La Fundació Mauri agraeix a la germana de l'autor la cessió dels drets per l'edició d'aquesta obra. ISBN 84-300-3184-7 (obra completa) ISBN 84-300-3185-5 (t. III) Depósito Legal: B. 29.871-1980 ROMARGRAF, S.A. - Juventud, 55 Hospitalet de Llobregat (Barcelona) INSTITUTO AMATLLER DE ARTE HISPÁNICO HISTORIA DE LA GARRIGA D'aquest tercer volum de la HISTÒRIA DE LA GARRIGA s'han editat cinquanta exemplars especials, numerats amb xifres romanes, i altres tres-cents cin¬ quanta exemplars sense numerar. "Obispado de Barcelona. • NIHIL OBSTAT El Censor, Jnan Pnntl Collell, Pbro. • Barcelona, 30 de octobre de 1954. - IMPRIMASE; i Greporio, Arzobispo-Obispo de Barcelona. • Por mandato de Sn Excia. Rdma : Alejandro Pech. Pbro., Canciller- Secretario." JOSEP MAURÍ SERRA HISTÒRIA DE LA GARRIGA Volum III BARCELONA 19 5 4 Sebastià Llobet Ribas que, d'acord amb el contingut i la idea més brillant del respectiu volum, va posar lletres gòti¬ ques i un dibuix del Rei Marti a la coberta del volum I d'aquesta Història de La Garriga; i posà unes lletres bar¬ roques, sobre el fons del portal de l'es¬ glésia nova, en el volum II ; ha escrit lletres romàntiques, sobre una composi¬ ció que evcuca la moderna vila de la Garriga, amb el seu escut, les seves aigües, les construccions senyorials i els seus jardins, en la coberta del present III volum de la Història de La Garriga. N els dos primers volums d'aquesta Història de La Gar¬ riga diríem que el treball fou recercar el major nombre possible de notícies anteriors a l'any 1715. En aquest tercer volum, en canvi, la feina ha estat garbellar el co- piosíssim material conservat, per a deixar fora uns bons feixos de petites notícies; això s'ha esdevingut sobretot en arribar als nostres dies. Per tant, si algú cregués que tal o qual fet hauria pogut resse- nyar-se, pensi que la mutilació ha pogut ésser imprescindible per a no fer exorbitant aquesta història. Se'ns permetrà de dir també que enshem entretingut detallant la vida americana de Fra Benet de La Garriga, perquè, ultra l'interès del tema, es refereix a un dels garriguencs de més relleu de tot el curs de la nostra història, i, endemés, es tracta d'uns fets encara inè¬ dits o rarament coneguts. En canvi, les referències a algunes persona¬ litats actuals garriguenques, verament importants, les hem enllestides breument, car tots ja en coneixem les seves particularitats i d'algunes àdhuc hi ha abundància de notícies ja publicades en altres llocs. Per altra part, calia deturar el curs de la narració en arribar de¬ terminat moment, perquè hi ha fets encara tan vius i cuejants que potser hauria estat impietós de tocar-los en el petit clos local. Per això havíem tancat de cop la narració en acabar l'any 1925 ; però vam obrir un esvoranc a la muralla, amb referència a la parròquia, per¬ què això no semblava haver de produir lesions de susceptibilitats... — VIII — i tot seguit s'escorregueren ça i enllà una multitut de notícies poste¬ riors (com els permisos de noves edificacions fins a 1936), de manera que la major part d'aspectes locals els hem fet arribar fins a les últi¬ mes hores, romanent en el clos de veda gairebé tan sols la diguem-ne vida política posterior al 1925. I ara ja cal sinó repetir el nostre agraïment a totes aque¬ no ens lles entitats començant per l'Ajuntament de La Garriga —, i par¬ — ticulars, que amb la seva cooperació o amb les seves paraules ens ban fet veure flors i garlandes sobre les parets ertes d'aquests volums. Que tot sigui per l'enaltiment d'aqueixa llenca de terra on vàrem néixer i on voldríem finalment reposar. J.M. Blanes, 3 d'agost de 1954. ÍNDEX LLIBRE TERCER. - La moderna vila de La Garriga PRIMERA PART La parròquia fins a la guerra napoleònica (ITH^.ISOS) Pàgs. CAPITOL I- — FINS A INAUGURAR L'ESGLÉSIA NOVA, L'ANY 1737. 403. Dels últims anys del rector Angelet, degà del Vallès ... 5 404. Del rectorat del doctor Jacint Malet 8 405. Comença la visita del bisbe Felip d'Aguado, en 1737... 10 406- De la nova església de La Garriga 12 407. Per mantenir la llàntia del Santíssim a l'església nova. 14 408. A 13 de maig de 1737 fou beneïda l'església nova 16 409. Un gran dia de la història garriguenca ; 14 de maig de 1737 17 410. Decret erigint en parroquial l'església nova 19 CAPÍTOL II. — LA SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLESIES. 411. Notícies sobre els encontorns de la nova església 22 412. De la «festa major» de l'any 1737 25 413. Visita pastoral de l'any 1739 26 414. En 1740 el bisbe Castillo ordena separar les dues esglésies ... 29 415- Es distribuïren els objectes entre les dues esglésies ... 31 416. La inter-relació de les dues esglésies 33 417. La primera part de l'any, la consueta de 1740. segons 34 418. Acabament de la consueta de 1740 37 — X — CAPITOL III. — INTERLUDI DEL SEGLE XVIII. Pàgs. 419. Accessoris de l'església nova 41 420. De la rectoria nova 43 421. Des de la visita de 1744 fins a l'any 1755 46 422. De la visita de l'any 1756 fins a la de l'any 1766 49 428. El bisbe Climent visita la parròquia en 1771 51 424. L'inventari dels arxius parroquials en l'any 1771 ... 54 425. Visita pastoral de l'any 1776 57 CAPÍTOL IV.— DEL PARE BENET DE LA GARRIGA I ALTRES CAPUTXINS. 426. Erol de caputxins garriguencs 61 427. El Pare Benet de La Garriga, missioner a La Guaiana. 68 428. Les prefectures del Pare Benet de La Garriga 66 429. Exploracions del Pare Benet de La Garriga 69 430. La fi del Pare Benet de La Garriga 72 CAPITOL V. — EPIGONS D'UNA ÈPOCA. 481. L'edifici de l'església nova no respon al pla primitiu. 76 432. Altres accessoris de l'església nova 78 488. Del campanar 80 484. Del sagristà o monjo de l'església nova ... 82 485. Visites pastorals de 1781 i 1791 ; el rector Creus ... 84 486. Les obres garriguenqu.es dels escultors Josep Molist i Antoni Barri (1802-1807) 87 437. La Doma ; qüestions amb el rector Quadres 90 SEGONA PART El municipi en el règim uniforme de la dinastia borbònica CAPITOL I. — CONTROL DE LES PERSONES I DE LES COSES 488. Del cadastre de l'any 1716 95 489. Estadístiques de l'any 1716 97 440. Del cens de la població de 1717 99 441. Altres cinquanta famílies del cens 102 442. Cinquanta famílies més del mateix cens. 104 448. Les darreres notes del cens de la població 106 CAPITOL II. — AMB LA tNOVA PLANTA» DE FELIP V. 444. Acords dels regidors del municipi 111 445. Qüestions amb el municipi de La Garriga. 113 — XI — Pàgs. 446. Els impostos aclaparadors ■. 116 447. L'arrendament del trentè dels grans 118 448. L'arrendament de la fleca 120 449- Els arrendaments de pesca i drogues ; de l'oli ; de grans grossers ; i del glaç 122 450. L'arrendament de 1 hostal 124 CAPÍTOL III. — UNIFORMISME MUNICIPAL DEL SEGLE XVIII. 451. Esporàdiques municipals del segle xviii 127 452. Els mestres de minyons 129 453. Minuciosa intervenció de l'Estat 131 454. Els comptes de l'escrivà Llobateres 134 455. Els comptes municipals des de l'any 1778 136 456. Restabliments de les aigües 138 457. Qüestions per raó del rec Monar 140 458. (iTabba per lo rec i resclosa de Blancafort per lo any 1780» 142 459. Informe mèdic sobre La Garriga 144 CAPÍTOL IV.— DELS GRANS TRASBALSOS, SEQÜELES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA. 460. La «guerra gran» contra la revolució francesa, del 1792 a 1795 146 461. Intermedi entre dues guerres amb França 149 462. Espetecs de la guerra napoleònica en 1808 150 463. El sometent a la guerra dels francesos en 1809 152 464. Ela primers ajuntaments constitucionals 154 465. Retorn a l'antic règim de 1814 a 1819 156 466. Nou període de constitucionalisme, 1820 a 1823 158 467. Sota la reacció absolutista de Ferran VII, des de 3823. 160 468. De la normalitat municipal fins a 1828 162 CAPÍTOL V. — PRIMERES GUERRES CIVILS DELS CARLINS. 469. Comença la primera guerra carlista 166 470. Violència de guerra la 168 471. Novament amb la constitució de Càdiç 171 472. Sota la constitució de l'any 1837 178 473. Fins a l'acabament de la guerra en 1839 176 474. Darrers anys de la minoria d'Isabel II 177 475. Endegant la reacció 179 476. De la segona guerra carlista, dita dels matiners 181 - XII — TERCERA PART Via dolorosa i gloriosa per a la parroquia CAPITOL I. — PERVIVÈNCIES DEL REGIM ANTIC. Pàgs. 477. De com La Garriga tou espoliada de l'antic tresor parroquial 187 478. Visita pastoral del dia de Corpus de l'any 1816 189 479. Restauració parroquial 192 480. Desavinences a la parròquia 195 481. Espigolant el folklore garriguenc en 197 482. La majordona i el mosso del domer 199 483. Notes de la casa del domer Gastó 201 CAPÍTOL II. — TEMPS DE GUERRES I D'ANTICLERICALISME. 484. Els flagells de la guerra i de la persecució 204 485. Segueixen les dificultats de la parròquia 206 486. De quan es visità la parròquia en 1850 ... 208 487. Una nova custòdia d'argent 211 488- La Doma és convertida en tenència coadjutora 212 489. Visites pastorals de 1860 i 1867 214 490. Algunes notes municipals de qüestions religioses... 217 CAPÍTOL III. — COMENÇA UNA TONGADA DE PROSPERITAT PARROQUIAL. 491. Estat del'església parroquial segons un informe de 1886 219 492. Continuació de l'esmentat informe sobre la parròquia. 221 493. Primera visita pastoral del bisbe Català, en 1887 ... 223 494. En 1893 la segona visita pastoral del bisbe Català... 225 495. Del convent de monges de l'ensenyança 227 496- La música al redós de la parròquia 228 CAPÍTOL IV. — EN EL PÒRTIC DEL SEGLE XX. 497. Del rector mossèn Mujal i l'ajuntament 232 498. Visites pastorals de 1899 i 1907 234 499. El collegi dels Germans Maristes 236 500. De l'informe de mossèn Forns en 1915 239 501. El bisbe Reig a La Garriga - Mossèn Jaume Oliveras 241 502. «La Caritat» i l'Asil-Hospital de La Garriga 244 503. Garriguencs missionant a Ultramar 246 — XIII — Pàgs. CAPÍTOL V. — DEL RECTORAT DE MOSSÈN JOSEP VICH. - 249 504. La personalitat del rector Josep Vich 505. Informació sobre la parròquia en l'any 1921 ... 251 506. De l'estat de l'església parroquial en 1921 254 507. Més detalls sobre la parròquia en 1921 256 508. La parròquia va arribant al zenit cap al 1927 259 509. Acabant el major esclat de vida parroquial a La Gar¬ riga 262 v . QUARTA PART £1 poble durant la segona meitat del segle XIX capítol I. — DURANT EL REGNAT D'ISABEL II. 267 510. Comença la segona meitat del segle xix 511- De les ordinacions municipals de l'any 1851 269 512. Canació i pla geomètric del terme de La Garriga 271 ... 278 513. Segueix la vida municipal, 1858-1856 514. Canvis de política i d'ajuntament 275 515. Dels últims anys del regnat d'Isabel II 277 CAPÍTOL II. — MENTRE L'ESTAT PERDIA LA CARTA DE NAVEGAR 280 516. Les juntes revolucionàries de l'any 1868. 517. Provant d'endegar la vida pública 282 518. Efervescència revolucionària, en 1872 i 1878 285 519. De la darrera guerra carlina 287 520. De la nova carretera i del ferrocarril 290 CAPÍTOL III. — S'INICIA LA GRAN ÈPOCA DE LA GARRIGA. 298 521. Comença formar-se la moderna població a 522. Desvetllament balneari a La Garriga 295 299 528. Importants plans d'urbanització 524. Continua la prosperitat de la població des de 1879... 801 Febre 808 525. constructora, de 1885 a 1887 806 626. Segueix el nou ritme de construccions CAPÍTOL IV. — DELS BENS COMUNALS DE LA GARRIGA. 810 527. De com adquirida la nova casa del comú en 1879... fou 818 528. Conseqüències de la nova adquisició De l'escorxador municipal 814 529. Del Monar 816 580. rec — XIV — Pàgs. 631. Del pou calent , 818 532. Noves qüestions sobre el pou calent des de 1888 320 633. Acabant les disputes del pou calent 323 CAPÍTOL V.—BARALLES POLÍTIQUES DE L'ACABAMENT DEL SEGLE. 534. Van desfermades les passions locals 326 535. De la germandat de socors mutus 328 536. Del lustre 1891-1895 331 537. Les ordenances municipals de La Garriga 333 538. Del trienni 1896-1898 335 539. El tumult dels burots, en 1898 337 540. Acabament del s«gle, amb llum de gas 339 CINQUENA PART La Garriga arriba als temps actuals CAPÍTOL 1. — LA PRIMERA DECADA DEL SEGLE XX AL MUNICIPI. 541. Activitat constructora deprimeries de segle 345 542. Segueix l'ímpetu urbanístic en 1904 i 1905 347 543. De la plaça major 349 544. Esperit renovador de 1906 a 1908 352 545. Permisos de construcció de cases durant el lustre 1906-1910 354 546. Interessants acords dels anys 1909 i 1910 356 CAPÍTOL 11.—CONTINUA LA PROSPERITAT DE LA POBLACIO. 547. Acords municipals 359 548. Les festes del bosc de can Terrés 361 549. Construcció de cases noves, de 1911 a 1917 363 550. Les desavinences polítiques a Tajuntament, de 1914 a 1917 365 551. Prosperitat durant el bienni 1918-1919 367 552. Les antigues fàbriques garriguenques 369 553. De la moderna indústria balneària i del foraster 372 CAPÍTOL 111. — A LA POSTA DEL REGNAT D'ALFONS Xlll. 554. Interès per les coses del poble de 1920 a 1923 375 565. Nova ordenaeió de l'escorxador i del rec Monar 378 556. Nous permisos per a construir cases fins a 1925 380 f ' i I 1 ¡ — XV — Pàgs. 557. De l'ajuntament fins acabar l'any 1925 882 558. Continua la urbanització del poble 885 559. Permisos per a edificar cases concedits durant el quin¬ quenni 1925-1929 887 560. Permisos de nova edificació fins a 1986, segons els llibres del Municipi ,. 889 CAPITOL IV. — CIÈNCIES I BELLES ARTS. 561. Josep Sancho Marracó i Manuel Blancafort 892 562. Entitats corals garriguenques 895 563. Danses i espectacles 898 564. Periòdics garriguencs 400 565. Miscel·lània literària 408 566. De la gent de carrera 408 567. Arquitectura i altres belles arts 410 568. La casa de Lluís Plandiura 418 CAPÍTOL V. — VIDA MODERNA. 569. Ultimes estadístiques de la població •. 415 570. De la moderna agricultura 417 571. Noves indústries garriguenques 419 572. De l'art de la construcció i del metall •. 422 578. Botigues i despatxos 428 574. Del futbol a La Garriga 426 575. Dels altres esports 428 APÈNDIX De la parròquia en els nostres dies 576. En el preludi del gran temporal 482 577. De la regència parroquial de mossèn Fàbregas 484 578. La parròquia destrossada de 1986 a 1989... 485 579. Comença la restauració de la parròquia amb l'ecònom mossèn Fàbregas ... 487 489 580. L'església reconstruïda fou inaugurada en 1941 581. Nous objectes del temps de mossèn Fàbregas 441 582. Comença el rectorat de mossèn Josep Girona en 1948 ... 445 588. Altres obres d'art de la parròquia 446 f L ADVERTIMENT IMPORTANT Seguint l'estil dels dos volums ante¬ riors, advertim que els números posats entre claudàtors [] després del títol de les fotografies, al peu de les làmines intercalades en aquest llibre, indiquen els corresponents números del text on es troba l'explicació o la referència a la cosa fotografiada. LLIBRE TERCER moderna vila La Garriga PRIMERA PART La parroquia fins a la guerra napoleònica (1714-1808) I. - Fins a inaugurar l'església nova, l'any 1737. II. - La separació de les dues esglésies, m. - Interludi del segle XVIII. IV. - Del Pare Benet de La Garriga i altres caputxins garriguencs. V. - Epígons d'una època. 11^ \ I * ^ « '•¡fr Aiij'^.^^^"'^'' ■ :i:.:.-:" - >. "* *^Tii- ' * -» 'K« i- ,i î?|: a • T ' ^ •j »iSS!T~TS! "W"" ï ■' T '«• ^ AÏb«^r ' iï-t 1 rïTrtÎ^ «4?**^ '^'i- ->■> • «Tc^r %>!: :?- ^ w »sx 4.Î^ "À'-' ' "• ^ ' ^oL·I-^·-ÍkwSg'^ ' <íf'í*'í%í''^**®5R|®St ''^4 "■ '"í»***» ^ 4 i *■ «■^n'i * ÍBCJ > ' « J> ■^'' •■ ■*·«n> •7 ^ <*«! 4-'*•*.*' i y *•* -v, ^ i' i iét y if .-»•« 4- S> tW ?íi''IIÍTOÍÍiHÉÉM?iai^^ ivm CAPÍTOL PRIM E R Fins a inaugurar Fesglésia nova, Fany 1737 403. Deis últims anys del rector Angelet, degà del Vallès. — 404. Del rectorat del doctor Jacint Malet. — 405. Comença la visita del bisbe Felip d'Aguado, en 1737. — 406. De la nova església de La Garriga. — 407. Per mantenir la llàntia del Santíssim a l'església nova.408. A 13 — de maig de 1737 fou beneïda l'església nova. — 409. Un gran dia de la història garrignenca: 14 de maig de 1737. — 410. Decret erigint en parroquial l'església nova. 403. Dels últims anys del rector Angelet, degà del Vallès Després de la guerra de Successió hi ha un l arg silenci en la his¬ tòria de la parròquia, solament interromput per mencions espo¬ ràdiques ; els ànims tampoc eren propicis a gaires efusions Sabem que d'ençà del 25 de febrer de l'any 1709 era domer menor Felip 1. El bisbe de Barcelona Fra Benet de Sala i Caremany, que havia estat abat de Montserrat, fou calumniat, perseguit, privat de leg temporalitats, cri¬ dat a Madrid i exilât a Avinyó ; pero el papa Clement XI el va nomenar car¬ denal, i va morir a Roma ; havia presidit la diòcesi- des de 1699 a 1715. El seu successor fou Diego de Astorga i Céspedes ; havia estat inquisidor a Múrcia ; governà la diòcesi des de 1716 a 1720 després fou arquebisbe de Toledo, del suprem Senat de Castella i cardenal. A l'esmentat bisbe succeí Andreu de Orbe i Earrategui, que governa la diò¬ cesi barcelonina des de 1721 a 1725. Totes les notícies d'aqueSta nota les hem extret del Boletín Oficial del Obispado de Barcelona, juny de 1943. 6 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA Macip el qual continuava de domer a 19 de novembre de 1719 encara Continuava també de rector o domer major el doctor Joan Antoni An¬ gelet el qual, segons l'acta de la visita, sede vacante, practicada a 27 de novembre de 1715, tenia per vicari a Isidor Casanoves. Per l'acta de la dita visita ® sabem que continuava guardant-se el virilen el sagrari de l'altar major, de l'església de La Doma, i les formes per a la comunió dels fidels en de l'altar del sant Crist. el sagrari menor En el decret de visita consta que no permetesca que persona alguna gaudesca en sa iglesia de les distribucions, sens que primerament sia ordenat en sagrats ordes 0 tinga en dita iglesia algun benefici 0 perso¬ nal ab lo qual se puga ordenar.. Conservem en el nostre arxiu particular, procedent de can Cors, una interessant requesta feta pel rector Angelet, a 31 de desembre de 1720, la qual comença així: Pere Fàuria; En virtut d^esta sabreu com la Costa del Pedró fins al torrent de Vilardell, contant del peu fins a on està situat lo Pedró de on se canten los evangelis, és en alou i directa senyoria de la rectoria, a prestació de delme de alous; consta ab acte rebut en Alba Real, en lo any 1527; i com vós no me haveu pagat lo lluisme, ni menos demanat la gràcia, el rector es disposava a fer valdré tots els seus drets. En arribar a l'any 1726 trobem unes notes del que se gastà per les professons de Bellulla i de Sant Cristòfol ® ; amb la qual cosa es palesa que continuaven celebrant-se aquestes antigues processons a les veïnes ermites. A 29 d'abril de l'any 1727, a les sis de la tarda \ el bisbe Bernat Ximénez de Cascante arribà a la parròquia de La Garriga per a prac- 2. Arxiu de can Terrés, Llibre registre, apoca, núm. 124 ; continua men¬ cionat com a domer a 4 de maig de 1710, en el número 289, testament, de Tarxiu de can Busquets ; a 2 de novembre del mateix any 1710, segons el número 87 del calendari de 1817 de Tarxiu de can Terrés. 3. Arxiu de can Terrés, acte de venda, número 1113, del Llibre registre. 4. Vegeu el número 340. 5. Arxiu de la Catedral de Barcelona, Visites, any 1715, practicada per Rafael Montagut, degà del Vallès. 6. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre registre, any 1726, manuscrit número 9. 7. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites 74, full 180. 8. Governà la diòcesi de Barcelona des de 1725 a 1730 ; meresqué grans elogis de la Congregació del Concili. FINS A INAUGURAR L'ESGLÉSIA NOVA 7 tícar-hi la visita pastoral ; el rector era encara el Doctor Anioni An¬ gelet, prevere, degà del districte del Vallès ° ; hi havia domer i vicari, però no consten els noms llurs ; diu que reberen el bisbe en processó, prop del riu. A les fonts baptismals hi mancava una imatge de Sant Joan, batejador del Senyor; la confraria de la Minerva estava erigida a l'altar major ; diu que el sobrant de les administracions ingressava a la caixa de l'Obra. Al cap de tant de temps de silenci en les actes de visites, ara tornen a mencionar-se els beneficis i les capelles del terme ; consta que a l'altar del Roser hi ha instituït un benefici sots invocació de Santa Maria, el qual es diu fou obtingut per que (sic) Llaris, clergue; i no se sap ... els rèdits que rep l'obtentor del ditt benefici, ni a quines càrregues està obligat. De la capella de la Mare de Déu del Camí, diu : en la qual de tant en tant es celebra missa, però no hi ha cap ornament; en la qual capella hi ha instituït un benefici sots invocació de Santa Maria del Camí; el qual es diu que fou obtingut pel Reverend Emanuel Feu, prevere, vigatà; i té alguns rèdits i s'ignora a quines càrregues està obligat. La descurança de tants anys, agreujada ara per l'absència dels amos de Rosanes, es fa més visible encara quant a l'antiga capella de Sant Joan de Rosanes. Diu l'acta que el senyor bisbe rebé una relació d'haver- hi una altra capella, dintre dels límits de la dita parròquia, sots invoca¬ ció de Sant Joan, anomenada de Rosanes, en la qual ara no es celebra missa, perquè l'església està convertida quasi en usos profans^" ; i en la dita església hi ha un benefici sots invocació de Sant Joan, anomenat de Rosanes, el qual es diu que obtingué Josep Ignasi Lleris, clergue, i no se sap a quines càrregues està obligat, ni quins rèdits percep. Per tot això, el senyor bisbe ordenà als beneficiats dels dits tres beneficis que dins un mes del dia de la publicació del present cartell. 9. A 21 de maig de 1719 el doctor en drets Joan Antoni Angelet des¬ posé ab paraules de present Antoni Mauri, sabater, i Maria Vinyals, foren presents per testimonis Domingo Angelet, licenciado, i Pau Sanac, sabater. A 29 d'abril de 172S el doctor Angelet autoritzà, com a notari, la creació d'un censal, segons l'acte 339, del Llibre registre de l'arxiu de can Terrés. A 28 d'agost de 1728 autoritzà un testament, segons el número 895 del mateix Llibre registre. 10. Vegeu el número 59. 8 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA en comptador, compareguen devant nòs a manifestar les sobredites avant coses, això és : ks dotalies, les obligacions, les rendes, els títols, altra¬ ment passarem avant en declarar-los per incursos en dites penes i se¬ grestar-los los fruits de dits respectius beneficis- Aquest decret fou dat a La Garriga, el dia 30 d'abril del mateix any 1727. És de notar que vui als trenta del mes de octubre de Vany, de la Nativitat del Senyor, de mil set-cents i trenta, per mi, Joan Antoja, prevere i mestre de La Garriga ab llicència del Molt Reverend Doctor Joan Anton Angelet, prevere, rector de La Garriga i degà del Vallès, foren desposats per paraules de present Gregori Boget, amb Maria Mauri ; foren presents per testimonis lo reverend Domingo Angelet, prevere, i Jaume Serra, subdiaca. Finalment, sabem que a 24 d'abril de 1738 el procurador de l'esmen¬ tat Domingo Angelet, prevere, hereu del ;seu germà, el difunt rector Antoni Angelet, complí el llegat de cent lliures barceloneses, fet en favor de l'hospital de x>obres de La Garriga, per l'esmentat rector en el seu testament ; a tal fi es consignaren en poder del rector Pau Llunell i del batlle Pau Fàuria, considerant que amb tal càrrec era administrador de l'hospital, les mencionades cent lliures, en dos crèdits que es devien al rector difunt 404. Del rectorat del doctor Jacint Malet SABEM que als divuit de abril de l'any, de la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist, mil set-cents trenta i tres en la iglésia parroquial de Sant Esteve de La Garriga foren esposats, ab paraules de pre¬ sent, en presència del reverend Joan Antoja prevere, ab llicència de mi. Doctor Jacinto Malet ^, prevere, rector de dita parròquia, Manuel 11. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre llarg, full 68, es troba menció d'una pòlissa al senyor mestre Joan Antoja. 12. Arxiu de can Terrés, Llibre registre, acte 1204, consigna. 1. Vegeu el número anterior. 2. A ñ d'octubre del mateix any 1733, el mateix rector Jaume Malet auto¬ ritzà una venda, segons el número 1218, del Libre registre de l'arxiu de can Terres. FINS A INAUGURAR L'ESGLÊSIA NOVA 9 Mauri i Maria Vila, observada forma del Sant Concili Tridentí i ús de Nostra Santa Mare Iglésia A 5 de novembre de 1733 el degà del Vallès, visita la parròquia de La Garriga, en nom del bisbe de Barcelona ^ ; el rector o domer major continuava essent el Doctor Jacint Malet ; el domer menor era mossèn Francesc Fosar ; el vicari deia Francesc Pagès ; els obrers eren Josep es Nualart, Francesc Queralt i Antoni Pi. Després són enumerats els administradors dels altars. Com a particularitats notables podem dir que davant l'altar major penjaven tres llànties ; que en el mateix altar major es celebrava una missa privada, cada festa de precepte, amb caritai de 6 sous, dels rèdits de Vadministració de Sant Fsteve. Es m.olt de notar que parlant de l'altar de Sant Elm i Sant Pere Màrtir diu l'acta de visita En el dit altar hi ha també : una altra admi¬ nistració dels Sants Màrtirs ben administrada; els administradors són els jurats de l'any passat; el dia 4 del mes d'agost i el dia de tots els fidels difunts es celebra en ell un ofici per als benefactors, amb cari¬ tat de una lliura i 6 sous dels rèdits de l'administració. Quanta les capelles del term.e consta que varen ésser visitades les de Sant Macari, de Sant Gervasi, de la Mare de Déu del Camí i, per primera vegada es menciona la de la Mare de Déu dels quinze misteris de Blancafort del Molí. En canvi, ja no es menciona la capella de Rosa¬ nes. Tampoc s'esmenten els beneficiats. Diu l'acta que havent inves¬ tigat sobre els vicis públics i no trobà que hagués de proveir res de particular; i també preguntà sobre l'administració dels sagraments i unànimement li fou contestat per tots que els párrocos es portaven lloa- blement. Finalment, veient que no es complia el que va ordenar-se en la visita de 23 d'octubre de 1683, sobre el posar els diners de les adminis¬ tracions a la caixa, ordenà que si no es complís, lo primer dia de diu¬ menge 0 festa següent, los publique, el rector, per excorrmnicats i cessen los oficis divináis mentre los tals esta/ran a la iglésia. 3. El text vàrem extreure'l dels llibres parroquials que varen ésser cre¬ mats en1936. 4. Ho era Fray Gaspar de Molina Oviedo, agustinià. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites 47, pàg. 8. 5. Vegeu el número 331. 10 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA 405. Comença la visita del bisbe Felip d'Aguado, en 1737 Des de l'any 1734 governava la diòcesi de Barcelona el bisbe Felip d'Aguado i Requejo, el qual deixà a tot arreu, amb les seves providències, monuments de ciència i de virtut ^ ; la visita pastoral a La Garriga no en va ésser pas cap excepció. En efecte, el diumenge, 12 de maig de 1737, a les nou tocades del matí, arribà al pati de la casa rectoral de La Doma. Varen rebre'l el rector, doctor Pau Llunell, i el domer doctor Francesc Torra i Fossar. Per l'acta de la visita ^ sabem quina era la col·locació dels altars en la vella església ultra l'altar major, al costat de l'evangeli hi havia ; successivament els altars de Sant Elm i Sant Pere Màrtir, el del Sant Crist i el de Sant Roc, tots tres sembla que estaven instal·lats en la capella fonda ; seguien, cap al capdavall de l'església, altres tres altars de Sant Joan, Sant Martí i Sant Jaume, aquest darrer, almenys, havia d'estar col·locat sota del cor. En el costat de l'epístola solament hi havia dos altars : el del Roser i el de Sant Isidre. Es d'observar en l'inventari de les coses d'argent de la parròquia, comparant-lo amb el de l'any 1680 : que el tresor parroquial no va sofrir cap perjudici durant la guerra de successió ; que aclara que hi havia una petxina de plata, a modo de cullera, per a batejar, de plata; que, com a novetats, ultra els sis candelers d'argent, hi havia altres dos candeleras petits de plata; i que, a part els antics reliquiaris, hi havia un reliquiari de plata per los sants Màrtirs En l'inventari de les robes crida l'atenció una partida de quaranta i cinc granatxes de bri dels escolans i fadrins; i afegeix després, en llatí. 1. Havia estat doctoral de Sevilla ; a Barcelona intervingué en nombroses construccions ;amplià l'edifici del Seminari, i va escriure'n els estatuts amb la seva pròpia mà ; regí la diòcesi fins a l'any 1787, en el qual morí a Barce¬ lona ; vegeu Bol. Of. del Obisp. juny 1943, i Rd. Josep Sanabee, El Archivo de la Catedral de Barcelona, Barcelona 1948, pàg. 505. 2. Arxiu diocesà de Barcelona, Visites 76, full 666 i següents. 8. Vegeu el número 831. FINS A INAUGURAR L'ESGLËSIA NOVA 11 dels quals ornaments fou vist que s'havia perdut una de les dalmàti- ques de vellut de seda carnvesí, pintada, la qual era en Vinfrascrita nova església; el senyor bisbe fulminà pena d'excomunió si no es tornava la dalmática i, al marge de l'edicte, consta : se ha trobat en un recó de calaix. Consta que el senyor bisbe visità els llibres de la parròquia i que en ells posà l'oportú decret; manà que el rector els portés de la manera ordenada pel bisbe Ximènez de Cascante, i que retés compte de les obres de la rectoria ; i que es portessin els llibres de comptes de l'obra i de les administracions. Quant als altres sacerdots, consta que encara era vicari Francesc Pàgès '' ; que continuava residint ací Joan Antoja, prevere vigatà, mestre, sense llicència per a celebrar en aquesta diòcesi, la qual, però, ara li fou concedida pel bisbe ; i que, finalment, en la mateixa parròquia té el domicili el reverend Felip Macip, prevere, en altre temps domer de la dita parròquia. Venint de Vallcàrcara el bisbe Aguado visità la capella de Blanca¬ fort del Molí, trobà pulcra i decent per que a celebrar-hi misses. Sense calificatius, consta que fou visitada pel bisbe la capella de Sant Macari. En canvi la capella de Sant Gervasi fou visitada, en nom del bisbe, pel secretari de visita Campillo, que la trobà petita, però pulcra i renovada, i que Josep Nualart mostrà la llicència de celebrar en ella. El mateix Campillo visità la capella de la Mare de Déu del Camí, la qual trobà espaiosa i reparada la part de dintre i de forma -molt an¬ tiga; hi ha en ella un sol altar, amb l'ara i res més; però a un costat de la capella hi ha fixat a la paret un sepulcre de pedra, dintre del qual es veuen ossos de cadàver El beneficiat Manuel Feu, era vigatà, el qual ja, en l'execució de la visita de l'any 1727, el dia 20 de maig de 172,0, comparegué i donà raó d'ell; segons la qual visita l'ohtentor del dit benefici està obligat a pagar al rector i al domer de la dita parròquia dues lliures i 8 sous, per celebrar dos aniversaris, i pagar, en lloc d'un, vint lliures per la reparació de la dita capella. 4. Mossèn Pagès, a 6 d'abril de 1738, assistí als desposoris d'Esteve Vi- nyoles i Maria Mauri ; és de notar que els testimonis són Gerani Llunell, fadrí, pagès de Golba i Jaume Salvà, fadrí, escolà de la rectoria. 5. Vegeu els números 12, 13, 14 i 216. 12 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA De la capella de Sant Joan de Rosanes confirma que actualment està profanada; que el beneficiat era Josep Ignasi Lleris ; però com que no comparegué ningú a dar compte d'ell segrestà els fruits i rendes del benefici en poder del rector de La Garriga. Altre tant féu respecte al benefici de Santa Maria, de l'antiga església de La Doma. Aquests decrets foren donats a 14 de maig del mateix 1737. 406. De la nova església de La Garriga Gairebé durant un quart de segle manquen per complert les notí¬ cies sobre l'obra de l'església nova. La guerra i la postguerra degueren paralitzar-la potser totalment. Ni les mateixes visites pastorals esmenten per res els treballs de l'església nova. Solament en 1736, i amb data del 28 d'agost, es reprenen les notícies, amb una llicència per a poder treballar en la iglésia nova en dia de festa Per altra part, de manera congruent amb l'esmentada acta de la visita pastoral de l'any 1737, sabem que lo retaule de Sant Esteve de la iglésia oriental lo pintà Pau Rosell, pintor de la ciutat de Barcelona, en lo any 1736; i fou ajustat a jornals i treballà 65 jornals i fent-li la vida i donant-li los colors, drap, fusta i tot lo necessari, costà 100 lliures a poca diferència Per aquestes notícies no sembla pas que l'obra de Pau Rosell fos res d'extraordinari. Per això, el bon bisbe Aguado, segueix la visita i l'acta en aquella església novarrtent construida en la part oriental del riu anomenat del Congost, prop del poble de la dita parròquia de La Garriga, sota el títol de Sant Esteve protomàrtir. Així doncs, en l'esmentat i mateix diumenge dia dotze del de maig del mateix any 1737, a les cinc mes de la tarda. Sa Il·lustríssimaSenyoria visità la nova església construïda prop del poble de la dita parròquia; i trobà que és una gran mole, encara que solament estava acabada la meitat de la part devantera; emperò en l'altra meitat, de la part del presbiteri, eren fets els fonaments i les parets fins a una altura de deu pams 0 poc més 0 menys; no obstant 1. Arxiu de can Terrés, Lligall de les capelles. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 216 girat. FINS A INAUGURAR L'ESGLËSIA NOVA 13 Vesmentada part ja acabada, conté tres capelles a cada part i és sufi¬ cient capaç per a contenir el poble de la dita parròquia, i hi ha un cor bastant gran i un presbiteri suficient, i una sagristia, i també un altar major, 'amb ara i amb retaule pintat a la paret, i un sagrari per a col- locar-hi el Santíssim Sagrament de l'Eucaristia, i un lloc preparat per a col·locar l'aigua baptismal, i també vasos per reservar la Sagrada Euca¬ ristia i per portar el Sant Viàtic, i crismeres d'argent tripàrtites, i un vas per a administrar el sant sagrament de l'extremaunció. La part de l'església nova que aleshores ja estava totalment cons¬ truida encara avui dia sembla ésser ben distingible externament, pel revocat de les parets il'existència de les finestres de les tribunes ; per comprendria les quatre capelles de cada costat immediates a la façana principal. L'estil de l'obra no podia ésser altre que el barroc que havia dominat a Catalunya des del 1670 fins al 1730®. A l'exterior la façana acabava amb unes ondulacions barroques, que foren destruïdes 1883 ; hi havia dos finestrals amb marc de pedra en picada, que després varen tapiar-se ; la portalada, ben apreciable, munta, amb ornamentació de pedra picada, per cada costat de la porta, obre una fornícula al damunt i s'enfila enlaire, cap al gran rosetó. Es la part més rica del nou edifici. Internament, s'havia construït el cor, al capdavall de l'església, sobre el cancell, amb comunicació amb les tribunes ; una escala puja al cor directament des de l'església ; a cada costat del cor restà una habi¬ tació potser per a desembaraç ; sobre cada una de les capelles laterals, fora del cor, al llarg de la nau, s'hi havien constrmt unes espaioses tribunes, semblants a les capelles, tancades amb baranes de fusta. Cada tram de volta, en la nau central i en les altres construccions, presentava els corresponents arcs i unes llunetes barroques. Actualment, l'església acabada, té una llargada d'uns trenta-set metres i mig ; l'amplada de la nau és d'onze metres i mig, i mideix uns divuit metres d'alçada. I, vista la dita església, i el lloc preparat per a fer de cementiri, i per a construir la casa per habitació del rector; com que els prohoms 3. Mossèn Josep Gudiol, Arqueologia Sagrada catalana, volum II, pàgs. 640 u FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA de la dita parroquia ja abans hwmilment havien suplicat a Sa Senyoria entre l'església parroquial i les cases de Il·lustríssima que, atenent que, la major part dels habitants de la dita parròquia, hi ha un riu, que sempre flueix i que moltes de vegades no es pot travessar durant dies sencers i conseqüentment els veïns de la major part de la dita parròquia no poden anar a la parroquial per oir missa els dies de festa, ni el pár¬ roco a administrar-los els sagraments; és dignés concedir facultat per a beneir la dita església, i reservar en ella el Santíssim Sagrament de l'Eucaristia i permetre de celebrar misses allà i que almenys el vicari fes continua residència en el dit lloc; per això Sa Senyoria Il·lustríssima exhortà als dits prohoms que almenys, abans que tot, s'obliguessin a mantenir la llàntia que habia de cremar devant del Santíssim Sagrament. 407. Per mantenir la llàntia del Santíssim a Pesglésia nova D'acord amb la condició posada pel bisbe Aguado, un bon nombre de terratinents de La que havia de cremar Garriga s'obligaren a permanentment davant del mantenir la llàntia Santíssim Sa¬ grament a l'església nova. El dilluns 13 de maig es signà el document corresponent ' ; per Jaume Blancafort, Bernat Terres, Josep Caselles, Josep Nualart, Francesc Torra de la Riba, Jaume Noguera, Francesc Oliveró, Tomàs Oliveres i Morera, pagès, com a senyor i possessor del mas Morera de la ma¬ teixa parròquia, Josep Mallol, Bernat Illa, Francesc Busquets cirurgià, com a tenint casa en lo carrer de dit poble i diferents pesses de terra, Francesc Parra, apotecari ; Pau Fàuria, peraire ; Jaume Fàuria, pe- raire ; Gregori Torres ; Pere Fàuria, pagès ; Esteve Boix, boter ; Miquel Marc, apotecari ; Joan Fàuria, pagès ; Jaume Fortuny i Fillol, pagès ; Esteve Mas, fuster ; Jaume Ravella, corder ; Francesc Pi, pagès ; i Jaume Fillol, sabater, tots habitants en la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, bisbat de Barcelona, com a singulars persones de ella. 1. Vegeu el uúmerc anterior. FINS A INAUGURAR L'ESGLËSIA NOVA 15 L'acte, després de fer la historia dels antecedents, diu que les sobre- dites persones, com a singulars cada un de ells, nin solidumn, per ells i los seus hereus i successors respectivament, convenen i en bona fe prometen, i quiscun d'ells convé i ab bona fe promet, a Déu Nostre Senyor i als obrers o administradors que per temps seran de dita iglésia 0 al que cuidará de fer cremar dita llàntia, en qualsevol nom se anome- ne,..., que quiscun any, en lo dia primer del mes de maig anticipada^ ment, donaran i pagaran a dits obrers o administradors o qui tindrà lo càrrec de fer cremar la dita llàntia un cortà de oli, eo lo valor de ell que tindrà en quiscun respective any, ab diner efectiu, per manutenció de fer cremar continuament la dita llàntia; esto es cada una de dites per¬ sones un cortà de oli o son valor, començant a fer la primera paga lo present i corrent, any en lo dia se col·locarà lo Santíssim Sagrament en dita iglésia. I, per seguretat de dita paga obliga quiscun de ells especialment los masos, cases i terres llurs. L'acte va autoritzar-lo el mateix secretari de visita ; vint-i-tres dels esmentats propietaris varen signar-lo en aquell moment ; l'altre, el que feia vint-i-quatre, que era Bernat Terres, va fer-ho a casa seva mateix, on el retenia el dolor de poagre. Llegim en el Llibre petit de l'Arxiu Municipal de La Garriga ^ : Lo acte de obligació de mantenir los individuos que van nombrats en ell, per mantenir lo oli de les llànties de la Minerva, és rebut, segons notícia, en poder del doctor Campillo, notari i secretari de la cúria eclesiàstica del senyor bisbe, Don Felipe Aguado i de Requexo, de Barcelona; que se feu per medi de la visita, quan se cantà missa en la iglésia oriental; i se ha tret còpia que és en poder de Josep Gelabert, domer de est poble de La Garriga, als 15 de maig de 1737; i, en seguida de esta obligació, h ajuntament de batlle i regidors feren un acte de regoneixença de favor de treure indempnes de la sobredita obligació de l'oli als dits individuos obligats i encarregar-s'ho a costes del comú; 1 dit acte de regoneixença és en poder de Josep Vaixeres, notari de la vila de Granollers, als 13 de maig de 1737. Veurem com el compliment d'aquesta obligació fou durant moltes dècades, constant preocupació dels garriguencs Un ressò llunyà d'a- •2. Foli 221. 3. Vegeu, per exemple, el número 447. 16 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA questa, nascut potser al segle xix, fou la tradició vigent almenys fins a 1936, en els trulls, sota d'un rètol que deia oli per a la llàntia del on, Santíssim Sagrament, una gerra engolia les ofrenes del preciós líquid fetes pels colliters, després de les trullades. 408. A 13 de maig de 1737 fou beneïda Tesglésia nova VIST el document firmat pels prohoms de La Garrigade que hem esmentat suara, va el mateix Il·lustríssim Senyor Bisbe, viva veu fer comissió al reverend doctor Pere Joan Dalmau, prevere, rector de l'església parroquial de Sant Cenís.de L'Ametlla, de la diò¬ cesi de Barcelona, i degà del districte del Vallès per Sa Senyoria Il·lus¬ tríssima, a fi que beneís l'esm,entada església nova segons els ritus i cerimònies posats en el ritual barceloní. Per això, en eldit i mateix dia tretze del mes de maig de l'esmen¬ tat any de mil set-cents trenta set, a les cinc de la tarda, l'esmentat reverend doctor Pere Joan Dalmau, prevere, rector de la parroquial església de Sant Genis de L'Ametlla i degà del Vallès, en virtut de l'esmentada comissió feta per Sa Il·lustríssima Senyoria, vingué per¬ sonalment a la dita nova església de Sant Esteve de La Garriga, on posats el sobrepelliç, estola i pluvial morat, i vinguts també els esmen¬ tats doctor Pati Llunell, prevere, rector, i el doctor Francesc Torra i Fossar, prevere, domer, de l'esmentada església de La Garriga, i també altres clergues, vestits amb roquet, va beneir l'esmentada nova esglé¬ sia segons els ritus i cerimònies posats en el ritual major de la diòcesi de Barcelona. Hi estaven presents moltes persones, en una gran mul¬ titud i amb una alegria del poble; d'entre les quals persones foren gran escollits com a Josep testimonis de la mateixa benedicció els reverents Canela, prevere, rector de la parròquia de Sant Pere de Vallcàrcara, i Rafael Arola, prevere, rector de l'església parroquial de Sant Esteve de Palaudàries, diòcesi de Barcelona; estant present en tot això jo, el doctor Antoni Campillo, prevere, notari i actuari de l'esmentada visita pastoral. És bo de destacar ací que, degut a la diligència primmirada del benemèrit arxiver Campillo avui tenim una descripció detalla- díssim.a d'aquells importants esdeveniments de la història garriguenca. 1. Vegeu el número 20, nota 2. E24c3am6—p.l]n,r [l'dlei[le1s4'sapgat9rbr0éuo3cqnnu6iiaóyili45anr7re8e3oc1t9vt]ga,, dInterio 1. I. - dcaempnls les amb í FINS A INAUGURAR L'ESGLÈSIA NOVA 17 L'esmentat Campillo no s'està de subratllar l'alegria dels garri- guencs per l'obertura al culte de la nova església. A l'arxiu municipal hem trobat una confirmació d'aquell estat d'esperit ^ ; parlant del bisbe Felip d'Aguado i Requejo diu : lo sobredit Il·lustríssim Senyor Bisbe de Barcelona fou lo redemptor qui tregüé aquest poble de la esclavi- tut, dedicant la iglésia nova per parròquia, per poder lograr en ella tota la assistència de sagraments, de lo que estava dit poble privat. El que hem dit palesa que no és del tot precisa la inscripció gra¬ vada en la pedra, sobre el portal de la nova església parroquial ; diu ECCLA S STEPHANO PROTOMARTYRI DICATA PRIDIE IDUS MAII ANNO DNI MDCCXXXVII, la qual pot traduir-se així : Es¬ glésia de Sant Esteve protomàrtir, dedicada el dia abans dels idus de maig de Vany del senyor 1737; ara bé, la paraula dedicada s'ha de pren¬ dre en un sentit ample i vulgar, equivalent a benedicció o bé obertura al culte, i no en el sentit més estricte, equivalent a consagració de l'es¬ glésia; el dia abans dels idus de maig correspon al dia 14 de maig, en la qual data no es va beneir l'església, sinó que, havent estat beneïda el dia abans, el dia 14 fou el dia de celebració de la prim.era missa en ella, amb molta major solemnitat, cal reconèixer-ho, que la del dia 13. 409. Un gran dia de la història garriguenca: 14 de maig de 1737 ARRIB.4T doncs el dimarts, dia catorze del mes de maig, a les set del mati, com que l'esmentat Il·lustrissim doctor Don Felip d'A¬ guado i Requexo, bisbe de Barcelona, decidí de celebrar perso¬ nalment la primera missa en l'esmentada nova església i col·locar solem¬ nement amb les seves pròpies mans el Santíssim Sagrament de l'Euca¬ ristia en el sagrari en ella preparat; per això vingué personalment a la dita nova església, on, esperant-lo el poble, amb gran alegria, tocant música de flautes, fou revestit dels ornaments sacerdotals i celebrà la missa resada de dedicació d'església; en la qual consagrà dues hòsties grans i algunes de petites, les quals privadament col·locà en un pixis 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 215 girat. 18 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA en el tabernacle de l'altar major, emperò l'altra hòstia gran sagrari o la reservà i col·locàen un vas preparat per a Vexposició de la Sacra Eucaristia, per a la processó que s'havia de fer. I, acabada la missa, havent pres, per a que fessin l'ofici de diaca i de subdiaca, l'esmentat doctor Pau L·lunell, prevere, rector de la dita església de La Garriga, i el doctor Jacint Malet, prevere, rector de l'es¬ glésia de Santa Creu de l'Orde de la diòcesi de Barcelona, que en altre temps havia estat primer rector de la dita església; el senyor bisbe prengué el pluvial blanc i, encensât el Santíssim Sagrament, va pren¬ dre'l, i diferents prohoms del poble varen portar el tàlem, i cantant els clergues l'himne asacris solemnisn, alternant amb els músics amb flau¬ tes, i encensant el Sagrament un dels sacerdots, i precedint totes les banderes de la dita església parroquial de La Garriga, la creu, lluminଠries i ministres oportuns, i seguint el poble, fou feta una solemne pro¬ cessó, circumdant tota l'obra de la dita nova església, per la part de fora; la qual finida, beneí el poble amb el Sagrament, cantant el cor el versicle atantum ergo Sacramentumv, i després el tornà a posar i el tencà en el sagrari; essent-hi present tot el poble, amb gran alegria. Estiguí present en totes aquestes coses jo, el doctor Antoni Cam¬ pillo, prevere, per autoritat apostòlica i ordinària notari públic i ac- tuari d'aquesta visita; i foren escollits per testimonis instrumentals el reverend doctor Pere Joan Dalmau, prevere, rector de l'església parro¬ quial de Sant Genis de l'Ametlla, degà del districte del Vallès; i Rafael Arola, prevere, rector de l'església parroquial de Sant Esteve de Palau- dàries, de la diòcesi de Barcelona; presents en aquestes coses i jurant, juntament amb altres rectors i altres preveres, i moltes persones d'un i altre sexe, en una multitud copiosa. Emperò després, mediant dues hores del quadrant, poc més o menys, i rector de la dita església par¬ l'esmentat doctor Pau L·lunell, prevere roquial, celebrà la missa solemne de dedicació d'església, juntament amb diaca i subdiaca; i molts rectors i sacerdots cantarit en el cor i alternant amb els músics; en l'ofertori d'aquesta missa Sa Il·lustríssima Senyoria manà que jo, el notari, des de la trona de la dita església, llegís al poble allà congregat, amb veu alta i intel·ligible, els decrets i provisions que va fer i decretar sobre la dita nova església; la qual cosa jo vaig executar. Els decrets els publiquem en el número següent. FINS A INAUGURAR L'ESGLÊSIA NOVA 19 Un cop llegits per mi els esmentats decrets, segons s'ha dit, i ningú no demanant res d'ells, fou continuada la missa solemne; la qual aca¬ bada, revestit el dit rector amb el pluvial blanc, juntament amb els ministres i els clergues, estant en el presbiteri, fou començat l'himne ate Deum laudamusn i seguit fins a la fi, alternant els clergues amb els músics, que estaven al cor; finit el qual, foren cantats els versicles de la Trinitat, de la dedicació del temple, de Santa Maria i de Sant Esteve, juntament amb les oracions que els corresponen; estant present en això la multitud de tot el poble, tant de la dita parròquia, com també de les parròquies veines; estant-hi també present jo, doctor Antoni Campillo, prevere notari d'aquesta visita. 410. Decret erigint en parroquial la nova església Amb data del 14 de maig de 1737, i amb la signatura del bisbe Felip d'Aguado i del secretari Joan Antoni de Campillo, es pu¬ blicà el decret erigint la nova església en parroquial ^ En el preàmbul del decret, fent història del que hem explicat en els números anteriors, diu, entre altres coses que, havent-hi en la parròquia cerca de dos-centes cases, estes, menos unes quinze, se troben edificades i constrïdes a la part oriental de dita riera; i que àdhuc de vegades s'havia esdevingut d'estar los difunts sens poder-se enterrar per dita causa. I, vista detalladament la qüestió, ordenava el següent : A llaor, veneració i glòria de Déu Nostre Senyor, de Maria Santís¬ sima i del protomàrtir sant Esteve, titular de dita parròquia; i per consol esperitual dels habitants en dita part de la parròquia, erigim, consti¬ tuïm i deputam a la dita nova iglésia en parroquial baix lo mateix títol e invocació de sant Esteve protomàrtir, ab les prerrogatives, gràcies i privilegis que frueixen i gaudeixen les iglésies parroquials; volent i expressament ordenant que la dita nova iglésia i la antigua sien tingudes, hagudes i reputades com si fossen una sola iglésia, i esti¬ gueu una i altra baix la direcció i administració del rector i domer de 1. Consta a l'Arxiu Diocesà de Barcelona, en el corresponent llibre de visites abans citat ; n'hi ha una còpia a l'arxiu de can Terrés, en el Lligall de les capelles. so FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA dita parròquia; i que, desde luego, se colloque en les fonts haptismals de dita-nova iglésia aigua beneïda, de la que se troba en les fonts de la antigua, i sants olis en les crismeres, i vas per a ministrar lo sagra¬ ment de la extremaunció, que havem expressament beneït; i que, après hage adaptat lloc per a cementiri i sia beneït per que se lo rector de dita parròquia — a qui, per est efecte, ara per leshores fem comissió per beneir-lo — se puguen enterrar en ell los cadàvers de qual- sevols faels cristians; per lo qual efecte, en est cas, se deurà passar a dita nova iglésia una de les creus de la antigua i permanèixer en aquella; i qUe's puguen ministrar des de dita nova iglésia qualsevol sagra¬ ments, celebrar missa en tots los dies i fer en ella les funcions parro¬ quials com a verdadera i real iglésia parroquial; la qual erecció, cons¬ titució i deputació fer i fer entenem ab les declaracions següents: Primerament que des del present dia en avant sia obligació del rector de dita parròquia mantenir son vicari de assiento en aquella part del poble a on està construïda dita nova iglésia; habitant allí de dia i de nit, ab residència com la de un rector o párroco. Item, que en dita nova iglésia se aporte de la antigua un caliç i pa¬ tena, un missal i los vestiments necessaris per a poder-se celebrar missa resada en ella tots los dies. ítem que sia obligació del poble de dita parròquia fer casa decent per la habitació del rector, ab oficines convenients; i que, luego que esta sia feta, sia obligació del rector lo anar a viure i habitar en dita nova casa, junt ab son vicari, quedant lo domer en sa habitació en la casa cerca la parroquial antigua. Item que, en lo interim que se tardarà a fer la rectoria, lo vicari hage de celebrar missa resada tots los dies de festa en dita nova iglésia i que los demés dies de treball puga, si voldrà, celebrar-la allí, però no estiga obligat a açò, i, dient-la allí, cumpla en celebrar les misses fun¬ dades que li encarregarà lo rector, com si les celebràs en la antigua parroquial; el bisbe, a continuació, reservà, per a quan la rectoria fos feta, determinar sobre les altres funcions parroquials. FINS A INAUGURAR L'ESGLÉSIA NOVA 21 Item que, en quant a la administració dels sagraments i cura de ànimes, se mantinga la forma i estil que fins ara se ha observat; esto ês: tinga lo exercici dos semmanes lo rector i lo vicari, i una lo domer; però, sempre que la riera no's puga passar, encara que siga semmana del domer, administre los sagraments lo vicari als que habiten a la part de la iglésia nova, i enterre també los difunts que moriran en est temps; i, per evitar disputes, declaram que aleshores no se podrà passar la riera quan la aigua cubrirá la passera que allí existeix o bé la aigua se l'en haurà aportada. ítem que los administradors de la obra i altars de la antigua iglésia puguen igualment aplegar almoines en la una i altra iglésia, aportant, emperò, compte i raó del que aplegaran i fent-ho difinir cada any per lo rector de dita parròquia, fins que per nòs altra cosa se determine. C A PÍTOL SEGO N La separado de les dues esglésies 411. Notícies sobre els encontorns de la nova església. — 412. De la «festa major» de l'any 1737. 413. Visita pastoral de l'any 1739. — — 414. En 1740 el bisbe Castillo ordena separar les dues esglésies. — 415. Es distribuïren els objectes entre les dues esglésies. — 416. La interrelació de les dues esglésies. — 417. La primera part de l'any, segons la consueta de 1740. — 418. Acabament de la consueta de 1740. 411. Notícies sobre els encontorns de Pesglésia nova La situació de la nova església parroquial de La Garriga permeté, no solament d'instal·lar al seu redós aquells consideraren necessaris, com el cementiri i la rectoria, accessoris que es sinó també de deixar-la isolada ; vegeu-ne a continuació unes notícies disperses, particularment les relatives a l'origen de la plaça major : A. Ja hem vist que la peça de terra on s'edificà l'església se'n — deia Ses Oliveres; hem vist també l'obligació de mantenir la llàntia del Santíssim Sagrament ^ ; insistint sobre aquests extrems consta en el Llibre Petit de l'Arxiu Municipal de La Garriga'^, que les oliveres de la iglesia nova se feren en lo any 1737 i part' 1738, les quals donaren per caritat diferents particulars, per lo fi de servir lo oli per la llàntia del Santíssim Sagrament. És possible que aquestes oliveres fossin les que confirmessin el nom a l'anomenat Passeig de les Oliveres, que passa davant de l'actual rectoria i façana sud de l'església parroquial. 1. Vegeu els números 309 i 407. 2. Foli 217 girat. SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLESIES 33 B.Sabem també que davant de la nova església va destinar-se — un espai a cementiri i que fou beneït la cementiri o fossar de dita església, als 31 del mes de maig proppassat, del mateix any 1737, per lo reverend doctor Pau Llunell, prevere i rector de dit lloc de La Gar¬ riga A part d'aquest fossar comú cal tenir en compte que havia estat concedit permís als que s'obligaren a edificar les capelles laterals de l'església nova perquè poguessin tenir llurs respectives sepultures dins de l'església^. Ara bé, a 15 de juny de 1737, els regidors de La Garriga certifica¬ ren como las personas baxo que estaban obligadas en hacer las capillas de la iglesia nueva oriental de La Garriga... han dado cum>plimiento en la composición de dichas capillas ® ; aquesta certificació acompanyà una instancia adreçada al bisbe dient : llustrîssimo Señor: Puestos a los pies de Vuestra Señoría, Esteban Busquets, Bernardo Nualart, Juan Fauria, Francisco Blancafort del Molí, Jaime Oliveras, Antonio An¬ toja y los demás interesados de las capillas, participan que, en atención de un decreto se les concedió... construir, en la iglesia nueva oriental de dicha parroquia y delante respective de las capillas, una sepultura por enterrarse allí y los suyos y transportar los güesos de cualquier parte estuviesen sus antepasados; por ende suplicamos a Vuestra Se¬ ñoría Ilustrísimu se digne confirmar dicha licencia o permiso, con las circunstancias expresadas en dichos decretos, y también que digne con¬ cedernos por lo ínterin podernos enterrar en dicho delante dichas capi¬ llas hasta que las tumbas sean compuestas; que, por lo mucho gasto hemos tenido, no se puede dar cumplimiento, y lo mucho que se espera gastar por la fábrica de la rectoría. Consta que a 4 de febrer de 1738, el degà Pere Joan Dalmau con¬ firma les dites llicències quant als Blancafort i als Oliveres C. — El dia 22 de juny de 1737 se conduí Joan Vinyoles per nunci del terme de La Garriga, per preu de 25 lliures lo any, ab obligació 3. Arxiu Municipal de L,a Garriga, Llibre petit, foli 218, en l'acta que es ressenyarà en el número següent. 4. Vegeu el número 812. 5. Arxiu Municipal de La Garriga, plec de Documentos latinos anteriores al siglo XVII, número 37, corresponent al número 5 de l'any 1737 del Llibre Registre del mateix Arxiu. 6. Segons nota de l'arxiu de can Dacbs. 24 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA també de aportar les bailetes per la iglésia nova i la fàbrica de la rec¬ toria ' ; tot això palesa que els garriguencs no s'adormiren pas sobre els llorers, sinó que continuaren l'obra tot seguit d'haver-la parcialment inaugurada. A onze de 1739 lo magnífic Josep Rosselló i Caselles i altres de març particulars de La Garriga han fet regoneixença a Tomàs Oliveres i Morera de un censal de 100 lliures que lo dia present, junt ab altres ha manllevat per treure la discacció que tenen per lo últim plaç de 172,8 i per perficcionar la iglésia nova. D. — 12 de gener 1738, Jaume Blancafort del Molí Lo dia donà lo alber a lo ador- Maria Santíssima del Roser, perquè los administradors nassen com és estil en lo dia del Roser de maig; per lo qual fi los regi¬ dors, en lo acte sobre expressats, lo anaren a buscar ab música, i dife¬ rents particulars, i lo plantaren en la plaça a on vui se troba, a la matinada de dit dia 12, devant la iglésia oriental Efectivament, consta que lo puesto on és plantat el dit àlber havia de ser lo mig de la plaça, perquè lo comú tenia quasi concert lo cos de la casa de Criminel, per tirar-lo a terra; i, com mudaren los regidors al principi del mes de febrer, se suspengué Malgrat tot, tenim esment d'una lletra perquè los regidors dónien los motius de no haver satisfet a Rosa Criminel dels danys que li ocasio¬ naren en sa casa, derrivant-la part de ella per la construcció de la iglé¬ sia; i de la resposta a la propdita carta i és que, per falta de la mitat falta a est comú del producte dels emoluments, no la han pagada; amb¬ dós documents són de l'any 1745 7. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 285 girat ; la notícia que segueix, de l'any 1739, és extreta del mateix llibre, full 69. 8. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 219. 9. Id. id. full 217 girat. 10. Id. Llibre registre, manuscrit 2, ordre 19.» i 20.» SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLËSIES S5 412. De la "festa major" de Tany 1737 Dos sacerdots joves vingueren a ésser els exponents de l'entusias¬ me popular desvetllat per la inauguració de l'església ells sentiren consciència que vivien uns moments capitals per a nova ; la història de La Garriga i volgueren que en restés minuciosa refe¬ rència en els arxius ; vegeu, si no, el que consta en una acta recondida a l'Arxiu Municipal però transcrita també a l'arxiu de can Terrés : Els dies 4 i 5 del mes d'agost de l'any 1737 se feren solemnes festes en la sobreexpressada iglesia, a honor i glòria de haver conseguit la assistència de curat i sagraments, de que tant se necessitava per la salut espiritual de les ànimes de dit poble; sacrificant cultos a l'Altís¬ sim, donant-li gràcies de tan singular benefici, tenint-lo exposat, dits dos dies, en la celebració dels oficis, i en quiscun de aquells ab solemne sermó. I en dit dia cinc, hora que serien les set de la tarde, se isqué de dita iglésia processionalment; en la qual assistiren los reverents doctor Pau Llunell, prevere i rector de dit lloc de La Garriga; Francisco Fos¬ sar i Torra, domer de dit lloc; doctor Pere Alart, rector de Granollers; doctor Diego Montaner, rector de Samalús; Narcís Roig, rector de Corró de Munt; doctor Romualdo de Gad i Serra, rector de Santa Eulàlia de Ronsana; Rafael Arola, rector de Palau(pàries; doctor Felip Macip, en dit lloc de La Garriga resident; Esteve Cirera, de la vila de Granollers; Jaume Serra, beneficiat de Sant Sever de Barcelona; Tomàs Xammar, en la parròquia de La Ametlla resident; lo reverend pare fra Carlos Xammar, religiós de l'ordre de Sant Francesc. I estos vestits, com- també nosaltres asseverants, Francesc Pagès, vicari de La Garriga, i Joan Antoja, prevere, resident a La Garriga, los uns ab capes i los altres ab hàbits de cor, -en seguiment de la major part del poble, anaren processionalment i en la forma estilada de pro- fessó, carrer avall de dit lloc de La Garriga, fins arribar devant la casa del magnífic Josep Rosselló i Caselles, ciutadà honrat de Barcelona, i. 1. Llibre petit, full 218. FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA en una plaça hi ha que de on se retrocediren per lo mateix carrer amunt, fins a l'arribar a la casa del terme de dit lloc de La Garriga^, a on pregueren lo cami, continuant dita professé ab la mateixa forma que de antes, per un carreró que hi ha a la part de sol ixent, encarhi- nant-se per lo camí que va a Samalús, passant per un carrer que hi ha, anomenat de Samalús; i al cap o fi de dit carrer girà dita professé, continuant, sempre ab la mateixa ceremonia i forma que antes, per un camí amunt, qui mira a tramuntana, passant per unes cases anomena¬ des les cases del carrer de Cardedeu, continuant, sempre de un mateix modo, fins arribar al puesto anomenat la rasa d'En Vilanova *, voltant fins arribar al camí real que va de Vic a Barcelona, qual no deixaren, passant sempre per lo carrer, fins a l'arribar a la expressada iglesia, a on se firií dita professé. 1 lo dia següent, sis de dit mes de agost, se féu un cantar per los difunts de dit poble, també ab solemne sernié en la celebració de dit cantar. En totes les quals respectives funcions férem nosaltres, dits Pagès i Antoja, sempre presents. I, perquè en restés perpètua recor- dança ells dos feren aixecar acta notarial de referència a 2 d'octubre de 1737. Sospitem que ells foren també els promotors i organitzadors de les festes. Aquesta fou la primera professé que se féu des de la iglésia nova per tot lo carrer ®. 413. Visita pastoral de Tany 1739 El vespre del dia lo de juny de l'any 1739 arribà a L-a Doma el bisbe de Barcelona Francesc del Castillo i Vintimilla practicar la visita pastoral a la parròquia de La Garriga A l'en¬ per a demà, a les nou tocades del matí, fou rebut processionalment davant de la domeria, pel rector doctor Pau Llunell, pel domer doctor Francesc •2. L'actual placeta de Santa Elisabet. 8. Cantonada de l'actual carrer de Samalús ; vegeu el número 270. 4. Aproximadament la meitat de l'actual carrer de Cardedeu. a 5. Arxiu de can Terrés, Lligall de les capelles. 1. Era fill dels prínceps de Vintimilla ; havia nascut a Brussel·les ; fou militar i posteriorment canonge de Màlaga ; publicà molts importants decrets sobre litúrgia, temples, festes, llibres, béns eclesiàstics, etc. ; el rei el no¬ menà vicari general dels exèrcits ; fou traslladat a Jaén. 2. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, volum 77, full 76. SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLËSIES 27 Torra i Fossar, pel vicari i altres clergues. En l'acta de visita a per La Doma cal esmentar que el sagrari el trobà a l'altar major ; que con¬ firma onze persones ; i que solament hi trobà sis altars, ultra el major, a saber: tres al costat de l'evangeli, o sigui els de Sant Elm i Pere Màrtir, el del Sant Crist i el de Sant Martí ; i tres al costat de l'epístola, o sigui el del Roser, el de Sant Isidre i el de Sant Joan. En la localització d'aquest darrer deu haver-hi algun error. Al dia següent, 12 de juny, a les nou del matí, arribà a la ribera oriental, perquè la tarda del dia ahàns, a causa de la gran pluja i de l'avinguda de la riera, no pogué traspassar el riu ; pels mateixos sacer¬ dots fou rebut processonalment davant d'una casa veïna de la dita església; en la nova església trobà el sagrari a l'altar major, confirmà noranta persones més i visità els altres dos altars dedicats l'un a Sant Jaume i l'altre a un sant, el nom del qual restà en blanc en l'acta de visita, però que deu ésser el de Sant Antoni. Hi ha però en l'esmentada església tres capelles colaterals; de les quals, dues hi ha els dos esmentats altars amb els seus retaules; les en altres quatre capelles ara estan encara sense altar i sense retaule; per la qual cosa Sa Senyoria Il·lustríssima concedí 40 dies dHndulgència per cada vegada als qui donessin almoines per a fer els altars i els re¬ taules, o-als que, sense cobrar res treballessin per al mateix fi. Després, Sa Senyoria Il·lustríssima visità l'obra de la casa que es construeix al darrera de la dita església, per a habitació del rector de l'esmentada església; i trobà que ja era obrada fins al punt de posar les primeres vigues, però actualment es troba suspesa l'obra, encara que s'havia comprat la calç en quantitat suficient per a prosseguir-la; per la qual cosa Sa Senyoria Il·lustríssima exhortà a tots els que eren allà que prosseguissin l'esmentada obra i que curessin d'acabar-la. En la rendició de comptes feta pel rector consta : a 16 de octubre 1735 dit doctor Pau Llunell ajustà lo plet que aportava lo doctor Ja¬ cinto Malet, immediat antecessor la cúria de l'oficialat, contra seu, en l'hereu del doctor Joan Antoni Angelet, mediat antecessor, de manera que aquest hereu pagà 450 lliures ; item deu lo doctor Jacinto Malet, prevere, rector immediat antecessor, per lo que fou tatxat per obres necessàries quant se n'anà de la rectoria de La Garriga, en lo any 1735, la suma de 22 lliures. Ara bé, el rector Llunell havia pagat, per adobs 38 FINS A LA GUERRA NAPOLEONICA i reparos de cups i bótes i premses i altres obres, 120 lliures ; i, en¬ cara, caliapagar les despeses del plet que ja havia començat el rector Malet. Després, enl'edicte de visita, el bisbe féu constar : Per açò encar- regam als individuos de dita universitat que prosseguesquen dita obra de la rectoria, i aquella conclogueu dins lo espai i termini de un any del dia present comptador, fent de manera que en ella hi hage dos sostres i teulada; per lo qual efecte, a més de la desferra de la rectoria antigua, que, en son cas, se darà lo permís per a desfer-la, amb lo present lliuro, la dita quantitat segrestada, a favor de la expressada universitat, en esta forma, esto és: que dit rector, en lo dia en què se tornarà a posar efectivament mà a dita obra, haja de entregar cent lliures, i lo restant, en acabar-se la obra, i que tot fos lliurat per mà del degà del Vallès, però que si no es conclou l'obra en el termini fixat, segrete lo que serà menester per a reparar la rectoria antigua, pues no és just que lo rector quede sens decent habitació. Els altres sacerdots residents a el La Garriga continuaven essent : vicari Francesc Pagès, el qual ara, interinament, mentre la casa per habitació del rector no sigui acabada, viu en una casa veïna a la dita església nova ; el mestre Joan Antoja i mossèn Felip Macip. Es féu constar que el beneficiat de Santa Maria, de la parroquial, era mossèn Lleris ; que el beneficiat de Santa Maria del Camí era mossèn Manuel Feu, i que el de la capella de Sant Joan de Rosanes, ara profanada, era el reverend Josep Ignasi Lleris. En vista de la manca d'informació, el senyor bisbe segrestà en poder del rector les rendes del benefici de Santa Maria de la parròquia i les de Rosanes. Altres notes interessants de l'acta de la visita són les següents : que els registres parroquials ara eren comuns a les dues esglésies ; que per causa de la brevetat del temps no foren visitades les capelles del terme ; que, en referència a les persones obligades pel precepte de la comunió pasqual, en la part oriental n'hi han 655, i que, en la part> occidental, 95, i que, en total, són 750, i tots compleixen Vesmeritat precepte. Finalment en el decret de visita, signat a 12 de juny de el 1739, senyor bisbe manà al rector i al domer que es portessin llibres de comp¬ tes ; que en els aniversaris hi hagués tres sacerdots ; que, zelant lo SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLÉSIES 39 honor i venerado de la casa del Senyor, no permeten que, durant los oficis divináis, entren ni permanesquen en la iglesia homens ab los cabells lligats o ab lo ret en lo cap o ab los gambetos ^ sens vestir. ../ així mateix que en lo cas que algun laic pretenga estar assentat en algun confessionari... sien expellits del temple. 414. En 1740 el bisbe Castillo ordena separar les dues esglésies As d'abril de 1740, de Badalona estant, l'esmentat Francisco del Castillo i Vintimilla, cavaller profés de la militar orde de Sant faume, per la gràcia de Déu i de la Santa Seu Apostòlica bisbe de Barcelona i del consell de Sa Majestat, dictà les següents disposi·» cions per al règim de les dues esglésies de la parròquia de La Garriga Primerament que, acabat lo any de Vofici de obrers i administra¬ dors que vui se troben elegits, en son respectiu dia se elegesquen obrers i administradors respectivament per una i altra església separadament, cuidant los de la iglesia oriental de sa iglésia i los de la occidental de la sua, donant i altres legal compte cada any los de la oriental al uns rector i los de la occidental al domer, sens que sia incompatible lo que puguen servir los de la part de la iglésia oriental a la occidental, ni al contrari, mentre estos ho vullen fer i no sien precisats a servir; emperò en lo present any sien los obrers i administradors comuns com fins vui han estat. ítem que lo rector i vicari hagen de habitar en la part oriental de dita parròquia i lo domer en la part occidental i administrar cada un d'ells respectivament los sants sagraments als habitants de cada part, com si en açò fossen iglésies 0 parròquies separades, menos en los cassos de necessitat; i fer cada un ses funcions parroquials en cada respectiva iglésia, conforme se practica en les demés funcions parro¬ quials, fent també monument en una i altra iglésia i també professé de Corpus: qual professà, per ser més lluïda en una i altra iglésia, se podia fer la principal en lo dia de Corpus en la iglésia oriental i lo 3. El gambeto era un capot que arribava fins a mitja cama. 1. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, número 77, full 544 i segs. so FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA diumenge següent en la occidental, concorrent a elles lo poble de una i altra part. En quant, emperò, a les sepultures deuran assistir los tres sobre- dits en una i altra part, com si fos una sola iglesia, en lo modo que fins vui se ha practicat, tenint lo rector la primacia que fins ara ha tingut en una i altra iglesia i los mateixos drets, en los quals, per ara, no entenem perjudicar en cosa ni al rector ni al domer. ítem que dels aniversaris que fins vui se troben fundats en dita parròquia de La Garriga se n'hagen de celebrar les dos terceras parts en la iglésia oriental per lo rector i vicari i l'altra tercera part en la occidental, assistint a uns i altres lo rector, domer i vicari, fins que sobre esto se done altra providència; si emperò lo riu no's podrà vade- jar sens perill, si serà possible, se podrà suspendre la celebració en altre dia i si no se podrà suspendre, aquell que no podrà assistir hage de resar tres responsoris per la ànima de aquell per qui no celebrarà cada aniversari; cessant en esta assistència tot fraude i onerant-se la consciència dels sobredits. Ordenà també que les misses fundades també es distribuïssin per terceres parts ; tot el que resultés del bací de les ànimes, funerària i adventici, com fins avui ; prevenint que lo que resultarà del bad de ànimes en cada iglésia se convertesca en celebracions en cada una d'elles respectivament. ítem, en que en la iglésia occidental hi ha alguns retaules atenció que no deierminada capella i per ço són superfinos i en la tenen oriental falten recules per a ocupar les capelles; per ço fem comissió a VIl·lustre Degà del districte del Vallès per a què los retaules que regonega que sobren en dita iglésia occidental los deixe transferir a Id oriental. Item per quant la iglésia occidental se troba molt adornada de plata i robes sagrades i essent la major part del poble en la part orien¬ tal, se ha de presumir que los de esta part han concorregut més ert fer-la, que no los de la occidental, i, per lo tant, és just que se divi- desquen en cada una de dites esglésies, proporcionalment en quant sia possible; per ço ordenam i manam: SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLËSIES 31 Que dels tres càlzers que hi ha, lo un de plata i l'altre ab peu de bronze, se aporten a la iglésia oriental; que de las dos custòdies, la major se aporte a la oriental i la menor se quede a la occidental i així mateix se face dels globos; que dels sis candeleros grans de plata, los dos se queden en la occidental i los quatre en lo oriental; que de las dos candeleros de plata més inferiors i si altra cosa de plata se trobarà que sia reconeguda inútil se convertesquen en fer uns encen¬ ser s i una Veracreu per la iglésia oriental, quedant los encenser s que vui se troben i la Veracreu en la iglésia occidental i fins que sien fet$ lo encenser i Veracreu servesquen per una i altra iglésia los que vúi se troben com millor sia possible; que de les dos creus grans, la major quede en la iglésia oriental i la menor en la occidental; que les demés alages de plata que no sien divisibles sien comunes a una i altra iglé¬ sia, havent de servir per aquella on se ferà la funció més solemne. Que dels vestiments sacerdotals, com també ornaments de altars s'en hagen de fer tres parts, les dos per la iglésia oriental i l'altre per la occidental, computant-ho ab proporció moral, ab la circums¬ tància de que la iglésia occidental com a primitiva quede proveïda del necessari per a una iglésia parroquial de la qualitat que queda; per la qual divisió fem comissió a la prudent direcció del sobrereferit Degà, qui en veu nostra ho execute; ordenant, però, que, en el cas que se hagen de menester, les coses dites se hagen de deixar la una a l'altra església. 1, respecte que en la iglésia oriental per ara no hi ha campanar ni campanes, que, per tant, en les funcions particulars que's facen la iglésia oriental, així de festes com de funeràries, se hagen de tocar les campanes del campanar de la iglésia occidental, fins que sobre això se hage donat altra providència.. Finalment ordenà que de tot) es fes un inventari suscrit pel Degà del Vallès. 415. Es distribuïren els objectes entre les dues esglésies TR-tCTANT de complir les ordenacions del bisbe Campil o, el Degà del Vallès, doctor Pere Joan Dalmau, rector de l'Ametlla, tro¬ bant-se paraliticat, féu comissió a Rafael Arola, rector de Palau- dàries, perquè procedís a fer la discriminació d'objectes i els corres¬ ponents inventaris, que, no obstant, varen ésser signats després pel 111-4 3¿ FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA mateix Degà. Són dos, un per a l'església oriental i altra per a l'occi¬ dental. Porten la data del 25 de maig de l'any 1740 \ Crida l'inventari dels béns que restaren per a l'esglé¬ l'atenció, en sia oriental casulla i dues dalmàtiques negres de durante; o nova : una cinc banderes, una de Sant Martí, de domàs verd, altra de Sant Isidro, de domàs encarnat, bona, altra de Nostra Senyora, de domàs blanc, molt usada, altra de Sant Esteve, de tafetà llis encarnat, usada, i altra de Sant Jaume, de tafetà llis, vermella, usada; una sacra ab lo lavabo i evangeli tot guarnit de plata; una bacina gran de plata; una cullera de plata; un reliquiari dels Sants Màrtirs, de llautó; dos hostiers d la rectoria. Set llànties i dos candeleros de ferro grans; quatre tabernacles daurats, sigui el de Nostra Senyora del Roser, el de Sant Jaume, o el de Sant Roc i el de Sant Elm ; catorze candelers ; quatre confess sionaris ; un canter de aram i un mirall; un Ninyo de fusta sobre- daurat, ab una bandereta, vestit i caixa, bo; tres vestits de Maria San^ tíssima, dos de bons i un de dolent; un vel de drap blanc, que serveix per lo temps de passió, quan se descobre la Veracreu, ab sos guarni¬ ments de cordes i currioles. En la darrera visita es trobaren solament tres altars a l'església nova ; ara hi hauria set altars, és; Sant Esteve, Sant Cristo, Nos¬ ço tra Senyora del Roser, Sant Isidro, Sant Antoni i Sant Francesc, Sant Martí, Sant Elm i Sant Pere Màrtir; potser una de les altres dues capelles estava aleshores destinada a sagristia. A l'església occidental hi havia també set altars; ço és; de Sant Esteve, Nostra Senyora del Roser, Sant Crtsto, Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, Sant Jaume i Sant Martí. Es de notar que en no mencionar-se ja entre els altars de l'església occidental el de Sant Isidre i, en canvi, en fer-ne menció entre els de l'església oriental, ve a confirmar la suposició que ja fèiem en el nú¬ mero 287 sigui, que l'antic retaule de Sant Isidre fou traslladat ; o des de l'antiga a la nova església. 1. Es conserven en el mateix Arxiu Diocesà de Barcelona, Llibre de visites número 77, full 344, a continuació dels documents transcrits en el número anterior; I [14i5pLe9ar8H7o3mnq]u.a—iéls,d('lLds[cpceogetgu1nt dtdotreaoeblisjcsl unmvat Li2qaua.si repntació 1- antiga II. SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLESIES 33 En .l'inventari de les coses que restaren a la vella església criden l'atenció : candelers, part bronze i part fusta; un rotllo ah nou catorze campanetes; quatre campanes, dos grans i les altres medianes; un quadro de Santa Isabel; un quadro de Nostra Senyora, molt usat; dos confessionaris; una escalfeta per portar foc a la iglesia; tres vestits de Maria Santíssima, dos bons i lo altre dolent. 416. La interrelació de les dues esglésies Als garriguencs els semblà que els prudents decrets del bisbe Campillo els privaven de la concurrència dels tres sacerdots de la parròquia i, per això enviaren una instància al bisbe, dient : lUustríssimo Señor: El baile y regidores de la universidad de La Gar¬ riga, con el debido y obsequioso rendimiento puestos a los pies de Vuestra Señoría Ilustrísima, representan que dezeando (sic) no perder ninguno de los dos curatos, de los que en la administración de los sacra¬ mentos, y observando que el domero no quiere asistir en la parte oriental en dicha administración, sí quedarse sólo en la occidental, la qual cosa provocava conflictes ; desitjant, per altra part, la partici¬ pació del rector y vicario en la occidental, en aquellas funcions que fue¬ sen del agrado de Vuestra Señoría Ilustrísima, por ser de grandísimo gusto de la universidad hacerse funciones en su antigua iglesia; i con¬ siderant que els feligresos domiciliats a la part occidental eren pocs per a elegir solament d'entre ells els obrers i administradors de l'es¬ glésia vella ; per això proposaven al senyor bisbe que dictés les ordres oportunes. És cosa curiosa d'observar que, junt a l'esmentada instància, fou relligada ^ una certificació acreditant com a síndics de dit comú a Francesc Busquets, cirurgià, vui batlle, i a Jaume Blancafort del Molí, pagès, per a presentar la proposta al senyor bisbe. El rector conti-» nuava essent mossèn Pau Llunell ; el domer continuava essent mossèn Francesc Torra i Fossar. Érem el mes de juliol de en l'any 1740. A con¬ tinuació fou relligat el nou decret del bisbe Castillo, donat a Bada¬ lona, a 7 d'agost del mateix any 1740 en el qual, diu que havent 1. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, número 77, full 609 i segs. 2. Se'n conserva una còpia a l'arxiu de can Terrés, en el Lligall de les capelles. 34 FINS A LA GUERRA NAPOLEONICA vist el decret de l'any 1737 i l'informe del doctor Dalmau, degà del Vallès, i oïts el rector, el domer i els esmentats síndics, dictava un decret, del qual extraiem les següents notes : Quant l'administració de sagraments pel rector, vicari i domer, a tant en oriental, com en la occidental execute per setmanes la part entre los sobredits, com sempre se havia practicat, no obstant de estar separats lo rector del domer; en los casos emperò de necessitat 0 de no poder-se vadejar lo riu sens perill, deurà administrar los sagraments aquell curat que estarà més pròxim... Aquest retorn, però, a un torn de setmanes per al règim de la parròquia havia de produir en el suc¬ cessiu freqüents conflictes. Ordenà també el bisbe que los obrers i administradors sien comuns si les dos focen una tant solament, i per una i altra iglesia, com puguert ésser elegits aixís de la part oriental, com de la occidental, emperò rendint els comptes únicament al rector ; que, com se feia ans, lo pro¬ ducto del bací de les ànimes... se convertesca en la celebració de cantar s en aquella iglésia a on se haurà col·lectat, ab assistència del rector, domer i vicari; que constant haver estat sempre especial prerrogativa del rector convidar als sacerdots forasters en les funeràries, que con¬ tinués en l'ús de tal prerrogativa. Finalment, el bisbe Castillo aprovà la consueta formada per lo sobre dit nostreDegà, a petició de la universitat de dita iglésia, la quaÍ re¬ produïm en els dos números successius. Com a observació de caràcter general cal subratllar en ella la gran baixa d'activitats parroquials comparant aquesta consueta amb la de l'any 1699. De totes maneres cal tenir en compte que aquesta consueta sembla solament destinada a discriminar les obligacions de rector, domer i vicari. 417. La primera part de Tany, segons la consueta de 1740 Gener, dia i, de la Circuncisió del Senyor: Domer, missa matinal a iglésia occidental, resada; vicari, en la oriental; rector, la missa major cantada, ab assistència del domer i vicari, a la iglé¬ sia oriental; i a la tarda, vespres i completes, que són fundades, ab la mateixa assistència, en la mateixa iglésia oriental. SEPARACIÓ DE LES DUES ÈSGLËSIES 35 En aquest punt la còpia de la consueta, existent en cl Lligall de les capelles de l'arxiu de can Terrés, diu : Dia 2, ofici de devoció a Sant Macari; però dóna la impressió d'ésser una frase intercalada pel seu copista. Lo dia 6 de gener, dia de Reis, com lo dia primer de gener, sens vespres ni completes. Febrer, dia dos: Domer, missa matinal resada i benedicció de can¬ deles a la iglésia occidental ab professó; rector, missa major cantada ab professó i benedicció, ab assistència de domer i vicari; i lo vicari, missa matinal resada. Quaresma. Tots los diumenges de quaresma, vespres cantades a la iglesia oriental, ab assistència del rector, domer i vicari; i tots los dis- saptes cantar de distribució de ànimes i de Nostra Senyora del Roser, en la mateixa iglésia, i ab la mateixa assistència. Lo divendres depassió, ofici de Maria Santíssima dels Dolors que se aplica per cantar general de ànimes, en la iglesia oriental, ab un assistència de rector, domer, vicari i predicador. Diumenge de rams, domer, missa matinal resada, a la iglésia occi¬ dental; rector, missa major i pàssio cantat ab benedicció de rams en la iglésia oriental ab assistència del domer; vicari, missa matinal. Dilluns i dimarts de la semmana santa, lo salpàs; rector i domer quiscun en sos llocs acostumats. Dijous i divendres sants, rector i domer feran monument tots; rector en la iglésia oriental; domer, en la occidental. Dissapte sant, rector benedicció de fonts en la iglésia oriental domer en la occidental. Lo dia dePasqua florida: domer missa matinal resada a la iglésia occidental; rector, missa major cantada, ab assistència de domer i vi¬ cari, i est missa matinal resada, a la iglésia oriental. Dilluns de Pasqua: Rector, missa matinal cantada a la iglésia occi¬ dental i professó ab assistència de domer i vicari; domer, missa major resada en dita iglésia; vicari, missa major resada, en la iglésia oriental. 36 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA Març. Lo dia 2$, damer, missa matinal resada, en la iglésia occi¬ dental; rector, missa major cantada a la iglésia oriental, ah assistència de domer i vicari; i est missa matinal resada. Abril. Lo dia 25, professé a la iglésia occidental, ah assistència de rector, domer i vicari. Lo primer dia de les lletanies o rogacions, com lo dia precedent, dia 25 de abril. Lo dimarts de les lletanies rogacions, professà 0 a la capella de Blancafort, ah assistència de rector, domer i vicari. Lo dimecres de les lletanies, professà a la capella de casa Terrés, ah la sohredita assistència. Lo dia 2ç: domer, benedicció de ram i missa matinal resada a la iglesia occidental, sens professé; rector, ofici de distribució i professà a la iglésia oriental, ah assistència de domer i vicari. Maig. Lo dia 3 de maig: rector, professé i benedicció de terme al pedré, i missa cantada en la iglésia oriental, ah domer i vicari; niissa major resada a la iglésia oriental. Un diumenge de maig, lo Roser; domer, missa matinal resada a la iglésia occidental; rector, ofici solemne de distribució, a hora de missa major, ah assistència de domer i vicari; i a la tarda professé per lo lloc acostumat, ah la mateixa assistència. Dia 6, professé i ofici a la capella de casa Nualart, ah assistència de rector, domer i vicari. Dia 8, professé a la iglésia occidental, ah assistència de rector, domer i vicari; i se ferà un cantar general, per ànimes, ah nocturno i laudes, tocant a morts com se acostuma. Dia i¿, ofici de distribució i professé a la iglésia oriental, ah as¬ sistència de rector, domer i vicari. Dia de la Ascensió del Senyor, com lo dia 6 de gener. La vigília de Pentecostés, com lo dia de Pasqua florida. Lo dilluns de Pentecostés, com lo dilluns de Pasqua florida. SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLÉSIES 37 Juny. Dia 2: ofici de distribució i professà a la iglésia oriental, ah assistència de rector, domer i vicari. Dia de Corpus: domer, missa matinal resada, exposant lo Santíssim Sagrament a la iglésia occidental; vicari, missa matinal resada a la iglésia oriental; rector, missa major cantada, exposant també lo San¬ tíssim Sagrament a la iglésia oriental. A la tarda, com la festivitat del Roser de Maria Santíssima; i tota la octava ofici ab la mateixa assistència de domer i vicari i en la ma¬ teixa oriental. Diumenge infra octava: domer, missa matinal cantada, en la iglésia occidental, exposant lo Santíssim Sagrament; i professà ab assistència del rector i vicari; rector, missa major, acabada la funció; vicari, missa major resada a la oriental. Dia 24: domer, ofici i professó acostumada en la iglésia occidental, ab assistència de rector i vicari; rector, missa matinal resada, acabada la funció; en la iglésia oriental, vicari, missa major. 418. Acabament de la consueta de 1740 Juliol. Dia IÓ: ofici de distribució, en la iglésia oriental, ab assis¬ tència de rector, domer i vicari. Dia ¿2, ofici de distribució, la iglésia occidental, en conn lo dia 24 de juny. Agost. Dia festa major de la Invenció de Sant Esteve; domer, 3: missa matinal resada a la iglésia occidental; rector, missa major can¬ tada ab assistència de domer i vicari; professó a la tardà, a la iglésia oriental, ab assistència de domer i vicari; i lo vicari missa matinal resada. Dia 15; domer, missa matinal resada en la iglésia occidental; vicari, missa matinal resada la oriental; i rector, missa major cantada, en en dita oriental, ab assistència de domer i vicari. 38 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA Dia i6: ofici i professó, de distribució, en la iglesia occidental, ab assistència de rector, domer i vicari. Setembre. Dia 8: domer, missa matinal resada en la iglesia occi¬ dental; rector, missa major cantada, ab assistència de domer i vicari, a la oriental; vicari, missa matinak Dia 14: ofici de distribució, per los confrares de la administració del Sant Cristo, en la iglésia oriental, ab assistència de rector, domer i vicari, a hora de missa matinal. Octubre. Diumenge primer: domer, missa matinal resada, en la iglésia occidental; rector, missa major cantada i professó, ab domer i vicari, a la oriental; vicari, missa matinal. Novembre. Dia primer, com lo dia de Pasqua florida; i a la tarda, vespres de vius 1 de difunts, en la iglésia oriental, i ab la mateixa assistència. Dia 2: se cantaran tots los cantars de totes les confraries se troben en laiglésia oriental, ab assistència de rector, domer i vicari, en la referida iglésia. Dia 3; se ferà tota i restant, de funció del dia 2 de les administra¬ cions se troben en la occidental, ab assistència de rector, domer i vicari en dita iglésia. Dia 11: ofici i professó, de distribució, en la iglésia oriental, ab assistència de rector, domer i vicari. Desembre. Dia 8: com lo dia 8 de setembre. Dia 25.Matines cantades a la hora acostumada i missa del gall i major cantades en la iglésia oriental, ab assistència de rector, domer i vicari; domer les tres misses resades, a hora de missa matinal, en _ la iglésia occidental. Dia 26: domer, missa major cantada, en la iglésia occidental, aV assistència del rector i vicari; i altra de resada per lo rector 0 vicari; i altra missa resada en la iglésia oriental. SEPARACIÓ DE LES DUES ESGLÉSIES 39 Dia 27 com lo dia 24 de juny. Tots los terç diumenester descargar y cargarlas por tierra en grande distancia, por este motivo se pierden muchos días. A los 7 días de navegar Icabaru dexamos, dexamos las curiaras ® y caminamos a pie 6 días de montaña y dos de sabana de Parime y nos detuvimos en un pueblo de indios paraguayanos. Hasta aquí en toda esta distancia, dende la boca de la Paraua, en¬ contramos rrmchos indios de las naciones barinagotos, cucuycotos, ama- rucotos, ipurucotos, mapisanas, saparos y paraguayaneses; a estas tres últimas naciones traté más de espacio; di bastones de capitanes a sus 2. Ranchería o pletes. 3. Chafarotes: sabres curts i encorbats de la punta. 4. Arxiu Provincial deis Caputxins, caixa Jg. 5. La Memòria tantes de vegades esmentada diu que anaren sin escolta de soldado alguno, por no haberlo querido conceder el comandante, aunque se le pidió. 6. Curiaras o especials embarcacions. DEL PARE BENET DE LA GARRIGA 71 principales y planté la Santa Cruz el pueblo de las paraguayanos en Éstos tienen un río caudaloso que se llama Mayori proveído de tortu¬ gas, caimanes 3' gran variedad de peces, que les entran de la Parime, que dicen ser un río como Orinoco que va al río Negro Todos los indios demostraron gran gusto y placer de poblarse y nos recibieron con alegría, al parecer. Los regalamos, como se acos¬ tumbra, de cuchillos, cuentas, etc. Allá pasamos la semana de. Pascua de Resurrección y nos proveimos de curiaras para entrar a la Parime que teníamos cerca. Y el día de la salida los indios saparas por la madrugada, con una terrible descarga de escopetas y flechas, que nos mataron un español y hirieron nueve caribes, que nos acompañaban, y a mi compañero padre Tomás, aunque levemente Todo el día S de mayo aguantamos balas y flechas, por un lado del río Mayarí, de los saparas, y de los paraguayares del otro. A las primeras descargas se nos huyó un mulato con 6 caribes, que fueron a dar noticia a los reve¬ rendos padres que todos quedábamos muertos en Mayari; tuvieron gran sentimiento y nos hicieron los sufragios. Todos los demás caribes nos querían dexar también y, viéndolos tan resueltos y temerosos, los de¬ tuvimos hasta media noche al ponerse la luna, que salimos con ellos, atrás, por el mismo río, en que se nos trabucaron las curiaras y lo per¬ dimos todo; con ellas se nos ahogaron dos españoles y al amanecer tomamos la caminata por tierra. 7. L'esmentada Memòriaprecisa que els pares batejaren els pàrvuls ; que s'introduïren per varis afluents del Caroni ; que havien pres com a pràctics alguns indis ariganotes, i afegeix la següent relació : Gastaron en este corso mucho tiempo, por las detenciones necesarias para bastimentarse, pagando a los indios del monte los víveres con resgates. Sucedió que los arinagotes, que habían tomado por prácticos, se adelantaron y, lle¬ gando a una ranchería, hicieron 7 muertos, sin saber cosa los Padres; y lo sintieron muchísimo y mayormente cuando llegaron al rancho vieron aquel espectáculo y hallando algunos agonizando los bautizaron. Los arinagotos die¬ ron por disculpa que también aquella nación en otro tiempo habían muerto 7 de los suyos. 8. La Parima en realitat és una serra. 9. La Memòria fa notar que els indis en muchas de sus casas tenían armas de fuego ;juzgaron sería por la comunicación con los holandeses de Esquibo. 10. La Memòria matisa dient ; esforzando los padres a todos los de su corso, habiéndoles dado la absolución y haciendo muchas deprecaciones a María Santísima... 11. La Memòria diu que eren un español y un negro, porque como no sabían nadar... 12 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA Este dia, en ayunas, nos hicieron caminar los caribes 12 leguas por tierra, que son las dos jornadas que dixe hicimos a la ida, pensa¬ ban venían tras los escopeteros; 15 días caminamos a pie antes de poder hacer curiaras de cáscara, y los 7 días no comimos más que unas frutas desabridas como bellotas, que llaman pirita, dentro del hueso duro, como de aceitunas, tienen la comida A los 4 de julio llegamos de vuelta Aguri de donde salimos. Tan larga distancia es por causa de a los malos pasos, buscar que comer, componer curiaras, etc..; dende 8 de mayo a S de julio se sacan 16 días de demora. Entre el buen recibimdento y mal despacho que nos dieron estos indios me quedé admirado. Pocos días de salir de Mayori vinieron unos indios de las cabeceras de Paraua a ver a los saparas y paraguayeses, les dieron noticia que mataron los indios de dichas cabeceras y a otros que los iban a coger; no hacían otra mención; luego sospeché si habían matado al Padre Pedro de Eugarolas, que sabía yo iba a dicha entrada y por esto, tal vez, por el mal y consejo de ellos, pretendieron ma¬ tarnos... No quiero ponerme a referir los trabajos que pasamos, que son muchos, de hambre, peligros de la vida, frío, perdimos las capas, ca¬ minando muchos días mojados de día y de noche hasta con aguacero, el pellejo; y así era pésimo aguantar, hasta que encima se nos secaba la ropa; pasábamos grandes ríos sin saber nadar, con unas cabu¬ llas, etc. " 430. La fi del Pare Benet de La Garriga Heus ací un fragment d'una l etra autógrafa del P. Benet dada a i Hoc de de febrer de l'any zetes, palesen 1779, en la qual un seguit d'esses, en la persistència de la seva pronúncia catalana : 12. Diu la Memòria: Por último, entrándose por el Chibau, que desboca a la Parana, su viaje hasta Guri, con un prosiguieron continuo peligro de la vida. 13. El mateix P. Benet de La Garriga diu que de l'esmentada expedició en va escriure una relació el Fare Esteve d'Olot. Josep Font i Solsona diu que el P. Tomàs de Mataró també va escriure una Relación del Viaje. 1. Arxiu Provincial dels Caputxins, capsa Jg. DEL PARE BENET DE LA GARRIGA 73 Habiendo seguido y visto todos los pueblos a nuestro cargo he ha¬ llado que están los indios bien abastecidos de comida y abundantes de labransas o sementeras de yuca y demás frutos como plátanos, maíz, etcétera, que es la primera circunstancia necesaria para mantenerse en los pueblos; que están bien formados con sus calles y limpios; las iglesias muy buenas, grandes y aseadas, con sus sacristías y suficien¬ tes ornamentos de misa; la enseñanza o doctrina de los indios está puntual, porque todos los indios grandes y chicos, así que aclara el día acuden a la iglesia, al toque de campana; en que primero cantan el resado a coros, repitiendo el segundo lo mismo que canta el primero, empesando por el padre nuestro; y algunos días, para saber resar me¬ jor las oraciones, no las cantan sino resadas así a coros; y luego se les hacen las preguntas del catecismo y en todo se pasa una hora poco más o menos y por la tarde asisten a la iglesia los indios pequeños y dicen lo mismo y están una hora y siempre con la asistencia del padre mismo que les explica lo que resan. Les virtutscristianes, que aureolaven la virtut física del P. Benet de La Garriga, vénen insinuades ja en diferents passatges d'aquestes notes ; que ens sigui, però, permès d'aplegar ací uns caires diamantins, tallats en les seves mateixes cartes autògrafes : Una de les vegades que fou elegit prefecte escriu als seus superiors demanant-los que li ac¬ ceptin la renúncia del càrrec, perquè, diu, en conciencia no puedo tener la prefectura dicha; en una altra carta, parlant de les seves explora¬ cions, diu que pensando en ellas me saltan de los ojos las lágrimas acordándome de la gran piedad de María Santísima, que por su inter¬ cession nos libró Dios de la muerte en los gravísimos peligros de la vida, i conclou la carta amb aquestes paraules : Su más seguro servi¬ dor e inútil subdito. Fray Benito de La Garriga Algovernador Centurion que, por marzo y día de Dolores, había reprès un caputxí perquè li demanava de construir una volta para res¬ guardo de la Sagrada Reserva, li diu que el caputxí, més que la repul¬ sa, es sentí de que vuestra merced le dixera con desprecio: ¿Y qué im¬ porta que se queme la Reserva?; i exclama el P. Benet : Pero, ¿qué católico no lo sintiera apar de muerte? ^ 2. Arxiu Provincial deis Caputxins, capsa Jg. Cal advertir que en la dita capsa, a part d'algunes cartes escrites pel P. Benet de La Garriga, n'hi ha d'al¬ tres d'enviades a ell per diferents persones, des de l'any 1758. 3. Notícia facilitada pel P. Andreu de Palma. 74 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA Uu missioner caputxí, contemporani del P. Benet de La Garriga, en donar notícia de la seva mort diu : Muy sensible fué también para esta reverenda comunidad la muerte del R. P. Benito de La Ga¬ rriga por haber en él perdido un padre que siempre había sido luz, guía y exemplar de los misioneros. Era ardentísimo el celo que tenía de estender, sí posible fuera, por todo este mundo, la fe católica, para que no se perdieran tantas almas, sino que lograsen el fruto de nuestra redención, lo que demostró con tantos trabajos, cuidados, fatigas y afa¬ nes por el espacio de treinta y cinco años que exercitó el oficio de misio¬ nero apostólico.... Elpanegirista lloa les dots de govern que. tenia el P. Benet de La Garriga, i afegeix que no sólo sus virtudes eran apreciadas de los mi¬ sioneros, sinó también de los seglares y más de los gobernadores, quienes lo trataban más, y lo que más es, de aquellos que más persi¬ guieron la reverenda comunidad; y por fin se puede decir que a dicho R. P. Benito se le debe el principal ser, después de Dios, y buen estado en que se hallan estas misiones. Todos los trabajos hasta aquí fueron soportables y como de entre¬ tenimiento respecto de los que pasó en la última prefactura, que por fin allá podía trabajar, aunque padeciendo molestias y fatigas, a la viña del Señor, con todos los instrumentos necesarios; mas aquí, viendo y considerando que no sólo nos quitaban éstos, sino también la misma viña, entregándola a unos mercenarios que no pretendían sinó su total ruina... El Llibre d'òbits ® dels caputxins, referint-se al P. Benet de La Garriga, diu que hubo que sufrir las más recias tempestades y que a otro de menos virtud y habilidad le hubieren ahogado; pero él median¬ te la gracia de Dios, salió triunfante y por su medio libró también la comunidad de misioneros de aquella provincia. Por fin, dicho padre fray Benito de La Garriga murió en el pueblo de Nuestro Padre San Francisco de Altagracia ®, donde se hallaba presidente, recibidos todos 4. En la Memoria tantes de vegades esmentada en els números anteriors d'aquest capítol. 5. De l'esmentat Arxiu Provincial ; full 177. 6. Amb data del 30 de juny de 1777, es conserva unpadrón o descripción específico de este pueblo de Nuestro Santo Padre Sant Francisco de Altagracia, DEL PARE BENET DE LA GARRIGA 16 los santos sacramentos y con grande edificación de los tres padres misioneros que le asistieron hasta la última hora y demás pueblo que estaba presente, el día lo de abril de 1783; un contemporani ' fa notar que aquest dia era vigilia de los Dolores de María, de quien era muy devoto el P. Benet de La Garriga formado por mi Fray Benito de La Garriga, amb un total de 690 habitants ; Arxiu General d'índies, a Sevilla, 188 - C ; nota facilitada pel P. Andreu de Palma de Mallorca. 7. En l'esmentada Memòria. S. El P. Basili de Rubí, en el seu Necrologi dels Caputxins de Catalunya i Balears, abans esmentat, diu que s'ocupa del nostre P. Benet de La Garriga Froylán de Rionegro en el seu llibre Misiones de los capuchinos, Pontevedra 1980, però no ens ha estat possible de veure cap exemplar d'aquest llibre. CAPÍTOL CINQUÈ Epígons d'una època 431. L'edifici de l'església nova no respon al pla primitiu. — 432. Altres accessoris de l'església nova. — 433. Del campanar. — 434. Del sa= gristá monjo de l'església nova. — 435. Visites pastorals de 1781 o i 1791 ; — 436. Les obres garriguenques dels escultors el rector Creus. Josep Molist i Antoni Barri (1802=1807). — 437. La Doma; qüestions amb el rector Quadres. 431. L'edifici de l'església nova no respon al pla primitiu l'església nova data de La Garriga ; ignorem, migpartia el temple en ésser enderrocada la paret que ell restà obert al culte braquè de i l'oquè SEMBLA que a mitjans del segle xvii ja vaperò,termilanar-se en Hem pogut comprovar que va ésser abando¬ va tot nat el plànol que preveia la construcció d'un gran creuer i que, en son lloc, va acabar-se el capçal de la nova església de la manera actual. Comprova s'havia començat a construir el creuer l'existència que d'un xamfrà en pilastres que separen, dues l'aresta oriental dels dos a dues, les quatre capelles immediates al presbiteri ; aquest xamfrà s'ha dissimulat en enguixar l'església, en la reconstrucció dels anys 1940-1941. Més palesament encara demostra el projecte de creuer, l'e¬ xistència de la gran cornisa que, sota de les teulades, però sobre les voltes de les dues tribunes immediates al presbiteri, va retornant per les parets. 1. Vegeu el número 406. EPIGONS D'VNA EPOCA 77 Els dos braços del creuer havien de tenir la mateixa alçada que la nau central ; la llargada, però, seria igual a la de les capelles laterals, i per tant relativament curta ; li corresponia tenir una amplada igual també a la de la nau del temple, de manera que hauria ocupat l'espai de les dues actuals capelles immediates al presbiteri i part de les parets laterals d'aquest ; així la capacitat del temple hauria estat major, no solament per raó dels braços del creuer, sinó també per raó de donar major llargada al tros de la nau destinat als fidels. En canvi sembla que el presbiteri hauria estat més petit i, en lloc de l'absis, hi hauria hagut una superfície plana destinada a aguantar el retaule ; l'amplada del presbiteri hauria estat igual a la de la nau ; la seva llargada és probable que hagués estat igual a la dels braços del creuer. Aquesta planta de creuer havia de crear la necessitat de construir una cúpula en l'encreuament dels braços ; segons l'estil de l'època la cúpula tindria una planta circular, recolzada sobre quatre llunetes o pedentius que resulten del pla quadrat dels arcs torals. En nostra terra, per un d'aquells fenòmens en els quals no es troba explicació satisfac¬ tòria, la cúpula és semiesfèrica i poquíssimes vegades resulta il·lumi¬ nada, ja que es prescindeix del tambor i se la fa reposar immediata¬ ment sobre el creuer Hom pot imaginar-se fàcilment el magnífic aspecte que internament i externament hauria tingut la nostra església amb els braços del creuer i la cúpula. Es ben de doldre que aquell bell projecte no es realitzés ; l'edifici va perdre extraordinàriament i restà sense aquell caràcter que hauria tingut. En canvi ara, havent-hi un gran presbiteri, resta curta la nau destinada als fidels. El capçal de l'església, en lloc d'ésser pla, va construir-se a l'interior amb planta de mitja el·lipse. Aquest és el lloc d'observar que les parets laterals del temple nou no són pasabsolutament en línia recta ; dibuixen una línia trencada que passa desapercebuda ; per altra part les mateixes parets en alguns punts es desvien bastant de la plomada. En les tribunes del costat de l'evangeli, quan la destrucció de l'any 1936, varen descobrir-s'hi uns forats que per la seva forma i repetició indicaven haver servit d'espit- lleres durant alguna guerra. 2. Josep Gudiol, Arqueologia Sagrada Catalana, vol. II, pàg. 652. ni-7 78 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA La sagristia de la nova església de La Garriga era una ampla es¬ tança, coberta amb voltes, amb les corresponents llunetes ; allotjava llarga calaixera i armaris ; a les parets hi havia penjats tres antics quadres pintats sobre tela ; un d'ells és el que hem al·ludit en el nú¬ mero 419 ; un altre representava, segons recordem, entre altres figures, un Sant Esteve ; el tercer era una graciosa representació de la Mare de Déu de Puiggraciós Edifici i accessoris, de la sagristia, tot fou destruït gairebé totalment l'any 1936. 432. Altres accessoris de Tesglésia nova ells, alguns dels antics a novales esgl Heus ací alguns importants accessoris de ldurant retaules que, com temple, foren incendiats i destruïts ésia i, entdeldere altres la revolució coses l'any 1936: A. — El millor retaule de la nova església el de la segona ca¬ era pella del costat esquerre entrant a l'església ; tenia una inscripció amb la data de 1704 ; era d'estil barroc, amb gran profusió d'ornamenta¬ cions, columnes salomòniques, espirals, fruites i fulles ; el gran espai central era ocupat per dues grans escultures de Sant Antoni Abat i Sant Francesc d'Assis, aquest amb els braços oberts, mostrant les llagues de les mans ; en el compartiment lateral del costat de l'epístola hi havia una imatge representant Sant Antoni de Pàdua ; en el com¬ partiment de l'altre costat hi havia una graciosa imatge de Sant Pere apòstol ; en el cos superior del retaule lluïa una bella imatge de la Puríssima, molt barroca ; entre l'altar i l'espai central, s'hi havia instal·lat, en època posterior a la de la construcció del retaule, una vitrina de Santa Filomena (la parròquia tenia un reliquiari de Sancta Filo- menae, 13 març 1843). Tot el retaule era de fusta ; la profusió de colors, entre els quals campejava el daurat, completava l'opulència de la talla ; el seu valor artístic era considerable. B. — primera capella, entrant a l'església, en la part de l'epís¬ A la tola s'hi havien reunit, abans de 1936, tres petites escultures antigues : la central, que representava Sant Sabastià ; la de la seva esquerra, que 3. Vegeu el nostre llibre Història del Santuari de la Mare de Déu de Puig¬ graciós, pè.g. 105 i làmina X. EPIGONS D'UNA EPOCA 79 era una figura de Sant Roc ; i la de la dreta que resultava una tosca graciosa imatge de Sant Jaume ; el retaule no tenia res a remarcar ; el seu cos central havia abans estat a l'altar major com a sagrari de l'exposició. (En època recentíssima s'havia col·locat al centre del retaule una petita imatge de la Mare de Déu de Montserrat.) C. — Sabem que a l'any 1774 es feren uns memorials a fi de poder alcançar lo posar per administració a Sant Ramon Nonat El retaule de Sant Ramon Nonat ocupava la quarta capella, entrant, a mà es¬ querra ; era de fusta, d'estil abarrocat, de color blanc i daurat ; al com¬ partiment principal, flanquejat per columnes, es venerava una gran estàtua del sant titular ; en una altra petita fornícula del cos superior del retaule es venerava una petita imatge de la Mare de Déu de la Mercè (Recentment, en una paret lateral s'hi havia posat una imatge de Santa Teresa de Jesús Infant.) D. — També cal mencionar ací quadre a l'oli que representava un Sant Martí, que últimament estava penjat a la paret lateral de la ter¬ cera capella, entrant, al costat de l'evangeli ; i les columnes salomò¬ niques que foren més tard utilitzades a la capella de la Mare de Déu de la Salut. E. Envers lo any 17Ç4, algun any més 0 menos, essent lo senyor — Joan Poy del Bosc obrer, se posaren vidres al segon i tercer finestral de la iglesia oriental, a la part de migdia, i los dos reixats; que se judica costà entre tot algunes 18 lliures. En lo any pròxim passat de 1806, essent obrers lo magnífic Fran¬ cesc de Rosselló i Draper, lo senyor Joan Llobet, i lo senyor Jaume Parera de Pimar, pagesos de ésta, determinaren posar vidres a la O grossa del frontis de la iglésia oriental i els dos finestrals de la pari de migdia que faltaven, així mateix a la sagristia i al magatzem; i lo dia 5 de febrer del present any idoj, vingué a posar-los a la dita O grossa Feliciano Regàs, fuster de la ciutat de. Mataró. La millora costà 112 lliures 15 sous un diner ; i foren inaugurades el dia de Pasqua, 29 de març de 1807 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre Registre, any 1774, manuscrit 14. 2. Vegeu els números 312 i 506. 8. Arxiu de can Terres, Lligall de les capelles. 80 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA El magatzem al·ludit en el paràgraf anterior és segurament el que estava situat en el rectangle que per dos costats emmarcaven les parets del campanar i les del capçal de l'església. p. — 1806 i 1S08 se ha compost lo monument i se creu En los anys ésser a del reverend Francesc de Rosselló Caselles i Terres, expenses a excepció de poca cosa, per exemple que, entre el rector Quadras i l'amo de can Terrés, feren la vida al pintor Jaume Cases, de Barce¬ lona, qual envpleà onze dies en pintar dit monument; el total importà 184 lliures, 13 sous, 10 diners. Los quadros que de la iglesia occidental se trasladaren a la iglesia oriental, per compondre lo monument en ésta, se han retornat a dita iglésia occidental, en lo present any 1S08, i serveixen per son monument 433. Del campanar mostren els senyals de les successives tongades de treball per a seves que ensla de¬ IGNOREM les etapes de la construcció del campanar. Pelprisma haver-hi mateixes parets, van pujar el gran ; tres ter¬ cera embranzida pujà el campanar fins més amunt del pla en què, deixant la seva planta quadrada, passava a obtenir una planta vui- tavada. Fou aleshores que la impaciència dels seus constructors va decidir de construir tot seguit el pis destinat a les campanes, en lloc de con¬ tinuar encara el prisma massís del campanar ; bo palesa la sobtada iniciació arquitectònica del pis de les campanes, sense cap solució ar¬ tística ; ultra això, reclamava una major altura del campanar, tant la seva corpulència, com la gran mola de l'església a què està unit ; així, el campanar va perdre uns metres de l'altura projectada i, amb ells, perdia l'esveltesa que havia de tenir. El pisde les campanes és de pedra picada, en l'exterior ; té vuit cares, amb les corresponents obertures, de desigual amplada, quatre a quatre ; les voltes, amb els seus nervis, son de pedra tosca ; les cor- 4. Arxiu de can Terrés, Lligall de les capelles. EPIGONS D'UNA EPOCA 81 ' les gàrgoles són senzilles ; el campanar havia tingut una ba- ada al capdamunt i, encara, unes construccions per a les campa- . del rellotge. Existeix còpia del memorial presentat al senyor intendent per llevar les campanes al Ros Traver i a Jaume Palau i donar-les a un altre ^ Diu aquest memorial El ayuntamiento de regidores del lugar i tér¬ : mino de San Esteban de La Garriga, obispado de Barcelona, con la más atenta veneración a Vuestra Senyoria expone: Que la casa de este común hasta hoy se ha habitado sin pagar-ne alquiler y ahora se ha encontrado dueño para pagarlo y reputado por hombre de bien que se obliga a dar-ne el precio de g libras por cada año y con obligación de poner palanca en el rio del Congost para ir y volver los párrocos, pro¬ cesiones y demás individuos de la iglesia oriental a la occidental^ pa¬ rroquiales de dicho lugar, que siempre y hasta ahora se ha exigido al agravamen de los propios de este común; pero con la inteligencia que quiere, para las cuestas de esta obligación y alquiler, el poder usar de la facultat de tocar las campanas y tener el lucro que el común tiene aseñalado sobre dicha facultad; Y, en atención que lo restante ayuntamiento de bayle y sindicos, procurador -y personero, se han opuesto contra los regidores, al obrar justicia contra los obreros a fin dichos obreros entreguen las llaves de la torra delcampanario, para entregarlas al alquilador; no obstante que la mayor parte de los regidores se fué a encontrar a un obrero, para que entregase las llaves de la torra del campanario, y negó la obedien¬ cia, amenasando que los regidores se acordarían d'él; Y se experimenta en este pueblo que el principal dueño es este ayuntamiento, porque en el año 1775 los obreros determinaron llevar las campanas de la torra del campanario de la iglesia occidental a la oriental, y por dicha empresà pidieron los obreros en dicho año 1775 a los regidores la asistencia para llevárselas, como y en efecto hi asis¬ tieron y se las llevaron; y cuando se ofrece adornos y obras al dicho campanario o en la iglesia ya piden al ayuntamiento... Segueix encara el memorial acumulant, conceptes més o menys pe¬ sants, però sempre amb una sintaxi i un lèxic que traeix la dificultat 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre de Notes, full 24. 82 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA amb què el redactor català traduïa el seu pensament al castellà ; porta la dada del de setembre de 1777 ; no sembla que els regidors asso¬ 20 lissin de fer triomfar el seu criteri tallant, contra el tradicional dels seus garriguencs. Les obres, en canvi, del nou campanar companys degueren continuar, com ho palesen les següents notícies : Vui dia 24, dissapte, del mes de abril de 1779; en dit dia posaren dos pedres picades ah dos cantons del campanar, dos pedres a cada un, i lo dia dilluns 26 perseveraren a treballar-hi ab molta afició de tot lo poble; en lo temps del segar han estat alguns dies sens treballar-hi; los mestres de han treballat casa que dit campanar són Tomàs Llo¬ en rens, del present poble, encarregat de dita fàbrica — lo qual, en lo temps de segar, ho ha plantat i se n'anà a treballar a la congregació de Granollers —, Pau Vidrier, del present poble, i Domingo i Pau, ger¬ mans, de Vilamajor; a dit Domingo han encarregat dita fàbrica Tenim notícia, relativa a l'any 1778, d'unes cartes del senyor mar¬ quès Lupià i senyor canonge Regàs, a fi de donar alguna quantitat per lo relotge 434. Del sagristà o monjo de Tesglésia nova SEMBLA de l'any 1784 una còpia de les obligacions deu fer observar lo que servirà los infrascrits la mongia de la iglésia de La Garriga, fetes per rector, domer, batlle, regidors i obrers de La Garriga ^ : Primo: Que dega estar subjecte a tots los sobredits i obeir al reve¬ rends rector, domer i obrers en lo tocant a son ministeri; i que éstos, en lo que faltarà, lo puguen rrmltar, a satisfacció de la falta que farà. 2. cada festa hage de assistir a l'ofici, ajudar a treure ítem que laplata, mudar lo palit i treure los ornaments i robes serà menester; i, eixint de missa, plegar la roba i tornar lo palit ordinari a l'altar; i lo mateix hage de fer los dies de sepultura 0 funerària; ... 2. Arxiu Municipal de L,a Garriga, Llibre de notes, full 28. 3. Id. Llibre registre, any 1778, manuscrit 18. Vegeu el número 479. 1. Arxiu Municipal de La, Garriga, Llibre de notes, fulls 67 i 68. EPIGONS D'UNA EPOCA 33 3. Item que tots los dissaptes hage de escombrar la iglésia de una i altra part, netejar la pica de la aigua beneita i posar-hi aigua i tres grans de sal... 5. ítemque hage de tocar a vespres, les quatre oracions, ço és al matí, a migdia, al vespre i la última al cap de una hora i mitja com està acostumat, i per les tempestats, ab tot cuidado, del modo se és acostumat... 6. ítem que en los dies de terç diumenge dega i hage de repicar mentres fa la professé; i en la ocasió de reservar dega ventar la se campana un quart de seguida. 7. Queles festes que se pot treballar, oint missa, ferà lo toc en primer una hora antes de dir la missa primera i passat mitja hora ferà un senyal llarg i antes de començar dita missa tocarà un quart de se¬ guida, de dos en dos batallades fins al començar-la. 8. ítem, quant a la missa del mig, en les festes de precepte, lo en primer toc se ferà a l'eixir de missa matinal; i lo ferà ventant la cam¬ pana mitjana, que durarà un rato: i en les quatre festes anyals ven¬ tarà la campana major; i antes de començar dita missa tocarà la cam¬ pana de dos en dos batallades un quart de seguida fins al començar-la. Havia de dur a La Doma i retornar la plata i roba que s'hi neces¬ sités ; havia de netejar les llànties per les quatre festes anuals ; ajudar a fer i desfer el monument ; anar a cercar els sants olis ; portar la creu en totes les funcions de la parròquia. 13. ítem los dissaptes, del primer dia de maig fins a que tots Santa Creu de setembre, de quiscun mes, hage de netejar lo lloc per on passa la professà, tenint-lo sens brutícia alguna i sens herbes ni pedres; i així mateix hage de tenir netejat la padró i fosar de una i altra part, ço és a on se diuen los evangelis los diumenges de l'estiu; i així mateix hage de esquilar lo fossar, tant de la iglésia vella, com nova, dos vegades lo any, ço és lo primer dia de maig la una i la altra lo primer dia de setembre. 14. ítem que lo primer dia de quiscun mes hage de replegar los ossos que no estaran enterrats en lo cementiri i enterrar aquells. 84 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA 15. Item que no deixe tocar les campanes a criatures. 16. Item que no puga tocar a morts sens llicència dels párrocos. S'assenyalcB després les quantitats que havia de cobrar el monjo pels cantars, pels enterraments, pels funerals, segons que es celebrés un, dos o tres oficis ; per les sepultures dels albats ; per los cossos aportaran les minyones, que seran de altres minyones grans difuntes, los dega enterrar com los albats; i tinga obligació de portar lo llit dels morts a la casa i feta la funció aportar-lo a son degut lloc... 20. és, si es home, dega fer tres ítem que per tots los morts, ço tocs i si és dona dos; i dega tocar lescampanes, ço és alçar-les un quart de temps, a coneguda dels reverents rector, domer i obrers per cada toc; i dega fer ço és al toc de la fi, a les dos hores de la tarde, a les 4, al vespre, lo endemà al matí, al toc de l'avís i quan se haurà de enterrar i se feran les absoltes en les dos funcions com se acostuma; i quant se esdevindrà morir lo rector o bé lo domer dega fer nou tocs, i tocar per espai de tres quarts per cada toe; i quan morirà lo senyor batlle, regidors o obrers ferà toc doble, i tocarà per espai de dos quarts per cada toc, sens exigir major salari. 21. luego de haver-hi algun cos difunt dega tocar la ítem que campaneta de tocar a rosari, per los cantons del carrer, no olvidant-se de tocar-la al capdamunt i al capdevall de dit carrer, a fi de excitar als particulars per la ànima del difunt 0 difunta, ab un pare nostre i ave Maria, pagant un sou cada hu que tinga devoció de fer-la tocar. 22. Que dega tocar a combregar i extremaunció com se acostuma... 25. ítem i finalment per totes les dites servituts los dits e infras- crits senyors regidors lo feran franc de anar a bagatge, allotjaments, portar palla, ferrat ge, llenya i altres coses en la forma acostumada. 435. Visites pastorals de 1781 i 1791; el rector Creus A. — El dia 17 de juny de 1781, a la tarda, el mateix bisbe Valla¬ dares i Mejía arribà altre cop a La Garriga de visita pastoral * ; per¬ noctà a La Garriga ; el rector era mossèn Roquer ; el domer, mossèn 1. Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites, 88, full 50. EPIGONS D'UNA EPOCA 85 Gelabert ; el vicari era el reverend Francesc Fàuria ; també residia ací mossèn Miquel Alrani. El dia i8 va visitar les capelles de Sant Macari i del Camí ; d'aquesta repeteix que tenia vacant el benefici i que l'administrava l'esmentat Sebastià Bosch de Granollers ; no consta que es visitessin les capelles de Sant Gervasi i de Blancafort ; en canvi diu que el bisbe visità la iglesia que antiguamente fué parroquia. Es interessant de publicar els següents estats : Celebra el rector, cada año, misas fundadas cantadas i¡2, rezadas 416, naturalment que en elles es comptaven les que havia celebrat el seu vicari; celebra el domero, cada año, misas fundadas cantadas S9, rezadas 231; son todas las misas fundadas celebradas cada año por ambos 8^8. El rector, entre misas fundadas y adventicias, celebra, cada año 752; el domero, entre misas fundadas y adventicias, cada año 511; son todas cada año 1063. Así resulta de las libretas que el rector y domero han presentado en esta visita. En La Garriga divide un rio la rectoría, de La Doma; en la parte de la rectoríahay 20¿ casas y en ellas 719 almas de comunión; en la parte de La Doma hay ij casas y en ellas ço almas de comunión; jun¬ tas todas suman 8og. B. — Al cap de deu anys, pel mes de juny de l'any 1791 ; el ma¬ teix bisbe Valladares, sense venir a La Garriga, practicà la visita pas¬ toral ; en l'acta ^ no es diu qui era el rector ; li portaren els llibres de comptes ; manà que es complissin els decrets de la visita de l'any 1776 ; diu que les administracions eren les següents : Minerva, Roser, Sant Esteve, Sant Jaume, Sant Isidre, Sant Roc, Sants Telm i Pere Màr¬ tir, Sant Martí, Sant Joan i Sant Francesc ; en aquesta darrera devia incloure's la de Sant Antoni ; la confirmació va administrar-se a la parròquia de L'Ametlla. El bisbe manà que la festa del Roser es celebrés el primer diumenge de maig ; que, per raó de Vevidente peligro de salud d'anar a les cases allunyades, els sacerdots solo salgan a recibir los cadáveres a la entrada del pueblo; i que, por las mismas causas e inconvenientes, acordó Su Señoría Ilustrísima que las procesiones que se acostumbra hacer a La 2. Arxiu Diocesà de'Barcelona, Visites, 88, full 191. 86 FINS A LA GUERRA NAPOLEONICA Doma la pascua de Resurrección y Pentecostés se vaya con ella a la capilla de San Macario C. — digui Pacta de la visita, sabem que, per Encara que no he mort d'agost de 1789, va conferir-se la doma del domer Gelabert, a 21 de La Gatriga al reverend Esteve Argeles, prevere, per nomenament reial Al cap de poc trobem ja a La Garriga, primer com a vicari i després com a rector, durant els anys de 1792 a 1794, el doctor Jaume Creus Martí ®, persona de gran pietat i d'extraordinària talla intel¬ lectual. Després fou catedràtic del seminari de Barcelona, canonge doc¬ toral de la Seu d'Urgell i diputat per Catalunya a les Corts de Càdiç A 4 de gener de 1814 fou nomenat bisbe de Palma de Mallorca. A la capella de can Terrés, ans de la guerra de 1936, es conservava un document que deia : Lo Il·lustríssim Senyor doctor Jaume Creus i parròquia, concedí Martí, bishe de Mallorca, rector que jou de esta lo dia 15de novembre 40 dies de indulgència a tots los que résien devotoment una «salven devant de aquesta santa imatge de Nostra Se¬ nyora del Camí. Igualment concedí 40 dies de indulgència a tots los que devant de aquest Sant Cristo ' devotament díguien: «Senyor, teniu misericordia de nosaltresn. A 17 de generde 1820 va ésser preconitzat arquebisbe de Tarra¬ gona ; els seus enemics polítics tractaren d'impedir que prengués pos- S. Una nota similar es conserva en el Lligall de les capelles de l'arxiu de canTerrés. Ferran de Segarra. Sigillograjia Catalana, III, pàg. 35, esmenta amb el número 3140 el segell del bisbe Enstaqui d'Azara dient : l'hem vist empremptat a l'Arxiu parroquial de Sant Esteve de La Garriga, en unes dili¬ gències de visita pastoral a la dita parròquia, de data 22 d'agost de 1795. 4. Campillo, Spccullum. 5. Havia nascut a Mataró, al carrer del Carme, número 82, l'any 1760 ; als •dotze anys era d'una pietat tan exemplar, que el seu confés va haver de privar- li l'ús de cilicis ; per a les notes no garriguenques, relatives, al doctor Creus, ens hem valgut de l'article El arzobispo Creus, publicat per Francesc Carreras Candi, a La Vanguardia, del dia 30 d'agost de 1931 ; en l'any 1925, en complir-se el centenari de la mort del doctor Creus, va publicar-se una petita nota anònima relativa a ell, en el programa de festa major de La Garriga. 6. On redactà, probablement, signà i defensà brillantment una proposició presentada per onze diputats catalans manifestando sumo respeto al Tribunal de la Inquisición y vivos deseos de que continuase en su privativo conocimiento de las causas de la fe, demostrant amb dades històriques com la voluntat popu¬ lar d'ESpanya estava aleshores en favor d'aquest tribunal. 7. Deu referir-se al que hem descrit en el número 36. EP ICONS D'UNA EPOCA 87 sessió de l'arquebisbat, això emigrà a Andorra ; quan la Junta per Superior Provisional, dirigia la guerra, constituí una Regencia del que reino durante la cautividad de Fernando VII, el doctor Creus fou de¬ signat president " ; mai no va sentir-lo quexar-se ningú dels insults, ni quan, havent pres possessió de l'arquebisbat, trobava, en visita pasto¬ ral, els seus insultadors. Morí a 17 de setembre de 1825 436. Les obres garriguenques dels escultors Josep Molist i Antoni Barri (1802-1807) Al'arxiu de can Terres es conserven ^ unes notes relatives a tres retaules de de l'altar l'església nova de La Garriga ; és a dir, el retaule major i els retaules de les dues capelles immediates al presbiteri, o sigui de les dues últimament construïdes ; heus ací les dites notícies : A. A 23 del mes — de març de l'any 1802 se acabà de plantar en dita iglésia lo altar de Nostra Senyora dels Dolors que vui existeix, qual féu Josep Molist, escultor de la ciutat de Vic, per preu de tres- centes i deu lliures, lo qual féu en sa pròpia casa i ja té pagat dita quantitat. A g del mes de maig de 1805 arribaren en ésta los doradors per a dorar dit retaule dels Dolors, que foren Jacint Guàrdia, domiciliat en la vila de Granollers, qui portava dita fàbrica i son fadrí Francesc Graner, habitant en Barcelona.; lo preu fou ajustat a docentes i quinze lliures i fer-los la vida; i dorar la tauleta del costat del retaule i em- blancar bé la capella de dit altar costà 75 lliures; i a ... p,o de juliol del mateix any finiren dita fàbrica. 8. Els seus companys de regència foren el militar general baró d'EroIes i el paisà Marquès de Mataflorida ; en acceptar el càrrec, els regents publicaren una interessant exposició adreçada al rei i un manifest adreçat a la nació, a 14 d'agost de 1822, des del Cuartel general de La Seo de Urg'el; la regència fou molt calumniada i ridiculitzada. 9. Poc abans de morir varen descobrir-se vàries espècies de cilicis amb els quals mortificava el seu cos. 1. Lligall de les capelles, un full solt, número 17. 88 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA Aquest retaule, instal·lat á la primera capella del costat de l'evan¬ geli, era de fusta ; constava d'una fornícula on hi havien alguns dels instruments de la passió i una petita figura de la Mare de Déu dels Dolors, assentada, i amb vestimenta de roba ; la fornícula estava flan¬ quejada per dues columnes estriades, amb els corresponents capitells, que sostenien un frontó de forma semicircular ; hi havia dos angelets ploraners. B. — Quan lo sobredit Josep Molist vingué a plantar lo referit retaule dels Dolors, se li recomanà fes un dissenyo o planta per re¬ taule major de Sant Esteve protomàrtir nostre, en nostra iglésta i, quan lo tingueren, que digué valia 45 lliures, se començaren a calentar los ánimos de nostres patricis per fer-lo fabricar ^ ; i últimament, als 4 de octubre de 1803, se féu un contracte entre párrocos i obrers i An¬ ton Barri, escultor, habitant en la vila de Sant Celoni, de fer dit retaule de fusta de alba, a excepció de les estàtues de Sant Esteve, Pere, Pau, ab sos peus, àngels, serafins i nuvolada de la glòria ab sos ser afins i a càrrec de dit Barri lo fer los raigs de dita glòria; obligant-se, com sé obligà, a plantar les dos primeres parts de Nadal pròxim vinent a un any, i la altra part per Nadal de 1805, i per preu de mil vuit- centes i trenta lliures, pagadores ab tres iguals pagues. A 27 abril de 180^'; se ha anat ab vuit carros a buscar la última part de dit retaule major, que arribaren en esta lo endemà, dia 28, ab dit escultor, que lo acabà de plantar, i li acabaren de satisfer tot dit preu.. Passat algun poc de temps, se ajustà ab lo referit Molist, escultor de Vic, de fer les escultures de Sani Esteve i demés exceptuat del re¬ taule, que se ajustà a quatre-centes i cinquanta lliures, franques per dit escultor; i als últims de juliol de iSo§ se feren baixar les estàtues de Sant Esteve i demés, que se col·locaren en son puesto, a excepció de les de Sant Pere i Sant Pau, que estos portaren i col·locaren en lo altar als 16 del mes de maig de 1807... En aquest intermedi se pensà de fer fabricar dos àngels ab dos palmatòries, per fer llum a Sant Esteve, que estos no anaven com- 2. A l'arxiu de can Terrés es guarda un certificat expedit pels obrers Vale¬ rià Nualart, pagès, Dalmau Viader, cirurgià, i Antoni Borrell, pagès, acreditant que lo magnífic Francesc de Rosselló i Draper, ... a imitació de sos antecessors, donà cent lliures per a la construcció del retaule major ; porta la data de 18 de maig de 1805. EF'IGONS D'UNA EPOCA 89 presos ah los exceptuáis del retaule major; a esta suposició se concertà ah lo sobrecalendat Barri de Sant Celoni, a fi los fabriqués, per preu de cinquanta lliures; quals se feren anar a buscar a 30 juliol de 1806 i lo endemà, dia ¡1, los col·locà dit escultor als peus de nostre patró Sant Esteve. L'altar i retaule majors de l'església nova eren també d'e fusta i d'estil neoclàssic ; sobre les grades de pedra posades al centre del pres¬ biteri, s'aixecava l'altar sostingut per quatre pilastres ; des d'ell pu¬ java una graonada cap al sagrari major o de l'exposició; a cada banda •de l'altar s'estenien els grans basaments del retaule. Al centre del cos mitger i dintre d'un gran arc hi havia una colossal estàtua de Sant Esteve, agenollat sobre núvols i amb els braços estesos, en actitud d'ascensió ; l'arc central era flanquejat per grans columnes cilíndri¬ ques ; al costat de l'epístola hi havia una gran imatge de Sant Pau, al costat de l'evangeli hi havia la imatge pariona de Sant Pere. Per da¬ munt de la cornisa d'aquest cos central s'aixecava un altre cos, en el centre del qual, sobre l'escut de La Garriga hi havia la representació d'uns raigs de llum al voltant d'un triangle que contenia un ull, símbol de Déu ; uns àngels completaven aquest cos superior. C. — Als 27 abril, Miquel Serratacó i Forll·liny, pagès de esta, cuidà de fer anar a buscar lo retaule nou de Nostra Senyora del Roser, que ell féu fer, ab los àngels de dit retaule, en la vila de Sant Celoni; qual féu lo escultor Anton Barri, per preu de tres-centes lliures, junt ab una imatge de Sant Antoni ab lo Ninyo en sos braços i lliri, sacres i tauleta de dit altar. El menys afortunatdels tres retaules esmentats era el retaule del Roser : una mena de cúpula mutilada pel davant i sostinguda pet columnes, aixoplugava una imatge de la Mare de Déu, dreta, amb ves¬ tidures de roba ; la imatge estava col·locada sobre un gran pedestal ; hi havia, una a cada banda, dues petites imatges representant, age¬ nollats, Sant Domènec de Gu^man i Santa Caterina de Siena *. 3. Creiem que aquesta era la més antiga representació de l'actual escut de La Garriga : sobre la divisa de les quatre barres una corona de llorer i dues palmes encreuades en aspa. 4. Segons la tradicional disposició en moltes de les representacions moder¬ nes de la Mare de Déu del Roser. 90 FINS A LA GUERRA NAPOLEÒNICA D. — Des del punt de mira de l'art no eren pas gaire interessants. Tots tres retaules, amb el temps, sofriren algun retoc ; al retaule major se li canvià el sagrari de l'exposició ; els dos àngels dels peus de Sant Esteve, del nostre record, ja no hi eren ; en época recent la imatge de la Mare de Déu del Roser va transformar-se en una d'escultura ; en una paret lateral de la capella dels Dolors va penjar-s'hi un quadre representant Sant Telm i Sant Pere Màrtir (recentment en una banda de l'altar va posar-s'hi una imatge de Santa Llúcia ; a l'altra banda, una de Santa Anna). Tot plegat fou cremat en 1936. 437. La Doma; qüestions amb el rector Quadres A. — Premeditadament hem esperat parlar del nom fins ací per a de La Doma perquè fins cap degué al darrer quart del segle xvm no fer-se popular aquesta paraula per a designar l'antiga església parro¬ quial de La Garriga. Certament que molts segles abans hem vist usada la paraula doma, però no per indicar la dita església, sinó per denominar les antigues institucions parroquials dels càrrecs setmaners del domer major i del domer menor. Feia temps, però, que el nom de domer, sense cap adjectiu, anava reservant-se cada cop més exclusivament a l'antic càrrec de domer menor, reservant el nom exclusiu de rector per al domer major. Quan a mitjans del segle xviii el rector passà a viure prop de la nova església, i el domer restà vivint sol tocant a l'antiga església, aquest anà encomanant el seu nom a l'edifici ; i de l'església i casa del domer se'n va dir La Doma. Aquest mot, en sentit geogràfic, ja apareix com d'ús corrent en les visites dels anys 1776 i 1781. De manera que, en resum,, del mot llatí hebdómada, setmana, per afèresi va derivar-se la doma, com a institució setmanera, i el domer, com a benefici setmaner ; i, d'aquestes paraules va consolidar-se l'expressió La Doma, però com a nom del lloc on vivia i principalment obrava el domer 1. Vegeu, però, la referència del número 425 i la del número 435. 2. Per l'etimologia donada per mossèn Antoni Griera, aixo és errònia que fa derivar el mot la doma de la paraula llatina damns: damns ecclesiae, caSa de la clerecia i església del bisbe ; d'on l'italià duamo i el francès dame, catedral ; vegeu el seu article L'element eclesiàstic en la llengua catalana, pu¬ blicat a La paraula cristiana, Barcelona, febrer de 1926. En canvi és exacta l'etimologia demostrada per Francesc de B. Moee, Gra- EPIGONS D'UNA EPOCA 91 B. —: El bisbe de Barcelona Pere Díaz de Valdés ' hagué de posar pau en unes qüestions garriguenques, mitjançant un decret del 20 d'a¬ gost de 1804, en el qual reporta que, vista una lletra del rector doctor Pere Quadres ; vist que es diu ésser fals el que imputa al domer Fran¬ cesc Gastó ; atendido que el día quince del último mes de julio el dicho rector Quadras, estando expuesto el Santísimo Sacramento y con es¬ cándalo de los fieles, privó al dicho domero de amonestar las fiestas, predicar i exercer las demás funciones de párroco, lo que, según el mismo testimonio de los señores baile y regidores, jamás se había visto ni oído en dicha iglesia y pueblo; Vist que sempre los domer os, cuando están de semmana han pre¬ dicado en la iglesia oriental o en la nueva del pueblo, han bautizado y exercido las demás funciones parroquiales, sin necesidad de pedir licencia a los rectores; vist l'informe de l'ex-domer Esteve Argelés so¬ bre el que él mismo practicó y exerció aún en tiempo del rector Roquer, que lo era había ya cerca de treinta años; Vist el decret del bisbe Castillo, de 7 d'agost de 1740 *, i les moltes informacions presentades ; desaprovant la conducta del rector. Qua¬ dres ; recomana a los dichos rector y domero que, por las entrañas de fesucristo olviden uno y otro las pasadas disensiones y dei común acuerdo se apliquen al desempeño cabal de sus funciones, con provecho de las almas y con edificación del pueblo; El senyor bisbe confirma el decret de 7 d'agost de 1740 i els usos seguits en la parroquia ; i manà que es complís el que sobre elles màtica històrica catalana, Madrid, 1952, pàgs. 164 i segs., on diu que es tracta d'un cas d'afèreSi, o sigui que s'interpretà que els sons inicials de la paraula formaven part d'una paraula anterior, quedant aquells mentalment eliminats de la paraula segona ; més clarament : doma prové de hebdómada, perquè la sílaba heb va ésser xusclada per l'article interpretant-se Vhebdoma per la doma. 3. Que havia estat consagrat en la mateixa catedral de Barcelona ; fou deixeble predilecte i imitador del zel i caritat del bisbe Climent ; fou molt esti¬ mat dels seus diocesans ; governà la diòcesi d'ençà de 1798 fins a 1807 ; vegeu Bol. Of. del Obisp. de Bar., juny, 1948. 4. Vegeu el número 414. FINS A LA GUERRA NAPOLEONICA havia declarat l'ex-doraer Argeles ®. Per tant, continuava latent, i a petició dels propis garriguencs, l'estat de fet que havia originat el conflicte. C. — A de gener de 1805 començaren una sèrie de partir de 31 remesa i els párrocos, sobre posar en orde de lletres entre l'ajuntament algunes consuetuts que se van deixant; seguí lo recurs fet per lo ajun¬ tament al senyor bisbe de Barcelona, data 10 agost 1806; el qual recurs terminà amb una providència del bisbe ratificant el decret del bisbe Castillo de 7 d'agost de 1740 i el decret suara esmentat, de 20 d'agost de 1804, i, en las demás pretensiones que ^propone el ajuntamiento, usen las partes de su derecho en justicia que se les ministrará. Les pretensions de l'ajuntament es referien les unes a les misses cantades, assistència al confessionari i als malalts, a antigues funcions parroquials, ensenyança de doctrina, enterraments, amonestació de les festes i estipendis ; les altres pretensions es referien a la vella rectoria i als horts de la parròquia Bsmentem ací que encara en unes certificacions dels llibres parro¬ quials expedides a 19 de desembre de 1807 el doctor Pere Quadres es declara rector de La Garriga i, amb aquest nom notari públic de la dita parroquial església 5. Arxiu de can Terrés, Lligall de les capelles. 6. Id. id. 7. Document del nostre arxiu particular, procedent de can Cors-Pellicer. SEGONA PART El municipi en el règim uniforme de la dinastia borbònica I. - Control de les persones i de les coses. II. - Amb la «nova planta» de Felip V. III. - Uniformisme municipal del segle XVIII. IV. - Dels grans trasbalsos, seqüeles de la revolució francesa. V. - Primeres guerres civils dels carlins. in-8 CAPÍTOL PRIMER Control de les persones i de les coses 438. Del cadastre de Tany 1716. — 439. Estadístiques de l'any 1716. — 440. Del ceas de la poblado de 1717.^—441.. Altres cinquanta fami* lies del cens. — 442. Cinquanta families més del mateix cens. — 443. Les darreres notes del cens de la població. 438. Del cadastre de Pany 1716 Al'Ârxiu Munidpal de La Garriga es conserva el Llibre catas¬ tral del lloc i terme de La Garriga format en lo qual se va establir la contribució del catastro lo any de 1716, en lo en principat de Catalunya, el qual en es conté el catastro o inventari de les heretats que té lo lloc i terme de La Garriga bisbat de Barcelona, ab destinació de totes lespresses de terra que les componen i les quarteres que conté cada pessa de terra, fruits que produeix i fertilitat que té, ab indivi- duació del nom del posseedor de ella, etc.; nota dels decimadors així universals com particulars, i quant cada un de ells percebeix; cases, personals i bestiar que posseeixen; format en lo any de 1716 ^ En primer Hoc es van descrivint les peces de terra de les masies ; segueixen les cases dels pagesos habitants fora del lloc i dins del terme de La Garriga segueixen-se los terratinents forasters habitants en les parròquies de La Ametlla, de Llerona i del Figaró ' ; a continuació 1. De totes maneres el llibre actual sembla ésser una terior. còpia d'època pos¬ 2. És a dir que primerament es cadastraren les cases de pagès i les terres llurs. 3. Es refereix ales finques situades dins del terme de La Garriga, però pertanyents a propietaris residents en els esmentats pobles veïns. 96 EN LA DINASTIA BORBÒNICA es descriuen les cases del carrer del lloc de La Garriga segueixen-se les terres, vinyes, boscos i horts dels habitants de dins del Hoc de La Garriga Diu després : lo delme és partidor entre lo rector, domer, Don Josep de Pinós, Donya Mariana Masdovelles i beneficiat de Santa Maria de Manlleu; lo qual se paga de onze quarteres de grans, una; i del vi, aixís mateix; com i també del cànem i demés grans. Del qual delme percebeix dit rector ab lo domer junts, de dotze quarteres, cinc; Don Josep de Pinós, tres i mitja; Doña Mariana Mas de Ovelles, tres i mitja; i lo beneficiat de Santa Maria de Manlleu, de cert paratge de terra cobra el delme, ab la advertència que n'ha de dar la tercera part, que corres¬ pon a la primacia a dit rector i domer. La part tocantal rector i domer, uns anys ab altres, importa trenta i set quarteres de blat, diem 37 quarteres, cinquanta de centeno o mas- tall; se ha de advertir que ab dita quantitat van inclosos los alous, que estos solament toquen a cobrar a dits rector i domer; i aixís mateix té lo dit rector i domer, entre delme i primícia li correspon al benefi¬ ciat de Manlleu i delme dels alous, cent càrregues de vi, sis quintars de cànem, i de grans grossers no se cull al bastant per la cavalcadura que fa la collecta. A Don del terço del delme li cor¬ Josep de Pinós per la part li toca respondrà, ab altres, deu quarteres de blat i quinze de cen¬ uns anys teno 0 mastall, i de vi unes vint càrregues, de cànem uns dos quintars, i de grans grossers ninguna cosa, perquè lo poc se cull se ha de menes¬ ter per lo sustento de la cavalcadura fa la collecta; i lo mateix se ha de contar per lo terço del delme que toca a Donya Mariana Masdeove- lles, perquè té la mateixa porció que Don Josep de Pinós. La porció del delme que correspon al beneficiat de Santa Maria de Manlleu és a de centeno o mastall, saber: de blat, unes vuit quarteres; unes dotze quarteres; i de vi, unes cinquanta càrregues; i de cànem, un quintar; de grans grossers, ninguna cosa, perquè los pocs se recullen ha de menester per lo sustento de la cavalcadura fa la col·lecta. 4.És clar que amb la denominació de cases del carrer vol significar-se, no Solament les del carrer gran, sinó també les cases de la placeta i les cases dels carrers de Samalús, de Cardedeu i dels Còdols o de Querol. 5. És a dir, les terres pertanyents a propietaris que residien en cases situades en el nucli urbà de La Garriga. dLCD'e2McémaríFi54ftlgu'eeusnamrcnr—.tsiaódl dlld'aapeec asiten [M54s8trJe. Procesó public d'Apel·s 1. El TCdbde:oareesénscl3dL'vroeip—lnt.ació fLesets IV.- la de CONTROL DE PERSONES I COSES 97 Aquesta és la relació que han fet los referits i baix firmats experts, mediant jurament que a Déu i a sos sants quatre evangelis han prestat en la mia mà i poder de haver-ho dit i respost segons la relació han fet diferents persones pràctiques i noticioses de les cases, terres i demés coses del dit lloc i terme de La Garriga, vui als 13 de agost de l'any 1716, Doctor Joan Anton Angelet, prevere, rector de La Garriga. Francesc Blancafort del Molí, pagès. Isidro Oliveró, pagès. A continuació hi ha relligada una nota dels bestiars dels individuos del terme de La Garriga; acaba dient que totes les sobredites caval- cadures són per lo treball de ses cases i servei del Rei. Segueixen, re¬ lligats en el mateix volum, uns interrogatoris estadístics i les respos¬ tes donades als mateixos ; aquestes darreres les extractarem en el nú¬ mero següent. Cal advertir, però, que els esmentats documents pre¬ senten algunes diferències amb altres documents coetanis ; per exem¬ ple, amb un que es titula amillarament de 1716 439. Estadístiques de Fany 1716 C ertificación sobre los interrogatorios entregados por el señor Don de José Patino intendente general en el presente Principado Cataluña, hecha pels esmentats rector Angelet, Francesc Blancafort i Isidre Oliveró. En ella diu que el terme de La Garriga ocupa de latitud desde mediodía a tramontana, una hora, y de ancho, desde levante a poniente, parte tres cuartos de hora i parte un cuarto y medio de hora, y de circunferencia, por ser tierra muy montañosa, cuatro horas. Dicho término de La Garriga ocupa dos mil trescientos cuarenta y cuatro cuarteras de tierra; es a saber; tierras de conreo, ochocientas ochenta y siete cuarteras, esto es doscientas treinta y una cuarteras de 6. ÊS una noticia de l'any 1716 l'ordre per a donar puntualment les noti¬ cies que se demànien al batlle o jurats sobre de unes secretes averiguacions que se havien de fer, que ens raporta el Llibre registre de l'Arxiu Municipal de La Garriga, any 1716. Pot veure's un estudi de caràcter general, refeient a aquests anys, 1708 a 1718, Salvador Llobet, El medio y la vida en el Montseny, pàgs. 155 i segs. en 1. Sobre Josep Patino, president de la Reial Junta del Principat, vegeu Soldevila, opus cit.. Ill, pàgs. 11 i segs. 95 EN LA DINASTIA BORBÒNICA primera calidad, doscientas ochenta y ocho cuarteras de segunda cali¬ dad, trescientas sesenta y ocho cuarteras de la tercera calidad. Tiene de viña de sembradura quinientas sesenta y dos cuarteras, esto es ochenta y dos cuarteras y media de primera calidad; 30J cuarteras de segunda calidad, 180 cuarteras de tercera calidad. Tiene de bosques 366 cuarteras, esto es 66 cuarteras de primera calidad, 94 cuarteras y media de segunda calidad, 201 cuarteras y media de la tercera calidad. Tiene de yermos 301 cuarteras. Tiene de tierra inculta, infructífera y sin provecho, que es la que ocupa el río y su orilla, 200 cuarteras. Tiene de prados 11 cuarteras y media. Tiene de olivares 8 cuarteras; pero se advierte que los olivares, que no se hallen juntos y reducidos en cierto parage, sino es unos en una parte y otros en otra, pero se juzga que, si estuviesen juntos, ocuparían dicha cantidad de tierra. Tiene de huerto 8 cuarteras; pero se advierte que los labradores acos¬ tumbran hacer huerto en algunas tierras los años que dejan de sem¬ brarlas. También se advierte que en las dichas tierras de conreo hay parte de frutales que, si estuviesen juntos, se cree ocuparían unas 10 cuarteras de sembradura. El resum de la producció de les terres era com segueix : La tierra de conreo solamente se y así unos años acostumbra la mitad cada año, con otros, 715 cuarteras de trigo; i.ooo cuarteras decenteno; 30 cuar¬ teras de avena; 20 cuarteras de habas; 50 cuarteras de fesoles y otros legumbres; y 120 quintales de cáñamo. La de olivares, 20 cargas de aceite. La de frutales, 170 cargas de fruta. La de huerto, 80 cargas de verdura; y la de viña 2.100 cargas de vino. Contiene el término en 178 casas; es asaber: 13 inhabitadas, g de arruinadas, 2 de nuevas y las demás viejas. Tiene tres molinos de moler harina; dos con dos muelas y uno con una muela cada molino de dos muelas da de útil a su dueño, unos años con otros 40 libras cada año, y el de una muela, por ser muy remoto y casi no muele sino por necesidad, sólo da de útil a su dueño 10 libras por cada año. Tiene un mesón y taberna junto. A La Garriga no hi havia ni estanc, ni ponts, ni barques en el riu, ni mercats, ni fires ; en canvi tiene un hospital para los pobres 2. Una informació paraUela a l'esmentada, i relligada en el mateix volum diu que els molins de dues moles eren de Francesc Blancafort i Josep Caselles ; i que el d'una mola era de Pedro Oliveres, labrador del lugar de Montmany, CONTROL DE PERSONES I COSES del término y no tiene otras rentas que las limosnas que dan los devo¬ tos; no hi havia cap convent ; hay tres clérigos, es a saber: rector, vica¬ rio y domero; en dicho término no habita arrendatario alguno y que hay 6 masoveres. Diu que a La Garriga hi havia i8i famílies, compostes : de 158 mujeres casadas; de 40 viudas; de 12 viudos; de 21 viejos; de 131 entre mozos e hijos que pasan de 14 años; de 175 muchachos que no llegan a 14 años; de igg entre hijas y criadas. En dicho término hay 70 po¬ bres de solemnidad, 45 jornaleros, 2 sastres, 2 zapateros, i albañil, i se¬ rrador, 3 herreros, i alpargatero, 3 carpinteros, 4 boteros, 1 pelaire, I tejedor, i carnicero, 2 médicos, 2 cirujanos y 2 boticarios. Hay en dicho térrmno: 2 yeguas, 32 machos,, 12 pares de bueyes para la labranza, 3 pares de vacas para la labranza, 7 vacas de cría, 6 terneras, 12 carneros, 40 ovejas de cria, con advertencia que en la carnicería se mantienen un tiempo con otro noventa cabeza's de ganado de diferente especie, 16 corderos, 150 cabezas entre cabras y machos, 130 cochinos, 13 puercas de cría, 16 cochinitos de leche o porcells, 31 jumentos y burras, sin ningún pollino; pero se advierte que se hace la labranza con los bueyes y no con los mulos ni jumentos. 440. Del Cens de la poblado de 1717 La Certificatdria individual de les persones que's troben, vui, dia 30 de abril de l'any Sanct Esteve de La 1717, habitar en la parròquia i terme de Garriga, bisbat de Barcelona, feta per lo reverend rector, batlle i jurats, per orde del senyor don Anton Gibert i de Reixach, subdelegat de la superintendencia del partit del Vallès, ab la explicació del nom, sexo, estat, edat i professió de quiscun dels individuos, segons lo tenor del capítol 23 de les respostes generals i és com se segueix; Com a observacions de caràcter general poden fer-se les següents : que quant als nois, fins allà als deu anys, sol consignar-se que sóij estudiants, que quant a les noies sol dir-se solament qu6 son donzelles ; que són molt freqüents els matrimonis amb una gran diferència d'edat, o sigui matrimonis d'un home vell amb una dona molt jove; que 100 EN LA DINASTIA BORBÒNICA després d'indicar l'animal de bast o de sella solt afegir-se per servei del Rei i de sa casa. 1. Família de Miquel Serratacó ; cap de casa, viudo, negociant, tenia: un fill fadrí, trevallador, dos altres fills fadrins estudiants, quatre filles donzelles ; Emanuel, fadrí, estudiant, mestre per a en' senyar als fills del sobredit; la sogra ; té una mula per servei del rei i de sa casa. 2. Eulària Fortuny, viuda. 3. Pau Boget i Claus, sa muller, filla i sogre. 4. Joan Torra i Carreres, bracer, sa muller, filla i fill. 5. Pau Oliveres, bracer, sa muller, fill, filla ; té un burro per servei del rei i de sa casa. 6. Francesc Oliveres i Gorcs, treballador, muller, fill, Teresa Rodoreda, donzella, criada, té un matxo. 7.Miquel Poy, bracer, muller, tres filles i un fill. 8. de solemnitat, sa muller, un fill fàtuo, Esteve Torres, pobre fadrí, i altres dos fills. 9. Esteve Guilla i Buixó, bracer ; sa muller, germà, germana, fül, dues filles ; té un burro. 10. Rosa Guilla, vídua, i filla. 11. Francesc Guilla, bracer, i sa muller. 12. Josep Poy i Baró, bracer, sa muller, i tres fills. 13. Antoni Mascaró i Ribes, bracer, sa muller i filla. 14. Antoni Antoges, bracer, i sa muller. 15. Emanuel Garriga, braçer, i sa germana. 16. Joan Buscas, bracer, sa muller i dos fills. 17. Jaume Fàuria, bracer, i sa muller. 18. Josep Valldeneu, ferrer, sa muller, i filla. 19. Maria Cors i Pellicer, vídua, i dues filles. 20. Jaume Ravella, bracer, sa muller, i un fill. 21. Magdalena Cases sogra del quondam Josep Fortuny, un fill i una filla del dit difunt ; en dita família habita Joan Vendrell, casat, bracer, pobre de solemnitat, la muller d'aquest i un fill i una filla llurs. 22. Sebastià Morera, treballador, sa muller, un fill, una filla ; té un matxo. 23. Joan Noguera i Godal, bracer, i sa muller. 24. Casa de Casals de la rasa, inhabitada. 25. Josep Masachs, cap de família, casat, bracer, habita en casa CONTROL DE PERSONES 1 COSES 101 Magí Antic, quondam; sa muller ; fill casat, jornaler, i la muller d'aquest. 26. Magí Caselles i Fiol, treballador, sa muller, dos fills, dues filles ; té un matxo. 27. Pere Fàuria, treballador, sa muller ; dos germans fadrins, l'un jornaler, l'altre estudiant ; un fill, una filla ; té un matxo. 28. Joan Soler, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i tres filles. 29. Antoni Borrell, bracer, i sa muller. 30. Pau Fiol, sabater, sa muller i tres filles. 31. Pere Fiol, bracer, sa muller, dos fills i dues filles. 32. Pere Traver, bracer, sa muller, dos fills i una filla. 33. Maria Bover, vídua. Bernat Poy, germà, fadrí, bracer, i un nebot. 34. Josep Abril, bracer, pobre de solemnitat, i sa muller. 35. Pau Miquel, bracer, sa muller i un fill. 36. Francesc Torra i Cortada, treballador, sa muller, sogra i filla. 37. Pau Vinyals, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i fill. 38. Sagimon Baranger, viudo, pobre de solemnitat, bracer, i sa filla. 39. Josep Ribes, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i dos fills ; en dita casa habita Esperança, viuda, pobre de solemnitat, i sa filla. 40. Ramon Duran, bracer, sa muller, fill i fillastra. 41. Pere Gotanegra bracer, pobre de solemnitat, sa muller i un fill de llet. 42. Esteve Salamó, fadrí, bracer, germà i germana. 43. Pau Senac, sabater, i dues filles. 44. Esteve Viuet, bracer, pobre de solemnitat, i sa muller. 45. Antoni Mauri, cap de família, fadrí, jornaler, de edat anys 22. 46. Pere Forcada Sanac, bracer, sa muller, filla i sogra. 47. Tomàs Terrés, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, fill i tres filles. 48. Joan Prat, ferrer, i sa muller. 49. Jacint Llimargues, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, fill i filla. 50. Esteve Francàs, treballador, sa muller, germà, germana i filla. loa EN LA DINASTIA BORBÒNICA 441. Altres cinquanta famílies del Cens 51. Antoni Tenes, jornaler, sa muller i filla. 52. Vicenç Pairet, bracer, pobre de solemnitat, esposa i fill. 53. Pere Ungles, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i dos fills. 54. Josep Vilar, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i un fillastre. 55. Antoni Donadeu, boter, malalt de malaltia habitual, sa mu¬ ller i un fill. 56. Joan Baucells, bracer, sa muller i un fill ; té un matxo. 57. Miquel Parra, bracer i sa muller. 58. Pere Tey, viudo, bracer, pobre de solemnitat, fill, nora, i un altre fill i una altra filla. 59. Francesc Cassanyes, bracer, sa muller, un fill i una filla. 60. Joan Vernac, mestre de cases, sa muller i una filla. 61. Angustí Riquer, bracer, sa muller, filla i sa madrastra. 62. Rafael Nadal, bracer, pobre de solemnitat, i sa muller. 63. Francesc Salamó, bracer i sa muller. 64. Rafael Sabater, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, dos fills i una filla. 65. Josep Selles, bracer, pobre de solemnitat, la seva esposa, dos fills, dues filles i una filla de llet., 66. Pau Salvi, bracer, pobre de solemnitat, esposa, fill i dues filles. 67. Josep Ramissa, bracer, pobre de solemnitat, muller, un fill i una filla. 68. Joan Baixeres, bracer, pobre de solemnitat, muller, fill i dues filles. 69. Esteve Sabater, bracer, pobre de solemnitat, esposa i filla. 70. Magdalena Casellas, viuda, gaudint de privilegi militar, fill casat, sa muller, llur fill, un germà de l'hereu, i Angela Fetje, criada, yi. Francesc Baixeras, bracer, i sa muller. 72. Francesc Mallol, pagès, sa muller, dos fills, dues filles ; Isabel Múrcia, criada; Bernabé, germà de dit Francesc, fadrí, bracer, baldat; Isidro, germà de dit Francesc Mallol, fadrí, bover; té dit Fran¬ cesc Mallol un parell de bous, un burro, tres nodrissos i una varrana. CONTROL DE PERSONES I COSES m 73- Maria Pellac, vídua ; Pere, fill, casat, bracer, sa esposa i llur fill. 74. Francesc Castellságuer, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i una filla. Francesc Torra de Plaça, treballador, sa muller ; Jaume, fill, 75. casat, treballador, sa esposa i una filla llur ; dos fills i una filla del dit Francesc, la mare d'aquest ; Magdalena Martí, donzella, criada; Enric germà de dit Francesc, fadrí, treballador. 76. Bernat Pla, treballador, sa muller, tres fills i una filla. 77. Maria Subirá, vídua, un fill i dues filles. 78. Miquel Vinyes, bracer, impedit i pobre de solemnitat, sa esposa i dos fills. 79. Josep Poy de Plaça, fadrí, bracer ; Mariàngela Figueres, ví¬ dua, sa germana, i un fill iuna filla d'aquesta. 80. Caterina Blancafort, vídua ; Pau, fill, casat, treballador, amb sa muller i tres fills. 81. Isabel Casart i Sorell, vídua, dos fills, tres filles; Ema¬ nuel Duran, pastor; té un parell de bous per cultivar la heretat, un burro, sis nodrissos i una varrana,. 82. Antoni Pujol i Blasi, sa esposa, dos fills i una fillastra. 83. Isidr*» Vilar, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, un fill i dues filles. 84. Isidre Reixac, fadrí, bracer, i sa mare. 85. Gregori Boget, bracer, pobre de solemnitat, muller, filla i sogra. 86. F elis Andreu, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, una filla baldada i una altra filla. 87. Esteve Mas, fuster, sa esposa i dues filles. 88. Pere Vinyoles, treballador, sa muller, dos fills i una filla ; té un burro per servei del Rei i de sa casa. 89. Tomàs Pujades, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i un fill. Pere Gotanegra, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, un 90. fill, filla i Jaume, fill de pares incògnits. una 91. Maria Poy, vídua, un fill i dues filles. 92. Pere Aspa, bracer, sa muller, la mare, un germà i un fill. 93. Joan Granyer, serrador, sa muller i una filla. 94. Marianna Busquets, viuda, i dues filles ; té en sa casa Gerò- nima Llaurens, viuda. m EN LA DINASTIA BORBÒNICA 95.Bar torneu Verde, doctor en medicina, sa muller i dos fills. 96. Andreu Pujades, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i qua¬ tre fills ; habita en sa casa Esteve Cortines, bracer, pobre de solem¬ nitat, i sa muller. 97. Marc Espinassa, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, dos fills i dues filles. 98. Esteve Llaurens, bracer, sa muller, una filla, un fillastre i una fillastra. 99. Pere Tresserres, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, un fill, dues filles i un fillastre. 100. Francesc Pedrissa, pobre de solemnitat, bracer, sa muller, dos fills i una filla. 442. Cinquanta famílies més del mateix Cens 101. Pau Llorenç, jornaler, sa muller, un fill i una filla. 102. Rafael Novelles, pobre de solemnitat; sa muller. 103. Francesc Guitó, bracer, pobre de solemnitat, i sa muller. 104. Isidre Masacs, bracer, sa muller, un fill i dues filles. 105. Gabriel Soley, bracer, sa muller, una filla i un nét. 106. Pere Masvidal, treballador, sa esposa, dues filles i Pau, fill de pares incògnits. 107. Esteve Vinyoles, bracer, sa muller i dues filles, habita en dita casa Maria Franc, viuda. 108. Esteve Busquets, treballador, jornaler, impedit de malaltia habitual; sa muller, dos fills,d'ells aprenent, i dues filles. un 109. Bernat Felip, fuster, sa muller i dues filles. 110. Isidre Ramissa, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i dos fills. 111. Francesc Casals, treballador, sa esposa, un fill i dues filles llurs. 112. Bernat Bolvena, treballador, sa muller, dos fills i dues filles ; té un burro. 113. Joan Batlles i Llobet, bracer, pobre de solemnitat, sa muller i dos fills. 114. Miquel Marc, apotecari, sa muller, dos fills, dues filles i una cunyada. CONTROL DE PERSONES I COSES 105 115. Isidre Puig, sastre, sa muller; un fill fadrí, aprenent de sastre; i un altre fill. 116. Gregori Torres, treballador, sa muller, un fill i tres filles; té un burro.. 117. Sebastià Martí, bracer, sa muller, tres fills i una filla. 118. Josep Cervera, fuster, sa esposa, un fill i Maria, filla de pares incògnits. 119. Pau Ribes, doctor en medicina, sa muller. Margarida For¬ tuny, donzella, criada; té un matxo per son servei. 120. Pere Pau Boget, viudo, impedit de malaltia habitual, pobre de solemnitat, i un fill. 121. Josep Rodoreda, sastre, sa muller, un fill i cinc filles. 122. Pau Fàuria, treballador, sa muller, un germà treballador, coix impedit; Anna Maria Martí, criada; té un matxo. 123. Pau Santeugeni i Trull, bracer, pobre de solemnitat, sa mu¬ ller i dos fills. 124. Josep Torra, bracer, muller i tres filles. sa 125. Antic Martí, bracer, i un fill. sa esposa 126. Sebastià Poy, cirurgià, sa muller, dos fills fadrins estudiants de setze i tretze anys d'edat respectivament, dues filles i Mariàngela Fortuny, donzella, criada. 127. Josep Puigferrer, sord, viudo, bracer, pobre de solemnitat, i quatre fills i filla. una 128. Antoni Boget, bracer, sa muller i un fill. 129. Ignasi Roca, bracer, habita en la casa del terme, sa muller, un fill i Madalena filla de pares incògnits. 130. Magdalena Cases, vídua, Tomàs, fill, viudo, cirurgià, i una filla d'aquella ; té un matxo. 131. Antoni Casals, treballador, sa muller, un oncle i un germà; en dita casa habita Maria Collell, viuda. 132. Esteve Cervera, moliner, i sa muller. 133. Francesca Torró i Criminet, vídua, un fill treballador, un altre impedit i una filla. 134. Francesc Casals, fadrí, bracer, el seu germà i la seva ger¬ mana. 135. Domingo Codina, treballador, sa muller i un fill ; té un burro. 136. Isidro Valls, treballador, sa muller i dues filles ; té un burro. 137. Josep Sauquer, treballador, sa muller i tres fills llurs. 106 EN LA DINASTIA BORBÒNICA 138. Miquel Vila, viudo, bracer, pobre de solemnitat, un fill i una filla. 139. Bonaventura Valls, masover, pagès, sa muller ; fill, casat; treballador i sa muller ; dos altres fills del dit Bonaventura, l'un bover i l'altre pastor ; té un parell de bous per cultivar la heretat, un matxo, vuit nodriços, deu cabres i vuit ovelles. 140. Francesc Blancafort del Molí, pagès, sa muller i sis fills, el major moliner i el segon bover ; Francesc Ordeig, fadrí, pastor; Francisca Capità, donzella, criada; té un parell de bous per cultivar sa heretat, un matxo, una burra, deu nodriços, vint-i-cinc entre ove¬ lles i cabres. 141. Esteve Rocabayera, treballador, tres fills també treballadors ; el major casat, la muller d'aquest i quatre fills i una filla d'ambdós ; té un matxo i divuit cabres. 142. Maria Poy del Bosc, viuda, dues filles donzelles i Jaume, fill de pares incògnits, fadrí, bracer. 143. Jacint Dalmau, viudo, treballador, i un fill ; té una somera i quatre nodriços. 144.Bernat Bori, bracer, sa muller i dos fills. 145. Domingo Geli, fadrí, masover de casa d'En Palau, sa mare ; un germà, casat, bracer, i la muller d'aquest ; altre germà bover ; un altre germà porquer i una germana ; té un parell de bous per cultura de la heretat, un burro i sis nodriços. 146. Josep Mas, viudo, bracer, i dues filles. 147. BVancesc Lluc, bracer, i sa muller. 148. Jaume Roig, bracer, sa muller, tres fills i una filla. 149. Francesc Pi, jornaler, sa muller, dues filles i un germà ; té un burro. 150. Francesc Montean, bracer, sa muller i una filla. 443. Les darreres notes del cens de la població 151. Antoni Sunyer, bracer, la seva muller, dos fills, una filla i un germà. 152. Teresa Solà, vídua, i un fill. 153. Asíàsia Burbó, viuda, pobre de solemnitat, i un fill. 154. Ramon Serrat, masover de casa de Vilanova, sa muller, tres filles, l'una casada amb Josep Mas, bover ; Jaume Fortuny, bracer, i CONTROL DE PERSONES I COSES 107 sa muller ; té un parell de bous per la cultura de la heretat, una so¬ mera i sis nodriços. 155. Pere Abril, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, un fill i una filla. 156. Francesc Queralt, bracer, sa muller i dues filles ; té un burro. 157. Francesc Busquets, pagès, sa muller, tres fills, dues filles i Caterina Ribes, donzella ; té un parell de bous per la cultura de sa heretat, una mula, dotze nodriços. 158.- Francesc Noguera, pagès, sa muller, tres fills, tres filles, un germà bover, una germana, i Isidro Puig, fadrí, pastor; té un parell de bous per cultivar sa heretat, té un remat de bestiar de setze crestats i cinc cabres, té quinze nodriços i una verrana. 159. Miquel Canal, masover de casa Lledó, sa muller, dues filles i dos fills ; té un parell de vaques per cultivar la heretat, cinc nodriços i una somera. 160. Pau Parera de la Pinyonera, baldat, sa muller, un fill i un germà. 161. Bernat Illa, treballador, sa muller i Jaume Puig, fadrí, pas¬ tor; té una vaca vella i dolenta per cultura de ses terres, un burro i una verrana ab sis nodriços. 162. Andreu Roger, masover, sa muller, un fill, una filla, Josep Pastor, pastor, i Gerònima Pou, donzella, criada; té dos parells de bous per cultivar la heretat, un mat'xo i una truja ab vuit nodriços. 163. Josep Nualart, pagès, sa muller i una filla; Francisco, fill de pares incògnits; Maria Artigues, donzella, criada; Paula Ribes, donzella criada; Gerani Pedriça, bover, i Esteve Pujades, pastor; té un parell de bous per cultivar sa heretat, un matxo, deu nodriços, i una verrana. 164. Bernet Rocaries, viudo, bracer, un fill i dues filles. 165. Isidro Tarrés, viudo, pagès; un fill, casat, amb sa muller ; Rafel Nadal, bover; Marianne Prat, pastor; Madalena Nadal, donzella, criada; té un parell de bous i un parell de vaques per a cultivar la here¬ tat, un matxo, deu nodriços. 166. Josep Espargaró, fadrí, pagès; sa mare, el padrastre Josep Canal ; una germana ; Eudalt Claramunt, pastor ; té dit Espargaró un parell de vaques per cultivar la heretat i un matxo. 167. Pere Pau Guri, viudo, masover de casa Pla de Rosanes; tres 111-9 108 EN LA DINASTIA BORBÒNICA fills, un d'ells bover i l'altre pastor ; una filla ; té un parell de bous per cultivar la heretat; té una verrana ah sis nodriços. 168. Eulària Borrell, vídua ; una filla, també vídua, amb dos fills ; i un fill fadrí, bracer, Josep Boget, bracer, sa muller, la mare i dos fills. 169. 170. Isidro Oliveró, viudo, pagès; fill casat i sa muller; un germà fadrí, bover; la mare ; Maria Bover, viuda, criada; Francisco Oliveró, nebot; Francesc Mas, fadrí; té un parell de bous per cultivar la here¬ tat i un matxo. 171. Riba, vídua, dos fills, dues filles; un cu¬ Rosa Torra de la nyat bover ; Arcàngela Vinyoles i Maria Vinyoles, criades ; Francesc Torra, fadrí, pastor; té un parell de bous per a cultivar la heretat, un matxo i nou nodriços. 172. Miquel Rof, masover de la torra de Rosanes, sa muller ; dos fills, un d'ells bover ; quatre filles ; Miquel Capella, porquer; té dos parells de bous per cultivar la heretat, una euga, una vaca de cria, una verrana i vuit nodriços. 173. Jaume Parera de Pimar, treballador, sa muller, tres germans, fadrins, bracers Isabel Tries, donzella ; té trenta cabres i un matxo. ; 174. Caseta de Pau Parera de la Pinyonera, deshabitada. 175. Miquel Casals, bracer, pobre de solemnitat, sa muller, un fill i una filla. 176. Pere Parera, bracer, sa muller, dos fills i dues filles. En l'esmentada certificatoria dels habitants de La Garriga al "final hi han unes curioses notes ; la primera d'elles diu nota dels morts de la parròquia de Sant Esteve de La Garriga, de des del dia 4 de març de l'any 1716, que fonc lo dia de la conclusió del catastro i són los se¬ güents; sis homes i dotze dones. Segueix després una Rafel, apotecari, ha plegat la nota de Josep botiga per no poder viure i vui habita en Barcelona; i que diferents moços que habitaven en les cases per treballadors en lo temps de la formació del catastro vui no s'hi troben, perquè eren de la Cerdanya i de diferents terres, que los amos los han despedits sens que se hagen quedat nota del nom, cognom i pàtria de aquells, perquè no prevean que açò fos menester i los despediren per no poder-los mantenir. Los albats que han mort de des del dia 4 de març de l'any 1716, entre mas¬ cles i famelles, són vint-i-cinc. CONTROL DE PERSONES I COSES 109 Aquesta és la relació que fan Francesc Noguera, pagès de La Gar¬ riga, i Sebastià Pay, cirurgià de La Garriga, dient que lo batlle i jurats de dit terme de La Garriga han fet In sobredita averiguació en lo modo sobredit i que creuen i tenen per cert ser verdadera i que està ab tota legalitat i ho firmen ab jurament vui als lo de maig de 1717. 110 EN LA DINASTIA BORBÒNICA SEGONA LLISTA DE BATLLES DE LA GARRIGA Francesc Blancafort 11 juliol 1722 29 setembre 1722 Isidre Olivero 3 maig 1723 17 abril 1724 Francesc Busquets 27 abril 1725 Josep Nualart 26 agost 1726 20 maig 1727 Francesc Blancafort 30 juny 1729 29 gener 1782 Gregori Torres 4 març 1733 7 desembre 1733 Josep Nualart 20 novembre 1734 26 agost 1735 Jaume Blancafort 3 febrer 1737 24 abril 1738 Pau Fàuria 1739 Francesc Busquets 18 febrer 1741 25 agost 1744 Francesc Torra de la Riba 21 maig 1761 Esteve Blancafort 1762 1763 Jaume Poy 1764 1765 Josep Nualart 1766 1767 Jaume Oliveres Queralt 1768 1769 Jaume Busquets 1770 1771 Pau Traver i Fàuria , 1772 1773 Josep Esparagaró 1774 1775 Antoni Olivella 8 juliol 1776 1777 Miquel Parera de Pimar 1778 6 juliol 1779 Josep Nualart 19 febrer 1781 Jaume Pla de Rosanes 23 febrer 1783 Jaume Parères Codina 8 febrer 1784 1785 Antoni Olivella 26 abril 1786 10 febrer 1787 Esteve Illa 15 juny 1788 25 febrer 1789 Josep Nualart 29 juny 1791 Esteve Illa 8 febrer 1793 Pau Argila Blancafort Josep de Rosselló Terrés ' 7 agost 1795 1795 Josep Parera de Pimar 1796 11 febrer 1797 Vatllerià Nualart 20 abril 1798 18 maig 1799 Josep Parères Codina 10 febrer 1801 Joan Batlles Llobet 14 febrer 1803 Miquel Serralacó Massaguer 9 febrer 1805 Josep Oliveró 25 setembre 1806 7 febrer 1807 Josep Partegàs Poy del Bosc 16 febrer 1809 Josep de Rosselló i Draper 80 gener 1811 Joan Batlles Llobet 1. Per mort de Josep de Rosselló i Terrés, batlle, s'elegí i serví per dit em¬ pleo Josep Parera de Pinar, part en 1795 i en 1796. Nota de l'A. M. de L- G. CAPÍTOL SEGON Amb la «nova planta» de Felip V 444. Acords delsregidors del Municipi. — 445. Qüestions amb el Mn^ nicipi de La Garriga. — 446. Els impostos aclaparadors. — 447. L'ar= rendament del trentè dels grans. — 448. L'arrendament de la fleca. — 449. Els arrendaments de pesca i drogues ; de l'oli ; de grans grossers ; i del glaç. — 450. L'arrendament de l'hostal. 444. Acords dels regidors del Municipi Amb el decret de i6 de gener de 1716, el rei Felip V va establir l'organització amb el seu o nova criteri premeditat planta del govern de Catalunya, d'acord En el que afecta a La Garriga podem subratllar que el nostre poble va incloure's en el corregiment de Mataró ; que en lloc dels jurats i consellers ara administrarien el municipi el batlle i els cinc regidors nomenats per l'Audiència ; i que aquest règim uniforme per a tot Catalunya, però encara distint del de la resta d'Espanya, és el que subsistí ací durant un segle. Les atri¬ bucions del municipi foren ínfimes ; per això les reunions dels regidors van ésser molt poques i poc interessants ; gairebé solament s'ocupen del jurament dels càrrecs, de la concessió dels monopolis municipals i 1. Vegeu Soldevila, Història de Catalunya, III pàgs. 11 i segs. J. Vi¬ cens Vives, Aproximacióna la Historia de España, pàgs. 135 i segs. Diu que de les reformes dels Borbons algunas venian impuestas por la liquidación del régimen austracista ; otras respondieron al arbitrismo ministerial estimulado por el ejemplo europeo en la época del DespOdismo Ilustrado En conjunto ... el rejormismo borbónico tuvo éxito en cuanto rehizo la potencialidad de Es¬ paña en Europa y América; pero encauzó el Estado por las vías de un rígido racionalismo, contrario al sentido histórico español. 112 EN LA DINASTIA BORBÒNICA del rendiment dels comptes. Heus ací, a l'atzar, unes mostres de cada una d'aquestes reunions: A. — Diem los infrascrits vui als 22 de març de 1718 havem com examinat i passat los comptes de clauariat a Josep Nualart, i trobam son que ah pòliçes i altrament ha donat bo i Ileal compte de 554 lliures 7 sous 4, que és la càrrega de son clauariat; i de dita quantitat té cobrat ço és ¿16 lliures o sous 5; i dit clauari resta debitor de la quan¬ titat de 38 lliures 6 sous 11, advertint que deu cobrar son salari del clavariat i tots los ròssecs, estant en tot de evicció la present universi¬ tat; i així, en la conformitat sobredita, li'n fem llarga i bastant difi- nició, en la forma acostumada; i així ho firmam dia i any dalt citat. Francesc Blancafort regidor. Miquel Serratacó regidor i per ell firma Sebastià Poy cirurgià. Pau F àuria regidor B. Dia 3 de març 1723. Convocats dits decurions, en presència de — l'honorable Isidre Oliveró, batlle; proposa que, en atenció que lo real privilegi de la nova elecció de regidors disposa que préstien lo jura¬ ment en mà del dit batlle i de l'ajuntament, és de sentir que se pose en execució dita disposició; quatre vots; i en virtut del deliberat lo honorable balle ha pres lo sòlit jurament de tot lo expressat en lo real privilegi a Francesc Busquets, Pere Fàuria. Francesa Torra de la Riba, Jaume Ravella, i a Bernat Pla, regidors nous; los quals han jurat en la forma acostumada i han promès de haver-se bé i Ilealment en lo dit càrrec; de les quals coses, etc.; testimonis són Josep Costa, metge, i Pere Oliveres, pagès de Montmany C. — Dia 3 de maig Los dits honorables regidors fan arren¬ 1723. dament per temps de un any de la facultat de vendre glaç 0 neu, en la parròquia de La Garriga, a Antic Martí, pagès, present, ab los pactes de la tabba, etc. inserats, etc.; lo qual glaç 0 neu ha de vendre a tres diners la lliura; i així lo preu són quinze lliures, detrets los aixaus i mitges dites, los quals dega pagar a qui los ha trets; pagador lo dit preu lo dia de Nostra Senyora de Agost propvinent; lo qual pro¬ metem fer-li valer, etc., ab obligació dels béns de dit terme; i dit Antic Martí accepta etc. «fiatv etc.; i per seguretat ne dóna per fermança a Sebastià Martí, pagès, present, lo qual accepta etc.; «es fa l'accepta- 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 227 girat. 8. Id. id. fulls 286 girat i 287. diBVfaeC[Prr5cpeao2lovln—i0nt].[IE5DL4,4c)—me]1s.3- ]l\drIreoaicarnectla,r,Ldl'Aariseotb La dlae 1. Pont V. - 2. Bd[a5rcca2eerlo0tn]. delaviació LA ^NOVA PLANTA, DE FELIP V 113 ció etc. i amb totes les obligacions, coses, submissions, amb escriptura de terç, obligació de la persona i dels béns, juntament i solidàriament, en nom propi i amb jurament, llargament etc. Testimonis són Joan Fàuria i Antoni Pi, pagesos de La Garriga-» ^ i}: ^ Heus ací el compte dels arrendaments de l'any i'j2o: Primer a Pere Fillol lo arrendament de la pesca munta 65 lliures; item, a Joan Bau- cells de l'arrendament de l'oli munta 55 lliures; item a Josep Vinyes de l'arrendament del gra grosser, 27 lliures, 10 sous; item a Josep Vinyes lo arrendament del glaç munta 21 lliures. A l'any següent, 1721, ultra els tres primers arrendaments esmentats consta lo trentè del vi, dit Joan Baucells arrenda per g lliures; item lo arrendament de l'hostal a Josep Vinyes, arrenda per igo lliures. Encara el dia 10 de juliol 1^21 se ha fet lo arrendament de la fleca per temps de un any, per preu de 25 lliures cada any, a Josep Rodo- reda, sastre; a 23 de setembre de 1722 fou arrendada a Francesc Sa- lamó, flaquer, habitant en La Garriga, la facultat de pastar i vendre tot genero de pa tant blanc com moreno * * * Afegim ací una notícia relativa a l'empedrat que existia en el pendent del carrer de Samalús tocant a les parets de l'actual casa Dachs, abans dita ca l'Oliveres : Lo empedrat prop de Oliveres casa se féu lo dia 20 de gener ijs8 per causa de estar molt mal posat lo carrer; i sols costà a-n-el comú i lliura 10 sous 445. Qüestions amb el municipi de La Garriga A. — Hi ha notícia de la súplica feta per lo procurador de Don Antoni de Magarola a fi de convocar la causa té ab los regidors del present poble, en ordre a la carniceria, a altra de les dos sales civils; 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 55. 5. Id. id. full 52 i 52 girat. 6. Id. id. full 217 girat. 114 EN LA DINASTIA BORBÒNICA i al peu de la present súplica és la provisió del moda se demana; fet als 27 de juliol 1723 qüestió ve explicada així: Antoni Vilanova, pagès de La Gar¬ La riga, 8 de febrer 13Q8, a cens de mig morabatí de moneda que vui a és de valor de quatre sous i sis diners, dic 4 sous 6, establí la carni- ceria de La Garriga, no ab privativa. Don Anton de Magarola, habi¬ tant en Barcelona, comprà, a 23 de gener de 1712, dita casa de Antoni Vilanova i la heretat, a carta de gràcia, per preu de loio lliures 3 sous, dic deu mil i deu lliures tres sous i un diner, en poder de Josep Vila, notari de Barcelona. Dit Magarola tingué alguna notícia que lo comú volia establir la carniceria, féu nou establiment com a possessor de la heretat dita de Vilanova, ab la privativa, als 27 de febrer 1728. I quant lo comú tínguia per gastar i vulla fer les diligències degudes, logrará dita carniceria, per haver-se consultat, però per falta de medis no se ha posat en obra De totes maneres, en el mateix Arxiu Municipal, acte número 26, consta que, a de l'any 1736, fou novament establerta per 26 de març l'Intendent General de Catalunya la carnisseria de La Garriga a l'es¬ mentat Antoni de Magarola. B. — Hi ha també notícia d'un estampat amb les lletres citatòries i rhandatòries en nom dels regidors del present poble contra lo egregi comte de Centelles i demés que convinga, a fi de no innovar i presentar los títols de ses pretensions per la cdpbrevació i sa forma i per a ser oïts los demés que pretengueu tenir delmes, censos i dominis directes en cases poble, com los rector i domer de est lloc, i terres del present prior de Sant Miquel del Fai, lo camarer de Ripoll i demés que en les presents lletres porta, imprès a Barcelona a 27 de febrer de 1728 I, concordant a tenim d'altres sobre recibos l'esmentada notícia, en de Vadvocat i procurador per los gastos fets en la causa aporta lo comú contra lo comte de Centelles, i sobre una nota que diu que a Barcelona, en casa lo senyor doctor Salvador Cervera se portà lo privilegi de la batllia general de la facultat de tenir hostal i gavélla i lo privilegi de 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre registre, any 1723, manuscrit 7. 2. Id. Llibre petit, full275 girat. 8. Id. Llibre registre, any 1728, estampat 1. LA tNOVA PLANTA» DE FELIP V 115 tenir conseil en la del terme i tres casa privilegis o actes de la reunió féu lo comú quan se reuní del comte de Centelles i se tornà al que era senyor Rei; si dits privilegis no se troben en la casa de dit Cervera, se trobaran en casa lo doctor Francisco Camps i Aulet, al carrer de Sant Domingo, que dits senyors són lo advocat i procurador del comú; quals papers se entregaren lo dia 8 de juliol del present any 1728 Aquells garriguencs encara no havien capit prou bé el canvi operat en el règim estatal i continuaven estintolant-se en els privilegis antics, ja derogats. C. — De l'any 1741 és un memorial sens decret fent veure que havent lo revisiador revistat la botiga Miquel Marc, apotecari, se¬ a gona vegada, lo aiguardent i lo compost ab ella, li enventarià sos béns, volent-lo portar pres a Barcelona, i hagué de firmar-li debitori de 70 lliures, suplicant al superior hagués pietat i misericòrdia de ell ®. D. — De l'any 1751 és una ordre de captura del batlle i un regidor i ser estos menat presos devant del marquès de la Mina, capità general, per haver-se detingut en est poble uns soldats més de mitja hora ab ses armes i vestuari, i no haver-los dit cosa alguna E. — Tenim esment d'una ordre de arreglament de la aigua del rec monar fet dos experts, lo qual és fet podent regar tres dies i tres nits los de dalt i altre tant los de baix; dat a Granollers, a 15 ju¬ liol 1724.'. Diem nosaltres, baixfirmats, com sent elegits, per part del comú i de Pau Cois, per fer la averiguació dels danys ha dat lo rec de la sotsaigua, que transita lo hort de dits Cors, i així havem ajustat que dit comú dónia i pàguia a dit Cors onze lliures deu sous, diem 11 lliures 10 sous, per tots los danys li han donat; advertint que, sempre i quan se tínguia de obrir dit rec, tínguia lo comú la llibertat sens paga nim guna; i aixís ho firmam vui dia i de novembre 1737. Pau Fàuria. Fran¬ cisco Torra de la Riba 4. Arxiu Municipal de La Garriga. Llibre registre, manusc. 5 y 6, any 1728. 5. Id. id. manuscrit 6, any 1741. 6. Id. id. manuscrit 2, ordre 12, any 1751. 7. Id. id. manuscrit 2, any 1724. 8. Id. Llibre petit, full 279. 116 EN LA DINASTIA BORBÒNICA Posseïm universitat de La Garriga còpia de la requesta contra la a instància de presentada, als 4 de agost ]aume Blancafort del Molí, 1745, per fer-li la resclosa, perquè l'esmentat Blancafort, basant-se en la concòrdia de l'any 1699 afirmava hallarse de presente descom¬ puesta dicha resclosa y sèquia; però la universitat respongué : que l'o¬ bligació de reparar-les se debe entender cuando precise la necesidad; que ja havia gastado más de quarenta jornales en componer-lo; que necessitant-se aleshores l'aigua per regar, pasada la presente estación procuraran en componer y hacer en dicha cequia lo que se debe hacer 446. Els impostos aclaparadors Els tributs imposats en general al Principat van anar augmen¬ tant els amb tanta de pel mes de juny de l'any 1723, manera que, país van haver d'enviar una represen¬ síndics de tot el tació, davant del Govern de Madrid, per a mostrar com era exorbitant l'impost del cadastre i com eren injustos altres tributs que s'exigiren pels llits, palla, farratges i altres objectes necessaris o insignificants Vegeu unes repercussions d'aquests fets en la vida de municipi gar- riguenc: A. — los dits honorables regidors arrenden Dia 7 de novembre 1723 per temps de dos anys tota aquella casa i terres del Mas Planell del terme de La Garriga a Josep Surell de La Garriga., per pagar los petxos ^ reals fa la dita casa, ab los pactes contenguts en la tabba de dit arrendament; lo preu de dit arrendament són 18 lliures per tots dos anys, pagadores per les imposicions reals del mateix modo ho paguen los demés particulars del poble Los honorables regidors de dit terme, per pagar-se del que deu la casa d'En Poy del Bosc de catastro i altres talles, de llur grat etc. per temps de tres anys, que començaran a córrer lo primer de febrer de 9. Vegeu el número 378. 10. Arxiu Municipál de La Garriga, Llibre petit, full 85 i següents. Soldevila, Història de Catalunya, III, pàg. 29. 1. Noves instruccions foren dictades a 20 de desembre de 1785 per tal d'endegar la matèria tributària. 2. Els impostos. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 56. LA aNOVA PLANTA, DE FELIP V 117 ij2¿ i finiran als 31 de gener de 1728, arrenden a Miquel Serratacó i Jaume Fortuny, pagesos de dita parròquia, les glans i herbes de dita casa de dit mas Poy, tabba i corredor mitgençant, com a més donarít, en lo encant públic; lo qual arrendament fan ab los pactes de la tabba B. — Dia II de gener 172g; Garriga; Convocats los honorables Jo¬ sep Nualart, Gregori Torres, Josep Esparagaró i Francesc Parra, de- curions del terme de La Garriga, en presència de l'honorable Francesc Blancafort, batlle de dita parròquia: Proposa lo senyor regidor en cap que en atenció de los honorables regidors antecessors nostres per subvenir la urgència de diferents pobres del terme qui no podien pagar son contingent del real catastro, i per la dificiència de aquells, estava detinguda la discreció en lo terme, pagant lo comú, en grave perjudici del públic, los fou precís vendre un censal, de 200 lliures de preu, a favor de Josep Figuera de La Mora, ab acte rebut en poder del rector de La Garriga, de dia i any en aquell conten- gut,..; i no sia just que, qui no se ha utilat de una cosa, ne patesca dany, és per ço de sentit que se'ls face acte de indemnitat ab la forma acostumada; i així ho acordaren, per quatre vots, és a dir : per una¬ nimitat C. — Dia 2Ç d'abril 1734; convocats etc.; proposa etc. que, atès la urgència troba lo comú per treure una discreció de infanteria se se troba tenir per lo cumpliment del catastro de l'any passat, han vingut a bé que Bernat Terrés i Tomàs Oliveres i Gorcs, prenguen un censal de preu 400 lliures per dit efecte; prometent que los rellevaran indemp- nes fent-los regoneixença de aquell, lo que dit dia han fet ab obligació dels béns de dit comú, en poder de Josep Va.ixeres, notari i secretari de dit terme D. — Hi ha nues notícies d'estadístiques : una, de l'any 1752, fent relació del teixidors que són en lo present terme; altres són de l'any 1733: una certificació autèntica de Josep Serra, notari, dels arbres trobà en la visita de muntanyes i plantius i dels que assenyalaren; cer- 4. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 57 girat. 5. Id. id. full 248 girat. 6. Id. id. full 66. 118 EN LA DINASTIA BORBÒNICA tificació dels arbres existents en les heretats; relació dels arbres exis¬ tents en lo present terme \ Dos memorials originals, lo un és per a satisfer a Esteve Blancafort les dietes dels set dies que hagué de estar a Mataró, quan portà la rela¬ ció de les mules se trobaren en lo present terme; i lo altre representen los regidors al intendent que passa de quaranta subjectes que senyor per raó de tenir 60 anys volen estar excempts de pagar lo personal; i decretà no ser libres del tribut personal encara que tinguen 60 anys, no estant privats de treballar i també hagen de presentar decret que'ls concedesca lo indult; aquests memorials són de l'any 1763 447. L'arrendament del trentè dels grans Tothomqui vulla entendre en arrendar per temps de sis anys, que començaran a córrer lo primer dia de juny de l'any 1J30 i finiran als 30 de maig de l'any 1736, la imposició del vintè de blat, mestall i demés grans de garba lligada, faves, favons, cànem i vi que se cullirà en lo terme de La Garriga, bisbat de Barcelona, los honorables regidors de dit terme, com a tenint poder i consentiment dels habitants de aquell, per fer-se únicament per quitar los censáis i pagar les pensions de aquells, pagar salari del mestre, los gastos de posar passeres, adobar camins i recs públics per a regar i per passar pobres a l'hospital, los ne feran arrendament a qui més preu oferirà i aquell feran valer i tenir i ne estaran de evicció ab obligació dels drets i emoluments del dit comú; ab los pactes següents: sàpia dit arrendatari que haja de col·lectar lo dit vintè, Primerament a les eres lo dia se batran, a saber, de vint-i-una saber los grans, en quartera, una per dit arrendatari i vint per lo duenyo; lo cànem, en los camps, en la mateixa conformitat, de vint-i-una manada, una per dit arrendatari; i los raïms los hauran de fer anar a cercar en les vinyes de dit terme, tenint obligació de fer tallar los raïms que li tocaran per raó de dit vintè, i també, de vint-i-un cove, un per dit arrendatari i vint per lo amo de dites vinyes. 7. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre registre, any 1752, estampat 19, i any 1753, manuscrits 7, 8 i 9. 8. Id. id. any 1768, manuscrit 5. LA tNOVA PLANTAI, DE FELIP V 119 Item sàpia dit arrendatari que qualsevol terratinent, tant de Lie- rona, Ametlla, del terme'de Vallcàrcara i Montmany, és franc de pagar dit vintè i se exceptuen aquells de dita imposició. Item sàpia dit arrendatari que lo terme se reserva lo cohrar quiscun any lo contingent que tocarà a pagar a la torra de Rosanes i mas Vila¬ nova, per la part dominical tant solament, podent cobrar dit arrenda¬ tari la part tocarà a pagar els masovers de dites respectives heretats per llurs parts coloniques. ítem sàpia dit arrendatari que lo dit terme no entén estar-li a evic- ció temps de pesta, guerra, pedra, ni neula, en ans bé corre en arrise i perill de dit arrendatari. Afegeix encara, que l'arrendatari haurà de presentar fiadors, pagar el notari, lliurar el preu en sis terminis, el dia dels Reis de cada any, i sàpia dit arrendatari que los aixaus i mitges dites se oferiran per raó del present arrendament los haurà de pagar de comptants als qui los hauran guanyats, lo que se li rellevarà del preu de dit arrendament. A 19 de juny de 1730 els regidors atorgaren l'arrendament a favor de Pau Macià, botiguer de la ciutat de Vic, per preu de 3.025 lliures ; amb l'obligació invertir-les en la lluïció de censáis i pagaments de llurs pensions. Consta que a 27 de gener de 1736 fou cancel·lat el dit arren¬ dament, havent l'arrendatari complert totes les seves obligacions En la tabba del trentè de blat, mestall, i demés grans que paguen delme, per a l'any 1740-1741, es mencionen les següents obligacions: Sàpia dit arrendatari més del preu oferirà, tinga obligació de que, a donar dotze cortans de oli per les llànties del Santíssim Sagrament sempre que dits regidors lo demanen. ítem sàpia dit arrendatari tinga de batre dits grans en dita parròquia i pagar lo delme al reverend rector de la mateixa En la tabba de 1748 es precisa que els altres grans de garba lligada eren ordi, civada, espelta i pàmula, però aleshores no es tractava tam- 1. Arxiu Municipal de La Garriga Llibre petit, fulls 59, 60, 61 i 62 2. Id. id. fuUs 69 gir. i 70. Vegeu el número 407. ISO EN LA DINASTIA BORBÒNICA poc del vintè sinó del trentè de les collites ; hi ha una clàusula que diu sàpia dit arrendatari que los senyors regidors elegiran un home : Ileal i capaç per atrentanar los grans de garba per los camps i tindrà dit arrendador obligació de donar a dit expert deu reals per quiscun dia estarà ocupat en dita collecta 448. L'arrendament de la fleca any la arrendar percórrer PRIMO : Qualsevol persona que vuïlacomençarà fleca de La Garriga, que 1746, febrer 174^ i finirà lo dia últim de gener dia de deregi¬un tempslolosprimer a dors de la dita parròquia li'n faran arrendament al qui més preu ofe¬ rirà, obligant-hi los béns del comú i no altrament. ítem sàpia dit arrendatari que hàgia de pastar xeixa pura, tant per lo pa blanc, com per lo moreno, i que púguia barrejar los prims del pa blanc ab lo pa moreno, i no altrament, en pena de 3 lliures. sàpia dit arrendatari que tínguia de donar lo pa moreno a ítem cinc diners i malla la lliura; i loblanc, a sa coneguda; i del blanc sia obligació de tenir coernes, vuitenes i pa de pes^, en pena de 3 lliures. ítem lo preu del blat és a ^ lliures la sàpia dit arrendatari que quartern, i cada segon mercat del mes, en la vila de Granollers, se tínguia de pendre lo preu de dita xeixa, no lo més alt, ni lo més baix, sinó lo medià, i de cinc en cinc sous, tant al pujar, com al baixar, tínguia de disminuir una malla per lliura del pa moreno, en pena de 3 lliures. ítem sàpia dit arrendatari que la malla no se li aumentará quan no arríbia als cinc sous i així mateix no se li disminuirà quan no rebài- xia als cinc sous, pena. de 3 lliures. ítem sàpia dit arrendatari que tínguia de tenir lo pa bo i rebedor i que no púguia pastar blat gros, ni mestall, ni barrejar ningún gé- 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 98. 1. Qüerna és un panet de poc preu, o bé la quarta part d'un pa. LA «NOVA PLANTA, DR FELIP V m nero de llegum en dit pa, pena de 3 lliures, tot en mà i poder del senyor mostasaf ítem sàpia dit arrendatari més del preu oferirà tínguia obli¬ que a gació de donar, en qualsevol ocasió li demànien, deu cortans de oli per la llàntia del Santíssim Sagrament i cobrarà recibo de aquell a qui lo entregará. Finalment, l'arrendatari havia d'atorgar l'acta dins vuit dies, donar fermances, pagar el notari i el corredor; pagar el preu en dues iguals pagues, la primera per Sant Joan de juny, i la altra per Sant Tomàs apòstol; i pagar el preu al comptat. Als 24 de gener 1^45 se lliurà la present tabba a Bernat Iglésies, per preu de 42 lliures, rellevats los aixaus i mitges dites, restant dita quantitat de 42 lliures líquida per lo comú. Però al marge hi ha una nota que diu : Lo arrendament de la fleca lliurat a Bernat Iglésies no tingué lloc, per no haver trobat fiances i haver marxat a Saboia Per això hagué d'anunciar-se un nou arrendament per lo espai de un any, que començarà a corre lo dia 15 de juny del present any 1745 i finirà lo dia de juny 1746; però aquesta vegada 12 precisament al qui més pa donarà, i, per tant, no es fixava en aquesta nova tabba el preu de venda del pa ; en canvi s'hi féu constar expressament : sàpia dit arrendatari que ninguna persona, tant foraster com de dit terme, puga tenir ocasió de vendre pa sinó lo arrendatari de la fleca, seguint lo estil. Ara primer s'adjudicava l'arrendament de la fleca a Jaume Font, corder, però finalment quedà a favor de Salvador Llobet, per haver ofert donar lo pa moreno a quatre diners i malla i lo blanc a sis diners, la lliura; i les 10 lliures sobredites, ademés del pa, i, detretes les 2 lliu¬ res JO sous de mitjes dites i aixaus per Jaume Font, quedaren líquides per lo comú 7 lliures 10 sous 2. Vegeu el número 180, nota 5. 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 75. 4. En els dits arxiu i llibre, full 80. m-io m EN LA DINASTIA BORBÒNICA 449. Els arrendaments de pesca i drogues; de roll; de grans grossers, i del glaç A. — vulla arrendar la pesca seca i salada i les drogues Tothom qui Garriga per temps de un any que començarà lo del terme i lloc de La primer dia de quaresma 174^ i finirà lo dia. de carnestoltes 1746, lo qual arrendament li feran los regidors i lo feran tenir i valer deis béns del comú i no altrament. Primo: Sàpia dit arrendatari que de totes les coses se li expressa¬ ran en dita tabha ne hage de tenir a compliment de tothom li'n dema¬ narà, com és bacallà bo i medià, congre bo i medià, peixopalo bo, to¬ nyina, sorra arengades grosses i petites i sardines confites, com i també arròs bo i medià, fideus de tota sort, ametlles torrades i crues, avellanes, sucre blanc, sucre candi, sucre roig, clavells^ canyella, safrà, pebre, salses bones, matafaluga, sofre, amidó, azul, melindros, sabó, bescuits, confits, xacolata, paper blanc i de estrassa, cotó per blens, sè¬ mola, pinyons, farina de blatdemoro, claus, tatxes i tota espècie de terrissa. ítem sàpia dit arrendatari que de totes les coses expressades en la present tabba per cada vegada li'n faltaran, passat lo termini de dos hores, caurà en pena de 3 lliures, en mà i poder del senyor mostassaf; i se li donarà lo preu de la vila de Granollers lo segon mercat de cada mes. ítem sàpia dit arrendatari que qualsevol foraster puga vendre de dites coses, denunciant-les a dit arrendatari, pagant-U un sou per lliura del que vendrà de dites coses; i que ningún habitant de dit poble no puga vendre lo expressat sinó que sia. tocant a son ofici 0 que tinga dret per vendrer-ne, en pena de 3 lliures en mà i poder del senyor mostassaf. Havia de fer dues pagues al comptat, per Sant Joan i per Sant Tomàs ; donar vuit quartans d'oli per la llàntia del Santíssim ; pagar 1. S'anomena sorra cadascun dels costats del ventre de la tonyina. LA €N0VA PL.ANTA» DE FELIP V 123 les despeses ; donar fermances ; i que, a mes del sohreponderat, tinga obligació de fer compondre sobre la capella de Sant Elm i Sant Pere màrtir la baluslrada, ab lo modo i forma estan compostes en les demés capelles, o bé pagar 4 lliures, diem quaranta reals, per dita obra, la qual hage de estar posada en la semmana. de Passió de la quaresma del present any, en pena de 3 lliures, aplicadores a dita fàbrica. Al primer de març 1745 se lliurà dita tabba a Jaume Serratacó, per preu de 32 lliures B. — L'arrendar lo vendre oli lo lloc i en terme de La Garriga per temps de un any, que començarà lo dia primer de quaresma 1745 i finirà lo dia de carnestoltes 1746 obligava a Varrendatari que hage de vendre lo oli bo i rebedor i ne hage de tenir a cumpliment per tothom li'n demanarà. Sàpia dit arrendatari que se li donarà dos sous de venedures per cada cortà; i li donarà lo preu cada mes lo dia onze, se aportant lo certificat del preu ha donat la ciutat de Mataró a les gavelles de l'oli de dita ciutat. Els altres extrems d'aquesta tabba són anàlegs als de l'arrenda¬ ment de pesca i drogues ; però solament havia de donar cinc quartans d'oli per a la llàntia i fer compondre sobre la capella de Sant Antoni la meitat de la balustrada. Sortí per arrendatari, en 1745, Francesc Bus¬ quets, cirurgià, per preu de 14 lliures 10 sous En la tabba de l'any 1746 s'afegeix sàpiga dit arrendatari que tin- guia obligació de treure 45 fanegues de sal de l'alfoli de Mataró lo qual sal ha de vendre a raó de nou diners la lliura a tothom qui li'n demanarà; i, per cada vegada li'n faltarà per lo espai de dues hores, caurà en pena de 3 lliures C. — Anàleg a l'arrendament de l'oli era el dels grans grossers, que havia de proveir i vendre faves, garrofins, ordi, civada, blat de 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, fulls 76 i 77. Vegeu el número 419. 3. Id. id. full 77. 4. Alfòndic és un establiment per a la compra i venda o per a blat i altres mercaderies. dipòsit de 5. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 90 girat. m EN LA DINASTIA BORBÒNICA moro i mill, segons el mercat de Granollers, mes de venedures quatre sous per quarter a de dits grans; en el dit any de 1745 havia d'aportar també cinc quartans d'oli per la llàntia i sufragar l'import de l'altra rneitat de balustrada de sobre la capella de Sant Antoni ; fou adju¬ dicat a Miquel Blancafort per 13 lliures D. — hagué altre arrendament a dit Salvador Llobet Finalment hi per la facultat de vendre glaç a dos diners la lliura i vi fred, per preu 17 lliures líquides per lo comú, detrets aixaus i mitges dites, pagadores per lo dia de Nostra Senyora de Agost 1745 A 24 de maig de 1763 se concedí a Bernat Iglésies la facultat de vendre neu; i dit Iglésies se obligà a donar dita neu a raó de 2 cs. la lliura, fins lo dia primer de octubre inclusive; i, en recompensa de això se li cedí la facultat de vendre aiguardent sens interès algun 450. L'arrendament de l'hostal gue pledicho En el tribunal y juzgado de la real cabrevación se sicuales itodea fiscal contra dicha universidad respeto instancia del agente los títulos en virtud de los no haber presentado común tiene y posee la gabella y mesón; y deseando terminar dicho pleito y obtener precario o nuevo título, es demanà que fos atorgat esta¬ bliment emfitèutic de la facultat de tenir tenda i hostal. Vist l'informe del fiscal, {'intendente general de este exercito y principado de Cataluña, concedí el que es sol·licitava, però amb la càr¬ rega de pagar un cens anual de vint sous el dia 30 de març, i pagant, encara, una entrada de cinquanta lliures. S'atorgà el document a 30 de març de 1726 ; va capbrevar-se a 21 de desembre de 1780 h En la tabba de l'hostal per tres anys, ço és 1743, 1744 i 1745, es féu constar que sàpia dit arrendatari que tínguia obligació sempre i quan se li serà manat per los senyors regidors, en tenir vi de dos qualitats. 6. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 78. 7. Id. id. full 81 girat. 8. Id. id. full 153. 1. Arxiu Municipal de La Garriga, Plec de documents antics, número 27. LA tNOVA PLANTA» DE FELIP V 125 bo i medià, i vendrer-ne a tothom li'n demanarà, ço és: si és de Ma¬ rina, tant del bo, com del medià, se li donarà i lliura i s'ou per càr¬ rega; i si no és de Marina i de qualsevol part sia, se li donarà del bo I lliura per càrrega, i del medià lo sous; i que no púguia vendrer-lo a major preu de lo que se li donarà i tínguia obligació de aportar un certificat dels regidors o batlle del poble a on comprarà dit vi. Fou ad¬ judicat l'hostal a Bernat Iglésies per 380 lliures Qualsevol persona que vulla entendre en arrendar lo hostal del lloc i terme de La Garriga per tres anys, que començarà a correr lo dia primer de gener 1J46 i finirà lo dia 31 de desembre 1749, los senyors regidors los ne feran arrendament, i ho feran tenir i valer ab los béns del comú i pactes següents: Primo: Sàpia dit arrendatari que tinga, obligació en donar, pagant, menjar, beure i acullir 0 hospedar a qualsevol transitant, en pena de 3 lliures, per quiscuna vegada faltarà, en mà del senyor mostassaf. Ítem sàpia dit arrendatari que púguia tenir-se qualsevols mante¬ niments i tenir-los i gastar-ne dels seus, en tots aquells que en gros lo comú Li tínguia jurisdicció, exceptât lo glaç, lo qual glaç tindrà obligació de comprar-lo a l'arrendador de dit glaç, en pena de 3 lliu¬ res, en mà del senyor mostassaf, per quiscuna vegada faltarà. ítem. sàt>ia dit arrendatari que, a més del preu prometrà, tínguia obligació de donar quiscun any, per la llàntia del Santíssim Sagra¬ ment, deu cortans de oli bo i rebedor, en la ocasió li demànien los admi¬ nistradors de dita confraria i així mateix en los demés anys, en pena de 3 lliures. ítem sàpia dit arrendatari que, a més del preu oferirà, tínguia obli¬ gació de fer compondre un banc de fusta de alba, que sia capaç per assentar-se lo senyor batlle i los cinc regidors en la iglésia, los quals donaran la forma i modo com se ha de fabricar; 0 bé donar 5 lliures per la sua composició; i dit banc ha de estar fet per lo dia. de Nadal del present any 1745, i quan no, lo comú tindrà acció de fer-lo treba¬ llar a costes de l'arrendatari. 2. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, fullá 214 i 216. m EN LA DINASTIA BORBÒNICA Finalment havia de fer les dues pagues semestrals, al comptat, atorgar l'escriptura, presentar idònees fermances, a satisfacció dels senyors regidors, i entregar en mans dels senyors obrers lo lliures per lo fi de comprar una campana per la iglésia oriental; i pagar el notari i el corredor. Lo dia 17 de octubre de 174s se lliurà la sobredita tabba de l'hostal a Josep Mallol per preu de cinc-centes quaranta-cinc lliures^. En la tabba de l'hostal per 1756, 1757 i 1758 consta sàpia dit ar¬ rendatari que, a més del preu prometrà a dit arrendament, té obligació de pagar per lo lloguer de la casa de Esteve Fortuny i Fillol la quanti¬ tat de dit Esteve Fortuny i Fillol se re¬ vint-i-cinc lliures quiscun any...; serva de entrar en lo celler i graner, quedant dit celler i graner lo pas a favor de dit Fortuny i ires mesos de fems los que se feran en dit hostal quiscun any, que són gener, febrer i març; dit arrendatari hàgia de fer cada any en dita casa de Fillol sis jornals de mestre de cases, pagant dit arrendador tant solament lo mestre i dit Esteve Fortuny lo gasto 3. Arxiu Municipal de La Garriga, Llibre petit, full 84. 4. Id. id. fuU 144.