tinal, COM: lo dia de Sant Matias, número 7. A 25 DE MARÇ. Ací el text era parcialment malmès, però pot fଠcilment reconstruir-se així: 10. La Anunciació de la Encarnació de — Nostre Senyor; se canta la missa major com lo dia de la Purificació de Nostra Senyora, número 5. 11. — Esta missa se aplica per los confrares del Roser; les caritats se distribueixen com en lo dia de Sant Sebastià, número 4. 12. — Aixint de missa se fa professó, cantant lo himne "Ave maris Stella"; aporta lo celebrant la Veracreu; se va a beneir lo pa de les caritats se donen est dia, i se beneeix com en lo ordinari gran foli 726. Al marge d'aquest paràgraf hi havia una nota d'època poste¬ rior, que deia : Esta caritat no se dóna i així no se fa, esta professó; heus ací, doncs, constatada una nova minva a l'esplendor que assenyala la consueta. 321. Per Tabril; la processó de Bellulla i la de Sant Pere màrtir A 23 DE ABRIL. 13. Sant Jordi, màrtir; se canta la missa — ma¬ tinal, com en lo dia de Sant Maties, número 7. A 25 DE ABRIL. 14. — Sant Marc, apòstol i evangelista; se va ab professó a Nostra Senyora de Belluia ^ a on se canta un ofici de Nos- 1. El santuari de la Mare de Déu de Bellulla s'aixecava eu el terme de Canovelles ; hom remunta el seu origen al segle la llegenda àuria conta xiii ; que uns bous feren trobar la imatge amagada en un pou sec, dins d'una capsa de plom ; la dita imatge era de bronze dauraf, d'uns ties d'alçada solament quinze centíme- ; estava asseguda en un setial ; a la mà dreta, entre el dit polze i l'índex, tenia quelcom que s'havia identificat amb un ull ; amb la mà esquerra emparava l'infant Jesús, que tenia asSegut a la falda ; l'infant sostenia un llibre amb el braç esquerre ; la imatge de la Mare de Déu tenia una perla de color blau a l'ull dret ; per això i perquè és especial¬ ment invocada contra la ceguesa i altres mals de la vista, se l'anomenà la Bellulla, la Mare de Déu del bell ull. Primerament curava del santuari un sacerdot secular, però, en el mes de març de l'any 1607, el papa Sant Pius V confià la seva custòdia als pares Predicadors del convent de Santa Caterina de Barcelona ; el Sunt Pare i els bisbes concediren nombroses indulgències. El reverend pare fra Tomàs Pal- 11-14 178 ESPLENDIDA VIDA PARROQUIAL ira Senyora; paga les caritats lo clauari del terme de la present parro¬ quia; Ç0 és al que celebra la missa sous i ... a cada sacerdot assisteix. ... 15. — Quant va la professo se canta les-Jletanies; i a Ventrar a la iglesia de Belluia, la antífona "Regina caeli etc", ab lo verset i ora¬ do corrent. 16. — Al partir de Belluia se canta lo himne "Ave maris Stel¬ la etc"; i a la plaça i en una creueta que hi ha per lo camí, que de una i altra part se discobren les muntanyes de Montserrat, se saluda a Maria Sanctissima ab la antífona «Regina caeli, etc.y>, verset i oració corrent; i lo mateix se fa quant són prop la bassa d'En Fàuria per a saludar a Nostra Senyora de Tagamanent; i a l'entrar a la parroquial se canta la antífona, verset i oració de Sant Esteve, lluego una absolta general per ànimes, ab la oració "fidelium etc" i luego "absolve etc", i, dit "requiescant in pace", se dóna la. benedicció al poble ab la Veracreu. l'J. — En esta professó va sols lo mestre i lo curat que aquell any ha tingut lo predicador de la. coresma Ja hem vist notícia referent a la romeria al santuari de Bellulla a mitjan segle xvii ' ; una altra nota diu : Vui, als 10 de maig de l'anv làji, se ha feta pòlissa a Pau Bolvena, obrer, la summa i canditat de marola, primer, i després el reverend pare fra Ramon Pujol, ambdós de l'ordre de Predicadors, editaren una Història d'aquest santuari ; n'hem vist un exemplar de l'any 1851. És cosa curiosa d'observar que en la dita His¬ tòria inclogueren una llista de favors assolits per intercessió de la Mare de Déu de Bellulla, i, entre ells, el següent : En 1623 Gerani Pla de La Garriga invocà a Nostra Senyora de Bellulla i curà de una gravíssima malaltia que sofria cerca de tres anys havia, sens experimentar alivio en los remeis que havia provat. Sembla que, en ocasió de la desamortització del segle passat, els pares Predicadors en haver d'abandonar el santuari de Bellulla varen dur-se'n la imatge de la Mare de Déu a Barcelona ; va venerar-se a l'església del con¬ vent de monges de Montsió ; posteriorment també es venerà a l'església par- rroquial de Canovelles ; sembla que havent desaparegut la imatge durant la darrera guerra, ata encara es venera a la parròquia de Canovelles una fidel reproducció de l'antiga imatge de la Mare de Déu de Bellulla. El que havia estat santuari ara és propietat particular. El poble converteix el nom de Bellulla en Belluia i, àdhuc, en Biluia. 2. Es refereix a l'actual placeta de Santa Elisabet. 8. Es refereix a Fàuria, que es troba arran del camí l'actual bassa d'En vell de La Doma, no gaire lluny de la dita església. 4. Vol dir què solament anaven a Bellulla el sacerdot que exercia el càrrec de mestre i un dels Sacerdots amb cura d'ànimes, o sigui el rector i el domer : aquell que havia allotjat a casa seva el predicador quaresmal. 5. Vegeu el número 815. CONSUETA DEL RECTOR TiERRÊS 179 trenta reals, deu sous i deu diners, los quals se ha gastat per la anada de la professo a Nostra Senyora de Bellulla, dic 3 lliures, 10 sous, 10 (iiners ® ; a 21 de maig de 1672 es féu pòlissa à!Antoni Casals, obrer, les professors de· Belhiia i Sant Cristòfol, de 5 lliures, i sou, 2 diners '' ; a 15 de maig de 1677 el clavari se retingui per la professo de Bellula i sant Cristòfol, 7 lliures, 16 sous, 2 diners^ llevat la civada ®. A 29 de abril. 18. — Sant Pere màrtir; a hora de missa matinal se beneeixen los rams, com en lo ordinari gran, foli 770. iç. — Després se fa la professé en la qual se canta lo himne "Te- deuni etc'·' i lo celebrant aporta loreliquiari; se volten los pins ' ; 'se aporta la creu gran, lo tabernacle de Sant Pere màrtir i totes les bande¬ res, i los administradors-aporten enceses les atxes de llurs administra¬ cions i confraries. 20. — Acabada la professà se canten los goits i la missa se celebra en lo altar de Sant Elm i se ofereix per los confrares de Sant Elm i Sant Pere màrtir; se trau tota la plata i lo ofertori se fa ab lo reliquiari; la absolta a l'últim de la missa canta, i les caritats se se distribueixen, com en lo cantar de Sant Sebastià, número 3 i 4. 322. Les processons del mes de maig i la romeria a Sant Cristòfol Un diumenge de maig se fa lo roser. 21. — Un diumenge de maig fa la festa de Nostra Senyora del Roser, lo qual elei- geixen lo se rector de la present iglesia, junt ab los administradors de la confraria; se fa la professà al carrer Untes de missa major, en la qual mn les dos creus, tots los tabernagles i banderes, les capes blan¬ ques i los bordons, i lo celebrant aporta la imatge, de Nostra Senyora del Roser, de plata; a l'eixir de la iglesia, se canta lo himne "Ave maris Stella etc", i a la plaça se entona lo "Tedeum etc", i, arribats a la iglesia, se canten los goigs de Nostra Senyora. 6. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 100. Id. id. full 96 gir. 8. Id. id. full 11. 9. Deu referir-se a un petit bosc de pins proper a La Doma. 1. is a dir, que la processó anava des de La Dona fins a factual carrer gran. 180 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL 22. — La missa se canta en lo altar de Nostra Senyora del Roser, com en lo dia de la Purificació, número 5; i se aplica per los confrares del Roser; i les caritats se distribueixen com en lo número 4. La festa del Roser era una de les més grans festes de l'any ; la processó d'aquest dia, la del Corpus i la de Sant Esteve, eren les més lluïdes de la parròquia ; fora del retaule de l'altar major, el del Roser era el més ric de l'església i el que ocupava un lloc més preferent ^ ; la devoció del rosari era la més popular de totes les devocions. Al primer de maig. 23, — Sant Felip i Sant Jaume, apòstols; se canta la missa matinal com en lo dia de Sant Maties, número 7. A 3 de maig. 24. — La Invenció de Santa Creu; eixint de missa matinal se va ah professó cantant les litanies al pedró és en terres d'En Cors, a on se aporta la Veracreu, i ah ella se beneeix lo terme, com en lo ordinari gran, foli ¡ç8, i, al tornar, se canta lo "Tedeum etc", i, al entrar al'iglesia la antífona "Regina caeli etc", versets i oracions, com en lo mateix ordinari gran, foli 610. 25. — Finida la professó se canta la missa a l'altar del Sant Cristo; hi ha incenser; se trau tota la plata i se fa lo ofertori ab la Veracreu; la missa se aplica per los confrares de la Minerva i benefactors de la administració del Sant Cristo; la absolta, acabada la missa, se canta, i les caritats se distribueixen com en los números 3 i 4. 26. — Des de est dia, fins a 14 de setembre inclusive, lo curat és semmaner, en la hora li apareixerà millor, diu la passió de Sant Joan i mentre se diu està encès lo ciri pasqual. 27. — Tots los diumenges s'esdevenen de Santa Creu de maig a Santa Creu de setembre, exceptât los primers i tercers diumenges de quiscun mes, antes de missa matinal, se va. ab professó al pedró que és al fossar cantant la litania i lo celebrant aporta la Veracreu; la bene¬ dicció i tot lo demés fa com se ha dit en lo número 24; i, acabades les se oracions, diuen després del "Regina caeli etc" 0 "Salve Regina etc", se a la iglésia se canta lo ''Asperges etc" o "Vidi aquam etc", segons lo temps; lo demés com se dirà en les dominiques ordinàries número 75. Es veu ben clar que la devoció a la Veracreu era, juntament amb la del Roser i la de les ànimes del purgatori, les més esteses a La Gar¬ riga. 2. Vegeu número 144. 3. És a dir, al pedró que hi havia en el cementiri. CONSUETA DEL RECTOR TERRÉS 181 A 6 DE MAIG. 28. — Sant Joan de Porta Latina; se va ab profes¬ so a visitar a Sant Cristòfol en sa capella, de M'onteugues; se canta en ella un ofici de Sant Cristòfol; les caritats, i tot lo demés, com en Id professé de Belluia, número 14, 15, 16 i ij, exceptât que no se saluda Nostra Senyora de Montserrat, i que a l'arribar a la capella del sanct, se canta la antífona, verset i oració de sant Cristòfol; i acabat lo ofp ci se canten los goits Al marge del paràgraf 28, i amb lletra de temps posterior, deia la consueta: no se va a Sant Cristòfol se va a visitar a Nostra Quant Senyora en sa capella de Blancafort a on se canta un ofici de Nos¬ tra Senyora i se a.plica per un aniversari dels fundats. A S DE MAIG. 29. — La aparició de Sant Miquel arcàngel; se va ab professé la capella de Nostra Senyora del Camí a de la present parròquia; la qual se celebra una missa, fundada, i se' fa lo ofertori en ab la Veracreu; al t'ornar se passa a la. ca'pella de Sant Gervés ^ i Sant Macari al nà a una i altra se fa commemoració de son sant; al tomar a la iglesia se canta la "Regina cœli" devant de Tagamanent, i, en la iglêsia, la conmemoracié de Sant Esteve, absolta i benedicció, com sa ha dit en lo número 16; en esta professé va. sols un curat i lo mestre, com se ha dit en lo número 17. 30. — Després de la professé se canta un nocturno i laudes de defuncts i luego un cantar general de' ànimes ® en la missa, la qual se canta de la aparició de Sant Miquel; se tra.uen los sis candeleras de plata, i se fa lo ofertori ab la Veracreu; acabada la missa, ab professà, se roda la. iglésia cantant absoltes, com se dirà en lo número 60. 31. — Les caritats se distribueixen del bací de les ànimes, en la forma següent, ço diu la missa, 14 sous; i 8 sous a cada és: al que sacerdot assisteix; i, al campaner, por lo tocar, 8 sous. 4. Sobre l'ermita de Sant Cristòfol, vegeu el número 21. Mossèn Ramor Garriga, prevere, va escriure uns bonics goigs dedicats a Sant Cristòfol de Montegües. 5. Sobre la capella de Blancafort, vegeu el número 240. 6.Vegeu els números 12, 212 i 215 ; abans de l'any 1936 a la capella del camí s'hi venerava una imatge de Sant Miquel arcàngel. V. Vegeu el número 204. 8. És dir a : en anar es passa per la capella de Sant Macari ; vegeu el número 86. 9. Vegeu el número 800. 10. És a dir : es dóna la volta a La Doma. m ESPLENDIDA VIDA PARROQUIAL A 15 DE MAIG.Sanet Isidro, pagès; se fa professé als 32. — pins, a hora de missa matinal, com lo dia de Sant Pere màrtir, nú¬ mero iç; acabada la professà, se canten los goitgs de Sant Isidro, i luego se canta la missa en lo altar de Sant Isidro, per los confrares de la confraria; se trau tota la plata; i lo ofertori se fa, i a la professà se aporta, la imatge de Sant Isidro; la absolta se canta i les caritats se distribueixen com en lo número 3 i 4. 323. Durant els quatre mesos de calor A 2 DE 33. — Sant Elm, màrtir; professo, cantar en lo JUNY. altar de Sant Elm, ab sa absolta a l'últim, i tot lo demés, com en lo dia de Sant Isidro, número 3, exceptât que a la. ¡professo se aporta, i lo ofertori se fa, ab lo reliquiari, i, antes de la missa se canten los goitgs de Sant Elm; si se esdevé a la octava del Corpus, se transfereix al primer dia no impedit a arbitre del rector de la present iglésia. A 24 DE JUNV. 34. — La nativitat de Sant Joan batista; professà i cantar en lo altar de Sant Joan, per los benefactors de la adminis¬ tració; lo demés com en lo número antecedent, excepta.t que se aporta a la professo, i se fa lo ofertori, ab la Veracreu, i, després de la pro¬ fessé, se canten los goitgs de Sant Joan. A 29 DE JUNY. 35. —Sant Pere i Sant Pau, apòstols; se canta la missa matinal, com lo dia de la Circumscisié, número i. A 16 DE JULiOE. 36. — Lo triumfo de Santa Creu; se celebra un cantar, hora de missa matinal, en lo altar del Sant Cristo, per los. a confrares de la Minerva i benefactors de la administració del Sant Cristo, ab una absolta a l'últim; i les caritats, com en lo cantar de Sant Sebastià, en lo número 3 i 4. A 19 DE JUEIOE. 37. — Nostra Senyora del Carme; una missa per los cònjuges Francesc i Maria Oliveres Gorchs, com en lo número 6. A 20 DE JUEIOE. 3Í. — Santa Margarida, verge y màrtir; una missa per dits cònjuges Oliveres i Gorchs, com en lo dit número 6. A 25 DE JUEIOE. — Sant Jaume, 39. apòstol, patró d'Espanya; antes de missa matinal se fa professà i luego se canten los goigs i una CONSUETA DEL RECTOR TERRES 183 missa en lo altar de Sant Jaume, per los confrares; se fa lo ofertori i aporta a la professo la imatge de Sant Jaume i son tabernagle; les se caritats i tot lo demés, com lo dia de Sant Isidro, número 32. A 26 de juliol. 40. — Santa Anna, mare de Nostra Senyora; se canta la missa matinal en lo altar de Sant Jaume, per los benefactors de la confraria; la absolta, a l'ultim, i les caritats, com en lo cantar del número 3 i 4. A 3 d'agost. 41. — La Invenció de Sant Esteve Protomàrtir, titular i patró d'esta iglesia; antes de missa major se fa professó; va al carrer; se canten los himnes "Ave maris Stella etc.", "Deus tuorum militum, etc." i "Mártir Dei qui unicum etc."; en la plaça se entona lo "Tedeum, etc."; se aporta la imatge de Sant Esteve de plata, los bordons de plata, les capes vermelles, i també tot lo demés, com en la professé de Nostra Senyora del Roser, número 21; tornats a la iglésia canten los goitgs de Sant Esteve, ab llur verset i oració. La missa major se canta ab diaca i subdiaca; se trau tota 42. ■— laplata; hi ha incenser i lo ofertori se fa ab la imatge de Sant Esteve, de plata; est ofici no és fundat, ni se paga, que sei celebra per lo poble. A 4 d'agost. 43. — Sant Domingo, confessor; a hora de missa del mig se canta un ofici per los benefactors de la administració de Sant Esteve; se trau, tota la plata; hi ha incenser, i lo ofertori, cont ahir; les caritats se distribueixen com en lo cantar del número 4; acabada la missa se canten los goitgs de Sant Esteve, ab llur verset i oració; la missa se diu de Sant Domingo, ab commemoració de la octava de Sant Esteve; hi ha "credo". De tot això podria deduir-se que, a finals del segle xvii, la festa major durava solament dos dies. A 10 d'agost. 44. — Sant Llorenç, màrtir; se canta la missa matinal, com en lo dia de Sant Maties, número 7; la missa se diu ab credo" i se fa conmemoració de la octava de Sant Esteve, A 15 d'agost. La Assumpció de Nostra Senyora; se celebra 45. — lo ofici missa a matinal, lo dia de la Purificació, número 5; vui se com publiquen les constitucions provincials, com en lo ordinari gran, foU 353i i se celebra una missa per lo poble. A 16 d'agost. 46. — Sant Roc, confessor; se fa professó a hora de missa matinal; se canta un cantar en lo altar de Sant Roc, per sos 184 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL confrares, tot com en lo dia de Sant Elm, número si Sant Roc se 33; esdevé en tercer diumenge, est mes no hi ha ofici ni professo de la Minerva. A 25 d'agost. 47. — Sant Bartomeu, apòstol; se canta lo ofici a missa matinal, com en lo dia de Sant Maties, número 7. A 28 d'agost. 48. — Sant Agustí, confessor i doctor; se canta lo ofici a missa matinal, com en lo número antecedent. A 2 de setembre. 4ç. —Sant M acari, abat; se celepra una missa per los cònjuges Francesc i Maria Oliveres Gorchs, com en lo número 6. A 8 de setembre. 50. — La Nativitat de Nostra Senyora; se canta lo ofici a missa matinal, com el número 45, exceptât que no se publiquen les constitucions, ni se celebra la missa per lo poble, si se aplica per un aniversari fundat; est dia, en esta missa, solen predicar los pares trinitaris descalços de Santa Margarida de Vic; i les admi¬ nistradores dels ous de Nostra Senyora donen llur compte í hs diners han replegat se deposen en lo arxiu i serveixen per ornarruents per la iglésia, i lo diumenge següent, al peu de l'altar, a l'hora de l'ofertori, se publica lo que ha replegat quiscuna de dites administradores. A 14 de setembre. La Exaltació de Santa Creu; un cantar 51. — per los confrares de la Minerva i benefactors de la administració del Sant Cristo, tot com en lo número 36. A 21 de setembre. 52. — Sant Mateu, apòstol i evangelista; se canta lo ofici a missa matinal, com lo dia de Sant Maties, número 7. A 29 de setembre. 53. — La dedicació de Sant Miquel arcàngel; se canta la missa matinal com en lo número antecedent. 324. Del quart trimestre de Tany Ae primer diumenge de octubre. 54. — Nostra Senyora del Roser; antes de missa matinal se fa la professó com en los primers diumenges de mes, número 80; la missa se canta a l'altar del Roser, per sos confrares, com en lo número 22; est dia solen predicar los pares de Sant Francesc del convent del Remei de Vic 1. Vegeu el número 299. 1. Vegeu el número 32-2'. CONSUETA DEL RECTOR TERRES m A 4 d'octubre. 55. —Sant Francesc, confessor; una missa per los cònjuges Francesc i Maria Oliveres i Gorchs, com en lo número 6; altra en la capella de Nostra Senyora àels quinze misteris és cerca Blancafort per Francesc Pi, de caritat 8 sous. A 28 d'octubre. 56. — Sant Simon i Judes, apòstols; se canta la missa matinal, com se ha dit en lo número 7. A 29 d'octubre. 57. — Sans Narcís, bisbe i màrtir; se canta la missa matinal, com se ha dit en lo número antecedent. Al primer de novembre. 58. —La festa de Tots los Sants; se canta la missa major, com en lo dia de la Circumscisió número i. 59. —: A la tarda vespres se canten, en les quals lo capitulo se canta devant de l'altar major, i lo que fa la doma ® també hi entona la antífona del magnificat; i mentres se canta lo magnificat se encensa lo altar major, lo altar del Sant Cristo i lo altar del Roser; després, devant lo altar major, se canten les oraciones convenients, com en lo breviari. bo.D^esprés del ''Benedicamus Domino" de vespres se canten — les vespres de morts; lo que fa la doma, devant lo altar major, entona la antífona del magnificat i canta, la oració, tot com en lo breviari romà. 61. Després se fa professà cantant absoltes; la primera devant —' lo altar major, ab la oració "Fidelium''; la segona al vas dels rec¬ tors ab la oració "Deus qui inter apostolices, etc."; la tercera al fossar ® ; la quarta devant la mongia ® ; la. quinta detrás lo altar de Sant Marti ^ ; la sisena detrás lo altar del Sant Cristo; i la setena i última quan se torna al fossar; les oraciones se han de dir en estes absoltes se troben en lo ordinari Soto-major, foli 285. A 2 de novembre. 02. La conmemoració dels — fels difuncts; avui se celebra un cantar per cada administració i confraria de la present iglésia, ço és: i en cada altar i 2 a l'altar major; a l'últirrú de cada cantar se canten 3 absoltes, ab les oracions, com se dirà en lo número 75; les caritats com en lo cantar de Sant Sebastià, número 4, 2. Vegeu el número 240. 3. Es a dir, el clergue setmaner. 4. Al peu de la gtada del 5. presbiteri. El fossar s'estenia davant de La Doma, solament cap a migfjorn ; ve¬ geu el número 143, b. 6. Sobre l'edifici de la mongia, vegeu el número 140, 4. 7. Es a dir, es voltava l'església per fora. 186 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL exceptât lo rector exigeix 2 sous més per lo ofertori, ademes de que les quatre candeles ofereix cada sacerdot; i lo die l'altar, etc. i confraria de Sant Marti dóna i sou més per la caritat de la missa. 63. A hora de missa major se canta un nocturno i laudes de — difuncts i luego un cantar general de ànimes; acabada la missa se roda la iglesia, cantant absoltes, com se ha dit en lo número 61; les caritats se distribueixen com en lo número 31^ exceptât que avui se dóna al campaner, per a tocar, i lUura. A 3 DE NOVEMBRE. 46. — Avui se celebra un cantar, en la capella de Sant Macari, per los confrares de Sant Roc i Sant Sebastià; absolta a l'últim; i les caritats se distribueixen com en lo número 62; si lo dia dels morts se esdevé diumenge, est cantar se celebra lo dia següent, en i est dia fa la festa dels morts, com en lo se ha dit en los núme¬ se ros 62 i 6j, i lo diumenge, a la tarda, se diuen les vespres com en los números, S9, 60 i 61. A II DE NOVEMBRE. 65. Sant Martí, bisbe i confessor, a hora — de missa matinal professà, goitgs, ofici, absolta per los confrares de Sant Martí, com en lo número 33; les caritats com en lo número 61, exceptât que avui no se exigeixen los 2 sous per lo ofertori, i que se fa ofertori i se aporta en la professo la imatge de Sant Martí, i, aca¬ bada la professà, se canten los goitgs. A 30 DE NOVEMBRE. 66.—Sant Andreu, apòstol; se canta la missa matinal com en lo dia de Sant Maties número 7. A 3 DE DESEMBRE. 67. — Sant Francisco Xavier, confessor; missa en Sant Macari, per los cònjuges Francesc i Maria Oliveres Gorchs, com en lo número 6. A 8 DE DESEMBRE. 68. — La Concepció de Nostra Senyora; se canta la missa matinal, com en lo dia de la Nativitat de Nostra Senyora, número 50. A 21 DE DESEMBRE. 69. — Sant Tomàs, apòstol; se canta la missa matinal, com lo dia de Sant Maties, número 7. A 25 DE DESEMBRE. 70. — La Nativitat de Nostre Senyor; se canten matines a tres hores passada, mitja niti, després del "Benedi- camus Domino", se canta la primera missa; tot se aplica per un cantat general de ànimes; les caritats se distribueixen com se ha dit en lo CONSUETA DEL RECTOR TERRES 187 número 31, exceptât que avui no se dóna cosa al campaner; a hora de missa matinal se celebra la missa de Sant Esteve; i se canta la missa» major; i a totes se fa lo ofertori ah lo ninyo Jesús 0 Veracreu; avui sd ha de celebrar una missa per lo poble i se han de publicar les constitu¬ cions provincials, com en lo ordinari gran foli 353; en la primera missa i en la missa major hi ha incenser i se trau tota la plata. A 26 de desembre. 71. — Sant Esteve protomàrtir, titular i patró de esta iglesia; a missa matinal se celebra un cantar per los benefac¬ tors de la administració de Sant Esteve; tot com lo dia de Sant Domin¬ go, número 43. A 27 de desembre. 72. — Sant Joan, apòstol i evangelista, se canta la missa matinal lo altar de Sant Joan, per en los benefactors de la administració de Sant Joan; se trau tota la plata; hi ha incensor i ofertori ab la Veracreu; la absolta a l'últim i les caritats com en lo cantar del número 3 i 4. A 28 de desembre. 73. — Los Sands Innocents màrtirs; se canta la missa matinal, com lo dia de Sant Maties, número 7. A 31 de desembre. 74. Sant Silvestre, papa i confessor; — se canta la missa matinal com se ha dit en lo número antecedent. 325. Dissabtes i diumenges de Tany SOTA la rúbrica de festes movibles la consueta de l'any 1699 conti¬ nua explicant els actes de la vida Diumenges. 75. — Cada diumenge, ans de missa parroquial, d'aquesta manera: matinal, se fa lo «Asperges)!) 0 «Vidi aquamn, segons lo temps, i luego se canta la missa, que se aplica per un aniversari dels fundats; acabada la missa se fan tres absoltes; la primera, ab la oració «Deus qui inter apostóli¬ cos, etc.y>] la segona, ab la oració «Deus venie largitur, etc.n, i la ter¬ cera, ab la oració «Fidelium, etc.-»; i a totes ab la oraâiô «Absolve, etc.s; 1 l ofertori se amonesten totes les de aquella semmana, com en lo ordi- dinari gran, foli 323; i se ha de beneir lo pa, segons lo mateix ordina¬ ri, foli 721. 188 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL Missa de Sant Esteve. 76. — Totes les festes colen \ que se aixint de missa matinal, per los benefactors de la administració de Sant Esteve; de caritat 5 sous, paga la administració. DissaptES. 77. — Cada dissapte, a hora de missa matinal, en la altar del Roser, se canta un cantar per los confrares del Roser; acaba¬ da la missa se goitgs, ab llur oració aFidelium, etc.»; se canten los distribueix per est cantar: 6 sous per lo que celebra la missa, 2 sous per cada sacerdot assisteix, i i sou al campaner per lo tocar. 78. Acabat lo cantar de Nostra. Senyora se canta un nocturna — 1 laudes de difuncts, i luego un cantar de ànimes; acabada la missa, 3 absoltes; la primera, ab «Redemptor, etc.»; les oracions com en lo número 75. 79. — Les caritats per est cantar se distribueixen del bad de les ànimes, en esta forma, ço és: g sous, a cada sacerdot dels quatre ^ re¬ sidents de la present parròquia i quiscun d'ells té obligació de celebrar una missa; i 3 sous, a cada sacerdot assistirà ademés dels predits; i 2 sous, al campaner per lo tocar. Primers diumenges de mes. 80. Cada primer diumenge de — mes, antes de missa matinal, se fa la professó del Roser i se roda la iglesia per defora i lo celebrant aporta la imatge de Nostra Senyora del Roser, se canta lo himne «Ave Marts Stella, etc.»; i, arribats a leu iglé- sià, ajonalats devant lo altar de Nostra Senyora del Roser, se canten los goitgs, ab llur oració, i luego, davant lo altar major, se entona la «Asperges, etc.» i se canta la missa com en lo número 75. Tercers diumenges de mes. 81. — Cada tercer diumenge de mes, a missa matinal, després de l'«Asperges», corn en lo número 75, se descobre lo Sanctíssim Sagrament; se trau tota la plata; hi ha in¬ censar ofertori ab la Veracreu; acabada la missa se fa professó; aporta i lo celebrant, baix lo tàlem, lo Santíssim Sagrament, i lo mestre Id incensa ajonalat; se aporta la creu gran, lo pendó de la Minerva i, los administradors, ¡es atxes de llurs administracions o confraries; la. pro¬ fessó com la del número 80; i se canta lo himne «Sacris, etc.», i devant la mongia ® se entona lo «Te deum, etc.», i a la iglésia se conclou ab 1. ÊS a dir, totes les festes de guardar ; totes les festes de precepte ; vegeu el número 801. 2. Rector, vicari, domer 1 mesfre. 8. Per tant, la processó donava la volta a l'església per l'exterior. DEL RECTOR TERRES 189 CONSUETA la oració "Deus qui nobis sub sacrameniOj etc.-», i luego lo celebrant incensa lo Sanctissim i dóna la benedicció ab la custòdia, i en lo en¬ tretant se canta lo uTantum ergo, etc.v. S2. — En los dies que se descobre lo Sanctissim Sagrament, des¬ présque se ha tocat a la missa 0 a les vespres, en les quals se ha de descobrir, lo campaner ha de ventar la campana de Sant Esteve, un quart poc més 0 menos. 326. Quaresma, Setmana santa i Pasqua Dimecres de cendra. 83. — Lo primer dia de quaresma, de missa del mig, se beneeixen les cendres, com en a hora de plata i trauen los sis candeleros lo missal romà, i després se can¬ se ta lo ofici, lo qual se aplica per un cantar general de ànimes; les caritats se distribueixen com en lo número 31, exceptât lo campaner que, per lo tocar per est cantar, sols se li donen 2 sous. Del predicador de la quaresma. 84. — Lo primer dia de qua¬ resma, i continua los diumenges i festes se esdevenen en la quaresma, en la missa cantada; li dóna de caritat la obra 10 lliures, cap sous; la elecció del pare predicador és presa dos anys al rector i un any al do- mer; i lo que l'elegeix li fa la vida en sa casa tota la quaresma, i li dóna caritat de missa, exceptât a les festes se colen, que se li dóna la missa de Sant Esteve, del número 76, i los dissaptes la missa de Nos¬ tra Senyora, del número 77; també se admet als cantars de ànimes, i, als ordinaris, se li dóna 3 sous, i no ha de dir missa, i, als generals, 8 sous, i, a les ventures ^ se admet al quart lloc. Diumenges de quaresma. 8¿. — Los diumenges de quaresma en la missa matinal hi ha sermó i se trauen los sis candeleros de plata; tot lo demés com en los demés diumenges, com en lo número 75. 86. — se trauen los sis candeleros de plata i la imatge A la tarda de Nostra Senyora del Roser, i se canten vespres, les quals no són fundades; després de vespres se ensenya la doctrina, i luego se diu lo sermó, i acabat se descobre la imatge del Sant Cristo en son altar i 1. A les ventures, als cantars i altres actes no fixos, als eventuals. 190 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL se té oració, i se conclou ab lo rosari de Maria Sanctíssima; i les demés festes, se esdevindran en la quaresma, no hi ha funció alguna a la tarda. Cantar generat de ànimes. 8-/. — Lo divendres de la senmana de passió, esdevé la festa dels Dolors de Maria Sanctíssima, és que se lo cantar general de ànimes; se trau tota la plata; se canta la missa de Nostra Senyora., ab diaca i subdiaca, i los celebrants, antes de la missa, devant lo altar m.ajor, entona la antífona Œgo sum resurrectio, etc.)) a son lloc se conclouen les laudes, ah la oració aFidelium, etc.n; i sefa lo ofertori ab la imatge de Nostra Senyora del Roser de plata; lo demés, com en lo cantar de Sant Miquel, número 30; i les caritats com en lo número 31. 88. — En est cantar assisteixen tots los sacerdots de les rectories veïnes ^ i se'ls dóna dinar a la rectoria, i per juda de cost exigeix Ió rector, del bací de les ànimes, per cada sacerdot, i per los baciners assisteixen, quatre «sic fuit provissum per reverendissimum sous, doctorem Anthonium Figueras, rectorem de Palaudàries, visitatorem generalem in actu visita die 10 januarii lógg i, de pa, los baciners aquell dia, per les caritats, ne donen a dit reverend rector, lo que ha de menester per dit dinar. Diumenge de Rams. 8g. Lo diumenge del ram, antes de missa — major, se beneeixen les palmes i demés rams, «ut in breviario romanon, i després se fa la professo, rodant la iglésia; i després se canta la missa i la passió «ut videtur convenients-» ; a la tarda, com en lo número 86; i est diumenge i lo diumenge de passió, quant en les vespres se canta lo himne «Vexilla, etc.», al verset «O Crux», se trau la Veracreu i, en lo entretant, lo campaner venta la campana de Sant Esteve. Dilluns sanct. go. — se fa lo salpàs, com en lo Lo dilluns sanct ordinari de Sotomajor foli lo rector al veïnat de dalt i lo dO' 372; va mer al veïnat de baix; a la tarda van al carrer a fer lo salpàs cadaú a son veïnat. 2. Sembla que aquesta assistència de sacerdots era motivada, en parí, per a facilitar el compliment del precepte de la confessió anual ; vegeu el número 300. 3. Que vol dir que va ésser provist aixi pel reverendíssim doctor Anton: Figueres, rector de Palau d'Àries, visitador general, en l'acte de la visita del dia 10 de gener de 1699. 4. És a dir, segons les ordenacions fetes pel bisbe Sotomayor. CONSUETA DEL RECTOR TERRES 191 Dijous sanct. qi. —Lo dijous sanct la missa se celebra a hora de missa major; se trau la plata; hi ha incenser i S£ fa lo ofertori ab la Veracreu; després de lo ofertori se publica la bulla ún cena Domi¬ nin, com en lo sinodal de Sotomajor, foli fiunt ut in missali 201; acetera romanon esta missa se aplica per un cantar general de ànimes; les caritats se distribueixen com en lo número 31; a la tarda, a la hora competent, se canten les matines i llaudes del divendres sanct, nc sóri fundades. Q2. — Després de col·lació devant lo monument se té oració men¬ tal i se resa lo rosari «gloria Patri, etc.n i després se fa lo exercici sens penal i, per preparació, apagats los llums, lo que ferà lo exercici, refe¬ rirà succintament la passió de Nostre Senyor, i lo exercici se ferà dient los psalms «.Miserere, etc.n, «de profundis, etc.n, sens «gloria Pa¬ tri, etc.n, ab la oració «respice, etc.n, i se conclou ab un acte de con- trició i dient un pare nostre i un ave Maria per lo pontífice, altre per lo bisbe, altre per lo rei nostre senyor, que Déu guarde, i altre per les necessitats per les quals apareixerà, al que ferà lo exercici, conve¬ nient pregar. Divendres sanct. 93. — A punta de dia se predica lo sermó de la passió; i a hora de missa major se canta la missa, com en lo missal romà, en la qual se adora la Veracreu; se aplica per les ànimes; se dis¬ tribueix, de llur bad, g sous al celebrant, i 3 sous a cada sacerdot' assisteix, i al campaner no se li dóna cosa. Dissapte 94. — En la hora competent se beneeix lo foc sanct. nou i ciri pasqual, se canten les profecies i se beneeixen les fonts bap- tismals, i se fan les demés coses, com en lo missal romà; la missa se aplica per un cantar de ànimes; les caritats se distribueixen com en lo número 93; a la missa se trauen los sis candeleras de plata, hi ha in¬ censer i se fa lo ofertori de la Veracreu. 95- —Estos tres dies de la senmana sancta ha de assistir lo que sol aportar la creu a les professons, per a aportar-la en les funcions que en estos dies, nota lo missal romà, se ha de portar. 5- Vol dir que les altres coses es fan com diu el missal romà. 6. Vol dir després d'un sopar frugal. 192 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL Pasca 96. — Resurrecció; antes de La dominica de pasca de missa major se ja lo aasperges>i, ab la antifona «.Vidj aquam, etc.y>; se trau tota la plata; hi ha incenser; hi ha ofertori ab la Veracreu; des¬ prés de l'ofertori hi ha sermó; predica lo predicador de la quaresma; avui se celebra una missa per lo poble i se publiquen les constitucions provincials, són en lo ordinari gran, foli 353. 97. — A la tarda sefa per lo lloc la plega del fil per lo dit pare predicador; hi van los sacerdots de la parròquia, lo batlle, los jurats i los obrers. Dilluns de pasca,. ç8. — Lo dilhins de pasca de Resurrecció van a visitar a. Nostra Senyora de Miontserrat de la Muntanya, per ser vot del terme. Ací la consueta va explicant detalladament com es practicava aquesta romeria Dimarts de pasca. 104. — Lo dimarts de pasca de Resurrecció se canta lo ofici a missa matinal, com en lo dia de la Circumscició, nú¬ mero i. 327, Dels números finals de la consueta Es probable que s'hagin perdut per sempre més elsSembla números 105la 136, ambdós inclosos, de la consueta de 1699 \ que primera part dels esmentats números estava dedicada a exposar les consuetuds de la parròquia en les diades del propi del temps litúrgic que va a Nadal ; la segona des del dimarts de la primera Pasqua fins part, en canvi, explicava la manera de practicar les honres fúnebres als feligresos difunts ; recordem que, entre aquests darrers números n'hi havia un que consignava que, per disposició superior, els sacer¬ dots que assistien als enterraments, llevat d'un, no havien d'anar a rebre els cadàvers més enllà d'unes determinades distàncies, a fi d'evi- 7. La forma pasca en lloc de pasqua és encara viva en algunes comar¬ ques gironines. 8. Vegeu-ho el número 316. en 1. copiats en el nostre arxiu, però varen desaparèixer du¬ Els teníem rant la darrera guerra civil ; l'original de la consueta també ha desaparegut, seguint la dissort del restant de l'Arxiu parroquial de La Garriga, cremat en 1936. CONSUETA DEL RECTOR TERRES 193 tar que els malmetessin els capdavalls de les albes. En canvi, conservem els tres números finals de la dita consueta ^ ; deien així : De la missa per lo poble. 137. — Gran dificultat tinguí ^ ah los jurats sobre si cada diumenge lo curat semmaner havia de celebrar la missa major per lo poble ^ 0 no; recorregut a investigar si en temps de mos predecessors se celebrava 0 no, i me assegura, lo doctor i prior Pere Boix, mon antecessor, que ni los predecessors, ni dl, havien cele¬ brada tal missa, i aixís me resolguí a no publicar-la, ni celebrar-la; i- perseverant los dits jurats en llur pretenció, consentí, per medi del reverend doctor Josep Pla, rector de Cànoves i visitador general, en lo acte de visita féu en esta iglesia, als Ji de gener ibgs, que, atès que ab altres iglésies del present: bisbat se publicava esta missa i no se celebrava, i que no era inconvenient lo fer-ho d'esta forma i serenava aixís les prétendons de dits jurats, per estar ab tota quietut la publicàs, i no la celebràs sinó los dies que la havien celebrada mos antecessors, que són: lo dia de Nada,l, lo dda de Pasca de Reswrrecdó, lo dia de Pentecostas, lo dia de la Invenció de Sant Esteve, que és a 3 de agost, i lo dia de la Assumpció de Santa Maria de agost; i aixís, quant a leu present consueta se diu que se canta la missa matinal major, si no o se expressa que sia cantar de administració confraria de> la present o iglésia, la missa que se canta se aplica per un aniversari fundat dels que té obligació de celebrar lo curat que celebra 0 fa celebrar la missa cantada. Dels aniversaris fundats. 138. Si és dia de sant doble ®, — se canta la. missa del sant esdevé se aquell dia; altrament la missa en de "requiem pro aniversario'' ab una sola oració, i lo que celebra la missa diu la seqüència "dies ira, etQ."; acabada la missa se canten dos absoltes la una ab la oració "Deus indulgentiarum Domine, etc." i "absolve, etc.", i la altra ab les oracions "presta quesunms Domine, etc.", que és la postcomunió de dita missa de "requiem" i "Deus..." i "fideliuni, etc."; ab la oració "absolve, etc.". Dels aniversaris que no són fundats. 139. — La Missa se diu la mateixa que en los cantar s. 2. També conservem el final del número 136, que deia : visite hums ec- clesia, die 11 januari 1695; és esta provisió en lo present -llibre de les admi¬ nistracions i confraries de la iglésia, 3. foli 3. Ací parla en primera perSona el rector Terrés. 4. Els rectors han de celebrar la missa pel poble en determinats dies. 5. Vol dir festa de ritu doble. n-16 CAPÍTOL TERCER Efervescències el trànsit del en segle XVII al XVlll 328. Remeis casolans i supersticiosos. — 329. Preocupacions del con* sell municipal per afers de l'església.. — 330. Qüestions amb el rector Manuel Xerrés. 331. Entorn dels sants Màrtirs compatrons de La — Garriga. — 332. El plet de la mongia arriba fins a Roma. — 333. Difi° cultats per trobar mestre de minyons fins a 1696. — 334. Del sacerdot mestre de minyons fins l'any 1714. 328. Remeis casolans i supersticiosos Al Llibre vell de l'Arxin de can Dachs ^ hem trobat unes recep¬ tes escrites i segons utilitzades La Garriga, a finals del segle xvii, a sembla. Algunes pretenen ésser de farmacopea ; com les següents : Medicina per la puagre: Pendran mija lliura sucre i mija de oli de oliva bo, i ho posaran al sol i serena, fins sia derritit; i després ne pendran cada matí i vespre una cullerada o dues. Altra: Pendran cuols, fulla i tronc, i ho picaran i aquell suc, colat, posaran ab una ampolla, ben plena i ben atapada just; la posaran cuberta de pasta, més de un dit de gruixa, i la posaran al forn, ab lo pa i, en ser cuit, lo treuran i quant lo dolor vindrà, n'hi posaran, i curaran. Lo moda de fer l'ungüent de la tallada o caramada: És molt bo per curar qualsevol nafra, xica, o grossa, fresca o vella, en particular nova, és molt provat i bo i mai s'hi 1. Fulls 20, 49. 67. 68 i 100. TRANSIT DEL SEGLE XVII AL XVIII 195 ferà posterma i tirarà en fora tot lo dany ah irromput; i es lo següent... que no copiem, en bé dels lectors, per la seva complicada elaboració. N'hi ha d'altres molt senzilles ; per exemple : Romaní, rel i fulla, bullit ah vinagre, cura lo cansament i dolor dels peus. Altres, en canvi, voldrien ésser oracions ; com la següent per a mal de caixals: Beata Pol·lònia, valeu-nos i entercedeu-no·s devant de Déu Nostre Senyor, que'ns vulla fer adormir aquest dolor de caixals, dents i barres, així com vo'ls féu adormir cu vés, quant estàveu en lo martiri. Finalment, hi ha un terç grup que contenen clares al·lusions supersti¬ cioses, com les següents : Per ser benvolgut: Apareix copiat el càntic de Si'meó, Nunc dimhtis, amb tres creus intercalades ; al final hi ha la següent advertència : Se ha de portar sempre ab sí, i, si és possible, dir-lo cada'l dia, i a cada creu senyar-se. Per multiplicar lo vi... diran, ah molta devoció lo salm present, sobre lo cup, quan serà ple, i l'han de dir trenta i tres vegades, i a cada creu fer lo senyal de la creu desabre, i segueix el text llatí de l'esmentat salm, amb quinze creua intercalades. Hi ha un altre salm bo per a curar ullprès, bèsties i per¬ sones. Una altra recepta és per que lo blat, se sembrarà, grània bé. Lo modo de ha de com fer un breu de espunyidura és de la se numera següent: Primo han de pendre' un paperet i escriure-hi lo breu; fet lo breu l'han de lligar ab un fil i, després, ab lo mateix fil, lligar-lo al peu o braç de qui serà espunyit, també s'és provat ab ammals; o i lligant-lo hi han de fer tres nuus, icada nuu han de dir un pater" a noster, una avemaria; de manera que han de ser tres nuus i tres pater¬ nosters i tres avemaries; i segueix la fórmula que s'ha d'escriure en el breu. Termina dient: I prest serà gorit ab el favor de Déu. 329. Preocupacions del consell municipal per afers de l'església A. Consta en el llibre de les sessions del consell munid^l ' que — a 26 de juny de 1689 proposen los honorables jurats que atès lo senyor rector hi ha molt temps que no habita en la parròquia, fóra bé que se escrigués a dit senyor rector vinga en sa parròquia 0 altrement face venir un sacerdot en son lloc; i dits senyors, "nemine discrepante:^', 1. A. M. de L. G. Llibre medîà, full 35. 196 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL que se li escriga que, com no, se jara altre determini en donar-ne part a Sa Il·lustríssima «1 Senyor Bisbe. B. — En el llibre del clavari ^ hi ha una pòHssa a mossèn Ramon, vicari de nostre lloc, de 9 lliures ; deu referir^se al reverend Ramon Camps vicari de La Garriga a 19 de juny de 1691 que encara era A l'esmentada pòlissa en segueix una altra al senyor domer, de 6 lliu¬ res ; n'hi ha una altra al doctor Bosc, domer de 2 lliures. Totes elles semblen de l'any 1689. És de l'any 1690 una pòlissa al senyor doctor Bosc, domer, de set lliures quinze sous, per una pensió de censal C. — 2 de febrer de 1605, en un consell ordinari pro¬ El dimecres posen dits jurats que, per quant se han presentades unes senyors lletres de la real audiència a la present universitat, a instància de Pau. Noguera, per la, recuperació de un pretès censal que dita universitat feia i prestava a la rectoria de dita parròquia; són per ço de vot i parer se envie un síndic, lo que apareixerà a dita universitat, a la ciutat de Barcelona, per respondre a dites lletres, pagat i satisfet, en son salari, de diners de dita universitat; i tots foren d'igual parer. Més proposa dits senyors jurats que per quant la present univer¬ sitat està sens diner algú, i se tròpien ab lletres de exconmnicació, despedides de la cúria eclesiàstica de Barcelona, a instància dels admi¬ nistradors de la causa, pia del reverend Pau Massana; per ço són de vot i parer sia deliberat de a on se han de fer diners per la satisfacció de deute; diu lo senyor Nualart que's replegue lo trentè del vi; i així fou aprovat. D. — En la sessió del primer de juliol de 1696 sembla que no va arribar-se a cap acord el consell ordinari municipal sobre la proposta en que per quant tenen queixes que lo monjo no cumple a la obligació que deu, és de vot se múdia ®. E. — En acabar la sessió del consell municipal del 22 d'agost de 1700 consta ' que se ha deliberat que los obrers 0 baciners de ànimes 2. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 81 bis. 3. En la qual dada per ell foren esposats i beneïts Bernat Mauri i Ca¬ terina Pla. 4. Vegeu el número 389. 5. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 85. 6. Id. Llibre medià, full 84 i 97 girat. Múdia equival a canviü 7. Id. id. 118 i 118 girat. TRANSIT DEL SEGLE XVII AL XVIII 197 apleguen lo blat de les ànimes i de Nostra Senyora per la caritat ® ; en la sessió del 19 de desembre del mateix any consta que per quant Francesc Torra de plaça, baciner de ànimes diu hi ha, diferentsH per¬ sones que no li han volgut donar lo blat que se acostuma donar de caritat cada any a les ànimes, diu que los que han de pagar aquest, no volen pagar que no hagen pagat los que deuen de l'any passat; així fou concedit i, encara, va acordar-se que vage a Barcelona Francesc Salamó, com a síndic, però no sabem si el sindicat era per la mateixa qüestió. Diü l'acta del 12 de febrer de 1701 que, per quant lo any passat no se és cobrada tota la talla del blat que quiscún se acostuma fer i pagar los particulars de dita parròquia, per tes ànimes, per ço, per ser cosa, del servei de Déu i deixar aquella de replegar-se per faltar persona elegida qui lo aplegue, va acordar-se que los senyors jurats elegesquen una persona qui, en nom de la universitat, cobre ®. A la sessió municipal del 19 de març de 1710, atès se acostumava donar lo pa de les ànimes per lo dia de Nostra Senyora de març i per lo divendres de passió, i com dits, dies, i en particular lo de Nos1>ra Senyora de març, sia tant prop, vogo'n si dit blat és aplegat si'l volen donar en dites dos diades 0 en un dia tot junt; Esteve Mas és de vot i parer que's done aixîs com se ha acostumat 330. Qüestions amb el rector Manuel Terrés Tenim notícies del rector Emanuel Terrés i de Oriola de Vila, doctor en filosofia i 1693, succeint al drets, d'ençà del rector Pere Boix. També mes de febrer de l'any en els arxius locals trobem esment de les seves activitats notarials parroquials ' i àdhuc 8. Sobre el blat de les ànimes, vegeu el número 300. 9. A. M. de L. G. Llibre medià, full 120. 10. Id. id. 161 ; vegeu el número 300. 1. A 30 de setembre de 1693 autoritzà una àpoca, segons de l'arxiu de can Terrés el número 123 ; a 11 d'abril de 1696 intervingué en una venda, se¬ gons el número 235 A de l'arxiu de can autoritzà una venda, número 1103 de Busquets ; a 25 de maig de 1696 l'arxiu de can Terrés ; a 25 de gener de 1703 autoritzà una ner de 1704 retrovenda, número 1224 del dit afxiu ; a 1 de ge¬ autoritzà l'establiment que porta el número 611, del mateix arxiu Terrés. 2. Per exemple, a 16 de febrer de 1695 batejà Miquel Marià Bernat, fill de Bernat Mauíí. 198 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL privades ; així, a .11 d'abril de 1.696 s'atorgà la venda perpètua per Antoni Guilla de La Garriga, a favor de Manuel Terrés, rector de dita parròquia, d'una pessa d-e terra de dos quarteres, en lo llhc anomenat los Cervdreïls, que se té per lo benefici de Nosha Senyora de Manlleu; preu 214 lliures Per altra banda, abans d'acabar el segle xvii, trobem freqüents notícies de nombroses diferències del rector Terrés i els seus feligresos. Així, en municipal de 28 d'abril de 1694, la sessió del consell proposa lo senyor jurat en cap que, per quant lo reverend Rector de la present parròquia pretén que tota la cera que los parroquians porten en la iglésía quan se esdevé que algú fa honres, i que, en execució de dita sa prelenció, lo dia de dimarts proppassat, que contàvem a 27 de dit, quan Antic Planell féu les honres a sa muller, acabats los oficis Miquel Esparagueró prenia los ciris havia quedat, i dit reverend Rector se abraçà ab dit Esparagueró, dient-li que deixàs dita cera, perquè era sua pròpia; és per ço, de vot i parer que quatre o sis persones del present terme se vegen ab dit senyor, i li diguen quina és sa. pretenció, i tots els concurrents i estigueren d'acord. Més, proposa dit senyor jurat que, per quant lo cadàver de la mare de dit senyor Rector està enterrada dins la iglésia de la present parrò¬ quia, i açò sia contra tot estil i consuetud, de tal manera que los míAtei- xos parroquians no poden enterrar-se en aquella; per ço és de vot i parer que dit cadàver sia tret de dita iglésia parroquial, î setze dds consellers votaren a favor seu. Sebastià Poy diu que's miri ab atenció; i, si és cosa que's puga fer, que s'en tregua, però absolutament) no hi- consent. Francesc Parra diu que dit cadàver fonc enterrat en la dita iglésia per modo de depòsit, i que aixís és millor dir al senyor Rector que l'en tregüe, i, altrement, no fent-ho, que's proceesca ab tot rigor Consta en de 1695 : proposen dits senyors l'acta del 9 de gener jurats que, per quan lo senyor rector ha proposat que desitja concordar algunes diferències té ab la present universitat acerca dels terratges t altres matèries i per ço ofereix elegir per sa part dos persones, leí quals se conferesquen ab altres dos elegidores per dita universitat i la que aquelles concordaran se hage de observar; així s'aprovà i, despres de confegir moltes candidatures, resultaren finalment elegits h senyor 3. Número 235 A de l'arxiu de can Busquets. 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre medià, full 78. TRANSIT DEL SEGLE XVII AL XVIII 199 Jaume Oliveres, batlle, i lo senyor Joan Pau Illa, jurat en cap i lo senyor Joan Traver, jurat segon Al cap de poc temps a 29 de juny del mateix any consta: Més avant proposen dits senyors jurats que per quant estos dies passats se anà a Barcelona a parlar a Sa Il·lustríssima ' per les dependències de rector iuniversitat; i Sa Il·lustríssima ordenà que tornassen a ell junt àb dit senyor rector; i dit senyor se anticipà a anar-hi, sens dir cosa a a la universitat; i al tornar hage Jet entendre a la present universitat que tingue a bé elegir dos 0 quatre persones per ajustar les dependèn¬ cies, després de dubtar entre anar a trobar al bisbe o al rector, s'acordà, per deu vots, que sien elegides quatre 0 cinc persones, les que apareixerà als senyors jurats Quan a I de maig de 1698, sede vacante, va ésser visitada la parrò¬ quia de L,a Garriga, el canonge visitador va trobar el nostre rector Ter¬ rés De la corresponent acta de visita solament cal destacar : que en el sagrari de l'altar major únicament hi havia reservat el viril amb la corresponent hòstia per a l'exposició major del Santíssim Sagrament ; en canvi, en el sagrari de la capella del Sant Crist, hi havia reservades les hòsties per a la comunió dels fidels; diu també l'acta que es cele¬ brava una missa resada cada festa de precepte a l'altar major ; quan a vicis públics no va trobar res de particular a corregir; preguntà també sobre Vadministració dels sagraments i unànimement li va ésser con¬ testat per tothom que els párrocos es portaven bé i lloablement. En arribar el final del segle xvii el doctor Terrés compilà els usos de la parròquia en la consueta de l'any 1699 i al primer any del se¬ gle xviii començà nous llibres parroquials. El mateix rector reorga¬ nitzà les confraries i administracions de la parròquia ; durant el seu rectorat continuaren les obres de construcció de la nova església parro- 5. Id. fulls SZ girat i 83. 6. Id. full 88 girat, on es reporta una qüestió per raó del mesíre ; ve¬ geu el número 838. 7. Aleshores era bisbe de Barcelona Manuel de Alba, des de 1693 a 1697. que regí la diòcesi 8. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre medià, full 89 girat i 90. 9. Arxiu de la Catedral de Barcelona, visita al Deganat del Vallès, de l'any 1698. 10. Vegeu els números 320 i segs. m ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL quial A 9 de març de l'any 1700 tenia de vicari el reverend mossèn Antoni Alòs L'acta de la sessió del consell municipal del 22 d'agost de l'any 1700 diu que per quant lo senyor rector demana drets per quiscun dels oficis de enterras i oficis de novena, per ço vege lo present consell si se enviarà a Barcelona lo síndic, 0 lo que se haurà de fer per la quietut dels habitants; va acordar-se que el síndic anés a Barcelona a gastos i despeses de la universitat; després l'acta afegeix que se anomeneu per anar a tractar lo ajust dels drets de terratges quatre persones ; a i de gener de 1701, els consellers feren a Jaume Oliveres procura per fer lo acte de concòrdia entre lo rector i domer ah particulars del terme de La Garriga Tenim esment que a 26 de maig de 1703 va atorgar-se un arrenda¬ ment fet per Manuel Terrés i de Oriola, rector de La Garriga, a favor de Francisco Busquets i Parères, hereu del mas Busquets, per temps de quatre anys, de tots los fruits de pa, vi, cànem i carnelatge, que ü espectaven en totes i qualsevol cases i terres, situades en dita parròquia de La Garriga; lo qual arrendament fou per lluir i quitar un censal de preu 300 lliures, que dit Terres feia i prestava al reverend capbreu de la ciutat de Vic; el preu de l'arrendament va ésser de 1.648 lliures 331. Entorn dels sants Màrtirs compatrons de La Garriga A 31 de març de l'any 1706, en la sessió del consell municipal, es féu constar que proposa també lo rector que és lo doctor Ema¬ nuel Terrés i de Oriola que atès que Sa Santedat ha honrat esta parròquia ab la sagrada cuixa de Sant Adjutori i sagrades relíquies de Sant Innocenci i Sant Nominando, màrtirs, que seria molt del servei de Déu i honra de dits sants, que se elegisquen per a patrons de la pre¬ sent parròquia i terme, que se erigís una administració de dits sants, la qual hage de administrar quiscun any los^ jurats vellis junt ab lo 11. Vegeu els números 335 i segs. 12. El qual, en aquesta data, batejà el noi Miquel Joan Francesc, fill • dels esposos Bernat Mauri i Caterina. 13. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 117 gitat, 118 i 119. 14. Arxiu de can Busquets, de Ea Garriga, acte número 237. TRANSIT DEL SEGLE XVII AL XVIII 201 rector, als quals s'assenyalàs per assiento en la iglesia en lo banc baix la trona de la iglesia, i que se fes la festa de dits sants quiscun any lo endemà de sant Esteve; i tots respongueren que los estava molt bé Vist que en l'esmentat document s'atribueix clarament al papa la tramesa de les relíquies a La Garriga, vàrem recórrer a la Biblioteca Apostòlica Vaticana i ens fou comunicat ^ que la investigació feta en els catàlegs de la Biblioteca i Arxius Vaticans, sobre documents refe¬ rents als Sants Màrtirs de La Garriga, han donat resultat negatiu. El papa que degué enviar les santes relíquies a La Garriga havia d'és¬ ser Clement XI No és pas aventurat de suposar que les relíquies dels Sants Màr¬ tirs de LaGarriga eren de Roma ; tothom sap que els màrtirs dels pri¬ mers segles de l'Església, a Roma reberen sepultura" quasi sempre en els cementiris de les catacumbes ; allà foren objecte de veneració fins que, amb la vinguda dels barbres i per a salvar les sagrades relíquies de profanacions i de la incúria, varen traslladar-se moltes d'elles a l'interior de la ciutat de Roma. Molt sovint s'ignorava el nom del màrtir al qual corresponien les ■relíquies ; cabalment a la cripta de l'església de Sant Martí ai Monti, a Roma, on es conserven les restes de molts màrtirs, el corresponent epitafi diu : el nom dels quals sap Déu ^ ; d'ací ve que de vegades se'ls atribuïa un nom, com el del nostre Sant Nominandus, que ja vol dir que no se li coneixia un nom especial, o com el del nostre Sant Adjuto- ri, que denota el desig dels fidels que ell els fos ajuda i protecció; el nom de Sant Innocenci sembla indicar que es tractava d'unes relíquies d'un infant. Aquests tres noms perduraren, car en una nota ® escrita proba¬ blement entre els anys 1737 i 1740, es diu que los Sants Màrtirs de La Garriga se anomenen Sant Innocenci, Sant Nominando i Sant Ad- jutori. !• A. M. de L. G. Llibre media, full 144. 2. En lletra autógrafa, del dia 24 de gener de 1951, pel prefecte de l'esmen¬ tada Biblioteca, Rdm. Bare Anselm Maria Albaredá, O.S'.B. 3. El qual governà l'Església Catòlica des de l'any 1700 al 1721 ; cal ací fer esment que Clement XI es decantà a favor de l'arxiduc Carles i contra Felip V en la qüestió de la guerra de Successió a la corona d'Espanya ; vegeu Bernardí Llorca, Manual de Historia Eclesiástica, Barcelona 1942, pàgines 678 i sgs. 4. Roma e dintorni, guia del Touring club italiano, Milà 1950, pàg. 258. 5. Del Llibre petit de l'A. M. de L. G., full 216. 202 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL És de creure que es Garriga quan les feren especials festes a La relíquies dels Sants Màrtirs arribaren al poble ; un ressò del fet degué ésser la nota que constava a l'antic Arxiu parroquial escrita entre el 1697 i el 1734, en la qual es deia literalment: Est dia ' arribà la re¬ líquia de Sant Adjutori màrtir; la qual cosa dóna a entendre que les relíquies dels Sants Màrtirs no arribaren totes juntes a La Garriga, sinó que arribaren per separat en diferents dates. És cosa del segle xvi s'adverteix una major d'advertir ací que des cura, que no ans, sobre l'autenticitat i conservació de les relíquies en general Creiem, doncs, que les relíquies dels Sants Màrtirs de La Garriga tenien autèntica ; la de Sant Adjutori era particularment in¬ signe, car devia consistir en el fèmur. Semblava déls segles xvi o xvii un bonic reliquiari, d'estil gòtic, però fet amb inspiració barroca ; sobre un peu bellament dibuixat hi havia petita plataforma en la qual, dins d'un vidre cilíndric, es una veien fragments d'ossos ; el vidre i dos muntants a l'extrem de la uns plataforma sostenien la coberta ; no tenia l'autèntica corresponent ; per tant no sabem si eren relíquies dels Sants Màrtirs. El reliquiari s'havia salvat de totes les successives expoliacions, guerres i destruccions ; en 1936 desaparegueren les relíquies i el vidre que les protegia, però el reliquiari fou retrobat acabada la guerra ; és, doncs, ben de doldre que des d'ans de 1949 ja no formi part del tresor parroquial. 332. El plet de la mongia arriba fins a Roma que, per quant la present universitat se hage de guarda en la mongia ^ de dita universitat, que és junt la entenircap L'acta del 2 de febrer del 1703 diu proposa lo senyorcuidarjuratdeiglesia, per raó que Francesc Torra, pagès de dita parròquia, voldria posar-se en la possessió de aquella, lo que fóra en gran dany de dita universitat, i, per causa de dita guarda i hage falta de llenya per cremar, per ser lo temps inconstant de freds; és per ço de vot i parer se done providèn- 6. En el full 96 del Llibre III de baptismes. 7. No sabem quin, car l'esmentat llibre fou cremat en 1936 amb la resta de l'Arxiu parroquial. 6. Güdiol, Arqueologia Sagrada Catalana, pàg. 683. 1. Vegeu sobre aquest afer el número 134. TRANSIT DEL SEGLE XVII AL XVIII 203 da en donar assistiment de dita llenya, per poder estar en la degudé permanència de dita guarda; unànimement fou acceptada la proposta. La qüestió devia estar tan encesa que, en la mateixa reunió, cons¬ ta proposa lo senyor jurat cap que, per quant, té entès que lo senyor en Torras se voldria ajustar del fet de la mongia; és per ço de vot i parer que ningún jurat puga fer proposició alguna, persona alguna de dit consell que no puga votar en ninguna- cosa, ni menos proposar cosa al¬ guna, perraó de ningún ajust; i que sols n'hi hagués un que contra¬ diga, que no's pugue proposar; per unanimitat s'acceptà aquesta opinió A 20 de març del mateix 1703, malgrat haver previngui ara notícia que Francesc Torras, pagès de la dita parròquia demana- ajust per lo fet de la mongia, va acordar-se per majoria el que proposà Francesc Torra de Plaça: que los senyors jurats cerquen diners i que se face la diligència serà més convenient per la universitat per lo despatx de dit plet i que no se tracte de ajust En efecte, ja en 1702 hi ha notícia de un memorial o súplica feta per lo Batlle i jurats sembla cercava influències per a que pugucn al- que cançar una pretensió ^ ; i de l'any següent, 1703, és un recibo de tres dobles a efecte de enviar lletra a Roma per lo plet de la mongia, i 2 lliu¬ res 8 per diferents juntes de advocat per lo mateix efecte, fet als sous 21 gener; un altre recibo de i lliura 5 sous per los ports d'un despatx de lletres citatòries per a citar a Jaume Torras, per lo plet de la mongia, fets als 21 d'abril; i, entre ailtres, el compte de Francisco Cervera, no¬ tari, de 4 lliures 10 sous, per lletres citatòries despatxades de la cúria romana i demés gastos i desota és lo recibo fet als 21 abril De l'any 1704 tenim esment d'un seguit de manuscrits i àdhuc d'estampats relatius al plet de la mongia ; d'aquests, un parla dc la re¬ ducció de l'ofici de la mongia i sos càrrecs escrit ab lletra francesa; l'al- tre, de Vapel·lació interposada per lo síndic del present poble ®. Es con- 2. A. M. de L. G. Llibre medià, full 127. 3. Id. id. 129. 4. Id. Llibre registre, any 1702, manuscrit 6. 5. Id. id. any 1703, manuscrits 2, 8 i 4. 6. Id. id. any 1704, estampats 2 i 3. ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL serva ^ el bonic imprès que comença dient : Còpia del despaig i tenor de la declaració feta en lo Sant Tribunal de la Signatura de Justícia de Roma, en la causa de apel·lació i nul·litat interposada per la honorable universitat del lloc de La Garriga, de la execució donada a les butlles apostòliques impetrades per lo doctor Jaume Torra de la Riba, clergue, de la mongia, que antes era en la iglesia parroquial de dit lloc i fonc extingida per lo Ordinari, que, en substància, conté la publicació i no¬ tícia de la decisió de remètrer-se, la provisió de dita mongia i tot lo fet per' la pretesa execució de dites butlles, a la Sagrada Rota, ab la clàusula "ex integro et amplius", a lo de març de 1704. Hi ha així mateix esment que en l'any 1704 es féu recibo de i lliu¬ ra 8 sous de Barcelona per 200 còpies de impreses de un de l'estamper decret de la Santa Congregació sobre la mongia, fet als 15 abril; i d'un deute fet dels jurats al doctor Dou per lletres de Roma i altres gastos 160 lUures, II sous, 3 diners A 26 de juliol de 1704, atès se ha tingut notícia de que lo senyor doctor Francesc Torra, se vol ajustar del plet, per pocs vots de majoria triomfà el parer de Francesc Torra de Plaça : que no, atès una deliberació hi ha del consell de la present universitat Dels 29 de setembre de l'any 1705 és la notícia d'una carta del doctor Jacinto Dou, notificant als jurats lo arribo de Roma de un des¬ patx, enpenyat en cinc escuts i mig de or i un terç i més los ports, que creu contenen les excutorials del plet de la mongia Sabem de les 210 lliures que serviren per la causa aportava lo terme en Roma Fi¬ nalment en el mateix Arxiu Municipal de La Garriga, i amb lletra del començ del darrer quart del segle xviii, hem trobat la següent referència; Se ha encontrat en la cúria fundació eclesiàstica- de Barcelona la de la mongia de est lloc de La Garriga, que se fundà en 1677, que és a poca diferència, perquè nos consta per suspecta, que los que la fun¬ daren foren los párrocos, obrers, batlle i jurats de est poble, i estos congregats són los donador s de esta causa pia per benefici de un fill de la parròquia, i per no saber-se avenir estos donadors, per voler los 7. A I'arxiu de can Terrés, de La Garriga. La resolució fou presa pel Cardenal Fabrici Spada, a Ro·ma, en el palau de la nostra acostumada resi¬ dència. 8. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1704, manuscrits 7 i 8. 9. Id. Llibre medià, full 134. 10. Id. Llibre registre, any 1705, manuscrit 7. 11. Id. Llibre medià, full 146. TRÀNSIT DEL SEGLE XVII AL XVIII m uns una cosa i los altres una altra, resolgueren d'estinguir la dita mon- gia, per la via del Sumo Pontífice, lo any 1717, a poca dif-erèn'cia; a> on nos falta saber la obligació que tenia lo monjo en aquell temps de les celebracions de misses i aniversaris, per a veure qui està subjecte en esta obligació i qui deu prestar la pensió per fer-ho celebrar, per des¬ cans de nostra conciencia, que per més espai se podrà experimentar 333. Dificultats per trobar mestre de minyons fins a 1696 De l'any 1690 és una pòlissa al senyor mestre de minyons per la ensenyança dels minyons de dita parròquia, 50 lliures; sembla de l'any 1691 l'anotació d'una pòlissa al reverend Francesc Costa, mestre, 16 lliures, 13 sows 4 diners ; es troba una altra pòlissa anàloga a nom del mateix mossèn En l'acta del consell ordinari del 4 d'abril de 1691 consta : proposen los dits senyors jurats sPls està bé que se tregüe lo senyor mestre del present terme, i prevalgué aquest vot i no el de Francesc Sailamó que intercedia que diguessin a dit se^ nyor mestre que cúmplia en son ofici de magisteri, que altrement que'l tregüen de mestre; i s'acordà que se vege per persona que sia hàbil, si és apte per ésser mestre És ben curiosa la següent ressenya del consell ordinari del dia 22 de gener de 1692 : Més proposen los senyors jurats que atès en lo pre¬ sent terme està sens mestre, són de vot de parer de veure si troben un mestre apropiat per dita universitat. Lo senyor Gdbriël Fortuny és de vot i de parer que los senyors jurats que vegen si trobaran un mes¬ tre de dita universitat per ensenyar gramàtica i altre estudi, i hàbil per dits minyons, que no tinguen de anar fora del terme. Diu lo senyor Blancafort que li està bé que se vègia si's trobarà un mestre suficient per ditauniversitat, per què'n tregueren lo altre, que no sab si fou per poc 0 molt, i, si per cas és per de molt preu, causa que també se fàcia rebaixa 0 Lo senyor Torra de Plaça diu no. que quisvulla que vulga mestre que s'en cèrquia, que a ell li estava bé lo altre. Lo senyor Oli¬ 'l^. Id. Llibre de notes, full 14 començant pel capdavall, a l'inrevés ; o full 230 començant pel capdamunt ; correspon als anys 1777 ó 1778. 1- A. M. de L. G. Llibre 2. llarg, fulls 85 i 88. Id. Llibre medià, full 60 girat. m ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL veres és de vot i de parer que lo mestre se pòsia edictes per dita uni¬ versitat. Lo vot del senyor Gabriel Fortuny ha prevalgut En l'acta del consell del dia 7 de gener de 1693 proposa, lo senyor jurat en cap que, per quant en lo present terme no hi ha mestre, i la senyor rector se és preferit en donar la entrada de la iglésia; per ço és de vot i parer se conduesca mestre i se li sia donat, per son salari, lo que es porà consertar, lo plus menos; i tots hi estigueren d'acord En el consell del dia 17 de gener de 1694 consta: Se ha llegida una carta de Sa Il·lustríssima, dada en Barcelona a 14 de desembre de 1693, demanant que se pòsia mestre; catorze dels presents votaren que sepòsia; un votà que no; altre digué que se pòsia, pero que se examine; un altre digué que qui ne vol que s'en pàguia; finalment cometen als senyors jurats cerquen persona, cabal, hàbil i idóneo, com insinua Sa Il·lustríssima, i li prometen per lo salari lo que serà necessari Es llegeix l'acta del deu de març de 1694 : Diu lo senyor Esteve en Guilla que, per quant en lo present terme no hi ha ensenyança, per ço elegeix la persona de Sebastià Poy, donant-li facultat que la puga cer¬ car de allí a on toparà persona que sia apta per dita ensenyança; i així fou aprovat l'any 1695 trobem una pòlissa a-n-el senyor mestre de 26 lliu¬ De res, 13 sous, 4 diners ; hi ha altra pòlissa de mossèn senyor mestre, a compliment de tot lo temps ha estat en lo terme 28 lliures Con¬ gruent amb aquesta nota, diu l'acta del consell de 3 de maig de 1695, per quant lo senyor mestre de minyons ha fet entendre a la present universitat que no vol més i que així bé s'en vol anar, s'ac¬ ensenyar ceptà el parer del senyor Nualart que se cerque mestre; a 18 de maig, per quant lo senyor rector no vol lo mestre que tenien en dita parro¬ quia, ni voler-hi donar la missa, ni deixar-li'n dir en tot h ferme, ni donar-li la residència, s'acordà donar-ne relació al senyor bisbe 3. A. M. de L. G. Llibre medià, 58. 4. Id. id. 66. 5. Id. id. 70. Aleshores era bisbe de Barcelona Manuel de Alba ; go¬ vernà la diòcesi de 1693 a 1697. 6. Id. id. 71. 7. Id. Llibre llarg, fulls 33 i 34 girat. 8. Id. Llibre medià, fulls 87 i 88 girat ; vegeu la nota 6 del nàpiero 330. TRANSIT DEL SEGLE XVII AL XVIII m El dia I de gener de 1696 en el consell ordinari ® va arribar-se a parlar que atès que lo Pare Mir, qui's troba vicari de la present parrò¬ quia, ha fet entendre a la present universitat que si'ls està bé cuidará de la educació dels minyons fins que la universitat tingue altre mestre, pagant-se-li lo salari conforme als demés; però no sembla que s'arribés a cap acord, perquè tot el relatiu a aquesta qüestió està esborrat en l'acta original Per altra part, sabem que el reverend pare fra Elies Mir, de l'orde de Santa Maria del Mont Carmel, era encara vicari del rector de La Garriga a 3 de maig de 1697 L'acta del 2 de febrer de 1696 diu que, per no servir mestra, tenen una carta del reverend Francesc Fuig Ferrer, prevere, i diu vindrà a ensenyar a dita universitat i demana dit reverent ço lliures de salari; i s'acceptà la seva oferta, d'acord amb el parer de Joan Fàuria 334. Del sacerdot mestre de minyons fins Tany 1714 A l'any 1696 corresponen dues pòlisses a mossèn Francesc Puig- ferrer, l'una de 10 lliures, i l'altra de 14 lliures 10 sous. De l'any 1698 és una pòlissa al senyor mestre per lo salari de les misses per lo terme de làgb, 10 lliures. Al 1699 correspon una pòlissa al reverent Francesc Puigferrer de quinze lliures; més tard se'n troben dues altres de successives que diuen : Pòlissa al reverend Francesc Puigferrer mestre, 20 Mures; pòlissa al mestre, 3 lliures 3 sous Són de l'any 1700 diverses pòlisses : al reverend Francesc Puigfer- rer de deu lliures de les misses de 1700; al mateix senyor mestre, 10 lliures; una altra d'igual ; una altra al senyor mestre, de 8 de setembre, de 4 lliures 16 sous; unes altres de 4 lliures, 5 sous, 10 diners i de 12 lliures De l'any 1701 són les següents pòlisses: a Pòlissa mossèn 9. A. M. de L. G. Llibre medià, full 94 10. girat. En canvi insisteix sobre la mateixa qüestió l'acta del 8 del mateix gener, concretant que ensenyarà per 50 lliures, però unànimement fou rebut¬ jada la proposició ; A. M. de L. G. Llibre medià, full 96. 11. En què batejà Maria Margarida Lluïsa, filla de Bernat Mauri i de Caterina. 12. A. M. de L. G. Llibre medià, full 96 girat. 1- A. M. de L. G. Llibre 2. llarg, fulls 35 girat, 37 girat, 39. Id. id. 89 girat i 90. m ESPLENDIDA VIDA PARROQUIAL Francesc lloc, per les misses de l'any Puigferrer, mestre de nostre 1701, de lliures; una altra al reverend Francesc Puigferrer de 27 10 lliures 10 sous; una altra d'anàloga, de 10 lliures, una de 27 lliures 10 sous, una altra de 22 lliures 12 sous i una de 6 sous Vui que abril de l'any 1702 havem passats comp¬ compten els 3 de tes Francesc Torra de Plaça i Esteve Guillh i Bernat nosaltres jurats, Pla, ah mossèn Francesc Puigferrer, mestre dels minyons, i de les misses havia de dir per lo terme, que són 50 cada any, i trobam, pas¬ sats tots comptes, qui li quedam a deure descentes setanta i quatre lliures... ; segueixen algunes notes de pagaments a compte de la dita quantitat ; als 10 de març de 1702 comencí lo any que concertàrem ab dits senyors jurats, donant de salari seixanta i tres lliures. De 1703 és una pòlissa a mossèn Francesc Puigferrer, pre¬ l'any vere, delliures; una altra a mossèn Anton Cases, de 7 sous 2 diners; 15 una a mestre Jaume Bosc, de 3 lliures 4 sous; una altra a mossèn Fran¬ cesc Puigferrer, de 40 lliures Diu l'acta del consell del dia 2 de desem¬ bre de 1703, per quant un particular de la present universitat ha dona¬ des queixes que lo senyor mestre de minyons... predominà el vot de Ber¬ nat Pla que no s'en trèguia, sinó que qui tingue culpa que la pàguia i que si no cumple en la ensenyança que s'en tràguia... ^ Al cap de poc trobem la següent nota : Dic jo lo reverend Francesc Puigferrer com vui que comptant als 28 de desembre de 1703 havem passats comptes ab los se¬ nyors jurats, que són Joan Fàuria, Jaume Poy de Plaça i Pere Fillol, de tots los comptes se em deuen, tant del magisteri com de les misses celebrades fins tot lo any 1704; los quals me queden a deurer, fins als 10 de març de 1704, 2S6 lliures, 14 sous... A 2 de novembre de 1704, atès lo senyor mestre se'n vol anar i vol diners de tot lo.que li deu dita universitat... Joan Fàuria es de vot que's pàguia i que si no hi ha diners que's face talla, i se si podia veure sise li podien fer deu 0 dotze dobles, que se li dassen, i lo demés que se esperàs si se podia alcançar, i, quan no, ab lo que dalt tinc dtt, i així fou aprovat. 3. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 66 girat. 4. Id. id. full I i 97. 5. Id. Llibre niedià, full 131. 6. Id. Llibre llarg, full lletra I. la Idntereio IX. [Li31no"a2v]. cdestreaósltauncióongpjaureitumlsnc. ol'éense:ostargpuylrécaimiatv;rebalitzd lépaagmrorsqéauisn església TRANSIT DEL SEGLE XVII AL XVIII m A 6 de gener de 1705, per quant se ha de pagar al senyor mestre de minyons cent setanta tres lliurés, s. o., que dita universitat li'n deu per sos salaris; i la present universitat està exausta; s'acordà que s'ele- gesquen dos persones i que vegen si podria passar per les setanta lliures i de les restants cent lliures vegen dites persones si se voldrà aguardar al¬ gun temps competent; després, en la mateixa acta, consta que per quant en lo present terme està sense mestre per educar los fills de dit terme, per ço és... vegen de si trobaran una persona apta per dit efecte i que si pot ser de missa millor i, qui ferà anar fills, que pague mesada, si se troba ^ De l'any 1705 són dos recibos ab un paper de Francesc Puigferrez, prevere i mestre de primeres lletres, per la ensenyança del magisteri, fet lo últim als 26 de gener A 13 de gener del mateix 1705, el con¬ sell ordinari, vist que no se ha trobat mestre eo persona per dit ofici que sia de missa, es deixà l'afer en mans dels senyors jurats i que sia de missa i apte. A 5 de desembre de 1706, vist que mossèn Rodes, pre¬ vere de Granollers, ha proposat si lo volien pendre per mestre del pre¬ sent terme, fou acordat que ho deixen a coneguda dels senyors jurats i si a cas vol alguna cosa de salari sobrada, que miren per altra part ®. El dia 2 de febrer de 1707, atès en lo present terme no hi ha mes¬ tre se ha tingut notícia de que an lo lloc de Castellar hi havia una per¬ sona, que és sacerdot, diuen que és apte per això, tots estigueren con¬ formes que dits jurats ho vegen, mes que sia home de prendes. A 2 de juny de 1709, per quant en la present parròquia de La Garriga no se troba mestre, per ser-ne desçonduit, va decidir-se prendre nou mestre ; i, per quant en la present parròquia se tròbia un religiós de sant Fran¬ cisco de Paula, per ço és de vot i parer si se conduirà 0 no per un iríte·' rim, sembla que la proposta fou acceptada per tots En l'acta de la sessió municipal del 28 d'agost de 1710 apareix es¬ borrat el següent ; Han arribat queixes del senyor mestre de minyons de dita parròquia, perquè no cumple a sa obligació en lo que deu en la. ensenyança dels minyons; però no es va resoldre res en aquella reunió. En canvi en la sessió següent, del 23 de setembre de 1710, per quant I. A. M. de L. G. Llibre media, fulls 186 i 138. 8. Id. Llibre registre, any'1705, manuscrit 1. 9. Id. Llibre medià, full 139 i 146. 10. Id. id. 147 girat, 156 girat i 157. ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL molta gent se han queixat del senyor mestre i singularment cosa de pocs dies ha de haver mal adobat a un minyój no prosperà el parer de Sebastià Poy que s'esperés fins a tornar lo senyor rector, sinó el de Gregori Torres que, a discreció dels jurats, poguessin concedir al mes¬ tre un termini per a. buscar-se comoditat i los senyors jurats ne bus¬ quen de altre Al cap d'uns anys, a i8 de febrer de 1714, en el consell ordinari fonc proposat per lo jurat en cap que, per quant lo senyor mestre havia promès al senyor rector de Montmany lo anar a predicar en sa iglesia lo any 1714, i com lo dit senyor mestre estíguia obligat ab una concòr- dda en servir la isglésia parroquial i faltant dit senyor en sa obligadá, demana lo senyor rector de Sant Esteve de La Garriga que sia tret de dit terme; i prevalgué el vot d'En Blancafort que se vige a topar lo se- nyor rector i veure de que lo senyor rector li déixia dir missa en dita parròquia uns dos mesos i que, si lo rector no li vol donar la entrada de la isglésia, que de aquí a dos mesos se veurà, per altra resolució de con¬ sell, què's deu fer 11. A. M. de L. G. Llibre medià, full 163 girat i 164. La paraula adobat ací vol dir que el mestre havia pegat a un noi. 12. Id. Llibre petit, full 42. CAPÍTOL QUART Segona etapa de la construcció de la nova església, de 1698 a 1712 335. Reprenent les obres i les captes de l'església nova. — 336. Em- manllevant diners per a continnar les obres. — 337. El lluïsme i l'a¬ mortització dei cens que gravava la terra de la nova església. — 338. El blat de les ànimes per a les obres. — 339. Encarregats de l'obra nova. — 340. Planejant la construcció de la nova rectoria. — 341. Darreres noti¬ cies de l'antic consell, sobre l'església nova. 335. Reprenent les obres i les captes de Tesglésia nova aquella, determinaren de elegir un obrer de dita de a iglésia per Lo primer de novembre de i6ç8 lo rector i obrers de estiglésia, adjutori de la iglésia nova i perquè se poguessen fer ornaments que se cuidàs de aplegar per la obra de dita iglésia; per lo que elegiren a Jau¬ me Oliveres, lo qual acceptà. Los diners se aplegaran se han de posar en una caixa se ha de fer fer, de dos claus, la una de les quals tindrà dit rector i la altra dit obrer; i se gastaran per dita obra a- coneguda del rector i obrer qui vui són o per temps eran En el consell ordinari de l'i de gener de 1699 consta: Proposa lo senyor jurat en cap que, per la obra de l'edifici de la iglésia, que s'està edificant en la present parròquia, importa molts gastos per poder pro¬ seguir aquella, i la present universitat se troba casi impossibilitada per 1. Ho havíem trobat en un dels llibres de l'antic Arxiu parroquial de La Garriga, cremat en 1936. pi:i ESPLENDIDA VIDA PARROQUIAL poder-la proseguir; i com sia tant del servei de Nostre Senyor lo acor bar dita iglesia; per ço és de vot i parer que, de aquí al devant, fins la iglésia sia acabada de fer, que aixîs corn se acostuma de donar a quiscun jurat, per son salari, vint lliures per son any, sien aquelles consigna' des per la obra i prosecució de dita iglésia; del que seran servits fer la censura en això més convenient; hi hagueren variats parers però fou aprovat, per 14 vots, el que proposà Esteve Busquets : Diu que sia facultat dels jurats si les voldran donar o no No sembla haver un altre acord resse¬ tingut gaire major fortuna nyat en l'acta del consell de gener de l'any 1700, que ordinari de 10 diu així : Proposa també lo senyor jurat: per quant se ha representat que són molts los gastos que se ofereixen a la obra de la iglésia nova, de tal manera que, ab lo que de present se aplica, casi no se pot treba¬ llar; per ço proposa a vostres mercès per veure si volen elegir dos per¬ sones per a que supliquen, ab lo degut modo i reverència al senyor Degà 0 Subdegà del Vallès, i, en quant menester a VlUustríssim Se¬ nyor Bisbe de Barcelona, per a què se dignen interposar sa autoritat i decret que, aquelles que se apleguen de blat que se dóna lo dia de Nos¬ tra Senyora de Març i lo divendres de la setmana de passió, se aplique a dita obra; i, per 19 vots, foren elegits lo senyor Oliveró i senyor Jau¬ me Oliveres Ací solament cal afegir que en l'any 1700 ningú no va passar a cobrar la talla del blat de les ànimes. Per això, diu que en el consell ordinari del dia 7 de juliol de 1702 fonc deliberat que, atès ab provisió de visita fou proceït que la caritaH se paga de blat per les ànimes, aquella sia distribuïda per la fàbrica de lo iglésia nova que, com de present se necessita per dita fàbrica lo con¬ tinuar-la, que per ço sia cobrada dita caritat, així la atraçada com lo del present any, dels deuen enderrerit, que no pagaren haurà dos que anys, i tot sia concedit per continuar la obra de dita iglésia nova Enfosquint quelcom la bona voluntat que palesen aquest® acords 1 els que ressenyarem en el número següent, cal copiar ací la següent notícia, per Sa Excel·lència i Real Consell, que lletra : Havent-se tingut vostres mercès recusen obeir al mandato que lo visitador general de lo 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre medià, full 110 ; vegeu el nú¬ mero 309. 3. Id. full 115 girat. 4. Id. full 124 girat. DE LA NOVA ESGLÉSIA (1698-1718) 213 iglésia de aqueixa vila féu de que se fes una. caixa, per a posar los di¬ ners de la obra, ah dos claus, una de les quals tingués lo rector i la. altra lo obrer de la iglésia que novament se fabrica; i que, per evitar dit mandato, demanant caritat, per la obra de dita iglésia, fora van de aquella, sens tenir llicència del senyor bisbe; i que, havent-se, per dita causa, despatxat de la Cúria eclesiàstica unes lletres de excomunica- ció, contra los que demanen caritat per dita obra, vostres mercès han passat a fer diferents amenaces contra dit rector, si publica dites lletres de excomunicació; Se ha resolt escrigués a vostres mercès, com ho fas ab esta, que cessen de fer semblants, ni altres, amenaces contra dit rector, i de im¬ pedir, per via de fet, la publicació de dites lletres de excomunicació i man¬ dato del visitador; ans bé, si cosa pretenen en contrari, acuden a jus¬ tícia, deduint-ho en dita Cúria eclesiàstica; altrament se proceirà contra vostres mercès, ab tot rigor, per qualsevol excés i atentat que se atra- vesquen a fer. Déu, a vostres mercès, guarde. Barcelona i octubre i6, de lyoe. Doctor Narcís Anglasell i de Roca. Al batlle i jurats de la vila de La Garriga 336. Emmanllevant diners per a continuar les obres DIU l'acta del consell ordinari de 20 d'agost de 1702 : Proposa, to senyor jurat en cap que, per quant en dies passats se ha tractat en consell de que se havien de cercar diners per passar avant la fabrica de la iglésia nova; i aixís, a vista de que és necessitat urgent lo haver-se de fer; és per ço de vot i parer se manlleven 200 lliures, les quals hagen de manllevar dits administradors de l'església nova, i així s'els dóna facultat llargament, a for de censal; i que, així mateix, sict entregat, lo trentè del blat rep la present universitat, a los administra¬ dors de la iglésia nova, fins i a tant hi haja bastant quantitat per quitar dit censal, i que se hagen de pagar les pensions i prorrata de dit censal fins sia lluït aquell; i que, acabat lo preu fet, se's donat a mestre Geroni Ordeix, mestre de dita fàbrica, que hagen de parar de dita fàbrica i 5. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre registre, any 1702, papers ma¬ nuscrits número 3 ; l'original és eldocument númefo 1 del plec de documents de 1700 a 1730 del mateix Arxiu Municipal. 2U ESPLENDIDA VIDA PARROQUIAL donar compte del que se haurà gastat, i de lo que hauran cobrat. Ha prevalgut la present deliberació amb i6 vots. Proposa lo senyorjurat que, per quant en la iglesia no hi haja> obrers, i sia falta per la administració de la obra, és per ço de vot gran i parer se envie lo senyor Jaume Oliveres en Barcelona, a suplicar a Sa Il·lustríssima, sia servit dignar-se en donar providència de crear-se obrers per dita administració. Ha prevalgut la present proposició; "om- nes", és a dir, tots els i6 consellers presents acceptaren la proposta b El nomenament d'obrers per a l'església nova ve confirmat pel llibre del clavari amb dues pòlisses : una, a Pau Surell, als administradors de la isglésia; l'altra fou una pòlissa als administradors de la iglesia nova, 63 lliures, 6 sous, 6 diners ; totes dues són de l'any 1703 Heus ací el que ens reporta l'acta del consell ordinari del dia 11 de març de 1703 : Exposa lo senyor jurat en cap que, per quant la pre¬ sent universitat està exhausta de diner per poder passar avant lo preu fet de la obra nova de la iglesia nova; i, per poder passar avant aquell, és forçós haver de enmanllevar, a for de censal mort, algunes tres-centes lliures barceloneses; i com hi hage algunes persones del present consell que se són ofertes a cercar-les i en nom propi pendrer-les, perquè dita obra se passe avant, ab que s^els done facultat de arrendar lo trentè del blat, fins a tant que, del preu que resultarà de aquell, tinguen les. dites tres-centes lliures, per quitar dit censal que enmanllevaran; i aixís, per quitar lo altre que tenen enmanllevat; és per ço de vot i parer que s^els done facultat de enmanllevar dit censal i de arrendar dit trentè, a Vencant públic, com se acostuma, fins i a tant que tinguen, del preu de aquell, les dites 300 lliures, per quitar dit censal i lo altre tenen enmanllevat i, per dit efecte, s'els atribuesca tota la facultat i potestat los puga pertànyer de dret, en virtut de la present deliberació, com de present s^els dóna; i present lo senyor batlle a les predites coses, com a fetes de voluntat, presència i consentiment seus, interposa la sua autori¬ tat i decret En el mateix consell s'acordà que els que no assistissin al consell paguessin una pena de deu rals, la qual sia aplicadora a la obra nova de la iglésia nova. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre medià, full 125. 2. En el dit Arxiu, Llibre llarg, fulls 97 i 97 giíat. 8. bel dit Arxiu, Llibre medià, full 128. DE LA NOVA ESGLÉSIA (1698-1712) 216 337. El lluïsme i ramortització del cens que gravava la terra de la nova església Hem vist ^ que la peça de terra en la quai s'edificava l'església nova estava subjecta i vendre's aquesta peça es a pagament de En segregar-se censos. reduí el cens que pagaven els seus antics dòminos útils; en efecte, tenim notícia d'una reducció de cens feta per Pere Blancafort a favor de Antoni Pellicer; és a saber, 'lo dip Antoni Cors i Pellicer deu prestar ara, després de la redhicció dalt dita, a l'hereu del mas Blancafort, i quartern de forment de censos, anualment, al primer de agost, i 2 sous, ab diners, per Nadal, per una peça de terra dita Ses Oliveres o Cogullada, venuda vui per dit Cors i Pellicer al comú de La Garriga, en la qual està edificada la iglésia nova; i lo hereu Blancafort deu pagar lo dit cens de i quartern de forment al prior de Sant Miquel del Fai, per haver-li confessat ali 4 octubre de 1364, 17 de març de 1533 i 12 de juliol de i']03 Amb aquests antecedents consta en l'acta del consell ordinari de 13 d'abril de 1687 : Segona proposició: acerca de Vamortizació de la iglésia nova; acerca de firmar sindicat per negoci del lluisme; Francesc Salamó és de parer que sia l'honorable Jaume Oliveres, síndic per dit efecte ' ; però el dit senyor Oliveres no arribà a realitzar els fins del seu sindicat : ni va pagar el lluïsme ni va concordar l'amortitza¬ ció del cens 1. Vegeu el número 309. 2. Recensió del pergamí número 6 de l'arxiu de can Dachs. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre medià, full 22 girat. 4. Lluïsme és la part aliquota de preu o valor de les finques establertes amb domini, a la qual té dret el dòmino directe que no usa el dret de fadiga quan el dòmino útil ven la finca ; és una prima que exigia el censualista per a consentir la venda. Vegeu Borrell i Soler, Dret Civil vigent a Catalunya, vol, II, pàgs. 334 i segs., Barcelona 1923. 5. L'amortització és l'augment de pensió de cens que es fa en el cas d'amortitzar-se la finca emfitèutica, és a dir, en el cas d'adquirir-la una entitat que no pot alienar ; aixi s'indemnitza el censualista dels llursmes que dei¬ xarà de percebre ; l'augment de la pensió és d'un 1/40 del "lluïsme, si la finca és de molt preu, perquè se suposa que probablement s'hauria cobrat un lluïSme cada quaranta anys ; és d'1/30 si la finca és de poc preu, perquè se suposa que se n'harrria cobrat un cada trenta anys ; vegeu tot això més amplement en Borrell, loc cit. pàgs. 365 i segs. s16 ESPLENDIDA VIDA PARROQUIAL En canvi del dia 4 de octubre 1703 és la àpoca feta per Francisco Breviac i Pinyoner, botiguer i passamaner, com a procurador de l'Illustre Isidro Bertran, ardiaca major i canonge de la seu de Girona i prior de Sant Miquel del Fai, de noranta lliures, dic ço lliures^ les quals són per lluïsme de aquella pessa de terra comprà lo terme de La Garriga, per a edificar la iglésia nova, la qual àpoca fou feta per Esteve Mates, notari de Granollers Es de notar la crescuda quan¬ tia del ditlluïsme, proper a un terç del preu de la venda, d'acord amb antigues lleis feudals aleshores subsistents. Anàlogament, del dia 16 de desembre de 1703 en poder de Esteve Matas, notari de Granollers, és Vamortició féu lo terme de La Ga¬ rriga de tres lliures, dotze sous, pensió, cada any, de la peça de terra comprà lo terme a Antoni Pellicer i Ribes, de aquella peça de terra està edificada la iglésia nova, la qual mortició fou feta a favor de l'Illustre Isidro Bertran, ardiaca i canonge de la seu de Girona i prior de Sant Miquel del Fai Concordant amb totes les esmentades notes posseïm ® còpia del reconeixement dels dits censos, atorgat a 2 de maig de l'any 1756 per Tomàs Oliveres, Pau Fàuria, Josep Nualart, Esteve Fortuny i Fillol i Esteve Terrades iRoig, regidors de La Garriga ; incidental^ ment afirma que al dit ardiaconat està lo dit priorat, per autoritat apostòlica, perpètuament unit i incorporat. 338. El blat de les ànimes, per a les obres Heus ací el que ens conta l'acta del consell ordinari del 26 de juliol de passats Proposa lo dit senyor jurat que, atès los anys 1704: aplegava lo blat de les ànimes, és de> vot i parer de que se se aplèguia; i que primerament se aplègia lo enderrerit; i servesca per la obra de la iglésia nova ; tots els consellers hi estigueren conformes, llevat d'Esteve Rocabayera que proposà que servesca. per caritat i no per la obra 6. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, foli 286 girat, escrit de cap per avall també el Llibre de les capelles de l'arxiu de can ; vegeu Tefrés. 7. Id. Id. S. En el nostre arxiu particular, fons procedent de l'antic arxiu de can Cors i Pellicer. 1. A. M. de L. G. Llibre medià, full 135. DE LA NOVA ESGLÉSIA (1698-1712) 217 De a 15 de juliol de 1705, és un ajust que lo ad' l'any següent, vocat sobres lo plet que tenien ah üona Marianna de dels jurats féu Masdovelles, que, per no voler pagar esta senyora lo trentè del blat que's feia per la iglésia, se Venportaren blat de la era; però anaven poc fundats ab esta imposició Del consell ordinari del desembre de 1706 consta el dia 5 de següent : Proposa lo senyor jurat Terrés que, atès que lo trentè del blat estava consignat per la obra de la iglésia nova, per acabar-se la iglésia, vegen què medi se pot pendre per compensar-ho a dita obra. Blancafort: que se face una talla de 200 lliures per dita obra, dirigida al clauari de la iglésia nova. Aquesta proposició obtingué 14 vots favorables Diu l'acta del consell del dia 2 de febrer de 1707 : Proposa lo senyor jurat que atès la iglésia se veu que no seacaba, per veure que no abasta lo que hi ha; per ço suplica que vegen quin medi hi ha per acabar-se i de quina manera se por à adobar la esquerda. Isidro Terrée i Nualart és de vot i parer que la talla de 200 lliures se imposa nou sobre dels particulars del present terme, per recompença del trentè de blat; i que aquella sia aplicada a la obra de la iglésia; i que se repartesca ab quatre talles de 50 lliures quiscuna; tots els consellers presents hi estigueren d'acord; àdhuc Antoni Antoja, el qual, però, anyadeix que se passen comptes ab lo clauari de la iglésia i mestre; i que se face visurar dita obra per dos mestres, un per la part del terme i l'altre per la part del mestre; i que se elegesquen algunes per¬ sones per la obra i que no sien tantes com eren *. Del mateix any 1707, en el consell ordinari del dia 3 de maig, és la següent notícia : Proposa lo senyor jurat en cap que, per quant se dóna la caritat de les ànimes per la iglésia nova, i per vui no's fa, una cosa ni altra; per ço és de vot i parer que vegen què se ha de fer per a cumplir en alguna cosa. Isidro Tarrés i Nualart és de vot í parer que's dónia a la iglésia nova, suposat lo senyor degà hi decre¬ tava. Antoni Antoja diu que se aplègia i després que's vege si se ha de donar la caritat 0 a la obra de la iglésia nova. La. resolució és que se aplègia i després de aplegada se veurà què s'en ferà^. 2. Id. Llibre registre, any 1705, papers manuscrits n.® 3. B. Id. Llibre medià, full 146. 4. Id. id. full 147. 5. Id. id. full 148. 318 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL No hem trobat capnotícia referent a l'església durant l'any nova 1708. Potser el silenci és degut en part a que pel de gener del mes dit any un nou rector va succeir al doctor Manuel Terrés i de Oriola; el nou curat es deia Francesc Pau i morí a La Garriga durant el ma¬ teix &ny de 1708. Encara es conserva a La Doma, al peu de la grada del presbiteri, la llosa del seu sepulcre, on hi ha gravats, per incisió, una creu sobre d'un triangle, dos ossos i una calavera, amb un bonet eclesiàstic, i una inscripció molt esborrada, que diu així : HIC lACET A DO... RD. FRANSISCV. PAV PHIL. ET ...S... ET EBDOM. MAJOR HVIV. ECLAE. OBIIT ...BRIS 1708 ®. Es de que les intermitències, en el govern de la parròquia creure per un rector titular, degueren ésser salvades pel vicari mossèn Fran¬ cesc Font, el qual trobem ja a La Garriga a 21 d'octubre de 1705 \ continuava essent-hi a 28 de setembre de l'any 1709 ® i a 17 de juny de l'any 1711 339. Encarregats de Tobra nova DIU l'acta del consell ordinari celebrat el dia 26 de juliol de l'any 1709: Ítem proposa dit senyor jurat que, atès Miquel Serra.tacó, qui era elegit per cuidar-se de la obra de la iglesia nova, nos ha fet compendre de que, a vista de la incumbencia té de la ciutat de Barcelona, no pot assistir en cuidar dita obra; per ço nos ha su¬ plicat elegesquen altre en son lloc; i aixis elegiren a Josep Blancafort t 6. La transcrita inscripció lia d'interpretar-se així : Ací reposa en el Se¬ nyor el reverend Francesc Pau, doctor en filosofia i drets, i domer major d'aquesta església; morí a de ...bre de 1708. ... Cal també esmentar ací que a 25 de febrer de 1709, en l'àpoca número 121 del Llibre registre de l'arxiu de can Terrés, es menciona Manuel Clot, com a beneficiat de Santa Maria del Camí. 7. En la qual data batejà Isidre Esteve Francesc, fill dels esposos Ber¬ nat Mauri i Caterina Pla. 8. En què asistí al matrimoni celebrat per Joan Vernach, mestre de ca¬ ses, viudo, habitant en La Garriga, fill legítim i natural de Antoni Vornach, del regne de França; és de notar que els testimonis d'aquest casament por¬ ten també cognoms exòtics : Agustí Riquer i Pere Pairet, probablement fran¬ cesos amics del nuvi ; l'altre contraent fou Caterina Pla, vídua de Bernat Mauri. 9. En aquest dia autoritzà una definició de censáis, segons el númefo 242 de l'arxiu de can Busquets, de La Garriga. DE LA NOVA ESGLËSIA (1698-1713) 219 Gorchs, si bé li apareix; Pere Vinyoles hi ve bé, i amb ell votaren 15 consellers. Francesc Macari Mallol no hi diu cosa ^ En el consell del 15 de setembre de 1709 proposa lo senyor jurat que, atès a la obra de la iglesia no hi ha ningún administrador i apareixent-li que seria molt millor que se elegissen los senyors rector i domer, per facilitar més dita obra; per ço los proposa vegen si és de son agrado que aquells sien elegits. Isidro Olivero elegeix dits senyors rector i domer, junt ab los que són elegits per part de la present universitat; i tots els consellers foren del mateix parer Es de subratllar ací com els recels entre rector i consell municipal havien desaparegut amb el canvi de rector. El domer, en canvi, era el mateix des de l'any 1692. Es deia Francesc Bosch ; el trobem men¬ cionat per primera vegada a 9 de setembre de 1692 ^ ; continuem tro- bant-lo de domer en 1693 '' ; des de 17 d'octubre de 1695 a 15 de desembre de 1698 intervé com a notari en diferents actes ® ; a l'es¬ glésia de La Doma es conserva encara en el seu lloc, prop de la grada del presbiteri, la llosa del sepulcre del domer Francesc Bosch ; després de dos ossos i una calavera, amb un bonet eclesiàstic, s'hi llegeix borrosament la següent inscripció: HIC lACET A DOMINVS RE¬ VEREND. FRANCISC. BOSCH PHIL. ET D... ET HEBDOM. HVIVS ECCLA. OBHT 8 NOMBRE. 1709 L A l'any següent, 1710, el dia 20 de juny, en el consell ordinari proposa lo honorable jurat cap, de voluntat de sos companys, que, en en atenció de lo molt convenient és per est poble lo conseguir lo fi per lo qual fou edificada la iglésia nova, havent-se ofert dos individuos de est poble acomodar i reparar dita iglésia nova, fins a tenir-la en estat de poder-s'hi celebrar i administrar los sagraments, amb tal que lo poble los cedesca desde luego la quantitat del diner se troba replegat 1. A. M. de L. G. Llibre medià, full 157 girat. 2. Id. full 158. 3. què batejà Antoni Francesc Joan, fill de Bernat Mauri. En 4. novembre, en el Llibre vell de l'arxiu de can Dachs. 14 de 5. Segons l'acta de la visita feta a La Garriga, a 1 de maig de 1698, a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, autoritzà un testament a 17 d'octubre de 1695 ; una venda a l'encant, a 2 de setembre de 1696 ; un inventari, a 28 d'octubre de 1697 ; i un altre acte a 12 de gener de 1698. A l'arxiu de can Terrés, acte número 609, establiment, del dia 15 de desembre de 1698. 6. Pot traduir-se així : Ací reposa en el Senyor el reverend Francesc Bosch, doctor en filosofia i drets i domer d'aquesta església; va morir a 8 de novembre de 1709. 880 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL per dita obra, i los consigna 200 lliures pagadores lo dia de Nadal pròxim vinent; i se obliguen ab dita quantitat fer, desde luego, que se treballe en dita obra, que ells bestreuran les quantitats seran menester, ab tal que lo comú los estiga de obligado de tornar-los lo que hauran bestret de més per dita fàbrica; i passat dit dia de Nadal, de tres en tres mesos, se hage de obligar lo comú en satisfer la quantitat que dits individuos feran constar tenir bestret; ab pacte també, emperò, que lo comú los hage de donar los manobres, de la mateixa conformitat se do¬ naven quant se trevallava en dita obra, i així mateix de traginar la manufactura i lo demés que se hage menester. Sebastià Poy és de vot i parer que se passi a avant, de la manera se és proposat; i el seu parer obtingué 19 vots. ítem proposa lo honorable jurat en cap, de consentiment de sos companys, que, atès que se havia elegit per administrador de la. iglésia nova a Josep Blancafort i Gorchs, vui se troba fora del terme, se passe a elegir a altre. Sebastià Poy és de vot i parer que sien administradors Francesc Blancafort del Molí, a Miquel Serratacó i a Pau Torra de la Riba ; i aquest parer obtingué també 19 vots. La mateixa acta diu, a continuació : Los dos individuos dalt. men- donats que s'obliguen a dita obra són Francesc Blancafort del Molí i Miquel Serratacó; ho firmen ab jurament i així mateix també ho firmen los honorables jurats i consell 340. Planejant la construcció de la nova rectoria Es conserva ^ un memorial de les pretensions tentà lo doctor Joan Antoni passar, ab Angelet ^, prevere i rector de esta parròquia, son vicari, a fer habitació en la part de en cas on dega està edi¬ ficada la iglésia nova. Primo, pretén que lo poble de La Garriga li hage de donar una casa de tres cossos, ab sos aposentos formats, finestres i portes, ab 7. A. M. de L. G. Llibre medià, full 162 girat. 1. A l'Arxiu Municipal de La Garriga, número37 del lligall de docu¬ ments de 1700 a 1730 ; és esmentat en el n.° 4 dels papers manuscrits de l'any 1712 del Llibre registre del mateix arxiu. 2. Vegeu els números 339 i 403. DE LA NOVA ESGLESIA (1698-1712) 221 los i claus, i que hi hage segon sostre, pelliça, corral, estableria, panys celler de cups i celler de bótes i graner; i que tot estiga posat ab là decència se requereix per a poder-hi habitar lo rector; i que en dita casa ha hi hage barri competent i proporció; i que dit barri i entrada estigueu enpedrat o enrajolat, si serà menester. 2. li dónien terres de regadiu per hort, en la quan¬ Pretén que se titat iigual bondat a les que dit rector deixarà en la casa vella; i que dites terres sien contigües a la mateixa casa, ab paret a la alçada necessària, per resguard de l'hort; i que, per a judicar dites terreS puga dit rector elegir persones, per sa part, per fer la averigüació de la quantitat i bondat de dites terres; i que lo poble estiga obligat en donar-li al peu de dites terres tota la aigua que dit rector hage menes¬ ter per a regar-les, i per això fer-li en dites terres un safareig compe¬ tent, per a què, quan ell bé li aparega, puga fer regar sens contradic¬ ció de persona alguna. 3.ítem que la dita casa no la vol situada en la carrer de La Gar¬ riga, sinó fora, en un paratge agradable al dit rector. 4. ítem pretén que los lluïsmes, terços, amortizacions, censos, ni altres obligacions que, per raó del sitial de la casa, corral, etc. i de les terres per lo dit hort, que's deguen pagar, que estos tinga obligai- ció lopoble de encarregar-s'ho i pagar-ho i no lo dit rector; per què vol que casa i terres se li sia entrega franca e indempne de totes la dita obligacions. 5. ítem pretén que de haver-se de mudar en la nova venint lo cas casa, estiga obligat lo poble, a sos gastos, a fer-li aportar los trastos en la casa nova, i aiximaiteix los cups, bótes i demés oficines de fer lo vi; i estes se hagen de desfer i tornar a posar en la format estaven antes de nmdar-les, tot a gastos de dit poble. 6. Item que en la casa vella que deixarà vol pretén lo dit rector tenir un elegirà, del qual vol tenir les claus, per quant quarto que ell se li oferesca a ell 0 a son vicari haver de passar per alguna funcció en la isglésia vella 0 a Valtra part de la riera, sens haver de menester llicència de persona alguna per habitar-lo i fer-hi lo que bé apareixerà al dit rector. 7. ítem pretén que a gastos del poble sien fetes altres claus en les portes de la iglesia vella i sagristia i dels demés puestos de dita iglésia S82 ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL vella a on dit rector acostuma tenir-ne les claus; perquè, quan se ofe- resca al dit rector haver de fen" alguna funció en dita iglesia, tinga les claus en sa casa i no les hage de anar a cercar en part alguna. 8. Item pretén que la trasladó de les misses, aniversaris i demés obligacions fundades en la iglésia vella, que's ferà en la isglésia nova, esta hage de córrer a càrrec i gastos del poble de La Garriga, tant en lo dels gastos que's podran oferir en la cúria ordinària, com i també los que se oferiran davant lo Senyor Nuncio o en Roma, si és menester. g. que a gastos del poble sia elegit campaner per a Item pretén tocar les campanes de la iglésia nova, i un portacreu, i que estos tin¬ guen les mateixes obligacions de escombrar, tocar, etc., que tenen vm lo campaner i portacreu de la iglésia vella; i que la nominació de dits subjectes hage de ser feta ab vot i intervenció del dit rector. Al dors del mateix document consta que, a lo de febrer de 1712, convocat tot lo consell ^ proposant lo retroescrit i demanat per lo senyor rector, consentiment del senyor bisbe, per elecció de persones per trac¬ tar les sobredites coses i anar a Barcelona, quan convinga, per les so- bredites coses, i dèguien donar elecció al consell; Jaume Guilla és de vot i parer que se dèixia en mans del senyorOliveró i Miquel Serra- alguna altra candidatura tacó i Francesc Blancafort del Molí, i, malgrat presentada, triomfà la damunt dita, amb 8 vots. 341. Darreres notícies de Tantic consell, sobre Tesglésia nova A6 de gener" de l'any 1711, en el consell ordinari, Sebastisglésia és de vot que se impòsien 10 sous ià Poy de penes aplicadores per cada un dels consellers que farà falta, tocant la campana nova, a la convocatòria de la reunió ; la proposta fou aprovada per 8 vots A 19 d'agost del mateix any, en un altre consell consemblant constà : ítem se 3. Es de notar que a continuació de la paraula consell apareixen titllades les 0 consell general, com si volgués indicar que s'havien reunit paraules en consell tots els garriguencs o, com diu un altre document, s'hagués reunit un consell de particulars, com el que es reuní per acordar la construcció de l'església ; Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre registre, número 8 dels papers manuscrits de l'any 1712 ; vegeu el número 808. 1. A. M. de L. G. Llibre petit, full 5 girat. DE LA NOVA ESGLËSIA (1698-1713) 333 ha proposat que les dependències i tot el que se haurà de fer per la iglé- sia nova, si apareix a vostres mercès, tinguen essa incumbència los senyors elegits; Josep Nualart fou d'aquest parer, afegint encara que per ço gasten de diners de la universitat; la seva opinió triomfà amb 13 vots En el consell de 23 de novembre de 1711 fonc proposat per lo ho¬ norable jurat de voluntat de sos companys, que, per quant los en cap, baciners de les ànimes de la iglesia parroquial d'esta parròquia han representat a dits honorables senyors jurats, que algunes persones de dita parròquia recusen en pagar lo blat acostumaven pagar per fer les coques se donaven en dita parròquia tots anys, sinó que lo dit blat se convertís ab dites coques; i, com lo dit blat, en virtut de un decret fet per lo Il·lustre Senyor Vicari General del bisbat de Barcelona i confiv- mat per lo senyor degà del Vallès, en acte de visita, se dega aplicar a obs de la fàbrica de la iglesia nova; per ço proposa, a vostres mercès per a què, sobre dit fet, resolgueu lo faedor. Esteve Busquets, d'acord amb él que s'ha dit, proposa que lo dit blat deu aplicar-se a obs de la iglesia nova, que, per ço, dits obrers de les ànimes, se valgueu de medis de justicia per la exacció i cobrança de dit blat; va triomfar aquest parer amb 14 vots ; en canvi Francesc Noguera és de vot i de parer que si lo blat ha de servir per lo bací de les ànimes, que sé replegue, i, si té de servir per la iglésia nova, que no se replegue ® ; notem, però, que la nova església restaria més desavinent de can Noguera que no pas l'antiga es¬ glésia de La Doma. Finalment, a 10 de juliol de 1712, fonc proposat per lo honorable jurat en cap, de voluntat de sos companys, que, per quant se està devent algunes quantitats de diner a alguns particulars de la present parrò¬ quia, que les deixaren per a continuar la fàbrica de la. iglésia nova; i així mateix se dega acabar de perfeccionar dita iglésia; i al present la universitat se tròbia exhausta de diners, ni efectes, per a pagar dites quantitats i perfeccionar dita iglésia; per ço se proposa a vostres mercès si arrendarà lo dret de trentè del vi, per quant aquest any per ésser se ja arrendat lo del blat; i aiximateix, del blat i cànem; i vi ab raïms; per quatre anys 0 aquell temps que los aparega millor; i que lo preu re¬ sultant se convertesca per los efectes sobredits; lo que se proposa a vostres mercès per a que deliberen lo faedor. 2. A. M. de L. G. Llibre petit, full 10. 3. Id. id. full 13 girat. ii-n m ESPLÈNDIDA VIDA PARROQUIAL Esteve Guilla és de vot se arrèndia lo dit dret de trentè del vi d'a- qtiest any; i, aiximateix lo del blat, cànem i vi per un any comen¬ çant la collita vinent, en atenció que lo corrent any és fa arrendat; i que lo preu se convertesca per los efectes expressats en la proposició, i Iq que sobrarà se convertesca per quitament de mals de la universitat; obtingué i6 vots Aquest és l'últim acord relatiu a l'església nova pres per l'antic consell municipal de La Garriga. Precisament consta que molts de con¬ sells ordinaris se celebraven en el clos de l'església en construcció ; així, a 6, 23 i 29 de setembre, 6 i 12 d'octubre, de l'any 1711 ; a 2 d'a¬ bril, 24 de juliol, 21 i 28 d'octubre i 29 de desembre de l'any 1714. És que d'ençà de l'any 1712 l'éxèrcit de Felip V va obtenint victòries sobre el de l'arxiduc Carles ; la guerra feia sentir els seus horrors a La Gar¬ riga i les obres de l'església degueren paralitzar-se, potser per molts anys ®. 4. En el text apareixen esborrats quatre, sis, i sobreposat un. 5. A. M. de L. G. Llibre petit, full 23 girat i 24. 6. Vegeu els números 391 i segs. ldaeaqppimx;coaucbrusonetq-rrsiuótl,l1'7;vnb3de-ty esgléiaqvu ldanmgeoroavlanlacrrbeosspad La veu X. es i3[3p4r1im21tu] iai?..;-I:??- ■ t^. --• 't.' .-.'V.'^'V r-:-' i»-, "i .•f-'l.v'' '•>■# '' jl^K' '' -.'X' I^'" -'-'* 'T y''-##» tS^r. .- r4- V™,, '- J vi * ? J- "* i. .1 " ï "4 *■ *• *ÍH- "r * ■• I. « #« w »" Y'Vv fi ¿"i, Si? ' - ::j;;t:ia.-'"*^ "^.-Î ' ?^-W£Si',, 'y ■" ,< '■^5 >-**» « **