QUARTA PART municipi des de l'any 1681 a 1697 I. - Vida municipal a partir de l'any 1681. II. - Actes de la vida del municipi cap a la fi del segle XVll. III. - Qüestions de la tresoreria. IV. - Comença una nova guerra amb França. V. - Segueix la guerra amb Lluís XIV de França. It - ' ^ - , r , . -1 ^ "'; ' 'A;-. H"'- V-'v;' ■ ^ ** . _•• ÏÜ' aw'^'*?k.T«f*iíí-_fcj « «ÍAÍSÍ^'i^ÏBI " "ft*1 I¿^f • *-^ • és lo altre. És de notar qne aleshores estava encesa la guerra amb França. A 14 (îe juliol de 1692 l'acta diu de los senyors jurats que, pet quant Miquel Esparagaró síndic d& la present universitat està desga- nat i no pot assistir als negocis de la present universitat, per ço són de vot i parer sia anomenat per síndic de dita universitat, per a tractar, los negocis de aquella, a Pau Illa, pagès de La Garriga, i que se li sia fet sindicat ah la forma acostumada; la proposta obtingué quinze vots, per dos en contra. El dia 7 de maig de 1698 fou elegit síndic el senyor Isidre Oliveres ®. 355. Els càrrecs municipals no eren pas gaire cobejats A. — Amb l'única salvetat del càrrec de batlle, els altres càrrecs del municipi sembla que eren molt poc tenim nombrosos cobejats ; en indicis, ultra els que veurem respecte al càrrec de clavari com el següent, extret de l'acta del dia 11 de gener de 1690 :los senyors jurats preposen que en la terna de jurats se ha extret h nom de jurat de Josep Valls i Parera de Pimar de la bossa petita, lo qual no vol concórrer per certes raons i aixís se posa a vots; lo senyor Francesc Torra hi diu en est fet que ja que dit Josep Valls i Parera de la Pinyonera extret en la bossa petita és bé que's fasse exemplar perquè cada any en dita uni¬ versitat se veurien ab cuentos; "nemine discrepante'' que's fasse dita assistència en fer-lo concórrer 6. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 16 girat, 23, 56 girat, 60, 62 i 106 girat. 1. Vegeu els números 358 i 359. 2. A. M. de L. G. Llibre medià, fuU 40. CAP A LA FI DEL SEGLE XVII 255 B. — Les votacions públiques ; en aquesta qüestió no es tras¬ eren especials dificultats en els llibres d'actes, sinó en casoS llueixen verament excepcionals, com els següents : Diu l'acta del consell ordinari del 10 del mes de juny de 1691, en una qüestió relativa a la causa pia Massana, Miquel Esparagaró diu no vol votar, sinó que se vòtia secre^ lament, per quant no vol tenir quimeres ab ningú, i va obtenir 6 vots ; Gregori Torres diu que vòtien primer qui hage de votar; los vots han prevalgut, segons sembla, a favor del parer d'En Torres. A d'agost de 1691, ara sobre qüestió del pagament d'un donatiu 12 al Rei, entre parers obertament referits al cas, novament el senyor Miquel Esparagaró diu que no hi vol dir res, que vòtia qui vulga votar; senyor Francisco Torra de Plaça diu no pas res...; senyor Gre¬ gori diu que's vègia com se ha de fer i que fàssien votar als demés; senyor Joan Fàuria diu que voldria saber los demés senyors com no volen votar...; senyor Oliveró diu que fàssien votar als demés que no han volgut votar; senyor Surell diu que fàssien votar als demés; senyor Blancafort diu que, atès és lo servei del Rei, que vòtien los que han de votar primer... ítem proposen los senyors jurats que per evitar crits en lo present consell és bo que se vòtia secretament...; "orrmes nemine discrepante" ha prevalgut lo vot de Antic Flaneil de que se miria si és bé que sia lo votar secret. C. En l'acta del 20 de gener de 1692 proposen los senyors jurats — atès cada consell estan ab la penúria que los senyors de consell no acudeixen m lo consell, són de vot i de parer se pòsia orde ab penes, en la pena de 30 sous, ço és de dos a tres de la tarda hagen de assistir; lo senyor Gabriel diu que sia executat qualsevol persona que no acudirà, a. la obra de l'església nova, i tots hi estigueren d'acord En el consell ordinari del dia 9 de gener de 1695, consta el següent : Més proposen dits senyors jurats que, per quant hi ha poca assistència en lo consell i no se reuneix a la hora acostumada; per ço són de vot t de parer que lo que no serà a consell... caiga en pena de 30 sous, aplicadors, ço és: 14 al senyor batlle, setze sous a la obra de la iglésia nova; i tots hi estigueren d'acord ■*. 8. A. M. de L. G. Llibre media, fulls 52 girat, 53 i 57. 4. Id. id. 88. Sââ EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 D. Diu l'acta de la sessió del 8 de gener de 1696 — : Proposa lo senyor jurat que, per quant Antoni Fàuria extret és estat de una bolsa de consell i no vol jurar, és de vot i parer se míria i que's no puga moure de la del terme, en concepte d'arrestat ; i així fou aprovat. casa L'acta de la sessió del 20 d'abril afegeix ; Proposa dit senyor jurat que Antoni Fàuria té un privilegi del... cristians i diu per virtut de un privilegi se pot excloure de anar a consell; diu Traver i Fàuria que vegen si vol venir i si no ve que'l penyórien; i així fou decidit per majoria de vots 356. De les basses del cànem i del rec Monar fins a 1694 Extrèiem de l'acta del 26 de juny de 1689 : Més dits senyors jurats proposen cuidar de la quatre hòmens i que estos se tinguen de se anomenen aigua per tots los del terme per regar, los quals se anomenen los següents: Jaume Poy del Bosc, Antic Planell, Pere Joan Pla de Rosanes i Miquel Esparagaró; tots los del consell, "nemine discrepante", que'Is està bé El cultiu del cànem aleshores ben freqüent. Heus ací, però, era que aquesta planta quan ja era treta dels camps o canyamars, abans d'ésser manipulada, havia d'estovar-se romanent durant alguns dies dintre d'una bassa d'aigua. Solament quan ja era prou amarat el cànem podia passar a la bregadora per a despendre la canya de la fibra. Després venia el netejar o pentinar aquesta amb pues de ferro ; de la fibra neta 0 borres en sortien les madeixes ; d'aquestes les dones en treien el fil ; del fil se'n feien bitlles, que anaven al teler, d'on sortia la peça a punt de plegar-la o de tenyir-la En el consell ordinari del dia d'agost de 1691 proposen los 12 senyors jurats que la extremitat de la aigua és bé s'hi pòsia un adreç, 1 donar facultat a l'honorable batlle que, tots los que contrajeran, hs puguen executar, a aquells que regaran més del que no's deu refgar ... ítem proposen senyors jurats que han tingudes algunes queixes acerca 5. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 95 i 97. 1. Id. id. fuU 35 girat. 2. Vegeu Tomàs Balbey, La fabricació de teixits i altra indumentaria a Cardedeu en l'antiguitat, Granollers, 1952. XI. Durant mil·lenis l'agricultura Ira estat l'ocupació professional de la_ majoria dels garriguencs. Heus ací dues estampes, dels cultius de blat i dels olivars, que cada any, durant segles, s'han anat repetint a La Garriga [338 i 363]. 1'-■ (257) í,;- ' ; , ,.1 ^ : 'I -, ^ .S^,-S--íí > • V '/V' '. -^ ^ •- r -'.-Mí'?i ' " , ' i-í-r '^· wi-y4-.vwSÎil«ïit5tV5S^j-~^ .esms^ *■:'> •< Vf .-", ' *1 " r- í4í^^^É f" ■ ■■-^' ' :W. .SI «¿I a',i j S.y^'· ¿ira^-^''/ ''\-'·'ir-'·4.'·i···-' ' ^^iíixiUs '«V''V. f , ' .v-^s/M i ■'•«-"--i. " ' ' ' CAiP A LA FI DEL SEGLE XVII de algunes basses per amarar cànem i com les dites basses sien de grandissim perjudici a la universitat per causa de la putrefacció de la aigua corrompuda del dit cànem; i de altra part lo mal que's fa que ademes de això que la aigua se perd, que va en la riera; i, per lo tant, és bé que's pósia remei en lo dit fet, per la salut del poble. A 24 d'agost del mateix any, insistint sobre el tema, proposen los senyors jurats que per quant en lo present consell se ha llegit una. carta del doctor Anton Grau Perpinyà i de Masferrer, assessor de l'honorable halle, acerca de les persones particulars que fan basses per amarar cànem en lo present terme...; diu lo senyor Miquel Esparagaró que totes les basses, tant noves com velles, que sien en perjudici del comú, sien aquelles privades de amarar cànem, i el seu vot fot aprovat En el consell del 8 de setembre de 1692 fonc proposat que atès se deu posar sotsaigua al rec del senyor Blancafort del Molí, com així és concordat, ab acte de concòrdia, per ço són de vot i parer se pose dita sotsaigua i que de cada casa vage una persona, sempre que lo senyor ball'e i jurats ordenaran i assenyalaran diada, i així fou aprovat, malgrat els nombrosos parers divergents exposats durant la reunió *. Consta en l'acta del consell del 24 d'agost de 1694 ; Proposa dit senyor que, per quant algunes persones del present terme se han jurat queixat, que algunes basses de amarar càne-m llèncien gran putrefacció, lo que és contra la salut i política del present terme; per ço és de vot i de parer que totes les basses que donen perjudici sien espatllades i no's puga amarar en aquelles; i així fou aprovat, malgrat alguns parers contraris ; però, a continuació, fou també aprovat que lo present terme fasse unes basses en lloc convenient per amarar i que los que voldran amarar hagen de pagar un tant, seg07is lo cànem que voldran amarar, i tots els consellers coincidiren a votar aquesta proposició 8. A. M. de L. G. fulls 53 girat, 54. 4. Id. id. full 62 girat ; sobre la sotsaigua, vegeu el número 350. 5. Id. id. full 79. c A P I T o L TER C E R Qüestions de la tresoreria 357. Dels clavariats de 1686 al 1693. 358. Dels clavaris cap a la fi del — segle. 359. Referències dels arrendaments. — 360. De l'arrendament — de la fleca. 361. Qüestions de la carnisseria d'En Vilanova. — 362, — Cnriosa miscel·lània. 363. Les cases de La Garriga segons el tall del — blat de les ànimes, fet en 1692. 357. Dels clavariats de 1686 al 1693 En el consell del 12 de febrer de l'any 1686, després de l'extracció de la terna de es diu que per quant Josep Vidal era oïdor batlle, i és mort, per ço se fasse extracció de altre i així se ha tret un rodolí ab lo nom de Gaspar Ros; en l'acta del 13 d'abril de 1687 es diu: atès acerca de'l consell a fi i efecte de traure clauari per la mort de Josep Poy i Bertran, és eixit Pere Rocabayera, pagès, bo per dit ofici, ab que me han dit ne llevàs acta. en presència de dits testimonis, Benet Claus i Domingo Llobet, pagesos de La Garriga. A 18 de gener de 1688 davant tots homes de consell, així que tots convocats havent vistes algunes rebudes que importen ig lliures i dona¬ des per Joan Casals per compte de Antoni Casals, son pare, clawari lo any 1686, a bon compte de 22 lliures, 3 diners, quedà devent aquell als 15 de abril passat, per ço se li fa definició llargament de son claua- riat,encara que resta devent 3 lliures, 2 diners, los quals dit Joan Casals ha promès pagar aquelles als dits senyors de jurats nous dins vuit dies del dia present. ítem se determina per tots los del dit consell que se mire lo negoci de Antoni Casals si ha i deu concorre 0 no en lo ofici de clauari eixit lo present any i per ço se aporte lo privilegi a l'advocat QUESTIONS DE LA TRESORERIA ?59 de la vila o a l'assessor del senyor balle, deixant-ho a coneguda dels senyors de jurats. Al consell del 2 de febrer del mateix any 1688, considerant el cas de Antoni Casals, i estar ell devent al terme alguna quantitat, i per ço haver-se ell volgut excusar per exercir dit ofici; i haver-se consultat, est p(imt ab lo advocat del present terme; i haver ell aconsellat qne... se podia la present universitat prosseguir en extracció de altre; i atesa la dita opinió del doctor Primà, advocat de la present universitat, s'elegí altre clavari Heus ací un document que s'encapçala en llatí dient dia 13 d'abril de ibge, i continuaEsteve Parera de Pimar, pagès, de la parròquia de : Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, clduari extret de la universitat de dita parròquia; atenent i considerant que ab reals privi¬ legis concedits a la present universitat, està ordenat que qualsevol persona antes de inmiscuirse en lo dit ofici de clauari hage die prestar caució; per ço, de son grat i certa sciència, convé i en bona fe promet, als honorables jurats i consell de dita universitat qui vui són i per temps seran, que, a la fi de son clauariat, donarà bo i leal compte dá tot lo que administrarà i rebrà en dit nom de clauari; i, per major seguretat de dites coses, dóna per fermança a Pere Parera i Rocabayera, pagès de dita parròquia, present i acceptant; "et fiat large et cetera. Testes", Antoni Antoja, boter, i Bonaventura Casals, pagès, de Lo Garriga. A 22 de febrer de 1693 es féu eonstar que el dia ans, per faume Poy de Plaça i Bernat Nualart i Miquel són estats passats los comptes de Esteve Parera de Pimar, clauari, i se trobà que queda debent a dita universitat per son clauariat la quantitat de cent vuitanta i nou lliures tretze sous i deu diners, diem iSç II., 12 sous, 10; i se troba que, ab la càrrega feta per los dits' oïdors de comptes, que ha cobrats set-cents deu lliures, dos sous i set; i se troba haber pagat ab albarans i altra¬ ment cinc-centes vint lliures vuit sous i nou; i vist, per haber cobrat més que Pagat, queda a deurer la dita quantitat de i8ç II., 13 sous, 10; 1 de dita quantitat se li ha de fer bo son salari. !• A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 15, 22, 30. 260 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 A 26 de juliol En Parera encara devia 32 lliures, 8 sous i 2 diners, la qual dita quantitat lo present consell li dóna temps per tota la pre¬ sent semmana a dit Parera de Pimar. A 6 de setembre encara devia 5 lliures, 9 sous i 11 diners, los quals dóna de comptants en presència de notari i testimonis i aixts se li fa la present difinició 358. Dels clavaris cap a la fi del segle JAUME Poy de Plaça, extret clavari a primer de gener de 1694, féu constar, los a 17 jurats lo de troba fermances i s'acordà que mírien gener, que no deu fer. L'acta del 2 de febrer del mateix any que se ens assabenta que lo dia de vui se acostuma tots anys de passar comptes del clauari vell; hi hagué discussió sobre si algunes pòlisses eren 0 no admeses ; els oïdors de comptes dictaminaren que el clavari Planell res¬ tava devent 4sç lliures, 10 sous i 6 diners i malla i aixís lo present consell dóna facultat als senyors jurats que cobren de dit Planell. Per l'acta del consell ordinari del 16 de maig de 1694 tenim notícia que l'esmentat clavari Jaume Poy de Plaça, per quant ab súplica donada lo dia present, per les causes i raons en dita súplica contengudes, ha renunciat lo càrrec de dit ofici, i dita renunciació se li és estada admesa, es passà a extreure un altre clavari en la forma acostumada, i va sortir el nom de Pere Parera i Rocabayera ; i lo honorable consell, atenent que dit Rocabayera és home de mayor edat, i, per consegüent, impossi¬ bilitat de poder complir ab dit ofici, ha deliberat fer nova extracció; sortí el nom d'Isidre Nualart i Terrés. Llegim l'acta del consell de 9 de gener de 1695 que per quant en le dia de cap any proppassat fonc extret en ofici de clauari Antic de Planell, lo qual fonc fet inhàbil per no haver donat compte de son clauariat, i encontinent fou extret en son lloc Esteve Parera de Pimar, lo qual recusà acceptar dit càrrec, ab motiu de que dit Planell fonc extret primer i per ço tocaria el càrrec a dit Planell; així que la present universitat està sens clauari, de què podria recaure gran perjudici a la present universitat; per ço són de vot i parer sia enviat una persona a Barcelona o a on convinga, per compel·lir a dit Parera a acceptar dtt càrrec, 0 lo que millor apareixerà a l'honorable consell; tots els con¬ sellers hi estigueren d'acord. 2. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 65, 67 i 68. QÜESTIONS DE LA TRESORERIA 261 En la sumària acta del consell de 25 de gener del mateix any consta proposaren los oïdors de comptes que Planell los digue ha donat dos pòlisses, i feren dificultat; si se abonaran; fou aprovat per majoria el vot que no se abonen; ab què queda a deurer 14 lliures, 12 sous, i diner ; i 3 lliures als jurats vells; tot ij lliures, 12 sous, i diner ; que los jurats fàcien justícia; però no sabem certament si aquest darrer acord es referia a En Planell. En l'acta de 9 de març de 1695 consta : proposen los senyors ju¬ ratsque per quant Sa Excel·lència i real consell ham- proveït en lo ofici de batlle del present terme a Francesc Torra de plaça, lo qual se tro¬ bava oïdor de comptes de dita universitat; per ço són de parer que en son lloc sia extreta altra persona per exercir dit ofici de oïdor de comp¬ tes lo residuo que falta del corrent, inseguint lo tenor i forma dels reals privilegis a dita universitat concedits ; i, en tal forma, fou extret Francesc Torra de la Riba, el qual sens motiu algú recuse acceptar dit càrrec; per ço són tde vot i de parer sia aquell compellit en acceptar dit càrrec 0 altrament lo honorable consell delibere lo que convmga; després d'unes proposicions més o menys dilatòries diu lo senyor An¬ toni Antoja que sia arrestat en la casa del terme fins que hage accep¬ tat; i, en vista que tothom convingué en aquest parer, tot seguit En Francesc Torra de la Riba prestà jurament de complir bé i Ileialment el càrrec. A 28 de desembre de 1697 es féu definició a Joan Pau Torró clauari que fou lo any i6ç6. A 28 de març de 1698, atenent que el clavari Bernat Nualart havia estat escollit per batlle, procedí, en la forma es de consuetud, a extreure un nou clavari. A 7 de maig del mateix any proposa lo senyor jurat en cap que per quant Bernat Naolart i Isidro Corts i Pellicer, oïdors de comptes de la present universitat, se fan dificultosos de passar dos pòlisses al clauari de la present universitat, fetes a favor de Jaume Oliveres, de la quantitat de 20 dobles, i a Fran¬ cesc Blancafort del Molí de la quantitat de 10 lliures, ç sous; per ço és de vot i parer que, si és raó se passem dites pòlisses, se pàssien, i altrament se fàcia segons deliberació per vostres mercès faedora; diu lo senyor Francesc Blancafort que si no és raó lo que los donaren, que lo síndic del present terme ho concèrtia, defalcant-ho del donat a dits Oliveres i Blancafort i ho pòsia a coses de raó; i així fou aprovat 1. A. M. de L. G Llibre medià, fulls 69, 70, 72, 82 girat, 83 girat, 85 girat, 103 girat i 106. m EL MUNICIPI DE 16S1 A 1697 359. Referències dels arrendaments Es diu en l'acta del consell del 25 de febrer de 1685 que, atès los, jurats passats prometeren a Antoni Fàuria que lo arrendament de la saladura no començaria fins als 2Q de febrer de 1684, en¬ cara que en la tabba se digués que començava als 14 de dit i haver de present fet altre arrendament i tenir dificultat en lo dia ha de comen¬ çar, s'acordà que la nova concessió comencés també el dia 29 Es refereixl'any 1686 la notícia d'un trasllat de Pere Roca- a bayera clauari algún temps de La Garriga, contra Magdelena Sever, perquè esta pagàs a dit Rocabayera 5 lliures del dret de cinc càrregues de vi foraster que entrà en est poble son marit, i lo batlle los donà deu dies de temps per provar les dos parts En l'acta del consell ordinari del dia 12 d'octubre de 1686, es diu que, atès la petició feta lo senyor jurat Salomó als senyors de consell acerca del trentè del blat, són estats de vot de parer que pàguien. A 19 de març de 1687 es féu constar que acerca de la tabba del glaç tots són estats de parer de que fes lo dit arrendament per dit ... tres anys; però a 12 d'abril el consell encara insistia sobre l'afer, car diu que tots són estats de parer que se arréndia per un any lo glaç, a tres diners la lliura. Llegim en l'acta del dia 15 de juny de 1687: atès la petició feta lo senyor jurat Terres, si arrendarien lo trentè del blat; diu Jaume Oliveres que se arréndia; tots són estats de parer de que se arréndia. Segona proposició: diu Francesc Salomó que los que habi¬ ten dins lo terme i cultiven fora de ell que no pàguien; tots són estats de parer que no sien obligats a pagar ningún género de gra los dits conreadors que habiten dins lo terme i cultiven fora d'ell ^. Extractem de l'acta del 7 de juny de 1690: item ha presentat Jau¬ me Morera que atès té arrendat lo glaç i deu donar-lo a 2 diners pC7 lliura, i puix no ha pogut empoar aquest any glaç, que li modifiquen; i fou aprovat el parer d'En Torra de la Riba : que done al mateix 1. A. M. de L. G. Llibre medià, full 8 girat. 2. Id. Llibre registre, any 1686, manuscrit 1. 3. Id. Llibre 'medià, fulls 17 giraf, 21 girat, 22 i 24 girat. 263 QÜESTIONS DE LA TRESORERIA preu, pugue emperò haver-ne 4 diners per lliura dels forasters. A 26 de novembre del mateix any es féu constar en l'acta : proposen los senyors jurats vells i los senyors de consell acerca de pagar lo trentè la persona de Francesc Macari Mallol a instància de Pere Parera i Ro- cabayera últim clauari, són estats de vot i parer a dit Mallol dits senyors que los senyors jurats li facen pòlissa de trenta rals. A 9 de de 1692 proposen los jurats que atès en la universitat març se feia abús en entrar vi foraster per ço ... diu lo senyor Guilla que li està bé que qualsevol persona que entrarà vi foraster per a vendre que aquella hage de pagar deu reals per quiscuna càrrega, i el seu parer va triomfar amb onze vots favorables. A 24 de juny del mateix any, atès algunes persones forasteres entren vi per a vendrer-lo dins la present parròquia, ...la resolució és que cada càrrega de vi que's vendrà, açò se entén del foraster, que s'en hagen de pagar a obs de la fàbrica de dita iglésia nova vint sous, no emperò del que cada cual se entrarà per son propi ús, puix del vi que compraran por son servei propi no s'en hagen de pagar cosa alguna, ans bé lo tinguen franc per llur beurer. S'exposa en l'acta del 2 de juny de 1693 : Proposa lo senyor jurat en cap que, per quant se ha de fer lo arrendament del trentè, és de vot i parer se face aquell, aplegat o arrendat; els vots es decantaren a favor d'això darrer Un dels extrems de l'acta del consell del 9 de gener de 1695 és el següent : Més avant proposen difs jurats que per quant se senyors han de arrendar los arrendaments de la present universitat, són de vot i de parer se facen dits arrendaments, segons lo tenor de las tabbes de l'any passat; i que los senyors jurats tinguen facultat de fer dits arren¬ daments, ab los mateixos pactes se ha acostumat; tots els consellers hi estigueren d'acord. Anotem que en el consell del dia 12 de febrer de 1695 proposaren los senyors jurats que per quant ab lo arrendament de la sal hi podria haver alguna qüestió per raó del port 0 compra de aquella, són per ço de vot i parer que, en la tabba de dit arrendament, se tatxe quant Se deu donar per raó de dits ports i venedures ; triomfà el parer del senyor Oliveró que de Mataró se'ls done i lliura, i, de Barcelona, i lliura 4. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 46, 60, 61 girat i 66. 864 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 8 SOUS. A continuació proposen dits senyors jurats que, en cas no's trobàs arrendador qui vulle arrendar, donant-los i lliura de Mataró, i I lliura 8 sous, de Barcelona, per cada quintar de ports i venedures, de quin modo i forma se deu arrendar dit arrendament, com també los demés que's deuen arrendar. Diu lo senyor Nualart que és de parer que puga vendre qui vulga, pagant un sou per lliura del que compra¬ ran, lo que hagen de confessar mitjançant jurament; i en lo tocant a la paga se hagen de firmar un acte tenint-se per tot lo any i així fou aprovat 360, De rarrendament de la fleca DIU l'acta del consell celebrat el dia 2 de febrer de i688 : ítem se determina per lo dit consell que ab tot face la tahba de la fleca, ara si género de pa, així blanc com moreno o cada hu de dits grans du'it (?), ab aquells pactes benvistos als senyors de jurats i reserves ells vullen, deixant-ho a llur arbitri i coneguda. Diu molt engargussadament l'acta del consell ordinari del dia 2 de febrer de 1692 : proposen los senyors que lo senyor Caselles, com arrendador de la fleca que és, ha demanat de gràcia a-n-el que si vol pendran 0 que fàcien una quarter a de blat, que's vègia quan de pa ne aixirà, que ell lo donarà. Lo senyor Fortuny diu que, si dit CaselUs pren blat de la terra, li està bé, i va tenir 6 vots. Diu lo senyor GuilU que ell no hi vol dir cosa, que no vol donar i llevar cosa a-n-el comú; lo vot del senyor Guilla ha prevalgut. Diu l'acta del consell ordinari del dia 8 dejuny de 1692 : proposa lo senyor jurat en cap que, per quant se ha de arrendar la fleca, per ocasió que lo arrendament del corrent any se ha acabat, per ço és de parer que sia arrendada ab la forma se arrendà lo any passat; i que ell, junt ab sos companys, tinguen poder de lliurar, posar avant i fermar lo acte i fer lo demés serà convenient per arrendar aquella ; així s'a¬ provà per tots, malgrat que primerament hi hagueren algunes diver¬ gències. 5. A. M. de L. G. Llibre media, fulls 83 i 84 girat. QÜESTIONS DE LA TRESORERIA 265 Però, consta en l'acta del 24 de juny que, atès no se ha trobat qui digués cosa alguna ah lo arrendament de la fleca del terme, se resolga. lo que's deu fer en orde a dit arrendament; se ha votat comuniorament qite's continue en arrendar per encara, i després, si acàs, se resoldrà. Consta en el consell del dia 7 de gener de 1693 : proposa lo senyor jurat cap que, per quant fineix 'lo arrendament de la fleca, és de en vot seface tabba ensemps, per trobar-s'hi major dita. Diu lo senyor Rocabayera que aquell qui més pa donarà sia prove'idor ; i tots hi esti¬ gueren d'acord. En la sessió del 29 de juny de 1695, per quant la arrendatari 0 pro¬ veïdor de la fleca, acaba lo termini lo dia deu de juliol, va acordar-se fer la concessió al que més pa donarà ab què lo proveïdor ... haja de donar alguna cosa al terme. En l'acta del 29 de gener de 1696 consta que els jurats proposaren de que los arrendaments se tenen de arrendar i si volen sien les tabbes conforme les velles; i així s'acordà De l'any 1698 és una tarifa del pa blanc i moreno a proporció del que costa la quartera del blat 361. Qüestions de la carnisseria d'En Vilanova En l'acta de la sessió del dia primer de gener de l'any 1691 es diu ben incorrectament que proposen los senyors jurats que lo de la sisè carn de la carniceria la present parròquia volen que pà- guien; Antic Planell diu i és de vot i parer que se pàguia cada cap de mes, i aquest parer prevalgué. Al cap de poc, a 1:4 de gener consta la segona proposició fa lo senyor jurat Fortuny; que Pere Vilanova wl vendre la carniceria si la volen comprar; diu lo senyor Planell de que no's cómpria, i així fou aprovat. En l'acta del 4 d'abril del mateix any llegim el següent : Diuen los senyors jurats que Jaume Vilanova ha demanat de gràcia que ve- gessen de pujar-li un poc la carn; és bé posar-ho a vots; diu Antic Planell que és de vot se li dónia per cada lliura de carn a dit Vilanova 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 30 girat, 58 girat, &2, 66, 89 girat i 95 girat. 2. A. M. de L. G. Llibre registre, 1698, manuscrit 4. 266 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 sis din&rs ; va tenir Miquel Esparagaró diu i és de vot que atès 3 vots ; que dit Vilanova no dóna la carn bona sinó dolenta (f), que no se li sia donat cosa, i va tenir 12 vots ; lo vot de Miquel Esparagaró ha prevalgut que si dit Vilanova no dóna la carn bona i rebedora que no se li sia donat cosa de gràcia. A 2 de 1692 tots els consellers convingueren que, vist de gener que Pere Vilanova no vol pagar lo sisè de la carn anal, se li fes pagar. A 26 de juliol dC' 1693, proposa lo senyor jurat en cap que, per quant se han mirat los preus de les carns en les viles se acostumen mirar, i se trobà que la ovella s'en dóna a 3 sous 2 diners i 3 sous 3 diners, per ço, diu, seria se posàs la ovella del present terme a 3 sous i dos o que se estigue com se està ; però prevalgué el parer d'En Salamó dient que se li dónia lo que li toca L'acta del 12 d'abril de 1695 diu que per quant Pere Vilanova de la phresent parròquia recusa tallar carn en la present parròquia per lo sustento dels habitants de aquella, ab motiu de que la present univer¬ sitat li deu donar lo preu suficient segons los preus de les viles de Ma¬ taró, Granollers i Caldes i la dita universitat no haja acostumat pujar lo preu fins al dia de Sant Isidro; i açò sia en gran prejudici del hé públic; triomfà el parer del senyor Nualart dient que si dites viles donen lo preu lo dia de Pasqua, se li done també a dit Vilanova, si no és que en açò hi hagués alguna concòrdia que digués lo contrari. A 14 de maig es que lo dia de ahir, a instància de Pere comunicà Vilanova, pagès de la present parròquia, se ha presentat a dits senyors jurats una requesta, ab la qual se'ls demana los danys se li han ocasio¬ nats per no haver-se-li muntat lo preu a la carn ... a la qual requesta se ha respost jurídicament; i així mateix, en lo acte de presentació de requesta se descompongué dit Vilanova de paraules injuriases, a vista del que ham requerit al senyor batlle monstre justícia, com de fet lo ha arrestat, en pena de 50 lliures, en sa casa. L'acta del dia 18 de maig ens assabenta que estos dies passats se havia deixat en mà del senyor batlle i del senyor Nualart de ajustar la pretensió de Pere Vilanova i que renunciàs a la causa, però En Vi¬ lanova digué que no estava en sa mà lo ajustar dita matèria i, encara, trencà lo arrest ; s'acordà deixar-ho tot en mà dels senyors jurats. A 1. A. M. de 1,. G. Llibre medià, fulls 49, 49 girat, 50 girat, 58 girat i 67. QÜESTIONS DE LA TRESORERIA 267 31 de maig els jurats proposaren que se face nou sindicat a favor de fosep Planas i Gerònim Planas, pare i fill, notaris causídics, ciutadans de Barcelona, per a que puguen prosseguir dita causa i altres qual- sevols. Diu l'acta del 7 de juny de 1698 que, per quant lo propietari de la carniceria del present terme, que és Pere Vilanova, lo present i corrent any, ha posats en las carns de dita carniceria preu per lo pre¬ sent i corrent any casi fora de orde 0 extraordinari, fou aprovat a proposta del senyor Blancafort que encontinent los senyors jurats se n'hi vage a posar i, si no vol acceptar dit preu, que lo senyor batlle penyória al tallador si es cas donarà carn més del preu ^. En l'acta del 6 de gener de 1705 consta que, per quant se té notí¬ cia de que lo carnicer pesa en la nit i antes de dia sens avisar lo pesador, va unanimitat que se li face posar penes, que no pesa aprovar-se per com pesava, i que si se troba fer el contrari se execute per la pena que lo honorable batlle li posarà. ítem proposa que per quant hi ha par¬ ticulars en dit terme que tallen bou i que lo senyor de la carriiceria s'en queixa, i va ésser decidit que's priven dits particulars que no'n màtien si lo amo de la carniceria té obligació de matar-ne, i que dits jurats miren lo que se ha de fer 363. Curiosa miscel'lània JA l'any 1685 es féu una pòlissa al clavari per caritat del iubUeu se fassen de les llagostes De l'any 1687 és una carta del regent expres¬ sant que en lo paper inclus estan expressades les diligències convé per la matança, i preservació de la llagosta D'acord amb aquesta notícia llegim el següent en l'acta del consell ordinari del dia 4 d'agost de 1687 : 2. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 86, 88, 88 girat, 89 i 107. 3. Id. id. 138 girat. 1. A. M. de L. G. Llibre fetes amb motiu d'una llarg, full 25. Deu referir-se a unes pregàries plaga de llagosta. 2. Id. Llibre registre, 1687, estampats 1. En efecte, sabem que a l'acció devastadora de la guerra amb França, en aquest any els pagesos van veure afegir a les seves calamitats una gran plaga de llagostes ; toc. cit., ii, vegeu Soldevila, pàg. 360. n-20 26S EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 Proposen los senyors jurats que atenent i considerant els danysl tant grans que s'esperen experimentar a causa de la llagosta, major¬ ment per la cria dels ous que han deixats, a més del que han donat; i majorment, atenent als ordes de la Excel·lència i real consell, ab les cartes, en particular dels senyors Don Miquel Cortada, regent de la real cancelleria, i lo doctor Miquel Joan Taverner i Rubí, de 14 i 31 del proppassat mes de juliol; i vistos los remeis que, ab la instrucció im¬ primida i per dits senyors remesa, per a evitar los dits danys, sia per ço posat en execució lo contengut en dites cartes i instrucció; i per a que millor 5ei acerte en la execució, sia feta una crida pública per lo carrer de La Garriga, manant a tots los particulars que, a pena de deu sous, per quiscuna vegada, que seran cridats dits particulars vagen per a destruir dita llagosta, ab la conformitat que dits senyors jurats, 0 altres persones per ells ordenades, disposaran, aplicadors per quiscuna vegada a la obra de la isglésia, entenent-se per quiscuna de les per¬ sones o caps de cases faltaran en assistir-hi 0 fer-hi assistir. "Cui om- nes nemine discrepante, laudarunt et fieri promisserunt." En el consell ordinari del 4 d'abril de 1688 fonc proposat per los dits honorables jurats nous que atès i considerat que als últims del mes de març passat ha apuntat la cria de la llagosta i, segons la experièn¬ cia se té de l'any passat, lo caçar-les i fer-les agafar és únic remei per exemir-se de aquelles; i encara que en dies passats se han fetes algunes diligències per agafar aquelles; i com apar dita plaga sia duradera; s'acordà deixar-ho tot en mans dels jurats Üt tü Ü: Explica l'acta del de gener de 1690 : ítem proposen dits senyors 22 jurats que atès se deu al jurat Fortuny alguns ròssecs los quals, 0 noms de aquells qui'ls deuen, estan contenguts en un paper que ab si aporta¬ va dit Fortuny, se ha reduït a vots si aquells se devien fer pagar 0 no; i són estats de vot i parer que's facen pagar promptament i en quant al que deuen lo senyor de Rosanes per la part a ell tocant i lo cavaller Arenys de La Ametlla, que's vage ab lo terme 0 que tingue a càrrec dit terme si podran fer pagar a dits cavallers, altrament se hage de refer a dit clauari 0 fer descàrrega. Sovint trobem notícies de pagament de les pensions de censáis atorgats a favor del senyor Milvaques i pel convent de Sant Francesc 3. A. M. de L. G. Llibre medià, full 26 girat i 81. QÜESTIONS DE LA TRESORERIA 269 de Paula de Granollers ; així, entre moltíssimes altres, anotem les següents: En el consell ordinari del 4 d'abril de 1691, proposen los senyors jurats que han rebut una carta de Milvaques, se li estant devent de pensions són 40 lliures, per quant lo any passat no li donà cosa. A 22 de juliol del mateix any, proposen los senyors jurats que los pares de Sant Francisco de Paula eo lo corrector del monestir i convent de Sant Francisco de Paula de la. vila de Granollers, lo qual ha manat que de una manera 0 altra que pagassen lo que deuen al pare provincial, que altrament seria forçós en haver de fer gastos, per quant lo dit reverend pare provincial manà a dit pare corrector li enviés lo acte del censal qud la present universitat fa a dit monestir i convent. Diu l'acta del 24 d'agost de 1691 : proposen los senyors jurats que per quant en lo present consell se ha llegit un manament de Don Pedro Rubí i Sabater, a instància de governador fiscal patrimonial, dat en Barcelona a 2 de juny de i6qi, ab lo quai se mana a. la present univer¬ sitat se paguen 30 lliures 5 sous per lo dret del coronatge de la Reina nostra senyora, que Déu guarde, són per ço de vot i parer sien paga¬ des dites 30 lliures 5 sous, moneda barcelonesa, de béns de la uMiveru sitat, i tothom hi estigué d'acord El Llibre Registre ® ens especifica que es tractava del coronatge de la Sereníssima Reina Donya Marianna de Namur, princesa palatina ®. Sabem per l'acta del 13 de novembre de 1691 que, per quant en dies passats certa persona de la present universitat no duptà en posar les mans sobre Jaume Poy del Bosc, altre dels jurats, que, per ço són de vot i parer sia proceït criminalment' cuantre lo qui delinquí, a gastos i despeses de la universitat; havent-se discutit si el delicte fou en ocasió de qüestions privades o amb motiu d'actuació com a jurat, diu Fran¬ cesc Salamó que, per lo present, ncfn creu cosa, que quan lo procés serà fet aleshores dirà segons lo que constarà en dit procés; tots con¬ cordaren en aquesta evasiva. Va consignar-se l'acta del en 24 de juny de 1692 : ítem proposen que atès se han expedides unes lletres de la Real Audiència de Cata¬ lunya acerca de pagar los delmes a Don Miquel de Masdovelles i a 4.A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 41 girat, 52 girat i 54. 5- Es l'estampat número 1 del dit any. 6. En realitat es tracta de Na Mariana de del pobre rei Carles Neuburg, la segona esposa II. 270 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 Dona Maria de Pinós i Rocabertí, si vol lo consell quelo síndic de la universitat present vage a respondrer si es cas; tots hi estigueren d'a¬ cord, amb tal que primerament el síndic se informe ah los advocats o advocat de la dita universitat . Hi ha unes Joan Baulet, nunci, del que anotacions del compte del té rebut: primo, té rebudes tres lliures, deu sous, i són per la mitja anyada caiguda als 23 de octubre de i6ç2... ® S'esmenta en l'acta del consell del dia 9 de gener de 1695 que per quant Joan Baulet, nunci, ha demanat fos servit lo consell aumentar-li lo salari, per ser molí lo treball i poques les ganànvies; per ço són de vot i parer se K donen 10 lliures i casa franca 0 h que ben vist los serà; tots els consellers foren del mateix vot En l'acta del 20 d'abril de 1690 es diu que per quant se aporta lite 0 plet entra la present universitat i Francesc Noguera, vegen s'hi míria i, si convé passar avant, passar-hi, i que's míria; diu Fàuria se míria i elegeix Salomó, però els altres consellers, per majoria, elegiren el propi Fàuria 363. Les cases de La Garriga segons el tall del blat de les ànimes fet en 1692 Heus ací una l ista de les cases de La Garriga, catalogades segons la seva de les importància econòmica, per raó de l'anomenat blat llibre ^ estant continuats los talls se ànimes : En aquest, present són fets del blat, ço és xeixa, se ha de donar per la caritat que tots anys se acostuma donar de ànimes i Nostra Senyora; la qual taxa han fet los oïdors de comptes, per orde del consell'; feta vui, als 13 de juliol any de la Nativitat del Senyor i6ç2. 7. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 55 i 61 girat. 8. Id. Llibre llarg, full A girat. 9. Id. Llibre medià, full 83. 10. Id. id. full 97. 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 78 a 76, inclosos. Sobre el blat de les ànimes, vegeu el número 300. QÜESTIONS DE LA TRESORERIA 371 Les cases del primer tall, ha de pagar cada una niu quartans: I La torra de Rosanes 4 La casa d'En Noguera ^ 2 La casa d'En Terrés 5 La casa d'En Blancafort 3 La casa d'En Busquets del Molí. Les cases de 2 tall, ha de pagar cada una set quartans: 6 La casa d'En Vilanova 10 La casa d'En Palau 7 La casa d'En Illa II La casa d'En Rossell'ó de 8 La casa d'En Nualart Vall L 9 La casa d'En Olivero Les cases de 3 tall, ha de pagar cada una sis quartans : 12 La casa d'En Caselles 14 La casa d'En Torra de la 13 La casa d'En Mas Riba 15 La casa d'En Mallol. Les cases de 4 tall, ha de pagar cada una quatre quartans i mig: i6 La casa d'En Pla de Ro¬ 19 La casa d'En Poy del Bosc sanes 20 La casa d'En Lledó 17 La casa d'En Planell 21 La casa d'En Oliveres i8 La casa d'En Rosselló de 22 La casa d'En Torra de Munt Plaça. Les caséis de j tall, ha de pagar cada una tres quartans: 23 La casa d'En Espargaró 28 La casa d'En Torró 24 La casa d'En Parera de 29 La casa de Gabriel Fortuny Pimar 30 La casa d'En Cors i Pdlicer 25 La casa d'En Rocabayera ® 31 La casa d'En Fillol 26 La casa d'En Cassart 32 La casa d'En Morera 27 La casa d'En Queralt 33 La casa d'En Francàs. 2. En l'original, amb lletra posterior, potser en ocasió d'un altre tall, fou treta d'aquest lloc la casa d'En Noguera, substituint-la per la casa de Rosselló de Vall. 3. Amb lletra posterior fou esborrada aquesta casa, subsfituint-la per la d'En Noguera. 4. També, amb lletra posterior, fou inclosa en aquest tall la casa d'En Illa. 5. Les cases esmentades fins ací resulten fàcilment identificables avui dia, vegeu els números 184 i partir de can Rocabayera resulta següents ; a gairebé impossible d'assegurar on estaven situades la majoria de les cases que s'enumeren a continuació ; algunes d'elles, però, encara avui són ben identificables per tothom. 372 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 Les cases de 6 tall, ha de pagar cada una dos quartans, dos picotins; 34 La casa d'En Surell 36 La casa d'En Garriga 35 La casa d'En Busquets- 37 La casa d'En Poy de plaça, carrer Les cases de 7 tall, ha de pagar cada una un quartà, tres picotins: 38 La casa de Bonaventura 45 La casa de Joan Fàuria i Casals Trayer 39 La casa d'En Blancafort de 46 La casa d'En Canal-Galli- plaça cant 40 La casa d'En Poy - carrer 47 La casa d'En Pi - carrer nou Còdols 41 La casa d'En Bolvena 48 La casa d'En Ribes-Còdols 42 La casa de Antoni F àuria 49 La casa de Esteve Guilla 43 La casa d'En Masacs 50 La casa de Margarida Pla. 44 La casa de Feliu Casals Les cases de S tall, ha de pagar cada una un quartà; 51 La casa d'En Rocaries 67 La casa de Jaume Miquel 52 La casa d'En Ros de Plaça 68 La casa d'En Torra i Blasi 53 La casa de Francesc Sa- 69 La casa d'En Lladó i Com¬ lamó pany 54 La casa d'En Pla de Plaça 70 La casa de Esteve Salomó 55 La casa de Gregori Torres 71 La casa de Francesc Blan¬ 56 La casa d'En Vidal cafort - carrer 57 La casa de Antoni Guilla i 72 La casa d'En Bo get de la Burc iglesia 58 La casa d'En Costa i Saver 73 La casa d'En Borrell 59 La casa de Pere Vinyoles 74 La casa d'En Sunyer 60 La casa de Josep Poy i 75 La casa d'En Valls-Galli- Baró cant 61 La casa d'En Baró i Riera 76 La casa d'En Codina-Ga- 62 La casa de Elisabet Puig i llicant Ribes 77 La casa d'En Puig-Galli- 63 La casa d'En Antoja cant. 64 La casa d'En Criniineig 78 La casa d'En Roig-CòdoU 65 La casa de Jacinto Fortuny 79 La casa d'En Tenes i Sa¬ 66 La casa de Coloma FUM bater XII. Un problema vital per als antics garriguencs fou el de la utilització de l'aigua del Congost: 1.El vell Molí d'En Oliveres Smia sèquia [277]. — 2. L antiqnis- comunal del rec Monar. —3. Captant l'aigua en les rescloses [350 i segs., 378 i 390]. QÜESTIONS DE LA TRESORERIA 273 80 La casa de Antoni Cases, ci- 83 La casa d'En Riquer i Ros- rurgià selló 81 La casa de Rafel Ravella 84 La casa d'En Parera de la 82 La casa d'En Tristany Pinyonera. Les cases de g tall, ha de pagar cada una dos picotins: 85 La casa d'En Pruna i Fi¬ 102 La casa de Jaume Guilla gueres 103 La casa d'En Antic 86 La casa d'En Puig Ferrer 104 La casa d'En Gadal 87 La casa d'En Alòs 105 La casa d'En Bover, sastre 88 La casa de Esteve Torres 106 La casa d'En Gotanegra 89 La casa d'En Perris - Ga- 107 La casa d'En Berenguer llicant 108 La casa de Joan Casals 90 La casa d'En Montcau 109 La casa d'En Soca 91 La casa d'En Pujol 110 La casa d'En Mauri 92 La casa 0 Molí d'En Oli- 111 La casa de Pere Sanac veres 112 La casa de Bernat Arenes 93 La casa d'En Carbonell 113 La casa de Giralt Cerdà 94 La casa d'En Salvi i Gili 114 La casade Margarida Parra 95 La casa de Baptista Bou 115 La casa de Feliu Baucells 96 La casa d'En Masvidal 116 La casa de Giralt Llaurens 97 La casa de Joaquim Parra 117 La casa de Josep Felip, 98 La casa de Maria Boget fuster 99 La casa de Isidro Traver 118 La casa de Ramon Duran 100 La casa de Josep Carreres 119 La casa de Josep Masacs lOI La casa de Pau Oliveres 120 La casa de Pau Rosselló. Les cases de 10 tall, ha de pagar cada una ¡un picoti: 121 La casa d'En Bxcscàs 130 La casa d'En Joan Casals 122 La casa d'En Pere Bou 0 rector 123 La casa de Marianna Bover 131 Josep Llobet 124 La casa d'En Bellsoley La casa de Salvador Solà 132 125 La casa de Josep Fetje Bernat Martí 133 126 La de Pere Ribes Antoni casa 134 Puig 127 La casa de Josep Solà i 135 La de Jaume Bertran casa Lapié 136 La casa de Josep Vinyals 128 La de casa Miquel Mas 137 Josep Cervera 129 La casa d'En Bori La d'En Alziu 138 casa S7é EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 139 La casa d'En Santaner 142 Josep Rodoreda 140 La casa d'En Ungles 143 La casa d'En Joan Pau 141 La casa d'En Vergés, ferrer Trull. Les cases de 11 tall, ha de pagar cada una mig picotí: 144 La casa d'En Jaume Vidrier 151 Pere Coll 145 La casa de Pere Llobet 152 La casa d'En Guitó 146 La casa d'En Llaconet 153 La casa de Antoni Trull 147 La casa de Hierònim Es- 154 La casa de Joan Sabater pinàs, 155 La casa de Ramon Sellaos 148 La casa de Erancesc Llau- 156 La casa de Josep Arenys rens 157 Joan Codina 149 La casa de Jaume Eàuria 158 Magdalena Sever. 150 La casa de Guillem Aspa 12. Ací es continuen les cases del tall 12 : 159 La. casa de Elisabet Vi- 166 La casa d'En Benet Arc nyoles 167 La casa d'En Pairet 160 La casa d'En Gastó 168 La casa d'En Viuet 161 La casa d'En Baixeres 169 La casa d'En Abril 162 La casa d'En Puig, sastre 17c La casa de Pere Pau Boget 163 La casa d'En Cortines 171 La casa de Esteve Sunyer 164 La casa d'En Carrolis 172 La casa d'En Reixac. 165 La casa d'En Pruna Les cases d'aquest últim i 12 tall, junt ab los casa-llogant, nos ha aparegut taxar-los, sinó en allò que ells seran servits pagar, tenint- no se tantmateix cuidado, los qui aplegaran esta talla, de haver-ne allò que puguen. La suma dels onze primers talls fa un total de 22 quarteres, 3 quartans, 3 picotins i mig; això, doncs, sense comptar el producte even¬ tual de la recapta a les cases del tall 12 i a les dels llogaters 6. Volem deixar constància aci de la Descripción y planta del Principado de Cataluña echa por Josep Aparici Mercadal, l'any 1708, manuscrit número 516 de l'Arxiu de la Biblioteca Central de Barcelona. En el full 49 es diu que a La Garriga hi havia 165 cases, del Rey; corresponent a la Vegueria de Barcelona, subvegueria del Vallès. CAPITOL QUART Comença una nova guerra amb França 364. — L'esclat de la guerra a mitjan any 1684. — 365. Continuen les conseqüències de la guerra. 366. De l'alferes resident a La Garriga — en 1687. 367. Revifament de la guerra des de 1689. — 368. Submit — nistrament de palla a l'exèrcit en 1690 i 1691. — 369.. Pagaments del donatiu voluntari en 1690. 370. Destrets per a pagar els termes del — donatiu. 364. L'esclat de la guerra a mitjans de l'any 1684 VIOLANT la pau de Nimega que havia signat Espanya el 14 de no¬ vembre de 1678, el rei de cercat per ell, va rompre França Lluís XIV, amb un pretext les hostilitats en el Països Baixos ; com a conseqüència, la cort de Madrid va declarar solemnement la guerra a França el 26 d'octubre de 1684. Mentrestant, a primer de maig de 1684, quinze mil soldats francesos, comandats pel mariscal Bellefont, entraren a Catalunya per La Junquera. Immediatament va repercutir, no sola¬ ment l'alerta, sinó àdhuc la guerra, en la nostra població, i va ésser con¬ vocat el sometent a les ordres del batlle de La Garriga En Bernat Nua- lart i Miquel L'acta del consell ordinari del 6 de maig de 1684 diu atès la que petició que se ha feta i la relació acerca del sometent, tots els jurats estaven d'acord en proposar que es cerquessin diners per a pagar als del sometent ; el jurat tercer afegí que mirien a Granollers com se fa. 1. Les notes del present número, de les quals no s'indica altra proce¬ dència, les hem extretes com de costum dels corresponents llibres de sessions i del clavari de l'Arxiu Municipal de La Garriga. 376 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 però el jurat en cap fou de los hòmens quhi niran hs dónien parer que dos rais de concordància amb això l'endemà ja va Corró, cada dia; en assentar-se una pòlissa feta al senyor batlle Nualart de trenta lliures, per pagar los soldats del sometent, que són deu persones, per lo servei del Rei, que Déu guarde Seguidament feren algunes pòlisses ; de dues dobles de la en¬ es trada; de 63 lliures per a pagar los soldats i entrada ; de 8 lliu¬ res i 5 sous a Jaume Blancafort del Molí, per la entrada dels soldats, dels diners han deixat a ses mullers, ço és: Francesc Pujol i Bertran Baixeres; de 2 lliures, 12 sous i 6 diners que han servit per los tahns ® que han comprat per los soldats; a Jaume Morera per trenta rals de pa se li prengué per anar a la armada; de 3 lliures per a pagar lo socorro als soldats; de 2 lliures i 8 sous de vuit socorros; de dues lliures per pagar los soldats. Aleshoresestigué a La Garriga el ja al·ludit capità, car tenim notí¬ cia d'una pòlissa d'una lliura i deu sous pagats per lo gasto féu lo capità Fingarrón. Testimonis que el sometent duia cavalleries ho són les pòlisses a l'arrendatari dels grans grossers Gregori Torres, una del dia I de juny, d'una lliura, 8 sous i 4 diners, per la civada prengueren pér lo senyor capità i quan anà lo senyor batlle al sometent; l'altra, del dia 4, importa una lliura, 8 sous i 8 diners, la qual serví per lo capità i mesurons quan anà lo senyor batlle a sometent Vista la carta rebuda acerca servei del senyor Rei, de fer lleves per que Déu guarde, el consell del 21 de maig acordà per unanimitat que el batlle i els jurats vagen i que mírien de la millor manera ho podran concertar. En la sessió del dia 28 el jurat primer advertí que pòsien tant acomodo que púguien, i mírien de on treuran diners per pagar los soldats; el jurat segon proposà que mírien la comoditat que'ls podran trobar, que pàguien aquells deuen lo trentè, que's fàcia talla per aquells que no paguen trentè i, aquells que no arriben a pagar un barraló de vi, que pàguien talla, i la fàcien de trenta lliures; i així s'aprovà per unanimitat. 2. Continuava essent-ho el pobret Carles II. De lluny estant impressio¬ nava magníficament la majestat de l'inconegut rei d'Espanya. 3. La taima és una espècie de llarga esclavina que serveix d'abric. 4. Del 15 de maig al 24 del mateix mes Girona va estar assetjada. NOVA GUERRA AMB FRANÇA En la sessió del primer de juny, preocupat el jurat primer per pagar los soldats de dit terme, preguntà si volen fer la talla del trentè del blat, i tots concordaren que aquell qui deu que pàguia. El nunci Feliu Baucells cobrà 10 sous per citar los del trentè i de la talla; i el clavari cobrà 26 lliures y 8 sous per una talla; a primer de juny s'estengué una pòlissa de 46 lliures i 10 sous per lo socorro per la mesada dels soldats i salari del pagador; a 28 de juny, altra d'anàloga, de 40 lliures i 10 sous per les mesades fins a 6 d'agost ; a fi d'any diverses pòlisses importaren en total loi lliures de rebudes dels soldats. D'altra banda hi havia el trànsit de soldats forasters ; així tenim esment d'un allotjament de tres soldats muntats; el de juny el jurat 4 Miquel Casals cobrà una pòlissa per anar entregar un soldat al senyor capità Berenguer; a 21 de juny es pagaren i lliura i 4 sous per mitja càrrega de vi per un trànsit de infanteria.; a 30 de juny, 7 lliures, per los bagatges se enviaren a Barcelona. 365. Continuen les conseqüències de la guerra Malgrat que pel mes de juny de 1684 Lluís XIV obligà Espanya signar la humiliant treva de Ratisbona, el rei de França a pas respectar-la molt ^ ; aquesta perduració del malestar no va produït per la guerra es trasllueix en els llibres del municipi, tant en els de la clavaria com en els de les sessions del consell. Així trobem els primers ^ vui, als 11 de agost, pòlissa de 2 lliures en per un passà de llarg, 2 lliures, 4 sous; a 22 d'oc¬ trànsit de remunt que tubre es féu pòlissa a Jaume Oliveres per a pagar un trànsit, bagatge i clavar la tancadura, i lliura, 4 sous, 10 diners. El mateix dia es feren les pòlisses per a pagar los carreters per port de 50 corteres de ordi, deu lliures i per lo gasto de la cerca del vi, quatre lliures. D'altra banda, trobem en els llibres del consell ordinari ® que a 29 de juny de 1684, atès lo tenor de les cartes presentades al consell 1. Aguado, toc. cit., pàgs. 203 i 204. 2. A. M. de L. G. Llibre llarg, full 20. 8. A. M. de L,. G. Llibre medià, full 1 ; a partir d'ací les notes del con¬ sell les extraiem d'aquest Llibre medià que conté les actes de les sessions celebrades des del dia 29 de juny de 1684 fins a 17 de desembre de 1710. EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 de Sant Esteve de La Garriga acerca de demanar cavalcadures per servdi delRei, que Déu guarde, tots són estats de vot i parer que ... pàrlien amb lo senyor veguer i consellers de Granollers, per concertar de les cavalcadures; i si no volen anar que tregüen a sorts. I, acerca de una carta de la vila de Mataró que'ls assistesquen en la ocasió i que se'ls tòrnia resposta... acordaren que s'els dónia set rals per cap i, quant acàs lo senyor Rei no'Is pàguia, lo terme los pagarà tots. En el consell de 27 de juliol de 1684 atès del tenor de la carta vinguda del senyor veguer de Barcelona, per orde de Sa Majestat, acerca dels bagatges... s'acordà que aquelL que tenen animals que se trèguien a sorts. A 10 d'agost del mateix any s'acordà que vagen quatre bagatges tant solament, com a resposta a altres lletres rebudes. A 11 de setembre fou acordat que mírien com ho podran ajustar amb el comissari general ; un acord semblant, i el de donar-li casa, palla i llenya, va prendre's l'endemà. A 15 d'octubre, acerca de aportar los grans per servei de la cavalleria s'acordà que's pòrtien a dos rals per cortera; i, acerca de la palla si'n compraran 0 no per los soldats, s'acordà que es comencés a aplegar a Rosanes i demés cases, de grau en grau, A 28 d'octubre s'acordà que se cómpria palla per servei del terme per jos soldats. A 10 de novembre fou acordat que se remíria altra vegada la talla, que aquells que seran massa carregats que se regúlien, i los que serà de menos preu que's púgien; i que procurin los senyors jurats si podran treure la meitat de les cavalcadures. A 19 de novembre s'acordà sobre de què se pàguia lo senyor comissari general; i a 26 del mateix mes s'acordà que no se li pàguia ninguna comissari general cosa al senyor de res del compòsit; la reunió del 2 de desembre tots són estats de en vot i parer que no se dónia res al comissari i que lo senyor jurat prèn- guia diners i que vage acompanyar los bagatges; en el consell de 24 dé desembre s'acordà que als bagatges se'ls refàcia dos dies, que és la meitat dels quatre jornals; i, encara, a 4 de febrer de 1685, del entrar lo vi en dit terme, que vegen lo que se deu pagar de drets, que donaren llicència de que ne aportassen, diu que vegen los actes vells ab que no's volen ajustar ab los soldats Contra les arrogàncies de Lluís XIV va formar-se la lliga d'Augs- burg, l'any 1686, en la qual participà la corona d'Espanya ; el malestar 4. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 girat. NOVA GUERRA AMB FRANÇA 379 de la situació continua, doncs, repercutint a La Garriga, durant els anys successius ; així trobem que en el consell del 19 de gener de 16S7 s'acordà qu0 no se'ls dónia batges als soldats; en el mateix ainy 1687 l'acta de la sessió del dia 12 d'octubre diu que lo senyor tinent demana al terme de La Garriga si li vólen donar ninguna cosa del temps tingué 10 allotjament en dit terme; i han prevalgut los vots que los senyors jurats que ho miren i que'n tregüen la millor comoditat que puguon. En el consell de 15 de novembre del mateix any 1687 se determina per dit consell que al masover de Rosanes se li posen soldats per la part 11 toca a dit masover; i sempre que ell no volgués obeir aquell, se li pose a l'hostal, a gastos i despeses de dit masover En el conseil de 25 de febrer de 1688 consta que, atès se ha enviada una carta per la cobrança del pa de munició, o ab blat... se ha resolt en consell que no pensen pendre blat sinó pa 0 lo que les constitucions manen; que si los senyors soldats lo han de aportar, que l'aporten; i si lo terme és obligat anar-lo diuen que a cercar, no tenen obligació anar-lo a cercar sinó al quartel del senyor capità 366. De Talferes resident a La Garriga en 1687 En el consell ordinari celebrat el dia 3 de maig de 1687 s'acordà què al senyor en alferes la sessió de li fàcia bulleta ^ i que hage de fer la volta; que se de maig de 1687 tots són estat de vot i de parer 12 de què se li pària, casa al dit alferes; a 26 de maig del mateix any acor¬ daren que no se ajústien ab lo senyor alferes; a i de juny debateren acerca de donar roba al senyor alferes; a 9 de juliol, entre altres parers, diu Francesc Salamó que se fàcia bulleta al senyor alferes i si no la vol, que'l pòsien a la casa que tenen, però tots són estats de parer i han prevalgut los vots diuen de que segèixia les cases i que vegen de anar a Barcelona a veure com ha de ser això En el consell ordinari del dia de 11 juliol de 1687, així que tots convocats, fonc proposat per dit honorable jurat en orde primer de dita 5. A. M. de L,. G. Llibre medià, fulls 21, 28 i 28 girat. 6. Id. id. full 31. 1. Butlleta és una papereta o cèdula on es dóna algún permís, autorit¬ zació, certificació. 2. A. M. de L. G. Llibre medià, fúlls 22 girat, 23 girat, 24 i 25. EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 universitat, atès molt temps ha està la present universitat ah un orde que, de allotjar lo alferes de la companyia d'En Miquel Vélez; i haver-se tingut diferents conUoquis per est efecte de son ajut i no haver-se pogut alcançar cosa. fins vui; i haver-se sabut, per medi de alguna persona, que, a no ajustar-se, pot venir algun dany a la dita. universitat i alguns particulars de aquella; per ço vege lo consell lo que determina; i, des¬ prés de moltes propostes prevalgué la que se deixe als dits senyors jurats per ajustar dit alferes És ben de notar que, a 13 del mateix mes, es repetí gairebé literalment la proposició i l'acord. Encara sorprèn més de trobar, en l'acta del consell del dia 24 de juliol, que atès les convocacions tingudes als 11 i als 12 dels en corrents mes i any no's prengué la resolució en orde del ajust ah lo alferes, puix no foren dites convocacions o consells firmats i continuats en la deguda forma, que, per les raons alU contengudes, que's face lo dia present. Francesc Salamó diu que per tot lo corrent mes és de vot i parer que sien donats dotze sous, cada'l dia, de compòsit al dit alferes, i no més avant; i que, al cap del mes, se torne tenir consell, a fi i efecte de pendre altra resolució; i, després d'una extensa expo¬ sició de parers, tots, ah dit Salamó, són de vot que, si no's pren nova resolució immediatament ans de començar lo altre mes, que corre lo compòsit i gasto a càrrec dels dits honorables jurats, sens dany dels particulars de la dita universitat; volen, emperò, que lo mes se entenga des de 16 del corrent fins als is de agost pròxim vinent. Ara hi hagué testimonis de les firmes dels dits votants En el consell de 4 d'agost, d'acord amb el de 24 de juliol, prevalgué també la proposta de Francesc Salamó; diu: que, arribat al cumpUment de la mesada, se li ha promesa, ah la forma en dit consell de 24 de juliol contenguda, satisfer la composició, 0 antes de finir lo dit temps, se li sia satisfet a dit alferes tot lo que se li ha promès donar, i luego passat dit temps, immediatament sia allotjat, conforme se acostuma, segons los ordes eo seguint les constitucions de Catalunya, observant lo que s disposa en les ocasions vénen los allotjaments i orde per ell dit alferes aportat ®. 3. A. M. de L. G. Llibre m'edià, full 25 girat. 4. Id. id. 26. 5. Id. id- S'B girat. NOVA GUERRA AMB FRANÇA 281 En el consell del dia 14 d'agost de 1687, atès lo dia present, ha arribada una carta de Vexcel·lentíssim senyor marquès de Laganés, contenint en efecte, lo dit Joan Fàuria, jurat tercer, se conferesca que en la ciutat de Barcelona, ah Sa Excel·lència, per a conferir algunes dependències del servei de Sa Majestat que Déu guarde, s'acordà així. I/acta del consell ordinari del dia 24 del mateix agost diu : proposa lo senyor jurat Fàuria i Joan Pau Torró que, atès que Sa Excel·lència los envià a cercar, per causa de l'ajust ah lo senyor alferes, i, en Ics ocasió que anaven a parlar ah Sa Excel·lència, soparen ah lo senyor doctor Carlos Primà, que aleshores venia de palacio, de tractar algunes matèries, i, entre altres, del dit ajust, ah que los féu una carta, que vostres mercès han oïda, i aixís vostres mercès veuran i donaran llur vot i parer. Han prevalgut los vots que se ajusten ah lo senyor alferes, i que vegen los senyors jurats si'n poran treure una 0 dos places, i que vegen si'n poden rellevar alguna cosa; i aixís són estats de vot i parer que vage Joan Pau Torró a parlar ah Sa Excel·lència sohre dit ajust En el mateix consell ordinari del 15 de novembre se determina per dit consell que's trènquia lo ajust fet a l'alferes i allot geque se 0que se li pòsia casa a coneguda dels senyors jurats; a 26 de novem¬ bre sobre com se- ha de tenir roha, llenya i lo demés servei al senyor alferes, i són estats de vot i parer que se compre la roha, si's troha, 1 la llenya; finalment, a 18 de gener de 1688 s'acordà que no's tracte de l'ajut de l'alferes, per estar lo terme tant atahal·lat, si no que's con¬ tinúe com se fa vui La frase trasllueix clarament el mal humor que produïen pels allotjaments. 367. Revifament de la guerra des de 1689 De 1689 a 1697 la guerra amb Lluís XIV va obtenir major exten¬ sió i Catalunya fou novament envaïda. El duc de Noailles, de l'exèrcit francès, va apoderar-se de Camprodon el 24 de cap maig de 1689, si bé la vila fou recuperada el 25 d'agost del mateix any. Concordant amb aquests fets consta en el consell del 10 de juny de 1689 que, atès algunes persones anaren a somatent, és hé se pàguia los jornals a dites persones, que són sis 0 set, a tres sous cada dia; a 6. A. M. de L. G. Llibre media, full 27. Id. id. 28 girat, 29 i 30. n-21 m EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 tots los del consell los està bé ^els llibres de la tresoreria es diu; ; i en pòlissa per los soldats con anaren a Camp-rodon, 30 lliures; pòlissa per lo sometent de Camp-rodon, per vuit. dies, 28 lliures En el consell del 13 d'octubre de 1689, atès que hi ha algunes per¬ sones que no volen anar a bagatge, fóra bé de que se vege com ha de ésser; Jaume Blancafort diu que hi vagen, a bagatge, i que si, dins la hora quó s'els tatxarà, no hi és, no hi va, sinó que executar-lo, qualsevol que sia; i així s'aprovà ; més proposen los senyors jurats que fóra bé que se anomenàs una persona per a anar a trobar lo senyor tresorer i per parlar-li acerca de tants ordes, que és que s'hi ha de posar remei en eixes coses; i s'acordà que s'aués a veure el tresorer. Diu l'acta del consell ordinari del dia 30 d'octubre de 1689 : Los senyors jurats proposen que tenen una carta del senyor tresorer i ab la qual diu se servesquen de assistir als soldats de la companyia del comissari general, comte de Vallgerga, en pa i civada; i aixís és bé se pàssia a vots. Los del consell han resolt, "nemine discrepante", que per un fluix pastaran tres 0 quatre quarter es de blat, per alguns tres 0 quatre dies; i, en la civada, en est lloc no hi ha civada; i, per lo tant, no tenen possibilitat per donar civada, ni pastar pa, si no és per tres 0 quatre dies algunes tres 0 quatre quarteres; i en eix efecte se done ple poder als senyors jurats que ho fàcien i no aUrement. Més proposen los senyors jurats que la palla, com ho tenen de fer; si la donaran ab diners o sense diners; diu lo senyor Blancafort li està bé que dónia la palla, però de contants; tots los de consell són estats del vot del senyor Blancafort; a real l'arrova. A 14 de novembre del mateix any proposen los honorables jurats que han rebuda una carta del regent la real tesorería, de 11 dels cor¬ rents, contenint en efecte que importa al servei de Sa Majestat, que Déu guarde, facen anar dits honorables jurats cavalcadures en la vila de Mataró, per a portar L pa i civada den de dita vila en la present, per la assistència dels soldats i cavalls que estan allotjats en La Gar¬ riga, ab la mateixa conformitat que ho executen les demés viles i llocs, com diu la carta; i per ço ho han reduït a vots; Francesc Salomó àw, que, informats primerament si se observa ab dita conformitat en Us viles i llocs, com diu dita carta, majorment essent servei de Sa Ma- 1. A. M. de L. G. Llibre medià, full 34- girat. 2. Id. Llibre llarsr full 81. NOVA GUERRA AMB FRANÇA m gestat, i demanar-se sens orde, sinó ab carta, que ho facen i la re¬ ... solució de tots los demés o major part és que informats primerament 0 per lo menos per esta vegada, se vage ab gasto dels de consell, i després s'en done part a dit senyor regent la tesorería, per què, si se esdevé haver-s'hi de tornar, sia ab orde, pagant-se dits ports i gasto als qui hauran de anar-hi... ítem proposen dits honorables jurats que los oïdors de comtes del dit terme de La Garriga facen una talla o declaració del repartiment se deu fer i modo que's deu observar, tant per los allotjaments dels soldats, com també per lo anar a bagatge, quan se oferirà...; la major part són de vot que's face... També han prcrposat que, per haver-se perduda una escopeta que havien abonada per anar al socorro de Camp¬ rodon, la qual ab altres armes havien abonades los dits jurats; diu la major part que sia pagada Es diu en el consell del dia de febrer de 12 1690: ítem proposen que diguen qui ha de tenir cuidado de comprar palla i gra per lo sus¬ tento de la mula del terme; Francesc Tobra de la Riba dm que los senyors jurats s'en cuiden i s'aprovà el seu vot. Proposen dits senyors jurats que havent demanat rocí Josep Crimineig, ferrer, lo qual un a. deixà, havent-lo hi demanat los senyors jurats de l'any passat de i68ç, lo qual rocí se perdé; si l'ha de pagar lo terme 0 los qui'l varen fer deixar ...; Blancafort diu que no sap si anava per bagatge 0 per fet algun servei per lo comú, i que aixís no s'atreveix a votar, i el seu parer fou seguit per la majoria dels consellers ; en canvi proposen més que sien anomenats dos homes, ço és un per port de Antic Planell, per ell nomenador, i lo consell que n'anomene altre per avaluar lo matxo perdé dit Planell, per servei del terme; a proposta de Francesc Salamó fou elegit Rafael Ravella 368. Subministrament de palla a l'exèrcit en 1690 i 1691 L'any 1690 Noail es, cap de l'exèrcit francès, va apoderarse d'O¬ lot, Ripoll i Vic. El dogal de la guerra anava estrenyent-se. E'any 1691 fou bombardejada Barcelona des del mar. En aquest numero i en els següents, íntimament enllaçats, veurem els destrets que aleshores afligiren el municipi garriguenc. 3- A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 36 i 87. L Id. id. 43. m EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 Diu d'acta del consell d'ii de gener de 1690 que han rebut una carta del regent la real tesorería de 30 de desembre proppassat conte¬ nint en efecte importa lo servei de Sa Majestat, que Déu guarde, que en aportar tres-cents quintars de palla per assistència de la cavalleria que està de guarnició en ¡a plaça de Barcelona; i acordaren que se vàgia en Barcelona a parlar ab lo senyor tresorer i que vegien lo major medi que's púguia fer. Concordant amb la dita acta hi ha l'acta del consell ordinari del dia 13 del mateix gener on es diu que atès Jaume Oliveres, pagès, de La Garriga, per orde del consell se conferí en la ciutat de Barcelona ah lo senyor regent la tesorería real, i que dit senyor digué que, per lo servei del Rei nostre senyor, assistint al sos- tento de la sua cavalleria, convenia que lo terme de La Garriga assistís ab dos-cents quintars de palla eo lo menos cent i cinquanta quintars, ara proptament per la plaça de Barcelona, ho ha reduït a vots, los qual diuen, "nèmine discrepante" : Que, atès en lo terme de La Garriga no's troben palles, per poder assistir per ara a dit servei, que se n'hi aporte lo menos que's puga aportar per ara, puix no poden fer més, per lo que està dit; i que, entre tant, n'hi aporten uns trenta 0 quaranta quintars, fins que tin¬ guen major possibilitat; 0 allò que per la present ocasió podran alean- çar, per lo més baix que's puga; i que, per dit efecte, lo dit Oliveres com a síndic que és del terme de La Garriga, pagat en son condecent salari, prenga la palla, pagant aquella com millor podrà concertar-la per a fer-la portar en Barcelona Però en següent, celebrat el dia 22 de gener de 1690, el consell vist que l'esmentat Jaume Oliveres hage recusat lo anar a cercar i fer portar dita palla a Barcelona, s'acordà que la comprin i que la aporten los dits senyors jurats- A i de febrer de 1690 atès se ha rebuda una carta del senyor tresorer contenint en ella que, dins dotze dies, gue se aportàs los 300 quintars de palla per lo orde en dies passats s'els havia donat; i, altrament, fent lo contrari, que lo senyor jurat en cap se presentía davant Sa Excel·lència, que's de 26 de gener del present any; i s'acordà que se vàgia. en Barcelona, però no que s'aportés la palla demanada 1 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 40 i 41. 2. Id. id. 41 girat i 42. NOVA GUERRA AMB FRAi\ÇA 285 En el consell del dia 12 de febrer consta: que per lo compliment de la palla passa lo senyor tesorer fent franquesa de 50 quintars; i que lo senyor jurat Planell ne ha promesos cent quintars; si volen prenga aquells a raó de 11 sous per quintar 0 no hi presa; ... Blancafort diu que's parle primer ah lo senyor Députât i s'aprovà la seva proposta. A 16 de març novament lo senyor Francesc Torre de la Riba diu se face algun esforç en aportar alguna poca palla a Barcelona; diu lo senyor Salamó que se espéria que hi hage palla nova per a portar-la a Barcelona; ah lo present consell lo vot de Francesc Salamó ha preval¬ gut; i que el jurat anés a Barcelona a trobar lo senyor tresorer i veure lo que hi dirà En el consell ordinari del dia primer de novembre de l'any 1690 els jurats donaren compte que han rebuda una carta del consistori, que en ella volen de que se pòrtia palla per provisió de la cavalleria que està aquartelada en la vila de Granollers, però no consta quin acord va prendre's. A de novembre de 1691 es féu constar haver rebut una 13 carta del tresorer 200 quintars de palla per la cavalleria i demanant s'acordà enviar En Sebastià Poy a Barcelona per a parlar-ne *. A 18 de novembre de 1691 que se és anat en Barce¬ feren constar lona parlar a el senyor tresorer per en alivio de la universitat, per orde donat en lo últim consell; i la resposta que li féu lo senyor tresorer fou que luego luego se apòrtia la palla per quant dit senyor tresorer tenia orde de Sa Excel·lència de fer anar un tercio de cavalleria en dita universitat de La Garriga; com altres vegades, aquesta prevalgué el parer de Francesc Salamó; que se replèguien diners a tota pressa i que pàguien. En el consell següent, tingut a 4 de desembre, es parlà del moda com se ha de aportar la dita palla a Barcelona; consemblantment triomfà el parer de Francesc Salamó que, atès en lo present terme no's troba palla, que per ço sien aportats diners a Barcelona, i aquells entregar a qui sia menester, per què allí se compren la palla; i sia en descàrrec del donatiu que la present universitat ha promès. En el consell del dia 20 de gener de 1692 fou comunicat que havia estat rebuda una carta de Josep Camarans, prevere, insinuant ab la qual que no havia pogut trobar més de 15 quintars de palla. En el del 6 de març diu que per donar 23 quintars de palla per lo quant falten 3. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 43 i 45. 4. Id. id. 47 i 55. 286 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 compliment de 200 quintars de palla que la present universitat tenia obligació de entregar per lo sustento de la cavalleria, en virtut de un orde del senyor tresorer; i com la present universitat no tinga palla per poder cumplir, per ço són de vot i parer que ells, dits jurats, tin¬ guen píen poder per comprar dits 23 quintars de palla allí on los tra¬ baran, i aquella entregar a qui los aportarà orde, i, entregada, cobrar recibo ; i unànimement fou aprovat aquest parer ®. 369. Pagaments del donatiu voluntari en 1690 UN document' noticia les inquietuts que des de l'any i68j se han experimentat per ocasió dels allotjaments entre soldats i pai- sansi per fer desvanèixer discòrdies entre uns i altres icor- daren los senyors deputats del General de Catalunya enquartelar la cavalleria i que la província fes un donatiu voluntari a Sa Majestat ' per mantenir-la en dits quartels per lo espai de cinc anys, i en dit termini no tenir allotjaments, ni portar palla, si sols donar als soldats posada, etc. Diu l'acta del consell de lo de febrer de 1690 : Proposen los jurats que, atès lo dia present han rebuda una carta de l'Illustre Senyor Députât Real Narcís Camps, lo qual se troba en la vila de Granollers lo dia present, ab la qual diu o escriu que remet als honorables balle i jurats de la present parròquia i terme de La Garriga un paper inclus, que conté una còpia de la resolució ha presa lo Molt Il·lustre Consistori dels senyors Deputats del General de Catalunya, a efecte de que's face un donatiu voluntari, per a. sustentar, en les places o presidis del pre¬ sent principat de Catalunya, la cavalleria de Sa Majestat, que Déu guarde, i ab açò evitar lo allotjament de dita cavalleria, per temps de 5. A. M. de L. G. Llibre Medià, fulls 56, 57 i 59. 1. Esmentat amb el número 8 dels manuscrits de l'any 1690 del Llibre registre de l'A. M. de L. G. 2. A la vila de Centelles van obligar els soldats a sortir del poble i el marquès de Leganés, que acudí a sufocar la revolta, va haver de parar a Granollers, des d'on va arribar-se a una avinença ; l'any 1688 el poble de Vilamajor va aixecar-se i els amotinats anaren amenaçadorament cap a la costa ; etc. 3. El donatiu en total era de 200.000 ducats, però en cas de pau havia de reduir-se a la terça part ; vegeu Soldevila, loc. cit., II, pàgs. 860 i 361. NOVA GUERRA AMB FRANÇA 287 cinc anys contínuament comptadors del dia present, així i conforme en la dita carta, i paper en ella inclus, se conté; la qual carta i paper han recòndit i posat en la caixeta on tenen recòndits, los demés papers dei la dita universitat de La Garriga, los senyors jurats ; dels diferents ... vots que es presentaren triomfà, solament amb un vot de majoria, el parer de Francesc Salamó: diu que lo doctor Ignasi Carlos Maspons, doctor de la present universitat, sabut que hage com se han ajustat los altres llocs, que ell ne tindrà notícia, se face leshores lo dit ajust. Sobre la mateixa qüestió, el consell del 12 de febrer, diu si con¬ vindrà que sien anomenades dos 0 més persones del present terme obligant aaquelles facen dita diligència i concerten en dit cas; i triom¬ fà el parer de Pau Illa; diu que hi vagen dits Blancafort' i Oliveres, ah algun de dits senyors jurats 0 ab lo senyor Balle. En el consell del dia 15 del mateix mes consta que la resposta han tornat és que prome¬ teren 100 lliures, i dit senyor diputat los féu de resposta que donassen lo que en altre temps donaren, ço és 217 lliures ; com en tantes altres qüestions ara triomfà el vot de Francesc Salamó; diu que faça un síndic i est lo més que puga prometre sia 150 lliures i no més; i, pre¬ cisament, fou elegit per síndic el mateix Francesc Salamó. El dia 19 del mateix febrer, l'acta del consell diu Mi¬ que anaren quel Esparagaró i Jaume Blancafort a Caldes a tornar la resolució de est consell, dient a l'Illustre Senyor Diputat que est lloc lo més que podia donar eren les dites 150 lliures, encara que, vista la resolució de dit Il·lustre Diputat, li prometeren 10 lliures més; i ell los digué que havien de donar iço lliures i no més; l'acord fou que concèrtien lo més barato puguen. A 5 de març l'acta del consell diu : aquest és lo consell que's tingué per lo donatiu i és del tenor següent, però a sota l'espai és en blanc *. En el consell del 7 de juny del mateix 1690, proposen los se¬ any nyors jurats que atès han rebuda 2 dels corrents ab la una carta de qual demana lo Il·lustríssim i Fidelíssim Consistori dels Senyors Dépu¬ tais i Oïdors de comptes del General de Catalunya que fins al deu dels corrents aporten a la ciutat de Barcelona la terça part del donatiu vo¬ luntari, caiguda el primer de abril proppasat; s'acor.dà que el clauari entregue los diners tinga de son clauariat i els clavaris anteriors pa- 4. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 42, 43, 44 i 44 girat. 3S8 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 guili el que deuen ; deixant per altre ocasió la resolució en orde del pagar la dita ter ça Consta en l'acta del consell de 23 d'octubre de 1690 que en dies passats ja havien tingut avís per la cobrança del donatiu; i com los se¬ nyors jurats los feien passar d'avui en demà a-n-els senyor Députais; a vista de tanta tardança se són cansats; no obstant això, hagen escrita una carta, la data de la qual és a 12 de octubre del present i corrent mes; i en esto resoldran lo que sien servits del que se haurà de fer, per quant la universitat no succeís algun disgust; se posà a vots. Diu lo se¬ nyor Francesc Torra de la Riba que se pàguia lo que han promès, i així fou acordat. Més, proposen los dits senyors jurats que, a vista del dit, se anomene una persona per a anar en Barcelona, a-n-els Diputats, per a veure si voldrien posar en compte tot lo que la universitat se ha gastat per raó del servei del Rei, que Déu guarde, quan tingué de fer los soldat^ la universitat per socorro de Vic, i fou elegit el senyor Blancafort. Concordant amb els dits vots consta, en l'acta del consell ordinari del primer de novembre de 1690, que a En Blancafort la re.sposta que se li féu a Barcelona, que lo senyor diputat don a vostres mercès quinze dies de temps, i unànimement s'acordà pagar lo degut 370. Destrets per a pagar els termes del donatiu La qüestió del donatiu voluntari i el pagament dels termes succes¬ sius produïren molt de malestar al poble, exhaust de tantes càr¬ regues per raó de la guerra. En la sessió del dia 14 de gener de 1691, prevalgueren los vots de que lo senyor clauari aplèguia diners, i, quant se hage de pagar, que aleshores pagaran \ En el consell de 23 d'abril de 1691, havent rebut una lletra del Doc¬ tor Joan Ximenes i Quintana per raó del donatiu... que se estan devent tres terces, en la quantitat de 153 lliures, i en la qual no dóna temps a dita universitat a fins als 24 del present; s'acordà que s'anés a parlar ab lo senyor doctor Ximenes de que los dónia un poc de temps. A 12 5. A. M. de L. G. Llibre media, full 45 girat. 6. Id. id. 47 i 47 girat. 1. A. M. de L. G. Llibre medià, full 49 girat. NOVA GUERRA AMB FRANÇA 289 d'agost del mateix any hi hagué una sessió tumultuosa : Rebuda una carta firmada del doctor Joan Ximenes i Quintana, la data de la qual és als 8 de agost del present any, contenint en ella que la universitat de La Garriga pagàs lo que deuen de les terces del donatiu, i, no satisfent en ella, serà forçós en haver de executar la dita universitat. Sembla que la causa de les raons foren els següents parers : Miquel Esparagaró diu que no hi vol dir res, que vótia qui vulga votar. Senyor Francesc Torra de Plaça diu no pas res. Contra ells el senyor Gregori Torras digué que fàcien votar als demés. Senyor Joan Fàuria diu que voldria saber los demés senyors com no volen votar. I, mentre altres consellers,com el senyor Poy de Plaça, anaven al gra de la qüestió, dient que's vègia lo acta i, si diu de que s'hagen de pagar i los demés llocs, que's pàguia, per què no se hagués de fer gastos, altres, com el senyor Oliveró, diu que fàcien votar als demés que no han volgut votar, o com el senyor Blancafort que, atès és lo servei del Rei, que vótien los que han de votar primer. Al final, proposen los senyors jurats que, per evitar crits en lo present consell, és bo que se vótia secretament; diu Antic Flanell que's vótia secretament; "omnes, nemine discrepante", ha prevalgut lo vot de Antic Flanell de que se míria si és bé que sia lo votar secret. A 13 de novembre de 1691 proposen los senyors jurats que, per quant en lo present consell se ha llegit un orde del senyor tesorer ab lo qual demana la present universitat aporte dos-cents quintars que de palla per la cavalleria; i també se hallegit una carta del doctor Joan Ximenes i Quintana, ab la qual demana les terces caigudes del donatiu; i com. també se hagen de tractar a Barcelona altres negocis per la pre¬ sent universitat, per ço són de vot i parer que sia enviat a Barcelona Sebastià Foy, a gastos de la present universitat, i així s'acordà Diu l'acta del consell de 9 de març de 1692 que han rebuda una carta del senyor Joan Ximenes i Quintana contenint en la qual que, si dins curts dies donen satisfacció de les terces està devent la present no universitat,... i prevalgué el vot que's míria s'hi ha diners i veure de una terça. En el consell del 7 de setembre de 1692 s'aprovà que atès se ha llegit carta de l'illustre y una fidelíssim consistori dels senyors 2. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 58 i 55. 290 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 Députais del present Principat de Catalunya, ah la qual se demana se'ls paguen les terces degudes del donatiu voluntari; i com se hage de pro- ceir la causa de Vilanova; és per ço de vot i parer sia proceïda dita causa, i, del que's cobrarà, sia pagat, encontinent de haber cobrat, lo que's dega de donatiu. En el consell ordinari del dia 23 de novembre de 1692 atès han re¬ buda una carta del senyor Esteve Serra i Vileta i Narcís Bofill, escrita als 21 dels corrents, en orde a que's pague lo donatiu voluntari promès als senyors Députais de nostre Principat, que lo dia d'avui, segons la nota al peu de aquella escrita, importen 380 lliures, sia deliberat, per lo present consell lo que's deu fer en orde de la satisfacció de aquelles; i va prevaldré el parer de Francesc Torra de Plaça, diu: se compre palla primerament, per a donar a la cavalleria del Rei Nostre Senyor, i, si sobren diners del comú, servesquen per lo promès ab lo dit donatiu Diu l'acta del consell de 6 de setembre de 1693 : proposa lo senyor jurat segon a vista que en lo present consell se ha. llegida una carta del braç real del present Principat de Catalunya ab lo qual se diu paga la present universitat 560 lliures, diu se deuen de donatiu voluntari; i vist que la present universitat ha gastat en diferents vegades, dant per palla i soldats gran quantitat; per ço, diu, seria bé miràs en lo braç lo que està devent la present universitat; com en tantes altres ocasions prosperà el parer de Francesc Salamó que se responga. a'n el braç real ab carta. Llegim en l'acta del consell celebrat a i de maig de 1694 que per quant lo present dia se ha presentada una carta dels senyors Députais del present Principat de Catalunya, en forma de real cancelleria despe¬ dida, ab la qual se diu que, en atenció dels inmensos gastos que se ofereixen per lo sustento de la cavalleria, se servesca lo present terme deposar ab tota puntualitat lo que deu o molta part de aquell; per ço, atenent que dit terme de present se troba sens diners per poder acudir a la satisfacció de dit donatiu; per ço és de vot i de parer que sia elegida una persona de dit terme per que se conferesca en Barcelona en represen¬ tar lo estat en que de present se troba lo terme; i tots aprovaren la proposta 3. A. M. de L,. G. Llibre medià, fulls 60, 62 girat i 68. 4. Id. id. 68 girat i 71 girat. NOVA GUERRA AMB FRANÇA m Llegim que en el consell de 3 d'octubre de 1694 proposa lo senyor jurat en cap que per quant lo present any la present universitat ha gastat molta quantitat de diners per assistir al servei de Sa Majestat; i vut se tròpia ab molts deutes; i no hi ha diners per a satisfer aquells, per ço és de vot i parer que's faci una talla sobre tots los naturals i habi¬ tants, a efecte de poder pagar la quantitat que se trobarà estar devent dit terme; i així fou votat per tots els consellers. Conseqüentment, en el consell del 6 de novembre se llegí la talla novament feta per los oïdors de comptes 5. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 80 i 81. CAPITOL CINQUE Segueix la guerra amb Lluís XIV de França 371. Prestacions personals per a la guerra, fins a 1693. — 372. L'exèr» cit dels fancesos arriba al Vallès en 1694. — 373. De la guerra en la primera meitat de l'any 1695. — 374. Segueix una anyada de vio¬ lències. — 375. Complicacions a la reraguarda. — 376. L'acabament de la guerra en 1697. 371. Prestacions personals per a la guerra, fins a 1693 Major molèstia que no la cooperació econòmica a la guerra hagué de causar la participació personal dels garriguencs a ella, bé anant de bagatge, bé amb allotjaments, bé immedia¬ tament com a soldats o com a sometent. Vegeu-ho, si no, en les notícies que apleguem a continuació, començant per un retall de l'acta de la reunió del consell de 13 de gener de 1690, que diu així: ítem proposen dits jurats que, per quant hi ha repugnància, en orde dels bagatges quant se ofereix haver-los menester; ço és si aquells han de deixar liberament 0 si ha de ésser ab paga; demanen que la consell ho reduesca a vots; los quals tots sens discrepar són de vot i parer que sempre que forçosament se hage de anar a bagatge, tant per coses del terme, com altrament, que no's podrà excusar lo fer-se, que s'hi hage de anar francament, sens interés algú, però ab condició que vage per torn; i igualment entre tots los parroquians, tant naturals com habitants en lo dit terme, i tant per los que seran del consell ordi¬ nari, com també per los qui no són del dit consell; i més que, sempre: — com és cosa justa — que alguna cavalcadura prenga mal 0 se perde SEGUEIX LA GUERRA 293 fent semblant servei, que tinga obligació lo terme de pagar-la o esmenaf lo dany respective a son amo Del dia 20 de juny del mateix 1690 són dues lletres rebudes a La Garriga : la una és una carta enviada de part dels consellers de Barcelona noticiant als jurats de est poble lo recurs se ha fet al Rei de los estragos va obrant lo enemic en lo present Principat de Catalunya, esperant de estos lo que convinga per anar contra lo enemic ^ ; l'altra vinguda del diputat del real consell de Barcelona, i de orde de Sa Excel·lència, per tal que, per defensa de l'enemic francès, i en lloc de sometent general, s'equipessin uns soldats Així diu l'acta del consell ordinari de 22 de juny de 1690 : proposen los senyors jurats que, atès han rebuda una carta del senyor Don Narcís de Anglasell ab la qual, per servei del Rei, diu vage lo senyor Bailé 0 un jurat, ab quinze hòmens ben armats, en la vila. de Granollers; qué diga lo consell si ho feran i lo modo se ha de tenir per posar-ho en execució...; Blancafort diu que'ls elegesca lo senyor Balle, i los senyors que'·ls concerten lo que se'ls deurà donar; va obtenir 9 vots ; Torra de la Riba diu que a cada u dels qui aniran sia donat cada dia, a més del pa i vi que'ls hagen de fer portar los senyors jurats, tot pagat del comú, 8 sous; va obtenir 12 vots *. En el consell del dia 4 de febrer de 1691 proposen los senyors jurats que, atès la carta s'els ha presentada per part dels senyors oïdors de comptes del present Principat de Catalunya, és bé se face lo servei possible per evitar los allotjaments amanacen dits senyors; que se anomè- nia persona per a anar a trobar a dits senyors per què una dónien un poc de temps per poder fer diners. Amb referència a la sessió del consell del 23 de novembre de 169a trobem ítem proposen dits senyors jurats que, en consideració de que : se hauran de fer allotjaments dels soldats del Rei Nostre Senyor en lo present terme de La Garriga, segons se té notícia; de qual modo vol 1. A. M. de L. G. Llibre medià, full 41. 2. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1690, manuscrit 5. Per aquest temps foren trameses diverses a Madrid per a plànyer-se al representacions rei de la forma com eren governats i de la ineficàcia i la laxitud amb què era atesa la defensa del Principat ; vegeu Soldevila, loc. cit., II, pàg. 861. 3. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1690, manuscrit 6. 4. A. M. de L. G. Llibre medià, full 46. 29é EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 lo consell que sien aquells allotjats, per jer lo degut servei; i varen apro¬ var el vot d'Esteve Guilla, dient : los desembarassen trss cases, com està dit, per los cabos, i los altres soldats rasos vagen allotjats per les cases com han acostumat. En el consell ordinari del dia 19 de juny de 1693 proposa lo senyor jurat en cap que, per quant han tingut carta del senyor Don Pedro Planella, insinuant-los que, per orde de Sa Excel·lència i Diputació, convé, per la necessitat urgent, lo fer soldats; i lo present terme sempre, en semblants functions acostuma fer-ne cinc; per ço és de parer se facen los cinc soldats ab la major comoditat sia possible; i així fou acordat En el consell ordinari del dia 30 d'octubre de 1693, a la proposta de que los bagatges hagen de tornar a la armada per lo traginar per lo Rei, diu lo senyor Rocabayera que se'ls dónia com. se'ls daba antes; i així fou aprovat ®. Efectivament, en 1693 es pagaren dues pòlisses per ba¬ gatges, una de 15 lliures' i l'altra de vuit. En el consell del 17 de gener de l'any següent, proposen que havien llogats bagatges, si ho pagarà lo terme 0 los qui havien avisats; per aquella vegada s'acordà que se pàguia del terme 372. L'exèrcit dels francesos arriba al Vallès en 1694 En l'any 1694 la guerra amb França arribà a uns extrems ben poc concebibles ; mentre el país es dessagnava en la lluita contra l'invasor, d'altra part es seguia una política equívoca que sovint afavoria l'èxit de l'enemic ; mentre l'exèrcit francès anava ocu¬ pant places : Palamós, Girona, Hostalric, el virrei Gastañaga arribà a prohibir als paisans d'atacar els francesos en petites partides \ Aques- 6. A. M. de L. G. Llibre medià, foli 60, 63 girat, 66 girat. Recordem ad que l'any 1698 Roses i Palamós varen caure en mans dels francesos. .6.A. M. de L. G. Llibre medià, full 68. 7. Id. Llibre llarg, full 30. 8. Id. Llibre medià, full 70. 1. Vegeu Soldevila, loc. cit., II, pàgs. 362 i segs. Diu J. Vicens Vives, Aproximación a la Historia de España, Barcelona 1952, pàgs. 130 i segs. : En la contradanza de paces y guerras que caracteriza el reinado de Carlos II (1665-1700), culminó la incapacidad de la burocracia austracista para dar a la monarquía una relativa eficiencia militar o bien una precaria pero aprovechar ble paz. Ya en aquel entonces se advirtió que el aparaito estatal estaba muy SEGUEIX LA GUERRA 295 tesfluctuacions es trasllueixen en les notes locals que esmentarem a continuació. Escruixeix de llegir en l'acta del lo de març de 1694 que per quant ¡0 senyor Don Jerònim de Magarola està demanant per lo servei del Rei Nostre Senyor a la present universitat mil i cinc-cents pins, junt lo portar-los fins al Roc de Mollet; per ço és de vot i parer se vage a tornar resposta a dit senyor que, en quant a-n-els pins, la present universitat està prompte per fer tot lo que sia de raó; però, en quant a-n-el port, que la present ^niversitat no pot, per quant no hi ha en lo terme cavalcadures per fer tal fatiga; i tothom estigué d'acord. Una gran tala, doncs, degué perpetrar-se a La Garriga. També per unanimitat, en el consell de 31 de maig de 1694, s'aprovà que, per quant ah carta del noble senyor Don Jerònim de Magarola, se dóna avís que importa al servei de Sa Majestat la conducció de les 700 estaques, que ja dies atràs se hauran demanades; per ço és de vot i parer que's facen dites estaques; i que, en quant al port de aquelles, se face conforme fan les demés universitats, és a saber, que aquelles se pòsien a port de carreta; i que de açò s'en done avís a dit senyor, perquè quede satisfet de dita universitat. És molt interessant l'acta del consell ordinari de de juliol 20 de 1694 ; en ella, després de consignar, com de consuetud, els noms dels assistents a la sessió, es diu textualment : Los sobredits han convingut a vista de les demés viles veïnes han donada la obediència al general de França; per ço són de vot comú i general de anar a donar dita obe¬ diència; i per ço demanen los senyors jurats s'en llévia acta conforme que esta i semblants coses se acostuma llevar-ne; lo qual juren i firmen, si i conforme és costum i ús en dit consell de La Garriga. Testimonis foren Francesc Salamó i Isidro Terrés, tots pagesos de La Garriga. Malgrat això, sembla que es refereix als exèrcits del rei d'Espanya l'acta del dia 28 d'agost de 1694, on consta que, per quant lo present terme està sensediners, i se han de pagar los soldats que dit terme ié en lo real exèrcit; per ço és de vot i parer que es facen talles per dit terme, 0 bé se manllévien diners per lo socorro de dits soldats; Antoni por debajo de las posibilidades del país, aunque cien años de frivolidad gu¬ bernamental hubiesen extendido la corrupción y el egoísmo en las distintas clases sociales. En esta nueva estela de sufrimientos, a Cataluña le corres¬ pondió la peor parte, ya que fué el principal teatro de operaciones en las guerras libradas con Francia. 295 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 Antoja diu que és de la proposició, però que primerament se cobre lo que's deu al terme, i tothom concordà amb aquest parer. L-a mateixa acta del 28 d'agost de 1694 diu : proposen los senyors jurats lo carnicer, qui té la carnicería de dit terme, pre¬ que per quant tén no estar obligat en haver de vendre carn als trànsits dels soldats del real exèrcit, per no haver-la-hi obligat lo amo de la carnicería; i, atenent que és molt contingent lo passar per lo present terme molts soldats; és per ço de vot i parer que dit carnicer sia compeUit en haver de vendre carn a dits soldats, pagant-la aquells a son preu; i que, m cas de resistència, sia dit carnicer executat per una pena competent. Més avall, la mateixa acta diu : Més proposa dit senyor jurat que per quant enlos trànsits de cavalleria se han menester palles per los cavalls de Sa Majestat; per ço és de vot i de parer que los naturals i habitants en dit terme hagen de aportar en lo present lloc una quan¬ titat de palla segons la possibilitat de cada qual; i que los senyors oïdors de convptes tinguen facultat de tatxar a cada natural i habitant lo que haurà de aportar, per evitar estragos fan dits soldats per la falta de dita palla; llevat de Miquel Esparagueró que diu no vol votar, tots els altres consellers votaren a favor de la dita proposta. En el consell dels 2 de setembre de 1694 proposen los senyors jurats que a vista del sometent que ha de marxar demà dematí, que vegen la forma que se ha de fer per sustentar lo sometent. Esteve Guilla diu que allà a on sàpien blat i vi que'n prenguen... tots són estats de vot¿ que's prenguen tot lo que siga de menester i que's pàguia del comú 373. De la guerra en la primera meitat de Tany 1695 En el consell que fou celebrat el dia 2 de gener de 1695 proposen los senyors jurats que, per quant Joan Pau Illa, Joan Traver i de ahir, han dema¬ Fàuria i Pau Rosselló, jurats extrets lo dia nats en lo present consell que si, en ningún temps, per alguna- invasió de l'enemic i altrament anant per negocis de la universitat, fossen preso¿ dels enemics, o bé composais en haver de donar alguna quantitat; que en aquest cas la universitat hage de estar de evicció i refer-los i esme- 2. A. M. de L. G Llibre medià, fulls 71, 77, 79 i 80. SEGUEIX LA GUERRA S97 narlos tot allò que pròvien gastar per raó de la captura o compòsit; per ço és de vot i parer que, succeint lo sobredit per culpa de la universitat, se'ds estiga de evicció i així mateix s'els reface i esmene de béns de Icu universitat tots els danys i gastos los podrien ocasionar; tothom concordà amb aquest parer. Molt succintament consta en l'acta del 25 de 1695 propo¬ de gener sen que loRei ha demanat lo port de 700 estaques; que se sirve, senyor fou el vot unànime. D'altra part trobem, en l'acta del dia 12 de febrer de 1695 : proposen dits senyors jurats que per quant és molt contingent que la present universitat haurà de fer soldats per lo servei de Sa Ma¬ jestat i se han de pagar diferents pòlisses; i la present universitat estiga, sens ningún diner; per ço són de vot i parer se face una talla de Ja quantitat de 200 lliures, poc més 0 menos, conforme la última que s'és feta; diu lo senyor Nualart que és de la proposició, ab tal que no sia encargada la talla al clauari fins hage cobrat lo que's deu al terme; i així s'aprovà unànimement Cabalment són d'aquest temps un seguit de pòlisses a Bernat Pla, per los terrellons, 12 lliures, 10 sous; avui a 16 de febrer pòlissa a Francesc Noguera de 3 lliures, 3 sous, donà a Bernat Pla, a Barcelona, per los terrellons; més pòlissa a Bernat Pla de 10 lliures, a compliment dels seus jornals i dels terrellons se ha treballat a Barcelona, fins a 13 de febrer; més pòlissa a Bernat Pla de 8 lliures per la primera set¬ mana de quaresma tornà treballar a Barcelona dit Bernat a començar a Pla i los terrellons; i segueixen altres cinc pòlisses anàlogues, encara per a pagar tot fins a 26 de març. Més tard es troben cinc pòlisses seguides per los sometents; altra pòlissa de una lliura per lo sometent; més ha pagat a Joan Fàuria, jurat, 3 lliures, per comprar blat per lo sometent; i encara una altra pòlissa per terrellons i sometents, 3 lliu¬ res, 6 sous A 12 d'abril de 1695 es proposà que per quant l'anar a sometent ocasiona gran gasto a la present universitat que, venint lo cas, sien ... elegides tantes persones i aquelles assistides ab un competent socorro; 1, a una petició del batlle, s'acordà, segons proposta del senyor Nualart, que al batlle se li done lo que donen als demés homes que van a some¬ tent i no als. A 3 de maig veient que alguns recusen pagar la talla ha 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 82, 83 girat i 84. 2. A. M. de L. G. Llibre llarg, fulls 82 girat, 33 i 34. 11-22 298 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 feta la present universitat per assistir ab més puntualitat als gastos ocasiona la guerra, també s'aprovà el parer del senyor Nualart que, en quant a Miquel Espargaró, que sia executat per la quantitat deu; i, en quant al tocant a Francesc Caselles, es de vot i parer que en lo ínterin se suspenga, sens perjudici de poder-ho recobrar sempre qua se oferesca ocasió. El mateix dia proposa dit senyor jurat que per quant la talla que's féu ja se va acabant i cada dia se ofereixen gastos per lo servei del Rei Nostre Senyor, així per anar a sometent com també per terrellons, trànsits i altres coses del servei de Sa Majestat, és de parer que se face altra talla; però triomfà el parer del senyor Olivero que primera¬ ment paguen los que deuen a la altra. A 29 de juny, vista aquella sus¬ pensió de procediment contra Francesc Rosselló i Caselles, s'acordà que los jurats se infórmian del modo que's deu fer i que executen se¬ gons lo que aconsellaran, malgrat que diu lo senyor Miquel Espargaró que ningú pague. A 17 de juliol del mateix 1695, havent consultat als advocats sí Francesc Caselles deu pagar 0 no les talles .comunes que ha imposades i imposaran, es seguí el seu consell de demanar-li si de sa mera libera- Utat donarà alguna cosa, però que, per altra part, se li face demanda de les cent cinquanta lliures 374. Segueix una anyada de violències El consell del 12 d'agost, per quant lo dia de ahir reberen un ordre del senyor Tesorer, ab lo qual s'éls diu que per lo dia 12 del corrent envien a la església de Fogars deu homes ab pales i ma- gallons, que així diu importa al servei del Rei, triomfà la proposta de Gregori Torres que se n'hi envien sis i que comboiar-los sia elegit Pau Surell. I, en el mateix consell, per quant se ha de tornar la palla a di¬ ferents persones del present terme, el senyor Oliveró proposà que es fes una talla per los que no n'hi han gastada. Al cap d'un mes, a 17 de setembre, es féu constar que lo dia de ahir reberen un orde del senyor Tesorer, ab lo qual s'els demana que 3. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 86 girat, 87, 89 girat i 90. SEGUEIX LA GUERRA 299 per tot diumenge primer vinent enviï lo present terme dotze homes i cabo, ah pales i magallons, per quinze dies només, per la fortifi¬ un cació de Hostalric, i, a proposta del senyor Olivero, va acordar-se que se n'hi envien sis terrellons i una persona que'ls comande, la que dits senyors jurats elegiran; i que s'els sia donat de diners de la univer¬ sitat, lo que dits senyors jurats poran concertar. de novembre del mateix 1695, per quant Jaume Oliveres té. A 13 allotjat lo sargento major de la guarnició se troba en la en sa casa present parròquia i terme, lo qual li ocasiona, grandíssim gasto, i S0 haja queixat dient que la sua casa no és del tall major, i que per esta) raó ni li toca lo allotjament de dit sargento; diu lo senyor Venturer ... Casals que és de sentir que lo que toca a la provisió de roba, llenya i palla, que se face la tatxa en les masies, i, en lo tocant al gasto de sal, oli i vinagre, que se face dels diners del comú; i així s'acordà per unanimitat. A continuació, per quant dit senyor sargento major no vol que ningún soldat sia allotjat per les masies del present terme i per esta raó los habitants del carrer se troben molt carregades; per ço ho pro¬ posen a vostres mercès perquè sien servits deliberar se envie una o dos persones en Barcelona, 0 allí a on convengue, per veure si se podia conseguir lo poder allotjar en dites masies; a proposta del senyor Oli- veró, per deu vots es va elegir al dit efecte el senyor Nualart. A I de desembre per quant hi ha diferents habitants que no volen pagar la talla se féu de la palla, a efecte de tornar-la a les persones, que la deixaren; per ço va acordar-se que se les face tornar per medi de justícia a nou sous lo quintar. Finalment, amb data del 31 de desembre, l'acte del consell ordi¬ nari diu Proposa lo senyor jurat Fàuria que per quant estos dies : passats anà a Barcelona, per fer averiguació de la manera anava Icc causa criminal se sucità, per la mort de un soldat del regiment dd Bornera (?)^ contra alguns particulars de la present parròquia; i,, en¬ cara que, segons los informes ha tingut, no's troba culpat en dit homi¬ cidi, però, açò no obstant, ha tingut avís de que era més convenient que esta matèria, se compongués i se miràs si dita mort podia com¬ pensar-se ab alguna pena pecuniària, per què los que són culpats en dit homicidi no poguessen tenir-ne algun contratemps... ; malgrat aques^ 300 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 tes raons, digué lo senyor Casals que és de sentir que no's pague cosa, i tots coincidiren en aquest parer De la sessió del 8 de gener de 1696 consta que proposa, sobre lo que hi ha hagut sobre lo sargento major, què s'hi ferà; diu se espéria i vegen quin remei s'hi ferà posar, i que vegen qui eUegeixen per mi¬ rar-ho; i així fou aprovat. A 29 del mateix mes consta que per quant volen ajustar lo sargento major i haver-hi dos persones per a ajustar-ho, són de vot i parer de que se ajústian. Diu l'acta de la sessió del 2 de febrer que per tenir una carta del senyor Don Jeroni de Magarola i dir aquella un jurat per quietut del poble convenia, s'acordà per ... majoria, a proposta de Joan Fàuria, que n'hi vagen dos, ço és un jurat i lo altre Francesc Salamó; a les mans dels quals es deixà fins a quant prometran les persones han el·legides per anar ajustar-ho. Malgrat la multitud de parers, a la mateixa sessió, per un vot de majoria va acordar-se, sobre quant volen tatxar per cada lleuga de anar a bagatge i en haver-ne de llogar, que pague lo que hi haurà de anar 14 sous per lleuga. A la sessió del 20 d'abril el jurat diu que no tenen palla i aixís vegen si'n volen comprar 0 si volen dar ferratge; diu Traver i Fàuria se dónia palla, i s'aprovà aquest parer; en la mateixa sessió per quant Oliveres té lo sargento major en casa diu vol ser satisfet, i es deixà la cosa a mans dels jurats ; altre tant s'acordà per quant Josep ha los de la guarda en casa Hi ha esment d'un allot¬ jament d'un alferes ab trenta soldats muntats, fet als 8 maig 375. Complicacions a la reraguarda Des del dia 20 d'abril de 1696 no es troba cap més acta de sessió del consell ordinari fins al dia primer de juliol del mateix any, en la qual per quant tenen ordre que bàtien i pòrtien la palla a Sant Celoni, va decidir-se, d'acord amb lo senyor Fàuria, que vegen lo que fan los altres llocs i que entretant n'hi pòrtien alguna poca i se fàcia tatxa. A la sessió següent, el 19 d'agost, per veure que són mo- lestats dels bagatges que són anats per lo servei del Rei, va acordar-se 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 91, 92, 93 i 94. 2. Id id. 95, 96 i 97. 3. Id. Llibre registre, any 1696, manuscrit 2. SEGUEIX LA GUERRA 301 per majoria de vots, que se'ls dónia 8 sous, a més del que dóna el Rei a cada animal. En la sessió immediata, 19 de novembre, proposen los senyors ju¬ rats que tots los caps de casa que no tenen soldats si'ls tatxaran; diu Fàuria que si poden anar per torn que vàgien i si no los oïdors de comp¬ tes que els tàtxien, i així s'aprovà per unanimitat ; en la mateixa sessió, considerant que la universitat fa un cens a Fèlix Montserrat i que'ls han tret dos lletres, i així vegen si se té de pagar; que's pàgia "omnes". ítem proposa que per quant la universitat deu a molts i no tenir diners, per ço diu que se ferà una talla, i així fou acordat '. La sessió que segueix fou celebrada a primer de gener de l'any 1697, i per quant han rebuda carta, de data del 14 del mes de desembre proppassat, del doctor Josep Moret participant-nos ab aquella que dita universitat done plena satisfacció a Jaume Oliveres sobre de haver tingut dit Oliveres en sa casa lo sargento major, va decidir-se que sola¬ ment se li dónia alguna cosa competent, cosa posada en raó. Però que el mateix dia u fou extret En Jaume Oliveres com a com jurat resultà que los honorables jurats novament extrets no volen en cap, jurar per causa que la present universitat estava devent alguna cosa a Oliveres, jurat en orde primer, proposant-nos lo senyor doctor Moret que havien de jurar, però que nosaltres primer, antes d'ell prestar lo jurament, havia d'ésser satisfet, i que ho posassen a dos persones per quiscuna de les parts elegidores, per això, a 7 de gener de 1697, ha re¬ solt lo honorable consell que ajústien dit fet dit Fàuria i Salamó Segueix després l'acta del 30 de gener, en la qual consta que per quant se ha rebut un orde del senyor tesorer del present Principat de Catalunya, la data del qual és en Barcelona, als 12 del present i corrent, mes, a fi i efecte de que esta universitat o vila, apòrtia en la ciutat de Barcelona, i en lo Portal Nou tres-centes cinquanta estaques, ço és 1. G. Llibre niedià, full 98. A. M. de L. 2. en el Llibre registre del mateix Es troba relacionada Arxiu municipal, any 1696, manuscrit 8. 3. A. M. de L. G. Llibre medià, full 99 girat, 100, 101. 4. El Portal Nou del'antiga muralla de la ciutat de Barcelona estava en precisament l'any 1697 es feien obres en la dita mura¬ el sector oriental ; lla ; al Museu d'Art de Catalun3'a es conserva una làpida descrivint-les ; el Portal Nou va ésser enderrocat l'any 1854 ; vegeu Ainaud-Gudíoi,-Verrié, La Ciudad de Barcelona, Madrid 1947, pàgs. 40 i 41. 303 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 de i6 palms de llargària per tres quarts de corona, per tot lo dia 20...; ha resolt dit honorable consell que se pàguia tot del comú. En el mateix consell es parlà d'una persona per anar a Barcelona per mirar haurà de fer pel canvi de jurats, com se degut a l'afer d'En Oliveres ; i sobre la mateixa qüestió s'insistí en el consell del 3 de fe¬ brer, car els que havien estat elegits no se sien poguts ajustar amb el dit senyor, i, a la proposta d'anar algú a negociar a Barcelona, diu lo senyor Gregori Torres que vage Joan Fàuria que se trobava aleshores jurat i sab bé lo és; i així fou aprovat. La gestió degué reexir car que a la sessió següent, del 17 de febrer, ja apareix com a jurat en cap Jaume Oliveres. En aquesta sessió del 17 de febrer, proposa lo honorable jurat en cap per quant en dies passats anà de Barcelona per a mirar i su¬ que, plicar al qui se cuida de les estaques... que esta universitat estava molt pobre... que mirassen que tenien molts treballs, me respongueren que no en volien llevar ninguna i que féssem que esta universitat fos punc¬ tual aportar aquelles, que altrament executarien; i va acordar-se per en unanimitat que se vege de cobrar lo que's deu del trentè del gra i de aquells se pàguien les estaques. Després, la mateixa acta diu que, per quant lo senyor capità que està allotjat en la present vila dóna molts treballs i gasta molt en per¬ judici de la present universitat, per ço seria millor lo ajustar ab ell de la millor manera se puga; diu lo senyor Nualart que ho tràctien los jurats i així va acordar-se ; i, encara, consta en la mateixa acta del dia 17 de febrer de 1697 que, per quant en la present universitat se deu molta quantitat de diners a diferents per raó de pòlisses a ells fetes i molts altres deutes plans, i com en la. dita universitat no hi hage diner per pagar aquella, per ço va decidir-se per unanimitat se face una talla de 230 lliures com se acostuma. Les qüestions anaven arrossegant-se temps ha ; així en l'acta del 10 demaig de 1697 consta pomposament com segueix : Honorables se¬ nyors. La causa per la qual he fet ajuntar a vostres mercès és que ja saben com he concertades les cent cinquanta estaques se resolgué en dies passats anar a concertar, i com fàltien les restants 200, va decidir-se que se vege les demés parts si les acaben de concertar i si les acaben de concertar, que los senyors honorables jurats també tinguen facultat per SEGUEIX LA GUERRA 303 concertar-Ies; en canvi no sembla que s'arribés a un acord quant a l'afer d'En Oliveres, car les opinions oscil·laren entre que se li dones¬ sin 14 sous per quiscun dia que estigué dit senyor sargento maj( teta de Miquel González de Otasal perquè los jurats alçassen sometent general i anassen a encorporar-se allí a on dit senyor seria, per im¬ portar aixís al servei del Rei en defensa de Barcelona Es que la guerra, que havia estatestacionada a la línia de la Tor¬ dera (de els francesos ocupaven solament la part nòrdica de manera que Catalunya), davant la passivitat del virrei Velasco, va saltar impetuo- sament cap a Barcelona ; a la qual ciutat els francesos varen posar setge, per terra i per mar, el 5 de juny de 1697. El setge va durar dos mesos, car el cap de les forces interiors, el comte de Corzana, va lliurar la ciutat, contra els ànims dels barcelonins ; val a dir., però, que ho féu 5. A. .M. de L. G. Llibre medià, fulls 100 y 101. 1. A. M. de L. G. Llibre llarg, fulls 86 i 37. 2. Id. Llibre registre, any 1697, manuscrits 112. 304 EL MUNICIPI DE 1681 A 1697 mitjançant una honrosa capitulació, del dia lo d'agost. Des d'aleshores el Principat fou considerat part de la corona de Lluís XIV de França, i, en nom d'ell, el duc de Vendôme va jurar, dins la catedral de Barce¬ lona, les constitucions i privilegis del país No és d'estranyar, per tant, les poques notes del consell municipal d'aquests temps, ni que s'hi notin algunes anomalies. Així, sense altre preàmbul, trobem les següents relacions: Vui dia 25 de maig de lóç-j proposen los senyors jurats per quan tenen un orde del general de la cavalleria de fer anar a la Grau deu carretes 0 los bagatges corres¬ ponents a elles, vostres mercès vègien quants n'hi han de anar i lo que s'els ha de donar en cas no els pàguien; a continuació s'esmenten un a un els parers dels setze assistents a la reunió ; predominà el parer dq deixar-ho en mà dels senyors jurats. Salten després les anotacions al 10 de setembre del mateix any ; aleshores reconegué un deute i, encara, vist com anant a bagatge a es la muntanya de Sant Geroni se perdé lo matxo de Esteve Guilla, i com aquell se h age de pagar, per ço unànimement va decidir-se pagar-li pef lo preu de aquell, lo que ajustaran dos persones, deixant-ho tot a la mà dels senyors jurats. A continuació hi ha unes notes inconnexes, que semblen referir-se altra a una sessió, dient que tenen una orde del se¬ nyor veguer de Barcelona de haver de portar quatre-cents quintars de carbó a Barcelona ; sembla que la resolució fou que's compre ; després va aprovar-se que lo de les pells que's vage a mirar Cal advertir que, finalment, a 20 de setembre de 1697, en el trac¬ tat de Riswick, Lluís XIV restituí totes les places que ocupava a Catalunya i, entre elles, especialment menciona Barcelona ; poca cosa d'efectiu va comportar la reconeixença explícita, feta pel rei d'Es¬ panya Carles II, de la lleialtat i zel que li havia palesat la ciutat comtal .durant la guerra ®. Es ben curiós de reportar ací que, en l'acta de la sessió del con¬ sellmunicipal de La Garriga, de mitjans de 1698, diu que atenent que lo any passat Bernat Martí tingué lo arrendament del tabaco i aiguar¬ dent de dit terme, i atenent, més avant, que dit Martí havia de pendre 3. Vegeu Soldevila, toc. cit., II, pàgs. 362 i 363. 4. A. M. de L. G. Llibre medià, full 102. 5. Vegeu Soldevila, loc. cit., pàgs. 363 i segs. dbo'anrfcivleemanrnptséielrst,, ldfraemesacrganesl, dDeelss XII . [GL2ar5aer7niog]m. israiqluuetsa, . ^ Î.' * s I •■'í- ííwHh'' *'1» '"* ^ JtV""^ ^ *« '"AJ í-:i,-)í t "<* * * í- ,n^-.. ^ .a. \ 18 - 'V :'m:^:ti -- '- """ • .11 - -«î T^,^íí' ' ■^À. . .. >; .■ T-.S:--,..; • '· % , ;;XÍCK-iL-i:-'¿5^íaí^Í; SEGUEIX LA GUERRA 305 moneda de França i havia de pagar ah moneda d'Espanya ¡o -preu de dit arrendament, i com ...se seguesca gran dany; i, malgrat que N'OH- veres proposà que si per respecte del contratemps hagué de plegar dit arrendament 15 dies 0 lo que fos ah què se li ocasionàs dany algú que se li sia ressarcit, però en quant a la. moneda que en ninguna manera, prevalgué el vot d'Esteve Busquets dient que no se li dónia cosa al¬ guna ®. 6. A. M. de L. G. Llibre medià, full 108 girat. PRIMERA LLISTA DE BATLLES DE LA GARRIGA 22 desembre 1397 Marc de Vilanova 28 febrer 1419 Bernat de Pla 20 abril 1431 Bernat Mas 12 febrer 1434 Pere Parera 15 març 1464 Bartomeu Terrés 16 març 1470 Bartomeu Nualart 31 juliol 1508 Pere Caselles 5 juliol 1515 Joan Noguera 25 març 1527 Pere Rosselló de Bellsolà 4 desembre . 1528 5 març 1537 Jaume Pla 13 setembre 1540 Joan Poy 9 març 1542 Jaume Caselles 17 octubre 1544 7 novembre 1545 Antoni Rosselló de Bellsolà . II febrer 1548 H abril 1548 Joan Vilanova, àlias Rosselló . 12 març 1549 10 octubre 1549 Jaume Illa 21 juliol 1551 28 desembre 1556 Antoni Rosselló 8 febrer 1558 Joan Poy 25 febrer 1561 Segimon Blancafort .... I juny 1562 23 setembre 1573 Antoni Torra 8 març 1574 6 maig 1586 Miquel Noguera 15 gener 1587 8 agost 1591 Pere Pau Blancafort 15 juliol 1595 Pere Camps Romaní . 13 novembre 1595 31 juliol 1603 Pere Pau Blancafort .... 2 desembre 1604 1623 Joan Mas 8 gener 1640 Joan Mas 18 juny 1643 Pere Pau Oliveres 24 febrer 1652 22 agost 1650 Antoni Illa 1666 Miquel Esparagaró 26 juliol 1074 Francesc Torra de la Riba . 9 setembre 1676 5 maig 1677 Jaume Oliveres 21 abril 1680 Bernat Nualart i Miquel . 26 juny 1698 I novembre 1690 Isidre Nualart i Terres . 13 abril 1692 8 juny 1692 Jaume Oliveres 12 febrer 1695 9 març 1695 Francesc Torra de Plaça . . 28 març 1698 6 abril 1698 Isidre Nualart i Terrés. . . 12 febrer 1701 29 maig I70I Francesc Blancafort del Molí. 12 febrer 1704 12 abril 1704 Antic Planell 12 juliol 1705 12 octubre 1705 No hi ha el batlle . 27 febrer 1707 3 maig 1707 Francesc Torra de Plaça . 12 febrer 1710 29 maig I7IO Isidre Nualart i Terrés. . . 12 febrer 1713 23 abril I7I3 Gregori Torres 22 octubre 1715 CINQUENA PART cant del cigne de Tantic municipi garriguenc I. - Curtes anyades de pau, de 1697 a 1705. II. - De la guerra de Successió des de l'any 1705. III. - Militant encara per l'arxiduc Carles III, fins a 1713. IV. - Agonia de l'antic municipi, de 1713 a 1715. ï ^ *' ,' '^í ' O; 1/ ^n,l *,»% *»'«^^^>· ~ "■ -'■ - '. .* ■' : • ■'■ ' í> - ""^¥W í' ._.u ·>'^' -' r'^\. ^ :- Vvt-í-.v^.. ' "í, Î. It'•' ■ï.>'··v,t ii'^f * t ' » , ;ií;,'íít, A » ^ Vi ^ , ^ sfc*-^ - - --vv ^ "^ÎH^ ^ • -- ..V^'i -" ** •■í7*e" *íty /-** ^p^- v»-*-í„' ^ »t -..^< ^ ^ í - * 'i ■ -, 'íi AI.",M rÍÇí ,".' -'1 4^". *t »*■ ^ ' ÍSr'W^TÜiïWS "SSSi'ííÍH^SaB^'rS^vw ; ^ "ÎS '· ■V. "C :.^„.» iV . *1 •V "^^í ^-. Ñ:^ 'íi^<»n. ■'Víí>:;&í·>i t, fiin^. -Zr.^ .'í'v. --í' S' ;^-r'.;í;-<»*--: , ■ ,* j >;■ > -' -tá'' W Vft, J, !•- •Vív ' ' -'-J- '1^ -.aV '.V^ï •'* CAPITOL PRIMER Curtes anyades de pau, de 1697 a 1705 377. Reminiscències de la finida guerra. 378. Qüestions del rec — i concordia amb En Blancafort l'any 1699. — 379. Darrer any del regnat de Carles II. — 380. Notes solteres referents a sanitat i al notari. 381. Comença el regnat de Felip V, l'any 1700. — 382. Vida — normal del municipi fins a 1705. — 383. Dificultats de la hisenda. 377. Reminiscències de la finida guerra Aio de setembre de 1697 l'acta comença dient : Honorables se¬ nyors:La causa per la qual he fet ajuntar a vostres mercès és que ja saben com alguns particulars, com a principals, que són Francesc Torra de Plaça, Jaume Oliveres, Francesc Blancafort i Este¬ ve Busquets, i les fermantes són Francesc Mallol, Sebastià Poy i altres de dita universitat, etc., manllevaren i crearen censal de pensió vuit dobles i preu 160 dobles, en favor del reverend Joan Collell prevere i beneficiat de Caldes, en esperança de una regoneixença faedora per ... los honorables jurats eo consell del present terme en llur favor, a fi de que los treurien mdempnes dins curt temps ; i s'acordà consignar ... a tal fi l'arrendament del trentè del blat. En el consell del 5 de novembre de 1697 va decidir-se que''s pague la cantitat de cent lliures se demana ah una orde enviada per mandato del senyor veguer de Barcelona i que's vege si's poria rellevar alguna cosa 0 haver-ne alguna cortesia; també prevalen los vots que's face al¬ tra talla per pagar los gastos que pateix la dita universitat. A 28 de desembre proposa lo senyor jurat en cap que per quant los senyors jurats de l'any lógó prometeren a Bonaventura Casals que 320 CANT DEL CIGNE tot ço i quant, per raó del capità tenia allotjat en sa casa, patiria en de¬ triment i altrament gastaria, dita universitat la hi feria bo i en con¬ clusió la hi pagaria; diu lo senyor Antoni Corts que se li pague lo que gastà de sal i vinagre tant solament i lo demés no, per ço que ja li donaven 12 lliures per lo lloguer de casa; ho deixaren a discreció dels jurats. El mateix dia va urgir-se que continués aplegant-se la talla era feta per aquells no tenien soldat. A 12 del de gener de 1698, atenent que de present la univer¬ mes sitat se troba oprimida de cert allotjament per respecte de temps prou considerable, i atenent que lo capità del present allotjament pretenga se li hage de donar palla, per ço com en altres costats no sols als capi- tants, però encara als tinents, s'els dóna la palla congrua per cada animal; es parlà de fer una nova talla per los qui no tenen soldat, i que veiessin si ho podien ajustar tant ab les candeles i de Voli, ab alguna cosa tènue; però finalment s'imposà el parer de Francesc Salamó que si los senyors jurats han de donar 0 comprar la palla per a donar-li que se aposéntia a on serà de obligació per evitar dit gasto Concordant amb la dita acta trobem anotacions d'unes pòlisses de l'any 1698, a Antoni Fàuria per candeles, 3 lliures, 5 diners ; a Maria Morera, per oli al capità, 4 lliures, 4 sous 3 diners ; a Magí Fiol, per lo senyor capità, 10 lliures; pòlissa al senyor jurat Torra de la Riba, de tres parells de gallines, un anyell i onze lliures de candeles. Hi ha també una pòlissa a Antoni Puig, per adobar lo camí, 8 sous, i una al¬ tra pòlissa a Esteve GuUla, per lo matxo, 34 lliures i 8 sous, del qual matxo férem esment en el número anterior Encara, de 24 de juny de 1698, consta que per quant lo alféres que de present se troba allotjat en lo present terme és estat moltes vegades demanat que desitjaria ajustar-se ab dit terme perquè no estassen ah continuo treball de haver-lo de mudar de una part a altra; per vots fou aprovat que vegen comho fan a les demés parts Del mateix any 1698 és una nota del que concertaren donar a les cases per ienir allotjament i 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 102 girat, 103, 104 girat i 105. 2. Id. Llibre llarg, full 87 girat. 3. Id. Llibre medià, full 107. ANYADES DE PAU 311 per ¡os carnicers alemanys ^ ; i una relació de subministrament de palla. L'acta de l'últim diad'agost de l'any 1698 diu que, per quant la present universitat se troba de present exhausta de diner i impossibi- litada per a poder pagar los mals i càrrecs i pensions de censáis pateix dita universitat i se troba molestada dels acreedors de aquella qui de¬ sitgen cobrar sos respective deutes i ab comminació de instar gastos contra dita universitat;... per ço se ha resolt en lo present consell se face dita talla. A 5 d'abril de 1699, el municipi de La Garriga es trobava nova¬ ment en situació anàloga, i semblantment fou acceptada la proposta de fer talla sobre los particulars de dita universitat, per ser est lo medi una més breu per donar satisfacció a dits acreedors ®. Del mateix 1699 és un estampat per evitar los excessos i mudances hi havia en los allotfaments de la cavalleria de sa pròpia autoritat, fet als 4 de maig A 15 de no¬ vembre, atenent que se ha fet petició a certes persones del terme, com són masovers, de la tqlla ha feta dita universitat en lo any i6ç8 per lo clauari de ella, i dites persones hagen respost que ells en ninguna ma¬ nera estan obligats a pagar dita talla, supuesto sos amos ne paguen per elh, va decidir-se que sien exempts 378. Qüestions del rec i concòrdia amb En Blancafort Tany 1699 SEGURAMENT a 12 de juliol ^ de 1698, per quant per diferents per¬ sones tura de del terme se ha donat queixes que aigua per respecte que lo senyor Blanca, dient noA pot regar per que no fre¬ té obligació de donar-ne, prenia dita aigua; atenent, emperò, que dit 4. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1698, nianuscrit 1. Austria havia lluitat juntament amb Espanya contra França ; àdhuc, en la darrera etapa de la guerra, enviar tropes a Catalunya, les quals, naturalment, parlaven va l'alemany ; entre ells hi havia el cèlebre príncep de Darmstadt ; vegeu Sol¬ devila, loc. cit., II, pàg. 364. 5. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 108 i 111. 6. Id. Llibre registre, any 1699, estampat 1. V. Id. Llibre medià, full 113 girat. 1. Id. id, full 108 ; l'original posa erròniament juny en lloc de juliol. U-23 313 CANT DEL CIGNE terme fins avui ha estatpossessió de regar ah abundància de aigua, en prevalgué el parer del Oliveres que ho miren i que lo que sia del senyor terme se consérvia i que lo que sia de dit senyor Blancafort se li dónia. Després, el mateix dia, tornà a ésser convocat el consell i, atenent que lo present dia d'avui, ah deliberació feta per dit honorable consell, s'ha¬ via acordat estudiar el cas, ara per unanimitat s'acordava que, en lo ínterin se estarà a averiguar això, se pose encontinent la sotsaigua. El dia 2 de novembre de l'any 1698, davant del notari de Grano¬ llers Tomàs Deulofeu, En Pere Palau, vengué a la universitat de La Garriga la facultat de fer un rec per passar la sotsaigua en lo prat de casa'n Palau de La Garriga, d'amplada cinc o sis pams ; amb els se¬ güents pactes : Que dits honorables jurats hagen de fer un trastaïla- dor; item ab pacte que, en cas lo dit rec se espallava, puguen dits ho¬ norables jurats mudar-lo en altra part del dit prat, sens contradicció de dit Palau, quedant-se la terra de est a favor de dit Palau; item ab pacte que dits honorables jurats puguen pendrer branques de vern i de salies i gleves de terra per fer les rebogades seran menester en dit rec, entès emperò que les hagen de pendrer a la part menos dany se dónia a dit Palau; el preu de la venda fou de 80 lliures L'any següent, a 13 de juny, es plantejà novament la qüestió en¬ tre elmunicipi i En Blancafort ; i el consell, emparant-se en la concòr¬ dia del 19 d'agost de 1681, aprovà per majoria, que se face cumplir lo que diu la concòrdia i que se li face fer àpoca de 80 lliures que dit Blancafort rebé per dit ajust. Al cap de poc, a 12 de juliol, vist que les qüestions continuaven, s'acordà que los senyors Francesc Salamó, Miquel Serratacó i Antoni Antoja, pagesos de dita parròquia, fàcien ajust ab dit senyor Blancafort per raó de les dificultats de donar dita aigua, de la manera més convenient de dit terme, i ab lo senyor Fran¬ cesc Caselles, ciutadà honrat de Barcelona, en dita parròquia populat, per raó de mantenir net lo rec per conduir dita aigua Als 8 d'agost de lóçç, essent jurat, Isidro Oliveró pagà de diners del comú a Claris, notari de la batllia general de la ciutat de Barcelona, catorze lliures cinc sous, dic 14 lliures, 5 sous, i són per dinou pensions a raó de quinze sous per any per Vaigua té acensada lo terme de La Garriga, eixint de les tanques del Molí de Blancafort*. A 29 de se- 2. A. M. de L. G. Plec de documents del segle xvii, número 32. 8. Id. Llibre medià, fulls 111 girat i 112' girat. 4. Id. Llibre petit, full 287. ANYADES DE PAU 313 tembre el consell ordinari va acordar concedir als esmentats Salamó, Serratacó i Antoja i a Sebastià Poy i Jaume Oliveres, facultat i poder per fer dit ajust amb En Blancafort, sens contradicció de la universitat ®. El dia 8 de desembre de 1699 es firmà finalment la concòrdia entre Francesc Blancafort del Molí i els representants del municipi de La Gar¬ riga, raó de l'aigua, resclosa i rec de Blancafort, amb els següents per pactes: Que tingue la universitat llicència i facultat de posar tanta aigua quanta hage menester, tant en lo hivern com en lo estiu; que la universitat se oblíguia mantenir lo rec 0 resclosa a sos gastos i en cas que lo rec 0 resclosa se espatllàs, i dita universitat no'ls adobàs, puga dit Blancafort de sa pròpia autoritat — avisant emperò dit Blancafort primerament als honorables jurats de dita universitat — fer-los adobat a gastos i despeses de dita universitat. Que dit Blancafort se reserva i vol usar de la dita aigua ab la ma teixa llibertat que ara. usa per tota sa universal heretat i molí, és 1 saber aquella haurà menester per regar sens despreciar-la; que e\ que cas dit Bla.ncafort hagués de adobar alguna cosa en son molí que pugu dita universitat fer venir la aigua per aquella part a on menos dan^ dará; que sempre que passe aigua per la riera tinga, la universitat obli gació de posar fins una mola d'aigua i que dit Blancafort los ne pugi forçar. Que la aigua posarà dita universitat i lo rec no estava ben en cas escurat i sobreixís per lo camí real i gent fecen camí per les quíntanes 0 bé se giràs la aigua per esplets o terres sues dant-li dany, tingue obligació la universitat de pagar tots los danys en estos cassos donarà dita aigua a dit Blancafort; que, en cas se hagués menester decret del batlle general per la present concòrdia, tingue obligació la universi¬ tat de fer-la decretar; que en cas dit Blancafort hagués avisat a dita universitat del que se ha pactat ab los pactes presents, i la dita uni¬ versitat l'instant no cumple allò del que donarà avís, tant de pa¬ a raula altrament, que pugue dit Bla.ncafort a gastos i despeses dé com dita universitat adobar, escurar i fer tot allò que se hauria de fer en son rec i resclosa. Que sempre i quan lo terme voldrà fer dos ponts sols, lo del xa- regall que baixa de la vinya de Feliu Casals i altre que baixa de la 8. A. M. de L. G. Llibre media, full 113. 314 CANT DEL CIGNE partió d'En Palau ah Oliver6, dit Blancafort los hage de donar la calç necessària per dits ponts i que lo hagen de avisar sis mesos antes; que ah pacte que la aigua que serà posada en dit rec, tant molent com no molent, hage de deixar venir dit Blancafort ®. 379. Darrer any del regnat de Carles II AI de gener de 1700 proposa lo senyor jurat en cap que per quant apar poc lo salari se dóna al clauari a respecte son treball, per ço ho proposa a vostres mercès que, si'ls apar, se li sia donat alguna cosa més pef que se proporcione ah dit treball; prevalgué el parer de donar-li un sou. Però en l'acta següent del 10 de gener, després de referir l'esmentat acord, consta algunes persones del consell se que per diu públicament que podia fer, supuesto per fer dita deliberació no se semblant deliberació se havia de juntar consell ple... i atenent que el nou clavari no volia acceptar dit càrrec fins fos feta exacta averiguació si dita deliberació tindria 0 poría tenir son degut efecte, per un sol vot de majoria fou confirmada la deliberació del sou. El 2 de febrer de l'any 1700, per quant per lo senyor Pau Swell, clauari lo any passat que fou de la present universitat i terme, se ha representat que no podia cobrar de Bonaventura Casals la. resta de l'arrendament de l'hostal, va acordar-se que, a tal fi, àdhuc se valgué dels remeis lícits per cobrar de la fermança obligada en dit arrenda¬ ment Tenim esment à'un allotjament de un capità de cavalls i un soldat muntat, fet als 15 d'abril són les següents Del mateix any 1700 pòlisses: al doctor Basil, de 11 lliures, 13 sous, 4 diners ; a Joan Bau- let, nunci, de 2 lliures; de posar la passera 12 sous; pòlissa per Na Mo¬ rera, del gasto féu lo tinent en sa casa, per lo ajust del capità, g lliures 4 sous Consta en l'acta del consell del 2 de maig: Atenent la universitat se troba molt ahogada ja en pagar als acreedors, pagar la contribució con¬ tínua i altres pechos, va decidir-se què se face una talla segons se ha 6. A. M. de, L. G. Plec de documents del segle xvii, número 33. 1. Id. Llibre medià, fulls 114, 115 i 115 girat. 2. Id. Llibre registre, any 1700, manuscrit 1. 3. Id. Llibre llarg, fulls 89 girat i 90. ANYADES DE PAU 315 practicat en semblants ocasions; una altra talla encara va acordar-se a 25 de juliol per quant en dies passats lo senyor capità de cavalls, que té 10 allotjament de cavalls en lo present terme, los ha escrit que per a 6 del mes entrant fineix lo allotjament i que aixis se li tinga apart lo diner se li estarà devent de son allotjament, que, altrament, no tenint- 11 a punt, aportarà la companyia en lo present lloc... En la sessió últimament calendada, els consellers veient que moltes persones hi ha que reguen molt i altres persones que no han regat no los deixen regar, de vot i parer, el jurat en cap, que lo del és per ço regar posar per igualtat i, qui ha regat primer, no puga tornar a regar que no hagen regat tots, i així fou acordat. A 22 d'agost, per quant se ha de adobar la resclosa d'En Blancafort, que per ço les persones ja anomenades, que fan lo ajust ab dit Blancafort, se vegen ab lo senyor Caselles i tracten como se ha de adobar, i, si lo terme sol ho ha de gas¬ tar, se face ab tota brevetat, per ser conveniència. En l'esmentada reunió del consell ordinari del dia 22 d'agost del mateix any 1700, consta que, per quant la present universitat se troba sens diners i com degà diferents quantitats a diferents persones, tant per rac de l'ajust feren ab lo senyor capità, a diferents acreedors i altres deutes, va decidir-se quedita talla sia feta de la quantitat de 200 lliu¬ res 380. Notes solteres referents a sanitat i al notari signat al present capítol, sembla, lloc adient per a enfilar unes hem as¬alel Excedint un xic pels dos extrems als límits temporals ésquerelatives tanmateix, que esporàdiques notícies aquest notari i a la sanitat de La Garriga. A. — L'any 1685 Cases, cirurgià, de es pagà una pòlissa a Antoni 10 sous referint-se evident¬ L'acta del consell de 19 de març de 1687, ment als metges, diu acerca del doctor, de que si està bé que vinga; tots són estats de vot de que vinga; i sembla que fou acordat que als senyors doctors de dit, que s'els donarà per cada visita que fe'ran al carrer, als 4. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 116, 117 i 118. 1. Id. Llibre llarg, full 25. 816 CANT DEL CIGNE malalts, tres sous, i per les cases dels pagesos, sis sous, per cada visita, i no pugen demanar mes. Ês de notar que en l'acta del consell del 2 d'a¬ gost de 1687 signa, com a testimoni, lo doctor en medicina Bartomeu Verde A 6 d'abril de1698, per quant la present universitat i son terme se troba ab falta de metges per assistir a les persones de la present parro¬ quia quant estan malalts, s'acordà cercar un metge per a La Garriga ; a 5 d'abril de 1699, per quant lo metge que està condmt en la present universitat acaba prest lo any de sa condupta, malgrat les opinions fa¬ vorables a una disminució del sou, prevalgué per pocs vots que v.egen los senyors jurats si bé pot llevar alguna cosa del salari, però que se conduesca de qualsevol manera sia. En canvi, de novembre del mateix 1699, atenent que la mitja a 15 anyada del doctor espira lo present mes; atenent, també, i consi¬ senyor derant que la present universitat de present se troba amb molts pechos i molestada de diferents acreedors, per un sol vot triomfà la proposta de Esteve Guilla: que'l desconduesquen. Per això, a 8 de desembre, te¬ nint en compte la dita votació, en la que tingué un vot de menys el parer que vegessen si dit senyor doctor ne voldria llevar de sa condupta alguna cosa...; havent-se dit senyor doctor posat en extrem raonable i ser de conveniència per dit terme lo tenir dit senyor doctor, s'acordà considerar nuUa i si com feta no fos la deliberació del dia 15 de no¬ vembre Diu l'acta de la sessió del 3 de maig de 1707 que, per quant en lo present terme s'hi troben molts pobres malalts, que no tenen per susten¬ tar-se i lo terme los ha de subvenir i gasta molt; per ço suplica sia de beneplàcit de vostres mercès veure si en la casa del terme se porien fer dos 0 tres llits per que los tals pobres vinguessen a recullir-se, i per dit efecte vegen de elegir un 0 dos aministradors per a que se cúidien de dit hospital. Isidro Terrés i Nualart és de vot i parer que's face; i anomena en administradors lo senyor domer i Francesc Gorcs. Al cap d'un mes, a 5 de juny, proposà el jurat que atès Nostre Senyor nos vol castigar enviant-nos tantes malalties duradores tant 2. A. M. de L,. G. Llibre medià, fulls 21 girat i 27 ; sobre la família Verde vegeu el número 319. 3. Id. Llibre medià, fulls 106 girat, 111 girat, 113 girat i 114. A N A D ES DE PAU 317 temps, per ço los suplica vegen si se podrien ajuntar alguns metges per veure treniria alguna cosa per evitar-Ies, pagant a dits senyors si se metges dels emoluments de dita universitat; i que elegesquen dos per¬ sones per la relació als metges; a tal fi foren elegits Jaume Oliveres i Sebastià Poy. Iv'acta del 23 del mateix juny diu que atesa la relació se ha feta per los senyors doctors acerca de la salut pública en dit terme, vegen si vo¬ len fer lo que dits senyors doctors han ordenat ah dita relació; tots apro¬ varen que's face, però que avísien primer als dits Mallol i Torra de Plaça, i, si no ho volen fer, ho face fer la present universitat B. — Des de l'any 1688 exercia el càrrec de notari de La Garriga, Ignasi Carles Maspons ® ; pero l'acta del 12 de febrer de 1701 diu: proposa lo senyor jurat en cap que per quant hi ha un cert notari qui li ha fet demanar a ell dit jurat que si la universitat lo volia conduir en fer lo negoci de la universitat se conduiria i habitaria en la present parròquia; i, a parer de Jaume Oliveres, va decidir-se per majoria que, si es home de satisfacció, que sf ® ; de totes maneres l'any 1702 trobem una pòlissa a-n-el senyor Ignasi Maspons, de 5 lliures, 10 sous Consta, en relació amb un manlleu, que la present universitat en féu acte de regoneixença en poder de Josep Quinquer, notari i escrivà de dita universitat, als 12 de abril de 1704; més tard, a 2 de febrer de 1707, trobem esborrada una nota, en el llibre de sessions municipals, que diu: ítem proposa dit jurat que, atès lo privilegi mana de que lo notari del terme haja de ésser notari del batlle, per ço, per veure de eixir de enpenyos i per seguir dit privilegi los suplica vegen què se ha de fer Del'any 1707 és la notícia d'una carta de Geronj Planes, notari^ per a queli satisfessen son compte ®. Al final de l'acta del dia primer de gener de l'any 1708 hi ha una nota que diu Fetrus Vermell scriptor qui etc.; anàloga nota trobem a la fi de l'acta del dia u de gener de l'any 1710 4. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 148 girat, 149 girat i 15(^ 5. Vegeu el número 354. 6. A. M. de L. G. Llibre medià, full 120 girat. 7. Id. Llibre llarg, full 40. 8. Id. Llibre medià, fulls 146 i 148 girat. 9. Id. Llibre registre, any 1707, mannscrit 7. 10. Id. Llibre medià, fulls 151 girat i 160 girat. 318 CANT DEL CIGNE 381. Comença el regnat de Felip V, Fany 1700 N esdeveniment transcendental estava en portes: el malaltís rei d'Espanya Carles II anava a morir sense deixar successió ; a 3 d'octubre de l'anyatorgà testament, bandejant el pre¬ 1700 tendent de la casa d'Àustria i nomenant hereu Felip d'Anjou, nét de Eluís XIV de França i de Maria Teresa, germana del testador ; el primer de novembre moria Carles II ; el nou rei Felip V entrà per Irun, el 24 de gener de 1701. Probablement referint-se militar, diu l'acta del consell ordinari a un de La Garriga, del de novembre de 1700, que fou acordat que se U 19 pària una casa i que obeesquen lo orde així com diu; sèmblantement diu l'acta de l'i de gener de 1701 : Proposa lo senyor jurat en cap quina resposta volen tornar a l'ajudant; diu Antic Planell que se li pària casa, i així fou acordat ^ ; de l'any 1701 és la nota d'i^n allotjament de soldats fet als 6 abril ^ ; a 29 de maig el consell tractà que havent-se ajustada dita universitat ab dit alferes, no havent parlat ab dit ajust de donar-li palla, demana ara dit alferes que li'n dónien; Anticus Planella diu que no se li'n dónia i així fou aprovat Felip V tenia pressa d'obtenir el jurament de fidelitat dels antics regnes de la Confederació catalano-aragonesa ; les corts del 12 d'octu¬ bre de 1701 al 14 de gener de 1702, a Barcelona, foren les primeres i les úniques que havia de presidir ací el nou rei ^ ; en elles va votar-se un important donatiu a favor del rei ; per això, a 9 d'abril de 1702, reunit el consell municipal de La Garriga, per quant en lo present consell se ha llegit una carta de la Il·lustríssima Junta de les persones que composen aquella, per lo donatiu voluntari ofert a Sa Majestat en esta última Cort general, per ço anomena per part de la universitat lo senyor Jaume Oliveres perquè convoque lo reverend senyor rector 0 altre eclesiàstic i un dels militars habitants en la present universitat, i los face recensió de dita carta i fer la tatxa per part del comú i demés sia menester. 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 118 girat i 119. 2. Id. Llibre registre, 1701, manuscrit 1. 3. Id. Llibre medià, full 120 girat. 4. Soldevila, toc. cit., II, pàgs. 874. ANYADES DE PAU 319 A 30 d'abril per quant lo temps de la paga del donatiu se acosta, lo dia de 14 de maig primer vinent diuen que sien aportats los diners de la primera paga, que és la terça part de la terça, i que si altres se ajusten fer an conforme los del ajust. A i de novembre del mateix 1702 fonc deliberat que, per quant se ha llegit una carta de la lUustrísi- ma Junta de la Casa de la Deputació, que, atès los eclesiàstics i mili¬ tars que tenen rendes en la present universitat no se són ajustats per satisfer lo donatiu voluntari ofert a Sa Majestat, Déu lo guarde, en les últimes Corts, per ço que lo senyor batlle, los senyors jurats, junt ab lo senyor Jaume Oliveres, facen i averigüen los havers que tenen los dits eclesiàstics i militars, perquè después se envie lo qu'hi ha a la Il·lustríssima Junta, per què allí puguen fer la tatxa A d'agost del 1703 fou exposat en el consell que s'els ha intimat ID eo presentat un manament de deu dies, de orde i a instància dels Illus¬ tres fidelíssims Deputats i oïdors de comptes del General del present i Principat de Catalunya, manant, com en efecte s'els diu i mana, que paguen la quantitat se està devent de 212 lliures, 13 sous, 4, dins deu dies, del dia de la presentació en avant, deposen i deposat hagen la sobredita quantitat en la taula dels comuns deposits de la present ciutat de Barcelona, altrament, fent lo contrari, caiguen en la pena de exe¬ cució, i, entre altres parers, sembla, s'acordà enviar una carta al senyor Planes, en què se ves si se podria alcançar un temps competent per poder pagar i que en lo entretant los senyors jurats facen forces en cobrar lo que se deu a la present universitat. Pel març de 1704, dia 29, es parlà d'un altre mandato despedit de la Illustre Diputació a fi i efecte de que se pague lo que la present universitat està devent del donatiu voluntari, que és la quantitat de iç8 lliures ...; Joan Fàuria, jurat, és de sentir se manlleve la quantitat sobre dita per pagar dit donatiu i així mateix veure de què se haurà de treure diner per quitar, i la seva opinió sortí amplament triom¬ fant 5. A. M. de L. G. Llibre medià, full 123 girat, 124, 125 girat i Llibre registre, 1702, estampat 1. 6. Id. id., full 130 girat i 133. 320 CANT DEL CIGNE 382. Vida normal del municipi fins a 1705 El 12 de febrer de 1701, com de consuetud, es féu extracció de terna de batlle. A 29 de juny proposa lo quant s'és acabat lo any de vendrer pa de jurat en cap que per senyor fleca i també moreno^ i no se resultava ningún profit per dita universitat, és de vot i parer se arrende la fleca al públic encant al més donant, per a que pugue resul¬ tar algun profit a dita universitat, i tots hi estigueren d'acord ; proposa també que quant al carnicer la gent van a cercar carn fora del terme i és en dany i vilipendi de dita universitat, vegen quin medi se pot posar per a reparar dit dany i tots concordaren que està molt bé que's guàrdia, per a que no vagen fora a buscar carn; item proposa lo senyor jurat en cap que per quant dit senyor anà en dies passats a Barcelona, junt ab lo senyor Jaume Oliveres, si són de vot i parer que's dónía lo mateix salari que's donava antes, però no és molt clara la resolució consegüent. Per Nadal del 1701 hi hagué la corresponent extracció d'insacula- dors. En contradicció amb el capítol VIII del privilegi de 1576, en l'acta del 24 de febrer de 1702 es diu que per quant no, en la present parrò¬ quia, se troba sense mostassà, és de vot que, si és de gust de tot lo consell, que s'en fàcia i tots han votat que se mire, excepto Francesc Salamó. Del mateix any 1702 són unes curioses pòlisses de 20 lliures a-n-el argenter de Granollers i a-n-el senyor jurat Pla de escurar lo rec del terme, 3 lliures, 4 sous De l'any següent consta vui, als 15 de març de l'any 170^, ha començat Rafel Padrós a servir lo terme de La Garriga de l'ofici de nunci, per preu 16 lliures per any. En el consell del2 de febrer de 1703 es passaren comptes amb el clavari del 1702 Francesc Macari Mallol ; en la sessió següent a 12 de febrer, es féu definició al clavari de l'any 1701, Pau Surell i Cassart. A ii de març de 1703, per quant cada vegada que se ha de ajustar i tenir consell, encara que se convídia de jorn, és tard quan ajusten. 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 120, 121 i 123 ; segons l'esmentat capítol VIII, que pot veure's a la pàg. 370 del primer volum d'aquesta Histò¬ ria, el batlle feia de mostassaf. 2. Id. Llibre llarg, full 40 i A girat. ANYADES DE PAU 321 i moltes vegades s'en pot tenir per faltar-hi moltes persones, és per no ço de vot i parer dit consell, cada vegada se haurà de tenir consell que a la tarda, se convidia de la una hora passat migdia fins a les des, i al dematí de les nou a les deu, i los que essent dita hora no hi seran, caiguen en pena de deu reals, la qual sia aplicada a la obra nova de la església nova, la qual pena sia irremisiblement executada i hage de pagar-la tal persona o persones que no assistiran a consell avisades que sien per lo senyor batlle del present terme, excepto aquella o aque¬ lles persones que hauran demanada llicència a algun jurat de la present universitat i s'els serà concedida, i així fou aprovat per unanimitat. Al final de la corresponent deliberació feta el dia 5 d'agost de 1703 consta la següent nota: Convocat lo present consell se dóna plen poder a Francesc Torra de Plaça per a poder confessar, capbrevar eo regonèixer i mortizar qualsevols coses que sia menester fer, donant tal i tanta facultat i poder que a semblants síndics se pot donar, lo qual se li fa ab poder de substituir llargament i ab jurament; present lo honorable Francesc Blancafort posa la autoritat i decret llargament i ab jurament, devant dos testimonis. A 12 de febrer de 1704 va extraure's, com de consuetud, la terna de batlle; d'abril, amb pompós formulari, va prendre possessió a 12 del càrrec el clavari ; a 25 de desembre, ans d'extreure els insaculadors, s'acceptà que com lo senyor Bernat Nualart, per tenir la edat molt cres¬ cuda i trobar-se ab moltes indisposicions de sa salut, lo que lo fa inhàbil per exercitar ningún càrrec del terme. En la sessió del primer de gener de 1705 s'acordà que Joan Torra de la Riba, per pledejar ab lo terme, era inhàbil per a exercir el càrrec de jurat per al qual havia estat extret ; més tard, 6 del mateix gener, per quant Isidro Oliveró és extret novament clauari de dita universitat, i, per obtenir dit ofici, no pot ésser síndic, s'acordà elegir-ne un altre ; en la mateixa sessió, considerant la poca assistència dels consellers, s'acordà que's convide en pena de dits deu sous i que qui faltarà se execute encontinent. A 29de juny de l'any 1705, per quant los pagesos del veïnat de baix poden regar per causa que'ls de dalt no deixen anar la aigua, no per unanimitat va acordar-se que se face una crida, en pena al senyof batlle ben vista, que hagen de regar primerament los pagesos del veïnat 322 CANT DEL CIGNE de baix, com són canumars, carabasses i cols per lo present; i si hi ha algun càiguia en pena, que se execútia, i que los senyors jurats i con¬ sell li facen assistència, si és resistent; i que qui regarà, quant s'en deixarà déixia la fibla ben tencada 383. Dificultats de la hisenda A 12 d'abril de 1704, atès que la present universitat està exhaus¬ ta de diner per pagar als acreedors de la present universitat, los quals insten llurs cobrances, fou aprovat pel consell que se face una talla per la quantitat de 200 lliures; anàloga proposició es repetí el dia 20 d'abril, i, a desgrat de la proposta de que's face lo vintè de blat i de garba lligada, vi i cànem, en definitiva va decidir-se, amb Isi¬ dre Nualart, que no's face lo vintè si sols se mantinga ab lo trentè que estava de antes i si falta que's face talla, i, encara, en la ma¬ ... teixa sessió, va aprovar-se, quant als jurats, clavari i síndic, de po¬ sar-los a meitat de salari, però ha de ésser per los que extreuran lo any vinent Però els conflictes havien de continuar, car a primer de juny, per quant lo arrendament dels trentens no se ha trobat dita que sia bastant per arrendar-ho tot junt, va decidir-se de provar de treure més impost arrendant cada cosa per sí; a 26 de juliol, per quant al trentenar se ha pres lo blat del trentè de la. torra de Ronsana i se té notícia de que la senyora de dita torra vol fulminar una enquesta contra dit terme, per ço és de vot i parer no's tórnia lo blat, atès deu al terme més del que li han pres, i així fou aprovat per poca majoria. El resultat fou que la senyora donya Marianna de Mas de Ovelles, senyora de dita torra, portà endavant la cosa, i a 5 d'agost de 1704, el jurat en cap pogué dir al consell ; Jo i mos companys nos trobam arres¬ tats en nostres cases, en pena de 200 lliures barcelonines, instant dita senyora, per lo que, a vista d'això i vista una del·liberació se féu al 20 3. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 127, 128, 180, 132 girat, 183 girat, 186 girat, 137, 138 i 139 girat. 1. Id. Llibre medià, fulls 133 girat i 134. 2. Deu ésser una equivocació de l'escrivà, que va posar Ronsana en lloc de Rosanes. ANYADES DE PAU 333 de juny 1688, fou aprovat que encontinent se vage a Barcelona, a con¬ sultar-ho ab lo advocat ique's face dar remei del modo millor pugue ser. Mentrestant, per altra part, a 7 de setembre de 1704, consta que per estar esta universitat devent al donatiu voluntari del senyor rei, que Déu guard, la quantitat de 264 lliures, la Diputació del General hage despedit contra dita universitat un manament, fou aprovat, per evitar despeses, que se cerquen diners i pagar dit donatiu com és just; a 30 del mateix mes, atès tenen un cartell del magnífic veguer de Bar¬ celona com a mer executor de 300 lliures deu dita universitat del do¬ natiu voluntari, fou aprovat que se vege los diners té lo clauari de dit terme i, si li deuen dels arrendaments, que cobre, i sia quant antes, per obtemperar al dit mandato. A 2 li havien entregat per de novembre consta que al jurat en cap pagar el donatiu 186 lliures, 15 sous ; i, un cop pagat el corresponent impost i les despeses, restà encara un excedent que els jurats prengue¬ ren per pagar un creditor, perquè ja tenen una lletra; i dels restants 13 sous dita universitat los hi remeten per lo que podia faltar a les paperines. A 6 de gener de 1705, va decidir-se que acerca de la causa que la senyora de la torra de Rosana aporta contra la present univer¬ sitat se haurà de fer anar dos 0 tres persones en Barcelona, per testi¬ ficar a dita causa. Novament a 13 de 1705 es parlà de les terces caigudes de gener del donatiu voluntari de Sa que Déu guarde, que aleshores Majestat, importaven 231 lliures; i va aprovar-se que vegen lo senyor clauari que passe compte i si li queden diners que'ls dónia i que's vege de arreplegar la palla i lo trentè i que's vege si pot fer passar per una terça; i, encara, pel mateix motiu, s'acordà que Jaume Oliveres, Fran¬ cesc Torra de Plaça i Sebastià Poy, fessin una nova tatxa. En l'acta del i doctor de maig consta que, per quant lo senyor Cervera i de Ferrer, per aijustar la causa que la present universitat aporta contra la senyora donya T. de Masdovelles, lo qual ha ajustat a 22 lliures pagant los gastos processals, va acordar-se que se ajuste, que val més un dolent ajust que un bon plet, i que's vege si's pot averiguar ninguna cosa ' ; i efectivament s'atorgà la transacció, perquè anaven poc fundats els jurats ab esta imposició ; consta també la rccla- 8. A. M. de L. G. Llibre medià, fuU 184 girat, 185, 186, 188, 189. 324, CANT DEL CIGNE mació del sou per part de l'advocat, queixós, encara, perquè dos anys ha li oferiren la satisfacció de sos treballs del compte vell i no havien estat pas pagats Eucara a 12 de juliol del mateix any 1705 consta que se ha rebuda una carta de VIl·lustre Consistori de Deputats del present Principat per a què pagàs la present universitat egj lliures que's deu del donatiu voluntari ofert a Sa Majestat, que Déu guarde, i va ésser acordat que's vege si lo clauari té diners i que vegen si poden passar per menos del. que demanen per lo present, i si té diners que's pàguia i si no té diners que's face talla i que's pague encontinent 4. A. M. de L. G. Llibre registre, any 1705, manuscrits 3 14. 6. Id. Llibre medià, full 140. C A P í T o L SEGO N De la guerra de Successió des de Pany 1705 384. La Garriga és arrenglerada al partit de TArxiduc. — 385. Garri' guencs a la guerra. — 386. De la guerra en 1708. — 387. Allotjaments militars del 1703 al 1710. — 388. De la reraguarda. — 389. Particu¬ laritats de la vida normal del municipi. — 390. Qüestions del rec Monar des de 1705 a 1712. 384. La Garriga és arrenglerada al partit de TArxiduc Mentrestant, la casa d'Àustria es revoltà contra l'entronització de la dinastia francesa a Espanya ; el fill de l'emperador Leo¬ pold, besnét del rei Felip III d'Espanya, anomenat l'arxiduc d'Àustria, fou proclamat rei d'Espanya, a Viena, a 13 de setembre de 1703, amb el nom de Carles III ; la guerra de Successió anava a ju¬ gar-se entre la casa de Borbó i la Gran Aliança ; dissortadament, des de 1704, la guerra bavia de solcar profundament la península i tenir repercussions catastròfiques en el Principat. El malestar s'estenia; tenim notícia d'haver-se rebut a La Garriga, amb data del 8 de juliol de 1705, una carta estampada que, per haver negat a obeir los ordres de sa Excel·lència tres homes, se recomana a a est poble la pau i la quietud ^ ; la Plana de Vie fou centre principal dels revoltats ^ ; al cap d'un mes d'expugnació, el nou rei Carles III féu la 1. A. M. de L. G. Llibre registre, estampat 1 de l'any 1705. 2. Soldevila, loc. cit., ii, pàg. 377. Vegeu Pere Voltas, El archiduque Carlos de Austria, Barcelona 1958. 336 CANT DEL CIGNE seva entrada triomfal Barcelona, el dia 7 de novembre de 1705. Pro¬ a bablement cal relacionar amb aquests esdeveniments el fet que, des del 13 de juliol de 1705, perdem l'esment del batlle reial de La Garriga, Antic Planell ; des de 28 d'octubre de 1705, veiem que actua el jurat en cap com a portantveus de batlle; a i de gener de 1706 la sessió mu¬ nicipal diu que fou presidida pel jurat en ordre primer i regint la batllia per manca de batlle ^ ; és possible que En Planell restés fidel a Felip V i emigrés seguint l'exèrcit d'aquest Sembla que no s'aixecà acta de totes les sessions, car no hem tro¬ bat la corresponent a una proposició que féu lo consell 0 junta de est poble sobres de que lo secretari del príncep de Armesrtat demana ba¬ gatges al present poble per portar farina i proposaren lo quedis apare¬ gué en l'any 1705 ; l'esmentat príncep és el de Darmstadt A 27 de novembre del mateix 1705, atès la carta se ha rebuda del senyor Canceller, la data als 26 del present mes, ab la qual demana que lCí< present universitat envie a la draçana de Barcelona quant antes setze animals grossos de bast que aixis convé al servei de Sa Majestat, que Déu guarde; va resoldre's que los jurats miren los altres llocs com ho fan Seguidament s'acarreren les conseqüències de la guerra ; a 2 de febrer de 1706, proposa lo senyor jurat en cap, portantveus de batlle, que atès ha rebuda una carta del senyor tresorer, la data de la quaU fou als 25 del vençut, ab la qual me mana que, en pena de 500 lliures passasse anar un dels jurats de dit terme i, topant-me jo en lo puesta de jurat en cap, som' anat a Barcelona i me só conferit ab dit tresorer per veure lo que volia; i la sua pretensió és perquè la present univer¬ sitat li pague So lliures per setze bagatges són anats cinc dies per 3. A. M. de L. G Llibre medià, 140 girat i 141. 4.Vegeu les notes ja molt simptomàtiques sobre can Planell en el nú¬ mero 222, pàg. 457 del volum I d'aquesta Història. 5. A. M. de L. G. Llibre registre, manuscrit 5 de l'any 1705. 6. Havia arribat a Barcelona amb 2.000 alemanys, a primers d'agost de 1695 ; fou un home de dots excepcionals ; ja en 1698 el rei d'Espanya Car¬ les II va haver de nomenar-lo virrei de Catalunya ; retornà a Espanya, llui¬ tant pel partit del nou rei Carles III ; vegeu Soldevila, loc. cit., vol. II, pàgi¬ nes 864, 365, 368, 370, 377 i 382 ; Aguado Bleve, loc. cit., vol. II, pàgs. 370 i segs. 7. A. M. de L. G. Llibre medià, full 141, i Llibre registre, manuscrit 6 de l'any 1705. 8. Id. Llibre registre, manuscrit 1 de l'any 1706. GUERRA DE SUCCESSIÓ compte de la present universitat; i com la present universitcut estiga exhausta de diners...; la resolució és que se entréguia la llibreta al clauari A 10 rebut una carta dels Il·lustres i fidelíssims de febrer, havent consistori de deputats oïdors de comptes del present Principat, la data de la qual fou als 31 de gener proppassat, ah les quals nos manen que, sens mora ni tardança, alguna, paguem una anyada del donatiu que la cort oferirà a Sa Majestat, que Déu guarde, que importa la quantitat de igS lliures, que aixis convé al servei de Sa Majestat el rei Car¬ les III, la resolució és que s'aplèguia lo trentè i que, si no abasta que's face talla cada mes de 50 lliures; per un any. Proposa dit honorable jurat que atès lo síndic va en Barcelona per pagar les 80 lliures al tesorer, si'ls està bé se face un memorial al Rei demanant-li que se pogués traure batlle per tres anys, suposat no acaba fins un any el que aleshores encara era titular o sigui N'Antic Planell ; però es seguí el parer de Francesc Blancafort: diu que no per escu- sar-se de gastar alguns diners del terme per decrets 0 privilegis, sinó que se regesquen per lo privilegi i se seguesca aquell. Aviat la guerra ja no solament reclamà diners sinó la vida, car, a 19 de febrer del mateix 1706, atès que se ha rebuda una orde del batlle de Granollers, data als 18 del corrent, emanada de altre orde de Sa Majestat, Déu lo guarde, ab la qual inmediatament re¬ nos mana que buda dita orde alcem lo sometent i que, per diumenge primer vinent, nos topen en la ciutat de Girona als ordes de Don Ramon Xammar i de Meca; va decidir-se deixar-ho en mans dels senyors jurats i que mi¬ ren com ho fan los demés llocs i que'Is donen tan poc com puguem Del mateix any 1706, amb data del 4 de març, és una carta del capità general lo duc de Monteleon per a que est poble fes una certifi¬ cació, firmada de unió, com ja se féu ab altres ciutats, per ser est lo millor medi per la persecució dels lladres i hòmens facinerosos 9. A. M. de L. G. Llibre medià, full 142 girat. 10. Segons el privilegi del rei Martí, de l'any 1397, número 75, del I vo¬ lum, l'extracció de batlle era triennal i l'actual trienni no acabava fins al dia de Santa Eulàlia de l'any 1707. 11. A. M. de L. G. Llibre medià, full 143. 12. Id. Llibre registre, manuscrit 3 de l'any 1706. n-24 338 CANT DEL CIGNE 385. Garriguencs a la guerra PER la primavera de l'any 1706 el mariscal Tessé intentà recobrar per Felip V la ciutat de Barcelona, però l'arribada da l'es¬ quadra dels aliats va obligar-lo a aixecar el setge, el día '11 de maig del mateix any \ A La Garriga, a 31 de març proposa lo senyor jurat Terrés que lo dia de ahir lo senyor doctor Dou envià a cercar a ell i a sos com¬ panys en la vila de Granollers; i, havent comparegut devant de ell dit senyor jurat ah lo jurat Antoja los proposà dit senyor doctor Dou que importava al reial servei que si havia hlat a La Garriga, bestiar i palla, que ho denunciassen i que juntament que e'stiguessen preparats per alçar sometent general quan impòrtia a, dit reial servei; i havent-, se votat dita proposició se resolgué: en quant al primer punt no ... haver-hi alguna en dita parròquia ninguna de dites coses pro¬ en casa posades; en quant, emperò, al sometent va acordar-se que s'hi vage i que se'ls done pa i vi Porta la data del d'abril carta orde per a que 2 una encontinent tocassen a sometent general i luego acudia a Caldes de MorvtVui a incorporar-se ab los sometents generals, ben armats i municionáis, per a librar del nou jugo que pretén imposar la tirania francesa L'exageració partidista es trasllueix clarament en aquests moments A 18 d'abril de 1706, proposa lo jurat Terrés vista que en que a lo present terme tenen 22 cavalls de l'exèrcit catòlic ell i los que demés jurats han proposat al soldat cuida de aquells que los fàcien bóllela i dit soldat diu no ho vol; va aprovar-se que se facen bólleles per aportar ferratge a cas que no se pugucn conpartir; i, quant al sol¬ dat, al seu allotjament, ho deixaren a mans dels jurats ; item proposa lo mateix senyor jurat que atès que al sometent tenien en la mun¬ tanya de sant Geroni, no tenen prou los homes que hi són ab lo que 1. Aguado Bleye/ toc. cit., II, pàg. 375. 2. A. M. de L. G. Llibre medià, full 144. B. Id. Llibre registre, manuscrit 4 de l'any 1706. Recordeu que el papa Climent XI s'havia decantat 4. a favor de l'Arxi¬ duc Carles en contra de Felip V. GUERRA DE SUCCESSIÓ 329 los done lo terme, seria bo que s'els donàs alguna cosa més i que fossen fixos; tots foren de parer de deixar-ho a la discreció dels senyors jurats. A 25 de juliol, atès se ha rebut carta dels senyors deputats del present Principat... en la qual nos manen que deposem en la taula de la ciutat de Barcelona içS lliures per una anyada del donatiu volunta¬ ri oferidor a Sa Majestat, que Déu guarde... es decidí per unanimitat que se torna resposta i se vage en Barcelona, fent-los entendre que la causa de no haver pagat és per haver gastat per los sometents més del que no tenen, i, en lo ínterin, que s'hi pòrtia lo que poden portar. A 5de desembre del mateix any 1706, com que se ha de portar 30 quintars de palla a Barcelona s'acordà deixar-ho a coneguda dels se¬ nyors jurats; a 20 de febrer de 1707, atès se ha rebuda carta del senyor Don Sebastià Josep de Perillas, dada als 10 del corrent mes, ab certifi¬ catoria del veedor general, ab la qual consta com Don Pau Surell i Cos- sart té plaça assentada, en la companyia de Don Carlos Regàs, de ca¬ pità agregat, data de la qual és als 6 del present i corrent mes; en la qual carta se'ns demana que dit Pau Surell i Cassart sia absent de les imposicions de la present universitat; s'acordà que's vege si és veritat lo de la. dita carta certificatoria contingut, i, per dit efecte, vage un dels jurats en Barcelona, per veure com és, i que, si és absent, que ho sia, i, si no és, que pague lo que'ls demés paguen, i s'en pòrtien les dites cartes. ítem proposa dit jurat per quant se ha rebut carta del doctor que, Doit, perquè se aporte la palla Barcelona, i va aprovar-se que se apor¬ en te dita palla i que se prengueu bagatges del terme i, com se han de me¬ nester dos dies, si apar jurats dar-los alguna cosa, que'ls. als senyors ho donen, i, si se pot passar sense dar-los, que's passe, i que qui no tinga animal que pague lo que a dits jurats aparegue. A una convocatòria del 23 de maig feta per la Diputació del Gene¬ ral de Catalunya, un jurat de La Garriga anà a Barcelona i, havent-se. dit jurat conferit ab dits senyors deputats, per veure lo que gastaven per lo servei del Rei, li han dit de que representés a la present universi¬ tat leventàs los soldats podria levantar per dit reial servei, donant per quiseun socorro del soldat dos reals de ardits tan solament; a 2 de juny de 1707 va ésser pres unànimement el següent acord ® : que vegen los 5. A. M. de L,. G. Llibre medià, fulls 144 girat, 145, 146, 147 girat i 149. 330 CANT DEL CIGNE senyors jurats los demés comuns quants ne fan, que siguen iguals en pagar lo donatiu, o si no hagut respecte del que paga la present uni¬ versitat^. Diu l'acta del consell del lo de juny els diputats respongueren que era poc de fer dos soldats dit terme i aixís procurassen fer majoY que número de soldats i enviassen los noms i cognoms de aquells que allis¬ taran per dit efecte, ah la prestesa possible; i decidiren mantenir tres soldats garriguencs en lloc de dos Efectivament, hi ha notícia d'un recibo de 45 reals de socorro de tres soldats Sabem, encara, que s'ha¬ vien de menester 25 lliures quiscun mes per pagar los soldats 386. De la guerra en 1708 A 5 de febrer de l'any 1708, proposa lo senyor jurat en cap que, atesa i vista la nostre senyor, que és llegida en lo present consell, del Rei carta, se Déu guarde, la data del qual és als iç de gla¬ ner prop passat, i altra del consistori de la Deputació de 23 del dit mes de gener, vegen que se ha de fer sobre lo contengut en dites cartes; Francesc Noguera és de vot i parer que se cumple en tot quant diuen i així s'aprovà per unanimitat. ítem proposa dit jurat que atès se ha deliberat pagar dit donatiu voluntari per dit arreglament de dits 5.000 hòmens vegen, suposat la present universitat no té diners per ell, com se ha de fer per fer la- tatxa per pagar el donatiu; Francesc Noguera és de vot i parer que's face ab lo menos gasto que^s pugue fer, elegint-se un home per veure's quins senyors tenen rendes en la present parròquia, i, en quant el·le- gir la persona ho deixa a mà dels dits honorables jurats, i la seva pro¬ posta fou aprovada. 6. Durant l'any 1707 les circumstàncies de la guerra es feren favorables a Lluís XIV ; l'exèrcit hispano-francès infligí a les tropes bispano-austríaques la darrota d'Almansa, a 25 d'abril del dit any ; els regnes de Múrcia, d'Aragó i de València restaren en mans de Felip V, el va qual els abolir-ne; furs vegeu Aguado Bueye, toc. cit. II, pàgs. 375 i 876. 7. A. M. de L. G. Llibre medià, full 150. 8. Id. Llibre registre, manuscrit 8 de l'any 1707. 9. Id. Llibre medià, full 150 girat. GUERRA DE SUCCESSIÓ 331 proposa lo senyor jurat que si los particulars del present ter¬ Item me que tenen vinyes i terres i no tenen casa, si se poden posar en ta¬ lles; Francesc Noguera és de vot i parer que'n pàguien que aixis creu ne deuen pagar qui posseeix; i tothom hi estigué d'acord. Novament a proposa lo senyor jurat en cap que, atesa 29 de març, la carta han rebuda del senyor Don Aleix Cayetano de Tristany i Lara- suals (?), la data de la qual és als 26 del corrent, se és conferit ah dit senyor, lo qual li ha dit representés al consell si volen pagar la quan¬ titat de 42 lliures 2 sous per lo donatiu de Sa Majestat per les noves lleves^..; Francesc Noguera és de vot i parer que's paguen que és just se face dit donatiu per lo servei del Rei, però que's vege si s'en pot traure alguna cosa, universitat està tant atropellada, per reconèixer la i dels ecclesiàstics i cavallers, per quant se ha junt s'esfòrcia de cobrar de pagar per ells i la universitat no ha pogut cobrar, i que ells facen la tatxa per dits cavallers i ecclesiàstics i que se pagarà lo que tocarà al comú; així fou acordat. Un contingut gairebé anàleg al que acabem de reportar té l'acla del 19 de maig del mateix any 1708. A 27 de juny, atès se ha rebut car¬ ta del veguer de Barcelona, de data de 11 del corrent mes, ab la qual se previnguen alguns caps d'aviram per regalo del arribo dé diu que se la Senyora Reina, per ço vegen que se li ha de respondre; Jaume Guilla és de vot i parer que se responga ab carta dient-los los grans treballs té la present universitat, i si se ha d'enviar se passe per lo menos Efec¬ tivament, Elisabet de Brunswick va arribar a Barcelona, on va con¬ treure matrimoni amb l'arxiduc Carles III, a Santa Maria del Mar de juliol del mateix 1708, atès se són conferits ab lo senyor A 15 doctor Jacinto Dou i lo senyor veguer de Barcelona, los quals demcc- naren que la present universitat done a Sa Majestat la dècima part ... de la palla del present terme, la qual se ha de aportar en la pàfròquick de Mollit, lo quai servei és molt de l'agrado de Sa Majestat, i junta¬ ment per necessitar-ne per la provisió de la sua cavalleria en lo camp de Tortosa i s'acordà atendre la petició. 1. A. M. de L. G. LUbre media, fulls 151 girat i 152. 2. Soldevila, loe. cit.. Il, pàg. 384. 3. Pel juliol de 1708 la ciutat de Tortosa caigué en poder de les tropes de Felip V. 332 CANT DEL CIGNE Afegeix la mateixa acta que atès Gaspar Espona, receptor del do¬ natiu ofert a Sa Majestat, és passat per est lloc, a fi i efecte de que per tot lo present mes de juliol li tinguen a punt los sis mesos ja discorreguts de dit donatiu, tothom acceptà la proposta de Francesc Noguera que's pague lo més poc que's pugue per la part solament del braç secular, i no de Vecclesiàstic i militar 0 A 8 de setembre del mateix 1708, atès se ha rebuda una carta del doctor Jacinto de Dou del consell de Sa Majestat de 6 del corrent, i junt un orde per què la present universitat remete en la vila de Cer¬ vera ® 25 quarteres de blat, 2¿ de mestal, 10 de ordi, i 10 de civada; als preus, lo blat de 30 reals quartera, mestall a 18, ordi a 15, i la ci¬ vada a 12; i, en particular, lo que encarrega dit senyor que anles de tot sia éportat en dita vila los grans grossers de què més se necessita, fou decidit de procurar-ne el compliment 387. Allotjaments militars del 1708 al 1710 All de novembre del 1708, atès lo capità és allotjat en lo present terme nos carrer ha fet compendre i que segons se té entès que — volia estar en una casa en lo no que dit capità los ho hage dit — vol que la present universitat li done tots los manteniments ne¬ cessaris, s'aprovà el parer de Jaume Guilla que se li done una casa, ab lo que ordenen les constitucions de Catalunya, i altrament que passe per les cases, i si no hi ha prou de quatre cases que n'hi posen sis, i los jurats que elegesquen les cases. A 18 de novembre, atès la carta se ha rebuda de Don Ramón de Vilana, suplicant per orde de Sa Majestat, Déu lo guarde, que la pre^ sent universitat assistesca als soldats i cavalls se ha allotjats en lo present terme, en pa i civa·da, tothom concordà en que lo pa s'els done los patrons i en quant a la civada se vage a topar lo doctor Dou i re¬ presentar-li que no se sap de a on se trega la civada. A. M. de L. G, Llibre medià, full 153. 4. Cal recordar que, pel novembre de 1707, 5. la ciutat de Lleida també havia estat ocupada per l'exèrcit de Felip V. 6. A. M. de L. G. Llibre medià, full 152 girat. GUERRA SUCCESSIÓ 333 DE Item proposa dit senyor jurat que atesa la resolució se prengué en lo consell prop passat de cercar una casa per lo capità, i havent-li cercada, que era en casa de Fiol, i havent-li dit a dit senyor capità, los ha fet de resposta que no volia anar en casa que hi estigués ningú, i que ell ja hi aniria, però que s'en havia de treure lo amo de casa; es decidí que atès no vol la casa que seguesca les cases se resolgué en lo consell passat o que se vege si vol la dita casa conforme diu la cons¬ titució. A i6 de desembre de 1708, tinent està allotjat en atès lo senyor lo present terme li ha dit que lo capità havia sahut que la present uni¬ versitat donava lloguer de casa a Francesc Mallol 8 sous i que la univer¬ sitat havia de comprar la palla, candeles i oli, i que si lo comú vol donar a dit capità lo que han de gastar s'en anirà en Barcelona i Ireurà los deu soldats del present terme, tothom fou de parer que no se li done ninguna cosa. A 21 del mateix mes, atès locapità està allotjat en lo pre¬ senyor sent terme ha li donàs una casa sola, ah cava¬ fet compendre que se lleria 0 prop de dita casa a on puguen estar los cavalls, i que li donen palla, llenya i llum, i que dit senyor capità se servirà de la sua roba, i que se done un llit per Jos criats; Jaume Guillu és de vot i parer quô se li done la. casa ah lo sohredit; i d'aquesta guisa tothom estigué con¬ forme. Finalment, a primer de gener de 1709, atès lo senyor capità los ha fet entendre que la present universitat li pagàs la palla i llum gastà en lo hostal lo temps en què ell estigué...; Jaume Guilla és de vot i parer que la palla que se li pague i que primer tregüe los cinc soldats del present terme. A 15 de novembre de 1709, atès lo senyor sargento major que està allotjat en lo present terme nos ha fet compendre que si nos volíem ajustar ah ell per lo pa dels soldats, que los patrons los donen als sol¬ dats; i que lo que ajustaran, que, si Jos soldats no ho paguen, que ell ho pagarà, que altrament la present universitat lo haurà de pastar i donar-lo o hé anar-lo a cercar allà a on ells lo tindran, va triomfar el parer que si podien ajustar, encara que fos perdre 10 sous per quartera, que ho concèrtien, altrament que ajústien i que limiten tant pa los donaran. Probablement és relacionada amb aquesta qüestió la nota de 334 CANT DEL CIGNE la mateixa acta, dient que en lo present terme no hi ha palla i que, havent mirat ab parts que n'hi havia, no ne han volgut deixar traure. A 3 de desembre del mateix any, vist que el municipi pastava el pa dels soldats, fou acordat que diàriament, pagant un sou lo soldat, se ajústia que los patrons lo dónien i lliura 8 unces de pa; vist que 10 sargento major té una partida de ordi en Barcelona, diu si volen ajustar lo portar-lo, que ell lo ferà portar, i es decidí que los jurats ho ajústien, si és més convenient; veient que lo sargento major demana que no té prou candeles i que se li dónia una lliura de cera i que ell se pagarà sal, vinagre i pebre, s'acordà ajustar-se i que se rellévia a Pau Surell, ja que ell té obligació de donar-li'n; item proposa lo senyor jurat que, atès que falten diners per comprar palla, demana que se face una talla de 200 lliures; Jaume Oliveró és de vot i parer que se cobrien les que's deuen i que se face una talla de 100 lliures. A 5 de de 1710 s'acordà que's face una talla de cent lliures gener poc més i que dita talla corre tots los mesos per tot lo temps o menos que se tindrà lo allotjament; i, encara, atès Jaume Blancafort no vol obeir los soldats que se li aposenten, va decidir-se per unanimitat, que se li allotge encontinent, i que, si no'l vol obeir, que encontinent se 11 face pagar lo gasto se ferà per dit soldat i junt 14 lliures i tres robes de palla que gastà la altra volta lo tenia de tenir El dia primer de novembre de 1710, atès lo senyor tinent està allotjat de cortel ^ en la present parròquia ha fet petició als senyors ju¬ rats li parassen una casa per a poder estar durant lo cartel; i així mateix li subministrassen tot lo que fossen obligats en força de Constitucions, s'aprovà el d'Esteve Mas, que los senyors jurats lo posen en la parer casa los apareixerà ésser més convenient per la present universitat, ab tal que en qualsevol cosa sia no se obliguen en donar-li més de dos llits i mig quintar de palla i, en quant a la llenya i llum, ho concerten per lo més poc lo puguen reduir a ajust; i, encara, atès se ha de minis¬ trar palla a dit senyor tinent, va decidir-se que se face talla segons se ha acostumat altres vegades 1. A. M. de h. O Llibre medià, fulls 154, 155, 159 i 161. 2. Ací vol dir cuartel, caserna. 3. A. M. de L. G. Llibre medià, full 164 girat. GUERRA DE SUCCESSIÓ 336 388. De la reraguarda trentè del cànem a Noguera és de vot i parer que pague no hasivoljagut pagar All de novembre de 1708, atès Josep Nualditarttrentè, Francesc Blancafort lo arrendador...; Francesc és que'l no terme li donant-li la aigua que li toca; i aquest parer degue alguna cosa, fou aprovat. En Blancafort reclamà l'arrova i mitja de cànem que li to¬ cava, i el consell municipal, a primer de gener de 1709, aprovà que se li face la pòlissa i que's vege quin medi haurà per fer pagar a dit Nualart. .A. 10 del mateix 1709, atès les resolucions passades que no de març se complerets...; Francesc Fi és de vot se cunvplen dites resolucions han de les caritats de les ànimes, de espallar les basses i de adobar la res¬ closa de Blancafort i del recompartiment de la aigua, i el seu parer sortí triomfant. En la mateixa sessió, atès se'ls és demanat per la comunitat de Caldes de Montbui més de 200 lliures de pensions...; Isidro Oliveró és de vot i parer que facen passar comptes al clauari, i, si no tenen, diners, que facen una talla de 200 lliures, i, en cas que dit clauari tinga diners que s'en face una de més petita. A 13 havent rebut carta que, si la present uni¬ de juliol de 1709, versitat satisfà lo que deu del censal de mossèn Joan. Collell, que los no marmesors del testament de aquell faran execució contra de les perso¬ nes que estan obligades a dit censal; va aprovar-se novament que lo clauari face pagar los qui deuen del trentè i, si no abasta, que's face la talla com se deliberà; i, atès la repartició de la aigua ja és feta de temps, a vejam si volen que's pose en execució, i així s'aprovà. juliol de 1709, atès reberen una carta del senyor Don Ig¬ A 26 de nasi Maranyosa i Granada, convocant a Granollers el batlle i jurat en cap, los ha participat que és del reial servei de que la present universitat done al Rei Nostre Senyor 80 quintars de palla, posada dins la ciutat de Barcelona, va acordar-se que's face dit donatiu, però que los senyors jurats vegen de passar per menos. Diu l'acta del consell ordinari del 15 de setembre que, atès se han de citar los que falten a fer lo compliment del ferratge havien de aportar 336 CANT DEL CIGNE en la present parròquia, per evitar despeses va acordar-se conferir po¬ der al procurador Lluís Boatella per demanar i rebre i firmar àpoques i per plets, ah poder de substituir per tot. A I de gener de 1710 es féu constar que, atès lo senyor Francesc Blancafort, arrendatari del blat i cànem, se és conferit a Caldes i féu ocular ostenció de 50 dobles per la lluïció del censal, però la comunitat de Caldes no volgué acceptar-les fins a estar satisfet de 225 lliures ¿e li estan devent de pensions de dit censal, ans bé los ha fet amenaces de fer-los prompte i rígida execució, s'acordà que dit Blancafort face dita quitació, i que per les pensions i prorrata ne face un debitori, a cobrar amb el trentè del vi A 12 de febrer de 1710, atès lo portar la palla és de gran prejudici de alguns, perquè uns la ha de portar per los altres, el consell acordà que ho deixa en consciència de dits senyors jurats. A 19 de març del mateix any atès los senyors jurats vells compraren una partida de blat que fou pagada per En Blancafort dels diners tenia per la quitació del censal, s'aprovà que, ans de quitar el censal, la present universitat li reface dita quantitat, per no ser raó que dit Blancafort perde. A 28 d'agost de 1710, per quant ab carta del senyor Josep Dehona, jutge de la real Audiència, fou manat que anessin els jurats a Barce¬ lona i els demanà la palla donà lo any passat la dita universitat per ser¬ vei de Sa Majestat; ...tots unànimes són de vot... se dónia la més poca palla se porà concertar. A primer de novembre, davant les instàncies dels creditors, s'acordà que se continue cobrar la talla en cada mes de l'any així les enderrerides a cobrar, com en los mesos que discorreran fins al primer de gener pròxim vinent, que juntes totes... seran dotze talles. A 17 de desembre, per quant les talles i emoluments no abasten a pagar i satisfer los deutes i lo temps és intempestiu per a fer tailed noves, s'acordà que no se fecen més talles, sinó que se pague de les fetes... i lo que se quedarà a deure se deixe a pagar per los jurats de l'any pròxim vinent 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 154, 155, 156 girat, 157, 159 i 160. 2. Id. id. 161 girat, 162, 168 girat, 164 girat i 165. G U E R R A D E s U C C E s s I Ú 337 389. Particularitats de la vida normal del municipi SOTA el govern de l'arxiduc Carles la vida municipall'extracció curs càrrecs. seguí el seude hi hagué normal ; a primer de gener de 1706 jurat Antoja que Josep A 2 de febrer proposa lo senyor Caraminet li ha dit los representàs si volen vendre-li 0 deixar fer un forn, i, a proposta d'En Salomó, se ha resolt que los senyors jurats ele- gesquen tres homes i que vegen lo que convingue. A 20 de juny proposa lo senyor jurat Terrés que lo procurador de la Reverenda Comunitat de Caldes demana, com a succeint al rector vell de Sant Feliu, se li pague les pensions li deu lo terme i vol de aquí a dimecres al menos 50 sous; Blancafort; que se avisen als arrendadors que paguen luego 0 sinó que vege lo clauari lo que se li degue, que se face pagar. A 5 de desembre del mateix any 1706, atenent que proposa lo senyor jurat Antoja que hi ha persona que ha promès donaria 160 dobles per 6 anys del trentè de blat i cànem i quitaria de elles mals del present terme, prevalgué la proposta d'En Blancafort: que se face tabba Les extraccions de càrrecs del dia primer de gener es fan amb tota regularitat en els anys 12 de febrer de 1707 es féu ex¬ successius. A tracció de terna de batlle ; el mateix dia prengué possessió el clavari Francesc Macari Mallol. A 27 de febrer del mateix any proposa lo se¬ nyor jurat que atès en lo present terme lo ofici de mostassaf és agregat a l'ofici de batlle ^ i com dits dos oficis sien agregats hi ha falta del dit ofici de mostassaf i per quant se ha mirat de fer-se mostassaf per lo present terme i per dit efecte se ha de mester lo privilegi i deliberació de consell per demanar-se lo privilegi per dit ofici de modtassaf, per ço suplica vegen de què manera ho volen fer; Isidro Terrés i Nualart és de vot i parer que's miria i si sé pot alcançar que sia ab poc gasto, i que se demània que tots los insaculáis vallen ab una bossa, i que'l pri¬ mer extret, sia habilitat per lo consell, i aquell exercesca dit ofici; i si se ha de gastar massa que's déixia estar; la proposta fou acceptada, llevat que's demane se face a. vot pel consell l'elecció del mostassaf. De totes 1. A. M. de L. G. Uihre medVa, fulls 141, 142 girat, 145, 146 i 147. 2. Vegeu el privilegi municipal de l'any 1576, en el número 180 del pri¬ mer volum d'aquesta Història. 338 C A N T D E L C I GN E maneres el privilegi degué obtenir-se, no car no hem trobat cap altre esment posterior. El dia 5 de juny de 1707, proposa lo honorable jurat que atès que en la present universitat no hi ha més que dos jurats i moltes voltes se ha de algun jurat en Barcelona o altra part per falta de síndic, per anar ço los suplica vegen de anomenar una persona per síndic de la present universitat, i prevalgueren els vots elegint a Gregori Torres. A 25 de desembre de 1707 es féu extracció d'insaculadors. A primer de gener de 1708 notem per primer cop una simptomàtica particularitat en fer-se l'enumeració dels consellers, car diu Isidro OUveró, jurat en cap, ano¬ mena a Francesc Blancafort, Francesc Nualart, Sebastià Poy; Pere Vi- nyoles. jurat segon, Esteve Busquets, Gregori Torres, Bernat Pla; Francesc Pi, jurat darrer, Isidro Terrés i Nualart, Francesc Busquets, Jaume Poy de Plaça; i, després d'una ratlleta, segueixen els noms de deu altres consellers. Aquesta particularitat la veiem repetida en els anys successius : a primer de gener de 1709, llevat que al final solament s'hi afegeixen vuit altres consellers ; anàlogament es féu a primer de gener de 1710, però el darrer número és de nou ^ ; l'acta del dia u de ara gener de l'any 1711 diu clarament que cada un dels tres jurats nous ha elegit tres consellers, entre els jurats i consellers de l'any anterior, i després sota el títol de consell segueixen els noms d'altres nou consellers ; nou de maneraabsolutament anàloga es féu l'any 1712 i l'any 1713 Igno¬ rem si aquesta novetat fou introduïda per costum o fou efecte d'una especial concessió ; en el darrer cas aquesta concessió seria probabilís- simament l'últim privilegi concedit al municipi de Ea Garriga. 390. Qüestions del rec Monar des de 1705 a 1712 A 12 d'octubre de 1705 proposa lo senyor jurat que per quant la present universitat està obligada sempre i quant lo rec del molí de la casa Blancafort del Molí se ha d'escurar, d'escurar aquell a gastos de la present universitat; i com los particulars que tenen terres del molí d'En Caselles en amunt hi estiguen obligats i los particulars 3. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 148, 149, 150, 151, 155 i 160. 4. Id. LHbre petit, fulls 4 girat, 16 i 32. GUERRA DE SUCCESSIÓ 339 dels que tenen terres del dit molí en avall diuen que no hi estan obligats, per no poder regar de l'aigua de dit rec, i com qui ha de estar al dany haja de estar al profit; és per ço de vot i parer que tants uns com altres puguen sempre regar de dita aigua...; i així fou aprovat unànimement. A 28 del mateix octubre, vist que se elegiren quatre persones per lo ajust de l'aigua, va resoldre's donar plen poder als quatre elegits per fer lo acte 0 concòrdia lo que més convinga; a 27 de novembre proposa lo senyor jurat que atès vostres mercès nos daren orde de fer fer les but¬ lletes als qui faltaven per escurar lo rec, executaren dit orde; hi ha hagut alguns que han complert, altres que han començat i altres que no han volgut obeir; va aprovar-se que qui ha començat que acàbia i que qui no hi vulle anar que se execute fent primer butlletes ab penes. Diu l'acta del consell ordinari del 5 de juny de 1707 que supuesto és ja lo temps de regar i no ve a penes aigua i que la resclosa de Blanca¬ fort és rompuda vegen de què manera se ha de fer...; Pere Vinyoles és de vot se mantingué la concòrdia de Blancafort, si és ben feta, i, si na és ben feta, que no's mantingué. Diu l'acta de 23 de juny, que, havent vist dita concòrdia, se veu que la present universitat està obligada eri refer i adobar dita resclosa i rec; i s'aprovà per exigua majoria que's pose l'aigua de béns de la present universitat en virtut de dita concòrdia. L'acta del 27 de juny de 1708 diu que atès que ha alguns quatre 0 sis dies que l'aigua del rec no ve, per quant Francesc Blancafort del Molí la ha trencada í com no se puga regar, ...Pau Torra de la Riba que's vége la concòrdia si és vàlida 0 no, i si és vàlida és de vot i parer que se li mantínguia, i si no és vàlida que no se li mantinguda, í que se recompartesca la aigua donant a cada un lo que sia llur. A 15 de juliol triomfà el parer de Francesc Noguera que és de vot que s'adòbia la res¬ closa per ser de conveniència per lo terme la aigua, però que no vot consentir en rompre dita concòrdia per ser ben feta; fou contra el parer d'En Blancafort Fetes unes reparticions d'aigües en 1709 i, atès quan se apenyo- raren diferents per les penes havien incorregudes per regar, i havent algunes persones de les que apenyoraren haver-se desmandat pública¬ ment ab males paraules contra del senyor batlle i jurats, lo que repor¬ taren al senyor regent per conèixer i veure que era mal fet i obrar des- 1. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 140, 141, 149 girat, 150, 152 i 153. 340 CANT DEL CIGNE mandarse dits senyors batlle i jurats; lo contra qual senyor regent los digué fecen anar en Barcelona los testimonis o'iren com dites persones se desmandaren; i aixts vegen si volen que se proceesca contra dels tals, perquè lo que passa avui per ells pot passar demà per altres; Isidro Oli- veró és de vot i parer que dits senyors jurats facen lo que ben vist los sia; així fou aprovat. A de juny de 1710, en atenció que en lo dia 29 de setembre de 22 170Ç, ab resolució de consell se determine que se elegissen 3 persones per que cuidassen de l'aigua i recs que discorren del moll del senyor Francesc Blancafort i perquè cuidassen de repartir la aigua i de aque¬ lles coses tocants a la política i bon govern de la aigua; foren elegits els tres jurats A I de juny de 1712, per quant los aiguats han roblert lo rec de la resclosa, lo senyor Blancafort ha fet entendre si lo comú li volia escu¬ rar dit rec, per una concòrdia diu li han feta 0 sinó que ell mirarà per altra part i se valdria de sos medis, i va aprovar-se que es complissin les coses acordades ; però en la sessió següent, del 5 de juny, per quant no han trobat qui prengués lo rec a escurar a preu fet i com lo clauari no tinga diners, per majoria s'acordà que se vègien gent voluntària que bestreguen los jornals i després que s'els pàguia los jornals ab una pò¬ lissa a raó de 8 sous per jornals; a 17 de juliol, per quant ve molt poca aigua per a regar, demanen lo orde volen que se pòsia en això i si volen pagar regadors, i tothom convingué en que se arríbia la aigua al cap¬ davall del terme i que no púguia regar ningú i, si ferà el contrari, exe- eutar-lo. A 18 d'octubre del mateix 1712, lo senyor Blancafort ha dit que lo aiguat li havia espallat lo rec i demana que lo comú li adòbia; a 28 d'octubre se ha resolt que se adóbia lo rec a-n-En Blancafort del Molí 2. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 158 girat i 168. 8. Id. Llibre petit, fulls 23, 24 girat i 29. c A P í T o L T E R C E R Militant encara per Tarxiduc Carles III, fins a 1713 391. Les campanyes — 392. Relativa tranquiUUat a la de l'any 1710. reraguarda en 1711. 393. Seguint els actes normals del municipi. — — 394. Entretenint l'acabament de la guerra. — 395. Segueix el trasbals a la reraguarda. — 396. Darrers mesos de guerra empantanegada. 391. Les campanyes de Pany 1710 El dia 29 de maig de 1710, per quant lo senyor veguer de Barcelona ha manat ah orde a Vhonorable batlle que diumenge primer vinent, que comptarem el primer de juny, face anar a Barcelona tots los animals descrits i continuats en una llista s'en aporta dit senyor ve¬ guer, que fan lo número de vint; havent-se de conferir a Proveedoria general, per a què, allà s'els ordenarà lo del reial servei, oferint que Sa Majestat donaria quiscun dia a cada animal tretze sous; per ço va deci- dir-se deixar-ho a la discreció dels senyors jurats. ítem se jurat en cap si serà cas que lo proposa per dit honorable enemic prenga 0 altrament mata algun animal dels que aniran per compte de la present universitat... i s'aprovà que la. present universitat, assegure dits animals si i conforme acostuma Sa Majestat assegurar-los a sos comissaris i no altrament, avaluant-se per dos persones expertes antes de marxar En aquellsdies l'arxiduc Carles III emprengué una ofensiva contra Felip V, el qual dirigí personalment la defensa ; després de les victò- 1. A. M. de L. G. Llibre medià, full 162. 34S CANT DEL CIGNE ries de Carles III a Almenara, de juliol, i a 27 a Saragossa, a 10 d'a¬ gost, l'axiduc entrà per segona vegada a Madrid el dia 20 de setembre de 1710 A 6 d'agost, el consell municipal de La Garriga, en atenció del molt convenient és mirar per lo bé comú i havent rebuda una carta dels bagatges manifestant-los que lo Rei, Senyor que Déu guard, no pagava la quantitat de 13 sous, conforme se havia referit, i, no don .ti¬ los lo Rei sinó tant solament laquantitat de g sous 4 diners ; fou acor¬ dat proposta de Sebastià Poy que se fàcia anar una persona, que sia a fidedigna, en la armadd i que míria ab tota diligència que se pague dita quantitat promesa per lo Rei i també se míria com van les cavalcadures, si tenen lo necessari. Diu l'acta del 23 de setembre, per quant los duenyos dels animals que la present universitat té en lo exèrcit del Rei nostre senyor, que Déu guarde, pretengueu cobrar per cada animal sis sous per quíscun dia, ultra lo dóna Sa Majestat...; i tingue ben averiguat que lo que Rei nostre senyor dóna per cada animal 13 sous tots los dies...; Sebastià. Poy és de vot i parer que la present universitat pague per qulscun matxo a son duenyo nou reals conforme fonc deliberat i no més, tant si se cobra poc de Sa Majestat, com si se cobra molt Al cap de 51 dies d'haver-hi entrat Carles III hagué d'abandonar Madrid ; els seus exèrcits foren seguidament derrotats a Brihuega i a Villaviciosa, 9 i 10 de desembre, i restaren novament les tropes de l'arxi¬ duc confinades a Catalunya ; molt aviat els francesos passaren el Piri¬ nea, i Girona va haver de rendir-se a Noailles, a 25 de gener de l'any 1711 Per això, a 17 de desembre de 1710, en virtut de una carta a dits jurats presentada de part del noble senyor Don Miquel d'Alentorn i Pinós, lo dit honorable jurat en cap, junt ab dit honorable batlle se con¬ feriren ab dit senyor Don Miquel en la vila de Granollers, i els digué que tenia orde de la Reina nostra senyora, que Déu guarde, de levantar gent per los pobles a fi de defensar la ciutat de Gerona en cas sia con¬ venient; i la parròquia de La Garriga és un dels pobles de sa com que incumbènda, els consellers garriguencs acordaren que no consta si Id gent que demana ha de anar en forma de lléva 0 de somatent, com i 2. Aguado Bleye, loc. cit., II, pàg. 876. 8. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 168 girat i 164. 4. Aguado Bleye, loc. cit., i Soldevila, loc. cit., II, pàgs. 887 i següents. MILITANT PER L'ARXIDUC 343 també per haurà de menester dita gent, que per ço se res¬ lo temps se pongué a dit senyor que, si ve la ocasió, lo que Déu no vulla, qué la present universitat no se negarà en fer tot lo que serà de sa obligació A 28 de desembre, per quant los bagatges són tornats i insten fortís- simament a dits jurats los satisfacen, i hagen alguns fet comprendre a dits senyors jurats voler major preu que no se resolgué donar ab altre consell antes de anar-se'n dits bagatges, fou aprovat que se paguen dits bagatges a raó de iS sous per quiscun dia si i conforme fonc deliberat 392. Relativa tranquil·litat a la reraguarda en 1711 A 26 de gener de 1711, per quant han tingut una carta 0 orde del senyor veguer de per la cavalleria ha Barcelona per a portar palla en Barcelona de arribar de Itàlia...; Esteve Busquets és de vot i parer se represéntia al magnífic veguer que est terme de La Garriga, ha dos mesos tenim un allotjament de cavalleria crescut i que la poca palla hi ha en est terme se haurà ben menester per la cavalleria tenen allotjada; i així fou aprovat ; i, encara, com que han menester diners per los gastos se ofereixen a-n el terme, es decidí manllevar-ne. Insistint sobre el darrer punt, el consell ordinari del dia 2 de febrer acordà que se manllévien 400 lliures a censal, que se troba qui les dei¬ xarà; després, vist que molts individuos no tenen palla per a donar a la cavalleria, va ésser pres l'acord de fer una talla. A 24 del mateix mes de febrer, com se hage tinguda una carta del senyor tesorer que con¬ venia 0 demana per lo real servei se apòrtia cent cinquanta estaques en la drassana, de Barcelona, s'aprovà que se vage en Barcelona i que se miria, i, si se pot passar per lo més que sia possible i que se pondérien los treballs que estam i havem passat. A 4 d'abril, havent esment lo capità comandant tenim de que quartel en est terme demana se li dónia civada 0 ferratge, quan no passarà a fer pasturar lo ferratge, no obstant va aprovar-se que no S0 li dónia ninguna cosa que no pòrtia orde de Sa Majestat. A 20 del ma¬ teix mes d'abril de l'any 1711, sobre la qüestió del farratge, fou aprovat 5. A. M. de L. G. Llibre medià, full 165. 6. Id. Llibre petit, full 4. CANT DEL CIGNE que los jurats mírien si lo senyor sargento major voldria deixar senyors refartir les cavalcadures per les cases a on tenen ferratge, i, si no se pot conseguir, los demés lo pòrtien en les cases a on seran les caval¬ cadures i que los que ne tenen lo hagen de vendre als que no'n tindran i que se pàguia a 6 sous lo quintar; item fonc proposat si a les caseSt a-n on són los oficials per estar demasiadament carregats s'els deu. refer alguna cosa i es deixà a la discreció dels jurats. A 20 de maig, per quant lo ferratge se té acabant, s'acordà que los senyors jurats mirien on trobaran ferratge vert i que pòsien penes perque no se dàllia, i que acabats los ferratges se vage mirant on hi hage civades, perquè els jurats poguessin ordenar la compravenda corresponent. Al dia 6 de juny, per quant és molt útil i necessari per la salut del poble que se tingue glas a compliment i havent donat paraula Bernat Pla que s'obligaria a subministrar-ne s'acordà que si ho ha promès que'l fàcien obligar. En la mateixa sessió per quant passàs lo receptor del donatiu i com se dega gran quantitat i com no se hage satisfet, per ço manà dit senyor que se donàs satisfacció fent algo de amenaces i que se buscassen los recibos de ferratges i somatents i altres coses, que s'els abonaria, ab pacte que havia de haver part de diner, i s'acordà seguir aquella proposició A 19d'agost, a una carta de Don Ignasi Maranyosa se demana a la present universitat palla per les tropes de Sa Majestat, que Déu guarde, s'acordà anar a Granollers per convenir amb el dit senyor, i, encara, que se compre dita palla al pla de Barcelona i se face una talla de 114 lliures. El 6 de setembre del mateix 1711, per quant ab orde del senyor sotsveguer del Vallès, dada als 3 del corrent, se demana se posen en lUsta totes les cavalcadures de bast se troben en la present parròquia, varen decidir de fer-la ; i, com que Francesc Blancafort pretén que la present universitat li pague la palla, que lo senyor sargento major gasta de casa d'En Oliveres, s'acordà pagar-la, però que si els jurats troben haver-ne gastada més del que li tocava que, en tal cas, li donen allò que'Is apareixerà ésser de raó. 1. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 5, 6 girat, 7, 8 i 9 girat. MILITANT PER L'ARXIDUC 345 En la sessió del 23 de setembre, per quant lo receptor del donatiu ... demana que seli satisfàcia lo que la present universitat està devent, s'acordà que se facen despatxar los recibos i se passen los comptes de dit donatiu i que per ço vage lo síndic a Barcelona; en la mateixa reunió, amb referència a una talla, va ésser aprovat que los senyors jurats tornen a entregar la. talla han ordenada de nou als oïdors de comptes i se la tornen a mirar i ve gen si aquella deu esmenar-se en alguna cosa, 390. Seguint els actes normals del municipi A 12 de febrer de 1710, com de consuetud, es féu extracció de la terna de batlle ^ ; a 25 insaculació ; a primer de gener de 1711, de desembre féu la corresponent d'acord amb els pri¬ es vilegis, va fer-se l'extracció de càrrecs municipals ; a 2 de febrer diu que fonc proposat per lo honorable jurat en cap, de voluntat de sos companys, que Francesc Blancafort del Molí, extret en clauari de la universitat diu que no vol donar fermança, però va acordar-se que en dónia. En l'acta del 24 de febrer de 1711 proposa lo senyor jurat de con¬ sentiment, etc., lo senyor síndic Gregori Torres ha renun¬ que per quant ciat dit càrrec, se s'en elegesca; Josep Nualart és de vot i demana que parer que se búsquia un homo per síndic i que lo donar-li de salari per quiscuna vegada ho deixa a la incumbencia dels senyors jurats..., però el vot de tot el consell fou que han constituït per síndic lo senyor Isidro Oliveró i se li dónia quiscun dia una. lliura quatre sous. Llegiml'acta del 23 de setembre : item se ha proposat que lo$. en oïdors de comptes troben dificultat en admetrer a Isidro Olivero, clauari, quatre pòlisses que se llegeixen i se donen en proposició; Josep Nualart és de vot i de parer se admetien dites pòlisses, ab que se face tota dili¬ gència per a recobrar del doctor Casanoves la part li toca a pagar, al que no se face perjudici no obstant la present resolució; i així va ésser aprovat. 2. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 10 i 11. 1. Id. Llibre media, fuU 161. 346 CANT DEL CIGNE Del dia primer de de 1712, ans de fer-se l'extracció corres¬ gener ponent, Jaume Pay de Plaça ha renunciat en mà dels jurats i consell, tots los oficis que, en la extracció lo dia present faedora, podria sorte¬ jar, la qual ha acceptada lo consell. A 2 de febrer, per quant en sem¬ blant dia com vui quiscun any se acostuma convocar lo consell a fi i efecte de definir los comptes al clauari de l'any passat, així degué fer-se; el mateix dia fonc proposat que atès los oïdors de comptes no volen fer talla que no preceesque indicació de béns dels particulars, per ço se proposa a vostres mercès per a que deliberen lo faedor; Esteve Guilla és de vot i parer que dits oïdors facen dita talla segons los apareixerà segons llur consciència en lo modo millor que sàpien, i que per ara excúsien lo estimar los béns, per ésser demassiadament llarg lo temps se hauria menester haver-se de fer ab dita forma, i, si no la volen fer, que en tal cas los senyors jurats se valguen de medis de jusiícia i que. després, per més espai, se face dita judicació; aquest parer fou el que prevalgué En el consell ordinari del dia 20 de novembre de 1712, per quant ab altre consell fonc resolt se aplegassen deu talles, i vui lo clauari repúgnia en cobrar-ne més de sis, al·legant que alguns individuos dé consell li persuadien per ço; exposats els parers extrems, finalment triomfà el de Sebastià Poy dient se passen comptes ab lo clauari i que averíguien los que necessàriament se ha de pagar, i, fetes estes diligèn¬ cies, si falten diners per a pagar lo més necessari, que en tal cas facen talles, emperò tots aquells deutes podran excusar de satisfer per ara hi excúsien, per estar los particulars molt atropellats. El dia de cap d'any de 1713, ans de fer-se l'extracció, fou proposat queper quant Antoni Vidal ha representat de com vol anar-se'n de La Garriga i anar a habitar en altra part, demanava ésser exclòs dels càrrecs, però la seva demanada no fou pas admesa ; en canvi va admetre's una anàloga proposta d'Esteve Guilla per ésser molt vell, sord, i inútil de poder servir. A 8 de del mateix any, per quant se ha de fet gener elecció i nominació de síndic per a diligenciar les incumbències de 1(6 universitat, per ço proposa a vostres mercès per a sien servits elegir una persona per dit ofici; fou elegit, per majoria, Francesc Blancafort. ■2. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 2, 6 girat, 11, 15 girat i 18. MILITANT PER L'ARXIDUC 347 A 12 de febrer s'acceptaren tres dificultoses pòlisses del clavari i es féu la darrera extracció de terna de batlle. A 24 d'abril, reunit el consell ordinari, precisament dintre de l'església nova, es féu una altra extrac¬ ció de clavari perquè l'extret a primer de gener havia estat proveït de l'ofici de batlle 394. Entretenint Tacabament de la guerra A 17 d'abril de 1711 morí de sobte l'emperador Carles VI fou proclamat emperador, amb el nom de JoseppelI i això l'arxiduc Carles capgirà els tentacles que sostenien la guerra ; ; novem¬ bre de 1711 a Utrecht començaren les negociacions per a terminar la guerra encesa per la successió a la corona d'Espanya ; l'emperador sortí de Barcelona, deixant-hi, però, la jove emperadriu Elisabet, com a penyora que no renunciava als seus drets ; tot, però, havia ja entrat en la davallada cap a l'acabament de la guerra. A 29 de setembre de l'any 1711, per quant ah orde de l'Illustre senyor Rafel de Llampalles, doctor de la real audiència, que mana Sa Majestat, que Déu guarde, que se envíien deu cavalcadures grosses, ah bastos, i que les guíia sens falta alguna en la vila de Arenys de Mar, dirigint-les al proveïdor que se troba, en aquella vila per tot lo dia 27 del corrent sens falta, advertint-los que no durarà aqueix servei si no és quinze dies i que, no cunvplinl, se pendran les medides proporcionades; es decidí que s'anés a trobar el dit senyor fent-li present los treballs que tenen per quant lo número de les cavalcadures anaren lo any passat s'en perderen. A 6 ha tinguda una carta del senyor general d'octubre, per quant se Conde de Sormani demanant per lo real servei de Sa Majestat que fots los bagatges, aixís grans com també petits, que se troben en la present parròquia, se troben lo dia set del corrent a la vila de Sant Celoni, advertint-los que esto serà per un viatge tan solament, s'aprovà el parer de Miquel Serratacó dient que de cavalcadures grosses sols n'hi vagen cinc i de les cavalcadures petites nou. 3. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 29, 31 girat, 82 girat, 83 girat i S4, girat. 348 CANT DEL CIGNE A 12 del mateix mes, per quant lo senyor jurat Caralt havia anat en Hostalric lo senyor governador li manà de orde del senyor jutge Llampalles i per orde del general Sormani, que coniendava les tropes que se trobaven en Hostalric, que convenia per lo real servei fortificar la vila. de Hostalrici, per lo tant, los manava, o manava a dit senyor jurat lo més prest, tingués deu terrallons per a treballar en for¬ que, tificar; s'aprovà que se vage ab quatre terrallons i, si no volen passar per quatre, que'n llòguia allí, si'n troba que s^envinguien a llogar Degué celebrar-se sessió a primers de desembre de 1711 i s'hi llegí carta del senyor Llampalles dient que si venia el cas que lo enemic volgués tenir la plaça de la vila de Hostalric, per ço manava al senyor balle i jurats tinguessen una centinella en lo més eminent del terme que, per quant vessen tres focs en la montanya- de Nostra Senyora del Corredor, tocassen la campana a somatent general i se conferissen en Sant Salvador de Breda es deixà tot en mans dels jurats ; semblantment fou acordat sobre, si ve lo cas, de a on eixiran los diners per a pagar la gent que aniran a somatent. A de desembre, per quant se ha tinguda una carta de la Reina, 20 que Déu guarde, notificant a vostres mercès que se troben sens civada per alimentar i sustentar los cavalls, per ço suplica a la pietat de vos¬ tres mercès que se apiadaran, perquè no se perde la cavalleria, en donar providència, per ço demana que a lo menos se dóna mdtja racció i que lo que donaran 0 valdrà dit gra ho assegura la ciutat de Barcelona; i s'aprovà que se fàcia algun present al senyor capità i quant esto no bàstia, díguia dit senyor a on se trobarà civada i que s'en cóMpria, si no se pot passar de altra manera Del mateix any 1711 és· una carta 0 passaport per a donar cobert 0 allotjament als soldats de cavalleria alemana El dia 6 de gener de l'any 1712, per quant un caporal que hage aporta ab sa companyia a sa mare, lo qual diu per quietut dels que soldats diu convé que estíguia en lo carrer i com apòrtia 2 cavalls i no hage ja casa en lo carrer que púguia tenir o soportar dit treball, unà- 1. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 12 i 18. 2. No consta la data en el llibre original. 3. A. M. de L. G. Ltibre petit, fulls 14 i 15. 4. Id. Llibre registre, manuscrit 6 de l'any 1711 ; es refereix evident¬ ment a les tropes de l'arxiduc d'Àustria. MILITANT PER L'ARXIDUC 349 nimement ho deixen a la discreció dels senyors jurats; aidemn dia fou proposat per lo senyor jurat que los oficials li demanaven que volien alguna cosa per son plat, denotant que havia de ésser composat, «omnesT) diuen que, en orde de compòsit, no hi volen saber cosa. nldemv dia fou proposat que per quant la pobra gent diuen que no troben palla i proposa dits senyors si volen se cómpria un paller de palla; nomnesD diuen que se cómpria; demanen on serà lo diner i triom¬ fà el parer que, del vi, que se fàcia una talla de si no és bastant lo trentè cinquanta lliures; i vist que per algun temps se féu una resolució de consell que quiscun que volgués entrar vi foraster degués pagar II lliures i com a hi hage algunes persones que han aportat vi i no- hagen pagat, va acordar-se que se demània ab persones idònies per eixa matèria i que si diuen que és just que se pàgia o se executen dits. senyors jurats 395. Segueix el trasbals a la reraguarda quant han rebuda una qual constadeuquediners SEMBLA del 25 de març de 1712 ^ l'acta en laHostalric, Llampillas orde de Don Rafel de fàcien anar tres terrallons a treballar a na i per dema¬ que quiscun dia per los salaris dels sobrestants; va ésser acordat que no nhi fàcien anar si no es 2 i que s'els dónia lo preu segons trobaran; aidem dieu fou proposat per lo sobredit senyor que a vista de que se ha feta una talla de cent i dotze lliures que vegen fins a quant temps déu córrer; s'aprovà el parerde Francesc Torra de Plaça que córria la de cent lliu¬ res des del primer de març fins a tant que dit senyors estiguen sa¬ tisfets. A 3 la vista d'una altra carta del senyor Llampillas ma¬ d'abril a nant que dia set del corrent facen aportar mil maons des de per tot lo Sant Celoni a la vila de Hostalric...; Pau Fàuria és de vot que se apor¬ ten tots en la conformitat sobredita i que los senyors jurats facen la tatxa dels que tocaran aportar a quiscun particular i el seu vot pre¬ valgué. 5. A. M. de L. G. Llibre petit, full 17. 1. L'original diu erròniament 1711. 350 CANT DEL CIGNE A d'abril, per quant lo senyor tinent repugna i no vol eixir de 10 la casa d'En Josep Nualart i h senyor coronel diu li ha donat ordre de seguir les cases i com dit senyor no fàcia cas de les ordes de son coronel, hi hagué una multitud de parers i entre ells el que tingué més vots fou el de deixar-ho tot en mans dels jurats. A 22 d'abril s'a¬ cordà que inseguint lo orde donat per la Reina nostra senyora, que Déu guarde, ... lo síndic de la present universitat, per tot lo dia 23 del corrent conferesca ab ple poder ab lo se senyor veguer de Barcelona per a conferenciar coses del real servei. Consta en l'acta del 25 d'abril del 1712 que lo síndic Oliveró és tornat de Barcelona, lo qual ha aportada una carta en la qual se de¬ mana que per tot lo vagueriu se averíguia quants carros hi hage en dit vagueriu i en particular en dit lloc i quants animals de càrrega se poran destinar, sens fer expresió de persones, comprenent en açò tant los cavallers com militars; i que lo Rei donarà a quiscuna cavalcadura quiscun dia, ç sous, 4 diners, i los comuns, 4 sous, 8 diners ; i que si se perden les cavalcadures pagarà 6 dobles, 3 lliures, 14 sous, 8 diners; i també se demana que lo síndic tínguia ple poder per que dit síndio púguia elegir i dar facultat a altre síndic; i va ratificar-se en aquesta forma el poder de N'Oliveró i s'acordà que los senyors jurats fàcien anar un homo amic per veure què determinació han presa. A 26 de juny, per quant se hage de menester palla per los cavalls del senyor capità, tothom convingué que se fàcie una tatxa los oïdors de comptes i se apòrtia ab una casa i de allí se dónia a-n-els soldats per los cavalls. A 17 de juliol, per quant se ha rebuda una carta del senyor Pujol de Caldes inseguint la orde de Sa Majestat, a fi i efecte de quei esta universitat fes quatre bagatges per lo servei del Rei, per fer la campanya, unànimement acordaren que se face diligència ab un tragi¬ ner de Vic, que se diu Panedas, que era ofert en tenir los matxos a punt sempre que nos vingués la orde i així que se concèrtia ab ell. A 23de juliol de 1712, atès de orde de Sa Majestat, que Déu guar¬ de, se han de enviar quatre bagatges als combois del real exèrcit per la futura companyia, als quals bagatges se ha de donar alguna quan¬ titat a més dels 9 sous, 8 diners, que s'els abonarà de part de Sa Ma¬ jestat; i en atenció de trobar persona que se obliga a mantenir los quatre bagatges deu conservar dita universitat ab lo sou del Rei, més 28 dobles pagades pel comú, acceptar-se la proposta va ; i a tal efecte. PER L'ARXIDUC 351 MILITANT s'acordà ^ crear un censal de 140 lliures amb Maria Mustarós i Guilla, a càrrec dels jurats, però que lo consell de la present universitat los ne firme i face una agnició de bona fe prometent-los que los treuran indemnes. A 2 d'agost, vistad'En Llampillas convocant el síndic una carta a Granollers per ajustar lo número de terralloners ah que se haurà de servir a Sa Majestat per a continuar la fàbrica de la fortificació de Hostalric, va aprovar-se que lo síndic vage a Granollers, emperò quà no pugue obligar-se en fer cosa alguna fins i a tant sia presa altra re¬ solució sobre dita subjecta matèria per lo consell. Al 17 de setembre de 1712, per quant enviaren bagatges per lo ser¬ vei del Rei, que Déu guarde, i los soldats s'els han aturats i volen compòsit per a que los tórnien, tots concordaren en que se vàgia œ Barcelona a donar un memorial a la Reina 0 al secretari del Rei, per a veure com se ha. de fer 396. Darrers mesos de guerra empantanegada El dia 9 d'octubre de 1712, per quintars de Barcelona, de data de 5 del universitat face aportar cent e del senyor quant, abdeordpalla veguerper la present corrent, se mana que Badalona a subsidi de les tropes ingleses ^ i així mateix vage a conferir-se ab dit senyor veguer un dels jurats per a tractar coses del servei de Sa Ma¬ jestat, Déu lo guarde; va decidir-se que primer el veiés el veguer i li represéntia los excessius cortéis que de continu, ha tingut est poble. A 18 d'octubre, Llampillas que havent rebut carta del senyor vàgia un síndic per ajustar lo número dels terraloners volen fer los pobles per treballar a Hostalric, per unanimitat va decidir-se que se míria i se pàssia de lo millor modo se púguia fer i lo síndic que hi vàgia 2. petit, fulls 19, 21, 22, 23 i 24 girat. A. M. de L. G. Llibre 3. agnició de bona fe la institució jurídica en virtut de la S'anomena qual el comprador manifesta, dins l'any d'adquirir la cosa, que ho féu per encàrrec i a utilitat d'altri ; és una mena de reconeixement d'un mandat. 4. A. M. de L. G. Llibre medià, fulls 25 i 26 gprat. 1. Anglaterra militava també al cantó de Carles III, contfa el Borbons de França i d'Espanya. 353 CANT DEL CIGNE i que represéntia lo que nos prometé lo marquès, per lo que no faríem altres coses del servei del Rei, mentres tindríem los bagatges a la armada. Al cap de poc el mateix Llampillas proposà substituir els senyor treballadors per uns pagaments, i en la sessió del 28 d'octubre s'acordà que lo síndic se conferèsquia ab los demés síndics per a anar a trobar los senyors diputats i, en cas se hage de fer, no se dénia diner algún, sinó que se fàcia anar los terralloners personalment, per quant és la tatxa del donatiu qui s'hi entén lo dels ecclesiàstics i cavallers i a nosaltres no nos pot competir tant; se proposa que per quant se féu la tatxa de la palla i n'hi hage molts que no la han aportada havent-los avisats moltes vegades que vègien si volen que se penyórien, se ha resolt que se fàcia pagar luego, i sí no fer-hi anar lo senyor balle. A 20 de novembre de 1712, per quant la present universitat tenia quatre bagatges al camp gran al servei de Sa Majestat, que Déu guarde, als quals per a que fecen lo servei lo temps duraria la campanya, le havia donat vint-i-vuit dobles; i los dits bagatges, després de haver servit un poc de temps, foren fugits, i lo senyor Josep Riera de Sant Martí, l'altre dels comissaris elegit ab lo congrés, de paraula haja dit a dit senyor jurat fecen diligències en averiguar los dits bagatges a on se trobaven i se recobràs de ells respective, segons lo temps havien fal¬ tat en lo servei, fou acordat que els jurats procedissin ab medis de jus¬ tícia contra dits bagatges. Al cap de dos dies, a 22 de novembre, per quOnt lo senyor sar¬ gento major, està allotjat en est lloc, demana si los paisans volen donar lo pa a-n-els soldats, que ell donarà un sou per cada soldat cada dia, i aixís vegen lo que volen se fàcia, sinó se haurà de enviar a cercar lo blat a Barcelona i fer-lo molre i fer-lo pastar i entregar a ells; pre¬ valgué el parer de Sebastià Poy, que proposà se li díguia al sargento major que ell fàcia portar lo blat i que lo comú lo fàcia pastar si no té altre remei; item se ha proposat etc. que per quant hage poca palla i los habitants no ne tenen, si se ne vendrà i si s'en anirà a comprar; Esteve Guilla diu s'en vènguia a tots los habitants que no'n tenen Î que s'en cómpria un paller i se fàcia portar per torn a bagatges; se vènguia a 3 sous l'arroba; i així fou votat per majoria. ítem se ha proposat etc. si lo síndic anirà aBercelona per a veure si lo senyor tesorer ne voldria traure alguns soldats i oficials; se ha MILITANT PER L'ARXIDUC 353 resolt hi vàgta. ítem lo sargento major vol li dónien alguna cosa; se ha resolt no se li dónia sinó lo que sia forçós i no més, sinó lo que ma¬ nen les Constitucions. De manera anàloga s'acordà a 4 de desembre, afegint que se li díguia que fàcia anar los soldats a Canovelles 0 sinó que se recórria a Barcelona A desembre, vista una carta d'En Llampillas on demana 18 de que la present universitat face anar cinc terralloners ab los magalls a Hostalric, s'acordà primer informar-se del que feien els altres llocs. A 8 de gener de 1713, per quant se han menester diners per a comprar palla i així mateix per a pagar los bagatges han de anar de orde de Don Josep Aguirre a Barcelona i la present universitat se troba exhaus¬ ta de medis, s'acordà fer una talla de 200 lliures. A 12 lo terme se troba, exhausta de de febrer de 1713, per quant palla per lo abast de la cavalleria se troba allotjada en la present par¬ ròquia, i en los llocs circumveïns no volen permetre lo treure'n, decidi¬ ren que los jurats donen la deguda providència per a que no falte palla, perque de açò no s'en seguís algun desman, i en lo interim lo síndic vage a Barcelona a mirar si podrà alcançar algun alivio en lo cortel. Finalment a de febrer, per quant Maurici Subirachs de Gra¬ 19 nollers se troba deventa la present universitat algunes 300 lliures per" raó dels bagatges que la universitat envià al servei de Sa Majestat, que Déu guarde, quant anà a Madrid en la qual ocasió era comissari lo dit Subirachs, s'acordà encomanar al jurat Olivero la cobrança 2. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 27, 28, 29 i 80. 3. Id. id. 31. 32 i 34. CAPÍTOL QUART Agonia de Tantic municipi, a 1715 397. Les darreres resistències. — 398. Compliment de les ordres supe= riors. —399. La feixuga càrrega de censáis. — 400. Altres destrets que aclaparaven el municipi. — 401. Flames del caliu somort. — 402. Cap a la fi de l'antic municipi. 397. Les darreres resistències A 14 de març de 1713 va signar-se a Utrecht el tractat secret d'e¬ vacuació de país ; a Catalunya, deixant enlaire el cas dels privilegis del del mateix març l'emperadriu sortí de Barcelona, 19 però, encara a 20 de març l'austríac Starhemberg jurà dins la seu de Barcelona ; fou el darrer virrei ; a 11 d'abril, en el tractat d'Espanya amb Anglaterra, restà abandonada la causa defensada al Principat ; a 22 de juny Starhemberg pactà l'armistici, a Hospitalet, amb els re¬ presentants de Felip V ; a 27 de juny Starhemberg sortí clandestina¬ ment de Barcelona, la qual ciutat també fou abandonada pels soldats d'ell ; des d'aleshores, les forces de l'exèrcit assetjat restaren soles ; a 30 de juny, en la junta dels braços eclesiàstic, noble i popular es divi¬ diren els parers sobre la submissió a Felip V, però finalment, a 5 de juliol, enduts pel braç popular, acordaren de resistir; a 9 de juliol la Diputació del General es conformà amb aquell acord h A 5 de juliol de 1713, en la reunió del consell municipal de La Garriga fonc proposat per lo honorable jurat en cap, de voluntat de 1. Vegeu Aguado Bleve, Historia de España, II, pàgs. 378 i següents ; Soldevila, Hist de Cat,, II, pàgs. 886 i següents. 355 AGONIA DE 1713 A 1715 SOS companys que, per quant ah orde dels Excel·lentíssims i fidelíssims deputats del General del present Principat de Catalunya en esta resi¬ dents, se ordena a dits jurats que lo dia 30 de juny se conferesca una 0 més '{persones ah ple poder en M casa de la Deputació per a tractar los negocis concernents al bé públic i quietut del present Principat, la qual se llegeix i se dóna en proposició per a que deliberen, sobre dit fet, lo faedor. E lo dit consell, oïdadita proposició, ha deliberat se face sindicat a Francesc Blancafort del Molí, pagès de dita parròquia, per a que se conferesca en la Deputació, per a tractar los negocis convenients per la tranquilitat del Principat; tot seguit el batlle Gregori Torres posà el corresponent decret, en presència dels testimonis Amb data de 24 de juliol es rebé una carta de part dels consellers de Barcelona en què posà en notícia als jurats que, per no trobar-se encara ab competents forces per a. detenir lo enemic se acerca a dita ciutat, acudien agermanats en qualsevol contratemps 0 on clame la urgència del perill ' ; efectivament, a les darreries del mes de juliol de l'any 1713 el duc de Pòpuli, generalíssim de l'exèrcit de Felip V, arribava davant de Barcelona per a bloquejar-la Mentrestant a realitzant-se un acte de molta pru¬ La Garriga va dència. L'acta del consell ordinari del dia 18 de juliol diu que fonc proposat per lo honorable jurat en cap, de voluntat de sos companys, que, per quant lo senyor rector, a vista de les corrents ocurrències ha representat als honorables jurats resolguessen què volien fer de la plata de la iglesia, per aparèixer-li no estar segura en lo arxiu, per poder- se-l'en aportar de allí ab molta facilitat; per ço se proposa a vostres mercès per a que deliberen lo faedor. Prevalgué el vot de Sebastià Poy dient que los senyors jutats, ab lo senyor rectori senyor domer i senyors obrers, elegesquen les persones que a ells los aparegueu al propòsit, qui degueu cuidar-se de retirar i desar dita plata allà a on los aparega més segur. Potser fou per conseqüència d'aquest acord que els objectes d'argent del tresor de la parròquia van salvar-se en aquesta ocasió. 2. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 34 girat i 35. 3. En el dit Arxiu, Llibre registre, estampats 1713, número 2. 4. Soldevila, toc. cit., pàgs. 403 i següents. 356 CANT DEL CIGNE Item se ha proposat que en atenció que Francesc Blancafort, sín¬ dic, està indisposat per a diligenciar negocis de la present universitat; per ço, per majoria, a proposta de Pere Vinyoles, se elegeix per síndic a Miquel Serratacó No molt temps després, dintre de] mateix any de 1713, l'exèrcit de Felip V degué passar i ocupar La Garriga ; la guerra restaria centrada al setge de Barcelona. 398. Compliment de les ordres superiors El dia 25 de desembre del mateix any 11713 fonc proposat per lo ho¬ norable jurat en cap, de voluntat de ah orde del senyor Don sos Josep Petinyo companys, que per quant, intendant del real exèr¬ cit, se mana a la present universitat contribuesca tots los mesos a dit real exèrcit tres-cents i quaranta reals de vuit, per los motius i causes en dit orde expressat, lo qual se llig i se dóna en proposició per a que deliberen lo faedor. Tots hagueren d'estar d'acord amb el parer de Pere Vinyoles : que lo síndic de la universitat vaja al camp i procura en mirar si dita petició tindrà alguna reducció, i que en lo interim se procuren medis per satisfer allò que se haurà de pagar Hom veu clarament que ara ja no es tracta de donatius, ni d'acor¬ dar contribucions de guerra ; ara es tracta de complir unes ordres su¬ periors ; encara, però, continuen actuant les velles institucions ; així, el mateix dia de Nadal de 1713 es fa l'extracció d'insaculadors en la A. M. de L. G. Llibre 5. petit, full 85. 1. Josep Patiño, nascut a Milà en 1666, era d'origen gallec, havia es- tat jesuïta ; des de molt jove havia començat la carrera administrativa, pri¬ mer com a superintendent de l'exèrcit de Felip V a Extremadura i ara a Catalunya ; pel seu talent organitzador d'exèrcits i esquadres, arribà a mi¬ nistre, de 1726 a 1786, primer de Marina i índies, i un estadista de talent, trebaU i honradesa. després d'Hisenda ; fou Aguado Bleye, loc. cit., Ell fou nomenat president de la Real pàg. 886. Junta Superior de Justícia y Go^ bierno, que, el dia 16 de setembre de 1714, en substitució de les institucions autònomes dissoltes, es féu càrrec de l'administració dèl principat de Cata¬ lunya. Vegeu Soldevila, loc. cit., II, pàg. 42^. 2. A. M. de L. G. Llibre petit, full 86 girat. En el Llibre registre dèl mateix Arxiu, 1713 estampat 8, es relaciona aquesta carta dient que, per les ocurrències del siti de Barcelona, no poden les tropes aquartelar-se en dita ciutat, i que el diner s'ha de portar a Mataró, sens rèplica ni dilació. AGONIA DE 1713 A 1715 357 forma acostumada ; després els insaculadors realitzen la tasca de con¬ suetud ; a primer de gener de 1714 es faran les corresponents extrao cions per al càrrecs municipals. A 28 de gener de haver tinguda una orde, Don Gabriel 1714, per Cano, marescal del camp del exèrcits del etc. i com per dit orde sia anat en Mataró i lo dit senyor hage demanat al dit senyor jurat per què no aportava la quantitat del diner, i dit senyor responent que ell sols ana¬ va per veure què demanava, que lo senyor conde Martima los havia dit que li entregassen cinquanta lliures, i creien dits senyors que qui sa ab això callarien, i com en Mataró hagen volgut tota la quantitat, dema¬ nen dits senyors jurats de a on eixirà dita quantitat; s'acordà que se prèngien a censal En la reunió del consell de 29 de març del mateix 1714 per haver tingut un orde de l'intendant del camp de que se aportassen quiscun dia 40 quintars de ferratge en Montcada, sens falta alguna, advertint que allí hi haurà persones per a rebre dit ferratge, fou acordat que se déixia a la voluntat dels senyors jurats, la manera de complir l'ordre juliol de 1714 arribà l'exèrcit francès de Berwick a les El dia 6 de portes deBarcelona ; s'estrenyé el setge de la ciutat ; finalment, pel mes de setembre capitulà la ciutat ; l'endemà Berwick signà els no¬ menaments que substituïren les antigues institucions Del mateix any 1714 és una carta de ordre en què numa lo coronel del regiment de dragons de Osuna i comandant de Granollers que, en acció de gràcies, de tant singular benefici de no haver permès Sa Ma¬ jestat la universal degollació, se dónien a la Divina, cantant lo Tedeum en la parroquial de cada poble, tenint lo Santissm patent, i per tres dies consecutius facen alemàries en totes les cases dels pobles; dat en Granollers a 26 de setembre^. A 28 d'octubre delmateix any per quant ab orde de Don Josep Patino, cavaller de l'orde de Alcántara, del consell de Sa Majestat i intendant del real exèrcit i principat de Catalunya, se demana a la present universitat mil tres-cents i quaranta-vuit reals de vuit per lo donatiu del quartel de hivern, pagadors en quatre diferents plaços i 3. A. M. de L. G. Llibre petit, full 40 girat. 4. Id. id. 46. 5. Vegeu Soldevila, loc, cit., II, pàgs. 412 i següents. 6. A. M. de L. G., en el corresponent Llibre registre. aás CANT DEL CIGNE pagues, la primera de les quals ja és caiguda als dels corrents i les demés cauran a 15 de novembre, a 30 de novembre i a 15 de desembre propvinent; hi havia pas altra sortida que acordar se facen talles no encontinent, per pagar lo dit donatiu i que no se admetien pòlisses a> ningú 399. La feixuga càrrega de censáis En compliment de les obligacions imposades el consell municipal hagué d'endeutar-se copiosament creant una multitud de censáis. Per exemple, sabem que el consell del 14 de febrer de 1714 acordà unànimement que se manllévia en la iglesia de sant Esteve de La Gar¬ riga la suma de 300 lliures; ço és 240 de comptant i bo lliures que Se¬ bastià Poy i Esteve Mas i Jaume Guilla i Buixó havien preses, sent jurats, per a subvenir les necessitats del terme, lés quals havien deixa¬ des los senyors obrers graciosament i volen que sia creat un censal de 300 lliures. En el consell del 2 d'abril fou exposat que Francesc Busquets, Pau Fàuria i Esteve Guilla i Buixó, com ha principals, i Francesc Blancafort i altres, com a fermances, i originalment crearen a favor de veneren Isidro Nualart i Terrés, pagès de dita parròquia, carta de gràcia de lluir i quitar, mitjançant un censal de preu 300 lliures i de pensió 15 lliu¬ res; a març proppassat veneren i originalment crearen, els mateixos com a principals i altres com a fermances, als obrers de la iglésia par¬ roquial un censal de 300 lliures i pensió 15 lliures ; i anàlogament crearen, el mateix dia 2 d'abril, un altre censal de 300 lliures a favor de Francesc Torra de Plaça ; però, com que se hagen manllevat a obs de la present universitat i per subvenció de les necessitats de aquella, per això lo dit consell ha resolt encarregar-se dits tres respectives cen¬ sáis, sobre dita universitat, i rellevar indemnes a tots los obligats en aquells. En el consell del dia 20 d'abril per quant la present universitat se troba exhausta de medis per pagar i satisfer a Pere Oliveres, pagès de Montmany, 251 lliures 2 sous, per la valor de 28 quarteres dobles 7. A. M. de L. G. Llibre petit, full 48, i Llibre registre corresponent. AGONIA DE 1713 A 1715 359 se prengué per servei de Sa Majestat, Déu la guarde, i per pagar li altres grans se han pres a diferents persones i altres gastos se han ocasionat a dita universitat, per ço fou acordat que se manlleven a cen¬ sal 350 lliures. A 24 de juliol del mateix any 1714 per quant la present universitat està exhausta de medis i ah gastos extraordinaris tots los dies, per ço· ... prevalgué el criteri que per ara se facen dos talles, i que los senyors jurats facen diligencies si trobaran diners al censal i manlleven la quan¬ titat los aparega haver necessàriament de menester. De manera anàloga, en el consell reunit a 21 d'octubre no es trobà altra manera i excessius gastos, que contínua¬ de suportar los continuos ment la present universitat està suportant, que manllevar 500 lliures a censal, al rector de L'Ametlla i que los dits jurats se obliguen en nom propi com a particulars com a principals i tots los sobredHs de consell se obliguen també en nom propi i com a particulars, com a fer- mances, i que se face lo acte de dit censal lo dia present Anys a venir, encara pesava sobre la universitat de La Garriga una llarga sèrie de censáis creats en aquests anys ; així, en una nota dels censáis i censos fa la universitat de La Garriga a diferents comuns i particulars es mencionen primerament els següents ; Un censal a Bernat Terrés de La Garriga de preu 300 lliures i pensió 13 lliures, rebut a 31 de gener de 1714 ; a la reverend comunitat dels reverends preveres de la vila de Centelles un censal de preu 400 lliures i pensió 20 lliures, creat a 18 de maig del mateix any 1714 ; a dita reverend comunitat altre censal de preu 380 lliures i pensió iç lliures, creat a 15 de setembre del mateix any ; a dita reverend comunitat altre censal de preu 300 lliures i pensió 23 lliures, creat a 2 d'octubre del dit any ; altre censal la reverend comunitat de preveres de la vila de Grano¬ a llers de preu 100 lliures i pensió 3 lliures, atorgat a 2 de novembre del dit any 1714 ; altre censal a Francesc Noguera de La Garriga de preu 400 lliures i pensió 20 lliures, consta en poder del reverend rector de La Garriga als ig de gener 1713; altres censáis a la obra de iglêsia de La Garriga de preu 330 lliures quiscun, consta ab actes rebuts en poder de dit rector de La Garriga, als 20 de abril i 17 de agost respec¬ tive de dit any 1713. 1. A. M. de L. G. Llibre petit, full 41 giraf, 43, 44, 47 i 48. 360 CANT DEL CIGNE Los preusdels quals censáis serviren per pagar 1400 reals de vuit que los destacaments i tropes del Rei obligaren a pagar en dit any en que fou lo últim siti de Barcelona; i per pagar les quinzenades de al¬ guns particulars que debien pagar-les per la real contribució que -Sa Majestat demanà luego després de haver pres dita ciutat 400. Altres destrets que aclaparaven el municipi El dia 22 d'octubre de 1713 fonc proposai per lo honorable jurat que per quant los gastos contínuament són tant excessius, i la present universitat se troba exhausta de diners ni medis, per ço proposa a vostres mercès per a que deliberen lo faedor. Pere Vinyoles és de vot i de parer se face una talla de cent lliures, i així fou unani¬ mement aprovat. ítem fonc proposat que per quant los bagatges anaren a Canovelles per servei del regiment de Raubon, antes de anar no se tatxà lo preu del que diàriament se'ls donaria, per ço se proposa a vostres mercès per a que sien servits resoldre lo que se'ls haurà de donar per quiscun dia hi estigueren; prevalgué el parer de Sebastià Poy que los dits ba¬ gatges se paguen, ço és per los animals grossos a raó de 10 sous quis¬ cun dia i per los burros a raó de 7 sous, ab advertència que los bagatges que eren allà sens home no se pague a dita raó sinó el que fos raonable, i que d'ací al devant se paguen los bagatges se oferiran en la mateixa conformitat. A 6 de gener de la present universitat se troba 1714, per quant exhausta- de medis per pagar los terrellons estan per servei de la Ma¬ jestat, Déu lo guarde, i altres gastos se ofereixen cada dia... se ha re¬ solt se face una talla Un cop acabada la guerra, per a la construcció de la ciutadella a Barcelona, va obligar-se a la prestació personal, va recaptar-se un considerable donatiu forçós i va establir-se l'estanc de la sal Així, per exemple, tenim esment d'un plec de diferents car¬ tes, les unes per portar palla i ferratge, ab algunes parts, altres per 2. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 228 girat i 229. 1. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 35 girat, 86 i 40. 2. Soldevila, loc. cit., II, pàg. 7. AGONIA DE 1713 A 1715 361 anar fusters i mestres de cases a treballar, ab magatzems, totes elles de l'any 1714 ; i d'unes notes 0 llistes de les cavalcadures que trans¬ portaven terra en la ciutadela de Barcelona, a un diner per càrrega, aquestes de l'any 1715 Sabem, per l'acta del consell de 29 de desembre de 1714, que lo ar¬ rendador de la sal, en virtut del nou estanc, diu no tenir obligació en haver de proveir de sal, ni tampoc en haver de pagar lo preu de l'arren¬ dament corresponent a la sal ; fou acordat, per unanimitat, que los se- nyors jurats considtien lo dit fet en la conformitat se ha de obrar. ítem fonc proposat que se servissen tatxar lo que tinguessen gust a dits se¬ nyors jurats per lo treball de cobrar les talles del donatiu ; s'acordà do¬ nar-los 15 lliures. Del 13 de gener de 1715 consta que per quant la present universitat se troba exhausta de medis per socorrei subvenir les necessitats que de continuo la present universitat està suportant i patint; per ço se pío- posa a vostres mercès que apar seria proporcionat fer una talla de 100 lliures i que dita talla tothom la hagués de pagar, sens admetre lo clauari ningunes pólices; així s'acordà, però amb la modificació que la talla fos de 200 lliures i així mateix que se face càrrega al senyor clauari de 58 lliures, 4 sous, 6, cobradores de diferents particulars per raó del donatiu del quartel de hivern, i que les cobria ab la brevetat possible. Finalment, en el consell del dia 22 d'octubre de 1715, com que als 2 de octubre corrent, lo síndic de la present universitat, en nom^ de se obligà a- l'administrador de les ren^ aquella i de tots los particulars, des salines de la ciutat de Barcelona i principat de Catalunya a consu¬ mir i gastar en dita parròquia de La Garriga 122 fanegas de sal en lo discurs de un ha començat a corre lo dia de sant Joan de' juny any, que proppassat; i com per dit efecte la universitat dega elegir i anomenar un estanquer per a cuidarse de administrar dita sal; per ço se proposa a dites mercès per a que deliberen la persona los aparega de més utili¬ tat per dit efecte. Fou acordat, a proposta de Pau Fàuria, que sia elegit en estanquer de dita sal Isidro Olivero., jurat en cap, per lo diseurs d'un any... ab 8. A. M. de L. G. Llibre registre, manuscrits 3 de l'any 1714 i 2 del 1715. 362 CANT DEL CIGNE obligació, gastos, de fer aportar dita sal ajustada ab lo dit acte i a sos tota la de més se oferirà haver menester la present parroquia... pagar-la en los terminis assenyalats... i entregar, eo fer entregar per la persona vendrà la dita sal, los i8 sous que Sa Majestat dóna de benefici per quis- cuna fanega als jurats 401. Flames del caliu somort L'abrandament de la guerra havia passat ja per damunt de La Gar¬ riga, però, en un lloc i en altre, renaixien insospitadament del caliu somort les flames rogents de la guerra allunyada del nostre terme. Els documents locals atribueixen els fets a voluntaris, que po¬ dríem interpretar o bé com a una mena de companyies militars o bé com guerrillers inorgànics actuant pel seu compte b Així tenim es¬ a ment d'un recibo de 2 lliures 12 sous com a compliment de 22 lliures que pagà lo present poble per mans del clauari, a Joan Oller, peraire de Taradell, per un robo de matxos havien fet los voluntaris a alguns de Taradell ^. A 14 de febrer de fonc proposat per lo senyor jurat en cap, de 1714 consell de sos per quant en la resolució del consell passat companys que fonc resolt que se manllevassen diners per la primera paga del donatiu i com se havia resolt que lo senyor Oliveró del diner que se havia de cobrar de l'arrendador del trentè, que eren 200 lliures, i com dit Oliveró sia anat en Vic a cobrar dita quantitat, i per lo cand tingué rencontré dels voluntaris 0 agressors, i com tinguessen pres al dit senyor Oliveró ab grans treball's, havent-lo composat de la quantitat de 100 dobles per aixir de les mans de dits agressors, per lo tant, lo dit senyor Oliveró se ha retingut lo que havia cobrat de dit arrendador que són 180 lliures a fi i efecte de recobrar aquelles 100 dobles que ell havia pagades per aixir de les mans de dits agressors, com també pretén cobrar tota la sobredita quantitat; i per ço dits senyors jurats demanen com se hai de fer; s'acordà que se déixia en mans de hòmens de consciència i que. 4. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 49, 50 i 51. 1.Vegeu els guerrillers d'En Carrasclet, en Soldevila, Hist, de Cat., Ill, pàgs. 21 i següents ; II, 406 i següents. 2. A. M. de L. G. Llibre registre, manuscrit 2 de l'any 1714. AGONIA DE 1713 A 1715 363 si ells resolen que se pàguia, és de vot se pagui, suposant anava per lo terme. A 24 de juliol de 1714 s'exposà que rrwsur de Gages, comandant de les tropes de Granollers, envià a buscar a l'honorable Francesc Bus¬ quets, i, després de tenir-lo en Granollers, lo hage pres, aUeganñ tenia per dit efecte orde del senyor general Bracamonte ^ de aprisionar-lo fins a tamt la present universitat hagués satisfet lo just valor déls vint- i-quatre bous que los voluntaris s'en aportaren del barri del mas Terrés en esta parroquia, que eren de alguns pcurticulars de Manlleu; i apa^- reixent ais dits jurats ésser essencial enviar persones a dit senyor ge¬ neral Bracamonte, per a justificar la innocència tenia la present uni¬ versitat i particulars de la parròquia sobre dit succés, per ésser dits voluntaris incompatibles ab el nostre sometent; per lo qual efecte foren elegits Francesc Blancafort i Miquel Ser- ratacó, que anaren a Vic i se conferiren ab dit senyor general Braca¬ monte i ab los interessats en dits bous lo quanta devant de ell disputaren injustament havien pretès d'esta universitat lo voler cobrar lo valor de aquells; al·legant, per justificar la defensa, los motius los aparei¬ xien més concernents; i havent dit senyor general o'it les raons de uns i altres digué a dits Blancafort i Serratacó se componguessen, que i quant no, ho tindrien de pagar tot. El senyor Olivero subratllà que lo comú ni lo particular d'esta par¬ ròquia pot ésser tatxat de culpable sobre dit succés per ésser los volun¬ taris molt sobergs al sometent; però fou acordat el vot de Francesc Blancafort : que se le responga al senyor general Bracamonte que lo comú veent-se, sobre lo fet proposat, immune de culpa, gustaria dei¬ xar-ho en mans de la justícia, emprò que, si és de son empenyo lo ajus¬ tar dit negoci, que lo consell elegirà persones a fi de conferir-se ab los de Manlleu i ajustar esta dependència. A 21 d'octubre de 17x4, per quant los voluntaris en dies passats cremaren dos bagatges, lo un era d'En Espargaró i l'altre d'En. que Mallol, que anaven carregats de palla al camp, s'aprovà el parer d'Isidre 3. Soldevila, loe. cit., II, pàg. 404, parla de l'acció estratègica de caps com Bracamonte, Vallejo i González, mestres en l'art de la guerrilla, perse¬ guidors incansables, a través de Catalunya, de les partides de paisans i miquelets. 364 CANT DEL CIGNE Olivero: que, si dits bagatges se perderen o cremaren per culpa dels bagatges, que no se paguen, i si se cremaren que no tinguessin culpa dits bagatges, que se paguen, La cosa, però, no restà pas solucionada, car, en la sessió del consell del dia 29 de desembre de 1714, fonc propo¬ sat per lo honorable jurat en cap, de voluntat de sos companys que, per quant en la ocasió se cremà la palliça del senyor Terrés se cremaren també dos burros ço és un de Macari Mallol i altre d'En Espargaró, qui, de orde nostra anaven a Granollers, carregats de palla; i, malgrat que els afectats instien lo cobrar lo valor de dits burros, sembla que no va pas prendre's cap nou acord 402. Cap a la fi de Tantic municipi En el consell del dia 6 de gener de 1714 fonc proposat per lo mag¬ en cap, de voluntat de sos companys, que, per quant nífic jurat Isidro Olivero ha representat a dits senyors jurats que lo senyor ell no podrà servir més de síndic per dita universitat, per ço se proposa a vostres mercès per a que elegesquen dos persones per síndics, per a tractar los negocis de la present universitat ; lo dit consell, a més vots, ha deliberat i elegit en síndics de dita universitat als senyors Francesc Blancafort i Isidro Olivero. En el consell del dia 17 de març de 1714 lo honorable Esteve Guilla, jurat menor, de consentiment de sos companys, per estar ocupats en coses del servei del Rei, proposà que: per quant dies ha que tenen una orde del camp, de que acudis en ell un jurat 0 síndic; i per quant fins avui no se hage cumplit dit orde, per estar los senyors jurats ocupats en coses tocants en lo servei del Rei i no voler anar ningún síndic allí; de¬ manen dits senyors com se deu dirigir; i també se fàcia elecció de sín¬ dic per no voler concórrer los síndics vells. La sessió fou molt laboriosa ; l'un proposava extreure un síndic ; un que s'obligués els antics síndics o els jurats presents ; un altre altre, que es pagués al síndic i que fos extret d'entre 12 noms ; un altre, que s'afegissin sis síndics nous per a rellevar-se amb els vells ; finalment, no podent-se ajustar, se torna a prendre vots, dit dia ; novament hi ha- 4. A. M. de L. G. Llibre petit, 41, 47, 48 i 49. AGONIA DE 1713 A 1715 365 gué altres proposicions, fins que fou pres el següent acord ple de temors : Fou votat i foren tots de parer que sia síndic de la dita universitat lo senyor Francesc Torra de Plaça; i que dit senyor síndic tínguia poder, per quiscuna vegada que a ell apareixerà convenient, que vage ah ell algun pagès o persona que ell apareixerà..., i que la persona que ell cri¬ darà per socio, tínguia lo mateix salari que tindrà lo senyor síndic; i que si s'els esdevindrà algun acàs que fossen dits senyors impedits per part de algún general o altre infortuni, que lo terme los està ah evicció i los promet fer tots medis; i també si dit senyor síndic li apareixerà sia lo bastant ab un fadrí, que també li sia satisfet; i que se li dónia per quiscun dia al senyor síndic i lliura 12 sous i al fadrí 14 sous Del 29 d'octubre de 1714 és una carta adreçada al batlle i furats de part de Don Josep Patino, intendent, en què prevé voler una notícia de lo que lo present poble ha pagat a compte del quartet passat; i que per eix fi diputen un síndic ab los instruments justificatius per a donar son compte en la contaduría general, com i també del que haguessen submi¬ nistrat a les tropes En arribar el dia i fonc proposat per de gener de l'any 1715 encara lo honorable jurat en de sos companys, que, per quant cap, de voluntat quiscun any en semblant dia com vui, se acostuma fer extracció de jurats en virtut de reals privilegis a la present universitat concedits, per ço se proposa a vostres mercès si se ferà en la forma acostumada,; així es féu, però després d'aquesta ja no tenim esment de cap més extracció. L'any 1715 hi hagué consell a 13 de gener i a 22 d'octubre, tots dos amb assistència del batlle Gregori Torres ; aquests van ésser segurament els últims consells celebrats per l'antic municipi, d'acord amb els reals privilegis a la present universitat concedits; després aquests privilegis locals foren suprimits per Felip V i, en lloc d'ells, s'instaurà el nou règim municipal que fou uniforme per a tot el Principat 1. A. M. de L. G. Llibre petit, fulls 42 i 43. 2. Id. Llibre registre, estampat 1 de l'any 1714. 8. Vegeu : La ordenación de Cataluña por Felipe V: La Nueva Planta, per Joan Mercader, publicat a la revista Hispania, Madrid 1951, núm. XLIII %5V.> •SJ' .'1 í^' J i- V ^ ' ' '^'^"is-e 'Jt^i S-s^ m. N-' - -'■ ^' ' #á^ r innm -—: A .-'iíi, ■'^pb.'ij»' í-v íM.- syA..r*-7 • - , Y- '^' • ;-'* ^ ^ ■" r,--o^"·X V- ,-' ■. '.r - '■ ' Î- '^•'. ^ ■^ * i ^ * - \ "i: . /''"¿-«^"wi'tv-i._.v'.••'■ï'l \^''^:.il-\ /y¿' '^' V" - ' ''^k'^ JSíiJíw·í0Bw<»«'·9h',·W!SaSNHj·í^í>í^íj»s»í«h«ÍHi^^ - smsisíi^h^ ' ■ ■•- - ■-■^^fes^""*'*™''^ • '^'U a ;< - •h >tj^W· X •TStiíSr'"'^ *■ ' ,-í','t"*^í- - * 'Sv t " ts ^ , v-"'-y;vj r'í' •<*: ^ yt V" •f'i \» gs/'^ií V :, > .fe-s^í\ v\S^^ ÍSffe? V , - t V ,» * •ih. ' '^*'V.. *"• V ^ - «' >S.. * í^.·' Í J ' • ' . -'i .i *'■';; ' ■ V '"• ^".i, " t ** iV Í3 ■*- - " ^ ^t,«■· J ' .-* J^<'^, - Í ^ -fe.,',,"» ' •» ■ '• IS + ji"<: ' > ■î. f "/ ,í3í,}.«^«j- . -'• *■-:-. jHí * .^a 153 ge3nr 1574 febre d'il març març 15 ans 27 7 GLDAL'ERCISSIÀTTE dhG'LdatHldiasnleicosrergat¬mívòueoum,dacpeoqunbtiluleósm. EGLtdlrdaoabpssieegccòneonqru.ogmtfusSHVMPln'auAogrmtlqrxyiiu.lP3pgà2ra1cs.ó, ldadGvLexpouarseiurmbnvcginglt,31. domer vicari vicari vicari vicari vicari mestre XSEGIL DEL XSEVGLI DEL Canl dPerpeinà dB'Heronartt Roig Traví Pagès Font SJaanusmee TBreirenast Juyol Molerá DLCOMEPLESNT Anton Joan Antic Antic Toni pepruimbliecat Ganeromlisgs, dameontilécss dpuerganmí dDéeu dDeseprés Ldea dots 1286 1286 30agost agost 30 són Aquest eesmnnta dM-aere la 1531 15 1570 1570 1573 1582 1589 genr abril octub.re setmbr juliol agost 13 1 23 , 25 22 dl'ecilssiàtta GLapràaig., lVeageu dHisteòria Dels remenees encara La sentència arbitral de Guadalupe, a 21 d'abril de i486, havia d'acabar la revolució dels remenees \ però la pacificació del camp fou encara una obra llarga i laboriosa Un aspecte d'aquest treball fou la persecució dels condemnats per la sentència i de les bandositats armades que subsistiren algun temps. Precisament en aquest punt hi ha notícia d'una intervenció del batlle de La Garriga en una carta * encapçalada amb el nom de l'Infant Enric, lloctinent general del Rei Catòlic a Catalunya, dient en llatí : Al nostre estimat batlle de La Garriga. Salut i dilecció. Com que volem fer examinar en el reial i nostre consell, el procés d'investigació fet per vós en front i contra alguns rústics 0 pagesos de remença, que en els dies últimament transcorreguts, foren per vós capturats amb sometent i per són detinguts, delatats 0 inculpats de diversos crims ara i delictes per ells comesos i perpetrats. Per això, a instància de l'humil 1. En el número 167 del primer volum de la Història de La Garriga ja publicàrem les dades que havíem recollit relatives a les repercussions de l'esmentada revolució en el nostre poble ; i, encara, en els números 166 i 199 publicàrem l'esquema històric que fou possible obtenir del mas Vinyals, al qual pertanyia En Marc Vinyals, condemnat nominalment en la dita sentència de Guadalupe. No ha quedat del mas Vinyals ni pedra sobre pedra. Per això no fou possible d'afegir més sobre l'esmentat Marc ; tal com desitjàvem i tal com interessava al doctor Vicens Vives, segons el seu article de Destino. Vegeu les opinions publicades al començament d'aquest segon llibre d'Història de la Garriga. 22. Jaume Vicens Vives, Historia de los remensas en el siglo XV, Barce¬ lona, 1945 ; pàgs. 271 y segs. 8. Publicada per Vicens Vives, loc. cit., pàg. 287. 4. Arxiu de la Corona d'Aragó, Registre 3815, full 162. ADDENDA i dilecte nostreMiquel Rodera, procurador fiscal de la Cúria Reial, us diem i manem que, vistes les presents, acabeu la dita investigació, si no és acabada, i l'enrobustiu de manera que quan sigui perfecta, ella 0 una seva còpia, tancada i segellada i fefaent, l'envieu per mitjà d'un fidel nunci a nós o al nostre dilecte Jaume Montfort, regent de la Reial Tresoreria, per tal que puguem examinar-la; a fi qice, havent-la vista 1 havent-la examinada en el dit consell, puguem deliberar i decidir el que s'hagi de fer. Mentrestant, vós, ni en el més mínim procediu, i penseu procedir per compondre, condemnar, absoldre, alliberar, ni relaxar, els dits de¬ latáis 0 algun 0 alguns d'ells; i us llevem tot el poder de fer el contrari, decretant que serà invàlid i sense força si quelcom s'arribés a fer en contra. Dat a Barcelona el dia XV del mes de desembre de l'any MCCCCLXXXVl del Naixement del Senyor... Anys més tard, La Garriga fou lloc de confluència per a encara, la reunió dels síndics dels remenees, en l'afer de l'aplicació d'alguns extrems derivats de la Sentència de Guadalupe Les referències ens han arribat per dos cantons ; heus-les ací : El compte d'En Pere Prat de Malla, un dels síndics de les remenees per sos traballs e dietes que ha fets per dit negoci, en una anotació corresponent a l'any 1490, diu : item a X de deembre any dit, aní a La Guariga, per parlar ab En Ladó, Barau, consíndics meus, e digue- ren-me que era desliberat trametre al Senyor Rei, e que per nós fos vist en nostro bisbat si occorria nengunes coses que fossen a utill de la terra, e així mateix per cercar algun profit per haver diner, per dar en aquells que irien a la Majestat del Senyor Rei; e que jo mjen tornàs e que donàs alguna diligencia en fer lo que era necessari. Estiguí en dita anada ab cavalcadura. II dies que, a raó de VIJI sous lo dia, monta cap lliura, XVI sous. ítem a XVII de dit mes de deembre e dit any per lo apuntament desús dit de La Guariga, fet ab lo dit Ledó e Barau, síndics per nosal¬ tres de Vic, una una (sic) procura als consíndics nostres de Bar- fou feta chinona, que poguessin manlevar vint ducats, qui servissen per dita anada, la qual era empresa. E dita procura portí jc dit Pere Prat a Bar- 5. També aquesta referència fou publicada per Vicens Vives, loc. cit., pàg 808. DELS REMENCES ENCARA 378 chinana. Estiguí ab cavalcadura UI dies que, a raó de VIII sous lo dia, monta I lliura XII sous En lo compte d'En Antoni Feliu, àlias Morera, un dels síndics de les remenees, donat en lo racional del senyor Rei, de les dietes per ell rebudes, en nna nota corresponent a l'any 1490, a 8 de desembre, diu que així En Bartomeu Ledó e mossèn En Jaume Barrau, present lo senyor Torrelles per En Vallmajor, explicaren lo que los síndics de Vic los havien dit a La Garriga, que era necessari per lo llur bisbat que, vistes totes coses per lo nostra advocat, fossen fetes unes instruccions e una supplicació e unes letres per lo senyor tresorer general al dit sots vaguer, les quals les foren trameses per un correu de aventatge. Estiguí per totes les dites coses negociant dins Barchinona ab cavalcadura quatre dies 6. Arxiu de la Corona d'Aragó, Reial Patrimoni, Reg. 2618, full 8 girat. 7. Loc. cit., Reg. 2612, full 9 girat. lÙ-t, i"» m "■■ 'V' >■ ï?to -í- 4£'l"^-rp- •_ í. -î^ K Sí-ií.-'í K^ ^' i' '- g H í»- f/ •J -N:.;- . éi^y^'K HíJ ; .- > ÍW- ". ' V^ "''^'*^- '''' ' ·*'^^ • ' 'íïvifí> ¿-VrH- ,./'~ .<= Y '' '•'\'ï· 4.V, ;í. < f.H .^r " I N*; Í ' - , > .> .f,/ "^1.. -- V ' ,/., '«-■*• \ ^ ' '"tiV- -: J -1 ^•'1 rvjv jf ',' ' -iftejA '^Ésáifa-' ji!;;-t L'Í ««'J» '.^t. » uii^^l^UsSUl wm * » • -^,JJV , - ^ , - ■► » ' e *^1, *•< 5-r r'^'iv* >í>, - ^" ■: ■ j:h "---îfi- ■ ■ .-r- ■ - ffi ( í. • -'í- JW _tíí^^'^ £-.■.- . , ....;-■'.4:'í¿ ".-r 7' ■•«--' ^;----- ■■..•" .-4 ''fe-;.- rV'tl 6 ARRI 6/^ A®